Durant les crisis econòmiques sempre s’alcen algunes veus per recordar que, a més de temps difícils, aquests també són temps d’oportunitats. Pot ser que soni a tòpic. I també pot ser que s’hagi repetit tantes ve-gades que la frase ja hagi perdut tot o quasi tot el significat per aquell que l’escolta –i fins i tot pel qui la diu–. Però això no la fa menys certa.És cert que la crisi que ens afecta des del 2008 està posant a prova la nostra resistència com a societat i també com a individus. És una època com-plicada i no és fàcil divisar una sortida positiva. Però si aquesta existeix, passa per l’emprene-doria. No hi ha consens sobre com podrem sortir d’aquesta si-tuació: hi ha una gran diversitat de receptes, sovint oposades. Però quasi tothom coincideix en la importància que tindrà l’emprenedoria en la consecu-ció d’aquest objectiu.Tot i així, sovint els emprene-dors no ho tenen gens fàcil per aconseguit que el seu somni es materialitzi. De ganes i idees no en falten –i de reticències tampoc–, però de suports sí. Sobretot per part dels ens pú-blics. Ara, però, sembla que l’administració va despertant i poc a poc es va posant al ni-vell del sector privat en matèria d’emprenedoria.

xx

Juliol - Agost 2012 n. 145

Emprendre, el camí

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Jordi Mas, Millor Empresari del 2011

Els emprenedors seran clau en la recuperació de l’economia

LEs sEccions

L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) ha ator-gat el Premi Jove Empresari 2011 a Jordi Mas, conseller delegat de Mas Gourmets. A l’acte d’entrega, celebrat el 23 de juliol al Liceu, van acu-dir-hi el president de la Gene-ralitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. L’AIJEC també ha reconegut Jordi López, impulsor d’HOY

VOY, la primera autoescola low cost d’Espanya, amb el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. El Reconeixement a la Tra-jectòria Empresarial ha estat, a títol pòstum, per Ricardo Fisas, fundador de Natura Bissé. Per la seva part Ingrid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt han acosneguit el Reconeixement a la Qualitat Lingüística.

EspEciaL EMprEnEdors

premi Jove Empresari

Acte de lliurament dels guardons de l’AIJEC

EMprEsa

Entrevista a Oriol Amat, catedràtic de la UPF

El Secretari General de PIMEC opina sobre emprene-doria

Daniel Ortiz, Director de RSC d’Esteve

EconoMia

Joan Tugores, catedràtic de la UB: A cinc bandes

EsTiLs dE Vida

EntrevistaaIsidreEsteve

pàg. 3 >>

pàg. 5 >>

pàg. 10 >>

pàg. 14 >>

pàg. 31>>

2 Opinió Món eMpresarial JUliOl - aGOsT 2012

En disposar-me a escriure aquest editorial, em plantejo les expectatives que el nos-tre entorn econòmic ofereix als emprenedors, empresaris de demà, i que han d’esco-metre el rol de locomotores del nostre futur.

Per portar a terme els reptes que suposen cadascun dels projectes hem de valorar algunes consideracions que són necessàries per albergar l’èxit

priMer: FormacióTenim la millor generació de joves preparats per li-derar els seus respectius projectes. Pot ser que els hi manqui experiència operati-va en un sector determinat

que aporti aquell element diferencial que suma a la for-mació rebuda i que serveix per contextualitzar els res-pectius business plan, con-trastant-los via l’experiència adquirida durant un breu termini en alguna empresa com a personal contractat per compte d’altre o bé com a col·laborador free-lance. Etapa necessària sense la qual és molt difícil abordar un pla amb un mínim de ga-ranties d’èxit.

seGOn: Capital Els qui hagin tingut la sort de poder treballar quan vi-vien a casa dels pares i es-talviar una mica del seu sou mileurista, si a més comp-ten amb els diners dels seus

familiars i amics, podran embarcar-se arriscant-ho tot. Com a ajuda, si el pro-jecte està ben argumentat i per tant “promet”, se’ls pot aparèixer la verge i aconse-guir que alguna institució pública o entitat financera els doni el seu suport.

TerCer: promocióHauran de llançar el seu projecte amb contundèn-cia comercial en un mer-cat on després d’obtenir diners, el que més costa és VENDRE. Per tant, el màrqueting serà impres-cindible per a que aquestes brillants idees agafin for-ma amb temps, sort i molt però que molt esforç.Però… si ens trobem al da-

vant un grup de persones que reuneixin tots aquests requeriments i a més a més estiguin capacitades per emprendre projectes sol-vents, diguem un centenar, quantes d’elles superaran les seves pors? I quantes no faran cas als consells de prudència que rebran per a què desisteixin de la seva obstinació empresa-rial, per part de les seves famílies, amics o qualsevol persona de l’entorn proper en pro del treball somiat per tota la vida, de un lloc de feina segur.

Al final ens preguntem: Què val el futur que pot es-perar un país on ningú vol ser emprenedor?

QUi VOl ser eMpreneDOr?

editorialTenim la millor generació de joves preparats per liderar els seus respectius projectes

medigrup digital s.l.: Director General: Joan Pons. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Coordinació: Ariadna Cortés. Redacció: Patricia Aceves, Raquel Ferreira, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat. Columnistes: Miquel Bonet. Responsable de Disseny: Carles Hernández. Fotografia: Marçal Gabriel.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

sTaFF

orredor del Mediterrani, ¿una priori

3juliol - agost 2012 MóN eMpresarial

“La sortida de la crisi no vindrà d’Europa ni del Govern, sinó de milers de persones que decideixin apostar per emprendre”

eNtreVista a oriol aMat

Raquel FeRReiRa

Quin paper considera que pot desenvolupar l’emprene-doria dins la situació econò-mica actual a espanya?El paper de l’emprenedoria és cabdal perquè possible-ment les grans empreses en els propers anys no crea-ran gaires llocs de treball, sinó més aviat al contrari -ja actualment estan reduint les seves plantilles-, així que s’ha de ser conscient que moltes persones s’hauran de crear elles mateixes el lloc de tre-ball. I aquí radica el paper crucial de l’emprenedoria. Especialment la gent que està a l’atur ha d’estar dis-posada a convertir-se en emprenedora. En aquest sentit, des que va començar la crisi l’any 2008, les grans empreses s’han reduït un 8% a Catalunya i les mitjanes un 6%, però les petites només

Oriol amat, catedràtic d’economia financera i comptabilitat, conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i vicepresident de aCCiD (associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) analitza la situació de l’emprenedoria al nostre país i el paper que pot desen-volupar a l’hora de superar aquests temps de recessió econòmica.

empresa

ho han fet un 1,4%; de peti-tes, doncs, se n’han reduït moltes, però també se n’han anat creant, però les grans que desapareixen costa més que es puguin substituir.

i es donen les circumstàn-cies socials i econòmiques adequades per a què sigui així? El problema que existeix en aquest país és que hi ha al voltant de cinc milions d’aturats, i molta gent espe-rant que arribi algú que ens arregli la crisi. Si hi hagués més persones amb esperit emprenedor, sortir d’aquesta situació seria més fàcil; la gent ha de ser conscient que la solució a la crisis es troba en ells mateixos. Que no par-tirà d’Europa ni del Govern, sinó de milers de persones que decideixin apostar per emprendre. Oriol Amat, catedràtic de la UPF. / CEDIDA

Entra en fundacionrepsol.com e infórmate

Preséntanos tu proyecto empresarial en el campo de la eficiencia energética antes del 16 de noviembre y, si resultas seleccionado, recibirás el apoyo necesario para desarrollarlo

II CONVOCATORIAFONDO DE EMPRENDEDORES FUNDACIÓN REPSOL

� EMPRESA MóN EMPRESARiAl JUliol - AgoSt 2012

d’immigració per tal de cobrir una sèrie de feines per posar-ho en marxa de caràcter tem-poral i que, una vegada acabat el projecte, representaria un augment del número d’aturats d’aquí...Si les coses es fan bé, aquí hi ha molta gent del sector de la construcció que no troba feina i que podria cobrir les necessitats d’aquest projecte. La seva posada en marxa no dependria de què hi vingués gent de fora.

Quin seria el model idoni per l’èxit d’un possible Eurove-gas a Catalunya?Sens dubte, s’ha de respec-tar la llei. Al Port Olímpic de Barcelona també hi ha un casino, que mai ha impli-cat el desenvolupament de negocis il·legals paral·lels al seu voltant. Un Eurovegas no suposaria ni l’1 per mil de l’economia catalana, així que tampoc tindria tantes conseqüències en el nostre territori. Diferent seria que es volgués fer un Las Vegas de veritat... però el projecte d’aquí és una gota d’aigua dins una piscina immensa. I si es fa respectant la nostra legislació quant a menors, tabac..., cosa que ha de ser condició sine qua non , pot ser molt positiu per l’economia catalana.

Hi ha qui pensa que no s’està incentivant suficient aquesta activitat des de l’Administració, en aquests temps de retallades...Mira, el 2009 el PIB espan-yol queia un 4% i recordo que en aquell moment vaig preguntar a classe als estu-diants que estaven acabant la carrera que quants d’ells tenien en ment emprendre i crear alguna empresa. Ningú va aixecar la mà. Aquesta mateixa pregunta la vaig fer aquell any a Xile, on el PIB queia un 7%. Tots els estudiants van alçar la mà. Fins i tot un em va dir: “i si finalment no tinc els calés per crear la meva empresa, me n’aniré al camp a agafar pomes i les vendré, i poc a poc aniré aconseguint els diners”. Al nostre país penso que potser es peca d’un excés de paternalisme. El subsidi d’atur, per exemple, aquí dura 24 mesos i, a Xile, quatre. I la gent es pren aquí aquest període com un any sabàtic.

Molta gent no s’ho planteja ben bé com un any sabàtic, sinó com una època per formar-se, per especialitzar-se o reorien-tar la seva carrera professio-nal.Això està bé, però a moltes empreses no acaba d’agradar. No ha de ser un període per formar-se i punt, s’ha d’estar buscant activament feina des del primer dia. Està clar que de cinc milions de perso-nes potser no totes han de ser emprenedors, però que un milió es reorientés en aquest sentit estaria molt bé, com ja s’està demostrant a d’altres països. Que per què aquí la situació s’enquista més? Potser, per exemple, perquè a d’altres llocs el temps de subsidi és menor, i per cobrar-lo la persona ha d’estar formant-se a jornada completa, si no l’hi treuen. A la majoria de països, amb el subsidi no es poden rebu-tjar feines similars a les que s’han tingut fins al moment, però aquí això es pot fer sense cap limitació.

Quin país, per exemple, ho està fent bé en aquest sentit?Finlàndia. Allà no es poden rebutjar feines, i quan un està a l’atur ha de dedicar tot el dia a la seva forma-ció. Mira, la percepció d’una crisis econòmica passa per

una sèrie d’etapes: la pri-mera, de negació; la segona, de catastrofisme; la tercera, de recerca de culpables; la quarta, on la gent es posa les piles, i la cinquena, que és la sortida efectiva de la crisi. Actualment la majoria de la gent està entre les etapes dues i tres, i el que hauria de fer és avançar, posar-se les piles i no seguir centrant-se en donar les culpes als demés: polítics, banquers, etcètera.

Com crea valor l’empre-nedor? Quines estratègies serien les més adequades en temps de crisi?Els emprenedors són perso-nes proactives que detecten necessitats del mercat i tenen la creativitat necessària per generar idees que puguin satisfer diferents necessitats. Són persones amb ambició, en el sentit més constructiu de la paraula, i innovado-res, cosa que els hi permet obtenir productes a costos molt competitius, o produc-tes diferenciats. Es tracta de persones que busquen l’excel·lència, la qualitat en tot el que fan. Són persones que aposten por la interna-cionalització i per la seva gent, que estan molt orien-tats al mercat, i són els ells els que tiren endavant el país en temps difícils.

Els immigrants tenen les mateixes oportunitats que els autòctons a l’hora d’emprendre?Les persones amb famí-lia i arrels aquí tenen, sens dubte, l’avantatge de tenir una xarxa de contactes feta, cosa que és molt important. Aquestes persones coneixen millor el mercat, però també presenten l’inconvenient de què estan més protegi-des per l’entorn i normal-ment són menys ambicio-

ses. L’immigrant, per la seva banda, s’ha de buscar més la vida; com a conseqüència presenta una actitud més proactiva i acaba sent més emprenedor que la gent de casa. Però això ha passat sempre. Una bona part dels empresaris que han creat els grans negocis d’aquí són immigrants que van arribar fa 30 o 40 anys a Catalunya i que ara són els més importants. És el cas de Planeta, Mango, Cirsa... A mi no m’estranyaria gens que d’aquí a 30 anys moltes de les grans empreses d’aleshores hagin estat crea-des per immigrants que ara mateix acaben d’arribar.

Quines diferències veu entre l’emprenedor espanyol i el català?Catalunya sempre ha tingut molta tradició empresarial

i aquí el percentatge de fun-cionaris és menor. En aquest sentit, a Catalunya hi viu el 16% de la població espanyola i les exportacions catalanes representen quasi el 30% de les estatals, una comparació que és representativa perquè és precisament això el que ens ajudarà a sortir de la crisis.

Què opina de la possibili-tat que Eurovegas s’assenti a Barcelona? Creu que seria un

bon revulsiu per a la situació econòmica que estem vivint actualment?Catalunya presenta una eco-nomia molt diversificada, la qual cosa representa una gran fortalesa per al nostre territori. I una part d’aquesta economia és el turisme i el lleure, així com les conven-cions, i Eurovegas, donat que reforçaria aquest tipus d’activitats, resulta coherent amb la resta de l’economia. Amb l’atur que hi ha seria una gran ajuda, sens dubte, així que sembla poc raonable menysprear l’oportunitat de què es pugui assentar aquí. El que és important, això sí, és que es faci respectant la legislació.

Hi ha qui pensa que es podria produir un efecte crida, que seria un focus d’atracció

Els emprenedors són persones proactives que detecten necessitats del mercat i tenen la creativitat necessària per generar idees que puguin satisfer diferents necessitats

A Catalunya hi viu el 16% de la població espanyola i les exportacions catalanes representen quasi el 30% de les estatals

Informe / empresa �julIol - agost 2012 móN empresarIal

Emprenedoria: Propostes de PIMEC per a la regeneració del teixit productiu català

antoni Cañete i martos seCretarI geNeral

de pImeC

En els països desenvolupats en general i a Europa en par-ticular, és pràcticament una constant la preocupació de les esferes polítiques per faci-litar l’emprenedoria. Aquest vector de l’economia ha rebut en els darrers anys una àmplia atenció per part d’institucions públiques i privades.

Les possibilitats d’actuació per part de les administracions són múltiples. No obstant, les res-triccions financeres que està patint el sector públic deter-minen en bona mesura l’abast d’allò que realment és possi-ble. Més encara en el cas de la Generalitat, que a unes finan-ces molt delmades cal afegir-hi un instrumental competencial més aviat feble per prendre mesures, per exemple en l’àm-bit normatiu o fiscal. No obs-tant això, les vies per a activar l’emprenedoria són diverses i no necessàriament cares.

Les propostes que efectua PIMEC són les set que es descriuen a continuació.

1) Coordinar les actuaci-ons de la Generalitat Fora bo que els eixos d’ac-tuació del Departament d ’ E m p r e s a i O c u p a c i ó (INICIA i algunes actuaci-ons d’ACC1Ó) respongues-sin a un únic plantejament estratègic.

2) Un moviment coordinat, també a nivell municipal, per tot CatalunyaMolts dels ajuntaments més grans i actius de Catalunya compten amb algun servei de suport a l’emprenedoria, en particular en l’àmbit de l’autoocupació. No obstant, aquests serveis presenten nivells molt heterogenis de qualitat en funció del poten-cial econòmic i humà, i del compromís adquirit per part de cada ajuntament.

La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya aporta algunes recomanacions per activar l’emprenedoria. / CEDIDA

Proposem estudiar la crea-ció d’una xarxa de suport a l’emprenedoria i de vivers d’empreses, amb marca i tecnologia compartida per tot Catalunya, que actuaria a manera de paraigua d’un moviment molt ampli estès per tot el país. A títol d’exem-ple, es podria anomenar la XEV (Xarxa d’Emprenedoria i Vivers). Per tenir força, el moviment hauria de ser únic, no només amb metodologies compartides sinó amb marca única.

3) Cobertura territorial com-pleta dels vivers d’empresesTots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca haurien de tenir un lloc per a acollir emprenedors en les seves pri-mers etapes. Es tractaria de vivers d’empreses que oferis-sin allò imprescindible per a arrencar un negoci. Tot amb el mínim cost possible, per l’ajuntament i per l’empresa. La funcionalitat seria un requeriment imprescindible i l’estètica de les instal·lacions hauria de tenir una prioritat mínima.

4) Atenció a l’emprenedoria maduraLa situació econòmica actual genera molts aturats d’una certa edat i amb gran experi-ència empresarial. I en molts casos amb idees i capacitat. Recordem que els emprene-dors a Espanya tenen una mit-jana d’edat de 38 anys, segons el darrer GEM.

El suport a l’emprenedoria madura no hauria de ser dife-rent del que rebi l’emprene-doria més jove. Tal vegada és només un problema de comu-nicació, de fer conèixer a la societat que es pot emprendre a qualsevol edat, de generar confiança i de fer adonar a les persones amb capacitat i voca-ció emprenedora latents que no és tard.

5) Emprenedoria extensiva És un tòpic associar emprene-doria amb alta tecnologia. Els negocis d’alta tecnologia en la pràctica són pocs. Però resul-ten atractius, sobretot en el món polític, perquè vesteixen molt i llueixen fins i tot a nivell internacional. A l’economia catalana, aquests projectes li

interessen i en té necessitat, però sobretot calen els projec-tes més normals i corrents, que són els que crearan un major nombre de llocs de treball.

Interessa qualitat, però sobre-tot quantitat. Els bons projec-tes ja sortiran.

6) Un nou tipus de servei: l’acompanyament qualificat de l’emprenedorMolts emprenedors, especial-ment joves, i si es tracta de la seva primera experiència en creació d’empreses, afronten els seus projectes amb bones idees i il·lusió, però carregats d’incerteses i de coses noves, des de com fer un pla d’em-presa fins a les obligacions administratives, passant per la cerca de finançament. En aquesta etapa tot el suport que es pugui donar a qui inicia una empresa pot tenir gran valor.

Un acompanyament del procés per part de persones qualifica-des en la matèria hauria de faci-litar l’emprenedoria i n’hauria de fer augmentar la seva super-vivència. Els mateixos serveis existents en matèria d’autoo-

cupació en molts ajuntaments podrien prestar aquest suport. I per fer-ho amb els estàndards de qualitat adequats, caldria fer-ho d’acord amb criteris i assistència de la Xarxa d’Em-prenedoria i Vivers.

7) Simplificació administra-tiva realLes propostes des de diferents estaments polítics quant a l’agi-lització de les relacions amb l’administració són múltiples, també en l’àmbit de la creació d’empreses. El govern central i la Generalitat s’hi mostren compromesos. Des de PIMEC es demana que aquest com-promís es torni realitat. Això vol dir fonamentalment dues coses:

• Que les mesures que s’anun-cien als mitjans quedin degu-dament contemplades en el marc normatiu perquè siguin operatives, i • Que la seva aplicació arribi a tots els nivells de l’adminis-tració, en particular als funci-onaris dels ajuntaments que finalment tramiten adminis-trativament els projectes de creació d’empresa.

el suport a l’emprenedoria madura no hauria de ser diferent del que rebi l’emprenedoria més jove

� EMPRESA / Informe MóN EMPRESARIAl JUlIol - AgoSt 2012

La nova vida dels emprendedors, a escoles i ajuntamentsSovint es parla de la creació d’empreses desde l’àmbit tecnològic o tècnic. D’aquesta forma, l’emprenedoria queda allunyada del carrer i del ciutadà. Per això, la patronal de la petita i la mitjana empresa Pimec planteja acostar-la a l’educació i a la vida pública en el seu informe ‘Propostes per a la regeneració del teixit productiu català a partir de l’emprenedoria’, presentat el passat mes de maig.

DaviD roDríguez

En aquest estudi, continu-ació de L’emprenedoria a Catalunya: una identificació del punt de partida, Pimec fa una sèrie de propostes a la Generalitat sota el pretext que “l’emprenedoria és una activi-tat que cal activar, més en una época de crisi com l’actual”. Així, demana l’implicació de les associacions empresari-als i dels sindicats. Una de les mesures que sol·licita és la cobertura territorial com-pleta dels vivers d’empreses. D’aquesta forma, es planteja que tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca haurien de tenir un lloc per “acollir emprenedors en les seves primeres etapes”. Aquesta petició es complementa en la necessitat d’incremen-tar l’educació i la formació en l’etapa escolar. En una enquesta del Global Entre-preneurship Monitor (GEM), un observatori internacional, es puntua només amb un 1,56 sobre 10 l’aspecte de la forma-ció en l’escola. Així, l’informe de Pimec demana impulsar el binomi escola i ajuntament per treure l’emprenedoria de l’estat de marginalitat en que es troba.

Altres de les vies suggerides per la patronal, que “no són necessàriament cares”, per animar l’àmbit de l’emprene-doria passen per racionalitzar les actuacions de la Generali-tat. Així, Pimec adverteix que “el Govern no utiliza els recur-sos de forma eficient”. Com a exemple, posa els dos eixos d’actuació (Inicia y ACC1Ó), dos organismes depenents del Departament d’Empresa i Ocupació. Entre la resta de propostes, destaquen la coor-dinació municipal per afavorir els emprenedors o l’atenció a l’emprenedoria madura. En aquest sentit, l’estudi revela que hi ha el doble de funda-dors d’empreses entre els més grans de 60 anys que entre el menors de 20.

Pimec sol·licita la cobertura territorial completa dels vivers d’empreses. / CEDIDA

Un altre concepte del que parla l’informe és el que s’ano-mena emprenedoria extensiva. Aquest terme serveix per tren-car el tòpic que associa la crea-ció d’una nova companyia amb el sector tecnològic. En aquest punt, la crítica es centra en que “els projectes tecnològics ves-teixen molt i llueixen en l’àmbit polític, pero són les iniciatives més normals i corrents les que creen un major nombre de llocs de treball”. Pimec ofereix una sèrie de consells pràctics al Govern per revifar l’empre-nedoria: no pensar en el curt termini, no confondre la crea-ció d’empreses amb la promo-ció de pimes, posar el focus en altres firmes −no només amb les tecnològiques−, o facilitar les condicions perque sorgei-xin noves idees.

Una vegada l’empresari ja ha iniciat el seu camí, hi ha dos figures que l’ajuden en la seva tasca: l’acompanyament qua-lificat de l’emprenedor, que permet la supervivència del teixit productiu, i la simplifi-cació administrativa, especial-ment en els tràmits burocràtics. Aquestes solucions estan basa-des en les receptes del Consell Assesor per a la Reactivació

Econòmica i el Creixement (Carec), òrgan que assesora al Govern en el tema econò-mic. La Carec incideix en tres línies: millorar el finançament, les aptituts i competències i les actituds que posin en valor la figura de l’empresari.

Pimec elogia les propostes de la Carec en l’impuls de la for-mació i la tutela en la empre-nedoria de manera extensiva, desde les escoles fins a les universitats, els centres de recerca o les incubadores empresarials. De la mateixa manera, s’hi mostra d’acord amb l’agilització administra-tiva per constituir una empresa o liquidar l’IVA. Com a últim punt, la patronal defensa l’ob-jectiu de l’òrgan depenent de la Generalitat per tal de facilitar el creixement empresarial mit-jançant la via del capital risc.

Respecte a les actuacions del Govern, els empresaris valoren positivament els programes Inicia o Catalunya Emprèn, destinats a donar suport als emprenedors. Les xarxes d’assesorament o els vivers d’empreses serien alguns dels exemples. Tot i això, la patro-nal mostra desconfiança en

diferents aspectes: la creació d’una xarxa público-privada de trobament, els programes de formació reglada, la sensi-bilització de l’opinió pública o la constitució d’una xarxa de recursos.

El Departament d’Economia i Coneixement també dóna suport als nous empresaris. Les línies de suport preveuen beneficis fiscals per als busi-ness angels o finançament mit-jançant préstecs participatius. No obstant, Pimec considera que aquestes mesures haurien d’anar acompanyades de dos pilars bàsics: la creació d’una llei d’emprenedoria i de canvis normatius que suprimeixin traves burocràtiques.

Un dels documents que està present constantment a l’in-forme de Pimec és la Small Business Act (SBA), un text de la Comissió Europea que proposa l’impuls de l’emprene-doria com un eix fonamental de progrés. Per això, Brusel-les destaca la importància “d’apropar les idees al mercat, establir mesures polítiques que accelerin la velocitat i millorin la manera en que les empre-ses conceben, desenvolupen,

produeixen i introdueixen nous productes i serveis, pen-sant sobretot en micro-firmes, durant els primer estadis”.

El tòpic que els joves vul-guin ser funcionarisEn l’informe L’emprenedoria a Catalunya: una identifica-ció del punt de partida, que serveix com a base de les pro-postes de Pimec, es recullen les dades del Global Enter-preneurship (GEM), un obser-vatori que segueix l’activitat emprenedora. Un dels àmbits on l’estudi constata que hi ha més recorregut és l’educació i la formació en l’etapa escolar. A més, incideix en l’aposta per la recerca de polítiques gover-namentals i el finançament per a emprenedors. Els indicadors del GEM de l’any 2011 mostren un perfil tipus del nou empre-sari. Es tracta d’un home de 38 anys que en el 71,6% dels casos ho fa per oportunitat. Aquesta tendència s’està capgirant com a conseqüència de la crisis eco-nòmica. Ara, la gent empren per necessitat. Gairebé set de cada deu nous negocis no compta amb treballadors.

En més de la meitat dels casos, el finançament dels emprene-

l’informe de Pimec demana impulsar el binomi escola i ajuntament per treure l’emprenedoria de l’estat de marginalitat en que es troba

Informe / EMPRESA �julIol - AgoSt 2012 MóN EMPRESARIAl

dors prové del capital aportat per ells mateixos. L’informe del GEM estableix un ràn-quing sobre la Taxa d’Activi-tat Emprenedora (TEA) dels països desenvolupats. Espanya, amb un percentatge del 5,8%, se situa en la part baixa de la classificació. L’emprenedoria espanyola es col·loca al lloc 15 d’un total de 23. Tot i això, les persones que finalment es decideixen a muntar un negoci es troben amb moltes restricci-ons. Així ho reflecteix un indi-cador de la OCDE en base a les dades del Banc Mundial. En aquest punt, Espanya es con-verteix en el segon país més restrictiu per posar en marxa una empresa, només superat per Grècia. A l’altra banda, hi són Nova Zelanda i Austràlia.

Un altre factor determinant poc desenvolupat entre els empresaris espanyols és el capital risc. Aquest mecanisme de finançament, aconsellat per a empreses noves amb poten-cial tecnològic i de creixe-ment, complementa els ajuts tradicionals. Aquí, Espanya també figura entre els països amb menor pes del capital risc sobre el total del PIB el 2009. Només Itàlia, Grecia i Portugal es troben per sota de l’Estat espanyol. En canvi, encapça-len aquest registre països com Israel, Estats Units, Suècia, Suïssa, Irlanda, Finlàndia, Bèlgica o Noruega, que tenen un volum d’ingressos proce-dent del capital risc entre tres i quatre vegades superior al d’Espanya.

Preguntats els joves espanyols per la raó que fa que el nivell d’emprenedoria sigui més alt en altres països, aquest exposen tres raons: la cultura empre-nedora i els valors, l’educació i el finançament. L’enquesta, realitzada per l’escola de nego-cis Esade a 7.000 joves d’entre 17 i 31 anys, assenyala que un

29% dels homes i un 21% de les dones s’imagina el seu futur laboral dirigint el seu propi negoci. Aquesta dada desmen-teix el tòpic que tothom vol ser funcionari. Aquesta opció només la contempla un 16% de les dones i un 11% dels homes.

la vida de les empresesL’informe del GEM del 2011 per Espanya mostra que Catalunya és una de les comunitats que té la taxa d’emprenedoria (TEA) més alta. Amb un percentatge del 5,4% hi havia al 2010 un total de 248.000 persones emprene-dores. Durant el mateix any, un de cada cinc adults va estar involucrat en alguna de les etapes del procés empresarial. Tot i el que pugui semblar per les traves burocràtiques i per les dificultats d’accés al crèdit, la taxa d’empreses de creació recent era relativament alta el 2010. En aquest any, un 21% de les societats creades al 2005 es mantenia amb activitat al mercat.

Pimec recull que, segons les dades de l’INE, Catalunya és la zona econòmica d’Espanya amb un major nombre d’em-preses que realitzen o poten-cien l’emprenedoria. Aquesta dada esperançadora es produ-eix perque és el lloc on hi ha més teixit industrial.

En la mateixa línea, la patronal afirma que al territori català hi ha desenvolupades més xarxes de business angels o inversors privats que ajuden a les empre-ses en les primeres etapes de la seva vida. Els empresaris conclouen que “hi ha un cert nucli d’activitat financera que no deixa de ser prometedor”.

En la introducció de l’estudi que analitza i identifica l’em-prenedoria a Catalunya, Pimec demana que “l’economia rege-neri el seu teixit productiu”. Una de les mancances que denuncia la patronal és el nivell elevat d’atur juvenil. En el cas de Catalunya, la xifra va arribar al 44,1% durant l’any

2011. D’aquesta forma, gairebé la meitat del menors de 25 anys a Catalunya no té feina. El percentatge encara va ser superior al quart trimestre, on va ser del 47,9%.

La realitat de les males dades d’ocupació té la seva traducció en l’evolució del naixement d’empreses a Catalunya entre els anys 2007 i 2011. Durant els tres últims anys, el teixit pro-ductiu català ha perdut 38.884 firmes, encara que el 2011 el descens va ser menor que als exercicis anteriors, de forma que sembla que la caiguda ha tocat fons. Pimec alerta que en comparació amb altres països, “la creació d’empreses a Espa-nya és clarament desfavora-ble”.

Al seu escrit, Pimec vol esta-blir una definició d’emprene-dor, seguint les indicacions de l’OCDE. Es tracta de “les per-sones o empreses que perse-gueixen la generació de valor a través de la creació o de l’ex-

pansió d’activitat econòmica”. La patronal de les petites i mit-janes empreses destaca una sèrie de característiques amb les que vol desmentir tòpics comuns. Així, recorda que els emprenedors acostumen a començar en empreses petites, no necessàriament amb noves activitats i que pel fet de fracas-sar un emprenedor no deixa de ser-ho, ja que ha tingut “la capacitat de generació de nous negocis”.

Com a punt de partida definitiu, Pimec insisteix en que la crea-ció de noves empreses per part dels emprenedors es basa en tres variables concretes: l’exis-tència d’una oportunitat de mercat, la disposició de recur-sos i la capacitat de la persona per establir el negoci. De la mateixa manera, aconsella als nous empresaris que “assumei-xin riscos i això comporta que els guanys esperats hauran de ser superiors als costos d’opor-tunitat en que incorre l’empre-nedor quan pren la decisió”.

Gairebé la meitat dels menors de 25 anys a Catalunya no té feina. / CEDIDA

Segons les dades de l’INE, Catalunya és la zona econòmica d’Espanya amb un major nombre d’empreses que realitzen o potencien l’emprenedoria

� MóN eMpresarial juliOl - aGOsT 2012 eMpresa / institucions

La universitat forma emprenedors? La transferència de tecnologia i coneixement constitueix l’eix central de l’anomenada “tercera missió de la universitat”. La universitat com a agent de desenvolupament econòmic i social de l’entorn on s’ubica, contribuieix a la millora de la capacitat d’innovació del territori i de la competitivitat empresarial. L’endarreriment relatiu en transferència i innovació, sobretot respecte a les universitats americanes, constitueix una de les preocupacions de les polítiques i universitats europees des de mitjans dels anys 90 del segle passat. La relació entre la indústria i la ciència ha esdevingut una dimensió clau tant en la gestió de la innovació com en les seves polítiques.

Dr. Dídac ramírezrecTOr De la ub

Les universitats ens distingim per la generació i atracció de talent. Però aquesta visió pot estar amagant la nostra terce-ra missió de transferència i innovació, en la que destaca la relació amb l’entorn, la ini-ciativa de difondre i aplicar el coneixement. Aquesta inicia-tiva està en els fonaments de l’emprenedoria, d’un esperit de treure un rendiment, sigui econòmic, social o sigui no-més científic.

L’aflorament d’aquest valor és una assignatura que la uni-versitat pública a Espanya encara ha de millorar. Mal-grat que són diversos els pro-jectes i activitats, des de les oficines de transferència del resultats de la investigació (OTRI) o de les organitzacio-ns de transferència i tecnolo-gia (OTT), amb xarxes com la d’emprenedoria universi-tària o projectes de formació i acompanyament en empre-nedoria social, les universi-tats espanyoles mostrem un clar gap en la innovació, i en l’emprenedoria. En recerca, per producció científica, es-tem entre els 10 primers paï-sos del món amb més del 3% de les publicacions mundials d’impacte, però en indicadors d’innovació baixem més de deu llocs.

La tercera missió de la univer-sitat fa pràcticament 20 anys que s’impulsa i s’addiciona a les missions tradicionals de la institució universitària: la docència i la recerca. Vint anys és un temps relativa-ment reduït per una univer-sitat espanyola i europea que és centenària, però que aspi-ra, com ha estat el cas de la recerca, a que es puguin as-

solir millores en poc temps.

Les línies d’ actuació ini-ciades per la pròpia Unió Europea, amb la creació de l’European Research Council (ERC) o l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) on s’aborda de forma conjunta els àmbits de recer-ca i innovació, o les opinions i documents difosos des de xarxes representatives com la League of European Resear-ch Universities (LERU) amb posicions a favor de la trans-ferència i l’anàlisi dels seus factors d’èxit des de les uni-versitats, són bons exemples de la voluntat d’aplicabilitat del coneixement.

Hi ha una visió negativa, tant a nivell català com es-tatal com europeu, respecte

a l’aplicabilitat i enfocament de la universitat. Ens felici-ten per la bona demanda dels nostres ensenyaments i els bons expedients que surten de les nostres aules, per la intensitat de la recerca i els resultats punters que asso-lim, per les activitats cultu-rals i les de difusió científica que programem, però no per contribuir a la iniciativa em-presarial o al dinamisme econòmic. Malgrat ser una de les clau de volta d’un model econòmic basat en el coneixement, molts empresa-ris, i són conegudes algunes conclusions d’associacions empresarials o d’opinions de directius de renom, pensen que la universitat no aporta suficient, o fins i tot aporta poc al que demanda el teixit empresarial. En defensa de la

universitat cal tenir present que l’emprenedoria no és un assignatura obligatòria dels ensenyaments universitaris. Si associem emprenedoria al “animal spirit” de J.M Keynes o la “creative destruction” de J. Schumpeter seria difícil-ment ensenyable perquè no respon a competències cien-tífiques sinó a habilitats.

L’esperit emprenedor ha tingut la seva projecció na-cional, i de fet encara es pot veure a nivell d’invents, dinamisme de la creació i destrucció d’empreses, o mo-bilitat i internacionalització dels estudiants. Però és evi-dent que l’ocupabilitat que ha augmentat en el nostre país en els darrers anys ha estat els assalariats, i en particular en el sector públic. Aquesta

situació era la que es volia reflectir amb la pregunta, si la universitat pública, com és el cas de la Universitat de Barcelona, contribueix a la formació adient per l’esperit emprenedor. No puc afirmar en rotunditat sí o no, per-què el grau d’inserció dels nostres titulats, el seu grau de satisfacció laboral, la diversitat d’iniciatives que promovem, els serveis de suport que prestem..., inci-tarien a dir que sí, però els resultats limitats en patents, en creació d’empreses i de spin-off, en col·laboracions público-privades, en relacio-ns amb els exalumnes i els seus projectes, en les xifres de l’economia, mostren que encara l’emprenedoria és una assignatura pendent de la universitat, en el sentit que té recorregut i és una mis-sió endarrerida respecte a la qualitat i posició mundial en recerca i docència.

La universitat forma bons emprenedors? Crec que està posant unes bones bases per contribuir a les habili-tats necessàries i facilitar uns primers serveis tecno-lògics, científics i de relació amb l’entorn. Però les dades també són clares en reflectir que no ho fem al nivell desi-tjat per la societat, tot i que també manca superar la des-confiança empresarial que s’ha instaurat. Una confiança que amb recursos, com va ser el cas de la recerca on hem passat en les darreres dècades a duplicar la nostra representativitat del percen-tatge mundial de publicacio-ns científiques, la universitat pública espanyola i les seves primeres universitats tam-bé destacarem entre les pri-meres posicions europees i mundial en innovació.

L’emprenedoria encara és una assignatura pendent de la universitat. / CEDIDA

Agrupacions / EMPRESA �juliol - AgoSt 2012 MóN EMPRESARiAl

HUMBERTO SALERNO

Així ho va afirmar el passat 9 de juliol el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, amb motiu de la celebració del segon aniver-sari de KID’S CLUSTER durant una jornada de reflexió sobre innovar de manera eficient.

Aquesta institució agrupa a gairebé 50 empreses i entitats que tenen en comú que s’ori-enten al públic infantil i fami-liar. Una de les particularitats d’aquest clúster és la transver-salitat dels sectors que hi for-men part i entre algunes de les empreses que integra hi ha Abacus, Comansi, Hospital de Sant Joan de Déu, Educa Bor-ras, Panrico, Cromosoma, Cre-afutur, Televisió de Catalunya, Caprabo, Unicef, Eada i Vi-lars Rurals del Grup Serhs i La Salle Research & Education.

Amb l’objectiu de crear sinèr-gies entre aquestes empre-ses, KID’S CLUSTER proposa als seus socis cooperar entre ells amb la voluntat d’apostar per iniciatives que aportin va-lor afegit en termes d’innova-ció, i en conseqüència, puguin ser més competitius. Precis-sament per a aprofundir en aquest eix estratègic un dels ponents de la jornada va ser Xavier Marcet, Conseller dele-gat de LTC Projecte, que va re-marcar que “no hem d’innovar sobre el que fem sinó sobre el què sabem”, i va afegir que

Kid’s Cluster: Una plataforma d’oportunitats i competitivitat

Aconseguir avantatges competitives és una de les assignatures pendents de les empreses catalanes per fer front a la crisi. Per això la funció dels clústers és fonamental com a dinamitzadors d’idees i coneixement entre empreses que tenen el mateix àmbit d’actuació amb la missió de potenciar l’innovació i la internacionalització.

Imatge de la jornada sobre innovació que va organitzar KID’S CLUSTER amb motiu del seu segon aniversari. / CEDIDA

una de les dificultats de dur a terme l’innovació és obtenir resultats tenint en compte que sovint moltes de les idees no es duen a la pràctica.

D’altra banda, conscients de l’impacte que té l’entorn digi-tal i la necessitat d’obrir nous mercats, KID’S CLUSTER també ha promogut iniciati-ves relacionades amb l’e-com-merce. Segons JP Morgan les perspectives del comerç elec-trònic són molt positives en els propers anys. En el cas d’Espanya va experimentar l’any passat una creixement

del 12,5% i suposa el 2% de l’e-commerce mundial, amb 11.000.000 de compradors on-line a principis de 2011.

Per analitzar el present i fu-tur d’aquest model de nego-ci digital, KID’S CLUSTER va reunir experts en aquesta ma-tèria coincidint amb la cele-bració de la darrera edició del Mobile World Congress a Barcelona. Entre les conclusi-ons que es van posar de mani-fest algunes de les principals tendències que incidiran en el desenvolupament de l’e-com-merce són: el creixement per

a ús familiar per sobre de les empreses dels tablets i smart-phones; el protagonisme que tindran els telèfons mòbils per davant dels ordinadors en el consum online; la pres-cripció de les xarxes socials a l’hora de comprar, i les des-càrregues gratuïtes de jocs com a fórmula de suport a les marques, entre altres.

En aquest sentit, també es va posar de manifest que els hàbits de consum estan can-viant. Tant si la compra és online com offline, abans de consumir el comprador fa un

treball de camp a través de la xarxa per extreure les seves conclusions. Per tant, l’entorn digital exerceix una prescrip-ció important pels consumi-dors.

En relació als hàbits de con-sum dels infants, KID’S CLUS-TER ha elaborat un estudi en el que destaquen conclusions com que la televisió, la conso-la i l’ordinador amb Internet són els aparells que més utilit-zen els infants de 0 a 12 anys, o que gairebé un 40% dels pa-res són fidels a les marques que compren pel seu fill.

tant si la compra és online com offline, abans de consumir el comprador fa un treball de camp a través de la xarxa per extreure les seves conclusions

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldon_medicampus_2011.pdf 1 08/03/2012 11:56:01

10 EmprEsa / rsC móN EmprEsarial juliol - agost 2012

AriAdnA Cortés

Com definiria la responsa-bilitat social Corporativa?És la via més segura per aconseguir, o com a mínim aproximar-se, a l’excel·lència empresarial. Avui dia les em-preses excel·lents són les que han optat per un model de competitivitat responsa-ble i sostenible. És a dir, que són capaces d’alçar la mirada més enllà de les seves quatre parets, que comprenen la complexitat de l’entorn en el que operen, que dialoguen amb els seus stakeholders i que aconsegueixen acords de col·laboració duradors en benefici propi i del conjunt de la societat.

Quins són els aspectes claus a tenir en compte a l’hora de dissenyar un pla de rsC?Primer, comptar amb el com-promís ferm dels òrgans de govern i de la direcció ge-neral. Segon, ser conscient del caràcter estratègic –no solament d’imatge–, trans-versal i innovador de la RSC. Tercer, ser coherent i estar disposat a assumir canvis i transformacions en el model empresarial. La RSC, o és transformadora i serveix per augmentar la competitivitat, o no és una autèntica RSC.

la rsC parla d’una contri-bució positiva d’una empresa al seu entorn social, econòmic i ambiental. això és compatible amb la cultura del curt termini que impera avui en dia?No. Rotundament, no. Sense una visió a mig i llarg termi-ni la RSC manca de sentit. A més, la miopia del ‘curt terminisme’ ha estat, sens dubte, una de les causes fo-namentals de la crisi. Per sort, al ser una companyia familiar, la visió a mig i llarg termini és precisament un dels principals punts forts de la nostra RSC.

Quin pla de rsC té EstEVE? Quin tipus d’accions fa la com-panyia?

“La RSC, o és transformadora i serveix per augmentar la competiti-vitat, o no és una autèntica RSC”

ENtrEVista a DaNiEl ortiz, DirECtor DE rEspoNsabilitat soCial CorporatiVa D’EstEVE

Daniel Ortiz, Director de Responsabilitat Social Corporativa d’Esteve. / CEDIDA

L’any passat vam aprovar el nostre primer Pla Director de RSC, que estarà vigent fins l’any 2015, després d’un pro-cés de consultes i d’anàlisi intern i extern. El Pla consta de 8 eixos: transparència i rendiment de comptes, codi ètic, gestió de la diversitat, conciliació, canvi climàtic, compres sostenibles, acció social i voluntariat corpo-ratiu. Tot i això, més enllà d’aquestes línees de treball existeixen altres projectes i iniciatives en clau de RSC. Per exemple, alguns dels projectes d’I+D de la com-panyia han rebut la qualifi-cació de Medicament Orfe (orphan drug) per part de la Comissió Europea, donat que es dirigeixen a pacients amb malalties estranyes o poc freqüents. En quines àrees de la compan-

yia apliquen principalment les accions de rsC?En totes. En alguns casos això resulta especialment evident (memòria de sosteni-bilitat, codi ètic, etc.), mentre que en altres l’interlocutor pot ser inicialment un de-partament específic, com per exemple el de Recursos Humans en relació a la di-versitat i la conciliació, o el d’Administració i Finances en relació a les compres sos-tenibles. Però a mig termini l’impacte de la RSC abasta totes les àrees.

Què fa EstEVE per minimit-zar l’empremta ecològica?La minimització de l’impacte a m b i e n t a l é s u n d e l s eixos de la sostenibilitat d’ESTEVE. En aquest sentit, cal destacar la lluita contra el canvi climàtic i la reduc-

ció de l’empremta de car-boni mitjançant iniciatives com l’elaboració i gestió de l’inventari de gasos efecte hivernacle (GEI) a Espan-ya segons el Greenhouse Gas Protocol, orientat a la reducció de les emissions de C02 de la companyia; la implementació del projecte Suma tu gesto, resta C02, que inclou auditories ener-gètiques, un pla de mobilitat sostenible i una campanya de sensibilització entre els col·laboradors; i la compen-sació anual d’una part de les nostres emissions (430 tones de CO2 el 2011 mitjançant un projecte per desenvolupar energia eòlica a la Índia).

Com es tradueixen els valors de la rsC en les condi-cions laborals dels treballadors d’EstEVE?

Al llarg dels seus més de 80 anys d’història, ESTEVE sempre ha tractat bé i ha cui-dat a les persones, de mane-ra que les relacions laborals sempre han estat bones. Crec que es tracta d’un exemple més de RSC, tot i que tradi-cionalment no s’hagi utilitzat aquesta terminologia. Els col·laboradors són el primer i més immediat grup d’interès de qualsevol empresa, i és fo-namental aconseguir i man-tenir una bona relació al llarg del temps en benefici de les dues parts. ESTEVE sempre ho ha tingut molt clar i, per això, no ha dubtat en inver-tir en les persones: formació, estabilitat laboral, beneficis socials, etc.

Com comunica l’empresa les seves accions de rsC? les publicita per afegir valor a la marca?A nivell intern, els canals més importants són el correu electrònic, la intranet i la re-vista corporativa; mentre que a nivell extern són el web, les newsletter, les xarxes socials i els mitjans de comunicació. La RSC es comunica, igual que altres aspectes relatius a la companyia, però ESTEVE sempre ha volgut ser pru-dent i molt rigorosa en to-

“avui dia les empreses excel·lents són aquelles que han optat per un model de competitivitat responsable i sostenible”

RSC / EMPRESA 11juliol - AgoSt 2012 MóN EMPRESARiAl

tes les informacions. Proba d’això és la nostra memòria de sostenibilitat anual. Som, des de fa 5 anys, la primera i única empresa farmacèutica del país que té un informe amb la qualificació “A+” del GRI (Global Reporting Ini-ciative).

A nivell econòmic, quins beneficis aporta tenir un pla de

RSC ben definit?La RSC produeix resul -tats tangibles i intangibles, i aquests últims són difí-cilment mesurables. Con-fiança, reputació, capacitat d’innovar, capacitat de co-operar, respecte als drets hu-mans i al medi ambient… Tot això no es pot mesurar en termes estrictament econò-mics i, encara que es pogués, tampoc tindria massa sentit fer-ho. Seria anar en contra de la pròpia RSC en tant que via de superació de l’antiga concepció exclusivament econòmica de l’empresa.

No sempre hi ha consens a l’hora de qualificar de ‘social-ment responsables’ a empreses de determinats sectors, entre ells el farmacèutic. Com pot revertir-se aquesta situació?No es pot generalitzar. A qualsevol sector podem tro-bar empreses exemplars en matèria de RSC i empreses que ho són en menor grau. Dit això, és cert que hi ha

Un dels punts forts de la RSC d’Esteve és la visió a mig i llarg termini. / CEDIDA

“la RSC solament es desenvoluparà de veritat quan els governs, els agents econòmics i socials i la ciutadania en el seu conjunt realment ho decideixin”

sectors amb millor o pitjor imatge i reputació que altres, tot i que aquesta valoració no sempre va acompanyada d’un coneixement precís i exhaustiu de la realitat per part de l’opinió pública. Els tòpics encara pesen massa. El repte quasi sempre és el mateix: millorar els canals i la qualitat de la informació, establir processos de diàleg amb els stakeholders, ex-plicar-se i tenir una actitud oberta, transparent i proac-tiva. S’ha de perdre la por a dialogar i col·laborar.

Com veu a Espanya en matèria de RSC?A grans trets, crec que hi ha un petit grup d’empreses líders que han descobert el valor estratègic de la RSC, ho han integrat com a eix central de l’organització, i avui dia són referents inclús a escala internacional. Un segon grup ha incorporat parcialment la RSC en algu-nes de les seves activitats i

processos, però encara man-té un enfocament de la RSC com a quelcom perifèric, complementari i pal·liatiu. I, finalment, existeix un ter-cer grup, potser el majorita-ri, que encara ignora tot el que es refereix a la RSC. De

totes maneres, la RSC no fa referència solament a les empreses. La RSC solament es desenvoluparà de veritat quan els governs, els agents econòmics i socials i la ciuta-dania en el seu conjunt real-ment ho decideixin.

12 EMPERSA / A fons MóN EMPRESARiAl juliol - AgoSt 2012

Miquel Bonet PRofESSoR i AdvocAt

Va ser a la fi dels 60, els Beat-les ja triomfaven, acabava de descobrir On the road, que Kerouac havia escrit 15 anys abans i jo treballava a la meva petita ciutat natal, quan vaig viure “la meva” primera crisi, que ens va arribar, al petit taller de mecànica tèxtil, que em tenia emprat al costat d’altres 9 treballadors, el “cap” ho va tenir clar i ens va ensenyar una capseta de bom-bons suïssos, ficats d’un en un, dins d’una safata de plàs-tic, allò va encendre l’espurna i acabem “fabricant”i copiant, una màquina de modelo per buit de termoplàstics, basant-nos en un model alemany, i així es “va reinventar” el negoci, focalitzat sobre un “nou material” que ha revolu-cionat l’envasament modern.

Clar que d’això, fa més de 40 anys, però va anar la meva primera experiència sobre l’autèntica emprenedoria, que sosté tota l’activitat econòmi-ca, descobrir que emprendre no és jugar al repte, sinó que és una actitud de vida, a això li criden ara, “reinventar-se” i l’objectiu, va ser la super-vivència, des de llavors, les formes han canviat poc, en-cara que molta gent, hagi oblidat en els últims anys, la qual cosa significa buscar-se la vida, des que un dia vam perdre el realisme i ens aixe-quem del sòl, per buscar la fantasia de l’anomenat “estat del benestar”, obviant que algú hauria de pagar per tot això i encara no hem tocat terra, encara que alguns po-lítics, amb poder i sense res-ponsabilitat, ens venguessin la mentida de l’endeutament públic.

Vivim temps líquids, com diu el meu admirat Zygmunt Bauman, i tot es dilueix, fins als somnis, i en aquest estat d’ambigüitat i incertesa, es van perdre en el camí alguns

L’aventura de la emprendedoria

L’aventura de ser emprenedor / CEDIDA

dels valors, que fan fort i sòli-da a una societat i damunt, amb l’agreujant de la dema-gògia, que han gastat finan-cers i polítics, condemnant al país a vagar pel desert del curt termini, que els garan-teix la seva poltrona; a canvi de deixar-nos fins a 60.000 lleis, per justificar les seves legislatures de quatre anys, just per garantir escalfar els seus culs “senyorius”, acu-dint a assemblees amb veu però sense el vot,que han ve-nut prèviament al partit que va comprar la seva pròpia llibertat.

Ja només ens queden els empresaris i la bona gent, aquells que estan reaccionat indignats per les conseqüèn-cies que han portat al país al major índex de desocupació de la democràcia, per dir-ho d’alguna manera, doncs la democràcia és una altra cosa, aquí la llibertat individual, no acaba en la del veí, sinó que

segueix fins a emmanillar va-lors, consciència i iniciativa, ignorant el talent, anul·lant la “meritocràcia” i robant l’ànima del poble, que és la cultura.

Tenir una sanitat de luxe, no equival a ser eficient, per-què, gens funciona de debò si no és sostenible, premiar la mediocritat en l’educació, mantenir currículums de ca-rrera, sense focalitzar-los en l’economia de mercat, becant a tanta gent que no ho mereix ni ho necessita, només ha ge-nerat llevar altres recursos en i+D i que els bons uni-versitaris emigrin i portin a altres països, els fruits d’una educació que hem pagat en-tre tots,.

I mentre, tenim més d’un 50% de joves aturats, dels quals un 80% no sap anglès, que no saben interpretar el poc que han llegit, desubicats i que són una càrrega social

i familiar; tampoc se salva la justícia i no només pels escàndols de la seva politi-tzació, sinó perquè no s’ha reformat perquè sigui justa, àgil i eficaç, no es fa un jutge només amb l’oposició, s’han construït nous jutjats, però sense millorar el mètode i els procediments s’eternitzen, sent latent la inseguretat; el compliment de la llei, en una societat civilitzada, ha de ser una convicció, un no ha de robar perquè creu que és dolent, no perquè pot anar a la presó, encara que aquí ja se sap que hi ha butlla pels quals roben molt.

És que els empresaris, van a salvar-nos? No ho sé, però segur que poden fer-ho molt més que els polítics, perquè l’esperit emprenedor, que jo sàpiga , és l’únic que fa pros-perar un país, les crisis fins a so bones, signifiquen també oportunitat, sinó existissin les crisis, encara seríem bac-

teris, són un pas intermedi entre dos estats de bonança, cal aprendre d’elles, doncs la incertesa és el que genera el canvi, en el fons sortim de l’estat de comoditat, quan no tenim més remei.

Porto gairebé 30 anys, in-tentant compartir el que he après, a través de la docència, que he alternat amb el meu treball com a professional lliure i com a executiu, con-tribuint a través de cursos, seminaris, tallers-pràctics-, trainings etc, a la formació de molts capdavanteres i em-presaris i puc assegurar, que no existeix una sola forma de dirigir, les teories estan bé, com les frases boniques, totes presocràtiques, però no hi ha un manual de compe-tències compartides per ser capdavantera, és bo, quan fa que funcionin les cosa, doncs cada projecte, cada tipus de gent, sector o país, requereix líders ben diferents i sovint,

Emprendre no és jugar al repte, sinó que és una actitud de vida

Cal emprendre per sobreviure, i per això, hem de reinventar-nos i generar una casta de nous emprenedors amb valors, imaginació, actitut i compromís.

A fons / EMPRESA 13juliol - AgoSt 2012 MóN EMPRESARiAl

no s’assemblen uns a uns al-tres, encara que això sí, hi ha un valor que comparteixen tots ells, la seva obstinació, no es tracta de guanyar sinó crear, prosperar i fer funcio-nar alguna cosa.

Uns saben més, uns altres menys, uns van per jerarquia, uns altres per convenciment i els “llestos” deixen fluir el talent d’uns altres, però explica el resultat final, la gran veritat és que no es fa un líder a cop de “màster” i per desgràcia, la gent que ha tingut el poder en els últims anys, té molt poc de líder, ni tan sols de buròcrata, perquè aquests almenys segueixen el mètode, estem envoltats de gent mediocre que s’ha tro-bat amb un “filó econòmic” i ho ha gastat, igual que si li donem a un nen de 7 anys, un bitllet de 50 euros, el proba-ble és que vagi al quiosc de la cantonada i porti un sac de “llaminadures”, així han trac-tat al país, aquesta gent.

Vaig aprendre alguna cosa fa temps i ho predico sovint, tractant d’ensenyar a la gent a buscar-se la vida, en les meves gires anuals per mol-tes universitats-justificant el meu llibre Busca’t la vida!. He contrastat que la majoria dels meus alumnes, fins fa poc, volien ser opositors, els emprenedors amb prou fei-nes arribaven al 10 % , però el més interessant és que una quarta part no sap el que vul-gues, això és normal en els jo-ves, amb un sistema educatiu que no acompanya, sinó que transmet coneixements, la qual cosa els dic és que: sinó saps el que vols, almenys tens l’obligació de saber el que no vols i aquesta és la lliçó que hem d’aprendre d’aquesta crisi.

Què ens ha portat fins a aquí? I què hem de fer per sortir? Doncs primer, analitzar per-

què ha passat i això porten 4 anys explicant-ho malament i l’un altre, fer coses diferents per sortir jo m’atreveixo a proposar una fórmula, l’IVA+C, és a dir: imaginació, valors, actitud i compromís, si la volen, la hi regalo.

No hi ha un altre camí i per a això a més de retallar i apri-mar el sistema, a costa del ciutadà, serà inevitable, sem-pre que s’inclogui entre ells, a diputats, consellers, asses-sors, diputacions, regidors i més polítics, per rebaixar pes i poder pujar més lleugers fins a superar aquesta costa, però el més important, és que circuli els diners i l’economia, cal gastar, consumir i és clar invertir, per a això, oblidar-se de l’especulació en la borsa, sense crear riquesa, aques-ta es genera la lliure empre-sa, amb microcrèdits, amb formació i reeducació, amb responsabilitat per part dels quals tenen el poder.

El complicat és que hagi arre-lat tant, en aquest estúpid paradigma de l’estat del be-nestar, el concepte del papà estat, la subvenció i la vida fàcil i la realitat és que quan a un pare de família, qualsevol dels seus fills, li diu que vol ser empresari, es tiri les mans al capdavant i després a la butxaca, per tancar-ho, per-què saben una cosa? al con-trari que en altres cultures, basades a premiar l’esforç, la individualitat o el mèrit, inspirades en el calvinisme, com en el nord d’Europa o USA, aquí, ser empresari és gairebé un demèrit, si fun-ciona, l’enveja corroeix més que l’admiració i si va mala-ment, en comptes del suport per intentar-ho, ve el retret i la saviesa popular de el “ja ho deia jo”.

Pot ser que un empresa-ri, sigui un somiador, però existeix una mica més bonic que tenir somnis?, és algú que arrisca, que veu llum en la foscor, que confia en els altres i que per sobre de tot està disposat a avançar mal-grat tot, a fer molt amb poc i tan agosarat com per ballar sota la pluja.

Segur que vivim un moment molt especial, únic i carregat d’oportunitats, perquè el món s’està despertant, els mercats emergents, estan ara a Brasil, Índia, Sud-amèrica, fins i tot

Portada del llibre de Miquel Bonet. / CEDIDA

jo proposo la fórmula iVA+C, és a dir: imaginació, valors, actitud i compromís

Àfrica està canviant, la irrup-ció decisiva de les dones en els centres de poder, està aportant, aquesta visió glo-bal, la conciliació, la comuni-cació i molt humanisme en la competitivitat.

Caldria revisar els valors i això es genera en les famí-lies, que són les que fan can-viar la societat i no a l’inrevés com tracten de justificar els teòrics, cal pensar en valors, com l’esforç, la solidaritat, l’autoritat, el respecte, la cultura, la comunicació i tot depèn dels progenitors, si el pare llegeix, matina, es cui-da, mira quan parla o sopar sense televisió , els fills fan el mateix, perquè tots aprenem imitant i això crea hàbits, que al seu torn formen un caràc-ter i un sentit de vida, avui els pares no “parlen” amb els seus fills, la “tele-escombra-ria” és la comunicació de la llar, la gent mira més el “mò-bil” que als ulls del seu inter-locutor, no hi ha espai per pensar i ni tan sols es consu-meix amb cert criteri.

Finalment, l ’actitud i el compromís, doncs el talent, cadascun té seu i només de-pèn que es desenvolupi més o menys, encara que para això, només falti l’actitud i aquí té a veure el lideratge funcionem amb estímuls i el que assumeix el rol de lí-der, a més d’inspirar ha de provocar que la gent tingui confiança i faci coses, tots som amos de la nostra acti-tud, només depèn de voler vèncer la mandra i trobar una raó.

Sense compromís tota rela-ció humana falla, perquè ve-nim a la vida amb una missió transcendent, intentar ser feliços, i per a això hem de buscar-li el sentit de la nos-tra existència els que podem triar hauríem de tractar de descobrir fer coses que ens agradin i tractar que ens pa-guin per fer-les, d’aquesta forma treballar formaria part del paradigma de la felicitat, si pots tracta de fer-ho , per-què d’una altra forma, només tu t’ho perds.

Sense compromís tota relació humana falla, perquè venim a la vida amb una missió transcentent: ser feliços

14 ECONOMIA / L’expert

Economia

MóN EMprEsArIAL juLIOL - AgOst 2012

A cinc bandestErMòMEtrE d’ECONOMIA MuNdIAL

Des de fa un temps docu-ments oficials del G20 i del FMI utilitzen un criteri per classificar els principals països de l’economia mundial que atén per una banda a si es tracta d’economies avan-çades o emergents, i per altra a si presenten una situació de superàvit als seus comptes exteriors –i per tant disposen de capacitat per prestar els seus excedents a la resta del món– o pel contrari de dèficit, amb la subsegüent necessitat de finançament exterior. El requadre 1 mostra els resul-tats d’aplicar aquest doble criteri als països que integren el G20 (inclosa Espanya com a convidat permanent), com-pletant-se aquestes 4 catego-ries amb una addicional refe-rida a “països exportadors de petroli” que inclou a Aràbia Saudita i a Rússia.

D’aquesta manera es confor-men 5 grups de països que, més enllà de la mera classifi-cació descriptiva, subminis-tren referències importants per entendre alguns proble-mes importants en la dinà-mica de l’economia global. De fet, en l’informe preparat per l’staff del FMI per al G-20 –dins el marc del procedi-ment d’Avaluació Recíproca, Mutual Assessment Process (MAP)– aquesta tipologia “a cinc bandes” ocupa un lloc

Les diferències entre nivells de desenvolupament i posicions exteriors introdueixen heterogeneïtats que compliquen la gestió de l’economia mundial. A Europa aquests problemes són especialment greus i per això requereixen especial atenció.

central a l’hora d’interpretar l’evolució recent i les perspec-tives de futur, especialment les exigències i possibilitats de recuperar una “estabilitat i creixement duradors”, per utilitzar l’optimista títol de l’informe.

Crida l’atenció que els 4 grans protagonistes de l’economia mundial ocupin ubicacions diferents en les quatre case-lles del requadre 1. Entre els avançats Estats Units i Alema-nya presenten divergències importants en la seva posició exterior, però també entre els emergents la manera de créi-xer de la Xina, amb un supe-ràvit considerable, contrasta amb la de l’Índia (i el Brasil) que, seguint patrons més clàs-sics, apel·la a un finançament exterior que desitja apostar per aquests països. Però una consideració important és la dificultat per posar d’acord en organismes internacionals i en fòrums com el mateix G-20 a països que es troben en posicions tan divergents tant pel que fa al seu nivell de desenvolupament com en els seus comptes externs: les seves prioritats són diferents i no sempre és fàcil conciliar.

No sorprèn a ningú a hores d’ara que la dinàmica i les perspectives de creixement entre economies avançades i emergents segueixin mos-trant, com ens recorda la figura 1, diferències impor-tants a favor d’aquests últims. La bretxa entre avançats i emergents s’està estrenyent i, encara que es tracta d’un procés a mitjà termini, proba-blement sigui l’herència més perdurable de la crisi. Però un aspecte important que aflora amb nitidesa en els informes recents del FMI-G20 és com les posicions superavitàries o deficitàries interactuen

jOAN tugOrEs quEs cAtEdràtic d’EconomiA dE LA ub

FIgurA 1. tAxEs dE vArIACIó dEL pIB 2005-2013

Font: Informe de l’staff del FMI per al G20, juny del 2012.

3

2

1

0

-1

-2

-3

Emerging

Advanced

World

05 06 07 08 09 10 11 12 13

rEquAdrE 1. tIpOLOgIA dELs pAïsOs

AvANçAts EMErgENts

Superàvit exteriorAlemanyaJapócorea del Sud

Xinaindonesia Argentina

dèficit exterior

Estats unitsregne unitFrança itàliacanadàAustràliaEspanya

ÍndiabrasilmèxicSudàfricaturquia

Font. Documents del FMI i del G20.

15juliol - agost 2012 MóN eMpresarial eCoNoMia / l’expert

Figura 2. estalvi i iNversió per tipus de països

Font. Annex III de l’informe del FMI al G20, juny del 2012.

amb les dinàmiques d’estalvi i inversió en els diferents països. La figura 2 és explícita sobre això, mostrant com les taxes d’estalvi i d’inversió són substancialment superiors en les economies emergents respecte a les avançades però així mateix com, dins de cada grup, els països deficita-ris tenen nivells inferiors als superavitaris.

Però des de la nostra perspec-tiva més propera, a la atribo-lada zona euro, la incidència de la posició exterior és encara més nítida. L’informe del FMI-G20 analitza els problemes de l’economia global però no pot deixar de constatar la singula-ritat d’una Europa convertida en la “baula feble” del conjunt mundial. I per analitzar els problemes del Vell Continent la dualitat entre superavitaris i deficitaris adquireix especial relleu.

La figura 3 mostra amb cruesa com les perspectives de recu-peració tenen format molt asimètric a l’eurozona, amb diferències en contra dels defi-citaris, amb els del sud d’Eu-ropa al capdavant. Aquesta figura mostra amb nitidesa la fragilitat d’una Europa en què una moneda comuna que havia de haver-nos integrat accentuant la convergència entre països de la zona euro en la pràctica ha amplificat mecanismes d’asimetria i divergència posant en dificul-tats al propi projecte europeu. Recuperar els valors socials i polítics que subjeuen a la inte-gració europea des de la seva

implementació és una tasca tan complicada com impres-cindible si no volem posar en risc el paper d’Europa tant “de portes endins” com la seva dimensió d’un “actor global” que deixi de perdre posicions respecte a altres grans prota-gonistes, des dels Estats Units als principals emergents, en la convulsa redistribució del poder a escala global.

Una peça important en la reconfiguració d’una Europa més sòlida és precisament la reversió dels desequilibris excessius acumulats en el camí cap a la crisi i que reflec-teix de manera nítida la figura 4. Les diferències entre els superàvits d’Alemanya i els dèficits dels països del sud (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia) més Irlanda és el resultat i alhora el símptoma més clar de com hem arri-bat a estar “separats per una moneda comuna”. També es desprèn amb claredat de la figura 4 que els superàvits d’uns i els dèficits d’altres són les dues cares d’una mateixa moneda, de manera que la correcció dels desequilibris necessària per a una recupe-ració de la solidesa i estabi-litat del projecte europeu és una tasca que requereix esfor-ços compartits. La part dreta de la figura 4 mostra les pro-jeccions optimistes d’un pos-sible retorn a unes pautes més equilibrades, més sostenibles, menys generadores de fricci-ons, que les que hem tingut i encara tenim. Aconseguir que es converteixi en realitat és tan desitjable com difícil.

50

40

30

20

10

0

G-20 adv. surplus G-20 emg. deficit G-20 emg. surplus G-20 major oil exporters G-20 adv. deficit

00 02 04 06 08 10 12 14 16

50

40

30

20

10

0

00 02 04 06 08 10 12 14 16

110

100

90

80

EA Surplus

99 01 03 05 07 09 11 13 15 17

2

1

0

-1

-2

-3

3

98 00 02 04 06 08 10 12 14 16

EA surplus excl. Ger

Germany

GIIPS

EA deficit

Euro area

Figura 3. diFerèNCies eNtre països superavitaris i deFiCitaris a la zoNa euro: evoluCió real i prevista dels dos tipus de països (preNeNt CoM a íNdex 100 de Cada grup el piB del 2007)

Figura 4. superàvits y dèFiCits dels països de l’eurozoNa (CoM a perCeNtatge del piB de la zoNa euro)

Font. Annex II de l’informe de l’staff del FMI al G20, juny del 2012.

Font. Annex II de l’informe de l’staff del FMI al G20, juny del 2012.

Exxon Mobil Corporation$ 368,712Estats Units

1 Apple Inc.$ 295,887Estats Units

2

Microsoft Corporation$ 238,785Estats Units

5

BHP Billiton Limited$ 256,344Austràlia

3

Industrial & Commercial Bank Of China Ltd.$ 253,594Xina

4

PetroChina Co Ltd$ 238,212Xina

6

China Construction Bank Corp$ 216,007Xina

8

BHP Billiton PLC$ 220,365Regne Unit

7Royal Dutch/Shell Group$ 203,576Holanda

10

Petroleo Brasileiro SA - Petrobras$ 211,358Brasil

9EMPRESA FACTUACIÓ PAÍS

11 Nestle S.A. $202,897 SUÏSSA

12 China Mobile Limited $199,282 HONG KONG

13 Berkshire Hathaway Inc. $198,504 ESTATS UNITS

14 General Electric Company $194,875 ESTATS UNITS

15 Wal-Mart Stores, Inc. $192,098 ESTATS UNITS

16 Google Inc. $189,937 ESTATS UNITS

17 Chevron Corporation $183,634 ESTATS UNITS

18 International Business Machines Corporation

$182,329 ESTATS UNITS

19 Procter & Gamble Co (The) $180,072 ESTATS UNITS

20 HSBC Holdings plc $179,365 REGNE UNIT

21 AT&T Inc $173,636 ESTATS UNITS

22 Rio Tinto Limited $170,722 AUSTRÀLIA

23 Johnson & Johnson $169,856 ESTATS UNITS

24 JPMorgan Chase & Co $165,827 ESTATS UNITS

25 Agricultural Bank Of China Limited

$162,959 XINA

26 Wells Fargo & Company $162,659 ESTATS UNITS

27 Oracle Corporation $158,141 ESTATS UNITS

28 Vale S.A $153,593 BRASIL

29 Coca-Cola Company (The) $152,720 ESTATS UNITS

30 Rio Tinto plc $148,584 REGNE UNIT

lES SEgüEnTS 20 EMPRESES MéS gRAnS dEl MÓn El 2011

16 MÓn EMPRESARIAl jUlIol - AgoST 2012 El mapa del món

Les empreses mes grans del món el 2011

13. Berkshire Hathaway Inc. $198,50414. General Electric Company $194,87515. Wal-Mart Stores, Inc. $192,09816. Google Inc. $189,93717. Chevron Corporation $183,63418. International Business Machines Corporation $182,32919. Procter & Gamble Co (The) $180,07221. AT&T Inc. $173,63623. Johnson & Johnson $169,85624. JPMorgan Chase & Co. $165,82726. Wells Fargo & Company $162,659 27. Oracle Corporation $158,14129. Coca-Cola Company (The) $152,72032. Pfizer Inc. $140,25434. Citigroup Inc. $137,407 36. Bank of America Corporation $134,536 42. Intel Corporation $117,30545. Schlumberger Limited $113,92646. Cisco Systems Incorporated $112,13047. Merck & Co. , Inc. $111,03551. Philip Morris International Incorporation $106,19653. Pepsico Inc. $103,53855. Conocophillips $102,62856. Verizon Communications $101,14259. Hewlett-Packard Company $92,21765. Goldman Sachs Group Inc. (The) $85,97172. McDonald’s Corporation $81,09773. Amazon.com, Inc. $80,79175. Qualcomm Incorporated $80,06176. Occidental Petroleum Corporation $79,71586. Abbott Laboratories $74,06089. United Technologies Corporation $72,69192. United Parcel Service, Inc. $71,77794. Walt Disney Company (The) $71,028

ESTATS UnITS

64. Ecopetrol SA $86,453

ColÒMBIA

44. America Movil S.A.B. de C.V. $115,436

MÈXIC

41. Total SA $118,457 67. Sanofi-Aventis $83,856 71. Gdf Suez $81,17477. LVMH Moet Hennessy Louis Vuitton $78,10781. BNP Paribas $76,08782. Electricite de France $75,870

FRAnÇA

28. Vale S.A $153,59349. Itau Unibanco Holding S.A. $108,83458. Companhia De Bebidas Das Americas $94,43585. Banco Bradesco S.A. $74,309

BRASIl

11. Nestle S.A. $202,89738. Novartis AG $130,24239. Roche Holding Aktiengesellschaft $126,386

SUÏSSA

31. Gazprom OAO $145,379 87. Sberbank Rosseii $73,540

RÚSSIA

54. Telefonica SA $103,51463. Banco Santander SA $87,217

ESPAnYA

Exxon Mobil Corporation$ 368,712Estats Units

1 Apple Inc.$ 295,887Estats Units

2

Microsoft Corporation$ 238,785Estats Units

5

BHP Billiton Limited$ 256,344Austràlia

3

Industrial & Commercial Bank Of China Ltd.$ 253,594Xina

4

PetroChina Co Ltd$ 238,212Xina

6

China Construction Bank Corp$ 216,007Xina

8

BHP Billiton PLC$ 220,365Regne Unit

7Royal Dutch/Shell Group$ 203,576Holanda

10

Petroleo Brasileiro SA - Petrobras$ 211,358Brasil

9

El mapa del món 17juliol - agost 2012 MóN EMprEsarial

BELGICA 60. Anheuser-Busch Inbev Sa $91,826

68. Saudi Basic Industries $83,801

arÀBia sauDita

61. Unilever N.V. $87,702

HolaNDa62. ENI – Ente Nazionale Idrocarburi $87,497

itÀlia

78. Reliance Industries Limited $77,417

ÍNDia

60. Anheuser-Busch Inbev Sa $91,826

BÈlgiCa

48. Samsung Electronics Company Limited $109,700

CorEa DEl suD

20. HSBC Holdings plc $179,36530. Rio Tinto plc $148,58435. BP PLC $136,55337. Vodafone Group public limited company $133,90357. GlaxoSmithKline plc $100,36479. British American Tobacco p.l.c. $76,62195. Lloyds Banking Group PLC $69,77396. Xstrata Plc $69,30797. BG Group plc $68,360 98. Anglo American PLC $68,262100. Royal Bank of Scotland Group plc (The) $66,716

rEgNE uNit

22. Rio Tinto Limited $170,72274. Commonwealth Bank of Australia $80,32499. Westpac Banking Corporation $66,821

austrÀlia

50. Siemens AG $107,79988. BASF SE $73,306 91. Daimler AG $71,982

alEMaNYa

12. China Mobile Limited $199,282 52. CNOOC Limited $105,969

HoNg KoNg

25. Agricultural Bank Of China Limited $162,95933. Bank of China Limited $139,62743. China Life Insurance Co Ltd $115,45066. Ping An Insurance (Group) Company Of China Ltd $85,45869. China Shenhua Energy Company Limited $83,41670. China Petroleum & Chemical Corporation $82,987

XiNa

40. Toyota Motor Corporation $124,20480. Mitsubishi UFJ Financial Group Incorporated $76,35990. NTT DoCoMo Incorporated $72,56693. Honda Motor Co., Ltd. $71,271

japó

18 ESPECIAL EMPRENEDORS / DAfO MóN EMPRESARIAL juLIOL-AGOST 2012

david brugué

Una empresa sempre comença amb una idea. Però també és indispensable una actitud i una mentalitat emprenedores. Si se sumen la idea i l’actitud ja es té una tercera part dels elements indispensables per engegar un negoci, coincidei-xen la majoria d’experts. Però quin és el tercer element que cal tenir en compte? L’exis-tència d’un mercat que faci viable el negoci. En aquest sentit, l’observació del mercat permet detectar necessitats que, o bé no estan cobertes, o ho estan d’una manera par-cial o insatisfactòria. Diversos estudis assenyalen que l’evo-lució de la societat és un veri-table termòmetre per testar negocis. La demanda social és diversa i evoluciona a un ritme que mai en la història s’havia produït. Qui s’hauria imaginat fa uns anys que internet o les

Un món cada cop més globalitzat que s’obre a noves idees

OPORTuNITATS

3,8%. Què significa això? Que es tanquen moltes empreses, és cert, però que també hi ha una bona colla de persones disposades a engegar nous projectes empresarials. Com a dada significativa, cal posar de

aplicacions per a mòbils, que es dibuixen com a principals sortides, tindrien la projecció actual? Poca inversió i la pos-sibilitat de globalització són dues de les seves principals avantatges, sostenen els ente-sos.

I és precisament en el con-text de les noves tecnologies, la investigació i la innovació en què es detecten les prin-cipals oportunitats, així com amb l’exportació. Camps com la innovació i la creativi-tat, la internacionalització, la productivitat, la formació, el coneixement d’idiomes i l’ac-cés al finançament es dibui-xen com el camí per al futur de l’empresa catalana. La glo-balització del producte s’ha fet evident els darrers anys, i la situació en els mercats s’ha capgirat. El 2011, per primera vegada en l’època recent, l’eco-

nomia catalana va obtenir un superàvit comercial (de 3.820 milions d’euros, l’1,8% del PIB) en els seus intercanvis inter-nacionals, en afegir-se una dis-minució del 12% del dèficit en mercaderies a l’habitual supe-ràvit en serveis. Catalunya va exportar per valor de 55.185 milions d’euros, el 13,5% més que l’any anterior.

Tot i el context de crisi actual, la creació de societats mer-cantils a Catalunya no s’atura. Prenent d’exemple les dades de l’Idescat (Institut d’Es-tadística de Catalunya) es constata que el juny d’aquest 2012 es van crear 1.415 noves empreses al territori català, que representen un capital social de gairebé 55 mili-ons d’euros. En el primer semestre d’aquest exercici, el nombre de societats creades a Catalunya ha augmentat un

manifest que aquests 55 mili-ons d’euros representen un augment del 19% respecte del juny de l’any anterior. A l’Es-tat espanyol es va registrar un increment del 0,9% respecte al mateix període del 2011.

Una crisi que fa estralls i que estreny les possibilitats

AMENACES

Que aquests no són bons temps és evident. La majoria de ciutadans i empreses s’han hagut d’estrènyer el cinturó i la recessió que viu el país, combinat amb un increment de la taxa d’atur i la manca de recursos econòmics, han accentuat el desencís en l’em-prenedoria. Tot i que no tot s’ha de veure des d’una pers-pectiva negativa, assenyalen diversos estudis, perquè el context global pot esperonar moltes persones a posar en pràctica idees innovadores. Però la realitat és la que és. La duresa de la recessió no només impacta en el compte de resultats i en aventures empresarials avortades, sinó que té un influx en l’ànim dels emprenedors. En els primers sis mesos de l’any, Catalunya ha perdut 1.357 emprenedors

i la nòmina es queda ara de 529.592 a 528.235, un 0,5% menys respecte al desembre del 2011. Tot i que Madrid té una caiguda similar de 1.208

emprenedors, al conjunt de l’Estat el saldo de nous empre-nedors és positiu en 1.153 noves altes, tot i la duresa de la crisi. Andalusia n’és la cap-

davantera, amb 2.202 autò-noms més.

Les recents decisions del govern espanyol, amb les ajustos que ha posat en marxa, ha contribuït a posar noves càrregues al sector de les pimes i els autònoms (que és la fórmula jurídica per la qual opten la majoria d’em-prenedors. A l’increment de l’IVA del 18% al 21% que ofe-reix a cada autònom i cada pime l’enrevessat dilema de si repercutir-lo directament als preus o bé restar-lo dels seus marges, afegit a l’augment de la base cotització a la Segure-tat Social que obligarà a pagar un mínim de 27 euros anuals addicionals. Per això, diver-ses veus clamen que el govern estatal aposti pels emprene-dors, pilars fonamentals per

al creixement i la innovació, i promulgui la tant anunciada llei dels emprenedors. Les iniciatives que, en principi, s’han d’incloure en aquesta llei, parlen de reduir les traves administratives i burocràti-ques a l’hora de constituir societats i relacionar-se amb les administracions públiques; establir mecanismes tendents a facilitar un millor accés al finançament i incentius fiscals per als inversors que financen els emprenedors i que posen al seu abast els seus coneixe-ments i les seves xarxes de contactes, la promoció dels processos de recaptació de capital a través del microme-cenatge o la possibilitat que els autònoms i les pimes liqui-din l’IVA per factures cobra-des i no pas trimestralment, com s’ha fet sempre.

Juliol - agost 2012 MóN eMpresarial espeCial eMpreNeDors / Dafo 19

En un moment d’esgotament econòmic com l’actual, en què els negocis tradicionals patei-xen, les empreses passen per dificultats i, malauradament, moltes han d’acabar tancant, el mercat està àvid de noves perspectives i productes. D’oportunitats se n’han creat. Empreses que fa dècades no haurien tingut cap mena de sentit s’han convertit en pun-teres a nivell mundial perquè han ofert allò que ningú oferia. I aquesta és la clau de volta. Innovar i millorar. Negocis que s’adapten o es moder-nitzen, que neixen del no-res adaptats a les noves necessi-tats. D’exemples se’n podrien posar molts. Un pot ser el d’una empresa de l’Empordà que tradicionalment es limitava a produir fruita i hortalissa per vendre a petits distribuïdors

Les eines bàsiques: Innovar, ser diferent i reciclar-se

fortaleses

i a les poblacions properes. Amb l’arribada de la crisi van haver-se d’adaptar per inten-tar no perdre terreny, i van posar en marxa una plana web a través de la qual venen pro-ductes ecològics, cosa que els ha permès créixer en volum de negoci, fer arribar el producte a clients que abans el desco-neixien i augmentar la xarxa de distribució. “Ens hem posat al servei de les noves tecnolo-gies per poder sobreviure. El canvi d’un negoci tradicional a un que el darrer any va créixer exponencialment ha estat evi-dent”, explica el gerent, Jesús García. Aquesta és únicament una mostra en el sentit de la necessitat d’aplicar l’emprene-doria a negocis ja en marxa.

Indispensablement cal definir el negoci, les necessitats a

cobrir, a quin públic objectiu va destinat, com es cobriran les necessitats, quins elements diferenciadors del producte oferim respecte d’altres de similars, com es faran els pro-cessos de compra, distribució i venda o quins controls de qualitat s’establiran.

On estan les oportunitats actualment? Els indicadors apunten cap a les noves tecno-logies, però tot plegat acaba essent molt relatiu. La princi-pal fita radica en ser diferent i tenir una idea única, amb recursos i capacitats superi-ors a les dels competidors. Els entesos apunten també als coneixements propis, les ganes de créixer personalment i l’estar al dia de les darreres tendències en l’àmbit profes-sional. Una mostra d’això és

l’enquesta que s’ha fet a través del portal empresores.com. Es demanava quines deu for-taleses són indispensables per a qualificar un emprene-dor. Amb una àmplia majoria la perseverança, l’actitud i el

pensament guanyador s’impo-sen per davant d’altres ítems com el valor, les relacions interpersonals, l’organització o haver fracassat abans tants cops com hagi estat neces-sari.

Néixer en precari per la manca de finançament

DeBilitats

La meitat de les empreses tan-quen abans dels cinc anys de vida. Una dada esfereïdora. La crisi econòmica i la restric-ció financera han polaritzat la creació d’empreses entre pro-jectes amb més recursos i els que neixen amb una excessiva precarietat. Part dels nous pro-jectes són liderats per persones en atur que aposten per l’autoo-cupació, que opten per sectors tradicionals i minimitzen el capital, no superant els 6.000 euros inicials en molts casos segons estudis recents. La pre-carietat de les noves empreses per la baixa capitalització és un dels principals talons d’Aquil-les per a l’emprenedoria, ja que llasta la capacitat de creixe-ment i la supervivència mateixa de l’empresa. Només per trami-tar la constitució d’una societat i patentar la marca calen uns 3.000 euros, després cal afegir en molts casos el lloguer d’un

local, més el mobiliari, els ordinadors o qualsevol altra infraestructura. A tot això cal afegir-hi que els primers mesos segurament no hi haurà ingressos i la conseqüència és que l’empresa haurà exhaurit no ja els 6.000 euros inicials sinó molts més sense haver ingressat ni un euro, quedant descapitalitzada al cap de pocs mesos.

La gairebé nul·la política de les entitats bancàries a l’hora de concedir crèdit per a la creació de noves empreses, així com també la retallada d’ajuts i subvencions per part de les administracions públi-ques com a conseqüència de la situació econòmica actual són altres elements molt a tenir en compte a l’hora d’as-sumir els riscos que compor-ten la posada en pràctica de noves idees i oportunitats

de negoci. Segons el darrer Anuari de la pime catalana de la patronal Pimec, a Catalunya hi havia 500.335 petites i mitjanes empreses, és a dir, de menys

de 250 treballadors i amb unes vendes inferiors als 50 milions d’euros anuals. D’aquestes, més de la meitat no tenien assa-lariats i és on s’està notant més

la crisi, ja que se’n van perdre 12.150. També el nombre d’em-preses petites –entre deu i 49 empleats– va minvar, en 458, i el de mitjanes –entre 50 i 249 treballadors–, en 60. Aquesta caiguda, però, es va atenuar per un creixement de la micro-empresa –fins a deu empleats–, en 1.598.

Però aquest no és l’únic risc de l’emprenedor. Si bé la motivació és indispensable per a portar a terme una nova idea de negoci, sovint succeeix que l’emprene-dor s’enlluerna i sobrevalora el potencial del seu pla, confonent una bona idea amb una bona oportunitat. És quan es produ-eixen decisions precipitades que poden abocar al fracàs d’un bon projecte. Recomanacions? Elaborar un bon pla d’empresa, ser conscient de les capacitats pròpies i de la futura empresa i tenir un coixí al darrere.

20 MóN eMpresarial JUliol - agost 2012espeCial eMpreNeDors / el referent

d’emmagatzematge i gestió de xarxes de transport/distribu-ció d’energia que donin lloc a un menor consum energètic; aplicació de les tecnologies de la informació dirigides al foment de l’estalvi de consum i a la millora de l’eficiència energètica; i implantació de mesures innovadores d’efici-ència energètica amb espe-cial impacte social.El Fons seleccionarà, entre les propostes presentades, al voltant de 5 projectes per participar en un procés d’in-cubació empresarial. Aquest procés, amb una durada màxima de 24 mesos, supo-sarà suport econòmic (de 6.000 a 12.000 euros/mes), assessorament a l’empre-nedor per desenvolupar la seva empresa adequant-la als requeriments del mercat, a més de cerca de capital per a la fase següent. A més, el Fons facilitarà la posada en contacte dels projectes empresarials seleccionats, i aquells que simplement hagin participat en la convocatòria, amb el sector inversor.

saida antrÀs

Els emprenedors són una font fonamental de creixement en qualsevol economia, però la manca d’informació i finança-ment segueixen sent obstacles per aquells que volen engegar una nova empresa. Com que molts bancs han tancat l’ai-xeta als crèdits destinats a la creació de nous negocis i l’administració ha retallat també les ajudes en aquest sentit, el finançament privat és en alguns casos l’única alternativa per tirar endavant una idea. En aquest sentit, el Fons d’Emprenedors de la Fundació Repsol va néixer dirigit a potenciar l’Energia Social i també concretament a recolzar la creació de noves empreses, a la vegada que pretén catalitzar la participa-ció de l’invesor privat en la promoció i recerca del talent en aquest sector. El mes passat la Fundació Repsol va donar a conèixer els set projectes guanyadors de la primera convocatòria, dirigit a recolzar als millors projectes empresarials que aportin solucions en matèria d’estalvi i eficiència energè-tica. Aquests set projectes inicien ara un procés d’in-cubació en el qual, amb una durada màxima de 24 mesos, el Fons els donarà suport eco-nòmic, que oscil·larà entre 6.000 i 12.000 euros al mes per projecte, així com asses-sorament tecnològic, empre-sarial i legal coordinat per un tutor. Això els permetrà des-envolupar la seva empresa, adequar-la als requeriments del mercat i fer-la atractiva a l’entrada de capital.El procés de desenvolupa-ment i consolidació de les iniciatives guanyadores serà coordinat per la fundació i comptarà amb les capaci-tats i les infraestructures del Centre de Tecnologia Repsol i d’altres centres privats i ins-titucions. També disposarà

Nova oportunitat per a visionaris de les necessitats energètiques del futurLa Fundació repsol obre la seva segona convocatòria de projectes relacionats amb l’estalvi de consum i la millora de l’eficiència ener-gètica, amb especial atenció a les idees amb més impacte social. La companyia va presentar el mes passat les set idees seleccionades de la primera convocatòria del Fons d’Emprenedors, que pretén ser el nexe d’unió entre les necessitats de la ciutadania i la voluntat social de la companyia.

procedeixen d’Espanya. Quant a la seva tipologia, un 39% corresponen a l’àmbit del consum final, mentre que el 29% es van concentrar en la producció i generació d’ener-gia.

s’obre la segona con-vocatòriaAra, la fundació ha donat pas a la segona convocatòria del Fons. Els emprenedors que estiguin interessats a partici-par podran enviar les seves propostes fins al proper 16 de novembre. Aquesta segona convocatòria amplia el seu abast, incorporant un nou criteri de valoració per a la implantació de mesures inno-vadores d’eficiència energè-tica amb especial impacte social.Les propostes hauran de focalitzar-se en les següents àrees: desenvolupament de nous processos, tecnologies, serveis, productes i materials dirigits al foment de l’eficièn-cia energètica al llarg de tota la cadena; desenvolupament de tecnologies innovadores

de l’assessorament de les àrees operatives de Repsol, així com dels suports externs necessaris per a la conse-cució dels objectius definits per a la seva posada en valor. A més, se’ls facilitarà l’ac-cés al mercat i els contactes empresarials necessaris per impulsar el seu pas a l’etapa comercial.Segons Antonio Brufau, pre-sident de Repsol, el Fons d’Emprenedors és una inici-ativa que incentiva, en l’àm-bit de l’eficiència energètica, l’estudi, l’anàlisi i la investiga-ció. És un actiu especialment rellevant per la companyia i va a marcar un abans i un després pel que suposa d’anti-cipació a les necessitats ener-gètiques del futur.

projectes guanyadorsEls projectes seleccionats persegueixen una major efici-ència energètica en diversos àmbits d’actuació, que van des de la generació d’energia fins a la seva distribució i ús final.El primer projecte és sobre

Els projectes seleccionats persegueixen una major eficiència energètica. / ARXIU

difusors de gasos d’alta efici-ència en líquids, de D&B Tec-nologia, S.L. El segon, sobre monitoratge de temperatura en línies de distribució ener-gètica, de l’empresa emprene-dora Fiber Optics Consulting Services and Technologies, S.L. (FOCUS). El tercer es desenvolupa en el terreny dels microsistemes per a la detecció de microorganis-mes. El quart es denomina Osmoblue, sobre producció d’electricitat a partir de calor residual a baixa temperatura, creat per Anna Laromaine i Elodie Dahan. El cinquè està dedicat als sistemes de transmissió de potència contínuament varia-ble, una idea de Powertrack. El sisè és sobre turbines ‘undimotriz’ per a generació d’energia elèctrica a partir de les ones, de l’empresa Sen-dekia S.L. I el setè es titula Vortex Aerogenerador piezo-elèctric per vorticitat, creat per Deutecno, S.L.En aquesta primera con-vocatòria es van rebre 409 projectes, dels quals el 91%

el Fons d’emprenedors va néixer dirigit a potenciar l’energia social i a recolzar la creació de noves empreses

We are looking for researchers, inventors, students and entrepreneurial people.

Technologyprototype enhancement, paten-tability assessment and access to r&t centres

MarkeTMarket analysis, Business plan assistance, legal support, access to market and assistance for internationalization

PeoPleteam complementation and training & specific workshops

Financepre-seed & seed funding, access to business angels and venture capital networks and physical office space

We offer support in 4 Main diMensions:

Do yoUhaVe aSUSTainaBleenergyProJecT?

thinking aBout starting your oWn Business?

for further inforMation contact us at innoVaTion.iBeria@kic-innoenergy.coM

our local partners:

kic innoenergy SUPPorTS SUSTainaBle energy STarT-UPSProViDing aDDeD ValUe SerViceS anD reSoUrceS!

We are the leading engine for innovation and entrepreneurship in sustainaBle energy

technology, patent, prototype, Business idea...

22 MóN eMpresarial juliOl-aGOsT 2012 especial eMpreNedOrs

“Graphispack és un espai com-partit per afrontar els reptes” Graphispack Asociación, l’associació espanyola de subministradors per a les arts gràfiques, l’envàs, l’embalatge i la publicitat en el lloc de venda (PLV), té des del passat 27 de juny nova Junta Directiva i nou President, Jordi Quera. Quera relleva en el càrrec a Javier Riera-Marsá, president d’Hispack, el Saló Internacional de l’Embalatge que se celebra a Barcelona cada 3 anys. Fins ara Quera presidia l’ASAG (Agrupación de Suministradores para las Artes Gráficas), una de les agrupacions que engloba l’entitat. En aquesta entrevista el nou President de Graphis-pack ens parla dels reptes de futur de l’associació així com de l’estat actual dels sectors que aquesta engloba, entre altres qüestions.

“com a associació hem de ser conscients de la importància del nostre caràcter transformador i obrir les portes al coneixement i a la participació”

“si haig de destacar alguna cosa de Graphispack és la seva gran capacitat de generar activitats, i les activitats mouen a la gent, a les empreses i el negoci”

eNTreVisTa a jOrdi Quera, presideNT de Graphispack asOciacióN

ARIADnA CoRtéS

com afronta aquest nou repte? Amb molta il·lusió, amb agraï-ment per la confiança dipo-sitada en mi i amb un clar compromís amb els sectors que agrupa Graphispack Aso-ciación que, si sumem el pac-kaging amb les arts gràfiques, representen el segon sector in-dustrial de l’estat.

Quins objectius s’ha plantejat per al seu mandat?Enfortir les agrupacions que engloba Graphispack, dinamit-zar al màxim l’associació amb activitats que ajudin els sectors que representem, fer visible la nostra força i comunicar els nostres coneixements i idees de forma senzilla i transparent. A més, ens hem proposat obrir-nos més a altres associacions i institucions, estrènyer llaços i creuar fronteres per expandir la nostra indústria.

Quins canvis o iniciatives té previst implementar la nova junta directiva a curt i a llarg termini?Encara és aviat per parlar de noves propostes, però afron-tem el mandat amb esperit continuista. El més important és que assumim el repte amb ganes i disposats a comunicar moltes coses.

amb quina finalitat neix l’associació? L’associació va néixer fa 30 anys, però llavors ja existien activitats col·legiades entre les empreses subministradores dels nostres sectors industrials. I les fires Graphispag i Hispack se celebraven ja 20 anys abans del naixement de l’associació. Avui en dia la societat viu en un entorn de benestar, i els sectors que representem són part ac-tiva d’aquest benestar. Només cal llegir qualsevol producte imprès, veure els cartells que hi ha penjats per tot arreu, entrar als espais gràfics virtuals o a un

supermercat per comprovar que estem presents arreu. Com a associació hem de ser cons-cients de la importància del nostre caràcter transformador i obrir les portes al coneixement i a la participació.

Quins avantatges té estar as-sociat a Graphispack?L’associació reporta avantat-ges de molts tipus. Avantatges socials, per la gran quantitat d’activitats que es fan i la possi-bilitat de participar-hi de forma activa. Avantatges econòmics, pel tracte preferencial i els paquets de descompte en els salons i qualsevol activitat de l’associació. Avantatges en màr-queting, per la difusió que es fa de les empreses associades i els plans en els nostres mitjans de comunicació. Avantatges tecnològics i de coneixement, per la possibilitat de participar en estudis de mercat i cursos o jornades tècniques sectorials. Avantatges en comunicació (i lobbing), per la informació compartida i per l’opció de par-ticipar en les decisions més importants en els sectors i seg-ments que representem... En definitiva, és l’associació més influent en els sectors de les arts gràfiques i el packaging.

Quins tipus d’empresa teniu com a associats? Les 150 empreses més impor-tants d’aquests sectors estan associades. La majoria de les empreses són grans, però tam-bé n’hi ha algunes de mitjanes i petites. De tota manera, hem de seguir creixent, així que convido a totes les empreses d’aquests sectors a fer-se mem-bres de Graphispack.

de quina manera està afectant la complicada situació econòmi-ca als sectors que agrupa Gra-phispack?A alguns els està afectant més i a d’altres menys, però la ca-

pacitat d’innovació en aquests sectors és molt alta i hi ha em-preses molt importants que exporten fins i tot més del 90% dels seus productes.

en què han canviat les neces-sitats dels associats des que va començar la crisi? La unió fa la força. Si haig de destacar alguna cosa de Gra-phispack és la seva gran capa-citat de generar activitats, i les activitats mouen a la gent, a les empreses i el negoci. Durant aquests últims anys hi ha ha-gut empreses que han crescut molt, i també hi ha hagut sec-tors que han sofert una gran reconversió. En qualsevol cas, l’associació ha estat i és un es-pai compartit per afrontar les dificultats i els reptes.

Quines mesures heu adoptat per donar resposta a les noves ne-cessitats?Constantment hem de donar resposta a noves necessitats. El món es mou molt de pressa i els sectors que agrupem sem-pre són dels que van per davant

per la gran exigència tecnològi-ca i de producció que tenen.

Quines són les oportuni-tats dels sectors que engloba l’associació i com es poden apro-fitar?Abans he parlat de coneixe-ment, de comunicació, de com-partir necessitats, d’unir forces, d’exportació, etc. Però també podem parlar d’obrir nous mer-cats, de generar dinàmiques, d’assessorar, d’ampliar acords, de compartir serveis...

des de Graphispack asocia-ción col·laboreu en l’organització de diverses fires, entre elles his-pack, l’última edició de la qual es va celebrar el passat mes de maig. Quin balanç feu de la fira?40.000 professionals van visitar el saló entre el 15 i el 18 de maig. Hi va haver 1.400 expositors, un 8% de visitants internacionals procedents de 93 països, més de 500 ponents i 2.000 assis-tents a les diferents jornades ofertes des de l’organització. El balanç és molt positiu i les sen-sacions encara millors.

Quina és la tendència que es-tan seguint els sectors agrupats a Graphispack?Principalment, s’estan adaptant a una nova manera de fer les coses. El món d’avui exigeix obertura, creativitat, innovació, acords, comunicació... Junts, respectant la individualitat i el valor de cada empresa, ho se-guirem fent millor.

Quins són els seus reptes de futur?Cada any intento pujar a una muntanya més o menys llun-yana. Ha de ser prou alta per a que sigui un repte. Però durant tot l’any pujo a muntanyes més petites... Tots els reptes són im-portants i no hi ha èxits sense estratègia i una bona planifi-cació, no hi ha èxits sense am-bicions i no hi ha èxits sense esperit de compromís.

i els de l’associació?He utilitzat les muntanyes com a símil, però l’estratègia, la planificació, les ambicions i el compromís també serveixen per a l’associació!

Jordi Quera, President de Graphispack Asociación. / CEDIDA

Líders / ESPECIAL EMPRENEDORS 23juLIOL - AgOSt 2012 MóN EMPRESARIAL

“Volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives”El passat 23 de juliol l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) va premiar Jordi Mas, de Mas Gourmets, com a Jove Empresari 2011 en la XIX edició d’aquests guardons. La tasca de l’AIJEC, però, va més enllà i se centra en acompanyar i facilitar l’em-prenedoria entre els joves. I és que, segons afirma Marc Bonavia, president de l’AIJEC des de març de 2012, l’actual conjuntura econòmica demana noves idees i obrir més vies de finançament per fer-les possible.

AndrEA CosIALLs

Què s’ha volgut reconèixer a jordi Mas amb el premi jove Empresari 2011? Mas Gourmets és una empresa familiar i en Jordi Mas, amb 37 anys i com a conseller delegat, li dóna continuïtat reinventant i adaptant un nou model de retail, expandint-se a nous territoris i cercant nous pro-jectes. Sobretot, hem volgut reconèixer la seva tasca per dignifcar el sector del comerç gastronòmic, millorant-lo i difonent coneixements a través de la plataforma digi-tal CREARMAS.

A banda d’aquest reco-neixement anual, quina tasca fa l’AIjEC?L’AIJEC representa més de 600 joves empresaris de tot Catalunya, és una entitat molt activa, consolidada i fortament compromesa en la defensa del moviment de joves empresaris que aconse-gueixen fer de les seves idees negocis viables. Diuen que dues persones que se salu-den creen valor… imagina’t si en són 600! Per aconseguir que això es doni, tenim dife-rents modalitats de trobades. També exercim un paper de lobby davant de les instituci-ons per defensar els interes-sos del col·lectiu i busquem instruments de finançament. En definitiva, volem que sigui més fàcil fer empresa per a un jove.

Falten línies de crèdit per a joves empresaris? Cal buscar noves vies de finançament? Sí, en falten. I per això des de l’AIJEC busquem instruments específics que responguin a la necessitat d’un jove que vol emprendre. En aquest sentit, oferim als joves empresaris una nova línia de crèdit per

crear projectes empresarials amb l’única garantia de la viabilitat del projecte empre-sarial. Posem a la seva dispo-sició préstecs de fins al 85% de la inversió necessària i amb un límit de 50.000 euros. És una eina molt interessant, fruit de l’acord que el març del 2010 van signar la Confe-deració Espanyola d’Associ-acions de Joves Empresaris -CEAJE- i l’Empresa Nacio-nal d’Innovació -ENISA-.

És habitual que els projec-tes de joves emprenedors no tirin endavant per manca de finançament? Sí. Sense benzina el motor no pot arrencar.

Hi ha consciència col·lectiva sobre la necessitat de promoure l’emprenedoria entre els joves? Un emprenedor hauria de ser vist com un heroi, perquè crea llocs de treball!

Sovint sentim que emprendre ha de ser una de les claus per sortir de la crisi, però la situació econòmica actual fa difícil tirar endavant les empreses o crear-ne de noves. És el peix que es mossega la cua? Quin sector és capaç d’ab-sorbir els gairebé 6 milions d’aturats que hi ha a tot l’estat sense produir? El nou sector en què hem d’invertir ets tu. Està dins del teu cap.

I quin serà el tamany del sector? El dels convençuts. Quants convençuts som? Els joves empresaris podem marcar el pas. Volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives.

tots aquests aturats són empresaris potencials? Quin és el perfil del jove empresari? Podríem dir que hi ha dos tipus de nedadors: els qui neden perquè els agrada l’es-

port i els qui es posen a nedar perquè se’ls enfonsa el vai-xell. La crisi ha fet que creixi el segon tipus d’emprenedor.

I el tòpic que temps de crisi és temps d’oportunitats, és real? Una crisi provoca oportu-nitats perquè canvia l’ordre establert. És una saccsejada a la taula on hi havia un puzzle configurat que fa caure moltes fitxes, de manera que es mos-tren nous espais per ocupar. Els emprenedors les poden ocupar amb idees de negoci, amb nous serveis i nous pro-ductes.

Quin consell donaria a un jove empresari o a un jove que dubta si és un bon moment per crear la seva empresa? Esdevenir empresari és una de les millors dreceres per arri-bar a conèixer-se un mateix. Emprendre és un exercici de creixement personal! Darrere

dels majors èxits no hi ha els cotxes amb més prestacions, sinó els pilots més consci-ents de les seves mancances i habilitats.

Quina és la clau de l’èxit d’una empresa? Compromís, inspiració i molta transpiració és la fórmula que s’amaga darrere d’un jove empresari d’èxit.

Com a president de l’AIjEC, quins són els seus objectius i reptes de futur? En aquest nou mandat ens hem proposat incrementar la visibilitat dels valors de l’em-prenedoria que tenen els joves empresaris. Si aprenem a con-fiar i apostem per la capacitat d’imaginar, tindrem un país de gent que construeix el món en què vol viure.

“Manquen línies de finançament. L’AIjEC ofereix crèdits a joves emprenedors amb l’única garantia de la viabilitat del projecte”

Marc Bonavia, president de l’AIJEC des de març de 2012. / CEDIDA

ENtREvIStA A MARC BONAvIA, PRESIDENt DE L’AIjEC

“un emprenedor hauria de ser vist com un heroi, perquè crea llocs de treball. Els joves empresaris podem marcar el pas”

24 MóN eMpresarial juliol-aGosT 2012espeCial eMpreNeDors / premi jove empresari aijeC

REDACCIÓ

El president de la Genera-litat, Artur Mas, va lliurar al Gran Teatre de Liceu de Barcelona el Premi Jove Em-presari 2011 de l’Associació Independent de Joves Em-presaris de Catalunya (AI-JEC) a Jordi Mas, conseller delegat de Mas Gourmets. El president del Govern ca-talà va afirmar que “els joves emprenedors en general, i l’AIJEC en particular, irra-dien optimisme a la societat mitjançant la creació de llocs de treball, el que és, sense cap dubte, esperançador per a qui no té feina o tem per-dre-la”. Artur Mas va afegir que “molts focs amenacen el nostre país, però si l’esperit i l’ànima col·lectiva no es cre-men, tot és possible”. També va reconèixer, davant més de 300 emprenedors, que “afortunadament a Catalun-ya tenim passió, compromís i actitud de combat per a no deixar-se vèncer”. Per la seva banda, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va dir que “si ens posem a treballar, primer apagarem el foc i després tornarem a créixer”. Trias, en aquest sentit, va recalcar que “Bar-celona i la seva àrea metro-politana seran la punta de llança per sortir de la crisi per la seva ubicació, serveis de primera, la seva plata-forma logística i indústria”. L’alcalde va argumentar que “tots volen invertir a Barce-lona”.L’escollit com a Jove Empre-sari 2011, Jordi Mas, conse-ller delegat de Mas Gourmets amb 37 anys, va dir al recollir el guardó que “ara hem de pedalejar i remar”. Va afegir que “l’ADN de l’emprenedor es sustenta en la suma de la passió, actitud i perseverança que dóna com a resultat la suma de més emprenedors”. Mas Gourmets és una em-presa familiar creada el 1945 i en la que Jordi Mas repre-senta a la tercera generació. El Premi li va ser atorgat per revolucionar el sector de les xarcuteries proporcionant glamour, professionalitat,

Jordi Mas, de Mas Gourmets, Millor Empresari 2011

lliuraMeNT Del preMi jove eMpresari De l’aijeC al liCeu

servei i productes delicates-sen. Aquest jove emprenedor està decidit a oferir valor afe-git al consumidor final, apos-tant pel que ell defineix com el millor actiu de l’empresa: els treballadors. Denomina el seu projecte “Gourmets de l’Embotit”.

Millor iniciativaempresarialJordi López, impulsor d’HOY VOY -la primera autoescola low cost d’Espanya- va rebre el Premi a la Millor Iniciati-va Empresarial. En només 6 mesos de vida, té més de 550 alumnes i està pensant ja en la seva expansió. Destaca com a novetat en el sector, per un servei de qualitat, preus molt competitius (fins a un 40% més econòmics) i per una proposta de marca atrevida i de qualitat. López ha donat la volta a un sector ancorat al passat gràcies als avantatges que aporta la tecnologia.L’AIJEC atorgà a títol pòstum el Reconeixement a la Trajec-tòria Empresarial a Ricardo Fisas, fundador de Natura Bissé; mentre que les empre-nedores Ingrid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt, es van fer amb el Reconeixement a la Qualitat Lingüística.

A més de Jordi Mas, optaven al Premi Jove Empresari 2011 com a finalistes Alfred Neswe-da, Santi Vernet i Xavi Blasco de Mas Voz, i les pròpies In-grid Rahola i Glòria Salomó de Llagurt. Els finalistes a la Millor Trajectòria Empresa-rial han estat el guanyador

artur Mas: “els joves emprenedors irradien optimisme a la societat donant esperança a qui no té feina o tem perdre-la”

Xavier Trias: “Barcelona i la seva àrea metropolitana seran la punta de llança per sortir de la crisi”

Imatge dels guanyadors i finalistes dels guardons que va lliurar l’AIJEC. / © A. Bofill

Jordi López, Jaume Gomà d’Ulabox i Mar Alarcón de Social Car.Per la present edició, l’AIJEC ha rebut 102 candidatures als Premis de les quals 70 corres-ponen a emprenedors vincu-lats a les noves tecnologies, 21 a serveis i 11 a retail. El jove

Artur Mas va entregar el Premi Jove Empresari 2011 a Jordi Mas. / © A Bofill

empresari, en definitiva, suma erigint-se en job creator.

Bonavia: “volem con-vertir milions d’aturats en milions de noves ini-ciatives”Va obrir l’acte el president de l’AIJEC, Marc Bonavia, que va deixar palès que “volem convertir milions d’aturats en milions de noves iniciatives i és que sabem que volem pro-tagonitzar el futur”. Bonavia va afirmar que el col·lectiu al que representa “suma per poder multiplicar”. Donada l’actual situació el president de l’AIJEC va explicar que “els joves empresaris, quan bufa el vent, reorientem les veles”. També van ser-hi pre-sents a l’acte, a més d’Artur Mas i Xavier Trias, el presi-dent de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà.El Jurat de la XIX Edició es-tava integrat per Marc Bona-via i Marta Martí, de l’AIJEC; Carles Capdevila, del diari Ara; David Alva, de Ceaje; Sònia Recasens, de Barcelo-na Activa; Miquel Valls, de la Cambra de Comerç de Barce-lona; Josep Piqué, del Cercle d’Economia; Andreu Mas-

ESPECIAL EMPRENEDoRS / Premi Jove Empresari AIJEC 25JuLIoL-AgoSt 2012 MóN EMPRESARIAL

SobRE L’AIJEC

Des de l’any 1985 els joves emprenedors catalans han estat capaços de generar milers de llocs de treball, realitat que l’AIJEC reco-neix amb el Premi Jove Empresari que es va instaurar al 1993.

L’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya va néixer amb l’objectiu de defensar els inte-ressos específics del col·lectiu, tant davant la societat com davant l’administració pública. Actualment l’AIJEC representa a 600 emprenedors amb empresa pròpia, tots ells associats i vinculats al moviment jove empresari i amb una fita clara: ajudar-se, fer-se valer públicament i

demostrar que són un motor econòmic per a la societat i el país. Des del moment de la seva creació, l’AIJEC vetlla i lluita per:

· Promoure i fomentar l’emprenedoria a tots els àmbits de la societat.

· Cercar i consolidar eines útils i avantatges pels socis.

www.premijoveempresari.cat

www.aijec.cat

Xavier Trias va entregar el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. / © A Bofill

Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Ge-neralitat; Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generali-tat; Enric Hernández, d’El Periódico ; Xavier Pujol, d’Ernst & Young; Eugenia

Bieto, d’Esade; Martí Saba-lls, d’Expansión; Joaquim Gay de Montellà, de Foment del Treball; Jordi Canals, d’IESE; José Antich, de La Vanguardia; Josep Mora-gas, d’ACC10; Joan Pons, de Món Empresarial; Antoni

Reig, de la Direcció General de Joventut de la Generali-tat; Antoni Sallent, de TV3; Carlos Pérez del Valle, de la Universitat Abat Oliba CEU, i Héctor Ruiz, d’Aula Digital Text i guanyador del Premi Jove Empresari el 2010.

Reconeixement a la Qualitat LingüísticaEmpresarial

Ingrid Rahola i Glòria Salomó, Llagurtwww.llagurt.cat

Llagurt, cadena de iogurteries de base eco, especialitzada en Llagurt, cadena de iogurteries de base eco, especialitzada en l’elaboració i la venda de iogurts naturals ecològics i iogurts gelats artesans, on s’adornen de toopings. Projecte dirigit per dos noies joves de 28 anys, en 18 mesos disposen d’una xarxa de 12 establiments entre propis i franquiciats per tot el Territori Català. Treballen amb producte i proveedors exclusius de Catalunya, granges locals, aposten per la Qualitat dels seus productes, la base sana i eco, la bona alimentació, dels seus productes, la base sana i eco, la bona alimentació, donen riquesa al territori i alta orientació al client.. Se’ls hi ha atorgat el Reconeixement a la Qualitat Lingüística ja que promouen la política comunicativa interna i externa en quant a la seva sensibilitat amb el català dintre l’empresa.

Reconeixement a la Millor Trajectòria Empresarial

Ricardo Fisas, Natura Bisséwww.naturabisse.es

Ricardo Fisas ens va deixar a principis d’aquest any. Amb 50 Ricardo Fisas ens va deixar a principis d’aquest any. Amb 50 anys, al quedar-se sense feina, i juntament amb la seva esposa Gloria Vergès, va fundar Natura Bissé, marca catalana de cosmètica de luxe, que comercialitza els seus productes a 25 països a través de tres filials: Estats Units, Mèxic i Emirats Àrabs i d’una oficina comercial a Gran Bretanya. Natura Bissé ha complert l'objectiu de situar-se al capdavant de la innovació i el desenvolupament de cosmètics de gran qualitat, competint i el desenvolupament de cosmètics de gran qualitat, competint així amb grans marques internacionals.El Reconeixement a la Trajectòria Empresarial és la mostra de l’admiració per part dels joves emprenedors envers aquells empresaris veterans que amb la seva experiència enriqueixen als que venen al darrera.

Premi Millor Iniciativa Empresarial

Jordi López, hoy-voy www.hoy-voy.com

hoy-voy, la primera autoescola low cost d’Espanya, guanya el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial. En només 6 mesos de vida, té més de 550 alumnes, passant de En només 6 mesos de vida, té més de 550 alumnes, passant de 3 a 19 treballadors, i ja està pensant en la seva expansió nacional. Destaca com a novetat en el sector per un servei de qualitat, preus molt competitius (fins a un 40% més econòmics) i per una proposta de marca atrevida i actual.Jordi López ha donat la volta a un sector ancorat al passat Jordi López ha donat la volta a un sector ancorat al passat gràcies als avantatges que aporta la tecnologia i l’adaptació dels preus a la demanda de cada moment.El jurat n'ha valorat la innovació, la creativitat, la iniciativa i el desenvolupament de l’activitat empresarial a Catalunya.

Premi Jove Empresari

Jordi Mas, Mas Gourmetswww.masgourmets.com

Mas Gourmets és una empresa familiar creada el 1945 i en la Mas Gourmets és una empresa familiar creada el 1945 i en la que Jordi Mas representa a la tercera generació. El Premi li ha estat atorgat per revolucionar el sector de les xarcuteries proporcionant glamour, professionalitat, servei i productes delicatessen. Aquest jove emprenedor està decidit a oferir valor afegit al consumidor final, apostant pel que ell defineix com el millor actiu de l’empresa: els treballadors. Denomina el seu projecte “Gourmets de l’Embotit”. el seu projecte “Gourmets de l’Embotit”. Aquest any el jurat del Premi Jove Empresari ha valorat la combinació de tradició i innovació, l’esperit emprenedor, per fer d’un petit negoci familiar i de barri, un projecte ambiciós que creix dintre del país i que ho intenta internacionalment.

28 MóN eMpresarial juliol - agost 2012especial eMpreNedors / cas d’èxit

AriAdnA Cortés

a Kic innoenergy uniu educa-ció, recerca i inovació.Tenim tres branques d’activitat: els programes educatius (màs-ters, postgraus i formació espe-cífica), projectes de recerca en tecnologia (noves tecnologies, productes i serveis en la seva fase de recerca però amb clara orientació a mercat) i el suport a emprenedors i a start-up’s.

totes les activitats de la com-panyia giren entorn l’energia sostenible. com està europa en aquesta matèria? i catalunya?A Europa hi ha molt coneixe-ment i ens manca la facilitat per portar-lo al mercat. La fun-ció de KIC InnoEnergy és preci-sament facilitar que això passi. De tota manera, la comissió eu-ropea està fent una aposta cla-ra pel foment d’aquest sector ja que és conscient que és un sec-tor estratègic i que necessitem reduir la nostra dependència energètica. A Catalunya i a Es-panya, per les circumstàncies econòmiques actuals, anem una mica a remolc d’aquesta tendència però també comen-cem a apostar per la via de la innovació. A més, tenim un teixit d’universitats i centres de recerca que són una gran font de coneixement i innovació.

Què feu des de Kic innoener-gy per a convertir una bona idea en un negoci viable? Després de l’avaluació del pro-jecte comença un procés en el que invertim recursos i apor-tem valor en els que conside-rem que són els quatre eixos fonamentals per a que un pro-jecte empresarial tingui èxit: - Eix Tecnològic: millora de la tecnologia, proves pilot, proto-tipatge, etc. - Eix Mercat: juntament amb el personal propi d’InnoEnergy assignem un mentor de la xar-xa de tutors d’Esade a cada

“Millor tenir un equip brillant amb una bona idea que una idea brillant amb un bon equip”

eNtrevista a josep-MiQuel torregrosa, BusiNess creatioN director de Kic iNNoeNergy iBeria

Josep-Miquel Torregrosa, Business Creation Director de Kic InnoEnergy Iberia. / CEDIDA

projecte que ajuda als empre-nedors a fer un pla de nego-ci amb potencial, estudiar el mercat, contactar amb poten-cials clients, crear un model de negoci rendible i definir una estratègia empresarial. També donem als emprenedors accés a la nostra xarxa europea de socis i contactes a nivell em-presarial. - Eix Equip: els ajudem a iden-tificar les necessitats de com-plementarietat de l’equip i els perfils necessaris. Els donem formació en temàtiques espe-cífiques amb l’objectiu d’ajudar a crear un equip que sigui ca-paç de dur a terme amb èxit el repte que suposa crear una empresa. -Eix Econòmic: disposem de fi-nançament per a les empreses a les que donem suport i els ajudem a buscar finançament tant públic com privat per a les diferents fases: desenvo-lupament, sortida a mercat,

creixement i internacionalit-zació. Finalment els donem la possibilitat de fer ús d’un espai físic com a oficina situat a Esa-deCreapolis, a Sant Cugat.

a quins projectes està donant suport la companyia actualment?Ara estem treballant amb sis empreses. Una d’elles és Nor-thstar Telemetrics, que ha desenvolupat un dispositiu universal adaptable que per-met realitzar lectures òptiques de comptadors d’electricitat, aigua i gas. I una altra és Worl-dcoo, que ha creat una plata-forma online per a la gestió i finançament de projectes de cooperació i desenvolupament en l’àmbit de l’energia i la ges-tió eficient de l’aigua.

com influeix una bona forma-ció en l’èxit d’un negoci innova-dor?La realitat és que no hi ha re-gles definides que garanteixin

l’èxit però hi ha una sèrie d’elements i requisits que són cada vegada més importants per a maximitzar les possibili-tats d’èxit d’un projecte empre-sarial. Les empreses d’avui en dia que vulguin estar presents i ser rellevants en aquest sector han de tenir una proposta de valor realment atractiva per al client i innovar constantment, i això només es pot aconseguir amb el coneixement de la tec-nologia del teu negoci i les ha-bilitats de gestió empresarial.

Quines qualitats ha de tenir un emprenedor?Com he comentat no hi ha re-gles que assegurin l’èxit, però sí que identifiquem uns factors comuns com el lideratge, la de-terminació, la resiliència, i un toc d’atreviment i valentia!

Què diferencia un projecte amb bones perspectives de futur d’un que no és viable?Tampoc hi ha regles escrites en aquest sentit però nosal-tres busquem les següents ca-racterístiques en un projecte: proposta de valor innovadora, avantatge competitiu sosteni-ble en el temps, escalabilitat, mercat global i, si és un projec-te de base tecnològica, que la tecnologia es pugui patentar. I el més important és que hi hagi un equip emprenedor al darre-re del projecte que sigui capaç de tirar-lo endavant. Millor te-nir un equip brillant amb una bona idea que una idea brillant amb un bon equip.

com ha afectat la crisi econò-mica a l’emprenedoria? La meva opinió és que ha afec-tat positivament en el sentit que s’ha incorporat el factor ne-cessitat a l’hora d’emprendre. Molta gent ha pres consciència que si el mercat no és capaç de donar-los una feina se l’han de proporcionar ells mateixos.

Quin paper tindrà l’emprenedoria en el futur de l’economia tant catalana com eu-ropea?Crec que estem a les portes d’un canvi de paradigma en l’organització de l’economia. La innovació tant dins de l’empresa com en la creació d’una nova empresa ja no se-ran més una opció desitjable, sinó un requisit indispensable per a la supervivència. A més, difícilment el sector públic tindrà capacitat per incentivar una economia si els ciutadans no participen molt activament en la creació de noves tecnolo-gies, nous productes i serveis i noves iniciatives empresarials que generin riquesa en termes de know-how i llocs de tre-ball. Afortunadament hi co-mencen a haver indicis de que l’administració és conscient d’aquesta necessitat.

en els últims anys s’ha dit in-finitat de vegades que “la crisi és una oportunitat”. però no tothom ho veu així, especialment els jo-ves, que són els més afectats per la situació. Hi ha motius per ser optimista?I tant que n’hi ha! En moments de necessitat és quan apareix amb més força l’agudesa i l’enginy de l’ésser humà. En aquestes circumstàncies és quan es generen les millors idees de negoci i es duen a terme els projectes amb més determinació. El canvi de para-digma davant del qual ens tro-bem ha de ser entès pels joves de tal manera que entenguin la possibilitat d’emprendre com una molt bona alternativa en acabar el seu període for-matiu. De fet, com més joves siguin quan emprenguin mi-llor, més possibilitats tindran d’equivocar-se i tornar-ho a in-tentar. S’aprèn molt més arren-cant i tancant una empresa que tenint èxit a la primera.

KiC innoEnergy és una empresa participada per universitats, centres de recerca, escoles de negocis i indústries de tot Europa que té com a mis-sió crear un ecosistema que faciliti la transmissió del coneixement des d’on aquest es crea fins al mercat. En la present entrevista, Josep-Miquel torregrosa, Business Creation director de la companyia, ens parla de les activitats de KiC innoEnergy, de sostenibilitat i d’emprenedoria.

30 MóN eMpresarial JUliOl - aGOsT 2012 esTils De ViDa / entre mes i mes

MMarc roca - Soci director

one2one interiM ManageMent

L’actual crisi econòmica ha comportat, i de fet encara comporta, nom-brosos i importants canvis que afecten amb més o menys mesura el conjunt de la societat. L’àmbit econòmic i empresarial, i el seu entorn immediat, són els que n’han rebut més directament les con-seqüències i, encara més l’empresarial, composat en un 95% de petita i mit-jana empresa (PIME). Una dada que evidencia com la PIME està patint aquesta conjuntura és el cens del Ministeri d’Indús-tria, Comerç i Turisme, publicat el gener. El 2008 hi havia a l’Estat espanyol 3.415.000 PIMES, i el 2010, n’hi havia 3.284.000. En dos anys han desaparegut 131.000 empreses. Si tenim en compte que el 2011, segons fonts no oficials, se’n perden unes 40.000, la xifra esdevé esfereïdora: més de 170.000 projectes, il·lusions i iniciatives trun-cats, i molts esforços i per-severança esvaïts.En aquest entorn, cal pren-dre mesures per poten-ciar aquestes empreses, perquè són les que han de liderar el procés de sortida de la crisi al nostre país. Mesures com la Reforma Laboral (RD 3/2012), el foment de la R+D+i, l’expansió comercial i la internacionalització, les noves propostes d’obten-ció de finançament, i les millores de la productivi-tat, entre d’altres, han de ser presents en els plans estratègics i de negoci de les nostres empreses i, per sobre de tot, cal que els equips directius, propie-taris, consells d’adminis-tració i òrgans de decisió empresarials creguin en la necessitat de gestionar-les d’una forma diferent. Amb la valentia de sempre, però

amb noves pinzellades d’eficàcia i proactivitat, perquè només així, amb voluntat de canvi, amb l’actitud de fer les coses de forma diferent, podrem vèncer l’actual recessió.I qui pot ajudar a aquestes empreses a desenvolu-par-se en els temps actu-als, quan aquest 2012 es preveu pitjor que el 2011?Doncs aquells professio-nals experimentats, amb una dilatada carrera pro-fessional, amb una sòlida formació en diverses escoles de negoci, i sobre-tot amb un coneixement molt acurat del sector de les PIMES, que es posen a disposició de les empreses per ser contractats amb temporalitat, ja sigui per a portar a terme un pro-jecte concret, ja sigui en la modalitat de jornades: són els interim managers o altrament anomenat externalització de serveis directius.L’externalització dels ser-veis directius està encap-çalada per aquells directius professionals que actuen en les empreses -principal-ment petites i mitjanes- en modalitat temporal, també anomenada head-renting, amb contractació d’obra i servei, per la qual cosa no suposen un cost fix per a l’empresa, ni de contrac-tació ni de finalització. Un cop acabada la missió “desapareixen”, deixant una herència sòlida, i amb l’assoliment d’uns resultats totalment objec-tivables i mesurables, de manera que la rendibilitat

de la inversió és fàcilment quantificable.Vèncer la resistència al canvi de l’organització empresarial, aportar fle-xibilitat i una gestió més àgil, ja sigui per a dinamit-zar l’equip comercial o per iniciar una internacionalit-zació de l’empresa, gesti-onar una recapitalització financera o buscar recur-sos i fonts de finançament alternatius (private equity, venture capital...) haurien de ser els principals objec-tius per a externalitzar aquests serveis directius. L’experiència del directiu extern o interim mana-ger és entesa per la direc-ció com una vàlua neces-sària per a desenvolupar projectes nous, productes i/o serveis, amb la capa-citat de saber transmetre els canvis consolidats un cop acabada la missió. A més, l’organització exis-tent i l’staff directiu no veuen aquesta figura com la d’un competidor, sinó com la d’un aliat, ja que la missió exigeix un objectiu i una data d’inici i de fina-lització.I finalment, des del punt de vista del directiu pro-fessional que desenvolupa aquesta tasca, participar en l’externalització de ser-veis directius li aporta una visió més enriquidora de l’entorn professional, ja que pot dur a terme dos o tres projectes alhora en diverses empreses, orien-tar-se al màxim al client final i aprofitar un talent que en altres escenaris podria ser desaprofitat.

Culturacita cèlebre: “La saviesa és filla de l’experiència.” Leonardo Da Vinci (1452-1519), Pintor, escultor i inventor italià.

aventures d’emprenedorsautor: Mar Galtéseditorial: libros de cabecerapàgines: 229

Què tenen en comú una antena per a salmons salvatges, la crema de bellesa de les estrelles de Hollywood o jugar a la brisca en internet? Tot són invencions d’emprenedors que s’han posat a la feina i han convertit les seves idees en realitat. La periodista Mar Galtés entrevista a més de mig centenar d’emprene-dors i té la destresa de mostrar-nos la seva part més humana i les seves anècdotes, al mateix temps que les dades més rellevants de la seva trajectòria empresarial. Els seus articles donen detalls de tot tipus de projectes (empreses clàssiques o de noves tecnologies, reconversions miraculoses, nous productes o biotecnologia). Aven-tures d’emprenedors és un llibre que inspirarà a més d’un.

l’aDN de l’innovadorautor: Jeff Dyer - Hal Gregersen - Clayton M. Christenseneditorial: Deustopàgines: 296

L’ADN de l’innovador incideix sobre la innovació disruptiva per mostrar com es poden desenvo-lupar les habilitats necessàries que permetin consolidar amb èxit qualsevol projecte, des de la con-cepció d’una idea fins a la seva cul-minació.Mitjançant la identificació de les característiques pròpies d’alguns dels innovadors del món, com els fundadors d’Amazon, Apple o Google, els autors destaquen cinc habilitats que distingeixen als empresaris i directius innova-dors de l’executiu corrent: associ-ació, qüestionament, observació, networking i experimentació.És un referent essencial per a les persones i els equips que vulguin enfortir les seves habilitats inno-vadores.

El directiu de la crisiUna nova modalitat de directiu afavoreix la rendibilitat de l’empresa

Dansa “el ballet de Moscú - la Bella Durmiente”El Ballet de Moscou torna a Barcelona per delectar-nos amb la seva qualitat, passió i compromís amb la dansa. Presenta el mera-vellós conte de fades La Bella Durmiente. El cos es converteix en poesia. Al Teatre Coliseum, del 01/08/12 al 05/08/12.

“Bésame mucho”, el musical de les passionsEl Teatre Victòria es converteix en un au-tèntic espai de l’Havana, on el rom, el sabor i la salsa cubana es fusionen per obtenir la millor combinació: Bésame mucho, el musical més saborós de tots els temps, amb artistes cubans i música en directe.Al Teatre Victòria, fins el 02/09/2012.

exposició “Tecnorevolució”Tecnorevolució és una exposició interactiva que pretén donar a conèixer les tecnologies convergents: la nanotecnologia, la biotecno-logia, les tecnologies de la informació i de les comunicacions i les ciències cognitives (NBIC). Les interconnexions d’aquestes quatre tecnologies, que independentment ja funcionaven des de fa molt de temps, estancanviant el món que ens envolta i provo-quen una autèntica revolució en camps tan diferents com ara la construcció, el trans-port, l’agricultura, la medicina, l’educació o l’art.Al CosmoCaixa Barcelona, des del 27 d’abril de 2012. Es pot fer la visita comentada.

aGeNDa CUlTUral

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 31juLIoL - AgoST 2012 MóN EMprESArIAL

ESTHER ESCOLÁN

Acabes de tornar a la com-petició, ara amb els buggys a la Baja Aragón, després de tres anys. Com et sents? Primer de tot molt content, és com quan un torna a casa. També una mica impacient: després de tants mesos pre-parant-ho tot, ara ja tinc ga-nes de ser-hi!

T’has preparat d’alguna ma-nera diferent, aquest cop?Ens hem centrat molt en pre-parar el coixí que ens ha de permetre competir amb ga-ranties. La resta no difereix gaire.

La teva trajectòria profes-sional podem dir que arrenca quan algú, als teu 10 anys, et regala una moto de la que ja mai més et separaries. Què et reportava aquest vehicle que tant va marcar el teu futur?Al principi em portava inde-pendència i més llibertat de moviment; a mesura que ana-va creixent es va anar conver-tint amb la nostra companya de jocs i aventures.

Vas començar a competir l’any 1995 i vas participar en nombroses ocasions al Dakar. Quins han estat els moments més durs?Els pitjors moments han estat els que, per una raó o una altra, he perdut totes les opcions a la victòria quan aquesta ja estava ben a prop.

Sense cap dubte, el teu màxim rival aleshores era en Marc Coma. Com és la relació amb la resta de corredors du-rant la competició? Tens amics vertaders dins de la professió?El Dakar és una cursa espe-cial. Dins la pista tots som rivals, però hi ha un compa-nyerisme desconegut a altres disciplines. Potser no hi ha grans amistats, que també, però hi ha una relació espe-cial entre tots els companys.

I la gent que t’envolta més directament -família, parella,

“Intento gaudir de les petites coses, que són les més importants”

ENTrEVISTA A ISIDrE ESTEVE

Imatge d’un acte celebrat a la Fundació Isidre Esteve. / CEDIDA

El pilot lleidatà Isidre Esteve torna a competir tres anys després del seu darrer rally i ho fa al campionat d’Espanya de rallies tot terreny 2012, que entre els mesos de juliol i octubre l’han fet recalar a Alcañiz, Saragossa, Burgos i Terol. Més impacient que mai per posar-se al volant, Esteve presenta durant aquesta cursa el nou coixí intel·ligent que millorarà la qualitat de vida de les persones amb mobilitat reduïda.

amics...-, quin paper juguen en tot aquest panorama?La família i la gent que t’en-volta són el pilar sobre el que et recolzes quan les coses van malament i amb els que comparteixes les celebraci-ons quan les coses van bé. El teu entorn és molt important. Sempre.

D’aquella experiència bru-tal que vas viure l’any 2007 podem extreure coses molt positives, com la teva partici-pació al llibre La suerte de mi destino, la col·laboració man-tinguda amb la Fundació Wings for Life, la teva impecable tas-ca al front de la fundació que porta el teu nom... Què en pots ressaltar de tot això? Han estat experiències molt diferents i tot té la seva im-portància. Ara estem molt centrats en els dos projectes propis de la nostra Fundació, el Coixí Intel·ligent i el Cen-tre Pont.

A més, de la mà de Ssan-Yong vas poder provar sort, el

2008, al volant d’un cotxe. Com recordes aquell primer Dakar sobre quatre rodes?Va ser molt dur i llarg, però no canvio per res la sensació d’arribar a la meta a Buenos Aires.

Tornant a la Fundació Isidre Esteve, feu molt èmfasi en la qualitat de vida de què poden gaudir les persones amb lesio-ns medul·lars. Com es pot, des de totes les esferes, fer més per aquest col·lectiu?Hem d’agrair els esforços que ja s’estan fent i, evidentment, demanar més recolzament tant dels estaments públics, tot i que no estem passant per uns bons moments, com dels particulars. Hem de dei-xar de mirar la gent amb dis-capacitat de reüll com si no anés amb nosaltres i mirar-la com un igual, perquè tots som o podem ser discapaci-tats en algun moment de les nostres vides.

Quin bàlsam pot esdevenir l’esport per a ells? A tu com

t’ha influït l’esport durant tota la teva vida?Ha estat la meva millor es-cola. La pràctica d’esport t’inculca una sèrie de valors i capacitats que són molt difícils d’assolir d’una altra manera. A part, fer activitat física millora la qualitat de vida de qualsevol, redueix el risc de patit malalties, aug-menta l’autoestima, etc.

De fet, per això segueixes de prop els teus joves pupils al Circuit de Bellpuig. Quin mis-satge o quines claus de futur donaries a tots aquells joves que poden llegir-te en aquestes pàgines?

Que valorin tot el que te-nen i no es passin el dia la-mentant-se pel que no tenen. Que lluitin pel que volen i s’esforcin al màxim, perquè avui dia ningú no regala res.

Malgrat tot el que has vis-cut, afirmes estar agraït a la vida per totes les oportunitats que trobes. Continues vinculat al món del volant, a l’esport. No

pares! una lliçó de vida en tota regla. Ets conscient que per a molta gent ets un referent de superació?Jo no pretenc ser el refe-rent de ningú, intento viure el millor que puc i gaudir de les petites coses, que són les més importants. Penso que com més realistes siguin els teus objectius, més a prop els tindràs; per tant, tens més possibilitats de ser feliç.

Fora d’aquesta projecció pública, com és Isidre Esteve? Sóc una persona molt sen-zilla, gaudeixo de les coses quotidianes com una bona passejada, un bon dinar amb els meus o una tarda ro-dant amb el meu buggy. No m’agraden els conflictes i sí m’agraden els reptes.

Quins reptes de futur et planteges més a curt termini?Ara tinc al cap acabar el campionat en les millors condicions possibles, gaudir d’aquesta cursa i retrobar-me amb els meus amics.

“Hem de deixar de mirar la gent amb discapacitat de reüll i mirar-la com un igual”

“Cal que els joves lluitin pel que volen i s’esforcin, perquè avui dia ningú no regala res”

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant.

A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.