PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS GENT GRAN 2016 · actualitzada i comparable, per al...

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS GENT GRAN 2

01

6

L’informe que teniu a les mans és un resum dels resultats més importants de lacinquena edició del Panel de Polítiques Públiques Locals de Gent Grandesenvolupat el 2016.

L’objectiu del Panel és recollir, de forma periòdica, aquella informació rellevant,actualitzada i comparable, per al seguiment de les polítiques locals delsajuntaments de Catalunya de més de 10.000 habitants, exceptuant l’ajuntamentde Barcelona. Les dades recollides fan referència a l’any 2015.

Les característiques generals de l’estudi i la descripció metodològica del mateix espoden trobar al lloc web: www.pisunyer.org.

La realització d’aquesta investigació, impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer,ha estat possible gràcies a la complicitat de polítics i tècnics dels ajuntaments id’altres institucions, que hi han donat suport tècnic.

Des d’aquest moment agraïm la vostra atenció i us convidem a realitzar consultes,aportacions i suggeriments mitjançant les nostres adreces de contacte.

PRESENTACIÓ

ÍNDEXMETODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

1. OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ

2. PRESSUPOSTOS

3. PROMOCIÓ I ESTÍMUL DEL DESENVOLUPAMENT INDIVIDUAL

4. PROMOCIÓ I ENFORTIMENT DE LES RELACIONS SOCIALS

5. PROMOCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

6. ACTUACIONS ESPECÍFIQUES EN SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA

7. CASALS

8. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

9. SUPORT A LES FAMÍLIES CUIDADORES DE GENT GRAN AMB DEPENDÈNCIA

10. SITUACIONS DE RISC SOCIAL

11. RELACIONS AMB ORGANISMES GOVERNAMENTALS

12. RELACIONS AMB ORGANISMES NO GOVERNAMENTALS

13. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

14. TREBALLADORS

15. AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE GENT GRAN

ANNEX

METODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

L'estudi inclou els municipis de més de 10.000 habitants de Catalunyasegons el padró de 2015, un total de 120, excloent la ciutat de Barcelona.

Tota la informació fa referència de forma exclusiva als ajuntaments quehan participat responent l'enquesta del Panel, és a dir, un total de 87municipis, i analitzen les actuacions desenvolupades durant l'any 2015.

Les fonts d'informació contingudes en aquest estudi són primàries,facilitades pels equips dels ajuntaments entre els mesos de maig i octubrede 2016.

Municipis participants al Panel 2016

Trams de poblacióTotal municipis

[n=120]De 10.000 a 20.000 h.

[n=56]De 20.001 a 50.000 h.

[n=41]De 50.001 a 100.000

h. [n=13]Més 100.000 h.

[n=9]

N % N % N % N % N %

Respostes 36 64,3 33 80,5 10 77 8 89 87 72,5

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS DE GENT GRAN

1. OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ

L’objectiu principal de treball en matèria de gent gran més mencionat pels ajuntaments de Catalunya és “l‘Atenció apersones grans en situació de dependència” amb un 49%, a molta distància dels següents objectius proposats.

Font: Panel de polítiques públiques locals de Gent Gran 2016.


0 0,0 1,1

8,0

18,4

23,0

49,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sense objectius ni líniesestratègiques definides

Adequaciód'infraestructures i

serveis (accessibilitat,equipament públic i

habitatge...)

Millora en la gestió il'organització de

l'administració municipal(millorar sistemes

d'informació, planificació,formació de recursos

humans...)

Promoció i enfortimentde la participació i les

relacions socials (òrgans iprocessos participatius,

voluntariat,associacionisme...)

Actuacions per asituacions de risc social

(pobresa, aïllamentsocial, dones...)

Promoció del'envelliment actiu i

saludable (prevenció iformació en salut,

actuacions d'oci i cultura,promoció de l'exercici

físic...)

Atenció a persones gransen situació dedependència

(implementació de la Lleide Dependència, Serveisd'Atenció Domiciliària...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Principals objectius de treball en matèria de Gent Gran a l'any 2015 [n=87]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. > 100.000 hab. Catalunya

1.1 Planificació en temes de gent gran

El 46% dels ajuntaments de Catalunya té algun tipus de pla vigent l’any 2015 que preveu i coordina les actuacions degent gran. Hi ha una correlació positiva entre la grandària del municipi i l’existència de plans en matèria de gent gran.



Sí 46%

No 54%

Ajuntaments de Catalunya amb algun tipus de pla dedicat a la gent

gran [n=87]

11,5

17,220,7

46,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pla específic de gent gran Plans generals que inclouenactuacions de gent gran

Diversos plans sectorials queinclouen actuacions de gent

gran

Algun tipus de pla

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Planificació del les actuacions de gent gran segons el tipus de pla [N=87]


1.2 Mitjans per obtenir informació sobre necessitats i demandes

El mitjà més utilitzat pels ajuntaments de Catalunya per detectar les necessitats i demandes en matèria de gent gransón les “reunions de treball amb entitats del tercer sector” (50%). En els municipis més grans destaca “l’aplicació d’unsistema d’indicadors” i la “informació periòdica d’una institució de l’Ajuntament”.



18,4

5,7

14,9

21,8

26,4 28,7

50,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sense actuacions Informació periòdicaproporcionada peruna institució de

l'Ajuntament

Altres Aplicació d'un sistemad'indicadors

Estudis puntualssobre la gent gran

Enquestes desatisfacció d'usuaris

Reunions de treballamb entitats del

tercer sector

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Actuacions per obtenir informació de necessitats i demandes [n=87]


1.3 Estudis Puntuals

Els temes més comuns entre els municipis que han realitzat estudis puntuals sobre les persones grans el 2015 hanestat sobre “Gent gran que viu sola" i sobre “Necessitats de serveis“.



17,4

8,7

26,1

30,4

30,4

47,8

56,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres

Nivell de xarxes familiars i socials

Enquesta de qualitat de serveis (atenció domiciliària, etc.)

Situacions d'aïllament social

Situacions de fragilitat

Necessitats de serveis (teleassistència, etc.)

Gent gran que viu sola

Matèries tractades per estudis puntuals [n=23]

1.4 Informació estadística

Una tercera part dels municipis no disposen d’informació estadística actualitzada sobre els temes consultats al Panel.La més estesa és sobre la “Distribució territorial de les persones grans” i la menys estesa és sobre “l’Estat del’habitatge”.



27,6

9,2

21,8

31,034,5

37,9

44,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

No es disposad'informació

Estat de l'habitatge dela gent gran

Població de gent granen situació de pobresa

Persones soles ambpèrdua d'autonomia

Cuidadors familiarssense PIA

Persones ambtramitació de recursos

de l'ICASS

Distribució territorialde la gent gran

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Informació estadística actualitzada [n=87]


2. PRESSUPOSTOS

El 67% dels municipis ha destinat dotació pressupostària específica per les polítiques de gent gran en els pressupostosmunicipals del 2015. El 74% dels recursos que els municipis de Catalunya han destinat a les polítiques de gent granprovenen del propi ajuntament



Si67%

No33%

Ajuntaments de Catalunya amb dotació pressupostària específica de gent gran

[n=87]

74,3

22,5

3,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Del propi ajuntament D'altres Administracions Altres fons

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Procedència dels recursos destinats a gent gran (N=69)

20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab.

Catalunya Catalunya

2.1 Destí dels recursos destinats a gent gran

El 56% dels recursos que els municipis de Catalunya han destinat a les polítiques de gent gran han estat dedicats a“l’Atenció a la dependència”. Els municipis més petits destinen més diners als temes vinculats a “Situacions de riscsocial”.



56,3

26,1

19,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Atenció a la dependència Promoció social Situacions de risc social

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Destí dels recursos destinats a gent gran [N=66]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunya

2.2 Evolució del pressupost de gent gran

Entre els anys 2014 i 2015 gairebé la meitat del municipis de Catalunya va augmentar els seus pressuposts destinats ala gent gran. Els recursos destinats a persones en situacions de “Dependència” van tenir un major augment i elsdestinats a “Promoció social” van ser els més estables.



50,6

29,9

56,3

46,046

66,7

42,5

52,9

3,4 3,41,1 1,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pressupost total Promoció social Dependència Risc social

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Modificacions al pressupost municipal de gent gran el 2015 respecte de l'any anterior (N=87]

Ha augmentat S'ha mantingut S'ha reduït

3. PROMOCIÓ I ESTÍMUL DEL DESENVOLUPAMENT INDIVIDUAL

Amb excepció de les “Actuacions de formació permanents” (75%), la resta d’accions de promoció i estímul individualvan ser desenvolupades en gairebé tots els municipis catalans.



65,5

75,9

95,4 95,497,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres Actuacions de formaciópermanent (accès a les TIC,

idiomes...)

Cursos i accions de formació nopermanents

Accions destinades a fomentarl'activitat física en la gent gran

Actuacions d'oci i cultura

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Activitats de promoció i estímul del desenvolupament individual (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]


3.1 Tipus d’intervenció

En les activitats de “Promoció i estímul del desenvolupament individual” prevalen les actuacions desenvolupades pels“l’Ajuntament sol”. En general hi ha una major intervenció de d’entitats “No governamentals” que d’entitats“Governamentals”.



11,5

23,0 23,0

13,8

21,8

29,9

21,8

32,2

47,1

63,2 64,4 64,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions de formaciópermanent (accès a les TIC,

idiomes...)

Cursos i accions de formació nopermanents

Accions destinades a fomentarl'activitat física en la gent gran

Actuacions d'oci i cultura

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Activitats de promoció i estímul del desenvolupament individual (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]

L'Ajuntament amb altres ens governamentals L'Ajuntament amb altres ens no governamentals L'Ajuntament sol

3.2 Evolució en l’oferta d’activitats (dos últims anys)

La majoria dels municipis ha mantingut estable l’oferta d’activitats de “Promoció i estímul del desenvolupamentindividual” i més d’una tercera part les ha augmentat.



31,8

31,8

37,3

38,6

65,2

67,1

60,2

61,4

3,0

1,2

2,4

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Actuacions de formació permanent [n=66]

Actuacions d'oci i cultura [n=85]

Cursos i accions de formació no permanents[n=83]

Accions destinades a fomentar l'activitat física[n=83]

Percentatge d'ajuntaments

Evolució de les actuacions de promoció i estímul del desenvolupament individual

Han augmentat Sense canvis Han disminuït

4. PROMOCIÓ I ENFORTIMENT DE LES RELACIONS SOCIALS

L’activitat sobre “Enfortiment de les relacions socials” més desenvolupada pels municipis és el “Suport al teixitassociatiu” de gent gran (90%). En canvi, “Habitatge compartit” és l’activitat en la que menys intervenen (9,2%).



9,2

44,8

52,9 54,0

60,9

67,8

72,4

80,5

90,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Habitatge compartit(programa "Viure i

conviure"...)

"Banc del Temps",bon veïnatge...

Promocióconvivència en la

diversitat

Relació amb l'entorn(Horts urbans..)

Accionscomunitàries

Promocióvoluntariat

Foment relacionsintergeneracionals

Millora entorn físic imobilitat

Suport al teixitassociatiu

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Activitats de promoció i enfortiment de les relacions socials (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]



Algunes activitats, com ‘Millora d’entorn físic i mobilitat”, estan gestionades predominantment pels ajuntaments. Encanvi, en altres com ‘Promoció del voluntariat’ o ‘Promoció de la convivència’ intervenen de forma més intensa altresentitats.



4,6

14,917,2

28,7

33,335,6

41,4

52,955,2

2,34,6

27,6

13,8

8,0

16,1

9,2

17,2

23,0

2,3

26,4

11,5

25,3

34,532,2

6,9

28,7

4,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Habitatge compartit(prog. "Viure iconviure"...)

"Banc del Temps",bon veïnatge...

Promocióconvivència en la

diversitat

Accionscomunitàries

Promocióvoluntariat

Foment relacionsintergeneracionals

Relació ambl'entorn (Horts

urbans..)

Suport al teixitassociatiu

Millora entorn físic imobilitat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus d'intervenció en activitats de promoció i enfortiment de les relacions socials [n=87]

L'Ajuntament sol L'Ajuntament amb altres ens governamentals L'Ajuntament amb altres ens no governamentals


L’oferta d’activitats de “Promoció i enfortiment de les relacions socials” s’ha mantingut –majoritàriament- o haaugmentat els dos últims anys. Hi ha varies activitats, com “Foment de relacions intergeneracionals”, en què l’augmentde l’oferta ha estat considerable.



12,5

19,6

23,1

34,0

35,6

37,7

41,8

42,9

50,8

75,0

80,4

74,4

66,0

59,3

56,6

58,2

57,1

47,6

12,5

2,6

5,1

5,7

1,6

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Habitatge compartit (prog. "Viure i conviure"...)[n=8]

Promoció convivència en la diversitat [n=46]

"Banc del Temps", bon veïnatge...[n=39]

Relació amb l'entorn (Horts urbans..) [n=47]

Promoció voluntariat [n=59]

Accions comunitàries [n=53]

Suport al teixit associatiu [n=79]

Millora entorn físic i mobilitat [n=70]

Foment relacions intergeneracionals [n=63]


Evolució de les actuacions de promoció i enfortiment de les relacions socials


5. PROMOCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Un 62% dels municipis disposen d'algun “Òrgan participatiu” de gent gran, percentatge que augmenta fins el 100% enels municipis de més de 50.000 habitants. D’altra banda, un 22% dels municipis ha generat algun “Procés departicipació ciutadana” en actuacions de gent gran durant el 2015.



21,8

62,1

23,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Processos Òrgans Altres mecanismes

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Activitats de promoció de la participació ciutadana de la gent gran [N=87]



Són molt pocs els municipis que han disminuït l'oferta d'espais de participació. En el cas dels “Processos participatius”més del 40% dels municipis van augmentar aquestes actuacions els darrers anys.



42,1

22,2

52,6

75,9

5,3

1,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Processos [n=19]

Òrgans [n=54]


Evolució de les actuacions de de promoció de la participació ciutadana de la gent gran els últims 2 anys


6. ACTUACIONS ESPECÍFIQUES EN SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA

“Transport públic per a majors de 65 anys” i “Suport econòmic/tècnic per a rehabilitació i l’adaptació d’habitatges” sónles actuacions més desenvolupades pels municipis. En canvi, activitats com “Habitatges tutelats” o “Iniciatives contrael mobbing” estan desenvolupades per una minoria de municipis.



14,9

29,9 33,3

34,5

48,3

50,652,9

60,9

72,4 73,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Habitatgestutelats

Iniciatives contra'mobbing'

immobiliari

Promocióhabitatge públic

adaptat

Residènciesassistides

Centres de dia Serveis debiblioteca

mobilitat reduïda

Menjadors per agent gran

Puntsd'informació i

assessorament

Suporteconómic/técnicper rehabilitació i

l'adaptaciód'habitatges

Transport públicmajors 65

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Actuacions específiques vinculades amb l’atenció a la dependència (possibilitat de més d'unaresposta) [n=87]


6.1 Tipus d’intervencióEl “Transport públic per a majors de 65 anys” i els “Punts d’informació” són actuacions que es desenvolupenmajoritàriament pels “Ajuntaments sols”. En altres activitats, com “Rehabilitació i adaptació d’habitatges” o “Centresde dia”, destaca la col·laboració d’altres “Ens governamentals”. En general la intervenció “d’Ens no governamentals” ésmenys freqüent en les actuacions vinculades a situacions de “Dependència”.



6,99,2 10,3

14,917,2

21,8

26,429,9

50,6

55,2

3,4

18,4

26,4

18,4

11,5

51,7

11,514,9

5,7

17,2

4,66,9

11,5

0,03,4 4,6

16,1

6,9 5,72,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Habitatgestutelats

Residènciesassistides

Centres de dia Habitatgepúblic adaptat

Iniciativescontra

'mobbing'immobiliari

Rehabilitació il'adaptació

d'habitatges

Menjadors pera gent gran

Serveis debiblioteca

Puntsd'informació i

assessorament

Transportpúblic

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus d'intervenció en actuacions vinculades amb l’atenció a la dependència [n=87]



Majoritàriament els ajuntaments han mantingut les actuacions vinculades a “l’Atenció a la dependència”. Exceptuantels “Serveis de biblioteca”, “Habitatges tutelats” i “Habitatge públic adaptat”, la resta d’actuacions augmenta en mésd’un 20% de municipis.



9,1

15,4

17,2

23,1

23,3

23,4

24,5

28,6

34,8

41,3

90,9

76,9

79,3

73,1

76,7

76,6

73,6

71,4

63,0

58,7

7,7

3,4

3,8

1,9

2,2

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Serveis de biblioteca [n=44]

Habitatges tutelats [n=13]

Habitatge públic adaptat [n=29]

Iniciatives contra 'mobbing' immobiliari [n=26]

Residències assistides [n=30]

Transport públic [n=64]

Punts d'informació i assessorament [n=53]

Centres de dia [n=42]

Menjadors per a gent gran [n=46]

Rehabilitació i adaptació d'habitatges [n=63]


Evolució de les actuacions vinculades amb l’atenció a la dependència


7. CASALS

Tots els municipis tenen algun casal de gent gran: el 88% té “Casals públics” i el 40%, “Casals privats”. Del total decasals registrats (326), el 68% estan dedicats exclusivament a la gent gran i el 32% estan compartits amb altrescol·lectius.



88,2

40

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Públic Privat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Existència de casals de gent gran segons titularitat [N=87]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab.

>100.000 hab. Catalunya

11,8

35,3

23,516,5

12,9

60,0

21,2

12,9

3,5 2,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Cap 1 2 de 3 a 5 Més de 5

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Nombre de casals de gent gran segons titularitat [n=85]

Públics Privats

Exclusius gent gran68%

Compartits amb diferents col·lectius

32%

Dedicació dels casals de gent gran [n=326]

8. ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Les actuacions de “Teleassistència” i “Ajuda a domicili” estan desenvolupades per gairebé tots els municipis. Els“Serveis d’atenció personal” i “Àpats a domicili” són els menys desenvolupats.



42,5

56,3

71,3

81,6

88,5

90,8

96,6 97,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Serveis d'atenciópersonal

Àpats a domicili Arranjaments de lallar

Neteja (no de xoc) Acompanyamentspuntuals

Ajuda tècnica Teleassistència Ajuda a domicili

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Actuacions específiques vinculades amb l’atenció domiciliària (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]



En algunes actuacions d’Atenció Domiciliària, com “Ajuda a domicili” o “Neteja no de xoc”, és majoritari el nombre decasos amb intervencions de “l’Ajuntament sol”. En altres, com “Teleassistència” o “Arranjaments de la llar” destaquen“Entitats governamentals”.



27,629,9 29,9

34,537,9

47,1

55,257,5

47,1

6,9

67,8

16,1

37,9

18,420,7

46,0

8,0

12,6 12,6 11,5

26,428,7

10,313,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Arranjaments de lallar

Serveis d'atenciópersonal

Teleassistència Àpats a domicili Ajuda tècnica Acompanyamentspuntuals

Neteja (no de xoc) Ajuda a domicili

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus d'intervenció en actuacions vinculades amb la atenció domiciliària [n=87]


8.2 Orientació sobre SAD

Només una tercera part dels municipis tenen definida “Una orientació general” sobre els serveis o prestacions SADmés recomanables per als usuaris. A la resta de municipis les recomanacions es defineixen segons cada cas particular.



35,3 36,4

20,012,5

31,8

64,7 63,6

80,087,5

68,2


Orientació sobre servei o prestació del SAD preferible o més recomanada [N=85]

Sí, hi ha una orientació general No, cada cas es defineix de forma particular


Les actuacions vinculades a “l’Atenció domiciliària” han augmentat en una proporció alta de municipis. Els serveis quemés han crescut han estat “Ajuda a domicili” i “teleasssitència”.



18,9

33,8

35,2

39,2

40,8

51,6

69,0

74,1

81,1

63,6

59,2

54,4

46,9

43,5

28,6

24,7

2,6

5,6

6,3

12,2

4,8

2,4

1,2

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Serveis d'atenció personal

Acompanyaments puntuals

Neteja (no de xoc)

Ajuda tècnica

Àpats a domicili

Arranjaments de la llar

Teleassistència

Ajuda a domicili


Evolució de les actuacions vinculades d'atenció domiciliària [n=87]


8.4 Usuaris atesos als serveis d’atenció domiciliària

Durant l’any 2015 han estat atesos un total aproximat de 20.144 usuaris majors de 65 anys i 5.731 usuaris menors de65 anys. La proporció d’usuaris “SAD altres” atesos és més alta que usuaris “SAD dependència”.



"SAD dependència“: els usuaris atesos definits segons la LAPAD"SAD altres“: els usuaris atesos que no estan inclosos en la LAPAD

9.801

1.893

11.694

10.340

3.838

14.178

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

Majors de 65 anys [N=75] Menors de 65 anys [N=73] total

Usu

aris

ate

sos

Nombre aproximat d'usuaris atesos durant l’any 2015

SAD dependència SAD altres

8.5 Copagament dels serveis d’atenció domiciliària

Els serveis “d’Ajuda a domicili” són els que tenen un major nivell de copagament. Els serveis “d’Ajuda tècnica”, encanvi, es presten majoritàriament sense copagament. Amb excepció del “Serveis d’atenció personal”, la majoria delsserveis amb copagament estan modulats segons la renta dels usuaris.



11,4

20,8

21,6

24,2

38,1

50,7

55,1

60,0

10,1

3,9

37,8

12,9

29,8

5,6

20,4

9,4

78,5

75,3

40,5

62,9

32,1

43,7

24,5

30,6

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Ajuda tècnica [n=79]

Acompanyaments puntuals [n=77]

Serveis d'atenció personal [n=37]

Arranjaments de la llar [n=62]

Teleassistència [n=84]

Neteja (no de xoc) [n=71]

Àpats a domicili [n=49]

Ajuda a domicili [n=85]


Copagament pels serveis d'atenció domiciliària en què han intervingut els ajuntaments

Sí, modulats segons renta Sí, amb copago No

8.6 Modulació del copagament dels serveis d’atenció domiciliària

La majoria dels municipis (61%) defineix la modulació del copagament dels serveis SAD segons una "Fórmula del propiAjuntament".



11,9

15,3

16,9

20,3

61

0 20 40 60 80 100

Altres

Adaptació als suggeriments de la Generalitat

Adaptació als suggeriments del Consell Comarcal

Adaptació als suggeriments de la Diputació

Fórmula del propi Ajuntament


Mecanisme de càlcul del copagament SAD (possibilitat de més d'una resposta) [n=58]

8.7 Externalització dels serveis d’atenció domiciliària

La majoria dels serveis d’Atenció domiciliària estan externalizats, ja sigui total o parcialment. Els serveis de“Teleassistència” són els més externalitzats i els “d‘Ajuda tècnica”, els menys.



31,6

32,5

38,8

40,3

51,0

53,5

54,1

56,0

26,6

33,8

49,4

33,9

36,7

29,6

24,3

32,1

41,8

33,8

11,8

25,8

12,2

16,9

21,6

11,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Ajuda tècnica [n=79]

Acompanyaments puntuals [n=77]

Ajuda a domicili [n=85]

Arranjaments de la llar [n=62]

Àpats a domicili [n=49]

Neteja (no de xoc) [n=71]

Serveis d'atenció personal [n=37]

Teleassistència [n=84]


Externalització dels serveis d'atenció domiciliària

Sí, la totalitat Sí, parcialment No

9. SUPORT A LES FAMÍLIES CUIDADORES

El servei “d’Ajuda a domicili”, prestat per un 93% dels municipis, és l’activitat més desenvolupada en temes de Suport ales famílies cuidadores. La resta de serveis han estat desenvolupats el 2015 per una proporció menor de municipis(entre el 45% i el 57% de municipis).



44,8

50,6 51,7

57,5

93,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Cursos de formació percuidadors/es no familiars

Activitats de formació per afamiliars

Prestacions econòmiques(excepte les reconegudes per la

Llei de Dependència)

Grups de suport o ajuda mútua Serveis d'ajuda a domicili

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Tipus de suport que han donat els ajuntaments a les famílies cuidadores de gent gran amb dependència [n=87]



Els “Serveis d’atenció domiciliària” i les “Prestacions econòmiques” són les activitats que més realitzen els ajuntamentssols. En les activitats de “Formació per a familiars”, “Grups de suport o ajuda mútua” i “Formació per a cuidadors nofamiliars” la col·laboració amb “Ens governamentals” és més freqüent.



6,9 8

13,8

35,6

57,5

26,4

35,633,3

13,8

39,1

13,8 14,9 16,1

4,6 3,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Grups de formació percuidadors/es no familiars

Activitats de formació per afamiliars

Grups de suport o ajuda mútua Prestacions econòmiques(excepte les reconegudes per la

Llei de Dependència)

Serveis d'ajuda a domicili

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus d'intervenció en actuacions vinculades a les famílies cuidadores [n=87]



La majoria de les actuacions vinculades al “Suport a les famílies cuidadores” s’han mantingut o han augmentat l’ofertade serveis. Destaquen els “serveis d’ajuda a domicili”, que han crescut en el 56,8% dels municipis.



28

30,8

33,3

34,1

56,8

70

64,1

66,7

63,6

38,3

2

5,1

2,3

4,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Grups de suport o ajuda mútua [n=50]

Cursos de formació per cuidadors/es no familiars[n=39]

Prestacions econòmiques (excepte lesreconegudes per la Llei de Dependència) [n=45]

Activitats de formació per a familiars [n=44]

Serveis d'ajuda a domicili [n=81]


Evolució de les actuacions vinculades a les famílies cuidadores


10. SITUACIONS DE RISC SOCIAL

Amb excepció de les actuacions dirigides a “Immigració”, més del 70% dels municipis han desenvolupat actuacionsvinculades a les situacions de “Risc social” de la gent gran.



48,3

70,1 71,3 72,4

78,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Immigració Fragilitat Maltractament Aïllament social Pobresa

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments que han intervingut en programes específics per a la gent gran davant les següents situacions de risc social (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]



En general, les actuacions dirigides a persones en situacions de “Risc social” es desenvolupen amb col·laboració del’Ajuntament amb entitats governamentals i/o no governamentals.



24,1

31,0

35,637,9

41,4

21,8

31,0

36,8

24,1 23,0

13,817,2

9,2

21,8

28,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Immigració Fragilitat Maltractament Aïllament social Pobresa

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus d'intervenció en actuacions vinculades a situacions de risc social [n=87]



L’oferta d’activitats vinculades a situacions de risc social és la que més ha augmentat entre les actuacions de gent gran.Destaquen les actuacions dirigides a persones en situació de “Pobresa”, que han augmentat en un 73% dels municipis.



35,7

50,0

49,2

55,7

73,5

59,5

48,4

49,2

42,6

26,5

4,8

1,6

1,6

1,6

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Immigració [n=42]

Maltractament [n=62]

Aïllament social [n=63]

Fragilitat [n=61]

Pobresa [n=68]


Evolució de les actuacions vinculades a a situacions de risc social


11. RELACIONS AMB ORGANISMES GOVERNAMENTALS

La Generalitat és l’entitat que ha donat més tipus de suport i a una major quantitat de municipis (85%) durant l’any2015. El segon organisme que més suport ha donat és la Diputació (79,3%), que esdevé primer en temes definançament.



5,7 6,99,2

12,6

57,5

79,3

85,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Mancomunitat Unió Europea Govern central Consorci Consell Comarcal Diputació Generalitat deCatalunya

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport als Ajuntaments en matèria de gent gran (possibilitat de més d'una resposta) [n=87]

Finançament Formació Assessorament Algun tipus de suport

11.1 Ens governamentals de referència

La “Diputació” és el primer ens de referència per a l’assessorament en temes de gent gran seguit pel “Departament deBenestar Social i Família”. Els municipis més petits donen més importància als “Consells comarcals”.



2,3

14,917,2

27,6

36,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres El Consell Comarcal Un altre Ajuntament El Departament de BenestarSocial i Família (Generalitat de

Catalunya)

La Diputació

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ens de referència per a l'assessorament en en temes de gent gran [N=87]


12. RELACIONS AMB ORGANISMES NO GOVERNAMENTALS

Un 93,3% dels municipis catalans disposen “d’Entitats o associacions” de gent gran. Hi ha un total de 374 d’entitats degent gran amb una mitjana de 4,6 entitats per municipi.



Sí95,4%

No4,6%

Ajuntaments de Catalunya amb entitats de gent gran [n=87]

2,6 2,9

6,4

17,9

4,6

0

5

10

15

20

25

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Mitjana d'entitats gent gran als Ajuntaments [n=76]


12.1 Organismes no governamentals de referència

Un 83% dels ajuntaments ha triat les “Entitats de gent gran” com la primera opció a la qual s'adrecen per desenvoluparactuacions dedicades a la gent gran. “Altres entitats del tercer sector” destaquen com a segona opció de referència.



2,4

3,6

6,0

16,7

10,7

48,8

2,4

1,2

1,2

1,2

2,4

3,5

7,1

83,5

0 20 40 60 80 100

Sindicats

Empreses privades

Entitats acadèmiques o d'investigació

Entitats religioses vinculades a esglésies

Fundacions i/o Obres socials d'entitats financeres

Associacions de veïns

Altres entitats del tercer sector

Entitats de gent gran


Actors de referència triats com a primera opció als quals s'adrecen els municipis per desenvolupar actuacions dedicades a la gent gran [N=85]

Primera opció

Segona opció

13. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

Un 88,5% dels ajuntaments de Catalunya disposen d’un regidor delegat amb competències específiques en temes degent gran. En els municipis de més de 100.000 habitants tots els ajuntaments en disposen. Un 74% de les regidoriescomparteixen matèries amb serveis socials.



Sí, sense figurar "gent gran" ; 37,9

Sí, figurant "gent gran" ; 50,6

Sense regidoria ; 11,5

Regidoria amb competències específiquesen gent gran [N=87]

83,3

90,9 90

100

88,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments que tenen un regidor delegat amb competènciesespecífiques en gent gran [n=87]

13.1 Organismes tècnics

Un 69% dels municipis disposen d’un departament tècnic (servei o unitat) que centralitza les actuacions en matèria degent gran. Entre aquests, un 14% tenen una dedicació exclusiva a la gent gran. La majoria d’aquests organismes estanvinculats a s”erveis socials”.



61,1

69,7

90,0

75,069,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments que tenen departament tècnic (servei o unitat) que centralitza les actuacions de gent gran [n=87]

Exclusius gent gran

13,8%

Dedicació compartida86,2%

Departaments de gent gran segons dedicació [n=58]

79,3

20,7

17,2

10,3

6,9

6,9

3,4

1,7

13,8

13,8

0 50 100

Serveis Socials

Igualtat

Salut

Participació ciutadana

Educació

Joventut

Cultura

Alcaldia

Altres

Íntegrament dedicada a gent gran

Matèries amb les quals comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [n=58]


13.2 Relació amb altres àrees

L’àmbit de gent gran té una relació molt intensa amb l’àrea “d‘Atenció a les persones” (58,6% es troben dins d’aquestaàrea i 31% tenen una relació molt freqüent). En canvi, les relacions altres àmbits, com “Desenvolupament Econòmic”,“Territori i sostenibilitat” o “Hisenda i Recursos Interns”, són de baixa intensitat o inexistents.



1,1

3,4

58,6

3,4

6,9

13,8

25,3

31

66,6

75,8

59,8

71,2

10,3

29,9

17,2

25,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Desenvolupament econòmic

Territori i sostenibilitat

Hisenda i Recursos interns

Relacions amb la ciutadania

Atenció a les persones

Intensitat de la relació de l'àmbit de gent gran amb altres àrees de l'Ajuntament [n=87]

Es troba dins d'aquesta àrea Relació molt freqüent Amb relació Cap relació

13.3 Espais transversals de coordinació

La majoria dels municipis coordina els temes de gent gran amb altres àrees de forma “Puntual, per algunesactuacions”. Això vol dir que només un 42% dels municipis disposen d’espais transversals de coordinació méssistemàtics.



Sí; 42,5%No; 57,5%

Espai de coordinació transversal amb altres àrees [n=87]

9,2 9,2

13,8

18,4

57,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programació anualconjunta d'activitats

amb pressupostassignat

Altres espais Comissió/taula ques'encarrega de fixar

criteris i pautescomunes

Plans transversalsentre àrees

Coordinació és puntual

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Espais transversals de coordinació entre gent gran i altres àrees [n=87]


13.4 Canvis en les estructures

En la majoria dels municipis (72,4%) no hi ha hagut canvis significatius en les seves estructures organitzatives de gentgran durant l’últim any. Els canvis més destacats han estat la “creació d’estructures noves” en un 17% dels municipis.



17,2

2,3 1,1 2,3

72,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

S'ha creat una estructuranova

S'ha canviat la forma degestió de l'estructura

existent

S'ha eliminat eldepartament existent

S'ha canviat el/la cap tècnic Sense canvis significatius

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Canvis significatius en les estructures tecnicoadministratives de gent gran durant el darrer any [n=87]


14. TREBALLADORS

Un 89% dels ajuntaments de Catalunya disposen de treballadors (tècnics o similars) dedicats a gent gran. A més, engairebé la meitat dels municipis existeix la figura de “tècnic/a de gent gran” en les seves estructures de personal.



32,3

57,1

66,7

50,0 47,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Ajuntaments que reconeixen la figura de “tècnic/a de gent gran” [n=76]

Sí89,7%

No10,3%

Ajuntaments de Catalunya amb treballadors (tècnics o similars) dedicats a gent gran

[n=87]

14.1 Vincle laboral

Del total de treballadors tècnics o amb funcions similars que es dediquen a temes de gent gran (309), el 58% sónlaborals, el 27% funcionaris i un 15% tenen altres contractes.



Funcionari27,2%

Laboral57,9%

Altres contractes14,9%

Vincle laboral del total de treballadors (tècnics o similars) [n=309]

14.2 Dedicació dels treballadors

Un 60% dels treballadors dedicats a temes de gent gran ho fan a jornada completa (més de 30 hs setmanals).



Menys de 10 hs.10,2

D’11 a 20 hs.11,7

De 20 a 30 hs. 18,0

Més de 30 hs.60,2

Percentatge de treballadors segons la seva dedicació horària per setmana [n=334]

14.3 Formació dels treballadors/es

Gairebé la meitat dels municipis han realitzat alguna formació específica en temes de gent gran per al personal quetreballa en aquesta matèria. Els cursos més freqüents han estat dedicats a temes de “Maltractament de personesgrans”, “Dependència” i "Envelliment actiu“.



45,250,0

33,3

62,5

47,4

54,850,0

66,7

37,5

52,6


Municipis amb treballadors/es en gent gran que han rebut una formació específica durant l'últim any [N=76]

No

Sí

37,1

22,9

17,1

25,7

0 20 40 60 80 100

Maltractament

Dependència

Envelliment actiu

Altres (milloragestió, SAD...)

Tipus de formació específica en temes de gent gran (possibilitat de més d'una resposta) [n=35]*


*Recodificada amb posterioritat

14.3 Canvis en les plantilles de personalDurant l’últim any, un 73% dels municipis de Catalunya ha mantingut el nombre de treballadors vinculats a temes degent gran i un 23% ha augmentat les seves plantilles. Quant a les “hores de dedicació” a temes de gent gran, latendència ha estat similar però amb un percentatge major de municipis (28%) que han augmentat la quantitat d’horesdedicades.



23,0

3,4

73,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Municipis que han realitzat canvis en relació a la plantilla de personal vinculada a temes de gent gran

[n=87]

10-20.000 hab.

20-50.000 hab.

50-100.000 hab.

>100.000 hab.

Catalunya

28,7

3,4

67,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut

Municipis que han realitzat canvis en relació a les hores dedicades pel personal a temes de gent gran

[n=87]

15. AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE GENT GRAN

Durant l’últim any, un 41% dels municipis han realitzat algun tipus d’avaluació de les polítiques de gent gran. La majoriad’aquestes avaluacions han estat dirigides a “Algun servei” i només el 4% ha realitzat “Avaluacions integrals”. Els tipusd’avaluacions més comuns son “Avaluacions internes” (84%) i en la fase “d’Implementació o de procés” (86%).



2,8 6,112,5

4,6

25

36,4

7050

36,8

72,2

57,6

3037,5

58,6


Percentatge d'ajuntaments que han realitzat algun tipus d'avaluació de les polítiques de gent gran [N=87]

Integral D'algun servei No s'ha realitzat

Avaluació interna;

84,2

Avaluació externa; 5,3

Avaluació mixta; 10,5

Tipus d'avaluació de les polítiques de gent gran [N=38]

D'implementació o de procés; 86,1

D'impacte; 30,6

Altres tipus; 8,3

Tipus d'avaluació de les polítiques gent gran [N=36]

15.1 Valoració dels factors que afecten les polítiques de Gent Gran

Un 88,5% dels municipis estan molt o bastant d’acord amb que els serveis locals de l’Ajuntament estan adaptats perdonar resposta a les necessitats i demandes de la gent gran. D’altra banda, només un 36,8% consideren que elsdiferents nivells de govern es coordinen de forma adequada.



36,8

40,2

50,6

50,6

56,3

57,5

57,5

69,0

73,6

74,7

79,3

88,5

63,2

59,8

49,4

49,4

43,7

42,5

42,5

31,0

26,4

25,3

20,7

11,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Els diferents nivells de govern es coordinen de forma adequada pel que fa a lesactuacions de gent gran (Diputació, Generalitat de Catalunya...)

Les polítiques municipals de gent gran depenen de les estratègies o el suportd'altres entitats governamentals

Les estructures de l'Ajuntament treballen habitualment de forma transversal icoordinada en temes de gent gran

En les polítiques de gent gran predominen les actuacions reactives (gestionar el "diaa dia", "apagar incendis") davant d'actuacions més planificades

Les persones grans s’impliquen en les actuacions en matèria de gent gran de l’Ajuntament

Hi ha idees innovadores per a afrontar els nous reptes que planteja l'envelliment

En els últims anys la tendència ha estat la tercerització (serveis prestats perempreses externes a l'Ajuntament) dels serveis de gent gran prestats pel municipi

El teixit associatiu intervé de manera activa en les actuacions relacionades amb lagent gran

Els reptes més importants que planteja la gent gran estan inclosos a l‘agenda política

L’Ajuntament té recursos i eines per a detectar les noves necessitats en matèria de gent gran

L’Ajuntament té un acord polític que dóna continuïtat a la política de gent gran

Els instruments i recursos de gent gran de l’Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes de la ciutadania

Percepció subjectiva del grau d'acord amb les següents afirmacions [n=87]

Molt o bastant d'acord Poc o gens d'acord


ANNEX

De 10.000 a 20.000 habitantsAbrera Argentona Badia del Vallès Balaguer Caldes de Montbui Calella Calonge Canet de Mar Canovelles Castellbisbal Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Corbera de Llobregat La Garriga La Llagosta La Roca del Vallès La Seu d'Urgell Mollerussa Montgat Montornès del Vallès Mont-roig del Camp Palau-solità i Plegamans Pallejà Parets del Vallès Premià de Dalt Ripoll

Roses Sant Andreu de Llavaneres Sant Joan de Vilatorrada Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Santa Coloma de Farners Tàrrega Torredembarra Vallirana Vilanova del Camí

De 20.001 a 50.000 habitantsAmposta Barberà del Vallès Cambrils Castellar del Vallès El Masnou El Vendrell Esplugues de Llobregat Figueres Gavà Igualada Lloret de Mar Manlleu Martorell Molins de Rei Montcada i Reixac

Olot Palafrugell Pineda de Mar Premià de Mar Ripollet Salou Salt Sant Adrià de Besòs Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Santa Perpètua de Mogoda Tortosa Valls Vic Vilafranca del Penedès Vila-seca Vilassar de Mar

De 50.001 a 100.000 habitantsCastelldefels Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat Girona Granollers Manresa

Els municipis inclosos a l'estudi són els següents:

Mollet del Vallès Rubí Sant Boi de Llobregat Viladecans

Més de 100.000 habitantsL'Hospitalet de Llobregat Lleida Mataró Reus Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa


FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER

Casa GolferichsGran Via de les Corts Catalanes, 49108015 BarcelonaTel. 934 527 115 Fax 933 233 [email protected] www.pisunyer.org

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS GENT GRAN 2016 · actualitzada i comparable, per al...

Documents

Transcript of PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS GENT GRAN 2016 · actualitzada i comparable, per al...