La revolució industrial

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

HMC 1rAINS BELLVITGE

L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

1. DEFINICIÓ - Des de la segona meitat del s. XVIII a la primera del XIX, en un període els límits precisos del qual se situen indistintament entre 1764-1830 o 1780-1846, es va produir a Anglaterra la revolució industrial, una transformació profunda de les estructures econòmiques i socials del país, sols comparable pels seus efectes a la revolució neolítica.

Les noves relacions socials sorgides del capitalisme industrial van generar una nova mentalitat, una nova concepció del temps i de l'espai. Aquesta gran transformació només pot comparar-se a la que es va produir amb la revolució neolítica i la sedentarització de l’ésser humà.

1. DEFINICIÓ - Per a alguns dels millors historiadors contemporanis com l’anglès Eric Hobsbawm, la revolució industrial constitueix, amb la

revolució francesa, les dues potes de la nostra societat actual.

De la revolució francesa sorgeix el nostre sistema polític, mentre que de la revolució industrial anglesa sorgeix l’actual sistema econòmic.

- Els canvis d'aquesta transformació estructural són:- 1) l'aplicació àmplia i sistemàtica de la ciència i la tecnologia al procés de producció per al mercat- 2) l'expansió de l'horitzó econòmic des de l'autoconsum familiar i els mercats locals als nacionals i internacionals- 3) l'èxode rural cap a les ciutats- 4) la despersonalització del treball, amb el salt del taller familiar a la fabrica,- 5) l'especialització i el pas del sector primari al secundari i terciari, ús intensiu i extensiu del capital- 6) formació de noves classes dinàmiques i dependents: burgesia industrial i proletariat, definides per la seua relació amb

els mitjans de producció

1. DEFINICIÓ

2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

-L'agricultura és considerada de manera unànime pels historiadors com un dels seus factors que van permetre la revolució industrial anglesa. L’agricultura augmentà significativament la seva producció, gràcies a una sèrie de canvis legals i tècnics.

Llei de tancaments(Enclosure Act).

“Open fields” substituïts per“enclosures”.

La privatització estimulà la introducció de millorestècniques i l’augment de la producció.

Nous sistemes de conreu(sistema Norfolk).

Primeres màquines agrícoles(segadores i trilladores).

Estabulació delsramats i nous

conreus (blat demoro, patata, plantes

forratgeres, etc).


- Les lleis d’encerclament - L'encerclament de les terres per iniciativa particular -"enclosures" privades era una pràctica comuna que es realitzava a

Anglaterra des de l'època dels Tudor amb l'objectiu d'afavorir el bestiar de llana, en un moment de gran expansió del sector. - Van ser habituals des de mitjans del segle XVIII i van arribar al punt òptim entre la pujada al tron de Jorge III i el final de les

guerres napoleòniques. S'hi van aprovar 1800 lleis que van obligar a tancar uns 7 milions d'hectàrees d’ "open-fields“ i "common lands", que suposaven entre el 25 i el 40% del total de bona part dels comtats anglesos.


- Les lleis d’encerclament - L'aplicació d'aquestes lleis suposava un conjunt d'operacions mitjançant les quals un espai determinat, dividit fins aleshores en

moltes parcel·les es convertia en una àmplia extensió rodejada per una bardissa, dedicada al cultiu comercial. És a dir, suposava el pas d’una agricultura de subsistència a una de mercat.

- El factor clau que va impulsar les "enclosure asts" sembla que va ser la puja del preu del blat vinculada al creixement de la població. Quan aquell baixava també disminuïen les lleis d'encerclament i quan pujava, augmentava la pressió en el Parlament Britànic per a incrementar-les.

"El camperol, al qual no miraven amb simpatia els sectors que estaven fent les Ileís d'encerclament, era incapaç d'exposar les raons amb eficàcia. Si havia perdut la seua parcel•la en camp obert, conreat amb cereals o la pastura per ala vaca en el "common", rebia com a compensació unes quantes guinees que desapareixien aviat a la taverna. Encara quan, si tenia sort, el comissari parlamentari li assignava una parcel•la, petita i distant, a canvi dels seus drets sobre les terres comunals, on trobaria els mitjos per tancar-la i assecar-la? L'única cosa que podia fer era vendre-la barata als interessats a arrodonir les seues possessions que estaven substituint el camp obert i les "commons". Només aquestes persones eren capaces de retolar-les i condicionar-les per al conreu tot invertint capitals que un dia (...) els donarien un gran benefici. Des d'aleshores, per cultivar el sól anglés caldria, o bé tenir capitals propis o disposar-ne d'altres

MORI, G.: La revolució industrial (p.p. 92-93)


- Les lleis d’encerclament

- Els encerclaments es feien quan així ho demanaven els propietaris de 4/5 parts de les terres d’una parròquia. Sovint, una persona era el propietari d’aquesta quantitat de terra, llavors només calia la seva petició.

- L’acaparament de les terres i la seva concentració van significar un increment de la productivitat i una orientació capitalista de l’agricultura.

Fi del guaret

Augment de la producciói la productivitat

Més menjar

Augment de la població

Més menjarper al ramat

Més ramat

Més femMillora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,

noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano


- Les innovacions tècniques

- Es van introduir nous cultius com el del trèvol, els espàrrecs i les carxofes fins i tot en els "openfields", es van dessecar grans zones pantanoses i es va difondre el "mixed farming" -combinació del pasturatge i la rotació de conreus-; aquests canvis augmentaren la productivitat i van abaratir el preu del blat, la qual cosa va repercutir en una major diversificació agrícola



Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.

Aliments

Mà d’obra barata Mercat

Capitals→ inversió


- L’acumulació de capital

- Un aspecte essencial de la revolució agrícola va ser l'avanç de la privatització. La propietat de la terra es repartia de manera desigual:

- La Corona, l'alta noblesa i l'església (unes 200 famílies) posseïen el 20% de la terra. - La "gentry" -noblesa mitja i baixa-, els comerciants rics, els homes de lleis i antics comandaments i oficials militars (unes

16000 famílies) tenien el 50%.- Els camperols lliures, els "freeholders" (unes 180.000 famílies) comptaven amb el 30% restant. Dins d’ells hi havia gran`s

diferències en quant a l’extensió de les seves propietats.


- L’acumulació de capital - La majoria de les terres de la noblesa i potser d' una bona part de les propietats dels "freeholders" eren explotats en règim de

lloguer per arrendataris, "farmers", autèntics agricultors professionals (uns 150.000) que treballaven més del 70% de la superfície cultivada.

- Els bracers o jornalers sense terres (unes 364.000 famílies) treballaven esporàdicament a canvi d’un salari.- Per últim trobem uns 400.000 "cottage and paupers" que vivien de treballs ocasionals.


- L’acumulació de capital

- Des de finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII el camp anglès va sofrir una sèrie de transformacions: la progressiva desaparició dels "commond lands" i amb aquests, els arrendaments tradicionals i vitalicis, la disminució de la petita propietat, l'increment de la propietat de la noblesa d'un 20% a un 25%; la proletarització definitiva dels "cottagers" i "squatters" i la consolidació de les hisendes més grans, els propietaris de les quals afavorien la instal·lació d'arrendataris benestants, dedicats a una agricultura capitalista, especulativa que contractaven mà d'obra


- Nova actitud empresarial

- Aquesta nova mentalitat passava per acceptar: l'ampliació dels horitzons econòmics al mercat nacional i internacional, l'augment de l'especialització i l'aplicació de coneixements científics i de mètodes experimentals.

- Aquesta nova actitud va començar per arrelar en els estrats socials més alts; el mateix rei George III s'entusiasmava amb el títol de "granger George", duia en la carrossa l'últim volum dels "Annals de l'agricultura" i tenia cura de la seua granja model a Windsor. D'altres exemples entre la noblesa van ser els lords Townshend, Bakewell i Wilkinson

3. LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

- La transició demogràfica

MORTALITAT INFANTIL

- Millora de les condicions higièniques- Recollida escombreries- Ús del sabó - Roba de cotó

- Millora de l’alimentació- Avanços medicina

- Eliminació Pesta Negra

NATALITAT

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ


- La transició demogràfica


- La població a Anglaterra


- Les prediccions malthusianes

Per a Malthus la població creixia en proporció geomètrica mentre els recursos ho feien en progressió aritmètica

EXCÈS DE POBLACIÓ = POBRESA

AQUEST MODEL ES CONTESTAT TAN PELS CONSERVADORS COM DESPRÉS PELS MARXISTES. EL PROBELA RAU EN L’EXCÈS DE POBLACIÓ O EN LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS?


- El creixement de les ciutats

EXODE RURAL

PROLETARITZACIÓ

CREIXEMENT POBLACIÓ URBANA


- El creixement de les ciutats

SEGLE XIX TRANSFERÈCIA DE POBLACIÓ ACTIVA DEL SECTOR PRIMARI AL SECUNDARIREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA = MÀ D’OBRA BARATA I CREACIÓ MERCAT NACIONAL ANGLÈS

3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

Primera carretera seguint el mètode de Macadam als Estats Units.

- Es van desenvolupar innovacions tècniques per millorar les calçades. (Metcalf, Telford, Macadam)

Construcció d’una carretera segons el sistema Telford

- Les calçades

DILIGÈNCIES- La marxa era lenta, feien unes 20 milles

diàries

The Great North Road

3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS- Les calçades


- Els canals

- Durant la revolució industrial es va encetar a Anglaterra la construcció d'una àmplia xarxa de canals fluvials per ser el mitjà més barat per al transport de mercaderies pesants i voluminoses, afavorides per les avantatjoses condicions físiques eren un relleu pia i uns cabals d'aigua regulars i abundants


- El ferrocarril

- El símbol més visible de la revolució industrial fou sense dubte el ferrocarril. Sorgit a la mina, el seu ús va encetar-se al 1820 i en poques dècades va canviar la percepció del món. En poques dècades, les vies del ferrocarril unien gairebé tots els punts del Regne Unit.


- El ferrocarril

4. LA REVOLUCIÓ COMERCIAL

- El comerç colonial

- El comerç fou un dels factors essencials en l’acumulació originària de capital que va permetre el desenvolupament del capitalisme industrial. Aquest comerç estava en constant expansió des del segle XVI, quan Anglaterra esdevingué com la primera potencia naval del món.



IMPERIS COLONIALS SEGLE XVIII



Els factors que van fer possible l'hegemonia mercantil britànica foren: 1) el predomini militar en els mars2) la disposició d'una manufactura, de la llana, que s'imposava en el sector exportador 3) l'accés a una àmplia xarxa mercantil com Àfrica, les Índies Orientals, els EEUU i els països europeus 4) l'enorme capacitat de la seua flota mercant, els efectius de la qual no havien cessat d'augmentar des dels temps de Cromwell i els seus “Navigation acts" 5) l'existència de marins qualificats i d'una "classe mercantil" d'empresaris amb capital i olfacte pels negocis 6) el suport que dels successius governs donaren al comerç exterior, alliberant-lo quan era necessari i salvaguardant-lo amb ajut militar i diplomàtic.



EL COMERÇ COLONIAL AL SEGLE XVIII



- Al llarg del segle XVIII el comerç colonial va anar variant la seva composició.

- Dins d’aquest volum comercial, un ingredient, el cotó, esdevindrà el motor de la industrialització.


- La demanda interna - Al llarg del segle XVIII el consum interior anglès es va incrementar degut a:

- El creixement de població - L’augment de la demanda de productes tèxtils, especialment del cotó

5. L’APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA CONTEMPORÀNEA

- Les transformacions de les manufactures

SEGLE XVII Transformacions al món gremial

lleis que ataquen els privilegis i exclusivitats gremials

massa de pagesos sense terra abundància de mà d’obra disponible



putting out system

els comerciants-empresaris controlaven tot el procés productiu



putting out system

BENEFICIS

orientats cap a l’adquisició de terres o reinvertits en els seus negocis

alguns comerciants-empresaris aplegaren a comptar amb centenars de treballadorsproducció de manufactures a gran escala, desenvolupant la divisió del treball i un comerç de gran amplària.

- liberalització econòmica mitjançant sentències judicials que desmantellaven les regulacions d’aprenentatge i l’accés als oficis- Artesans



propietat dels tallers i les eines però treballant per als comerciants-empresaris acabaran per no diferenciar-se dels treballadors del putting out system

- subcontratats- sense alterar el seu status fins l’arribada de les màquines



- Apareixen les primeres grans factories- Propietat estatal - Concentració productiva dintre d’un recinte,

encara que no sempre ja que diverses factories podien associar-se per a completar un procés productiu

- Disciplina militar



ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA ECONOMIA DE MERCAT

tot allò que abans es produïa per a l’autoconsum ara es fabrica i es comprat pels assalariats


- La màquina

- Les màquines sorgeixen partint de principis tecnològics senzills.

avanços tècnics varen permetre la possibilitat d’aprofitar bases de mà d’obra que fins llavors no havia estat emprada


- La màquina - Una màquina és un artefacte mecànic que serveix per a produir i és accionat per una energia independent de la força humana

FACTORY SYSTEM

màquina de vapor Watt 1769


- El cotó: una indústria per a una revolució

- industria del cotó fou la primera locomotora de la revolució industrial

- Inicis del segle XVIII era una manofactura més, no gaire important

- el mercat de tèxtils de cotó va créixer molt més que la resta de teixits artesanals

- els manufacturers del cotó s’establiren prop dels ports colonials d’esclaus- preu menor que el de la resta de tèxtils



COTO SUBPRODUCTE DEL COMERÇ COLONIAL



- La industria del cotó va nàixer lligada a l’expansió de l’economia esclavista de plantacions, en paraules de Hobsbawm va nàixer com un subproducte del comerç colonial i el tràfic d’esclaus


- El cotó: una indústria per a una revolució - Aquesta unió al comerç colonial va provocar un augment de la demanda que va conduir a la seva mecanització

FILATURA TEXEIDORIA



procés de mecanització la qualificació de la mà d’obra fora cada vegada menys necessària,

∆ Mà d’obra

Sous de subsistència


- L’energia


- La mineria i la siderúrgia

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL INTERRELACIÓ PROCESOS PRODUCTIUS

RESULTAT = DESFORESTACIÓ REGNE UNIT



FERRO Alternativa a la fusta Element constructiu

Procés d’elaboració = CAR, necessita molta fusta pels forns

CARBÓ MINERAL



MECANITZACIÓ DE LA MINERIA

INNOVACIONS TÈCNIQUES

MÀQUINA DE VAPOR FERROCARRIL



La pudelació (descarbonatar el ferro) i la laminació foren essencials per millorar la qualitat del ferro produït i augmentar la producció

6. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ

- A Europa


- Als Estats Units


- Al Japó

7. LA NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. EL CAPITALISME

- El liberalisme econòmic- Fonamentat en les doctrines d'Adam Smith sobre la llibertat d'empresa, de mercat

i de contractació

- Al liberalisme clàssic la mà invisible del mercat equilibra els interessos contraposats amb els preus ajustats segons l’oferta i la demanda, perquè l’Estat no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar aranzels duaners proteccionistes i monopolis


- El liberalisme econòmic

TEORIA DEL LIBERALISME ECONÒMIC INTERÈS INDIVIDUAL satisfacció de l’interès personal és el motor del desenvolupament econòmic

LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA els interessos contraposats s’equilibren mitjançant la llei de l’oferta i la demanda

LLIURE COMPETÈNCIA permet el desenvolupament econòmic, estimula el descens dels preus i la innovació tecnològica

NO INTERVENCIÓ DE L’ESTAT no ha de legislar ni regular sobre els assumptes empresarials LLIURE COMERÇ llibertat de circulació de les mercaderies entre els diferents països


- El liberalisme econòmic

LLIURECANVISME VS PROTECCIONISME

- Comerç internacional no regulat pels estats- Absència d’aranzels i taxes pels productes

estrangers- Impulsat pels britànics (tractats de lliure comerç)

- Imposició de taxes pels productes estrangers (poden ser limitats a un producte o sector determinat)

- Aplicades pels francesos i nordamericans per protegir la seva indústria davant els britànics


- L’organització capitalista de l’economia

CARACTERÍSTIQUES

PROPIETAT PRIVADA DELS MITJANS DE PRODUCCIÓ

TREBALL ASSALARIAT

LLIURE INICIATIVA I NO INTERVENCIÓ DE L’ESTAT

CRISIS ECONÒMIQUES PERIÒDIQUES


- L’organització capitalista de l’economia

CICLES DE KONDRATIEV

El capitalisme és un sistema econòmic amb crisis periòdiques de les quals es surt mitjançant la innovació tecnològica i l’obertura de nous mercats

La revolució industrial

Education

Transcript of La revolució industrial