La unió europea
52
Geografia 2n de Batxillerat Colegi Lleó XIII LA UNIÓ EUROPEA
-
Upload
pilar-gobierno -
Category
Education
-
view
2.264 -
download
2
Transcript of La unió europea
Geografia 2n de Batxillerat Col·legi Lleó XIII
LA UNIÓ EUROPEA
El medi físic d’Europa
Magnituds econòmiques
Trets socials i culturals
Població i ciutats
La construcció de la Unió Europea
Institucions i polítiques europees
Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la platja però en compte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu.
En totes les llengües romàniques, en les llengües germàniques, hongarès, i en les eslaves que utilitzen l'alfabet llatí el continent s'anomena Europa, o un mot molt semblant, a causa de petites diferències en l'ortografia. Aquest també és el nom en llatí i en grec.
En les obres d'Homer, Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tard, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l'any 500 aC el seu significat conté tota la terra al nord de la Mediterrània.
Europa, una princesa fenícia
El medi físic d’Europa
La gran península del continent
euroasiàtic
Una gran diversitat
paisatgística, diversitat
de relleu i un clima
temperat d’hemisferi
nord.
El medi físic d’Europa
Els massissos antics• L’escut fennoscandià i el sòcol caledoniàOcupa la superfície de Finlàndia, bona part de Suècia i l’extrem nord-oest d’Escòcia. Són les zones més antigues, de roques cristal·lines i metamòrfiques (amb empremtes profundes de les glaciacions de l’era quaternària).
• Els massissos herciniansSón formats per roques plutòniques que van metamorfosar els sediments acumulats anteriorment i van donar lloc, entre altres formacions, a conques hulleres importants.Els massissos hercinians més representatius són a la Gran Bretanya; el massís Central, els Vosges i el massís Armoricà, a França; les Ardenes belgues; la Selva Negra, el Bosc de Turíngia, el massís de Bohèmia, les muntanyes Metal.líferes i el massís Esquistós Renà, a Alemanya; la Meseta central (el Sistema Central i els Montes de Toledo, i les conques del Duero i del Tajo, fosses tectòniques) i el massís Galaic, a la península Ibèrica.
El medi físic d’Europa
Les serralades alpines• Els grans geosinclinals constituïts pels sediments dipositats per l’erosió dels sòcols antics al llarg de l’era secundària es van plegar violentament a la terciària pel moviment alpí, i van originar les cadenes de serralades dels Alps, presents al sud d’Alemanya, al sud-est de França, al nord d’Itàlia i pràcticament a tot Àustria; els Pirineus i les serralades Bètiques (que es prolonguen per les illes Balears) a la península Ibèrica; els Apenins a Itàlia i la serralada Pindos a Grècia.
• A tots dos costats de les serralades hi ha planes subalpines, que són fosses enfonsades per descompressió quan es va aturar la força orogènica, i que es van omplir de sediments procedents de les serralades. A l’Estat espanyol, aquest és el cas de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir; a França, la conca d’Aquitània és la depressió subalpina dels Pirineus, simètrica a la de l’Ebre; a Itàlia, la plana del Po ocupa una extensió important a la zona nord.
El medi físic d’Europa
Les grans planes climàtiquesAl llarg de la façana marítima del continent, des del golf de Biscaia fins a la zona septentrional de Finlàndia i Bòtnia, penetrant cap a l’est pels Països Baixos i Alemanya, s’estenen planes grans que no són estructurals, que no provenen del resultat d’un moviment orogènic sobre un penyal anterior, sinó de l’acció de factors lligats al clima, sobretot durant l’era quaternària.
• Les planes de la meitat nord formen part, majoritàriament, de la planura germanopolonesa, present als Països Baixos, Alemanya i Dinamarca, a més d’algunes zones de l’est d’Anglaterra i de l’Escània sueca. El seu origen és estrictament glacial, ja que totes van ser ocupades pel casquet glacial.
• Les planes costaneres s’han originat, fonamentalment, per transgressions i regressions marines que van acompanyar la retirada o l’avançament de les glaciacions, circumstàncies que van formar una successió de dipòsits arenosos, pantans i terrenys fèrtils. Es tracta d’extensions molt planes i d’altitud , que en algunes àrees dels Països Baixos fins i tot es troben per sota del nivell del mar, raó per la qual s’han de defensar de les inundacions periòdiques mitjançant la construcció de dics, rescloses i pòlders.
El medi físic d’Europa
Les illes atlàntiques
Allunyades del marc fisiogràfic del continent i les illes adjacents, es troben les terres europees més joves pel fet de ser d’origen volcànic: les Canàries (geogràficament africanes), Açores i Madeira.
El clima
EL CLIMA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
La diversitat del relleu es veu reforçada per diferències climàtiques notables, resultat de tres grans conjunts (oceànic, continental i mediterrani) dotats de trets interns variats que influeixen en unes unitats biogeogràfiques (vegetació i sols) també diferents.
Això fa de la Unió Europea un conjunt natural heterogeni, característica que es tradueix en una gran diversitat de recursos i de paisatges.
Les grans regions climàtiques europees estan condicionades per una sèrie de factors que determinen els principals elements del clima: les temperatures i les precipitacions.
El clima
Els factors del clima
El clima de la Unió Europea és suau com a conseqüència dels factors següents:
• La seva situació a la zona temperada de l’hemisferi nord. La seva extensió des de les latituds subtropicals fins al cercle polar àrtic explica que la circulació general de l’atmosfera en altitud sigui d’oest a est, amb la presència del corrent en jet (xorro). A la superfície aquesta situació es tradueix en el xoc i l’alternança de masses d’aire polar i tropical separades pel front polar, que agrana el continent amb desplaçaments cap al nord a l’estiu i cap al sud a l’hivern.
• La seva posició al marge oriental de l’oceà Atlàntic, afectada per la deriva nord-atlàntica del corrent marí càlid del golf, que suavitza notablement les temperatures i porta associades masses d’aire que, com que són més càlides, aporten un grau elevat d’humitat.
• La distribució dels centres d’acció. Hi ha dos centres d’acció permanents: la depressió o borrasca d’Islàndia i l’anticicló de les Açores. La primera origina vents humits ascendents i, per tant, pluges, sent més activa a l’hivern perquè es desplaça cap al sud associada al front polar i suma l’efecte tèrmic al dinàmic. L’anticicló de les Açores origina temps estable en baixar l’aire més sec i pesant i, freqüentment, actua de barrera, impedint que les masses d’aire carregades d’humitat arriben al sud d’Europa, especialment durant l’estiu.
Els factors del clima
Les regions bioclimàtiques
L’Europa oceànica
Les regions més obertes a l’Atlàntic i sotmeses a les variacions del front polar i les seves depressions: les illes Britàniques i tota la façana marítima
occidental, des del nord de Portugal i la cornisa cantàbrica fins a les planes del sud de Suècia, penetrant profundament a l’interior del continent cap a
l’est i la vall del Danubi al sud- est.
Les precipitacions hi són abundants i força homogènies durant tot l’any. Les temperatures són suaus i l’amplitud tèrmica anual no és gaire
acusada. El temps acostuma a ser inestable, amb variacions ràpides, nuvolositat
freqüent i insolació moderada.
Les regions bioclimàtiques
L’Europa mediterràniaS’estén per tota la franja situada entre la façana atlàntica de la península Ibèrica i
l’extrem més oriental de Grècia al llarg del mar Mediterrani.
Els factors que expliquen aquesta regió bioclimàtica són l’acció estabilitzadora de l’anticicló de les Açores i la presència del mateix mar interior, d’aigües molt
temperades per la proximitat de climes secs i càlids.
L’amplitud tèrmica anual és important, amb temperatures sensiblement altes a l’estiu i suaus a l’hivern. Les precipitacions acostumen a ser escasses, amb sequera i dèficit hídric a l’estiu, i concentrades a la tardor i, secundàriament, a la primavera. El temps més habitual és estable, clar i amb hores de sol abundants. Per la seva banda, la continentalització del clima mediterrani afecta sobretot la Meseta de Castella i Lleó i el Sistema Ibèric amb baixes temperatures hivernals.
Les regions bioclimàtiques
L’Europa continentalEl clima continental és present a la Unió Europea als territoris de Finlàndia i Suècia
que arriben fins al cercle polar àrtic, excepte a les regions situades al sud d’Estocolm.
Els factors protagonistes en aquesta regió bioclimàtica són: la latitud els centres d’acció tèrmics continentals les pertorbacions àrtiques i la baixada de la influència oceànica per la barrera de la serralada Escandinava Les pluges són estivals. Les temperatures, l’hivern és llarg i molt fred. La vegetació natural es disposa pràcticament en franges paral·leles de nord a sud: tundra de molsa i líquens al costat del cercle polar, taigà o bosc de coníferes (avets) i bosc caducifoli a les zones de transició al clima oceànic.
Les regions bioclimàtiques
Altres regions climàtiquesEls contrastos que es produeixen a la Unió Europea inclouen altres àmbits
biogeogràfics d’extensió territorial més petita que els anteriors, però d’influència singular en les activitats humanes:
Els Alps i els Pirineus centrals són zones dominades pel clima d’alta muntanya. D’altra banda, el clima polar afecta el nord de Finlàndia i de Suècia, i penetra en forma de dorsal cap al centre d’aquest últim país. També es poden trobar climes àrids al territori de la Unió Europea; n’hi ha a l’Estat espanyol (cap de Gata, centre de la vall de l’Ebre, zones de Canàries). Per acabar, cal esmentar els climes subtropicals, que són presents a les Illes Canàries, les Açores i Madeira.
El medi ambient
El creixement de la població, el tipus de producció i el concepte de desenvolupament econòmic derivats de la Revolució Industrial han
provocat modificacions substancials en les activitats humanes, i han exercit sobre l’entorn unes pressions fortíssimes capaces de modificar totalment
les condicions del medi ambient.
Els Problemes del medi ambient
A l’Informe Dobris, elaborat el 1995 per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), s’identifiquen fins a 56 problemes en les condicions ecològiques de la UE. Tots aquests problemes es poden integrar en els grups següents:
Alteració de les aigües Contaminació de l’aire Alteració i degradació dels sòls Altres
El medi ambient
Alteració de les aigües
Bona part dels recursos hídrics provenen d’aqüífers subterranis, els nivells dels quals han baixat de manera alarmant a causa de la sobreexplotació i perquè la construcció de grans infraestructures (carreteres, xarxes de sanejament, fonaments profunds, etc.) impedeix el proveïment de les capes freàtiques que els regeneraria parcialment.
La qualitat de les aigües, amb les diferències lògiques entre les continentals i les marines, s’estableix d’acord amb la potabilitat, l’aptitud per al bany i les condicions per a la vida aqüícola.
Els agents que alteren la qualitat de l’aigua són:els plaguicides, els herbicides, els fosfats dels detergents, els nitrats originats per l’oxidació de l’amoníac i de la matèria orgànica tots els quals arriben a les aigües (fluvials, lacustres, subterrànies o marines) per abocament directe o dins els corrents residuals dels usos urbans i industrials.
El medi ambient
Contaminació de l’aire
Consisteix en la presència a l’aire de matèries en estat sòlid, líquid o gasós que, per la quantitat i per la concentració, perjudiquen la salut dels éssers vius i del
patrimoni cultural i econòmic.
La seva causa principal és l’emissió a l’atmosfera de substàncies com òxids de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NO), diòxid de carboni (CO2), metà (CH4 ), ozó (O3),
clorofluorocarburs (CFC), etc.
Aquestes substàncies s’originen en centrals tèrmiques que fan servir combustibles fòssils, refineries, indústries -sobretot químiques-, vehicles a motor o calefaccions,
certes formes d’explotació agrícola i ramadera intensiva, etc.
Dos dels efectes de la contaminació atmosfèrica són la pluja àcida i la reducció de la capa d’ozó
El medi ambient
El medi ambient
Alteració i degradació dels sòlsEn una gran part del territori de la Unió Europea els cicles bioquímics que es desenvolupen al sol i són la base de la vida de plantes i animals han sofert alteracions de l’equilibri o s’han trencat.
La sobreexplotació agrària, la desforestació, l’adobament natural incorrecte i l’ús de productes químics, fertilitzants, herbicides i plaguicides, així com la presència de residus de tot tipus als abocadors, modifiquen la composició química del sol, transmeten substàncies nocives a vegetals i animals i destrueixen els elements orgànics del sòl: bacteris, cucs, larves d’insectes o humus en general.
Si a la contaminació dels sòls s’afegeixen condicions climàtiques d’escassetat de precipitacions, els efectes s’accentuen.
Aquest és un problema especialment preocupant a les regions mediterrànies del sud-est espanyol i a les regions meridionals d’Itàlia i Grècia.
El medi ambient
Altres problemesL’informe Dobris sobre el medi ambient a Europa també enumera problemes prioritaris com ara els següents:
la pèrdua de la biodiversitat, la producció de residus, la manca de qualitat de vida urbana, els riscos de grans accidents (nuclears, industrials i pel
transport de mercaderies perilloses) i el possible canvi climàtic.
El medi ambient
La política mediambiental
La primera mostra d’interès de les institucions comunitàries pel medi ambient es va manifestar amb motiu de la conferència de les Nacions Unides sobre el medi humà celebrada a Estocolm el 1972.
L’organisme comunitari que gestiona la política ambiental és la Comissió Europea. Una d’aquestes és la Comissaria Europea de Medi Ambient i Seguretat Nuclear.
Funcions:crear una xarxa europea d’informació i d’observació del medi facilitar dades a la UE, als governs dels estats i a l’opinió pública proporcionar assistència tècnica i científica en tot allò que fa referència a l’entorn.
Des d’una mentalitat «reparadora» i purament sancionadora («qui contamina, paga») fins a fixar-se com a fites la protecció i la prevenció.
Un canvi radical en la política mediambiental va suposar el cinquè programa (1993-2000), gestionat per l’AEMA (agència europea de medi ambient), amb la seva pròpia nomenclatura: «Cap a un desenvolupament sostenible».
La política mediambiental
Què entén la UE per desenvolupament sostenible?1. Integració de la dimensió ecològica en totes les altres polítiques comunes.Agricultura / transport / energia / indústria / turisme2. Ampliació de la gamma d’instruments utilitzats per modificar tendències i pràctiques actuals perjudicials per al medi ambient.3. Millora de l’aplicació de la legislació mediambiental, simplificant el marc.4. Sensibilització de l’opinió pública amb l’educació, la formació d’especialistes i la informació.5. Cooperació internacional, ja que tant els problemes com les solucions es plantegen a escala planetària.
Magnituds econòmiques. Sector primariPESCA
S’han reduït les quantitats de
capturesCaptures principals
a la zona de l’Atlàntic nord-
orientalAugment de la
producció d’aqüicultura
RAMADERIA
Principalment bestià porcí
Destaca també producció lletera
AGRICULTURAActualment només
treballa un 5,7% de la població ocupada
2,7% del PIB de la UESector molt
mecanitzat amb tècniques modernes.
Molt productiu
Magnituds econòmiques. Indústria i construcció
El sector secundari representa el 27,8% del PIB comunitari i dóna feina al 24,9%
de la població ocupada.
Els sectors industrials més importants:
metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics,
aliments i begudes, i el químic.
També el sector del transport.
Sector en crisi des del 2008: la construcció
La UE proposa actuacions competitives sobre
l’energia, medi ambient, drets de la propietat intel·lectual, millor
reglamentació, recerca, innovació...
La zona més important del
desenvolupament industrial de la UE
és a l’eix urbà tradicional (banana
blava).
Magnituds econòmiques. Indústria i construcció
ELS GRANS EIXOS INDUSTRIALS DE LA UE
• Zona del
Ruhr•Northumbe
rland•País Basc
Antigues indústries en recessió
(per la competència)
•Telecomunicacions
•Òptica•Bioespacial•Bioquímica
•Londres, París, Munich
Àrees industrials tradicionals
Indústries d’alta tecnologia
Tèxtil
Siderúrgica
automobilística
Magnituds econòmiques. Sector serveisEls serveis de les
empreses: jurídics, comptabilitat,
estudis de mercat, publicitat,
seguretat… tenen un paper predominant
en aquest sector. La UE és el principal exportador de
mercaderies i serveis del món.
Els principals productes exportats:
maquinària, productes químics i farmacèutics,
vehicles i avions.Destinacions: EUA,
Suïssa i RússiaImportacions:
maquinària, productes energètics i vehicles de
la Xina, EUS i Rússia.El sector transports genera un 10% del PIB de la UE i dóna feina a 10
milions .El 44% es desplacen per carretera, 39% marítimes, 10% ferrocarril 3%
navegables interiors.Els passatgers principalment per carretera 81%, un 8% en avió i un
6% en ferrocarril.
L’economia de la UE s’ha tercialitzat. Representa un 69,5% del PIB i
donen treball a un 70% de la població
ocupada.
Trets socials i culturals
Diversitat cultural de llengües, creació literària, tradicions i costums, producció de cinema, d’arts escèniques i plàstiques i radiodifusió.
Patrimoni cultural de la UE
Erasmus, Pla Bolonya
Assistència sanitària a qualsevol país
Dret de treball i igualtat d’oportunitats
23 llengües oficials. Prioritats: preservació i respecte de les llengües regionals i minoritàries de la UE i potenciar que els europeus aprenguin llengües estrangeres a part
de la materna.
Promoció de la cultura europea
i mobilitat professional a
escala internacional
EDUCACIÓSANITAT TREBALL I POLÍTICA SOCIAL
Població i ciutats
FACTORS distribució Envelliment Població activa i taxa d’atur
Mitjana de fills a la UE
La construcció de la Unió Europea
In varietas concordia
Units en la diversitat
El procés de creació
1951: CECA(intercanvi carbó-acer)
1957: Tractat de Roma(crea la CEE)
Objectiu: unió duanera, lliure circulació persones, mercaderies…
1986: Acta Única Europea(cohesió econòmica i social)
Objectiu: desenvolupament equilibrat de tots els estats…
1992: Tractat de Maastricht(la CEE es dirà ara UNIÓ EUROPEA)Objectiu: unió Econòmica i monetària
- l’euro (1999)
Alemanya
Luxemburg
França
Països Baixos
Bèlgica
Itàlia
El procés de creació
La necessitat d’un bloc comercial europeu unificat
La idea no és nova
1957: Tractat de Roma(crea la CEE)
Objetiu: unió duanera, Lliure circulació persones, mercaderies,
capitals, …
Polítiques concretes: Lliure competència i legislació comuna
EUA
JAPÓ
NO podia competir contra…
Mercat de 370 mil. persones.Lliure de duanes, menys normes.
Més I+DDespesa europea en Investigació = Japó
(millor unir esforços)
Més despesa. Més normes. Producte més car Producte més barat
Cronologia
Espai Schengen
Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990
a Schengen per diversos països de la Unió Europea
per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L'objectiu és
garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.
El procés de creació
La Unió Europea1992: Tractat de Maastricht
(la CEE es diu UNIÓ EUROPEA)Objectiu: unió Econòmica i monetària
Moneda única (1999,2002)
Política solidària ambestats menys desenvolupats
Nous dretsPermís de treball
Eleccions al parlament europeo
Política Defensa comuna
Política exterior
Característiques
Objectius de la UE
Impuls progrés econòmic i social
Espai de llibertat, seguretat i justícia
Implantació de ciutadania europea (drets I deures)
Afirmació identitat europea (participació en els problemes comuns)
Manteniment i desenvolupamentdel sentit comunitari
Heterogeneïtat a la UE
diversos nivells de desenvolupament
Diversitat cultural (lingüística)
Hi ha diversos nivells també entre les mateixes regions
Regne Unit:(atenten contra la identat nacional)
Sembla factible unir els estats i mantenir la identitat nacional?
Conjunt heterogeni
sí
Política regional solidària
Per corregir els desequilibris regionals:
1/3 pressupost
Es basen en elsfons estructurals i els fons de cohesió
Crèdits per a les inversions
Infraestructura transport i subministrament d’energia
Obres públiques per a
problemes ambientals
Política comuna en cultura,
educació, FP, joves…
Creació llocs de treball
Crèdits per a l’agricultura
i pesca
Molts dels que entraran són menys rics.
Se’ls haurà d’ajudar.
Els 27 membres de la UE
Hi ha altres països europeus però no en són membres
AlemanyaÀustriaBèlgicaBulgàriaXipreDinamarcaEslovàquiaEslovèniaEspanyaEstòniaFinlàndiaFrançaGrèciaHongriaIrlandaItàliaLetòniaLituàniaLuxemburgMaltaPaïsos BaixosPolòniaPortugalRegne UnitRepública Txeca RomaniaSuècia
Els poders de la UE
Són organitzacions supranacionals (es troben per damunt de tots els estats)
Consell Europeu Caps de Govern i els seus ministres
Defineix línees d’actuacióMàxim òrgan polític
Consell de Ministres Ministres
Segons els temesEducació, treball...
Prenen les decisions més importantsUnanimitat o majoria
Núm. vots depèn de núm. hab.
Parlament europeu Sufragi universalCada estat tria els seus eurodiputats
Comissió Europea Funció executiva.Elabora los pressupostos de UE.
Formada por el President i els Comissaris.
Triats per a 4 anys
El defensor del poble
El tribunal de Justícia
Altres Institucions
Funció judicialGaranteix el compliment
de les lleis
Un jutge de cada estat membreEl ciutadà pot ser atès aquí
Escollits cada 5 anys
Defensa els ciutadans que es consideren mal tractats per alguna
Institució de la UE
Tribunal de comptes i Banc Europeu d’Inversions
Les institucions de la UE
Funció legislativaAprova els pressupostos
Controla el consell de Ministres i la Comissió Europea
