LIFE+ EL PROJECTE uaderns -...

Juny 2015

14

Qua

dern

s EL PROJECTE

de

la

Re

serv

a d

e B

iosf

era

de

Me

no

rca LIFE+BOSCOS

Gestió forestal sostenible a Menorca en un context de canvi climàtic

INFORME DIVULGATIU FINAL

LAYMAN’S REPORT

LIFE + BOSCOS LAYMAN’S REPORTGESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE A MENORCA EN UN CONTEXT DE CANVI CLIMÀTIC

QUADERNS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA NÚM.142 3Q

• Anàlisiidiagnòsticdel’estatdecon-servacióiaprofitamentdelsboscosdeMenorcamitjançantl’elaboraciód’indicadorsdeseguiment

• Anàlisidelsefectesdirectesdelcanviclimàticsobreelsboscosmenorquinsmitjançantlacelebraciód’unseminarid’experts

• Estudideviabilitateconòmicadel’úsperapasturaidel’úsenergèticdelsboscosdeMenorca

• Elaboraciódelmapad’hàbitatsfores-talsdeMenorcaidecartografiamicro-climàticaidelriscd’estrèshídric

• RedacciódelesDirectiusperal’adap-taciódelsboscosdeMenorcaalcanvicli-màticmitjançantparticipacióciutadana

• Aprovacióde10plansdegestiófores-talsostenibleiadaptativaperafinquesdel’illa

• Publicaciód’unaguiapràcticaperalaredacciódeplansdegestióforestaladaptatiusaMenorca

EL PROJECTE EN XIFRESEL QUÈ I EL COM

78 73 05

101.133

581m22,3ha758286.561€

despeses globalsmesos duració contractes

contribució de la CE

contractes a empreses de l’illa

congressos i reunions d’experts

de bosc amb actuacions forestals demostratives

Menorca,percontradelquemoltagentpercep,és

unterritoriforçaboscós,jaquegairebélameitatde

l’illaestàcobertapersuperfícieforestalihisónben

representadeslesprincipalscomunitatsdeforests

delclimamediterrani.Elsboscossón,doncs,un

elementdefinitoridelpaisatgedel’illaitenen

importànciaecològica,peròl’activitateconòmicadi-

rectamentvinculadaalseuaprofitamentactualment

ésmoltpetita,malgrathaguessinestatfortament

explotats(carbó,fornsdecalç,construcció,etc.)

finsalsanysseixanta,quanhivahaverunabandó

sobtatperl’entradadelscombustiblesfòssils.

Al’inicidelprojecteLIFE+BOSCOSenstrobam,

doncs,ambunsboscossensequasiaprofitament

i,elqueésméspreocupant,sensecapmenade

gestióforestalplanificadaoordenada.Amés,ens

veimimmersosenuncontextdecanvitantpel

quefaalclima(augmentdetemperatura)compel

quefaalasituaciósocioeconòmica(augmentde

lapoblacióidel’ocivinculatalsespaisnaturalsi

crisidelpetroli).Totplegatsuposaunriscperala

fisonomiadelsboscosipotposarenperilllaseva

multifuncionalitat.

Aixídoncs,elprojecteLIFE+BOSCOSsorgeixcom

unaoportunitatperdissenyar,sotaelsprincipisde

governançaisostenibilitat,unaplanificacióforestal

adaptadaalesparticularitatssocioeconòmiquesi

paisatgístiquesdeMenorca.L’objectiu principal

del projecte ha estat contribuir a l’adaptació

dels ecosistemes forestals mediterranis als

impactes negatius de canvi climàtic a través de

la gestió forestal sostenible;entenentpergestió

forestalsosteniblelaqueassegura,araienun

futur,lamultifuncionalitatdelbosc.

DurantelLIFE+BOSCOShatinguttantaimpor-

tàncialarealitzaciód’accionsdirectespermillorar

laplanificacióilagestióforestaldel’illa(el què),

comeldesenvolupamentd’einesdegovernançaen

l’aplicaciód’aquestesmesures (el com).Perexem-

ple,s’hatreballatalaparticipaciódelasocietaten

lapresadedecisions;aestablirfórmulesderelació

icol·laboracióentrepagesosipropietaris;acompa-

tibilitzarl’activitateconòmicaisocialdelboscsense

compremetre’nlaconservaciói,finalment,s’han

desenvolupatinstrumentspermillorarlacoordina-

cióentrelesadministracionscompetentsengestió

delterritori.

L’objectiugeneraldelprojectes’haassolitmitjan-

çantdiversesactuacionsbasadesentrespuntals:

laplanificacióforestalaescalad’illa;laplanificaciói

gestióforestalaescalafincailadivulgacióiforma-

ciódirigidaapropietaris,gestorsipúblicgeneral.El

contingutielsresultatsaconseguitsambcadauna

delesaccionss’expliquenenaquestapublicació,

malgratlainformaciómésdetalladaestàdisponible

enelsdocumentstècnics,descarregablesdesdel

webdelprojecte.

RESULTATS DEL PROJECTE

• Execuciódetreballsforestalsdemostra-tiusperal’adaptaciódelboscalcanviclimàticanoufinquescol·laboradores

• Anàlisidelscostosibeneficisdelages-tióforestalperal’adaptació(aescaladefincaiextrapolacióperaMenorca)

• Realitzaciódediversesxerradesiexcursionsdivulgatives

• Construcciód’unitinerariinterpretatiuautoguiatalboscdes’Arangí

• Publicaciód’unllibredivulgatiusobre“ElboscdeMenorca”

• Difussiódelesaccionsielsresultatsdelprojecteatravésdelapàginawebilesxarxessocials

• Publicaciód’unaguiadebonespràcti-quesdegestióforestalperal’adapta-cióalcanviclimàticaMenorca

• Celebraciód’unseminarideformacióengestióforestal

hectàrees de bosc amb pla de gestió aprovatassistents a activitats

divulgatives

paret seca arranjada

llocs de feina

1.145.000€

571.000€

05

12

14

15

06

07

0809

10pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

pàgina

Un dels objectius prioritaris de la política

ambiental de la Unió Europea és l’adapta-

ció dels ecosistemes al canvi climàtic i, en

especial, la dels ecosistemes forestals.

Gràcies al projecte LIFE+BOSCOS, l’experi-

ència adquirida a Menorca en el desenvolu-

pament d’instruments de gestió adaptativa

servirà de referent a altres països i regions

de la Unió Europea.



GairebélameitatdelasuperfíciedeMenorca

estàocupadapercobertesforestals.Lescomu-

nitatsméscomunessónelsullastrars,elspinars

ielsalzinars,encaraquelamajoriadevegades

elstrobamformantmassesmixtes.Caldestacar

larellevànciaquetenendinselpaisatgefores-

talmenorquíleszonesarbustivesidemarines

baixesdelitoral.

MENORCA FORESTAL

SUPERFÍCIE FORESTAL ARBRADA (alzinars, pinars, ullastrars, sivinars…)

SUPERFÍCIE FORESTAL NO ARBRADA (matollars, arenals i roquissars)

SUPERFÍCIE NO FORESTAL (agrícola, urbana i làmines d’aigua)

53%18%

29%

A Menorca no trobam grans taques contínues de bosc o matollar, sinó que les formacions forestals estan fragmentades en taques que s’intercalen amb terrenys agrícoles.

Aquest tipus de distribució s’anomena mosaic agroforestal i és precisament la característica més destacable del paisatge forestal de l’illa, el qual permet el sosteniment d’una elevada biodiversitat, molt rica en espècies tant animals com vegetals.

LES MÚLTIPLES FUNCIONS DEL BOSCCARBONI Són una peça clau en el cicle del carboni: fixen el diòxid de carboni de l’atmosfera, generen oxigen i també grans quantitats de biomassa (troncs, arrels, fulles) amb capacitat d’em-magatzemar el carboni durant molt temps.

BIODIVERSITATSón un ecosistema vital en termes de biodiversitat, ja que acullen multitud d’espècies vegetals, animals, fongs, bacteris…

EROSIÓEviten l’erosió del sòl i, en conse-qüència, la deser-tització, ja que les arrels retenen la terra.

RECURSOS Per a totes les civilit-zacions han constituït una font de recursos bàsica: fusta per a la construcció o nave-gació, combustible, caça, fruits, plantes medicinals o recursos farmacèutics.

AIGUA Són una peça clau en el cicle de l’aigua: contribueixen a la formació de núvols i de pluja i també a la recàrrega dels aqüífers.

LLEURE En una societat on cada vegada té més importància l’oci, han esdevingut es-pais privilegiats on gaudir del paisatge, de la tranquil·litat i de les sensacions que ens transmeten.

L’ESTAT DELS BOSCOS DE L’ILLA I EL SEU SEGUIMENTElprojecteLIFE+BOSCOShaelaboratunasèrie

d’indicadorsperconèixerl’estatdelsboscosiel

sectorforestaldel’illasotaelscriterispaneuropeus

degestióforestalsostenible.Aixòhapermèsferel

diagnòsticdelasituacióinicial,peròtambéperme-

tràfer-neelseguimentmitjançantl’actualització

periòdica.

Enlasevaconfecció,s’hantingutencomptel’es-

tructuraieldissenyd’altressistemesd’indicadors

ambientalsdegestióforestalsostenible.Pertant,

elsindicadorsforestalsdefinitspelLIFE+BOSCOS

tambépermetenavaluarelsboscosdeMenorca

atravésdecomparacionsambelsboscosd’altres

regionsd’Europa.

Proporció de peus majors arbrats per classe dia-mètrica a Menorca els anys 1999 i 2010. Font: 3r i 4t Inventari forestal nacional. Elaboració pròpia

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 >60

0

5

10

15

20

25

30

Pi blanc 1999

Pi blanc 2010

Classe diamètrica (cm)

Pe

us

/ha

(%

)

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 >60

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Ullastre 1999

Ullastre 2010

Classe diamètrica (cm)

Pe

us

/ha

(%

)


QUADERNS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA NÚM.14

Elsimpactesquepatiranelsboscosestan

relacionats,sobretot,ambladisminució

deladisponibilitathídricaacausade

l’augmentdetemperatures.Algunsdels

impactesdelcanviclimàticdamuntels

boscosseran:

• variacionsenelcreixementilaproduc-

ciódelsboscos

• disminuciódel’efectefixadordecarboni

(mitigadordelcanviclimàtic)

• augmentdelriscd’incendisforestals

• desplaçamentoextinciód’algunes

espècies

• desajustentrelafloraciód’algunesespè-

ciesielsseuspol·linitzadors

• augmentd’algunesplaguesimalalties

forestals,etc.

Undelsestudisques’hafetexpressamentper

facilitarl’anàlisidel’estatdelsboscosdel’illaésel

Mapad’hàbitatsforestalsdeMenorca,2007,elqual

éselmésdetallaticomplet(escala1:25.000)que

mais’hagidutatermealesIllesBalears,iundels

primersdel’Estatespanyol.

Aquestaeinahaestatmoltútilperrealitzarla

planificacióforestalenelmarcdelLIFE+BOSCOS,

peròelMapad’hàbitatsforestalsdeMenorcatindrà

altresusosmésenllàdelprojecte.Perexemple,

serviràalsparticularsperfacilitariabaratirelscos-

tosenlaplanificacióforestaldelessevesfinques,

peròtambéal’Administracióal’horadeconservar

elshàbitatsd’interèscomunitari,establertsper

laDirectiva92/43/CEEdelConselld’Europa,obé

gestionarlaXarxaNatura2000.

MAPA D’HÀBITATS FORESTALS

MAPES MICROCLIMÀTICS

6 7Q

Elcanviclimàticéslavariacióaescalaglo-

baldelclimaalaTerra.Noésunaprevisió

defutur,ésunarealitatdelaqualjanotam

elsefectes.Lesactivitatshumanesapartir

del’eraindustrialhanprovocatlasobre-

acumulaciódegasosd’efectehivernacle

al’atmosfera.Durantelseglexxs’ha

observatunaugmentdetemperaturesde

0,2ºCperdècada.Aquestaugments’ha

acceleratenlesdarreresdècadesiles

previsionssónqueaugmentid’1a4ºC

depenentdelsdiferentsescenarisd’emis-

sionsquedecidimmantenir.

Perdetectarelsprincipalsimpactesqueel

canviclimàtictindràsobreelsboscosde

l’illa,al’inicidelprojecteLIFE+BOSCOS

esvarecopilarlainformacióexistentfent,

perunabanda,recercabibliogràfica(arti-

clesderevistesespecialitzades,informes,

llibres,etc.,elsqualshanquedatdispo-

niblesalwebdelprojecte)i,perl’altra,

organitzantunseminaridetreball,enel

qualvanparticiparexpertsprovinentsde

diferentsuniversitats,centresderecercai

institucionsresponsablesdegestiófores-

tald’Espanya.

Lesconclusionsextretesdelsdosdies

dedebatvanajudaradefinirelsobjectius

delesdirectriusdegestióforestalpera

l’adaptacióaMenorcaitambéaidentifi-

carbuitsd’informació,algunsdelsquals

15

15,5

16

16,5

17

17,5

18

18,5

ºC

CANVI CLIMÀTIC I BOSC

DIAGNÒSTIC I PRIORITATS

A la tardor de 2009 el projecte va orga-nitzar un seminari de treball amb més de vint experts per detectar els principals impactes del canvi climàtic damunt els boscos de Menorca.

Evolució de la temperatura mitjana anual a Maó. Font: OBSAM

La seca de l’alzina és un dels símpto-mes associats al debilitament per estrès hídric.

La llegenda del Mapa d’hàbitats forestals de Menorca empra dues de les classificacions d’hà-bitats més utilitzades: (1) els tipus d’hàbitats d’interès comunitari, establerts per la Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa, així com (2) els CORINE Biotopes, establerts en l’àmbit europeu per poder fer comparacions regionals. Posteriorment, s’ha fet una classificació de les combinacions d’hàbitats més característiques d’acord amb els criteris del projecte LIFE+BOSCOS (3). El mapa ha estat elaborat per l’OBSAM i està disponible a la IDE Menorca.

Totsaquestssónfactorsquefarancanviar

elfuncionamentdelbosci,pertant,po-

senenriscelsserveisassociats.

s’hantransformatenestudisconcretsdel

projecte.

Perexemple:lazonificaciódelavul-

nerabilitatal’estrèshídricdelsboscos

deMenorca,elmapamicroclimàticde

pluviometriaitemperaturadeMenorca,la

cartografiad’elementsforestalssingulars

ol’estudidelespropietatsdelsòlagrofo-

restalielseupotencialforestal.

T

1 2

3

En el marc del projecte LIFE+BOSCOS també s’han desenvolupat una sèrie de mapes climàtics amb la informació recollida a les estacions meteorològi-ques de l’illa en els darrers anys. Així hom pot fer-se una idea de de quines són les temperatures mitjana, màxima i mínima, així com de la precipitació en cada punt de l’illa.

Aquesta informació és molt valuosa a l’hora d’entendre la distribució dels hàbitats sobre el territori i de detectar les zones més fràgils enfront del canvi climàtic. Els mapes han estat elaborats per l’OBSAM i es troben disponibles a la IDE Menorca.



Unadelesaccionspreparatòriesdelprojecteva

consistirenl’elaboraciódelesDirectius de gestió

forestal per a l’adaptació del bosc de Menorca

al canvi climàtic,lesqualshandeserelfullde

rutaielmarcques’hadeseguirpertald’assolir

unagestióforestalsostenibleiadaptativadels

boscosdel’illademaneraconjunta.

Elprocésd’elaboraciódelesDirectriusvadurar

gairebédosanysiesvafermitjançantlainclusió

deconeixementexpert,lacoordinacióadministra-

tivailaparticipacióciutadana.Enaquestsentit,es

vancelebrartrestallersdeparticipaciósegonsels

objectiusd’adaptacióatractar,esvanmantenir

reunionsamblesAgendesLocals21detotsels

municipisiesvaobrirunfòrumdeparticipació

atravésdelwebdelprojecte.D’aquestprocés

participatiupodemdestacarlaimportànciaquanta

lamilloradeldiagnòsticsocialdelboscielconsens

assolitenl’establimentdeprioritats.

Elresultatfinalhanestat53directiusdegestióque

despleguentotunseguitd’objectiusespecíficsper

tald’assolirelsobjectiusgeneralsde:

•Millorarimantenirladiversitatcomaasseguran-

çaalaresiliènciairesistènciadelbosc(diversitat

estructural,diversitatespecífica,diversitatgenèti-

caiconnectivitat).

• Prevenirelsriscosassociatsalcanviclimàtic,

comarasequera,incendis,plagues,etc.

UnavegadaestablerteslesDirectriusdegestió

forestalperatotMenorca,s’hatestatlaseva

adequacióenlaplanificacióaescaladefinca.

Així,lasegonafasedelprojectevacomençar

l’abrilde2011amblaselecció,mitjançantconvo-

catòriaoberta,dedeufinquesagroforestals.El

ConsellInsulardeMenorcavasignarunconveni

decol·laboracióambaquestesfinquesdetitu-

laritatprivadaperalaredacciódelPlaTècnicde

GestióForestalSostenibleil’execuciód’algunes

mesurespilotperal’adaptaciódelboscalcanvi

climàtic.Aixímateix,lapropietatescompromet

acedirlesdadesdegestióiafacilitarelmanteni-

mentielseguimentdelesinversionsfetesallarg

termini.

Així,durantelperíode2011-2012esvanestudi-

arambdetallelsboscosdelesfinquespilot,i

finalment,duranteldarrertrimestrede2012,es

vanaprovarelsdeuplanstècnicsdegestióforestal

adaptatiusalcanviclimàtic,elsqualstindranuna

vigènciamitjanadedotzeanys.Pertant,gràcies

alprojecteLIFE+BOSCOSs’hanordenat758,12

hectàrees de terreny forestal de l’illa amb mesures

per a l’adaptació del bosc al canvi climàtic.

Cadapladegestióforestalesfonamentaenels

CriterisPaneuropeusdeGestióForestalSostenible

iconstad’unsistemad’indicadorsdeseguiment

ambientalquepermetenmodificaromantenirla

temporalitatilaintensitatdelesactuacionssilvíco-

lesplanificadesitambéferunaavaluaciódelaseva

aplicacióalfinaldelavigènciadelPla.

Basadaenl’experiènciaadquiridaambelprojec-

teLIFE+BOSCOSdurantlaredaccióiaprovació

d’aquestsdeuplans,iafidecomplirambl’aspecte

mésdemostratiudelprojecte,s’hapublicatlaGuia

pràctica per a l’elaboració d’un pla de gestió

forestal adaptatiu al canvi climàtic a Menorca.

L’objectiuésoferirunaeinad’ajudaapropietaris

igestorsforestalsperaldesenvolupamentdels

PTGFafidefacilitarlaprogressivaaprovacióde

plansdefinquesagroforestalsdeMenorcaiacon-

seguir,d’aquestamanera,quelamajorpartdela

gestióforestaldel’illaesfacideformaplanificada,

sostenibleitenintencompteelsriscosielsimpac-

tesdelcanviclimàtic.

PLANIFICACIÓ FORESTAL A ESCALA INSULAR PLANIFICACIÓ FORESTAL A ESCALA DE FINCA

GUIA PRÀCTICA PER A L’ELABORACIÓ DE PLANS DE GESTIÓ FORESTAL ADAPTATIUS

El procés d’elaboració, igual que els objectius i les mesures que es proposen en les Directrius, ha estat validat i avaluat externament mitjançant una valoració de la incidència socioambiental, que ha resultat favorable i compatible amb els valors de la reserva de biosfera de Menorca.

Les Directius de gestió fores-tal per a l’adaptació del bosc de Menorca al canvi climàtic incorporen sis mapes de zonificació que estableixen prioritats en l’àmbit d’actu-ació d’algunes directrius i permeten fer compatibles els diferents objectius específics. Per exemple, el Mapa de vulnerabilitat a l’estrès hídric i el de zones de potencial alta freqüentació.

GUÍA PRÁCTICA GUÍA PRÁCTICA GUÍA PRÁCTICA GUÍA PRÁCTICA PARA LA ELABORACIÓN DE UN PLAN DE GESTIÓN FORESTALPARA LA ELABORACIÓN DE UN PLAN DE GESTIÓN FORESTALPARA LA ELABORACIÓN DE UN PLAN DE GESTIÓN FORESTALPARA LA ELABORACIÓN DE UN PLAN DE GESTIÓN FORESTAL

ADAPTATIVO AL CAMBIO CLIMÁTICO EN MENORCAADAPTATIVO AL CAMBIO CLIMÁTICO EN MENORCAADAPTATIVO AL CAMBIO CLIMÁTICO EN MENORCAADAPTATIVO AL CAMBIO CLIMÁTICO EN MENORCA

José Domingo YerbesMiquel Truyol Olives

Agnès Canals i Bassedas

Proyecto LIFE+BOSCOS (LIFE+07ENV/E/000824)Agencia Menorca Reserva de Biosfera

Consell Insular de MenorcaMarzo de 2015

La metodologia emprada i algunes de les directius redactades en el marc del projecte LIFE+BOSCOS han inspirat la configuració del recentment aprovat Pla Forestal de les Illes Balears (2014-2034)

Què és un Pla Tècnic de Gestió Forestal (PTGF)? És un instrument d’ordenació establert dins la normativa vigent que serveix per planificar la gestió d’una zona forestal de forma sosteni-ble i integrant els aspectes econòmics, socials, ambientals i culturals.



* Els objectius es poden assolir mitjançant la implementació de diferents mesures

10 11Q

Unavegadadefinitselsobjectiusdegestióforestalperal’adaptació

delboscalcanviclimàtic,aquestshanestattestatsenlesfinques

col·laboradoresmitjançantlaimplementaciódemesuresconcretes

degestióforestall’objectiuprincipaldelesqualsnohaestatl’aprofi-

tament,sinólamilloraambiental.

Elstreballsforestalss’handutatermeduranteldarrertrimestre

de2014mitjançantlacontractaciódesetempresesforestalsitres

empresesdeparedadors.

S’han talat arbres o s’han fet reservacions (tala de rebrots en alzines o ullastres) per tal de mantenir una separació òptima entre l’arbrat i assolir un baix percentatge d’arbres dominats o moribunds.

S’han realitzat diferents tipus de tracta-ments silvícoles destinats a incrementar la presència d’arbres joves procedents de llavor dins les masses forestals. D’aquesta manera s’afavoreix la diversitat estructural de la massa, però també la seva diversi-tat genètica, la qual cosa fa el bosc més resistent i li atorga resiliència davant les pertorbacions degudes al canvi climàtic.

AUGMENTAR LA DIVERSITAT DEL PAISATGE FORESTAL (POTENCIAR EL MOSAIC AGROFORESTAL)

AUGMENTAR LA DIVERSITAT ESPECÍFICA I ESTRUCTURAL DE LA MASSA

AUGMENTAR LA VIGOROSITAT DE LA MASSA (DISMINUIR EL RISC D’ESTRÈS HÍDRIC, DE PLAGUES, ETC.)

PREVENIR EL RISC DE GRANS INCENDIS FORESTALS

PREVENIR EL RISC D’EROSIÓ I DE PÈRDUA DE SÒL

M1 M2 M3 M4 M5 M6

En les masses arbrades amb una coberta elevada de matollar, s’ha reduït el sotabosc mitjançant la creació de clapes d’arbustos dispersos entre l’arbrat, de manera que la coberta de matollar no superi el 30%.A les zones arbustives de màquia o garriga, aquesta mesura consisteix en la reducció de la coberta arbustiva fins a establir-hi una cobertura d’un 10-25%.Aquest tipus d’actuació generalment requereix la intervenció de maquinària, com ara tractors amb desbrossadora de martells.

S’han fet tales, podes i reservacions sobre alzines greument afectades de seca i s’han tallat pins afectats per l’insecte perforador del pi (Tomicus destruens).Com a mesures preventives i correctores s’han desinfectat les eines de treball amb un producte fitosanitari i s’han col·locat trampes de feromona per al seguiment i el control del Tomicus.

S’han fet actuacions per reduir la densitat inicial de matollar i per restaurar els tancaments perimetrals de paret seca per tal de recuperar zones de pastura dins terrenys forestals i assegurar, així, el bon manteniment del sotabosc a llarg termini.En total s’han recuperat 16,6 ha de pastura dins el bosc i s’han arranjat 581 metres de paret seca.

A fi de reduir els processos erosius exis-tents i afavorir la recàrrega de l’aqüífer, s’ha fet una sembra de planta forestal i una millora sobre el sistema de síquies existent de forma manual i mecanitzada en una de les finques col·laboradores.

M1 M4

M2 M5

M3 M6

REDUIR COMPETÈNCIA ENTRE L’ARBRAT

AFAVORIR LA REGENERACIÓ PER LLAVOR

REDUIR LA COBERTA DE MATOLLAR

TRACTAMENT SANITARI

AFAVORIR LA PASTURA DINS EL BOSC

RESTAURACIÓ HIDROLÒGICA

APLICACIÓ DELS OBJECTIUS DE GESTIÓ PER A L’ADAPTACIÓ A LES FINQUES COL·LABORADORES

OBJECTIUS PER A L’ ADAPTACIÓ MESURES APLICADES

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔ ✔

✔

✔



Exemple d’algunes de les tarifes calculades a partir de les experiències pilot del projecte

12 13Q

ANÀLISI DELS COSTOS DE LES MESURES APLICADES

AVALUACIÓ DE LES MESURES APLICADES I SEGUIMENT A LLARG TERMINI

BENEFICIS DIRECTES I INDIRECTES DE LES MESURES D’ADAPTACIÓEnelmarcdelesaccionsd’implementaciós’ha

fetunestudidetallatdelscostosmitjançant

l’aportacióperpartdelesempresesdelesdades

enrecursoshumans,tècnicsimaterialsilaseva

anàlisiposterior.

Ladiversitatd’empresesicondicionsdeles

finquespilothapermèstenirunampliventallde

dadesiobtenir,així,unsresultatsquehanservit

perestablirunestarifesperunitatd’actuacióapli-

cablesaMenorca,lesqualshanestatpublicadesa

laGuia de bones pràctiques de gestió forestal per

a l’adaptació al canvi climàtic a Menorca(vegeu

pàgina15).

Aquestresultatdelprojecteconstitueixuna

orientaciótantperalspropietarisquevulguinfer

aprofitamentdelbosccomperalesempresesdel

sectoral’horad’avaluarelsseustreballs.

Adaptarelsecosistemesalcanviclimàticimplica

avaluar-nelagestióielgraud’assolimentdels

objectiusdemilloradeladiversitatideprevenció

delsriscosassociats.

Ambaquestfis’hadissenyatunsistemade

seguimentdeleszonesd’actuacióemprant

metodologiaestandarditzadaaescalaglobalide

baixcostd’aplicacióqueseràimplementatsota

lacoordinaciódelConsellInsulardeMenorcai

amblacol·laboraciódelServeideGestióForestali

ProtecciódelSòldelGovernBalearil’Observatori

SocioambientaldeMenorca.

Elseguimentesfaràdurantunmínimde10anys

desdel’acabamentdelprojecteLIFE+BOSCOS

iimplicarà:l’anàlisidel’arbrat(estatsanitari,

regeneracióicreixement),delabiodiversitat(flora,

ocellsipapallones)idelpaisatge,amblapresade

mesuresanuals,bianualsocadacincanys.

S’hafetuncàlculdelsbeneficisdirectesa

escaladefincaquantaproductesobtinguts,

bàsicamentllenyesisuperfíciedepasturai

sobreelsbeneficisindirectesquantamillo-

resenl’ecosistemaiserveisambientalsde

lesactuacionsrealitzades.

Perlapròpiametodologiaaplicada,les

xifress’hand’entendrequantal’ordrede

magnitudinoperlaxifraexacta.

Elcosttotaldelesactuacionsalesnoufin-

quespilothaestatdepocmésde172.000

euros(inclososelstreballsforestalsila

restauraciódeparetseca).Aquestesactua-

cionshangeneratunsbeneficisdirectesde

12.899€enllenyaide7.703€enpastura.

Espotobservarcomlesactuacionsrealit-

zadesnohanrecuperatenformadebenefi-

cistangibleselscostoseconòmicsd’execu-

ció,peròhangeneratbeneficisentermes

deprevenciód’incendis,regeneraciónatural

ilaprovisiódeserveisambientals(control

del’erosióirecàrregadel’aqüífer,principal-

ment)alapròpiafincai,sobretot,al’entorn.

Extrapolantelsresultatsaescalainsular

destacaelvalordelsboscoscomacontrol

del’erosió(16,3 milions d’euros/any),

eldelpaperdelsboscosenlaregulaciódel

cicledel’aigua(2,2 milions d’euros/any)

oeldelacapturadecarboni,valoradaen

1,9 milions d’euros/any,entred’altres.

Sumanttotselsserveisambientals,tant

directescomindirectes,elsboscosde

Menorcagenerencadaanyunserveiambi-

entalperunvalorde23,5 milions d’euros.

Aixímateix,aquestestudiespecificaque

elvalordelpatrimoniforestaldeMenorca,

atenentelsusosqueté,ésdemésde542

milions d’euros.

AplicarlesDirectriusd’adaptaciódelbosc

alcanviclimàticatotMenorcatindriauna

despesadel’ordrede 3,7 milions d’euros

anuals,unapartdelsqualsesrecuperarien

directamentatravésdelsproductesde

mercatgenerats(principalmentbiomassa)i

larestaesrecuperarienàmpliamentcoma

beneficisambientals.

PREU MÀXIM PREU MITJÀ PREU MÍNIM

67 €/m 57,11 €/m 50 €/m

900 €/ha 850 €/ha 800 €/ha

2,450 €/ha

TIPUS DE TRACTAMENT

Tallada d’arbrat, desbrancat i desembosc

Reparació d’enderrossalls (mà d’obra)

Selecció de rebrots d’alzina (<100 soques/ha)

Desbrossament amb tractor de martells passant d’una Fcc del 70% al 30%, formada per mata, ullastre i càrritx i pendent <5%

Tallada de pi blanc

Tallada d’alzina

Tallada d’ullastre

45,62 €/pi

20,50 €/alzina

12,00 €/ullastre

18 €/pi69,63 €/pi

Eltractamentdelesdadesdeseguimenta

mitjàterminipermetràalesadministracionsi

particularspodercanviari,siéselcas,millorar

lesdirectriusdegestióforestalenfocadesala

conservaciódelsboscos.



Al llarg del projecte s’han realitzat 48 xerrades a escolars i 5 sortides familiars, amb les quals s’ha arribat a gairebé 1.150 persones.

Dins del lloc web del projecte LIFE+BOSCOS s’ha creat «El racó del sector forestal», que vol ser un punt d’informació i trobada per a les per-sones de Menorca més vinculades al sector. En aquest racó s’hi pot trobar: la normativa ambiental aplicable als forests, estadístiques actualitzades, convocatòries de subvencions, i un directori d’empreses de l’illa dedicades a la gestió o a l’aprofitament forestal.www. cime.es/lifeboscos

S’ha creat un itinerari autoguiat apte per a un públic familiar i dotat de nou plafons interpretatius per ajudar a gau-dir dels ecosistemes forestals a través del seu millor coneixement i la seva comprensió.La ruta s’ha fet a la finca pública de s’Arangí, situada al terme municipal des Mercadal, aprofitant el traçat d’un dels itineraris de passeig creats per IBANAT, propietari i gestor de la finca.

L’abril de 2015 un centenar de persones va assistir al seminari de formació en «Gestió forestal per a l’adaptació al canvi climàtic: reptes i oportunitats» que es va organitzar per presentar els resultats obtinguts en les proves pilot i fer la transferència d’informació al sec-tor. Els resultats del projecte i les conclusions del seminari s’han publicat en forma de Guia de bones pràctiques de gestió forestal per a l’adaptació, que inclou capítols dedicats a normativa, tarifes, guia d’elaboració de plans de gestió, etc. La Guia es troba disponible en català i castellà i també pot ser descarregada des del web del projecte.

S’han editat i distribuït 5.000 exemplars d’un llibre divulgatiu que explica les ca-racterístiques dels boscos menorquins, les seves funcions, els efectes del canvi climàtic i la gestió forestal adaptativa. El llibre està disponible en català i castellà i es pot descarregar gratuïtament des del web del projecte.

Per tal de donar a conèixer el projecte i complir amb l’objectiu que els resultats del LIFE+BOSCOS puguin ser rellevants o demostratius per a la gestió adaptati-va i les polítiques ambientals més enllà de l’illa, s’ha presentat el projecte en un total de deu congressos i reunions d’ex-perts d’àmbit nacional i internacional.

XERRADES A INSTITUTS I SORTIDES FAMILIARS

CREACIÓ D’UN PORTAL DEL SECTOR FORESTAL DE MENORCA

ITINERARI AL BOSC DE S’ARANGÍ

CAPACITACIÓ A PROPIETARIS I GESTORS FORESTALS

PUBLICACIÓ D’UN LLIBRE SOBRE EL BOSC A MENORCA

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE A CONGRESSOS I REUNIONS D’EXPERTS

ACCIONS DE DIVULGACIÓ I FORMACIÓS’handutatermediferentstipusd’accionsper

difondreelstreballsdelprojecte,laimportància

ecològicadelsboscosdeMenorca,elsriscosi

impactesdelcanviclimàticsobreaquestsecosis-

temesilanecessitatdegestionar-losactivament

perfacilitarlasevaadaptació.Aquestesaccionsde

comunicacióhananatdirigidesaescolars,públic

engeneraliagentsimplicatsenlagestióforestal

(propietaris,empresaris,treballadorsforestals,etc.)

del’illa,peròtambéd’altresterritoris.

A fi d’optimitzar el disseny d’al-gunes accions de comunicació i poder-les avaluar, s’han realitzat enquestes de percepció a la població de l’illa sobre els boscos de Menorca a l’inici i al final del projecte. Alguns resultats d’aquest estudi revelen que, tot i que la majo-ria dels menorquins tenen una relació amb els boscos vinculada amb el lleure, sobretot els valo-ren per la seva funció ecològica per davant de la funció econòmi-ca o social.

D’altra banda, els resultats de l’enquesta revelen que, tot i la feina de difusió feta, encara hi ha una part de la població que no creu en el canvi climàtic i que desconeix quins efectes directes pot tenir sobre els boscos o so-bre altres ecosistemes de l’illa. Tot i això, de l’inici al final del projecte s’ha doblat la po-blació que coneix el projecte LIFE+BOSCOS i que sap esmen-tar algun dels seus objectius.

No ho sap /nc

(No categoritzada)

Alteració arbres,vegetals, desertització

Alteració espècies animals

Nega el CC o no afectarà a Menorca

Augment de les plagues

Alteració cicles estacionals, incendis

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 45,0%

41,0%

2,6%

29,7%

10,8%

8,0%

2,0%

23,7%

Quins efectes pot tenir el canvi climàtic sobre els boscos de Menorca?

Qua

dern

sProjecte LIFE+BOSCOSwww.cime.es/lifeboscos

Programa LIFEec.europa.eu/environment/life

Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Govern de les Illes Balearsforestal.caib.es

IDE Menorca cartografia.cime.es

EDITAAgència Menorca Reserva de Biosfera. Consell Insular de Menorca

TEXT Agnès CanalsMiquel Truyol Jose Domingo

FOTOGRAFIES Consell Insular de Menorca Jordi Escandell (pàg. 2, 6, 8) Margi Egiguren (pàg. 12)

IL·LUSTRACIONS Carles Alberdi

MAQUETACIÓ Lluís C.Catchot www.behance.net/llcc

IMPRESSIÓCEGE

DIPÒSIT LEGALME-373/2002 núm. 14

ISSN1889-7371

Per a més informació

Crèdits

Consell Insular de MenorcaDepartament de Medi Ambient T 971 356 251 www.cime.es

El projecte LIFE+BOSCOS (LIFE+07/ENV/E/000824) és un projecte de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera cofinançat pel programa LIFE de Política i Governança Mediambiental de la Comissió Europea.

LIFE+ EL PROJECTE uaderns -...

Documents

Transcript of LIFE+ EL PROJECTE uaderns -...