Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia...

27
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia...

Page 1: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

N ESPAÑA –y duele escri-birlo– la música clásica ha sido siempre más un lugar

adonde ir que una auténtica cultura. Apenas si presente en ningún mo-mento en los planes educativos más allá de lo meramente testimonial, ha carecido siempre de un público am-plio y formado que la reclamase como patrimonio colectivo impres-cindible para la vida cultural de las ciudades y del país. Las salas de conciertos fueron primero predios inaccesibles de una aristocracia que entre adagio y scherzo de Luis de

Beethoven –aquí hemos sido siem-pre muy campechanos en lo de tra-tar al prójimo– cerraba un negocio, compraba un voto o prometía a una hija. Y es cierto que luego se abrie-ron, pero no a un auditorio plural, formado, fiel y con capacidad de re-novación generacional, como hu-biera sido lo deseable, sino más bien a un magma de gentes sospechosas –cuando no impúdicamente confe-sas– de concebir cada concierto más como la ocasión de epatar y dejarse ver que de acercarse con un mínimo interés al espectáculo musical: se asistía a una sinfonía con Mehta igual que se estrenaba un Armani o

se colgaba un Miró en el retrete. Fueron no obstante, aceptémoslo,

momentos para alguna esperanza. Aquellos años de la boyantía se tra-dujeron en la construcción de audito-rios, en la proliferación de ciclos, en la apertura de escuelas y en la crea-ción de orquestas. Sin embargo, el tsunami de la crisis se encontró un edificio de fachada de mármol pero muy débiles cimientos. No costó de-rribarlo. Las fanfarrias tardaron bien poco en trocarse en un réquiem. “La disminución de subvenciones públi-cas y del patrocinio han privado al sector de la música clásica de los re-

EPOR JAVIER VELAZA

¿Hay futuro para la música clásica en España?

(sigue en página siguiente)

DIVINA

COMEDIAEL ARTE DE LA MÚSICA Y DE LA ESCRITURA CON FUNDAMENTO

97

EL ESPECTADORINCORRECTO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

68000

23663

Anual

1304 CM² - 230%

23000 €

97-99

España

1 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

98

cursos necesarios para desarrollar su actividad, así como para impulsar su crecimiento en los últimos años”, sin-tetiza Joan Oller, quien fuera director general del Auditori de Barcelona en-tre 2006 y 2011 y que ahora lo es del Palau de la Música Catalana. Y si la suya es una percepción muy repre-sentativa de lo sucedido con las salas públicas, para la iniciativa privada las cosas no han ido mucho mejor. La opinión de Josep Maria Prat –el presi-dente de GrupCamera, que organiza las temporadas musicales de Iberca-mera Barcelona, Ibercamera Girona, la Filarmónica en Madrid y el Ciclo de Grandes Conciertos en Vitoria– es contundente: “En nuestro sector, que es el privado y el privado concertado, la peor consecuencia ha sido la brutal e irresponsable subida de las tarifas del IVA, que supuso de golpe un incre-mento del 13% en un momento –ha-blamos de 2012– de gran inseguridad psicológica para el consumidor. En nuestro caso decidimos no repercutir este IVA para evitar un shock en el consumo y por lo tanto una pérdida de clientes, pero como consecuencia perdimos nuestro margen de rentabi-lidad”. Y Fernando Palacios, pedagogo y comunicador musical, exdirector de Radio Clásica, denuncia: “Los recortes se han aplicado mal y de una manera injusta”. La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de anécdota.

En efecto, el problema parece unánimemente diagnosticado como de carácter estructural y re-side básicamente en el modelo de fi-nanciación de la música clásica –y de la ópera, claro está– en España. A Pa-lacios se le antoja evidente: “La mú-sica clásica no es negocio, luego debe sustentarse a través de patrocinios públicos y privados. Orquestas, festi-vales, redes de conciertos, publicacio-nes, investigación, educación… todo debe ser protegido antes de que desa-parezca definitivamente. Por su parte, el sector privado tiene que actuar al estilo ONG, cubriendo los espacios más débiles”. Y con esa visión vendría

a coincidir en sustancia Oller: “La mú-sica clásica es una forma de expre-sión artística que requiere dinero pú-blico para desarrollarse con normali-dad. Partiendo de esta premisa, el sec-tor público debe priorizar la excelen-cia, la accesibilidad y la innovación como principios básicos para ayudar al desarrollo de esta disciplina. Del sector privado se pueden esperar re-cursos de los mecenas, siempre y cuando se consiga transmitir los va-lores que aporta la música, alineando así al propio mecenas para compartir proyectos. Nunca, sin embargo, po-drán suplir, al menos en Europa, al apoyo público”.

FINANCIACIÓN. Así pues, nadie parece confiar en una solución que no pase por recuperar la financiación pública para la música, aunque sea con mati-ces apreciables como el que introduce Oller: “Seguramente el sector habrá de replantearse modelos de gestión en busca de fórmulas más privadas, donde el ingreso de taquilla sea una parte muy importante del presu-puesto”. Sin embargo, las opiniones no son tan convergentes cuando se trata de dirigir la vista hacia un mo-delo concreto de los existentes en nuestro entorno. Para Prat, “en esta compleja Europa de estados-nación se dan muchos modelos musicales distintos y son difícilmente compara-bles entre sí. En todo caso, no hay

duda alguna de que el país donde el sistema musi-cal es más rico y eficiente es Ale-mania”. Pero, por su parte, Oller apuntaría hacia otro lado: “El mo-

delo mixto público privado propio del Reino Unido, con una elevada impli-cación social y educativa, sin renun-ciar a la excelencia, es probablemente el referente más claro y realista para el futuro de nuestro país”. Mucho más pesimista se muestra Palacios: “El pa-norama musical español siempre ha sido inferior al de nuestro entorno eu-ropeo. Con mucho apoyo, organiza-ción e imaginación sería posible mu-sicalizar el país en un siglo, pero no observo cambios que no sean para empeorar. El mejor modelo que co-

nozco es, sin duda alguna, el de los países nórdicos”. Y sentencia, no sin desengañada ironía: “Solo veo una sa-lida: nombrar un gobierno finlandés para nuestro país”.

Tampoco desde la perspectiva de los artistas el panorama se atisba muy halagüeño. Si nuestra música clásica se mantuvo históricamente a flote por momentos gracias al tirón individual de un puñado de intérpre-tes geniales, pero aislados –de Sara-sate a Alicia de Larrocha pasando por Casals o Segovia–, ahora la situación es bien diferente. Como en tantos otros campos del conocimiento o de las artes, tenemos sin discusión la mejor generación de músicos de toda nuestra historia, pero su futuro es ex-traordinariamente incierto. “Centros como la Escuela Superior de Música Reina Sofía o el Conservatorio del Li-ceu han supuesto un cambio cualita-tivo muy importante para la última etapa de los estudiantes de música, aquella en la que se preparan para ser profesionales”, señala Prat. “Por otro lado”, al decir de Oller, “las carreras a nivel profesional están siendo marca-das por la globalización. Es decir, el

(viene de página anterior)

DIVINA COMEDIA

La música clásica es una forma de expresión artística de la que hay que esperar mucho apoyo

del sector privado

JORD

I PAR

RA

EL ESPECTADORINCORRECTO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

68000

23663

Anual

1304 CM² - 230%

23000 €

97-99

España

1 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

99

artista conocido hoy lo es en todas partes, por el contrario es más difícil acceder a este circuito de ‘conocidos’ más populares y globales”. En tales circunstancias, con las plantillas de orquestas, conservatorios y escuelas más que repletas, a los jóvenes músi-cos no parece quedarles otro remedio que emigrar o resignarse.

Convendría, no obstante, no dejarse vencer por el fatalismo. Nuestra mú-sica clásica siempre ha tenido mala salud, pero una mala salud de hierro. En las circunstancias actuales, el enorme capital humano que suponen nuestros músicos jóvenes es un activo sobre el que debería pivotar cualquier política sensata. Basta media página interpretada por el Cuarteto Quiroga, el Quartet Casals, Javier Perianes o Mireia Farrés o por tantos otros artis-tas de su generación para constatar que el talento y la excelencia ya exis-ten. Pero es urgente cimentarlas, ver-tebrar su estructura y promocionar sus resultados.

En este orden de cosas, es posible que no hayamos descubierto todavía el doble poder, educador y divulga-tivo, de las nuevas tecnologías. Es ver-

dad que su advenimiento ha llevado aparejada una brutal y delincuente piratería que “ha acabado por des-mantelar totalmente el ya de por sí exiguo negocio discográfico”, como recalca Palacios. Pero no es menos cierto lo que, para el ámbito concreto de la música en directo, recuerda Oller: “Las nuevas tecnologías han ge-nerado aspectos positivos en cual-quier caso; por un lado, es más fácil y rápido comprar entradas para cual-quier sala del mundo a través de In-ternet, y en segundo lugar existe un mayor acceso a la información de con-ciertos, óperas, el calendario de los artistas, etc.”. Y, sobre todo, es impres-cindible no olvidar, como señala Prat, que “jamás ninguna grabación o nin-gún otro sistema de reproducción que aporten las tecnologías podrá susti-tuir al concierto como rito de trans-misión del arte en vivo”.

LOS FUNDAMENTOS. El futuro, por lo tanto, está por ganarse, pero habrá de ha-cerse inevitablemente desde los fun-damentos. Aunque la punta del ice-berg parezca intacta, porque sobre nuestros escenarios siguen pasando

cada temporada los nombres más ru-tilantes de la música mundial, con ello no basta, ni mucho menos. “El creci-miento del público”, concluye Joan Oller, “será clave para el futuro del sec-tor. Este crecimiento, por un lado, y por el otro, el desarrollo del criterio artístico de los públicos ya existentes, son los dos aspectos básicos para el porvenir. Y, en este orden de cosas, ca-lidad y divulgación son los fundamen-tos claves y los únicos que lo pueden hacer posible”. Calidad y divulgación, sí; pero, sin duda también una educa-ción musical integral, universalmente accesible y a todos los niveles. A esa premisa, Fernando Palacios añadiría todavía otras más: “Aprobar de una vez por todas una ley de Mecenazgo o de Patrocinio, aplicar de manera es-tricta una ley contra el ruido y estable-

cer medidas de protec-ción para nuestro pa-trimonio musical”. “Eu-ropa”, apostilla Josep Maria Prat, “se está mostrando incapaz de crear una verdadera unidad política y fis-cal. La única unidad de

hecho es la cultural y dentro de ella la música es un patrimonio artístico co-mún, que une y traspasa fronteras. A pesar de las sanciones y de los conflic-tos, en Rusia se sigue interpretando música alemana, en Ucrania se sigue programando música rusa y en Es-paña escuchamos música francesa. La música como lenguaje abstracto y uni-versal es un argumento para la paz y la convivencia. Y solo por ese motivo los gobiernos deberían protegerla y difundirla”.

Justo cuando acaba de cumplirse un cuarto de siglo de la caída del Muro de Berlín, las palabras de Prat no pueden por menos que evocar aquel momento prodigioso en que el cello de Mstislav Rostropovich des-granaba ante lo que había sido Checkpoint Charlie las notas de la za-rabanda de la Suite nº 2 de Johann Sebastian Bach, una de las cumbres en términos absolutos de la creación humana. La colosal potencia simbó-lica de aquella imagen no requiere la menor explicación. A la música clá-sica le quedan todavía muchos muros por derribar.Javier Velaza es catedrático de Filología, crítico y escritor.

Juan Oller, direc-tor del Palau de la Música catalana, apuesta por un modelo de gestión público privado, como en Reino Unido.

DIVINA COMEDIA

EL ESPECTADORINCORRECTO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

68000

23663

Anual

1304 CM² - 230%

23000 €

97-99

España

1 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

H. DÍAZ

VALLADOLID

Desde el 25 de febrero hasta el 1 de marzo Madrid volverá a convertirse en la plataforma más importante para el mer-

cado del arte contemporáneo de la mano de citas como Art Madrid y fun-

damentalmente ARCO, que este año tiene como país invitado a Colombia y la vista puesta en Latinoamérica, po-tencial objetivo de muchos galeristas españoles, que ven al otro lado del océa-no una salida al descenso de ventas en el país, consecuencia de la crisis eco-nómica. «Este año han confirmado su presencia numerosos directores de

museos tanto latinoamericanos como norteamericanos. También coleccio-nistas. Hay más expectativas», comen-ta Adora Calvo al respecto.

La galerista salmantina es la única representante de la Comunidad en un foro en el que se darán cita más de 200

salas. Adora Calvo afron-ta con «ilu-

Una veintena de creadores de la región estarán presentes en Art Madrid o ARCO, dos eventos que convierten a la capital a partir del 25 de febrero en el foro más importante del arte

Desembarco artístico en Madrid

sión» su presencia en la feria, no en vano cree que es el foro más impor-tante para el arte a lo largo del año, «al menos, más internacional», por lo que ve imprescindible que sus artistas es-tén allí: «Es la manera de hacer visi-ble su trabajo». En su nómina de crea-dores volverán a estar presentes Fer-nando Sinaga (zaragozano afincado en Salamanca), el vallisoletano Diego del Pozo y el burgalés Fernando Re-nes, que compartirán espacio con Mit-suo Miura, Juan Hidalgo y Anaisa Fran-co. A ellos se sumará este año la ma-drileña Ángeles San José, que expone actualmente en el espacio de la ciudad charra y cuyo trabajo engloba la gale-rista dentro del «minimalismo». «Tra-baja mucho con monocromos y grafi-to. Es muy poético».

Pese a contar con sólo una galería de Castilla y León, la representación

de la región en la capital madrile-ña será más numerosa. Un total de 16 creadores nacidos o afinca-

dos en la Comunidad se darán cita en ARCO, a los que se sumarán

otros tantos en Art Madrid, el foro paralelo que se celebra en la Gale-

ría de Cristal, en Cibeles. Entre ellos, vuelve a destacar la presencia de la

vallisoletana Dora García y el fotó-grafo leonés Alberto García-Alix, cu-

yas obras estarán presentes en ARCO de la mano de Juana de Aizpuru –la primera, con la obra única «Mad Mar-ginal Charts»—. Otra importante ga-lería, Max Estrella, volverá a contar con Eugenio Ampudia (Valladolid, 1958), que llevará a este expositor una nueva fotografía de sus serie «Donde dormir», en la que aparece tumbado sobre un piano en mitad del escena-rio del Palau de la Música de Barcelo-na. Coincide, además, que el artista protagoniza hasta el 17 de mayo una intervención en la antigua cámara fri-gorífica de Matadero Madrid.

A estos creadores se sumará la pre-sencia de David Rodríguez Caballero y Juan Correa, en Marlborough, y de la zamorana Ana Prada, que mostrará piezas como «Ring mother», «T.B. Creator Yellow» y «T.B. Creator Red» en el stand de la galería catalana Es-trany de la Mota, donde actualmen-

te expone. De los consagrados Balta-sar Lobo y Esteban Vicente podrán verse trabajos en las galerías Leandro Navarro y Marc Doménech, respecti-vamente.

Completan el listado de artistas de la Comunidad el leonés Daniel Verbis, cuya pieza «La metamorfosis» sigue la línea de los trabajos que pueden ver-se actualmente en Espacio Mínimo; Dis Berlin, en Guillermo de Osma; el argentino afincado en Segovia, César Paternosto –presente en Dan Galería y Guillermo de Osma- y el zaragozano residente en Aranda de Duero, Néstor Sanmiguel, que será protagonista del expositor Maisterravalbuena. Por otra parte, Carlos Cartaxo (Valladolid, 1978), Carlos Evangelista (Salamanca, 1943); Fausto Martín (León, 1965) y José Fe-rrero (León, 1959) formarán parte de Art Madrid, a los que se sumarán los también presentes en ARCO Esteban Vicente y David Rodríguez Caballero.

ABC VALLADOLID

Tras dos años asistiendo a JustMad –el tercer evento que hace estos días de Madrid la capital internacional del arte–, el galerista vallisoletano ha op-tado este año por cambiar su partici-pación en la feria por el proyecto ex-positivo Casa Leibniz que acogerá el Palacio de Santa Bárbara. «Uno de los objetivos que tiene la galería es dar vi-sibilidad a los artistas y pensamos que este modelo se ajustaba mejor que una feria», explica el galerista, que llevará

a tres de los jóvenes creadores con los que suele trabajar en su espacio va-llisoletano. José Castiella (Pam-plona, 1987), Salim Malla (Vi-toria, 1976) y Saelia Aparicio (Valladolid, 1982) son los ar-tistas elegidos por Javier para participar en este «interesan-te» proyecto: «De alguna forma, eran los que mejor encajaban con el proyecto», sostiene Silva, recordando que la exposición buscaba a artistas de una generación concreta (1975-1985)

cuyas obras, todas creadas para la muestra, tuviesen la capacidad de dia-logar con el resto de trabajos expues-tos. De hecho, la exhibición incorpo-ra una serie de textos inéditos de Ós-car Alonso Molina, Miquel Barceló,

Estrella de Diego, Marcos Giralt To-rrente, Germán Huici, Javier

Montes t Enrique Vila-Matas cuya función será crear cone-xiones poéticas, filosóficas o literarias que amplifiquen los

contenidos que emanan de los propios trabajos artísticos. Las

galerías Murias Centeno, Alegría, Es-pacio Valverde, EspaiTactel y Ángeles Baños completan el proyecto exposi-tivo.

El galerista Javier Silva cambia las ferias por un proyecto expositivo

Estará con tres artistas en Casa Leibniz

Adora Calvo

La galerista salmantina suma la obra de Ángeles San José (en

la imagen), a sus habituales artistas: Mitsuo Miura, Juan

Hidalgo, Fernando Sinaga, Alicia Martín, Ignacio Llamas, Diego

del Pozo, Fernando Renes y Anasia Franco.

Juana de Aizpuru

Contará con obra de Alberto García-

Alix (imagen)y Dora García.

Max Estrella

Exhibirá obras de Eugenio Ampu-

dia. Entre ellas, esta fotografía de

la serie «Dónde dormir».Pilar Sierra

Presentará «La Metamorfosis» del

artista leonés Daniel Verbis.

Estrany-de la Mota

Mostrará varios trabajos de

la zamorana Ana Prada.

abc.es/castilla-leon LUNES, 23 DE FEBRERO DE 2015 ABC66 CASTILLA Y LEÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CASTILLA Y LEON

28000

6018

Diario

910 CM² - 100%

2972 €

66

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Cataluña

J. G.

BARCELONA

El líder del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, asegu-ró ayer que las elecciones municipa-les de mayo tendrán «una única lectu-ra», que es definir lo mejor para Bar-celona, y «no la primera vuelta o la antesala de las elecciones independen-tistas que pretende Mas», en alusión a las autonómicas del 27 de septiem-bre. «Son la única vuelta para definir lo más importante, que es tu ciudad», insistió el también candidato popular para estos comicios en la capital cata-lana en una entrevista al canal 3/24.

Fernández quiso desmarcarse así del discurso aque abanderan Artur Mas, desde las filas de Convergència, y Oriol Junqueras, desde ERC, quienes plantean los comicios locales del pró-ximo 24 de mayo como una suerte de primer ensayo para las elecciones au-tonómicas de septiembre, que se plan-tean como «plebiscitarias» en el mar-co del proceso independentista . El lí-der del PP en Barcelona señaló que «cada ciudad y cada pueblo es una rea-lidad distinta y no se debe llegar a acuerdos en base a siglas de partido».

Fernández aseguró que se ve con posibilidades de alcanzar la alcaldía en las próximas elecciones y ser la al-ternativa a la «deriva independentis-ta» de Xavier Trias (CiU) y la «izquier-da radical» de Ada Colau (Barcelona

en Comú). Según una encuesta publi-cada ayerpor La Vanguardia, el alcal-de Xavier Trias ganaría nuevamente las elecciones, con entre 11 y 12 conce-jales, mientras que Barcelona en Comú, liderada por Colau, entraría en el ayun-tamiento con 10 concejales y el PPC se situaría como tercera fuerza, aunque caería de sus nueve a seis concejales.

Con todo, el alcaldable del PPC opi-nó que «ahora algunos querrán hacer creer que Barcelona se definirá entre

Colau y Trias, entre CiU y Barcelona en Comú», pero recordó que el PPC «será la tercera formación que dispu-tará la alcaldía, con posibilidades de ser la fuera más votada».

«Disputaremos la alcaldía» «Somos una fuerza que crece en Bar-celona y estamos en disposición de al-canzar la alcaldía.Seremos la sorpre-sa de estas elecciones», afirmó el diri-gente popular, apuntando al «voto oculto» que siempre tiene el PPC en los sondeos.

«Mi adversario no es Ciutadans, es este Trias que renuncia a defender Bar-celona ante el Govern de Mas y se suma a su deriva independentista, y es tam-bién esta izquierda radical de Ada Co-lau», sentenció Fernández.

El PP no ve las municipales como una primera vuelta de los comicios del 27-S

∑ «Son la única vuelta para definir lo más importante: tu ciudad», dice Alberto Fernández

ABC MADRID

El Tribunal Supremo celebrará ma-ñana la vista de los recursos pre-sentados contra la condena a un año para los exresponsables del Pa-lau de la Música Fèlix Millet y Jordi Montull por tráfico de influencias y contra las absoluciones para la antigua cúpula de Urbanismo de

Barcelona. Se trata del caso Hotel del

Palau, una pieza separada del ma-croexpolio de la

institución en la CDC está acusa-da de financia-ción irregular.

Millet y Montull fueron condena-dos por irregularidades en la trami-tación urbanística de un hotel de lujo junto a la entidad cultural y re-currieron ante el Supremo contra aquella sentencia, pidiendo su ab-solución. La Fiscalía, la acusación particular en nombre de una fun-dación y la acción popular ejercida por una asociación de vecinos de Barcelona recurrieron pidiendo nue-vas penas y castigos más graves.

La Fiscalía discrepa de la abso-lución de la antigua cúpula de Ur-banismo de Barcelona –entre la que destaca el exteniente de alcalde Ra-mon García Bragado (PSC)– y de la leve condena para Millet y Montull, para quienes el ministerio público pedía diez años de prisión.

Los políticos, absueltos La sentencia condenó a Millet y Montull a un año de cárcel y al pago de multas de 3,6 millones y 900.000 euros por los delitos de tráfico de influencias y ofrecimiento de rea-lizar tráfico de influencias.

Sin embargo, absuelvióe a los an-tiguos responsables de Urbanismo del consistorio, que afrontaban cua-tro años y siete meses de cárcel por prevaricación y falsedad documen-tal, y también al arquitecto Carles Díaz, del despacho de Òscar Tus-quets, el encargado de la tramita-ción urbanística del proyecto.

La Audiencia entendió que los funcionarios no cometieron preva-ricación en la tramitación urbanís-tica del hotel dado que pese a su «falta de diligencia» no hubo una «desviación grosera, clara y cons-ciente» de sus funciones. Respecto a la apropiación indebida que el fis-cal imputaba a Millet y Montull por haber recibido 900.000 euros del promotor hotelero para que facili-taran la tramitación del hotel, la sala les absuelvió de ese delito al entender que ese hecho está inclui-do en el delito de tráfico de influen-cias por el que son condenados.

El Supremo revisa la sentencia del caso Hotel del Palau de la Música

PENAS A MILLET Y MONTULL

FÈLIX MILLET

INÉS BAUCELLS El líder y candidato del PP de Barcelona, Alberto Fernández

«Seremos la sorpresa»

El líder del PP de Barcelona augura que su formación será «la sorpresa» en las elecciones municipales

ABC BARCELONA

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) consultará a su militancia sobre la hoja de ruta del partido de cara a las elec-ciones del 27 de septiembre «inmedia-tamente después» de los comicios mu-nicipales si hacerlo antes significase una «distorsión» para CiU, dijo ayer el secretario general de UDC, Ramon Es-padaler.

En una entrevista en Catalunya Ràdio, Espadaler volvió a dejar claro que «el tempo de Unió lo marca Unió y lo seguirá marcando» y afirmó que será «cuidadoso con todas las contien-das electorales, particularmente con las municipales».

Para el dirigente socialcristiano, si la consulta interna en Unió sobre su

hoja de ruta ha de ser «un elemento de distorsión (en CiU), un problema que nos debe desocupar de lo que es la gestión de las elecciones municipa-les, lo haremos inmediatamente des-pués», apuntó.

Fuentes de Unió consultadas por Efe informaron de que aún no hay una decisión sobre la fecha exacta de la consulta, que deberá ser tomada con toda probabilidad durante la reunión del próximo comité de gobierno del partido.

Asimismo, Espadaler indicó que su partido hará todo lo posible para ir conjuntamente con Convergència en las elecciones autonómicas del mes de septiembre, pero antes, insistió, están las elecciones municipales de mayo.

Unió contempla consultar a la militancia tras las municipales

LA HOJA DE RUTA HACIA EL 27-S

I. B. Ramon Espadaler

abc.es/españaABC LUNES, 23 DE FEBRERO DE 2015 ESPAÑA 25

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

11000

3818

Diario

227 CM² - 25%

1063 €

25

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

DILLUNS20 23 DE FEBRER DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama POLÍTICALa plaga de la corrupció

La desfilada dels PujolL’expresident, la dona i el primogènit comencen avui les compareixences del clan al Parlament

La majoria de partits temen que la família es limiti a fer acte de presència i eludeixi declarar

RAFA JULVEBARCELONA

Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol, explicava di-lluns passat que pocs dies després que l’expresident

comparegués al Parlament per par-lar de la seva fortuna oculta el va re-prendre: «Ha anat molt malament, Jordi». El fundador de CiU, que el 26 de setembre havia menyspreat les preguntes de l’oposició i s’havia li-mitat a esbroncar a tort i a dret, li va respondre: «Sí, sí. Ja me n’he ado-nat». A partir de les tres d’aquesta tarda té l’oportunitat de rescabalar-se’n en la comissió d’investigació que es va crear arran de la seva últi-ma intervenció a la Cambra. També és el torn de la seva dona, Marta Fer-rusola, i del seu primogènit, Jordi, els primers d’una desfilada familiar

que prosseguirà els pròxims dos di-lluns amb la presència dels altres sis membres del clan. No hi ha grans es-perances que aclareixin gran cosa. Fins i tot la majoria de partits temen que facin acte de presència però que donin el silenci per resposta, com van fer Fèlix Millet i Jordi Montull en el seu moment. Dependrà de la seva capacitat d’aguant davant les enves-tides que els llançaran des de les bu-taques del davant.

JORDI PUJOL SOLEY

Sense proves de l’origen de la fortuna ocultaEl mateix Cabana va evitar dilluns passat donar per certa la versió de Pujol que els diners que aquest tenia ocults a Andorra procedissin d’una

herència o un llegat patern. «No ens consta», va reiterar el cunyat. En la seva declaració davant la titular del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, el 26 de gener, el funda-dor de CiU va abundar en aquest ar-gument però no va aportar cap pa-per que ho apuntali. El màxim que va dir va ser que existeix un manus-crit que el seu pare li va enviar a Fer-rusola explicant-li la situació, però tampoc el va mostrar. ¿Per què no reclama, doncs, que s’aixequi el se-cret bancari per resoldre la qüestió?, s’han qüestionat ja alguns grups. Però a part de pels diners ocults i confessats el 25 de juliol de l’any passat, Pujol tornarà a ser inquirit (una altra cosa és que vulgui respon-dre) per dos grans flancs més: el dels negocis dels seus fills i el dels supo-sats assumptes tèrbols del seu par-

tit. Els diputats li poden preguntar, per exemple, pel que va revelar fa una setmana el seu excap de prem-sa Ramon Pedrós: que alguns conse-llers el van alertar que els seus fills s’estaven ficant en terrenys panta-nosos en els seus vincles empresari-als amb la Generalitat. També són de preveure noves refe-rències a escàndols judicials passats i presents, com el cas Palau, el cas Ban-ca Catalana o el cas Casinos, i més d’una menció a una línia argumental que ha sobrevolat per la comissió en di-verses compareixences: ¿el va deixar fer el Govern central mentre ell man-tenia assossegades les ànsies sobira-nistes a Catalunya? Pujol es va irritar molt quan, en la seva anterior visita a la Cambra catalana, li van insinuar si havia pactat amb Mariano Rajoy per eludir la justícia.

FERRAN NADEU

L’expresident Jordi Pujol, al setembre, quan va comparèixer al Parlament.

EL PERIÓDICO informarà de la compareixença en directe a la web

33 Els lectors podran seguir en streaming a través de la web d’EL PERIÓDICO la compareixença de l’expresident Jordi Pujol, Marta Ferrusola i el primogènit del ma-trimoni, Jordi. Les declaracions, que seguiran aquest ordre, co-mençaran a les 15.00 hores.

33 La cobertura sobre la comissió d’investigació al Parlament, amb totes les reaccions al minut, tam-bé es farà a Twitter, a través del hashtag #PujolEPC.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

540000

89305

Diario

1234 CM² - 116%

22394 €

20-21

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

DILLUNS 2123 DE FEBRER DEL 2015

LLL

MARTA FERRUSOLA LLADÓS

Els viatges, els fills i els negocisEl via crucis en què s’ha convertit la comissió per als Pujol ja ha deixat algunes declaracions que obren noves incògnites sobre la matriar-ca. El tinent coronel retirat de la Guàrdia Civil José Matas Zapata, que va estar més de dues dècades destinat a Andorra en «funcions consulars», va explicar que entre el 1991 i el 1997 Marta Ferrusola va viatjar amb escortes cada dos o tres mesos al país pirinenc. Di-es després, l’excap de premsa Pe-drós va assegurar que Ferrusola trucava a la Generalitat per dema-nar favors per als seus fills. És a dir, l’assumpte ja arriba una mica enterbolit sense ni tan sols haver-se esmentat altres po-lèmiques, com la que va afectar Hidroplant, l’empresa de jardi-neria de la qual Ferrusola va ser accionista i consellera i que es va beneficiar de diversos contractes amb l’Administració durant els mandats de Pujol. Aquella com-panyia va proporcionar plantes ornamentals i el seu manteni-ment almenys a quatre departa-ments (Presidència, Economia, Governació i Medi Ambient). Però poca cosa, no obstant, si es compara amb les acusacions que recauen ara sobre els Pujol Ferrusola i que la mare haurà de suportar, mossegant-se o no la llengua, durant el torn de pre-guntes dels partits.

JORDI PUJOL FERRUSOLA

Un ampli currículum d’escàndolsImputat per blanquejar 33 mili-ons d’euros a través de bancs d’11 països, alguns d’ells paradisos fis-cals, i investigat per suborn da-vant les sospites que va cobrar co-missions a empreses adjudicatà-ries de la Generalitat, el que per a alguns és l’ovella més negra de la família Pujol Ferrusola es va con-vertir en l’espoleta de tots els es-càndols després que transcendis-sin les revelacions que la seva ex-nòvia María Victoria Álvarez va fer a la policia i també a la líder del PPC, Alicia Sánchez-Camac-ho. ¿Viatjava a Andorra amb bos-ses d’esport plenes de bitllets de 500 euros? Els seus comptes a Suïssa (al-guns d’ells destapats per la llista Falciani), els seus vincles amb la Generalitat durant els governs del seu pare i també les seves rela-cions d’amistat (o no) amb el pre-sident Artur Mas seran cartes se-gures que jugaran els partits de l’oposició. Cal preveure també que se l’interrogui sobre la for-tuna que el seu pare va ocultar durant 34 anys i que el primogè-nit es va encarregar de gestionar a partir dels anys 90, motiu pel qual també ha sigut imputat. H

DANNY CAMINAL

33 Campuzano, divendres passat a Barcelona.

FIDEL MASREALBARCELONA

Carles Campuzano no és precisa-ment un nouvingut en política. Acaba de complir els 50 i es permet parlar clar de la necessitat de canvis profunds a CDC: en democràcia in-terna, en el seu finançament, en el cas Pujol i en una gestió que miri cap a l’esquerra.

-¿Com està CDC avui?–En un moment gramscià: el que és vell no acaba de morir i el que és nou està naixent. Estem en transi-ció.

–¿La transició s’està fent al ritme adequat?–Ens hem de moure ràpid, però una refundació demana el seu temps. Entre el maig i finals d’any tindrem un primer test dels electors per sa-ber si ho estem fent bé.

–¿Fa autocrítica de l’elecció a dit dels càrrecs al seu partit?–CDC ha sigut un partit de liderat-ges forts. Però ara els lideratges, per ser forts, necessiten guanyar-se le-gitimitat amb més democràcia. De cara al pròxim congrés, seria òptim que el secretari general fos elegit en procés obert per tota la militància.

–Vostè ha demanat sovint una acti-tud més oberta dels partits.–El gran repte de partits, oenagés, sindicats, patronal, és adonar-se que fora del nostre món un munt d’organitzacions estan preocupa-des per les mateixes coses i donen respostes més vinculades a les ne-cessitats de la gent.

–¿Com s’imagina la relació entre partits, governs i moviments?–Els partits han de deixar de ser sec-tes que ofereixen un catàleg ideolò-gic de la A a la Z perquè els electors el prenguin en bloc. Hem d’anar a estructures més lleugeres, en què tenen més importància els electors que els militants, en què l’acció po-lítica no depèn d’un nucli dur fruit de concepció leninista. Partits amb ideologia més oberta.

–¿No va faltar valentia davant la im-putació d’Oriol Pujol?–El període entre la imputació i la renúncia va ser un temps perdut. Hi hauria hagut d’haver més gene-rositat del secretari general.

–Segons vostè, el cas Pujol va més enllà del que és personal i familiar. En canvi, el president Mas el limita a aquest àmbit.–Pensar que no té conseqüències en la imatge i la credibilitat de CDC és

un esforç inútil perquè el president Pujol està associat a CDC.

–¿Què ha de fer CDC, llavors?–El que fa. Un acord amb Trans-parència Internacional per evitar qualsevol pràctica problemàtica.

–Això és a partir d’ara. Però en el cas Pujol costa de creure que nin-gú s’adonés de la línia poc clara amb algun dels seus fills, com ara el Jordi.–Els rumors sempre han existit. I no solament rumors. S’havien pu-blicat coses. La nostra coresponsa-bilitat en el seu conjunt ha existit. A l’espera que decideixin els tribu-

nals, és una cosa tan important i afecta persones tan rellevants de l’organització que té conseqüènci-es per més que estiguem conven-çuts que l’organització com a tal no tingués cap relació.

-Un partit amb un deute notable amb els bancs, quan ha de legislar sobre temes financers ¿el fa prou lliure?–Gran pregunta. Un mitjà de comu-nicació que depèn dels bancs o dels anunciants, ¿té suficient llibertat per exercir el seu paper crític? Una oenagé que depèn exclusivament de les subvencions públiques, ¿té capacitat de ser crítica amb el Go-vern? En el cas dels partits, si vo-lem dependre menys del sistema fi-nancer per finançar les campanyes electorals hem de tenir un finança-ment bàsicament públic.

–¿Suprimiria la injecció privada?–Comparteixo que el finançament sigui a través d’aportacions públi-ques i de les individuals.

–¿Creu que CDC és vista com esco-rada a la dreta?–Hem de reforçar més el nostre re-lat sobre la cohesió social i la defen-sa de les oportunitats. La defensa de l’estat del benestar és consubstan-cial a CDC, en l’acció del Govern, al Congrés i als ajuntaments, com el de Barcelona.

–Però també hi ha fets com la ges-tió de l’Executiu català, que el 2010 semblava enorgullir-se de les reta-llades...–En els primers dos anys, l’excessiu entusiasme amb l’austeritat ens el podríem haver evitat. I la gestió de la reforma de la Renda Mínima, a al-guns no ens va agradar perquè vam buscar culpabilitzar els pobres. Jo sóc partidari de no culpabilitzar-los de la seva situació sinó de revertir la causa que els porta a la pobresa.

-Les polítiques d’austeritat aplica-des a Europa, ¿no han creat més desigualtat?–L’austeritat com a doctrina econò-mica que fa creure que per superar una crisi has de retallar de forma li-neal té conseqüències terribles. Les ha tingut a Grècia i en altres estats.

–En l’objectiu independentista de CDC, ¿el senyor Duran Lleida res-ta?–Durant molt de temps ha sumat. És indiscutible. Una altra cosa és que Unió i Duran hauran de decidir què volen fer. Estic convençut que en l’objectiu de l’Estat propi Unió hi estarà. H

«A CDC el més vell no acaba de morir; i el nou està naixent»

«Els rumors [sobre els Pujol] sempre han existit. I no només rumors. El cas afecta la credibilitat de CDC»

CARLES CAMPUZANO Diputat de Convergència al Congrés

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

540000

89305

Diario

1234 CM² - 116%

22394 €

20-21

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

CULTURA Y OCIO

42 Lunes 23 de Febrero de 2015 | HUELVA INFORMACIÓN

MAPA DE MÚSICAS

dejó de este himno. El registro serealizó durante unos conciertosen la Capilla Real de Versalles enjunio de 2013 y contó con un quin-teto solista formado por las sopra-nos Hanna Bayodi-Hirt y Johanet-te Zomer, el contratenor DamienGuillon, el tenor David Munder-loh y el bajo Stephen MacLeod, laCapella Reial de Catalunya (enformación de unas 25 voces) y LeConcert des Nations. El DVD secompleta con una grabación unmes posterior, tomada en la Aba-día de Fontfroide (junto a Narbo-na), en la que el gran clavecinistaPierre Hantaï toca como solistajunto a Le Concert des Nations elConcierto BWV 1052. La direccióndel vídeo es de Benjamin Bletonen ambos casos.

Alia Vox presenta ahora el pro-grama en un doble formato, puesademás del DVD se incluye un CDque ofrece las mismas grabacionesque el audiovisual con el añadidode un Concierto múltiple de Vi-valdi, el RV 578, escrito en la mis-ma tonalidad del Magnificat RV610, al que sirve de introducción,para dos violines (los de Manfre-do Kraemer y Pablo Valetti) y vio-la da gamba (obviamente, la delpropio Savall) como solistas, enun registro antiguo y ya publicadopor el sello (2003).

Se pregunta Savall en sus notaspersonales si no será toda la vidaadulta una búsqueda de la felici-dad infantil, esa patria de los quefueron niños felices (perdonen latautología, necesaria en este caso,pues “felicidad” e “infancia” noson sinónimos). Y desliza desdeesa pregunta la idea de que “hacermúsica es también buscar y desa-rrollar cierta forma de vida... unavida que sólo podrá prosperar enla búsqueda y en el acto de com-partir la belleza y la felicidad”.Como metáfora usa un cuentozen: “Un hombre se pasea tran-quilamente por el bosque cuandoaparece un tigre y lo persigue.Echa a correr y llega a un precipi-cio, que empieza a descender;piensa que está salvado, pero almirar hacia abajo, ve que al fondolo espera otro tigre. Se detiene sinsaber qué hacer. De pronto, ve asu lado unas fresas silvestres; lasrecoge, se pone a comerlas y en-tonces exclama: ¡Qué buenas queestán estas fresas!”. El arte no nossalva de las garras de ningún ti-gre, pero puede hacernos, pormomentos, más felices. Bach, Vi-valdi y estas grabaciones son unabuena forma de probarlo.

Pablo J. Vayón

En su extensa y fructífera trayec-toria artística, Jordi Savall hafrecuentado los pentagramas deBach, pero es en los últimos añoscuando parece decidido a dejarconstancia audiovisual de suacercamiento a las obras coralesmás exuberantes del compositor.Primero fue la Misa en si menor,cuyo lanzamiento en DVD supu-so sin duda una de las grandesnoticias barrocas de 2013; ahorale toca el turno al Magnificat,que se editó a finales del año pa-sado; para este 2015 se espera lapublicación de Los israelitas en eldesierto, oratorio de uno de loshijos del Cantor, Carl PhilippEmanuel, que en 2014, cuandose hizo la producción, andaba deaniversario; y para el siguienteserá con total seguridad la Pa-sión según San Mateo, que el granviolagambista y director de Igua-lada abordará en unas semanaspor primera vez en su vida comodirector, presentándola el 15 demarzo en el Palau de la MúsicaCatalana de Barcelona.

Para un artista tan polifacético,tan proteico como Savall, que pa-sa con absoluta naturalidad delLlibre Vermell a las Siete palabrasde Haydn, de Monteverdi a la mú-sica folclórica de los Balcanes, lafigura de Bach funciona un poco ala manera de pivote de sujeción,de isla de referencia en el mar in-menso de su repertorio, allá don-de sabe que encontrará seguridady refugio. Así fue siempre, lo mis-

mo cuando grabó las Sonatas paraviola da gamba (dos veces, ambasjunto a Ton Koopman, separadaspor más de 20 años de diferencia:Virgin, 1977; Alia Vox, 2000) quecuando hizo los Conciertos deBrandemburgo (Astrée, 1991) o seacercó a las dos colecciones másrepresentativas del Bach especu-lativo, El arte de la fuga (Astrée,1986) y la Ofrenda musical (AliaVox, 2001). Espacio seguro, don-de dialogar cara a cara con el genioy encontrar una audiencia amplia,siempre dispuesta a dejarse sedu-cir por la música inagotable del

músico germano en propuestas sinduda estimulantes.

Pues una de las grandes virtu-des de Savall ha sido la de saberrodearse siempre de talento, y noprecisamente para sojuzgarlo ba-jo su personalidad descollante,sino para darle espacio y dejarloexpresarse con libertad. En esadialéctica entre la expresión per-sonal de cada uno de los músicosque participan en sus produccio-nes, la necesaria unidad en tornoa un concepto propio y la impres-cindible coordinación para untrabajo común es donde se ha de-senvuelto el Savall de los grandesproyectos orquestales, corales yoperísticos, con resultados quehan sido juzgados como irregula-res, más discutidos tanto máscuanto más se separaban delmundo barroco para entrar en eldel clasicismo.

Vista a la luz de este nuevo lan-zamiento y de los próximos de-sempeños bachianos del músicocatalán, la edición hace ya dosaños en formato audiovisual de laMisa en si menor parece el inicio deuna serie con carácter acaso testa-mentario. Qué mejor que el maes-tro de Eisenach para tal empeño.Cuenta Savall en un breve ensayoincluido en este trabajo cómo des-cubrió el Magnificat y la Sonatapara viola da gamba en sol menorde Bach –en la famosa versión pa-

ra violonchelo y piano de PabloCasals y Mieczyslaw Horszowski–,a sus 10 años de edad, mientrasconvalecía de una fiebre tifoideaque a punto estuvo de costarle lavida. Y confiesa conmovido elefecto que, según él, aquella músi-ca ejerció sobre su salud: “Tras ha-berme enfrentado a una grave en-fermedad, sentía día tras día losbeneficios de la música en mi cuer-po y en mi alma. Era verdadera-mente turbador darse cuenta de

que, gracias asu poder,músicas crea-das e inter-pretadas porhombresmortales seconvertíanpor su belle-

za y su profunda emoción en obrasmaestras eternas”.

No cabe duda de que el Magni-ficat BWV 243 se cuenta entreesas obras maestras que siguenconmoviendo a los públicos ac-tuales. Savall la ofrece en su ver-sión revisada en re mayor (la máshabitual, por otro lado), revisiónque Bach hizo en el primer lustrode la década de 1730, y la acom-paña de otro Magnificat, el catalo-gado como RV 610 de Vivaldi, laprimera (1717-19) de las cuatromusicalizaciones, todas muy pa-recidas, que el músico veneciano

Las fresas salvajes de Savall

● Alia Vox publica en CD y DVD la grabación que en junio de 2013 Jordi Savall hizo en un par

de conciertos celebrados en la Capilla Real de Versalles de los ‘Magnificat’ de Bach y Vivaldi

El violagambista y director Jordi Savall, de espaldas, con la Capella Reial de Catalunya durante la grabación de este ‘Magnificat’.

El arte puede hacernos,

por momentos, más

felices; este disco es una

buena forma de probarlo

BarrocoBACH / VIVALDI: MAGNIFICAT

Capella Reial de Catalunya. Le Con-cert des Nations. Jordi SavallAlia Vox (CD y DVD)

La figura de Bach es

para Savall la isla de

referencia en el mar

inmenso de su repertorio

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y OCIO

38000

6227

Diario

700 CM² - 80%

2372 €

42

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

voluntariamente a declarar ante la autoridad judicial y los agentes de la UDEF, y que hablan casi siempre de que la exigencia de comisión era del 5%.

Es el caso del industrial francés que, tal y como ha venido infor-mando LA RAZÓN, declaró hace algunos días ante los agentes policiales que Felip Puig Godes,

hombre de la absoluta confi anza de Artur Mas, que ocupó en su momento la Consejería de Políti-ca Territorial y Obras Públicas de la Generalitat y, en la actualidad, es consejero de Empresa y Ocu-pación, le habría exigido el pago de una comisión del 5% si quería que se le adjudicara una obra en el Puerto de Barcelona.

Lo niegaPuig ha negado con rotundidad este extremo, pero las investiga-ciones continúan y la UDEF ha elevado al juez Pablo Ruz un pri-mer informe al respecto.

Tal y como adelantó este perió-dico, el industrial galo ofreció todo tipo de detalles de cómo ocurrieron los hechos y corrobo-ró que la petición de comisión para adjudicarle el contrato era del 5%.

Asimismo, precisó que la peti-ción se realizó en una entrevista personal y no a través de interme-diarios, reunión de la que ha faci-litado fechas y otros detalles que ya obran en poder de los investi-gadores.

De hecho, los agentes que rea-lizan las pesquisas han consegui-do acumular una serie de datos importantes, que es lo que ha permitido realizar el citado pri-mer informe para el titular del Juzgado Central de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacio-nal, el magistrado Pablo Ruz, que dictará las providencias que esti-me oportunas. Las actuaciones están declaradas secretas.

«Macro investigación»Otros empresarios, tal y como adelantó este periódico, han comparecido voluntariamente ante la Policía y han aportado, incluso, los «legajos» que proba-rían el cobro de comisiones por parte de la Administración cata-lana cuando Jordi Pujol era el presidente de la Generalitat; o la exigencia de «mordidas» si que-rían participar en los concursos de adjudicación de obras.

Todo ello está confi gurando, según han informado fuentes conocedoras del caso, una «ma-cro investigación», en la que los agentes se encuentran, tras la toma de declaración a un empre-sario, que cuentan con datos para iniciar nuevas pesquisas.

EL ESCENARIOFachada de la

casa deJordi Pujol

en Barcelona.

El político no

estuvo ayer allí,

ya que las luces

permanecieron

apagadas.

El clan esquivará hoy al Parlament al estilo de Fèlix MilletMarcos Pardeiro

BARCELONA- Los tres miem-bros más signifi cativos del clan Pujol están hoy citados ante la comisión de investigación del Parlament que indaga el fraude fi scal, pero su presencia en la Cámara catalana podría limitar-se a la lectura de una declaración siguiendo el estilo del saqueador del Palau de la Música, Fèlix Millet. La oposición, al menos, así lo teme y únicamente confía en que Jordi Pujol responda a las preguntas de los diputados. Ni su mujer, Marta Ferrusola, ni su hijo mayor, Jordi Pujol Ferrusola, accederían, por tanto, a respon-der los interrogantes que esta tarde se les planteará en el Par-lament.

JORDI PUJOL: RE-GRESO AL PARLA-MENT TRAS UNA BRONCA SIN EX-PLICACIONES

Han pasado cinco meses desde que el Parlament citó a Pujol para aclarar el origen de los de-pósitos que ha ocultado en pa-raísos fi scales durante más de tres décadas. La única explica-ción ofrecida el pasado mes de septiembre fue que cuando mu-rió en 1980 su padre, Florenci Pujol, heredó unos fondos al margen del testamento que as-cendían al equivalente en dóla-res a 140 millones de pesetas.

Según Pujol, el padre le dejó ese dinero en el extranjero para él y para su familia por miedo a que el compromiso político del hijo acabase obligándole a salir del país. Aseguró el ex presiden-te que él siempre se desentendió de la gestión de ese dinero y negó en todo momento que procedie-ra de comisiones irregulares por la adjudicación de obra pública. Lo cierto es que los 140 millones de pesetas se han transformado en una cantidad superior a los 4 millones de euros, según las

COMISIÓN DE INVESTIGACIÓN

fuentes que investigan. No obs-tante, Pujol evitó aclarar las cantidades que ha acumulado. «No sé precisar de cuánto, por-que en el fondo no me interesaba ni me preocupaba de qué había exactamente allí», dijo.

MARTA FERRUSO-LA: LA PROMOTO-RA DE LOS NEGO-CIOS DEL CLAN

Si en algo coinciden todos los biógrafos de Pujol es en destacar el infl uyente papel que tuvo la mujer del president, Marta Fe-rrusola, en el notabilísmo enri-quecimiento que experimentó la familia durante los 23 años de gobierno del fundador de Con-vergència.

El que fue jefe de prensa de Pujol durante diez años (1988-1998), Ramon Pedrós, lo explicó elocuentemente durante su re-ciente comparecencia en el Parlament. Según su testimonio, Ferrusola contactó con algunos miembros del departamento de Presidencia de la Generalitat para pedirles «favores» para sus hijos, en particular para facilitar tratos entre empresas de sus vástagos y la Generalitat. Pedrós detalló incluso que algunos car-gos del Govern habían alertado a Pujol de que estos contactos entre los hijos y la Generalitat podían conllevar confl ictos de intereses.

De hecho, Pedrós recordó que la presencia de algunos hijos de Pujol en los viajes ofi ciales al extranjero, como Portugal, Ar-gentina, Uruguay o Chile, ya crearon polémica en la Prensa, y habían creado tensiones entre Ferrusola y la jefa de gabinete del presidente y secretaria personal durante décadas, Carmen Alco-riza. Según ella, Marta Ferrusola creía que sus hijos tenían todo el derecho a ser contratados por la Generalitat en concursos públi-cos, privatizaciones u otros contratos administrativos. Los

biógrafos de Pujol coinciden en este aspecto de forma unánime: la primera dama tenía la convic-ción de que Pujol debía permitir que sus hijos pudieran prosperar mediante contratos con la Generalitat, puesto que su «sa-crifi cio» por Cataluña había impedido durante años que el patrimonio familiar se multipli-cara.

JORDI PUJOL FE-RRUSOLA: LA PER-SONIFICACIÓN DEL NUEVO RICO

Porsche, Ferrari, Jaguar, Lam-borghini. El parque automovilís-tico de Jordi Pujol Ferrusola resu-me a la perfección la fi gura del nuevo rico que personifi ca el primogénito del ex president. Ninguno de los siete hijos de Pujol acumula tantas cuentas pendien-tes con la Justicia. La última, su reciente imputación por su papel en la gestión de la fortuna del padre. La jueza lo ha citado el próximo 26 de marzo para aclarar su papel en el movimiento de capitales desde el extranjero. Se sabe que se encargó de realizar el reparto entre la madre y los siete hijos, «ingresando varias veces las oportunas cantidades en las res-pectivas cuentas abiertas por los benefi ciarios». La jueza destaca, además, que el hijo mayor tam-bién «trató directamente» con los anteriores gestores de la fortuna del padre, quienes «tuvieron ne-cesariamente que haberle rendi-do cuentas».

Pujol Ferrusola ya estaba im-putado anteriormente por blan-queo de capitales, puesto que el juez Ruz concluyó que el hijo mayor del ex president realizó un total de 118 movimientos de di-visas por importe de 32,4 millo-nes de euros entre 2004 y 2012 en un total de 13 países distintos, muchos de ellos a través de paraí-sos fi scales. Su ex amante Victoria Álvarez ya desveló sus continuos viajes a Andorra.

España

El 26 de septiembre de 2014 Pujol compareció ante el Parlament y respondió que no cometió actos corruptos. «No he sido corrupto. Nunca he cobrado, salvo mi sueldo», aseguró ante todos los miembros de la oposición que le exigían rendición de cuentas

El ex presidente de la Generalitat acudió al juzgado número 31 de Barcelona el pasado 27 de enero y se desmarcó de la supuesta herencia que recibió de su padre. Aseguró que «no quería saber nada» de ese legado porque se llevaba mal con su progenitor, que no entendía su vocación política

En el día de hoy el que fuese «Molt Honorable» regresa de nuevo al Parlament para dar explicaciones sobre el origen de su fortuna oculta ante la comisión de investigación.Está citado junto a su esposa Marta Ferrusola y su hijo Jordi Pujol Ferrusola

Interior estima que la fortuna de los Pujol podría superar los 1.800 millones

11LA RAZÓN • Lunes. 23 de febrero de 2015

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

270000

81874

Diario

528 CM² - 51%

11817 €

11

España

23 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

CULTURA Y OCIO

DIARIO DE SEVILLA | Domingo 22 de Febrero de 2015 49

dejó de este himno. El registro serealizó durante unos conciertosen la Capilla Real de Versalles enjunio de 2013 y contó con un quin-teto solista formado por las sopra-nos Hanna Bayodi-Hirt y Johanet-te Zomer, el contratenor DamienGuillon, el tenor David Munder-loh y el bajo Stephen MacLeod, laCapella Reial de Catalunya (enformación de unas 25 voces) y LeConcert des Nations. El DVD secompleta con una grabación unmes posterior, tomada en la Aba-día de Fontfroide (junto a Narbo-na), en la que el gran clavecinistaPierre Hantaï toca como solistajunto a Le Concert des Nations elConcierto BWV 1052. La direccióndel vídeo es de Benjamin Bletonen ambos casos.

Alia Vox presenta ahora el pro-grama en un doble formato, puesademás del DVD se incluye un CDque ofrece las mismas grabacionesque el audiovisual con el añadidode un Concierto múltiple de Vi-valdi, el RV 578, escrito en la mis-ma tonalidad del Magnificat RV610, al que sirve de introducción,para dos violines (los de Manfre-do Kraemer y Pablo Valetti) y vio-la da gamba (obviamente, la delpropio Savall) como solistas, enun registro antiguo y ya publicadopor el sello (2003).

Se pregunta Savall en sus notaspersonales si no será toda la vidaadulta una búsqueda de la felici-dad infantil, esa patria de los quefueron niños felices (perdonen latautología, necesaria en este caso,pues “felicidad” e “infancia” noson sinónimos). Y desliza desdeesa pregunta la idea de que “hacermúsica es también buscar y desa-rrollar cierta forma de vida... unavida que sólo podrá prosperar enla búsqueda y en el acto de com-partir la belleza y la felicidad”.Como metáfora usa un cuentozen: “Un hombre se pasea tran-quilamente por el bosque cuandoaparece un tigre y lo persigue.Echa a correr y llega a un precipi-cio, que empieza a descender;piensa que está salvado, pero almirar hacia abajo, ve que al fondolo espera otro tigre. Se detiene sinsaber qué hacer. De pronto, ve asu lado unas fresas silvestres; lasrecoge, se pone a comerlas y en-tonces exclama: ¡Qué buenas queestán estas fresas!”. El arte no nossalva de las garras de ningún ti-gre, pero puede hacernos, pormomentos, más felices. Bach, Vi-valdi y estas grabaciones son unabuena forma de probarlo.

Pablo J. Vayón

En su extensa y fructífera trayec-toria artística, Jordi Savall hafrecuentado los pentagramas deBach, pero es en los últimos añoscuando parece decidido a dejarconstancia audiovisual de suacercamiento a las obras coralesmás exuberantes del compositor.Primero fue la Misa en si menor,cuyo lanzamiento en DVD supu-so sin duda una de las grandesnoticias barrocas de 2013; ahorale toca el turno al Magnificat,que se editó a finales del año pa-sado; para este 2015 se espera lapublicación de Los israelitas en eldesierto, oratorio de uno de loshijos del Cantor, Carl PhilippEmanuel, que en 2014, cuandose hizo la producción, andaba deaniversario; y para el siguienteserá con total seguridad la Pa-sión según San Mateo, que el granviolagambista y director de Igua-lada abordará en unas semanaspor primera vez en su vida comodirector, presentándola el 15 demarzo en el Palau de la MúsicaCatalana de Barcelona.

Para un artista tan polifacético,tan proteico como Savall, que pa-sa con absoluta naturalidad delLlibre Vermell a las Siete palabrasde Haydn, de Monteverdi a la mú-sica folclórica de los Balcanes, lafigura de Bach funciona un poco ala manera de pivote de sujeción,de isla de referencia en el mar in-menso de su repertorio, allá don-de sabe que encontrará seguridady refugio. Así fue siempre, lo mis-

mo cuando grabó las Sonatas paraviola da gamba (dos veces, ambasjunto a Ton Koopman, separadaspor más de 20 años de diferencia:Virgin, 1977; Alia Vox, 2000) quecuando hizo los Conciertos deBrandemburgo (Astrée, 1991) o seacercó a las dos colecciones másrepresentativas del Bach especu-lativo, El arte de la fuga (Astrée,1986) y la Ofrenda musical (AliaVox, 2001). Espacio seguro, don-de dialogar cara a cara con el genioy encontrar una audiencia amplia,siempre dispuesta a dejarse sedu-cir por la música inagotable del

músico germano en propuestas sinduda estimulantes.

Pues una de las grandes virtu-des de Savall ha sido la de saberrodearse siempre de talento, y noprecisamente para sojuzgarlo ba-jo su personalidad descollante,sino para darle espacio y dejarloexpresarse con libertad. En esadialéctica entre la expresión per-sonal de cada uno de los músicosque participan en sus produccio-nes, la necesaria unidad en tornoa un concepto propio y la impres-cindible coordinación para untrabajo común es donde se ha de-senvuelto el Savall de los grandesproyectos orquestales, corales yoperísticos, con resultados quehan sido juzgados como irregula-res, más discutidos tanto máscuanto más se separaban delmundo barroco para entrar en eldel clasicismo.

Vista a la luz de este nuevo lan-zamiento y de los próximos de-sempeños bachianos del músicocatalán, la edición hace ya dosaños en formato audiovisual de laMisa en si menor parece el inicio deuna serie con carácter acaso testa-mentario. Qué mejor que el maes-tro de Eisenach para tal empeño.Cuenta Savall en un breve ensayoincluido en este trabajo cómo des-cubrió el Magnificat y la Sonatapara viola da gamba en sol menorde Bach –en la famosa versión pa-

ra violonchelo y piano de PabloCasals y Mieczyslaw Horszowski–,a sus 10 años de edad, mientrasconvalecía de una fiebre tifoideaque a punto estuvo de costarle lavida. Y confiesa conmovido elefecto que, según él, aquella músi-ca ejerció sobre su salud: “Tras ha-berme enfrentado a una grave en-fermedad, sentía día tras día losbeneficios de la música en mi cuer-po y en mi alma. Era verdadera-mente turbador darse cuenta de

que, gracias asu poder,músicas crea-das e inter-pretadas porhombresmortales seconvertíanpor su belle-

za y su profunda emoción en obrasmaestras eternas”.

No cabe duda de que el Magni-ficat BWV 243 se cuenta entreesas obras maestras que siguenconmoviendo a los públicos ac-tuales. Savall la ofrece en su ver-sión revisada en re mayor (la máshabitual, por otro lado), revisiónque Bach hizo en el primer lustrode la década de 1730, y la acom-paña de otro Magnificat, el catalo-gado como RV 610 de Vivaldi, laprimera (1717-19) de las cuatromusicalizaciones, todas muy pa-recidas, que el músico veneciano

Las fresas salvajes de Savall

● Alia Vox publica en CD y DVD la grabación que en junio de 2013 Jordi Savall hizo en un par

de conciertos celebrados en la Capilla Real de Versalles de los ‘Magnificat’ de Bach y Vivaldi

El violagambista y director Jordi Savall, de espaldas, con la Capella Reial de Catalunya durante la grabación de este ‘Magnificat’.

El arte puede hacernos,

por momentos, más

felices; este disco es una

buena forma de probarlo

BarrocoBACH / VIVALDI: MAGNIFICAT

Capella Reial de Catalunya. Le Con-cert des Nations. Jordi SavallAlia Vox (CD y DVD)

La figura de Bach es

para Savall la isla de

referencia en el mar

inmenso de su repertorio

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

77000

18679

Diario

604 CM² - 70%

3500 €

49

España

22 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Cinc visions de la gala3Canal+ utilitza el sistema multipantalla per retransmetre la cerimònia

EL PERIÓDICOBARCELONA

Com ja és tradició en la gala dels Os-cars, és la tele de pagament Canal+ l’encarregada d’oferir en exclusiva per a Espanya l’emissió des de Los Angeles de la cerimònia, un progra-ma especial que comença després de la mitjanit de diumenge (0.30 ho-res), i que inclou la glamurosa desfi-

lada d’estrelles per l’alfombra ver-mella (1.00 hores) i el xou d’entrega de les estatuetes (2.00 hores), pre-sentat aquest any per l’actor Neil Pa-trick Harris. L’actriu Leticia Dolera i el perio-dista de Cultura de TVE i expert en ci-ne Carlos del Amor presentaran des del plató la gran nit del cine, amb el director de la revista Cinemanía, Car-

los Marañón, i els col·laboradors ha-bituals de cine de la cadena. La cobertura de Canal+ inclou la possibilitat que el teleespectador pugui triar com veure l’espectacle, a partir del sistema de multipanta-lles. És a dir, hi haurà cinc canals de la plataforma amb els correspo-nents senyals diferents de la gala: al dial 1 s’ofereix l’emissió convencio-

nal de Canal+ (en versió dual). Al di-al 190, la versió original de la cade-na nord-americana ABC. El dial 191 oferirà l’alfombra vermella. El dial 192 es dedicarà a la festa que ha or-ganitzat Canal+ a Callao City Lights de Madrid (espai reservat per als fans que vagin a veure els Oscars en gran pantalla). I al dial 193, el control de realització de Canal+. H

LA QUINIELA DELS OSCARMILLOR PEL·LÍCULA

DIRECTOR

BANDA SONORA ORIGINAL

PEL·LÍCULA ESTRANGERA

PEL·LÍCULA ANIMADA

ACTRIU DE REPARTIMENT

ACTOR DE REPARTIMENT

ACTRIU

ACTOR

‘El francotirador’ ‘Birdman’

‘La teoría del todo’

‘Selma’

‘El Gran Hotel Budapest’

‘The imitation game’

‘Boyhood’ ‘Whiplash’

Alejandro González Iñárritu‘BIRDMAN’

Richard Linklater‘BOYHOOD’

Bennett Miller‘FOXCATCHER’

Wes Anderson‘EL GRAN HOTELBUDAPEST’

Morten Tyldum‘THE IMITATION GAME’

Steve Carell‘FOXCATCHER’

Bradley Cooper‘ELFRANCOTIRADOR’

B. Cumberbatch‘THE IMITATION GAME’

Michael Keaton‘BIRDMAN’

E. Redmayne‘LA TEORÍA DEL TODO’

Marion Cotillard‘DOS DÍAS,UNA NOCHE’

Felicity Jones‘LA TEORIADEL TODO’

Julianne Moore‘SIEMPRE ALICE’

RosamundPike‘PERDIDA’

ReeseWitherspoon‘ALMA SALVAJE’

RobertDuvall‘EL JUEZ’

EthanHawke‘BOYHOOD’

Edward Norton‘BIRDMAN’

MarkRuffalo‘FOXCATCHER’

J.K.Simmons‘WHIPLASH’

PatriciaArquette‘BOYHOOD’

Laura Dern‘ALMA SALVAJE’

Keira Knightley‘THE IMITATIONGAME’

EmmaStone‘BIRDMAN’

Meryl Streep‘INTO THEWOODS’

‘El cuento de la princesa Kaguya’

‘Big Hero 6’ ‘Els Boxtrolls’ ‘Song ofthe sea’

‘Com ensinistrar un drac 2’

‘Ida’POLONIA

‘Leviatán’RUSIA

‘Tangerines’ ESTONIA

‘Timbuktu’MAURITANIA

‘Relatos salvajes’ARGENTINA

‘The imitationgame’

‘Interstellar’ ‘Mr. Turner’ ‘El Gran Hotel Budapest’

‘La teoría del todo’

Article 420. I aquesta nit són els Oscars. M’encanten so-bretot les estadístiques que

es creen al voltant d’aquests pre-mis. Tothom té les seves favorites i fins i tot és possible veure les teori-es més estranyes sobre quina gua-nyarà i per què. Hi ha les típiques relacionades amb els Globus d’Or, els premis dels directors o els premis de la crí-tica de cada ciutat. Sempre hi ha una teoria que relaciona una victò-ria amb una altra. Però l’altre dia vaig llegir una teoria que em va encantar. Resulta que... Bé, gairebé que us ho explico després del millor de la meva set-mana. Tercer lloc. El juez. Feia temps que no veia aquest tipus de pel-lícules on la força, l’energia i els sentiments confluïen de manera tan formidable. Tots els actors que hi surten estan sensacionals i parla de la justícia familiar. Segon lloc. Classical Concert Chamber Orchestra i Ashot Tigra-nyan (Palau de la Música Catala-

na). Fascinant, ple d’aquells sons que es perpetuen en la teva ànima durant dies. Primera posició. Aaron Pilsan (Palau de la Música Catalana). Un d’aquells espectacles que et deixen sense paraules. La mestria de Pil-san amb el piano és tan brutal que el meu esòfag encara em dóna punta-des de peu compassades de felicitat. I la teoria que vaig llegir té a veure amb l’alfabet, més concre-tament amb la lletra amb què co-mença la pel·lícula guanyadora. Han fet un estudi sobre quines han sigut les lletres inicials de les pel-lícules guanyadores d’un Oscar. El rècord l’ostenta la lletra a amb 12 ocasions, seguit per la essa en 7 ocasions i la ema amb 5. Per això, aquesta teoria dóna guanyadora per estadística Ameri-can Snipper (El francotirador, en caste-llà) encara que crec que se l’empor-tarà una be de Birdman o de Boyho-od. No és mala lletra, ja hi ha hagut al seu dia dues il·lustres guanyado-res: Ben-Hur i Braveheart. Aquesta nit sabrem quina gua-nya i per quina lletra comença. El que m’escama és que no ha guanyat cap pel·lícula que comenci per jota, la i grega o la zeta. Vénen ganes de crear-la. ¡Feliç diumenge! H

I l’Oscar és per a la lletra...

ALBERT

Espinosa

No ha guanyat mai una pel·lícula que comenci per la jota, la i grega o la zeta

deesi

espectacles DIUMENGE62 22 DE FEBRER DEL 2015

Els preparatius de la gran nit de Hollywood 3 La programació televisiva Pàgines 60 a 62 LLL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89794

Diario

244 CM² - 23%

6803 €

62

España

22 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

España

Siempre entre sospechas, pero siempre en pie

Marcos Pardeiro

BARCELONA- Sólo Artur Mas lleva tanto tiempo en la primera línea política de Convergència como Felip Puig. El ahora conseller de Empresa y Empleo debutó como alto cargo de la Generalitat en 1988, hace 27 años, siendo director general en el departamento de Bienestar Social y, desde entonces, ha mantenido todo tipo de respon-sabilidades tanto en el Govern (ha sido titular de cuatro consellerias) como en CDC.

Jordi Pujol lo hizo conseller du-rante su último mandato, cuando le asignó primero la cartera de Medio Ambiente (1999-2001) y, a continuación, la de Política Terri-

Las acusaciones por cobro de comisiones persiguen a Puig desde el año 2006

torial y Obras Públicas (2001-2003). Su gestión en este último departamento no ha dejado de perseguirle en los últimos años, puesto que a Puig le han salpicado a menudo las sospechas de irregu-laridades. José María Penín, un imputado en el supuesto pago de comisiones y otras ilegalidades en las obras de rehabilitación de las viviendas gestionadas por la em-presa pública Adigsa, declaró ante la Fiscalía que el entonces conse-ller del ramo, Felip Puig, estaba al tanto de lo que ocurría.

La denuncia se produjo en plena tempesta del «caso 3 por ciento», pero Puig no llegó a ser tan siquie-ra imputado y Mas hizo una defen-sa cerrada de un dirigente que, si

bien nunca ha formado parte de su íntimo círculo de confi anza, siempre se ha mantenido en pues-tos destacados durante su lideraz-go.

El «caso Palau de la Música» también salpicó a Puig, que apare-ció en uno de los informes policia-les. Tras intervenir la documenta-ción del ex presidente del Palau, Fèlix Millet, los agentes hallaron un mensaje junto a las iniciales «FP» en el que se leía: «Llevar 250 en efectivo a su casa en el Golf de Va-llromanes», municipio correspon-diente a su domicilio. Puig se querelló en ese mo-mento para defen-der su honorabili-dad.

La sospecha que vinculaba a este peso pesado de CDC con las comi-siones volvía a co-brar forma, pero tampoco este caso acabó con su imputación.

Nada ha podido derribar a un dirigente que lo ha sido todo en Convergència salvo número uno. Puig tomó los mandos de la ma-quinaria del partido nacionalista en plena travesía del desierto como secretario de Organización de CDC y también hizo de azote

parlamentario del tripartito como portavoz de CiU. La trayectoria de Convergència en los últimos años no se explica sin su papel.

Puig conserva una enorme as-cendencia sobre las bases de CDC. En cada congreso, es uno de los dirigentes más aclamados y tam-bién de los que obtiene un porcen-taje más alto a la hora de ser ratifi -cado en el partido.

A fi nales de 2010, cuando CiU logró romper la mayoría del tripar-tito para regresar a la Generalitat, se dispararon los rumores sobre el adiós de Puig a la vida pública. Él

mismo los alimentó. «Uno se plantea si no ha llegado el momen-to de abrir un nuevo ciclo desde el punto de vista profesional», dijo entonces. Pero era una falsa alarma. Puig, uno de esos dirigentes que encajan a la perfec-

ción en la defi nición de animal político, tenía a punto su mandí-bula de hierro para seguir aguan-tando con todo. Ahora, tal y como ha desvelado este diario, el juez Ruz investiga si Puig pidió comi-siones del 5 por ciento por adjudi-car obra pública tras la denuncia de un empresario francés. El vete-rano Puig sigue en pie.El conseller Felip Puig

PESO PESADO

Puig acumula 27

años de vida

pública y lo ha

sido todo en CDC

Miquel González/Shooting

FELIP PUIG

35LA RAZÓN • Domingo. 22 de febrero de 2015SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

270000

95588

Diario

497 CM² - 48%

14416 €

35

España

22 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

DIUMENGE, 22 FEBRER 2015 LAVANGUARDIA 69

Barcelona ciutat

Any nou tibetà 2142 (Ovella de Fusta).Cerimònia dirigida pel venerableLobsang Luntob, del Centre BudistaTara. Després, com és tradicional,s’oferirà arròs dolç, xai i kabses alsassistents. Entrada lliure.Fundació Casa del Tibet. Rosselló, 181(d’11 a 12.30 hores).

BSW Swingui qui vingui @ Gràcia.Swing en el millor ambient amb mú-sica dels dj, al cor de Gràcia.Plaça Virreina (de 12 a 14.30 hores).

De Carnaval. Espectacle de titelles ons’expliquen les aventures del Borneti la Borneta.El Born Centre Cultural. Plaça Comer-cial, 12 (12 hores). 5 euros.

Americana Kids. Taller de cinemaStop Motion, per a nens de 6 a 11anys. Després es projectarà la sevacreació a la pantalla gran.www.americanafilmfest.comCinemes Girona. Girona, 175 (16 ho-res). 3 euros.

La llibreria de l’avi Josep. Una obramusical, màgica i entranyable per-què els menuts aprenguin delsgrans, i la importància dels llibres i lalectura.Espai d’Art Cincómonos. Consell deCent, 283 (17 hores). 10 euros.

Silenci, fem música. Sessió especialGamelan. Participants del taller Lamàgia de Bali, impartit per KendraStepputats, fan una demostra-ció/concert (17 hores), seguit del ta-ller Quin Gong (18 hores). Gratuït.Museu de la Música. Lepant, 150.

Cinefòrum. Tot-Història AssociacióCultural organitza un cinefòrum apartir de la pel·lícula La reine Mar-got, de Patrice Chéreau, projectadaen VOSE i basada en la novel·la ho-mònima d’Alexandre Dumas.Nau Ivanow. Hondures, 28 (18 h).

Concert solidari a favor de la Funda-ción Manos Providentes, de Cali, Co-lòmbia. Concert a càrrec de la coralBalmes. Aportació voluntària.Església de Sant Gaietà. Consell deCent, 293 (18 hores).

Xcèntric. Norman McLaren i Pierre Hé-bert. Qüestió de filiació. Deixeble deMcLaren, Pierre Hébert és un delsautors experimentals del Canadàamb una trajectòria més destacada.CCCB. Montalegre, 5 (18.30 hores). 4euros.

Ese Sísifo. Espectacle mitològic i hu-morístic a càrrec d’Arnau Vilardebò.La Casa dels Contes. Ramón y Cajal,35 (18.30 hores). 9 euros.

BSW Rock & Roll Party. Una vetlladaper no parar de ballar rock'n'roll, roc-kabilly, boogie woogie o swing,SANTSballuga. Bassegoda, 1 (de 19 a23 hores). 4 euros.

El Teo va de putes. Lectura dramatitza-da d’un text de Joel Grau Llucià a càr-rec de la Cia La Parrandera. Teatred’humor.La Sonora de Gràcia. Riera de Sant Mi-quel, 59 (19.30 hores). 4 euros.

Malmenats. Espectacle teatral a càr-rec de la Cia. M. Antònia Oliver, ambPepón Prades, Pedro Mas i JaumeManresa.Antic Teatre. Verdaguer i Callís, 12 (20hores). 10 euros.

El Teatre Instrumental. Concert d’a-questa orquestra formada por jovestalents de la música antiga. 5 euros.El Arco de la Virgen. Verge, 10 (20 h).

L’homedels coixins. La companyia So-tacabina Teatre representa aquestaobra, un thriller recomanat a partirdels 16 anys.Teatre Porta4. Església, 4-10 (20.30hores). 12 euros.

Pop-folk català. Concert del cantautorAlbert Pastor.La Sonora de Gràcia. Riera de Sant Mi-quel, 59 (21.30 hores).

Barcelona

CORNELLÀ DE LLOBREGAT (B. Llobr.)9è Concurs de teatre amateur ciutat deCornellà Memorial Joaquim Vilà iFolch. El Grup Acte Quatre de Gra-nollers representa Dansa d’agost. 5euros.Patronat Cultural i Recreatiu. MossènJacint Verdaguer, 52 (18.30 h).

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

F a quatre anys que elCor de Cambra delPalau de la Músicaofereix blocs temà-

tics en el seu cicle de concerts,

i enguany, que no-més en té dos, haoptat per un únicprotagonista:Clau-dioMonteverdi enel cas del concertque al maig dirigirà l’anteriortitular del conjunt, Jordi Ca-ses, i Shakespeare, en el con-cert que ofereix aquest cap desetmana a Reus i el Palau.“Vaig voler apostar no per

un músic de pentagrama sinóde la paraula”, explica JosepVila, director de l’Orfeó i el

Cor de Cambra, que ja feiatemps que donava voltes aShakespeare. “Vaig pensar acuinar unbon plat amb tres in-gredients: música coral del se-gle XX i XXI basada en sonetsi textos teatrals del dramaturganglès; un pes pesant del món

actoral català quehi posés veu –lamúsica dels versosja és prou especta-cular–, i un tercerelement que ens

transportés musicalment al’època de Shakespeare com acontrapunt de la música mo-derna, i aquest és JohnDowland, coetani del drama-turg, del qual interpretaranpe-ces el contratenor Toni Gubauamb Xavier Coll a l’arxillaüt”.

L’estrella i rapsodede l’esde-

veniment és Pere Arquillué,ambels seus registres i contras-tos al servei de La Tempesta,Macbeth o El somni d’una nitd’estiu, amb traducciódeSalva-dor Oliva i Miquel Desclot.

Pel que fa al programa delsúltims segles, s’hi inclouen pe-

ces de Ralph V. Williams, delsuís Frank Martin, més unaobra de joventut de Xavier Pa-gès basada en Winter (premiCatalunya de Composició Co-ral 2002), així comunadiverti-dapeça teatral del finlandèsJa-akkoMäntyjärvi sobre les brui-xes deMacbeth. “Ha convertitel Cor en una autèntica orgiade bruixes”, riu Vila, de quis’estrena una obra basada en elsonet núm. 19, “un pols entrela força de la poesia i el poderdestructiu del pas del temps”.c

PereArquillué enun momentde l’assaigamb el Cor deCambra

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

LLIBERT TEIXIDÓ

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]El Cor de Cambra del Palau i l’actor Pere Arquillué estrenen el Con-cert Shakespeare, una idea de Josep Vila que combina poesia i músi-ca inspirada en l’obra del dramaturg. La proposta, que ahir va veurela llum al Teatre Fortuny de Reus, preveu fer gira i enregistrar-se perquan es compleixin 400 anys de la mort de l’autor anglès, el 2016

CONCERT SHAKESPEARECicle Coral Orfeó Català

Petit Palau18 hores15 euros

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

PalauShakespeare

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

Recordes el dia que vas aprendre a cordar-te les sabates? El dia a dia de molts infants i joves penja d’un fil.No deixis que el seu pas s’aturi.

“La Caixa”2100-3001-62-2500027076 - Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775www.casaldelsinfants.org

Ajuda’ns

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

150739

Diario

793 CM² - 70%

33390 €

69

España

22 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

DIUMENGE, 22 FEBRER 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 7

D ijous, 19 de febrer. A la ter-rassa del Zuric, sota un so-let més que agraït, emprenc el meu whisky men-

tre faig una ullada a LaRepubblica i es-pero per anar a dinar a la Bodega Se-púlveda. Que bé que es menja a la Bo-dega Sepúlveda, del carrer Sepúlveda,tocant a Muntaner. A la taula del cos-tat, una parella no em treu l’ull de so-bre, i el noi, en veure’m encenent uncigar, va i em deixa anar: “Vostè no se-rà el senyor Sagarra, el que escriu elsdiumenges a La Vanguardia?”. “Doncssí, sóc jo”. El noi és de Cervera, es-tudiant de Filologia Catalana, i la noia,la seva nòvia, és de Falset i estudiaFarmàcia. Tots dos em diuen que sónlletraferits, que escriuen versos, peròdesprés de parlar una estona de Joan

Vinyoli –“Vostè el va conèixer?”.“Doncs sí. Acostumàvem a trobar-nosal Boadas i més d’una nit, dematinada,l’havia dut a casa seva, a Sarrià…”. Vamacabar parlant de política, del procés,dels dos galls, de Mas i Junqueras i deles dues gallines, de Carme Forcadell iMuriel Casals, la presidenta d’Òm-nium Cultural. I en aquestes el noi va iem diu: “És veritat que el fundadord’Òmnium Cultural va ser Carulla, elde l’Avecrem?”. Em vaig posar a riure.Li vaig demanar al cambrer dues ca-

nyesmés per a la parella i un altrewhis-ky per a mi, i després de brindar pelsgalls i les gallines del procés, li vaig diral noi si havia sentit parlar d’un tal Fè-lix Millet i Maristany, em va dir queno, que l’únic Millet que coneixia erael del cas Palau. “Doncs era el seu pa-re”, li vaig dir jo, “el mateix Millet queva fundar l’Òmnium Cultural, amb elsenyor Carulla, el senyor Cendrós, elsenyor Riera…”. I dit això, vaig comen-çar a explicar-los a la parella els meusrecords de criatura, el meu retorn de

França, en els anys quaranta. Els vaigparlar de la Benèfica Minerva, desprésCulturalMinerva, del seu propulsor Fè-lix Millet i Maristany, de Pere Puig iQuintana, de JosepBenet, de comaque-lla gent va ajudar la cultura catalana,els escriptors en aquesta llengua,Carles Riba i el meu pare, entre d’al-tres, quan aquesta llengua estava prohi-bida. Cap dels dos no havia sentit maiparlar de Minerva ni sabia qui va serPere Puig i Quintana. De Josep Benetsí que en sabien alguna cosa, però nomassa. Els vaig explicar com, desprésde la greu crisi financera que va patirFèlixMillet iMaristany i que el va obli-gar a vendre un paquet d’accions quetenia del Banc Popular, la Cultural Mi-nerva va acabar convertint-se en l’Òm-nium Cultural, amb gran disgust dePere Puig i Quintana, etcètera.No sabien absolutament res sobre

això. Els vaig esmentar un llibre,La cul-tura catalana. Entre la clandestinitat lapresa pública (1939-1951), de Joan Sam-só. Res de res, per a ells tot començavaamb l’Avecrem.Els vaig parlar de laMi-nerva i els vaig dir que en ella figura-ven una llarga llista de cognoms de laburgesia catalana, de la burgesia catala-na i barcelonina, que van ajudar ambels seus diners que la llengua catalanacontinués publicant-se, en edicions debibliòfil; i els vaig dir que entre aquestscognomshi haviamés d’un que, alesho-res, era, es confessava descaradamentfranquista. I la parella es negava a ac-ceptar-ho. “Com és possible que unsfranquistes ajudessin la nostra cultura,la llengua catalana?”, em va dir la noia.“Doncsmolt senzill”, li vaig dir jo: “Per-què eren franquistes i catalans. Perquèentre ells parlaven en català –si bé ambels fills parlaven en castellà– i quan es-coltaven L’emigrant els queia una lla-grimeta, i no entenien,malgrat ser fran-quistes, que a les esglésies el capellà nopogués pronunciar el sermó en català”.“No us han explicat res d’això els vos-tres pares, a l’escola o a la universi-tat?”, els vaig dir. Doncs no, pel quesembla no els ho havien explicat . Im’insistien que no acabaven d’enten-dre comuns catalans franquistes finan-cessin l’edició de llibres en català. San-ta innocència.

De la Benèfica Minerva vam tornaral procés. I tots dos se’m van confes-sar, com si jo no ho sabés, independen-tistes, del “morro fort”, em van dir. Ialeshores jo, ambun fals somriure d’in-nocència, els vaig preguntar: “Creieuque és possible una cultura catalana,una cultura catalana en català que noabraci la independència?”. I tots dosem van dir que no. “I una cultura cata-lana, dels catalans, en català i en caste-llà?”, els vaig dir. És així, em van dir,perquè no és la veritable cultura catala-na: “La cultura catalana és i serà sem-pre, exclusivament, la que s’expressien la llengua catalana, la nostra”.Vaig pagar les canyes i els whiskies,

el noi va anotar el títol del llibre deSamsó i em vaig acomiadar amigable-ment de la parella. Mentre recorria el

carrer Pelai en direcció a la Bodega Se-púlveda se’m va ocórrer pensar queallò, contràriament al que jo creia, om’obstinava a creure, no havia estatcap conversa. Que a partir d’aquellinsòlit Avecrem “fundador de l’Òm-nium Cultural”, no havia fet més queburxar en la meva infantesa i en lame-va joventut, en les realitats contradic-tòries o no, per topar, un cop més, demorros amb una baralla de galls, i degallines, el problemàtic resultat de laqual lameva simpàtica parella es pren-dria religiosament com un bon brou :un Aucrem degudament rescalfat almicroones del seu cervell o, millor, delseu cor.

P.S.Agafat d’El Quadern deEl País (19de febrer). Ferran Toutain escriu: “Enuna conversa amb Jaume Vallcorba,fa uns tres anys, li vaig dir que el nacio-nalisme havia perjudicat la cultura ca-talana i ell em va contestar: ‘No l’haperjudicat, l’ha liquidat…, ja no téremei’”.c

PacteperalMobile

Ambuns dies de retard –la coin-cidència de dates amb l’AnyNouXinès va aconsellar als or-ganitzadors moure el calenda-

ri en deferència envers elsmilers de con-gressistes procedents del gegant asiàtic idels països satèl·lits– el Mobile WorldCongress (MWC) serà a Barcelona del 2el 5 demarç per desè any consecutiu. Enaquest temps, el MWC ha passat de serun interessant projecte, hàbilment arra-bassat per la capital catalana a Canes, aconvertir-se en un dels grans esdeveni-ments firals que se celebren al món.L’enorme impacte mediàtic que té el

congrés de telefonia mòbil fa que, totsels anys, aquests quatre dies estiguinmarcats entre els de més agitació socialals carrers de la ciutat. Qualsevol protes-ta i reivindicació local prova d’aprofitarl’ocasió –i, des del seu punt de vista, tétota la lògica que sigui així– per posar enproblemes les autoritats. Aquest any noserà l’excepció, si bé la congelació o labaixada de les tarifes del transport me-tropolità el 2015 ha servit per rebaixaruna mica la tensió que, per exemple,existia fa un any per aquestes dates.Més enllà que diferents col·lectius de

treballadors tractin d’utilitzar el MWCcom a caixa de ressonància de les sevesdemandes de millores laborals, en l’àm-bit estrictament polític, i ja que en elspropers anys els organitzadors del certa-menhauran de decidir si renoven la con-fiança enBarcelona després del 2018, se-ria raonable que les formacions que espresentaran a les disputadíssimes elec-cions de maig establissin un acord perfer tot el que estigui a la seva mà a fi queel Mobile continuï en aquesta ciutat permolts anys més.No és el moment de recuperar ab-

surds prejudicis com el de considerarque el Mobile és “una cosa de pijos” i

que “només beneficia els quatre de sem-pre”, comentaris fets molt a la lleugera,que hem sentit en més d’una ocasió enaquests deu anys i que qualsevol forçaque aspiri a governar aquesta ciutatfaria bé, per un mínim sentit de la res-ponsabilitat, en desterrar del seu vocabu-lari. Cert és que, al final, que el MWCcontinuï o no a Barcelona dependràsobretot de la voluntat –fins i tot del ca-prici– dels organitzadors, als quals nofaltaran suculentes ofertes perquè lagran fira es traslladi a Londres, Berlín oDubai. Però, almenys, posem-li les cosesdifícils al senyor John Hoffman, elmateix que, amb la seva insistència, haaconseguit accelerar l’arribada del me-tro a l’aeroport d’El Prat, una fita que se-rà realitat, si tot va comha d’anar, d’aquía un any. Procurem que al senyor Mobi-le li costi de dir no.

Aperitiu independentista

Imatge del Mobile del 2014

Un dels menjadors de la Bodega Sepúlveda, que regenta des de fa més de mig segle la família SolàPEDRO MADUEÑO / ARXIU

A partir d’aquell Avecrem“fundador de l’Òmniumcultural”, havia burxaten la meva infantesa

ROSER VILALLONGA / ARXIU

LA TERRASSA

No podien entendreque uns catalansfranquistes financessinl’edició de llibres en català

Ramon Suñé

JOAN DE SAGARRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

677000

150739

Diario

664 CM² - 60%

28620 €

7

España

22 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

CL.iISSICA I POESIA

Shakespeare cantat, i recitat per Arquillu

E1 Cor de Cambra del Palau de laMflsica i Factor Pere Arquillu~ esconjuren per transmetre la parau-la de Shakespeare, avui al TeatreFortu, ny de B.eus i demh al Petit Pa-lau. "Es una meravella veure corn laparaula pura ins pira la mflsica", diuArquillu~. Aquesta ~s l’ess~ncia delConcertShakespeare, un espectacleque combina poesia recitada i can-tada. L’actor declamarh en catal~sonets i fragments de La tempesta,El somni d’una nit d" estiu i Macbethtradu’ffs per Miquel Desclot i Salva-dor Oliva. I el cor, dirigit per dosepVila, interpretarh en angl~s peces deJohn Dowland, Ralph Vaughan Wi-lliams, Frank Martin, Jaakko M[in-tyj[irvi i Xavier Pag~s-Corella. Am~s, hi participaran el contratenorToni Gubau, i Xavier Coll tocarhl’arxillafit.

Segons Vila, el concert, en qu~ elcor tamb~ desenvolupa un paper es-c~nic, "dibuixa els principals mons

Pere Arquillu~ i el Cor de Cambra del Palau de la Mfisica, dirigit perJosep Vila, durant un assaig del Concert Shakespeare. ACN

de Shakespeare: la maldat, el crim,la venjan~a, la j ustlcia final, les fa-des, l’amor i el pas del temps". Peraix6 ha triat composicions "molt vi-suals" que tinguin a veure arab elsdiferents ambients que suggereixl’obra de l’autor de Hamlet. Arqui-llu~, veu profunda, mineral, ha ditShakespeare al teatre, per6 reco-

neix que "poder-lo dir en un con-text musical permet entendre’ld’una altra manera". La musica-litat interna dels versos adqui-reix una altra dimensi6. "Sentirel cot ~s realment colpidor,transmet una bellesa i una emo-ci6 profundes i alhora plenes dellum", diu Arquillu~.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

168 CM² - 20%

890 €

41

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 17: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

AGENDAo

PARA HOY ._~

Env(e sus propue~tas a:

Bot

Relats al caliu19.00 H. Celler Cal MenescalAssegut a la butacai en compa-nyia dels vins del Celler Cal Me-nescal, deixat endur per lahist6ria de la batalla de I’Ebrei els seus personatges a t ravesde la m~isica, les imatges i les pa-raules, un relat queet capti-varY. Preu: 1 o ~. M~s informaci6al web terraenlla.com

Tarragona

VioladaSamba20.00 H. El SeminariFernando Marin, Nadine Balbeisi, JeanCleeb, un pont entrela m6sicarenaixen-tistaila brasilera. La puresa delsinstru-mentsantics reviu lasonoritat del pas-sat fusionant-seamblavivacitat i rique-sadels ritmes delasambaila bossa nova.Harmonitzat amb tres vins naturalsexq uisidament seleccionats pel Bar ElCortijo. Entrada i degustaci6:18 ~.

Vails

’La extrafia pareja’21.00 H. Centre CulturalTorna la comEdia dels records. 16anys despr~s, Joan Pera interpre-ta el FElix, home meticul6s i ob-sessionat amb I’ordre i neteja a,cluiladonafaforade casa. L’acull I’Os-car, un mitre home amb car&cteroposat, interpretat per AntonioDechent al Iloc del desaparegut i re-cordat Paco Moran. Preu: 12/20 ~.

TarragonaPescadors al~ada09,00H. Escales reials Port deTarragonallSortida en barca per als m~s ma-riners. Atraurem aquelles aus ma-rines queviuen mar endinsi ques6ndif(cils d’observar des de la costa.Aquestasortida est&complerta pe-r6 us podeu inscriure per la prope-ra. M~s informaci6: www.gepec.cat

Aix~ no ~s vida10.30H. Sanitas ResidentialllObra de teatre a c~rrec de lacompanyiadelaONCE.Text deSergi Belbel, AI bert Espinosa i Da-vid Plana.

((EIs ratpenats))11.00H. Biblioteca Pt~blicallReu ni6 del clu b de 5~ de prim~ria.Amb l’Imma Pujol. Joles Sewell. Laguia fant&stica.

((El cinema espiritualcom a elna...))11.00H. Centre TarraconenseEISeminarillLa formaci6 anir~ a c~rrec de M n.Peio S~nchez, coordinador i promo-tot de la Mostra i Setmana del Cine-ma Espiritual i vicepresident de .

SIGNlS, l’Associaci6 Cat61ica Mun-dial per a la Comunicaci6.

Dissabtes de Conte12.30H. El Corte IngMs~a, vui<<Nina la cuinera>>amb AnnaMoya. La Nina, la millor cuinera delm6n,ensenyar~ als nens c6m esfaun bon &pat amb ingredients propisde la cuina mediterr&nia, i quinsson els h&bits d’higiene que s’han defer servir a la cuina.

Inven.ts, i.dees ql,,ecanvlen vldes18.00H. CaixaFbrumliEn aquesta activitat, coneixer~s in-vents senzills i pr~ctics que hancontribuTt a millorar les vides demilers de persones.

Free Strings18.30H. Caf~ La Cantonada¯ Amb Pere Nolasc (viol(i viola) i Cottle(violoncel). Preu de I’entra-da: 5 £.

Visions de la SetmanaSanta20.00H. Esgl~sia de SantAgust|llPresenta¢i6 de les XXll Visions delaSetmana Santa, amb la participa-ci6 de laAgrupaci6n de Cofrad~asyHermandades de laciudad deJaEn,per presentar-nos la <<SetmanaSanta de Ja~n>>.

Birband20.30H. Teat re El MagatzemllUna big band composada per m~sde 20 m LIsics per gaudir dels millorsstandards dels cl&ssics de Jazz. LaBirband est& composta per musicsd’arreu de la prov~nciade Tarrago-ha, compta en el seu extens i va-riat repertori amb composicions iarranjaments a c&rrec de gransmestres corn Jerry Gray, Glen n Mi-ller, George Gershwin,Andy Clark,HenryMancinii un Ilargi poder6s mr-cetera. Entrada 12 £, anticipada~o ~, socis 9 ~.

Confidbncies a AI-I~21.00H. Sala TronollDues interprets per explicar-nosuna hist6ria crua, sincera i plenad’humor atrav~s de la m6sica, el mo-viment, l’emoci6 i la paraula.

BarOn Rojo21.30H. Sala ZeroflU n concierto por todo Io alto, conun setlist de larga duraci6n muyespecial, donde repasar~n todoslos cl~sicos de su dilatada carrera.

l"rajano!22.00H. Sala El CaullTrajano! s6n una de les bandes demodadel moment. El seu so beu deJoy Division,Magazine i Bauhaus, toti q ue actualitzats cap als terrenys m~s

. contemporaris de Foals oThe Ho-

rrors, mentre que laveu ha de reco-n~ixer lainfluEncia de German Cop-pini (Golpes Bajos).

Billy Pagan22.00H. Caf~ MetropolllCantautor procedente de Alba-cete que ha trabajado con infini-dad de artistas. En 2015 editar~ undisco en directo, con las versionesac6sticas de su repertorio, graba-do durante algunos recitales de lagiraen2o14,conguitarrayvozyconu n sonido desnudoy natural.

<<Camino suave))22.00H, Espai Jove KessellEI El artriste i NunyG conjunta-ment amb <<Las reinas maricha-chis>>, presenten <<Camina Suave>>el musical del poble, petal poble.Ve-niu agaudir d’un espectacle diferent,pie d’humor, m6sica i clown]

Reus<(Cuerdas))11.30H. Centre de LecturallProjecci6 del curtmetratge <<Cuer-das>>.A c~rrec del Sr. Pedro Sol(s, di-rector iguionista del curtmetratge,Premis Goya 2o14.

Aniversari Bar Campus13.00H. Bar Campus¯ AmbTGNswingen sessi6vermut .

i DJ Pantoja en concert nocturn a les23.59 hores.

((Les costures de pell))18.45H. Centre de LecturallUn documental sobre la Iluitasin-dical de les treballadorestExtils a I’-india. Una producci6 de No DustFilms.

(cLa pols))21.00H. Teatre BartrinallCompanyia Arc&dia. Text i direc-ci6: Ll~tzer Garcia. Arab MartaAran,Laura L6pez i Guillem Motos.

Cor de Cambra delPalau de la M,~sicaCatalana21.00H. Teatre FortunyllEI Cor de Cambra del Palau de la M6-sica Catalana ~s un dels cots profes-sionals m~s prestigiosos de I’estatespanyol. Va ser creat per I’Orfe6Catal& I’any 199o amb la missi6 dedifondre la m6sica coral universal,promoure la recuperaci6 del pa-trimoni musical catal& i fomentar lanova creaci6. Preu. 15,10,8 ~

King Morru22.30H. Lo SubmarinollDissabte de concert amb rumbe-ta~ rock~ reggae i ska de la m~t delsKing Morru deValls] Per acabar tin-d rem al DJ resident de la Sala Apo-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SERVEIS

76000

9531

Diario

1260 CM² - 140%

4901 €

62-63

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 18: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

La literatura en el m6n diF=ital¯ UEscola de Lletres de Tarragonaofereix u na sessi6 oberta on es de-batr& sobre literaturaactuali novestendencies digitals. Eltaller obrir& unespai de conversa i interacci6 per dis-cutir sobre les noves narratives enun entorn digitalitzat, l’experimen-taci6 liter&ria amb nous formats,les possibilitats de difusi6 per a au-tots novells, les relacions de I’autorambles xarxes socials i els nous ca-nals de promoci6 i autoedici6.Aix~mateix, el monogr~fic servir~ peraproximar-se als nous llenguatgesdigitals, les narratives t ransmediaia nous fen6mens literaris, com aral’Alt Lit. Lasessi6,’Literaturai xarxes socials’ d’avui,dirigida per la perio-distaAna M.Caballe-ro, s’emmarca dinsdel cicle de mono-gr&fics gratu’rts queprograma l’Escola deLletres peri6dicament. L’Escola de Lletres de Tarragona promociona I’escriptura amb tallers. FOTO: WWW.ESCOLADELLETR ES.CAT

Reus

Vermut musical13.00 H, Cal Mass6Tornen els concerts vermutmusicals de Cal Mass6 amb lapres~ncia de Transistor Eye,que es presenta com una novaencarnaci6 del m6sic canariresident a Reus Paul Gonz~lezcap a un terreny m~s (ntim atra-v~s d’u n folk tan proper a Six O r-gans of Admittance.

Io i Republica del Ritmo- RebelPartys, en DJ ’R’asta, ens acabar~de rematar amb Io millor de I’es-cena mestissa i mundial. Entra-da Iliure tota la nit.

Altafulla((Altakids))10.00H. Av. Marquis deTamaritEEl carter esdevindr~ un passeigons’hi podran trobar diverses activi-tats infantils. De deu del mat(a sisdelatarda.

Bellmunt delPrioratVins i camins09.0OH. BellmuntmEn aquestaedici6 delVinsi Caminsdescobrirem els paisatges del sud dela DOQ Priorat. Preu:15euros.M~sin-formaci6 a www.enoguia.cat

Cap anesCarnaval17.30H. Diversos espais~Xocolatada infantili ales 18 h fes-

d’animaci6 Sidral. A continuaci6,cremada del Rei i a les 2oh sortidade carrossaires.Ales 21h sopar a laPlata del Carrasclet i nit de disfres-ses ala Pedrera.Si no et disfresses:5£.

La Morerade MontsantCuina del Montsant i delPriorat09.30H. Seu Parc Natural delMontsantreTailer sobre el coneixement delpatrimoni cultural culinaridel Prio-rat i de Montsanta partir de I’elabo-raci6 de 5 plats am b productes de lazona, estacionals i saludables.Apren-drem lest~cniquesiels productesqueconfigu ren aquesta cuina, des de latradici6 a la modernitat.

SalouAmadeu Casas22.00H. Caf~ del FarIExperi~ncia i veterania una re-dund&ncia per descriureal cantanti guitarristaAmadeu Casas. Un delsguitarristes de blues m~s impor-rants de Catalunya, sel coneixamb

tacarnest61ticainfantilambelgrup . BigMama, TandooriLeNoir...

TortosaTrobada de gralles idol~aines18.30H. Jest~siCercavila pels carrers del mu-nicipi i pel recinte firal.Amb mo-tiu de la XX Fira de l’Oli de les Te-rres de l’Ebre.

Vails((Micro-z~nit))22.00H. Sala Dune1EIlider, cantant i compositor prin-cipal d’Standstill, actuar& amb <<Mi-cro-zEnit>>.

Vandell6siI’HospitaletIV Trobada de FlautesTravesseres10.00H. Escola Municipal deM,~sica de Vandell~s-L’Hospitalet de I’lnfant.mOrganitzat per les escoles muni-cipals de m6sica d’Altafulla, Van-dell6s-L’Hospitalet de l’Infant, Ta-rragona, Robert Gerhard de Valls i

. Pau Casals del Vendrell.

Tarragona

<<La bella i la b~stia>>12.00H. Teatre El MagatzemmUn classic per a tota la famfliaamb els personatges de semprecantons en directe. Activitats

gratO’tes infantils 45 minutsabans de I’espectacle!!! Entrada8 ~,anticipada7~ isocis6~.

Reus

Mostra de teatre amateurdel Baix Camp18.00H. Sala Santa Ll,~ciamRepresentaci6 de I’o bra <<Toc-toc>> de Laurent Baffie pelgrupde teatre de Vilaplana. Preu: 6~

<<Cabaret>>18.00H. Teatre BartrinamUna interpretaci6 del <<Cabaret>>de Karl Valentin a c&rrec deMaiestard (Associaci6 teatral).

Sonaprop19.00H. Finca local d’Here-tat Sabart~sreEl gru p barcelon(format per Jo-an Chamorro quartet &AndreaMotis & Rita Pay~s obrir~ el cicle

de concerts Sonaprop que orga-nitza El Centre, ateneu de Llorentdel Pened~s. El format musicalcomptar~ arab I’ acompanya-merit d’uns dels millors mtlsicsde I’escena jazz(stica del pals,amb el reconegut pianista Igna-si Terraza, el guitarrista el Jo-sep Trav~ i el bateria Esteve Pi.

M6ra d’Ebre

Orquestra Simfbnica deles Terres de I’Ebre19.00H. La Llanterna TeatreMunicipalllnterpretaci6 de l’obertura deLa clemenza di Tito de W.A. Mo-zart, del Concert n6ma en Famenor per a clarinet de C. M.von Weber i de la Simfonia n6made L van Beethoven.

Roda de Ber&

Taller de sardanes12.00H. Pla(~a dels PinsreEl Grup Sardanista de Roda deBer& i I’Associaci6 de Dones Kom-tu han posat en marxa un Tallerde Sardanes mitjanc;ant el qual totaquellquetinguiinter&sen apren-dre a ballar aquestadansatradi-cional catalana podr& fer-ho.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SERVEIS

76000

9531

Diario

1260 CM² - 140%

4901 €

62-63

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 19: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

| Cultura i Espectacles | 35EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE FEBRER DEL 2015

8246

13-1

1062

59w

És el primer cop que el Corde Cambra del Palau de laMúsica afronta un con-cert que té l’origen fora deles partitures. El directorJosep Vila i Casañas haprevist un programa ambfragments de l’obra deShakespeare que diversoscompositors van musicarper a cor durant els seglesXX i XXI. En aquest pro-grama, que podria ser unprimer pas perquè l’Orfeósortís dels auditoris ientrés als teatres, PereArquillué dóna pas al cantrecitant sovint els matei-

xos versos, traduïts perMiquel Desclot i SalvadorOliva. Concert Shakes-peare es representa avuial Fortuny de Reus (21 h) idemà es repeteix progra-ma al Petit Palau (18 h),amb la intenció que inte-

ressi tant a públic com aprogramadors.

Vila defineix Shakes-peare com un “músic de laparaula”. El director delCor de Cambra ha triatpartitures de Ralph V.Williams, Xavier Pagès-Corella (Winter de Tre-balls d’amor perduts),Frank Martin (per exem-ple, fragments de La tem-pesta) i Jaakko Mäntyjär-vi (que proposa una di-vertida escena de les brui-xes de Macbeth fent beu-ratges). Vila també hi haintroduït una peça prò-pia, escrita fa un any i migi inspirada en el Devou-ring time (Sonets XIX). El

director hi va voler inclou-re la música que han es-crit autors contempora-nis del Shakespeare de fa400 anys, però també hiva voler introduir la mú-sica que deuria acompa-nyar les representacionsal The Globe de Londres.Per això, Xavier Collacompanya amb l’arxi-llaüt peces de John Do-land, que aporten “l’at-mosfera” d’aquell temps.

Arquillué, que ja ha in-terpretat bona part delsfragments a escena, re-coneix que ara la situacióés totalment diferent. Perl’actor, que entén que hiha musicalitat en els ver-sos de Shakespeare peròno admet que ell sigui unmúsic pel fet d’inter-pretar-los, és un privilegisentir el ressò de la veu delcor a cappella. “És col-pidor sentir-los cantar.” I

és que l’exigència musicalés notable. El contratenorToni Gubau, per exemple,i les mezzosopranos Aria-ne Prüssner i AssumptaCamí han d’afrontar unacomplexitat vocal “quasioperística”. El cor ha ha-gut de fer una feina de dic-ció anglesa per poder serpulcres en el fraseig. Lamúsica vesteix el paisatgeque Arquillué ha traçatabans amb la veu. ■

Pere Arquillué acompanya el Cor deCambra, avui a Reus i demà al Petit Palau

El Palau cantaShakespeareJ. BordesBARCELONA

Pere Arquillué, Joan Oller i Mariona Carulla, dijous, al Palau de la Música ■ A. PUIG

Formen partdel repertori tantmúsics que hanadaptat el poetacom Dowland,un coetani seu

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalu-nya (OBC) torna avui a l’Audi-tori Municipal Enric Granadosde Lleida, tres anys desprésd’haver-hi actuat per últimcop, per celebrar el 20è ani-versari d’aquest equipament.Amb Andrés Salado com a di-rector i Pau Codina al violon-cel, l’OBC presentarà la vuite-na simfonia de Dvorák. ■ ACN

González Machoplega de l’acadèmia

El lingüista i antropòleg XavierAlbó ha estat guardonat ambel Premi Internacional Lingua-pax 2015, en el marc dels ac-tes convocats per la Unescoper commemorar el 15è DiaInternacional de la LlenguaMaterna. El jurat ha distingitl’erudició i l’activisme d’Albó,establert a Bolívia, per haverdedicat la seva vida als dretsdels indígenes. Albó és una deles persones més comprome-ses i reconegudes que treba-llen en l’àmbit de les llengüesa l’Amèrica Llatina. ■ ACN

MÚSICA

El lingüista XavierAlbó guanya elpremi Linguapax

El distribuïdor i exhibidor Enri-que González Macho ha ple-gat com a president de l’Aca-dèmia del Cinema Espanyolper ocupar-se de la seva acti-vitat professional, que “passamoments difícils”, segons vaexplicar ahir. També va co-mentar que se’n va convençutque la seva “missió està com-plerta”. “M’entristeix anar-

L’OBC torna avui aLleida després detres anys

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LINGÜÍSTICA

Blur, amb nou disc per l’abrilRETORN DISCOGRÀFIC

CINEMA

Blur, un dels grups icònicsdel brit pop, han anunciat elllançament pel 27 d’abril deThe magic whip, el seu pri-mer disc en 12 anys. El grup

me’n d’aquesta casa, en laqual he passat uns anys moltgratificants, però ara mateixem sento lleuger de pes; elcàrrec erosiona i sento un certdesgast”, va afegir. El càrrecde president l’ocuparà en fun-cions el fins ara vicepresidentAntonio Resines, fins que secelebrin noves eleccions al’acadèmia. ■ REDACCIÓ

de Damon Albarn, que el2013 va actuar al PrimaveraSound, farà també un con-cert el 20 de juny al HydePark de Londres. ■ AGÈNCIES

ARXIU

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Diario

493 CM² - 46%

3777 €

35

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 20: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Pere Arquillu acompanya el Cor deCambra, avui a Reus i dem al Petit Palau

El Palau cantaShakespeare

J. Bordes

l~s elprimer cop que el Corde Cambra del Palau de laMfisica afronta un con-cert que t~ l’origen fora deles partitures. E1 directorJosep "v~fla i Casaz’ms haprevist un programa arabfragments de l’obra deShakespeare que diversoscompositors van musicarper a cor durant els seglesXX i XXI. En aquest pro-grama, que podria set unprimer pas perqu~ l’Orfe5sortis dels auditoris ientr~s als teatres, PeteArquillu~ dSna pas al cantrecitant soviet els matei-

xos versos, tradffits perMique] Desc]ot i SalvadorOliva. Conce~ Shakes-peare es representa avuialFortunyde Reus (21 h) dem~ es repeteix progra-ma al Petit Palau (18 h),arab la intenci5 que inte-

Formen partdel repertori tantmdsicsque hanadaptat el poetacorn Dowland,un coetani seu

ressi tant a pfiblic corn aprogramadors.

Vila defineix Shakes-peare corn un "mtisic de laparaula". E1 director delCor de Cambra ha triatpartitures de Ralph V.Williams, Xavier Pag~s-Coreila (Winter de Tre-balls d’amor perduts),Frank Mai~in (per exem-ple, fragments de La tem-pesta) i Jaakko Mfi~tyjfir-vi (que proposa una di-verdda escena de les brui-xes de Macbeth fent beu-ratges). V’fla tamb~ hi hahitroduit una pega prb-pia, escrita faun anyimigi inspirada en el Devou-rino~ime (Sonets X]X).

Pere Arquillu~, Joan Oiler i Mariona Carulla, dijous, al Palau de la M~sica ¯ a. PUIG

director hivavoler inclou-re ]a mfisica que han es-crit autors contempora-nis del Shakespeare de fa400 anys, per5 tan~b~ hiva voler introduir la mfi-sica que deuria acompa-nyar les representacionsal The Globe de Londres.Per alxS, Xavier Coilacompanya arab l’arxi-llaiit peces de John Do-land, que aporten ’Tat-mosfera" d’aquell temos.

Arquiilu~, que ja ha in-terpretat bona par~ delsfragments a escena, re-coneix que ara la situaci5~s totalment diferent. Perl’actor, que ent~n que hiha musicalitat en els ver-sos de Shakespeare per5no admet que ell sigui unmfisic pel let d’inter-pretar-los, ~s un privilegisentir elress6 de laveu delcor a cappella. "Its col-pidor sentir-los cantar." I

~s que l’exig~ncia musical8s notable. El contratenorToni Gubau, per exemple,i les mezzosopranos Aria-ne P~iissner i AssumptaCami han d’afrontar unacomplexitat vocal "quasioperistica". E1 cor ha ha-gut de fer una feina de dic-ci6 anglesa per poder serpulcres en e] fraseig. Lamtisica vesteix el palsatgeque Arquillu~ tm tragatabans amb laveu. ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

80000

10253

Diario

493 CM² - 46%

2255 €

35

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 21: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Cataluña

El Consistorio apela al diálogo pese a la nueva «reokupación» de Can ViesLos residentes del centro tardaron menos de diez minutos en romper el precinto

BARCELONA- El conflicto rela-cionado con el centro «okupado» de Can Vies del barrio de Sants se ha reabierto, después de unos meses de aparente calma. Todo arranca después de que el Consis-torio decidiera precintar el jueves el edifi cio por falta de licencia de obras. La reacción de los «okupas» fue convocar una manifestación de protesta y desprecintar la vi-vienda.

El concejal del distrito de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, acusó ayer al colectivo del centro «okupado» de evitar que el confl icto por la gestión del inmueble se solucione a corto plazo porque «quieren presionar al Consistorio de cara a las elecciones municipales». «Hay gente en el colectivo de Can Vies que hace política y tiene la inten-ción de ir apretando y poniendo presión en esta problemática a medida que se acercan las elec-ciones», insistió.

El desalojo de Can Vies, uno de los centros emblemáticos del movimiento «okupa», ocurrido en mayo del año pasado, provocó una fuerte polémica social y polí-tica. La operación se saldó con diversas batallas campales, que dividieron las opiniones en el barrio. Tras los incidentes, y ante

Joan Planes

Efe

La manifestación contra el precinto de Can Vies congregó a unas 200 personas en el barrio de Sants

el estupor de parte de las fuerzas municipales, el alcalde, Xavier Trias, decidió no derribar el edifi -cio y permitir la «reokupación». Desde entonces, el confl icto ha

pasado más o menos desaperci-bido, hasta el precinto del jueves. Martí aseguró que el diálogo con los «okupas» no se producirá has-ta el próximo mandato, porque a

su juicio el colectivo «intenta pre-sionar al gobierno municipal con hechos consumados para que esta problemática no se solucione a corto plazo». Respecto al precin-to, comentó que «es una ilegali-dad fl agrante hacer obras en un espacio que no es tuyo y sin licen-cia de obras», pese a que fue el Ayuntamiento quien cedió el edifi cio a los «okupas».

Tras precintar el inmueble, los agentes de la Guardia Urbana abandonaron el lugar, pero en menos de diez minutos los anti-guos ocupantes desprecintaron el recinto y volvieron a acceder al inmueble.

Los

«okupas»

tienen la

intención

de seguir

viviendo

en el

edifi cio

El PP pide a Trias que derribe el centro

BARCELONA- El presidente del grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, exigió ayer al alcalde, Xavier Trias, que derribe el centro «okupado» de Can Vies, en el distrito barcelonés de Sants–Montjuïc, en lugar de precintarlo testimonialmente. El edil popular aseveró en un comunicado que Trias «intenta

silenciar su cesión al chantaje de los violentos cuando pactó con ellos el no derribo de Can Vies». Critica que el alcalde tomó «decisiones administrativas de baja intensidad, como un precinto que fue roto a las pocas horas y que no ha impedido la ‘okupación’ de Can Vies».También resaltó que no derribar el espacio ha retrasado la urbanización del entorno,

L.R. «afectando a la urbanización del cajón de Sants, perjudicando al barrio y a los propios vecinos, que llevan ya demasiado tiempo soportando el incivismo».El grupo popular en el Ayuntamiento siempre se ha mostrado muy crítico con la gestión de Trias respecto al centro de Can Vies, especialmente cuando se cedió el espacio para sus residentes «okupas».

Estafados cuando intentaban vender un cuadro falso

Dos hermanos de Girona que

poseían desde 2006 un

cuadro falso de Francisco de

Goya fueron estafados cuando

trataban de revender la obra a un

jeque árabe por cuatro millones

de euros, y acabaron imputados

por la Policía Nacional. En una

rocambolesca operación, los

hermanos pretendían vender el

cuadro «Retrato de Antonio

María Esquivel» a través de un

intermediario y hacerlo pasar

por auténtico con un certifi cado

falso.

SUCESOS

Denunciado por exceso de equipaje

El conductor de un

vehículo que circulaba

por la autopista AP–7, cerca

de Salt, fue denunciado por

sobrepasar en media

tonelada el máximo

permitido, según informaron

los Mossos d’Esquadra. El

conductor está acusado de

conducción temeraria. Los

agentes detectaron el

vehículo el 18 de febrero.

TRÁFICO

El TS estudiará las sentencias contra el hotel de lujo

El Tribunal Supremo (TS)

deliberará el martes en una

vista pública sobre los recursos

presentados contra la sentencia

que absolvió a la ex cúpula de

Urbanismo del Ayuntamiento de

Barcelona y condenó a un año

de cárcel al ex presidente del

Palau de la Música Fèlix Millet y a

su mano derecha, Jordi Montull,

por las irregularidades en el

proyecto de un hotel de lujo

junto a la institución cultural.

Todo dentro de unas causas aún

pendientes de juicio.

CASO PALAU

2 Sábado. 21 de febrero de 2015 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

18000

Diario

103 CM² - 10%

466 €

42

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 22: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

48 LAVANGUARDIA DISSABTE, 21 FEBRER 2015

CARTELLERADirecció

El francotirardor *** Clint EastwoodAvanti popolo *** Michael WahrmannEl libro de la vida ** Javier R. GutiérrezRelatos salvajes * Damián SzifrónRed Army *** Gabe PolskyLa señal ** William EubankSilvered water (Syria self-portrait) *** O. Mohammed i Wiam SimavAlma salvaje *** Jean-Marc ValléeBob Esponja: Un heroi fora de l’aigua ** Paul Tibbitt

DOLENTA c REGULAR * BONA ** MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

Vegeu els tràilers de les pel·lícules d'estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers-cine

IDEES

PEL·LÍCULES BARCELONA

Els Amics de l’Òpera deSarrià estrenen L’occasionefa il ladro, de GioachinoRossini. El Teatre Sarrià acullla seva primera òpera de latemporada, Òpera de Cam-bra de Barcelona. La direccióartística i musical va a càrrecdel tenor Raúl Giménez. 20h. De 12 a 34 euros.

El Palau de la Música acullManuel González, consideratper la crítica com un mestrede la guitarra a nivell interna-cional. El programa del con-cert, dins del cicle Mestresde la Guitarra Espanyola,presenta obres de J. S. Bach,F. Sor i J. Rodrigo, entre d’al-tres. 21 h. 30 euros.

AAlma salvajeEUA. 2014. DIR.: J.-M. VALLÉE. INT.: REESE WITHERSPOON I LAURA DERN. 16 A

Biopic: Narra l'extraordinària aventura de l'autora Cheryl Strayed. Desprésd'anys d'un comportament irresponsable, una addicció a l'heroïna i la destruc-ció del seu matrimoni, la Cheryl pren una decisió precipitada. 115 min.

Arenas de Barcelona 16.00Aribau Multicines 16.20 19.10 22.00Bosque Multicines 22.25Cinesa Diagonal Mar 00.35Cinesa Heron City 3D 00.30Gran Sarrià Multicines 19.05 22.05

cRenoir Floridablanca 16.00 18.10 20.20cVerdi HD 16.00 20.25cYelmo Cines Icaria 20.10 11.50

Americana Film FestivalSC

Del 19 al 22 de febrer se celebra la segona edició del Festival de Cinema Indepen-dent Nord-americà de Barcelona als Cinemes Girona. Aquest esdeveniment ofe-reix l'oportunitat de gaudir d'una petita mostra del millor de certàmens de cine-ma independent com Sundance, Tribeca i Austin.cCinemes Girona 16.00 18.00 20.00 22.00

AmorDIVERSOS PAÏSOS.2012. DIR.: M. HANEKE. INT.: J.-L. TRINTIGNANT I E. RIVA. 12 A

Drama romàntic: El Georges i l'Anne, que ja han fet els 80, són dos professorsde música clàssica jubilats amb una gran cultura. Un dia, l'Anne pateix un infart.En tornar de l'hospital, un costat del seu cos està paralitzat, de manera quel'amor que ha unit la parella durant tants anys és posat a prova. 125 min.nCinemes Texas 18.00

AnnieEUA. 2014. DIR.: WILL GLUCK. INT.: JAMIE FOXX I QUVENZHANÉ WALLIS. 7 A

Comèdia musical: L'Annie és una nena d'acollida alegre i positiva. Els pares lavan abandonar anys enrere prometent-li que algun dia tornarien a buscar-la. Totcanvia quan el magnat i candidat a l'alcaldia de Nova York Will Stacks decideixaugmentar la seva popularitat entre els votants quan acull la nena. 158 min.

Arenas de Barcelona 15.45Cinesa Diagonal 16.00 16.45 18.15 12.10Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.30 12.00Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 12.10Cinesa La Maquinista 16.00 18.20 12.15Cinesa Maremàgnum 16.00 18.15Glòries Multicines 16.05

cYelmo Cines Icaria 17.00

AutómataESPANYA, BULGÀRIA . 2014. DIR.: G. IBÁÑEZ. INT.: A. BANDERAS. 12 A

Ciència ficció: La Terra. Un futur proper. Jacq Vaucan, agent d'assegurancesde la corporació cibernètica ROC, investiga una sèrie de casos que involucrenautòmats que han transgredit els seus protocols de seguretat. 109 min.cBalmes Multicines 16.00

Avanti popoloBRASIL . 2012. DIR.: M. WAHRMANN. INT.: A. GATTI I C. REICHENBACH. SC

Drama: A través de la recuperació d'una pel·lícula en format Super-8 que contéimatges capturades pel seu germà durant la dictadura dels 70, l'André intentareviure els records del seu pare, que ha estat esperant el seu fill desaparegut famés de 30 anys. 72 min.cZumzeig Cinema 18.10 22.00

BBig Hero 6EUA. 2014. DIR.: DON HALL, CHRIS WILLIAMS. INF.

Animació: Hiro Hamada és un prodigi de la robòtica brillant que està atrapat enuna trama criminal que amenaça de destruir Sant Fransokyo. Amb l'ajuda d'unrobot anomenat Baymax, el Hiro uneix forces amb un equip reticent de lluita-dors primerencs contra el crim en una missió per salvar la ciutat. 102 min.

Cinesa Diagonal 16.00 12.15Cinesa Diagonal Mar 18.20 12.10Cinesa Heron City 3D 17.00 12.00Cinesa La Maquinista 16.30 12.15

cYelmo Cines Icaria 16.10

Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)EUA. 2014. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: MICHAEL KEATON. 16 A

Comèdia dramàtica: Riggan Thomson espera que encapçalant una nova i ambi-ciosa obra a Broadway pot aconseguir, entre altres coses, donar una nova vidaa la seva moribunda carrera. En aproximar-se la nit d'estrena de l'obra, l'actorprincipal del Riggan resulta ferit i ha de ser substituït ràpidament. 119 min.

Arenas de Barcelona 22.10 00.20Aribau Multicines 19.10 22.00

cBalmes Multicines 15.50 20.15Bosque Multicines 18.10Cinesa Diagonal 16.15Cinesa Diagonal Mar 12.15Cinesa Heron City 3D 00.45Cinesa La Maquinista 00.30Cinesa Maremàgnum 22.30Gran Sarrià Multicines 16.05

cRenoir Floridablanca 18.00 20.15 22.30

cVerdi Park HD 16.00 18.10 20.25 22.40cYelmo Cines Icaria 17.30 22.30 12.00cYelmo Cines Icaria 20.05 14.30

Blackhat. Amenaza en la redEUA. 2015. DIR.: MICHAEL MANN. INT.: CHRIS HEMSWORTH I VIOLA DAVIS. 16 A

Thriller: En el món global de la ciberdelinqüència, un convicte alliberat i els seuscompanys nord-americans i xinesos han de seguir la pista d'una xarxa de ciber-delinqüents des de Los Angeles a Jakarta, passant per Hong Kong. 135 min.

Cinesa Diagonal 01.00Cinesa Diagonal Mar 22.00 00.40Cinesa Heron City 3D 00.40Cinesa La Maquinista 22.20

Bob Esponja: Un heroi fora de l'aiguaEUA. 2015. DIR.: P. TIBBITT, M. MITCHELL. INT.: A. BANDERAS I N. LOMAX. APTA

Animació: Bob Esponja i els seus amics han de trobar una recepta robada. Peraixò, s'embarquen en una aventura pel món real, on han d'enfrontar-se al pirataAlameda Jack. 90 min.

Arenas de Barcelona 15.45 17.45 19.35Bosque Multicines 16.05 18.05 20.05Cinesa Diagonal 16.00 18.00 12.10

C Cinesa Diagonal 12.20Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 12.15

C Cinesa Diagonal Mar 17.00 12.00Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 12.15

C Cinesa Heron City 3D 17.15 12.00Cinesa La Maquinista 16.00 18.00 20.00 12.15Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00 20.30Glòries Multicines 16.00 17.00 18.00Palau Balaña Multicines 16.00 18.00 19.55

Boyhood (Momentos de una vida)EUA. 2014. DIR.: R. LINKLATER. INT.: E. COLTRANE I P. ARQUETTE. 12 A

Drama: La pel·lícula segueix el Mason des dels 6 anys durant una mica mésd'una dècada poblada de canvis, mudances i controvèrsies, relacions que tron-tollen, casaments, diferents escoles, i una barreja constant d'esquinçament i desorpresa. 166 min.

Arenas de Barcelona 21.45cBalmes Multicines 22.00

Cinesa Diagonal 12.00Cinesa Diagonal Mar 12.00Cinesa Heron City 3D 12.00Cinesa La Maquinista 12.15Gran Sarrià Multicines 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 22.00cYelmo Cines Icaria 12.30

Brasserie RomanticBÈLGICA. 2012. DIR.: J. VANHOEBROUK. INT.: S. DE ROO I A. DAESELEIRE . 7 A

Comèdia: És difícil trobar durant l'any un dia més romàntic que Sant Valentí.Per aquest motiu, el restaurant de la Pascaline està preparant per a aquest diatan especial una oferta única i obre les portes exclusivament a reserves per ados. 102 min.cBalmes Multicines 16.00 19.15cBoliche 16.00 18.00 20.00

Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

CCamí a l'escolaFRANÇA. 2013. DIR.: PASCAL PLISSON. APTA

Documental: Documental que explica la història real i extraordinària de quatrenens i nenes, herois quotidians que han d'enfrontar-se diàriament a una multi-tud d'adversitats i perills per arribar a l'escola. 75 min.cBalmes Multicines 16.00 17.40 19.20 21.00cBoliche 16.10

Cinesa Heron City 3D 18.20 12.10C Cinesa Heron City 3D 16.20 20.20

Comèdia 16.30 18.20 20.00 22.00cMéliès 17.50cVerdi Park HD 16.15 18.20 20.30

Capitán HarlockJAPÓ. 2013. DIR.: SHINJI ARAMAKI. 7 A

Animació: És l'any 2977 i 500.000 milions d'humans anhelen tornar al planetaTerra, que encara consideren la seva llar. El Capità Harlock busca un dominiintergalàctic absolut mentre lluita contra la corrupta Coalició Gaia, que governala raça humana a tots els confins de l'espai. 115 min.

Cinesa Diagonal Mar 16.00Cinesa Heron City 3D 16.00

cYelmo Cines Icaria 11.40

Cincuenta sombras de GreyEUA. 2015. DIR.: SAM TAYLOR. INT.: JAMIE DORNAN I DAKOTA JOHNSON. 18 A

Drama romàntic: Anastasia Steele, estudiant universitària a Seattle, queda im-pressionada pel jove i milionari empresari Christian Grey. Quan tots dos comen-cen a intimar, l'Ana se sorprèn en descobrir les inusuals pràctiques eròtiquesdel Grey, que la introdueix en un món que ella desconeixia. 124 min.

Arenas de Barcelona 16.00 18.00 20.00 22.00 00.05Arenas de Barcelona 17.00 19.00 21.00 23.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00cBalmes Multicines 17.00 19.00 21.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 21.00Bosque Multicines 17.00 20.00 22.00Cinesa Diagonal 17.00 18.40 20.40 22.20 12.00 00.00Cinesa Diagonal 18.00 19.40 21.20 23.20 01.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.35 21.15 23.20 12.00 00.05Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.40 22.00 12.30 01.00Cinesa Diagonal Mar 18.00 20.40 22.20Cinesa Heron City 3D 16.00 18.35 21.15 23.20 12.00 00.00Cinesa Heron City 3D 17.00 19.40 21.45 12.30 01.00Cinesa Heron City 3D 18.15 20.40 22.20Cinesa La Maquinista 16.00 18.35 21.15 23.20 12.00 00.00Cinesa La Maquinista 17.00 19.40 22.20 01.00Cinesa La Maquinista 18.00 20.40 22.30Cinesa Maremàgnum 16.00 18.35 20.15 22.20Cinesa Maremàgnum 17.00 19.40 21.15Comèdia 16.30 19.30 22.10Glòries Multicines 16.00 18.30 20.00 22.00Glòries Multicines 17.00 19.00 21.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 18.00 21.00

cRenoir Floridablanca 16.10 18.00 20.20 22.40cVerdi Park HD 16.00 20.00 22.30cYelmo Cines Icaria 17.30 22.30 11.50cYelmo Cines Icaria 20.00 14.30

CoherenceEUA. 2013. DIR.: JAMES WARD. INT.: EMILY BALDONI I MAURY STERLING. 12 A

Ciència ficció: Finlàndia, 1923. Un cometa que solcava l'espai va provocar queun poble sencer de Finlàndia quedés totalment desconcertat i desorientat. Dèca-des més tard, un grup d'amics als Estats Units decideix reunir-se per sopar iobservar junts un cometa. 89 min.nCinemes Texas 16.00 22.30

Corazones de aceroEUA. 2014. DIR.: DAVID AYER. INT.: BRAD PITT I SHIA LABEOUF. 16 A

Drama bèl·lic: Abril, 1945. Mentre els Aliats inicien la seva ofensiva final alfront europeu, un aguerrit sergent d'artilleria anomenat Wardaddy comanda untanc Sherman i els cinc homes que componen la seva dotació, en una missiómortal darrere de les línies enemigues. 122 min.

Cinesa Diagonal 22.00Cinesa Diagonal Mar 21.45 00.20Cinesa Heron City 3D 22.10Cinesa La Maquinista 19.40

cYelmo Cines Icaria 14.15

D10.000 kmESPANYA, EUA. 2014. DIR.: C. MARQUES-MARCET. INT.: N. TENA. 12 A

Drama romàntic: L'Álex i el Sergi formen una parella feliç. Després d'anys derelació, s'han decidit a tenir un fill i a formar una família. No obstant això, elsseus plans es trunquen quan concedeixen a la jove una beca per desenvoluparun projecte a Los Angeles. 98 min.

Cinemes Texas 16.00 20.30

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?FRANÇA. 2014. DIR.: PHILIPPE DE CHAUVERON. INT.: C. CLAVIER I C. LAUBY. APTA

Comèdia: Els Verneuil són un matrimoni de províncies, elegant, tradicional,dels de tota la vida. Les parelles de les seves primeres tres filles no són com elsseus pares somiaven. Els soferts pares esperen que la filla menor, molt maca,com a mínim es casi per l'Església. 97 min.

Arenas de Barcelona 21.45 00.10Bosque Multicines 16.05 18.10 20.15 22.20

cCinemes Maldà 17.30Cinesa Diagonal 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.15 20.25 22.30 00.35Cinesa Heron City 3D 20.30 22.35Cinesa La Maquinista 22.00Comèdia 16.20 18.20 20.20 22.20Glòries Multicines 16.00 22.30Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00Lauren Universitat 16.15 19.00 22.15

cMéliès 20.20cYelmo Cines Icaria 22.40

DiplomàciaALEMANYA, FRANÇA. 2014. DIR.: V. SCHLÖNDORFF. INT.: A. DUSSOLLIER. 7 A

Thriller: Nit del 24 al 25 d'agost del 1944. Els aliats entren a París. Poc abans del'alba, Dietrich von Choltitz, governador militar alemany, no executa les ordresde Hitler de volar la capital francesa. 84 min.nCinemes Texas 16.00 20.30

Dirty dancingEUA. 1987. DIR.: E. ARDOLINO. INT.: JENNIFER GREY I PATRICK SWAYZE. APTA

Drama romàntic: L'estiu del 1963, la Frances passa les vacances amb els seuspares en un centre d'oci. 100 min.

Aribau Multicines 22.00

EEl cazadorIRAN, ALEMANYA. 2010. DIR.: RAFI PITTS. INT.: RAFI PITTS I MITRA HAJJAR. 13 A

Thriller: Fa poc temps que l'Ali va sortir de la presó, per això intenta aprofitar al

màxim el temps amb la dona, la Sara, i la filla. No obstant això, tot comença aenfonsar-se quan la filla desapareix i la Sara és accidentalment assassinadadurant un tiroteig entre la policia i uns manifestants. 90 min.cPhenomena 22.00

El destino de JúpiterEUA. 2014. DIR.: A. WACHOWSKI, L. WACHOWSKI. INT.: M. KUNIS I C. TATUM. 12 A

Ciència ficció: Jupiter Jones va néixer sota el cel de la nit i els senyals apunta-ven que estava cridada a grans coses. Ja gran, la Jupiter somia amb els estels ino comença a ser conscient del destí que l'esperava fins que el Caine, un caça-dor exmilitar, arriba a la Terra per perseguir-la. 127 min.

Arenas de Barcelona 18.45 21.45 00.10cBalmes Multicines 16.20

Bosque Multicines 22.05Cinesa Diagonal 16.20 22.00 12.00 00.50Cinesa Diagonal Mar 16.15 19.00 21.45 12.15 00.30Cinesa Heron City 3D 16.15 19.00 22.00 12.00

UCinesa Heron City 3D 00.40Cinesa La Maquinista 16.20 19.00 22.00 12.00 00.40Cinesa Maremàgnum 19.15 22.00Glòries Multicines 18.05 22.05Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.55

cYelmo Cines Icaria 17.20 19.50 22.25 14.20

El francotiradorEUA. 2014. DIR.: C. EASTWOOD. INT.: BRADLEY COOPER I SIENNA MILLER. 16 A

Acció: Chris Kyle és el franctirador més letal de la història de l'Exèrcit delsEstats Units. Però hi ha alguna cosa més en ell a part de ser un bon tirador. Elmarine és enviat a l'Iraq amb una sola missió: protegir els seus companys. Laseva precisió mil·limètrica salva incomptables vides al camp de batalla i, a mesu-ra que s'estenen les seves gestes, es guanya el sobrenom de Llegenda. Noobstant això, la seva reputació també creix darrere de les línies enemigues, demanera que posen preu al seu cap i esdevé un objectiu prioritari dels insur-gents. 132 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00Arenas de Barcelona 17.00 20.00 23.00

cAribau Club 16.30 19.15 22.00Aribau Multicines 16.00 19.00 22.00

cBalmes Multicines 16.00 19.00 22.00cBalmes Multicines 18.10 21.00

Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.15 19.00 21.45 12.00 00.30Cinesa Diagonal 17.00 19.45 22.30 12.30Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 19.45 21.30 12.10 00.30Cinesa Diagonal Mar 17.00 18.45 20.45 22.30 23.30Cinesa Heron City 3D 16.00 18.45 21.30 12.00 00.30Cinesa Heron City 3D 17.00 19.45 22.30Cinesa La Maquinista 16.15 19.00 21.45 12.00 00.30Cinesa La Maquinista 17.00 19.45 22.30Cinesa Maremàgnum 16.30 19.15 22.00Comèdia 16.30 19.20 22.00Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 19.00 22.00Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 22.00

cRenoir Floridablanca 16.05 17.50 20.15 22.40cVerdi HD 16.40 19.20 22.10cVerdi HD 18.00 20.30cYelmo Cines Icaria 16.00 18.45 21.30 11.30cYelmo Cines Icaria 17.00 19.40 22.20 14.15

El gran hotel BudapestREGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE. 12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserged'un famós hotel europeu del període d'entreguerres, i de Zero Moustafa, ungrum que esdevé el seu amic més lleial. 99 min.

Cinesa Diagonal 01.00Cinesa Diagonal Mar 00.40Cinesa Heron City 3D 00.40Cinesa La Maquinista 01.00Lauren Universitat 16.20 18.20 20.20 22.20

cYelmo Cines Icaria 14.00

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitosEUA. 2014. DIR.: PETER JACKSON. INT.: MARTIN FREEMAN I IAN MCKELLEN. 12 A

Fantàstica: L'amenaça del drac Smaug, furiós, plana sobre els indefensos habi-tants de Ciutat del Llac. Mentrestant, afectat per la malaltia del drac, el Thorinsacrifica l'amistat i l'honor per la recerca de la llegendària Pedra de l'Arca. Inca-paç d'ajudar-lo, el Bilbo és obligat a prendre una decisió. 144 min.

Cinesa Diagonal Mar 12.00Cinesa La Maquinista 16.45 12.00Cinesa Maremàgnum 21.00

cYelmo Cines Icaria 11.30

El hombre tranquiloEUA. 1952. DIR.: JOHN FORD. INT.: WARD BOND I VICTOR MCLAGLEN. APTA

Western: Sean Thorton, un boxejador nord-americà, torna a la seva Irlandanatal per recuperar la seva granja i escapar del seu passat. 129 min.cPhenomena 16.30

El libro de la vidaEUA. 2014. DIR.: JORGE R. GUTIÉRREZ. 7 A

Animació: Narra el viatge del Manolo, un jove torero que es debat entre complirles expectatives de la seva família o seguir el seu cor i dedicar-se a la seva

Abreviacions: DL: dilluns, DT: dimarts, DC: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català, M: matinal, G: golfa, U: en 3D

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINES

NOVETATS

M G M G M G M G

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Cartellera elaborada per OneData. [email protected]

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

48

España

21 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 23: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

10

Cultura|sLa

Vanguardia

Dissabte,21

febrer2015

LLIBRES

Com subratlla en el pròleg Mario-na Carulla, presidenta de l’OrfeóCatalà, aquesta obra és el retratd’una època efervescent de lahistòria de la música catalana, ladel primer terç del segle XX. S’hirecullen els articles publicats a laRevista Musical Catalana (estre-nes, la construcció del Palau, l’ac-tivitat de músics i compositors...),creada el 1904 pels fundadors del’Orfeó.

La música d’abans-d’ahirEDICIÓ A CURA DE MERCEDES CONDE. RBA LAMAGRANA. 256 PÀGINES. 18 EUROS.

Aquest és un cant a la terra i unatancada defensa a la biodiversitatdel planeta. L’autor, exredactorde l’Avui i cofundador del col·lec-tiu de Periodistes Ecologistes deCatalunya, traça el perfil de 25figures representatives del sector,entrevistades des dels anys setan-ta (com Samir Amin, René Du-mont, Mario Gaviria, Ivan Illich oRaimon Panikkar).

Xavier García PujadesHeterodoxos europeus. 25 biografies de laconsciència ecològica del segle XXPAGÈS EDITORS. 176 PÀGINES. 16 EUROS

Dominick Dunne es va convertiren un famós cronista després queVanity Fair el convidés el 1982 aescriure les seves reflexions sobreel judici de l’assassinat de la sevafilla en mans del seu xicot. Laseva cèlebre columna sobre lespenes de l’alta societat el van en-grescar a publicar, anys després,aquesta entretinguda novel·la queuneix la jet set i els tribunals.

Dominick DunneLas dos señoras de GrenvilleTRADUCCIÓ D’EVA MILLET. LIBROS DEL ASTEROIDE.408 PÀGINES. 13,99 EUROS

JORDI AMATQuan ara fa gairebé un any AdolfoSuárez va ser enterrat, es va escul-pir un significatiu epitafi a la là-pida col·locada a la catedral d’Àvi-la. “La concordia fue posible”. Erauna forma sacra de relligar la me-mòria del polític al moment cul-minant de la seva trajectòria: la se-va presidència durant la transició.La frase escollida encaixava ambel perfil de Suárez que ha quedatjustament incorporat a la nostrahistòria, però a més reforçava unadeterminada explicació del passatque ara sembla més problematit-zadaquemai: la refundació d’Espa-nya com un Estat autènticamentdemocràtic després de la dictadu-ra a través de la santificació de laConstitució de 1978. A l’epitafi l’úsdel “fue” enpassat podria interpre-tar-se com l’expressió de l’esperan-ça que la concòrdia enterrada undia podria tornar i potser tambécom la constatació que aquell mo-ment caracteritzat pel “consens”havia adquirit ja una significaciómítica i irrecuperable. El tracta-ment informatiu i institucional dela mort de Suárez –com poc des-prés ho seria l’abdicació del reiJoanCarles– forenmanifestacionsde l’ús ideologitzat de la memòriarecent per part dels defensors del’statu quo.

El suggestiu estudi deMartaRo-vira Martínez reflexiona, precisa-ment, sobre els usos polítics de lamemòria aplicats a la transició(aprofundint en algunes líniesd’un assaig polèmic i pioner, Elsassassins de Franco de Francesc-Marc Álvaro). No és un assumpte

ni molt menys menor. Rovira, ci-tant Benjamin, parteix del principique “lamemòria és un campde ba-talla enquè esdiscuteixen les inter-pretacions de la col·lectivitat” i,per tant, qui es fa ambel relat hege-mònic d’un moment fundacional

–controlant quèes recorda (elsmo-mentsmemorables) o quèno i comes recorda–, té la capacitat de defi-nir el campde joc en el qual s’hadedirimir la convivènciadinsd’un sis-temadelimitat.Amb finor intencio-nada i amb una base teòrica sòlida,

aquesta doctora en sociologia –latesi li va dirigir Salvador Cardús–fa emergir les implicacions ideolò-giques que bateguen en un deter-minat gènere historiogràfic: el me-morialisme polític. El corpus bàsicamb què treballa són els records

escrits de Leopoldo Calvo-Sotelo,Santiago Carrillo, Manuel Fraga,Miguel Herrero y Rodríguez deMiñón,RodolfoMartínVilla i Gre-gorio Peces-Barba. En una líniacomplementària aLanación singu-lar de Luisa Elena Delgado, el lli-

bre es presenta així com una afila-da desconstrucció de la noció deconsens.

El consens hauria esdevingut eltalismà que hauria permès blindarel procés de canvi institucional deles tensions socials delmoment, delespropostes rupturistes i de l’ame-naça involucionista identificada so-bretot amb l’exèrcit –que, en com-paració amb la dictadura, a bandade sofrir la barbàrie terrorista, ales-hores va començar a perdre par-cel·les de poder–.

Diria que la tesi forta del llibre,explícita des del títol, s’enuncia enaquesta frase més que discutible:“El relat sobre la Transició és lalegitimació més sòlida que s’haconfegit sobre el Franquisme”.D’aquest exercici d’apropiacióinteressada del passat n’hauriensortit vencedors només uns actorsdel procés: “El concepte de con-sens és la victòria dels actors refor-mistes en el discurs de la Transi-ció”. I la seva victòria, a bandad’amnistiar el seu passat com acol·laboradors de la dictadura i ar-raconar possibles relats alterna-tius, hauria tingut conseqüències allarg termini: la cosificaciód’un sis-tema polític i el bloqueig de latransformació possible del sistemamateix. La desconstrucció d’a-quest relat, repetit una vegada iunaaltra pelsmitjansde comunica-ció (el seu millor paradigma seriala sèrie documental que va dirigirVictoria Prego), també és, de fet,un exercici d’intervenció políticaen el present. Per tal de dur a ter-me un exercici de “reapropiacióde la història en clau catalana”, talcom proposa Rovira, cal demos-trar que la història només s’haviaescrit en clau espanyola. Despullatel gran Moloch, es podrà bastiruna nova memòria per bastir unanova societat. |

Marta Rovira MartínezLa Transició franquista. Un exercici d’apro-piació de memòriaPÒRTIC. 311 PÀGINES. PREMI CARLES RAHOLAD’ASSAIG 2014

en breu

Carrillo, González i Suárez a Madrid, 1978 EFE

El corpus sobre el qual treballa són les memòriesde Calvo-Sotelo, Carrillo, Fraga, Herrerode Miñón, Martín Villa i Peces-Barba

AssaigLa sociòlogaMartaRoviraMartínez reflexiona sobre els usospolíticsde lamemòria aplicats a la transició. Per l’autora, qui domina el relathegemònicd’unmoment fonamental té el poder

Desconstruir el consens

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Semanal

221 CM² - 20%

5600 €

10

España

21 Febrero, 2015

ORFEO CATALA

Page 24: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

CONCIERTO

Femfindez-Pacheco llevaboy sujazz alConservatori¯ La Sala Xavier Gols de la Es-cola i Conservatori de M6si-ca de la Diputaci6 en Tarra-gonaacoge estatarde, alas 19horas, una ,actuaci6n de jazza cargo de Oscar Fernandez-Pacheco (piano). Las composiciones est~in basadas en es-t~ndares de jazz original deBud Powell, Thelonius Monk,Cole Porter y George Gersh-win, entre otros.

Nacido en Tarragona, alossiete afios Fernandez Pacheco comenz6 sus estudios depiano. Despu~s de formarseen el Conservatori Professional de Mfisica de Tarragona,dio un salto hacia la mfisicamoderna de la mano del com-positor y pedagogo ConradSet6. Ha actuado en el Instirut d’Estudis Nord-americansde Barcelona yen el Palau delaM6sicaconla Jove BigBanddel Taller de Mfisics, y en di-ferentes escenarios y festivales con su septeto y cuartetode jazz con temas y arreglospropios.Actualmente combi-na su tarea como pedagogocon la de compositor y mt~sico. La actuaci6n se enmarcadentro del segundo Cicle deConcerts d’Exalumnes, inieiativa de acceso libre limita-do al aforo de la sala.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TARRAGONA

76000

9531

Diario

90 CM² - 10%

350 €

12

España

20 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 25: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de

Elisabet Franch i AlbertGim~nez J ~

ELISABET FRANCH IALBERT GIMI~NEZAuditori del FOrum BergerBalaguer de VilafrancaDiumenge 22, ].gh

3d8Vilafranca

Aquest diumenge, a les set dela tarda, s’inicia el Festival deMflsica i Veu que organitzen

///// MOS~CAI Concert/////////////////////////////////////////////////////

E/isobet Fronch i AIbertC_,im nez enceten elFest.ivo/ de A/I dsico i V’eu//DIUMENGE Eauditori del F6rum Berger Balaguer deVilafranca acull el primer concert d’aquest festival

guanyar l’audici6 de l’Orches-tra dell’Accademia del TeatroAlla Scala de Milfi, on treballaarab grans directors corn Gus-tavo Dudamel, Fabio Luisi,David Coleman, AntonelloAllemandi i Gianandrea No-seda, i ha actuat en sales deprestigi corn el Teatro AllaScala, Teatro Luciano Pava-rotti, Rai de Torino, TeatreBolshoi de Moscou, Filhar-monia de Sant Petesburg i laRoyal Opera House d’Oman.E12014 va set distingida arabel Premi Ciutat de Sant Cugat

la Fundaci6 Pinnae i Joven-ruts Musicals de Vilafranca,arab la col.laboraci6 de laxarxa de mf~siques de Cata-lunya. I ho fa arab l’actuaci6del duo Elisabet Yranch (flau-ta) i Albert Gim6nez (piano).Franch (Sant Cugat, 1983)estfi considerada una de lesflautistes catalanes jovesamb m6s projecci6 interna-cional del moment. Anome-nada "Rising Star 2014" perSir James Galway, diversospremis reconeixen la sevacarrera musical. E1 2010 va

per dur el nora de la ciutatreu del m6n associat al talenti l’exceH~ncia.Albert Gim6nez ha obtingutdiversos premis en concursosde piano. Des de11989 realit-za concerts reg~larment rantcorn a solista corn en diferentsformacions de mflsica de cam-bra. Ha actuat en la majofia deciutats catalanes i a gran partdel terdtoriespanyol, incloentsales corn el Palau de la Mfisicail’Auditoride Zaragoza.Tamb6ha actuat aAnglaterra, Fran~a,B~lgica i Luxemburg.

Venda d’entradesLes entrades per al concerts6n a 6 euros i es poden ad-quirir a tray, s del portalwvcw.topticket.cat o b6 alestaquilles del F6rum BergerBalaguer els dijous de 6 a 8del vespre. Els infants fins a10 anys tindran una invitaci6arab la compra d’una entradaque caldr~ recollir de taquilla.En acabar el concert se $ervi-r~ una copa de cava o vi per atots els assistents.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

3327

Semanal

266 CM² - 30%

234 €

52

España

20 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 26: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de
Page 27: Recull de Premsa - palaumusica.catse han aplicado mal y de una manera injusta . La reciente renuncia de Jordi Savall al Premio Nacional de la Mú-sica no debería tomarse a modo de