El desenvolupament de les obres de l’AVE i l’evolució del sector immobiliari han estat dos dels principals protagonis-tes de l’actualitat econòmica de l’any. També a Catalunya hem estat pendents, un cop més, de les inversions del Go-vern a casa nostra, mentre a nivell inter-nacional ens manteníem, més que mai, a l’alerta de les decisions que prenia el BCE pel que fa als tipus.

PÀGINES 35-42 >>

Gener 2008 n. 101

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

Repàs a l’actualitat econòmica

La indústria catalana està preparada per prendre el relleu al sector de la construcció. Així ho reflecteix un es-tudi elaborat per Caixa Catalunya. Se-gons el seu coordinador, el catedràtic de la UAB, Josep Oliver, si no hi ha im-previstos en l’economia global, Cata-lunya es troba ben posicionada per fer un canvi de rumb en la seva economia. De fet, aquesta opinió coincideix amb l’expressada per la Cambra de Comerç

CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007

La indústria es recupera fins a uns nivells que no havia assolit des de finals dels anys noranta.

El creixement de les comarques metropolitanes se situa un punt per sota de la mitjana del PIB català.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

La nova normativa internacional comptable, a debat.

Entrevista a Mariona Creus, presi-denta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

L’empresa A.D. Tramontana idea un cotxe esportiu de luxe per a col·leccionistes.

Entrevista a Jaume Ollé, director de màrqueting de Venca.

Conversem amb Joan Vilar, president d’ACEDE, una agrupació empresarial que vol ser lobby participatiu.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Enric Olcina, soci director de KPMGForensic, parla sobre blanqueig de capitals.

Ens apropem a una experiència d’un innovador banc danès.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza l’estudi sobre competitivitat, publicat pel World Economic Forum.

Estònia ha implementat reformes per obrir-se a l’exterior.

El mapa del món: l’evolució de les borses a nivell internacional.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Endesa, La Caixa, Seat, el Corte Inglés, Mútua Universal, Gas Natual i Delphi, entre altres, han estat notícia, per motius diversos, el 2007.

El tèxtil mira de reinventar-se davant la davallada del sector.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Pierre Raynaud, director de l’Institut Francès de Barcelona.

Els guanys empresarials no es corresponen amb els increments de salaris.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Conversem amb la dissenyadora Totón Comella.

La cirurgia ocular amb làser es con-solida en el nostre país.

LES NOTÍCIES QUE HAN MARCAT L’ANY QUE DEIXEM ENRERE

L’augment de les exportacions catalanes ha beneficiat el sector industrial. / ARXIU

DESTAQUEM

ERNEST MARAGALLCONSELLER D’EDUCACIÓ

L’AVE ha estat en primera línia de l’actualitat. / ARXIU

“La sanitat privada és eficaç perquè no pot

perdre diners”

IGNACIO ORCEPRESIDENT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

“Cal despertar les motivacions i l’ambició

de les persones”

JOAN PARÉSDIRECTOR TERRITORIAL DE RRHH DE BANC SANTANDER

de Barcelona en la presentació de les Perspectives econòmiques per al 2008. D’altra banda, l’estudi, que analitza el pes dels sectors econòmics dins de les comarques catalanes, detecta també una tendència al reequilibri territo-rial: en els darrers anys l’àrea metro-politana i les comarques gironines han desaccelerat el seu creixement a favor de les comarques centrals.

PÀGINES 3 I 4 >>

“Cal millorar elsmecanismes de

transició escola-treball”

Indicis de canvi de rumb en l’economia catalana

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008OPINIÓ / Sumari

ECONOMIAEl conseller d’Educació, Ernest Maragall, parla dels reptes del sistema educatiu català.

pàgina 5EMPRESAConversem amb Joan Vilar, pre-sident de l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empre-saris (ACEDE).

pàgina 19

FINANCESEl tancament de l’Íbex Nuevo Mercado, a començaments de desembre, prova el final de la febre tecnològica.

pàgina 24

L’empresa Cintra, una de les que té més millors perspectives del seu sector, per al 2008.

pàgina 25

INTERNACIONALEl Tractat de Lisboa entrarà en vigor el gener del 2009.

pàgina 30

ESPECIAL:CRÒNICARepassem algunes de les notí-cies més destacades de l’any.

pàgines 35-42

FORMACIÓ DIRECTIVAEntrevista a Pierre Raynaud, director de l’Institut Francès de Barcelona.

pàgina 43

Les empreses registren guanys que no es corresponen amb elsaugments salarials dels seus tre-balladors. pàgines 44 i 45

Els inicis de l’any 2008 han estat marcats per la crisi de confiança global arran de les hipoteques subprimedels EUA. L’avís va assal-tar en ple estiu a causa de l’alt índex d’insolvents que van veure que el valor de la seva vivenda no anava en paral·lel a l’increment històric de preus. Davant la tendència, aquests van decidir no pagar els seus crèdits i per tant, exercir d’insolvents. Aquest fet va trencar la confiança i va co-mençar l’escalada de moro-sitat que va afectar a més d’un banc, aquells que en temps de bonança s’havien prestat a actuar com a co-operadors imprescindibles del gran negoci, motivats per la seva cobdícia i co-neixedors dels col·lectius sense capacitat econòmi-

ca de pagament. Llavors, l’única garantia era que en tot cas l’espiral d’increment dels preus de les viven-des americanes permetia recol·locar els préstecs hi-potecaris fallits. Recordem que eren temps on crèdits equivalents al 100% del va-lor quedaven a 12 mesos a un 85% dels p r e u s d e l mercat i als 24 mesos a un 80%. Tot plegat, molt lucrant per tothom! Era una ocasió única a aprofi-tar gent incapaç d’estalviar, ja que pel banc no era cap límit si no tenien garanties o si sortien en llistes de mo-rosos. Per art de màgia ha-vien esdevingut candidats solvents, fins i tot, oportuns

per fer-los un préstec i un gran negoci que, com no podia ser diferent ha ratllat la usura. Tot aquest entra-mat gràcies al rerefons del totxo com a única garantia. Com és lògic, aquest equi-libri tan feble ha trontollat en trencar-se la tendència alcista. Els nous preus del

m e r c a t n o pugen com l’interès, les quotes estan lluny del que la gent pot pa-gar, i el preu de la vivenda

baixa. Tot falla. No hi ha ningú disposat a pagar més sense una dinàmica espe-culativa. Ara tot està es-tretament basat en el cost de construcció i en totes les repercussions d’aquest valor immobiliari. Aquesta

diferència econòmica, ja desapareguda, ha acabat amb el guany especulatiu i amb el peculiar sistema. Però, a Catalunya, si vo-lem saber a què atenir-nos, analitzem què està passant ara i quines són les fonts d’informació immobiliària que ens arriben: són les del govern i fonamental-ment les de tots els ope-radors professionals que intervenen en el sector de l’habitatge (apis, immo-biliàries, notaris, entitats financeres). Tots ells molt implicats en què la viven-da es mantingui com a font dels seus ingressos. En tot cas, si rebem una sotragada aquesta serà sonada, ja que l’any 2007 ja no tenim aque-lla inflació històrica que dissimulava les correccions del mercat.

SUMARI

EDITORIAL

LA SOLIDESA DEL TOTXO

“Ningú vol pagar més sense

una dinàmica especulativa”

DIRECTORI D’EMPRESES

A.D. Tramontana ...........13

A.S.C..............................15

Advancell.......................16

Agbar.............................16

Banc de Sabadell ..........17

Banc de Santander..16, 47

Cambra C. Sabadell.......16

Catalonia Qualitat .........16

Chrysler .........................17

Cintra.............................25

Concentra ......................17

Cooperativa

d’oli Masroig ................16

Cooperativa

d’oli Priorat...................16

Crystax...........................16

Durex .............................17

Educa-System................16

Elefante Azul .................16

Ercross...........................16

Frape Behr .....................17

Gas Natural ...................16

Guissona........................16

IDP .................................16

IMO................................16

Indo............................... 33

Inoxfil.............................17

KPMG Forensic..............23

La Caixa........................ 48

Max Bank ......................26

Mercedes ......................17

Omnibus ........................17

Palau Pharma ................17

Plantinova......................16

RBS................................17

Ryanair ..........................17

Technocladd ..................17

UBS................................17

Venca.............................18

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

La indústria guanya posicions enfront la construcció

CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007 DE CAIXA CATALUNYA

ÀGATA SERRA

L’Anuari Econòmic Comarcal 2007, editat per la Caixa Ca-talunya, reflecteix un canvi de rumb de l’economia cata-lana. La construcció es mo-dera, com era d’esperar, els serveis es mantenen tot i se-guir sent el puntal econòmic, l’agricultura es recupera i, sens dubte, el més destaca-ble és que la indústria es re-vifa fins a uns nivells que no havia assolit des de finals dels anys noranta. El resultat de tot plegat és que l’increment del PIB català se situés, el 2006, en un 3,7%. El catedràtic de la UAB, Josep Oliver, coor-dinador d’aquest estudi, des-taca que “el model de creixe-ment ha fet la correcció que s’esperava” i estem anant per bon camí. Tot i que el citat es-tudi recull dades de l’any 2006 és prou valuós per poder ana-litzar el que pot passar en els propers mesos. En aquest sen-tit, Oliver alerta que ara com ara “el futur no depèn gaire de nosaltres“, sinó que cal con-fiar en l’economia global i, so-bretot, en què als Estats Units no hi hagi recessió.

La indústria recupera protagonismeL’expansió econòmica del 2006, que posa de manifest l’estudi de Caixa Catalunya, es deu en gran part al procés de recuperació industrial que ha tingut lloc en els darrers anys. Segons Josep Oliver, “el país ha entomat el primer xoc de la globalització que va tenir com a paradigma el tan-cament de Lear la tardor del 2002”. Aquest xoc va supo-sar la pèrdua de llocs de tre-

balls, alhora que el sector in-dustrial es reconvertia per fer front a la crisi, augmentant la productivitat. Paral·lelament, per Oliver, hi ha hagut un fac-tor exterior, i és que “Europa i, concretament, Alemanya, han sortit de l’estancament que havien patit a principi de la dècada” i han generat de-manda per a les exportacions catalanes.En definitiva, la indústria ca-talana ha recuperat un prota-gonisme que feia temps que no tenia. Ara bé, s’observen diferències segons les bran-ques, amb un augment més notable en les produccions energètiques i extractives (3,7%) que en les típicament industrials (2,8%). En aquest darrer conjunt, destaquen

els forts avanços de la fusta, els productes de minerals no metàl·lics, la maquinària i l’equipament mecànic i les indústries manufactureres di-verses, amb augments per so-bre el 10%. D’altra banda, la metal·lúrgia, el material elèc-tric i el de transport també van avançar, el 2006, però amb percentatges menys no-

tables i, en aquest sentit, cal destacar el comportament del sector químic, que tot i la seva importància, va experimentar un creixement de tan sols un 1%. Finalment, el contrapunt als bons resultats del sector industrial, el van posar els pèssims resultats de les indús-tries alimentàries, del tèxtil i del paper.

Contra tot pronòstic, el sector primari s’ha incorporat també amb èxit a aquesta expansió econòmica. La recuperació d’aquest sector es deu en gran part a l’agricultura, que va ex-perimentar el 2006 un aug-ment del 7,8%, especialment gràcies a la producció de ce-reals, mentre que la ramaderia va retrocedir (-2,2%) tot i que

“El model de creixement ha fet la correció que s’esperava“, segons Oliver

Europa ha generat demanda per a les exportacions catalanes i això ha beneficiat el sector industrial

Alguns subsectors industrials van experimentar augments per sobre del 10%. / ARXIU

“Estem fent bé els deures”. Amb aquestes parau-les el catedràtic de la UAB Josep Oliver qualifica la situació econòmica que està travessant Catalunya. Malgrat el fre de la construcció, altres sectors, es-pecialment el de la indústria, estan tirant fort del carro econòmic i ens permeten encarar el futur amb optimisme. Aquestes observacions es desprenen de l’Anuari Econòmic Comarcal 2007, editat per la Caixa Catalunya.

La recuperació del sector primari es deu a la bona marxa de l’agricultura

El sector primari s’incopora amb èxit en aquesta etapa d’expansió econòmica amb un creixement, el 2006, del 7,8%. / ARXIU

A l’hora d’analitzar el creixement econòmic en les diferents parts del territori, l’economista Josep Oliver insisteix en la necessitat de tenir present factors intrínsecs a l’economia de cadascuna de les comarques i que explica que certes xifres puguin variar considerable-ment d’un exercici a un altre. Així, per exemple, el Pla de Lleida va veure el 2006 notablement afectat el seu creixement, ja que depèn molt de la producció de fruita fresca, que va ser pitjor que la d’anys anteriors. També hi ha comarques que el seus índexs de creixement estan molt lligats a activitats concretes, com és el cas de la Ribera d’Ebre, que depèn fortament de la producció energètica, la qual cosa explicaria el motiu d’haver estat la comarca catalana que ha registrat el 2006 un increment menor del seu PIB.

COMARQUES AMBPECULIARITATS

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

menys que en anys anteriors. La producció pesquera també va repuntar amb un 3,8%. Per la seva banda, la construcció va mantenir el 2006 la trajec-tòria dels anys anteriors, amb un creixement del 5,4%. Les alces més importants van te-nir lloc en l’obra civil (14,2%) mentre que la rehabilitació va experimentar un creixement gairebé nul, un indici que constata ja l’inici de la desac-celeració del sector.Finalment, el sector terciari, el 2006, va experimentar una certa ralentització en el seu creixement respecte a anys anteriors. Concretament, va presentar un augment del 3,9%, enfront al 4,3% experi-mentat el 2005. Tot i això, do-nat el seu pes en el producte total català, va ser el respon-sable de 2,5 dels 3,7 punts percentuals de l’augment de l’activitat del país. El comerç (1,8%), l’hostaleria (3,7%), els transports (1,7%) i altres acti-vitats socials (1,9%) van pre-sentar un augment per sota de la mitjana del sector, mentre que els serveis col·lectius van mostrar comportaments di-versos, amb intensos avanços en sanitat (5%) i menors en administracions públiques (3,7%) i educació (3,3%). Fi-nalment, el lideratge dels ser-veis privats va recaure en els serveis empresarials, que van suposar un creixement del 6,6%, xifra que segons Oliver s’explica en gran part per la bona marxa del sector indus-trial, el principal demandant d’aquests tipus de serveis.

Tendència al reequilibriAquest estudi, que elabora anualment Caixa Catalunya, té la peculiaritat de mostrar les dades econòmiques de co-marca per comarca, diferen-ciades per sectors. Gràcies a això, es pot concloure que, l’any 2006, un total de 24 co-marques van tenir un creixe-ment superior a la mitjana ca-talana, que es va situar en un 3,7%. Les que més van créixer van ser la Conca de Bar-berà, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià; i les que menys la Vall d’Aran, la Ribera de l’Ebre, la Cerdanya, l’Alta Ri-bagorça i l’Alt Penedès.Tenint en compte els grans eixos territorials, de l’estudi se’n desprèn que les comar-ques centrals de Catalunya, amb un 4,3% del PIB, són les que lideren, en aquests mo-ments, el creixement econò-

mic, a causa del bon compor-tament econòmic de tots els sectors. En concret, registren augments del 5,2% al primari, del 3,4% a la indústria, del 8,9% a la construcció i del 3,6% als serveis. Per la seva banda, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb un 4,1%, també creixen amb intensitat, grà-cies als bons resultats en el sector primari i en el de ser-veis. Cal destacar també, en el cas del Camp de Tarragona, el bon comportament del sector industrial. D’altra banda, el Pla de Lleida, amb un 4%, es veu empentat pels augments de la construcció i els serveis. Amb resultats no tan bons tro-bem les comarques gironines (3,6%) i de muntanya (3,1%) que creixen per sota de la mit-jana, bàsicament pels mals resultats experimentats en el sector primari. Les comarques metropolita-nes –Barcelonès i la resta de l’eix metropolità– van experi-mentar, el 2006, una recupe-ració industrial, que va per-metre que el seu PIB se situés en el 3,6%, davant els registres menors del 2005 (2,8%) i del 2004 (2,4%). Ara bé, aquests bons resultats es deuen també en gran part a un important augment de la construcció (4,9%) i les elevades taxes de creixement del terciari (3,8%). Tot i les bones perspectives, en aquest moment, el creixe-ment de les comarques metro-politanes encara se situa una dècima per sota de la mitjana del país. Segons Oliver, aquest creixement tan moderat té molt a veure, precisament, amb l’expulsió de les indús-tries que han emigrat, en els darrers anys, per manca de sòl industrial fora d’aquesta àrea i també de part de la construc-ció, que passa de la primera corona a la segona.Aquests resultats comarcals apunten cap a un reequilibri territorial. Segons Oliver, des de ja fa uns anys, es pot obser-var que el creixement econò-mic no es concentra tant en l’àrea metropolitana de Barce-lona, al mateix temps que les comarques gironines, tradi-cionalment amb bons índexs de creixement, registren una desacceleració. En canvi, co-marques fins fa poc no tan afa-vorides despunten amb força. En qualsevol cas, insisteix el catedràtic de la UAB, la bona notícia és que no hi ha cap co-marca que hagi retrocedit en el seu creixement.

El creixement no es concentra tant en l’àrea metropolitana i les comarques gironinines, sinó en d’altres zones fins fa uns anys no tan afavorides

CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007 DE CAIXA CATALUNYA

Gairebé en paral·lel a la presentació de l’Anuari Econòmic Comarcal 2007 de Caixa Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públiques les Perspectives econòmiques per a l’any 2008, i coincidia també a apuntar un cert canvi en el patró de creixement de l’economia catalana. Concretament, constatava que l’exportació i la inversió són dues activitats que estan guanyant pes en els últims anys, i que podrien, per tant, compensar la desacceleració de la construcció i del consum intern. La Cambra destacava, en especial, com a bon senyal la importància creixent de l’exportació de serveis no turístics i, en especial, dels serveis que es presten a les empreses, com comunicacions, serveis financers i informàtics, entre d’altres. “Els últims anys el pes del sector exterior ha estat negatiu. Però aquest any es veuen alguns indicadors que mostren el principi d’un canvi de tendència, i hem d’aconseguir que continuï. Per això cal que millorem la competitivitat”, va afirmar Miquel Valls, president de la Cambra, durant la presentació de l’informe. Si l’economia catalana es manté en aquesta línia probablement veurà moderat el seu creixement, però sí que podrà assolir un increment del 3% el 2008. Per avançar en aquest canvi de patró de creixement la Cambra considera prioritari generar, atraure i retenir el talent, i abandonar el clima de pessimisme actual. Aquest canvi de tendència, en el creixement de l’economia catalana, que apunta la Cambra podria, a mitjà termini, substituir la construcció com a motor de creixement. En aquest sentit, la Cambra dóna, per al 2008, xifres encara força optimistes per aquest sector, tot i que admet que està cridat a patir una recessió. Con-cretament, l’obra civil, l’edificació no residencial i l’habitatge de protecció oficial podrien fer que el sector de la construcció creixi prop del 3% el 2008.

OPTIMISME COMPARTIT AMB LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

Àmbit Primari Indústria Construcció Serveis Total

Eix metropolità 7,39 2,60 4,87 3,84 3,60

Comarques de Girona 0,56 3,50 6,10 3,29 3,62

Comarques centrals 5,15 3,43 8,91 3,62 4,26

Camp de Tarragona 9,71 4,32 2,90 4,11 4,14

Terres de l’Ebre 6,18 3,16 3,96 4,32 4,07

Pla de Lleida 1,23 2,83 8,99 3,92 4,01

Comarques de muntanya -0,57 3,82 4,36 3,06 3.20

CREIXEMENT DEL PIB PER GRANS EIXOS TERRITORIALS. 2006

Taxes de creixement interanual en %

FONT: Anuari Econòmic Comarcal 2007 de Caixa Catalunya

MILLORA EN LES EXPORTACIONS INTERNACIONALS DEBÉNS. 2000-2006

0

5

10

15

20

25

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Taxes nominals de variació interanual en %

FONT: ICEX

La indústria de la zona territorial del Camp de Tarragona va ser la que va experimentar, el 2006, un major creixement. / ARXIU

A fons / ECONOMIA 5GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

JAUME RIERA

Les darreres dades donades a conèixer per l’informe PISA i l’elaborat per la Fun-dació Bofill no deixen en gaire bon lloc l’educació a Catalunya.Estem en un moment de debat en profunditat sobre l’educació. La Llei d’educació catalana pretén formular res-postes als reptes que tenim plantejats i establir una estratègia. El panorama que presenten els informes no és catastro-fista, sinó més aviat apunten una situa-ció consolidada de millora estructural de l’educació des de la recuperació de l’autogovern. En una generació s’ha fet un salt endavant molt gran, però ara ens trobem amb una nova situació derivada en part de la incorporació massiva de nouvinguts.

Les dades ens diuen que tres de cada deu alumnes no completen l’educació secundària obligatòria.És veritat que hi ha una sèrie de dades com són la taxa d’èxit al final de l’educació secundària obligatòria i d’alumnes que realitzen estudis posto-bligatoris que estan lluny del que seria desitjable i que per tant ens obliguen a actuar en un context econòmic que cada vegada demana més formació i coneixement. El nostre objectiu és créixer 15 punts en la graduació a l’ESO, el que ens situaria en una taxa del 85%, i 15 punts en l’escolarització postobliga-tòria, batxillerat i formació professional, amb el que estaríem en el 80%, prop de l’objectiu de Lisboa per al 2010 (85%). El diagnòstic està fet i el Pacte Nacional per l’Educació va néixer precisament per donar resposta a aquestes necessi-tats.

En quina mesura la insuficient inver-sió és responsable de que no estiguem més ben posicionats?Es una causa, com també ho són els canvis sociològics o la incorporació de nouvinguts que esmentava. En el terreny dels recursos, hem reaccionat i en els darrers quatre anys el pressupost d’Educació ha augmentat prop d’un 70% i seguirem creixen per assolir el 6% del PIB que el Pacte Nacional per l’Educació estableix com a objectiu amb vistes al 2012. En qualsevol cas, els informes ens demostren com a partir d’un determinat nivell en el qual ja hi som els resultats obtinguts es manifesten força indepen-dents dels recursos invertits, com ho

prova el fet que països que destinen molts més recursos, com Itàlia, asso-leixen resultats iguals o pitjors que els nostres i a la inversa.

Finlàndia és sovint posada com a referent en matèria d’educació, però la realitat socioeconòmica de Catalunya és molt diferent.Finlàndia pot ser una referència útil, com ho poden ser Holanda o Canadà, però mai un model a seguir, perquè no es comparable a Catalunya en complexi-tat sociològica o diversitat lingüística. Hem de fabricar el nostre propi model.

Una de les causes apuntades de l’elevat fracàs escolar a secundària és el baix nivell d’exigència de la primària.Crec que hem de fugir d’explicacions reduccionistes, perquè les causes acos-tumen a ser múltiples, això no vol dir que no es pugui millorar l’encaix entre les dues etapes o potenciar la cultura de l’esforç recuperant, per exemple, les notes clàssiques a la primària. El més important és assegurar que els itineraris educatius lliguen correctament.

En quina mesura la pressió del sis-tema productiu és responsable de la baixa taxa d’alumnes que completen estudis postobligatoris?En bona mida, encara que també

s’hauria de veure quina és l’oferta actual de Formació Professional i el seu encaix en l’actual sistema productiu. Simplifi-cant, podríem dir que l’ocupació va en contra de la formació. El mercat de tre-ball té una gran força d’atracció que fa que molts nois no segueixin estudiant després de l’educació secundària obli-gatòria o que havent iniciat estudis pos-tobligatoris abandonin per un promesa d’independència econòmica, que en la majoria de casos s’acaba traduint en precarietat i inestabilitat laboral. Cal un compromís amb els agents econòmics, sindicats i empresaris, per no reproduir aquest model, millorant els mecanismes de transició escola-treball, de manera que els sectors productius puguin dis-posar de mà d’obra, però sense que això

“Persisteixen tota una sèrie de prejudicis entorn de l’FP que no tenen raó de ser”

La Llei d’educació catalana és el principal repte del conseller Maragall. / DAVID FERNÁNDEZ

ENTREVISTA A ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

vagi en perjudici del nivell de formació.

Malgrat la manca de professionals en moltes especialitzats, l’FP continua sent una opció minoritària.Estem treballant juntament amb el Departament de Treball per lligar els tres nivells de Formació Professional, la reglada, l’ocupacional i la continuada, i gestionar-los d’una manera molt més vinculada a les demandes del mercat de treball. L’FP té uns índex d’ocupació molt alts, però les aules no estan plenes. Persisteixen encara tota una sèrie de prejudicis entorn de l’FP que no tenen raó de ser.

La població immigrant es continua concentrant majoritàriament a la pública malgrat el compromís de la concertada.Hem avançat força pel que fa a un repar-timent més equitatiu allà hi ha oferta sufi-cient d’escola concertada, però encara hi ha camí per recórrer i probablement el proper pas és incrementar l’oferta de centres concertats en zones de gran concentració de població nouvinguda, alhora que anem perfeccionant la gestió de l’assimilació d’aquests fluxos. De totes maneres, la proliferació d’aules d’acollida i els plans d’entorn han con-tribuït a que s’hagi pogut assimilar tota aquesta població escolar nouvinguda amb elevats índex d’èxit.

La llei catalana no afegirà confusió legal al sistema?És veritat que la proliferació de lleis educatives amb un elevat nivell d’intervencionisme en tots els aspectes de l’educació no ha afavorit la tasca dels nostres docents, però la llei catalana no és una més d’aquesta sèrie, sinó tot el contrari, pretén fomentar la iniciativa i la autonomia dels centres i dels docents, convertint-los en l’element principal.

Un dels aspectes que recull la Llei és el de potenciar l’autonomia dels centres alhora d’escollir el personal docent.L’actual sistema de llistes incorpora un elevat nivell de rigidesa i encotillament que fa molt difícil formar i mantenir equips estables el que impedeix la iden-tificació amb el projecte educatiu del centre. Això es pretén corregir amb la nova Llei, potenciant una direcció pro-fessional que lideri aquest projecte i que disposi de tota l’autonomia necessària per portar-lo a la pràctica.

Catalunya no progressa adequadament pel que fa a l’educació o, dit d’una altra manera ara que s’ha decidit posar fi a aquest eufe-misme que ens va llegar la Logse, suspèn en aspectes clau com la taxa d’alumnes que superen l’educació secundària obligatòria o que realitzen estudis postobligatoris. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, defuig l’alarmisme i prefereix parlar de reptes, per la qual cosa posa l’èmfasi en el desenvolupament de la Llei d’educació catalana.

“El panorama que apunten els darrers informes no és catastrofista”

“Cal un compromís per millorar els mecanismes de transició escola-treball”

6 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

BEGONYA MERINO

Quin és el principal repte del COIB avui?Consolidar el prestigi social de la infermeria. La nostra funció princi-pal és assegurar que hi ha bones infermeres al país i que en cada mo-ment estiguin adaptades a les necessitats que te-nen els ciutadans.

I el de la professió? Quin és el seu cavall de batalla?Creiem que tenim un problema de visibilitat, que la gent no ens co-neix bé, ni a nosaltres ni a la nostra professió. És veritat que som un col-lectiu majoritàriament femení, i això també in-flueix. Veiem que a les enquestes dels sectors de salut les infermeres surten sempre molt ben valorades, però només la gent que té necessitat de nosaltres ens coneix i ens valora: la població general no.

Quants professionals de la infermeria són dones? Un 90%, que pot variar a un 85% a algunes zones.

Què explica aquesta fe-minització de la professió?Jo diria que són bàsica-ment qüestions socio-lògiques i històriques. Tradicionalment la dona ha estat la cuidadora. Aquesta és una profes-sió de servei, exigent quant a dedicació horà-ria, de difícil conciliació amb la vida personal.

La vocació deu ser important...La infermera tracta molt amb el pacient, i això és el seu repte i a la vegada és la seva gratificació.

I compensa econòmi-cament?Els salaris no són la principal problemàtica,

tot i que hi ha sectors, com la sanitat privada, que ara viuen un con-flicte, i el sociosanitari (llarga estada i geria-tria), que jo diria que la situació és pitjor encara que la dels mileuristes.Molts professionals acaben migrant cap als hospitals i a la sanitat pública.

Altres se’n van a tre-ballar a l’estranger. Ensquedarem sense personal d’infermeria?Ara ja estem en un nom-bre d’infermeres per mil habitants molt inferior

a Europa, tenim 5,4 per mil habitants. A Europa Occidental, no només a Suècia o Noruega, sinó a països com França i Anglaterra, la mitja és de 8,4. Nosaltres al 2003 ja vam calcular que faltaven uns 8.000 professionals i 600 no-més a les unitats d’hos-pitalització. El flux cap a l’estranger segueix perquè a fora es troben més bones condicions. Ara aquesta migració s’està estabilitzant una mica, però veurem com acabarà.

Quin paper desen-volupa el Col·legi en la solució d’aquestes pro-blemàtiques?Nosaltres tenim la obli-gació de denunciar-les i de buscar solucions, que evidentment no són nostres, però les hem de posar sobre la taula.

I l’Administració ja fa prou per solucionar totes aquestes qüestions?Hi ha una bona relació amb la Conselleria de Salut. La Consellera parla molt amb les in-fermeres, i això és bo,

però s’han de posar les piles, cal posar solucionsa molts temes.

Com el de la prescrip-ció infermera...Nosaltres ja estem pres-crivint els productes i fàrmacs que tenen a veure amb la nostra ac-tuació. Estem parlant d’apòssits, materials de cura, bolquers... Estem parlant de productes relacionats amb la in-continència, vitamines, antiàcids, analgèsics... Passa que a partir d’una llei recent, el metge és l’únic prescriptor. Si un malalt hospitalitzat té dolor, la infermera ne-cessita una ordre mèdi-ca. Si això es portés al peu de la lletra, el sis-tema sanitari quedaria aturat.

Volen ampliar les se-ves funcions?Nosaltres volem desen-volupar-nos com a infer-meres, no volem envair. Podem millorar molt la vida dels ciutadans, però ens han de deixar fer la nostra feina i tenir recursos suficients per poder-la fer.

Com veuen el sistema universitari actual?Han de canviar moltes coses. A partir d’ara, amb l’adaptació a l’es-pai europeu dels estu-dis (pla de Bolonya), la infermeria serà un grau i s’homologarà a totes les carreres università-ries actuals. Això serà un pas endavant, per-què a més permetrà, via mestratge, fer recerca i fer el doctorat. Ara d’infermeres doctores n’hi ha molt poques, són doctores en altres coses perquè com infermeres no ho podien ser. A par-tir d’aquesta nova situa-ció podran ser doctores en infermeria.

“En la prescripció infermera, cal fer legal el que ja és real”

ENTREVISTA A MARIONA CREUS, PRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERIA DE BARCELONA

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

El Cercle Artístic Sant Lluc va lliurar la seva Me-dalla d’Or al COAC en un acte celebrat al Palau Moja. El degà del COAC, Jordi Ludevid, va reco-llir el guardó de mans del president del Cercle Artístic Sant Lluc, Claret Serrahima. La medalla reconeix les iniciatives cíviques i culturals im-pulsades pel Col·legi en tota la seva història i el gran nombre d’arquitectes que han format part del Cercle des de la seva fundació, l’any 1893. COL·LEGI DE CENSORSJURATS DE COMPTES DE CATALUNYA

Albert Folia ha estat reelegit president del CCJCC pels pròxims quatre anys, una reelecció extensiva als membres del Consell Directiu del Col·legi. El Consell Directiu continuarà treba-llant seguint les línies generals marcades en el decàleg del Col·legi, de cara a facilitar la forma-ció professional de l’auditor, vetllar pel foment de l’ètica, el rigor professional i l’acompliment de la llei.

ASSOCIACIÓ CATALANAD’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS

L’ACET ha celebrat el seu 15è aniversari amb un acte insti-tucional inaugurat pel secretari de Te-lecomunicacions i Societat de la Infor-mació de la Gene-ralitat, Jordi Bosch. A l’acte van estar representats antics membres i presi-dents de l ’ACET i degans d’altres col·legis professio-nals i associacions. L’ACET està presidida ac-tualment per Carles Martin.

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA

El CETIB ha lliurat el Premi CETIB 2007-En-ginyeria i Societat al millor projecte de fi de carrera a l’estudiant Lourdes Ortiz de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa per un estudi comparatiu entre l’aigua procedent d’un dispositiu domèstic de purifica-ció i l’aigua embotellada. El Premi, dotat amb 6.000 euros, s’ha dut a terme en el marc de la Diada de la Professió, celebrat recentment a l’Auditori de Barcelona.

BREUS COL·LEGIALS

El debat sobre la possibilitat que el personal d’infermeria prescrigui medicaments que no re-quereixen recepta mèdica podria donar fruits aviat. Aquesta capacitació donaria resposta a la demanda d’un col·lectiu majoritàriament femení que no se sent prou reconegut pels ciutadans.

Mariona Creus, presidenta del COIB. / CEDIDA

EL COAC REP LA MEDALLA D’OR DEL CERCLEARTÍSTIC SANT LLUC

“El flux de professionalsa l’estranger segueix i ja veurem com acabarà”

“Nosaltres no volem envair ningú, volem que ens deixin fer la nostra feina”

ALBERT FOLIA, REELEGIT PRESIDENT DELCOL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES

L’ACET CELEBRA EL SEU 15È ANIVERSARI

EL CETIB PREMIA UN ESTUDI QUE COMPARAL’AIGUA EMBOTELLADA I L’AIGUA PURIFICADA

Carles Martin. / CEDIDA

2- INTERNACIONAL / Anàlisi ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

8 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ECONOMIA / Perspectiva

principal acusat, el propie-tari de Gescartera, Antonio Camacho, ha reiterat que va esforçar-se fins al final per salvar la companyia.

19 de desembre

La UE podria multar a

MasterCard

Una mirada enrere...Caiguda de l’obra nova a

Catalunya foto construcció

Els habitatges iniciats a Cata-lunya en el període de gener a setembre del 2007 es van limi-tar a 70.127, el que suposa una baixada del 30,8 per cent res-pecte al mateix període de l’any anterior, segons dades donades a conèixer per la Cambra de Contractistes d’Obres de Cata-lunya. Aquesta entitat qualifica aquest descens com una “forta caiguda”, tenint en compte que entre gener i setembre del 2006 s’havien iniciat 101.348 viven-des a Catalunya, 30.000 més que en l’actual exercici.

5 de desembre

Caldera en contra de la

possibilitat d’opt-out

El ministre de Treball i As-sumptes Socials, Jesús Calde-ra, diu que Espanya defensarà la supressió de l’excepció opt-out que permet treballar més de 48 hores setmanals. “La posició d’Espanya és que ha de desaparèixer aquesta excepció que permet acords per treballar més de 48 hores Això no està a l’alçada del se-gle en què vivim.”, ha afirmat Caldera. La postura espanyo-la la secunden França, Itàlia, Grècia i Xipre i s’enfronta als països que reclamen una ma-jor flexibilitat, encapçalats pel Regne Unit i Alemanya.

6 de desembre

L’OCDE rebaixa al 2,5%

la previsió de creixement

d’Espanya per al 2008

L’Organització per a la Coope-ració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) rebaixa en dues dècimes la seva estimació de creixement de l’economia espanyola per al 2008, fins al 2,5%, mentre que per al 2009 preveu un creixement del 2,4%. Així mateix, ha millorat el seu pronòstic per al present exer-cici, fins al 3,8%, enfront del 3,6% anterior. Les expectatives de l’OCDE contrasten amb les del govern espanyol que havia augurat un creixement del PIB del 3,3% per al 2008.

10 de desembre

L’Euribor torna a assolir

màxims

L’Euribor torna a donar un sobresalt als subscriptors d’hipoteques i repunta fins al nivell del 4,8%. Aquesta alça de l’índex a què es referencien la gran majoria de préstecs hipotecaris a Espanya ni es registrava des del setembre i, més enrere, des del 2000. Ara bé, si el salt de setembre va ser efecte directe de la crisi de les hipoteques subprime al EUA, el d’ara té a veure amb la incertesa dels actors finan-cers sobre el que farà el Banc Central Europeu (BCE).

12 de desembre

Els cinc bancs centrals

actuen conjuntament per

afrontar la crisi financera

Els bancs centrals d’Europa, els Estats Units, el Canadà, la Gran Bretanya i Suïssa acorden actuar de manera conjunta, en una acció sense precedents, per donar liqui-ditat als mercats financers i frenar així les conseqüències de la crisi hipotecària que va esclatar l’estiu passat als Estats Units. La primera eta-pa de l’operació consisteix en una injecció de liquiditat de 20.000 milions de dòlars (13.600 milions d’euros).

14 de desembre

L’IPC del novembre creix

un 0,7%

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al mes de novembre la infla-ció ha pujat un 0,7%. Aquest

3 desembre

La llei del lloguer

forçós podria ser

anticonstitucional

El Consell Consultiu de la Generalitat considera, per majoria, que el lloguer forçós de pisos desocupats, no s’ajusta a la Constitució perquè no respecta la igual-tat dels propietaris afectats davant la llei. Concretament, l dictamen no considera in-constitucional el principi del lloguer forçós, sinó la formulació concreta en el projecte. Recordem que en el moment de l’aprovació de la llei el PP i CiU s’hi van oposar pel tracte a la pro-pietat privada.

Restabliment del servei

de Renfe

Rodalies supera la prova del primer dia laboral després del restabliment del servei. Els combois de la C-2, la C-10 i la C-7, a més dels de mi-tjana i llarga distància, van recuperar les freqüències de pas malgrat que una avaria a l’estació de Sants a mig matí va truncar la normalitat amb què transcorria la jornada, causant endarreriments de fins a 23 minuts en 10 trens

4 desembre

Zapatero promet eliminar

l’impost de patrimoni

El president José Luis Za-patero promet que, si guan-ya les eleccions, suprimirà l’impost sobre el patrimo-ni. Aquest anunci va agafar per sorpresa els companys del PSOE i el mateix vice-president econòmic, Pedro Solbes, que preferia abor-dar d’una altra manera la fiscalitat del patrimoni. Amb aquesta promesa electoral, Zapatero va respondre a la proposta de rebaixa fiscal anunciada pel PP.

nou increment situa la taxa interanual en el 4,1%, cinc dècimes més que a l’octubre. En el que va d’any, la inflació està en el 3,8%. Els preus que més han pujat són el vestit, el calçat i els carburants.

Paga extra de 200 euros

per als pensionistes

Precisament l’IPC de nov-embre es fa servir per calcu-lar quant s’han d’apujar les pensions per compensar la desviació entre la previsió i el que acaba passant. Concre-tanent, a inflació registrada al novembre obligarà al govern central a destinar 3.121,8 mi-lions d’euros per compensar els pensionistes de la pèr-dua de poder adquisitiu, i la primera mesura serà abonar una paga extra al gener que de mitjana vorejarà els 200 euros.

17 de desembre

Entitats expedientades

per obligar a contractar

assegurances

La Comissió Nacional de la Competència ha obert un expedient sancionador a 19 bancs i caixes que haurien obligat els clients que vo-lien adquirir un préstec amb la seva entitat a contractar una assegurança de vida o d’amortització de crèdit. Si aquesta pràctica, que no és obligatòria, es confirma, les entitats haurien vulnerat la lliure competència. Entre les entitats sota sospita hi ha La Caixa, Caixa Catalunya i Banc Sabadell.

18 de desembre

Vist per a sentència el cas

Gescartera

El cas Gescartera, que l’any 2001 va deixar un forat de 50 milions d’euros i va afectar 1.600 clients de l’agència de valors, ha quedat vist per a sentència. El veredicte final del tribunal, però, no se sabrà fins per Setmana Santa. En el seu últim torn de paraula, el

La Comissió Europea ha ame-naçat la companyia de targe-tes de crèdit MasterCard amb una multa equivalent al 3,5% de la seva facturació si, abans de sis mesos, no modifica el sistema de cobrament de co-missions. Brussel·les entén que la utilització que en fa la companyia restringeix la competència i eleva els cos-tos d’ús de la targeta.

20 de desembre

La construcció perdrà

250.000 llocs de treball

Un informe del BBVA preveu que es perdran 90.000 llocs de treball el 2008 i 160.000 el 2009 al sector de la construc-ció a causa de la crisi immo-biliària. L’any 2008 es deixaran de construir 500.000 habitat-ges nous. Aquesta revisió a la baixa afectarà la previsió de creixement de l’economia es-panyola, que caurà dues dèci-mes, del 2,8% al 2,6%. L’estudi del BBVA pronostica també un aterratge suau dels preus dels pisos gràcies al fet que l’oferta s’està apropant a la demanda.

26 de desembre

Barcelona té el bus més

car d’Espanya

La ciutat comtal és la que té el bitllet senzill més car detot l’Estat. Costa 1,25 euros. La segueixen Bilbao i Valèn-cia, amb 1,15 euros. Logro-nyo és la ciutat amb el bit-llet més econòmic, amb 0,56 euros. Pel que fa a l’abona-ment mensual, el que permet un nombre de viatges il·limitat en 30 dies, Barcelona és tam-bé la que té les tarifes més elevades. Una targeta d’aquest tipus costa 44,33 euros. A Sa-lamanca, costa 16,75 euros, una diferència del 165%.

Perspectiva / ECONOMIA 9GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

8 de gener

Eleccions al Paquistan

El colpista Musharraf es pre-senta a la reelecció sense l’uniforme, ja com a civil. La principal rival és l’exprimera ministra Benazir Bhutto. La comunitat internacional estarà pendent dels comicis perquè l’Orient Mitjà és una zona inestable políticament i rica en recursos naturals.

10 de gener

Tipus d’interès estable

El Banc Central Europeu pot tirar pel camí del mig i deixar els tipus d’interès en el 4%. No els apuja per no ofegar més el consum domèstic, donats els increments de les hipoteques. Però no els abaixa per con-trolar una inflació que supera àmpliament el 2%. La Reserva Federal sí els va abaixar del 4,5% al 4,25% el desembre.

14 de gener

Judici del ‘Grand Tibidabo’

Després d’ajornar-se per un pacte amb la fiscalia, és pre-vist que al gener comenci el judici contra l’empresari Javier de la Rosa i set perso-nes més. L’advocat de l’Estat demana per al financer quatre anys de presó i el pagament a Hisenda de cinc milions d’euros. En el pacte, De la Rosa reconeixia la participa-ció en l’apropiació indeguda de 70 milions d’euros en la societat Grand Tibidabo.

16 al 18 de gener

Hotels de gom a gom en el

Bread & Butter

La fira més important en ten-dències de moda del món omplirà hotels i reafirmarà el prestigi de la ciutat de Barcelona com a referent en tendències casual o esportiva –no d’al ta costura–. La darrera edició, amb mil expo-sitors i 91.000 visitants, va incrementar un 50% els visi-tants.

15 al 19 de gener

Missió empresarial a Por-

tugal

El COPCA organitza una missió multisectorial al país veí per conèixer el mercat de primera mà i establir relaci-ons amb empreses portugue-ses. Entrevistes i trobades han de servir per avaluar les oportunitats d’inserir-se en aquell mercat, per establir aliances o estrènyer contac-tes amb continuïtat comer-cial.

17 de gener

Dividends de Critèria i

Gas Natural

El dia 8, l’empresa energètica catalana reparteix 43 cèntims de dividend per cada acció als seus accionistes, a compte de l’exercici de 2006, el dia 8. L’empresa que agrupa les participacions de La Caixa donarà el seu primer divi-dend des que va començar a cotitzar en Borsa: 0,03 euros per acció el 17.

23 al 27 de gener

Fòrum de Davos

La ciutat suïssa concen-tra els líders mundials per discutir sobre cinc ítems: negocis (competir i alhora col·laborar), economia i finances (contra la insegu-retat econòmica), geopolí-tica (interessos dels països alineats), ciència i tecno-logia (exploració de noves fronteres naturals) i valors i societat (nous canvis). Mani-

1 de gener

Eslovènia presideix la UE

Amb l’accent sobre l’energia, Zagreb presidirà per primer cop la Unió Europea, fins el 30 de juny. L’aportació eslovena versarà sobre el mercat energètic intern, la fiabilitat de l’abastament i l’establiment d’una comuni-tat energètica a l’Europa del sudest.

2 de gener

Grífols i Abengoa

a l’Íbex-35

Antena 3 i NH Hoteles aban-donen l’índex selectiu de la Borsa de Madrid. En surten per Grífols i Abengoa. Amb l’empresa farmacèutica es compleixen els pronòstics dels analistes mentre que el cas de l’especialitzada en recursos i solucions tècniques va sor-prendre. S’esperaven valors com ara Zeltia o Solaria.

Ajuda de 210 euros per

pagar el lloguer

Els joves que tinguin entre 22 i 30 anys i que cobrin menys de 22.000 euros bruts anuals, ja poden sol·licitar l’ajuda de 210 euros mensuals per pagar el lloguer. Aquesta paga es podrà reclamar en unes 140 ofici-nes de la Generalitat. L’ajuda se sumarà al préstec de 600 euros per pagar la fiança.

7 de gener

S’inicien les rebaixes

d’hivern

Els comerços catalans donen el tret de sortida a les rebaixes de gener, una oportunitat per vendre tots aquells productes que han restat després de la campanya nadalenca. Un any més les organitzacions de consumidors i usuaris aler-ten que la rebaixa en els pro-ductes ha de ser de preu i no de qualitat, i insten a fer a un consumisme conscient.

LES DADES DEL MES2 de gener

Matriculacions

3 de generAfiliació a la Seguretat Social al desembre

9 de generTransport de Viatgers

23 de generEnquesta d’ocupació hote-lera

29 de generHipoteques del setembre

festacions d’altermundistes tornaran a recordar el des-equilibris entre els països rics i pobres.

25 de gener

EPA del quart trimestre

Es publica la xifra definitiva d’aturats a Catalunya en 2006. Servirà per veure si la crisi de la construcció es comença a traduir en comiats en la pràc-tica. En el tercer trimestre, amb dades interanuals, Catalunya va sumar 26.300 aturats (en té 255.700) tot i crear 82.100 ocupacions (3.525.300 treballa-dors). L’atur és del 6,7%.

NEO METRICS

Pau Agulló, director de Barcelona

La consultora especialitzada en solucions analítiques incorpora Pau Agulló com a direc-tor de Barcelona. Aquest nomenament forma part de l’estratègia d’expansió de Neo Metrics en l’àrea de Catalunya, Balears, València i Andorra, regions que passaran a ser respon-sabilitat directa d’Agulló. Té 33 anys i és màs-ter en Economia per l’European University Institute (Florència). A més, posseeix el títol

d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

COPERFIL IMMOBILIÀRIA

Oriol Gual, director de l’activitat de

Property

Coperfil Immobiliària, líder en el desenvo-lupament i inversió en parcs logístics, parcs comercials i complexos d’oficina, ha nome-nat Oriol Gual nou director de l’activitat de patrimoni (Property). Nascut a Barcelona, el 1971, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) i MBA per Esade. Com a res-ponsable d’aquesta àrea de la companyia,

Gual dirigirà un ampli equip de professionals que s’encarrega de la gestió de tots els actius immobiliaris de la companyia.

CASIO ESPANYA

Patrick Caunter, director comercial de

la divisió de rellotges

Després d’una àmplia i dilatada experièn-cia en el sector d’articles de luxe i rellotge-ria de la firma Montblanc, Patrick Caunter Iturralde s’incorpora com a director comer-cial de la divisió de rellotges per a Casio Espanya. Espanya sempre ha figurat com un país important per a Casio Watch. En un sector en contínua evolució, Patrick Caun-

ter s’encarregarà de desenvolupar i portar a terme les estratègies necessàries per millorar la participació en el mercat.

NOMENAMENTS

10 A debat / ECONOMIA MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

LA NOVA NORMATIVA INTERNACIONAL COMPTABLE, A DEBAT

“Hi ha aspectes contemplats a la reforma que difereixen de la normativa internacional d’informació financera”

La comptabilitat espanyola queda per

RESPON:SALVADOR MARTÍNEZ,GERENT D’AUDITORIA DE DELOITTE

“L’èxit de l’adaptaciódependràdel nivellde coneixement de la reforma i de la formació de cada empresa”

Considero que la normativaespanyola ha convergit par-cialment cap a la normativainternacional d’informaciófinancera (NIC/NIIF), ja que hiha aspectes contemplats a lareforma espanyola que diferei-xen de les NIC/NIIF. Aquestaés la normativa d’informació

financera utilitzada pels grupsfinancers. A tall d’exemple, enspodem trobar amb dos aspec-tes que il·lustren que aquestaconvergència no és total.

Convergencia parcial En primer lloc, en general, s’eli-minen alternatives existents enles NIC/NIIF, com per exemplela presentació del compte depèrdues y guanys o l’estat delsfluxes d’efectiu, a efectes desimplificar la seva aplicació.Un altre aspecte que exempli-fica aquesta semiconvergènciaés que s’adopta la valoració avalor raonable exclusivamenten aquells casos en què és laforma de valoració única enles NIC/NIIF, és a dir, no exis-teixen altres alternatives devaloració.

Avaluar els impactesPel que fa a les empresesespanyoles i la seva prepara-ció per tal d’enfrontar ambèxit la nova llei de comptabi-litat, crec que, per l’enverga-dura de la reforma i el requisitde la seva aplicació immedi-ata, es requereixen diversosplans d’acció operatius, comara plans de formació, anà-lisi d’impactes comptables enpatrimoni o resultats, anàlisid’impactes en sistemes d’in-formació, entre d’altres.

Conèixer la llei, clau de l’èxit En aquest sentit, l’èxit del’adaptació d’aquesta norma-tiva dependrà dels esforçosi de les accions que s’em-prenguin abans de l’entrada

en vigor de la reforma, delnivell de coneixement de lamateixa i de la formació decada empresa. Hi ha moltafeina per endavant, donat que,segons una enquesta realit-zada per l’Institut de CensorsJurats de Comptes, un 81,8%dels enquestats manifestavano tenir coneixements especí-fics sobre la reforma.Entre les novetats més desta-cades de la nova llei, trobem lano amortització sistemàtica delfons de comerç. Així mateix,en la distribució de resultatss’haurà de dotar una reservaindisponible equivalent al fonsde comerç que aparegui enl’actiu. S’elimina, a més, l’obli-gació de consolidar el grupconformat per una unitat dedecisió i direcció única.

Informa-te’nwww.idec.upf.edu | info@idec.upf.eduTel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

revaloritzem professionals

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartimels nostres programes de formació contínuaaplicant una metodologia innovadora, exigenti pràctica, dissenyada per professionals i pera professionals.

MBAMàsters i postgrausEmpresaDret i Gestió PúblicaComunicació i Llenguatge

Cursos i seminarisProgrames E-learningExecutive EducationFormació in-company

A debat / ECONOMIA 11GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES NOVES NORMES ENTREN EN VIGOR L’1 DE GENER DE 2008

Després de la introducció dela nova normativa, que entraen vigor l’1 de gener, es potdir que l’harmonització ésnomés parcial. Consideroque, tot i que la Llei es justi-fica en el procés d’adaptacióa les Normes Internacionalsde Comptabilitat (actual-

“El sistema proposat per a Espanya resulta menys flexibleque l’adoptat per altres països europeus”

RESPON:ANTONI GÓMEZ,SOCI DIRECTOR D’AUREN

ment, Normes Internacionalsd’Informació Financera), enl’adaptació s’han suprimitalgunes de les opcions de lesNIC i, per tant, el sistema pro-posat per a Espanya resultamenys flexible que l’adoptatper altres països europeus.

Un sistema menys flexible En la mesura que les NIC sónun cos regulador de normescomptables dinàmic, l’ac-tualització progressiva dela normativa internacionald’informació financera obli-garà a fer noves adaptacionsen el nostre dret comptable.D’altra banda, les empresesespanyoles que cotitzin enalgun mercat europeu, deforma directa o a través deles seves filials, han d’apli-

car íntegrament la norma-tiva harmonitzada europea.

Empreses poc preparades Amb tot, les empreses espa-nyoles no estan en absolutpreparades per a la novareforma. De fet, segons lesnostres estimacions, menysd’un 5% de les pimes coneixel nou marc comptable i,per tant, al primer exercicid’aplicació, els errors i lescomplicacions seran moltimportants, i molts d’ells esreflectiran en la preparaciódels comptes anuals al tan-cament de l’exercici, cla-rament incorrectes. Com atall d’exemple, el fet que, adia d’avui, encara no s’hagipublicat el Pla de Comptesque desenvolupa el marc nor-

“Segonsles nostres estimacions,menys d’un 5% de les pimes coneix el nou marc comprable”

matiu i les pràctiques comp-tables a aplicar obligatòria-ment a partir de l’1 de gener,no ajuden gens a afrontaramb èxit la reforma.

Els nous canvisEntre les novetats més desta-cades que la llei comportaráal nou exercici, trobem elscanvis en els comptes anuals,canvis també en els criteris devaloració, on s’introdueixensistemes nous, i l’entrada denous conceptes en la presen-tació del balanç i del comptede pèrdues i guanys, perexemple les inversions immo-biliàries. Apareixen també sis-temes de registre comptableque, en alguns casos, són moltdiferents dels que s’utilitzavenfins ara.

fi harmonitzada amb l’europea?

12 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ECONOMIA / Tecnologia

Fa alguns anys que als entorns TIC es parla del moviment 2.0, referint-se a un gir vers uns models més participatius, més oberts i basats en l’acció i les decisions dels usuaris, organi-tzats en xarxes horitzontals.

Més enllà dels canvis reals i tangibles que s’hagin produït, el cert és que és un concepte fèrtil que s’ha anat trasplantant a altres sectors socials, econò-mics i culturals. Així, en alguns àmbits ja es treballa amb la idea d’un turisme 2.0, referint-se a una nova forma de crear, vendre i consumir el producte turís-tic. El model predominant del darrer terç del segle XX que va ser, en bona part, responsable del nostre creixement econò-mic, està perdent clarament la seva hegemonia. L’esquema en què el gran touroperador era el protagonista perd terreny davant sistemes d’organització més horitzontals i variats, potenciats per múltiples eines d’Internet. D’una banda, els portals buscadors de vols, comparadors de preus i rema-

tadors d’estocks i last-minutes.D’una altra, les noves capaci-tats de què disposen els pro-ductors finals per prescindir (o canviar) d’intermediaris i vendre directament el seu pro-ducte, ja sigui directament, o mitjançant xarxes de petits propietaris. Però també, els portals i els blocs de viatges i destinacions, participatius i oberts, amb les valoracions i les recomanacions dels usua-ris, que dibuixen petites xarxes socials ad hoc o que fins i tot es constitueixen com a tals. Tant per al client com per al venedor o l’intermediari, ja ni tant sols es tracta de dissenyar un viatge a mida del seu com-prador, sinó que és el mateix comprador el que dissenya el producte turístic, escollint ell mateix les diverses parts que el composen. Tot això

tenint en compte, a més, que amb l’evolució de les eines i els canals de compra i venda, també està evolucionant el tipus de client, que cada cop té més en compte valors cul-turals, ètics i ecològics que no estaven presents, ni de bon tros, en el model de moviments massius precedent. És evident que aquest progre-ssiu –i tremendament veloç- canvi de paradigma suposa reptes, amenaces i oportu-nitats. Als Països Catalans depenem tant del turisme, que qualsevol nova tendència o símptoma de canvi en el sector ens ha de posar molt alerta. Avançar-s’hi i posicionar-s’hi estratègicament pot suposar guanys o pèrdues molt signifi-catives, a tots els nivells. Més i més quan, més enllà de dis-cursos més o menys teòrics,

es fa evident que el model de turisme de sol i alcohol és cada cop menys rendible. Pre-cisament en aquelles zones que més van desenvolupar-se pel boom del turisme de touro-perador és on més urgent i important resultarà construir i aplicar anàlisis prospectives, disposar d’indicadors eficaços i posar en marxa mesures pràc-tiques que, d’una banda, recon-dueixin els possibles efectes negatius de la dospunteritza-ció del turisme i, d’una altra, en sàpiguen extreure possibles noves vies d’acció i negoci. Disposar d’una Conselleria d’Innovació que fa un èmfasi tan especial en el sector turís-tic fa que, almenys al Princi-pat, disposem d’una bona base governamental per liderar, des dels poders públics, aquesta aposta estratègica.

JOAN MAYANS I PLANELLSVOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE

DEL CONEIXEMENT

Catalunya innova o només reflexiona?

Aquest any que tot just co-mença serà un any ple de reflexions i anàlisis sobre la situació de Catalunya com a país i sobre les palanques que

cal activar perquè Catalun-ya se situï dins dels primers llocs de la recerca i de la in-novació. Aquest anàlisi, i les seves futures conclusions, han de ser capaços de portar-nos cap a un Pacte Nacional ambiciós però realista. Catalunya ocupa, hores d’ara, la posició 82 en el rànquing de regions europees pel que fa a innovació. Enfront aquest pa-norama, no només és neces-sari sinó que és fonamental convertir la innovació en el motor del desenvolupament dels pròxims anys. Per asso-lir-ho calen objectius clars i passar de la reflexió a la inno-

vació. La preocupació que te-nim tots és com serà possible dur-ho a terme si les vocacio-ns científico-tècniques estan clarament en retrocés.El Pla Nacional R+D+i 2008-2011 ha augmentat conside-rablement el seu pressupost respecte al pla del període an-terior (2005-2008). Aquest nou pla té com objectiu potenciar la cooperació entre la Univer-sitat i l’empresa mitjançant la creació d’agrupacions em-presarials innovadores. La unió de la petita i mitjana em-presa al voltant d’objectius d’investigació compartits farà que els centres tecnològics i

universitaris invesiguin en la direcció de les seves neces-siats, cosa que fins ara no es donava sovint. La realitat és que Catalunya ha de passar a l’acció imme-diatament. Per fer-ho, ha de comptar amb la part univer-sitària i la part empresarial, així com amb el recolzament de la societat civil. Tots hem de deixar de banda una part dels nostres egos, ja que tot ha de servir per canviar l’actual tendència. Un canvi en l’actitud de la Universitat ajudarà a millo-rar aquesta recerca, però l’empresariat també hi ha de

posar de part seva, creient fermament en aquesta imple-mentació dins de les seves empreses.És important remarcar que la innovació és una forma de fer i de sentir dins del mateix ne-goci. No és possible fer i des-fer la innovació. La innovació només s’entén quan entenem la nostre realitat de mercat i l’aprofitem en els cicles dis-ruptius que tot producte o tot servei té. Cal dir que és molt important formar al nostre empresariat en les metodo-logies existents per tal de fer una empresa, un sector, un país innovadors.

És fonamental fer de la innovació el motor del nostre creixement.

Cap al Turisme 2.0NOVES TENDÈNCIES EN EL SECTOR TURÍSTIC

L‘esquema en què el ‘touroperador’ era el protagonista perd terreny.

PLA NACIONAL R+D+I

Segueix l’estelade l’ÈXIT50 anys d’experiència,milers d’il·lusions realitzades

Verónica Fisas VergesExecutive MBA EAECEO - Chief Executive OfficerNatura Bisse Int. Inc. USA

Centre adscrit a la

Doble Titulació

Informació personalitzada

902 47 46 47admisiones@eae.esC/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es

PROGRAMES MBA• Executive MBA• MBA Full Time• International MBA• Global International MBA• MBA & Leisure, Sports Family Business• Finances, RH i Màrqueting

MÀSTERS ESPECIALITZATS• Direcció de Màrqueting• Direcció i Gestió Financera• Direcció de Recursos Humans• Direcció de Comunicació• Direcció Comercial i Vendes• Direcció Comptable i Control de Gestió• Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC

• Assessoria Fiscal i Tributària

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Emprenedoria / Empresa 13GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

JAUME RIERA

Un cotxe esportiu artesanal, amb acabats de luxe, fet per encàrrec, amb un preu que pot arribar al milió d’euros i fabricat a prop de Figueres. Aquestes són a grans trets les senyes d’identitat del Tra-montana, el primer vehicle que surt de la factoria a.d. Tramontana i de la ment de l’enginyer Josep Rubau, un rara avis en un país poc donat a assumir riscos.Onze anys després d’empren-dre el projecte, la factoria que encapçala Rubau va lliurar el passat 28 de setembre el primer cotxe de luxe exclu-siu de la seva empresa. Cul-minava d’aquesta manera un projecte la llavor del qual s’ha de buscar a Anglaterra, on Rubau va cursar un prestigiós màster d’automoció. Va ser un Lord anglès, col·leccionista de cotxes, qui, fascinat pel pro-jecte de final de carrera que Rubau va presentar, li va fer entrar el cuquet pels cotxes de fabricació artesana.Situada en un petit municipi de l’Alt Empordà, la planta de producció de l’empresa a.d. Tramontana elabora minucio-sament els seus vehicles, on cada exemplar és “comple-tament únic”, fins i tot en la gamma cromàtica de la seva carrosseria, de manera que “no hi haurà dos cotxes del mateix color”, segons afirma Rubau.Després d’un estudi ergonò-mic inicial, l’empresa disse-nya un automòbil específic per a cada client, que s’encar-

Luxe sobre rodes ‘made in’ Catalunya Hi ha una expressió catalana molt habitual a les comarques gironines per a referir-se a persones amb un comportament estrafolari o fora del que es considera normal: estar tocat per la tramuntana. Segur que en el seu dia, Salvador Dalí va haver-se de sentir dir més d’una vegada que estava tocat per la tramuntana. Ara, aquest fort vent típic de l’Empordà ha servit per batejar un dels projectes empre-sarials més agosarats que han vist a la llum darrerament a Catalunya.

Rubau lamenta que “hàgim tingut més ressò a nivell internacional que a casa nostra”

rega de triar des de la direc-ció o els pneumàtics fins al tipus de pell de la tapisseria, els accessoris o el material de la placa d’identificació, elaborada en carboni, or o or blanc. La part tècnica del vehicle conté molta tecnologia de la Fórmula 1 –per exemple, és l’únic cotxe de producció amb cablejat de plata– , tant en la seguretat, que ha passat les proves de la Federació Internacional de l’Automò-bil (FIA), com en la potència d’arrencada, situada en 650 cavalls o 720 si es pitja un botó específic per a circuits tancats. “En les proves que s’han fet a circuits hi ha hagut clients que han posat el cotxe a més de 300km/h”, explica Rubau.

A pesar que la llista d’espera per sol·licitar un Tramontana és “considerable”, el també director de l’empresa ha manifestat que, de moment, només tenen previst fabricar dotze unitats a l’any perquè “no som una empresa de pro-ducció en sèrie”. De fet el temps de producció de cada unitat és d’entre 4 i 6 mesos.El perfil dels clients d’aquest vehicle de luxe són en la seva immensa majoria homes, col·leccionistes o apassionats dels cotxes, alguns són expi-lots, amb edats compreses entre els 35 i els 70 anys i pro-cedents de tot el món. D’Es-panya, però, encara no han rebut cap encàrrec. De moment, una alemanya que va heretar una col·lecció de cotxes del seu pare és

l’única dona que figura en la cartera de futurs compradors d’aquest vehicle biplaça en posició de tàndem, el preu del qual oscil·la entre els 680.000 i un milió d’euros. El jove empresari assegura que l’Empordà és un lloc pri-vilegiat per a elaborar cotxes d’aquest nivell, una localitza-ció plena de creativitat amb referents com Salvador Dalí, de la qual se senten molt orgullosos. Tal és així, que l’empresa i el propi cotxe han adoptat el nom del fort vent que bufa en aquesta zona, que va sorgir de manera anecdò-tica quan al presentar el pro-jecte algú va dir que “estàvem tocats per la tramuntana”. Fins i tot, el número de bas-tidor del cotxe duu un frag-ment de l’obra de la poetessa

de la Costa Brava, Carme Pagès, de tal manera que si es reunissin una desena de Tra-montanas es podria llegir el poema complet. El pròxim projecte de Josep Rubau al capdavant d’a.d Tramontana serà un vehicle amb una visió més familiar, que seguirà el mateix estil de la línia de producte, marcada per l’elaboració artesanal i l’alta exclusivitat.Malgrat l’èxit assolit, “que ha superat les nostres expecta-tives”, comenta Rubau, l’em-presa no es planteja vendre, “perquè la nostra filosofia és la proximitat amb el client i això només es pot aconse-guir sent una empresa petita”. L’empresari lamenta, però, que “hàgim tingut més ressò a nivell internacional que a casa nostra, on ens hem trobat amb força recels”.

Josep Rubau va ser guardonat amb el premi a la millor iniciativa empresarial per l’Aijec. / CEDIDA

L’empresa no es planteja vendre, “perquè la nostra filosofia és la proximitat i relació directa amb el client”

JOSEP RUBAU, FUNDADOR D’A.D. TRAMONTANA

L’empresari del mes / EMPRESA 15GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Seria desitjable una col·laboració entre sanitat pública i privada”

ENTREVISTA A IGNACIO ORCE, PRESIDENT I CONSELLER DELEGAT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

Ignacio Orce destaca que el seu objectiu és la qualitat. / ARTUR ZANÓN

Més que créixer en un mercat, el de la sanitat privada, molt madur i competitiu, la finalitat d’Assistència Sanitària és millorar la qualitat del servei, el plus que afirmen que els diferencia de la sanitat pública. Ara tenen 197.257 assegurats, una xifra que creix poc més del 0,5% anual. Les previsions de beneficis per al 2008 són més ajustades, perquè augmenten les retribucions dels metges.

ARTUR ZANÓN

Què els diferencia de la sani-tat pública?El nostre model es basa en dues potes: uneix els pro-fessionals i els pacients. Els metges són els propietaris de l’empresa [Autogestió Sa-nitària, amb uns ingressos d’explotació de 160,4 milio-ns el 2006, +4,62%], la porten endavant. I els usuaris són també propietaris [SCIAS, 53,2 milions, +3,22%], entre d’altres, de l’Hospital de Bar-celona. Això ens permet ser un referent mundial.

Com es tradueix aquesta referència?Mitjançant la Fundació Es-priu, liderem l’Aliança Coope-rativa Internacional, fundada fa 110 anys. És com l’ONU de les cooperatives d’aquest tipus. Aquí es tracten ini-ciatives per resoldre els pro-blemes sanitaris. Al marge de l’Administració i segons el que pacten professionals i ciuta-dans es prenen decisions per millorar.

L’Administració sempre ges-tiona pitjor?Qualsevol sistema sanitari pú-blic és molt complex, amb un augment extraordinari de les despeses i és difícil fer-ne una gestió eficient. La privada és eficaç perquè no pot perdre diners. I la pública si en perd, té com a excusa el seu interès

superior: atendre la pobla-ció. I té responsabilitats prò-pies: investigació i docència. Si comparem la prestació as-sistencial d’una amb l’altra, la privada s’ha demostrat capaç de donar els mateixos serveis que la pública. La privada juga amb major comoditat, més in-timitat, pots escollir metges...

Quin és el futur? Espanya és un dels països amb més presèn-cia de la privada a Europa.S e r i a d e s i t j a b l e u n a col·laboració entre públi-ca i privada. En 10 anys hem guanyat un milió de targetes sanitàries. Això ha incremen-tat les llistes d’espera. Hi ha 1,3 milions de persones que tenen dret d’anar a la públi-ca, però no en fan ús. Li fem un servei. Si no existís, hi hauria més cues a la pública. Sent evident això, l’Estat no ens ho reconeix de cap mane-ra. El desgravament fiscal del 15% de les pòlisses se’l va car-regar el PP. És essencial que hem de compartir recursos. Aquest país no té tants diners com per menysprear-se mú-tuament.

Per vostès, la competència és la pública o la privada?La privada. Som els primers a Barcelona. Darrere nostre vé-nen Sanitas i Adeslas. Tot i ser presents només a la provín-cia, som la sisena de l’Estat. Les altres cinc tenen un abast nacional. Això demostra que tenim un índex de penetració molt alt.

En dos anys han guanyat unes 2.000 persones. Com poden créixer més?Aquesta possibilitat és molt petita. Nosaltres no com-partim la política d’altres d’abaixar preus. A més, no hi ha tanta gent que vulgui pagar un segon paraigües. Cal tenir diners ociosos i molts no s’ho poden permetre.

Quines estratègies tenen per captar més usuaris?Fa poc vam promoure un pla adreçat als joves, que van significar el 30% de les ven-des d’aquests productes. I una quarta part es van do-nar de baixa per demanar un servei complet. La via de creixement serà en les em-

preses, perquè aquestes re-ben incentius fiscals.

Quins punts febles tenen?Hem de mantenir el servei de qualitat. Són més cars, però si es mira per edats, no tant, perquè el pagament és solida-ri. Abonen el mateix els de 65 anys que els de 35. La fideli-tat dels nostres usuaris arri-ba als 17 anys; la mitjana del sector en són 6. Allà, si no poden pagar se’n van. Tenim 2.000 persones grans a qui els cobrem menys perquè no tenen suficients ingressos. I els majors de 100 anys no paguen. N’hi ha 30.

Un increment d’ingressos d’entre el 3% i el 4% és sufi-cient?Primer pensem en quant s’ha d’invertir, quines cobertures més volem, quin increment dels honoraris volem per als metges... I llavors s’arriba a un acord metges-usua-ris. No volem negoci. Tenim resul tats a justats . Gua-nyar per guanyar no té sen-tit. Pretenem arribar a més gent que gaudeixi del sis-tema. El nostre objectiu és la qualitat i ser sostenibles econòmicament.

Quina és la pòlissa que paguen els usuaris?76 euros al mes a qualsevol edat per una atenció comple-ta. El Pla Bàsic són 29 euros. Inclou tots els serveis menys l’hospitalització. En una vida estàndard, una persona és hospitalitzada 2-3 cops a la seva vida. La resta és atenció ambulatòria.

Com van tancar 2007 i quina previsió hi ha per a 2008?L’any passat els beneficis van arribar als quatre milions. Però per 2008 serà més ajus-tat perquè augmenten les re-tribucions dels metges. Tingui en compte que entre un 60% i un 70% de la despesa d’un hos-pital se’n va en honoraris.

“La gestió de la sanitat privada és eficaç perquè no pot perdre diners”

“Nosaltres no compartim la política d’altres d’abaixar preus, sinó que prioritzem la qualitat”

Hi haurà canvis a l’Hospital de Barcelona?El 2007 vam instal·lar una nova ressonància nuclear magnètica i vam renovar els aparells oftalmològics d’intervenció. El tenim obert a 1.200 metges diferents. El 2008 obrirem un hospital de dia per oncologia i estem es-tudiant una unitat de repro-ducció assistida.

Metge de formació, tècnic Superior en Cooperatives i màster per EADA en Gestió Gerencial, Ignacio Orce (Pamplona, 1954) és pre-sident d’Assitència Sani-tària, una cooperativa que el passat 2007 va complir 70 anys. Té tres fills. Dins d’Assistència Sanitària ha impulsat guies pel tracta-ment dels principals tumors cancerosos i la col·laboració amb centres especialitzats dels Estats Units.

S’ho creu això del canvi climàtic?Jo no hi entenc, però és evi-dent que si no canvia res, els óssos polars desapareixeran. El clima no és el mateix que el de quan érem petits.

Quines són les seves aficions?El golf (el practico), el futbol (no hi jugo tant, però ho feia de davanter) i la música: la clàssica i la moderna, sobre-tot cantautors espanyols i jazz.

Catalunya o Barcelona neces-siten...Més aigua.

Recomani una escapada de cap de setmana.Per a l’hivern, Menorca, amb paratges naturals i molt poca gent. I per a l’estiu, el País Basc: molt bon menjar.

MOLT PERSONAL

16 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAdvancellAmplia el seu capital

Advancell, empresa biotecno-lògica líder a Europa en nano-medicina, amplia el seu capital de 7,5 milions d’euros. A més, Advancell ha anunciat també la captació d’uns altres 3,5 milions en crèdits tous concedits per entitats públiques. D’aquesta manera, l’empresa podrà acce-lerar els projectes més imme-diats.

AgbarInverteix a la Xina

El Grup Agbar conjuntament amb el grup Goden State Water Group Corporation gestionarà projectes de subministrament d’aigua potable i tractament d’aigües residuals a la província de Jiangsu (Xina). L’acord pre-veu la inversió per part d’Agbar de 43,8 milions de dòlars. L’empresa conjunta es farà càrrec de tres contractes de 30 anys de durada. Aquesta és la primera operació d’Agbar en el mercat xinès de l’aigua i conti-nua la dinàmica d’introducció en nous mercats.

Banc SantanderConveni amb la UAB

Banesto va guanyar 584,08 mi-lions d’euros entre gener i setembre de 2007. Aquests be-neficis suposen un increment del 13,3% respecte el mateix pe-ríode de l’any anterior, segons ha informat Banesto a la Co-missió Nacional del Mercat de Valors. L’activitat creditícia va mantenir-se com un dels mo-tors principals del banc fent que creixés un 24,5% fins a arri-bar als 72.491 milions d’euros.

Frape BehrNova reunió per negociar

La plantilla de treballadors de l’empresa Frape Behr han sus-pès el tancament que havien ini-ciat feia uns dies dins la fàbrica de la Zona Franca. Els treballa-dors van prendre aquesta deci-sió per tal d’evitar que es dugui a terme l’expedient de regulació que es va anunciar el passat set-embre. Aquest expedient impli-caria el tancament de la planta i l’acomiadament de 295 treballa-dors. El 2 de gener es celebrarà una nova reunió convocada pel Departament de Treball per tal d’arribar a un acord que eviti el tancament de la fàbrica. L’any 2003, la direcció ja va amenaçar de tancar la mateixa planta.

Catalonia Qualitat i Plantinova Conveni de col·laboració

Catalonia Qualitat i la repre-sentació d’obtentors de Planti-nova han signat un conveni de col·laboració per tal de regu-laritzar les noves varietats de préssec i nectarina. L’acord permetrà que productors i coo-perativistes puguin accedir a la regularització de les planta-cions en unes condicions espe-cials. Els obtentors, represen-tats per Plantinova, informaran els productors de les futures varietats i, aquests, per la seva part es comprometen a regu-laritzar-les i així contribuir a pagar el cànon que permet als obtentors continuar investigant i creant noves varietats.

Cooperatives d’oli Masroig i Priorat Premis a la qualitat

La cooperativa Agrícola i Sec-ció de Crèdit Sant Bartomeu del Masroig ha aconseguit la segona

posició dels Premis Románico Esencia que convoca cada any Agrolés. La tercera i quarta posi-ció han anat cap a la coopera-tiva Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés, la qual ja ha estat premiada en edicions anteriors. Els premis Románico Esen-cia és un concurs d’olis d’oliva d’alta qualitat de la varietat arbe-quina on hi participen almàsse-res de tot l’Estat.

CrystaxPremi de l’Empresa

Nacional d’Innovació

Crystax, empresa líder en l’àmbit de la investigació bio-tecnològica i especialitzada en l’àrea del càncer, ha rebut el Premi de l’Empresa Nacional SA per la seva tasca d’investigació en biotecnologia. El Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Joan Clos, va ser l’encarregat d’entregar el guardó a Crys-tax, atorgat en la categoria de Ciències de la Vida i dotat amb 150.000 euros. Crystax aplica els últims avenços en tecnolo-gies de sicrotrons, estudis de ressonància magnètica nuclear (RMN) i l’emergent tecnologia coneguda com Fragment Scree-ning per optimitzar la generació de nous candidats a fàrmacs.

Educa-System Augmenta la facturació

Educa-System, l’empresa pio-nera a Espanya en el sector de les classes particulars a domi-cili, ha tancat el seu exercici fis-cal, a 31 d’agost, amb una factu-ració d’1,4 milions d’euros. És a dir, un 40% més que l’any ante-rior. L’empresa té unes expecta-tives de creixement al mateix ritme de creixement. Educa-System, amb seu a Barcelona i fundada fa 5 anys, opera a tota Espanya gràcies a una xarxa de

4.690 professors particulars que van als domicilis dels clients i compta amb una plantilla de 17 treballadors.

Elefante AzulExpansió a

Tunícia i Algèria

L’empresa Elefante Azul, dedi-cada als centres de rentat de vehicles i amb seu a Molins de Rei, té previst entrar als mer-cats de Tunícia i Algèria un cop s’hagi assentat al Marroc. En aquest país nord-africà Elefante Azul ja hi té dues instal·lacions. L’empresa catalana té també la intenció d’ampliar la seva xarxa a Espanya i Portugal.

ErcrossAcord amb els sindicats

El grup Ercross i els sindicats van arribar a un acord sobre l’expedient de regulació que evita el tancament de la fàbrica de Montsó a Osca i la supressió de 241 llocs de treball. Ercross havia anunciat el tancament de fàbriques a Montsó, Huelva, Silla (Horta del Sud), València i Sant Celoni.

Gas NaturalInversió en terres gironines

La companyia Gas Natural invertirà 10,4 milions d’euros a les comarques gironines el pro-per 2008. A més, farà arribar el subministrament als munici-pis de Gualta (Baix Empordà) i Campllong (Gironès). Bona part de la inversió es desti-narà a ampliar la xarxa de dis-tribució, amb més de 86 nous quilòmetres de gasoductes. A més d’aquest projecte, també es construirà 2,6 quilòmetres de gasoductes cap a diverses urbanitzacions de Ripoll, Sils i Torroella de Montgrí.

GuissonaImpulsa el retorn de la

Comarcal de Reus

La Corporació Alimentària Guissona (CAG) està treba-llant per fer possible que la Cooperativa Comarcal de Reus

torni a funcionar. Des de l’any 2000 l’empresa no duia a terme cap activitat. Properament, la Comarcal es tornarà a engegar i s’ha previst que produeixi unes 200.000 tones anuals de pinso. Durant l’últim any la Corpo-ració ha estat rehabilitant la fàbrica i hi ha invertit uns 3,5 milions d’euros.

IDPPremi Bonaplata

i nous projectes

L’empresa IDP d’enginyeria i arquitectura ha guanyat la 16a edició dels premis Bonaplata en la modalitat de restauració d’edificis pel projecte de reha-bilitació de l’antiga fàbrica de motors ABB i la seva trans-formació com a nou centre de fires i congressos de Sabadell. IDP també ha guanyat el con-curs públic per l’encàrrec pro-fessional de projectar i dirigir el futur complex lúdic i de ser-veis Espai Tolrà de Castellar del Vallès a Barcelona. El nou espai comptarà amb un hotel de planta baixa amb una super-fície de 3.750 metres quadrats, un multicines i galeries comer-cials de 2.900 metres quadrats. El projecte estarà llest en un termini de tres anys i tindrà una inversió aproximada de 12.000.000 euros. IDP té la seva seu a Sabadell i va gestionar el 2006 un volum total d’inversions de 97 milions d’euros.

IMONova seu el 2008

L’Institut de Microcirurgia Ocu-lar (IMO) ha invertit 33 milions d’euros en una nova seu que inaugurarà el 2008. El nou cen-tre, que s’està aixecant a la falda del Tibidabo, tindrà més de 22.000m2, 8 sales d’operacions,

Panorama / EMPRESA 17GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBanc de SabadellMarxa del BCP

El Banc de Sabadell ha sortit del consell general del Banc Comercial Portuguès. El pre-sident del Banc de Sabadell, Josep Oliu, no té relació des de fa dies amb el directius del BCP. Oliu va renunciar a l’obertura d’una oficina del Banc de Sabadell a Portu-gal el 2008 i va dimitir com a membre del consell gene-ral, supervisor i del càrrec de comissions delegades del BCP. El banc català té partici-pacions d’un 4,5%de l’entitat portuguesa.

ChryslerMés pèrdues

El grup automobilístic Chrys-ler ha previst que aquest any tindrà pèrdues que arribaran als 1.600 milions de dòlars. Enguany les pèrdues seran superiors respecte l ’any anterior, les quals, van ser de 1.500 milions de dòlars. Chrysler va passar a mitjans de l’any passat de Daimler a la societat d’inversions Cer-berus.

Clínica Sant Josep de VicProtesta per les

condicions laborals

Els treballadors de la Clínica Sant Josep es van concentrar recentment davant del centre per protestar per les condi-cions laborals que tenen res-pecte les dels treballadors de la xarxa pública. Denuncia-ven l’entorn de treball que qualifiquen com a “precari”, diferències de més de 500 euros mensuals només de la part fixa i la diferència de més de 100 hores anuals amb

els treballadors de la sanitat pública. En l’acte de protesta es va convocar una jornada de vaga per reclamar millo-res laborals en la sanitat pri-vada.

DurexTancarà la fàbrica de Rubí

La multinacional britànica SSL Healthcare Manufac-turing, fabricant de preser-vatius Durex, tancarà final-ment la seva fàbrica de Rubí a finals de febrer de 2008. La plantilla de treballadors ha aprovat l’acord per majoria. La patronal catalana CECOT es farà càrrec de les indemni-tzacions i les recol·locacions dels treballadors les quals rondaran els 23 milions d’euros. La producció es tras-lladarà a Tailàndia.

ClariantAjustament de plantilla

L’empresa multinacional suïssa Clariant ha fet saber als seus treballadors de la fàbrica del Prat del Llobregat (Baix Llobregat) que aviat s’haurà d’ajustar la plantilla a causa d’una reestructura-ció a escala mundial. Aquesta acció suposarà la supressió de 2.000 llocs de treball de la multinacional del sector quí-mic, la qual és un referent a Espanya. A la fàbrica del Baix Llobregat hi treballen 349 persones. Properament, Clariant concretarà l’abast de la reestructuració la qual no afectarà la resta de fàbriques que té a Catalunya.

InoxfilRedueix plantilla

L’empresa Inoxfil, amb seu a Igualada, s’ha vist afectada per un expedient de regulació d’ocupació que ha perjudicat un centenar de treballadors. El motiu de l’empresa per jus-tificar l’ERO és la baixada de comandes per l’elevat preu del níquel. La producció entre l’abril i el setembre va ser d’unes 1.200 tones, és a dir, la meitat de la mitjana de pro-

ducció. Ara, però, ja s’ha arri-bat al nivell habitual de les 2.200 tones. Inoxfil reduirà la plantilla al mínim deixant tan sols aquells treballadors amb contracte indefinit.

MercedesTanca la planta

de Barcelona

La direcció de Mercedes i el comitè d’empresa han arri-bat a un preacord per tan-car la planta de Barcelona, al Bon Pastor. El preacord es sustenta en quatre pilars que comprenen pactes de pre-jubilacions, recolocacions a la planta de Sant Esteve Sesrovires, recolocacions a Construcciones Metáli-cas i un programa de baixes incentivades. Finalment s’ha arribat a aquest punt des-prés d’un llarg calendari de vagues i movilitzacions. Mer-cedes xifra les pèrdues en 5.600 vehícles a més a més d’afectar la factoría que té l’empresa a Vitòria. La fàbrica de Bon Pastor es troba en una zona de gran activitat de promoció immobiliària i algu-nes fonts asseguren que Mer-cedes podria obtenir uns 400 milions d’euros pels 96.000 metres quadrats que ocupa la factoria.

RBSAdmet pèrdues

El Royal Bank of Scotland (RBS) va anunciar que la seva exposició a les inversions relacionades amb la crisi de les hipoteques d’alt risc als EUA li comportarà pèrdues. Concretament li costarà al RBS 1.737 milions d’euros.

Fonts del banc escocès han destacat que el seu resultat operatiu i el seu benefici per acció “sobrepassaran el con-sens del mercat”. 417 milions d’euros corresponen a les inversions subprime d’ABN Amro que acaba d’adquirir RBS.

RyanairDenunciada per FACUA

FACUA-Consumidors en Acció ha denunciat la com-panyia Ryanair per utilitzar les seves treballadores com a “reclams sexuals”. La com-panyia irlandesa comerciali-tza als seus avions un calen-dari del 2008 amb fotografies de les seves hostesses en biquini als avions de Ryanair. FACUA ha dirigit la denúncia a diversos organismes com l’Institut de la Dona del Minis-teri de Treball i Assumptes Socials. Les imatges atempten contra la dignitat de les dones i representen una idea contra la qual les dones lluiten des de sempre.

UBSDevaluació dels seus

actius

El banc suís UBS ha fet pública la devaluació dels seus actius de 10.000 milions de dòlars, és a dir, uns 6.815 milions d’euros. La causa és la crisi dels crèdits d’alt risc dels Estats Units. La injec-ció urgent de capital proce-dirà de Singapur i del Pròxim Orient i serà d’uns 11.575 milions d’euros en total. Els experts assenyalen que UBS possiblement pugui neces-sitar fer-se amb una àmplia base de capital en cas que es produïssin noves devalua-cions dels actius.

70 consultes i tindrà capacitat per triplicar el nombre de visi-tes anuals. L’Institut iniciarà la nova etapa l’últim trimestre del 2008 i té com a objectiu poten-ciar la investigació bàsica i els assajos clínics propis. A més, l’IMO acollirà un auditori amb capacitat de fins a 350 persones per a esdeveniments especials i altres sales de reunions amb gran capacitat.

Omnibus i ConcentraSocis per expandir-se al

mercat català

Omnibus Correduría de Segu-ros ha arribat a un acord amb Concentra Inversiones per expandir-se a tot el mercat català. El grup resultant de l’acord sumarà un volum de pri-mes mitjançades de 45 milions. Omnibus és, actualment, un dels principals mediadors inde-pendents del mercat català i tancarà l’actual exercici amb un volum de primes mitjança-des de 5 milions d’euros.

Palau PharmaInauguració oficial de les

noves instal·lacions

L’empresa biofarmacèutica Palau Pharma, que pertany al Grup Uriach, ha estrenat recent-ment noves instal·lacions, inau-gurades pel Príncep Felip de Borbó. Palau Pharma es dedica exclusivament a descobrir i des-envolupar molècules pel tracta-ment de malalties al·lèrgiques, inflamatòries i autoimmunes. L’empresa preveu cotitzar a borsa el 2009 i s’ha fixat un Pla Estratègic pels propers 3 anys.

TechnocladdTriplica la facturació

La companyia experta en siste-mes de façanes modulars per a grans edificis ha tancat el pri-mer semestre del 2007, com a empresa independent, amb una facturació de 6,9 milions d’euros. Es tracta d’un incre-ment del 246% sobre el mateix període del 2006. Pel 2008, la companyia té signats projectes per valor d’11 milions d’euros i prop de 35.000 metres quadrats

18 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

Venca és l’empresa de referència en la venda per catàleg. Quines han estat les claus de l’èxit?Si hi ha alguna cosa que ens caracterit-za a les empreses de venda per catàleg és el coneixement del client i les seves reaccions a les nostres accions comer-cials en un espai breu de temps. Saber aprofitar eficientment aquesta informa-ció et dóna una capacitat de canvi i reac-ció enfront de les necessitats del client enorme. Per tant, aprendre ràpid és una de les claus d’èxit del nostre negoci, i això nosaltres ho fem molt bé.

El nostre país, a quin nivell està en compra per catàleg respecte a la resta d’Europa?No som un país amb una gran tradició històrica de venda per catàleg (VAD). El mercat de la VAD, el 2004, a Espanya era de 871 milions d’euros, però a Fran-ça era de 7.900 milions i a Alemanya de 23.400 milions. En el nostre cas, Venca té una quota en el mercat de la VAD del 15% i en el sector de la moda del 60%.

Com es fa creïble la promesa de Venca: “la teva garantia és el nostre compromís”?La VAD genera certes pors als clients perquè no pots tocar ni provar-te el producte. El nostre objectiu, per tant, és estructurar la nostra oferta de ser-veis addicionals a la compra per tal de garantir que qualsevol dubte del nostre client o problema amb la seva compra tingui solució. Això significa tenir un departament d’atenció al client prepa-rat i dimensionat per donar resposta a totes les preguntes dels nostres clients i garantir-los una qualitat òptima en tota la relació. I si al final, el client vol tornar el seu producte ho pot fer i li tornem els diners.

El màrqueting relacional és la principal eina dins l’estratègia de la seva empresa. Quin nivell tenen de fidelitat i com ho acon-segueixen?Primer cal explicar com nosaltres valo-rem la fidelització, i ho fem mirant les taxes de repetició de compra cada tem-porada dins de la base de milió i mig de clients. Aquesta taxa a casa nostra supera el 50%. L’explicació de com ho fem és un pèl filosòfica però real, conèixer el client i donar-li allò que ens demana i que nosaltres li podem oferir, tant des d’una perspectiva de producte (moda i llar amb una immillorable relació quali-tat- preu) com de serveis (entrega en 48 hores, pagar en tres cops....).

A Internet pots tenir ràpidament infor-mació de preus i ofertes competitives. Com pot afectar aquest fet a les politiques de

fidelització?Internet és una eina que utilitzem per veure quines accions tenen major nivell de resposta, quins productes són els més demanats i quins són els regals promocionals més desitjats. Encara que actualment cal aplicar-hi ele-ments correctors ja que les respostes d’Internet no es poden extrapolar a tota la base de clients, ja que tenim un perfil de client diferent en quant a edat i hàbits de compra. L’ajuda d’Internet no és tan sols a la fidelització, sinó que ens permet estructurar tota la nostra oferta comer-cial i de comunicació. No hem d’oblidar que tenim un elevat expertise en el mitjà Internet, on aquest any farem un 15% de la nostra facturació.

Quin paper té la imatge de marca en el seu negoci? Ho és tot, és la garantia que d’aquí a uns anys estaràs encara guerrejant al mercat. És la teva identitat en un món plural de clients i marques. És una forma de dir-li a algú que hi ha algú altre al mercat que està pensant i treballant per a ell. El principal objectiu d’una marca és facili-tar una elecció davant una compra.

El futur diuen que és el màrqueting d’experiències. Com ho veu?El client sempre ha volgut experiències amb les marques que valora, el tema és que ara en som conscients davant un esgotament de les ja velles idees de màrqueting i d’un entorn altament com-petitiu. Això és com dir a un senyor que

sempre ha menjat carn i que per aquest motiu tothom n’hi dóna, però un bon dia un altre li dóna peix i aquest mateix client en comença a menjar molt. La pregunta no és si hi ha algun canvi important o és que mai n’hi havíem ofert pensant que ja ens anava bé que només mengés carn. El mercat és de qui es qües-tiona cada dia allò que fa pensant en si li agradarà al seu client o no.

“La creativitat és una part important del màrqueting”. Hi està d’acord? La creativitat és important si hi ha una estratègia clara al darrera i un fi clara-ment definit. Sinó, son exercicis artístics d’autosatisfacció i vanitat.

Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país?El nivell publicitari espanyol es elevadís-sim. Penso, sobretot en el món del màr-queting relacional, que és el que conec, on tenim agències com CP Proximity que són líders a nivell mundial, recollint premis als més prestigiosos festivals, com Cannes, Echo, el Soll,......o Shackel-ton que en dos anys ha arribat a dalt de tot amb un treball impecable

Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès grata-ment dels darrers que ha vist? Juan Palomo de Gallina Blanca de SCPF i “Revival project” de CP Proximity per Damm.

“El nostre país no té una grantradició de venda per catàleg”

Joan Ollé es troba al capdavant del departament de màrqueting de Venca. / FOTO: ENRIC MONTÉ

Jaume Ollé, olonenc, llicenciat en Cièn-cies Econòmiques, Màster en Direcció de Màrqueting per Esade, i en Màrque-ting Directe per EADA, ha estat director de les agències de MK relacional CP Data i CP Proximity, i ha treballat tam-bé a Caixa Manresa, Bodegues Miguel Torres i BBVA.

Quantes compres fa habitualment per correus i de quins productes?Compro a Venca, Amazon i la Casa del Libro.

Ordeni correctament les parau-les: empleats, clients, accionistes,proveïdors.Clients, empleats, accionistes i pro-veïdors.

De tot el que sap, quin percentat-ge l’ha aprés dels llibres?M’encanta llegir sobre màrqueting, per tant la puntuació és alta: per mi, el 35%.

Un defecte confessable.La impaciència.

Tres adjectius que el defineixin.Honest, clar i treballador.

Quina és la seva contribució per-manent per millorar el medi am-bient?La gestió de l’aigua a casa meva, estic obsessionat amb el tema i el practico en el meu entorn més proper.

Va al gimnàs o paga la quota? Pago i vaig al gimnàs.

Què és el que més valora dels seus col·laboradors?L’honestedat.

Vostè entén els anuncis de cot-xes?A vegades penso que quan els pensen ho fan en termes de repte intel·lectual. Però tot i així m’encanten tots.

Digui’m un llibre que no em pugui perdre i per què?Te’n diré tres: Els 7 hábits de les per-sones altament eficaces d’Stephen R. Covey. Marketing directo con sentido común de Drayton Bird, que em va introduir en en el món del màrqueting directe. I, per acabar, seré una mica agosarat recomanant El Príncep de Ni-colás Maquiavelo.

Un anunci de fa temps que no hagi oblidat mai.“Pensa en petit” de Volkswagen.

Una frase que li agradi dir. “El que creiem o el que pensem, final-ment no té massa importància. L’únic que realment importa és el que fem“ de John Ruskin

UN APARTAT MÉS QUEPERSONAL

ENTREVISTA A JAUME OLLÉ, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE VENCA

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

MERITXELL SORT

Quin és l’objectiu de l’ACEDE?És l’única plataforma que existeix a Catalunya que acull empresaris, executius, directius, gent del món associatiu, sin-dical i polític. Per tant, el nostre objectiu és posar d’acord el món empresa-rial i social amb el món polític i que es puguin tirar endavant projec-tes que sense una plata-forma tan àmplia no es podrien desenvolupar.

Per això es defineixen com a lobby participatiu...Sí. Hi ha grans empre-ses o patronals que no necessiten cap mena de plataforma per arribar als polítics del nostre país. Però hi ha petites empreses o microempre-ses que no tenen aquesta possibilitat. I nosal-tres apropem al Parla-ment de Catalunya i al Congrés dels Diputats aquests sectors econò-mics perquè quan s’ela-boren noves normatives hi puguin dir la seva.

Quina valoració fa de l’evolució de l’Associació des del seu naixement, l’abril de 1999?Molt positiva, fins i tot hem superat els nostres objec-tius. Quan vam començar érem un grup de 30 perso-nes, i la societat no es pen-sava que poguéssim tirar endavant, precisament per l’heterogeneïtat de mem-bres que tenim. Però hem demostrat tot el contrari. De fet, han nascut diver-ses fundacions al bressol de l’ACEDE, que priorit-zen els temes socials.

Quina és la finalitat dels grups de treball sec-torials que han creat?

“Actuem com a assessors gratuïts dels polítics”L’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) és una agrupació que s’ha desmarcat de la resta de patronals del país i ha esdevingut un lobby participatiu, entès com a relació crítica constructiva amb totes les forces polítiques i els agents socials. El seu president, Joan Vilar, afirma que l’ACEDE és “necessària en una societat com la nostra”, on els polítics han de conèixer de primera mà les problemàtiques del país.

Portar a terme els projec-tes i la defensa d’aquell sector. Per exemple, el grup social, que és un dels forts, té com a objec-tiu que les petites i micro-empreses assoleixin tot el tema de la Responsabi-litat Social Corporativa, o que passin a ser mitjanes empreses realment com-petitives. Un altre grup destacat és el de turisme, que vol impulsar l’elabo-ració d’una normativa més nova, més adaptada a l’època actual i a les necessitats del sector.

Els polítics estan prou apropats al món de l’empresa?Sí . Aquest any s ’ha caracteritzat per una interrelació molt forta entre el món polític i el món empresarial. Nosal-tres fem dos esmorzars al mes al Parlament. Ens reunim amb parla-mentaris sectorials i els fem propostes concretes d’aquell sector, és a dir, actuem com a assessors gratuïts. Això és el que falta en una societat com la nostra. És cert que els polítics ja tenen els seus

assessors, però no viuen el dia a dia d’un sector determinat i les seves problemàtiques.

Les infraestructures són una de les grans preocupa-cions de les associacions empresarials. Creu que l’Administració està fent el suficient?Aquí hi ha un gran debat, i per això ha sorgit la Pla-taforma pel Dret a Deci-dir, en la qual nosaltres participem. Creiem que l’Administració hauria de fer valdre més la seva força. Si ara hi ha una plataforma empresa-rial i ciutadana que està demanant tot el que cal perquè Catalunya sigui més competitiva, és a dir, unes bones infraestructu-res, el Govern i l’oposició de manera conjunta hau-rien de lluitar al màxim perquè això fos possible.

Com es pot millorar la qualitat de la formació dels treballadors de les empreses catalanes?Donant més divulgació. Sense la formació dels treballadors, i també dels directius, les empre-

ses no són competitives. L’eina primordial dels països europeus més cap-davanters és la formació. Aquí hi ha sectors, com el comerç, els autònoms, els transports... que encara no han impulsat la forma-ció continuada. Nosaltres, de la mà de la Conselleria de Treball, aquest 2008 durem a terme unes acci-ons de comunicació per fomentar la formació con-tinuada dels treballadors, dels quadres intermitjos i dels directius.

Com es pot potenciar la recerca i la innovació de les nostres empreses?Tenim una gran man-cança. Aquí encara no ha funcionat el conveni universitat -empresa, mentre que a d’altres països la col·laboració entre aquestes dues ins-titucions és d’un 100%. Mentre això no succe-eixi, no es podrà pro-gressar en R+D+i.

Quins són els reptes més immediats de l’ACEDE?En primer lloc, fer que l’apropament entre el món polític i empresa-rial sigui continuat, és a dir, que qualsevol grup parlamentari amb qual-sevol normativa ens consulti. Segon, defen-sar la microempresa. En tercer lloc, fer que la Generalitat no adopti acords-marc, perquè aquests van en contra de les pimes i, a més, incompleixen l’Estatut, que diu clarament que les petites i mitjanes empreses han de tenir un 30% com a mínim de possibilitats per concur-sar i guanyar concursos. I, finalment, també cal destacar el repte d’acció social a les empreses.

Joan Vilar a la seu de l’ACEDE. / D. FERNÁNDEZ

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A JOAN VILAR, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXECUTIUS, DIRECTIUS I EMPRESARIS (ACEDE)

FOEG

ELS EMPRESARIS CATALANS POSEN SOBRE LA TAULA ELS PROBLEMES QUE ELS AFECTEN

LA PATRONAL DEL PENEDÈS COL·LABORA AMB ELS MOSSOS D’ESQUADRA PER LA SEGURETAT DE LES EMPRESES

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) ha organitzat la Cimera de Rei-vindicació Empresarial Catalana, que ha tingut com a objectiu posar de manifest els principals problemes que afecten l’empresariat català, amb la voluntat també d’aportar solucions. La cita ha reunit els presidents de les patronals gi-ronina, FOEG; tarragonina, CEPTA; lleidatana, COELL, i la terrassenca CECOT, agrupades sota el paraigua de Foment del Treball, així com de la catalana Fepime-Catalunya. Entre les de-mandes, cal destacar una millora de les infraes-tructures, reformular el paper de la universitat, reduir la paperassa i la hiperregulació amb què s’estreny l’empresariat, i establir un pacte con-tra l’absentisme laboral.

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha arri-bat a un acord de col·laboració amb els Mossos d’Esquadra per dotar de major seguretat a les em-preses. Albert Calzada, president de la UEP, ha de-manat una presència més nombrosa dels efectius de la policia en aquells polígons industrials amb antecedents de delictes. Per la seva banda, David Boneta, cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Pe-nedès, ha explicat que s’ha posat en marxa el dis-positiu Nansa, que consisteix en el desplegament de patrulles nocturnes en llocs estratègics, tant en poblacions com en polígons industrials, que atu-ren tots els vehicles. Així, s’aconsegueix una acció dissuasòria de possibles delictes.

EL SECTOR TÈXTIL DE TERRASSA VOL ACCEDIR AL TERRENY DE LA INNOVACIÓ

INSTITUT INDUSTRIAL DE TERRASSA

L’Institut Industrial de Terrassa ha impulsat la creació d’una Agrupació d’Empreses Innova-dores, amb la finalitat d’ajudar les empreses del sector tèxtil del Vallès Occidental, espe-cialment les pimes, a accedir a la innovació i incorporar-la definitivament en qualsevol dels seus productes, àrees i processos. D’aquesta manera, es vol aconseguir no només que les empreses puguin saber on innovar i com fer-ho, sinó també que puguin accedir a un millor finançament per portar-ho a terme. Aquesta iniciativa compta amb el suport del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

UEP

Acord de col·laboració entre l’UEP i els Mossos d’Esquadra. / CEDIDA

20 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008EMPRESA / Decàleg

MÀRQUETING LEGAL ONLS COMPETÈNCIES INNOVACIÓ

ORIOL TARRATSDIRECTOR GENERAL

DE MENTOR ORGANITZACIONS

ANNA. M. SÁNCHEZ GRANADOSDIRECTORA GENERAL DE L’AIDIT

Processos individuals

Els programes de desenvolu-pament de competències direc-tives sovint estan dissenyats suposant que les persones que hi assisteixen parteixen en el procés formatiu de situacions similars. La realitat és diferent. Cada persona, independent-ment del lloc que ocupa, ne-cessita realitzar el seu propi procés. Per poder-ho afavo-rir necessitem personalitzar l’aprenentatge identificant les expectatives individuals. La gestió d’aquestes expectatives es converteix en l’eix conductor de la millora de cada competèn-cia. Per assegurar l’èxit, cal tenir en compte tres consideracions. La primera és que les persones acceptem canviar si veiem que el canvi té un sentit, una signifi-cació suficientment important, ha de tenir valor. La segona és que acceptem modificar la nos-tra conducta si són tingudes en compte les nostres emocions, si ens sentim respectats. La terce-ra és que volem temps, canviar un hàbit requereix propiciar ex-periències diferents i la tenaci-tat d’entrenar-les.

LLUÍS GONZÁLEZ DE RIVERASOCI DIRECTOR

DE MORISON RECURSOS HUMANS

Adaptacióal canvi

Tots els especialistes en mana-gement coincideixen a dir que l’única certesa que avui existeix en el món de les empreses i les organitzacions és que el canvi és el més permanent que hi ha; i l’adaptabilitat de les estratè-gies empresarials i personals a aquests canvis permanents és l’única recepta per continuar existint. Per tant, el repte per les ONLs és aconseguir que persones preparades del seu col·lectiu comprenguin la ne-cessitat de professionalitzar la gestió, però també, que hi hagi recanvis generacionals que per-metin fomentar l’abandonament permanent, sistemàtic i organit-zat de comportaments adquirits i d’estratègies anteriors que ajudin a adaptar l’organització al canvi. Una ONL amb un presi-dent i una junta directiva eternit-zada en el càrrec rares vegades podrà emprendre aquest camí de futur, perquè el més normal es que vulgui gestionar l’avui amb els èxits del passat, i per reeixit que aquest hagi estat, això és el més perillós per la continuïtat d’un projecte.

L’efecte Mateu

Sant Mateu a l’evangeli va dei-xar escrit: “A aquell que tingui se li donarà i tindrà en abun-dància mentre que a aquell que no tingui se li traurà el poc que tingui”. Vint segles més tard, el 1968, el científic Robert K. Mer-ton, en un article publicat a la revista Science descrivia com la societat presta molta atenció a aquell científic de prestigi re-conegut i molt poca (per no dir gens) a aquells sense cap mena de notorietat.Quan m’ho va explicar el meu cunyat, investigador, em va sorprendre descobrir que men-tre qualsevol component de la comunitat científica en té coneixement, fora d’aquesta ningú no sembla haver escoltat mai aquesta cita. En màrque-ting diria que es tracta d’una llei quasi universal, la comuni-cació funciona millor com més notorietat es té. Hi ha infinitat d’exemples, recordeu algun ju-gador dels Menphis Grizzlies? Gasol acapara tota la fama i contractes publicitaris en detri-ment de la resta del seu equip, (algú ha pensat en Navarro?).

La comunicació funciona millor com més notorietat es té

La gestió de la innovació

Els sistemes de gestió de la innovació a les empreses, a més d’ajudar a la planificació i control dels projectes d’R+D+i, són un element de demostra-ció de bones pràctiques davant tercers. La certificació del model de gestió de la recerca promou una cultura potenciadora de la innovació a l’empresa, en què els incentius a la plantilla poden estar també associats a la crea-tivitat i la capacitat d’aprendre coses noves. Aquest fet fa que les organitzacions vulguin dis-posar de personal altament qualificat i flexible, i siguin ca-paces d’aprofitar tot el poten-cial de l’equip per crear nous productes, processos i serveis amb el suport del coneixement i les actituds d’aquells que es-tan immersos en la generació i utilització d’aquestes inno-vacions. Per tant, transformar l’eficiència potencial de qual-sevol tecnologia en eficiència real, està en gran part en les mans del personal i l’èxit final dependrà de les seves aptituds i actituds.

Sovint s’oblida que els projectes triguen més del previst

L’única certesa que hi ha en el món de l’empresa és el canvi

Cada pesona necessita realitzar el seu propi procés

L’èxit dependrà de les actituds i aptituds del personal

LUCIENNE ARECESDPT. NOMS DE DOMINI.

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

La mentida del software

Moltes empreses, a l’hora de contractar el desenvolupament d’aplicacions a mida, obliden que amb freqüència els projec-tes triguen més del previst, i no inclouen en els seus contractes clàusules per preveure aquesta situació. Quan el lliurament del producte es retarda, el client no sap què fer i contractualment el document firmat amb el pro-veïdor no preveu clarament aquesta situació: senzillament no es pacten dates de lliura-ment, o no queda definit un plade contingència, o una indem-nització, o la possibilitat de renegociació. Tot i que es tre-balli amb diversos proveïdors, ha d’existir un document únic que defineixi la funcio-nalitat del projecte, que s’hade concebre en l’etapa precon-tractual i annexar-se al con-tracte. Com que és difícil deter-minar el temps que comportarà el desenvolupament d’una aplicació, almenys haurem d’utilitzar les eines legals que ens protegiran quan la primera mentida del desenvolupament de software ens afecti.

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Decàleg / EMPRESA 21GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Actualment un dels problemes que té el món de la contractació és el de trobar gent, sobretot perfils intermitjos, gent jove de 25 a 35 anys. Què està pas-sant? Doncs que la demanda és més gran que l’oferta, tenim més tasques a fer que gent pre-parada per fer-les. Costa trobar operaris, dependents, tècnics, comercials, informàtics, etc. El món avança de pressa i les necessitats també, no dóna temps a ‘fabricar’ gent amb els nous perfils de les necessitats d’ara, i per altra banda gent que en el seu moment era vàlida ara està fora de la moda. Això evidentment té solucions, i ha de ser per dues parts. Per un costat la gent que pot quedar fora de mercat s’ha de reciclar i ha d’entendre que pot fer co-ses diferents, sortir de la seva rutina i ‘desapalancar-se’. I per l’altre costat les empreses con-tractants han de tenir paciència per apostar per gent que pugui i vulgui aprendre, donar temps a recuperar gent que pugui cobrir les seves necessitats i obrir-se també a gent més gran.

Plena ocupació

JUAN CARLOS RIBADIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

EN RRHH

RAFAEL RUIZ DE GAUNADIRECTOR DE L’INSTITUT DE FORMACIÓ DE

LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

EXPORTACIÓ

CARLES VIVASDIRECTOR GENERAL DE SECARTYS

Deslocalitzar per competir

Fins fa poc, quan una empresa local anunciava la seva intenció de traslladar part de la seva ca-dena de valor a un país de cost baix, es veia com una traïció al país que l’havia vist néixer. L’entorn competitiu mundial obliga a prendre decisions amb la finalitat de mantenir els cos-tos a un nivell que permeti que el producte sigui competitiu a nivell local i mundial.Un empresari podria prendre la decisió de produir un pro-ducte en una altra comunitat autònoma on els costos fossin més baixos i els incentius fis-cals fossin més alts. Tot el món aplaudiria la seva decisió.El mateix deu ocórrer respec-te als països de cost més baix. D’aquesta forma pot evolucio-nar el seu personal vers tasques de més valor afegit al temps que manté l’arrel de la companyia al seu país i les funcions corpora-tives d’un valor més alt.Aquesta lliçó ja la van aprendre altres països fa dècades. Ha arribat el moment d’aprendre la lliçó i posar-se a fer pràcti-ques.

El personal ha d’evolucionar vers tasques de més valor afegit

RSC

Perdent temps?

Una consultora d’Estats Units ha publicat un estudi que indica que el 18,75% del temps, que un treballador passa a l’empresa, no l’utilitza per treballar. Da-vant aquesta notícia ja han apa-regut les primeres reaccions a favor i en contra. Em pregunto: Perdre temps i de qui? I si en lloc d’això, és una magnífica inversió? Els clients sol·liciten cada cop més informació de què fem més enllà del propi negoci i estan prenent decisi-ons en base als valors posats en pràctica. Dintre de la res-ponsabilitat social corporativa, els directors hem de sensibilit-zar-nos amb el fet que hem de regalar una quota de temps de l’empresa i els empleats a la so-cietat. Per què? Doncs és molt senzill, a més de ser ètic, és be-neficiós. El capital humà és el be més apreciat de qualsevol empresa, si les persones usant aquest temps poden tenir una vida millor, complim un doble objectiu: posem un gra de sorra en la seva felicitat i, encara que sembli una paradoxa, guanyem competitivitat.

LUÍS PARDODIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

Cal regalar una quota de temps dels empleats a la societat

RECURSOS HUMANS

Les empreses tenen problemes per trobar perfils intermitjos

E-LEARNING

JOSEP LOZANODIRECTOR D’AEFOL.COM

Millorar la formació

Hem tancat l’any 2007 amb no-tícies preocupants sobre l’estat de l’educació, amb estudis que posicionen el nostre país en els pitjors llocs d’Europa. Davant aquesta realitat no ens podem quedar indiferents. L’any 1995 un grup de professionals cata-lans liderats pel rector Gabriel Ferraté van posar en marxa la Universitat Oberta de Catalu-nya, la UOC avui és un model admirat a tot el món. No som ni érem finladensos peró vam ser capaços de posar en marxa un gran projecte admirat a tot el món. On està el problema? Hem d’estudiar models forma-tius de fora quan a casa nostra tenim excel·lents professionals i iniciatives capdavanteres? L’any 2008 hauria de ser l’any del gran repte cap a una nova forma d’educació i formació al llarg de la vida. Es fa necessari un objectiu comú, engrescador, amb líders reconeguts que pro-moguin un canvi total en la for-ma d’ensenyar a les aules i de formar a les empreses. Nosal-tres hi farem costat a través del congrés anual Expoelearning.

Tenim iniciatives de formació innovadores i capdavanteres

FORMACIÓ

La formació ha d’esdevenir una aposta estratègica

Les entitats no lucratives o del tercer sector desenvolupen des de fa anys múltiples funcions.Amb l’assoliment de nous drets,un sistema més clar i dotat econòmicament amb forta competència, i una clara voca-ció de qualitat i transparència, les entitats han d’assumir nous reptes. En aquest escenari serà ineludible una major capacita-ció i retenció dels seus equips humans. La formació ja no pot ser una activitat més, ha d’esdevenir una aposta estra-tègica per tal d’aconseguir una presència social i oferir serveis des d’uns determinats valors. Per tant, serà clau dissenyar plans de formació, amb meca-nismes d’avaluació, tant indivi-duals com dels equips; dedicar temps i recursos directius a la seva orientació; ajustar les ac-cions formatives a l’estratègia de l’organització, als canvis i als llocs de treball; impulsar els espais de treball i persones com a agents formatius. En de-finitiva, concebre la formació en el tercer sector com a inver-sió de futur i garantia de drets.

Formació en el tercer sector

garantia de desenvolupament humà i professional

www.euncet.es | 93 730 19 00

Postgraus Direcció d’Operacions Direcció de Màrqueting i Vendes Direcció Estratègica de RR.HH. Direcció Financera Administració i Direcció d’Empreses Direcció i Màrqueting Internacional Direcció Bancària

Màsters MBA - Direcció i Administració d’Empreses MIBA - Direcció Internacional de l’Empresa

22 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008EMPRESA / Anàlisi

ESTAT CRÍTIC DEL SISTEMA EDUCATIU

Les dades són abundants i, alhora, escruixidores. Les conclusions de l’informe de la Fundació Bofill afirmen, textualment: “Catalunya té un dels nivells d’abandonament escolar prematur més elevat de la Unió Europea, i un dels nivells de formació de la població jove més baix. Aquests dèficits, a més, han tingut una evolució negativa en els darrers anys; Catalunya és també una de les CCAA amb un abandonament escolar pre-matur de la població jove més elevat: la taxa a Catalunya (29,7% el 2000; 34,1% el 2005;), triplica l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%); Després de les Canàries i Extremadura, Catalunya (13,7%) presenta la taxa de repetició a 4t d’ESO més alta de l’Estat Espanyol (...) Es constata a nivell euro-peu que Catalunya és un dels països amb una situació més negativa, només superat per Malta i Portugal.”La pèssima posició de Cata-lunya dins d’Espanya encara es veu més agreujada pel retrocés d’Espanya en relació als països de l’OCDE. Segons l’informe PISA, en matemàti-ques Espanya ocupa la 32a posició sobre un total de 57 països (485 punts el 2003; 480 el 2006). En comprensió lectora la 35a posició (481 punts el 2003; 461 el 2006). I en ciències, la 31a posició (487 punts el 2003; 488 el 2006). Sempre per sota de la mitjana. Resumint: el sistema d’ensenyament català es troba a la cua de les CCAA d’un estat que perd gas dins del context internacional.

L’ensenyament: de mal en pitjor Els recentment apareguts informes de la Fundació Jaume Bofill i PISA sobre l’estat actual del sistema d’ensenyament a Catalunya, no deixen lloc a dubtes: mereix un suspens rotund. Pitjor encara, en lloc de millorar, els resultats del 2005 són més dolents que els del 2000. La situació és molt greu i, més enllà dels oficialment considerats membres de la comunitat educativa, ens hauria de preocupar a tots.

El sistema actual és incapaç d’atraure, retenir i saber aprofitar els millors professionals de l’educació

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

Necessitem urgentment encetar un debat públic sobre l’ensenyament

Si els fonaments trontollen... La fallida del sistema educa-tiu significa un fracàs social en tota regla, perquè atempta directament contra el futur de les noves generacions. D’altra banda, ara que tots els governs parlen tant de polítiques socials, cal dir que és aquí on ens ho juguem tot, perquè no hi ha res més “social” que l’ensenyament. La igualtat d’oportunitats, les possibilitats de desenvolupa-ment personal, les expectatives de progrés econòmic, l’estatus social... Tot, absolutament tot, depèn de l’educació.D’altra banda, a la llum dels informes esmentats, les cate-gories que habitualment fem servir quan parlem d’economia i empresa deixen de tenir qual-sevol mena de sentit. Compe-titivitat, innovació, internacio-nalització, qualitat, recerca, excel·lència, gestió del talent... Quin significat poden tenir quan el sistema d’ensenyament fa aigües per tot arreu?

Manquen recursosLa primera reacció, gairebé ins-tintiva, seria atribuir el fracàs a la manca de recursos. Deu ser que la Generalitat no inverteix prou en educació... I en part sí que és veritat, com ho demos-tren les dades del 2004: mentre

que la despesa pública en edu-cació (no universitària) sobre el PIB era del 3,98% a la UE-25, i del 3,28% a Espanya, a Cata-lunya tan sols arribava al 2,14%. I, en xifres absolutes del 2005, mentre que la despesa pública en educació per estudiant era de 3.946,8 euros a Espanya, al País Basc s’enfilava fins als 5.381,6 euros, i a Catalunya queia fins als 3.543,9 euros. Heus aquí, amb tota cruesa, una de les conseqüències socials més greus del nostre dèficit fiscal. Ara bé, seria massa fàcil, i, sobretot, massa erroni, pre-tendre atribuir aquests mals resultats únicament o, fins i tot, principalment, a la manca de recursos. En realitat, els pro-blemes estructurals del sistema d’ensenyament català van molt més enllà, i no se solucionen pas per la via pressupostària. Fa poc, una amiga m’explicava que en una ocasió, durant el curs passat, el seu fill va acabar el trimestre sense dur a casa l’àlbum amb la feina feta. El seu fill té 10 anys, va a una escola pública i a la seva classe són 17. Poc després va decidir dema-nar hora per parlar amb la pro-fessora. I quan la meva amiga li va preguntar, tota estranyada, com era que el seu fill no havia fet l’àlbum, aquesta es va mos-

trar encara més sorpresa i, tot arronsant-se d’espatlles, li va respondre amb una altra pre-gunta: “Ah no?, no l’ha fet?”

...però el principal problema no és aquestDeixant de banda (tot i la seva indubtable importància) fac-tors com: la responsabilitat dels pares, els valors socials predo-minants o la immigració, conti-nua sent cert que el nostre sis-tema d’ensenyament fa aigües. I per tant, seria bo que deixés-sim de buscar excuses i ané-ssim directament a les arrels del problema: l’organització de l’ensenyament i el model pedagògic. Pel que fa al primer, resulta evident la incapacitat del sistema actual per atraure, rete-nir i saber aprofitar els millors professionals de l’educació. Conceptes com avaluació dels resultats, expectatives de carrera professional, autono-mia dels centres, professionali-tzació de la direcció, millora de l’autoestima, l’autoritat i el pres-tigi social... actualment brillen per la seva absència i haurien de ser restituïts tan aviat com sigui possible.Pel que fa als pressupòsits que fonamenten el nostre model pedagògic actual, fa poques setmanes Luc Ferry, convi-

dat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, ens oferí unes reflexions interessants sota el títol: “Què necessita l’educació per tenir èxit en les societats individua-listes”. El seu missatge es pot sintetitzar en 4 punts. Primer, cal substituir la primacia de la “imaginació” i la “creativitat” pel retorn als mètodes tradi-cionals d’aprenentatge (memo-rització, dictats, exercicis...). Segon, cal substituir la primacia del “joc” pel retorn al “treball” (estudiar i aprendre signifiquen essencialment treballar, no pas jugar). Tercer, cal substituir la primacia de la “motivació” dels infants per la moral de l’”esforç” (la motivació no apareix gai-rebé mai al principi, sinó que és fruit de l’esforç realitzat prèvia-ment). I quart, cal substituir la “idealització de la infància” per una visió positiva del “món adult” (fer-se gran i adquirir experiència no és un càstig, sinó l’única manera de viure la vida en plenitud). L’única manera d’estimular l’aprenentatge és valorar el coneixement i el que aquest ens ofereix: una vida millor, més plena, més rica, amb més possibilitats. Necessitem urgentment ence-tar un debat públic sobre l’ensenyament. Un debat rigo-rós i responsable, obert, amb voluntat inclusiva i esperit generós. Un debat lliure dels sectarismes, corporativismes i interessos partidistes que tant mal han fet a l’educació dels infants d’aquest país. Ens hi juguem el futur.

És necessari revisar l’organització de l’ensenyament, el model pedagògic i la inversió en educació. / ARXIU

Entrevista / FINANCES 23GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“EUA fa molta pressió en els temes de blanqueig de diners”

ENRIC OLCINA, SOCI DIRECTOR DE KPMG FORENSICFinances

PERSONAL

IVAN GIMÉNEZ

Què és exactament KPMGForensic?Ens dediquem a l’assessora-ment financer en entorns que podríem anomenar conflic-tius, és a dir, de fraus i blan-queig de diners. A Espanya, vam ser els primers de les big four en portar aquest tipus de serveis l’any 1999, i actualment som 60 pro-fessionals que treballem en aquest àmbit.

Exactament amb quines ac-tivitats es relaciona el blan-queig de capitals?Fins l’any 2003 quan es par-lava de blanqueig de capitals es feia referència a l’entrada al sistema de diners provi-nents de ‘delictes durs’: ter-rorisme, tràfic d’armes i dro-gues, tracta de blanques... A partir d’aquella data, la llei va introduir una novetat, aleshores es considerava blanqueig l’entrada de diners relacionats amb qualsevol delicte que tingués una pena superior al tres anys. Això implicava delictes com el frau fiscal.

I quines són les principals mesures que prenen els bancs per lluitar contra aquestes ac-tivitats?Les mesures venen dicta-des per les directives de la Comissió Europea i que després cada govern adopta dins la seva pròpia regula-ció. Aquestes mesures varien segons siguin entitats finan-ceres o altres subjectes obli-gats com per exemple immo-biliàries. El 85% d’aquests organismes admeten que tenen una política global per fer front al blanqueig. Normalment, es crea un departament de prevenció de blanqueig de diner, i es fa un seguiment d’operativa dels clients, tenir-los identi-ficats, formar els empleats,

comunicar operacions pro-bablement sospitoses...

Quant els costa als bancs aplicar totes aquestes mesu-res?El nostre informe no quan-tifica els costos però sí l’increment que ha repre-sentat el que es gasten els bancs en aquestes mesures. Al 2004 ens van dir que en els propers anys haurien d’incrementar en un 27% les quantitats destinades a implementar aquestes mesures. Fent vista en pers-pectiva, ara hem pregun-tat als bancs quin ha sigut l’increment, i ens han dit que un 58%.

Els atemptats de l’11-S quina influència en la legisla-ció sobre blanqueig de capi-tals?Jo diria que ha sigut un dels àmbits on l’11-S ha marcat més un abans i un després. A partir de llavors, Estats Units va aprovar la Patriot Act. La Unió Europea va anar darrera amb la Segona Directiva; i a Espanya va

derivar en la legislació de 2003 que incrementava mol-tíssim la pressió cap als sub-jectes obligats i cap a tot allò que havia de prevenir el blanqueig de diners.

Hi ha una Tercera Directa de la Unió Europea sobre blanqueig de capital pendent d’aplicació?Aquesta directiva va sortir a l’any 2005, el límit per trans-porsar-la eren dos anys.

S’hagués hagut de fer el 15 de desembre passat, però amb la situació preelecto-ral crec que fins el primer semestre de 2008 no entrarà en vigor. Quan s’apliqui, les entitats financeres hauran de tenir més informació sobre els clients considerats de risc.

Precisament, l’informe quehan presentat recentement parla d’una figura de risc, les anomenades persones polí-ticament exposades, com es podrien definir?Per establir una definició general estaríem parlant de persones que tinguin o hagin tingut responsabili-tats públiques importants, com per exemple dirigents de països amb règims poc democràtics, així com els seus familiars més propers, que poguessin tenir impor-tants comptes a l’estranger; i que a vegades no se sap d’on han sortit aquests diners. Es tracta de controlar millor d’on surten les grans quanti-tats de capital que a vegades porten aquests polítics.

L’estudi presentat també distingeix molt els resultats segons àrees geogràfiques. Quines són les que estan més avançades en la lluita contra el blanqueig i quines haurien de millorar?Estats Units és qui fa una pressió molt gran en tots els temes de blanqueig de diners i finançament del terrorisme. A Europa estem anant en línia, amb Regne Unit i Ale-manya al capdavant perquè el sector financer està més arrelat. Després cada país té unes particularitats en legis-lació que fan que la situa-ció tingui una especificitat pròpia.

Des del seu punt de vista, quina opinió tenen les entitats

Olcina és especialista en la prevenció de blanqueig de capitals. /CEDIDA

El blanqueig de capitals mou anualment més d’un bilió de dòlars, segons diverses estimacions. Un estudi de KPMG Forensic analitza les mesures adoptades per les entitats financeres de tot el món en la lluita contra aquestes activitats fraudulentes. En els darrers tres anys, els bancs han augmentat gairebé un 60 per cent la seva inversió contra el blanqueig de capitals. En aquests moments, el sector demana que la regulació que afecta a aquesta qüestió es defineixi d’una forma més efectiva.

“Els bancs hauran de tenir més informació sobre els clients considerats de risc”

Enric Olcina es va incorpo-rar a KPMG fa onze anys. Va entrar a formar part de KPMG Forensic l’any 2000 a l’oficina de Londres, on va treballar 18 mesos. Va ser promocionat a director cinc anys després, i aquest 2007 a soci director. Està espe-cialitzat en la prevenció de blanqueig de capitals i en la gestió del risc de frau a nivell nacional. També té àm-plia experiència internacio-nal treballant en projectes al Regne Unit, Holanda, Indo-nèsia i Aràbia Saudita entre altres.

Un valor a la feina.La honestedat.

Viatja?M’agrada viatjar per plaer però cada cop ho faig menys perquè viatjo molt per feina

Un destí que recomanaria?La Toscana.

Com desconnecta de la feina?Estant amb la família i els amics.

Llegeix?Sí, quan tinc temps. M’agra-da molt llegir biografies i obres de no ficció sobre la història espanyola del segle XX.

Com és el seu dia a dia?Depèn molt de la meva feina, viatjo molt a Madrid, i si estic a Barcelona gestiono el meu equip o visito clients

Un lema a la vidaViu i deixa viure

Una lliçóNo diguis blat fins que esti-gui al sac i ben lligat

financeres sobre la legislació existent actualment en aquest àmbit?Si mirem l’informe que hem elaborat, en un 93%, les enti-tats creuen que el nivell de requeriments és com a mínim acceptable. I d’aquests, un 51% opina que s’ha de definir millor algunes coses, com per exemple conèixer millor als clients, la llei no especi-fica quines mesures s’han de portar a terme.

“Cada país disposa d’unes particularitats en legislació que fa que la situació tingui una especificitat”

PERSONAL

24 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008FINANCES / Anàlisi de valors

15280,10

15349

15418

15487

15556

15625

15694

15763

15832

aquesta línia, Xavier Teixidó, analista de Renta 4, afegeix que “les companyies tecnolò-giques són importants a Espa-nya però no amb la magnitud que es va voler creure al seu moment”. Només Terra sem-blava que podia assolir un pa-per semblant als dels gegants nordamericans, tot i que va acabar en fracàs i va ser ab-sorbida per Telefónica. Tot i així, el fracàs de l’índex tecnològic a Espanya cal situ-ar-lo en el context internacio-nal, la Borsa de Madrid ha se-guit la mateixa trajectòria que la resta de mercats europeus, i el propi Nasdaq ha passat dels 5.000 punts als 2.700 en aquests set anys. “La decisió del tancament de l’Íbex Nuevo Mercado no ha agafat per sorpresa al sector, perquè ja havíem vist el que s’havia fet a la resta d’Euro-pa”, explica Xavier Teixidó. Cal recordar que Alemanya va tancar al 2003 el Neuer Markt,

considerat el màxim expo-nent d’aquests índex al Vell Continent, i li van seguir to-ta una estela de tancaments: SWX New Market (Suïssa), Nouveau Marché (França) i Nasdaq Europe. Per la seva part, Monsó explica que “si a Espanya s’ha fet abans o des-prés té una importància re-lativa, el que compta és que s’ha fet perquè l’índex ja no era representatiu de res”.

“d’alt potencial de creixement”, ja que per molts inversors això significava un alt risc. De seguida es va veure que la fortalesa del nou índex bursà-til era qüestionable. Va perdre 1.200 punts dels seus 10.000 a la primera setmana de vida a l’abril de 2000. Mai va recu-perar aquest valor inicial. En dos mesos ja havia perdut el 30%, i la caiguda va continuar fins l’agost de 2002, quan va to-car fons quan va cedir el 80%. Aquesta depreciació va tenir un abanderat, Terra de Telefónica. L’índex es va recuperar una mi-ca, però va tancar el 30 de no-vembre, últim dia d’activitat al parquet madrileny, amb 3.300 punts, una tercera part del seu valor original. Més enllà de la fallida de punts, des de Bolsa y Mercados Españoles (BME) s’ha remarcat que cap de les deus companyies que cotitza-ven a Nuevo Mercado es di-ferenciaven especialment de les que són presents al mer-cat continu. Per aquest motiu, BME ha ofert a les empreses integrants de l’índex tecnolò-gic passar al segment de con-tractació general.Segons Josep Monsó, membre del Serveis d’Estudis de Gaes-co, “aquest índex ha tancat per una qüestió de manca de re-presentativitat d’empreses for-tes del sector”. El cert és que a Espanya no hi ha companyi-es equiparables a un Yahoo o un Google, que respondrien més a la voluntat amb la que va aparèixer aquest índex. En

El final de la febre tecnològica

VALORSDEL MES

7.870,527.850,74

DAX

1,461,44

15.680,6715.207,86

2.089,102.029,49

NASDAQ

4.394,954.309,14

EUROSTOXX 50

A L’EXPECTATIVALes Borses van rebre amb caigu-des les mesures adoptades per diversos bancs centrals per re-conduir la crisis del liquiditat el 12 de desembre. Tot i que el risc de recessió és encara llunyà.

EL ÍBEX NUEVO MERCADO VA TANCAR A COMENÇAMENTS DE DESEMBRE

-8,85%

30 novembre18 desembre

IVAN GIMÉNEZ

El sector de les noves tecno-logies vivia una veritable “fe-bre d’or” a l’any 2000. Era els temps de l’èxit de les empre-ses puntcom, i tothom mirava el Nasdaq com un veritable re-ferent pels mercats financers mundials. Les borses europe-es van seguir aquestes passes i van crear el seus índexs per les seves companyies que te-nien el seu nucli de negoci a la xarxa. Evidentment Espanya no va ser una excepció, i a finals de 1999 es va posar en marxar el projecte d’Íbex Nuevo Merca-do per iniciativa del Ministeri d’Economia, i que es va encar-regar de desenvolupar la Co-missió Nacional del Mercat de Valors. Els objectius eren que les companyies que formes-

El Íbex Nuevo Mercado, l’índex que agrupava les empreses tecnològiques, va deixar de cotitzar el passat 3 de desembre. La realitat econòmica que el va veure néixer ha canviat, i ja no el fa necessari.

DÒLAR / EURO

-1,95%

NIKKEI

-3,02% -0,25%

sin part haguessin d’oferir més transparència als seus inver-sors per posar-los al corrent del risc que assumien. D’aquesta manera, l ’Íbex Nuevo Mercado nasqué amb unes perspectives que a prio-ri semblaven molt atractives. Es tractava del segon segment borsari del seu tipus a Europa per capitalització, i agrupava a empreses amb un alt com-ponent tecnològic i amb fort potencial de creixement. Sens dubte, el valor abanderat era Terra, el símbol de la bombolla tecnològica a Espanya, i aniria acompanyat de nou més.Diversos experts van veure en la decisió d’obrir l’índex una voluntat més política que bor-sària. Algunes de les empreses que es van integrar no es senti-en còmodes amb la catalogació

CAC DOW JONES

30 NOV 18 DES

-1,37%

ÍBEX

30 NOV 18 DES 30 NOV 18 DES

L’Íbex Nuevo Mercado agrupava bàsicament empreses tecnològiques. / ARXIU

Les deu empreses que cotitzaven a l’Íbex Nuevo Mercado en el moment del seu tancament

Empresa Cotització a 30 de novembre Volum (en mlions)

Abengoa 24,25 779.903Amper 11,36 115.984Avanzit 6,14 6.215.484Befesa Medio Ambiente 26,89 922Indra 18,65 892.970Jazztel 0,36 13.722.250Natraceutical 1,10 1.232.469Puleva Biotech 2,46 208.236Tecnocom 4,38 94.248Zeltia 6,92 4.199.994

Any % Creixement2000 -73,9%

2001 - 22,5%

2002 -47,3%

2003 27,4%

2004 32,6%

2005 12,7%

2006 34,0%

2007 -6,0%

Evolució de l’índex Íbex Nuevo Mercado 2000-2007

13167,20

13237,17

13307,15

13377,13

13447,11

13517,09

13587,07

13657,05

13727,03

5509,37

5539,56

5569,75

5599,95

5630,14

5660,33

5690,53

5720,72

5750,91

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

l’autopista I-69/TTC a Texas. Un projecte valorat en 1.500 milions d’euros i que s’han de presentar les propostes per la concessió la propera primavera, concretament el 5 de març. La filial de Ferro-vial competeix amb la també espanyola ACS, les dues em-preses s’han aliat amb socis locals: Bluebonnet i Zachry, respectivament. La construcció d’aquesta au-topista porta aturada un any i mig, per qüestions de la po-lítica texana. En qualsevol cas, es tracta d’un projecte de grans dimensions ja que el traçat creuarà l’estat de Texas de nord a sudest, amb una longitud total que supe-rarà els 1.000 kilòmetres.

desenvolupament de nous projectes, i una expansió es-tratègica molt eficaç dins del seu sector. En aquesta línia, JP Morgan ha dibuixat un escenari ideal per Cintra, on les accions de la concessionària arribarien a tenir un valor de 27,40 eu-ros per títol. Però per arribar a aquest panorama tant pro-metedor, s’haurien de donar dues circumstàncies lligades amb els factors comentats anteriorment: unes millores més que notables al mercat de bons, i un increment de les tarifes a llarg termini a l’autopista canadenca que es-tiguessin al voltant del 4%. De fet no cal descartar gens aquest panorama, i en espe-

Cintra encara el 2008 amb bones perspectivesJP Morgan ha escollit a Cintra com l’empresa del seu sector per registra una pujada més forta. El banc d’inversió nord-americà considera que l’empresa pot tenir una revalorització de les seves accions del voltant del 60%. Aquestes prediccions en les bones perspectives de l’empresa a curt-mig termini.

JP MORGAN APOSTA PER CINTRA COM EL VALOR MÉS ATRACTIU DEL SEU SECTOR

ELS FONS D’INVERSIÓ A LA BAIXAEls fons d’inversió a Espanya pateixen una nova caiguda amb pèrdues de més de 16.000 milions d’euros al 2007. Aquestes entitats veuran reduït el seu patrimoni per segon any consecutiu. Les cau-ses cal buscar-les en la por al risc dels inversors, fet agreujat amb la crisi de les hipoteques subprime.

CORPORACIÓN DERMOESTÉTICAEl Consell d’Administració de Corporación Dermoestética ha signat un document d’exclusivitat amb el fons de capital risc 3i fins el proper 28 de desembre per si finalment presenten una oferta vinculant per adquirir-la. Des de que la companyia va re-conèixer l’existència d’ofertes de compra el 23 de novembre, les accions s’han revaloritzat en un 33%. La revalorització ha per-mès que la companyia de cosmètics recuperés gairebé els nive-lls de cotització de quan va sortir a Borsa fa dos anys i mig.

IVAN GIMÉNEZ

Sembla que la concessionà-ria d’autopistes Cintra entra-rà a l’any 2008 amb bon peu. A aquesta conclusió es pot arribar després de llegir les previsions que ha fet JP Mor-gan sobre la companyia pels propers mesos. El prestigiós banc d’inversions nordame-ricà creu que la filial de Fer-rovial té les millors perspec-tives de creixement a Borsa dins les altres entitats del seu ram. Concretament, l’últim infor-me de JP Morgan sobre Cin-tra manté la recomanació sobre la companyia de so-breponderar, i situa en un 4% el preu objectiu de les seves accions. Amb aquesta apreci-ació, el valor per títol s’hau-ria de situar en 18,55 euros. Aquesta xifra implica un po-tencial de revalorització su-perior al 60%. Així mateix, els inversors van apreciar aquest últim infor-me de JP Morgan i l’11 de de-sembre, data que es va conèi-xer aquesta valoració, Cintra disputà amb Sogecable el li-deratge del Íbex35 amb puja-des entorn el 2,4%, i el preu de les accions va arribar fins els 11,40 euros.Aquestes bones perspectives

superen a les que havia fet el mateix banc d’inversions per l’empresa matriu de Cintra, Ferrovial. Tot i que s’ha de te-nir molt present que aquests bons auguris es basen en un període de temps a curt i mig termini, mentre que si es va-lora l’evolució de les dues companyies a llarg termini, Ferrovial sembla disposar d’unes millors perspectives, sempre atenent al criteri de JP Morgan. Els inversors nordamericans s’han basat en quatre factors per fer aquesta bona previ-sió de futur: una evolució més favorable en el mercat de bons, increment de les ex-pectatives d’adjudicació de noves concessions pel 2008, un increment previsible en l’augment de les tarifes de peatge del seu principal actiu –l’autopista canadenca ETR-407-, i l’absència d’incertesa pels nous projectes.Tot i que les previsions pro-nostiquen una bonança a curt-mig termini, el banc d’inversió nord americà tam-bé ha assenyalat factors po-sitius de Cintra per un futur més llunyà. En aquesta línia, trobem un potencial de rea-palancament, capacitat per avançar els fluxos de caixa,

TELEFÓNICA TRAURÀ ATENTO A BORSA Telefónica traurà a borsa entre el 20% i el 30% el seu call center, Atento, el proper any. Segons els ana-listes, l’objectiu de l’empresa de telecomunicacio-ns es que el mercat valori la seva filial, i així po-der vendre-la en un futur proper, i així centrar-ne el negoci en la banda ampla i la telefonia mòbil.

Les accions de la concessionàriapodrien arribar a tenir un valor de 27,40 euros per títol

Es registren incrementsdel trànsit en totes les vies gestionades

DEBUT DE IBERDROLA RENOVABLESEl 13 de desembre va sortir a Borsa Iberdrola Reno-vables amb un preu inicial de 5,30 euros. La primera jornada va patir una caiguda del 2,83% en un dia ne-gre per les borses afectades per la crisi financera. El segon dia va remuntar posicions i va tancar la jorna-da amb un preu per acció de 5,50 euros.

14 DES. 070,01,22,43,64,86,07,28,49,6

10,812,0

GENER 07

cial si es té en compte el vo-lum de trànsit que hi ha ac-tualment a les autopistes que gestiona Cintra. La compa-nyia va publicar dades sobre aquesta qüestió, i demostren que la circulació a la ETR-407 –tant significativa per l’evolució de la concessio-nària als parquets– es va in-crementar un 6,85% gràcies a l’obertura de nous carrils. En general, es van registrar increments del trànsit en to-tes les vies gestionades per la companyia, amb l’excep-ció de la Chicago Skyway que va veure una davallada del 1,92%. De cara al futur, un dels pro-jectes més interessants amb els que pot comptar Cintra és

L’autopista canadenca ETR-407 és un dels actius més importants de Cintra. / ARXIU

26 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008FINANCES / Banca i Assegurances

EVA CERES

No és d’estranyar que una em-presa com Max Bank hagi estat premiada el 2004 per ser el banc danès amb els clients més satisfets del país. La pre-ocupació pel client és l’eix ver-tebral de la seva filosofia des que l’1 de setembre del 1901 un grup d’artesans i botiguers de les terres mitges de Dina-marca, insatisfets amb els ser-veis bancaris que rebien, van establir un banc a Naestved, a uns 80 quilòmetres de la capi-tal danesa. Des de llavors, el Max Bank ha crescut molt i avui dia se situa entre les cinc primeres entitats bancàries de les terres mitges daneses mid Zealand i a la llista de les 50 amb més actius del país escandinau. Però si hi ha unes xifres que confirmen l’èxit de la visió innovadora dels directius del banc, aques-tes són les de l’any 2006: el seu volum de negoci va assolir els 15 bilions DKK (corones dane-ses equivalents a 2.000 milions d’euros), que és més del doble del de l’any 2004. El capital del banc es troba prop de la marca dels 500 milions DKK (67 mili-ons d’euros) i el capital base total de l’entitat supera els 830 milions DKK (113 milions d’eu-ros), equivalent a una adequa-ció de capital del 15,6%.La tendència el 2007 ha confir-

Els crèdits es prenen amb croissant i cafè amb llet a DinamarcaCasos com el de Max Bank demostren que és possible innovar i arriscar en sectors tan conservadors com el de la banca. La firma danesa planteja les seves sucursals com a acollidores cafeteries on els clients tenen accés a tots els productes financers amb una atenció personalitzada.

mat el creixement d’aquesta empresa bancària de 214 tre-balladors. A falta de tancar els resultats d’enguany, ja s’ha anunciat un increment del seu volum de negoci del 24%, fins assolir els 16,5 bilions DKK (2,2 milions d’euros).

Innovació a la bancaTanmateix, el més sobtant de Max Bank no són les seves xifres sinó el nou enfocament que ha introduït al sector de la banca europea. El doctor en Economia i professor d’IESE Jordi Canals apunta, al seu article Strategic and Organi-zational Challenges in Euro-pean Banking, quins són els nous reptes per al vell sector bancari. El professor adverteix en aquesta reflexió que ni la tecnologia, ni la reducció de costos, ni la venda d’actius superflus són suficients per al creixement a llarg termini. “Els bancs han de renovar les seves estratègies i han de començar pel creixement orgànic”, assegura Canals. Les adquisicions –comprar empreses– representen créi-xer instantàniament però també absorbeixen l’atenció dels directius durant massa temps. I ho fan a expenses del servei al client i la inno-

vació, “quan és precisament innovació el que requereix el creixement orgànic: nous productes, noves habilitats en màrqueting i servei al client”, explica el professor Canals. Max Bank ha entès la impor-tància de focalitzar-se en el client, tal i com ens insisteix Allan Weirup, director general del banc fins fa tres mesos i responsable del notable crei-xement dels darrers exercicis: “el nostre esforç s’ha concen-trat indubtablement en man-tenir els nostres clients con-tents; jo crec que aquest ha estat el secret per doblar el banc, en tots els paràmetres (volum de negoci, saldo, valor de mercat...), en dos anys escassos”. L’empresa danesa ha desafiat la lògica tradicional del sector bancari amb un plantejament de negoci que passa per con-vertir les seves sucursals en el que Starbucks anomena el third place –tercer lloc–. Els dos primers són la feina i la llar i el tercer és Starbucks: el lloc on fas una parada, prens un cafè, llegeixes el diari, et connectes a Internet... Per a una cafeteria com a Star-bucks té sentit però per a una sucursal bancària és tot un desafiament. El banc danès ha arriscat i de moment ha gua-nyat amb escreix. Max Bank s’ha adonat que els clients estan canviant el seu compor-tament: desitgen més infor-mació, són més independents i exigeixen un servei persona-litzat i poc feixuc. A aquesta necessitat respon perfecta-ment el nou escenari creat per l’empresa de Naestved, tal i com ens comenta el sociòleg i analista danès Henrik Dahl: “Max Bank és un concepte basat en la confiança; un és sempre benvingut encara que

JYSKE BANK, ARRISCAR I VÈNCER

El cas del banc danès Jyske Bank és digne d’un case study. La que és la tercera entitat bancària de Dinamarca ha invertit 54 milions d’euros en redefinir el seu concepte de negoci i ha convertit les seves sucur-sals en un espai creatiu i estimulant per a l’usuari. Resultat: des que el setembre del 2006 va obrir les seves portes a aquest nou concepte, el banc ha duplicat el seu número de clients. Totes les sucursals del Jyske Bank serveixen cafè gratuït (de màquina) als clients, la decoració és moderna, colorista i innovadora. Els pro-ductes financers es presenten en capses que recorden a les d’un pro-grama de software. El client agafa la capsa que li interessa, l’apropa a una màquina amb una pantalla amb lector, la reconeix i automàti-cament carrega un vídeo que explica en què consisteix el producte seleccionat. Tal i com apunta Jonas Neilsen, client des de fa tres anys d’aquest banc danès, “és com estar en una biblioteca moderna, un lloc on et sents més intel·ligent i inspirat”.

només sigui per fer una tassa de xocolata o un entrepà. Això és innovació”. Dit i fet. Ens endinsem en aquesta innovadora experiència.Seiem a taula amb una deli-catessen de formatge fos entre els indicadors de borsa que unes pantalles de plasma reflecteixen a l’aparador de la nova sucursar “butik” a Aarhus, segona ciutat de Dinamarca. La consultora financera, Karna Skydt, al meu costat, degusta una tassa de cafè-gourmet. M’explica que l’estratègia de l’empresa és la diferenciació basada en un enfocament cap a clients exigents i d’alt poder adqui-sitiu. “Som els millors, tenim

les millors condicions per als clients d’alt nivell”, insisteix Skydt. La consultora financera també vol deixar constància de la clara opció pel creixe-ment orgànic de Max Bank davant altres competidors que prefereixen comprar, fusi-onar-se o internacionalitzar.Client o no client del banc, la sucursal d’Aarhus ofereix als seus clients l’oportunitat de gaudir d’una cuidada carta de petits àpats freds, sucs naturals, cerveses, vins, cafès i xocolates, a més de tenir accés a la premsa i les revis-tes de més actualitat. Això sí, si ets client, només pagues la meitat del que prens. Tot un detall.

MAX BANK: L’EMPRESA HA INCREMENTAT EL SEU VOLUM DE NEGOCI EN UN 60% L’ANY 2006

INCREMENT DEL VOLUM DE NEGOCI DE MAX BANK(del 2003 al 2007)

0

5000,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

2003 2004 2005 2006 2007

Suma de garanties, crèdits, dipòsits i volum d’administració de béns i valors

Milions d’euros

El banc danès aposta decididament per l’atenció al client. / E.C.

Per al 2007 el Max Bank ja ha anunciat un increment del seu volum de negoci del 24%

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

de l’euro i episodis com la deci-sió de deslocalitzar a la zona dòlar la producció de determi-nats components de l’Airbus mostren noves formes en què en un món de xarxes globals de producció poden tenir incidèn-cia els tipus de canvi.

El posicionament d’EspanyaUns breus comentaris al quadre 3 que mostra, com ja s’ha dit, el posicionament d’Espanya a cadascun dels 12 “pilars de la competitivitat”. El funcio-nament del mercat del treball

La difícil mesurade la competitivitat global

Encara que és difícil evitar que la principal atenció la rep el “morbo” probablement inevi-table de veure qui guanya i qui perd posicions en els rànquings, que no ens hauria de fer obli-dar que l’economia global no és un “joc de suma zero” i que un desitjable funcionament hauria de poder portar a millores per a tots els participants.Els quadres 1 i 2 proporcionen algunes de les dades del ràn-quing més notòries. El Quadre 1 conté el top ten, encapçalat enguany per Estats Units, i amb set països europeus entre els 10 primers, posant un cert contra-punt a les esteses nocions de la profunda crisi d’Europa, així com dos països asiàtics. Cal tornar a destacar la presència de nacions nòrdiques (Dinamarca, Suècia, Finlàndia) i altres amb potents estats del benestar que revelen ser compatibles amb llocs de privilegi en els indica-dors de competitivitat. Entre parèntesi s’indiquen les posici-ons guanyades (+) o perdudes (-) respecte a les dades de l’edi-ció anterior. El quadre 2 recull altres països que tenen interès, des de la posició d’Espanya al lloc 29 (per darrere immediata-ment de Xile, Estònia i Tailàndia i just per davant de Kuwait, Qatar i Tunísia), fins a les posi-cions més endarrerides del que podria semblar intuïtivament de potències, com França i, sobre-tot, Itàlia, que es veuria ja sobre-

passada per Xina i molt a prop d’Índia. Aquests països emer-gents de moda no assoleixen posicions més destacades per la complexitat dels indicadors de competitivitat del GCR, que inclouen aspectes com qualitat institucional, infrastructures i altres ítems que configuren el que ara es denominen els “12 pilars de la competitivitat” i que es mostren, amb explicitació de la posició a cadascun d’Espa-nya, al quadre 3.

Una nova metodologiaPer complicar una mica les comparacions amb edicions anteriors, aquesta edició dels Indicadors de Competitivitat ha canviat alguns dels criteris i ponderacions. Entre les modi-ficacions més notables destaca com els “9 pilars” de l’edició anterior s’han transformat en 12, bàsicament per la subdivi-sió de l’antic pilar “eficiència dels mercats” en tres ítems: eficiència dels mercats de béns, eficiència del mercat de treball i sofisticació dels mercats finan-cers. L’argument que es dóna per aquest desdoblament –que a la pràctica suposa també aug-mentar la ponderació d’aques-

tes dimensions al conjunt de l’Índex de Competitivitat– és que mesuren aspectes molt dife-rents i que poden tenir diferent qualitat als països: el cas espa-nyol mostra –amb les dades del quadre 3– com efectivament es poden ocupar posicions força diferents en aquests tres ves-sants de l’eficiència dels mer-cats. L’altra novetat als pilars és l’aparició amb personalitat pròpia de “la mida del mercat” (entesa no només com la dimensió del “mercat interior”, sinó dels mercats d’exportació als quals arriben els productes d’un país) amb l’argument del paper de l’aprofitament de les economies d’escala. No han faltat les suspicàcies sobre els interessats biaixos que pot introduir aquesta revaloritza-ció de la dimensió de mercat, sobretot tenint en compte que els principals beneficiaris són Estats Units i Xina. De fet, a les dades publicades l’any anterior Estats Units ocupava el lloc 4 i Xina el 54, posicions que es veuen substancialment millora-des amb la nova metodologia.

Tipus de canvi i competitivitatUn altre aspecte que ha generat polèmica és l’eliminació dels indicadors de competitivitat de la referència a disposar d’un “tipus de canvi competitiu”. Malgrat les evidències que molts països en desenvolupament han tret clar profit de la infravalora-ció de la seva moneda, i malgrat les evidències dels perjudicis que ha originat a molts països la sobrevaloració de les seves monedes, el GCR argumenta que els tipus de canvi depreciats encareixen els inputs importats, inclosos els béns de capital en ocasions cabdals per accedir a millors tecnologies. A Europa, el debat sobre les relacions entre tipus de canvi i competitivitat s’ha accentuat amb l’apreciació

És curiós que Espanya ocupi una posició relativament bona quant a qualitat de les infraestructures

Fa unes setmanes es va publicar l’edició 2007-2008 del Global Competitiveness Report (GCR) del World Econo-mic Forum, la famosa institució que organitza aquest mes de gener a Davos les famoses trobades d’empresaris i polítics que han donat lloc també a les reunions de signe contrari dels Fòrums Socials. Aquest estudi comparatiu sobre competitivitat és, juntament amb el de l’Escola de negocis de Lausanne IMD, un dels més seguits medià-ticament i amb voluntat de tenir fonaments analítics més sòlids.

UN ESTUDI COMPARATIU MEDIÀTIC

i la qualitat de les institucions apareixen com els punts més problemàtics: el primer és un tema clàssic de debat, però la baixa valoració en el funciona-ment de l’engranatge institucio-nal mereix especial atenció. La web del GCR subministra una anàlisi més detallada també per països. Voldria destacar només dos punts. D’una banda, el con-trast entre les bones posicions del sistema educatiu espanyol en dades de matriculació, amb els llocs 6, 3 i 13 a primària, secundària i universitària, però en contrast novament amb els indicadors de despesa i qualitat del sistema educa-tiu (llocs 63 i 56 en despesa i qualitat primària i 52 en quali-tat de secundària i superior). I, de l’altra, les relativament bones posicions en qualitat de les infrastructures, entre les quals, pel conjunt d’Espanya, destaca el lloc 19 del món en “qualitat de la infrastructura ferroviària”. Com deuen ser a altres llocs de l’Estat per treure aquest promig amb el que tenim a Catalunya!

En els ‘12 pilars de competitivitat’, Espanya està a la cua pel que fa a la despesa i qualitat del sistema educatiu

JOAN TUGORES QUES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

1. Estats Units (=)

2. Suïssa (+2)

3. Dinamarca (=)

4. Suècia (+5)

5. Alemanya (+2)

6. Finlàndia (=)

7. Singapur (+1)

8. Japó (-3)

9. Regne Unit (+7)

10. Holanda (+1)

‘TOP TEN’ DECOMPETITIVITAT (1)

ALTRES PAÏSOS I LA SEVA POSICIÓ (2)18. França

21. Malàisia

26. Xile

27. Estònia

28. Tailàndia

29. Espanya

32. Tunísia

33. República Txeca

34. Xina

46. Itàlia

48. Índia

Posició en conjunt: 29

1. Institucions 43

2. Infraestructura 19

3. Estabilitat macroeconòmica 32

4. Salut i educació primària 37

5. Educació superior i formació contínua 31

6. Eficiència mercats de béns 40

7. Eficiència mercat de treball 95

8. Sofisticació mercat financer 34

9. Disposició tecnològica 28

10. Dimensió del mercat 12

11. Sofisticació empresarial 27

12. Innovació 39

POSICIÓ D’ESPANYA ALS 12 PILARS DE LA COMPETITIVITAT (SOBRE 131 PAÏSOS) (3)

Font: WEF, Global Competitiveness Index 2007-2008, disponible a: www.gcr.weforum.org

28 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

Any positiu, tot i les sotragadesLes borses han aguantat bé l’any 2007, tot i que no erenpocs els qui auguraven que, després de l’alegria de2006, ara tocava una baixada considerable. Molts mer-cats sembla que encara no han tocat sostre i que acon-segueixen mantenir les alces any rera any, encara queel preu del petroli pugi com l’escuma i que hi hagi unabaixada encomanadissa del sector immobiliari mundial.De fet, als Estats Units, on s’ha viscut una crisi hipote-cària, el Dow Jones ha pujat prop del 6%.

Tot i que en general els índexs s’han comportat en posi-tiu, sí que és cert que no hi ha hagut l’alegria de l’any

passat, quan qui més qui mendígits. Aquest 2007 hi ha hag2006 el millor era l’índex peruàenguany la borsa s’ha decantmarca com a capdavantera,que fa a la borsa espanyola, l’Í7,3% i el BCN-100 un 6,30%, lluamb què van tancar 2006. ElBèlgica, Suïssa i Àstria han ta

Serà 2008 l’any de la baixada dconfien que no. Els inversorssón els cicles.

Pujades moderades a les borses d’arreu(creixement dels principals indicadors borsaris, expressat en percentatge)

El mapa del món / INTERNACIONAL 29GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Argentina Merval 1,9Austràlia ASX 200 11,5Àustria Viena ATX -1,12Bèlgica Brussel·les B20 -7,97Brasil Bovespa 38,78Canadà S&P TSX Composite 2,59Colòmbia Bogotà IG -5,85Corea del SudKospi 29,77Dinamarca Copenhague OMX 51,18Egipte CMA 38,78Espanya Íbex 35 7,29Espanya BCN Global 100 6,30Estats Units Dow Jones 5,97Estats Units Nasdaq 15,6Finlàndia Helsinki HEX 16,7França CAC 40 -0,8Grècia Atenas ASE 14,05Holanda AEX Amsterdam 1,47Hong Kong Hang Seng 33,9Israel TA-100 21,78Itàlia MIBTEL -9,23Japó Nikkei -12,74Mèxic Mexico IPC 30,31Perú Lima IG 32,26Portugal Lisboa BVL30 27,41Regne Unit Footsie 100 3,07Rússia Moscou RTS 17,85Singapur Strait Times 12,84Sud-Àfrica Jse All Share 14,49Suècia Estocolm SX -7,61Suïssa Swiss P -4,45Xile Santiago IGP 22,08

nys superava pujades de 2gut més moderació i, si alà amb una pujada del 193%,tat per Europa, amb Dina-i una pujada del 51%. PelÍbex 35 s’ha revaloritzat ununy del 32 i el 54% d’ascensls mercats d’Itàlia, Suècia,ancat amb pèrdues.

de les borses? Els analistestambé. Clar que, els cicles

del món

30 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008INTERNACIONAL / Anàlisi

C. SAN JOSÉ

Els líders dels 27 països que conformen la Unió Europea van signar el 13 de desembre el Tractat de Lisboa el qual succe-eix la fracassada Consti-tució. La nova Carta, que té 256 pàgines, té com a missió agilitzar el procés de presa de decisions, és a dir, millorar el funciona-ment de les seves institu-cions en general, i enfor-tir la posició d’Europa en un món globalitzat.El Tractat de Lisboa modifica els Tractats de la Unió Europea i la Comunitat Europea actu-alment vigents però no els substitueix. Amb la nova Carta es dóna un pas endavant cap al futur d’Europa per tal de fer front als reptes de futur i donar respostes a les exi-gències dels ciutadans. S’ha fixat l’1 de gener de

2009 com a data oficial perquè entri en vigor el nou tractat. Abans, però, el text haurà de ser apro-vat pels Parlaments dels diversos països signants a excepció d’Irlanda que sotmetrà el text a refe-rèndum. L’ombra del rebuig a la Constitució signada el 2004 encara és present però en aquesta ocasió l’escenari és més optimista.

Perfil del TractatEl Tractat de Lisboa pro-posa una Europa més democràtica i transpa-rent on els Parlaments Europeu i nacionals tin-dran més protagonisme. Els ciutadans tindran més oportunitats per fer-se sentir i podran saber de manera més senzi-lla com es reparteixen les tasques tant a nivell europeu com nacional.

Europa també serà més eficaç amb mètodes de treball i votació simplifi-cats. Les institucions es modernitzaran i s’adap-taran al nou escenari de la Unió Europea, les quals, tindran més capa-citat per actuar en els àmbits prioritaris per a la nova Unió. Serà també l’Europa dels drets i els valors, de la llibertat, la solidaritat i la segure-tat. El Tractat de Lisboa inclou també la Carta dels Drets Fonamentals, la qual representa una de les principals innova-cions de l’acord i tindrà unes disposicions jurídi-cament vinculants. La cerimònia de la signa-tura del Tractat de Lisboa va tenir lloc al claustre del Monestir dels Jerò-nims i es va decorar per la ocasió de color blanc i blau comunitari.

Lisboa uneix Europa El Tractat de Lisboa té ja l’aprovació de tots els estats membres de la Unió Europea. Els respectius líders van signar el text i ara tan sols falta l’aprovació parlamentaria de cada país. Si tot va bé, està previst que el gener de 2009 entri en vigor el nou Tractat europeu.

PAS ENDAVANT CAP A LA UNIÓ D’EUROPA

El Tractat de Lisboa encarrila Europa cap a la unitat. / ARXIU

InternacionalPUTIN SERÀ PRIMER MINISTRE SI MEDVÉDEV GUANYA Vladímir Putin ha accep-tat el càrrec de primer ministre en cas que gua-nyi Dmitri Medvédev les eleccions presidencials del 2 de març de 2008. Medvédev, que actual-ment és viceprimer mi-nistre del govern, conti-nuarà el rumb polític del president Putin. No hi ha gaires dubtes que Rússia Unida, el partit oficialista, guanyarà amb comoditat les eleccions. La qüestió està en com es reparti-ran el poder ja que a Rússia es concentra en mans del president i les atribucions al cap de Govern són bastant modestes. Putin ja ha complert 2 mandats consecutius i no es pot tornar a presentar. L’elec-ció de Medvédev podria coincidir amb una reforma constitucional que permetria concentrar una sèrie de poders clau en la figura del primer ministre.

FI DE L’ESTAT D’EXCEPCIÓ AL PAKISTANEl president del Pakistan, Pervez Musharraf, ha donat per finalitzat l’estat d’excepció que es va iniciar el pas-sat 3 de novembre i que ha durat 42 dies. El fiscal gene-ral de l’Estat, Malik Qayyum, va anunciar a través d’un comunicat el restabliment de la Constitució pakistanesa i el final de l’ordre constitucional provisional pel qual Musharraf havia fixat l’estat d’excepció. La restauració de la Constitució de 1973 incorpora totes les esmenes fetes pel president, les quals, blinden la validesa de l’excepció i asseguren que la seva reforma del Tribunal Suprem no es revoca. Les esmenes aprovades donen continuïtat als jutges del Suprem que van jurar el càrrec després de la declaració de l’excepció i que, a més, van cessar definitivament els jutges anteriors. Les eleccions previstes pel 8 de gener es mantenen en previsió amb total normalitat.

CRISTINA KIRCHNER PREN EL RELLEU AL SEU MARITLa flamant nova presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, ha assumit recentment la pre-sidència del seu país amb la voluntat de tancar el cicle de la impunitat dels militars de l’última dictadura (1976-1983). Cristina, que va ser legisladora nacional durant 12 anys, garanteix la continuïtat al projecte de govern que Néstor Kirchner va iniciar el 2003 ens uns moments d’incertesa deguts a la crisi econòmica i social que vi-via aleshores l’Argentina. Es dóna el cas que Cristina Kirchner és la primera mandatària argentina escollida pel vot popular i que, a més, el seu Govern és el cinquè successiu en 25 anys de democràcia.

ENSOPEGADA A LA CAMPANYA DE HILLARY CLINTONUn assessor de la candidata demòcrata, Hillary Clinton, ha dimitit després d’haver posat en qüestió el potenci-al presidencial del també candidat demòcrata Barak Obama pel seu consum de cocaïna quan era més jove. L’enfrontament entre membres del mateix partit per ser candidat presidencial oficial arriba en algunes ocasions com en aquest cas a atacs de guerra bruta. Obama ja havia reconegut el consum de marihuana i cocaïna en un llibre autobiogràfic. L’error de l’assessor de Clinton va ser qüestionar si aquest episodi de la vida d’Obama limitaria les seves possibilitats presidencials. Clinton ja va tenir ocasió de disculpar-se personalment quan va coincidir amb Obama a l’aeroport de Washington.

NOTÍCIES DEL MES

Algèria, víctima del dia 11 Dos atemptats reivindicats per l’organització terrorista Al Qaeda van provocar la mort d’una trentena de persones al país. Els atacs han sembrat inquietud no solament al nord de l’Àfrica, sinó també a Europa.

NOVA ACCIÓ TERRORISTA D’AL QAEDA

LEANDRO RODRÍGUEZ

L’extremisme islàmic torna a atacar un dia 11. Els dos cotxes bomba que van esclatar el passat desembre a Alger, un d’ells davant de la seu del Constitucional i l’altre al davant a instal·lacions de les Organitzacions de les Nacions Unides (ONU), van provocar la mort de 31 persones, segons l’in-forme oficial més recent publicat abans del tanca-ment d’aquesta edició. Al Qaeda va reivindi-car els atemptats en un comunicat a internet, confirmant les sospites dels serveis de defensa algerians que l’organit-zació terrorista havia enfortit la seva capacitat operativa al país en els

últims anys. El ministre d’Interior d’Algèria, Yazid Zerhouni, va confessar dies després de les explo-sions que el seu país “va abaixar la guàrdia” en la lluita contra el terro-risme, la qual cosa els grups extremistes hau-rien aprofitat per consoli-dar les seves posicions a la regió. Algèria enfronta fa diversos mesos l’incre-ment de la violència per-petrada per Al Qaeda en el Magreb.L’11 d’abril, dos atemp-tats pràcticament simul-tanis contra el palau del govern i una comissaria de la policia local van provocar la mort de 30 persones. Al juliol, també el dia 11, deu militars van morir i uns altres

35 van resultar ferits en un atemptat contra una caserna al sud-est del país. Dos mesos després, uns altres dos atemptats van matar més de 50 per-sones.

Pèrdues econòmiquesEls recents atacs han generat inquietud no solament en països afri-cans veïns d’Algèria, sinó també a Europa. A Espanya, el ministre de Defensa, José Anto-nio Alonso, va dir el passat desembre que és necessari continuar col-laborant amb els governs dels països del nord de l’Àfrica “per lluitar junts contra un terrorisme que, per la proximitat i la capacitat destructiva,

ens ha de preocupar molt seriosament.”El ministre de Defensa considera com a acci-ons de futur una col-laboració internacional més aprofundida, la inversió de més recur-sos en els serveis d’intel-ligència i el manteniment de les mesures de pre-venció del terrorisme.Els mercats financers no van reaccionar amb sor-presa als atacs, encara que sí que han demostrat cautela durant les hores següents a les explosi-ons. Si bé la major activi-tat terrorista no provoca el mateix efecte als mer-cats financers, en l’actu-alitat, l’economia global es ressent dels atacs ter-roristes indirectament.

32 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

ESTÒNIA, UN PAÍS OBERT AL MÓN

Una petita economia emergentEstònia ha implementat mesures i reformes per crear una economia oberta a l’exterior. Els avenços dels últims anys han generat el creixement econòmic accelerat, encara que es preveu una ralentització per als pròxims anys.

LEANDRO RODRÍGUEZ

Les previsions econòmiques per a Estònia són encoratja-dores. Aquesta república bàl-tica mantindrà un ritme de creixement accelerat durant els pròxims dos anys, molt per sobre de la mitjana euro-pea. Al contrari de les veïnes Lituània i Letònia, Estònia gaudeix de millors indica-dors econòmics, fruit d’una decidida política d’obertura de l’economia cap a l’exterior –favorable per a empreses catalanes interessades no so-lament en internacionalitzar el seu negoci, sinó també en trobar destinacions alternati-ves per establir-se–. La posi-ció geogràfica al mar Bàltic afavoreix les exportacions des del país, tenint Finlàndia i Suècia com a socis comer-cials propers.

Si bé les relacions tenses amb Moscou dificulten l’accés al mercat rus, el Producte Inte-rior Brut (PIB) estonià podria ascendir fins i tot un 7,9% el 2007. Una ralentització entre 2008 i 2009 haurà de resul-tar en l’increment mitjà del 5,0% del PIB, segons estima-

cions d’Economist Intellinge Unit, empresa especialitza-da en informes econòmics. L’augment d’impostos i el ràpid creixement dels sous pressionaran la inflació, que podria ascendir fins i tot un 7,0% el 2008. Però el 2009, l’índex inflacionari descen-dirà a un 4,9%.

Estònia va obtenir la seva in-dependència el 1991, i a con-tinuació es van implementar mesures i reformes per crear una economia de lliure mer-cat. Els canvis van ser fona-mentals no solament per a l’estabilització del país, sinó també per a l’adhesió a la Unió Europea el 2004. El Go-vern pretén adoptar l’euro

fins a 2010 –la corona esto-niana es manté a preu fix amb la moneda comuna–, quan es-pera haver conclòs els ajusta-ments necessaris. El país ha desenvolupat un sector de serveis dinàmic i ha fomen-tat les inversions estrange-res. Amb una població d’1,4 milions d’habitants, Estònia té previst augmentar en un 25% les despeses públiques de 2008. En el mateix perío-de, el Govern implementarà una política fiscal ajustada per obtenir un superàvit equi-valent al 2% del PIB.

Les importacions de béns i serveis van arribar a gairebé un 80% del PIB el 2006, xifra que indica una forta depen-

dència de mercats exteriors. Les principals destinacions de les exportacions estonia-nes són Finlàndia, Suècia, Le-tònia i Alemanya. En el cas de les importacions, la llista de majors socis comercials està formada pels mateixos països, a excepció de Rússia, que substitueix Letònia.

Avantatgeper a l’empresa“Estònia és un mercat emer-gent que necessita cada vega-da més productes de consum per a la seva societat, la qual cosa afavoreix l ’entrada d’empreses estrangeres. A més, el país se situa entre els primers en tots els rànquings de transparència dels nego-cis”, destaca Josep Lluís Rovi-ra, cònsol honorari d’Estònia a Barcelona. Segons ell, les empreses compten així ma-

teix amb l’avantatge que no-més es graven els dividends que es reparteixin, i no els que són mantinguts al país –encara que l’empresa no tor-ni a invertir-los–.

El cònsol honorari asse-nyala que els sectors més fa-vorables per a les empreses catalanes són els de la cons-trucció i alimentació. Rovi-ra, tanmateix, comenta dos aspectes que cal tenir en compte abans de desembar-car al país. “La llunyania pot ser un desavantatge per a les empreses catalanes. També el mercat consumidor reduït, d’1,4 milions d’habitants. Una alternativa seria tenir Estò-nia com una plataforma per arribar a altres mercats, com Rússia”, complementa.

El fet de pertànyer a la Unió Europea minimitza les dificul-tats de l’establiment al país, a més d’afavorir l’empresa es-trangera amb l’adopció de l’Aranzel Comú. Cal tenir en compte que l’economia esto-niana pertany a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), cosa que beneficia els empre-saris ja acostumats a les lleis internacionals de comerç.

“Els estonians són gent es-candinava, és a dir, molt pragmàtica i que treballa amb serietat, puntualitat i compromís. A partir d’un coneixement previ del sec-tor del teu producte, i ten-int en compte les condicions polítiques i econòmiques d’Estònia, no farà falta anar de la mà de ningú per inter-nacionalitzar el negoci”, afir-ma el cònsol honorari del país a Barcelona.

El sector de la biotecnologia és un dels més prometedors per a la inversió estrangera, ja que el Govern d’Estònia l’ha inclòs entre les àrees prioritàries de desenvolupament. I és per això que el sector comptarà durant els pròxims anys amb inversions públiques específiques, beneficiant la investigació i el desenvolupament com un tot. Un dels principals objectius del Govern és introduir nous fàrmacs i tècniques mèdiques en el sistema sanitari nacional, fet que obre oportunitats per a empreses estrangeres.

El sector de la biotecnologia compta bàsicament amb la parti-cipació d’universitats i centres públics d’investigació i empre-ses privades amb recursos limitats. Actualment, el sector privat està format per gairebé 25 empreses, concentrades a Tartu i Tallín. La seva activitat se centra en la farmàcia, i també estan presents en el sector empreses privades dedicades a la producció d’instruments biomèdics, segons es desprèn d’un informe sectorial realitzat per l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hèlsinki (Finlàndia).

OPORTUNITATS EN LA BIOTECNOLOGIA

El futur econòmic d’Estònia és molt prometedor. / ARXIU

Capital: TallínMoneda: Corona estonianaPoblació: 1,4 milions d’habitantsCreixement del PIB: 7,9% el 2007 (estimativa)Inflació: 6,1% el 2007 (estimativa)Principals exportacions: maquinària, minerals i metalls no pre-ciosos.Principals importacions: maquinària, productes minerals, equi-paments del sector de transport i químics.

LES DADES D’ESTÒNIA

“Estònia és un mercat emergent que necessita productes per a la seva societat, i això afavoreix l’entrada d’empreses estrangeres”

El fet que Estònia pertanyi a la Unió Europea minimitza les dificultats d’establiment d’empreses al país

El 3GSM World Congress es considera una de les princi-pals trobades mundials del sector de telefonia mòbil. L’acte, organitzat a la Fira de Barcelona, reuneix els principals líders i persona-litats d’operadors de telefo-nia mòbil, subministradors d’equipament, així com del món de l’entreteniment i inter-net. El programa inclou pales-tres de directius i experts, a més d’una sèrie d’esdeveni-ments paral·lels.

De l’11 al 14 de març

Trobada empresarial en el

marc d’Alimentària 2008

La quarta edició d’aquestes trobades preveu la invitació d’aproximadament 135 com-pradors de diferents països, que s’agruparan per blocs segons l’àrea geogràfica de procedència. L’objectiu és fomentar la internacionalitza-ció de les empreses partici-pants –o l’expansió dels seus negocis a l’exterior– a partir de l’intercanvi d’experiències amb empresaris i professio-nals de l’exterior. L’edició d’aquest any d’Alimentària, a la Fira de Barcelona, comp-tarà amb 5.000 expositors, distribuïts entre més de 131.000 metres quadrats.

Del 15 al 18 d’abril

Saló Internacional de

la Tecnologia Avícola i

Ramadera (Expoaviga)

Considerat una referència al sector, l’esdeveniment pre-senta les últimes innovacions de la tecnologia ramadera. La Fira de Barcelona, on es rea-

litza el saló, haurà de reunir més de 1.200 empreses parti-cipants a 50.000 metres qua-drats d’àrea d’exposicions. El programa inclou jornades tècniques i també la presenta-ció d’espais temàtics.

NOTÍCIES DE LAINTERNACIONALITZACIÓ

Impuls al sector dels

metalls

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya invertirà 808.170 euros en el foment de la internacionalit-zació del sector de metall a Catalunya durant aquest any. Els principals objectius són enfortir el posicionament estratègic del sector, així com investigar les tendències de la demanda. Els recursos seran utilitzats, a més, per millorar la competitivitat de la cadena productiva, sensibilitzar les empreses del sector de les seves principals necessitats i enfortir la promoció inter-nacional. Aquests temes han estat definits a partir de jor-nades de treball amb entitats representatives de diferents segments del sector, amb associacions, centres d’es-tudi i patronals. Una de les accions previstes és la rea-lització de missions comer-cials directes, i així s’acon-seguirà projectar la presèn-cia de les empreses catala-nes a l’exterior.

Indo expandeix els seus

negocis cap a Mèxic

Indo ha firmat un acord amb el grup mexicà Devlyn per al llançament d’una col·lecció d’ulleres de Massimo Dutti a Mèxic. Amb això, l’empresa amb seu a Barcelona tindrà accés a més de 250 punts

Agenda de la internacionalitzacióDel 19 al 26 de gener

Missió d’Aprovisionament

i Subcontractació

Industrial a la Xina

L’esdeveniment, realitzat a la Cambra de Comerç de Sabadell, té l’objectiu de fomentar la internacionalitza-ció de les empreses catalanes, abordant temes relacionats amb l’optimització dels pro-cessos productius i la gestió de l’aprovisionament i de la subcontractació a la Xina. Els representants de les empre-ses participants podran, a més, aprofundir el seu conei-xement sobre el desenvolu-pament d’aliances estratègi-ques al país asiàtic i les for-mes d’invertir en la producció de l’empresa a la Xina.

Del 16 al 18 de gener

Bread & Butter

La fira, originària de Ber-lín, es realitzarà una vegada més a Barcelona (Fira de Barcelona), en gran part a causa de l’èxit de les tres edi-cions anteriors. L’esdeveni-ment inclou desfilades de moda i presentacions de mar-ques consagrades de la moda avantguardista, així com de nous dissenyadors. Més que una fira de moda, Bread & Butter s’ha consagrat com una oportunitat perquè dis-senyadors joves puguin pre-sentar les seves creacions i moltes vegades portar la seva producció a d’altres països.

De l’1 al 4 de febrer

Expohogar Primavera

La fira, realitzada a la Fira de Barcelona, presentarà les novetats de la temporada pri-

mavera/estiu 2008 en decora-ció, regal i articles per a la llar. Els visitants podran accedir a l’SPAILAB, espai/laboratori dedicat a les propostes inèdi-tes de dissenyadors i estudi-ants de disseny on es presen-taran els prototips de caràc-ter més avantguardista.

Del 30 de gener al 3 de febrer

Fira Internacional del

Turisme (Fitur)

Els cinc dies de l’esdeveni-ment, que es realitzarà a la Fira de Madrid, reuneixen empreses i professionals d’un dels sectors clau de l’econo-mia d’Espanya. Hi participen les agències de viatge, orga-nismes oficials estrangers, empreses d’hoteleria i de serveis, entre altres agents del sector. L’última edició va comptar amb 13.190 repre-sentants d’empreses, provi-nents de 170 països. Es con-sidera una de les fires més importants del sector per a l’intercanvi d’experiències i contactes.

Del 12 al 15 de febrer

Mobile World Congress

2008

de venda en aquell país –la venda de productes al mer-cat mexicà reflecteix l’aposta decidida per la internaciona-lització dels negocis–. El tre-ball en conjunt amb Devlyn serà fonamental per a les pre-tensions d’Indo, una vegada que el grup mexicà posseeix una de les majors estructures de distribució d’Amèrica Lla-tina, amb un total de 14 sucur-sals internacionals. Només a Mèxic, el grup és present a 90 ciutats i a més de 500 punts de venda directa.

Acciona inverteix a Corea

del Sud i l’Índia

La filial d’energies renovables d’Acciona invertirà gairebé 112 milions d’euros en pro-jectes de parcs eòlics a l’Ín-dia i a Corea del Sud, consi-derats dos dels mercats estra-tègics de la política d’expan-sió internacional de la com-panyia elèctrica. La planta de Corea del Sud, situada a la ciutat de Yeong Yang, haurà de ser operativa durant el pri-mer semestre de 2008. Les inversions sumaran 75,5 mili-ons d’euros, i aquesta serà la cinquena major instal·lació de la companyia en potèn-cia. Corea del Sud representa un mercat asiàtic estratègic per a Acciona, ja que l’em-presa té altres projectes al país en etapa de prospecció. A l’Índia, el parc eòlic d’Ara-sinagundi haurà de generar 13,20 megavats de potència, i rebrà una inversió total de 17,6 milions d’euros. Actual-ment, la companyia Acciona és present a d’altres set paï-sos (Estats Units, Alemanya, França, Austràlia, Portugal, Itàlia i Grècia).

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33 GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ESPECIAL: CRÒNICA 2007 35GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’AVE, UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÈGICA PER A CATALUNYA

N. CHIMENO / A. VÁZQUEZ

L’arribada de l’AVE a Bar-celona representa un llargcapítol a la història recent deCatalunya, i no sembla que elfinal estigui lluny. Fa més dedeu anys que polítics de dife-rents partits prometen acabarles obres i es proclamen coma futurs inauguradors dela línia. Però el cert és queaquest moment no arriba mai.Al contrari: els retards es pro-longuen sense fi.La línia d’Alta Velocitat estàenvoltada de polèmica desde l’any 1996, quan JoséMaria Aznar era presidentdel Govern central. L’ inici deles obres va tenir lloc el mesde gener d’aquell mateix any,moment en què es va col·locarla primera pedra del tramentre Saragossa i Lleida.Però va ser a partir de l’any2003 quan els incidents es vansucceir amb més freqüència.La dimissió del president delGestor d’Infraestructures Fer-roviàries - GIF -, Juan CarlosBarrón, va impedir que l’AVEarribés en la data establerta.El tercer viatge promocionalde l’AVE de Madrid a Lleidaes va haver de suspendre perun tall elèctric a la catenària al’alçada de Brihuega, Guada-lajara. El Ministeri de Fomentva atribuir aquests talls a unaobra “de sabotatge”.Només tres mesos després, elGIF va confessar que fins ales-hores s’havien produït un totalde 42 anomalies al sistemadel traçat Madrid - Lleida. Elprimer esvoranc el va trobarel Col·legi de Geòlegs d’Aragó,prop de Saragossa.Així les coses, Àlvarez Cascosva haver de conformar-seamb la inauguració del tramMadrid-Saragossa-Lleida l’oc-tubre de 2003. Però, com jacomençava a ser habitual,

avabirraóicaruguaniatseuqa

AVE: crònica d’una col·lecció de despropòsits

Les notícies econòmiques que han marcat l’any

Especial crònica 2007

amb nou mesos de retardsobre la data prevista.

L’AVE del Partit SocialistaEl govern del Partit Popular vaacabar oficialment l’abril del2004, i en aquest moment vaprendre possessió del càrrecl’actual Ministra de Foment,Magdalena Álvarez. Amb ellavan seguir els entrebancs. Elprimer, la detecció de proble-mes geològics a la zona delstúnels de La Riba i Montblanc(Tarragona).Al setembre de 2006 es vanproduir retards considera-bles als trens de Rodalies aBarcelona, alguns d’ells pro-vocats per les obres de l’AVE.Els fets van coincidir amb latornada de vacances i, pertant, a l’ambient caòtic, repre-sentat gràficament per unesandanes plenes d’usuaris. ElMinisteri de Foment va cesarel llavors director de Rodaliesa Catalunya, Josep Manau. Vaser un dia abans que uns 300passatgers quedessin atrapatsa l’interior d’un tren de Renfedurant gairebé una hora. Elconvoi es trobava en el túnelque separa les estacions dePlaça Catalunya i Sants. Elsusuaris es van queixar de lafalta d’informació i, desprésd’obrir una de les portes, vancaminar fins a l’estació deSants pel seu propi peu.

Amb tot, Magdalena Álvarezva inaugurar, a finals de 2006,el tram Lleida - Tarragona.

Propera parada: esvorancEls retards encara van con-tinuar després de totes lesdificultats sorgides fins ales-hores. PP i PSOE coincidienen prometre noves dates pera la seva inauguració i encriticar que l’oposició no hohagués fet abans. Però tambévan fallar en el mateix: nofer-ho realitat.2007 ha estat un any de des-propòsits. El 7 d’octubre esva produir un corriment deterres a Bellvitge, un barride L’Hospitalet del Llobregatsituat a mig camí entre l’Ae-roport del Prat i l’estació deSants. Com a conseqüència,es va tallar la línia C-2, queuneix Sant Vicenç de Caldersamb Maçanet, i la C-10, queenllaça amb l’Aeroport. Amb-dues van tornar a quedar afec-tades dos dies més tard, quanes va produir un segon des-plaçament del terreny. Però,lluny de tornar a la normali-tat, el dia 15 del mateix mesva tornar a passar, aquestavegada afectant quatre de lesset línies de Rodalies.

Fa mésde deu anysque políticsde diferentspartits esproclamencom a futursinauguradorsde la línia

L’Alta Velocitat havia d’arribar a Sants el 21 de desembre de 2007, data que un cop més no es va complir. / ARXIU

cis. L’Administrador d’Infraes-tructures Ferroviàries - Adif -va aturar les obres. L’arribadade l’AVE, promesa i publici-tada per al 21 de desembre de2007, tornava a quedar nova-ment ajornada. Conscient dela importància estratègica del’obra, Zapatero va fer unavisita fugaç a Bellvitge, onhores abans s’havia produïtun nou esvoranc d’uns dosmetres. Amb tot, la paciènciadels ciutadans es va començara esgotar. Van convocar mani-festacions de queixa dema-nant la dimissió de la Ministrade Foment. Recolzada pel pre-sident del Govern, MagdalenaÁlvarez va deixar clar que noté intenció de dimitir.

L’arribada de l’AVE a Barcelona torna a endarrir-se, i ja són gairebé sis els anys de retard sobre la primera previsió oficial. Retards,esvorancs i talls a les línies de Renfe són alguns dels incidents que conformen la llarga llista de despropòsits.

Un nou incident va prolongarel tall d’aquestes línies. Pas-sava al Gornal, barri veí deBellvitge. Un mur-pantalla deltúnel dels Ferrocarrils de laGeneralitat es va desplaçar iva interrompre dues línies detren entre Bellvitge i Sants, i ladels FGC entre Plaça Espanyai Hospitalet. Això va obligara establir un servei d’autobu-sos com a ruta alternativa,una caòtica iniciativa que vaposar en marxa entre 210 i 220busos. De nou a Bellvitge, esva enfonsar un tram de deumetres a l’andana de l’estacióde trens. A més, els veïns vandenunciar que, com a conse-qüència de les obres, s’havientrobat esquerdes en 15 edifi-

ALGUNES DATES CLAU

1992: Es posa en marxa l’AVE Madrid-Sevilla, poc abans de l’inici de l’Expode la capital andalusa.1996: Inici de les obres de l’AVE en el tram entre Saragossa i Lleida,amb l’objectiu d’arribar a Barcelona sis anys més tard.2002: Data prevista inicialment per Álvarez-cascos per a inaugurarl’AVE Madrid-Barcelona. Encara està pendent.2003: Al mes d’octubre, l’Alta velocitat arriba a la ciutat de Lleida, toti que amb menys velocitat del que estava previst.2006: Al mes de desembre s’inaugura l’últim tram de l’AVE que uneixMadrid i Tarragona.

36 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESPECIAL: CRÒNICA 2007

UN SECTOR AMENAÇAT

A. VÁZQUEZ / N. CHIMENO

El sector immobilia-ri comença a mostrarles seves febleses, i lesconseqüències ja sónaquí. El període d’eu-fòria ja és història iara desfer-se d’un habi-tatge de segona màrequereix una mitjanade 10,5 mesos, segonsl’últim estudi elabo-rat pel BBVA. A més,la demanda d’habitat-ges ha caigut un 16%durant el tercer trimes-tre de 2007.

Caiguda en picat de l’ocupacióAquest mateix infor-me posa sobre la taulaalgunes dades esfere-ïdores. Per exemple,que durant l’any 2008es construïran 175.000habitatges menys. Aixòes traduïrà en una for-ta destrucció de llocsde treball, que el BBVAxifra en 200.000 bruts.Com que d’aquests200.000 llocs de treballes preveu que 110.000es recol·loquin a altressectors, estaríem par-lant d’una destruccióneta de 90.000 llocsde treball només l’any2008. De cara al 2009,la suma total podriaassolir els 160.000.Altres previsions méspessimistes apugen laxifra fins als 500.000llocs de treball en elperíode 2008-2009.

“Empitjorament a curt termini”E l p a s s a t m e s d enovembre, l’Institut deTecnologia de la Cons-trucció de Catalunya(ITEC) va fer públicel sumari de l’InformeEuroconstruct, el subtí-tol del qual constata lesprevisions més pessi-mistes: “Empitjoramentde l’expectativa de crei-xement a curt terminidavant la clara contra-cció de la demandaresidencial”.L’estudi indica que, afinals de l’any 2007, lacaiguda de la xifra d’ha-

El sector immobiliari es desinflaLa venda d’habitatges comença a desinflar-se. El sector de les immobiliàries, acusant la forta inflació de preus viscuda als darrersanys, travessa ara un període d’incertesa que convida, si més no, a l’escepticisme. Hi ha en joc 200.000 llocs de treball.

bitatges de nova cons-trucció ha sigut d’un 3%.Pel que fa a la construc-ció residencial, aquestacaiguda serà d’entre el8% i el 10% en els pro-pers dos anys, amb undescens estimat d’unes220.000 unitats per alspropers tres anys.L’únic sector que avan-çaria en positiu és elde l’Enginyeria Civil,que previs iblementcreixerà un 4,5% anualcom a promedi en 2008i 2009.Tornant a les dadesdel BBVA, el futur noés gaire més optimis-ta. Els habitatges ques’han començat els dar-rers dos anys se seguei-xen construint, el quevol dir que encara nohi ha hagut temps per areflectir de forma reall’efecte de la crisi.

Els pisos, encara més cars segons BBVAPel que fa als preusdels habitatges, lesdades del BBVA apun-ten que l’any 2007 estancarà encara en posi-tiu, amb un creixementdels preus del 5,4%. Arabé, de cara al 2008, l’en-titat preveu un incre-ment aproximat de l’1%o fins i tot negatiu.Com a conseqüèn -cia de tot plegat, l’any2007 serà un exercicide números vermellsper a les immobiliàri-es. El sector que tantva créixer l’any 2006,va passar a estancar-se, primer, i a baixar afinals del 2007. El boom

d’aquestes promoto-res, de moment, s’ha

acabat. Les companyi-es Astroc, Reyal Urbisi Inbesós van tancar elmes de setembre ambpèrdues, mentre Par-quesol, Fadesa i Riofi-sa han patit un descensimportant dels seusbeneficis. Són nomésalguns dels exemplesque il·lustren la incerte-sa del moment.

Les accions, en caiguda lliureCom era d’esperar, laborsa ha reflectit tam-bé aquesta situació.A només dues setma-nes de tancar l’any, lesaccions de la tan polè-mica Astroc havien cai-gut un 86%. Ferrovial iFCC es deixaven un 30%

La demanda d’habitatges ha caigut un 16% durant el tercer trimestre de 2007, segons el BBVA. / FOTO: ARXIU

L’AMENAÇA LATENT DE LES SUBPRIME

Les hipoteques d’alt risc dels EUA, conegudes comsubprime, van fer saltar l’alarma a l’agost del 2007. L’in-crement de quotes mensuals, conseqüència de la pujadadels tipus d’interès, va provocar un augment de l’índex demorositat. Això va generar un ambient de desconfiança ifins i tot una caiguda de les borses de tot el món per lafalta de liquiditat als bancs. Un bon grapat d’empreses,la majoria dels Estats Units, van haver de tancar les se-ves portes considerant-se en fallida. A Anglaterra hi vanhaver llargues cues als bancs per treure els estalvis. I,finalment, aquesta inquietud va arribar també a Espanya.El Ministre d’Economia, Pedro Solbes, va mirar de trans-metre missatges de calma. Solbes es va recolzar en lesdades del Banc d’Espanya, que va publicar el seu Informed’Estabilitat Financera. En aquest document, la institucióexplicava les raons per les quals és difícil que una situa-ció com la dels EUA es produeixi aquí. Una d’aquestesraons es relaciona amb la morositat, situada al 15% alsEstats Units i només al 0,5% a Espanya. El mateix BdE vatranquil·litzar amb altres arguments com, per exemple,que una normativa prudencial ha fet especial èmfasi enla necessitat que les entitats gestionin adequadament elseu risc de crèdit.

L’últim informede situaciódel BBVApronostica ladestrucció de160.000 llocsde treballdurant els dospropers anys.

i 31%, respectivament.Immobiliària Colonialperdia un 38,5%, i SacyrVallehermoso acumu-lava unes pèrdues del40% sobre el seu valorrespecte l’inici del cursborsari.Per la seva banda, lesaccions de Metrovacesaretrocedien un 30,7%;les de Parquesol, un 7%,i les de Reyal Urbis, un2%.L’evolució borsària detotes aquestes compa-nyies contrasta ambla de l’Íbex 35, indica-dor borsari per excel-lència, que a dia 21 dedesembre acumulavauna rendibilitat del 7%,mantenint la cota dels15.000 punts.

ESPECIAL: CRÒNICA 2007 37GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL SECTOR TÈXTIL I ELS TIPUS D’INTERÈS, DUES CLAUS D’ACTUALITAT A CATALUNYA

El tèxtil mira de reinventar-se per combatrela davallada generalitzada que pateix el sectorEl sector del tèxtil catalàcontinua en estat de cri-si. Un estudi publicat perCaixa Catalunya mostraresultats que confirmenles visions més pessimis-tes. Des de l’any 1978,aquest sector acumuladescensos que provo-quen tancaments conti-nuats. Només entre l’any2000 i el 2006 es van per-dre 28.100 llocs de treball.Si tenim en compte elsdarrers 30 anys, aques-ta xifra resultat moltmés impactant -142.000empleats menys-.Entre 1978 i 1995 es vanperdre un 53,2% delsllocs de treball, el queva comportar un 40%del total d’aturats enaquest sector. Cinc anysdesprés, al 2000, aques-ta xifra va produir unpetit augment, ja quees van crear 7.000 nous

llocs de treball dins deltèxtil. En tot cas, clara-ment insuficient.Per províncies, Barcelo-na va ser la que va patirmés aquesta situació. Esva registrar un 35,6% dedescens entre els anys1995 i 2000. En aquestmateix període, a Tar-ragona va haver-hi unareducció d’un 35,1%;a Lleida, un 31,8%, i aGirona, un 34,9%. A lescomarques, la situacióés similar. Les més per-judicades són Osona iel Ripollès. Les pèrdu-es d’ocupació que s’hanregistrat en aquestescomarques als darrersdéu anys són d’un 67% iun 69% respectivament.

La imaginació com a alternativaA finals del 2007, el sec-tor tèxtil va provar amb

noves tècniques por sor-tir del túnel en què esveia immers des de feiamassa anys. Un exem-ple curiós és un centretecnològic de Mataróque va presentar un pro-ducte per combina eltèxtil tradicional ambl’electrònica. El resul-tat, certament enginyós,és un pijama capaç dedetectar la temperaturad’un nen i alertar en casde febre, o també robaamb plaques solars inte-grades. El centre on esfabriquen, CETEMMSA,està especialitzat en tei-xits intel·ligents i estàtreballant en el desen-

volupament d’aquestpijama.Però aquesta empre-sa amb seu a Mataró témés projectes per a tirarendavant aquest sector.Un d’ells són les cintes

elàstiques que s’utilit-zen al sector sanitari. Elprojecte les farà capa-ces de transmetre calorde forma controlada.Un altre producte con-sistirà en seients de

cotxe fets amb un tei-xit calefactable. Aquestnou àmbit , conegutcom a tèxtil intel·ligent,és l’esperança d’un sec-tor que necessita tirarendavant...

El Banc Central Euro-peu (BCE) va decidirno pujar els tipus d’inte-rès i mantenir-los en el4% durant la seva últi-ma reunió. Jean-ClaudeTrichet, president de lamàxima autoritat mone-tària europea, no vavoler arriscar-se a supe-rar aquesta barrera psi-

cològica davant la fortapressió que suporten elsmercats, immersos enplena crisi de les hipo-teques ‘subprime’ i ambla por que aquesta cri-si s’acabi estenent capa Europa, com apuntenalgunes previsions.El BCE havia apujatels tipus en vuit ocasi-

ons des de desembre de2005 fins a juny de l’anypassat. La pressió de lainflació, que pujava mésenllà de les previsions,va animar aquesta sèriede pujades. Conscientsque un alça dels tipuscontribuirïa a congelarels preus, les intervenci-ons de Trichet es comp-

taven com a pujades detipus.Ara, però, el BCE s’havist obligat a aplicaruna política de conten-ció sobre els tipus. Lacrisi de les hipotequessubprime, que es va dis-parar als Estats Units elmes d’agost, va alterarels plans del Banc Cen-tral Europeu. La ines-tabilitat dels mercatsfinancers va fer que

l’entitat deixés de bandala seva intenció d’aug-mentar un quart de puntels tipus al setembre.Fins i tot l’Organitza-ció per a la Cooperaciói el DesenvolupamentEconòmic (OCDE) vadir la seva, considerantque no era necessària lapujada dels diners en unfutur immediat. En rea-litat, l’OCDE va reduirfins al 2,6% les previsi-ons de creixement per ala zona euro el 2007.

Previsions per a l’any 2008Per a 2008, la reducciód’aquesta xifra per partde l’OCDE és d’unesquatre dècimes, finsl’1,9%.L’últim estudi del BCEsobre el Producte Inte-rior Brut europeu per a2008 pronosticava unaugment d’entre l’1,5%i el 2,5%, lleugeramentper sota de la forquilla1,8-2,5 que es preveiafa un any.

El sector tèxtil busca fórmules innovadores per a evitar el tancament. / FOTO: CE-DG PRESS.

El BCE frena la pujada dels tipus davantla ‘por escènica’ dels EUA

Reunió del BCE, presidida per Jean-Claude Trichet. / FOTO: CE-DG PRESS.

EVOLUCIÓ DELS TIPUS D’INTERÈS A LA ZONA EURO

FONT: BCE

1%

2%

3%

4%

5%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070%

El BCE haviaapujat elstipus en vuitocasions desde desembrede 2005 fins aljuny de l’anypassat

“Les mésperjudicadessón Osonai el Ripollès”

38 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESPECIAL: CRÒNICA 2007

ENDESA, LA CAIXA, SEAT I EL CORTE INGLÉS

La Caixatreu a borsaCritèria i obrela primeraoficinaa Polònia

El CorteIngléssegueixsumant

Seat va començar l’any amb nou dis-seny d’una berlina per tal de recu-perar la producció i les vendes a laplanta de Martorell. El nou model,substitut del Toledo anterior, neces-sitava l’acceptació de la companyiaWolkswagen per poder tirar enda-vant el projecte que havia de millo-rar la situació a Martorell. Aquestafàbrica, junt amb la de la ZonaFranca, van haver de tancar durant

una setmana degut al baix nivell devendes de la marca, que va provo-car que s’acumulessin els cotxes alsmagatzems. Amb aquesta aturada esvan deixar de produir fins a 10.000vehicles, la qual cosa va fer reacci-onar els sindicats, que van recordarel compromís adquirit per Seat l’anyanterior -es van acomiadar 660 tre-balladors i la firma va prometre lafabricació de 40.000 cotxes més-.Però el mes d’abril encara augmenta-ven les retallades, i els sindicats tor-naven a negociar amb la direcció unnou pla de reducció de costos que esbasava en rebaixar la plantilla en 1.500persones. Seguint aquesta línia, elcomitè d’empresa demanava un com-promís fiable per part de Wolksgawenper a impulsar els models Seat i acon-seguir productivitat amb les campa-nyes publicitàries a tota Europa.La regulació va arribar amb lareducció de personal a través deles baixes voluntàries incentivades.Així, es preveu reduir la plantilla enuns 1.600 treballadors en els pro-pers tres anys. La fabricació de lanova berlina de la firma que presi-deix Erich Schmitt podria donar-se aprincipis de 2008, coincidint amb elllançament del nou Seat Ibiza.El passat mes d’octubre, Seat va pre-sentar els resultats dels nou primersmesos de l’any, amb un benefici ope-ratiu de 109 milions d’euros.

La intranquil·litat torna a la factoria de Seat

Erich Schmitt, president de Seat / CEDIDA

Després de dos anys de batalla,‘l’OPA interminable’ arriba a la sevafi. Enel i Acciona s’han fet amb el92% del capital d’Endesa.Els antecedents s’han d’anar a buscara l’any 2001, quan Endesa i Iberdrolavan protagonitzar un intent fallit de

fusió. L’any següent, Gas Natural vavoler fer-se amb el control d’Iberdro-la, però de nou va ser un intent en va.L’any 2005 va començar una novapolèmica quan la Comissió Nacionalde l’Energia va autoritzar l’OfertaPública d’Adquisició de Gas Natural

sobre Endesa. El Partit Popular hova associar amb la bona relació en-tre el PSOE i La Caixa, màxim acci-onista de Gas Natural.L’any 2006, l’alemanya E.On va llan-çar una contra-opa que superavaen un 29% la de Gas Natural. Me-sos més tard, Acciona va anunciarla compra d’un 10% d’Endesa ambel desig d’ampliar el percentatge al25%. Poc després, l’empresa italia-na Enel seguia els mateixos passos:fer-se amb un 10% i arribar a tenir,més tard, un 17%.En aquest context, E.On necessita-va superar el 50% del capital i acon-seguir així anul·lar les restriccionsque impedien a un sol accionistatenir més del 10% del dret a vot. Al’abril de 2007, però, l’alemanya vahaver de tirar la tovallola davant delpoder que Enel i Acciona ja teniensobre Endesa. A canvi de deixar vialliure, E.On es quedaria amb Vies-go, fins aleshores propietat d’Enel,i aconseguiria actius d’Endesa a lescentrals d’Itàlia, Polònia, Turquia iFrança.

Culmina l’operació Endesa

Criteria Caixa Corp, holding queaplega les participacions industrialsde La Caixa, començava la seva aven-tura a la borsa el passat mes d’octu-bre. Tot i les bones expectatives del’entitat que presideix Isidre Fainé, lesaccions van tancar al mateix preu desortida: 5,25 euros. De fet, la jornadava estar marcada per l’immobilismedels mercats, ja que l’Íbex 35 nomésva pujar només un 0,01% fins a arribarals 14.863 punts.Critèria està formada per un conjuntde participacions en empreses quees poden dividir en dos grups: lesdel sector d’infraestructures i ser-veis – com Repsol, Abertis, Telefó-nica, Agbar i Port Aventura–, i les delsector dels negocis financers i d’asse-gurances – com FinConsum, Caixa-Renting, GestiCaixa o CaiFor –.Aquest any 2007, a més, La Caixa haobert la primera oficina a Varsòvia(Polònia). La nova sucursal operativaa l’estranger oferirà els mateixos ser-veis que una companyia espanyola irealitzarà prestacions com la captaciódels estalvis dels clients o l’oferimentde préstecs als mateixos. Juan MariaNin, Director General de l’entitat, vaser l’encarregat de la inauguraciód’aquesta nova oficina.

Seu corporativa de La Caixa / CEDIDA

La firma que presideix Isidoro Álva-rez ha aconseguit un benefici de 712,4milions d’euros i un increment del7,8% de la seva xifra de negocis. Perprimera vegada en la seva història,el Corte Inglés ha superat els 17.000milions de facturació durant el darrerexercici, finalitzat el 28 de febrer de2007. La base d’aquest increment estroba al negoci original, que suposagairebé el 57% dels ingressos. Un totalde 9.081 milions correspon a l’activi-tat comercial, i 2.403 milions a vendesa empreses del grup. Un altre dels fetsimportants que explica aquest incre-ment és la compra de la ImmobiliàriaAsón, propietària del solar de l’edificiWindsor.Del total de les vendes, 2.000 milionspertanyen a la seva filial de viatges,que no només va significar un guanydel 14%, sinó també la consolidacióde la primera posició a Espanya.Seguint amb aquesta empenta, elpresident d’El Corte Inglés vol mésrendibilitat i solidesa i acceleraràl’obertura de nous centres en unfutur no gaire llunyà. Actualment,l’empresa lidera la llista europea degrans magatzems i ocupa el tercerlloc a nivell mundial.

Seu d’Endesa a Madrid/ CEDIDA

ESPECIAL; CRÒNICA 2007 39GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES INVERSIONS ESTATALS A CATALUNYA, OBJECTE DE DEBAT

L’FMI rebaixa en 4 dècimes la previsió de creixement mundialEl Fons Monetari Internacional (FMI)va rebaixar el pronòstic del creixementmundial per al 2008 en quatre dècimes:de l’estimació anterior, que preveia un5,2%, ha passat a una altra del 4,8%.La retallada més important afectaels Estats Units, immersos en lacrisi financera de les hipotequessubprime. En aquest cas, l’FMI harebaixat el seu pronòstic gairebé unpunt, deixant la previsió en un 1,9%-lluny del 2,8% previst-.Pel que fa a Europa, les previsionsde retallada són menys importants.El creixement per a la zona euro esretalla quatre dècimes, passant del2,5% al 2,1%. Dins de l’eurozona, des-taquen França i Alemanya. El primer

,%3,2ledlaicinicitsònorpnuainetmentre que el segon se situava en el2,4%. El Fons Monetari Internacional,però, va retallar 3 i 4 dècimes respec-tivament, i redueix el creixement delsdos països fins al 2%.Aquesta previsió va ser publicadados mesos després del nomenamentdel nou director general, el francèsDominique Strauss-Kahn. Seu del Fons Monetari Internacional, a Washington. / CEDIDA

El Govern central ha reconegutaquest 2007 que l’any anterior vanfer curt en les inversions a Catalu-nya. El Ministre d’Economia i Hi-senda, Pedro Solbes, i el consellerd’Economia, Antoni Castells, vantancar un acord que passa per in-vertir a Catalunya uns 4.300 milionsd’euros, i no els 3.195 pressupostatsinicialment. Aquesta xifra es va con-firmar en la votació dels pressupos-tos de l’Estat, el passat 20-D.En un principi, el Govern de Zapa-tero només havia calculat les des-peses dels programes d’inversió deFoment i Medi Ambient a Catalunya.La diferència es troba en què ara,amb l’acord signat el mes de setem-bre, es tindran en compte també elsdepartaments d’Indústria i Comerç,Agricultura, Tecnologia i I+D+i.Així, no només s’ha incrementat laxifra per a les despeses de Catalu-nya – 826 milions més que l’any an-terior –, sinó que també s’han tinguten compte totes les activitats eco-nòmiques que han d’estar presentsen el repartiment de les inversions.Recentment, la Fundació BBVA hapublicat un estudi sobre les balan-ces fiscals en el període 1991-2005,on Catalunya se situa com el segonterritori de l’Estat que més aporta...i menys rep. Segons aquestes dades,cada català aporta 1.094 euros anu-als nets a l’estat espanyol, generantaixí un dèficit de 6.934 milions anu-als. Segons l’estudi del BBVA, enprimer lloc es trobaria la comunitatde Madrid, amb un dèficit de 12.304milions anuals.

El Govern amplia les inversionsa Catalunya

El passat mes de juliol es va produiruna apagada general a Barcelona queva durar gairebé tres dies i va deixarsense llum més d’un milió de perso-nes. El culpable d’aquesta situació vaser un cable de 110.000 volts – propie-tat de Fecsa-Endesa – que va cauredamunt de la subestació de Collblanc,a L’Hospitalet del Llobregat.Poc després es va incendiar unaaltra subestació – ambdues propie-tat de Red Eléctrica Española – al

Passeig de Maragall.La situació es va allargar i els veïnsafectats van tornar a tenir electrici-tat gràcies a un total de 156 grupselectrògens que van estar presentsa la ciutat durant tres setmanes.Tant la Generalitat com el Minis-teri d’Indústria van demanar a laComissió Nacional de l’Energia ques’elaborés un informe per tal deconèixer les causes que havien ori-ginat l’incident.

Des del moment dels fets, tantFecsa-Endesa com Red EléctricaEspañola es van culpar mútua-ment, fins que finalment es va arri-bar a una conclusió: les dues com-panyies són responsables d’unsincidents greus que es podrienhaver evitat amb un bon manteni-ment de les instal·lacions. A partird’aquests informes, la Generalitatva obrir un expedient a les duesempreses.

El preu de la benzina ha crescut eldarrer any entre un 15% i un 18%,de manera que omplir el depòsités entre vuit i nou euros més carque fa un any. Tot i així, segons lesoperadores petrolieres, la pujadadel carburant encara no s’ha reflec-tit totalment sobre els preus deconsum final, de manera que no esdescarten nous increments a curttermini.El Butlletí del Petroli de la UnióEuropea va publicar que el preudel litre de benzina sense plom de95 octans és de 1,105 euros, unapujada en percentatge del 15,3%. Eldel gasoil, per altra banda, es trobasituat en 1,072 euros en el moment

d’escriure aquest article, amb un17,9% d’augment. Avui, omplir undepòsit de 55 litres de benzinasuposarà un cost de 60,77 euros,8,08 euros més que l’any passat. Sivolem omplir un dipòsit de gasoil,el preu serà de 58,96 euros, 8,97més respecte l’any anterior.La causa d’aquesta pujada es trobaa l’increment del preu del petroli,que ha batut tots els rècords i arael barril de brent ja frega els centdòlars. Tot i així, aquests preusestan encara per sota de la mitjanaeuropea ja que, a la Unió Europea,el preu per litre de la benzina de 95és de 1,329 euros, i el de gasoil, de1,233 euros.

Una apagada general deixa Barcelona sense aire condicionat en ple estiu

El preu de la benzina es dispara

El preu de la benzina s’ha disparat en 2007. / ARXIU

Pedro Solbes, ministre d’Economia. / ARXIU

40 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESPECIAL: CRÒNICA 2007

RATO I PIQUÉ, PROTAGONISTES PER MOTIUS BEN DIFERENTS

Dos anys abans de complir-se elseu mandat, el dirigent espanyol

Rodrigo Rato ha anunciat que dei-xa el seu càrrec com a director delFons Monetari Internacional – FMI–. L’exvicepresident del Governd’Aznar va prendre aquesta decisióal·legant motius personals, relacio-nats amb l’educació dels seus fills,que va fer públics en un comunicatoficial de l’FMI.L’exministre espanyol d’Economia vaestar tres anys i quatre mesos al cap-davant de l’entitat i, segons ha tras-cendit, portava temps amb aquestadecisió ballant-li al cap. Però els ru-mors de corrupció que van esquitxarel president del Banc Mundial, PaulWolfowitz, el van fer esperar quel’ambient millorés per a fer públi-

ques les seves intencions.Després de la seva retirada, RodrigoRato ha estat fitxat per la companyiaLazard per a fer-se càrrec de la filialde banca d’inversió a Londres, junta-ment amb els banquers Ken Costa iKazuki Kusada.El nou director del Fons MonetariInternacional és ara l’exministre so-cialista francès Dominique Strauss-Kahn, qui vol continuar amb lapolítica de reformes que va iniciarRato. A més de basar-se en un modelde creixement econòmic compatibleamb la justícia social, Strauss-Kahnté altres propòsits com donar mésprotagonisme a la Xina, Brasil, Mè-xic o l’Índia.

El passat mes de novembre, JosepPiqué, ex president del Partit Popularde Catalunya, va ser nomenat presi-dent de la companyia de vols de baixcost Vueling. Aquest nomenament esva produir després que José ManuelLara, president del Grup Planeta i ac-cionista de referència a Vueling ambel 26,84% del capital, mostrés la sevadisconformitat amb la gestió que duiaa terme la companyia. Per aquest mo-tiu, va forçar la convocatòria d’unajunta extraordinària d’accionistesamb l’objectiu de canviar l’equip dedirectius de Vueling.Piqué va agafar el relleu de Barba-ra Cassani. Ocupava el seu lloc desdel 24 de setembre, en qualitat desubstituta de José Miguel Abad, quiva presentar la seva renúncia perdiscrepàncies amb la companyia. Apartir de la nominació de Piqué coma president, Cassani passa a ser con-sellera independent de Vueling. Unade les primeres actuacions de Piquécom a president ha estat declarar quela companyia està infravalorada a laBorsa. Es va considerar optimista da-vant del futur de l’aerolínia, però vaavançar que s’havien de fer algunscanvis.

Josep Piqué, nou president de Vueling

Rato deixa el Fons Monetari Internacional

Rato deixa el càrrec de director del FMI. / FOTO: FMI

Va ser la notícia econòmica de l’es-tiu: el passat mes d’agost, agents dela Policia Nacional escorcollaven laMútua que protegeix més de 147.000empreses, entre les quals destaquenLa Caixa, Caixa Penedès, Codorniuo Securitas, buscant proves de fac-turació falsa. El delegat de la Fisca-lia Especial per a la Repressió delsDelictes Econòmics relacionats ambla corrupció a Catalunya, EmilioSánchez, va fer pública la sospita quel’empresa Mútua Universal ha realit-zat exercicis de doble comptabilitat.Els delictes dels quals s’acusa l’em-presa són malversació de fonspúblics, administració deslleial idelictes societaris. Si es confirma lasospita, els culpables podrien rebreun càstig que va des de la suspensióde directius fins a l’obligació de pre-sentar un pla de viabilitat. La Fisca-lia va aclarir que la querella estavadirigida al director general i gerentde la mútua, Joan Aicart, i algunscol·laboradors seus, però no a tota lajunta directiva.

MútuaUniversal,intervinguda

L’edifici de Gas Natural a Barcelo-na va ser notícia a finals del mesde febrer degut a la malaltia quevan patir 150 dels 1.000 treballa-dors de la mateixa empresa. Pocdesprés d’estrenar la seu en l’em-blemàtic edifici de la Barceloneta,la companyia va desallotjar l’edifi-ci degut a una afecció que es ma-

nifesta bàsicament a les cames. Lamalaltia rep el nom de ‘lipoatròfiasemicircular’, i la seva causa ésla coneguda Síndrome de l’EdificiMalalt. Aquesta lipoatròfia és unaalteració del greix subcutani carac-teritzat per unes petites esquerdes.No és una malaltia greu, i la sevacura s’aconsegueix de manera re-versible, simplement suprimint lescauses que l’han originat. Pot pro-duir-se per causes ambientals comla humitat i els camps electromag-nètics, que de vegades estan pre-sents a sota de les taules d’algunesempreses.La majoria d’afectats a Gas Naturalvan ser dones de diverses edats ique ocupaven diferents despatxos iplantes de l’edifici. Gas Natural vaexplicar que les dones tenen mésquantitat d’un tipus de teixit queels homes i, per aquest motiu, sónmés susceptibles. Aquesta malaltiaestà catalogada com a “estranya”, ies relaciona amb un cas que va te-nir lloc fa uns 15 anys a Brussel·les,on van patir l’afecció 900 treballa-dors. La relació que van trobar elsexperts va ser la semblança delsdos edificis: nous i amb alts nivellsde tecnologia.

Ensurt a Gas Natural

Seu corporativa de Gas Natural a Barcelona. / CEDIDA

Josep Piqué, nou president de Vueling. / CEDIDA

ESPECIAL: CRÒNICA 2007 41GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LA NOVA LLEI DE DEPENDÈNCIA, PROTAGONISTA

La Llei de Dependència – Llei dePromoció de l’Autonomia Personali Atenció a les Persones en situa-ció de Dependència i a les Famíliesd’Espanya – va veure la llum verdal’any passat. El projecte va tenir el

suport de tots els partits excepteCiU, PNV, Nafarroa Bai i EA, i laseva votació va ser aprovada per295 vots a favor, 15 en contra i unaabstenció.El Govern central va decidir portara terme aquesta iniciativa per tal depoder emparar les persones depen-dents, ja sigui per malaltia o bé pervellesa. Aquesta llei parla de trestipus de dependència: en primerlloc, els grans dependents, que sónaquells que necessiten ajuda les 24hores del dia. En segon lloc es tro-ben els ciutadans que necessitenajuda dues o tres vegades al dia, i esconsideren dependents greus. Perúltim, la llei diferencia un altre grup

de dependents, que reben el nom dedependents moderats, i són aquellsque només necessiten ser atesos uncop al dia.En termes econòmics es parla de laxifra de 581 euros al mes, quantitatque podrà arribar a cobrar un fami-liar que tingui cura d’una personadependent. Aquesta decisió, però,es portarà a terme quan el Governpacti amb les autonomies quina partd’aquest pagament es finançarà.L’Estat té previst aportar prop d’uns12.700 milions d’euros fins l’any2015. Els Pressupostos Generals del’Estat seran l’origen d’aquests di-ners, i teòricament no pujaran elsimpostos.

El Conseller de Política Territoriali Obres Públiques, Joaquim Nadal,va donar llum verda al pla de l’aero-port de Lleida. La construcció de lainfraestructura, que compta amb unpressupost de 42,5 milions d’euros,començarà a principis del 2008 i, si nosorgeixen contratemps, pot estar ope-rativa a finals del mateix any. Per a laGeneralitat es tracta d’un projecte ambun cert caràcter prioritari, ja que Llei-da és l’única comunitat autònoma deCatalunya que encara no té aeroport.Els plànols situen aquesta infraestruc-tura sobre uns camps agrícoles queocupen 367 hectàrees de l’Alguaire –Se-grià–. La primera fase, que preveu inici-ar-se al mes d’abril, és la pista central,de 2.000 metres de longitud i 45 d’am-plada, però amb una possible ampliacióde fins a 3.000 metres en un futur.La zona de servei disposarà de 276 hec-tàrees, que es divideixen en 162 per almoviment dels avions –aterratge, en-lairament, circulació i estacionament–, 20,7 per a les activitats aeroportuàri-es i 92,6 per a futures ampliacions.Amb aquesta nova infraestructura,el Govern català espera que des deLleida es facin vols a tots els païsosd’Europa i part d’Àfrica. Però un delsproblemes que presenta el pla és lareacció dels propietaris dels terrenysafectats, que no acceptaven el preuque els ha ofert la Generalitat de 2,2euros per metre quadrat de terres desecà, i de 3,9 euros per metre quadratde les de regadiu.

Lleida tindrà aeroport

Arriba la Llei de Dependència

La Universitat de Girona va inaugurarel passat 13 de setembre el Parc Cien-tífic i Tecnològic, un espai pensat pera crear i atreure empreses altamentinnovadores basades en la tecnologiai el coneixement. Aquest ambiciósprojecte compta amb sis edificis queconformen el parc i unes quinze em-preses aproximadament situades ja ala llista d’espera per entrar a les sevesinstal·lacions.Els terrenys del Parc Científic i Tecno-

lògic ocupen 73.000 metres quadrats,8.300 dels quals conformen l’edificiJaume Casademont. Dins d’aquest, elsuniversitaris podran fer extensius elsseus coneixements a les empreses, amés de gaudir de serveis relacionatsamb la investigació aplicada.El pressupost del nou complex ésd’uns 50 milions d’euros que apor-ta la Unió Europea, la Generalitat,la Diputació de Girona, el Ministerid’Educació i Ciència i la Universitat

de Girona. Cal destacar la ubicacióestratègica del parc respecte delsprincipals eixos de comunicació, queli permeten una bona relació amb laciutat de Girona, preservant-lo de lespressions pròpies d’un centre urbà.Dies abans d’inaugurar-se, la recto-ra de la UdG, Anna Maria Geli, ja vamostrar la seva preocupació per lafalta d’espai per ampliar el Parc deguta la nombrosa demanda d’empresesque volen un espai en el territori.

La fàbrica de Delphi de Cadis va tan-car les portes després d’una lluitaper a evitar-ho que ha durat mesos.La companyia ja havia suspès paga-ments des de l’any 2005. La planta dePuerto Real va deixar de produir pri-mer la divisió de rodaments mentreque, al mateix temps, dues divisionsmés – la de direccions i la d’amorti-dors – van debilitar la seva producciói la van situar en només un 35%. Unapart de la plantilla de treballadorsvan protagonitzar manifestacions,

van tallar carreteres i van advertirque, tot i la baixada de feina, aniriena treballar a diari.Un cop tancada la factoria de Cadis,els ja ex-treballadors van mostrar laseva indignació davant la noticia queDelphi volia vendre la maquinària dela planta gaditana a unes altres de lamateixa companyia. Els responsa-bles de l’empresa a Europa van posaren coneixement de l’opinió públicala xifra de 7,45 milions d’euros per laqual pretenien comprar les màquines

de xassís i columnes de direcció quetenien a Puerto Real.Amb tot, la companyia va anunciarel passat mes de novembre la no-tícia que tancarà la seva planta aTarazona el 2008 per a traslladar-sea Portugal. El grup de treballadorsd’aquesta fàbrica és més reduït queen altres ocasions, i les 320 per-sones que el composen van rebreofertes per abandonar lliurement lafeina amb importants compensaci-ons econòmiques.

La Universitat de Girona inaugura el Parc Científic i Tecnològic

El conflicte de Delphi no s’acaba

S’estableixein tres tipus de dependència. / CEDIDA

El pressupost assignat és de 42,5 milions. / CEDIDA

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

C. SAN JOSÉ

Com s’explica el dèficit en idiomes dels professionals espanyols?Crec, primer de tot que és un tema de generació. La gene-ració de més de 45 anys parla diversos idiomes: català, cas-tellà i francès, el qual per aquesta generació té un paper molt important. Després hi ha l’anglès, l’alemany, etc. Aquest tema és una qüestió europea i encara avui no s’ha arribat a un consens clar. Parlem de l’anglès però el francès té un paper molt singular aquí a Catalunya perquè crec que aquesta auto-nomia té una part important de la seva singularitat especial i una identitat gràcies a la seva proximitat amb França. Per exemple, durant els anys de la dictadura els intel·lectuals i els artistes van emigrar a França i no pas a Londres. Crec també que hi ha un dèficit perquè la generació que està arribant al mercat laboral no atorga prou importància als idiomes. Des de l’Institut Francès estem posant en marxa un pla de reforç del francès a Catalunya. Amb diversos projectes creats amb seccions europees ja que Catalunya és una de les auto-nomies espanyoles bilingüe i té com a tercera llengua l’anglès. Veurem aleshores com podrem desenvolupar el francès en el sector nacional de la educació. Obrirem seccions europees amb disciplines ensenyades en francès com la geografia o la ciència, entre d’altres. El francès és una herència cultural i intel·lectual molt compartida amb la societat catalana. Les estadístiques sobre el coneixement de fran-cès a Espanya situen Cata-lunya molt per sota del nivell de coneixements respecte la resta d’autonomies. Un 29% de persones, a nivell d’Espanya té coneixements de francès mentre que a Catalunya tan sols són el 7%. El vincle de Catalunya amb França a través

de l’AVE enforteix les relacions entre els 2 països.

A Espanya s’ha començat a valorar tard la importància dels idiomes des de l’ensenyament obligatori. S’hauria de replante-jar el sistema educatiu? L’error no és de cap ministre. El problema és que la societat ha canviat molt ràpid. En aquests últims 10 anys, el món ha can-viat amb la globalització i amb internet. Amb les possibilitats de la xarxa són necessaris els idiomes? 10 anys enrere, els programes de ciència, gramà-tica i història estaven aquí. Veurem dins d’aquest programa que és molt pesat pels nens enfocar un tema lingüístic. Els programes necessiten temps i experimentació. Tenim temps però el segle XXI serà el segle dels idiomes i la gent ho neces-sita. Als anys 60 la immigració va anar del sud cap al nord. Els nostres fills i filles seran ciutadans europeus. Viatjaran d’aquí a Londres, d’allà cap a Alemanya, Europa de l’est, etc. Aleshores necessitarem 2 o 3

idiomes més dels que coneixem com, per exemple, el xinès.

Com és la demanda per estu-diar francès? Hi ha un interès molt important per part de la societat catalana. Nosaltres hem d’inventar nous models d’ensenyament del francès per transmetre l’idioma al màxim nombre possible de gent. El grup més majoritari de gent que vol aprendre fran-cès amb un objectiu d’utilitat són les persones d’entre 25 i 45 anys. La gent més gran ja té coneixements de francès parlat i/o escrit. A l’Institut Francès tenim més de 3.000 alumnes amb un target que va dels 25 als 45 anys. A mi m’agradaria poder fer cursos de francès a nens a partir dels 4 anys. És un tema que ja estem plantejant perquè crec que en aquesta edat és pot aprendre molt i més ràpid. Hem desenvolupat un sistema de formació a distància a través d’internet, el qual és un projecte pedagògic on nosaltres hi volem afegir el valor humà Acabem de formalitzar un pro-

grama a través d’internet pels empresaris que volen aprendre i/o millorar els seus coneixe-ments sobre el francès i que no tenen temps per assistir a les classes.

Quin seria el sistema més idoni per aconseguir un bon aprenentatge?Crec que el més important és tenir ganes d’aprendre i ser constant en l’assistència a les classes. A l’Institut Francès tenim un mètode de formació molt sen-sible i personalitzat. En una classe nostra hi ha 12 alumnes. Es treballa a nivell individual i també de manera col·lectiva. També des de l’Institut propo-sem intercanvis amb alumnes francesos, classes d’un àmbit específic com seria un curs de cuina en francès, o un altre que és descobrir Barcelona en fran-cès. També organitzem festes a cada canvi d’estació on fem activitats perquè els alumnes hi participin. És un francès útil, de joc amb molta fanta-sia i desig d’entendre què és França. També des de l’Institut Francès organitzem el que en diem vacances turístiques a França diversos cops a l’any. Hi ha molta gent que participa en aquests viatges.

Com valora la situació del francès en front l’anglès? El francès és necessari per la vida diària dels catalans que es dediquen al turisme. L’anglès és un codi lingüístic. Crec que la força es troba en la diversi-tat. El francès no és tan sols la poesia, la filosofia o un souvenir de Picasso a París. És un idioma necessari pel desenvolupament econòmic de Catalunya avui.

Com és el nivell de coneixe-ment de francès de catalans i espanyols?És un tema generacional. Passa el mateix que amb l’alemany a França.

Quin tipus d’empresa és aquella que sol·licita més coneixement d’idiomes per part dels seus treballadors i, concre-tament, el francès?Totes en general. Transport, turisme i el món econòmic en general. Tenim a Catalunya moltes empreses que treballen amb grups francesos. Cada empresa està connectada a França. També treballem amb la Gene-ralitat de Catalunya amb un tema d’immigració, integració, desenvolupament cultural que es fa en francès. Som veïns des de fa molt temps, molt bons veïns. Aleshores quan veig a l’estació de França quan anun-cia el tren cap a Perpinyà en anglès em resulta una mica estrany. Aquest és un detall molt simbòlic d’allò que no hem de fer.

Quines estratègies posa en pràctica l’Institut francès a l’hora d’apropar-se al món de l’empresa?Treballem. Treballem cada dia. Organitzem debats sobre mana-gement (terme en anglès, per cert) amb empresaris france-sos i catalans. El francès és un model de llenguatge econòmic. Per exemple, “AVE” és preci-sament un concepte provinent del francès.

“Els professionals no atorguen prou importància a la formació en idiomes”

Pierre Raynaud en un moment de l’entrevista a l’Institut Francès. /D. FERNÁNDEZ

ENTREVISTA A PIERRE RAYNAUD, DIRECTOR DE L’INSTITUT FRANCÈS DE BARCELONA

La formació a nivell d’idiomes de la societat actual té mancances que s’evidencien a l’hora de posar en pràctica els coneixements que es diuen tenir. Les causes poden ser diverses però en destaquen la falta de constància a l’hora d’estudiar un idioma i també les faci-litats que dóna internet. Hem parlat amb Pierre Raynaud, Director de l’Institut Francès de Barcelona, per analitzar la importància dels idiomes al segle XXI i, amb més detall, la situació del francès a Catalunya a nivell particular i d’empresa.

“El francès és una herència cultural i intel·lectual molt compartida amb la societat catalana”

“A l’Institut Francès tenim més de 3.000 alumnes amb un target que va dels 25 als 45 anys”

Formació directiva

44 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

RELACIÓ ENTRE GUANYS EMPRESARIALS I SALARIS DELS TREBALLADORS

sa. Pressupostos com el de la Generalitat s’han duplicat en els darrers anys, fins als 30.000 milions d’euros. És cert que per les majors transferències, però

que abans, perquè la majoria d’assalariats té clàusules au-tomàtiques als seus convenis que eleven el sou si la inflació és més alta del previst. Però sí implica que a final de mes no es beneficien del llarg període d’expansió, que a Catalunya ja dura 13 anys. Descomptant el que s’ha encarit la vida (IPC), aquest 1,9% és el que han pujat la renta real i per tant, la capaci-tat de comprar més coses. Però potser la quantitat és escassa si es compara amb els creixe-ments de l’economia entre el 2% i el 3% any rere any (2006 i 2007, més a prop del 4%), de manera que en una dècada el PIB s’ha eixamplat d’un 30%

tant a Catalunya com a l’Estat.I és aquí on rau la diferència. Com es distribueix aquest in-crement? Per a la remuneració dels treballadors ben poca co-

ARTUR ZANÓN

Segons dades referents al ter-cer trimestre de l’any passat, el salari mitjà dels catalans arriba-va als 1.792 euros mensuals. Es va produir un petit increment, que si es repetís durant qua-tre trimestres, els catalans veu-rien apujats els seus salaris d’un 1,5%. Aquesta bona dada, però, és puntual, perquè en la pràc-tica, els salaris gairebé s’han mantingut en els darrers deu anys. L’indicador laboral Iese-Adecco referit a Catatalunya conclou que els salaris reals es van apujar d’un 1,9% en aquest període.Això no vol dir que ara els tre-balladors siguin més pobres

Pastís més gran, tros més petitEls treballadors catalans han guanyat només un 1,9% de poder adquisitiu els darrers deu anys. És la xifra de més que han pujat els salaris en comparació amb el que ho ha fet la inflació. Poc o molt? Sembla que no gaire, perquè al mateix temps, els beneficis de les empreses s’han disparat. Els experts subratllen que, per primer cop en un període d’expansió tan llarg, no s’ha aprofitat per millorar les condicions salarials. En la pràctica, el pastís amb què es pot comparar l’economia s’ha fet més gran (molt), però el tros corresponent a la remuneració dels empleats s’ha fet més petit.

també producte del dinamisme econòmic (impostos). I el ma-teix amb les empreses. Bancs, asseguradores, o constructores han elevat substancialment els beneficis. Només la major em-presa espanyola (Telefònica) ha incrementat d’un 50% els bene-ficis entre gener i setembre en comparació amb 2006. Segons els autors de l’estudi d’Iese-Adecco, els 1.792 euros mensuals de mitjana estan un 8% per sobre de la mitjana es-panyola i es preveu que els sa-laris reals continuïn pujant els propers mesos, en consonàn-cia amb el repunt de la produc-tivitat dels darrers trimestres.Per definir aquesta situació, el

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA 45GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

millores de productivitat en millores de salaris reals”, con-clou Costas, que és pessimista respecte el futur perquè falten mecanismes de mercat que co-rregeixin de manera automàti-ca els “forts desequilibris entre l’evolució de les rendes i els guanys empresarials”.

catedràtic de Política Econò-mica de la Universitat de Bar-celona Anton Costas parla del “misteri dels salaris”. I ho justifi-ca de dues formes: per “l’efecte combinat de la globalització i el canvi tècnic dels països de-senvolupats com a pressió so-bre els salaris dels treballadors” i pel “model de creixement es-panyol, basat en ocupació de salaris baixos”.En l’estudi publicat dins Evolu-ció de l’economia espanyola i catalana, editat per UGT-Cata-lunya, Costas constata que s’ha trencat l’equilibri anterior pel qual en el moments d’expansió

econòmica, els salaris guanya-ven pes. “La participació dels salaris en la renda nacional es-panyola està caient de manera contínua i intensa des de l’any 1992”. Si el 1992, la participa-ció de les rendes del treball en la renda nacional suposava en el 69,5%, el 2005 la importància estava per sota del 62%. El des-cens als Estats Units és de dos punts i a la Unió Europea, de quatre, segons dades de la Co-missió Europea. La importàn-cia de les rendes del treball en tots dos casos supera la dada espanyola, quan el creixement europeu i nordamericà han es-tat sensiblement inferiors.“Aquest fet és nou i sorprenent”, raona Costas. Nou perquè en les fases anteriors amb expan-sió econòmica, els salaris “van aconseguir incrementar la seva participació en el pastís econò-mic, encara que es recolzen en una tendència de llarg termini a la baixa”. Aquesta millora ad-quisitiva es va produir durant la segona part dels 60, a finals dels 70 i entre els anys 1988 i 1992. Des de llavors, descensos des-tacats, només alleugerits entre

1994 i 1998. “Per primera vega-da”, subratlla el catedràtic. La situació no és només exclusi-va del nostre context. A la Unió Europea i els Estats Units es re-peteix el conflicte, però amb da-des menys alarmants.La situació també sorprèn per-què el major dinamisme econò-mic s’ha traduït en un increment de l’ocupació. “Atès que aquesta major ocupació no ha aconse-guit augmentar la participació dels salaris en la renda nacio-nal, cal concloure que es tracta d’ocupació amb salaris baixos”, afirma Anton Costas.Les raons no només cal bus-car-les en la feblesa de la prò-pia economia. També cal mirar fora. El catedràtic rebutja que la immigració sigui responsable dels baixos salaris. L’arribada de nouvinguts és més inten-sa des del 2000, mentre que els problemes s’arrosseguen de molt abans. En canvi, el creixe-ment econòmic sí s’ha basat en dos motors: la construcció i els serveis de salaris baixos.La globalització de l’economia exerceix una “pressió implaca-ble” sobre els salaris dels països

desenvolupats. Cal produir més barat per competir amb la Xina o l’Índia. A més, el canvi tècnic permet desplaçar mà d’obra qua-lificada de països amb salaris alts a d’altres on es paga molt menys per fer el mateix. Allà també s’hi troba personal format. “El prin-cipal repte és convertir les La globalització

exerceix pressió sobre els salaris dels països desenvolupats L’economia sol premiar a qui treballa més i millor. Si s’incrementa

la productivitat, els salaris augmenten en aquesta proporció. Això sí, descomptada la inflació. També se sol afirmar que la participació dels salaris sobre el PIB es recupera en les fases de creixement econòmic, alhora que cau en les de recessió. Això, en general. La realitat és una altra cosa.

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Bancs, asseguradores i constructores han elevat els seus ingressos

El dinamisme del mercat laboral no és suficient per donar feina a tota la gent que vol buscar-ne. Segons l’EPA del tercer trimes-tre de 2007, a Catalunya es van crear 82.000 ocupacions durant l’últim any, de manera que hi ha 3.525.300 persones treballant. Paradoxalment, el nombre d’aturats va créixer de 26.300 i ara hi ha 255.700 catalans que busquen feina. Amb un 6,76% d’atur, Ca-talunya se situa per sota de la mitjana espanyola (8,03%), però s’allunya de la plena ocupació (5%).

LA PARADOXA DEL MERCAT LABORAL CATALÀ

46 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Quantes vegades ha observat que durant el coffee-break d‘un con-grés o trobada professional els assistens apuren el seu cafè sense parlar amb ningú? No obstant, aquesta pausa és una magnífica oportunitat per ampliar la xarxa de contactes personals i professio-nals. Així ho creu Rosaura Alastruey, creadora i directora de la iniciativa Proyectos TIC. Alastruey defineix el networking com “l’art de construir i mantenir relacions entre persones a llarg termini en les quals el benefici sempre ha de ser compartit”. Això vol dir que el networking ni és una borsa de treball més (tot i que el 80% de les posicions interessants s’acon-segueixin a través de contactes) ni és sinònim de venda directa. L’ob-jectiu és gestionar estratègicament aquesta xarxa de contactes. I això implica basar-se en una estratègia i uns objectius. “Calen esforç, recur-sos i temps. Una xarxa estructurada de contactes triga entre 3 i 5 anys a començar a donar fruits”, assegura la networker.

Al 2004 Rosaura Alastruey va marxar a Silicon Valley a completar la seva formació. Allà va descobrir el que ella en diu “el bon networ-

king”, i va decidir portar-lo a Espa-nya. L’aposta de Cibernàrium, el centre de difusió de noves tecno-logies de Barcelona Activa a on la consultura imparteix cursos, està essent molt important en la difusió d’aquest coneixement.Potser és més fàcil acotar aquesta disciplina dient el què no és. En primer lloc, tot i que Internet és una eina valuosa per gestionar les xarxes de contactes, mai ha de substituir el contacte cara a cara. i no s’han de confondre els recursos electrònics amb el networking. Les relacions tipus kleenex tampoc lliguen bé amb aquesta eina: totes dues parts han de guanyar. En la gestió de les rela-cions, totes les persones importen, encara que diferents relacions impli-quin diferents significats. Per últim, pensar que els resultats del networ-

king no tenen perquè ser exclusiva-ment econòmics.

Què no és el networking

El networking ben fet esdevé un art en el qual les dues parts han de sortir guanyant. / ARXIU

Com saber que s’han triat objec-tius assolibles per a la seva empresa? Són massa humils o potser massa ambiciosos? Els objectius anuals o mensuals s’han de regir per tres condi-cions: realisme, coherència i ser planificats i recolzats. Si qui els ha de dur ha terme i és res-ponsable que s’acompleixin els veu acceptables, hi ha una gran part de la feina feta. Si les metes semblen irrealitzables, és molt probable que qui les ha de dur

a terme es rendeixi ja abans de començar. La coherència és altre dels punts que falla en el plantejament d’objectius. Un rumb erràtic crea confusió i desmotivació als empleats. El desitjable és que els objectius siguin coherents amb la missió de la companyia i construïts sobre èxits anteriors, un bon plantejament de cara a mantenir alts nivells de compro-mís dels treballadors. Per últim, cal planificar aquests objectius

en dos aspectes: tenir la com-prensió de quins esforços repre-senten aquests i dissenyar un pla d’execució. Sovint, treballar dur no es més eficaç que treba-llar amb més intel·ligència. Per això, una consideració estratè-gia d’objectius planificats, asso-libles i amb el recolzament dels col·laboradors és la forma més segura de saber que s’han triat objectius adequats a les dimen-sions i característiques d’una organització.

Dimensionar els objectius amb seny

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

Els conflictes interpersonals a l’en-torn laboral poden representar per a l’empresa pèrdues econòmiques importants. A banda d’això, hi ha altres aspectes que també poden resultar afectats, i a més en diferents dimensions. Davant aquests situa-cions, és freqüent que es requereixi la intervenció dels líders, que hauran de concentrar les seves energies en contribuir a solucionar el conflicte. D’altra banda, les decisions poden perdre qualitat i empleats valuosos poden decidir abandonar l’empresa, amb la conseqüent pèrdua de capi-tal intel·lectual. No es pot deixar de tenir present que un mal clima laboral comporta que la motivació de l’equip es redueixi, es presentin problemes d’estrès i augmenti l’ab-sentisme laboral.El conflicte és un fet inseparable de la naturalesa de les relacions huma-nes. Durant l’aprenentatge vital, des de l’escola fins a les relacions fami-liars són camps d’experimentació a on afrontarem les contradiccions

i aprendrem formes de defensar-nos i negociar. Aquest aprenentatge donarà lloc al nostre estil d’afron-tament, que està basat en una sèrie de creences. I les creences es poden canviar seguint les tècniques ade-quades.Cal dir que no hi ha estil millor o pitjor, sinó estils d’afrontament més o menys adaptats a les circumstàn-cies.Hi ha nombroses propostes de reso-lució de conflictes procedents del mentoring i el coaching, però com sovint passa a moltes altres àrees, no hi ha receptes màgiques, sinó ajudes, i és el sentit comú la eina que pot ser més útil.Cada cop més, la capacitat de mini-mitzar el conflicte o de convertir-lo en una oportunitat de canvi es un bé preuat per les companyies. La gestió de les situacions conflictives és un aspecte més del management

que cal tenir present i abordar des del primer moment per evitar que la situació es desboqui.

Com afecten els conflictes a les organitzacions

ACTITUDS

Gestionar el conflicte és una necessitat per a l’empresa i els empleats. / ARXIU

Els objectius han de ser planificats. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN PARÉS, DIRECTOR TERRITORIAL DE RECURSOS HUMANS DE BANC SANTANDER

La seva primera feina? A La Seda de Barcelona, com a operari del departament de filatura. Tenia com a encarregat del torn el meu pare.

La primera experiència amb els RRHH? En una consultoria de RRHH fent selec-ció. Després, i ja fa 17 anys, al Santander. Primer com a tècnic de selecció, des-prés com a gestor de recursos humans 5 anys a Catalunya, i després 6 anys com a director de recursos humans entre Saragossa i València. I, finalment, a la tornada a Barcelona com a responsable de recursos humans de l’àrea nordest.

Què és el que més li agrada de la seva feina? La gestió. M’agrada treballar en funcions en què puguis tenir la iniciativa. Crec que en l’àrea de recursos humans, si vols, pots provocar moltes coses. Hem de gestionar i provocar a la vegada. Fer coses diferents, que aportin valor, que millorin l’ambient i despertin les moti-vacions i l’ambició de les persones amb potencial.

S’acaba estimant la gent amb la que treballes o per la que treballes? La meva àrea et fa ser preventiu, hi ha altres àrees on és més fàcil ser col·lega o amic. En recursos humans l’amistat mal entesa et pot passar factura. Però et diré una cosa, al marxar dels llocs on he treballat, quan he tornat a parlar amb companys que vaig deixar, et recorden més per l’ajuda rebuda en temes perso-nals i emocionals, que professionals.

Hi ha claus per retenir el talent?Sí, crec que sóc un exemple. Porto 17 anys al Santander i si a mi m’ha enganxat aquesta empresa és perquè cada dos o tres anys he tingut un canvi de responsabilitat, un repte diferent, un canvi d’estratègia, una forma diferent de treballar, de forma de fer. Una clau seria el dinamisme, els reptes continuats. Una altra eina molt potent és el reco-neixement i la diferenciació, sentir-se

“Hem de gestionar i provocar a la vegada, fent coses diferents”

valorat. Sempre dic que la diferenciació o el detall, costa molts pocs diners.

Quina plantilla teniu?L’àrea nordest, que gestiona el meu equip, són quatre territorials de negoci. Estem parlant d’un total de 618 oficines i 3.130 persones. La dimensió del Grup Santander és d’aproximadament 11.000 oficines i 130.000 persones.

Quantes dones amb responsabilitats? Estarem sobre un 30%. El nostre grup ha apostat clarament per la consolida-ció de les dones en la funció directiva. Tenim moltes directores d’oficina, però hauríem de tenir més dones directives. Si no en tenim més, és perquè cal seguir avançant en el tema de la conciliació.

Què en pensa de la gestió de la diver-sitat?Crec que és fonamental, i més en una empresa de serveis com la nostra. Aquest any hem posat en marxa el pro-jecte banca per a immigrants, seleccio-nant i incorporant unes 20 persones de diferents nacionalitats a la nostra xarxa

d’oficines. Aquestes persones ens perme-ten conèixer les necessitats de potencials clients i facilitar la relació comercial amb clients de la seva mateixa nacionalitat.

Com veu la responsabilitat social cor-porativa?Semblava que va començar sent una moda, però des del grup s’ha fet una forta inversió en RSC. Un exemple és en l’ àrea d’universitats, on el grup va invertir 77 milions d’euros el 2006. El compromís del Santander amb la universitat s’ha conver-tit en una senya d’identitat del grup.

Quin consell donaria a algú que volgués començar en els recursos humans?Que tingui molta il·lusió per la funció i que no vulgui ser excessivament ambi-ciós al començament, que comenci per coses bàsiques i senzilles. I per últim, si pot escollir, que comenci per la funció de selecció. Aprendre a conèixer les perso-nes i aconseguir la seva confiança, són dos pilars fonamentals de la professió.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Joan Parés al seu despatx, el mateix dia de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

Natural del Prat de Llobregat, té 44 anys. Està casat amb la Nú-ria. Té 2 fills: Adrià d’11 anys i Joan Marc de 7 anys. Viu a Ba-dalona.

Què va estudiar? Psicologia Industrial a la UB, i un màster en RRHH a INSEAD.

Què fa quan no treballa? Estar amb la meva família, córrer per la muntanya i gau-dir dels partits de bàsquet dels meus fills.

Què vol ser quan sigui gran? Tornar a ensenyar bàsquet a nens petits. Els meus fills també juguen a bàsquet al Sant Josep de Badalona.

Li agrada la formació? Doncs sí, m’interessa compartir el que he après, ser facilitador i ensenyar a fer.

Una experiència recent i feliç? Fer la travessa Matagalls –Mont-serrat a peu, fantàstic.

I dins el camp professional? Treballar sense avorrir-me mai.

Què l’enfada habitualment?Quan fas tot el possible perquè surti una cosa important i nous inconvenients irrellevants ho impedeixen.

Per motius professionals ha viscut a altres comunitats, com ho porta la família? Doncs molt bé. L’experiència de viure lluny de casa però junts, va contribuir a estar més units i ser més forts davant els proble-mes.

Algun somni pendent? Veure en directe un partit de-cisiu pel títol de l’NBA amb els meus fills.

48 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITATS

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

La lletra p ocupa el 12% dels diccionaris d’economia i ges-tió. És una lletra ambiciosa en la quantitat i moderada en la qualitat. No podem aquí fer un comentari de les gairebé 500 paraules començades per p que defineixen i comenten els diccionaris del ram. Tanmateix hi ha paraules interessants. Per exemple tenim la paraula packaging, és una paraula exòtica que anomena el conjunt d’activitats relacionades amb el disseny i producció de l’envàs o embolcall d’un producte; pagament també comença per p i és molt adequada per a les festes de Nadal i, amb les targetes de crèdit, durant tot un llarg període posterior; passiu,és a dir, l’origen de l’actiu, que ens explica d’on han sortit les misses; patent, és a dir, la protecció dels in-novadors; patrimoni, quelcom mes difícil d’aconseguir que la renda; pèrdua, fet que dóna realisme a l’activitat econòmica i conseqüència de les regles del joc; permuta, paraula poc utilitzada fins que es va professionalitzar el mercat immobiliari. I tantes d’altres tals com: pagaré, paper moneda, patronal, parc tecnològic, penyora, perit, petrodòlars, pignoració, plantilla,

plena ocupació, pressupost, préstec, producte, programa,proveïdor, població activa i població aturada, publicitat, etc. De tota manera si volguéssim trobar un eix vertebrador entre les paraules que comencen per p aquest cop ho tenim fàcil. Gairebé el 50% són compostes i venen precedides per noms com: paradoxa, pla, planificació, poder, població, pol, política,

problema, principi o programa. D’aquí les paraules: pa-radoxa de l’estalvi, pla d’empresa, pla de màrqueting,pla general contable, planificació estratègica, poder de mercat, pol de desenvolupament, política econòmica,política regional i principi de subsidiarietat. La p és, per tant, organitzadora, mandona i solemne. Ens ofereix els principis, les paradoxes i els problemes

però també la planificació, els programes, la política i el poder. De tota manera tot queda relativitzat quan entre les pàgines del diccionari relatives a la p trobem la paraula preu.Aquesta perla de l’economia, permeteu-me la broma, no té preu. Acabada la discussió retòrica sobre el valor, el preu ha acabat sent per mèrit propi el rei de l’economia.

P

RECURSOS HUMANS

Fainé i Giró durant la signatura del conveni./CEDIDA

JOAN HERRERA ADVERTEIX QUE REBAIXANT ELS IMPOSTOS NO ÉS POSSIBLE L’APLICACIÓ DE POLÍTIQUES SOCIALS El diputat i portaveu d’IU-ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, creu que a Espanya encara li queda un llarg recorregut per arribar als nivells europeus de recursos i de cohesió social. Així ho va afirmar al Fòrum Social Pere Tarrés que es va celebrar el passat divendres 30 de novembre. Pel portaveu ecosocialista, “el principal problema del nostre model de protecció social és que es deslliguen els reptes socials de la política fiscal o d’ingressos, com si la despesa pública no depengués de les possibilitats o de les restriccions a l’hora d’incrementar aquesta despesa social”. Joan Herrera va alertar que en els darrers anys s’ha viscut un període de creixement econòmic favorable que no ha servit per millorar l’atenció social als col·lectius més necessitats i ens estem allunyant de la convergència amb Europa.

La Caixa i la Universitat Politècnica de Catalunya han subscrit un ampli conveni de col·laboració que s’estén a tots els àmbits de l’activitat universitària, amb un especial èmfasi en el desenvolupament de projectes en matèria de sostenibilitat, accessibili-tat i formació. Per al desenvolupament de l’acord, la Caixa aportarà un total de tres milions d’euros en els pròxims quatre anys. El conveni, signat pel president de la Caixa, Isidre Fainé, i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró, reforça l’estreta vinculació que existeix entre les dues institucions des de fa prop de dues dècades.

CONSULTORIA

Herrera va participar al Fòrum Social Pere Tarrés./ CEDIDA

SE CELEBRA LA PRIMERA EDICIÓ DE PERSONAL ESPAÑA A BARCELONALa Fira de Barcelona ha acollit per primer cop Personal España, un esdeveniment adreçat als professionals dels recursos humans. Organitzat per l’empresa Spring Messe Management, ha reunit més de 600 visitants, que buscaven informació i assessorament sobre formació i personal, bàsicament, però també sobre altres aspectes com l’ús i la utilitat de les noves tecnologies per al desenvolupament de la seva professió.

AEDIPE CELEBRA LA FESTA DELS RECURSOS HUMANS 2007Per quart any consecutiu Aedipe Catalunya va organitzar la Festa dels Recursos Humans. La Sala Oriol Martorell de l’Auditori, amb capacitat per a gairebé 600 persones, es va quedar petita. Els assistents, vinculats directament o indirectament amb els recursos humans, van poder gaudir de l’espectacle Imprebís etiqueta negra, no saps què vas a veure i els actors no saben què faran de la companyia l’Om Imprebis.

GEC FORMA EN ASSESSORIA FINANCERA A MÉS DE 240 EMPLEATS DE CAIXA GIRONA

Caixa Girona ha format a més de 240 empleats en assessoria financera a través de la consultora de value e-learning Gestió del Coneixement (GEC). El Programa d’Assessoria Financera s’emmarca dins del Pla de Formació de Caixa Girona com a resposta a les necessitats que plantegen els mer-cats financers actuals amb una forta demanda de professionals altament qualificats i especialitzats. Caixa Girona ha optat per una impartició mixta, que combina sessions presencials amb treballon line a la plataforma Druid@, entorn virtual d’a-prenentatge de l’entitat.

UN ESTUDI EUROPEU REVELA LES NECESSITATS DE MILLORAR LA FORMACIÓ DE MESTRES I INFERMERESEl Centre d’ Estudis sobre el Canvi en la Cultura i l’Educació (CECACE), ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha presentat els resultats d’un estudi, dut a terme de forma conjunta amb altres investigadors europeus, que conclou que en l’àmbit educatiu, els principals problemes amb què es troben els mes-tres són els canvis profunds que ha experimentat la societat en els darrers anys (pares més exigents, immigració, diversitat cultural), i els professors han d’afrontar aquestes noves exigències socials sota condicions de precarietat en la major part dels paï-sos. Pel que fa a les infermeres, el model de con-tractació a nivell europeu és cada cop més habitual, en detriment de la plaça de funcionari, el que ge-nera molta inestabilitat laboral en aquest col·lectiu. A més, a nivell hospitalari la millora de la qualitat i els serveis es defineix més en termes de guanyar eficàcia i reduir costos que en reforçar l’estabilitat o millorar l’atenció als aspectes socials i psicològics associats a l’exercici de la professió.

LA CAIXA I LA UPC COL•LABORARAN EN EL DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES DE SOSTENIBILITAT I ACCESSIBILITAT

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“M’agrada molt cuinar i tot allò que impliqui creativitat”

ENTREVISTA A TOTON COMELLA, DISSENYADORA DE MODAEstils de Vida

La dissenyadora es troba al capdavant de TCN des de la seva creació, ara fa tot just 20 anys.

TCN es sinònim de senzillesa i comoditat des que va iniciar els seus passos en el món de la moda. La dissenyadora d’Arenys de Mar, que aquest 2007 ha celebrat els 20 anys de l’empresa, ja fa temps que ha triomfat a les passarel·les i avui en dia aposta per les boutiques. Ja té botigues obertes a Madrid i a Barcelona i està preparant el salt a altres capitals estrangeres.

GLÒRIA VALLÈS

On busques la inspiració per a les teves creacions?La inspiració no és una cosa casual i fortuïta, sempre és fruit de la feina i la recerca entre tots els elements que formen la peça, el teixit, les fornitures… També l’entorn és una font d’inspiració constant, el carrer, els amics, els viatges, la muntanya, la platja i… Úl-timament també són una font d’inspiració les meves filles.

Quin és el teu objectiu pro-fessional per als propers anys?El futur passa per apostar per botigues TCN en diferents ciutats del món però sense oblidar il·lusions de projec-tes nous, com per exemple, noves línies de cura personal, roba de casa, roba per fer es-port o les fragàncies. Tot allò

inimaginable per aconseguir benestar.

Quin públic t’interessa per als dissenys de TCN?El nostre públic no és homo-geni, i sobretot des que he llançat al mercat les noves col·leccions per nen, MINI TCN, i per al proper any, TCN JUNIOR, una col·lecció dedica-da a noies d’entre 12 i 19 anys.

Què vols oferir als teus clients quan penses en una nova peça?

Jo sempre dic que a TCN unim les tres “c”: creativitat, comoditat i qualitat (la “c” de calidad, en castellà). Totes les nostres peces han de te-nir les tres característiques, perquè si no, no complirien la nostra filosofia.

Les desfilades, a Madrid o a Barcelona?Durant 20 anys les hem fet aquí a Barcelona, però aquest any per primera ve-gada les hem traslladat, i amb molta il·lusió, a Ma-

drid, el 17 de setembre a la Passarel·la Cibeles.

Tens alguna afició que no es conegui?M’agrada molt la pintura però no li puc dedicar tot el temps que voldria; també m’agrada molt cuinar i tot allò que im-pliqui creativitat.

Fora d’Espanya, quin creus que és el país on TCN té més acceptació?Tenim molts clients arreu d’Europa, però especialment a Itàlia, on venem la nostra marca des de fa molts anys. També a Bèlgica hi tenim molt d’èxit. Fora d’Europa venem als Estats Units i al Japó.

Quina és la peça de vestir que més t’agrada dissenyar?M’agrada dissenyar tot allò que es portarà amb comodi-tat, tot allò que et farà sentir que vesteixes a gust.

Com es forma un bon dis-senyador?Es forma vivint el món que l’envolta, el disseny en una empresa… El disseny no és independent, sinó que depèn d’altres departaments i reque-reix d’ells per sobreviure. Per tant, es necessita saber con-fecció, patronatge, acabats, producció… S’ha de conèixer tot allò que envolta la creació d’una peça.

“Tenim molts clients arreu d’Europa, però sobretot a Itàlia”

“A TCN unim les tres ‘c’: creativitat, comoditat i qualitat (la ‘c’ de ‘calidad’, en castellà)”

TCN ja ven les seves col·leccions a Itàlia, França, Bèlgica i Grècia a través de distribuïdors locals i botigues multimarques. I es preveu que de cara al 2008 estengui els seus productes al RegneUnit. La intenció és fer-se un forat en empreses emblemàti-ques del país, com Harrod’s, Harvey Nichols o Selfridges, i així treure les col·leccions el pròxim estiu.

L’empresa de roba interior i de bany, que aquest 2007 celebra els 20 anys, disposa d’una desena de botigues, repartides entre Barcelona, Girona, Madrid i Palma de Mallorca. Aquest any ha estrenat botigues al Passeig de Gràcia de la Ciutat Comtal i al bohemi barri de Chueca de Madrid.

TCN ha utilitzat al llarg dels últims anys personalitats famoses, com la cantant Pau-lina Rubio o la model Eva Herzigova, per fer arribar els seus dissenys al gran públic. I els plans de futur passen per convertir la marca en un model de referència en el mercat internacional del bany i la llenceria de moda.

L’EXPANSIÓ CAP ALREGNE UNIT

50 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

M. SORT

Se n’ha parlat molt de la Transi-ció. I de tots els protagonistes polítics que van fer possible que Espanya passés d’un Estat dic-tatorial a un de democràtic. En canvi, no són tan freqüents les exposicions dedicades als per-sonatges anònims que van viure aquesta etapa històrica. Per això, el Centre de Cultura Contempo-rània de Barcelona (CCCB) pre-senta En Transició, una aproxima-ció a un episodi recent, complex i dens, que actua de llindar entre l’època franquista i la democràcia i que afecta i es gesta a través de les persones que el van viure.

Tothom coneix Suàrez, Tarrade-llas o Santiago Carrillo, alguns dels actors principals del procés polític, però no coneixem els individus i els col·lectius que van experimentar els canvis que es van produir a tots els nivells en la societat espanyola de les dècades dels 70 i 80. El resultat és una narració no unidireccio-nal que vincula les històries per-sonals amb les col·lectives i que integra elements tant de victòria com de fracàs.

En Transició vol transmetre a l’espectador, d’una banda, la sensació de trànsit, de canvi pro-gressiu, de moviment i, de l’altra, vol evitar la mirada retrospectiva fomentant que es visqui la visita en temps present.

L’exposició s’organitza en nou àmbits temàtics que dibuixen l’evolució d’una societat que va desarticular tot allò que el règim franquista semblava deixar lligat.

Per exemple, a l’apartat La vagaes retraten totes les mobilitza-cions estudiantils, polítiques, feministes i sindicals que recla-men drets i llibertats; a la secció La comissaria es poden veure fitxers policials i altres materi-als de l’arxiu de la llavors ano-menada Brigada Político Social; a l’apartat L’escola s’exposa la implantació progressiva de nous mètodes pedagògics i la reivin-dicació d’una escola pública; a L’escena musical es mostra la simultaneïtat de diferents estèti-

ques i models musicals, com els recitals i la cançó protesta, o els concerts de música punk... En definitiva, tota una sèrie d’àmbits que il·lustren com el règim a poc a poc es va enderrocant.

Paral·lelament a la mostra també se celebraran una sèrie d’activi-tats que aprofundiran en la refle-xió de la memòria col·lectiva que ha generat aquell període i l’analogia amb altres processos de transició democràtica al món. Fins el 23 de febrer, al CCCB.

CULTURACITA CRÍTICA: “Tot el que es menja sense necessitat es roba a l’estómac dels pobres”. Mahatma Gandhi, polític i pensador indi

La Transició vista des d’una òptica personal El CCCB presenta En Transi-ció, una exposició que ens aproxima a un episodi de la nostra història recent. La mostra fa un recorre-gut per tots aquests anys d’impàs entre dictadura i democràcia des del punt de vista més humà dels seus protagonistes.

Paco Candel (1925-2007), la veu dels ‘altres catalans’Si hi ha alguna cosa en comú en totes les reaccions que ha provocat la mort de l’escriptor i periodista Paco Can-del és la insistència en considerar-lo un referent a Cata-lunya i un acèrrim lluitador a favor de la cohesió social. Candel, autor d’una cinquantena de llibres i veu dels més necessitats i dels immigrants dels anys 40 i 50, ha mort als 82 anys a causa d’una llarga malaltia. L’escriptor va néixer al poble valencià de Casas Altas. Quan era petit va emigrar amb els seus pares a Barce-lona, i la Segona República i la Guerra Civil van marcar el seu caràcter. Donde la ciudad cambia de nombre, Han matado un hombre, han roto un paisaje, Els altres cata-lans o La nueva pobreza són algunes de les obres que retraten indirectament les seves vivències.Diferents polítics i institucions han destacat la lluita de Candel per la integració dels immigrants andalusos i d’altres regions d’Espanya que van venir a Catalunya durant els anys 60 del segle passat. Aquest compromís de l’escriptor amb la immigració es va materialitzar l’any 2005 amb el naixement de la Fundació Paco Candel.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> American Ballet TheaterL’American Ballet Theater Studio Company, sota la direcció de Kirk Peterson, és una petita companyia clàssica de 12 ballarins joves d’un potencial enorme. El 20 de gener, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

> Res no és com és, sinó com es recordaEl fotògraf Josep Ros Ribas presenta més de 1.000 fotografies realitzades amb una càmera digital d’ús quotidià amb la qual retrata la gent del carrer.Al Palau Robert de Barcelona, fins el 27 de gener.

> El dia del profetaLa Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acull la versió que Rosa Novell ha fet d’El dia del profeta,de Joan Brossa, un dels grans artistes catalans del segle XX . Del 31 de gener al 9 de març.

> Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabatInclou la tragèdia de Puixkin, en vers, traduïda al ca-talà per Helena Vidal, fragments de cartes de Mozart i fragments del llibret del mateix Rèquiem. Del 8 al 20 de gener, al Teatre Romea.

> Josep Guinovart. Cartells d’un tempsEl Museu d’Història de Catalunya acull una exposició de 50 cartells de l’artista. També s’ha editat un llibre-catàleg on es recullen les obres de Guinovart des dels anys 60 fins a l’actualitat. Fins el 3 de març.

> El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)Aquesta exposició del MNAC tracta una de les etapes més brillants i creatives del romànic català. A partir del febrer.

JUN

Y

Concert de Lluís Llach al Palau d’Esports de Barcelona (15 de gener de 1976). / Cedida

Negatius de les fotografies per fitxar detinguts (1972-1977). / Cedida

Josep Guinovart (1927-2007), una vida entregada a l’artL’artista barceloní Josep Guinovart va treballar fins a l’últim moment. La seva darrera aparició pública va ser el 3 de desembre al Museu d’Història de Ca-talunya, on va inaugurar una exposició dels seus car-tells de compromís social i polític. Tenia 80 anys i no va poder recuperar-se d’un atac recent al cor. Molt influït pel seu origen –la seva mare era d’Agramunt– i per les experiències de la seva infan-tesa al poble lleidatà durant la Guerra Civil, Guinovart va tenir un contacte permanent i fidel amb la terra. Aplicava grans de blat en germinació i rostolls a les pintures, fruit de les seves vivències rurals, mentre que el blau recorda el mar que veia des de la seva casa estudi a Castelldefels.L’any 1995 funda el grup Tahüll, amb Aleu, Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre altres, i durant els anys 80 arriben els reconeixements. Guanyador de nom-brosos premis, el 1994 funda a Agramunt un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, on l’obra de l’artista s’exhibeix de forma permanent. Antonio Machón, el galerista madrileny de Guinovart des de fa 35 anys, recorda l’artista com un treballa-dor incansable. I prova d’això és l’exposició que tenia pensat inaugurar el 10 de gener.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “La veritat mai malmet una causa justa”. Mahatma Gandhi, líder polític.

LA CIENCIA HUMILDEAutor: Alfredo PastorEditorial: CríticaPàgines: 297El professor del IESE Alfredo Pastor pretén amb aquest amè llibre, La ciencia humilde, mos-trar-nos com l’economia està al servei del ciutadà i no al revés, per al que recorre a una perspectiva microeconòmica, la qual assimila la conducta econòmica a la racio-nal. L’objectiu és ajudar al lector a construir un marc conceptual sòlid per formular-se les pregun-tes que li susciti el seu entorn i ajudar-lo a fugir de certs tòpics, per exemple, observar fins a quin punt termes en aparença tècnics es dirigeixen, en realitat, no al nostre enteniment, sinó a les nos-tres emocions, per a despertar en nosaltres sentiments d’aprovació o rebuig, admetent com un raona-ment el que no és més que propa-ganda.

EL MANIFIESTO VIKINGOAutor: Steve Strid i Claes AndréassonEditorial: AlientaPàgines: 142Amb una població de tot just 20 milions entre Suècia, Dinamarca, Noruega i Islàndia, els víkings actuals representen només el 0,3% de la població mundial. No obstant això, produïxen fins al 3% de les exportacions mundials. Els productes escandinaus són de pri-mera qualitat, però són les seves marques les que han escombrat el món. El manifest víking mostra, utilit-zant exemples escandinaus com a punts de partida filosòfics, un nou camí per a crear marques, empreses i moviments basats en la sinceritat, el treball en equip, el boca a boca, el valor i el sentit de l’humor. Descriu una forma de treballar basada en el sentit comú, la bona educació i el factor sorpresa.

LA ESTRATEGIA DEL OCÉANO AZULAutor: W. Chan Kim i Renée Mau-borgneEditorial: GranicaPàgines: 245Des de fa molt temps, les empre-ses competeixen frontalment amb el propòsit d’arribar a un creixement rendible i constant. Lluiten per aconseguir un avan-tatge competitiu, batallen per una major participació en el mercat i s’esforcen per diferenciar-se. Els autors d’aquest llibre qües-tionen aquesta estratègia i sobre la base d’un estudi de 150 movi-ments estratègics, que abarquen un periode de més de cent anys i trenta indústries, plategen que les empreses capdavanteres del demà no assoliran l’èxit batallant contra els seus competidors sinó creant “oceans blaus” d’espais de mercats segurs i llestos per creixer, en els quals la competèn-cia no importarà.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Economia i Em-presa, a les 21.30 h, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

Espai Estapé, a les 10.40 h, a Catalunya RàdioConversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22 hores, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12 h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6 h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: JAUME RIERA

Les declaracions del diputat del PSC, Joan Ferran, so-bre la necessitat d’arrencar la “crosta nacionalista” de TV3 i Catalunya Ràdio han aixecat com era d’esperar una gran polseguera política que, de moment, com a efecte col·lateral ha afectat la negociació parlamen-tària sobre la composició del nou consell de la Corpo-ració de Mitjans Audiovisuals, bloquejada arran de la proposta convergent de postular-hi el polèmic David Madí . Les declaracions de Ferran, al marge de ferir suscepti-bilitats per la feredat de la imatge, no deixen de ser la verbalització d’un sentiment llargament covat per part de l’aparell socialista del carrer Nicaragua que veu en la televisió i la ràdio públiques un dels últims reductes que escapen al seu pràcticament total control de la co-sa pública a Catalunya. La sortida endavant de Ferran ha rebut així l’aval dels pesos pesants del PSC i fins i tot Miquel Iceta anava encara més lluny quan ironi-tzava que trobava que el seu company de partit en-cara havia estat força prudent, perquè “quan apareix la crosta vol dir que la ferida s’està curant”. S’estigui més o menys d’acord amb el que sosté el diputat so-cialista, cal almenys reconèixer-li la valentia per for-mular-ho tan obertament, desafiant una certa espiral del silenci. Defensen els socialistes que els mitjans públics, que titllen d’antigovernamentals, han de ser asèptics en les seves informacions, abstenint-se de qualsevol pre-tensió argumentativa. No era difícil entreveure que el dit acusador de Ferran, que prou que se’n va estar de dir noms, apuntava en la direcció dels basses i cunís,representats segons algunes veus afins a les tesis de Ferran d’una Catalunya oficial, però no real.El control dels mitjans públics ha estat una aspiració de tots els governs democràtics i molt ens temem que la recentment aprovada Llei de la Corporació de Mit-jans Audiovisuals no passarà de ser una operació es-tètica dels grups parlamentaris que s’omplen la boca amb paraules com pluralisme o independència, però que a l’hora de la veritat, tal i com es posa de manifest amb cada campanya electoral amb el sistema de blocs informatius, acaben revelant una profunda descon-fiança en la tasca dels professionals de la informació, els quals, no ho neguem, també som corresponsables que aquest clima de desconfiances i recels hagi im-pregnat també bona part de la societat.

‘La teva’ crosta

52 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània.Plaça Doctor Andreu - BarcelonaTel. 93 212 64 55

EL DENTOTranquil i acollidor racó gastronòmic, amb cuina de mercat elaborada.Carrer Loreto, 32 - Barcelona Tel. 93 321 67 56

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’Mulet: creativitat accessible Qui creu que la creativitat gastronòmica es paga cara, s’equivoca. Si no, que li diguin al Rodri Molet, el xef del restaurant Mulet, que ofereix una cuina mediterrània amb tocs d’imaginació a preus assequibles.

RESTAURANT MULET

MENÚ RECOMANAT

El Mulet es basa en la cuina catalana tradicional, però amb un toc d’imaginació. /CEDIDA

EL TAST

IVÁN SÁNCHEZ

El restaurant Mulet pot portar sorpreses agrada-bles a més d’un comensal. Quedes per sopar amb un grup d’amics. T’han dit que és un lloc on es menja molt bé i està bé de preu. Però quan entres i veus la deco-ració minimalista, basada en els contrastos de blancs i negres i una il·luminació tènue, pots arribar a pensar que l’àpat et sortirà més car del que t’havies pensat. Tot i això, quan obres la carta, et relaxes al veure que els preus són assequibles: el preu mig és de 27 euros aproximada-ment (el del menú del migdia ronda els 12 euros). Amb aquesta distensió, et deixes guiar per l’originalitat de l’enunciat d’alguns dels seus plats: per exemple, no és gens difícil que llegint “Farcellets d’espinacs amb formatge blau i melmelada de mango” o “Confit d’ànec amb salsa fosca, pols de cítrics i puré de mongetes a la menta”, se’ns faci la boca aigua. El punt culminant, pel que el Rodri i el seu equip es dediquen en cos i ànima, és quan la degustació d’aquestes creacions arriba a l’epicentre del plaer gastronòmic.Segons aquest xef, un dels trets característics del seu restaurant és que es dirigeix principalment a un públic jove. “Per això busco sem-pre tenir uns preus bastant ajustats”, explica. Aquest xef defineix la seva cuina com

“mediterrània creativa”. La seva orientació gastronòmi-ca també ve marcada per la temporada. De fet, canvien de carta dos cops a l’any: una vegada a la tardor i una altra entre primavera i estiu. I van afegint plats a l’apartat de suggeriments segons els pro-ductes de temporada.

Segell personalUn dels punts forts del Ro-dri com a cuiner és que té molta cura amb els punts de les carns: “És el meu segell personal, aquí mimem molt el punt de la carn i crec que és un aspecte que s’hauria de potenciar molt més. Jo vaig a dinar a molts llocs i es descui-da aquest tema amb massa facilitat. Al meu restaurant, hi estem molt a sobre d’això.

La gent diu: aquest filet està poc fet i està calent, doncs és que ha de ser així”. El Rodri treballa colze a colze amb l’Oriol, el segon de cuina del Mulet. “Portem molt temps treballant junts. Diguem que jo sóc una mica com el professor i ell l’alumne aplicat, per entendre’ns”. A l’hora de crear un plat, tenen com a base la cuina catalana de sempre i a partir d’aquí busquen donar-li un toc ima-ginatiu. Això sense oblidar les premisses bàsiques del restaurant: “Investiguem per fer uns plats que puguin ser rendibles per nosaltres a l’hora de treballar-los i que siguin poc costosos per po-der donar un bon preu. Aques-ta és la gràcia de l’empresa”. Però, quins són els plats que

triomfen més entre els co-mensals del Mulet? “Els dos tàrtars que tinc, un és de bou al brandy i l’altre de tonyina a l’estil japonès. Aquest últim porta tonyina crua condimen-tada amb espècies. Les carns exòtiques també tenen molt d’èxit. Per exemple, el filet de cangur amb salsa de tres mostasses i curri, amb xips de moniato; el carpaccio de ren amb vinagreta de fruits vermells i cruixent salat, i ara he posat uns escalopines d’estruç amb salsa de vaini-lla i arròs especiat que està tenint bastant èxit. El més exòtic és el que té més sor-tida”, comenta.Un dels aspectes que criden més l’atenció respecte a la configuració de l’espai del restaurant és que hi ha una gran vidriera que permet als comensals veure com l’equip treballa a la cuina. “La cuina és el gran tabú del restaurant i nosaltres l’hem volgut tren-car –comenta el xef–. A mi m’agrada que el meu perso-nal estigui familiaritzat amb el client i que aquest conegui els cuiners i els cambrers. Així, el comensal habitual pot identificar els professio-nals que estan aquell dia da-vant dels fogons”.Pel xef d’aquest restaurant, la principal gratificació de la seva feina és veure que “un client se’n va d’aquí amb un somriure d’orella a orella. El que m’agrada més d’aquesta professió és fer que la gent estigui contenta”.

PRIMERS• AMANIDA DE POP AMBVINAGRETA DE CURRI VERD• CARPACCIO DE POPAMB GELATINA DE PEBREVERMELL FUMAT• TATIN D’ÀNEC AMBPERES AL CARDAMOMO IREDUCCIÓ DE PORTO

SEGONS• FOIE A LA POELE AMBMELMELADA DE FIGUES IREDUCCIÓ DE MÒDENA• LLOBARRO AMB OLI DECURRI VERMELL IGUACAMOLE

• LASANYA DE DOSCOLORS AMB BOLETS,TOMÀQUET SEC, CEBACONFITADA I BEIXAMEL DEFORMATGE DE CABRA

POSTRES• CARPACCIO DE FRUITESAMB CANYELLA I MEL• MOUSSE DE TIRAMISÚ IGELATINA D’AMARETTO• XARRUP DE REGALÈSSIA

WWW.RESTAURANTEMULET.COM

C/ VALÈNCIA 350

08009 BARCELONA

TEL: 934 591 723

SELECCIÓ DE PLATS DE LA CARTA

Varietats: 45% Cabernet Sauvignon, 35% Merlot i 20% Tempranillo de les vinyes de Can Martí.

Elaboració: 10 dies de fermentació en dipòsits d’acer inoxidable a tempe-ratura controlada.

Criança: 12 mesos en barriques de roure francès (Allier i Limousine) i ame-ricà, i un mínim de 24 mesos a l’ampolla.

Temperatura de servei: de 15º a 16º

Capacitats: 1,5 l. i 75 cl.

Preu: 12€

RAIMONDA RESERVA

Viatges / ESTILS DE VIDA 53GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

València, una barreja simultàniade modernitat, història i marValència és una ciutat complexa, bigarrada, inaprensible. Un punt de la mediterrània que ha viscut d’esque-nes al mar fins fa poc temps. La modernitat ha afegit nous contrastos a la barreja deliciosa i provocativa que només una llarga història i una personalitat singular poden regalar a una ciutat. València dóna la benvinguda als esperits fonamentals i als sofisticats.

ESCAPADA URBANA A TRES ESCENARIS VALENCIANS

BEGONYA MERINO

Diu l’escriptor valencià Joan F.Mira que València ha estat moltes coses: “Successiva-ment o simultàniament gòtica, barroca o acadèmica, icono-clasta i devota, conservadora i lliberal, nobiliària i popu-lar, reaccionària i rebel...”. I així és. Tal com correspon a la ciutat costanera d’un mar comerciant, disposada a rebre amb els braços oberts al millor postor.Amb aquests antecedents, l’es-tada a la ciutat té quelcom de descobriment, de capbussada psicològica en el seu ric uni-vers, originat en temps que es remunten a abans de Crist.

València vestida de blanc La sorprenent rehabilitació de la llera del riu Túria ha dotat la ciutat d’un pulmó verd batejat amb el nom de Jardí del Túria. A aquest jardí es troba el gran projecte impulsat per la Gene-ralitat Valenciana, la Ciutat de les Arts i les Ciències.Santiago Calatrava va ser un dels encarregats de vestir la bona nena, la València d’im-polut blanc diumenge. L’ar-quitecte valencià va dissenyar tres de les sis instal·lacions. L’Hemisfèric alberga una sala de projeccions IMAX i un planetari. El Museo de las Ciencias Príncipe Felipe és un edifici de forma caracte-rística, semblant a l’esquelet d’un enorme dinosaure. L’Um-bracle és un passeig ajardinat des d’on es pot contemplar

tot el complex. El més gran acuari de tot Europa, L’Ocea-nogràfic, va ser dissenyat per Félix Candela amb una forma que recorda una gran balena blanca varada al bell mig de la ciutat. I el Palacio de las Artes Reina Sofía acull a les seves quatre grans sales esdeveni-ments relacionats amb les arts escèniques i la música.

València històricaEl casc històric és un entra-mat de carrers i places llumi-nosos i agradables que convi-den a caminar-los. És aquí on es troben la majoria de punts d’obligada visita, quasi tots a la zona de la Catedral i la Llotja. Aquesta àrea, sempre

animada, està farcida de gale-ries d’art i locals moderns.La catedral, coneguda com la Seu, és una barreja d’es-tils arquitectònics. Destaca la Torre de Micalet, de més de 50 metres d’alçada. Un espectacle que cal no per-dre’s se celebra els dijous al matí: davant la porta de la Seu es reuneix el Tribunal de les Aigües. Un representat de cada una de les vuit comuni-tats de regants i és l’encarre-gat de dirimir en públic els conflictes per l’aigua de reg. Molt a prop de la Seu es troba la plaça del Mercat, on està l’edifici del Mercat, amb una cúpula central de 30 metres i d’estil modernista. Davant

de Contractació, una capella gòtica, una presó i el Pabelló del Consolat. La façana amb grans finestrals és una barreja gòtica i renacentista.Des de la Plaça del Mercat s’arriba al Museu Arqueolò-gic, que mostra una col·lecció numismàtica interessant, al Centre Julio González, amb sales dedicades a l’escultor i d’altres a exposicions tempo-rals, i per acaba es pot acos-tar al Centre del Carmen de l’IVAM.

València marineraA València ja és arribat el temps d’obrir-se al mar i rebre amb espectacularitat events esportius com la 32a World Cup. “El vent bufa a favor de València”, diu la publicitat.L’oficina de Turisme raco-mana una ruta marinera que surt de les Reales Ataraza-nas. Segueix amb una parada a la Casa Museo Semana Santa Marinera, la celebració als poblats marítims (Grao, el Cabanyal i el Cañamelar). Tot el barri participa en la prepa-ració de les processons, que són tota una competició de trajos i túniques bíbliques.La ruta marinera continua al Museo del Arroz, un antic molí, i acaba al Passeig Marí-tim, al costat de les platjes de l’Arena i la Malvarrosa, que es pot recorrer en bicicleta i a peu, i al Passeig Neptuno, amb nombrosos restaurants al costat de la platja a on menjar marisc o un bon arròs que és la millor forma d’aca-bar aquesta passejada.

Vista de l’Hemisfèric, obra de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava. / DIANA DURÁN

FANTASIA CULINÀRIA AMB ARRÒS DE FONS

Hi ha més de cent tipus d’arròs a la cuina valenciana. La paella és una excusa de partida que admet ingredients i variacions diversos. Diuen que el secret consisteix en un bon foc de llenya i en anar tirant l’arròs poc a poc. Arròs a banda, fet amb peix, l’arròs en cassola al forn, arròs amb fesols i naps i arròs amb costra són només algunes mostres. La fideuà, també es cuina a la paelleraperò amb l’avantatge de la docilitat dels fideus, que s’impregnen del gust dels ingredients més fàcilment que l’arròs.

hi ha el temple dels Santos Juanes, l’església gòtica del segle XIV. A la mateixa plaça es troba la Llotja, l’edifici més impressionant d’aquesta plaça, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’edifici ocupa quasi dos mil metres quadrats i alberga el Pati dels Tarongers, el Saló

54 MÓN EMPRESARIAL GENER 2008ESTILS DE VIDA / Esports

REPTE 7 DESERTS: MÀRQUETING I ESPORTS ES DONEN LA MÀ

NATÀLIA PASTOR

Com et sorgeix la necessitatde fer els set deserts del món,sol i en bici?És el desig de fer algunacosa i buscar el mitjans pera dur-la a terme, adaptant-laa les necessitats del mercat.Jo tenia ganes de fer viatgesen bici, era la meva curiosi-tat, però també sabia que hihavia uns forats al mercat,a qui els podia interessar unrepte així. Si ho estructurava,aquell desig es podia conver-tir en un projecte mediàtic.

Què pesa més, el repteesportiu o el personal?Fa deu anys, hi havia moltagent que feia coses extraor-dinàries però no es planteja-ven la possibilitat de sortirals mitjans. Simplement, viat-javen en bicicleta. En el meucas, no només és una fitaesportiva, sinó que he anatmés enllà buscant elements

SERGI FERNÁNDEZ TOLOSA, PERIODISTA I CICLO-AVENTURER

Sergi Fernández, en una ‘auto-instantània’ mentre travessava el desert d’Atacama. / FOTO: WWW.CONUNPARDERUEDAS.COM

Sergi Fernández Tolosa vadecidir que volia recórrerels set grans deserts delmón, en solitari i en bici.Més enllà de l’anècdotaesportiva, el repte l’haportat a explicar tot allòque veia i il·lustrar-ho alllibre ‘7 desiertos con unpar de ruedas’.

“És tan important la capacitat de preveure com la d’improvisar”

“No he volgut fer diners, sinó posicionar-meen un mercat

interessant”

culturals, paisatgístics, per-sonals, ecològics, etc. Aixòés interessant també per alpatrocinador, perquè s’as-socia la seva imatge ambaquests valors i arriba a unpúblic més gran.

En què ha consistit aquestvalor afegit?Anar sol i enregistrar-me ami mateix és un valor afegital fet esportiu. Després, emvan començar a exigir mésingredients: humans, psico-

lògics, naturals, etc. Moltesempreses, a banda de la pro-motora, s’han adonat que elsreportatges d’aquest tipussón molt més interessantsperquè van més enllà del’àmbit esportiu, que és sen-zillament pedalar.

Es pot comparar el repteamb una empresa?D’una manera inconscient,tot i que no vaig establir capprojecte empresarial, té totsels ingredients d’estructura iorganització d’una empresa.Com a professional, el quevolia és rendibilitat a mig illarg termini. Ja no per unaqüestió econòmica, sinó perl’experiència, el caché quecomporta treballar per tot elmón com a fotoperiodista,i el bagatge cultural. No hevolgut fer diners, sinó posi-cionar-me en un mercat quecom a professional m’inte-ressa.

Què es mou per dins peracabar amb un desert i comen-çar el següent?Són fases d’un mateix pro-jecte. A cada desert hi haviaun pas que m’animava aseguir. He millorat com aviatger, com a reporter i coma fotògraf. M’ho he exigitperquè estic venent un pro-

ducte i cada vegada he de fermillor la meva feina.

Com veuen les gents delsdeserts a un home sol i en bicique, ‘senzillament’, està cre-uant el seu desert?Al desert, l’hospitalitat ésuna regla. És una cosa natu-ral. Imagino que perquè ellsho han après així. Crec querespon a la necessitat d’aju-dar perquè t’ajudin. Comuna qüestió de solidaritat.Tampoc els explicava què ésel que feia; només cap a onanava.

Hi ha cap desert més ‘desert’que els altres?El que està clar és que aldesert s’han de saber trobarles sopreses, com tot a lavida. Qui no t’ha dit que laseva vida no és monòtona?Al desert també passa elmateix. Aprens a valorar lescoses petites que fan diferentun dia de l’altre. Però la vidaés una successió de rutines.Quan portes set dies men-jant sardines i pa de motlle,arriba un moment que novols ni menjar!

Motivació, objectius a curt illarg termini,etc… cada vegadahi ha més esportistes al món delcoaching esportiu?

Les xerrades que jo dono nosón per a dinàmiques de tre-ball, però el que faig és crearun guió específic per aquestaempresa, com per exempleen cas d’una fusió. La incer-tesa amb la qual he viscut aldesert, el fet de no saber quèpassarà o què trobaràs, potinteressar les empreses.

Què aporta un repte ensolitari al món de l’empresa?El meu cas és molt útil a lesempreses que busquen gentque treballi per passió. Eldia que estàs al desert i vasdestrossat i tot et dona igual,has de trobar energia i moti-vació suficient per a trobarla foto que obri el reportatgeque vols fer. És tan importantla capacitat de preveure comla d’improvisar.

Pensant en un nou repte?Vull fer un nou documentali un nou llibre d’un viatgediferent per les valls i planesde l’Himalaia. Arriba unmoment en què et planteges:és realment necessari arri-bar fins aquest cim? O m’in-teressa més el que hi ha abaix? L’objectiu no és el cim.Sinó aprendre i compartir. Jofaig productes! No és noméspedalar: també és agradar alsespònsors.

Salut / ESTILS DE VIDA 55GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

La cirurgia ocular amb làser es consolida després de vint anys Un estudi recent realitzat pel doctor Jorge Alió, catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, indica que la cirurgia ocular làser és una tècnica eficaç i que la intervenció de l’ull no afecta la visió a llarg termini. L’oftalmologia és una de les especialitats més avançades del nostre país, però els experts adver-teixen sobre els centres que ofereixen cirurgia a baix cost.

OFTALMOLOGIA

BEGONYA MERINO

Si li parlem de cirurgia refrac-tiva, possiblement no sabrà a què ens referim. Però si algú que fins fa poc duia ulle-res li explica que des d’ara pot deixar de portar aquesta molesta pròtesi, segurament sabrà de què parlem.És molt probable que cone-gui algú que s’hagi sotmès a aquest tipus d’intervenció. L’alt nivell d’èxit assolit per aquestes tècniques i el boca a boca fa que hagin augmentat els últims anys. El doctor Costa, que és direc-tor mèdic dels Instituts Oftal-mològics de les clíniques Sagrada Família i Corachan, fa una distinció entre els paci-ents que se sotmeten a aquesta cirurgia: “Hi ha qui s’ha d’ope-rar per necessitat i qui ho fa per comoditat, el límit depèn de cada persona. Per a alguns, poder veure el despertador pel matí sense haver de posar-se les ulleres té molt valor”. Hi ha tres tipus de tècniques que fan possible deixar d’uti-litzar ulleres, entre les quals hi ha les realitzades amb làser, que són les més conegudes. Això no vol dir que tothom sigui candidat a aquestes ope-racions. “En el cas de les cirur-gies amb làser, hi ha un 30% de pacients que són no candi-dats”, indica el doctor Costa.Quantes diòptries cal tenir per operar-se? A partir d’1-1,5 es pot començar a operar, i el màxim depèn de cada tècnica. Segons aquest oftalmòleg,

“en les tècniques que utilitzen el làser es pot arribar fins a 5 diòptries en hipermetropies, 5 en astigmatisme i 8 en miopia”.En el cas de les lents de con-tacte intraoculars, un altre procediment disponible, es pot arribar fins a 15 diòptries. I també en el cas de la cirurgia endoocular facorrefractiva, una tercera tècnica que consis-teix a treure el cristal·lí i subs-tituir-lo per una lent multifocal, i que està indicada en pacients a partir dels 40 o 50 anys.

Alt nivell d’èxits En general, aquestes tècni-

ques assoleixen un elevat nivell d’èxit. Això sempre que, des d’un punt de vista mèdic, no es corrin riscos i no es realitzin aquestes intervencions a pacients en els quals no estan indicades. L’especialista ha de fer una valoració prèvia i està obligat a ser rigorós amb els criteris de selecció de pacients per a la intervenció.Segons el doctor Costa, “sobretot en els casos dels pacients que podrien conti-nuar la seva vida utilitzant ulleres i sense operar-se, no pot ser que surtin del quirò-fan pitjor del que estaven.

Per això cal valorar els possi-bles inconvenients abans de sotmetre’s a l’operació i per suposat, fer-ho amb l’asses-sorament d’un especialista.

SupermercatsoftalmològicsExperts com la doctora Elena Barraquer, directora de l’ins-titut català Barraquer, adver-tien recentment sobre els centres que ofereixen cirur-gies a baix cost sense prou garanties sanitàries.El doctor Jesús Costa parla també dels centres monogrà-fics, els que es dediquen a fer només cirurgies refractives i que podrien relaxar els crite-ris d’elegibilitat dels pacients per a les intervencions. “Per a nosaltres la cirurgia refrac-tiva és una tècnica més que es realitza només si el pacient acompleix els requeriments necessaris”, indica.En el tema del làser, doncs, s’està tocant sostre. Queda pen-dent un aspecte per solucionar, que serà aplicar-lo a la cirurgia refractiva multifocal. Segons Costa, “una persona operada amb làser veurà bé de lluny, però si a partir d’una certa edat comença a tenir vista cansada, haurà de fer servir ulleres per veure de prop”.

El doctor Costa amb personal del seu equip durant una intervenció. / CEDIDA

Només es pot arriscar quan els beneficis són més que les complicacions”.Segons explica aquest espe-cialista, si s’apliquen aquests criteris de selecció, s’intro-dueix un esbiaix a l’hora de valorar els nivells d’èxit des d’un punt de vista mèdic: “Si no es realitzen aquestes tècniques als pacients que ja es preveu que alguna cosa podria anar-hi malament, el nivell d’èxits augmenta”. Pel que fa a les molèsties que poden ocasionar aquestes intervencions, actualment es realitzen amb anestèsia en forma de gotes i a més s’ad-ministra al pacient una petita sedació, per evitar possibles incomoditats.Un cop realitzada la interven-ció cal seguir les indicacions de l’especialista. En general, les incomoditats poden durar unes 24-36 hores en forma de molèsties com fotofòbia (sen-sibilitat a la llum) i picor.

Possibilitats de regressióEn el cas de la cirurgia amb làser d’excimer (un tipus específic de làser) hi ha la possibilitat del que s’ano-mena una regressió, és a dir, que les diòptries que “s’han tret” tornin a aparèixer. Cal tenir present que l’ull és un òrgan dinàmic i inestable i que hi ha diversos factors que poden provocar aquesta inestabilitat, com seria per exemple el cas d’un embaràs.

La tecnologia làser está tan avançada que es pot dit que s’està tocant sostre

És fonamental assegurar-se que es tria un centre mèdic amb suficients garanties sanitàries

UNA TELESENSE TDTNO ÉSUNA TELE