Sociologia del llenguatge perspectiva sistèmica

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Caplletra 37 (Tardor 2004), pp. 153-194

ELEMENTS PER A UNASOCIOLOGIA SISTMICA

DEL LLENGUATGE

Definim la sociolingstica com lestudi de les entitats ordenades del llenguatge en la sevafunci comunicativa en tant que essncia de la societat

Harver G. Currie & Eva Garca C. Currie

Una teoria de la societat moderna ha destar de tal manera construda conceptualment, quetots els conceptes hi han de ser formulats de nou, en el cas que hom vulgui emprar una teoria daquestanaturalesa. Una tal teoria ha de ser introduda pel seu compte i risc, i amb aix el que pretn nos ms que encarnar una mesura molt alta de ressonncia social. No pretn aquesta teoria esdevenirmestra ni t una funci de representaci. No considera les seves delimitacions com pressupsitsprovinents de la naturalesa o de lessncia dels seus objectes, sin que ha de construir-se a si mateixa.Aleshores s ella el seu propi mtode. Per aleshores seria daquesta manera un model de la societaten la societat, que informa sobre la manera dsser peculiar daquesta societat. El seu assoliment seria:possibilitar oportunitats dobservaci autodisciplinades, que no estan limitades pel coneixement delsentit com ni pels coneixements dels sistemes de funcions. Tota la resta s noms una pregunta sobrela complexitat encara realitzable sota condicions tan estrictes.

Si aix shi du a terme, aleshores hom tindria una societat que amb lajut de la sociologiaes podria descriure a si mateixa. I que s el que nhi hauria al darrera? Absolutament no-res.

Niklas Luhmann

0. Lhome s una invenci, la data recent de la qual mostra amb tota facilitatlarqueologia del nostre pensament. I potser tamb la seva fi propera. Amb aquestesparaules, situades cap a la fi de Les mots et les choses (1966), Michel Foucault anunciavala imminent dissoluci de lhome per obra i grcia de les cincies socials. Malgrat elblasme escandalitzat de qu va ser objecte al seu moment, a hores dara resulta difcildubtar de la intuci del filsof francs. El pas del temps sha encarregat de demostrar

154


lencert de les seves prediccions, a mesura que han anat sorgint tota una sriedelaboracions intellectuals caracteritzades pel desplaament de la centralitat del subjecteantropolgic (Morey, 1987). Una de les aportacions ms suggestives dins daquestalnia de pensament est representada per la teoria de sistemes, dins el marc epistemolgicde la qual esdevingu molt aviat evident la pertinncia de renunciar a lelecci dereferncies coincidents amb la persona (Bateson, 1972: 343-350; Morin, 1977-1991;Luhmann, 1998: 30), ats que aquesta noci inclou una multiplicitat de facetes(biolgiques, psquiques, socials...), cadascuna de les quals pot ser adscrita a diferentsperspectives sistmiques, difcilment reunificables dins un mateix sistema.

No deixa de constituir una dada significativa el fet que aquestes i daltresaportacions pioneres en lobertura del cam cap a la construcci dunes cincies socialsde caire no humanista hagin roms considerablement ignorades per part de les tendnciespredominants duna sociolingstica utilitzem el terme com a sinnim de sociologiadel llenguatge aferrada a la quantitofrnia i incapa tot sovint de concebre daltresmtodes de recerca diferents de la mera anlisi estadstica, emprada gaireb sempre perdocumentar evidncies. Lgicament, aquest modus operandi no la situa en les millorscondicions per superar les restriccions derivades de lestudi del subjecte especialmentenutjoses, tenint en compte la naturalesa social del llenguatge de cara a la constituciduna sociolingstica general. Lestat dindigncia terica derivat daquestsplantejaments no resulta fcil de reparar, a no ser que hom renunci al sentit comdisciplinriament establert i substitueixi els individus pels sistemes de comunicacicom a objecte cientfic. Al nostre entendre, una de les vies ms fructferes per sortir delencallador s aquella que passa per laproximaci crtica als pressuposts terics derivatsde lobra de Niklas Luhmann.

Fidels a la idea exposada, al llarg de les pgines segents presentem un model desociologia del llenguatge inspirat en les premisses de la teoria dels sistemes socialsautopoitics i autoreferencials. Tanmateix, el llenguatge no juga cap paper especialmentrellevant dins la producci de Luhmann que, en aquest sentit, no constitueix unaexcepci respecte a la major part dels socilegs. El lector far b de no oblidar en capmoment, doncs, que no es troba al davant duna introducci al pensament daquestautor. Aix no significa que hgim manipulat irreflexivament al nostre antull el riqussimarsenal conceptual que ens brinda la sociologia luhmanniana. Vol dir tan sols que alllarg de l'exposici hem concedit sempre primacia a la utilitat operativa dels conceptesper damunt de qualsevol afany exegtic. En daltres mots: hem emprat els seus escrits

155

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

a la manera duna caixa de ferramenta, tal com postulava Foucault que calia fer. De msa ms, hem tingut bona cura de connectar els postulats sistmics que constitueixen lacolumna vertebral del projecte amb una llarga srie daportacions teriques procedentsde les ms diverses disciplines, en la mesura en qu realitzen contribucions decisives ala configuraci de la sociologia del llenguatge que pretenem bastir. Finalment, per noen darrer lloc, hem procurat aix mateix acompanyar lexposici duna srie decomentaris, per regla general breus, sobre les repercussions immediates del nostretreball pel que fa a lexamen dalguns llocs comuns de la teoria social del llenguatge.Aquests comentaris no shaurien dentendre exclusivament com a illustracionssusceptibles daportar claredat a un text sovint difcil, sin com a veritables pistes deles tasques ms urgents que en un futur prxim haur demprendre la sociologiasistmica del llenguatge. En tot cas, la nostra preocupaci fonamental a lhora deredactar aquest paper ha estat dassolir la mxima coherncia del conjunt, sacrificantpel cam si calia la faceta ms erudita del treball intellectual, relacionada amblespecificaci del grau doriginalitat de cadascuna de les parts.

1. LAPORTACI DE NIKLAS LUHMANN

1.1. La figura cabdal de la sociologia sistmica ha estat, sens dubte, el socilegalemany Niklas Luhmann, el ms important des de Max Weber i un dels protagonistesms destacables i polmics per b que probablement tamb un dels ms desconegutsdall que Quentin Skinner (1985) ha batejat com el retorn de la Gran Teoria a lescincies socials. Vinculat al grup de pensadors procedents de diverses disciplines (Heinzvon Foerster, Humberto Maturana, George Spencer-Brown, etc.) que han revolucionatla teoria de sistemes amb la creaci del paradigma dels sistemes autoreferents, sel potconsiderar tamb com un legtim hereu del corrent que Yves Winkin (1981) va presentaren societat sota el rtol de la nouvelle comunication, aix com del funcionalisme estructuralparsonsi, els postulats del qual ha reformulat de cap a peus mitjanant el recurs alsdesenvolupaments sistmics ms avanats.

1.2. La trajectria biogrfica de Luhmann resulta poc prdiga en esdevenimentsexterns (Navas, 1997a). Va nixer a Lneburg (Baixa Saxnia) el 8 de desembre de1927. Els seus estudis de batxillerat es veieren interromputs quan va ser cridat a filesper lexrcit alemany a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Fet presoner pelsamericans, un cop en llibertat va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Friburg.

156


Desprs de llicenciar-shi, al llarg dun curt perode va exercir ladvocacia, professiabandonada molt aviat per ingressar com a funcionari de ladministraci pblica alMinisteri dEducaci de la Baixa Saxnia. Des del primer moment va compaginar laseva feina amb una intensa dedicaci lectora, fonamentalment en els mbits de lafilosofia i la sociologia. Durant el curs 1960-61 va obtenir una beca per estudiarCincies de lAdministraci i Sociologia a la Universitat de Harvard. All va entrar encontacte directe amb Talcott Parsons, el pensament del qual el va influenciar demanera notable, sobretot com a model dambici terica, circumstncia que no vaimpedir que sen separs des del principi en qestions fonamentals. Retornat a Alemanya,va treballar a lInstitut dInvestigaci de lEscola Superior de Cincies de lAdministracide Speyer (1962-1965) i, posteriorment, com a Cap de Secci al Centre dInvestigacide la Universitat de Mnster, amb seu a Dortmund (1965-1968). Entretant, el 1966havia obtingut el doctorat en Cincies Socials i lHabilitaci en la Facultat de Dretdaquesta mateixa universitat, on fins el 1968 va ocupar de forma interina la ctedrade Sociologia. A partir daquesta data, tret de les seves estades a daltres centres universitarisdarreu del mn, la trajectria de Luhmann fins la seva jubilaci el 1994 es trobavinculada a la Ctedra de Sociologia de la Universitat de Bielefeld. Doctor honoris causaper diverses universitats, lany 1988 va rebre el Premi Hegel, concedit per la ciutat deStuttgart. Va morir el 6 de novembre del 1998, en plena producci terica. Comacostuma a ocrrer, a casa nostra la notcia va passar prcticament desapercebuda.

1.3. Entre la seva ingent producci bibliogrfica, integrada per ms de cinquantallibres i tres-cents articles, podem destacar obres com Soziologische Aufklrung (6 vols.entre 1970 i 1995), Liebe als Passion (1982), Soziale Systeme (1984) o Teoria dellasociet (1992), aquest darrer en collaboraci amb Raffaele De Giorgi. En tot cas, ellector que en vulgui tenir complida notcia pot consultar els reculls bibliogrfics compilatsper Javier Torres Nafarrate (1996) i Alejandro Navas (1997b). No coneixem captraducci catalana de les seves obres, que des de fa alguns anys han estat profusamenttraslladades al castell, grcies sobretot als bons oficis de leditorial Anthropos deBarcelona, juntament amb la Universidad Iberoamericana de Mxic D. F. i lInstitutoTecnolgico y de Estudios Superiores de Occidente (ITESO) de Guadalajara (Mxic).Al llarg del present article, ens basarem sovint de manera molt directa fins a lextremdincrrer en la parfrasi, motiu pel qual ens hi estalviarem les referncies constantsen tres obres de Luhmann (1996a, 1984, 1998), la lectura de les quals en lordre citatrecomanem des dara al lector. Aix no significa, com hem assenyalat ms amunt, que

157


ens mantinguem sempre fidels als plantejaments de lautor de Sistemes socials. Al contrari,ens nhem separat en nombroses ocasions, per motius de claredat o de conveninciaterica, tot recorrent a reflexions daltres procedncies quan ho hem estimat convenient,amb lobjectiu de contribuir a lenriquiment de la perspectiva adoptada.

Ha esdevingut ja un tpic assenyalar lingent esfor de comprensi exigit allector pels escrits luhmannians, a causa dels alts nivells de complexitat terica iterminolgica assolits. Aquest esfor pot ser palliat parcialment consultant els estudisintroductoris a la seva obra disponibles en el mercat (Navas, 1989; Izuzquiza, 1990;DD.AA., 1996), encara que aix no nestalvia la lectura directa. Aix i tot, pensem quelesfor que segurament cal fer extensible tamb a la lectura daquest article paga lapena, en la mesura en qu la superteoria sociolgica elaborada per Luhmann admetpocs parangons respecte a la seva capacitat doperar una transformaci radical delspunts de vista acceptats i situar-nos en condicions immillorables per abordar des dunaperspectiva diferent la descripci del sistema social.

2. ELS TRES PARADIGMES DEL PENSAMENT SISTMIC

2.1. Luhmann distingeix tres etapes fonamentals en levoluci de les teoriessistmiques. En primer lloc, una tradici que es remunta a lantiguitat i s anterior alaparici mateixa del terme sistema (ca. 1600), basada en el postulat clssic del tot iles parts, dacord amb el qual el tot s ms que la suma de les parts. En el terreny delpensament sociolgic, aquestes idees portaven a concebre unes societats integrades perindividus, considerats com a parts respecte del tot social.

2.2. Cap a mitjan segle XX, en el marc de la teoria general de sistemes impulsadaentre daltres per Ludwig von Bertalanffy (1968), lesquema anterior va ser substitutper lenfocament de la diferenciaci entre sistema i entorn. Hom va poder aix establiruna primera distinci entre els sistemes tancats (propis de la fsica) i els sistemes oberts(caracterstics dels processos biolgics i socials). Els primers es consideren allats delentorn, que no hi juga cap paper rellevant o noms pot jugar-lo a travs de canalsmolt especfics, i el seu estat final es troba inequvocament determinat per les condicionsinicials. Per contra, els sistemes oberts sn susceptibles duna major quantitat dereflexi terica, atesa la seva major complexitat, i es caracteritzen per la propietat delequifinalitat, que els permet desembocar en un mateix estat final a partir de diferentscondicions inicials i seguint diferents trajectries. Poden construir i demolir els seus

158


components mitjanant un procs continuat dincorporaci i eliminaci de matria,que, mentre persisteixen com a tals, no els permet arribar mai en lequilibri, sinmantenir-se en un estat uniforme (steady). En el seu cas, la diferenciaci sistmicaconsisteix en la repetici, dins del sistema, de la diferncia entre sistema i entorn, aixcom en el fet que el sistema pugui posar-se a si mateix com a entorn per a la formacidels seus subsistemes.

2.2.1. Aquest paradigma dels sistemes oberts va conixer tres versions successives:(a) lesquema input/output, complementat amb el model de la caixa negra (black box),dacord amb el qual el coneixement de les estructures sistmiques resulta noms accessiblea travs de lobservaci de les seves regularitats externes (Aracil, 1986: 115-117). Comva assenyalar oportunament Bateson (1972: 66), una caixa negra no s sin la convencicientfica de no portar les explicacions ms enll dun cert punt i, com a tal, aquestacord acostuma a ser provisional i revisable; (b) lesquema ciberntic de feedback(negatiu), els exemples ms senzills del qual serien els reguladors elementals i elsservomecanismes, centrat en lestudi dels procediments de qu disposa un sistema pertal de regular la distncia amb el seu entorn, a fi de continuar mantenint lestabilitat;i (c) lesquema del feedback positiu, que amplia lesquema anterior amb la inclusi dela possibilitat dun increment de la desviaci del sistema respecte de lentorn, susceptibledacabar esdevenint una amenaa per a la prpia supervivncia sistmica.

2.2.2. La introducci daquests principis en el terreny de la sociologia, duta aterme pel funcionalisme estructural, es va fer molt lentament, circumstncia que vapropiciar durant molt de temps un notable endarreriment teric, concretat en lapersistncia dun concepte de sistema presidit per lanalogia amb el model organicista,on es concedia la mxima importncia a lestreta cooperaci de les parts, en el marcduna estructura relativament fixa i amb lmits molt reduts per a la desviaci (Buckley,1967: 27-36). Per tal de comprovar-ho, podem fer una ullada a la definici de sistemaformulada per dos dels socilegs ms influents de lpoca com Talcott Parsons i EdwardA. Shils (1951: 107), amb la seva insistncia en la interdependncia de les parts quelintegren o variables. La interdependncia consisteix en lexistncia de relacionsdeterminades entre les parts o les variables, en oposici al carcter causal de la variabilitat(...), la interdependncia s lordre en la relaci entre els components que constitueixenun sistema.

2.2.3. Pel que fa a laplicaci ms coneguda dels principis sistmics a la sociologiadel llenguatge, el model aracili del conflicte lingstic (Aracil, 1965: 26-27), est

159


basada en el paradigma dels sistemes oberts. Dacord amb els principis imperants enla sistmica de lpoca, les relacions actives entre el sistema lingstic i el seu entornsociocultural hi apareixen esquematitzades a travs dun model de caixa negra, on inputi output corren a crrec, respectivament, de les funcions lingstiques de la societat i lesfuncions socials de la llengua. De forma correlativa, shi distingeixen dues menes defuncions lingstiques fonamentals, el control lingstic i la conscincia lingstica. Lespossibilitats de resposta del sistema lingstic a les pertorbacions procedents del seuentorn (social) sn tamb dobles: duna banda, el feedback negatiu (= normalitzacilingstica), responsable dels comportaments propositius o autoregulats; i, daltra,el feedback positiu (= substituci lingstica), referit als processos autocataltics o decreixement sistmic. En el primer cas, el sistema redueix la seva entropia interna,mentre que en el segon aquesta sofreix un increment i sencamina cap a la dissoluci.El conflicte, al capdavall, consistir en lestrs provocat per les disfuncions del sistemalingstic respecte a les pertorbacions sorgides de lentorn.

2.2.3.1. Deixant de banda els defectes inherents a la mateixa formulaci delmodel, derivats sobretot de la identificaci del sistema amb lestructura lingstica(Boix & Vila, 1998: 96-97; Conill, 2001b), aquesta mena de plantejaments ha estattradicionalment objecte duna crtica de carcter ideolgic, centrada en els seus orgenstecnocrtics, que interpreta la definici de la supervivncia del sistema en termesdestabilitat com una apologia de lstatu quo (Ninyoles, 2001). Molt ms interessantsresulten, al nostre entendre, aquelles crtiques que destaquen les insuficincies delsmodels de caixa negra en el terreny de la construcci de teories socials, perqu a causadel carcter opac que shi atorga a la societat, s discutible que aquest model pugui seradms com una explicaci sociolgica vlida (Conill, 2001a: 308). I s que, a difernciadels sistemes tcnics, els sistemes oberts al sentit, com ara el sistema social, no sajustenpas al model del que Heinz von Foerster (1972: 196-198, 1984: 148-150) anomenavauna mquina trivial aix s, un sistema determinista i predictible, caracteritzat peruna relaci unvoca invariable entre entrades (inputs) i eixides (outputs). Ning no negaque la trivialitzaci pot resultar una estratgia til i constructiva en alguns dominis,per s una panacea perillosa quan lhome laplica a si mateix (Foerster, 1972: 198).Per tal de descriure el sistema social, doncs, caldr recrrer a un model de complexitatmolt superior, les mquines no trivials (Foerster, 1972: 196-198, 1984: 150-154), onla relaci entrada-eixida no s invariable, sin que resulta determinada per les eixidesprvies de la mquina o, dit duna altra manera, aquelles mquines en qu els passos

160


previs en determinen les reaccions presents. La diferncia fonamental, doncs, respectea les mquines trivials no consistiria tant en el fet que no siguin sistemes deterministes,que ho sn, sin en la dificultat per calcular-ne la predictibilitat, ats que, mentre enuna mquina trivial loperaci interna s sempre conseqncia de noms un estatintern, en les mquines no trivials la desviaci dun estat intern a un altre ns laprincipal caracterstica.

2.3. Sigui com sigui, les teories anteriors mai no van precisar el carcter interndel fenomen sistmic. De fet, els models de caixa negra van mantenir la seva opacitatfins a finals de la dcada de 1960, en qu el paradigma dels sistemes oberts va comenara ser qestionat a partir duna versi ms complexa de la teoria de sistemes: el paradigmadels sistemes autoreferencials i autopoitics, segons el qual la diferenciaci sistmicanoms pot efectuar-se mitjanant lautoreferncia i la reproducci de la prpia operaciconstitutiva. Com s lgic, aix no vol dir que les operacions autoreferencials shiduguin a terme des de premisses solipsistes, sin que en aquest context la distinci entresistemes oberts i sistemes tancats resulta desplaada per la reflexi sobre els procedimentsque permeten a la clausura autoreferencial de produir obertura. Les transformacionsintrodudes per tals postulats en la teoria sistmica resulten de gran transcendncia pera la sociologia, en la mesura en qu, com tindrem ocasi de constatar al llarg de lespgines segents, linters pel disseny, el control i la planificaci de levoluci en relaciamb lestabilitat estructurada sha transformat en atenci envers lautonomia, lasensibilitat davant lentorn i lestabilitat dinmica.

3. EL SISTEMA SOCIAL COM A SISTEMA AUTOREFERENT I AUTOPOITIC

3.1. El punt de partida de la teoria sistmica de Luhmann consisteix, justament,a precisar la diferncia entre sistema i entorn. Un sistema pot ser caracteritzat com ladiferncia que resulta de la diferncia entre sistema i entorn. La formulaci anterior, apa-rentment tautolgica, arrenca de la definici batesoniana de la informaci com a dife-rncia que fa una diferncia (Bateson, 1972: 484). Aquesta diferncia actualitzasimultniament el sistema com a costat diferenciat i lentorn com a costat meramentindicat, ats que la frontera entre tots dos pertany al sistema mateix, de manera anlogaa com la pell separa els ssers vius del seu medi ambient sense deixar per aix de pert-nyer-los. El sistema es defineix, aix, com una diferncia que es produeix constantmenta partir de noms un tipus doperaci, recursivament efectuada a travs del temps.

161


3.1.1. Aplicats a lmbit de la teoria dels sistemes socials, aquests principis tericsens porten a tractar didentificar loperaci social susceptible de satisfer els requisitsdunitat, identitat i capacitat denlla operacional. Segons Luhmann noms nhi hauna que shi ajusti: la comunicaci. Un sistema social sorgir tan sols quan la comunicacidesenvolupi ms comunicaci a partir de si mateixa. Aquesta operaci t capacitat perestablir una diferncia entre sistema i entorn, en la mesura en qu les comunicacionssenllacen entre si deixant de banda s a dir, relegant a lentorn totes les altres coses,que noms adquireixen rellevncia per al sistema quan poden ser processadescomunicativament.

3.2. El sistema es caracteritza, doncs, per una clausura operacional, entesa comla propietat de reproduir-se mitjanant un sol tipus doperacions exclusives. Aquestaxioma es relaciona amb dos dels punts ms discutits en lactual teoria de sistemes: (a)lautoorganitzaci, o construcci de les estructures prpies a dins del sistema i impos-sibilitat dimportar-ne de lentorn. Un sistema comena a existir, precisament, a partirde linstant en qu construeix estructures, levoluci de les quals crea la seva histria.Per a Luhmann, el sistema social est compost per elements (comunicacions), relacionsentre ells (definides per la recursivitat de la comunicaci) i estructures (o limitacions deles relacions possibles dins del sistema); i (b) lautopoiesi, concepte encunyat pel bilegxil Humberto Maturana que es refereix a la capacitat de certs sistemes de produir-secontnuament a si mateixos (Maturana & Varela, 1996: 36). En el marc de lesteoritzacions luhmannianes, lautopoiesi vol dir que un sistema noms pot produiroperacions en la xarxa de les seves prpies operacions i aquesta xarxa s produda perles operacions mateixes. El sistema, doncs, es produeix completament a si mateix i nosols les seves estructures, les quals, en limitar les relacions sistmiques possibles, endirigeixen lautoreproducci. La condici autopoitica del sistema social vindr donada,com ja hem vist, per la capacitat de la comunicaci per produir-se a si mateixa.

3.3. Pel que fa a lentorn, aquest no t capacitat per determinar causalmentlautopoiesi del sistema. Tan sols pot exercir la seva influncia causal en el terreny dela destrucci, per no en el de la determinaci dels estats interns. Les causalitatsobservables en la relaci sistema/entorn estan collocades exclusivament en el pla delsacoblaments estructurals. Aquests no determinen els estats del sistema, sin que la sevafunci consisteix a proveir-lo dun estrs permanent, situat en lorigen de levoluci deles estructures sistmiques. Segons Maturana, lacoblament estructural es troba disposatde manera ortogonal respecte a lautodeterminaci del sistema i, en tal sentit, tots els

162


sistemes estan adaptats al seu entorn ja que de no ser aix no existirien, per cap alinterior del seu radi dacci conserven totes les possibilitats de captenir-se de manerano adaptada. Lacoblament no est connectat amb la totalitat de lentorn, sin nomsamb la part que el sistema en selecciona i el sistema en selecciona exclusivament allque pot processar.

3.3.1. Referit al sistema social, aix voldr dir que aquest processa nicament co-municaci i els esdeveniments no comunicables tan sols poden originar-ne la destrucci.La necessitat de seleccionar deriva de lexistncia dun gradient de complexitat entreentorn i sistema, dacord amb la qual la reducci de la complexitat daquell esdev con-dici necessria per a laugment de la complexitat daquest. Per tal defectuar aquestaselecci el sistema posseeix un ventall destructures que precondicionen all que shipot tractar. Les pertorbacions de lentorn apareixen referides, doncs, a les estructures,que les actualitzen en el sistema, transformant-les en informaci, entesa com lesdeve-niment que selecciona estats del sistema i nactualitza ls de les estructures. Ser lauto-poiesi del sistema la que, posteriorment, haur didentificar o rebutjar aquesta informaci.

4. SISTEMES PSQUICS I SISTEMES SOCIALS: ACOBLAMENTESTRUCTURAL I LLENGUATGE

4.1. La teoria luhmanniana introdueix una diferenciaci estricta entre sistemespsquics (Ruiz de Copegui, 1983) i sistemes socials, operatius tots dos en el medi delsentit els uns per mitj de la conscincia, els altres per mitj de la comunicaci. Dacordamb la caracteritzaci anterior del sistema com a diferncia, el fet de situar les dimensionspsicolgica i biolgica de lindividu en lentorn del sistema social no equival a formular-hi cap mena de judici ontolgic. Es tracta duna posici estrictament epistemolgica,la finalitat de la qual s distingir de manera precisa entre el sistema i lentorn. Grciesa aquesta distinci sobre la possibilitat de concebre lhome com a part de lentorn delsistema social de manera ms complexa i, al seu torn, ms lliure que si hom el concepcom a part de la societat, ja que lentorn s, per comparaci amb el sistema, el costatindicat de major complexitat i menor ordre. En realitat, aquest enfocament, malgratlescndol suscitat en ocasions (Habermas, 1985: 434-453), enllaa amb els postulatsclssics dmile Durkheim (1895: 11-21) que estableixen com a primera regla delmtode sociolgic la necessitat de considrer les faits sociaux comme des choses, exteriorsals individus i explicables a partir de criteris especficament socials. El principal mats

163


que hi aporta Luhmann deriva tan sols de la seva consideraci, no dels fets socials, sinde loperaci social efectuada en el marc dun sistema autopoitic.

4.1.1. Al capdavall, tal manera de procedir es justifica mitjanant la necessitat,reconeguda per Herbert A. Simon (1968: 154-156), de descriure la complexitat dacordamb procediments jerrquics, basats en la propietat de la quasidescomponibilitat, dacordamb la qual les vinculacions entre els components del mateix nivell duna jerarquiaacostumen a ser ms fortes que les vinculacions entre diversos nivells jerrquics, la qualcosa permet destablir una separaci entre una dinmica jerrquica dalta freqncia,prpia de lestructura interna dels nivells, i una dinmica de baixa freqncia, queregeix la interacci entre nivells. De no ser aix, lanlisi de la complexitat demanariauns coneixements infinits i uns clculs tan estrils com exhaustius de les interaccionsde les seves parts elementals, que restarien confinades per sempre ms enll de totacapacitat de comprensi.

4.2. La relaci entre sistemes psquics i socials pot descriures en termes dacobla-ment estructural. Els sistemes socials es troben acoblats als sistemes psquics i noms aells. La comunicaci, doncs, s totalment independent respecte del que sesdev en elmn, que no hi juga cap paper rellevant. Tot el que s possible comunicar ha de passaren primer lloc pel filtre dels sistemes psquics, situats, com ja sabem, en lentorn del sis-tema social i nics susceptibles de percebre els esdeveniments del mn. Per els sistemespsquics no comuniquen, aquesta operaci s prpia dels sistemes socials. Per tant, sib la comunicaci depn de la conscincia, ns alhora operativament independent, jaque la conscincia mai no s comunicaci i la seva funci consisteix a proveir depertorbacions els sistemes socials a travs de lacoblament estructural. Una illustracidaquests postulats per via literria podem trobar-la a La machine lire les penses(1937), novella dAndr Maurois on es relata el descobriment duna mquina capade permetre als seus possedors laccs als pensaments del prosme, la qual, al capdavall,esdev del tot intil, perqu lunivers catic del pensament no comunica res dinters.

4.2.1. Tant la comunicaci com la conscincia shan desenvolupat pel cam dela coevoluci, i un tipus de sistema s lentorn imprescindible de laltre. La idea deLuhmann no s pas nova. Noms cal recordar, posem per cas, que el psicleg rus LevS. Vigotski (1934) sostenia que els usos egocntrics del llenguatge infantil no es podendissociar dels usos socials, sin que tots dos responen al mateix objectiu, per b queaquests regulen els intercanvis i aquells la conducta aix s, la comunicaci i laconscincia, respectivament. Podem dir que les operacions dels sistemes psquics i els

164


sistemes socials, encara que irreductibles al llenguatge, deuen la seva autopoiesi al fetdestar acoblades estructuralment de manera lingstica, ja que el llenguatge fixa elsentit que permet la recursivitat operativa de tots dos sistemes. Lacoblament estructuralshi produeix, doncs, a travs del llenguatge, que pot funcionar alhora dins loperacide la conscincia i de la comunicaci.

4.2.1.1. En conseqncia, des del nostre punt de vista lestudi del llenguatgeadmetr dos enfocaments fonamentals, substancialment coincidents amb els dos tipusde sistemes que entren a formar part de lacoblament estructural. Tindrem aix, dunabanda, una psicolingstica o lingstica mentalista, entesa tal com ha postulat NoamChomsky (1968) com una branca de la psicologia cognitiva dedicada a la simulacide la competncia lingstica dels sistemes psquics; i, daltra, una sociolingsticaconcebuda com la branca de la sociologia de la comunicaci que socupar delsrendiments comunicatius dels codis lingstics. La Teoria Sistmica del Llenguatgesens apareixer, en conseqncia, escindida indefugiblement en dues cares, com elrostre de Janus, en la mesura en qu reprodueixi dins la seva configuraci internalacoblament estructural entre sistemes psquics i socials, bo i construint gramtiquesestablertes, respectivament, per referncia a les operacions de la conscincia i de lacomunicaci, que esdevindran entorn imprescindible les unes de les altres.

4.3. Pel que fa al sentit, cal assenyalar que els sistemes de conscincia lexperimenten,mentre que els sistemes de comunicaci el reprodueixen. En daltres mots: la dimensilingstica del sentit sorgeix de ls del llenguatge no debades, Wittgenstein (1958:82) argumentava ja que el significat duna paraula s el seu s en el llenguatge. Enterminologia sistmica, podem contemplar-lo com lactualitzaci de les estructures delsistema, sense que aix equivalgui a concebrel com un mer producte daquesta, atsque les estructures constitueixen els resultats de la histria del sistema i, en conseqncia,el sentit en deriva i preexisteix a qualsevol actualitzaci. El sentit, doncs, remet sempreal sentit i en cap cas a res situat ms enll o a res de diferent. Ni la conscincia ni lacomunicaci posseeixen la capacitat de fracturar la remissi del sentit a si mateix, dinsla qual shi troben involucrades. Aquesta autoremissi continua funcionant fins i totquan hom el nega, circumstncia que obre la possibilitat dimaginar un mn desprovetde sistemes susceptibles doperar amb el sentit, per aquesta noms resulta imaginabledes del sentit que adopta la configuraci dun univers autocontingut, tal com desprsargumentarem a propsit de la comunicaci.

165


4.3.1. Daltra banda, el sentit sha dentendre com una representaci de la com-plexitat, com un excedent de possibilitats que requereixen duna selectivitat forosa. Isi la complexitat es caracteritza mitjanant la selecci, aleshores el que anomenem com-plexitat estructurada, aix s, la temptativa de dirigir o limitar la selectivitat doperacia travs de les estructures, guarda un parallelisme amb loperaci del sentit. Aquestaconcepci del sentit presenta lavantatge de permetrens superar la tradicional contra-posici entre cincies dures i cincies febles. Tant la manipulaci tcnica de la complexitatamb el recurs a la causalitat, prpia de les cincies naturals, com la interpretaci delsentit per vies hermenutiques, prpia de les cincies socials, senfronten a un mateixproblema formulat de diferent manera: la necessitat de procedir-hi a una selecci.

5. ELS DOS RANGS DEL SIGNE I LA SEMIOSI ILLIMITADA

5.1. Els postulats terics anteriors contradiuen radicalment el principi fonamentalde la lingstica saussureana que concebia la llengua com un sistema que noms coneixel seu ordre propi (Saussure, 1916: 61). En daltres mots: el llenguatge no s unsistema, perqu no posseeix cap manera prpia doperar. Sempre depn del fet que elssistemes psquics, duna banda, i el sistema social, de laltra, prossegueixin la sevaautopoiesi mitjanant les seves operacions completament clausurades. De no ser aix,cessaria de cop i volta tot llenguatge i, acte seguit, tota possibilitat de pensarlingsticament. A ms a ms, el llenguatge no s tampoc, per si mateix, comunicaci,ats que el fet de comunicar requereix sempre de ms dun parlant que pugui entendrei reprendre el que hom ha dit. El fet que el llenguatge no constitueixi en cap cas unsistema no significa, per, que la seva estructura interna no estigui plenament afaionadasobre un model sistmic basat en la diferncia. Al contrari: com ja notava Saussure(1916: 168), en la llengua noms hi ha diferncies, de manera que el valor dun signelingstic resulta impossible destablir si no s per referncia als altres signes. Precisament,els conceptes saussurians de relacions sintagmtiques i paradigmtiques alludeixen, desduns altres parmetres, al procs mitjanant el qual una unitat lingstica es relacionai es diferencia simultniament daltres signes in praesentia, i al mateix temps, en virtutduna relaci associativa, suneix amb termes in absentia en una srie mnemnicavirtual (Saussure, 1916: 171-175).

5.2. Si atenem a larquitectura interna del signe lingstic hi veiem reaparixerun altre cop la diferncia, des del moment en qu el concebem, no segons ha estat

166


tradicional com la unitat de la diferncia entre significant i significat, sin com launitat de la diferncia de la diferncia entre significant i significat. Aquest fet, sovintmenystingut, no pot deixar de tenir importants repercussions per a lestudi del llenguatge.

En aquest sentit, resulta oport de recordar ac que una de les aportacions msdestacables en relaci amb aquest canvi dorientaci ha estat laparici fa poc ms dedues dcades de la Gramtica Liminar, teoria basada en el mtode de la teoria generalde sistemes, les aportacions cognitives de la Gestaltpsychologie i ls de nocionstopolgiques per a la formalitzaci dels models lingstics. No s casual, sens dubte,que el seu punt de partida es situ justament en la crtica de les insuficincies del signesaussuri. Com ha posat en relleu en repetides ocasions el seu creador, ngel LpezGarca (1977: 19-34, 1980: 17-62, 1989: 9-49), tal noci del signe, basada en lanalogiaamb les dues cares dun full (signe = significant / significat) i definida per larbitrarietat,la linealitat i el fet de funcionar en un sistema de valors, ha de ser qestionada, perqu,si b resulta adequada a les propietats dels codis basats en un conjunt de regles datribucide significats preexistents a signes indissociables verbigrcia, els signes dels llenguatgesformals, com la notaci lgicomatemtica o musical, esdev del tot insuficient, encanvi, quan s emprada per tal de descriure el funcionament de les llenges naturals,caracteritzades per laparici de relaciones semasiolgiques (un significant amb diversossignificats) i onomasiolgiques (diversos significants amb un sol significat), la descripcide les quals demana una concepci del signe dotada de major complexitat. Aquestaexigncia es plasma en la postulaci del signe asimtric (signe = significant / significant+ significat), producte de la descomposici del significant en unitats diferents de les quesobtenen de la descomposici del significat i de lexistncia duna relaci necessriaentre tots dos.

Com shi pot apreciar, es tracta duna concepci que, malgrat lexistncia deprecedents histrics, enfonsa directament les seves arrels en el principi martineti dela doble articulaci del llenguatge (Martinet, 1960: 20-29) i en el carcter necessari dela relaci entre significant i significat mostrat per Benveniste (1939). Lluny de tractar-se dun simple detall anecdtic, la reformulaci de lestructura del signe que acabemde presentar suposa un desenvolupament teric de singular importncia, perqu defineixun procs de semiosi illimitada, producte de lequiparaci entre els signes lingsticsi metalingstics, que justifica la relaci paradoxal (paradoxa de la frontera) existententre les llenges naturals i el seu metallenguatge gramatical, derivada de la presnciaduna frontera alternativament infranquejable i franquejable al seu interior i en virtut

167


de la qual el metallenguatge gramatical apareix netament separat del llenguatge objecteal qual inclou, per, alhora, shi presenta com a part integrant i shi troba incls (LpezGarca, 1980: 29).

5.3. Al capdavall, una de les principals llions que inferim de la GramticaLiminar consisteix en lexistncia de dues modalitats distintes dacoblament entre elselements constitutius de lestructura del signe: (a) un tipus dacoblament estricte,caracterstic dels llenguatges formals, que es configuren seguint lesquema del signesaussuri. Lestretor del lligam existent entre significant i significat els torna poc aptesper ser emprats en modalitats de comunicaci distintes daquelles per a les quals vanser especficament dissenyats, de manera que en resulta ms simple la destrucci queladaptaci; (b) per contra, els signes de les llenges naturals exhibeixen un tipusdacoblament ampli, susceptible de permetrels realitzar la complexssima funci denllaestructural entre sistemes psquics i sistemes socials, vehiculant alhora les operacionsde la conscincia i la comunicaci. Com hem vist ms amunt, la seva estructura internaels dota duna plasticitat illimitada al servei duna semiosi potencialment infinita,propietat que en ocasions ha estat interpretada com un defecte ms que no com unavantatge. No debades una part considerable de les temptatives de creaci de llenguatgesformals perfectes deriva precisament de la creena en la inadequaci del llenguatgenatural com a instrument del mtode cientfic. Sens dubte, aix ha contribut a ocultarel fet que els signes del llenguatge natural representen la condici de possibilitat delssignes dels llenguatges formals, de la mateixa manera que la comunicaci formalitzadade la cincia constitueix un subconjunt de la comunicaci considerada latu sensu.

El signe saussuri, doncs, resultaria de la reducci tecnolgica del signe asimtrici no a la inversa, entesa com una reducci de complexitat a fi dobtenir una majorcomplexitat comunicativa en un mbit especialitzat. Ara b: al contrari del que hansostingut molt sovint els formalitzadors, no s que el llenguatge natural sigui imperfectepel fet de ser complex i admetre noms parcialment la formalitzaci, sin que, pel fetdestar basat en un tipus de signes de rang superior, en constitueix el substrat i shiconfigura com a irreductible alhora. Com va notar David Via (1977: 50-51), la granparadoxa de la formalitzaci rau en el fet que, nascuda del projecte de purificar elllenguatge ordinari de les seves ambigitats i imprecisions ha fabricat aquests monstresirreals fora del mn del llenguatge usual, per en canvi, per tal de poder dir-ne algunacosa (...), necessriament cal que sigui utilitzat el llenguatge ordinari (amb totes lesseves impureses) (...). Si al comenament existia el Verb..., tamb a la fi existir elVerb.

168


6. LA COMUNICACI

6.1. La comunicaci s lnica operaci genunament social, ja que s lnica querequereix la presncia de ms dun sistema psquic tesi que integra implcitament lasociabilitat com a part constitutiva de la comunicaci. Ens referim, doncs, a unaoperaci social que pressuposa per regla general el concurs dun gran nombre desistemes psquics, sense que per aix pugui ser imputada a cap dells en concret. Resultaparticularment important en aquest terreny no confondre el model de comunicaciemprat per la sociologia luhmanniana i anticipat en alguns aspectes per autors comWalter J. Ong (1982: 170-171) amb la metfora tradicional que identificavacomunicaci amb transferncia dinformaci, dacord amb la versi lingstica delspostulats de la teoria matemtica de la informaci de Shanon i Weaber, deguda aRoman Jakobson (1960: 32-39). Es tracta duna concepci de la comunicaci que calimpugnar sobretot per tres raons fonamentals: (a) la comunicaci no equival adesprendres de res, ans constitueix un esdeveniment defectes multiplicadors, ja que laseva essncia mateixa i raison dtre consisteix en la producci de redundncia, aix s,en lestructuraci mitjanant patrons o predictibilitat (Bateson, 1972: 436); (b) elmodel de transferncia pressuposa laccs a lestat intern dels sistemes psquics participantsen lacte comunicatiu, possibilitat que, com ja hem vist, resulta vetada pel plantejamentdel sistema social com a sistema operativament clausurat; i (c) la metfora de latransferncia colloca lessencial de la comunicaci en lacte de la transmissi i, alhora,exagera la identitat per a lemissor i el receptor dall que shi transmet, quan, enrealitat, tal identitat no es troba garantida a la bestreta. A fi de comptes, el denominadorcom de totes aquestes objeccions residiria en el fet de concebre la comunicaci comel procs resultant de dues seleccions, en qu lemissor transfereix alguna cosa al receptor.1

1. Lesquema jakobsoni de la comunicaci ha estat tamb qestionat per part dautors procedentsde la tradici humboldtiana (Weisgerber, 1973: 40-47). A casa nostra, Llus V. Aracil (1981, 1982) i Josep LlusNavarro (1994) hi han formulats retrets similars a partir de lexamen dels esquemes comunicatius de Llull iComte. En qualsevol cas, lessencial de totes aquestes crtiques rau en el fet de concebre la comunicaci comuna relaci entre individus, on cobren especial importncia els processos interns de concepci a crrec delsparticipants. No negarem linters daquestes recerques, per els seus resultats no poden de cap manera sertinguts en compte per la sociologia del llenguatge, ja que es refereixen a processos que, tot i quedar pressuposats,es troben ms enll de la comunicaci. Ladopci dels punts de vista dels autors esmentats ens obligaria aconsiderar com a components intrnsecs de loperaci comunicativa tota una srie de factors com ara els estatspsicolgics i biolgics, la descripci dels aparells fonadors, la biografia dels participants, etc. els quals

169


6.2. En canvi, Luhmann entn la comunicaci com una sntesi de tres seleccions,basada en el model de les tres funcions de sentit dels fenmens lingstics (representaci,expressi i apellaci) proposat per Karl Bhler (1934: 48-52), prviament despullatde qualsevol interpretaci en termes de transferncia comunicativa entre persones enpossessi de creences, intencionalitats, connotacions, etc. La triple selecci proposadaper lautor de Sistemes socials consisteix en la selecci de la informaci, la selecci de laparticipaci (o acte de comunicar) i la selecci de la comprensi (o acte dentendre).

6.2.1. Pel que fa a la informaci, no es pot concebre com lexterioritzaci del pen-sament, sin com la selecci duna diferncia que impulsa el sistema social a un canvidestat, aix s, a la producci duna altra diferncia, tal com postulava Bateson. s,doncs, en el propi sistema social que es gesta all que sha de considerar com a informaci,en un doble sentit: (a) com a esdeveniment sorprenent recordeu que, des de la pers-pectiva matemtica, la informaci dun missatge s proporcional al logaritme de laimprobabilitat; i (b) com a selecci de possibilitats realitzada a partir dun ventalldexpectatives. Es tracta dun procs recursiu potencialment infinit en el temps, oncada selecci informativa altera el ventall dexpectatives que constituir el punt departida de la selecci segent. Tot plegat, podria descriures com un procs catic, entsa la manera dEdward Lorenz (1993: 1-23; cf. tamb Maturana & Varela, 1996: 92-99), s a dir, com una seqncia (gaireb) determinista que simula ser aleatria, unprocs en el qual lestat actual del sistema (gaireb) determina el seu estat futur, encaraque no ho sembli, tal com sesdev, per exemple, amb els moviments en una partidadescacs. De fet, una informaci no pot ser processada a menys que respongui al ventalldexpectatives actualitzat de qu disposa el sistema en aquell moment. Pel que sabem,la histria de la cincia ens proporciona innumerables illustracions daix, comenantpel mn grec, on una quantitat gens menyspreable de descobriments cientfics comara el de la turbina de vapor, degut a Her dAlexandria (ca. II-I aC) es van malbaratara causa dunes estructures socials inadequades (Magalhaes-Vilhena, 1971). El tema haestat tamb objecte despeculaci literria per part del novellista britnic William Gol-

sobrecarregarien de tal manera les condicions operatives del sistema que el ms senzill acte de comprensiesdevindria impossible, perqu requeriria un coneixement massa exhaustiu del mn. Per contra, sostenim queels factors esmentats noms adquireixen rellevncia comunicativa en la mesura en qu sn tematitzats i abandonenlestat de mera pressuposici. Daltra banda, la inclusi dels processos interns dels participants com a integrantsde la comunicaci desemboca en corollaris tan absurds com el refs de les dimensions institucionals de lacomunicaci, excloent aix de la sociologia del llenguatge un dels seus objectes primordials datenci.

170


ding, el qual a la narraci Lenviat especial (1956) relata les desventures de Fanocles,personatge de singular creativitat i ms absurd dest, capa dinventar lolla a pressi,el vaixell de vapor, la brixola i la impremta en el marc social de la Roma decadent.

6.2.2. En segon lloc, la participaci o acte de comunicar pot entendres com unadoble selecci per part de lemissor (no considerat exclusivament com a sistema psquic):(a) la selecci de la informaci efectuada sobre la selecci de la informaci actualitzadaen el sistema social; i (b) la selecci de la manera en qu aquesta informaci s codificada.Aquesta doble selecci s duta a terme en funci dun criteri de doble contingncia,concepte introdut en sociologia per Talcott Parsons (1951: 3-29) a fi dexplicar coms possible lordre social. Luhmann el (re)defineix des dels parmetres de la teoria desistemes com un model de relaci entre sistemes altament complexos que utilitzen elsentit i no resulten recprocament transparents i calculables. Aquests sistemes determinenla seva prpia conducta a la manera de les caixes negres (black boxes), mitjanantoperacions autoreferencials, i cadascun dells (ego) pressuposa el coneixement de lesoperacions de laltre (alter), concebut per ego com a alter ego, en tant que comparteixenun ventall dexpectatives. Noms aix dos sistemes opacs arriben a processar-se com a(virtualment) transparents en les seves relacions comunicatives. El recurs al llenguatgeconstitueix el principal indici de la participaci o acte de comunicar, aix com el fumconstitueix el millor indici del foc.

6.2.3. Finalment, pel que fa a la tercera selecci, la teoria de sistemes afirma quela sntesi mitjanant la qual esdev possible la comunicaci saconsegueix en la comprensio acte dentendre, ja que s aquest el que fa possible la unitat de la diferncia, aix s,lobservaci de les dues seleccions precedents (la informaci i la participaci) com lesdues parts duna diferncia. La comunicaci, doncs, t lloc noms quan el sistemasocial processa via selecci comprensiva la informaci que ha estat seleccionada iparticipada. Contemplada des del punt de vista de la teoria dels tipus lgics, la comprensisens apareixeria com una selecci situada en un nivell superior a les dues seleccionsprecedents. El sistema social crea aix el seu propi procs dautoobservaci i autocontrol,i pot procedir a la seva autopoiesi s a dir, tal com elabora la selecci de la informacii de la participaci, elabora tamb la seva prpia selecci comprensiva, independentdels eventuals rendiments comprensius que els sistemes psquics puguin arribar aassolir en les seves conscincies operativament clausurades. Hom pot comunicar sobrelents, el malents, lincomprs, etc., sempre i quan es faci sota lespecificaci delautopoiesi del sistema i no dacord amb els pensaments o els desigs dels sistemes

171


psquics subjacents. La comunicaci es sustenta en una paradoxa la comprensidefectuosa no la interromp, la tcnica normal de resoluci de la qual consisteix ainquirir i clarificar el procs comunicatiu a partir de la comunicaci mateixa.

6.2.3.1. El sistema social es configura aix, recordem-ho, com un sistemaabsolutament clausurat en la seva operaci. Amb una particularitat destacable: elssistemes socials constitueixen un cas atpic dins els sistemes autopoitics pel fet queoperaci i observaci habitualment separades coincideixen en la comunicaci, de lamateixa manera que el signe lingstic coincidia amb el signe metalingstic, com jahem vist. Si els sistemes autopoitics empren lobservaci per identificar la prpiaoperaci, diferenciant-se aix respecte de lentorn, en el sistema social, en canvi,lobservaci quedaria integrada dins la comunicaci, en el sentit que aquesta no solspermetria lautopoiesi del sistema, aix s lenlla operatiu, ans crearia la realitatsocial mateixa dacord amb els postulats del constructivisme radical (Watzlawick,1981; Watzlawick & Krieg, 1991; Watzlawick & Ceberio 1998; Maturana, 1995/96).Al capdavall, s el mateix que pretenia posar de manifest Benveniste (1974: 142-143)quan afirmava que la llengua s linterpretant de la societat (que esdev significant eni per mitj de la llengua), i alhora cont la societat dins el seu aparell conceptual.

6.3. Al nostre entendre, el tractament de la comunicaci com una sntesi de tresseleccions ens forneix un model apropiat per dotar dun major nivell de coherncia iabstracci lestudi dels instruments conceptuals emprats pels sociolingistes a lhorade descriure ls lingstic en funci de certs parmetres. En general, hom shi ha referita una srie de dominis, entesos com una generalitzaci superior a partir de situacionscongruents (i.e. de situacions en les quals els individus actuen en relacions de rolapropiades amb els altres, en els mbits adequats a la seva relaci de rol) (Fishman,1972: 56-57); o mbits, en tant que conjunts docasions resultants de la combinacide variables socioculturals, analitzables en termes de categories socioculturals pertinents(Aracil, 1974: 83-85). Tradicionalment, la manera destablir aquests dominis o mbitspartia de la formulaci dunes qestions fonamentals (Fishman, 1972; Aracil, 1979:144-147; Villena Ponsoda, 1992: 53-61), dinnegable ascendncia retrica: (1) quiparla a qui i, en ocasions, tamb en presncia de qui (els interlocutors); (2) de qu es parla(el tema); (3) en quina mena de situaci (quan); (4) en quin lloc (on); (5) per quin mitj(oralitat vs. escriptura); (6) amb quina intencionalitat; etc. Al nostre entendre, laclassificaci anterior, deixant de banda el seu carcter excessivament obert i heterclit,peca duna excessiva atenci al paper de lemissor, com si tot el pes de la comunicaci

172


recaigus sobre les seves espatlles i dacord amb una concepci ja refutada nomsexercs el paper de mer transmissor de la informaci.

En el marc conceptual de la teoria de sistemes aquestes qestions cal sotmetre-les a una drstica reformulaci, susceptible de contemplar el carcter de sntesi selectivaatorgat a la comunicaci. Dentrada, la referncia als interlocutors resta definitivamentdesvinculada de lintercanvi dinformaci entre individus considerats com a portadorsde rols i s reemplaada per ego i alter, en tant que instncies no reductibles a sistemespsquics, tret de les comunicacions face to face. El tema, tampoc no hem dentendrelcom una tria efectuada per lemissor, sin identificar-lo amb el concepte dinformacidesenvolupat ms amunt. La situaci comprn tota una srie de variables que sinclouendins la doble contingncia, aix s, dacord amb la clausura operacional no tenen aveure amb res extern a la comunicaci. Pel que fa al mitj de comunicaci, es relacionamolt directament amb la selecci de la manera en qu una informaci s codificada iresta adscrit a la selecci de la participaci. Finalment, tot all que es refereix a laintencionalitat esdev irrellevant per al sistema social, ats que en resta al defora, en elseu entorn (sistemes psquics). De fet, les intencions nentraran a formar part tan solsen la mesura en qu siguin explcitament processades com a comunicaci. En aquestsentit, la diferncia fonamental que separa la classificaci esmentada dels punts de vistade la teoria de sistemes deriva de la preponderncia concedida per aquella a laintencionalitat de lemissor, que en aquesta darrera, com ja hem vist, resulta reemplaadaper la diferenciaci entre informaci i participaci prpia de lacte dentendre. Enstrobem, doncs, al davant de dues perspectives diametralment oposades.

6.4. Un dels axiomes metacomunicacionals formulats per lEscola de Palo Altoafirma que no s possible no comunicar-se (Watzlawick & Beavin & Jackson, 1967:52), aix s, la comunicaci defineix un univers autocontingut, del qual es podria dirque no necessitaria de res exterior per donar-li corda i engegar-ne els mecanismes, sinque tot estaria determinat (...) per tirades de daus dins de lunivers (Hawking, 2001:85, cf. tamb 1988: 147). La societat seria, doncs, lunivers de totes les comunicacionspossibles. Un univers que, com afirma Torres Nafarrate (2000: xix), a partir dunmoment inicial (big bang) infinitament mnuscul i dens, es desenvolupa en un procsdexpansi generador destructures progressivament ms comprensives, susceptiblesde rebre la consideraci dautntiques galxies comunicatives, com ara la religi, lart,la poltica, el dret, leconomia, etc. A ligual que lunivers, la comunicaci, en tant queoperaci prpia del sistema social, no persegueix una finalitat, encara que un observador

173


hi pugui eventualment distingir episodis adreats a la consecuci daquesta. Latribucide finalitats, com la causalitat, s sempre, doncs, una relaci selectiva establerta per unobservador. Dacord amb les formulacions de Maturana i Varela (1996: 116-117)podem considerar-la un cas particular de conducta, entesa com la descripci a crrecdun observador de les operacions dun sistema en un entorn que ha seleccionatprviament. La conducta, per tant, no t a veure amb res efectuat pel sistema ats quenoms shi produeixen canvis estructurals interns (clausura operacional), ans respona les expectatives especificades per lobservador. Per contra, la teoria de sistemessubstitueix els esquemes teleolgics per un altre tipus dargument: la comunicaci, enla mesura en qu es realitza plenament en la comprensi, compelleix a lacceptaci oal rebuig tant de la informaci com de la participaci, en conjunt o per separat. Unmissatge pot ser acceptat o no, i aix constitueix un risc que es troba a la base de lacomunicaci mateixa. En daltres mots: la comunicaci porta a terme una bifurcacide la realitat, creant dues versions del mn (la del s i la del no). Aix no significa, per,que la distribuci daquestes versions sigui proporcional, pel fet que, des del punt devista lgic, la comunicaci comena per lacte dentendre i, dacord amb el criteri dela doble contingncia, aquell qui participa alguna informaci ha danticipar-ne a labestreta les possibilitats dacceptaci, incrementades a ms a ms per lenormeconsolidaci del procs de socialitzaci.2 Enfocar lalternativa s precisament all enqu consisteix lautopoiesi de la comunicaci, ats que obliga a enllaar la comunicacisegent amb lacceptaci o el rebuig de lanterior. La comunicaci absorbeix inseguretat,s a dir, sorienta mitjanant una seqencialitzaci temporal a partir de lltimabifurcaci, i no li cal reconstruir tot el procs que hi va desembocar. Aquestaseqencialitzaci ve presidida per un sentit dautoritat, com a capacitat doferir(pseudo)raons. Sens apareix aix com una operaci basada en el que el neurofisilegWarren McCulloch (1965) anomenava el Principi del comandament potencial, dacordamb el qual la informaci constitueix lautoritat, entesa com a poder sense domini.

2. Com va assenyalar Llus V. Aracil en una sessi del Seminari de Sociologia de Valncia (6-XII-1999) dedicada a les categories s i no, la plasmaci lingstica daquesta distribuci desigual la trobem corrobo-rada pel fet que la negaci representa una possibilitat desconeguda pels llenguatges icnics. Pel que fa alllenguatge verbal, les maneres de dir no sn escasses i sassemblen (tamb els prefixos amb valor negatiu). Aixno es contradiu amb el fet que la negaci hi faci acte de presncia amb molta ms freqncia que lafirmaci,ja que s un cas especial i cal explicitar-la sempre. Per contra, les maneres dafirmar sn variades i multiformesi la ms ordinria de totes s no dir res. De fet, lafirmaci explcita en un alt percentatge de casos no apareixsin com a negaci duna negaci.

174


7. ELS SISTEMES SOCIALS

7.1. El predomini de lacceptaci sobre el rebuig de la comunicaci, constitueixuna adquisici evolutiva de la societat. Dacord amb el Principi de Goldenweiser, se-gons el qual els problemes estructurals posseeixen noms un nombre limitat de solucionspossibles (Goldenweiser, 1937; apud Luhmann, 1998: 75), lautor de Sistemes socialsconsidera que levoluci social noms pot desenvolupar certes formes, tenint en compteque la contingncia del mn no pot ser duplicada pel procs de diferenciaci. Enconseqncia, aborda la diferenciaci sistmica a partir duna combinaci de dues di-cotomies asimtriques (sistema/entorn i igualtat/desigualtat), com a resultat de la qualsarriba a tres tipus de formacions socials histricament consecutives les quals, encaraque Luhmann no ho assenyali explcitament, mantenen notables analogies amb els trespatrons de diferenciaci grupal (simtric, complementari i recproc) establerts perBateson (1972: 93-94), amb la particularitat que laparici duna formaci de tipussuperior no implica la desaparici de lanterior, sin la seva inclusi dins el nou tipus.

7.1.1. Societats segmentades, que serien histricament les formes ms simples desistema social, basades en un principi de diferenciaci en subsistemes funcionalmentequivalents tot i que shi contempla la possibilitat de la seva desigualtat, producte dela disparitat fortuta de les condicions de lentorn. Verbigrcia: formacions socialsarcaiques sustentades en la interacci.

7.1.2. Societats estratificades, s a dir, societats diferenciades en subsistemesfuncionalment desiguals, on la igualtat esdev la norma que regula la comunicaciinterna, mentre que la comunicaci amb lentorn sestableix en termes de desigualtat(complementaritat). Aquest tipus de formaci social exemplificable mitjanant lessocietats estamentals, comenant pel model apuntat a La Repblica de Plat va resultardun augment de grandria i complexitat de la societat sota condicions expansives queexcloen la presncia continuada de la totalitat dels seus membres en la comunicaci.

7.1.3. Societats funcionalment diferenciades, que transformen la distribuci de laigualtat i la desigualtat, de manera que els subsistemes funcionals han de ser desiguals,per els seus entorns associats han de ser iguals, ja que lnica discriminaci que shipot establir t a veure amb la funci. Una societat funcionalment diferenciada espostular, doncs, com una societat diguals, en la mesura en qu constitueix el conjuntagregat dentorns per als subsistemes funcionals i aquests no depenen duna definicidel seu entorn en termes de complementarietat, ni en prescriuen dogmticament

175


lstatus en relaci amb si mateixos. Els subsistemes funcionals estan estructuralmentobligats a processar informaci sobre els seus entorns. Cada subsistema pot tolerar unentorn obert i fluctuant en la mesura en qu daltres susbsistemes hi realitzin les sevesfuncions. Aquesta condici requereix un ajust selectiu constant a travs de la influnciai de ladaptaci a lentorn intern de la societat.

7.2. Lanterior descripci de les formes de diferenciaci social s completada perLuhmann amb un enfocament centrat en els nivells de constituci sistmica, de carctereminentment morfolgic, on examina el tipus de comunicaci especfic de cadascundells (Almaraz, 1997). Tal com sesdev en la classificaci precedent, laparici delsnivells superiors no hi pressuposa en cap cas la desaparici dels nivells inferiors. Alcontrari: cada nivell de constituci sistmica sorgeix de la integraci dels tipus sistmicsnous i els prviament existents en una xarxa comunicativa progressivament mscomplexa. Tenint en compte les formes peculiars dautoselecci i establiment de lmitscaldria distingir, doncs, tres modalitats de sistemes socials.

7.2.1. En primer lloc, dacord amb un gradient de complexitat creixent, hitrobarem els sistemes dinteracci, definibles com aquells que sengendren per la percepcimtua incloent-hi lautopercepci entre sistemes psquics presents. Aix no vol dir,recordem-ho, que els sistemes psquics entrin a formar part de la interacci comunicativa,que es constitueix relegant-los al seu entorn, sin tan sols que la presncia representael principi dautoselecci i fixaci de lmits en aquesta mena de sistemes. El correlatdiscursiu de tal modalitat de constituci va quedar ben establert per Benveniste (1956,1958), amb les seves observacions sobre el fet que el llenguatge est organitzat demanera que permet a cada interlocutor apropiar-se la llengua sencera en autodesignar-se com a jo, fundant aix la possibilitat de la subjectivitat a travs de tota una srie deformes buides no sols els pronoms personals, tamb totes les formes dctiques(demostratius, adverbis, adjectius) que organitzen les relacions espacials i temporals alvoltant de la presncia (Bhler, 1934: 98-166), que els locutors, en lexercici deldiscurs, poden apropiar-se per relaci amb la seva persona, definint-se alhora a simateixos com a jo i a linterlocutor com a tu. En virtut daquestes premisses la tercerapersona esdev de forma automtica una no-persona, en la mesura en qu forma partnecessriament dun discurs enunciat per un jo, i a diferncia de jo i tu, en tant queinstncies discursives no remet a cap persona, sin a objectes situats ms enll delallocuci. Simplificant: el discurs permet a la vegada assenyalar la presncia i tematitzarla no-presncia.

176


7.2.1.1. La composici comunicativa de la interacci consta de dos processos:(a) una interacci difusa de carcter gestual, proxmic, etc. (Davis, 1971); i (b) la inter-acci prpiament lingstica, que acompleix la funci molt ms especfica dintroduirel tema de la comunicaci. Al nostre entendre, en aquest context resulta pertinent re-cordar la diferenciaci establerta per Bateson (1972: 399-401; 441-442) entrecomunicaci digital i analgica. Dacord amb la seva hiptesi, el llenguatge verbal humno sorgiria dun refinament evolutiu a partir dels codis cintics i del parallenguatge,sin que totes dues modalitats comunicatives shaurien desenvolupat de manera paral-lela. Pel que fa a la comunicaci cintica i paralingstica, lluny de disminuir amb eltranscurs del temps, duna banda, sha anat elaborant progressivament, transformant-se en formes complexes dart, musica, dansa, poesia, etc.; daltra, en el terreny de la in-teracci quotidiana, lexpressi facial i lentonaci vocal han adquirit un grau enormede precisi i varietat, superant de bon tros els rendiments que nextreuen les altres esp-cies animals. Aquesta evoluci, parallela i alhora independent, constitueix un indicidel fet que la comunicaci humana sefectua simultniament en un doble pla: el de lacomunicaci digital, corresponent al llenguatge verbal, i el de la comunicaci analgica,prpia de les formes dexpressi cintiques i paraverbals. Lessencial de la comunicacidigital es troba en el fet que un cert nombre de signes convencionals, aix s, sense caprelaci simple amb els seus referents, sempren dacord amb regles anomenadesalgoritmes. La comunicaci analgica, per contra, es caracteritza pel recurs a magnitudsreals que es corresponen amb daltres magnituds reals del camp referencial. Evidentment,el fet mateix que les dues modalitats de comunicaci apareguin simultniamentconstitueix la millor prova que no realitzen les mateixes funcions. Mentre el llenguatgeverbal codificaria informaci conscient, les formes dexpressi cintica i paraverbalcodificarien pautes de relaci, noms parcialment subjectes a control voluntari.

7.2.1.2. Tot i que els sistemes dinteracci soriginen per la presncia dels sistemespsquics i, per tant, resulten necessriament efmers i precaris, la seva estructurasistmica es configura per damunt dells, ms enll de la presncia, ats que esconstitueixen mitjanant un procs selectiu. El procs sinicia amb una selecci del temade la interacci, a partir de criteris de doble contingncia, sobre la qual sanir edificanten etapes successives la histria del sistema per acumulaci daltres seleccions. Aquestahistria revesteix un carcter estructurador, derivat de la funci de refor de la selectivitatconfiada a les estructures, les quals simulen situacions enteses com a repetici(freqncies), s a dir, enfoquen les expectatives en una estreta franja dins lmplia

177


gamma del possible. Tenint en compte la inseguretat inherent a la comunicaci, queintrodueix una bifurcaci de la realitat, caldr considerar no sols la possibilitatdacompliment, sin sobretot la de frustraci de les expectatives. Davant daquestaeventualitat, les estructures sistmiques han de disposar duna srie de mecanismessusceptibles de permetre la prossecuci de la comunicaci, b mitjanant una correccide les expectatives per tal devitar-ne el rebuig, b mantenint-ne la validesa a travs delrecurs a sancions, la ms important de les quals consistir, precisament, en la formulaciexplcita de la possibilitat dinterrompre la interacci de fet, les mltiples formes demarginalitat social, qu serien sin els efectes daquesta interrupci?

Evidentment, en cas que el risc de rebuig results predominant, la comunicaciresultaria escassament viable. Per aix no ocorre, perqu la pauta de normalitat vedonada per lassentiment, producte duna generalitzaci de les expectatives facilitadaper lautocontrol que emana directament del procs de comunicaci ventalldexpectatives associades a la doble contingncia i existncia de restriccions estructurals(normes, temes, codis), reforat per la presncia dels interlocutors. Tal autocontrols una adquisici evolutiva del sistema sorgida del procs dinteracci social, que, comtindrem ocasi de veure, en nivells subsegents de la tipologia social donar pas amodalitats ms sofisticades de control de lacceptaci de la comunicaci, representadespels mitjans de comunicaci simblicament generalitzats. I s que, en contra de lesaparences, els sistemes dinteracci, de manera inversament proporcional a la sevaescassa complexitat, es troben sotmesos a fortes restriccions estructurals de diversamena, tal com postula la conjectura de von Foerster, segons la qual com ms trivial-ment connectats estan els elements duna xarxa en el sentit de rgidament ounvocament determinats pels seus vens ms previsible en resulta el comportamentglobal per a un observador exterior, per ms apareix com a contraintutiu i nodominable per a lobservaci interna, i viceversa (apud Escohotado, 1999: 202). Potserla millor manera de mostrar algunes daquestes restriccions consisteixi a formular-lesen forma de preceptes retrics o mximes conversacionals, com va fer H. P. Grice(1975: 516-517). Per la restricci fonamental que shi pot observar es manifesta enel fet que lordre intern del procs comunicatiu no admet laparici de ms dun temaa la vegada, ja que de no ser aix els interlocutors es trobarien abocats a situacions comles escenificades pel teatre de labsurd, que pot ser considerat, en tal sentit, unarepresentaci allegrica de la incomunicaci. En aquest context no resultaria gensaventurat conjecturar que les restriccions dordre intern el que Aracil (1974: 86)

178


anomenava normes implcites presents en els sistemes dinteracci es fan extensivestamb a laparici de ms dun codi lingstic a la vegada, circumstncia empricamentconfirmada en situacions de bilingisme social pel carcter complementriamentdominant o recessiu de les varietats lingstiques involucrades en els sistemes dinteracci.Precisament per aix, resulten del tot ineficaces les temptatives de capgirar el predominidun dels codis a travs de propostes com el bilingisme passiu, on cadascun delsinterlocutors empra la seva varietat i comprn la varietat de laltre, en la mesura en quaquest plantejament contradiu les exigncies ms elementals de la doble contingncia,a ms a ms daltres tipus de restriccions estructurals com les preceptuades per algunesmximes de Grice.

7.2.2. Quan pugem un esgla en la tipologia dels sistemes socials, trobem elssistemes dorganitzaci, ntimament relacionats amb les societats estratificades i configuratssobre la base que loperaci de la comunicaci ja no requereix necessriament la presnciade sistemes psquics. La frontera que els separa dels sistemes dinteracci s una fronteraborrosa, i en alguns casos els dos tipus de sistemes es superposen. Aix, per exemple,el grau zero dels sistemes dorganitzaci es trobaria representat per la famlia, entesacom un sistema on la major part de les comunicacions es troben suportades per unsubstrat presencial, per que es constitueix a partir duna instncia comunicativasuperior dordre religis o jurdic ni que sigui en forma de dret consuetudinari.bviament, en cap moment afirmem que els sistemes dorganitzaci puguin prescindirde lexistncia de sistemes psquics en el seu entorn, sin que en ells es produeix undesacoblament espacial i temporal entre els actes de participaci i comprensi. Hidesapareix lautocontrol, que en els sistemes dinteracci garantia lacceptaci de lacomunicaci, i el seu lloc s ocupat per altres mecanismes susceptibles devitar-ne elrebuig. No debades aquesta mena de sistemes sorgeixen evolutivament a travs dunprocs de reducci de la complexitat comunicativa assolida per la interacci, el qual,al seu torn, esdev el punt de partida per a lincrement de la prpia complexitat, quees tradueix en laparici de rendiments comunicatius progressivament especialitzats.Tal procs ha anat histricament determinat per la introducci de tecnologies de laparaula cada cop ms sofisticades (escriptura, impremta i mitjans de comunicaciaudiovisual), el denominador com de les quals ha estat la liquidaci de les restriccionsimposades a la comunicaci per la presencialitat.

7.2.2.1. Encara que ac no podem examinar amb detall les repercussions de laintroducci de lescriptura sobre els sistemes socials, sumriament caldria distingir tres

179


nivells doralitat (Zumthor: 1987: 20-21), que expressen la major o menor influnciaexercida per la presncia de lescrit: (a) oralitat primria, caracterstica de les societatsmancades de tot coneixement de lescriptura o la impressi; (b) oralitat mixta, que esprodueix quan la influncia dels textos escrits s externa, parcial i es produeix ambretard respecte a la seva formulaci oral; i (c) oralitat segona, constituda a partir delescriptura i inserida en un context amb tendncia a afeblir els valors de la veu en lsi en limaginari. La principal diferncia entre loralitat mixta i loralitat segona radica,precisament, en el fet que aquella suposa tan sols la constataci de lexistncia delescriptura en un sistema social determinat, mentre que aquesta procedeix del sorgimentduna cultura erudita, en la qual tota expressi es troba ja condicionada en major omenor grau per lescrit. Generalitzant molt, podem afirmar que els sistemes destrictaoralitat primria s a dir, all on noms existeixen sistemes dinteracci es caracteritzenpel conservadorisme i el tradicionalisme, ats que el coneixement adquirit shi ha derepetir constantment o en cas contrari es perd. Per tant, els patrons de pensament fixosi formularis hi resulten essencials per al manteniment de la saviesa i ladministraciefica. Es tracta, al capdavall, de sistemes caracteritzats per una comunicaci de tipusacumulatiu, redundant o copis en el sentit que sestimen la copia verborum, recomanadaper la retrica, prxima al mn hum vital, de matisos agonstics, emptica, participativai situacional. Per contra, els sistemes de comunicaci on es registra la presncia delescriptura presenten una major tendncia al dinamisme, lanlisi i labstracci, en lamesura en qu aquesta permet una manipulaci descontextualitzada del llenguatge(Ong, 1982: 38-80).

7.2.2.2. La impremta introdueix tamb modificacions respecte als sistemes socialsen qu la comunicaci est merament condicionada pel recurs a lescriptura. Mentreque la cultura del manuscrit sorienta clarament cap al productor o copista, la culturaimpresa, en canvi, sorienta cap a la satisfacci del consumidor, mitjanant unapresentaci textual estandarditzada. En estreta connexi amb aix es troba el fet que,en tant que reificaci del llenguatge les lletres o tipus existeixen com a objectesabans de la seva utilitzaci per configurar enunciats, la impremta no va ser gens alienaal nou inters sorgit al Renaixement pels estudis gramaticals, no sols del llat, sintamb de les llenges vulgars, les quals a partir daquesta poca van rebre una consideracidesconeguda fins aleshores i meresqueren per primer cop un variat repertori dexaltacionsi anlisis en forma de diccionaris i, sobretot, de gramtiques (Auroux, 1994). Daltrabanda, la impremta capgira el concepte del llibre imperant en la cultura subsidiriament

180


oral del manuscrit (oralitat mixta), on sel considerava ms aviat com una certa classedarticulaci, com un enunciat en el curs duna conversaci, i no com un objecte. Percontra, la concepci del llibre derivada de la interioritzaci de la nova tcnica, contemplales obres estampades com una mena dartefacte que cont informaci. Al seu torn,la distinci entre cultures doralitat mixta, caracteritzades per lexistncia del manuscrit,i cultures doralitat segona, posteriors al funcionament de la impremta, ens permet deretrobar a linterior de les cultures lletrades la distinci entre interacci presencial idesacoblament dels actes de participaci i comprensi que fonamentava la diferenciaciads establerta entre sistemes dinteracci i sistemes dorganitzaci. Si en la produccimanuscrita lacceptaci de la comunicaci ja venia en certa forma garantida pelconeixement previ del destinatari i el recurs a les auctoritates, la impremta, per la sevapart, fa possible una mena de comunicaci on el destinatari s a la vegada desconeguti mltiple. Un text pot trobar destinatari en qualsevol moment i en qualsevol lloc, ambel consegent increment de la doble contingncia, la qual cosa afavoreix el risc inhe-rent a tota comunicaci i la creaci dexcedents comunicatius. Aquesta multiplicacidels destinataris dna lloc a laparici a gran escala de lhermenutica, comenant perla mera lectura (hermenutica de primer ordre) i continuant posteriorment per lactivitatdels observadors que escruten la proliferaci dels actes dentendre (hermenutica desegon ordre). Lhermenutica esdevindria, doncs, lencarnaci de la tercera seleccicomunicativa en el terreny de la comunicaci impresa i alhora lobservaci daquestaselecci.

7.2.2.3. Simptomticament, les transformacions ocasionades per la introduccide lescriptura, i posteriorment per la impremta, en els sistemes de comunicaci enspermeten daccedir no sols com ha ja estat assenyalat en ocasions (Ong, 1982: 106-107) al procs elemental subjacent a la dicotomia bernsteiniana del codi restringit vs.el codi elaborat (Bernstein, 1971: 25-62, 69-77, 119-145) represa desprs per MaryDouglas (1970; cf. tamb Viana, 1987) als seus estudis sobre lorganitzaci simblicadels sistemes socials, sin tamb comprendre millor la distribuci funcionalcomplementria entre les varietats A i B tpica de la diglssia (Ferguson, 1959), aixcom la lnia divisria entre els dos grans estadis de la inversi de la substituci lingsticadacord amb lesquema teric propugnat per Fishman (1991). Aix mateix, en lamesura en qu les situa en una estreta relaci de dependncia respecte de les repercussionssociolingstiques de les tecnologies de la paraula, la perspectiva adoptada pot ajudar-

181


nos a aclarir, duna banda, lorigen com de totes aquestes nocions i, daltra, lesprofundes i complexes relacions que mantenen entre si.

7.2.3. En tercer i darrer lloc, la tipologia luhmanniana dels sistemes socials dis-tingeix el sistema societari o la societat, en singular, definida com el conjunt de totes lescomunicacions possibles i constituda a partir de la intensificaci de la capacitat de co-municaci entre absents. Segons lautor de Sistemes socials, el mn actual es configuraen base a lexistncia duna nica societat global, sorgida evolutivament de les societatsfuncionalment diferenciades, que a partir del Renaixement tendeixen a convergir, so-bretot en el terreny econmic (Wallerstein, 1974, 1980). Aquesta convergncia esdevpossible grcies al fet que la societat desenvolupa codis simblics especialitzats dabastglobal: els mitjans de comunicaci simblicament generalitzats, entesos com a mecanismesen gran part no lingstics, en molts casos de difcil caracteritzaci, la funci dels qualsconsisteix a fer transmissible la complexitat reduda i a tenir cura de la selectivitat com-binada en situacions altament contingents (Chernilo Steiner, 1999). En daltres mots:es tractaria de facilitar la comunicaci en un context de contingncia creixent, establintparmetres de selecci dinformaci, de participaci i de comprensi, dacord ambcodis binaris (veritat/falsedat, tenir/no tenir, bellesa/lletgesa, lcit/illcit) que canalitzenles preferncies socials per determinats valors. En tant que processos de comunicacireferits a funcions especials, els mitjans simblicament generalitzats suposen el requisitindispensable per a la formaci de susbsistemes de diferenciaci funcional (cincia,economia, art, dret...) institucionalment encarnats, caracterstics de la societat moderna.

7.2.3.1. Precisament, un daquests subsistemes el constitueixen els mitjans decomunicaci de masses (mass media). Hom acostuma a englobar sota aquest rtol elconjunt format per la impremta i els mitjans audiovisuals, postura tamb adoptada perLuhmann (1996) en lestudi monogrfic que va dedicar al tema. Aix, entn per massmedia totes aquelles disposicions de la societat que propaguen la comunicaci a travsde mitjans tcnics de reproducci en massa, ja que noms aquestes tcniques hanperms lexpansi que ha desembocat a lpoca moderna en la diferenciaci dunsubsistema social especfic. En el present treball, per, hem preferit atorgar a la impremtauna consideraci a part, a fi de remarcar-ne el carcter de pont entre lescriptura i elmn peculiar dels mass media, el qual, tot i servir-se als seus inicis exclusivamentdaquella, no derivaria tant de laparici del llibre imprs com de la constituci demitjans de comunicaci impresos (com la premsa) o audiovisuals cada cop msespecialitzats. De la mateixa manera que ms amunt assenyalvem les diferncies

182


existents entre lescriptura i la impremta, ara caldr comentar tamb la distncia quela separa dels mitjans audiovisuals. Dentrada, per damunt de la coincidncia en el fetde dissociar els actes de participaci i comprensi, aquests mitjans presenten una claratendncia envers la (re)personalitzaci de la comunicaci, diametralment oposada alprocs despersonalitzador caracterstic de la cultura impresa. Mentre el llibre propiciaun tipus altament formalitzat de comunicaci lingstica, laprenentatge del qual allque en angls en diuen literacy pressuposa unes formes especfiques de socialitzaciinstitucionalment sancionades i lligades amb la reproducci tradicional dels rangs(Veblen, 1899: 338-371; Bourdieu, 1982: 11-95), els mitjans audiovisualsreintrodueixen loralitat i els codis analgics paraverbals en el marc de comunicaciunvoca caracterstic dels mass media, la qual cosa, a banda de contribuir a soscavar lainfluncia social exercida pels registres literaris, afavoreix en el pla teric unes condicionsde major igualtat daccs a la comunicaci (Enzensberger, 1971). Shi produeix aixuna reaparici del carcter efmer de la comunicaci propi dels sistemes dinteracci,derivada de la simultanetat dels actes de participaci i comprensi que presideix lacomunicaci audiovisual.

7.2.3.1.1. Al capdavall, lluny de suposar cap anomalia, la reaparici de codisparaverbals als mitjans audiovisuals constitueix una illustraci paradigmtica de lafunci realitzada pels mitjans simblicament generalitzats dins el sistema social. Desdaquesta perspectiva, caldria contemplar-los com un intent de recuperaci de lainformaci relacional perduda amb laparici de sistemes no presencials, els quals, si baugmentaven les possibilitats de comunicaci pel fet de multiplicar les probabilitats derecepci, no disposaven de la capacitat dels sistemes dinteracci per codificar pautesrelacionals recorrent al llenguatge paraverbal de tipus analgic. Ens trobem, doncs, aldavant dun desenvolupament evolutiu del sistema social adreat a afavorir elprocessament de comunicacions cada vegada ms complexes mitjanant un incrementde possibilitats de codificaci, definit per la centralitat del codi lingstic (digital),acompanyat a un nivell sistmic elemental pel llenguatge paraverbal (analgic) i alsnivells sistmics superiors per laparici de codis binaris, no lingstics per de tipusdigital. La centralitat del llenguatge queda demostrada per la facultat de constituir-seen model descriptiu de les altres dues modalitats de codificaci podem parlar no solsde llenguatge paraverbal, sin tamb de llenguatge de leconomia, el dret, lart, etc.,la qual cosa no exclou leventualitat que, al seu torn, pugui admetre modelitzacionsprocedents dels codis simblicament generalitzats. Daquesta manera, resulta possibledescriurel a partir de parmetres cientfics, normatius, artstics, econmics, etc.

183


Probablement, entre totes aquestes opcions, aquella que a la llarga sha revelat msfecunda sigui la que es sustenta en models econmics, bo i permetent no sols abordarlestudi de la moneda com a metfora dels signes (Weinrich, 1958) o el paper exerciten el discurs per la informaci monetria del pensament (Shell, 1978, 1982), sintamb laplicaci de les categories de leconomia poltica a lestudi dels intercanvislingstics (Lefebvre, 1966: 336-376; Rossi-Landi, 1968; Bourdieu, 1979, 1982;Bourdieu & Wacquant, 1992).

7.2.3.2. Evidentment, no s aquest el lloc ni el moment per dur a terme unacaracteritzaci exhaustiva dels mass media, tot i que no podem deixar de referir-nos-en als aspectes ms pertinents per als nostres propsits. Dentrada, cal assenyalar quesi b el seu procs dexpansi comunicativa noms resulta possible grcies a la tecnologia,no per aix lhem de confondre amb la seva operaci constitutiva com a subsistema,consistent en un tipus de comunicaci especialitzada. Com ja sabem, la comunicacino t lloc fins que sarriba a lacte de comprensi, que en aquest cas mai no coincideixespacialment amb lacte de participaci. A ms a ms, els mitjans no posseeixenmecanismes susceptibles de permetrels laccs a les modalitats d(in)comprensi quecaldria contemplar abans diniciar la segent comunicaci la qual cosa no significa,s clar, excloure la possibilitat duna comunicaci a posteriori per part dels destinataris(en forma de cartes al director, trucades a les emissores, etc.), que resulta sempreprocessada com a integrant de lautopoiesi del sistema. Per, ms que no en el fetdhaver de romandre a les fosques pel que fa al destinatari, la peculiaritat dels massmedia rau en la seva capacitat per evitar el fracs i les contradiccions inherents a lacomunicaci, procurant-se un pblic escaient i experimentant amb possibilitats. Lavigilncia cada cop ms atenta dels ndexs daudincia t a veure, precisament, ambaquesta circumstncia: shi controla el percentatge de pblic que cada programa hasabut trobar-se i no cap mena dadequaci comprensiva, a la qual el subsistema not accs. En tals condicions, un programa ser retirat sempre i quan no sigui capa decaptar prou quantitat de pblic, independentment de si la comunicaci era o no(mal)entesa per aquest.

7.2.3.3. Daltra banda, els mass media creen una illusi transcendental, unestat imaginari de la societat. En aquest sentit, la seva tasca no es deixa concebresimplement com una seqncia doperacions, ja que comuniquen i observen alhora.En daltres mots: es tracta duna seqncia doperacions que observen, construintrealitat social hi retrobem, doncs, la coincidncia entre operaci i observaci jacomentada en parlar del signe i de la comunicaci. En tant que subsistema funcional,

184


la seva autopoiesi es realitza dacord amb un codi binari (all informable vs. all noinformable) disposat de manera ortogonal respecte de loperaci constitutiva del sistemasocial (la comunicaci), i sacobla estructuralment amb el seu entorn, constitut pelsaltres subsistemes funcionals, mitjanant els temes. Els mass media realitzen aix unalabor de selecci i canalitzaci de temes procedents daltres subsistemes (la cincia, lapoltica, lart, etc.), posant-los a labast de tota la societat. Cal remarcar que tal labordivulgativa lefectuen sempre en benefici propi, s a dir, en funci del seu codi especfici no a partir de criteris privatius dels subsistemes que hi proveeixen informaci. Luhmandistribueix aquests temes en tres camps programtics, susceptibles de mantenir i reproduirdiversos acoblaments estructurals amb daltres subsistemes socials: (a) notcies/reportatges,a travs del qual els mass media sacoblen al susbistema poltic; (b) publicitat, acoblatal subsistema econmic; i (c) entreteniment, lacoblament estructural del qual amb elsubsistema de lart resulta, si ms no, problemtic, per motius que no podemdesenvolupar ac (cf. Luhmann, 1996: 98-99).

7.2.3.4. Les consideracions precedents sobre els mitjans de comunicacisimblicament generalitzats, entre els quals caldria incloure el codi binari dels mitjansde comunicaci de masses, ens porten a replantejar de manera radical la distribuci deles varietats lingstiques en la societat actual. La irrupci dels mass media transformasignificativament la jerarquitzaci de les varietats reconeguda tradicionalment per lasociolingstica a partir de concepcions estratificades de la societat, definides pelsrendiments comunicatius de lescriptura i la impremta. Les pautes formals daquestatransformaci poden ser expressades en termes de teoria de conjunts com el pas dunaestructura arbria, de carcter rgid, centralitzat i amb una capacitat denlla moltlimitada, a una estructura semireticular o rizomtica, lbil, acentrada, no jerrquica idefinida per una connectivitat total (Alexander, 1965; Deleuze & Guattari, 1980: 9-32). Ms que no duna substituci destructures, caldria parlar dun augment decomplexitat estructural. En el marc de la teoria de sistemes, el procs pot ser conceptuatcom una relaxaci dels controls propis dels mitjans escrits degut a laugment decomplexitat comunicativa, mitjanant el qual tals controls resten inclosos en un medicomunicacional ms ampli, que afavoreix una major plasticitat lingstica. De maneraparallela, laparici de subsistemes funcionals dna lloc a varietats especialitzades ambtrajectries mtuament independents, una de les quals, la varietat estndard corresponentals mass media, assumeix la funci, ja descrita, de servir dinstrument a la creaci derealitat social, a travs de la traducci de les comunicacions dels altres subsistemes.

185


Aix com els mass media creen realitat, la varietat estndard crea tamb una realitatlingstica, en el sentit que, per damunt de les jerarquies comunicatives producte de lestecnologies de la paraula recolzades en lescriptura, promou una homogenetzaci virtualdel llenguatge oral investid

Sociologia del llenguatge perspectiva sistèmica

Documents

Transcript of Sociologia del llenguatge perspectiva sistèmica