Aproximant-se a l’impacte de les polítiques d’habitatge en les desigualtats en salut

amb múltiples mètodes

Davide Malmusi, Andrés Peralta, Hugo Vásquezi equip del projecte SOPHIE sobre habitatge

Divendres de Lesseps. Barcelona, 8 de maig 2015

SOPHIE: objectius i estructuraAvaluar l’impacte de les polítiques socials i econòmiques sobre les desigualtats en salut, desenvolupant mètodes innovadors

Equip de SOPHIE sobre habitatge

Agència de Salut Pública de Barcelona: Carme Borrell, Ana Novoa, Davide Malmusi, Laia Palència, Lluís Camprubí, Marc Marí-Dell’Olmo, Andrés Peralta, Hugo Vásquez, Jordi Amat, Maica Rodríguez-Sanz, Roshanak Mehdipanah, Julia WardCàritas Diocesana de Barcelona: Fernando Díaz, Carme Trilla, Mercè Darnell, Teresa BermudezUniversitat Pompeu Fabra: Jordi Bosch

Perquè l’habitatge?

Les millores en les condicions d'habitatge han estat considerades com un factor important rere les millores en salut de la població

Habitatge: la “pota trontollant” de l’Estat de Benestar

Amplis estudis dels efectes en salut de les condicions físiques d’habitatge, però menys sobre les econòmiques i sobre equitat

Molt escassa la literatura al nostre país, on l’habitatge ha agafat rellevància com a qüestió social tant abans com després de l’esclat de la bombolla immobiliària

Habitatge a SOPHIE. Què hem fet?Visió general a Europa

1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees

Focus: Pobresa energètica1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i

equitat en salut2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en

l’habitatge social de BarcelonaFocus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-

experiment” sobre reallotjament2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

Què hem fet?Visió general a Europa

1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees

Focus: Pobresa energètica1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i

equitat en salut2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en

l’habitatge social de BarcelonaFocus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-

experiment” sobre reallotjament2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

Marc conceptual

Ana M Novoa et al. El impacto de la crisis en la relación entre vivienda y salud. Políticas de buenas prácticas para reducir las desigualdades en salud asociadas con las condiciones de vivienda. Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014 Jun;28 Suppl 1:44-50.

http://www.slideshare.net/sophieproject/cuimp-pe-salutaperalta

PUBLIC POLICY APPROACH

PUBLIC POLICY APPROACH POLICYPOLICY

BARRIERS IN ABSENCE OF

POLICIES

BARRIERS IN ABSENCE OF

POLICIES

ACCEPTANCE AND AVAILABILITY

ACCEPTANCE AND AVAILABILITY

POST-RECEIVING INTERVENTION

POST-RECEIVING INTERVENTION

Types: Regulation, Funding, Information

Eligibility criteria

Public resourcesinvested

Upfront costs

Split-incentives

Information for consumer

Social norms

Coping

RECEIVING INTERVENTION

RECEIVING INTERVENTION

CONTEXTSCONTEXTS

INEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONSINEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONS

Revisió realista: polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salutPregunta focal: Com i perquè varien entre grups socials l’accés a rehabilitacions energètiques i els efectes en salut que se’n deriven

Mètode: Lectura de revisions i informes clau, entrevistes a agents implicats > formulació de teories inicials > cerca sistemàtica d’articles (124 full-text, 70 inclosos) i sintesi de la informació.

Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.

Conclusions principals

Els grups socials que pateixen més pobresa energètica (baixos ingressos, llogaters, malalts crònics) poden obtenir més beneficis per a la salut de les rehabilitacions, però experimenten més barreres (costos inicials, split incentives, “invasió del domicili”).

Les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica tendeixen a augmentar aquestes desigualtats, llevat que s'adrecin específicament a fer front a la pobresa energètica o les desigualtats socials, i siguin gratuïtes per als usuaris, dirigides als grups més afectats i adaptades a les seves necessitats.

Revisió realista: polítiques de rehabilitació energètica i equitat en salut

Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.

Què hem fet?Visió general a Europa

1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiques d’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees

Focus: Pobresa energètica1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energètica i

equitat en salut2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per fred en

l’habitatge social de BarcelonaFocus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge 1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-

experiment” sobre reallotjament2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online

Enquestes a usuaris Càritas BCNDisseny inicial

Nou habitatge (programa de lloguer social de

Càritas)

En llista d’espera

Persones ateses prioritzades per ser

reallotjades per estar en condicions

d’infrahabitatge

Enquesta de seguiment (Set-Des 2013)

Enquesta basal(Set-Des 2012)

Entrevista sobre condicions socioeconòmiques i d’habitatge, salut de la persona i d’un dels seus fills

n=300

aprox. 150

aprox. 150

Enquestes a usuaris Càritas BCNEnquesta basal

Persones ateses prioritzades per ser

reallotjades per estar en condicions

d’infrahabitatge

Enquesta basal(Set-Des 2012)

… o amb problemes per pagar hipoteca o lloguer (Servei de Mediació en

Habitatge)

n=175

n=145

Estat de salut (sobretot mental) molt pitjor que la població de Barcelona (fins i tot de la mateixa classe social)

Mala salut mental. Adults

Més de 2 símptomes en l’escala GHQ-12

EAD: Usuaris atesos pels Equips d’Atenció Directa de Càritas. SMH: Usuaris atesos pel Servei de Mediació en Habitatge.CS IV i V: Classes socials manuals (més desafavorides)

Puntuació "anormal" en l’escala global de dificultats de l’SDQ

Mala salut mental. Infants

Enquestes a usuaris Càritas BCNEnquesta basal

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: Treball de camp

Nou habitatge (programa de lloguer social de

Càritas)

En llista d’espera

Enquesta de seguiment (Set-Des 2013)

Total persones seguides: 232 (72% respecte al basal; sense diferències amb persones no seguides)

Persones ateses prioritzades per ser

reallotjades per estar en condicions

d’infrahabitatge

Enquesta basal(Set-Des 2012)

… o amb problemes per pagar hipoteca o lloguer (Servei de Mediació en

Habitatge)

n=175 >> 140

n=145 >> 92

Seguiment

n=92

n=99

n=38

n=3 reallotjades abans d’enquesta basal

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: Objectius

Nou habitatge (programa de lloguer social de

Càritas)

En llista d’espera

Enquesta de seguiment (Set-Des 2013)

Estudiar l’evolució entre 2012 i 2013 de les condicions de vida, d’habitatge i d’estat de salut.

Analitzar si hi ha diferències segons si les persones han estat o no reallotjades per Càritas.

Analitzar els efectes dels canvis de les condicions de vida i habitatge en la salut de les persones entrevistades.

Seguiment

n=92

n=99

n=38

n=3 reallotjades abans d’enquesta basal

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsEvolució socioeconòmica i de l’habitatge- Situació laboral: sense canvis importants (tants troben feina com la perden).- Ingressos: empitjoren en SMH, milloren en EAD (sobretot no reallotjats)- Preocupació per no poder menjar baixa del 77% al 67%- Millora de l’habitatge (tipus, assequibilitat, habitabilitat, barri) principalment en

EAD

Cost de l'habitatge Probabilitat de perdre l 'habitatge

Habitabilitat Amuntegament Nombre de privacions materials

0%

20%

40%

60%

80%

100%Persones que han millorat aspectes de l’habitatge, segons reallotjament

No reallotjades Reallotjades

* p<0,05

* *

*

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsEvolució de l’estat de salut- Molts indicadors milloren, tot i quedar-se en nivells molt pitjors que la població general- Cap diferència significativa en l’evolució de persones reallotjades i no reallotjades

* p<0,05

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Mala salutpercebuda

Mala salutmental

(GHQ-12>2)

Té molt doloro malestar(EuroQol)

Està moltansiós odeprimit

Migranya omal de cap

frequent

Mald'esquenafrequent

Menors: Malasalut mental

(SDQ>16)

Menors:Otitis derepetició

EAD BASAL EAD SEGUIMENT SMH BASAL SMH SEGUIMENT

* *

* *

*

* *

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)

Persones que han mantingut o disminuït els ingressos

Persones que han augmentat els ingressos de la llar

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)

Persones amb igual o pitjor risc de perdre l’habitatge

Persones que perceben menys risc de perdre l’habitatge

Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?Regressió lineal. GHQ (0-36) al seguiment. Ajust: GHQ basal, edat, sexe, país

beta p beta pMillora en relació al basal (ref: igual/pitjor)socioeconòmica general i de l'habitatgeSituació laboral 0,78 -1,46 3,02 0,494Recolzament social 1,09 -1,04 3,21 0,315Ingressos mensuals 2,76 1,04 4,48 0,002 2,11 0,38 3,84 0,017Preocupació per no poder menjar 1,85 -0,04 3,74 0,055 1,74 -0,16 3,63 0,072Tipus d'habitatge 1,43 -0,45 3,31 0,134Problemes per fer front als costos de l'habitatge 2,28 0,42 4,13 0,016Assequibilitat de l'habitatge 1,94 0,24 3,64 0,025Risc de perdre l'habitatge als propers dos anys 3,37 1,67 5,07 0,000 2,84 1,13 4,56 0,001material de l'habitatgeSatisfacció amb l'habitatge 1,50 -0,27 3,27 0,096Nombre de problemes d'habitabilitat 1,87 0,30 3,45 0,020Amuntegament 1,86 -0,16 3,88 0,071Nombre de bens materials 3,51 1,73 5,29 0,000 2,22 0,38 4,06 0,018barriProblemes per dormir pel soroll exterior -0,48 -2,16 1,19 0,570Avaluació del barri com a lloc per viure 2,08 0,15 4,01 0,035La violència no és un problema al barri 1,20 -0,53 2,92 0,173Percepció de seguretat tornant a casa de nit 1,66 -0,20 3,51 0,080

IC 95% IC 95%Model multivariatModels "bivariats"

Enquestes a usuaris Càritas BCNDiscussió

La situació econòmica de les persones entrevistades continuava sent dolenta, amb lleugeres millores. Les condicions d’habitatge milloraven sobretot entre les persones reallotjades per Càritas.

Diversos indicadors de salut han millorat tant en adults com els menors, sense diferències entre les persones reallotjades i la resta.

Una millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatges assequibles i adequats pot derivar en millores de la salut.

La col·laboració amb Càritas ha fet possible l’accés a població vulnerable, tot i les limitacions a l’hora de poder avaluar una intervenció específica en un context amb múltiples condicionants.

http://www.slideshare.net/sophieproject/estudio-pah-hugovasquezaspb

Conclusions (preliminars)

A tota Europa, unes males condicions d’habitatge s’associen a pitjor salut. Aquestes condicions són pitjors als països del Sud i de l’Est, amb menys polítiques d’estat de benestar i d’habitatge.

A Barcelona, la millora de l’aïllament d’edificis poc eficients ha reduït la mortalitat per fred extrem. Cal dissenyar polítiques que facin arribar aquestes intervencions als col·lectius més necessitats.

En el nostre context, les persones en situació d’emergència habitacional presenten nivells altíssims de patiment mental. Les polítiques i intervencions que en millorin la situació econòmica i d’habitatge poden revertir en una millor salut.

sophie-project.eu

@sophieproject

info@sophie-project.eu

Gràcies!

Fotos: Fredi Roig, Alice Sassu, Roberto Malaguti

Reserveu l’agenda!Jornades de conclusions de SOPHIE

a Barcelona1-3 de juliol (UPF, Campus Ciutadella)1: Gènere, crisi, austeritat, immigració

2-3: Mercat de treball(8) d’octubre: Barri i habitatge