La seva llarga experiència en la forma-ció de directius permet ara a les esco-les de negocis poder encarar amb opti-misme el futur, tot i la competència que suposa el mercat anglosaxó. La majoria han sabut adaptar amb èxit els seus pro-grames a les necessitats de les empreses i això ho demostra, per exemple, la in-corporació de matèries relativament re-cents com ara la responsabilitat social. PÀGINES 35-42 >>

Setembre 2007 n. 97

ESPECIAL: ESCOLES DE NEGOCIS

Formació de prestigi internacional

Les empreses de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) tenen un dina-misme i un potencial molt important, segons conclou el Llibre Blanc de les empreses de l’Euram. Ara bé, aquest mateix estudi, editat per l’Institut Ig-nasi Vilallonga d’Economia i Empresa, alerta de la necessitat d’un canvi de model, perquè en cas contrari sectors de l’economia podrien tenir problemes importants en pocs anys.

LLIBRE BLANC DE LES EMPRESES DE L’EURAM

El pes de les empreses de l’Euram en el conjunt de l’Estat és entre el 30% i el 60%, segons sectors.

La innovació, la internacionalització i la formació són algunes de les debilitats d’aquestes empreses.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Les previsions per al sector de l’automoció, a debat.

Barcelona es convertirà, el 27 de setembre, en capital europea de les telecomunicacions.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Drivania, una empresa familiar amb vocació internacional, especialista en proveir cotxes amb xofer inclòs.

El president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, reflexiona entorn al turisme de casa nostra.

Daniel Ortiz analitza la situació de les infraestructures a Catalunya.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a William E. Endsley, director de relacions internacionals de l’Appraisal Institute.

Telefónica aguanta la crisi dels Estats Units.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la importància dels actius materials i immaterials.

El mapa del món: les oficines més cares.

Austràlia guanya pes dins el comerç internacional.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Alfonso Cebrián, director general d’EAE.

Extensa anàlisi de la situació del sector de les escoles de negocis.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48 >>

Un informe reflecteix la situació dels autònoms a Catalunya.

Miquel Bonet conversa amb Ferran Raurich, director de RRHH d’Schneider Electric Zona Ibèrica.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Àpats amb vistes espectaculars al restaurant Evo.

Escapada al triangle format per Donostia, Bilbao i Vitoria.

Conversem amb Alex Corretja, extenista i comentarista esportiu.

ALGUNS DELS CENTRES DE BARCELONA, ENTRE ELS MILLORS DEL MÓN

L’aportació de PIB de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és d’un 30,35%. / ARXIU

DESTAQUEM

ENRIC TRIASDIRECTOR GENERAL D’URIACH PHARMA

Les escoles de negocis, aliades de les empreses. / ARXIU

“Als setanta, un 75% de vivendes a Barcelona

era de lloguer”

JOAN OLLÉ BERTRANPRESIDENT DEL COL·LEGI D’APIS DE BARCELONA

“Cal esgotar totes les vies democràtiques per

acabar amb la violència”

IMANOL URIBEDIRECTOR DE CINEMA

La poca aposta per la innovació, la manca d’internacionalització, el dèficit fiscal i d’infraestructures, l’escassa for-mació i l’excessiva burocratització són alguns dels factors que fan perillar la bona salut de les empreses de l’Euram. Aquests punts febles, contrasten, però amb la seva solidesa financera i ren-dibilitat, i l’excel·lent localització geo-gràfica.

PÀGINES 3 A 5 >>

“Les empreses d’aquí que fan R+D es

compten amb els dits”

Temps de reptes per a les empreses catalanes

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2- OPINIÓ / Sumari SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ECONOMIADebatem si l’any 2007 serà un mal exercici per a les vendes de vehicles.

pàgines 10-11

EMPRESAMaizena, símbol de la cuina fa-miliar, celebra enguany el seu 150è aniversari.

pàgina 14

FINANCESEntrevistem William Endsley, un dels principals experts del mercat immobiliari nordamericà. pàgina 23

Durant l’estiu les borses mun-dials han patit davallades. L’Íbex també. Però entre els valors que han aguantat hi ha Telefónica.

Pàgines 25 i 26

INTERNACIONALMapa: les oficines més cares del món. pàgina 33

ESPECIAL:ESCOLES DE NEGOCISEl sector de formació gaudeix de prestigi internacional.

pàgines 35-42

FORMACIÓ DIRECTIVAUn 17,3% dels treballadors catalans són autònoms. pàgines 44 i 45

Entrevista al director de RRHH d’Schneider Electric. pàgina 47ESTILS DE VIDAViatgem fins al País Basc. pàgina 49

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Coordinadora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor. Corporatiu: Xavier Casares. Dtor. Expansió: Carles Farrerons. Director Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Rble. RRHH/Qualitat: Joana Cervera. Rble. Màrqueting: Jana Robles.

c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23.

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: H. Benedito, Aureli Vàzquez. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Mònica Villanueva, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Glòria Vallès, Raquel Mateos, Begoña Merino. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia:David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

Aquest estiu serà recordat pels catalans com el del caos de les infraestructures. Com ha quedat palès han fallat tots els indicadors de benestar. Recordem els 75 km de persones preguntant-se perquè, ni en un model de doble pagament, no podien desplaçar-se amb normalitat pel seu país, o els 350.000 barcelonins sumits en la foscor de la incompetència per manca d’inversió. Tot plegat envoltat d’un ocultis-me on tothom ha culpat les altres empreses i, en el cas dels polítics, com no podia ser diferent, els governs an-teriors. Penós!Però, no us preocupeu, noestem en decadència! Aquestés el missatge del nostrepresident, que per tran-

quil·litzar-nos, ha apostat per presentar les solucio-ns de futur en un mapa d’infraestructures. I és que el paper ho aguantat tot! Però, el que volem els cata-lans són projectes aprovats i en execució, dotacions pressupostàries, i aquí no hi ha espai per a preses de pèl, fomen-tant, entre al-tres incon-gruències , que donem l’esquena al debat identitari. I és que cada cop seran més els qui entraran en aquest debat, si seguim patint les cues, els peatges i la manca d’in-versions. Som un poble que aporta el 20% del PIB es-

panyol, però és marginat en no rebre la mateixa inversió de l’Estat que l’espanyol de peu que està a Extremadu-ra, Galícia... I és que Cata-lunya no ha arribat mai a beneficiar-se ni del 16% de la inversió estatal que re-presentaria, segons les ne-

cessitats de població. Tot això contex-tualitzat amb a c u s a c i o n s d’insolidaris. E n t r e a l -t r e s m a n -

canes, també hi ha falta d’informació, com la de les balances fiscals, estudiades, entre altres, pel professor Ramon Tremosa. D’altra banda, altres informes, com el publicat en aquest núme-

ro per Oriol Amat, posen en evidència l’important pes econòmic de Catalunya.Sempre ens quedarà Ma-drid i les bones maneres de Zapatero, en el seu estil sí a tot, però al final “donde dije digo, digo Diego”, junt amb el catxondeig de la ministra Álvarez en les seves efíme-res visites a Sants.Tranquils catalans, ja sa-beu que tot l’important s’ha de planificar al centre, garantit amb el savoir fai-re de Madrid : l’aeroport, l’AVE, etc. Sort que ellsno tenen mar perquè si-nó el port de Barcelona en comptes de líder en creuers, ho seria en competicions de kayac o qualsevol altra cosa, que no fés la compe-tència a Madrid.

SUMARI

EDITORIAL

PROU DE PRESES DE PÈL

“El que volem són projectes aprovats

i dotacions pressupostàries”

DIRECTORI D’EMPRESES

Aigües de Sabadell ......16

Applus ..........................16

Aquaria......................9, 25

Astroc ..............................8

Atradius...........................9

BBVA .........................8, 16

Borges ...........................16

Budelpack......................17

Caixa Laietana...............26

Caixa Penedès...............16

Caja Madrid...................16

Cerveses Moritz ............18

Citroën.............................9

Delphi ............................17

Derbi..............................17

Deutsche Bank ..............17

Drivania .........................13

Ecotècnia.......................16

Eiffage .............................9

El Corte Inglés ...............16

Equipsa 10.....................17

Gas Natural ..................16

Grup Select ...................16

Guissona........................16

Ibèria ...............................9

La Caixa ........................16

La Sirena .......................16

Majorica .......................16

Mango ..........................16

Mútua Madrileña ..........25

Mútua Universal..............8

Nylstar...........................17

Renta 4 ..........................25

Reyal Urbis ....................17

Ryanair ..........................17

Sacyr................................9

SAP................................16

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPECPremi a l’excel·lència en Comunicació 2006

CONTROL OJD

Fe d’errates: Al monogràfic de política catalana publicat al n. 96 de Món empresarial es van publicar dos noms erronis. L’alcalde de Martorell és Salvador Esteve (CiU), i no Dora Ramón (PSC). D’altra banda, Amparo Piqueras és alcaldessa de Santa Perpetua de la Mogoda, municipi de 27.113 habitants.

Tema del mes / ECONOMIA - 3MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Economia

Les empreses de l’Euroregió s’hauran d’adaptar per mantenir el seu pes

LLIBRE BLANC DE LES EMPRESES DE L’EURAM

A continuació es presenten les principals conclusions del Llibre Blanc de les empreses de l’Euram. En aquest llibre, editat per l’Institut Ignasi Vilallonga d’Economia i Empresa, hi han participat més de quaranta professors de la majoria d’universitats i escoles de negocis de Catalunya, Pais Valencià i les Illes Balears.

El Llibre Blanc de les empre-ses de l’Euram és un treball que diagnostica l’evolució i situació actual de les empre-ses de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram). Aquest diagnòstic comprèn els punts forts i els punts febles del teixit empresarial, que afec-ten la seva economia en el seu conjunt. Per tal de do-nar una visió global, però també una visió particular de tot l’entramat empresarial de l’Euram, l’estudi presenta diversos apartats, atenent a diferents nivells d’anàlisi. Aquests nivells són, l’anàlisi agregada, l’anàlisi geogràfica, l’anàlisi sectorial, l’anàlisi de clusters, entre d’altres. Les empreses de l’Euram te-nen un dinamisme i un po-tencial molt important. Es-tan mantenint una evolució favorable i conserven el seu important pes econò-mic. Així, mentre la pobla-

ció de l’Euram representa un 28,38% sobre el total de po-blació d’Espanya, l’aportació en el PIB d’Espanya, és del 30,35%. El pes de les empre-ses de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és molt important i es situa entre el 30% i el 60%. Entre els sectors amb més pes cal destacar el turístic, el tèxtil –que repre-senta el 65% de tot l’Estat espanyol–, el sector químic (54%) i l’editorial (42%). Si només considerem la part de l’Euram que està a l’Estat es-panyol, Catalunya té el 61%, el País Valencià el 33% i les Illes Balears el 6% de les em-preses de l’Euram. Atenent a les diferents anàlisis realitza-des se’n poden extreure di-verses conclusions.

Nivell agregatLes empreses de l’Euram es troben cada vegada més capi-talitzades. Aquest fet reforça la solvència a curt termini i ajuda a evitar possibles ten-sions de tresoreria. D’altra banda, les empreses presen-ten una rendibilitat elevada i prou atractiva per atreure inversions. El període ana-litzat ha comptat amb una evolució positiva del cicle econòmic i això queda re-flectit en els comptes. Ate-nent a la dimensió, les em-preses petites es troben molt capitalitzades i aposten per

l’autofinançament. Això les porta a un creixement molt lent, que es podria accele-rar si optessin per una polí-tica més agressiva recolzada en l’endeutament, que és fa-vorable atès l’entorn de ti-pus d’interès baixos. Així i tot, aquesta alternativa de fi-nançament augmentaria el risc i els costos financers en un moment en què els ti-pus d’interès comencessin a pujar. Les empreses petites presenten una rendibilitat econòmica més baixa en com-paració amb els altres seg-

ments. El rendiment sobre els capitals propis és més elevat com més gran sigui la dimen-sió de l’empresa. Les empre-ses grans són les que tenen un palanquejament financer més favorable i, per tant, les que rendibilitzen millor una polí-tica basada en l’endeutament. Com més gran és la dimen-sió de l’empresa, més bene-ficis obté en proporció amb els ingressos d’explotació. Això fa aconsellables políti-ques d’aliança, fusions i ad-quisicions. Comparant les empreses de l’Euram amb les

espanyoles, les primeres es troben més capitalitzades i aposten per una inversió més a llarg termini en comparació amb les empreses espanyo-les. Les empreses de l’Euram tenen una política financera més prudent que les espanyo-les, perquè aposten més per l’autofinançament i menys per l’endeutament. Les em-preses de l’Euram presenten una rendibilitat més elevada que la resta de les empreses espanyoles (veure figura 1). De tota manera, les distàn-cies s’han escurçat.

El pes de les empreses de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és molt important / ARXIU

ORIOL AMAT,

CATEDRÀTIC UPF, ECONOMISTA IVICEPRESIDENT DE L’ACCID

4- ECONOMIA / Tema del mes SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Nivell geogràficA Catalunya, les empreses ge-neren més de la meitat de les vendes de totes les empreses de l’Euram. En conjunt, po-dem concloure que l’evolució de les empreses catalanes els darrers anys ha estat força positiva i que la seva situa-ció patrimonial, financera i econòmica és força accepta-ble, tot i que la feblesa prin-cipal és la gestió dels actius. Un dels principals problemes d’aquestes empreses, com es veu a la figura 2, és la insu-ficient competitivitat en re-lació amb l’exterior, que ex-plica que les importacions siguin molt superiors a les exportacions.Al País Valencià, de mitjana, les empreses són prop d’un 40% més petites que la mit-jana agregada de l’Euram, presenten menys inversió en actius fixos, estan més palan-quejades i tenen un deute de qualitat més dolenta. No obs-tant això, la rendibilitat i el creixement és similar a la mit-jana global. L’evolució de les magnituds

empresarials a les Illes Ba-lears es troba circumscrita a la de l’entorn macroeconòmic de la regió. Així, l’evolució de la comparativa dels resul-tats s’entén que segueixi una tendència equiparable a la de menors diferències posi-tives en la producció i renda per càpita. La pitjor rotació de l’actiu es pot entendre per l’elevada especialització en el sector turístic i es pot enten-dre també l’empitjorament de les despeses de personal encara que es paguin salaris més baixos. En el cas d’Andorra, a causa del règim lliure d’impostos existent, resulta impossi-ble d’analitzar els desenvo-lupaments empresarials en l’àmbit d’empresa. Les empre-ses no faciliten els comptes propis. El sector de la banca és l’únic que els fa públics. L’anàlisi d’aquests comptes mostra que els bancs andor-rans disposen de balanços molt sanejats i capitalitzats; i que generen una rendibili-tat força elevada. De tota ma-nera, caldrà veure durant els

propers anys l’impacte de les noves regulacions fiscals i fi-nanceres. Finalment per la Catalunya Nord, de l’anàlisi efectuada es desprèn que les empreses estudiades han tin-gut una evolució favorable els darrers anys. Els balanços palesen que disposen d’una estructura financera solvent i capitalitzada. Els comptes de resultats indiquen que han aconseguit millorar la ren-dibilitat i l’eficàcia. Les em-preses de la Catalunya Nord estudiades funcionen millor que la mitjana de la resta de les empreses franceses d’altres regions, tot i que el pes és molt reduït al conjunt de França. Si ho comparem amb els seus competidors de l’Euram i d’altres països europeus, aquestes empreses tenen una posició de solidesa patrimonial per sobre de la mitjana.A la figura 3, es pot veure un resum de les principals for-taleses i febleses de l’entorn empresarial de l’Euram.

Nivell sectorialDestaca la capitalització fi-nancera de les empreses que fa que en la pràctica totalitat dels sectors la solvència fi-nancera sigui favorable. Un aspecte negatiu en la majoria dels sectors és l’evolució de la rotació dels actius. En canvi,

en quasi tots els sectors aug-menta la rendibilitat financera i es situa molt per sobre de la rendibilitat mínima desitjada pels accionistes a excepció d’alguns sectors com el tèxtil, l’auxiliar de l’automòbil o el cuir i calçat, per exemple. Els efectes de la mundialització es fan sentir en tots els sectors i, per tant, cal potenciar la inno-vació com a eina per mantenir i millorar la competitivitat. En tots els sectors es produeixen reconversions i deslocalit-zacions importants. A la fi-gura 4, s’acompanyen dades que posen de manifest el pes d’alguns sectors industrials de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears en relació amb el total de l’Euram i el total de l’Estat espanyol.

ClustersEn els clusters estudiats hi ha una dualitat molt marcada pel que fa al grau de competitivi-tat. Els clusters de Catalunya destaquen per una adaptació més ràpida a segments més sofisticats, alhora que la va-rietat industrial amb què es compta permet absorbir mi-llor els canvis ocorreguts i els que han d’arribar a causa de l’entorn competitiu canviant. Respecte al País Valencià, la situació és més preocupant, per la menor varietat indus-trial, totalment localitzada en sectors de contingut tecnolò-gic mitjà i baix. La situació fi-nancera i també l’estratègica són més preocupants en aquest cas, alhora que es tracta de clusters molt grans i més difícils d’adaptar. Com a conclusió, la indústria de l’Euram necessita, realment, una adaptació a les noves condicions d’una economia globalitzada i el repte depèn de tots els agents, no tan sols empreses, sinó universitats, govern, polítics, etc. Per tant, cal prendre decisions per fer un canvi estratègic que per-meti mantenir i guanyar com-petitivitat. A les figures 5 i 6, es pot veure una síntesi dels clusters analitzats.

En resum, les principals fe-bleses de l’Euram estan rela-cionades amb el dèficit fiscal,

Figura 1

Concepte Espanya EURAM

Ingressos d’explotació 100,00% 100,00%

Consums d’explotació -63,28% -62,44%

Marge Brut 36,72% 37,56%

Altres despeses d’explotació -14,77% -15,38%

Valor afegit 21,95% 22,18%

Despeses de personal -10,72% -11,04%

Resultat financer -1,26% -0,96%

Altres ingressos i despeses

-6,26% -5,95%

Resultat de l’exercici 3,71% 4,23%

Comparació del compte de pèrdues i guanys d’empreses espanyoles i empreses de l’Euram, any 2004. (Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la base de dades SABI.

Aquesta base de dades conté els comptes de més de 150.000 empreses de Catalunya, País Valencià i de les Illes Balears)

Figura 2

Any Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura

2003 37.655,89 54.008,90 -16.353,01 69,7

2002 37.275,90 51.891,80 -14.615,90 71,8

2001 36.694,50 50.497,90 -13.803,40 72,7

2000 33.796,50 48.761,70 -14.965,20 69,3

1999 27.890,60 40.316,50 -12.425,90 69,2

1998 26.479,16 35.005,18 -8.526,02 75,6

1997 24.648,34 31.632,28 -6.983,94 77,9

1996 20.969,18 27.406,64 -6.437,46 76,5

Evolució del volum d’operacions de Catalunya amb l’exterior. Dades en milers d’euros (Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la base de dades INE)

Figura 3

Fortaleses Debilitats

- Situació geogràfica, clima... - Insuficients infrastructures de transports, xarxa elèctrica, telecomunicacions...

- Bon equilibri qualificació-cost de la mà d’obra.- Universitats i escoles de negocis amb gran prestigi internacional

- Deficiències en formació: fracàs escolar, desajust entre la demanda i l’oferta del tipus d’educació universitària, relació empresa-uni-versitat, insuficient formació contínua, poca inversió en educació, falta de domini d’idiomes estrangers...

- Marc d’incentius fiscals per a les inversions en R+D+i

- Baixa inversió en R+D+i el que dificulta la inno-vació necessària per a millorar la competitivitat.- Competitivitat basada en excés en baixos costos.- Inflació més elevada que la dels països de l’entorn.

- Qualitat de vida

- Disponibilitat d’espais d’oficines amb bona relació qualitat-preu

- Atracció de Barcelona com una de les millors ciutats europees per a fer negocis. València també está augmentant la seva atracció.- Lideratge en organització de congressos, fires i esdeveniments.

- Insuficients vols intercontinentals

- Cultura empresarial - Excés de burocràcia

- Centre logístic

- Bons resultats econòmics i financers en els darrers anys

-Dèficit comercial amb l’exterior: les importan-cions superen les exportacions

Algunes de les principals fortaleses i debilitats de l’entorn empresarial a l’EURAM

A Catalunya, les empreses generen més de la meitat de les vendes de tot l’Euram

Els efectes de la mundialització es fan sentir en tots els sectors i, per tant, cal potenciar la innovació

Tema del mes / ECONOMIA - 5MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

el dèficit d’infrastructures i la insuficient inversió en inno-vació que fan difícil la substi-tució de l’estratègia de costos baixos que s’ha utilitzat fins el present i que, per tant, fa di-fícil afrontar la competència d’altres països amb mà d’obra molt més barata.Les empreses de l’Euram es troben en una cruïlla històrica. Per una banda tenen fortale-ses importants (solidesa fi-nancera, rendibilitat, localit-zació geogràfica,...) i també febleses greus (relaxament, dèficits de formació, manca d’orientació al mercat, insufi-cient inversió en intangibles com marques o disseny, manca d’internacionalització, dèficit fiscal i d’infrastructures, bu-rocratització, ...). La globalit-zació, les deslocalitzacions i el dinamisme creixent d’alguns països de l’Europa de l’Est, i de la Xina, l’ Índia i d’altres països en procés de desenvo-lupament, fan pensar que el futur immediat serà molt dife-rent. L’estat del benestar que tant ha costat d’assolir fa in-sostenible una estratègia em-presarial basada en costos baixos. L’Euram, a l’igual que la vella Europa corre el risc de perdre el tren.És el moment de fer un canvi de model per tal de resoldre el dèficit fiscal i entrar en la dinà-mica de la innovació perma-nent, de la cultura de l’esforç, de la importància del disseny i altres actius intangibles, de l’orientació als mercats inter-nacionals, dels increments de productivitat, d’un pacte entre empreses i administracions públiques per posar al dia les infrastructures,... ja que en cas contrari en molt pocs anys, im-portants sectors de l’economia de l’Euram, i especialment de la indústria, poden tenir pro-blemes importants.

Figura 4

Sectors

Indústriesextractives

Indústria alimentació,

begudes i tabac

Indústriatèxtil i de la confecció,

cuir i calçat

Indústria de la fusta i el

suro

Indústria del paper, edició, arts gràfiques i reproducció

de suports gravats

Indústriaquímica

Indústriad’altres

productesminerals no metàl·lics

Construc-ció de

maquinàriai equips

mecànics

Material i equip elèctric,

electrònic i òptic

Fabricacióde material transport

Indústriesmanufactu-res diverses

2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993 2003 1993

CAT 27,00% 44,89% 23,01% 22,64% 37,99% 41,93% 14,41% 18,44% 33,34% 34,45% 46,89% 46,53% 15,47% 18,71% 26,78% 28,17% 38,57% 31,36% 22,90% 21,41% 21,78% 23,35%

PV 24,35% 12,19% 7,85% 7,81% 26,09% 25,12% 17,50% 18,88% 8,33% 7,93% 7,02% 6,85% 25,12% 23,51% 7,13% 6,32% 5,32% 14,18% 10,62% 10,44% 21,20% 24,70%

IB 3,97% 3,33% 0,88% 0,96% 0,95% 1,32% 1,33% 1,16% 0,64% 0,56% 0,09% 0,08% 1,22% 0,88% 0,40% 0,55% 0,14% 0,06% 0,18% 0,08% 1,07% 1,54%

EURAM 55,32% 60,42% 31,75% 31,41% 65,04% 68,37% 33,23% 38,49% 42,30% 42,94% 54,01% 53,46% 41,81% 43,09% 34,30% 35,03% 44,03% 45,59% 33,70% 31,94% 44,05% 49,58%

Espanya 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Pes de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’agregat de l’EURAM en els sectors industrials del conjunt de l’estat espanyol, 1993-2003 (Font:Elaboració pròpia en base a informació inclosa a l’ INE).

Principals característiques dels clusters catalans (figura 5)CLUSTER COMPETITIVITAT Principals Problemes

Electrònica de consum i professional al Vallès

Alta - Competència asiàtica- Especialització per productes

- Necessitat col·laboració- Buscar segments major valor afegit

Gènere punt al Maresme Mitja- Baixa - Buscar segments major valor afegit- Necessitat col·laboració

- Concentració de la distribució- Competència asiàtica- Falta de formació

Gènere punt Igualada Mitja - Concentració de la distribució- Competència Xina molt forta- Falta de sofisticació del negoci

- Centrats en la producció, ambpoca cultura de comercialització

Indústria càrnica a Girona Alta - Centrats en la producció i poca cul-tura de comercialització

- Concentració de la distribució- No implicades amb la distribució

Pell Igualada Mitja-baixa - Concentració de la distribució- Competència asiàtica molt forta- Falta de sofisticació del negoci

- Mentalitat tradicional i pocacol·laboració- Restriccions mediambientals

Maquinària Agrícola a Lleida Baixa (com a fabricants)

- Competència europea- Mentalitat tradicional

- Accions conjuntes

Joieria a Barcelona Mitja - Falta entrar en política de marquespotenciant disseny

- Automatització i canvi cap acultura d’eficiència operativa

Moble Mitja - Competència asiàtica- Mentalitat tradicional

- Poca sofisticació del negoci- Accions conjuntes escasses

Edició i arts gràfiques a Barcelona

Mitja -Concentració de la distribució-Poca ajuda institucional

-Falta de mercat sofisticat i baixademanda

Química a Tarragona Alta -Relacionats mig-ambient -Tamany

Vitivinícola al Penedés Alta - Falta de màrqueting sofisticat - Millorar polítiques distribució

CLUSTER COMPETITIVITAT Principals Problemes

Ceràmica a Castellò Alta - Busca segments major valor afegit- Necessitat col·laboració

- Especialització per productes- Competència asiàtica i Brasil

Calçat a la Vall de Vinalopó Mitja- Baixa - Busca segments major valor afegit- Mentalitat no preparada per al canvi

- Necessitat col·laboració- Especialització per productes- Competència asiàtica i romanesa

Tèxtil a les comarques centrals valencianes

Baixa - Concentració de la distribució- Competència Xina molt fort- Mentalitat no preparada per al canvi

- Falta de sofisticació del negoci- Centrats en la producció i poca cultura de comercialització

Moble a València Mitja-baixa - Concentració de la distribució- Competència Xina molt fort- Mentalitat no preparada per al canvi

- Falta de sofisticació del negoci- Centrats en la producció i poca cultura de comercialització

Joguina a la Foia de Catalla Mitja-baixa - Concentració de la distribució- Competència Xina molt forta

- Falta de sofisticació del negoci

Marbre a València Alta - Falta d’institucions - Competència asiàtica

Torró a Xixona Mitja-alta - Falta d’institucions i formació sòlida- Atomització i estacionalitat

- Producte madur i limitat culturalment a zones hispanes

Principals característiques dels clusters del País Valencià (figura 6)

6 - ECONOMIA / Col·legis professionals SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

B. MERINO

Quina és la situació ac-tual del Col·legi d’API?A Barcelona estem creixent molt. Ja fa tres anys que tenim cada cop més col·legiats. Volem tenir els millors profes-sionals i seguir represen-tant Catalunya. Volem ser una activitat de referèn-cia en aquest sector. Ens hem dotat del projecte d’Estatut Nacional de la Professió d’API que ha passat un llarg procés i que ara és a les portes del Consell de Ministres. Jo diria que som mediadors en un sector complex.

Diria que la seva és una professió espe-cialment afectada per l’intrusisme?Des del juny del 2000 fins ara, s’ha dit que qualse-vol es pot dedicar a això, i no és tan fàcil. Un pro-fessional ajuda a fer una bona elecció. Li diré més: ser col·legiat representa poder ser sancionat des del col·legi, un fet que crec que és una garan-tia pels clients. És per això que estem obrint un període de sis mesos per aquestes persones, que hagin actuat durant tres anys sense cap con-flicte. Els acceptarem al Col·legi però sota com-promís, molt controlat, que durant el primer any de col·legiació seguiran un pla d’estudis establert per nosaltres. Analitza-rem el perfil de formació de cada persona i cursarà un mínim d’un mòdul i un màxim de nou. Si no rea-litzen aquesta formació, després d’un any queda-ran descolegiats.

L’accés a la professió és difícil…Cert, les exigències per accedir a la nostre pro-fessió eren molt dures. Es convocaven exàme-

nes cada cinc anys, no-més per a llicenciats, amb un temari específic del sector immobiliari sobre diferents matèries. Hi havia un vuitanta per cent de suspensos! Des del Col·legi ara volem fa-cilitar l’accés a aquesta activitat. Estem en vies de pacte amb moltes uni-versitats per crear un tí-tol propi, perquè no ens en fiem de la formació que donen alguns establi-ments extrauniversitaris. Bastaria que un diplomat cursés el títol propi.

El Govern ha d’afrontar l’encariment del preu del sòl o més aviat es tracta de facilitar l’accés a la vivenda dels qui no el tenen? Tot el que té un perfil amb una línia intervencionista

no fa que el mercat sigui més fluït i més àgil. Jo crec que s’ha de protegir a qui ho necessita. S’ha de mirar la riquesa de les persones i la seva situa-ció. No pot ser que equi-paments de protecció ofi-cial es venguin deu anys després per deu vegades més. El que és públic ha de ser considerat públic sempre.

Fa poc es va reunir amb la secretària de la Vivenda, Carme Trilla. Un dels temes que han tractat ha estat la facilitació i promoció del lloguer. Quines mesures creu adients per impulsar el lloguer?Una mesura determinant, que fa anys que reclamo però que crec impossi-ble: que es consideri el lloguer com una activi-tat professional. Ara per ara això és insoluciona-ble, ha de venir de Ma-drid, del Ministerio de Hacienda. Miri, als setan-ta, un 75% d’habitatges a Barcelona ciutat eren de de lloguer: es construïen edificis per llogar-los! La

gent canviava de residèn-cia. Ara estem en un 20% d’habitatges de lloguer. La quantitat d’habitatges és la mateixa, però els pi-sos han passat al mercat de compra-venda perquè la gent s’adona que fiscal-ment està essent esquil-mat. Si tens de tres o cinc edificis, oficina i empleats a jornada complerta, i dius que ets empresa fa-miliar, no pagues impost de patrimoni, però cal fer enginyeria burocràtico-fis-cal, sinó has de pagar un impost de patrimoni altís-sim, quan a Europa això només es paga a un parell de països.

Creu que el mercat es-tà essent sensible a la demanda d’un nou tipus de vivenda en funció dels ele-vats preus i les noves neces-sitats de les famílies?Sí, per suposat. El mercat comença a respondre a les necessitats de la gent: cuines integrades, pisos més petits, espais més flexibles… Els promo-tors estan a la caça del que la gent vol, I fins ara s’hi han anat adequant. Ara s’haurien d’adequar a un sistema constructiu més prefabricat, per aba-ratir costos, que és una necessitat.

Davant la incertesa de les inversions inmobi-liàries al nostre país, alguns experts recomanen la inver-sió a l’estranger. És ja una tendència?Sí, lògicament els pro-motors i els constructors espanyols, gràcies als guanys de vuit anys, estan tirant cap a l’estranger. Es busquen altres mercats. Des de les grans compan-yies a les petites, moltes busquen feina a tot arreu: Bulgaria, Brasil, Costa Ri-ca, Panamà… Tots surten a buscar un mercat com el nostre fa dotze anys.

“Els promotors busquen mercats com el nostre fa dotze anys”

ENTREVISTA A JOAN OLLÉ BERTRAN, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT INMOBILIÀRIA DE BARCELONA BREUS COL·LEGIALS

COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Advocats de Barcelona han creat un servei gratuït per orientar als ciutadans afectats per l’apagada elèctrica. L’accés al SOJ es farà mit-jançant l’assignació de dia i hora per ser atesos per un lletrat del servei. Les peticions es poden fer a traves del correu electrònic soj@icab.cat.

COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERIA DE BARCELONA

SALUT ES PLANTEJA FLEXIBILITZAR L’EDATDE JUBILACIÓ DE LES INFERMERES

La consellera de Salut, Marina Geli, ha anunciat que les conselleries de Salut, Treball i Seguretat Social estudien la possibilitat d’ampliar l’edat de jubilació de les infermeres amb major càrrega as-sistencial, com les de planta. També es vol crear la figura de la infermera emèrita, per aquelles pro-fessionals que desitgin mantenir-se en actiu fins el 70 anys, tal com es farà amb els metges d’algunes especialitats que vulguin i estiguin en condicions de fer-ho.

COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

NEIX LA FEDERACIÓ EUROPEA DELSPROFESSIONALS DE LA PEDAGOGIA

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha participat en l’acte de constitució de la Federació Europea de Professionals de la Pedagogia. La Federació neix quan es prepara el nou mapa de titulacions en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La FEEP suposarà una projecció europea i té entre les seves prioritats ampliar el nombre d’institucions que formin part de la federació.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

ELS AGENTS COMERCIALS PROTESTEN PELLÍMIT DE VELOCITAT A BARCELONA

Mesures més coherents i infraestructures adequa-des és el que ha demanat el col·lectiu dels agents comercials davant la limitació de velocitat de vui-tanta quilòmetres per hora a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i que des del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona valoren positivament les mesures per reduir la contaminació a la ciutat, el col·lectiu afirma que es veuen afectats en les cites amb el seus clients a causa dels em-bussos. El president del COACB, Enric Enrech, considera que els hi es-tan “posant impediment a la seva feina, ja que passen moltes hores al cotxe”. Entre les so-lucions que proposen, millorar el transport públic i fer un balanç real de les infraestructures.

Més de mil agències de vendes de pisos han tancat a Catalunya l’últim any. És un moment de canvi del sector, que espera uns anys de contenció i d’ajustament de preus a Barcelona. Joan Ollé Bertran, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, creu que s’ha de facilitar l’accés a la professió. I així es farà un cop s’aprovi el nou Estatut Nacional de la Professió.

Joan Ollé durant l’entrevista. / Diego Calderón

EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA OFEREIX ORIENTACIÓ JURÍDICA PER ALSAFECTATS PER L’APAGADA ELÈCTRICA

“És Madrid qui té les eines per fer que el lloguer es consideri una activitat professional”

El presidente del COACB,Enric Enrech/ D. FERNANDEZ

Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, expressen la seva confiança en la bona marxa de les economies.

Un altre pla de Foment

Foment farà revisar la ca-tenària i els trens cada dia. El Ministeri també elaborarà un pla sobre els punts negres de la xarxa per extremar els controls, i comprarà dues lo-comotores dièsel per treure amb rapidesa els trens que es puguin avariar i així recuperar ràpidament el servei.

23 agost

El candidat rus

Vladimir Putin proposa l’antic governador del Banc Central de la República Txeca, Josef Tosovsky, com a substitut de Rodrigo Rato al capdavant el Fons Monetari Internacional. La decisió de Putin desafia l’única candidatura de la Unió proposada fins ara, la de l’exministre francès Strauss-Kahn.

Menys efectes dels

esperats

Fins a 14 productes han resultat afectats a Espanya per la crisi hipotecària dels Estats Units. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), això significa només el 0,23 per cent de les més de sis mil societats de fons d’inversió que hi ha a l’estat. L’impacte econòmic és de 46,9 milions d’euros, xifra que només representa el 0,0162 del patrimoni.

27 agost

Subvencions per a

formació

La Generalitat ja ha assignat la partida destinada als cursos de formació de treballadors de les pimes i les grans empreses. Serà de 19,5 milions d’euros. La conselleria de Treball finançarà fins el 52 per cent del cost dels cursos. La concessió d’ajudes anirà a formació d’idiomes, prevenció de riscos laborals i transferència de coneixement.

SECCIÓN8- ECONOMIA / Perspectiva SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Una mirada enrere...tres a la subestació de Coll-blancs. Això va portar una reacció en cadena de cinc subestacions més.

27 juliol

Astroc es revaloritza

Un 38,7 per cent. Aquesta és la pujada d’Astroc just el dia que Enrique Bañuelos presenta la seva dimissió com a president. Bañuelos, però, controla el 31 per cent de les accions, tot i que té la intenció de desfer-se’n. Des del mes de febrer passat, els títols de la companyia havien començat una davallada que semblava no tenir fi. L’empresa val ara poc més de 1.500 milions d’eu-ros.

2 agost

Es venen menys cotxes

nous

Continua la caiguda en la venda de nous vehicles a Catalunya. Al juliol s’han matriculat 25.242 nous tu-rismes, un 9,7 per cent menys que fa un any. Al conjunt de l’Estat, l’evolució ha estat plana, ja que s’han venut gai-rebé els mateixos vehicles que el juliol de l’any passat. La marca més venuda continua sent Citröen.

Sospites sobre Mútua

Universal

La Fiscalia Anticorrupció ha intervingut els comptes de la mútua, tercera d’Espanya, perquè sospita de l’existència d’una doble comptabilitat i malversació de diners de la Seguretat Social. La querella de la Fiscalia acusa només el director gerent de l’entitat, Juan Aicart, i els seus col·la-boradors més directes.

7 agost

L’economia catalana creix

En concret, un 3,7 per cent durant el segon trimestre, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Entre els in-dicadors, destaquen la inver-sió, que continua sent el prin-cipal motor de creixement econòmic; i les importacions, que han millorat amb un in-crement del 7,7 per cent. També la indústria es troba en un bon moment

Esclata la crisi

hipotecària

La desena entitat hipotecària del Estats Units, American Mortgage, es declara en fallida, ja que no pot saldar els deutes adquirits amb entitats com Deutsche Bank o JP Morgan. El mateix dia, el banc francès BNP Pa-ribas ha decidit suspendre temporalment la cotització de tres fons d’inversió.

10 agost

Intervenció del BCE

Per evitar que la crisi hi-potecària dels Estats Units faci trontollar els mercats europeus, el Banc Central Europeu (BCE) injecta més de 94.800 milions d’euros al sistema financer per garantir la tranquil·litat dels mercats.

16 agost

Obres aturades

Segons la Cambra de Con-tractistes de Catalunya, un 39 per cent dels projectes anunciats pel govern central a Catalunya no tenen cap primera pedra posada, tot i que ja constaven als pressupostos de l’any 2005. En total són 26 les obres penjades, com el de la N-II al seu pas pel Maresme o la variant de Vallirana.

Dijous negre a les borses

La borsa espanyola pateix el pitjor dia des de l’inici de la crisi causada per la delicada situació del mercat hipotecari dels Estats Units. L’Íbex va perdre tots els guanys acumulats des de principis d’any després de patir una caiguda del 3,72 per cent. La resta de parquets europeus i mundials també van tancar amb fortes pèrdues.

11 juliol

Relleu a l’FMI

La Unió Europea s’ha posat d’acord amb urgència per designar el substitut de Ro-drigo Rato al capdavant de l’organisme internacional. En principi, seria l’exministre fran-cès Strauss-Kahn. La proposta del president francés Nicolás Sarkozy va tenir el suport dels 27 països de la Unió, tot i les reticències inicials d’una majoria del ministres que no veien amb bons ulls designar tan aviat el substitut de Rato.

12 juliol

Catalunya, discriminada

Segons un estudi de la funda-ció del BBVA, Catalunya rep només un 13,6 per cent de la inversió de l’Estat. Una dada que està per sota de l’aportació catalana a l’economia estatal, que suposa un 18,8 per cent del PIB espanyol. L’informe del BBVA també destaca que Catalunya té més capacitat per atraure diner privat que públic, cosa que aporta millors nivells de productivitat i una taxo d’ocupació més alta.

23 juliol

La gran apagada

Un incendi elèctric deixa 350.000 abonats de Fecsa-Endesa sense llum a Bar-celona. La causa va ser la caiguda d’un cable de distribució de 110 quilòme-

19 agost

Objectiu sindical: 885

euros

El sindicat UGT apostarà per pujar el salari mínim interprofessional durant lapropera legislatura fins aques-ta xifra. El sindicat també lluitarà per aconseguir que en alguns convenis col·lectius aquesta quantitat arribi als 1.000 euros garantits. L’actual SMI és de 570,60 euros, lluny de representar el 60 per cent del salari mitjà net, fixat per la Carta Social Europea de la UE.

21 agost

Hisenda guanya més

L’Agència Tributària va re-captar per l’IRPF del 2006 un total de 62.813 milions d’euros, un 14,8 per cent més que el 2005. Hisenda explica aquesta pujada bàsicament pel bon comportament delmercat de treball. Les devo-lucions han passat dels 10.000 milions d’euros, xifra que representa un increment del 3,8 per cent respecte a l’exercici anterior.

Desequilibri espanyol

El saldo negatiu de la balança comercial espanyola va ar-ribar als 36.900 milions d’eu-ros fins al juny, cosa que representa un increment del5,4 per cent respecte al ma-teix període del 2006. Per tant, l’economia espanyola és ja la segona amb més desequilibri negatiu en la seva balança comercial, per darrere del Regne Unit.

20 agost

Normalitat als mercats

La calma torna a les borses europees després d’una set-mana on la por al contagi de la crisi hipotecària dels Estats Units ha estat la protagonista. Les principals institucions econòmiques internacionals, com el director gerent del

... un pas endavant

7 setembre

E.ON deixa Nova York

La companyia alemanya aban-donarà el mercat de Wall Street a Nova York i posarà fi a la cotització de les seves accions ADS (Dipòsit Ame-ricà d’Accions). El gegant energètic considera, seguint l’exemple d’altres empreses alemanyes, que la cotització als Estats Units és massa cara.

17 setembre

Obertura de l’any judicial

La sessió d’inauguració es farà al Tribunal Suprem. L’as-sociació Jutges per a la De-mocràcia (JpD) es planteja no assistir a l’acte si abans no s’arriba a un acord per a la renovació del Consell Ge-neral del Poder Judicial.

18 setembre

Els pressupostos de

Solbes

El Ministre d’Economia haurà de defensar al Congrés del Diputats els pressupostos del govern socialista. Els empre-saris li han demanat més inversions en infraestruc-tures i en recerca i desen-volupament. Solbes també ha avançat que en el proper exercici no pujarà la pressió fiscal.

19 setembre

Judici Gescartera

L’Audiència Nacional jutjarà durant tres dies a 14 imputats per aquest escàndol financer. L’estafa va deixar a 4.000 clients de l’entitat sense els seus estalvis, que sumaven uns 50 milions d’euros. El fiscal sol·licita penes d’onze anys de presó per apropiació indeguda i falsedat documen-tal per al principal acusat i propietari de Gescartera, Antonio González. També es demanen 8 anys de reclusió per la resta d’imputats i la

responsabilitat civil sub-sidiària de dues entitats ban-càries: Caja Madrid Borsa i La Caixa.

27 setembre

Oferta per Ibèria

És la data en què el consorci format per British Airways i el fons d’inversió norda-mericà TPG formalitzaran la seva oferta per Ibèria. Tot i les turbulències als mercats borsaris del mes d’agost, el consorci ha assegurat que no han tingut cap problema per trobar el finançament adequat per fer la operació, que puja a uns 3.400 milions d’euros.

Conferència pel canvi

climàtic

Els experts pel canvi climàtic tenen una cita internacional els dies 27 i 28 a Washington, als Estats Units. La confe-rència ha estat convocada pel president nordamericà, George Bush, que ha convi-dat 15 països, la Unió Euro-pea i les Nacions Unides. L’objectiu de Bush és fixar un objectiu a llarg termini per a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, els culpables de l’escalfament global.

29 setembre

Saló Internacional del

Caravaning

2-3 setembre

Trobada de negocis

Aquests dies es reuneix per primera vegada la Cambra de Comerç internacional Gai i Lèsbica a l’auditori d’Esade i a l’hotel Axel. L’objectiu serà l’establiment de ponts entre les comunitats de negoci ho-mosexuals i heterosexuals. Segons aquesta cambra, el seu àmbit d’influència s’estén a entre 39 i 45 milions de per-sones amb un poder adquisi-tiu de quasi un bilió d’euros.

Resultats empresarials

Aquest mes serà impor-tant per veure l’estat de la comptabilitat de moltes em-preses i saber si la crisi cre-ditícia dels Estats Units ha fet minvar o no els seus bene-ficis. Sacyr i Eiffage són dos exemples de companyies que han d’ensenyar els seus números.

Reorganització a la vista

També en aquest inici de mes, la Generalitat fusionarà el Consorci de Promoció Com-ercial de Catalunya (COPCA) i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empre-sarial (CIDEM), en un únic organisme públic. L’objectiu és fomentar la competitivitat empresarial.

3 setembre

La causa de l’apagada

La Comissió Nacional de l’Energia (CNE) reclamarà aquest principi de mes a les elèctriques aclarir les causes de l’apagada de Barcelona. Després d’analitzar tota la informació de l’apagada que va deixar sense llum 350.000 abonats, la CNE creu que les dades que han aportat, tant Red Eléctrica com Fecsa-Endesa, són insuficients.

6 setembre

Pugen els tipus d’interès

Tot indica que el BCE mantin-drà la intenció de pujar els tipus d’interès fins el 4,25 per cent, tot i la crisi de les hipote-ques escombraria dels Estats Units. La decisió contribuirà a que l’Euríbor continuï amb la seva escalada, i arribaria al 4,64 per cent. El president de l’entitat, Jean-Claude Trichet ha explicat que el BCE manté “una estricta vigilància per controlar els riscos inflacio-nistes”.

Perspectiva / ECONOMIA - 9MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

BANC MUNDIAL

Robert Zoellick, president

Zoellick ja ha pres possessió del seu càrrec. Havia estat vicesecretari d’Estat en l’Administració Bush. Ara, tindrà com a primera missió restablir la credibilitat perduda de l’entitat financera. Recordem que el seu predecessor, Paul Wolfowith, es va veure involucrat en un escàndol relacionat amb l’ascens laboral i de sou

de la seva nòvia, treballadora també del Banc Mundial. A més a més, Wolfowith es va resistir a deixar el càrrec tot i les dures crítiques rebudes per aquest fet.

ATRADIUS

Isidoro Unda, president

El conseller delegat de Crédito y Caución (CyC), Isidoro Unda, ha estat nomenat president del consell de gestió i conseller delegat d’Atradius, un pas previst en la fusió de les companyies d’assegurances de crèdits espanyola i holandesa. La unió de les firmes crearà un nou grup amb una facturació anual de 1.600 milions. L’actual conseller delegat interí d’Atradius, Peter

Ingenlath, continuarà com a director comercial i vicepresident del consell de gestió.

CITROËN

Alfredo Vila, director general a

Espanya

Ha estat nomenat nou director general de la filial espanyola de fabricants de cotxes. Vila substitueix Magda Salarich, que havia estat 28 anys en el càrrec i se’n va després d’arribar a un acord amb l’empresa. Citröen ja ha dit que la substitució no suposarà un canvi en la política de la companyia. Alfredo Vila té 43 anys i és

llicenciat en econòmiques.

AQUARIA

Antonio Rubió, director general

La catalana Aquaria, especialitzada en la fabricació de piscines i en el tractament de l’aigua, ha nomenat Antonio Rubió director general corporatiu financer de la companyia. Rubió era fins ara un alt directiu de la farmacèutica Almirall. Aquaria, que prepara la seva sortida a borsa, està controlada per la família Planes i també està participada en un vint per cent per Banc Sabadell mitjançant la societat Aurica XXI.

NOMENAMENTS

LES DADES DEL MES

3 i 26 de setembreHipoteques (INE)

13 setembreIPC

24 setembreOcupació hotelera

El sector va facturar 451 milions d’euros el 2006. En-guany preveu superar els 55.000 visitants. En aquesta edició, la fira tindrà més de 33 mil metres quadrats d’exposició i tindrà un intens programa d’activitats. És la cita del sector que més poder de convocatòria té al sud d’Europa.

10- ECONOMIA / A debat SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

“És d’esperar que el comportament del mercat durant el segon semestre de l’any sigui semblant al primer”

Serà l’any 2007 un mal exercici per a

RESPON:LUIS VALERO,DIRECTOR GENERAL D’ ANFAC

“Esperemfinalitzarl’exercici amb un volum total d’1,6 milions d’unitats, un descens d’entre el 2 i el 3%, que serà una xifra raonable”

Durant el primer semestre de l’any 2007, les matricula-cions de turismes han evolu-cionat d’una manera estable, registrant-se un descens de l’1,6%, amb un volum total de 851.958 unitats, xifra que es situa en línia amb les previ-sions plantejades per ANFAC

a principis d’any. És d’espe-rar, a més, que el comporta-ment del mercat durant el segon semestre de l’any sigui semblant al registrat durant la primera meitat de l’any, amb un consum privat potser una mica més alentit res-pecte el període precedent.

Tímid descensD’altra banda, des de l’AN-FAC creiem també que és possible que es produeixi alguna distorsió al mercat com a conseqüència de la reforma f iscal aprovada recentment, tot i que no entrarà en vigor fins a l’1 de gener de 2008. Malgrat tot, esperem finalitzar l’exercici actual amb un volum total de 1,6 milions d’unitats de vehi-

cles, que representa un des-cens d’entre el 2 i el 3%, que serà una xifra raonable.

Exportació en alçaEn el terreny industrial, la pro-ducció de vehicles a Espanya ha evolucionat bé, mostrant un increment durant els sis pri-mers mesos de l’any, amb més d’1,5 milions de vehicles fabri-cats. Quant als turismes, el punt de més volum va registrar un increment del 7,5% durant els primers sis mesos de l’any, amb més d’1,2 milions d’uni-tats produïdes. A més a més, l’exportació de vehicles va augmentar durant el període que va des de gener fins a juny de 2007 un 6,4%, amb gairebé 1,3 milions de vehicles enviats a altres països.

Més producció que al 2006D’altra banda, i pel que fa a la producció, esperem fina-litzar l’any 2007 amb unes xifres superiors a les de l’exercici anterior, amb un volum superior a 2,85 mili-ons de vehicles fabricats. Tot i que encara no es recu-peraran els tres milions de vehicles que es fabricaven a Espanya fa tres anys, les xifres cada cop més es van aproximant a un comporta-ment normal de la capaci-tat productiva instal·lada a Espanya. En definitiva, si ens atenim a les xifres aquí expressades, creiem que l’any 2007 no serà un mal any per a la indústria de l’automoció instal·lada a Espanya.

Informa-te’nwww.idec.upf.edu | info@idec.upf.eduTel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

revaloritzem professionals

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartimels nostres programes de formació contínuaaplicant una metodologia innovadora, exigenti pràctica, dissenyada per professionals i pera professionals.

MBAMàsters i postgrausEmpresaDret i Gestió PúblicaComunicació i Llenguatge

Cursos i seminarisProgrames E-learningExecutive EducationFormació in-company

A debat / ECONOMIA - 11MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

No serà un mal any. L’any 2007 manté un volum de pro-ducció abundant en totes les plantes automobilístiques de l’Estat espanyol i euro-pees. En particular, les plan-tes catalanes de SEAT i de NISSAN tenen xifres altes de

“El sector està subjecte a una forta competència entre els fabricants, en disputa constant pels mercats”

RESPON:PERE COLELL, RESPONSABLE DE L’ÀREADE POLÍTICA INDUSTRIALFEDERACIÓ MINERO-METAL·LÚRGICA DE CCOO

vehicles fabricats; i NISSAN ratlla el límit de les capaci-tats de les instal·lacions de la Zona Franca. Cal dir que els tipus de vehicles produ-ïts augmenten any rere any el seu valor afegit, així com el treball i els components incorporats.

Dura competènciaTot això significa que les fàbriques de components d’automoció, de primer i de segon nivell, tinguin impor-tants volums de contractació, tant pel que es reflecteix en el mercat nacional com en l’ex-portació. Ara bé, cal dir que el sector de l’automoció està subjecte a una forta compe-tència entre els fabricants, en disputa pels mercats, fet que

comporta ajustos constants de preus de venda per a trac-tar de fidelitzar els clients i donar noves prestacions als vehicles. Això comporta imposicions dels fabricants de vehicles envers els seus proveïdors de constants i successives rebaixes dels preus unitaris dels subcon-junts, components i peces per a subministrar.

Efectes sobre els treballadorsAquests dràstics retalls dels preus unitaris, si bé espe-ronen la inversió, l’estan-darització i les millores de productivitat industrial en els fabricants de primer, segon i tercer nivell, topen amb l’esgotament de capa-

“Caldràposar remei als aspectes qualitatius,perquè no siguin devorats per un mercat aparentmentinsaciable”

citats de resposta: forts endeutaments financers, rendibilitats marginals i, fins i tot, negatives. Això significa retallades salari-als, saturacions excessives de les càrregues de treball, empitjorament de les con-dicions de treball, rescis-sions de contractes, deslo-calitzacions productives i un fort malestar social.Glo-balment, el 2007 es mante-nen uns volums importants de negoci i de producció i això és bo; no s’incorporen empitjoraments importants de les condicions laborals ni de la situació social. Caldrà posar remei als aspectes qualitatius, perquè no siguin devorats per un mercat ‘apa-rentment’ insaciable.

les vendes de vehicles?

SERVEI D’IDIOMESPER A EMPRESESI INSTITUCIONS

UAB Idiomes BarcelonaUAB - Casa ConvalescènciaSant Antoni Maria Claret, 17108041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.catwww.uab-idiomes.com

• Asessorament i servei personalitzat• Programes fets a mida• Professorat altament qualificat• Certificació UAB

Una resposta efectiva i pràctica a lesnecessitats lingüístiques d’empresesi institucions.

12- ECONOMIA / Tecnologia SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Barcelona, capital europea de les telecomunicacions

Enguany, l’empresa d’un amic ha licitat els serveis de telefo-nia fixa, mòbil i de dades. En aquest cas, tota la licitació la porta el departament finan-cer, ja que d’ells depèn tot el que són les infraestructures i les compres de la compan-yia. Com que les empreses no tenen un especialista per aquests temes, recorren a ex-perts interns o a les relacions externes. Tot això s’agreuja perquè els directius i propieta-ris de les empreses mai no han

volgut intervenir en aquestes decisions, però veuen amb bons ulls les inversions en tecnologia sempre que siguin retorns a curt termini i amb fi-nançament a llarg termini.La realitat és que a Catalunya mancava un espai on el sector ensenyés d’una forma trans-parent i desinteressada què es pot fer per les petites, mitjanes i grans companyies. Per això, des de fa ja sis anys al setem-bre, coincidint amb el nostre Patró, Sant Gabriel, se celebra la Diada de les Telecomunica-cions. Enguany, tindrà lloc el dijous 27 per tal que totes les empreses i els particulars pu-guin estar presents en aquesta jornada, que des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre comptarà amb més de 17 tau-les rodones, espais de trobada i d’intercanvi d’informació so-bre les tendències i sobre els negocis que incorporen les tecnologies. Aquesta sessió sempre s’ha

caracteritzat per no ser una trobada únicament per al col·lectiu professional que representa ni pel seu sector professional sinó, més aviat, per convocar aquelles perso-nes que, des de les empreses usuàries, necessitaven una ajuda professional desinteres-sada.

Sessions transversalsEstem acostumats a desenvo-lupar sessions professionals pels sectors d’interès: el de la branca tèxtil, el de ramaderia, el d’innovació, etc; però mai no es fan crides transversals. En el cas de les TIC i de la re-cerca i la innovació haurien d’estar fetes transversalment, ja que afecten a tothom. Les empreses han incorporat les TIC i, sobretot, les Telecomu-nicacions, com a base del seu desenvolupament. Per aquesta raó és molt important que tot-hom tingui el seu propi espai.

H e m b a s a t l a t r o b a d a d’enguany en tres eixos oberts a tothom:1.- Interactivitat i la seva apli-cació a les empreses, a les administracions i a nivell indi-vidual. 2.- El punt de vista més profes-sional per a les empreses.3.- Les Telecomunicacions aplicades al món de la disca-pacitat.Creiem que toquem tots els aspectes destacats a cadascun dels tres eixos seleccionats, ja que en el d’interactivitat destaquem les solucions que s’aporten des del sector a les empreses; és a dir, si vostè vol conèixer les que existeixen, i, encara millor, les que exis-tiran en un futur proper, és el moment adient. A més, es tractarà si les solucions de la web 2.0 són bones i, sobretot, si estem preparats per fer un sistema col·laboratiu dins de les nostres empreses o hem de continuar fent el que ja

sabem tots de la pàgina web tradicional. També es tracta-ran els temes de la televisió digital terrestre i com ens hem de preparar a nivell individual i a nivell empresarial per apro-fitar-la. La interactivitat en l’àmbit dels dispositius mòbils ens mostrarà com és capaç de transformar el que avui estem ja acostumats a realitzar amb aquest dispositiu per passar a ser un ens més de visualitza-ció d’informació i compaginar-lo amb la noves tendències d’Internet.Quant a l’àmbit professional tractarem temes de moda, com el soroll en els espais d’oci i la necessitat d’una legis-lació adient per assegurar que les llars estan ben protegides dels sorolls externs, o com s’han d’adequar les normati-ves municipals per tal que les noves infraestructures de TDT i de mobilitat estiguin d’acord amb un desplegament urbanís-tic sostenible.

L’objectiu de la Diada és prestar una ajuda desinteressadaa les empreses

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

L’accés a la informació: un element diferencial

L’estudi The Expanding Digital Universe: A Forecast of World-wide Information Growth Through 2010, elaborat per l’IDC avalua la quantitat i tipologia d’informació que es produeix i es replica al món, tot efectuant previsions per al 2010. L’estudi indicava que al 2006 es crearen i copiaren 161.000 milions de gi-gabytes, generats en un 70% per particulars, xifra que equival a 3 milions de vegades la informa-ció acumulada en tots el llibres que ha escrit la humanitat. Un volum d’informació que seguirà creixent i que, segons l’estudi, al 2010 assolirà els 988 mil mi-lions de gigabytes (exabytes), si bé amb un important canvi, ja que la gran majoria de la in-formació estarà disponible en

xarxa. El director de recerca i vicepresident de l’IDC indica que “l’increïble creixement i la gran quantitat d’informació de diferent tipus que s’està ge-nerant (...) obliga, des d’una perspectiva tecnològica, a les organitzacions a utilitzar tècni-ques encara més sofisticades per moure, emmagatzemar, as-segurar, i duplicar la informació addicional que es genera cada dia”. Informació, en definitiva, que ha d’ésser procesada per con-vertir-la en el coneixement que permeti analitzar, comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l’activitat productiva i relacio-nal. Un entorn on el coneixe-

ment es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no co-negudes. Un coneixement que caracteritza els col·lectius so-bre els quals les organitzacionsintervenen o amb els que es competeix, i que obliga a que els fluxos d’informació, propis o aliens, circulin eficaçment tot disposant de les eines i les infraestructures que permetin usar-los col·lectivament d’una forma natural, en els moments requerits amb independència de la ubicació.És en aquest context en el que cal enquadrar l’informe del ju-liol de l’OCDE, on es posava de manifest els elevats preus de la banda ampla a Espanya, tot indicant que, mentre que la quota mensual més econòmica es situa en 32,75 euros, a Suècia és sols de 7,89 euros i a França de 11,67 euros. Són xifres que no s’expliquen per les diferèn-cies de velocitat, ni tampoc

s’expliquen pel fet de disposar de menys mobilitat laboral, si tenim en compte que a Espan-ya ja tenim uns 8 milions de tre-balladors que estan fora del seu lloc de treball més del 20% del temps i pels quals la connectivi-tat esdevé clau.Utilitzar la Informació, con-vertir-la en coneixement i apli-car-la a l’activitat productiva esdevé una tríada bàsica per l’avenç i el progrés en la socie-tat i l’economia del coneixe-ment, i aquests són aspectes que a Espanya i Catalunya no acaben d’anar massa bé. Ser-veixi com exemple el darrer informe anual de la Fundació Orange, que denunciava que Espanya s’allunyava dels paï-sos més avançats d’Europa en quan a la Societat de la Infor-mació, passant del la posició 13 de l’índex a la 20, una evolució dolenta sols superada per Itàlia. El mateix informe indicava que les causes residien en les insufi-

cients polítiques relatives a les tecnologies de la informació; un retrocés que cal entendre’l com una oportunitat perduda atès l’important creixement econòmic dels darrers anys.En un món amb hiperinforma-ció, per garantir la competiti-vitat es requereix l’accés ràpid als coneixements que circulen lliurament per les xarxes inte-ractives. Necessitem més velo-citat, de millor qualitat i preu més competitiu per evitar que el ciutadans i les empreses del país tinguin menys capacitats que les d’altres països amb els qui hem de competir. Cal doncs actuar amb decisió per disposar d’unes bones infraestructures de telecomunicacions d’abast global, amb altes prestacions i preus competitius, tot garan-tint que els legítims interessos empresarials d’uns no posin en perill la competitivitat de les empreses i les persones en els escenaris oberts del segle XXI.

DESPRÉS DE L’ESTIU ARRIBA LA DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS

ELS REPTES DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

En un món amb hiperinformació, cal assegurar l’accés ràpid als coneixements

ANTONI GARELLPRESIDENT DEL

CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Emprenedoria / EMPRESA - 13MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

XOFERS PER A EXECUTIUS DE VIATGE

“Hem contrarestat la manca de recursos amb imaginació i constància”

MERITXELL SORT

Fa sis anys, els germans Gerard i Osvald Martret van deixar les feines que tenien per fundar la seva pròpia empresa, Drivania, especialitzada en la provisió de cotxes de negocis amb xofer a les principals ciutats del món. “Vam poder comprovar que per a les empreses, el cost d’un di-rectiu fora de la seva oficina re-sultava molt més car del que la majoria de companyies sabien veure. Els resultats del nostre

estudi indicaven que en més de la meitat dels viatges sor-gien problemes per retrassos o d’altres experiències negatives relacionades amb el transport”, explica Igor Martret, el tercer germà que es va incorporar a Drivania ara fa un any.

La clau: la vocació globalDes d’un inici, l’empresa ha sabut descobrir i aprofitar to-tes les sinèrgies que els ofe-

ria l’entorn i gestionar-les de la millor manera per construir relacions de confiança amb clients, proveïdors i associats. “Per aconseguir-ho, hem hagut de contrarestar la manca de re-cursos amb imaginació i cons-tància”, afirma l’Igor. De fet, els germans Martret van començar amb una bona idea i poca cosa més. Un amic els va deixar el seu traster amb dues taules ve-lles, on hi van poder muntar l’ordinador i el fax. A poc a poc van anar recopilant informació sobre conductors, fins al punt que actualment ja estan pre-sents a 370 ciutats de tot el món amb l’oferta d’uns 2.000 xofers.Drivania, amb 20 treballadors a les seves oficines de Barcelona, Madrid i París, va facturar 2,25 milions d’euros durant el 2006, un increment del 90% respecte al 2005. De cara al pròxim exer-cici, “tot apunta que l’evolució seguirà una línia molt sem-blant”, destaca l’Igor. A finals d’aquest any també preveuen estar presents a Mèxic, i a prin-cipis del 2008 a Xangai. D’aquesta manera, Drivania exemplifica la nova fornada d’empreses transnacionals que neixen amb vocació global. No-més amb el primer any de vida la companyia ja va aconseguir estar present a 20 ciutats espa-nyoles. I la internacionalització no va trigar en arribar. “Com que ens van demanar un cotxe a Londres, no ens va quedar cap més remei que viatjar a la ciutat i cercar el xofer que podia re-

presentar millor el nostre ser-vei. Des d’aleshores ja no hem parat: París, Frankfurt, Nova York, Sao Paulo, etc”.

Objectiu: errors mínimsEls germans Martret no s’esperaven que amb tan poc temps aconseguirien posi-cionar-se com la primera em-presa de serveis de transport per a executius a Espanya. En aquest sentit, les noves tecno-logies han estat decisives, ja que els permeten gestionar des d’un sol punt tota l’oferta de l’empresa. “Vam voler millorar els nostres processos de treball

a través de la inversió en solu-cions tecnològiques que mini-mitzessin qualsevol possibilitat d’error. I això ha contribuït fa-vorablement en la reputació de la marca”, afegeix l’Igor.El xofer és un altre dels eixos centrals de Drivania. Per això, l’empresa compta amb un equip multicultural (espa-nyols, francesos, alemanys, russos i belgues), amb una mitjana d’edat de 32 anys i ca-paços de parlar l’idioma del client. Són conductors pro-fessionals acreditats, coneixe-dors de la ciutat, que saben moure’s pel seu tràfic i trobar la ruta més ràpida.

Són molts els executius que, quan arriben amb avió a un aeroport, prefereixen que un xofer els reculli a la terminal i els porti a l’hotel, en comptes de carregar ells mateixos amb l’equipatge i esperar a la cua d’un taxi. Els germans Martret van saber detectar una bona oportunitat en aquest mercat dels viatges de negocis. Actualment, en són els líders.

En Gerard, de 29 anys, l’Osvald, de 37, i l’Igor, de 35, no són només tres ger-mans. Són tres joves que estan al capdavant de la seva pròpia empresa. Van crear Drivania l’any 2001, quan l’Osvald treballava en una multinacional de logística i el Gerard estudiava Turisme. L’Igor es va incorporar al pro-jecte l’any passat. “Som tres germans amb perfils professionals diferen-ciats. Hem repartit les responsabilitats en funció de les capacitats de cada persona, respectant els diversos punts de vista de cadascú, i sempre amb voluntat de ser autocrítics”, remarca l’Igor. Fan un bon equip, i per això se’ls reconeix el lideratge en el seu sector. Recentment, Drivania ha estat guar-donada amb el Premi a la petita empresa més competitiva, que concedeix la patronal catalana Pimec.

UN TRIDENT BEN AVINGUT

D’esquerra a dreta, l’Osvald, l’Igor i el Gerard Martret. / CEDIDA

Drivania ja està present a 370 ciutats de tot el món, amb l’oferta d’uns 2.000 xofers. / CEDIDA

14- EMPRESA / Empresa centenària SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

no és d’estranyar que la publi-citat adquireixi les peculiaritats de cada territori.

‘Doña Maizena’Durant molts anys, la imatge del producte va ser la cara d’una índia nord-americana però era complicat que les mestresses de casa s’identifiquessin amb ella. Per això, l’any 65, un equip de màrqueting va decidir que s’havia de passar a utilitzar una imatge més en acord a la dona espanyola. Aleshores, va néixer ‘Doña Maizena’, un personatge que va popularitzar els receptaris i els manuals de receptes culinàries. La Sophie Castell atribueix l’èxit del producte a aquest personatge: “Es presentava com una mestressa de casa, cuinera i mare de família que recomanava els seus secrets culinaris a les consumidores que coincidien a la vegada amb el seu perfil”.

La clau de l’èxit: els receptarisLa farina de blat de moro de Maizena, tot i ser utilitzada originàriament com una papilla infantil, poc a poc es va convertir en un element insubstituïble i sovint imprescindible en gran

quantitat de receptes de cuina i rebosteria. Molts es preguntaran com es va aconseguir aquesta excel·lent acceptació per part dels consumidors i sobretot per part de les mestresses de casa. Segurament, l’explicació la trobaríem en la magnífica idea de crear receptaris de cuina. Els diaris publicaven ‘anunci-receptes’ com una mostra del contingut dels llibres de cuina –editats per la mateixa empresa– que s’enviaven gratuïtament a sol·licitud. D’aquesta manera s’inaugurava

Maizena, el secret culinari que es transmet de generació en generació

MÒNICA VILLANUEVA

Qui més qui menys tothom ha fet servir alguna vegada Mai-zena, la farina blanca i finís-sima obtinguda del gra de blat de moro que serveix per espes-sir i és de ràpida cocció.

150 anys del paquet grocLa marca va néixer l’any 1856 als Estats Units de les mans dels germans Duryea, inven-tors del procés de fabricació d’aquest singular midó que fins aleshores es venia solt en magatzems i despenses, i so-vint no gaudia dels controls d’higiene i qualitat que presen-tava el producte envasat. Per corregir aquest hàbit, va ser necessari planificar una cam-panya de difusió que permetés conèixer l’excel·lència i totes les avantatges del producte. Ben aviat i amb excel·lent ac-ceptació per part dels consumi-dors, el tradicional paquet groc va ser importat des d’Amèrica a tot el món.

Papilles amb MaizenaNo va ser fins a principis del segle XX que Maizena va ser importada a Espanya de les mans de Tasada i Bertran. Els anys posteriors van servir per convertir a Maizena en un refe-rent de farina de blat de moro en el mercat espanyol i també per popularitzar-la amb la pre-paració de les papilles. Fins el punt de posicionar-se com un dels principals aliments infan-tils. “Només Maizena cria nens sans, forts, alegres i robusts, per ser l’aliment més nutritiu i fàcilment digerible”, amb mis-

satges publicitaris tan contun-dents com aquest es convencia a les mares de família dels be-neficis del producte, apreciat especialment pel seu alt con-tingut en hidrats de carboni i la seva capacitat espessant i de ràpida cocció.

Barcelona, la ciutat triadaAl voltant dels anys cinquanta, es va deixar d’importar el pro-ducte des dels Estats Units i es va passar a produir direc-tament a Barcelona. Aquest canvi es deu a que la compan-yia Corn Products Corporation (CPC), que en aquells moment era propietària de la marca Maizena, va absorbir vàries dis-tribuïdores europees. Fins que, amb el temps, CPC va passar a mans de Bestfoods, avui pro-pietària del grup Unilever, que segueix comercialitzant Mai-zena a Llatinoamèrica, França i Espanya, entre d’altres. La Sophie Castell, responsable de la marca Maizena a Espanya, considera que “tot i ser una multinacional present a més 80 països, sempre hem adaptat els productes als interessos i gustos de cada país”. Per tant,

Maizena, la marca de farina de blat de moro més internacional, celebra el seu 150è aniversari. Aquest producte de l’empresa Unilever ha acompanyat a quatre generacions diferents i s’ha convertit, sense dubte, en un símbol de la cuina familiar.

una costum culinària que permet ia augmentar la confiança i fidelitat en la marca. De fet, Maizena és un cas de construcció de marca sense necessitat de fer comunicació massiva ja que a través dels receptaris va crear vincles molt forts que s’han transmès de generació en generació. Resulta curiós observar com a través de la publicitat, Maizena va anar ampliant el seu target incloent, per exemple, homes de negocis que practicaven esports i necessitaven –tal i com deia l’eslogan– “un règim a base que Maizena que el permetés tenir energia i vigoritzar els seus muscles”.

Maizena avuiDes del seu naixement, el seu nom ha donat la volta al món i fins i tot la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola accepta ‘maizena’ com denominació ge-neral per a totes les farines de blat de moro. L’acceptació i fi-delització de la marca han estat claus en el seu creixement que es manté de forma sostinguda entre un 3% i 5% cada any. La responsable de la marca a Es-panya, Sophie Castell explica que “Maizena és una marca molta ‘agraïda’ a l’hora de fide-litzar els consumidors i actual-ment es mantenen promocions com per exemple recopilar en un llibre totes les receptes anti-gues amb altres d’actualitzades (El Placer de Cocinar). Gràcies a les innovacions i a l’estret vin-cle amb els consumidors de cada època, avui Maizena ofe-reix una àmplia gamma de pro-ductes com Levadura, Express,Potax i Flanín entre d’altres. En territori espanyol, disposa del 70% del mercat en un sec-tor que mou al voltant de 10 mi-lions d’euros a l’any.

MAIZENA

Les cares dels nens volen reflectiur el benefici final del producte: salut i felicitat../ CEDIDA

Els receptaris augmenten la fidelitat i confiança en la marca

La RAE accepta ‘maizena’ com a denominació per a totes les farines de blat de moro

Amb Maizena hem pogut aprendre alguns trucs infalibles a l’hora de posar-nos a la cuina:

· Per a les milaneses: Primer passes la carn per Maizena, després per ou i l’arrebosses amb pa ratllat. Aconseguiràs que la carn sigui més sucosa per dins i crocant per fora ja que la Maizena forma una capa protectora que reté els sucs naturals de la carn.

· Truita de verdures: Afegeix una mica de Maizena quan preparis una truita de verdures (d’espinacs, bledes, tomàquets, etc.) i aconsegui-ràs unir els ingredients absorbint el líquid, evitant així que la truita es trenqui.

· En coques o base de pastissos: Substitueix 1/3 de farina per Mai-zena. Les masses et quedaran més cruixents i trencadisses.

ELS SECRETS CULINARIS DE MAIZENA:

Els personatges més populars de Maizena han estat els nens i les mestresses de casa./ CEDIDA

Empresari del mes / EMPRESA - 15MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

“Barcelona concentra la gran majoria de les farmacèutiques espanyoles”

ARTUR ZANÓN

Suposo que estan d’enho-rabona. L’antihistamínic rupata-dina és el primer fàrmac espanyol contra l’al·lèrgia que es podrà comercialitzar a 22 països de la Unió Europea.Sí. El 2003 ja va es va comercia-litzar per primer cop a Espanya. En una primera fase va ser també a Portugal i Grècia. Fins ara també a Bèlgica, Luxem-burg i Irlanda. I en una tercera fase ampliarem a 15 països europeus.

Com influirà en el compte de resultats?Aquest producte és important. Primer, perquè afecta la quali-tat dels pacients. És un antihis-tamínic diferent dels actuals. És just i solidari que el pugui fer servir tota la gent. I segon, perquè el cost d’inversió del medicament és molt elevat i el retorn de la inversió, si només operéssim al mercat espanyol, seria gairebé impossible. Ens permetrà recuperar la inversió i, a més, necessitem investigar per fer noves presentacions o noves associacions.

S’ha trigat molt temps a desen-volupar el producte?Els primers esforços, que no van donar resultats directes, daten del 1987, però va ser arran d’aquesta experiència fallida que a partir de 1991 vam desenvolupar la nova molècula. Per tant, hem trigat 12 anys.

Es pot avaluar en diners el que va costar?Uns 40 milions d’euros per de-senvolupar la molècula com a tal, encara que les partides en investigació i desenvolupament són superiors. Però entre 1995 i 2007, un període en què no hem desenvolupat cap altre pro-ducte d’investigació pròpia, hi hem invertit 120 milions, xifra que suposa entre el 10 i el 12% dels ingressos.

Quines dificultats es troben per internacionalitzar els fàrmacs a la companyia?Les exigències legals són molt superiors respecte a les de

fa anys. Per exemple, amb la rupatadina ens van alterar la normativa i els estudis clínics que havíem fet es van quedar antiquats i vam haver de fer-ne de nous. Això va allargar el procés.

Quina és la importància ara d’aquest producte sobre el total de facturació i quines previsions de creixement tenen?Fins ara, vuit milions d’euros anuals a Espanya, amb les tres marques diferents del mateix principi actiu. Però amb l’extensió a més països esperem multiplicar per quatre aquesta quantitat cada any abans de 2013, fins arribar als 32 milions a partir d’aquell any. Ara signi-fica el 17% de la facturació, i si tot funciona correctament, en el futur suposarà el 30%.

Com els afecta la cada cop més estricta normativa sobre fàr-macs?Ens perjudiquen les restriccions de prescriure per principis actius, genèrics o la preferèn-cia de la marca blanca sobre la marca en igualtat de preu. És un problema gros. I no m’ho invento: el 2001 es produïa un increment en la despesa de R+D del 20% al conjunt de les empreses del sector. Ara està només en el 3,6%. És menys que l’increment del PIB. A més, els productes que suposen una novetat terapèutica ens

els posen al congelador, els penalitzen: hi ha un percen-tatge màxim de prescripció per esbrinar si aquest avanç és nou realment. I ara volen augmentar aquesta restricció de tres a cinc anys. És l’antítesi del suport a la investigació. Encara que no sigui un avanç bomba, és petit. Si no és amb passos petits no es donen grans salts.

El departament de Salut pretén reduir molt per sota del 20% la despesa farmacèutica sobre el pressupost en sanitat a Catalunya...Potser aquest és un criteri massa economicista. Estem per l’ús racional de medicines, però s’ha de conjugar amb la necessitat de la recerca. En el debat sobre el NO només ha de parlar Sanitat. Tot i que també hi haurien d’intervenir els ministeris d’Indústria i de Recerca.

I això amb les grans multi-nacionals al costat i instal·lades aquí...Però amb una diferència. Elles poden tenir l’R+D en un país i en un altre la fàbrica. Nosal-tres no ho podem fer. Som una empresa nacional. O aprovem l’expansió a d’altres països o no recuperem inversions. Les empreses espanyoles que fan R+D es poden comptar ambels dits. I les que hi ha, o desa-pareixen o es fusionen.

En quina situació es troben vostès ara al mercat espanyol?Som a la quaranta-setena posi-ció. Tenim 850 treballadors, i 100 d’ells estan al departament d’R+D. Però darrerament hem patit. Per exemple, en el dis-gren, un antihistamínic que suposa el 50% dels nostres ingressos, enguany hem tingut una rebaixa en el preu del 30%, que s’ha de recuperar venent més. I el colemin, una solució contra el colesterol, que signi-fica entre el 20% i el 30% de la xifra de negoci, va patir un aba-ratiment del 70% primer i d’un 30% ara. Tornem-hi: o inves-tiguem o perdem valor quan caduquen les llicències.

Catalunya manté la seva força com a nucli de les firmes de medi-caments?Barcelona concentra la gran majoria de les farmacèutiques espanyoles, però les multinacio-nals s’instal·len majoritàriament a Madrid per motius legals: són més a prop del Ministeri. Per tant, el pes del sector es repar-teix a parts iguals entre Barce-lona i Madrid.

Què suposa el negoci interna-cional sobre la facturació?Un 22%. A l’Estat vam ingres-sar uns 50 milions d’euros l’any passat i uns altres 12 a fora. Aquest 2007, tot i el descens de preus, el tancarem estable a l’Estat, on el nostre sector ha

ENTREVISTA A ENRIC TRIAS, DIRECTOR GENERAL D’URIACH PHARMA

MOLT PERSONAL

Enric Trias és el director general d’Uriach Pharma. / A. ZANÓN

Uriach Pharma té posades les seves esperances en l’antihistamínic que podrà comercialitzar a 22 països europeus a finals d’aquest 2007. Malgrat que el sector no experimenta grans creixements anuals i la política de reduir el preu de les medicines, la firma espera millorar notablement els resultats els propers cinc anys.

deixat de tenir grans creixe-ments. Però amb les noves llicències a Europa preveiem duplicar la facturació global.

Almirall va sortir a borsa el juny passat. Com pensen vostès finançar el creixement els pro-pers anys? Pensen imitar algun cop la companyia catalana?Som una empresa 100% fami-liar i continuarem sent-ho. Tota l’expansió la farem sense adqui-sicions, de manera orgànica. A més, no pensem guanyar pes internacional amb filials, sinó buscant socis locals, que tin-guin força en el sector de les al·lèrgies o la dermatologia en aquells països. Hi establirem acords. Això implica un retorn inferior, més lent, és cert, perquè els has de pagar, però et garanteix un major èxit. D’aquesta manera, t’estalvies els primers moments en què ha de conèixer la legislació del país, els costums...

“Les exigències legals que hi ha actualment són molt superiors respecte a les de fa uns anys”

“Lesmultinacionalsfarmacèutiquess’instal·len a Madrid perquè està més a prop del Ministeri”

Què compra normalment per internet?Bitllets d’avió. Res més.

Quin és l’últim concert al qual ha assistit?Il Divo, no fa gaire.

A quina hora s’aixeca?A les 7.15.

Quan arribi l’AVE a Bar-celona... Tren o pont aeri per anar a Madrid?Sens dubte, el tren. Serà pun-tual, còmode i podràs fer més coses. He estat set anys a Ma-drid, fent servir l’avió cada cap de setmana i sé el que em dic.

Quants fills té?Dos.

Un lloc per al cap de set-mana.A la tardor, el Montseny, i a l’estiu, l’Empordà.

Catalunya és...El millor lloc per viure-hi.

SECCIÓN16- EMPRESA / Panorama SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

EL MES POSITIUAigües de SabadellSuma beneficis

La companyia del Vallès Oc-cidental ha guanyat gairebé 300.000 euros durant el pri-mer semestre de l’any, un 5,39 per cent més que el ma-teix període de l’any anterior. La gran part de la seva xifra de negoci procedeix de la venda d’aigua, el sanejament i la depuració.

ApplusConsolidació a Holanda

L’empresa de cert i f ica -ció i inspecció propietat d’Aigües de Barcelona com-pra l’holandesa Vantage NDT, especialitzada en assajos en el sector petroquímic i ener-gètic. Aquesta és la segona adquisició que fa Applus al mercat holandès ja que l’abril del 2006 va comprar RTD.

BBVAMillor banc espanyol

Això segons la revista Euro-money, que atorga els premis “Euromoney Awards for Ex-cellence” al reconeixement del lideratge en innovació i eficiència. També ha estat significat com el millor banc a Veneçuela i al Paraguai. L’entitat bancària té en marxa un pla d’expansió en oficines i clients per a Amèrica Lla-tina.

BorgesDelegacions a la Xina i

l’Índia

Amb les noves seus, el grup d’alimentació consolida la seva presència en els mercats asiàtics, que fins ara abas-tava amb altres distribuïdors. L’àmbit internacional suposa el 75 per cent de les vendes

del grup. L’empresa, propietat de la família Pont, ha qualifi-cat l’evolució de l’últim exer-cici fiscal de “molt positiva”. Recordem que el grup va arri-bar a una facturació de 709 milions d’euros el 2006.

Caixa PenedèsSuport als empresaris

xinesos

La caixa catalana ha signat un acord de col·laboració amb la Unió d’Associacions Empre-sarials Xineses de Catalunya. L’objectiu és oferir suport fi-nancer als negocis d’aquest col·lectiu i potenciar el seu teixit empresarial. És la pri-mera vegada que una entitat financera arriba a un conveni similar amb els empresaris xinesos de Catalunya.

Caja MadridBeneficis a Catalunya

L’entitat ha guanyat prop de 20.000 milions d’euros el pri-mer semestre a Catalunya i Balears, un 18% més que el mateix període del 2006. Caja Madrid té una cartera de clients de més de mig mi-lió de persones a les dues co-munitats autònomes, i té 341 oficines. Amb aquestes xi-fres, l’entitat madrilenya es converteix en la segona caixa d’estalvis de l’Estat espanyol.

EcotècniaAcord per construir parcs

solars a l’Estat

Ecotècnia, empresa dedicada a dissenyar, fabricar i operar aerogeneradors i instal·lacions

d’energia solar, ha signat un acord de col·laboració amb la promotora immobiliària Grupovi per a la promoció d’instal·lacions solars fotovol-taiques. El conveni, que té una vigència de cinc anys, perme-trà la construcció del parc solar Olivar, situat a Baena (Jaén).

El Corte InglésTrepitjant l’accelerador

La firma va guanyar en l’últim exercici un total de 712,4 mi-lions d’euros, un 9 per cent més, amb uns ingressos de més de 17.000 milions. Amb aquests número, el seu pre-sident, Isidoro Álvarez, ha dit que busquen més rendibi-litat i solidesa i acceleraran l’obertura de nous centres. Està previst inaugurar-ne 4 en el proper semestre.

Fira de BarcelonaIngressos rècord

L’entitat ha anunciat que pre-veu ingressar 124,5 milions d’euros durant el 2007, xifra que representa un resultat “històric” i un 9,5 per cent més del que es va pressupostar el 2006. La bona progres-sió de Fira de Barcelona li permet reforçar el seu lideratge en el mercat espanyol de salons in-dustrials i professionals.

Gas NaturalMés guanys

Gas Natural ha obtingut un benefici net, el primer semes-tre de l’any, de 510,6 milions d’euros, un 12% més que en el mateix període de l’any 2006. El benefici operatiu de Gas Na-tural va ser superior i va créixer un 20%, fins als 1.126,8 milions d’euros, impulsat per l’activitat de comercialització majorista i minorista.

Grup SelectTrasllat i noves

delegacions

El Grup Select ha escollit la Plaça Catalunya de la ciutat comtal per ubicar les seves noves oficines centrals, que ocupen 1.100 metres qua-drats. D’altra banda, aquest any el grup també ha inau-gurat cinc noves oficines de treball temporal i dues de consultoria i selecció.

GuissonaContinua l’expansió

El grup Corporació Agroa-limentària Guissona (CAG) obrirà vint nous establiments abans que s’acabi l’any. Fins ara, l’empresa ja ha obert disset nous establiments i ja compta amb 320 superfícies que comer-cialitzen els seus productes.

La CaixaPrimera oficina a Polònia

L’entitat financera ha obert la seva primera oficina operativa a l’estranger a Varsòvia (Polò-nia). Fins ara, La Caixa només tenia sucursal de representació a Porto (Portugal) i Brussel·les (Bèlgica). Aquesta iniciativa és un pas més en l’estratègia de la caixa catalana per potenciar la seva presència internacional i captar nous clients d’empreses estrangeres que s’estableixen a Espanya o que hi tenen rela-cions comercials.

La SirenaPrevisió optimista

La cadena de congelats pre-veu facturar 176 milions, un 11% més, el 2007. La compan-yia, amb seu a Viladecavalls (Vallès Occidental), té 198 botigues –de les quals 144 a Catalunya, 44 a Madrid i 5 al

País Valencià i l’Aragó–. El grup vol arribar als 300 esta-bliments el 2010.

MajoricaAugment de vendes pel

primer semestre

L’empresa mallorquina de per-les i joies Majorica va incre-mentar el seu volum de vendes un 23% el primer semestre del 2007, fins a arribar als 13,6 mi-lions d’euros. La companyia ha indicat que aquests resultats són fruit del desenvolupament “sostingut”, la facturació al mercat comercial i del “continu creixement” de la xarxa de dis-tribució als Estats Units. També hi ha influït la renovació de la imatge dels punts de venda.

MangoSegona botiga

a San Francisco

La marca de moda Mango ha obert la seva segona botiga a San Francisco (Estats Units), amb la qual cosa ja té tretze establiments al país. La nova botiga, que compta amb 443 metres quadrats distribuïts en dues plantes, és en un antic edifici de Post Street, un dels carrers comercials de la ciutat californiana. La primera botiga de Mango a San Francisco es va obrir el setembre del 2006. La cadena té previst obrir nous establiments a Boston, Santa Monica i Nova York.

SAPInversions a Catalunya

La companyia informàtica SAP invertirà 35 milions d’euros a Catalunya durant els pròxims dos anys i passarà dels 37 tre-balladors que té actualment

Panorama / EMPRESA - 17MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

EL MES NEGATIUBudelpackUna altra deslocalització

La multinacional holandesa, que fabrica envasos de cos-mètica i perfumeria, ha deci-dit tancar la fàbrica que té a Talavera de la Reina (Toledo). La mesura suposarà deixar 95 treballadors al carrer, alguns dels quals fa 25 anys de mit-jana que hi treballen . El pla social presentat a l’empresa no convenç als sindicats.

DelphiEls números dels acomia-

daments

El tancament de 1.650 treba-lladors de la fàbrica de Ca-dis costarà a la multinacional 500 milions d’euros. Els sin-dicats finalment han pactat indemnitzacions de 45 dies per any treballat amb un to-pall màxim de 200.000 euros. També han acordat la cessió d’actiu a la Junta d’Andalusia. La planta està tancada des del 31 de juliol.

DerbiPla de baixes voluntàries

L’empresa fabricant de mo-tos vol reduir la seva plantilla de tècnics i administratius. Vol reduir 27 llocs de treball de la planta que té a Marto-relles (Vallès Oriental) amb

baixes incentivades com a mesura per sanejar els seus comptes, ara en números ver-mells. Dels treballadors que s’hi acolliran, 15 seran pre-jubilats i la resta rebran una indemnització de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 120.000 euros.

Deutsche BankSe’n va de l’Iran

L’entitat financera sortirà properament del país àrab per la pressió política que exerceixen els seus clients i pels alts costos que suposa l’activitat en aquell país. La retirada és fruit de la pressió dels Estats Units a les empre-ses que treballen amb l’Iran perquè es neguen a cooperar amb la comunitat internacio-nal, segons el setmanari ale-many Der Spiegel.

Equipsa 10Tancament a l’Hospitalet

L’empresa de construcció Equipsa 10 de l’Hospitalet de Llobregat ha anunciat el tan-cament de l’empresa, que su-posarà l’acomiadament del centenar de treballadors de la plantilla, segons va infor-mar ahir CCOO. Equipsa 10 és una empresa prestamista que facilita treballadors a al-tres grups del ram de la cons-trucció i actualment, segons CCOO, empleats de la com-panyia treballen a les obres que Fadesa i Copisa estan fent a la plaça Europa de l’Hospitalet.

Sector de l’avellanaMala collita

La sequera i el vent redui-ran notablement la collita d’avellana a Catalunya. Es preveu una minsa producció de 8.000 tones, molt per sota de les 23.000 tones de la tem-porada anterior.

NylstarSuspensió de pagaments

La planta de Nylstar a Blanes,

que fabrica fils de niló, ha acordat presentar un concurs de creditors davant el Jut-jat Mercantil de Girona pels problemes econòmics que arrossega i que li han impedit pagar la matèria primera que utilitza per fer fil i de retruc l’han obligat a avançar dues setmanes les vacances de la plantilla, formada per 265 treballadors. No és el primer cop que el grup presenta un concurs de creditors; fa pocs mesos ho va fer amb les plan-tes que té a França i Itàlia.

RenfeEl problema convertit en

rutina

Al llarg de tot l’estiu els pro-blemes de les rodalies de RENFE a Barcelona han con-tinuat. El caos no se solucio-narà fins al Nadal, quan el govern espanyol ha anunciat l’arribava del TGV a l’estació de Sants. Renfe i Adif han de-fensat reiteradament la seva gestió durant l’any de crisi ferroviària que està patint Barcelona.

Reyal UrbisAcumula pèrdues

Ha perdut 34 milions d’euros en el primer semestre de l’any. La companyia diu que les dades no són compara-bles a l’exercici anterior per-què les dues empreses no estaven integrades. Segons Reyal Urbis, els ingressos conjunts, que han augmen-tat gairebé un 500 per cent fins arribar als 624 milions d’euros, faran un resultat po-sitiu a finals d’any.

RyanairCobrar per facturar

És el que farà la companyia ir-landesa de baix cost als clients que facturin les maletes a l’aeroport. L’empresa justifica la mesura per afavorir l’ús del “check-in on line” per Internet i evitar les cues d’espera als taulells de facturació. La nova taxa es començarà a aplicar a partir del 20 de setembre.

Sector immobiliariLa patronal alerta d’una

retallada laboral

Les entitats financeres esta-ran més que mai en alerta per la crisi hipotecària dels Estats Units. Tant a Europa com a Espanya i Catalunya la con-seqüència immediata es veure el sector de la construcció. En haver-hi menys préstecs, es construirà menys i l’oferta de vivendes serà més alta que la demanda. Segons la patronal del sector, Seopan, això signi-ficarà una retallada laboral de fins a 65.000 llocs de treball.

TecnimagenPresenta suspensió de

pagaments

L’empresa és l’últim fabricant de televisors de tub catòdic a Espanya. Haurà de recórrer a un procés concursal per indemnitzar els 139 treballa-dors de la planta de Sant Boi que es quedaran al carrer. Se-gons els propietaris de Tec-nimagen, el final de la seva activitat era obligat tenint en compte el mercat en què ope-raven.

VuelingEn caiguda lliure

L’aerolínea de baix cost està en mínims des de la seva sor-tida a borsa ara fa un any i mig. Morgan Stanley ha re-tallat la seva valoració sobre Vueling un terç. Això signi-fica que ara la companyia està valorada en 149 milions d’euros, o 10 euros per ac-ció, davant el preu anterior de 33 euros. Els títols de Vue-ling han perdut quasi el 60% del seu valor respecte al seu preu de sortida.

a un centenar. L’empresa té a Barcelona el centre de tele-venda que dóna suport a 11 països europeus. Actualment, SAP compta amb 900 clients a Catalunya, el 35 per cent del total del seu negoci.

TitanNova fàbrica al Marroc

El grup Titan, fabricant de pin-tures del mateix nom, ha iniciat la construcció d’una fàbrica a Tànger, al Marroc, amb una in-versió de 3 milions d’euros. Les noves instal·lacions estaran es-pecialitzades en l’elaboració de pintura plàstica, que abastarà el mercat local i països del nord d’Àfrica. La fàbrica del Marroc és la nova aposta de creixe-ment d’aquest grup català per-tanyent a la família Folch, que aquest any commemora el 90 aniversari de la seva creació.

Unió de PagesosL’ocupació dels temporers

Des del mes de maig, el sindi-cat ha generat 7.409 llocs de treball que cobreixen 5.510 temporers a Catalunya per a la recollida de fruita. La majoria dels temporers són immigrants contractats en origen. Enguany els treballadors són sobretot colombians i romanesos i, per primera vegada, senegalesos. Tot i així, molts immigrants procedents de Romania s’han pensat que podien venir pel seu compte i els responsables d’Unió de Pagesos han recone-gut que alguns acabaran treba-llant de manera irregular.

UnipostEnviaments rendibles

L’empresa catalana de correu privat va facturar 89 milions d’euros el 2006, xifra que re-presenta un 13 per cent més que l’any anterior. Unipost va enviar 513 milions d’objectes durant el passat l’exercici, un 11,5 per cent més de volum que el 2005. L’empresa, que també gestiona una xarxa mundial de correu electrònic, espera tancar el 2007 amb una facturació de 100 milions

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

“El màrqueting hauria de dependre del Consell i/o de la propietat de l’empresa”

ENTREVISTA A ALBERT CASTELLÓN, DIRECTOR GENERAL DE CERVESES MORITZ

Què hem de beure amb la carn, el peix i les postres?El que es vulgui, cervesa rossa o negra, vi negre o blanc, vi dolç, cava... S’ha de trencar amb els es-tereotips.

La cervesa engreixa o no?Menys del que es pensa. El que realment engreixa es el que piques amb la cervesa. Una Coca-cola té més calories que una canya petita.

La seva tapa preferida per pren-dre amb una Moritz?Patates braves.

Una ciutat per viure de manera permanent?Barcelona, sens dubte. Si no, París o Londres.

Quants dies de vacances fa al cap de l’any?Menys dels que m’agradaria i molts menys que els legals.

Generen negoci els llibres de negocis, més enllà que pel seu au-tor?Els llibres de negoci moltes vega-des reafirmen tesis que ja tens. Són útils per reforçar conceptes clau però no per elaborar una doctrina.

Ordeni correctament aques-tes paraules: empresa, família, jo, amics.Família, jo, amics, empresa.

Amb un hipotètic carnet de punts de la vida, a què o qui els trauria tots de cop? Als qui tenen mala fe.

Els polítics en general, són políticament correctes?Massa. Falten líders.

La darrera vegada que va anar al gimnàs?Fa molt poc.

Una frase que li agradi dir.Els números, si els tortures adequa-dament, acaben confessant.

UN APARTAT MÉS QUEPERSONAL

Albert Castellón es troba al capdavant del màrqueting de Cerveses Moritz. / CEDIDA

Qui i per què es decideix el rellança-ment d’una marca com Moritz? La família Moritz sempre havia tingut en ment el rellançament de la marca de cerveses que havia fundat el seu avantpassat Louis Moritz i, quan va tro-bar l’oportunitat va tirar endavant el projecte que havia estat treballant. La voluntat de la família Moritz és tornar al mercat la cervesa del seu avantpassat però renovant-la, en un perfecte equili-bri entre la tradició i la modernitat.

Després del llarg temps d’inactivitat, en quin punt han trobat la notorietat de la marca?Ens hem portat una grata sorpresa ja que la gent que als anys 70 tenia més de 20 anys i vivia a Barcelona recorda per-fectament la marca i, el que és millor, tothom té un molt bon record de la cer-vesa Moritz.

Quin és el posicionament desitjat per l’actual Moritz?Moritz vol posicionar-se com una marca i una cervesa que sigui alhora una autèn-tica cervesa i una cervesa autèntica. La primera fa referència a la qualitat de producte. La segona fa referència al caràcter: la marca Moritz vol ser perce-buda com una marca identificada amb Barcelona i Catalunya, amb vocació de modernitat sense perdre la tradició i completament compromesa amb les activitats que desenvolupa.

Hi ha espai per una marca de tipus local i de producció dimensionada dins l’actual mercat de cerveses?La realitat de la nostra actual penetra-ció al mercat català ho certifica. Moritz segueix el contracorrent de les marques globalitzades, molt potents econòmica-ment però totalment despersonalitza-des i desvinculades de la realitat local. El consumidor és global? Des de Moritz creiem que no, i potser en aquest punt rau la raó de l’èxit

Què aporta actualment el format d’em-presa familiar?

Vinculació local, proximitat a l’estratègia, rapidesa en la presa de decisions i pas-sió pel projecte

D. Packard va dir fa ja uns quants anys que “el màrqueting és massa important com per deixar-lo en mans del departament de màrqueting”. Què li sembla?Efectivament màrqueting és estratègia. Tant sols les operacions de màrqueting poden ser delegades. El màrqueting defineix el posicionament, la comuni-cació, el caràcter de la marca i moltes coses més. Qui defineix el màrqueting defineix l’estratègia a llarg termini. Per això fins i tot m’atreviria a dir que el màrqueting no hauria de dependre ni tant sols de la direcció general sinó del consell i/o propietat de la empresa

Si no anem errats, ara Moritz, en ter-mes de comunicació, està més per les promocions i el màqueting tàctic que per la comunicació mass-media. És així? No es ben bé així. El marketing tàctic no és estratègic, i nosaltres pretenem construir una marca des d’una sòlida estratègia de posicionament. Si el que es vol dir és que els mitjans de comu-

nicació que utilitzem no són conven-cionals, aleshores estem d’acord. Tant a curt, mig com a llarg termini, Moritz creu que hi ha certs missatges que no es poden construir des dels mitjans mass-media. Ningú s’enamora per la tele, però potser sí que pot fer-ho en una festa on s’hi troba a gust...

Creu que els anunciants decideixen de manera òptima els pressupostos de publici-tat? L’estratègia de Moritz no és la idònia per a tots els anunciants; creiem que ho és per ella. No es poden criticar moltes de les campanyes que veiem per televi-sió, perquè els resultats d’èxit de molts d’aquests anunciants així ho certifiquen

Quin anunci o campanya, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? L’última campanya de Toureg de Volks-wagen. És un extraordinari exem-ple de reforçament de posicionament, d’originalitat formal i exemple de cobranding reforçador.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

JAUME RIERA

Només cal passejar pels carrers de Barcelonaper veure que el negoci turístic funciona.Les dades són força posi-tives. Al primer semestre del 2007 hem tingut una ocupació mitjana del 76%, un 1,75% més que en el mateix període de l’any passat, però amb un increment de l’oferta de llits a l’entorn del 6%, el que equival a uns 1.655 llits nous, el que fa que puguem parlar d’un aug-ment de les pernoctacions en els sis primers mesos de l’any d’entre el 7,5 i el 8%. Barcelona rebrà enguany uns 13 milions de turistes aproximada-ment.

Fa la sensació que el turisme a Barcelona s’està desestacionalitzant.Al primer trimestre de l’any, que tradicionalment és el més fluix, hem tingut una taxa d’ocupació força bona, d’un 68%, gràcies a que la ciutat va acollir fires molt importants com el Bread & Butter, durant la celebració del qual es va assolir una ocu-pació del 90%, o el 3GSM, el que ens permet dir que a Barcelona ja no hi ha temporada baixa en quan al turisme. Aquesta des-aestacionalització és alta-ment positiva. Igualment cal treballar per diversifi-car l’oferta hotelera a tota la ciutat.

Quantitat no equival sempre a qualitat.Barcelona rep un turisme d’alta qualitat i la prova és que de les 6.000 noves habitacions previstes per al 2011, 5.000 corres-ponen a hotels de 4 i 5 estrelles i el preu mitjà de l’habitació es situa ja en 125 euros, un 12% més que fa un any, però lluny

encara de les principals capitals europees.

El turisme massiu també genera molèsties als residents.Segons les enquestes, més del 90% dels barcelo-nins veuen amb bons ulls el turisme. S’ha de tenir present que el turisme és el motor econòmic de la ciutat, genera el 14% del PIB i ocupa entre 15 i 20 mil treballadors. A més, la despesa derivada de l’activitat turística va ser l’any passat de 1.345 milions d’euros, amb un increment respecte a l’any anterior del 23%. Per tant, des de l’Administració cal impulsar accions per consolidar internacio-nalment la marca Barce-lona i, en aquest sentit, per exemple, valoro molt positivament que la ciutat hagi acullit el rodatge de l’ultima pel·lícula del Woody Allen, que serà un gran espot de Barcelona arreu del món.

Ja hi haurà personal suficient per atendre tanta activitat?El sector turístic pateix

una manca evident de personal format, que intentem pal·liar amb iniciatives com la nova Escola d’hostaleria del Gremi. Sort en tenim de la mà d’obra immigrada.

Quins aspectes poden ennuvolar aquest escenari tan propici per al sector?Diria que hi ha dos temes importants per resol-dre. El primer el de les infraestructures, tant de transport com energèti-

ques, que compromet les possibilitats de la ciutat de seguir captant grans esdeveniments interna-cionals. Amb el tren d’alta velocitat ja hem fet tard i és absurd seguir parlant de traçats i no afrontar ja el desplegament de nous corredors, com el de l’arc mediterrani. Pel que fa a l’aeroport, no pot ser que es doni com a normal que dia si dia també es produeixin situacions de caos sense que s’hi faci res. El Govern ha d’actuar amb més valentia en defensa dels interessos de l’aeroport del Prat, no pot ser que la veu cantant en aquest tema crucial la porti el sector empresa-rial. Qualsevol alternativa a la gestió centralitzada actual, ja sigui privatit-zant-lo o mitjançant un consorci públic-privat, serà millor que l’actual situació. El que no pot ser és que després de les rei-vindicacions de la societat civil i empresarial la minis-tra de Foment segueixi dient que la gestió de l’aeroport de Barcelona ha de seguir centralit-zada des de Madrid. Es nota que la ministra no ha hagut de recollir mai cap maleta al Prat.

I el segon?La seguretat ciutadana s’ha de millorar. Falta coordinació entre cossos de seguretat i efectius al carrer. Hi ha grups de delinqüents multirein-cidents, que acumulen més de cent detencions, que s’han especialitzat en els turistes i els con-gressistes. Encara que no sigui una situació gene-ralitzada, genera molta mala imatge i sensació d’inseguretat. A més, la manca d’il·luminació d’algunes zones de la ciutat tampoc no ajuda.

“El Govern ha d’actuar amb més valentia en defensa del Prat”

ENTREVISTA A JORDI CLOS, PRESIDENT DEL GREMI D’HOTELS DE BARCELONA BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

LA CAMBRA RECLAMA QUE ES POSI FI AL DESGAVELL DE RODALIES

LA TRICAMERAL RENOVA EL SEU CONVENI DECOL·LABORACIÓ

Clos es mostra molt crític amb la gestió de Foment / CEDIDA

“Cal impulsar accions per consolidar a tot el món la marca Barcelona”

La Cambra de Comerç de Barcelona reclama mit-jançant una nota pública l’assoliment d’un nivell de qualitat adequat al servei de rodalies de Barcelona el més aviat possible i una planificació rigorosa de les necessitats del servei, per tal de mantenir i mi-llorar de manera continuada la qualitat de la pres-tació del servei. Segons l’entitat, un funcionament deficient del servei de rodalies té una influència no-table sobre el conjunt de la mobilitat metropolita-na. Per altra banda, la Cambra considera una bona notícia l’anunci fet pel president del govern central de traspasar el servei de rodalies a la Generalitat, però reclama que aquest traspàs vagi acompanyat de les inversions necessàries per tal de superar les deficiències actuals de la infraestructura, que segui-rà depenent de l’Estat.

Les Cambres de Manresa, Sabadell i Terrassa han renovat el conveni de col·laboració signat l’any 1997, en el que es posaven en comú determinats serveis camerals en benefici de les empreses de les seves respectives demarcacions. Entre les accions a realitzar per part de la Tricameral destaca la pres-tació de serveis relacionats amb la internacionali-tzació, les activitats formatives, la informació em-presarial, la productivitat i la competitivitat. Així mateix, també han acordat la realització conjunta d’estudis i estadístiques, l’aprofitament de les sinèr-gies i economies d’escala que siguin de benefici mu-tu, l’organització d’actes públics de promoció, etc.

“Es nota que la ministra no ha hagut de recollir mai cap maleta al Prat”

MANRESA, SABADELL I TERRASSA

INSTA AL GOVERN A DONAR COMPTES SOBRE L’APLICACIÓ DE LA LLEI DE MOROSITAT

PIMEC

PIMEC ha sol·licitat al govern central, a través d’un requeriment, que compleixi “en el menor termini de temps possible” amb l’obligació de remetre al Con-grés dels Diputats un informe sobre els efectes i les conseqüències de l’aplicació de la Llei de mesures de lluita contra la morositat en operacions comer-cials, aprovada el desembre de 2004. La Disposició Addicional Segona de l’esmentada llei establia que, en el termini de dos anys des de la seva entrada en vigor, el Govern estava obligat a remetre al Con-grés un informe amb l’avaluació de les conseqüèn-cies de la seva aplicació, referent als terminis de pagament en les operacions comercials realitzades entre empreses i entre empreses i Administració. El requeriment assenyala que “l’incompliment del que disposa la llei, està permetent el manteniment d’una situació no desitjable” per a les empreses.

Barcelona és bona si la bossa sona i a fi de bé que la bossa del hotels sona. El sector, però, crida a no abaixar el llistó de l’excel·lència, per la qual cosa, el president del Gremi d’Hotels de Barce-lona, Jordi Clos, adverteix sobre els riscos que pot comportar per la ciutat no resoldre el dèficit a nivell d’infraestructures que arrossega Catalunya o la inseguretat ciutadana.

“Hi ha delinqüents especialitzats en turistes i congressistes”

20- EMPRESA / Decàleg SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

INTERNET

EL DECÀLEG DEL MES

E-LEARNING COMUNICACIÓ RECURSOS HUMANS PUBLICITAT

Aquest primer semestre ha estat el millor per a les empre-ses del sector de l’e-learning. En aquest mercat cada cop més competitiu, passarà com en d’altres sectors, com el de l’automòbil. Vostès troben moltes diferències entre un cotxe de la mateixa gamma, preu semblant, però de diferent fabricant? Jo no. Què és el que realment importa al client? La qualitat del servei, que la for-mació sigui realment útil, que l’estudiant aprengui quan ho necessiti. Per això avui dia els centres de formació que apos-tin per millorar els seus pro-cessos i oferir cursos i serveis de qualitat tindran molt de gua-nyat. Però així com és habitual trobar un director de qualitat en una empresa automobilística o de qualsevol altra empresa del sector industrial, no és gens fre-qüent trobar un director de qua-litat en una universitat o centre de formació. És més important fabricar cotxes o formar perso-nes? Apostem per la qualitat en la formació i el nostre país serà cada cop més competitiu.

JOSEP LOZANO GALERADIRECTOR D’AEFOL.COM

La qualitat, el millor servei

JOSEP MARIA MATÓPRESIDENT DE FACTOR PLACEMENT

El placement,imprescindible

Per què no aprofundim en el sig-nificat de la paraula placement?Sempre hi ha per a cadascun denosaltres unes posicions més adequades que d’altres. Tot i que per les característiques de personalitat, formació i ex-periència és evident que ens podem adaptar a més d’una possibilitat, que ho encertem depèn de moltes coses. Entre elles l’eficiència, la possibili-tat de posar en joc les nostresaptituds i competències, d’a-conseguir objectius i, per tant, de realitzar-nos personal i pro-fessionalment. Quants disgus-tos no ens hauríem evitat si de joves haguéssim passat per una profunda avaluació: estu-dis deixats a segon curs, po-sar-nos decebuts a treballar, i potser superats ja els 30 anys ma-tricular-nos -ara sí mes segurs- a la UOC o la UNED. I atenció! Aquesta necessitat del place-ment, d’aconseguir la ubicació més adequada per a cada per-sona, no es limita pas a l’exercici professional, sinó que comença en si mateixa, i es projecta en l’àmbit familiar i en el social.

AMADEO BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU + COMUNICACIÓ

La creativitat a l’empresa

Darrere d’un bon concepte crea-tiu hi ha, primer, una idea. Evi-dentment, una idea per tal que adquireixi la categoria de crea-tiva ha de reflectir un caràcter propi i únic. Les empreses ho saben i els departaments de màrqueting busquen sense parar la diferenciació en els seus plan-tejaments estratègics que llan-cen a un mercat cada cop més global i tecnològicament uni-ficat. Si ho aconsegueixen, els plantejaments i demandes que exigeixen en el briefing seran relativament creatius. Quants cops es pregunta a les escoles de negocis qui vol ser creatiu? La creativitat no és exclusiva de les agències de publicitat. Les bones idees són el resultat d’un bon treball d’investigació, de reflexió, de moltes hores, de treball dur, de deixar anar sang, suor i llàgrimes sobre el paper, i poques vegades per casualitat. Exactament igual és el treball que desenvolupa el departa-ment creatiu d’una agència. Sempre, darrere d’una cam-panya creativa, hi ha un client que aposta per la creativitat.

ANTONIO RAPOSODPT. NOMS DE DOMINI

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

Aprovat el nou domini .asia

La ICANN, organització que gestiona els noms i números a Internet, ha segellat un conveni amb l’organització DotAsia per llençar el domini .asia. Aquest domini ja pot ser utilitzat per companyies, empreses, admi-nistracions públiques, organit-zacions i, també, per persones físiques. Això significa que les entitats legals de fora i dins de la regió asiàtica podran sol·licitar noms amb l’extensió .asia, sent l’únic requisit per aquelles entitats no asiàtiques, el posseir representació local a la zona. En qualsevol cas, el domini .asia neix amb la pre-tensió de constituir-se en un vehicle que serveixi per unifi-car la regió sencera a la xarxa i en una alternativa a l’ús dels dominis genèrics .com i .net a Àsia, registres que actual-ment representen a la zona asiàtica tan sols l’11% del total a nivell mundial, percentatge que contrasta amb el seu alt i creixent número d’internautes, que actualment constitueixen el 33% de la població mundial connectada a Internet.

L’objectiu és unificar la regió sencera a la xarxa

CARLOS GALVEDIRECTOR GENERAL NET2U

Publicitat als buscadors

El concepte publicitari als bus-cadors es basa en la mostra d’anuncis rellevants en el resultat de les recerques que els usuaris realitzen. De cara a segmentar aquests anuncis han de ser sempre conseqüents amb la necessitat d’informació de cada usuari i, per tant, del seu interès. Així doncs, exis-teixen dues maneres per tal que un anunciant col·loqui els seus reclams a les pàgines de resultats dels usuaris: compra de paraules clau i posiciona-ment natural. En la compra de paraules clau els anunciants lluiten, en una subhasta con-tínua dels diferents criteris, per estar en les primeres posi-cions dels espais reservats per a patrocinis en les pàgines de resultats. Els buscadors factu-ren als anunciants un cost per cada clic generat. En el posi-cionament natural es mostren els enllaços que veritablement responen per si mateixos, i de forma lògica, als criteris buscats per l’usuari i sense cap despesa per el clic per a l’anunciant.

No és freqüent trobar un director de qualitat en una universitat

La creativitat no és exclusiva de les agències de publicitat

Cal aconseguir la ubicació més adequada per a cada persona

Hi ha dues vies per col·locar els reclams publicitaris

Decàleg / EMPRESA - 21MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

EL DECÀLEG DEL MES

COMPTABILITAT SALUT LABORAL ECONOMIA RECERCA OCUPACIÓ

El mobbing a les empreses

Leyman, el 1996, va ser el pri-mer en definir mobbing com aquella conducta abusiva i intencionada, que busca siste-màticament anul·lar un com-pany que treballa a la mateixa organització. Hirigoyen va po-pularitzar l’ús d’aquest terme per a l’àmbit de la prevenció de riscos i salut ocupacional. A partir d’aquí, allò que en prin-cipi era una problemàtica pun-tual entre alguns treballadors, que es podia arreglar a través d’un diàleg entre els afectats, va passar a ser un fenomen denunciat com a assetjament psicològic. L’evolució social dels entorns organitzacionals i empresarials provoca que augmentin cada cop més el número de conductes compe-titives, ja que la societat valora cada vegada més l’èxit a qual-sevol preu. Les organitzacions actuals no han de descuidar els canals de comunicació que permeten detectar problemes en el seu origen i així, poder prevenir i intervenir sobre dis-funcionalitats psicosocials prò-pies d’empreses no saludables.

JOSÉ MARÍA GAYPROFESSOR D’EAE I DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Catalunya perd gas

Barcelona es desvesteix del seu estatus de high quality i es rendeix descaradament a leslow cost. El problema de teniruna companyia com ClickAir condueix a pèrdues de valors. Catalunya cotitza a la baixa.Les empreses marxen d’aques-ta terra, com les rates saltendel vaixell quan intueixen el naufragi. El pont aeri està desbordat en el trajecte de Bar-celona a Madrid, però més buita la tornada. Els incentius fiscals,l’atracció que exerceix Esperan-za i el seu Patrimoni, junt ambles seves Successions, i estímuls de tot tipus, per tal que Madrid es potenciï, són imparables. Qualsevol català, de sentiments indubtables i cor apassionat, però de butxaca humana, acudeix a la crida que li arriba des de la capital del Regne. La inacció dels governants catalans ja és crònica. Molt Estatut i xiringuito de platja traspassat, però aquets joc o presa de pèl, constitueix verí mortal per a Catalunya. I així, fins a la propera! Caldrà armar-se de valor per seguir resistint.

JUAN CARLOS RIBADIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

EN RRHH

Cap a la plena ocupació

VÍCTOR TARRUELLA DE ORIOLSOCIDIRECTOR GENERAL

D’ASSESSORIA I+D+I

Clau per als negocis

Els esforços del Govern realit-zats per potenciar la innovació a Espanya a través d’incentius financers i fiscals s’han con-vertit en un motor impulsor per a l’entorn empresarial. Els qui s’acullen a aquestes ajudes consideren que són pilars fona-mentals per als seus plans de negoci, per a la millora de les seves estructures productives i per a l’optimització dels seus nivells de competitivitat en el mercat. La inversió en R+D+i dóna la possibilitat de millorar els resultats de la companyia, comptant amb incentius gens menyspreables per estimular la despesa. És fonamental que les empreses identifiquin totes les possibles vies d’ajuda exis-tents per als seus projectes d’innovació ja sigui mitjançant l’obtenció de fons en forma de subvencions i crèdits, o deduint fins al 70% de les despeses per aquestes activitats que poden revertir en l’empresa retallant el deute tributari, i utilitzar-se per finançar més R+D+i, indispensable per pujar al tren d’Europa.

JORDI TOUSDEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ANTONI GÓMEZ VALVERDESOCI D’AUREN

Temps de canvis

El 4 de juliol de 2007, es va publicar la Llei de Reforma i Adaptació de la Legislació Mer-cantil. S’obre el camí per a la reforma comptable, que inclou la publicació del Nou Pla Gene-ral de Comptabilitat. Està anun-ciat també un PGC per a pimes i posteriorment les adaptacions sectorials com, per exemple, en l’àmbit de fundacions, coopera-tives, comptabilitat pública, etc. El nou pla respon a una orien-tació diferent a la del pla vigent del 1990 que es formulava des de la perspectiva del gestor, seguint les regles comptables concretes. El nou PGC està pensat des de la perspectiva de l’inversor, i s’elabora amb un component de judici valora-tiu molt important. En fi, grans canvis que previsiblement seran vàlids per un cert temps ja que si el desenvolupament del procés d’harmonització comptable internacional progressa, amb la convergència de les normes europees i americanes, possi-blement sigui precís retocar la present reforma comptable a mig termini.

El nou PGC està pensat des de la perspectiva de l’inversor

La societat valora cada cop més l’èxit a qualsevol preu

Barcelonaes rendeix descaradamenta les low cost

La inversió en R+D+i permet millorar els resultats

Conceptes com la fidelitat a la feina per a tota la vida s’han perdut

Per una banda som uns afor-tunats, tenim uns índex d’ocu-pació elevats, gairebé de plena ocupació. D’altra banda, la gent es cansa de les feines i ha perdut la fidelitat cega que abans tenia vers les empreses. També ha aparegut la immigra-ció, necessària a tots nivells, no només per a llocs baixos, sinó també per als alts. Aquesta situació és nova per al nostre país però no per a països més avançats. Podem felicitar-nos que l’economia va bé i que anem avançant. La plena ocupació té com a contrapartida que la gent rebi altres ofertes i que concep-tes com la fidelitat a la feina per a tota la vida s’hagi perdut. Si ens ofereixen quelcom que ens agrada més i ens paguen més ho agafem, podem agafar altres feines i projectes sense com-plexes. Això que algú podria cri-ticar-ho no exigeix més que un canvi de model d’estil de gestió i de mentalització de les empre-ses i de la gent; ara no només seleccionen les empreses sinó que és la gent qui aposta per un o un altre projecte.

22- EMPRESA / Anàlisi SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

No obstant, el que la majoria de turistes eslovacs ignora és que aquesta peculiar benvinguda en forma de “segrest provisional a bord” no és pas l’excepció sinó la norma, en una ciutat, Barce-lona, i un país, Catalunya, on gairebé res no funciona amb estàndards europeus: ni les infraestructures, ni els trans-ports, ni els serveis bàsics… ni la responsabilitat dels màxims dirigents governamentals. Perquè no és admissible que “la caiguda d’un cable” de la xarxa elèctrica d’alta tensió de l’Hospitalet deixi sense llum a 300.000 abonats de la ciutat de Barcelona (és a dir: a famílies, comerços, hospitals, empre-ses…) durant dos o tres dies, i no passi res. I que un cop transcorreguts dies –i fins i tot setmanes!– des de la Gran Apa-gada encara no s’hagin pogut aclarir oficialment les causes del sinistre, i no passi res. I que mentre milers de veïns i empre-ses continuen a les fosques i pateixen les conseqüències del tall energètic, l’ajuntament de Barcelona organitzi una festa

circumstàncies, lògicament, el col·lapse deixa de ser una pos-sibilitat remota i es converteix en una realitat diària, altament probable, per a una gran majo-ria de ciutadans. Ara bé, un cop superades la perplexitat, la indignació i la vergonya inicials, potser seria bo que ens aturéssim a reflexionar sobre el perquè de tot plegat. Amb posteriori-tat a la Gran Apagada, alguns diaris van explicar –en aquells petits requadres que tan poca gent deu llegir– algunes de les claus del que havia succeït. N’hi havia una d’especialment eloqüent: Mentre que Cata-lunya consumeix el 25% de l’energia de l’estat (i per tant, també contribueix en un 25% a l’obtenció dels fabulosos bene-ficis d’Endesa i REE), tan sols rep el 15% de les inversions de la xarxa elèctrica. I això no

Al límit del col·lapse total

per celebrar els 15 anys dels Jocs Olímpics d’aquell remot 1992… i no passi res!I no és admissible que el servei de Rodalies de Renfe, deficient i precari des de temps imme-morial, ens continuï oferint epi-sodis com el del dia 3 d’agost, en què 400 passatgers van quedar autènticament “segres-tats”, aquest cop sí, durant més de tres hores a la sortida de l’estació de Sants, sense aire condicionat i sense cap mena d’explicació, i no passi res. I que al cap d’uns quants dies la ministra de Foment, Magda-lena Álvarez, en lloc de cercar solucions per reduir el caos ferroviari, aparegui fugaçment en companyia del conseller Joaquim Nadal, i es limiti a recomanar “més paciència” als usuaris i a la ciutadania en general, i no passi res! Precisa-ment el mateix dia que 33.000

succeeix ocasionalment, sinó regularment, any rere any. I no només en les xarxes elèctri-ques, sinó que la xarxa viària, a l’aeroport, al serveis de Roda-lies de Renfe… ocorre tres quarts del mateix. És a dir: no cal ser un expert per adonar-se que, efectivament, estem davant d’un col·lapse lògic i per-fectament previsible. És la con-seqüència directa de l’immens dèficit d’inversió pública per part de l’Estat a Catalunya, la deixadesa i l’oblit. Aquells turistes eslovacs que esperaven pacientment asseguts a l’interior de l’avió, és possible que algun dia es sorprenguin al comprovar com aquella ciutat i aquell país que el 1992 van voler esdevenir un referent internacional de modernitat i progrés, avui en dia, en molts aspectes essencials de competitivitat i benestar, gairebé ni tan sols resistirien la comparació amb Eslovàquia, acabada de sortir de la fosca nit del socialisme i recentment ingressada a la UE.

usuaris es quedaven plantats a l’andana, degut als danys oca-sionats per quatre tempestes estiuenques a Cardedeu, Cer-danyola i Viladecans. I no és admissible que el dis-sabte 4 d’agost a l’autopista AP7 es produeixi un embús monumental de més de 70km, amb alguns vehicles retinguts durant deu hores, i no passi res! I tampoc és admissible que, essent aquest un dels principals eixos viaris del continent, ruta de pas obligada entre Europa i el Magrib, amb una extraor-dinària densitat de circulació, especialment a l’estiu, encara persisteixin nombrosos trams de dos carrils, i no passi res!El cert és que vivim en un país de fireta, atrapats entre la fra-gilitat de les infraestructures, la incompetència dels gestors públics i la irresponsabilitat dels governants. En aquestes

Dissabte 18 d’agost. El vol NE1100 de la companyia Skyeurope aterra a l’aeroport del Prat procedent de Bratislava. Un cop immobilitzat l’aparell, els passatgers es descorden els cinturons, recullen l’equipatge de mà i es disposen a sortir de la nau. De sobte, inesperadament, la veu del comandant anuncia que el servei de terra no està a punt: les escales mòbils encara no han arribat i no es pot sortir de l’avió. Caldrà esperar resignadament uns minuts que es faran eterns: 5, 10, 15, 20?… Impossible de preveure.

CRISIS D’INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

Els retards i el caos ferroviari s’han convertit en una de les imatges d’aquest estiu. /DIEGO CALDERÓN

Catalunya consumeix el 25% de l’energia de l’estat però tan sols rep el 15% de les inversions de la xarxa elèctrica

És la conseqüència directa de l’immens dèficit d’inversió pública per part de l’Estat a Catalunya

Entrevista / FINANCES - 23MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

mic natural i, si téns prou infor-mació per seguir-lo i entendre’l, aleshores podràs moure’t sense problemes i constatar que no estàs patint una bombolla sinó només la fase natural del cicle econòmic.

Quan es pot considerar que hi ha una bombolla?Quan el cicle alcista és més alt del que ha estat en el passat.

I com te n’adones?Aquest és el punt perquè ha d’estar basat en una història de dades recollides i d’una llarga observació dels cicles. A Espanya no tenim prou infor-mació encara per jutjar-ho i en part per això estic aquí, per anar recolint les dades. De tota manera, jo no crec que aquí s’estigui en una bombolla. Crec que estem simplement en

Finances

REDACCIÓ

Com està el mercat immobi-liari als Estats Units ara? Jo diria que està sortint d’un cicle baixista. Fa tres anys hi va haver una baixada del cicle; els preus van baixar, es van estabilitzar després i ara estan tornant a pujar una mica. No hi ha hagut una baixada dràs-tica dels preus, però sí que s’ha viscut un cicle baixista.

On s’hi que s’ha viscut unacrisi és en les hipoteques sub-prime, concedides a famílies que no oferien prou garanties. Què passa amb tot això?Que les famílies que havien con-tractat hipoteques sense tenir prou garanties per pagar-les no han estat capaces de pagar. Les firmes de crèdit han intentat fer més i més negoci, han estirat més el mercat, han creat noves classes d’hipoteques en què es concedia, fins i tot, més valor que el de la casa i per famílies que no tenien crèdit per poder garantir el pagament. Quan aquestes famílies no poden pagar, passa el que passa.

A Espanya creu que es pot viure una situació semblant?Aquí, pel que sé, això no passa tant perquè són els bancs i les caixes els que deixen bàsica-ment els diners i l’anomenat mercat secundari té poc pes. Als Estats Units, en canvi, hi ha un ampli mercat no regu-

lat, hi ha moltes entitats que pretenen hipoteques sense estar connectades a cap banc. Moltes d’aquestes entitats han fet fallida i han generat aquest moviment.

No creu que els bancs estan sent una mica irresponsables en donar hipoteques massa fàcil-ment?No els bancs més importants, com a mínim als Estats Units. Els bancs al mercat nordame-ricà estan molt ben regulats i hi ha un sistema de control molt rígid. Sí que és cert que han aug-mentat el nivell d’acceptació de credits perquè els retorns havien estat molt bons, però era un risc que podien assumir. El problema són els no regu-lats ; les empreses de crèdit no

“Estem vivint la baixada del cicle immobiliari”

regulades que estan sent més irresponsables.

Les institucions que han de regular no funcionen?No són prou rigoroses i s’han relaxat per la bona evolució del mercat. El mercat ha estat tan bo durant tant de temps que els reguladors interns i externs no han prestat prou atenció al que es veia venir.

Quina lliçó hauríem d’apren-dre des d’aquí?El més bàsic per concedir una hipoteca: la quantitat, la capaci-tat de pagar i el valor de l’actiu. Si compromets més del que pots, sempre hi haurà un preu a pagar. En canvi, si et regeixes per aquests fonamentals, ales-hores estaràs en el cicle econò-

Convidat pel grup Ferran, consultora especialitzada en solucions immobiliàries a mida, un dels principals experts del mercat immobiliari nordamericà ha estat recentment a Catalunya. Ha vingut per recopilar informació per conèixer de prop la situació a Espanya, com un potencial recurs inversor ara que als Estats Units s’està patint una crisi immo-biliària. L’entrevista es fa entre la primera i la segona crisi de les hipoteques nordamericanes de baixa qualitat.

WILLIAM ENDSLEY, DIRECTOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS DE L’APPRAISAL INSTITUTE

un cicle a la baixa perquè la correcció que s’està donant és en uns termes racionals.

Per què?Perquè s’han de considerar tots els factors: l’atur, la immigra-ció, els tipus d’interès… Tot el que es viu al sector immobiliari espanyol està connectat a fac-tors purament econòmics.

Per què ara estudien el mercat espanyol?El capital circula ara més fàcil-ment, es converteix en més internacional i els diners als Estats Units busquen sortides cap a fora. L’institut que repre-sento ve aquí perquè els clients requereixen venir i primer volem saber com està el mercat aquí. A Espanya, macroeconò-micament hi ha molta estabi-litat i volem preparar-nos per entrar d’aquí a 5 anys.

No és tard?Pensi que molts clients volen invertir quan el cicle està baixant i aquesta és la clau. Hi ha molts inversors que entren a la part baixa perquè espe-ren que torni a pujar. Per això, quan la gent pensa que anar al cicle baixista és dolent, jo sempre dic que no. El cicle és dolent pels qui hi entren en el moment equivocat.

La inversió en immobiliari és una moda?Sí ara, però s’acabarà conver-tint en una cosa normal. Ara és considerada una inversió alter-nativa perquè encara del volum total d’inversió, només entre el 12 i el 15% és en immobiliari i la resta va a la borsa. Ara bé, el percentatge s’ha doblat en 10 anys i predim que en 5 anys pujarà al 20%.

Compraria ara una casa a Barcelona o esperaria?Jo m’esperaria.

William Endsley, després de l’acte convocat per Grup Ferran. / POL CUCALA

“El capital ara es converteix en més internacional i els diners als Estats Units busquen sortides cap a fora”

“Molts clients volen invertir quan el cicle està baixant i aquesta és la clau”

24- FINANCES / Anàlisi de valors SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ment incorrecte dir que la borsa anirà a la baixa, i el cert és que la majoria d’analistes coincidei-xen que viurem una incertesa encara al llarg de tot el setem-bre i que després els mercats es tornaran a recuperar. En qual-sevol cas, són coincidents pel que fa a les apostes: valors com les telecomunicacions, la banca –que ha estat especialment cas-tigada aquest estiu– o la tecno-logia, considerats valors refugi i que, a més, ofereixen una rendi-bilitat per dividend que està al voltant del 4-5%, per la qual co-sa ja tenim quelcom garantit.

El deute públic recupera protagonismeMentrestant, el que va tornant a mostrar-se com una alternativa d’inversió és el deute públic, ja que la pujada del tipus d’interès fa que la rendibilitat superi ja la inflació prevista i la liquidesa està garantida en tot moment.

Borses alterades

VALORSDEL MES

7692,57430,24

DAX

1,3721,360

17858,415963

20111899,24

NASDAQ

4360,94170,7

EUROSTOXX 50

ESTIU BAIXISTATotes les borses han patit pèr-dues aquest estiu per la crisi hi-potecària nord-americana. La ja-ponesa ha estat la més baixista. Fins i tot hi ha hagut una devalua-ció de l’euro en relació al dòlar.

ELS MERCATS VAN A LA BAIXA DESPRÉS DE QUATRE ANYS

-5,6%

25 de juliol25 d’agost

REDACCIÓ

Volatilitat. És el concepte que més s’ha emprat aquest estiu a la borsa i el que més s’em-prarà també els pròxims me-sos, segons auguren els ana-listes. Després de més de tres anys de pujades constants, l’ensurt hipotecari dels Estats Units s’ha estès com una taca d’oli i, amb o sense fonament, que això ja poc importa en el món de les borses, ha provo-cat batacades considerables en tots els mercats i també en pràcticament tots els valors. Tal com es pot veure al qua-dre adjunt, només se’n lliuren els valors anomenats refugi, com són les telefòniques i les empreses d’energia. De fet, aquests són també els que els analistes consideren que es mantindran ferms els pròxims mesos i que, per tant, conti-nuen sent una bona fórmula d’inversió. De tota manera, la principal recomanació que fan aquests dies als qui tenen els seus estalvis en borsa és que deixin de fixar-se en les notícies i les cotitzacions du-rant un temps, perquè ja han de saber que aquesta és una inversió que resulta rendible sempre si no hi ha pressa en buscar-ne el retorn. Pels qui es dediquen a l’especulació, pot ser un bon moment per fer el que s’anomena “trading intradia”, és a dir, operacions momentànies en què s’apro-fiten les pujades per vendre i les baixades per comprar. Són

La sotregada de l’estiu ha deixat sense vacances analistes i inversors, que bus-quen arguments i estratègies per recuperar-se d’una batacada que no per espe-rada ha fet menys mal.

DÒLAR / EURO

-4,4%

NIKKEI

-10,6% -3,4%

moments òptims perquè hi ha alt-i-baixos més considerables que en altres moments. Ara bé, cal anar amb compte perquè en situacions com aquestes, en què els inversors es mouen no per criteris racionals sinó per comportaments sovint més in-tuïtius o irracionals, també és fàcil enganxar-se els dits.

Continuarà l’actual incertesa?La gran pregunta que es fa aquests dies és si la baixada de l’estiu és la que se sol donar sempre a meitats d’any i torna-rem a viure una remuntada fi-nal o si estem vivint el que seria una correcció lògica després de quatre anys seguits de pujades borsàries generalitzades. Aquí hi ha opinions per tot i ja sa-beu allò que diuen que els eco-nomistes són els que expliquen millor situacions ja passades. Segurament, deu ser política-

15395 6165

JULIOL

ÍBEXCAC

14877

14618

14359

14100

13841

13582

DOW JONES

JULIOL AGOSTAGOST

6007

5849

5691

5533

5375

5217

5059

15136

JULIOL AGOST

14225.8

13941

13656.2

13371.4

13086.6

12801.8

12517

12232.2

-0,87%

EVOLUCIÓ DE LES EMPRESES DE L’ÍBEX

EMPRESA 27 JULIOL 27 AGOST VAR.(%)ABERTIS 21,40 21,36 -0,20ACCIONA 186,95 173,10 -7,41ACERINOX 18,68 17,67 -5,41ACS 43,62 40,04 -8,21AGBAR 26,70 26,33 -1,39ALTADIS 47,95 48,49 1,13ANTENA3TV 14,11 13,15 -6,8B.POPULAR 13,04 13,20 -1,23B.SABADELL 7,84 7,15 -8,80BANESTO 15,23 14,35 -5,70BANKINTER 12,53 11,11 -11,33BBVA 17,89 16,58 -7,32BME 40,22 39,12 -2,73CINTRA 11,23 11,25 0,18CORP. MAPFRE 3,38 3,20 -5,33ENAGAS 17,62 16,42 -6,33ENDESA 39,45 39,78 0,84FCC 65,7 61,85 -5,94FERROVIAL 64,45 62,75 -2,74GAMESA 29,18 27,90 -4,4GAS NATURAL 42,15 38,42 -8,85IBERDROLA 40,79 39,33 -3,61IBERIA 3,43 3,24 -5,5INDITEX 43,17 42,53 -1,48INDRA 18,31 18,66 -1,91INM. COLONIAL 3,96 3,71 -6,31METROVACESA 78,28 77,95 -0,42NH HOTELES 15,52 14,49 -6,64REE 33,94 31,89 -6,04REPSOL 26,96 25,60 -5,04SACYR VALLEHERMOSO 35,77 28,63 -20SCH 13,50 13,14 -3,41SOGECABLE 28,46 26,97 -5,24TELECINCO 20,15 18,95 -5,96TELEFONICA 16,90 17,62 4,26UNION FENOSA 40,25 38,57 -4,17

Totes les empreses del principal indicador de la borsa han tingut un mes nefast, amb baixades considerables. Les úniques excepcions han estat Cintra, gràcies a l’augment de trànsit a les autopistes, Telefónica, també gràcies a l’augment de facturació de l’època estival, Altadis i Endesa, malgrat el desastre de l’apagada de llum a Barcelona.

Totes les borses del món han patit davallades les darreres setmanes. / Arxiu

Anàlisi de valors / FINANCES - 25MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Telefònica, valor refugiEls analistes consideren que la telecos espanyola és una empresa solvent. La prova principal és que en els últims dos mesos no ha fet més que pujar, mentre que l’Íbex ha caigut en picat.

L’OPERADORA ÉS UN DELS TÍTOLS QUE HA AGUANTAT LA CRISI CREDITÍCIA DELS ESTATS UNITS

MUTUA MADRILEÑA ENTRA A REPSOL YPFLa companyia ha comprat un paquet d’accions per valor de 470 milions d’euros, que representen un 1,4 per cent del capital de la petroliera. Amb aques-ta adquisició, Mutua Madrileña, presidida per José María Ramírez Pomatta, tindrà un representant al consell d’administració de Repsol.

IBÈRIAEl seu valor està afectat per les informacions sobre les empreses que volen comprar-la. Fins i tot, la seva cotització ha anat una mica a la baixa per la publicació a la premsa britànica que la societat de capital risc Texa Pacific Group (TGP) i l’aerolínea British Airways puguin rebaixar el preu inicial de 3,6 euros per acció de la seva primera oferta. Altres empreres que podrien batallar per Ibèria són Apax, aliada amb Air France; o l’alemanya Lufthansa.

RAQUEL MATEOS

Por. Angoixa. Obsessió. Dit d’una altra manera: psicosi. Aquesta ha estat la tònica que ha predominat a les borses du-rant el mes d’agost. Tot i que l’amenaça de les subprime con-tinua vigent, la tempesta ja ha passat. Un dels valors més hà-bils per evitar el mal temps del parquet ha estat Telefònica.

La psicosi ha afectat en gene-ral tots els valors de la borsa espanyola i d’arreu, sobretot bancs, immobiliàries i empre-ses constructores. Però no a Telefònica, que s’ha especialit-zat en fugir de les grans crisis. Ja ho va fer quan va punxar la bombolla tecnològica. També s’ha de tenir en compte, però, que la tradició borsària diu que l’agost és un mes d’alta volatili-tat, al que aquesta vegada s’hi ha sumat la crisi hipotecària nordamericana.

Els analistes destaquen l’alta rendibilitat per dividend i l’ele-

estipulen que Telefònica té un PER –la relació entre el preu de la companyia i el benefici per acció– de quasi un 14 du-rant aquest 2007. Això està per sota del que que cotitza l’Íbex. A més, d’entre més de quaran-ta analistes que han valorat Te-lefònica per Bloomberg durant els últims sis mesos, trenta han recomanat comprar.

L’empresa que presideix César Alierta, es cotitza a poc més de 17 euros i mig per ac-ció i acumula una revaloritza-ció de quasi un 10 per cent en el que portem d’any. Una xifra superior a la pujada de l’Íbex, que va perdre tots els guanys de l’any en una jornada ne-gre a les borses el passat di-jous 16 d’agost i acumula ara unes pèrdues anuals del 0,30 per cent. Si mirem només els dos últims mesos, Telefònica no ha fet més que pujar, men-tre que el selectiu espanyol ha arribat a perdre un 7,7 per cent en aquest temps.

Telefònica és un dels valors amb més pes al selectiu es-panyol, però tampoc cal per-dre de vista que està ficada de ple en diverses operaci-ons financeres on hi ha altres companyies que estan sent arrossegades per la crisi cre-ditícia. És el cas del consorci guanyador que va batallar per Endemol, amb Vivo i Portugal Telecom i sis bancs més, que han estat arrossegats per la crisi hipotecària.

vada generació de caixa que té Telefònica, però també reco-neixen que era previsible que no l’afectés la crisi vinguda dels Estats Units. “No és una immobiliària, per exemple, i la seva situació és solvent. No ha de tenir problemes econò-mics”, apunta Iván Sánchez, analista de Sebroker. Les te-lecos acostumen a ser empre-ses que acumulen grans deu-tes, però Sánchez creu que els inversors estan segurs que els poden cobrir. Des de Sebroker es recomana esperar per com-prar, i situen el preu objectiu en els 17 euros per acció.

En general, el sector de les te-lecomunicacions no ha de té-mer una crisi com la d’aquest estiu. Telefònica “no està alte-rada per aquesta situació d’in-estabilitat creditícia, ja que és un servei públic i la gent se-guirà trucant per telèfon. El grup té un volum altíssim de clients diversificats geogrà-ficament”, explica Jordi Fal-gueras, analista de Gaesco. La seva recomanació és com-prar. “En relació als beneficis i al que podria ser, cotitza ba-rata”, diu Falgueras. El seu preu objectiu és de 21 euros per acció. “S’ha de tenir en compte que les telecos han estat un sector maltractat i penalitzat, però ara repunta quan la resta de la borsa cau a l’estiu”, afegeix.Al final, l’inversor valora si el preu al que cotitza és correcte amb el benefici. Els analistes

AQUARIA SALTARÀ AL PARQUETCol·locarà el 45 per cent del seu capital en borsa. L’empresa és fabricant d’accessoris de piscines. El seu capital està, en un 80 per cent, en mans de qua-tre famílies. L’altre 20 per cent és propietat de la fi-lial de capital risc del Banc de Sabadell, Aurica XXI. Aquaria va facturar el 2006 546 milions d’euros.

Empresa Preu de l’acció Revalorització 2007

TELEFÒNICA (TEF) 17,62 +9,31 %Deutsche TLK 13,46 -2,75%France Telecom 21,61 +3,20%Portugal Telecom 9,83 +0,10%Telecom Italia 2,01 -12,12%

EVOLUCIÓ EN BORSA VERSUS GRANS EMPRESES DEL SECTOR (DARRERA COTITZACIÓ 28 D’AGOST)

El sector de les telecos no ha de témer una crisi com la patida aquest estiu

La psicosi de la borsa ha afectat sobretot bancs, immobiliàries i constructores

RENTA 4 SORTIRÀ A BORSAConvocarà la junta d’accionistes aquest setembre i es convertirà en la primera companyia del sector que cotitzarà al mercat espanyol. L’operació es farà a través d’una oferta pública de subscripció (OPS) amb la possibilitat d’un tram d’oferta pública de venda (OPV) per a petits inversors minoristes.

LES DADES DE TELEFÒNICA

Nom Telefònica SAActivitat TelecomunicacionsSeu social Gran Via, 28. Madrid.Any fundació 1.924President César AliertaNombre d’accions 4.773.496.485Capitalització 84.680 milions d’eurosPreu màxim accions any 18,04Preu mínim accions any 12,91Plantilla 57.058 (a Espanya)URL www.telefonica.es

2006 2005 2004 20036.233 4.445,8 3.175,7 2.203,6

EVOLUCIÓ DEL BENEFICI NET (EN MILIONS D’EUROS)

Analista Preu

Sebroker 17

Gaesco 21

La Caixa 21,80Merrill Lynch 21Deustche Bank 20,5HSBC 20,5

PREUS OBJECTIUS DELS ANALISTES (EN EUROS)

25 jun 2 jul 9 jul 16 jul 23 jul 30 jul 6 ago 13 ago 20 ago 28 ago 0,00,51,01,52,02,53,03,54,0

26- FINANCES/ Banca i Assegurances SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

REDACCIÓ

“Es ven deute”. “S’ofereix com-prar riscos hipotecaris”. Aquests podrien ser els reclams de les entitats financeres que podríem veure en qualsevol finestreta. De fet, tot i que no sigui tan explícit,

OPCIONS IMAGINATIVES PER OBTENIR EL MÀXIM RENDIMENT POSSIBLE

Titulització, la carambola del negoci bancariBancs i caixes es desprenen del risc que suposen els crèdits per hipoteques oferint-los com una potencial inversió. Aconsegueixen un doble objectiu: minimitzar la morositat i obtenir un rendiment afegit al ja de per sí suculent negoci de les hipoteques.

Només un 15% de les hipoteques a Espanya estan titulitzades

la moda de vendre risc hipote-cari s’ha estès del mercat nord-americà a l’espanyol i fa un any les entitats ja havien tancat operacions de titulització per un valor de 1.000 milions d’eu-ros, òbviament liderades pel Santander, que va ser el primer que es va iniciar en aquesta pràctica. En què consisteix? Doncs en externalitzar el risc de cobrar una hipoteca a un altre que ho fa servir com a potencial inver-sió. El banc té, per posar un exemple, 5.000 milions cedits en hipoteques que ha d’anar cobrant regularment a un inte-rès d’euribor més 0,50. Doncs bé, ofereix aquesta opció de cobrar la hipoteca a un fons d’inversió que va comprant parts petites d’aquest deute i que s’assegura que, si tot va bé, tindrà sempre un rendiment

superior a l’euribor i cobrarà regularment, ja que les hipo-teques són els préstecs que representen una menor morosi-tat. Per tant, ens podem trobar tranquil·lament que, si tenim una hipoteca amb el Santander, en realitat a qui paguem el près-tec no és al Santander sinó a un fons d’inversió nordamericà que és qui ha recomprat el risc de cobrar la nostra hipoteca. Embolica que fa fort.Òbviament, bancs i caixes espa-nyols no es desprenen de tota la cartera de prèstecs hipoteca-ris, però sí d’una part suficient per poder descarregar riscos, tenint en compte que al voltant del 80% de la cartera de crèdit d’un banc a Espanya consisteix en hipoteques. Titulitzar permet a les entitats, a més, aconseguir liquidesa immediata i alliberar capital per altres tipus de près-

UNA MODA AMB RISCOS

Caixa Laietana ha patit de retruc la crisi hipotecària dels Estats Units, ja que havia invertit en hipoteques d’alt risc en aquest país. De fet, ho havia fet en un volum molt petit, de només el 2,4% del seu patrimoni en fons, que havia destinat justament al fons ABS Fund, que era un fons generat a partir de la titulització d’hipoteques amb un elevat risc d’impagats i que aquest agost va ser suspès d’activitat. Ara bé, Caixa Laietana no ha estat l’única, ja que segons la CNMV, hi ha set fons i societats d’inversió espanyoles que han invertit en fons estrangers afectats per la crisi hipotecària dels Estats Units.

tecs. El que fan, normalment, és transferir el crèdit a un fons d’inversió, i no a particulars, perquè encara no està desenvo-lupat d’aquesta manera a Espa-nya.La titulització es va iniciar al mercat anglosaxó, però s’està estenent amb força aquí, on ha mantingut un creixement del

Un 80% de la cartera de crèdit d’un banc a Espanya consisteix en hipoteques

345% l’últim any. Tot i això, de moment només un 15% de les hipoteques signades a Espa-nya estan titulitzades, i tenint en compte que el sector hipo-tecari representa un 75% del volum de diners emesos l’any passat a Espanya, ja es veu que el recorregut potencial és con-siderable.

L’expert / INTERNACIONAL - 27MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Virtualitat i materialitat al món global

ANÀLISI DE LA IMPORTÀNCIA DELS ACTIUS MATERIALS I IMMATERIALS

La major importància que van adquirint cada vegada les tecnologies de la informació i els elements virtuals no poden fer-nos perdre de vista que el nostre és encara un món material i que no podem obviar aquesta dimensió.

JOAN TUGORES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Quan es vol caracteritzar el complex món global que ens ha tocat viure es fan con-tínues referències al paper creixent d’actius intangibles i de la “virtualitat” en molts aspectes que permeten les tecnologies de la informació i la comunicació. Es diu, i és veritat, que el coneixement juga un paper més gran que mai a la història com a font de riquesa i competitivitat de les persones, les empreses i les nacions. Les societats es preocupen de la quantitat i qualitat del seu capital humà, les empreses constaten el re-valoritzat paper dels actius “intangibles”, i les “xarxes globals de producció” tenen en la facilitat per transmetre de manera virtual informació i instruccions un mecanisme de coordinació que facilita uns guanys d’eficiència molt grans. La figura 1 mostra, per exemple, com les suc-cessives innovacions tecno-lògiques han anat reduint el cost de processar informació i gestionar la complexitat, contribuint així a conformar xarxes molt potents d’abast global. Abans era objecte de competència exterior –“deslocalitzable”- tot el que es podia ficar a un conte-nidor i avui ho és tot el que

es pot “codificar” en bits. El percentatge del temps dels executius –i de totes les per-sones– que passem davant de l’ordinador, fent servir el mòbil o altres artilugis, s’ha incrementat de forma nota-ble, encara que és cert que crear i gestionar informació no és el mateix, ni de bon tros, que crear i gestionar co-neixement.

Virtual versus materialPerò sovint es vol ressaltar aquest paper creixent del coneixement, la virtualitat i els actius immaterials amb una contraposició a la “base material” de la riquesa i la competitivitat. Es volen con-traposar de vegades els elogi-ats “serveis d’alt valor afegit” versus activitats “materi-als” com indústria, turisme, agroalimentària i altres pro-saicament “tangibles”. Com sempre a la vida, els movi-ments pendulars són poc aconsellables. La dimensió “material” continua essent cabdal. Tenim quelcom més que exemples amb aspectes controvertits com les preo-cupacions mediambientals i el canvi climàtic –incorpo-rades fins i tot per la “orto-dòxia” del Banc Mundial al seu informe sobre “Global Economic Prospects” 2007, que recupera per aquestes temàtiques sota la denomina-ció de “global commons” la tradicional argumentació en Economia sobre els béns que per ser de tots (“commons”) no són de ningú i acaben greument deteriorats. Però la “rebel·lió” dels aspectes materials va força més enllà. Els darrers anys els preus de moltes matèries prime-res –inclòs el petroli i altres fonts d’energia– han estat ascendents. La figura 2 mos-tra, amb dades també oficials de l’FMI referides al metalls estratègics -per no parlar no-més de combustibles- com aquesta pujada té un compor-tament diferent d’altres epi-sodis cíclics, degut sobretot a que el creixement dels països

emergents és, almenys, tan intensiu en energia i altres actius materials com els dels països ja avançats.

Impactes positiusLa revalorització d’alguns d’aquests “actius materials” té conseqüències impor-tants sobre el món global. La creixent demanda d’al-gunes matèries primeres es troba a la base no tan sols de l’acumulació de reserves per part dels països produc-tors i exportadors “clàssics” (petroli, gas, etc.) sinó també de la recuperació d’algunes economies llatinoamerica-nes i del creixent interès de les potències –occidentals i emergents– pels subministra-ments d’aquestes matèries a l’Àfrica, Àsia central i a qual-sevol altre indret del món en què es pugui comprovar o sospitar la seva existència. L’ús que es faci d’aquesta ri-quesa pot influir de forma decisiva sobre la nova confi-guració de poder econòmic i polític a escala global. Els aspectes immaterials i materials sovint es barre-gen més enllà de qualsevol contraposició maniquea. La recerca sobre noves fonts d’energia està portant també a una demanda creixent de determinades produccions primàries –agrícoles– que suposen per alguns paï-sos productors un impacte positiu (tècnicament, una “millora en la relació real d’intercanvi” a l’augmentar els preus d’exportació), en-cara que amb algun efecte col·lateral negatiu, com una tendència a l’apreciació que pot dificultar la competitivi-tat d’altres produccions més clàssiques... i els efectes soci-als de l’increment dels preus de determinats productes que són ingredients més o menys importants de pautes alimentàries de part de la població. Altre vincle entre materialitat i immaterialitat, també polèmic, es referiria a com els avenços en línies de recerca vinculades a mo-

dificacions genètiques poden estar afectant a la producció, distribució, comercialització i consum de les poblacions a escala global.

En resum, és ben cert que es-tem en un món amb elements cada vegada més grans de virtuals i amb actius intangi-bles, inclòs el coneixement, més importants que mai. Però això no ens ha de fer oblidar la “base material” de l’activitat econòmica i de la vida. Volem feines d’alt valor afegit basades en el capital humà, i volem estar connec-tats de manera ràpida i efici-ent. Però també volem viure

i treballar a entorns agrada-bles –i bona part del canvis recents al model residencial a Catalunya i Espanya ho evi-dencien- i fruir d’aliments i productes amb garanties... i a preus raonables. Pot ser no és tanta frivolitat com sem-bla recordar que l’any 1985, quan estava començant l’eta-pa moderna de la globalitza-ció, Madonna va publicar el seu segon treball que incloïa la cançó “Material Girl” que, en altre context, ens recorda-va repetidament que, malgrat tots els elements immaterials de la vida (i, a la cançó, de l’amor), el nostre és “a mate-rial world”.

Internacional

La dimensió material continua sent cabdal

La pujada d’actius materials té efectes positius

Font: FMI, World Economic Outllok, setembre 2006, figura 5.6

EVOLUCIÓ DEL COST DE PROCESSAR INFORMACIÓ, 1890-2000 (COST DE PROCESSAR UN MILIÓ D’OPERACIONS EN DÒLARS DE 2005)

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1 970

1980

1990

2000

1890

1000000

10000

100

1

0.01

0.0001

0.000001

0.00000001

2002(U.S. dollars)

2002(SDRs)

19861972

250

225

200

t t+1 t+2 t+3 t+4 t+5 t+6 t+7

175

150

125

100

75

1963

1993

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ CÍCLICA DELS PREUS DE METALLSESTRATÈGICS (EN RELACIÓ A L’ANY D’INICI DE CADA CICLE) ELS DARRERS 50 ANYS

Font: OCDE, Economic Outlook 81, maig 2007, figura III.2

28- INTERNACIONAL / El mapa del món SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

30- INTERNACIONAL / Anàlisi SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Ensurt monetari globalEL BCE ACTUA PER A TRANQUIL·LITZAR ELS MERCATS

Les intervencions del BCE aquest agost són comparables solament a les mesures adoptades durant els dies posteriors als atacs de setembre de 2001 contra Nova York i Washington.

LEANDRO RODRIGUES

L’escalada de tensió viscuda en els mercats de valors mundials el passat agost va obligar el Banc Central Euro-peu (BCE) a adoptar mesures immediates. Per a tranquil·litzar les borses europees, l’en-titat va decidir injectar un important volum de liquidesa en el sistema financer. De fet, va ser tan important que els recursos emprats no-més es comparen als utilitzats per a calmar les borses europees en els dies posteriors als atemptats contra Washington i les tor-res bessones de Nova York el 2001.El BCE va realitzar una primera interven-ció rècord per valor de 94.800 milions d’euros el dijous 9. Al dia se-güent, quan la tensió continuava sent pre-sent, l’autoritat màxi-ma financera va tornar a injectar més liqui-desa, aquesta vegada amb una operació per un valor de 61.050 mi-lions d’euros –el 12 de setembre de 2001, el BCE va injectar 69.300 milions d’euros i uns altres 40.300 milions durant la jornada pos-terior–. La tensió, no obstant això, no es va dissipar i encara van ser necessàries altres intervencions sem-blants durant els dies següents.

El pessimisme va re-percutir en tot el món financer, i per això

també la Reserva Fe-deral, el Banc Central de Japó i el Banc de Canadà van intervenir amb molta rapidesa per a intentar retornar la tranquil·litat als seus mercats financers. Els motius del nerviosis-me del mercat, igual com va passar l’any 2001, tenien l’origen als Estats Units. En aquesta ocasió, els in-versors reaccionaven a les previsions gens optimistes respecte al mercat immobiliari nordamericà i a un en-surt en els potencials cobraments hipoteca-ris d’un tipus de près-tecs ja considerats d’alt risc, però menys-tinguts en moments d’alegria financera

Crèdit de riscLa retracció del sector a partir del passat any va afectar directament el segment comunt-ment conegut com a ‘subprime’, format per un seguit d’em-preses que ofereixen hipoteques dirigides als consumidors amb un historial de crèdit dubtós i amb actius insuficients per avalar els préstecs.La ralentització de les noves promocions i la caiguda de les vendes va provocar la revisió de les condicions de moltes hipoteques, el que va derivar en l’al-ça de la morositat per part dels clients de les subprime.Les empreses d’aquest segment, els bancs de-dicats especialment a concessió de crèdit hi-potecari considerat de risc i molts fons d’in-versió internacionals que havien adquirit participacions també d’aquest segment sub-prime van anunciar un dia després d’un altre la pèrdua de liquidesa,

el que va destapar la inquietud en els mer-cats financers.

A Europa , e l banc francès BNP Paribas va congelar els recur-sos de tres fons d’in-versió afectats, per citar un dels exemples més emblemàtics dels efectes de la retracció del mercat immobiliari nord-americà.

Bancs centrals cautelososEls mercats financers mundials no dissimu-len el temor que els problemes, actualment localitzats en un sec-tor dels Estats Units, es puguin acabar con-vertint en una crisi de repercussions inter-nacionals. Els bancs centrals, no obstant això, són cautelosos i intenten evitar l’alar-misme, començant per la Reserva Federal. El president d’aquesta entitat, Ben S. Ber-nanke, va transmetre de seguida el missatge que no hi ha motius per a una major pre-ocupació respecte al crèdit del sector im-mobiliari.El president nordame-ricà George W. Bush, per la seva banda, va assenyalar que l’eco-nomia nordamericana no presenta riscos. “Els fonaments de la nostra economia són forts. Se m’ha dit que hi ha bastant liquide-sa en el sistema per a permetre que els mer-cats es corregeixin”, va assenyalar el man-datari en declaracions dirigides a Wall Street. La Reserva Federal, no obstant això, va adop-tar la mateixa mesu-ra del BCE, injectant prop de 73.000 milions d’euros en dos dies en el sistema financer nordamericà.

InternacionalSARKOZY I BUSH RENOVEN EL DIÀLEG BILATERAL

La trobada del passat agost entre el president francès i el mandatari nord-americà representa un gir en les relacions de la Casa Blanca amb l’administració fran-cesa. Malgrat el caràcter informal de l’ocasió, la trobada podria marcar una represa de relacions més intenses entre Was-hington i París, segons van

assenyalar representants de la diplomàcia dels dos governs. “Òbviament hi ha discrepàncies, però perquè un tingui discrepàncies no vol dir que no es pugui tenir una relació bona?”, va declarar el president Bush. Dela seva part, Sarkozy va assenyalar que “durant uns 250 anys França i Estats Units han estat amics i aliats”. Les discordances entre Bush i l’expresident francès, Jacques Chirac, sobre la invasió del l’Iraq havien silenciat el diàleg per a qüestions d’interès bilateral, i per això la compareixença de Sarkozy ha estat in-terpretada com un nou començament. La lectura que han fet analistes i observadors polítics tant a Europa com a Estats Units és que Bush podria tenir a Sarkozy com el seu principal soci europeu. El principal motiu seria la falta de sintonia fina entre el president nord-americà i Gordon Brown, el successor de Tony Blair.

REDUCCIÓ DE LA INFLACIÓ A L’EUROZONALa taxa d’inflació de l’Eurozona segueix per sota el límit imposat pel Banc Central Europeu (BCE) del 2,0%, segons dades recents divulgades per Eurostat. El passat juliol, l’increment dels preus de l’espai econòmic europeu va ser d’un 1,8%, per sota del 1,9% registrat el mes anterior. Els principals causants de la inflació en el període van ser l’educació, els hotels, el tabac i els productes d’alcohol. Malgrat la reducció de la inflació respecte a juny, analistes i observadors de mercat són unànimes en predir un augment de la taxa d’interès de l’Eurozona al setembre d’un 0,25 punt percentual (per a un 4,25%), com a mesura del BCE per a frenar els preus.

MÉS BITLLETS DE 500 EUROS A ESPANYAEl nombre de bitllets de 500 euros en circulació a Espanya ha ascendit a 114 milions d’unitats al juny, segons el BCE. El volum equival a més d’una quarta part del total d’aquests bitllets en circulació a tota l’Eurozona. En el mateix període, s’ha identificat un total de 21 milions de bitllets de 200 euros en circula-ció. L’autoritat monetària europea ha apuntat, a més, que la quantitat de bitllets de 500 euros distribuïts a Espanya ha augmentat en 8 milions d’unitats en els últims 12 mesos.

LA CE INVESTIGA LES AGÈNCIES DE QUALIFICACIÓ DE CRÈDITLa Comissió Europea haurà de concloure a l’abril les in-vestigacions sobre l’administració de les agències de qualificació creditícia. L’objectiu és detallar les conclu-sions referents a la gestió d’aquestes empreses, la ma-nera com solucionen els conflictes d’interès, les fonts de recursos i la valoració del rendiment. La CE vol saber si les agències han actuat amb lentitud en identificar la qualitat dels crèdits hipotecaris concedits. Brussel·les, no obstant això, no ha revelat si les investigacions re-sultaran en futures mesures dirigides a les empreses o al sector en el seu conjunt. Segons l’avaluació prelimi-nar, el mercat va registrar els últims 12 mesos “un bon nombre de senyals, com els problemes de qualitat de crèdits concedits per a hipoteques”.

NOTÍCIES DEL MES

CEDIDA

En data del 9 d’agost (en euros) Reserva Federal 29.166 milionsBCE 61.050 milionsJapó 7.000 milionsAustràlia 3.500 milionsCanadà 1.291 milionsTOTAL: 102.007 milions

INTERVENCIONS DELS BANCS CENTRALS

Font: Bancs centrals

902 47 46 47@

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

AUSTRÀLIA PRESENTA NOVES OPORTUNITATS EN COMERÇ INTERNACIONAL

El gegant exportador d’OceaniaAustràlia ha iniciat aquest any les negociacions per a un acord de lliure comerç amb Japó, reforçant així el pes del comerç internacional a la zona de l’est asiàtic. També ha signat acords bilaterals amb Estats Units, Tailàndia i Singapur.

L’increment esperat per al Producte Interior Brut del país és del 3,3%

“L’impediment més gran és la distància; és un obstacle per obtenir un bon posicionament”

GLÒRIA VALLÈS

Japó és el principal soci comercial d’Austràlia i el primer destí de les seves exportacions, i per això resul-tava esperable un acord de lliure comerç. El país, que dis-posa de la tercera major zona pesquera del món –que és un 16% més gran que el seu propi territori–, intenta així millorar les relacions amb el país nipó i reforçar els números d’una economia que, tot i haver estat en el top dels rànquings mun-dials durant molt de temps, afronta una sèrie de dificultats estructurals a les quals cal posar-hi remei. Entre elles, un gran dèficit per compte cor-rent o un creixement de les exportacions de només l’1’5% l’any des del 2000. “La gran decepció han estat els mine-rals”, deia la publicació The Economist en un article del març de 2007, en referència als problemes de venda del coure, el seu primer producte d’exportació, per les carències del port.

Reducció aranzelàriaTot i els problemes macroe-conòmics, Austràlia continua

sent un destí desitjat per les empreses catalanes, que en els últims anys s’han pogut anar beneficiant de les millo-res que el govern australià ha anat aplicant, especialment en la reducció aranzelària per a l’entrada de productes al país.Una d’elles, Figueras Inter-nacional –coneguda pel seu recent contracte amb la Casa Blanca– va començar a treba-llar amb Austràlia a finals dels 80, en un viatge de prospec-ció de mercats. Poc després començava a equipar amb les seves cadires els primers Imax a Sydney, Adelaida, Brisbane i Victoria. “És un país on encara hi ha molt a fer, però aïllat de la resta del món. Això ha obligat a desen-volupar la indústria local. Figueras, en aquest mercat,

només es dirigeix a opera-cions molt puntuals”, explica Eva Blanco de Alba, direc-tora de Màrketing de Figue-ras International Seating. “Sempre que s’aconsegueixen operacions com el Centre de Convencions d’Adelaida, l’experiència és positiva. Tot i així, l’impediment més gran és la distància; és un obstacle per obtenir un bon posiciona-ment”, puntualitza.

16 anys de creixementL’esforç del govern australià d’entaular millors relacions comercials amb altres països, aconseguint així un millor posicionament de l’economia nacional en l’escenari mun-dial, podria generar resultats positius aquest any. Segons

l’Organització per a la Coope-ració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Austràlia es situarà en el quart lloc entre les deu economies que haurien de registrar les majors taxes de creixement econòmic a finals d’any. L’increment esperat per al Producte Interior Brut (PIB) del país és del 3,3%, per darrere solament de Corea del Sud, Mèxic i Suècia. Alguns factors contribueixen a aquest resultat, superior fins i tot a la mitjana projectada per a totes les economies de l’OCDE en conjunt (un 2,7%).

Austràlia podria treure un major aprof i tament del comerç bilateral amb Xina, la tercera principal destinació de les exportacions nacio-nals. L’accelerat ritme de creixement del país asiàtic ha augmentat la necessitat de Pequín de trobar proveïdors de matèries primeres, entre elles el coure, una de les prin-cipals riqueses minerals que té Austràlia. El govern aus-tralià ha anticipat en un any (per al 2011) el lliurament d’un pla nacional del coure, fixant les quantitats màximes de producció de les com-panyies instal·lades al país. Amb això, s’espera no només un augment de les exporta-cions del metall, sinó també el desenvolupament sosteni-ble del sector.

Els productes manufacturats conformen la segona princi-pal font de les exportacions.

Austràlia podria aprofitar millor el comerç bilateral amb Xina, país que rep moltes de les seves exportacions

També en aquest cas, el país gaudeix d’unes condicions avantatjoses. Els principals socis comercials de Sydney –Japó, Estats Units i Xina– són grans consumidors de productes manufacturats, fet que afavoreix els indica-dors econòmics australians. Austràlia acumula 16 anys de creixement continuat, amb un increment anual mitjà d’un 3,6% durant el període. Les previsions són que l’eco-nomia continuï en bona direc-ció, i la capacitat del govern de potenciar el made in Austràlia es convertirà en la principal incògnita pendent.

Superfície: 7.682.400 km2

Població: 20,30 milions d’habitants (el 60% a Nova Gales del Sud i Victòria)Capital: CanberraPrincipals productes agrícoles: blat, avena, arròs, civada, cotó, sucre, tabacCreixement: 2,7%PIB per càpita: 33.300€Moneda: dòlar australià

LES DADES D’AUSTRÀLIA

Font: ICEX

PLA NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA

El govern australià ha presentat l’Industry Statement, nou pla nacio-

nal per a la indústria. El programa preveu inversions per valor de 1.166

milions d’euros durant els pròxims deu anys. L’objectiu és proporcionar

el suport necessari perquè les empreses del país siguin més competi-

tives en el mercat internacional. Una de les mesures principals del pla

és la participació més activa d’autoritats australianes en negociacions

que puguin millorar les condicions de l’acord de lliure comerç amb els

Estats Units.

Una altra de les mesures contempla la inversió d’11,8 milions d’euros

en un programa de foment de les petites i mitjanes empreses. Aquesta

iniciativa governamental podria beneficiar no només el desenvolupa-

ment de les pimes australianes, sinó també dels seus negocis amb peti-

tes i mitjanes empreses d’altres països. L’objectiu és que els recursos

invertits afavoreixin també la internacionalització dels petits empresaris

australians.

Del 3 al 6 de setembre

Missió inversa de vins i

caves

Sant Sadurní d’Anoia serà el punt de trobada de periodistes, sommeliers i importadors espe-cialitzats en els sector dels vins i caves de Finlàndia, Suècia i Noruega a Catalunya. Està or-ganitzada per l’Institut del Cava, la patronal del sector que presi-deix el gerent de Codorniu, Ma-gí Raventós.

Del 16 al 22 de setembre

Missió Comercial a Rússia

La Cambra de Comerç de Sabadell i la de Tàrrega orga-nitzen aquesta acció de promo-ció per ajudar les empreses ca-talanes a introduir-se en el mer-cat rus, dins el marc del Pla d’Acció Internacional 2007 del Consell General de Cambres de Catalunya i de la Tricame-ral COOPERA FORUM DEVE-LOPMENT, Consultora especi-alitzada en la promoció comer-cial i industrial en els països de l’Europa Central i Oriental.Rússia presenta el paradigma d’un autèntic mercat emergent: dotat de grans oportunitats pe-rò en un context d’incertesa i risc que cal assumir a l’hora de plantejar-se els negocis. És un dels mercats amb un major po-tencial i perspectives de creixe-ment tant des de l’àmbit comer-cial com inversor i l’actual situ-ació política i econòmica és la més estable dels darrers quinze anys. Amb una població prope-ra als 145 milions d’habitants, unes taxes de creixement su-

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

merç, Indústria i Navegació de Tarragona, dintre del Pla d’acti-vitats per a l’any 2007, té previst realitzar una missió plurisecto-rial a Corea del Sud, Japó i Xi-na. En aquest viatge es visitarà Pequín, Seül i Tòquio. La prime-ra visita es farà a Pequín, des-prés s’anirà a Seül, on hi ha des-tinats quatre dies de treball, i fi-nalment a Tòquio, on també s’hi estarà quatre dies i des d’on es tornarà a Barcelona.L’Oficina Comercial Espanyo-la organitza les agendes a Se-ül, però a causa de les activi-tats sectorials ja programa-des, només podrà preparar 5 agendes, i cap del sector agroalimentari. L’ordre d’ins-cripció serà el que s’utilitzarà per donar prioritat a les diver-ses agendes.

Del 17 al 21 de setembre

Reunions de treball amb

el director del COPCA a

Turquia

S’organitzen entrevistes amb el director del Centre de Pro-moció de Negocis del COPCA a Istanbul a Barcelona mateix, per orientar sobre possibles projectes a Turquia. Aquest ti-pus de trobades personals amb les directores i els directors del COPCA arreu del món perme-ten conèixer les possibilitats de creixement internacional i faci-liten la definició i el desenvolu-pament d’un pla d’actuació a la mida de cada empresa i sector.

Del 22 al 27 de setembre

Missió empresarial a Mèxic

Foment del Treball Nacional organitza una missió multi-sectorial a Mèxic, concreta-ment a la capital, México D.F. Es prepararà una agenda in-dividualitzada de contactes i cada empresa participant tin-drà dret a una subvenció del COPCA de 950 euros, aproxi-madament.

periors al 5% en els darrers dos anys i una millora del poder ad-quisitiu dels seus ciutadans, el mercat rus es configura com un gran mercat potencial pels pro-ductes espanyols.

Missió directa a Canadà

La Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració del CPN del COPCA a Canadà, organitza una missió multisectorial que passarà per Montreal i Toronto, amb agendes de treball concertades. La Cambra ofereix una subvenció en concepte de bossa de viatge per a cada empresa catalana participant.

Del 16 al 28 de setembre

Missió Comercial a Corea

del Sud, Japó i Xina

L’àrea de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Co-

Agenda de la internacionalització

Truca’ns, visita el nostre web o qualsevol de les nostres seus aBARCELONA, SALT, REUS, LLEIDA, SEVILLA, MADRID, VALÈNCIAi la resta de centres de suport i punts d’informació de la UOC.

Màsters, postgraus i especialitzacions de:

EMPRESA- Programa de direcció general- Màrqueting i comunicació- Direcció econonomicofinancera- Logística i operacions- Recursos humans- Qualitat i innovació- Prevenció de riscos laborals- Gestió de la informació i el coneixement- Direcció d'empreses turístiques- Instruments i mercats financers- Gestió sanitària- Normativa comptable internacional

TECNOLOGIA- Direcció i gestió de les TIC- Seguretat informàtica-- Creació i producció multimèdia- Solucions --- Telemedicina- Tecnologia i discapacitat- Bioinformàtica- Disseny i programació de videojocs

DRET, COOPERACIÓ, URBANISME- Fiscalitat- Dret comunitari- Dret internacional- Dret d'internet-- Consum i protecció de dades- Enginyeria aplicada a cooperació- Conflictologia- Acció humanitària- Dependència- Urbanisme i gestió de la ciutat- Administració electrònica

HUMANITATS, EDUCACIÓ, CULTURA- Gestió cultural i patrimoni- Estudis literaris en l'era digital- Traducció i tecnologies- Periodisme i edició- Educació i TIC- Destinacions turístiques

(Organització Mundial del Turisme)

Consulta la resta de l’oferta formativa a www.uoc.eduInici: novembre 2007

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació

ESPECIAL: Escoles de negoci / Tribuna - 35MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

REDACCIÓ

Quines debilitats observa entre les nostres escoles de negocis en general?La dimensió. Les nostres escoles de negoci tenen una dimensió reduïda per a com-petir en un mercat global amb gegants americans, asi-àtics o fins i tot amb altres escoles de negocis d’altres països d’Europa com el Regne Unit. Tanmateix, això mai ha suposat un problema per a competir directament amb elles, i hem sabut supe-rar aquesta mancança amb altres qualitats.

Quina importància conce-deix el seu centre als idiomes?Per a nosaltres és important que un alumne conegui diver-

“Les nostres escoles tenen una dimensió reduïda per a competir en un mercat global”

ALFONSO CEBRIÁN, DIRECTOR GENERAL D’EAE:

La dimensió i la globalització,reptes clau

Especial Escoles de negoci

sos idiomes perquè millorarà la seva competitivitat pro-fessional. A EAE som cons-cients d’aquesta importància i hem desenvolupat progra-mes amb un perfil internaci-onal clar. Així, tenim MBA i programes funcionals impar-tits íntegrament en anglès o programes que s’imparteixen en anglès i un semestre del curs se celebra a Espanya i l’altre a França.

Quins són els programes més demandats a EAE?Els programes MBA són sempre estudis directius demandats pels estudiants. En els últims anys, hi ha hagut un auge dels programes de Recursos Humans i Comuni-cació. No obstant això, hi ha

programes que sempre han comptat amb molta demanda des dels seus orígens, com els de l’àrea de Màrqueting i Gestió Comercial.

Considera que Barcelona encara és una bona ciutat per a fer negocis?Per descomptat, és una bona ciutat per a fer negocis, encara que és cert que en els últims anys ha perdut pes empresarial pel que fa a altres ciutats europees i espanyoles, potser perquè hem situat el centre de les nostres preocu-pacions en altres aspectes…

A l’altra banda, ens trobem amb el conflicte envers la gestió de l’aeroport. Quines conse-qüències creu que pot arribar a tenir sobre el ritme empresarial de la ciutat?Sens dubte, el conflicte de la gestió permetrà accelerar el procés d’autogestió de l’ae-roport i, depenent de com es

“En els últims anys, hi ha hagut un auge dels programes de Recursos Humans i Comunicació”

El director d’EAE, Alfonso Cebrián. / CEDIDA

gestioni aquesta negociació, serà molt positiu per a l’eco-nomia catalana.

L’àrea econòmica de Barcelona concentra el 71% de totes les empreses japoneses d’Espanya. Quin és el principal atractiu de la ciutat per al capi-tal estranger? I per a l’asiàtic en particular?Per a les empreses de capital estranger és ara més atractiu Madrid; la concentració del poder públic va comportar una posterior concentració empresarial que ha aconse-guit capitalitzar la inversió estrangera. No obstant això, Barcelona, històricament, té molt bona imatge a Japó i, de fet, els turistes japone-sos són els que més visiten Catalunya. A més, les mul-tinacionals japoneses es van instal·lar a Catalunya fa molts anys amb èxit, i s’han quedat aquí des de llavors.

Les PIMES a Catalunya representen el 99% del total d’empreses. Quina importància se li donen des de l’Escola?Per a EAE són una part fonamental. Les pimes són la part principal del teixit empresarial i les que generen més ocupació. A EAE som conscients de la seva impor-tància des del principi i les hem integrat en els nostres programes. De fet, la majoria dels nostres antics alumnes ocupen càrrecs directius en petites i mitjanes empreses.

La RSC és un concepte que està de pas o una tendència per a tenir en compte de cara al futur?La Responsabilitat Social Corporativa és una tendència a tenir en compte per al futur

sempre que generi valor per a les organitzacions que apli-quen programes d’RSC.

Com a testimoni privilegiat de com es formen els professi-onals del futur, ¿què diria que ha canviat entre els estudiants de fa dues dècades i els que surten ara de les escoles de negoci?Òbviament l’entorn ha canviat molt des de fa vint anys. Per començar, no existia l’obertura econòmica mundial d’avui, ni els sistemes de comunicaci-ons tampoc permetien trencar amb les limitacions temporals i geogràfiques tal com existeix avui, i la competitivitat era menor. La formació directiva no gaudia de la internaciona-lització d’avui dia. Això fa que l’alumne actual tingui una for-mació integral, domini diver-sos idiomes i que alumnes de qualsevol part del món puguin formar-se en les nostres aules –cada any tenim alumnes de gairebé 50 nacionalitats a EAE-. Fer comparacions d’ambdós seria un error.

Com potencia la seva Escola el networking entre els antics alumnes?A EAE comptem amb l’As-sociació d’Antics Alumnes, EAE Associació. A través d’activitats socio-culturals i de formació, busca afavorir la participació de vivències personals i professionals, així com intercanvis d’informació de les diverses àrees de l’àm-bit econòmic-empresarial. Una de les principals tasques d’EAE Associació és mante-nir informats i actualitzats als seus membres a través de programes de formació con-tínua i actualització.

“Barcelona encara és una bona ciutat per a fer negocis, però en els últims anys ha perdut pes empresarial”

A punt de celebrar el 50è aniversari de la institució, EAE és una de les selectes institucions que formen part del ‘Top 100’ del MERCO (baròmetre de reputació corporativa que cada any elabora Villafañe & Asociados). Aquest mateix baròmetre la considera una de les cinc millors escoles de l’Estat. El seu director general, Alfonso Cebrián, analitza per a Món empresarial l’estat del sector en un moment de canvi constant.

36- ESPECIAL: Escoles de negoci / Radiografia del sector SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

AURELI VÁZQUEZ

Si vol cursar un MBA a una de les escoles de negocis més prestigi-oses del món, triï un d’aquests quatre paï-sos: Estats Units, Regne Unit, Canadà... o Espa-nya. El cert és que, sen-se sortir de Catalunya, podrà escollir almenys entre tres centres de reputació internacional.Les escoles de negocis ubicades a Catalunya viuen un moment àlgid dins el sector. ESADE i IESE apareixen en llocs destacats als prin-cipals rànquings euro-peus i mundials, i EADA ha aconseguit ‘colar-se’ al Top 100 de Finan-

cial Times. Tot i que els diferents rànquings divergeixen sobre qui-na és la millor escola i en base a què, els llistats de major prestigi coinci-deixen a destacar IESE i ESADE com dues de les millors del món. L’Institu-to de Empresa, amb seu a Madrid, és la tercera escola europea, i l’onzena del món, segons el ràn-quing 2007 de FT. Partint d’aquesta classificació, doncs, es tracta de la pri-mera escola espanyola.ESADE surt molt ben parada en aques ts mateixos rànquings.

TOT I QUE NO HI HA ACORD ENTRE ELS DIFERENTS RÀNQUINGS, QUATRE CENTRES ESPANYOLS APAREIXEN ENTRE ELS MÉS DESTACATS. SEGONS THE WALL STREET JOURNAL, ESADE ÉS LA MILLOR ESCOLA DE NEGOCIS DEL MÓN.El Sector

Les escoles de negoci de l’Estat es consoliden com a referents internacionalsESADE, IESE i EADA figuren entre les escoles de negoci més reconegudes de tot el món. Així ho constata el rànquing de Financial Times de 2007, en el qual l’IESE apareix com la tercera escola d’Europa i ESADE, com la desena. Per la seva banda, The Wall Street Journal considera aquest darrer centre com la millor escola de negocis del món.

Percentatge de dones (estudiants) a les escoles de negoci

FONT: FINANCIAL TIMES

D’una banda, l’esmen-tada classificació de Financial Times la considera la 24ª millor escola de negocis del món (fa dos anys era la 35ª) i la 10ª d’Europa. Però la millor notícia per a ESADE és haver estat reconeguda per The Wall Street Jour-

nal com la millor esco-la de negocis del món, per davant de centres de prestigi com el suís IMD, el mexicà IPADE o la London Business School. En aquesta mateixa classificació, l’Instituto de Empre-sa ocupa la 12ª plaça, mentre que l’IESE se situa al 15è lloc.Ara bé, l’IESE no només apareix per davant d’ESADE a la llista de FT. Segons la prestigiosa publicació britànica The

Economist, l’escola de la Universitat de Navarra és la primera del món en programes MBA full

time. És un fita destaca-ble tenint en compte que fins ara cap altra esco-la de negocis europea havia aconseguit encap-çalar aquest rànquing.

Diferents rànquings... diferents metodologiesLas notables diferèn-cies entre el rànquing

de Financial Times i el de The Wall Street

Journal es justifiquen per l’ús de metodolo-gies diferents, i pel fet que cadascun d’ells ha prioritzat uns aspec-tes sobre altres. El ràn-quing de WSJ, que situa ESADE com a escola líder a tot el món, ana-litza les respostes de 4.125 reclutadors. En el cas d’ESADE, valora la cultura internacional de l’escola, així com la “integritat i honestedat dels titulats” i la seva “capacitat de treball en equip” i comunicació.El rànquing de Financial

Times té en compte fac-tors com el progrés de la carrera professional de l’alumne gràcies a la rea-lització d’un MBA a l’es-cola, l’increment de sou que aconsegueix després de passar pel centre o el percentatge d’alumnes que troba una feina des-prés del MBA. També es valora el grau d’internaci-onalització de les escoles i la diversitat de naciona-litats del professorat a les aules. A més, Financial

Times demana directa-ment a un seguit d’alum-nes que esmentin tres escoles de negocis de les quals ells mateixos selec-cionarien empleats.

Estats Units, líder indiscutiblePer països, els Estats Units encapçalen el rànquing de Financial

Times, seguit del Reg-ne Unit i Canadà. Espa-nya és el quart país del món amb major nom-bre d’escoles de nego-cis dins el ‘Top 100’. Així, del centenar de centres que han acce-dit a aquest selecte llistat, 61 pertanyen als Estats Units, 16 al Regne Unit, 5 a Canadà i les 4 ja esmentades a Espanya.Un any més, Whar-ton (Univers i ty o f Pennsylvania) encap-çala el rànquing de FT. Entre les ‘credencials’ d’aquesta escola des-taca, per exemple, que els seus alumnes obte-nen un increment sala-rial mitjà del 132%. Tot i que el sou no compta per a la realització del rànquing, les dades de FT recullen aquesta dada. Així, el sou mit-jà d’un alumne que surt de Wharton en els tres anys posteriors a l’MBA és de 161.000 dòlars l’any, molt per sobre dels 104.000 dòlars que cobra un alumne de l’IESE o els 98.000 d’un MBA que hagi pas-

0

10

20

30

40

50

1. Australian 13. Instituto 59. ESADE 82. EADA 88.IESEGraduate de empresa

School

45% 36% 29% 25% 24%

EL ‘TOP 10’ EUROPEU DE FINANCIAL TIMESLloc Escola País1 London Business School Regne Unit2 Insead França/Singapur3 Instituto de Empresa Espanya4 IMD Suïssa5 University of Cambridge Regne Unit6 IESE Business School Espanya7 HEC Paris França8 University of Oxford Regne Unit9 Manchester Business School Regne Unit10 ESADE Business School Espanya

LES MILLORS ESCOLES DE NEGOCISDEL MÓN SEGONSTHE WALL STREET JOURNALLloc Escola País1 ESADE Business School Espanya2 IMD Suïssa3 IPADE Business School Mèxic4 London Business School Regne Unit5 Thunderbird (Garvin) Estats Units6 Columbia University Estats Units7 Tecnológico de Monterrey Mèxic8 MIT Estats Units9 University of Western Ontario Canadà10 INCAE Costa Rica

En el ‘Top 100’ de Financial Times, 61 escoles són dels EUA

PROGRESSIÓ DE LES ESCOLES DE NEGOCI ESPANYOLESSITUACIÓ AL RÀNQUING (MUNDIAL) DE FINANCIAL TIMES

Escola Rànquing 2005 Rànquing 2007

Instituto de Empresa 19 11

IESE 12 16

ESADE 35 24

EADA - 100

FONT: FINANCIAL TIMES

sat per les alues d’ESA-DE. Aquestes dades, però, no necessària-ment estan lligades a la qualitat del centre, i òbviament estan condi-cionades per les carac-teríst iques de cada mercat.

ESPECIAL: Escoles de negoci / Radiografia del sector - 37MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

LES ESCOLES DE NEGOCIS INCORPOREN PROGRESSIVAMENT I AMB NORMALITAT LA RESPONSABILITAT SOCIAL ALS SEUS PROGRAMES DE MANAGEMENT. ALGUNS EXPERTS CONSIDEREN QUE SERÀ UNA MATÈRIA CLAU AL FUTUR.

La Responsabilitat Social s’incorpora als programes com una de les apostes de futurLes sigles RSC no només es consoliden com un referent a tenir en compte, sinó que guanyen pes a la visió global del management.Així ho han deixat veure els directius de les principals escoles de negoci europees i americanes a les reunions celebrades als darrers mesos, tant a Ginebra com a Londres, entre d’altres.

AURELI VÁZQUEZ

Un article de The Wall

Street Journal publi-cat a finals de 2006 explicava la decisió de Ferran Soriano, ara directiu del Futbol Club Barcelona, de fer cursos relacionats amb la Responsabilitat Soci-al Corporativa. Eren els inicis de la dècada dels 90, i la RSC no era precisament una de les branques més populars del managament, de manera que els com-panys li aconsellaven

no perdre el temps amb tendències alternatives i centrar-se en aspectes essencials de la seva formació. Una dèca-da i mitja més tard, Soriano explicava al diari nordamericà que la RSC li havia aportat “una millor perspectiva del món”, i afegia que “no hi ha res pitjor que centrar-se només en els beneficis de demà”.Aquesta anècdota posa de relleu el que ja és una evidència per a molts: la responsabilitat corporati-

va no és només una moda per als manuals de mana-

gement. Així ho evidenci-en també altres mostres: constants titulars en premsa, aparició de lli-bres i publicacions espe-cífiques, celebració de congressos i jornades...

Impuls de la RSCde la mà de l’ONUUna d’aquestes jor-nades va tenir lloc a començaments de juli-ol a Ginebra. Organit-zades per les Nacions Unides, aquestes sessi-ons tenien l’objectiu de consensuar unes bases mínimes per a incor-porar la RSC als pro-grames de les escoles de negocis. En el marc d’aquestes jornades, el secretari general de l’ONU, Ban-Ki Moon, va fer una crida a les esco-les de negocis per tal que, en col·laboració amb les empreses, es desenvolupi cada cop més la branca de la res-ponsabilitat social. El cap d’iniciatives acadè-miques del Pacte Mun-dial de l’ONU, Manuel Escudero, va afegir que “es tracta d’una crida global per tal que totes les escoles assumeixin que un nombre crei-xent d’empreses volen

ser cada cop més res-ponsables”. En aquesta línia, l’ONU va donar a conèixer els sis principis bàsics acordats amb les princi-pals escoles de negocis del món (veure requa-dre adjunt).Durant aquesta cimera –que va comptar amb l’assistència de més d’un miler de líders empresarials, segons informa ASEPAM–, es van presentar diver-sos estudis relacionats amb la responsabilitat corporativa. El primer informe, treballat pel banc d’inversions Gold-man Sachs, conclou que aquelles empreses que s’han destacat per

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, saluda el príncep El Hassan Bin Talal de Jordània a la cimera de líders del Global Compact. / UN Photo-Eskinder Debebe

PRINCIPIS DE L’ONU PERA UNAEDUCACIÓ RESPONSABLEEN LES ESCOLES DE NEGOCI:

1. Desenvolupar les capacitats dels estudiants per a convertir-se en generadors de desenvolupament empre-sarial i social sostenible en una societat globalitzada no excloent.

2. Incorporar a totes les activitats acadèmiques els va-lors de la RSC

3. Crear materials d’estudi que permetin l’aprenentatge d’experiències per al lideratge responsable.

4. Encoratjar les escoles de negoci a fer recerca per a aconseguir una major difusió i comprensió de la RSC i de l’impacte que sobre les corporacions té l’aplicació de valors socials, mediambientals i econòmics.

5. Importància de col·laborar amb les empreses per a di-vulgar les seves experiències.

6. Les escoles de negoci han de facilitar el diàleg entre acadèmics, empreses, governs, mitjans de comunicació, organitzacions de la societat civil i altres grups interes-sats en la responsabilitat corporativa i la sostenibilitat.

Màsters més demandats

FONT : EMPRENDEDORES

05

10152025303540

2002 2005

MB

A

Econ

omia

banc

a

Màr

quet

ing

RRH

H

Fisc

alA

udito

ria

Med

iA

mbi

ent

Cièn

cies

Soci

als

Com

unic

ació

Les 10 empreses més responsables de l’Íbex 35

Puntuació: mitjana aritmètica de les 5 eines de control emprades (GRI, AA1000, NEF, ONU i Govern Corporatiu)

FONT : OBSERVATORIO DE RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA (DADES ANY 2005)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

REE

BB

VA

Tele

fóni

ca

Iber

drol

a

Gam

esa

Iber

ia

Reps

ol Y

PF

Ende

sa

Gas

Nat

ural

SCH

2

1,5

1

0,5

0

la seva activa política mediambiental i de bon govern han incremen-tat un 25% el seu valor general al mercat borsa-ri des d’agost de 2005.Finalment, l’informe de McKinsey & Company, que està basat en una enquesta a alts directius d’empreses, analitza el grau de lideratge dels fir-mants del Pacte Mundial. Segons aquest estudi, el 90% de consellers dele-gats afirmen que, actual-ment, estan implantant iniciatives de Responsa-bilitat Social en l’estra-tègia i operacions de la seva empresa de forma més important que fa cinc anys. De fet, un 72% dels executius creuen

que la RSC ja hauria d’es-tar plenament integra-da en l’estratègia de les seves empreses, tot i que només el 50% d’aquests confirma que actualment ho estiguin fent.

La RSC, també al ‘meeting’ de LondresLa importància de la RSC també va ser-hi present a la trobada impulsa-da a Londres per la Chi-cago Business School. “La RSC és un ‘core’ de les escoles”, va afirmar Frank Brown (INSEAD), mentre Jordi Canals (IESE) assegurava que “els líders han de tenir una visió global i respon-sable”. Canals va afegir que “cal fer conscients a escoles i alumnes que és una dimensió empre-sarial que han de tenir en compte”. Santiago Íñiguez, de l’Instituto de Empresa, va concloure que “el bon management

és sinònim de manage-

ment responsable”.

Nota: Informació proce-

dent del Departament de

Premsa de l’ ONU i l’Asso-

ciació Espanyola del Pac-

te Mundial (ASEPAM),

així com les cròniques

dels diaris The Wall Street

Journal, Cinco Días i La

Gaceta de los Negocios.

38- ESPECIAL: Escoles de negoci / El DAFO SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Un dels punts forts de les escoles de negocis de cara al futur és precisament el seu passat. Molts dels cen-tres espanyols i catalans més acreditats gaudeixen d’una fortalesa institucional que es demostra amb la seva trajec-tòria. L’escola EADA, fundada per Irene Vázquez, compleix aquest any 50 anys. L’any vinent també faran mig segle ESADE, IESE i EAE.La debilitat que, en termes comparatius, representa el tamany o la capacitat de finançament de determina-des escoles de negoci –espe-cialment les nordamerica-nes– queda compensada per la fortalesa institucional que han sabut explotar els princi-pals centres.El magnífic posicionament assolit als rànquings de Financial Times o The Wall

Street Journal són només la punta de l’iceberg d’unes orga-

FORTALESES

DEBILITATS

Prestigi, flexibilitat i estratègia de marca: tres punts forts per a contrarrestar el potencial americà

El procés de globalització i internacionalització ha deixat de ser una advertència de futur i ha esdevingut una rea-litat palpable. De la mateixa manera que els universitaris cursen estudis amb absoluta normalitat a altres països a través de programes d’inter-canvi, les escoles de negocis ja fa temps que van parar atenció a l’adjectiu ‘internaci-onal’. Igualment, cap empresa de certes dimensions –cada cop més pimes– es planteja el seu negoci com una activitat local.En el context global que deman-den els mercats, l’elecció d’una escola de negocis o una altra obre un nou panorama. Esco-llir un centre o un altre ja no és qüestió de distàncies, sinó de futur. I en aquest futur entren el joc el prestigi... i el volum. Dit d’una altra manera: el creixement. Aquesta perspec-tiva posa sobre la taula noves

Les escoles de negoci catalanes estudien fórmules per tal de créixer sense perdre la identitat

fecció els beneficis d’aquesta relació, que es retroalimenta produint un benefici mutu. Els seus professors i investigadors s’han convertit en els experts de referència dels periodistes especialitzats i, en molts casos, en columnistes que aporten prestigi als mitjans.D’altra banda, les escoles de negoci han superat la tempta-ció de l’opacitat informativa i han optat per crear departa-ments de premsa oberts a les propostes de la premsa. Es tracta d’una poderosa eina de comunicació cap a l’exterior. La flexibilitat és un altre dels trets distintius de les escoles de negoci amb seu a Catalunya i Espanya. Com deia el pre-sident de l’IMD suís, Peter Lorange, les escoles de negocis poden considerar-se “flexibles i àgils” en comparació amb els “problemes estructurals de les universitats, amb molta jerar-quia i departaments”.EADA, que acaba d’entrar el ‘Top 100’ de FT, celebra aquest any el seu 50è aniversari.

regles de joc en un tauler que també és nou. En una entrevista recent, l’im-pulsor de la Kellog School of Management, Dipak Jain, feia referència a la “immensa des-pesa” que representa pagar un MBA, i reflexionava: “aquesta quantitat es compensa perquè després d’un MBA, el salari creix sorprenentment en països com els Estats Units; ara bé, quant de temps podran mantenir aquests salaris i ser competitius davant l’Índia o la Xina?”.Aquesta inquietant reflexió, com d’altres derivades del nou escenari, porten als directius de les escoles de negoci espa-nyoles i catalanes a plantejar-se el futur en termes de crei-xement. El director d’EAE, Alfonso Cebrián, considera que una de les principals febleses de les nostres esco-les de negoci és “la dimensió”. “Les nostres escoles de negoci

tenen una dimensió reduïda per a competir en un mercat global amb gegants americans, aisàtics o fins i tot europeus”, argumenta (veure entrevista de la pàgina 35). Certament, donar una ullada a les dades d’aquests ‘gegants’ provoca vertigen. Wharton, per exemple, compta amb 24 cen-tres de recerca i una xarxa de 82.000 alumnes repartits per 140 països del món, tres vega-des més que Stanford o IESE.

Créixer conservant la identitatLa pregunta és: com créixer sense perdre la identitat? La fórmula de la fusió queda pràcticament descartada, de manera que queden dues vies: les aliances estratègiques i el creixement de la pròpia escola a través de recursos propis. Recentment, l’IESE era notícia per l’obertura d’una nova ‘delegació’ a Nova

York, decisió que òbviament no és fruit de l’espontaneïtat. L’EOI, per la seva banda, s’ha proposat reforçar els vincles amb el prestigiós MIT de Mas-sachussets.Tampoc és casual que el degà de l’INSEAD, Frank Brown, afirmés fa escasses setmanes que el gran aventatge de les escoles nordamericanes és el seu potencial de finançament. Brown convidava a “traslla-dar aquest model a Europa”.

El degà d’INSEAD –setena escola de negocis del món segons Financial Times– feia aquestes declaracions en el marc d’una trobada professio-nal organitzada a Londres per la Chicago Graduate Business School. En aquesta mateixa trobada, Jordi Canals (IESE) preferia veure l’ampolla mig plena: aquesta inferior capa-citat de finançament, deia Canals, els porta a ser “més creatius i innovadors”.

Wharton (EUA) compta amb una xarxa de 82.000 alumnes repartits per 140 països. / CEDIDA

nitzacions que han demostrat estar a l’alçada del que ense-nyen a les seves aules.

Una profitosa relació amb els mitjansBona part del prestigi acumu-lat durant aquests anys té la seva base en una activa polí-tica de comunicació i relació amb els mitjans. Les escoles de negoci han sabut conver-tir-se, amb el temps, en l’aliat necessari de la premsa econó-mica. El binomi premsa econò-mica-escoles de negoci era una societat necessària i previsible sobre el paper, però les escoles de negoci han entès a la per-

Les escoles de negoci han sabut convertir-se en l’aliat necessari de la premsa econòmica

El DAFO / ESPECIAL: Escoles de negoci - 39MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Amenaça o oportunitat? Aquesta és la pregunta que es fan a hores d’ara els pro-fessionals del sector quan analitzen els efectes del conegut com a ‘procés de Bolonya’. El motiu d’aquest dilema és que, com a con-seqüència de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior (EEES), les universitats catalanes ofe-riran nous màsters oficials. Segons una nota emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa, durant aquest proper curs s’afegiran 159 màsters nous, sumant un total de 308. És a dir, gairebé el doble dels que hi havia fins ara.Els directius de les princi-pals escoles de negocis van debatre sobre aquest tema en una trobada celebrada a principis d’any. Mentre uns es mostraven escèptics pel previsible augment de com-

AMENACES

OPORTUNITATS

El ‘recruiting’ de titulats sense prou experiència amenaça l’efectivitat real dels MBA’s

Les escoles de negoci analitzen les possibles oportunitats que s’obren amb el procés de Bolonya

“Cada cop més consultores miren de contractar estudiants més joves, però les escoles han de tenir una reacció contrària i atreure estudiants d’MBA de 28 a 32 anys”. Aquestes decla-racions, realitzades a Londres pel degà de la escola de ne-gocis francesa HEC, Bernard Ramanantsoa, posaven el dit a la llaga d’una ferida oberta que afecta tot el mercat laboral. I les escoles de negocis no sem-pre són una excepció. Amb aquestes paraules, Ra-manantsoa feia referència a la pràctica de reclutar joves titulats amb poca experièn-cia o, directament, sense ex-periència. Els beneficis són evidents: possibilitat de con-tractar amb sous més baixos, formació a mida de l’empre-sa, absència de ‘tics’ proce-dents d’altres companyies... Per contra, aquesta opció va en detriment de la maduresa necessària per a enfrontar-se

a determinats problemes que es poden presentar en el dia a dia d’una organització. Per això un altre degà, en aquest cas el de la Columbia Busi-ness School, Glenn Hubbard, aposta per reclutar alumnes que tinguin, almenys, un mí-

petència, altres apostaven per mostrar-se optimistes davant el que considera-ven una oportunitat. Simón Reyes Martínez, director general d’ESIC, va recordar

Alguns professionals veuen en Bolonya una oportunitat per a popularitzar les business schools. / Foto: IESE

que “som molts i hem de lluitar per sobreviure”, en referència a la major oferta de màsters per part de les universitats. Per la seva banda, David Par-cerisas, d’EADA, es mostrava preocupat perquè “mentre en altres països europeus ja hi ha promocions amb el títol adaptat a Bolonya, a Espanya encara no es coneix la regla-

nim de cinc anys d’experièn-cia en el mercat laboral.Hubbard entèn que, sense aquest mínim d’experiència, l’alumne no donarà el que s’espera d’un MBA. En defi-nitiva, el ‘recruiting’ de joves titulats sense prou experièn-

cia pot acabar provocant un ‘efecte boomerang’ en el pres-tigi dels màsters.

Atenció a les escoles emergentsLes escoles de negoci que ara gaudeixen d’una bona posi-ció –com és el cas d’ESADE i IESE, entre d’altres– han d’es-tar preparades per a una altra amenaça de futur, derivada en aquest cas de la globalitza-ció. Tot un seguit de centres progressen ràpidament, en al-guns casos procedents des de fora d’Europa i Estats Units. Aquest és el cas de la National University of Singapore (NUS), que l’any passat es va ‘colar’ en el ‘Top 100’ de Financial

Times en el lloc 92 i ara ja ocu-pa el 81è. La NUS Business Sc-hool ha produït prop de 25.000 graduats al llarg de les darre-res dues dècades. Entre el seu professorat predominen els experts orientals –Índia, Xina,

Singapur–, però també n’hi ha nordamericans, holandesos, canadencs...Aquest petit estat, de només 650 km2, té com a idiomes oficials l’anglès i el xinès, entre d’altres, i un PIB per càpita que no té res a enve-jar a Espanya, per exemple. Singapur representa l’empen-ta d’una regió del món que reclama el seu lloc. A més de la NUS, Singapur acull tam-bé una seu de la prestigiosa INSEAD francesa –11ª del món– i la Nyayang Business School, número 67 al ràn-quing de Financial Times.

Respecte a la NUS, val a dir que aquest mateix estiu –la notícia es va donar l’1 d’agost– ha rebut una injec-ció de 21 milions de dòlars del conglomerat de nego-cis indonesi Lippo Grup. Es tracta de l’ajuda més impor-tant que l’escola ha rebut mai d’un donant privat...

El fet de reclutar titulats joves pot posar en perill el prestigi dels MBA’s. / Foto: Wharton.

mentació, degut a la incom-petència de l’Administració”.En canvi, Rosa Arce (EOI) recordava que Bolonya portaria, en molts casos, una reducció del temps de

“Bolonya popularitzarà les business schools”, diu Jordi Canals.

durada de les carreres, de cinc a tres anys. Aquesta circumstància obriria, se-gons Arce, l ’oportunitat que més alumnes facin un postgrau. I encara més op-

timista es manifestava el director de l’IESE, Jordi Canals, per a qui “Bolonya popularitzarà les business schools, fins ara poc reco-negudes socialment”.

40- ESPECIAL: Escoles de negoci / Àgora SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

“La nostra xarxa d’antics alumnes és una font constant d’innovació”

JORDI UTGÉS,DIRECTOR DE RELACIONS EXTERNES DE L’IESE

El secretari general de l’Institut d’Estudis Financers reconeix que entre les debili-tats que encara hi són presents a les escoles de negocis catalanes destaca “la manca d’adequació de la formació als requeri-ments de l’empresa”. És per això que, pre-

cisament, Josep Soler explica que dins la seva escola, els programes més demandats al centre són “aquells vinculats a una certificació profes-sional, cada cop més important, per sobre de les titulacions acadèmiques”. Amb més de 15 anys de trajectòria, destaca com a punt fort de la seva escola “l’especialització en finances, la proximitat al sector a través de les seves entitats, associaci-ons professionals i mercats i la internacionalitza-ció dels nostres programes”.

Anglès moderatPerò tot i que les escoles catalanes gaudeixen d’un gran prestigi i reconeixement internacional, molts són encara els reptes pendents que aquests centres han d’assumir. En aquest sentit, Soler valora que, evidentment, “l’anglès és una eina imprescindible en finances” i afegeix: “Voldríem que fos molt més present en els nostres programes però el país té un nivell d’anglès moderat i l’hem de tenir en compte”.Abans, però, de dominar i ampliar el coneixement dels idiomes i dels canvis que la internacionalitza-ció dels programes han provocat, Soler detecta una gran diferència entre els estudiants actuals i els de generacions anteriors. “Tenim un seriós problema en l’enseyament secundari, degut al baix nivell, i que la universitat no resol. Per tant, tenim una cadena de pèrdua constant de qualitat”, assegura. I afegeix: “Nomes queden els estudis de postgrau i la formació professional contínua per a tractar de compensar la progressiva pitjor preparació”.

RSC paternalistaSobre el paper que la responsabilitat social corpo-rativa (RSC) està jugant al món empresarial, afirma que tot i que “és un valor permanent el que com-porta segur és que evolucionarà”. Malgrat aquesta tendència, Soler critica: “Actualment, peca una mica de paternalisme i es centra poc en la respon-sabilitat social entesa com les accions proposades per al desenvolupament individual”.

“Les escoles de negoci tenim una cadena de pèrdua constant de qualitat”

JOSEP SOLER,SECRETARI GENERAL D’IEF

Des de la seva fun-dació, al 1957, IESE ha anat aplegant a més de 30.000 antics alumnes que actual-ment es relacionen a través de l’Agru-pació de Membres de l’IESE, i que com defineix Jordi Utgés, director de relacions externes del mateix

centre, “són una font constant d’innovació”.Tant és així que només fa uns mesos, gràcies a totes les activitats que s’estableixen al voltant de l’associació, la revista Business Week va qualifi-car aquesta xarxa com a una font de relacions de “valor incalculable”. El representant del centre explica el perquè: “Intentem que quan algú arriba a l’IESE per primer cop, s’hi quedi per sempre”.

El factor humà com a motorAquest èmfasi envers el factor humà del centre es reflecteix també dins el concepte que l’escola té respecte la Responsabilitat Social Corporativa. “Les empreses són comunitats de persones per a servir a altres persones”, assegura Utgés. “La direc-ció s’ha de centrar en la persona: tractar correcta-ment als treballadors, crear l’ambient adequat per al desenvolupament de les persones, formar equips competents i crear en les relacions personals una confiança sòlida”, continua.

Ex alumnes en actiuCom apuntàvem anteriorment, d’aquesta bona entesa durant els anys de formació, la institució presumeix d’una de les xarxes d’antic alumnes amb més activitat: “Tenim 27 juntes territorials, 9 a Espanya i 19 repartides pels cinc continents i cada any s’enregistren al voltant d’unes 20.000 assistèn-cies a les activitats que aquesta agrupació porta a terme arreu del món”, valora.Més enllà de la importància que el centre conce-deix a l’estudi dels idiomes, el que més destaca Utgés de l’IESE és que “tot i que som una escola global, cuidem a cada persona en particular, els detalls, el rigor en tots i cadascun dels nivells”. A banda d’impartir programes en quatre dels cinc continents: Europa (Barcelona, Madrid, Munich i Varsòvia), Àsia (Xina i India), Amèrica (Brasil) i a l’Àfrica (Egipte i Kènia), en breu aquesta institu-ció comptarà amb una seu permanent a la ciutat de Nova York.

“Els alumnes d’ara tenen més pressa per ‘triomfar’en el món corporatiu”

DAVID PARCERISAS,DIRECTOR GENERAL D’EADA

Tot i que segons el di-rector general d’EA-DA les escoles de negocis a Espanya estan molt ben posi-cionades, reconeix que “potser no tenim tots els recursos que tenen alguns dels nostres competidors a nivell internacio-nal”. És més, David

Parcerisas sosté que “posats a demanar, manquen principalment recursos per a estimular la recerca en gestió i per atreure a professors de primeríssim nivell internacional”.

Formació a midaCom a punt fort de l’escola de negocis, el màxim representant d’EADA destaca “la seva capacitat per a donar solucions als problemes corporatius i individuals de la formació i, a més a més, fer-ho de forma individualitzada i personal”. I afegeix: “Par-lem d’allò que nosaltres denominem un estil EADA de fer les coses: un human touch”.Preguntat sobre si la RSC és un concepte que està de pas o no, Parcerisas afirma que tot i que és una tendència que ara sí està de moda, “quedarà com un element més imprescindible en la gestió de les empreses”. I destaca: “Recordem que fa uns anys parlar de comptabilitat analítica podia ser una moda i avui és una eina de gestió fonamental. Crec que el mateix passarà amb la RSC”.

Ànsies de triomfEntre l’oferta de l’escola, el director d’EADA en des-taca tots els programes generalistes, incloent-hi els MBA i, especialment, “els màsters adreçats a persones que surten de la universitat amb escassa experiència laboral”. Així mateix, la formació a mida de l’empresa també està incrementant molt la seva activitat. En qualsevol cas, si hi ha alguna cosa que real-ment caracteritzi segons ell als estudiants d’ara és la seva ‘ànsia’ d’arribar a l’èxit: “Arriben més pre-parats però també tenen més pressa per triomfar en el món corporatiu”. I matisa: “Actualment hi ha una certa sensació de voler-ho tot ràpidament, sense pensar en què la formació és un procés de transformació personal, i que aquesta no es pot transmetre en píndoles condensades, s’ha de viure individualment”. Per últim, Parcerisas retroba l’es-tudiant que va ser fa uns anys i ens confessa: “Tro-bo a faltar la classe peripatètica dels grecs”.

Àgora / ESPECIAL: Escoles de negoci -41MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Especialitzada des de la seva creació en una orientació internacio-nalitzadora i multicul-tural de la formació de directius, ESCI ha sabut donar al llarg del temps molta importància al conei-xement dels idiomes i la història i la cultura d’altres societats.

Malgrat aquesta afirmació, el director d’aquesta escola, Xavier Cuadras, afirma: “Encara que sembli contradictori, crec que les escoles de negocis i les facultats universitàries en general van mancades d’una orientació real (ensenyament d’idiomes, captació de més estudiants de fora del país, etc.) i alhora de falta d’adequació al perfil empresarial del nostre país, caracteritzat per l’existència d’un gran nombre de petites i mitjanes empreses”. A més a més, un altre repte pendent encara és la formació i creació de “veritables emprenedors” empresarials.

Més enllà de l’anglès Un dels trets característics de l’escola, doncs, és la importància que els idiomes adquireixen al llarg del programa acadèmic. Segons el seu màxim represen-tant, no només els estudiants acaben cursant un 40% de les assignatures de la carrera en anglès, sinó que han de triar un altre idioma durant els estudis entre el xinès, japonès, rus, alemany i francès. Tal i com des-taca Cuadras, el Grau Superior en Comerç Internaci-onal és un programa “únic a Catalunya i sempre ha tingut un gran èxit”. Actualment, però, “hem comen-çat un curs de postgrau en Lideratge femení i prepa-rem un Master in Internacional Retailing”, explica.

El paper de les empreses“Amb un nom o un altre, crec que la RSC sempre ha estat molt important des del punt de vista de la relació entre les empreses i la societat”, valora. “Ara se’n parla més, la qual cosa és símptoma excel·lent, perquè sembla més clara la necessitat que té la societat d’avaluar el paper de les empre-ses per a corresponsabilitzar-se en la consecució dels objectius comuns”, matisa. Finalment, Cuadras assegura que “la formació supe-rior dels directius ha millorat molt a Catalunya durant els darrers vint anys, amb uns professionals que surten molt millor preparats”. I conclou: “El país ha canviat substancialment i crec que les oportuni-tats professionals són ara millor que fa vint anys”.

Tal i com defineix Pau Verrié, director general de l’IDEC, el centre “és l’instru-ment de la Univer-sitat Pompeu Fabra per a desenvolupar formació contínua i de postgrau orientada als professionals i les empreses”. És per això que “la força i el

reconeixement de qualitat de l’IDEC són paral·lels als de la Universitat”, opina.

Cal evitar l’autocomplaençaTot i que, a Catalunya, el sector de les escoles de negoci és un sector “potent i capdavanter”, segons el màxim representant d’aquesta institució, cal tenir en compte que vivim en un entorn canviant i alta-ment competitiu i, per tant, “l’autocomplaença seria perillosa”. Així mateix afegeix que “cal vetllar per un millorament continu de la qualitat i impulsar amb força la internacionalització dels nostres centres”.

Estratègia RSC“La RSC és un concepte bàsic que s’està integrant a l’estratègia de totes les empreses i institucions i de tots els sectors”, valora Verrié. Per a ell, s’està tractant com un concepte específic que “es presta a què pugui ser considerat una moda”. No obs-tant això, “la tendència és que s’integri plenament com un component bàsic i habitual en l’estratègia empresarial”, assegura.Preguntat sobre els canvis en la formació entre els estudiants de fa un parell de dècades i els que surten ara de les escoles de negocis, Verrié assenyala que la formació en l’àmbit empresarial “s’està transformant per a respondre als canvis i nous reptes del nostre entorn”. És per això que Verriè considera “lògic” que els estudiants, tant els que tenen poca experiència professional com els de nivells directius “ens plantegin l’exigència de nous continguts i nous enfocaments”. Així mateix, afirma: “Els programes tendeixen a escurçar-se en el temps en resposta als canvis i a l’increment de la mobilitat dels professionals”.El centre, que participa amb la UPF tant en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona com en el proper Parc Barcelona Media, apunta també cap a les habilitats de direcció i comunicació i la forma-ció especialitzada en sectors emergents com altres trets bàsics de la formació empresarial actual.

“El repte és reforçar la capacitat d’atreure el millor talent d’arreu del món”

MARCEL PLANELLAS,SECRETARI GENERAL D’ESADE

“Els programes s’escurcen en el temps degut a la mobilitat dels professionals”

PAU VERRIÉ,DIRECTOR GENERAL D’IDEC

XAVIER CUADRAS,DIRECTOR GENERAL D’ESCI

“El repte és la formació i creació de veritables emprenedors empresarials”

A punt de complir 50 anys, l’escola de ne-gocis ESADE gaudeix d’un gran reconeixe-ment internacional. Però des d’un punt de vista global, el se-cretari general del centre, Marcel Plane-llas, destaca també el “posicionament asso-lit internacionalment

per les escoles de Barcelona com un fet important que situa la ciutat com a centre d’excel·lència in-ternacional”. Tot i així, reconeix que, per a consoli-dar la posició de Barcelona, el repte de les escoles de negocis passa “per reforçar la capacitat d’atreu-re el millor talent d’arreu del món que vulgui venir a formar-se, a fer recerca i a desenvolupar la seva carrera professional”. Malgrat tot, segons Plane-llas, aquest repte no només demana un gran esforç de les escoles de negocis en general, sinó també de la col·laboració dels diferents nivells de l’Admi-nistració, “per tal que Barcelona esdevingui capital atractiva i accessible per al talent mundial”.

El fenomen RSCSobre la tendència de l’entorn empresarial envers la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), el se-cretari general d’ESADE sosté: “No és una moda, sinó que respon a una exigència de la societat que reclama més transparència i el compromís de les organitzacions i les empreses”. A més, en destaca un dels centres de recerca de l’entitat, l’Institut d’Innovació Social, i que defineix com un pas més per a vincular les polítiques de RSC amb l’estratè-gia general de l’empresa, “per tal de trencar la per-cepció que es tracta d’un concepte que està de pas o que és una cosa que s’ha de fer per obligació”.

L’èxit MBADins de la formació continuada dels directius, ac-tualment els cursos amb més èxit són els oberts –per a àrees funcionals o direcció general– i segons destaca Planellas, cada cop més, els fets a mida, “en què tots els participants pertanyen a la matei-xa empresa”. Per a finalitzar i seguint amb el pa-norama que caracteritza l’escenari de la formació empresarial actual, Planellas afegeix que un dels canvis més destacats que diferencien als alumnes de fa dues dècades amb els que surten ara de les escoles de negocis és, sobretot, “l’augment de l’ex-posició internacional dels estudiants actuals”.

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

més accidents laborals amb re-sultat de mort és el de la cons-trucció.

I fins a quin punt resulta efec-tiva l’aplicació de la llei de pre-venció de riscos laborals?Aquesta llei ha estat un pas important, però es queda cur-ta: així ens ho diuen les dades de sinistre laboral. Encara no estem, ni de lluny, en una línia raonable. A més, a això cal afe-gir que el sector de la construc-ció és el sector més procliu a la subcontractació. Això ens por-ta a què els problemes derivats d’aquesta falta de formació i d’informació del treballador es traslladin a l’obra en cons-trucció. Perquè no sempre el treballador coneix els aspectes bàsics de la prevenció de riscos i de la seva seguretat.

L’any passat va entrar en vigor una nova llei que afecta a la sub-contractació. Quins serien els seus punts forts i febles? Aquesta nova llei tendeix a re-gular el sector i a controlar la subcontractació, però el que no es pot arreglar és el pro-blema de la immigració que es canalitza cap al sector de la construcció. Tenim problemes d’enteniment amb treballadors immigrants que no coneixen el nostre idioma. Tot això, des de l’òptica de la subcontractació s’agreuja, i amb aquesta nova llei es pretén regular més la si-tuació.

Formació directiva

LAURA GAMUNDÍ

Quan preveu vostè que es materialitzarà la desacceleració del sector de la construcció?Jo sóc dels que pensen que no explotarà sinó que s’anirà tem-perant.

Llavors, vostè com qualifica aquest 2007, com un any de tran-sició o de crisi? A dia d’avui, els col·legis d’apa-relladors encara no han notat cap decreixement en els vi-sats; en canvi, alguns col·legis d’arquitectes sembla que sí. Després està el tema de l’aug-ment dels tipus d’interès, que, d’alguna manera, crec que generarà problemes a molta gent. Aquest és el factor que provoca el retraïment.

Quines mesures estratègi-ques es poden portar a terme per frenar aquesta reculada? Espanya està entre els països amb més pisos en propietat i, en aquest sentit, l’alternativa dels lloguers és vàlida. Però el problema de fons del tema hi-potecari subjeu igualment. És a dir, que no està en les nostres mans sinó que és el Banc Cen-tral Europeu el que estableix els tipus. I sota aquesta pre-missa, la política de qualsevol país poc pot fer.

I davant d’això, vostè és dels que donen suport a una major o menor intervenció de l’Estat? Home, jo sóc partidari que si-

gui el mercat el que es reguli. En línies generals, sóc contrari a l’intervencionisme de l’Ad-ministració perquè crec que genera uns resultats que són artificials i, en aquest sentit, les lleis del mercat són més sàvies i donen amb més facilitat res-posta a determinats problemes. Regular les regles del joc del mercat generalment no funcio-na. El mercat és capaç d’auto-regular-se perfectament.

Quins efectes ha tingut la reforma del codi tècnic de l’edi-ficació? El codi tècnic de l’edificació

és una peça fonamental que millora les condicions del sector en tant que articula unes obligacions i uns mínims constructius que afavoreixen el resultat d’una bona cons-trucció.

Queda alguna cosa per millo-rar encara?Per exemple, encara queda per veure a què condueix l’aplicació de la nova llei ca-talana del sòl.

Una de les seves moltes espe-cialitats és el tema de la preven-ció de riscos laborals. Quin àmbit

“El mercat és capaç d’autorregular-se”ENTREVISTA A FRANCISCO JAVIER LLOVERA SÁEZ

Francisco Javier Llovera Sáez és doctor en Dret i aparellador; catedràtic del Departament d’Organització d’Empreses adscrit a l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona) i a l’EPSEB (Escola Politècnica Superior d’Edificació), d’on a més a més és director. Així mateix, Llovera s’encarrega de coordinar diversos postgraus i màsters de direcció i organització d’empreses de la construcció, gestió immobiliària, prevenció de riscos laborals i tècniques comercials. En aquesta entrevista desgrana la seva opinió sobre la situació actual del sector de la construcció.

laboral és, en aquests moments, el més insegur? Ens ho diuen les dades de la Unió Europea: el sector amb

El catedràtic Llovera durant un moment de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

“No sempre el treballador coneix els aspectes bàsics de la prevenció”

“Cal veure a què condueix l’aplicació de la llei catalana del sòl”

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

dant a familiars o com a coo-perativistes, un 5,5% i un 1% respectivament. CTESC diu que cada cop aquests dues darreres tipologies mos-tren una importància més modesta atès el pes cada cop més alt que tenen les incor-poracions de nous autònoms a les categories primeres. Pel que fa a la distribució per branques d’activitat, el 63,1% dels autònoms de Catalunya ho fan al sector serveis, un 16,2% a la cons-trucció, la indústria un 12,6% i a tasques relacionades amb l’agricultura i la pesca un 8,1%. Les conclusions de CTESC en aquest sentit parlen del gran pes estructural que tenen els

autònoms als serveis, mentre que destaca la progressiva disminució dels treballadors d’aquest perfil en el sector secundari, i la importància que també està guanyant el nombre de persones que tre-

IVAN GIMÉNEZ

Segons l’esmentat informe, l’increment de treballadors autònoms a Catalunya l’any 2006 va ser del 3,95%. Aquest augment de la gent ocupada per compte propi és molt similar a la dels assalariats, un 3,9%, xifra que ha provo-cat que es mantingui la pro-porció d’autònoms sobre el total de treballadors en un 17,3%. Pel que fa al perfil d’aquests treballadors, l’informe diu que el 31,1% estan al cap-davant d’una empresa amb més personal contractat, i el 62,4% ho fan com autònoms sense cap persona contrac-tada. La resta desenvolupen la seva activitat laboral aju-

Un 17,3% dels treballadors són autònomsELS AUTÒNOMS MANTENEN EL SEU PES AL MERCAT LABORAL CATALÀ

L’informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Situació dels treballadors autònoms a Catalunya, reflecteix la situació d’aquest tipus d’ocupats al Principat al 2006. Segons l’Enquesta de Població Activa, van sumar unes 590.472 persones durant l’any 2006. El que representa al voltant del 17,3% del total de la població activa.

El 31% dels autònoms es troben al capdavant d’una empresa amb personal contractat. / ARXIU

ballen per compte propi al món de la construcció. Com a explicació per a aquesta disminució de la importància dels autònoms al món industrial, l’informe parla de “la tendència cada

cop més intensa de les em-preses del sector que com-porta l’aparició d’economies d’escala cada cop més fortes, essent en canvi el sector serveis el que més facilitats dóna al col·lectiu per tal de ser competitius en el mercat, atesa la irrupció de les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions i la tendència creixent a externa-

La majoria d’altes a autònoms es donen entre els majors de 55

Hi ha un augmentprogressiu dels treballadorsamb estudis superiors

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

produint des de comença-ments de la dècada, quan s’incorporaven més dones que homes al règim de treba-lladors autònoms. Segons el CTESC, les causes d’aquesta davallada “resulten compli-cades d’explicar”, però fa èmfasi en què la caiguda es produeix des dels 16 anys als 55, mentre que a franja que supera aquesta edat sí que hi ha un augment de les dones que es donen d’alta. Cal des-tacar, també, que per branca d’activitat, s’experimenta un cert augment a les empre-sàries amb treballadors.

litzar serveis a les empreses, també a les del sector indus-trial”.

Perfil dels treballadorsL’informe aprofundeix més en l’anàlisi de la distribució per activitats i dóna les següents dades. Les quatres branques d’activitat que agrupen més treballadors per compte propi són el comerç i la reparació de vehicles, amb un total de 21,1% d’autònoms. En segon lloc hi ha la construcció, amb l’esmentat 16,2%, els serveis a les empreses, amb el 14,6%, i la indústria. El document del Consell de Treball torna a incidir en el pes guanyat per la construcció i remarca que comerç i reparació tot i estar a les primeres posicions van perdent importància. Pel que fa a altres sectors, destaca la lleugera davallada al transport i telecomunica-cions, d’un 8,4% al 2005 a un 7,7% al darrer any. Mentre que també es remarca la pujada a la hostaleria –d’un 9% a un 9,2%- com a símptoma de la bona marxa del turisme a

Catalunya els darrers anys. Continuant amb el perfil dels autònoms, l’informe també analitza el tipus d’ocupació. La concentració més alta es produeix en la categoria de directius amb un 34%, seguit d’artesans i treballadors qua-lificats amb un 17%. Després trobem tècnics i professionals científics i intel·lectuals, tèc-nics de suport, personal de la restauració i el comerç, agri-cultors i pescadors, i finalment muntadors i administratius.Les tipologies professionals que més autònoms han apor-tat al 2006 han estat direc-tius i tècnics científics i intel·lectuals, mentre que les categories d’artesans i res-tauradors veien disminuir la quantitat d’incorporacions.Un altre aspecte que tracta l’informe és la distribució per edats, on no hi ha hagut variacions respecte al 2005. Els joves mantenen un ritme d’incorporació baix, mentre que la majoria d’altes es donen entre els majors de 55 anys. Tal i com apunta el document del CTESC, “aquest guany net d’autònoms en la

darrera franja és força proba-ble que es trobi condicionat per la necessitat que apareix en alguns casos de completar el període de cotització, ele-ment que impulsa al col·lectiu de gent d’aquesta edat a en-trar a treballar o cotitzar per aquesta figura”. També és interessant com-provar els canvis que hi ha hagut en la incorporació d’au-tònoms pel que fa al nivell d’estudis. Concretament, hi ha un augment progressiu de les persones amb estudis supe-riors que opten per aquesta via d’ocupació. Novament, CTESC no dóna cap explica-ció rotunda, sinó que parla en condicional dient que “un dels factors que podria influir en aquesta direcció podria ser l’excés d’oferta en el mercat de treball d’aquestes persones amb nivell d’estudis superiors. Alguns estudis han evidenciat darrerament aquesta possibi-litat en la mesura en què les diferències en els guanys sala-rials s’han vist molt limitades aquests darrers anys respecte dels altres col·lectius amb ni-vells de formació inferiors”.

La dona autònomaPel que fa al pes de la dona dins del món dels autònoms, l’informe remarca la seva pèrdua de pes en el període 2005-2006. L’any passat el nombre de treballadores per compte propi a Catalunya va disminuir en 3.600, mentre que el d’homes va augmentar en uns 26.000. I la proporció total és d’un 69,2% d’homes i un 30,8% de dones, segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.El document posa de mani-fest que aquesta dada trenca una tendència que es venia

Un altre informe, en aquest cas de la Federación Nacional de Trabaja-dores Autònomos (ATA), publicat el passat mes de juny posa de mani-fest el gran nombre d’immigrants que opten per fer-se treballadors per compte pròpia. Entre 2001 i 2006 es van incorporar 83.463 estran-gers a aquest règim laboral. L’increment va ser significatiu entre els vinguts de fora de la UE, amb un augment del 141,1%; mentre que els comunitaris varen créixer un 75,4%. Equador és el país que més tre-balladors aporta al total, amb 4.817, seguits de colombians, xinesos, i argentins. A Catalunya, i segons dades del CTESC, els autònoms de fora de les nostres fronteres representen un 6% del total.

EL PES DELS IMMIGRANTS

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

La manca de planificació de l’agenda és un símptoma d’excés de confiança. Gestionar el propi temps té relació amb la gestió del recurs més valuós i al mateix temps, el més infravalorat. I atenció, perquè les ineficiències que passen desapercebudes en una posició no directiva són conside-rades totalment fora de lloc en un directiu. És imperatiu aprendre les tècniques adequades de planifica-ció del temps, perquè l’alternativa és preparar-se per ser desplaçats per aquells que sí les dominen.Les facetes de la gestió del temps personal són diverses. El principal concepte és mantenir un dietari orga-nitzat i, en consequència, l’activitat diària programada amb antelació. Com altres processos, la gestió del temps s’ha de planificar, monitoritzar i revisar amb regularitat.Un punt crític són les cites. És neces-sari prendre el control del propi temps, i eliminar les reunions inne-cessàries. El sentit comú ajudarà a decidir. Potser es pot canviar un llarg dinar per una conversa telefònica? En tot cas, és imprescindible també

tenir una planificació de cites, visua-litzar-les en conjunt i decidir quines s’han d’eliminar.La planificació del directiu afecta també els seus subordinats. A més, s’ha de tenir present la distribució de tasques, que ha de seguir els mateixos passos que l’agenda: pla-nificació, visualització i revisió. I per suposat, les tasques delegades als assistents poden proporcionar un guany de temps considerable, però sovint, el do-it-yourself representa un avantatge. Franquejant la seva pròpia carta s’assegurarà que el destina-tari la rep en el moment adequat, o estalviarà temps redactant el sumari de l’informe que un col·laborador en època crítica va oblidar adjuntar a un important informe.Gestionar el temps personal no té més secret que l’aplicació sistemà-tica d’estratègies de sentit comú. Requereix un petit esforç. Però és la forma de promoure les pràctiques eficients i d’identificar allò prescindi-ble. És el camí a un ús adequat del temps concentrant-se en les activi-tats escollides.

Gestió del temps personal

TEXTOS: BEGONYA MERINOEl principal concepte per la gestió del temps és mantenir la agenda organitzada. / Arxiu

Al món del management, sovint ens arri-ben conceptes de procedència anglosaxo-na. Darrera aquests conceptes hi ha rea-litats alienes a la nostra. Si a això afegim una traducció literal, ja estem perduts. És el cas del knowledge management i la fi-gura del knowledge manager, que està te-nint una pobre implantació al nostre país. El coneixement és vital per a les empre-ses. El capital de coneixement disponible a les artèries de l’empresa ha de circular per contribuir a l’eficàcia de l’organització I assolir els seus objectius. I el gestor de coneixement és el facilitador d’aquest pro-

cés. Alguns dels objectius del gestor de coneixement són desenvolupar estratè-gies d’informació I coneixement, dissenyar solucions per aprofitar I utilitzar els siste-mes i tecnologies de la informació i vetllar per l’acompliment de la legislació vigent sobre protecció de dades I marques, pa-tents i drets d’autor. El perfil formatiu és el d’un llicenciat amb formació de postgrau, amb experiència com a tècnic i gestor, un nivell d’anglès excel·lent i coneixements pràctics de tecnologia de la informació.

Què fa un gestor del coneixement?

CONEIXEMENTS

HABILITATS DIRECTIVES

Un cert nivell d’estrès i preocupació són salu-dables i útils, però en l’àmbit de les organitza-cions sovint es produeixen situacions que sur-ten de control i ens fan perdre productivitat i la salut. Quan els empleats s’equivoquen sovint, es redueix notablement la seva productivitat, es queden a casa per evitar situacions laborals estressants o fins i tot renuncien a l’esperança de trobar una al-tra ocupació menys estressant, la produc-tivitat global es veu afectada. Quan hi ha un sentiment de vulnerabilitat davant les amenaces que es perceben del món i no es pot entrar en contacte amb la capacitat per controlar-lo, el nivell de preocupació i

ansietat augmenten. De vegades la preo-cupació és justificada: potser hi ha una amenaça de reducció de fons i el banc po-dria retirar la seva línia de crèdit. En aques-tes situacions, treballar la preocupació pot proporcionar l’energia que cal per enfron-tar els problemes. El que cal és entendre la diferència entre la preocupació saludable i la nociva. Si pot solucioni el problema, i si no, el pot convertir en alguna cosa més sota control fent petits canvis correctius. Busqui ajuda a les fonts adequades, hi ha persones que tenen la informació que vos-tè necessita. Si no hi ha res a fer, deixi mar-xar la preocupació.

Preocupacions i estrès

ACTITUDS

PROJECTMANAGEMENT AVANZADO

Edición invierno - inicio Febrero 2007horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h.sábados, de 9 a 14:00h.

Edición primavera - inicio Mayo 2008horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45hDuración: 90 horas.

GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES ENCALIDAD TIEMPO Y COSTE.GESTIÓN INFORMATIZADA

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona ,Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web:http://www.doe.upc.edu

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

Un cert nivell de preocupació és saludable i útil. / Arxiu

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

ENTREVISTA A FERRAN RAURICH, DIRECTOR DE RRHH D’SCHNEIDER ELECTRIC ZONA IBÈRICA

A quina companyia treballava abans d’entrar a Schneider?

Al sector d’automoció de Delphi, com a director de Recursos Humans de diverses plantes industrials.

Què va aprendre d’aquesta multina-cional nordamericana?

Era una empresa molt madura, amb polítiques molt desenvolupades i estructurades, de la qual vaig aprendre a suportar la pressió i a saber orientar els resultats.

Quant temps fa que està a Schneider Electric Zona Ibèrica?

Des de l’octubre passat, i la veritat és que m’hi sento molt a gust. Actualment ja som 3.958 treballadors.

Amb aquests 9 mesos, es sent orgu-llós d’haver aconseguit alguna cosa per a l’empresa?

Sí. He ajudat a desenvolupar el canvi cap a una descentralització de la gestió dels Recursos Humans. Hem incorporat aquesta funció a totes les unitats de negoci de la companyia i a totes les unitats terri-torials de la Zona Ibèrica.

Quin és el major repte al qual s’ha enfrontat?

Encarar l’expansió de la nostra companyia. Estem en un sector que creix un 11% anual i, com a líders del mercat, nosaltres creixem aproxi-madament un 15%. Tenint en compte que som una empresa amb una àmplia implementació geogràfica i amb un mix de col·lectius molt diferents, el nostre repte és retenir i captar el talent.

I quines accions dueu a terme per fidelitzar aquest talent?

Estem treballant per aconseguir que la nostra marca sigui més cone-guda i atractiva al mercat. A més, ja fa dos anys que vam engegar un pro-grama per descobrir nous talents. Pel

“Parlar amb els treballadors és una bona manera de descobrir el talent intern”

que fa a la retenció, estem implemen-tant un pla de desenvolupament de les persones que inclou diversos aspec-tes: pla de formació, pla de carrera, pla de mobilitat funcional i una nova política de retribució i beneficis. Sch-neider Electric Zona Ibèrica busca, des d’una ambició permanent, oferir als seus col·laboradors la possibilitat de tenir un desenvolupament profes-sional personalitzat.

Està realment valorat el treball de Recursos Humans?

Cada vegada que ens posem a pensar sobre quines seran les neces-sitats del futur, estem sumant valor afegit. Davant de futurs canvis orga-nitzacionals, cal millorar el que ja fun-ciona i ser previsors.

Teniu algun pla ‘secret’ per descobrir talent intern?

Sí. Parlar amb la gent, conèixer les seves expectatives, facilitar el seu desenvolupament... Per exemple, a partir d’aquest mes, les noves incorpo-racions participaran en un programa especial d’Esmorzars amb la Direc-ció. A més, estem desenvolupant els tallers d’Assessment Center en grups

reduïts i amb observadors objectius. El més important en aquesta gestió de recerca és ser veritablement operatius i no quedar-nos a l’estadi analític.

La seva entitat és molt piramidal?Sí, però estem en un procés

d’aplanar l’organització i, per exemple, hem passat d’un Comitè de Direcció de vuit persones a un de 12. Creiem que com més gent estigui implicada en el projecte, millor serà la cadena de valor i més gran serà la percepció que tots naveguem dins un mateix vaixell.

Creu que la formació és un incentiu per a les persones?

Per a l’empresa és una necessitat, i per a les persones ho serà en la mesura que els permeti desenvolupar les seves capacitats i aspiracions.

Un director de RRHH és un gestor o un estrateg?

Sens dubte, ha de ser més estra-teg, ha de vincular-se al CEO i antici-par-se als canvis.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Ferran Raurich es troba al capdavant dels Recursos Humans d’Schneider Electric Zona Ibèrica. / D. CALDERÓN

Nascut a Barcelona fa 39 anys. Actualment viu a Ciutat Vella i no li agrada comprovar com s’està transformant aquesta zona. Té dos fills, en Francesc i en Mi-quel. Va estudiar Empresarials i Econòmiques, així com un màs-ter en Recursos Humans a EADA i Senior Executive d’Esade.

Per què va escollir els Recur-sos Humans?Per centrar la meva vida a la ciu-tat de Barcelona i estar a prop de la meva família. I també perquè després d’una carrera molt varia-da, vaig veure que havia arribat el moment d’aportar la meva visió global de l’empresa a l’àmbit de les persones.

Té algun hobby?M’agraden tots els esports. Però especialment, corro maratons.

Què li dóna l’esport?Llibertat, espai personal i auto-control.

Què en pensa del moment en què vivim?Excitant, amb canvis molt rà-pids. Viure és un repte.

La nostra societat és masclista?I tant! Però no hauria de ser així, ni hauria de fer falta una Llei d’igualtat.

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida.El millor són els meus fills. I el pit-jor, una experiència de separació.

Li agrada viatjar?He viatjat per tot el món. És una de les millors maneres de conèixer i d’aprendre.

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU DE PRADA DE CONFLENT CELEBRA ENGUANY LA SEVA 39ª EDICIÓSota el lema “300 anys després d’Almansa” es va inau-gurar l’última edició de la Universitat Catalana d’Estiu i va ser presidida pel conseller d’Innovació, Universi-tats i Empresa, Josep Huguet. El programa, el qual ha englobat més de 700 hores d’activitats entre cursos, tallers, debats i espectacles, va ser validat per pri-mera vegada per una comissió científica de l’Institut

d’Estudis Catalans i se li va donar un caire més aca-dèmic que polític. Destaquen entre els ponents que hi van participar l’expresident de la Generalitat Pas-qual Maragall i l’esconseller de la Generalitat, Joan Carretero. Aquesta edició s’ha apostat per les figures internacionals, com la profesora Avi Fiegenbaum, de la Universitat d’Indiana, o Friedrich Edemayer, de la Universitat de Viena. El pressupost de Universitat ha estat d’uns 500.000 euros i hi han participat unes 1.500 persones entre alumnes i professors.

EL DICCIONARI

LA CECOT ENGEGA UN PROJECTE PER FORMAR ELS DIRECTIUS DE LES EMPRESESLa Fundació CECOT Formació va dur a terme al juny per primera vegada i amb èxit de participa-ció el seminari “Responsabilitats de l’adminstrador i dels directius”. El van impartir el senyor Daniel Vázquez Albert, advocat i professor titular de Dret Mercantil de la UB, i el senyor Jordi Garcia Vinya, professor titular de Dret de Treball i Seguretat So-cial de la UB. L’objectiu era donar a conèixer les responsabilitats tant d’ordre civil i administratiu com penal que han de regir les activitats dels ad-minstradors i directius d’empresa. Per tal de do-nar resposta a la gran demanda d’aquest semina-ri es preveu celebrar més edicions sobre àmbits re-lacionats amb els reptes empresarials. Alguns dels temes previstos són “Gestió de la innovació en les Pimes”, “Flexibilitat en l’empresa”.

UNIVERSITAT

Els directius han de ser altament competitius. / Arxiu

FORMACIÓ

RECERCA

ESPANYA APORTARÀ 22 MILIONS D’EUROS A L’OFICINA GESTORA DE L’ITER, QUE ES CO-MENÇARÀ A EDIFICAR L’ANY VINENT AL 22@ L’oficina gestora de l’Iter a Barcelona, el projecte inter-nacional que estudia la viabilitat científica i tècnica de la fusió com a font d’energia alternativa als combusti-bles fòssils, rebrà 20 milions d’euros per a la seu de Fu-sion for Energy. Aquesta seu es començarà a construir l’any vinent al districte 22@ i s’espera que el 2008 sigui ja operativa. La ministra d’Educació i Ciencia, Merce-des Cabrera, va recordar durant la firma de l’acord de l’aportació econòmica que des del 2005 funciona a Bar-celona una oficina provisional. Des de Fusion Energy es coordinaran els treballs de diversos projectes en què hi participen la Unió Europea, Xina, Japó, Corea del Sud, Rússia, Índia i els Estats Units.

MÉS DE 4 MILIONS DE DONES ESPANYOLES S’HAN INCORPORAT AL MERCAT LABORAL EN ELSÚLTIMS 30 ANYSA la 30a edició de l’Índex Laboral Manpower presen-tada recentment pel catedràtic en Economia Aplica-da de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, s’ha manifestat l’important paper de les dones en el món laboral durant les últimes dècades. En els darrers 30 anys s’han incorporat prop de 4 milions de dones espanyoles entre 16 i 64 anys, cosa que repre-senta un avenç de la població activa femenina nati-va per damunt del 100%. Això vol dir que s’ha passat dels 3,6 milions de dones al mercat laboral el 1977 als 7,5 milions de l’any 2006.

TEXTOS: CRISTINA SAN JOSÉ

MERCAT LABORAL

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

“La violència d’ETA és una espelma que es consumeix i no trigarà a apagar-se”

ENTREVISTA IMANOL URIBE, DIRECTOR DE CINEMA

Estils de Vida

Uribe al set de rodatge de la seva última pel·lícula, La Carta Esférica. / CEDIDA

Pel·lícules com El proceso de Burgos, La muerte de Mikel, Días contados o Bwana, han fet del realitzador basc Imanol Uribe un dels noms de referència per a les noves generacions de directors espanyols. A La Carta Esférica adapta un relat d’aventures de l’escriptor de best sellers Arturo Pérez Reverte, un gènere que sempre l’ha atret. Si bé en el seu darrer treball s’allunya voluntàriament de la rea-litat, Uribe manté ferm el seu compromís amb temes com la fi de la violència al País Basc.

JAUME RIERA

La Carta Esférica és una adaptació d’una novel·la d’Arturo Pérez Reverte. Quin ha estat el principal repte a l’hora de tras-lladar el text a la pantalla?La veritat és que tot el procés va anar molt rodat. Normalment treballo amb unes quantes ver-sions del guió, però aquesta ve-gada n’he tingut prou amb una. L’Arturo ha estat al corrent de tots els canvis que he anat fent, però s’ha mantingut sempre al marge. Adaptar una novel·la d’aquestes característiques és bàsicament una feina de selec-ció i descart, perquè al llibre sempre hi ha molt més material que el que hi pot haver en una pel·lícula. De totes maneres, crec que la pel·lícula es manté fidel a l’esperit del llibre.

Et venia de gust fer un pro-ducte que no amaga la seva voluntat de ser cinema d’evasió, de gènere, allunyant-te de plan-tejaments més polítics?Al llarg de la meva carrera sem-pre m’ha agradat anar canviant de registre. Acostumo a triar la temàtica per a les meves pel·lícules en funció del meu estat d’ànim. Ara em venia de gust fer una de pirates perquè estic en una època optimista a nivell vital. Sempre havia vol-gut fer una pel·lícula de pirates, d’aventures, que són les històries que en van marcar de petit, com L’Illa del tresor d’Stevenson, que va ser el primer llibre que vaig llegir. La novel·la beu de les ma-teixes fonts i ve a ser una mena d’homenatge a aquestes his-tòries de pirates i tresors ama-gats.

És la primera vegada que treballes amb l’Aitana Sánchez Gijón. Com és que els vostres camins no s’havien creuat fins ara i per què vas pensar en ella per al personatge de Tànger?Amb l’Aitana fa molts anys que ens coneixem, però per una cir-cumstància o l’altra mai no ha-víem pogut treballar plegats. Pràcticament des del comença-

ment vaig pensar en l’Aitana per al personatge de la Tànger, tot i que s’allunya una mica del per-sonatge de la novel·la. L’Aitana ha fet una recreació, però man-té la força i l’esperit del perso-natge creat per l’Arturo, que em sembla molt interessant, molt pervers.

Per al personatge de Coyhas tornat a confiar en el Car-melo Gómez. Treballar amb ell deu ser tota una garantia, no? Aquesta és la quarta pel·lícula que fem plegats i, evidentment, resulta molt fàcil treballar amb ell. És un gran actor i ens en-tenem molt bé. En aquest cas concret, crec que el personatge del mariner desencantat li en-caixa a mida.

Per què creus que el Carmelono gaudeix del reconeixement internacional de, per exemple, un Bardem o un Banderas?Cadascú tria com vol portar la seva carrera i diria que el Car-melo està molt a gust amb tot el que ha fet. Ni ell ni jo hem sentit la necessitat de fer el que es diu una carrera internacio-nal, perquè aquí hem trobat tot

el que hem necessitat i sempre hem pogut treballar amb una gran llibertat. Si el preu de tre-ballar amb pressupostos més grans és haver de renunciar a part de la teva llibertat creativa no m’interessa.

Bona part de la pel·lícula transcorre a alta mar. Va ser gaire complicat el rodatge?Ha estat un rodatge complex. Per una banda hi havia les es-cenes submarines. Per uns set minuts de metratge vam haver de rodar més de 14 hores a una profunditat de quasi 30 metres. A més, el Carmelo no va voler utilitzar dobles. Per altra ban-da, hi ha les escenes que vam rodar al veler. En un vaixell de 14 metres vam haver de treba-llar un equip d’unes 20 perso-nes. Estàvem molt limitats per l’espai i hi va haver marejos, però al final ens en vam sortir força bé. La veritat és que hem gaudit molt amb aquest rodatge i a nivell de producció hem tin-gut tot el que hem volgut.

Suposo que tenir al darrere la firma d’un autor tan popu-lar com Pérez Reverte ajuda a

l’hora de tirar endavant un pro-jecte?Sí, a més aquesta novel·la va te-nir molt èxit i, per tant, a prio-ri parteixes amb la idea de que la pel·lícula pugui interessar a tots els lectors. Però també crec que agradarà a la gent afi-cionada als relats d’aventures.

Ja sap quin serà el seu pròxim projecte?Tinc al cap un parell de coses, però prefereixo ser prudent i esperar a veure com respira la pel·lícula a taquilla per tirar cap a una banda o altra.

Fa uns dies vaig anar al cinema i havien penjat un car-tell on es podia llegir que la futura Llei del cinema serà la mort del cinema. De fet, fa poc hi va haver una jornada de portes tancades per expressar l’oposició al projecte. Els pro-fessionals també heu expressat la vostra disconformitat amb el mateix, encara que per motius diferents.El cinema espanyol sempre ha estat en crisi i més ara que està canviant la manera de consu-mir cinema. El cinema espanyol no té unes bases sòlides, i quan un any no surten pel·lícules bo-nes, sembla que tot se’n va a n’orris. Això ha passat cíclica-ment des de que tinc memòria. D’entrada, no es poden fer 150 pel·lícules en un país amb la di-mensió del nostre. Això ho vaig dir una vegada en públic i gai-rebé em pega un company. Em va dir censor. Cal fer menys pel·lícules, amb millor pressu-post i més competitives. Es tre-balla sota molta pressió, sense

diners, i amb urgència per acon-seguir una rendibilitat ràpida. Així es cometen moltes ximple-ries. Per tant, el que ara cal és asseure’s totes les parts impli-cades i actuar.

Com vas viure l’alto al foc d’ETA, amb esperança, descon-fiança, etc.?Va ser un moment d’esperança i d’il·lusió col·lectiva, que malau-radament no va fructificar. Cal esgotar totes les vies democràti-ques per acabar amb la violèn-cia. La solució no vindrà només de la mà de la Policia. Per molt que diguin ara, tard o d’hora, s’haurà de tornar a parlar. Per això em va semblar bé l’intent de Zapatero, encara que el tir li hagi sortit per la culata. Calia in-tentar-ho.

Hi ha alguna possibilitat de que tornis al conflicte basc o sents que ja has dit tot el que tenies que dir al respecte?Com ja t’he dit ara estic en una fase optimista en la meva vida i per tant em ve de gust fer coses més lluminoses. Però en aques-ta vida mai se sap i potser algun dia se m’encén una llumeta.

Veurem algun dia la pel·lícula del final de la violèn-cia?Jo crec que sí, que això és una espelma que es va apagant poc a poc, encara que no amb la velocitat que voldríem. Darre-rament no paren de detenir co-mandos, els estan donant uns pals de mort. Això és que la Po-licia té algun infiltrat potent a dalt, un infiltrat que riu-te’n tu del Lobo.

Fa més de 10 anys vas abor-dar el tema de les pasteres a Bwana i la cosa segueix com estava.Diria que estem pitjor. És un drama humà terrible i, a més, políticament és complicat de resoldre, perquè quan una per-sona es juga la vida d’aquesta manera és que ha arribat a un grau de desesperació absolut.

“Si el preu de treballar amb pressupostos més grans és renunciar a part de la meva llibertat no m’interessa“

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

C.SAN JOSÉ

L’exposició documenta les prin-cipals etapes i característiques d’una història i un escenari trà-gicament privilegiats que ens parlen, no només de l’experiència sud-africana, sinó també de les ideologies racialistes i dels clixés i les pràctiques racistes alimen-tats per la modernitat occidental. I, també, de com aquests prejudi-cis constitueixen encara avui un potent instrument per justificar i mantenir les desigualtats més arbitràries. Apartheid pren com a punt de partida una aproximació històrica al racisme. És a dir, documenta com es van formar les ideologies i pràctiques que classifiquen en categories als éssers humans. Tot això es plantejava curiosament en el mateix moment històric en què s’afirmaven les idees moder-nes sobre la dignitat i la igualtat de drets de tots els individus.En el punt central de la mostra es detalla el sistema d’apartheid social, polític, econòmic, cultural i territorial vigent a Sud-àfrica

entre el 1948 i el 1994. Sens dubte, s’entén l’Apartheid com una forma extrema i transparent de racisme d’arrel clarament occidental.Al tram final de l’exposició s’expliquen les noves formes de racisme que s’han anat repro-duint a gran escala durant les últimes dues dècades tant a les societats democràtiques com en les relacions entre els països més rics i els més pobres.A la mostra es podran veure les obres clau dels artistes més

reconeguts a nivell internacio-nal com Jane Alexander, David Goldblatt, William Kentridge o Zwelethu Mthethwa entre molts d’altres. També hi tenen el seu espai reservat artistes de gran qualitat però que fora de Sud-àfrica no són tan coneguts com, per exemple, seria el cas d’Albert Adams, Peter Clarke, Ernest Cole o Dumile Feni.Cal destacar unes jornades de reflexió i debat programades pels dies 27 i 28 de setembre sobre els temes plantejats per l’exposició que s’articularan al voltant de 4 àmbits: Passat i present dels estereotips racials. Del racisme biològic a un racisme cultural?; L’experiència sud-africana. Més enllà de l’apartheid; Discrimina-ció racial avui.Apartheid global?; Art i educació contra el racisme. Apartheid. El mirall sud-africà és una coproducció del CCCB i Ban-caja. L’exposició es podrà visitar al CCCB del 26 de setembre de 2007 al 13 de gener de 2008.

CULTURACITA CRÍTICA: “Els majors enemics de la llibertat no són aquells que l’oprimeixen sinó els que l’embruten”. Vincenzo Gioberti, filòsof i estadista

Una mirada a l’Apartheid i al racisme a través de l’art El CCCB presenta el proper 26 de setembre l’exposició “Apartheid. El mirall sud-africà.” Es tracta d’una aproximació conceptual i visual a les velles i noves formes de prejudici i discriminació racial, a partir d’una àmplia selecció d’obra artística original i de material documental.

La Diada, estrenes i celebracionsEl setembre és el novè mes de l’any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà. El 2 de setembre de 1876 va néixer a Verges Fran-cesc Cambó i Batlle. Polític català d’estil conservador que va ser fundador i líder de la Lliga Regionalista, a més a més d’ocupar el càrrec de ministre en diversos governs espanyols. Cambó va propugnar l’Estatut d’autonomia per resoldre el problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís. El 5 de setembre de 1976 Joaquim Maria Puyal va ser la primera persona a retransmetre un partit de futbol en català a tot Espanya. Puyal va plantejar a la direcció de la Cadena SER aquesta possibilitat pen-sant en el marc de la recent estrenada transició. El projecte es va aprovar i va néixer així el programa “Futbol en català” . El 6 de setembre de 1972 a Munic es commemora l’acció més tràgica i coneguda feta per activistes de Setembre Negre. Amb un gran ressò internacional, aquest fet es recorda com l’anomenada massacre de Munic. Activistes de Setembre Negre van segrestar i assassinar un grup d’onze atletes israelians durant la celebració dels Jocs Olímpics de Munic. L’onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l’any 1914. Amb això també es recorda la consegüent abo-lició de les institucions i llibertats civils catalanes. El 20 de setembre de 1833 neix a Milà Ernesto Teo-doro Moneta. Va ser un pacifista italià que el 1907 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs en favor del pacifisme. Moneta va com-partir aquell any el Nobel amb Louis Renault pels seus treballs com a jurista de dret internacional en favor de la pau.El 24 de setembre té lloc la celebració de la Mer-cè, la festa major de Barcelona. És així des que l’Ajuntament de Barcelona va elaborar un progra-ma extraordinari d’actes dedicats a la festivitat de la Verge de la Mercè. El 24 de setembre de 1957 s’inaugura el Nou Camp, el nou estadi del Futbol Club Barcelona. L’estadi és consi-derat un dels majors temples del futbol europeu.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EFEMÈRIDES

AGENDA CULTURAL

> The Police a l’Estadi OlímpicLa banda liderada per Sting torna als escenaris des-prés de 22 anys de la seva dissolució.La data fixada és el 27 de setembre a Barcelona. Estadi Olímpic Lluís Companys.

> “Tres Dramolette”, al Teatre Romea El Centre d’Arts Escèniques de Reus obre la tempo-rada del Romea amb “Tres Dramolette”, de Thomas Bernhard. Del 10/09 al 14/10.

> Exposició al MHC sobre el feixismeEl Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Legio-nari. Italians de Mussolini a la guerra d’Espanya”. Es mostra una sel·lecció inèdita de 100 fotografies fetes per un soldat . Fins al 23 de setembre.

> Estrena de programació al Lliure“La nit just abans dels boscos”, de Bernard-Ma-rie Koltès iniciarà la temporada 07-08 del Teatre Lliure de Barcelona. Del 13 al 23 de setembre.

> El MACBA exposa les creacions de Joan Jonas“Timelines: transparències en una habitació fosca” inclou obres de principis dels 70 i altres produccions més recents. Del 20/09/07 al 07/01/08 al MACBA.

>“Passió pel dibuix. De Poussin a Cezanne”El Caixa Forum de Barcelona acull les obres mestres de la col·lecció Louis-Antoine Prat. Del 7 de setem-bre al 9 de desembre.

JUN

Y

Fotografia Real state (3), 2005-2006, de Zwelethu Mthetwa.

S’entén l’Apartheid com una forma extrema i transparent de racisme clarament occidental

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “La virtut no habita en la solitud: ha de tenir veïns”. Confuci.

DE CAMPEONES LOCALES A LÍDERES GLOBALESAutors: Paul Verdin i Nick Van HeckEditorial: Gestión 2000Pàgines: 276Més enllà de dades macroeconò-miques o de models d’internacio-nalització de grans corporacions, aquest llibre pretén fomentar una reflexió sobre si la internacionali-tzació és bona per a una determi-nada empresa, com fer-ho realitat i com afrontar les pressions del mercat. Verdin i Van Hecck apor-ten una visió molt pràctica de les estratègies d’internacionalització de les empreses, que conver-teix el llibre en una eina molt útil per aquelles empreses que hagin ja endegat un procés d’internacionalització, esdeven-int una mena de full de ruta per a directius, accionistes i consultors alhora de determinar en cada cas on són els problemes i com abor-dar-los.

LIDERAZGO AFECTIVOAutor: Albert JovellEditorial: AlientaPàgines: 232Les emocions compten, i molt, en la gestió. En els darrers cinc anys, l’auge del fenomen de la intel·ligència emocional ha supo-sat la publicació de diferents estu-dis en els àmbits de la psicologia i la sociologia. En ells s’analitza el seu impacte en els àmbits de gestió de les organitzacions i dels recursos humans. Aquests con-ceptes estan relacionats amb la intel·ligència afectiva i la gestió del coneixement i són bàsics per determinar la reputació i la imatge de les organitzacions. El Dr. Jovell analitza els estudis científics sobre el comportament personal i pro-fessional de les organitzacions i elabora un decàleg del lideratge afectiu, amb exemples del món de l’empresa, l’esport i la política pro-vats en estudis científics.

EL ÉXITO QUE PERDURAAutors: Jerry Porras, Stewart Emery i Mark ThompsonEditorial: GranicaPàgines: 304Molts empresaris miren de conèixer els secrets per assolir l’èxit, però, existeix una manera infal·lible de triomfar? Els autors d’aquest llibre reuneixen alguns personatges que es caracterit-zen per haver gestionat la seva vida personal i professional amb fermesa, a vegades partint de la casualitat i d’altres amb mètodes de gestió estudiats. La selecció de casos del llibre pretén aportar les claus per aconseguir l’èxit i que aquest no resulti efímer. Es tracta de multimilionaris, pre-sidents d’empreses, de països, premis Nobel i personatges cèlebres, però, també, persones desconegudes que han deixat un impacte durador sense ser ni poderosos ni carismàtics.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política moderat per Ramon Rovira.

Economia i Em-presa, a les 21.30 h, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

Gran Via, a Ràdio Intereconomia, a les 19 horesTertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

Lliçons d’Econo-mia Recreativa, a les 10, a Catalunya RàdioAmb Josep Maria Ure-ta i Fabià Estapé.

DIMARTS

Què,qui,com, a les 22 hores, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

DIMECRES

Fem Números, a les 9.30 h a COM RàdioDivulgació econòmi-ca a Matins.com.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: JAUME RIERA

Fins no fa gaire els infor-matius eren tinguts en to-tes les cadenes com un espai de treva en la des-carnada lluita diària per l’audiència, un oasi de re-pòs encaixonat entre pro-ductes d’ingestió ràpida i

digestió pesada, ja sigui talk shows, reality shows o altres shows fills de l’anomenada teleporqueria. Els professionals dels informatius es mantenien al marge de la corrent cada vegada més tèrbola que em-bruta les nostres graelles. Hom podia tenir la certesa que entre dos quarts de nou i les nou del vespre, l’hora dels telenotícies estrella, pitgés el botó que pitgés del comandament a distància es trobaria una ració diària d’informació servida amb rigorositat i atenent a les normes del codi deontològic que mana la professió.Malauradament, però, d’un temps ençà, bàsicament les dues principals cadenes privades d’abast esta-tal, és a dir, Tele 5 i Antena 3, semblen haver-se em-brancat en una cursa per veure qui posa més casos de successos sobre la taula, o, el que és el mateix, qui ens ofereix en prime time més morts violentes, maltractaments, agressions, disputes domèstiques, etc. Els informatius que condueixen Pedro Pique-ras, a qui alguns maliciosament anomenen Chucky, el muñeco asesino, i Matías Prats Jr., bucs insígnia de les seves respectives cadenes pel que fa a l’àmbit d’informatius, fa molt temps que groguegen, és a dir, que tendeixen a primar els continguts més morbosos i banals en les seves escaletes. Tant és així, que hom diria que Espanya viu avui sumida en el caos, que som una societat decadent, capaç de les conductes més menyspreables. Les televisions privades han donat cabuda a un pe-riodisme groc, sensacionalista i de successos, que a Espanya, a diferència dels països anglosaxons, pràc-ticament no havia fet forat en l’àmbit de la premsa escrita. Aquesta banalització dels informatius resul-ta especialment nociva per al tipus d’espectador que té en la TV la seva única font d’informació, ja que aquest rosari de crims i tragèdies domèstiques, que sempre s’han produït, però que restaven en l’àmbit de la privacitat, acaba configurant la noció de la seva realitat social del país.

La banalització dels informatius

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

rent, no es poden passar per alt les postres: un formatge fresc amb pastís de taronja confitada a la mel, un sorbet o un gelat de crema catala-na. Malgrat que no vol ser un restaurant de negocis, és un lloc ideal per fer-los, ja que la seva situació (es troba a cinc minuts de l’aeroport de Barcelona i al mateix Hotel Hesperia Tower) fa que els empresaris vegin en aquest paradís gastronòmic un refe-rent immillorable.

Via Nasal: Net amb bona potència en boca, aromes frui-toses i florals amb clars tons de criança.

Sensacions Gus-tatives: Molt viu en boca, saborós, fresc, amb un punt d’acidesa, bona potència en el carbònic. Via retronasal neta.

Preu: 11,50€, aproximada-ment.

FRANCESC PEDROL

Ubicat a la cúpula-mirador de l’Hotel Hesperia Tower, un gratacel de 27 pisos i 105 metres d’alçada, hi trobem la nova joia gastronòmica, tot un símbol i un referent de la cuina catalana i mundial: Santi Santamaria. Des que l’any 1981 va decidir inau-gurar, conjuntament amb la seva dona Àngels, el Racó de Can Faves, la trajectòria d’aquest xef català, fill de Sant Celoni, ha estat me-teòrica i imparable. Fins i tot va ser premiat, l’any 1994, amb la tercera estrella a la prestigiosa Guia Miche-lin, i es va convertir en el pri-mer cuiner català en acon-seguir-la.

El restaurant EVO (abre-viatura d’Evolució) és una creació arquitectònica de Richard Rogers, caracte-ritzat per un ambient tran-quil, modern, distès i amb unes vistes espectaculars. En definitiva, un espai únic. L’EVO segueix el concepte culinari de Can Faves i del Santceloni, amb l’Ismael Alegria al capdavant dels fogons. El seu objectiu és

mantenir el gust per tot allò tradicional, sense deixar de banda els aspectes clàssics o avantguardistes, i tractar de seleccionar el millor de cada entorn, amb sabor de la terra. És a dir, una bar-reja d’un mediterrani català amb vocació universal: cel, mar i muntanya.

En la variada i selecta carta de l’EVO hi podem trobar plats excel·lents i atrevits, com els raviolis de gambes

Santi Santamaria, l’arròs a la cassola amb flor de car-bassó, l’amanida de bacallà confitat amb fruits secs i cap de porc senglar, el San Pedro a la brasa amb tomà-quet farcit i verduretes, el rap amb gnocchi i musclos a la crema, al garrí confitat i cruixent amb pastanagues al comi i dàtils o el jarret de vedella lletó amb puré de patates i xalotes glacejades. Per acabar de gaudir d’una jornada gastronòmica dife-

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània.Plaça Doctor Andreu - BarcelonaTel. 93 212 64 55

ESSENCECuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic.Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’Molt a prop del celTradicionalment, els bons gourmets viatgen, entre altres raons, per descobrir nous indrets on poder ampliar els seus coneixements gastronòmics i gaudir dels seus entorns. Tots aquests arguments, segons els experts, els trobem en un dels millors restaurants panoràmics del món, l’EVO.

RESTAURANT EVO

EL TAST

Grau alcohòlic: 11,5º

Temperatura de consum: 6º-8º

Origen: Elaborat a partir de les varietats autòctones del Penedès: Parellada, Xarel·lo i Macabeu.

Aspecte Visual: Groc palla, brillant, bombolla abundant, de mida petita, despreniment ver-tical, persistent corona.

GRANRESERVA FERRET BRUT NATURE

LA CARTA TÉ UN PREUFIX DE 135 EUROS I ESPODEN ESCOLLIR DOSPLATS, FORMATGES IPOSTRES. TAMBÉ TÉ ELMENÚ GASTRONÒMIC,DE 135 EUROS, I EL MENÚESPECIAL PER A LES

GRANS OCASIONS, DE195 EUROS.

RESTAURANT EVO

HOTEL HESPERIA TOWER

GRAN VIA, 144 (BARCELONA)

TELF. 93 413 50 30

EVO@HESPERIA-TOWER.COM

MENÚ RECOMANAT

L’EVO té unes vistes espectaculars, i un ambient tranquil i distès

L’objectiu del restaurant és mantenir el gust per tot allò tradicional sense deixar de banda els aspectes avantguardistes. /CEDIDA

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Viatge per una geometria mítica El País Basc és un territori mil·lenari amb un fort gust rural i mariner on encara perviuen algunes tradicions mítiques. El culte a la força, la gastronomia com a excusa per associar-se i el folklore més antic d’Europa són mostres dels trets d’un poble que ha estat capaç d’endin-sar-se en la modernitat mantenint la seva autèntica essència.

RUTA PEL TRIANGLE ENTRE DONOSTIA, BILBAO I VITORIA

BEGONYA MERINO

La nostra proposta pren com a referència el triangle format pels vèrtex que són les ciutats de Donostia, Bilbao i Vitoria. Un recorregut a on els canvis de ciutat no suposen més de cent vint quilòmetres per carretera.

Primer vèrtex: Donostia-Sant SebastiàLa ciutat descansa sobre la punta oriental del Cantàbric. Encara que fos només per contemplar la Bahía de la Concha, el viatge paga la pena. La millor vista es troba a la confluència de la avinguda de la Libertad i el carrer Urbieta. A partir d’aquí, és una delícia fer una passejada en direcció a la Playa de Ondarreta, al costat de las característiques

baranes blanques del passeig. Al final es troba el Peine del Viento, l’escultura de Chillida batuda per les onades. Des del Monte Igueldo hi ha una panoràmica espectacular: d’una banda el Cantàbric, d’al-tra les muntanyes i a sota, la ciutat. I per tenir una perspec-tiva de la terra des del mar, que sempre ajuda a aclarir les idees, es pot anar en llanxa fins a l’Illa de Santa Marga-rita.A la part vella encara queda algun edifici anterior a 1813, quan un incendi va devastar Donosti. És una zona petita plagada de bars i amb molt ambient, el centre del poteo.Els punts més interessants són la Plaza de la Constitución, la Basílica de Santa María i l’església de San Vicente. Els

festivals de cine, de jazz i la Semana Grande són ocasions excepcionals per conèixer la ciutat.

Segon vèrtex: Bilbao Bilbo és una ciutat plujosa ubicada a la Ria de Bilbao. La primera impressió del visitant pot ser decepcionant, però és una emplaçament amb caràc-ter propi al que sempre es vol retornar. Sorprén la geografia humana del Casco Antiguo: senyores passejant amb vestits de colors pastel es barregen amb joves amb talls de cabell d’estil radical.Hi ha un Bilbao antic i un de nou. Els canvis encaminats a crear una ciutat moderna han estat encapçalats pel metro i pel Museu Guggenheim, molt concorregut i fotografiat. Per tenir una vista urbana general, només cal agafar l’ascensor del carrer Esperanza, al Casco Viejo. Recórrer el tram central de la Ria és una forma dife-rent de veure l’Ajuntament, els ponts i el Palacio Euskalduna.L’ànima de la ciutat és el Casco Viejo. Carrerons estrets, esglé-sies i palaus és el que trobarem durant la visita. Per sortir del clot a on es troba la ciutat, es pot concloure amb una petita excursió agafant el funicular al carrer Castaños i pujar fins a Artxanda, per gaudir d’aire net i una vista excepcional.

Tercer vèrtex: VitoriaVitoria és ciutat d’hiverns llargs i freds i estius curts i frescos, unes condicions climatològi-ques que imprimeixen caràc-ter. La majoria de la població

Un autèntic regal pels amants de les caminades reflexives són els tranquils passejos entre castanyers. Partint de La Flo-rida, el Paseo de La Senda ens porta fins a Armentia, un petit poble amb una basílica romà-nica entre extensions verdes. Són tres quilòmetres que es fan amb gust. Només començar el passeig, a mà dreta es troba l’arxiu d’estudis vascos, ubicat en un palauet. Més endavant hi ha el Museo de la Armeria i al costat, el Palacio de Ajuria Enea, residència del lehenda-

kari basc.

El Museu Guggenheim de BIlbao, obra de Frank O. Gehry. / ARXIU

UN TAST DE CULTURA TRADICIONAL BASCA

• Les lamias formen part de la mitologia dels boscos. Són éssers que viuen a la vora dels rius i atreuen als qui es perden als boscos i els fan desaparèixer.

• Els bascos tenen el seu propi Pare Noel, el Olentzero, un carboner que viu al bosc i es passa l’any fabricant carbó.

• Els galtzagorris són uns gnoms que acompanyen al Olent-zero.

• Basajaun és una espècie de Ieti, un ogre simpàtic i bo que té cura del bosc.

• Els bertsolaris són creadors de versos que durant generacions han estat fonamentals en la transmissió oral de l’euskera.

de la província viu a Vitoria, que es troba sobre una expla-nada envoltada de muntanyes i creuada per rius. Vint minuts són suficients per recórrer el Casco Antiguo, traçat al segle XII i que conté les petja-des arquitectòniques de cinc segles. És una ciutat feta per caminar: el centre (l’eixam-ple) és per als vianants, una àrea comercial molt animada i plena de places i miradors. Hi ha nombrosos parcs, que potser no són grans, però estan ben repartits i acomplei-xen una funció relaxant.

Església de San Miguel a Vitoria. / ARXIU

54- ESTILS DE VIDA/ Esports SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

NATÀLIA PASTOR

Quin lloc ocupa el tennis al teu dia a dia?Ocupa el que tinc per afició, tot i que no practico cada dia. Segueixo els resultats, però no obsessivament. El gruix al que em dedico és a la feina com a comentarista de tele-visió i a la empresa Double Match, especialitzada en re-presentar esportistes.

Com valores la teva tasca com a comentarista de TVE? L’experiència és molt posi-tiva perquè em serveix per a estar en contacte amb els meus companys i seguir l’evolució del tennis. Vaig a tornejos on abans anava amb molta tensió i ara disfruto molt més.

Què tal l’experiència amb el ‘directe’ televisiu?Haver fet moltes entrevistes m’ha ajudat molt. Gairebé no preparo res: vaig allà i ho intento fer natural. A més,

ALEX CORRETJA, EX TENNISTA I COMENTARISTA DE TVE

Alex Corretja al Club de Tennis Natació Sant Cugat. / POL CUCALA

Des de la seva retirada, al 2006, Alex Corretja segueix explotant la seva vocació com a comunicador en dos àmbits aparentment diferents: esport i empresa. Actualment, combina la seva tasca com a comentarista de tennis per a TVE amb l’empresa Double-Match i les conferències de motivació per a grans empreses.

“Sense la capacitat de somiar, és molt més complicat superarqualsevolobstacleo trava”

“No pots confiar només en la

improvisació i la màgia”

intento que les preguntes no siguin les clàsiques del tipus: “bueno, partido duro, ¿no?”. Jo en canvi puc treure més rendiment a altres aspectes que a un periodista normal se li poden escapar. Ara bé, segur que un periodista faria

alguna pregunta més compro-mesa que jo no faig perquè és un company meu i no el vull posar en un compromís!

Com canvia el tennis a cada relleu generacional de juga-dors?El joc és com tot a la vida: evoluciona. Potser ara es juga una mica més ràpid o amb un joc més agressiu. Tot i que també et trobes jugadors com el Santoro que, amb 35 anys, juga a dos per hora i encara segueix guanyant. Però ara el joc és molt físic i agressiu i si ets capaç d’aguantar tres ho-res picant amb força, ja tens molt guanyat.

També has conduït confe-rències dins l’entorn empresa-rial, oi?Sí, i ha anat molt bé, el feedback amb les empreses ha sigut molt positiu. És una cosa que m’agrada i que vol-dria explotar més perquè m’ho passo molt bé i la gent és molt agraïda amb el que tu expliques. Agrada molt el

tema motivacional: com pre-pares els objectius, com or-ganitzes la teva carrera, com entrenes, etc.

Com planteges el paral-lelisme entre el món de l’esport i de l’empresa?Crec que la gent està cansa-da de veure persones amb corbata que, tot i que tenen un gran bagatge i han estudi-at per això, et diuen gairebé el que et pot dir el teu cap, amb el mateix estil. En canvi vaig jo, vestit de manera in-formal, i els parlo amb natu-ralitat per a fer-li’s veure que jo sóc com ells. Els explico la meva experiència: com m’he marcat els objectius, com em motivava, com em recuperava de sis derrotes consecutives, etc.

Què aporta la teva expe-riència esportiva dins l’àmbit empresarial?Les coses s’han de pendre amb filosofia i crear rutines, preparar-ho tot. La màgia o la improvisació és un recurs

que et surt en un moment donat, però no pots confi-ar només en això. Com la màgia no aparegui a la final d’un Roland Garros vas ma-lament: has de crear rutines, un mètode i, després, deixar volar la teva imaginació.

Quins creus que són els obstacles que es presenten més sovint als esportistes quan es retiren?Aquest és un tema molt im-portant. Quan sempre has somiat en ser tennista, una cop et retires ja no saps per quin objectiu lluitar. I amb 30 anys et preguntes ‘i ara què’ i és molt angoixant. Jo sóc partidari de somiar amb un nou projecte. Sense la capacitat de somiar, és molt més complicat superar qual-sevol obstacle o trava. És un procés dur: però aprens que tu ets com els demés. Crec que el més important per a ser feliç és adonar-te que ets normal perquè pro-bablement sabràs la sort que has tingut.

Salut / ESTILS DE VIDA - 55MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

La OMS recomana reduir un 25%el nombre de cesàries

POLÈMICA SOBRE LES CESÀRIES

El suposat abús del part abdominal ha tornat ha crear una nova polèmica. A quaranta de cada cent dones se’ls hi practica una cesària, i no haurien de ser més de quinze per cada cent. Això és el que diu l’OMS a partir d’un treball publicat a la prestigiosa revista The Lancet. Mentrestant, el Depar-tament de Salut de la Generalitat prepara, consensuat amb les comunitats científiques, un protocol d’actuació pels parts amb cesària.

BEGONYA MERINO

Una nova polèmica és aquí: el nombre de cesàries rea-litzades a algunes clíniques privades a Catalunya arriba al 40%, molt per sobre del 15% recomanat per l’OMS. La mateixa organització diu que una quantitat superior és difícil de justificar. La prova és que a alguns països amb reduïda mortalitat perinatal (la que es produeix abans o després del part) no es supe-ra el 15%. Holanda és un bon exemple, un país que té les millors estadístiques mundi-als, amb un índex de morta-litat materna de menys d’un cas per deu mil i uns percen-tatges de cesària de menys del 6%.Segons l’OMS, els ginecòlegs no dubten a practicar una

cesària quan el part posa en perill la mare o el nadó. Però les indicacions s’han ampliat massa, i l’OMS recorda que els naixements per cesària es relacionen amb un major índex de mortalitat materna i fetal. Això diu un estudi re-alitzat a Llatinoamerica, que mostra que la pràctica de la cesària pot ser contrapro-duent si es realitza en dones sanes.I és que el nombre de parts abdominals està augmentant a tot el món. Les causes més freqüents són l’estrès fetal, la desproporció del tamany del fetus respecte a la mare i les cesàries prèvies. Pels centres que estan entorn al 35% de cesàries, la morbilitat i mortalitat materna està al voltant del 3%. Segons es diu

a aquest informe, publicat a la revista médica The Lancet,hi ha evidències que a alguns centres privats s’incentiva la pràctica del part abdominal (un 50%, segons l’informe).Un augment d’un 1% del nombre de cesàries repre-senta una despesa de més de set milions d’euros d’incre-ment de despeses sanitàries a un país desenvolupat. Uns diners que es podrien dedi-car a millorar l’assistència maternoinfantil i al finança-ment d’investigacions.

Una dona a la sala de parts amb l’equip médic. / Arxiu

ENRIC RIPOLLGINECÒLEG

La cesària és de ben segur la intervenció quirúrgica que més vides ha salvat en la història de la humanitat, tant de mares com de nadons. Durant molts anys aquesta intervenció sovint es practicava a vida o mort per solucionar un part impossi-ble de realitzar per via vaginal. D’altra banda, per evitar les complicacions d’aquesta intervenció (les de l’anestèsia per a la mare i el fill, infeccions molt greus a la mare...) es van prac-ticar certes maniobres. El tocòleg, l’especialista que practica l’art dels parts, no el pot aprendre únicament dels llibres. Calen moltes hores de lliçons pràctiques de la mà d’un professor expert a la sala de parts. Avui cap professor “perd el temps” ensenyant a la sala de parts. Els nous especialistes aprenen de mestres poc experimentats.Fer una cesària és fàcil d’ensenyar i d’aprendre. És una inter-venció completament reglada. Però un part complicat requereix moltes hores de mestre capaç d’ensenyar i un llarg aprenen-tatge. Em pregunto si aquesta mateixa societat que rebutja les despeses que pot comportar la cesària està disposada a admetre les seqüeles que un part complicat pot ocasionar a un nen.Hi ha un percentatge de cesàries que han substituït l’aplicació de tècniques perilloses per mare i sobretot pel fetus: des de l’aplicació del fòrceps fora de lloc, la ventosa o les espàtules, grans incisions vaginals i fins i tot a l’úter, o parts perllongats que provoquen patiment fetal.Moltes coses haurien de canviar perquè el nombre de ce-sàries disminueixi. Més aviat, el que es pot esperar és que a les societats desenvolupades augmentin progressivament si les circumstàncies continuen essent les mateixes. Tres aspectes podrien incidir en la reducció de les cesàries: 1. Que professors i mestres tocòlegs dediquessin les hores que calgui a l’ensenyament dels futurs metges especialistes.2. Un canvi d’actitud en la societat, que els futurs pares accep-tessin que al part es pot presentar una situació de perill pel fetus i per la mare.3. Que jutges i advocats tinguessin coneixement de les situa-cions de perill que es poden presentar en un part normal, i que no són culpa del metge.

L’OPINIÓ DE L’EXPERT

La pérdida de cabello ahora es opcional. Tú eliges...

Muntaner 338 Principal 2a Barcelona 08021 www.internationalhairstudio.com LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GOTHENBURG / MALMÖ

La respuesta a sus problemas de pérdida de cabello.– De forma natural – Sin dolor – Sin cirugíaIHS le proporciona el mejor método contra la pérdida de cabello para hombres y mujeres a nivel mundial.

¡Llame ahora! 932 419 219Consulta gratuita y sin compromiso.

Antes Después

Set milions d’euros és el que costa augmentar un 1% el nombre de cesàries