PSICOLOGIA SOCIAL

1. Introducció.

La psicologia social analitza com els processos psicològics estan determinats socialment i cultural, intenta establir les relacions entre l'aspecte psicològic i l'aspecte social, estudiant (1) la identitat social,(2) la formació i canvi d'actituds i (3) els mecanismes que expliquen la influència social i l'obediència a l'autoritat, oferint una altra mirada a temàtiques com la violència, la creació d'identitats grupals, o la discriminació i la xenofòbia.És una disciplina en la qual es desenvolupen alhora elements de l'àmbit de la psicologia, la sociologia o l'antropologia, entre d'altres.

La sociologia és la ciència que estudia la societat, la seva organització, estructura i funció: l'organització dels individus en grups, les institucions, els rols socials, l'adscripció dels individus a les ideologies, les relacions d'autoritat i poder, els processos socials.L'antropologia és la ciència que estudia l'ésser humà des d'un punt de vista holístic (global). Reuneix enfocaments de les ciències naturals, les socials i la filosofia. Té dues branques principals: l'antropologia física (evolució de l'espècie humana amb la seva variabilitat biològica) i la cultural (humans com a productors i productes d'una cultura i components de grups socials: societats agràries, societats industrials...). Tot i que en un principi, l'antropologia va estudiar societats anomenades primitives o exòtiques des d'un punt de vista occidental (etnografia) i com ha evolucionat l'ésser humà fins avui, actualment ha desplaçat el seu punt de mira cap a grups humans propis de la societat occidental.De tota manera, se segueix parlant de l'antropologia com a ciència que mira el passat i de la sociologia com a ciència que mira el futur (les dues són complementàries i necessàries pera entendre on som actualment i cap a on ens movem). Abans d'endinsar-nos més en la matèria ens plantejarem què és la cultura. La cultura es pot entendre com a mecanisme adaptatiu, la totalitat d'eines, actes, pensaments i institucions per mitjà dels quals els pobles viuen i es perpetuen o, des d'una concepció més mental, com un sistema d'idees o conceptes que cal interpretar.Algunes de les característiques de la cultura són: 1.- és compartida: és el que fa que l'individu formi part d'una societat, així es pot entendre amb altres i preveure els seus comportaments2.- és apresa: s'adquireix a mesura que l'individu creix en una societat determinada. Es transmet conscientment i inconscient, directament i indirecta, i s'aprèn mitjançant observació. El llenguatge és una eina especialment important, perquè facilita la transmissió d'idees i sentiments.3.- és simbòlica: amb símbols verbals i no verbals que han estat associats a allò que representen de forma arbitrària, i que són el mecanisme per a aprendre i transmetre la cultura, particularment el llenguatge.4.- és integrada: els diferents aspectes de la cultura estan interrelacionats, no és una simple suma d'elements, de manera que una part no s'entén sense una altra.

2. La identitat.

Segons alguns autors, sota una perspectiva antropològica, hi ha diversos elements que contribueixen a la identitat bàsica de cada persona:- el cos físic: color de la pell, alçada, tipus de cabell i trets facials- el nom de la persona: un individual, un de família i un nom de grup- la llengua que primer aprèn a parlar i amb la qual coneix el món- la religió sota la qual es desenvolupa- la història i els orígens del grup en el qual neix- la nacionalitat o afiliació ètnica- la geografia del lloc de naixement- la cultura que hereta

La identitat social és la interiorització que fa el subjecte de la idea d'ell mateix que li és socialment transmesa mitjançant la seva identificació amb determinats subjectes i grups socials (de referència).La socialització és el procés pel qual l'individu interioritza, a més dels elements propis de la seva societat, la seva identitat social, gràcies als agents socialitzadors. La primària, durant la infantesa (família i escola), dóna resultats constants i de llarga durada, mentre que la secundària, que es dóna durant l'etapa adulta, produeix reajustaments de la identitat personal i social resultat de la identificació amb diversos grups socials.Però...com es porta a terme la construcció d'aquesta identitat?

Teoria de la categorització-identitat-comparació social de Tajfel .La categoria grupal proporciona una identitat i posició social i, alhora, una determinada percepció de la realitat social. En aquesta percepció hi ha implícit un procés de comparació social que genera un “nosaltres” i un “ells” que són condició necessària per a definir-nos (“tot el que jo sóc és a partir de tot el que no sóc) i, al mateix temps, per la formació d'estereotips i comportaments de discriminació (tothom prefereix un autoconcepte positiu que només pot aconseguir per comparació i porta inevitablement a considerar que el de l'altre és pitjor).

Altres teòrics que han fet importants aportacions sobre el tema de la identitat són Goffman (som els rols que desenvolupem) i Mead (som allò que els altres ens retornen en les interaccions).

http://youtu.be/6tLpYTB0GyU

3. Influència social i obediència.

L'actitud es pot definir com la predisposició o tendència a una determinada conducta davant d'una situació. Aquest concepte ens pot servir d'encaix entre la psicologia i la sociologia, entre l'aspecte individual i el grupal, entre l'odre social i les creences de l'individu, permetent a la psicologia social explicar la relació entre el que la gent pensa, sent, diu i fa.Però el nivell predictiu de les actituds respecte del comportament és molt relatiu, d'una banda perquè davant una mateixa actitud, diferents individus tenen conductes diverses (ex. actitud maternal: es pot generalitzar la seva existència tot i que no implica les mateixes conductes en totes les mares) i de l'altra, perquè a ningú se li escapa que, de vegades, portem a terme conductes que es contradiuen amb les nostres creences o opinions...quins mecanismes ho fan possible?

3.1. Els processos d'influència social i les relacions de poder i control afavoreixen la igualtat, de manera que s'assegura la reproducció de certs patrons ideològics, socials i culturals prevalents en una cultura o comunitat concreta, generant identitat, sense que puguem obviar que existeixen mecanismes que permeten el canvi social.

La influència social es porta a terme mitjançant la normalització (creació i manteniment de normes socials -ex: cues a les parades d'autobús-), la percepció social (defineix quin és el nostre grup, quines són les institucions, etc. “no percebem l'individu sinó el grup” “percepció en funció de la situació” “no podem fer com si els altres no existissin sense un cost elevat”) i la conformitat (influència de la majoria: adaptem les nostres accions a les de la majoria per tal d'agradar, de no ser vistos com a diferents, per evitar l'exclusió social; mitjans de comunicació hi col·laboren. Experiment d'Asch http://youtu.be/Wqn1V5iP03Q) quan es tracta de mantenir l'ordre social, i mitjançant la innovació (influència de la minoria) quan es dóna canvi social.

La conformitat (el fet que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressió d'una altra persona o d'un grup), es pot donar mitjançant 3 mecanismes:- submissió (per por al rebuig o el càstig), - identificació (pel desig de sentir-se part del grup) - interiorització (per la creença que l'origen de la influència té raó). Absència de contingut!?En aquest procés també resulta interessant veure els tipus de lideratge que es poden desenvolupar (http://youtu.be/n0hbjzkTBZw experiment de Lewin)

Parlem d'innovació quan de forma activa s'aconsegueix un canvi d'actituds, opinions, creences i discursos que fa que la majoria es mogui cap a les posicions o opinions d'una minoria. Per a que tingui èxit, cal que la minoria s'enfronti a una norma dominant clara, és a dir, tenir una posició antisistema, però tenint una norma alternativa. La minoria només pot convèncer! (conversió: nou punt de vista)

3.2. L'obediència a l'autoritat (acceptació d'ordres que provenen d'altres persones) sembla estar per sobre del sentit moral (experiment de Milgram http://youtu.be/dIp-2Yjj8Ao ). L'obediència varia en funció de la legitimitat de l'autoritat i de la seva proximitat.

Les institucions totals (ex. presó) són especialment interessants per entendre les identitats socialment determinades i com determinats paràmetres socials i culturals incideixen i generen fenòmens psicològics (ex: depressió, violència).Una institució és un establiment social o conjunt de regles pel qual transcorre bona part de la nostra realitat quotidiana, proporciona rutines de conducta, normes, valors i elements culturals, ens dota de mons o realitats pròpies. Quan parlem d'institució total ens referim a un lloc amb les següents característiques: 1. Ruptura de les barreres que separen residència, feina i lleure: tots els aspectes de la quotidianitat es desenvolupen en un espai únic.2. Les activitats diàries es duen a terme en companyia d'altres.3. Les activitats estan programades.4. Les activitats obligatòries integren a tots els participants en el seguiment d'un objectiu de la institució.(Experiment de la presó d'Stanford de Zimbardo)