INTRUMENTAL QUIRÚRGIC GENERAL

L´equip d´instrumental general, sol ser el paquet bàsic destinat a qualsevol

cirurgia de teixits tous. Aquests instruments, generalment, estan fabricats en acer

inoxidable (hi han diferents qualitats); fet que permet la seva esterilització en autoclau.

La composició aconsellable en un equip de cirurgia general, és la que es detalla

a continuació, si bé pot variar en funció del tipus de cirurgia a realitzar:

Pinces de camp: 6

Pinces de dissecció amb dents: 1

Pinces de dissecció sense dents: 1

Pinces Adson amb dents: 1

Pinces Adson sense dents: 1

Tisores Mayo rectes: 1

Tisores Mayo corves: 1

Tisores Metzenbaum rectes: 1

Tisores Metzenbaum corves: 1

Portaagulles: 1

Pinces Halsted (mosquits) rectes: 4

Pinces Halsted (mosquits) corves: 4

Pinces Kocher rectes: 3

Pinces Kocher corves: 2

Pinces Allis: 4

Separadors manuals Farabeuf: 2

Sonda acanalada: 1

Pinces hemostàtiques tipus clamp rectes: 2

Pinça hemostàtica Pean: 1

Mànec de bisturí, nº 4: 1

Portaagulles

El més emprat, sol ser el de Portaagulles Mayo-Hegar. Pot tenir diferentes

mides, en funcíó del tipus de cirurgia a realitzar (generalment, 15-20cm). Es dels

instruments més utilitzats durant la cirurgia, i el fet de contactar constantment amb

l´agulla, fa que presenti més desgast que els altres: és important assegurar-nos de la seva

qualitat. Els portaagulles, nomès s´han d´emprar per a agafar l´agulla; si bé existeix una

variant (portaagulles Olsen-Hegar), que incorpora una tisora.

Tisores

Les més utilitzades, són les de Mayo i les de Metzenbaum.

Les tisores de Mayo, són més gruixudes, amb zona de tall més ample i

destinades a la dissecció poc precissa: pell, teixit conjuntiu, fàscies, grans masses

musculars; així com a tallar els fils de sutura.

Les tisores de Metzenbaum, estan pensades per a una dissecció més minuciosa

i concreta i mai s´han d´emprar per tallar pell o sutures. La seva zona de tall és més

curta (generalment, menor a 1/3 de la longt. total de la peça) i les dues branques de la

mandíbula, són més primes i de punta més fina si les comparem amb les Mayo.

Pinces de camp

Les pinces de camp permeten fixar les talles a la pell de l´animal, per tal de

configurar el camp quirúrgic. També es poden emprar per a subjectar altres estris al

camp i evitar que caiguin al terra, trencant la cadena d´esterilitat (línies de suero estèrils,

cable del bisturí elèctric, tub d´aspiració…). Bàsicament, s´utilitzen 2 models:

- Backhaus: presenten 2 anelles per a agafar-les amb els dits, com si es tractés

d´unes tisores o d´un portaagulles.

- Shädel: no presenten anelles. S´obren fent pressió sobre els 2 braços.

Col.loquialment, es poden anomenar (els dos models), “crancs”.

Pinces de dissecció

Les pinces de dissecció, també s´anomenen pinces de ma. Serveixen per a

agafar els teixits en la dissecció quirúrgica. Poden presentar diferentes longituds i

gruixàries i tenir o no dents. Són més llargues i d´extrem més gruixut que les Adson.

Pinces d´Adson

Les pinces d´Adson, són les que s´empren en la dissecció més acurada.

Permeten agafar estructures més delicades que les pinces de dissecció. En la zona on

s´apliquen els dits, són força amples, però s´estrenyen en direcció a la punta. Poden

presentar també dents.

Pinces hemostàtiques Halsted

Les pinces hemostàtiques Halsted, també solen anomenar-se “mosquits”. Són

les pinces hemostàtiques més emprades. Permeten control.lar l´hemorràgia vascular,

agafant amb precissió els vasos. Poden ser corves o rectes.

Pinces hemostàtiques Kocher

Les pinces hemostàtiques Kocher, són pinces més grans i resistents que les

Halsted. Permeten un ús més agressiu: comprimir grans paquets vasculars, masses

musculars… Cal tenir present la lesió que poden produir en els teixits, aconsellant-se

nomès la seva aplicació en teixits que pateixin exèresi.

Pinces Allis

Les pinces Allis, solen emprar-se per a agafar i enretirar teixits, exposant millor

l´àrea a disseccionar. La pinça s´eixample a la punta i presenta dents en xarxa, que

permeten una aprensió segura dels teixits. No es recomana el seu ús en vísceres.

Separadors manuals Farabeuf

Els separadors Farabeuf, tenen forma d´U, amb base ample i puntes romes. Cal

que siguin emprats per l´ajudant per a exposar al cirurgià plànols més profonds. No

malmeten els teixits.

Sonda acanalada

La sonda acanalada, permet dur a terme la dissecció segura de plànols tissulars

sense sobrepassar l´estructura que volem incidir. S´hi recolza la fulla de bisturí sense

perill de lesionar estructures més internes.

Clamps intestinals

Els clamps intestinals, permeten realitzar la aprensió dels teixits sense lesionar-

los. Deuen el seu nom a la seva funció original: evitar el pas de contingut intestinal

durant el transcurs d´una intervenció a intestí. De totes maneres, cal anar amb compte,

doncs si apliquem una pressió excessiva al tancar el clamp, sí es poden produir lesions

irreversibles. Permeten dur alhora, una hemostàsia preventiva.

Pinça hemostàtica Pean

Les pinces hemostàtiques Pean, presenten la zona que aplica l´hemostàsia, més

curta que en la pinça Kocher, però mès ample i de forma el.lipsoidal.

Mànec de bisturí

Els mànecs de bisturí, permeten montar´hi fulles d´un sol ús. Els més emprats

són del nº 3 (per les fulles del nº 10, 11, 12 i 15) i del nº4 (per les fulles del nº 20, 21 i

22).

METODES CORRECTES DE SUBJECCIÓ DE L´INSTRUMENTAL QUIRURGIC