Antologia completa dels treballs sobre poesia medieval - 21ABCT

7/30/2019 Antologia completa dels treballs sobre poesia medieval - 21ABCT

1/72

Contextualitzaci historicocultural

Antecedents histrics

Durant el segle I abans de Crist es produeix un fet transcendental que marcar lahistria cultural i lingstica de prcticament tota la pennsula: la romanitzaci. El llat esva imposar a tota la pennsula excepte en un xicoteta franja del nord, per aix esconserva una llengua preromnica: el basc.

En eixa poca l'Imperi rom comenava a debilitar-se. Al segle V (any 476 desprs deCrist) es va confirmar amb la caiguda de limperi rom doccident, conseqncia de lainvasi germnica que va patir tot limperi.

Les llenges romniques sn, doncs, el resultat de l evoluci del llat, per no del llatclssic, sin del llat vulgar, aquell que es parlava a les diferents zones de l imperi. Laparici de les llenges romniques la podem situar entre aquesta data i el segle IX.Una prova d aix s el Concili de Tours (813), convocat per Carlemany. Es una mostrade lemancipaci de les llenges romniques d eixa zona ( francs i roman)

Un altre esdeveniment que marc la nostra histria poltica i, per tant lingstica, vatenir lloc en aquest perode, concretament en el segle VIII. Ens referim a l ocupacisarrana. Els rabs ocuparen i dominaren gran part de la pennsula Ibrica i hiimposaren la seua llengua i els seus costums, excepte a la franja del nord, i sprecisament a partir d aquesta franja on es formen les principals llenges romniquespeninsulars que anaren estenent-se cap al sud a mesura que els regnes cristiansconquerien territoris.

Els inicis d un estat

Frenada la invasi musulmana per Carlemany, els comtats catalans del nord sn

governats per comtes indgenes que es troben sota sobirania dels reis francs fins queBorrell II, al 986 sen declar independent. Tamb destaca la integraci que amb Guifrel Pils seguiren les terres de la Catalunya Vella.Del 888 al 1162 es produeix l afermament de lautoritat de la casa de Barcelona a tota

Catalunya vella, lextensi cap als territoris dominats pels rabs i lintervencionismecatal a Occitnia.

1


2/72

Ramon Berenguer I adquir els comtats de Carcassona i Rass (1065), i en lpoca deRamon Berenguer III, amb el casament amb Dola de Provena (1112),sannexion laProvena martima a la Casa de Barcelona. Aix va constituir la Corona d'Arag.

Aquesta uni fou noms de tipus dinstic, ja que cadascun dels regnes va conservar laprpia personalitat i les institucions. s en aquest segle quan trobem els primersdocuments escrits en catal. Amb el regnat dels seus hereus, Alfons el Cast. Sota elregnat d'Alfons II dArag foren conquistades ms terres cap al sud arribant finsTerol, i amb els tractats de Tudiln (1151) i Cazorla (1179), la Corona fixavala seualnia d expansi peninsular sobre els regnes musulmans de Valncia i Dnia. i Pere elCatlic, comen una poca de relacions molt estretes entre la Corona d Arag i laGallia meridional. Pere va intentar expandir-se cap al nord, per va fracassar a labatalla de Muret (1213). Per aix, finalment, va expandir-se cap al sud de la Pennsula.

Les grans conquestesUn grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es van reunir a casa del mercader Pere Martell, a Tarragona, per preparar la conquesta de Mallorca (1228). La conquestade Valncia va comenar el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a laciutat de Valncia. Aquestes dues regions van ser incorporades com a regnesindependents i amb institucions prpies.La mort de Jaume I va suposar la fragmentaci de la Corona d Arag que es varepartir les possessions entre el seus fills, Pere i Jaume. Al primer li va correspondreCatalunya, Valncia i Arag. Al segon, les Balears (excepte Menorca, en poder delssarrans). El Rossell, la Cerdanya i Montpeller La incorporaci de Siclia es va produir quan Pere el Gran, es va casar sent encaraencara un infant (1262), amb Constana Hohenstaufen, princesa siciliana.Durant el regnat d aquests monarques va comenar l intent de reunificar tots elterritoris per part de Pere el Gran, primognit de Jaume I, continuats pel seu fill Alfons IIi Jaume II. Aquestos intents de reunificaci van ser culminats durant el regne de Pere IIIel Cerimonis ( net de Jaume I).Pere II es va annexionar Sardenya, i va arribar fins Atenes i Neoptria.Pere va reorganitzar la Cancelleria real, factor important pel que fa al model de llengua

que seguiran tots el usuaris.Tot i que l hegemonia de Catalunya es va fer incontestable al segle XIV, a meitat delsegle va entrar en crisi per la pesta negra i durant tot el segle XV l hegemonia vapassar a Arag i Valncia.

2


3/72

Lextinci de la dinastia catalana

i el Comproms de Casp

La fi del segle XIV marca el final de la dinastia catalana i lentronitzaci de la dinastiacastellana dels Trastmara. Pere III fou succet pel seu fill Joan I, que va instaurar aCatalunya la festa dels Jocs Florals, i aquest el va succeir el seu germ Mart lHum,que va morir el 1410 sense deixar cap hereu legtim. Aquest fet provoc un interregnede dos anys fins que finalment es reuniren les corts dArag, Catalunya i Valncia,quedant el regne de Mallorca excls. Naix la Concrdia d'Alcaiz, en la qualsestableixen que nou compromissaris distributs en tres grups ordenats en tres graus,

amb tres membres en cada grau, representarien els interessos de tota la Corona,reunits a la localitat aragonesa de Casp, deliberen sota els drets dels pretendents ifaran lelecci dels candidats. El candidat ocuparia el tron sempre i quan obtinguera unmnim de sis vots i almenys un de cada grau. Les corts elegiren tres compromissarisper regne, que hagueren de resoldre el conflicte amb un pacte, ja que hi havia diversosaspirants, dos dells amb ms possibilitats:

Jaume dUrgell (de nissaga Catalana) i Ferran dAntequera (de la dinastia castellanade Trastmara). Van fer unes votacions on el mes aclamat va ser Ferran de Trastmara(amb 6 vots), el segon Jaume dUrgell (amb 2 vots) i desprs, Alfons de Gandia el Jovei Federic Luna no van obtindre vots.

Aix les coses, els compromissaris, reunits a la ciutat aragonesa de Casp, elegirenFerran dAntequera successor al tron. Des del punt de vista de la histria de la llengua,aquest fet tingu una conseqncia important: per primera vegada el castell

sintrodueix en la cort, comena a ser usat per alguns cortesans i adquireix lestatus dellengua de prestigi.Quan Ferran va rebre la notcia era a Conca, i es va posar en cam. Com que ja era rei,va obrir unes Corts per Arag. El resultat del Comproms havia estat el resultat de laguerra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les ltimes veus resistents.

3


4/72

Com que Ferran de Trastmara no feia mes que enfrontar-se a les lleis, Jaume II vaaprofitar per revoltar-se al 1413. La gent no va ajudar i la revolta no tingu xit. Msendavant, fou jutjat pels seus propis enemics i el condemnaren a pres perptua. Apartir de llavors Jaume va passar la resta de la seua vida en presons castellanes sotacondicions durssimes.

Ferran I noms va regnar durant cinc anys, i en aquest curt perode va aconseguir afermar el domini de la Corona dArag sota Sardenya i Siclia i consolid unapresncia activa en la Mediterrnia (que era el centre econmic en el moment) queseria seguida pel seu successor Alfons el Magnnim.

Alfons IV el Magnnim, fill de Ferran de Trastmara, va fer-se crrec de Jaume en els

seus dominis, mentre aquest complia condemna a la pres.

Aquest aferm el domini sota Sardenya i fins i tot intentar conquistar Crsega, persense xit. El seu regnat es caracteritz per una constant aventura mediterrnia. Vaassolir el regne de Npols. Des del punt de vista cultural, lhumanisme d'Itlia importavaun exemple per als autors catalans. Mentre ell era a Npols, deix el regne dArag enmans de la seua dona, Maria de Castella.

En lltima part del regnat dAlfons el Magnnim, Catalunya visqu un fortempitjorament de la crisi que condu a una revoluci i a la consegent guerra civil,elements que caracteritzaren el regnat del successor, el seu germ Joan II.

Joan II emprengu una hbil poltica daliances amb els enemics histrics de Frana, sa dir, Anglaterra, Borgonya i Npols. En aquesta etapa es va a donar a terme elcasament del fill de Joan II, Ferran II, amb la princesa castellana Isabel (possiblehereva del regne de Castella).

Joan II jur les Constitucions Catalanes, cosa que pos fi al conflicte amb una tericavictria de la Generalitat de Catalunya. Desprs d'aquesta crisi, Catalunya es vaenfonsar econmicament.

4


5/72

El successor de Joan II, seria el seu fill Ferran II casat amb Isabel de Castella. Elmatrimoni daquests monarques es coneix com Reis Catlics, i comport la unidinstica entre les corones de Castella i Arag.

(Arbre genealgic Comproms de Casp)

La uni dinstica i el segle XV a la Corona dArag:poca de contradiccions.

Uni dinsticaEl matrimoni entre Ferran II dArag i Isabel I de Castella -coneguts com els ReisCatlics- en 1469 comport la uni dinstica entre les corones de Castella i dArag. La

uni va suposar el trasllat de la cort al complet a Castella, tot i que les dues coronesvan conservar els propis sistemes d'organitzaci, independents i clars. Al Regne deCastella es va remodelar el Consell Reial en les Corts de Toledo, es va formar lAudincia de Granada, i es va instituir la Santa Hermandad per controlar elbandolerisme. A la Corona dArag el ms important va ser el major poder que es vadonar als lloctinents de la zona i l'establiment dun sorteig electoral peculiar. Quant a la

5


6/72

poltica religiosa, una butlla del Papa Sixt IV de 1478 va crear la Inquisici a Castellaper a un control de la puresa de la fe, i ms tard a Arag. La Inquisici va ser l'nicainstituci comuna per als dos regnes. Cal destacar la presncia de Toms deTorquemada com a Inquisidor General.

El 1492 es va expulsar als jueus, de gran poder econmic, d'ambds regnes hispans fetque provoc una forta crisi econmica. El resultat d'aquesta acci de neteja religiosa vaser la creaci d'un pas de civilitzaci cristiana i el comenament de la identificaci deptria i religi. L'expulsi dels jueus va suposar una gran prdua econmica per als dosregnes. Socialment i econmicament es va afavorir a l'alta noblesa, que va augmentar el seu poder econmic amb els senyorius granadins.

La Conquesta de Granada (1484 - 1492) va significar l'aparici d'un exrcit estructurat iprofessional, l'aportaci de grans recursos econmics i el repartiment dels territorisgranadins entre senyors de la noblesa.El 1512 Ferran el Catlic va demanar perms a Navarra, aliada natural de Frana,perqu les tropes castellanes passaren per Navarra per a atacar a Frana. La respostanegativa per part del rei navarrs va ser motiu suficient perqu Ferran el Catlicordens al duc d'Alba l'ocupaci de Navarra, demanant aix ajuda als seus partidaris(els beamontesos) i, en menys d'un any, l'Alta Navarra es va incorporar a la MonarquiaCatlica. Noms es va trobar certa resistncia en alguns punts del sud, i la ciutat dePamplona, la capital, va caure noms en tres dies. Les illes Canries per, no serientotalment sotmeses fins a la conquesta de Tenerife el 1496.

6
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jueuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Jueu


7/72

Es van dur a terme altres expansions extrapeninsulars: a Itlia, amb el Rossell i laCerdanya, al nord dfrica, amb la presa de Melilla per Pere dEstorpiny el 1497 i alatlntic, amb el viatge al 1492 de Cristfol Colom amb el qual els Reis es vanannexionar el Patronat dndies.

Segle XV a la Corona dArag

El segle XV representa un moment de contradiccions en la nostra histria poltica icultural. El territori valenci visqu una poca desplendor tant en lmbit social com enleconmic, i en el cultural, en el qual una srie dautors i textos va justificar lapellatiude Segle dOr.

Tamb van comenar a formar-se elements que donarien lloc a la crisi posterior, com laprdua dels mercats dOrient i la concessi del monopoli del comer a Sevilla amb lesterres conquistades d'Amrica, de manera que els territoris de la Corona dAragquedaren exclosos durant ms de dos segles.

Des del punt de vista cultural, el segle XV marca les darreres manifestacions de lacultura medieval que anticipen el Renaixement.

7


8/72

8


9/72

La societatmedievalestavabasada enunaestructurapiramidal,

liderada per la noblesa ila clerecia, per davall dels reis o el papa, els quals, com ja sabem, mantenien tot unseguit de privilegis. La part inferior de la pirmide estava formada pel poble pla. La crisidaquest model culmin al segle XV, per diversos factors i laparici de la burgesia.

Tamb va sorgir el moviment cultural anomenat Humanisme i simpos la idea delsser hum com a creador i com a entitat capa dinfluir en el seu dest. Al mateixtemps, es proposava la idea dun possible ascens social.

Fou tamb en aquest segle que Valncia assol la seua poca de mxima expansieconmica i es consolid com a centre econmic i cultural de la Mediterrnia, ambconstruccions com les Torres de Serrans, la Llotja o el campanar major de la Seu. Apart, van triomfar autors com ara Ausis March, Joanot Martorell o Jaume Roig.

9


10/72

ANTECEDENTS : ELS POETES ARABIGOVALENCIANS

Els segles d'ocupaci rab deixaren fortes empremtes en el nostre territori,fonamentalment en l'ordenament del territori, l'organitzaci del sistema de reg i laimportaci de certs cultius. Per a ms, cal destacar la seua civilitzaci, molt msdesenvolupada que la dels pobles que els envoltaven, els quals serien qui ensexpulsarien. Del mn rab hi ha dos aspectes que ms ens interessa: d'una bandal'impressionant floriment cultural afavorit per la seua poltica tolerant i per una altra elgran inters pel coneixement de la llengua, provocat per l'atenci que feien al llibresagrat, l'Alcor.

La producci literria que hi va haver al nostre territori, la zona oriental d'Al Andalusconeguda tamb com la Xarquia, s abundosa i molt important. Com ja he dit , un dels

pilars de la cultura rab s la formaci lingstica i com a conseqncia daquesta, laliterria.

Per comenar a parlar dels poetes arabigovalencians cal dir que no pertanyen enpropietat a la nostra histria literria, per s'ha cregut convenient incloure'ls en aquestrecull per dues raons:

1. per la seua temtica, molt arrelada al nostre territori2. perqu es tracta de la manifestaci literria ms important abans de les llenges

romniques.

Tres sn els eixos ms importants de la lrica rab:1. l'amor corts , com mostren els dos primers poemes antologats El viatge de lesmans i Escena damor d'Ibn Khafaja d'Alzira .2. l'exaltaci de la natura , com es pot comprovar en el poema El jard . La seuaprosa i poesia destaca per la seua naturalitat, sensualitat i sofisticaci .3. Altre tema que tamb podem trobar s el plany per la prdua del territori , quepodem apreciar en els poemes d'Al-Russafi de Valncia. Aquest poeta escriuprobablement des de Mlaga, on mor el 1177, canta a la seua terra perduda(Valncia). El mateix tema tamb el t el poema de d'Ibn al-Abbar de Valncia, queplora la prdua com a conseqncia de la definitiva conquesta cristiana i fa un prec alrei de Tunsia perqu els ajude a recuperar-la. s considerat com uns del escriptorsms illustrats del segle VI.Els poetes que he anomenat exerciren una influncia notable sobre la poesia posterior en llengua roman, fonamentalment en els trobadors, ja que la idea d'amor corts estdirectament relacionada amb la lrica rab.


11/72

Ibn Khafaja d AlziraIbn Khafaja (Alzira, 1058-1138) va ser un poeta hispanorab d'esta ciutat de la Taifa deValncia. Va ser un dels ms importants poetes del perode almorvit. Va cultivar unestil manierista amb qu recreava ambients exquisits.Va nixer en poca dels regnes de Taifes i va viure l'poca almorvit. Va estar al servicidel segon governador almorvit de Saragossa.El seu estil va exercir tal influncia en els poetes andalusins posteriors que va ser elmodel de tots ells fins al final del Regne de Granada. Ibn Khafaja va gaudir de la famaen vida i els seus versos van ser reproduts de seguida pels arabfons.Va ser considerat el poeta andalus per excellncia segons Al-Maqqari de Tlemcen(1591-1631) , un dels ms famosos historiadors i compiladors del mn rab.La prosa i poesia d'Ibn khafaja destaca per la seua naturalitat, sensualitat isofistificaci. I a pesar de la seua fama, va triar viure en la seua ciutat natal, sensedeixar-se seduir pels avantatges que hauria pogut obtindre com a poeta de cort.

COMENTARIDEL POEMA

ESCENA DAMOR- IBN KHAFAJA DALZIRA.

Amb llambrecs de gasela

i el coll quin coll ! talment de crvol blanc;els seus llavis rojos com el vi roig ;i les dents ah, les dents! quina bromera.Com el estels,lluents,entrellacen la lluna,d embriaguesa llanguia dins la tnica d or .

La m d amor ens visitar en la nit ,vestit d abraades que l aurora esgarrava.

Ibn Khafaja.L'autor esta descrivint a la seua amada, com si fora una preciosa gasela, utilitzantmetfores com crvol blanc, referint-se al seu coll, donant a entendre que la seua pells molt blanca; o com els seus llavis rojos com el vi roig i les seues dents que sn tanblancs com la bromera(espuma en castell). Descriu la nit davall de les estreles,brillants, vctimes de l'embriaguesa, on el contacte no falta i els abraos tpics delsenamorats no falten, en una nit d'aurora.


12/72

AL - RUSSAFDE VALNCIAAl-Russafi va nixer cap a l'any 1117 en l'actual barri de Russafa, que en aquell moment

era un poble ve a la ciutat de Valncia, rodejat de frondoses hortes i jardins.

Al-Russafi es va sentir des de xicotet atret pel mn de la poesia. Fill de pare sastre, es vatraslladar a Mlaga, centre de la moda en eixa poca, on va triomfar plenament com amodista i com a poeta.La seua categoria va ser reconeguda per grans mecenes que van voler contractar-lo, persempre va mantindre la seua independncia creativa. I tamb el seu amor a la seua terreta,sent seus alguns dels ms bells poemes patritics que s'han dedicat al Regne de la Taifa deValncia .Va morir en 1177 lluny de la terra que li va veure nixer. Per noms fsicament, ja que,segons es conta, va morir mentre escrivia un poema sobre la grandesa valenciana" .

COMENTARIDEL POEMA-Elegia Valenciana

Amics, qu t el desert que sha amerat de perfum?Qu tenen els genets que els caps tomben com borratxos?Sha desfet l almesc pel cam del zfir o s que alg ha dit el nom de Valncia?

Amics, atureu-vos de gust i assacieu-vos la set,la pluja ha de vindre a regar la Russafa i el Pont.s la meua terra i enll, essent un ocellet,vaig emplomar les ales i vaig tindre el meu niu.

No permeta Du que oblide que em sudu adolescent.Enll ens mudvem les robes, precioses de juventut,i ara anem nus dornaments tot i que ella duga flocs.

Ai la llar dels anys primers! Com de lluny enshem quedat! Al pas que ara recorde xop de llgrimes vermelles! Ser la ptria dun infant obliga a estimar -la sempre?Cap terra no hi ha semblant, plena dalmesc i jardins;els rierols, les ribes teixides dor i argent


13/72

que sn flors, tarsides del blanc cam de la nit.Bella com all millor duna vida que fou dola,alegre com linstant tendre de la joventut perduda.Diuen: el parads ens descrius. Jo els conteste:i com preteneu que siga laltre parads denll?.Valncia s la maragda per on corre un riu de perles.s bellssima dama que Du fu jove i eterna.Valncia t matins lluents, pel sol que juga amb el mar i corre per lAlbufera.Els vents arquen les estrelles amb llurs florsi cap dimoni, per por, no sacosta molt prop della.Tot i la separaci que ens fa distants i tan llunyValncia s la perla blanca que em du llum per all on vaig.(...)Com ja sabem una elegia es un poema de lament, que consisteix en lamentar qualsevol cosaque es perd,en aquest poema Al-Russafi dedica esta meravillosa elegia a Russafa i Valncia, lava escriure originariament en rab, el poeta enyorava la terra on va nixer quan es va haver dedesplaar a viure a Mlaga on va treballar de sastre mentre escrivia aquest poema, fa ja mesde 900 anys.

Ibn al- Abbar de ValnciaMuhammad ibn al-Abbar va nixer a Balansiya, l'any 1199.Era un ulema que es va traslladar a Valncia per completar els seus coneixements.Ibn al-Abbar va rebre la millor educaci de son pare i va tenir de mestres a alguns dels

ms importants intellectuals andalusins. Fou ulema, historiador de la vida intellectuald'al-ndalus i literat, poeta i prosista, i aix se li obriren les portes de l'administraci.L'any 1229, Zayyan ibn Mardanixes revolta contra els Almohades i Abu Zayd va haver de fugir amb el seu secretari Ibn al-Abbar a terres cristianes sota la protecci de JaumeI perqu l'ajudara a recuperar Valncia .El mateix any, Ibn al-Abbar torna a terres andalusines.

Ibn al-Abbar escrigu 45 llibres, dels que noms es conserven sis. Tract en la sevaobra diversos camps: Biografies, crtica literria, poesia, teoria religiosa, assaigs.

COMENTARIDEL POEMA

En aquest poema el teme principal s el desterrament que va sofrir Ibn Al-Abbar deValncia, quan Jaume I va ocupar Valncia. El contingut s clar, el poeta vol transmetreel dolor que sent en veure els diferents canvis religiosos i culturals, que es duen a
http://ca.wikipedia.org/wiki/Balansiyahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanixhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanixhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Balansiyahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanixhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanixhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanix


14/72

terme a mans de Jaume I, i els presenta en frases com A les mesquites, ara esglsieso Noms sn que runes els collegis on tothom recitava lAlcora. Transmetentsentiments com la nostlgia de la seua terra, la tristesa per veure els canvis que hi ha ila frustraci de no poder fer res.La metfora que he trobat ha sigut quan parla dels jardins, perqu vol donar a entendreque els carrers ja no hi sn el mateix, la gent ha canviat, etc...Per ltim he de dir que, per a lautor, la prdua de la seua ptria era una motivaci msper a escriure.


15/72

LA POESIA TROBADORESCA. ORGENS La poesia trobadoresca va nixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia

expressada en una llengua romnica ( que desprs parlarem ms), de temticaprofana (lamor corts). Ben aviat, aquesta manifestaci literria es va estendrea Catalunya i al nord dItlia.

Cal fer una diferncia entre els poetes, que escrivien en llat, i els trobadors, queescrivien poesies en occit i, a ms, componien la msica. Les composicions deltrobadors eres difoses pels joglars, amb acompanyament dinstrumentsmusicals.

CARACTERSTIQUES La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear ( la societat

feudal). Reflectia les lluites de lpoca, els seus ideals (lhonor, la guerra..) i laseva religiositat.

poesia culta: poesia artificiosa, textos molt elaborats. poesia lrica: expressi del sentiments de lautor, pel que fa a lamor, a la mort i

a la religi. poesia en llengua occitana : llengua literria comuna acceptada tamb pels

trobadors catalans i pels trobadors del nord dItlia.

LLENGUA DE LA POESIA TROBADORESCA

Les primeres obres potiques dautors catalansutilitzaven el roman provenal o occit (que avuien dia se segueix utilitzant en el sud de l'actualFrana), perqu va ser la primera llenguaromnica que havia desenvolupat un estndardliterari per lexpressi potica. I tamb hi influ laproximitat geogrfica i lingstica entre Occitniai Catalunya.


16/72

ESTIL DE LA POESIA TROBADORESCA. Destaquen dos estils, segons ls del llenguatge i dels recursos retrics:

-El trobar lleu: estil potic senzill i clar.-El trobar clus : estil potic mes retric, ple de paraules de gran dificultat. ELS GNERES TROBADORESCOS

-La can : gnere amors per excellncia. Les seves estrofes o cobles (entre cinci set) expressaven el procs denamorament i fidelitat del trobador vers la dama. Latornada solia presentar el senyal (pseudnim que amagava el nom de la dama). -La dansa i la balada : gneres de temtica amorosa per a ser ballades, amb un

refrany breu, que sanava repetint, cantat pel cor. -Lalba o Lalbada : gnere que expressava amb tristesa el comiat del enamoratsdesprs dhaver passat la nit junts. -La pastorella : dileg amors entre un cavaller i una pastora, ambientat,generalment, al mn rural. -El sirvents : poema de tema moral o poltic que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la stira. -El plany: elogi fnebre en record del senyor o dun amic mort. -La ten o joc partit : debat literari entre trobadors.

ELS TROBADORS CATALANS. La potica dels trobadors, que sorgeix al sud de Frana a finals del segle XI, afectatamb a Catalunya i al nord d'Itlia, conformant una literatura d'una unitat notable, enun moment en qu les diferncies entre el provenal, la llengua de la poesiatrobadoresca, i el catal, eren relativament poc importants. Aquesta situaci perviu fins

Ausis March, tot i que la tradici literria dels trobadors encara s important.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedncia social molt diversa, la informaci queens ha arribat prov dels Canoners que sn documents que constaven de dues parts:en la primera s'explicava la vida del trobador i en la segona,les raons per les quals lhavia escrit.


17/72

.(aix tenim lexemple dun canoner per fora, i per dins.)

Habitualment, no eren els trobadors els que recitaven o cantaven les sevescomposicions, sin que aquesta era una feina encomanada als joglars. El trobador era

l'autor i el joglar l'intrpret.Un nombre redut dels trobadors, una vintena, eren d'origen catal i van n a Cerver deGirona i 31 a Guillem de Bergued.contribur a l'esplendor del corpus potic.S'han rescatat unes 200 composicions, de les quals 120 correspone

CEVER DE GIRONA:Estava vinculat a Jaume I. La seua obra la podem agrupar en: Obra popular, Obraamorosa, Obra religiosa, Obra moral, Obra narrativa i finalment "Els proverbis" que elsdedica als seus fills.

GUILLEM DE BERGUED:s un dels trobadors ms importants. Al llarg de la seuavida va cometre molts delictes, el van empresonar i va fugir i va amagar-se. Durant ladcada dels 80 es torna a trobar documentaci sobre el trobador.La seua obra es pot agrupar en tres cicles de sirventesos:-Contra Pere de Berga-Contra Arnau de Preixens


18/72

-Contra Pon de Mataplana

La resta sn canons, tenons i partiments.

LES TROBAIRITZ

Les trobairitz eren senyores feudals ms o menys riques que crearen i dirigiren les cortsdamor, i sovint, composaren i cantaren elles mateixes una poesia exquisida, acompanyades de

joglars i de joglaresses.

Les trobairitz varen dirigir, sense lleis, les qestions amoroses de les corts i cantaven per algust propi per la bellesa o directaments als seus estimats.

Utilitzaven la seua llengua materna per a escriure i cantar que era loccit (llengua romnica).

El seu comproms era amb lamor i amb la llengua. Entenien que lamor s la substncia de lesrelacions humanes i socials. Mitjanant lamor i la cortesia, intentaren canviar i canviaren,civilitzant-les, les relacions entre dones i homes

El seu treball consistia en que els i les amants en crisis hi acudien perqu una trobadorareconeguda per la seva capacitat mediadora, els ajuds a resoldre-ho. Ella estudiava la situaciconcreta, sospesava els possibles avantatges i inconvenients de la seva intervenci per alsamants i per a ella, i si feia el cas, actuava per resoldre el conflicte o la crisi.

Tres factors hi van ser determinants per a explicar per qu hi va haver trobairitz. Aquets factorssn: Les croades, les lleis d'herncia i el comer.

Les croades:la primera croada va ser un estrepitos fracs i oblig el papa a prohibir que anarenles dones i els xiquets i a procurar que els soldats foren gent ms preparada.Van haver-hi cinccroades ms que van pedre i la reducci tan gran d'homes va ser enorme especialment aOccitnia aleshores les dones van haver de prendre el control dels feus.

El comer i les lleis d'herncia:En Occitnia les lleis d'herncia incloen les dones i no solamentels fill barons, aquestes podien heretar i aix els donava poder poltic. Aquest poder va millorar la situaci de les dones i aquestes pogueren ser una mica ms lliures que en altres llocsd'Europa.Moltes dones lluitaven i desitjaven per poder viure amb llibertat ja que la major llibertatpoltica va propiciar la llibertat artstica i esperon aquestes a escriure poesia, com ho feien elsseus companys barons.


19/72

LA COMTESSA DE DIA

Fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, per de la seva vida se'nsap molt poc.Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat deProvena. I fou esposa de Guillem comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamoradade Raimbaut d'Aurenja.

La seva can "A chantar m'er de so qu'eu no volria" , s l'nica pea trobadoresca d'autoriafemenina la msica de la qual sobreviu intacta

Aix, la idea que l'amor corts expressava un sentiment platnic no s del tot certa, car lescanons de les trobairitz eren ben explcites, com per exemple els poemes de Beatriu de Dia.

POEMA COMENTAT

Ara haur cantar del que no voldria,Tant em lament del que no sc amiga,Doncs l'estimo ms que a qualsevol cosa al mnPer no valen davant ell ni la pietat ni la cortesiaNi la meva bellesa ni el meu valor ni el meu judici,Perqu sc enganyada i tradaCom succeiria si fos poc agraciada.

Em conforto pensant que mai i de cap maneraCometria equvoc cap vs, amic,Sin que us estimo ms del que Segui estimar Valensa,I m'agrada venceros en amor,

Amic meu, perqu sou el millor;Sou orgulls amb mi en les paraules i en les maneres,Mentre que us mostreu amables amb tots.

Em sorprn com cap a mi el vostre cor es mostra dur,

Amic, pel que tinc ra per fer-me mal;No s just en absolut que un altre amor us a part de mi,Sigui el que sigui el que us digui o concedeixi;I recordeu quin va ser l'inici del nostre amor!El Senyor Du no vulguiQue sigui meva la culpa de la separaci.

La noble virtut que habita en el vostre cor I l'alt valor que posseu em intimiden,Doncs no conec dama propera o llunyana,Que, disposada a estimar, no sigui atreta per vs.Per vs, amic, teniu tant judiciQue b heu de conixer la ms perfecta;I recordeu del vostre pacte.

Han ajudar mrit i noblesaI la bellesa i encara ms la sinceritat d'nim,Per aix us envio all on habiteu

Aquesta can, que sigui el meu missatgera;I vull saber, la meva gentil i bell amic,Per qu sou tan altiu i cruel amb mi:No s si per orgull o mala lluna.

Encara vull que us digui el missatger:Per massa orgull molta gent ha patit gran dany.


20/72

Ens trobem davant d'una can de dolor doncs reflecteix l'amor no correspost, el rebuig quepateix la trobairitz per part del seu amor, encara que durant tot el poema, aquest es mant enun to contingut, ja que la trobairitz no volia causar llstima ni autocompassi, sin expressar elseu buit, la seva decepci.

Estem davant d'una can en forma epistolar, mitjanant la qual, la trobairitz es dirigeixdirectament al seu amor. Es compon de cinc cobles de set versos en el que els ltims versos latrobairitz els utilitza per a despedirse del seu amor.La rima de les cinc estrofes seguix elsegent esquema: I aaaabab, II ccccbcb, III ffffbfb, IV ggggbgb i V hhhhbhb, el comiat les duesltimes rimes de l'ltima estrofa: hb.

En el primer vers del poema, s'observa el fet dramtic del qual la "trobairitz" ens faconfidents:"ara haur cantar del que no voldria". I continua la seua declaraci d'amor "doncs l'estimo msque a qualsevol cosa al mn" seguidament, esmenta les qualitats que posseeix com a dama i

que es correspon amb l'arquetip corts: "bellesa, valor i judici" per aquestes qualitats no snsuficient per al seu amor. Moltes vegades les trobairitz, havien de llanar flors sobre la sevapersona per cridar l'atenci.

En la segent estrofa, es dirigeix directament al seu estimat usant una variant de l'estructuratipificada que usaven les trobairitzs: (adjectiu) + vocatiu ("amic" o senyal) + resta de l'oraci. Eladjectiu i el vocatiu no se situa a l'inici de l'oraci, sin al final: "em conforto pensant que mai ide cap manera / comets equvoc cap vs, amic", d'aquesta manera s'excusa de qualsevolerror que possibilits el final de la relaci, i afirma amb rotunditat l'amor que encara segueixsentint. Adems compara el seua amor amb la de dos herois d'una novel la perduda. Utilitza"Tant m'abellis", de manera que amb aquesta comparaci, engrandeix el seu amor i la situacom a dama culta i corts.

En els dos ltims versos d'aquesta estrofa, no dubta expressar amb cert despit cap a ell, eltracte injust que rep d'ell, "orgulls" amb ella i "amable" amb els altres. En els sis versossegents, s'expressa davant quin tipus de dona estem: les que lluiten sense tmer per laderrota, les que lluiten amb totes les seves "armes", per satisfer els seus desitjos.

A la tercera estrofa diu: "el vostre cor es mostra dur", simbolitzant la inaccessibilitat desentiments de l'estimat. "Amic, pel que tinc ra per fer-me mal", aquest vers s un dels pocs onal ludeix explcitament al moment dolors pel qual travessa justificant el seu seu estat anmic.

"no s just en absolut que un altre amor us a part de mi", ja que es declara el fet que ha originatla ruptura dels amants, una tercera persona que allunya a la trobairitz del seu amor.Concloul'estrofa implorant a Du, en una splica que evidencia l'acte mateix de exculpar de qualsevolerror que hagi pogut acabar amb la relaci.

La trobairitz presenta al seu "amic" com un senyor virtus i noble, reconegut, i que causa unefecte d'atracci gaireb irrefrenable a les dones e intenta fer-li recordar al seu estimat, elcomproms al qual van arribar.


21/72

En la propera estrofa, se'ns deixa veure entre lnies, una dona desolada, que no sap aixecar la seva ombra, ja que afirma: "han ajudar mrit i noblesa / i la bellesa i encara ms la sinceritatd'nim", per ella s massa orgullosa per mostrar-se com una dama que s'arrossega i que tpenes d'amors. Els dos versos segents "per aix us envio all on habiteu / aquesta can que

sigui el meu missatgera", aix sabem que efectivament hi ha una correspondncia mitjanant unmissatger.Conclou l'estrofa, adreant-se de nou al seu amor "per qu sou tan altiu i cruel ambmi: / no s si per orgulls o mala lluna ", com apreciem, la trobairitz se'ns mostra ms que maicom una dona ferma, decidida, llanada, que tot i tenir el seu ego esgarrapat per les urpes deldesamor, ella conserva la seva tarann, el seu domini de si mateixa, i no dubta a increpar, adesafiar ia demanar explicacions al que abans, li havia regalat moments de goig.

La "tornada" conclou amb un consell que gaireb sembla una advertncia: "ms encara vullque us digui el missatger: / per massa orgull molta gent ha patit gran mal". per que malgrat tot,decideix enviar un ltim missatge , una nova lli agnica, un nou intent de saltar el "orgull" isalvar el que sembla que est ja apagat.

Comentari del poema.La joia em dna alegria (Comtessa de Dia )

La joia em dna alegria: per aix canto alegrementi no tinc malenconiai tampoc mal pensament.

Car jo s que tant me fafals, hipcrita i trui els seus mots ben poc m'espanten;ans al contrari, m'encanten.

No em mereix cap garantial'adulador maldient,ni pot tenir bonhomiaqui l'assenteix somrient.Qui sn d'aquest tarannsemblen un nvol llunyque els raigs de sol amagai aquesta gent no m'agrada.

Ai gelosos malparlats,envejosos, despistats,


22/72

l'amor ser ma alegriai la vostra malaltia.

Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans delsegle XIII) fou una trobairitz occitana de qui n'han pervingut alguns poemes, per de laseva vida se'n sap molt poc, ja que no sn diversos els personatges histricsdocumentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.Fou filla del Comte Isoard II de Dia, en una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat deProvena. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, toti que sembla que estava enamorada de Raimbaut d'Aurenja.

Aquest poema s una can de felicitat, on sexpressa la felicitat de la trobairitz, i laseua defensa per la seua passi amorosa. s un poema senzill i simple, ja en laprimera estrofa es veu la felicitat que t la trobairitz, La joia em dna alegria i aquesta

alegria, com ella diu, aquest amor no li causa cap preocupaci, el ser infidel, encaraque en aquella poca es comdemnava als infidels. Utilitza una metfora preciosa quancomenta que la gent que parla mal deixe amor sn com els nvols que tapen el sol,com lombra que tapa la felicitatdun amor despreocupat i fort com el Sol. En tot el poemaes dirigix cap als gelosos maldients com la gent que no accepta el seu amor; dient que tota lagent que pense com ells no es honrada i els fa veure en lultima estrofa que ella no dubta ni delalegria ni de la joventut, ja que sn els fruits que pensa assaborir perqu ella s una damaculta, que ama obertament i que no sinfravalora, ella lluita per lamor lliure, un amor carnal quedone felicitat, sense por al que pensen els envejosos.

Aquest tema, el de parlar de lamor carnal, un amor jois i infidel, es molt com en molts del seuspoemes, ja que com he comentat abans, ella estava casada amb un home, per desitjava a unaltre cavaller, quasi tots els poemes que parlen de lamor lliure, on parla dun cavaller o dunamor carnal sense preocupacions, estan basats en eixe cavaller, el seu amor secret.


23/72

Guillem de BerguedGuillem de Bergued (Segle XII) . Trobador i senyor feudal, fill del vescomte de Bergued. Laseua obra conservada consta de trenta-un poemes en occit que seguixen de forma reeixidal'estil trobadoresc provenal. Predominen els sirventesos, plens de sarcasme i crueltat, dedicats

amb malvolena a personalitats destacades de la seua poca, com el vescomte Ramon Folc deCardona, a qui assassina per trador, el bisbe d'Urgell o Pon de Mataplana, que una vegadamort pels sarrans rep un sentit lament del nostre trobador (Consiros cant e planc e plor) . Larelaci de Guillem de Bergued amb el rei Alfons I t moments de lleialtat i altresd'enfrontament tal com es desprn d'algun dels sirventesos (Be m volria om saubes dir) . Lamajoria d'estes poesies seguixen la msica de les canons populars del seu temps. Tamb sautor d'elegants poemes amorosos. Estos versos van ser molt famosos durant l'Edat Mitjana.Guillem de Bergued s un trobador morda i corrosiu que defuig els eufemismes i mostraclarament les seues passions. Els seus versos sn d'una gran expressivitat.Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar si es pot encicles de canons de lloana a determinades dames. En el cas de Guillem de Bergued simpossible fer-ho aix, d'acord amb l'amor, s que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi. Aixpodem parlar de tres cicles de sirventesos:

3 contra Pere de Berga. Ve seu, amb el qual tingu problemes pels lmits de les terres id'altres tipus dels quals es difcil determinar l'origen. Canta la seva dona mentreridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, trador, cornut...:

4 contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnaude Castellb, amic del trobador. Guillem de Bergued fa servir en aquestescomposicions el vocabulari ms cru i obsc de tota la literatura trobadoresca, senseeufemismes ni retrica de cap tipus, sense gaireb ironia sin amb l'insult directe acusael bisbe de violador, tamb l'acusa d'homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure,

ens mostra un odi en qu qualsevol paraula i argumentaci s vlida per acabar amb elbon nom de l'eclesistic, sense que la lgica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l'exposici dels fets no fos suficient, tamb demana a l'arquebisbe de Tarragona queel deposi del seu crrec.

4 contra Pon de Mataplana, personatge d'una famlia de la qual els Bergued depenienper ra de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritriament enl'aspecte fsic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana lidedica un plany que es considera dels ms sincers de la poesia dels trobadors.

La resta de la seva obra la componen diversos sirventesos: contra el rei Alfons I, R. Folch deCardona, etc.; i, a ms, altres composicions com canons, tenons, partiments.Es considera un trobador d'estrofisme fora original, imitat pels trobadors posteriors, i d'undomini important del vers.

Amb motiu de la mort de Pon de Mataplana el 1185, Guillem de Bergued li va dedicar unplany que es considera dels ms sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca.Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgulls Bergued s'acusa i no en tenianecessitat d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu


24/72

dest sigui una mena de parads terrenal molt diferent del concepte de cel ortodox en quMataplana es trobi amb els amics del trobador que ja sn morts i amb aquells heroisinqestionables a l'poca, i sense que faltin unes "dames gentils" perqu la felicitat siguicompleta. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retrica?Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la

seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans haviacausat al seu enemic?

IConsirs cant e planc e plorpel dol qe.m a sasit et presal cor per la mort Mon Marqes,En Pons, lo pros de Mataplana,qi era francs, larcs e cortes,e an totz bos captenimens,e tengatz per un dels melhorsqi fos de San Marti de Torstro...et la terra plana. IILoncs consiriers ab greu dolora laisat e nostre paesses conort, qe no.i a gesEn Pons, lo pros de Mataplana;paians l'an mort, mais Dieu l'a presa sa part, qe.l sera garensdels grans forfatz et dels menorsqe.ls angels li foron auctors,

car mantenc la lei cristiana. IIIMarqes, s'eu dis de vos follor,ni motz vilans ni mal apres,de tot ai mentit e mespresc'anc, pos Dieu basti Mataplana,no.i ac vassal qe tan valges,ni qe tant fos pros ni valensni tan onratz sobre.ls aussors;jas fosso ric vostr'ancesors;e non o dic ges per ufana.

IVMarqes, la vostra desamore la ira qu'e nos dos se mesvolgra ben, se a Dieu plages,ans qu'eissisetz de Mataplana,fos del tot pais per bona fes;qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens

IConsirs canto, planyo i ploropel dolor que m'ha pres i s'ha emparatdel meu cor per la mort de MonMarqus,En Pon, el noble de Mataplana,que era franc, liberal i cortsi amb tots els bons capteniments,i tingut per un dels millorsque hi hagu de S. Mart de Toursa [Lleida] i la terra plana. IIGrans angoixes amb greu dolorha deixat, i el nostre passense consol, car ja no existeixPon el noble de Mataplana:pagans l'han mort, per Du se l'haendutal seu costat i li ser indulgent

dels pecats, grans i petits,perqu els ngels li foren testimonique mantingu la llei cristiana. IIIMarqus, si vaig dir de vs folliesi mots vilans i mal apresos,en tot he mentit i errat,car mai, des que Du bast Mataplana,no hi hagu vassall que tant valgusni que fos tan noble ni tan valent,ni tan honrat sobre els ms elevats,

per molt rics que fossin els vostresavantpassats;i no ho dic gens per ufana. IVMarqus, el vostre desamori la ira que es mesclaren entrenosaltres dos


25/72

car no fui al vostre socorsqe ja no m'en tengra paorsno.us valges de la gent truffana. VE paradis el luoc melhor,lai o.l bon rei de Fransa esprop de Rolan, sai qe l'arm'esde Mon Marqes de Mataplana;e mon joglar de Ripoles,e mon Sabata eisamens,estan ab las domnas gensorssobr'u pali cobert de flors,josta N'Olivier de Lausana.

b voldria, si a Du hagus plagut,que abans que eixssiu de Mataplanas'haguessin convertit en completa paui bona fe;ja que en tinc el cor entristit in'estic adoloritperqu no vaig acudir al vostreauxili;car la por no m'hauria impeditajudar-vos contra la gent enganyosa. VDel parads al millor lloc,all on el bon rei de Frana es trobaprop de Rotll, s que l'nima estde mon Marqus de Mataplana;i el meu joglar del Ripolls

i tamb el meu Sabata junts,sn amb les dames gentils,sobre una catifa coberta de flors,al costat d'Olivier de Lausana.

BERNAT DE VENTADORNBernat de Ventadorn. Es tracta dun popular trobador occit. La data de naixement nos exacta, sestima que va nixer entre 1130-1145 i va morir entre 1190-1200.Daquest autor noms tenim dades ms o menys fiables. El trobador Hug de Sant Circ,assegurava que Bernat era fill dun forner del castell de Ventadorn, a Corres, alLlemos. En un poema satric escrit per un contemporani ms jove, Pire dAlvernha,sindica que era fill dun criat, un soldat o un forner, i la seua mare era criada o fornera.

En el poema juvenil que va escriure Bernat El temps vai i veuen i vire , sevidencia queva aprendre lart de cantar i escriure del seu protector, el vescomte Eble III deVentadorn.En resum, es tracta dun poema tpic i tpic sobre els temes i lestil trobadorescos, per

amb belles referncies a la tradici cultural europea, grega i artrica, i algunes figuresretriques embelleixen i donen plasticitat al conjunt. Sexpressa el sentiment de penade lautor a tEls seus primers poemes varen ser composats per a lesposa del seupatr, Margarida de Turena. Aquesta, que era molt bonica, es meravell de les canonsde Bernat i ambds es varen enamorar. Quan el seu senyor de Ventadorn i laltra gentes varen adonar, Bernat es va veure forat a deixar Ventadorn, per a viatjar a


26/72

Montluon i Tolosa de Llenguadoc, va seguir eventualment Elionor dAquitnia a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet. A ho dedum de les seues composicions.Posteriorment, Bernat torn a Tolosa de Llenguadoc, on Ramon V de Tolosa, el vaacollir; finalment marx a Dordonya, al monestir cistercenc de Dalon, on possiblementva morir.

Respecte a la seua obra, Ventadorn destaca entre els compositors seculars del segleXII per la quantitat de de la seua msica que ha sobreviscut: de 45 poemes, 18 tenen laseua msica intacta, circumstncia que resulta inusual per als trobadors. La seua obradata probablement dentre 1147 i 1180, escrita en occit.Bernat s reconegut per la seua influncia en el desenvolupament de la tradici detrobadors en el nord de Frana, ja que el coneixien b, i les seues melodies van circular extensament i els primers compositors trobadors semblen imitar-lo. La gran majoriadels seus poemes sn amorosos, com es demostra en el poema que us mostrarem a

continuaci. Per a diferencia daltres autors de lpoca, Bernat mostra duna formams personal els seus sentiments. La seua obra no va ser reconeguda fins alromanticisme.Dins de la lrica trobadoresca, Bernat de Ventadorn pertany al trobar lleu, que escaracteritza per un estil senzill, lleuger, directe i de comprensi ms fcil.

POEMA

El poema sanomena Can vei la Lauzeta moverEs tracta dun dels poemes ms famosos de la poesia trobadoresca occitana, perqumostra molts dels tpics temtics i les normes mtriques del gnere, on es mostra eltrobar lleu de Bernat.El poema es pot definir com una CAN DAMOR i a ms un MALDIT COMIAT, on eltrobador est trist per la prdua del favor de la dama, que decideix acomiadar-se detothom i deixar de cantar.En quant a la mtrica, el poema presenta set estrofes de 8 versos octosllabs, ambrima consonant.


27/72

Can vei la Lauzeta mover


28/72

Jaufr RudelJaufr Rudel (1113-1170) fou un trobador occit prncep de Blaia.Va treballar sempre per laNoblesa cantant l'Amor irrealitzable, a l'estimada llunyana.No se'n sap gaireb cosa d'ell abansdel 1125, per se sap que el 1148 particip en la segona creuada en l'expedici de Guillem VId'Angulema i que, potser, va morir a Terra SantaHi ha una llegenda que diu que aquest s'enamor de la comtessa de Trpoli, sense veure-la,per tot el que en sent dir als pelegrins vinguts d'Antioquia. I va fer sobre ella moltes canons,amb belles melodies i paraules simples. I per voluntat de veure-la, va fer-se croat, i vaembarcar i una malaltia el prengu en la nau, i el portaren , com mort, a un hostal de Trpoli. Iho van fer saber a la comtessa i ella an cap al seu costat, al seu llit, i el prengu entre els seusbraos. I ell va saber que era la comtessa i va recuperar l'oda i la respiraci, i va lloar Du

perqu li havia conservat la vida fins a haver-la vista; i aix mor entre els seus braos. I ella elfu enterrar amb gran honor a la casa del Temple; i desprs, aquell mateix dia, es va fer monja,pel dolor que tingu per la mort d'ell.Segons una biografia seva escrita en el segle XIII la dama era Melisenda, filla de Raimon II,comte de Trpoli, un estat cristi de Terra Santa situat a l'actual Lban. Altres afirmen que ladama era la seva mare, Odierna.En teoria, la llegenda diu que tots els poemes del trobador Rudel van dedicats a la comtessaaquesta de Trpoli, a qui mai havia vist. Era el seu amor de llunyD'aquest autor, noms es conserven sis canons d'amor molt naturals i en un llenguatge moltclar sense comparacions ni imatges

POEMAEl ttol daquest poema s Pel maig, que el jorn es tan llarguer.Es el poema ms conegut de Rudel.En ell tracta el lament d'aquest de viure tan lluny de la seua amada, la qual mai ha vista , com

ja he dit abans.Com hem pogut veure, el tema d'aquest poema s l'amor lluny.Tamb podem observar com les paraules o formules lluny i amor de lluny es repeteixendiverses vegades al llarg del poema.Quant a la mtrica, el poema est format per vuit estrofes de set versos, a excepci de l'ltimaestrofa, que est formada per tres versos. Tots els versos sn octosllabs amb rima consonant.

ANSELM TURMEDA BIOGRAFIA


29/72

Anselm Turmeda va nixer a Mallorca cap al 1355 probablement fill d'una famliad'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramtica, lgica i teologia, i ingressa a l'ordre delsfranciscans. Ms tard es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i coneix alseu professor Nicolau Martel, qui li confessa, en privat, que la vertadera religi, l'nica atravs de la qual es pot assolir la salvaci, s la religi musulmana. Colpit per aquestarevelaci, el mallorqu abandona la vida de frare francisc i es trasllada a Tunis, on enalgun moment entre 1384 i 1389 i a travs d'un metge musulm d'origen europeu, esconverteix a l'islamisme. All es casa i sintegra plenament en la societat que el vaacollir, en la qual fu servir un nom rab. La seva conversi es pot entendre com a unexemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana. Durant la seva vida com a musulm, rep diverses cartes de personalitats cristianes comel governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Aviny, i el rei Alfons V el Magnnim,que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat

que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seua illa natal. Ell, per, mai ms es mou de Tunis, on mor en una datadesconeguda desprs de 1423.Escrigu en catal i en rab i curiosament, Anselm Turmeda fou reconegut i admiratper aquests dos mons antagnics i les seues obres foren molt divulgades en les duessocietats desprs de la seua mort; fins i tot sarrib a estendre la idea que finalmentshavia penedit de la seua conversi i que per aix va patir martiri.

Tota la seua obra va ser escrita a Tunis.

En poesia escrigu el Llibre de bons amonestaments probablement la ms coneguda idifosa de les seues composicions, s un conjunt de bons consells i Cobles de la divisidel Regne de Mallorques poema allegric sobre el regne de Mallorca de carcter poltic.

A ms va escriure Llibre de tres . En aquest llibre, Turmeda, utilitza molta varietat derefranys, i intenta divertir els seus lectors.En 1417 va escriure La disputa de lase del que no es conserva cap exemplar encatal: l'edici s feta sobre una traducci francesa. Es tracta duna obra formada per un extens dileg entre fra Anselm i diversos animals, especialment un ase, el qual ambun to irnic i sorneguer va rebatent les idees daquell i intenta demostrar la superioritatdels animals tot ridiculitzant les actuacions humanes.En 1420 va escriure tamb L'obsequi de l'home illustrat per a atacar els partidaris dela Creu. Es una obra en rab i les dues primeres parts sn biogrfiques: a la primeraexplica la seva formaci i la seva conversi a l'islamisme; a la segona, parla sobretot deles obres del sold. La tercera part s la part programtica de l'obra.


30/72

POEMA: ELOGI DELS DINERS

Vulles prendre un bon castic:no faces brega ab hom ricsi tu est pobre e menic;

lo plet perdriesDiners de tort fan veritat,e de jutge fan advocat,savi fan tornar l'home orat,pus que d'ells haja.

Diners fan b, diners fan mal,diners fan l'home infernale fan-lo sant celestialsegons que n'usa

Diners fan bregues e remors,e vituperis e honors,e fan cantar precadorsBeati quorum.

Diners alegren los infantse fan cantar los capellanse los frares carmelitansa les grans festes

Diners magres fan tornar gordse tornen ledesmes los bordssi dirs "jas" a hmens sordstantost se giren.

Diners tornen los malalts sans,moros, jueus e cristiansleixant a Du e tots los santsdiners adoren.

Diners fan vui al mn lo joce fan honor a molt badoc,a qui diu "no" fan-li dir "oc",vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,sils pots haver nols leixs anar;

si molts n'haurs pors tornar Papa de Roma.

Si vols haver b e no danper advocat t Sent "Jo-ha'n".Totes coses per ell se fanen esta vida.

Aquest text est escrit amb una clara intenci didcticaEl tema s com influeixen els diners en la nostra vida, els Diners poden capgirar el mn i qui ent pot fer i desfer al seu gust i al marge de les lleis. Ens poden fer canviar la vida, ens podenajudar o ens poden perjudicar. Per uns quants d'aquests la gent fa de tot, tant si est b commalament. Fan tornar envejs a la persona que no els usa amb precauci.Es tractra dun poema dart menor que consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 sl.labes i 4sl.labes.Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, s de rima lliure


31/72

LA LRICA ENTRE ELS TROBADORS I EL SEGLE DOR

Tots els grans avanos que shavien produt en el camp de la prosa, no tingueren elseu corresponent en el camp de la poesia. All llarg del segle XV la poesia continua amb

la tradici potica iniciada al segle XII i amb la tradici trobadoresca, que afectar elcontingut i la llegua que shi usa. Els nostres poetes es mantindran al marge de la novamanera de fer poesia que sinicia en Europa. Una de les caracterstiques msimportants, ser la manca devoluci de lexpressi potica, pel fet dusar una llenguaforana i per lencarament en laspecte formal que continua amb la rigidesa dels clixstrobadorescos.I sobretot perqu la poesia durant aquest segle continua sent cortesana.Una altra caracterstica important s que, la llengua que trobem en la poesia a poc apoc passar de ser un occit amb catalanismes a ser un catal amb occitanismes. Unaaltra modificaci la trobem en les destinatries de les poesies, que ja no hauran de ser dones casades, sin que podran ser fadrines, vdues... i ja no tindran pseudnim sinque apareixen amb el seu propi nom.Dels autors daquesta poca podem dir que constitueixen el nexe entre la poesiaenterament trobadoresca i la poesia ja plenament nostra que siniciar amb AusisMarch.

El Segle d'Or correspon a un perode histric que comprn prcticament tot elsegle XV i s un fenomen exclusiu de la capital del Tria. Es considera un granmoviment cultural, que comprn totes les cincies de l'poca i aporta les millors obresliterries en valenci escrites en el regne de Valncia. La major part dels gransescriptors d'aquesta poca sn valencians o escriuen en valenci.Desprs de la mort de Mart l'Hum i l'absncia d'un successor directe, seguixen unsanys d'inestabilitat. Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalanss'aconseguixen frenar al triar com a successor Ferran I d'Arag.Els conflictes en els Comtats catalans i en el Regne d'Arag fan que la burgesia fuja deles ciutats al camp o al Regne de Valncia. Barcelona entr en decadncia i al contrarila ciutat de Valncia va crixer fins a aconseguir els 75.000 habitants, per la qual cosaera la segona ciutat ms gran de la pennsula desprs de la Granada nassarita. Lacapital valenciana era el centre econmic, poltic i social de la Corona d'Arag i d'ac elfloriment intellectual que la va convertir en un focus literari d'importncia.

La majoria dels granas escritors daquesta poca eren valencians o escrivien en

valenci. Aquest gran resorgir del Regne de Valncia finalitzar amb el descobrimentdAmrica.Durant el Segle dOr es troben autors tan reconeguts com Ausias March, Joanot

Martorell, Jaume Roig o Sor Isabel de Villena.


32/72

PERE MARCHPere March va ser un poeta medieval que va nixer al 1338 i va morir en una missi en laciutat de Balaguer al 1413. Va lluitar al costat del seu germ Jaume March II , tamb poeta,contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Njera en 1367 pel Prncep Negred Anglaterra. Es va establir a Valncia i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segonmatrimoni va nixer Ausis March, que va ser anomenat pel seu pare fill primognit en el seutestament. L any segent de la mort de Pere March, el seu cos va ser traslladat i soterrat almonestir de Sant Jeroni de Cotalba. Noms ens han arribat dotze dels poemes quecompongu, que sn de temtica diversa: nhi ha dos damorosos i els altres sn de tipusreflexiu i moralitzant, com el fragment antologat en qu reflexiona sobre la mort. Tambcompongu lArns del cavaller , que s una descripci minuciosa de tots els elements queintegraven larmadura dels cavallers i explica les seues virtuts. En les seues poesies breus lareflexi moral s la caractersitica principal encara que no les desenvolupa amb tanta fora ipersonalitat com ho far el seu fill Ausis March.

Anlisi del poemaAL PUNT QUE HOM NAIX COMENA DE MORIR

Al punt que hom naix comena a morir,e, morint, creix, e, creixent, mor tot dia,que un pauc moment no cessa de far via,ne per menjar ne jaser ne dormir,tro per edat mor e descreix a massa,tant que aix vai al terme ordenatab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa.Trop s cert fait que no podem gandir a la greu mort, e que no hi val metgia,fora ne geny, ricat ne senyoria,e trop incert lo jorn que deu venir,com, quan ne on, que tot arns traspassa,e no hi t prou castell, mur ne fossat,e tan lleu pren lo neci col senat,car tots som uns e forjats duna massa.

(...)Oh, vell poirit, e qu pors tu dir,qui et veus nafrat tot jorn de malaltia?Missatge cert s que la mort tenvia,e tu no vols entendre ne-z ausir,mas, com a porc qui jats en la gran bassade fang pudent, tu et bolques en pecat,


33/72

disent, tractant, fasent molt mal baratab lo cor fals e la m trop escassa.(...)Dieus sap per qu lleixa mal hom regir,o foll, o pec, e los bons calumnia,que tal s bo, com no t gran bailia,que s fer e mal, si ho pot aconseguir;e tan humil, quan s monge de Grassa,que s ergulls, quan ha gran dignitat;e tal regeix una granda ciutat,fra millor a porquer de Terrassa.(...)Eu, Peires March, pregui Dieu que la lui plaadonar-me cor e voler esforat,

que-z ab plaser prenda ladversitate sens ergull lo b qui breument passa.

El tema principal daquest poema s la mort igualadora de tots els estaments socials,s a dir, que afecta a tots per igual.

Aix queda constant quan diu: amb tanta llestesa pren al neci com a lhome assenyat,perqu tots som uns i forjats de la mateixa pasta.

Apareixen comparacions com per exemple: com el porc es rebolca en la gran bassade fang pudent, tu et rebolques en el pecatEn aquest poema presenciem la importancia de la religi en aquesta poca ja apareix

Du com lnic coneixedor de la veritat ( Du sap per qu deixa governar lhomedolent )Tamb apareix el jo lric en lltima estrofa quan diu: Jo, Pere March, pregue a Du )Per ltim anomenar una metfora molt bonica que s: el b que passa breument ques lltima frase del poema i es refereix a la vida.

Gilabert de PrixitaPoeta dorigen itali, visqu la major part de la seua vida a Valncia i va morir aGnova el 1405. Fill de Nicolau de Prixita i dElvira Centelles, fou membre duna familiaoriginria de Napols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Siclia.Es conserven vint-i-una poesies seues, totes de temtica amorosa, que segueixen totalment elscnons de la lrica trobadoresca. Aquests poemes es conserven tots alCanoner Vega-Aguil, de la biblioteca de Catalunya. Es pot afirmar que s lautor que ambms fidelitat mantigu aquesta tradici potica, tant en la temtica com en la forma, amb unestil molt ric i un occit ms acurat que el dels seus contemporanis, encara que no exempt decatalanismes.


34/72

Comentari del poemaAmant llanguisc i llanguint passe gran pena

Amant llanguesc e llanguint pas gran pena,

E penant muir e morint vau perdent

Gauig e sola,conquistant marrimen;

E fa-ho midons: com plus vai,plus mestrena

dira crusel fent-me d`ergull semblana.

E mai no el fi per qu em desgus alcir,

Si doncs en dir

que s la millor e pus valent que sia;

e si per o nenguns homs deu morir,

eu siu aicell que s dret que ella m`alcia.

Per mig dels ulls mentre la cremant flama

don ss mon cor en fina amor encs,

que mai no vi causa que aix em plagus

com labeutats daicella qui em desama.

Can vera amor vai frent de sa llana,

No sai conhort li puixa contradir,

don vull grasir

lhonor molt gran que em dna xascun dia,

quan per la res que s pus bella que es mir

mha fait entrar dins lamorosa via.

Dona gentils e de gran excel.lena

T lomeu cor tan fort en son poderque e lsieu coman regira mon voler

e fai de ms segons sa coneixena.

Ab mon cor sui ensems duna acordana

Que anar amar la vull,honrar e car tenir.

Mas acollir

Mos presc no vol;pro si li plaica

que la posqus ab son voler servir,

daltre jamai no la sopleiaria,

!Ah,dona pros,de valor coronada,

Que us faits pel mn a totes gens llausar!:e per qu us plai malvolena mostrar

vas ms,qui sui de la vostra mainada?

Desesperats en la vostra esperana,

De gran tristor faits ma vida finir.

Vs e desir

mestrenyets;lu em combat,lautre em llia,


35/72

!Ah,com val pauc de merc requerir

Lo cor altiu quan damor se desvia!

Sovent mav que assajar demprende

Que sopleiant de merc lenquers;

Mas quan la vei,fa s col basals:

Ab son esguard malciu e em fai reprendeTan que lladoncs sui en major dubtana:

Que remirant sa fa blanxa com llir,

cuit defallir,

e torn com folls e no sai com mestia;

Que enaix em pren un amors desir

Que els cinc senys perd e ma fa se canvia.

Dona ses par, vs me faits mal sofrir

e conquerir

De jorn en jorn ira,dols e feunia;

Mas ges per o no vulla presumir

Dona del mn que mhagus,si em volias un poema de temtica amorosa. En aquest cas el poeta es declara a la seua amada peroaquesta li rebutja. El poeta diu que la seua senyora s la millor i la mes valuosa que exiteix ique cada dia que pasa es troba ms trist i no troba cap consol. El poeta parla en el jo liric per a adrear-se al lector i conseguir que es posse dins del poema(aquest soc jo, no conec, vaig perdent, t el meu cor).

Andreu Febrer Andreu Febrer (1375-1440) grcies a una bona formaci en lescriptura va entrar a laCancelleria Reial i exerc diversos crrecs dimportncia, com escrivent del rei Joan I iposteriorment com a com a cambrer reial de Mart lhum. Gracies a aquest rei va viatjar per Itlia i Frana com a diplomatic, i daquest viatge va portar influencies potiques noves. Febrer es va iniciar a les lletres en lepoca de Joan I i el Consistori de Barcelona, on estava molt demoda lestil dels trobadors, i ell ser un continuador fervent. Ens han arribat dotze poesiesoriginals, totes de temtica amorosa, que probablement foren escrites en la seua joventut iseguint les ms estrictes frmules trobadoresques. Hi trobem tamb el tema recurrent de lamort per amor, com en la balada.

Andreu Febrer s lautor duna traducci de la Divina Comdia de Dant, la primera que es

va fer en una llengua europea, que mostra un alt grau de fidelitat a loriginal.La va tradur

amb una gran exactitud de llengua i metre. Hagu dadaptar lhendecasillab itali al decasllabcatal , amb la diferent posici ritmica que tenen i adaptar els tercets encadenats a la poesiacatalana ja que no existien. El ms remarcable s la llengua que fa servr perqu el va tradur en catal i no en aquell catal aprovenalitzat que feien servir els poetes lrics, com ell mateix, iaix es deu a la voluntat de traduir i perqu van apareixent idees noves a la lrica.Encara quesemble estrany que, tot i haver tradut Dant, la seua poesia original no deixe veure la influnciadaquest autor, hem de tenir en compte que la seua obra potica fou escrita abans del 1400


36/72

mentre que la traducci data del 1429, la qual cosa explicaria que els nous corrents poticsitalians no hi apareguen reflectits.


37/72

LITERATURA al SEGLE XV

Jordi de Sant Jordi

La literatura del segle XV suposa una transici entre la literatura medieval i larenaixentista, excepte a Itlia, si b no tots els pasos evolucionen al mateix temps enl'art i les obres dels autors ms importants del perode poden mostrar moltes

diferncies segons la tradici cultural a qu pertanyin. El segle XV s tamb un seglede transici pel que fa al consum de llibres: l'aparici de la impremta i l'auge de laburgesia augmentaran els llibres i els lectors disponibles i popularitzaran la lectura, fetque accelera la implantaci de les llenges vernacles com a instruments literaris aEuropa en detriment del llat.

A la literatura valenciana del segle XV correspon a l'anomenat segle d'or valenci (per l'origen de la majoria d'autors reeixits). Suposa un perode d'esplendor literria on


38/72

encara predominen els cnons medievals, amb petites influncies del renaixement atravs dels italians. A la lrica, es consolida la poesia dels trobadors i els cantsamorosos, amb figures com Ausis March, mentre en prosa fa fortuna la novellacavalleresca, especialment amb Tirant lo Blanc, considerada una de les primeresnovelles de la modernitat pel retrat hum de l'heroi i la combinaci dels aspectesbllics i amorosos. En el camp de la no ficci, dominen els sermons religiosos.Si tota la tradici potica anterior havia estat ancorada en la tradici trobadoresca,durant el segle XV la nostra poesia trenca definitivament els vincles que mantenia ambla tradici occitana i adopta elements, temtiques i recursos propis, que laindividualitzen, dins de la poesia coetnia. Aquesta tasca ser comenada per Jordi deSant Jordi i completada per Ausis Marc. El segle XV es coneix com el segle dor valenci. Els escriptors valencians ms coneguts sn: Ausis Marc, Jaume Roig,Joanot Martorell, Ros de Corella, Isabel de Villena i Jordi de Sant Jordi.En lmbit poltic i social a lany 1410 Mart lHum havia mort sense descendcia i

sense designar un successor. Tres representants de Catalunya, Valncia i Arag esvan reunir a Casp i van nomenar rei Ferran I dAntequera.La crisi social i poltica dels segles XIV i XV fan que els capitals barcelonins vnen ainvertir a Valncia. Aix Valncia va aconseguir un gran desenvolupament i es vaconvertir en un empori comercial. Des dun punt de vista sociocultural Valncia s elcentre dirradiaci cultural, lalfabetitzaci sestn entre la burgesia i rep un gran impulsamb la difusi de la impremta.La llengua de Ramon Llul, va esdevindre en el model de referncia per als escriptorscultes de la prosa literria del moment. Al segle XV ja shavia produt la fixaci i launificaci definitives de la llengua catalana escrita. La potica trobadoresca escrita en

occit continua fins a la primera meitat del segle XV. Al final del segle XV, a tot Europa, es van intentar dignificar les llenges romniques iper aix calia normativitzar-les.

La majoria daquestes llenges van escriure les seues gramtiques entre els segles XVi XVI.La poesa del segle XV t els seus orgens en autors com:

Andreu Febrer Gilabert de Prixita Pere i Jaume Marc Jordi de Sant Jordi

En prosa laportaci ms interessant s en el terreny de la narrativa de ficci. Els dosgrans monuments de la novella cavalleresca de tots els temps i de la literaturavalenciana sn el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. La novella cavalleresca t latrama ms realista, els sentiments i la ra guanyen protagonisme i la visi del mn sms humanaEl primer llibre imprs en Espanya va ser escrit en valenci i es titula Obres o trobes enlahors de la Verge Maria, a lany 1474.


39/72

JORDI DE SANT JORDI

Jordi de Sant Jordi va nixer a Valncia al final del S. XIV i va morir el 18 de juny de 1424,probablement amb menys de 30 anys. Considerat com un dels autors ms importants de laliteratura catalana abans dAusis March, va viure com un cavaller de la cort dAlfons elMagnnim i aquest va afavorir lesperit emprenedor del poeta. Els documents de lpoca elsituen sempre on es decidia la sort del regne. Aix ens el trobem en viatges a Frana o al frontde missions comercials entre Siclia i Arag. Alfons el Magnnim va reunir al seu voltant els

joves poetes de lpoca i tamb es tenen notcies de la predisposici del rei vers Andreu Febrer i igo Lpez de Mendoza, entre altres.Els fets millor documentats de la seva vida van tindre lloc quan lexpedici del Magnnim aCrsega i Sardenya. El rei li va atorgar durant aquell viatge lalcaidia de la Vall dUix i tamb elva anomenar cavaller. Durant els anys posteriors va viatjar tamb a Siclia i Npols. Enaquesta ltima ciutat va caure pres de lexrcit de Francesco Sforza, experincia que donarlloc al poema Presoner.La contnua presncia dintellectuals i homes de cincia que va viure la cort li va permetre deconixer el Marqus de Santillana, qui va lloar la seva poesia a ms de destacar les sevescapacitats musicals. El Marqus diu de Jordi de Sant Jordi que era cavallero prudente imsico exellente, destacant la compilaci de canons antigues que sn lorigen de laPassin de Amor.Els seus poemes neixen de la reflexi amorosa, per vista sempre des de lideal cavalleresc.Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o Margarida dePrades, vdua de Mart lHum. Riquer i Badia, els estudiosos que ms i millor shan ocupat de

la seva obra, opinen que lxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspuava modernitat, esvan generar, sobretot, per la seva atenci als ritmes i formes clssiques.Es diu que laportaci ms important de Jordi de Sant Jordi sn els estramps , versos senserima agrupats en diverses estrofes, de les quals les tres primeres expressen la idea central i laresta i la tornada es dediquen a lloar la dona estimada i a mostrar-nos-en les virtuts.Lobra que sha conservat fins la data de Jordi de Sant Jordi son divuit poemes:

Aix com son sus lespera los signes, Ajustat vey dAmor tot lo poder, Arahojats, dompnas, que us fau sauber, Daver lo nom e lo dret tall daymia,

Deserts damichs, de bens e de senyor, Dompna, tot jorn vos vau preyan , Enmal poders, enqueres en mal loch, enuig, enemich de jovent, enyorament,

enuig, dol e desir, jus lo front port vostra bella semblana, no masalt domquen tots afars no sia, No pot ren dir ne far que be estia Pus que tan be sabetz de cambiar , Cant vey li temps camgar e nbrunusir Sovint sospir , dona , per vos , de luny Tant es li mals que m fayts soffrir Tots jorns aprench e desaprench ensemps Un cors gentil m a tant enamorat
http://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.13.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.14.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.15.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.16.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.17.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.18.htmhttp://www.rialc.unina.it/164.12.htm


40/72

Presoner

Desert d'amics, de bns e de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot b, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsms,no veig alg que de me s'haja curae soi guardats encls, ferrats e pres,de qu en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res,ara em content de o qui em fai tristura,e los grillons lleugers ara preu msque en lo passat la bella bordadura.Fortuna vei que ha mostrat son voler sus me, volent que en tal punt vengut sia;

per no em cur, pus hai fait mon dever ab tots los bons que em trob en companyia.

Car prenc conhort de com sui presoner

per mon senyor, servint tant com podia,d'armes sobrat e per major poder,no per defaut gens de cavalleria.E prenc conhort quan no puc conquerir haver en res sens que treball no senta,mas d'altra part cuid de tristor morir com vei que el mn del revers se contenta.


41/72


42/72

A continuaci , analitzarem lestructura :

En quant a lestructura de lobra, podra dividir-se en quatre parts i tamb hi ha unatornada apart de les quatre parts.

1. La primera part, seria una xicoteta introducci a lobra, esta part, comprnla primera estrofa. Mostra comportaments caracterstiques dun empresonat,com son: soledat, tristesa, enyorana...etc.

2. La segona part, parla del passat, abans destar encarcerat, per tantlenyorana cobra molt protagonisme. Esta part cont la segona estrofasolament.

3. En la tercera part, inclourem la tercera i la quarta estrofa.En la tercera estrofa el ms destacable seria quan el poeta diu que esta punt de morir de tristesa.En la quarta estrofa, el protagonista indica que ha perdut lesperana amb totel que els mals que sent i penes que patix.

4. En la quarta part, que s lltima a banda de la tornada, lautor ens parlamostrant la esperana que t posada en Deu i en la reialesa, s a dir, en elrei per aconseguir la llibertat i deixar la pres arrere.

En lltim apart, anomenat tornada, Sant Jordi proclama e implora que el sobirno li abandone perqu el sempre ha estat amb ell.

Els recurs lingstics :

Daltra banda, el recurs lingstic ms important del text es la personificaci de laparaula Fortuna, que lautor li posa la inicial en majscula, aix s unacaracterstica de ledat mitjana que representa un personatge allegric.

Anlisi mtrica del poema

El poema consta de cinc estrofes, amb huit versos en cada estrofa. Els versos sndecasllabs.A part, hi ha una conclusi final, que sanomena tornada, que est composta dequatre versos.La rima s consonant i de la manera segent: ABAB


43/72

Relaci amb altres texts , pel lcules , canons ..

Este poema, mant una estreta relaci amb la pellcula Shutter Island, que smolt coneguda, en qu tamb es tracta sobre un home que est en la pres i el seuobjectiu s eixir, en qu sent la soledat, tristesa i falta de llibertat.Tamb li trobe relaci amb la falta de llibertat de la pellcula El xiquet amb elpijama de ratlles


44/72

AUSIS MARCH Ausis March(1397-1459) va nixer a Gandia, fill del tambpoeta Pere March. Desprs de la mort del seu pare,esdevingu el cap de la famlia a Valncia i sembla que el1419 ja havia estat fet cavaller.Es va casar dues vegades, la primera amb Isabel Martorell,germana de lautor del Tirant lo Blanc, que mor al cap detres anys sense donar-li descendncia. Es torn a casar alcap de cinc anys amb Joana Escorna, de la qual no tingutampoc cap fill. S que se li coneixen, grcies als seustestaments, com a mnim cinc fills bastards.

Obra dAusis March Ausis March s lautor, o com a mnim el poeta, ms important de la nostra histrialiterria. Amb ell es trenquen de manera definitiva els vincles amb els antics trobadors iel mn medieval i sentra en la modernitat. Aquest trencament s fonamentalment uncanvi de llengua. March escriu ja tota la seua obra en catal, per encara mantindr elsrecursos trobadorescos pel que fa a la forma- estructura, mtrica, rima...etc.

Amb tot, el tema bsic en la poesa marquiana s lamor, amor que el poeta volespiritual i intel.lectual, per que sovint s bandejat i cau en lamor carnal, i aquestacontradicci- la fina amor i la folla amor- torbar lnim del poeta en una lluita que sermotiu i motor dels seus personalssims versos. Lobra es classifica en quatre blocs :cants damor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.

CANTS DAMOR

Dins dels cants damor trobem diferents cicles marcats pels diversos senyals.1. El cicle de plena de seny est adreat a una dona desconeguda a qui proposatrencar les formes clssiques de lart . March planteja lamor com una lluita entre elsdos aspectes de la naturalesa humana, lesperit i la carn. Per aquest procs implicauna resposta positiva per part de la dona, i labsncia daquesta resposta marca elfracs del poeta.2. Un altre cicle important s el dedicat a una dona anomenada Teresa, per la qual usa

el senyal llir entre cards ; en aquest cicle en qu el poeta proclama una amor total i,davant la possible negativa de la dona, apareix lobsessi per la mort.3. El cicle damor, el poeta ja no sadrea directament a una dona, com el ciclesanteriors, sin que ho fa amb la personificaci de lamor.Uns altres cicles sn els de mon darrer b i el doh, foll amor , que ha fet pensar enuns episodis amorosos del poeta que ja no tindrien per destinatari una dama, sinamics seus.


45/72

CANTS DE MORT

El cants de mort son dedicats al traps de la seua dama, sembla ser que a la segonaesposa, Joana Escorna, i hi trobem tant el plany per la prdua de lamada i el temor dhaver sigut ell la causa de la perdici, com la manifestaci del poder de lamor que

pot arribar ms enll de la mort.CANTS MORALS

Sn unes quantes composicions en qu el to moral s la tnica dominant, s la partms dificultosa de la seua poesia.

CANT ESPIRITUAL

s una llarga oraci formada per 224 versos on lautor sadrea a Du en segonapersona i li demana ajut per a salvar-se, s una de les confessions ms sinceres dun

home que se sap pecador.

EstilEn la poesia dAusis March podem trobar una gran quantitat delements caracterstics.Duna banda les imatges i les comparacions que hi apareixen, preses sobretot delmn mariner, com podem veure en el poema de Veles e vents , format per una llargacomparaci. Anttesis , hiprboles , hiprbatons, expressions colloquials...Per altra banda, Una caracterstica important s la sinceritat: el poema sens presentanu a travs de les seues composicions.

AIX COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA...

Aix com cell qui en lo somni es delitae son delit de foll pensament ve,ne pren a mi, que el temps passat me tlimaginar, que altre b no hi habita.Sentint estar en aguait ma dolor,sabent de cert que en ses mans he de jaure,temps davenir en negun b em pot caure;aquell passat en mi s lo millor.

Del temps present no em trobe amador,mas del passat, que s no res e finit.Daquest pensar me sojorn e em delit,mas, quan lo perd, sesfora ma dolor s com aquell qui s jutjat a morte de llong temps la sap e saconhortae creure el fan que li ser estorta


46/72


47/72


48/72

En fer tot b sadorm vostra perea.Verge no sou perqu Du ne volc casta.

Sol per a vs bast la bona pastaque Du retenc per fer singulars dones:

fetes nha assats molt svies e bones;mas, compliment, dona Teresa el tasta,havent en si tan gran coneiximentque res no el fall que tota no es conega:a lhom devot sa bellesa encega,past dentenents s son enteniment.

Venecians no han lo regimenttan pacific com vostre seny regeixsubtilitats que lentendre us nodreixe del cos bell sens colpa el moviment.Tan gran delit tot hom entenent hae ocupat se troba en vs entendreque lo desig del cos no es pot estendrea lleig voler, ans com a mort est.

Llir entre cards, lo meu poder no fatant que pogus fer corona invisible.Meriu-la vs, car la qui s visibleno es deu posar lla on miracle est.

Aquest poema es de Cants d 'amor , marcat pel cicle del senyal llir entre cards, t unamtrica de versos decasllabs i agrupats en estrofes de huit versos.En aquest poema, Ausis March, fa explcita la seua aposta potica i diu que deixa de bandal'estil dels trobadors com diuen els primers versos (Lleixant a part lestil dels trobadors qui, perescal, trespassen veritat...). Desprs comena a parlar de la seua dona, a la que nombra amb elseny de llir entre cards i encara que utilitza aquest seny, Ausis trenca el preceptetrobadoresc de no dir mai el nom de la destinatria de les composicions i l'anomena com donaTeresa qui es pensa que es Teresa dHxar, una dona casada y amb fills, la personificaci del'ideal femen de Ausis i una de les seves amants.

Ausis March s'allunya dels aspectes fsics de la dona i considera l'amor com unaabsoluta contemplaci, com l'nica possibilitat d'assolir l'amor pur i aix el separa de la restad'hmens (Tot mon parlar, als qui no us hauran vista res no valdr, car fe no hi donaran, e losveents que dins vs no veuran, en creure a mi llur arma ser trista).En aquest cicle fa un pas endavant i descriu l'amor com un culte que el far acostar-se mes aDeu (Sol per a vos basta la bona pasta que Deu retenc per fer singulars dones), el dest del'amant s arribar a no ser ell mateix per estar en la persona estimada, que el desig del cos noes convertisca en un plaer carnal (Que el desig del cos no pot convertir-se en un voler baix).


49/72

Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i el du a una obsessiper la mort, que esdev un tema constant en aquest cicle.

Veles e vents han mos desigs complir ...Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar:mestre i ponent contra dells veig armar;xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullir el mar com la cassola en forn,mudant color e lestat natural,e mostrar voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on sn nudrits e fets,per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votarane prometran molts dons de cera fets,la gran paor traur al llum los secretsque al confs descuberts no seran,e en lo perill no em caureu de lesment,ans votar al Du qui ens ha lligatsde no minvar mes fermes voluntatse que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,perqu amor per mort s anullats,mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo s gels de vostre escs voler que, jo morint, no meta mi en oblit.Sol est pensar me tol del mn delit,car, ns vivint, no creu se pusca fer:

aprs ma mort, damar perdau poder e sia tost en ira convertit.E jo forat daquest mn ser eixit,tot lo meu mal ser vs no veer.

7/30/2019 Antologia completa dels treballs sobre poesia

Antologia completa dels treballs sobre poesia medieval - 21ABCT

Documents

Transcript of Antologia completa dels treballs sobre poesia medieval - 21ABCT