Viladecans punt de trobada, 088

de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:[email protected]

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

Eleccions municipalsEl proper dia 24 d’aquest mes de maig tornarem a votar, com cada quatre anys, el nostre Ajuntament. Des d’aquell primer esclat democràtic de l’any 1979, que a l’última pàgina d’aquesta revista podreu recordar amb les fotografies del Jaume Muns, fins al moment actual, han canviat moltes coses, no només en la ciutat, sinó també en l’esperit amb què els ciutadans ens prenem aquesta convocatòria. Però siguin quines siguin les motivacions i criteris que guiaran l’actuació de cadascú de nosaltres en aquest dia, des d’aquesta revista ens agradaria ressaltar dos plantejaments de fons que considerem que tots podríem compartir.En primer lloc, que val la pena viure la ciutat com un lloc de tots i que entre tots hem de treballar per fer-la més viva, més acollidora, més cívica, més amable, amb més esperit col·lectiu, més participativa. Això es fa a través de les actuacions individuals i quotidia-nes, i també amb l’acció a través d’associacions de tot tipus. Però en tot cas, no s’hi val a desentendre-se’n, perquè això ens perjudica tant a cadascú com a tots plegats.I en segon lloc, que cal fer tot el possible perquè tots els qui vivim a Viladecans tinguem el necessari per viure dignament, i puguem mirar el futur amb confiança. Això, en aquests temps de crisi que no s’acaba, resulta especialment difícil, i més en una població com la nostra. Però el que segur que no podem fer, davant aquesta realitat, és mirar cap a una altra banda...

88Any 9

15 de maig de 2015

Sumari2 Arròs amb llet. Patricia Aliu

3 Un #reptesantisidre, 1.500 abraçades! Kevin Villalón

4 Contra la islamofòbia. Mercè Solé

5 El racó de la llengua: Franco, els Hermanos i el Centro. Josep Lligadas

6 Marxar, marxar... Arnoul Yakaar.

6 Prioritat a les persones. Amalia Mazón

7 Celebrem Sant Jordi amb poemes d’amor! Adela Climent

8 Óscar Romero, un sant que el Vaticà s’ha resistit a reconèixer. Mercè Solé

9 L’ull i la ploma: Mans enlaire. Jaume Muns i José Luis Atienza

10 Informe del Síndic de Greuges de Viladecans11 Davant les eleccions municipals 2015:

C’S. Martín BarraICV-EUiA. José Luis AtienzaCiU: Carles LozanoPSC: Carles RuizERC: Bàrbara Lligadas

16 La mirada aguda: Falcó de la reina. Eio Ramon

17 Recerca històrica: Josep Torné i Bonet, primer alcalde democràtic de Viladecans. Manuel Luengo

19 La memòria en imatges: 1979-2015, 36 anys d’ajuntaments democràtics. Jaume Muns.

Arròs amb lletÉs curiosa la manera com t’assalten els records. Una tarda, per iniciativa d’una amiga, llegeixes un poema en veu alta. És de la Gloria Fuertes, que va morir fa 17 anys, gairebé l’edat del meu fill. El poema parla de l’espe-rança en un suburbi d’una ciutat, una esperança que sobreviu malgrat que l’entorn i les circumstàncies no acompanyen gens. La sonoritat i la cadència de l’autora de Lavapiés fan la resta. Em transporten a tardes de televisor en blanc i negre, pa amb xocolata i una melodia repetitiva i enganxosa sobre un globus, dos globus, tres globus... La malenconia que flota dins meu em provoca unes ganes irresistibles d’imitar aquella dona de veu profunda i cabells grisos, diferent a tothom, que ens recitava els seus versos als nens i nenes que l’escoltàvem al menjador de casa, davant la pantalla hipnotitza-dora. I em surt això:

En petit homenatge a la injustament obli-dada poeta Gloria Fuertes, irònica, des-mitificadora per via de l’humor, la seva forma de desconstruir la realitat i desco-brir la veritat de les coses.Pel seu antibel·licisme i la seva pro-testa contra l’absurd de la civilització.

Patricia [email protected]

Abro la puerta.Huele a canela.

Mi madre está en casa.Me gusta el arroz.Entro en la cocina.

El perfume me inunda Y doy las gracias a la cocinera.

Mamá, te has olvidado el limón.Me mira sorprendida.

¿Cómo lo sabes?, me pregunta.Siempre te lo dejas, le digo.

Me pongo a mondar la fruta color canario.El cazo sonríe:

El ingrediente que faltaba ya está dentro.No pares, mamá, que se pega.

La felicidad huele a arroz con leche y canela.

mailto:[email protected]

Hola a tothom!La Fira de Sant Isidre i la Mostra d’entitats s’acos-ta carregada d’activitats, exhibicions i molta festa! Una oportunitat inigualable per conèixer les enti-tats de la teva ciutat, saber el que fan i, per què no, fer petar la xerrada una estoneta!Os enrecordeu del #RepteSantIsidre de l’any pas-sat? Allò que vam fer per terra amb centenars de persones amb gorres grogues… Al principi, quan ho vam proposar, dubtàvem molt que tots vosaltres hi fóssiu presents, pero un cop més ens vau demos-trar que tot és possible si es fa amb ganes (i si tens una ciutat estupenda al darrere encara més). Vau ser un total oficial de 1.267 persones asegu-des fent l’efecte dòmino, però ens consta que vau ser unes quantes més que us hi vau afegir a última hora… Hi havia entitats, ciutadans i ciutadanes, nens, nenes, avis i àvies, persones amb la cama en-guixada… Va ser al·lucinant i ho vau fer possible vosaltres! Vam aconseguir l’efecte dòmino humà més llarg d’Espanya!Aquest any, i donat l’èxit de l’any passat, us volem proposar un altre repte. Aquest cop no caldrà as-seure’s a terra… Voleu saber de què tracta? Pareu atenció!

Un #reptesantisidre, 1.500 abraçades!

El #RepteSantIsidre de l’any 2015 tractará de… (repic de timbals)… Rècord nacional d’abraçades simultànies!Més de 1.200 persones abraçant-se a la vegada, per demostrar que tot Viladecans fem pinya dia a dia per tirar la ciutat endavant i per fer d’aquesta ciutat un municipi actiu, divertit i esbojarrat.Podeu venir amb la parella, amb l’amic, amb el gos, amb la veïna, el botiguer, el nét, el cosí o amb el vostre agent de policia o bomber preferit… També podeu ser valents i extrovertits i abraçar un desco-negut i contagiar d’energia tothom.Queda totalment permès abraçar els botiguers i ex-positors tant de la Fira com de la Mostra!Porteu tanta gent com sigui possible i estigueu lles-tos per a una bona abraçada de 10 segons de du-ració, 10 segons on deixarem ben clar que tots es-timem les entitats, comerços i persones que fan de Viladecans una ciutat genial… Vindràs?Jo, l’organització, totes les persones implicades i centenars més t’esperem al Parc de la Marina el dissabte 16 de maig a les 19:45 h! Els participants tindrán un obsequi… Vine al repte, abraça Viladecans!

Kevin Villalón

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 88 - Maig 2015 3

De fet l’acte era contra el feixisme i la isla-mofòbia. Convocava la Unitat contra el Fei-

xisme i el Racisme de Viladecans, que malda per organitzar-se, amb no gaire èxit. Hi estaven convidats Iolanda Maurici i Bertran Cazorla. Érem poquets, però em va agradar, tot i que es va parlar més de feixisme que no pas d’islamofòbia, que era el que m’interessava més.Bertran Cazorla és un periodista del Prat, que ens va parlar força de les noves formes del feixisme, noves formes d’aparença més subtil que els neonazis, però amb més capacitat de connexió amb la nostra cultura i que s’acaben manifestant en partits polítics no només organitzats sinó subvenci-onats amb diner públic: el trasllat del racisme biològic al racisme cultural, la ignorància i la confu-sió en relació a l’islam, i el “pri-mer els de casa” que ja coneixem, poden obrir el pas a mesures cada cop més excloents. Hi ha qui ho fa a l’engròs, com Plataforma per Catalunya o l’Esperanza Aguir-re, que arremet sense vergonya contra immigrants o contra els pobres i que sovint tenen la barra d’invocar principis democràtics com la llibertat d’expressió per anar instaurant un sistema on aquesta llibertat no existeixi.Combatre això no és fàcil, sobre-tot perquè hi ha qui cultiva un ra-cisme més políticament correcte i es limita a escampar sense qües-tionar-se res més les mentides que corren sobre els estrangers (recordo un lamentable text de caramelles ja fa alguns anys), o qui tem que la nostra cultura es contamini amb costums aliens, però només és sensible a un tipus d’estrangers i no a uns altres, i no s’adona que la protecció de la llengua i la cultura no és incom-

Contra la islamofòbia

patible amb l’acollida de la gent. Dit d’una altra manera, sense l’acollida de les persones reals la cultura com a patrimoni immate-rial de valors mor perquè es bui-da de sentit i de coherència. Par-lem molt de solidaritat, però ens costa molt deixar-nos tocar per la necessitat dels veïns. Així som lluny de donar resposta eficaç a les morts dels refugiats i immi-grants de la Mediterrània, per es-carafalls que fem a cada naufragi.Tots dos ponents van explicar accions imaginatives i volunta-rioses contra el racisme, que de-manen un teixit associatiu fort i un discurs decidit. És el cas dels veïns i veïnes del barri barceloní del Clot, que han aconseguit fer fora el casal nazi que s’hi havia instal·lat... i que s’ha traslladat a un altre barri de Barcelona.I aquí va sortir la parròquia de la Immaculada Concepció de l’Hos-pitalet, que ha estat denunciada per diversos partits, per les seves actuacions clarament enyorades del franquisme, amb ostentació de signes feixistes. Si observeu bé la foto de la processó organit-zada per aquesta parròquia amb legionaris, veureu la creu gama-da en un dels braços que aixeca el Crist. No sé si el portador de la creu és conscient que porta un

jueu a sobre, perquè Jesús era un bon jueu, però en qualsevol cas el signe és eloqüent. Per desgràcia he pogut comprovar personal-ment els lligams i les connexions d’aquesta parròquia amb Fuerza Nueva, la Falange i alguns grups d’extrema dreta argentins.De tota manera penso que contra el feixisme són més valuoses les accions realment solidàries i po-lítiques que els discursos.

Mercè Solé


Capvespres de Ca n’Amat:Magdalena Modolell i el seu temps Aquest any, els Capvespres de Ca n’Amat, amb motiu del centenari de la mort de Magdalena Modolell, esta-ran dedicats a repassar la seva figu-ra i el temps en què va viure. Seran, com sempre, quatre xerrades en qua-tre divendres consecutius, a les 8 del vespre, en què, en l’ambient agrada-ble de l’eixida de Ca n’Amat, podrem passar una bona estona dedicats a conèixer millor la nostra història. Els dies i els temes seran aquests:

• Divendres, 29 de maig: Catalunya en temps de la Manco-munitat, 1914-1924. A càrrec de Giovanni C. Cattini, historiador

• Divendres, 5 de juny La imatge panoràmica de la Barce-lona burgesa.A càrrec de Lluís Permanyer, peri-odista

• Divendres, 12 de juny Història dels Modolell de Vidale-cans i de la Casa de la Vila. A càrrec de David Galí, historia-dor

• Divendres, 19 de juny Magdalena Modolell i la seva em-premta a Viladecans.A càrrec de Jaume Lligadas, estu-diós local

El racó de la llengua

Franco, els Hermanos i el Centro

No sé quan devia ser, però en tot cas segur que no era a Viladecans, sinó en algun altre lloc. Potser a Barcelona, o potser abans, quan jo estava a la Conreria. El cas és que, quan era

jovenet, un dia vaig sentir, parlant en català, pronunciar Franco (sí, m’estic referint al dictador) amb la “o” caste-llana i no amb la “u” amb què jo sempre ho havia sentit pronunciar. Jo sempre havia sentit pronunciar “Francu”, com si fos una paraula catalana, convertint la lletra “o” àtona en “u”. Com fem amb la “o” de carro, per exemple.Quan jo era jove, tota la gent de Viladecans ho pronunci-ava igual. De manera que quan vaig sentir algú que pro-nunciava el nom de manera culta, tal com es diu en la seva llengua original, vaig quedar sorprès.I és que abans, la gent de parla catalana reconvertia els noms castellans i els catalanitzava pronunciant-los com si fossin noms catalans. Els integrava en la llengua catalana. I així, dèiem “Hermanus”, “Sentru”, “Siscu” i “Peret del Sèbiu”. I una exclamació tan generalitzada com “bueno”, es convertia en “buenu” sense cap problema.Jo penso que aquesta assimilació a la fonètica catalana de les paraules d’origen castellà era un magnífic senyal de la vitalitat i la força de la llengua. No, no estic defensant que sigui bo omplir la nostra parla de paraules castellanes catalanitzades. Però he de dir que a mi em fa feliç sentir parlar del Centro (pronunciat “Sentru”) i dels Hermanos (pronunciat “Heramanus”). I també em fa feliç veure com a Sant Boi conserven el nom de Cal Ninyo (pronunciat “Ninyu”) i a Castelldefels Cal Tiesso (pronunciat “Ties-su”), paraules d’evident origen castellà però alhora mag-nífics signes de la solidesa de la llengua catalana.

Josep Lligadas


Quina alegria vaig sentir quan vaig ob-servar que després de molts anys per fi l’ajuntament es dignava arreglar el car-rer del Sol. Vaig pensar: és clar, s’acos-

ten votacions i és hora de moure fitxa no sigui que se’ns escapin alguns vots. Malgrat tot vaig pensar també: benvingut sigui, ja convé que els vianants disposem d’unes voreres en condicions ja que les actuals estan molt deteriorades i fins i tot en certes ocasions produeixen més d’un ensurt. Quina va ser la meva desagradable sorpresa quan vaig saber que l’únic que milloraven era l’asfaltat! Està vist que l’ajuntament prioritza la circulació dels vehicles abans que la de les persones, així po-dran circular més ràpid. Lamentablement potser hàgim d’esperar a altres eleccions per si se’ls ocorre solucionar el problema, o bé canviar el nostre vot.

Amalia Mazón

Prioritat a les persones

Marxar, marxar... marxar per no despertar-meamb el ventre buit. Marxar per nosentir més la mirada sense vida dels meus pares.Marxar per no ser la riota del barri.Marxar per assegurar la supervivència de la meva família.Marxar per parar el sofriment.Marxar per posar fi a la desesperació.Marxar perquè la meva germana no s’hagi de prostituir.Marxar per salvar la meva dignitat d’home.Mil raons per marxar.Les meves pregàries han estat en va,la desesperació m’envaeix, perdo la raó.Mil raons per marxar.Marxar amb risc de la meva vida.Marxar amb la por al ventre.La crida de l’oceà al fons de l’ànima,amb el miratge de l’èxit gronxant els meus somnis.Marxar perquè ja no queda esperança.Marxar amb el cor amargdeixant sense voler-ho els meus pares ja vells.Marxar per no caure en la droga.Mils de raons per marxar.Marxar quan ja no queda esperança.Marxar per no sofrir més.Marxar perquè el poder fer ha fracassat.Mils de raons per marxar.

Arnoul Yakaar. Senegal

Marxar, marxar...


Per segon any consecu-tiu, els participants en el programa del Voluntari-at per la Llengua de Vi-

ladecans van sortir al carrer per celebrar Sant Jordi i sumar-se així als actes que es feien a la ciutat. Enguany la proposta del Servei Local de Català ha estat omplir el carrer amb poemes d’amor, atès que és la diada dels enamorats, i això va ser possible gràcies a la generositat dels participants. La veu d’un total de 18 perso-nes, entre aprenents i voluntaris, es va posar al servei de la festa i dels poemes. Un a un van anar

Celebrem Sant Jordi amb poemes d’amor!

llegint-los a l’escenari instal.lat al carrer de Sant Joan, enmig de parades d’entitats, terrasses i la llibreria Els nou rals, on es van fer diversos actes al llarg de tot el dia. L’acte, que es va fer al matí, va regalar als assistents, vianants i curiosos que havien sortit a pas-sejar i a comprar llibres, les pa-raules que han creat els nostres millors poetes per transmetre aquest sentiment tan profund que és l’amor. L’esperit de la fes-ta i l’entusiasme dels nostres im-pagables lectors van fer que tots plegats en gaudíssim.

Adela Climent

http://www.viladecanstv.tv/2015/04/roses-llibres-i-activitats-culturals-protago-nitzen-la-diada-a-viladecans/


El proper 23 de maig, l’ar-quebisbe Óscar Rome-ro serà beatificat al seu país, 35 anys després del

seu assassinat, a mans de la dre-ta (dreta que era també extrema dreta, en un moment de gran vi-olència i polarització a El Salva-dor). Si bé el poble salvadorenc i moltíssimes persones dins i fora de l’Església al món sencer, el van considerar de seguida un referent per la seva coherència, Joan Pau II i el seu entorn el van acusar de filomarxista i el van arraconar. Els mateixos sectors eclesials que es van saltar els complexos i jo diria que poca-soltes protocols de les canonitzacions amb l’exigència del “santo subito” de Joan Pau II, van fer una mena de vaga de zel amb Óscar Romero, exigint no sé quina mena de miracles i destri-ant els factors cristians dels polí-tics que van causar la seva mort. El papa Francesc va desbloquejar la qüestió, reconeixent que va ser un màrtir. I punt.I és que Óscar Romero, com Joan XXIII, va sortir “rana” al sector conservador de l’Església. Tots dos van ser triats perquè els con-sideraven mesells, obedients, conservadors... Però no van va-lorar que la seva discreció fins aquell moment no desdeia de la seva coherència interna i llibertat d’esperit i que la seva fidelitat no ho era al poder sinó a l’Evangeli de Jesús. Joan XXIII va fer possi-ble el Concili Vaticà II. Romero es va posar al costat dels pobres, va denunciar la desigualtat i la injus-tícia social, i va fer el possible per aplicar el Concili Vaticà II en el seu entorn. De fet, aquest esperit con-ciliar, a l’Amèrica Llatina, es va consolidar a la II Conferència Ge-neral de l’Episcopat, l’any 1968, a Medellín, conferència que va do-

Óscar Romero, un sant que el Vaticà s’ha resistit a reconèixer

nar lloc, poc més tard, a la formu-lació de l’anomenada Teologia de l’Alliberament. Romero va parti-cipar a Medellín, i fidel com era a l’Església, va intentar posar-ho en pràctica, junt amb alguns ca-pellans i amb els jesuïtes, que en un entorn socialment molt con-servador, van intentar transmetre l’Evangeli de manera que fos un missatge d’alliberament per als oprimits. L’esperit de Medellín va continuar a Puebla (1979), i sobre-tot a Aparecida (2007), on un tal Jorge Mario Bergoglio va jugar un paper rellevant.Óscar Arnulfo Romero va néixer a Ciudad Barrios, El Salvador, el 15 d’agost de 1917. Va ingressar al seminari menor quan treballava com a aprenent de fuster, i va fer els seus estudis eclesiàstics al seu país i a Roma, on va ser ordenat el 1942, en plena guerra mundial. De retorn a El Salvador, entre les seves múltiples activitats pasto-rals, va ser director del setmanari diocesà i responsable de l’apos-tolat radiofònic, especialment important en un país amb un ele-vat percentatge d’analfabetisme. El 1970 va ser nomenat bisbe i el 1977 va ser nomenat arquebisbe de San Salvador. La seva sensibilitat vers els més pobres i l’assassinat per part dels militars del seu amic jesuïta Ruti-lio Grande, quan tot just feia un parell de mesos que era arque-bisbe, van portar-lo a denunciar insistentment les condicions de vida i de treball del poble salva-dorenc i els abusos i la cruel re-pressió que patia qualsevol perso-na que gosés qüestionar el poder (en dos anys perdé quaranta ca-pellans, entre assassinats, exiliats i expulsats). Les seves homilies dominicals, retransmeses per la

ràdio, eren un punt de referència i d’esperança no només a El Salva-dor, sinó a tota l’Amèrica Llatina. Deien que mentre ell parlava es podia anar de punta a punta del país escoltant la seva veu per rà-dio que se sentia per les finestres obertes. Denuncià repetidament les violacions dels drets humans i manifestà públicament la seva solidaritat amb les víctimes de la violència política. El 24 de març de 1980 va ser assas-sinat mentre deia missa.El seu assassinat va provocar la protesta internacional en deman-da del respecte als drets humans. L’informe de la Comissió de la Veritat, formada per delegats de l’Organització de les Nacions Unides, va comunicar el 1993 que l’assassí intel·lectual va ser el ma-jor Roberto D’Aubuisson, funda-dor del partit Aliança Republica-na Nacionalista, ARENA.Servidora és poc de sants. Romero és un referent per si mateix. No li calen més afalacs i la gent l’estima igual. Però a l’Església sí que li fa falta equilibrar el seu santoral. I en aquest sentit, benvinguda sigui la beatificació!

Mercè Solé


Aquestes mans no estan saludant el Corte Inglés ni pertanyen a hippies saludant el sol, encara que ho sembli. És la plaça de Catalunya de fa quatre anys ocupa-

da per la pacífica indignació. Una indignació jove que va ser com una ventada d’aire fresc en l’aire viciat de desnonaments, acomiadaments, retalla-des i desesperances d’aquell maig del 2011, malau-radament massa semblant a aquest maig del 2015. Les mans estan quietes, com saludant a dos braços, però en realitat s’agiten en un aplaudiment mut de present per dir adéu al passat i saludar un futur de rebel·lió tranquil·la que no estem segurs si encara no ha arribat o ha passat de llarg sense saber-ho.Real com la vida mateixa els protagonistes do-nen l’esquena, la calba i la trena a la política per haver-los portat, en paraules marxistes –versió Groucho–, del no-res a les més altes cotes de la mi-sèria. En aquella primavera calia com a la cançó del Llach que naixessin flors a cada instant i aletegessin milers de mans. Les flors eren fràgils roselles que es marceixen ràpidament en els gerros i les mans mai no van poder aixecar el vol. Eren moltes les mans elevades a l’aire de maig però quaranta-vuit mesos després semblen poques per modificar la història,

Mans enlaire

per canviar la vida. L’agitar de mans, el serpejar de dits, estava heretat del llenguatge de signes dels sordmuts, però no se sabia si era un aplaudiment mut, un aplaudiment sord o un crit silenciós dels que mai havien tingut ni veu ni vot en aquest en-terrament.Al cap de sis dies l’home del bat de beisbol i avui conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va en-viar els mossos d’esquadra a desallotjar tanta mà enlaire i tant aplaudiment en silenci. La brutalitat de la càrrega, les porres mudes, els números d’iden-tificació dels amos dels cops emmascarats per les armilles antibales van donar la volta al món. Vui-tanta acampats i trenta-set mossos d’esquadra van resultar ferits. La resistència passiva d’aquell som-ni de primavera es va saldar amb cent disset ferits. Felip Puig, l’home orquestra que havia ocupat 41 càrrecs consecutius en el govern de la Generalitat va donar el salt a la fama. Les denúncies dels indig-nats es van arxivar. La nit del 27 de maig de nou la plaça de Catalunya es va omplir d’indignats. Però ja no va ser el mateix. A cops de porra havien acabat amb la primavera.

Fotografia: Jaume Muns; text: José Luis Atienza


L’ull i la ploma

Que vols tenir l’honor de ser…

Mamutaire d’Honor?El teu comerç, la teva entitat, la teva associació, la teva família, o tu mateix personalment, pots tenir un gran honor:Figurar a la llista dels que fan possible que el nostre gran símbol, el Mamut de Viladecans, pugui continuar sortint per la Festa Major i pugui ser un referent de la nostra vida ciutadana.Com ho pots fer? És molt senzill. Es tracta que facis una aportació de 50 € (o, si vols, de més, només faltaria!), i, en el moment cor-responent, et lliurarem el certificat de Mamutaire d’Honor perquè el puguis lluir en un lloc ben visible. I a principis de setembre, pocs dies abans de la Festa Major, el Mamut et vindrà a visitar i et portarà un mocadors, un domàs i alguna cosa més, perquè en facis l’ús que consideris oportú.Si vols ser Mamutaire d’Honor, envia’ns un correu amb les teves dades aquesta adreça:

[email protected] ens posarem en contacte amb tu.

Informe del Síndic de Greuges de

Viladecans

Ja és a punt l’informe de Vicenç Mazón, Síndic de Greuges de Viladecans. Per accedir-hi només cal que premeu la imatge ad-junta.


mailto:[email protected]

http://sindicatura.viladecans.cat/files/27-42-ficheroCat/INFORME%202014.pdf

Davant les eleccions municipals

2015Viladecans demana canvi

Estem a pocs dies de la primera de les elecci-ons que tindran lloc durant aquest any 2015, en concret, per escollir el nou consistori que ha de governar Viladecans els propers qua-

tre anys.Els ciutadans de Viladecans tenim en aquesta ocasió la possibilitat d’escollir entre 10 candidatures dife-rents. Algunes d’elles sobradament conegudes, d’al-tres de partits ja establerts com Ciutadans-C’s, però que encara no formem part del govern municipal, i també altres de formacions polítiques més recents.El ventall de candidatures és ampli i segurament que les propostes dels diferents programes també ho se-ran. D’aquí a pocs dies començarà la campanya elec-toral, on tots els partits ens esforçarem per fer arribar a tots els veïns les nostres propostes i el nostre pro-grama electoral. Serà l’oportunitat de comparar-los i escollir aquella opció que millor reflecteixi el nostre pensament sobre el que considerem més adequat per millorar Viladecans.Durant l’any tindrem la possibilitat de votar en altres eleccions, però ara és el moment de pensar només en Viladecans, de decidir si volem continuar apostant per les polítiques anteriors amb els resultats (bons i dolents) ja coneguts, o apostem per un canvi sensat, per una nova manera de fer política que prioritzi els interessos de tots els ciutadans per sobre dels inte-ressos particulars d’un candidat o del partit polític que representa.Aspectes com els referents a la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur, les polítiques socials, sanitat, educació, regeneració democràtica i lluita contra la corrupció, són fonamentals per aconseguir que la majoria dels ciutadans puguin recuperar la qualitat de vida perduda com a conseqüència de les retalla-des i la crisi.Tot i així un mandat de quatre anys no és un xec en blanc. Moltes vegades hem vist com s’obliden els programes electorals quasi bé des del primer dia després d’ocupar un càrrec, o com molts polítics

queien en la temptació de la corrupció o del cliente-lisme polític.Un aspecte clau de la nova forma de fer política és obrir les institucions al control per part dels ciuta-dans. Les noves tecnologies, emprades adequada-ment, poden permetre que la informació sobre l’acti-vitat del consistori i dels regidors estigui a l’abast de tots els ciutadans, de manera que l’ajuntament esti-gui fiscalitzat i això constitueixi una barrera contra la corrupció i l’amiguisme.Altres mesures necessàries per començar a recupe-rar la confiança en les institucions i en la política són: proporcionar eines de participació perquè els ciutadans puguin implicar-se més activament en la política municipal, incrementar la seva capacitat de decisió en l’elecció dels regidors mitjançant llistes obertes i limitar el nombre de mandats pels alcaldes.Ciutadans és un partit seriós, amb experiència, que ofereix propostes de canvi en el seu programa elec-toral, que compleix amb els seus compromisos i que està demostrant que es poden canviar les coses que no funcionen des del seny i posant sempre per da-vant els interessos dels ciutadans.Continuar com estem o canviar per millorar, aquesta és la opció que se’ns presenta en aquestes eleccions. El proper dia 24 de maig els ciutadans de Viladecans tenim la paraula.

Martín Barra



2015

Millorar la vida de la gent de Viladecans hauria de ser la cançó electoral repetida en els programes d’aquestes munici-pals. Semblen la carta als reis mags per-

què els nostres veïns i veïnes facin la seva llista de la compra. Per desgràcia les finances municipals són un llençol curt que no dóna per a tot i com a polític has de triar què prefereixes; si tapar el cap o tapar els peus. Històricament aquests pobles, ara rebatejats pompo-sament com a ciutats, que van tenir un creixement exponencial i van arribar a multiplicar per sis la seva població, han centrat tots els esforços de la democrà-cia a millorar la seva qualitat urbana, els seus equi-paments i els seus serveis bàsics. És evident que la millora de la ciutat pot no tenir límit i anar-li sumant serveis i equipaments. Però, ¿és això el desitjable? En una xerrada amb veïns d’ahir al matí, un d’ells em va ensenyar un article del butlletí on es parlava del complex Joan Masgrau i em va preguntar: ¿Quién de nosotros puede pagar 33 euros al mes con la pensión que cobramos? Hauríem de preguntar-nos, amb certes inversions pagades per tots, si en comptes de redis-tribuir la renda mitjançant serveis no estem creant noves barreres de discriminació per als sectors més populars.La propera legislatura hauran de ser quatre anys marcats per la despesa social perquè la nostra mi-llor riquesa, la nostra millor inversió, és la nostra gent. Cal invertir una part més gran del nostre pres-supost en la ciutat ja feta, en la gent que viu i tre-balla a Viladecans i en la gent que no hi treballa i malviu, a punt de dir no puc més i aquí em quedo. Cal inversió de futur en l’educació, per posar de nou en el camí de l’ascens social part dels que es queden a la cuneta de l’ESO, inversió de futur en la requalificació professional dels aturats, in-versió de present en la gent castigada per la crisi. Alguns comerços viuen tenallats per la propera apari-

El focus ha d’il·luminar

la gentció dels outlets, apadrinats per la Generalitat que diu donar suport al petit comerç però sense portar cap pa sota el braç, que fa d’intermediari que busca parcel·la i solar als grans inversors, siguin Eurovegas, Barcelo-na World, o les grans superfícies. Els més de dos mil comerços dels nostres barris són la nostra riquesa. Ells ajuden a donar vida als nostres carrers, ens inci-ten a passejar a peu i a relacionar-nos amb els veïns. Tenim un tresor de creativitat amb les nostres en-titats culturals perquè mai amb tan poc he vist fer tant. Els nostres grups de teatre, els grups litera-ris, les entitats andaluses, el despertar de la cul-tura popular amb diables, castellers i mamutai-res, corals, pessebristes, els músics que creixen, es multipliquen i s’exilien per aconseguir l’èxit i algun Grammy. Hi ha llavor que creix i enca-ra creixerà més si se li dóna millor adob i aliment. Tenim cinc mil aturats. La crisi i l’atur han arribat i no se sap quan marxaran, encara que tot indica que trigaran a marxar molt més del que ells ens diuen. Per moltes estadístiques que doni la televisió rere les portes dels replans els problemes segueixen amar-gant la vida amb la mateixa intensitat. Si abans de la crisi els insuficients habitatges socials eren un problema, ara són un drama de dimensions mai abans conegudes. Parelles divorciades de fet que segueixen vivint juntes unides pel desamor i la hi-poteca, parelles casades que s’han separat, tu a casa teva i jo a la meva, perquè quedar-se sense feina és quedar-se sense pis, quedar-se sense res. Habitatges familiars on viuen tres generacions, avis, fills i néts amb l’únic ingrés d’una pensió. I tot això amb un sal-do que frega el zero d’habitatges de lloguer social. Cal canviar el principal focus, que deixi d’il·luminar tant l’urbanisme i projecti la seva llum sobre la gent. Ho volem fer, si la gent ens dóna forces i vots per fer-ho.

José Luis Atienza



2015

A Viladecans hi ha una generació que demana pas. Som la gent que estem al voltant dels 40 anys, que hem viscut sempre en democràcia i llibertat i que ens plantegem nous reptes per

superar la situació difícil que viu la nostra ciutat i el nostre país, tant en el nivell econòmic com en el nivell nacional.Aquest joves encapçalem la llista electoral de Conver-gència i Unió. Partint de l’experiència dels que han precedit tots aquests anys (els Anton Monmany, Flora Casé, Salvador Obiols), hem format un equip renovat que demana el vostre suport.Jo mateix, Carles Lozano, encapçalo la llista. Em conei-xeu d’Òmnium Cultural (sóc soci des de 1996), de col-laborar amb l’ANC, Punt de Trobada i altres entitats de la ciutat, i potser em coneixeu sobretot perquè sóc el Portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament des de fa 7 anys, en els quals he observat les coses que s’hi fan malament, però també he après com canviar-les.M’acompanyen a la llista dues joves exregidores de la nostra ciutat: l’Esther Vilà, segona de la llista de CiU, és educadora infantil (potser la coneixeu de l’escola bressol, o dels equips infantils del futbol) i actual cap d’Àrea de Formació, i l’Esther Lligadas, llicenciada en Economia, actualment portaveu adjunta de CiU Vila-decans.El tercer lloc l’ocupa el Cristian Jurado; amb 26 anys, és diplomat en Empresarials i estudia ADE i Dret. Ha estat 4 anys president de la Joventut Nacionalista de Baix Llobregat, ara forma part del Comitè Executiu Na-cional de la JNC... i a més de tot això és casteller. Trobareu més coneguts vostres a la llista de CiU: co-merciants del Casc Antic com l’Alfred Via, arquitectes com l’Eduard Mondragon, petits empresaris com el Miquel Lligadas, el Jordi Hernández i en Xavier Bas,

Un equip jove per una

ciutat jove

Dos comerciants del Casc Antic, Alfred Via i Miquel Lliga-das, són a la llista de CiU

joves enginyers com Joan Romero, o l’inestimable An-dreu Vias... ... De l’àmbit artístic, la pintora Pura Navarro; de la co-ral podeu conèixer Anna Garcia Viloca i de l’àmbit de l’ensenyament, l’expresidenta de Convergència Antò-nia Sánchez. Tampoc oblidem els barris més occiden-tals de Viladecans, Glòria Santamaria (Poblat Roca), Júlia Martínez (Can Palmer), Carmen Ródenas (Alba-rosa) i Toni Fernández Piera (Can Sellarès)...... i companys en el procés històric que viu Catalunya i que ha de portar-nos a la plena sobirania. En aquest camí se’ns ha sumat el Carles Romero, de Reagrupa-ment.cat i l’Assemblea Nacional Catalana, i la sang va-lenta de la Joventut Nacionalista, amb Anna Chacón i Mireia Jurado.Com veieu, tenim un equip de persones que coneixeu, que estem preparats i que tenim ganes de #canviarVi-ladecans. Ens ajudes a fer-ho?

Carles Lozanowww.carleslozano.cat

Carles Lozano amb Andreu Vias i Anna Garcia Vi-loca, en el sopar solidari de l’abril passat


http://www.carleslozano.cat


2015

Fa pocs dies em van preguntar si creia que aquestes eleccions podrien ser quelcom més que unes municipals. Vaig respondre que no. Si fos així, aniria en demèrit dels diferents

candidats i candidates locals que ho pensessin, ja que voldria dir que el resultat de les eleccions és fruit no de la feina feta per ells mateixos, ni el seu esforç ni del seu lideratge. Jo em presento per ser Alcalde de Viladecans, i en aquesta campanya només penso en el futur de la nostra ciutat i de la seva gent. És evident que Viladecans està més preparada avui per afrontar les conseqüències de la crisi que mol-tes altres ciutats del nostre entorn. Hem lluitat per transformar la ciutat i per fer que aquesta ofereixi oportunitats a les persones que hi viuen. Avui Vi-ladecans genera confiança, és sinònim de futur i de mirar cap endavant. No ha estat fàcil, ningú ens ha regalat res, però hem assolit les nostres fites a força de no resignar-nos, de fer front a les adversitats amb orgull i convicció. Malgrat tot, tenim dificultats. Moltes persones a la nostra ciutat ho estan passant malament, per això te-nim l’obligació i la responsabilitat de pensar en elles, de continuar els esforços conjunts amb la Generalitat per tal de millorar l’èxit escolar, de buscar fórmu-les per motivar als joves que van deixar d’estudiar i qualificar-los; de posar en el centre de les polítiques d’inserció laboral a les persones de més de 45 anys que han vist truncada la seva trajectòria laboral com a conseqüència de la crisi. Cal acompanyar-los en el procés de recerca de feina i requalificació; cal pro-moure la ciutat per tal d’atraure inversions i activitat econòmica amb l’objectiu de crear llocs de treball. Fer una ciutat econòmicament forta per tal de dispo-sar dels recursos que garanteixin una ciutat social-ment cohesionada. La Viladecans que ens agrada és aquella on l’Ajun-tament forma part de la gran xarxa de solidaritat so-cial. Solidaritat a través del treball social i l’ajut a les famílies, intergeneracional, lluitant per la dignitat de les persones. Solidaritat també per posar en marxa polítiques comunitàries que garanteixin la igualtat d’accés a les oportunitats a tots els seus ciutadans i ciutadanes: estenent la xarxa de lectura pública amb

Jo crec en el futur de Viladecans

una nova Biblioteca a Can Ginestar, que sigui alhora un centre de divulgació de la ciència i el coneixement a prop de la gent; amb projectes de promoció de les arts escèniques, la música i la cultura a través de l’Ateneu de les Arts i l’Atrium; una ciutat que pas a pas, dia a dia, continuï invertint en millorar els seus barris; una ciutat inclusiva que faci, no només acti-vitats específiques per a les persones amb discapaci-tat, sinó que faci que a les activitats i serveis puguin accedir-hi tots i totes independentment de les seves capacitats.Vull lluitar per una ciutat que treballa les dificultats del present però sempre mirant cap el futur, avan-çant-se a les oportunitats. Una ciutat que sigui capaç d’aprofitar les tecnologies per tal d’apropar l’Ad-ministració a la gent, ampliant cada vegada més els àmbits de gestió col·laborativa; que impulsi innova-cions en l’àmbit de l’economia, l’educació, la cons-trucció sostenible... aprofitant el coneixement dels seus treballadors i treballadores, empreses, ciuta-dans i ciutadanes i la Universitat. Una ciutat amb un Govern que sigui capaç treballar amb d’altres Admi-nistracions, independentment del seu color polític, en interès de la ciutat, i que al mateix temps defensi amb energia els nostres interessos davant de tothom.Estic convençut que el proper 24 de maig els ciuta-dans i ciutadanes votaran pensant en allò que verita-blement importa: en el futur de la ciutat i de la seva gent. I us puc assegurar que jo tinc plena confiança en el futur de Viladecans.

Carles Ruiz



2015

Escric aquestes paraules el dia que tot just comença la campanya electoral, una cam-panya plena d’incerteses, perquè el resul-tat està més obert que mai. I ho compro-

vem des de fa setmanes amb el neguit de qui ja no ho té tot controlat i fa una campanya agressiva constant. Aquest fet, però, per a nosaltres és un estímul, perquè l’escenari s’obre a noves maneres de pensar la ciutat, a noves maneres d’entendre la po-lítica municipal. Nosaltres ens presentem en aques-tes eleccions perquè creiem que cal repensar la nostra ciutat, cal que ens aturem, que seiem, que parlem i entre tots redefinim quina ciutat volem. Si volem la ciutat del Pòdi-um, o la dels centres esportius de barri com el Poliesportiu Munici-pal del Centre; si volem la ciutat del Camí del Mar, o la del Camí de les Filipines; si volem la ciutat dels runners a Sant Ramon, o la dels mi-lers d’habitatges del Pla de Llevant; si volem la ciutat smart city sense semàfors amb avisadors acústics, o la que pensa en les veritables necessitats de la ciu-tadania; si volem la ciutat de les pissarres digitals, o la que combat el fracàs escolar; si volem la ciutat que tanca els casals d’avis els diumenges, o la que crea el programa Radars pensant en l’autonomia i cura de la seva gent gran; si volem la ciutat del “Ara, Viladecans més net”, o la que recicli l’oli i tin-gui els barris nets; si volem la ciutat de l’outlet, o la dels emprenedors; si volem la ciutat de qui actua com si no governés, o la que és governada per qui assumeix la responsabilitat; si volem la ciutat del ciment, o la dels tomàquets i les carxofes; si volem la ciutat del caos en mobilitat, o la que pensa amb els barris com volem moure’ns per la ciutat...I d’aquesta manera podria continuar de forma es-gotadora, perquè són moltes les coses que cal que

#RepensemViladecansrepensem entre tots i totes, perquè a Viladecans ha acabat una etapa i en aquestes eleccions veurem com es va redibuixant el mapa polític, ja que els viladecanencs i viladecanenques saben que estem davant d’un model esgotat.Davant d’això, des d’ERC Viladecans et proposem un contracte de quatre anys. Et demanem que ens

facis confiança i que ens autoritzis a administrar el teu vot al llarg del proper mandat. Nosaltres ens com-prometem a donar compte dels re-sultats periòdicament i a ser un al-taveu de les demandes que ens feu arribar. Perquè entenem la política com un procés de baix a dalt i bidi-reccional.Per això signem amb tu aquests compromisos: • Aturarem el creixement irra-cional de la ciutat• Fomentarem la transparèn-cia a l’Ajuntament• Recuperarem el múscul in-dustrial per crear llocs de treball• Protegirem el Parc Agrari i

els espais naturals• Promocionarem el comerç de proximitat i l’em-

prenedoria• Promourem una ciutat més amable amb les fa-

mílies• Auditarem els comptes de Pòdium• Treballarem perquè la gent gran tingui una jubi-

lació activa• Garantirem la pluralitat dels mitjans de comuni-

cació• Dinamitzarem la vida jove de la ciutatAjuda’ns, cal que entre tots #RepensemViladecans

Bàrbara Lligadas



la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

Falcó de la Reina (Falco eleonorae)Delta del Llobregat 04/08/2013

El seu nom específic es va aplicar en honor d'Elionor d'Arborea, que és qui va establir la primera legislació coneguda de protecció de les rapinyaires.

Cria a penya-segats marins, a moltes illes de la Mediterrània. És un migrador de llarga distància, que hiverna a Madagascar. Migrant regular

al Delta però escàs.

Avui dia els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país, majors de 18 anys, tenim el dret d’esco-llir al nostre representants polítics, ja sigui al Parlament Català, a les Corts Espanyoles o

als ajuntaments, mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Però no sempre ha estat així. La història del sufragi universal a Espanya ha estat carre-gada d’alts i baixos i s’inicia a principis del segle XIX com a idea importada de la França revolucionària del segle XVIII.A Espanya, al llarg del segle XIX es procedirà a cons-truir l’Estat liberal una vegada que l’Antic Règim ha fet fallida. Així al llarg de la primera meitat del segle s’anirà perfilant una legislació que vol tendir cap el su-fragi universal, però amb molts entrebancs pel camí. La primera norma legal que institueix el sufragi uni-versal a Espanya és un decret de 22 de maig de 1809 que restableix les Corts com a representació legal de la Monarquia i establia el sufragi universal indirecte per a escollir els diputats. Els electors havien de ser veïns del lloc on havien d’anar a votar, disposar d’habitatge i ser homes més grans de 25 anys. La Constitució de 1812 acabarà reflectint aquest principi del sufragi universal indirecte per als homes de més de 21 anys, si bé posava la condició que els diputats havien de disposar d’un determinat nivell de renda econòmica per a ser esco-llits, condició no requerida als electors. A partir de 1834, amb l’entronització de Isabel II, i fins a 1868, es passarà d’aquest sufragi universal a un sufragi censitari on no-més podran ser electors aquelles persones que disposin d’una determinada renda econòmica, cosa que signifi-cava deixar fora de l’àmbit de la participació política a la majoria de la població. Així la legislació electoral d’aquesta primera dècada del segle XIX només facilita-rà el vot als grans propietaris i contribuents, a pagesos benestants o a professionals. Entre 1836 i 1865 el cos electoral espanyol va oscil·lar entre el 0,7 % i el 2,6 % de la població: entre 65.000 i un màxim de 400.000 electors.Per al cas de Viladecans, i per a les eleccions munici-pals, que entre 1844 i 1868, tenim comptabilitzades un total de 13 eleccions municipals, de les quals 10 van ser renovacions parcials de la meitat dels regidors. El cos electoral estava format per entre 73 i 78 electors, cosa que representava, només, entre un 6,7 i un 7,2 % del total de la població.1

1 Per a la realització de l’article s’han consultat els llibres d’actes de les sessions del Ple Municipal, la sèrie documental d’eleccions així com els padrons municipals, tots ells conser-vats a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA). El creuament de les dades de les constitucions dels ajuntaments i la informa-ció dels padrons ens ha permès conèixer algunes dades perso-

Josep Torné i Bonet, primer alcalde democràtic de Viladecans

Haurem d’esperar a La Gloriosa, la revolució de setem-bre de 1868, que va donar lloc a l’expulsió d’Isabel II amb l’objectiu de constituir una veritable monarquia parlamentària, perquè es proclamés el sufragi univer-sal, directe i secret, això sí, dels homes més grans de 25 anys. Amb el decret de 9 de novembre de 1868 els cos electoral s’ampliava el 24 % de la població total es-panyola. Amb aquesta mesura, per primera vegada, el sufragi s’estenia a tota la societat, amb l’excepció enca-ra de les dones, que fins al 1931 van continuar fora de l’espai polític de representació.És en aquest context revolucionari on hem d’emmarcar la constitució d’un nou ajuntament a finals de setembre de 1868. Malgrat que la documentació municipal no és prou clara, entre finals de setembre i desembre de 1868, a Viladecans, igual com a moltes altres poblacions cata-lanes i de la resta d’Espanya van coexistir dues autori-tats locals: la Junta Revolucionària i la corporació mu-nicipal. En aquest cas, la documentació parla de una “Junta Revolucionaria nombrada por sufragio univer-sal”, cosa que no he pogut verificar documentalment.La Junta Revolucionària estava formada pels veïns se-güents: Joan Nuri, Josep Busquets, Fèlix Cònsul, Pere Bosch i Ramon Bosch. D’aquestes cinc persones, Nuri, Cònsul i Ramon Bosch no havien estat mai regidors, al contrari que Josep Busquets, propietari agrícola que ja havia passat per diversos càrrecs municipals i fins i tot havia estat alcalde de Viladecans en el bienni de gener de 1852 a gener de 1854. De l’ajuntament constituït en aquest període revolucionari i que estava integrat per Francesc d’Assís i Climent Borrull, Narcís Carbó i Llo-renç Mateu, només l’alcalde, Francesc d’Assís Borrull, havia estat regidor en les corporacions municipals de gener de 1861 a gener de 1865.La primera vegada que hem pogut documentar la utilització del sufragi universal, directe i secret dels homes més grans de 25 anys ha estat en les eleccions municipals que es van celebrar els dies 19, 20 i 21 de desembre de 1868 per a constituir la corporació munici-pal de 1869-1870. En aquestes eleccions els cos electoral de Viladecans es va veure ampliat fins a 269 electors, dels quals van votar 142 homes, cosa que suposa una participació del 52,7 %. Si tenim en compte que fins a aquell moment només podien votar a l’entorn del 6-7 % de la població, cosa que implicava una escassa tradició

nals dels regidors. Vegeu una primera aproximació a aquest tema en Manuel Luengo Carrasco. “Poder i política: elecciones y electores en Viladecans, 1800-1868” dins de III Jornades d’His-tòria Local. Setembre 1984, Ajuntament de Viladecans, Vilade-cans, 1985, pàg. 33-43.


Recerca històrica

política, i l’analfabetisme de la majoria de la població, el 52 % de participació no és un mal resultat.El resultat de les votacions va ser el següent:

Candidats VotsFrancesc Gorgas i Ventosa 135Francesc Canals i Nicolau 135Nicolau Armengol i Expósito 135Llorenç Mateu i Raurich 134Aleix Pascual i Mateu 134Josep Torné i Bonet 134Isidre Alsina i Pau 128Josep Torras i Duran 6Josep Miernau 5

i fins a 29 persones més amb 3 o menys vots

Tenint en compte aquest resultat l’alcalde no hauria d’haver estat en Josep Torné i Bonet. La documentació no ens aclareix l’interrogant. La diferència d’un sol vot a favor d’una candidatura o una altra no ens ajuda a determinar l’adscripció política dels candidats ni tam-poc la política de pactes que poguessin realitzar. Si ens haguéssim de guiar pels resultats locals de les elecci-

ons a diputats a Corts Constituents celebrades entre el 16 i el 18 de gener de 1869, Viladecans era un poble majoritàriament abocat cap al partit progressista. Amb una participació del 57,2 %, els candidats progressis-tes Gabriel Baldrich i Víctor Balaguer van arrasar (117 vots) davant els candidats del partit republicà federal: Francesc Pi i Margall i Antoni Almirall i Torras, amb 38 i 37 vots, respectivament. El cas és que a partir del 28 de gener de 1869, el nou Alcalde Popular de Viladecans serà en Josep Torné, el primer escollit democràticament per la ciutadania, això sí, encara només masculina.

Taula 1. Electors i votants a Viladecans al llarg de la primera meitat del segle XIX

DataHabi-tants

Electors% sobre po-blació total

Votants% sobre nombre electors

1843 991 137 13,8 7 5,11845 977 74 7,5 28 37,81850 1.013 74 7,3 14 18,91857 1.088 73 6,7 52 71,21866 1.070 78 7,2 52 66,6

Taula 2. La corporació revolucionària de 1868 i la primera corporació municipal escollida democràticament (1869-1872)

Data Ajuntament Naixement Instrucció Professió

Fina

ls d

e se

tem

bre

– d

esem

-br

e 18

68

Junta Revolucionària

Joan Nuri i Romagosa Viladecans, 1835 No consta Constructor de carrosJosep Busquets i Bou 1 Viladecans, 1809 Sap llegir i escriure Pagès propietariFèlix Consul i [P]orta 2 Viladecans, 1814 No consta PaletaPere Bosch i Capmany 3 Viladecans, 1822 No consta FusterRamon Bosch i Bosch 4 Viladecans, 1831 No consta Pagès

Ajuntament

Alcalde - Francesc d’Assís Borrull i Molins 5 Viladecans, 1807 No consta Pagès

Regidor – Climent Borrull i Molins Viladecans, 1822 No consta RajolerRegidor – Narcís Carbó i Vilà 6 Viladecans, 1830 No consta Pagès Regidor – Llorenç Mateu i Raurich 7 Viladecans, 1841 Músic Propietari

Data Ajuntament Naixement Instrucció Professió

Gen

er 1

869

a fe

brer

187

2 8

Ajuntament Popular

Alcalde – Josep Torné i Bonet Viladecans, 1822 No consta BarberRegidor 1r – Francesc Gorgas i Ventosa Sitges, 1822 No consta Paleta

Regidor – Francesc Canals i Nicolau 9 Viladecans, 1827 No consta Fuster

Regidor – Nicolau Armengol i Expósito Reus, 1832 No consta Pagès

Regidor – Aleix Pascual i Mateu 10 Viladecans, 1829 No consta Pagès Regidor – Isidre Alsina i Pau Viladecans, 1838 No consta Pagès Regidor – Síndic - Llorenç Mateu i Raurich Viladecans, 1841 Músic Propietari

1 Regidor en la corporació municipal de gener de 1846 a octu-bre de 1847; alcalde en el bienni gener 1852 a gener 1854 i regidor en la corporació posterior de gener a setembre de 1854, quan serà substituït en l’alcaldia pel seu cunyat Joan Amat i Sala, amb qui havia coincidit en les corporacions municipals dels anys de gener de1846 a octubre de 1847 i 1852-1854. Joan Amat i Sala és un dels grans propietaris de Viladecans.2 Regidor en la primera corporació municipal de la restaura-ció borbònica, de gener de 1874 a gener de 1875.3 Regidor en les corporacions municipals de gener de 1848 a gener de 1852; regidor en la corporació municipal de gener de 1867 a gener de 1868; i alcalde en les corporacions municipals de febrer de 1872 a gener de 1874 i de març de 1877 a juliol de 1881.4 Alcalde en la corporació municipal de gener de 1875 a març de 1877 i regidor de juliol de 1885 a juliol de 1887.

5 Regidor en les corporacions municipals de gener de 1861 a gener de 1865. Francesc d’Assís i Climent son germans.6 Nomenat regidor en la corporació municipal de gener de 1875 a març de 1877 no admet el càrrec per estar empadronat a Barcelona. Regidor en la corporació de juliol de 1887 a gener de 1890 i alcalde de la corporació de gener de 1890 a juliol de 1891.7 Regidor en la corporació municipal de gener de 1869 a fe-brer de 1872 i en les corporacions municipals de juliol de 1879 a 1883.8 La presa oficial dels càrrecs municipals no es va fer fins al 29 de juny de 1869.9 Regidor en les corporacions municipals de gener de 1861 a gener de 1865.10 Regidor en les corporacions municipals de 1 juliol de 1881 a juliol de 1885.

Manuel Luengo Carrasco


Les primeres eleccions municipals de la democràcia es van celebrar el dia 3 d’abril de 1979, dos anys més tard de les primeres eleccions generals després de la instauració de la democràcia.

A Viladecans, com a la majoria de ciutats i pobles de poblacions del voltant, els carrers varen ser empaperats de propaganda dels diferents partits que es presentaven a les eleccions. En aquelles primeres eleccions, cinc partits polítics van treure regidors i van formar el primer Ajuntament democràtic. Trenta-sis anys més tard, el proper 24 de maig, a Viladecans seran deu les formacions polítiques que es presentaran per constituir un nou consistori.

1979-2015, 36 anys d’ajuntaments democràtics


la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns

Viladecans punt de trobada, 088

Documents

Transcript of Viladecans punt de trobada, 088