El romanticisme
37
El romanticisme Moviment cultural que aparegué a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i s’extengué per tota Europa al llarg del XIX.
Transcript of El romanticisme
El romanticismeMoviment cultural que aparegué a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i s’extengué per tota
Europa al llarg del XIX.
Un dels seus principals teòrics fou Jean Jaques Rousseau (1712-1778) que, per mitjà dels seus escrits assenyalà la importància del sentiment per sobre de la raó i l’ exaltació del Jo, reflexions que fonamentarien el romanticisme.
Rousseau en 1753, pintura al pastel de
Maurice Quentin de La Tour
Carácterístiques
principals• Oposició al Neoclassicisme ple de normes acadèmiques clàssiques.• Consideració de l’art com a pura creació i no una imitació de la realitat.• Foment de la subjectivitat i fantasia.• Exaltació de l’individuo com a èsser únic.• Exaltació de la natura.• Exaltació del sentiment i el món emotiu.• Exaltació dels valors culturals i nacionals.
Aplicació de la ciència i la tecnologia per a inventar
màquines. Revolució en el transport: ferrocarrils i vaixells de vapor. Sorgeix el proletariat = classe obrera. Moviment del camp a la ciutat, del taller familiar a la
fàbrica. Desenvolupament del capitalisme. Ascensió de la burgesia. Naix la fotografia al principi de segle (1826) i el
cinematògraf cap al final (1895).
Context històric:1. La Revolució Industrial
Data: 4 de juliol de 1776. Fet: Elaboració d’un text polític on es recull
que, Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segreguen del Regne Unit i esdevenen lliures i independents.
Conseqüència: Demostració del poder d’un poble sotmès per un altre quan reacciona i empren una revolució.
2. La Declaració d’Independència dels E.E.U.U
Enorme canvi social: fi de la monarquia absolutista,
desaparició dels privilegis dels nobles i el clero. La burgesia exerceix el control polític i econòmic (sobirania popular).
Redistribució de la riquesa i de la propietat de la terra. Pagament equitatiu d’impostos. Potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans
(Redacció de la Declaració dels Drets De l’Home). Lema: llibertat, igualtat i fraternitat. Nou sistema educatiu per a tots. Accés a la docència
mitjançant concurs públic. Bressol del nacionalisme (intent de crear una nova societat
interessada pels seus orígens, el seu passat històric, els seus mites i llegendes i el seu folklore).
3. La Revolució Francesa
La disciplina més representativa del romanticisme. Recull la idea de llibertat. Refusa els convencionalismes
neoclàssics. Valoració de l’artista i el seu sentir (individualisme). Aquest sentiment tindrà el seu reflex en la exaltació de la natura
que, evidenciarà també la petitesa de l’home. Potenciat pel simbolisme del color i els contrastos de llum.
S’alliberen les formes i els límits excessivament definits. Es valora la irracionalitat: el misticisme, la fantasia,... Temàtiques variades: fets històrics, paisatges, retrats, ... Composicions dinàmiques, amb elements en posicions convulses i
gestos dramàtics. Tècnica principal: oli sobre llenç.
Pintura
Romanticisme
francèsTHÉODORE GÉRICAULT (Rouen
1791 – París 1824)
Al 1811 ingressà a l’Escola de BBAA de París.
Al 1816 viatja a Roma i Florència. Es quedà 1 any.
L’influí especialment Miguel Àngel.
Temes lliures i diversos. Afició pels cavalls.
Darreres obres: sèrie de bojos i maníacs, i litografies.
EUGÈNE DELACROIX(St. Maurice de Charenton 1798 –
París 1863) Al 1816 inicià estudis a l’Escola
de BBAA de París. Géricault fou el seu mestre.
Visitava habitualment el Louvre per a estudiar i copiar als grans pintors.
Al 1825 viatja a Anglaterra per a estudiar al paisatgista John Constable.
Al 1832 viatja a Algèria i Marroc influint-li en els temes exòtics posteriors.
Temes actuals, religiosos, oficials, ...
Auto
retra
t 183
7
Auto
retra
t
OBRES DE THÉODORE GÉRICAULT
“ Oficial de caçadors a la càrrega” (1812)
Museu del Louvre Medalla d’or en el
Saló de París de 1812
“ El rai de la medusa” (1819) 491 x 717 cm Museu del Louvre
Menció honorífica en el Saló de París de 1819 Fet històric: el naufragi d’un vaixell a les costes
africanes (2 de juliol de 1816). D’una tripulació d’uns 150 homes es salvaren 15.
La boja, 1822, oli sobre llenç, 72 × 58 cm, Museu de Belles Arts de Lyon.
El cleptòman (El boig assassí), cap a 1822-1823, oli sobre tela, 61 x 51 cm. Museu de Belles Arts de Gant
OBRES DE EUGÉNE
DELACROIX
“ La massacre de Quios” (1824) 417 x 354 cm
Museu del Louvre Fet històric:
guerra d’independència de Grècia contra els turcs d’aquell mateix any.
“ La barca de Dante” (1822) 189 x 241,5 cm Museu del Louvre
Una de les 1rs obres que li atorgà reconeixement. Tema: Mostra personatges de l’Infern extrets de
l’obra “La Divina Comèdia” de Dante Alighieri
“ La llibertat guiant al poble” (1830) 260 x 325 cm Museu del Louvre
Fet històric: Representa les tres jornades de juliol (27, 28 i 29) on el poble es sublevà contra Carles X, últim rei Borbó a França.
Romanticisme alemany
CASPAR DAVID FRIEDRICH (Greifswald 1774- Dresde 1840)
Nacionalitat sueca. Estudià a la Acadèmia Real
de BBAA de Dinamarca en Copenhage (1794-1798)
Inicialment feia dibuixos a ploma, amb tinta xinesa i aquarel·la. Serà sobre 1807 quan generalitze l’ús de l’oli sobre llenç.
Tema principal: paisatge sublim, solitari, de caire contemplatiu, reflexiu, de quietud. Caràcter al·legòric: l’home es situa en la immensitat de la natura.
A vegades, amb incursió d’elements religiosos: esglésies, creus,...
I, simbolisme polític pels fets circumdants: invasions napoleòniques i posterior restauració.
Auto
retra
t 181
0
Obres
Monjo a la vorera de la mar(1808–1810) 110 x 171,5 cm, oli sobre llenç Berlín, Palacio de Charlottenburg
Obra adquirida pel rei prussià pel seu simbolisme antinapoleònic.
El monjo representa la crisi de la església en aquell moment.
Dona assumada a la finestra, 1822. La model fou la seua esposa, Caroline Bommer.
Caminant sobre una mar de boira, 1818 (any de
casament) 98,4 x 74,8 cm, oli sobre llenç Hamburg, Kunsthalle
Les tres edats o Les edats de la vida h. 1834 72,5 x 94 cm, oli sobre llenç Leipzig, Museu der bildenden Künste
Romanticisme
anglèsJOHN CONSTABLE (East
Bergholt 1776 – Londres 1837)
Al 1799 inicià estudis a la Reial Acadèmia de Londres. Abans, havia sigut autodidacta.
Amb retrats, còpies de clàssics i encàrrecs religiosos ajudava a son pare que el mantenia.
Al 1810 començà a pintar paisatges a l’aire lliure.
Sobretot, paisatges de la seua regió natal de Suffolk.
El reconeixement li arribà tardanament.
Al 1833 impartí classes d’història del paisatge en la Reial Acadèmia.
JOSEPH MALLORD WILLIAM TURNER (Londres 1775 –
Chelsea 1851) Estudià a la Reial Acadèmia
d’Art, sent acceptat als 15 anys.
Interessos primerencs per l’arquitectura.
Gran aquarel·lista. La seua primera obra a l’oli data de 1796.
Al 1802 emprengué viatges per Europa.
Excel·lent paisatgista. Influí en els impressionistes.
Auto
retra
t 179
9
Auto
retra
t h17
99
El carro de fenc (1821)Medalla d’or en el Saló de París de 1824National Gallery, Londres
OBRES DE JOHN CONSTABLE
La catedral de Salisbury, vista des del jardí del palau arzobispal, 1823.
Pluja, vapor i velocitat, (1844).Oli sobre llenç Galeria Nacional de Londres
El temerari remolcat al dic sec, (1839).Oli sobre llenç Galeria Nacional de Londres
OBRES DE JOSEPH MALLORD WILLIAM TURNER
“Pescadors en la mar” (1796), és el seu primer oli.
Alba amb monstres marins, 1845Oli sobre llençGaleria Tate de Londres
WILLIAM BLAKE(Londres, 1757 – Londres, 1827)
Poeta, pintor i gravador. Creador d’una forma de
poesia original, acompanyada de les seues pròpies il·lustracions.
Formació autodidacta i en escola de gravat.
Entrà a estudiar en la Reial Acadèmia però, es revelà contra les directrius excessivament neoclàssiques.
Auto
retra
t
Romanticisme
espanyolFCO. DE GOYA Y LUCIENTES
(Fuendetodos 1746 – Bordeus 1828) Gravador, dibuixant i pintor. Inici llarg de còpies d’estampes devotes
d’estil barroc. Desprès, estudis a l’Acadèmia de dibuix de Saragossa.
Viatja a Itàlia al 1770, agafant apunts en el seu Quadern italià conservat avui en dia en el Museu del Prado.
A l’any següent executa, ja a Saragossa, varios encàrrecs religiosos.
Al 1775 marxa a Madrid per a pintar cartrons per als tapissos de la manufactura reial de St. Bàrbara.
I al 1778 publica una sèrie de gravats a l’aiguafort reproduint quadres de Velázquez.
Arribat el 1780 era considerat el retratista de moda de l’alta burgesia.
A la fi de la dècada, al 1789 és nomenat Pintor de Càmera del Rei.
Però, una malaltia al 1793 va posar fi al treball en la manufactura, no obstant, s’acostà a una pintura més original feta en quadrats d'oxalat (Capritxos i invenció).
La imminent Guerra d’Independència espanyola (1808-1814) origina també la seua sèrie d’estampes “Los desastres de la guerra”; i varios quadres d’història.
Així mateix crea pintures murals en el seu retir a la casa de camp anomenada “la quinta del sordo” (Pintures negres fetes entre 1820 i 1824).
Al 1824 marxa exiliat a Bordeus, on continua pintant i dibuixant, sobretot retrats i gent humil de la zona.
Auto
retra
t 181
5
Obres de GoyaEls cartrons per a tapissos (realitzats entre
1775 i 1792) estan estructurats en 7 sèries però, tenen una temàtica comú: assumptes campestres i de diversió popular.
El para-sol, 1777 La gallina cega, 1789
“Els capritxos”80 gravats en tècnica mixta d’ aiguafort,
aiguatinta i punta seca realitzats entre 1797 i 1798 que representen una sàtira de la societat civil i religiosa espanyola de la època.
Dos quadres propietat de Manuel Godoy, primer ministre de Carlos IV que, causaren un procés inquisitorial a Goya en 1815, del qual, isqué absolt.
“Las majas”
La família de Carlos IV, 1800
El dos i el tres de maig de 1808Quadres d’ història realitzats en 1814 a l’acabar la
Guerra d’Independència Espanyola.
“Els estralls de la guerra”82 gravats realitzats entre 1810 i 1815 que
representen l’horror de la Guerra d’Independència amb gran detallisme i sense perdre crueltat en les escenes.
“Els disbarats o els proverbis”22 gravats en aiguafort, aigua tinta i punta seca
realitzats entre 1815 i 1823 que representen les estampes més enigmàtiques de totes les seues sèries.
Pintures negres14 obres murals pintades a l’oli a les parets
interiors de la seua casa de camp: la Quinta del Sordo.
Menor desenvolupament que la pintura. El seu centre és França. Expressa els desitjos revolucionaris d’aquest país. La escultura neoclàssica va ser dominant (formes estàtiques i
superfícies polides). Reacciona contra el modelat acurat i llis del neoclassicisme. La romàntica tendeix a les superfícies aspres i al gest
grandiloqüent. Plasma el moviment, la llibertat d’expressió i la violència dels
sentiments. Manifestació en monuments patriòtics (fomentant el
sentiment del nacionalisme), retrats (expressió de sentiments) i figures d’animals (per adornar palaus, fonts i edificis públics).
La industrialització comportà l’ús de metalls com el bronze i el ferro.
Escultura
Romanticisme francès
FRANÇOIS RUDE (Dijon 1784 – París 1855)
Estudis a l’Escola d’ Art de Dijon. Al 1809 marxà a Paris. Guanyador de la beca Premi de
Roma en 1812. Desprès de la segona restauració
borbònica es va retirar a Brussel·les on fou baix relleus en palaus.
Tornà a Paris i, al 1833 obtingué l’èxit amb una estàtua de nen que el portà a l’encàrrec de La Marsellesa (alt relleu d’Arc de Triomf).
Treballà amb son pare fins als 55 anys.
“Nen pescador napolità jugant amb
una tortuga”(1833)
“La Marsellesa” o ” La partida dels voluntaris de 1792”(1832-1836)
JEAN-BAPTISTE CARPEAUX (Valenciennes 1827 – Courbevoie 1875)
Escultor i pintor. Deixeble de François Rude. Guanyador de la beca
Premi de Roma en 1854. Viatjà allí i es quedà fins a 1861 on aconseguí ser reconegut com a retratista de la societat.
Gràcies a la seua obra d’ Ugolino aconseguí encàrrecs de Napoleó III i Alexandre Dumas fill.
Treballà a la façana de l’Òpera Garnier de Paris la seua famosa “Danza”.
La seua darrera obra inacabada fou la Font de les Quatre Parts de la Terra ubicada a Paris.
“Ugolino i els seus fills”
(en marbre 1865 - 1867)
“La danza”(1865 - 1869)
FI
ARQUITECTURA, MÚSICA, LITERATURA, L’INICI DE LA FOTOGRAFIA I LA
DANSA ... EN ALTRES PRESENTACIONS.
AUTORA: XELO PIQUERES
