KARPE

DIESIES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA FOIOS ALBALAT ALBUIXECH

8 CURS DESEMBRE DE 2015

22

KARPE DIES 22

A LIES FEM...

DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACI DE LA VIOLNCIA CONTRA LES DONESHui s 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminaci de la Violncia contra les Dones.

Tots els dies sn 25 de novembre, perqu tots els dies hem de tenir present les dones que pateixenviolncia masclista.A l'Estat espanyol cents de milers de dones pateixen maltractaments cada any. Enguany hem as-sistit als assassinats de 75 dones i 12 xiquetes, al Pas Valenci.

En dnou anys, 1.378 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. La violnciacontra les dones s la primera causa de mort prematura entre les dones d'entre 15 i 44 anys a totel mn, per davant de la suma de les morts provocades pel cncer, la malria, els accidents detrnsit i les guerres.

Tots els dies hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les vctimes sn ms que un n-mero. Sn vides arrabassades, somnis truncats, histries perdudes. Hui estan amb nosaltres toteselles. Les que pateixen violncia, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d'eixeinfern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contraaquesta barbrie que s la violncia cap a les dones.Aquestes morts sn la conseqncia final d'unes relacions basades en la desigualtat i la falta derespecte d'una societat que considera diferents xics i xiques. L'educaci en igualtat s la base.La gelosia i el control no sn una prova d'amor! Una societat que permet que ens assassinen pel fet de ser dones s una societat malalta. Les xifresdel terrorisme masclista sn terribles. s una realitat que ens deixa sense paraules. Per no podem callar, el silenci ens fa cmplices. Prou de violncia contra les Dones!!

KARPE DIES 22

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRALA VIOLNCIA MASCLISTA

El passat dia 25 de novembre recordrem les vctimes de violnciamasclista i frem molts actes al llarg de les setmanes segents per a

intentar foragitar de la nostra societat aquesta xacra.

DONES DEL DOLOR

Magradaria que la teua bocafra d'argila color canyella permodelar-la amb fruci i dibui-xar-hi el somriure que el dolor vaesborrar fa tant de temps.

Magradaria que els teus cabellsforen onades de mar per passar-hi lentament els dits i retrobarles illusions que un dia s'hi ofe-garen.

Magradaria que les teuespupilles esdevingueren prunesmaragdes per pintar-los la dol-or que les llgrimes s'emporta-ren en silenci, i que les teuesmans sassemblaren a les bran-ques d'olivera per abraar-lesamb desesper i impedir que elvent turmentat les arrabassara.

Magradaria que el teu pit esconvertira en roca de penya-segat per construir-hi una covaon arreceraria el teu cor mutilat.

Magradaria que el teu nom fraun clam i un murmuri, un udol iun somriure per dir al mn quela teua vida perduda batega arams que mai en la molsa, hu-mida de llgrimes, dels nostrescors adolorits.

Magradaria aix per vosaltres,dones del dolor.

Magradaria aix; que estigureutotes ac

M.J. BOLTA

KARPE DIES 22

Som uns estudiants de 2n de batxillerat de lassig-natura Fonaments de lEmpresa, i estem participanten un projecte multidisciplinar i internivell, que esdedica a l organitzaci de les representacions tea-trals que es realitzaran durant el curs al centre, mit-janant la creaci d'una empresa cooperativa.

- Els nostres objectius sn fomentar la cultura cls-sica i el plurilingisme a linstitut, i millorar les rela-cions entre els alumnes de diferents matries i elsseus professors.- Per altra banda, volem aprendre el funcionamentduna empresa, i per tant treballarem per rees fun-cionals com si frem una empresa real, ho faremd'una manera democrtica en la qual tots els socisde la cooperativa tenim un vot . D aquesta manera,comenarem a prendre decisions i a tenir un com-

proms dins dun grup de treball, a part de fomentar la creativitat i la iniciativa personal per resoldreels problemes que sorgeixen.

- Tenim molta illusi i ganes de treballar, amb un projecte diferent, a ms d'haver un bon ambientde treball. s una assignatura en qu adquirim coneixements diferents als d'altres assignatures jaque aprenem el funcionament de la creaci d'una empresa comenant de zero des d'un punt devista prctic.-Tamb al ser alumnes de quatre matries distintes, podem aportar al projecte coneixements dis-tints.- Finalment estem aconseguint l'ajuda d'altres entitats tant pbliques com privades a ms de par-ticipar en projectes dinnovaci com la Primavera Educativa.

Alumnes de Fonaments d'administraci i gesti. 2n de Batxillerat.

Ara com ara, aquestes sn les impressions dels assajos que portem fins ara:

Enguany els departaments de grec,francs, economia i tecnologia handecidit fer un projecte En Conjunt. Perprimera vegada lobra de teatre tms ajuda. Els alumnes de grec ifrancs faran lactuaci amb el suportdels alumnes deconomia de 2n deBatxillerat, que shan encarregat deformar una cooperativa. El departa-ment de tecnologia sencarregar deconstruir el material necessari.Enguany lobra de teatre tracta sobrePrometeu, que va ser un tit que furtel foc de lOlimp i el va donar als h-mens. Zeus va castigar Prometeu peraquest acte de traci, per en la nos-tra obra Zeus li donar una oportunitatper alliberar-se: demanar a Prome-teu que demostre que la humanitat hasabut aprofitar el foc dels dus.

Cosmin Botoaca

KARPE DIES 22

PROJECTE EN CONJUNT Cada ao tenemos una nueva obrade teatro de griego. Yo personal-mente he podido ver dos que me

parecieron muy trabajadas, conuna gran participacin y esfuerzopor parte de los alumnos y del pro-fesorado encargado de llevar acabo esta actividad. Este ao se in-terpreta la historia del mito de Pro-meteo, pero aadiendo un toquede humor que seguro gustar atodo el mundo. Como participantehe de decir que todos estamos co-laborando mucho a la hora dehacer que salga perfecta, y ser unplacer interpretarla delante de miinstituto.Pablo Alarte

Hemos creado una empresa de teatro,en la cual el de-partamento de mbito prctico se encarga de construirel mecanismo para el escenario y su mantenimiento.Para ello,hemos construido una plataforma giratoria.Para nosotros lo ms difcil ha sido idear un sistemapara que la plataforma gire pero no se traslade. Estsiendo muy interesante este proyecto porque hemos co-operado todos,nos encontramos realizando el siguientepaso:pintar y decorar la plataforma.

Sheila Alcaiz Lopez 4 PDC

Hemos elegido el mito de Prometeo porque muestrael origen y el sentido del progreso en la historia de lahumanidad, as como la importancia de la libertad yla rebelda frente al poder. La obra la realizaremos afinal de curso y esperamos que sea todo un xito. Osesperamos.lex Escobar

KARPE DIES 22

Tres-cents espectadors escoltem Rodoreda.

Vam seure un dimecres d'examen a les butaques del Micalet, i alcomenar ens vam endur una enorme sorpresa: no es tractava dela tpica representaci amb personatges de tot tipus i una gran es-cenografia; ms b, era un escenari buit, amb un piano, una m-quina d'escriure i quatre cadires.L'art de seure's front una mquina d'escriure, poder fer-la brillar itocar la sensibilitat dels lectors, la tenen molt pocs, i grcies a lescinc actrius que ens obriren una finestreta a la seua obra, podemdir que Rodoreda, la t.Cada una d'aquestes dones s capa d'a-carar-se amb la mquina i amb el pblic, i posar-se en la pell del'escriptora,per recordar tot all que ha viscut i li ha portat a es-criure els escrits que ara gaudim.Els textos, dels fragments de l'obra que lligen, carregats de temescom l'amor, el pas del temps, la infantesa, l'alegria, etc. i de mo-ments ntims de l'autora, els seus sentiments, fan que poguemveure-la, sentir-la de ms a prop i amb ms complicitat.A la repre-sentaci, es recullen curts fragments de la seua gran obra, quedesperten l'emoci i fan que els espectadors reaccionem, reflexio-nem.M'agraden les actrius, la seua claredat, les seues veus, el seu va-lenci, la seua dedicaci i entusiasme, i, sobretot l'esfor que fanmantenint viva Rodoreda, i narrant-nos els seus escrits. Malgrattot, el punt clau, la diferncia, la marca, sens dubte, el piano, lapianista. Acompanyant les veus, les histries, sentiments, la sole-dat dels personatges que moltes voltes simulen o encarnen MercRodoreda.La msica completa i fa encaixar totes les peces quecomponen la nostra protagonista: ella i els seus escrits. Records irecords, que ens fan endur-nos una impressi des d'un altre puntde vista, ms personal. Si he de dir com pense que s Rodoreda,diria, -pel que s de la seua vida- que s una dona amb autonomia,patidora per forta, i molt profunda, tamb nostlgica i, en conclu-si treballadora, culta i valenta.Vam seure un dia d'examen a les butaques del Micalet, i en acabarvaig emportar-me una gran sorpresa, per sobretot, un gran re-cord.

Pau Noverges, 2n de BAT PEV

Lobra s un breu reps perla vida de Merc Rodoreda iper una mostra dels seuscontes. Cadascuna de lesactrius passar en algunmoment per la seua taulaper recordar. Es posar en laseua pell per parlar de la in-fantesa, de jardins, damor,de literatura, del pas deltemps, de la mort. escolta-ran amb fruci les paraulesde lescriptora i aquestesevocaran en elles el seupropi mn, un breu repstamb dels seus records.

LLEGIM RODOREDA

KARPE DIES 22

Lalumnat de 3r dESO dInformtica ha elaborat un gui multimdia que haur de servir de base per a, una vegada vist elprogramari dedici dudio i vdeo, crear un curtmetratge. Un dels elements fonamentals daquest gui s lstoryboard,treball que han realitzat a travs de la ferramenta online StoryboardThat. Ac podeu veure un bon exemple. Fixeu-vos queno es tracta dun cmic perqu apareixen ttols i comentaris i com juga amb diferents tipus de plnols.

DISSENYEMDEP. DINFORMTICA

KARPE DIES 22

EIXIM...

VISITA DELSALUMNES DE 1r

DESO A LAPISTA DE

PATINATGE DEBONAIRE ELSDIES 10 I 11 DE

NOVEMBRE

LA KARPE DIES 22 COMPTA AMB EL SUPORT ECONMIC DE LAMPA DE LIES PER A L EDICI IMPRESA. GRCIES.

EXPOSICI DE PORTADESDE LA REVISTA AL LLARG

DELS SEUS 8 ANYS DEXISTNCIA

KARPE DIES 22

VISITEM L'ALBUFERAEl dia 21 d'octubre els alumnes de 1r A i 1r C vam anar d'excursi amb els mestres de

biologia al Tancat De La Pipa (l'Albufera).Vam eixir a agafar l'autobs a les 9:00, i a larribar al moll, vam agafar dues barques

(una per al xics i una altra per a les xiques) i vam anar cap al Tancat De La Pipa. Una vegadahi vam arribar, dues monitores ens van fer un recorregut pel Tancat De La Pipa, per ens vandir que primer havem desmorzar. Quan vam acabar d'esmorzar, ens vam dividir en dosgrups: 1r A i 1r C. Els de 1r C vam anar cap a la zona de depuraci natural, i en el cam vamtrobar uns italians molt simptics que ens van donar uns prismtics per vore les aus. Pelcam vam vore moltes aus, i grcies als prismtics, vam poder mirar-les ms de prop. Desprsd'anar a la zona de depuraci, vam anar a l'alt d'un edifici per vore una guila des d'un teles-copi. All dalt la monitora els va explicar la histria del nom del Tancat De La Pipa: l'amo d'a-quell lloc estava fart que tots els de l'horta hagueren de parar-se per poder enrotllar el paperdel tabac, aleshores va dur pipes de fumar perqu no tardaren tant fumant.Quan vam baixar de l'edifici, ens van ensenyar el circuit de bombeig del Tancat De La Pipa. Finalment, vam agafar les barques per anar una altra vegada al moll on estaven els autobusosesperant-nos per tornar a l'institut.

Andreu Molina-Javier Rojas i Gustavo Serra 1r ESO C

KARPE DIES 22

OPINEM...A tenor de los atentados terroristas acontecidos en Pars el pasado mes de enero en la revista Charlie hebdorescat un libro muy interesante que aborda con bastante lucidez una de las causas que ms conflictos hagenerado a la humanidad a lo largo de su historia.El libro comienza as:Desde que dej Lbano en 1976 para instalarme en Francia, cuntas veces me habrn preguntado, con lamejor intencin del mundo, si me siento ms francs o ms libans. Y mi respuesta es siempre la misma: Las dos cosas! Y no porque quiera ser equilibrado o equitativo, sino porque mentira si dijera otra cosa.Lo que hace que yo sea yo, y no otro, es ese estar en las lindes de dos pases, de dos o tres idiomas, devarias tradiciones culturales. Es eso justamente lo que define mi identidad. Sera acaso ms sincero si am-putara de m una parte de lo que soy?Por eso a los que me hacen esa pregunta les explico con paciencia que nac en Lbano, que all viv hastalos veintisis aos, que mi lengua materna es el rabe, que en ella descubr a Dumas y a Dickens, y LosViajes de Glliver, y que fue en mi pueblo de la montaa, en el pueblo de mis antepasados, donde tuve misprimeras alegras familiares y donde o algunas historias en las que despus me inspirara para mis novelas.Cmo voy a cortar los lazos que me unen a l? Pero por otro lado hace veintids aos que vivo en la tierrade Francia, que bebo su agua y su vino, que mis manos acarician, todos los das, sus piedras antiguas, queescribo en su lengua mis libros, y por todo eso nunca podr ser para m una tierra extranjera.Medio francs y medio libans entonces? De ningn modo! La identidad no est hecha de compartimentos,no se divide en mitades, ni en tercios o en zonas estancas. Y no es que tenga varias identidades: tengo so-lamente una, producto de todos los elementos que la han configurado mediante una singularque nunca es la misma en dos personas.En ocasiones, cuando he terminado de explicar con todo detalle las razones por las que reivindico plena-mente todas mis pertenencias, alguien se me acerca para decirme en voz baja, ponindome la mano en elhombro: Es verdad lo que dices, pero en el fondo, qu es lo que te sientes?Durante mucho tiempo esa insistente pregunta me haca sonrer. Ya no, pues me parece que revela una vi-sin de los seres humanos que est muy extendida y que a mi juicio es peligrosa. Cuando me preguntanqu soy , estn suponiendo que > de cada persona hayslo una pertenencia que importe, su de alguna manera su que estterminada para siempre desde su nacimiento y que no se va a modificar nunca; como si lo dems, todo lodems su trayectoria de hombre libre, las convicciones que ha ido adquiriendo, sus preferencias, su sen-sibilidad personal, sus afinidades, su vida en suma no contara para nada. Y cuando a nuestros contem-porneos se los incita a que >, como se hace hoy tan a menudo, lo que se les estdiciendo es que rescaten del fondo de s mismos esa supuesta pertenencia fundamental, que suele ser lapertenencia a una religin, a una nacin, una raza o una etnia, y que enarbolen con orgullo frente a losdems. Los que reivindican una identidad ms compleja se ven marginados.

Identidades Asesinas, 1998Amin Maalouf

Desgraciadamente el pasado da 13 de noviembre la ciudad de Pars volvi a sufrir otro ataque indiscrimi-nado. J.A. RAMREZ

KARPE DIES 22

MANIFESTEM...Per desgrcia hem hagut de realitzar alguns actes molt a pesar nostre, com ara el minut de

silenci que vrem fer el dilluns 14 de novembre desprs dels atemptats ocorreguts a Pars undivendres 13.

KARPE DIES 22

El passat mes doctubre el nostre company Ferran Garcia es jubil. Els alumnes de lltimatutoria ( 1r dESO D ) li feren aquesta entrevista.

--Com van ser i quan els teus inicis de mestre?Va ser l'any 1979 en el collegi pblic Cervantes de Valncia.

--Per qu eres mestre? s fcil?Perqu m'agrada moltssim la professi i em divertisc, a ms, pense que

leducaci s una eina molt forta per a canviar la societat.Si t'agrada s molt fcil i gratificant per si no t'agrada s molt complicat.

--T'haguera agradat tindre un altra professi?Si no haguera sigut mestre m'haguera dedicat a lagricultura.

--Qu t de bo ser mestre? I dolent?Moltes coses com vore com alguns alumnes reaccionen, canvien dactitud,

i s'enganxen en l'educacio.Per a vore com les persones tenen un futur, tamb t de bo vore linters que consegueixes despertar en els alumnes.

--T'ho passes b fent classes?Sempre ha sigut aix?S, s.

--Quants anys has treballat?38 anys.

--Has fet equip directiu en alguna escola?S,en el Carraixet, 6 anys de director i 14 de cap d'estudis.

--Quina matria t'agrada ms ?Histria i Geografia.

--Qu trobaras a faltar quan deixes de treballar?Els alumnes .

--Qu fars a partir d'ara?Viatjarem, far activitats en la universitat i em dedicar a

l agricultura ecolgica.

ENTREVISTEM

KARPE DIES 22

CREEM...

A PUNT DE VACANCES

Els alumnes de la classe de 2nC estaven nerviosos, perqu s'acostava l'estiu i l'excursi aPORTAVENTURA. El darrer dia, els meus companys no volien fer classe i volien passar-hob. Demanaren al professor anar al pati. Per Gerard va dir que no perqu faltava un temadel qual encara no havem parlat. Tots vrem comenar a cridar i a fer males cares... perGerard es va quedar quiet. A poc a poc el soroll va anar disminuint. Quan vam callar, Gerardcomen a parlar sobre el tema dels mbils. El mbil s un mitj de comunicaci molt com,comenta Gerard, per es pot utilizar inadequadament, per fer cosses inapropiades. De sobte, Andreu va interrompte:

-El mbil no pot tindre res mal... Si noms tenim Internet.-El mbil pot tindre moltes coses mal com, per exemple, hi ha persones que utilitzen Internetper a crear pgines falses, pgines de violadors i d'assassins, tamb per a traure diners a lagent. Internet t coses bones per tamb una part mala- va explicar Gerard.-Per es pot utilizar per a fer coses bones- va afegir Polo.-Nosaltres els mbils sol els utilizem per a Instagram, Snap, etc...- digu Nuria Ruiz , Lidia,Marta i Lorena.

Gerard va dir que no havem de pujar fotos perqu era perills. -Jo no puc pujar fotos, perqu no tinc mbil, hahahaha.- va comentar Xuso.Tots vam riure.

-Hahaha que pens- va afegir Oscar.Ja era quasi l'hora i com que era l'ltima classe amb Gerard, ens va preguntar qui anvem aPORTAVENTURA. Varem alar tots la m.

-Jo pujar al Zambala, s molt impressionant- va dir Noa.-Tamb al Dragon Kan!- va afegir Andrea.-Nosaltres ens compraremla targeta per a fer menys cua- afegiren Mireia, Sandra i Maria.-Nosaltres tamb!- comentaren David i Victor.-Jo no... jo em comprar la polsera- digu Kike-Jo tamb- replic Aida.

Aleshores Najoua i Cludia van dir: nosaltres no.-I jo amb Nria Orengo- va continuar Helena.

Finalment va sonar el timbre i ens en vrem anar tots.

El curs passat Nria Orengo intent fer un final al llibre del nostre company EnricSenabre. Heus-ne ac el resultat...

KARPE DIES 22

Uns dels usos ms habituals dels programes de-dici dimatges de mapa de bits s la restauracide fotos que, pel temps o per un mal s, shan fetmalb. Es tracta deliminar escletxes i rees quehan perdut el color. Lalumnat tamb ha aprs quede vegades una restauraci pot esdevenir pol-mica. El present treball ha sigut elaborat per lalum-nat ms avanat que, en una espcie de broma,han imitat una daquestes restauracions.

PABLO ALARTE

LAURA CARDELLS

Uns dels usos ms habituals dels programesdedici dimatges de mapa de bits s la realit-zaci de muntatges. Uns de vegades sn diver-tits; altres intenten millorar les fotos i tamb nhiha carregats de polmica per la seua falta d-tica, rigor o presncia dun clar objectiu manipu-lador. En aquest cas lalumnat havia de dipositaruna bstia a la vora dun cam i que semblarareal; i a ms que inclogueren un element perso-nal. El resultat s digne denviar a un fams pro-grama de misteri...

DISSENYEM

I PLANTEM , Jard de les Hesprides

La mitologia grecoromana ha arribat a lhort de linstitut! Elpassat 4 de desembre lalumnat de lAula de Convivncia vainaugurar el nostre Jard de les Hesprides amb la plantaci

duna olivera, larbre de la deessa Atena, que ens donartota la fora i la saviesa necessries per a estudiar i apren-

dre cada dia.

KARPE DIES 22

LA GAULLIBRIEVisite du lyce Jean Perrin de l'Ile de la Runion.

Le jeudi 26 novembre, nous ont visit des tudiants franais du lyce Jean Perrin de l'le de la Runion.L'le est sept cents kilomtres de Madagascar, dans l'ocan Indien. Ils nous ont parl et montr leur le,leur nourriture et leurs plats typiques de La Runion. Son conomie est base sur la canne de sucre. Sonclimat est tropical. Il y a deux volcans sur son territoire.

midi, nous sommes alls la cantine et nous avons mang une dlicieuse paella et comme dessert desmandarines. Les lves runionnais ont beaucoup aim.Nous avons parl, rigol avec les lves qui ontchant des chansons croles avec la guitare. (2Bac).

La visite du jeudi pass a t trs intressante parce que nous avons pu nous rencontrer des jeunesd'une autre culture. On a ri beaucoup, parce qu'ils taient trs spirituels. On aimerait rpter l'exp-rience. Ils ont chant et Ils nous ont appris des chansons de sa culture crole. On a mang unepaella avec eux et on a jou aussi au foot ensemble, a t trs drle. Gnial!! (1Bac)

Le jeudi dernier a t magnifique parce que l'on s'est bien amuss avec les lves runnionais; c'tait poureux leur premire visite en Espagne. Ils ont jou de la guitare et on a chant. On a pratiqu le franais. Le matin quand nous nous sommes rveills nous tions un petit peu nerveux parce que nous allions re-cevoir la visite d'un groupe d'lves franais!Nous avons dcouvert un peu la culture de la Runion et ilsnous ont surpris parce qu'ils connaissaient un peu de la culture valencienne.Nous avons partag une journe merveilleuse.

C'est une exprience que nous aimerions rpter.

C'est une exprience fantastique, gniale!(

4t dESO

BONES

FESTES

EXPOSICI DE TREBALLS DEL SISTEMA SOLARDALUMNES DE 1r DESO