Sent Vermells nº5

40

description

Revista Sent Vermells nº5. Noviembre 2005.

Transcript of Sent Vermells nº5

Page 1: Sent Vermells nº5
Page 2: Sent Vermells nº5

X ANIVERSARI - CASI NOVA

- 2 -

Poco os puedoavanzar del contenidode todos estos eventos,ya los iréis conociendo;pe ro s i o s puedoasegurar que el equipode gente que lo preparalo hace, como todo, conuna grandísima ilusión.Ingrediente fundamental.

Queridos amigos del Castell:

En el pasado número anunciábamos laconstitución de una Comisión encargada de lapreparación de los actos conmemorativos de nuestro Xaniversario, que será celebrado desde el próximo mesde diciembre al mes de diciembre de 2006.

Todo un año por delante, repleto de actividades,actos, conciertos, alguna que otra sorpresa y, porsupuesto, de actuaciones a lo largo y ancho de estenuestro mundo.

Ahora, con la reciente apertura del curso2005/2006, nos estamos ocupando de todo loconce rn ien te a l acomodamiento de lo saproximadamente 180 alumnos matriculados, delajuste de horarios, aulas, nuevas materias como gaita,conjunto instrumental, bombardino, posibles cursospuntuales de violín, compras de nuevos instrumentos,etc.

Después de la apertura de este nuevo cursorenovamos energías, ilusiones, empeño y, tras diezaños de existencia, nos sigue pareciendo queacabamos de empezar. Cuanto de realidad tiene eldicho "Sarna a gusto no pica".

Así es que nos consideramos con la batería "CASINOVA" y con ganas de seguir peleando por defender loque hacemos y cómo lo hacemos.

Gracias a todos por la confianza que habéisvenido demostrando y a seguir reNOVAndo sueños.

Un abrazo.

Alfonso F. Llorca BuchIbi, octubre de 2005

X ANIVERSARI - CASI NOVA . 2

-3-

Page 3: Sent Vermells nº5

X ANIVERSARI - CASI NOVA

- 2 -

Poco os puedoavanzar del contenidode todos estos eventos,ya los iréis conociendo;pe ro s i o s puedoasegurar que el equipode gente que lo preparalo hace, como todo, conuna grandísima ilusión.Ingrediente fundamental.

Queridos amigos del Castell:

En el pasado número anunciábamos laconstitución de una Comisión encargada de lapreparación de los actos conmemorativos de nuestro Xaniversario, que será celebrado desde el próximo mesde diciembre al mes de diciembre de 2006.

Todo un año por delante, repleto de actividades,actos, conciertos, alguna que otra sorpresa y, porsupuesto, de actuaciones a lo largo y ancho de estenuestro mundo.

Ahora, con la reciente apertura del curso2005/2006, nos estamos ocupando de todo loconce rn ien te a l acomodamiento de lo saproximadamente 180 alumnos matriculados, delajuste de horarios, aulas, nuevas materias como gaita,conjunto instrumental, bombardino, posibles cursospuntuales de violín, compras de nuevos instrumentos,etc.

Después de la apertura de este nuevo cursorenovamos energías, ilusiones, empeño y, tras diezaños de existencia, nos sigue pareciendo queacabamos de empezar. Cuanto de realidad tiene eldicho "Sarna a gusto no pica".

Así es que nos consideramos con la batería "CASINOVA" y con ganas de seguir peleando por defender loque hacemos y cómo lo hacemos.

Gracias a todos por la confianza que habéisvenido demostrando y a seguir reNOVAndo sueños.

Un abrazo.

Alfonso F. Llorca BuchIbi, octubre de 2005

X ANIVERSARI - CASI NOVA . 2

-3-

Page 4: Sent Vermells nº5

12-345

6-78-16

1718-21

2223-25

2627

28-3132-36

37383940

PORTADAX ANIVERSARI - CASI NOVAEDITORIAL E INDICEANUARI 2004CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVENSCRONICA del Taller de Música Castell Vermell. 2003/2004

LA ENHORABUENA A FONT VIVACRÓNICA GRÁFICA 2004EL FOSSATOIR O ESCUCHARUN MUSIC

ESE BAILE DE MODA

MALDITO CRUCIGRAMA VERMELLCONTRAPORTADA

de Pep Ricoper Alfonso Llorca

per Xavier Pastor i Picóper Liboriet

per Pasqual Ricoper Bene Ripoll Belda

per Liboriet

per Bene Ripoll Belda

per Joanode Pep Rico

(FOTO DE CARLOS VERDU)

per Jordi Ripoll

per Bene Ripoll Beldaper Xavier Pastor

per Carrasco IV

LA ESCOLA DE MUSICA

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTSCURIOSITATS - ULTIMA HORACHISTE MUSICAL

SENT VERMELLS. 4Editorial

- 4 -

Nº DATA ACTUACIO LLOCGENER

1 04/01/04 PASSACARRER DIA DE LA CARTA IBI2 04/01/04 CAVALCADA DEL HERALDO IBI3 04/01/04 CAVALCADA DE REIS IBI4 18/01/04 PASSACARRER DE SANT ANTONI IBI5 31/01/04 TROBADA DE NANOS "TRADISSONS" PINOS

FEBRER6 19/02/04 CARNESTOLTES COL-LEGI TEIXERETA IBI7 22/02/04 DESFILE CARNESTOLTES IBI

MARÇ8 06/03/04 ASSAMBLEA GENERAL IBI

ABRIL9 03/04/04 TROBADA DE DOLÇAINERS CASTALLA10 04/04/04 PROCESSO DIUMENGE DE RAMS COCENTAINA11 17/04/04 ESMORSAR AL CASTELL IBI12 23/04/04 JORNADES DE JOVENTUD IBI13 22/04/04 ENTRADA CAPITA MORO ALCOI14 22/04/04 ENTRADA ALFEREZ MORO ALCOI

MAIG15 04/05/04 ENTRADA MORA CARAVACA16 15/05/04 CONCERT DES MESTRES IBI17 28/05/04 FESTA COL-LEGI ESPECIAL ALCOI

JUNY18 18/06/04 PASSACARRER 24 HORES ESPORTIVES IBI19 18/06/04 CONCERT DE BUFACORDES IBI

JULIOL20 03/07/04 FINAL DE CURS IBI21 08/07/04 DANSA DE LA DOLÇURA IBI22 18/07/04 ENTRADA MORA XABIA23 25/07/04 ENTRADA MORA LA VILAJOIOSA

AGOST24 06/08/04 DIA DEL SALVADOR IBI

SETEMBRE25 03/09/04 ENTRAETA IBI26 09/09/04 PREGO IBI27 10/09/04 ENTRADA CIDES IBI28 10/09/04 ENTRADA ALMOGAVARS IBI29 10/09/04 ENTRADA TUAREG IBI30 10/09/04 ENTRADA PIRATES IBI31 11/09/04 MISA DEL FESTER IBI32 11/09/04 ENTRADA INFANTIL IBI34 11/09/04 AMBAIXADA MORA IBI35 11/09/04 OFRENDA IBI36 12/09/04 AMBAIXADA CRISTIANA IBI37 25/09/04 APERTURA DE CURS IBI38 26/09/04 PAELLA A SAN PASCUAL IBI

OCTUBRE39 07/10/04 CORRELLENGÜES IBI40 09/10/04 9 D'OCTUBRE IBI

NOVEMBRE41 07/11/04 SETMANA DEL TEATRE IBI42 19/11/04 MERCAT MEDIEVAL IBI

DECEMBRE43 11/12/04 BATEIG DE SANTA LLUCIA IBI44 11/12/04 SOPAR DE NADAL IBI45 12/12/04 DIA DE SANTA LLUCIA IBI46 17/12/04 DANSA AL PLA I BELTRA IBI47 18/12/04 XXV ANYS DE DANSA IBI48 24/12/04 PASSACARRER NOCHE BUENA IBI50 25/12/04 PASSACARRER DIA DE NADAL IBI51 28/12/04 1ER DIA DE DANSA IBI52 30/12/04 2ON DIA DE DANSA IBI

-5-

ANUARI 2004

Page 5: Sent Vermells nº5

12-345

6-78-16

1718-21

2223-25

2627

28-3132-36

37383940

PORTADAX ANIVERSARI - CASI NOVAEDITORIAL E INDICEANUARI 2004CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVENSCRONICA del Taller de Música Castell Vermell. 2003/2004

LA ENHORABUENA A FONT VIVACRÓNICA GRÁFICA 2004EL FOSSATOIR O ESCUCHARUN MUSIC

ESE BAILE DE MODA

MALDITO CRUCIGRAMA VERMELLCONTRAPORTADA

de Pep Ricoper Alfonso Llorca

per Xavier Pastor i Picóper Liboriet

per Pasqual Ricoper Bene Ripoll Belda

per Liboriet

per Bene Ripoll Belda

per Joanode Pep Rico

(FOTO DE CARLOS VERDU)

per Jordi Ripoll

per Bene Ripoll Beldaper Xavier Pastor

per Carrasco IV

LA ESCOLA DE MUSICA

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTSCURIOSITATS - ULTIMA HORACHISTE MUSICAL

SENT VERMELLS. 4Editorial

- 4 -

Nº DATA ACTUACIO LLOCGENER

1 04/01/04 PASSACARRER DIA DE LA CARTA IBI2 04/01/04 CAVALCADA DEL HERALDO IBI3 04/01/04 CAVALCADA DE REIS IBI4 18/01/04 PASSACARRER DE SANT ANTONI IBI5 31/01/04 TROBADA DE NANOS "TRADISSONS" PINOS

FEBRER6 19/02/04 CARNESTOLTES COL-LEGI TEIXERETA IBI7 22/02/04 DESFILE CARNESTOLTES IBI

MARÇ8 06/03/04 ASSAMBLEA GENERAL IBI

ABRIL9 03/04/04 TROBADA DE DOLÇAINERS CASTALLA10 04/04/04 PROCESSO DIUMENGE DE RAMS COCENTAINA11 17/04/04 ESMORSAR AL CASTELL IBI12 23/04/04 JORNADES DE JOVENTUD IBI13 22/04/04 ENTRADA CAPITA MORO ALCOI14 22/04/04 ENTRADA ALFEREZ MORO ALCOI

MAIG15 04/05/04 ENTRADA MORA CARAVACA16 15/05/04 CONCERT DES MESTRES IBI17 28/05/04 FESTA COL-LEGI ESPECIAL ALCOI

JUNY18 18/06/04 PASSACARRER 24 HORES ESPORTIVES IBI19 18/06/04 CONCERT DE BUFACORDES IBI

JULIOL20 03/07/04 FINAL DE CURS IBI21 08/07/04 DANSA DE LA DOLÇURA IBI22 18/07/04 ENTRADA MORA XABIA23 25/07/04 ENTRADA MORA LA VILAJOIOSA

AGOST24 06/08/04 DIA DEL SALVADOR IBI

SETEMBRE25 03/09/04 ENTRAETA IBI26 09/09/04 PREGO IBI27 10/09/04 ENTRADA CIDES IBI28 10/09/04 ENTRADA ALMOGAVARS IBI29 10/09/04 ENTRADA TUAREG IBI30 10/09/04 ENTRADA PIRATES IBI31 11/09/04 MISA DEL FESTER IBI32 11/09/04 ENTRADA INFANTIL IBI34 11/09/04 AMBAIXADA MORA IBI35 11/09/04 OFRENDA IBI36 12/09/04 AMBAIXADA CRISTIANA IBI37 25/09/04 APERTURA DE CURS IBI38 26/09/04 PAELLA A SAN PASCUAL IBI

OCTUBRE39 07/10/04 CORRELLENGÜES IBI40 09/10/04 9 D'OCTUBRE IBI

NOVEMBRE41 07/11/04 SETMANA DEL TEATRE IBI42 19/11/04 MERCAT MEDIEVAL IBI

DECEMBRE43 11/12/04 BATEIG DE SANTA LLUCIA IBI44 11/12/04 SOPAR DE NADAL IBI45 12/12/04 DIA DE SANTA LLUCIA IBI46 17/12/04 DANSA AL PLA I BELTRA IBI47 18/12/04 XXV ANYS DE DANSA IBI48 24/12/04 PASSACARRER NOCHE BUENA IBI50 25/12/04 PASSACARRER DIA DE NADAL IBI51 28/12/04 1ER DIA DE DANSA IBI52 30/12/04 2ON DIA DE DANSA IBI

-5-

ANUARI 2004

Page 6: Sent Vermells nº5

Per si de cas fòra posible que alguna persona encara notinguera constància de l'existència de Castell Vermell, aquestpassat maig vam obrir nous horitzons participant, per segon anyconsecutiu, en les Jornades de Joventut que organitzal'Ajuntament d'Ibi. En dos dies plens d'activitats, la "Xent Xove",recolçada sempre per xaramiters veterans, professors i la JuntaDirectiva, vam donar a coneixer al col.lectiu més jove del poblequi som, què fem i com podien formar part d'aquesta aventurade viure la música.

Les Jornades de Joventut, emplaçades com a novetat en elParc de les Hortes, vénen realizant-se durant els últims set anys isón un important marc per a informar als joves de tota l'ofertacultural, educativa i esportiva que existeix al nostre voltant. Per sifòra poc, des dels col.legis i instituts es dóna suport a aquestainiciativa i és per això que no podiem desaprofitar l'oportunitatque se'ns oferia per presentar al poble la nostra escola.

Malgrat l'espai que ens va correspondre per col.locar l'estand(massa allunyat de l'aglomeració de gent que envoltava alstallers i molt prop del soroll insuportable de les minimotos) vampoder amenitzar l'ambient amb una sèrie d'actuacions en lesquals participaren quasi tots els instruments disponibles en eixemoment. Des dels saxos i clarinets fins al piano, passant per l'"estrena" de "Moros de l'Alqueria" o "Penyalba" per part de l'AulaOberta, i acabant per unes inspiradíssimes guitarristes que vanentonar també unes quantes cançons.

-6-

CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVES

A més a més vam mostrar una petita part de la col.lecciód'instruments antics que tenim al Museu i s'aprofità per donarinformació sobre el nou curs 2005-2006, fent una xicotetaenquesta d'alguns instruments que es podrien implantar enpròxims anys. D'altra banda la nit del divendres vam podergaudir d'una actuació, col.laborant amb Font Viva, del grupfolk Bufacordes, i al matí següent vam comtar amb un magníficconcert dels alumnes de percussió.

Però potser la millor cosa, com sempre, va ser el temps quevam passar junts, rient-se, cantant i coneixent-se més entrenosaltres.

Esperem, i segur que serà així, que els propers anys tambéparticipem en aquestes jornades, ja no pel fet en si mateix, sinoper passar-ho bé amb vosaltres.

Xent-Xove

CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVES - 2

-7-

Page 7: Sent Vermells nº5

Per si de cas fòra posible que alguna persona encara notinguera constància de l'existència de Castell Vermell, aquestpassat maig vam obrir nous horitzons participant, per segon anyconsecutiu, en les Jornades de Joventut que organitzal'Ajuntament d'Ibi. En dos dies plens d'activitats, la "Xent Xove",recolçada sempre per xaramiters veterans, professors i la JuntaDirectiva, vam donar a coneixer al col.lectiu més jove del poblequi som, què fem i com podien formar part d'aquesta aventurade viure la música.

Les Jornades de Joventut, emplaçades com a novetat en elParc de les Hortes, vénen realizant-se durant els últims set anys isón un important marc per a informar als joves de tota l'ofertacultural, educativa i esportiva que existeix al nostre voltant. Per sifòra poc, des dels col.legis i instituts es dóna suport a aquestainiciativa i és per això que no podiem desaprofitar l'oportunitatque se'ns oferia per presentar al poble la nostra escola.

Malgrat l'espai que ens va correspondre per col.locar l'estand(massa allunyat de l'aglomeració de gent que envoltava alstallers i molt prop del soroll insuportable de les minimotos) vampoder amenitzar l'ambient amb una sèrie d'actuacions en lesquals participaren quasi tots els instruments disponibles en eixemoment. Des dels saxos i clarinets fins al piano, passant per l'"estrena" de "Moros de l'Alqueria" o "Penyalba" per part de l'AulaOberta, i acabant per unes inspiradíssimes guitarristes que vanentonar també unes quantes cançons.

-6-

CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVES

A més a més vam mostrar una petita part de la col.lecciód'instruments antics que tenim al Museu i s'aprofità per donarinformació sobre el nou curs 2005-2006, fent una xicotetaenquesta d'alguns instruments que es podrien implantar enpròxims anys. D'altra banda la nit del divendres vam podergaudir d'una actuació, col.laborant amb Font Viva, del grupfolk Bufacordes, i al matí següent vam comtar amb un magníficconcert dels alumnes de percussió.

Però potser la millor cosa, com sempre, va ser el temps quevam passar junts, rient-se, cantant i coneixent-se més entrenosaltres.

Esperem, i segur que serà així, que els propers anys tambéparticipem en aquestes jornades, ja no pel fet en si mateix, sinoper passar-ho bé amb vosaltres.

Xent-Xove

CASTELL VERMELL CONECTA AMB ELS JOVES - 2

-7-

Page 8: Sent Vermells nº5

-8-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICACASTELL VERMELL 2004/2005

per Xavier Pastor i Picó

Estos Nadals, els Reis em van portar el llibre de BernardoGuillem Verdú, company músic de la Unió Musical d'Ibi, En un Masetd'Ibi, i fullejant-lo vaig caure en una il·lustració que mostrava un grupde músics desfilant vestits de moros. Es veu que em vaig pensar queeren xaramiters, perquè quan m'adoní estava llegint en la pàgina delcostat. Per si no teniu el llibre us diré que la imatge en qüestiórepresenta la Banda de Música dels Morets d'Ibi, formació que va serl'embrió de l'actual banda del nostre poble sota la direcció del mestreJosé Carbonell, en els duríssims anys de la postguerra. Però a bandade la curiosa història, em van impactar unes línies que no puc estar-me de reproduir ací.

Personalment no tinc elements de judici per a contrastar estesafirmacions. Però, per a mi, des de la perspectiva de l'Ibi actual, unpoble ric que es pot permetre mantenir una activitat culturalpermanent, la situació descrita és, si més no, il·lògica. Eren altrestemps, en què se subsistia a base de molt de treball en unescondicions molt difícils. No sé, o millor dit, no m'atrevesc a fer capvaloració. Tanmateix, una cosa sí que és certa, en comparació alspobles de la contornada, Ibi sempre ha tingut un cens de músics mésbé minso. Sempre hem estat per treballar, treballar i treballar, i hemacabat tan cansats que no hem tingut temps de massa més.

Afortunadament, les coses canvien i, encara que seguimtreballant molt, la gent d'Ibi hem aprés a gaudir més de la vida. I si noque ens ho contem a nosaltres. Perquè, què fem si no al CastellVermell: gaudir de la nostra afecció, que és fer música. Música per atot el nostre poble i, molt especialment, per a tots els nostres socis,amics i col·laboradors que any darrere any, i ja en són quasi deu,continuen animant-nos perquè no torne a dir-se mai més que a Ibi, lamúsica i el treball, són impossibles de lligar. Servesca el present relatde tot el que hem fet i ens ha passat des de la darrera assembleaordinària per a demostrar el contrari.

"...se ve claramente que ni a industriales ni a las autoridades interesaba tener unabanda de éxitos en Ibi; es más, era considerada una molestia debido a las faltas altrabajo por salir a tocar a otros pueblos. Había que terminar con aquella banda encarrera ascendente; además, para el pueblo de Ibi con una bandita de "ir por casa"sobra, una que sirviese para los actos que a ellos les interesasen. ¿Qué pudieracosechar éxitos? ¡Qué más da!”

L'assemblea ordinària de l'any 2004 tingué molts elements pera convertir-la en extraordinària. D'un costat, es van aprovar lareforma dels estatuts necessària per a adaptar-los a la nova lleid'associacions i, d'una altra banda, es va produir el relleu en la JuntaDirectiva en completar-se el període estatutàriament marcat. Dicrelleu, per dir que hi va haver eleccions, però la nova Junta que es vatriar era l'anterior amb molts pocs retocs. De fet, en ser l'úniccandidat que es va presentar, Alfonso Llorca fou reelegit com aPresident per unanimitat, incorporant al seu equip Jordi Ripoll, com anou secretari en substitució de Xavi Pastor, el qual va passar a fer-secàrrec de la tresoreria en el lloc de Juan Antonio Pla, a qui tots vanagrair el temps i els esforços dedicats a l'associació. Dins de l'ordre deldia, com ja és costum, també va entrar l'acord sobre l'ús dels diners deSolidari, els quals, esta volta van anar destinats a un orfenat que lesmonges franciscanes dirigeixen a l'Índia.

Així, amb el mateix bon ambient, van anar passant els assaigsdel més de març preparant les actuacions que ja teníem contractadesper al mes d'abril. Vam començar el dissabte, dia 3, participant en unconcert conjunt amb la colla de dolçainers la Safor de Gandia i elSogall de Castalla dins dels actes de la II Trobada de Dolçainers deCastalla. I tot just a l'endemà, com que era Diumenge de Rams, vamobrir, per segon any consecutiu, la processó de la confraria de laDolorosa de Cocentaina. A diferència de l'any anterior el temps es vaportar molt millor i poguérem tocar les peces triades per a l'ocasió,The Sales of Salisbury i New Rigadoon, sense patir tan de fred.M'imagine que per la mateixa raó va eixir molta més gent al carrer,cosa que va fer que ens sentírem molt més acompanyats.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 2

-9-

Page 9: Sent Vermells nº5

-8-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICACASTELL VERMELL 2004/2005

per Xavier Pastor i Picó

Estos Nadals, els Reis em van portar el llibre de BernardoGuillem Verdú, company músic de la Unió Musical d'Ibi, En un Masetd'Ibi, i fullejant-lo vaig caure en una il·lustració que mostrava un grupde músics desfilant vestits de moros. Es veu que em vaig pensar queeren xaramiters, perquè quan m'adoní estava llegint en la pàgina delcostat. Per si no teniu el llibre us diré que la imatge en qüestiórepresenta la Banda de Música dels Morets d'Ibi, formació que va serl'embrió de l'actual banda del nostre poble sota la direcció del mestreJosé Carbonell, en els duríssims anys de la postguerra. Però a bandade la curiosa història, em van impactar unes línies que no puc estar-me de reproduir ací.

Personalment no tinc elements de judici per a contrastar estesafirmacions. Però, per a mi, des de la perspectiva de l'Ibi actual, unpoble ric que es pot permetre mantenir una activitat culturalpermanent, la situació descrita és, si més no, il·lògica. Eren altrestemps, en què se subsistia a base de molt de treball en unescondicions molt difícils. No sé, o millor dit, no m'atrevesc a fer capvaloració. Tanmateix, una cosa sí que és certa, en comparació alspobles de la contornada, Ibi sempre ha tingut un cens de músics mésbé minso. Sempre hem estat per treballar, treballar i treballar, i hemacabat tan cansats que no hem tingut temps de massa més.

Afortunadament, les coses canvien i, encara que seguimtreballant molt, la gent d'Ibi hem aprés a gaudir més de la vida. I si noque ens ho contem a nosaltres. Perquè, què fem si no al CastellVermell: gaudir de la nostra afecció, que és fer música. Música per atot el nostre poble i, molt especialment, per a tots els nostres socis,amics i col·laboradors que any darrere any, i ja en són quasi deu,continuen animant-nos perquè no torne a dir-se mai més que a Ibi, lamúsica i el treball, són impossibles de lligar. Servesca el present relatde tot el que hem fet i ens ha passat des de la darrera assembleaordinària per a demostrar el contrari.

"...se ve claramente que ni a industriales ni a las autoridades interesaba tener unabanda de éxitos en Ibi; es más, era considerada una molestia debido a las faltas altrabajo por salir a tocar a otros pueblos. Había que terminar con aquella banda encarrera ascendente; además, para el pueblo de Ibi con una bandita de "ir por casa"sobra, una que sirviese para los actos que a ellos les interesasen. ¿Qué pudieracosechar éxitos? ¡Qué más da!”

L'assemblea ordinària de l'any 2004 tingué molts elements pera convertir-la en extraordinària. D'un costat, es van aprovar lareforma dels estatuts necessària per a adaptar-los a la nova lleid'associacions i, d'una altra banda, es va produir el relleu en la JuntaDirectiva en completar-se el període estatutàriament marcat. Dicrelleu, per dir que hi va haver eleccions, però la nova Junta que es vatriar era l'anterior amb molts pocs retocs. De fet, en ser l'úniccandidat que es va presentar, Alfonso Llorca fou reelegit com aPresident per unanimitat, incorporant al seu equip Jordi Ripoll, com anou secretari en substitució de Xavi Pastor, el qual va passar a fer-secàrrec de la tresoreria en el lloc de Juan Antonio Pla, a qui tots vanagrair el temps i els esforços dedicats a l'associació. Dins de l'ordre deldia, com ja és costum, també va entrar l'acord sobre l'ús dels diners deSolidari, els quals, esta volta van anar destinats a un orfenat que lesmonges franciscanes dirigeixen a l'Índia.

Així, amb el mateix bon ambient, van anar passant els assaigsdel més de març preparant les actuacions que ja teníem contractadesper al mes d'abril. Vam començar el dissabte, dia 3, participant en unconcert conjunt amb la colla de dolçainers la Safor de Gandia i elSogall de Castalla dins dels actes de la II Trobada de Dolçainers deCastalla. I tot just a l'endemà, com que era Diumenge de Rams, vamobrir, per segon any consecutiu, la processó de la confraria de laDolorosa de Cocentaina. A diferència de l'any anterior el temps es vaportar molt millor i poguérem tocar les peces triades per a l'ocasió,The Sales of Salisbury i New Rigadoon, sense patir tan de fred.M'imagine que per la mateixa raó va eixir molta més gent al carrer,cosa que va fer que ens sentírem molt més acompanyats.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 2

-9-

Page 10: Sent Vermells nº5

Però a on el calor de la gent no va faltar, malgrat i tot la pluja,va ser en l'entrada mora d'Alcoi, acte en què férem dues passades. Laprimera acompanyant un grup d'emirs del capità de la filà Verds, ambla composició de Bene Alfarjia, i la segona en el seguici de l'Alferes dela filà Magenta, tocant la peça l'Entrada dels Kàbiles per al ballet deViginia Bolufer. Musicalment, tret de les complicacions típiques delsnervis, sonàrem prou bé i ens vam acoblar perfectament amb el grupde metalls que ens van reforçar en la primera passada. Tanmateix, lanota graciosa, per no dir res pitjor, la va posar la pluja, perquè ens vaenganyar en la primera baixada fent-nos creure que no faria acte depresencia, per a agarrar-nos després per davant en la segona tocata.Encara que parava i movia, quan estàvem aplegant a la plaçad'Espanya començà a ploure fort i, com solem dir per Ibi, ens en vacaure pel "rabo", perquè ja no va parar. A nosaltres i a les ballarines,que com anaven prou fresquetes, encara ho passarien pitjor.

A banda d'açò, abans d'acabar el més d'abril, la Xent Xove vaparticipar en les Jornades de Joventut que organitza el nostreAjuntament. Fent torns per animar el seus amics i coneguts a gaudiramb nosaltres, repartiren fullets informatius, llibres i bon humor itambé animaren l'ambient de la Casa de la Cultura amb la música delsseus instruments.

Ja en maig, l'acte central del mes va ser el concert que elsmestres de l'escola feren al teatre del centre Cultural el dia 15. Unainiciativa de Bene que, malgrat els nervis que tots van passar, caldràrepetir en el futur donada la resposta del públic, que quasi omplí elsaló d'actes de la Casa de la Cultura, i el bon resultat que va donar. Elconcert, que va basar el seu programa en peces populars i clàssiquesmolt variades, tingué els seus millors moments, sense desmeréixer laresta, en les peces tocades pel grup de percussió de Castalla i en l'AveMaria i l'Adagio tocats per Sergio al Piano i Bene a la Xaramita.Abandadel concert, cal dir que, prèviamente, arran d'un contacte fet en latrobada de nanos i gegants del Pinós de l'any passat, el dia 4 delmateix mes vam estar en Caravaca de la Cruz tocant per a un ballet dela filà femenina de los Reales Halcones Negros el clàssic, ja massaclàssic, de la música xaramito-festera Xavier el Coixo. I ja quasiacabant el mes, vam fer una petita col·laboració amb el col·legid'educació especial d'Alcoi, a on tocàrem peces populars i tradicionalsper als xiquets.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 3

-10-

I si maig va ser un més relativament tranquil en quant aeixides, juny encara ho fou més, ja que el grup en ple només en tinguéuna, la inauguració de les 24 hores esportives amb un passacarrer desde l'Ajuntament fins al poliesportiu municipal. Llevat d'acò,Bufacordes va fer una petita col·laboració amb el grup de teatre FontViva posant la nota musical a un recital de poesia que van fer el dia 18.Ara bé, no obstant les poques actuacions de juny, el treball del grupdurant eix més no va decaure, ans al contrari va augmentar perpreparar el ja tradicional final de curs i les actuacions festeres que jaes tenien compromeses per al mes de juliol.

Així doncs, només entrar en el primer més fort de l'estiu, tinguéremun dels nostres actes ja més tradicionals, el final de curs de l'escola,que enguany va significar el debut d'alumnes de les noves disciplinesque s'hi imparteixen, com ara guitarra, metalls i clarinet. Una voltaacabat el concert, com altres anys, preparàrem un sopar fred alsjardins de la Casa de la Cultura a on tots els amics i companys que vanvoler ens van acompanyar. Amb gairebé dues-centes personesassistents fou un èxit de públic i organització, fet que cal agrairespecialment als furriers, Ana, Carlos i Fernando que cada vegada sesuperen més. I lògicament, tot seguit, festa fins la matinada.Enguany, amenitzada per la Xent Xove que s'encarregà del'ambientació musical. Es tenia pensat que fos Bufacordes qui ho fesperò la malaltia d'un dels seus components ho va impedir. A l'altraserà. Afortunadament no fou res greu, perquè pocs dies després, elgrup folk va fer un concert d'ominosa memòria a la fresca delQuiosquet de la Glorieta d'Espanya.

-11-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 4

Page 11: Sent Vermells nº5

Però a on el calor de la gent no va faltar, malgrat i tot la pluja,va ser en l'entrada mora d'Alcoi, acte en què férem dues passades. Laprimera acompanyant un grup d'emirs del capità de la filà Verds, ambla composició de Bene Alfarjia, i la segona en el seguici de l'Alferes dela filà Magenta, tocant la peça l'Entrada dels Kàbiles per al ballet deViginia Bolufer. Musicalment, tret de les complicacions típiques delsnervis, sonàrem prou bé i ens vam acoblar perfectament amb el grupde metalls que ens van reforçar en la primera passada. Tanmateix, lanota graciosa, per no dir res pitjor, la va posar la pluja, perquè ens vaenganyar en la primera baixada fent-nos creure que no faria acte depresencia, per a agarrar-nos després per davant en la segona tocata.Encara que parava i movia, quan estàvem aplegant a la plaçad'Espanya començà a ploure fort i, com solem dir per Ibi, ens en vacaure pel "rabo", perquè ja no va parar. A nosaltres i a les ballarines,que com anaven prou fresquetes, encara ho passarien pitjor.

A banda d'açò, abans d'acabar el més d'abril, la Xent Xove vaparticipar en les Jornades de Joventut que organitza el nostreAjuntament. Fent torns per animar el seus amics i coneguts a gaudiramb nosaltres, repartiren fullets informatius, llibres i bon humor itambé animaren l'ambient de la Casa de la Cultura amb la música delsseus instruments.

Ja en maig, l'acte central del mes va ser el concert que elsmestres de l'escola feren al teatre del centre Cultural el dia 15. Unainiciativa de Bene que, malgrat els nervis que tots van passar, caldràrepetir en el futur donada la resposta del públic, que quasi omplí elsaló d'actes de la Casa de la Cultura, i el bon resultat que va donar. Elconcert, que va basar el seu programa en peces populars i clàssiquesmolt variades, tingué els seus millors moments, sense desmeréixer laresta, en les peces tocades pel grup de percussió de Castalla i en l'AveMaria i l'Adagio tocats per Sergio al Piano i Bene a la Xaramita.Abandadel concert, cal dir que, prèviamente, arran d'un contacte fet en latrobada de nanos i gegants del Pinós de l'any passat, el dia 4 delmateix mes vam estar en Caravaca de la Cruz tocant per a un ballet dela filà femenina de los Reales Halcones Negros el clàssic, ja massaclàssic, de la música xaramito-festera Xavier el Coixo. I ja quasiacabant el mes, vam fer una petita col·laboració amb el col·legid'educació especial d'Alcoi, a on tocàrem peces populars i tradicionalsper als xiquets.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 3

-10-

I si maig va ser un més relativament tranquil en quant aeixides, juny encara ho fou més, ja que el grup en ple només en tinguéuna, la inauguració de les 24 hores esportives amb un passacarrer desde l'Ajuntament fins al poliesportiu municipal. Llevat d'acò,Bufacordes va fer una petita col·laboració amb el grup de teatre FontViva posant la nota musical a un recital de poesia que van fer el dia 18.Ara bé, no obstant les poques actuacions de juny, el treball del grupdurant eix més no va decaure, ans al contrari va augmentar perpreparar el ja tradicional final de curs i les actuacions festeres que jaes tenien compromeses per al mes de juliol.

Així doncs, només entrar en el primer més fort de l'estiu, tinguéremun dels nostres actes ja més tradicionals, el final de curs de l'escola,que enguany va significar el debut d'alumnes de les noves disciplinesque s'hi imparteixen, com ara guitarra, metalls i clarinet. Una voltaacabat el concert, com altres anys, preparàrem un sopar fred alsjardins de la Casa de la Cultura a on tots els amics i companys que vanvoler ens van acompanyar. Amb gairebé dues-centes personesassistents fou un èxit de públic i organització, fet que cal agrairespecialment als furriers, Ana, Carlos i Fernando que cada vegada sesuperen més. I lògicament, tot seguit, festa fins la matinada.Enguany, amenitzada per la Xent Xove que s'encarregà del'ambientació musical. Es tenia pensat que fos Bufacordes qui ho fesperò la malaltia d'un dels seus components ho va impedir. A l'altraserà. Afortunadament no fou res greu, perquè pocs dies després, elgrup folk va fer un concert d'ominosa memòria a la fresca delQuiosquet de la Glorieta d'Espanya.

-11-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 4

Page 12: Sent Vermells nº5

En quant a les actuacions externes de juliol, contar ques'iniciaren amb la ja habitual ex-dansada del Gusanito, ara de laDolçura, i van seguir amb dues eixides a Xàbia i a la Vila Joiosamarcades per la forta xafogor que va fer a totes dues. En la primera, aXàbia, vam tocar la composició Sahara per al ballet de Inma Cortés,acompanyats d'un grup de metalls, com ja és cada volta més habitual,i en la segona isquérem amb el ballet de Virgínia Bolufer amb lamateixa actuació que férem en l'entrada d'Alcoi per a l'Alferes moro,l'Entrà dels Kabiles. Tant un dia com l'altre qui millor s'ho va passarforen els turistes estrangers, que no paraven d'aplaudir.

I així vam passar l'estiu, que ja només va donar de sí per acelebrar la festa del Salvador, patró d'Ibi, el dia 6 d'agost en plenesvacances. Igual que l'any passat férem un passacarrer per convidar atots els ibiers al sopar popular que es va fer al Parc de les Hortes.

No obstant, si volem ser rigorosos, no podem dir que l'estiu vaacabar amb la festa del patró, perquè, com tots els anys,immediatament després de la Mare de Déu d'Agost començàrem elsassaigs per preparar les festes de setembre, que l'any passat forenespecialment intenses degut a la confiança dipositada en nosaltresper la Comissió de Festes. De fet, la primera prova de foc va ser elsprimers dies de novena, en concret, el dia 3 de setembre, en què vamacompanyar una comparsa, els Almoràvits en les entradetes. Desprésd'un petit xàfec que durà cinc minuts, tot just abans de l'inici del'acte, baixàrem de l'Ajuntament fins a la plaça del doctor SanchisBanús amb marxes mores comAlfarjia, Cinquantenari Pirata, Llanero iPresident, molt ben tocades, i un Xavier, el Coixo que continuaresistint-se a eixir bé. Fou el preludi de tres dies i una nit en què novam parar i que s'iniciaren amb la fanfàrria de Bene el Pregó, lamateixa nit de l'Olleta. L'anecdota d'enguany va estar en què, per unaerrada del protocol, en lloc d'anunciar el discurs de l'Alcaldessa el vamtancar.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 5

-12-

El dia del Passeig, com tots els anys va ser un dia de moltafaena. Ja de bon matí posàrem so de percussió a un original muntatgeque el grup local de teatre Font Viva va preparar per al seguici delcapità Cristià, Vicente González de la comparsa Cides. I després elgrup de xaramiters complet isqué amb l'abanderadaAlmogàver tocantAllemande. Com que la majoria dels xiquets de l'escola que solenacompanyar-nos havia eixit en la primera actuació, haguérem debuscar reforços per a tocar caixes, tabals i panderos en la segonapassada. De vesprada, anàvem a tocar dividits en dos grups per alcapità Tuareg, Carlos Valls. No obstant, la cosa venia molt justa i vamdemanar ajuda als companys del Sogall de Castalla que ens vanreemplaçar en una de les passades tocant Capità Moro d'Ontinyent del'Abuelo Bene.Aon no vam fallar fou en l'altra actuació, en què el grupen ple interpretà la Sarraïna per al ballet d'Anna Sarabia. Més tard, i japer a tancar el dia, encara vam tornar a eixir amb l'abanderada Piratatocant la marxa mora de Bene Cinquantenari Pirata.

Fins ara res d'extraordinari, però el segon dia de festes, quenormalment en anys anteriors s'havia limitat a tocar en l'Ofrena deflors, l'any passat també va estar prou ple de coses. Aíxí, fórem elsprimers dels primers i els darrers del darrers, puix en el primer actedel dia, la Desfilada Infantil, obrírem el passeig com a seguici de laComissió amb el passodoble del pare de Bene Teixereta i en el darrer,l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu, tancàrem la desfilada tocant per alsmembres de la Comissió de Festes la composició The Earl of Salisbury.Tanmateix, la novetat més significativa de l'any passat va estar enl'ambaixada a on iniciàrem el seguici del ambaixador moro per a ferdesprés l'anunci dels parlaments. Mentre les xaramites s'aproximavenal castell tocant l'Entrada dels Kabiles, els metalls les hi esperaven,per a tot seguit interpretar una variant del Pregó del dia de l'Olletaque hem anomenat el Pregó. 2 Crides. A l'endemà, en l'ambaixadacristiana vam fer igual, però esta vegada les xaramites es vanaproximar amb la peça The King of Denmark. En principi lesinnovacions introduïdes no van quedar malament i les impressionsreplegades no van estar roïnes. No obstant, els canvis produïts al si dela Comissió han fet que esta valenta idea no tinga continuïtatenguany.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 6

-13-

Page 13: Sent Vermells nº5

En quant a les actuacions externes de juliol, contar ques'iniciaren amb la ja habitual ex-dansada del Gusanito, ara de laDolçura, i van seguir amb dues eixides a Xàbia i a la Vila Joiosamarcades per la forta xafogor que va fer a totes dues. En la primera, aXàbia, vam tocar la composició Sahara per al ballet de Inma Cortés,acompanyats d'un grup de metalls, com ja és cada volta més habitual,i en la segona isquérem amb el ballet de Virgínia Bolufer amb lamateixa actuació que férem en l'entrada d'Alcoi per a l'Alferes moro,l'Entrà dels Kabiles. Tant un dia com l'altre qui millor s'ho va passarforen els turistes estrangers, que no paraven d'aplaudir.

I així vam passar l'estiu, que ja només va donar de sí per acelebrar la festa del Salvador, patró d'Ibi, el dia 6 d'agost en plenesvacances. Igual que l'any passat férem un passacarrer per convidar atots els ibiers al sopar popular que es va fer al Parc de les Hortes.

No obstant, si volem ser rigorosos, no podem dir que l'estiu vaacabar amb la festa del patró, perquè, com tots els anys,immediatament després de la Mare de Déu d'Agost començàrem elsassaigs per preparar les festes de setembre, que l'any passat forenespecialment intenses degut a la confiança dipositada en nosaltresper la Comissió de Festes. De fet, la primera prova de foc va ser elsprimers dies de novena, en concret, el dia 3 de setembre, en què vamacompanyar una comparsa, els Almoràvits en les entradetes. Desprésd'un petit xàfec que durà cinc minuts, tot just abans de l'inici del'acte, baixàrem de l'Ajuntament fins a la plaça del doctor SanchisBanús amb marxes mores comAlfarjia, Cinquantenari Pirata, Llanero iPresident, molt ben tocades, i un Xavier, el Coixo que continuaresistint-se a eixir bé. Fou el preludi de tres dies i una nit en què novam parar i que s'iniciaren amb la fanfàrria de Bene el Pregó, lamateixa nit de l'Olleta. L'anecdota d'enguany va estar en què, per unaerrada del protocol, en lloc d'anunciar el discurs de l'Alcaldessa el vamtancar.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 5

-12-

El dia del Passeig, com tots els anys va ser un dia de moltafaena. Ja de bon matí posàrem so de percussió a un original muntatgeque el grup local de teatre Font Viva va preparar per al seguici delcapità Cristià, Vicente González de la comparsa Cides. I després elgrup de xaramiters complet isqué amb l'abanderadaAlmogàver tocantAllemande. Com que la majoria dels xiquets de l'escola que solenacompanyar-nos havia eixit en la primera actuació, haguérem debuscar reforços per a tocar caixes, tabals i panderos en la segonapassada. De vesprada, anàvem a tocar dividits en dos grups per alcapità Tuareg, Carlos Valls. No obstant, la cosa venia molt justa i vamdemanar ajuda als companys del Sogall de Castalla que ens vanreemplaçar en una de les passades tocant Capità Moro d'Ontinyent del'Abuelo Bene.Aon no vam fallar fou en l'altra actuació, en què el grupen ple interpretà la Sarraïna per al ballet d'Anna Sarabia. Més tard, i japer a tancar el dia, encara vam tornar a eixir amb l'abanderada Piratatocant la marxa mora de Bene Cinquantenari Pirata.

Fins ara res d'extraordinari, però el segon dia de festes, quenormalment en anys anteriors s'havia limitat a tocar en l'Ofrena deflors, l'any passat també va estar prou ple de coses. Aíxí, fórem elsprimers dels primers i els darrers del darrers, puix en el primer actedel dia, la Desfilada Infantil, obrírem el passeig com a seguici de laComissió amb el passodoble del pare de Bene Teixereta i en el darrer,l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu, tancàrem la desfilada tocant per alsmembres de la Comissió de Festes la composició The Earl of Salisbury.Tanmateix, la novetat més significativa de l'any passat va estar enl'ambaixada a on iniciàrem el seguici del ambaixador moro per a ferdesprés l'anunci dels parlaments. Mentre les xaramites s'aproximavenal castell tocant l'Entrada dels Kabiles, els metalls les hi esperaven,per a tot seguit interpretar una variant del Pregó del dia de l'Olletaque hem anomenat el Pregó. 2 Crides. A l'endemà, en l'ambaixadacristiana vam fer igual, però esta vegada les xaramites es vanaproximar amb la peça The King of Denmark. En principi lesinnovacions introduïdes no van quedar malament i les impressionsreplegades no van estar roïnes. No obstant, els canvis produïts al si dela Comissió han fet que esta valenta idea no tinga continuïtatenguany.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 6

-13-

Page 14: Sent Vermells nº5

Però, potser, per a mi, el millor de tota la campanya de festessiga la cloenda, la paella a Sant Pasqual per a tots els socis, amics icontractadors. Una experiència que fa dos anys va agradar molt i quel'any passat vam repetir. Després del dinar, en excel·lent harmonia,tocàrem una estona la xaramita i quan ja semblava que la cosadequeia es va organitzar un partidet de futbol entre la Xent Xove i laXent Matxor. Encara que tot l'encontre va anar per davant la XentMatxor, a la fi vam perdre en fer la Xent Xove el gol d'or. Va estar unaestona molt divertida en què emulàrem els frares de l'anunci decervesa amb tan mala fortuna que la pilota sempre se n'anava costeracap avall. Fins i tot el director artístic va anotar un gol, que vareconéixer que era el primer de la seua vida.

Una volta passades les festes, i ja recuperats de l'empatxd'actuacions el grup en ple va tornar a la seguideta, la qual cosa no voldir que estiguérem parats, sinó simplement que les actuacions quetinguérem foren les ja fixes d'esta època de l'any, tret d'alguna petitacol·laboració al poble.

La primera cita fou la celebració del dia dels valencians, per alqual vam tenir l'habitual cercavila que fem des del Castell fins al Parcde les Hortes el mateix dia 9 d'octubre amb peces com Serra deMariola, Teixereta, i Toc de Cucanyes, a part de les ja habituals el TioPep i el Cabasset entre d'altres. I pocs dies després, el 14 del mateixmes vam acompanyar la torxa del Correllengua al seu pas per Ibi enuna actuació quasi improvisada donada la poca antelació amb que ensvan avisar.

Més endavant, ja en novembre, seguírem amb l'obertura de laSetmana de Teatre Amateur i la inauguració del Mercat Medieval.L'obertura de la Setmana de TeatreAmateur és un acte senzill, en què,com en anys anteriors, vam acompanyar els xiquets del taller deteatre de Font Viva en un passacarrer per a advertir i recordar a pobleque podien gaudir d'unes excel·lents representacions teatrals durantels següents set dies. Igualment, la inauguració del Mercat Medievaltambé tingué l'esquema habitual d'anteriors ocasions, tret de quèenguany l'ambient va estar un poc gelat perquè les parades encara noestaven a punt i, siga pels problemes amb la llum o altres coses, totestava molt retardat. No obstant això, nosaltres férem la nostra faenapegant una volta pels carrers del poble vell amb peces de cairemedieval comAllemande, Bransle de la Royne, Danse du roi i altres.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 7

-14-

I així, a poc a poc, ens vam plantar en desembre, mes que estàpresidit pel sopar de Nadal i per tots els actes entorn a les festesd'Hivern, Nadal i Reis. Si seguim l'ordre cronològic dels actesesmentats el correcte és començar pel sopar de Nadal, que l'anypassat celebràrem el dia 11. Amb la mateixa fórmula que el 2003, elball de després va estar amenitzat per Bonet and Company, amb unanova modalitat de cançó, la cançò en morse, ara tinc veu ara ja no entinc i endevina tu el que falta enmig. Tanmateix els gransprotagonistes de la nit van ser els Alfonsos, que no els Albertos;Alfonso Gállego i Alfonso Llorca, que van fer saltar l'auditori fins benentrada la matinada.

De les festes d'Hivern, i les de Nadal i Reis, a banda dels acteshabituals, en què enguany ja s'ha consolidat la deserció del sonet delsactes matinals dels dies de danses, el més destacable fou lacommemoració del 25 aniversari de recuperació de les festes,celebració que va tenir en la edició d'un llibre recopilatori i en unhomenatge a la festa, els seus protagonistes i tots els qui la fanpossible de forma més circumspecta, els seus actes centrals. Al llibre,escrit per Sergi Gómez i Antonio Ariño es fa un repàs de tots els actesentorn dels quals giren les celebracions i la seua història més recent,sense oblidar els seus antecedents presentant interessantsparal·lelismes amb celebracions similars d'altres pobles del nostreentorn. No voldria tancar est punt sense recordar abans que el dia 17,estiguérem amb els xiquets d'infantil i de primer cicle de primària delcol·legi Pla i Beltrà, els quals van fer la seua dansà particular al patidel centre. Un acte, senzill i curt, però que va resultar moltagradable.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 8

-15-

Page 15: Sent Vermells nº5

Però, potser, per a mi, el millor de tota la campanya de festessiga la cloenda, la paella a Sant Pasqual per a tots els socis, amics icontractadors. Una experiència que fa dos anys va agradar molt i quel'any passat vam repetir. Després del dinar, en excel·lent harmonia,tocàrem una estona la xaramita i quan ja semblava que la cosadequeia es va organitzar un partidet de futbol entre la Xent Xove i laXent Matxor. Encara que tot l'encontre va anar per davant la XentMatxor, a la fi vam perdre en fer la Xent Xove el gol d'or. Va estar unaestona molt divertida en què emulàrem els frares de l'anunci decervesa amb tan mala fortuna que la pilota sempre se n'anava costeracap avall. Fins i tot el director artístic va anotar un gol, que vareconéixer que era el primer de la seua vida.

Una volta passades les festes, i ja recuperats de l'empatxd'actuacions el grup en ple va tornar a la seguideta, la qual cosa no voldir que estiguérem parats, sinó simplement que les actuacions quetinguérem foren les ja fixes d'esta època de l'any, tret d'alguna petitacol·laboració al poble.

La primera cita fou la celebració del dia dels valencians, per alqual vam tenir l'habitual cercavila que fem des del Castell fins al Parcde les Hortes el mateix dia 9 d'octubre amb peces com Serra deMariola, Teixereta, i Toc de Cucanyes, a part de les ja habituals el TioPep i el Cabasset entre d'altres. I pocs dies després, el 14 del mateixmes vam acompanyar la torxa del Correllengua al seu pas per Ibi enuna actuació quasi improvisada donada la poca antelació amb que ensvan avisar.

Més endavant, ja en novembre, seguírem amb l'obertura de laSetmana de Teatre Amateur i la inauguració del Mercat Medieval.L'obertura de la Setmana de TeatreAmateur és un acte senzill, en què,com en anys anteriors, vam acompanyar els xiquets del taller deteatre de Font Viva en un passacarrer per a advertir i recordar a pobleque podien gaudir d'unes excel·lents representacions teatrals durantels següents set dies. Igualment, la inauguració del Mercat Medievaltambé tingué l'esquema habitual d'anteriors ocasions, tret de quèenguany l'ambient va estar un poc gelat perquè les parades encara noestaven a punt i, siga pels problemes amb la llum o altres coses, totestava molt retardat. No obstant això, nosaltres férem la nostra faenapegant una volta pels carrers del poble vell amb peces de cairemedieval comAllemande, Bransle de la Royne, Danse du roi i altres.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 7

-14-

I així, a poc a poc, ens vam plantar en desembre, mes que estàpresidit pel sopar de Nadal i per tots els actes entorn a les festesd'Hivern, Nadal i Reis. Si seguim l'ordre cronològic dels actesesmentats el correcte és començar pel sopar de Nadal, que l'anypassat celebràrem el dia 11. Amb la mateixa fórmula que el 2003, elball de després va estar amenitzat per Bonet and Company, amb unanova modalitat de cançó, la cançò en morse, ara tinc veu ara ja no entinc i endevina tu el que falta enmig. Tanmateix els gransprotagonistes de la nit van ser els Alfonsos, que no els Albertos;Alfonso Gállego i Alfonso Llorca, que van fer saltar l'auditori fins benentrada la matinada.

De les festes d'Hivern, i les de Nadal i Reis, a banda dels acteshabituals, en què enguany ja s'ha consolidat la deserció del sonet delsactes matinals dels dies de danses, el més destacable fou lacommemoració del 25 aniversari de recuperació de les festes,celebració que va tenir en la edició d'un llibre recopilatori i en unhomenatge a la festa, els seus protagonistes i tots els qui la fanpossible de forma més circumspecta, els seus actes centrals. Al llibre,escrit per Sergi Gómez i Antonio Ariño es fa un repàs de tots els actesentorn dels quals giren les celebracions i la seua història més recent,sense oblidar els seus antecedents presentant interessantsparal·lelismes amb celebracions similars d'altres pobles del nostreentorn. No voldria tancar est punt sense recordar abans que el dia 17,estiguérem amb els xiquets d'infantil i de primer cicle de primària delcol·legi Pla i Beltrà, els quals van fer la seua dansà particular al patidel centre. Un acte, senzill i curt, però que va resultar moltagradable.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 8

-15-

Page 16: Sent Vermells nº5

I poc ens queda ja, que no siga contar con ha començat 2005.Normalment els primers mesos de l'any estan marcats de forma moltespecífica per les carnestoltes i enguany, això encara ha resultat mésevident, car llevat d'una contractació poc habitual per a un bateig aPicassent el passat 27 de febrer, les altres dos actuacions que hemtingut han vingut motivades per esta festa, exaltació de la carn, entots els sentits de la paraula. La primera va ser un dijous, diatradicional de les carnestoltes ibieres, les de disfresses, xocolate isaginosa; en concret el dijous anterior al Dimecres de Cendra, dia enquè anàrem al Col·legi Teixereta per a ambientar als xiquets el seucaranaval particular. La segona, és una altra de les habituals, ladesfilada de les carnestoltes d'Ibi, que enguany, en caure la SetmanaSanta tan aviat va ser el dissabte 5 de març. Un any més hem obert ladesfilada junt a Font Viva; esta volta amb una mascarada venecianatípica del carnaval d'esta ciutat italiana. La peça triada per a l'ocasióha estat Trombona da Bahia una adaptació feta per Bene d'un tema deCarlinhos Brown, que al seu torn es va recolzar en una gallarda delsegle XVII per a una part de la composició.

Amb açò acabem el relat del que ens ha passat i em fet en lesnostres eixides i actuacions. Tanmateix, enguany no podem tancar lacrònica sense fer esment d'un fet excepcional: l'atorgament per partde l'Ajuntament d'Ibi del reconeixement com a entitat cultural del'any. Premi, del qual se'ns va fer donació en l'acte institucional del Diade Reis al saló d'actes de la Casa Consistorial i que suposa un petitesperó per a tots per a seguir avançant.

I açò és tot! Com veieu per a nosaltres sí que és factible unirtreball i música. I a més a més, passant-nos-ho bé. Eix és el nostremajor èxit. El temps dirà si anem errats o no, i ja vorem a on ensporta, però mentre seguim gaudint tant com ara el que diguen opensen de nosaltres tant ens fa. I si no que els ho conten a la XentXove, a qui des d'ací vull donar la benvinguda com a col·lectiu ianimar-los a que ens ajuden a tots a mantenir l'esperit jove del CastellVermell.

Moltes gràcies per la vostra atenció i fins l'any que ve.

Xavier Pastor i Picó.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 9

-16-

Nuestros paisanos y amigos de"Font Viva" ganaron el primer premio en el XVIII

Certamen de Alicante a Escena, Muestra deTeatro Amateur 2005, con la obra"P ín tame en la E te rn idad" , de l lrecientemente desaparecido AlbertoMiralles.

Culminan así, por ahora, unabrillante gira nac iona l ja lonada de premios y

reconocimientos que han ido desde el premioal mejor grupo, mejor obra, mejor dirección,mejor actor, hasta incluso mejor vestuario,etc. en localidades como Haro "CertamenNacional de Teatro Garnacha de Rioja", LaNucía, Santo Domingo de la Calzada,Benavente, Villacañas...etc. Este último

premio fue recogido por su directora Susana Hidalgo quien, muy emocionada,tuvo palabras de agradecimiento para "todas".

El premio al mejor actor recayó en Chema Escribano, con lo que a"Font Viva" solo le faltó el de mejor actriz para alzarse con todos los galardones.La gala estuvo brillantemente "entretenida" por el grupo de teatro clásico de laUniversidad de Alicante que interpretaron una divertida "Lisístrata" deAristófenes, siendo ocurrentemente interrumpida para entregar los premiosdel certamen.

El Grupo Cultural Font -Viva Teatre se fundó en 1963, ha recibido elpremio Tablas 2000 por la Federación de Teatre Amateur de la ComunidadValenciana y tras diversas etapas de regular actividad se encuentra ahora en sumejor momento gracias a un excelente equipo humano y profesional.

Sin duda con la creación de la Escuela/Taller de Teatro, en susdiversas secciones, el grupo apuesta por un futuro muy prometedor afianzadosobre un grupo veterano que este año ha logrado un reconocimiento más quemerecido.

Según ellos mismos señalan "Píntame en la Eternidad ", es hasta lafecha, su proyecto más ambicioso. Que sigan en esta línea y pues se las pintansolos... eternos éxitos tengan.

Actualmente llevan en cartel la obra para todos los públicos "HormigaZ" adaptación de la película "AntZ ", y cuentan con nosotros (Castell Vermell)para la Gala Centenario del Juguete prevista para noviembre de este año. Porúltimo señalar que en Marzo 2006 estrenarán "E.R." Josep María Benet.

Nuestra más sincera felicitación y: ¡Viva, Font Viva!Septiembre de 2005

Lliboriet

LA ENHORABUENA A “FONT VIVA”

-17-

Page 17: Sent Vermells nº5

I poc ens queda ja, que no siga contar con ha començat 2005.Normalment els primers mesos de l'any estan marcats de forma moltespecífica per les carnestoltes i enguany, això encara ha resultat mésevident, car llevat d'una contractació poc habitual per a un bateig aPicassent el passat 27 de febrer, les altres dos actuacions que hemtingut han vingut motivades per esta festa, exaltació de la carn, entots els sentits de la paraula. La primera va ser un dijous, diatradicional de les carnestoltes ibieres, les de disfresses, xocolate isaginosa; en concret el dijous anterior al Dimecres de Cendra, dia enquè anàrem al Col·legi Teixereta per a ambientar als xiquets el seucaranaval particular. La segona, és una altra de les habituals, ladesfilada de les carnestoltes d'Ibi, que enguany, en caure la SetmanaSanta tan aviat va ser el dissabte 5 de març. Un any més hem obert ladesfilada junt a Font Viva; esta volta amb una mascarada venecianatípica del carnaval d'esta ciutat italiana. La peça triada per a l'ocasióha estat Trombona da Bahia una adaptació feta per Bene d'un tema deCarlinhos Brown, que al seu torn es va recolzar en una gallarda delsegle XVII per a una part de la composició.

Amb açò acabem el relat del que ens ha passat i em fet en lesnostres eixides i actuacions. Tanmateix, enguany no podem tancar lacrònica sense fer esment d'un fet excepcional: l'atorgament per partde l'Ajuntament d'Ibi del reconeixement com a entitat cultural del'any. Premi, del qual se'ns va fer donació en l'acte institucional del Diade Reis al saló d'actes de la Casa Consistorial i que suposa un petitesperó per a tots per a seguir avançant.

I açò és tot! Com veieu per a nosaltres sí que és factible unirtreball i música. I a més a més, passant-nos-ho bé. Eix és el nostremajor èxit. El temps dirà si anem errats o no, i ja vorem a on ensporta, però mentre seguim gaudint tant com ara el que diguen opensen de nosaltres tant ens fa. I si no que els ho conten a la XentXove, a qui des d'ací vull donar la benvinguda com a col·lectiu ianimar-los a que ens ajuden a tots a mantenir l'esperit jove del CastellVermell.

Moltes gràcies per la vostra atenció i fins l'any que ve.

Xavier Pastor i Picó.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2004/2005 . 9

-16-

Nuestros paisanos y amigos de"Font Viva" ganaron el primer premio en el XVIII

Certamen de Alicante a Escena, Muestra deTeatro Amateur 2005, con la obra"P ín tame en la E te rn idad" , de l lrecientemente desaparecido AlbertoMiralles.

Culminan así, por ahora, unabrillante gira nac iona l ja lonada de premios y

reconocimientos que han ido desde el premioal mejor grupo, mejor obra, mejor dirección,mejor actor, hasta incluso mejor vestuario,etc. en localidades como Haro "CertamenNacional de Teatro Garnacha de Rioja", LaNucía, Santo Domingo de la Calzada,Benavente, Villacañas...etc. Este último

premio fue recogido por su directora Susana Hidalgo quien, muy emocionada,tuvo palabras de agradecimiento para "todas".

El premio al mejor actor recayó en Chema Escribano, con lo que a"Font Viva" solo le faltó el de mejor actriz para alzarse con todos los galardones.La gala estuvo brillantemente "entretenida" por el grupo de teatro clásico de laUniversidad de Alicante que interpretaron una divertida "Lisístrata" deAristófenes, siendo ocurrentemente interrumpida para entregar los premiosdel certamen.

El Grupo Cultural Font -Viva Teatre se fundó en 1963, ha recibido elpremio Tablas 2000 por la Federación de Teatre Amateur de la ComunidadValenciana y tras diversas etapas de regular actividad se encuentra ahora en sumejor momento gracias a un excelente equipo humano y profesional.

Sin duda con la creación de la Escuela/Taller de Teatro, en susdiversas secciones, el grupo apuesta por un futuro muy prometedor afianzadosobre un grupo veterano que este año ha logrado un reconocimiento más quemerecido.

Según ellos mismos señalan "Píntame en la Eternidad ", es hasta lafecha, su proyecto más ambicioso. Que sigan en esta línea y pues se las pintansolos... eternos éxitos tengan.

Actualmente llevan en cartel la obra para todos los públicos "HormigaZ" adaptación de la película "AntZ ", y cuentan con nosotros (Castell Vermell)para la Gala Centenario del Juguete prevista para noviembre de este año. Porúltimo señalar que en Marzo 2006 estrenarán "E.R." Josep María Benet.

Nuestra más sincera felicitación y: ¡Viva, Font Viva!Septiembre de 2005

Lliboriet

LA ENHORABUENA A “FONT VIVA”

-17-

Page 18: Sent Vermells nº5

CRONICA GRAFICA 2004

-18-

15-05-04 Assaig “Concert dels Mestres”.

28-05-04 Festa col-legi de educacio especial a Alcoi.

04-05-04 Entrada Mora a Caravaca.

22-04-04 Entrada Mora a Alcoi.

22-04-04 Entrada Mora a Alcoi.17-04-04 Esmorzaret al Castell.

-19-

CRONICA GRAFICA 2004-2

02-07-04 Assaig final de curs.

03-07-04 Final de curs.18-07-04 Viatge a Xabia

10-09-04 Entrada Cristiana a Ibi25-07-04 Entrada mora a la Vilajoiosa.

18-06-04 Concert de Bufacordes

Page 19: Sent Vermells nº5

CRONICA GRAFICA 2004

-18-

15-05-04 Assaig “Concert dels Mestres”.

28-05-04 Festa col-legi de educacio especial a Alcoi.

04-05-04 Entrada Mora a Caravaca.

22-04-04 Entrada Mora a Alcoi.

22-04-04 Entrada Mora a Alcoi.17-04-04 Esmorzaret al Castell.

-19-

CRONICA GRAFICA 2004-2

02-07-04 Assaig final de curs.

03-07-04 Final de curs.18-07-04 Viatge a Xabia

10-09-04 Entrada Cristiana a Ibi25-07-04 Entrada mora a la Vilajoiosa.

18-06-04 Concert de Bufacordes

Page 20: Sent Vermells nº5

-21-

CRONICA GRAFICA 2004-4

28-12-04 Primer dia de Dansa.

25-12-04 Bons dies, día de Nadal.

30-12-04 Segon día de Dansa.

17-12-04 Dansa al col-legi Plá i Beltrá.18-12-04 Preparan les danses

19-12-04 XXV Aniversari de les Festes d’Hivern.

CRONICA GRAFICA 2004-3

-20-

06-11-04 Setmana del Teatre.

26-09-04 Paella a San Pasqual.

11-09-04 Misa del Fester.

11-12-04 Bateig de Santa LLucia.

12-12-04 Día de Santa Llucia.11-12-04 Sopar de Nadal.

Page 21: Sent Vermells nº5

-21-

CRONICA GRAFICA 2004-4

28-12-04 Primer dia de Dansa.

25-12-04 Bons dies, día de Nadal.

30-12-04 Segon día de Dansa.

17-12-04 Dansa al col-legi Plá i Beltrá.18-12-04 Preparan les danses

19-12-04 XXV Aniversari de les Festes d’Hivern.

CRONICA GRAFICA 2004-3

-20-

06-11-04 Setmana del Teatre.

26-09-04 Paella a San Pasqual.

11-09-04 Misa del Fester.

11-12-04 Bateig de Santa LLucia.

12-12-04 Día de Santa Llucia.11-12-04 Sopar de Nadal.

Page 22: Sent Vermells nº5

ABRAMOS UN DEBATE

Aunque, a bote pronto, parece que oír o escuchar son la misma cosaexisten notables diferencia entre ambas funciones. Según el Diccionario de laReal Academia oír es percibir con el oído los sonidos y escuchar es aplicar eloído para oír, o también prestar atención a lo que se oye.

Hay quien, hechas estas premisas establece que la diferenciaentonces es que oír no es un acto voluntario, oímos mientras ejecutamos otrasfunciones como trabajar, pintar, leer. Sin embargo, escuchar es un actovoluntario mediante el que uno presta atención a lo que percibe: uno puede oírsin escuchar pero no puede escuchar sin oír.

Parece ser que otros idiomas también existe esta diferencia entre laspalabras inglesas listen (escuchar) y hear (oír); o en francés: écouter(escuchar) y entendre (oír).

Del mismo modo, analizado lo expuesto podríamos sacar enconclusión que la música puede oírse y escucharse. Y más concretamentecuando hacemos música lo más adecuado sería decir que escuchos música,pues la definición de oír, como acto involuntario, nos puede pareceincompleto.

A través de los años, numerosas definiciones de escuchar han sidopropuestas. Quizás, la más útil define el escuchar como el proceso de recibir,prestar atención y comprender mensajes auditivos; es decir, mensajestransmitidos a través del medio del sonido. El proceso se desenvuelve a travésde tres pasos secuenciales: recepción, atención y comprensión. Si realizamosuna exhaustiva consulta sobre los conceptos oir y escuchar, descubriremosque la palabra escuchar es aplicada siempre a un proceso de comprensión dela voz, del lenguaje hablado. De hecho existe un método creado por elotorrinolaringólogo francés Alfred A. Tomatis, pionero en el estudio de larelación entre el oído, la voz y la psique, y dedicado al desarrollo de la nuevaciencia del escuchar, y a un nuevo enfoque de intervención para corregir losmúltiples problemas asociados con deficiencias en nuestra facultad deescuchar que es en todo un método de comprensión oral.Tomatis descubrió que la voz y el oído son parte del mismo circuito cibernéticoneurológico, por lo que un cambio de respuesta en uno apareceráinmediatamente en el otro, formulando los siguientes principios:

1. La voz únicamente reproduce los sonidos que el oído puede escuchar.(ElEfecto Tomatis).2. Si se le da al oído la posibilidad de escuchar correctamente, la voz mejorainstantánea e inconscientemente.3. Es posible transformar la voz a través de una estimulación auditiva sostenidadurante cierto periodo de tiempo.

¿OIR O ESCUCHAR?

-23-

En el Tablón de Anuncios de Castell Vermell, como imaginomuchos de vosotros habréis observado, con intención deperiodicidad semanal, se exponen desde el mes de mayo unashojas que bajo el titulo genérico de "El Fossat", pretenden darinformación interesante sobre; músicos, escritores, instrumentosy noticias cercanas.

Gracias a esta iniciativa hemos podido saber "algo" de loscompositores; Salvador Bacarisse, Manuel Turrillas, FranciscoTárrega, Atahualpa Yupanqui, Eduardo di Capua, JuventinoRosas, Emilio Cebrián y Amando Blanquer, de triste y recientedesaparición. De los escritores Omar Khayyam, Bertolt Brecht,Ayn Rand, Hans Christian Andersen, Paul Valery (¿Pau Valero, encastellano?). Además hemos conocido el nombre de todos losinstrumentos en diferentes idiomas, y hablado de la tuba, elclarinete y los timbales.

Por último el apartado "nuestras noticias" nos permiteconocer de los aconteceres más cercanos.

Ni que decir tiene que "El Fossat" es un nuevo espacioabierto a todos los que nos sentimos parte de esta torre humanaal que llamamos Castell Vermell para conocer o dar a conocer"cosas" que nos interesan.

¿Qué es un Fossat?La traducción en castellano es Foso. Ese foso que circunda

como barrera de protección los castillos o fortalezas, quenosotros en vez de cocodrilos, serpientes o estacas vamos allenar de comunicación e información. Y, oye así se distraenmejor las esperas a las clases, ensayos, etc,

del Castell Vermell d'Ibi

BREUS NOTES AL TAULER

EL FOSSAT

-22-

Page 23: Sent Vermells nº5

ABRAMOS UN DEBATE

Aunque, a bote pronto, parece que oír o escuchar son la misma cosaexisten notables diferencia entre ambas funciones. Según el Diccionario de laReal Academia oír es percibir con el oído los sonidos y escuchar es aplicar eloído para oír, o también prestar atención a lo que se oye.

Hay quien, hechas estas premisas establece que la diferenciaentonces es que oír no es un acto voluntario, oímos mientras ejecutamos otrasfunciones como trabajar, pintar, leer. Sin embargo, escuchar es un actovoluntario mediante el que uno presta atención a lo que percibe: uno puede oírsin escuchar pero no puede escuchar sin oír.

Parece ser que otros idiomas también existe esta diferencia entre laspalabras inglesas listen (escuchar) y hear (oír); o en francés: écouter(escuchar) y entendre (oír).

Del mismo modo, analizado lo expuesto podríamos sacar enconclusión que la música puede oírse y escucharse. Y más concretamentecuando hacemos música lo más adecuado sería decir que escuchos música,pues la definición de oír, como acto involuntario, nos puede pareceincompleto.

A través de los años, numerosas definiciones de escuchar han sidopropuestas. Quizás, la más útil define el escuchar como el proceso de recibir,prestar atención y comprender mensajes auditivos; es decir, mensajestransmitidos a través del medio del sonido. El proceso se desenvuelve a travésde tres pasos secuenciales: recepción, atención y comprensión. Si realizamosuna exhaustiva consulta sobre los conceptos oir y escuchar, descubriremosque la palabra escuchar es aplicada siempre a un proceso de comprensión dela voz, del lenguaje hablado. De hecho existe un método creado por elotorrinolaringólogo francés Alfred A. Tomatis, pionero en el estudio de larelación entre el oído, la voz y la psique, y dedicado al desarrollo de la nuevaciencia del escuchar, y a un nuevo enfoque de intervención para corregir losmúltiples problemas asociados con deficiencias en nuestra facultad deescuchar que es en todo un método de comprensión oral.Tomatis descubrió que la voz y el oído son parte del mismo circuito cibernéticoneurológico, por lo que un cambio de respuesta en uno apareceráinmediatamente en el otro, formulando los siguientes principios:

1. La voz únicamente reproduce los sonidos que el oído puede escuchar.(ElEfecto Tomatis).2. Si se le da al oído la posibilidad de escuchar correctamente, la voz mejorainstantánea e inconscientemente.3. Es posible transformar la voz a través de una estimulación auditiva sostenidadurante cierto periodo de tiempo.

¿OIR O ESCUCHAR?

-23-

En el Tablón de Anuncios de Castell Vermell, como imaginomuchos de vosotros habréis observado, con intención deperiodicidad semanal, se exponen desde el mes de mayo unashojas que bajo el titulo genérico de "El Fossat", pretenden darinformación interesante sobre; músicos, escritores, instrumentosy noticias cercanas.

Gracias a esta iniciativa hemos podido saber "algo" de loscompositores; Salvador Bacarisse, Manuel Turrillas, FranciscoTárrega, Atahualpa Yupanqui, Eduardo di Capua, JuventinoRosas, Emilio Cebrián y Amando Blanquer, de triste y recientedesaparición. De los escritores Omar Khayyam, Bertolt Brecht,Ayn Rand, Hans Christian Andersen, Paul Valery (¿Pau Valero, encastellano?). Además hemos conocido el nombre de todos losinstrumentos en diferentes idiomas, y hablado de la tuba, elclarinete y los timbales.

Por último el apartado "nuestras noticias" nos permiteconocer de los aconteceres más cercanos.

Ni que decir tiene que "El Fossat" es un nuevo espacioabierto a todos los que nos sentimos parte de esta torre humanaal que llamamos Castell Vermell para conocer o dar a conocer"cosas" que nos interesan.

¿Qué es un Fossat?La traducción en castellano es Foso. Ese foso que circunda

como barrera de protección los castillos o fortalezas, quenosotros en vez de cocodrilos, serpientes o estacas vamos allenar de comunicación e información. Y, oye así se distraenmejor las esperas a las clases, ensayos, etc,

del Castell Vermell d'Ibi

BREUS NOTES AL TAULER

EL FOSSAT

-22-

Page 24: Sent Vermells nº5

El oído es el primero de nuestros sentidos en desarrollarsecompletamente y tiene un papel primordial de estimulación sensorial en laontogénesis del cerebro y del sistema nervioso durante la etapa prenatal. Elescuchar es vital durante todas las etapas del desarrollo- la infancia, los añosescolares, la vida adulta y la tercera edad. Precisamente porque el escuchar estan básico, una distorsión puede afectar a tantas áreas de importancia en lavida humana. Afortunadamente a través de la Terapia Auditiva es posiblemejorar la escucha, lo que permite al individuo realizar más ampliamente supotencial humano.

" Oír es una acción pasiva que se ubica dentro del territorio de la sensación,mientras que escuchar es un proceso activo que se ubica dentro delterritorio de la percepción. Los dos son totalmente diferentes. Oír esesencialmente pasivo; el escuchar requiere adaptación voluntaria. Cuandoel oír da paso a escuchar, la conciencia de uno se aumenta, la voluntad seactiva, y todos los aspectos de nuestro ser se involucran al mismo tiempo. Laconcentración y la memoria, nuestra inmensa memoria, son testimonios denuestra habilidad de escuchar". Alfred A. Tomatis, 1987.

Todo esto está muy bien pero, a lo que íbamos, ¿La música se escuchao se oye? La música no es lenguaje hablado; puede serlo parcialmente unacanción en la parte de "letra" que comporta pero ¿el lenguaje musical seescucha o se oye?.

Mi parecer es que una vez más la pobreza de lenguaje técnico aplicadoa la música deja sin definición el sentir la música. La música se oye y a más amás también se puede oír con detenimiento...en silencio. Si, si, por que losmúsicos en silencio "oyen" música así como los sordos escuchan como losdemás hablan. Y ojo, la música es no solo una línea melódica, la música implicasonido, con lo que ello comporta de nota fundamental, secundarias oarmónicos; afinación, armonía en su concepto de acorde y estructura,instrumentación, interpretación....ruidos...factores de rememoración en lamemoria...y un largo etc.Por eso, lo dicho, la música se oye...y se siente.

Lliboriet

¿OIR O ESCUCHAR? - 3

-25-

Tomatis hace una distinción clave entre oír y escuchar. Oír es pasivo,estamos bañados en sonidos pero no logramos integrarlos. En cambioescuchar es integrar, requiere la motivación para poner atención para enfocarel oído captando selectivamente ciertos sonidos, y enmascarando los sonidoso ruidos que no nos interesan. Escuchar nos permite relacionarnos con elmundo, y percibir cómo el mundo se relaciona con nosotros. Es un procesocontinuo que moldea nuestras conexiones con nosotros mismos, con lasdemás personas, y con el aprendizaje. Escuchar implica muchas funciones. Enla escucha participa todo el cuerpo: la postura de escucha involucra gran partede los músculos del cuerpo y la voz se modifica enriqueciéndose y haciéndosemás nutridora para sí mismo y para quienes lo escuchan. Otra funciónimportante del oído es: ser un dinamo de carga para la corteza cerebral. El oídoes proveedor de la energía vital para todas nuestras actividades e incluso paraaumentar nuestro estado de conciencia.

Una gran variedadd e d i s f u n c i o n e s d ea p r e n d i z a j e y d ecomunicación tienen uncomponente relacionadocon una escucha afectadapor estresores que puedenvariar desde problemasdurante la etapa prenatalhasta situaciones de saludc o m o o t i t i s m e d i arecurrente en los primerosaños de vida.

En situaciones deestrés, la mayoría de losadultos estamos cada vezmás cansados, toleramosmenos el ruido y notenemos la motivación deponer atención, ni dehablar, ni de cantar,entrando en un estado deprivación sensorial y detensión. Un camino muyefectivo para corregirla es através de estimulaciónsensorial por vía auditiva,en un programa integral.

¿OIR O ESCUCHAR? - 2

-24-

Page 25: Sent Vermells nº5

El oído es el primero de nuestros sentidos en desarrollarsecompletamente y tiene un papel primordial de estimulación sensorial en laontogénesis del cerebro y del sistema nervioso durante la etapa prenatal. Elescuchar es vital durante todas las etapas del desarrollo- la infancia, los añosescolares, la vida adulta y la tercera edad. Precisamente porque el escuchar estan básico, una distorsión puede afectar a tantas áreas de importancia en lavida humana. Afortunadamente a través de la Terapia Auditiva es posiblemejorar la escucha, lo que permite al individuo realizar más ampliamente supotencial humano.

" Oír es una acción pasiva que se ubica dentro del territorio de la sensación,mientras que escuchar es un proceso activo que se ubica dentro delterritorio de la percepción. Los dos son totalmente diferentes. Oír esesencialmente pasivo; el escuchar requiere adaptación voluntaria. Cuandoel oír da paso a escuchar, la conciencia de uno se aumenta, la voluntad seactiva, y todos los aspectos de nuestro ser se involucran al mismo tiempo. Laconcentración y la memoria, nuestra inmensa memoria, son testimonios denuestra habilidad de escuchar". Alfred A. Tomatis, 1987.

Todo esto está muy bien pero, a lo que íbamos, ¿La música se escuchao se oye? La música no es lenguaje hablado; puede serlo parcialmente unacanción en la parte de "letra" que comporta pero ¿el lenguaje musical seescucha o se oye?.

Mi parecer es que una vez más la pobreza de lenguaje técnico aplicadoa la música deja sin definición el sentir la música. La música se oye y a más amás también se puede oír con detenimiento...en silencio. Si, si, por que losmúsicos en silencio "oyen" música así como los sordos escuchan como losdemás hablan. Y ojo, la música es no solo una línea melódica, la música implicasonido, con lo que ello comporta de nota fundamental, secundarias oarmónicos; afinación, armonía en su concepto de acorde y estructura,instrumentación, interpretación....ruidos...factores de rememoración en lamemoria...y un largo etc.Por eso, lo dicho, la música se oye...y se siente.

Lliboriet

¿OIR O ESCUCHAR? - 3

-25-

Tomatis hace una distinción clave entre oír y escuchar. Oír es pasivo,estamos bañados en sonidos pero no logramos integrarlos. En cambioescuchar es integrar, requiere la motivación para poner atención para enfocarel oído captando selectivamente ciertos sonidos, y enmascarando los sonidoso ruidos que no nos interesan. Escuchar nos permite relacionarnos con elmundo, y percibir cómo el mundo se relaciona con nosotros. Es un procesocontinuo que moldea nuestras conexiones con nosotros mismos, con lasdemás personas, y con el aprendizaje. Escuchar implica muchas funciones. Enla escucha participa todo el cuerpo: la postura de escucha involucra gran partede los músculos del cuerpo y la voz se modifica enriqueciéndose y haciéndosemás nutridora para sí mismo y para quienes lo escuchan. Otra funciónimportante del oído es: ser un dinamo de carga para la corteza cerebral. El oídoes proveedor de la energía vital para todas nuestras actividades e incluso paraaumentar nuestro estado de conciencia.

Una gran variedadd e d i s f u n c i o n e s d ea p r e n d i z a j e y d ecomunicación tienen uncomponente relacionadocon una escucha afectadapor estresores que puedenvariar desde problemasdurante la etapa prenatalhasta situaciones de saludc o m o o t i t i s m e d i arecurrente en los primerosaños de vida.

En situaciones deestrés, la mayoría de losadultos estamos cada vezmás cansados, toleramosmenos el ruido y notenemos la motivación deponer atención, ni dehablar, ni de cantar,entrando en un estado deprivación sensorial y detensión. Un camino muyefectivo para corregirla es através de estimulaciónsensorial por vía auditiva,en un programa integral.

¿OIR O ESCUCHAR? - 2

-24-

Page 26: Sent Vermells nº5

Como insistentemente proclamamos, fuimos, somos y seremos una"Escuela de Música". La experiencia de aprender música nos ha dado todo loque hoy es Castell Vermell y no podemos cejar en un empeño constante demejorar por y para nuestra mayor satisfacción; por que es un placer, aunqueconlleve algo de trabajo, descubrir las claves del lenguaje musical y dominarun instrumento musical. La música al fin y al cabo es una mágica experiencia,pero afortunadamente tiene sus trucos que, aunque no lo parezca, también seaprenden.

Cada curso vamos creciendo, este año en concreto la matricula, aun afalta de algunos ajustes, nos da unas buenas cifras; alrededor de cientosetenta alumnos, con un incremento de nuevas matriculas en todas laespecialidades; Guitarra, Piano, Percusión, Xaramita, Flauta, Clarinete,Saxofón, Trombón, Tuba, Trompeta y Trompa. De las especialidadesofertadas en junio tan solo hemos tenido que desistir de impartir clases deviolonchelo por que tan solo se ha matriculado una alumna. Las clases deGaita, planteadas más bien como un cursillo, empezarán muy probablementeen Enero del próximo año 2006. Todo ello supone un incremento de cincuentanuevos alumnos y ciento setenta preocupaciones para doce profesores quevamos a intentar orientar, ayudar, dirigir,...enseñar en suma todo lo quesabemos. Esperamos, claro está, un poco de esfuerzo por parte del alumno.

Para el próximo mes de noviembre está prevista la entrega de unacompleta guía-agenda del curso sobre la que ya desgranaremos en detalle: losobjetivos básicos de la Asociación y Escuela "Castell Vermell", una pequeñareseña sobre los profesores, el horario, el calendario, las aulas, los proyectos...etc. Entregaremos también las bases del tercer concurso de composición"nzamè" que en esta edición se abre a nuevas instrumentaciones (en unprincipio estaba pensado para "xaramites" y percusión) dado que la escuelava creando nuevas formaciones musicales de conjunto que así lo demandan.

También vamos a facilitar a cada alumno el programa de cadaasignatura a fin de clarificar y establecer las bases sobre las que se va adesarrollar cada curso. Por otra parte la Junta Directiva ya ha movido ficha ytiene sobre la mesa algunos presupuestos para ir acondicionandoacústicamente cada una de las aulas donde se imparten clases así como lagrande de ensayos. Es un desembolso importantísimo por que estas obras noson poca cosa y habrá que ingeniárselas para poder llevarlas a cabo.Importante, para cualquier aclaración, duda, queja, información, oscomunicamos que hay un horario de "tutoría" los viernes a las siete de la tardeen el que bien el presidente de la asociación o el director artístico, osatenderemos gustosamente.

En fin, como veis hay una incesante actividad por delante y un deseoconstante por mejorar. Seguro que entre todos, como siempre, loconseguiremos.

LA ESCOLA DE MÚSICA . UN NUEVO CURSOPer Bene Ripoll

-27-

A vegades un dia, un dia qualsevol, les coses pareix canvien, estransmuten i te n´adones que tu eres altre, que els altres son tan pròxims comtu mateix. A vegades ja dic, els dies son estranys, fins l´aire es diferent.

Aquella tarda de juliol el vent va canviar de direcció i, venint del portem va envoltar un so diferent, pròxim, difús. En principi no sabia queinstrument podia fer aquell so, fins que afinant l´oido vaig endevinar que eraun violí, tal volta una viola. Com seguin l´estela invisible de la seva música vaigbuscar per el passeig al músic en qüestió. Era un home corrent, ni alt ni baix, nigros ni flac, diu mon pare que els bons músics son sempre bones persones,aquesta era una bona persona, això deia el seu aspecte, la seva cara. Petites iplatejades monedes esguitaven la seva gorra deixada en terra, col·laborant entan exigua collita vaig deixar caure unes monedes i em vaig acomodar en unbanc pròxim per escoltar-lo. Amb el seu violí dibuixava notes en l´aire senseentrar directament en cap estil ni disciplina, en un ordre només comprés per elli a lo millor per algú més en una ciutat de platja i un passeig ple de personeslliurades a l´oci més inútil tan propi de l´estiu coster. La seva música eraembriagadora, única, meravellosa, aportant un toc de color i estil a tot un monple de avorriment i monotonia.

Al cap d´una estona va separar el arc de les cordes lentament, icerimoniosament va deixar el violí ressonant en l´aire. Va arreplegar lesmonedes de la seva gorra i en va fer companyia en el meu banc. Abans que lavergonya em fera callar i dissimular la meua admiració per la seva música, livaig preguntar qualsevol ximpleria que no recorde relacionada en la seu art, elseu instrument o l´oratge que feia, no ho recorde, però recorde la sevacontestació que no va ser contestació sinó un soliloqui directe i clar.

"Jo soc músic de jazz, per tant soc lliure, no faig ni dic res que no vullgadir, no pose la cara que altres volen que pose, ni vaig on no vull anar. No manaen mi ritme ni estil, ni soc de cap escola ni moda. Soc el que soc, un músic dejazz, i això ho deu dir tot de mi”

No sé si li vaig contestar "bé, bé" o qualsevol cosa defensiva com: "val,val" Sé que ell es va quedar una estona assegut al meu costat tot mut, i desprésva tornar al seu lloc junt a la gorra en el passeig, va afinar les seves cordes i vaseguir tocant. Jo vaig tornar el meu passeig fins que estava ja molt lluny de laseva música, del seu ambient. Vaig tornar al passeig al dia següent, i altres diesmés, però no el vaig tornar a veure,

Aquella tarda la recorde com altres tardes importants de la meva vida,en eixa llum, eix ambient diferent que tenen els moments importants d´unavida. Aquella tarda vaig conèixer a un home, un gran home com son conegutsben pocs, era tan gran que no recorde el seu rostre, ni sé el seu nom.

UN MUSIC

-26-

Per Jordi Ripoll

Page 27: Sent Vermells nº5

Como insistentemente proclamamos, fuimos, somos y seremos una"Escuela de Música". La experiencia de aprender música nos ha dado todo loque hoy es Castell Vermell y no podemos cejar en un empeño constante demejorar por y para nuestra mayor satisfacción; por que es un placer, aunqueconlleve algo de trabajo, descubrir las claves del lenguaje musical y dominarun instrumento musical. La música al fin y al cabo es una mágica experiencia,pero afortunadamente tiene sus trucos que, aunque no lo parezca, también seaprenden.

Cada curso vamos creciendo, este año en concreto la matricula, aun afalta de algunos ajustes, nos da unas buenas cifras; alrededor de cientosetenta alumnos, con un incremento de nuevas matriculas en todas laespecialidades; Guitarra, Piano, Percusión, Xaramita, Flauta, Clarinete,Saxofón, Trombón, Tuba, Trompeta y Trompa. De las especialidadesofertadas en junio tan solo hemos tenido que desistir de impartir clases deviolonchelo por que tan solo se ha matriculado una alumna. Las clases deGaita, planteadas más bien como un cursillo, empezarán muy probablementeen Enero del próximo año 2006. Todo ello supone un incremento de cincuentanuevos alumnos y ciento setenta preocupaciones para doce profesores quevamos a intentar orientar, ayudar, dirigir,...enseñar en suma todo lo quesabemos. Esperamos, claro está, un poco de esfuerzo por parte del alumno.

Para el próximo mes de noviembre está prevista la entrega de unacompleta guía-agenda del curso sobre la que ya desgranaremos en detalle: losobjetivos básicos de la Asociación y Escuela "Castell Vermell", una pequeñareseña sobre los profesores, el horario, el calendario, las aulas, los proyectos...etc. Entregaremos también las bases del tercer concurso de composición"nzamè" que en esta edición se abre a nuevas instrumentaciones (en unprincipio estaba pensado para "xaramites" y percusión) dado que la escuelava creando nuevas formaciones musicales de conjunto que así lo demandan.

También vamos a facilitar a cada alumno el programa de cadaasignatura a fin de clarificar y establecer las bases sobre las que se va adesarrollar cada curso. Por otra parte la Junta Directiva ya ha movido ficha ytiene sobre la mesa algunos presupuestos para ir acondicionandoacústicamente cada una de las aulas donde se imparten clases así como lagrande de ensayos. Es un desembolso importantísimo por que estas obras noson poca cosa y habrá que ingeniárselas para poder llevarlas a cabo.Importante, para cualquier aclaración, duda, queja, información, oscomunicamos que hay un horario de "tutoría" los viernes a las siete de la tardeen el que bien el presidente de la asociación o el director artístico, osatenderemos gustosamente.

En fin, como veis hay una incesante actividad por delante y un deseoconstante por mejorar. Seguro que entre todos, como siempre, loconseguiremos.

LA ESCOLA DE MÚSICA . UN NUEVO CURSOPer Bene Ripoll

-27-

A vegades un dia, un dia qualsevol, les coses pareix canvien, estransmuten i te n´adones que tu eres altre, que els altres son tan pròxims comtu mateix. A vegades ja dic, els dies son estranys, fins l´aire es diferent.

Aquella tarda de juliol el vent va canviar de direcció i, venint del portem va envoltar un so diferent, pròxim, difús. En principi no sabia queinstrument podia fer aquell so, fins que afinant l´oido vaig endevinar que eraun violí, tal volta una viola. Com seguin l´estela invisible de la seva música vaigbuscar per el passeig al músic en qüestió. Era un home corrent, ni alt ni baix, nigros ni flac, diu mon pare que els bons músics son sempre bones persones,aquesta era una bona persona, això deia el seu aspecte, la seva cara. Petites iplatejades monedes esguitaven la seva gorra deixada en terra, col·laborant entan exigua collita vaig deixar caure unes monedes i em vaig acomodar en unbanc pròxim per escoltar-lo. Amb el seu violí dibuixava notes en l´aire senseentrar directament en cap estil ni disciplina, en un ordre només comprés per elli a lo millor per algú més en una ciutat de platja i un passeig ple de personeslliurades a l´oci més inútil tan propi de l´estiu coster. La seva música eraembriagadora, única, meravellosa, aportant un toc de color i estil a tot un monple de avorriment i monotonia.

Al cap d´una estona va separar el arc de les cordes lentament, icerimoniosament va deixar el violí ressonant en l´aire. Va arreplegar lesmonedes de la seva gorra i en va fer companyia en el meu banc. Abans que lavergonya em fera callar i dissimular la meua admiració per la seva música, livaig preguntar qualsevol ximpleria que no recorde relacionada en la seu art, elseu instrument o l´oratge que feia, no ho recorde, però recorde la sevacontestació que no va ser contestació sinó un soliloqui directe i clar.

"Jo soc músic de jazz, per tant soc lliure, no faig ni dic res que no vullgadir, no pose la cara que altres volen que pose, ni vaig on no vull anar. No manaen mi ritme ni estil, ni soc de cap escola ni moda. Soc el que soc, un músic dejazz, i això ho deu dir tot de mi”

No sé si li vaig contestar "bé, bé" o qualsevol cosa defensiva com: "val,val" Sé que ell es va quedar una estona assegut al meu costat tot mut, i desprésva tornar al seu lloc junt a la gorra en el passeig, va afinar les seves cordes i vaseguir tocant. Jo vaig tornar el meu passeig fins que estava ja molt lluny de laseva música, del seu ambient. Vaig tornar al passeig al dia següent, i altres diesmés, però no el vaig tornar a veure,

Aquella tarda la recorde com altres tardes importants de la meva vida,en eixa llum, eix ambient diferent que tenen els moments importants d´unavida. Aquella tarda vaig conèixer a un home, un gran home com son conegutsben pocs, era tan gran que no recorde el seu rostre, ni sé el seu nom.

UN MUSIC

-26-

Per Jordi Ripoll

Page 28: Sent Vermells nº5

Durante el S. XIX, en Egipto existían dos tipos de bailarinas: lasghawazee (gitanas) que bailaban al aire libre para audiencias de clase socialbaja, acompañadas de un pequeño grupo de músicos que solían incluirmizmar, nay y tabla. Y las awalim que eran mas respetadas; además de bailar,cantaban y recitaban poesía. Normalmente actuaban en casas de ricos y losmúsicos eran: nay, oud, kanoon y tabla. En ambos casos la danza eraimprovisada. En 1930 una mujer libanesa llamada Badia Mansabni abrió unasala de fiestas llamada Casino Badia. Esta sala se hizo muy popular. Tenía unprograma diverso de corte oriental y ofrecía bailarines, cantantes, músicos,comediantes y números europeos. Badia Mansabny además de formar a susbailarinas trabajó con coreógrafos y bailarines europeos para incluir elementosdel ballet clásico. Estas bailarinas actuaban normalmente en grupos, aunquelas que destacaban por su talento hacían a veces un solo.

Durante esta época se puso de moda el traje de dos piezas conpedrería y flecos que estaba inspirado en las películas de Hollywood. En esosaños se produjeron un montón de películas en Egipto y era habitual incluiralguna escena de danza o tener una bailarina como protagonista. Muchoscazadores de talentos iban al Casino Badia buscando bailarinas para estasescenas. Las bailarinas actrices tuvieron mucho éxito entre el público llegandoa ser estrellas de cine muy populares como; Tahia Carioca, Samia Gamal,Naima Akef y Nadia Gamal.

Actualmente, la danza Oriental en la mayoría de los países árabes esparte de la cultura y una celebración sin un espectáculo de danza oriental noestá completo. En los países árabes donde mas se ha desarrollado en losúltimos tiempos es en Egipto, Líbano y Turquía, así como en algunos paíseseuropeos y de América como en Alemania, Francia, Brasil y USA, debido a lafuerte emigración árabe.

En palabras de la bailarina "La negra" la danza oriental ayuda aliberarse de bloqueos físicos y emocionales...al practicarla se comienza arelajar estirar, controlar y mejorar la forma de la zona pélvica y lumbar, seríaser injusta con todo el cuerpo, con el alma, que se regocija en el movimiento yse libera. hablar de danza oriental es hablar de lo emocionante yreconfortante que puede ser el encuentro con mujeres de diversos estilos. Nohay edades ni tamaños, ni culturas, ni religiones. La danza oriental es unencuentro de personas que se remontan en el tiempo y en el espacio y que a lavez aportan lo actual, lo personal, lo cotidiano. La danza es un camino, unaherramienta que podemos utilizar para el conocimiento de nuestro Ser y ese esel milagro natural en el que tarde o temprano nos encontraremos.

La danza del vientre está teniendo mucho éxito, cada día hay máspracticantes de este tipo de baile porque es un baile creado por mujeres y paramujeres, y es un ejercicio que celebra el cuerpo femenino. Es una actividad demantenimiento físico que te ayuda a tener un control mayor de tu cuerpo, deuna forma muy saludable.

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-2

-29-

En los países árabes se conoce como Raks Sharki que significaliteralmente Danza Oriental. El término "Danza del vientre" se empezó autilizar en el siglo XIX por los viajeros europeos que visitaban países exóticosen busca de nuevas culturas, costumbres y paisajes. Estos viajeros acuñaroneste termino sorprendidos por los movimientos del... vientre.

Cabe hacer una distinción entre Raks Sharki (Danza Oriental) y el RaksBáladi (Danza del Pueblo). El raks báladi es una danza más elemental,prácticamente sin desplazamientos y con movimientos de caderapredominantes. El raks sharki es más refinado y rico. Incluye movimientos delfolklore egipcio, la danza clásica y la danza contemporánea, con grandesdesplazamientos, vueltas y movimientos de todas las partes del cuerpo,aunque los de cadera son también los más importantes.

En la antigua Grecia y Roma, así como también en Mesopotamia yEgipto se realizaban diferentes danzas de la fertilidad basadas en la rotaciónde las caderas y vientre. Algunas de ellas se realizaban en honor a las diosas.Muchas de estas divinidades provenían del este, en particular de Siria yTurquía. En Chipre, lugar de nacimiento de Afrodita, la diosa Griega del amor yla fertilidad, las mujeres realizaban danzas rituales eróticas acompañadas decantos y percusión mediante las cuales se ponían en trance. Esto les permitíaentrar en contacto con la diosa y que ésta les pasase su poder. En estasceremonias participaban gran número de mujeres; bailaban, cantaban eincluso se ofrecían a los hombres en honor a la diosa. El propósito de estasceremonias era traer el poder de la diosa a la tierra y favorecer la fertilidadesta; lo más efectivo era sin duda la última parte de la ceremonia.

Durante el S. IV D. C. el Cristianismo y el Islam pasaron a dominar elMedio Oriente. Aunque tomaron ciertas fiestas y ritos paganos y se losapropiaron adaptándolos a su nueva religión, también destruyeron los ritualescon culto a las diosas y trataron de eliminar las danzas femeninas relacionadascon la sexualidad y fertilidad. Parece ser que antiguamente los bailarines,músicos y cantantes eran esclavos y aunque este estatus fue cambiando, losintérpretes nunca escaparon totalmente del estigma atribuido a su profesióndentro de los países árabes.

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTREPer Bene Ripoll

-28-

Page 29: Sent Vermells nº5

Durante el S. XIX, en Egipto existían dos tipos de bailarinas: lasghawazee (gitanas) que bailaban al aire libre para audiencias de clase socialbaja, acompañadas de un pequeño grupo de músicos que solían incluirmizmar, nay y tabla. Y las awalim que eran mas respetadas; además de bailar,cantaban y recitaban poesía. Normalmente actuaban en casas de ricos y losmúsicos eran: nay, oud, kanoon y tabla. En ambos casos la danza eraimprovisada. En 1930 una mujer libanesa llamada Badia Mansabni abrió unasala de fiestas llamada Casino Badia. Esta sala se hizo muy popular. Tenía unprograma diverso de corte oriental y ofrecía bailarines, cantantes, músicos,comediantes y números europeos. Badia Mansabny además de formar a susbailarinas trabajó con coreógrafos y bailarines europeos para incluir elementosdel ballet clásico. Estas bailarinas actuaban normalmente en grupos, aunquelas que destacaban por su talento hacían a veces un solo.

Durante esta época se puso de moda el traje de dos piezas conpedrería y flecos que estaba inspirado en las películas de Hollywood. En esosaños se produjeron un montón de películas en Egipto y era habitual incluiralguna escena de danza o tener una bailarina como protagonista. Muchoscazadores de talentos iban al Casino Badia buscando bailarinas para estasescenas. Las bailarinas actrices tuvieron mucho éxito entre el público llegandoa ser estrellas de cine muy populares como; Tahia Carioca, Samia Gamal,Naima Akef y Nadia Gamal.

Actualmente, la danza Oriental en la mayoría de los países árabes esparte de la cultura y una celebración sin un espectáculo de danza oriental noestá completo. En los países árabes donde mas se ha desarrollado en losúltimos tiempos es en Egipto, Líbano y Turquía, así como en algunos paíseseuropeos y de América como en Alemania, Francia, Brasil y USA, debido a lafuerte emigración árabe.

En palabras de la bailarina "La negra" la danza oriental ayuda aliberarse de bloqueos físicos y emocionales...al practicarla se comienza arelajar estirar, controlar y mejorar la forma de la zona pélvica y lumbar, seríaser injusta con todo el cuerpo, con el alma, que se regocija en el movimiento yse libera. hablar de danza oriental es hablar de lo emocionante yreconfortante que puede ser el encuentro con mujeres de diversos estilos. Nohay edades ni tamaños, ni culturas, ni religiones. La danza oriental es unencuentro de personas que se remontan en el tiempo y en el espacio y que a lavez aportan lo actual, lo personal, lo cotidiano. La danza es un camino, unaherramienta que podemos utilizar para el conocimiento de nuestro Ser y ese esel milagro natural en el que tarde o temprano nos encontraremos.

La danza del vientre está teniendo mucho éxito, cada día hay máspracticantes de este tipo de baile porque es un baile creado por mujeres y paramujeres, y es un ejercicio que celebra el cuerpo femenino. Es una actividad demantenimiento físico que te ayuda a tener un control mayor de tu cuerpo, deuna forma muy saludable.

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-2

-29-

En los países árabes se conoce como Raks Sharki que significaliteralmente Danza Oriental. El término "Danza del vientre" se empezó autilizar en el siglo XIX por los viajeros europeos que visitaban países exóticosen busca de nuevas culturas, costumbres y paisajes. Estos viajeros acuñaroneste termino sorprendidos por los movimientos del... vientre.

Cabe hacer una distinción entre Raks Sharki (Danza Oriental) y el RaksBáladi (Danza del Pueblo). El raks báladi es una danza más elemental,prácticamente sin desplazamientos y con movimientos de caderapredominantes. El raks sharki es más refinado y rico. Incluye movimientos delfolklore egipcio, la danza clásica y la danza contemporánea, con grandesdesplazamientos, vueltas y movimientos de todas las partes del cuerpo,aunque los de cadera son también los más importantes.

En la antigua Grecia y Roma, así como también en Mesopotamia yEgipto se realizaban diferentes danzas de la fertilidad basadas en la rotaciónde las caderas y vientre. Algunas de ellas se realizaban en honor a las diosas.Muchas de estas divinidades provenían del este, en particular de Siria yTurquía. En Chipre, lugar de nacimiento de Afrodita, la diosa Griega del amor yla fertilidad, las mujeres realizaban danzas rituales eróticas acompañadas decantos y percusión mediante las cuales se ponían en trance. Esto les permitíaentrar en contacto con la diosa y que ésta les pasase su poder. En estasceremonias participaban gran número de mujeres; bailaban, cantaban eincluso se ofrecían a los hombres en honor a la diosa. El propósito de estasceremonias era traer el poder de la diosa a la tierra y favorecer la fertilidadesta; lo más efectivo era sin duda la última parte de la ceremonia.

Durante el S. IV D. C. el Cristianismo y el Islam pasaron a dominar elMedio Oriente. Aunque tomaron ciertas fiestas y ritos paganos y se losapropiaron adaptándolos a su nueva religión, también destruyeron los ritualescon culto a las diosas y trataron de eliminar las danzas femeninas relacionadascon la sexualidad y fertilidad. Parece ser que antiguamente los bailarines,músicos y cantantes eran esclavos y aunque este estatus fue cambiando, losintérpretes nunca escaparon totalmente del estigma atribuido a su profesióndentro de los países árabes.

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTREPer Bene Ripoll

-28-

Page 30: Sent Vermells nº5

ONDA: Eche primero la parte superior de la panza empujándola hacia abajo deuna forma continua sin mover el tronco. Luego, también , de abajo haciaarriba. (Movimiento abdominal).

SHIMY: De panza --> Efecto a través de una respiración rápida de la panza,produciendo un tremido. De cadera a un lado--> Con las piernas juntas vaslevantando de una a la vez bien rápidamente, balanceando la cadera. Con eltiempo es posible hacer todos los movimientos e inclusive comenzar aalternarlos en cuanto se hace el shimy. De cadera de frente --> Se encaja y sedesencaja la cadera rápidamente. Con todo el cuerpo --> Se flexionan lasrodillas rápidamente produciendo un temblor en todo el cuerpo con énfasis enla panza.BATIDAS: Se empuja la cadera para los lados, o para arriba y para abajo.EGIPCIO: Es un paso básico. En posición recta, se coloca una pierna adelantede la otra. La del frente está siempre en media punta alta. Entonces se sube lacadera del lado de la pierna que está al frente, baja y sube. Puede ser lento orápido, depende de las variaciones para acompañar los ritmos, como subiendoy bajando la cadera, golpeando o sin golpear, etc.EGIPCIO CAMINANDO: Se disloca para un lado, con las dos piernas en mediapunta y cruzadas. Se vira la cadera para adentro con la pierna del frente encuanto la de atrás es arrastrada para el lado.NUEVA: Caminando para el frente o para atrás, la pierna del frente eleva lacadera, paso con las rodillas flexionadas, produciendo un caminar majestuoso.DEDOS: Es posible hacer varios dibujos con los dedos, la letra "e" minúscula, laletra ''z'', las letras ''m'' y ''n'' , u ocho vertical u horizontal, un círculo, y la letra''s''.SERPIENTE: Es un movimiento que se hace con la cabeza, descolocándolapara un lado y para el otro, o produciendo un círculo.

Fuentes : -Artículo "Breve historia de la Danza Oriental" por Alejandra Weil -La exquisitez de losmovimientos, la belleza de las ondas dibujadas con el cuerpo y la delicadeza de los ritmos danenergía y bienestar. por Gabriela Casavantes.-Diversas paginas de Internet

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-4

-31-

La exquisitez de los movimientos, la belleza de las ondas dibujadascon el cuerpo, la delicadeza de los ritmos y los sonidos mágicos del tambor, ellaúd, la flauta y el acordeón ayudan a la mujer a conectarse con su interior ycrear una energía de alegría y bienestar, que después puede trasladar a su vidacotidiana. La danza del vientre se ha convertido en una nueva tendenciaterapéutica, ya que conecta a la mujer profundamente con su feminidad, pueslos órganos internos se estimulan a través de movimientos pélvicos,abdominales y respiratorios que ayudan a descubrir el placer de ser mujer, yque además disminuyen los dolores menstruales. También funciona comoterapia mental, pues al entrar en contacto con el cuerpo hay un desbloqueopsicológico que despierta el amor propio. Además de esto, su prácticacotidiana ayuda a corregir la postura y a aumentar el poder de concentración.MOVIMIENTOS Y PASOS DE LA DANZA ÁRABE

Los movimientos de la Danza Árabe pueden ser LUNARES y SOLARES.Los LUNARES son los movimientos ondulantes y redondos.Los SOLARES son movimientos bien marcados, como batidas de cadera,egipcio, shimy y pulsación del vientre.

REDONDO: Puede ser ''chico'': giro de cadera escondiendo y soltando lapanza, manteniéndonos en el mismo lugar. '' Grande'' : se gira la cadera juntocon el tronco como si fuera un gran bamboleo.OCHO-INFINITO: Se dibuja con la cadera como si fuera un ocho o el símbolodel infinito. Puede ser para el frente, para atrás, para arriba, para abajo, o conun lado de la cadera.Para el frente: Se gira la cadera de un lado para el otro (ombligo para un lado ypara el otro) siempre hacia el frente.Para atrás: Se gira la cadera de un lado para el otro, siempre para atrás. Paraarriba: Se eleva la cadera para arriba, abajo para un lado, en seguida se subenuevamente y cae para el otro lado. Formando un infinito.(horizontal)Para abajo: Elevando la cadera para arriba y para un lado, se dobla bajando yelevando para el otro lado, formando un ocho vertical (8).Con un lado de la cadera: Con una pierna en media punta, al frente de la otra,se eleva la cadera y se baja.CAMELLO: Para afuera --> Una pierna adelante de la otra o las dos juntas ylevemente flexionadas. Cadera suelta, inclinándola hacia el frente, se eleva lacola para atrás y después para el frente. Dibujando como un ocho con elcuerpo.Para adentro o invertido --> Una pierna adelante de la otra o las dos juntas ylevemente flexionadas. Cadera suelta e inclinada hacia adelante, se encaja lacadera descolorándola hacia atrás con el abdomen encogido, hay que subir lacola, después dejarse las costillas para atrás y subir la cadera para el frentenuevamente (Dibujando como una S ).

TIPOS DE MOVIMIENTOS

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-3

-30-

Page 31: Sent Vermells nº5

ONDA: Eche primero la parte superior de la panza empujándola hacia abajo deuna forma continua sin mover el tronco. Luego, también , de abajo haciaarriba. (Movimiento abdominal).

SHIMY: De panza --> Efecto a través de una respiración rápida de la panza,produciendo un tremido. De cadera a un lado--> Con las piernas juntas vaslevantando de una a la vez bien rápidamente, balanceando la cadera. Con eltiempo es posible hacer todos los movimientos e inclusive comenzar aalternarlos en cuanto se hace el shimy. De cadera de frente --> Se encaja y sedesencaja la cadera rápidamente. Con todo el cuerpo --> Se flexionan lasrodillas rápidamente produciendo un temblor en todo el cuerpo con énfasis enla panza.BATIDAS: Se empuja la cadera para los lados, o para arriba y para abajo.EGIPCIO: Es un paso básico. En posición recta, se coloca una pierna adelantede la otra. La del frente está siempre en media punta alta. Entonces se sube lacadera del lado de la pierna que está al frente, baja y sube. Puede ser lento orápido, depende de las variaciones para acompañar los ritmos, como subiendoy bajando la cadera, golpeando o sin golpear, etc.EGIPCIO CAMINANDO: Se disloca para un lado, con las dos piernas en mediapunta y cruzadas. Se vira la cadera para adentro con la pierna del frente encuanto la de atrás es arrastrada para el lado.NUEVA: Caminando para el frente o para atrás, la pierna del frente eleva lacadera, paso con las rodillas flexionadas, produciendo un caminar majestuoso.DEDOS: Es posible hacer varios dibujos con los dedos, la letra "e" minúscula, laletra ''z'', las letras ''m'' y ''n'' , u ocho vertical u horizontal, un círculo, y la letra''s''.SERPIENTE: Es un movimiento que se hace con la cabeza, descolocándolapara un lado y para el otro, o produciendo un círculo.

Fuentes : -Artículo "Breve historia de la Danza Oriental" por Alejandra Weil -La exquisitez de losmovimientos, la belleza de las ondas dibujadas con el cuerpo y la delicadeza de los ritmos danenergía y bienestar. por Gabriela Casavantes.-Diversas paginas de Internet

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-4

-31-

La exquisitez de los movimientos, la belleza de las ondas dibujadascon el cuerpo, la delicadeza de los ritmos y los sonidos mágicos del tambor, ellaúd, la flauta y el acordeón ayudan a la mujer a conectarse con su interior ycrear una energía de alegría y bienestar, que después puede trasladar a su vidacotidiana. La danza del vientre se ha convertido en una nueva tendenciaterapéutica, ya que conecta a la mujer profundamente con su feminidad, pueslos órganos internos se estimulan a través de movimientos pélvicos,abdominales y respiratorios que ayudan a descubrir el placer de ser mujer, yque además disminuyen los dolores menstruales. También funciona comoterapia mental, pues al entrar en contacto con el cuerpo hay un desbloqueopsicológico que despierta el amor propio. Además de esto, su prácticacotidiana ayuda a corregir la postura y a aumentar el poder de concentración.MOVIMIENTOS Y PASOS DE LA DANZA ÁRABE

Los movimientos de la Danza Árabe pueden ser LUNARES y SOLARES.Los LUNARES son los movimientos ondulantes y redondos.Los SOLARES son movimientos bien marcados, como batidas de cadera,egipcio, shimy y pulsación del vientre.

REDONDO: Puede ser ''chico'': giro de cadera escondiendo y soltando lapanza, manteniéndonos en el mismo lugar. '' Grande'' : se gira la cadera juntocon el tronco como si fuera un gran bamboleo.OCHO-INFINITO: Se dibuja con la cadera como si fuera un ocho o el símbolodel infinito. Puede ser para el frente, para atrás, para arriba, para abajo, o conun lado de la cadera.Para el frente: Se gira la cadera de un lado para el otro (ombligo para un lado ypara el otro) siempre hacia el frente.Para atrás: Se gira la cadera de un lado para el otro, siempre para atrás. Paraarriba: Se eleva la cadera para arriba, abajo para un lado, en seguida se subenuevamente y cae para el otro lado. Formando un infinito.(horizontal)Para abajo: Elevando la cadera para arriba y para un lado, se dobla bajando yelevando para el otro lado, formando un ocho vertical (8).Con un lado de la cadera: Con una pierna en media punta, al frente de la otra,se eleva la cadera y se baja.CAMELLO: Para afuera --> Una pierna adelante de la otra o las dos juntas ylevemente flexionadas. Cadera suelta, inclinándola hacia el frente, se eleva lacola para atrás y después para el frente. Dibujando como un ocho con elcuerpo.Para adentro o invertido --> Una pierna adelante de la otra o las dos juntas ylevemente flexionadas. Cadera suelta e inclinada hacia adelante, se encaja lacadera descolorándola hacia atrás con el abdomen encogido, hay que subir lacola, después dejarse las costillas para atrás y subir la cadera para el frentenuevamente (Dibujando como una S ).

TIPOS DE MOVIMIENTOS

ESE BAILE DE MODA... LA DANZA DEL VIENTRE-3

-30-

Page 32: Sent Vermells nº5

Les cordes vocals que utilitzem tots per parlar són un d'estoselements que vibren quan l'aire passa a través d'ells. Els llavis del músic en elcas dels instruments de metall o les canyes en els instruments de llengüeta,senzilla o doble, son altres exemples similars. Tanmateix, també hi hainstruments com les flautes, travesseres o de bec, o els tubs dels orgues a onno existeixen estos elements vibradors. En estos casos el que passa és quel'aire troba obstacles en la seua trajectòria que l'obliguen a augmentar la seuavelocitat per poder salvar-los i en accelerar-se comença a vibrar. Passa com enels rierols de les zones de muntanya, la major pendent i la gran quantitat depedres i obstacles que hi ha fan que l'aigua baixe molt de pressa i de formaturbulenta. En les flautes travesseres, esta dificultat és un canvi brusc dedirecció de noranta graus i en les flautes de bec i els tubs dels orgues, és elbisell, el tall longitudinal que presenten prop de la zona d'entrada de l'aire.Després, quan l'aire ja està en vibració, en tots els instruments de vent passacom en els altres, són les característiques ressonadores que en cada momenttenen les que determinen la nota produïda.

Però, com funciona realment això de la ressonància? Perquè, a ningúse li escapa que en la majoria dels casos un mateix instrument pot fer mésd'una nota, és a dir, pot ressonar de més d'una manera amplificant les onessonores de vàries freqüències en funció de la voluntat del músic. Puix bé,l'explicació és molt senzilla: segons el tipus d'instrument, l'instrumentista,quan toca, té la capacitat de modificar-ne l'estructura física, canviant-ne lespropietats ressonadores, o pot fer-ne vibrar només una part molt concreta,aquella que ressona amb la freqüència de la nota que vol tocar. Entrem un pocmés en detall.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-2

-33-

Il-lustració 1

Prenguem, per exemple, els instruments de percussió que emetensons definits com són el xilofon, la marimba i similars, i alguns de corda i devent com el piano, el clavicèmbal, l'arpa, la flauta andina, l'orgue,...instruments que es caracteritzen per presentar llargues bateries d'elementsque van variant progressivament en la seua longitud i grossària, peròmantenint unes formes prou semblants. A poc que observem veurem queestos instruments són com agrupacions de molts instruments més simples quevibren cadascun d'ells, emetent una nota de l'escala cromàtica, la de dotzenotes que es veu en la il·lustració 1. En un xilofon, cada làmina només fa unanota, com en un piano cada corda accionada per una tecla o en un orgue cadatub. Així, el músic només provoca la vibració de l'estructura que ressona amb lanota que a ell l'interessa, quedant les altres completament immòbils.

Si en els tres articles anteriors hem anat introduint de formaprogressiva una sèrie de conceptes molt bàsics que són necessaris per a poderexplicar com fan per a sonar els instruments musicals, ara, abans de continuar,voldria destacar-ne dos que són els fonamentals per a poder comprendre bétot el que anem a dir a continuació. Que el so té una essència ondulatòria, és adir que sentim els sorolls perquè l'aire té un moviment cíclic d'anada i tornadades d'una posició d'estabilitat o, el que és el mateix, perquè vibra. I que laressonància s'entén com l'amplificació de les ones sonores, però de formaselectiva a causa de què totes les estructures materials tenen predilecció pervibrar d'una forma i a unes freqüències concretes.

Així doncs, atenent al que acabem de dir, queda clar que si elsinstruments musicals són aparells que emeten sons, d'alguna manera, fanvibrar l'aire; si no, no els sentiríem. Ara bé, com fan per a provocar eixesvibracions, vull dir, per a iniciar-les? Doncs molt senzill, generalment, encaraque no sempre, hi ha alguna cosa que vibra i que és la font inicial del so.Comencem pels instruments de percussió, que segurament són els més fàcilsd'entendre. Segons el diccionari, percussió significa acte i efecte de percudir,és a dir, de colpejar. Aleshores, estos instruments sonen perquè es colpegen icom a conseqüència del colp tenen algun element que vibra: els pedaços delstabals, timbals i tota classe de tambors, les cordes d'un piano, les làmines d'unxilofon o marimba, les caixes d'un templeblock, les campanes d'un carilló i unllarg etc. La forma com vibren i les notes que puguen fer, si les fan, ja és unaltre tema a on té molt a dir la ressonància, com explicarem més avant.

En els instruments de corda, com és lògic pensar, l'element vibratorisón cordes en tensió, tibants. En est cas, per a iniciar el moviment s'han dedesplaçar de la seua posició de repòs per a després soltar-les i deixar-lesmoure's lliurement. Unes voltes, el desplaçament inicial és produeix amb la mài, en altres ocasions, amb pues o, fins i tot, amb mecanismes més sofisticatscom en el cas dels pianos o clavicèmbals, que en polsar les tecles mouen unsbraços articulats que colpegen o pincen, segons el cas, les cordes. Igual queabans, com ja veurem més endavant, la nota emesa en cada ocasió depéntambé de la ressonància i d'una sèrie de factors, característics de les cordes,que la condicionen.

Una bona vibració i un bon ressonador fan el mestre destre.

Finalment ens queden els instruments de vent, que són els quepresenten una major diversitat d'elements vibratoris, encara que en tots elscasos cal generar un corrent d'aire, des dels pulmons de l'intèrpret o des d'unaaltra font com passa amb els orgues, per encetar la vibració. Est corrent, enpassar per l'aparell respiratori de les persones o per certs elementsconstructius dels instruments els fa vibrar i de retruc es posa a vibrar ell mateixgenerant els sons.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)Per Xavier Pastor

-32-

Page 33: Sent Vermells nº5

Les cordes vocals que utilitzem tots per parlar són un d'estoselements que vibren quan l'aire passa a través d'ells. Els llavis del músic en elcas dels instruments de metall o les canyes en els instruments de llengüeta,senzilla o doble, son altres exemples similars. Tanmateix, també hi hainstruments com les flautes, travesseres o de bec, o els tubs dels orgues a onno existeixen estos elements vibradors. En estos casos el que passa és quel'aire troba obstacles en la seua trajectòria que l'obliguen a augmentar la seuavelocitat per poder salvar-los i en accelerar-se comença a vibrar. Passa com enels rierols de les zones de muntanya, la major pendent i la gran quantitat depedres i obstacles que hi ha fan que l'aigua baixe molt de pressa i de formaturbulenta. En les flautes travesseres, esta dificultat és un canvi brusc dedirecció de noranta graus i en les flautes de bec i els tubs dels orgues, és elbisell, el tall longitudinal que presenten prop de la zona d'entrada de l'aire.Després, quan l'aire ja està en vibració, en tots els instruments de vent passacom en els altres, són les característiques ressonadores que en cada momenttenen les que determinen la nota produïda.

Però, com funciona realment això de la ressonància? Perquè, a ningúse li escapa que en la majoria dels casos un mateix instrument pot fer mésd'una nota, és a dir, pot ressonar de més d'una manera amplificant les onessonores de vàries freqüències en funció de la voluntat del músic. Puix bé,l'explicació és molt senzilla: segons el tipus d'instrument, l'instrumentista,quan toca, té la capacitat de modificar-ne l'estructura física, canviant-ne lespropietats ressonadores, o pot fer-ne vibrar només una part molt concreta,aquella que ressona amb la freqüència de la nota que vol tocar. Entrem un pocmés en detall.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-2

-33-

Il-lustració 1

Prenguem, per exemple, els instruments de percussió que emetensons definits com són el xilofon, la marimba i similars, i alguns de corda i devent com el piano, el clavicèmbal, l'arpa, la flauta andina, l'orgue,...instruments que es caracteritzen per presentar llargues bateries d'elementsque van variant progressivament en la seua longitud i grossària, peròmantenint unes formes prou semblants. A poc que observem veurem queestos instruments són com agrupacions de molts instruments més simples quevibren cadascun d'ells, emetent una nota de l'escala cromàtica, la de dotzenotes que es veu en la il·lustració 1. En un xilofon, cada làmina només fa unanota, com en un piano cada corda accionada per una tecla o en un orgue cadatub. Així, el músic només provoca la vibració de l'estructura que ressona amb lanota que a ell l'interessa, quedant les altres completament immòbils.

Si en els tres articles anteriors hem anat introduint de formaprogressiva una sèrie de conceptes molt bàsics que són necessaris per a poderexplicar com fan per a sonar els instruments musicals, ara, abans de continuar,voldria destacar-ne dos que són els fonamentals per a poder comprendre bétot el que anem a dir a continuació. Que el so té una essència ondulatòria, és adir que sentim els sorolls perquè l'aire té un moviment cíclic d'anada i tornadades d'una posició d'estabilitat o, el que és el mateix, perquè vibra. I que laressonància s'entén com l'amplificació de les ones sonores, però de formaselectiva a causa de què totes les estructures materials tenen predilecció pervibrar d'una forma i a unes freqüències concretes.

Així doncs, atenent al que acabem de dir, queda clar que si elsinstruments musicals són aparells que emeten sons, d'alguna manera, fanvibrar l'aire; si no, no els sentiríem. Ara bé, com fan per a provocar eixesvibracions, vull dir, per a iniciar-les? Doncs molt senzill, generalment, encaraque no sempre, hi ha alguna cosa que vibra i que és la font inicial del so.Comencem pels instruments de percussió, que segurament són els més fàcilsd'entendre. Segons el diccionari, percussió significa acte i efecte de percudir,és a dir, de colpejar. Aleshores, estos instruments sonen perquè es colpegen icom a conseqüència del colp tenen algun element que vibra: els pedaços delstabals, timbals i tota classe de tambors, les cordes d'un piano, les làmines d'unxilofon o marimba, les caixes d'un templeblock, les campanes d'un carilló i unllarg etc. La forma com vibren i les notes que puguen fer, si les fan, ja és unaltre tema a on té molt a dir la ressonància, com explicarem més avant.

En els instruments de corda, com és lògic pensar, l'element vibratorisón cordes en tensió, tibants. En est cas, per a iniciar el moviment s'han dedesplaçar de la seua posició de repòs per a després soltar-les i deixar-lesmoure's lliurement. Unes voltes, el desplaçament inicial és produeix amb la mài, en altres ocasions, amb pues o, fins i tot, amb mecanismes més sofisticatscom en el cas dels pianos o clavicèmbals, que en polsar les tecles mouen unsbraços articulats que colpegen o pincen, segons el cas, les cordes. Igual queabans, com ja veurem més endavant, la nota emesa en cada ocasió depéntambé de la ressonància i d'una sèrie de factors, característics de les cordes,que la condicionen.

Una bona vibració i un bon ressonador fan el mestre destre.

Finalment ens queden els instruments de vent, que són els quepresenten una major diversitat d'elements vibratoris, encara que en tots elscasos cal generar un corrent d'aire, des dels pulmons de l'intèrpret o des d'unaaltra font com passa amb els orgues, per encetar la vibració. Est corrent, enpassar per l'aparell respiratori de les persones o per certs elementsconstructius dels instruments els fa vibrar i de retruc es posa a vibrar ell mateixgenerant els sons.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)Per Xavier Pastor

-32-

Page 34: Sent Vermells nº5

En el cas dels instruments de vent, hem d'observar que generalmentestan construïts sobre un tub de forma cònica, encara que en alguns casostambé pot ser cilíndrica, que en moltes ocasions sol plegar-se sobre ell mateixprenent formes molt diverses a causa de la seua gran longitud. Est tub és elressonador que actua sobre les vibracions de l'aire i és el que determina, enfunció de la seua forma específica i material de construcció, el timbre d'estafamília d'instruments. Però, com fa l'instrumentista per modificar lespropietats ressonadores d'estos tubs? Puix, bàsicament de dos formes:canviant la seua longitud o obrint i tancat forats al llarg del seu recorregut. Laprimera tècnica és la que solen utilitzar els instruments de la subfamília delsmetalls: trompetes, trompes, trombons, tubes,... i a on és totalment evidentés en el trombó de vares, en què la variació de la llargària del tub es fa visibleen el moviment d'entrada i eixida de les vares, la peça mòbil que tenen. Ara bé,i en una trompeta?, allí no s'estira ni s'acurta res. Efectivament, però en estcas, l'aire té vàries trajectòries possibles més llargues o més curtes a voluntatdel músic, ja que estos instruments tenen bocins de tub suplementari que espoden obrir o tancar mitjançant l'ús de pistons o claus, permetent així el pas ono de l'aire. Quan es polsa un pistó es gira una vàlvula que deixa que l'airecircule pel tros suplementari de tub obtenint com a resultat un augment efectiude la longitud, car l'aire fa més camí des de l'embocadura fins a la campana.Observeu la il·lustració 3 i veureu que senzill que és.

Així, segons a on pose la mà el músic, una mateixa corda pot fer unanota o una altra, perquè té diferents longituds vibrants. En quant al timbre,nomes comentar que en estos instruments ve definit no tant per les cordes,com per la construcció, materials i forma de les seues caixes de ressonància

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-4

-35-

Il-lustració 3

PISTÓ TANCAT

PISTÓ OVERT

Cap

Celleta

Batedor o Diapasó

Caixade

ressonància

Cordes

Pont

Trasts

Oberturaacústica

Clavilles

Il-lustració 2

Un detall només com a curiositat. Recordeu quan parlàvem del timbredels instruments que déiem que venia determinat per la manera d'amplificarels harmònics i que açò ho marcava la forma de cada instrument? Puix bé,estos instruments agregats mantenen la unicitat tímbrica perquè tots elsinstruments senzills que els componen actuen igual sobre els harmònics acausa de què tenen bàsicament la mateixa estructura i forma, variant nomésen la grandària.

En el segon grup d'instruments estarien la resta dels instruments decorda i de vent, aquells que no entren en la categoria anterior. En tots ells, unamateixa estructura ressonadora és capaç d'emetre diverses notes com aconseqüència de la intervenció directa de l'intèrpret sobre ella, fent que aefectes pràctics tinguem molts ressonadors en un. Vàries són les formesd'aconseguir esta propietat.

En el cas de les cordes, la freqüència natural de vibració, la deressonància, ve determinada per la longitud del filament, la tensió oestirament que hi tinguem aplicat i per la seua massa longitudinal o pes perunitat de longitud.

Per això, els instruments de cordaes componen d'un nombre reduïtde cordes fetes amb diferentsespessors o materials, variant aixíla massa longitudinal, i estandotats d'elements, clavilles osimilars, per a donar a cada cordala tensió justa. Però, com alteral'artista l'estructura ressonadorade la corda quan toca? Doncs,intervenint sobre la variable quequeda: la seua llargària. No vol diraçò que els instrumentistesestiguen contínuament tallant iestirant els filaments sinó, que encol·locar-ne els dits a sobre estanvariant-ne la longitud que potvibrar lliurement. Agafem, perexemple, la guitarra espanyolaque es veu en la il·lustració 2. Enest cas, quan el guitarrista la fasonar, la meitat inferior de lescordes, la que aniria des del pontfins als dits de l'instrumentistavibraria; la resta, la que estariasituada entre els dits i la celletaestaria immòbil.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-3

-34-

Page 35: Sent Vermells nº5

En el cas dels instruments de vent, hem d'observar que generalmentestan construïts sobre un tub de forma cònica, encara que en alguns casostambé pot ser cilíndrica, que en moltes ocasions sol plegar-se sobre ell mateixprenent formes molt diverses a causa de la seua gran longitud. Est tub és elressonador que actua sobre les vibracions de l'aire i és el que determina, enfunció de la seua forma específica i material de construcció, el timbre d'estafamília d'instruments. Però, com fa l'instrumentista per modificar lespropietats ressonadores d'estos tubs? Puix, bàsicament de dos formes:canviant la seua longitud o obrint i tancat forats al llarg del seu recorregut. Laprimera tècnica és la que solen utilitzar els instruments de la subfamília delsmetalls: trompetes, trompes, trombons, tubes,... i a on és totalment evidentés en el trombó de vares, en què la variació de la llargària del tub es fa visibleen el moviment d'entrada i eixida de les vares, la peça mòbil que tenen. Ara bé,i en una trompeta?, allí no s'estira ni s'acurta res. Efectivament, però en estcas, l'aire té vàries trajectòries possibles més llargues o més curtes a voluntatdel músic, ja que estos instruments tenen bocins de tub suplementari que espoden obrir o tancar mitjançant l'ús de pistons o claus, permetent així el pas ono de l'aire. Quan es polsa un pistó es gira una vàlvula que deixa que l'airecircule pel tros suplementari de tub obtenint com a resultat un augment efectiude la longitud, car l'aire fa més camí des de l'embocadura fins a la campana.Observeu la il·lustració 3 i veureu que senzill que és.

Així, segons a on pose la mà el músic, una mateixa corda pot fer unanota o una altra, perquè té diferents longituds vibrants. En quant al timbre,nomes comentar que en estos instruments ve definit no tant per les cordes,com per la construcció, materials i forma de les seues caixes de ressonància

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-4

-35-

Il-lustració 3

PISTÓ TANCAT

PISTÓ OVERT

Cap

Celleta

Batedor o Diapasó

Caixade

ressonància

Cordes

Pont

Trasts

Oberturaacústica

Clavilles

Il-lustració 2

Un detall només com a curiositat. Recordeu quan parlàvem del timbredels instruments que déiem que venia determinat per la manera d'amplificarels harmònics i que açò ho marcava la forma de cada instrument? Puix bé,estos instruments agregats mantenen la unicitat tímbrica perquè tots elsinstruments senzills que els componen actuen igual sobre els harmònics acausa de què tenen bàsicament la mateixa estructura i forma, variant nomésen la grandària.

En el segon grup d'instruments estarien la resta dels instruments decorda i de vent, aquells que no entren en la categoria anterior. En tots ells, unamateixa estructura ressonadora és capaç d'emetre diverses notes com aconseqüència de la intervenció directa de l'intèrpret sobre ella, fent que aefectes pràctics tinguem molts ressonadors en un. Vàries són les formesd'aconseguir esta propietat.

En el cas de les cordes, la freqüència natural de vibració, la deressonància, ve determinada per la longitud del filament, la tensió oestirament que hi tinguem aplicat i per la seua massa longitudinal o pes perunitat de longitud.

Per això, els instruments de cordaes componen d'un nombre reduïtde cordes fetes amb diferentsespessors o materials, variant aixíla massa longitudinal, i estandotats d'elements, clavilles osimilars, per a donar a cada cordala tensió justa. Però, com alteral'artista l'estructura ressonadorade la corda quan toca? Doncs,intervenint sobre la variable quequeda: la seua llargària. No vol diraçò que els instrumentistesestiguen contínuament tallant iestirant els filaments sinó, que encol·locar-ne els dits a sobre estanvariant-ne la longitud que potvibrar lliurement. Agafem, perexemple, la guitarra espanyolaque es veu en la il·lustració 2. Enest cas, quan el guitarrista la fasonar, la meitat inferior de lescordes, la que aniria des del pontfins als dits de l'instrumentistavibraria; la resta, la que estariasituada entre els dits i la celletaestaria immòbil.

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-3

-34-

Page 36: Sent Vermells nº5

ULTIMA HORA

CURIOSITATS

El Director Artístico de la "Escola de Música Castell Vermell d´Ibi",BENE RIPOLL BELDA, finalista del V Concurso de Composición del PasodobleFallero de Alzira, que es organizado por la Sociedad Musical d´Alzira y la JuntaLocal Fallera d´Alzira

De los doce pasodobles presentados al concurso, los cuatro finalistasfueron interpretados en el Gran Teatro de Alzira durante el acto de elección delas Falleras Mayores y Corte de Honor de Alzira.

Premio Fallera Mayor: Lema: "SANT BERNAT" dePremio Fallera Mayor Inf.: Lema: "VALENTINA" de

Finalista: Lema: "EN FLAMES" deFinalista: Lema: "HERBES" de

Bene Ripoll manifiesta su satisfacción por la posición tan destacada apesar de no ser un habitual participante en este tipo de concursos.

En el mes de octubre, en el concierto previsto por la Societat Musicald´Alzira, se interpretaron los pasodobles finalistas.

NICANOR SANZ SIFREPASCUAL PERIS

CHIRIVELLABENEDICTO RIPOLL BELDA

RAMON LORENTE YAÑEZ

COMO SOBREVIVIR A UN ATAQUE AL CORAZON CUANDO ESTES SOLO.

Este artículo es importante, puesmucha gente está sola cuando sufre unataque al corazón.

Sin ayuda, una persona cuyocorazón está latiendo normalmente yempieza a marearse, le quedan tan solounos 10 segundos, antes de perder elconocimiento. Sin embargo, estas personaspueden ayudarse a sí mismas tosiendorepetida y muy fuertemente.

Debe hacerse una respiraciónprofunda antes de cada tosido, y el tosidodebe ser profundo y prolongado, comocuando producimos flemas desde muyadentro del pecho. Una respiarción y untosido deben repetirse, aproximadamente,cada 2 segundos, sin dejar de hacerlo, hastaque la ayuda llegue, o hasta que se sientaque el corazón esté de nuevo latiendonormalmente.

-37-

La segona tècnica, la d'obrir i tancar forats és la utilitzada per lasubfamília dels instruments anomenats de fusta. Dic anomenats, perquè acís'inclouen alguns com la flauta travessera i els saxofons que es construeixenamb metall i d'altres que es poden fer amb materials més moderns com elplàstic. Es diuen de fusta perquè antigament es feien d'est material. Estosinstruments aprofiten la propietat que tenen els tubs d'alterar les seuespropietats de ressonància quan es perforen. Per això, tenen diversos foratscol·locats en els llocs convenients i del diàmetre precís per ressonar produintles diferents notes, ja que el resultat final depén de la posició i de la grandàriadels orificis. El problema que es presenta per a tapar i destapar lesperforacions de manera senzilla i ràpida, per a convertir el tub en unressonador o en un altre sense complicacions, se soluciona fàcilment amb l'úsdels dits o de claus articulades per a suplir el material que hem retirat quan calcegar els orificis.L'observació i l'estudi de les propietats de la ressonància que acabem dedescriure, unes voltes de forma més científica i d'altres, més pel sistema deprova error, ha permés que els instruments hagen anat evolucionant i millorantal llarg de la història. No de bades els instruments més rudimentaris solen serels més difícils d'afinar quan es toquen i els que presenten tessitures mésreduïdes. I, fins i tot, no hem d'oblidar que les possibilitats d'evolució itransformació dels instruments tradicionals no estan tancades. Nous materialsi noves tècniques de fabricació poden permetre la construcció d'estructuresimpossibles fins a l'actualitat, estructures que tindran predilecció per vibrar,per ressonar, de formes desconegudes i que tindran timbres mai no escoltats.No sabem que ens proveirà el futur, però és evident que les possibilitats sónara majors que mai.

Xavier Pastor Picó

Bibliografia.(1) Los Sonidos de la Música.John R. Pierce.1985 Prensa Científica. Ed. Labor.

(2) Internet.www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/www.xtec.es/~jmoneo/musica/

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-5

-36-

Page 37: Sent Vermells nº5

ULTIMA HORA

CURIOSITATS

El Director Artístico de la "Escola de Música Castell Vermell d´Ibi",BENE RIPOLL BELDA, finalista del V Concurso de Composición del PasodobleFallero de Alzira, que es organizado por la Sociedad Musical d´Alzira y la JuntaLocal Fallera d´Alzira

De los doce pasodobles presentados al concurso, los cuatro finalistasfueron interpretados en el Gran Teatro de Alzira durante el acto de elección delas Falleras Mayores y Corte de Honor de Alzira.

Premio Fallera Mayor: Lema: "SANT BERNAT" dePremio Fallera Mayor Inf.: Lema: "VALENTINA" de

Finalista: Lema: "EN FLAMES" deFinalista: Lema: "HERBES" de

Bene Ripoll manifiesta su satisfacción por la posición tan destacada apesar de no ser un habitual participante en este tipo de concursos.

En el mes de octubre, en el concierto previsto por la Societat Musicald´Alzira, se interpretaron los pasodobles finalistas.

NICANOR SANZ SIFREPASCUAL PERIS

CHIRIVELLABENEDICTO RIPOLL BELDA

RAMON LORENTE YAÑEZ

COMO SOBREVIVIR A UN ATAQUE AL CORAZON CUANDO ESTES SOLO.

Este artículo es importante, puesmucha gente está sola cuando sufre unataque al corazón.

Sin ayuda, una persona cuyocorazón está latiendo normalmente yempieza a marearse, le quedan tan solounos 10 segundos, antes de perder elconocimiento. Sin embargo, estas personaspueden ayudarse a sí mismas tosiendorepetida y muy fuertemente.

Debe hacerse una respiraciónprofunda antes de cada tosido, y el tosidodebe ser profundo y prolongado, comocuando producimos flemas desde muyadentro del pecho. Una respiarción y untosido deben repetirse, aproximadamente,cada 2 segundos, sin dejar de hacerlo, hastaque la ayuda llegue, o hasta que se sientaque el corazón esté de nuevo latiendonormalmente.

-37-

La segona tècnica, la d'obrir i tancar forats és la utilitzada per lasubfamília dels instruments anomenats de fusta. Dic anomenats, perquè acís'inclouen alguns com la flauta travessera i els saxofons que es construeixenamb metall i d'altres que es poden fer amb materials més moderns com elplàstic. Es diuen de fusta perquè antigament es feien d'est material. Estosinstruments aprofiten la propietat que tenen els tubs d'alterar les seuespropietats de ressonància quan es perforen. Per això, tenen diversos foratscol·locats en els llocs convenients i del diàmetre precís per ressonar produintles diferents notes, ja que el resultat final depén de la posició i de la grandàriadels orificis. El problema que es presenta per a tapar i destapar lesperforacions de manera senzilla i ràpida, per a convertir el tub en unressonador o en un altre sense complicacions, se soluciona fàcilment amb l'úsdels dits o de claus articulades per a suplir el material que hem retirat quan calcegar els orificis.L'observació i l'estudi de les propietats de la ressonància que acabem dedescriure, unes voltes de forma més científica i d'altres, més pel sistema deprova error, ha permés que els instruments hagen anat evolucionant i millorantal llarg de la història. No de bades els instruments més rudimentaris solen serels més difícils d'afinar quan es toquen i els que presenten tessitures mésreduïdes. I, fins i tot, no hem d'oblidar que les possibilitats d'evolució itransformació dels instruments tradicionals no estan tancades. Nous materialsi noves tècniques de fabricació poden permetre la construcció d'estructuresimpossibles fins a l'actualitat, estructures que tindran predilecció per vibrar,per ressonar, de formes desconegudes i que tindran timbres mai no escoltats.No sabem que ens proveirà el futur, però és evident que les possibilitats sónara majors que mai.

Xavier Pastor Picó

Bibliografia.(1) Los Sonidos de la Música.John R. Pierce.1985 Prensa Científica. Ed. Labor.

(2) Internet.www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/www.xtec.es/~jmoneo/musica/

COM FUNCIONEN ELS INSTRUMENTS (i 4)-5

-36-

Page 38: Sent Vermells nº5

-39-

CRUCIGRAMAMALDITO CRUCIGRAMA VERMELL per Joano

HORIZONTALES :

VERTICALES:

a) Musas del despistado. b) Nota media. a) Es popular siempre, no aveces. b) Flor de la primera fila. a) Burro finolis. b) Al revés, especie de tazón con chocolate ychurros. a) Al revés, tiene cartas todos los días. b) En plural, mamífero marino que para mí,manamí, ergo... a) Bala sin ala. b) Producida por el seso, pues eso. c) Buen nombre para unxaramitero o nombre de yo en mi midmitud. (Salgo en los papeles , mamá¡!!). A) Al revésantiguo palacio de placeres (Travolta y Olivia querían ir allí) y perdón. b) Al revés miran lostitulares como psé. a) Incorporar conocimientos, musicales o no (contiene tres notas). b)De l’inglés “de”, o bién al revés apellido de un Darío. a) Letra bastante griega. b) Relativo alcerdo (con perdón). c) Sólo las consonantes. a)Insigne xaramitera alcoiana. b)El ave ponehuevos, no güevos. c) Su suerte, la guapa la desea.

a) Pluma de revista. b) Ahorita mismo. a) Al revés, canto de un pájaro demadera. b) En ruso, sí. (te lo da). c) Inicio de nada. a) Ley que prohíbe beber (casi res). b)Brazo gigante cervantino. De un huevo salen dos. a) Está en Foncalent a pensióncompleta. b) Montad (una armería p. ej.). a) Va por encima del rey. b)País que está muycerca de EE.UU. y muy lejos de Dios. a) Consonante española y olé. b) La a. c) Al revés elgarrote mas infame. a) Valle percusionista de los buenos. b) El primer contacto con lamúsica. Primer instrumento de un músico. a) Ubica (para otros ubika). b) Forte (perono el de los bloques de hormigón). a) Dulce xaramitera rodeada de Benes (y aguanta).Miró y Gómez también lo son. a)Letrabastante latina. b)Al revés, xaramitero y president.

1.- 2.-3.-

4.-5.-

6.-

7.-8.-

9.-

1.- 2.-3.-

4.- 5.-6.-

7.-8.-

9.- 10.-11.-

12.-Por favor, el cava lo mandais a casa, que todos tenemos un precio.

PORTADA I CONTRAPORTADADISSENY I MAQUETACIOIMPRESSIOEDITACOL-LABORA

Pep RicoPasqual RicoGráficas CrisvalCastell VermellExcm. Ajuntament d’Ibi

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

CHISTE MUSICALper Carrasco VI

-38-

Page 39: Sent Vermells nº5

-39-

CRUCIGRAMAMALDITO CRUCIGRAMA VERMELL per Joano

HORIZONTALES :

VERTICALES:

a) Musas del despistado. b) Nota media. a) Es popular siempre, no aveces. b) Flor de la primera fila. a) Burro finolis. b) Al revés, especie de tazón con chocolate ychurros. a) Al revés, tiene cartas todos los días. b) En plural, mamífero marino que para mí,manamí, ergo... a) Bala sin ala. b) Producida por el seso, pues eso. c) Buen nombre para unxaramitero o nombre de yo en mi midmitud. (Salgo en los papeles , mamá¡!!). A) Al revésantiguo palacio de placeres (Travolta y Olivia querían ir allí) y perdón. b) Al revés miran lostitulares como psé. a) Incorporar conocimientos, musicales o no (contiene tres notas). b)De l’inglés “de”, o bién al revés apellido de un Darío. a) Letra bastante griega. b) Relativo alcerdo (con perdón). c) Sólo las consonantes. a)Insigne xaramitera alcoiana. b)El ave ponehuevos, no güevos. c) Su suerte, la guapa la desea.

a) Pluma de revista. b) Ahorita mismo. a) Al revés, canto de un pájaro demadera. b) En ruso, sí. (te lo da). c) Inicio de nada. a) Ley que prohíbe beber (casi res). b)Brazo gigante cervantino. De un huevo salen dos. a) Está en Foncalent a pensióncompleta. b) Montad (una armería p. ej.). a) Va por encima del rey. b)País que está muycerca de EE.UU. y muy lejos de Dios. a) Consonante española y olé. b) La a. c) Al revés elgarrote mas infame. a) Valle percusionista de los buenos. b) El primer contacto con lamúsica. Primer instrumento de un músico. a) Ubica (para otros ubika). b) Forte (perono el de los bloques de hormigón). a) Dulce xaramitera rodeada de Benes (y aguanta).Miró y Gómez también lo son. a)Letrabastante latina. b)Al revés, xaramitero y president.

1.- 2.-3.-

4.-5.-

6.-

7.-8.-

9.-

1.- 2.-3.-

4.- 5.-6.-

7.-8.-

9.- 10.-11.-

12.-Por favor, el cava lo mandais a casa, que todos tenemos un precio.

PORTADA I CONTRAPORTADADISSENY I MAQUETACIOIMPRESSIOEDITACOL-LABORA

Pep RicoPasqual RicoGráficas CrisvalCastell VermellExcm. Ajuntament d’Ibi

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

CHISTE MUSICALper Carrasco VI

-38-

Page 40: Sent Vermells nº5