Memoria analitica tft_final

#2MEMÒRIA ANALÍTICA Cal·litipus. Kit del copista transferible

JORDI SEMPERE I VICEDO

CAL·LITIPUS, KIT DEL COPISTA TRANSFERIBLE.

PROJECTE DE REDISSENY DE SISTEMES CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS

Treball Final Títol. EASD Alacant, setembre 2014.

#2MEMÒRIA ANALÍTICA

Jordi Sempere i Vicedo.

CAL·LITIPUS, KIT DEL COPISTA TRANSFERIBLE. PROJECTE DE REDISSENY DE SISTEMES

CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS. Treball Final Títol. EASD Alacant, setembre 2014.

Copyleft. Esta obra és lliure, pot redistribuir·la o modificarla d'acord amb els terminis de la

Llicència Art Lliure. Encontrarà un exemplar d'aquesta llicència en el lloc Copyleft Attitude

(http://www.artlibre.org/) i altres llocs relacionats.

La retícula i els marges d'aquests documents han sigut obtinguts mitjançant el sistema clàssic de

diagonals. Es va emprar–entre molts d'altres– a la Bíblia de 42 línies de Gutemberg.

El format de la doble pàgina (344 X 275 mm) d'aquest conjunt de memòries ha resultat de

l'aplicació de la regla d'obtenció de formats editorials basats en la geometria bàsica. Aquest

format és resultant d'un quadrat circumscrit a un cercle.

Les tipografies emprades al treball són de llicència lliure i han sigut adquirides als seus

propietaris, que són dissenyadors emergents. Aquestes són:

Y Bebas Neue, de Ryoichi Tsunekawa (http://dharmatype.com)

Y Noticia Text, de José María Solé (http://jmsole.cl)

Y Ropa Sans, de Botio Nikoltchev (http://www.lettersoup.de)

Y Els pictogrames dels indicadors pertanyen a la font FF ScalaHands, de Martin Majoor

(http://www.martinmajoor.com)

La majoria de les imatges que il·lustren aquestos documents són pròpies. La resta estan

disponibles en línia i tenen llicència lliure.

Aquest treball ha sigut imprés amb offset digital en paper reciclat per:

Grafixman: Impresión verde (http://www.grafixman.com)

#2MEMÒRIA ANALÍTICA

Cal·litipus. Kit del copista transferible

REDISSENY DE SISTEMES CAL·LIGRÀFICS ESTANDARITZATS

JORDI SEMPERE I VICEDO


# 4 Jordi Sempere i Vicedo. TFT Alacant, setembre 2014.

#2ÍNdEx

# 5

#2.1REFERENTS

P8

2.1, 1 Inf luència dir ec t a

P10

2.1, 2Inf luència indir ec t a

P18

2.1, 3 Inf luència puntual

P24

#2.2PROCÉS GRÀFIC

P26

2.2, 1 Disseny de r e tícule s

P28

2.2, 2 C al·lig raf ia t

d'e spècimens

P30

2.2, 3 Vec t ori t z a t i

maque t ació

P40

2.2, 4 Pr oducció de

normòg raf s

P46

2.2, 5Graf ia t i r e sul t a t s

P50

#2.3comparativa

P54

# 7

Las palabras escritas adquirieron su forma a partir de movimientos del cuerpo. Los primeros tipos se modelaron directamente a partir de las formas

de la caligrafía. Sin embargo, los tipos no son gestos corporales; son imágenes manufacturadas y diseñadas para ser reproducidas infinitamente. La historia de la tipografía refleja una tensión contínua entre la mano y la máquina, lo

orgánico y lo geométrico, el cuerpo humano y los sistemas abstractos. Dichas tensiones marcaron el nacimiento de la letra impresa hace más de quinientos

años y continúan insuflando dinamismo a la tipografía hoy en día. Ellen Lupton


#2.1REFERENTSReferents d'influència bàsica i transversal

# 9

#2.1REFERENTSReferents d'influència bàsica i transversal

A continuació presentaré els diferents autors, estils, publi-cacions i entitats indispensables per fonamentar el treball d'investigació conceptual i gràfica del projecte. Representen l'equivalent a l'anomenada competència

directa, indirecta i fonts historico-estètiques emprada en llen-guatge de publicitat gràfica comercial i màrqueting. Com que Cal·litipus no és un projecte amb voluntat lucrativa, substituïsc aquestes denominacions per les referents d'influència, nomen-clatura més contextualitzada en un procés d'investigació b

A la pàgina anterior, The Dark

Knight Returs-Frank Miller Scripsit.

Treball d'Iván Castro.

Iván Castro Caligrafía y lettering

[en línea]. Cop. 2014 [consulta

2014-08-29]. Disponible a: http://

www.ivancastro.es.

Sobre estes línies, col·lecció de

normògrafs de guia Keuffel & Esser

Leroy.

Keuffel & Esser Leroy [en línea].

Cop. 2009 [consulta 2014-08-

30]. Disponible a: http://www.

mathsinstruments.me.uk/page49.

html.

#2.1 REFERENTS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


2.1, 1 Referents bàsics. Influència directaCal·ligr afia tr adicional actual

Aquesta selecció d'autors tenen en comú trets que m'interessen per al desenvolupament dels estils estàndard per als Cal·litipus dissenyats per al projecte.

Els criteris de selecció d'aquests autors són:@ Investigació i generació de conceptes i mètodes aplicats a la disciplina.@ Excel·lència teòrica aplicada a la pràctica cal·ligràfica recollida en llibres de referència.@ Llenguatge gràfic respectuós amb la tradició però amb un enfocament contemporani.@ Implantació de nous sistemes. Adequació al moment actual.@ Accessibilitat personal i professional. Caràcter docent basat en la difusió i l'experimentació.@ Respecte per la tradició del llibre manuscrit.@ Projecció internacional.

Jonh Stevens 1Claude Mediavilla 2

Keith AdamsRob Clarke

Monica DengoRicardo Rousselot 3

Iván CastroDavid QuayOriol Miró

Peter UnbehauenXelo Garrigós Pina 4

Luca BarcellonaDavid Harris

TheosoneJulian Waters

Joan Quirós (Voltio) 5

1 2

5

# 11

Anàlisi gr àfic conjunt. Selecció d'aspectes d'influència

Els aspectes més rellevants d'aquest grup d'obres i cal·ligrafies són a parer meu:@ Praxis lligada a una teoria sòlida i antiga, però atemporal.@ Expressivitat i individualitat als traçats de cada glif, però amb voluntat neutralitzadora i equilibrant.@ Personalitat en les execucions i rigor tècnic. Cura dels materials i coneixement profund de les eines i suports.@ Color tipogràfic ric, aconseguit mitjançant repetició de formes i ritmes repetitius en les diferents parts de la línia.@ Composició de pàgina dissenyada de manera global, atenent als equilibris de blancs. Contraforma del format de pàgina molt present i cuidat.@ Jerarquització de mides de l'estil de lletra en funció de la importància narrativa o textual.@ Audàcia compositiva, amb atrevits ritmes monocordis o amb marcats desequilibris aparents.@ Nexe amb la percepció i gustos contemporanis aconseguits amb formes netes i estables, però riques i matisades.@ Cromàtica austera i ironia semàntica en alguns casos, expressats mitjançant contradiccions entre imatge i contingut.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y CONJUNT, y RITME, y COLOR TIPOGRÀFIC, y BLANC, y FORMAT, y AUSTERITAT, y ATEM-PORALITAT, y PERSONALITAT, y TEXTURA.

3

4


Cal·ligr afia tècnica contempor ània. Mitjans

1 David Uclés, exalumne de Gràfica Publicitària a EASD Alcoi, ens facilita a Xelo Garrigós i a mi un exemplar d'aquesta guia-manual per realitzar cal·ligrafia tècnica de plans. Aquest manual resulta ser l'espurna que ordena tot l'engranatge de la gènesi del projecte, què estava estancat, ja que fins eixe moment s'intentava reproduir un llibre a la manera tra-dicional medieval. A aquest enfocament li faltava interés per resultar repetitiu i poc original, encara que molts dels trets que caracteritzen la filosofia de Cal·litipus –la imitació de la tipografia mecànica com a refe-rent bàsic d'execució– ja hi eren presents. A l'esmentat manual desco-breix dos tipus de normògrafs amb retoladors anomenats rapidograph¹³ i vaig tindre la sensació que tot em quadrava. Carreras Soto resulta ser un autor poc conegut en l'àmbit de la tipografia i la cal·ligrafia orto-doxes. Al món de l'ensenyança de la planimetria arquitectònica és més conegut, encara que se'l considera un autor tradicional.

Com a curiositat, comentar que el manual, encara que és bastant rigorós en la seua descripció tècnica i pràctica, conté bastants exemples amb faltes d'ortotipografia i d'ortografia. Però sense l'aportació teòri-ca-tècnica d'aquest autor, aquest projecte no haguera sigut possible.

Timoteo Carreras 1 Keuffel & Esser Leroy 2

Aranya, trident o escrivà 3

13

CARRERAS Soto, Timoteo. Caligrafía

Industrial. 3a Edició. Sevilla:

Ediciones Carreras Soto, 1955,

p.39.

14

Hearlihy: Store [en línea]. Cop.

2014 [consulta 2014-08-30].

Disponible a: http://www.hearlihy.

com/store.

15

AZONColor® [en línea]. Cop. 2014

[consulta 2014-08-30]. Disponible

a: http://www.azon.com/index.

html.

1

2

# 13 #2.1 REFERENTS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

2, 3 Empresa nord-americana especialitzada en normògrafs d'escriptura tèc-nica, estilògrafs calibrats i tot tipus d'eines de retolació aplicada a planimetria.

Desenvolupa el primer pantògraf d'escriptura, anomenat aranya, escrivà o trident. Es compon de dos braços mòbils i una punta relliscant. Un dels braços està destinat a albergar l'aparell d'escriptura, ja siga una mina de grafit o una ploma radipidogràfica –un estilògraf– que està en contacte en el paper i és l'en-carregat de reproduir els glifs. L'altre braç està a la part inferior en angle apro-ximat de 15° i alberga l'agulla que llegeix els glifs gravats als normògrafs –regle-tes– mitjançant fresadora. Tècnicament el normògraf i l'escrivà són productes bastant complexes per la seua precisió i conformat. Per últim, la punta rellis-cant situada a la dreta de l'aparell manté les formes escrites en la seua propor-ció i al seu lloc, ja que l'únic moviment que fa és de dreta a esquerra. Aquesta fa la funció de punt de suport. Canviant la posició de la punta relliscadora, es pot escriure amb la mà esquerra, cosa que facilita l'adaptació per a persones esque-rranes. Els tres punts del pantògraf formen un triangle obtusangle.

Aquest aparell encara el comercialitza la casa brasilera Trinor, on aquest sistema és encara molt emprat. També el va comercialitzar l'empresa Hearlihy & Co. encara en actiu a USA¹⁴.

Keuffel & Esser Leroy, a finals dels anys 70 del segle passat, s'associa amb Hudson Valley Blueprint Co. per intentar combatre un decliu comercial donat per l'estandarització de l'ordinador personal. Cesa la seua activitat comercial baix eixe nom en 1987, ja que la companyia especialitzada en fungibles per a impressores AZONColor® l'absorveix¹⁵. AZONColor® està en actiu, però ja no es dedica a l'activitat comercial original de Keuffel & Esser Leroy.

3


Cal·ligr afia tècnica contempor ània. Mitjans

4 Plantilla, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats¹⁶.

Un normògraf és un tipus especial de plantilla utilitzat per escriure caràcters uniformes. Es compon d'una làmina de plàstic o d'un altre material amb les lletres de l'alfabet tallades així com altres formes uti-litzades especialment per al dibuix tècnic. Durant dècades han estat essencials per a la retolació de textos i altres formes, en els rètols de plànols i dibuix es poden generar de forma ràpida i bastant uniforme.

Es van utilitzar especialment fins a la popularització i ús massiu l'ordinador i dels programes de CAD, i la seua relativa facilitat per a l'edició i impressió de caràcters de diferents tipus, sent una eina indis-pensable d'arquitectes i il·lustradors tècnics en general, per a la reto-lació i descripció dels plànols dels projectes, en els que era una bona pràctica utilitzar un normògraf per aconseguir uns textos ben escrits i uniformes.

Un normògraf també podia ser utilitzat per persones analfabetes o semi-analfabetes per aprendre a escriure o millorar la seua lletra. Per ajudar a les persones amb dificultats en l'escriptura, alguns polí-tics, com Bettino Craxi han realitzat en el curs de la història política, normògrafs específics de cartó amb la seqüència de caràcters del seu cognom, perquè pogueren ser modelats a les votacions¹⁷.

Normògrafs encunyats 4

16

Definició de Diccionari.cat [en

línea]. Cop. 2014 [consulta 2014-

09-3]. Disponible a: http://

www.diccionari.cat/lexicx.

jsp?GECART=0094646

17

Definició de Wikipedia [en línea].

Cop. 2014 [consulta 2014-09-3].

Disponible a:http://es.wikipedia.

org/wiki/Normógrafo.

# 15

Els criteris de selecció d'aquests autors són:@ Interés per facilitar a tothom la tasca de la reproducció manual de tipografia.@ Promotors i divulgadors de mitjans tècnics i instrumentació aplicada a l'escriptura tipogràfica estàndard, clara i de qualitat.@ Cura pels aspectes formals de la lletra aplicats a un context tècnic.@ Interés intrínsec per al món de la cal·ligrafia i tipografia ortodoxes. Són autors i sistemes poc coneguts en aquests àmbits amb valors suficients pel seu estudi i recuperació.@Caràcter i metodologia didàctica molt útil en l'enfocament pràctic de la docència tipogràfica.


Els aspectes més rellevants d'aquests dos sistemes són:@Ordre, neteja visual, formes mecàniques però càlides.@Textures interessants, pròpies de la reproducció seriada de textos.@Audàcia, tradició i enginy. Empra de regles proporcionals i de graelles de suport basades en el número Phi –1,618033–@Varietat formal i semàntica d'acord a les diferents situacions contextuals.@Protagonisme de les formes blanques, per millorar la funció lectora.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y ORDRE, y NETEDAT, y EQUILIBRI, y TèCNICA, y AUDÀCIA, y SERIACIó, y PROPORCIó, y MECANITZACIó, y VIVESA.



Cal·ligr afia tr adicional CL ASSICA

Em base en aquests autors per executar els espècimens cal·ligràfics que empraré com a base dels glifs dels Cal·litipus.

Els criteris de selecció d'aquests autors són:@ Són seminals en la història de la cal·ligrafia aplicada al disseny de punxons tipogràfics i per tant, de la història de la tipografia i del disseny editorial.@ Autors bàsics per l'aprenentatge de les formes claus d'escriptura cal·ligràfica clàssica i dels conceptes bàsics de la pràctica cal·ligràfica universal.@ Les seues aportacions al món de la impremta –i per tant, per la divulgació del coneixement– són importantíssimes, ja que estableixen un pont clau entre escriptura i tipografia.@ Les seues execucions, els diferents estils al llarg del temps i les escoles nacionals a les quals pertanyen per naixement i ofici, són estudiades per mestres internacionals de totes les èpoques.

Poggio Braccioloni 1Lezionario Farenese 2

Hartmann Schedel Henricus de Vulheno 3

Ugo Cominelli 4 Carlo Cataneo

Ludovico delli ArrighiGiovanni Francesco Cresci

F. Santiago de Palomares 5Juan de Icíar

Francisco LucasPedro de Maradiaga

Pedro Díaz de MoranteAndrés Brun

1

52

# 17


Els aspectes més rellevants de les formes cal·ligràfiques d'aquests autors són:@ Arcaismes formals quasi oblidats –arrodoniments finals; exageracions proporcionals– patents en algunes terminacions de les Cancilleresques cursives (Itàliques) d'Arrighi i d'Icíar.@ Forta influència de les escriptures uncials i merovingies antigues, patents a les Humanistiques redones o romanes de Cominelli i Farenese. Arrodoniment de les formes minúscules i grans blancs a les contraformes.@ Finals de traços molt acurats, tant en les Itàliques com a les Humanístiques estudiades. Influència clara de les Capitalis Monumentalis romanes clàssiques.@ Traços secs però lligats a la Gòtica tardo-saxona de Vulheno. Caixa baixa d'alçària x molt elevada, buscant elegància i llegibilitat. Profussió de detalls i traços superposats.@ Protagonisme de lligadures i glifs. Lletres i símbols autòctons. Arabescos intricats però geomètricament equilibrats.@ Varietat d'escala entre majúscules i minúscules molt acurada.@ Bellesa i respecte de grossos en les interseccions de les rúbriques.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y ARCAIC, y ARRODONIMENTS, y BLANC, y FINALS ACURATS, y LLIGADURES, y GLIFS AUTòCTONS, y ESCALA, y GROSSÀRIA, y TRAç.


3

4


2.1, 2 Referents bàsics. Influència INdirectaTipògr afs contempor anis essencials

Em base en aquests autors per l'afinitat en el procés metodològic de disseny dels glifs per a les fonts.

Els criteris de selecció d'aquests autors són:@Representen d'alguna manera una filosofia de viure i d'entendre l'activitat creativa i de disseny com a un repte.@Cadascú d'elles i ells poden adscriure's a una escola nacional o zona geogràfica concreta, el que demostra que coneixen, estudien i respecten l'herència tipogràfica pròpia i aliena.@Les seues obres traspassen fronteres qualitatives i tenen voluntat universal. Aporten serietat, rigorositat i originalitat a l'estudi de la disciplina tipogràfica.@Tots tenen una vessant docent importantíssima i vasta.

Jan Tschichold 1Hermann Zapf 2Marian Bantjes 3

Zuzana Licko 4Martin MajoorGerard Unger

Eric SpiekermannFrederic Goudy

Robert SlimbachJoan Trochut 5Andreu Balius

Josep PatauVeronika BurianRubén FontanaJosé ScaglioneLucas de Groot

2

53

# 19


Els aspectes més rellevants dels treball d'aquests autors són:@ Reinterpretació evident de les pàgines de llibres manuscrits o d'estil Modernista i Arts &Crafts. @ Les formes dels glifs són equilibrats. Forma i contraforma equivalents.@ Cuidadíssim treball de bocetació manual; les formes dibuixades a mà busquen el resultat final.@ Riquesa i coherència de conjunt sense renunciar a trets definitoris característics.@ Segons el tipus, es poden entreveure clarament els mestres i escoles que els influència.@ Aplicació práctica de la lletra; són productes gràfics que estan pensats per a ser funcionals. @ Versatilitat en les de les famílies dissenyades: gran quantitat de pesos, glifs, elzeverians, etc. Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y REINTERPRETACIó, y EQUIVALèNCIA, y MANUALITAT, y PRACTICISME, y VERSATILITAT

4

1

1



Altres sistemes mecanitzats. Tallers de tipus mòbils

Em base en aquests tallers per l'impuls recuperador de la cultura de tipus mòbils i el perfil didàctic.

Els criteris de selecció d'aquests tallers són:@ Rescaten una teoria aplicada a una praxi en perill de desaparició.@ Renoven el llenguatge i les possibilitats gràfiques de la composició manual en plom i fusta.@ Dinamitzen la professió mitjançant tallers didàctics.@ Tots tenen una vessant investigadora i docent molt important. Recullen resultats, experiències i s'alien amb les noves tecnologies per difondre la pràctica de la disciplina.@ Revaloritzen el saber dels caixistes i operaris, retornant-los el prestigi perdut al llarg dels anys.@ Mecana Sans, el taller on sóc co-partícip, és un taller que naix a l'EASD Alcoi i per tant, l'únic al País Valencià de caràcter públic.

Lola Espinosa (Oficio) 1Alfredo Lazo Impresores

El CalotipoLa Família Plómez

Imprenta Artesanal MarvelBunker Type 2

Industrias LentasLa Trastería

Granja GràficaHuerta Tipográfica

Animatipia 3Taller La SeisCuatro Tipos en su Tinta 4

Carmichael Alonso Libros Mecana Sans 5

1

4

# 21


Els aspectes més rellevants del treball d'aquests tallers són:@ Posades en pàgina respectuoses amb la tradició editorial, però amb un llenguatge actual (barreja de tintes fluorescents, superposicions, etc.)@ Llibertat de formats i diversos sistemes d'impressió segons el treball.@ En treballs de caràcter clàssic, intenten treure tot el potencial d'una composició i família, emprant diverses mides i estils afins.@ Impacte visual a través de l'empra de tipus de mida gran en fusta@ Missatges transgressors de caràcter polític-social.@ Barreja de famílies amb criteri, buscant jerarquia comunicativa i personalitat pròpia.@ Experimentació cromàtica i compositiva.@ Llenguatges gràfics propers al collage i al constructivisme rus.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y RESPECTE, y LLIBERTAT, y POTENCIAL, y IMPACTE, y BARREJA, y EXPERIMENTACIó, y COLLAGE.

2

3

5



Apli 1 Letraset 2

18

Definició de Diccionari.cat [en

línea]. Cop. 2014 [consulta 2014-

09-3]. Disponible a: http://

www.diccionari.cat/lexicx.

jsp?GECART=0136094.

19

Letraset - Home of Tria Marker,

ProMarker, AquaMarker, Safmat

and more... [en línea]. Cop. 2014


a: http://www.letraset.com.

20

Apli [en línea]. Cop. 2014


a: http://www.apli.com.

Altres sistemes mecanitzats. Sistemes de tipus tr ansferibles en sec

Signe imprés per serigrafia en un full de plàstic transparent, que es reporta a un paper, o a un altre tipus de superfície llisa, per mitjà del fregament¹⁸.

Les lletres transferibles més conegudes van ser les de la casa Letraset. Van impulsar els dissenys de pal sec per a cartelleria i petits documents, aplegant a tenir un catàleg important de famílies i glifs. Com a curiositat, comentar que el text llatí que actualment s'empra com a estàndard de test de tipus, el famós Lorem Ipsum, fóu emprat inicialment per aquesta companyia per als seus catàlegs de fulls de lletres transferibles. Tant Letraset¹⁹ com la casa Apli²⁰ continuen en actiu i sembla que aquests sistemes d'aplicació també estan vivint un resorgiment.

Em base en aquests sistemes per resultar un sistema semi mecà-nic d'aplicació senzill.

1

# 23

Els criteris de selecció d'aquest sistema són:@ Facilitat i accessibilitat per a un usuari no iniciat.@ Acabats semiprofessionals.@ Econòmicament molt assequible.@ Fàcil de realitzar de manera casera.


Els aspectes més rellevants són:@ Neutralitat visual però amb imperfeccions interessants.@ Duplicació sense repetició exacta.@ Color intens; taca interessant segons intenció.@ Admet gran detall a les formes dels glifs.@ Segons l'aplicació, l'espaiat és irregular i atractiu.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y NEUTRALITAT, y DUPLICACIó, y TACA, y DETALL, y IRREGULARITAT

2



2.1, 3 Referents TRANSVERSALS. Influència PUNTUAL Llibres d'autor de tir ada única

El llibre d'artista és una forma d'expressió plàstica sorgida a la segona meitat del s. XX; més concretament el 1963, quan Edward Ruscha, rea-litza la primera edició de Twentysix Gasoline Stations i el 1966.

És una obra d'art, un objecte artístic que té forma de llibre. És escriptura que ja no és pròpiament o solament literària, és plàstica. Els llibres d'artista apareixen en tots els moviments importants dins de l'art i la literatura. Els poetes concrets i visuals dels anys 60, amb un major interès pel valor visual i espacial de la pàgina. De totes les variants de llibres manuals –autor, objecte i d'artista– m'interessen especialment per similitud amb l'aplicació del projecte, els llibres ano-menats d'artista original. Són obra plàstica que mantenen una estruc-tura formal semblant al llibre tradicional occidental.

Edward Ruscha 1 Marinetti

Apollinaire

Irma Boom

Kawara 2Carlos Albalà

Wolfwang Laib 3

21

MoMA: Wolfgang Laib [en línia]. Cop. 2014 [consulta 2014-09-03]. Disponible a:

http://www.moma.org/visit/calendar/exhibitions/1340.

1

2

# 25

Slow movement

3 Artista conceptual que es podria emmarcar dintre la filosofia de l'Slow Movement. Empra materials naturals per reflexionar sobre el temps a la ciutat. Ideològicament i/o conceptualment pot tenir connexió amb el projecte Cal·litipus en tant que es qüestiona l'eficiència econòmica a través de la reflexió sobre la pèrdua de temps. Laib demostra que és una necessitat imperant perdre el temps per realitzar obres d'una bellesa serena i abstracta, que d'altra manera no tindria eixe caràcter humà, seré i imperfecte. Per practicar amb els Cal·litipus, també és necessari perdre el temps, ja que cada prova és imperfecta i única, la qual cosa li atorga valor intrínsec.

Ítems i conceptes resultants aplicables a la fase de bocetació:y ÚNIC, y CONCEPTE, y PACIèNCIA, y ORIGINAL, y BELLESA, y TEMPS, y SERENITAT

3



#2.2PROCÉS GRÀFICMemòria projectual i metodològica

# 27

#2.2PROCÉS GRÀFICMemòria projectual i metodològica

A la pàgina anterior, preparant una

graella manual per a cal·ligrafiar un

espècimen.

Sobre estes línies, procés de

vectorització del tipus Humanístic.

S'ha de veure com el disseny està

inclinat -15°.

É s aquest apartat el punt d'inflexió d'aquesta memòria, ja que compila el mètode, les passes o procés de materia-lització gràfica del conjunt del projecte i la temporalit-zació. No ho anomene dissenyar, perquè considere que

dissenyar no és el procés d'execució gràfica, sinó el planteja-ment del conjunt de les variables d'un projecte i l'acció d'inves-tigació per resoldre eixes variables. Em centre en els aspectes més interessants i claus per clarificar el procés. Presente en cinc parts consecutives cronològicament el conjunt d'accions realitzades. Tancaré este apartat amb una comparativa justifi-cativa de resultats alcançats.

Els apartats desenvolupats són el segënts:

y Retícules i formats.y Cal·ligrafiat d'espècimens.y Vectoritzat i maquetació de normògrafs.y Producció de normògrafs.y Resultats grafiats.

Però abans de continuar, resumeisc tots els ítems obtinguts de l'anàlisi de referents. y PERSONALITAT, y SERIACIó, y ARCAIC, y REINTERPRETACIó, y RESPECTE, y IRREGULARITAT, y UNIC, y PACIèNCIA.

Aquestos ítems seran els referents principals que m'ajudaran a mantenir, en les fases de bocetació i de creació, una línia estè-tica coherent i una càrrega conceptual interessant b

#2.2 PROCÉS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


1

2

3

#2.2 PROCÉS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible # 29

4

#2.2, 1 RETÍCULES I FORMATS. ABRIL/MAIG 2014

1 La primera tasca que vaig fer per començar el projecte (a banda d'un faristol i visor anamòrfics que al final no he emprat ara) va ser copiar els sistemes reticulars basats en la secció àuria dels llibres antics. Tots tenen uns marges i una relació amb el text preciosa. Venia donada per la necessitat de la tècnica: s'havien de posar falques i lingots per aguantar la forma a la rama i ahi no es podia posar cap lletra. Això no vol dir que no conegueren la força magnètica d'un bon espaiat: és que van modificar la tècnica en funció de la Bellesa i la Funció. :O

2 Vaig teure els formats des de figures geomètriques, com es troba al llibre de Brighurst Los elementos del estilo tipográfico i vaig fer una sel·lecció per a la memòria que llegiu, per als espècimens i per al llibre de poemes.

3 Per aprofitar al màxim els formats estandarditzats actuals, vaig augmentar proporcionalment la pàgina fins a tindre el format de mides final.

4, 5 He col·locat, a mode de marca d'aigua, la retícula obtinguda mijançant diagonals i aplicada a la doble pàgina d'aquesta memòria. A partir d'eixa relació de blancs, vaig calcular les mides de les columnes (sis per pàgina), l'interlineat, alçària del tipus, etc. Les mides de la pàgina es calculen en base a la repetició del mòdul àuri que surt de la intersecció final de diagonals.

Les mides de la pàgina són 78,5 x 62,3 cícers/344 x 275 mm. • Longitud de línia: 29 cícers. • Alçària de columna: 47 cícers. • Medianil: 12 pt. • Interlineat: 12 pt.

5


1 Vaig començar a practicar amb la Cancelleresca Itàlica perquè necessitava iniciar la sèrie amb un estil que no domine gaire. Aquesta decisió la vaig prendre per a què les successives pràctiques pogueren generar menys errades. L'eina emprada en aquest espècimen fou una Brause de 3mm i tinta xinesa Artist, de color negre, rebaixada en aigua.El paper, un Fedrigoni no estucat de 120g/m², format A3 (420 × 297 mm.)

1

1

4

5


#2.2, 2 Cal·ligrafiat d'espècimens. JUNY/JULIOL 2014itàlica

Una vegada tenia els formats de pàgina, em disposà a cal·ligrafiar els espècimens de cadascún dels estils que definirien els normògrafs. Explicaré ací els trets principals de cada estil. Comence per la Itàlica.

2, 3 A base d'errades i ajustos de blancs als espais, traçats, etc. vaig anar agafant confiança en les formes. Al principi realitzava les formes quasi de memòria, sense tenir en compte un referent clar que m'ajudara a polir els resultats. Amanda Adams, amb molt bon criteri i iniciativa per la seua banda, va anar corregint-me les extravagàncies formals i em suggerí que tornara a vore als mestres antics, ja que per al tipus de treball que feia, era indispensable tornar a les fonts originals. Li vaig fer cas i els resultats van anar evolucionant.

4 Majúscules basades en Juan de Icíar i Francisco Lucas, que per intricades, no van poder ser incloses als Cal·litipus. Revisar les formes conegudes suposa tornar a anar amb cautela, el que retarda el procés, però t'ensenya a valorar l'originalitat i habilitat dels mestres tradicionals.

5 Extravagància estilística a la p. Seguint les indicacions d'Amanda, les formes responen a la manera de cal·ligrafiar. La Cancilleresca Itàlica és lletra que s'ha d'escriure seguida, per a textos. Per tant, s'han de fer les formes en el menor nombre possible de traços. La q està feta sense alçar la ploma del paper.

2

3


1

3

4


HUMANÍSTICA.

1 Mentre executava la Cancelleresca, anava tantejant la Humanística de Lezonario Farenese. Aquest tipus l'havia practicat molt poc, per la qual cosa, no vaig tenir la sensació de refer i corregir mals hàbits adquirits. Ací mirava les formes i les copiava. És bastant complicada la seua execució, ja que és la que més s'apropa a la tipografia. Aquesta és la primera prova, realitzada amb Parallele Pen (Pilot Pen [en línia]. Cop. 2014 [consulta 2014-09-03]. Disponible a: http://www.pilotpen.com.au/writing-instruments/art-and-hobby/parallel-pen).

2, 3, 4 Detalls de l'execució de l'espècimen final. La proporció àuria de l'alçària x respecte a ascendents, descendents, majúscules; les formes redones originals de les Uncials i la forta influència de les Capitalis Monumentalis a les caixes altes revelen el seu origen humanista i la seua voluntat de servir.L'eina emprada en aquest espècimen fou una Brause de 2,5 mm i tinta xinesa Artist, de color negre, rebaixada en aigua.El paper, un Fedrigoni no estucat de 120g/m².

2


1

2

3

4

5


GÒTICA TEx TUR A

1 La Gòtica Textura és el primer estil que em va ensenyar la meua mestra Pau Alomar a Eivissa en el 2006. És un estil molt practicat, generós i vistós, però jo el tenia massa viciat. Per tant, la vaig practicar com si fóra la primera vegada i, amb càlam nou fet per a l'ocasió, començà a traçar els amples de plomí. Al model de Vulheno, l'alçària x és elevadíssima, per això em vaig decantar per ella, ja que tècnicament seria el banc de proves per als Cal·litipus posteriors. El càlam té 3 mm.

2, 3, 4 El càlam obliga a agafar ritme per mullar i executar. Resulta força complicat, però quan les fibres de la canya estan mullades, sembla que flueix amb més facilitat i l'execució és més lleugera i el resultat més interessant. Jugar amb dos colors és una constant i aquesta prova és un bon testimoni.

5 Detall de l'espècimen final, en el que s'aprecia com la tinta fa els traçats degradats, que li aporten irregularitat però al mateix temps, suggereix vida i sensibilitat.

1


2


3

4

# 37

MECANA SERIF I SANS

1, 2 El fet que el manual de Timoteo Carreras Soto m'ordenara les inquietuds i em donara la idea de redissenyar els normògrafs existents aportant-los els meus propis dissenys no és un fet que es donara de la nit al dia. Des de la meua iniciació a l'especialitat de la cal·ligrafia i la tipografia, m'he sentit atret per les formes híbrides. El treball manual mecànic pot ser un concepte que resulte un oxímoron, però és molt interessant, perquè planteja qüestions tals com: "Si un humà imita una màquina, pot resultar igual de fred que si una màquina imita un humà?".

3, 4 És la primera vegada que treballe seriosament en un estil mecànic i tècnic. Amb anterioritat havia intentat realitzar retolacions de pal sec amb automatic pen, però aquest estil és més delicat. Procure per tant ser tan fidel com puc a la graella i a les indicacions del manual de Carreras Soto emprant un plomí estilògraf de punta rodona, marca Speedball de 0,6 mm. Com a curiositat, diré que el nom tècnic d'aquest estil és DIN Graph.


resultats cal·ligr afia

Els quatre espècimens base acabats, llestos per a ser fotografiats i digitalitzats.


1

3

4


#2.2, 3 Vectoritzat i maquetació de normògrafs. JULIOL 2014 LOGO i disseny d'informació bàsica

1 Vaig adquirir un parell de col·leccions de regletes i escrivans Keuffel & Esser Leroy per poder estudiar les característiques tècniques, les relacions funcionals entre normògraf i escrivà, així com les mides, funcionament, etc. La primera sensació va ser bastant sorprenent, ja que una vegada familiaritzat amb els aparells, el traçat de les lletres adquireix una aureola de truc de màgia.

2 Per fer una marca gràfica coherent, reconeixible, fàcilment aplicable, usable i que al mateix temps, poguera rendir homenatge al sistema de normògrafs de guia i a la casa Leroy, no vaig dubtar en emprar el sistema mateix amb un estilògraf calibrat Faber Castell de 0,8 mm. El resultat és d'una mecanitzitat lineal híbrida, que quadra perfectament amb el concepte Cal·litipus, representant-lo idenitàriament de manera òptima.

3, 4 Ara sols quedava preparar el sistema bàsic d'instruccions de la regleta. Als originals de Leroy i de Trinor hi és, encara que no s'hi veu gaire. Aplique a la gràfica d'informació, trets de l'Estil Internacional i en els sistemes clars i senzills d'Otl Aicher. El quadrat auri, company indiscutible en aquesta aventura, em marca els espais i les relacions entre elements gràfics. Dissenye el sistema d'informació amb l'ajut de l'Arial Rounded. El sistema gràfic informa sobre les tres variables a tenir en compte a l'hora d'obtenir els millors resultats amb el Cal·litipus. Aquestes variables – Ample i tipus d'eina escriptora; alçària dels caràcters en punts; inclinació en graus de la ploma– són molt conegudes per a l'iniciat al món de la cal·ligrafia, però de totes maneres, buscava que, com bones icones, funcionaren automàticament i el seu reconeixement fóra immediat.

2


1

3

4

2


vectoritzat dels espècimens cal·ligr afiats

1, 3, 4. Una vegada fotografiats i retocats digitalment, em vaig disposar a traçar la línia que servirà de guia per l'agulla lectora de l'escrivà. El primer espècimen fou la Gòtica, ja que l'ample de ploma és superior i em permetia vectoritzar còmodament les formes, calculant a ull la distància mitjana entre els límits de la tinta. Suposava que, si traçava la línia seguint el ductus original –ordre i passes correctes de formació de lletra cal·ligràfica– pel mig de les formes, en acoblar el plomí adequat, aquestes serien reproduïdes bastant fidelment a l'hora d'escriure amb el normògraf. En aquest punt el meu germà Nando Sempere, dissenyador industrial, estava

preparant l'adaptador universal per a l'escrivà. Sense eixe adaptador per a tot tipus de plomins, el resultat no tindria sentit, ja que no reproduiria el ritme de les formes d'un estil en particular. Per la meua part, jo treballava totalment baix suposicions, ja que no podia comprovar si la meua hipòtesi de reproduir cal·ligrafia a través d'un esquema, podria tenir èxit.

2 Diferents maneres de vectoritzar el tipus: a la Humanística es segueix l'ortodòxia tipogràfica i en la Itàlica es busquen corbes que reproduesquen expressivitat.


3

4

2


maquetació dels cal·litipus

1 Restava ara anar situant les formes vectoritzades als esquemes dels normògrafs. Les mides, distàncies i proporcions són quasi idèntiques a la dels normògrafs originals de Leroy, per qüestions òbvies d'assegurar-me un mínim d'èxit tècnic, copiant sense qüestionar cap de les decisions del dissenyador original dels normògrafs. Ací, inclinant en -15° els esquemes per a quan siguen llegides per l'agulla de l'escrivà, siguen reproduïdes a 0°.

2 Maqueta final del Cal·litipus de la Humanística, 12 pt. S'aprecien les guies, que són mides fixes. La distància que mèdia entre el núm. 9 i el límit del normògraf per la dreta és la distància que ocupa l'agulla estabilitzadora de l'escrivà (línia inferior)

i l'agulla lectora dels caràcters gravats a la regleta. Aquestes mides són importantíssimes, ja que vulenar-les suposa desbaratar el funcionament del sistema. Les mides són: • amplària d'espaiat fixe: 34,3 cícers/155 mm. • regleta I: 45,2 × 4,2 cícers/204 × 19 mm. • regleta II: 67,6 × 4,8 cícers/30 × 22 mm. • regleta III: 83,3 × 5,7 cícers/380 × 26 mm. • traç guia estabilitzadora: 4 pt. • traç guia lectora: 1,4/1,6 pt.

3, 4 Detall de la informació bàsica a la banda de les minúscules. La col·loque ací perquè normalment les minúsqules s'empren més, i per consiguient, la informació és més susceptible de ser vista. Al núm. 4, ajust de tots els caràcters.

# 45

1


1

1

32


#2.2, 4 PROdUCCIÓ dE normògrafs. juliol 2014

1 Els normògrafs Cal·litipus (acròstic de la frase Cal·ligrafia de tipus) llestos per a ser usats. El sistema de producció va ser laboriós, perquè s'havia de trobar un sistema assequible, ràpid i que responguera a les necessitats materials i físiques del fregament de les agulles. Jordi Segura, de Cauchos Segura Alcoi (Cauchos Segura[en línea]. [consulta 2014-09-06]. Disponible a://www.cauchosegura.com.) em va aconsellar i ajudar moltíssim en l'elecció de materials i tipus de gravat. Finalment, es va optar per un gravat làser sobre acrílic impactat de 2 mm. El color negre de la regleta respon a una decisió tècnica de Jordi Segura, ja que per eixa part de la planxa, el gravat era més definit.

2 Abans d'usar-los es van deixar refredar uns cinc dies, ja que el material es reblania a l'escalfor produïda pel fregament de l'escrivà. Després, vaig emprar un raspall metàlic per treure-li imperfeccions.

3 La major part dels gravats van resultar amb un bon contrast i visibilitat, encara que si hagués sabut que el resultat final era en negatiu, haguera corregit alguns traçats per augmentar la visibilitat. Comentar també que, al usar-los molt, va desprenent-se material, la qual cosa esborrona el paper i pot obstruir alguna guia, sobretot a les mides i formes més petites, que són més sensiblement delicades.

4 Primera prova d'escriptura i familiarització amb el sistema. No cal dir que em sentia entre emocionat i impacient quan vaig posar-me mans a l'obra. No vaig esperar a tenir l'adaptador i directament vaig col·locar un estilògraf de 0,8 mm. El resultat em va sorprendre negativament, perquè qualsevol moviment inesperat o no controlat és immediatament reflectit amb tinta al paper. Però alhora li atorga eixa irregularitat tan característica del limbe entre cal·ligrafia, tipus mòbils i tipografia. Un dels objectius ja estava complert. Ara, a practicar amb l'adaptador!

4


RESULTATS PROdUCCIÓ normògr afs

Aquestos són els normògrafs produïts mostrant les dues bandes, corresponents a les minúscules i les majúscules.


1 3

4

2

#2.2, 5 GRAFIAT. Agost 2014

1 Tan prompte vaig tenir l'adaptador, em vaig posar a practicar. Comentar que de l'adaptador dissenyat pel meu germà Nando Sempere, em van imprimir cinc unitats per sinteritzat 3D en niló, a AIJU (AIJU: Instituto tecnológico del juguete [en línea]. Cop. 2012 [consulta 2014-09-7]. Disponible a: http://www.aiju.es.) El problema va vindre quan en aplicar-se l'adaptador al braç escriptor, l'angle original d'escriptura que manté la reproducció de les formes tipogràfiques variava aquestes, deformant-les greument. Això va resultar un cop molt dur en la trajectòria del projecte, perquè m'havia convençut de què el fracàs era irremeiable. Però investigant amb l'eina, vaig descobrir que, posant l'escrivà a posició de generar cursives i col·locant l'adaptador de manera que reproduïra l'angle de 15°/17°, original de les redones, el problema es minimitzava ostensiblement. Vaig respirar! :D

2 Comprovació de les mides tipogràfiques. Com que no podia emprar mides heretades del plom per què els signes quedaven extremadament xicotets (els de Leroy tampoc les usen) vaig haver de vectoritzar i adaptar les mides als tipòmetres de mida impresa, que empren la distància de la línia base fins a l'ascendent d'una minúscula –calculant aproximadament el treç descendent restant– per mostrar la mida correcta. A l'exemple, aproximació als 24 pt. de la Mecana.

3, 4 Procés d'escriure amb diferents eines i estils. A poc a poc vaig agafant habilitat, però donada la posició del plomí, és molt difícil calcular l'espaiat. També, de la pressió exercida al normògraf, la línia base balla més cap als extrems (lletres a, b, i c) Però al cap i a la fí, es pot dir que l'objectiu principal –facilitar la introducció a la pràctica cal·ligràfica de manera mecanitzada– s'ha aconseguit.

# 51 #2.2 PROCÉS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

4

# 53 #2.2 PROCÉS. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible

RESULTATS gr afiats amb Cal·litipus

La irregularitat que presenten les pàgines i la taca ballant però rítmica, semblen ser dues de les característiques gràfiques definitòries d'emprar els normògrafs Cal·litipus. En aquest cas, la irregularitat és més gran del previst pel poc temps de pràctica i pels condicionants tècnics que s'han de polir encara. De totes maneres, crec que el resultat és interessant i força atractiu, per erroni.

@ RESULTAT ACCEP TABLE: HUMANÍSTICA

L'eina d'escriptura, com sabem, defi-neix el tipus de lletra. Encara que cada Cal·litipus albergue una única estruc-tura, l'empra d'un tipus de ploma o

estilògraf, variarà sensiblement el resultat. Aquesta variable aporta diversitat i resulta bastant interessant, ja que multiplica les possibilitats visuals i estètiques d'un mateix normògraf. Cap aparell o invent mecànic o electrònic podrà substituir la calidesa i la perfecció de cal·ligrafia realitzada per la mà humana. Al cas de la Humanística s'aprecia una semblança significativa, encara que hi ha

bastant distància entre el fet manual i el fet mecànic. La Humanística va sofrir més canvi al procés de digitalitzat, ja que es van corre-gir moltíssim les formes. No va ser així a la Gòtica, per exemple. Això demostra que un traçat ortodox i una bona correcció de les con-traformes ajuda a tenir un resultat manual semblant a la taca fosca i densa d'un antic lli-bre imprés b


#2.3COMPARATIVAAnàlisi de resultats

# RESULTAT MILLOR ABLE: GÒTICA

La comparativa entre els tres elements és eloqüent al cas de la Gòtica. La diferència entre l'original cal·ligrafiat i el reproduït mitjançant el Cal·litipus confirma la teo-

ria que els estils de caràcter més intricat i vida humana manual es ressenten al envarar-los l'ànima. Com que no es pot variar l'angle del traç mentre s'escriu, la construcció de la lle-tra és homogènia i perd espontaneïtat i grà-cia. Faltaria veure si amb un disseny menys intricat guanya en legibilitat, a banda de les errades produïdes per l'angulació de l'adapta-dor. No voldria treure'm cap responsabilitat de

damunt, però la foto superior dreta mostra la postura d'escriure amb els Cal·litipus. Hauré de fer-li cas al rètol de Carreras Soto que hi ha al costat i que prompte presidirà el meu estudi

@

#

# 55 #2.3 COMPARATIVA. Cal·litipus. Kit Del Copista Transferible


@ ANOTACIONS I COMENTARIS

LA BIBLIOGRAFIA CONSULTADA EN LA REALITZACIó D'AQUEST TFT

ES RECULL A L'APARTAT #3.4 ANNEX BIBLIOGRÀFIC

DE LA PART #3 MEMòRIA TèCNICA.

AQUESTA MEMòRIA CONTINUA A

#3 MEMòRIA TèCNICA.


# 57

Memoria analitica tft_final

Design

Transcript of Memoria analitica tft_final