Lev Manovich El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

Introducció i capítol 1

Per Joan Comabella

Índex

• Introducció.

– Una cartografia dels nous mitjans:1. El mètode.2. L’organització.

– La terminologia: llenguatge, objecte y representació.

• Què són els nous mitjans*?

– Els principis dels nous mitjans.1. Representació numèrica.2. Modularitat.3. Automatització.4. Variabilitat.5. Transcodificació.

– El que no són nous mitjans.

• Bibliografia documents gràfics(*)D’ara en endavant NM.

Introducció

Una cartografia dels NM: El mètode.

Informatització de la cultura

Noves formes culturals: Videojocs, mons virtuals...

Redefineix les que ja existien: fotografia,

cinema...

Una cartografia dels NM: L’organització.

Introducció

Mapa potencial organitzatiu dels estudis dels nous mitjans

El mitjà digital en si mateix, la seva organització lògica i material.

La Interfície entre l’home i l'ordinador; el S.O.

Les operacions: el software que funciona sobre el S.O., les seves interfícies i tasques típiques.

Les il·lusions: l'aparença i la nova lògica de les imatges digitals.

Les formes: les convencions que es fan servir normalment per organitzar la totalitat d’un objecte dels nous medis.

El cinema com a exemple dels efectes de la

informatització sobre una forma cultural existent,

per dir així, «en el exterior» de la

cultura de l’ordinador

pròpiament dita.

Redefinició

Introducció

La terminologia: llenguatge, objecte y representació.

Llenguatge: aquest són les convencions que estan sorgint, els patrons de disseny recurrents y les principals formes dels nous mitjans.

Objecte: l’anomena així i no com a producte o obra d’art, etc., perquè descriu els principis generals dels NM que són vàlids per tot tipus de suport , totes les formes organitzatives i totes les escales. L’objecte també apunta cap a una producció en massa, industrial i fabril, característic de la època actual.

Representació: els objectes dels NM són objectes culturals; d’aquí que (ja sigui una web, videojoc o imatge digital) pot dir-se que representen , tant com ajuden a configurar, determinats referents externs, que poden ser un objecte amb existència física, la informació històrica que representen altres documents, o un sistema de categories que faci servir en l’actualitat la totalitat de la cultura o grups socials específics. Els NM representen i construeixen algunes característiques de la realitat física a costa d’altres; es tracta d’una visió del món entre d’altres, d’un sistema possible de categories entre molt d’altres.

Què són els NM?

1.- Representació numèrica

Tos els objectes dels NM, ja es creïn partint de zero en l’ordinador o pateixin una conversió des de un mitjà analògic, es composen de codi digital, per tant es composen de dades discretes i es caracteritzen per:

Un objecte dels NM està sotmès a una manipulació algorítmica.

Els NM es tornen programables.

Un objecte dels NM pot ser descrit en termes formals (matemàtics).

Què són els NM?

Exemple de Representació numèrica

Al ser una representació numèrica la imatge tractada en Photoshop podem tractar-la amb efectes, en aquest cas hem desaturat (treure color) una part de la imatge.

Codi binari

Què són els NM?

2.- Modularitat

En podríem anomenar «estructura fractal dels NM» ja que com un fractal aquest posseeix la mateixa estructura a diferents escales. L’objecte dels NM presenta la mateixa estructura modular.

Aquest mòduls mantenen la seva independència, es a dir si inserim una imatge en un document en Word, aquesta manté la seva independència i sempre es podrà editar en el programa amb el que es va crear originalment.

Què són els NM?

Exemples de Modularitat

En aquest cas es un document d’un processador de texts on hi ha una imatge, aquesta encara que sigui al document es pot tornar a editar fora del processador i tornar a inserir-la.

En aquest cas es una composició en el software de retoc d’imatges GNU Gimp on es poden separar cada part de la composició en capes independents cadascuna i editables per separat.

Què són els NM?

3.- Automatització

Automatització de moltes de les operacions implicades en la creació, manipulació i accés a objectes dels NM. Es pot eliminar la intencionalitat humana en el procés

creatiu, almenys en part.

Estructura modular(principi 2)

Codificació numèrica(principi 1)

Automatització de baix nivell:Modificar o crear desde zero un

objecte mediàtic per mitjà de plantilles o algoritmes simples,

incloses en la majoria del software comercial.

Automatització d’alt nivell:

Intel·ligència artificial, aplicació

d’aquesta als videojocs.

PERMETEN

Accés: L'ús dels ordinadors com a mitjà

d'emmagatzemament d’un volum enorme d’informació, va crear la necessitat de classificar i buscar

d’una manera més eficient.

Què són els NM?

Exemple Automatització

Automatització de baix nivell : En aquest cas es un document d’un processador de texts on s’automatitza la correcció gràfica del text.

Automatització d’alt nivell: Els videojocs amb intel·ligència artificial.

Google com a exemple d’accés a dades ja que és un buscador de dades a internet.

Què són els NM?

4.- Variabilitat

Un objecte dels NM pot existir en diferents versions, per tant són variables, mutables o líquids.

Estructura modular(principi 2)

Codificació numèrica(principi 1)

CONSEQÜÈNCIA

Què són els NM?

4.- Variabilitat

Utilitzant plantilles puc crear diferents versions del mateix objecte

Un altre exemple és un document de text en diferents versions, Word de Office, Writer de OpenOffice, pdf d’AdobeAcrobat

CASOS PARTICULARS DEL PRINCIPI DE VARIABILITAT

4.- Variabilitat

1.- Els elements mediàtics es guarden en una BB.DD. mediàtica, a partir de la qual es pot generar tota una varietat d’objectes d’usuari final per petició de l’usuari o prèviament. La BB.DD. Arriba a funcionar com una forma cultural per dret propi.2.- Separació del «contingut» (les dades) de la interfície. Es poden crear diferents interfícies a partir de les mateixes dades. 3.- La informació de l’usuari pot ser emprada per un programa informàtic per adaptar-li automàticament la composició del medi, y també per crear els propis elements.4.- Interactivitat de tipus arbre (interactivitat basada en un menú). El menú contextual té forma d’arbre i avançarem per ell com si fos per les branques d’un arbre. 5.- La hipermèdia.: Xarxes socials, Plataformes de col·laboració online, Plataformes d’ensenyament online, etc. Els elements de la hipermèdia estan connectats per hipervincles i són independents de l’estructura.6.- Actualitzacions periòdiques com altre manera de realitzar diferents versions.7.- Escalabilitat: Es poden generar diferents versions del mateix objecte mediàtic a diversos tamanys o nivells de detall, com per exemple una mateixa web per ordinador o per a mòbil (menys volum d’informació com ara imatges, i també un tamany adequat per a la pantalla del mòbil).

Què són els NM?

5.- Transcodificació.

És la conseqüència més important de la informatització dels medis.

En l’argot dels NM, traduir quelcom a un nou format s’anomena Transcodificació.

En els NM en general, és com si constaren dues capes diferenciades: la «capa cultural» i la «capa informàtica». L’una influencia a l’altre. Per exemple, la paperera de l’escriptori d’un S.O. i una real, enviar un «WhatsApp» (un missatge), «me logeat» (He entrat amb la contrasenya i usuari),etc...

Els NM són vells mitjans que han sigut digitalitzats, es a dir han sigut transcodificats.

Què són els NM?

El que no són NM.

1.- Els NM son mitjans analògics convertits a una representació digital. A diferencia dels mitjansanalògics, que són continus, els mitjans codificats digitalment són discrets.2.- Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital i l’ordinador actua com un dispositiu de representació multimèdia.3.- Els NM permeten l’accés aleatori a diferència dels analògics que accedeixen de manera seqüencial.

Nocions populars que diferencien els NM dels vells.

1.- El cinema desde el principi es va basar en el mostreig del temps. Lo únic que va faltar va ser prendre aquella representació ja discreta i quantificar-la.2.- Desde el principi del cinema es combinaven imatges en moviment, texts i so, es a dir ja era un mitjà multimèdia.3.- Els cinema el temps es tradueix en un espai bidimensional, on es pot manejar , analitzar y manipular amb més facilitat. un exemple és el muntatge cinematogràfic.

El cinema com a NM.

Què són els NM?

4.- La digitalització inevitablement una pèrdua deinformació. A diferència de la representació analògica, la representació digital conté una quantitat fixe de informació.

5.- A diferència dels vells mitjans, en la que cada còpia successiva s’anava perdent qualitat, en els mitjans codificats digitalment les copies poden ser il·limitades i idèntiques.

Nocions populars que diferencien els NM dels vells.

4.- Una imatge digital conté una quantitat fixe d’informació, però amb les resolucions d’avui en dia les imatges digitals arriben a un nivell de detall que la fotografia tradicionals no arriba. Llavors la qüestió més rellevant és: Quanta informació en una imatge pot ser útil a l’usuari?.

5.- Avui en dia, en la manipulació d’imatges i video digital, es fa servir la tècnica de compressió amb pèrdues (jpg, mpg), es a dir, es perd qualitat en benefici del que ocupa l’arxiu. Per tant en lo digital també existeix una pèrdua d’informació.

El mite de lo digital.

El que no són NM.

Què són els NM?

6.- Els NM són interactius. En els vells mitjans l’ordre de presentació ve fixada y ara l’usuari pot escollir quins elements es mostren o quines rutes seguir, generant així una obra única.

Nocions populars que diferencien els NM dels vells.

6.- Abans de l’aparició de l’ordinador, en el món artístic i l’arquitectura ja existia la interacció. Aquesta interactivitat la podem anomenar «interactivitat psicològica» en el cas de l’art i interactivitat corporal en el cas de l’arquitectura, l’espectador s’ha de moure per a veure tota l’obra en la seva totalitat.

El mite de a interactivitat.

El que no són NM.

• Foto portada: Anne Helmond. Creative Commonds BY-NC-ND.Enllaç: http://www.flickr.com/photos/silvertje/3545261803/

• Foto Software de retoc fotogràfic GNU GPL Gimp, diapositiva 9 (Exemples de modularitat).Enllaç: http://www.gimp.org/screenshots/windows_crop.jpg?rand=136594842

• Resta de documents gràfics de producció personal.

Tots els continguts d’aquestes diapositives (inclòs text i imatges pròpies), excepte els indicats estan llicenciats sota una llicència Creative Commons

Què són els NM?

Bibliografia documents gràfics.