Llenguatge - xtec.cat · del docent que recull la producció verbal de l’alumne a més d'elogiar,...

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona - TE

0

Llenguatge

LOGOPEDES CREDAT - TE

Aquest document està adreçat a aquells alumnes, que sense necesitar suports específics, sí cal un disseny acurat d’estratègies metodològiques i organitzatives, a partir dels recursos propis dels centres educatius, per grantir un procés de desenvolupament del llenguatge adequat.


CREDAT-TE_LLENGUATGE_CENTRE 1

ÍNDEX

1. Alumnes als quals va adreçat.

2. Característiques comunicatives i lingüístiques.

2.1. Característiques generals

3. Proposta didàctica.

3.1 Objectiu general.

3.2 Objectius específics i referències curriculars

3.3 Orientacions generals.

3.4 Prèvies lingüístiques.

3.5 Estratègies potenciadores de la interacció verbal.

3.6 Situacions educatives.

4. Orientacions a les famílies.

5. Aspectes a reflexionar.

6. Bibliografia.



1. ALUMNES ALS QUALS VA ADREÇAT

Són alumnes que mostren intencions comunicatives i disposen d'un codi oral, si bé el seu desenvolupament lingüístic és retardat amb referència als seus companys de la mateixa edat.

2. CARACTERÍSTIQUES COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUES

2.1. Característiques generals

Pel que fa a la morfosintaxi, la característica més important és que aquests nens

tenen un coneixement intern de l'organització del codi lingüístic, de les regles que el regulen i de com utilitzar-lo. No obstant això, el que els diferencia dels nens de la

seva mateixa edat cronològica és el lleu retard que mostren en aquest aprenentatge.

Marques morfològiques

Per exemple, quan els nens de 3 anys ja són capaços d'utilitzar sense problemes

diferents marques morfològiques (flexió de gènere, de nombre, articles, pronoms

personals de 1a i 2a persona, demostratius, etc.), l'alumnat amb aquest

comportament lingüístic tot just comença a utilitzar aquelles més primerenques. A

més, pot ser que ho facin de manera incorrecta en alguna ocasió (la cotxe, però en canvi diguin correctament el camió). També és possible veure la utilització d'un so

poc definit a ("a” neutra) que serveixi per a diferents tipus de marques: a nen, a pilota,

a meu (és meu), etc.

Estructures sintàtiques

Als 4 anys utilitzen estructures sintàctiques més elaborades, però és possible veure-hi més errors que els que fan els seus companys de la mateixa edat. Ex.: on és el

papa? Que età a cuina, va parar taula = està a la cuina, va a parar la taula. Aquest

errors o omissions d’algunes partícules relacionals sovintegen més quan les

estructures són més complexes.

Vocabulari

En alguns nens, aquest lleu retard es manifesta sobretot en el camp del vocabulari.

Atès que el desenvolupament lèxic està molt relacionat amb el coneixement, sovint la causa d'aquest retard cal buscar-la en les poques experiències viscudes o en un

alentiment general a nivell cognitiu. Ex. Molts termes deíctics: esto (en lloc de, per

exemple, la carpeta), aquí (per indicar “sobre la taula”), dificultats per nomenar



categories, per utilitzar termes espacials i temporals.

Pragmàtica

En d’altres nens les dificultats es troben a nivell pragmàtic, en com utilitzen el

llenguatge. Sovint aquestes dificultats tenen a veure amb aspectes més emocionals o bé que s’han interaccionat poques vegades. En la seva conversa es pot veure com no

respecta el torn canvia el tòpic.

Competència lingüística

Normalment, el seu grau de coneixement del llenguatge està emmascarat per la mala emissió fonètica, que dóna la imatge de baixa competència lingüística.

Comprensió

La comprensió lingüística acostuma a ser més propera a la dels seus companys.

Moltes vegades, es possible d’explicar la causa o causes que han motivat aquest lleu retard: problemes auditius lleugers, retard cognitiu, hiperactivitat, ambient poc estimulador i amb poques interaccions de qualitat...



3. PROPOSTA DIDÀCTICA

3.1. Objectiu general

Facilitar el desenvolupament lingüístic i comunicatiu, creant entorns i condicions

comunicatives que l'afavoreixin i donant ajuda en aquells aspectes que presenten

més dificultats d'adquisició.

3.2. Objectius específics i referències curriculars

ÀREA: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES. LLENGUATGE VERBAL

Referències curriculars. Continguts

de: Procediment (P), Fets i Conceptes (C), Actituds (A)

Objectius Específics

(P) Comprensió oral de missatges emesos en contextos significatius per persones o mitjans de comunicació.

-Compendre el significat de les diferents marques morfològiques (singular/plural, temps verbal...) en diversitat de situacions comunicatives. -Compendre el significat dels elements lingüístics referents a temps, lloc i persona relacionant-ho amb les seves experiències viscudes. -Comprendre la succeció de fets narrats o viscuts.

(P) Expressió oral en situacions comunicatives segons les convencions de la llengua.

-Utilitzar de manera correcta estructures simples, així com ampliar el nombre d’elements de la frase i la seva complexitat, en situacions comunicatives diverses. -Augmentar l’ús de les diferents marques morfològiques (flexió verbal; nominal de gènere/nombre, pronoms; articles...) -Explicar fets viscuts establint les relacions pertinents i utilitzant de manera adequada elements lingüístics referent a lloc, temps i persona (on, quan, qui). -Expressar les diferents intencions comunicatives utilitzant l’entonació adequada i les estructures pròpies (per negar, preguntar, demanar...)



(P) Memorització de fets i situacions relacionades amb contextos significatius.

-Reproduir models de frases fetes, refranys, cançons, rodolins...

(P) Adquisició de vocabulari en contextos significatius.

-Ampliar el coneixement de lèxic fent especial referència als termes temporals i espacials. -Ampliar el seu lèxic establint relaciona i categories entre objectes i elements de l’entorn.

(A)Participació i adequació comunicativa.

-Voler participar en les diferents situacions comunicatives respectant les regles que regulen la conversa. -Tenir interès per millorar i rectificar les produccions verbals pròpies.

3.3. Orientacions General

Els infants susceptibles del treball amb aquest programa és probable que no hagin gaudit de prou models ni estímuls per expressar-se. També és possible que, tot i haver tingut els mateixos estímuls que els seus companys, aquests no han estat suficients per a ells i necessiten més ajut i intervenció per assolir aquestes competències bàsiques. Per millorar el seu llenguatge, cal que l'escola els doni allò que no han pogut tenir uns bons interlocutors que facilitin la interacció, que posin paraules o oracions a allò que coneixen i aprenen i que els permetin expressar allò que senten. En definitiva, necessiten que el centre els ofereixi situacions d'estimulació i de pràctica funcional de l'expressió oral, tant en quantitat com en qualitat..

A escala d'organització de l'aula, cada mestre ha d'analitzar i detectar quins moments són més adequats per afavorir la comunicació i la interacció verbal per a aquest infant. Per exemple, a un mestre de la classe de 3 anys, l'arribada pot ser un bon moment per parlar més individualment amb aquest alumne. Un altre mestre pot aprofitar l'estona del pati o el moment de joc en els racons per interactuar-hi.



Orientacions per afavorir el desenvolupament del llenguatge

3.4 Prèvies lingüístiques

Recordar que els alumnes als quals va dirigit l’assessorament de llenguatge

han de tenir assolides les prèvies lingüístiques relatives a:

Estratègies per potenciar l’ajust i la comunicació.

Estratègies de gestió comunicatives:

- Mantenir el torn

- Mantenir el tòpic

3.4.1. Estratègies per potenciar l’ajust i la comunicació.

Relatives a les característiques físiques de l’entorn:

- Adequar l’entorn cercant els horaris i els espais adients: Condicions

ambientals.

- Seleccionar els materials curriculars seguint la iniciativa de l’alumne:

Motivació.

- Adoptar una proximitat física que permeti copsar els senyals comunicatius i

agilitzi la intervenció: situats cara a casa, al costat, en rotllana, etc.

Estratègies relatives als aspectes socials del context:

- Mantenir una actitud acollidora.

- Integrar l’alumne amb dificultats de llenguatge amb els seus companys:

Acceptar la diversitat i ensenyar a respectar els torn dels altres i esperar.

- Mantenir unes expectatives realistes i valorar avenços que es produeixen.

- Crear rutines interactives: per potenciar la implicació.

Estratègies d’ajustament del llenguatge dirigit als alumnes:

-Ajustar el lèxic a les possibilitats del grup:



Vocabulari contextualitzat a l’entorn mes immediat i diversificant-lo a

mesura que l’alumne enriqueix el seu llenguatge.

- Utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla lleugerament superiors als dels

nens.

-Parlar clar i poc a poc:

Pronuncia clara i entenedora.

Final de les paraules: aporta informació gènere, nombre, temps

verbal.

-Introduir pauses i esperes estructurades per donar resposta als alumnes.

-Utilitzar una entonació càlida i acollidora que resulti agradable a l’alumne:

Dona pistes de quina és la part més important del missatge.

-Utilitzar recursos paralingüístics: Acompanyar de recursos gestuals i

onomatopeies.

3.4.2. Estratègies de gestió comunicatives.

En quant a l’estructura formal:

-Equilibri i densitat de torns.

En quant a la fluïdesa:

-Iniciativa de l’activitat i de torn.

-Manteniment de tema.

-Tancament de torn i de l’activitat.

-Regulació: - Aspectes formals.

- Aspectes d’actituds, valors i normes.

- Resolució de conflictes: duplicitats, malentesos...



3.5. ESTRATÈGIES POTENCIADORES DE LA INTERACCIÓ VERBAL.

3.5.1.Estratègies d’ajuda perquè es participi en la conversa.

-Indicadors verbals i gestuals per començar el torn de l’alumne.

-Fer pauses necessàries perquè l’alumne tingui temps per respondre.

-Fer preguntes obertes en contra de preguntes tancades de si/no.

-Deixar la frase inacabada perquè l’acabi l’alumne.

-Iniciar el que podria ser la resposta de l’alumne.

-Evitar preguntares rutinàries o sense sentit per l’alumne.

3.5.2. Estratègies educatives d’interacció verbal.

Sobreinterpretació: Atribuir significat a les actuacions verbals i no verbals

(gestos, mirades, moviments, sons guturals, balbuceigs com paraules, frases.. )

de l’infant.

Expressions valoratives: Donar feedback a l’alumne sobre l’acceptació de

les seves expressions lingüístiques i comunicatives.

Elogi i Confirmació

L’expressió genèrica molt bé té un escàs valor educatiu. En canvi l’expressió

del docent que recull la producció verbal de l’alumne a més d'elogiar, té un

valor en l’ajuda a l’adquisició del llenguatge.

Valoracions negatives:Expressions utilitzades per controlar el

comportament, l’expresso o terminologia de l’alumne que es considera

inadequada.

És més positiu assenyalar el camí correcte que cal seguir que no anar

contradient.



Imitacions idèntiques:La imitació per part de l’adult dels intents

comunicatius del nen demostra desig de comunicar amb el nen, estableix

atenció conjunta i serveix per iniciar els torns. No es una imitació estricta:

Diferent entonació, millora fonètica, interpretació del missatge.

Donar suport a l’alumne perquè faci una expressió més àmplia una

vegada ha aturat el seu discurs.

Destacar els elements rellevats de la comunicació de l’alumne que

podrien passar desapercebuts.

Fer d’enllaç entre frase i frase del discurs.

Regular l’atenció del grup -classe: Repetir l’expressió d’un determinat

alumne, ignorant la dels companys.

Expansions: Reelaboració de l’enunciat del nen, afegint els elements

estructurals o semàntiques que hi falten i que són necessaris. Correccions

implícites.

Reelaboracions per part dels mestres que hi afegeixen algun element

nou.

Reelaboracions per part dels mestres que hi afegeixen contingut

informatiu.

Expansió amb correcció implícita.

Reformulació: Construir amb correcció estructural els enunciats que el nen

fa de manera incompleta o incorrecta.



Correccions:Tenir en compte què, com i quan corregir.(Nivell evolutiu de

l'alumne, el procés d’aprenentatge, el context afectiu i comunicatiu, i la

capacitat de millorar a partir de la correcció).

Correcció explicita: Assenyala els elements incorrectes de l’enunciat. De

vegades impliquen explicacions aclaridores.

Correcció implícita: Incorpora eles elements corregits de l’enunciat sense

cap indicador explícit de la incorrecció.

Correcció d’aspectes formals.

Correcció d’aspectes semàntics.

Substitucions instructives:L’adult ofereix a l’Infant uns usos del llenguatge

més apropiats que els que ell ha utilitzat.

Substitucions d’elements nominals per pronoms, possessius o relatius.

Traducció de castellanismes.

Substitucions d’un nom per un sinònim.

Substitucions d’un terme excessivament genèric per un més apropiat.

Substitucions d’un nom d’un element per la categoria a la qual pertany.

Encadenaments: Enunciat fruit de les aportacions dels dos interlocutors.

Encadenaments iniciats pel mestre: Frases o paraules inacabades.

Treball de rutines i aprenentatges memoris tics (disminució progressiva de

l’ajut).



Encadenaments iniciats per l’alumne: la unió entre les dues parlats es fa

mitjançant un nexe (que, i, quan, perquè, a més, però, i també..) Pot ser

una estratègia per facilitat la paraula que l’alumne no troba.

3.6. SITUACIONS EDUCATIVES.

3.6.1. Rutines d’aula.

Activitats quotidianes, pautades, estructurades pel mestre (model), breus i

repetitives. Potser vagin acompanyades de gest/senyals comunicatives que

ajuden a anticipar.

Entrada i sortides:

- Les salutacions i acomiadaments a l’inici/acabament de la jornada: bon dia,

bona tarda, adéu, adéu-siau, passi-ho bé, hola, fins després...

- El treball d’autonomia personal: posar-se, treure i penjar la bata, el jersei, la

motxilla, etc.: posa’t la bata, Joan penja la motxilla, aquest és el teu...

- L’intercanvi de comunicacions sobre incidències, fets, novetats.

Rebuda inici/acabament de la jornada:

- Passar llista, llista menjador, Calendari, Temps, càrrecs, seqüenciació del

dia..: Es treballa el llenguatge d’una manera repetitiva però no com a

enriquiment i expansió del mateix. Són rutines que es realitzen diàriament als

diferents nivells però cal augmentar la dificultat lingüística als diferents cursos a

mesura que avança el nivell.

-Incidències a nivell de grup, recordar informacions..



Passar llista: Afegir noves Qüestions: per què? Hipòtesis, Estats d’ànim:

Qui no ha vingut?, Sabeu per què no ha vingut?, Qui va faltar ahir?, Com et

sents avui?.

Calendari: Indicar el dia, visualitzar mitjançant fletxes l’ahir i el demà,

anticipar el fets i situacions importants, fer la frase del dia que és avui.

*Adjunto mostra de calendari.

Temps: Quin temps fa avui? I ahir? I demà quin temps penses que farà?

Quina roba portem avui que no portàvem ahir? per què?.

Seqüenciació del dia: Horari.

Exposició del cap de setmana. Amb la fitxa del dibuix del cap de

setmana no s’està treballant llenguatge. Explicació de vivències més enllà de

l’aquí i l’ara.

Canvis d’activitats: Anticipar el canvi d’activitat i assegurar la comprensió

del missatge.

Esmorzar i esbarjo: Activitats no dirigides, ambient distes on hi ha

interacció comunicativa.

Al temps d’esmorzar es pot treballar molt de llenguatge ja que està referenciat

visualment allò del que parlem. Adaptar al nivell i anar enriquint les estructures,

per exemple:

Introduir i anar ampliant el vocabulari (Què portes avi d’esmorzar?Avui

porto...)

Estructures lingüístiques: (Vols tastar-lo?, Avui no tinc..., dóna’m...)

Establir preferències: (T’agrada la poma?, No m’agraden les galetes).

Experimentar amb els conceptes: Salat, dolç, sec,..

Establir categories (Avui tots portem fruita..., Avui no portem ningú

entrepà).



3.6.2. Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats:

Activitats on cal pautar la interacció per aprendre les estratègies de gestió de la

conversa: presa de torns, regulació de l’atenció, iniciació de la seqüència

comunicativa.

Racons: Espai no dirigit pel mestre però on l’adult ha d’interaccionar.

Barrejar nens competents i no competents lingüísticament.

Racons de joc simbòlic: botiga, caseta, restaurant, perruqueria,

infermeria...

Representar diferents rols.

Conte: Treball narratiu.

Engloba:

Treball de coneixements previs.

Treball lingüístic.

Expressió de determinades verbalitzacions.

Comprensió global del missatge.

Treball de pràxies bucofonatòries: onomatopeies.

Treball diàleg a través de la representació.

Fórmules a utilitzar en el discurs narratiu:

Començament formal: Hi havia

Connectors de sobte/però,

Solució del problema: llavors, aleshores, després,



Acabament formal: Al final, finalment...

Aspectes relacionats amb el treball Mentalista o coneixements de caràcter

cognitiu:

Estats d’ànim.

Intencions: el vol.

Causa -Efecte: el perquè.

L’inconvenient o problema: el però.

L’ hipòtesi.

Canviar

Aspectes a tenir en compte:

Tots els contes han de tenir una estructura:

SITUACIÓ INICIAL- NUS (problema) -SITUACIÓ FINAL

Cal una dificultat progressiva en la dificultats dels contes.

Cal realitzar un guió previ per reconèixer els estats d’ànims dels

personatges i les seves causes (treball mental), així com per establir les

intencions i els problemes de la historia

.



Cal emfatitzar els connectors perquè acabin identificant el seu significat:

Però (problema), Llavors, Aleshores (solució del problema)...

Cal treballar un conte més d’una vegada si pretenem que sigui funcional:

aspectes previs, estructura narrativa, comprensió, i la posterior narració o

representació per part dels alumnes.

Formes de treballar-lo:

Explicar el conte amb referents visuals: facilita la comprensió lingüística i

el record de la seqüència.

Explicar el conte sense cap referent visual: demana la representació

mental. Treballa el gust per escoltar.

Llegir el conte: estableix la relació entre el llenguatge oral i l’escrit.

Passos per treballar-lo:

Conceptes prèvies a treballar necessaris per la comprensió del conte.

Presentació del títol del conte: Per què es diu així? De què penseu que

anirà?

Presentació dels personatges: Atribuir característiques.

Utilitzar una Metodologia participativa:

-Utilitzar les mateixes rutines d’inici (Hi havia una vegada...) i acabament.

-Iniciar frases perquè els alumnes les continuïn.

-Imitar sons, cantarelles, expressions, demanar la presència d’un personatge...



-Fer preguntes obertes que ajudin a la interpretació del conte. Per què la

princesa estava trista?

-Promoure que descobreixen informacions errònies. “ I el caçador es va menjar

al llop..”

-Memoritzar dites, frases fetes....

Dites, poesies i cançons: No es tracta de memoritzar-les sense que hi hagi

comprensió del seu significat, ni que els nens aprenguin la cantarella sense

realment produir les paraules ni l’estructura.

Es treballa:

-Utilitza el llenguatge per un altra finalitat que no és la comunicació.

-Estimula l’alerta i discriminació auditiva

-Fomenta la capacitat de memorització

-Facilita l’articulació.

Treball previ: - de vocabulari

- de significat

Es convenient : - Adaptar al nivell del grup.

- Acompanyar de gesticulació corporal, mímica o referents

visuals que ajudin a recordar i produir.

- Facilitat les dites/ cançoner.

Conversa Col·lectiva: Situació de conversa, guiada pel mestre, que es pot

donar en diferents moments al llarg de la jornada: Explicació de vivències més

enllà de l’aquí i l’ara.

- Converses que formen part d’una activitat escolar (explicació de fets puntuals,

d’experiències fetes a l’aula, de sortides, colònies, festes...).

- Converses a partir de vivències personals, familiars i socials dels alumnes.



Al començament és necessari el material recordatori de la vivència.

Cal anar relacionat les coses de les quals es parla.

Treball mentalista.

Identificar i anomenar els estats i els sentiments. (Pragmàtica).

Relacionar-los amb la pròpia experiència.

Relacionar-los amb la experiència dels altres (família , amics….)

Reconèixer les causes que els provoquen.

Inferir.

Nivells:

Mateix sentiment - estat mental en diferents contextos.

Mateix context provoca diferents estats mentals.

3.3.3. Altres situacions escolars.

Activitats que permeten afavorir l’intercanviï de vivències i experiències de

l’infant amb el mestre i/o companys.: Costums, valors i normes.

Sortides fora de l’escola/ Festes/Aniversaris:

Engloben:

ABANS: anticipar, justificar, formular hipòtesis, preveure com hi anirem,

en què ens hem de fixar, material que cal dur, que cal preparar...

DURANT: Moment de confrontar l’activitat actual amb les idees prèvies i

contrastar.

DESPRÉS: Moment de valoració, memòria, síntesi, abstracció, etc. a

partir del que s’ha viscut. Això implica la ordenació temporal dels fets.



Altres situacions: - Gestió de conflictes

- Tallers

- Projectes



4. ORIENTACIONS A LES FAMÍLIES

- L’escola com a “ motor “ d’aprenentatge conjuntament amb la

família.

- Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma

conjunta i des de tots els entorns (escola , família,... etc. )

- Oferir recursos de treball compartit, principalment en els casos amb

més dificultats: (llibreta de comunicació, altres)

- Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que

incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de

qualitat.

- Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació

i la iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.



5 ASPECTES A REFLEXIONAR

L’escola com a “motor” d’aprenentatge conjuntament amb la

família.

A l’etapa d’infantil cal prioritzar el treball lingüístic.

Cal realitzar desdoblaments del grup-classe per treballar

llenguatge mitjançant: conte, conversa per afavorir la participació i la

comprensió.

Cal començar a parlar què del que es pròxim o han viscut els

alumnes.

Cal anar relacionant les coses de les quals es parla. No només

anomenar-les.

Ser variables en la situació espacial: Per potenciar l’expressió es

convenient la rotllana.

Utilitzar referents identificables i visuals: fotografies, objectes,

dibuixos...

Utilitzar referents visuals pel treball d’abans i després.

Utilitzar les estratègies educatives d’interacció verbal.

Realitzar classificacions semàntiques oralment ja que sinó no saben

relacionar el vocabulari.

Realitzar tot un treball cognitiu: establir categories, representació

mental, raonament mental, deduir, entendre el per què.



Oferir recursos de treball compartits en els casos amb més

dificultats: (llibreta de comunicació o altres).

La fitxa és per tancar un cercle però cal realitzar un treball previ per

que tingui sentit.



6.BIBLIOGRAFIA

Departament d’Educació. (2004): L'ús del llenguatge a l'escola.

Propostes d'intervenció per a l'alumnat amb dificultats de

comunicació i llenguatge. Barcelona.:Generalitat de Catalunya.

Sánchez Cano, M. (2009): La conversa en petits grups a l'aula.

Barcelona: Graó

Sánchez Cano, M. (1999): Aprenent i ensenyant a parlar: Ajuda a

la comunicació i al llenguatge a l'escola. Lleida: Pagés.

http://www.xtec.cat/creda-tarragona/

Programari Quidam- Llicencia d’estudis de Margarita Fortuny.

Varimages. Històries variables. Animals. Schubi.

Varimages. Històries variables. Família. Schubi

Do something about it! Schubi.

Problemes. Schubi.

Com acaba la història? Schubi.

Com solucionar-ho? Schubi

http://www.xtec.cat/creda-tarragona/

Llenguatge - xtec.cat · del docent que recull la producció verbal de l’alumne a més d'elogiar,...

Documents

Transcript of Llenguatge - xtec.cat · del docent que recull la producció verbal de l’alumne a més d'elogiar,...