IDENTIFICACIO DE NINXOLS DE MERCAT I PERFILS … · la biom l’Institut C nica d’orige ció...

IDEPR

NTIFICROFESS

BIO

CACIÓ SIONAOMASS

Acció subvencAcc

DE NÍNALS PERSA EN

cionada pel SOC iInno

ció subvencionada pProjec

NXOLSR SECEL TER

i el Fons Social Eovadors, regulat p

pel SOC i el Fons Socctes Innovadors, reg

S DE TRTORS RRITO

Europeu, d'acord aper l'Ordre TRE/29

cial Europeu, d'acordgulat per l'Ordre TRE/

REBALVINCURI CAT

amb el Programa d93/2010

d amb el Programa d/293/2010

LL I PEULATS TALÀ

d'ajuts a Projectes

d'ajuts a

RFILS A LA

s

ÍND

1.

1.11.21.3

2. A

3.

3.13.2

4.

4.14.24.34.44.5

5.

5.15.25.35.4

6. 2

6.16.26.3

7.

DEX de co

INTRODUC

1. Què és2. Tipus d3. Biomas

ABAST DE

LA BIOMAS

1. Superf2. Consu

EVOLUCIÓ

1. Factors2. El sect3. El cons4. El cons5. El cons

EXPERIÈN

1. Activita2. Activita3. R + D +4. Casos

PRINCIPAL24

1. Biomas2. Potenc3. Nínxols

CONCLUS

ontingut

CCIÓ .........

s la biomassde biomassssa llenyos

L PROJEC

SSA LLENY

fície boscosm i situació

Ó DEL SECT

s d’influènctor en l’actusum d’energsum d’energsum d’energ

NCIA EXIST

at empresarat institucion+ Innovacióreferents ..

LS NÍNXOL

ssa, ocupaccial de creacs de mercat

IONS ........

Acc

t

..................

sa? ............a ...............a ...............

TE .............

YOSA A CA

sa ...............ó actual de l

TOR DE LA

cia ..............ualitat .........gia generadgia generadgia generad

TENT A CAT

rial .............nal .............ó ...................................

LS DE MER

ció i futur ...ció d’ocupat i llocs de t

..................


..................

..................

..................

..................

..................

ATALUNYA

..................a biomassa

A BIOMASS

..................

..................da per biomda per biomda per biom

TALUNYA ..

..................

..................

..................

..................

RCAT SUS

..................ació .............treball relac

..................


..................

..................

..................

..................

..................

.................

..................a llenyosa a

SA EN ALTR

..................

..................massa al mómassa a Eurmassa a Esp

..................

..................

..................

..................

..................

SCEPTIBLE

..................

..................cionats .......

..................


..................

..................

..................

..................

..................

..................

..................a Catalunya

RES PAÏSO

..................

..................ón ...............ropa ...........panya .........

..................

..................

..................

..................

..................

S DE CRE

..................

..................

..................

..................


..................

..................

..................

..................

..................

..................

.................. .................

OS .............

..................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

..................

EAR OCUPA

..................

..................

..................

..................

d'ajuts a

...... 4

...... 4

...... 4

...... 8

.... 10

.... 11

.... 11

.... 12

.... 13

.... 13

.... 13

.... 14

.... 15

.... 16

.... 19

.... 19

.... 20

.... 21

.... 22

ACIÓ

.... 24

.... 26

.... 28

.... 44

Índ

TaulTaulde laTaulTaul .......TaulTaul

Índ

Figula biFiguFiguenerFiguFiguFiguFiguFiguIDAEFigujurídFiguFigu

dex de ta

a 1. Consua 2. Organ

a biomassaa 3. DAFO a 4. Nínxol..................a 5. Activita 6. Invent

dex de fi

ura 1. Tipusomassa) ...

ura 2. Caldeura 3. Elemrgia.com) ..ura 4. Quadura 4. Cobeura 5. Ús mura 6. Consura 7. ConsE) ...............ura 8. Distrdica i nombura 9. Eficièura 12. Poss

aules

um de biomnismes i ema (Font: T.Dsector biols de merc..................tats nínxol tari perfils p

igures

s de bioma..................era de biomments d’un..................

dre de genertes de sòlundial de lum de biomsum de b..................ribució de bre d’assalaència energsibles serv

Acc

massa a Esmpreses caD. Sergio Lomassa (Focat identific..................empreses

profession

assa segon..................

massa ........na central ..................

eració de vl segons l’oa biomassmassa a laiomassa a..................l’activitat

ariats, 2010gètica de laveis a oferi


panya per atalanes re

Lozano - UDont A SEMFcats (come..................industrials

nals ............

ns el seu o....................................de bioma..................alor de la borografia ...a (Font: w U.E. el 200

a Espanya ..................empresar

0 (Font: Idea biomassar per una s


sectors d’aeferents enDG) ............FO) ............rcialització..................s i de serve..................

origen (Fo....................................ssa (Font..................biomassa. ..................

www.energi09 (Font: E

per comu..................ial a Catalescat) .......a segons laspin-off al


activitat (Fn l’aprofita....................................

ó i consum..................eis ...............................

ont: CFC – ....................................t: http://ww..................(Font: pròp..................ias-renovabEurobserveunitats aut..................lunya per ..................

a finalitat dsector bio


ont: IDAE)ament ener....................................

m de bioene......................................................

Observato....................................ww.renova..................pia) .............................bles.com) er) .............tònomes (F..................sectors, fo

..................del seu ús .massa ......

d'ajuts a

... 17 rgètic .... 21 .... 25

ergia).... 29 .... 30 .... 32

ori de ...... 7 ...... 8

ables-...... 9 .... 10 .... 11 .... 14 .... 16 Font: .... 17 orma .... 19 .... 21 .... 31

1.

1.1. Segola made laobtenés acèl·luAqued’apr Existde tiTam(culti Sego2009biomd’origvegepescmuni

1.2. SegoObse

•

Introdu

. Què és

ons defineixatèria orgà

a transformanir de la bio

aprofitada pules. Despesta energiarofitament e

teix una graipus forestabé hi ha eius energèti

ons la Direc9 relativa al

massa com gen biològi

etal i d’origeca i l’aqüicicipals.

. Tipus

ons el seu ervatori de l

Biomassproductemasses forestal e

cció

s la biom

x l’Institut Cnica d’origeació naturalomassa proper les planprés pot sea emmagatenergètic.

an diversitaal, agrícolaels cultius ics).

ctiva 2009/2foment de la fracció b

ic procedenen animal-,ultura-, aix

de biom

origen, la la biomassa

sa d’origenes i residus

forestals. es va defin

Acc

massa?

Català de l’Een vegetal ol o artificial

ové de la lluntes i transer traspassatzemada es

at de produca, del sectodestinats d

28/CE del Pl’ús d’ener

biodegradants d’activit de la silvi

xí com la f

massa

biomassa a):

n forestal: que proveEn el marir com la bi


Energia (ICAo animal, ind’aquesta m

um solar, lasformada eada per la s pot alliber

ctes que esor ramaderde manera

Parlament Ergia procedeble dels prtats agràriecultura i defracció biod

es pot clas

Es considenen dels trerc del projeiomassa fo


AEN), el tencloent els matèria org qual, gràcin energia, cadena al

rar sotmete

s poden cor i agroalim

específica

Europeu i dent de fontsroductes, mes -inclosese les indúsdegradable

ssificar en

era biomasseballs de mecte Enersorestal prim


rme biomasmaterials qànica. L’enies al procéacumulantimentària a

ent-la a dive

onsiderar biomentari i dea a la prod

del Consell s renovable

material de s les substries conne dels resid

els següen

sa d’origenmantenimensilva, la biomària (BFP


ssa englobaque procedergia que e

és de fotosí-se a les sal regne anersos proce

omassa. N’e tipus resducció d’en

de 23 d’abes, es definrebuig i retàncies d’o

exes -inclosdus industr

nts grups (

forestal tot i millora d

omassa d’o). En són a

d'ajuts a

a tota eixen

es pot íntesi, seves nimal. essos

’hi ha idual.

nergia

bril de eix la

esidus origen ses la rials i

CFC-

ts els de les origen lguns

•

•

•

•

exempleaclarides

Biomassindústriasubprodel cas dpoden co

Segons

- Rqsein

- R

qinm

Biomassagrícolescombustpoden sels residde les pola canyo

Biomassaquells ra travésresidus dmarro de

Cultius es desticonreus

es els produs.

sa proceda de transfouctes que t

dels costersonsiderar e

el tipus d’in

Residus d’inue processerradores,

ndústria sur

Residus d’inue utilitzen

ndústries demoble.

sa d’origes i agroalimtible o comer els bioca

dus que proodes d’arbr

ota de blat d

sa procederesidus i sus del procéd’escorxadoe cafè, entre

energèticsinen de forcal destaca

Acc

uctes i resid

dent de la ormació detambé són s, les serrals licors neg

ndústria es p

ndústries desen directaindústria d

rera.

ndústries den com a me primera t

en agrícolamentàries i m a matèriaarburants– ovenen de cres fruiters) de moro).

ent del secbproductess de digesor, els greixe d’altres, s

s: Són aquerma especar:


dus que pro

indústria la fusta, insusceptible

adures, les gres de la in

pot classific

e primera trament el trde conglom

e segona trmatèria pritransformac

a: Els residque es po

a primera pes consideconreus lleni de conreu

ctor ramads orgànics qtió anaeròbxos animalssón exemple

ells conreusífica a obte


ovenen de l

de transfnclosa dinses de ser uescorces i

ndústria pap

car en:

ransformacronc que a

merat, indús

ransformacimera la fció, com pe

dus que esoden utilitzaper obtenir ren biomasnyosos (comus herbacis

er i agroalque poden sbia. Els purs i els resides d’aquest

s de planteenir energi


les podes,

formació ds el sector tilitzats eneels encen

perera.

ió: S’obtenearriba del stria de pa

ió: S’obteneusta ja elaer exemple

s generen dar de forma

altres comssa d’origenm les branq(com la pa

imentari: Eser valoratsrins de por

dus de polpt tipus de bi

es de creixea. Entre a


les tallades

de la fustaforestal, ge

ergèticamenalls. També

en en indúbosc, és a

asta de pa

en en indúaborada en la indústri

de les actia directa c

mbustibles –n agrícola. Iques obting

alla dels cer

Es refereix as energèticarc, els femses de fruiteomassa.

ement ràpidquests tipu

d'ajuts a

s i les

a: La enera nt. És é s’hi

stries a dir, aper i

stries n les a del

ivitats om a –com nclou

gudes reals i

a tots ament s, els es i el

d que us de

•

•

En laorige

Elled

E(Hu

Residusjardineriaselectiva

Biomasstransformels fangsolis vege

a següent fen:

Els conreusenyoses, co’espècies h

Els conreus Helianthus tilitzats com

s municipaa i els rea i de la petsa de tipmació artifics generats aetals ja utilit

figura es pr

Acc

s productoom l’eucalip

herbàcies, c

d’oleaginoannuus), d

m a carbura

als: Es considus voluita activitat

pus residucial. La fraca les estacitzats poden

resenta un


ors de biptus (Eucalycom el cardo

oses, com ldestinats ants en el se

nsideren resminosos (findustrial).

ual: És acció orgànions depura

n transforma

esquema d


omassa liyptus sp) i o (Cynara c

a colza (Br obtenir ol

ector de l’au

sidus municfusta neta

quella queca dels res

adores d’aigar-se en bio

dels tipus d


gnocel·lulòsel pollancre

cardunculus

rassica naplis vegetals

utomoció.

cipals les rprovinent

e prové dsidus sòlidsgües residuaomassa de t

de biomassa


sica d’espe (Populus s).

pus) i el girs aptes pe

restes de pde la rec

d’un procéss urbans (Rals (EDAR)tipus residu

a segons e

d'ajuts a

pècies sp), i

ra-sol er ser

poda i collida

s de RSU), o els al.

el seu

Fi

Productprovinentreballs mantenimillora masses (és laforestal p Producteprovinenpodes, aclaridesd’altres.

igura 1. Tipus

Sector for

tes i residus nts dels

de iment i

de les forestals.

a biomassa primària)

es i residus nts de les

tallades i s, entre

Biomas

s de biomass

restal

Subproductgenerats per

indústries transformació de

fus

Costers, serradurescorces i encena

Indústria transformacide la fusta

Acc

ssa suscept

sa segons el s

Se

tes les de

e la sta.

es,

alls.

Residus generen activitatsagrícoles Restes d’arbres la pallcereals, canyota de moro,

ó


tible de ser

seu origen (F

ector agrícola

Els fangsEDARveget

que es de les

s s

de poda fruiters,

la dels la

de blat etc.

Llum d

Bioderes

Vegetac

Fotos


utilitzada e

Font: CFC – O

Residus polpes fruites, greixanimals, residd’escorxador, etc

RSU, els s generats a R o els olis tals ja usats.

Indústria agroalimentàr

del sol

massa e tipus sidual

ció

síntesi


Rorgàn

podv

enèrgica tra

prod

ana

Purins

nergèticame

Observatori d

Sector ramad

de de

xos dus

ria

r


Residus ics que den ser valorats cament

avés del océs de digestió aeròbia

de porc

Fems

ent

de la biomass

der

Residus mu

Residus voluminosos

(fusta neta provinent de la

recollida selectiva i de la petita

activitat industrial).

d'ajuts a

sa)

unicipals

Restes de poda i jardineria

Cultius energètics

Conreus deplantes decreixement ràpidque es destinende formaespecífica aobtenir energia Conreus productors debiomassa lignocel·lulòsica (eucaliptus, pollancre, etc.) iconreus d’oleaginoses (colza, gira-sol,etc.).

a

1.3. L’estbiom

1.3.1 Aplic El praiguacombforesdomèbiomperm

. Bioma

tudi se cenmassa d’orig

1. Aplicaci

cacions tèr

rocés de coa calenta, bustibles fòstals i agrícèstic, tant

massa en úsmet també e

assa lleny

ntra en el sgen forestal

ions de la b

rmiques

ombustió deoli tèrmic,

òssils derivacoles pot s

en instal·s tèrmic es

extreure’n fr

Acc

yosa

sector de lacom pel qu

biomassa l

e la biomassetc) que

ats del petroser una fonlacions ind

s troba al voed, tot i que

Figura 2.


a biomassaue fa a la bio

llenyosa

sa llenyosa possibilita oli. D’aques

nt energèticdividuals cooltant del 9e el procés

. Caldera de b


a llenyosa, omassa d’o

permet genun aprofitasta maneraca directa pom col·lect90%. A mésresulta car.

biomassa


referit tant origen agríco

nerar un fluament direca, la combusper a caleftives. El res, actualme.


pel que faola.

uid tèrmic (vcte i l’estalstió dels refacció en l’àendiment dent la tecno

d'ajuts a

a a la

vapor, vi de

esidus àmbit de la ologia

Aplic La ctempelèct(ambtecnod’aprplant

F

cacions elè

combustió dperatura, qutrica. Tambb motors aologies de roximadameteja en form

Figura 3. Elem

èctriques

de la biomaue s’expané és possibalternatius,

gasificacióent un 30%

mat de coge

ments d’una

Acc

assa en undeix en unble la utilitz

turbines dó i piròlisi

% , de manneració.

central de bio


a caldera pna turbina zació de la de gas o i. El rendinera que l’a

omassa (Fon


permet gende vapor pbiomassa eturbines d

iment en aplicació el

nt: http://www


nerar vapor per tal de en cogenerde vapor) generació lèctrica gai

w.renovables


a alta pregenerar enracions exisa partir ded’electricitarebé semp

-energia.com

d'ajuts a

ssió i nergia stents e les at és re es

m)

2. A Qualque sd’ene

El pprofetèrmcade

En u"Propllenyperfil

Genede

Bioma

Abast d

lsevol projese li va afegergia. El se

Fig

present estessionals asiques en e

ena de valor

Comerci Consum

un altre esposta de pe

yosa forestals de les pri

ració e assa

del proje

ecte relaciongint valor agüent quad

gura 4. Quadr

udi se censsociats al

el territori cr, a saber:

ialització m de la bioen

studi elaboerfil professal" subvencimeres etap

Transforen

biocomb

Acc

ecte

nat amb la mb diverse

dre resumeix

re de generac

ntrarà en subsector

atalà i més

nergia

orat pel Cesional i d'itincionat pel Spes del proc

rmació n bustible


biomassa ses transformx aquest pr

ció de valor d

la identificade la biom

s concretam

entre Tecnneraris formSOC i el Focés de gene

Transposubmini

men


s’inicia ambmacions fins

océs:

de la biomass

ació de nímassa llenyoment en les

ològic Forematius en l'àons Social eració de va

ort i istra

nt


b la generacs finalitzar a

sa. (Font: prò

ínxols de osa i les ses etapes fi

estal de Càmbit de la Europeu, s

alor de la bi


ció del recuamb la gene

pia)

mercat i peves aplicanals de la

Catalunya, biomassa s

s’identifiqueomassa.

ComerciaConsum Bi

d'ajuts a

urs, al eració

perfils acions

seva

titulat sòlida en els

alització ioenergia

3.

3.1. La pva ad’aqua pal’inteaproxorienfins a Distr

La biom

. Superf

roporció deaugmentant uesta altitud

artir dels 2.rval 40-50ximadamen

ntacions noal sud on, p

ribució del b

(

massa ll

rfície bos

e superfície des del ni

d la seva p400 m. Re% i, a pa

nt constant.rd i va dism

proporcional

bosc en func

Fig(Font: http://w

Acc

lenyosa

scosa

ocupada pivell del maroporció tor

especte el artir d’aque. Pel que faminuint de flment, és m

ció de l’orog

gura 5. Coberwww.creaf.ua


a a Cata

pel bosc resar fins a arna a disminpendent, laest pendena a l’orientaforma grad

menys abund

grafia:

rtes de sòl seab.es/iefc/pub


alunya

specte a l’oproximadamnuir fins a da proporció nt, la propació, el bosual, tant cadant.

egons l’orogrb/Catalunya/O


ocupada pement els 1.desaparèixe

de bosc aporció de bsc és abundap a l’oest

rafia Orografia.htm


r altres cob.000 m. A er completaaugmenta fbosc es mdant sobretcom cap a

m)

d'ajuts a

bertes partir

ament fins a manté tot en

l’est,

3.2.

El co2003prodllenybiomprodconsd’En En l’sobre

. ConsuCataluny

onsum ene3. La majoucció de ca

yes per a camassa per

uctius). Elssumidors deergia).

apartat 5. e el consum

um i sitya

ergètic de lar part d’aqalor. Es coalefacció) i a produir

s sectors pe biomassa

Experiènciam i situació

Acc

tuació a

a biomassaquesta biomoncentren p

en el sectoenergia tè

primari (agra llenyosa p

a existent aactual de la


actual d

a agrícola massa corrprincipalmenor industriaèrmica i alrícola i ramperò en qua

a Catalunyaa biomassa


de la bio

i/o forestal respon a cnt en el sel (habitualmlimentar almader) i teantitats mé

a d’aquest a Cataluny


omassa

va ser de consums diector domèsment indústrgun dels s

erciari (servés reduïdes

estudi, s’amya.


llenyos

93,9 ktep irectes per stic (consuries que utiseus proce

veis) també. (Institut C

mplia inform

d'ajuts a

sa a

l’any a la

m de ilitzen essos é són Català

mació

4.

4.1. Existbiom 1. Am

2. So

4.2. Actudegu En cpetiteencatempnostr Aquecomp

Evoluci

. Factor

teixen determassa a cad

mbientals Disponib

determin Factors

regió, leseva cobl’hora de

ocioeconòm Factors

energètienergèti

Teixit embiomass(foname

. El sec

alment, l’úsut tant a res

canvi, pel qes i mitjane

ara és incipps cap aquíra.

est sector petitivitat de

Emprese Instal·lad

ió del se

rs d’influ

rminats factda país o reg

bilitat del renar l’accés i

geogràfics/s quals indbertura ambe valorar el

mics energèticsc, la qual c en cada mmpresarial: sa és el teixntalment el

tor en l’a

s de biomastriccions ec

ue fa als ues (de pèl·lepient, està í. A més, c

emergent gels territoris

es instal·laddors elèctric

Acc

ector de

uència

tors que inflgió. Aquest

ecurs: Faci la tempora/orogràfics:iquen les nb biomassapotencial re

: Determinedepèn de

moment. Un altre a

xit empresa de la fusta

actualita

ssa per a lconòmiques

sos tèrmicsets i estelleexperiment

compta amb

genera nov. Actua dire

dores de frecs


e la bio

lueixen dects factors es

ctor que caalitat del rec Condicionecessitats d

a. L’orografeal de dispo

en la rendls preus, l

aspecte clauarial existen).

t

a producciós com a con

s de la bioms), era pràctant un creb un gran p

ves oportunectament en

ed i calor


massa

cisivament es poden cla

al estudiar curs. nen les conde calor quia del terre

onibilitat del

ibilitat de la infraestru

u en el potnt a la zona

ó d’electricindicionants

massa forecticament ineixement sopotencial de

nitats d’ocun les activita


en altre

en la producssificar en:

en primer

ndicions clue requereixny és tamb recurs.

a biomassauctura crea

tencial de ra en els sec

tat és de dtècnics i ad

stal, el menexistent elostingut i ee desenvolu

upació i unats professi


es païso

cció i consu

lloc per ta

imàtiques dx cada zonabé determin

a com a reada i el m

rendibilitat ctors relaci

difícil implandministratius

rcat de cald 2005. Tot

exponencialupament a

na millora donals de:

d'ajuts a

os

um de

al de

de la a, i la

nant a

ecurs mercat

de la onats

ntació s.

deres i que d’un casa

de la

Tot inform

4.3. El caproxpotenexplo En cs’obs

Deguno sprincrenovOCD

Fabrican Emprese Emprese Silviculto

biomass

i això, commació i la fo

. El con

consum muximadamenncial per a otat.

comparar laserva que a

Figura

ut a l’elevadsón membrecipals usuàrvables com

DE.

nts de caldees de transpes de serveors i altres sa forestal p

m que es ormació són

nsum d’e

undial de nt, uns 950

produir ele

a produccióaquesta les

a 6. Ús mund

da participaes de la Ories de reno

m la solar i e

Acc

eres i béns dport i/o distr

eis, aprofitamprofession

primària (BF

tracta d’unn cabdals p

energia g

biomassa 0 Mtep el ectricitat a p

ó de biomasupera de m

ial de la biom

ació de la bOCDE com ovables en eòlica, tene


d’equip ribució / logments foresals vinculat

FP)

n sector emer potencia

generada

s’ha increm2002. No

partir de la

ssa a nivemanera esp

massa (Font:

iomassa enÀsia, Llatingeneral. En

en una majo


gística stals i primets a l’explo

mergent, caar-lo.

a per biom

mentat en obstant, sbiomassa,

ll mundial apectacular:

www.energia

n les energinoamèrica n canvi, l’enor represen


era transformotació i tran

al tenir en

massa al

els darrersegueix hav que no es

amb altres

as-renovable

es renovabi Àfrica apanergia hidrotació entre


mació nsformació

compte q

l món

rs anys finvent-hi un

stà suficient

tipus d’ene

es.com)

bles, regionsareixen comoelèctrica i aels països

d'ajuts a

de la

ue la

ns a, gran

tment

ergia,

s que m les altres de la

En eelectresid

4.4. La benergEl futles xEuro El daaportsuporenovrenovestande mmés El 48aiguahabitbioen(Mtetèrmaportrespe La mrestedestacons Duesgràcide ca

els països tricitat. En dus agrícole

. El con

biomassa gètiques detur de la bioxarxes de copa de l‘Ass

arrer informtació de la

osar el 68,6vables. L’invables estncat, però l

mercat modimportant d

8% de la da calenta statges és lanergia a Ep) a l’energic. El Consti el 2030 ecte la seva

major part dees d’aprofitaaca que E

sumida) és u

s terceres ies al desenalor central

desenvoluels països

es es el com

nsum d’e

és l’energe la UE, amomassa a Ecalor i fred sociació Eur

me estadístibioenergia % de l’enernforme asstan experima solar i l’eestes. Per

d’Europa.

demanda esanitària i

a més consuuropa va c

gia final consell Europeentre 236

a quota actu

e la biomasaments forEspanya (oun país fore

parts del nvolupamenitzada). Els

Acc

pats, la bis en desenmbustible m

energia g

ia renovabmb un creixeEuropa pass

centralitzaropea de la

ic d’AEBIOal consum rgia total cosenyala tammentant enòlica han tila seva ba

nergètica ficalor per

umida, segucontribuir ensumida. D’eu d’Energi

i 255 Mteual de merc

ssa necessàrestals (41%on la biomestal que no

creixement nt de les plas països qu


omassa s’nvolupamenés habitual

generada

ble amb mement espesa per l’ús tades, segon

Biomassa

M, amb daenergètic a

onsumida, gmbé el sign els darrngut creixe

anda, la bio

inal a Europrocessos uida de la i

en 82,2 mil’aquests, 58ia Renovab

ep. Això sigcat.

ària per ass%), residus

massa repro aprofita el

esperat dantes de coe més coge


utilitza habnt, la biomper a cuina

a per biom

major creixerat del 210èrmic de la ns l’informe(AEBIOM).

ata d’1 de jua la Unió Eugràcies a l’egnificatiu inrers anys. ments espe

omassa s’ha

opa és en findustrials

ndustria i elions de to8,8 Mtep (7ble (EREC)gnifica un

solir els objes (38%) i aresenta el seu gran p

de la biomaogeneració eneren amb


bitualment assa en fo

ar i escalfar

massa a

xement en 0% en els pbiomassa e

e estadístic

uliol 2011, uropea (UE)efecte de lescrement quL’energia

ectaculars pa convertit

forma de c). La calor

el sector serones equiva71%) van se) preveu qaugment d

ectius de 20agrícoles (5,21% de

potencial de

assa a Eui els districtb biomassa


per calefacorma de fur-se.

Europa

les previpropers 20 en cogenerde biomas

destaca la ), que el 20s fonts d’enue les ene

hidràulica partint de qen la reno

calor (calefar domèsticarveis. El 20alents de per destinatsue la biom

de fins al 2

030 provind21%). L’inf

e l’energia e biomassa.

ropa es dot heating (x

a actualmen

d'ajuts a

cció i usta i

isions anys.

ració i ssa a

gran 10 va

nergia ergies

s’ha uotes vable

acció, a per 10, la petroli s a ús massa 210%

drà de forme

total

onarà arxes

nt són

els eexist(menMWe

4.5. A Esessebiom

escandinausteix una innys d’1 MWe) s’ubiquen

Fig

. El con

spanya, Andent l’àmbit massa per la

s (Suècia, ndústria for

We) s’ubiquen al Nord.

gura 7. Consu

nsum d’e

dalusia és ldomèstic e

a generació

Acc

Finlàndia i restal impoen a l’Europ

um de bioma

energia g

a comunitael sector md’energia t


Dinamarcaortant. Les pa Central,

assa a la U.E.

generada

at autònomamés importaèrmica sob


a). A Françaplantes am

mentre que

el 2009 (Fon

a per biom

a amb un mant i destare l’elèctrica


a, Àustria i mb potènce les més g

nt: Eurobserv

massa a

major consuacant claraa:


Portugal taies més brans (més d

ver)

Espanya

um de biomment l’ús d

d'ajuts a

ambé baixes de 20

ya

assa, de la

En l’aEspales cusatsdónaaquel’exisfacilit

Figura 8.

Taula 1

DomPasFusAlimCencogGenCerSerHosAgrProCapAltreTèx

actualitat, laanya. Això econvencionas son els rea a Andaluests territorstència d’unta l’ús de la

Consum de b

1. Consum de

mèstic sta i paper sta, mobles i smentació, beguntrals d’energieneració) neració elèctriràmica, cimentrveis steleria rícola i ramadeductes químic

ptació, depuraes activitats in

xtil i cuir

a biomassaequival al 2als. Tant eesidus proceusia, Galiciaris d’empren sector foa biomassa

Acc

biomassa a E

e biomassa a

2005

uro udes i tabac a elèctrica (se

ca amb cogent i guix

er cs ació i distribucindustrials

TOTAL

a assoleix e,9% respecn aplicacionedents d’inda i Castell

eses que crestal desedomèstica)


Espanya per c

a Espanya pe

ense

neració

ió d’aigua

l 45% de lacte al total dns elèctriqudústries forla-Lleó, degconsumeixeenvolupat i ).


comunitats a

er sectors d’a

Tep

2.023.161734.851 510.749 340.855

313.727

52.207 129.013 34.811 30.450 20.330 16.772 8.296 7.709 5.252

4.228.183

produccióde consum ues com tèrestals i agrgut principen grans q

la dissem


utònomes (F

activitat (Font

%

47,85 17,38 12,08 8,06

7.42

1.23 3.05 0.82 0,72 0,48 0,40 0,20 0,18 0,12 100

amb energd’energia p

èrmiques, erícoles. El malment a l

quantitats dinació de l


ont: IDAE)

t: IDAE)

ies renovabprimària, incls recursos

major consula presèncide biomassa població

d'ajuts a

bles a closes s més um es ia en sa, a (que

A Esrepre22%

spaña el voesenta nom.

olum total més el 30%

Acc

de productdel creixem


te tallat (enment anual.


ntorn a 16 A Catalun


milions deya aquest


e metres cúíndex és de

d'ajuts a

úbics) el 21-

5.

5.1. Segopass Pel qd’acttrebajurídi

Figurd’ass Pel qcoincper le El qCatarealit Taml’esta

Experiè

. Activit

ons les dadsat mes d’oc

que fa a l’etivitat), en talladors/oreica de perso

ra 9. Distribusalariats, 2010

que fa al secideixen a aes emprese

ue es fa palunya resptzen un gra

bé s’està andarditzac

ència ex

tat empre

des correspctubre, exis

estructura eermes genes assalariaona física (e

ució de l’activ0 (Font: Idesc

ctor de la bafirmar quees de serve

palès a diapecte a altrn consum d

d’acord eció dels prod

Acc

xistent a

esarial

ponents a l’teixen 619.

empresarial erals es tra

ats, el 55,3%el 50,3%) i

vitat emprescat)

ioenergia foe en el futuris energètic

a d’avui ésres comunitde biomassa

en que éductes per g


a Catalu

’1 de gene678 empres

(nombre dacta d’emp%; o amb que pertany

sarial a Catal

orestal a Car la importàcs.

s que existtats autònoa i a que el

és necessàguanyar en


unya

r de 2010 ses amb ac

’assalariatspreses de re

menys de yen al secto

unya per se

atalunya, elància del se

teix una inomes degutsector fore

ària la non competitiv


i publicadectivitat a Ca

s/des, formaeduïdes dim10, el 38,8

or serveis (e

ctors, forma

s experts i aector creixe

nfraexplotact a que po

estal està po

ormalitzacióvitat i genera


es per Idesctalunya.

a jurídica, smensions (s8%), amb fel 77,1%).

jurídica i no

actors del serà, encapç

ció del recuoques empoc desenvo

del merar riquesa.

d'ajuts a

cat el

sector sense forma

ombre

sector alada

urs a reses lupat.

cat i Es fa

precd’un D’altemprdese Tot i sevadecisels p Encaecon Cal f

5.2. El Plbiomd’apoés de2003 La vorgabasaresid A Cal’estubiomfunciresulpúbli

ís actuar declúster de b

ra banda, reses pugu

envolupame

que l’actuaa articulaciósiva a que a

professional

ara a dia nòmics, amb

fer també, fi

. Activit

la de l’Enemassa en e

ortació de lae 1527 ktep3.

viabilitat de nismes de

ades en l’exdual forestal

atalunya exudi, control

massa. Aquionament dltats divulgaiques facilite

e forma agrbioenergia.

la baixa duin dedicar ents.

al política dó administraaquesta cres del sector

d’avui es bientals i so

inalment, un

tat institu

rgia de Catel balanç da biomassa

p/any, que r

l’ús de la dicats a l’axplotació, sl, agrícola i

xisteixen un, promoció uests aged’experiènciats a partiren la gener

Acc

rupada i s’e

demanda arecursos e

de foment dativa i fiscaleixés amb ur energètic,

fa patent ocials que c

n esforç sob

ucional

talunya 200de l’energiaa al consumrepresenta u

biomassa adaptació

subministramindustrial.

n gran nomi venda de

nts confories actualsr de les exració de nov


està comen

actual de peconòmics

de la demanl hauria de una major d industrial i

un descocomporta l’ú

bre les tecn

06-2015 prea del país. m d’energia un 361% d’

com a fonti el desenment i gene

mbre d’agene serveis brmen una s i futures xperiències ves iniciativ


çant a valo

productes i i humans

nda es consser més à

difusió i formforestal.

oneixement ús de la biom

nologies mé

eveu incremAixí, de foprimària a increment r

t d’energia nvolupameneració d’en

ts públics ibasats en la

xarxa d’amb biompromogude

es amb els


orar seriosa

serveis faa la invest

sidera corregil), contribmació sobre

general dmassa fores

és adequade

mentar la porma conjuCatalunya

respecte al

és objectiunt d’experièergia a par

i privats qua generacióactors rel

massa (veures per empmateixos o


ament la cr

a difícil qutigació i a

ecta (tot i qbuiria de mae el recurs

dels avantastal.

es per al se

participació unta, la preper a l’any consum de

u de nombències eurortir de biom

ue interveneó d’energialevants pere taula 2)preses i en

objectius.

d'ajuts a

reació

e les nous

que la anera entre

atges

eu ús.

de la evisió 2015

e l’any

rosos opees massa

en en amb er al ). Els ntitats

Tau

GeneGeneGeneDiputInstitCentCentCons

RecuGrupTradeCalde

Cons

PirobGrefeIbers

5.3. L’eficd’ele

ula 2. Organis

eralitat de Cateralitat de Cateralitat de Cattació de Barceut Català de l’re Tecnològicre de Recerca

sorci Forestal

uforest SL p Cassà ema, Grup Taeras L. Solé S

strucciones Co

bloc SA er, SL silva

. R + D +

ciència eneectricitat:

Figura

smes i empre

talunya. Departalunya. Departalunya. Deparelona. Xarxa d’Energia (ICAE i Forestal de a Ecològica i Ade Catalunya

EcM

afisa EnSA Tr

orma SA TrmTrReSe

+ Innova

ergètica de

a 10. Eficiènci

Acc

eses catalane(Font: T.D

Enrtament de Mertament d’Agrrtament de Pode Municipis EN) Catalunya (CT

Aplicacions Fo(CFC)

Ecoenergia SAolins Energia nergia Naturaratamiento y Vractament y rearesme SA rama Techo Aecalor SA erinsa energia

ació

e la bioma

ia energètica(Font:


es referents eD. Sergio Lozantitats públiqedi Ambient i icultura, Alimeolítica Territori

TFC) orestals (CREA

Entitats privad

SA l de Móra SL

Valorización deevalorització d

Ambiental SA

a i mediambien

assa és m

de la biomas: www.conam


en l’aprofitamano - UDG) ques Habitatge entació i Accióal i Obres Púb

AF)

des

e Residuos, Sde residus del

nt SA

molt baixa

ssa segons lama.org)


ment energètic

ó Rural bliques

AmbigestTermisa ENova Ene

SA Avamsola

Energrup

Gahelios Sapre, EnSoliClima

pel que

a finalitat del


c de la bioma

t Energia SA ergia SL ar Biomassa

Biorenovable

nergies Renova

fa a prod

seu ús

d'ajuts a

assa

es SL

vables

ucció

Per cPel qmeny Per aexpe

Totesemer ActucentrTecnFore

5.4. L’anyen op La mi es desc

contra, tal cque fa a la ys car.

aquests i alerimentant u

Augmen Minimitz Augmen

s aquestesrgents i lloc

alment, elsrats en la bnològic Forstals.

. Casos

y 2008 Cataperació, la m

major part d’destinen a

criuen a con

Móra d’Ees basa

Molins dd’una pla“La Gran

Sant Peri calor ficalefaccampliaci

com s’ha cogeneració d

tres motiusun gran imp

nt del rendimar els efect

nt de la com

línies d’accs de treball

s principalsbiomassa sóestal de C

s referent

alunya dispmajoria d’el

’aquestes pcalefacció

ntinuació:

Ebre: Plantaen clova d’

de Rei: Ambanta de calnja”. re de Torellins l’any 19

ció del munó de la mat

Acc

omentat antde fred el p

, en l’actuapuls. La inve

ment energètes negatius

mpetitivitat e

ctuació han l associats a

s centres aón: l’Institut

Catalunya i

ts

posava de 1lles de carà

plantes consresidencia

a de gasificametlla.

b un consumefacció cen

ló: en funcio997. Actualnicipi, a l’esteixa.


teriorment, procés enca

litat la tecnoestigació es

ètic del recus ambientaln el mercat

generat i sa aquests.

a Catalunyat de Recerc

el Centre

16 plantes dàcter tèrmic

sumeixen ml. N’hi ha 4

cació amb p

m similar (2ntralitzada q

onament dement noméspera de q


la generacara s’ha d’o

ologia aplics centra en e

urs. s del procét.

segueixen g

a on es reca en Energ

de Recerc

de producc.

menys de m4 de consum

producció d

.150 tones/que submin

es de l’any 1és subminisque es real


ció de calor optimitzar p

ada a la bioels següent

s.

generant ní

alitzen trebgia de Cataca Ecològic

ció d’energia

il tones/anyms més im

d’electricitat

/any de biomnistra calor a

1992, va gestra aigua citzi una rem


és molt efier tal que r

omassa conts punts:

ínxols de m

balls de realunya, el Cca i Aplica

a amb biom

y de combumportants qu

t. El combu

massa) es ta la urbanit

enerar electcalenta permodelació

d'ajuts a

cient. resulti

ntinua

mercat

cerca Centre acions

massa

stible ue es

stible

tracta tzació

tricitat r a la i una

Propa fina

SolsonaCatalunytones.

perament poals del 2008

: Es tractaya, amb un

oden entrar8 estaven e

Acc

a de la plan consum d

r en funcionen tràmit adm


anta de pre residus d

nament noveministratiu.


roducció dede procés d

es plantes


e calor méde fusta de

de producc


és importane gairebé 30

ció d’energia

d'ajuts a

nt de 0.000

a que

6. o

6.1. SegoEn cmantllocs vegaenergexplodepe2010 El pomobi Lloc

Pel qEslov Lloc Tot d’opo

Princocupac

. Bioma

ons Greenpcanvi, l’eòlicteniment dede treball

ades més gètics destiotacions agendent de l0).

otencial de ilitzada és,

s de trebal

• T• T• E

que fa a llovènia i Croà

s de trebal

i que el seortunitats i p

ipals níció

assa, ocu

peace, la bica i la solae la biomasque el secque el se

inats a la prgràries ambes subvenc

creació d’segons rati

ll directes:

Tallada i desTransport: 1Estellat: 1

ocs de trebàcia (Krajnc

ll indirectes

ector de lapotencialita

Acc

ínxols d

upació i f

omassa gear registrenssa per obtctor del gasector nucleroducció deb ús agrícocions europ

ocupació p estimat pe

11,5

sembosc de

ball indirectc i Domac, 2

s: 12

a biomassats, també c


de merc

futur

enera més dn 0,4 empletenir energis, 30 vegadear (Energe material coola i ramadpees (Obse

per a cada l CTFC i el

e biomassa

tes, el rati 2007) és el

a és un secompta amb


cat susc

de 3 llocs deats per Mia renovabldes més qugies Renovombustible er, cada v

ervatori de

10.000 tonCFC en qu

: 9,5

estimat a següent:

ector emergb amenaces


ceptible

de treball peW. A més,e genera 6ue el sectovables, 201suposen unegada mésla Sostenib

nes de fustauant a ocupa

partir d’est

gent i ambs i barreres:


es de cr

er MW inst, el tractam60 vegadesor del carbó10). Els cna alternativs residual ibilitat a Esp

a (50% humació directe

udis realitz

b futur i és

d'ajuts a

rear

al·lat. ment i s més ó i 10 cultius va en més paña,

mitat) e:

zats a

s font

Com

I el m

No o

••••

Anàlisis DAF

Anàlisis inte

Anàlisis exte

m es pot apre

La bioma També é Compta

ritme sos Permet r Pot reac

més importa Es tracta

obstant, no e

Elevats c Elevat no Explotac En el ca

competè

Taula

FO

Reccom

ern PreuCreai indEneBala

Optiles n

ern NecmasPossl’àmRedambInstaa l’úreut

eciar, les fo

assa és unaés generadoamb àmpli

stenible. reduir les imctivar zones

ant: a de l’energ

es pot obvia

costos d’exombre de p

ció no adeqas de la bioència amb a

Acc

a 3. DAFO se

Fo

urs gestionabmpetitiu i de grau inferior al gaació de llocs directes rgia neta i sos

anç CO2 nul

Opoimització de lanoves directiveessitat de ges

sses forestalssibilitats de debit tèrmic i elèucció de la de

b l’exterior al·lacions de rs tèrmic domèilització d’insta

ortaleses i

a font energora d’ocupaies reserve

mportacions amb poca

gia renovabl

ar que el se

xtracció i recpropietaris puada dels bomassa ag

altres usos n


ctor biomass

ortaleses

le, renovable,an qualitat quí

as i al gasoil de treball rural

stenible

ortunitats a biomassa fores europeesstió i aprofitam

esenvolupameèctric ependència en

referència, senèstic i possibilal·lacions antig

oportunita

gètica geneació en tots es al territor

s d'energia, activitat soc

le que crea

ector compta

collida de laprivats que dboscos catagrícola, elevno energèti


sa (Font A SE

ímica

CdP

s directes

Dd

restal en Fle

ment de les

ent en Pp

nergètica Dsoinnzilles per

itat de gues

ts són molt

radora d’ocels punts d

ri, que a m

entre elles cioeconòmi

i crearà mé

a també am

a biomassa dificulta l’as

alans per movada dispercs.


EMFO) De

Costos d’extrac’altres combus

Percentatge d’h

Disponibilitat limel Sol i el vent

Amalta de desen

egislatiu de la

Promoció i edifer al gas natu

Desconeixemeocietat i escàs

nstitucional

tes:

cupació en ede la cadenamés es pode

el petroli. ica

és llocs de t

mb amenac

forestal. ssociacionisotius socioersió, produc


bilitats

cció superiorsstibles biomàshumitat variab

mitada a diferèt

enaces volupament biomassa tèrm

ficacions pensral

ent per part des suport

el medi ruraa de valor en renovar

treball

es i barrere

sme. econòmics. cció estacio

d'ajuts a

a ssics ble

ència

mica

sades

la

al

a un

es

onal i

Aqueenerg Per arequllinda En crecoramb dinam

6.2. Segoactivdissemanttal qreguemprmés biom D’altcobesubmcombmés pràct

•••

Dins que

ests factorsgètics en gr

altra bandaereix de grar es troba,

conclusió, torregut a fer poca activ

mització pe

. Potenc

ons el modevitats empreeny de solteniment, gque aquestlació efectiresaris, unaaccions d

massa.

ra banda, ertura de dministramenbustibles cabarats en

tica, això es

Costos g Major ef Major oc

els objectiuel 20% de

s dificulten rans quantit

a, la baixa erans instal·la dia d’avu

ot i que escom a gen

vitat econòmr tal de con

cial de c

el de serveiesarials en lucions, enestió energtes possibiiva i planifa major visde difusió,

per tal quemandes t

nt de climars en instainstal·lacions tradueix e

globals simiiciència ene

cupació de c

us 20/20/20e l’energia

Acc

la garantiatats a un pr

eficiència eacions amb

ui, en unes 5

s tracta d’unnerador d’ocmica, preci

nsolidar-se.

reació d

s energètictota la ca

nginyeria degètica d’instlitats de nicada pel sió empresamàrqueting

ue el sectoèrmiques inatització: c

al·lacions sens més sof

en:

ilars ergètica cert nivell tè

0, definits enfinal proce


a de submreu fixat.

nergètica db grans con50.000 tone

n sector emcupació, i caisa d’un su

d’ocupaci

cs, entre d’aadena de ve projecte,al·lacions, g

negoci es fsector, unaarial dels acg i pedago

or de la bindustrials ical passar

enzilles) al mfisticades i

ècnic i eleva

n la directivedeixi de le


inistrament

de la biomansums per es/any.

mergent, enapaç de re

uport ferm

ió

altres, és povalor: prove instal·laciogestió econfacin realit

a major quctors del seogia en rel

omassa s’i urbanes, r del modmodel inveramb majors

ada estabili

a de renovaes renovab


t de bioma

assa per gesuperar aq

n creixemeneactivar zonen polítiqu

ossible la ineïdors de mons i obre

nòmica, etc.tat, és impalificació p

ector, més ació a les

incorpori fecal un can

del actual rs: combusts despeses

tat professi

ables 2009/les l’any 2


assa per a

enerar electuests costo

nt, amb unnes geogràfes i accion

ducció de nmatèria primes, operacio No obstan

prescindibleprofessionalesforç en R bondats d

ermament envi de mod

(importaciótibles autòcs de gestió.

onal

/28/CE,es m2020. Aque

d'ajuts a

usos

tricitat os. El

n llarg fiques ns de

noves mera, ons i

nt, per e una dels R+D i de la

en la el de ó de tons i . A la

marca st fet

suposobre El demés tant d No ode lad’elemés,de toRenotonesmassllarg Fins hi haon lainferiaplic Els sde cgestigeneamb Prop

•

•

•

•

osa un canvetot en term

esenvolupade contribudeprimit act

obstant, es a biomassaectricitat am, la única mones de bioovables) 20s/any no eses forestaltermini de l

ara, la biomavia objectiua rendibilitatior, els m

cables a Cat

sistemes encalor amb ció més soferar altres tialtres tipus

postes d’ac

Marc rega mig i ll

Potenciade clima

Potencial’agrupam

Suport icostos d

vi d’enfocammes tèrmics

ment de xauir a la constualment co

fa palès qu és en form

mb el rendimmanera de domassa/any011-2020, éxhaureix, nls espanyolles inversio

massa tèrmus en el cat de la biomodels enetalunya, esp

n què de focogeneraciófisticada, apus d’energ

s d’energies

ctuació

gulatori esparg termini

ació, mitjanatització (coació de figument d’aqunstitucional

d’extracció i

Acc

ment i perm, als objecti

arxes de calsecució delom el de la c

ue la combma de cogement en gedesenvolupy al final deés través dni de lluny, es i catalanns a realitz

mica ha estaamp tèrmic massa és mrgètics de pecialment

rma més eó. La cogenmb més llogia. Aquests, tant de ca

pecífic i estaen el sectoçant el mambustibles res “gestoreestes i la gel a projecteels costos


et al sectoius del país

lefacció urbs objectius construcció

inació idealeneració, oneneració depar el mercael període

de la demales possib

nes, per la qar estan ga

at sotmesa ai tots els es

molt inferiorcalefacció

a les zones

ficient es pneració reqocs de trebs sistemes,

aràcter reno

able que gaor rc legal, deautòctons ies” de petitestió de la ses de R+Dde producc


or de la bioms.

bana pot se20/20/20, g

ó.

l per a realn la suma d calor pot at i mobilitzmarcat pel

anda elèctribilitats de pqual cosa la

arantides.

a una “disfusforços s’ha. Tot i que ó urbana s d’interior.

pot utilitzar luereix d’imball i més , a més, sónovable com

aranteixi la r

el canvi de i barats en ites propietaseva massa

D que incidció de la bio


massa contr

er una línia generi activ

itzar un apde rendimearribar a as

zar com a m nou PER.ca. Aquest

producció sa capacitat

unció regulaan dirigit alamb un nivnòrdics só

la biomassamportants in

qualificats n perfectamno.

rendibilitat d

model de sinstal·lacionats forestalsa forestal eixin en lamassa per


ribuir molt m

de treball qvitat en un s

rofitament òent en genessolir el 80

mínim 10 m (Pla d’enets 10 milionostenible dd’amortitza

atòria”, ja qu mercat elè

vell de demón perfecta

a són les xaversions i dque els p

ment compa

de les inver

subministrans sofisticads que promo

a traçabilitaús energèti

d'ajuts a

millor,

que, a sector

òptim eració 0%. A

milions ergies ns de de les ació a

ue no èctric,

manda ament

arxes d’una

poden atibles

rsions

ament des) oguin

at, els ic

•

•

•

•

•

•

•

6.3. La cmillomilloprodcons Aquel’anyEcoe La poport(abas

•

•

Suport iprestacio

Suport l’adaptac

Difusió d’oportu

Difusió energèti

Impuls atecnolog

Promocii urbà

Promociconsumi

. Nínxol

creixent preres en la qres tècniquuctius són

solidació d’u

est fenomey 2000 el sempleo- Situ

rojecció detunitats prost del proje

Nínxols d’oportubioenerg

Llocs ddirectam

nstitucionaons i rendiminstitucionació de la maal conjunt nitats laboral conjunt c a projectes

gies a partir ó d’instal·la

ó de la bioidors de cal

ls de me

eocupació ualitat de vues orienta

elements una interess

n també essector del uación y ten

com aquesofessionals cte) es des

de mernitats profe

gia (biomass

de treball ment amb la

Acc

l a projectements de la al a iniciaaquinària a de la soc

als de la soc

s de cogende la bioma

acions de bi

omassa perlor.

ercat i llo

pels probvida, els canades a l’eque desc

sant i creixe

s recull en medi amb

ndencias de

sta creixencentrades

envolupa e

rcat: activessionals esa)

directamecomercialit


es de R+Dbiomassa

atives públles caracteietat del s

cietat dels

neració o gassa iomassa pe

r a usos tè

ocs de tre

lemes mednvis en el mecoeficiènciariuen un c

ent activitat

el nostre àbient generel empleo m

t activitat een la com

n dues àree

vitats i inen l’activitat

ent relaciotzació i con


D que incid

iques o perístiques deector de la

beneficis d

generació

er a usos tè

èrmics en s

eball rela

diambientalmarc legislaa i la mocontext quet empresaria

àmbit geogrrava 220.00medioambie

mpresarial mercialitzacies d’anàlisi:

niciatives et de la com

onats: perfsum de la b


deixin en la

privades que la massa a biomassa

de la biom

elèctrica m

rmics en el

sectors indu

acionats

s, la dematiu ambientodernitzacióe ha estimal.

ràfic i d’aqu00 llocs de

ental en Esp

es tradueixó i consum:

empresarialmercialitzac

fils professbioenergia (


a millora d

ue treballinforestal a com a s

massa per

mitjançant n

sector dom

ustrials alta

anda sociatal i l’aparic

ó dels sistmulat l’apar

uesta manee treball. (

paña)

x directamem de bioen

ls generadció i consu

sionals vinc(biomassa)

d'ajuts a

e les

n en

sector

a ús

noves

mèstic

ament

al de ció de emes rició i

era ja (Font:

ent en nergia

dores m de

culats

6.3.1 S’ided’em

Emp La raconsi la in En l’àmuntsubmaques’incamb Aquea EugoveUnitsmodeenergdoneimplamiliode C

1. Nínxols

entifiquen trmprenedoria

Taula 4.

EmpreseEmpreseSpin-off

preses de S

aó de ser dsum energènversió i exp

àmbit de latatge, posa

ministramenests serveislou el cost la ESE pas

est és el mauropa en líerns estatals, ja tenen el de negogètics gene

en feina a antat es trons d’euros.

Catalunya)

de mercat

res importan i llocs de tr

Nínxols de m

es de Servees Industriaf i Start-Up in

Serveis Ene

de les emprtic assuminplotació del

biomassa ada en funcnt de biomas en base a

de la novassa a ser pr

arc conceptínia amb l’s i comuniuna àmplia

oci a altres eren una aunes 60.0ba a hores (Font: Cul

Acc

t

nts nínxols reball.

mercat identif

Nín

is Energèticals i de Servniciatives e

ergètics (E

reses de sent la prestacls equipame

l’Empresa dcionament, assa, factu

a l’energia tèa instal·lacióropietat del

tual i teòric ’estratègia tari estan f

a experièncipaïsos. No

activitat apro00 personed’ara aque

ltura Energè


de mercat

icats (comerc

nxols de Me

cs (ESE) eis mpresarials

ESE)

erveis enerció del servents necess

de Serveis operació i

urant, habitèrmica conó que, geneclient.

d’un nou mper a l’es

fomentant. ia en aquesomés als Eoximada d’es. A Alemest sector, eètica, nº 17


que genere

cialització i c

rcat

s des de la U

gètics és eei que es dsaris per a p

Energètics i mantenimualment desumida pel

eralment, u

model de netalvi i l’eficAlguns paï

st tipus de Estats Units

uns 6.000 manya, el pel volum de 76. Institut C


en interessa

consum de bi

Universitat

eliminar la inderiva del coproveir-lo.

s’encarregment de lese forma me client. En n cop finali

egoci que s’ciència eneïsos com Cserveis i es

s, les emprmilions de

país europenegoci ja s

Català d’Ene


ants oportu

oenergia)

neficiència onsum ene

aria del diss instal·lacioensual, perla factura tatzat el cont

està consoergètica quCanadà o Estan exportareses de se dòlars anueu en què supera els 2ergia-Gene

d'ajuts a

nitats

en el rgètic

seny, ons, i r tots ambé tracte

lidant e els

Estats ant el erveis uals i

més 2.000 ralitat

Emp Es trsoluc Aquenegorespo El seque d’aquno co

PrincFabrInstaEngin Spin Una que econe Per tconte Una sorgeinnovoport Una desabandcomp

preses Indu

racta d’empcions tècniq

estes solenoci han optaosta al sect

eu futur compugui tenir uestes comom a font d

cipals activiicants calde

al·ladors espnyeries / Co

n-off / Start

spin-off unies crea, am

eixement qu

tant, els invext es parla

start-up éseix obligatòvació, una tunitat de m

oportunitatatès o no dida, una oppetitiu que p

ustrials i Se

preses espques per l’ex

n ser empreat per ofertor de la bio

m a negoci la biomass

mpanyies abe negoci pr

Taula 5. A

tats empreseres biomaspecialitzats eonsultories e

t-up

iversitària émb el suportue aquests i

vestigadorsa d’investiga

s un projecòriament de

start-up emercat.

t de mercatsposa d’unportunitat dpermeti a la

Acc

erveis

pecialitzadexplotació en

eses consoir una sèrie

omassa.

es troba da com a fonborden aqurincipal.

Activitats nínx

sarials ssa i compoen biomassespecialitza

és una empt de la univeinvestigado

s passen a adors-empre

cte de creaels resultates caracte

t apareix qa oferta òp

de mercat a nova emp


s en oferirnergètica de

olidades que de produ

directament nt energèticesta activit

xol empreses

onents auxilisa i serveis mades en proj

resa promoersitat, ambrs han obtin

desenvolupenedors.

ació de novts de rece

eritza única

uan un gruptima que s’

també poresa presen


r componene la biomas

ue dins la sctes i serve

lligat a l’èxca. En part at com a lí

industrials i

iars mantenimenjectes bioma

oguda per ub la finalitat ngut en un

par una tas

va empresarca d’un g

ament pel

up o sector’ajusta a les

ot ser consntar una ofe


nts, maquinssa.

seva estrateis especia

xit comerciaper aquest ínia de neg

de serveis

nt assa

n o diversod’explotar eprocés de r

sca empres

a. Mentre qrup d’invesfet de re

r de clientss seves necseqüència erta superio


nària, recur

ègia generalitzats en d

al i d’implanmotiu la ma

goci secund

os investigadels resultanrecerca.

sarial. En a

que una spstigació o dspondre a

potencialscessitats. Dd’un avan

or a l’existen

d'ajuts a

rsos i

ral de donar

ntació ajoria

dària i

dors i ts i el

quest

pin-off de la una

s està D’altra ntatge nt.

La pfonammerc Figur En lagene Pel qfuncidedic(cent

Empren

Servei

planificació mental és qcat i , per ta

ra 11. Possibl

a figura 12 erats per sp

que fa a leionament ecar-se a actrant la dife

nedor

is

d’una staque, en unnt, el factor

les serveis a

s’apunten pin-off.

s start-up, en altres tectivitats mésrenciació m

Acc

art-up és mna start-up, r principal d

oferir per un

alguns dels

poden parterritoris i sigs consolida

més en el “co

SEMP

Disseny dd

Protocoeficiència

Software

Suport ene


molt similarel product’èxit és el p

a spin-off al

s serveis q

tir de líniesguin aplicades en el som” que en

PIN-OFF PRESARIAL

’enginyeria dede cogeneració

ols de transforde biomassa

e de subministoperacions

de gestió i expergètica bioma


r a la d’ue o servei

posicioname

sector bioma

ue es cons

s d’activitat bles al terrsector des dn el “què”).

L

e projectes ó

rmació i a energia

trament i

plotació assa


na spin-offque s’ofere

ent competi

assa

sideren sus

similars quritori catalàd’un enfoca


ff. La difereix ja existetiu.

sceptibles d

ue ja estiguà o, simplemament innov

d'ajuts a

rència eix al

e ser

uin en ment, vador

6.3.2

A codirec

T

Co

FoPr

D Aque Notaproptècni Els adeseespe

2. Projeccde biom

ontinuació ectament a la

Àrea Tècnica

Àrea omercial

Àrea rmativa i omoció-

Difusió

ests perfils p

al: Prèviameosa per caiques relaci

autors del penvolupameecífic).

ió de Perfimassa

es presentaa fase de co

INVENTARTècnic de Instal·ladoOperari coinstal·laciócalderes i eCap de proTècnic pro Assessor-ComercialComercialComercialbiocombus

DinamitzaFormador

professiona

ent cal fer laada perfil. Aonades o q

resent inforent del perfil

Acc

ils Profess

a l’inventarionsum (apro

Taula 6. Inve

RI PERFILS central de b

or/mantenimonstrucció: de sistemeemmagatzemojectes de dojectista equ

-Consultor El serveis i col Pèl·lets/Esl Calderesstible

ador local cor en gestió bi

als queden d

a consideraAquesta forque en el fut

rme sí que cl profession


sionals vinc

i de perfils ofitament tè

entari perfils p

PROFESSIObiomassa (x

ment de caldespecialitzas modulars matge biomadesenvolupauips/calderes

Energètic onsultoria e

stella s i siste

onsum energomassa i ap

descrits en

ció tècnica rmació no htur poden a

consideren nal és el des


culats al c

professionèrmic) i com

professionals

ONALS xarxa calor cderes de biot en construespecialme

assa. ment i instals

en desenvolu

emes mod

gies alternativlicació energ

les següen

respecte elha de ser eparèixer.

que el factoscrit com a


consum i c

nals que esmercialització

s

entralitzada omassa

cció de sitgent destinats

·lació de Cal

upament proj

ulars d’em

ves biomassgètica

nts fitxes.

l recorregutexcloent d’a

or i requisit coneixeme


comercialitz

s poden vinó de bioma

inferior a 0,5

es, sala de cper la insta

lderes Bioma

jectes Bioma

mmagatzema

a

t formatiu qaltres titula

fonamentants ( genera

d'ajuts a

zació

ncular ssa.

5 MW.)

calderes i l·lació de

assa

assa

atge de

ue es acions

l pel als i

TÈMDe Tè Fu Di Re O Re Ci

En Re Co

Co

ÈCNIC DE W) efinició

ècnic respo

uncions

irigir tots els

esponsabi

rganització

equisits pe

icle Format Desen

Tècni

nginyeria Tè

equisits pe

oneixement Electr

electr

oneixement Mecà

CENTRAL

nsable de d

s processos

litats

i gestió de

er l‘accés a

iu Grau Supnvolupamen

c Superior e

ècnica Indu

e r l‘accés a

ts Generalsricitat: fred romecànica

ts Específicnica, electrò

Acc

DE BIOMA

dirigir la cen

s de produc

la instal·lac

al lloc de tr

perior: nt de Proje

en program

ustrial (espe

al lloc de tr

s: i calor, me

cs: ònica, infor


ASSA (xarx

ntral de biom

cció i mante

ció i mitjans

reball - FOR

ectes d’insta

mació de la p

ecialitat en M

reball - CO

edi ambient

màtica, cald


xa calor ce

massa

eniment de l

tècnics/hum

RMACIÓ

al·lacions tè

producció e

Mecànica)

ONEIXEMEN

, forestal, g

deres, segu


entralitzada

la planta

mans

èrmiques.

en fabricació

NTS

gestió recur

uretat i risco


a inferior 0

ó mecànica

rsos human

os laborals.

d'ajuts a

0,5

.

ns,

INSTDefin Encabiom Func Realmant Resp Graurespo Requ Cicle

Cicle

Altre

Requ Cone

Cone

TAL·LADORnició

arregat de fmassa, tant p

cions

itzar el mteniment.

ponsabilita

u de respoosta al clien

uisits per l

e formatiu g Tècnic m

e formatiu g Mantenim

s: Instal·lad Instal·lad

uisits per l

eixements G Interpret Reglame Soldadu Informàt

eixements E Calderes

RS / MANT

fer la instaper ús dom

untatge, la

ats

onsabilitat ent.

‘accés al ll

rau mig: muntatge fre

rau superioment instal·

dor d’equipsdor d’instal·

‘accés al ll

Generals: tació de plaent i normatra

tica

Específics: s, mantenim

Acc

ENIMENT D

l·lació, manèstic com in

a instal·laci

en quant a

loc de treb

ed/calor

or: ·lacions tèrm

s d’energieslacions tèrm

loc de treb

nells d’edifitiva tècnica

ment, segur


DE CALDE

nteniment i ndustrial.

ó, explicar

a seguretat

all - FORM

miques

s renovablemiques d’ed

all - CONE

icis i de segure

etat i riscos


ERES DE B

conservac

r el funcion

t i eficiènci

ACIÓ

es dificis

IXEMENTS

etat d’edific

s laborals.


IOMASSA

ió de les c

nament i r

ia de la in

S

is


calderes de

realitzar el

nstal·lació i

d'ajuts a

TÈCDefin Propprodde l’e Func Realprod Resp FacilGest Requ

Cicle Altre

Requ . Con

Cone

NIC / OPERnició

porcionar leucció de bioedifici per la

cions

ització de ucció de bio

ponsabilita

litar soluciotionar la seg

uisits per l

e formatiu g

s: Instal·lad

uisits per l

neixements Interpret Reglame Tècnique

eixements E Segureta

RARI CONS

es solucionsomassa, pea instal·lació

les obres omassa

ats

ns construcguretat labo

‘accés al ll

rau mig d’o

dor d’instal·

‘accés al ll

s Generals: tació de plaent i normates construc

Específics: at i riscos la

Acc

STRUCCIÓ

s i adaptacer exemple:ó calderes,

o adequac

ctives segonoral en l’obr

loc de treb

obres de con

lacions tèrm

loc de treb

nells d’edifitiva tècnicactives

aborals.


Ó

cions const emmagatzdistribució c

cions neces

ns criteris pa.

all - FORM

nstrucció.

miques d’ed

all - CONE

icis i de segure


tructives pezematge de calor,etc

ssàries per

rojecte tècn

ACIÓ

dificis

IXEMENTS

etat d’edific


er la realitzbiomassa,

r acollir un

nic.

S

is


zació de la adequació

n equip de

d'ajuts a

CAPDefin Dissecalde Func Elabpartic

Resp Elab Requ

Altre

Requ Cone

Cone

P DE PROJEnició

enyar, planera de biom

cions

oració de cipants i se

Control i Control d Control e Control d Elaborac

ponsabilita

orar project

uisits per l

Enginye

s: Instal·lad Instal·lad

uisits per l

eixements G Edificaci

eixements E Eines dis Calderes Segureta

ECTES

ificar i fer smassa.

la proposeguiment de

i seguimentde les certifeconòmic dde la qualitació de certif

ats

te de produ

‘accés al ll

ria tècnica

dor d’equipsdor d’instal·

‘accés al ll

Generals: ió industrial

Específics: sseny: Press at i riscos la

Acc

eguiment d

sta tècnicae l’execució

t producció ficacions ind

del projecteat del projecficacions tèc

cció de bioe

loc de treb

Industrial

s d’energieslacions tèrm

loc de treb

sto, Project,

aborals.


del projecte

a, coordinaó de l’obra:

de l’obra. dustrials

cte cniques

energia seg

all - FORM

s renovablemiques d’ed

all - CONE

, Autocad


de constru

ació dels

gons els req

ACIÓ

es dificis

IXEMENTS


cció i instal

diferents

queriments

S


·lació de la

proveïdors

del client.

d'ajuts a

TÈCDefin Tècnmitja Func DisseElabEspeRela Resp Disse Requ

Requ Cone

Cone

NIC PROJEnició

nic responsançant la bio

cions

eny mecànioració d'esc

ecejaments cions amb

ponsabilita

enyar calde

uisits per l

Cicle for Cicle for

uisits per l

eixements G Disseny

eixements E Eines dis Fabricac

de proce Assegur Normativ

ECTISTA

sable de domassa

ic conjunts candalls i ni/o modificaproveïdors,

ats

eres eficient

‘accés al ll

rmatiu supermatiu supe

‘accés al ll

Generals: calderes i e

Específics: sseny: Solidció mecànicessament drament de lava prevenci

Acc

dissenyar c

i grups. ous equipaacions de p recerques

ts i ajustade

loc de treb

rior fabricacrior caldere

loc de treb

equipament

dEdge, Autoca, fosa,forje xapa i moa qualitat ió de riscos


calderes p

ments addilànols. i noves apl

es a les nec

all - FORM

ció mecàniceria

all - CONE

ts addiciona

ocad a, estampa

otlles i mode

laborals i d


per la prod

cionals.

licacions.

cessitats clie

ACIÓ

ca (disseny)

IXEMENTS

als

ació i pulveels per a po

de protecció


ducció de

ents/merca

)

S

rimetal.lúrgolímers.

ó ambiental


bioenergia

t

ia, utillatge

d'ajuts a

COMDefin Deseespe Func RealReco Resp Progestab Requ

Requ Cone

Cone

MERCIAL Snició

envolupar lecialitzada e

cions

itzar l’accióollir les nece

ponsabilita

gramació i blerts

uisits per l

Cicle for

uisits per l

eixements G Gestió c

eixements E Energies Anàlisi i Calderes Elaborac

SERVEIS I C

l’acció comen projectes

ó comercial.essitats i re

ats

realització

‘accés al ll

rmatiu grau

‘accés al ll

Generals: comercial

Específics: s renovableavaluació ds de biomasció pressup

Acc

CONSULTO

mercial i prs de bioene

queriments

de l’acció

loc de treb

mig en ges

loc de treb

es. Explotacd’inversionsssa. ostos


ORIA

romotora drgia (bioma

s del mercat

comercial s

all - FORM

stió comerci

all - CONE

ció bioenergs energètiqu


de serveis assa)

t

segons els

ACIÓ

ial i màrque

IXEMENTS

gètica de la ues.


i consulto

s objectius

eting

S

biomassa.


ria tècnica

comercials

d'ajuts a

COMDefin Desefont d Func RealReco Resp Progestab Requ

Cicle

Requ. Cone

Cone

MERCIAL Pnició

envolupar l’de producc

cions


ponsabilita

gramació i blerts

uisits per l

e formatiu g

uisits per l


eixements E Explotac Calderes Biomass Elaborac

PELETS/ES

acció comeió de bioen


ats

realització

‘accés al ll

rau mig en

‘accés al ll

Generals: comercial

Específics: ció bioenergs de biomassa: potènciació de press

Acc

TELLA

ercial i promergia.

queriments

de l’acció

loc de treb

gestió com

loc de treb

gètica de la ssa. a tèrmica, esupostos


motora de la

s del mercat

comercial s

all - FORM

mercial i màr

all - CONE

biomassa.

mmagatzem


a venda de

t

segons els

ACIÓ

rqueting

IXEMENTS

matge i man


pèl·lets/est

s objectius

S

nipulació


tella com a

comercials

d'ajuts a

COMDefin Dese Func RealReco Resp Progestab Requ Cicle

Requ Cone

Cone

MERCIAL Cnició

envolupar l’

cions


ponsabilita

gramació i blerts

uisits per l

e formatiu g

uisits per l


eixements E Explotac Calderes Elaborac

CALDERES

acció come


ats

realització

‘accés al ll

rau mig en

‘accés al ll

Generals: comercial

Específics: ció bioenergs de biomasció de press

Acc

ercial i prom

queriments

de l’acció

loc de treb

gestió com

loc de treb

gètica de la ssa. supostos


motora de la

s del mercat

comercial s

all - FORM

mercial i màr

all - CONE

biomassa


venda de c

t

segons els

ACIÓ

rqueting

IXEMENTS


calderes

s objectius

S


comercials

d'ajuts a

ASSDefin Assecomb Func AnalElab Resp Prop Requ

Requ Cone

Cone

ESSOR COnició

essorar en bustible.

cions

itzar necessorar estudi

ponsabilita

porcionar so

uisits per l

Enginye

uisits per l

eixements G Desenvo

eixements E Explotac Càlcul d Mesures

ONSULTOR

solucions

sitats i requi proposta d

ats

olucions per

‘accés al ll

ria Tècnica

‘accés al ll

Generals: olupament p

Específics: ció bioenerge consums

s de millora

Acc

R ENERGÈT

tècniques

ueriment ded’instal·lació

r a la plena

loc de treb

Industrial

loc de treb

projectes en

gètica de la energèticsd’eficiència


TIC

per a l’apro

l client ó de biomas

implantació

all - FORM

all - CONE

nergètics

biomassa

a energètica


ofitament d

ssa

ó d’instal·lac

ACIÓ

IXEMENTS

a


e la bioma

cions de bio

S


ssa com a

omassa

d'ajuts a

DINADefin Fomeurba Func AnàlassigOrgaFacilRealGest Resp IncreDivugene Requ Ciclerenov

Requ. Cone

Cone

AMITZADOnició

entar i promns com a n

cions

isi i estudi gnat anització i relitació i medització d’estionar i prom

ponsabilita

ementar el clgar els be

eral i a “targ

uisits per l

e Formatiu vables)

uisits per l

eixements G Energies

eixements E Explotac Càlcul co Mesures Mesures Disseny Explotac Gestió d Organitz

OR LOCAL

moure la imivell domès

sobre la im

ealització cadiació entre studis concrmoure subv

ats

coneixemeneneficis de gets” de pob

‘accés al ll

grau Supe

‘accés al ll

Generals: s Renovable

Específics: ció bioenergonsums enes millora efics i tècniquesde campan

ció de recurde la informazació d’esde

Acc

mplantació stic i industr

mplantació

ampanyes dusuaris i pr

rets de viabencions i aj

nt i implantala biomass

blació espec

loc de treb

erior Mante

loc de treb

es

gètica de la ergètics ciència enes màrquetinnyes i/o prorsos 2.0 ació eveniments


de la bioenial.

de caldere

de divulgacroveïdors eilitat. judes.

ació sistemesa com a recífics

all - FORM

eniment Eq

all - CONE

biomassa

rgètica ng i promocmocions


nergia tant

s biomassa

ció i promocspecialitzat

es bioenergecurs energ

ACIÓ

quips Indus

IXEMENTS

ió


amb en eq

a en l’àmbi

ció. ts.

gètics (biomgètic a la s

strials (esp

S


quipaments

t geogràfic

assa) societat en

p. energies

d'ajuts a

FORDefin Divu Func Orga Resp Divu Requ Engi RequCone

Cone

RMADOR nició

lgació de l’a

cions

anització i d

ponsabilita

lgar i prepa

uisits per l

nyeria Tècn

uisits per leixements G Eficiènci Desenvo

eixements E Calderer Certifica Segureta Medi am

aplicació i e

esenvolupa

ats

arar futur es

‘accés al ll

nica Industr

‘accés al llGenerals: ia energèticolupament p

Específics: ria t d’Aptitudsat laboral

mbient

Acc

explotació d

ament progr

pecialistes

loc de treb

rial

loc de treb

ca projectes en

s Pedagògiq


e la biomas

rames form

all - FORM

all - CONE

nergètics

ques


ssa com a f

atius espec

ACIÓ

IXEMENTS


font de bioe

cífics

S


energia.

d'ajuts a

7. C La benergde tractivgenequali. A mdesefores Per cons

Conclu

biomassa gètiques dereball de t

vitats empreerador d’innificació.

més, contribenvolupamestal.

aquests msideren impo

Suposa els/les asectors a

Suposa primera

Suposa industriamaquinà

És una eempresa

Pot cont

Precisa convertel’àmbit d

El seu dcosa pot

sions

és l’energe la UE. Estotes les eesarials en tnovació te

bueix activent locals.

motius i, esortants els b

una oportuaturats/des afins (instal

una oportufeina, en to

una oportals tradicionària o equip

excel·lent varial

tribuir molt a

de desenveix el sectode la enginy

desenvolupt ser font d’i

Acc

ia renovab tracta de lxistents entota la cadecnològica

vament a lI contribue

specialmentbeneficis de

unitat per ade llarga d·ladores).

nitat per a lots els nivell

tunitat per nals, especaments.

ia de reacti

activament

volupament or en geneyeria, la con

pament és iniciatives e


ble amb m’energia ren

n l’actualitaena de valoi, per tant

la millora eix també a

t en la línierivats de p

al reciclatgeduració prov

l’ocupació dls de qualifi

a la dinacialment e

ivació de te

a la sosten

tecnològicerador potesultoria i l’R

incipient peempresarial


major creixnovable quet. Fa poss

or: es definet, de llocs

de la coma millorar l

ia de la potenciar el

e de personvinents del

de poblaciócació.

amització ols relacion

erritoris amb

ibilitat del m

c i de gestencial de nR+D en gen

erò clarames emprened


xement en e, a més, g

sible la indeix com un s de treba

mpetitivitat, a qualitat

romoció desector:

nes aturade sector de

jove en rec

o reconverats amb l

b baixa activ

medi rural

tió complexínxols de meral.

ent ascenddores i d’au


les previgenera mésucció de nrecurs enell amb ele

l’ocupacióde la supe

e l’ocupació

es, especiala construc

cerca de la

rsió de sea fabricaci

vitat econò

xa, aspectemercat nou

ent, per lautoocupació

d'ajuts a

isions s llocs noves rgètic

evada

i el erfície

ó, es

lment cció i

seva

ectors ó de

mico-

e que us en

qual ó

No ofacinde lemés accio El fuen cod’apra una D’altdifíciper ales ucanv En tede gtèrmDe fIndúsd’insencaamb Finalsocieprofexarxa Aquees co

obstant, pern realitat, eses institucio

qualificacióons de difus

tur de la bioogeneraciórofitament ca “disfunció

ra banda, sl que el seca fer front autilitzen comvi de model

ercer lloc cagrans quanics i/o elèctfet, en indústries papetal·lacions

ara no existelevades n

lment, cal feetat en geneessionals ea o el desen

ests són elsonverteixi e

r tal que aqs fan impresons a potenó professiosió i pedago

omassa, tan i les xarxe

combinat deó regulatòria

sense un cactor es cona les inversmbustibles t

en un perío

al consideratitats de btrics, el secústries vincereres, ded’aprofitamteixen moltenecessitats t

er un gran teral: sense specialitzatnvolupamen

s reptes quen una font d

Acc

questes poscindibles d

nciar el sectnal per parogia sobre e

nt a Europaes de calor el recurs esa” que cal s

anvi de modsolidi. I senions que reradicionals)

ode raonabl

ar el paper iomassa. S

ctor farà un ulades a la

e transforment tèrmic es experièntèrmiques.

tasca informella, l’asso

ts, la instalnt de la tecn

e es perfilend’ocupació


ossibilitats ddeterminadetor, una regrt dels seusel recurs.

a com a Cati fred centtà completaubsanar.

del de submnse ajuts, sequereixen ) és improble de temps

del sector Si la indust

pas de gega biomassa

mació de lo de cogen

ncies reals

mativa i pedciacionisme·lació de pnologia esd

n com a claamb un pes


de creació es condiciogulació efecs actors, m

talunya, paralitzades. ament infrae

ministramenubvencionsles instal·la

bable que es.

industrial ctria consumgant en el sa en algunala fusta...) neracions aal territori e

dagògica soe de propietplantes d’endevenen mo

aus per a qus específic


de riquesa ons: un intectiva i plan

més esforç e

ssa per l’úsEn l’actualiexplotat, en

nt de climats o facilitatsacions (méss pugui dur

com a consumeix biomaseu procés a part del

ja es troamb biomasen altres se

obre el recutaris forestanvergadura olt més com

ue el sectori rellevant e


i d’ocupacrès real peificada d’aqen R + D i

s de la biomtat, aquest

n gran part d

ització seràs de finanças complexesr a terme aq

umidor potessa per a de consolidseu procésoben exemssa. No obsectors indus

rs i el sectoals, l’augme

o destinadmplicats.

r de la biomen el futur.

d'ajuts a

ció es r part

quest, i més

massa tipus

degut

à molt ament s que quest

encial usos

dació. s (ex. mples stant, strials

or a la ent de des a

massa

IDENTIFICACIO DE NINXOLS DE MERCAT I PERFILS … · la biom l’Institut C nica d’orige ció...

Documents

Transcript of IDENTIFICACIO DE NINXOLS DE MERCAT I PERFILS … · la biom l’Institut C nica d’orige ció...