La construcció del règim liberal (1833-1874)

1. Les regències de Maria Cristina i Espartero (1833-1843)

2. El regnat d’Isabel II (1843-1868)3. La revolució de 1868 i el Sexenni democràtic

(1868-1874)• La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873)• La Primera República Espanyola (1873-1874)

En aquesta etapa...

◦ Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les guerres carlines

◦ Tres guerres: 1833-1839: Primera guerra carlina. Carles V 1846-1949: Segona guerra carlina o dels Matiners. Carles VI (a Catalunya) 1873-1876: Tercera guerra carlina. Carles VII (a Catalunya, el Maestrat, País

Basc i Navarra)

1. Les regències de Maria Cristina i Espartero (1833-1843)

Carlos Mª Isidrocontra Isabel

Absolutistescontra liberals

Carlos V

Primera guerra carlina

Quan es va morir Ferran VII, la seva filla i hereva Isabel només tenia 3 anys i la seva mare, Maria Cristina, va assumir la regència. Els sectors més absolutistes defensaran els drets del germà de Ferran VII, Carles. Per defensar el tro de la seva filla, la reina regent buscarà el suport dels liberals.

El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra, donant el triomf als liberals.Maroto (carlí) i Espartero (Isabelí)

Donen suport al carlisme... Donen suport a Isabel...

• Part de la noblesa i el clergat i el camperolat.• Defensen la monarquia absoluta, la preeminència de l’església catòlica i la conservació dels furs davant la centralització administrativa dels Borbons.• Els focus més importants els trobem a Catalunya, País Valencià, País Basc, Navarra i Aragó.

• Noblesa vinculada a la cort i burgesia i classes populars urbanes.•Liberals moderats i progressistes•Defensen la monarquia constitucional.

Maria Cristina va formar un govern liberal, però els liberals es trobaven dividits en faccions: moderats, partidaris de reformes més limitades, i progressistes, els quals volien desmantellar més ràpidament l’Antic Règim.

Es configura un govern de liberals progressistes entre 1835 i 1837 amb l’objectiu d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària, a través de les següents mesures:

DISSOLUCIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL I DESAMORTITZACIÓ DE LES TERRES DEL CLERGAT (desamortització de Mendizàbal):

Sanejar el deute econòmic i recaptar ingressos Nacionalització dels béns de l’església i venda en subhasta pública Generar una nova classe de propietaris afins al règim liberal

SUPRESSIÓ DE LES DUANES INTERIORS I EXTINCIÓ DELS GREMIS CONSTITUCIÓ DE 1837:

Sobirania nacional Paper moderador de la Corona Sistema electoral censatari

Maria Cristina va voler recolzar el sector més moderat dels liberals davant aquestes mesures tan progressistes, cosa que va provocar la seva caiguda.

Es va nomenar regent el progressista Espartero.

La regència d’Espartero es va caracteritzar per:◦ Autoritarisme◦ Mesures lliurecanvistes que afecten principalment la indústria catalana◦ Oposició de la burgesia catalana◦ Bombardeig de Barcelona◦ S’avança la majoria d’edat d’Isabel II als 13 anys perquè pugui regnar i és proclamada

reina.

Isabel II

2. El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el liberalisme a Espanya, però amb un caràcter conservador i centralista, i el Partit Moderat va estar al capdavant del govern, tret d’algun període breu quan governaren els progressistes.

El règim buscava el suport dels grups poderosos: aristocràcia, Església, burgesia industrial i financera, i volien tenien allunyats els sectors més populars i radicals.

Comencen a aparèixer altres partits:

Característiques generals del període: manipulació electoral, caciquisme i intervencions militars de l’exèrcit.

ETAPES

1. LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)

2. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

3. LA CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)

partit demòcrata (1849) Unió Liberal (1854)

ETAPES

1. LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)• Sota el general Narváez els moderats donen a l’Estat un tarannà conservador i centralista.• Predomini social de la burgesia conservadora i agrària• Constitució de 1845: sufragi restringit; sobirania compartida entre les Corts i el rei; estat confessional catòlic;

centralisme (solament el País Basc i Navarra conserven els seus drets forals)• Creació de la Guàrdia Civil.

2. EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)• Pronunciament militat a Vicálvaro amb el suport de progressistes i moderats descontents (Unió Liberal del

general O’Donnell)• Espartero torna a fer-se càrrec del govern i intenta tornar als principis de la Constitució de 1837.• Noves desamortitzacions (Madoz)• Impuls a la construcció del ferrocarril.

3. LA CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)• Alternança al poder entre els moderats i Unió Liberal.• Política de prestigi internacional: intervenció en Mèxic, Marroc...• Retorn a la constitució de 1845: anul·lació de les desamortitzacions, llibertats limitades, etc.• Endeutament, revoltes socials, nova guerra carlina...Augmenta l’oposició al règim.• Crisi econòmica de 1866: agrícola, industrial i financera condueix al desgast del règim moderat i de la pròpia

monarquia.• Sorgeix el nou grup polític del Partit Demòcrata (defensors del sufragi universal) i els republicans (partidaris

de l’abolició de la monarquia).

Els grups marginats del poder -unionistes, progressistes i demòcrates- s’uneixen per presentar una alternativa al sistema basada en la democratització de la vida política i en la recuperació econòmica.

El moviment militar va estar dirigit pel General Prim (progressista) i Serrano (Unió Liberal) i va anar acompanyat de revoltes a les principals ciutats, on es va crear Juntes revolucionàries. Les tropes fidels a la reina van ser vençudes, i Isabel II va haver de marxar a l’exili a França i ja no va tornar mai. A l’exili va abdicar en favor del seu fill Alfons XII, l’any 1870.

Es va formar un govern provisional que va impulsar una sèrie de reformes democràtiques:

- Es reconeixien drets fonamentals (d’impremta, reunió, associació, llibertat de culte...) - S’estableix el sufragi universal masculí - Reforma de l’ensenyament - Es van elegir unes noves Corts que van aprovar una nova Constitució (1869) de caràcter democràtic.

3. La revolució de 1868 (La Gloriosa) i el Sexenni Democràtic (1868-1874)

LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)

La Constitució del 1869 establia la monarquia com a forma de govern, i es va buscar un rei entre les dinasties europees (el fill d’Isabel II, Alfons XII, era menor d’edat). El rei elegit va ser Amadeu de Savoia, de la casa reial italiana, que governà del 1870 al 1873. Aquest rei no va ser acceptat pels moderats, l’Església i els carlins, que es mantenien fidels als Borbó. També molts demòcrates es van manifestar partidaris d’una república.Hi va haver una insurrecció a la colònia espanyola de Cuba en contra de la Corona i una nova guerra carlina. El general Prim (el valedor del rei) va ser assassinat.El rei Amadeu de Savoia, davant de la incapacitat de resoldre aquests problemes, va abdicar el febrer de 1873 i les Corts van proclamar la República.

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)

Els republicans tenien un ampli programa de reformes socials i van intentar per primera vegada organitzar l’Estat d’una manera descentralitzada.1ª etapa: Figueras i Pi i Margall impulsen la REPÚBLICA FEDERAL (govern federal i 15 repúbliques federades).Principals problemes: Insurrecció a Cuba; tercera guerra Carlina; i revolta cantonal (Cartagena es declara cantó independent).2ª etapa: REPÚBLICA UNITÀRIA. Salmeron i Castelar intenten eliminar el federalisme i reforcen el paper de l’exèrcit. Continuen els problemes de la primera etapa. A la crisi de govern, s’hi suma que els sectors monàrquics i conservadors que anhelaven restaurar la monarquia en Alfons XII, fill d’Isabel II. Un cop d’Estat l’any 1874 va dissoldre les Corts i la presidència va passar a mans d’un militar, el General Serrano, liberal moderat i conservador. Finalment, l’any 1874 es va fer restaurar la monarquia, i es va proclamar rei d’Espanya Alfons XII, fill d’Isabel II.

E. Figueras

Pi i Margall

Salmerón

E. Castelar

Alfonso XII