Segle XX: El Modernisme

El corrent literari: El modernisme

Biografies intel·lectuals:

- Miquel Costa Llobera

- Joan Maragall

- Joan Alcover

Comentari dels poemes

- Lo pi de Formentor

- La vaca cega

- La Balanguera

Bibliografia

Moviment cultural a Europa entre finals del segle XIX i XX.

Distanciar-se del passat i mirar cap al futur.

Distingim dues tendències: El regeneracionisme

L’esteticisme

Menyspreu de la societat per considerar-la materialista.

El Modernisme català es va dividir en dues etapes: Des de 1892 fins a 1900. Va ser l’etapa més combativa.

Des de 1900 fins a 1911. Va ser l’etapa més liter{ria i menys ideològica.

L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu.

Va néixer la figura del bohemi: Bohèmia negra

Bohèmia daurada

Autors

Miquel Costa Llobera

Joan Maragall

Joan Alcover

Va néixer a Pollença el 1854

Va ser pressionat a estudiar Dret

Es va fer sacerdot i va rebutjar les seves pròpies composicions.

Va viatjar a Roma i va publicar el seu primer recull: Poesies.

Va publicar un recull de poesia castellana

Va ser premiat amb l’Englantina dels Jocs Florals amb el poema La deixa del geni

Va evolucionar cap a models clàssics: Horacianes.

L’any 1922, mentre predicava, va caure de trona i va morir.

Va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona.

L'any 1884, quan es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona.

L'any 1894 va guanyar l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana.

L'any següent, va publicar el llibre Poesies, editat per L'Avenç.

Va fer amistat amb Unamuno.

Va guanyar el premi Fastenrath pel seu llibre Enllà.

Va morir el 20 de desembre de 1911.

Va néixer a Palma l’any 1854.

L’any 1869 va iniciar la carrera de Dret a Barcelona.

L’any 1893 va passar a ser diputat a les Corts.

Quan va començar a escriure alternava el català i castellà.

L'any 1877 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona pel poema La Creu.

La seva obra poètica s'aplega a Cap al tard(1909).

Va morir a Palma el 26 de febrer de 1926.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

Miquel Costa i Llobera

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera 12A

més poderós que el roure, més verd que el taronger, 12B

conserva de ses fulles l'eterna primavera 12A

i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 12A

que cruixen lo terrer 6b

No guaita per ses fulles la flor enamorada; 12C

no va la fontanella ses ombres a besar; 12D

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada 12C

i li donà per terra l'esquerpa serralada, 12C

per font la immensa mar. 6d

La natura té un paper important

Comparacions superlatives per descriure l’arbre

Es relaciona el pi amb la divinitat

“Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge” (v.21)

Els sentiments de l’autor cap el pi van canviant

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentres pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna,

i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca, 10Aavançant d’esma pel camí de l’aigua, 10-se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10BD’un cop de roc llançat amb massa traça 10Cel vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10Cse li ha posat un tel: la vaca és cega. 10BVe a abeurar-se a la font com ans solia, 10Dmes no amb el ferm posat d’altres vegades 10Cni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10ASes companyes, pels cingles, per les comes, 10Apel silenci dels prats i en la ribera, 10Bfan dringar l’esquellot, mentres pasturen 10El’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10D

Personatge sorprenent

Tractament de la natura d’una forma diferent

L’home desestabilitza la natura

Constant personificació

“amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes” (v. 8 i 9)

“Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tr{gic” (v. 17-19)

La balanguera misteriosa,

com una aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavila

teixint la tela per demà

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera

guaita les ombres de l’avior,

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà

Quan la parella ve de noces

ja veu i compta sos minyons,

veu com devallen a les fosses,

els que ara viuen d’il.lusions.

Els que a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Bellugant l’aspi el fil capdella

i de la pàtria la visió

fa bategar son cor de vella

sota la sarja del gipó.

Dins la profunda nit tranquil.la

destria l’auba que vendrà

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de noviances

amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa qui s’enfila,

de la vellúria qui se’n va,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Joan Alcover

La balanguera misteriosa, 8a

com una aranya d’art subtil, 8b

buida que buida sa filosa, 8a

de nostra vida treu el fil. 8b

Com una parca bé cavila 8c

teixint la tela per demà 8d

la balanguera fila, fila, 8c

la balanguera filarà. 8d

Girant la ullada cap enrera 8e

guaita les ombres de l’avior, 8f

i de la nova primavera 8e

sap on s’amaga la llavor. 8f

Sap que la soca més s’enfila 8c

com més endins pot arrelar 8d

la balanguera fila, fila, 8c

la balanguera filarà 8d

La protagonista és una dona anciana que teixeix en algun racó

Les dues primeres estrofes es centren en treball que realitza la anciana

A la tercera estrofa es destaca una qualitat de la anciana, que és la de predir el futur.

Les dues últimes estrofesvinculen a la balangueraamb la pàtria

L’espai són ambients rurals

http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/costa_i_llobera.htm

http://www.joanducros.net/corpus/Joan%20Maragall.htmlhttp://www.gaudiallgaudi.com/EL004%20Maragall%20a.htm

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069

http://cat.bloctum.com/lauragalvez/2008/03/27/la-vaca-cega/

http://cat.bloctum.com/juanlopez/2008/03/09/la-vaca-cega-joan-maragall/

http://martiipol.wordpress.com/joan-maragall/

Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educació 62. 2009

RIPOLL, J. M; MACIÀ, J; MUÑOZ, A. M. Llengua i literatura. Petjada. Barcelona: 2008.