ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 138 • MARÇ 2011

Futur del Casal parroquial?

Tota la Sagrera

Portada 138.indd 1 25/02/11 11:58

per treballar de nou plegats, es necessita recuperar la confiança mútua, un procés lent que requereix temps.

L’altre motiu és el temps que ha durat la mediació, molt més llarg del que inicialment l’Àlex Vidal, el nostre benvolgut mediador, hagués desitjat. Aquesta dilació en el temps, amb un estiu pel mig, ha propiciat que alguns, o molts, dels dimissionaris hagin omplert el temps, que durant el curs passat dedicaven a l’AVV, a altres activitats i compromisos, tant o més vàlids que els de l’AVV, que ara és lògic que no vulguin abandonar per una tornada a la junta, la qual no està clar que tingués èxit.

Per al que sí ha servit el procés de mediació, és perquè el trencament hagi estat menys traumàtic i que no es descartin col·laboracions futures entre els membres de l’antiga i nova junta. La impressió és que tothom està obert a col·laborar puntualment i de manera individual amb l’AVV, segons les motivacions de cadascú.

Finalment, no podem desaprofitar l’ocasió per agrair la feina i la dedicació de l’Àlex que ha permès un tancament de la crisi positiu, civilitzat i esperançat pel futur del barri i de la seva AVV.

Mediador: Àlex Vidal

Partícips: Mercedes Vidal, Núria Colomer, Silvia Ahisa, Benjamí Mercader, Oleguer Méndez i José Barbero

2

Tota

La

Sag

rera

Act

ualit

at

138 . MARÇ

Com alguns recordareu (veure “Tota la Sagrera” nº135), l’assemblea ordinària de socis de 2010, davant la crisi generada en el si de la junta pel fet que una bona part dels seus membres decidís abandonar-la, va instar a que, en la mesura del possible, les dues parts enfrontades arribessin a un acord que permetés la continuïtat de tots els membres de la junta de l’AVV.

El sistema escollit va ser la mediació, aprofitant la desinteressada oferta que l’Àlex Vidal va fer en la mateixa assemblea.

Durant els darrers mesos, un grupet de representants de cada part ens hem anat trobant, tal com s’ha anat informant en aquesta mateixa revista (veure “Tota la Sagrera nº137)

Amb el final d’any s’ha decidit donar fi al procés de mediació. La feina ha estat positiva, sens dubte, i ha permès que les persones que havíem assumit la responsabilitat de participar-hi, a hores d’ara ens puguem mirar a la cara amb franquesa, sense retrets, i puguem entendre i acceptar la posició de l’altre.

Però, malgrat aquest important avenç, no ha estat possible concloure el procés exitosament, tal com era el nostre desig. Els motius són diversos, però n’hi ha dos que fora bo explicitar per a coneixement de tots els socis i veïns de la Sagrera.

En primer lloc, al llarg del procés, els mediadors de cada part no hem estat prou eficaços per compartir amb la resta de companys, als quals representàvem, les experiències viscudes ni les complicitats que s’anaven creant dins del grup de mediació. Actualment, les dues parts de l’antiga i nombrosa junta, continuen allunyades una de l’altra. Repetides vegades la vida de l’entitat o la nostra personal ha passat per damunt de les reunions de mediació. La por a repetir errors, malentesos i desavinences ha planat sobre la decisió final de retornar o no a l’associació, per un cantó, o d’acceptar o no el retorn, per l’altre. Tots coincidim en la consideració que,

MediacióL’equip de mediació

E D I T O R I A LTOTA LA SAGRERA

EditaAssociació de Veïns deLa Sagrera

RedaccióJosep BarberoJulio GameroNando GonzálezSilvia Sanjosé

Col·laboradorsAgustí CarrilloGrup PhotosgreraIsaac HerreroJoan PallarèsMargarita RieraNau IvanowPau VinyesXavier Basiana

PublicitatEnric Barris - 647 062 637Francisco Jimenez - 686 041 302

Disseny portadaXavier Basiana

Disseny i maquetacióCarmen López Carrera

Associació de Veïns de La SagreraMartí Molins, 29T. 93 408 13 34totalasagrera@lasagrera.info

La revista Tota La Sagrera i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

El dia 8 de gener de 1958 es va col·locar la primera pedra. A partir d’aquí es van gestionar els tràmits per l’ejecció de l’obra, que és l’edifici que tots coneixem i que ha donat un servei social, amb nombroses i diverses vessants (teatre, dansa, tallers...). Sempre ha estat al servei del barri, per fer trobades i/o reunions, fins i tot en els moments polítics en què no es podien fer a uns altres indrets.

Ara, amb la venda del terreny de davant de la parròquia per part del Bisbat a l’Ajuntament de Barcelona, els 360.000€ aconseguits estan disposats per emprendre la remodelació i adequar l’edifici a les noves normes de seguretat, per poder així continuar fent la funció social encomanada.

Dit tot això, també he de dir que ara fa uns 18 mesos que ha entrat una nova junta, la qual s’ha plantejat la filosofia que ha de seguir el Casal.La decisió presa ha estat tenir en compte que el Casal parroquial és confessional i, per tant, es volen incloure tant la catequesi com els moviments juvenils especialitzats

dintre de les seves activitats; però que també han de tenir cabuda totes aquelles altres que ja es feien, sempre des del respecte i d’acord amb el que representa, sense que es pugui menysprear la ideologia del Casal, alhora que tampoc les demandes de la societat del barri, que són al cap i a la fi les dels sagrerencs.

Després d’una xerrada amb el Sr. Josep M Soler i Mercader, rector de la parròquia del Crist Rei, i d’altra banda amb la Sra. Laura Cuscó, presidenta del Casal parroquial, tots dos coincideixen que el Casal ha de donar un servei a la societat i al barri.

Josep BarberoPresident de l’AVV de La Sagrera

Des de l’editorial de Tota La Sagrera, vull fer un reconeixement a la tasca social efectuada pel Casal parroquial, que ara fa 56 anys que està donant servei a la societat i als sagrerencs.

138 . MARÇ

Amb la col·laboració de:

4

Tota

La

Sag

rera

Breu història del Casal Parroquial del Crist Rei

Per a copsar la importància del Casal Parroquial a la vida associativa del barri només cal esmentar que fou el bressol de l’Associació de Veïns de La Sagrera. Un dels grups que acollia el Casal, “Gente Joven Sagrera”, juntament amb d’altres comunitats cristianes de la Parròquia, constituïren l’any 1972 l’Associació de Veïns, iniciativa en bona part impulsada per Mossèn Joan Oriol, i fou al propi Casal on es celebraven les reunions de la seva Junta Directiva.

En aquella època l’actual Casal es deia “Centro Parroquial de Cristo Rey”, nom amb el qual l’entitat va ser fundada el 25 de febrer de 1940, després de “ocupar” els locals de “Cal Gerrer”, que estaven a l’actual nro. 141 del carrer Gran de La Sagrera, i que havien estat clausurats i segellats per la policia en acabar la Guerra Civil a Barcelona. Cal tenir en compte que els locals de la pròpia Parròquia havien quedat parcialment destruïts pels actes vandàlics portats a terme durant la guerra.

S’hauria d’esperar a l’any 1956 per a que s’iniciessin els treballs de construcció del nou edifici del Centre, al costat de l’església, que va ser beneït i inaugurat oficialment l’any 1959, tot i que l’entitat ja hi havia fet algun acte l’any anterior, durant el qual les obres varen estar pràcticament aturades.

L’any 1982 la Junta del Centre va aprovar el canvi de nom de l’entitat per “Casal Parroquial del Crist Rei”. El canvi anava molt més enllà que una senzilla modificació del nom, i significava una adaptació a la nova realitat social que el Centre, i la pròpia Parròquia, ja estava portant de fet des de feia molt anys.

Si la Plaça de l’Assemblea de Catalunya està a la Sagrera és perquè el 23 de maig de 1971 hi va haver un intent clandestí per a constituir el moviment al teatre del Centre Parroquial, finalment frustrat per la policia, i fou al mateix Centre on es constituí l’Assemblea Democràtica de la Sagrera l’any 1977.

Però l’edifici del Casal té problemes des de fa anys. Per una part, la manca d’espai per als grups que hi porten a terme activitats va fer que es plantegés ampliar els locals, i es va arribar a un acord amb l’Ajuntament per a construir unes places d’aparcament per al finançament de les obres mitjançant la seva venda. Però posteriorment, l’administració municipal es va desdir i va qualificar aquestes places de manera que no es podien vendre, la qual cosa va ser que el projecte fos econòmicament inviable. La decisió de l’Ajuntament va generar un ampli refús popular a la Sagrera.

Joan Gironès

Un intent posterior tampoc va reeixir, l’edifici es va anar envellint i algunes de les seves dependències ja no reunien les condicions de seguretat per a fer-ne ús, de manera que es va continuar buscant els recursos econòmics per a poder millorar-lo. L’oportunitat va arribar quan l’Ajuntament va comprar l’espai de la Plaça dels Jardins d’Elx que era propietat del Bisbat, que va destinar els diners de la venda per a millorar les instal·lacions i així aconseguir una edificació que s’ajusti la normativa vigent.

Molts han estat els grups i entitats que, ja sigui temporalment, per no disposar d’un local propi o per formar part del Casal, han estat als seus locals.

Ara mateix el Casal Parroquial integra l’Agrupament Escolta “Pau Casals”, l’Esplai “La Sagrera”, l’Esbart Infantil “L’Estel”, el Grup de Teatre “El Calaix”, la Colla Gegantera de la Sagrera, els Grups de Eercussió “Samband” i “Sagresamba”, el Grup de Capoeira “Angola Barcelona”, els tallers de costura, pintura i patchwork, el Taller de Ball Country, Càritas de la Parròquia amb el grup de “Tramat de Vida”, el repartiment d’aliments i el reforç escolar, així com el moviment juvenil de la JOC i la Campanya de Recollida de Joguines que s’hi han afegit aquest mateix any.

Equ

ipam

ents

del

bar

ri

Foto arxiu Centre de documentació de La Sagrera

Tota

La

Sag

rera

5

Equ

ipam

ents

del

bar

ri

Casal Parroquial de Crist Rei

6

Tota

La

Sag

rera

Junta del Casal

Equ

ipam

ents

del

bar

ri

Fa prop de tres anys el Consell Parroquial va nomenar una nova junta per anar al capdavant del Casal Parroquial . Pocs havíem estat al cas de la seva vida, així que la primera tasca important va ser conèixer l’experiència i la manera de fer que havia tingut el Casal fins aleshores. Amb una mica més d’experiència veiem que hi ha coses que han de canviar, però, com les obres, anirem a poc a poc. Ens hem qüestionat la tasca que ha de fer el Casal (la cara més social de la comunitat cristiana del Crist Rei) dins el nostre barri on ja existeixen altres equipaments similars. Quin ha de ser el nostre valor afegit? A qui hem de donar suport? A qui se li ha de donar veu? Què necessita el barri? Si ens vols fer arribar les teves idees pots utilitzar el nostre correu (casalcristrei@hotmail.com) estarem encantats de rebre les teves propostes i reflexions.

Enguany, dintre del barri volem potenciar i donar importància a la tasca del voluntariat, perquè creiem que és un dels valors que s’ha de promoure, ja que, ben acompanyat, pot portar a les persones a sentir-se valorades i felices, o no. Per això, un dels reptes importants d’aquest any és recolzar i potenciar els

grups de joves que formen part del Casal, així hem creat una Coordinadora Jove on podem parlar més dels aspectes que ens preocupen i de quina manera poder-nos ajudar i enriquir mútuament.

Ens toca viure canvis de persones que acaben les responsabilitats i cal buscar-ne relleus. Sovint és difícil perquè ningú es veu fent una feina que un altre té per la mà, però els canvis són necessaris i adaptar-se a noves situacions també fa créixer el Casal. Hem estrenat un nou equip de persones que es fa càrrec de la tómbola, però necessiten més gent, perquè a diferència de l’anterior equip tenen menys temps. Des d’aquí una crida a qui vulgui participar-hi, serà benvingut.

I per fi han arribat!! Està previst que aquest any comencin les tan esperades obres. Durant el temps que durin ens instal·larem a l’altre costat de l’església. Hi haurà grups que hauran de reestructurar la seva manera de fer o buscar un lloc provisional. Aquest trasllat també suposarà una major organització i convivència entre grups, amb tots els pros i contres que això suposa.

Casal Parroquial

Estat actual de la façana interior del casal

Tota

La

Sag

rera

7

Equ

ipam

ents

del

bar

ri

En concret, les obres de reforma i ampliació milloren l’actual Casal incorporant: un ascensor, una escala seguint la normativa, afegint-hi més lavabos, separant els edificis del Casal i l’església, fent les sales de reunions més grans, millorant els baixos i, sobretot, modificant la façana que dóna a Martí Molins.

Amb les instal·lacions en regla pretenem que el Casal sigui un lloc més utilitzat, que hi hagi més persones que en gaudeixin. D’entrada, s’incorporaran altres grups de la Comunitat parroquial com ara la catequesi, la Joc, el grup de tercer món arxiprestal Jass , el reforç educatiu... Això també suposarà un canvi en la seva manera d’organització. També procurarem promoure altres grups que siguin solidaris, que treballin pels altres i per la millora del barri. El Casal parroquial camina, tal com diu Melendi a la seva cançó:

“Voy, caminando por la vida, sin pausa, pero sin prisas,Procurando no hacer ruido, vesío con una sonrisa,Sin complejos ni temores, canto rumbas de colores,

Y el llorar no me hace daño, siempre (y) cuando tu no llores, ay! “

El projecte de reforma i ampliació del casal parroquial Crist Rei té com a principal objectiu l’actualització del programa i les instal·lacions de l’edifici. Amb tot, s’ha aprofitat l’ocasió per revitalitzar el centre i establir un diàleg més obert i directe amb l’entorn

Es reorganitzen tots els espais interiors de l’edifici i s’inclou un nucli de circulació, amb escales més còmodes i segures i un ascensor adaptat perquè totes les persones tinguin accés a les plantes. Es realitzaran nous serveis i s’actualitzaran les instal·lacions. A més del programa necessari per complir les normatives vigents, el projecte vol que la façana nord de l’edifici, que actualment està inacabada i poc amable amb l’entorn, tingui un aspecte lleuger, modern i permeable, però, sobretot, una façana definitiva i funcional.

Maqueta 3D del projecte. Autors del projecte: Arq. Xavier Basiana Vers i Eduardo Combellas Sosa

8

Tota

La

Sag

rera

Equ

ipam

ents

del

bar

ri

Josep Mª Solé i Mercadé

El vuit de gener de 1956, essent rector Mn. Jaume Ferré, el Dr. Josep Gros, canonge aleshores de la catedral de Barcelona, que havia regentat la parròquia en la immediata postguerra (1939), oficiava la col·locació de la primera pedra del Casal Parroquial. Aquell projecte que s’encetava, mai es va dur a terme en la seva totalitat i es va convertir en una primera etapa que va ser la única i definitiva configurant l’edifici que els sagrerencs han conegut.

Avui 15 de febrer del 2011 podem dir que ja ha sonat el tret de sortida de la recta final que ens emmenarà a la remodelació del vell i entranyable edifici, adequant-lo a la normativa vigent i a una nova racionalització dels espais existents perquè, la llicència d’obres per a dur a terme aquest projecte ja fa dies que està presentada a l’organisme municipal competent i, perquè els 360.000 € fruit de la compra-venda entre l’arquebisbat i l’ajuntament de l’espai de devant del temple, operació que es va formalitzar el 28 d’abril de 2010 esperen, intactes, la destinació que tenen assignada: les obres del Casal Paroquial.

La Recta Final

Del 1956 al 2011 hi van 55 anys... He sentit explicar anècdotes, iniciatives, vivències personals, projeccions de cinema, actuacions teatrals, tasques d’electricistes artesans i de tramoistes. He vist elencs d’actors i suar “tombolistes”. Atenció, gent més aviat granada que heu passat per l’Esplai o l’Escoltisme, o tots aquells que us penjaveu a l’esquena una d’aquelles motxilles de color caqui i corretges amb el cuir un xic ressec, ¿recordeu aquella que fa, o més bet dit, feia: “Vella Xiruca quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor. Quantes cançons al teu bon pas foren cantades...” Em sembla que el vell Casal a punt de reviscolar, amb una d’ aquelles receptes d’apotecaris habilidosos, com la “Vella Xiruca” també guarda moltes hores passades d’alegria i cantúries. Si per art de màgia, ara que sacsejarem els seus murs, comencessin a vibrar com les cordes d’una guitarra i ens trametessin la munió de tantes converses i sons amables que guarda inanimats... ¿I els grinyols i les dissonàncies també sonarien? Francament, amb la pregària de Completes per abans del descans nocturn, jo dic: “lluny els malsons i els fantasmes de la nit”.

Primera pedra. Foto: Arxiu Josep Mª Solé

Tota

La

Sag

rera

9

Foto Xavier Basiana

Les obres de l’estació de La Sagrera del TGV ja han entrat en la segona fase i ja es pot apreciar l’abast de l’obra. Un cop retirades les vies i netejat l’espai d’instal·lacions, s’han construït dues rampes per facilitar l’entrada i sortida del camions, s’ha fet l’ocupació de la Ronda de Sant Martí i s’han retirat tots els arbres cap a diferents indrets de la ciutat.

Durant el mes de febrer es durà a terme l’ocupació de la part nord del parc de Sant Martí, començarà l’extracció del primers metres cúbics de terra i la construcció dels pilars de l’estructura de l’estació. En aquesta fase constructiva, el volum de terres que s’ha de treure és de més d’un milió de metres cúbics, els quals comporten un bon grapat de camions circulant pel barri, aquests circularan per Felip II i pel carrer Santander, per tal de no col·lapsar el barri. En aquest punt, les associacions de veïns de la Sagrera i de la Verneda, van sol·licitar a la direcció de l’obra que es mantingui un control exhaustiu sobre la neteja de les rodes dels camions per tal de no embrutar més de l’imprescindible els diferents carrers dels barris.

Les obres s’executaran en horari de 8 a 22 hores, tal com estableix la Normativa Municipal, i les úniques

Estació del TGVOleguer Méndez

actuacions que es faran fora d’aquest horari seran, únicament, les excepcionals o qualsevol urgència que pugui justificar aquesta actuació. Pel que fa al control del soroll i la contaminació per la pols que es produirà, s’instal·laran diferents dispositius de mesura als dos costats del fossar ferroviari, mitjançant els quals la Universitat Politècnica de Catalunya anirà redactant els informes necessaris per tal que la direcció i l’Ajuntament puguin prendre les mesures adients, en el cas que els límits sobrepassin el que estableix la normativa i per poder respondre els veïns que denunciïn afectacions per soroll o pols.

A l’última reunió de seguiment de les obres, i per tal que els veïns interessats, principalment els que viuen al voltant de l’obra, coneguin l’abast i l’estat de les obres, es va acordar que s’exposi el projecte de les que s’estan executant i l’estat de construcció en què estan en cada moment. Aquesta exposició es farà al Punt d’Informació de la Sagrera, situat a l’edifici al l’antiga estació de mercaderies, el qual està obert tots els dies laborables de 9:30 a 19 hores; d’aquesta manera, tots els veïns podran conèixer l’estat i els avanços que es van produint a tota la gran obra que transformarà el nostre barri.

Obr

es

10

Tota

La

Sag

rera

Info

rmac

ions

Assamblea de la FAVB

El Dissabte 22 de Gener, va tenir lloc l’ Assemblea Extraordinària de la FAVB, en el Centre Cívic “Fort Pienc”, per tal d’ escollir la nova junta degut a la crisis originada, pel cessament dels co-directors de la revista”El Carrer”.

Després de tot un procés de obertura de candidatures per tal de que qui vulgues presentar-se a la junta de la FAVB, pogués fer-ho. Es va arribar a una candidatura de consens, cinc minuts abans de tancar-se el termini per presentar candidatures.

Esperem que aquesta nova junta, pugui tirar endavant tots els seus projectes i enfortir el món veïnal.

Enric Barris

Membres de la nova junta de la FAVB:

Jordi Bonet i Martí (President), Jordi Giró Castanyer (Sots President 1r), Lluís Rabell (Sots President 2n), Antonio Fortes Gutierrez (Secretari), Diego Hornos i Navarro (Sots Secretari), Zaida Palet Montero (Tresoreria) i els vocals formats per Josep Xarles Santaló, Marcel·la Güell Cid, Joan Balañach Lloret, Joan Maria Soler Farras, Mercedes Vidal, Sylviane Dahan, Esther Rgelich Martínez, Albert Recio Andreu, Josep Ortiz Sacristàn, Ana Menendez, Salvador Mañosas Durán, Albert Sancho Doldan, Ada Colau Ballano.

Plaça d’Elx Autor: Vicenç Bonilla i Benajmi Mercader

Aquestes passades festes de Nadal, un grup de veïns de la Sagrera vam realitzar un senzill acte per reivindicar el veritable sentit del Nadal, contraposat a la comercialització de les festes.

El lloc escollit va ser la plaça d’Elx, en front de la sortida del metro, suposadament un lloc de pas, encara que a l’hora escollida no hi havia massa gent, i la poca gent semblava tenir molta pressa.Durant l’estona en què va durar el senzill acte ens vam adonar que res del que ens envoltava ens evocava el Nadal. La plaça tenia, i té, un aspecte “desangelat”, presidida per un edifici singular que de nit ens passa totalment desapercebut. No hi havia cap llum, ni arbre de Nadal, ni res semblant.Ara que encara falta executar la darrera fase de la plaça, potser és el moment de preveure les instal·lacions necessàries per donar una mica de vida i lluminositat a la plaça.

Potser no calen grans intervencions, ni enormes focus de llum, potser amb uns senzills punts de llum en els finestrons del campanar i en el rellotge que ens indiqui realment l’hora. I una petita il·luminació dels vitralls del cor de l’església ens recordaria que a la Sagrera també hi podem admirar obres d’art. Es tracta de donar protagonisme a l’escàs, però digne patrimoni arquitectònic del barri.

El Nadal va passa de llarg de la Plaça d’ElxVicenç Bonilla i Benjamí Mercader

Tota

La

Sag

rera

11

Pub

licita

t

A MEDIDAT E L S .93 340 93 7493 351 02 06

PERRUQUERIA MAR-I-BELTel. 93 352 29 63

c/ Sant Antoni Mª Claret, núm. 474, 1r 2a

08027 Barcelona

Vins i caves artesanals

c/ Coll, 55Tel. 93 352 91 03

c/ Monlau, 6008027 Barcelona

Tel. 933 499 888

frankfurtempanat@hotmail.com

Obert de 9 a 21 hores

c/Ciutat d’Elx 1108027 Barcelona

Tel. i Fax. 93 349 78 40

12

Tota

La

Sag

rera

Bre

us

BREUS Les obres de l’estació de la L-9, cruïlla Hondures amb Pare Claret, ja porten dos mesos d’endarreriment sobre la planificació inicial. Això que de primeres pot semblar el més normal, en aquest cas no és pas “baladí”, i no ens queda més remei que denunciar-ho i reclamar el compliment dels terminis a la direcció de l’obra. Diem que no és baladí pel fet que la fase de construcció de les pantalles de més de 50 m. de fondària, i que és la que més soroll produirà per a tots els veïns que viuen al costat de l’obra, havia d’haver començat a mitjans de desembre i ja som a mitjans de febrer i encara estan muntant els equips associats a la hidrofresa que ha de fer les pantalles. Aquest fet comporta que pot arribar l’estiu sense que s’hagi acabat, just quan els veïns han de mantenir les finestrers obertes per poder descansar i el soroll i la pols faran la convivència amb l’obra encara més complicada del que ja és ara. Per aquest motiu, no ens resta més que exigir a la Generalitat que faci complir els terminis planificats, el quals tenien molt en compte aquesta fase de molt soroll i de difícil convivència amb els veïns.Fins al moment, el major problema que ha causat l’obra és el de la seguretat, ja que no hi ha hagut setmana en què no s’hagi produït algun robatori, estrebada o ensurt per a algun veí. Els amagatalls creats amb les tanques suposen un veritable risc, el qual no estem disposats a admetre, ni volem conviure amb ell. Exigim una seguretat eficient i eficaç, no sols per a l’obra, sinó per als veïns que han d’entrar i sortir de casa seva sense risc de ser robats, o alguna cosa pitjor.

Quant al desenvolupament de les obres, actualment s’estan fent les pantalles més curtes, que han de permetre la construcció del passadís d’enllaç entre aquesta estació i l’enllaç de les altres tres línies de metro i rodalies; i també l’esmentat muntatge dels equips auxiliars perquè comenci la màquina d’hidrofresa. Esperem que es recuperi el temps i la construcció de les pantalles grans es pugui acabar abans que comenci l’estiu.

Obres del carrer Hondures

Dijous dia 2o de gener en tornar a casa per la nit em vaig quedar glaçat, i no pas pel fred. En veure que els cinemes Lauren Sant Andreu estaven tancats per sempre. Dues pancartes expressaven l’angoixa dels treballadors per les mensualitats no rebudes des de fa mesos. El tancament d’un cinema sempre és una mala notícia, però encara ho és més si va acompanyada per la dissort dels treballadors que s’han quedat de “puntetes al carrer” sense feina i sense cobrar. Sant Andreu de Palomar d’ençà la revolució de les multisales va veure com els tradicionals cines de barri s’anaven tancant. El darrer el Victòria. La remodelació de l’espai de les antigues cotxeres del carrer de les Monges amb la rambla de Fabra i Puig va suposar la construcció d’un nou teatre, el SAT, i de diverses sales de cinemes, gestionades per l’empresa Lauren. Va ser com renèixer de nou. Retrobar el gust per anar al cinema de barri. Però tot això va ser un miratge. La pèssima qualitat de les pel·lícules que s’oferien –de cada 10 films només un se’n salvava per la seva mínima qualitat- va fer que el nombre de públic anés a la baixa. A tot això caldria afegir la salvatge competència dels cinemes dels centres comercials a tocar, l’Heron City i La Maquinista; espais que gaudeixen de més públic per ésser ubicats on són.

A parer d’un servidor si s’hagués apostat per un cinema d’art i assaig, és a dir repetir la llicència dels cinemes Verdi s’hagués guanyat més públic. A Sant Andreu i de més vorals propers hi ha un públic amb ganes de bon cinema. Veïns i veïnes que han de fer transbordaments en transport públic per a anar a veure cinema del bo, i com no en versió original. Sabent que a tocar hi havia els cines abans esmentats en centres comercials, els Lauren haguessin pogut oferir una altra mena de setè art. Si més no, ho haurien d’haver provat. Segurament, si haguéssim cregut en aquesta opció no hauríem de planyar-nos de la pèrdua d’aquest espai d’oci. El teatre veí, el SAT, va ésser construït pensant més en un cinema que una sala d’art escènic, per si la cosa no funcionava. I vet-i- aquí que ha passat a l’inrevés. Haurien d’haver construït els cinemes Lauren pensant en teatres de petit format. El tancament dels Lauren Sant Andreu són el final trist i agònic d’una pel·lícula amb un guió mal escrit. Ara el desig és que algú se la jugui i les llums es tornin a tancar de nou per a visionar bon cinema a casa nostra.

Pau Vinyes

The End Lauren

Tota

La

Sag

rera

13

Bre

us

Les obres d’extracció de terres de la línia 9 que es produeixen a l’antic camp de futbol de l’AISS no deixen de produir problemes de convivència per als veïns¸ principalment per als de l’edifici de joves. Els problemes vénen principalment pels horaris de treball, ja que la direcció de l’obra en cap moment ha tingut intenció de respectar ni la Normativa Municipal ni el descans dels veïns; té tan assumits els seus objectius d’obra que tots els altres, per ella, no existeixen.

En aquest punt hem de dir que des del Districte s’estan mantenint diferents reunions amb GISA i els responsables de la Generalitat, per tal que es respectin els horaris, que l’àrea central de l’Ajuntament no faciliti tan fàcilment horaris de treball excepcionals i que les obres no facin la vida impossible als veïns.

Obres a L’ AISS

Aquesta és una iniciativa ciutadana que organitza una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya i que s’adreça a tota la població major de 16 anys i empadronada a Barcelona. A la Sagrera, un grup de persones estem col·laborant per estendre la consulta al barri i que els veïns i veïnes de la sagrera puguem opinar sobre aquesta qüestió. És per això que us animem a participar i donar la vostra opinió, ja sigui a favor, en contra o en blanc. Des de fa unes setmanes s’ha començat a recollir el vot anticipat a les meses electorals que estem muntant pels carrers del barri o al punt fix situat al carrer Hondures, 28-30, de 5 a 7 de la tarda, de dilluns a divendres.

El 10 d’abril, Barcelona Decideix. La Sagrera, també.

El dia 13 de Gener, es va celebrar el Consell de Seguretat del Districte en que cal destacar la presentació del document de prevenció ciutadana, en la que detalla el circuit de desposta a les demandes d’ intervenció a les comunitats educatives i al seu entorn en matèria de prevenció i seguretat.

Seria bo que tots els organismes educatius, utilitzessin aquest protocol establert.

La resta dels punts tractats en el Consell de Seguretat, es va fer un detall estadístic de l’ any 2010 a nivell de Distrticte i desde l’ Associació de Veïns s’ ha demanat que aquestes dades siguin referides a l’ àmbit de barri, d’ aquesta manera s’ en podrà fer una valoració molt més concreta.

Seguretat

Fot

o: J

ordi

Bux

ó

Mirada de Dona i la paradeta solidària de la Marató de TV3Mirada de Dona va organitzar durant la Mostra d’Entitats de la Sagrera una paradeta solidària en benefici a la Marató de TV3 que aquest any estava dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. La recaptació va ser de 745 euros que es van ingressar al compte de la Marató. Donem les gràcies a tots i totes els que vàreu participar.

14

Tota

La

Sag

rera

Pacificació de la Meridiana

Després del desafortunat desenllaç de l’accident del darrer mes de desembre, amb la mort d’una criatura innocent, després de reivindicar de diferents maneres reprendre el diàleg per la pacificació de la Meridiana, per fi tenim reunió amb Mobilitat el proper dia 9 de març a la seu de Mobilitat, Pl. Pi i Sunyer.

Les AAVV que tenen els seus barris tocant a la Meridiana (11 entitats), hem consensuat els següents punts a reivindicar davant l’Ajuntament:

1. Transport privat: Els vehicles continuen transitant a velocitats molt elevades, amb el conseqüent impacte ambiental, tant pel soroll com per la pol·lució provocada. Per reduir aquestes molèsties proposem:

• Que l’Ajuntament pressioni per tal que la Generalitat descatalogui la Meridiana com a autopista.• Reduir el nombre de carrils i potenciar els carrils Bus i VAO.• Posar el carril bici per la calçada, com en el carrer Garcilaso.• Reduir l’ample de carril, actualment amb amplades similars a les d’una autopista.• Una regulació semafòrica que impedeixi circular a més de 50 km/h, com la que existeix al carrer Aragó. • Abordar el cas del C/Pardo, que actualment funciona com a lateral de la Meridiana per girar al C/Escòcia, essent una via totalment inadequada per a aquesta funció.

2. Incrementar i consolidar el transport públic. Les nostres entitats, que sempre han defensat l’ús del transport públic i amb el major abast possible, portem anys demanant que la Meridiana tingui carril BUS o VAO en els dos sentits. També es pot estudiar la possibilitat d’implantar un carril multiserveis.

3. Donar més protagonisme a la bicicleta: El traçat del carril bici a la Meridiana està sotmès a múltiples discontinuïtats, essent la principal el pas de bulevard a vorera, a l’alçada del C/València. Es troba obstaculitzat per multitud d’elements: parades de bus, passos de vianants transversals (a més dels que lògicament ha de travessar) i, per si no fos suficient, recentment se li ha afegit la nova boca de Metro al carrer Hondures. Tots aquests obstacles obliguen els ciclistes a fer múltiples ziga-zagues perilloses i a entrar en conflicte permanent amb els vianants, cosa que no succeiria si el carril estigués ben planificat. Proposem:

• Carril bici en calçada, lineal i sense interrupcions, i segregat del trànsit vehicular per elements físics semblant al tram, de la mateixa Meridiana, de Glòries a Marina.

4. La Meridiana com a espai deshumanitzat. La Meridiana és un espai traçat i conservat com una autopista que, per diferents motius, no ha evolucionat

Josep Barbero

com espai de ciutat, com sí ha succeït a les altres vies de la ciutat. Conté una mitgera que a la majoria del seu recorregut està ocupada per estris que no contribueixen a fer-la més acollidora, sinó tot el contrari. Altres parts estan plenes de brutícia, sense un arranjament adequat i protegides per uns guarda rails que ja no haurien d’existir a cap via urbana. Proposem:

• Naturalització de les mitgeres i les cruïlles, amb la vegetació adequada.• Naturalització de les voreres amb parterres, arbustos que les aïllin del trànsit, arbres...• Localització d’elements ornamentals com escultures, com s’ha fet recentment amb la Rambla Catalunya.

5. El Mur innecessari. Tant des de Nou Barris com de Sant Andreu, creiem que si el primer cinturó s’ha pogut solucionar, ja és hora d’anar trobant la forma de poder aplicar una solució satisfactòria per al mur que avui separa els dos districtes.

L’Avinguda Meridiana ha de ser un eix de referència a la nostra ciutat i tot i les millores que s’hi han produït els últims anys, encara es troba més propera a una autopista que a una via urbana. Per aquest motiu li sol·licitem un projecte integral per a tota la Meridiana, per tal que deixi de ser un problema i sigui un element dinamitzador per als nostres barris i, principalment, per als nostres veïns i veïnes.

Foto: Cristina Raso

El n

ostr

e ba

rri

Tota

La

Sag

rera

15

Pobresa

Al nostre país hi ha grans dificultats per accedir a una vivenda digna. Amb l’actual crisi aquesta situació s’ha agreujat de forma dramàtica per la inadmissible llei hipotecària existent. A la nostra ciutat hi ha més de 26.500 famílies afectades i les expectatives per a aquest any, veient l’increment estadístic, són desesperants. El grup més afectat està format pels sectors socials més castigats, les persones que han perdut la feina, i més concretament els aturats/des de llarga durada.

El procediment de l’execució hipotecària prevista en els casos d’impagats, comporta efectes molt greus, ja que les entitats financeres poden apropiar-se la vivenda per la meitat del preu taxat.

Hem de mobilitzar-nos! Demano a tots els ciutadans/anes no restar aturats davant de les dificultats i injustícies generades per la crisi.

Antonio Fortes

El darrer dia 16 de febrer es va presentar la nova estació de rodalies de La Sagrera-Meridiana als mitjans de comunicació, la societat, i els veïns de La Sagrera. L’aturada de trens per agafar passatge serà el diumenge 20, que ja haurà passat quan arribi aquest número de Tota La Sagrera a les vostres mans.

Ha estat amb dos mesos de retard sobre la data anunciada per ADIF (final de 2010), i ha tingut un pressupost de 34 milions d’euros. Ara per fi els sagrerencs podrem agafar el tren a La Sagrera, ja que fins ara passaven molts trens pel barri, però cap s’aturava per agafar passatge.

L’estació de rodalies de La Sagrera-Meridiana

Fo

to: J

ordi

Bux

ó

Aquesta estació donarà servei a les línies R3, R4, R7, R12, i està connectada amb l’intercanviador de la xarxa de metro, líneis L1, L5, L9, i L10 i futura L4. Serà un important intercanviador del transport públic de Barcelona.

Podem dir que el resultat ha estat molt satisfactori, ja que els acabats de la nova estació són d’una qualitat i disseny exquisit, amb uns lluernaris diferents del que estàvem acostumats i tot sent funcionals, li donen a La Sagrera un valor afegir, i una arquitectura diferencial.Felicitats sagrerencs, La Sagrera del futur està arribant i aquesta vegada en tren.

16

La Festa Major de La Sagrera s’escau a finals de novembre, pels volts de la Solemnitat de Crist Rei, sota l’advocació del qual està dedicada la Parròquia. Comença uns dies abans, generalment uns deu dies abans, amb el Pregó i clou el diumenge de la Festivitat, amb el castell de focs.

La Festa Major de La Sagrera, originalment, es celebrava per Sant Martí, dia 11 de novembre, que era a qui estava dedicada l’església, avui a La Verneda, parròquia que juntament amb l’Ajuntament es traslladà a darrer terç del segle XIX al Clot. En construir la nova parròquia i havent proclamat el papa Pius XI el dia 11 de desembre 1925 la Solemnitat de Crist Rei a l’encíclica “Quas Primas”, es decidí dedicar el temple la nova festa i fer la festa per la diada, però val a dir que, inicialment, no es celebrava en la data actual, sinó un més abans, el darrer diumenge d’octubre, a partir de l’entrada en

vigor del nou calendari litúrgic el primer de gener de 1970, fou quan la solemnitat es traslladà al darrer de diumenge de novembre com a tancament de l’any litúrgic.

Així tres retalls de La Vanguardia de la mateixa data, dissabte 29 d’octubre de 1955 ens informen que llavors La Sagrera celebrava la seva festa gairebé amb un mes d’anticipació a l’actual.

El primer ens diu que La Sagrera prepara la Festa Major amb molts actes, i que a les cinc de la tarda començava amb un repartiment de cupons a les famílies necessitades de la “barriada”, per fer el dia següent l’ofici solemne dedicat a Crist Rei a les 10 del matí. El dilluns 31 celebrarien una missa de difunts, també un sopar de germanor, un homenatge a l’alcalde de barri “Don Angel Cangís” (sic) i una ballada de sardanes al camp del CD Nevín, etc, però les festes es

Quan la Festa Majortenia altres datesJoan Pallarès-Personat

perllongarien fins el diumenge dia 7 que a “la plaza de la Iglésia” tindria lloc uns focs artificials.

Dues pàgines més enllà el diari ens informa de la luctuosa mort, un dia abans, d’un paleta al barri en caure de la bastida. La víctima es deia Manuel Gerona Navarro i unes línies més avall s’informa del robatori continuat i que havia estat descobert i denunciat a una fabrica de Sabó de La Sagrera de trenta quatre tones de sabó valorades en 340.000 pessetes (poc més de 2000 euros però una xifra important a l’època.

Finalment dues pàgines desprès s’informa de la visita a l’alcalde de Barcelona Sr. Simarro de la “señorita” Teresa Soler, pubilla de La Sagrera acompanyada pel president de la Comissió de Festes Angel Cañais Gras (sic) i del secretari del Circulo Cultural Montserrat Miquel Prat Batlle.

Premi St. Andreu 2010El passat dimarts 30 de novembre de 2010, l’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals va rebre al SAT el Premi Sant Andreu per la tasca realitzada en l’educació en el lleure des de l’any 1969. Rebre aquest premi ha estat una gran alegria per a tots nosaltres ja que hem pogut comprovar que, malgrat els canvis en la societat, encara es valora el voluntarisme i aquest tipus d’educació, cosa que ens anima a seguir endavant molts anys més. No és una tasca fàcil, però val la pena esforçar-se per una educació en valors on els infants són els protagonistes de les seves pròpies experiències i van creixent al mateix ritme que guanyen en autonomia i progrés personal, mitjançant un mètode escolta tradicional, però adaptat a les necessitats actuals dels nostres infants.

Rebre el premi Sant Andreu, però, no hagués estat possible sense el suport que hem tingut de l’Associació de Veïns del barri de la Sagrera i de tot un seguit d’entitats que han avalat la nostra candidatura al premi. Gràcies per fer-nos costat i per proposar-nos per optar al premi. I gràcies també al jurat per valorar tan positivament, tant el nostre passat com el nostre present.

Caps de l’Agrupament Escolta i Guia Pau

Gràcies a totes aquelles persones que s’han implicat i s’impliquen en l’Agrupament des del dia de la seva fundació fins al dia d’avui. Famílies, infants, caps, excaps, intendents, Casal parroquial de Crist Rei, Associació de Veïns, Comissió de Festes de la Sagrera i el barri i districte en general... Si som on som ara és gràcies a la suma d’esforços de totes les generacions que han cregut en l’Agrupament com a entitat de lleure i que han dedicat hores i hores de la seva vida perquè tot funcionés el millor possible. Des d’aquí us podem assegurar que el temps invertit realment ha donat els seus fruits

Aquest premi, tanmateix, no només el guanyem nosaltres, sinó que el guanyeu tots aquells que us preocupeu per l’educació avui en dia i us impliqueu en el barri.

Tal com vam anunciar-vos al darrer número, el 2011 havia de ser molt important per a la Nau Ivanow. I, per ara, podem dir que ho estar sent.

Per començar, el novembre de 2010 la Fundació Sagrera, propietària i gestora de la Nau Ivanow, va cedir a l’Ajuntament l’edifici principal. I diem “cedir” perquè no va ser una venda com van escriure els mitjans de comunicació, sinó una donació. En el proper número us explicarem amb més detall aquesta operació i quins pros i contres pensem que tindrà per a nosaltres la nova situació.

Pel que fa a les activitats i a la vida de la Nau, seguim amb molta i variada programació.

Volem destacar que a començament de març es podrà veure (Des)hàbitat, de la companyia La Nevera, l’obra seleccionada en la primera edició de la Beca Desperta, un projecte engegat per la Nau Ivanow per donar suport a les joves companyies de teatre. L’objectiu de la beca és afavorir la creació teatral i la inserció dels joves artistes en el circuit d’exhibició, a través de la cessió de l’espai adient per a l’assaig i l’exhibició d’una obra teatral, del suport en la campanya de comunicació i el contacte amb els programadors. El jurat de la Beca Desperta, format per professionals de tots els sectors de les arts escèniques, va valorar l’originalitat del projecte, amb la voluntat de donar suport a un tipus de teatre, el de gest, que troba més dificultats per accedir al circuit professional.

En els últims dies, segur que heu vist un munt de furgonetes i camions aparcats a la porta de la Nau. Us demanem disculpes si us han causat molèsties i us fem saber que el motiu és el rodatge d’una pel·lícula. Esperem que ben aviat podrem veure el nostre barri als cinemes.

A més, seguim amb les jams mensuals de jazz i de claqué, i un munt d’activitats que us oferim molt a prop de casa.

Us hi esperem!

A BORD!nauivanow.com

Nau Ivanow. Del 3 al 13 de març.De dijous a dissabte, a les 21 hores.Diumenge, a les 19 hores.

Venda d’entrades:www.telentrada.com – 902 10 12 12

Espectacle guanyadorde la beca desperta

Coproductors: Amb el suport de:

Col·laboradors:

Gravació del llargmetratge “El sexe dels àngels” Foto: Jordi Buxó

18

Tota

La

Sag

rera

Nascut a Sant Andreu....Segons ma mare vaig néixer el dia 23 de setembre, a l’una de la matinada, al carrer Gran de Sant Andreu, 3. Just a tocar amb la Sagrera. El pare, per un motiu o altre em va registrar el dia 24.

A tocar de la riera d’Horta...Si just a tocar del pont que creuava la riera d’Horta. Davant de la masia de Cal Borni (avui escola Turó Blau). Parts de la paret de l’antiga masia encara es poden veure avui dia com a mur de l’escola. Ma mare era coneguda com la Maria del Pont.

La “Hispano-Suiza” una fàbrica fent veïnatge, oi?El pare treballava a la “Hispano-Suiza”. Jo no hi vaig treballar. La mare volia que jo fos metge. La Guerra Civil primer i la postguerra després van impossibilitar que jo em dediqués al ram de la medicina.

Així doncs, a treballar...El primer treball que vaig tenir va ésser als 17 anys i guanyava 20 duros de l’època. Un cop acabada la guerra em va tocar fer 3 anys de mili amb companys republicans que van haver de fer 6 anys de servei militar. La primera paraula en arribar a Madrid fou: “paleto”. Sempre me’n recordaré d’aquesta expressió. Va ser molt dur.

Estudiant i treballant al mateix temps?Sí, treballava en una empresa d’arts gràfiques i estudiant per les nits. Després vaig treballar en una multinacional, TECSA. Em van cridar per fer una suplència d’un mes i m’hi vaig estar 25 anys.

25 anys són molts...Hi portava la comptabilitat fiscal de l’empresa. Una fàbrica de més 1500 treballadors. Em vaig sentir com un prostituït. Donat que la meva feina professional quedava arraconada per a fer de secretari.

Després sou nomenat president de l’Agrupació Excursionista Muntanya...Primer vaig ser vicepresident i després president. A l’AEM durant els primers anys de la postguerra fèiem cursos clandestins de català. Havíem d’anar amb compte, eren temps molt difícils per a la nostra llengua.

La pràctica de l’excursionisme us haurà donat molta energia per a afrontar temps difícils?Sempre que he pogut he practicat l’alpinisme. També he fet cursos d’escalada i espeologia, tot i què no els he practicat mai. Creia que per anar a fer muntanya calia estar preparat per a fer front a les adversitats. Durant un temps vaig

fer de professor d’esquí a Núria. Ara, sempre com a amateur. La meva filla ha guanyat alguna competició d’esquí a Catalunya. També, vaig practicar el futbol. Vaig ser jugador de la U.E. Sant Andreu, però una greu lesió em va fer retirar del futbol actiu. Vaig estar tres anys lesionat. L’esport m’ha donat l’esperit lluitador i de superació.

Us jubileu als 67 anys i de cop i volta seguiu en actiu donant classes de dibuix i pintura...Maria Antònia Serra, tècnica de serveis socials de l’Ajuntament em va dir: “ Un home com tu no pot estar inactiu”. I em va proposar donar classes de dibuix per a Conex, al Centre Cívic La Barraca.

I com si no fos res us capfiqueu en el món de l’associacionisme de la gent gran...

Vaig ser un dels fundadors del Casal de La Palmera. Després em van proposar formar part del Consell de la Gent Gran de Barcelona. En sóc des de la seva creació, el 1989. Tot seguit he anat formant part de la Federació Catalana i de diferents organismes municipals dedicats a la gent gran.

El fet de jubilar-se als 67 com proposa el Govern de l’Estat és un guany o un retrocés?Sí es pot seguir treballant, endavant. Ara, treballar per a molts és una necessitat per viure. Hi ha feines que no poden allargar l’edat de jubilació, donat que són contrapruduents. Jo, si hagués pogut i hagués tingut salut m’hauria jubilat als 80 anys.

I per acabar com veu la transformació que està patint la Sagrera?

Una oportunitat per a la Sagrera. L’arribada del tren d’alta velocitat, que no pas AVE, serà una excel·lent ocasió per al nostre barri. Tot i això, la part negativa de tot aquest progrés és que perdrem “la vida de poble” que tan ens ha caracteritzat.

Treballador incansable, tot i estar jubilat. Expresident de l’Agrupació Excursionista Muntanya. Impulsor i coordinador d’activitats per a la gent gran. Nat a Sant Andreu de Palomar, el 24 de setembre de 1922, el dia de la Mare Déu de la Mercè. Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, l’any 2006.

Sagrerencs: entrevista a Josep Muñoz i Puerta

Pau Vinyes i Roig

Tota

La

Sag

rera

19

Tapas variadas Menú diario

Av. Merdiana, 274Tel. 93 352 38 53

www.casdreams.com

Asesores de imagen

c/ Sant Antoni Mª Claret, 403Tel. 93 352 73 77www.thelanguagefamily.esinfo@thelanguagefamily.es

- cursos de idiomas- Intercambio de

idiomas

ADMÓN. LOTERIAS nº 272

www.loteriasjenda.comSistemas informatizados

Apuestas por soporte magnéticoTel. 93 408 39 88

loteriasjenda@yahoo.esc/ Garcilaso, 39-4108027 Barcelona

Pub

licita

t

Com a vianant no resulta gens agradable que t’atrapi el semàfor en vermell al bell mig de la Meridiana, la sensació de perill que t’envaeix és enorme. Allí estàs tu, en un reduït espai, mentre veus passar els cotxes a tota velocitat pel teu davant i pel darrera. Notes el cos totalment desprotegit i demanes fervorosament que cap conductor perdi, en aquell precís moment, el control del seu vehicle.

Per molt que diguin La Meridiana continua sent una via ràpida on es dóna més preferència al trànsit rodat que als transeünts.

El semàfor de l’Avinguda MeridianaFoto Denúncia

Sant Antoni Mª Claret, 484