COMPRENDRE L’ARTCOMPRENDRE L’ART

2n DE BATXILLERAT2n DE BATXILLERAT

• Sembla que, a la Prehistòria (fins, Sembla que, a la Prehistòria (fins, aproximadament, vuit mil anys abans aproximadament, vuit mil anys abans de Crist), pels primers pobles, l'Art de Crist), pels primers pobles, l'Art era una forma de màgia; aquells era una forma de màgia; aquells caçadors primitius feien als murs de caçadors primitius feien als murs de les seves coves les seves coves pinturespintures de la captura de la captura dels animals: era una preparació del dels animals: era una preparació del que anaven a fer i potser en aquests que anaven a fer i potser en aquests actes ja pensaven que començaven a actes ja pensaven que començaven a atrapar els animals.atrapar els animals.

Cova Remígia (calc d'Obermaier-Porcar). Cova Remígia (calc d'Obermaier-Porcar). • Pels primers reialmes que hi havia a la regió del Pels primers reialmes que hi havia a la regió del

Pròxim Orient (Egipte i Mesopotàmia) (entre el Pròxim Orient (Egipte i Mesopotàmia) (entre el tercer i el primer mil·lenni abans de Crist), l'Art tercer i el primer mil·lenni abans de Crist), l'Art era una eina de propaganda del governant, que era una eina de propaganda del governant, que es presenta sovint com el protegit dels déus.es presenta sovint com el protegit dels déus.

1.1.Què veus?Què veus? Qui hi ha? Què passa? Fan tots el mateix? Tenen Qui hi ha? Què passa? Fan tots el mateix? Tenen

tots la mateixa alçada?tots la mateixa alçada?

2.2. Entens el que veus? Entens el que veus?Un Un esquemaesquema, fent les línies més importants, ens , fent les línies més importants, ens

ajuda a entendre la imatge.ajuda a entendre la imatge.

3. 3. Què representa?Què representa? Per què un és més gran que els altres? Per què Per què un és més gran que els altres? Per què

duu un barret punxegut? Què és la bola de dalt? duu un barret punxegut? Què és la bola de dalt? Què són les línies que li surten, què hi ha al final Què són les línies que li surten, què hi ha al final d’aquestes? Què tenen a les mans?d’aquestes? Què tenen a les mans?

Pensa aquestes coses; a més...Pensa aquestes coses; a més...

4.4. Tingues en compte les següents qüestions:Tingues en compte les següents qüestions: Et fixes en el que veus, ho mires de debò? Te’n Et fixes en el que veus, ho mires de debò? Te’n

recordes d’una cosa, o d’un lloc, quan ja no el recordes d’una cosa, o d’un lloc, quan ja no el tens al davant? Potser, a vegades, alguna cosa, tens al davant? Potser, a vegades, alguna cosa, lloc o persona, nova, et recorda el que ja lloc o persona, nova, et recorda el que ja coneixes? Estàs atent al que t’envolta? Intentes coneixes? Estàs atent al que t’envolta? Intentes comprendre el perquè de les coses? Quan veus comprendre el perquè de les coses? Quan veus una pel·lícula, ¿ho fas per distreure-t o, alguna una pel·lícula, ¿ho fas per distreure-t o, alguna vegada, li busques un sentit amagatvegada, li busques un sentit amagat?.?.

Akenaton oferint al Sol, Museu del Caire (De Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol I, 147.

Guerrer A de RiaceGuerrer A de Riace, Museu de , Museu de Reggio Calabria. Segle V Reggio Calabria. Segle V

abans de C?. A: abans de C?. A: I bronzi de I bronzi de RiaceRiace, 28., 28.

Laocoont i els seus fills atacats Laocoont i els seus fills atacats per les serpsper les serps, Museu Vaticà., Museu Vaticà.• Pels Grecs, l'Art, Pels Grecs, l'Art,

primer, havia de primer, havia de presentar les presentar les

persones tal com persones tal com havien de ser a un havien de ser a un estat idealestat ideal, amb un , amb un gran gran equilibriequilibri, de , de

cos i d’ànim; cos i d’ànim; després, els hi va després, els hi va interessar més interessar més

expressar tots els expressar tots els sentimentssentiments, encara , encara

que siguin que siguin desordenats, i la desordenats, i la

realitat crua, encara realitat crua, encara que no sigui com que no sigui com

d’ideal.d’ideal.

Aqüeducte romà de Tarragona (dit Aqüeducte romà de Tarragona (dit Pont de les Pont de les FerreresFerreres), segle I abans de C.), segle I abans de C.

• Els Romans Els Romans usaven l'Art com usaven l'Art com una eina de una eina de propaganda, per propaganda, per impressionar i fer impressionar i fer veure a la gent veure a la gent que el seu govern que el seu govern era bo: endegaven era bo: endegaven moltes obres moltes obres públiques, com públiques, com aquest aqüeducteaquest aqüeducte; ; prenien elements prenien elements de tots els pobles de tots els pobles que anaven que anaven incorporant a incorporant a l'Imperi, per l'Imperi, per exemple l’arc, que exemple l’arc, que s’havia inventat a s’havia inventat a Mesopotàmia i ells Mesopotàmia i ells no coneixien.no coneixien.

VEURE O MIRARVEURE O MIRAR

• VeureVeure és prendre consciència del és prendre consciència del món exterior amb els ulls món exterior amb els ulls mitjançant la llum. mitjançant la llum.

• MirarMirar és veure amb atenció. és veure amb atenció.

• Aquest ull el duia el faraó Aquest ull el duia el faraó Tutankamon com un símbol del Tutankamon com un símbol del seu poder: fíxa-t que surten dues seu poder: fíxa-t que surten dues línies de l’ull, recordant com una línies de l’ull, recordant com una A, manifestant el camp de la visió.A, manifestant el camp de la visió.

• Els animals de les bandes (un Els animals de les bandes (un voltor i una serp) representen les voltor i una serp) representen les dues parts d'Egiptedues parts d'Egipte

LL'ull d'Atum'ull d'Atum, metall esmaltat, , metall esmaltat, Museu Egipci, El Caire, anys.18 Museu Egipci, El Caire, anys.18

dinastia. A: Ions: dinastia. A: Ions: Egyptian Egyptian MithologyMithology, p. 26., p. 26.

Què hi ha aquí?Què hi ha aquí?

• Poca cosa. Només un got d’aigua, una Poca cosa. Només un got d’aigua, una gerra i alls; però el pintor no s’ho ha gerra i alls; però el pintor no s’ho ha mirat com una cosa que ara és i després mirat com una cosa que ara és i després ja no, sinó per la seva bellesa, a les ja no, sinó per la seva bellesa, a les formes, colors, esclats..formes, colors, esclats..

• Fixa’t amb la transparència de l’aigua, Fixa’t amb la transparència de l’aigua, una cosa ben humil i que no val res.una cosa ben humil i que no val res.

• Els artistes no Els artistes no veuenveuen les coses sinó que les coses sinó que les les mirenmiren o o contemplencontemplen; la seva atenció ; la seva atenció no és pràctica: no serveix per a res; ells no és pràctica: no serveix per a res; ells s’entusiasmen amb el que veuen i els hi s’entusiasmen amb el que veuen i els hi passa i ho expressen en l’objecte artístic.passa i ho expressen en l’objecte artístic.

Chardin: Chardin: Got d'aigua i gerraGot d'aigua i gerra, oli sobre tela, cap el 1760, , oli sobre tela, cap el 1760, Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA) a: Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA) a: Schneider: Schneider: Naturaleza MuertaNaturaleza Muerta, p. 9., p. 9.

LES FORMES D'EXPRESSIÓ ARTÍSTICALES FORMES D'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

.. Aquestes diferents formes de fer l'Art Aquestes diferents formes de fer l'Art han anat canviant en el han anat canviant en el tempstemps:: hi hi ha una gran diferència entre la ha una gran diferència entre la forma de veure el menjar a Holanda, forma de veure el menjar a Holanda, al segle XVII ... al segle XVII ...

1.

Heda, Natura Morta, oli sobre tela, cap el 1650, Rijksmuseum, Amsterdam. ... i la dels Estats Units, al segle

XX.

Oldenburg, Oldenburg, Dues Hamburgueses amb formatgeDues Hamburgueses amb formatge, 1962, cartró pintat, , 1962, cartró pintat, Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes, Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes, The Shock of the The Shock of the New, New, 358.358.

Màscara d'avant-passatMàscara d'avant-passat, Nova Guinea, Museu , Nova Guinea, Museu de l'Home, Paris. A: Huyghee, de l'Home, Paris. A: Huyghee, El Arte y el El Arte y el Hombre, Hombre, Vol. I,96, làmina.Vol. I,96, làmina.

Els estils, la forma amb la que els artistes fan les obres, també ha variat molt segons les èpoques i les cultures: el Laocoont ens presenta, amb la més gran versemblança el sentiment del dolor.

Laocoont i els seus fills atacats per les serps, Museu Vaticà.

En canvi, l’artista de la Polinèsia retrata al seu avantpassat de forma simbòlica i no realista.

A l’Edat Mitja l’artista A l’Edat Mitja l’artista havia de fer el que li havia de fer el que li deia el seu client: era deia el seu client: era només la mà que només la mà que executava la voluntat executava la voluntat de qui li pagava.de qui li pagava.

KRAFFT, Autorretrat, 1493/6, Església de St. Llorenç, Nürenberg. A: Encyclopaedia Universalis, Vol. 13, 366. ¿CARA?, Picasso.

Ara, però, els artistes reconeguts, com Picasso, són

aclamats com a genis.

Avui l'Art és allò més preciós però no sempre ha estat així; Avui l'Art és allò més preciós però no sempre ha estat així; l‘Art Romànic, per exemple, fins arribar al segle XX, l‘Art Romànic, per exemple, fins arribar al segle XX, estava arraconat, quan no era destruït, perquè es creia estava arraconat, quan no era destruït, perquè es creia que no tenia cap que no tenia cap valorvalor..

El Naixement de Crist, pintura sobre fusta provinent de Sagàs (segle XII), Museu de Solsona.

A l’Edat Mitja l'Art es va fer A l’Edat Mitja l'Art es va fer servir com a eina per a servir com a eina per a ensenyar al poble les idees ensenyar al poble les idees religioses: la majoria de la religioses: la majoria de la gent no sabia gent no sabia llegirllegir ni ni escriure i l'Art servia per a escriure i l'Art servia per a presentar, amb una forma presentar, amb una forma entenedora, la doctrina entenedora, la doctrina cristiana.cristiana.

El Naixement de Crist, pintura sobre fusta provinent de Sagàs (segle XII), Museu de Solsona.

Al Renaixement, l'Ésser Humà és el centre i mesura de totes les coses i l'Art ho reflecteix donant una gran importància a la representació de la figura humana.

Mantegna: Mantegna: El Marquès Ludovico Gonzaga i la seva CortEl Marquès Ludovico Gonzaga i la seva Cort, pintat al , pintat al fresc, Càmera dels Esposos, Palau de Màntua (Itàlia), cap el fresc, Càmera dels Esposos, Palau de Màntua (Itàlia), cap el 1465. A: Camesasca: 1465. A: Camesasca: MantegnaMantegna, p. 42., p. 42.

Al Barroc, al món protestant, el guany es converteix en la gran força que mou els grups humans, i l'Art també ho acusa, destacant la riquesa.

Heda, Heda, Natura MortaNatura Morta, oli sobre tela, cap el , oli sobre tela, cap el 1650, Rijksmuseum, Amsterdam.1650, Rijksmuseum, Amsterdam.

..

Els països europeus més Els països europeus més importants ocupen importants ocupen territoris fora d'Europa territoris fora d'Europa que es converteixen en que es converteixen en colònies, explotant-se en colònies, explotant-se en benefici dels europeus les benefici dels europeus les seves riqueses. L'Art seves riqueses. L'Art d'aquests pobles, primitiu d'aquests pobles, primitiu i molt diferent del nostre, i molt diferent del nostre, influiràinfluirà en els artistes en els artistes occidentals.occidentals.

..

Géricault, L'Envejosa, oli sobre tela, cap el 1820,Museu de Belles Arts de Lió (França).

Màscara d'avant-passat, Nova Guinea, Museu de l'Home, Paris. A: Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol. I,96, làmina

Al segle XIX hi ha grans canvis: es vol fer evident l'interior de l'ànima humana i, d'altra part, els artistes volen captar el món científicament

Al segle XX els artistes organitzen Al segle XX els artistes organitzen movimentsmoviments per renovar l'Art, per renovar l'Art, que s'anomenen avantguardes, o també que s'anomenen avantguardes, o també ismes:ismes: Cubisme, Cubisme, Surrealisme, Futurisme...; tenen poca durada i, ben de Surrealisme, Futurisme...; tenen poca durada i, ben de pressa, en ve un de nou que desplaça al que, a determinat pressa, en ve un de nou que desplaça al que, a determinat moment, es tenia per més important.moment, es tenia per més important.

Pollock, Número U, oli i purpurines sobre tela, 1950, Museu d'Art Modern de Nova York. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297.D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen dins; així s'arriba a l'abstracció.