Món Empresarial 141

Gener 2012 n. 141 Anàlisi mensual d’economia i empresa

Editorial / OPINIÓ 3GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

AGENTS SOCIALSAlgunes de les principals asso-

ciacions empresarials, i també

sindicats, del nostre país fanbalanç del 2011 i reflexionenentorn a allò que pot passar en elspropers mesos.

pàgines 4 a 10

Les cambres de comerç coin-cideixen a l’hora d’afirmar queencara queda molt camí a recór-rer. Malgrat tot veuen oportuni-tats clares en determinats sectorsi també en el mercat exterior.

pàgines 12 a 18

Alguns del col·legis profes-

sionals més vinculats a l’ambiteconòmic i empresarial ens rela-aaten quins són els seus reptes.

pàgines 20 a 22

ANÀLISISDesprés que tots els indicadorseconòmics hagin anat a la baixa durant el 2011, hem de veure quèpodem esperar del 2012. El cate-dràtic d’Economia de la UB, Joan

Tugores, ens ho intenta desco-brir.

pàgina 24

Si hi ha una sortida clara a la crisi per a moltes empreses, aquesta passa molt sovint per l’exportació,i també per la innovació, una assig-natura encara pendent en el nostre context empresarial. Sobre aquests dos temes precisament n’opina el nostre col·laborador habitual, Ori-

ol Amat, economista i catedràticde la UPF

pàgina 26

Els canvis viscuts en els darrers anys estan afectant la nostra estruc-tura social. Ho comenta la perio-dista Patrícia Gabancho.

pàgina 27

El mercat laboral per al 2012 sem-mmbla ser que no es reanima, com a mínim en el nostre país. En aquest context el sector dels recursos

humans s’està reinventant.

pàgines 30 a 32

CRÒNICAL’anomenada primavera àrab

ha protagonitzat gran part de l’actualitat internacional al llarg del 2011. De fet els seus efectes encara s’estan fent sentir a dia

d’avui.pàgines 34 a 36

També, a principis de març, lesnostres mirades es dirigien cap a les esfereïdores imatges que ensarribaven del Japó, després de l’accident de la central nuclear

de Fukushima.pàgines 38 a 40

Fora de les nostres fronteres,queia, finalment, Osama Bin La-

den a l’Afganistan. Més a prop, la crisi es feia sentir amb totes lesseves forces a Grècia, mentre la UE intentava actuar per evitar

una catàstrofe més gran.pàgines 42 a 44

A l’Estat espanyol i, en concret, a Catalunya vam viure dues elec-

cions: primer, les municipals, idesprés, les estatals. Les dues esvan traduir en canvis notablesdins del mapa: CiU guanyava cla-aaríssimament a les primeres, men-tre el PP ho feia a les segones. Ara bé, la millor notícia política va ve-nir a l’octubre quan ETA anuncia-aava l’abandonament de les armes.

pàgines 50 a 54

MAPA DEL MÓNEls fets més destacats del 2011.

pàgines 28-29

Hem deixat enrere el2011. El que havia de ser l’any de la remuntada, fi-fifinalment no ho ha estat. A mitjans d’any les expec-tatives de millora econò-mica s’esvaïen. Les males notícies no paraven deploure: la xifra d’aturats,a l’Estat espanyol, ascen-dia fins als cinc milions, la prima de risc es dispara-va i les entitats financeres restringien més el crèdit a les empreses. En aquest context,ja de per si força negatiu, s’hi van afegir les retallades públi-ques, sobretot en l’àmbit de l’educació i la sanitat. Tot plegatva donar lloc al moviment del 15 M o dels indignats, que final-ment només va aconseguir fer molt soroll per no res.

A nivell internacional, el Japó va acaparar durant unes set-manes la nostra atenció a causa de l’accident de la centralnuclear de Fukushima. Tot i que, en aquest cas, el risc nucle-ar, es trobava a les nostres antípodes, la catàstrofe va servir per encetar un intens i necessari debat sobre l’energia nucle-ar i les energies alternatives, no només a Espanya sinó a tot Europa.

Més a prop de casa nostra, la revolta tunisiana, que va escla-aatar a principis del 2011, es va convertir en el detonant de la primavera àrab. Països com Egipte, Líbia i el Iemen n’han es-tat indiscutiblement els protagonistes. En aquests moments, tots ells inicien reformes polítiques que, no oblidem, poden tenir conseqüències en els països occidentals. D’altra banda,queda l’interrogant sobre Síria, on el seu president està repri-mint brutalment els seus opositors. En aquest sentit, seria de-sitjable que l’ONU pogués actuar ràpidament per protegir els civils, tal com ho va fer en el seu moment en el cas de Líbia.

A l’Estat espanyol, l’any passat acabava amb un canvi de signe polític a Madrid: el PP aconseguia el major poder po-lític de la democràcia i Rajoy es convertia en el substitut de Zapatero. La il·lusió i l’esperança de molts ciutadans aviat es trencava. El nou president tampoc ha demostrat tenir la vareta màgica per solucionar els problemes econòmics delnostre país. Tot el contrari. De fet, Catalunya ja n’està patint els efectes negatius, i no només en el capítol del finançament. En qualsevol cas, els nostres governants no haurien d’esperar que la solució vingui d’Europa i, concretament, d’una Unió Europea, cada cop més desorientada i que, precisament, no ha sortit massa airosa de la seva intervenció a Grècia. En definitiva, esperem que el 2012 sigui un millor any...

EDITORIAL

EL 2011, A PUNT DE L’ABISME ECONÒMIC

EditorialEl PP aconseguia el major poder polític de la democràcia i Rajoy es convertia en el substitut de Zapatero

MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: [email protected]. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat. Col·laboradors: Núria Cabrera, Judith González. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

STAFF

Sumari

4 AGENTS SOCIALS / Associacions MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

El 2012 l’hem iniciat amb l’as-sumpció d’un panorama d’es-tancament econòmic, si ens atenim a les previsions de di-ferents organismes internacio-nals. La situació econòmica de Catalunya no pot abstraure’s de la conjuntura espanyola, però tampoc de l’estat de sotsobre

en què en els darrers mesos viu instal·lada Europa.

L’any 2011 ens ha deixat com a herència enverinada una pe-rillosa crisi de l’euro, acompa-nyada de la incertesa d’una crisi política i institucional que a Es-panya s’ha traduït en un avan-çament electoral davant del risc de solucions d’emergència com han estat els anomenats governs tecnòcrates de Grècia i d’Itàlia. A pesar de tot, enca-ra és a les nostres mans desen-trellar aquesta situació difícil. A Catalunya, el nou Govern porta a terme unes polítiques de re-dreçament indispensables per-què són les úniques possibles; el difícil context europeu mar-ca el camí. A Espanya, el nou Govern s’ha constituït amb un ampli suport electoral i amb el mandat clar de redreçar la situ-ació econòmica. Aquest Execu-

tiu té la imperiosa obligació de liderar reformes estructurals tan necessàries com són la de l’Administració Pública, la del sistema financer o la de les re-lacions laborals. La delicada conjuntura econòmica i institu-cional ho requereix.

Aquest 2012, que apunta a es-tancament econòmic, ha de ser sobretot l’any en què es conso-lidin les bases sobre les quals sustentar la recuperació pos-terior. En aquest sentit, els em-presaris confiem que al llarg de l’any acabi la reforma i el sane-jament del sistema financer es-panyol perquè el crèdit pugui fluir. En aquest punt, és impor-tant l’operació de préstec a tres anys del Banc Central Euro-peu realitzada pocs dies abans d’acabar l’any 2011 i en la qual es van posar en circulació gai-rebé mig bilió d’euros per a 523

bancs europeus perquè el crè-dit pugui arribar a famílies i em-preses. Esperem que sigui així.

És important reblar la reestruc-turació i sanejament del sector públic: l’actual nivell de dèficit públic no és sostenible a mig termini, alhora que detreu fi-nançament del sector privat i se l’endú cap al sector públic mit-jançant el deute públic –en un moment de molts problemes de finançament de les empre-ses i de l’activitat econòmica–. Cal reestructurar l’Administra-ció, avaluar la idoneïtat dels di-ferents nivells administratius i acomplir escrupolosament els objectius de dèficit, tant per part de l’Administració central com per part de les autonòmi-ques i locals. He defensat en més d’una ocasió que el model de finançament de les autono-mies cal que sigui revisat: el

president Rajoy, en el seu dis-curs d’investidura, va assegu-rar que tindria en consideració les propostes que li arribessin. Cal que s’escolti la proposta que es pugui formular des de Catalunya en la línia d’un nou model de relació fiscal amb l’Administració central que fi-xi un màxim per a la solidaritat interterritorial, que en cap cas crec que hauria de sobrepassar el 4%. El nostre Parlament ha de treballar en aquesta propos-ta amb el màxim consens pos-sible i fer-la arribar al Govern espanyol, per obrir un debat ri-gorós i assenyat.

I, evidentment, aquest 2012 és l’any dels cinc milions de per-sones sense feina i ha de ser l’any en què apliquem les me-sures perquè Espanya deixi de ser la campiona de l’atur a Europa. El nostre marc de re-lacions laborals ha de canviar substanciosament per comen-çar a generar de manera es-tructural ocupació. El Govern espanyol i els agents socials tenim un llarg camí d’avenços per recórrer plegats i l’hem de recórrer bé.

Consolidar les bases de la recuperació

Joaquim Gay de Montellà

President de Foment del Treball

Tot i que cada empresa és un món, les pimes catalanes no encaren el 2012 amb unes pers-pectives gaire positives. L’eco-nomia es mou per expectatives i les referents a una millora de la situació econòmica no són gens clares. De fet, els indica-dors econòmics corroboren la manca d’expectatives positives, i són ambdós aspectes els que haurien de coincidir per obser-var que l’economia millora.

Ens trobem en una situació complexa, amb un conjunt de problemes interrelacionats. Les principals dificultats són, per descomptat, l’elevat nivell

d’atur, un sistema financer cen-trat només en atendre les seves obligacions de pagament, un deute públic que cal disminu-ir, una demanda interna atòni-ta pel baix consum i la reduc-ció de la despesa pública, i una moderació en l’increment dels preus però que està molt condi-cionada a l’evolució dels preus de productes energètics, de les matèries primeres i de la fiscali-tat indirecta.

Per corregir aquests desequili-bris, hi ha actuacions impres-cindibles. Des del punt de vista de PIMEC, n’hi ha moltes que ja s’haurien pogut dur a terme

des de fa mesos, però ha man-cat valentia i/o idees clares. Cal una reducció del dèficit pressu-postari, tot i que els empresaris demanem que es sigui molt cu-rós amb les despeses que es re-tallen i amb les formes imposi-tives que s’incrementen.

D’altra banda, i sent el cavall de batalla principal de la nostra patronal, exigim una reforma del mercat de treball que eviti que l’única manera que tinguin les empreses d’ajustar la des-pesa de personal a la caiguda dels ingressos sigui l’acomia-dament, i amb un alt cost. Cal garantir la flexibilitat interna i

la possibilitat que cada empre-sa, i més la pime, pugui vincu-lar la política de retribucions a la seva productivitat. També es fa imprescindible potenciar la contractació a temps parcial, per repartir un bé escàs com és avui el treball, i donar prioritat al conveni d’empresa davant dels d’àmbit superior. Caldria recordar que les barreres de sortida es converteixen també en barreres d’entrada. El nivell de la reforma laboral que ha de

fer el Govern central provoca-rà la principal valoració de les seves polítiques, per damunt de les polítiques fiscals i ajustos.

També cal una fórmula per ga-rantir que el sistema financer compleixi la seva funció de fi-nançament de l’activitat pro-ductiva, al mateix temps que soluciona els seus problemes de solvència. Altres aspectes, com potenciar la internacio-nalització i els projectes inno-vadors orientats al creixement econòmic, seran importants aquest 2012, perquè amb una demanda interna, consum de les famílies i despesa del sec-tor públic en evolució negativa, no hi ha més remei que orientar l’activitat de les empreses cap als mercats internacionals.

Si les mesures adoptades estan en consonància amb aquestes actuacions serà possible cap-girar l’actual situació econòmi-ca i millorar les perspectives de futur.

El cavall de batalla és una reforma laboral autèntica

Josep González

President de PIMEC

AGENTS SOCIALSASSOCIACIONS


ASSOCIACIONS

En temps de crisi, en moments de reflexió sobre el futur eco-nòmic del país, la realitat ens recorda que tenim una gran ei-na econòmica que potser no valorem prou. Mentre que el sector de la construcció no ai-xeca cap, mentre que les ven-des d’automòbils i habitatges un mes pugen i l’altre cauen, mentre que centenars d’empre-ses presenten Expedients de Regulació d’Ocupació i l’atur ja supera la temuda xifra del 20%, hi ha un sector que conti-nua aguantant l’atac de la crisi: el del turisme.

És una evidència que la crisi és global i que els turistes miren cada dia més què gasten i com

gasten, però malgrat les peti-tes baixades previsibles deri-vades del moment econòmic, les dades ens diuen que aquest estiu Espanya i Catalunya con-tinuen mantenint el seu atrac-tiu. Francesos, italians i angle-sos continuen constituint el nostre gran gruix de visitants i la Costa Brava i la costa de Tarragona continuen sent els destins majoritaris.

Aturem-nos, però, en un cas proper, el de l’ocupació hotele-ra a El Vendrell aquest mateix estiu. Aquí trobem com els ho-tels han arribat al 70% i al 80% d’ocupació, els apartaments en-tre el 90% i el 100%, i les cases rurals i els càmpings al voltant

del 70%. El Penedès té una bo-na ubicació, amb dos aeroports propers, bones comunicaci-ons per autopista i la possibili-tat d’alternar el turisme de sol i platja de la costa amb l’enotu-risme de l’interior i la bona gas-tronomia, la història i la cultu-ra. És, doncs, un destí atractiu.

El turisme és font d’ingressos pels negocis locals, és un gran generador d’ocupació (molt estacional, però generador, al cap i a la fi) i és dinamitza-dor de l’activitat empresarial del territori. Cal, però, cuidar i polir la nostra oferta. Neces-sitem una aposta en ferm per l’enoturisme, un atractiu del qual pocs territoris poden pre-sumir; cal fomentar i facilitar l’activitat del sector de la res-tauració i l’hostaleria; cal mi-mar platges, aigües i passeigs

marítims, i cal, sobretot, sa-ber fer una bona difusió de les nostres virtuts. Hem de donar a conèixer d’una manera efec-tiva el nostre potencial, el nos-tre paisatge, els nostres cellers i les nostres platges. Calen campanyes d’imatge estudia-des, ben estructurades i ben dirigides que facin arribar a tots els potencials visitants els nostres grans valors. I, final-ment, cal comercialitzar i ven-dre a través de tots els canals que tinguem a la nostra dispo-sició. Encara queda molta fei-na a fer. I hi hem de treballar.

En conclusió, el turisme conti-nua sent un motor molt impor-tant pel Penedès i hauríem de fer-lo créixer de manera que arribi a omplir el gran forat que ha deixat la construcció, com a mínim fins que el terri-tori no aculli noves activitats generadores d’ocupació. Per aconseguir un turisme potent, però, hem de creure-hi, apos-tar-hi sense reserves i fer el que calgui per convertir-lo en un referent.

Aprofitem les potencialitatsdel territori

Albert Calzada Vilaseca

President de la Unió Empresarial del Penedès (UEP)

Arriba el moment de la veritat. Aquesta crisi ha deixat una co-sa clara i és que el nostre model econòmic està obsolet. Hem gastat més del que teníem i ai-xò ens ha malacostumat a tots. Si no volem acabar com els paï-sos rescatats, hem de dirigir els nostres esforços cap a un altre model. Refundar les bases de competitivitat.

Tot respectant l’equilibri pres-supostari, cal sacsejar les pri-oritats i partides per donar ca-buda als incentius i estímuls al creixement de l’economia, es-pecialment via innovació i in-ternacionalització, i a les inver-sions productives.

I deixem mentalment la crisi enrere! Reconeixent les dificul-tats del moment present i futur immediat, ara ja estem en un nou paradigma. Més risc, més implicació, gestió més eficient, agilitat, anticipació i cooperació en són les claus per transitar-hi.

I predisposem-nos a conviure-hi. El codi intern de cadascú de nosaltres passa per la generosi-tat en el terreny de les nostres postures personals. Inspirat en actituds i valors constructius i d’esforç.

Voldria recordar els temes es-tructurals que ens han d’ajudar a tornar a la via de la competi-

tivitat econòmica. En primer lloc, no podem posposar més una veritable reforma laboral. Però inicialment un reduït nom-bre de mesures trencadores per pràctiques, veritables proves-pi-lot, adreçades a col·lectius com emprenedors de nous negocis, microempreses o autoempre-nedors, serien molt benvingu-des. Un corrent de confiança a la contractació per reduir l’atur i l’economia submergida.

En segon lloc, cal apostar pel desenvolupament d’una autèn-tica política industrial. Cap país de les dimensions i de les am-bicions del nostre pot ser re-alment competitiu sense una estructura equilibrada entre el turisme, el comerç, la construc-ció, el sector primari, el conei-xement, els serveis i la indús-tria. A Catalunya, la indústria i els serveis directament vin-culats a aquesta suposen més de la meitat del valor afegit de l’economia. Es respira aquest

coneixement entre els governs i en l’opinió pública? Siguem conscients que cal reforçar aquesta fortalesa.

I en tercer lloc, cal afrontar la reforma educativa. Res més es-tratègic per remuntar persones i economia. S’ha de fer un can-vi real en els principis, i tornar a valorar la cultura de l’esforç i l’aposta pel talent.

A més, s’hauran de dur a ter-me canvis de caràcter financer, que poden ser bàsics per donar liquiditat immediata al siste-ma. Sóc partidari del concepte banc dolent, al qual les entitats bancàries poguessin traslladar els seus actius nocius per millo-rar els seus balanços i d’aques-ta manera disposar de capital lliure per augmentar les línies de finançament que estan re-clamant el teixit empresarial i els particulars. En aquesta línia, caldria també fomentar una re-gularització fiscal, basada en el

retorn de capitals de l’estran-ger. Aquesta mesura s’ha posat en pràctica als països desen-volupats de l’OCDE amb molt bons resultats. Es tracta d’apli-car aquests diners a finalitats econòmicament interessants, des de l’ampliació de capital de les empreses a cofinançar el banc dolent.

En darrer terme queda per re-soldre, si volem sortir de la si-tuació actual, la posada en mar-xa de nous negocis o la gestió corrent i continuada de tot ti-pus de companyies. Totes estan esquitxades de constants traves legals i burocràtiques, d’excés de regulació i d’allargaments injustificats de tràmits, incloent la gestió de conflictes que han de passar per l’Administració de Justícia. Tot plegat està fent que Espanya sigui considera-da en aquests moments un pa-ís mediocre on fer negocis. Cal accelerar la modernització de la funció pública. I la seva ges-tió eficient i transparent.

Adaptem les bones pràctiques d’altres països de la UE. Fem proves pilot i aprenguem del prova-error. Però, per sobre de tot, fem coses! El moment con-vida a actuar.

2012: el moment convida a actuar

Antoni Abad

President de la Cecot

Hi ha un sector que ha aguantat l’atac de la crisi: el del turisme. I cal apostar-hi


Recorden l’acudit de fa pocs anys? Els EUA són el cervell i l’exèrcit del món, l’Índia és l’oficina del món, la Xina és la fàbrica del món, Europa és el parc temàtic del món, Amè-rica del Sud és l’aventura del món i Àfrica és el cementiri del món. Doncs ha canviat. Els EUA segueixen sent l’im-peri, però potser en l’inici del declivi, l’Índia és ara la classe mitjana del món, la Xina és la fàbrica, encara, i ja és el banc del món, Europa segueix sent el parc temàtic del món, Amè-rica del Sud és el futur del món i Àfrica segueix sent el back yard, però ara ho és de la Xina.

Els EUA s’han quedat sense enemic (la URSS) i en bus-quen un desesperadament (el narcotràfic, el terrorisme...) i sense trobar-lo. Fiasco a l’Iraq, fiasco a l’Afganistan, futur fi-asco a l’Iran, impotència a Co-rea del Nord, manca de volun-tat a l’Aràbia Saudita (que són realment els de l’11S).

Ens trobem ara en un moment de canvi de paradigma: on hi havia Atlàntic hi haurà Pacífic; on hi havia bilateralitat hi hau-rà multilateralitat; on hi havia estats hi haurà metròpolis; on hi havia petroli hi haurà elec-tricitat; on hi havia una infor-mació unidireccional hi haurà

informació multidireccional; i on hi havia exèrcits multitudi-naris hi haurà tecnologia i ci-ber-exèrcits.

La democràcia ja està conso-lidada a Llatinoamèrica, va a l’alça a l’Àsia-Pacífic, irromp

al Magreb i a l’Orient Mitjà, treu el cap a l’Àfrica, però va a la baixa a Europa (manen els mercats).

I què en fem d’Europa i d’Es-panya? I de la societat del benestar? Per què el que Eu-ropa ha pogut pagar durant 60 anys, des del final de la Segona Guerra Mundial, ara no pot? Per què el que Espanya ha po-gut pagar durant 30 anys, des de la mort del dictador, ara no pot? La resposta no és perquè gastem més o malament, la resposta és perquè ara ingres-sem menys (menys impost de la renda, impost de societats, impostos de transaccions, im-postos especials...), perquè l’economia que els alimenta està en recessió.

Abans podíem pagar perquè cavalcàvem en una ona de creixement, que ens generava ingressos suficients. Hem de recuperar els ingressos i no-més ho podem fer amb l’ex-

portació. A més, en els anys de bonança es va produir una relaxació de costums, els ciu-tadans vam passar de la cultu-ra dels deures a la cultura dels drets, de la cultura de l’esforç a la cultura del tot és gratis.Ara, hem de recuperar la cul-tura de la responsabilitat.

Durant la propera dècada, la indústria seguirà sent la ba-se de l’economia (veiem Ale-manya); les TIC seguiran sent l’eina de gestió per a l’eficièn-cia; Internet seguirà sent la xarxa (multilateral) de comu-nicació i de serveis; i les ciu-tats metropolitanes seran la unitat de convivència i la uni-tat econòmica.

A Espanya, cal fer un pas en-rere, no som més rics que Ale-manya, com semblava. Cal en-tendre que els béns comuns són de tots, cal exigència de responsabilitats, a tots els ni-vells. Els indignats tenen raó. Cal un canvi cultural.

El futur imperfecte

Ramon Palacio

Vicepresident del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast

Estem immersos plenament en un procés de canvi. Els perío-des de crisi ens porten neces-sàriament a adaptar-nos a una nova etapa i a replantejar-nos la nostra situació, ja que res no tornarà a ser com abans. El ca-os en el qual estem immersos i que constantment ens recorden els mitjans de comunicació i les opinions dels experts, ens por-ten a una situació de pessimis-me que tampoc ajuda a recon-duir la situació.

A nivell internacional, la crisi econòmica i els dubtes sobre la nostra solvència financera continuen afectant la reputa-ció d’Espanya, i cada vegada ens apropen més a la cua del tren. La greu situació del sis-tema financer s’ha traslladat a l’economia real. Les empreses es troben en un punt límit i l’índex d’atur és alarmant. Ara per ara, el que és bàsic i prio-ritari és crear llocs de treball i adoptar mesures per donar suport a l’empresa, l’única ca-paç de generar ocupació.

Hem d’exigir actuacions imme-diates. Ja s’han adoptat algunes mesures, però no són ni molt menys suficients. La creació d’ocupació depèn de la recupe-ració de l’activitat, però també depèn de la correcció dels pro-blemes estructurals relacionats amb el marc laboral. En aquest sentit, cal una reforma laboral profunda que passa necessària-ment per introduir canvis en la contractació i la negociació col-lectiva, un mercat laboral flexi-ble a l’entrada i a la sortida.

El mercat laboral a Catalunya i a Espanya presenta dos defi-ciències: la forta dualitat entre contractes indefinits i tempo-rals i la rigidesa salarial. Hem de centrar les bases d’un futur per poder pensar en contrac-tar i abaratir l’acomiadament. Perquè si no es fa així segui-rem amb aquests 5,3 milions d’aturats. Són imprescindibles, també, les mesures de suport a les empreses amb l’objectiu de contribuir a la reactivació eco-nòmica i afavorir així la crea-

ció d’ocupació, i polítiques de suport a la competitivitat em-presarial i a la creació de noves empreses. Així, cal identificar quins són els nous filons d’ocu-pació i facilitar el procés de re-conversió cap a nous sectors, amb accions formatives i plans d’actuació concertats amb or-ganitzacions del sector privat (col·legis professionals, orga-nitzacions empresarials i del tercer sector).

En relació al finançament, l’empresa precisa recursos fi-nancers per portar a terme la seva activitat de producció i distribució. En aquest sentit, les administracions han d’impul-sar productes de finançament específics per a les empreses, i alternatives a les vies tradicio-nals de crèdit.

Els empresaris també hem de canviar el model de gestió em-presarial i inculcar-nos el xip de la internacionalització. La internacionalització és una ne-cessitat per les empreses ac-tuals i no pas una opció per poder superar la crisi econò-mica. Hem de tenir una visió econòmica àmplia i internaci-onal. Traspassar les fronteres pot suposar una oportunitat de negoci quan l’empresa ofereix un producte o servei amb un valor afegit tal que ens aporti avantatges competitius. Tard o d’hora, sortir a l’exterior pot comportar un augment del nombre de clients i, en con-seqüència, un increment de la

facturació. Així mateix, supo-sa no concentrar tot el risc en un sol mercat, ja que aquest es distribueix entre destinacions diferents.

A nivell de l’Administració Pú-blica, és necessària una racio-nalització immediata d’aquest sector, reformar-lo totalment i fer una clara aposta per la gestió privada d’alguns serveis públics. S’han de reduir les em-preses públiques (racionalitzar el nombre excessiu d’ens, cen-tres i organismes públics, i fer més transparent la seva políti-ca redistributiva) i equiparar el personal de l’empresa pública i privada.

Les infraestructures són bà-siques pel desenvolupament d’un país, però s’han de fer sota els criteris de rendibili-tat, eficiència i corresponsa-bilitat social. I, sobretot, plan-tejar un nou pacte fiscal entre Catalunya i Espanya. La reac-tivació econòmica i la crea-ció d’ocupació és una fita que passa necessàriament pel pac-te fiscal: aquest és un instru-ment fonamental per reduir el dèficit i tenir més diners per a Catalunya, per millorar el nos-tre estat del benestar, per cre-ar ocupació i per poder decidir des del nostre autogovern.

O actuem decididament o ens enfonsem

Ramon Felip Bolba

President de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i vicepresident de FEPIME

Hem de recuperar els ingressos i només ho podem fer a través de l’exportació

ASSOCIACIONS

Formaciód’anglèsper a empreses

www.britishcouncil.es

[email protected]@britishcouncil.es

MIN PROGRAMCUR RPROGRAM P TZAT

A CADA R AR RACIÓ A PR NTACIONR NION I N N

S

10 AGENTS SOCIALS / Sindicats MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

Repassar el 2011 en els ter-renys econòmic i social eviden-cia dades negatives i una situ-ació complicada, una sensació general que es projecta quan ens situem en la perspectiva del 2012. El 2011 l’economia ha mantingut la seva atonia i pèr-dua d’activitat, amb un creixe-ment PIB inferior al 0’8% i lluny de l’1’5% previst, i ara resta es-tancada i anuncia una previ-sible recessió pel 2012. Tenim uns alts nivells d’atur, un 19’4% a Catalunya segons l’EPA, gai-rebé 742.000 persones, i més de 5 milions a l’Estat, amb moltes persones que fa més d’un any que busquen feina sense resul-tat i que estan esgotant les pres-tacions i entrant en el camí de l’exclusió social.

Aquesta realitat no es pot impu-tar ja en abstracte a la crisi, sinó a la forma en què aquesta s’es-

tà gestionant. El 2011 ha deixat clara la inutilitat d’unes políti-ques d’ajustament pressuposta-ri dur i d’unes contrareformes estructurals del mercat de tre-ball, que només persegueixen abaixar costos laborals i dismi-nuir despesa social, però que no creen ocupació ni reactiven l’economia. Unes polítiques in-justes, que fan recaure els cos-tos en els sectors més febles de la societat i obren la via a una major individualització de les relacions socials i laborals, ge-nerant així més desigualtat.

Malauradament és lamentable veure com tota la perspecti-va que se’ns ofereix per aquest 2012 és mantenir (ens diuen que de forma inevitable i inqüestio-nable) les mateixes mesures. Seguirem doncs afegint més sacrificis i més dolor a la im-mensa majoria de la població,

sigui en forma d’atur, d’empit-jorament de condicions de vida i treball o d’expectatives vitals. Avui ja tan sols el 72% perceben prestacions, i d’aquests només el 55’43% no han esgotat encara la contributiva. Per tant, tenim un nombre important d’aturats instal·lats en l’atur contra la se-va voluntat. Això explica part d’una dura realitat social: més de 91.000 llars sense cap per-ceptor d’ingressos; 194.000 ha-bitatges amb tots els seus mem-bres desocupats; o un 19’9% de la població catalana que està en el llindar del risc de pobresa.

Tot això contrasta amb l’aber-rant gestió de la RMI de l’es-tiu del 2011, feta en el marc d’un afebliment general de les polítiques de protecció so-cial i de les polítiques actives d’ocupació que està plantejant el Govern. Tant el projecte de

pressupost de la Generalitat pel 2012 com els acords dels darrers consells de ministres de l’any passat anuncien no-ves retallades i la continuïtat de les polítiques d’ajustament dur i insisteixen en noves con-trareformes laborals, cosa que mantindrà l’atur i consolidarà la pèrdua de cohesió social i l’empobriment de la majoria de la societat.

Fa temps que sabem que el problema no està en el mer-cat de treball, sinó en el siste-ma financer i en les bases del nostre model productiu, però hi ha sectors empresarials que

segueixen reclamant majors facilitats per destruir ocupació i aconseguir una precarització laboral. Això, a més de ser in-just pels treballadors, no és el que necessitem per modificar les bases pel canvi de patró de creixement que ha de partir de l’estabilitat laboral, la qualifi-cació i la innovació.

2012 hauria de ser un punt d’inflexió que orienti altres po-lítiques per abordar la crisi, al servei de la gent. Hi ha altres maneres de fer les coses. Ja n’hi ha prou de retallades, cal un gran pacte que equilibri compromisos, prioritzi actu-acions i generi solidaritat. Un gran acord que posi l’ocupa-ció en el centre d’actuació; que contempli una reforma fiscal integral i profunda; el combat contra el frau fiscal i l’econo-mia submergida; una reforma financera; l’aposta per la qua-lificació i la innovació; i la mi-llora d’infraestructures que s’orientin estratègicament per remoure colls d’ampolla de l’economia i millorar la com-petitivitat. I, sobretot, cal ga-rantir la protecció de les per-sones i el manteniment d’un model de cohesió social.

2012: hi ha altres maneres de fer les coses

Joan Carles Gallego

Secretari general de CCOO de Catalunya

No hi ha govern, partit polí-tic, institució financera, cen-tre d’estudis, ni economista que no s’hagi sumat al co-negut mantra sobre les difi-cultats que haurà d’afrontar l’economia europea al llarg del 2012. Bé pot ser perquè ja ningú s’atreveix a vaticinar una sortida a curt termini de la crisi o bé perquè és millor estar predisposat al pitjor, encara que sigui per afirmar a final d’any que no ha estat tan dolent com deien. Sigui com sigui, aquest serà un any d’in-certesa. Però també l’any de les oportunitats que no haurí-em de perdre si volem apren-dre la lliçó.

La incertesa serà comprovar si finalment al vell continent fem una lectura apropiada per sortir d’aquest atzucac en què ens hem ficat. I el mateix

serveix per a l’economia espa-nyola, amb un marge més es-tret per prendre decisions que orientin la sortida del túnel.

Després de gairebé cinc anys en crisi i de comprovar com la política d’austeritat mà-

xima contra el dèficit públic no són el camí de la recupe-ració, el discurs ja comença a girar, encara que tímidament. Comencen a detectar-se evi-dències que l’economia euro-pea necessita una altra mena de medicina per reactivar-se. Millor dit, que la teràpia fran-coalemanya agreuja els símp-tomes sense atacar l’arrel de la malaltia, que no és una al-

tra que el virus de l’especu-lació financera. El rescat de la banca, així com la imposi-ció d’unes mesures per part de la Unió Europea que tan sols volen assegurar el cobra-ment dels préstecs que han subscrit, sobretot, els països de la ribera mediterrània per afrontar la seva despesa, han col·locat l’euro en una situa-ció crítica.

La visió de l’abisme, canvia-rà el rumb de les polítiques econòmiques i monetàries d’Europa? La percepció de les amenaces, convidarà els estats de la UE a una reflexió per construir un espai comú que passi de ser fonamental-ment un mercat a esdevenir una veritable unió política i social? Tinc els meus dubtes, tot i que està clar que és l’úni-ca sortida possible si volem preservar el patrimoni polític i social que ja és nostre.

A Espanya també afrontem aquest any amb la incertesa sobre si el canvi de govern ens donarà un plus de credi-bilitat davant de les institu-

cions europees, les agències de qualificació i els mercats financers. Però això no deixa de ser un acte de fe, pur vo-luntarisme intel·lectual. Serà decepcionant si aquest 2012 els espanyols i els catalans el veiem passar sense afrontar el repte de fons que té al da-vant la nostra economia i que no és cap altre que assentar les bases per a un veritable canvi de model productiu.

La qüestió és com reformem el model de competitivitat per incorporar més recerca i innovació a les empreses, com augmentem la formació dels treballadors i com tecni-fiquem els processos de for-ma que incrementem el valor afegit dels nostres produc-tes en el mercat. La fórmula és aquesta i no una altra re-forma laboral que precaritzi encara més la contractació i consagri de facto l’acomiada-ment lliure. Ni reduirà l’atur brutal que patim ni ens servi-rà per millorar la competitivi-tat de les nostres empreses. Convertirem les incerteses en oportunitats?

Incertesa i oportunitats

Josep Maria Álvarez

Secretari general de la UGT de Catalunya

El repte de fons de l’economia és assentar les bases per a un canvi de model productiu

SINDICATS

A l’any 2006 Damm va iniciar el procés d’internacionalització d’Estrella Damm, i des de llavors, aquesta especialitat ja pot assabo-rir-se a 43 països com Nova Zelanda, Estats Units, Suècia, Regne Unit, Italia, Xile, Japó o Xina, entre d’altres. Gràcies als acords de col•laboració, als que la companyia està arri-bant amb diversos distribuïdors als diferents països, a més d’Estrella Damm, també comer-cialitzen internacionalment altres especialitats com Estrella Damm Inedit o la cervesa per a celíacs Daura.

Per donar-se a conèixer fora de les nostres fronteres, Estrella Damm va escollir el claim “Estrella Damm. The Beer of Barcelona” i en aquest 2011 ha estrenat ampolla amb un nou format, més modern i millorat.

Amb aquest posicionament lligat a Barcelona, Damm ret homenatge a la ciutat que ha vist créixer la com-panyia i amb la que manté uns estrets vincles d’unió. La imatge de la ciutat comtal és un reclam excel•lent per a milions de persones arreu del planeta. Barcelona és reconeguda a nivell mundial com a una de les millors metròpolis del món per visitar i per viure-hi, gaudint de la cultura, la gastronomia, l’arquitectura i l’entorn, on l’estil de vida mediterrani troba la seva màxima expressió.

Dins del pla d’internacionalització, un dels punts més destacats durant el darrer període ha estat la compra d’una participació de la distri-buïdora nord-americana United State Beverage. Amb aquesta

Les cerveses Dammpresents arreu del món

adquisició, Damm reafirma la seva presèn-cia en un mercat amb una gran importància per a la companyia.

El nou disseny de “The Beer of Barcelona”La cervesa “Estrella Damm, The Beer of Bar-

celona” ha adoptat un nou disseny i un nou format d’ampolla únic en el mercat, inspirat en els diferents elements del Mediterrani, en honor a la seva personalitat i als seus orígens.

Una de les noves característiques de l’ampolla de 33cl és la seva forma, amb un important canvi

respecte a l’ampolla estàn-dard. El nou format presenta un coll més lleuger i un cos més esvelt, dotant a l’ampolla d’una imatge moderna, elegant i mediterrània. El nou disseny, més avantguardista, porta integrada la ciutat de Barcelona, que apareix en el mateix relleu de l’ampolla.

L’etiqueta també s’ha adaptat a aquesta nova ampolla, que en el nou disseny és més petita i amb línees més rectes. La inten-ció és donar més protagonisme al color vermell, amb la finali-tat de ressaltar els colors de la marca i atorgar més visibilitat a l’estrella daurada que dóna nom a la cervesa.

12 AGENTS SOCIALS / Cambres MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA

Malgrat que les principals cambres de comerç del país coincideixen a afirmar que encara queda molt camí per recórrer per parlar de recuperació econòmica, també destaquen els punts forts que té Catalunya per aconseguir-ho. En aquest sentit, i tenint en compte que el mercat interior està col·lapsat, el futur passa per la internacionalització, és a dir, pel foment de les exportacions i l’aposta pel comerç exterior. El turisme, sortosament, també ha resistit la crisi i ha proporcionat un cert alleujament al mercat de treball.Una altra reivindicació de les cambres va dirigida a l’Administració, en el sentit que es facin les retallades necessàries però que no es posin traves a l’activitat emprenedora.

El punt de vista de les

cambresde comerç catalanes

El 2011 ha estat més dur del que s’esperava. Les previsions de creixement s’han anat corregint a la baixa a mesura que avan-çava l’any i s’anava conei-xent l’evolució de la nos-tra economia i de l’entorn internacional, especial-ment des de l’estiu ençà. Les tensions als mercats financers, lluny de reme-tre, van augmentar amb força a partir de l’agost. Això va provocar, d’una banda, que la prima de risc del deute públic es-panyol s’elevés fins al que llavors es va pensar que era un màxim històric, i després es va demostrar que el màxim encara es-tava per arribar: el 22 de novembre va pujar fins a 470 punts bàsics. D’altra banda, l’IBEX-35 va aban-donar els 10.000 punts el juliol i des de llavors va continuar baixant per tan-car el 2011 en poc més de 8.500 punts. Així mateix, els índexs de confiança van començar a caure, fins a situar-se en nivells que advertien del perill de retorn a la recessió, després de poc més d’un any i mig d’haver-la deixat enrere. Posant-se, així, de manifest, la debilitat de la recuperació econòmica tant aquí com a Europa.

Fins a finals de març no tindrem l’estimació ofi-cial de l’evolució del PIB català el darrer trimestre del 2011, però els indica-dors conjunturals dels mesos d’octubre i novem-bre i l’indicador de clima empresarial de la Cambra apunten a una recaiguda de l’activitat econòmica

a Catalunya el quart tri-mestre. Això vol dir que podem tornar a entrar en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu). Creiem que es poden re-cuperar taxes de creixe-ment positives a partir de mitjans del 2012, però molt febles. De manera que les nostres previsions de creixement anual de l’economia catalana s’han rebaixat fins al 0,7% per al 2011 i fins al 0,9% per al 2012. Aquests ritmes de creixement no perme-tran generar ocupació de forma sostinguda.

La situació en què ens trobem ha posat de ma-nifest les debilitats de la construcció d’una unió monetària amb una mo-neda comuna formada per estats membres molt heterogenis i en què la disciplina fiscal ha estat més aviat laxa. Debilitats que segurament eren co-negudes però que no es preveia com se solucio-narien. Les fortes tensi-ons de l’estiu han fet que els estats membres de la UEM hagin fet alguns avenços en matèria fiscal i en la injecció de liquidi-tat a les entitats finance-

res amb l’objectiu que el crèdit arribi a les empre-ses, però aquests avenços s’han demostrat clara-ment insuficients.

La recuperació de l’econo-mia espanyola i catalana sense un entorn europeu estable i amb un creixe-ment econòmic positiu i sostingut no és possible. Ara bé, aquesta és una condició necessària però no suficient per a la nos-tra recuperació. La nostra recuperació també depèn de fer els deures dins de casa. I això suposa poten-ciar les nostres fortaleses sense oblidar que ens ca-len reformes estructurals de calat per superar les debilitats. Això farà que es pugui crear un nou marc econòmic i que es pugui començar a crear ocupació.

Hem de continuar poten-ciant els nostres punts forts: l’obertura a l’exte-rior i la capacitat d’ex-portació i d’atracció de turisme, ja que en aquests moments són els únics factors que ens poden fer sortir de la crisi. No-més mencionaré dues xifres: el creixement de les exportacions catala-nes de béns i serveis, en volum, ha estat del 10% fins al tercer trimestre del 2011 i el nombre de viat-gers ha assolit els 15,7 milions a Catalunya fins al novembre, un rècord històric. Així com també vull esmentar les bones perspectives d’exporta-ció dels empresaris cata-lans per al 2012, millors que les dels empresaris

europeus, segons una en-questa feta des de la Cam-bra aquest setembre.

Ara bé, no oblidem que, en el context espanyol, cal una reforma profunda del mercat laboral, del sector financer, del sis-tema fiscal i de l’Adminis-tració Pública. Així com una millora de la regula-ció i de la burocràcia que suporten les empreses. Si es compleix amb aquests objectius s’estaran posant les bases per a un nou model de creixement, per a la creació d’ocupació, per a la recuperació de la confiança i la millora de les perspectives i, per tant, també serà més fàcil que el finançament torni a fluir a les empreses.

En el context català, és molt important que el Govern de la Generalitat compleixi amb l’objectiu de dèficit públic de l’1,3% del PIB fixat en els pres-supostos del 2012. Ara bé, també és necessari que l’Estat compleixi els seus compromisos, que són: pagar els 745 milions de la Disposició addicional 3a de l’Estatut i els 1.500 milions d’euros del Fons de Competitivitat. Paral-lelament, dintre del que són les competències del Govern de la Generalitat, aquest també ha de treba-llar en la reforma del sec-tor públic català, en la mi-llora de la regulació i de la burocràcia, en la poten-ciació de la internaciona-lització i de la innovació. I en què el creixement del turisme a Catalunya sigui sostenible.

“Hem de potenciar l’obertura a l’exterior”Miquel VallsPresident de la Cambra de Comerç de Barcelona

La recuperació de l’economia catalana no és possible sense un entorn europeu estable


Malgrat el bombardeig constant de males notí-cies i el temps perdut du-rant el darrer any, encara tenim capacitat de manio-bra per encarar una reac-tivació que es fa esperar. Perquè de bones notícies també n’hi ha, tot i que passen molt més desa-percebudes. Això vol dir que podem fer-hi molt no-saltres mateixos. Evident-ment la situació europea té en aquests moments molts interrogants, que en bona mesura depenen de fins on els propis eu-ropeus volem aprofundir la nostra Unió. També altres motors econò-mics mundials semblen començar a notar l’atu-rada de les velles potèn-cies, i així s’obren nous interrogants.

Sortosament, 2012 serà a nivell estatal un any en què no caldrà estar pen-dents de grans compro-misos electorals, i així es podrà afrontar la presa de mesures que ja arriben tard. Temes estructurals, com la reforma laboral aparcada, el sanejament dels comptes públics que han acabat d’escurar la capacitat financera i el crèdit bancari a la inicia-tiva privada, i la reducció de la morositat de la qual avui la pròpia Adminis-tració n’és el primer de-tonant, podran abordar-se decididament. Des de la iniciativa privada hi ha també feina a fer, comen-çant per l’imprescindible reforç de la internaciona-lització i la diferenciació dels nostres productes o

serveis, innovant, però no només a nivell tecnolò-gic. Cal prioritzar millorar la competitivitat que ens permeti ampliar mercats. Això demana prioritzar les inversions que real-ment tinguin retorn efec-tiu per a les empreses, buscant vies per finançar-les, i que es simplifiquin els requisits a les activi-tats, l’ordenament legal i els tràmits administra-tius, a la vegada que fem un gran esforç de país per assolir el grau necessari de professionalització i capitalització del nos-tre teixit empresarial. En tots aquests punts és on ens hem de centrar admi-nistracions i cambres de comerç.

La cara positiva de tot plegat és que la indús-tria exportadora va su-perant la situació i, si no l’atura la morositat o la manca de crèdit, pot créixer amb pas ferm. I en paral·lel, tenim un re-punt molt apreciable del turisme. D’indústria amb producte propi i expor-tadora, al Bages en tenim per sobre de la mitjana de Catalunya, i des de la Cambra estem ampliant el servei per col·laborar en l’impuls i reforç de la seva activitat. I treba-llem conjuntament amb les administracions lo-cals per posar a sobre la taula elements atractius per a noves implantaci-ons del sector. Hem fet alguns passos importants en la definició del futur enllaç al Corredor Medi-terrani Ferroviari i hem

contribuït a fer més sò-lida l’oferta formativa per a personal qualificat en les diferents necessitats industrials. En canvi, no som una comarca espe-cialment notable pel tu-risme, però el potencial hi és i des de la Cambra estem coordinant idees d’operadors privats d’àm-bit local.

Hem definit i estudiat elements de diagnosi pel conjunt del teixit empre-sarial, i esperonem la de-finició d’estratègies que permetin redreçar situa-cions desfavorables. Hi ha molt a fer en comerç, sortides a considerar pels serveis, el sector de la construcció i la indústria més local. I un sector sa-lut que obre noves portes. També som a primera lí-nia impulsant una verita-ble emprenedoria de llarg recorregut, de forma co-ordinada amb les admi-nistracions. El Bages és terra de persones empre-nedores i aquest és ara un camí més important que mai, que cal comple-tar amb una empenta a la cooperació empresarial, per poder afrontar el fu-tur amb garanties.


Cal prioritzar les inversions que realment tinguin un retorn efectiu per a les empreses

“El Bages és terra de persones emprenedores”Pere CasalsPresident de la Cambra de Comerç de Manresa

És evident que no es pot fer un balanç gaire posi-tiu del 2011, però val la pena fer un esforç per destacar els aspectes que s’han escapat de la dava-llada general. L’economia gironina s’ha mantingut en una situació relativa-ment estable, propiciada pel bon comportament de les exportacions i el turisme. Ara bé, no po-dem oblidar que hem arribat a una taxa d’atur que supera el 20%. La construcció no es recu-pera. I en connexió di-recta, no hem aconseguit revifar el mercat immo-biliari, incapaç de reac-cionar davant les dificul-tats creditícies. Res no fa preveure una recupera-ció a curt termini.

La manca de crèdit no ha afectat només les hi-poteques, sinó també els préstecs personals i em-presarials, la qual cosa ha contribuït a deprimir més el consum i la inver-sió i, per tant, es limiten les possibilitats de crei-xement. Les empreses estan cansades de les negatives a les seves de-mandes de crèdit.

Afortunadament, l’acti-vitat turística ha propor-cionat un alleujament al mercat de treball, amb la creació d’uns 12.000 llocs de treball directes i molts altres d’indirectes. La re-cent signatura d’un nou conveni amb Ryanair, i el consegüent anunci de nous vols, suposen un impuls pel sector turístic gironí de cara al 2012, un

impuls que podria veu-re’s limitat per la impo-sició d’una taxa turística. Així mateix, els sectors industrials gironins han estat uns dels grans be-neficiats de l’evolució positiva de les exporta-cions. El sector agroali-mentari s’ha consolidat com el més resistent a la crisi. Les indústries quí-miques i farmacèutiques també han generat llocs de treball.

Posats a fer pronòstics per a l’any que comença, em sembla inevitable constatar que ens espe-ren polítiques d’auste-ritat i disciplina fiscal. Confiem que aquestes mesures ajudin a apun-talar un futur més pròs-per. Al meu entendre, cal ser molt curosos amb les polítiques d’austeritat, en primer lloc perquè no puguin afectar l’actual Estat del Benestar i les polítiques socials, i en segon lloc perquè no fre-nin la tan desitjada recu-peració econòmica.

Les administracions han de crear un escenari adequat per tal d’afa-vorir l’activitat empre-sarial. Cal evitar traves burocràtiques i buscar fórmules imaginatives per fomentar la crea-ció de noves empreses. I això, sense oblidar la pendent reforma labo-ral. També necessitem confiança, que ha de ve-nir de la feina que do-nen les empreses, de la solidesa que aquestes transmeten.

Cada vegada hi ha més empreses gironines que surten a l’exterior. En-tre els reptes que ens plantegem a la Cambra de Comerç de Girona hi ha la voluntat de conti-nuar ajudant les empre-ses petites i mitjanes a exportar, a les quals no els surt a compte obrir un departament de co-merç exterior. I quan parlo de sortir a l’ex-terior, no parlo només d’Europa, sinó dels pa-ïsos emergents.

Per últim, més i millors infraestructures. Són vitals, sobretot en un territori especialment maltractat en aquest as-pecte. Totes les obres començades, entre elles el desdoblament de la N-II, s’han d’acabar d’una vegada. Cal man-tenir els terminis en la construcció del TAV. Te-nim grans esperances di-positades en la proposta d’inclusió de l’Eix Medi-terrani entre les priori-tats de la xarxa bàsica europea. El centre inter-modal del Far-Vilamalla es podrà convertir així en un centre logístic de primer ordre.

“L’economia gironina s’ha mantingut estable”Domènec EspadaléPresident de la Cambra de Comerç de Girona

L’Administració ha de crear un escenari adequat per tal d’afavorir l’activitatempresarial

Trabajamos con personasSi para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos:

Selección de personal Formación Evaluación del perfil personal/profesional y competencias Adecuación del perfil al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos

Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 BarcelonaTel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21

E-mail: [email protected] - Web: www.ceice.com



L’any 2011 ha estat con-dicionat pel reial decret publicat a finals del 2010 en el qual es modificava l’estatus jurídic de les cambres de comerç i es suprimia l’obligatorietat de les quotes empresa-rials a aquestes institu-cions. La decisió adop-tada pel Govern central ha obligat la Cambra de Comerç de Sabadell i la resta d’institucions cam-brals de tot l’Estat a pla-nificar diverses estratè-gies per tal de garantir la seva continuïtat.

Des de la Cambra de Sabadell s’ha fet un gran esforç per intensificar els serveis i les prestacions al conjunt de les empre-ses de la demarcació, a l’espera que es clarifiqui aquesta situació amb la nova llei de cambres que ha d’aprovar el Govern del PP. En aquest sentit, i com a dades significati-ves, cal destacar els més de 24.000 tràmits a les empreses; 140 activitats formatives amb més de 3.000 alumnes; 100 pro-jectes de consultoria; 1.000 assessories a les empreses; recuperació de l’IVA pagat a l’estran-ger a 11 empreses; 150 accions de protecció i de-fensa de la propietat in-dustrial de les empreses; 25 diagnosis comercials; i suport i participació en 15 plans de dinamització comercial.

Tal com ha succeït en anys anteriors, s’ha tre-ballat intensament en la promoció internacio-

nal de les nostres em-preses. Així, al llarg del 2011 s’han dut a terme un total de vuit missi-ons comercials a 18 pa-ïsos dels cinc continents i amb la participació de 74 empreses. S’han vi-sitat dues fires interna-cionals i s’han creat 12 grups d’exportació a 10 països amb la participa-ció de 50 empreses.

En aquest context, cal també destacar la cre-ació de diversos pro-grames adreçats pre-cisament a afavorir la internacionalització de les empreses de la nos-tra demarcació. Entre aquests nous serveis, cal destacar els programes Impulsa’t, Inicia’t a l’ex-portació i Agendes indi-viduals a l’exterior. Així mateix, s’han creat altres programes dirigits a les empreses, com Màrque-ting Digital o el Pla de continuïtat empresarial.

Per aquest 2012, la Cambra de Comerç de Sabadell té com a objec-tiu prioritari intensificar les activitats en matèria de comerç exterior. Per això, s’han previst un to-tal de 12 accions de pro-moció internacional en missions comercials, par-ticipació en fires i troba-des empresarials.

També es pretén impul-sar l’augment d’empreses exportadores i potenciar projectes individualitzats per a les empreses a tra-vés dels programes pre-vistos en promoció inter-nacional.

D’altra banda, tenim pre-vist intensificar les acti-vitats formatives i totes aquelles altres activitats que afectin la competiti-vitat empresarial (noves tecnologies, eficiència en costos energètics i inno-vació). A més, s’oferiran paquets de serveis de la Cambra que es posaran a la venda, en condici-ons favorables, per a les empreses de la demarca-ció que han deixat de fer efectiu el recurs cambral permanent.

En definitiva, el nostre objectiu és continuar amb la nostra vocació com a entitat represen-tativa i capdavantera en la defensa dels inte-ressos empresarials al Vallès Occidental. Són moments de canvis i di-ficultats i la nostra insti-tució està preparada per afrontar-los amb segure-tat i confiança.

“Hem d’impulsar l’augment d’empreses exportadores”Antoni Ma BrunetPresident de la Cambra de Comerç de Sabadell

La innovació és una eina decisiva per a la competitivitat empresarial

L’any 2012 se’ns presenta com un altre exercici de dificultats macroeconò-miques. A més, les em-preses hauran de seguir fent esforços importants i s’hauran d’aplicar ajus-taments socials i laborals. Malgrat que l’escenari pot semblar pessimista, con-sidero que aquest 2012 pot ser també l’any que marqui el punt d’inflexió i que ens permeti comen-çar a palpar canvis a la si-tuació d’atonia i, per tant, apunti cap a una tímida reactivació econòmica. Però per fer possible que les expectatives siguin més favorables, caldrà que revisem certes mane-res de fer, de pensar i de funcionar.

Centrats en la Unió Euro-pea, cal una major impli-cació de tots els països en aquesta institució que co-hesiona la nostra econo-mia i que ha de ser el nos-tre marc de referència. En aquest sentit, crec fer-mament que ens cal una UE més potent i unida, fiscal, econòmica i polí-ticament. El nou tractat europeu, que previsible-ment se signarà el proper mes de març, constitueix una oportunitat que cal aprofitar.

En el nostre país, la pro-funda revisió de les pri-oritats pressupostàries sembla una via ja inelu-dible. A causa del seu pes específic en l’econo-mia, és important aplicar urgentment un seguit de mesures que contribu-eixin a racionalitzar la

despesa pública, i això comportarà un canvi de paradigma en molts ca-sos. I tot i que les mesures d’ajust són necessàries, l’austeritat no pot veu-re’s traduïda en la manca d’estímul per a l’activitat empresarial. Els governs han d’apostar també i de manera decidida pel fo-ment i el suport a l’espe-rit emprenedor.

Sens dubte, les empreses necessiten amb urgència arribar al canal clàssic de finançament: les entitats financeres. Però per acon-seguir-ho, cal sanejar pri-mer el sector financer. A hores d’ara, aquest sector es veu massa condicionat per un dèficit de liquidi-tat, un volum excessiu d’actius que no flueix i que està dipositat en els béns immobles, fet que impedeix que corri el crè-dit. Per tant, cal prioritzar la resolució d’aquesta si-tuació i donar sortida al gruix immobiliari.

En matèria fiscal, s’ha de reconèixer l’esforç inver-sor que realitzen les em-preses. Aquesta és una mesura que la Cambra de Terrassa ha reivindi-cat llargament i que, sens dubte, podria contribuir a fer que les empreses amb projectes sòlids i voluntat de futur puguin seguir in-vertint i generant riquesa social sense veure’s per-judicades.

Per la seva banda, l’em-presa cal que aposti per guanyar competitivitat. En aquest sentit, interna-

cionalitzar-se és clau, ja sigui iniciant la seva ac-tivitat en mercats exte-riors, buscant recursos per consolidar-la o bé col·laborant amb empre-ses que ja ho estiguin. La internacionalització és un factor estratègic, on les entitats com la Cam-bra de Terrassa hi po-dem jugar un paper de col·laboració important. També la innovació i la formació permanent són imprescindibles.

Centrats en l’etorn ca-meral, els recents canvis normatius comporten un nou escenari per a les cambres de comerç. A partir d’aquest 2012, les cambres haurem de sa-ber traduir la confiança, que les empreses tenen en els serveis que pres-tem, en la seva associa-ció voluntària a les nos-tres organitzacions. És un repte que la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa afronta amb la voluntat de continuar sent un referent en el su-port a l’expansió interna-cional de l’empresa, però també en l’assessora-ment estratègic, l’empre-nedoria i la formació.

“La internacionalització és un factor estratègic”Marià GalíPresident de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

L’austeritat no pot veure’s traduïda en la manca d’estímul per a l’activitat empresarialLa Cambra de

Sabadell vol intensificarles activitats en matèria de comerç exterior


El que acabem d’encetar es presenta novament com un any carregat de reptes. Per a la Cambra de Comerç de Palamós, 2012 dibuixa un camí ple de dificultats que ne-cessàriament haurem de transformar en oportuni-tats de futur. Dificultats, evidentment per la desfa-vorable conjuntura eco-nòmica que ens continua afectant, però també per-què la mateixa Cambra afronta ja de ple la seva adaptació a les disposici-ons del Reial decret llei 13/2010. Assistim al nai-xement d’un nou marc de gestió i regulació de les institucions came-rals, amb la presa d’im-portants decisions que han de servir per garan-tir el nostre futur a tra-vés d’un model de ges-tió sostenible. A aquest objectiu s’adrecen bona part de les prioritats que es marca la Cambra de Palamós per al 2012.

L’obligatorietat de les quotes ja és història i, en aquest sentit, s’impulsarà la campanya de captació de membres en la nova etapa d’afiliació voluntà-ria. S’ha de potenciar el paper de la Cambra com a font de serveis per a les empreses i, per això, s’ha dissenyat un nou catàleg amb els serveis que pro-mou la institució i amb aquells que ens delegarà el Govern de la Generali-tat. La competitivitat de les cambres dependrà també de la seva capaci-tat de compartir recursos i optimitzar la seva

Volem fomentar les relacionscomercials i empresarialsamb altres països

gestió: en el nostre cas, el camí són els progra-mes mancomunats amb les cambres de comerç de Girona i Sant Feliu de Guíxols, les més pro-peres a la nostra demar-cació i amb les quals sempre hi ha hagut una estreta col·laboració.

Com ja hem fet durant el 2011, el nou any ens obligarà a treballar dur per fer més fort i compe-titiu el nostre teixit em-presarial, i marcar així el full de ruta que ens ajudi a superar la crisi econò-mica global. Cal estar més preparats que mai i, per aconseguir-ho, la Cambra de Palamós ha de potenciar encara més els seus programes de formació i informació, així com els serveis d’as-sessorament a la creació d’empreses, que aquest darrer any han tingut gairebé 200 usuaris que han demanat suport tèc-nic per als seus projectes d’emprenedoria. Vivim moments d’estancament dels mercats interiors i la internacionalització es manifesta com una de les oportunitats de pre-sent i de futur de les nos-

tres empreses. És una al-tra de les nostres apostes: nous serveis de suport a l’empresa en l’àmbit in-ternacional, presència en fires i certàmens i foment de les relacions comerci-als i empresarials amb al-tres països.

La Cambra de Comerç de Palamós s’ha distingit històricament per la seva proximitat al territori. El 2011 hem elaborat el manifest per reclamar el traspàs de l’aeroport de Girona, hem participat activament en els actes de suport al Corredor del Mediterrani, s’han re-clamat mesures de pro-tecció del litoral i s’ha continuat la política de consolidació del port de Palamós com a pol de di-namització econòmica de la nostra demarca-ció, reivindicant l’obten-ció de l’estatus de port Schengen.

Dins d’aquestes políti-ques d’aproximació a la nostra realitat és priori-tari continuar organitzant les Jornades de treballamb la Fundació Cercle d’Infraestructures, en col-laboració amb la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, així com la sisena i setena edicions del Debat d’Economia de Begur. Anàlisi, debat, di-vulgació i coneixement a disposició dels nostres actius econòmics i em-presarials, i en perfecta sintonia amb la vocació de servei que ha marcat sempre la trajectòria de la Cambra de Palamós.

“El mercat interior està completament estancat”Xavier RiberaPresident de la Cambra de Comerç de Palamós


La demarcació de Lleida ha registrat en el decurs dels anys 2010 i 2011 una sensible davallada en l’ac-tivitat econòmica, especi-alment en el camp de la construcció i el comerç. Contràriament, en els darrers anys, els serveis a les empreses han cres-cut i han creat teixit em-presarial.En el període 2008-2010, la Cambra ha constatat una davallada important en el sector de la cons-trucció i les instal·lacions (-1.697 empreses menys) i l’increment net de l’ac-tivitat empresarial en el grup dels serveis en unes 2.600 empreses més. Al-tres sectors amb un ces-sament destacat de l’ac-tivitat empresarial són el comerç, la logística, el transport i les comunica-cions. En l’apartat positiu des-taquem la creació d’em-preses en el sector de les extraccions i les produc-cions d’energia i aigua, que ha augmentat en 394 activitats, i el d’educació i formació, sanitat, serveis recreatius i culturals i es-pectacles esportius, que s’ha incrementat en 347 empreses.Pel que fa al règim gene-ral de la Seguretat Social, el nombre d’afiliats ha disminuït en 5.807 perso-nes. El sector amb una disminució més impor-tant d’ocupació és el de la construcció. D’altra banda, el sector industrial, tot i no haver sofert una disminució destacable en el nom-bre d’empreses, ha re-

duït considerablement el nombre d’afiliats (-2.369). És a dir, tot i l’estabilitat en el nombre d’empreses, hi ha hagut reestructura-cions de personal. L’agri-cultura (109) i els serveis (184) han incrementat lleugerament el nombre d’afiliats.Quant a la internacionalit-zació de les empreses llei-datanes, hem comprovat que el volum d’exporta-cions ha registrat un sen-sible increment i l’any 2011 va batre el seu mà-xim històric, ja que el to-tal d’intercanvis comer-cials internacionals va arribar als 2.200,86 mi-lions d’euros, xifra que suposa un augment del 9,41% respecte el 2010. De totes aquestes xifres, des de la Cambra consi-derem que hi ha un canvi cap a un nou model eco-nòmic amb una tendèn-cia basada en els serveis i en el que les energies renovables són una bona alternativa. Davant d’aquest pano-rama, la Cambra de Co-merç i Indústria de Lleida proposa repensar un nou model industrial per a la demarcació de Lleida ba-sat en una major genera-ció de valor en el sector agroalimentari i gastronò-mic i en l’aprofitament de les oportunitats de nous sectors industrials, com les relatives a la valorit-zació de la biomasa (bio-energia, bioconstrucció, bioplàstics, etc.).D’altra banda, l’amplia-ció i obertura de nous mercats a l’estranger és també una alternativa a

la debilitat dels mercats interiors. L’activitat inter-nacional de les empreses de Lleida el 2011 ha se-guit la tendència ascen-dent i posa de manifest la importància que té la internacionalització per les empreses lleidatanes en un moment en el qual el consum intern s’ha es-tancat. Les exportacions continuen essent el mo-tor de la balança comer-cial i el 2011 van assolir el nivell més alt de tota la història en arribar als 1.450,18 milions d’euros, un augment del 10,02% respecte el 2010.Finalment, i davant les conseqüències del Reial Decret-Llei de 3 de de-sembre de 2010 aprovat pel Govern espanyol, la nostra Cambra està re-definint el seu model de gestió amb la perspectiva de consolidar-se com un ens modern amb una àm-plia oferta de serveis. Una oferta de nous serveis adaptada a les necessi-tats de les empreses de la demarcació lleidatana i pensada especialment per ajudar les firmes llei-datanes a fer front a la complicada situació eco-nòmica actual.

“A Lleida cal un nou model industrial basat en més generació de valor”

Joan H. SimóPresident de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida

Hi ha un canvi cap a un nou model econòmic amb una tendència basada en els serveis

20 AGENTS SOCIALS / Col·legis MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

ASSOCIACIONS

Un dels principals problemes que està patint l’advocacia és la crisi econòmica. Com a conseqüència hi ha hagut, en general, una disminució d’en-càrrecs, pèrdua de clients i aug-ment de la morositat. Per això, des del Col·legi d’Advocats de Barcelona el missatge que hem traslladat als nostres col·legiats és que no podem restar immò-bils; ens hem de reinventar pro-fessionalment. És a dir, hem de cercar noves fórmules de nego-ci pels nostres despatxos, cre-ar associacions i sinergies per ampliar l’àmbit de les nostres actuacions i serveis. La interna-cionalització és un dels camins, perquè la globalització en què estem immersos així ens ho exi-geix. Per això, l’ICAB va fer una aposta important per promou-re la internacionalització i el networking entre els advocats a través de l’organització de la Primera Fira de l’Advocacia a principis de l’any 2011, i que té una continuïtat que culminarà en una nova edició el 2013.

També promovem la formació continuada, i no únicament en temes estrictament jurídics, ja que hem d’ampliar els nostres coneixements de l’àmbit em-presarial (gestió, comptabili-tat, màrqueting...). En poques paraules, la societat ha canviat i la nostra professió té el deure d’adaptar-s’hi.

Si el punt de mira el focalitzem a nivell de l’Administració de Justícia i el seu funcionament, l’advocacia, igual que la resta d’operadors jurídics, hem de lluitar perquè la classe política s’adoni que la Justícia ha de ser una prioritat. Si la Justícia fun-ciona, el país funciona. En un país en crisi, el funcionament àgil de la Justícia és indispensa-ble per resoldre els processos de desnonaments, concursos, acomiadaments, reclamacions, que malauradament cada dia estan més presents. Necessi-tem una Justícia àgil i ràpida, i que funcioni d’acord amb els avenços i mitjans propis del

segle XXI. Per això, és urgent adoptar mesures. Entre elles, cal que s’abordi el Pacte d’Estat del qual tant es parla però que mai s’acaba de concretar. Cal gestionar els jutjats com si es tractés d’una empresa de ser-veis i descentralitzar l’Adminis-tració de Justícia per aconse-guir una Justícia més pròxima i treballar per la implantació de l’oficina judicial.

Sóc conscient que la manca de recursos econòmics és un altre factor que tampoc ajuda. Per això, davant la possibilitat que la Generalitat estableixi unes taxes judicials en algunes ju-risdiccions, considerant que aquestes són una limitació a l’hora d’exercir el legítim dret de defensa, i que podria tractar-se d’una doble imposició, des de l’ICAB creiem que en cas que s’instaurin haurien de ser tran-sitòries i excepcionals. A més, per a nosaltres certes taxes són inacceptables, com per exem-ple pagar per executar una sen-

tència. També, seria desitjable que aquelles que recapta l’Estat en l’àmbit de l’Administració de Justícia a Catalunya s’inver-teixin exclusivament per solu-cionar les necessitats de l’àrea de la Justícia a Catalunya. Si es recapta més, significa que hi ha més litigiositat i, per tant, que es necessiten més recursos. Tampoc considero que habili-tar el mes d’agost com a hàbil sigui la solució per als proble-mes de col·lapse i d’augment de la litigiositat en l’àmbit de l’Ad-ministració de Justícia.

Finalment, és necessari fer constar que el 31 d’octubre de 2011 va entrar en vigor la Llei

d’accés a les professions d’ad-vocat i procurador dels tribu-nals. És una reivindicació de gairebé 100 anys de l’advoca-cia espanyola i una qüestió de justícia, ja que érem l’únic dels estats membres de la Unió Europea que encara no exigíem una formació espe-cífica d’accés a la professió d’advocat. Aquest canvi com-porta que tots els graduats en Dret han de complementar els seus coneixements teòrics amb una formació eminent-ment pràctica, fet que reper-cutirà en benefici dels drets dels ciutadans i en un millor funcionament de l’Adminis-tració de Justícia.

Problemàtiques i reptes del món de l’advocacia

Pedro L. Yúfera

Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona

En moments com l’actual, amb crisi econòmica, amb la neces-sitat de recuperar determinats valors (esforç individual i col-lectiu, iniciativa, esperit de su-peració...) i amb crítiques als fonaments del nostre sistema polític i d’organització econò-mica i financera, la societat civil i, molt especialment, les seves institucions més bàsi-ques, han de prendre un major protagonisme. Entre aquestes institucions, els col·legis pro-fessionals esdevenen cabdals, atenent a què la visió àmplia i transversal del seu teixit col-legial garanteix un apropament tècnic, però a la vegada perso-nalitzat, als veritables proble-mes i inquietuds de la societat.

El Col·legi d’Economis-tes de Catalunya assu-meix aquest repte, com sempre ho ha fet, per vocació i per convicció. Té un compromís ferm amb la societat de par-ticipar activament en la cerca de receptes i de solucions a la difícil conjuntura a la qual ens enfrontem i, en general, en la construcció del fu-tur del nostre país.

La importància del Col·legi d’Economistes de Catalunya no només ve per la seva rellevàn-cia quantitativa, donada pels gairebé 6.500 col·legiats. Ho és, també, per la transversalitat i el

caràcter estratègic de la profes-sió, així com per la posició so-cial i professional que ocupen els propis economistes al país, presents en camps molt hete-rogenis de la societat (gestió, direcció, administració, sector

públic, estratègia, sanitat, medi ambient, indústria, agricultura, finances, educació, etc.).

Com és lògic, actualment la principal preocupació dels eco-nomistes és la crisi i la seva principal conseqüència, l’atur. Aquest també afecta a la pro-fessió, si bé en menor mesura que al conjunt de la societat. Els afectats representen una mica més d’un 10%. El col·lectiu està immers en el debat social que gira al voltant de l’auste-ritat econòmica, la necessitat d’impulsar el creixement i la ur-gència d’emprendre reformes estructurals. Específicament a Catalunya, els economistes centren la seva atenció en dos

reptes clau. D’una banda, l’ajus-tament de la despesa pública i els greus problemes de liquidi-tat de la Generalitat i altres ad-ministracions públiques. I, de l’altra, la necessitat de posar en marxa un model produc-tiu de futur que aposti per la indústria, sense oblidar els al-tres sectors bàsics de l’econo-mia catalana, com el turisme, l’oci o els serveis. Per això, és fonamental resoldre, entre d’altres qüestions, la defici-ent relació fiscal entre l’Estat i Catalunya, així com impulsar iniciatives bàsiques per al pa-ís, com per exemple el Corre-dor del Mediterrani.

Els economistes tenim clar, a la vegada, que la resposta als nostres reptes econòmics re-quereix dos ingredients bàsics. En primer lloc, la confiança, sense la qual la sortida a la cri-si és impossible i, en segon lloc, la complicitat de tots i la suma dels esforços públics i privats.

Les inquietuds dels economistes catalans

Joan B. Casas

Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

22 AGENTS SOCIALS / Col·legis MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

Pel Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’any 2011 no ha estat un any fàcil. Abans de començar l’1 d’octubre del 2010 entrava en vigor el decret estatal que supri-mia l’obligatorietat dels vi-sats. La conseqüència ha es-tat una davallada d’aquests en relació a anys anteriors. Tanmateix, quan ens fem la pregunta sobre el motiu principal del descens, l’opi-nió general és la manca d’ac-tivitat econòmica, més que la no obligatorietat de visar.

Cal tenir en compte que el Col·legi ha establert el Certi-ficat d’Actuació Professional (CAP), el qual garanteix l’au-toria del projecte, la seva ade-quació a la legislació vigent i l’assegurança de Responsabi-litat Civil Professional (RCP).

Un fet esperat i alhora temut l’any 2011 era la projectada Llei de serveis professionals, la qual havia de determinar quines professions havien de tenir la col·legiació obligatò-ria i quines no. La legislatura va acabar, però la llei no va ser promoguda. Esperem que

el nou Govern que ha entrat a l’Estat vulgui escoltar l’opi-nió dels professionals i que tingui en compte que, si els col·legis ostenten la missió de vetllar per l’exercici de la professió, la col·legiació dels professionals ha de ser obli-gatòria.

Tot i així, no tot ha estat ne-gatiu pel que fa referència al reconeixement dels nostres professionals. El desembre del 2010 es va publicar, al Di-ari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una resolució del Departament de Justícia so-bre les competències dels col-legis professionals i la dele-gació de funcions que podien fer els departaments de l’Ad-ministració de la Generalitat. A finals del 2011 el Parlament de Catalunya va establir unes lleis sobre la millora de l’Ad-ministració que reconeixen aquelles competències i dele-gacions. També l’Ajuntament de Barcelona ha reconegut enguany els col·legis tècnics i la capacitat de fer certificats d’idoneïtat per a projectes de llicències d’obres. Esperem que aquests últims fets siguin una base de reconeixement de la tasca dels enginyers i, alhora, una garantia per a la seguretat dels projectes.

Durant l’any 2011 l’Associa-ció d’Enginyers Industrials de Catalunya ha dut a terme una reforma dels seus esta-tuts que ha de possibilitar,

entre altres coses, l’entrada de diferents professionals de l’enginyeria, amb indepen-dència del seu títol. Es tracta de poder arribar a constituir una Associació d’Enginyers de Catalunya, com existeix a altres països, des d’on es pu-guin atorgar els serveis ne-cessaris a tots els associats i esdevenir un organisme de referència del món de l’engi-nyeria. Des del Col·legi do-nem suport a aquests canvis de l’Associació i de mane-ra coordinada, com hem fet sempre, volem continuar tre-ballant plegats per als nostres professionals.

D’altra banda, el Col·legi i l’Associació han renovat la pòlissa d’assegurança col-lectiva de Responsabilitat Ci-vil Professional (RCP), que cobreix els col·legiats engi-nyers industrials i també els enginyers químics, els engi-nyers geòlegs i els enginyers d’organització industrial que, des de fa tres anys, també formen part del nostre Col-legi en una voluntat integra-dora dels professionals de l’enginyeria.

Repàs al 2011, un any difícil per als enginyers industrials

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Som conscients que l’entorn econòmic actual del país és complicat i que les previsions apunten a una recuperació lenta. Tot i així, reconeixem l’esforç que fan molts agents comercials professionals per emprendre, innovar i obrir-se a nous mercats. L’estudi de balanç de la professió indica que l’atur al sector comercial va disminuir un 11,5% el 2011 respecte a l’any anterior. Els mesos en què el descens va ser més significatiu van ser agost (amb una caiguda del 61%), gener (-33%) i desem-bre (-28%). Portem alguns anys reduint l’índex d’atur al nostre sector, per això podem afirmar que la recuperació és lenta, però el sector comerci-al va per bon camí.

Davant la caiguda del con-sum que estem vivint, les empreses no es queden de

braços creuats i estan co-mençant a vendre a fora de les nostres fronteres. Per tant, els agents comercials hem de reinventar-nos, sortir a l’exterior i vendre a aquells països que estan en ple crei-xement, com la Xina, l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica, els pro-ductes i serveis de la nostra terra. És de vital importància que el professional comercial es formi intensivament en te-mes com màrqueting, vendes, comerç exterior i idiomes, entre d’altres.

Pel que fa al 2011, hem de-tectat que els sectors que més ofertes van registrar van ser serveis (un 26%), seguit d’articles per a la llar (19%), químics (11%) i construcció (11%). Dins del sector serveis els llocs més ofertats van ser els relacionats amb telefonia, publicitat, assessorament o

comerç exterior. Tot i haver estat considerada històrica-ment una professió exerci-da per homes, en els darrers anys hem vist com ha aug-mentat de forma considerable la presència de dones empre-nedores en la tasca comerci-al. Segons un estudi del Col-legi, actualment un 13% dels agents comercials col·legiats a Barcelona són dones que es dediquen principalment a la venda d’articles per a la llar i l’oci i de serveis. I és que, en aquests moments de crisi, són moltes les dones que han op-tat per aquesta professió, ja que en ser autònomes poden compaginar millor la seva vi-da professional i laboral.

No obstant això, darrera-ment també ha augmentat el nombre de dones presents en sectors com el químic, cons-trucció, maquinària, ferros i

acers, tradicionalment consi-derats com a masculins. L’in-forme reflecteix un perfil de dona entre 35 i 40 anys, que inverteix gran part del seu temps a formació, disposa d’estudis secundaris i domina diferents idiomes, un requisit indispensable en els temps que vivim. Les dones comer-cials poden aportar molt al sector, ja que són grans vene-dores i acostumen a tenir una bona formació.

Els agents comercials som optimistes i seguirem treba-llant amb força amb instituci-

ons i empreses per tal de faci-litar la tasca del professional, certificar la qualitat dels nos-tres professionals i adequar la professió a les necessitats de la societat.

Volem que els agents comer-cials i emprenedors comptin amb oportunitats de creixe-ment, de relacionar-se i fer negocis. Des del Col·legi po-tenciem les trobades profes-sionals i el networking, com és el cas de la plataforma de contactes professionals que organitzem cada any, Agents&Brokers.

El sector comercial va per bon camí

Enric Enrech

President del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona

ASSOCIACIONS

9:00 h: Acreditaciones

9:30 h: RICARD ALFARO, Bienvenida: “Nuevostiempos, nuevos retos, nuevas competencias” (Presidente Aedipe Catalunya, Director de RRHH de Asepeyo)

10:00 h: EDUARD PUNSET “Cara a cara con los retos de la sociedad y las organizaciones”

10:45 h: MARCOS URARTE “Cómo contribuir a lacompetitividad desde RRHH”

11:30 h: Pausa – Cafè

12:00 h: Mesa Debate “Personas y competitividad:¿La ecuación perfecta?”:Modera :RAMON AYMERICH, Redactor Jefe de Economía de La Vanguardia.MATEO BORRÁS (Director de RRHH de Grifols); XAVIER COLL (Director General Adjunto de RRHHde Caixabank); PERE RIBES (Director de RRHH de Catalana Occidente); XAVIER ROS (Director de Personal de SEAT )

13:30 h: JAVIER FERNÁNDEZ AGUADO “Laevolución del liderazgo en la historia. Escuelas depensamientos”

14:15 h: Clausura a cargo del Excm. Sr. XAVIER TRIAS, Alcalde de Barcelona

Inscripciones (riguroso orden de recepción):

www.aedipecatalunya.com/inscripcions/inscripcioGratuita para miembros de las asociaciones colaboradoras

PROGRAMA

FORO BARCELONA para el desarrollo del talento y la competitividad en las OrganizacionesBarcelona, 29 de febrero de 2012Auditorio Axa (L’Illa Diagonal)

El encuentro de las empresas que apuestan por sus personas para ser más competitivas

Entidades colaboradoras:

24 ANÀLISIS / Internacional MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

des de les exòtiques fins a al-gunes de perilloses, com les temptacions proteccionistes que no hauríem d’oblidar. Es-perem que la Reserva Federal amb Bernanke al capdavant mantingui el timó de l’econo-mia, especialment pel que fa a una renormalització de l’aixeta del crèdit a les empreses.Aquest darrer aspecte és tambécabdal a Europa, sobretot alspaïsos com el nostre on la se-quera del crèdit al sector pri-vat està sent més pronunciada. Vam escoltar molt sovint du-rant el 2011 que la crisi havia fetarribar amb cruesa a Europa el moment de caixa o faixa, de atriar entre més integració (ambcessions de sobirania cada ve-gada més delicades en àmbits com els fiscals o sociolabo-rals), o resignar-nos a la desin-tegració del projecte europeui a la irrellevànciaa d’Europa acom a actor global. Això con-tinua sent veritat aquest 2012, amb l’agreujant que la manca de respostes prou efectives va afeblint els marges de manio-bra. Cal ser conscients que esva esgotant el temps per cor-rrregir deficiències importantsen les regles de joc de la mo-neda única.

que han rebut importants en-trades de capital estarien ex-perimentant les dificultats pro-peres a un morir d’èxit, tambétamb certa analogia amb el que ens va passar a les economiesdel Sud d’Europa. Les preguntes cabdals per 2012serien, d’una banda, si les eco-nomies emergents han aprèsles lliçons de com gestionar una era de dinamisme sense cometre els errors que es van produir tant a alguns dels paï-ïïsos avançats en el anys previs a 2007 com a les economies asiàtiques abans de la seva an-terior gran crisi el 1997. I, del’altra, si una nova generació de països amb capacitat de ge-nerar creixement, i que inclou-rien des de Turquia fins a In-donèsia passant per Vietnamo alguns dels lleons africans,poden esdevenir nous motors a escala internacional. Això té una primera clara implicaciórellevant pel nostre teixit em-prenedor: tenir en compte de forma més activa aquesta nova generació d’emergents com a destinacions cada vegada mésimportants de les nostres ex-portacions i com a localitzaci-ons a prioritzar en els projectes d’internacionalització.

El timó de l’economiaPel que fa als Estats Units, cal-drà estar atents a les interacci-ons entre economia i política, i en particular, a si alguns in-dicadors positius de principisde 2012 no es veuen afectats en la seva continuïtat per les distorsions que de vegades es produeixen als anys d’elecci-ons presidencials com les quetindran lloc al novembre del 2012 a la (encara) primera po-tència mundial. Sobretot ambuna campanya de primàries al Partit Republicà en què escol-tarem propostes de tota mena,

Durant l’any 2011 les successives revisions dels principals indicadors han anat sistemàticament a la baixa, i han deixat a principis del 2012 un llegat de previsionspessimistes que sembla difícil d’eludir. Quins són els principals problemes i reptesdel 2012?

un nou Titanic?

El clima de pessimisme amb què s’ha iniciat el 2012 ha in-crementat la popularitat de les previsions de la fi del mónatribuïdes al calendari dels ma-aaies. El terme depressió torna a guanyar presència mediàtica. Però fins i tot, si busquem refe-rències catastrofistes probable-ment seria més adient recordar que aquest 2012 es compleixel primer centenari de l’enfon-sament del Titanic, l’abril del1912, un vaixell que, amb arro-gància, presumia de ser indes-tructible i insubmergible. Una arrogància semblant a la ques’exhibia fa pocs anys quan esparlava d’una onada de pros-peritat global amb estabilitat econòmica i una capacitat il-limitada del sistema financer per gestionar riscos, que ara hem descobert que tenia peus de fang i ens deixa una herèn-cia ben dura de digerir. Serà 2012 l’any més dur d’aquesta digestió –d’un nou enfosament del Titanic econòmic– o podemalbirar indicis de remuntar i co-mençar almenys a salvar els mobles del naufragi?s

Les economies emergentsHi ha molts arguments pelpessimisme i uns quants per a l’esperança. Un cridaner símp-toma de les dificultats és el fet àmpliament publicitat a princi-pis d’aquest 2012 que algunes

Resposta seriosa a la crisiUna bona mostra de les difi-cultats de redreçar les coses és el que està passant, a escala global i europea, amb el debat sobre l’impost sobre transac-cions financeres, habitualment anomenat la taxa Tobin. Es tracta realment d’una mesura modesta, conseqüència lògica d’una globalització financera que crea un espai mundial pelsmoviments de capitals. La més elemental de les implicacionsés la necessitat d’anar despla-aaçant també a nivell supranaci-onal les eines de fiscalitat i re-gulació ja assumides a escales internes. Els debats sobre la implementació d’alguna me-sura al respecte seran durant el2012 un bon test de la seriositat de les accions per donar una resposta efectiva a la crisi o bé, pel contrari, de continuar inten-nntant mantenir un statu quo queoens condemna a seguir dava-llant per l’espiral de la recessiói l’atur. Les dificultats per em-prendre mesures podríem dir que són titàniques. Però pro-bablement també és molt més que un joc de paraules dir quesi no assumim mesures lúcides i titànicament difícils, l’alterna-aativa és acabar com el Titanic.

Les economies emergents han de gestionar l’era de dinamisme sense caure en errors

Per acabar amb la recessió i l’atur, no es pot continuar mantenint l’statu quo. / ARXIU

Si no assumim mesures lúcides i titànicament difícils, l’alternativa és acabar com el Titanic

LA RECESSIÓ ECONÒMICA CONTINUA

ANÀLISIS

JOAN TUGORES QUES

2012:

emissions de deute de païsosconsiderats refugis de solvèn-cia, com Alemanya, han donatlloc a tipus d’interès negatius: a causa del clima de profunda incertesa els inversors consi-deren més segur invertir eninstruments percebuts com de màxima solidesa que mantenir els recursos en efectiu, a les en-nntitats financeres, o en produc-tes com l’or o algunes commo-dities que estarien exhaurint elseu paper d’actius de màxima qualitat. La seguretat enfront tdel futur que se’ns ve a sobreha esdevingut un luxe que cal pagar... qui pugui fer-ho.A escala internacional un prin-nncipal punt d’atenció és quèpassarà a les economies emer-rrgents, convertides en el princi-pal pol de dinamisme econòmicmundial, però amb símptomes preocupants en alguns casos de sobreescalfament. El casde la Xina és òbviament el més important, a la vista dels indi-cadors que parlen d’una bom-bolla a sectors com l’habitatge. aAltres economies emergents

Yo, encontrétrabajo a travésde InfoJobs

26 ANÀLISIS / Empresa MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

tit, podem destacar Foment del Treball Nacional, PIMEC i CECOT, per exemple. A ni-vell territorial hi ha una forta implantació d’entitats empre-sarials que fan una gran tasca en l’assessorament i tramita-ció d’ajuts relacionats amb el finançament (CECOT, Unió Empresarial de l’Anoia, Unió Empresarial del Penedès, Con-federació Empresarial de la Província de Tarragona...).

-Unitats d’innovació d’entitats acadèmiques que potencien la innovació en el col·lectiu empresarial des del vessant acadèmic. Exemples d’institu-cions que treballen en aquesta línea són el Programa Innova de la UPC i el Centre d’Inno-vació de la Fundació Bosch i Gimpera a la UB. El Programa Innova de la UPC té com a fi-nalitat, amb caràcter general, la contribució a la valorització de la recerca desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya; l’impuls a la cultura de la innovació i l’esperit em-prenedor en tota la comunitat universitària, investigadors, estudiants, professors, perso-nal d’administració i serveis i titulats; i la contribució a l’aug-ment del potencial innovador dels seus col·lectius i de les seves unitats. Així, afavoreix la creació de noves empreses i els instruments de valoritza-ció fruit del coneixement. En aquest programa s’emmarca Innova 31, que és una socie-tat de capital risc. Una mostra del paper actiu de la UPC en aquest terreny és que actual-ment hi ha tretze spin-off par-ticipades per ella. Escoles de negoci com IESE o ESADE també promouen business an-gels i capital risc.

A més de l’oferta esmentada, cal tenir en compte les línies de finançament d’entitats esta-tals i de la Unió Europea, però d’això ja en parlarem en un ar-ticle proper.

A part del finançament conven-cional ofert per bancs i caixes, podem destacar l’oferta de les següents entitats:

-ACC1Ó. Està adscrita al Depar-tament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i té com a objectius el foment de la innovació i la internacionalit-zació empresarial. Compta amb una trentena d’oficines arreu del món. El finançament es pot oferir en forma de capital, de quasicapital (préstecs participa-tius, comptes de participació...), de deute o d’una combinació de totes tres modalitats.

-AVANÇSA (Empresa de Pro-moció i Localització Indus-trial de Catalunya, SA). És una empresa pública adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació. La seva activitat se centra en la participació accio-narial en empreses industrials per accelerar els processos de creixement, amb la missió de promoure la col·laboració pú-blica i privada.

-ICF (Institut Català de Finan-ces). És una entitat financera que depèn del Departament d’Economia i Coneixement. Aporta finançament per a la inversió en actius fixos, com ara maquinària, instal·lacions, naus, patents, participacions financeres i R+D+i, entre d’al-tres, amb un període de ma-duració llarg. L’Institut finança projectes viables en condicions de mercat, i afegeix a l’Euríbor

un marge segons el risc de l’operació i les garanties apor-tades (hipotecàries, personals, penyora de títols, contractes, assegurances, etc). Desenvo-lupa la seva activitat a través, entre d’altres, d’ICF Holding, que porta a terme l’activitat de capital mitjançant la promoció i el suport a instruments de capital risc i la gestió de par-ticipacions financeres i patri-monials. També actua a través de l’IFEM, que contribueix al finançament de microempre-ses i pimes a través de la gestió de fons aportats pel FEDER (Fons Europeu de Desenvolu-pament Regional) i la Genera-litat de Catalunya.

-Avalis de Catalunya. És una Societat de Garantia Recípro-ca creada per la Generalitat de Catalunya. El seu objecte social és atorgar avals prefe-rentment a petites i mitjanes empreses, autònoms i pro-fessionals amb seu social a Catalunya i permetre a aquests fer realitat els seus projectes.

-També hi ha agències relaci-onades amb la recerca, com AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Re-cerca), que gestiona una gran cartera de programes de be-ques i ajuts a la recerca; AQU(Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya); AARTM (Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques), que pro-mou la introducció, adopció i utilització de tecnologies mèdi-ques, així com la coordinació i avaluació de la recerca mèdica juntament amb el Servei Cata-là de Salut; i ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que se centra exclu-sivament en l’atracció de talent investigador.

A més, hi ha d’altres entitats que donen suport a les empre-ses per millorar la seva innova-ció i internacionalització. Són entitats com:

-Agències de desenvolupament local dels ajuntaments, diputaci-ons i consells comarcals. Aques-tes agències s’han convertit en referents per al suport a les persones emprenedores, la innovació, la millora profes-sional i la creació d’ocupació. Aquests tipus d’entitats han promogut parcs tecnològics (Barcelona Zona Innovació, Parc de l’Alba, Parc Tecnolò-gic del Vallès, Parc UPC, Tec-nocampus Mataró, Tecnoparc Reus...).Un exemple d’agència és Barcelona Activa, que és l’agèn-cia de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. Es va crear l’any 1986 i va néi-xer com un viver d’empreses. Barcelona Activa acompanya més de 1.000 nous projectes empresarials l’any i més de 100 companyies estan instal·lades al seu viver d’empreses i parc tecnològic.

-Cambres de Comerç que també tenen un paper rellevant en l’àmbit de la innovació i la in-ternacionalització empresari-al. Ofereixen alguns ajuts, en molts casos cofinançats per

d’altres entitats, per al desen-volupament de projectes. A tall d’exemple, es pot esmen-tar el programa NEX PIPE d’ACC1Ó, l’ICEX i les cambres de comerç. Aquest programa inclou l’assessorament i el fi-nançament de gran part de la despesa de les empreses que fan els primers passos en ex-portacions.

-Organitzacions empresarials,com les patronals, entre d’al-tres, que ajuden en la inter-mediació per l’obtenció de finançament. En aquest sen-

Finançament per a la innovació i la internacionalització

MÉS ENLLÀ DE LES INSTITUCIONS FINANCERES

Moltes entitats catalanes, a banda de bancs i caixes, ofereixen productes de finançament empresarial

Com és sabut, les restriccions financeres fan difícil la innovació i la internacionalització de les empreses. De tota manera, hi ha una oferta important d’entitats catalanes que ofereixen productes de finançament.

Les restriccions creditícies dificulten l’accés a la innovació. / ARXIU

ORIOL AMATCATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Societat / ANÀLISIS 27GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

Durant els últims anys, la identitat social de les perso-nes es definia per la capacitatde consum. Com ha demos-trat un recent informe de la Fundació Jaume Bofill, la pertinença a la classe mitja-na, que era com la major partde la societat es veia a ella mateixa, era un miratge. Hi havia, en efecte, un accés ge-neralitzat als béns de consum habituals, que més o menys

definien la qualitat de vida: viatges low cost, gimnàs, ent -treteniment, vehicle propi, caps de setmana, restaurant ivi correcte. Tothom, i tothom sempre és la part central dela societat, s’ho podia per-rrmetre. Per tant, tothom era de classe mitjana. Ara aquest conglomerat s’ha escindit i una part ha tornat a patir les estretors de la classe treballa-aadora, sense sentir-se’n part, la qual cosa genera frustració. La crisi és aquesta frustració.

Però el cas és que aquesta construcció de la classe mit-jana universal va ser, en gran part, una aposta de l’esquer-rrra, especialment de l’esquerra posada al dia que va liderar Toni Blair des del Nou Labo-risme. Una esquerra de dis-seny que no ens és estranya.Es tractava d’agafar els vells

postulats de Keynes i estrafer-los per satisfer les apetències de consum actuals. Keynes advocava per equilibrar la demanda amb la producció,quan els mercats eren domès-tics; si la demanda flaquejava, l’Estat havia de subvenir els treballadors perquè pogues-sin comprar. Keynes és això. Aquest mandat es va alterar pel fet de la sobreproducció. El mandat del creixement constant distorsiona els mer-rrcats: obliga a tenir més perso-nes consumint, per tenir méspersones produint. Les frena-des són, aleshores, mortals.

El crèdit es va inventar per això: perquè tothom con-sumeixi més amunt del seunivell. I l’esquerra hi va contri-buir: l’Administració paga tot allò que és important –gratu-ïtat progressiva dels serveis–

per tal que el consumidor consumeixi. I, si malgrat aixòencara no pot consumir prou, aleshores s’atorga la subven-ció. Alguns països han arribat a la conclusió que aquest sis-tema tutelar anestesia la soci-etat. Perquè el que l’esquerra no ha aconseguit, perquè nos’ho ha proposat, és elevar el nivell cultural (capacitat críti-ca) de la classe treballadora

Destronant el rei consumADÉU A LA CLASSE MITJANA

L’esquerra no ha aconseguit elevar el nivell cultural de la classe treballadora ascendida a mitjana

Desarrollo Organizacionaly Consultoría de ProcesosIMPARTPP IDO POR EL PROFESOR ITAMAR ROGOVSKY

Objetivos:· Desarrollar la pr y en consultoria· Favorecer el des· Facilitar la comp· Aprender metod

La preinscripción e inscripción se realizan en:AEDIPE Catalunya

Passeig de Gràcia, 2 3er 5a. 08007 BarcelonaTel. 93 423 84 13 // Fax 93 425 07 19

e-mail: [email protected]

Duración y Duración: 12 talleHorario: Viernes d

SábadosLos talleres se im

PATRÍCAA IA GABANCHOPERIODISTA I ESCRIPTORA

ascendida a classe mitjana, cosa que –segons l’informeabans al·ludit– ha derivat en un excés de consum. A menyscultura, més consum. I, per tant, més crèdit. El nivell de deute privat, a Espanya, és esfereïdor i un dels proble-mes marcats en vermell en el balanç del trontollant sistema financer local.

Angela Merkel està dictant antikeynesianisme per als eestats: ni un gram d’endeu-tament. La crisi ha posat a règim el consum privat. Sila demanda no tira, el sis-tema es col·lapsa: allò que Keynes volia evitar. Potser l’esquerra europea hauria de definir un sistema que esca-pés d’aquesta llei perversa.Consumir amb moderació,d’acord, però què fem amb l’excedent?

28 El mapa del món MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

Els efectes de larevolució de Tuníssiaamenacen altres dicta-dures del nord d’Àfrica iOri

TuníssiaGener

22

Portugal demana elrescat financer a laUnió Europea.

PortugalAbril

8

Desè aniversari delsatemptats de l’11-S.

Nova YorkSep.

11

Cristina Kirchner ésreelegida com a presi-denta d’Argentina.

ArgentinaOct.

23

Es produeixendiversos atemptats contraesglésies catòliques, ques’atribueixen a grupsislamistes.

NigèriaDes.

25

Erupció marina a l’illad’El Hierro.

Illes CanàriesOct.

9

Manifestacions delmoviment Democracia Reala les principals ciutats.

EspanyaMaig

15

Maig

22Se celebren eleccionsautonòmiques i municipals.

Nov.

20El candidat del PP, MarianoRajoy, guanya les eleccionsgenerals.

El president Fidel Castrouncia de manera defi-va. El seu germà, Raúlstro, es converteix en el

primer secretari del PartitComunista de Cuba.

CubaAbril

19És abatut el lídFARC, Alfonso

ColòmbiaNov.

4

Se celebra, a Anglaterra,a boda entre el príncep

Guillem de Gal·les i CatherineElizabeth Middleton.

AnglaterraAbril

29

Els peruans escullen nou president. Es tracta d’Ollanta Humala.

PerúJuny

5

S l b

n obtenir elnservador laluta.

CanadàMaig

2

A nivell interndes s’han dirhan protagontext, l’ONU haler el seu lidela frustració dconflicte siri.A l’altra bandnatural del Jatsunami, que d’unes pèrdu350.000 milionA nivell espade les eleccCatalunya– i País Basc, a resultats de lano Rajoy al cfer front als ceconòmics geque el 2011, sembla que tornaran a ser protagonistes el 2010.

El Japprincipprotag

El mapa del món 29GENER 2012 ANUARI 2011 MÓN EMPRESARIAL

Mor Kim Yong-II, presidentde Corea del Nord.

Corea del NordDes.

17

A Christchurch esprodueix un terratrèmolde magnitud 6,3, deixant113 víctimes i 2.500ferits.

Nova ZelandaFebrer

22

si alimentària a la Banya d’Àfrica.

SomàliaJuliol

2

A Sèrbia és arrestat

SèrviaMaig

26

Es produeixen dosatacs terroristes: un ala capital i l’altre a l’illad’Utoya.

NoruegaJuliol

22

Comença el judici contra l’exdictador egipci Hosni Mubarak.

EgipteAgost

3Estats Units anuncia la mort de Bin Laden al Paquistan.

PaquistanMaig

2

A Moscou se celebren lesmanifestacions de protestamés multitudinàries des delfinal de la Unió Sovièticaper un presumpte frauelectoral.

RússiaDes.

10

Un terratrèmol de 9,0 afecta Japó i el tsunami provocat produeix l’accident nuclear de Fukushima 1.

JapóMarç

11

XVII Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic a Durban (Sud-àfrica).

Sud-àfricaNov.

28

Gener

1 Estònia adopta l’euro com a moneda oficial.

Estònia

Sdimiteix com a primer ministre.

ItàliaNov.

12

30 ANÀLISIS / Recursos Humans MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

tenen por de perdre la feina durant els propers mesos. Aquesta xifra suposa un augment del 8% respecte el penúltim trimestre de 2011, fet que reflecteix l’augment d’aturats i l’incertesa gene-ralitzada que viu el país. Es-panya lidera la classificació europea en aquesta matèria, només superada per Grècia, en la que la meitat dels treba-lladors (49%) reconeix tenir por a perdre la feina. Unes xifres que contrasten amb l’optimisme noruec (19%), o alemany (18% on els treba-lladors veuen més estabilitat laboral.

A nivell autonòmic, Randstad també va detectar diferèn-cies de percepcions. Gallecs (45%), murcians (45%) i va-lencians (44%) són els espan-yols que mostren més pànic a perdre el seu lloc de treba-ll. Els segueixen els madri-lenys (40%), catalans (36%) i asturians (35%). I com a contrapartida hi ha els caste-llanomanxecs (24%), andalu-sos (27%) i extremenys (33%) on els seus professionals te-men menys per la continuïtat a la seva empresa.En relació a la confiança da-vant el lloc de treball, un 52% d’espanyols creuen no poder aconseguir un lloc de treball similar i un 59% no veu pos-sibilitats de trobar una altra feina, encara que fos en con-dicions diverses.

Pel que fa als ànims de cara a buscar una nova feina, les dades tampoc inviten a l’optimisme, d’aquesta ma-nera un 73% dels enquestats reconeix que no esta buscant un nou treball, i per tant, aposta per l’estabilitat. Entre sexes, la diferència en aquest àmbit és pràcticament nul·la; mentre per franja d’edats, hi ha gran unanimitat a l’hora de no buscar feina entre els treballadors de 35 a 44 anys (79%), que són els que es mostren més apàtics a can-viar de lloc de treball ja que és el tram d’edat que reque-reix una major estabilitat econòmica i familiar.Unes dades força preocu-pants que delaten l’estat d’incertesa i por generalitza-da que s’estén entre les em-preses i els seus treballadors a l’hora d’afrontar la compli-cada situació econòmica que vivim, i que sembla no oferir símptomes de millora de cara a aquest any.

REDACCIÓ

Els ànims de cara aquest nou any 2012 no semblem massa esperançadors. Si més no així ho reflecteix un estudi inter-nacional realitzat per Rands-tad sobre les expectatives laborals dels treballadors, on quatre de cada deu espanyols creuen que poden perdre el seu lloc de treball, una de les xifres més altes d’Europa, a la que cal afegir que més de la meitat no creuen que pu-guin trobar una feina similar. Una sensació que es contagia i que fa que la majoria de tre-balladors no esperin ni aug-ments de sou, ni abonaments, ni ingressos extra durant el pròxim any. Una conseqüèn-cia d’aquesta situació és que el 73% dels espanyols busquen estabilitat i no pas una feina, i només el 14% ha canviat de lloc de treball recentment. D’altra banda, el grau de sa-tisfacció dels treballadors va en paral·lel amb la seva edat, es per això que els més joves diuen sentir-se més feliços;

de la mateixa manera que els que treballen més hores estan més satisfets que aquells que tenen un contracte laboral més reduït.

Pel que fa a empresaris, un 62% opinen que el 2011 ha estat un any “difícil” econò-micament per la seva organit-zació, una xifra pràcticament similar al 61% que creuen que el 2012 encara serà més com-plicat. De fet, els espanyols se situen, clarament, entre els més negatius davant la seva situació laboral. Al contrari que a Espanya, en 21 dels 30 països enquestats els treballa-dors esperen augmentar els seus ingressos durant aquest any. I en una mica més de la meitat dels països (18 de 30), els enquestats creuen que la seva companyia millorarà les seves finances durant aquest cicle econòmic. Per la seva banda, Argentina i Xile des-taquen per ser els més posi-tius davant la situació de les seves organitzacions, mentre

que a la República Txeca, França, Grècia, Hongria, Japó i Holanda, els treballadors es-peren que el 2012 també sigui un any complicat.Tot i la crisi, o en gran part per culpa de la crisi, els tre-balladors espanyols no estan molt satisfets amb la seva situació econòmica. Tot i que la majoria no esperen un augment de sou, per un 74% dels espanyols el seu sala-ri no reflecteix la feina que desenvolupen. Aquesta opi-nió és comú a la majoria de països, amb xifres superiors al 60%, però és especialment destacable el cas de Polonia i Hongria amb un 79%, i el cas extrem de Grecia amb un 81% dels enquestats que pensen així. D’altra banda, contrària-ment al pensament dels tre-balladors d’Espanya, en altres països es mostren més espe-rançats amb la possibilitat de millorar les seves condicions salarials: més d’un 80% dels enquestats a Argentina, Bra-sil, Xile, Xina, India i Mèxic

esperen un augment de sou, abonaments o altres millores en beneficis socials.

Els espanyols volen canviar la seva situació?En general, no. Fins i tot amb una millora salarial, els treba-lladors preferirien no canviar de residència. En el cas es-panyol, el 50% acceptaria can-viar el seu país de residencia per un lloc de treball si anés unit d’un augment salarial, fet que reflexa l’escassa mo-bilitat laboral que tenen els espanyols. En altres països hi ha diversitat d’opinions. El 64% dels xinesos i el 58% dels indús es mourien si es tractés d’una feina en concordança a les seves expectatives. Men-tre que els treballadors de Dinamarca, Japó, Luxemburg i Suïssa indiquen que prefe-reixen seguir en el seu país tot i que el nou lloc de treball vingui acompanyat d’un aug-ment de sou.

Xifres poc esperançadoresEl pessimisme que afecta als espanyols sobre la situació en la seva empresa i la seva economia, també afecta al propi lloc de treball. Un 37% dels enquestats a Espanya

ESTUDI INTERNACIONAL RANDSTAD WORKMONITOR

Un 62% dels empresaris reconeix que el 2011 ha estat un any “díficil” per la seva organització

En l’àmbit autonòmic, un 36% dels catalans enquestats mostren pànic a perdre el seu lloc de treball

Pessimisme per afrontar el 2012 Un estudi realitzat per Randstad revela que el 61% dels enquestats creu que els 2012 serà encara més complicat per les seves empreses.

Un 74% dels espanyols enquestats afirma que el seu sou no reflecteix la feina que desenvolupen. / ARX IU

Noruega (19%) i Alemanya (18%) són els països que menys veuen perillar l’estabilitat laboral

ACCID

IV CONGRÉS26-27 MAIG 2011

IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses

i administració pública, amb els següents objectius:

Més informació i inscripcions:tel. 93 542 14 79 [email protected]

www.accid.org

32 MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012ANÀLISIS / Recursos Humans

Aquest bloc del “Després” del procés de reclutament pot tenir tres dimensions en algun cas complemen-tàries i en la majoria al-ternatives: la primera és el coaching d’integració, òbviament amb un ob-jectiu molt focalitzat. En segon lloc, plantegem el mentoring com una eina eficient a curt termini per a la integració de la per-

lupament dels aspectes més diferencials i com-petitius. Alguns exemples de factors d’èxit comuns en algunes organitzacions són l’assumpció del risc, la incertesa, la fermesa en els valors o l’aposta per la transgressió intel·ligent.

El segon pas clau en el procés anterior al reclu-tament és l’anàlisi en pro-funditat del microclima referent a l’àrea concreta de l’empresa on s’incor-porarà el candidat. Quan una persona s’incorpora a un lloc de treball, pot percebre l’empresa com un laberint, amb molts camins en els quals es conviu per les regles dels grups, les aliances i els rols preestablerts. Per tal de facilitar la integració de la persona de la ma-nera més ràpida possi-ble, proposem una anàlisi prèvia d’aquest ecosiste-ma considerant les singu-laritats que van més enllà dels estils i valors gene-rals de l’Organització.

El tercer pas destacat a tenir en compte en el pro-cés previ a la selecció és l’anàlisi del que serà el cap directe del candidat. A través d’un procés que anomenem Connecting minds, s’analitza com és el cap directe, el seu estil de management, les se-ves preferències, els seus valors, per tal de facilitar després la generació de connectivitats amb la per-sona seleccionada. Però mai amb la intenció de ge-nerar clons ni antagonis-tes, el que es busca és la complementarietat.A tall d’exemple podem parlar d’un equip de treball for-mat per dues persones, en el qual una d’elles és molt

CANVIS EN ELS PROCESSOS DE SELECCIÓ

Una nova visió en la selecció de personesEl talent i les qualitats reals i potencials d’un professional no són, per si soles, garantia d’èxit en la integració a un lloc de treball. En el complex tauler d’escacs en el qual es desenvolupa la nostra activitat professional; l’economia, el mercat, l’empresa i els seus compe-tidors; la persona requereix tant del seu talent com de les possibilitats d’integració que li facilitaran les persones que trobarà a la nova empresa, començant pel seu cap i l’equip més immediat.

El mentoring escurça la corba d’aprenentatge, detectant millores a curt termini

estructurada en la planifi-cació de treball i l’altra és tècnicament molt eficient però prefereix fer les co-ses amb més flexibilitat. Si les dues persones co-neixen prèviament aques-ta circumstància i se’ls transmet quins són els seus estils, formes de fer, preferències, etc. s’arriba a un punt de convergèn-cia en el qual es propicia la comprensió mútua i es viuen els fets de forma positiva i amb actituds més previsibles.

Després d’aquests tres passos previs, la següent fase consisteix en el pro-cés de recerca del candi-dat i desenvolupem un model exhaustiu d’avalua-ció a través d’un DAFO per detectar no només les seves fortaleses i de-bilitats, sinó també el seu nivell d’ocupació interna i externa com una opor-tunitat o una amenaça. El procés de selecció està dissenyat com un vestit a

sona. Es tracta d’un pro-cés pel qual una persona reconeguda dins l’orga-nització, ja sigui per una competència personal o tècnica o pel seu conei-xement, ajuda en el de-senvolupament personal i professional a una altra, en una relació de confian-ça i compromís. A més, aquest procés afavoreix la transmissió de cultura i valors corporatius dins de l’organització. El men-toring escurça la corba d’aprenentatge, i per tant també d’adaptació, detec-tant millores a curt termi-ni. I el tercer, el tutoring, on el cap directe pilota la integració de la persona seleccionada actuant de dinamitzador del men-toring i coaching. Per tal de gestionar aquesta inte-gració hem dissenyat un programa de training en tutoria per a managers de diferents nivells dins de l’empresa, des dels mem-bres del Comitè de Direc-ció fins a qualsevol gestor de persones.

L’objectiu final de qual-sevol procés d’integració és que el resultat sigui un win win per l’empresa i pel candidat. És a dir, que l’empresa consideri que el/la candidat/a s’ha inte-grar amb èxit i li ofereix les expectatives que te-nia dissenyades d’antuvi, però també que el candi-dat percebi que s’ha tro-bat amb un “hàbitat” ideal per poder desenvolupar tota la seva competència i potencial professional. És a dir, que la decisió d’acceptar el repte l’ajuda a desenvolupar el seu pla personal i professional i a ser allò que vol ser “quan sigui gran”.

Xavier OrozcoSocidirector general

d’IOR Consulting

Els processos de selecció han sofert canvis notables en els darrers anys. / ARXIU

Els processos de selecció han canviat de forma ra-dical en els darrers anys. A causa de les circum-stàncies econòmiques però, sobretot, fruit de la incorporació de les no-ves tecnologies i el boomde les xarxes socials. En aquest context, cal ampli-ar la cadena de valor en “l’Abans i el Després” del procés de selecció tra-dicional, centrat bàsica-ment en el reclutament i avaluació dels candidats i candidates.

Plantegem tres passos clau a tenir en compte “Abans” del procés de re-clutament. El primer és la Deconstrucció, que ens permet fer una revisió crítica molt profunda i la-teral de la job descriptionconvencional, i determi-nar els factors crítics que condicionen l’èxit de cada lloc de treball. Algunes vegades les job descrip-tions delimiten de forma molt poc flexible les res-ponsabilitats i tasques de cada lloc de treball, con-vertint-se en una “gàbia d’or pel refugi d’alguns” o actuant com un fre al ta-lent o desenvolupament del potencial propi o d’al-tres. Amb la deconstruc-ció, afloren les millors capacitats i habilitats de les persones, alliberant-les d’obstacles i barreres permetent el desenvo-

mida i es desenvolupa en un panorama digital 2.0 que a poc a poc evoluci-ona cap al 3.0 i el cloud computing. La irrupció de xarxes socials com Face-book, Twitter o Linkedin ha afegit noves formes de reclutament i avaluació en els processos de selec-ció i ha fet sorgir el per-sonal branding o marca personal, constituïda per la identitat digital d’un professional. Una vegada seleccionat el millor candidat per al lloc de treball, l’últim pas és aconseguir integrar-lo amb èxit a l’organització tenint en compte que la integració fa referència tant a la persona com a tal com als seus potenci-als resultats a l’empresa. Cal, en primer terme, sin-gularitzar el tradicional pla d’acolliment, així com dissenyar un pla d’inte-gració adhoc atenent a la casuística de l’entorn i persones que el configu-ren.

34 CRÒNICA / Internacional MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

d’Àfrica, a finals de gener els ciutadans del Iemen, un dels països àrabs amb uns índex de pobresa més elevats, es mani-festen per demanar al seu pre-sident, Ali Abdalá Saleh, que no es presenti a la reelecció. Aquest cedeix a les pressions populars i anuncia que abando-narà la presidència el 2013. Els opositors, però, no es mostren satisfets i la situació s’agreuja. Durant el primer se-mestre de l’any es produeixen greus enfrontaments entre les forces de seguretat lleials al go-vern i milícies tribals partidàri-es de l’oposició. Tot i que Saleh fa concessions i, fins i tot, s’ar-riba a mostrar disposat a cedir el poder pacíficament, el perill d’una guerra civil planeja sobre el país. El 3 de juny el president resul-ta ferit en un atac de les forces rebels contra el palau presi-dencial. Finalment, el 23 de no-vembre, ja refugiat a l’Aràbia Saudita, renuncia a tots els seus poders, el que ha de per-metre al Iemen la transició cap a la democràcia.

REDACCIÓ

Tuníssia Tot i que el malestar ja s’havia fet sentir unes setmanes abans, el detonant de l’inici de la pri-mavera àrab se situa a Tuníssia, el 14 de gener, coincidint amb la fugida del president de Tu-níssia, Zine el Abidine Ben Ali, cap a Aràbia Saudita. L’atur entre els joves més pre-parats acadèmicament, la cor-rupció desmesurada i, sobretot, el desig d’instaurar un règim democràtic que garanteixi les llibertat, després de cinc man-dats d’autocràcia de Ben Ali, són els principals motius que fan esclatar les revoltes popu-lars a Tuníssia. A diferència d’altres països re-voltats, l’exèrcit tunisià fa cos-tat des d’un primer moment al poble.

EgipteMentrestant al país veí, Egipte, molts ciutadans segueixen els mateixos passos que Tuníssia. El 25 de gener recorren els carrers d’El Caire demanant la

caiguda del govern de Hosni Mubarak. Tot i així, el presi-dent egipici s’aferra al poder i, simplement, promet al poble reformes que no serveixen per calmar les protestes populars. El resultat són nombrosos morts i ferits. Finalment, l’11 de febrer, després de 18 dies de protestes, Mubarak abandona el càrrec que ocupava des del 1981. El vicepresident del país, Omar Suleimán, anuncia que el poder queda en mans de l’exèr-cit. A Egipte, el 28 de novembre passat s’inicien les eleccions le-gislatives, que s’allarguen fins el passat 3 de gener. En aquestes el Partit de Llibertat i Justícia (PLJ) dels Germans Musulmans obté un clar avantatge. A partir d’ara ja es podrà redactar una nova constitució, pas inevita-ble perquè es puguin celebrar unes eleccions presidencials a Egipte.

IemenInfluenciats probablement pel que està passant al nord

Les revoltes dels països àrabs se succeeixen una rere l’altra a una rapidesa inusual. Ennous mesos, tres dictadors àrabs cauen i altres dirigents han de fer cessions davant la pressió popular. Si això és possible és, en gran part, grà-cies a Internet i, en concret, a les xarxes socials, sense menystenir el paper dels mit-jans de comunicació tradicio-nals.En qualsevol cas, la comunica-ció dels manifestants a través de la xarxa, sí que ha com-portat unes característiques pròpies d’aquestes revoltes, com és ara l’espontaneïtat i l’absència clara d’un lideratge. Conscient de la importàn-cia d’Internet, no és estranyque en el cas egipci, el govern arribés a prohibir Internet i els mòbils.

EL PAPER D’INTERNET

La primavera àrab, la revolta del segle XXI?

REVOLTES POPULARS ALS PAÏSOS ÀRABS

El Partit de Llibertat i Justícia obté un clar avantatge en les eleccions legislatives a Egipte

El 23 de novembre el president iemení renuncia a tots els seus poders des de l’Aràbia Saudita on s’ha refugiat

Al llarg del 2011 hem assistit a un gran nombre de revolucions i protestes que han tingut lloc als països àrabs, donant lloc en moltes ocasions a un escenari ben diferent al que teníem just ara fa un any. Les conseqüències, de l’anomenada primavera àrab, encara estan per veure, no només a nivell del món àrab sinó també a nivell internacional.

CRÒNICA


LíbiaEl 17 de febrer les revoltes tam-bé esclaten a Líbia. Milers de ciutadans d’aquest país, ani-mats pel que està passant en els països veïns, demanen el final del règim de Muamar el Gadafi, el dictador més antic d’Àfrica. El govern libi promet inicialment millores, però això no serveix per calmar els ma-nifestants. Les principals pro-testes comencen a Bengasi, però aviat s’estenen a altres ciutats. A diferència de Tuníssia i Egipte, en aquest cas la repres-sió contra els opositors és bru-tal. El país es veu dividit entre dos bàndols i el nombre de morts durant aquest conflicte, que es pot qualificar de guerra civil, ascendeix fins als 15.000.Just un mes després d’iniciat el conflicte libi, les Nacions Unides es pronuncien, perme-tent l’ús de la força per impo-sar una zona d’exclusió aèria sobre Líbia i així poder assistir la població civil. Mentrestant, l’oposició constitueix un go-vern paral·lel que és reconegut per diversos països i la Lliga Àrab. Finalment, a finals d’agost, des-prés de mesos de conflicte, les forces rebels entren a Trípoli i combaten contra les tropes ofi-

cials pel control de la capital. Paral·lelament, l’OTAN bom-bardeja el quarter general de Gadafi. El líder libi fuig i s’es-pecula durant setmanes sobre on pot estar el seu amagatall. Finalment, el 20 d’octubre mor a Sirte a mans de les forces re-bels intentant fugir.

SíriaUn altre país àrab que encara a dia d’avui atrau l’atenció és Síria. El mes de març els siris, animats pel que ha passat a Tuníssia i Egipte, inicien ma-nifestacions contra el govern de Bashar Al Assad exigint el final de l’estat d’emergèn-cia que està en vigor des del 1963, el final de la corrupció i un major pluralisme polític. Les protestes se succeeixen durant diversos dies i en di-ferents ciutats. El 23 d’abril l’exèrcit dispara contra un grup de manifestants inde-fensos i provoca gairebé un centenar de morts. Les espe-rances dels siris per capgirar la situació política del seu país s’esvaeixen. A causa de la forta repressió per part del govern siri, les condemnes internacionals no es fan esperar i, de fet, con-tinuen encara a dia d’avui, a

Hamdeen Sabahi, un dels líders de l’oposició egípcia abans de la revolució pacífica que va esclatar el gener del 2011 a la plaça Tahrir d’El Caire, va estar fa unes setmanes a Espa-nya, on va mantenir a Madrid i Barcelona reunions amb em-presaris de tots els sectors amb l’objectiu d’establir col-laboracions futures.Sabahi té previst presentar-se a les properes eleccions presidencials. Manifesta que Egipte té moltes possibilitats de realitzar un gran desenvolupament en justícia, igualtat social i economia. “Acabar amb la pobresa perquè Egipte deixi de ser un país pobre i es converteixi en una gran potència econòmica a través de la pau és el que dema-nen els revolucionaris de gener de la plaça Tahir, i és el que jo també vull per al meu país”, diu aquest polític egipci. També opina que “a les eleccions participen molts partits polítics, però en la majoria el sentiment religiós ja no impera per guanyar-les. El poble no vol polítics que provoquin enfrontaments”. No dubta, ni un sol moment, a l’hora d’afirmar que “el conflicte existent a Egipte és polític, no religiós”.En cas de ser escollit president els seus primers passos seran garantir un salari mínim digne i humà. I en segon lloc, acabar amb l’atur implantant un nou model de desenvolupament econò-mic que generi nous llocs de treball.

“EL CONFLICTE EXISTENT A EGIPTE ÉS POLÍTIC, NO RELIGIÓS”

l’igual que els enfrontaments. Encara el passat 23 de desem-bre a la capital, a Damasc, te-nen lloc un seguit d’atemptats en què moren 44 persones. Mentre el govern els atribueix a la xarxa terrorista Al Qaeda, l’oposició els atribueix al pro-pi govern.

AltresTot i que en un primer mo-ment les revoltes de Tuníssia i Egipte acaparen tota l’aten-ció, també se’n produeixen en d’altres països àrabs com Bahrain, on el rei Hamad pro-clama l’estat d’emergència i posa la seguretat a mans de l’exèrcit, o Jordània, on el rei Abdullah II anuncia la convo-catòria d’un nou govern. De fet, tot el món àrab ha estat atent al que passava en els paï-sos veïns. I, en especial, Iran i Aràbia Saudita, que temen les conseqüències que poden tenir aquests esdeveniments en la seva àrea d’influència i, sobretot, a l’interior del seu territori.

Durant el 2011 hem vist cau-re els dictadors de Tuníssia, Egipte, Líbia i el Iemen. Ara, però a aquests països enca-ra els queda una dura tasca

1970

Bashar Al AssadPresident des del 2000Actualment en el poder

Síria

IemenAli Abdalá SalehPresident del 1990 al 2011Refugiat a l’Àrabia Saudita

TuníssiaAbidine Ben AliPresident del 1987 al 2011Refugiat a l’Àrabia Saudita

EgipteHosni MubarakPresident del 1981 al 2011Pendent de judici

LíbiaLíbiaMuamar el Gadafi President del 1969 al 2011Mort quan intentava fugir

1980

1990

2000

2010

PERFILS DELS DICTADORS

a realitzar. Entre d’altres, impulsar reformes democrà-tiques que es tradueixin en majors drets i llibertats per als seus ciutadans al mateix

temps que una millora de les seves condicions econòmi-ques. Durant aquest 2012 co-mençarem a veure’n alguns resultats.


REDACCIÓ

Hi ha certs moments en la història de la humanitat que queden gravats en la me-mòria col·lectiva, imatges que veient-les un sol cop ja s’impregnen en la retina de les persones, ja siguin fets històrics o desastres ambien-tals. L’11 de març, ja és una data força significativa en la història d’Espanya, però el mateix dia de l’any 2011 pas-sarà a la història com el dia que va tenir lloc l’accident nuclear de Fukushima, el pi-tjor de la història de la huma-nitat, desbancant Txernòbil al capdavant del rànquing.La consecució dels fets co-mença dos dies abans, el 9 de març, quan es registra un terratrèmol en la zona de la costa oriental de Japó. Un tremolor que va precedir el terratrèmol del dia 11 de març, i que posteriorment seria rebatejat com “El gran terratrèmol de l’est del Japó”. Passava un minut de tres quarts de tres de la tarda –

El dia que va trontollar Japó

ACCIDENT A LA CENTRAL NUCLEAR JAPONESA DE FUKUSHIMA

El terratrèmol i el tsunami van deixar un total de 15.836 morts, i gairebé 6.000 persones ferides

El passat 11 de març de 2011, Japó va patir el pitjor terratrèmol de la seva histo-ria, el quart més potent de tot el món, el qual va derivar en un tsunami devasta-dor i l’accident de la central nuclear de Fukushima.

de la central. Posteriorment les autoritats van ampliar la zona a trenta quilòmetres, i finalment a quaranta.

Els Herois de FukushimaMentrestant dins la central un grup de treballadors, engin-yers i personal d’emergència (bombers i militars) van combinar-se en torns de tre-ball per mantenir sota con-trol l’accident i minimitzar-ne l’impacte natural. Els primers dies, els que avui es coneixen com “Herois de Fukushima”, eren un grup de 150 perso-nes que treballaven en torns de 50 per reduir l’exposició a la radiació; un grup que es va anar ampliant amb el pas dels dies fins arribar aproximada-ment a unes 800 persones agrupats en brigades; les tas-ques que van dur a terme van ser, entre d’altres, encarre-gar-se de retornar la corrent elèctrica a la central, contro-lar i apagar els diversos in-cendis que hi havia repartits per les instal·lacions, netejar les zones accidentades per facilitar els treballs de con-trol, refredar les piscines on s’emmagatzemaven els ma-

L’accident de Fukushima va desbancar Txernòbil com accident nuclear més greu de la història. / ARXIU

hora local-, quan es comença a registrar un moviment sís-mic amb l’epicentre al mar, a uns 373 quilòmetres de Tòquio, amb una magnitud de 7’9 graus en l’escala de Richter, que posteriorment s’incrementava a 8’8, 8’9, fins assolir els 9 graus confirmats per l’Agència Meteorològica del Japó i el Servei Geolò-gic dels Estats Units. El més fort de la història nipona, i el quart en el registre mundial. Un tremolor de terra que va tenir una durada de 6 minuts i que va desembocar en el pitjor accident nuclear regis-trat fins al moment. Aquest terratrèmol va derivar en un tsunami, que va deixar unes xifres de 15.836 morts, 3.650 desapareguts i gairebé 6.000 ferits.

Entre els efectes més de-vastadors del terratrèmol destaca el posterior acci-dent nuclear de Fukushima Daiichi o Fukushima I. Com a conseqüència dels forts

tremolors, aquesta central nuclear va començar a regis-trar diversos problemes co-mençant per una aturada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre gene-radors d’emergència. Arran d’aquests problemes inicials, els reactors 1, 2 i 3 van patir una fusió parcial del nucli, mentre que diverses explo-sions d’hidrogen van danyar la part superior dels edificis que contenien els reactors 1, 3 i 4, i una altra explosió afectava el tanc de contenció de l’interior del reactor 2. Un panorama alarmant que feia pensar en el pitjor dels de-sastres nuclears, tot i que la situació es va acabar contro-lant, dins la greu situació que es va viure. El marge de reac-ció davant d’aquest accident va ser nul, totes les decisio-ns s’havien de prendre amb molt poca previsió i tenint en compte el caos i l’alarmisme social que s’havia creat tant amb el terratrèmol, com amb el tsunami i l’accident de Fukushima. Per por a filtracions radioactives a l’exterior, la primera mesura va ser evacuar tots els civils que es trobessin dins un radi de vint quilòmetres al voltant

El tremolor, el més fort de la història del Japó, va assolir els 9 graus en l’escala de Richter

-

Oficinas con recursos

Showroom + administración: c/Tavern, 11. 08021 BarcelonaOutlet + logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat

www.facility project.net


terials radioactius dels reac-tors mitjançant el bombeig d’aigua de camions cisterna des de terra i per via aèria, i segellar les esquerdes per on es filtraven les partícules radioactives a l’exterior.Per poder realitzar totes aquestes tasques amb èxit es van tenir en compte unes es-trictes mesures de seguretat com un vestit protector, màs-cares, bombones d’oxigen i un mesurador de radiació que els avisava quan els ni-vells d’exposició sobrepas-saven els límits permesos i havia d’abandonar la zona. Però tot i aquestes mesures, la gravetat de l’accident de Fukushima va provocar que diversos operaris que van estar en contacte amb aigua contaminada, se’ls va de-tectar un nivell de radiació 10.000 vegades superior al límit permès. Set d’aquests treballadors van morir en les nombroses explosions que es van succeir en els reactors, d’altres van ser hospitalitzats amb símptomes de cansa-ment extrem, marejos, i més d’una desena presentaven al-teracions genètiques a causa de la radiació, fet que els fa augmentar el risc de contrau-re un càncer a llarg termini entre un 1 i 5%.Pel que fa a la població, el primer radi d’evacuació de deu quilòmetres va afectar a 45.000 persones que van ha-ver d’abandonar casa seva; dos dies després, el 13 de març, amb un radi de 20 qui-lòmetres la xifra va augmen-tar fins a 170.000 persones;

RepercussionsmundialsL e s c o n s e q ü è n c i e s d e l’accident van ser immedia-tes i de repercussió mundial. A causa de l’aturada dels sistemes de refrigeració, la central nuclear es va veure obligada a realitzar emis-sions controlades de gasos radioactius a l’exterior per tal d’intentar alliberar pressió dels tancs de contenció dels reactors. Això va provocar que el diumenge 27 de març ja es detectessin uns nivells de radiació cent mil vegades superiors en l’aigua de les instal·lacions. A més, també es van detectar quantitats de iode radioactiu en l’aigua del mar 1.850 vegades superiors als límits legals; i es van de-tectar nivells de plutoni fora

del reactor número 3, que era l’únic que treballava amb aquest material. P o c s d i e s d e s p r é s d e l’accident de Fukushima, el iode radioactiu ja circulava per les canonades d’aigua co-rrent de la ciutat de Tòquio, i també es van detectar nivells de radioactivitat en la llet i espinacs que es produïen en les proximitats de la central. Una setmana després, els ga-sos tòxics ja havien travessat l’oceà Pacífic i es van detec-tar partícules radioactives a la zona de California, en dies posteriors a Finlàndia, i el di-mecres 27 d’abril a Espanya. Tot i això, el Consell de Se-guretat Nuclear va decretar que els nivells que s’havien registrat no suposaven cap mena de risc per la població.Immediatament després de l’accident, el govern del Japó va declarar la central com no operativa, i en va ordenar

Ara amb més motius que mai, el debat energètic està pre-nent molta força en els discursos polítics. Sense anar més lluny, els passat 26-27 d’octubre de 2011, es va celebrar a Barcelona el Global Clean Energy Forum, una important trobada sobre les energies renovables que va comptar amb la participació en ponències i taules rodones de 40 experts de tot el món del sector energètic. Organitzades pel pres-tigiós International Herald Tribune, aquestes jornades van posar sobre la taula la necessitat d’un canvi en el model energètic. Un gir de timó cap a les energies renovables, que segons els experts “és un sector que permetrà crear molts llocs de treball durant els pròxims anys”. En l’acte inaugu-ral, hi va intervenir el conseller d’Empresa i Treball, Fran-cesc Xavier Mena, qui va explicar que Catalunya, seguint la línea europea, té com a repte de cara al 2010 augmentar un 20% l’ús d’energies renovables i reduir un 20% les emissions contaminants.En el primer dia de ponències i debats, el tema es va foca-litzar sobre l’energia eòlica, una alternativa energètica que

segons Arthouros Zervos, director general de Public Power Corporation, l’empresa nacional d’electricitat de Grècia, “és l’energia més barata ja que es genera al lloc oportú”. Una opinió que també va compartir José Manuel Entreca-nales, president i conseller delegat d’Acciona, qui va afegir que “la inversió en energies renovables és la millor solució per atraure inversió estrangera”.

El segon dia del Global Clean Energy Forum, es va centrar en el gas no convencional com ara el gas d’esquist, una font energètica que només s’explota des de fa deu anys, i que els experts asseguren que en un futur reduirà la dependèn-cia europea del gas natural rus i d’Àfrica. Tot i això, alguns investigadors asseguren que aquesta alternativa energètica s’explotarà a ple rendiment fins l’any 2030. Sens dubte, mol-tes i variades solucions i alternatives a l’energia nuclear, que es veuria desplaçada per un creixement de les energies netes que ara per ara, no acaben d’implantar-se per falta de finançament i subvencions.

EL NOU MODEL ENERGÈTIC

Els nivells de radioactivitat en l’aigua del mar, eren 1.850 vegades superiors als límits

El 27 d’abril de 2011 es van detectar partícules radioactives a territori espanyol

el seu desmantellament un cop controlada la situació de risc.

De retruc, la resta de països del món van veure revifar els moviments ecologistes antinuclears, que posaven en entredit la funcionalitat i seguretat d’aquestes plantes energètiques. A Europa, el primer país en adoptar mesu-res va ser Alemanya. La can-cellera Angela Merkel, quatre dies després de l’accident, va anunciar el tancament preventiu durant tres mesos de set centrals nuclears ale-manyes i la revisió i mante-niment de les 17 actives i construïdes abans de 1980. A Espanya, els antecedents nuclears van despertar el re-cord de l’accident de la cen-tral nuclear de Vandellòs I el 1989, a les comarques de Ta-rragona. Una zona geogràfi-ca amb opinions dividides a

favor i en contra de l’energia atòmica, tot i que durant els últims anys, les nombro-ses aturades de la central d’Ascó han fet guanyar força al moviment antinuclear. Paral·lelament, tot això suc-ceïa enmig del debat per de-cidir el un futur Magatzem Temporal de Residus Nu-clears, o el que popularment es coneix amb el nom de ce-mentiri nuclear. La Coordina-dora Anticementiri Nuclear de Catalunya, després de dos anys d’iniciar-se el procés per decidir l’emplaçament i d’una llarga lluita en contra, va veure complert el seu ob-jectiu quan el passat 30 de desembre de 2011, mentre encara cueja el rebombori per l’accident de Fukushima, el Consell de Ministres del govern espanyol va decidir que el magatzem de residus no s’acabaria construint a Catalunya.


REDACCIÓ

El líder i fundador d’ Al-Qaida, la xarxa de terrorisme islàmic més important de la història, va ser el dissetè fill –entre més de cinquanta- de Mohammad Bin Awad Bin Laden amb la seva desena dona. Des de petit, la seva formació va anar lliga-da al Wahhibisme, una doctri-na religiosa creada a partir del Sunnisme, la branca de l’islam que segueixen gairebé el 90% dels musulmans. Aquesta sub-corrent en la que va ser educat Bin Laden destaca per ser una de les més rigoroses en l’apli-cació de les lleis islàmiques, i pel seu creixent desig d’ex-pansió dins el món musulmà. Per aconseguir-ho, s’ajuden d’institucions i escoles secu-lars com en la que va assistir Bin Laden entre 1968 i 1976. La seva formació va seguir en la Universitat Rei Abdul Aziz, tot i que es desconeix si va gradu-ar-se, ja que quan el seu pare va morir el 1967 va tenir en les seves mans, i les dels seus ger-mans, el control de l’empresa constructora de la família, una

Un enemic fet a mida dels Estats Units

RECERCA, CAPTURA I MORT DEL LÍDER D’AL-QAIDA

El 1980, Bin Laden comença a reclutar guerrillers i el 1988 neix Al-Qaida com a xarxa terrorista

Osama Bin Laden, entrenat per la CIA, es va convertir en l’enemic d’occident i en el terrorista més buscat del món amb una recompensa de 50 milions de dólars per la seva captura. El 2 de maig de 2011, Barack Obama n’anunciava la seva mort després d’un operatiu militar contra una residència on s’amagava al Pakistan.

l’enfrontament entre el grup terrorista i part de la tripu-lació i passatgers que havien estat alertats dels atemptats anteriors i van oposar-se als segrestadors.

L’impacte mediàtic d’aquests atemptats va ser mundial, ja que molts països van poder veure en directe per televisió com es diuen a terme. Uns atemptats que van desembo-car en l’invasió d’Afganistan per part d’Estats Units, amb el principal suport de Gran Bretanya i Espanya com a principals aliats, que també van declarar la guerra con-tra el terrorisme i contra Bin Laden. Aquest gest de suport va ser pres com una amenaça per part de la xarxa terrorista Al-Qaida, que va anunciar re-presàlies en forma d’atemp-tats contra tots aquells països aliats d’Estats Units.Arran d’això, el següents paï-sos en rebre la batzegada del terrorisme van ser Espanya, l’11 de març de 2004, i Angla-terra el 7 de juliol de 2005, que van deixar un balanç de 191 morts i 1.858 ferits a Madrid, i 56 víctimes i més de 700 ferits en els atemptats contra autobusos i metro de Londres.

D’aquesta manera Bin Laden es convertia en la màxima representació de la figura enemiga dels països d’occi-dent. Durant molts anys es va especular sobre l’ubicació dels amagatalls de Bin La-den, així com també amb la seva possible mort durant els bombardejos durant l’invasió d’Afganistan. Finalment, l’1 de maig de 2011, s’anunciava una roda de premsa del pre-sident Barack Obama. Tots els mitjans de comunicació especulava sobre la temàtica d’un acte que es va convocar un diumenge a les onze i mit-ja de la nit. En la comparei-xença, el president Obama anunciava la mort del líder d’Al-Qaida arran d’una ope-ració executada pels Navy Seals, les forces especials d’elit nord-americanes. Ho feia afirmant que “tots estem d’acord que avui és un bon dia pels Estats Units”. Així, la primera potencia mundial eli-minava el seu principal ene-mic i tancaven una ferida que costarà de cicatritzar, i que es va obrir ara fa més de 10 anys. Tot i això, la lluita con-tra el terrorisme no s’atura.

de les més riques d’Aràbia Sau-dita. De creences fixes, Osama Bin Laden s’oposava a la resta d’ideologies com el panarabis-me, socialisme o comunisme. Defensava l’ús de la violència en forma de yihad o lluita espi-ritual, per combatre les injus-tícies que cometien els Estats Units i altres països occiden-tals contra el món àrab.

Carrera militarEls inicis en el món de les ar-mes comença després de l’in-tervenció de la Unió Soviètica a l’Afganistan. A partir de 1980, Bin Laden comença a reclutar guerrillers i a establir els seus primers camps d’entrenament. La formació de Bin Laden, en aquest sentit, venia dona-da pels propis Estats Units ja que va ser entrenat per la CIA. Gràcies a això, va aprendre a gestionar i moure grans quan-titats de diners a través de societats fantasma per aconse-guir el finançament necessari per la seva creuada personal contra occident; també es va

Atemptatsa gran escala La guerra contra occident es va anar accentuant amb els anys, i les amenaces contra Estats Units es van executar en la fatídica data de l’11 de setembre de 2001, sens dub-te, els atemptats suïcides amb més repercussió mundi-al. Aquell matí, entre les 08:46 i les 10:28 del matí, quatre avions comercials van ser se-grestats mentre sobrevolaven l’espai aeri dels Estats Units, i estavellats contra objectius militars i civils, provocant més de 3.000 morts i més de 6.000 ferits, incloent-hi el grup de 19 terroristes que formaven part de la xarxa yi-haidista d’Al-Qaida i que van perpetrar els atemptats.Els dos primers avions es van estavellar contra el World Trade Center, el primer a les 08:46 del matí contra la Tor-re Nord, el segon a les 09:02 contra la Torre Sud. Minuts després, el govern dels Estats Units prohibia que s’enlairés qualsevol avió civil, però els dos avions restants ja es tro-baven a l’aire. El tercer apa-rell va impactar contra la seu del Pentàgon a les 09:37, men-tre que el quart avió, va cau-re a camp obert a causa de

L’11S, l’11M i el 5J són els atemptats de Nova York, Madrid i Londres, perpetrats per Al-Qaida

Els atemptats es van viure en directe a través de centenars de televisions de tot el món, que n’informaven al moment. / ARXIU

especialitzar en la fabricació d’explosius, en l’utilització de codis xifrats per comunicar-se i amagar-se. Finalment, amb la retirada soviètica el 1989, Bin Laden tornava al seu país, però la presència de tropes america-nes durant la Guerra del Golf va fer que creixessin les desa-vinences amb els governants d’Aràbia Saudita.A partir d’aquí, i entre 1988 i 1989, neix la xarxa terrorista Al-Qaida –que en àrab significa “la Base”-, que va finançar i orga-nitzar diversos atemptats arreu del món. Les seves primeres ac-tuacions van ser contra objec-tius nord-americans a l’Aràbia Saudita el 1996, l’assassinat de turistes a Egipte durant l’any següent, o els atemptats amb cotxe bomba contra les ambai-xades d’Estats Units a Kenia, i a Tanzània el 1998. Durant aquest període, Bin Laden anuncia un seguit de decrets religiosos on declarava una guerra santa con-tra occident i contra els Estats Units, acusant-los d’aprofitar-se i explotar els recursos del món musulmà.

44 CRÒNICA / Europa MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

JUDITH GONZÁLEZ

El país hel·lè va tenir el dub-tós honor de ser el primer Estat europeu a ser rescatat com a conseqüència de la crisi financera internacional. La intervenció ha anat a càr-rec de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, que van anunciar el 2 de maig de 2010 la creació del major paquet de rescat financer de la història: 110.000 milions d’euros.

Causes de la crisi gregaEncara que la crisi econòmi-ca que pateix Grècia hagi arri-bat al seu punt àlgid durant aquest 2011, és una proble-màtica que s’ha anat coent a foc lent. El Govern grec es va endeutar fortament i la des-pesa pública es va disparar, sobretot, amb l’organització dels Jocs d’Atenes del 2004. A més, en existir un alt ín-dex d’economia submergida (35-40%), els ingressos fiscals es van veure molt reduïts. Durant les dues legislatures del Govern conservador de Karamanlís es van maquillar exageradament les dades

La caiguda de Grècia

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI GREGA

Grècia ha aprovat diversos plans d’austeritat des de l’any 2010 per reduir el dèficit públic

Grècia porta tres anys consecutius enfrontant-se a una dura recessió en els quals ha estat tractant de forma desesperada de reduir el seu dèficit públic. El Govern grec deu gairebé 300.000 milions d’euros.

un pla de privatitzacions de 50.000 milions d’euros addicio-nals. D’aquesta manera podria rebre un nou tram d’ajuda del rescat, acordat al maig del 2010 amb la Unió Europea. Aquest s’aprovaria al mes de juliol. És a partir de setembre quan Grècia fa pressió perquè la UE pagui el segon rescat. El nou pla associat pren diverses me-sures: 30.000 funcionaris són acomiadats o obligats a accep-tar una jubilació anticipada. A més, aquells que s’hagin jubilat amb menys de 55 anys perden el 40% de l’import de la seva pensió, es redueix el salari pú-blic un 15%, augmenta l’impost de la propietat immobiliària, i s’obliga a pagar impostos als ciutadans que cobrin més de 50.000 euros anuals (davant els 8.000 anteriors a la reforma).

El novembre de 2011 Papan-dreu dimiteix, després de la pe-tició fallida d’un referèndum, i el substitueix el tecnòcrata Lu-cas Papademos. Finalment, tot i que els ministres de finances de la Zona Euro van aprovar el sisè tram del primer rescat per 8.000 milions d’euros, Grècia haurà d’aplicar noves mesu-res per recaptar 7.000 milions d’euros extres entre els anys 2013 i 2015

Les mesures des d’EuropaDurant el transcurs de la crisi grega, la Unió Europea (UE) es va enfrontar a un dilema. En el tractat inicial que regula l’ens no hi apareix cap clàusu-la que reguli el rescat financer d’uns països a altres. A més, el rescat col·lectiu d’un país pels altres membres està prohibit, ja que té un efecte contrapro-duent. D’aquesta manera no s’incitaria els governs a reduir els seus dèficits.

Durant setmanes, Alemanya es va negar a ajudar directament Grècia, i va al·legar que els al-tres membres de la Zona Euro no estaven disposats a pagar pels errors grecs. D’altra ban-da, una intervenció del Fons Monetari Internacional i, per tant, la creació d’una relació de dependència respecte a ell, no satisfeia tots els membres de l’Eurozona, ja que recórrer a aquest òrgan hauria pogut malmetre la imatge de l’euro com a moneda. Així, tot i que el director de l’FMI, Dominique Strauss-Kahn, va assenyalar

macroeconòmiques de la comptabilitat nacional, i es van presentar a la Unió Euro-pa xifres que no reflectien la gravetat de la situació.

A les eleccions del 2009 el candidat socialista Yorgos Pa-pandreu va obtenir la majoria absoluta parlamentària. Amb la seva arribada al poder es va posar al descobert la dra-màtica realitat econòmica de Grècia. Mentre que el partit conservador assegurava que el dèficit era d’un 3,7%, els so-cialistes van demostrar que en realitat era del 12,7%.

Quan es van publicar les xi-fres reals, les agències qualifi-cadores de risc no van dubtar a devaluar la qualificació de crèdit que posseïa Grècia fins l’anomenat bo escombraria.A partir d’aquest moment els inversors van començar a exi-gir molta més rendibilitat pels bons, i això va desembocar en un major endeutament de Grè-cia per fer front als problemes econòmics. En conseqüència, els mercats van deixar de confiar en el país i la borsa va iniciar una caiguda.

ple, es van incrementar un 20%, mentre que a la propietat im-mobiliària es van aplicar valors impositius més alts. També van augmentar els impostos per a les rendes superiors a 100.000 euros en un 45%. Algunes altres de les mesures més destacades van ser la disminució salarial del funcionariat (en total més de 600.000 treballadors) en un 10%, una retallada del 30% de la paga de Nadal i l’augment de l’edat de la jubilació, que ha passat a ser dels 61 als 63 anys. A causa de la dificultat del deute grec, el Govern va de-cidir ascendir la rendibilitat dels bons fins a superar el 6%. Aquestes mesures no van ser ben rebudes pel poble, que va realitzar una vaga general l’11 de febrer del 2010. A més, l’augment de la pressió fiscal va anar acompanyada d’un pla de lluita contra el frau, ja que a Grècia és una pràctica generalitzada pel seu alt índex d’economia submergida.

L’abril de 2011, el Govern de Pa-pandreu es va comprometre a aplicar un nou pla d’ajustament per valor de 23.000 milions d’euros i va posar en marxa

Les 15 economies de la Zona Euro són les que suporten la càrrega econòmica del rescat de Grècia

El poble grec no ha vist amb bons ulls les mesures aprovades pel Govern per combatre la crisi econòmica. / ARXIU

Les mesures de GrèciaGrècia ha aprovat diversos plans d’austeritat des de l’any 2010. El primer d’ells, presen-tat al mes de febrer, tenia per objectiu situar el dèficit per sota del 3% l’any 2012. Entre les mesures previstes estava el Pla d’Estabilitat, on es pretenia un augment de l’IVA, d’entre el 0,5 i el 2% segons els productes. L’alcohol i el tabac, per exem-

46 CRÒNICA / Europa MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

diverses vegades que estava disposat a dur a terme alguns préstecs, Grècia i la UE es van negar a acceptar aquesta inter-venció.

La Unió Europea va anunciar durant una cimera a Brussel·les que recolzaria els plans del Govern grec per reduir el seu dèficit i que sotmetria Grècia a una supervisió severa per garantir que el país prenia les mesures anunciades. Poste-riorment, els líders de la UE van prometre dur a terme una acció coordinada per salva-guardar l’estabilitat finance-ra de l’Eurozona. En els dies successius van demanar de nou a Grècia que intensifiqués els seus esforços per reduir el dèficit públic, perquè ni el pla d’ajustament ni els anuncis de suport econòmic van dissipar la desconfiança que s’havia creat als mercats.

Així doncs, mentre que els mer-cats financers seguien especu-lant sobre si l’ajuda europea promesa a Grècia es materialit-zaria, els ministres de finances de la Unió Europea van arribar a un acord sobre préstecs. No obstant això, van afirmar que els països de l’Eurozona havien acordat l’ajuda a Grècia com a últim recurs, ja que defenien la idea que Grècia no necessitava un rescat i que la crisi grega era un problema nacional.

Alemanya es negava a ajudar col·lectivament Grècia, i fins i tot va proposar excloure de l’Eurozona els països que amenacessin la viabilitat de la moneda. A pesar de tot, la Co-missió Europea i altres països de l’Eurozona, com França, es-taven a favor de proporcionar una ajuda econòmica a Grècia. Per aquest motiu, van pressio-nar per un canvi de postura d’Alemanya. A més, Papandreu va donar un ultimàtum a la UE per aprovar el pla de rescat, ja que va amenaçar amb incom-plir el pla d’ajustament.

Els ministres de Finances de l’Eurozona van aprovar una lí-nia de crèdit de 110.000 milions d’euros per ajudar Grècia du-rant tres anys, 80.000 milions a través de la UE i 30.000 milions de l’FMI. En els dies següents els governs de l’Eurozona van aprovar oficialment el pla d’ajuda a nivell nacional, de manera que el paquet va ser ratificat pel Consell Europeu. Aquest primer rescat s’aniria

IrlandaEn només tres anys, la República d’Irlanda va passar d’experimentar un ràpid creixement econòmic a registrar xifres dobles de dèficit públic. El seu desenvolupament es va basar durant anys en impostos baixos que atreien inversions i multinacionals al país, i en un pròsper mercat immobiliari. Quan va esclatar la bombolla de la construcció el 2008, el valor dels immobles es va desplomar entre un 50% i un 60%, i va atrapar tots els bancs del país, que havien concedit innombrables préstecs a parti-culars i promotors.

El Govern es va veure obligat a socórrer les entitats financeres amb una injecció de 50.000 milions d’euros. Aquesta ajuda va enfonsar els comptes públics irlandesos, que van arribar a assolir un dèficit de l’Estat del 32% del seu PIB, enfront del 14% que va registrar a finals del 2009. Una altra de les conseqüències va ser l’augment de la desocupació, que va créixer des del 4% el 2006 fins al 14% el 2010. Aquest fet va tenir un impacte negatiu sobre els bons públics irlandesos, i l’ajuda pública als bancs va créixer fins al 32% del PIB, la qual cosa va obligar el Govern a iniciar negociacions amb la UE, l’FMI i tres països, Regne Unit, Dinamarca i Suècia. El resultat va ser un acord de rescat per 67.500 milions d’euros.

Aquests fons del rescat són préstecs que el país haurà de retornar pagant un cert tipus d’interès. Segons el negociat entre Dublín, la UE i l’FMI, l’interès que pagarà serà del 5,8%, una mica més que el marcat als crèdits lliurats a Grècia. Respecte al termini en el qual es lliuraran els diners del rescat, els organismes internacionals repartiran la seva ajuda al llarg de tres anys, i Irlanda hauria de començar a retornar-la el 2014. A canvi, el Govern d’Irlanda es va compro-metre a reduir el seu dèficit pressupostari per sota del 3% pel 2015.

PortugalLa petició de Portugal d’un rescat financer a la Unió Europea és el colofó d’una crisi generada per les tensions polítiques i econòmiques. La conseqüència d’aquestes pressions internes i

externes va ser la dimissió del primer ministre portuguès, el socialista José Sòcrates, el passat 23 de març de 2011, després del rebuig parla-mentari al quart bloc de mesures de la retallada presentada pel Govern, un pla que ja havia estat aprovat pels dirigents de la Unió Europea.

Durant el període comprès entre la Revolució dels Clavells (1974) i l’any 2010, el Govern de Por-tugal va promoure un pla abusiu sobre despesa i les bombolles d’inversió a través d’aliances públiques i privades poc transparents. Aquest fet va provocar que es portessin a terme obres públiques amb uns preus desorbitats i, al mateix temps, augmentessin els sous dels executius i màxims responsables.

Les polítiques de contractació van provocar un pronunciat augment del nombre de funcionaris públics. D’altra banda, tant els crèdits de risc com el deute públic i els Fons de Cohesió Euro-peus no es van gestionar d’una manera eficaç. El gabinet del primer ministre José Sòcrates no va ser capaç de preveure-ho i, posteriorment, es va mostrar incapaç de prendre mesures que alleugessin la situació quan el país es va veure abocat cap a la fallida l’any 2011.

El 16 de maig de 2011, els líders de l’Eurozona van aprovar oficialment un paquet de rescat de 78.000 milions d’euros per a Portugal, el qual haurà de ser desemborsat durant els propers tres anys. El préstec de rescat serà distribuït entre el Mecanisme Europeu d’Estabilitat Finan-cera, el Fons Europeu d’Estabilitat Financera i el Fons Monetari Internacional.

La principal exigència de Brussel·les, Frankfurt i Washington és que Lisboa ha de reduir el seu dèficit fiscal. Per fer-ho procedirà a augmentar els impostos sobre la renda, reduir les ajudes a aturats, reduir el nombre de funcionaris de l’Estat i privatitzar les tres empreses esta-tals, TAP (Transports Aeris Portuguesos) i les elèctriques EDP (Energies de Portugal) i REN (Xarxes Energètiques Nacionals). A pesar del rescat, el futur de Portugal no necessàriament serà tranquil. Lisboa haurà de continuar oferint els seus bons al mercat de deute per gestionar els seus venciments. Així, els inversors podran reaccionar a un eventual augment de la des-confiança.

ALTRES RESCATS: IRLANDA I PORTUGAL

administrant de diferents trams, que Grècia ha anat co-brant durant el 2010 i 2011.

Tot i així, el passat desembre de 2011 Brusel·les va acordar un segon rescat financer per va-lor de 130.000 milions d’euros, per mantenir l’economia grega. Aquest paquet d’ajudes no en-trarà en funcionament fins que no s’acabin els diners del pri-mer rescat, és a dir, a finals del 2012. Aquesta nova ajuda es va aprovar perquè l’Eurozona va constatar que, una vegada finalitzada la primera tongada, Grècia no seria capaç encara de finançar-se per si mateixa i els mercats podrien reaccionar a un eventual augment de la desconfiança.

Si Grècia fa fallida…L’impacte més immediat el su-porten les 15 economies de la Zona Euro. Són els contribu-ents d’aquests països els que de manera efectiva comparteixen la càrrega econòmica del res-cat de Grècia. També existeix el temor que la situació del país hel·lè generi problemes als mercats internacionals, la qual cosa provocaria un efecte dominó que posaria de debò en perill els membres més febles de l’Eurozona, els anomenats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya). Els temors també s’han vist exacerbats per les agències de qualifica-ció. Aquestes entitats privades avaluen en quins països, em-preses o productes financers és més segur invertir. I enca-ra que Espanya parteix d’una situació més avantatjosa que Itàlia, la pujada de risc que es generaria si Grècia falleix se-ria insostenible. Els costos de finançament assolirien un punt sense retorn. De cop apareixe-rien problemes de liquiditat a les Comunitats Autònomes (que ja estan patint) i, en con-seqüència, als ajuntaments.

L’anàlisi del deute deixa clar que Espanya encara té cert marge per pagar més per po-der finançar-se. Itàlia va de-dicar gairebé 70.000 milions d’euros a fer front als interes-sos del deute el 2010, segons l’Eurostat; Espanya, 20.000 mi-lions. L’única cosa clara és que un cop així al deute generaria una desconfiança automàtica en les economies perifèriques, un fet immediat que només es podria frenar amb un potent blindatge a l’Eurozona.

La salut a teva empresa

és la salut del teu negoci

La salut a la teva empresa

és la salut del teu negoci

ANCATEMPRESAOL·LECTIU

¿Tu marca deja huella?

Para ser recordado es imprescindible comunicar mejor que bien.

Medigrup lleva 20 años comunicando.

MEDIOS ESCRITOS,EXTERIORES,

AUDOVISUALESY DIGITALES.

Hemos aprendido a marcarLA DIFERENCIA.

Caballero, 79 2º | 08014 Barcelona | Tel. 93 280 00 08 | Fax. 93 410 66 37Av. M40, 13 bajo 27 | Alcorcón 28921 | Madrid | Tel. 91 116 96 82 | Fax. 91 485 55 74

www.medigrup.com

48 MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012CRÒNICA / Economia catalana

empreses serà molt difícil re-duir la taxa d’atur actual.”

Josep Oliu va manifestar que es continuarà reduint l’endeu-tament del sector particular i que continuarà també l’ajust dels preus dels actius immobi-liaris, encara que en aquest sen-tit va matisar que, en algunes zones geogràfiques concretes, aquests preus no tan sols han deixat de caure, sinó que han començat a experimentar pu-ges moderades. Un any més, va apuntar el sector exterior com una de les principals palanques de creixement de les empreses espanyoles.

En la intervenció, el president de Banc Sabadell també es va referir a la recent adjudicació de Banco CAM. Segons les se-ves paraules: “Es tracta d’una operació de gran importància tant per a Banc Sabadell, que ara passa de ser un banc sub-jecte de consolidació a un banc de referència en el sector, com per a la CAM, que deixa enre-re de manera definitiva la difícil etapa que acaba de travessar.” “L’operació –va manifestar–també és de gran importància per al conjunt del sector finan-cer espanyol, que elimina les incerteses que s’haguessin pro-duït si ningú s’hagués interessat a prendre el control de Banco CAM”.

Oliu va destacar que l’operació no ha costat ni un sol euro a les

CONFERÈNCIA A LA CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL

Oliu: “El 2012 serà segurament el pitjor de la crisi, però també el de la inflexió”El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va pronunciar el passat 10 de gener, a la Cambra de Comerç de Sabadell, la tradicional con-ferència sobre les perspectives del nou any. En el transcurs de l’acte, va repassar l’evolució de l’economia i el sector financer el 2011 i va reflexionar sobre les perspectives que ofereix l’any 2012.

arques públiques (els fons ne-cessaris per dur a terme aques-ta operació han estat aportats per la resta del sector bancari a través del Fons de Garantia de Dipòsits) i que serà bene-ficiosa, perquè “tindrà un im-pacte molt positiu sobre el benefici per acció, gràcies a les sinergies i a la millora subs-tancial del perfil de risc”. En aquest sentit, va destacar el fet que els analistes financers considerin que, amb aquesta operació, Banc Sabadell es si-tua com “un dels bancs que es trobarà en una bona posició quan acabi la crisi”.

En l’habitual col·loqui final, i responent a la pregunta d’un assistent a la conferència en relació amb l’anomenada taxa Tobin, Josep Oliu va manifes-tar que “aquesta taxa té una clara finalitat recaptatòria en aquest moment i si s’apliqués seria nefast per al sector per-què redundaria negativament sobre el crèdit disponible, la rendibilitat esperada per als accionistes i la competitivitat de tota la indústria financera europea”.

Oliu (a l’esquerra) en un moment de la conferència. / CEDIDA

Oliu va manifestar que es continuarà reduint l’endeutament del sector particular

REDACCIÓ

Davant d’un públic nombrós, compost majoritàriament per empresaris, Oliu va iniciar la seva intervenció referint-se a l’entorn econòmic actual i a les mesures que s’han adoptat per afrontar la crisi financera. En aquest sentit, va destacar els passos que s’han fet per millo-rar la governança econòmica i fiscal i els avanços realitzats en els mecanismes de rescat en el si de la Unió Europea. Segons va dir, “ens trobem davant d’un ‘Maastricht 2’, que, aquesta ve-gada, sí que caldrà complir de manera rigorosa”.

Entre altres aspectes, es va re-ferir a la gran importància que per als mercats van tenir les úl-times actuacions del BCE que, segons les seves paraules, “ha substituït el mercat en el finan-çament majorista”.

Va augurar un any complicat: “El 2012 serà un any d’ajust, un any dur i difícil, segurament el pitjor del cicle de crisi, però serà un any d’inflexió, de canvi. La prosperitat es recuperarà el 2013, perquè s’estan adoptant les mesures adequades per anar revertint la situació actual”.

Oliu va detallar també les tres mesures principals que, segons ell, és necessari adoptar per re-vertir el contagi de la crisi en els països sistèmics: grans avanços cap a la unió fiscal (cosa que implicaria reformar els tractats de la Unió i legislacions nacio-nals), que el BCE continuï ac-tuant, temporalment, com a prestador, i reforçar la solvèn-cia dels sobirans.

Centrant-se en les perspectives per a l’economia espanyola, el president de Banc Sabadell va augurar un any molt complicat en què es continuaran corregint els desequilibris existents. “Es-panya –va dir– ha de tornar a ser un país d’emigració, perquè només amb la creació de noves

Banc Sabadell ha estat l’adjudicatari de Banco CAM després del procés de subhasta competitiva organitzada pel FROB. Ambaquesta adjudicació queda aclarit el futur de Banco CAM, en quedar integrat al grup Banc Sabadell. CAM és la desena entitat financera espanyola per volum de negoci i és la tercera entitat a la Comunitat Valenciana i a Múrcia per nombre d’oficines. El 24% de les oficines de Banco CAM són a Alacant i la seva província.

DADES SOBRE L’ADJUDUCACIÓ DEL CAM

(milions d’euros) Banc Sabadell CAM

Total d’actius 95.049 71.297

Crèdit a clients brut 72.435 52.350

Dipòsits de clients 50.057 30.010

Recursos fora de balanç 18.563 3.400

Fons propis 6.317 541

Oficines a Espanya 1.340 939

a la Comunitat Valenciana 116 398

a Múrcia 22 153

Empleats 10.610 6.432

www.biopol.catTel: 932 607 136

Estem treballant per crear un nou Parc Empresarial

INFORMA’T, ET SORPRENDRÀ

50 CRÒNICA / Política MÓN EMPRESARIAL ANUARI 2011 GENER 2012

NÚRIA CABRERA

El 2011 va finalitzar amb un nou Govern a l’Estat sorgit de les eleccions generals del 20 de novembre, que té quatre anys per endavant per aconseguir canviar el signe de l’economia i afavorir la creació de llocs de treball. Són molts els reptes als quals s’enfronten el nou presi-dent del Govern, Mariano Ra-joy, i el seu equip, encapçalat per Soraya Sáenz de Santama-

ría com a ministra de presidèn-cia i vicepresidenta primera del Govern. Luis de Guindos és el nou ministre d’Economia i Cris-tóbal Montoro el d’Hisenda.L’equip es completa amb la cartera d’Exteriors amb José Manuel García Margallo i Inte-rior amb Jorge Fernández Díaz. La cartera de Defensa l’ocupa Pedro Morenés i la de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. A càr-rec del Ministeri d’Ocupació i

Seguretat Social es troba Fátima Báñez, mentre que José Manuel Soria és el titular d’Indústria, Energia i Turisme, i Ana Pastor, del departament de Foment. Ana Mato ocupa Sanitat, Ser-veis Socials i Igualtat, mentre que el nou ministre d’Educació és José Ignacio Wert. Completa el Govern Miguel Arias Cañete, nou ministre d’Agricultura, Ali-mentació i Medi Ambient.El canvi polític sorgit de les

eleccions del 20N ha deixat un PP enfortit i amb una majoria absoluta que li assegura tirar endavant qualsevol mesura per impopular que sigui, i un PSOE a la cerca de la seva identitat i el seu lideratge. A Catalunya, CiU es va situar per primera ve-gada com la força nacionalista més votada, ja que va guanyar 8 escons més que el 2008, segui-da pel PSC que, continuant amb la tendència del PSOE a l’Estat, va perdre 11 diputats. Una de les darreres decisions del nou Govern de Mariano Ra-joy ha estat el nomenament de María de Llanos de Luna Tobar-ra com a nova delegada del Go-vern espanyol a Catalunya. De Llanos és diputada i en l’última etapa de José María Aznar ja havia estat subdelegada del Go-vern a Barcelona (2003-2004).

Noves forces polítiques a l’hemicicleUna de les novetats que han portat les darreres eleccions generals ha estat la pluralitat de forces al Congrés dels Diputats.

LES ELECCIONS GENERALS

El Grup Mixt, que en total aglutina 18 diputats, és un dels més nombrosos de la història democràtica

Nou Govern amb majoria absolutaLes eleccions generals del 20N han portat molts canvis a l’Estat espanyol. A més de la nova majoria del Partit Popular i el Govern de Mariano Rajoy, per primera vegada CiU guanya unes generals a Catalunya i l’esquerra abertzale aconse-gueix una àmplia representació al Congrés.

LUIS DE GUINDOS, NOU MINISTRE D’ECONOMIA

El passat 22 de desembre, Luis de Guindos (Madrid, 1960) va jurar el seu càrrec com a nou ministre d’Economia i Competitivitat. D’aquesta manera, Mariano Rajoy confiava un dels ministeris més importants del Govern a un dels seus assessors més propers. Però no és la primera vegada que Luis de Guindos forma part de l’Executiu. Ja en la segona legislatura de José María Aznar va ocupar diferents secretaries (secre-tari general de Política Econòmica i Defensa de la Competència 2000-2002 i secretari d’Estat d’Economia i secretari de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics del Govern 2002-2004), la presidència del Comitè d’Inversions del Fons de Reserva de la Seguretat Social i llocs des-tacats a Europa, com els de vicepresident del Comitè de Política Econò-mica (EPC) de la UE, cap de la Delegació del Consell de l’ECOFIN durant la presidència espanyola de la UE, cap de la Delegació Espanyola del Comitè de Política Econòmica de l’OCDE, i membre del Comitè Financer i Econòmic (EFC) de la UE, entre d’altres.Després d’aquesta etapa, Luis de Guindos va treballar a l’empresa privada. D’entre els diferents càrrecs que va ocupar durant aquest període i abans d’arribar al Ministeri d’Economia, la premsa estrangera s’ha fet ressò del seu càrrec com a president executiu per a Espanya i Portugal de Lehman

Brothers (2006-2008) fins a la fallida del sector nord-americà el setembre de 2008, encara que la divisió espanyola acumulava beneficis.En els darrers anys, Luis de Guindos s’ha vinculat a l’IE Business School i ha estat membre en els consells d’administració de diferents empreses, com Endesa, Endesa Chile, Unedisa, Logista i BMN. Ideològicament s’identifica amb l’escola liberal, influït per les teories de Friedrich von Hayek, premi Nobel d’Economia i defensor de la llibertat individual enfront del socialisme d’Estat.

Com a nou ministre d’Economia i Competitivitat, els seus primers movi-ments han anat cap a la preparació d’un pla de retallades pel control del dèficit, amb especial vigilància del deute de les autonomies. “El Govern té una agenda reformista molt agressiva per a les pròximes setmanes i mesos”, ha declarat.Aquests primers passos s’han traduït en l’aprovació, en el proper mes de març, d’una llei per controlar els pressupostos de les comunitats autò-nomes, una pujada d’impostos, retallades administratives, l’ampliació de la jornada laboral dels funcionaris, congelació del salari mínim i reti-rada de la renda bàsica d’emancipació, entre d’altres mesures.

El PP gaudeix de la màxima re-presentació, amb 186 diputats, seguit pel PSOE-PSC amb 110. La llista segueix amb CiU i els seus 16 diputats, IU-ICV-EUiA-Chunga Aragonesista, amb 11 diputats, EAJ-PNB amb 5, i Unión, Progreso y Democracia (UPyD), que amb 5 diputats té grup propi gràcies a la seva ali-ança amb Foro de Ciudadanos (FAC), que compta amb 1 i que forma part del Grup Mixt. La resta de forces estan inte-grades al Grup Mixt, que en to-tal aglutina 18 diputats, un dels més nombrosos de la història de la democràcia, a causa, en bona mesura, de la no autorit-zació a Amaiur de formar grup parlamentari propi amb 7 dipu-tats. Aquesta decisió la va pren-dre la Mesa del Congrés perquè el partit no arribava al 15% de vots exigits pel reglament a la circumscripció de Navarra (va obtenir un 14,86%). Una interpretació molt ortodoxa del reglament, que en anteriors ocasions es va fer de forma més flexible amb altres partits, com el cas d’ERC l’any 2004, que es va quedar en 14,1% a la circuns-cripció de Barcelona i, tot i així, va gaudir de grup propi integrat pels seus 8 diputats.Amaiur és una coalició forma-da per EA, Aralar, Alternatiba i l’esquerra abertzale. Tal com declarava un dels seus can-didats durant la nit electoral, Rafa Larreina, “és la mostra de suport de la ciutadania basca cap a aquesta aposta d’unitat”. Juntament amb Amaiur, for-men part del Grup Mixt ERC (3), Bloque Nacionalista Galego (2), Coalición Canaria-Nueva Canarias (2), Coalició Compro-mís-Q (1), Foro Asturias-FAC (1) i Geroa Bai (1).

Mariano Rajoy jura el seu càrrec com a president del Govern espanyol. / CEDIDA

Després de les eleccions, el PSOEha de buscar la seva identitat i un nou lideratge


NÚRIA CABRERA

A l’hora de repassar els canvis que van suposar les eleccions municipals del 22 de maig a Catalunya, la major part dels mitjans de comunicació van eclipsar els resultats totals amb la notícia del relleu a l’alcaldia de Barcelona que, després de 32 anys, deixava de ser pel PSC en favor de CiU.Però les municipals també van ressaltar la important victòria a nivell català de Convergèn-cia i Unió en vots, per davant del Partit dels Socialistes de Catalunya, i per sobre de les importants retallades en ma-tèria econòmica i social rea-litzades des del Govern de la Generalitat. Seguidament, les anàlisis se centren en el pols continu entre CiU i PSC en l’hegemonia municipal, gua-nyat ara per CiU, que presi-deix les quatre diputacions provincials.Un altre dels fets destacables és com ERC ha vist desaparèi-xer el suport popular en mol-tes poblacions, on ha perdut la seva representació. Pel que fa al Partit Popular, va guanyar vots, i alcaldies, com la de Badalona, en mans del controvertit Xavier García Albiol.

Si es parla d’ICV-EUiA, va acon-seguir mantenir fidels els seus votants, amb una representació molt semblant a la de fa quatre anys.Així, com a exemple, cal recor-dar que el nou mapa municipal compta amb govern de CiU a 30 de les 42 capitals de comar-ca, gairebé quatre vegades més que el PSC, que ho fa en 7. Per la seva banda, ERC governa en tres capitals, mentre que ICV-EUiA té representació en una.

PxC augmenta la seva representació municipalSón moltes les notícies que es produeixen arran d’unes elec-cions municipals. A Catalunya, una de les més sobtades va ser l’augment de la represen-tació en els consistoris de Pla-taforma per Catalunya, que va aconseguir 67 regidors, encara que això no li va servir per ser determinant ni formar govern en cap ajuntament. Ha entrat als consistoris de Mataró, Santa

Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat, amb tres regidors a cadascun, i a L’Hospitalet, amb dos. A Vic, d’on és Josep Anglada, ha arribat a cinc. Tres a Manlleu i ha mantingut els quatre al Vendrell. Precisament, en aquesta localitat, CiU va re-nunciar finalment a governar amb el suport de PxC. El partit d’Anglada també va aconseguir dos regidors a Manresa, i en va mantenir un a Tàrrega, tres a Salt i un a Igualada, entre d’altres.

Xavier Trias es va convertir, el 22 de maig, en el primer alcalde convergent de la ciutat de Barcelona. Ha acabat, així, amb una tradició de 32 anys d’alcaldes socialistes a la capital catalana. Encara que per la qualitat de governar en minoria, el camí de la legisla-tura serà dur i llarg, amb insis-tents reclamacions del Partit Popular per formar govern i una oposició pendent de cada pas del nou alcalde.Va començar en política als anys 80 després de ser pedia-tre a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. En el seu primer discurs com a alcalde, Xavier Trias va apostar pel diàleg i per estendre la mà tant als grups de l’oposició com a la ciutadania per consensuar un nou model de ciutat. Quant a les prioritats, la sortida de la crisi econòmica i el benes-tar de les persones ocupen un lloc preferent en l’agenda del nou alcalde, que va anun-ciar la creació d’una taula de seguiment de la crisi amb la resta de grups municipals, els agents socials i econòmics i la societat civil, a més de pro-metre buscar aliances més estretes entre l’AdministracióPública, la iniciativa privada i el tercer sector per millorar les polítiques socials.A més d’això, Xavier Trias ha estat escollit primer presi-dent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de forma unà-nime, pels 36 alcaldes que la formen, i que és un nou organisme que substitueix la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat del Transport.

XAVIER TRIAS, NOU ALCALDE DE BARCELONA

Convergència i Unió es reafirma en el municipalisme

LES ELECCIONS MUNICIPALS

Seguint la tendència de les eleccions al Parlament de 2010, CiU va guanyar les eleccions municipals a Catalunya en vots, i va deixar grans canvis en l’alternança de forces, com l’arribada de CiU a l’alcaldia de Barcelona. El PSC va perdre impuls, però encara va aguan-tar l’eufòria convergent amb el manteniment d’importants alcaldies arreu de Catalunya. ERC va desinflar-se i PxC va obtenir represen-tació en moltes localitats de la província de Barcelona.

SALVADOR ESTEVE, NOU PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Amb el canvi sorgit de les eleccions municipals del 22 de maig, també s’ha produït una allau de modificacions en els diferents organismes supramu-nicipals. Una de les més notòries ha estat la presència de CiU al capda-vant de la Diputació de Barcelona, 38 anys després. D’aquesta manera, el PSC ha hagut de deixar pas al nou lideratge de Convergència i Unió en l’àmbit municipal.La nova presidència d’aquest organisme ha recaigut en el president de l’Associació Catalana de Municipis des del 2007, i alcalde de Martorell entre 1987 i 2003, i de nou entre 2007 i l’actualitat. Amb una àmplia trajec-tòria municipalista, en el seu discurs d’investidura va afirmar: “Vinc de la defensa del municipalisme humanista, i crec en la funció dels ens supra-municipals, en el seu paper cabdal per a la cooperació i la cohesió territo-rial de Catalunya, una cosa que no està renyida amb la clarificació de les competències locals i dels recursos disponibles. Els governs locals han deixat de ser organitzacions que actuen en un entorn simple i previsible i han passat a ser organitzacions estratègiques que han de donar resposta a les realitats i reptes d’un món global. La nostra societat, cada vegada més dinàmica i complexa, demana a les institucions locals l’adopció de polítiques públiques de proximitat. L’ens local es converteix així en un nus

essencial de les xarxes econòmiques i socials”. Entre les diferents propostes, en aquesta nova etapa de la Diputació de Barcelona s’està apostant per “aprimar l’estructura per alliberar més diners de cara als ajuntaments”, les finances dels quals estan en entredit per la crisi. Sota la presidència de Salvador Esteve, hi haurà les següents grans àrees executives: Desenvolupament Econòmic i Ocupació, que presidirà el vicepresident primer, Alberto Fernández Díaz; la de Coneixement i Noves Tecnologies, que presidirà el vicepresident segon, Ferran Civil; la de Terri-tori i Sostenibilitat, que presidirà el vicepresident tercer, Josep Llobet; i la d’Atenció a les Persones, presidida per la vicepresidenta quarta, Mercè Conesa. A aquestes s’hi suma l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, al capdavant de la qual hi haurà el diputat Carles Rossinyol. D’altra banda, dependran directament del president el diputat adjunt a Presidència, lloc que ocuparà Joan Carles Garcia; i el diputat delegat per la Cooperació Local, plaça que ocuparà Joaquim Ferrer. Per Salvador Esteve, “es tracta del primer pas del canvi profund” que el govern de coalició de CiU i PP vol implantar a la Diputació, i és fruit de la “voluntat d’aprimament” en l’estructura organitzativa d’aquesta institució.

Xavier Trias ha acabat amb una tradició de 32 anys d’alcaldes socialistes a la ciutat de Barcelona. / CEDIDA

c/c: 2100-3001-62-2500027076

www.casaldelsinfants.orgTel. 933 170 013

Al costat de casa teva,

molts petits herois anònimslluiten cada dia per tirar endavant


més ressò van ser els Grupos Antiterroristas de Liberación (G.A.L.), creats arran de la victòria socialista el 1982, i fi-nançats amb fons reservats del mateix Ministeri de l’Interior, tot i que el PSOE sempre n’ha negat qualsevol relació.

Amb la victòria del PP, ETA va fer un canvi de rumb i comença un període de “socialització de la violència”, realitzant accions i atemptats de gran ressò medi-àtic com ara el segrest de José Antonio Ortega Lara (532 dies), de l’empresari Cosme Del-claux (232 dies), o el segrest i assassinat del regidor popular d’Ermua, Miguel Ángel Blan-co. Aquest últim va despertar un generar un gran moviment i mobilització antiterrorista en-tre la població que va sortir al

REDACCIÓ

El 2011, entre d’altres, ens dei-xava una gran notícia. Després de 53 anys de lluita armada, atemptats, treves temporals i pactes per arribar a la pau que mai es van acabar complint, la banda terrorista ETA va anun-ciar “el cessament definitiu de la seva activitat armada”. Una notícia esperada i celebrada a parts iguals per tota la societat civil, sobretot la del País Basc, on la gent ha viscut sota ame-naces, coaccions, atemptats i la imposició de la violència durant més de 50 anys. ETA “Euskadi Ta Askatasuna”, que en euskera vol dir “País Basc Lliure”, neix el 1958, en plena dictadura franquista. S’autode-claraven independentistes, na-cionalistes bascs i defensors de la lluita armada per aconseguir els seus objectius principals, entre ells, la independència del que anomenen Euskal Herria, d’Espanya i França.Durant els seus inicis, la banda comptava amb un ampli suport de la població, ja que era consi-derada una més de les organit-zacions que s’oposaven al règim franquista, tot i que amb el pas del temps, i sobretot després de la transició i establiment de la democràcia, ETA va anar perdent adeptes i seguidors.

Assemblees i escissions La història i el camí de la banda terrorista no es pot compren-dre sense les assemblees que els seus membres van mantenir

ETA abandona les armes LA FI DE LA LLUITA ARMADA

El 1973, amb l’atemptat contra Carrero Blanco, es produeix la primera escissió de la banda

El 20 d’octubre de 2011, la banda terrorista va anunciar “el cessament definitiu de la seva activitat armada”, només tres dies després de la “Conferencia Internacional per promoure la resolució del conflicte en el País Basc” a San Sebastián.

carrer en forma de manifestaci-ons en contra.Així s’arriba al 1998 amb la firma del Pacte d’Estella, amb el qual el govern basc havia pres com exemple la situació a Irlanda del Nord per acon-seguir un procés de pau, i que ETA accepta anunciant una “treva indefinida i sense condi-cions”. Tot i això, les negociaci-ons no van arribar a bon port i el desembre de 1999 ETA de-clara la fi de la treva cometent 24 assassinats fins a finals de l’any 2000.

Última etapa i fiJa en govern socialista de Za-patero, la banda va tornar a proposar una treva després de les eleccions autonòmiques basques de 2005, que només va durar un mes. A continuació totes les accions i col·locacions de bombes van anar acom-panyades d’un avís previ a la premsa, i l’any següent anunci-en un “alto al foc permanent”. Un alto al foc que es va trencar el 2007 amb els consegüents as-sassinats de diversos membres de la Guardia Civil durant 2007 i 2008. Durant aquest últim any la cúpula d’ETA va ser desman-tellada en dues ocasions, i final-ment el 5 de setembre de 2011, la banda terrorista anunciava en un comunicat; el cessament definitiu de l’activitat armada”. Merescuts anys de pau per un poble i una societat que ha vis-cut atemorida per la violència terrorista.

durant els primers anys d’exis-tència, i que van marcar els objectius i metodologia a se-guir. El seu ideari es va establir durant la primera assemblea, celebrada al monestir de Belloc (França) durant la primavera de 1962. Just un any més tard, en la II Assemblea celebrada a Bayona, s’acaben de definir les afinitats políticomilitars de la banda; i ja en una tercera as-semblea, entre març i abril de 1964, s’escull el camí de la lluita armada com la millor via per aconseguir els seus objectius.Tot i els seus escassos anys de vida, el 1965, durant la ce-lebració de la IV Assemblea, la banda ja mostra els primers símptomes de debilitació i di-visions internes. Principalment entre els membres que volien centrar-se en els interessos més basquistes, i aquells altres que buscaven una implicació en les lluites obreres de tota Espanya durant aquells anys. Amb el pas del temps i en as-semblees posteriors, aquestes diferències s’aniran accentuant i ampliant a poc a poc fins arri-bar a 1966, la V Assemblea de la banda terrorista, on es pro-dueix la primera escissió dins l’organització. El segon grup, el format per aquells membres que volien una aliança amb or-ganitzacions obreres, van ser titllats d’espanyolistes i van crear ETA Berri (Nova ETA), mentre que la resta van seguir formant part de l’anomenada ETA Zaharra (Vella ETA). Du-rant els anys següents, aques-

ETA va augmentar els seus crims durant la democràcia, i va deixar un total de 858 víctimes en 53 anys

Una imatge de la manifestació per condemnar l’assassinat de Miguel Angel Blanco. / ARXIU

ta tensió va anar ressorgint en diverses assemblees, fins que el 1973 el sector militar de la banda decideix actuar pel seu compte i atemptar contra Car-rero Blanco en l’anomenada “operació ogre”. Aquest fet va ser el definitiu perquè el sector obrer d’ETA abandonés la for-mació, peròi seguia havent-hi divisions entre els més militars, i els qui apostaven per una via més política.

La transició i els GALD’aquesta manera, s’arriba al període de transició no amb una ETA, sinó amb dos. L’ETA politicomilitar amb la fundació d’Euskal Iraultzarako Alderdia (Partit per la Revolució Basca) i que va presentar-se a les elec-cions generals de 1977; aquest sector acabaria abandonant la lluita armada arran de l’assas-sinat de dos dirigents bascos d’UCD a finals de 1980, i fusi-onant-se, el 1993, amb el Partit Socialista d’Euskadi.Per altra banda, el sector militar d’ETA va augmentar el nombre i la intensitat dels atemptats: el primer en cotxe bomba va ser el 1985 a Madrid, i el van se-guir una bomba que va matar 12 guardies civils i en va ferir 50 el 1986, o el famós atemptat a l’Hipercor de Barcelona el 1987, que va matar 21 persones i en va ferir 45 més.Totes aquestes accions violen-tes van desencadenar l’aparició de moviments antiterroristes. Sens dubte els que va tenir

guíaíguíaguíamastersRevista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

www.guiamasters.com

..

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5

¿Lo ves tan CLAROCOMO CUANDO ERAS NIÑO?

LA REVISTA QUE DESVELA QUÉ HAY DESPUÉS DE

LA UNIVERSIDAD.

¡A la venta

en tu quiosco!

Recinte Montjuïc23-24 Març 2012 www.salofutura.com

Saló dels Màsters i Postgraus

Món Empresarial 141

Documents

Transcript of Món Empresarial 141