Quatre petites pastoralsDel recordDe la calma en el cimDe la ingènua molineraDel galan caçador

NanaTres cants magiars

Tot s’oblidaEl comiatTrenca ja el teu arc

Tres peces breusNeuNocturnVals

Lent expressiuSuite a l’antiga

GavotaSarabandaMinuetGiga

Enregistrament realitzat els mesos de novembre i desembre de 2008 a

l’Auditori Municipal de TerrassaPresa de so: Llorenç Balsach

Portada: Darius Vilàs (1880-1950): Pastora

Dip. Leg.: B-55706-2008©(P) 2008 La Mà de Guido

(www.lamadeguido.com)

Edicions: La mà de guido (1-8,12-17) i Amalgama (9-11)

DDD

ris

rvU

ut

eu

br

an

, bc

nn

dp

gi

oi

ed

All

ht

rse

d.

na

oris

d p

lice

rfom

cer

ad

stig

a co

ino

f ths re

cr

pro

hb

it.

ge

eh

po

ay

d

Orquestra de Cambra Terrassa 48Quim Térmens, director concertinoFerran Torrents (oboè)(1)Bernat Castillejo (flauta)(2)Natàlia Arroyo (clarinet)(3)Arturo Nogués (trompa)(4)

Adolf Pla, direcció musical i piano

Durada

51'34

RICARD LAMOTE DE GRIGNON (1899-1962)

LMG 2087

EN

GL

ISH

CO

MM

EN

TA

RY

IN

SID

EC

OM

EN

TA

RIO

S E

N E

SP

AÑ

OL

EN

EL

IN

TE

RIO

RC

OM

EN

TA

RIS

EN

CA

TA

LÀ

A L

'IN

TE

RIO

R

AO

T

EIG

N

DÀ

O

rqe

rerra

s

LG

27

LM

ED

GR

ON

•T

OL

R/

ust

a T

sa

48

/M

08

LA

MO

TE

DE

GR

IGN

ON

T

OL

DR

À / O

rqu

estr

Terra

ssa

4 / L

MG

2087

•a

8

1 2 3 4 5

6 7 8

9 10 11 12

13141516

EDUARD TOLDRÀ (1895-1962)

Les danses de Vilanova

9’582’291’482’163’135’416’382’281’482’166’241’522’311’535’08

13’092’394’012’453’36

17 4’03

2

Aquest disc recull diverses obres per a orquestra decambra dels compositors Ricard Lamote de Grignon iEduard Toldrà, dos bons amics que van donar una micade llum al gris panorama musical que va quedar a Catalunyadesprés de la Guerra Civil Espanyola, quan altresexcel·lents músics catalans, com ara Pau Casals, JaumePahissa, Robert Gerhard... van haver de restar allunyatsdel nostre país. Quedar-s’hi era un risc per alsintel·lectuals i creadors catalans que havien tingut unpaper artístic destacat en la república, i el mateix Ricardho va patir en quedar quaranta dies detingut a la presó,tres mesos després de l’entrada de les forces del generalFranco a Barcelona, amb la seva vida pendent d’un fil,fet que li va ocasionar greus problemes de salut.

Altres coincidències que podríem esmentar entre aquestsdos compositors serien que van ser director (Toldrà) isubdirector (Lamote) de l’Orquestra Municipal deBarcelona i els dos van morir l’any 1962, amb pocsdies de diferència.

La música de Ricard Lamote de Grignon és eclèctica,però d’una inventiva i professionalitat superbes. Fagoig veure les partitures manuscrites del compositori la minuciositat amb què indicava les diferents subtileses

expressives, fent ús de totel repertori possible desímbols gràfics (fins i totincorporant-ne alguns decollita pròpia).

En la seva obra trobem desde música d’avantguarda,allunyada de referènciestonals, com ara les obresGoya i Toccata, músicanacionalista, com la

Simfonia catalana o Tríptico de la piel de toro, finsa músiques amb ímpetu rítmic, com les Monocromies;líriques, com les Quatre petites pastorals; místiques,com els Enigmes i el Càntic dels càntics, o neobarroques,com la Suite a l’antiga. Va compondre quatre òperes iquatre ballets, a part de cultivar una vessant poc conegudadel compositor que va ser la seva dedicació a la músicaper al cinema, ja que entre els anys 1945 i 1959 vacompondre les bandes sonores de més de 16llargmetratges.

Però si hi ha una constant o un rerefons en la músicad’aquest compositor, és la seva tendència als paisatgesevocadors i la seva inclinació per les harmonies orientals.Una mostra d’aquest sentiment el podem trobar en aquestmateix disc però també en altres obres seves com L’airedaurat, Paisatges llunyans, Quatre estances deKhayyam o fins i tot la seva òpera còmica La cabezadel dragón.

Les obres contingudes en aquest disc són un bontestimoni d’aquesta miscel·lània musical. L’obra queenceta el disc, Quatre petites pastorals, va ser compostal’any 1934 i revisada el 1939, any en què va guanyarel premi Enric Granados, l’import del qual no va arribara cobrar mai perquè el dia assenyalat era el 26 de generde 1939!, el dia de l’entrada de l’exèrcit franquista aBarcelona! Aquestes delicioses peces són una provade l’habilitat del compositor en la instrumentació i decom fer que amb pocs instruments una orquestra decambra soni com una orquestra simfònica. En el ventnomés trobem quatre instruments solistes i poques vegadestoquen tots junts, però el resultat té molt color. Cadaun dels moviments, amb els seus títols evocadors, estàdedicat a un d’aquests instruments: l’oboè (I. “Delrecord”), la flauta (II. “De la calma en el cim”), el clarinet

CATALÀ

3

(III. “De la ingènua molinera”) i la trompa (IV. “Delgalant caçador”).

Les obres Nana i els Tres cants magiars varen sercompostes durant l’estada dels Lamote de Grignon aValència (el seu pare, Joan, també gran compositor i vaser nomenat director de l’orquestra d’aquesta ciutat,i Ricard, com a segon director). La primera obra va sercomposta l’any 1942 i la segona, l’any 1948, quan elcompositor ja tenia de nou un peu a Barcelona. Sónunes peces que ens mostren aquest caràcter nostàlgici evocador de paisatges llunyans a què ens referíem ials quals el compositor tenia una estima especial.

Dins aquesta línia trobem també les Tres peces breusper a orquestra de cambra, una mostra més de la dedicaciódel compositor al gènere de la “miniatura” musical:breus imatges musicals que els seus títols descriuenfidelment: Neu, Nocturn i Vals.

Una altra de les activitats de l’autor va ser la de compondresegons una vessant pedagògica. Les obres Lentexpressiu i Suite a l’antiga, només per a cordes, lespodríem emmarcar dins d’aquest context. La darrera,seguint l’estil d’una suite barroca, va ser escrita l’any1929 i dedicada a la petita orquestra del conservatoride Terrassa i al seu director Joaquim Pecanins. Tot iestar escrita “a l’antiga” s’aprecia clarament el tocpersonal del compositor.

Tanca aquest disc homenatge a Ricard Lamote de Grignonuna obra del seu gran amic Eduard Toldrà. L’obra LesDanses de Vilanova són una “glossa del ballet popular”(segons consta com a subtítol a la partitura) de la ciutatnatal d’aquest compositor (Vilanova i la Geltrú). Sóndanses tradicionals que se solen ballar cada any percarnaval a la plaça de les Cols d’aquesta població. La

instrumentació original és pera dos violins, viola, violoncel,i piano i contrabaix ad libitum,possiblement pensada perToldrà per al quartetRenaixement del qual formavapart; i deixa oberta, amb l’afegitdel contrabaix opcional, unainterpretació per a quintet oorquestra de corda. Tambéexisteix una versió d’aquestaobra per a cobla.

Esperem que aquest disc, com altres que el segell Lamà de guido ja li ha dedicat, ajudi a la recuperaciód’aquest compositor, i que la seva música, com la d’altresautors catalans oblidats, s’escolti més sovint. La sevamúsica ha d’estar viva! I n’hi ha molta!

Roger Altisent

Orquestra de Cambra Terrassa 48

Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, de laGeneralitat de Catalunya i amb el patrocini de l’ObraSocial de Caixa Terrassa, l’Orquestra de Cambra Terrassa48 és una formació l’objectiu de la qual recau en ladifusió del fet musical per a tot tipus de públic. Apostantper la versatilitat, la inquietud artística i el rigor, l’OCT48ha ajudat significativament a la renovació dels arquetipsde la música clàssica i ha esdevingut una importantdinamitzadora de la vida artística i cultural del seuentorn.

Amb aquest objectiu l’OCT48 interpreta, en el seucicle a l’Auditori Municipal de Terrassa i a arreu deCatalunya, un ampli ventall de produccions musicals,espectacles multidisciplinars i audicions pedagògiques

4

que connecten amb molts tipus d’oients i de gustosmusicals. A més a més, l’orquestra s’ha singularitzata partir de la interpretació d’obres d’autors de granqualitat però de poca tradició en les programacionsdel país. Algunes obres de Cervelló, Walters, Larsson,Braga Santos, Beck, Gorecki, Rangström o Rautavaaras’han convertit en estrenes al país gràcies a l’orquestrai han ajudat a ampliar l’univers sonor dels espectadors.El seu primer treball discogràfic, “Postals del S.XX”,n’és un bon exemple.

L’OCT48 ha vist consolidat el seu projecte mitjançantcol·laboracions amb artistes de gran prestigi nacionali internacional, com els cantants Pep Sala, Jaume Sisao Mireia Pintó, directors com Laszlo Heltay, Josep Vila,Lluís Vila, Mireia Barrera o Pep Prats, solistes comManel Camp, Corrado Bolsi, Gerard Claret o AshanPillai i conjunts instrumentals com la Coral Cantiga,el Cor de Cambra del Palau de la Música, la Coral SantJordi i Kimbala Percussió, entre d’altres.

Quim Térmens n'és el director concertino. Nascut aSabadell, rep la seva formació bàsica al conservatoride música de la mateixa ciutat i posteriorment es formaamb el violinista i music Gonçal Comellas, amb quirealitza els estudis superiors i de postgrau.

Paral·lelament també ha rebut classes magistrals de M.Barca i A. Futer. En la seva trajectòria orquestral haformat part de l’Orquestra de Cambra del Palau de laMúsica de Barcelona i de l’Orquestra de Cambra GonçalComellas, i actualment és membre del projecte cambrísticArcattia Collage.

En l’aspecte pedagògic ha cursat estudis amb S. Nelson,V. Manoogian i M.Szweig i, actualment, exerceix ladocència al Conservatori de Música de Vic.

Adolfa Pla, pianista idirector

Adolf Pla es va formar ambJosep Maria Martí, MiquelFarré, Ferenc Rados(Hongria) i Peter Hollfelder(Alemanya) i va serseleccionat l´any 1985 coma representant espanyol a la“Primera Trobada de JovesIntèrprets d’Europa“.

Ha ofert recitals, concerts decambra i amb orquestra per Europa, Amèrica Llatina ila Xina, actuant a festivals internacionals i auditoriscom la Sala Glinka de la Philharmonia de Sant Petersburg,Gran Teatro de La Habana, Auditori de Ràdio i Televisióde Luxemburg, Teatro Albéniz de Madrid, Palau de laMúsica Catalana, etc.

Músic polifacètic, actualment col·labora amb el QuartettMozarteum Salzburg i també ha desenvolupat produccionsartístiques multidisciplinàries amb gran èxit de públicdirigint formacions simfòniques i de cambra: Barcinoensemble, l’Orquesta Sinfónica de Caracas, l’Orquestrade Cambra Nacional d’Andorra, Orquesta SinfónicaNacional de Bolívia, Banda Simfònica de Quito, etc.

Ha realitzat produccions discogràfiques per La mà deGuido i Ars Harmònica, així com per al Canal Clásicode Vía Digital, RNE, Catalunya Ràdio, Ràdio SantPetersburg, TVE, TV3, TV Costa Rica, TV Perú i TVUruguay. És professor de piano i música de cambra aL’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

5

Este disco contiene diversas obras para orquesta decámara de los compositores Ricard Lamote de Grignony Eduard Toldrà, buenos amigos y que añadieron unpoco de luz al sombrío panorama musical que quedóen Cataluña después de la guerra civil, cuando otrosexcelentes musicos catalanes, como Pau Casals, JaumePahissa, Robert Gerhard,... hubieron de alejarse de nuestropaís. Era un riesgo para los intelectuales y creadorescatalanes que tuvieron un papel artístico relevante enla república quedarse en el país y el propio Ricard lotuvo que sufrir en sus carnes al quedar cuarenta díasdetenido en prisión tres meses después de la entradadel general Franco en Barcelona, con su vida pendientede un hilo y ocasionándole graves problemas de salud.

Otras coincidencias que podríamos citar entre estosdos compositores serían que fueron director (Toldrà) ysubdirector (Lamote) de la Orquesta Municipal deBarcelona y los dos murieron en el año 1962, con pocosdías de diferencia.

La música de Ricard Lamote de Grignon es eclécticapero de una maravillosa inventiva y profesionalidad.Da gusto ver las partituras manuscritas del compository la minuciosidad con que indicaba las diferentessutilezas expresivas, haciendo uso de todo el repertorioposible de símbolos gráficos (incluso incorporandoalgunos de su propia cosecha).

En su opus encontramos desde música de vanguardia,alejada de referencias tonales, como las obras Goya yToccata; música nacionalista, como la Sinfonia Catalanao Tríptico de la Piel de Toro; con ímpetu rítmico, comolas Monocromías; líricas, como las Cuatro pequeñaspastorales; místicas, como los Enigmas y el Cánticode los Cánticos o neo-barrocas, como la Suite a la antigua.Compuso cuatro óperas y cuatro ballets y una vertiente

poco conocida del autor fuesu dedicación a la músicapara el cine ya que entre losaños 1945 y 1959 compusola banda sonora de más de16 largometrajes.

Pero si hay que destacar unaconstante o trasfondo en lamúsica de este compositoresta sería su tendencia a lospaisajes evocadores y suinclinación por las armonías orientales; una muestrade esta inclinación la podemos encontrar en este discopero también en otras obras suyas como L’aire daurat,Paisatges llunyans, Quatre estances de Khayyam oincluso su ópera cómica La cabeza del dragón.

Las obras contenidas en este disco son un buentestimonio de esta miscelánea musical. La obra queabre el disco, Cuatro pequeñas pastorales, fue compuestaen 1934 y revisada en 1939, año en que ganó el premioEnric Granados, cuyo importe no llegó a cobrar nuncaporque el día señalado era el 26 de enero de 1939!, eldía de la entrada del ejército franquista en Barcelona!Estas deliciosas piezas son una prueba de la habilidaddel compositor en el arte de la instrumentación y cómoconseguir que con pocos instrumentos una orquestade cámara suene como una orquesta sinfónica. En elviento sólo encontramos cuatro instrumentos solistasy pocas veces tocan todos juntos, pero así y todo elresultado es tremendamente colorista. Cada uno de losmovimientos, con sus títulos evocadores, está dedicadoa uno de estos instrumentos: el oboe (I. Del recuerdo),la flauta (II. De la calma en la cumbre), el clarinete (III.De la ingenua molinera) y la trompa (IV. Del galán cazador).

CASTELLANO

6

Las obras Nana y los Tres cantos magiares fueroncompuestas durante la estancia de los Lamote de Grignonen Valencia (su padre Joan, también gran compositor,fue nombrado director de la orquesta de esta ciudad yRicard como segundo director), la primera es del año1942 y la segunda del año 1948, cuando el compositorya tenía de nuevo un pie en Barcelona. Son unas piezasque nos muestran ese carácter nostálgico y evocadorde paisajes lejanos al que nos referíamos y a los cualesel compositor tenía una estima especial.

Dentro de esta línea encontramos también las Tres piezasbreves para orquesta de cámara, una muestra más de ladedicación del compositor al género de la miniaturamusical: breves imágenes musicales que sus títulosdescriben fielmente: Nieve, Nocturno y Vals.

Otra de las actividades del autor fue la de componerdesde un punto de vista pedagógico. Las obras Lentoexpresivo y Suite a la antigua, sólo para cuerdas, laspodríamos enmarcar dentro de esta perspectiva. La última,siguiendo el estilo de una suite barroca, fue escrita en1929 y dedicada a la pequeña orquesta del conservatoriode Terrassa y a su director Joaquim Pecanins. A pesarde estar escrita «a la antigua» se aprecia claramente eltoque personal del compositor.

Cierra este disco homenaje a Ricard Lamote de Grignonuna obra de su gran amigo Eduard Toldrà. La obra LasDanzas de Vilanova son una «glosa del ballet popular»(según consta como subtítulo en la partitura) de laciudad natal de este compositor (Vilanova i la Geltrú).Son danzas tradicionales que se suelen bailar cada añoen carnaval en la plaça de les Cols de esta población.La instrumentación original es para dos violines, viola,violonchelo y piano y contrabajo ad libitum,

posiblemente pensada porToldrà para el cuartetoRenacimiento del cual formabaparte, dejando abierta, con elañadido del contrabajoopcional, una interpretaciónpara quinteto u orquesta decuerda. También existe unaversión de esta obra para cobla.

Esperamos que este disco, comootros que el sello La mà de guidoya ha dedicado al autor, ayudea la recuperación de este compositor y que su música,como la de otros autores olvidados, se escuche más amenudo. Su música debe estar viva! y hay mucha pordescubrir!

Roger Altisent

Orquesta de Cámara Terrassa 48

Con el apoyo del Ayuntamiento de Terrassa, de laGeneralitat de Cataluña y con el patrocinio de la ObraSocial de Caixa Terrassa, la Orquesta de Cámara Terrassa48 es una formación cuyo objetivo es la difusión de lamúsica para todo tipo de público. Apostando por laversatilidad, la inquietud artística y el rigor, la OCT48ha ayudado significativamente a la renovación de losarquetipos de la música clásica y se ha convertido enuna importante dinamizadora de la vida artística y culturalde su entorno.

Con este objetivo la OCT48 interpreta, en su ciclo enel Auditorio Municipal de Terrassa y en toda Cataluña,un amplio abanico de producciones musicales,espectáculos multidisciplinares y audiciones

7

pedagógicas que conectan con muchos tipos de oyentesy de gustos musicales. Además, la orquesta se haespecializado en la interpretación de obras de autoresde gran calidad pero de poca tradición en lasprogramaciones del país. Algunas obras de Cervelló,Walters, Larsson, Braga Santos, Beck, Gorecki,Rangström o Rautavaara se han convertido en estrenosen el país gracias a la orquesta y han ayudado a ampliarel universo sonoro de los espectadores. Su primer trabajodiscográfico, «Postales del S. XX», es un buen ejemplode esta dedicación.

La OCT48 ha visto consolidado su proyecto mediantecolaboraciones con artistas de gran prestigio nacionale internacional, como los cantantes Pep Sala, JaumeSisa o Mireia Pintó, directores como Laszlo Heltay,Josep Vila, Lluís Vila, Mireia Barrera o Pep Prats, solistascomo Manel Camp, Corrado Bolsi, Gerard Claret o AshanPillai y conjuntos instrumentales como la Coral Cantiga,el Coro de Cámara del Palau de la Música, la Coral SantJordi y Kimbala Percusión, entre otros.

Quim Térmens és director concertino. Nacido en Sabadell,recibe su formación básica en el conservatorio de músicade la misma ciudad y posteriormente se forma con elviolinista y musico Gonçal Comellas, con quien realizalos estudios superiores y de postgrado.

Paralelamente también ha recibido clases magistralesde M. Barca y A. Futer. En su trayectoria orquestal haformado parte de la Orquesta de Cámara del Palau de laMúsica de Barcelona y de la Orquesta de Cámara GonçalComellas, y actualmente es miembro del proyectocambrístico Arcattia Collage.

En el aspecto pedagógico ha cursado estudios con S.Nelson, V. Manoogian y M. Szweig y, actualmente, ejercela docencia en el Conservatorio de Música de Vic.

Adolfa Pla, pianista y director

Adolf Pla se formó con Josep Maria Martí, Miquel Farré,Ferenc Rados (Hungría) y Peter Hollfelder (Alemania),siendo seleccionado en el año 1985 representante españolen el Encuentro de Jóvenes Intérpretes de Europa.

Ha realizado recitales, conciertos de música de cámaray con orquesta en Europa, América y China, actuandoen festivales internacionales y auditorios como la SalaGlinka de la Philarmonia de San Petersburgo, GranTeatro de La Habana, Auditorio de la Radio Televisiónde Luxemburgo o el Palau de la Música de Barcelona.

Músico polifacético, colabora con el Quartett MozarteumSalzburg y también ha desarrollado produccionesartísticas multidisciplinares con gran éxito de público,dirigiendo formaciones sinfónicas y de cámara: BarcinoEnsemble, Orquesta Sinfónica de Caracas, OrquestaNacional de Cámara de Andorra, Orquesta Nacionalde Bolivia, Banda Sinfónica de Quito, etc.

Ha realizado producciones discográficas para el selloLa mà de Guido y Ars Harmònica. También ha hechoproducciones para el Canal Clásico de Vía Digital conel flautista Bernat Castillejo y otros medios como sonTVE, RNE, Catalunya Ràdio, Radio San Petersburgo,TV3 y las televisiones públicas de Costa Rica, Perú yUruguay .

Adolf Pla es profesor de piano y música de cámara dela Escuela Superior de Música de Cataluña (ESMUC).

8

This CD gathers several works for chamber orchestraby the composers Ricard Lamote de Grignon and EduardToldrà, who were good friends and who brightened upthe grey musical scene in Catalonia after the SpanishCivil War as other outstanding Catalan musicians, suchas Pau Casals, Jaume Pahissa, Robert Gerhard... had tostay far from our country. For the Catalan intellectualsand artists who had played an important artistic roleduring the Republic, it was very risky to stay in Catalonia.Ricard himself suffered from it, for he was imprisonedfor forty days three months after the forces of GeneralFranco had entered Barcelona, his life being jeopardised,which was to cause him serious health problems.

Other coincidences that we could mention betweenboth composers are that they were conductor (Toldrà)and sub-conductor (Lamote) of the Barcelona MunicipalOrchestra (Orquestra Municipal de Barcelona), andthat both died in 1962, in a few days time of each other.

Ricard Lamote de Grignon’s music is eclectic, but withsuperb inventiveness and professionalism. It is a pleasureto look at the composer’s manuscript scores and seethe meticulousness with which he indicated the differentexpressive subtleties, making use of the entire possiblerepertoire of graphic symbols (even including somethat he himself had found).

In his opus we find a great variety of music: from theavant-garde one, far from tonal references, such as Goyaand Toccata, nationalist music, such as the SimfoniaCatalana or the Tríptico de la Piel de toro, with rhythmicmomentum, such as the Monocromies, some lyrical ones,such as the Quatre petites pastorals, mystic ones, suchas Enigmes and the Càntic dels Càntics, or even neo-Baroque ones, such as the Suite a l’antiga. He composed

four operas and four ballets. Another rather unknownaspect of the composer was his music for cinema: between1945 and 1959, he composed the soundtracks of morethan sixteen feature-length films.

However, a permanent feature or background that wecan find in the music of this composer is his tendencyto evocative landscapes and his penchant for Orientalharmonies. We can find a sample of this feeling on thisCD, but also in other works by him such as L’airedaurat, Paisatges llunyans, Quatre estances deKhayyam, or even in his comic opera, La cabeza deldragón.

The works included on this CD are good proof of thismusical miscellany. The first work of this CD, Quatrepetites pastorals, was composed in 1934 and revisedin 1939, the year in which he won the “Enric Granados”Award, the amount of which he was never able to collect,for it was to be given to him on January 26, 1939;unfortunately, that was the day when the Francoistarmy entered Barcelona! These charming pieces showthe composer’s talent in the instrumentation and inmaking the few instruments of a chamber orchestra soundlike a symphonic orchestra. In the wind instruments,we only find four soloist instruments, and they all rarelyplay together, but the result is very colourful. Eachmovement, with its evocative title, is devoted to oneof these instruments: the oboe (I. “Del record”), theflute (II. “De la calma en el cim”), the clarinet (III. “Dela ingènua molinera”) and the horn (IV. “Del galantcaçador”).

The works Nana and Tres cants magiars were composedduring the stay of the Lamote de Grignon family inValencia (his father, Joan, a great composer as well,

ENGLISH

9

was appointed conductor of the orchestra of this city,and Ricard, second conductor), the first one in 1942and the second one in 1948, when the composer wasalready and again related to Barcelona. They are worksof a nostalgic and evocative nature of far-away landscapes–to which we already referred– that the composer especiallyloved. Along this line, we also find Tres peces breus,for chamber orchestra, another example of the devotionof the composer to the genre of musical miniatura:short musical images that are accurately depicted bytheir titles: Neu, Nocturn and Vals.

Another professional aspect of this author was his teachingactivity in composition. The works Lent expressiu andSuite a l’antiga, only for strings, could be includedinto this context. Following the style of the Baroquesuite, the last one was written in 1929, dedicated tothe small orchestra of the Conservatory of Terrassa andto its conductor, Joaquim Pecanins. Although it waswritten “in the old style”, the composer’s personaltouch may be clearly observed.

The last work of this CD, which is a homage to RicardLamote de Grignon, is a work by his very good friendEduard Toldrà. The work Les Danses de Vilanova is a“glossa del ballet popular” (“gloss of the folk dance”)(as it appears in the subtitle of the score) of the birthtown of this composer (Vilanova i la Geltrú). They aretraditional dances that are usually danced every yearon the occasion of Carnival at the Plaça de les Cols(Les Cols square) of this town. The originalinstrumentation is for two violins, viola, violoncello,and piano and double-bass player ad libitum, possiblywritten by Toldrà for the Quartet Renaixement to whichhe belonged; by adding an optional double-bass player,it leaves the possibility for an interpretation for quintet

or string orchestra open. There also exists a version ofthis work for Catalan brass band.

We hope that this CD, as others that the label La mà deguido has already devoted to Ricard Lamote de Grignon,will help to recuperate this composer so that his music,like that by other forgotten Catalan authors, is heardmore often. His music must be kept alive, and there isso much of it!

Roger Altisent

(English translation: Beatrice Krayenbühl)

Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Terrassa 48 ChamberOrchestra)

Terrassa 48 was founded in a bar in 2000 by seventeenyoung musicians interested in creating a chamberensemble that combined serious work with a more livelyand dynamic way of understanding orchestral music.Without a typical conductor, they have based the groupon the commitment of each individual player, all ofwhom have studied at the finest schools in Cataloniaand abroad, and on the energetic direction of theconcertmaster and pedagogue Quim Térmens. After sevenyears of existence, Terrassa 48 is the resident ensembleof the Terrassa Municipal Auditorium, and realize anaverage of 50 concerts per year on the most importantstages in Catalonia and Spain, collaborating withnumerous important soloists like Ashan Pillai, GerardClaret or Mireia Pintó and conductors like Pep Prats,Xavier Puig or Laszlo Heltay, between others. Theirtrajectory reflects a great interest in discovering high-level but unknown composers, and in creating excitementfor music in new audience members: they explore newmusical and theatrical paths in the creation of diverseinterdisciplinary works.

1 0

With the support of the City of Terrassa, the Catalanstate government and Obra Social Caixa Terrassa forall its activities, Terrassa 48 has won the XavierMontsalvatge Prize in the Arts for twentieth-centurymusic (awarded by the Catalan state government), andfirst prize in the Sant Mateu de Castelló Chamber MusicCompetition.

Quim Térmes is the concertmaster-conductor. Born inSabadell (Barcelona), Quim Termens received his initialtraining at the conservatory of the same city and laterwith the violinist Gonçal Comellas, with whom herealized undergraduate studies. At the same time heparticipated in masterclasses with M. Barta and A. Futer.As am orchestral musician he has performed with theOrchestra of the Palau de la Música de Barcelona andthe Gonçal Comellas Chamber Orchestra, and currentlyis a member of the Arcattia Collage chamber project.As a pedagogue he has worked with S. Nelson, V.Manoogian and M. Szweig and currently teaches atthe Vic Conservatory of Music.

Adolfa Pla, pianist and conductor

Adolf Pla studied with Josep Maria Martí, Miquel Farré,Ferenc Rados (Hungary) and Peter Hollfelder (Germany).In 1985 he was selected as the Spanish representativeat the “First Meeting of Young Performers of Europe“.

He has given recitals, chamber concerts and concertswith orchestra in Europe, Latin-America and China,performing at international festivals and concert hallssuch as the Glinka Concert Hall of the Saint PetersburgPhilharmonic, the Gran Teatro in La Havana, the ConcertHall of the Luxemburg Radio and Television, the TeatroAlbéniz in Madrid, the Palau de la Música Catalana inBarcelona, etc.

He is a versatile musician: at present, he collaborateswith the Quartett Mozarteum Salzburg and hasdeveloped multidisciplinary artistic productions withgreat success by conducting symphonic and chamberensembles, such as the Barcino Ensemble, the SymphonicOrchestra of Caracas, the National Chamber Orchestraof Andorra, the National Symphonic Orchestra of Bolivia,the Banda Sinfónica of Quito, etc.

He has carried out record productions for La mà deGuido and Ars Harmònica, as well as for the CanalClásico of Vía Digital, RNE, Catalunya Ràdio, the SaintPetersburg Radio, TVE, TV3, TV Costa Rica, TV Perúand TV Uruguay. He is piano and chamber music professorat the Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC,Higher School of Music of Catalonia).

1 1

Q ua tre petites pa storals

N an aT res cants m ag iars

T res peces breus

L ent expressiuSuite a l’antiga

D e l re co rdD e la ca lm a en e l c imD e la in gè n u a m o lin e raD e l g a lan caçad o r

T ot s ’o b lid aE l co m ia tT ren ca ja e l te u arc

N e uN o ctu rnV a ls

G a v otaS arab an d aM in u etG ig a

O rquestra de Cam bra T errassa 48Q uim Térm ens , d ire cto r co n ce rtin oFerran Torrents Bernat Castillejo Natàlia Arroyo Arturo Nogués

(ob oè )(1 )(fla u ta )(2 )

(c la r in e t)(3 )(tro m pa )(4 )

Adolf P la , p ia n o i d irecc ió

R IC AR D LAM O TE DE G R IG N ON (1899-1962)

1 2 3 4

7 8

9 1011 12

13141516

5

6

ED U AR D TO LDR À (1895-1962)

L es dan ses de Vilanov a

9’58

5’416’38

6’24

5’0813’09

2 ’291 ’482 ’163 ’13

2 ’281 ’482 ’16

1 ’522 ’311 ’53

2 ’394 ’012 ’453 ’36

17 4 ’03