ARISTÒTIL

(Frase atribuïda a Aristòtil citada per Ammonio a la seva obra "La vida d'Aristòtil")

"Amicus Plato, sed magis amica veritas"

Política

Ètica

Física

Lògica

Filosofia primera

Obra

Biografia

Filosofia pràctica

Estètica

Context

Aristòtil neix a Estagira, ciutat macedònica, el 384 aC. El seu pare era el metge personal del rei de Macedònia.

Amb només 17 anys ingressa a l'Acadèmia platònica i aprèn el platonisme del Plató més autocrític i revisionista.

A la mort de Plató marxa d'Atenes i viatja a Assos i Lesbos on fundà escoles de filosofia inspirades en l'Acadèmia.

Biografia

El 342 a.C. és nomenat preceptor del fill del rei Filip de Macedònia, el futur emperador Alexandre Magne.

Novament a Atenes, amb 50 anys, fundà el Liceu l'any 335 a.C., escola de filosofia i d'investigació natural.

A l a mo r t d ' A le xa nd r e M ag n e abandonarà Atenes i es refugiarà a Calcis, on morirà el 322 a.C.

L'obra aristotèlica que conservam és ingent, extensa i variada, tot i que bona part de les seves obres originals s'han perdut.

La major part d'obres conservades són les anomenades obres exotèriques, destinades a les seves classes. Tenen doncs un caràcter eminentment didàctic i científic.

Andrònic de Rodes, aristotèlic del segle I d.C., va classificar-la amb un criteri temàtic en el conegut com a Corpus Aristotelicum.

Obra

Metafísica

Filosofia pràctica

Investigació natural

Òrganon

Corpus Aristotelicum

Obres de lògica, considerada un instrument.

Obres científiques sobre Física, C o smo lo g i a , Z o o lo g i a i Biologia, psicologia.

La Filosofia Primera. tracta el tema de l'ésser i la realitat.

Ètica i política.

Estètica Obres sobre poètica, retòrica i estètica.

Metafísica

Ètica i política

Naturalesa

Categories

Analítics

Tòpics

Refutacions sofístiques

Física

Sobre el cel

Sobre la generació i corrupció

Meteorològic

Sobre l'ànima

Parva naturalia

Història dels animals

Les parts dels animals

El moviment dels animals

La generació dels animals

14 llibres agrupats amb el nom comú de Metafísica

Ètica a Nicòmac

Ètica a Eudem

Política

Gran Moral

Obres

Retòrica

Poètica

Òrganon

Estètica

la RAÓ

Món sensible

Món intel.ligible

Realitat DUAL

finites canviants

imperfectes contingents

eternes immutables perfectes

necessàries

els SENTITS

IDEES

COSES

Crítica a Plató

Els éssers existents particulars que podem e n t e n d r e i p e r c e b r e d e f o r m a individualitzada i diferenciada són substàncies.

Tota substància és un compost de matèria i forma.La matèria és física, perceptible pels sentits. La forma és una abstracció mental que fem a partir de les coses particulars.

La matèria i la forma no es poden separar.

Teoria Hilemòrfica

Matèria

Forma

SUBSTÀNCIA

+Suport físic de la substància

Allò que captam mentalment

Tota cosa, objecte, ésser individual és substància

Les coses particulars són les úniques entitats existents, els éssers concrets. Són substància primera.

La forma o idea universal, allò que diríem el concepte és el que Aristòtil anomena substància segona.

La substància segona, la forma universal, només "existeix" conceptualment, i a partir de la substància primera. És l'essència.

A la substáncia segona, s'hi arriba per un procés intel.lectual d'abstracció a partir de la forma particular de la substància primera.

SUBSTÀNCIA PRIMERA

SUBSTÀNCIA SEGONA

abstracció

extensió

matèriaforma +"El meu moix"

"moix"

Gènere, espècie Forma universal

Cosa particular, concreta, individual

sensible

substància 1ª Individual, concreta,

particular

ENTENIMENT

substància 2ª Universal

Gènere, espècie

matèria

forma+

intel.ligible

El meu moix Moix

Pacient

Agent

Substància ontològica

Substància lògica

ACTEPOTÈNCIA

CANVI

Potència i acte són les dues formes de l'ésser.

Tot el que és, és el que és en acte i també és en potència allò que pot arribar a ser.

és el pas de

Acte i potència

CANVITot és

ACCIDENTAL SUBSTANCIAL

Si no altera la forma de la substància, és a dir, si

aquella substància no deixa de ser el que és

Si altera essencialment la substància, és a dir, si

aquella cosa deixa de ser el que era

o bé

Són ACCIDENTS els canvis de posició, lloc, qualitat, quantitat, temps, relació,

acció...

Són SUBSTANCIALS únicament la generació o

naixement i la destrucció o mort

Les quatre causes

Causa material

Causa formal

Causa eficient o agent

Causa final

+

Tot canvi es produeix sobre una substáncia concreta, fan falta per tant una matèria i una forma que suportin el

canvi

Tot canvi necessita un agent. Cap substància altera el seu

estat si no hi actua una força o agent sob ella

+

+Tot canvi té, segons Aristòtil, una finalitat, una direcció o

sentit.

Paper Tinta Cartró

MATERIAL FORMAL

EFICIENT O AGENT

FINAL

Té pàgines, enquadernat, està

imprès... Té "forma" de llibre i per això el puc identificar com a

talL'escriptor, l'editor,

l'impressor

Ser llegit

Epistemologia

El món és intel.ligible i l'ànima racional humana és intel.ligent.

El coneixement és possible gràcies a l'enteniment, que és una facultat de l'ànima humana.

El procés del coneixement comença amb la sensació. Els sentits són receptacles que em permeten rebre la forma sensible de les substàncies a partir de la matèria.

A partir d'aquesta forma sensible obtenim la forma mental en un procés d'abstracció.

CONEIXEMENT

SENTITS

El procés de

comença amb els

que ens donen informació

l'ENTENIMENT

que després és processada per

Empirisme

ENTENIMENT (NOUS)

AgentPacient

imaginació Memòria intel.ligència

rebre i elaborar

informació

capaç de

amb la

associar i relacionar idees, operar amb la informació

Teòric

Pràctic

Productiu

Coneixement

d'allò necessari

d'allò contingent

saber

saber viure

saber fer

Metafísica Física

Matemàtiques

Ètica Política

Economia

Retòrica

Racional

Animals Homes

VegetativaSensitiva

Plantes

Tipus d'ànima

Cada tipus té les seves funcions pròpies i les de les ànimes inferiors.

Enteniment

Racionalitat

Sensacions

Emocions

Permet rebre i respondre estímuls

Nutrició

Reproducció

Sensitiva

Racional

Vegetativa

Tres tipus d'ànima

JUDICIS

Quan relacionam els conceptes entre sí fem afirmacions o negacions sobre la realitat que anomenam

A partir de l'abstracció mental de la forma de les substàncies i els seus accidents cream els CONCEPTES

"moix" "pelut" "negre"

"el moix és pelut" "el moix no és negre"

Lògica

Substància

MatèriaForma

concepte

Abstracció

comprensió extensió

JUDICIrelació

entre conceptes

significat

sentit

JUDICI

ha de ser

Tot

UNIVERSAL AFIRMATIU

NEGATIUPARTICULAR

o

Això em permet establir relacions entre els judicis

o

Principi del TERÇ EXCLÒS

A és igual a B o no ho és

Principi de NO CONTRADICCIÓ

A o no A

Principi d'IDENTITAT A és igual a A

Dues substàncies són iguals o no ho són. No hi ha una tercera

possibilitat.

No puc acceptar dues afirmacions contradictòries

relatives a una mateixa entitat

Tota substància existent és idèntica a ella mateixa

Principis ontològicsPrincipis lògics

Afirmatius Universals

Negatius Particulars

Negatius Universals

Afirmatius Particulars

contradicto

ris

contraris

subcontrariscontradictorissu

balter

ns

suba

lter

ns

Tots els moixos són peluts

El meu moix no és pelut

Cap moix és pelut

El meu moix és pelut

contradicto

ris

contraris

subcontrariscontradictorissu

balter

ns

suba

lter

ns

CONCEPTES

JUDICIS

ARGUMENTS

Quan relacionam

fem

Quan relacionam JUDICIS

fem

"moix" "negre" "pelut"

"El meu moix és negre"

"Tots els moixos negres són peluts"

Per tant, el meu moix és pelut.

El meu moix és negreTots els moixos

negres són peluts

SIL.LOGISME

La forma més elemental d'argument és el sil.logisme, inferència deductiva en la que

a partir de dos o més judicis donats, (premisses), obtenim un nou judici

(conclusió) que es deriva lògicament dels anteriors de forma que si aquests són vertaders, la conclusió també

ho és.

A partir dels possibles MODES (les relacions d'universalitat/particularitat i de negació/afirmació) i les possibles FIGURES (combinacions possibles segons la posició del terme mig), Aristòtil descriu i delimita les possibles formes vàlides de sil.logisme a partir dels tres principis elementals i les relacions de contrarietat, contradicció, subalternança i subcontrarietat.

La lògica queda configurada així com un instrument DEMOSTRATIU de la veritat. No com una disciplina o forma de coneixement en sí mateixa.

Ètica

Lètica aristotèlica és tan ajustada al sentit comú com la seva teoria de la realitat i la seva física.

Té un sentit teleològic o finalista. Tota conducta o acció humana s'orienta a un fi i aquest no és altre que la felicitat.

La nostra naturalesa és racional i per tant la nostra conducta i aquesta recerca de la felicitat s'orienta racionalment.

La forma correcta de fer-ho és a través de la virtut. L'home virtuós serà aquell que sap actuar de forma dequada en cada circumstància.

De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una ànima racional intel.ligent.

s'orienta

Tota

RACIONALMENTper tal

d'aconseguir la

ACCIÓ

FELICITATa través de la

humana

VIRTUT

Ètiques Dianoètiques

VIRTUTS

COSTUM O HÀBIT

són virtuts morals i s'aprenen amb el

són virtuts intel.lectuals i s'aprenen amb

l'EDUCACIÓ I ENSENYAMENT

Hàbit Costum

Praxis

Felicitat

La virtut (areté) s'aprèn a través de la práctica i l'hàbit (ethos) que ens atorga la prudència

que ens permet orientar els

actes racionalment

per a aconseguir la

felicitat

ETHOS

ARETÉ

PHRONESIS

Virtut

Prudència

L'home és un "animal polític" i un animal amb logos.

Racionalitat i sociabilitat són els trets distintius de la naturalesa humana.

Així, l'home viu col.lectivament per la seva pròpia naturalesa i a més ha de regular racionalment aquesta convivència.

La polis es doncs consubstancial a la naturalesa humana i la felicitat només es pot trobar políticament.

L'estat és una entitat natural necessària i prèvia a l'individu.

Política

POLIS

Quina és la finalitat del govern de la

?FELICITAT

La

i laBONA VIDA

dels governats

Un govern que no cumpleixi aquesta finalitat no és un bon

govern

Aristòtil compila i compara constitucions de més de cent polis diferents per cercar el millor de cada forma de

govern.

Lluny de cercar un ESTAT IDEAL, cerca un model

d'estat real i factible basat en els ja existents

Oligarquia

Aristocracia

Monarquia

Tirania

Democràcia

Formes justes governa en benefici

Formes no justes

República

Un

Un

De tots

Una minoria

Propi

Propi

De tots

Una minoria

Una majoria

Tots De ningú

De tots

rics

classe mitja

pobres

POLITEIA o REPÚBLICA

democràciaoligarquiatirania

que es una forma JUSTA de govern

La

ha de garantir la

i evitar el govern dels

o dels

que degeneren fàcilment en

o

rics classe mitja pobres

POLITEIA o REPÚBLICA

Tirania

OligarquiaDemocràcia

Interès comú

www.labanyeravoladora.com