Ud5 instrumental apunts ester

UD5. Equips i instrumental d'ús en consultes dentals

CAI – C9

Esther Palomeras i Marta Llorente

1.INTRODUCCIÓ

L’auxiliar dental ha de conèixer l’instrumental dental perquè l’ha de preparar abans de les intervencions.

Hi ha diferents maneres d’organitzar el material:

- Safates prèviament estructurades (s’esterilitza tot el material junt)

- Material individual (a cada bosseta s’hi posa un sol instrument)

Un instrument dental és el que s’agafa amb la mà i és necessari per realitzar les diferents tècniques bucodentals.

A tots els instruments hi ha dues parts: Part activa: s’utilitza per realitzar la funció per la qual ha estat dissenyat

l’instrument (1) Part inactiva o mànec: per on es subjecte l’instrument (2)

Sonda periodontal

Classificació dels instruments d’ús dental: Instrumental de mà: no va unit a l’equip

dental i el dentista l’utilitza agafant-lo amb la mà. Instruments rígids: no tenen sistema d’obertura i

tancament (ex: sonda d’exploració) Instruments articulats: sí que tenen sistema

d’obertura i tancament (ex: fòrceps) Instrumental rotatori: va unit a les mànegues

de l’equip dental i accionat per aquest, efectua moviments rotatoris a diferents velocitats amb la finalitat de moure les freses situades als extrems.

L’instrumetal rotatoriTurbina: Té alta velocitat que arriba entre 100 000 i 500 000 rpm (revolucions per

minut) S’utilitza per eliminar els teixits durs de la dent (ex: esmalt) en els

processos de tractament de càries. Té dues parts: cap i cos

Cap: on es col·loca la fresa segons diferents tipus de subjecció segons el fabricant.

Cos: la zona on l’agafa el dentista; és rugosa. La seva part final s’enganxa a la mànega de l’equip. A vegades les connexions canvien segons el fabricant.

1. Introducción

Conexions Borden

Micromotor

Sistema rotatori de baixa velocitat. S’utilitza pels teixits semidurs de la dent

(complexe dentino-pulpar) També va unit a les mànegues de l’equip dental. Tenen reguladors de velocitat i sentit de rotació. Sobre seu es poden col·locar.

Contraangle Peça de mà

Contraangle:

Al cap si situa una fresa i el mànec va unit al micromotor (responsable del seu moviment)

Utilitza freses menys abrasives que les de diamant. Són d’acer o de carbur de tungstè

Hi ha contraangles reductors, que alenteixen la rotació transmesa pel micromotor; amb això es disminueix la calor i s’utilitzen per implantologia i cirurgia

Peça de mà:

És recta i el seu ús a la boca és limitat (només en cirurgies de 3rs molars inclosos dins de l’os)

Principalment s’utilitzen per retocar pròtesis dentals. Té dues parts:

Cap: s’hi col·loca la fresa (les freses són llargues i d’acer o de carbur de tungstè.)

Cos: va unit a l’equip.

1. Introducción

Turbina (1), contraangle (2), micromotor (3) i peça de mà (4).

Classificació dels tipus de freses

Pel tipus d’instrumental rotatori al qual s’apliquen:

- Fresa de contraangle (té osca)- Fresa de peça de mà (no té osca)- Fresa de turbina (no té osca)

Per la composició de la seva part activa- Freses de pols i diamant- Freses d’acer i de carbur de tungstè

Per la forma de la seva part activa

- Freses rodones

- Freses de pera

- Freses de xàmfer (terminació en bisell)

Per la seva longitud

- Freses curtes: per turbina i contrangle

- Freses llargues: per les peces de mà

Tipos de fresas

1 Fresa de peça de mà, 2 Fresa de turbina, 3 fresa de contraangle

Diferents freses

Tècnica 1: Col·locació de freses en turbina, contraangle i peça de mà

2.ORGANITZACIÓ DE L’INSTRUMENTAL ODONTOLÒGIC

Per facilitar l’estudi d’aquest material l’organitzarem en safates.

Tècnica 2: Col·locació de l’instrumental en safates

2.1 Safata d’exploracióAquest instrumental s’utilitza per fer l’exploració intrabucal. Pinça portacotons (1) Sonda d’exploració: pot tenir una o dues parts actives; s’utilitza

per detectar càries (2) Mirall d’exploració: serveix per la visió de zones compromeses,

per millorar la il·lumianció, per separar i protegir els teixits dentals; pot ser de plàstic o d’acer inoxidable.(3)

Sonda periodontal: no és imprescindible la seva presència en la safata d’exploració, només es fa servir en les exploracions periodontals (profunditat solc gingival). N’hi ha de molts tipus i una de les més acceptades és la sonda de l’OMS: té una part activa roma que està marcada cada 3 mm amb codi de colors (negre i gris)

Safata d’exploració

Bandeja de exploración

Sonda periodontal Mirall d’exploració

Bandeja de exploración

Sonda d’exploració Pinça portacotons

Altres elements importants en l’exploració:

- Cànula d’aspiració: va connectar a l’aspirador i s’utilitza per tenir les dents seques.

- Separadors comissurals: serveix per obrir la boca del pacient (si cal).

- Plaques i equip de raigs X intrabucals: serveix per obtenir radiografies intraorals com a proves diagnòstiques.

- Pinces portaradiografies: serveixen per portar la radiografia durant el seu processament.

Cànules per l’aspirador de saliva

Pinça portaradiografies i radiografia

Separador comissural

Equip de radiologia dental

2.2 Safata d’anestèsia amb puncióAquest instrumental s’utilitza per punxar

l’anestèsia abans del tractament. Xeringa: n’hi ha de diferents tipus però les més habituals són les

metàl·liques; el cárpule es situa en la part central i l’agulla es col·loca a la part superior; la xeringa s’ha d’esterilitzar per cada pacient però n’hi ha d’un sol ús que ja porten l’agulla inclosa.

Cárpules o cartutxos d’anestèsia:són de vidre i de forma estàndard; tenen dues gomes: una s'uneix a l’agulla i l’altra a la xeringa. (Recorda que alguns pacients, p ex. HTA, l’anestèsia no ha de portar vasoconstrictor!!!)

Agulles de punció: venen en recipients estèrils i són d’un sol ús. El seu gruix i longitud és variable en funció de la tècnica a realitzar (infiltrativa: curtes i ultracurtes) i truncular (llargues i més gruixudes).

Safata d’anestèsia

Bandeja de anestesia

Xeringa de càrrega de tipus revòlver

Xeringa de càrrega frontal

Xeringa per anestèsia intralligamentosa

Bandeja de anestesia

Xeringa d’un sol ús + agulla Cárpule i agulles d’anestèsia

Tècnica 3: Col·locació del cartutx d’anestèsia i agulla a la xeringa

2.3 Safata d’aïllamentEn la major part dels procediments dentals s’ha de realitzar un aïllament de les dents per aconseguir absència d’humitat en els teixits dentals ; també és imprescindible en endodòncia per evitar accidents endodòntics (ex: pèrdua d’una llima) Dic de goma: plàstic elàstic de diferents gruixos que es perfora i es

col·loca sobre la peça corresponent; és d’un sol ús. Clams: també s’anomenen grapes i serveixen per subjectar el dic de

goma a la peça sobre la qual es col·locarà; tenen formes i mides diferents segons el lloc on s’ha de posar i el grau d’erupció de la peça; tenen un orificis per on es subjecten per col·locar-los.

Perforador de dics: pinça articulada que serveix per foradar el dic de goma.

Pinça portaclams: serveix per portar el clam (sol o amb el dic) a la dent. Altres elements: vaselina (per evitar l’esquinç del dic), seda o cinta (per

passar-lo per sota del punt de contacte de les dents), arc de Young (estabilitzador de dic)

Hi ha un altre tipus d’aïllament, que és l’aïllament relatiu i que consisteix en col·locar rodets de cotó en la proximitat de la peça perquè vagin absorbint la saliva.

Safata d’aïllament

2. Organización del instrumental de uso odontológico

Aïllament absolut del camp operatiu


Taula de clamps

Bandeja de aislamiento

Clamp per dents amb corones petites

Clamp per incisius Clamp per molars


Clamp para molars parcialment erupcionats

Clamp per molars temporals Clamp para premolars


Dic de goma Clamp amb alas Perforador de dics


Porta clamps Arcs de Young Caixa de clamps

Tècnica 4: Aïllament absolut del camp operatiu

2.4 Operatòria dental 2.4.1 Safata d’obturació/reconstrucció amb amalgama de plata

Recorda: l’amalgama es reté a la dent de forma mecànica

Abans cal preparar: safata d’exploració, anestèsia i aïllament

Instrumental per a la realització de la cavitat: Instrumental rotatori: turbina, contraangle i micromotor. Freses específiques: ( les més utilitzades són: la de pera de diamant i la

de con invertit de contraangle) Mandrí o cullereta de Black: instrument de doble mà que les seves parts

actives s’utilitzen per eliminar, rascant, el teixit malalt de manera manual.

Retalladors de marge gingival: el marge gingival és el marge de la cavitat; aquests instruments tenen dues parts actives (són superfícies de tall que són diferents per si cal fer-ho a distal o a mesial)


Retallador de marges

Cullereta de Black

Matrius: les matrius són sistemes d’encofrat que serveixen per substituir una paret de la peça i poder-la reconstruir. N’hi ha de molts tipus; la matriu es porta amb el portamatrius; per emmotllar les matrius a la forma de la peça es fan servir falques de fusta de taronger amb una mida que ve codificada per un codi de colors

Vibrador d’amalgama + càpsula d’amalgama (vist a la UD4): a l’aparell s’hi col·loca la càpsula d’amalgama per vibrar-la segons les indicacions del fabricant.

Perns: és una espècie de cargol que s’introdueix el conducte radicular quan s’ha de fer una reconstrucció d’amalgama després d’una endodòncia. Serveix per aconseguir retenció. Pot anar enroscat o cimentat al conducte. El ciment s’introdueix al conducte radicular per un lèntul (fresa de contraangle amb forma de molla)

Portamatriu

Matrius

Vibrador d’amalgames

Lèntul

Pern Capsa de falques o cunyes interdentals

Instrumental per obturar la cavitat Vas Dappen: pot ser de metall o de vidre; un cop vibrada l’amalgama es posa a

dintre d’aquest recipient Portaamalgama: serveix per recollir l’amalgama preparada del Vas Dapen; pot

ser de metall o de plàstic. Condensador o atacador d’amalgama: són instruments dobles i metàl·lics de

superfície plana i fesa; serveixen per condensar l’amalgama contra els extrems de la cavitat.

Instrument de bola:la seva part activa té una bola petita; s’utilitza per omplir la base cavitària (si és necessari) amb un fons de cavitat (ex: hidròxid de calci)

Conformadors de solcs: instrument doble; la part activa té forma piramidal i serveix per aixafar l’amalgama (encara en fase plàstica) i conformar els solcs dentaris.

Brunyidors: tenen forma de bola; es fan servir quan l’amalgama té una consistència més dura i amb ells s’aconsegueix extreure una gran quantitat de mercuri de l’aliatge i remarcar els solcs realitzats.

Retalladors d’excessos d’amalgama. Hi han dos instruments per fer això:

- el cleoide-discoide: té dues parts actives (una arrodonida i l’altra lanceolada amb capacitat de tall)

- el Hollenback: té dues parts actives i s’utilitza una part o l’altra, segons la peça.

Bandeja de operatoria dental. Bandeja de obturación de amalgama de plata

Vas Dappen Condensador o a tacador Brunyidor

Brunyidor simple Brunyidor doble Cleoide-discoide

Bandeja de operatoria dental. Bandeja de obturación de amalgama de plata

Conformador de solcs Escariador? HollenbackPortaamalgames

Instrument de bola


Exemple d’una safata d’obturación d’amalgama de plata

Material de polit

Recorda: l’amalgama s’ha de polir quan està del tot presa (com a mínim 24h!). Instrumental rotatori: micromotor i contraangle Freses específiques (freses mil fulles, són d’acer i

fan poc tall) Tires de polir interproximals: presenten diferents

graus d’abrasivitat.

Bandeja de operatoria dental. Bandeja de pulido obturaciones

Tires de polir interproximales Discs de polir Freses de polir

2.4.2 Safata d’obturació/reconstrucció amb compòsitRecorda: els compòsits són els materials més utilitzat actualment; s’han de col·locar en absència d’humitat (la humitat impedeix la polimerització )

Abans cal preparar: safata d’exploració, anestèsia i aïllament

Instrumental per a la realització de la cavitat:Instrumental rotatori: turbina, contraangle i micromotor.Freses específiques: ( les més utilitzades són: la de pera de diamant i freses per bisellar la superfície de l’esmalt)Mandrí o cullereta de Black (vist anteriorment)

Matrius: les matrius i les falques (si es treballa amb compòsit) han de ser transparents per poder deixar passar la llum halògena.

Falques transparents per compòsit

Matriu transparent per compòsit

Safata de gravat àcid o de sistemes adhesius: segons la tècnica utilitzada haurem de preparar el condicionador o àcid, el primer i l’adhesiu. Caldran pinzells.

Safata d’obturació: Codi VITA (guia de colors per escollir el color) Compòsit escollit. Instrument de bola (vist anteriorment) Instrument plàstic: instrument doble que serveix

perquè el dentista porti el compòsit a la dent i el col·loqui al seu interior (sempre en poques quantitats i seguint una tècnica)

Làmpada de polimerització: emet una llum capaç d’activar una substància que presenten els compòsits, per així iniciar la reacció de polimerització.

Material de polit: els compòsits es poden polir just en el moment de col·locar-los: Instrumental rotatori: micromotor i contraangle. Freses: de contraangle i amb diferents graus

d’agressivitat. Discos de polir Tires de polir interproximals

(vistos anteriorment)

Bandeja de operatoria dental. Bandeja de obturación con composite

Pinzell (pel sistema d’adhesiu)

Instrument plàstic Làmpada de polimerizació

Guia VITA

2.5 Safata d’endodòncia Quan hi ha afectació pulpar irreversible cal

l’extirpació i substitució de la polpa per un material biocompatible. Existeixen diferents tractaments segons el tipus de dentició:

Dentició temporal Pulpotomia: s’elimina la polpa cameral momificant

o destruint la polpa dels conductes radiculars. Pulpectomia: s’elimina la polpa cameral i també la

dels conductes radiculars.

Dentició permanent jove:

Si l’àpex de l’arrel està tancat: es fa una endodòncia

Si l’àpex encara està obert: s’aplica la tècnica de l’apicoformació: s’intenta tancar l’àpex amb fàrmacs (hidròxid de calci) i un cop tancat es fa l’endodòncia.

Dentició permanent adulta : es fa una endodòncia

Per fer una endodòncia, l’instrumental que cal és: Safata d’exploració, safata d’anestèsia i safata d’aïllament. Instrumental rotatori i freses

Turbines d’alta velocitat + freses llargues de diamant per travessar l’esmalt i arribar a la polpa cameral

Un cop s’és a la cambra polpar sovint s’utilitzen freses de contraangle (freses de Batt) que elimina la polpa i obre la cambra correctament. També cal localitzar l’entrada als conductes radiculars i a vegades, ampliar aquesta entrada. Es solen utilitzar les freses de Gates per contraangle.

Localitzadors d’àpex: instruments elèctrics que detecten l’àpex (no totes les consultes ho tenen)

Llimes d’endodòncia: serveixen per llimar l’interior del conducte radicular per eliminar els seus bacteris i eixamplar-lo fins a la mida adient; estan codificats (codi i colors de la ISO, la més fina té el núm .8 i la més gruixuda el 100) i es poden classificar de moltes maneres: Per la seva longitud (curtes o llargues) Pel trenat : K (quadrat al mànec) i H (cercle al mànec) Pel material: flexibles de níquel o d’acer Pel seu ús: manuals o acoblades a material rotatori específic.

Aquestes llimes tenen un topall de goma que amb una radiografia es pot saber la longitud del conducte radicular.

Regla mil·limetrada: serveix per mesurar la llima introduïda al conducte, amb la finalitat de conèixer-ne la longitud.

Corbador de llimes d’endodòncia: aquest element ajuda al dentista a corbar la llima si el conducte radicular és corbat; també es podria fer manualment.

Estiranervis: s’assemblen a les llimes; la seva funció és eliminar la polpa radicular.

Instrumental d’irrigació: cànules que porten agulles flexibles on s’introdueix hipoclorit sòdic a concentració: 1/1000; serveix per netejar i desinfectar el conducte radicular abans de l’obturació radicular.

Material per l’obturació del conductes radiculars:

Puntes de gutaperxa (vist UD4) Puntes de paper (vist UD4) Condensadors manuals: són instruments manuals, angulats i

n’hi ha de diferents gruixos; serveixen per condensar (prèmer) les puntes de gutaperxa contra la paret lateral.

Condensadors digitals: fan el mateix que els anteriors, estan codificats pel codi de la ISO i es subjecten amb els dits.

Encenedors: serveix per escalfar, al roig viu, l’instrumental de tall.

Instrumental de tall: serveixen per tallar la gutaperxa que sobresurt del conducte radicular; cal escalfar-los amb un encenedor; es solen utilitzar instruments que tenen la part activa feta malbé.

Bandeja de endodoncia

Condensador digital Fresa Batt Fresa Gates


Llimes d’endodòncia en un recipient

EstiranervisCondensadors manuals


Llima de endodonciaRegla mil·limetrada

Irrigador d’hipoclorit sòdic

Dispensador de topalls de goma per les llimes


Corbador de llimes d’endodòncia Localizador d’àpexs

Caixa d’endodòncia per preparar el tractament individual del pacient.Té 60 perforacions, per a instruments d’endodòncia i 4 recipients de plàstic de colors, per a puntes de paper i gutaperxa.

Caixa d’endodòncia per preparar el tractament individual del pacient.Té 24 perforacions i 2 recipients de plàstic

Caixa d’endodòncia preparada.

3. INTRUMENTAL D’EXODÒNCIES (EXTRACCIONS)

3.1 Organització de l’instrumental d’extracció Avui en dia, en el nostre país, les extraccions estan

disminuint a favor dels tractaments més conservadors. Podem classificar les extraccions en diversos grups:

1.Extraccions simples o senzilles 2.Extraccions complexes 3.Extraccions de restes d’arrels (resta radicular) 4.Extraccions de dents retingudes (incloses) o

semiretingudes a l’os o geniva (extracció amb cirurgia)

Instrumental d’exodòncies simples, complexes i restes

radiculars Safata d’exploració i safata d’anestèsia Safata d’exodòncia (l’instrumental està pensat per una

peça concreta). *Sindesmòtom: serveix per esquinçar el lligament que

uneix la dent amb la geniva.

Botadors o elevadors: molt utilitzats en les restes radiculars; s’utilitza per la luxació de les dents abans de l’extracció; el dentista l’utilitza com una palanca; n’hi ha de molts tipus.

Botador o elevador recte Botador o elevador corbat Botador o elevador en angle recte Botador de Winter (acaba amb una part activa triangular i només

s’aplica sobre una part de la dent)

Botador recte Botador de Winter

Fòrceps: són els encarregats de fer l’extracció; són articulats i estan formats per tres elements (valves, braços d’adaptació a la mà i articulació d'ambdós components). Es poden classificar de moltes maneres: Segons l’edat del pacient: per adults i per nens (varia la mida) En relació amb les dents: cada peça o grup de peces té el seu

fòrceps específic; podem generalitzar entre arcada superior i arcada inferior Arcada superior: els tres element que el formen segueixen una línia recte i es

corben a mesura que avancem cap a les peces posteriors. Arcada inferior: si les valves fan un angle de 90º respecte als braços, és un

fòrceps d’arcada inferior.

Fòrceps d’incisius i canins superiors Fòrceps d’incisius inferiors

També existeixen fòrceps específics per a determinades dents• Fòrceps per molars inferiors s’anomenen: “banyes de bou” i “bec de lloro” per la forma que tenen.

Bec de lloro

Banyes de bou

•Fòrceps per arrels

Fòrceps d’arrels superiors Fòrceps d’arrels inferiors

•Fòrceps per cordals:

Fòrceps de cordals superiors.

•Sovint també cal tenir en compte si es tracta del costat dret o esquerre:

Fòrceps de molars superiors drets. Fòrceps de molars superiors esquerres

Cullereta de raspatge: després de les extraccions es queden adherides a l’os alveolar restes de teixit conjuntiu; aquestes restes són eliminades per les culleretes de raspatge.

1. Introducción

Exemple d’una safata d’exodòncia

3.2 Instrumental d’extracció amb cirurgiaEs pot donar quan la peça està inclosa (la peça més típica són els

cordals) Safata d’exploració, safata d’anestèsia Mànec de bisturí i full del núm. 12 o del núm.15. Periostòtom: té dues parts actives i serveix per eliminar el periosti, és a dir, la

capa més adherida a l’os. Peça de mà + fresa llarga d’acer i turbina + fresa de tungstè o d’acer: aquestes

freses serveixen per actuar sobre els teixits durs: os (osteotomies) o dents (odontoseccions)

Botador (recte,angular i de Winter) Sutura: les agulles més utilitzades son les corbes de secció triangular i el fil més

utilitzat és seda de 2/0 (dos zeros) o 3/0 (tres zeros) Pinça portaagulles: aquesta pinça té una ranura per aguantar l’agulla de sutura *Pinça de ratolí: la seva part activa té una mena de dent que serveix per agafar el

teixit a suturar. Tisora Pinça gúbia: elimina les estelles o crestes òssies que interfereixen en la curació

de la ferida.

Llegir: Recomanacions al pacient després d’una extracció (fotocòpies)

Periostòtom

Atlas de instrumental dental – Bandeja de cirugía

Tisores

Portaagulles

2. Instrumental de cirugía

Safata de sutura

1. Introducción

Pinça de de ratolí.

Pinça gubia.

1. Introducción

Exemple d’una safata d’exodòncia quirúrgica.

Botadorrecto

Turbina

Micromotor

Pieza de mano

Botadores de Winter

Hoja debisturí Mango de

bisturí

4. INSTRUMENTAL QUIRÚRGIC Existeixen innombrables situacions en què

s’ha de procedir a un tractament quirúrgic: extracció de dents incloses realització d’una biòpsia d’una lesió intrabucal implantologia cirurgies periodontals altres situacions

L’auxiliar ha de preparar el material segons la situació, però sempre hi ha una sèrie d’elements comuns.

Instrumental comú Camp quirúrgic Tauleta auxiliar Safata d’exploració Safata d’anestèsia Safata d’obertura quirúrgica:

Bisturí Periostòtom Gases estèrils Separadors

Safata de sutura Tisora Sutura Portaagulles Pinça de ratolí

Separador

Camp quirúrgic

Instrumental específic Extraccions de dents incloses o semi-incloses.

(Vistos a l’apartat anterior 3.2)

Gingivectomies i cirurgies periodontals Bisturí elèctric o bisturí de mà Sonda periodontal Curetes específiques Peça de mà i fresa de tungstè

Cureta

5. INSTRUMENTAL DE PRÒTESIS Instrumental per a la presa d’impressions o

registres bucals

Safata d’exploració Cubetes superiors i inferiors Tassa, espàtula i dosificadors per preparar els

alginats Llosetes, espàtula i pistola de silicona Cronòmetre

Cubetes superiors i inferiors

Tasses de goma

Espàtula per fer el batutDosificadorsPistola de silicona

Instrumental per al buidat de les impressions en guix Tassa i espàtula pel batut del guix Vibrador de guix: serveix per evitar les bombolles

d’aire que es converteixen en porus en els models de guix.

Ganivet ratallador d’excessos de guix: s’elimina els excessos de guix facilitant el buidatge.

Cronòmetre

Articulador dental: s’hi col·loquen els models de guix perquè el protèsic hi pugui treballar.

Articuladors

Vibradors de guix

Ganivet retallador de guix

Instrumental per cimentar i retocar pròtesis:

Per cimentar Lloseta de vidre Espàtula Abaixa ponts Calibre de peu de rei

Lloseta de vidre Espàtula

Abaixaponts

Calibre de peu de rei

Instrumental per a retocar pròtesis

Paper d’articular Pinces de paper d’articular Peça de mà + micromotor + freses de polit Llapis tinta (capaç de pintar sobre zones

humides); s’utilitza quan la pròtesi frega la geniva; el llapis pinta sobre la pròtesi i un cop col·locada, aquesta pinta sobre la geniva i el dentista sap quina part de la pròtesi s’ha de polir

Altres material: guia de colors, corones provisionals.

Paper d’articular

Pinces de paper d’articular

Altre material de pròtesis:

Corones provisionals Guies de colors

6. INSTRUMENTAL DE PERIODÒNCIA I PROFILAXI Juntament amb les càries, la malaltia periodontal té una

gran rellevància. La causa principal és l’acumulació de càlcul

supragingival (per sobre de la geniva) i subgingival (per sota de la geniva)

El càlcul és la placa bacteriana calcificada Les tècniques habituals d’higiene dental (raspallat i fil

dental) són insuficients per eliminar el càlcul, per això calen els tractaments dentals anomenats neteges o profilaxis dentals.

6.1 Instrumental per neteja dental La neteja dental la pot fer el dentista o

l’higienista. L’objectiu és eliminar el càlcul dental i les

taques extrínseques que pugui presentar el pacient a les seves peces dentals.

El càlcul s’acumula més a la sortida dels conductes salivals: Cara lingual de les canines i incisives inferiors (c.

Wharton) Cara vestibular dels primers i segons molars

superiors (c. Stenon)

Tartrectomia: tècnica utilitzada per eliminar el càlcul dental. Pot ser de dues maneres:

Ultrasònica: es necessita un aparell (cavitron) que és capaç de vibrar i transmetre aquesta vibració a la part final de l’instrument anomenada punta ultrasònica. Aquesta punta es posa sobre el càlcul i en vibrar, el desenganxa. Aquestes puntes tenen diferents formes.

Manual: es necessiten curetes i raspadors (ho veurem al tractament periodontal). S’utilitza en pacients periodontals o pacients que no es poden sotmetre a l’aparell d’ultrasons (ex: portadors de marcapassos).

4. Instrumental de periodoncia y profilaxis

11

2

3

1:clau per prémer les puntes2: puntes d’ultrasò3: peça de mà d’ultrasò

Safata de tartrectomia ultrasònica.

Aparell d’ultrasó (cavitron)

Eliminació de taques dentàries S’eliminen pigmentacions externes (de cafè,

te, vi, tabac, colorants alimentaris, excés de placa dental, etc...)

Instrumental: Freses en forma de raspall o de copa + contraangle +

micromotor (s’utilitza pasta abrasiva) Sistema de bicarbonat a alta pressió. És un aparell

que desprèn aigua i bicarbonat en grànuls diminuts i a alta pressió. Poden ser un parell independent o pot anar unit a les mànegues de la cadira dental.

Dispensador de bicarbonatFreses en forma de raspall

Freses de polir

6.2 Instrumental per tractar la patologia periodontal Per tractar una gingivitis es solen fer

tractaments de tartrectomies ultrasòniques. Per tractar periodontitis (que suposa pèrdua

d’os, lesió del ciment radicular i del lligament periodontal), cal fer R.A.P: raspatge, allisat i polit. Amb això s’aconsegueix eliminar el càlcul supragingival i subgingival. També es pot fer el curetatge.

Annex: tractament de periodontitis Ensenyament i control de la placa Eliminar el càlcul i placa supragingival i subgingival (es fa R.A.P) RAP : manual (cureta i altres) o amb ultrasons, que actua sobre la paret dura

de la bossa, o sigui, sobre la peça R: raspat; eliminar el càlcul i dipòsits orgànics de les superfícies dentàries,

per sobre del marge gingival (supragingival) o per sota del marge gingival (subgingival)

A: allisat; serveix per eliminar el càlcul de les irregularitats del ciment (arrel), aconseguint una superfície dura , neta, llisa i sense irregularitats.

P: polit; complementa l’allisat per aconseguir superfícies més llises

Recorda: esmalt: R (es pot fer amb el cavitron o amb curetes i raspadors) P (es pot fer amb

instrumental rotatori + freses específiques) ciment: R, A, P (els tres processos es poden fer amb les curetes)

Curetatge: actua eliminant la paret tova de la paret; avui s’ha substituït força per la cirurgia del penjoll.

Instrumental per fer R.A.P manual: Raspadors: segons la seva forma, tenen noms diferents i s’adapten

a eliminar el càlcul supragingival (sovint interproximal) de zones diferents.

Curetes: són les més utilitzades; tenen dues parts actives tallants i de punta rodona. Abracen l’arrel de la dent i s’hi adapta per poder-hi practicar el raspatge, l’allisat i el polit radicular i eliminació del ciment afectat o necròtic. També poden fer el curetatge.

Així doncs, es poden utilitzar pel càlcul subgingival. Hi ha dos tipus de curetes:

- Universals: es poden utilitzar en qualsevol dent; les més conegudes són: Columbia 13-14, Columbia 2R-2L i la Columbia 4R-4L

- Específiques: cada cureta està indicada per una dent o una superfície concreta de la peça. Les de Gracey són les més utilitzades.


Raspador en forma de falç.


Raspador en forma de cisell


Raspador en forma d’aixada

Curetes Gracey (específiques)

Curetes universals


Superficies vestibulares linguales

Superficies mestalespremolares y molares

Superficies distales premolares y molares

1/2 3/4 5/6

7/8 9/10

11/12

13/14

Esquema d’aplicació de las curetes específiques

Els instruments periodontals perden la seva capacitat de tall a causa del seu ús i dels cicles d’esterilització. L’afilat pot ser:

Mecànic: hi ha aparells elèctrics i no elèctrics per fer-ho.

Manual: s’utilitza la pedra d’Arkansas i oli vegetal

Afilat mecànic

Curetes, oli vegetal i pedra de polir

7. INSTRUMENTAL D’ORTODÒNCIA L’ortodòncia és la part de l’odontologia que

s’encarrega del diagnòstic i del tractament dels problemes de maloclusions i incorrecta posició dentària.

Hi dos tipus d’aparatologia per fer els tractaments d’ortodòncia: Aparatologia removible o plaques Aparatologia fixa

Aparatologia removible o plaques És aquella que es pot treure de la boca (d’aquí ve en nom de removible).

A la consulta es prenen unes impressions de la boca del pacient i s’envien al laboratori on es confecciona l’aparell

Un cop fet, l’aparell arriba a la consulta i el dentista el col·loca; també explica al pacient com tenir-ne cura.

Avantatges Inconvenients

•Usen forces més fisiològiques

•Major higiene

•Major estètica i menor cost

•Controls més ràpids

•Més senzills de manejar

•Fàcils d’arreglar

•Possibilitat limitades del moviment

•Alteracions de la parla

•Menor control del moviment

•Dependència total del pacient

•Tractament prolongat al temps

•Es desajusten amb major freqüència

Plaques removibles actives

Placa Hawley amb reixeta lingual per tractar la deglució atípica

Placa de retenció: s’utilitza després del tractament d’ortodòncia

Aparatologia fixa Va unida a les peces dentals del pacient i no es pot treure a

voluntat. La més típica és la que funciona amb brackets, petits elements

realitzats en metall o ceràmica; s’uneixen entre si amb un filferro que és el que aconsegueix moviment de les peces; aquest filferro, pot o no romandre unit a unes estructures anomenades bandes que subjecten els molars.

Bracket Banda Brackets i filferro

Què cal preparar per l’aparatologia fixa?

Safata d’exploració Rodets de cotó per aïllament relatiu Separadors de galtes amb depressors linguals (per ajudar a

l’accés de la cara vestibular) Cànula d’aspiració Ciments de vidre ionòmer per cimentar les bandes (no sempre

es necessita) Safata d’adhesió de compòsits (per enganxar el brackets)

Àcid gravador Adhesiu Compòsit Espàtula plàstica o metàl·lica Làmpada de polimerització

Alicates (n’hi ha de molts tipus) Per tallar filferro Per doblegar filferro

Instrumental per als brackets Brackets Pinces per col·locar separadors elàstics Pinces per posicionar brackets Alicates per desenganxar brackets Alicates per treure l’adhesiu

Instrumental per a les bandes Bandes Adaptadors de bandes Desenganxador de bandes Mossegador/adaptador de bandes

Safata d’adhesió

Alicates ortodòncia Pinça Mathieu per col·locar lligadures elàstiques

Pinça per brackets

Alicates per desenganxar bandes

8. INSTRUMENTAL D’IMPLANTOLOGIA Els implants són estructures confeccionades en titani

que s’enrosquen a dins de l’os maxil·lar o mandibular en lloc de la dent natural perduda, amb l’objectiu de donar suport a una pròtesi dental.

Un cop a dintre de l’os es dóna un procés anomenant : osteointegració.

En situació ideal: un implant dóna suport a una dent; a vegades dos o més implants suporten tota l’arcada (pròtesi completa superior o inferior); s’anomena: sobredentadura.

Instrumental a preparar: Safata d’exploració Safata d’anestèsia (agulles curtes o ultracurtes i si és

possible, anestèsia amb vasoconstrictor) Camp estèril:

Dentista i auxiliar amb guants, gorra, mascareta, bata i polaines (estèrils i d’un sol ús)

Superfícies i cadira dental protegides per film plàstic estèrils Taula auxiliar estèril per col·locar tot el material necessari per

realitzar la tècnica.

Safata de cirurgia Motor quirúrgic o fisiodispensador: element que permet

controlar la velocitat de rotació del contraangle (contraangle reductor); s’utilitza sèrum fisiològic per irrigar les freses i evitar-ne l’escalfament.

Atlas de instrumental dental – Instrumental de implantología

Fisiodispensador que es controla amb pedal

Implants: n’hi ha de molts tipus: De connexió externa: la pròtesi es subjecta sobre

de l’implant De connexió interna: la pròtesi es subjecta a

dintre de l’implant

Hexàgon HexàgonIntern extern

Caixa quirúrgica Freses per fer l’alvèol artificial. Tenen unes marques que

determinen la profunditat on es situa l’implant. No es posen a la cubeta d’ultrasons (es gasten molt), i només tenen 10 usos de vida; s’esterilitzen després de netejar-les amb aigua i sabó neutre.

Paral·lelitzadors: tiges mil·limetrades per mesurar la profunditat de l’orifici realitzat i per veure el paral·lelisme entre els diferents implants.

Adaptadors: serveixen per agafar l’implant i adaptar-lo a la carraca (enroscat manual) o al contraangle.

Carraca: instrument que ens permet enroscat l’implant de manera manual.

Tornavisos: serveix per posar el cargol de tancament a l’implant.

Safata de sutura

Caixa d’implantologia

CarracaParal·lelitzador

Fresa guia Tornavís Adaptador

Ud5 instrumental apunts ester

Education

Transcript of Ud5 instrumental apunts ester