TIPUS DE MERCATS

12
Tema 5: Tema 5: Tipus de mercat Tipus de mercat Joan Manclús Corts Joan Manclús Corts 1º Batxiller Nocturn Curs 2009/2010 1º Batxiller Nocturn Curs 2009/2010 Economia Economia

Transcript of TIPUS DE MERCATS

Page 1: TIPUS DE MERCATS

Tema 5: Tema 5: Tipus de mercatTipus de mercat

Joan Manclús CortsJoan Manclús Corts 1º Batxiller Nocturn Curs 2009/20101º Batxiller Nocturn Curs 2009/2010

EconomiaEconomia

Page 2: TIPUS DE MERCATS

IntroduccióIntroducció Anem a diferenciar diverses estructuresAnem a diferenciar diverses estructures

Distingirem entre Distingirem entre competència perfectacompetència perfecta i la competència i la competència imperfectaimperfecta, , dins d’aquesta, entre dins d’aquesta, entre monopoli, oligopoli i competència monopoli, oligopoli i competència monopolisticamonopolistica

Per a classificar els diversos mercats tenim en compte els següents Per a classificar els diversos mercats tenim en compte els següents factors:factors: Nombre d’oferents:Nombre d’oferents: Quantitat d’empreses que ofereixen el bé o Quantitat d’empreses que ofereixen el bé o

servei.servei. Barreres d’entrada: Barreres d’entrada: Existència d’impediments per a operar en Existència d’impediments per a operar en

un determinat mercat, hi ha diversos tipus de barreres:un determinat mercat, hi ha diversos tipus de barreres:

*Legals:*Legals: En determinats sectors, la llei imepix la lliure entrada d’empreses.En determinats sectors, la llei imepix la lliure entrada d’empreses.*Patents:*Patents: Dret d’explotar un servei en exclusivitat.Dret d’explotar un servei en exclusivitat.*Monopoli natural*Monopoli natural:: Hi ha determinats serveis o bens que l’Estat permet Hi ha determinats serveis o bens que l’Estat permet

l’existencia d’una sola empresa en règim de monopoli.l’existencia d’una sola empresa en règim de monopoli.*Requeriments elevats de capital*Requeriments elevats de capital:: En aquells mercats que es necessite una En aquells mercats que es necessite una

inversió molt elevada, aquesta fa de barera d’entradainversió molt elevada, aquesta fa de barera d’entrada

Page 3: TIPUS DE MERCATS

*Concessions administratives*Concessions administratives*Explotacions recursos naturals.*Explotacions recursos naturals. Tipus de bé: Si les empreses ofereixen un bé identic direm que es Tipus de bé: Si les empreses ofereixen un bé identic direm que es

homogenihomogeni, si per contra és distint direm que és , si per contra és distint direm que és heterogeni,heterogeni, aquesta aquesta diferenciació pot ser real o aparent.diferenciació pot ser real o aparent.

Informació: Si els agents econòmics disposen de plena informació Informació: Si els agents econòmics disposen de plena informació direm que és direm que és perfectaperfecta, si obtindre informació es un cost adicional , si obtindre informació es un cost adicional direm que es direm que es imperfectaimperfecta, a més mai es possible obtindre tota , a més mai es possible obtindre tota l’informació.l’informació.

Page 4: TIPUS DE MERCATS

Competència perfectaCompetència perfectaCaracteristiques:Caracteristiques: Infinits oferentsInfinits oferents Produeixen un bé homogeniProdueixen un bé homogeni No existix cap barrera d’entradaNo existix cap barrera d’entrada La informació disponible es total.La informació disponible es total.Aquest tipus de mercat no es dona en la realitat, el més aproximat es Aquest tipus de mercat no es dona en la realitat, el més aproximat es

el mercat agricola.el mercat agricola.

Page 5: TIPUS DE MERCATS

FuncionamentFuncionament

El mercat (l’oferta i la dda) determinen el El mercat (l’oferta i la dda) determinen el preu d’equilibripreu d’equilibri al quals s’han al quals s’han de vendre els productes. Com el bé és de vendre els productes. Com el bé és homogeni homogeni capcap productor productor podra demanar un preu superior al de mercat, ja que, se li quedaria podra demanar un preu superior al de mercat, ja que, se li quedaria la producció per vendre. la producció per vendre.

En cas que fora al contrari, un preu menor podra desencadenar-se una En cas que fora al contrari, un preu menor podra desencadenar-se una guerra de preusguerra de preus..

Page 6: TIPUS DE MERCATS

Competència imperfectaCompetència imperfectaSon aquells mercats en que el productor son lo suficientment grans per a Son aquells mercats en que el productor son lo suficientment grans per a

tindre un efecte notable sobre el preu. La diferencia entre aquest mercat i tindre un efecte notable sobre el preu. La diferencia entre aquest mercat i un amb competència perfecta és la capacitat que tenen les empreses per a un amb competència perfecta és la capacitat que tenen les empreses per a controlar el preu.controlar el preu.

*Competència perfecta------ Molts productors*Competència perfecta------ Molts productors*Competència imperfecta--- *Competència imperfecta--- OligopoliOligopoli -- Numero reduït de productors -- Numero reduït de productors Monopoli Monopoli -- Un sol productor-- Un sol productor

Competència monopolísticaCompetència monopolística – Molts oferents – Molts oferents

Page 7: TIPUS DE MERCATS

MonopoliMonopoli

Quan l’oferta de mercat és Quan l’oferta de mercat és una solauna sola empresa. empresa.Caracteritzat per:Caracteritzat per:

Elevades barreres Elevades barreres d’entrada, per ser molt costoses.d’entrada, per ser molt costoses. A l’hora de fixar el preu del bé, ha de tindre en compte la dda que hi A l’hora de fixar el preu del bé, ha de tindre en compte la dda que hi

ha sobre eixe bé, com més elevat siga el P, menys Qdda, aixi que ha sobre eixe bé, com més elevat siga el P, menys Qdda, aixi que no té llibertat per determinar el P que vulga.no té llibertat per determinar el P que vulga.

Causes que expliquen l’aparició del monopoliCauses que expliquen l’aparició del monopoli*Control exlussiu de un *Control exlussiu de un factor productiufactor productiu per una empresa o domini de per una empresa o domini de

les fonts més importants de la matéria prima responsable per a la les fonts més importants de la matéria prima responsable per a la producció.producció.

*La concessió de una*La concessió de una patent. patent.*Control estatal de l’oferta de determinats servicis (exemple: RENFE)*Control estatal de l’oferta de determinats servicis (exemple: RENFE)*La existencia de un tamany de mercat i una estructura de costos de *La existencia de un tamany de mercat i una estructura de costos de la industria especials poden donar lloc a un la industria especials poden donar lloc a un monopoli natural.monopoli natural.

Page 8: TIPUS DE MERCATS

L’oligopoliL’oligopoli

És un tipus de mercat que es dóna en sectors en els quals les barreres barreres d’entradad’entrada a l’activitat econòmica són a l’activitat econòmica són elevadeselevades. Les . Les grans barreres grans barreres d’entradad’entrada fan que els oligopois tinguen unes caracteristiques determinades: fan que els oligopois tinguen unes caracteristiques determinades:

El El nombre d’empresesnombre d’empreses que competeixen en el mercat és que competeixen en el mercat és menutmenut.. Solen ser grans empreses i cadascuna té un Solen ser grans empreses i cadascuna té un percentatge significatiu de percentatge significatiu de

quota de mercatquota de mercat.. El reduït nombre d’oferents fa que les El reduït nombre d’oferents fa que les decisions que pren una decisions que pren una

d’aquestes influïsquen decisivament en el que faran les altresd’aquestes influïsquen decisivament en el que faran les altres.. El producte és El producte és homogenihomogeni encara que de vegades l’intenten diferenciar a encara que de vegades l’intenten diferenciar a

través de la marca, imatge, etc..través de la marca, imatge, etc..

Les empreses s’esforcen a diferenciar els seus productes per a convéncer als Les empreses s’esforcen a diferenciar els seus productes per a convéncer als consumidors que són millors que els de la competència. consumidors que són millors que els de la competència.

Page 9: TIPUS DE MERCATS

Normalment hi ha una Normalment hi ha una empresa capdavanteraempresa capdavantera que té uns ingresos superiors als de que té uns ingresos superiors als de quota de mercat. La lider marca els preus i les estratègies, i totes les altres quota de mercat. La lider marca els preus i les estratègies, i totes les altres reaccionen al que fa. reaccionen al que fa.

OOligopoli col·lusiu o càrtelligopoli col·lusiu o càrtel es dóna quan varies empreses fan un acord per a fixar es dóna quan varies empreses fan un acord per a fixar un preu, repartir-se el mercat o limitar la produccióun preu, repartir-se el mercat o limitar la producció.. Aquests comportaments Aquests comportaments estan prohibits per la estan prohibits per la legislació de defensa de la competència.legislació de defensa de la competència.

El comportament dels competidors:El comportament dels competidors:

1.-Cooperatiu.1.-Cooperatiu. Els oferents es posen en acord en la Els oferents es posen en acord en laproducció per a poder maximitzar els beneficis i que producció per a poder maximitzar els beneficis i que siguen totals.siguen totals.

2.-Deslleial.2.-Deslleial. Es dóna quan, després de un acord previ, Es dóna quan, després de un acord previ, una o més empreses decideixen saltar-se el acord per auna o més empreses decideixen saltar-se el acord per aobtenir uns ingresos extra, aquestos dependran del obtenir uns ingresos extra, aquestos dependran del temps que tarden la resta d’emrpeses en reaccionar.temps que tarden la resta d’emrpeses en reaccionar.

Page 10: TIPUS DE MERCATS

Competència monopolísticaCompetència monopolísticaMercat que té una Mercat que té una gran quantitatgran quantitat d’oferents a causa de les baixes barreres d’oferents a causa de les baixes barreres

d’entrada i que ven productes homogenis però diferenciats entre sí.d’entrada i que ven productes homogenis però diferenciats entre sí.Característiques:Característiques: Hi ha Hi ha poques barrerespoques barreres d’entrada i d’eixida. d’entrada i d’eixida. Hi ha una gran quantitat de productors.Hi ha una gran quantitat de productors. El bé que s’intercanvia és un producte El bé que s’intercanvia és un producte diferenciat (heterogeni).diferenciat (heterogeni). El productor té cert poder per a fixar el preu, però no és absolut: els preus El productor té cert poder per a fixar el preu, però no és absolut: els preus

solament poden ser fixats un poc per damunt dels de mercat. Els solament poden ser fixats un poc per damunt dels de mercat. Els demandants es troben amb preus més alts que en un mercat de demandants es troben amb preus més alts que en un mercat de competència perfecta.competència perfecta.

Page 11: TIPUS DE MERCATS

Tipus de mercat

Competència perfecta

Competència monopolística Oligopoli Monopoli

Nombre oferents

Moltes empreses xicotetes

Poques empreses que actúen dedues formes:Cooperatiu o deslleial

Una única emrpesa

Barreres Llibertat d’entrada i d’eixida Fortes barreres d’entrada

Producte Homogeni sense diferenciesSemblants, però es diferencien a través de la publicitat i les marques.Potser similar o diferenciat Un únic bé o servei.

Grau de competència

Total Forta competència Molta competència ( rivalitat) o gens (cooperatiu)No hi ha competència

Influència sobre els preus

Les empreses no influixen

Certa influencia sobre els preusLes empreses tenen poder per a influir en el preu

L’emrpesa decideix el P i la Q del producte que es vendra.

Moltes empreses

Page 12: TIPUS DE MERCATS