UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i DocumentacióCurs 2005-06

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Introducció

Edifici on s’emmagatzema l’Earth Simulator, un dels superordinadors més grans del món

ORDINADORS MULTIUSUARI

ORDINADORS MULTIUSUARI

“Mare Nostrum” Situat al Centre Nacional de Supercomputació a Barcelona. Fou el quart ordinador en la llista dels T500

Estructura del Blue Gene/L, que pertany al Departament d’Energia (DOE) dels EUA.

Exhibició del supercomputador Mare Nostrum

Mainframes ideats per l'empresa Fujitsu

ORDINADORS MULTIUSUARI

Miniordinador antic

Servidor de gamma mitjana d’IBM

Arquitectura d’un mainframe

El MITS Altair 8800. Creat el 1975 fou el primer microordinador fabricat en sèrie. També fou el primer a portar software de Microsoft.

El primer microordinador de Apple

Microordinadors

El primer PC de IBM i un actual

El primer ordinador portàtil (l’Osborne I, de 1981) i un actual

Ordinadors personals

Dues PDA, amb teclat i sense

Un tablet PC amb teclat i sense

PDA i tablet PC

Mini PCs

Nom Abreviatura Igual a Equivalència Unitats (bytes)

Byte B 8 bits 1 1

Kilobyte KB 1.024 bytes 210 1.024

Megabyte MB 1.024 KB 220 1.048.576

Gigabyte GB 1.024 MB 230 1.073.741.824

Terabyte TB 1.024 GB 240 1.099.511.627.776

Petabyte PB 1.024 TB 250 1.125.899.906.842.620

Exabyte EB 1.024 PB 260 1.152.921.504.606.850.000

Escala d’unitats de mesura per designar conjunts de bits

CODI ASCII

Representació vectorial

Representació per mapa de bits

Pixelització

Profunditat de color (nombre de colors

per bit)

Nombre màximde colors Noms alternatiu

1 bit 2 colors(blanc i negre) Monocrom

4 bits 16 colors o gammes de gris Pantalla de windows

8 bits 256 tons de gris o 256 colors

Escala de grisos o color indexat

15 bits 32.768 colors 32 K

16 bits 65.536 colors 64 K (High Color)Color d’alta densitat

24 bits 16.777.216 colors(3 canals de color)

16M (True Color) RGB (Vermell, verd, blau)

32 bits16.777.216 colors reals

(4 canals de color)4.294.967.296 codis de colors

(Color CYMK)(cian, groc,

magenta, negre)

Profunditat de color

24 bits

8 bits

4 bits 1 bit

Efecte de la profunditat de color

Gràfic so analògic

Gràfic so digital

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Maquinari

Exemple de placa base

Targetes d’expansió, ranures i memòria

Ports més comuns• USB: 400 Mb/s

• FireWire (IEEE 1394/1394b): 3.200 Mb/s

• Paral·lels (obsolets)

• PS2, joystick, teclat (obsolets o quasi; sèrie )

• Sèrie (RS232)

• PC Card

• Àudio

• SVGA

• Sense fils: IrDa (115,2 Kb/s), Bluethoth (720 Kb/s), Wi-Fi (11, 54,108 Mb/s, ...).

Port Firewire

Port USB

Perifèrics d’entrada principals

• Teclat

• Ratolí

• Escàner

• Camèra fotogràfica

• Càmera de vídeo

• Lector de codi de barres

Teclat:

• Tecnologia: membrana o mecànics

• Ergonomia, sense cables , numèrics, per a discapacitats,

etc.

• Disposició tecles.

• Teclat dels portàtils.

• Conector (USB, etc)

Ratolí:

Tecnologia: bola /òptic (externs)Port: PS2 /USB

Interns:

Boles (trackballs): S’arrossega una bolaBotons (trackpoint): Es mou el dit sobre un botó de goma.Tàctils (trackpad): S’arrossega el dit per una pantalla tàctil.

Escàner: • Resolució

• Colors

• Rang dinàmic o fidelitat del color

• Mida del document

• Programari

• Tipus de connexió

• Velocitat

• Sistema d’alimentació

• Tipus de suports a escanejar

•Tipus d’escàner

Tipus d’escàners:

• De sobretaula

• De tambor

• De diapositives

• De microfilms i pel·lícules en bobina

• De trajectòria

Escàner: • Resolució

• Colors

• Rang dinàmic o fidelitat del color

• Mida del document

• Programari

• Tipus de connexió

• Velocitat

• Sistema d’alimentació

• Tipus de suports a escanejar

•Tipus d’escàner

Càmeres fotogràfiques • Resolució

• Sistema d’emmagatzematge

• Format

• Tipus de zoom (òptic i digital)

• Batèries

• Software

• Connector

• Enregistrament de vídeo

• Visors

Mida aproximada

Mida imatge digital

(en megapíxels)10 x 15 1.20

13 x 18 1.60

15 x 20 2.20

20 x 25 3.90

25 x 38 4.90

30 x 40 10.60

Resolucions recomanades per Kodak

Càmeres de vídeo

• Resolució (sensor d’imatge)

• Sistema d’emmagatzematge

• Format

• Zoom

• Batèries

• Software

• Connector

• Enregistrament de fotos

Perifèrics de sortida

• Monitors

• Impressores

Tipus de monitors

• LCD - TFT

• CRT

• PDP

• Diodes emissors orgànics de llum

Monitors TFT(Thin Film Transistor) Tecnologia de LCD (Liquid Crystal Display)

Monitors CRT (Tub de raigs catòdics)

Monitors CRT

Monitors CRT

Monitors Plasma

Monitors: aspectes

• Mida

• Quantitat de colors

• Luminància o brillantor

• Contrast

Monitors: aspectes TFT

• Resolució

• Distància entre píxels

• Angle de visió

• Temps de resposta

• Connexió externa

Monitors: Aspectes CRT

• Freqüència de refresc

• Distància entre píxels

• No entrellaçat

• Baixa radiació (Certificat TC099)

Comparació monitorsCRT Plasma TFT

Visió Versàtil Molt bona en sales il·luminades

Molt bona en sales fosques

Duració mitjana Més de 50.000 hores Unes 30.000 hores Unes 50,000 hores

Consum mitjà 200 wats 250 wats 150 wats

Profunditat (equip 30-32 polsades)

55 cm Uns 11 cm Uns 11 cm

Parpelleig Sí No No

Contrast 250:1 (o més) 700:1 a 5000:1 350:1 a 700:1

Lluminositat Fins a 200 cd/m2 600 a 1000 cd/m2 200 a 450 cd/m2

Mida punts Fins 0.20 mm. Fins 0,35 mm.Normalment molt més.

Fins a 0,26 mm.

Retardament d’imatge (rastre)

No No Sí (poc important per sota de 30 polsades)

Impressores: aspectes

• Resolució

• Velocitat d’impressió

• Cost d'impressora i de tinta

• Suports que admet

• Colors

• Tecnologia PictBridge

• Multifunció

Tipus d’impressores• Matricials o d’impacte

• Injecció (xorro de tinta)

• Làser

• Sublimació

• Plotter

Impressora matricial

Esquema Impressora làser

Perifèrics d’entrada i sortida

• Equipaments multifunció

• Targetes de so

• Perifèrics de connexió a xarxa

• Necessitat fax

• Tecnologia d’impressió

• Qualitat de l’escàner

• La memòria (buffer).

• Independència de l’ordinador

• Possibilitat de treballar en xarxa.

• La velocitat dels perifèrics integrats

• Connectivitat

Equips multifunció

Targeta de so

•Sistema de connexió

•Tecnologia de sintetitzador

•Quantitat d’instruments

•Memòria

•Tipus de connectors de entrada/sortida

•Tecnologia 3D, Sourround, etc

Perifèrics de connexió a xarxes

• Mòdem

Intern (Port RJ11)

Extern: connexió

• Targeta de xarxa

LAN Ethernet 10/100/1000 (Port RJ45 / RJ21

Cable i connectors RJ11

Targeta Ethernet

Router (hub) Ethernet

Xarxa a partir d’un concentrador (Hub)

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Memòries auxiliars

Parts d’un dispositiu d’emmagatzematge

• Aparell lector (reproductor)/enregistrador (gravador)

• Suport

• Programa controlador (driver)

Aspectes a considerar

• Temps mitjà d’accés

• Velocitat de transferència

• Capacitat

• Mètode d’accés a les dades

• Forma de connexió amb el sistema central

• Portabilitat i estandarització

• Vulnerabilitat

• Cost per unitat d’informació emmagatzemada

• Reutilització

Unitats analògiques

• Microformes

Microfitxes

Microfilms

• Targetes perforades

Lector de microfitxes

Scànner de microfilms

Impressora de microformes

Targeta perforada

Targeta perforada

Unitats digitals

• Suports magnètics

Cintes

Discs

• Suports òptics

CDs

DVDs

• Memòries electròniques i altres

Suports magnètics

Característiques genèriques:

• És la tecnologia més consolidada

• Alta capacitat d’emmagatzematge

• Relació qualitat /preu és bona.

• Més alta fiabilitat (seguretat de les dades)

• La portabilitat és variable.

• Sensibilitat als camps magnètics

Cintes: Característiques principals

• Accés seqüencial

• Dispositiu de lectura/escriptura

• Reutilitzable

• Portabilitat

• S’utilitzen per a de seguretat o informació històrica

• Gran capacitat d’emmagatzematge a un cost reduït

• Moderada vulnerabilitat

• Cost elevat de l’aparell lector/enregistrador

• Hi ha unitats externes o internes

LTO (Linear Tape Open)

• Màxima capacitat del mercat: 400 GB, el doble

comprimits

• 8 mm d’amplada

•Velocitat de transferència de 15 a 80 MB/s

• Una cinta de 400 GB pot costar de 40 € a 100 €

LTO: exemple

Velocitat de la cinta, lectura/escriptura 5,33 m/sVelocitat de la cinta, rebobinada: 8 m/sVelocitat de la cinta, cerca lineal: 8 m/sTemps mitjà de rebobinat: 60 sTemps màxim de rebobinat: 80 sTemps mitjà d’accés (des de el principi de la cinta): 49 sCarregar des del principi de la cinta (registre prèvia): 15 sDescarregar des de principi de la cinta: 15 s

PV110T 400GB LTO3-LC extern. SCSI. 4300 €Cintes:100 €Pes: 6,5 kg. Duració: 30 anysPassades: 1.000.000Reutilització: 60 cops

LTO Tape

• Capacitat fins a uns 200 GB, el doble si es comprimeix.• 8mm d’amplada• Velocitat de transferència de 5 a 15 MB/s• Una cinta de 40 GB pot costar uns 25 €.

DLT (Digital Linear Tape)

DLT PowerVault 110T SDLTextern. SCSI. 2.700 €Cintes:40 €

DLT V4 160 GB de capacitat nativa y 10 MB/s de velocitat de transferència nativa.

DAT (Digital Audio Tape)

• Són les més usades en servidors mitjans

• Capacitat entre 2 i 40 GB, el doble amb compressió.

• Normalment de 4mm d’amplada

• Menor velocitat de transferència que les DLT

• Més econòmiques que les DLT (una cinta de 20 GB pot

costar de 4 a 10 €.) i el lector al voltant dels 1000 €

• Utilitzada també per a enregistrament de so i reproducció.

DAT

Compaq/HP

Carregador extern de 8 cintes DAT de 20 GB

Biblioteca de cintes

Discs magnètics Característiques principals

• Accés directe

• Dispositiu de lectura/escriptura

• Alguns són portables i altres no

• Capacita d’emmagatzematge variable

• Hi ha unitats externes o internes

Disc durCaracterístiques principals

• Gran capacitat d’emmagatzematge mesurada en GB.

• Temps d’accés molt reduït (de 7 a 9 mil·lisegons o

menys de 4 ms com les SCASI a 15.000 rpm).

• Velocitat de transferència molt alta.

• Gran rapidesa en l’accés i enregistrament de dades

en comparació a les unitats òptiques

Tipus de disc dur

• Interns, fixos a la capsa de l’ordinador

• Externs: Que es connecten al port USB o FireWire

Disc dur no extraïble

Disc dur extraïble

Paràmetres del disc dur

• Velocitat de rotació. Número de revolucions per minut (rpm). Normalment 7.200 rpm.

• Temps mig de cerca (average seek time). Temps que tarda el braç en buscar un determinat sector i col·locar-hi el capçal. Es mesura en ms.

• Velocitat de transferència (vt). velocitat amb què es transfereixen dades del disc a la memòria.

• Memòria cau: Memòria intermèdia de transferència

• Connexió: Controladora

Controladores HD interns

• EIDE (Enhanced Integrated Drive Electronics):

Ultra DMA/ATA-133, (PATA, paral·lel ATA) 133 MB/s.

SATA (serial ATA)150 MB/s /300 MB/s.

• SCSI (Small Computer System Interface): 320/640 MB/s.

Disc durs externs

• Connexió USB o Firewire.

• El disc tancat dins d’una capsa metàl·lica.

• Són més lents que els discos durs interns

• Capacitats similars (300 GB).

• La velocitat de rotació al voltant de les 7200 rpm

• Velocitat de transferència al voltant de 50 MBps.

Exemple de comparativa de discos durs de capacitat semblant

INTERFICIE IDE SCASI HD Extern

Marca i model HITACHI DESKSTAR 7K80

80GB ATA133

FUJITSU Enterprise

MAT3073NP 73.5 GB

Porsche Design 80 Gb FireWire

Velocitat de rotació(rpm)

7.200 10.000 7.200

Temps mig de cerca (ms)

8,8 4.5 Menys de 10

Velocitat de transferència (MB/s)

133 320 40

Preu € 44,28 € 226,20 158,00

Interior de HPSSHigh Performance Storage System

Disquet

Conceptes sobre discs

• Pista: circumferències concèntriques del disc

• Cilindre: conjunt de pistes alineades dels diferents plats

• Sector: cadascuna de les subdivisions de les pistes amb

què venen els discs formatats de fàbrica.

• Clúster: conjunt de sectors contigus d’una mateixa pista.

• Partició: Espai del disc dur reservat per a utilitzar-se amb

un sistema operatiu.

• Fragmentació: Disposició dispersa del arxius en el disc

Sectors i pistes

Suports òptics

Característiques genèriques:

• Fiabilitat de les dades: gran seguretat pel que fa a la qualitat i integritat de les dades un cop gravades (quasi no hi ha errors).• Perdurabilitat del suport: esperança de vida força llarga (no són sensibles als camps magnètics). • Capacitat d’emmagatzematge variable• Portabilitat excel·lent.•Lentitud de lectura/escriptura, sobretot d’escriptura. • El temps d’accés molt elevat Necessiten un aparell lector/gravador específic, a diferència del que passa amb disc dur. • Nivell d’estandardització en desenvolupament

CDs/DVDs

Cal diferenciar entre:

• Suports

• Lector/gravadors

Suports CD

• CD-ROM

• CD-R

• CR-RW

CD-ROM

• Es realitzen per procés d’estampació.

• L’esperança de vida es calcula entre 30 anys i 80 o

100 anys.

• Capacitat d’emmagatzematge: al voltant dels 650-

800 MB

Utilitzats per a:

Productes multimèdia (imatges i so). Grans bases de dades bibliogràfiques i catàlegs col·lectius com REBIUN. (En desús per Internet) Programes i drivers de perifèrics.

CD-ROM Formats més habituals:

• CD-A (o CD-Àudio). • CD de dades (CD-ROM)• CD extra (Audio i dades)• CD+G (CD+Graphics) per a Karaoke• Photo-CD, • Video CD (VCD) • Super Viceo CD (SVCD). • El CD-TEXT (Àudio i text)• CD-I (CD Interactiu)• Jocs de consola Play Station et al.

CD-R/CD-RW

Característiques comunes

• Quantitat màxima d’errors, especialment a la velocitat

màxima de enregistrament.

•Indicació de la velocitat màxima d’enregistrament, que no

és la mateixa a la qual pot gravar l’aparell gravador.

• Enregistrament per canvi d’estat del CD i no per

estampació.

• Duració molt menor que la d’un CD-ROM

CD-R (Recordable) o CD-WORM (Write Once Read Many)

• Suport verge que es pot gravar una sola vegada. • Sistema d’enregistrament basat en una modificació d’un colorant orgànic col·locat en la superfície del disc que canvia les propietats de reflexió. • Capacitat de 650, 700 o 800 MB.• Velocitat d’enregistrament: fins a 54x.• Es necessari escollir en quin format volem gravar. Els més habituals són CD-A (per a crear compact discs), CD-ROM o CD de dades i Video-CD

CD-RW (Rewritable)

• Suport verge que es pot gravar més d’una vegada.• També conegut com CD-E utilitza la tecnologia anomenada de “canvi de fase”, basada en l’alternança de estats (amorf/cristal·lí) del material que forma la capa gravable del disc.• Velocitat d’enregistrament: fins a 32x.• Pot donar problemes de compatibilitat entre aparells.• Es necessari escollir en quin format volem gravar. Els més habituals són CD-A (per a crear compact discs), CD-ROM o CD de dades i Video-CD

Dispositius de lectura-escriptura (I)Lector:

• Dispositiu de només lectura, no permet gravar, encara que utilitzem un suport que permeti l’enregistrament.• No tots els lectors poden llegir absolutament tots els formats, (antics o bé incompatibles)• Temps d’accés lent, habitual: entre 150 i 200ms • Velocitat de transferència de dades: s’expressa en relació a la velocitat dels primers CD-ROM (150 KB/s) i podem trobar-nos amb velocitats 4x, 8x, 32x, 52x, on la x és igual a 150 KB/s. Pot estar al voltant de 48-54x.• Connexió interna EIDE/SCASI o externa USB/SCASI

Dispositius de lectura-escriptura (II)Lector/gravador:

• Permet llegir altres suports òptics com ara el CD-ROM però no DVD.• Diferents velocitats de lectura, d’enregistrament i de reenregistrament i s’expressen habitualment, però no sempre, en aquest ordre enregistrament/ reenregistrament/lectura (així: 24x/10x/40x). La velocitat més lenta és la de reenregistrament i la més ràpida la de lectura. Hi ha aparells en el mercat amb prestacions 54x/32x/54x.• Temps d’accés: 120 ms. • Connexió interna EIDE/SCASI o externa USB/SCASI

DVD

• DVDs (Digital Versatile Disk abans coneguts com a Digital

Video Disk)

• Gran capacitat d’emmagatzematge del suport (fins a 17

GB) comparat amb els 800 MB màxims del CD.

• Major densitat deguda a una millora en la tecnologia làser,

• El diàmetre dels discs DVD és el mateix que el dels CD-

ROM 120mm/80 mm.

• La velocitat es dóna en múltiples de 1.350 KB/s

CaresCapes

1 2

1 cara DVD-5(4,7 GB)

DVD-9(8,5 GB)

2 cares DVD-10(9,4 GB)

DVD-18(17 GB)

Formats físics dels suports DVD

DVD-ROM • Es realitzen per procés d’estampació.

• L’esperança de vida es calcula entre 30 anys i 80 o 100 anys.• Capacitat d’emmagatzematge: al voltant fins a 17 GB.

Usos habituals

• DVD-A • El DVD-ROM (de dades) • El DVD-Video s'està usant principalment per a la distribució comercial de vídeos seguint l’estàndard MPEG-2, que permet imatges de gran qualitat, inclusió fins a 8 bandes sonores i capacitat per 130 aproximadament.

1: EUA, Canadà i territoris d’ultramar dels EUA 2: Japó, Europa, Sudàfrica i el proper orient (inclòs Egipte)3: Sud-est i Est d'Àsia (inclòs Hong Kong)4: Austràlia, Nova Zelanda, Illes del Pacífic, Amèrica Central i Carib i Amèrica del Sud. 5: Europa de l’Est, tota l’antiga Unió Soviètica, subcontinent Indi, Àfrica, Corea del Nord i Mongòlia6: La Xina7: Reservat 8: Llocs internacionals especials (avions, creuers en vaixell, etc.)

Vídeo-regions de DVD

Digital Versatile Disc Regions

• Enregistrables només una vegada.

• Dos formats rivals: els DVD+R i els DVD-R

• D’una capa 4,7 GB o o de dues 8’5 GB (duals o DL) que

permeten emmagatzemar fins a 8.5 G.

• Els lectors que poden llegir tots dos formats (cada vegada

més) porten incorporada la llegenda DVD±R (amb DL si és

el cas)

DVD R (Recordable)

DVD RW (Rewritable)

• Dos formats rivals: els DVD+RW i els DVD-RW

• El màxim que poden gravar són 4,7 GB (DVD-5 o una

capa).

Tipus de lector i reproductors• Reproductors domèstics de DVD, connectats directament al televisor• Reproductors/gravadors domèstics de DVD, connectats també al televisor. Volen substituir els aparells de vídeo tradicionals. • Unitats lectores de DVD que no permeten gravar. Van incorporades als PC multimèdia actuals. • Unitats lectores de DVD i gravadores de CD. S’anomenen combos. • Unitats lectores/gravadores de DVD. També incorporades als PC multimèdia actuals i als denominats mini PC.

• No tots els lectors poden llegir tots els formats físics de CD / DVD. Cal assegurar els formats de CD/DVD que interessa llegir.

Lectors antics de DVD no llegeixen alguns CD+RW i o CD-RW. Lectors moderns poden no suportar formats físics obsolets com el CD-I.

• Problemes amb els formats de vídeo com Dvix, Xvid. Per a que es pugui llegir es necessita que incorpori software anomenat de forma genèrica codec. En reproductors de PC es soluciona incorporant-lo, però no en els reproductors de saló que cal que estiguin inclosos de fàbrica.

Compatibilitat

Quadre de velocitats de DVD

CD Rom CD R CD RW DVD Rom

DVD -R DVD +R DVD -RW

DVD +RW

DVD -R DL

DVD RW DL

Velocitat lectura 48x 48x 48x 16x 16x 16x 16x 16x 16x 16x

Velocitat escriptura 48x 32x 16x 6x 8x 6x 8x 4x

Noves propostes de DVD

• Blu-ray Disc Proposta des de 25 GB(1 capa, 1 cara) fins

a 50 GB (1 cara, 2 capes).

• HD-DVD[((High Definition)]. Proposta de 15 GB (1 capa,

1 cara) , 30 GB (1 cara, 2 capes) i 45 GB (1 cara, 3 capes).

Successor oficial del DVD – R. Suport escollit per els

principals estudis Paramount Pictures, Universal Studios I

Warner Bros.

Memòries electròniques

• Xips de memòria permanent (memòries flaix)

• Sense cap component mecànic totalment electròniques.

• S’usen per a: targes d’expansió de mòdems i portàtils, en placa base (Flash-BIOS) bandes magnètiques (targetes telefòniques, targetes moneder bancàries. PDAs càmeres fotogràfiques digitals reproductors de MP3 memòries portables USB

Llapis de memòria

• Pen drives, memòries USB.

• Capacitat que va des dels 128 MB (uns 20 €) fins als 5 GB (uns 300 €).

• Velocitat de transferència en lectura de 6 i a 20 MB/s i el d’escriptura en la de 3 a 15 aproximadament.

• Temps d’accés es menor de 2 ms.

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Programari

Programa Conjunt ordenat d’instruccions per tal de realitzar

una tasca. ENTRADA

(INPUT)SORTIDA(OUTPUT)

INSTRUCCIONS(PROCESSAMENT

)

Termes bàsics relacionats amb programes:

• Paràmetres: dades que es necessiten d’entrada• Variables: espais de memòria on es guarden dades de forma temporal. Hi ha variables de diversos tipus.• Instruccions: operacions que cal fer amb les dades• Algorisme: Conjunt ordenat d'instruccions per a resoldre un problema.

Càlcul_descompte (entrada: preu,descompte: números; sortida: preu_final: número;entrada/sortida: nom: paraula;)variables calcul_parcial: númerofi variablesllegir “preu ?” preullegir “descompte ?”descomptellegir “com et dius ?”nomcalcul_parcial:=preu / 100 * descomptepreu_final:=preu - calcul_parcialmostrar “Hola “;nommostrar “ el preu final és de: ” ;preu_finalFi càlcul_Descompte

Execució

preu? 200descompte? 10com et dius? JoanaHola JoanaEl preu final és de: 180

Exemple de programa

Tipologia de programari

• Programari bàsic o de sistema

• Programari d’aplicacions

El sistema operatiu –i els altres programes de sistema– (nivell 2) està condicionat pel maquinari (nivell 1) i, a l’hora, condiciona les aplicacions (nivell 3) que es poden executar.

APLICACIONS

SISTEMAOPERATIU

MAQUINARI

Nivell 3

Nivell 2

Nivell 1

Llenguatges de programació• Llenguatge de baix nivell (o màquina)

• Llenguatge de nivell mig (Assemblador)

• Llenguatges d’alt nivell.

Segons l’estil de programació, es poden classificar en:• Llenguatges imperatius: el problema es divideix en tasques que es resolen una després de l’altra (p. ex.: C). • Llenguatges declaratius: no tenen un procés determinat per resoldre una tasca, sinó que es preparen respostes a diferents esdeveniments que es poden produir (p. ex.: PROLOG).• Llenguatges orientats a objectes: l’algorisme perd importància i els tipus de dades en guanyen. Cada tipus té uns valors i uns procediments (p. ex.: JAVA).

1. Es desenvolupa la lògica del programa per tal de solucionar un problema determinat

2. Usant un editor de textos el programador escriu el programa en un llenguatge de programació determinat (codificació del programa)

3. L’assemblador o compilador tradueix el llenguatge font al llenguatge màquina

4. El llenguatge màquina es carrega a l'ordenador per a comprovar i eliminar els errors

5. Després de completar la comprovació, es prepara el programa i la documentació

 

Creació d'un programa d'ordinador 

Interfície d’usuari

• Interfície textual

• Interfície gràfica

• Interfície web

Programari de programació

Consta de:

• Editor amb eines ortogràfiques, de sintaxi, gràfiques i de codi preprogramat.

• Programa traductor

• Eines per a documentar

Programes traductors

• Compiladors

• Intèrprets

Programari de sistema

• Tenen una gran interacció amb el maquinari i són de gestió complexa.• Habitualment, no els hem d’executar sinó que s’activen de forma automàtica quan arrenca l’ordinador, al connectar un perifèric, etc.•Exemples : sistemes operatius, utilitats de gestió de bases de dades, programes de gestió de comunicacions, utilitats de diagnòstic i manteniment, maneig de perifèrics...

EL SISTEMA OPERATIU (SO)

• Conjunt de programes encarregats de coordinar el funcionament del maquinari, • El sistema operatiu permet i coordina l’ús dels altres programes.• Realitza tasques bàsiques com: copiar i esborrar fitxers, organitzar les memòries auxiliars i la central, etc., (sistema de gestió de fitxers).

Funcions principals es resumeixen en:a) Control del maquinarib) Gestió de la informació

Tipologia de SO

•Multitasca / monotasca

•Multiprocés

•Monousuari / multiusuari

•Xarxa

•Distribuïts

• De temps reals

Fitxers i sistema de gestió de fitxers

• La informació es disposa en fitxers.

• Hi ha fitxers de sistema, aplicacions, arxius de dades,

etc.

• Els fitxers s’organitzen en directoris a partir del

directori arrel (root). També son fitxers.

• En l’entorn Windows s’anomenen carpetes.

Característiques bàsiques d’un fitxer

• Nom i ubicació

• Format

• Extensió

• Atributs

• Altres: mida, data de creació o modificació

Format Ubicació en el sistema de fitxers

Altres

Atributs

ExtensióNom

Finestra de característiques (propietats) d’un fitxer

Noms de carpetes “àlies”

Famílies de sistemes més coneguts

• MS-DOS• Windows• Windows NT • Windows CE• Palm OS

• UNIX• Mac OS• Linux

Família de S.O. Windows

Estació de treball ServidorNomés FAT

Windows Treball en grupWindows 95Windows 98Windows Me

TambéNTFS

Windows NTWindows 2000 ProWindows XP Home/ProWindows Vista

Windows NT ServerWindows 2000 ServerWindows Server 2003

Sistemes operatiusVersions clients o workstation Versions servidores

CP/MMSDOSMSDOS + Windows 3.x

Windows NT Server (3, 4, 5)Windows 2000 ServerWindows 2003 ServerMacOSMacOS XVaxBSDFreeBSDOpenBSDNetBSDSolarisAIXAltosDECHP UnixInteractiveSCOSGISUNXenixWindows (versions clients) + Novell NetwareLINUX + programari servidor

MSDOS + Windows 3.x + Novell NetwareWindows 95Windows 98/Windows 98SEWindows NT WorkstationWimdows 2000 ProWindows MeWindows XP Home/proLINUX (Múltipes distribucions)

Altres programes de sistema

• Gestors de bases de dades

• Drivers o controladors de perifèrics

Aplicacions

• Generals

• Específiques Paquets integrats de gestió de bibliotques (VTLS, Inmagic, Absys,

Adlyb, Aleph, CDS/ISIS, Digibib, ...)

Gestor de bibliografies: EndNote, ProCite, Reference Manager,

Biblioscape, Refworks

Gestió de museus (Adlyb, Digimus, Museos Sys...)

Gestió d’arxius (Digiarch, Siam IRS...)

Distribució de programari

• «Prêt à porter»

• Programari fet a mida

Codi públic (codi obert) Codi no públic

Totalment gratuït Programari lliure (Freesoftware)

Programari de llicència gratuïta (Freeware).

No gratuït (totalment o parcial)

Programari de codi obert(Open SourceSoftware)

Programari de llicència de pagament (Feeware)

• Shareware/Demo

Distribució de programari (II)

VIRUS I PROGRAMES MALICIOSOS (MALWARE)(I)

• Programes que danyen el sistema informàtic Virus

Fitxers Boot Multiparts

Cucs Troians

• Programes per a treure algun profit il·lícit Dailers Spywares

Keylogger Adwares

VIRUS I PROGRAMES MALICIOSOS (MALWARE)(II)

• Bromes, alertes falses i d’altres

Fraus (hoax)

Falsos virus (jokes)

Correu no desitjat (spam)

pesca cibernètica (phishing)

Forma d’entrada• Internet

Correu electrònic

Pàgines web :

Xats i serveis de missatgeria instantània

• Xarxes d’ordinadors

• Discos portables.

• Programari instal·lat.

• Spyware o Adwares (troians)

Símptomes • Reducció de l’espai lliure al disc o a la memòria• Aparició de missatges d’error poc comuns• Falles en l’execució de programes• Lentitud en el funcionament• Errors en la visualització de programes, en la pulsació de tecles o en la visualització de sons• Disc dur amb sectors en mal estat quan comprovem l’estat del disc o compactem.• Canvis de mida en fitxers executables o fets amb Word, Excel, etc.• Presència de software desconegut a “Afegeix / Suprimeix Programes”• Aparició de múltiples finestretes publicitàries• Canvi de la pàgina d’inici quan obrim el navegador• Aparició d’icones desconegudes procedents de programes no autoritzats

• Instal·lació d’ antivirus i tallafocs amb actualització periòdica

•Realització de còpies de seguretat

• Actualitzacions de seguretat.

• Ús de programari alternatiu a MSOutlook

• Anàlisis en línia de l’ordinador.

• Rebuig de tot allò que es vulgui autoinstal·lar.

• Revisió periòdica dels programes instal·lats a l’ordinador (consulta a "Afegeix/Suprimeix Programes " del Tauler de Control de Windows).

Prevenció de l’ordinador

Pirateria informàticaLa pirateria informàtica pot definir-se com

la còpia, distribució i manipulació il·legal de maquinari, programari i dades

Pel·lícules, música, programes, ordinadors, perifèrics

• Dins d’una organització• Entre persones o grups • Per a la seva revenda comercial

Activitats de manipulació

• Pirates (Crackers)

• Furons (Hackers)

Intel·ligència artificialS’entén per intel·ligència artificial, el conjunt d’eines i

aplicacions que simulen el comportament i/o intel·ligència

humana en algun sentit.

Això inclou:

• sistemes experts,

• agents intel·ligents

• reconeixement de patrons

• llenguatges naturals / traducció

• reconeixement de patrons i visió per ordinador

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Formats digitals

INFORMACIÓ DIGITALProcedència:

• Origen digital

• Origen analògic

Morfologies:

• Text

• So

• Imatge

Text• Fitxers de text

• Text etiquetat

• Text en documents ofimàtics

• Text en documents en formats d’impressió

• Text com a imatge

• Per a evitar manca de fonts (Internet)

• Mapa de bits

Manca de fonts

La manca de la font Beekness ITC en el PC fa que es substitueixi.

Imatge lineal. Format vectorial.

Característiques del format imatge

• Resolució

• Profunditat de color i mode de color

Profunditat de color Nombre màxim de colors Mode

1 bit 2 colors(blanc i negre) Monocrom o bitmap

8 bits256 tons de gris Escala de grisos

256 colors Color indexat

24 bits 16.777.216 colors(3 canals de color)

16M (True Color) RGB (Vermell, verd, blau)

32 bits16.777.216 colors reals

(4 canals de color)4.294.967.296 codis de colors

(Color CYMK)(cian, groc,

magenta, negre)

La imatge de l’esquerra té 72 dpi i l’ampliació s’ha augmentat un 200 %. La de la dreta té una resolució original de 300 dpi (ara està comprimida i té menys qualitat) i l’ampliació és també del 200 %.

Compressió d'imatges

• Sense compressió

• Amb compressió

• Sense pèrdues

• Perceptual (amb pèrdua)

Formats d’imatge

• TIFF (Tagged Image File Format )

• GIF (Graphics Interchange Format)

• JPEG (Joint Photograph Experts Group)

• PNG (Portable Network Graphics)

• RLE (Run Length Encoding)

• LZW (Lemple-Zif-Welch)

• JPEG

• ZIP

Compressions d’imatge més importants

Formats d’imatge encapsulats

PDFPortable Document Format

Creat per Adobe Software.Evolució de l’EPS (Encapsulated PostScript).Admet qualsevol tipus de gràfic vectorial i mapes de bits incrustats.Conserva al informació de les tipografies.Necessita un lector especial. Es visualitza independentment de la pàgina HTML.Habitual per a textos amb imatges fitxes mantenint una estructura com la impresa.

SWFShockwave Flash

Creat per Macromedia Inc.Admet gràfics vectorials, mapes de bits incrustats, animacions i elements interactius.Requereix un connector per a visualitzar-se que es distribueix conjuntament amb els principals navegadors (MS-IExplorer, Netscape/Mozilla).Es visualitza integrat en les pàgines HTML.Estàndard de facto per a imatges animades.

SVGScalable Vector Graphics

Format de codi obert impulsat pel W3 Consortium.Basat en XMLNo necessita connector sobre XML, però si mentre els navegadors no ho suportin.És un format estàndard i podria ser el que s’imposés en el futur.

WAVAIFFSNDAUCD-A

MP3WMAVQFAACOGG-VorvisAC3

Formats de sons més importantSintetitzat

Format d’ona

Sense compressió

Amb compressió

MIDI

Streaming

• Tassa de transferència (bit-rates)

• Formats més habituals:

WMA

QuickTime

Real Audio

Temps de codificació Temps de decodificació Mida (MB) % de qualitat

MP3        

96 kbps 1 min. 34 sec. 11 sec. 3.57 30 %

112 kbps 1 min. 30 sec. 15 sec. 4.16 45 %

128 kbps 1 min. 32 sec. 15 sec. 4.75 80 %

WMA        

48 kbps 49 sec. 15 sec. 1.80 25 %

64 kbps 49 sec. 16 sec. 2.40 45 %

96 kbps 49 sec. 17 sec. 3.59 80 %

128 kbps 50 sec. 18 sec. 4.78 95 %

OGG-Vorvis        

96 kbps 4 min. 46 sec. 22 sec. 4.03 90 %

128 kbps 5 min. 4 sec. 24 sec. 4.72 95 %

VQF        

80 kbps 8 min. 55 sec. 27 sec. 2.97 70 %

96 kbps 9 min. 52 sec. 29 sec. 3.57 80 %

mp3PRO        

64 kbps 1 min. 38 sec. 2 min. 2.38 75 %

a) Ripper: s’encarrega d’extreure les pistes de so d’un CD-A i les passa a .wav a l’ordinador. b) Codificador (sampler): converteix els fitxers wav a Mp3 (o qualsevol altre sistema codificat). Són molt utilitzats: Lame i Blade.c) Suites: fan el procés seguit (extreu les pistes d’un CD-A i les passa a Mp3), no directament. Ex. AudioCrusher, MusicMatch JukeBox, AudioCatalyst, etc.d) Còdec: compressor/descompressor. Rep aquest nom tota la tecnologia (soft i hard) que s’utilitza per comprimir i descomprimir dades. Cada format de compressió està generat i traduït per un codec que utilitza un algoritme de compressió diferent.e) Editor: programa que permet l’edició d’una ona de so (eliminació de soroll, incorporació de silencis, creació d’efectes, modificació del volum, etc.)d) Reproductor (Player): programa que permet sentir determinats formats de música. Els més habituals són Real One Player, Winamp, Windows Media Player, QuickTime i BsPlayer.

Tipus de programes de gestió d’àudio (vídeo)

Multiformat contenidor

Tipus distribució Tipus de compressió Distribució local Distribució streaming

Distribució PC(MPEG 4)

Formats de vídeo contenidors(Compressió MPEG 1, MPEG2, MPEG 4).

AVIOGMMP4OGGMetroska

ASFQuick TimeHelix

Còdecs MPEG 4 DivX (+audio)XviD3ivX (MPEG-4 àudio)

WMV (Windows Media Video) (+ l’àudio wma dins ASF)Real Video (.rm + audio dins helix)MOV (Quicktime)

Distribució CD/DVD Player (MPEG 1/2)

Còdec MPEG 1 (+ àudio MP2)

Vídeo CD

   

Còdec MPEG 1 (+ àudio MP2)

SupervídeoCD

Còdec MPEG 2 (+ àudio AC3 o altres)

Vídeo-DVD

Principals tipus de formats de vídeo

Hipertex i HipermèdiaOrganització no lineal.

1. Primer2. Segon 2.1. Apartat 1

Enllaç 2.2. Apartat 23. Tercer

a) Diab) Mesc) Any

Ex: http://news.bbc.co.uk

• Node

• Enllaç

• Ancoratge

Element bàsics d’un hipertext

Estructures hipertextuals

Llenguatges d’etiquetatge o de marques

• SGML (Standard Generalized Markup Language)

DTD (Document Type Definition)

HTML (HyperText Markup Language)

MathML

• XML

<body topmargin="0" leftmargin="0" marginwidth="0" marginheight="0" bgcolor="#000000" text="#FFFFFF"><center> <table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="620"> <tr> <td width="310" valign="top"><img border="0" src="home.gif" width="310" height="125"></td> <td width="306" valign="middle"> <p align="center"><font size=“24"><b><i>La primera plana sobre les meravelles del professorat de la UB</i></b></font> <p align="center"><b><font size=“18“ color=“red”>L’alumne pilota</font></b> </td>

Exemple de codi HTML

I el que es veuria

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Biblioteconomia i Documentació

Recursos tecnològics en unitats d’informació

Professor: Jordi Ardanuy

Xarxes

Funcionalitats i avantatges de les xarxes

L’objectiu bàsic d’una xarxa és el de compartir recursos per tal d’estalviar costos

• Comunicació• Compartir recursos• Gestió compartida• Seguretat compartida

Conceptes bàsics

de telecomunicacions

Dispositius• Node• Dispositius de connexió a xarxa

Targetes de xarxa (adreça MAC) Mòdems

La transmissió de dadesTipus de comunicació

• Segons la relació emissor – receptor: Comunicació punt a punt Comunicació multipunt

• Segons el destinatari de la informació: Unicast Multicast Broadcast

• Segons el sentit de la transmissió: Simplex Duplex (half duplex, full duplex)

La transmissió de dadesSenyal

• Informació• Dades• Senyal electromagnètic

La transmissió de dades

Velocitat de transmissió

•Velocitat de dispositiu •Amplada de banda

La transmissió de dadesProtocol de transmissió

Un protocol és un conjunt ben definit de

procediments que, en el cas dels referits a xarxes de

comunicacions, especifiquen la forma en què els

sistemes informàtics estableixen comunicació i

intercanvien informació

• TCP/IP

• Novell Netware Exemples

La transmissió de dades

Sistemes de commutació

• Commutació de circuits • Commutació de paquets

La transmissió de dadesMitjans de transmissió

• Mitjans guiats Parell trenat Cable coaxial Fibra òptica

• Mitjans no guiats

• Instal·lació típica última milla

• Molt econòmic i de baixa qualitat

• Ampliació cada 2 a 4 km.

• Fins a 8 Mbps amb ADSL / 20 Mbps ADSL 2.

• Protegit contra interferències

• Car i massa rígid

• Ampliació de 1 a 10 km

• Fins a 1 Gbps a 1 Km.

Fibra òptica. Característiques

• Molt resistent i immune a les interferències.

• Molt econòmic

• Arriba fins a 100 Gbps.

• Necessita amplificació entre 2 i 10 Km.

Mitjans no guiats o sense cable

• Radiofreqüència

• Microones

• Infraroig

La transmissió de dadesElements actius d’interconnexió de xarxes

• Dispositius d’extensió de xarxes Repetidors i amplificadors Concentradors (hubs)

• Dispositius d’interconnexió de xarxes Pont (bridge) Commutador (switch) Encaminador (router) Passarel·la (gateway)

Classificació de les xarxesSegons la topologia

Classificació de les xarxesSegons l’abast

•Xarxes d’àrea local (LAN) PAN

• Xarxes d'àrea metropolitana (MAN)

•Xarxes d’àrea àmplia (WAN)

Classificació de les xarxesSegons la relació entre nodes

• Ordinador únic central

• Client - servidor

• D'igual a igual (peer-to-peer)

Classificació de les xarxes

Segons la funció de la xarxa

• Xarxa troncal (backbone)

• Xarxa de distribució

• Xarxa d’accés

Classificació de les xarxes

Segons la disponibilitat de la xarxa

• Xarxa pública

• Xarxa privada

Xarxes d’àrea localBeneficis d’una XAL

• Compartició de maquinari, programari i/o dades.• Treball local o amb xarxa• Possibilitat de connectar xarxes mitjançant un únic punt de sortida • Velocitat de transmissió molt elevada.• Groupware. (Software, intranet)

Correu electrònic Pàgines Web Fòrums de discussió de temes d'interès en el grup Automatització de fluxos de treball (workflow). Eemple: la cadena documental que es porta a terme en la biblioteca (adquisicions – catalogació – préstec).

Elements d’una XAL

• Nodes:

Servidors

Estacions de treball

Perifèrics

• Targetes de xarxa

• Relació entre nodes: d’igual a igual o client - servidor

• Topologia: Bus, estrella o anell.

Elements d’una XAL

• Accés per detecció (CSMA/CD ) Protocol Ethernet (norma IEEE 802.3) i les variants Fast

Ethernet i Gigabit Ethernet (Internet)

Xarxes amb tràfic esporàdic o de gran ampla de banda, ja

que amb molts nodes i molt tràfic, el nombre de col·lisions és

massa elevat.

Se sol usar en xarxes amb topologia de bus.

Elements d’una XAL

• Accés controlat per testimoni (Token Passing ) Protocol Token Ring (norma IEEE 802.5). Sistema útil en topologies de bus i en anell, més usat en les

d’anell, i de vegades també en les d’estrella.

Adequat per a xarxes amb gran volum de tràfic,

Mitjans físics de transmissió

• Per cable

cable coaxial

PLC

• Sense cable:

WI-FI

Bluetooth

HomeRF ZigBee

• L’estàndard 802.11b (1999) Permet la fins a 11 Mbps fins a 100 m encara que el seu rendiment baixa força més enllà de 30 metres.• El 802.11g (2003) que doble la velocitat i fins i tot permet arribar fins a 54 Mbaudis o 108 Mbaudis.

WI-FI (Wireless Fidelity)

• (1998) que funciona en les anomenades WPAN (Wireless Personal Area Network) desenvolupada especialment per Ericsson i Nokia. • Pot transferir fins a 1 Mbps amb un abast teòric de fins a 100 m. Però més enllà de 10 m. no s’acostuma a utilitzar ja que el consum elèctric es dispara enormement per la necessitat de major potència de transmissió.• Hi ha un estàndard IEEE 802.15 que fa compatible la tecnologia amb la WI-FI.

Bluetooth

• Pensada per a interconnectar tot tipus de productes electrònics a casa, principalment el PC amb vídeos, electrodomèstic, centraletes telefòniques... •. Permet transmetre entre 1 i 2 Mbps fins a distàncies màximes de 50 metres.

HomeRF (Home Radio Frequency)

• Combinació de HomeRF i de l’especificació 802.15.4• Pot connectar fins a 255 dispositius en xarxa. • La velocitat nominal màxima és de 250 Kbps i abasta fins uns 25 o 30 m. La velocitat és inferior a la del WiFi i Bluethooth, però el seu consum energètic és força inferior.

ZigBee

Elements d’una XAL

• El programari de les XAL

Sistema operatiu de xarxa

Software de XAL

Internet

Internet es defineix com una xarxa de xarxes.

No és més que el resultat de la interconnexió de xarxes d’àrea local i d’altres MAN i WAN.

Intranet: xarxa privada de treball entre ordinadors basada en els estàndards de comunicació de dades de la Internet pública (TCP/IP).

Extranet: extensió parcial d’una intranet a membres externs d’una organització.

Característiques d’Internet

• És una xarxa de xarxes i no una xarxa en si mateixa. Es forma per la unió de diverses xarxes d’àmbit públic i privat.• Conseqüència: Internet es una xarxa oberta, no pertany a ningú, sinó que és cadascun dels propietaris el que gestiona i controla la seva part de la xarxa. Només hi ha uns organismes reguladors que marquen les pautes per al desenvolupament d’Internet.• Utilitza el conjunt de protocols TCP/IP • La relació més habitual és client-servidor.• La topologia resultat és híbrida, com una malla.

Organismes reguladors i promotors

• ISOC (Internet Society): associacions, empreses i associats individuals. Normalitza les activitats relacionades amb Internet, el seu entorn de protocols i les aplicacions associades a aquests protocols. • ICANN[2] (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers): Assigna els noms de domini i d’adreces IP, necessàries per a identificar-se dins la xarxa quan s’estableix una connexió. • World-Wide Web Consortium, conegut com a W3C: en col·laboració amb l’ ISOC, desenvolupa estàndards comuns de llenguatges (com HTML) i aplicacions per al Web que responguin a les necessitats. El seu líder és Tim Berners Lee, creador del WWW.

Estructura i funcionament bàsic

Protocols TCP/IP:

Aplicació

Transport

Internet

Subxarxa

Sistema de noms i adreces

Estructura i funcionament bàsic

Esquema nombre d’IP

161.116.100.97

.

Esquema nombre d’IP

192.168.39.8

Xarxa Domini

Subxarxa Ordinador

Nombres d’IP e una xarxa local

Xarxa local

192.168.3.1

192.168.3.2192.168.3.3

192.168.3.4

192.168.3.5192.168.3.6

192.168.3.7

172.16.0.0, 172.31.0.0

192.168.0.0, 192.168.255.0.

Noms i dominisDomain Name System

http:// 161.116.100.97http://www.bib.ub.es

Dominis de primer nivell

• ccTLD (country code top-level domain). Ex .es. Es basen en els ja existents en la llista estàndard (ISO 3166). Recentment s’ha inclòs .eu http://userpage.chemie.fu-berlin.de/diverse/doc/ISO_3166.html

• gTLD (generic top-level domain). Ex. .com

Dominis genèrics

Ús totalment o parcial restringit

Ús totalment obert Ús especial

Inicials

.mil

.gov

.edu

.com

.org

.net

.arpa

Posteriors

.aero .mobi

.cop .job

.int .travel

.museum .cat

.biz

.info

.name

.pro

Pendents.sex (?)

Serveis i aplicacions • World Wide Web• Correu electrònic • Transferència de fitxers • Emulació de terminal • Conversa electrònica • Grups de notícies • Llistes de distribució i de discussió • Sindicació de serveis• Altres

World Wide Web (I)

• Servei rei de la xarxa i disparador de la seva gran divulgació, igual que les interfícies gràfiques van afavorir l’expansió de l’ús dels PC. • S’anomena www o web, i es tradueix com a teranyina d’abast mundial.• Servidor web: “pàgines web” i altres fitxers • Es necessita un programa client: navegador. Ex: IE, Firefox i SeaMonkey de Mozilla, Netscape, Opera, Safari. • El protocol usat és HTTP (HyperText Transfer Protocol), que permet la transmissió de fitxers amb hipervincles.

• Identificació URL (Uniform Resource Locator). Una URL consta de diferents parts:

el protocol : http, ftp, telnet, etc. el separador :// el nom o adreça IP de l’ordinador servidor el camí complet del recurs el nom del recurs al qual volem accedir

World Wide Web (II)

• Protocol WAP (Wireless Application Protocol), alternativa prèvia a l’HTTP sobre tecnologia UMTS per a accedir a recursos web des d’un dispositiu mòbil (telèfon, PDA, etc.) Les pàgines han d’estar escrites en el llenguatge WML (Wireless Markup Language

• Blocs Weblogs, o bitàcores, són webs dinàmics d’actualització senzilla.

• Wiki (del hawaià wiki wiki ràpid). Col·lecció de pàgines d’hipertext, que poden ser visitades i editades per qualsevol. De vegades s’anomenen WikiWikiWeb (WWW).

World Wide Web (III)

Correu electrònic

• El correu electrònic és el servei més utilitzat d’Internet.

• Comunicació asíncrona.

• El servidor té un espai reservat per a cada usuari, una bústia de correu amb capacitat limitada (compte de correu).

• Estructura de les adreces de correu: merovingi@bib.ub.es

Nom de l’usuari

Símbol @ (que vol dir at)

Nom de l’ordinador servidor on aquest usuari té la bústia

• Un correu té dues parts: capçalera i cos

Opcions d’ús:

• Webmail, accés a la bústia través de web, com és el cas de las gratuïtes Yahoo Mail, Hotmail, o Google Mail.

• Ús de programa client per baixar-nos el correu al nostre ordinador: MSOutlook, Messenger de Netscape, Thunderbird de Mozilla, l’Eudora, Pegasus Mail.

Protocol de sortida: SMTP (Simple Mail Transfer Protocol).

Protocols d’entrada: POP (Post Office Protocol) i IMAP (Internet Message Access Protocol).

Correu electrònic II

Transferència de fitxers

• FTP (File Transfer Protocol)

• Software FTP: (servidor, client, client simplex)

• Gestió via web

Llistes o fòrums

• Funciona a partir del correu electrònic

• Es poden dividir en:

Obertes i restringides

Discussió i distribució (newsletters)

• Software servidor que gestiona l’enviament de correus, altes i baixes, etc.

Són força coneguts els serveis gratuïts:

www.elistas.net groups.yahoo.com

Llistes sobre documentació:

Països catalans

BIBCAT Infomesures

Comunitat hispana

IWETEL

Llistes o fòrums II

Conversa electrònica

• Comunicació síncrona

•El servei es coneix pel nom de xat (català) que es pren del protocol usat, l’IRC (Internet Relay Chat).

• Cal connectar-se a un servidor IRC i seleccionar el canal obert (el tema) que interessi.

• Cal una identificació (nick)

• Software: servidor, client (navegadors)

• Versions més modernes incorporen veu i imatge. Cal minicàmeres de vídeo (webcam), micròfons i targes de so.

Sindicació de serveis

• Sindicació de serveis: recepció d’avisos automàtics dels canvis que es produexien en el contingut d’un web.

• Protocols RSS (Really Simple Syndication), Atom o RDF

• Molt utilitzat en els blocs i també en webs d’informació dinàmica.

• Cal instal·lar-se un lector que de forma automàtica o bé quan se li indiqui, vagi a comprovar canvis.

Grups de notícies

• Servei conegut com a Newsgroup o News.• Comunicació asíncrona.• És com una mena de tauler on els usuaris poden penjar les seves aportacions. • Protocol NNTP (Network News Transfer Protocol).• El client que cal és el lector de notícies o newsreader i sol estar incorporat als navegadors.• En desús.

Emulació de terminal• Protocol TELNET en desús substituït per serveis web • Connexió a un ordinador remot. El nostre teclat i pantalla es converteixen en un terminal del servidor. Tot s’executa en el servidor. • És el primer sistema que es va donar per a consultar els catàlegs de les biblioteques a través d’Internet, • Cal utilitzar comandes per comunicar-nos amb el servidor, no tenim interfície gràfica.•Aquest servei també es pot usar a partir d’un navegador actualment. Ex: d’URL: telnet://biblio.ub.es/

Altres serveis

• Telefonia sobre IP

• Ping (Packet Internet Groupes ). Comprova si un node

destí està disponible, si ho permet el tallafocs.

• Totalment obsolets: gopher, wais, archie, veronica

Connexió a InternetActors principals

• Indústria de terminals i equips: associació Aetic (Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España).• Institucions reguladores: Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, que concedeix la llicència als operadors de xarxa i en regula les condicions.

• Operadors de xarxa (Network Service Provider, NSP) Ex: Telefònica.• Proveïdors de serveis (Internet Service Provider, ISP) . Ex: Terra• Punts neutres (NAP): ESPANIX, CATNIX, EuskoNIX, galNIX i MAD-IX.• Altres proveïdors relacionats amb les TI.• Usuaris

Opcions de connexió

a Internet

XTC Xarxa Telefònica Commutada

• Xarxa de cable de parell trenat que connecta els usuaris finals amb les centraletes (bucle d’abonat). • Els senyals són analògics.• Permet transmissió de veu o de dades amb mòdem, però no alhora (Dial-Up).• Velocitat nominal màxima: 56 Kbps.• La línia funciona per commutació de circuits.

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)

• Variant de tecnologia DSL. • Asimètrica pel fet que l'ample de banda de la centraleta a l'usuari –descendent – és superior a l'ample de banda de l'usuari a la centraleta –ascendent –.• Utilitza un espectre de freqüències desaprofitades tradicionalment• La velocitat màxima depèn de la distància a la centraleta, el tipus d’aquesta i de l’estat de les característiques de la línia. • Velocitats nominals: Fins a 8Mbps. Ara nova tecnologia de Jazztel: 20 Mbps.• La connexió és amb el protocol Point-to-Point-over-Ethernet (PPPoE) que és molt ràpid i dóna la impressió que la connexió és contínua, encara que no ho sigui. • Hi ha línies amb IP fix i d’altres de IP dinàmic

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line)

XDSI (Xarxa digital de serveis integrats)

• Xarxa digital. Cal disposar d’una instal·lació especial.• Al contrari del que fa el mòdem per a transmetre a través de la línia analògica, l'adaptador XDSI converteix en senyal digital la veu i el senyal de fax.• La tecnologia XDSI divideix la línia en canals de diferents capacitats:

Canal B - 64 Kbps Canal D - 16 Kbps habitualment, en alguns casos 64 Kbps

• Modalitats bàsiques de contractació Servei bàsic: 2 canals B de 64 Kbps i un canal D de 16 Kbps. Els dos B es poden usar conjuntament com un de sol de 128 Kbps. Servei primari: a Europa 30 canals B i un canal D de 64 Kbps; a Estats Units 23 canals B i 1 canal D de 64 Kbps.

• Permet connexió ADSL.

Comparació de característiques XDSI/ADSL (Preus d’operador dominant, abril 2006)

Atributs XDSI (Bàsic) ADSL* ADSL tenint XDSI

Velocitat de transferència de dades

64 o 128 Kbps 512/128 Kbps 512/128 Kbps

Trucades de veu i connexió a Internet alhora

Sí Sí Sí

Dues conversacions telefòniques simultànies

Sí No Sí

Quota d’alta 168,28 € 38,10 € 77,17

Quota mensual 26,24 € 39,07 € 39,07

Cost de trucada de veu metropolitana

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

0,0650 € mínim més 0,013 €/min

Cost de l’accés a Internet Depèn del tipus d’accés Inclòs a quota mensual Inclòs a la quota mensual

Cobertura territorial a Espanya 95% 92 % 92 %

Tipus de transferència Simètrica Asimètrica Asimètrica

Connexió permanent a Internet No Sí Sí

Temps d’establiment de trucada 1-4 seg. 0 seg., Molt ràpida. 0 seg., Molt ràpida.

* Cal disposar d’una línia convencional XTC. L’alta costa 33,06 € i la quota mensual 17,87 €. Cost de la trucada de veu metropolitana: 0,0685 € mínim més 0,0024 €/min.

Xarxes ATM (Mode de Transmissió Asíncrona)

• Protocol de transmissió que utilitza paquets de mida fixa anomenats cel·les. El fet de saber la mida dels paquets i de que tots siguin iguals, permet preveure l’espai que necessiten i el temps que trigarà el missatge a rebre’s complet. Això assegura un flux continu de dades sense retards, cosa molt important en transmissió de veu i vídeo.• Degut al seu preu les línies ATM se solen utilitzar només a la part de xarxa troncal dels mateixos operadors de xarxa i per a interconnectar xarxes locals de grans corporacions. • La principal característica és la seva qualitat, especialment útil per a transmissions de veu i vídeo. S’aconsegueixen transmissions normals a 150 Mbps.• En el cas de l’operador dominant es connecten a la RedUno.

Cable de fibra òptica

• La fibra òptica s’utilitza en la distribució i cable coaxial a l’accés. • És molt robust. •Un operador a Espanya: Ono.• A finals del 2005 hi havia instal·lades a Espanya 3.918.000 línies ADSL en front d’unes 1.052.000 de cable que signifiquen menys d’un 22 % del mercat.• Encara que el mitja permet connexions sense problemes de 50 Mbit/s les ofertes més habituals en el nostre entorn estan molt lluny d’aquesta velocitat. Per exemple, Ono ofereix per a particulars 2 Mbps (2048/300 Kbps) per 35,90 € mensuals

Telefonia mòbil• La tecnologia a actual es la UMTS (Universal Mobile Telecomunicacions System, 3G), però encara conviu amb la GPRS (General Packet Radio Service). • Les velocitats que es poden assolir són: 2 Mbps en interiors d'edificis; 384 Kbps en l'extraradi o vehicles a baixes velocitats; 144/64 Kbps en vehicles a alta velocitat (AVE...), 9,6 Kbps via satèl·lit. • Actualment els operadors ofereixen 384 kbps. Si s'utilitza GPRS: 53 kpbs.• S’acostuma a pagar per de dades transmeses amb un màxim mensual.

e-mail 4 KB (32 kbits) pàgina WAP 3 KB pàgina web: Entre 50 i 200 KB.

Exemple (Vodafone): Quota mensual 39 € Consum inclòs 1 GB Quota mensual 59 € Consum inclòs 5 GB

0,5€ por cada MB addicional. Per temps: 35 € . 5 hores.Estona addicional: 0,25 €/min

• A Espanya s'ha donat llicència per a instal·lar aquest sistema a 4 operadors: Telefònica, Vodafone, Amena i Xfera.

LMDS (Local Multipoint Distribution System)

• Connexió fixa via ràdio punt-multipunt per a zones densament poblades. Ofereix via ràdio senyals (26 Mhz) fins a una velocitat simètrica aproximada de 4 Mbps per uns 300 €. Necessita que les antenes tinguin visió directa. • També és una de les opcions tecnològiques escollides a l’Espanya per a la telefonia rural (Iberbanda, Neo Sky i Broadnet.) per a substituir l’antiga d’accés cel·lular (TRAC) que no permetia l’accés a Internet en els llocs on no arriba el cable de coure i la cobertura de mòbil (Telefónica Móviles) és inexistent o deficient.

Satèl·lit• Velocitat de transmissió per a l'usuari asimètrica, més ràpida en recepció de dades que en enviament. • Hi ha diversos satèl·lits que ofereixen connexió a Internet (Intersky, Eutelsat, Astra, Hispasat) amb aquesta modalitat, però no és una opció habitual per a la connexió domèstica. Tanmateix és la única solució en zones molt aïllades i on les condicions climàtiques impedeixen la instal·lació de cables. • Hispasat és l’opció triada pel govern espanyol com per a donar servei d’accés universal d’Internet en zones rurals o no arriba ni tan sols la tecnologia LMDS. • Màxim habitual 8 Mbps. • Neo Sky Podem ofereix la connexió a 512/2058 Kbps a uns 970 €. • L’accés pot ser unidireccional o bidireccional.

Xarxa elèctrica (PLC, Power Line Communication)• La tecnologia PLC utilitza una gamma molt més alta de freqüències (1,6 a 30 MHz) per a transportar dades, veu i vídeo sobre IP.• La xarxa d’accés de baixa tensió (220-380 V) substitueix el bucle d’abonat telefònic fins a la central, mentre que la xarxa de distribució entre subestacions i centres de distribució de mitja tensió (20-50 Kv) transporten i bescanvien les dades. Finalment hi ha un o diversos enllaços a la xarxa clàssica de transport IP. • L’usuari connecta el seu mòdem PLC a un endoll elèctric. El senyals del mòdem van a parar a un repetidor situat en la sala de comptadors del bloc de pisos o d’una illa de cases. Aquesta és una diferència important amb la tecnologia telefònica ja que a partir d’aquí s’envien el senyals de tots els abonats conjuntament a les capçaleres (Head End) situades en els centres de transformació de les companyies elèctriques que connecten amb la resta de la xarxa.• La tecnologia permet fins a uns 10 Mbps, però depèn molt del nombre d’usuaris connectats al repetidor. • Actualment Iberdrola segueix donat informació en el seu web, Les ofertes comercials actuals ofereixen velocitats simètriques de 2000 Kps al preu d’uns 40 € mensuals.

Wimax (Worldwide Interopeasbility for Microwave Access)

• Tecnologia que es basa amb la norma 802.16 (2003) i que permet l’accés de banda ampla a la xarxa sense fils a tots els abonats fins a un radi d’uns 50 Km de l’estació base (xarxes WMAN, Wireless Metropolitan Area Network).

• Al març de 2004 es van presentar els primers productes que prometen velocitats fins a 70 Mbits/s. El sistema està concebut tant com a servei professional d’altes prestacions per a àrees densament poblades com per a portar accés de banda ample a zones rurals o regions en desenvolupament, on no es rendible establir una connexió per cada abonat.

Línies punt a punt o línies dedicades• En aquest sistema un punt d’origen i un de destí estan permanentment comunicats amb una línia dedicada, utilitzada exclusivament per aquests dos punts.

• El camí o la línia es contractada a un operador de xarxa. La tecnologia i mitjà de transmissió i l’ample de banda disponible depenen de l’operador de xarxa.

• Resulta un sistema molt car però molt segur.

• És el sistema que utilitzen grans empreses fonamentalment per a connectar les seves subxarxes o diferents xarxes locals entre elles i per a la connexió a Internet en alguns casos.

• Un exemple són les entitats bancàries, a través de la xarxa de Telefònica RED UNO.

Exemples de comparació de preus

                  Companyia Tecnologia Velocitat Preu alta Mensualitat Tarifa plana Tarificació

             

             

Telefónica RTB 56 Kbps Sense alta 21 € Si  

Ibercom RDSI 64 Kbps Sense alta 36,95 € NO 0.06 € mínim

Vodafone Tel. Mòbil 384 Mbps Sense alta 39 € No 0,50 €/Mb a partir d'1 GB

Iberdrola PLC 2 Mbps Sense alta 39 € Si  

Ono Cable 4 Mbps 40,90€ alta + 60,90 instal·lació 47,85 € Si  

Telefónica ADSL 4 Mbps 38,10 € 120 € Si  

Iberbanda LMDS 2 Mbps 185 € 150 € Si  

Stbnet Wimax 2 Mbps 100 € 220 € Si  

Neo Sky Satel.lit 2 Mbps/256 Mbps 625 € 325 € Si  

 

Seguretat

• Accés

Passwords

Targetes

Marques digitals

Seguretat• Tallafocs (Firewall)

Filtrador de paquets

Passarel·la d’aplicacions (Application gateway)

Passarel·la a nivell de circuit (Circuit-level gateway):

Servidor proxy: Intercepta tots els missatges que entren o surten de la xarxa. El servidor proxy amaga de forma efectiva les autèntiques adreces de la xarxa

Seguretat• Xifrat

simètric: el xifrat i desxifrat es realitzen amb la mateixa clau, coneguda per emissor i receptor

asimètric: usa dues claus, una privada que usa l’emissor per xifrar, i una pública, que pot usar qualsevol receptor, per a desxifrar-la. Aquest mètode és l'habitual quan es vol garantir l'autenticitat.

Seguretat• Duplicació de la informació

Còpies de seguretat

Espills (mirrors)