La Revolució Industrial Història – 4t d’ESO

Què és una revolució?

És un canvi ràpid i en profunditat que afecta l’estructura

d’una societat

Implica una acceleració en el ritme de les

transformacions històriques

Una revolució pot ser política, econòmica o social.

El segle XIX: un segle de revolucions

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: Revolució

industrial

TRANSFORMACIONS SOCIALS: Societat de classes

TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: Creació de l’Estat liberal

Tot això porta a una…

Perquè puguem parlar de revolució

industrial cal que es es donin les següents

condicions:

Augment de la producció agrària

Mà d’obra abundant

Capital suficient

Expansió del comerç

Innovacions tècniques

Marc polític favorable

I com és que aquestes transformacions es

donen a Anglaterra?

La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK

de rotació quadriennal de conreus

La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran

quantitat de capital que podien invertir en la indústria

Una política proteccionista I una burgesia interessada en invertir en

la indústria

Una bona xarxa viària i fluvial

Innovacions tècniques (formació intel·lectual I pràctica)

Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) I primeres matèries per

a la indústria tèxtil (cotó colonial I llana anglesa)

Transformacions agràries:

Transformacions agràries:

La demografia preindustrial

Altes taxes de natalitat I de

mortalitat (sobretot infantil):

escàs creixement vegetatiu

Al S. XVIII s’observa un canvi

de model perquè en

determinades zones

(Anglaterra) augmenten els

excedents alimentaris I per

tant, disminueixen les fams I les

epidèmies; I apareixen

progressos significatiu en el

camp de la medicina.

A Anglaterra es desenvolupa

un important comerç

Tèxtil, 1789

Ferrocarril, 1829

Vaixells

Estímul per la indústria

-Energia hidràulica

-Llançadora volant (J. Kay, 1733)

-Màquina de vapor

Matèries primeres

per productes

industrials

observem Es basa en

A causa de

Més població, més

demanda

Millora de les

comunicacions

Crea un

Es manifesta amb

S’aplica a Dóna lloc al Sistema fabril

De l’expansió del comerç a la indústria

De l’expansió del comerç a la indústria

Unitat 1

cotonera Prohibició importació de teles de l’Índia

Sector no reglamentat pels gremis

Matèria primera (cotó) barata (esclavisme)

Es beneficia de

Fàcil innovació tecnològica

ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic

Cal una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

Sectors pioners industrials

Sectors pioners industrials

Capital financer

Accions

Borsa

El procés industrial necessita inversió

S’aconsegueix amb

Es creen

Que es compren i

venen a través de la

El capitalisme financer

Interès personal

Llei de l’oferta i la demanda

No intervenció estatal en matèria econòmica

Desequilibri entre recursos i població

1776, “Assaig sobre la naturalesa i

les causes de la riquesa de les nacions”

escriu

El capitalisme financer

Societat de classes

Iniciativa lliure

Recerca del màxim benefici

Lliure competència

Burgesia

Proletariat

Però...

El capitalisme financer

Transformacions demogràfiques i socials

Els canvis que es donaren en l’àmbit

econòmic tingueren la seva

correspondència en l’estructura social. La

revolució industrial va anar unida als

següents fenòmens:

L’augment de la població europea

Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural.

La urbanització

Les ciutats van crèixer, en part, per la immigració procedent de les zones rurals (èxode rural). En alguns països, també arribaren immigrants procedents d’altres nacions. La urbanització fou ràpida i desordenada, sense planificació.

El naixements d’una societat capitalista dividida en classes

Davant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social, estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la burgesia i el proletariat.

Propietat privada dels mitjans de

producció

Força de treball

• Condicions miserables

• Precarietat laboral, salaris baixos, atur

• Jornades de 12 a 14 hores diàries

• Treball infantil

• Manca absoluta de regulació

- Nova classe dominant: poder polític i cultural

- Control mitjans comunicació per difondre els seus valors:

- propietat privada

- treball i estalvi

- individualisme

- família com a base social

- Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics,

tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs

manuals

- Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans

de producció (burgesia industrial)

Noves classes socials: LA BURGESIA

- Format pels treballadors de les fàbriques

- Eren mà d’obra i treballaven a canvi d’un salari

- Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit

- Els salaris, els horaris i les festicitats eren fixats pels empresaris

- Les seves condicions de vida eren molt dures:

- Jornada laboral de 12 a 14 hores

- Remuneracions insuficients

- Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors)

- No hi havia condicions higièniques

Noves classes socials: EL PROLETARIAT

INDUSTRIAL

La 2a Revolució Industrial

Després de la primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.

La caracteritzen els següents trets:

La utilització de noves fonts d’energia.

El desenvolupament de nous sectors de producció.

Canvis en l’organització del treball.

Noves formes de capital empresarial

La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.

Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les

màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, se’n

desenvoluparen d’altres:

El petroli

Va servir de combustible pel motor d’explosió i per

l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb Henry Ford el

primer terç del segle XX.

L’electricitat

La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison,

bombeta, 1879), la transmissió de senyals

electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i

en determinats motors, entre ells els dels tramvies.

Noves fonts d’energia

Bombeta d’Edison

Telègraf

Ràdio de Marconi

La indústria química

Colorants, explosius (ex., la dinamita, de Nobel), adobs,

medicaments, fibres artificials (ex., el naylon), cautxú, etc.

La nova siderúrgia

Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de

refinament mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-

Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.

Les indústries alimentàries

Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials

(1878), etc.

Nous sectors de producció

La complexitat de les noves empreses i dels processos de

producció imposaren en aquesta segona fase de la R.

Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:

El Taylorisme.

Busca l’organització científica del procés productiu de

l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb

l’objectiu de reduir les despeses de producció.

El treball en Cadena ("Fordisme").

Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry

Ford significa la màxima especialització i optimització del

treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i posant-

les a l’abast dels consumidors.

Noves formes d’organització del treball

Mural de Diego Rivera, Indústria de Detroit (1932)

Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts de finançament:

La Banca

Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar l’increment de les inversions.

Les societats anònimes

Constituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa.

Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts, holdings o monopolis

Noves formes de capital

MÈTODES DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL:

Càrtel

Acords entre diferents empreses

Trust

Fusió d’empreses

Hòlding

Grup financer que té la major part de les accions d’un conjunt d’empreses i bancs

Monopoli

Dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte

Noves formes de capital