novembre del 2012 n.109 Colla Jove Xiquets de Tarragona — www.collajove.cat

2

ÍNDEX

Equip de redaccióAngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Adrià Calvet, Arnau Curto, Jordina Estopà i Anna Guasch

Col·laboradorsChantal Bertran i Miquel Seró

MaquetacióCinta Olivan

Colla Jove Xiquets de Tarragona.C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 TarragonaTel. 977 235 134 - www.collajove.catL’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Editorial 3

· El Repàs 4· Sant Fèlix, la segona vegada 5· Diada de Festa Major 6· Santa Tecla i La Mercè 7· Concurs 2012 8· La Porra 2012 10· El Vendrell 12· La Canalla 14· La Jove des de la barrera 15· Lo Raconet: Tots forts 16· Apunts tècnics de la revolució castellera 16· 25 anys de mulassers castellers 19· La conquesta del calendari propi 20· L’entrevista a Manel i Carles Enfedaque 22· Què hi dius? 25· Actuacions Colla Jove 2012 26· Les nostres fotos 28· Cuina de festa major 30

3

Disfrutem-ho. Disfrutem-ho perquè és el que ara toca i perquè ens ho hem ben guanyat. Cal saber quan toca assajar, quan toca treballar i quan toca disfrutar allò que hem aconseguit després d’haver-ho estat empaitant insis-tentment.

Encara que tots ho esperàvem, pocs hauríem apostat per un final de temporada tan vibrant com el que ens ha to-cat viure enguany, marcant-nos reptes ambiciosos i acon-seguint pràcticament tot allò que ens hem proposat. Però els èxits no ens han de fer oblidar que no ha estat gens fàcil i que la temporada, si bé ha estat gloriosa, no ha anat evolucionant pels camins que a nosaltres ens hauria agradat des de bon començament. Recordem sinó un co-mençament d’any en què ens crèiem capaços d’arribar a qualsevol lloc, en què crèiem que podíem aconseguir tot allò que desitjàvem potser sense valorar suficientment la dificultat que cada cosa comportava. Ben aviat van arribar els primers compromisos seriosos i les primeres decepcions ens van fer tocar de peus a terra. Ens va costar, i molt, superar els entrebancs, però el realment meritori és que els vàrem saber deixar enrere.

No hem arribat on ho hem fet per allò de caure i aixe-car-nos, ni per treure la casta, ni per orgull ni per amor propi. Això hi ha estat present i, tot i que ho hem sabut aprofitar, no ha estat pas el més determinant. El realment important i el que ens ha fet superar els moments compli-cats han estat les ganes de treballar i de tirar endavant amb constància, compromís i confiança en les nostres pròpies possibilitats. Aquest ha estat el principal dels nostres mèrits i no hi ha més secret que aquest, treballar dur enfilant-nos tocant de peus a terra. Si una cosa ens ha ajudat a triomfar en els darrers anys ha estat saber passar de gaudir fent castells a gaudir amb el treball per poder fer castells importants. Això és el que realment ens ha fet grans.

Finalment aquí estem, disposats a tot i aspirant a tot. Hem arribat molt amunt, molt! Encara que no pas allà on vo-lem arribar. Simplement estem en el camí i, igual que quan pugem una muntanya, cada cop el camí és més costerut, però som conscients que si hem arribat fins aquí és perquè hi estem preparats. Hem aconseguit grans ob-jectius i hem obert encara més portes que ens exigeixen

més esforços. Ens hem posat al nivell de grans colles que segur que no es conformaran en compartir nivell amb nosaltres i hem plantat castells a les principals places i diades de Catalunya i tot plegat no ha fet més que aug-mentar el grau d’exigència cap a la Colla. Cal que tots siguem ben conscients d’on ens hem ficat.

Cadascun de nosaltres té un grau de lligam i de compro-mís, i cadascú a la seva manera manté una bonica història d’amor amb la Colla. Però ja hem vist a les pel·lícules que aquestes relacions perquè tirin endavant cal cuidar-les i anar-les alimentant dia a dia. És l’única manera. Gaudim avui del moment perquè ens ho mereixem i ens l’hem ben guanyat. Demà serà un altre dia i caldrà llevar-se ben d’hora per anar a treballar.

4

a més es va saber acompanyar amb el tercer 9d8 descar-regat i el 3d9f. Per si fos poc, també vam descarregar el pd7f. Cal remarcar que l’últim pilar de 7 folrat descarre-gat data de la diada del Mercadal de Reus... de 1997. Fa dos dies, vaja.

Vam acabar la temporada amb la diada de l’Esperidió on vam descarregar el 3d8, el 4d8 però només vam poder carregar l’inèdit 5d8a lila. Vam tancar l’última diada de l’any amb el pilar de vui... vull dir amb un pd6 que vam descarregar còmodament. Continuo dient que el 4d9fa no estava tan malament i que el teníem prou bé com per tirar-lo a plaça... oi?

Salut i pam, pam, PATAPAM!

Venint tocats d’un Sant Magí amb dues llenyes inespera-des i després d’un cap de setmana gairebé per oblidar on se’ns van resistir els castells de 9, la Jove de Tarragona va plantar cara a Sant Fèlix descarregant la tripleta màgica. Aquest va ser el punt d’inflexió que va permetre encarar el final de la temporada més important d’aquesta gran, immensa i incansable colla.

Després de l’èxit aconseguit a Vilafranca se’ns va avisar que la diada de Guissona no era una diada més al calen-dari. Hi havíem de descarregar el 3d9f. Dit i fet. La diada es va completar amb el 5d8 i el 4d8. Era el tercer castell de 9 que veia la plaça guissonenca.

Per la diada nacional vam tornar a descarregar el 5d8 i el 4d8 però aquest cop vam decidir baixar un pis el 3.

Setembre de màxims

La diada del primer diumenge de festes i la diada de San-ta Tecla es resumeixen en un parell de dades: dos 3d9f, un 4d9f, un 4d8a, un 9d8, un 5d9f carregat, un pd6 i un pd7f carregat. Ho he dit molt ràpid, però bàsicament és perquè més endavant teniu un crònica més extensa de les dues diades.

L’endemà, per la Mercè, vam enllestir la feina amb un 5d8 i un 4d8. I sí, un any més el pilar caminant va arribar a l’ajuntament. El tercer consecutiu.

A Vilanova, on per causa de la pluja vam haver d’actuar a cobert, vam descarregar el 3d8, el 4d8, el 9d7 i el pd6. (és increïble amb quina calma escric això últimament).

Octubre històric, èpica lila i guindilles amb Char-treuse

7 d’octubre, Tarragona. Concurs. Descarreguem un 3d9f molt nerviós a la baixada i un 9d8 d’excel·lència (el pri-mer gamma extra descarregat per la Jove de Tarragona al Concurs de Castells). Ens cau el 5d9f a una passa de fer la segona aleta, però com a colla gran que som a quarta ronda descarreguem el 4d9f.

Fa 18 anys una colla de bojos (tractats amb aquest ad-jectiu per alguns membres d’altres colles) va començar a treballar en un projecte que havia de portar la Colla Jove, que a principis dels 90 havia assolit un nivell de màxims en el món casteller, a l’olimp dels castells. No va ser fins el 14 d’octubre d’aquest 2012 que aquell projecte ano-menat 5d9f va deixar de ser una quimera per esdevenir una realitat. Entre llàgrimes i abraçades, vam aconseguir descarregar una super-catedral de notable execució, que

Arnau Curto

5

16 anys després tornem a fer castells per Sant Fèlix però sembla el mateix dia, i amb un cel tapat la primera an-danada de castellers de la Jove de Tarragona arriba a Vilafranca. Després d’uns primers moments en què no te-níem clar on anàvem, ens vam integrar a l’anada a ofi-ci amb els elements del seguici i les colles de castelleres; una mini cercavila que va servir perquè les nostres gralles fessin una demostració de bona música i que el poble de Vilafranca veiés amb quines ganes i alegria la Colla Jove tornava a participar de la seva festa major.

El primer castell del dia i el més important fins al moment, un pilar de cinc a l’entrada d’ofici, va ser el tret de sortida d’una diada castellera extraordinària, en una plaça ente-sa i agraïda. Feta la feina, el personal va anar a gaudir dels respectius esmorzars programats o no, i vet aquí que en plena degustació del cigaló, arriba la pluja. Amagats sota un tendal tanco els ulls i recordo l’any 1996: entrem a plaça els primers amb pilar caminant. Estem ubicats al costat esquerre mirant a l’Ajuntament. Cel tapat. Entren totes les colles i comença la diada. Moments abans de que ens toqués a nosaltres comença a ploure. Plou molt. Canalla i castellers mullats, amagats per on poden... incer-tesa, dubtes, suspensió? En una reunió a l’Ajuntament es pren la decisió d’esperar, em diuen -Fem totes les colles castells de vuit?-, responc - La Colla Jove de Tarragona ho donarà tot, l’actuació de Sant Felix s’ho mereix, no sé si ho farem però ho intentarem...

Torno a obrir els ulls i encara plou i molt... ja tornem a ser-hi. Amb una reunió a l’Ajuntament es decideix tirar endavant amb l’actuació quan ha parat de ploure, i no fem el pilar d’entrada a plaça. Estem estrets, molt estrets, i això és bona senyal de que som molts; bones sensacions; observo als companys de la colla i veig tranquil·litat en general i moltes ganes. Al balcó hi ha els Administradors que han apostat per nosaltres i que han sofert durant molts dies una dura campanya de crítiques de gent, que es creuen amb la raó absoluta en això tant complicat d’entendre i fer castells. A nosaltres ens han estat pressionant molt o això han intentat, aquests aprenents de tot i savis de no res que ja he comentat.

Comença l’actuació i en la nostra primera ronda demos-trem el respecte que tenim a la plaça. La nostra pinya està tancada i pugen els segons. Anem segons després de que la Colla Vella descarregui el seu castell. Quina sensació més bona, la pinya està ferma i concentrada, descarre-guem el tres de nou amb folre; celebracions i ja tenim el primer al sarró.

En segona ronda tornem a tenir un magnífic gest: els nos-tres segons s’adonen que hi ha castellers de la Vella de Valls que estan sent atesos i es desmunta el nostre castell. Un cop els administradors en avisen de que ja no hi ha atencions a la plaça, hi tornem amb el nostre quatre de nou. Portem molts bons assajos d’aquest castell, avui no podem fallar! I així és, el descarreguem, tenim quasi tota la feina feta... comencen les especulacions sobre què fa-rem de tercera ronda?

Tercera ronda , es desfan les especulacions i el nostre Equip Tècnic pren una decisió encertada: anem pel nostre dotzè cinc de vuit de la present temporada. Es descarre-ga amb canvis al tronc i a la canalla. Jo des de la meva posició de dotzè dau a la banda del dos el miro (ja sé que no ho he de fer) però no me’n vaig poder estar, fabulós!. Acabem amb 3 pilars de cinc que ens fan desempatar amb els Minyons de Terrassa, i au cap a dinar!

Ferran Ventura

SANT FÈLIXLA SEGONA VEGADA

6

Què es pot dir d’un dia com el que vam viure? sentiments, compartir amb tota una gent diversa. Felicitat, somriures, plors, però d’alegria, complicitat… entre nosaltres, les ma-mes…

Però tot comença al matí, quan t’aixeques amb unes pes-sigolles a la panxa, nerviosa per no deixar-te res, per-què els teus ho tinguin tot i, en una diada, que segur que serà llarga, amb nervis, tensió… passi el millor possible…Arriba l’hora de marxar… ho tenim tot: faixes, mocadors, menjar, l’altre menjar per si no tens tanta gana, per picar... siiiiiiiiiiiiiiiiiii, doncs marxem!!!! Però evidentment els nervis et fan sempre deixar alguna cosa a casa… la tranquil·litat.

Aquesta tranquil·litat que ens demana el cap de colla al començar. La tranquil·litat que hauríem de tenir en segons quins moments per poder descarregar castells que sabem fer.

Comencem amb puntualita. Suposo que irlandesa perquè vam descarregar el nostre primer castell a les 12 menys 1 minut tal i com ens va dir el Miquel Seró. Ho tenim tot: un castell ferm i puntual. Comença bé la diada i, com no, les mares juntes fent pinya, compartint els nostres sentiments: el patir, els nervis, l’alegria, cada una a la seva manera, però juntes i fent pinya, la nostra pinya. Què faríem l’una sense l’altra!

Veiem castells, anem a fer cerveseta, aigua, xampú, xer-rem amb la família… enviem whats als amics que no hi són

per compartir com va la diada. Però a la segona ronda, totes allí, com un clan. Ens trobem, ens ajudem, ens donem la maneta, ens estimem i ens necessitem. Què faríem les dues sense les nostres mans juntes i ben apretades... i el més bonic és que cada vegada hi ha més mans juntes.

Quan comença un castell cada una té el seu ritual, però quan acaba totes acabem igual, sobretot avui, abraça-des, contentes i orgulloses de ser mares d’aquesta canalla que tenim, la millor, i que avui ha demostrat que estan a dalt de tot…

Què podem dir del 9 de 8… un castell de germanor, que ens ha donat la colla. I un castell que podem estar orgu-llosos de ser la segona colla que l’ha descarregat. Per mi particularment aquest castell m’ha fet sentir molt bé, per-què ha pujat molta més gent que es mereix estar-hi.

Què podem dir de la tercera ronda? que passet a pas-set ho aconseguirem, però com a mares preguntem: “com està el teu, i la teva… que s’ha fet mal algú?” fins que ens diuen “el Laxu està patxutxo…” i l’alegria es transforma en nervis, patiment, perquè ell podia ser la teva.

Primer de tot, agrair-vos per poder donar-nos l’oportunitat en un dia tan especial a nosaltres, d’escriure la crònica d’aquest dia, tan espectacular, tan important per a la his-tòria de la colla, que de ben segur no serà la millor.

Anna Fort i Laura Pasano

DIADA DE FESTA MAJOR

Te’n pots anar una mica a la merda... (un altre segon)

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres:

Cap on haig d’anar? (un segon)

7

Ens presentàvem a Santa Tecla amb tota la tranquil·litat del món. La feina ja l’havíem fet la passada setmana. Els assajos previs no havien estat gaire intensos (crec que molts encara duien la ressaca de la Diada de Festa Ma-jor!).

Arribàvem a plaça i no podíem ni entrar! Una genta-da de por! Tant per part de membres de la Colla com d’espectadors. Vàrem sortir de 3 de 9, un 3 de 9 molt maco. Seguidament un 4 de 9, potser el millor de la tem-porada i un 4 de 8 amb el pilaret al mig. Per mi, arribava el meu moment! el meu primer pilar de 7 a terços. Com ja sabeu, només el vàrem carregar, la mala llet em va durar gairebé tota la processó! Però l’havíem de descarregar per fer un pas més pel Concurs. Bé, què dir, la processó molt llarga com cada any, sort en vam tenir del Gorka, el nostre showman lila i com no dels Chartreussos i les cer-vesetes tradicionals. A mitja processó ja m’havia passat el mal humor, no sé per què...

L’endemà era La Diada de la Mercè, la gent em dema-nava si faríem el pilar de 7, “que farem el pilar de 7?” “Que farem el pilar de 7?” Doncs NO! No va poder ser, la Montse treballava! PAM! Potser hauríem de replantejar-nos aquests aspectes si volem pujar més amunt, amb tanta gent que som a la Colla no podríem trobar un lloc de tre-ball amb el que es pogués combinar castells amb jornada laboral? Seguidament vàrem fer un 5 de 8 ressacós i un 4 de 8. Jo estava relaxat fent cervesetes i gaudint de la jornada. Després va venir el pilar caminant, un pilar de terra endins arribant a l’Ajuntament!

Crec que vàrem fer una Santa Tecla i una Diada de la Mer-cè en clau de Concurs. Tant la tècnica com la Colla teníem el cap a la Plaça de Braus tot esperant poder treure’ns la nostra espineta!

Miki

SANTA TECLA I LA MERCÈ

8

Això és el que es van trobar aquells qui el dia 29 de setem-bre de 1932 van obrir el Diari de Tarragona per la pàgina 4. A més a més, a dalt i a l’esquerra de la pàgina, allà on dicten els cànons periodístics que hi ha d’anar la notícia principal, s’hi podia llegir el següent:

“És tan grandiós l’entusiasme que regna a la ciutat i en tots els pobles de rodalia per al vinent Concurs casteller del proper diumenge, que la missió organitzadora, tot pre-veient allò que ha de passar, ha cregut convenient, per tal de donar major estròmbid a aquell entusiasme i aquella expectació, ampliar la festa del Concurs i convertir-la així en una diada castellera triomfal, que ofereixi digne marc a la grandiosa gesta que assolirà diumenge l’art casteller de les terres tarragonines.”

Amb aquestes paraules, i sota el titular “Del vinent Con-curs de Castells”, s’informava als lectors de la que estava cridada a ser la gran jornada del fet casteller d’aquestes terres. Era la gran expectativa per veure les millors colles del moment (Colla Vella i Nova de Valls, Mirons, Cane-les i Nens del Vendrell, Colla Vella i Nova de Tarrago-na...) aixecant les seves construccions al mig de la Plaça de Braus tarragonina, sota l’atenta mirada de Pau Casals, president del jurat d’aquella primera edició del Concurs de Castells de Tarragona.

Ara, 80 anys després, la història es repeteix. Idèntic esce-nari i idèntic esperit, però amb totes les variables adapta-des als temps que corren i a un món casteller que viu el seu millor moment sota el paraigües de la UNESCO.

Ho confirmen els 280 periodistes d’arreu del món acredi-tats i una repercussió econòmica a la ciutat de més de 3 milions d’euros. Fruit d’això, l’endemà, els castells eren presents a les pàgines de diaris com el The Guardian, el Daily Mail, l’NBC News i fins i tot el Herald Sun australià. I per acabar-ho d’adobar, si algú aconsegueix sintonitzar la televisió nacional xinesa durant la celebració de l’any nou (un dels moments més importants de l’any a la Xina), hi podrà veure un reportatge sobre el fet casteller centrat en Tarragona i el seu concurs.

Del que va passar dins la plaça, poca cosa podria afegir-hi que ja no sabéssiu. Parlar de rondes, puntuacions i clas-sificacions seria lògic si fós el dia 7 a la tarda, però ara, de ben segur que ja tothom ho ha vist i revist unes quantes vegades, i que jo hi passi revista, un mes després, crec que ja no té gaire sentit.

El que és un fet irrefutable, però, és que les colles han i hem respost com l’ocasió ho requeria. El Concurs més mediàtic de la història, ha estat també el millor concurs

CONCURS 2012A peu de pàgina i ocupant les cinc columnes, “Uralita Drena, tuberías sanitarias” anunciava els seu telèfon (el 773) als que volguessin disposar dels seus serveis. Una mica més amunt, veiem que el Club Gimnàstic – Sant Andreu del campionat de segona categoria preferent de futbol del grup Llobregat es jugarà diumenge vinent. Si mirem encara una mica més amunt, s’informa de la propera obertura del curs a la “Academia de corte y confección Sistema Martí”, a càrrec de la professora Concepción Teixell Aviá, al carrer Méndez Nuñez número 10.

9

de la història, castellerament parlant. Per primer cop, fins a 5 colles hi han aconseguit fer castells de l’anomenada “gamma extra”, i també per primer cop, hi hem vist desca-rregats el 2d8 i el 4d9 sense folre. Tot plegat afegit a una jornada de dissabte que mostrava fins a cinc 2d8f i tres 3d8. Tot plegat, la millor analítica per demostrar l’estat de salut actual del fet casteller.

I és amb la suma de totes aquestes peces que es fa pos-sible aquesta 24a edició del Concurs, que passarà a la història com la primera que aconsegueix encabir-hi fins a 32 colles en una doble jornada castellera que sembla que encara no aconsegueix saciar la set del món casteller, i ja es parla de futures edicions amb un Concurs de Castells de 4 jornades i amb 60 colles. Queden assignatures pendents com ara el repartiment i venda d’entrades i la poca afluèn-cia de públic a la jornada de dissabte. Queden, també, dos anys per treballar-hi. De ben segur que Tarragona tornarà a somriure.

Per cert, en aquell primer Concurs de Castells de Tarra-gona de l’any 1932, s’emportava el premi la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb un total de 109 punts. Hi van fer un 3d7, un 3d7 per sota, un intent de 2d7 que més tard aconseguirien descarregar, un 5d7 i un pilar de 5.

Albert Mercadé

Pareu-lo que la mida és bona! (tècnic)

Apreteu-me de la dreta… o afluixeu-me de l’esquerra…

(segon)

FRASES CÈLEBRES i d’altres perles castelleres:

Pensem amb els peus!

Quiets aquí baix! (un de dalt)

De la banda del lavabo... apreteu collons!

10

Ja fa dos anys, al concurs del 2010, vam realitzar un anàlisi dels resultats que tots els companys i companyes de la colla (o de fora) havíem pronosticat en la porra que tradicionalment acompanya els assajos dels dies previs a l’espectacle casteller més gran del món. Des de l’equip de redacció de L’EspEridió hem cregut que l’experiència va ser prou bona i hem decidit tornar a agafar butlleta a butlleta per treure alguna altra conclusió a banda de qui és el guanyador o guanyadora de la porra.

Efectivament, la porra de L’EspEridió pot servir per a quel-com més que algú de la colla s’embutxaqui els prop de 130 euros que normalment s’arrepleguen de pot. Com ens veiem nosaltres? Com veiem les altres colles? Com veiem la nostra eterna rival? Ens deixem portar per les emocions o som més aviat prudents?

Per fer-ho més difícil

Però, abans que res, cal fer un breu comentari sobre el mètode que hem adaptat per fer la porra. Fa dos anys, vam incloure una novetat que enguany hem mantingut: a banda d’haver d’encertar els cinc primers llocs i l’últim, calia encertar l’antepenúltim. El motiu era ben clar; fer més difícil encertar la porra. Es volia evitar que fer un ple a la porra i encertar tots els resultats resultés massa senzill i que el premi s’hagués de repartir entre varis en-certants i que aquest quedés diluït. Efectivament, donar

quatre premis de 30 euros llueix ben poc. En canvi, un premi de 130 euros és prou digne. A més a més, encer-tar l’últim podia resultar massa fàcil, ja que era difícil que aquesta posició no l’acabés ocupant una de les dues colles de la ciutat que tots coneixem. Així, vam afegir el repte d’haver d’encertar la colla que quedaria última de les classificades per mèrits propis en el rànking.

Fa dos anys, el resultat va ser l’esperat. Ningú va fer el ple amb set encerts, només un company va encertar sis resultats (i es va endur el premi) i només un altre com-pany en va encertar cinc. I enguany el resultat ha estat similar, encara que tots hem afinat una mica més. Aquest cop sí que hi hagut un encertant de set resultats. Però la situació ja no és la mateixa, el nou format del concurs amb més colles, participant en dies diferents, fa que la diferència amb les dues colles de la ciutat abans esmen-tades ja no sigui tanta i, de fet, els resultats confirmen el que estem dient, no han quedat les dues últimes, com

venia sent habitual. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han quedat en la posició vint-i-tres, amb nou colles per darrera seu. Tot plegat, i per a properes edicions, ens fa plantejar si continua tenint sentit haver d’encertar el lloc antepenúltim o hem d’introduir alguna altra variable. Però d’això ja en parlarem d’aquí a dos anys, ara sols calia plantejar el fet.

Passem ja a fer un breu anàlisi dels resultats. I comencem per l’escrutini. Enguany s’han presentat 125 butlletes. En el gràfic circular següent es poden veure els resultats, per nombre d’encerts, encertants i percentatge. Així, fins a quatre companys no van encertar cap resultat, és a dir, un 3% de les porres presentades. Nou encertants d’un resultat, que pressuposen un 7%, trenta-dos encertants de dos resultats, el 26%; cinquanta-quatre encertants de tres resultats, el 44%; divuit encertants de quatre, el 14%; quatre encertants de 5, el 3%, tres encertants de sis, el 2%, i un únic encertant dels set resultats, l’1%.

Nombre d’encerts, d’encertants i percentatge

Com podem veure, massa no vam afinar. Si sumem els encertants de 3, 2, 1 o cap resultat ens surt un percentat-ge del 80% de porres que no van encertar ni la meitat dels resultats. I hem de tenir en compte que, enguany, els resultats donaven més probabilitats d’encertar. Així és, l’empat entre les dues colles de Valls en els llocs segon i tercer ha fet que es donessin per bons els resultats que posessin en segona o tercera posició qualsevol de les dues colles. I per la part de baix ha passat el mateix.

LA PORRA 2012

set encerts: 1 (3%)

sis:3

(2%)cinc:

4 (3%)

quatre encerts: 18 (14%)

tres encerts: 54 (44%)

dos encerts: 32 (26%)

un encert: 9 (7%)

zero:4

(3%)

Ens plantegem si continua tenint sentit haver d’encertar

el lloc antepenúltim o hem d’introduir una altra variable

11

LeS COLòNieSL’empat entre els Tirallongues de Manresa i els Xiquets del Serrallo en les posicions penúltima i antepenúltima ha fet que es donés per bo haver posat qualsevol de les dues colles en la posició antepenúltima. Tot i així els resultats són els que hem vist.

Però, hi ha alguna explicació a tant desencert? Bé, en po-dem trobar moltes, però bàsicament dues són les causes que ens fan errar. En primer lloc, que ens traeix el cor i les ganes i tots pensàvem que nosaltres, la Jove, quedaríem millor que no vam quedar. Però això ja ho veurem amb més detall més endavant. L’altre motiu és el mateix que va provocar, fa dos anys, nombrosos desencerts. Igual que fa dos anys, la immensa majoria hem apostat que en darrer lloc quedarien els Xiquets del Serrallo. Les seves darreres actuacions havien situat aquesta colla com a fer-

ma candidata a ser l’última. No va ser així (el mateix que fa dos anys) i ens trobem que a excepció de cinc butlletes que van apostar que els últims serien els Tirallongues de Manresa, dues que van apostar pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, una pels Castellers de Barcelona, una pels Castellers del Poble Sec i una pels Margeners de Guissona (la porra guanyadora), la resta, tots vam apos-tar pels Xiquets del Serrallo. És a dir, un error que es va repetir en 115 de les 125 butlletes presentades.

Passem al següent punt que ens servirà per analitzar el segon motiu de tantes errades. Com vam pronosticar que

quedaríem la Jove al Concurs? Majoritàriament es va apostar que quedaríem millor que no pas vam quedar. En part, és de suposar perquè ens ho deia el cor i en part els bons resultats que ja havíem aconseguit i els ren-diments dels assajos feien preveure que aconseguiríem

millor resultat. Però, com ja sabem, no va ser així, les altres colles també juguen i les dues de Valls van com-pletar una bona actuació (de fet la mateixa que volíem fer nosaltres) i, per nosaltres, no va ser el dia del cinc de nou. Com podem veure en el gràfic següent, només onze butlletes van pronosticar el resultat correcte. Entre les que es troba la butlleta de l’únic encertant al ple, el Jordi Grau. La resta de butlletes no la van encertar. Vuitanta porres van apostar que quedaríem en tercera posició. Trenta-dues butlletes van apostar per la segona posició. Com ja va passar fa dos anys, també hi ha ha-gut una butlleta que ha pronosticat que quedaríem pri-mers i guanyaríem el concurs. En aquest cas, qui ha fet la demostració d’optimisme desmesurat i confiança cega en la colla ha estat la Mercè Salla. En canvi, el Xavier Altès ha fet una demostració de seny, prudència i humi-litat pronosticant que quedaríem en cinquena posició.

Els matalassers quasi no surten a la porra

Podríem analitzar moltes més dades, però l’únic que fa-rem per acabar és veure com veiem l’altra colla de la ciutat que té el local al carrer Santa Anna. Com era de preveure, no han sortit a la majoria de butlletes (con-tràriament al que va succeir fa dos anys). Han estat pro-nosticats en vint-i-una butlletes. En dinou es va apostar que quedarien en cinquena posició, en una butlleta es va pronosticar que quedarien en la quarta i en una al-tra es va pronosticar que quedarien en antepenúltima posició. És de suposar que en aquest darrer cas qui va fer l’aposta (de qui no direm el nom pel que pugui ser) també el van trair les ganes, el cor i els seus sentiments envers els matalassers.

I això és tot. Per finalitzar cal fer especial referència al guanyador de la porra que ha demostrat tenir molta vi-sió i a qui felicitem especialment. Enguany, el Jordi Grau ha guanyat la porra amb un ple de set encerts. Però fa dos anys, si bé no va guanyar, va ser l’únic encertant de cinc resultats. I recordem que qui la va guanyar, el Joan Olivan, ho va fer amb l’encert de sis resultats i no hi va haver cap encertant de set. Això no és tan sols sort. Un cop més enhorabona.

5a posició: 1 (1%)

4a posició:11 (9%)

3a posició: 80 (63%)

2a posició: 32 (26%)

1a posició: 1 (1%)

Pronòstics per a la CJXT

El Jordi Grau ha guanyat la porra amb un ple de set encerts

i fa dos anys va ser l’únic encertant de cinc resultats

12

EL VENDRELL

el primer 5 de 9 amb folre descarregat de la història està documentat que va ser per les fires de Santa Úrsula de 1883. Un paràgraf extret del setmanari el eco de Valls referent a aquesta diada ens diu: ”Toda la semana los agentes de las dos Colles habian recorrido los pueblos de la costa en los partidos de Vendrell y Tarragona, para tener asegurada la existencia de los mejores castellers”. era la campanya del moment per descarregar el primer 5 de 9 amb folre de la història. A més a més és curiós que les dues ciutats que cita expressament, a les que calia anar a buscar els millors castellers, són les protagonistes de l’actuació d’aquest article.

13

En el Concurs de Castells de l’any 1994, la Colla Jove Xiquets de Tarragona feia el primer intent del segle XX d’aquesta mastodòntica construcció, era el mateix any en què la Colla havia descarregat el primer castell de 9. Concretament un 3 de 9 amb folre per Sant Magí i sols feia un any, des de la Santa Tecla de 1993, que la Colla havia carregat el primer 4 de 9 amb folre i descarregat el primer 5 de 8. La veritat és que aquell intent va ensenyar mancances, però va obrir el camí.

L’any passat per Santa Tecla, després de moltíssim treball a l’assaig, la Colla aconseguia carregar in extremis aquest castell. S’havia complert un somni que feia massa temps que arrossegàvem, del qual molts consideràvem que érem els inventors, però sense invent.

Enguany per Santa Tecla després de veure com el 5 de 9 amb folre tenia possibilitats de descarregar-se, es va iniciar la campanya “Tanquem el cercle” per esperonar a que vingués força gent i poder assajar amb garanties; es tractava de descarregar-lo d’una vegada. Tot i ser una bona actuació la realitzada al Concurs, el fet de ni ca-rregar el 5 de 9 folrat va deixar la sensació que no es reflectia la feina feta. És curiós però tinc la sensació que si el castell en lloc de caure uns segons abans de carregar-se hagués caigut uns segons després, no hauríem tingut la convicció de que calia anar al Vendrell a descarregar-lo.

Les fires de Santa Teresa, plaça històrica, que enguany ha fet 10 anys que hi actuem, era el lloc ideal per fer la diada dels nostres somnis.

L’any 2003 desapareixia la Colla Nova del Vendrell, aquest fet, junt a les bones relacions amb els Nens del Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls ens obria les portes a poder actuar a aquesta plaça emblemàtica. En aquell primer any, aquestes colles ens van cobrir les des-peses de la nostra actuació. La Colla Jove Xiquets de Ta-rragona, poc a poc, hem anat consolidant l’actuació al nostre calendari, fins a tenir-la com una diada cabdal.

Sortim primers, el castell de sortida és el 9 de 8, castell que hi tenim força confiança, però amb una complicació extrema, castell sols a l’abast de colles amb molta gent ca-paç d’ocupar posicions compromeses tant a canalla, com a troc i a pinya. Sols l’hem fet colles capaces de descarre-gar tot un 5 de 9 amb folre. El castell es descarrega amb aparent facilitat.

A la segona ronda encarem el gran objectiu, el 5 de 9 amb folre. Tot i la gran feina de la gent que munta les pin-yes, ja que s’ha de reubicar força gent, les mides semblen bones, però algun problema hi ha, i sento el cap de colla com ordena desmuntar el castell.

A la repetició, tenim molt bones sensacions, tothom sap el que ha de fer, i el més important, controlem els nervis en positiu. Amb la tensió correcte, sense crits i a per feina, el castell va pujant amb tranquil·litat, treball de cos i de cap tal com ens recorda la tècnica. Sentim el refilar de l’aleta i un “clac” d’aplaudiments, la gent segueix concentrada, ningú diu res més del que ha de dir, tots forts, notem com passa l’enxaneta per damunt la pinya, tot segueix com si fos una pedra, poc després passen els dosos, sisens i

casi sense adonar-nos la gran pinya es fusiona amb grans abraçades i plors d’alegria.

A l’última ronda toca fer el castell més senzill dels que portem en cartera, però el més complicat per l’acumulació de sensacions. Cal que la gent baixi del núvol per uns instants, cal estar concentrat per encarar-lo. Tot i això, el tornem a descarregar, és el vuitè d’enguany. A aquest castell li hem acabat agafant molta confiança. Tot i això, acaba sent el castell que hem hagut de treballar més dels fets avui.

La ronda de pilars torna a ser històrica. La capital del Baix Penedès va veure com els Nens del Vendrell desca-rregaven el primer pilar de 7 amb folre del segle XX l’any 1969, des de llavors mai ningú havia tornat a descarregar aquest pilar a aquesta vila tradicionalment pilanera. I va ser la Colla Jove Xiquets de Tarragona que arrodonia la millor actuació mai feta per la Colla, ni mai vista al Ven-drell amb un pilar de 7 amb folre descarregat. Tothom sabia i confiava amb que es descarregaria, però faltava el més important, fer-ho. S’obria així la porta a nous reptes pel futur.

Resum de l’actuació:CJXT: 9/8, id5/9f, 5/9f, 3/9f, P/7fCJXV: 3/9f, 5/8, 4/8, 2P/5CNV: 4/8, 2/8f, i3/8, 4/7a, VP/5CVXV: 5/8, 3/9f, 4/8, 2P/5

Jordi Grau i Valls

14

lacanallaUna temporada segurament per emmarcar, potser una d’aquelles que ja ha passat a la història de la nostra colla i de tota una temporada ens toca fer resum i tirar enrere per veure les coses que han fet possible arribar on hem arribat.

Nosaltres, des de la canalla, hem intentat que aquesta es-tigués ben distreta en tot moment, que no deixessin mai de relacionar-se entre ells perquè, sincerament, aixó és el que veritablement fa grup i fa colla. Tenim els que pugen més, els que no tant i els que gairebé mai arriben a pujar, però sapigueu que tots ells són els que fan el grup, del més petit al més gran. Uns animen, altres fan riure, uns donen suport als altres, altres treuen els nervis i tots ells fan la seva feina, tots tenen el seu rol i és aqui on hi ha l’èxit de tenir un gran grup i de realitzar grans temporades com la d’enguany.

Durant aquests mesos a part de castells, assajos i un fart d’anar amunt i avall amb la colla, també hem fet dife-rents sortides extracastellerament parlant. Des de quedar-nos a dormir tota la canalla dins del local per veure una pel·lícula i no parar de menjar crispetes, fins a passar un dia a la platja, on tots ells no deixen respirar ni un segon als monitors. Moments per recordar i per veure que molt sovint una sola sortida encara fa més i més pinya.

Una de les activitats que potser ens ha quedat més grava-da enguany va ser quan des de l’equip lúdic va sorgir la idea de fer una gimcana per pares i nens de la canalla de la Jove. Va ser un dels dies en que vàrem poder veure tots els pares en acció i la veritat és que tots i cadascun d’ells va donar-ho tot. Primer un seguit de proves pel mig de la part vella de Tarragona que ens van deixar imatges molt còmiques. En cada una d’elles donàvem un petit ingredient per realitzar més tard el que seria el dinar de cloenda; la paella! Cada un dels pares es va posar als fogons per fer

una dotzena de paelles i totes elles podem dir que estaven molt i molt bones... bé excepte alguna que potser es va cremar un xic massa, jajaja!

Ja ben acabada la temporada i durant la setmana del pont de Tots Sants, monitors i canalla vàrem anar com l’any passat a vendre castanyes al vell mig de la part alta, a la plaça del Fòrum. Segurament molts de vosaltres vàreu poder veure tota la canalla corrent pels carrers Merceria, Santa Anna... atracant a tothom qui passava perquè els compressin castanyes. La fórmula va donar els seus fruits i podem dir ara que tenim una nova venedora de castanyes que amb la seva cara de pena ens va produir molts bene-ficis... Aina, ara ja ets castanyera oficial!

Només ens queden les colònies i això encara no us ho podrem explicar perquè encara no hi som, així que de ben segur que en el pròxim EspEridió tindreu més noticies nostres!

Per acabar i com a cap de canalla volia agrair moltíssim la gran i gran feina que enguany han fet tots i cadascun dels nostres monitors, els que vàreu començar i els que heu finalitzat. Tots i cadascun de vosaltres heu posat un granet de sorra per tirar endavant la nostra canalleta. Us felicito!I com no també una ovació per a tots aquests pares i ma-res que tenim, perquè sense ells la Jove no seria res i per-què sense la seva paciència mai podríem arribar tan lluny.Hores i hores d’assaig, actuacions, plors, rialles i un seguit d’emocions que han valgut la pena! A tots vosaltres, grà-cies per ser-hi!

I vosaltres, canalleta, què dir-vos... simplement que sou i sereu els millors del món casteller! Ara ja sou el futur i heu fet història! No us oblidarem mai!

Oriol Portabella

15

Mai és fàcil acabar de plasmar i definir una cosa tan com-plexa com és la relació entre dues colles castelleres, en-titats formades per un collage humà heterogeni, per així dir-ho, amb un modus operandi i una història únics que van variant de colla a colla. Llavors, observant tals pautes de varietat, com podem establir el tipus de llaços entre aquestes mini societats? A través de les generacions de persones que van passant amb el temps, ja que alteren tots aquests factors dels quals he parlat, dècada rere dè-cada.

A la meva colla, els Nois de la Torre, històricament s’havia tingut més aviat simpatia per la colla vella de la ciutat de Tarragona fins ben entrat el segle vint. Suposo que els cas-tellers d’aquestes tres dècades varen tindre una connexió amb germanor o es van trobar a les places amb regula-ritat, unint força per fer castells a l’hora de la veritat. No obstant, la cosa ha canviat. Jo crec que a la colla de Torre-dembarra observem un canvi molt important de persones depenent del moment en què comencessin a portar la ca-

misa blau cel; abans o després del 2008, ja que ens vam començar a recuperar després de durs anys d’una poc notable activitat castellera rere l’accident de l’enxaneta David Sánchez el 1989, des d’on s’inicià el que nosaltres anomenem ‘’el llarg camí’’. La colla va rebre una onada de solidaritat per part de tot el món casteller, però els antics sempre destaquen en la seva memòria les mostres de condol i el suport de la Colla Vella dels Xiquets de Tar-ragona, la qual cosa marcà les relacions entre les colles tarragonines i la torrenca durant els següents vint anys.

El cercle social s’ha modelat, i la generació més moderna ja ha tingut una coexistència ben diferent, més propera a

la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Hem estat coinci-dint en forces places, on ens hem ajudat mútuament i això ha acabat fent que alguns torrencs anéssim a reiterats as-sajos de la Jove amb solidaritat per tal d’ajudar a una colla en vies d’expansió, i atrets també pel bon ambient

que ofereix aquesta colla que sorprèn cada dia amb els seu creixement en matèria humana (amb molt de jovent, que dona una gran vitalitat) i castellera. En un principi, hi anàvem quatre arreplegats, però hem arribat a anar-hi una trentena de persones, una suma respectable per a una colla petita. Puc assegurar de primera mà que som uns quants els torrencs que hem patit nyanyos provinents de tots els 5d9, la bèstia negra, que han quedat en intent o carregats, fins que s’ha pogut domar. El caliu, l’esperit de superació, el bon rotllo, ...etc, dels de la camisa mora-da és tot un imant! A Torredembarra uns quants celebrem cada triomf de la colla jove tarragonina. Això és fruit del suport mutu i la germanor. Espero que les generacions futures no perdin aquest llaços, perquè les relacions entre colles amb solidaritat, de bon grat i, molt important, since-res, són escasses dins del panorama casteller.

A veure quan podem tornar a veure com la colla tarrago-nina puja un nou esglaó (esperem estar a la soca del desi-tjat pilar de vuit!). Mentrestant, nosaltres ja estem mans a l’obra per millorar dia a dia, i quan arribi l’hora de la ve-ritat, sigui Sant Magí, Sant Fèlix, Santa Tecla, el Concurs de Castells o qualsevol plaça on ens trobem, hi haurà uns quants Nois de la Torre allà per ajudar.

Eduard Jiménez VirgiliCasteller dels Nois de la Torre

LA JOVE DES DE LA BARRERALa relació entre la camisa blau cel i la lila

Som uns quants els torrencs que hem patit nyanyos provinents

de tots els 5d9, fins que la bèstia s’ha pogut domar

El caliu, l’esperit de superació, el bon rotllo... dels de la camisa

morada és tot un imant

16

ApuntS tècnicS DE LA REVOLUCIó CASTELLERA

Tots forts, el programa casteller de Constantí Ràdio. Així arranca cada divendres el programa de ràdio pre-sentat per diferents membres de la Colla Jove, un espai que naixia al juny d’aquest mateix any amb l’objectiu de fer un programa de ràdio de llarga durada (gairebé una hora) dirigit a castellers i afeccionats, amb el fet diferencial de poder repassar la prèvia de cada cap de setmana posant èmfasi en aquelles diades més im-portants i escoltar-ne els principals protagonistes, sigui quina sigui la colla.

Així, l’Oriol Nicolau, el Fer Prat, la Núria Jacas, el Lluís Valle, el Manel Sanromà, el Ricard Marín, l’Oriol Agui-lera i el Xavi Sanromà han anat, poc a poc, creant un espai de tertúlia amb la participació cada dia de diferents dirigents del panorama casteller actual: des dels caps de colles de les més grans com la Vella o la Jove, fins els d’aquelles més modestes com Sant Pere i Sant Pau o Badalona, passant per diferents castellers de tronc, tècnica o junta de tota la geografia catalana. Amb un guió senzill i clar que repassa el cap de set-mana passat i en destaca el que ells han anomenat “la Colla revelació”, l’extensa tertúlia parlant del proper cap de setmana amb entrevistes a dirigents de les co-lles destacades o les diverses seccions com el “PisxPis”, on es repassa l’estat de cada colla; “la Fercavila”, on podem saber què cal fer en cada poble amb diada castellera a part de veure castells; “el Casteller indig-nat”, la crítica àcida a algun aspecte del món caste-ller, o “la Pregunta de la setmana”, l’espai d’interacció amb els oients mitjançant les xarxes socials.

Quan el programa s’acomiadi aquest novembre, coin-cidint amb el final de la temporada castellera, hauran estat prop de 20 programes juntament amb la retrans-missió online i en directe per internet en col·laboració amb el Webcasteller que es va fer del Concurs del dis-sabte. I com cada divendres ho faran de la mateixa manera que comencen el programa: amb el crit del Jordi Crespo que dóna nom al programa precedit del “Tots forts, el programa casteller de Constantí Ràdio”.

loraconetTOTS FORTS

Sempre hem pensat que els castells són muntatges amb éssers humans que s’inspiraven en les torres i castells gòtics, alts i esvelts, que estructuralment es treballaven de manera semblant si comparem pinya-fonamentació, contraforts-folre, manilles-arcs botants... i no estàvem gens equivocats. L’edificació gòtica són estructures que treba-llen només amb esforços a compressió, i ho fan així perquè els materials que s’empraven només permetien l’aixafament; la pedra no treballa bé al revés, a tracció. De fet, només pot suportar el 10% que a compressió (fig. 1). Tot i aquest han-dicap es varen fer grans obres mestres com tots sabem.

Resulta que al segle XIX amb l’aparició de l’acer a la construcció es va obrir un ventall d’oportunitats: edificis més esvelts, lleugers, rà-pids… era la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. Doncs bé, crec que a nivell casteller també ens trobem en una revolu-ció similar. En els últims anys s’estan començant a veure castells sense folre, sense manilles (em refereixo al 4 de 9 sf,al 2 de 8 sf…és a dir, castells que normalment sí porten folre i manilles) I per què aquest canvi? Perquè es-tem començant a deixar de pensar en part del cos humà com si fós pedra, aquella gran pedra del gòtic, passant a veure’l com si fós d’acer.

L’acer té com a propietat que a tracció aguanta el 100% del què aguanta a compressió. I aquesta important mi-llora a tracció dona moltíssimes oportunitats de repensar les estructures.

Els castells de pedra havien de suportar l’empenta late-ral (fig. 2) que generaven els arcs, les cobertes i el vent amb contraforts i en més alçada amb arcs botants:

(fig.2) Empentes laterals no equilibrades.Falten contraforts i arcs botants.

(fig.1)

17

ApuntS tècnicS DE LA REVOLUCIó CASTELLERA

(fig.3) Empentes equilibrades. Us atreviu a compa-rar cada peça de la catedral amb la del Castell?

Els esforços es van transmetent fins a la fonamentació i d’aquí fins el terra, sempre a compressió per les pedres, i amb cap element treballant a tracció, que en qualsevol cas, si arribés a passar, s’esquerdaria i trencaria.

Què passa en el cas d’una estructura d’acer, la qual, pot tenir barres treballant a tracció? Ho veiem? Si a una estructura quadrada li apliquem una força lateral, es de-formarà i es desestabilitzarà. Però si li afegim un tirant, aquest impedirà que es deformi el quadrat, (fig. 4) fent que el quadrat segueixi estable inclús amb l’empenta:

I si li afegíssim una altra barra al revés fent una creu, treballaria a compressió i quedaria totalment estabilitzat,

li vingués la força per on li vingués (fig. 5).

I així, sumant quadrats i més qua-drats, amb creus i més creus, podrem anar fent estructures de molta alçada amb molt poc material i molt estables (fig. 6).

I a què ve tota aquesta explicació?Els castells que últimament veiem sen-

se folre (4 de 9sf) han de suplir aques-

ta falta amb un altre element estructural, i si heu estat atents, ja sabeu quin és: la col·locació dels braços en creu fins a cinquens o sisens per estabilitzar el tronc de les empentes laterals que poden ser: vent, la pujada o baixada de l’anxaneta, una rengla més baixa en relació a la resta... bé, qualsevol cosa que provoqui que les cà-rregues no baixin totalment verticals. Perquè tenim la sort de que els braços aguanten molt a tracció!

Els braços en creu, quant més amunt millor, faciliten l’estabilització del tronc. Quan l’un treballa a compres-sió, l’altre està treballant igual però a tracció, i a més, estaran sempre rectes, cosa que, en horitzontal s’ha de mirar de mantenir-los sempre amb el mateix angle su-posant un esforç afegit (fig. 7). No és freqüent posar els braços en creu, tot i així, es poden veure en alguns castells de 8 a segons o terços com a molt, però sorprèn veure’ls fins a cinquens o sisens en un 4 de 9 sense folre.

Ara, pels que encara dubteu, ho quantificarem. Si tenim en compte dues estructures iguals de barres d’acer (els programes encara no tenen l’opció de “braç humà” o “cama humana”), simulant al màxim que s’ha pogut un 4 de 9 sense folre. Com no s’ha tingut en compe les alçades variades ni els diferents pesos que tenen els castellers, s’ha hagut de desestabilitzar d’unes altres formes. Les dues estructures tenen la càrrega com si l’anxaneta (uns 25 kg) estigués baixant entre dosos i sisens. La diferència doncs, està en la col.locació dels braços, o rectes o en creu fins als genolls (fig.8). Voleu veure què passa?

(fig.7) 4d9 braços rectes. (fig.8) 4d9 braços en creu.

(fig.4) (fig.5)

(fig.6)

18

En el castell amb totes les mans rectes es produeix un des-plom del pom de dalt d’11,5 cm, en canvi, amb els braços creuats aquest desplom és de 5,6 cm (recordeu que és d’acer) (fig. 9 i 10). I si calculem les tensions, en el castell

amb les mans rectes els terços pateixen molt en relació a la resta del castell; en canvi, en el castell amb els braços creuats observem com pateixen molt menys.Laura Mellado

(fig. 9) Moviment 4 de 9 amb braços en creu. (fig. 10) Moviment 4 de 9 amb braços rectes.

19

La Mulassa de Tarragona celebra enguany el 25è aniver-sari de la seva recuperació històrica i ens hem reunit, al vestíbul de l’Ajuntament, tots els mulassers que, alhora, som castellers de la Colla Jove, abans de la diada de Santa Tecla, per fer-nos una fotografia molt especial. Bé, no hi som tots, falten el Quílez i l’Alfred Icaran. Em crida especialment l’atenció la quantitat de tonalitats de lila i tipologies diferents d’escuts que formaran part de la fo-tografia. Certament, n’hi ha que duen a les espatlles una gran quantitat d’assajos, castells descarregats, caigudes i viatges esbojarrats fora de Catalunya. I també n’hi ha que, com servidor, portem tan sols un parell o tres d’anys a la Colla i estem molt ben acostumats, potser massa i tot, fet que ens obliga a ser conscients del passat per valorar enormement els castells que s’estan portant exitosament a plaça.

Actualment, dels vint-i-dos portadors disponibles per fer ballar la bèstia, catorze som castellers de la Colla Jove, entre els quals hi figuren l’actual president, Josep Veciana, i el cap de colla, Ricard Garcia (com a dada curiosa, cal afegir que els sis caps de colla que ha tingut l’entitat han estat o són castellers de la Jove). Déu n’hi do, oi? I, de fet, si ens haguéssim reunit tots els socis de l’entitat vinculats a la Colla encara hauríem estat molts més. De ben segur que, molts de vosaltres, durant alguna diada castellera, haureu observat que ens acompanyen mocadors de color blau cel amb puntets blancs (vaja, només cal que us fixeu en el canell del Carles, el cap de pinyes). Doncs bé, són els nostres, els dels suïcides que no en tenim prou amb treballar de valent la nit del 21 i fer ballar l’esbojarrada bèstia els dies 22 i 23, perquè també gaudim fent castells.

Des dels seus inicis, la nostra massa social ha estat estreta-ment vinculada al color lila, fonamentalment per mitjà dels germans Salvadó Val, implicats en el procés de recupera-ció, que van “enredar” molts castellers perquè vinguessin a la Mulassa. Amb el pas dels anys, aquest fenomen ja s’ha convertit en recíproc: castellers que es fan mulassers i mulassers que es fan castellers. Un article a la revista L’Esperidió del mes de novembre de 1999, que ocupava les pàgines 20 i 21 amb fotografies i informació sobre la història de la bèstia, ja analitzava, aleshores, aquesta cu-riosa relació. Tretze anys després de la publicació d’aquell text, i amb motiu del nostre aniversari, ens retrobem amb la revista de la Colla per fer-vos saber que aquests vincles continuen vigents i, de fet, encara són més forts.

És transcendental destacar que la relació entre ambdues entitats és marcadament simbiòtica. Enguany, per exem-ple, la Colla Jove és un dels col·lectius que ha apadrinat el nostre aniversari, un esforç econòmic que ja va realitzar

l’any 1988 perquè la Mulassa pogués ser construïda, i que valorem i agraïm profundament. Per si no n’hi hagués hagut prou, la Jove també va ser qui més corredors va aportar a la “I Cursa Nocturna del Seguici”, organitzada per l’entitat el passat mes d’agost, que fou un èxit de par-ticipació i que volem consolidar l’any vinent (us hi esperem a tots i a totes!). Volem aprofitar l’ocasió per agrair-vos la col·laboració.

I bé, finalment, m’aventuro a dir-vos, en nom de tots els meus companys, que ens sentim orgullosos de lluir la cami-sa lila i la brusa blava, de suar de valent per descarregar els nostres millors castells o per fer un espectacular ball a plaça. Sincerament, és un plaer compartir amb tots vosal-tres hores d’assaig i un projecte que ens il·lusiona. Espe-rem que d’aquí vint-i-cinc anys hi continuïn havent molts mulassers castellers!

Enric Garcia

DE muLASSERS cAStELLERS25anys

20

Arran d’una col·laboració que recentment em van dema-nar per a la web de la colla, concretament la crònica de la sortida del Quadre de Santa Rosalia, em va venir al cap com havia canviat l’àmbit d’actuació natural de la Colla. És a dir, quines eren les places que sovintegem els darrers anys en comparació a per on ens movíem temps enrere. Sense cap pretensió de cientificitat, he enfocat aquest arti-cle com una observació del nostre calendari casteller. Una qüestió de la que no es parla massa, però que de la ma-teixa manera que altres aspectes organitzatius cada cop es van perfeccionant, les colles van definit els seus àmbits d’actuació preferencial. Des d’una perspectiva social, per tal de crear-se un espai d’influència i respecte on sentir-se còmodes i apreciades; i des d’un punt de vista tècnic, per tal de tenir un calendari adequat a les exigències requeri-des al llarg de la temporada.

Sense ànims d’exhaustivitat –només obro una porta per si algú hi vol aprofundir– he comparat el calendari de les actuacions dels tres darrers anys amb les del període 2000-2002, és a dir 10 anys de diferència. Ens centrarem en tres coses: el nombre d’actuacions, les places i la repe-tició en la mateixa plaça.

Cal començar dient què considero actuació, perquè aquest punt que sembla molt clar és un dels més proble-màtics a l’hora d’establir qualsevol relació. En aquest cas, només prenc com actuació la tradicional de tres castells -com a mínim- i pilar, sigui quina sigui la seva motivació, festa major, intercanvi entre colles o d’altres. Queden fora d’aquesta selecció els pilars protocol·laris i les concentra-cions commemoratives.

Actuacions fora de Tarragona:

Període 2000-2002 Període 2010-20122000 10 2010 162001 11 2011 192002 12 2012 20

S’observa un augment molt significatiu del nombre d’actuacions, totalment lògic en relació al creixent nom-bre total de sortides de la Colla i a una major exigència general.

Ara bé, quin ha estat l’espai per on ens hem mogut durant aquests anys?

Període 2000-2002 2000 2001 2002Valls (Alt Camp) x x

Alcover (Alt Camp) x

Reus (Baix Camp) x 2x x

L’Espluga de Francolí (C. de Barberà)

x x

L’Arboç (Baix Penedès) x x

Llorenç (Baix Penedès) x

El Vendrell (Baix Penedès) x

La Granada (Baix Penedès) x

Monjos (Baix Penedès) x

Sant Boi (Baix Llobregat) x x x

Martorell (Baix Llobregat) x

La Nou de Gaià (Tarragonès) x

Salomó (Tarragonès) x

Perafort (Tarragonès) x

Altafulla (Tarragonès) x

Salou (Tarragonès) x

Tàrrega (Urgell) x

Salt (Gironès) x

Millars (Rosselló) x

París x

Vilanova i La Geltrú (Garraf) x

Vilassar de Dalt (Maresme) x

Algemesí (Ribera Alta) x

Manresa (Bages) x

Terrassa (Vallès Occidental) x

Una observació inicial és que durant aquest període es van fer tres sortides fora del Principat. Una a París, una a la Catalunya Nord i una altra al País Valencià, a Algemesí.

Pel que fa a les comarques del Principat: vam actuar a 15 comarques. Algun detall interessant: l´any 2000, amb 10 actuacions fora de Tarragona, només vam repetir a una comarca, l’Alt Camp. Aquell mateix any no vam fer ni una sola actuació al Tarragonès, fora de les locals, és clar. La població on vam actuar més vegades va ser a Reus, qua-tre, essent junt a Sant Boi, l’única plaça on vam actuar els tres anys consecutius. En cap població del Tarragonès vam actuar més d’un cop.

Període 2010-2012 2010 2011 2012Valls (Alt Camp) x x x

Reus (Baix Camp) x 2x

Riudecanyes (Baix Camp) x x

Cambrils (Baix Camp) x x

L’Arboç (Baix Penedès) x 2x

Llorenç (Baix Penedès) x x x

El Vendrell (Baix Penedès) x 2x 2x

Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

x

Barcelona (Barcelonès) 2x 2x x

Vilanova i la Geltrú (Garraf) x x 2x

LA cOnQuEStA DEL cALEnDARi pROpi

21

LA cOnQuEStA DEL cALEnDARi pROpitemporada i, d’una manera o altra, també fa que la Colla s’empalta del caràcter d’aquestes places i va construint la seva personalitat col·lectiva. A 4 places del Tarragonès hem actuat els tres anys consecutius: Torredembarra, El Catllar, Vilallonga del Camp i La Canonja. Aquest procés d’arrelament a determinades localitats també s’ha produït fora de la nostra comarca, repetint els tres anys les actua-cions a Valls, Llorenç del Penedès, El Vendrell, Barcelona i Vilanova i la Geltrú. És a dir en un total de 9 localitats hem actuat cada any.

M’estalvio l’apartat de les conclusions perquè d’una mane-ra o altra ja estan exposades a l’article i perquè segur que cadascú en podrà treure les seves. Només m’agradaria afegir un parell de coses:

La menor dispersió de les actuacions segur que forma part d’un procés de maduresa de la Colla, que es manifesta paralel·lament en molts altres àmbits i que, a la vegada, s’inscriu en el major rigor que el conjunt del món casteller aplica a les seves decisions. En aquest sentit, el calendari, per a les colles que se’l poden organitzar al seu gust, ja fa molt de temps que ha deixat de ser només un llistat d’actuacions i s’ha convertit en una mena de ruta que fixa els objectius tècnics.

Incidir també, com ja he apuntat, que la influència que una colla deixa a una plaça és recíproca. També la plaça, les colles que intervenen i els castells que es fan i de la manera que es fan, deixen una empremta a la colla que l’ajuda a dibuixar el seu perfil, únic i característic.

Pau Ricomà

Sitges (Garraf) x

Sant Cugat (Vallès Occidental) x x

Terrassa (Vallès Occidental) x

Vilafranca (Alt Penedès) x

Guissona (Segarra) x x

Torredembarra (Tarragonès) x x x

Vilallonga (Tarragonès) x x x

El Catllar (Tarragonès) x x x

La Canonja (Tarragonès) x x x

Salomó (Tarragonès) x

Perafort (Tarragonès) x

Constantí (Tarragonès) x x

Vila-seca (Tarragonès) x

Als tres darrers anys s’ha produït una contracció evident de l’àmbit espaial per on s’ha mogut la Colla. Al final de la temporada haurem actuat a només 9 comarques en un total de 55 sortides. Comparem-ho amb les 15 comarques en 33 sortides de l’etapa anterior. És de fàcil apreciació que s’han intensificat les actuacions al Camp de Tarrago-na i al Penedès, el considerat espai tradicional dels cas-tells. És especialment important l’arrelament a les places del Tarragonès. Entre el 2010 i finals del 2012 haurem fet 17 actuacions al Tarragonès –Tarragona exclosa- per 5 el període anterior comparat. Aquesta fidelització de les places és molt important perquè defineix un espai propi d’actuació, permet prefixar uns objectius tècnics durant la

Mapa comarcal d’actuacions:

2010-20122000-2002

    +15     11-15     6-10     2-5     1

22

Com i quan entra la família Enfedaque a la colla Jove?

Carles - Va ser l’any 1987 i vam començar per l’Anna, ella va ser la que va entrar primer a la colla... Manel - A nosaltres ens agradaven molt els castells. Anàvem a veure les diades grans de Tarragona i Valls… teníem uns amics de casa, en Magaroles, que eren caste-llers i l’Anna s’hi fixava i volia ser enxaneta. I així va ser com vam anar a petar a la Jove. No haguéssim anat mai als matalassers! Perquè ja vèiem maneres a plaça que no ens agradaven.

Així que la petita us va posar a tots a fer castells?

Manel - Ja ho veus, la petita ens va enredar a tots! La vam fer sirgar perquè nosaltres vivint a Salou no ens tirava gaire… però ella sempre havia volgut ser anxaneta. Jo al principi era reticent i la meva dona també. Vam posar-li unes condicions i l’Anna les va complir…Va arribar a casa amb tot d’excel·lents a final de curs i llavors ja ho vam tirar endavant. Ella ho tenia clar.

I què us vàreu trobar al local?

Manel - Penseu que quan vam entrar a la colla a vega-des ens queia el 3 de 7! Els nens (Jordi, Carles i Anna)

L’ENTREVISTA A...

Pare i fill. No ho poden negar. Per físic i per posat. Dues generacions castelleres que s’assenten davant de la gravadora amb tranquil·litat. involuntàriament o no, són un símbol de la Jove que demostra la grandesa de la colla i del caràcter casteller.

van entrar tots junts al 87, jo vaig tardar un any en en-trar i després també ho va fer la Marga, la meva dona. L’Anna va començar d’anxaneta en una època en què la colla no estava molt fina, amb el Jordi Olivan de cap de colla... Ella va ser la primera en entrar i la primera obligada a deixar-ho pels seus estudis. Ara, segueix a la colla com qui més!Tinc el record en un assaig de canalla que vaig sentir a l’Indiu renegant i vaig pensar: ai carai on m’ai fotut!... però va ser tot un encert i he de confessar que l’Indiu és la persona més carinyosa de la colla... ara, no te l’escoltis gaire. (riures)

Seríeu un exemple de saga familiar com no n’hi ha gaires.

Manel i Carles- Potser costa de trobar-ne de tant nombro-ses, però a la colla hi ha d’altres famílies involucrades i també seguint el mateix camí, de fills a pares: els Pinyol, els Sangrà,... Avui en dia hi ha molts fills de castellers que estan pujant i això és molt bonic: Vidalet, Ferrerons, Pin-yols, Canyelles...Ara bé, hem de deixar clara una cosa molt important: tot el que som en el món casteller i de la Jove és gràcies a que tenim l’esposa, mare i àvia millor que podríem desitjar. Marga Novell, a la Colla fas de falca però a casa ets la crossa de la família, moltes gràcies per tot!

Montse Blanch i Adrià Calvet

23

anant de crossa al folre i d’home del darrere, i més tard anant de baixos al 5 de 8... A partir d’aquí, vaig fer tre-ball de formigueta perquè ja tenia al cap la idea de pujar amunt.. vés al gimnàs, vés a córrer, menjar bé, dormir bé… en fi, cuidar-se.

I heu pujat mai junts?

Manel - Amb l’Ocaña vam fer un castell junts a segons, un 4 de 7 amb l’agulla. I a Sitges amb el Ramon Borràs també en vam fer un plegats. Amb el Borràs jo ja em vaig despedir de pujar... Carles - L’assignatura pendent que tenim és fer un castell al nostre poble! Manel - Amb l’Anna i el Carles m’hagués agradat fer un pilar de 6: segons, terços i quarts. L’Anna era molt pilanera i m’hagués fet molta il·lusió.

Carles, quan veies el teu pare pujant dalt del folre, t’haguessis imaginat mai que tu també hi aniries?

A mi el meu pare i ma germana em feien molta enveja! Em feia molta il·lusió pujar algun dia, ho tenia mamat de casa.

Com has viscut Manel el fet de veure el Carles allà dalt?

Com a pare veure’l allà dalt és indescriptible. L’altre dia (al Vendrell) em van saltar les llàgrimes... A més, hem anat coincidint en posicions i és molt bonic. Ara, ell ha fet el 4 de 9 a terços i jo no l’he fet mai! Carles- I tu has fet el 3 i jo no!

Quan comences a parar castells Manel?

Amb l’Aregio de cap de colla, crec que era cap al ‘89, en algun 5 de 7… després el Carles Gómez em va fer provar pilars de 5. Més tard el 4 de 8 amb el Ventura, 2 de 7 i de 8 i anar preparant… fins el 93 que vam fer el 4 de 9 i anava de segons, com al 5 de 8. I de segons al 5 de 9 i al 3 de 9… després ja ho vaig anar deixant, i és que a se-gons et casca molt… Jo recordo haver-me negat a anar de

segons en un 3 de 9. L’any anterior ja l’havíem fet i patíem molt fent aquell 3! Vaig anar a parlar amb el cap de colla i li vaig dir: si vols fer igual el 3 d’acord, però jo no si no s’arregla... al final hi vaig pujar de terços!

Hi pujava algun dels teus nens en aquests castells?

L’Anna sí, i tant, en molts! però potser els més importants, el 5 de 8, el 4 de 9 i el primer 5 de 9 a sisens.

I tu Carles, com comences a pujar?

Jo vaig entrar com a canalla però tot i assajar-me, no em veien gaire futur…(riures) A mi m’assajava el Pardalete! Em vaig sentir dir que no serviria per fer castells i, veient que no em farien pujar, vaig començar a tocar el timbal amb la colla amb 11 anys... Em vaig tornar a enganxar

manel i carlesenfedaque

24

Acabem de fer un pas molt important descarregant el 5de9. Com veieu la colla?

Carles - La colla està com mai. Jo només apostaria per guanyar més polivalència de castellers. Manel – Fa il·lusió veure la gentada que som i poder do-nar consell a la gent jove de com s’han de posar a la pinya i et miren amb cara d’incrèduls… alguns no et fan ni cas perquè no et coneixen i no saben ni qui ets. (riures) Abans els castells es feien de forma diferent… ara les coses estan molt més treballades i preparades. Només cal veure el 9 de8 que fem, això val molt! Moltes gràcies família!

La frase...

Manel - Els 5 membres de la família hem fet castells. La Marga va participar en un castell de dones i inclús el Jordi va fer un 4 de 6 !Carles - Som dos generacions fent castells de 9 a segons i a terços. Hi ha ben poca gent que coincideixi.

CONTRA GUSTOS NO HI HA RES ESCRIT...ELS PREFERITS DEL MANEL I EL CARLES

Una plaça La de les Cols

Una diada Manel: El Catllar / Carles: osti, allà hi fa molta calor. Sant Magí

Un castell Manel: 5 de8 / Carles: 4 de9 net

Un cap de colla Manel: El Ventura / Carles: el Ramon Borràs, ell em va obrir les portes

Un castellerCarles: el meu pare, per tot el que m’ha transmès / Ma-nel: Jordi Olivan

Una posició al castell Manel: terços damunt d’un folre / Carles: segon i terç de castell de 9

Els castells, emmanillats o sense folre?Carles i Manel: sense folre, cap dubte

El castell que us faria més il·lusió Els dos: 4 de 9 net. Manel: I jo ja l’he provat!

El transport de la Colla Jove!

25

Oriol Portabella

Devia ser el segon any que estava a la colla, el 2004, quan vam descarregar el 4d9f que feia molt temps que no el féiem. Durant tot l’any unes senyores de la colla (que ara ja són mares de família) em van demanar que ensenyés el cul. I sí, al sopar finalment els hi vaig ensenyar.

Núria Díez

Per mi els sopars més bonics eren els que es feien a la ciutat residencial. I el millor record dels sopars de final de temporada era quan es feien els playbacks i totes les actuacions improvisades que feia el jovent de la colla.

Pere Prats

Quan la canalla actuava, feien balls de disfresses. Quan hi havia aquell am-bient en què la gent de la colla actuava.

Montse Masdeu

El sopar que més recordo és el de fa tres o quatre anys, que va ser quan vam co-mençar a remuntar com a colla, i veure les cares dels castellers com anaven can-viant durant la nit pel pet que portaven.

Gemma Polo

Només n’he anat a un de so-par, i el que més em va agra-dar van ser les converses que es feien a taula mentre sopàvem i veure’m al vídeo dels nous encamisats.

Marina Molina

Des de flashmobs a ampolles de Chartreuse i els vídeos de la colla. Però em quedo amb el flashmob que vam fer les noies la temporada passada!

Albert Mercadé

Records en tinc molts. Potser el més emotiu va ser l’any passat quan es va fer l’homenatge al Jordi An-guera donant-li el premi de casteller de l’any. L’ambient que es va respirar a la sala va ser molt emotiu. Per altra banda no feia ni mitja hora que havia començat la músi-ca i ja vam haver de portar un company de la colla a casa que no sabia ni per on anava.

Arnau Curto

Quin és el millor record que guardes d’un sopar de final de temporada?

26

Actuacions COLLA JOVE 2012DATA DESCRIPCIÓ Pde5 3de7 4de7a 5de7 9de7 2de7 4de8 Pde6 3de8 2de8f Pde7f 5de8 4de8a 5d8a 4de9f 3de9f 9de8 5de9f24-mar Tastaverd (Riudecanyes) 1 1 1 123-abr Diada de Sant Jordi (TGN) 1 1 1 129-abr Aniversari Local Colla Jove (TGN) 1 1 1 106-mai Aniversari Local Castellers Terrassa (Terrassa) 2 1 1 120-mai 15è Aniversari Castellers Vila de Gràcia (Barcelona) 3 1 1 126-mai Diada del Pallol (Reus) 2 1 1 103-jun 86è Aniversari Nens del Vendrell (El Vendrell) 1 1 1 109-jun El Futur és Jove (TGN) 2 1 1 123-jun Diada de Sant Pere (Reus) 1 1 1 124-jun Diada de Sant Joan (Tarragona) 1 1 1 1c01-jul Diada de Sant Pere (Sant Cugat del Vallès) 1 1 1 1

14-jul Festa del Quadre de Santa Rosalia (Torredembarra) 2 1 1c 116-jul Congrès (Barcelona) 1 1 121-jul Festa Major Habitatges Colla Vella (Valls) 2 1 1 1 1id 1i28-jul Diada de Festa Major de Vilanova i la Geltrú 2 1 1 129-jul Diada de Festa Major de Vilallonga del Camp 1 1 1 105-ago Diada de Festa Major de Constantí 1 1 1 112-ago Diada de Festa Major de Llorenç del Penedès 3 1 1 112-ago Diada de Festa Major de La Canonja 1 1 1 115-ago Festes de Sant Roc (TGN) 3 1 1 118-ago Arribada de l'Aigua de Sant Magí (TGN) 119-ago Festes de Sant Magí (TGN) 1 1 1c 1c25-ago Festa Major del Catllar 2 1 2id 126-ago Festa Major de l'Arboç 2 1 1 2id30-ago Diada de Sant Fèlix (Vilafranca del Penedès) 3 1 1 108-set Festa Major de Guissona 2 1 1 111-set Diada Nacional de Catalunya (TGN) 1 1 1 1 1id16-set Diada del Primer Diumenge de Santa Tecla (TGN) 1 1 1 1c23-set Festa Major de Santa Tecla (TGN) 1c 1 1 1

24-set Diada de la Mercè (TGN) 1 129-set Diada de l'Albert Salvany (Vilanova i la Geltrú) 1 1 1 107-oct Concurs de Castells (TGN) 2 1 1 1 1i14-oct Fira de Santa Teresa (El Vendrell) 1 1 1 1id+120-oct Diada de l'Esperidió (TGN) 1 1 1 1c

T O T A L 43 1 3 5 2 3 16 6 14 8 1+1c 15 7+2id 1c 3+2c+4id 8+2c+1i 3 1+1c+1i+1id

27

Actuacions COLLA JOVE 2012DATA DESCRIPCIÓ Pde5 3de7 4de7a 5de7 9de7 2de7 4de8 Pde6 3de8 2de8f Pde7f 5de8 4de8a 5d8a 4de9f 3de9f 9de8 5de9f24-mar Tastaverd (Riudecanyes) 1 1 1 123-abr Diada de Sant Jordi (TGN) 1 1 1 129-abr Aniversari Local Colla Jove (TGN) 1 1 1 106-mai Aniversari Local Castellers Terrassa (Terrassa) 2 1 1 120-mai 15è Aniversari Castellers Vila de Gràcia (Barcelona) 3 1 1 126-mai Diada del Pallol (Reus) 2 1 1 103-jun 86è Aniversari Nens del Vendrell (El Vendrell) 1 1 1 109-jun El Futur és Jove (TGN) 2 1 1 123-jun Diada de Sant Pere (Reus) 1 1 1 124-jun Diada de Sant Joan (Tarragona) 1 1 1 1c01-jul Diada de Sant Pere (Sant Cugat del Vallès) 1 1 1 1

14-jul Festa del Quadre de Santa Rosalia (Torredembarra) 2 1 1c 116-jul Congrès (Barcelona) 1 1 121-jul Festa Major Habitatges Colla Vella (Valls) 2 1 1 1 1id 1i28-jul Diada de Festa Major de Vilanova i la Geltrú 2 1 1 129-jul Diada de Festa Major de Vilallonga del Camp 1 1 1 105-ago Diada de Festa Major de Constantí 1 1 1 112-ago Diada de Festa Major de Llorenç del Penedès 3 1 1 112-ago Diada de Festa Major de La Canonja 1 1 1 115-ago Festes de Sant Roc (TGN) 3 1 1 118-ago Arribada de l'Aigua de Sant Magí (TGN) 119-ago Festes de Sant Magí (TGN) 1 1 1c 1c25-ago Festa Major del Catllar 2 1 2id 126-ago Festa Major de l'Arboç 2 1 1 2id30-ago Diada de Sant Fèlix (Vilafranca del Penedès) 3 1 1 108-set Festa Major de Guissona 2 1 1 111-set Diada Nacional de Catalunya (TGN) 1 1 1 1 1id16-set Diada del Primer Diumenge de Santa Tecla (TGN) 1 1 1 1c23-set Festa Major de Santa Tecla (TGN) 1c 1 1 1

24-set Diada de la Mercè (TGN) 1 129-set Diada de l'Albert Salvany (Vilanova i la Geltrú) 1 1 1 107-oct Concurs de Castells (TGN) 2 1 1 1 1i14-oct Fira de Santa Teresa (El Vendrell) 1 1 1 1id+120-oct Diada de l'Esperidió (TGN) 1 1 1 1c

T O T A L 43 1 3 5 2 3 16 6 14 8 1+1c 15 7+2id 1c 3+2c+4id 8+2c+1i 3 1+1c+1i+1id

28

Lesnostresfotos

29

30

en una cassola es posa la mantega a desfer; primer s’hi posa la ceba i al cap d’una estona, els puerros tallats petits. Quan

està lleugerament daurat, s’hi afegeixen les patates (pelades i tallades en llesques fines), el brou (si és de cubs es posa

l’aigua freda i quan comença a bullir s’afegeixen aquests que es desfan molt fàcilment remenant-los una miqueta amb una cullera de fusta), i es deix coure molt lentament durant uns 40

minuts. es retira del foc i es deix refredar una mica. es passa pel batidor. S’afegeix la llet i es torna a passar tot junt pel batidor.

en cas que es desitgi menys espès caldrà reduir la quantitat de brou i de llet afegits.

S’aboca la sopa en un bol (millor de vidre o fang que de

metall), es rectifica de sal i s’hi afegeix llavors la crema. es posa a la nevera, tapat amb un plat perque no agafi cap gust. S’acostuma a preparar com a mínim amb 12 hores

de anticipació però està millor fet 24 hores abans.

en el moment de servir en tasses de consomé, s’hi afegeix una mica de julivert picat i se serveix molt fred.

4 Porros grossos1 ceba gran (150 gr.)2 cullerades de mantega (40 grs.)5 patates mitjanes (1 Kg.)

4 gots (dels de vi) ben plens de brou (es pot fer amb cubs de Gallina Blanca o similars)

3 gots (dels de vi) ben plens de llet

1/2 litre de crema líquida

2 cullerades (de les de cafè) de julivert picat

Sal

cuina de festa major

VichySSOiSE FREDA (8 persones)

Per les grans diades castelleres de festa major a Tarrago-na no se sap mai en quina hora et podràs entaular per dinar. Quan, a més a més, tota la família és a plaça, convé tenir un menú que es pugui deixar cuinat el dia abans i no sigui massa complicat de posar a punt.

La família Olivan ja fa més de vint anys que pel dinar del 19 d’agost i del 23 de setembre repeteix el mateix menú: per primer, pica-pica variat; després, vichyssoise freda treta d’un llibre de receptes de l’àvia esgrogueït (1080

Recetas de Cocina de Simone Ortega d’Alianza Editorial -edició 1972). La Vichyssoise es deixa feta del dia abans a la nevera. De segon, pollastres a l’ast encarregats prèvia-ment a la plaça de la Font (que no tanca fins que no acaba l’últim pilar), amb samfaina de guarnició feta el dia abans (així, com tothom sap, està més confitada); i, de postres, amanida de meló, síndria i préssec feta de bon matí i de-sada a la nevera. Per acabar, gelat de diferents gustos per satisfer els paladars de tota la família, adquirit en alguna geladeria de camí de tornada de la diada castellera.

Família Olivan

31

32