DILLUNS · 12 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14818 - AVUI / Any XL. Núm. 13688 - EL PUNT

1,20€

8770

43-1

1881

26Q

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

L’ESPORTIU

L’Espanyol es deixa remuntar al campdel Sevilla (2-1) i no pot atrapar el Barça

El Betis dona unalliçó al Barça alCamp Nou (3-4)

Una expressiva imatge del final del partit ■ EFE

Futbol

DIÀLEG · El líder de Podemreclama a Sánchez que reconeguicom a interlocutores totes les forcescatalanes amb suport dels ciutadans

Més pressió delscomuns al PDeCAT iERC pel pressupostMÍTING · Iglesias i Colau elsdemanen a Barcelona que aprovin elscomptes espanyols per evitar unscomicis que afavoreixin la dreta

P6-7

Els dignataris internacionals reunits ahir a París per commemorar el centenari de l’armistici

EUROPA - MÓN P18-19

Un món en tensió recorda a París el final de la Primera Guerra Mundial

Armistici per un dia

Acusen tres guàrdiescivils de detenció il·legalUn noi de Fonollosa va ser emmanillatdurant el referèndum de l’1 d’octubre

Judicial P8

El monjo és autor d’una vasta obra enl’àmbit de la teologia i l’antropologia

Religió P17

Lluís Duch, l’any passat, a Girona ■ JOAN SABATER

Mor Lluís Duch, savide Montserrat

Trump i Erdogan parlen aParís del cas Khashoggi

Internacional P19

El periodista saudita hauria mortofegat amb una bossa de plàstic

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018

A vegades la vidat’ofereix casualitatsimpagables. Estavallegint el llibre de Ser-gi Sol Oriol Junqueras.

Fins que siguem lliures mentre de fonsmig sentia les notícies que cada mitjahora ens ofereix el 3/24. El llibre deSergi Sol, una de les persones mésproperes a Junqueras, traça un minu-ciós i apassionat relat sobre els fets dela tardor de l’any passat i després con-tinua per la vida a la presó del líderd’ERC i la resta de dirigents catalans.És un llibre ben escrit i trepidant, ambvoluntat d’explicar coses i prenent par-tit. Amb orgull per la resposta populardel 20 de setembre i per les victòriesde l’1 i el 3 d’octubre, i també ambcomprensió pel desconcert posterior ala proclamació de la República, que vaacabar amb l’aplicació del 155 i amb elgovern o a l’exili o a la presó. Aquest ésun dels llibres que cal llegir per inten-tar aprofundir en què va passar enaquells dies de tardor en què vamcreure que tot era possible. Un llibre

que vol esdevenir un homenatge aOriol Junqueras però que, a la vegada,a voltes des de la discrepància, reco-neix el paper imprescindible per ferrealitat l’1 d’octubre de Carles Puigde-mont, Quim Forn o Jordi Sànchez.

I on és la casualitat impagable dequè els parlava al principi de l’article?Doncs que mentre m’endinsava en unpassatge del llibre que parla sobre lapresó de Junqueras, el 3/24 emetia elfragment d’una intervenció al Parla-ment de la membre de Cs Lorena Rol-dán. En aquesta, la diputada pintava lavida sense llibertat de Junqueras, Cui-xart, Bassa, Rull i la resta de presos po-lítics com si es tractés d’una estadaplena de luxes en un hotel de 5 estre-lles. La resposta de la consellera Cape-lla, a continuació, va ser contundent,en el sentit que, als diputats de Cs, elshauria de caure la cara de vergonya.Només hi afegiria que és difícil que, aArrimadas, Roldán o Carrizosa, els cai-gui la cara de vergonya. Primer queres, haurien de tenir vergonya. En el lli-bre de Sergi Sol això també es veumolt clar. Bona lectura!

Keep calmJordi Creus

Fins quesiguem lliures

És difícil que, a Arrimadas,Roldán o Carrizosa, els caiguila cara de vergonya, perquèabans que res, hauriende tenir vergonya

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

urant més d’un any, no vam ne-cessitar acostar-nos per a res al’atenció primària, alabat sia

déu. Però un cop transcorregut aquestperíode diguem-ne de gràcia, ens vatocar la revisió del nen. A l’ambulatori,quan hi vam trucar per demanar hora(per què en diuen “cita prèvia”, si que-dar no admet efectes retroactius, comla banca?), ens van informar que el pe-diatre que teníem adscrit ja no hi era:s’havia jubilat i en lloc seu ens aten-dria una tal Mayren, que va explorar elnen com si prolongués una classe depràctiques, és a dir, tocant-lo amb lamateixa aprensió que si fos un cadà-ver. La doctora Mayren és inventada,però reflecteix una tendència que vaigpoder confirmar al cap de poques set-manes, quan em va caldre veure lametgessa de capçalera i em vaig trobarque, ves per on, també s’havia retirat ila consulta l’ocupava ara, posem-hi,una joveníssima doctora Analys. Pas-sats uns dies, ja és mala sort, vaig ha-ver d’anar a urgències, i el metge queem va atendre, el nom del qual respo-nia també a una fonètica d’ultramar,es va mostrar molt interessat en l’ano-

D

malia cervical de la qual em queixava,que al seu país, pel que sembla, es des-coneix completament.

Què els ha passat, als metges d’aquí,els de tota la vida, els que et deien pelnom i et preguntaven pels fills? Hanenvellit tots alhora? Els ha exterminatuna epidèmia secreta finançada ambfons reservats de l’Estat? No se sap.Però he acabat cedint: he contractatuna pòlissa privada. Tot el sistema sa-nitari català, sostingut a costa d’unescondicions laborals prop de vexatò-ries, sembla orientat des de fa una dè-cada a degradar el servei públic i a em-pènyer les famílies a subscriure’s a

una mútua. Seria un mètode perversperò expeditiu per descongestionarl’atenció primària, si no fos que elsdesgraciats com jo, tot i tenir cobertu-ra de pagament, continuem anant alsambulatoris perquè hi confiem forçamés que els seus propis gestors. Moltsdels metges que s’han donat de baixade l’Institut Català de la Salut els re-trobes als quadres mèdics de les asse-guradores. Són tan eficients com sem-pre, però fan més bona cara, estanmés relaxats. “És que el temps queabans malgastava tractant amb ener-gúmens ara el puc dedicar del tot alspacients”, em va dir un d’ells. Els queresisteixen ho tenen magre, i nosal-tres encara pitjor, que veient com esdebaten amb una burocràcia dementque els dobla les visites i els retallaplantilles i drets, sortim de la consultaamb la impressió que el malalt de debòs’ha quedat a dins. Si cap cop de luci-desa no il·lumina el govern, l’ultimasetmana de novembre els metges delsistema públic català, que fins enaquestes condicions continuen oferintla millor assistència que conec, estancridats a la vaga. Tenen el meu suport.

“Tot el sistemasanitari semblaorientat a degradarel servei públic

Eva VàzquezCaiguda lliure

Vaga de metges

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

La periodista i escriptora mexicana va haver demarxar del seu país durant dos anys per haver in-vestigat els diners i les rutes del narcotràfic. En unaentrevista afirma que l’amnistia que López Obra-dor vol aplicar als narcos per reduir la violència re-sulta molt dolorosa per a la societat mexicana.

SECRETARI GENERAL DE PODEMOS

Contra el ‘narco’ mexicà

El líder de Podemos va demanar ahir a Barcelonaal PDeCAT i a ERC que donessin suport als pres-supostos de Pedro Sánchez per evitar unes elec-cions que podrien beneficiar la dreta espanyola.Però el mateix Iglesias es va plantejar si la nego-ciació pot ser immoral havent-hi presos polítics.

-+=

-+=

Tornant a OvidiToti Soler

Una negociació immoral?Pablo Iglesias

-+=

Ana Lilia Pérez

Toti Soler, músic sempre inquiet després de gaire-bé mig segle de trajectòria artística, publica araun nou disc, Petita festa, fent tàndem amb una fla-mant veu jove, la de Gemma Humet. En el disc hiha quatre cançons de l’enyorat Ovidi Montllor,company d’escenaris de Soler durant 26 anys.

MÚSIC

PERIODISTA I ESCRIPTORA

Els principals líders mundials,des dels presidents nord-

americà i rus, Donald Trump i Vladí-mir Putin, fins al president turc, Re-cep Erdogan, i els màxims mandata-ris europeus, com ara el presidentfrancès, Emmanuel Macron; la can-cellera alemanya, Angela Merkel, i laprimera ministra britànica, TheresaMay, van participar ahir a París enun gran acte commemoratiu del fi-nal, ara fa 100 anys, de la PrimeraGuerra Mundial. El gran conflicteque va sacsejar Europa i que va en-frontar en una guerra devastadora,amb milions de morts, els païsosque ahir el recordaven conjunta-ment a la capital francesa. A diferèn-cia dels actes celebrats ara fa qua-tre anys, per commemorar l’inici dela Gran Guerra, en aquesta ocasióha estat principalment França quiha recordat amb més ganes el cen-tenari del final del conflicte. Des dellavors, com ara, Alemanya, la princi-pal culpable de la guerra i també lamés gran damnificada, hi ha passatde puntetes. De fet, l’aniversari haagafat a contrapeu alguns dels prin-cipals dirigents presents ahir a Pa-rís: Trump, cada cop amb una políti-ca més aïllacionista respecte alsseus històrics aliats; May, amb el‘Brexit’ enrocat; Merkel, de retirada,i Macron, amb la popularitat baixa.

Europa, que en aquests 100 anysha sabut construir institucions co-munes per deixar enrere les guerresque havien assolat des de sempre elVell Continent, viu, possiblement,els seus moments més complicatsdels últims anys. La sortida britàni-ca de la UE, el retrocés democràticen alguns països de l’est i el creixe-ment del populisme al sud d’Europasón els grans reptes d’uns dirigentspolítics que, ara mateix, semblenmés preocupats a donar color a lescelebracions que no pas a resoldreels veritables problemes dels ciuta-dans.

Cent anysdesprés de laGran Guerra

EDITORIAL

l pressupost espanyol i la possi-bilitat que no tiri endavant, con-vertits en nou argument per agi-

tar la marejada bandera de la por a Ca-talunya. Pablo Iglesias i Ada Colau vanpressionar ahir el PDeCAT i ERC per-què se sumin en el suport als comptesacordats per Pedro Sánchez i el ma-teix secretari general de Podem en unacte a Nou Barris. Ho van fer ambl’avís que la no aprovació podria con-duir a unes noves eleccions espanyolesde resultat incert que podrien guanyarel PP, Ciutadans i Vox. “Aleshoresquè? Quan pitjor, millor”, es va dema-nar Iglesias. Els morats s’hi juguentant com els socialistes en el llum verda un pressupost que gairebé estan de-fensant més ells que l’executiu estatal.I que va portar Iglesias a entrevistar-se a Lledoners amb Oriol Junqueras,empresonat des de fa més d’un any.

La situació és tan excepcional queels comptes s’aborden en centres peni-

E “La situacióés tan excepcionalque els comptess’abordenen centrespenitenciaris

tenciaris. Com es pot pretendre nego-ciar un pressupost en aquestes condi-cions? Deslligar els números del con-text de repressió contra l’independen-tisme que es viu a l’Estat, com dema-nen els socialistes, podemites i co-muns, és molt difícil, per no dir impos-sible. Sánchez i Iglesias ho saben.

També els sobiranistes. “La repressiópolítica no és culpa de les classes tre-balladores”, va implorar el líder de Po-dem, ignorant, de nou, que l’indepen-dentisme és tan plural com transver-sal, però reconeixent l’anormalitat de-mocràtica que es viu a Espanya.

No es tracta de les bondats delscomptes, que en tenen. La puja del sa-lari mínim, el permís perquè els ajun-taments regulin el preu dels lloguersen algunes zones, la pujada d’impostosa les grans fortunes o els 2.200 mi-lions de despesa de més que rebria Ca-talunya... Com encaixa tot això ambexili i presó, més amb les peticions depenes de la fiscalia i l’advocacia del’Estat damunt de la taula? La secretà-ria general d’ERC, Marta, Rovira, hova resumir en una pregunta, diven-dres a El matí de Catalunya Ràdio:“Quantes partides pressupostàries valla meva llibertat i que pugui tornar almeu país?” Estem parlant d’això.

Pressupost, exili i presóAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Neumàticsde Verges

i van a Verges o hi passen, trobaran un munt deneumàtics amuntegats en una de les rotondes

d’accés. Són dels 160 vehicles que, pocs dies desprésdel referèndum, van despertar amb les rodes punxadesper un atac d’un grup de brètols espanyolistes. Des dellavors, els neumàtics són allà, a la rotonda, com asímbol de resistència i també com a denúncia. Aquestva ser un dels primers atacs. Però n’han vingut més.Verges és un dels municipis que estan en el punt de miradels grups radicals. Està totalment significat amb el

procés, és la població natal de LluísLlach i té un alcalde de la CUP queparla sense embuts. Són algunsdels ingredients bàsics perquèaquests grups de brètols li tinguinuna tírria especial. De nit,encaputxats i d’amagat, esdediquen a retirar estelades i llaçosgrocs i, darrerament, aprofiten per

fer pintades de caire nazi i amenaçadores. La respostadels veïns sempre és la mateixa: reposar el materialrobat i, si cal, augmentar-lo. Els veïns, però, ho fan de diai a cara descoberta. És la gran diferència entre els uns iels altres.

Parlem de Verges però ho podríem fer de moltesaltres poblacions d’aquest país que resisteixen,afronten i denuncien, amb valentia i també amb moltaserenitat, les accions d’aquests grups feixistes quebusquen la confrontació, encendre la guspira, per teniruna excusa. Però de moment no en troben ni una.

S

Molts poblesafronten,amb valentiai serenitat,atacs deradicals

http://epa.cat/c/svehfx

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Oriol Junqueras encapçalarà lallista d’ERC, mentre que l’ANCfarà un últim intent per unallista unitària amb el suportmassiu de les seves bases.

10anys

20anys

El nombre d’accidents a lescantonades equipades ambaparells fotogràfics es redueixun 22% durant el primer any.

La retirada del personal del’ONU i un nou desplegamentd’efectius militars a la zona delgolf Pèrsic dispara l’alarmad’un atac contra l’Iraq.

Presos a la llista Càmeres Un nou atacTal diacomavui fa...

oques frases re-traten tan bé les

contradiccions d’unapersona com les pro-nunciades pel presi-dent del Consell Ge-

neral del Poder Judicial, Carlos Les-mes, intentant espolsar-se el nyap deles hipoteques. Segons ell, la culpa del’escandalós embolic la té la llei, que noés clara i admet interpretacions. Jaque s’admetien interpretacions, doncs,el més normal hauria estat que les de-liberacions i les sentències referents alpolèmic impost d’actes jurídics docu-mentals s’haguessin decantat semprepel costat de l’interès general i queservissin per protegir els més febles.Lamentablement, il·lusos nosaltres,que n’esperàvem una altra cosa, la ba-lança de la dama cega va decantar-seuna vegada més a favor dels podero-sos. No diuen res a favor de la segure-tat jurídica la manca de rigor dels le-gisladors a l’hora d’aprovar les lleis nila manca de sensibilitat dels magis-trats a l’hora de dictar sentències. I aixíresulta que un raper irreverent pot ser

acusat de terrorisme i en canvi unfranctirador disposat a pelar un presi-dent queda amablement rebaixat a lacategoria de conspirador contra l’auto-ritat. O que un fiscal demana quatreanys de presó per al lladre d’un entrepàmentre el pillet d’en Rato fins fa quatredies campava en llibertat. O que unaconsellera de la Generalitat sigui impu-tada per malversació per haver permèsvotar mentre una infanta es deslliuraalegrement de les milionàries malifetesdel seu marit. Tot plegat estimula la re-cuperació d’una de les lletres méscombatives d’en Lluís Llach: “A canvid’algun gra de blat / m’heu tret la forçade volar / però us ho juro, s’ha acabat!La gallina ha dit que no, / visca la revo-lució!” Una revolució amb l’únic arma-ment de les idees que de mica en micavagi despertant la gent contra la podri-dura que s’està menjant la idolatradaTransició. Per això aquesta columnaacaba amb la frase de Pedro Albizu,“l’últim llibertador d’Amèrica”, que lasetmana passada el diputat Vidal Ara-gonés recordava al Parlament: “Quan latirania és llei, la revolució és ordre.”

P

Full de rutaXevi Sala

La gallina diràque no

No diuen res a favor de laseguretat jurídica la mancade rigor dels legisladorsni la manca de sensibilitatdels magistrats

ra que s’acosten els 80 anys del’exili republicà (gener-febrerdel 1939) –amb la mort d’Anto-

nio Machado, en aquesta darrera data,a Cotlliure, i els 75 de la mort a Ba-nyuls, el 1944, del gran escultor Arísti-des Maillol– potser és convenient re-cordar dos dels llibres que Xavier Fe-brés dedicà, no fa pas gaire, a aquestesdues personalitats. El primer, Maillol,l’escultor carnal (Curbet Edicions, Gi-rona, 2012), i el segon, Els últims diesde Machado (La Mansarda, Barcelona,2013), volums que tenen coses en co-mú: un mateix territori (l’Empordà i elRosselló, amb un Pirineu que no hauriad’haver separat res), uns llocs veïns onvan trobar la mort aquests homes decultura i una frontera francoespanyolaper on es va veure obligada a passar lariuada humana que, des de tots elspunts d’Espanya, abocava les seves vi-des a l’expatriació involuntària.

ELS QUI CONEIXEM la trajectòria de Febrésno ens sorprèn la seva beneïda insistèn-cia a biografiar aquestes terres que, desdel 1659, amb el Tractat dels Pirineus,

A van haver d’assumir la tràgica realitat deser separades per dos estats fortamentcentralitzats, amb hostilitats continua-des, a banda i banda de la serralada, cap ala cultura i la nació catalanes de què pro-cedien des de l’edat mitjana.

I ÉS QUE XAVIER FEBRÉS (Barcelona,1949) –l’any que ve farà 40 anys que s’hicomençà a relacionar a través de la cor-responsalia de L’Indépendant, de Perpi-nyà, a Barcelona–, amb el seu periodismecultural, literari i viatger, amb les sevescròniques i assaigs, històrics i actuals, so-bre el nostre veïnatge mediterrani –el del’Empordà, del Rosselló, de França i d’Ità-lia– ha esdevingut un renovat biògraf dela nostra cultura, ampliant i actualitzantel que van escriure els clàssics més pro-pers, començant pel seu i nostre JosepPla, de qui és evident que, tant ell com jo,hem begut els molts litres de bona prosaque va deixar. Així, i més enllà dels títolsestrictes d’aquestes biografies, hi trobemun memorial històric que abraça de finalsdel segle XIX a la meitat, i més enllà, delXX, donant a entendre que la perennitat,tant de Maillol com de Machado, s’estén

molt més enllà dels anys de les sevesmorts; de fet, fins ara mateix. I per aixòsón clàssics, perquè van ser dignes da-vant les atrocitats desfermades entre1914-1918, 1936-39 i 1939-1945. Molta ibona informació s’acumula en els dos ca-sos: els últims mesos de la República Es-panyola, el pas de Machado per Barcelonai la frontera (Cervera), l’arribada en trena Cotlliure, on els seus ossos, i els de la se-va mare, ja no van poder continuar més,l’enterrament de tots dos, amb tres diesde diferència a finals de febrer i, en fi, totel que va venir després per honorar la se-va memòria per part de catalans i espa-nyols antifranquistes.

IGUALMENT, PEL QUE FA A MAILLOL, “l’es-cultor carnal” de l’apoteosi de la dona, ar-relat al cor de la terra i del mar de Ba-nyuls, d’una catalanitat lligada als tempsantics, d’una sensibilitat que el feia plorarescoltant la tenora i d’una humanitatque, veient justament el pas dels refu-giats per aquests costers, va mobilitzarqueviures i farmàcies per atendre els des-valguts que, a França, encara no havienacabat el seu sofriment.

Xavier Garcia. Periodista

De Maillol a MachadoTribuna

Pagar o liquidar

b Fa uns dies que s’està par-lant de l’impost de les hipote-ques i de qui l’hauria de pagar.Crec que en el debat hi ha cer-ta confusió. Al marge del pos-sible efecte retroactiu, real-ment qui ho acabarà pagantsempre serà l’hipotecat. Tantenrenou només per aclarir quiho ha de liquidar, si la banca oel consumidor, quan aquestúltim ho farà directament al’administració com fins ara oindirectament amb un encari-ment de la hipoteca quans’aprovi el decret llei que haanunciat el president del go-vern. Això últim sembla unamaniobra de distracció per, enel fons, no canviar res. Una al-tra qüestió seria la mateixaexistència de l’impost, que enmolts països no es produeix, iperquè les autonomies quepresten serveis fonamentals,com ara l’ensenyament i la sa-nitat, han de finançar-se ambaquests tipus de tributs. Sin-

cerament el que tocaria, sirealment pensen en els ciuta-dans, seria la seva derogació.MIREIA SERRA SOLÍSL’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès)

Generacionsfuturesb Volia compartir una expe-riència molt bonica que vaigviure l’altre dia. Mentre estavafent classe de patinatge, a unade les meves nenes se li vantrencar les rodes dels patins.Jo li vaig dir que no passavares, que tenia solució i quequan la vinguessin a recollirho explicaríem. Llavors vaigpreguntar “Qui ve, el papa o lamama?” La nena té només 5anyets i em va dir tota orgullo-sa: “Jo no tinc papa, tinc dosmames.” La resposta em vasorprendre i vaig sentir alegriai un gran orgull pel que acaba-va de sentir. No obstant això,també em vaig sentir moltximple per la pregunta que li

havia fet. Els seus companys,sorpresos, li van preguntar“¿No tens pare?” I davant lanegativa d’ella jo vaig tractard’explicar-los que es podia te-nir pare i mare, o dues mares,o dos pares, o només un pareo una mare. Van escoltar i ca-llar, acceptant, normalitzant lasituació, i ni un sol comentarinegatiu. En aquest momentvaig sentir que les noves ge-neracions que pugen són elfutur que vull. Tant de bo faltinmolt pocs anys perquè es nor-malitzin les parelles homose-xuals i que no es vegin comuna cosa fora del que és co-mú.SANDRA QUINTANA RIOBarcelona

Nosaltres, endemocràciaorgànicab Tot pensant els fets sobrequi ha pagat l’impost del re-gistre hipotecari –nosaltres–,he vist titulars i més titulars

sobre com actua el TribunalSuprem, de fet els togats ma-nats per l’oligarquia financera.Com els polítics, també desig-nats a les llistes de partits perl’aparell dels grans capitalsque, de fet, mouen tots els fils.Amb algun postureig com eldel govern espanyol en fer unallei perquè, en endavant, escarregui dit impost a la banca.El passat, passat està, perquè,com sempre, cap llei és ambefecte retroactiu. Paguemnosaltres. I també pagarem enendavant, perquè la banca ti-rarà de l’enginyeria financeraper carregar-nos les costesdel registre hipotecari amb al-gun subterfugi legal. Potsermés endavant, en un altrecanvi de titelles polítics, es de-nunciarà, tornarà a debatre,potser anul·lar, tornant-se aanul·lar, a fer una altra llei,sense retroactivitat, i sant tor-nem-hi. És la democràcia or-gànica, nois!JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Emmanuel Macron, PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA

“La lliçó de la Gran Guerra no pot ser la rancúnia d’unpoble contra un altre, ni tampoc l’oblit del passat”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El 80% no potser un objectiu ensi mateix, sinó queha de ser el marcde fons en quèes cogui un noumoment de revoltacatalana

i ha qui afirma que hem passat dereivindicar la República a dema-nar la llibertat dels presos i que ai-

xò seria indicatiu d’una reculada del mo-viment independentista. Aquest plante-jament no té en compte (obvia) que el tre-ball antirepressiu no és tan sols defensiu,de suport a les persones empresonades iels seus familiars, sinó que té una dimen-sió expansiva, de creació de consciènciapolítica sobre el funcionament de l’Estat iels seus poders.

N’HEM TORNAT A PARLAR arran de la crea-ció de la plataforma Som el 80%. Agluti-nar diferents sensibilitats al voltant de lasolidaritat antirepressiva sempre és unabona notícia. A més, des de la perspectivaindependentista, com més gran sigui elfront antirepressiu més pot amplificar ladenúncia de l’autoritarisme i la injustíciapròpies de l’Estat espanyol, que són alcap i a la fi arguments de pes per a volerindependitzar-nos-en.

PERÒ AQUELLS QUE VEIEM necessari que lasolidaritat antirepressiva es transformien consciència independentista i aques-ta, en acció per la República estem obli-gats a pensar quina mena de treball polí-tic provocarà aquests canvis. De momentl’independentisme no sembla que ho tin-gui gaire elaborat. Per contra, l’actualdispersió de línies polítiques fa que, allòque uns entenen com a necessari per aconsolidar aquesta força de canvi que se-ria el 80%, per a uns altres sigui contra-produent, i viceversa. Sobre això, al meuentendre, hi ha dues qüestions que enaquest moment divideixen les propostestàctiques i estratègiques. La primera se-ria l’acció institucional, del govern i elParlament. La segona, el temps.

L’ACCIÓ INSTITUCIONAL ha fet un gir im-portant respecte a la legislatura anterior.D’una banda és per causa de la repressió,òbviament. No podem oblidar que la pre-sidenta Forcadell està empresonada i la

H majoria de la mesa, encausada. En igualcircumstància es troben el vicepresidentJunqueras i la resta de membres del go-vern, empresonats o exiliats, com el pre-sident Puigdemont.

PERÒ S’INSINUA UNA ALTRA EXPLICACIÓ:que “governant bé” l’independentismeampliaria majories en les successiveseleccions i això seria suficient per desgas-tar l’Estat. Penso, per contra, que una ac-ció de govern que no es confronti ambl’Estat com es va fer en la legislatura an-terior corre el risc de diluir el conflicte, decrear una pantalla de normalitat que faciperdre força a l’independentisme. Volentser com Escòcia, on la bona gestió del’SNP va portar al creixement indepen-dentista, ens podem acostar a Nova Cale-dònia, perdent la majoria.

ACCELERAR NO ÉS L’ACCIÓ oposada a ei-xamplar. Hom posa com a exemple demajoria àmplia, com a sinònim d’aquest80%, la gran mobilització i la vaga del 3-O.Però no podem oblidar que aquell dia 3 vaser la resposta solidària a la repressió deldia 1, i que, al dia 1, s’hi va arribar per la

combinació de la desobediència civil i lainstitucional, necessàries per a fer el re-ferèndum. Encara podem dir més sobreel 3-O: s’hi van veure involucrats, mésaviat arrossegats, uns actors consideratsclau d’aquest 80% com són les direccionsde CCOO i la UGT. Però, sense l’acció delssindicats alternatius (I-CSC, COS, CGT iIAC) que van ser els convocants i la mobi-lització sostinguda dels CDR i d’Universi-tats per la República, la direcció de la ma-joria sindical hauria restat immòbil.

LA SEGONA QÜESTIÓ que divideix les pro-postes independentistes és el temps. Omés aviat el no-temps, és a dir, no situaren l’horitzó cap moment de trencament,ni tan sols d’acceleració. Això no vol pasdir fixar un compte enrere com en el seumoment van ser els 18 mesos anunciatsper Junts pel Sí. Vol dir assenyalar enquins contextos es podrien donar mo-ments d’aquesta mena i treballar perconstruir-los. Penso, per exemple, en elsjudicis. És evident que hi haurà enormesmobilitzacions, però caldria pensar enquelcom més, a sostenir un enfronta-ment com el dels dies 1-O, 3-O o 8-N. Percontra, es comencen a sentir veus que si-tuen la sentència del Tribunal Europeude Drets Humans com a únic horitzó pera les mobilitzacions entorn dels judicis,fet que voldria dir allargassar el terminiun lustre pel cap baix.

CERTAMENT, AGLUTINAR majories és elmés intel·ligent que podem fer, però elnucli d’aquestes majories ha de posar-lesa treballar políticament. Construir uncoixí solidari és molt útil, perquè a mesu-ra que augmenti la lluita també ho farà larepressió de l’Estat. Però aquesta lluitas’ha de produir. El 80% no pot ser un ob-jectiu en si mateix, sinó que ha de ser elmarc de fons en què es cogui un nou mo-ment de revolta catalana, que és l’únicamanera de transformar el país i deslliu-rar-nos de les injustícies i la repressió del’Estat espanyol.

Albert Botran. Historiador i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez i Alba

El 80%, força de canvi?Tribuna

l Museu Episcopalde Vic dedica a Oli-

ba de Cerdanya (971-1046) una exposicióamb motiu del mil·le-nari de la seva ordena-

ció com a bisbe d’Osona l’any 1018. MarcSureda i Jubany és el comissari de l’ex-posició i alhora director del catàleg de lamostra. L’exposició es pot veure des del27 d’octubre fins al 10 de febrer del 2019.La proposta expositiva i interpretativaque es fa és de les que són més habitualsals grans museus italians, francesos, an-glesos o alemanys que als nostres.

Faig aquesta afirmació per subratllarla voluntat de revisar el llegat del bisbeOliba i situar-lo adequadament en uncontext general d’un moment en quès’acaba el que podríem dir-ne un cert or-dre carolingi d’Europa i s’avança cap a lafeudalitat primerenca. I ho faig tambéper deixar constància de l’esforç reeixitde mostrar-nos un conjunt de peces queo bé es relacionen de manera directaamb el bisbe i abat Oliba o per les sevescaracterístiques i datació ens ajuden aentendre millor el rerefons més essencialde la mostra. Les procedències interna-cionals de moltes de les peces acreditenel valor explicatiu del seu préstec.

Marc Sureda ens recorda que Oliba vaser elegit abat de Ripoll i de Cuixà l’any1008 però ens insisteix que és en la con-dició episcopal que desplega totes lesseves potencialitats. És com a bisbe queés “constructor d’edificis i obres d’art sa-cre”, “promotor cultural” i “dipositari del’autoritat pública”. La sola contemplacióde les tres Bíblies –la de Ripoll, ara a laBiblioteca Apostòlica Vaticana; la de Ro-da, ara a la Biblioteca Nacional de París, ila de Sant Miquel de Fluvià (un foli del’Arxiu Municipal de Banyoles)– ja justifi-ca una visita. El catàleg editat, els estudisque conté i el Congrés convocat ensmostren un moment pletòric de Vic i lapersonalitat singular d’un comte bisbe.

E

De set en setJoaquim Nadal Farreras

‘Olibaepiscopus’

Si el PDeCAT i ERC no do-nen suport als pressupos-tos de Pedro Sánchez, hihaurà unes eleccions quedesembocaran en dos es-cenaris possibles: que unamajoria de demòcrates esposi d’acord perquè hi hagiun govern que freni la dre-ta i es torni exactament al’escenari actual de nego-ciació d’uns comptes o béque governin junts el PP,Ciutadans i Vox. Aquestaés, si més no, la tesi queel secretari general de Po-dem, Pablo Iglesias, va uti-litzar per reclamar ahir alsgrups independentistesque permetin l’aprovaciódels números per a l’anyvinent. Iglesias és cons-cient que pot semblar “im-moral” negociar els pres-supostos en un context enquè hi ha dirigents de l’in-dependentisme a la presó,però es va preguntar si ésculpa de les classes treba-lladores que no pugui tirarendavant la reversió de lesretallades del PP.

Ho va dir al costat del’alcaldessa Ada Colau desde Nou Barris, on va agitarel fantasma d’un tripartitd’ultradreta que allunyiels presos polítics dels cen-tres penitenciaris cata-lans, que il·legalitzi partits

i que estengui els empre-sonaments més enllà del’independentisme: “Pot-ser molts acabem a la pre-só. S’inventaran excuses.Tant és! On hi cap un in-dependentista pres, hi capalgú que titllin de populis-ta o qualsevol barbaritat. Illavors què? Continuaremretraient-nos que no vamser prou demòcrates?”

Iglesias va defensar elbenefici que suposen per

als catalans uns comptesque preveuen la pujada delsalari mínim interprofes-sional, l’actualització deles pensions, subsidis alsaturats de més de 52 anys,prestacions a dependents,competències per als ajun-taments per abaixar elpreu del lloguer i rebaixesde l’IVA dels productesd’higiene femenina i delsserveis veterinaris. “Totaixò es pot aconseguir perla via de decrets llei?Doncs no. Si fos tan senzillcom això, no hi hauriapressupostos”, va senten-ciar el dirigent morat, queva augurar tots els bastonsa les rodes del món per

part d’una mesa del Con-grés controlada pel PP iCiutadans.

Iglesias també va posardeures a Pedro Sánchez,a qui va interpel·lar per-què reconegui com a inter-locutores totes les forcesque han rebut suport de laciutadania. “El govern [es-panyol] no ha estat a l’altu-ra; si vol que tirem enda-vant els pressupostos, hade reconèixer tots els ac-tors polítics i arromangar-se, i això implica assumirque el que passa a Cata-lunya només tindrà unasolució democràtica i maies resoldrà amb repressió,garrots ni presons”, va de-fensar el podemita.

D’aquesta manera, Igle-sias convidava indirecta-ment Sánchez a fer el ma-teix que ell i atrevir-se a vi-sitar el líder d’ERC, OriolJunqueras, a la presó deLledoners, i a parlar pertelèfon amb el presidentde la Generalitat a l’exili,Carles Puigdemont.

Tots els missatges del’acte van subratllar la si-tuació d’excepcionalitat,van denunciar la judicia-lització de la política i vanconstatar que els dirigentsdel procés no haurien d’es-tar a la presó, però tanma-teix van recordar als par-tits independentistes que“les classes treballadores i

populars no es mereixenser qui continuï pagantels plats trencats”. “Quinaculpa en té la gent treballa-dora? Cap. És injust queper unes polítiques repres-sives del PP fem pagar lagent treballadora”, va ob-servar Colau, que va apel-lar a la responsabilitat degovern que tenen el PDe-CAT i ERC. L’alcaldessa vareiterar que tindran els co-muns al costat per denun-ciar la repressió.

En el mateix sentit, elprimer tinent d’alcalde,Gerardo Pisarello, va re-cordar que diversos diri-gents de la formació hanvisitat els empresonats“gairebé cada setmana” ihan estat els primers adenunciar el 155. “No po-dem entendre que la si-tuació de repressió impe-deixi reclamar inversionssocials”, va insistir. Pisa-rello, però, va retreure al

Emili BellaBARCELONA

PRESSIÓ Iglesias i Colau demanen al PDeCAT i ERC queaprovin els comptes espanyols si no volen uns comicis quecatapultin el PP, Cs i Vox GEST El líder de Podem reclama alpresident socialista que reconegui els interlocutors catalans

Pressupostde Sánchezo eleccions

“Potser moltsacabem a la presó.S’inventaran excuses.On hi cap unindependentista pres,hi cap algú que titllinde populista”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Pablo Iglesias va voler qües-tionar ahir “sense cap agres-sivitat ni rancor” la utilitat dela monarquia espanyola ac-tualment. “Per a què serveixel rei?”, es va interrogar. El di-rigent de Podem va concedirque potser l’anterior monar-ca, Joan Carles I –“successorde Franco”, va postil·lar–, vaservir perquè no es fes un copd’estat. “Però jo pregunto:per a què serveix l’actual mo-

“El govern [espanyol]no ha estat a l’altura;ha de reconèixer totsels actors polítics iarromangar-se”

Pablo IglesiasLÍDER DE PODEM

narquia? Crec que el 2018 elnostre país necessita instru-ments que assegurin la fra-ternitat entre els pobles d’Es-panya i aquests instrumentsnomés poden ser republi-cans”, va concloure.

Iglesias va acabar la inter-venció amb un “contra lacorrupció, els privilegis delsbancs i els que no acceptenles idees dels altres, visca larepública!”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per a què serveix el rei?”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El dirigentpodemita creu queun govern ultra elpodria empresonar

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018

Tres agents de laGuàrdia Civil haurande declarar acusatsde detenció il·legald’un noi de Fonollosa

Doctor enantropologiai teologia,preparavaun darrer llibre

L’emmanillatdel referèndumde l’1-O

Mor als 82anys LluísDuch, “gegantintel·lectual”Nacional

PDeCAT que no doni su-port als comptes estatalsi alhora “mantingui re-unions bilaterals” per tre-ballar la reforma laboral iposar-se d’acord per apro-

var decrets puntuals.Els acompanyaven la

presidenta del grup par-lamentari Catalunya enComú Podem, Jéssica Al-biach –successora en el

càrrec de la independen-tista Elisenda Alamany–,i la portaveu d’En ComúPodem al Congrés, LucíaMartín –que va substituirXavier Domènech. ■

Pablo Iglesias, ahir a Nou Barris,acompanyat de Colau, Albiach iPisarello ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018

Peix al coveL’APUNT que en altres ocasions Ada Colau ha pronunciat els

dos mots junts, però aquesta manera de remarcar laseva solidaritat amb els represaliats a l’hora de pido-lar els vots de “la dreta catalana”, en el seu argot, elsresta credibilitat i voreja la deshumanització. S’as-sembla molt a queixar-se perquè no hi ha peix al co-ve després d’anar de visita a Lledoners.Emili Bella

L’únic que ahir es va atrevir a parlar de “presos polítics”en l’acte dels comuns va ser Pablo Iglesias. La resta departicipants van trobar subterfugis lingüístics i recorre-guts semàntics alternatius per estalviar-se el terme,com ara “gent que està a la presó”. Mireu, és veritat queno cal portar llaç groc per reclamar l’alliberament delsindependentistes empresonats per les seves idees i sé

119272-1194153Q

Els alcaldes socialistes An-tonio Balmón, de Cornellàde Llobregat, i Antoni Po-veda, de Sant Joan Despí,van visitar dijous a la presóde Lledoners els presos po-lítics Oriol Junqueras, Ra-ül Romeva, Quim Forn iJosep Rull, segons va pu-blicar el diari Ara i vanconfirmar fonts socialis-tes i d’ERC a l’Agència Ca-talana de Notícies. Les di-ferents fonts expliquenque la visita de Balmón iPoveda va ser cordial i quedurant les converses, quees van celebrar per sepa-rat, els dos alcaldes i elspresos es van limitar a par-lar de la situació política i aintercanviar les opinionsde cadascú sobre el mo-ment actual.

Balmón és membre dela direcció socialista de Mi-quel Iceta, mentre que Po-veda és el líder de la federa-ció del PSC al Baix Llobre-gat. La visita dels dos alcal-des contrasta amb l’acti-tud que altres líders socia-listes han pres amb relacióals presos polítics.

D’una banda, MiquelIceta, primer secretari delPSC, no ha visitat encaracap dels presos polítics per-què, segons va mantenirl’alcaldable socialista perBarcelona, Jaume Collbo-ni, en una entrevista a laràdio, “demana discreció”.“Ja hi ha hagut dirigentssocialistes que hem anat avisitar les persones que es-tan a la presó. Jo mateix hohe fet. Si ell [Iceta] no fa

aquest gest és bàsicamentperquè seria públic, i aixòtindria repercussions i lec-tures polítiques que aracom ara no busquem”, vadir Collboni a RAC 1.

Al seu torn, l’expresi-dent José Montilla va expli-car en una entrevista aTV3 que havia visitat Lle-doners quan s’havia inau-gurat i que “alguns llavorshavien criticat que era unapresó 5 estrelles”. ■

a Els alcaldes de Cornellà i Sant Joan Despí es troben ambOriol Junqueras a Les converses es van fer per separat

Visita socialista a lapresó de Lledoners

E.G.P.BARCELONA

Fa més d’un any que Junqueras està empresonat, primer aEstremera i des del mes de juliol a Lledoners ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

1181

22-1

1942

22Q

1292

10/1

1983

61Q

Ajuntament deBalsareny

EDICTEEns: Ajuntament de Balsareny

Procediment: Modificació puntual de Pla General d’Ordenació.

Expedient núm. 66/2018

Tràmit: Informació pública de l’acord d’aprovació inicial.

Objecte modificació: Canvi a la zona d’equipaments Ep delimitada pels carrers Carrilet, Baixada de

l’Estació i Passatge Roqueta, consistent a canviar la redacció dels articles 65.1 i 66.2 del citat Pla

General i la modificació gràfica (Ep1) de la mateixa zona, per permetre que els equipaments pu-

guin comptabilitzar una titularitat pública o privada

Normativa aplicable: art. 85.4 del text refós de la Llei d’urbanisme 1/2010, de 3 d’agost

Òrgan aprovació: Ple de l’Ajuntament

Data aprovació: 11 d’octubre de 2018

Lloc i horari consulta expedient: Ajuntament de Balsareny, secretaria, plaça de l’Ajuntament núm. 2

de Balsareny (CP 08680). Horari: de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres i de 17 a 20 hores, els di-

jous

Text de l’acord:

“ ... PRIMER: Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació ur-

bana de Balsareny (PGOU), en l’àmbit de la zona d’equipaments Ep delimitada pels carrers Carri-

let, Baixada de l’Estació i Passatge Roqueta, consistent a canviar la redacció dels articles 65.1 i

66.2 del citat Pla General i la modificació gràfica (Ep1) de la mateixa zona, per permetre que els

equipaments puguin compatibilitzar una titularitat pública o privada. Alhora es concreten més espe-

cíficament els usos admesos.

SEGON: Obrir un període d’informació pública durant trenta dies, a comptar de la darrera publica-

ció al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al diari El Punt Avui. L’anunci també es publicarà

al tauler d’edictes i a la web de l’Ajuntament. Durant aquest període l’expedient quedarà a disposi-

ció de qui vulgui examinar-lo i podrà presentar les al·legacions que estimi pertinents.

TERCER: Suspendre, mentre es tramita aquesta modificació puntual del PGOU, l’atorgament d’a-

provacions, autoritzacions i llicències urbanístiques a l’àmbit de la zona d’equipaments Ep delimita-

da pels carrers Carrilet, Baixada de l’Estació i Passatge Roqueta pel termini d’un any.

QUART: Sol·licitar, simultàniament al tràmit d’informació pública, els informes als organismes afec-

tats per raó de les seves competències sectorials.

CINQUÈ: Donar audiència, simultàniament al tràmit d’informació pública, als Ajuntaments l’àmbit

territorial dels quals confini amb el de Balsareny...”

L’alcalde

Isidre Viu i Payerols

Balsareny, 26 d’octubre de 2018146836-1198047Q

Ajuntament deMonistrol de Montserrat

EDICTEExp. X2018000898El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinàriacelebrada el passat dia 25 d’octubre de2018 va adoptar, entre d’altres, el següentacord:PRIMER. Aprovar el Programa de Participa-ció Ciutadana a aplicar durant el procés detramitació del Pla d’Ordenació urbanísticaMunicipal de Monistrol de Montserrat, per talde garantir els drets d’iniciativa, informació iparticipació ciutadana, i incorporar-hi d’oficitotes les aportacions, suggeriments i debatsduts a terme en l’anterior fase de participa-ció ciutadana.SEGON. Aprovar l’Avanç de planejament ur-banístic i els documents de diagnosi urba-nística i d’anàlisi ambiental preliminar per ala tramitació del Pla d’Ordenació urbanísticamunicipal.TERCER. Fer públics el Programa de Parti-cipació Ciutadana i els documents aprovatsmitjançant la publicació d’aquest acord altauler d’anuncis d’aquest ajuntament, al But-lletí Oficial de la Província, a la plana web del’ajuntament i a dos diaris de màxima divul-gació d’àmbit provincial, posant els docu-ments a exposició pública a la secretaria i ala plana web de l’ajuntament (www.monis-troldemontserrat.cat), per tal que totes lespersones interessades puguin examinar-los,formular les consultes que considerin opor-tunes i presentar les aportacions, suggeri-ments o reclamacions que tinguin per conve-nients, en el termini de DOS MESOS, comp-tats des de la publicació en el BOP.QUART. Convocar una jornada informativaque es durà a terme durant el mes de no-vembre per tal d’informar de la tramitació delPla d’Ordenació Urbanística Municipal, de ladiagnosi preliminar i les previsions del de-senvolupament i del Pla de Participació Ciu-tadana aprovat.CINQUÈ. Trametre a l’Oficina territorial d’a-valuació ambiental del Departament de Terri-tori i Sostenibilitat, de conformitat amb elsarticles 17 i següents de la Llei 6/2009, de28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans iprogrames, en relació amb el 17 i següentsde la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d’ava-luació ambiental, l’Avanç i el Document ini-cial estratègic, a l’efecte de sol·licitar l’inicide l’avaluació ambiental estratègica ordinà-ria i la consegüent remissió del Documentd’Abast de l’Estudi Ambiental Estratègic, jun-tament amb les contestacions rebudes a lesconsultes que es realitzin, en el termini delmes.Cosa que es fa pública per a general conei-xement.Monistrol de Montserrat, 31 d’octubre de2018L’AlcaldeJoan Miguel i Rodríguez

n noi de Fonollosa quevolia participar en el re-ferèndum d’autodeter-minació de l’1 d’octubre

del 2017 va rebre un càstig ma-jor. Quan més de mig centenard’agents de la Guàrdia Civil vanenvair aquest poble del Bagesd’uns 250 habitants, els con-centrats van seure a terra i vanfer resistència passiva a l’entra-da de l’ajuntament. Durant l’ac-tuació, el jove va anar a ajudarun company apartat pelsagents, però a ell un guàrdia ci-vil el va emmanillar a l’esquena iel va retenir a la plaça de la vila,fins que van trobar l’urna ama-gada al camp. Lletrats del Col·le-gi d’Advocats de Manresa vandenunciar la seva detenció il·le-gal, i ara l’Audiència de Barcelo-na els ha donat la raó.

ULa secció cinquena de l’Au-

diència de Barcelona, en una re-solució d’octubre passat, haacordat que la jutgessa de Man-resa, que investiga els inci-dents, citi a declarar com a in-vestigats tres agents de la Guàr-dia Civil per “aclarir la detencióil·legal” denunciada. L’advocatdel noi sosté que va ser detingutsense informar-lo dels seusdrets ni se l’acusa de res.

En la resolució, les tres ma-gistrades –Elena Guindulain,Rosa Fernández i Isabel Massi-goge, que és la ponent– exposenque en els vídeos aportats a lacausa es veu com el noi s’aba-lança sobre els agents en veureque agafen un amic, i desprésse’l veu a ell en un costat de laplaça emmanillat i custodiatper dos agents. Afirmen que ladetenció es podria justificar si alnoi se li imputa alguna acció de-lictiva. Afegeixen, però, que “si

va ser una mera retenció, la se-va justificació podria ser qües-tionable, i més sense saber ellapse de temps que va estar ai-xí”, i declaren “idònia la declara-ció dels agents com a investi-

gats”. El veí va estar, com a mí-nim, un quart d’hora emmanillata la plaça, asseguren fonts del’equip d’advocats de Manresa,que duen diverses denúnciescontra l’actuació de la Guàrdia

Civil al Bages durant l’1-O. Unad’elles és pels danys provocats al’ajuntament de Fonollosa, xi-frats en 6.499 euros.

A més, del centenar d’agentsferits l’1-O que recull l’escritd’acusació contra els indepen-dentistes catalans de la fiscaliadel Suprem (sense qüestionar-los, com sí fa amb els veïns), s’hidetalla un agent ferit per unapuntada de peu a Fonollosa, peròno hi ha cap denúncia a cap veí,com en la majoria de casos.

A banda, en el cas de Fonollo-sa, l’Audiència de Barcelona nocomparteix la denúncia delsveïns que els agents de la Guàr-dia Civil van fer un “ús excessiu”de la força l’1-O, com sí la va de-clarar i criticar en una altra in-terlocutòria (és la mateixa secciócinquena però diferents magis-trats) a l’institut Quercus deSant Joan de Vilatorrada. “Capde les imatges examinades re-flecteix excés policial susceptibled’imputació. No s’ha visualitzatni s’ha denunciat l’ús d’armesper part dels agents”, sosté l’Au-diència per descartar les provesd’identificació dels agents a Fo-nollosa i que la Secretaria d’Estatde Seguretat detalli l’actuació po-licial al Bages per l’1-O. Aquestadarrera, però, es va aprovar en lacausa de l’institut Quercus. ■

CAS · L’Audiència de Barcelona ordena la declaració com a investigats de tres agents de la GuàrdiaCivil acusats de detenció il·legal d’un noi de Fonollosa PORRES · Descarta “excés policial” al poble

Mayte PiulachsBARCELONA

L’emmanillat de l’1-O

El jove emmanillat a Fonollosa per l’1-O ■ COL·LEGI D’ADVOCATS DE MANRESA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 9

JOAN RUEDA

L’assemblea nacional de la CUPdecideix, amb el 91% dels vots,presentar-se a les eleccions del21-D, tot i considerar-les “il·legíti-mes i imposades”, i ho farà en soli-tari, tot i que amb una candidatu-ra “el més àmplia possible, clara-ment rupturista, independentis-ta i d’esquerres”. En el marc de laprecampanya cap a unes elec-cions imposades des de Madrid,avui també les bases de Barcelonaen Comú han decidit trencar elpacte de govern a l’Ajuntamentde Barcelona amb el PSC, amb el54% dels vots a favor, i s’ha sabutque la llista del president CarlesPuigdemont serà transversal, en-capçalada per ell mateix, a l’exili aBèlgica, i amb noms de diferentssensibilitats i àmbits de la socie-tat civil.

La CUP decideix presentar-sea les eleccions del 21-D

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 12 de novembre del 2017

Exercicid’hipocresiadel PPDesprés d’instigar la fugi-da d’empreses de Catalu-nya amb un decret a mida,el president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, elsha demanat avui, en un ac-te preelectoral a Barcelo-na, que no marxin. Rajoytambé crida els espanyolsa no boicotejar els produc-tes catalans.

“Hem derecuperar laCatalunyasensata, pactista i mestissa”MARIANO RAJOY PRES. GOVERN ESPANYOL

“No estàvempreparats peraplicar larepública”CLARA PONSATÍCONSELLERAD’ENSENYAMENT

“Els costos dematerialitzar laRepública podenestar a l’alturadels somnis”ANNA GABRIELEXDIPUTADA DE LA CUP

8649

07-1

1960

34Q

EL PUNT AVUIDILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 11

mb l’edat els defectess’accentuen, tant, quearriben a ofendre lesvirtuts. Segons com es

miri, o segons quina sigui la ne-cessitat personal o el repte vital,la tossuderia pot ser vista comun tret negatiu en el caràcter deles persones i, a la vegada, unaqualitat positiva, una virtut in-negable. Jordi Pujol és tossut,obstinat, fins i tot obsessiu–com ell mateix es defineix–, iaquesta és una qualitat que li hapermès tirar endavant moltsprojectes, projectes per al bene-fici de la col·lectivitat, i, a la ve-gada, li ha anat en contra en elseu aspecte personal.

Un llibre que acaba d’aparèi-xer, sota el títol Reconeixementa Jordi Pujol, les arrels d’unalluita, la seva obra política, edi-

Atat per Base, ofereix algunespinzellades de fins a quin puntaquest tret del caràcter de JordiPujol l’ha perjudicat, i l’està per-judicant en aquest últim tramde la seva vida.

El volum és un recull de lesintervencions que es van fer el 7de maig passat en un acte de re-coneixement públic a la trajec-tòria política i humana de JordiPujol. En la introducció del lli-bre, Jesús Conte, que va ser capde premsa de Pujol a la Genera-litat, explica com els organitza-dors van haver d’avortar un pri-mer acte d’homenatge perquè elseu destinatari es va mostrarobstinadament reticent a assis-tir-hi. Tossudament, Pujol voliamantenir-se en la penombra enquè s’havia instal·lat arran de laseva confessió, l’estiu del 2014,que li va costar retrets i menys-preu públic de molta gent. Con-tra l’obstinació del president,

convençut que no mereix caphomenatge públic, es va alçarl’obstinació dels organitzadors,que, un any després, van con-vèncer Pujol de ser present en

un acte que es va anomenar de“reconeixement” perquè el seuprotagonista s’hi sentís més cò-mode, tal com explica Conte.Tan còmode que fins i tot, al fi-nal, va decidir prendre la parau-la.

De la tossuderia de Jordi Pu-jol de fugir de la llum i els debatspúblics en parla també l’histo-riador Jaume Sobrequés en unbreu article que tanca el llibre.Es tracta de l’únic text inèdit, jaque Sobrequés no va intervenira l’acte del maig i que ha estatescrit expressament per ser pu-blicat en aquest volum. L’articleaborda la qüestió del finança-ment de Catalunya i com Pujolva defensar en la discussió del’Estatut un sistema de concertequiparable al dels bascos, op-ció que va ser rebutjada per so-cialistes, comunistes i els par-tits de dreta espanyols.

Sobrequés ho narra citant di-

versa bibliografia, llibres publi-cats i uns escrits del mateix Pu-jol que l’historiador adverteixque només en pot fer ús de ma-nera parcial perquè ha topatamb la tossuderia del presidentque no permet que els difonguide manera íntegra. Jaume So-brequés fa referència a uns arti-cles que formen part d’un con-junt més extens que Pujol ha es-crit en aquests anys de retir ique tracten de temes diversosamb qüestions íntimes i de cai-re personal, però també anàlisislúcides i crítiques sobre la situa-ció política del país, les qües-tions socials d’actualitat quesempre l’han preocupat, aixícom escrits d’un gran valor his-tòric, perquè explica les sevesvivències personals. Textos totsells de gran interès polític i pe-riodístic i que el tossut de JordiPujol manté encara al calaix delseu despatx. Fins quan? ■

VOLUM · Un llibre recull els discursos que es van fer en l’acte de reconeixement a la trajectòria de l’expresident el mes demaig passat ESCRITS · Jaume Sobrequés anima el fundador de CDC a fer públics els escrits que encara no ha donat a conèixer

Jordi PanyellaBARCELONA

Contra la tossuderia de Pujol

Portada del llibre ■ EL PUNT AVUI

1854

92-1

1962

20Q