Notícies de la Garrotxa

DELEGACIÓ DE LA GARROTXA DE LAINSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

Primer semestre 2007

1

El vincles del Dr. Oriol de Bolòs amb la Garrotxa, i especialment amb la BaixaGarrotxa, eren profunds, puix que provenia d’una família garrotxina, molt arrelada aOlot, on encara hi viuen els seus familiars, i que va conrear i mantenir tota la vidaaquest lligams. Tot i que ell va néixer i viure a Barcelona, Oriol de Bolòs va man-tenir una relació tan estreta amb aquesta comarca que sempre afirmava que sesentia olotí. Primer al Mas Esparregueres i, més tard, a can Bona Olla, a la Vall deSamariu, dins del terme de Santa Pau, hi passava molts dies, sobretot als estius.

El seus vincles amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa són tambéprofunds, ja que precedeixen llargament la seva declaració. A l’any 1975 Oriol deBolòs ens va animar a constituir la Comissió promotora per la protecció de la ZonaVolcànica de la Garrotxa. Als difícils anys 1975-1981, juntament amb el seu amic, elDr. Lluís Solé i Sabarís, varen encapçalar la mobilització acadèmica per a la salva-guarda de la zona volcànica de la Garrotxa, que estava greument amenaçada, enaquells moments, per les explotacions mineres, amb reunions amb alcaldes de lacomarca i diverses autoritats, entre les quals el governador civil de Girona.

En recordança del Dr. Oriol de Bolòsi Capdevila des de la Garrotxa

(Continua)

Redacció: Xavier Oliver, delegacióde la Garrotxa de la ICHNC. Fontanella, 3 17800 OlotA/e: garrotxa.ichn@iec.catA/i: http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php

ISSN: 1988-3323Maig 2007Impremta AubertPaper reciclat

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

(Continua)

Al 1977 va impulsar, amb el Sr. Lluís Paluziè, l’elaboració del Catàleg de Protecció del Paisatgedel municipi de Santa Pau, que va servir de base, anys més tard, per delimitar les reservesnaturals d’aquest municipi.

Al 1978 Oriol de Bolòs a redactar la part corresponent a la “Zona d’Olot” de la primera ediciódel Llibre Blanc de la Natura als Països Catalans, publicat per la ICHN. I va contribuir-hi,novament en la segona edició, ampliada, deu anys més tard. També va fer l’inventari coro-lògic del full UTM de Santa Pau i al 1983 va publicar, juntament amb Ramon Masalles, elprimer full del mapa de vegetació de Catalunya, a escala 1:50.000 (núm. 33, Banyoles) queincloïa aquesta àrea.

Fou membre de la primera Comissió Científica Assessora, constituïda pels Ajuntament d’Oloti de Santa Pau l’any 1977, per assessorar en la solució del conflicte plantejat per l’extracció dematerials volcànics, l’activitat de la qual va tenir una gran incidència en la delimitació delparc i de les seves reserves. Ell mateix va proposar una ampliació de l’àmbit de l’espai prote-git, a fi que inclogués tota la Vall de Samariu, on la seva família tenia propietats, dins del’àmbit de l’espai protegit. Aquesta actitud li va causar enemistats a Santa Pau, fins al puntque uns exaltats van calar foc al bosc de la seva propietat.

Més tard, fou nomenat pel president de la Generalitat membre de la Comissió Científica creadaper la llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. L’activitat d’aquesta Comissió,presidida pel Dr. Oriol Riba, va perdurar fins que, per honestedat deontològica, els seusmembres es varen sentir obligats a dimitir en pes, l’any 1985, davant la pretensió del consellerd’Indústria d’aleshores que volia que l’esmentada Comissió beneís l’acord d’extreure 1,6milions de tones de materials volcànics de la reserva natural del volcà Croscat, justificant-hocom una actuació de “restauració i revalorització didàctica”.

Aquesta dimissió no fou obstacle, però, perquè seguís participant en les reunions de la Juntade Protecció de la zona volcànica de la Garrotxa durant bastants anys més, en representacióde l’Institut d’Estudis Catalans fins que, per motius de salut, va haver de dimitir l’any 1996.

A la Garrotxa, el Dr. Oriol de Bolòs ens ha deixat el testimoni d’una vida de treball rigorós iperseverant, d’alta qualitat científica, motivat no sols per un profund amor a la natura i a laciència sinó també per un sincer desig de servir al seu país. I a més, ens ha llegat el testimonid’un científic compromès, amb una trajectòria d’honestedat impecable i d’una educacióexquisida, que no va renunciar mai a dir la veritat i actuar amb coherència, per més impopularque això fos.

22 (Continua)

(Dibuix de Delphinium bolosii)

Cal acabar recordant unes paraules seves en una entrevista que se li va fer per a la revista delMuseu Comarcal de la Garrotxa, que tot i sortir publicades l’any 1989 mantenen plenavigència:

“L’estructura del país, la falta de cultura científica i d’interès popular per la natura fadifícil que els coneixements que caldria aplicar es difonguin amb prou amplitud. Es potproduir una sensació de frustració quan després d’haver deixat ben clars els perill d‘unaacció, qualsevol petit interès particular passa per davant de l’interès general. Però lescoses són així. Cal, doncs, insistir sempre, sense defallir. Moltes vegades sembla quepiquem ferro fred, però a la llarga resulta que l’esforç no ha estat tan inútil com semblava”.

JOSEP MARIA MALLARACH I CARRERA

Representant de l’IEC a la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Santa Pau, 27 de març de 2007

23

24

Catàleg dels briòfits de laGarrotxa, 2006. XAVIEROLIVER. Delegació de laGarrotxa de la ICHN. Olot.2006. Inèdit. Consultable a lapàgina Web de la delegació

Funcionament

el patrimoni natural de la comarca entre elpúblic.

El programa és obert a propostes noves quepuguin arribar, i el programa d’actuació del’any 2007, així com la memòria de l’any 2006es poden consultar a la pàgina web de ladelegació:

http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php

En la mateixa Assemblea es van renovarcàrrecs del Consell Executiu, i en JORDI NEBOTi en FRAN TRABALON van substituir als dosvocals sortints, BERNAT GARRIGÓS i RAFAELCARBONELL.

Renovació del Consell executiu de la delegació de la Garrotxa

El dia 23 de febrer es va celebrar l’Assem-blea anual de la delegació, on es va fer ba-lanç i es va presentar la publicació de la me-mòria d’actuacions de l’any 2006, i es va pre-sentar la proposta del programa del 2007. Elsassistents van realitzar diferents propos-tes ies va discutir sobre algunes línies d’actuacióque seria important engegar o reforçar.

La proposta de programa presentava 23 acti-vitats divulgatives i de formació, 27 projectesde recerca, 5 publicacions i 17 accions mésde diversa tipologia.

Els assistents van debatre sobre temes defuncionament, divulgació i recerca, i es vanafegir dues propostes més d’actuacions,totes dues per reforçar l’objectiu de divulgar

Quan ens plantegem què volem fer l’any2007, i comencem a tenir idees d’activitats oprojectes nous, cal fer un exercici sobrequines actuacions són més importants iquines no ho són tant. En base als objectiusde l’entitat i a la diagnosi anual, marquemuns objectius i unes línies estratègiques quesón importants per no perdre el rumb, plante-jar bé el programa i poder fer una valoració afinals d’any sobre si hem aconseguit elsobjectius marcats.

Els objectius marcats per l’any 2007 són:

- reforçar les tasques de divulgació científicai al públic en general

- diversificar i potenciar les línies i projectesde recerca

- consolidar un programa d’activitats ampli

- treballar amb més entitats, institucions ipersones

Programa d’actuacions 2007

Les línies estratègiques del 2007

Un dels objectius de l’entitat és facilitarl’accés a la informació i documentació, tant lagenerada per l’entitat com la d’altres entitats,administracions o particulars.

L’any 2006 es van generar 51 documentsnous a partir dels projectes de recerca i lesactivitats de formació desenvolupades. Pertant, ja són 65 documents que es podenconsultar a la pàgina web de la delegació dela Garrotxa.

Fons documental de la delegacióde la Garrotxa

Documentació

Biblioteca naturalista digital de laGarrotxaPer altra banda, la delegació ha promogut unprojecte de «Biblioteca naturalista digital dela Garrotxa», que té com a objectiu crear unabiblioteca virtual, en la que fàcilment, espodrà trobar i consultar els treballs d’inves-tigació realitzats a la comarca. Això seràpossible gràcies a la participació de diferentsentitats i administracions que promouen irealitzen recerca a la comarca.

Des de la delegació de la Garrotxa s’estàcol·laborant en la redacció o promoció d’arti-cles científics sobre projectes realitzats.Molts d’aquests estudis sovint no generenpublicacions, fet que resta possibilitats a ladifusió dels resultats, al intercanvi i contacteamb altres investigadors, o a la captació derecursos per a nous projectes de recerca.

A part de la documentació generada pelsprojectes i per les activitas de formació,enguany es pretén oferir als naturalistes cinctipus de documents bàsics per promoure larecerca i facilitar l’accés a la informació:

- Els catàlegs de grups d’organismes, delsquals ja es poden consultar a la pàgina webel de briòfits i el de flora al·lòctona

- La bibliografia bàsica de cada grup, amb lesobres generals i les referències amb informa-ció del grup a la comarca

- Els anuaris amb els registres i informacionsmés interessants de cada any dels gransgrups d’organismes

- La publicació d’articles dels treballs derecerca de la comarca, que s’edita anualment

- el Notícies de la delegació, amb novetats iinformació sobre l’entitat.

Articles científics

Documentació bàsica

Memòria d’activitats de l’any2006. Delegació de la Garrotxade la ICHN, Olot.Consultable a la pàgina Webde la delegació. Es potdemanar un exemplar imprés agarrotxa.ichn@iec.cat

35(Continua)

Manual dels hàbitats deCatalunya. Catàleg delshàbitats naturalsreconeguts en el territoricatalà d’acord amb elscriteris establerts pelCORINE Biotopes Manualde la Unió Europea. VolumI: Introducció. Volum VI:Boscos. Volum VII: Ro-ques, tarteres, glaceres,coves. Departament deMedi Ambient i Habitatgede la Generalitat deCatalunya i Grup deGeobotànica i Cartografiade la Vegetació de laUniversitat de Barcelona.Barcelona, 2006. ISBN 84-393-6982 (vol. I), ISBN 84-393-6983-2 (vol. VI), ISBN84-393-6984-0 (vol. VII).

Projectes de recerca

Actualment, a la Garrotxa, es desenvolupennombrosos projectes de recerca sobre elpatrimoni natural de la comarca, promogutsper diferents institucions.

Existeixen projectes promoguts des de lesUniversitats Catalanes, que normalmenttenen un àmbit geogràfic superior al comar-cal, però en els quals s’han escollit diverseslocalitats a dins de la Garrotxa, com és el casper exemple, del seguiment de bolets endiverses parcel·les d’alzinars de la comarca,que es desenvolupa des de la Universitat deBarcelona.

Fins i tot, alguna Universitat de fora s’hafixat en la nostra comarca. Les Universitatsde Vigo i d’Aveiro (Portugal), per exemple,realitzen un estudi de la planta Polygalavayredae, endèmica de la Garrotxa.

Algun d’aquests projectes també sónpromoguts conjuntament amb el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat, com els mapes de vegetació id’hàbitats, que aporten una informació debase molt interessant.

Diverses administracions locals també pro-mouen projectes de recerca: l’ajuntamentd’Olot, amb les beques «Ciutat d’Olot» i laFundació d’Estudis Superiors.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, el Consorci de l’Alta Garrotxa i elSIGMA del Consell Comarcal de la Garrotxa,normalment orienten els seus projectes derecerca a temes prioritaris respecte a la gestiódel territori.

Com promoure la recerca?Un dels objectius de la delegació de laGarrotxa de la ICHN és promoure la recerca ala comarca, i per això actúa en:

- La creació de línies de recerca que abastintots els aspectes de coneixement del patri-moni natural (geologia, botànica, ecologia,zoologia...), i potencia especialment elsàmbits en què treballen els seus socis iaquells aspectes sobre els quals hi ha undesconeixement important a la comarca

- Projectes útils per a la conservació, i esdóna suport a les admnistracions que ges-tionen el territori

- Projectes articulats i supervisats per lesUniversitats i especialistes, que garantexinrigor, intercanvi, interdisciplinarietat, rendi-bilitat de l’esforç i aprenentatge

- Potenciar els investigadors locals

- Promoure l’increment dels recursos enrecerca i conservació a la comarca

-Atreure logísticament projectes de recercade centres i investigadors foranis, especial-ment dels grans centres de recerca

-Difondre els resultats de la recerca que es faa la comarca, potenciant la difusió al públicen general, i la difusió més científica.

L’any 2006 es va elaborar el catàleg debriòfits de la Garrotxa, consutable en lapàgina web de la Delegació -documents-http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php

El catàleg recull tots els tàxons d’antocero-tes, hepàtiques i molses citades fins almoment a la Garrotxa, i espais protegits deles comarques veïnes que comparteixen

El catàleg de briòfits de la Garrotxa, v. 2006

territori amb la nostra comarca. De cadatàxon s’esmenta la família, ordre, hàbitat,sector geogràfic on s’ha trobat i si es tractad’un tàxon de la Llista Vermella de la Penín-sula Ibèrica (Sérgio, C., 2007).

Aquest grup és força complicat, i lesdiferents claus d’identificació utilitzades enles últimes décades han evolucionat i can-viat notablement. Per aquesta raó, el catàleg,

només recull les cites quehan estat validades perl’equip de Briologia de laUniversitat Autònoma deBarcelona.

El catàleg recull 256 tàxons,dels quals hi ha 1 antocero-te, 60 hepàtiques i 185molses.

Aquest catàleg s’actualitzacada any amb les novescitacions realitzades.

XAVIER OLIVER

Recerca a la comarcaPer últim, l’Agrupació Naturalista i Ecolo-gista ha generat al llarg dels seus anysd’existència, nombrosos estudis, especial-ment sobre fauna, i la delegació de laGarrotxa de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, en pocs anys també ha posat enmarxa diverses línies de recerca.

6

COM PROMOURE LA RECERCA NATURALISTA?

CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA – DEBAT

(Delegació de la Garrotxa de la ICHN, Olot 2 de juny de 2006)

Introducció

Aquesta taula rodona fou organitzada per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural amb lavoluntat de reflexionar sobre el paper que juga la recerca desenvolupada pels centenars de naturalistes que hi ha arreu delPrincipat i, alhora, començar apuntar quines estratègies o fórmules podrien enfortir aquesta xarxa de generació de coneixementque se situa al marge dels centres de recerca oficials i acadèmics.

Amb aquesta finalitat es varen posar sobre la taula tres grans qüestions a debat:

1) Balanç de la importància de la recerca naturalista.2) Valoració de la situació actual.3) Propostes / recomanacions / suggeriments o consideracions generals per dinamitzar-la i incentivar-la.

El debat va comptar a la taula amb la participació de:

- Martí Boada. ICTA (UAB).- Joan Pino. Vicepresident ICHN.- Jordi Sargatal. Director de la Fundació Territori i Paisatge.

i va ser moderat per Josep Vila, de la Universitat de Girona i de la delegació de la Garrotxa de la ICHN.

I per altra banda hi va haver-hi una intensa participació per part de les 26 persones que es varen aplegar en aquest acte.

De la taula rodona i el debat es varen derivar les conclusions que es detallen a continuació.

Conclusions

Pel que fa a la seva importància:

* La pressió antròpica sense precedents que pateix el nostre patrimoni natural posa encara més de relleu la urgència de donarsuport i promoure la recerca naturalista, en tots els àmbits i a tots els nivells on sigui possible.

* El desconeixement que existeix en molts àmbits del nostre medi natural fa evident la necessitat de reforçar la recercanaturalista.

* La recerca naturalista és fonamental i imprescindible per a tendir cap a un model de societat més sostenible que permetiassegurar el manteniment del nostre patrimoni natural.

Pel que fa a la seva situació actual:

* Es valora positivament l’evolució dels darrers decennis que ha permès arribar a la situació actual després de la difícilsituació en que es trobava just al final del franquisme, un moment històric on la recerca naturalista era puramenttestimonial, individual i desestructurada.

* Tot i la millora inqüestionable de la recerca naturalista dels darrers 30 anys cal insistir en que els reptes ambientals actuals,així com la ignorància sobre molts aspectes essencials del nostre medi natural, fan imprescindible consolidar, reforçar ireorientar la recerca naturalista.

* Es valora negativament el desenvolupament d’una cultura cada cop més urbana, artificial i alienada de la natura, cadavegada més massificada, que allunya als ciutadans del contacte íntim i personal amb la natura, i, per tant impedeixdesenvolupar actituds d’interès i respecte envers el món natural.

Document

7

* Es valora negativament la incidència que tenen algunes noves formes d’oci que promouen activitats desvinculades de lanatura, o fins i tot agressives envers la natura, i a la presa en consideració dels seus valors inherents.

* Es valora negativament el poc reconeixement que té la recerca de caràcter naturalista, especialment la de caràcter local, enels currículums dels investigadors universitaris.

* Es valora negativament el poc reconeixement que té la recerca naturalista publicada en llengua catalana en els currículumsdels investigadors.

* Es valora negativament la poca atenció que la recerca naturalista ha tingut vers el patrimoni geològic, els sòls i la majoriade grups de flora no vascular i d’invertebrats.

* Es valora negativament la poca atenció que els naturalistes han prestat al coneixement ecològic tradicional o popular, ques’està perdent ràpidament.

Pel que fa a la seva consolidació, dinamització i enfortiment:

* S’assenyala que caldria disposar d’una acurada diagnosi sobre el coneixement que es té del nostre patrimoni natural, lesmancances existents i les prioritats de futur amb l’objectiu d’intentar afavorir, de forma especial, la recerca naturalista enels àmbits d’atenció preferent. És a dir, evitar d’estudiar aspectes que no són prioritaris mentre es perden, per altresbandes, elements valuosos del patrimoni natural que ningú no ha estudiat.

* Es remarca la necessitat de buscar complicitats entre el món naturalista i l’escola per facilitar que es generi interès i curiositatenvers la natura per part de l’alumnat.

* Es destaca la importància del que en podríem dir enamorament de la natura, o seducció ambiental, a través d’un contactevivencial intens, per iniciar l’aproximació cap al naturalisme per part de la societat i molt especialment en els infants. Enprimer lloc cal aconseguir persones que estimin la natura. Aquest és primer pas, i el millor fonament, per arribar a convertir-se en observadores i poder acabar essent naturalistes que fan recerca.

* Es fa notar la necessitat de reforçar els vincles i la comunicació entre la recerca naturalista de base i la recerca universitària.En aquest sentit cal valorar molt positivament, i cal reforçar, els projectes participatius de gran abast que engresquen ipotencien la recerca naturalista, com per exemple l’Atlas dels Ocells Nidificants de Catalunya.

* Es palesa la necessitat de crear i mantenir sèries llargues d’observacions i dades naturalistes per fer factible l’estudi deprocessos, per exemple les dades fenològiques, tan importants i alhora tan menystingudes.

* S’adverteix que convé millorar les metodologies de pressa de dades amb la finalitat de disposar d’informació rigorosa i benorganitzada.

* Es remarca la necessitat de publicar les dades i treballs naturalistes per tal de donar a conèixer i alhora reconèixer el valord’aquesta recerca. La seva publicació hauria de facilitar que el coneixement generat es conservés i s’aprofités per a unamillor gestió i conservació del nostre patrimoni natural.

* Es destaca la importància de donar suport a les publicacions naturalistes tradicionals, així com reforçar la publicació enformat digital a la xarxa.

* Es fa notar la importància de reconèixer i d’incorporar el coneixement naturalista i empíric popular en el coneixement científicacadèmic.

* S’apunta la necessitat de reclamar més suport institucional i econòmic a les administracions públiques amb l’objectiu deconsolidar i reforçar la recerca naturalista.

* Es remarca l’oportunitat d’explorar també fórmules de finançament com el mecenatge privat per assegurar un major graud’independència dels fons públics per part de la recerca naturalista.

L’ailant (Ailanthusaltissima) disposa d’unsistema radicular moltpotent que afectacarreteres, edificis iambients naturals, ipresenta una capacitat derebrot extraordinària quedificulta enormement laseva eradicació.

Bidens aurea, unacomposta americana,que invaeix riberals,recs, i prats i margeshumits. També disposad’un sistema radicularque requereix unaeradicació completa delsrizomes.

El bàlsam emperador,Boussingaultiacordifolia, és un lianacultivada, que s’escapaocupant tot tipusd’ambients, inclúsrecobrint boscos icingles.

Buddleja davidii és untàxon asiàtic, utilitzat enjardineria, que ha invaïtcursos fluvials i rocams,afectant l’endemismeLithodora oleifolia. Enels marges i talussos decarretera comportadespeses importants demanteniment.

Erigeron karvinskianusés una margaritad’Amèrica del Nord, quecolonitza murs i rocamsofegant la resta deplantes, entre ellesalgunes d’amenaçades.Una vegada beninstal·lada és molt difícileradicar-la.

Les 10 plantes invasores més perillosesPer reconèixer

Aquestes han estat considerades les plantes invasores més perilloses a la Garrotxa. Per això, fem la cartografia i realitzemeradicacions, o promovem que alguna administració ho faci. Quan es detecta algun exemplar d’Ailanthus altissima, Bidensaurea, Boussingaultia cordifolia, Erigeron karvinskianus, Fallopia baldschuanica, Fraxinus ornus, Ligustrum lucidum oSenecio inaequidens, necessitem les dades per cartografiar-les i eradicar-les.

8

La troana (Ligustrumvulgare) és un arbretque està colonitzant elsboscos de ribera i recs.Els ocells dispersen lesseves llavors i tenen uncreixement més ràpidque alguns arbresautòctons com el freixe oel vern.

La vinya americana(Parthenocissusquinquefolia) és unapotent liana, ques’escapa dels jardins, oels seus fruits sónescampats pels ocells.Afecta tota menad’ambients. P. tricuspi-data, en canvi, no ésproblemàtica.

Senecio inaequidens, elfamós seneci del Cap,s’escampa per margesde carreteres i zonesruderals, però també faperdre pastures, ja queés tòxica i el bestiar nose la menja, i acabad’ocupar tot el prat.

El freixe de flor(Fraxinus ornus) s’haescapat a partird’exemplars plantats ipoc a poc va ocupantgrans àrees. Comportaun canvi florístic impor-tant i un canvi en elpaisatge

La vinya del Tíbet(Fallopiabaldschuanica) ocupabardisses i rocams,afecta greument elstàxons amenaçats deroques, i provoca canvisimportants en el pai-satge. Una vegada beninstal·lada és difícil laseva eradicació.

Les 10 plantes invasores més perilloses

A la pàgina Web de la delegació (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php) pengem una fitxa per poder omplir en cas detrobar-ne alguna d’aquestes plantes, i enviar-la per correu electrònic. A la mateixa pàgina web, pengem també, els mapes dedistribució amb les dades que els diferents observadors van proporcionant , de manera que quan alguna administració o entitatvulgui realitzar accions d’eradicació tingui la informació a l’abast. D’aquesta manera els facilitem la feina, i alhora podem fer unbon seguiment.

9

Per reconèixer

ABRIL

Dissabte14 i diumenge15 d’abril

Curs naturalista de la Institució El mapa geològic, un recurs didàcticIntroducció als mapes geològics, com es fan, per què serveixen. Treball de camp: com fer un mapa geològic,interpretació. Adaptació a diferents nivells educatius. Recursos i jocs al voltant de mapes geològics.Casal dels Volcans: 9 hA càrrec de LLORENÇ PLANAGUMÀ, geòleg i educadorInscripcions i informació: ICHN Barcelona. Preu: 82 euros (socis ICHN i FEEC 58 euros)

Dissabte 21 d’abril al matí

Sortides ornitològiques: I. Observació d’ocells a Beget (Alta Garrotxa)Visitarem la població de Beget, per admirar la bellesa del poble i de la seva colònia de roquerols, per desprésmoure’ns per la riera de Beget (merla d’aigua, blauet, cuereta torrentera, etc), i els prats dels voltants (àguilamarcenca, gratapalles, i moltes altres aus)Parc Nou (Olot): 9 hA càrrec de FRAN TRABALON, ornitòleg, delegació de la Garrotxa de la ICHNCol·labora: Consorci de l’Alta Garrotxa i Fundació d’Estudis Superiors d’OlotActivitat gratuïta.

MAIG

Divendres 4 de maig, de 19 a 21 hores

Polygala vayredae, planta endèmica de la GarrotxaConferència sobre la tesi doctoral que s’està desenvolupant sobre aquesta planta endèmica de la Garrotxa.A càrrec de SÍLVIA CASTRO, Universidade de Aveiro (Portugal) i Universidad de Vigo (Galícia)Sala d’actes de l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d’Olot, 19 horesAmb la col·laboració de l’Ajuntament d’OlotActivitat gratuïta.

Diumenge 6 de maig, de 9 a 14 hores

Sortida botànica: Introducció a les orquídiesSortida matinal de reconeixement de les principals orquídies de la zonaFiral de Sant Feliu de Pallerols: 9 horesA càrrec de RAMON CROS, de l’Esbart de la Vall d’Hostoles i XAVIER OLIVER, botànic de la delegació de laGarrotxa de la ICHNCoorganitza: L’Esbart de la Vall d’HostolesActivitat gratuïta.

Diumenge 13 de maig, de 9 a 14 hores

Sortida naturalista pel FluviàExcursió matinal pel Fluvià (Sant Jaume de Llierca i Argelaguer) per veure flora, fauna i indrets interessantsCentre Cívic de Sant Jaume de Llierca, a les 9 horesA càrrec de SERGI VILA, ambientòleg, i XAVIER OLIVER, biòleg de la delegació de la Garrotxa de la ICHNCoorganitza: Grup excursionista “Els Estaiats” de Sant Jaume de LliercaActivitat gratuïta.

Diumenge 20 de maig al matí

Sortides ornitològiques: II. Observació de rapinyaires al massís del Mont (Alta Garrotxa)Visitarem el massís del Mont, on còmodament, sense moure’ns gaire dels cotxes, podrem veure diverses espèciesde rapinyaires (àguila marcenca, aligot vesper, falcó mostatxut, falcó pelegrí, xoriguer i altres)Parc Nou (Olot): 9 hA càrrec de FRAN TRABALONCol.labora: Consorci de l’Alta Garrotxa i Fundació d’Estudis Superiors d’OlotActivitat gratuïta.

Calendari d’activitats de la delegació de la Garrotxa, primer semestre de 2007

10

Dissabte 26 de maig, de 10-17 hores

Sortida científica al bosc vell de ......Sortida interna, reservada per als socis de la delegació de la Garrotxa, i participants en els projectes de boscosmadurs de la delegació de la Garrotxa de la ICHN.Sessió d’intercanvi i debat sobre valoració de boscos madurs i estructura forestal.A càrrec de JOAN MONTSERRAT de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, i MARC GRACIA, JUANJOIBÀÑEZ, LLUÍS COMAS i JORDI VAYREDA, del CREAF (UAB)Coorganitza: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i CREAF (UAB)Patrocini: Fundació “La Caixa”Activitat restringida gratuïta. Inscripció i informació: garrotxa.ichn@iec.cat

JUNY

Dissabte 2 de juny, de 9 a 14 hores

Introducció a l’estudi dels peixosSortida pel Fluvià d’introducció a l’estudi dels peixos.Aparcament del Parc Nou d’Olot: 9 horesA càrrec de LLUIS ZAMORA I MIGUEL CLAVERO, de la Universitat de GironaActivitat gratuïta.

Dissabte 9 de juny al matí, de 9 a 17 hores

Sortides ornitològiques: III. Observació d’aus d’alta muntanya (Ripollès)Visitarem el Refugi Nacional de Freser-Setcases, per observar moltes i peculiars aus d’alta muntanya, des degrassets de muntanya fins trencalòs.Parc Nou (Olot): 9 horesA càrrec de FRAN TRABALON, ornitòleg, delegació de la Garrotxa de la ICHNCol.labora: Fundació d’Estudis Superiors d’OlotActivitat gratuïta.

Dissabte 16 de juny

Plantes amb flor de la Garrotxa: com identificar-lesSortida interna, reservada per als socis de la delegació de la Garrotxa.Sessió matinal al camp i sessió a la tarda de laboratori, per veure les característiques essencials d’espècies ifamílies de plantes vasculars, i per aprendre a determinar-lesHora: 9-19 horesA càrrec de JOAN FONT, doctor en biologia, Universitat de Girona.Inscripció i informació: garrotxa.ichn@iec.catActivitat gratuïta.

Diumenge 1 de juliol, de 10 a 13 hores.

Anem a veure insectes. Sortida en família.Sortida matinal per veure papallones, libèl·lules, formigues, escarbats i altres insectes. L’activitat està pensada perque els pares amb seus fills puguin descobrir tots junts la gran diversitat d’insectes que hi ha a la Garrotxa.Parc Nou (Olot): 10 horesA càrrec de JORDI ARTOLA, biòleg de la delegació de la Garrotxa de la ICHNCol.labora: Fundació d’Estudis Superiors d’OlotActivitat gratuïta.

Informació i inscripcions:

A través del correu electrònic de la delegació de la Garrotxa de la ICHN: garrotxa.ichn@iec.cat, excepte en lesactivitats on s’indica que es faci a través de la Secretaria de la ICHN de Barcelona. Demaneu per IsabelMunujos, tel. 93 324 85 82, a/e: ichn@iec.cat.

11

El seguiment de les poblacions de rapinyaires de la Garrotxa

Projectes de recerca

Durant els anys 2005 i 2006, s’ha dut aterme un seguiment de poblacions nidifi-cants de rapinyaires de la comarca de laGarrotxa. L’objectiu principal del treballha estat detectar el màxim nombre de

terme amb 10 observadors i 14 col·labo-radors, establint com a metodologia bà-sica, dividir la comarca en sectors perprospectar les possibles àrees de repro-ducció dels rapinyaires.

La Garrotxa ocupa una exten-sió d’uns 735 Km2; d’aquests,uns 524 Km2 (el 71 % delterritori) estan protegits, dinsdel Pla d’Espais d’InterèsNatural: el Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa,l’Alta Garrotxa, i alguns sec-tors del Sistema Transversal iCollsacabra.

El 75 % de la comarca estàcoberta de boscos. Aquestesmasses forestals són moltvariades, i per ordre d’ocupacióde superfície, trobem alzinars,rouredes de roure martinenc,fagedes i pinedes de pi roig.

Una gran part de la comarca té unanaturalesa geològica sedimentària, fetque afavoreix la preeminència respecte aàrees encinglades, que constitueixen unàrea important de nidificació per a lesespècies rupícoles, així com una zonade protecció als boscos dels seus vol-tants, els quals sovint es converteixenen àrees de reproducció de les espèciesforestals.

En el període 2005-2006 es van localit-zar un total de 207 territoris establertsde reproducció, d’un total de 11 espè-cies de rapinyaires: aligot vesper (Pernisapivorus), milà negre (Milvus migrans),àguila marcenca (Circaetus gallicus),astor (Accipiter gentilis), esparver(Accipiter nisus), aligot comú (Buteobuteo), àguila daurada (Aquila chry-saetos), xoriguer (Falco tinnunculus),

territoris (a ser possible, els nius) decadascuna de les espècies per tald’avaluar l’estat de les poblacions, i ferestimes poblacionals referents a lesseves densitats, així com estudiar elshàbitats que utilitzen, i les possiblesamenaces de les seves poblacions.

Aquest estudi va comptar amb un ajuteconòmic de la Fundació «La Caixa», ies va dur a terme des de la delegació dela Garrotxa de la Institució Catalanad’Història Natural i la Fundació d’EstudisSuperiors d’Olot, amb la col·laboració delParc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa. El treball de camp es va dur a

L’aligot vesper té una bona poblacióreproductora a la Garrotxa, però els seushàbits discrets, i la seva curta presència(maig-setembre) a Europa, fan que esconegui poc la seva nidificació a la zona.

Percentatge de les parelles establertes localitzades (2005-2006, n=207). L’aligotcomú no només ha estat l’espècie amb més parelles localitzades, sinó que, a més,compta entre la seva població amb un elevat nombre d’individus no reproductors.

Field Guide to theDragonflies of Britain andEurope. KLAAS-DOUWE BDIJKSTRA. British WildlifePublishing. UK. 2006.ISBN: 0-953-1399-4-8.

12

falcó mostatxut (Falco subbuteo) i falcópelegrí (Falco peregrinus).

Com és habitual en aquest tipus d’estu-dis, en el cas dels rapinyaires forestalses van localitzar tan sols 7 nius, mentreque en els rapinyaires que nidifiquen encingles aquest nombre va ser de 48.

També es van anotar tots els registresde les espècies que han desaparegutcom a reproductors de la comarca enles darreres quatre dècades: trencalòs,aufrany, voltor comú i àguila cuabarrada.D’aquests, es detecta un augment deles observacions de trencalòs i voltorcomú; mentre que els registresd’aufrany resten estables.

El cas de l’àguila cuabarrada és diferent,amb molt poques observacions de jovesen dispersió, conseqüència de la dava-llada de la població a tot el país.

Aquest seguiment també ha permèsd’inventariar una sèrie d’àrees a lacomarca que posseeixen una bonadiversitat de rapinyaires nidificants. Aixòés degut a la confluència d’una sèrie decondicions: àrees tranquil·les, allunya-des de la freqüentació humana, de difícilaccés, cobertes de boscos i cingles quebrinden protecció.

Com a tendència general, la salut de lapoblació reproductora de rapinyaires ésbona, i si la comparem amb els escas-sos estudis realitzats en algunes àrees

concretes de la comarca,en els darrers 30 anyspodríem parlar d’unacerta recuperació de lespoblacions. Amb tot, lescomparacions resultencomplicades, ja que lesdificultats de mostreighan disminuït respected’altres estudis.

Les dades referents a lesàrees de cria delsrapinyaires estudiats vanser lliurades a les enti-tats comarcals de gestióde la natura, per contri-buir a la seva preserva-ció, davant dels múltiplesimpactes i amenacesque potencialment rep elterritori.

FRAN TRABALON, delegacióde la Garrotxa de laICHN

Dels 16 nius controlats de falcó mostatxut, 14 d’ells eren en cingles, aprofitant niusdesocupats de corbs (Corvus corax )

The Raptors of Europeand the Middle East: AHandbook of FieldIdentification. DICK

FORSMAN. T & ADPoyser Series, 1998.

13

La conservació de la flora ha estat un aspec-te poc desenvolupat si el comparem, perexemple, amb el de la fauna. Els professio-nals de la gestió i la vigilància no tenen su-ficient informació ni formació en aquesta ma-tèria, i la seva tasca no pot contribuir d’unamanera determinant a la conservació.

La delegació de la Garrotxa de la ICHN abor-da la conservació de la biodiversitat botàni-ca de la comarca, amb tres línies de treball:

- Flora amenaçada: catàlegs florístics i llistavermella de diferents grups vegetals, carto-grafia 1:1.500, censos i estimacions de pobla-cions, i seguiment d’indicadors dels tàxonsde la llista vermella comarcal, millora d’hàbi-tats, promoció d’actuacions de conservacióper part d’administracions, i sensibilització.

- Flora invasora: catàleg de plantes al·lòc-tones, llista negra de plantes invasores, ambpriorització d’espècies per impacte actual ipotencial, capacitat invasora i dificultatd’eradicació i control, cartografia 1;5.000,control i/o eradicació i seguiment dels tà-xons invasors més perillosos a la comarca,pla de detecció precoç, promoció de mesurespreventives i sensibilització.

- Comunitats vegetals d’interès: catàleg decomunitats vegetals de la comarca, inventarii priorització de comunitats vegetals d’inte-rès de la Garrotxa, amb cartografia a escala1:1.500, catalegs florístics i inventaris fito-sociològics, seguiment d’indicadors, promo-ció d’actuacions de conservació per part deles administracions i sensibilitzacióLes línies de treball, els projectes i els docu-ments amb tota la informació, excepte la queno és convenient difondre es poden consul-tar a la pàgina web de la delegació de laGarrotxa de la ICHN (http://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php)

14

Projectes de recercaLínies de recerca i conservació de flora vascular

Llista vermella de flora vascular de laGarrotxa

Els anys 2003-2005 es va elaborar la «Llistavermella de la flora vascular amenaçada dela Garrotxa». En aquesta diagnosi, es vananalitzar els tàxons considerats rars a lacomarca, amb els criteris de la Llista vermellade la UICN (2001), amb l’objectiu de deter-minar quins es podien considerar amenaçatsa la comarca.

A la llista hi ha Lithodora oleifolia o Poly-gala vayredae, endèmiques de la Garrotxa,Peucedanum schottii, Oplismenus undu-latifolius o Dryopteris remota, amb lesúniques poblacions conegudes actualmenta la península Ibèrica, fins a plantes menysexcepcionals, com Isopyrum thalictroides ,però amb poques localitats a la Garrotxa,aïllades de la distribució general del tàxon.

El Programa de seguiment i conservació dela flora amenaçada de la Garrotxa

A partir d’aquesta diagnosi, es va dissenyaraquest Programa, amb l’objectiu de pro-moure la recerca i conservació d’espèciesamb un gran valor com les endèmiques olocalitats «úniques», i per tant d’unaresponsabilitat d’ordre mundial, però tambéd’altres de menys singulars, però que laseva conservació depèn d’actuacions anivell local (conserva a nivell local i tambéconservaràs a nivell global).

Fins a l’any 2006, s’han cartografiat icensat/estimat poblacions de 88 tàxons dels131 de la llista vermella comarcal. La previsióés controlar la majoria de les poblacions detots els tàxons de la «Llista vermella» afinals de l’any 2008, amb l’ objectiu depromoure’n la conservació, i poder elaboraruna nova diagnosi l’any 2009 (figura 1:esquema del Programa).

Handbook of Mosses of theIberian Peninsula and theBalearic Islands. C. CASAS,M. BRUGUÉS, R.M. CROS & C.SÉRGIO. Institut d’EstudisCatalans. Barcelona, 2006.ISBN 84-7283-865

Flora dels Briòfits delsPaïsos Catalans I Molses, IIHepàtiques i antocerotes.C. CASAS, M. BRUGUÉS, R.M.CROS & C. SÉRGIO. Institutd’Estudis Catalans. 2003-2004. Barcelona. ISBN 84-7283-770-X

Allium pyrenaicum, endemismepirenaic, amb la majoria de laseva població a la Garrotxa

Inicialment l’àmbit territorial era la Garrotxa,però posteriorment es va estendre alsterritoris protegits, compartits amb lescomarques veïnes i més endavant s’hi vanincorporar altres tàxons importants d’aques-tes comarques.

A la llista, s’han afegit aquest últim any,alguns tàxons de briòfits consideratsamenaçats a la Península (Sérgio, C., i al.,2006).

Cartografia digital de la flora amenaçada

Per promoure la conservació de la flora, unade les primeres actuacions va ser l’elabora-ció de la “Cartografia digital de la floraamenaçada i/o protegida de la Garrotxa, v.2006”. Aquesta cartografia digital (mapa deMiraMon), presenta les localitats de 25tàxons, digitalitzades com a punts, línies opolígons, segons el tipus de distribució quepresenten, i associades a una base dedades, amb informació, tant del tàxon comde la localitat. Les consultes han estatdissenya-des tal com es pot observar a lafigura 2. En consultar una localitat, que haestat ajustada sobre ortofotomapes 1:5.000,

es desplega la consulta amb les dadessegüents:

- Informació general del tàxon: nom científic,sinonímia, nom vulgar, si està protegida, sies considera amenaçada, amenaces, impac-tes, recomanacions, fotografies, links a lanormativa que el protegeix i altres informa-cions útils per a elaborar els informes ovalorar les possibles afectacions que unaactivitat podria comportar a la població....

- Informació concreta de la localitat: topònim,municipi, espai protegit, impactes en lalocalitat...

Amb aquesta eina, quan un tècnic ha deplanificar o informar d’una activitat, obrint lacartografia, de seguida pot veure si aquestaactivitat afecta alguna espècie protegida oamenaçada, i en aquest cas, des de la mateixaconsulta pot accedir a tota la informaciódisponible per valorar millor la situació irealitzar l’informe correctament. Per situa-cions més complexes, en la mateixa consulta,s’ofereix l’adreça electrònica i el telèfond’una persona que controla la planta i lalocalitat i que pot ajudar-lo en la seva tasca.

Diagnosi inicialLa Llista Vermella

de la Garrotxa,2005

Planificació del Programaobjectius, actuacions,

metodologia i recursos,en 4 anys

Execució del Programaactuacions de recerca i

conservació (2004-2008)

Avaluació delPrograma i

diagnosi (2009)Cada 4 anys

Detecció d’impactes: accions correctores

Detecció d’amenaces: accions preventives

Figura 1: Procés del Programa de seguiment iconservació de la flora amenaçada

15(Continua)

En aquests moments, la majoria de lesadministracions de la Generalitat deCatalunya i de l’administració local ambcompetències en la gestió i vigilància delterritori ja disposen d’aquesta cartografiadigital.

La llista Negra de la Garrotxa

L’any 2006 es va acabar el “Catàleg de laflora al·lòctona de la Garrotxa”, amb un totalde 297 tàxons detectats a l’àmbit estudiat. Apartir del catàleg, es va fer una primeraselecció dels tàxons al·lòctons amb capaci-

tat invasora a la comarca, i posteriorment esva valorar quins només afectaven els con-reus, quins altres envaïen zones ruderalit-zades i finalment quins eren capaços depenetrar en ambients seminaturals i natu-rals, que són els més preocupants de cara ala conservació de la biodiversitat.

En la figura 3 es pot observar aquest procésde selecció de tàxons que potencialmentpodien afectar el medi natural, i sobre elsquals es va realitzar una valoració del seuimpacte actual i potencial, la seva capacitatinvasora i la dificultat d’eradicació/control ala comarca.

Aquesta valoració ha permès ordenar elstàxons invasors en una llista, la “LlistaNegra de plantes invasores de la Garrotxa”,per ordre de la seva perillositat i la urgènciaen desenvolupar actuacions de prevenció, id’eradicació i control.

El programa d’eradicació i control deplantes invasores

El programa promou especialment la pre-venció i les accions d’eradicació en laprimera fase de colonització o en zonesproperes de la comarca, per evitar entrades.

Fallopiabaldschuanica, comença acolonitzar bardisses i rocams de laGarrotxa

Respecte a la prevenció, s’ha començat atreballar en la sensibilització i el compromísd’administracions en no utilitzar plantesinvasores. En el cas de la Garrotxa el 90% deles plantes invasores, han arribat a la comar-ca pel seu ús en jardineria. En aquest sentit,es va aconseguir que l’ajuntament d’Olot,descartés en el seu “Pla Verd”, la utilitzacióde tota una sèrie de plantes invasores en lagestió dels espais verds i en l’arbrat viari.

La detecció precoç ha permès realitzareradicacions ràpides, fàcils i econòmiques

dels pocs individus que havien començat acolonitzar la comarca, d’alguns tàxons queen altres espais han ocasionat un impactemolt alt, i actualment són impossibles o moltdifícils d’eradicar (Pennisetum villosum,Eschscholzia californica, Impatiensbalfourii, Erigeron karvinskianus, Bidensaurea...).

16

La gestió forestal:explotació versusconservació. IVJornades sobre l’AltaGarrotxa. J. VILA (ED.)UDEGÉ14. Universitat deGirona, 2006. ISBN 84-8458-250-7

Catàleg de flora al·lòctona de la Garrotxa, v.2006 (297 tàxons)

Selecció de tàxons amb caràcter invasor (97 tàxons)

Plantes invasores d’ambients seminaturals i naturals (50 tàxons)

Plantes amb dades insuficients (15 tàxons)

Plantes invasores que requereixen actuacions quan abans millor (19 tàxons)

Plantes invasores que requereixen prevenció iactuacions puntuals (7 tàxons)

Figura 3: Procés de selecció de tàxons invasors perillosos per al medi natural

Plantes invasores de conreus (15 tàxons)

Plantes invasores d’ambients ruderals (17 tàxons)

Plantes invasoresque no requereixen de moment actuacions (14 tàxons)

Plantes invasores que requereixen actuacions d’urgència (10 tàxons)

Plantes invasoresd’ ambients

naturals/seminaturals(50 tàxons)

L’objectiu ha estat determinar quinescomunitats vegetals són les més interes-sants, i per tant, prioritzar-ne tant la recercacom la conservació.

Paral·lelament, l’any 2006 ja es va iniciar lacartografia i tipificació de les rouredes deroure pènol (Isopyro-Quercetum roboris),sobre ortofotomapes 1:5.000. Per a cadarodal es recull informació d’una sèried’indicadors que permet caracteritzar itipificar el rodal, valorar el seu estat i interès,i fer-ne un seguiment: composició florística(vascular i briofítica), caracteritzaciófitosociològica, cens/estimació de plantesamenaçades i invasores...

També es cartografien comunitats vegetalsassociades de molt alt interès, les qualsocupen molt poca superfície, com vorades(Stellario-Vicietum gerardii), o les comu-nitats aquàtiques dels recs i fonts, riques enplantes amenaçades i/o protegides.

Això ens permetrà establir quins rodals sónels més interes-sants, i per tant cal prioritzar-ne la conservació.

XAVIER OLIVER, delegació de la Garrotxade la ICHN

També es realitzen tasques de controldirectament i es promouen accions enaquest sentit, com és el cas de Senecioinaequidens, Fallopia baldschuanica,Buddleja davidii, Ailanthus altissima, Acernegundo....

En alguns casos, la delegació ha negociatamb particulars, i els ha substituït exemplarsde plantes invasores plantats en llocsperillosos, com és el cas d’Erigeron kar-vinskianus, per altres plantes ornamentalsno perilloses.

A més, la delegació ha penjat a la pàginaweb la cartografia digital de diverses plantesSenecio inaequidens, Fallopia baldschua-nica i Ailanthus altissima) a la Garrotxa,amb l’objectiu de promoure i facilitar actua-cions d’eradicació i/o control.

El catàleg de comunitats vegetals d’interèsde la Garrotxa

També des de la delegació de la Garrotxa,s’ha elaborat el catàleg comarcal de comu-nitats vegetals. Posteriorment, s’ha valoratcadascuna de les diferents comunitatsvegetals per classificar-les en nivellsd’interès.

17

I Seminari sobre elPatrimoni Natural de lacomarca de la Garrotxa.Estat del coneixement. L.Planagumà & al.Delegació de la Garrotxade la ICHN. Olot, 2006.Consultable a la pàginaWeb de la Delegació, i espot adquirir a les llibreries.

Erigeron karvinskianus, és una de les principalsinvasores potencials de murs i rocams, on viuen el14% de les plantes amenaçades de la Garrotxa

Els boscos de Quercus robur han estat els primers de

Relació amb altres entitats

Conveni amb el Consorci per a laprotecció de l’Alta Garrotxa

A finals del 2006 es va signar el conveni decol·laboració entre el Consorci per a laprotecció i la gestió de l’espai natural del’Alta Garrotxa i la Delegació de la Garrotxade la ICHN. L’objectiu genèric del conveniés la promoció de la recerca i la divulgacióde la natura de l’espai natural protegit.

L’any 2006 es van desenvolupar conjunta-ment activitats divulgatives, a més de 3projectes de recerca:

- Seguiment de 5 aus de l’annex 1 de laDirectiva d’Aus, concretament del blauet(Alcedo athis), l’escorxador (Lanius collu-rio), l’aligot vesper (Pernis apivorus), delpicot negre (Dryocopus martius ) i el duc(Bubo bubo)

- Cerca i seguiment de 21 tàxons de floraamenaçada, entre ells plantes endèmiquesde l’espai, com Polygala vayredae i Litho-dora oleifolia

- Seguiment de 6 tàxons de flora invasora(Senecio inequidens, Buddleja davidii,Fallopia baldschuanica, Ailanthus altis-sima, Acer negundo, Robinia pseudoaca-cia).

A més, cal recordar que la ICHN forma partdel Consell Consultiu de Cooperació delConsorci de l’Alta Garrotxa des de la sevamateixa constitució el 13 de febrer de 2003.

Les reunions del Consell es celebren un copl’any i permeten conèixer el balanç de lesactuacions dutes a terme l’any anterior, aixícom el pla d’actuació previst per l’anysegüent. Tal vegada suposa una oportunitatper fer arribar les consideracions oportunesal respecte.

Aquestes trobades han estat aprofitadesper remarcar la importància i la necessitat demillorar el coneixement del medi natural coma condició indispensable per dur a termeuna gestió que permeti la conservació imillora del patrimoni natural de l’AltaGarrotxa, un dels objectius fundacionals delConsorci.

També des de la representació de la ICHN alConsorci s’ha reclamat repetidament larepresentació de les institucions científi-ques atès que no hi són representades.

Finalment comentar que la ICHN ha col·la-borat també en el disseny i l’organit-zacióde les diferents Jornades sobre l’AltaGarrotxa que s’ha celebrat des de la mateixaconstitució del Consorci l’any 2000.

Aquest 2007, i concretament el 31 de maig i1 de juny, tindran lloc a Tortellà les VIJornades que es centraran en la biodi-versitat de l’Alta Garrotxa, el seu coneixe-ment i els reptes de futur.

JOSEP VILA, representant de la ICHN alConsell consultiu de l’Alta GarrotxaClot de les Valls, Alta Garrotxa

Fallopiabaldschuanica comença a

Clot de les Valls, Alta Garrotxa

18

Atles dels Ortòpters deCatalunya i llibre vermell.JOSEP MARIA OLMO VIDAL.Generalitat de Catalunya.Departament de MediAmbient i Habitatge, 2aedició, 2006. 428 p. ISBN:84-393-7126-8.

Reunió de la Junta de protecció dela zona volcànica de la Garrotxa,27 de març de 2007

La primera reunió de la Junta de Protecció dela zona volcànica de la Garrotxa d’enguanyes va dur a terme el 27 de març de 2007, aCan Jordà (Santa Pau). Va ser la primerareunió d’aquest òrgan presidida pel noudirector general de Medi Natural de la Gene-ralitat de Catalunya, Joan Pallisé, que vasaludar els assistents i va exposar la sevavoluntat de donar continuïtat a la línia delseu predecessor, Ramon Luque. En repres-entació de l’IEC hi van assistir Lluís Paluziè,David Serrat i Josep Maria Mallarach. Elspunts més importants de l’ordre del dia vanser el pressupost i programa d’actuacionsper a l’any 2007, un informe preceptiu sobreel projecte de la nova carretera C-37 de Vic aOlot (variants d’Olot i Les Preses), i la reno-vació de la Carta europea de turisme soste-nible.

A semblança dels anys anteriors, els tresrepresentants de l’IEC varen ser els únicsmembres de la Junta que no van votar afavor del pressupost i programa d’actuacióproposat pel parc. Les raons van ser lesmateixes dels anys anteriors, quan vanargumentar la seva abstenció, i esresumeixen en tres punts: el parc no retcomptes dels resultats obtinguts l’anyanterior i, per tant, no és possibleracionalment saber si la propostade priorització és adequada.Tanmateix, atès la poca propor-ció de recursos destinats a laconservació de la natura i l’enor-me dèficit que pateix el parc ensòl públic, els represen-tants del’IEC consideren inacceptableque, novament, no existeixi capprevisió econòmica per adquirirespai públic, ni que sigui unapart de les reserves naturalsestablertes 25 anys enrere, quesegueixen essent de propietatprivada, que ja han quedatenvoltades d’espais urbans iindustrials, com les dels volcansdel Montsacopa i de la Garrina-da.

La discussió sobre la propostad’informe a l’avaluació d’impacteambiental de les variants d’Olot iles Preses va ser llarga i comple-xa, atès que les alternatives pro-posades en ambdós municipiscausarien impactes d’entitat alparc natural. En aquest cas totsels membres de la Junta es varenabstenir. Lluís Paluziè va dema-nar que, recordant un informeanterior de la Junta, s’instés alDepartament de Política

Reunió de la Junta de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, 27 de març de 2007

Fruiterar ecològic a can Jordà, ParcNatural de la Zona Volcànica de laGarrotxa

19

Atlas y Libro Rojo de laFlora VascularAmmenazada de España.Á. BAÑARES & AL. Ministerio deMedio Ambiente. Madrid,2003. ISBN 84-8014-521-8

Territorial i Obres Públiques per tal que estu-diï la variant d’Olot que aniria per l’oest de laSerra de la Pinya, sense afectar el Parc natu-ral.

Es va comunicar que el Parc natural ha supe-rat l’auditoria que la Federació Europarc li vafer de la Carta europea de turisme sostenible,de manera que l’ha renovat, cosa que vamerèixer la felicitació dels membres. Enaquest camp, el parc ha estat capdavanter iés un referent a escala europea. Josep M.Mallarach va demanar que s’informés a laJunta dels indicadors de l’avaluació realit-zada i de les tendències observades.

Finalment, quan el director del parc, XavierPuig, va exposar els actes que el parc naturalté previstos en motiu del 25è aniversari del’aprovació de la llei que el va crear, JosepM. Mallarach va demanar que, a més del’exercici de prospectiva de futur previst, esfes balanç dels resultats assolits en aquests25 anys, cosa que no estava prevista.

JOSEP MARIA MALLARACH, representant de laICHN al Consell consultiu de l’Alta Garrotxa

Han col·laborat en la redacció i elaboració d’aquest butlletí:Josep Maria Mallarach, Isabel Munujos, Xavier Oliver, Fran Trabalon i Josep Vila.

Fotografies:Les fotografies són dels autors dels articles, excepte les imatges d’Oriol de Bolòs (Arxiud’Imatges d’Olot: homenatge a Oriol de Bolòs, Premis ciutat d’Olot, 1989, autor: Quim Roca) iles imatges de l’apartat de Relacions amb altres entitats, de l’Alta Garrotxa i del Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa (autor: Xavier Oliver).

A part del suport dels serveis admininistratius i tècnics de la ICHN, els projectes de recerca,les activitats divulgatives i les publicacions de la delegació de la Garrotxa que s’han desen-volupat el 2006, no es podrien haver realitzat sense la participació de molts voluntaris i lacol·laboració i el suport econòmic de l’ajuntament d’Olot i la Fundació d’Estudis Superiors,del Consorci de l’Alta Garrotxa, el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses de laGeneralitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Fundació «La Caixa», l’Institut d’EstudisCatalans i la Fundació «Territori i Paisatge» de la Caixa de Catalunya.

Suport

FinançamentA finals de maig de 2007, i a falta deconcretar altres possibles fonts d’in-gresos, es compta amb un pressupostde 26.600 euros, provinent la majoriade la ICHN-IEC, però també de la Dipu-tació de Girona i de la Generalitat, per ala realització d’activitats, publicacionsi recerca.

Amb aquest pressupost es cobriranles despeses originades per les 23activitats divulgatives i formativesprevistes per l’any 2007.

També es cobreix l’edició de diversespublicacions: la documentació del IISeminari sobre el patrimoni natural,celebrat el 2006, amb articles dels tre-balls realitzats en els últims 2 anys a lacomarca, un monogràfic sobre leslibèl·lules de la Garrotxa, el Notícies dela delegació i els anuaris naturalistesde la Garrotxa.

Una part del pressupost está dedicat als projectesde recerca «Els líquens dels boscos madurs», acàrrec d’ Esteve Llop, i amb la col·laboració d’Àn-gels Longán i Antonio Gómez Bolea, de la Univer-sitat de Barcelona, i la cartografia (1:5.000) i tipifi-cació de les rouredes de roure pènol de la Garrotxa,a càrrec d’en Xavier Oliver.

També s’ha sol·licitat diversos ajuts, encara noressolts, per al finançament d’altres projectes.

D’altra banda, el Consorci de l’Alta Garrotxa, haencarregat a la delegació de la Garrotxa l’asses-sorament en tasques de conservació de floraamenaçada i flora invasora, i el seguiment d’espè-cies d’ocells prioritaris a l’espai protegit.

Cal recordar que l’activitat de la delegació de laGarrotxa de la ICHN es desenvolupa bàsicamentamb voluntariat. Això significa que per exemple,l’any 2006, amb un pressupost de 34.116 euros, esvan realitzar actuacions, que si s’haguessinrealitzat remunerades professionalment, hauriencomportat una despesa 15 vegades superior.

Insectes de la Garrotxa. Lacol·lecció Joaquim Teixidor.Catàleg editat amb motiude l’exposició «Insectes dela Garrotxa». MuseuComarcal de la Garrotxa.Institut de Cultura de laCiutat d’Olot, 2006. ISBN:84-935281-1-0

20

Altres activitatsVI JORNADES DE L’ALTAGARROTXA: LA CONSERVACIÓDEL PATRIMONI NATURAL ILA BIODIVERSITAT

Els dies 31 de maig i 1 de juny, secelebren a Tortellà, les VI Jornadesde l’Alta Garrotxa: la conservaciódel patrimoni natural i la biodiver-sitat.

S’exposen els resultats de diferentstreballs de recerca desenvolupats el2006, i es plantejarà un debat sobreles estratègies i propostes de plani-ficació i gestió a l’espai natural pro-tegit.

En aquestes jornades hi col·labora la InstitucióCatalana d’Història Natural.

Per a més informació, adreceu-vos a la Funda-ció d’Estudis Superiors, tel. 972 26 21 28, C/Fontanella, 3, Olot (A/e: fes@olot.cat, a/i:http://fes.olot.cat)

LA VULCANOLOGIA AL PARC NATURALDE LA ZONA VOLCÀNICA DE LAGARROTXA

El Parc Natural de la zona volcànica de laGarrotxa organitza unes jornades els dies 28, 29i 30 de juny, en les quals s’explicaran diferentstreballs de recerca i de gestió desenvolupats alvoltant del vulcanisme.

Més informació a la Fundació d’EstudisSuperiors, tel. 972 26 21 28, C/ Fontanella, 3,Olot (A/e: fes@olot.cat), http://fes.olot.cat