Històries ximples-10
3
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura 1 EDUCACIÓ PRIMÀRIA - LECTURES HISTÒRIES XIMPLES (10) Andrew Matthews Històries ximples Editorial Cruïlla. Barcelona, 1994 EL CERVELL D’EN DANIEL En Daniel era molt ben plantat, però una mica pallús i tothom es reia d’ell. Un bon dia, en Daniel es va cansar que tothom li prengués el pèl i va anar a veure la vella sàvia que vivia al puig del Gos com Fuig. -He vingut a preguntar-li si em podria vendre un cervell –va dir en Daniel a la vella quan va arribar a la seva cabana. -Això depèn -va respondre la dona-. Qu ina mena de cervell vols ? -M’és igual. Un cervell qualsevol ja m’anirà bé -va fer ell. La vella sàvia va mirar-se’l bé pertot arreu i es va gratar la barbeta. -Molt bé –va dir-. Porta’m el que més t’agradi i veuré què puc fer per tu. -És que m’agraden moltes coses... ! -va exclamar en Daniel-. Com sabré qui na t’he de portar? -Et faré una endevinalla i, si l’encertes, ja m’hauràs portat el que més t’agrada –va dir la vella sàvia. En Daniel se’n va anar cap a casa seva al passeig de l’Oreig i va pensar una miqueta. L’endemà, va agafar un pot de mel del rebost i se’n va anar cap al puig del Gos com Fuig. -Miri, li he portat això perquè la mel és el que més m’agrada –va dir la vella sàvia. -Ah, sí? -va fer la dona. Doncs digue’m: què pot córrer sense cames? En Daniel va pensar una estona dret, després va rumiar assegut, però no va trobar la resposta. -Em temo que avui no et podré donar cap cervell, jovenet –va dir la vella sàvia i el va fer marxar. En Daniel se’n va anar cap a casa seva i va pensar una miqueta. L’endemà, va ficar el gat dins d’una cistella i se’n va anar cap ap puig del Gos com Fuig. Va trobar la vella fora de la cabana, menjant pa amb mel.
-
Upload
ceipveinat -
Category
Documents
-
view
218 -
download
1
description
per poder explicar histories amb els nens
Transcript of Històries ximples-10
-
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura
1
EDUCACI PRIMRIA - LECTURES
HISTRIES XIMPLES (10)
Andrew Matthews Histries ximples Editorial Crulla. Barcelona, 1994
EL CERVELL DEN DANIEL
En Daniel era molt ben plantat, per una mica palls i tothom es reia dell. Un bon dia, en Daniel es va cansar que tothom li prengus el pl i va anar a veure la vella svia que vivia al puig del Gos com Fuig. -He vingut a preguntar-li si em podria vendre un cervell va dir en Daniel a la vella quan va arribar a la seva cabana. -Aix depn -va respondre la dona-. Quina mena de cervell vols? -Ms igual. Un cervell qualsevol ja manir b -va fer ell. La vella svia va mirar-sel b pertot arreu i es va gratar la barbeta. -Molt b va dir-. Portam el que ms tagradi i veur qu puc fer per tu. -s que magraden moltes coses...! -va exclamar en Daniel-. Com sabr quina the de portar? -Et far una endevinalla i, si lencertes, ja mhaurs portat el que ms tagrada va dir la vella svia. En Daniel sen va anar cap a casa seva al passeig de lOreig i va pensar una miqueta. Lendem, va agafar un pot de mel del rebost i sen va anar cap al puig del Gos com Fuig. -Miri, li he portat aix perqu la mel s el que ms magrada va dir la vella svia. -Ah, s? -va fer la dona. Doncs diguem: qu pot crrer sense cames? En Daniel va pensar una estona dret, desprs va rumiar assegut, per no va trobar la resposta. -Em temo que avui no et podr donar cap cervell, jovenet va dir la vella svia i el va fer marxar. En Daniel sen va anar cap a casa seva i va pensar una miqueta. Lendem, va ficar el gat dins duna cistella i sen va anar cap ap puig del Gos com Fuig. Va trobar la vella fora de la cabana, menjant pa amb mel.
-
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura
2
-Miri, li he portat el gat va dir en Daniel donant-li el cistell-. Perqu el meu gat s el que magrada ms. -Ah, s? -va fer la dona. Doncs diguem: qu s groc i brilla i no s lor? En Daniel va pensar amb el barret posat, desprs va rumiar sense el barret, per no va trobar la resposta. -Em temo que avui no et podr donar cap cervell, jovenet va dir la vella svia, tot fent-lo marxar i tancant la porta al seu darrere. Finalment es va asseure a la vora del cam i va esclatar a plorar. Aleshores va passar per all la Slvia, que tamb vivia al passeig de lOreig, tres cases ms enll que ell. -Per qu plores? -li va preguntar. -Perqu he donat les coses que ms estimava i encara no tinc el cervell! va sanglotar en Daniel. -De qu parles? va fer la noia. La Slvia se li va asseure al costat i li va deixar un mocador per eixugar-se les llgrimes. Ell li va explicar tota la histria de la vella svia.
-
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura
3
-Si s molt senzill! va saltar la Slvia-. Jo s la resposta a les endevinalles. -Ah, s? va fer en Daniel-. Qu corre sense cames? -Laigua va respondre la Slvia. -I qu s groc i lluent i no s lor? -El sol va dir la Slvia-. Au, ara anem a veure la vella svia. Aix doncs, tots dos sen van anar amunt pel puig del Goscom Fuig. La dona estava asseguda a la porta, amb el gat endormiscat a la falda. -Oh! va fer la dona- Aix doncs, ara el que tagrada ms s la Slvia, oi? -E-e-e... va barbotejar en Daniel. -Aleshores, diguem: qu comena sense cames, desprs en t dues i al final en t quatre? -Un gripau! la Slvia va xiuxiuejar a lorella den Daniel. -Mmm... Un gripau? -va preguntar en Daniel. -Exacte! va fer la vella svia-. I ara ja tens cervell, jovenet. -Ah, s? va fer en Daniel, mirant al seu voltant i furgant-se les butxaques-. I on s? -Al cap de la Slvia va dir la vella svia-. Jo, de tu, mhi casaria de seguida. Aix sempre podrs tenir un bon cervell a prop. Desprs de dir aix, la vella va entrar dins de la cabana amb el gat, i va tancar la porta. I en Daniel i la Slvia es van casar, i en Daniel no es va haver de preocupar mai ms de no tenir cervell, perqu la Slvia era prou llesta per tots dos.
