Estratègies lectura

EstratEstratèègies de lecturagies de lectura

Biblioteca CurtóEnric Queralt i Catà

Saifores, 16 de febrer de 2012

17/02/2012 - Enric Queralt - 2

Us parlarUs parlaréé dede

1. Com tenim la lectura i per què

2. Competència lectora

3. Què hi ha a “dins” del saber llegir

4. Estratègies de lectura

5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura

6. Quines, i quan fer-ho

7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.

8. Lectura en pantalla : Competència informacional

9. Treball col·legiat de docents

10. Cloenda

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf

212924

183327

233524

El El ““llegirllegir”” de PISA 2009de PISA 2009

.. RecuperarRecuperar informació

. Formar-se una comprensicomprensióó generalgeneral del text

. Desenvolupar una interpretaciinterpretacióó

.. Reflexionar i avaluar el contingutReflexionar i avaluar el contingut d’un text

.. Reflexionar i avaluar la formaReflexionar i avaluar la forma d’un text

Els costa Els costa ““agafaragafar”” materials i informacimaterials i informacióódel seu cap i aplicardel seu cap i aplicar--ho al textho al text.

Requeriments de CL (No equiparables als de PISA)

1. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text

2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text)

3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita

4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació

“Aquí punxen”

Amb paraules planeresAmb paraules planeres

. Saben què diu el text (que “hi ha dins”)

. Els costa una mica saber relacionar el contingut amb

una altra cosa (mirar-se el text “de lluny”)

. El costa molt valorar-lo (des de la pròpia experiència)

ÉÉs a dir...s a dir...

Competència lectora

Ús del contingut del text

Ús dels coneixements externs al text

Accedir Obtenir

Integrar Interpretar

Reflexionar Valorar

Obtenir informació

Desenvolupar una comprensió

global

Elaborar una interpretació

Reflexionar i valorar el contingut

Reflexionar i valorar la

forma del text

Felipe ZayasPISA 2009

Aquí punxen!

Per quPer quèè??

Hi ha dues raons determinants...

Medi social 6è EP

Medi natural 5è EP

què és...?com es diu...?quant mesura...?

Literals i tancades

Les preguntes més habituals dels llibres

17/02/2012 - Enric Queralt - 10

17/02/2012 - Enric Queralt - 11

En què s’assembla...

En què es diferencia...

Com es pot saber...

Es pot demostrar que...

Com podria comprovar...

Què podria passar...

Què es pot fer per...

Que serà el més Important...

Poques vegades...Poques vegades...

17/02/2012 - Enric Queralt - 12

PressleyPressley et al., 2006; et al., 2006; PressleyPressley et al.,1989; et al.,1989; RosenshineRosenshine i i MeisterMeister, 1994; , 1994; RosenshineRosenshine et al., et al.,

1996)1996)

Quan es donen estratègies cognitives i metacognitives als lectors, avancen molt més en termes de CL que no pas els estudiants acostumats als procedimentsinstructius convencionals

17/02/2012 - Enric Queralt - 13

Ens costarEns costaràà, però, però

17/02/2012 - Enric Queralt - 14

“Espanya és un dels països en què el professorat practica més la docència basada en la transmissiódirecta", és a dir, en la qual el professor parla i l’alumne escolta i aprèn”.

Informe TALIS OCDERafael Feito /Complutense de Madrid

Enquesta 70.000 prof. de 23 països

O no!!O no!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 15

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

Comprendre i emprar els textos escrits i a

reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els

objectius propis, desenvolupar el coneixement i

el potencial de cadascú i participar en la

societat. (PISA, 2009)

CompetCompetèència lectorancia lectoraBastant mBastant méés que s que dir les lletres!dir les lletres!

17/02/2012 - Enric Queralt - 17

QuQuèè els permetrels permetràà ser ser competents llegint?competents llegint?

Saber llegirrelacions grafia-so (EI/CI)

reconeixement de paraules

treball de frase(EP/ESO)

idees i relació entre idees maneres de llegir (propòsits)

estructura dels textos estratègies de comprensió

Llegir per gust

Saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)

competència informacional

lectura d’estudi

17/02/2012 - Enric Queralt - 19

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 20

Saber llegir...

Percepció

Consciència fonològica

Relacions grafia-so

Reconeixement de paraules

Comprensió d’idees (frases)

EP/ESO

Tipus d’idees i relacióManeres de llegir (propòsits)

Estructura dels textos Estratègies de comprensió

17/02/2012 - Enric Queralt - 21

E. E. SSááncheznchez MiguelMiguel

. Percepció

. Desenvolupament de la consciència fonològica

. Correspondència grafia/fonema

. Comprensió de les paraules

. Comprensió de les relacions entre les paraules (frase)

www.leer.es

...si no s’automatitzen aquestes operacions

s’haurà de pensar per llegirper llegir i no es podrà

pensar en el queque es llegeix”

SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madris. Ed. Santillana

saber llegirrelacions grafia-so (EI/CI)

reconeixement de paraules

treball de frase(EP/ESO)

idees i relació entre idees maneres de llegir (propòsits)

estructura dels textos estratègies de comprensió

llegir per gust

saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)

competència informacional

lectura d’estudi

Pensar en el QUPensar en el QUÈÈ éés llegeixs llegeix

17/02/2012 - Enric Queralt - 23

Saber llegir...

Percepció

Consciència fonològica

Relacions grafofòniques

Reconeixement de paraules

Comprensió d’idees (frases)

EP/ESO

Tipus d’idees i relacióManeres de llegir (propòsits)

Estructura dels textos Estratègies de comprensió

17/02/2012 - Enric Queralt - 24

lectorlector

propòsitpropòsit

texttext

Lector

Propòsit

17/02/2012 - Enric Queralt - 25

lectorlector

propòsitpropòsit

texttext

Lector

17/02/2012 - Enric Queralt - 26

El lector El lector ““parlaparla”” amb el text!amb el text!

Fra_ _ _ _França?

Fracàs?

Fractura?

Fràgil?

Frase?

Frare?

Pin_ _ _ _Pintura?

Pintallavis?

Pinar?

Pinça?

Pintada?

Pintor?

Ping-pong?

17/02/2012 - Enric Queralt - 27

“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsanersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnetdsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snesepobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada llteraper ella metaxia snió que la paarulra és un tot. Pesornamelnt em smelba icrneilbe”.

17/02/2012 - Enric Queralt - 28??

ANAPTÒTICANAPTÒTICMIRABOLANERMIRABOLANER

SAFSAFÀÀVITVIT

17/02/2012 - Enric Queralt - 29

...per la seva part, el...per la seva part, el MIRABOLANERMIRABOLANER

no ha aconseguit adaptarno ha aconseguit adaptar--se al terreny, se al terreny, probablement a causa del tipus de sòl,...probablement a causa del tipus de sòl,...

... ... a partir da partir d’’aquell segle, elsaquell segle, els SAFSAFÀÀVITS VITS estan considerats com el grup islamista estan considerats com el grup islamista mméés...s...

Ah!Ah!

Els descriptors TCE són termes propis de la llengua catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats. Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la relació alfabètica sistemàtica. Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de mots en la seva composició per poder fer més assequible la recuperació de la informació; no obstant això, en els casos en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha optat per la precoordinació. ??

Quan no hi podem PARLAR, Quan no hi podem PARLAR, no entenem!!no entenem!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 31

lectorlector

propòsitpropòsit

texttext

Lector Propòsit

17/02/2012 - Enric Queralt - 32

ComCom llegeixllegeix??

Relectures

Aturades

Anades i vingudes constants

Lectura a salts

Abandonaments de la lectura

Tipologia variada de textos en funciódels interessos del lector/a

Llegeix com vol

No subjecta a cap norma

No associada a cap tipus de text concret

Totalment individual i silenciosa

Sense cap ordre predefinit

Pot prescindir de parts del text

EstratègiesExemples de textCaracterístiques

17/02/2012 - Enric Queralt - 33

Si Si busqubusquééss informaciinformacióó

17/02/2012 - Enric Queralt - 34

Si Si busqubusquééss informaciinformacióó

valor de la tipografia

capçaleres i seccions

ordenació alfabètica, intervals

índexs i sumaris

signes tipogràfics

tipus diccionaris i mots guia

signes convencionals diversos

localització de mots organitzadors de la

informació

premsa diària

cartelleres diverses

guies telefòniques

guies urbanes i de viatges

diccionaris i enciclopèdies

catàlegs diversosofertes comercials

monografies temàtiques

Molt ràpida

Selectiva i minuciosa

Prescindim de molta informació

Llegiria d’una altra manera...

17/02/2012 - Enric Queralt - 35

Si Si volguvolguééss seguir seguir instruccionsinstruccions

17/02/2012 - Enric Queralt - 36

Si Si volguvolguééss seguir seguir instruccionsinstruccionsHo faria d’una altra

activació de coneixements previs

mots organitzadors de la informació

signes convencionals

indicadors tipogràfics

format i estructura textual

⋅ reglaments de jocs i d’esports

⋅ instruccions de muntatge

⋅ instruccions de funcionament

⋅ pràctiques de laboratori

⋅ prospectes de medicaments

⋅ impresos oficials

Molt significativa i funcional

Afavoreix l’autocontrol de la comprensió.

No menyspreem cap informació

Ens exigim comprensió absoluta

17/02/2012 - Enric Queralt - 37

I tambI tambéé si es si es volguvolguééss informarinformar

17/02/2012 - Enric Queralt - 38

I tambI tambéé si es si es volguvolguééss informarinformar

lectura en diagonal

activació de coneixements previs

mots clau

selecció o generaciód’idees principals

resums “mentals”

fullejar un llibrediaris i revistes

cartes comercials de propaganda

articles d’opinió

fulletons diversos

primeres consultes de materials

No cal saber amb detall tot el que diu

No estem pressionats per una cerca concreta

Desenvolupa la lectura “crítica”

Paper rellevant dels interessos

17/02/2012 - Enric Queralt - 39

Per obtenir informaciinformacióó precisaprecisaPer informarinformar--sese, en general

Per gaudirgaudirPer estudiarestudiar

Per fer-ho davant ddavant d’’un auditoriun auditoriPer revisar i millorar un escritmillorar un escritPer seguir instruccions i actuaractuar

Per crear i dissenyarcrear i dissenyarPer prendre decisionsprendre decisions

““LlegeixLlegeix”” de maneres molt diferentsde maneres molt diferents

Cal aprendreCal aprendre ““maneres de llegirmaneres de llegir””

17/02/2012 - Enric Queralt - 40

lectorlector

propòsitpropòsit

texttext

Lector Propòsit

17/02/2012 - Enric Queralt - 4117/02/2012 41

17/02/2012 - Enric Queralt - 42

El textos El textos contenencontenen idees i idees i tenentenen estructures estructures internes internes diversesdiverses

17/02/2012 - Enric Queralt - 43superestructura

microestructura

macroestructura

17/02/2012 - Enric Queralt - 44

Estan Estan situats, situats, culturalment, socialment, culturalment, socialment, econòmicament...econòmicament...

“Vaig entrar a la botiga. Em vaig fixar en una escultura i un dependent em serví un refresc. li vaig oferir 50 euros. Tothom se’n va riure.El terratèmol d’Asís posa en perill gran part de l’obra de Giotto. Molts dels seus frescos poden ser irrecuperables.

Ruiz Bikandi, 2000

17/02/2012 - Enric Queralt - 46

TambTambéé polpolííticament i ideològicaticament i ideològica

Les accions des de l’aire han provocat danys col·laterals Cassany, D. Rere les línies

Per què les dones parlen diferent dels homes?Magazine La Vanguardia,

formaciformacióó pseudocientpseudocientííficafica cada diumenge!!cada diumenge!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 47

Per tant, un joc de tres pecesPer tant, un joc de tres peces

17/02/2012 - Enric Queralt - 48

Com funciona aquest Com funciona aquest jocjoc--didiààlegleg a tresa tres??

17/02/2012 - Enric Queralt - 49

TEXTLECTORA PROPÒSIT DE PROPÒSIT DE LECTURALECTURA

té un

Formula hipòtesis Integra la informació

Verifica les hipòtesis

Indicadors textuals(títols...)

Indicadorsparatextuals(imatges, tipografies...)

Estructura textual

Significats

Funcionalitat

Que té…

PROCPROCÉÉS LECTORS LECTOR

D e s e n c a d e n a

Que té…

coneixements previs:

. temàtics

. culturals

. fonològics

. lèxics

. morfològics

. sintàctics

. estructurals

CONTROL

Comprova

17/02/2012 - Enric Queralt - 50

El procEl procéés lector s lector éés un s un ““catcatààleg dleg d’’estratestratèègiesgies””

17/02/2012 - Enric Queralt - 51

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 52

““EstratEstratèègiagia””

Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenciConjunt d'actuacions planificades per a l'obtencióód'una finalitat. d'una finalitat.

Alternativa d'acciAlternativa d'accióó que es tria entre d'altres de que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius. possibles per aconseguir uns objectius.

17/02/2012 - Enric Queralt - 53

Aplicat a la lectura?

Decidir de fer “unes coses”, o unes altres, llegint

Llegir d’una “manera”, o d’una altra

06/02/2012 - EQC - 11

Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenció d'una finalitat.

Alternativa d'acció que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius.

17/02/2012 - Enric Queralt - 54

Decidir de fer Decidir de fer ““unes cosesunes coses””, o unes altres, llegint, o unes altres, llegint

Llegir dLlegir d’’una una ““maneramanera””, o d, o d’’una altrauna altra

06/02/2012 - EQC - 11

Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenció d'una finalitat.

Alternativa d'acció que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius.

El bons lectors prenen moltes decisions, conscientment o inconscient, per assolir

el seu propòsit de lectura

17/02/2012 - Enric Queralt - 55

El bon lector El bon lector supervisasupervisa la seva lecturala seva lectura

Isabel Solé 2011

.Estic entenent, de manera suficient?

.Vaig bé?

.La lectura respon al que necessito?

.Això no ho entenc, deu ser important?

17/02/2012 - Enric Queralt - 56

Sap Sap ququèè ferfer quan tquan téé problemesproblemes

. Segueixo, no em sembla important.

. A veure si el text m’ho explica més endavant?

. Deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser.

. Potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a poc.

. Sembla important, torna a sortir i no ho entenc, millor que en busqui el significat

17/02/2012 - Enric Queralt - 57

Es poden ensenyar i aprendre estratEs poden ensenyar i aprendre estratèègies de gies de lectura? Quines?lectura? Quines?

17/02/2012 - Enric Queralt - 58

ArteltArtelt et al., 2001; et al., 2001; BrownBrown et al., 2004et al., 2004

. L'ensenyament explícit d'estratègies de comprensió comporta una millora de la CL.

. El lector s’independitza del professor i les aplica sense gaire esforç.

. El lector pot interactuar de manera efectiva amb el text (recordeu el diàleg?)

17/02/2012 - Enric Queralt - 59

EstratEstratèègies gies ““abans de llegirabans de llegir””

17/02/2012 - Enric Queralt - 60

Abans de llegirAbans de llegir

. Establir i compartir, amb precisió, el propòsit de la lectura

. Activar els coneixements previs pertinents

. Formular hipòtesis de naturalesa diversa

17/02/2012 - Enric Queralt - 61

Carroll, L. Alícia al País de les Meravelles

- Em podria dir quin és el camí que he de

prendre? - va demanar l’Alícia- Això depèn d’on vols anar -va respondre el gat.- És que no sé on vull anar.- Llavors, tant se val quin camí prenguis.

17/02/2012 - Enric Queralt - 62

??Llegiu el text i desprLlegiu el text i despréés en parlarems en parlarem

.Demanarà què no he entès?

.Demanarà respondre preguntes?

.Demanarà que li digui que és el més important?

.Demanarà que ho explica davant de la classe?

.Demanarà...

17/02/2012 - Enric Queralt - 63

Sempre cal saber PER QUSempre cal saber PER QUÈÈ hem de llegirhem de llegir

. Per què hem de llegir aquest text?

. Què volem aconseguir llegint-lo?

. Aquest text serà el més adequat per aconseguir el

que necessitem?

. Sabem com cal llegir aquesta mena de textos?

17/02/2012 - Enric Queralt - 64

PropòsitsPropòsits de lecturade lectura

Permeten coordinar la capacitat de “saber llegir”amb la de “saber COM S’ha de llegir”:

. Orienten la lectura cap a una meta definida i coneguda.

. Esdevenen un element motivador, en la mesura que es va assolint.

. Ajuden a justificar l’esforç de l’aprenentatge de la lectura

17/02/2012 - Enric Queralt - 65

Activar CP, però rellevants!Activar CP, però rellevants!

. Què en sabem d’aquest text (tema)?

. Què en sabem de l’autor? N’hem llegit alguna cosa? Ens va

agradar? Hi vam estar d’acord?

. Què en sabem del context? D’on prové aquest text? Què en

sé d’aquesta font? (p.ex.: què en sé del Diari Avui, de El

País, del Periodico del estudiante o de Vilaweb)

17/02/2012 - Enric Queralt - 66

Activar CP, però rellevants!Activar CP, però rellevants!

. Què em recorda aquest tipus de llibre o de text?

. Quina mena de text és?

. Per què serveixen aquesta mena de textos?

. Quines coses conec d’aquesta mena de textos?

17/02/2012 - Enric Queralt - 67

17/02/2012 - Enric Queralt - 68

Formular hipòtesisFormular hipòtesis

“Estimat, t´he de deixar”

“ Biodromina comprimidos”

“No els guardis, dóna’ls”

“El tractament de llengües”

“Carta de Greenpeace”

Quan no Quan no éés possible fer hipòtesis la s possible fer hipòtesis la lectura esdevlectura esdevéé molt ineficamolt ineficaçç..

17/02/2012 - Enric Queralt - 69

InferInferèències: interpretacions, prediccions i ncies: interpretacions, prediccions i hipòtesishipòtesis

. Heu reconegut alguna paraula destacada?

. I partir d’ara quines opcions té el protagonista?

. Heu trobat alguna paraula que no coneixíeu però heu

continuat llegint?

17/02/2012 - Enric Queralt - 70

InferInferèències: interpretacions, prediccions i ncies: interpretacions, prediccions i hipòtesishipòtesis

. Què podeu explicar d’aquest tema veient aquests subtítols o

aquestes il·lustracions i fotografies?

. Com us sembla que s’acabarà? (en el cas d’una narració)

. Creieu que us aportarà coneixements nous? En relació a

quins aspectes?

17/02/2012 - Enric Queralt - 71

Mai haurMai haurííem de treballar amb textos em de treballar amb textos sense...sense...

. Context

. Imatges

. Organitzadors textual

. Informació paratextual

Fonamental, el Fonamental, el ““cop dcop d’’ullull”” i el fullejar, abans!i el fullejar, abans!

17/02/2012 - Enric Queralt - 72

A la A la realitatrealitat MAI es MAI es ddóónana!!

Neucat/Inuncat

17/02/2012 - Enric Queralt - 73

Abans de llegirAbans de llegir

Establir i compartir, amb precisió, el propòsit lectorLlegir per a obtenir una informació concreta, per seguir instruccions, per aprendre, per a comunicar a un auditori, per conèixer una opinió, etc.

Activar els coneix. previsContingut del text i format del textA través de : discussions guiades, treballs de vocabulari, pluges d’idees, presentació de materials previs, elaboració col·lectiva de mapes conceptuals

Formular hipòtesisCoherents, no exactes (registrar-les i anotar-les)Estructura formalFullejat i primer cop d’ull a títols i subtítols, imatges i material gràfic

17/02/2012 - Enric Queralt - 74

Resum de Resum de ““ll’’abansabans””CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES:

. Cal assegurar que els alumnes disposen de suficients

coneixements previs per abordar la lectura amb eficàcia.

. Cal definir molt clarament el propòsit de la nostra lectura.

. Cal que el text disposi d’informació no verbal rellevant.

. Serà determinant el modelatge del mestre per exemplificar

aquesta actitud activa i per localitzar els moments en els

quals serà convenient avançar-se (prioritzar a coherència

per sobre e l’exactitud).

CASSANY, D. et alt. (1993): Ensenyar llengua. Barcelona: Editorial Graó

17/02/2012 - Enric Queralt - 75

Durant la lecturaDurant la lectura

17/02/2012 - Enric Queralt - 76

Durant la lecturaDurant la lectura

Verificar i reformular, si escau, les hipòtesis

Clarificar: aclarir possibles dubtes de lèxic, de progressió temàtica, d’estructura..

Rellegir i recapitularAvaluar la consistència interna del contingut i la seva correspondència amb el coneixement previ i el sentit comú. Resums parcials a mesura que s’avança

Detectar possibles incoherènciesAplicar estratègies diverses per compensar els buits de comprensió

Relacionar CP pertinents amb la informació NOVA del text : Identificar l’organització interna del text (macroestructura

17/02/2012 - Enric Queralt - 77

Austràlia és una enorme illa que podeu localitzar al sud de l’oceà

Pacífic. En realitat és tan gran que pot ser considerada tant una illa

com un continent.

La població australiana és molt poc nombrosa i està repartida de

forma desigual. Amb quasi vuit milions de quilòmetres quadrats

d’extensió, posseeix tan sols quinze milions d’habitants, que es

concentren en zones costaneres del sud i de l’est.

Nova Zelanda, al contrari, té una mida molt més reduïda. Amb

prou feines arriba als 500.000 quilòmetres quadrats, que s’estenen

en dues illes molt properes l’una de l’altra.

Verificar i reformular, si escau, les hipòtesis

17/02/2012 - Enric Queralt - 78

volcà[1681; del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus 'déu del foc', nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l'antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot]

m 1 GEOL Cos geològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació de material igni procedent de la consolidació d'un magma que fa erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça de la Terra.

2 1 Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d'una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà!

2 sobre un volcà loc adv fig Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què una revolució és imminent, en perill imminent d'algun gros trasbals, etc

HOM: bolcar.

BuscaBusca--ho a la enciclopho a la enciclopèèdia?dia?ClarificarClarificar

17/02/2012 - Enric Queralt - 79

Diccionari i enciclopDiccionari i enciclopèèdiadia

Sinònims?ordre alfabètic (1a, 2a, 3a,...), entrades, abreviatures, accepcions, tipus

de lletra, numeracions, remissions, signes,...

17/02/2012 - Enric Queralt - 80

⋅ Ignorar i continuar llegint

⋅ Continuar llegint i confiar en el text .

⋅ Atribuir un significat hipotètic i esperar que

el text ens el confirmi o el desestimi.

⋅ Rellegir el context i anar endarrere en la frase o en el paràgraf.

⋅ Consultar una font externa.

QuanQuan no no entenenentenen algunalgun motmotHan de saber que poden:Han de saber que poden:

17/02/2012 - Enric Queralt - 81

AtureuAtureu--vos desprvos despréés de cada pars de cada parààgraf!!!!graf!!!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 82

Per comprovar la pròpia comprensiPer comprovar la pròpia comprensióó

. Què has entès fins aquí?

. De quin tema ha tractat aquest paràgraf?, quines coses

se n‘han dit, fins ara?

. Aquest paràgraf es relaciona amb l’anterior?, com?

. I amb el subtítol del paràgraf següent?

17/02/2012 - Enric Queralt - 83

Per comprovar la pròpia comprensiPer comprovar la pròpia comprensióó

. Pots recordar el fil de la narració? o bé, pots recordar la

majoria de coses que has llegit fins ara en aquest text?

. Has trobat la resposta a algun dels interrogants que ens

hem plantejat inicialment?

17/02/2012 - Enric Queralt - 84

Prendre consciPrendre conscièència del contingut i de la ncia del contingut i de la informaciinformacióó que els aporta els text.que els aporta els text.

. Té sentit per a tu el que estàs llegint?

. Saps què vol dir?

. Com ho has fet per solucionar els diversos mots o frases que

no has fins ara?

. El que has llegit, “lliga” amb el que et pensaves abans de

començar?

. Què has après, de nou, fins ara?

17/02/2012 - Enric Queralt - 85

DesprDespréés de llegirs de llegir

17/02/2012 - Enric Queralt - 86

DesprDespréés de la lecturas de la lectura

. Identificar o generar idees principals

. Distingir informació rellevant i secundària

. Construir significat global

. Elaborar resums i mapes conceptuals

. Formular i respondre preguntes, de tipus divers

. Comprovar l’assoliment dels propòsits de la lectura

. Avaluar i integrar la nova informació i remodelar, quan

calgui, les idees inicials.

17/02/2012 - Enric Queralt - 87

Identificar o generar idees principalsIdentificar o generar idees principals

IDEES PRINCIPALS

IDEES SECUNDÀRIES

De què tracta?

Què se’n diu?

17/02/2012 - Enric Queralt - 88

SintetitzarSintetitzar

. Quina és, o quines són, les informacions essencials del que

has llegit?

. La informació que has pogut comprendre i inferir ha respost

al teu objectiu?

. Has trobat alguna informació interessant i que no preveies

trobar?

. Estàs satisfet amb la teva lectura?

17/02/2012 - Enric Queralt - 89

Resumir...Resumir...No tot es pot resumir!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 90

RESUMIRRESUMIR

Generalitzar(Condensar llistes)

Construir(Fer un text nou)

Procés de selecció i condensació de les idees de

més valor estructural d’un text

Seleccionar /Ometre(Informació rellevant)

Ometre

17/02/2012 - Enric Queralt - 91

LL’’Anna estava jugant a la seva habitaciAnna estava jugant a la seva habitacióó (SELECCI(SELECCIÓÓ).). Portava un Portava un vestit blau cel, les sabates negres i el cabell en un trena.vestit blau cel, les sabates negres i el cabell en un trena. ((OMISSIOMISSIÓÓ).).

La seva mareLa seva mare ((SELECCISELECCIÓÓ)) la va cridarla va cridar (OMISSI(OMISSIÓÓ)) i i la va demanar que la va demanar que recollrecollííss ((SELECCISELECCIÓÓ)) eels cotxes, les nines i les construccionsls cotxes, les nines i les construccions

((GENERALITZACIGENERALITZACIÓÓ: : les joguinesles joguines) ) que havia escampat per terra. Un que havia escampat per terra. Un cop va estar tot recollitcop va estar tot recollit ((OMISSIOMISSIÓÓ).). , , la mare li va rentar la cara, li va la mare li va rentar la cara, li va

desfer la trena i la va pentinar, li va canviar el vestit que podesfer la trena i la va pentinar, li va canviar el vestit que portava i li va rtava i li va posar lposar l’’abricabric ((CONSTRUCCICONSTRUCCIÓÓ--INTEGRACIINTEGRACIÓÓ:: la va arreglarla va arreglar). ). Tot Tot

seguit seguit van sortirvan sortir al carrer al carrer a donar un tomba donar un tomb ((SELECCISELECCIÓÓ).).

Possible resum d’idees principals: L’Anna jugava a l’habitació. Sa mare li va fer recollir les joguines, la

va arreglar i van sortir a donar un tomb.

17/02/2012 - Enric Queralt - 92PARÀGRAF – TEMA – IDEES PRINCIPALS

17/02/2012 - Enric Queralt - 93

17/02/2012 - Enric Queralt - 94

Identificar lIdentificar l’’estructura, fonamental estructura, fonamental per resumir bper resumir béé

Estructures informatives

narrativa

descriptiva

problema-solució

causa-efecte

seqüencial-temporal

comparativa

argumentativa

17/02/2012 - Enric Queralt - 95

Resumir suposa realitzar un procés de selecciói condensació de les idees de més valor

estructural d’un text

TASCA DE LECTURA

(comprensió d’un text)

TASCA D’ESCRIPTURA

(elaboració d’un text)

Demana, per tant, saber:

. Diferenciar informació principal i secundària

. Identificar o generar idees principals

. Descobrir l’estructura del text

. Organitzar i jerarquitzar les idees seleccionades

. Expressar-se per escrit de manera breu, coherent, cohesionada i personal.

17/02/2012 - Enric Queralt - 96

Els mapes conceptualsEls mapes conceptuals

17/02/2012 - Enric Queralt - 97

El El ““parepare””

Joseph Donald Novak

Cornell University

17/02/2012 - Enric Queralt - 98

AprendreAprendre a fera fer--nene, no a copiar, no a copiar--nene

17/02/2012 - Enric Queralt - 99

ComponentsComponents delsdels MCMC

17/02/2012 - Enric Queralt - 100

Els MC presenten conceptes Els MC presenten conceptes jerarquitzatsjerarquitzats

1r nivell

2n nivell

3r nivell

17/02/2012 - Enric Queralt - 101

Mapa mentalMapa mental

17/02/2012 - Enric Queralt - 102

ConstrucciConstruccióó dd’’un MCun MC

. Seleccionar

. Agrupar

. Ordenar

. Representar

. Connectar

. Comprovar

. Reflexionar

17/02/2012 - Enric Queralt - 103

Les Les ““preguntes de comprensipreguntes de comprensió”ó”(?)(?)

17/02/2012 - Enric Queralt - 104

TIPUS DE PREGUNTES

LITERALS INFERENCIALSINTERPRETATIVES

NIVELLS

ELABORACIÓPERSONAL

MICROESTRUCTURA

MACROESTRUCTURA

SUPERESTRUCTURA

d’un text

Sánchez Miguel (2000)

17/02/2012 - Enric Queralt - 105

Cal triar les bones preguntes o ferCal triar les bones preguntes o fer--ne de ne de noves que suposinnoves que suposin::

. Inferir

. Relacionar

. Interpretar

. Resumir

. Treure conclusions

. Emetre judicis

17/02/2012 - Enric Queralt - 106

. On era el pare?

. Per què no era a l’escola la nena?

. Com és que el llop no se la va menjar al bosc quan se la va trobar?

.L’àvia, era la mare de la mare o la del pare?

.Com ho saps?

. Què et passa a tu quan no creus la mare?

17/02/2012 - Enric Queralt - 107

Fes una llista dels animals que creus que poden viure a: un

prat d’alta muntanya, un desert, el fons marí, un bosc

tropical

Perquè et sembla que deuen ser tant diferents?

Si haguessis de triar un d’aquests ecosistemes per viure, quin

triaries?

Quins avantatges i quins inconvenients deu tenir viure a cadascun d’aquests llocs?

Qui ho sabrà?

Quin sentit té?

CaldrCaldràà inferir!!inferir!!

CaldrCaldràà valorar!!valorar!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 108

Enriquiu Enriquiu les preguntes les preguntes (X. Vilella)(X. Vilella)

Quantes vegades batega el cor d’una persona de 80

anys en tota la seva vida si suposem una mitjana de

72 batecs per minut?

Quantes vegades batega el cor d’una persona en tota la seva vida

Tard o d’hora “problemes, acords i coneixement”,... en grup

Mitjana aritmètica Esperança de vida

80 anys x 365 dies x 24 hores x 60 minuts x 72 batecs

Ho sabrà fer el 10% de la classe?

CaldrCaldràà inferir, interpretar i inferir, interpretar i valorar!!valorar!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 109

Extraieu totes les informacions que pugueu d’aquests

tiquets i presenteu un informe amb conclusions

CaldrCaldràà interpretar i valorar!!interpretar i valorar!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 110

Per què respirem més vegades per minutquan correm que quan estem asseguts?

http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gt/term_imatges/cos_huma/imatges/f05.gif

De què li serveixen els pulmons a lesmans? Neus Santmartí

CaldrCaldràà inferir i relacionar informaciinferir i relacionar informacióó!!!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 111

Si desprSi despréés de llegir un text sobre s de llegir un text sobre mammamíífers els preguntfers els preguntééssim...ssim...

.. Per quPer quèè la cura dels fills pot afectar el

desenvolupament del cervell?

..A quA quèè es degutes degut l’èxit dels mamífers? quines són

les causes d’aquest èxit?

No seria el mateix!!No seria el mateix!!

Sánchez Miguel (2000)

17/02/2012 - Enric Queralt - 112

PerquPerquèè si no els posem davant dsi no els posem davant d’’això...això...

17/02/2012 - Enric Queralt - 113

“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. aquests autobusos contaminen.

un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.

Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.

Estàs d’acord amb aquesta afirmació? argumenta la teva resposta”.

Consell Superior d’Avaluació. Quaderns d’Avaluació 1

i PISAPISA, , els pregunta això... els pregunta això...

17/02/2012 - Enric Queralt - 114

Que demana a lQue demana a l’’alumne...alumne...

. Llegir el text i valorar-ho

. Tenir idees bàsiques i abstractes sobre fonts i transferència d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants.

. Aplicar idees, interrelacionar-les, en una situació nova

. Relacionar aquest coneixement amb conseqüències ambientals.

. Argumentar fonamentant-se en coneixements i en fets.

. Escriure arguments entenedorsAviat est

à dit!, sols,

no n’apren

17/02/2012 - Enric Queralt - 115

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 116

Idees principals a partir d’imatge

Quina frase explica més bé tot el dibuix?

. Un dels nens és amagat a sota la taula.

. Al rellotge de paret són les cinc de la tarda.

. Els nens juguen a fet i amagar al menjador.

. Els nens són al menjador.

Per quPer quèè??

17/02/2012 - Enric Queralt - 117

. vinga, primera parella

. i vosaltres, la segona?

. és diferent? és el mateix?

. per què?

. un altre grup?

. a quina s’assembla més?

. per què heu seleccionat

aquesta paraula?

Quina Quina éés la idea principal?s la idea principal?Alguns alumnes poden facilitar Alguns alumnes poden facilitar

““prprééstecs de conscienciastecs de consciencia”” ((BrunnerBrunner))

17/02/2012 - Enric Queralt - 118

Una idea principal per paràgraf, per parelles, 15’ i en parlem

17/02/2012 - Enric Queralt - 119

La lluna és l’únic satèl•lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la terra. Es troba a una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra.

La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies en donar una volta completa a la terra.

Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres no la veiem. Això succeeix a causa de la il•luminació del Sol. Són es anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna vella (plena).

El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per primera vegada. Van ser els astronautes nord-americans NeilArmstrong i Edwin Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9 dies.

La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa cara. La part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 130ºC. perquèla lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per protegir-se dels raigs del Sol.

. vinga, primera parella

. i vosaltres, la segona?

. és diferent? és el mateix?

. per què?

. un altre grup?

. a quina s’assembla més?

. per què heu seleccionat

aquesta paraula?

17/02/2012 - Enric Queralt - 120

Per aprendre i practicar estratègies de lectura serà necessari efectuar treballs de lectura

compartida, guiada i acompanyada.

“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn apensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i noies” Decrets142 i 143/2007 (DOGC 4915) Annex 1: Cb

Per aprendre a llegir bPer aprendre a llegir béé, cal parlar molt!!, cal parlar molt!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 121

En una lliEn una lliçóçó......

17/02/2012 - Enric Queralt - 122

. Valorar i seleccionar les activitats que es proposen

. Definir els objectius que pretenem amb els alumnes

. Identificar terminologia clau

. Identificar conceptes clau

Previ a la lectura (només el mestre/a)

17/02/2012 - Enric Queralt - 123

. Establir, i escriure, els propòsits de la lectura

. Formular hipòtesis de contingut. Fullejar la lliçó(il·lustracions, gràfics, títols, subtítols)

. Conversa guiada d’activació de coneixements previs (només el relacionats amb contingut de la lliçó). Registre de coneixements i d’interrogants: llistes a la pissarra, esquemes, etc.

. Comunicar els objectius que pretenem (Criteris d’èxit).

. Presentar el tema de la lliçó

Abans de la lectura ( mestre i alumnes)

17/02/2012 - Enric Queralt - 124

. Establir relacions amb els coneixements previs i els interrogants inicials plantejats.

. Clarificar vocabulari

. Formular preguntes

. Remarcar conceptes clau. Ajudar a subratllar

. Recapitular. Efectuar anotacions complementàries

� Lectura expressiva del mestre (fragment per fragment). Aturades selectives per:

� Conversa per compartir idees, dificultats de comprensió, descobertes, respostes, etc.

� Lectura silenciosa dels alumnes (fragment a fragment)

Durant la lectura (mestre i alumnes)

17/02/2012 - Enric Queralt - 125

. Confecció d’esquemes de claus o de mapes conceptuals

. Elaboració de taules de doble entrada

. Resums guiats

. Inventari d’idees principals

� Realització d’activitats de síntesi:

� Respondre preguntes de comprensió de tipologia diversa (del llibre o noves)

� Comprovació dels propòsits de la lectura

Després de la lectura( mestre i alumnes / alumnes en agrupaments diversos)

17/02/2012 - Enric Queralt - 126

SeqSeqüèüència didncia didààctica:ctica:

1. Us mostro de què és tracta i per què és

important.

2. Ho penso en veu alta i ho faig davant vostre.

3. Ara, fem-ho junts!

4. Podeu fer-ho sols.

17/02/2012 - Enric Queralt - 127

http://red6747.pbworks.com

Palincsar, A.S. (1986). Reciprocal teaching. In Teaching reading as thinking. Oak Brook, IL: North Central Regional Educational Laboratory.

http://www.soe.umich.edu

17/02/2012 - Enric Queralt - 128

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 129

QUAN?QUAN?

No cal inventar-s’ho!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 130

QuQuèè ens diu la llei?ens diu la llei?d’un Estat de Dret

17/02/2012 - Enric Queralt - 131

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. A més de saber aplicar les de cursos anteriors, caldrà un èmfasi especial per esbrinar les intencions de l'autor del text, mostrar una actitud crítica envers el que es llegeix, comprensió de vocabulari en contextos, realització d'inferències; formulació, comprovació i reelaboració d'hipòtesis, captació de les idees principals.

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).

Continguts de cicle (D.142 /2007)Cicle

17/02/2012 - Enric Queralt - 132

Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,

Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensióabans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres).

Aplicar a les lectures individuals algunes estratègies treballades col·lectivament, començant per les més senzilles, com mirar les imatges i llegir el títol per fer hipòtesis.

Criteris d’avaluació de cicle (D.142 /2007)Cicle

17/02/2012 - Enric Queralt - 133

Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals: quadres sinòptics, diagrames i mapes conceptuals. Utilització d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames

conceptuals.

Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC.

Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identificació de les idees principals i secundàries, elaboració d’esquemes que estructurin visualment les idees, resum.

Continguts de nivell (D.143/2007)Nivell

17/02/2012 - Enric Queralt - 134

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura

17/02/2012 - Enric Queralt - 135

Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades

Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretació del missatge des de diverses perspectives (única, múltiple, complementària).

17/02/2012 - Enric Queralt - 136

Utilitzar tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits mitjançant l’ús d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals

Usar tècniques de síntesi, amb suport paper o digital, per mostrar la comprensió de textos orals i escrits: esquemes, resums.

Usar tècniques de síntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum.

Criteris d’avaluació de cicle (D.143/2007)Nivell

17/02/2012 - Enric Queralt - 137

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 138

PerquPerquèè la qla qüüestiestióó, a la fi, , a la fi, éés que puguin...s que puguin...

Llegir Llegir per aprendre, autònomament!per aprendre, autònomament!

Sabran llegir per aprendre

EP (CM) i ESO

Lectura d’estudi

Lectura en pantalla

Selecció i tractament d’informació

Ètica informacional

Fonts d’informació

Biblioteques: virtuals i analògiques

Treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca

Aules d’informàtica?

La xarxa

17/02/2012 - Enric Queralt - 140

Nivells de competNivells de competèència lectorancia lectora(G. (G. WellsWells, 1987), 1987)

Instrumental

Funcional

Executiu

Epistèmic

17/02/2012 - Enric Queralt - 141

Nivells de competNivells de competèència lectorancia lectora(G. (G. WellsWells, 1987), 1987)

Instrumental

Funcional

Executiu

Epistèmic

Llegir per aprendreLlegir per aprendre

. Adquirir informació

. Transformar el propi coneixement

. Desenvolupar el pensament

17/02/2012 - Enric Queralt - 142

· subratllaríeu

· faríeu notes al marge

· remarcaríeu mots i frases

· resoldríeu dubtes

· relacionaríeu fragments

· alfanumeraríeu

· faríeu claus i fletxes

· rellegirrellegirííeu eu amunt i avall

· escriuríeu petits resums

Si us donés un full per estudiar…Tots faríeu coses diferents!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 143

QuanQuan la lectura la lectura ééss instrumental i instrumental i epistepistèèmicamica

· ens autointerroguen contínuament

· relacionem idees /paràgrafs

· detectem buits de comprensió i els

compensen amb estratègies diverses

· recapitulem i rellegimrellegim, sovint

· identifiquem informació rellevant i secundària

· anem sintetitzant i resumint

· identifiquem o generem idees principals

No seNo se’’n podria aprendre a ln podria aprendre a l’’escola?escola?

17/02/2012 - Enric Queralt - 144

NingNingúú li ha li ha explicatexplicat i i exemplificatexemplificatCOMCOM es es llegeixllegeix perper estudiar!!estudiar!!

perper ququèè no?no?

17/02/2012 - Enric Queralt - 145

tenir clar per què i què fer

pensar què sabem del tema

recapitular

fer-se preguntes

subratllar el que ens convé

fer esquemes i mapes

buscar les IP i les IS

buscar l’estructura

resumir

revisar si anem bé, sis’assoleixen els objectius

prendre notes

lentament i repetida

amb autointerrogacióconstant

fent recapitulacions i síntesis constants

establint relacions amb els coneixements previs

amb objectius lectors ben definits

amb paper i llapis

parlant

FENT QUÈ? (estratègies)QUAN ESTUDIEM LLEGIM...

se n’ocupa?

17/02/2012 - Enric Queralt - 146

tenir clar per què i què fer

pensar què sabem del tema

recapitular

fer-se preguntes

subratllar el que ens convé

fer esquemes i mapes

buscar les IP i les IS

buscar l’estructura

resumir

revisar si anem bé, siassolim els objectius

prendre notes

lentament i repetida

amb autointerrogacióconstant

fent recapitulacions i síntesis constants

establint relacions amb els coneixements previs

amb objectius lectors ben definits

amb paper i llapis

parlant

FENT QUÈ? (estratègies)LLEGIM...

17/02/2012 - Enric Queralt - 147

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 148

Però, competents nomPerò, competents noméés en ds en d’’això...això...

17/02/2012 - Enric Queralt - 149

racocatala.catracocatala.cathttp://humor.desvariandoando.com/2011/09/amor-moderno.html

Textos en pantalla!!Textos en pantalla!!

éés el mateix?s el mateix?

17/02/2012 - Enric Queralt - 150

Lectura en pantallesLectura en pantalles

17/02/2012 - Enric Queralt - 151

Diàleg text/lector reequilibrat a favor del lector.

“Textos” amb altres recursos informatius: so i imatge.

17/02/2012 - Enric Queralt - 152

Lectura “tallada” sovint, es llegeix simultàniament fonts diverses.

Textos amb graus de llibertat més elevats en els processos de construcció de significats.

17/02/2012 - Enric Queralt - 153

Exploració lliure de vincles entre diferents unitats textuals.

No es pot parlar de text, ni d’autor originals

17/02/2012 - Enric Queralt - 154

La multisensorialitat preval sobre l’abstracte i el simbòlic.

Emocions molt més presents, racionalitat en un segon terme.

17/02/2012 - Enric Queralt - 155

El El segonsegon diluvidiluvi (Lévy, 1998)

Miquel Àngel (Capella Sixtina) ooche813.blogspot.com

17/02/2012 - Enric Queralt - 156

“l’oceà de dades que inclou la xarxa és inabastable i inútil si no podem distingir les perles de les escombraries.”

Cassany, D.(2006): Rere les línies. Biblioteca Universal Empúries.

17/02/2012 - Enric Queralt - 157

Com Com ““nedenneden”” aquests nadius?aquests nadius?

17/02/2012 - Enric Queralt - 158

Què feu per buscar informació d'un tema

determinat a internet?

17/02/2012 - Enric Queralt - 159

. Vaig a la Viquipèdia i copio el que hi posa

. Ho busco al google i em quedo amb la primera web, sempre és la que té raó

TOT és vàlid, fiable i CERT!

17/02/2012 - Enric Queralt - 160

No analitzen la fiabilitat dels web ni dels blogs: per a ells tots ho són!!

La gran majoria...La gran majoria...

17/02/2012 - Enric Queralt - 161

FarmFarmààcies cies onon--lineline

. L’estat espanyol 4art país europeu en l’ús de farmàcs “on-line”

. El 62% són medicaments falsos

. El 94% de les “farmàcies on-line”no tenen farmacèutic

La Vanguardia: 17.02.2010

17/02/2012 - Enric Queralt - 162

Lectura en paper / Lectura en pantallaLectura en paper / Lectura en pantalla

. superficials i curiosos.

. escanejos aproximatius.

. observen elements textuals sense establir associacions amb la informació trobada.

. no tenen un objectiu de cerca.

. copien

. no relacionen la informació nova amb la que ja posseeixen.

. no organitzen el material de manera lògica.

dificultats similarsdificultats similars

17/02/2012 - Enric Queralt - 163

Els mateixos problemesEls mateixos problemes

Augmentats!!però...

17/02/2012 - Enric Queralt - 164

Els alumnes naufraguen en oceans

d’informació (Monereo,1998)

competentes.wordpress.com

17/02/2012 - Enric Queralt - 165

Fase 1: Cerca i recuperació de la informació.

Fase 2: Anàlisi i tractament de la informació.

Fase 3: Comunicació i aplicació de la informació.

Model de concreció de la competència informacional (DURBAN, G.)http://www.bibliotecaescolar.info/competencia/copetencia.htm

FasesFases

17/02/2012 - Enric Queralt - 166

Fase 1: Cerca i recuperació de la informació

17/02/2012 - Enric Queralt - 167

1) Identificar les necessitats d’informació

2) Conèixer els recursos

3) Localitzar i recuperar la informació

4) Avaluar els resultats del procés de cerca

17/02/2012 - Enric Queralt - 168

Planificar una cerca: Planificar una cerca: Els estats de la mar (CM)Els estats de la mar (CM)

Objectius:Objectius:

Saber delimitar l’objectiu d’una cerca.

Registrar la informació que trobem.

Per parelles

Una sessió (60’)

17/02/2012 - Enric Queralt - 169

Abans de la cerca...Abans de la cerca...

Què busquem?

Quins són els estats de la mar segons la grandària de les onades?

Què els provoca?

Per què ho necessitem?Per completar un treball d’investigació

Com ho busquem?

(motors de cerca, paraules clau, portals...)

Aniré al “google”, posaré“estats del mar”.

Aniré al Merlí.

17/02/2012 - Enric Queralt - 170

Durant la cerca...Durant la cerca...

Adreça URL

Autor o responsable

Darrera actualització

Informació

17/02/2012 - Enric Queralt - 171

Busquem... web1 web2 Coincideixen?

Quant tarda...?

Té llum pròpia?

17/02/2012 - Enric Queralt - 172

Analitzar l'estructura dAnalitzar l'estructura d''una puna pààgina web gina web (CM)(CM)

Objectius: Objectius:

Explorar la web del “Meteocat” i

fer-ne un informe.

Per parelles

Una sessió (60’)

17/02/2012 - Enric Queralt - 17317/02/2012 mbc/Escola Ferreries 173

17/02/2012 - Enric Queralt - 174

Fase 2: Tractament de la informació

17/02/2012 - Enric Queralt - 175

1) Organitzar la informació.

2) Transformar la informació en

coneixement.

3) Actuar amb ètica

17/02/2012 - Enric Queralt - 176

Exemple Exemple

Busquem informació a internet sobre els avantpassats dels dofins (treball per projectes, c.inicial, col·lectiu):

– Quins eren?– Com eren?– On vivien?

Què en farem? Un text expositiu per la revistaUn text expositiu per la revista

17/02/2012 - Enric Queralt - 177

17/02/2012 - Enric Queralt - 178

Com? En gran grupCom? En gran grup

Busquem webs. Recollim la informació.

Planifiquem allò que volem escriure.

Primer esborrany.

Corregim l’ adequació, la coherència, i la cohesió(2n esborrany).

Normativa (3r esborrany).

Editem (tipografia, fotografies, enllaços...).

17/02/2012 - Enric Queralt - 179

Text colText col··lectiu amb secretari (2n)lectiu amb secretari (2n)

L’escala evolutiva dels dofinsAls dofins dara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys hi hiasdellan Mesonychidae. Als saguens eran anfibis i pudian antra i surti da laigua.Ancara tanian potes llargas.Van viure fa 45 milions d´anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a ´l aigua ies deien Dorudontidae . i al avolucionar les seves potes eren molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despresles potes de devan avuluciuna en aletes i les de derere van desapareixen. Eran als Squalodontidae. Ban viure fa 25 milions da anys. Els dofins dara vanaparexa fa 15 milions danys. Son els Delphinidae:

Primer esborrany

17/02/2012 - Enric Queralt - 180

L’escala evolutiva dels dofinsAls dofins dara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys hi hiasdellan Mesonychidae. Als saguens eran anfibis i pudian antra i surti da laigua.Ancaratanian potes llargas.Van viure fa 45 milions d´ anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a ´l aigua ies deien Dorudontidae . i al avolucionar les seves potes es van torna molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despres les potes de devan van avuluciuna en aletes i les de dererevan desapareixen. Eran als Squalodontidae. Ban viure fa 25 milions da anys.

Segon esborrany

17/02/2012 - Enric Queralt - 181

L’escala evolutiva dels dofinsEls dofins d’ara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys i es deien Mesonychidae. Els sagüens eran amfibis i pudian antra i surti da l’aigua. Encara tenien potes llargues.Van viure fa 45 milions d´ anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a l’ aigua i es deien Dorudontidae . Al evolucionar les seves potes es van tornar molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despres les potes de devan van evolucionar en aletes i les de derrerevan desapareixer. Eran als Squalodontidae. Van viure fa 25 milions d’ anys. Els dofins d’ara van aparexa fa 15 milions d’ anys. Son els Delphinidae.

Tercer esborrany

17/02/2012 - Enric Queralt - 182

Edició final

17/02/2012 - Enric Queralt - 183

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 184

Cicles i DepartamentsCicles i Departaments

. Reflexió escrita sobre didàctica de lectura a les ordres del dia

. Sobretot, després de les juntes d’avaluació

. Que cada nivell sàpiga el què i el com del treball amb la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després

. Que a les UD hi hagi components curriculars relacionats amb la lectura

17/02/2012 - Enric Queralt - 185

ss’’han analitzat els resultats?han analitzat els resultats?

Cal estudiar i analitzar resultats de Cal estudiar i analitzar resultats de lecturalectura

Obtenció d’informació Interpretació i inferènciaAvaluaciói reflexió

17/02/2012 - Enric Queralt - 186

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sDECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’’estableix estableix ll’’ordenaciordenacióó dels ensenyaments de dels ensenyaments de ll’’educacieducacióó secundsecundàària ria

obligatòriaobligatòria

Article 7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l’adquisició dels objectius educatius de l’etapa.

Article 8.2 En totes les matèries es treballaran la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors.

Quins textos es llegiran i s’ensenyarà a llegir (estratègies) a cada àrea?

Quins objectius, continguts (estratègies) i criteris d’avaluació hi

ha a cada UD?

17/02/2012 - Enric Queralt - 187

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura

Cal desp

legar-

los, prec

isar-lo

s per n

ivells

17/02/2012 - Enric Queralt - 188

A 1r A 1r dd’’ESOESO han de saber comparar webs de han de saber comparar webs de la mateixa temla mateixa temààtica, a partir de criteris i...tica, a partir de criteris i...

17/02/2012 - Enric Queralt - 189

Autoria (.com /.org/ .edu)

Adreça @ (i rapidesa en la resposta)

Informació

Actualització

Enllaços (tipus i funcionament)

Cercador

Redactar un informe a partir Redactar un informe a partir de...de...

Criteris

17/02/2012 - Enric Queralt - 190

Un alumne de segon Un alumne de segon dd’’ESOESO demostrardemostrarààcomprendre notcomprendre notíícies dcies d’’actualitat quan...actualitat quan...

. Sàpiga localitzar-ne el redactor

. Identifiqui, què ha passat, on, quan, a qui,

com i per què ha passat.

. Pugui formular una opinió personal (causa –efecte) a partir de la seva experiència personal

. Pugui fer el seguiment d’una notícia en tres

mitjans diferents i comparar-los críticament

17/02/2012 - Enric Queralt - 191

Seguim...Seguim...

10. Cloenda

17/02/2012 - Enric Queralt - 192

i acabo amb:i acabo amb:

. Recapitulació

. Conclusió

. Epíleg

. Tres recomanacions

. Un desig

17/02/2012 - Enric Queralt - 193

La recapitulaciLa recapitulacióó

. Les estratègies de lectura són diverses

. No es donen, “de natural”, en els lectors

. El seu aprenentatge demana modelització i guiatge docent.

. Depenent del text, del propòsit i del lector resulta més adient emprar-ne unes o altres.

. La majoria, però no totesperò no totes, són comunes en textos analògics i digitals

17/02/2012 - Enric Queralt - 194

EpEpííleg leg (*)

Des dels primers contactes amb la lectura – fins i tot quan la lectura la desenvolupi un altre- i fins la universitat, es pot contribuir a formar lectors estratègics:

. Que llegeixin amb una finalitat, atribuint sentit a la tasca, facilitant que puguin aportar coneixement i experiència prèvia.

. Que siguin capaços d’inferir i d’interpretar; que comprovin la comprensió durant la lectura; que rellegeixin quan sigui necessari.

. Que puguin elaborar la informació, discernir entre el bàsic i el secundari, integrar-la, sintetitzar-la i, eventualment, ampliar-la.

(*)Solé, I. (2007) :Siete preguntas en torno a la lectura y siete respuestas no tan evidentes. Madrid:M.E.C.

17/02/2012 - Enric Queralt - 195

Les tres recomanacions...Les tres recomanacions...

17/02/2012 - Enric Queralt - 196

Isabel SolIsabel Soléé (UB)(UB)

Imprescindible!

17/02/2012 - Enric Queralt - 197

FelipeFelipe ZayasZayasProfessor d’Educació Secundària

(País Valencià)

http://www.slideshare.net/felipezayas/aspectos-de-la-competencia-lectora

17/02/2012 - Enric Queralt - 198

Educació primària Juny de 2010 Educació secundària Novembre de 2010

Molt recomanables!

17/02/2012 - Enric Queralt - 199

i el desig...i el desig...

17/02/2012 - Enric Queralt - 200

Podem fer alumnes autònoms per...Podem fer alumnes autònoms per...

. Assolir una comprensió general dels texts

. Accedir i recuperar informació

. Integrar i interpretar informació

. Reflexionar i avaluar informació (contingut i forma)

17/02/2012 - Enric Queralt - 201- EQC -17.02.12

LL’’alumnat espera el alumnat espera el NOSTRENOSTRE èèxitxit

SS’’HO MEREIX!!HO MEREIX!!

17/02/2012 - Enric Queralt - 202

A 1r A 1r dd’’ESOESO han de han de saber llegir!saber llegir!

17/02/2012 - Enric Queralt - 203

GrGrààciescies!!

equeral2@xtec.cathttp://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/

http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra/

Estratègies lectura

Documents

Transcript of Estratègies lectura

Estratègies de suport a l’aprenentatge Toniserveiseducatius.xtec.cat/altpenedes/wp-content/uploads/usu763/... · Estratègies de suport a l’aprenentatge de l’alumnat nouvingut

Estratègies Innovadores DEL

Estratègies cooperatives

Estratègies per publicar

Estratègies de recerca digital dels estudiants universitaris

Estratègies per trobar informació

Estratègies didàctiques

Lectura en veu alta Sant Llorenç -v2se-vallesoccidental2.net/webarxius/ILEC-2014/lectura-veu-alta_sant... · Millorar la lectura en quant a ... de facilitar les estratègies necessàries

Estratègies comprensió lectora Taller de lectura taula informativa cartellera de cinema

Estratègies de creixement mitjançant teletreball

Estratègies mentals

Estratègies per millorar la competència

Estratègies alumnat tea ao (ei ci)

TELEÚLCERES: Innovant en estratègies de coordinació

Estratègies de marketing per assolir l’èxit

Estratègies de valorització de subproductes de la ...cdn.bdigital.org/PDF/Tech4Good19/Eurecat_valoritzacio_subproducte… · Innovant amb les empreses Estratègies de valorització

Estratègies comprensió lectora Taller de lectura. Text expositiu Fer prediccions

10 Estratègies per prevenir els residus

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT

Les estratègies de motivació