Juny 2011 n. 136

El darrer informe sobre el sector de la consultoria ela-borat per l’Associació Cata-lana d’Empreses Consultores (ACEC) preveu que aquest any 2011 sortirem de la reces-sió. De fet, el sector espera

durant els propers mesos uns resultats positius vinculats a la crescuda del PIB. Això és una bona notícia si tenim en compte que l’activitat de la consultoria habitualment es considera un termòmetre de

l’activitat econòmica. D’altra banda, el mateix informe de l’ACEC recull que la crisi ha tingut efectes dispars segons les àrees. També alerta d’al-guns dels reptes que té per davant el sector, com ara in-

ternacionalitzar l’activitat i tornar a captar i retenir el ta-lent, alhora que es desprèn que per als recent llicenciats la consultoria segueix essent una sortida important.

Pàgina 3 >>

Bones expectatives per a la consultoria

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Impuls a l’activitat emprenedoraLa crisi actual ofega l’empenta de l’activitat empre-nedora. Tot i així, està demostrat que, en moments d’alentiment econòmic com l’actual, molts emprene-dors aprofiten per trobar noves oportunitats de ne-goci i apropar-se a nous mercats. Conscients de la potencialitat que tenen els emprene-

dors, hi ha entitats, com la Fundació Junior Achieve-ment, que intenten promoure l’activitat emprenedora entre els més joves, mentre d’altres donen suport als qui tot just comencen. Una mostra d’això són els Pre-mis Barcelona Capital Emprenedora PàginES 25 a 28 >>

xavier triascandidat a l’ajuntament de barcelona per ciu

“Cal potenciar la marca Barcelona

per posar-la al servei de les empreses”

EmprEsa pàg. 3 a 15 >>

La crisi no frena les assegu-rances mèdiques privades.

Els directius catalans estan contents de la seva feina, segons un estudi elaborat per EaDa.

Les 25 empreses amb millor reputació i pràctiques d’RSC a empreses destacades.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

El mapa pàg. 16 I 17 >>

El creixement al món.

ECONOmIa pàg. 19 a 26 >>

La Cambra de Comerç de Barcelona creu que l’esforç per augmentar l’exportació

ha de ser superior.

L’Obra Social de Catalunya-Caixa ha presentat una iniciativa pionera per fomen-tar l’emprenedoria social en l’àmbit rural.

amb motiu del seu 20è ani-versari, la Universitat Ramon Llull (URL) ha organitzat un seguit d’actes commemo-

ratius que s’allargaran fins el 2012.

El catedràtic Joan Tugores reflexiona entorn al man-teniment de la cooperació internacional.

EsTIls DE VIDa pàg. 30 I 31 >>

Ens apropem al Restaurant Cal Pep, ubicat al barri del Born de Barcelona.

lEs sECCIONs

EspECIal: Emprenedoria

josep gonzálezpresident de pimec

“L’empresari català ha demostrat que

té capacitat de reaccionar”

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial juny 2011

A pocs dies de la celebra-ció de les eleccions munici-pals –també autonòmiques a gran part d’Espanya– les protestes contra el sistema polític i econòmic prolife-ren a moltes ciutats. Hi ha juntes electorals provinci-als, com la de Madrid, que ja han intervingut prohi-bint-les al·legant que poden afectar la campanya elec-toral. A casa nostra, la con-centració més important està tenint lloc a la plaça Catalunya de Barcelona, però podria ser qüestió d’hores que desallotgin els qui hi estan acampats.

A primer cop d’ull, no és fàcil entendre decisions com aquestes quan, en realitat, ens trobem da-

vant de concentracions tranquil·les. Tampoc no es comprèn que un siste-ma democràtic prohibeixi aquestes actuacions que porten a silenciar la veu de milers de ciutadans pa-cífics.

Està clar que existeixen motius legals, més o menys qüestionables, que poden justificar una prohibició d’aquestes protestes i, en especial, les que es volen allargar fins al mateix dia abans de les eleccions, és a dir, durant la jornada de reflexió. Però, atenció, perquè una decisió en con-tra de les mobilitzacions només pot portar a aug-mentar la indignació ciuta-dana. Poden ser uns pocs

milers els qui protesten, però hi ha molts ciutadans que els recolzen en silen-ci. Fins i tot, i sorprenent-ment, en els darrers dies hi ha hagut polítics que han declarat sentir-se propers als arguments dels qui han ocupat els espais públics. Evidentment, un contra-sentit si tenim en compte

que ells i els partits que representen són objectiu de moltes de les crítiques dels manifestants.

Independentment de la de-cisió de la Junta Electoral Central, que persegueix fi-xar un criteri comú per les mobilitzacions a tot l’Estat espanyol, està clar que cal obrir un debat entorn a alguns mecanismes demo-cràtics, alhora que els ciu-tadans, i en especial, els qui han sortit aquests dies al carrer han de ser més autocrítics i iniciar un pe-ríode de reflexió sobre allò que realment volen i com ho demanen. Ara com ara, simplement han aconse-guit, com tants altres cops, fer molt soroll per no res.

eDiTOrial

el jOc De la DeMOcràcia

DirecTOri D’eMpreSeSeditorialAmerican Express...................12

Apple ......................................12

BBVA ......................................13

BP ...........................................12

Cepsa......................................12

Criteria....................................12

Ebay ........................................12

Endesa ....................................13

Google ....................................10

Iberdrola .................................12

Nokia ......................................13

Osborne ..................................12

Panasonic ...............................13

Pfizer .......................................12

Repsol.....................................11

Ryanair ...................................12

Seat ........................................12

Softonic ..................................13

Telefónica ...............................13

Thesan Capital .......................13

Unilever ..................................13

Vueling ...................................13

la Tira cÒMica

Són uns pocs milers els qui protesten, però hi ha molts ciutadans que els recolzen en silenci

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Comercial: Enric Chenoll. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Núria Cabrera, Begoña Giménez, Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

STaFF

3juny 2011 Món eMpresarial

Perspectives optimistes des de les empreses consultores

la consultoria a catalunya, inforMe de l’associació catalana d’eMpreses consultores (acec)

Redacció

Aquest any 2011 és tot un rep-te per a l’economia en termes generals i, en particular, per la consultoria. A més, es sortirà de la recessió a nivell global i la delicada situació econò-mica s’aclarirà. Amb aquestes premisses obre l’informe La consultoria a Catalunya 2009-2010. Perspectives de futur, elaborat per l’Associació Ca-talana d’Empreses Consulto-res (ACEC). La caiguda del PIB mundial ha condicionat el creixement de les economies i la clau per a remuntar, tal com apunta l’informe, és invertir en els mercats exteriors per tal de seguir creixent en els temps que vénen. La globalització és un element fonamental per a sortir de la recessió.

el paper de les consultoriesLes consultories es conside-ren un termòmetre fidel de l’activitat econòmica ja que reflecteixen en un nivell mi-croeconòmic l’activitat exis-tent. A més, la seva activitat és d’utilitat ja que constitueix un indicador de predicció de l’evolució macroeconòmica a mig termini. Les consultories, per la seva diversitat d’actuació i dimensió, es veuen afectades de diferent manera pel marc econòmic, en funció de quin sigui el camp on desenvolupin els seus serveis. Per exemple, les consultories de l’àmbit de la formació o especialitzades es poden haver vist afectades per la situació de l’economia men-tre que, d’altres com, aquelles dedicades a la reducció de cos-tos, l’externalització d’activitats i serveis o l’assessoria en pro-cessos de desinversió o opti-mització poden haver arribat a tenir caràcter anticíclic i veure’s impulsades en moments de contenció.

Els anys 2009 i 2010 han com-portat a les consultories caigu-des d’ingressos o estancament. De cara als resultats d’aquest 2011, els associats esperen un creixement de l’activitat. Els índexs d’activitat en consul-toria habitualment s’associen a l’evolució del PIB i fins i tot s’avancen als seus movi-ments. No obstant, la caiguda de l’activitat consultora en els darrers ha estat inferior a la caiguda de PIB i, per la qual cosa, aquesta ha obtingut uns millors resultats que la mitjana de l’economia espanyola.

la consultoria a catalunyaAmb dades de l’Asociación Española de Empresas Con-sultoras, l’any 2009 hi va haver un creixement total positiu. De fet, va ser un 0,7% superior a la caiguda global de l’economia representada pel PIB, que a Espanya va ser del -3,7% i a Catalunya del -4,0%. Aquesta si-tuació s’ha detectat de manera recurrent en els darrer 6 anys. En aquest sentit, des de la con-sultoria s’han seguit creant llocs de treball per a titulats per la in-tensitat de la seva activitat en recursos humans d’alt nivell. La procedència, dimensió i tipologia de les empreses de consultoria a Catalunya mostra la diversitat industrial del país. Una part de les consultories que operen a Catalunya són subsi-

diàries o filials de companyies que tenen la seva seu central a fora. Aquest fet és important ja que mostra el pes de Catalu-nya dins l’Estat, que indueix les companyies que no han nascut a Catalunya hi siguin també presents. És el cas de compa-nyies del sector farmacèutic o de productes de consum. L’informe destaca també la vo-cació emprenedora d’aquest sector. Aquesta realitat empre-nedora proporciona tota una sèrie d’aspectes positius com és la generació d’oportunitats de desenvolupament i carrera als professionals d’aquest àm-bit; l’ampliació de la cartera de clients i també, evidentment, la millora de l’economia a través de l’increment dels ingressos, més enllà de la dimensió del mercat local. Gran part dels associats realitzen activitats a nivell internacional, apos-tant per la recerca de noves oportunitats i contractes. Es desprèn també de l’informen que, per als recent titulats, la consultoria segueix es-sent una sortida important,

la clau per a remuntar la situació econòmica passa per invertir en els mercats exteriors

creiXeMent de la consultoria Vs piB a espanya

L’acec ha elaborat un informe on es fa una anàlisi de la situació del sector de la consultoria en relació al context econòmic que ens envolta, tot fent una mirada cap al futur. Les previsions són optimistes i, per aquest 2011, s’esperen uns resultats positius vinculats a la crescuda del PiB.

Habitualment, els índex d’activitat en consultoria s’associen a l’evolució del PIB. / ARXIU

principalment en les àrees d’economia i gestió empresa-rial, enginyeria i informàtica. Cal destacar el pes important de l’activitat de consultoria es troba en els contractes relacionats amb les tecnolo-gies de la informació, tant en el vessant d’integració com d’outsourcing, sobretot en termes de valor de mercat. Els grans contractes es con-centren habitualment en 4 indústries: serveis financers, telecomunicacions, Adminis-tració Pública i utilities.

empresa

una mirada al futur

Les perspectives de creixe-ment del PIB en aquest 2011, s’apunta des de l’informe que, impulsaran l’activitat de les consultoria. D’altra banda, però, es té en compte que no hi haurà creació neta d’ocupació fins a finals del 2012 i principis del 2013 i que encara faltarà més temps per arribar a les taxes de creixement de l’activitat que hi havia entre els anys 2006 i 2007.

entrevista a Xavier Trias, candidat a l’ajuntament de Barcelona per ciU. pàg. 4

el 30 de maig PiMec organitza una nova edició dels Premis Pimes. conversem amb el seu president, Josep González. pàg. 9

- 5

0

5

1 0

1 5

2005/2004 2007/2006 2009/2008

Consultoria

PIB

Font: AEC

� MóN eMpresarial juNy 2011eMpresa / a fons

Redacció

les enquestes diuen que aquesta vegada té moltes pos-sibilitats de guanyar. Com ho veu?Les enquestes marquen ten·dència. És veritat que, per primera vegada, encarem la recta final amb unes enques·tes que, des de fa molts me·sos, ens donen guanyadors, però jo sempre dic que cal treballar fins l’últim dia. I això és el que farem, explicar el canvi tranquil i en positiu que portarem a Barcelona, després de 32 anys de manar els mateixos amb un projec·te esgotat. Un canvi de prio·ritats i també de formes de governar. Vull ser l’Alcalde de les persones.

És viable un pacte de govern amb algun partit? i si Hereu li ofereix la possibilitat de gover-nar junts?Jo vull liderar un govern fort, que actuarà des de la lleialtat i que prendrà decisions col·legiades. El meu referent no serà mai un govern trencat i dividit com el que hem tin·gut aquests anys amb el PSC i Iniciativa. Ara bé, també expresso la meva disposició a col·laborar amb totes les forces polítiques. Vull deixar clar que em presento a les eleccions amb un compromís de canvi i això no passa per anar de bracet amb els que ens han manat durant tres llargues dècades.

Hi ha la idea generalitzada que Barcelona és més per als turistes que no pas per als ciu-tadans... Com valora l’evolució de la ciutat en els darrers anys?Barcelona és una marca d’èxit al món i el turisme és un dels motors de la nostra activitat econòmica. Aquest sector ge·nera ocupació i representa el 15 % de la riquesa de la ciutat. Malgrat tot, trobo persones que em diuen que els turistes els fan nosa. Ens cal apostar doncs pel turisme de qualitat

i que els veïns percebin que la riquesa que ens deixen els visitants reverteix a la ciutat i, sobretot, als indrets que concentren més presència de visitants, com Ciutat Vella.

Quin creu que és el problema de Barcelona que cal resoldre d’immediat?L’atur és la principal preocu·pació de la gent. El primer objectiu ha de ser la llui·ta contra l’atur, i l’obsessió meva com a Alcalde serà cre·ar llocs de treball a tots els barris. L’Ajuntament ha de tenir mentalitat de facilita·dor, ajudant petites i mitjanes

empreses i autònoms. Im·pulsarem mesures per crear riquesa i evitar que hagin de tancar empreses per man·ca de liquiditat. Cal generar oportunitats i intentar que ningú no es quedi enrere.

És Barcelona una ciutat insegura? Un de cada quatre barcelo·nins assegura haver estat víctima d’un delicte en el darrer anys, segons les da·des oficials. És intolerable que tinguem un índex de vic·timització que feia anys que no es registrava. El senyor Hereu diu que ha posat 1.000

agents de la Guardia Urbana aquest mandat, però això no és cert. Només hem augmen·tat la plantilla en poc més de 300 agents i avui tenim els mateixos efectius que l’any 1987. Nosaltres desplegarem el guàrdia de barri, que serà una persona que farà preven·ció, arrelada al territori i que interactuarà amb veïns, co·merciants i teixit associatiu. També exigirem la dotació de Mossos d’Esquadra que per·toca a la ciutat.

la situació econòmica i financera de la Generalitat no és gaire bona. en quina situ-

ació es troba l’ajuntament de Barcelona? Els mateixos partits que han portat les finances de la Gene·ralitat al límit de la catàstrofe ens diuen que les finances de l’Ajuntament són solvents. La veritat és que ara mateix te·nim l’Ajuntament tutelat per la Generalitat amb un Pla Eco·nòmic i Financer que ens obli·ga els pròxims anys a reduir un 30 % les inversions. Em preocupa que aquest pla està fet a partir d’unes previsions

“Cal potenciar la marca Barcelona per posar·la al servei de les empreses”

eNtrevista a Xavier trias, CaNdidat a l’ajuNtaMeNt de BarCeloNa per Ciu

Molt persoNal

Quin és el seu racó preferit de Barcelona? i de Catalunya?La Rambla de Catalunya, el carrer més bonic de Barce·lona i el lloc on vaig néixer. De Catalunya em quedo amb Viladrau, el poble més bonic del Montseny.

Quin llibre ens recomana?Després de Laura, de Jordi Cabré.

Quina pel·lícula de les que ha vist darrerament l’ha impactat més?El discurs del rei, per la sensibilitat que tracta la tartamudesa i En un mun·do mejor, d’una directora danesa, que explica la vi·sió d’un metge del sistema educatiu a Suècia i de la situació de l’Àfrica.

Què fa per desconnectar de la feina?Estar amb la família, amb els néts i escoltar música.

digui’ns un viatge que li quedi pendent de fer.Molts però segur a l’Índia.

un defecte i una virtut.Els defectes ja me’ls posen els adversaris. La virtut, la constància.

“vull deixar clar que em presento a les eleccions amb un compromís de canvi”

Per tercera vegada, Xavier Trias opta a ser alcalde de Barcelona, i per primer cop ho fa amb opcions clares de guanyar. Món empresa-rial ha pogut conversar amb ell sobre la situació actual de l’ajuntament, les opcions de govern per a la propera legislatura i les neces-sitats i els reptes més immediats que té la ciutat barcelonina.

Xavier Trias, candidat per Convergència i Unió a l’alcaldia de Barcelona. / CEDIDA

“impulsarem mesures per crear riquesa i evitar que hagin de tancar empreses”

“És intolerable que tinguem un índex de victimització que feia anys que no es registrava”

a fons / eMpresa �juNy 2011 MóN eMpresarial

d’evolució de l’economia que es poden no complir. Per tant, convé ser molt prudents.

Barcelona fomenta l’r+d o encara queda molt camí per recórrer en aquest camp?Una altre de les apostes del meu programa de govern és la formació. No es pot tolerar que a Barcelona tinguem un 35 per cent de fracàs escolar. L’educació és fonamental, de les escoles bressol a l’àmbit de la recerca. Barcelona ha d’excel·lir en camps com la biotecnologia, el disseny, l’audiovisual i l’energètic, tot preservant la industria més tradicional.

Creu que des de l’ajunta-ment es promociona l’activitat empresarial i, en concret, l’em-prenedoria?No, no s’ha fet prou. Per això creiem que cal repensar el funcionament de Barcelona Activa i implicar·hi la socie·tat civil. La col·laboració pú·blico·privada és essencial. L’Ajuntament destinarà una

partida específica per tal que els joves emprenedors de la ciutat puguin engegar el seu negoci. Per les empreses ja consolidades, però que pas·sen per dificultats, plantegem instaurar a tots els districte de la ciutat els mediadors de crèdit local, que farien d’in·termediaris entre empresaris i entitats financeres. També ens cal potenciar la marca Barcelona per posar·la al servei de les empreses i dels sectors estratègics.

Com valora el posiciona-ment de Barcelona per atraure negocis?Barcelona està ben posicio·nada internacionalment com a ciutat on viure i treballar. Ara el que cal és que l’Ajun·tament faci un pas endavant i decidit en la promoció de la ciutat com a receptora d’in·versions internacionals. Cal fer un major esforç en aquest camp i captar talent i nova inversió estrangera. Un altre paper que ha de fer l’Ajunta·ment és facilitar el terreny

per posicionar Barcelona com a destí atractiu per aquestes empreses, facilitant els tràmits necessaris per a la seva implantació.

en els darrers anys, empre-ses estrangeres han marxat de casa nostra. Què cal fer per atraure’n de noves i fidelitzar les que ja tenim?El que cal és tornar a sortir a “vendre” la ciutat al món. És obvi que estem en un context de crisi global, que afecta en tots els àmbit i a tots els in·drets, però el que també està clar les empreses i el talent no vindrà sol a Barcelona, només perquè aquí es viu bé, sinó que s’ha de crear un entorn favorable perquè a l’hora que una empresa de·cideix internacionalitzar·se, consideri Barcelona un destí atractiu per instal·lar·s’hi.

a nivell empresarial i eco-nòmic, quins altres reptes se li plantegen a Barcelona per als propers anys?Barcelona ha d’apostar per

esdevenir la capital logística Europea. No hi ha lloc a Eu·ropa on s’hi combini en tan poc espai un aeroport amb potencial d’esdevenir un hub internacional, un port que és la porta més important de la mediterrània i l’espai logístic de la Zona Franca. Barcelona també ha d’esde·venir la capital europea de la regeneració energètica, amb la mirada posada a l’autosu·ficiència energètica. També ha de considerar el disseny industrial, el disseny urbanís·tic i arquitectònic, el disseny tecnològic, com una altra de les operacions estratègiques de llarg abast, que d’una ma·nera sòlida en posi al món.Finalment, l’aposta per les indústries basades en la re·cerca i en els serveis de salut formen part de l’altra pota fonamental de l’opció pels sectors econòmics d’alt valor afegit en els que Barcelona excel·leix, juntament amb l’educació d’alta qualitat és un element fonamental per atraure talent.

“No es pot tolerar que a Barcelona tinguem un 3� per cent de fracàs escolar”

“Cal promocionar més la ciutat com a receptora d’inversions internacionals”

MARINA PORT D’AROÚLTIMA PROMOCIÓ

UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO

Apartaments de 2 o 3 habitacionsAmplia zona ajardinada amb piscina comunitàriaPrimeres Plantes amb jardí PrivatA partir de 305.000,00Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -Masnou-Amb possibilitat d’amarratge

Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5

Platja d’Aro • Girona972 81 78 12 / 639 31 06 26

portdaro@gmail.com

http://issuu.com/action/openurl?url=http://http://www.btvnoticies.cat/

Local / EMPRESA �juny 2011 Món EMPRESARiAL

no s’observa grans diferenci-es entre la contractació d’as-segurances per part d’homes ni de dones.Dins el rànquing de contrac-tacions, les pòlisses dentals destaquen pel seu creixe-ment constant durant els úl-tims anys, i amb l’última xifra de l’informe de 2010 afecten a gairebé 400.000 persones. En les últimes dades de l’in-forme, aquest tipus d’assegu-rances van incrementar les contractacions fins un 11’9% més respecte l’any 2009, amb una xifra important de boni-ficacions propera als 20 mili-ons d’euros. I es que tot i la crisi, la sanitat és i serà un dels pilars intocables en la societat d’avui.

La crisi no frena les assegurances mèdiques privades

AuGMEnTA LA COnTRACTACió D’ASSEGuRAnCES PRivADES

Redacció

En plena època de retallades socials del Govern d’Artur Mas, i d’un gran debat obert dins el sector de la sanitat, un informe de la Generalitat de Catalunya demostra que gairebé dos milions de cata-lans tenen contractada una asse gurança mèdica privada ,amb un import total de 1.303 milions d’euros. Una xifra que avarca tot l’any 2010, i que contrasta amb la situació de crisi actual, que feia pensar que l’evolució negativa que ar-rastrava des de 2009 no canvi-aria. Aquestes dades suposen un creixement del 3’08% res-pecte l’últim informe de l’any anterior, just quan el sector va patir una caiguda de contrac-tacions a causa de la situació econòmica.El conseller de salut Boi Ruiz resalta la important co-bertura mèdica privada de Catalunya, que es confirma amb aquest 26% de la pobla-ció que l’ha contractada, i afirma que “contribueix de manera important en l’acti-vitat assistencial del país”.

“El sector de les assegurances va facturar 1.303 milions, després del descens l’any 2009”

durant l’any 2010 a catalunya, el nombre de contractacions va augmentar, i gai-rebé 2 milions de catalans, el 26% de la població, ha contractat algun tipus de pòlissa.

Les pòlisses dentals no han deixat d’augmentar, i cobreixen a gairebé 400.000 persones. / ARXIU

A més, el propi conseller va recomanar als ciutadans que contractessin el servei d’una mútua, ja que el sistema pú-blic, que actualment ja s’està revisant i patirà una retallada del 10% dels costos, no po-dria fer-se càrrec de tots els pacients provinents de l’as-sistència privada.La major part de persones assegurades viuen a la pro-víncia de Barcelona, ja que és on es concentren el 76% dels habitants de Catalunya, una xifra que representa el 80% dels beneficis obtinguts per aquestes empreses. En segon lloc hi trobem la província de Girona amb el 8%, seguida de Tarragona amb un 7% i Lleida amb un 5%. En l’estudi hi van participar 45 entitats del sec-tor, gairebé el 100% de les existents, i pel que fa a l’edat i sexe de la mostra d’habitants estudiada, les dades revelen que no ha variat en els úl-tims anys. La majoria de gent que contracten aquests tipus d’assegurances són persones d’entre 15 i 44 anys, seguides de les d’entre 45 i 64. A més,

Cooperació intermunicipal i col·laboració institucional contra la crisi

aquestes són les propostes que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va defensar en la Gran Trobada d’alcaldes de catalunya. L’acte es va celebrar al Palau de la Música cata-lana i va comptar, entre d’altres, amb la presència de l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu; el president de l’associació cata-lana de Municipis, Salvador esteve; i el president de la Fede-ració de Municipis de catalunya, Manuel Bustos. al llarg de la jornada, Ortega va destacar la gran tasca dels alcaldes locals, a qui va descriure com a “ciutadans compromesos amb el seus pobles i viles, els quals molt sovint no estan prou reconeguts per part del conjunt de la societat”. Va defensar la necessitat d’afavorir la comunicació entre municipis “per aconseguir una major eficiència en els serveis, i fer front a la crisi”. Per acabar, també va recordar que des del Govern es treballa per mancomunar serveis i trobar la col·laboració institucional, i que es desenvoluparà la llei de Governs locals que permetrà “afrontar amb totes les garanties la llei de finançament, que servirà per solventar el principal problema estructural del món municipal”.

Paralització de les obres de la línia 9

L’empresa gestora d’infraestructures de la Generalitat, GiSa, va ordenar aturar les obres de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona que afecten la construcció de 48 quilòmetres de línea. amb això, fins a 800 persones perdran el seu lloc de tre-ball entre personal fix i firmes subcontractades., però tindran accés als sis mesos d’atur ja que es tracta d’un cessament “no voluntari” de l’activitat laboral. Un cop s’hagin esvaït les causes de la paralització de l’obra, l’empresa haurà d’oferir un nou lloc de treball així com ho estipula el conveni provin-cial. els sindicats temen que aquesta paralització es pugui estendre en altres obres que es troben més avançades com la del Prat i l’aeroport o la de la Zona Franca.

La Barceloneta es renta la cara

el Port de Barcelona invertirà 4 milions d’euros que serviran per ampliar el pla de barris. d’aquests, 1’3 milions es desti-naran a dur a terme la rehabilitació dels blocs de pescadors de la plaça del Llagut, unes obres que amb el pressupost ini-cial no es podrien haver realitzat. ara amb la quantitat que inverteix l’autoritat portuària també es podrà sufragar la construcció d’un equipament social de sis plantes que alber-garà: un casal de nens, un casal de joves i adolescents. a més del manteniment i de la restauració de les façanes, el projecte també inclou la millora de la plaça del Llagut. a part d’aquestes actuacions, l’ajuntament i el Port estudien pro-rrogar el programa de rehabilitació d’edificis de la zona, cosa que suposaria l’ingrés de 2’7 milions d’euros més.

BREuS MuniCiPiS

� MóN eMpresarial juNy 2011eMpresa / rrHH

Els directius catalans, contents amb la seva feina

estudi d’eada

Mantenir el lloc de treball amb els temps que corren fa que un gran percentatge dels directius catalans valorin positivament la seva feina. No obstant això, un de cada tres es planteja buscar un nou treball en els pròxims 12 mesos.

empreses no permeten la mitja jornada ni el treball des de casa (63%). En aquest sentit, aquells que tenen la possibi-litat d’accedir al teletreball demostren un grau de satis-facció, motivació i compromís superior a la resta dels seus homòlegs d’altres companyies.

Font: EADA

Redacció

Malgrat la crisi econòmica, que ja fa més de tres anys que dura, un 82% dels directius que treballen a Catalunya assegu-ren estar satisfets amb la seva feina, nou punts per sobre dels treballadors, que arri-ben a un 73%. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l’estudi Satisfacció i compromís del directiu a Catalunya, elaborat per l’escola de negocis EADA. Aline Masuda, professora de la institució i autora de l’informe, considera que en un entorn de profunda recessió com l’actual “és normal que aquests direc-tius se sentin gratificats pel sol fet de conservar la feina, sobre-tot tenint en compte que moltes

vegades treballen en empreses que han patit reduccions eleva-des de plantilla”.

Compromís i flexibilitatSegons l’estudi, tot i que la majoria de directius es mostren satisfets, un percentatge consi-derable de professionals no se senten prou valorats, tant en termes econòmics com labo-rals. Així, un 26% dels enques-tats pensen sovint a canviar de feina, mentre que un 32% tenen la intenció de buscar-ne una de nova en els pròxims 12 mesos. Un dels motius que els induiria a això és la convicció que no podran desenvolupar la seva carrera professional dins de l’empresa (37%).

Ni d’acord / ni en desacord: 31%

Sí: 36%No: 33%

Nivell de satisfaCCió dels direCtius de CataluNya eN el seu lloC de treball aCtual

Sí: 61%

No: 22%No: 67%

Sí: 33%

els líders de la meva empresa distribueixen les recompenses amb justícia?

Tinc autonomia per escollir el meu horari laboral?

La seva empresa li permetria treballar des de casa?

Ni d’acord / ni en desacord: 17%

Un altre dels aspectes que tracta l’informe és la flexibi-litat, l’assignatura pendent de l’empresa catalana i de l’espanyola en general. És cert que el 77% dels directius con-sultats afirmen tenir autonomia a l’hora de prendre decisions, però en el 71% dels casos les

Pel que fa al volum de feina, la crisi ha provocat un augment de les responsabilitats entre els directius. De fet, la càrrega horària d’aquests professio-nals a Catalunya se situa en les 48 hores setmanals, xifra que implica “regalar” una jornada laboral cada setmana.

Associacions / EMPRESA �juny 2011 Món EMPRESARiAl

recolzar mesures incentivado-res de cara al finançament de les empreses.

Es pot parlar de sectors empre-sarials que estiguin experimentat una certa recuperació?Constatem que, en general, qualsevol empresa que s’ha internacionalitzat, indepen-dentment del sector al qual pertanyi, ha augmentat les seves xifres. Ara com ara, el sector turístic tampoc no té males expectatives. És un fet que tenim més turistes i se’n preveuen més. I, finalment, les empreses orientades a la bio-tecnologia estan experimen-tant una bona marxa.

les empreses catalanes s’a-treveixen més a internacionalit-zar-se?Evidentment. Si mirem el nivell d’exportacions de les empreses a tot Espanya, Catalunya repre-senta aproximadament un 25 per cent del volum. Per tant, som líders indiscutibles a nivell d’internacionalització. Valoro molt positivament aquesta capacitat de sortir fora de les nostres empreses i si hi hagués facilitats de finançament, segurament veuríem resultats encara més espectaculars. Sens dubte, l’empresari català

“L’empresari català ha demostrat que té capacitat de reaccionar”

EntREviStA A joSEP GonzálEz, PRESidEnt dE PiMEC

Redacció

El proper 30 de maig se cele-bra la XXiv edició dels Premis Pimes. Enguany hi ha més empre-ses que s’han animat a participar. A què creu que és degut i quines característiques comparteixen?Ens ha sorprès agradablement que hi hagi més empreses que opten als premis que l’any passat. Això és un bon senyal, perquè vol dir que, malgrat la crisi, n’hi ha que funcionen molt bé i que tenen bons resul-tats. La majoria d’aquestes empreses tenen uns trets en comú, com ara el seu alt nivell d’internacionalització i la seva clara aposta per la innovació. D’altra banda, hem constatat que enguany hi ha força empre-ses del sector metal·lúrgic.

Els Premis Pimes arriben gairebé als seus 25 anys. Com ha canviat el món econòmic i, en especial, el de les pimes durant aquest temps?Ha canviat substancialment. No només ho han fet les empre-ses sinó també, i sobretot, el seu entorn. Ara cal tenir més capacitat per sortir a fora i cal apostar més per innovar, i tot això immersos dins d’una glo-balització que abans no existia. A més, tot i que sempre s’han viscut crisis, l’actual és molt més profunda.

la manca de finançament és un dels problemes més greus de les pimes. Com es troba actual-ment aquesta problemàtica?La situació no ha millorat gens, tot el contrari. A més, les notí-cies que surten del propi entra-mat financer avancen que no millorarà, sinó que més aviat empitjorarà. Per tant, ara com ara estem davant del repte principal que tenen les nostres empreses, és a dir, aconseguir finançar-se. Han de reaccionar i han de buscar una combinació de factors que els ho permetin. Han de pensar, si cal, amb altres alternatives, com ara el capital risc o el finançament per part d’inversionistes. D’altra banda, les mesures fiscals per part del govern han d’anar orientades a

a pocs dies del lliurament dels Premis Pimes, que organitza anualment PiMec, Món empresarial ha pogut conversar amb el seu president, Josep González. Hem repassat quins són els aspectes que preocupen més a les pimes i quina és l’evolució de la crisi dins el sector econòmic i empresarial.

“El corredor mediterrani és una infraestructura prioritària i imprescindible, que hem de tirar endavant”

“Qualsevol empresa que s’ha internacionalitzat ha augmentat les seves xifres”

Josep González a la seu de PIMEC. / CEDIDA

Tenint en compte la situació de dificultat financera que pateix el nostre país, està clar que hi haurà una retallada significativa a nivell d’infraestructures. No em vull estendre en quines són les infraestructures més neces-sàries, però per a mi n’hi ha una de clara: el desenvolupament del corredor mediterrani. S’ha demostrat que es tracta d’un projecte rendible per si sol i, sens dubte, notaríem uns avan-tatges significatius d’expansió econòmica, especialment a nivell de transport de mercade-ries. No podem oblidar que la costa mediterrània té tres dels ports més importants que hi ha a Europa: València, Tarra-gona i Barcelona. Sens dubte, el corredor mediterrani és una infraestructura prioritària i imprescindible, que hem de tirar endavant.

Quina valoració fan de les mesures econòmiques adoptades pel govern de la GeneralitatPenso que el govern de la Gene-ralitat està donant mostra clara de voler afrontar la situació de crisi. En aquest sentit, les mesures adoptades fins ara les veig coherents i necessàries, tot i que no resultin agradables per tothom. És evident que no podem mantenir polítiques d’alegria inversora i de despesa amb la crisi que tenim i, per tant, no podem fer el que fèiem uns anys enrere.

Què opina de la manifestació del passat 14 de maig contra les retallades del Govern de la Gene-ralitat?La gent ha ser conscient que tenim una crisi de molta profun-ditat i que no podem mantenir el que teníem quan era època de bonança. Personalment, m’ha quedat la sensació que va ser una manifestació elec- toralista i oportunista. En els darrers dos anys, i no parlo no només a nivell de Catalunya sinó també globalment, s’han pres mesures que han retallat més l’Estat del Benestar i, en canvi, no s’ha fet cap manifes-tació.

ha demostrat que té capacitat de reaccionar i d’adaptar-se a les circumstàncies.

des de PiMEC afirmen que els autònoms són potser els qui ho estan passant més malament. Per què? Com se’ls podria ajudar?Els autònoms viuen amb especial dificultat la manca de finançament. De fet, fa pocs dies, des de PIMEC vam donar a conèixer que un 30% dels autònoms que han deixat l’activitat ho han fet per les difi-cultats financeres que tenien. Caldria, per tant, en primer lloc, recolzar els autònoms a buscar línies de finançament. També se’ls hauria d’ajudar reduint la complexitat administrativa i els tràmits burocràtics. És per això que crec que els autònoms agrairan l’anunci que ha fet el Govern català de preparar una llei òmnibus per simplificar i agilitzar l’activitat empresa-rial. D’altra banda, també hem demanat al govern no haver de pagar l’iva de les factures pendents, perquè només amb aquest aspecte ja se’ls ajudaria força.

Els empresaris també dema-nen que no s’aturi la construcció de determinades infraestructures. Quines i per què?

10 MóN eMpresarial juNy 2011eMpresa / rsC

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

Les 25 empreses amb millor reputació

El Reputation Institute elabora cada any el rànquing de les empreses amb millor reputació a Espana. Enguany,Google es situa al capdavant, seguida de Nokia, Da-none i Nestlé.

Ja es coneixen les 25 em-preses espanyoles amb millor reputació d’aquest any. L’informe Rep Trap™ Pulse España 2011, ela-borat pel Reputation Ins-titute constata amb els resultats obtinguts a la mà que la crisi econòmica ha deixat de ser un factor decisiu a l’hora d’avalu-

ar la reputació que tenen les empreses, si més no, el seu pes ja no és tant important com abans. Un fac-tor, però, que sí que influeix en els consumidors és el camp d’activitat al qual pertany l’empresa avaluada. En aquest sentit, les 10 primeres empreses del ràn-quing pertanyen a algun dels 5 sectors que millor va-loren els consumidors espanyols enquestats. L’informe Rep Trap™ ha avaluat un total de 126 com-panyies seleccionades pel seu volum de facturació i familiaritat espontània per al públic en general. El treball de camp es va realitzar entre el els mesos de gener i febrer amb un total de 4.205 entrevistes a con-sumidors i 16.181 valoracions.Els consumidors espanyols han escollit Google com l’empresa amb una millor reputació i li han concedit un Pulse de 83,30 punts sobre 100 possibles. El 2010 va ocupar la quarta posició. Després de Google, hi ha Nokia, Danone, Nestlé i Mercadona. Segons les dades d’aquest rànquing, les empreses que més han pujat en relació amb la seva puntuació res-pecte de l’any passat són: Microsoft (7,02), Decathlon (4,06), Coca Cola (3,16) i Nokia (3,03). D’altra ban-da, hi ha empreses que han baixat i són les següents: Hewlett Packard (6,23), Philips (5,99), Volkswagen (4,80) i BMW (4,14). Per la seva part, aquelles empreses que han escalat més posicions respecte del 2010 són Microsoft (ha avançat 36 llocs), Adidas (13) i BSH (12). A contra-ri, trobem aquelles empreses que han realitzat un des-cens considerable respecte de l’any passat: Philips (16 llocs) i Hewlett Packard (13).

El grup Antena 3 promou els hàbits saludables entre els nens

La voluntat del grup Antena 3 és frenar l’obesitat i el sedentarisme entre els nens. A través del projecte Antena 3 Pone s’ha im-pulsat la campanya El Estirón.

L’obesitat infantil i el sedentarisme són problemes que afecten la nostra societat. És per això que el grup Antena 3 ha posat en funcionament la campanya El Estirón, inclosa dins el projecte Antena 3 Pone, i que té per objectiu contribuir a la conscienciació de la societat en el fet de dur una vida saludable. La cam-panya consta de dos eixos bàsics d’actuació i que són l’alimentació saludable i l’activitat física. Antena 3, Neox, Nova, Nitro, Antena3.com, Onda Cero i Eu-ropa FM, pertanyents al grup Antena 3, són els mit-jans que participaran en la promoció i difusió de la campanya. La campanya compta amb un comitè d’experts, for-mat per representants institucionals i professionals de diferents disciplines mèdiques i científiques, que s’encarregaran de realitzar una anàlisi sobre aquest tema i, a més, proposaran una sèrie de directrius a seguir per tal de posar-les en pràctica.Des del web www.antena3.com/elestiron es pot con-sultar tota la informació i accions relatives a la cam-panya on, a més, s’inclouen més de 100 consells per a créixer d’una manera sana i responsable, menjant sa i equilibrat i practicant esport. Amb dades a la mà, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, s’estima que el 30% dels nens espanyols són obesos. D’altra banda, l’Or-ganització Mundial de la Salut qualifica l’obesitat in-fantil com l’epidèmia del segle XXI.

els consumidors espanyols han escollit Google com l’empresa amb una millor reputació

4 Models a seGuir

El Grup Océ fa una gran aposta per la sostenibilitat

La multinacional especialitzada en el sec-tor de la impressió i gestió documental ha plasmat en el seu Informe de Sostenibilitat 2010 la seva gran implicació en l’aposta per les energies renovables i la reducció de les emissions de CO2.

Recentment, la mul-tinacional Océ, dedi-cada al sector de la impressió i la gestió documental, ha pu-blicat el seu Informe de Sostenibilitat 2010. En destaquen els seus constants i destaca-bles fets duts a terme en matèria de sosteni-

bilitat com, per exemple, la potenciació de l’ús de les energies renovables, reducció de les emissions de CO

2 i la gran implicació dels seus treballadors

en les diferents àrees de l’organització.Pel que fa a les emissions de CO

2, l’any 2010 es van

reduir un 10% respecte del 2009 degut a l’augment de l’ús de les energies renovables i a les iniciatives d’efi-ciència energètica implantades als centres locals de l’empresa. Avui en dia, l’ús d’aquestes energies suposen el 45% de tota l’electricitat utilitzada per tots els centres productius del Grup Océ. Alguns exemples d’aques-tes pràctiques són l’optimització del funcionament dels sistemes d’aire condicionat; la instal·lació de llums fluorescents de consum eficient a tots els seus cartells lluminosos; la reducció de les despeses d’electricitat i gasoil en tots els seus vehicles, entre d’altres. La flota de cotxes de la companyia van fer un 5% menys de visites i va reduir el quilometratge del servei tècnic. Amb la publicació de l’Informe Anual de la Soste-nibilitat Océ 2010 es va donar el tret de sortida a la Setmana Anual de la Sostenibililtat, en la seva ter-cera edició. En aquesta ocasió, la Setmana Anual de la Sosotenibilitat s’ha vinculat a l’Any del Vo-luntariat 2011, essent el seu lema Be green, be so-cial. La campanya de RSE del Grup Océ organitza diverses activitats relacionades amb les diferents àrees de negoci de la companyia que requereixen la implicació dels seus treballadors.

L’Organització per a la Cooperació i el Des-envolupament Econòmic (OCDE) ha esta-blert que mesurar el PIB no es un paràmetre suficient per a calcular el benestar dels ciu-tadans.

Des de l’OCDE vol mesurar a partir d’ara la Feli-citat Interna Bruta de manera que ha passat indi-cacions a tots els països membres que posin en funcionament meses nacionals que analitzin els nous indicadors que reflecteixin d’una manera més fidedigna la manera com vivim i ens sentim. Des d’Espanya, l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya és l’organisme encarregat d’aportar les dades sobre sostenibilitat ambiental. Luis Jiménez, president de l’Observatori, ha des-tacat que “incidirem en el gran capital natural que desgastem contínuament i que no es troba in-clòs en la comptabilitat nacional, ni recull el PIB, i a tota la sèrie de béns i serveis que ofereixen els ecosistemes de manera gratuïta, el qual té un va-lor econòmic molt important però no té un preu de mercat.” En aquets sentit, els diversos organismes d’aquest projecte hauran de determinar com mesurar aquest conjunt de factors que no es reflecteixen en els comptes nacionals però que indiquen el ni-vell de satisfacció dels ciutadans.

L’OCDE vol mesurar la felicitat

el grup va reduir en un 10% les emissions de Co2, l’any 2010 respecte de l’any anterior

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11juny 2011 Món EMPRESARiAl

un PAíS AMb EStAbilitAt EConòMiCA i SoCiAl

bREuS

Aguas de Mondariz

Inversions en RSC

Aguas de Mondariz ha des-tinat el 100% de les seves in-versions del 2010 i el 2011 a activitats de RSC. L’objec-tiu ha estat afavorir la soste-nibilitat del seu procés pro-ductiu, aconseguint reduir i optimitzar el consum de ma-tèries primeres i energia. Se-gons la memòria de sosteni-bilitat 2010-2011, l’empresa ha implementat en els dar-rers 2 anys un total de 18 me-sures orientades a la sosteni-bilitat del seu procés produc-tiu i a la millora del consum de matèries primes i energia. Segons dades calculades per Aguas de Mondariz, la com-panyia ha aconseguit reduir els seus consums en 9.500 to-nes de plàstics, 36.000 tones de vidre i 335.600 litres d’ai-gua.

Axalko

Bicicletes sostenibles de fusta

L’empresa basca Axalko ha creat una bicicleta sostenible, feta de fusta. El quadre de re-sistència pesa entre 1,5 i 2kg i compta amb una gran lleu-geresa així com l’ús de pro-ductes naturals. A nivell de sostenibilitat, un dels benefi-cis ambientals de la seva fa-bricació és la reducció de les emissions de CO2 que acon-segueix de l’obtenció de ma-terials naturals com la fusta o el suro. L’únic possible obs-tacle es trobaria en el preu ja que cada bicicleta tindria un preu de 4.500 euros.

FGV

Permeten un gran estalvi energètic

La instal·lació de plaques so-lars a les cobertes dels tallers

dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat Valenciana (FGV) ha permès un estalvi de 7 mili-ons de kw/h en els 30 primers mesos de funcionament, és a dir, entre l’octubre del 2008 i fins el març del 2011. Aquest estalvi equival a haver deixat d’emetre en aquest període 8.170 tones de CO

2 a l’atmos-

fera. Aquesta instal·lació s’ha realitzat sobre una superfície de 18.000 m2, essent la major instal·lació de plaques foto-voltaiques situades en cober-tes industrials a la Comunitat Valenciana i una de les més grans de tot l’Estat.

Kellog

Cura dels treballadors, millors resultats

Kellog va crear la marca d’ocupació It’s a special fee-ling i va atribuir els bons re-sultats de l’empresa a aquest fet. La directora de Recursos Humans de Kellog Espanya, Susana Gómez, ha expressat recentment que el seu equip humà i els futurs professio-nals que formaran part de la companyia “són un actiu molt important a cuidar, ja que les persones i les seves capaci-tats són clau per a aconse-guir un creixement sosteni-ble i uns millors resultats a la companyia.” L’objectiu de la creació d’aquesta marca és la generació d’un major conei-xement i posicionament de la companyia com a lloc excel-lent per a treballar i desenvo-lupar-s’hi.

Red Eléctrica

26M€ per a RSE

Red Eléctrica de España va invertir un total de 25,8 mi-lions d’euros a les diferents activitats de RSC dutes a ter-me al llarg del 2010. Respec-te del 2009, aquesta quanti-tat invertida suposa un in-crement de fins el 30%. Red Eléctrica també ha revisat el quadre del comandament in-tegral de RSC, fent una actua-lització dels indicadors de les vessants tècnico-econòmica i ambiental, per tal d’augmen-tar la seva representativitat i la seva vinculació estratègica de RSC.

Repsol

Empresa socialment responsable al Perú

Repsol ha obtingut al Perú el distintiu d’Empresa So- cialment Responsable (ESR), concedit per la institució em-presarial Perú 2021. El procés d’elecció ha tingut en comp-te aspectes com la qualitat de vida de l’empresa, l’èti-ca empresarial i la vincula-ció amb la comunitat i el me-di ambient, segons han infor-mat fonts de la companyia. Es tracta de la primera edició que es concedeixen aquests premis al Perú i s’han guar-donat un total de 13 compa-

nyies. Repsol duu a terme al Perú un ampli programa de responsabilitat social basat en relacions de diàleg amb els seus grups d’interès i con-vertir-se en un agent dinàmic en diferents àrees del teixit social.

ACCID

IV CONGRÉS26-27 MAIG 2011

IV Congrés Català de Comptabilitat i DireccióUniversitat Pompeu Fabra. Campus CiutadellaBarcelona, 26 i 27 de maig

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses

i administració pública, amb els següents objectius:

Més informació i inscripcions:tel. 93 542 14 79 congres@accid.org

www.accid.org

12 MóN eMpresarial juNy 2011eMpresa / panorama

el Mes pOsiTiu

american expressMillora un 33%

La companyia nord-americana de sistemes de pagament va veure com els seus benefi-cis en el primer trimestre van augmentar un 33% interanual. Segons ha manifestat Kenneth Che-nault, president i conseller delegat d’American Express, el benefici trimestral acumulat “és un màxim històric per a la companyia, aconseguit en part per un augment del 17% en les despeses dels titulars de les tar-getes de crèdit de l’empresa.

antena 3Millora les previsions

La cadena de televisió va regis-trar uns beneficis de 203,8 mili-ons d’euros, de manera que han augmentat positivament un 5% respecte de l’any anterior. En els 3 primers mesos del 2011, Antena 3 ha guanyat 19,57 mili-ons d’euros, un 23,5% més que en els 3 primers mesos del 2010. D’altra banda, l’ebitda ha millo-rat un 16,2% fins els 29,1 milions d’euros, mentre que el benefici operatiu ha augmentat un 19,8% fins els 25,21 milions.

appleGuanya un 95% més

La companyia ha millorat els resultats inicialment previstos en 22.000 milions de dòlars i n’ha registrat finalment 24.670,

un 82,7% més. D’altra banda, el benefici net es va situar en els 5.990 milions de dòlars, obtenint així una millora del 94,8%. Un dels factors destacats d’aquest impuls és el gran volum de ven-des de la tableta iPad, amb un total de 4,7 unitats.

BoeingSupera les previsions

Boing ha aconseguit millorar en un 13% els seus beneficis arri-bant als 586 milions de dòlars. D’altra banda, el benefici acon-seguit en la seva divisió d’avi-ons militars es va incrementar un 37% fins els 369 milions de dòlars. Aquest augment del benefici es produeix en un trimestre que, tal com afirma l’empresa, tradicionalment és el menys rentable per a la compa-nyia. James Bell, conseller dele-gat de l’empresa, ha donat a conèixer el pla per incrementar la producció aquest 2011 dels seus models 737 i 777, al mateix temps que iniciaria l’entrega dels seus nous models Dream-liner 787 i 747-8 jumbo. Les pre-visions de Boeing indiquen que esperen guanyar entre 3,8 i 4 dòlars per acció.

BpGuanya un 17% més

La britànica BP ha augmentat un 17% el seu benefici respecte de l’any anterior situant-se en 4.855 milions d’euros. L’alça del preu del petroli ha compensat els problemes pel vessament ocorregut al Golf de Mèxic, segons ha expressat la mateixa companyia en un comunicat.

CepsaMillora el benefici

Cepsa va obtenir un benefici net de 102 milions d’euros en el primer trimestre de l’any, un 39% més que en el mateix perí-

ode de l’any anterior. Durant la celebració de la junta general d’accionistes, Dominique de Riberolles, conseller delegat del grup, va explicar que en el primer trimestre ha seguit la “tendència de millora” de les activitats d’exploració i produc-ció pel que fa al cru i la petro-química. Riberolles va afegir que “això ha permès millorar el resultat net en un 39% sobre el primer trimestre del 2010 i en un 14% sobre el trimestre pre-cedent.”

Criteria Millora un 8% el benefici recurrent

Criteria CaixaCorp ha regis-trat aquest primer trimestre un benefici recurrent net con-solidat de 369 milions d’eu-ros, resultat que representa una millora del 8% respecte el mateix període de l’any ante-rior. Segons ha informat l’enti-tat, aquests resultats es deuen “a l’alta qualitat de la cartera de participades de Criteria, com-posta per uns resultats recur-rents molt sòlids. En aquest sentit, els resultats atribuïts de la cartera de participades han augmentat un 12% respecte de l’exercici anterior, situant-se en els 418 milions d’euros.

ebayAugmenta un 20% el benefici net interanual

El portal de subhastes d’inter-net va obtenir en el primer tri-mestre de l’any un benefici net de 322 milions d’euros, resultat millorat en un 20% tenint en compte els resultats de l’any anterior. La facturació va aug-mentar, entre gener i març, un 16% fins els 2.546 milions de dòlars mentre que el seu bene-

fici operatiu va ser de 564,6 mili-ons de dòlars (+15,5%). De cara a finals d’aquest segon trimes-tre, l’empresa té previst asso-lir una facturació neta d’entre 2.550 i 2.650 milions d’euros.

iberdrolaCompra una companyia distribuïdora

Iberdrola ha tancat l’operació de compra de la distribuïdora brasilera Elektro per un total de 1.618 milions d’euros. Amb aquesta acció ratifica la seva voluntat de creixement al Bra-sil, tal com es desprèn del seu pla d’expansió. La transacció s’ha realitzat en efectiu, mos-trant d’aquesta manera la dis-posició de liquiditat que té actu-alment.

OsborneTenda online

El Grup Osborne compta ja amb la seva tenda virtual (www.tiendaosborne.es) a través de la qual potenciarà la venda de per-nils, vins i begudes. L’empresa vol donar un impuls a aquesta via per les possibilitats de crei-xement que ofereix internet i també per les dificultats que actualment troben per a la venda a través d’altres canals (majoristes i minoristes). La tenda virtual primerament estarà operativa a Espanya però hi ha un projecte d’ex-pansió de cara a d’altres mer-cats europeus com Portugal, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit o Holanda. El web ofereix als seus clients la possibilitat de contractar serveis exclusius.

pfizerVen Capsugel a KKR

El grup farmacèutic Pfizer ha venut Capsugel a KKR, la firma de capital privat, per un import de 1.670 milions d’eu-

ros. Capsugel és un proveïdor de càpsules per a les indústries farmacèutiques i de suplements dietètics, el qual va generar el 2010 un total de 527 milions d’euros, segons ha informat la companyia en un comunicat. Amb els diners obtinguts de la venda de Capsugel durà a terme la recompra d’accions al mer-cat obert al llarg d’aquest any, que es sumaran al programa de 3.512 milions d’euros que ja es van anunciar per al 2011, un cop s’hagi tancat aquesta ope-ració, que es preveu pel tercer trimestre del 2011.

ryanairCreix un 40%

L’aerolínia low cost irlandesa domina les rutes domèstiques i aquelles de curta i mitjana dis-tància. L’any 2010 va créixer a Espanya un 38% fins a assolir la xifra rècord de 26,5 milions de passatgers, 7 milions més en un sol any. Pel que fa al creixement global de l’empresa, va passar de 65 milions de passatgers a 72, precisament per l’impuls del mercat espanyol. Aquest 2011 Ryanair incorporarà un total de 104 rutes, un 20% més de les 500 que actualment opera. Rya-nair opera a 22 aeroports i 11 de les seves 44 bases es troben a Espanya.

seatExpansió internacional

El fabricant d’automòbils ha participat per primera vegada en el Saló de l’Automòbil de Shangai, que ha tingut lloc del 21 al 28 d’abril, dins l’estratègia de creixement de la companyia a nous mercats. La intenció de la direcció de Seat és posicio-nar la marca entre els clients xinesos prèviament a l’inici de les vendes dels models Ibiza i León a la Xina a partir del 2012. El president de Seat, James Mir, ha destacat que “el mercat xinès

panorama / eMpresa 13juNy 2011 MóN eMpresarial

el Mes NegaTiu el Mes pOsiTiuBanco santanderCau un 5% el primer trimestre

En el primer trimestre del 2011, el Banco Santander ha registrat un benefici atribuït de 2.108 milions d’euros, és a dir que l’entitat va caure un 5% respecte del mateix perí-ode del 2010. Aquests resultats s’atribueixen a les majors pro-visions per la morositat a Espa-nya. Més concretament, avui el Santander té una taxa de moro-sos del 3,61%, és a dir que són 20 centèsimes més que l’any passat, però que està coberta amb provisions en un 71%.

BBVaGuanya un 7,3% menys

El BBVA ha elevat les seves despeses en un 11%, fent que el resultat de grup caigués un 7,3% fins a assolir els 1.150 milions en els 3 primers mesos de l’any. Espanya és doncs el “punt dèbil” de l’entitat i, segons Ángel Cano, conseller delegat del BBVA, “la reestruc-turació del sistema financer és l’assumpte més crític que està pendent. Si totes les entitats tinguessin accionistes i gestió privada, la batalla pels dipòsits s’acabaria.”

Chocolates elgorriagaConcurs de creditors

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Àvila ha acceptat el concurs voluntari de creditors que va presentar Nueva Rumasa, propietària de Chocolates Elgorriaga. Aquesta situació permetrà l’abonament de pagaments a proveïdors i treballadors.

endesaGuanya un 56,4% menys

Durant el primer trimestre de l’any Endesa va registrar un

benefici net de 669 milions d’euros, resultat que suposa un 56,4% menys respecte dels guanys obtinguts en el mateix període de l’any anterior, en què va registrar un benefici de 1.535 milions d’euros.

Mútua MadrileñaIndemnitza a una nena tetraplègica

Una sentència pionera de l’Audiència Provincial de Jaén ha imposat a Mútua Madrileña l ’obligació de passar una pensió vitalícia a una nena que el juny de l’any 2005 va patir un accident de trànsit quan aleshores tenia 2 anys. La mútua haurà de pas-sar a la víctima una pensió de 4.000 euros mensuals, a més d’una indemnització de més d’un milió d’euros. Amb aquesta sentència s’obre la porta a que les víctimes d’ac-cidents de trànsit pugin ser indemnitzades de manera vitalícia.

NokiaRedueix plantilla fins el 2012

Seran un total de 7.000 llocs de treball els que Nokia redu-irà fins el 2012, segons ha fet saber recentment. N’aco-miadarà 4.000 en diverses fases mentre que els altres 3.000 s’hauran de traslladar a Accenture a causa de l’exter-nalització de la producció del sistema operatiu Symbian. Els països que més es veuran afectats per aquesta mesura són Finlàndia, el Regne Unit i Dinamarca. Actualment la plantilla la formen més de 137.000 persones.

panasonicAcomiadarà 40.000 treballadors

El gegant japonès del sec-tor de l’electrònica ha anun-ciat que suprimirà un total de 40.000 llocs de treball en els propers 2 anys. Aquesta mesura té per objectiu reduir costos i seguir sent compe-titiva. Actualment, la com-panyia té una plantilla de 380.000 treballadors i aquest 2011 incorrerà més de 822

milions d’euros en despe-ses, relacionades amb la supressió de llocs de treball i amb la reorganització de les instal·lacions de producció.

TelefónicaPodria retallar 6.400 llocs

Telefónica ha anunciat que té flexibilitat per a retallar la seva plantilla a Espanya fins un 20% en els propers 3 anys. Aquesta és una de les mesu-res més destacades que es planteja la companyia, segons ha anunciat César Alierta, president de la companyia. A més d’aquesta mesura, Telefónica també contempla fer una externalització de processos i altres estratègies per a reduir despeses. Telefó-nica España té una plantilla de 32.000 treballadors, dels quals 28.000 treballen en el negoci de telefonia fixa i que és el sector que concentraria una retallada més gran. El procés de reducció també afectarà als seus directius en un 6%.

sara lee i NestléEstenen la seva batalla legal

La multinacional nord-ame-ricana Sara Lee i Nestlé han estès a Espanya la seva batalla legal. Sara Lee vol comercialitzar, a través de la marca Marcilla, càpsules de cafè compatibles amb les maquines de Nespresso a un preu un 14% més econòmic.

A França i Holanda, aquestes dues empreses tenen en mans dels tribunals la resolució d’aquest conflicte. Cap de les dues empreses ha volgut fer cap declaració sobre les seves respectives estratègies legals a Espanya.

unilever i p&gMultades per preus de detergents

Unilever i Protect&Gamble hauran de pagar, entre les dues, una multa de 315,2 mili-ons d’euros a les multinacio-nals per haver pactat preus i repartir-se el mercat dels deter-gents en pols per a rentadora a Espanya i altres 7 països de la Unió Europea. Aquest càrtel existia feia 3 anys i l’alemanya Henkel, pel fet d’haver-ho dela-tat a Brussel·les, s’ha lliurat de la sanció. Més concretament, Unilever haurà de pagar 104 milions d’euros mentre que P&G n’haurà de pagar 211,2 milions d’euros. Aquestes san-cions inclouen un descompte del 10% per haver reconegut els fets i haver contribuït en ajudar a la investigació, a més de l’aplicació d’altres reduc-cions per col·laboració amb les investigacions. VuelingPèrdues pel preu del petroli

L’aerolínia de baix cost va perdre durant el primer tri-mestre un total de 23,2 mili-ons d’euros i les seves vendes van baixar un 10%, situant-se en el 127,2 milions d’euros. Vueling atribueix aquests resultats a l’augment del preu del petroli i el diferent calen-dari festiu. El preu de petroli es va encarir un 41% en un trimestre que acostuma a ser negatiu per a les aerolínies. D’altra banda, els ingressos de Vueling es va situar en els 127 milions d’euros, resultat que suposa un 10% menys respecte de l’any anterior quan aquests es van situar en els 141 milions d’euros.

suposa una gran oportunitat per a una marca com la nos-tra. Seat és sinònim de disseny, d’esperit jove i esportiu, atri-buts molt valorats per aquest mercat.” L’objectiu és entrar de manera progressiva al mer-cat xinès amb vehicles fabri-cats a Martorell, de manera que això suposarà augmentar la demanda de producció i complir amb el compromís de situar la factoria a ple rendi-ment, sens dubte, una prioritat per a la companyia.

service point Eleva les seves vendes un 3%

En el primer trimestre del 2011, Service Point va realitzar unes vendes de 54 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 3% respecte del mateix perí-ode de l’any anterior. La com-panyia ha expressat que aquest creixement es deu al desenvo-lupament de la oferta de ser-veis als mercats estratègics que ha prioritzat el grup com és el cas de la impressió amb prèvia demanda per al sector educa-tiu, el segment de clients en el sector financer i d’asseguran-ces i l’impuls de les vendes a través del nou canal de comerç electrònic. Els països que més han contribuït a tornar a créi-xer han estat els Països Baixos, Noruega, el Regne Unit, Alema-nya i els Estats Units.

softonicDuplica beneficis al 2010

Softonic va facturar el 2010 un total de 32 milions d’euros, resultat que representa un volum de negoci superior en un 48% respecte l’obtingut l’any anterior. Recentment, la com-panyia ha llançat el seu portal web en japonès, ha obert una oficina a Tòquio i ha anunciat que seguirà amb la seva estra-tègia d’internacionalització. L’empresa compta amb una plantilla de més de 220 treballa-dors i en aquest 2011 té previst crear-ne de nous, acomplint els plans d’expansió previstos.

Thesan CapitalCompra Pizza Marzano

El grup inversor Thesan Capi-tal ha invertit 13 milions d’eu-

14 MóN eMpresarial juNy 2011 eMpresa / Decàleg

eCONOMia iNCONGruÈNCies esTrÀTeGia leGislaCió BaNCa

arGelia GarCiaExtErnal Financial ManagEMEnt, Sl

eDuarD arNauDirEctor coMErcial DE tEchno trEnDS

Certificació ISO 9001:2008

El Col·legi Oficial d’Agents Co-mercials de Barcelona junta-ment amb la consultora Barna Consulting Group han creat l’Institut de Qualitat Comer-cial, un organisme encarregat d’avaluar les bones pràctiques comercials de les empreses i atorgar la Certificació ISO 9001:2008- Qualitat Comercial. Aquest referencial, pioner a tot l’estat espanyol, té com a objec-tiu identificar les empreses que tenen cura dels serveis duts a terme pel seu equip comercial o el seu departament d’atenció al client. La Certificació compta amb el recolzament de la Gene-ralitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona i Fo-ment del Treball. “Era neces-sari poder dur a terme a les empreses un estudi, una anàlisi i una auditoria de com es tracta al client i com es ven el produc-te”, comenta el president del COACB, Enric Enrech. La mul-tinacional The Colomer Group ha estat la primera empresa en rebre aquesta Certificació pels seus òptims processos comer-cials dins l’organització.

col·lEgi D’agEntS coMErcialS

DE BarcElona

Elaborar el pla estratègic

Pensar és l’actitud més es-tratègica. Com fer el nostre pla estratègic sense gastar una fortuna? El primer pas és un bon anàlisi DAFO, els punts febles són un tresor, ens indiquen tot el que està a les nostres mans millorar, no tinguem por de treure tot allò que no acaba d’anar alhora. Aprofitar les oportunitats tot esquivant les amenaces i re-colzant-nos en els punts forts ens farà veure ràpidament els objectius estratègics pels propers 3 – 5 anys. Ara no-més ens queda detallar les ac- cions necessàries, assignar un responsable, una data d’inici i finalització, i quantifi-car el cost ens determinarà si són possibles. El punt defini-tiu per implementar el nostre pla serà la seva viabilitat, per la qual cosa necessitem saber quins comptes d’explotació a 3 – 5 anys podem esperar i la tresoreria que se’n deriva. Si obtenim una tresoreria posi-tiva, endavant, sinó haurem de donar unes quantes voltes fins que això sigui així.

La història dels diners

Ens pot agradar o no però, segurament, tots estaríem d’acord en que els diners són necessaris. A la història de les civilitzacions hi ha hagut molts intents per poder canviar els béns de mà en mà, però sem-pre han acabat d’una manera: amb diners o alguna cosa sem-blant. El problema dels nostres dies i de la crisi que ens envolta és que semblava que els diners que gairebé els regalaven, i de regal no han tingut res. Per a una o dues generacions de ciu-tadans els seus deutes superen el que han guanyat o podran guanyar en tota una vida. I tot això, suposant que puguin tre-ballar. Com deia el caricaturis-ta britànic del S.XVIII, James Gillray “Business is other pe-ople’s money” – el negoci són els diners dels demés - i molta gent ho ha agafat al preu de la lletra. Hi ha més diners dels que necessitem per viure, però no són en mans dels què real-ment els necessiten. El paper dels economistes és gestionar els recursos escassos, de debò ho fem de la millor manera?

La reestructu-ració bancària

Les caixes d’estalvi fa temps que són en boca de tots. Estem assistint a una reestructuració que està modificant completa-ment el mapa bancari a Espa-nya. Fusions, absorcions, SIP, etc.; són vàries les fórmules que s’estan donant i que impli-quen una nova manera d’enten-dre la gestió de la banca tant des del punt de vista monetari com del seu personal. Amb aquest panorama, les solucions de telepresència i col·laboració visual es converteixen en una de las claus per a poder gestio-nar eficaçment aquesta nova forma de treball del sector bancari. Les noves fusions, els nous grups de diferents ciutats, necessiten poder estar units de veritat per poder treballar de forma integrada i, avui en dia, són moltes les soluciones tec-nològiques que permeten que un equip treballi unit encara que estigui lluny. La comunica-ció col·laborativa redueix cos-tos i incrementa l’eficàcia dels equips de treball augmentant la productivitat i competitivitat dels mateixos.

eNriC serraDellProFESSor DE la Uoc. coMiSSió

intangiBlES. acciD

la comunicació col·laborativa redueix costos i incrementa l’eficàcia

The Colomer Group ha estat la primera empresa en rebre aquesta Certificació

el primer pas per a fer el pla estratègic és fer un bon anàlisi DaFO

els recursos s’estan gestionant de la millor manera possible?

els problemes:Les imatges públiques de la classe política i de la judica-tura, la corrupció, la incohe-rència entre la prèdica i la praxis i la hipocresia, 40% d’atur juvenil, la impotència.

Tres rialles:Prejubilacions a les grans companyies i allargament de l’edat de jubilació, la farsa, decidir estalviar, passar-se mesos discutint com fer-ho i no fer-ho, el ridícul, que Bèlgica funcioni sense go-vern i Itàlia amb govern de pandereta, no comment.

Tres solucions:Invertir en educació: geogra-fia, història, llengües i mate-màtiques, l’actitud, ser dur amb els forts i dolç amb els dèbils, castigar els banquers culpables, la transparència, utilitzar els mitjans digitals i el Twitter.

raMON palaCiOVicEPrESiDEnt DEl cErclE PEr al

conEixEMEnt – BarcElona BrEakFaSt

Tres solucions per tres problemes que grinyolen

Tres problemes

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 21/03/2011 16:17:13

Decàleg / eMpresa 15juNy 2011 MóN eMpresarial

Emprendre implica anar més enllà de context actual, plan-tejant amb audàcia solucions innovadores i sostenibles, te-nint en compte les capacitats de cadascú a l’hora d’assumir riscos. És per això que una cri-si representa una oportunitat. Una oportunitat per generar noves sinergies i optimitzar aquelles que no funcionen. Ara bé, no tot està permès a l’hora de destil·lar les antigues costums. El criteri ha de ser la sostenibilitat de les nostres ac-cions, per què si alguna causa hi ha al darrere d’aquesta crisi es la manca de respecte cap a la sostenibilitat de les genera- cions futures. Emprendre des de les cendres pot semblar tasca fàcil, però només els au-daços seran capaços d’atiar els mecanismes necessaris per portar a terme quelcom que en un inici no és més que el som-ni d’una idea, d’un producte, d’una nova manera d’entendre el mercat. Una somni que passa per allunyar-nos de l’explotació i apropar-nos a la creativitat, amb respecte.

Emprendre en temps de crisi

CrisTiaN palazzicàtEDra EthoS

alejaNDrO MarTíNSoci-DirEctor DE tDSyStEM

eMpreNeDOria ClieNTseFiCiÈNCia pOlíTiCa

aMaDeO BerGéscrEatiU aUDioViSUal

El savi S. Hessel

Quan alguns lectors llegeixin aquesta columna, les elec-cions municipals i algunes d’autonòmiques probable-ment ja s’hagin celebrat. La imatge dels candidats pen-jats de les faroles és la matei-xa de sempre. Són tant poc seductores i creïbles com els seus eslògans. Vegem alguns arguments amb els quals in-tenten seduir-nos per a ob-tenir el nostre vot a cegues: “Centrats en tu”. “M’agrada aquesta ciutat”. “Tu Trias”. “Necessaris per a avançar”.Quina part de la ciutat li agrada? (fa un any volia can-viar la Diagonal). Hi ha polí-tics que volen centrar-se (que no es moguin, així sabrem on estan). És evident que jo trio però, el què? També m’agra-daria saber cap a on volen (vista la carrera que porten). Crec que després de les elec-cions seguirem estant indig-nats! Tot i que, com demana Stéphane Hessel, “s’ha de do-tar la confiança d’esperança en la no violència.” Esperem.

GesTió

El conflicte és connatural a la naturalesa humana. Per tant, sempre hi haurà conflic-tes a l’organització. El fet que el conflicte es converteixi en una força de progrés depèn en gran part de la nostra habilitat per a gestionar la situació. Com a directius hem de pro-curar ‘captar’ la naturalesa de la situació i de les interpre-tacions que en fan les parts implicades. És aconsellable que establim una bona comu-nicació per a donar i obtenir informació de la situació i en-treveure el nostre compromís amb la recerca de solucions.A partir d’aquí, valorar les so-lucions amb perspectiva, és a dir, considerant les possi-bles conseqüències de la seva aplicació i empatitzar amb els afectats per a poder entendre les seves emocions i com-prendre les raons de la seva forma d’actuar en la situació conflictiva. Gestionar així un conflicte fa que aquest pugui ser força po-sitiva utilitzada per a millorar els resultats.

Conflicte com a font d’energia

erNesT ViVesDirEctor Zona ESt SchoBEr

PDM iBEria S.a.

Analitzar la car-tera de clients

On sol residir aquesta infor-mació dins les companyies: primer a l’ERP (Enterprise Resource Planning) o també conegut planerament com el “programa de facturació”. D’altra banda, aquells que en-cara no són clients els podem guardar en allò que ara ano-menarem el CRM (Customer Relationship Management), una aplicació informàtica, però que sempre s’ha anome-nat “cartera de contactes”.Un cop comencem a realitzar accions comercials, comen-cem a generar informació interna. Primer aconseguim leads, que són contactes que han demostrat interès pels nos-tres productes o serveis i, si tot va bé, part d’aquests le-ads, s’acabaran transformant en clients. La informació sobre els nostres clients és la pista fonamental per a poder iden-tificar el perfil dels nostres millors prospectes i quantifi-car la mida del nostre mercat potencial.

Quan comencem a realitzar accions comercials, generem informació interna

TONi piNésValorS i PErSonES

Mantenir el nostre centre

L’exigència i el compromís amb el projecte porta molts professionals a assumir majors àrees de desenvolupament i responsabilitat fins a arribar prop del col·lapse. Si perdem el nostre eix, el perdrem tots. Per desconnexió, desconeixement o altres motius desapareix la referència d’allò que és important i en aquell moment tot és urgent. Després volem anar a l’altre costat i, com el pèndol, necessitem un canvi radical perquè ja estem arrasats interiorment; i això ens costa. No és precís arribar al límit per veure les coses clares. Si t’identifiques en aquest camí no pots contractar un coach per a donar-te suport per a veure-hi amb major claredat, o revisar la teva agenda, o parar-te un moment i repensar quins són els teus valors i com estan o no reflectits a la teva vida, o obrir espai per a l’esport. Sigui el que sigui, si detectes que alguna cosa no funciona, actua. No li donis voltes. El dolor és inevitable, però el sofriment és optatiu.

si detectes que alguna cosa no funciona, actua

Hem de procurar ‘captar’ la naturalesa de la situació i de les interpretacions

una crisi és una oportunitat per generar noves sinergies

Després de les eleccions seguirem estant indignats!

16 El mapa del món MóN EMprEsarial juNy 2011

El PIB al món

Segons les darreres projeccions de l’FMI, la recuperació econòmica mundial està agafant força i el creixement mun-dial se situaria en el 4,5% tant el 2011 com el 2012.No obstant, l’atur es manté elevat i estan augmentant els riscos de sobrecalen-tament en les economies de mercats emergents. L’elevat preu de les matè-ries primeres planteja nous reptes per a la política econòmica, mentre d’altres –sanejament i reforma fiscal i finance-ra i reequilibri de la demanda mundial– segueixen pendents de solució.

La recuperació mundial està prenent força

7,5

Brasil4,5

4,1

5,5

Mèxic4,6

4,0

2,82,8

2,9Estats units

3,12,82,6

Canadà

regne unit

1,31,72,3

-0,1

0,81,6

Espanya

França

Creixement previst del PIB real mundial durant 2011-12 (percentatge)

Menys de 0

Entre 0 i 2

Dades insuficients

Més de 4

Entre 2 i 4

Econ

omie

s a

vanç

ades

Econ

omie

s e

mer

gent

s i e

n de

senv

olup

amen

t

Euro

pa

Àsi

a

Ori

ent M

itjà

i N

ord

d’Á

fric

a

Àfr

ica

sub

saha

rian

a

am

èric

ade

l Nor

d

am

èric

a de

l sud

am

èric

a C

entr

al

0

2

4

6

8

10

Creixement del piB (%)

El mapa del món 17juNy 2011 MóN EMprEsarial

El PIB al món

10,4

8,27,8

Índia

2,73,0

3,5austràlia

5,5

rússia4,6

4,0

regne unit

1,3

itàlia1,1

1,3

-0,1

0,81,6

Espanya

1,5

França1,6

1,8

3,5

alemanya2,5

2,1

3,9

japó1,4

2,1

10,3

9,69,5

Xina

2010

2011

2012

201020112012

Econ

omie

s a

vanç

ades

Econ

omie

s e

mer

gent

s i e

n de

senv

olup

amen

t

Euro

pa

Àsi

a

Ori

ent M

itjà

i N

ord

d’Á

fric

a

Àfr

ica

sub

saha

rian

a

am

èric

ade

l Nor

d

am

èric

a de

l sud

am

èric

a C

entr

al

0

2

4

6

8

10

Creixement del piB (%)

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.ub.edu/masters

juny 2011 Món eMpresarial 19

economia

de les vendes a Rússia és del 88%, del 57% a l’Índia, del 51% a Brasil, i del 16% a la Xina. Així mateix, la contribució de les vendes als BRIX al creixement de les exportacions catalanes ha estat del 8% el 2010, la més elevada de la sèrie històrica, que comença l’any 1996.

Més esforç per la internacionalitzacióDe Catalunya surt una quarta part de les exportacions espanyoles. Ara bé, la nostra

Redacció

L’economia catalana ha expor-tat béns per valor de 8.372 milions d’euros els dos pri-mers mesos del 2011. Això suposa un creixement intera-nual acumulat del 21,3%, supe-rior al del mateix període de l’any passat, en què va ser del 12,4%. A més, les dades confir-men una tendència creixent forta del nombre d’empreses industrials exportadores: 6,8% el 2009, i 8,3% el 2010, més que en els quatre anys anteriors. Unes xifres que permeten afir-mar que l’economia catalana s’ha consolidat com la regió espanyola amb més vocació exportadora. Catalunya se situa com la primera comuni-tat exportadora amb un 25,3% de l’exportació de l’Estat els dos primers mesos del 2011.

Destinació de bénsLes exportacions catalanes de béns a Alemanya, el principal focus de creixement de la UE, estan augmentant a bon ritme, gairebé un 30% interanual els dos primers mesos del 2011. Així mateix, les dades mos-tren que l’exportació catalana a aquest país ha perdut una mica d’importància, però els darrers dos anys, s’ha mantin-gut estable en el 10% del total de vendes a l’estranger.Quant a la destinació, també cal destacar que els BRIX –Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina– estan guanyant impor-tància: han passat de repre-sentar el 2,3% el 2000 al 4,5% el 2010, del total de les expor-tacions catalanes. A més, les vendes en aquests països s’estan mostrant molt dinàmi-ques, tant el 2010 com els dos primers mesos del 2011. El 2010 van registrar augments propers al 50% anual a tots els països, excepte a la Xina, on va créixer un 23%. En el que portem de 2011, el creixement

La Cambra demana incrementar els incentius a l’exportacióLa trajectòria exportadora d’algunes empreses no es consolida. Per aquest motiu, la cambra de comerç de Barcelona creu que l’esforç per augmentar l’exportació i la internacionalització ha de se superior i s’ofereix per liderar una major aposta per la internacionalització empresarial.

capacitat exportadora és encara més gran. La xarxa de petites i mitjanes empre-ses que formen l’economia catalana té un gran potencial competitiu a nivell internaci-onal. Com ja va diagnosticar la Cambra de Comerç de Barcelona en la primera radio- grafia del potencial exporta-dor de l’economia catalana, presentada el juliol del 2010, Catalunya té 11.000 empreses preparades per exportar que no ho estan fent. Del total

La Universitat Ramon Llull celebra el seu 20è aniver-sari. pàg. 22

L’Obra Social de catalunyacaixa fomenta l’emprenedoria social en l’àmbit rural. pàg. 21

l’exportació De les eMpreses catalanes

d’empreses industrials, un 66,3% no surt encara als mer-cats exteriors, i en el cas del sector serveis aquesta xifra s’eleva al 89,7%.Així mateix, també cal dir que el nombre d’empreses exportadores regulars, és a dir, que han exportat en els darrers quatre anys, ha dis-minuït un -1,2% el 2010. Per tant, si bé és cert que s’estan incorporant noves empreses al procés d’internacionalitza-ció, també ho és que s’estan perdent algunes de les que havien exportat amb regu-laritat en els darrers anys. Això vol dir que la trajectò-ria exportadora d’algunes empreses no es consolida, un fet que cal evitar.En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona con- sidera que l’esforç per incre-mentar l’exportació i la inter-nacionalització no és encara suficient. Pot i hauria de ser més gran. Tant l’expor-tació catalana, com l’espa-nyola hauria de créixer més per poder sortir de la crisi i garantir un creixement sos-tingut.

les dades confirmen una tendència creixent forta del nombre d’empreses exportadores

catalunya té 11.000 empreses preparades per exportar que no ho estan fent

La Cambra de Comerç de Barcelona proposa que les empreses exportadores que a partir de una determinada data, incrementin el volum de les seves vendes a l’estran-ger i la plantilla de personal, puguin beneficiar-se d’una reducció de les quotes de la Seguritat Social. Això tindria un efecte dinamitzador de les empreses més competitives i més dinàmiques, així com de la seva capacitat per crear més ocupació.

Així mateix, la Cambra demana al Govern central, la Generalitat, les institucions econòmiques i empresarials s’uneixin per elaborar un pla estratègic conjunt per potenciar al màxim l’expor-tació i la internacionalitza-ció de les empreses catala-nes i espanyoles perquè no hi ha un altre camí millor, a curt i a mitjà termini, per generar riquesa i ocupació a Catalunya i a Espanya.

En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona vol impulsar el seu poten-cial de xarxa a nivell global per oferir serveis especial-ment orientats a la pime a través d’un networking efi-cient que proporcioni valor afegit i resultats palpables a les empreses. En un moment com l’actual, cal l’esforç de tots i l’activació de mesures que sumin i no dupliquin les actuacions. Per això, la Cambra demana que l’impuls de la presència de les empre-ses catalanes en els mercats internacionals es dugui a terme mitjançant acords ope-ratius amb l’Administració que permetin la utilització de la xarxa cameral com a fines-treta única per a la interna-cionalització empresarial de Catalunya.

De Catalunya surt una quarta part de les exportacions espanyoles. / ARXIU

20 MóN eMpresarial juNy 2011eCONOMia / riscos laborals

“Cal una culturització de l’empresari en temes d’amiant”

eNtrevista a lluís Mallart, direCtOr de deseNvOlupaMeNt d’aCM CONsultOria siG 396

ariadNa Oliva. Col·laboradora de GroGa PrevenCió, servei de PrevenCió esPeCialitzat en

emPreses de retirada d’amiant.

Avui dia encara hi ha tones d’amiant instal·lades a edificis. Un problema no només de cai-re laboral, sinó també de salut pública. La Comissió Europea estima en 500.000 els morts a causa de l’amiant en els pro-pers anys. Cal, doncs, fer una correcta gestió de residus per retirar-lo i una major concien-ciació social del problema real que suposa.Tot seguit conversem amb Lluís Mallart i Casamajor, di-rector de desenvolupament d’ACM Consultoria SIG 396, tècnic de prevenció, assessor d’empreses en temes d’amiant, col·laborador de GROGA PRE-VENCIÓ i expresident d’ANED (Asociación Nacional de Em-presas con Riesgo de Exposi-ción al Amianto).

de tant en tant llegim casos de persones que litiguen amb antigues empreses per causa de malalties relacionades amb el contacte amb l’amiant. però què és?L’amiant és un mineral, el mi-llor mineral que ha donat la natura com a aïllant, però per desgràcia, és molt nociu. De fet el seu ús és tan antic que ens podríem remuntar als egipcs, que ja l’utilitzaven en la momificació. Cal dir que hi ha dos tipus d’amiant, el fibro-ciment que és sòlid i l’amiant friable, on les fibres estan lli-gades débilment i el fan més volàtil i perillós.

Quan va començar a utilit-zar-se aquest material a l’estat espanyol? El seu punt més àlgit va ser després de la guerra civil i fins

l’amiant és un aïllant que es va utilitzar massivament en construcció i centenars d’objectes domèstics a mitjans del segle XX. la majoria d’edificis construïts entre 1965 i 1984 contenen amiant en elements constructius o a les instal·lacions. Però el material és altament cancerigen. està prohibit a espanya des del 2001.

pròpiament de l’amiant. Per desenvolupar aquesta activitat cal tenir el corresponent pla de treball aprovat per l’autoritat laboral.

ens trobem, doncs, davant d’una activitat extremadament minuciosa i d’especialització que requereix la correcta formació.Així hauria de ser, tot i que molts empresaris no la considerin una activitat especialitzada. Però en el cas de retirar amiant o se sap fer o no se’n sap. Així que cal una formació interna i correcte assessorament dels clients. A l’estat espanyol cada cop hi ha més empreses. De fet, segons els meus càlculs, amb els milers de tones d’amiant que queden per retirar, hi ha feina per treure’l durant més de 230 anys.

Hi ha aspectes positius en la gestió actual?Per descomptat, s’ha evolu-cionat i es va millorant, tant des de l’administració (ins-pecció de treball i centre de seguretat i salut laboral) com els professionals que ens de-diquem al sector s’estimulen iniciatives per conscienciar la societat. A més, s’han creat punts verds de recollida re-gulada de petites quantitats i l’Agència Catalana de Resi-dus subvenciona retirada de quantitats domèstiques.

“l’amiant és el millor mineral que ha donat la natura com a aïllant, però és molt nociu”

Per seguretat, els treballadors no poden estar exposats més de hores a l’amiant. / CEDIDA

els anys 80. Exportaven el ma-terial de països com Canadà, Zimbabwe o Xina. La utilització de l’amiant, per la seva propie-tat aïllant va ser múltiple. Així el podíem trobar en uniformes de bombers, es feien mantes d’amiant, secadors de cabell, calderes, tubs de canalització d’aigua, diposits o les plaques de fibrociment als sostres.

la principal preocupa-ció de l’ús de l’amiant són les conseqüències a llarg termini per a la salut de les persones. ens pot especificar quins són aquests riscos?El contacte amb l’amiant i res-pirar les seves microscòpiques fibres pot derivar al cap d’uns 20 anys en un càncer de pulmó mortal i irreversible.

l’any 2002 es va aprovar una llei que prohibeix tant el consum

Quines altres propostes faria de cara a gestionar millor la identificació, el control i la retirada de l’amiant?Insisteixo en que cal un canvi de legislació contundent amb la creació de protocols per acreditar empreses desamian-tadores. També que hi hagi una mateixa interpretació del decret a tot l’estat i no diverses interpretacions provincials, perquè que a una comunitat aboquin l’amiant a un aboca-dor de classe 2 i a una altra a un de classe 3, no té cap sen-tit. A banda del Reial Decret, la recent creació d’un nou codi tècnic de l’edificació també ha quedat curta, ja que en la llista d’aspectes a tenir en compte en la revisió d’un edifici, no s’hi contempla l’amiant.

ens podria resumir quins són els eixos principals del procés de desamiantat?És una activitat especialitzada si es fa bé amb tots els requi-sits de seguretat pertinents, com que els treballadors no poden estar més de 4 hores exposats a l’amiant. A l’hora de desamiantar primer s’ha d’aïllar l’espai i instal·lar totes les mesures de seguretat, de fet, podríem dir que tres quar-tes parts de l’activitat durant el procés corresponen a les me-sures de prevenció de riscos i l’altra quarta part és la retirada

“Cal un major enduriment de la llei i considerar que les mesures preventives i d’identificació són fonamentals”

com la comercialització de l’amiant a l’estat espanyol. És un pas important?És cert que és un pas enda-vant, però no n’hi ha prou. Cal un major enduriment i con-siderar que les mesures pre-ventives i d’identificació són fonamentals.

si segons el seu punt de vista la legislació és insuficient, ens podria dir quins aspectes legals considera que s’haurien de revisar?Un exemple clar és el Reial De-cret 396/2006 que regula com i qui pot desamiantar, però no obliga a retirar el material fins que ha acabat la seva vida útil. Crec que en l’elaboració d’aquest decret es va perdre una gran oportunitat, està ben regulat, però considero que hi falten dos aspectes claus.D’una banda el decret esta-bleix que les empreses que vulguin treure l’amiant cal que estiguin registrades al RERA (Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant). Després, l’empresa ha de fer un pla de treball que posteriorment va-lidi l’Administració. Això por-ta molt volum burocràtic de feina. A d’altres països com França, Anglaterra o Suïssa, van crear un procediment administratiu per acreditar empreses desamiantadores i s’estalvien tota aquesta pape-rassa.

Quin és doncs el segon punt clau que caldria revisar?El gran defecte és que la legis-lació regula què fer per treure l’amiant i qui pot treure’l, però no incideix en un punt fona-mental que és la identificació. No sabem identificar bé, calen tècnics formats en diagnosi. És vital un cens dels edificis.

Finances / ECONOMIA 21juNy 2011 MóN EMprEsArIAl

L’Obra Social de CatalunyaCaixa fomenta l’emprenedoria social en l’àmbit rural

NOvA INICIAtIvA dE CAIrE sOCIAl

Redacció

A l ’acte de presentació d’aquesta nova iniciativa de caire social, realitzat a CX La Pedrera, Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, va destacar la transversalitat d’aquest pro-jecte en el marc de les actua-cions de l’entitat. La Xarxa CX AgroSocial és una iniciativa de l’àrea d’impuls social però molt vinculada al territori i a l’ali-mentació saludable, eixos de la nova Obra Social. Lacambra va remarcar que “el projecte manté els trets identitaris de CatalunyaCaixa: vocació de servei a les persones, compro-mís amb els territoris i eficièn-cia en la gestió”. CX AgroSocial vol servir de nexe per a totes les empreses que centren la seva activitat en l’àmbit rural i que ho fan impul-sant la creació de llocs de tre-ball de persones amb discapa-citat, malaltia mental o en risc d’exclusió. En el marc de les iniciatives que en altres països es porten a terme en concepte de social farming, el projecte fomenta la creació i consolida-ció d’empreses amb alt valor social afegit (empreses d’inser-ció per a persones en exclusió, centres especials de treball per a discapacitats, serveis per a persones dependents) i també alt valor mediambiental (pro-ducció ecològica, recuperació de llavors tradicionals, etc.). Marta Torras, directora de l’àrea d’Impuls Social de l’obra social de l’entitat, va remarcar que “la xarxa permetrà la fixa-ció de gent al territori garan-tint un positiu impacte social i mediambiental”.

Els beneficis de la xarxa La Xarxa CX AgroSocial per-metrà a les empreses adhe-rides obtenir ajut en l’accés a inversions, tant directes de l’Obra Social com indirectes. Les empreses podran sol·licitar aquest tipus d’ajut per a inicia-tives concretes per al desenvo-lupament de la seva activitat.

avançar”. Entre altres avantat-ges més, a través de la Xarxa CX AgroSocial, les empreses obtindran difusió dels seus projectes, podran assistir a una jornada anual i rebran informació sobre les millors pràctiques de les iniciatives de la xarxa.

15 empreses adherides La Xarxa CX AgroSocial ha tingut una molt bona acollida des de la seva recent creació. En poc temps, 15 empreses s’han adherit i moltes més estan en procés de fer-ho. Les empreses són de tot Catalunya, en trobem 4 de Barcelona (Fundació Portal, Viver de Bell-lloc, Associació Sant Tomàs, Nou Verd), 4 de Tarragona (Afrodisca, Fun-dació Onada, Fundació Santa Teresa, Fundació Ginac), 5 de Girona (Fundació Oscobe-empresa d’inserció Brot, For-resterra, Fundació Onyar-La Selva, BioDrissa, La Fageda) i 2 de Lleida (L’Olivera SCCL, Fundació Integra Pirineus).

Entre totes elles sumen més de 1.400 llocs de treball, dels quals 1.100 són coberts per persones amb discapacitat o en risc d’ex-clusió. El 80% d’entitats adhe-rides a la xarxa treballen amb persones amb malaltia mental severa, un col·lectiu que està augmentant molt en els darrers anys, i té una manca destacada de recursos de suport. L’activitat d’aquestes empreses és diversa: producció ecolò-gica, recuperació de llavors, producció alimentària respec-tant l’entorn, gestió ecològica de boscos, jardineria ‘verda’, recollida d’olis vegetals, crea-ció d’horts ecològics, explota-ció de vivers i pastures destina-des a la prevenció d’incendis, entre altres. De les 15 entitats, 11 han sol-licitat suport per elaborar el pla de negoci. Per ara, 10 de les 15 empreses volen iniciar o poten-ciar alguna línea de producció d’agricultura ecològica, una de carn ecològica i manteniment de la neteja forestal, 3 d’aprofi-tament de biomassa i una d’ela-boració de postres làctics.

L’Obra Social de catalunyacaixa ha presentat una iniciativa pionera per fomentar l’emprenedoria social en l’àmbit rural. es tracta de la creació de la Xarxa cX agroSocial (Social Farming).

uN pAís AMb EstAbIlItAt ECONòMICA I sOCIAl

CX Agrosocial vol servir de nexe per a les empreses que centren l’activitat en l’àmbit rural

la Xarxa ha tingut molt bona acollida: des de la seva creació ja s’hi han adherit 15 empreses

Entre totes les empreses sumen més de 1.400 llocs de treball, dels quals 1.100 són coberts per persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. / ARXIU

L’Obra Social de Catalunya-Caixa hi col·laborarà direc-tament tant abonant part de l’import necessari com posant en relació l’empresa amb altres inversors externs, canalitzant aquestes inversions i fent-ne el seguiment. Un altre benefici per a les empreses adherides a la xarxa és l’elaboració de plans de negoci específics. Les empreses presenten iniciatives concretes per les quals cal fer un pla i l’Obra Social els ajuda en el seu desenvolupament i posada en marxa. Poden ser plans d’inici del negoci com de creixement del mateix. L’aportació de la xarxa que d’entrada té una valoració més positiva és l’establiment de sinèrgies i vincles entre totes les empreses que hi formen part i el treball en xarxa. Per a Anna Mas, de l’empresa Afro-disca “les xarxes ben enteses, ben estructurades i amb els mateixos objectius són positi-ves”. Carles de Ahumada, pre-sident de la cooperativa l’Oli-vera va destacar que “posar en comú i l’ajuda mútua permet

22 MóN eMpresarial juNy 2011eCONOMia / Formació

tacar-lo perquè a vegades la política i els polítics no sortim ben parats, i en aquesta ocasió tots es van posar d’acord per aprovar la primera universitat d’iniciativa social”. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va afirmar que per la iniciativa i incidència social que té avui la URL, “és una universitat de transformació, que ha generat una salut social en tots els sentits, perquè s’ha guanyat el respecte de la socie-tat catalana i espanyola”. Final-ment va dir: “Avui no he vingut aquí a posar-vos nota, però sí per a dir-vos que sou una de les millors universitats espanyo-

i va afirmar que la Universitat Ramon Llull “és un magnífic candidat per aconseguir el grau de Campus d’Excel·lència Internacional conjuntament amb altres universitats d’excel-lència no només d’Espanya, sinó incloent la col·laboració d’universitats nordamericanes de primeríssim nivell”.Salvador Pié Ninot va comen-tar que la URL és fruit de la ini-ciativa social privada i que des de la seva creació és conscient d’una doble realitat. Primer, que “és un servei públic, és dir, amb vocació d’oferir-se a tothom”. I segon, que aquest servei “el vol fer d’una manera que superi la pura burocràcia”. José Narro va compartir amb l’auditori una convicció: “Estic persuadit que l’educació ha estat en la història de la huma-nitat la clau per estimular el veritable desenvolupament de la nostra espècie. Sense edu-cació es disminueix la natura-lesa humana i sense educació no hi ha futur. Les universitats aleshores han d’articular un conjunt d’elements per com-plir. Han de garantir als estu-diants tots els elements cientí-fics, humanístics, i tecnològics propis de cada camp del saber, així com les habilitats i acti-tuds que requeriran a la seva vida professional. No obstant, això no és suficient. Es reque-reix que les universitats dispo-sin dels programes i models que formin als alumnes en els

Redacció

L’acte es va iniciar amb la ben-vinguda del president del Patro-nat de la URL, Leopoldo Rodés, que va recordar amb paraules de lloança els diferents presi-dents i rectors de la URL i va fer especial èmfasi en les rela-cions universitat-societat, una “simbiosi tan necessària per l’evolució social del país” que sempre ha estat molt present en el dia a dia de la URL. Final-ment Rodés va subratllar que el Patronat està “satisfet amb tot el que la nostra Universitat ha realitzat en aquests vint anys”, temps durant el qual la URL ha crescut en quantitat (18.000 alumnes), en qualitat de forma-ció i en prestigi. I, per acabar, va animar a tots els que formen la comunitat universitària de la URL a “intensificar els esforços per aconseguir una universitat de referència internacional”.

lliurament de Medalles d’Or i Guardons d’HonorTot seguit es van lliurar les Medalles d’Or de la URL a Carles Cuatrecasas Targa, Lluís Magriñá Veciana, Josep Martí Roca, al cardenal Lluís Martínez Sistach, Salvador Pié Ninot, Josep Joan Pintó Ruiz i Joan Ros Petit. També es va fer entrega dels Guardons d’Honor de la URL al Banco Santander, que va recollir el seu president, Emilio Botín, i a José Narro, rector de la Universidad Naci-onal Autónoma de México (UNAM).Carles Cuatrecasas Targa va remarcar que per a ell era un motiu d’honor està reunit en aquest acte “no només per rebre la distinció sinó també per compartir la maduresa d’un projecte iniciat fa 20 anys”. Cuatrecasas va comen-tar que el vell refrany voler és poder s’ha fet realitat: “Vam voler tenir la URL. Vam voler construir la URL. I ara la tenim, ocupant un lloc de preeminèn-cia entre las universitats espa-nyoles amb el millor número d’alumnes de totes elles”. Emilio Botín va felicitar la URL per la important tasca realitzada al llarg dels 20 anys

La Universitat Ramon Llull fa 20 anysamb motiu del seu 20è aniversari, la Universitat Ramon Llull (URL) ha organitzat tot un seguit d’actes commemoratius que es perllonga-ran fins a mitjans de 2012. el primer d’ells ha estat l’acte que va tenir lloc el passat 20 de maig, coincidint amb la data en què ara fa 20 anys es va apropar per unanimitat al Parlament de catalunya la creació d’aquesta universitat.

valors cívics, que els permetin l’orientació permanent i que afavoreixin el seu compromís amb la col·lectivitat. La veri-table formació demanda que els alumnes comptin amb la capacitat de contribuir i d’en-capçalar la transformació de la realitat en la qual es desenvo-lupen. Les nostres universitats i institucions superiors han de formar estudiants complets”.

parlaments de la taula presidencialEl conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va transme-tre les felicitacions del govern a la URL “per arribar a la vida adulta amb tanta força”. I va afegir que la Lllull “ha estat sens dubte un estímul per a totes les universitats del sistema i un exemple per a les privades. De fet, totes les universitats priva-des que tenim han seguit tot el model fundacional de la URL que s’ha demostrat un model de governança molt efectiu”. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va dir que en aquestes dues dèca-des, la URL “ha esdevingut per mèrits propis una de les peces clau del mapa universitari català”. També de Gispert, en tant que presidenta del Parla-ment, va fer un recordatori del debat i aprovació per unani-mitat en el ple del Parlament de Catalunya de la Llei que va reconèixer la URL. “És bo des-

viNtè aNiversari de la priMera uNiversitat privada

emilio Botín va felicitar la url per la important tasca realitzada al llarg dels 20 anys

Mas-Colell: “Ha estat sens dubte un estímul per a totes les universitats del sistema i un exemple per a les privades”

La rectora, Esther Giménez-Salinas, junt amb alguns dels participants en el primer acte commemoratiu dels 20 anys de la Universitat Ramon Llull. / CEDIDA

les”. Finalment, el president del Tri-bunal Constitucional, Pascual Sala, va felicitar a la Universitat per a la seva trajectòria histò-rica i va encoratjar a la URL a seguir en aquesta línia.L’acte es va cloure amb el par-lament de la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas, que va assenyalar que han estat molts els que han posat “el seu gra de sorra” des que la URL va néixer l’any 1911 amb 3.000 estudi-ants i 13 titulacions en “temps difícils per reivindicar el paper d’una universitat privada en un moment d’explosió del sis-tema universitari públic”. Des d’aquell “tret de sortida de la cursa d’un model d’universitat inexistent”, Giménez-Salinas va anar desglossant la història de la Universitat alhora que recordava i agraïa a diferents persones i institucions la seva contribució en el desenvolu-pament i consolidació de la URL. Per tancar la seva inter-venció, la rectora va incidir en què la URL suma 20 anys però segueix mirant el futur sense oblidar els seus reptes: millorar la qualitat; incentivar els inves-tigadors; potenciar els parcs tecnològics, enfortir l’empre-nedoria i afavorir la innovació en transferència; seguir treba-llant per ser un referent inter-nacional i continuar formant estudiants amb els principis de l’humanisme i un sentiment ètic, cultural i social.

juny 2011 Món eMpresarial l’expert / eCOnOMia 23

les regulacions no són sempre insensates limitacions buro-cràtiques, sinó sovint també assenyats mecanismes per acotar cobdícies, imprudèn-cies i fraus.

I en tercer lloc, cal esmentar com l’economista en cap de

jOan tugOres ques catedràtic d’economia de la ub

ment correcta d’asimetries per requerir segurament termes com dualitat o contraposició d’interessos. Aquestes dife-rències accentuen tendències iniciades ja abans de la crisi però que amb aquesta s’han accentuat: és cada vegada més evident que un llegat fonamen-tal de la crisi serà l’acceleració de canvis en la distribució del potencial econòmic i polític que ens deixaran un món subs-tancialment diferent del pre-existent. Així, com es veu a la figura 1, el pes al PIB mundial de les 7 grans economies avan-çades –el tradicional G7– es va mantenir al voltant del 65% des dels anys 1970 fins a principis del segle XXI, però va comen-çar des de llavors a caure, situ-ant-se ara només al 50%.

Però l’economia global té pro-fundes interdependències i el món no es pot permetre el luxe d’una recuperació massa des-equilibrada que seria un llast per a la seva solidesa. Aquesta delicada situació contribueix a explicar per què estan sorgint algunes iniciatives i propostes, fins i tot a sectors lúcids de l’ortodòxia –encara no majo-ritaris– amb plantejaments que serien impensables fa poc temps i que poden sorprendre. N’esmentarem tres.

algunes lliçons que no ens podem permetre ignorarD’una banda, el descobri-ment de les complementarie-tats entre eficiència i equitat. Fins i tot el director general de l’FMI ha destacat que una distribució de la renda cada vegada més desigual ha estat un factor tant de gestació de la crisi com del seu elevat cost. Així, crida l’atenció, pel que fa a les polítiques de retallades actuals, que calia evitar que la famosa mà invisible de la qual parlen els defensors dels mercats, no es podia convertir

Fins i tot el títol triat per a l’edi-ció de primavera del World Economic Outlook de l’FMI fa referència a les “tensions pro-cedents d’una recuperació a dues velocitats”. Efectivament, crida l’atenció com la recent onada de documents d’anà-lisi de l’economia global han de combinar les referències a l’atur de les economies avan-çades –tornant a aparèixer el problema de la “recuperació sense creació de llocs de tre-ball” (jobless recovery)– amb una dinàmica justament opo-sada de sobreescalfament amb tensions inflacionistes –i fins i tot amenaces de bombolles als mercats financers i immobilia-ris– a un bon grapat d’econo-mies emergents i en desenvolu-pament que van molt més enllà de Xina per incloure’n moltes altres d’asiàtiques, però també de l’Amèrica Llatina i fins i tot del continent africà.

Dualitat de dinàmiques a l’economia mundialAquesta combinació de dinà-miques contraposades, de gel i foc, a diferents indrets de l’eco-nomia mundial, dificulta els esforços de cooperació i coor-dinació internacionals. Sembla cada vegada més clar que l’es-perit d’urgències compartides que tenia el G20 a finals de 2008 i el 2009 s’ha anat afeblint a mesura que els diversos països seguien dinàmiques diferenci-ades que ja és difícil presentar sota la denominació política-

Foc i gel desocupació a bona part de les economies avança-des, sobreescalfament a algunes de les principals economies emergents: una contraposició que com-plica la gestió de la recuperació de l’economia mun-dial i afebleix els mecanismes de cooperació. Què es pot fer?

en un puny invisible... ni visi-ble. Una expressió realment insòlita en un màxim dirigent de l’FMI, encara que alguns la desqualifiquen apel·lant a què Strauss-Kahn és també un dels precandidats socialistes a la presidència de França. Les anàlisis que mostren com els increments de desigualtat han amplificat històricament els camins envers desequilibris i crisi es contraposen també amb evidències respecte a com un creixement sòlid s’associa, estadísticament, a pautes rao-nables d’equitat. Així doncs, tenen interès tant per les eco-nomies avançades com per les més dinàmiques a l’actualitat.

D’altra banda, l’FMI ha ampliat substancialment les eines con-siderades adients per fer front, a les economies emergents, a entrades de capitals que bus-quen allà les expectatives de rendibilitat que no tenen a les avançades. El ventall d’opci-ons inclou fins i tot restricci-ons als moviments de capitals –controls de canvis– i altres mesures macroprudencials. Quin contrast amb les àcides crítiques que va rebre Malàisia el 1997-1998 quan va fer servir aquesta eina! Potser les lliçons de la història –tant del prece-dent de la crisi asiàtica inici-ada el 1997 com la recent crisi principalment a les econo-mies avançades– està fent que alguna ortodòxia flexibilitzi amb realisme les receptes dels manuals més intransigents! També hauria de ser una lliçó permanent de la crisi que no és or tot el que llueix en matè-ria d’enginyeria financera i que

Mantenir la COOperaCió internaCiOnal

l’FMI, Olivier Blanchard, en diversos documents, insisteix en la necessitat de reduir els desequilibris externs, malgrat una renovada retòrica que són resultats del lliure joc dels mercats comercials i financers internacionals. El lideratge intel·lectual del professor del MIT, ara posat a gestor global, subministra importants argu-ments pel procés d’avaluació recíproca de posicions i polí-tiques macroeconòmiques per tal d’evitar la reaparició d’uns dèficits excessius dels uns i de superàvits dels altres. La con-solidació, o no, d’aquesta inici-ativa formalment assumida ja al G20 però que caldrà veure si es concreta cara a la cimera de Cannes el proper novem-bre, serà un element cabdal per valorar si les declaracions de mantenir la cooperació internacional són, almenys mínimament, realitats o, pel contrari, han quedat diluïdes pel mix de foc i gel a l’econo-mia mundial.

l’economia global té profundes interdependències i la recuperació no pot ser desequilibrada

L’FMI insisteix en la necessitat de reduir els desequilibris externs. / ARXIU

Fons Monetari Internacional, Strengthening the International Monetary System, març de 2011.

Figura 1DistribuCió perCentual Del pib MunDial

1971 1976 1981 1986 1991 1996 2001 2006

100

80

60

40

resta del món

resta de membres del G20

Països emergents del grup bric

Països avançats del G7

les regulacions són, sovint, assenyats mecanismes per acotar cobdícies, imprudències i fraus

SIL Mon empresarial.indd 1 19/05/11 10:10

juny 2011 Món eMpresarial 25

emprenedoria

modalitat emprensXXI, que s’atorga a nivell autonòmic. El premi consisteix en 5.000 euros més una beca pel curs intensiu d’acceleració empre-sarial, Ignite Fast Track, de la Universitat de Cambridge. Teambox desenvolupa soft- ware co l · laborat iu que permet compartir arxius i tasques amb l’empresa on-line, facilitant la comuni-cació interna i la gestió de projectes i convertint-los en una activitat social més. Les empreses finalistes van ser: Virtual Two i Worldwide Inte-gral Rehabilitation System.D’altra banda, Eurekakids va ser l’empresa premiada en la modalitat creixesXXI. El premi consta d’una beca pel curs Executive Growth Program, dissenyat i impar-tit per ESADE i IESE, i la participació en un Pont Tecnològic a Silicon Valley. Eurekakids comercialitza joguines educatives de qua-litat sota l’eslògan aprendre jugant, desenvolupades per la pròpia empresa i per ter-cers fabricants. L’empresa compta en aquests moments

Redacció

A l’actual edició dels premis Barcelona Capital Empre-nedora es van presentar 222 candidatures, de les quals 109 es van inscriure a la Compe-tició de Plans d’Empresa. A banda dels premis correspo-nents a cada categoria, tant les empreses finalistes com les guanyadores, disposaran d’un estand al Saló de Nego-cis que se celebra els propers dies 15 i 16 de juny a Fira de Barcelona, en el marc de BizBarcelona.

Tres empreses guanyadores Eco2Next va guanyar el premi Competició de Plans d’Em-presa, valorat en 15.000 euros, que està promogut per l’Ajun-tament de Barcelona a través de Barcelona Activa i reconeix aquella idea de negoci basada en una activitat innovadora per desenvolupar a Barcelona o la seva àrea d’influència. Eco2Next, que va participar a la primera edició del pro-grama de creació d’empreses EcoEmprenedorXXI, s’adreça a les comunitats de veïns amb l’objectiu de rebaixar la fac-tura elèctrica, a través de l’op-timització de lluminàries i del consum de motors elèctrics, entre d’altres. Les empreses finalistes d’aquesta categoria van ser: On Testing i Geno-keys.El premi EmprenedorXXI Catalunya, promogut per “la Caixa”, coatorgat amb ENISA i coorganitzat per Barcelona Activa i la Xarxa INICIA de la Generalitat de Catalunya, reconeix les empreses inno-vadores de recent creació amb major potencial de crei-xement. D’una banda, Teambox va resultar guardonada en la

Eco2Next, Teambox i Eurekakids, premiats com a emprenedors de l’anyEco2Next, Teambox i Eurekakids han resultat guanyadores dels premis Barcelona Capital Emprenedora que reconeixen, per tretzè any consecutiu, la iniciativa emprenedora i la innovació de les noves empreses de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència i Catalunya per contribuir al desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball.

amb 86 punts de venda dis-tribuïts entre Espanya, Itàlia, Andorra i Portugal. Les fina-listes van ser: Flumotion i Green power monitor.Eurekakids, com a empresa premiada en la fase autonò-mica, competirà per 100.000 euros amb les guanyadores de la resta de comunitats autònomes en la fase estatal que tindrà lloc, en el marc de BizBarcelona, el dia 16 de juny. En aquest context, es donarà a conèixer també l ’Ambaixador Barcelona Capital Emprenedora, que l’any passat va rebre Isak Andic, president de Mango. Aquest guardó s’atorga a un empresari/ària com a reco-neixement de la seva trajec-tòria professional i la seva contribució al posicionament internacional de Barcelona com a ciutat emprenedoa.

perfil dels candidatsPel que fa a la Competició de Plans d’Empresa, en aquesta tretzena edició es van rebre 109 candidatures, mentre que l’any 2010 es van comp-tabilitzar 90 projectes ins-

L’emprenedoria constitueix un indicador econòmic i empresarial determinant per a un país, ja que té conseqüències directes sobre la societat: contractació de personal, noves idees i nous projectes, etc. pàg. 25 a 28

preMis BarCelOna CapiTal eMpreneDOra

els premis Barcelona Capital emprenedora valoren la iniciativa emprenedora i la innovació

gairebé la meitat dels promotors dels projectes presentats tenen entre 30 i 40 anys

Imatge dels representants de les tres empreses guardonades amb els premis Barcelona Capital Emprenedora. / CEDIDA

crits. En relació al perfil dels promotors dels projectes empresarials presentats en aquesta categoria, destaca una distribució paritària per gènere, sent el 50% dones. Pel que fa a l’edat, gairebé la meitat (47%) tenen entre 30 i 40 anys i el 61% responen al perfil d’emprenedor, mentre que el 16% es troben a l’atur i veuen en l’emprenedoria una sortida professional de futur. En relació a la procedència, el 70% són de Barcelona i el 30% de l’àrea metropolitana. Quant a les empreses pre-sentades al premi Emprene-dorXXI Catalunya, durant el 2009 van assolir una factu-ració agregada superior a 23 milions d’euros, sent la fac-turació mitjana de 205.118 euros. A més, el 38% de les companyies tenen presència a mercats internacionals, que suposa una mitjana del 16% del volum total de vendes. D’entre les empreses presen-tades, 9 han rebut inversions de capital risc que sumen un total de 2,3 milions d’euros i, en aquest sentit, 18 han rebut préstecs participatius que ascendeixen en total a gai-rebé 3 milions d’euros.Enguany, el premi Emprene-dorXXI Catalunya compta amb dues modalitats. D’una banda, pel que fa a les empre-ses presentades a la modali-tat emprensXXI, una àmplia majoria estan promogudes per homes (79%) amb una mit-jana d’edat de 35 anys. A més, les companyies compten amb 3 treballadors de mitjana. I, en el cas de la modalitat creixes-XXI, el 77% dels promotors de les empreses presentades són homes i la mitjana d’edat dels emprenedors és de 39 anys. A més, aquestes companyies compten amb una mitjana de 10 treballadors.

26 MóN eMpresarial JUNY 2011espeCial / emprenedoria

Redacció

L’objectiu del I Fòrum d’Em-prenedors a Catalunya, que va aplegar a més de 200 estu-diants de batxillerat, va ser proporcionar als alumnes l’oportunitat única de dialo-gar sense intermediaris amb els protagonistes de projectes innovadors en l’àmbit empre-sarial. Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de Catalunya-Caixa, va ser l’encarregada

Carme Miró: “La crisi comporta canvi, creixement, iniciatives i, sobretot, moltes oportunitats”La Fundació Junior achievement, amb la col·laboració de l’Obra Social de catalunyacaixa i la Fundación alex, va celebrar el 29 d’abril el i Fòrum d’emprenedors a catalunya. Junior achievement, la fundació sense ànim de lucre més gran al món, és present a espanya des de l’any 2001. el seu objectiu a catalunya és consolidar la seva presència, incrementant el nombre d’alumnes i involucrant a més de 200 voluntaris empresarials en l’acció educativa dels col·legis.

poteNCiaCió de l’eMpreNedoria eNtre els Més Joves

nacional, posicionant el Fò-rum com un dels programes líder en matèria d’emprene-doria entre els joves, donat que es basa en l’experiència compartida de grans empre-nedors.

De la primera intervenció, a càrrec de Carme Miró, cal destacar: “La crisi comporta canvi, creixement, iniciatives i, sobretot, moltes oportuni-tats. Cal treballar amb una

mentalitat global per canviar les coses”.

Seguidament, Pau García-Milà, l’emprenedor més jove de la jornada, va comentar: “En aquesta conferència estic explicant a aquests joves el que m’hauria agradat que m’expliquessin amb 17 anys. No podem seguir esperant, vosaltres sou els únics que us posareu les vostres prò-pies traves”. Afegint que: “Si

El I Fòrum d’Emprenedors va aplegar a més de 200 estudiants de batxillerat. / ARXIU

4t trim. 2010 1r trim. 2011 variació

total 1.616 1.586 -2%

construcció 390 397 2%

Serveis 258 259 0%

alimentació / distribució 78 88 13%

Miner i Metal·lúrgic 67 66 -1%

instal·lacions 75 65 -13%

Fustes i Mobles 58 59 2%

Siderúrgia 45 51 13%

Químic 38 45 18%

Béns d’equip 59 40 -32%

Tèxtil 57 38 -33%

automoció 33 31 -6%

Màquines-eines 22 28 27%Paper i artsGràfiques 39 23 -41%

electricitat 21 19 -10%

cuiros i pells 12 15 25%

electrodomèstics 8 5 -38%

Sense Sector 347 342 -1%

variaCió triMestral delsproCessos CoNCUrsals per seCtors

ging partner i CFO de Janus Development; Carme Miró, fundadora d’Apple Tree Com-munications; i Pau García-Milà, cofundador de eyeOS, Premi Nacional de Comuni-cacions 2009, Premi Príncep d’Astúries i Girona “Impulsa Empresa 2010”.

aprendre a emprendre S’han celebrat deu edicions del Fòrum d’emprenedors de Junior Achievement a nivell

d’inaugurar la sessió. Per la seva part, Salvador Garcia, director de l’Àrea de Coneixe-ment, Educació i Recerca de l’Obra Social de Catalunya-Caixa, va actuar com a mode-rador de l’acte.Van intervenir: Gabriel Mas-furrol, president de la Funda-ció Alex, president de Wings 4 Business i vicepresident de la Fundació Barça, a més de fundador d’USP Hospita-les; Maribel Berges, mana-

���������������������������������������������������������������������������������������

��������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������

�������������������������������������������������������������

�����������������

JUNY 2011 MóN eMpresarial emprenedoria / espeCial 27

aconseguiu tenir la mateixa quantitat de desimboltura que de respecte, no us atu-rarà ningú”.

Per la seva banda, Maribel Berges, va incidir en: “Des de l’edat tan primerenca en la que us trobeu, heu d’apren-dre a assumir riscos contro-lats i a marcar-vos incentius. Escolliu fer el que us agrada i desenvolupeu-vos en aquest sentit, perquè hi ha oportuni-tats en tots els sectors”.

Per concloure, Gabriel Mas-furroll, va voler comentar: “Tots som emprenedors en un sentit o un altre. El fet important és que ho fem perquè ens agrada; si vivim cada minut intensament, serem molt més feliços. Crec en aquest país, en la seva gent i, si tots estirem del carro, la crisi se supe-rarà”. Afegint que: “La vida és donar, i com més donem, més rebrem. La veritable diferència es marca quan les

la directora de l’obra social de CatalunyaCaixa, va remarcar la importància de recolzar iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor

traJeCtòria de qUatre eMpreNedors exeMplars

Gabriel Masfurroll, empresari polifacètic amb grans ideesMasfurroll és un economista amb gran experiència dins el món sanitari, que

va fundar USP Hospitales el 1998; fins el gener de 2010 va ser president i

conseller delegat de la companyia. el 2010 va començar una nova etapa

professional, creant Wings 4 Business, empresa de consultoria, assessoria

i inversió.

La seva experiència com a nedador de fons d’alta competició li ha ensenyat

que l’èxit no arriba sol i que la perseverança i saber conformar un equip

de confiança són elements bàsics per triomfar. en l’àmbit esportiu, ha estat

vicepresident de F.c. Barcelona amb Joan Gaspart i actualment és vicepre-

sident de la Fundació del F.c. Barcelona.

a més, els projectes destinats a la protecció de les persones amb capacitats

diferents configuren una de les seves principals preocupacions. Va partici-

par en la creació de la Fundació catalana de Síndrome de down, és funda-

dor i president de la Fundación alex i membre del Patronat de la Fundación

Laureus españa.

Maribel Berges, l’esperit emprenedor personalitzatBerges és enginyera química industrial i llicenciada en Química Orgànica.

els seus inicis professionals es troben als Laboratoris almirall, on va ser

enginyera d’R+d i responsable del desenvolupament industrial de diferents

processos químics.

al llarg de dos anys es va vincular al sector financer (La caixa) i posteri-

orment es va incorporar a la Fundació Bosch i Gimpera, oficina de trans-

ferència de tecnologia de la Universitat de Barcelona, on va assessorar

més de 40 projectes d’emprenedors tecnològics amb la redacció dels seus

plans d’empresa i amb la consecució de les primeres rondes de finança-

ment.

Bergés va ser també la responsable de llicència de patents de la Universitat

de Barcelona, negociant diferents contractes a nivell internacional.

És sòcia fundadora de Janus development, especialitzada en l’àrea d’inte-

rim Management, donant suport a la gestió de noves companyies dins el

sector bistec i medical devices.

Carme Miró, una estratègica emprenedoraLlicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, va

ser la primera dona president d’aieSec a espanya (associació internacional

d’estudiants de ciències econòmiques i comercials). Té vint anys d’expe-

riència com a emprenedora i consultora d’estratègies de màrqueting i comu-

nicació. És part del Board del MiT-Sloan School, que assessora la presti-

giosa escola sobre la seva projecció exterior a europa, Orient Mitjà i Àsia.

el seu primer projecte empresarial va ser cluster consulting, 1993, com a

sòcia i fundadora. amb 600 treballadors i 12 oficines a 8 països, va ser la

constructora estratègica líder mundial especialitzada dins el sector de les

telecomunicacions i noves tecnologies (responsable de la implantació de

Vodafone, MTN i TMobil en diversos països). La fusió de clúster amb la com-

panyia americana diamond Technology Partners és la 5a operació de M&a

dins la història d’espanya.

el 2003 va fundar apple Tree communications, agència de comunicació que

aplica el Big Thinking propi de las consultores, tant al plantejament d’estra-

tègies de comunicació, como al desenvolupament de la creativitat. disposa

d’oficines a Madrid i Barcelona i opera a tota europa per mitjà d’una xarxa

internacional d’agències independents.

pau García-Milà, jove, encara que sobradament preparatamb 17 anys d’edat, Pau va ser cofundador de eyeOS, un sistema operatiu

basat en el cloud computing, que permet pujar i accedir als arxius des de

qualsevol dispositiu connectat a internet.

La companyia va rebre el Premi Nacional de comunicacions de 2009 (espa-

nya) pel seu caràcter innovador i les seves múltiples aplicacions pel sector

educatiu. de fet, iBM ha incorporat aquest sistema a la seva estratègia de

cloud computing per a grans companyies i administracions públiques.

coses no van bé, moment en el qual qui resisteix, guanya. Cal lluitar i aixecar-se”.

Segons Lucía Zavala, direc-tora general de la Fundació Júnior Achievement: “Sense cap dubte, l’experiència és la gran mestra de l’aprenen-tatge, i la responsabilitat de formar-se ha d’estar a l’inte-

rior de cadascun de nosal-tres. En un any com aquest, compartir els èxits profes- sionals de grans emprenedors i descobrir com amb visió, força de voluntat i treballant molt es van convertir en artí-fexs del seu propi futur, amb optimisme i passió, és un necessari bri d’aire fresc”.Segons l’opinió d’Ignasi de Juan,

delegat de Junior Achievement a Catalunya: “Amb la força de cadascun dels emprenedors, el projecte educatiu busca enco-ratjar als joves a reconèixer els valors subjacents darrere de cadascun dels protagonistes: risc, lluita, voluntat, innovació; valors tots ells que des de la Fundació considerem bàsics per assolir un major èxit pro-

fessional i personal”.

I Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de Catalunya-Caixa, va remarcar la importàn-cia de recolzar iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor entre els més joves dins de les escoles, com les activitats que du a terme Junior Achieve-ment.

és un dels programes líder en matèria d’emprenedoria entre els joves, donat que es basa en l’experiència compartida

28 MóN eMpresarial juNy 2011eMpresa / Col·legis professionals i agrupacions empresarials

La interacció social i un estil de vida actiu són clau perquè les persones grans millorin la seva qualitat de vida i gaudei-xin d’una bona salut. En aquest sentit, un consorci format per 10 entitats eu-ropees, entre les quals hi ha la consultora catalana especialitzada en gestió assistencial Tioman & Partners i la Federació d’Associacions de Perso-nes Grans de Catalunya (FATEC), impulsen el projecte SI-Screen per simplificar i estimular la interacció social de les persones grans amb l’aju-da de les TIC. Concre-tament, aquest projecte està desenvolupant una pantalla digital tàctic que permetrà a les persones grans estar en contacte amb la família i els amics, així com obtenir informa-ció general sobre els seus temes d’interès. La idea central del projecte és in-tegrar l’accés a diferents serveis de comunicació i coordinació mitjançant una pantalla digital tàctil

que es basarà sobretot en imatges en comptes de text, ja que els recur-sos gràfics afavoreixen la memòria.

la solidaritat intergeneracionalAquest dispositiu integra-rà aplicacions basades en el web, com la telefonia per Internet i la missatge-ria instantània, però adap-tades perquè puguin ser utilitzades sense dificultat per les persones grans. Així mateix, aquest siste-ma fomentarà un estil de vida actiu, mitjançant la proposta d’activitats físi-ques, i millorarà la solida-ritat intergeneracional.

del Vallès, es dedica a la fabricació de figures per aparadors, moda, publicitat i artesania, entre d’altres sectors. També dissenya peces sota demanda, com és el cas d’Adidas. En els últims anys, i com a conseqüència de la crisi econòmica, l’empresa ha hagut de fer front al descens de vendes al mercat nacional amb l’impuls de l’exporta-ció. D’aquesta manera, Pasqual Arnella ha pas-sat d’exportar només a França a obrir-se també als mercats d’Alema-nya, Bèlgica, Portugal i Suïssa.

Un shoe filler català especial per a Adidas

tres NegoCis d’èxit

L’empresa catalana de productes de pasta de paper Pasqual Arnella ha dissenyat per a l’alemanya Adidas un tipus especial de shoe filler, una peça 100% ecològica que es col·loca a l’interior de les sabates per proporcionar volum i evitar que es de-formin. Gràcies a aquest contracte amb la multina-cional fabricant de sabati-lles i material esportiu, la companyia catalana aug-mentarà un 25% la quota d’exportació. “Això supo-sa un avenç significatiu per una petita empresa familiar, ja que amb una tecnologia pròpia i una maquinària fabricada per nosaltres mateixos com-petirem amb sistemes de producció massius molt especialitzats, implan-tats a països emergents”, destaca Martí Pascual, representant de Pasqual Arnella.

Combatre la crisi amb l’exportacióL’empresa familiar, fun-dada el 1892 a Castellar

si-screen estimula la interacció social de les persones grans amb l’ajuda de les tiC

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

L’empresa del sector metal·lúrgic BVentura i un metge emprenedor han desenvolupat una pròtesi per corregir una malformació congènita de la caixa toràcica. Es tracta del Pectus Exca-vatum, una malaltia que passa desapercebuda per gran part de la població i que provoca en els seus afectats problemes res-piratoris i cardíacs, així com un important perju-dici estètic i psíquic. Un especialista en la matèria, el doctor Carles Bardají, cap del servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Parc Taulí, i l’empresa BVentura, hi han posat solució gràcies a un pro-jecte molt competitiu: una aplicació que s’adhereix a l’estèrnum i aconsegueix que aquest es reposicioni situant-lo al mateix nivell de les costelles. Aquest tractament, que implica una cirurgia molt menys invasiva i agressiva que el mètode actual, suposa una millora notable en el tractament quirúrgic.

unir forcesTotes les parts van ser conscients des del pri-mer moment que po-dien desenvolupar un projecte exitós de forma conjunta. Així, BVentura es va encarregar del dis-seny i la fabricació d’un implant metàl·lic, i el doctor Bardají va donar les indicacions i especi-ficacions tècniques per fer-ho i aconseguir que ajudés a corregir el Pec-tus Excavatum. Aquest dispositiu mèdic es co-mercialitzarà al llarg del segon semestre del 2011, un cop s’hagin acabat els diferents assajos clínics necessaris.

Un negoci al costat de la salut

Les TIC, al servei dels més grans

l’empresa bVentura s’ha encarregat del disseny i la fabricació de l’implant metàl·lic

gràcies al contracte amb adidas, pasqual arnella augmentarà un 25% la quota d’exportació

Seu de Pasqual Arnella a Castellar del Vallès. / CEDIDA Carles Bardají amb Ramon Ventura, l’administrador de BVentura. / CEDIDA Les persones grans no tenen perquè ser alienes a les noves tecnologies. / ARXIU

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

30 MóN eMpresarial juNy 2011estils de vida / Gourmet

el segell personal És important remarcar que la cuina de Cal Pep varia segons l’època de l’any, ja que depenen de l’estació serà més adequat utilitzar un tipus de productes o uns altres. D’entre els aliments més utilitzats en la seva cuina destaquen una gran varietat de peixos, mol·luscs i crusta-cis entre molts altres. Però per sobre de tots en Pep destaca “principalment l’oli d’oliva, que amb més o menys grau, si l’oli és bo et surten uns plats exqui-sits”. Quan parla d’això ens recorda una anècdota recent amb un clients escocesos que va tenir al restaurant; ells van demanar el lluç al forn, però havent menjat li comentaven que a Escòcia també mengen lluç però tenia un gust diferent, i en Pep els explicava que “aquí el fem amb oli d’oliva a certa temperatura”, i això fa expor-tar la cuina catalana arreu del món. En aquest sentit, creu que la projecció de la marca Cata-lunya durant els últims anys és molt bona, “i el fet de gaudir d’una cuina catalana a tot el món és un gran què, i d’això la gent se n’adona i veuen que la cuina d’aquí és molt bona”.I es que a Cal Pep treballen amb productes frescos del

dia, a la vista dels clients, elaborant plats que van can-viant segons la disponibilitat d’aquests productes. És per això que els àpats al restau-rant són sempre diferents i emmarcats en una exquisida cuina mediterrània. A part d’això, la seva carta inclou una varietat de més de 70 tapes, peix, carn, verdura, sopes i amanides però ells recomanen a tots els clients que es deixin aconsellar pel seu personal ja que diàriament elaborem plats especials i adaptats a la tem-porada. Molts cops, s’ha dit que la gent menja per la vista i després no es poden acabar les racions que tenen al plat, però a Cal Pep “aconsellem al client i els hi diem les racions de menjar que són les adequa-des per a ells, i si després es queden amb gana sempre som a temps de seguir cuinant”.

restauraNt Cal pep

Cuina en el cor del Born

A Restaurant Cal Pep, trenquen amb l’estruc-tura clàssica de primer plat, segon plat i pos-tres, i et permet gaudir de la bona cuina en una ambient informal, ja si-gui a taula o a la barra.

MeNjar a la Barra

Pel que fa a la seva cuina, té un

estil peculiar ja que es prepara i

s’elabora en una entorn peculiar.

Si algun cop heu pensat anar a Cal

Pep, és important que tingueu la

reserva fet amb uns dies d’antela-

ció, perquè el local sempre s’om-

ple de gom a gom i és impossible

aconseguir taula. Tot i això, el que

té més èxit és la barra, i ens explica

que “m’he trobat amb clients que

m’han dit que no volien seure a

taula i que s’esperaven fins tenir

un lloc per menjar a la barra”. I es

que el local compta amb una llarga

barra amb 20 tamborets que estan

encarats als fogons, “darrere hi ha

treballant set persones, cadascuna

amb el seu racó particular i sense

molestar-nos els uns als altres”,

puntualitza en Pep. I ens diu que

“això pel client és com anar al

teatre, ja que participen i veuen el

procés d’elaboració del que han

demanat per menjar”. Per acabar,

li preguntem per un plat que mai es

cansaria de cuinar, i ens diu que li

té especial afecte a “les cloïsses

saltejades amb pernil, ja que és

un dels més sol·licitats entre els

clients i reconegut internacional-

ment”. Se’ns dubte, un exemple de

bona cuina feta amb coneixement i

amb l’experiència de molts anys de

feina en el cor del Born.

A Cal Pep, els plats varien cada dia segons els productes frescos del dia. / ARXIU

REDACCIÓ

Agafant la línia groga (L4) del metro de Barcelona, hem de baixar a la parada de Jaume I a l’altura de Via Laietana amb carrer de la Princesa. A partir d’aquí iniciem un petit viatge al cor d’un dels barris amb més encant de la ciutat, el Born. Ens perdem pels carre-rons estrets i deixem enrere el Museu Picasso o la catedral de Santa Maria del Mar fins arribar al Passeig del Born, un bullici d’activitat i d’ofertes d’oci inesgotable. Ens endin-sem una mica més en el barri fins arribar a la Plaça de les Olles número 8, on des de fa 34 anys s’hi troba el restaurant Cal Pep. Un local regentat pel cuiner Pep Manubens que ens presenta un estil culinari que no segueix el cànon estipulat de primer plat, segon plat i pos-tres, sinó que opta per un estil més informal i fresc d’entendre la cuina. Deix de banda els plats minimalistes i la cuina

d’avantguarda per apostar per un estil amb una preparació fàcil i una elaboració ràpida. Una proposta que serveix perquè els comensals puguin conèixer i delectar-se dels seus plats, els seus gustos i parti-cularitats com si fossin tapes. D’aquesta manera el restaurant Cal Pep ens permet gaudir de la típica dieta mediterrània que es caracteritza per l’utilització de productes de la terra amb denominació d’origen, però cuinades i presentades apor-tant-hi el toc personal del cuiner. El propi Pep la defineix com una “cuina mediterrània del país”, però guardant espe-cial record de la seva mare, qui el va animar a iniciar-se al món

de la cuina. A més afegeix que “entre el meu germà, el meu fill i jo ho tirem endavant, amb productes del país però amb el nostre estil, una cuina gustosa i que respongui a qualitat-preu”. I es que la devoció per la cuina, ve de tradició familiar, ja que el seu germà Joan també dirigeix el restaurant Passadís del Pep, a pocs metres de Cal Pep.Després de tots els anys que el chef porta en actiu, no creu que hi hagi cap secret per mantenir-se a primera línia de fogons més que “fer cuina amb amor i amb coneixe-ment”. A més recorda que “la gent que ve al restaurant ha de quedar contenta i sortir amb cara d’alegria, i això és el que et manté amb energia per seguir”, i es que “tants anys de feina són perquè la gent que ve, al cap del temps et recorda i repeteixen; tenim clients de tot el món, i molts em diuen que encara se’n recorden del dia que van venir i de què van menjar, i és aquesta satisfac-ció de la feina ben feta la que t’ajuda a seguir treballant i tirar endavant, sobretot quan et diuen que ho fas igual de bé que fa 25 o 30 anys”.

“la gent que ve al restaurant ha de quedar contenta, i sortir amb cara d’alegria”

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31JUNY 2011 MóN EMprESArIAL

Culturacita cèlebre: “L’home Ha nascut lliure i arreu es troba subjecte amb cadenes.” Jean Jaques Rousseau (1712-1778), filòsof francès.

Emprende. Convierte tu sueño en realidadAutor: Varis autorsEditorial: ESICpàgines: 296

Els autors d’aquest llibre volen animar a aquelles persones que porten dins un emprenedor per tal que es decideixin a engegar el seu projecte. Les dificultats es superen quan hi ha vocació per allò que un vol dur a terme. Alguns exemples d’empreses avui molt conegudes són el resul-tat d’una idea que un emprene-dor va engegar en el seu dia: Des-igual, Zara, Mango, Codorniu, Freixenet, Porcelanosa, etc. Per a impulsar els futurs emprenedors, els autors han començat per estu-diar el perfil d’un emprenedor i la idea a comunicar, passant per tots aquells aspectes imprescin-dibles per a realitzar amb èxit un projecte emprenedor. Com diuen els autors: “Emprendre amb èxit és convertir allò que t’agrada fer en la teva font d’ingressos.”

Innovación de servicios abiertosAutor: Henry ChesbroughEditorial: plataformapàgines: 390

La innovació oberta, si es com-bina amb un model d’empresa definit des de la perspectiva dels serveis, és una forma efectiva i poderosa de créixer i competir en una economia on els serveis tenen cada vegada més rellevàn-cia. Així és com l’autor promou que els empresaris reinventin el seu negoci per ser competitius en els temps que vénen. Les empre-ses, del sector que siguin, poden donar un gir radical si substituei-xen un plantejament que estigui centrat en el producte per un nou enfocament que gira al voltant dels serveis. El llibre inclou una orientació i uns exemples molt il·lustratius per a les petites i mit-janes empreses, per als negocis de serveis i també per a les eco-nomies emergents, a més a més de traçar el camí que ha de seguir la indústria de la innovació.

Redacció

La mostra En el marc de La Internacional, comis-sariada per Zdenka Bado-vinac, es pot veure Museu d’Art contemporani de Barcelona (MACBA) des del 14 de maig i fins el 2 d’octubre de 2011. El visitant podrà contem-plar una selecció de més de 100 obres provinents de la moderna galeria de Ljubljana, peces en el seu conjunt pioneres en l’art de l’Europa de l’Est. Són un total de 100 peces de 70 artistes que als anys 60 van treballar al marge del rígid ordenament que hi havia en aquell moment al món. De manera paral·lela, s’hi exhibeixen un total de 7 projectes específics, dels quals, 4 són autohistori-cització i creació d’arxius paral · lels sobre l ’art no oficial als diferents països socialistes, mentre que els altres 3 són sobre microcol·leccions fic-tícies on s’estableixen possibles connexions entre artistes occidentals i orientals que fins no fa gaire haurien estat impos-sibles. A més, el MACBA ha organitzat un cicle de

cinema titulat No Podem Prometre que Fem Altra Cosa que Experimentar. El cinema Experimental a Iugoslàvia 1960-1980, a través del qual es mostren aquelles pel·lícules que van provocar un canvi en el llenguatge cinemato-gràfic dominant i van pro-posar nous paradigmes temàtics. Aquesta exposició és la primera que organitza La Internacional, una organització transnacio-nal que va néixer el 2009 amb l’objectiu de trans-cendir les limitacions de les institucions i impul-sar la col·laboració entre museus i arxius amb col·leccions fonamenta-des en contextos i his-tòries locals per establir nous vocabularis i noves narratives i històries de l’art. La Internacional està formada pel MACBA, la Moderna Galeria de Lju-bljana, la Július Koller

Society (SJK) de Bratis-lava, el Van Abbemuseum (VAM) d’Eindhoven i el Museu van Hedendaagse Kunst d’Anvers (M HKA). L’art d’avanguarda que es mostra en aquesta expo-sició té grans semblances amb l’art que es produïa a Catalunya i Espanya en el mateix període. Una d’aquestes grans sem-blances era el fet que els artistes de l’Est van crear en contextos determi-nats per la falta de lliber-tats bàsiques, censura i repressió policial. L’art de l’Est permet que el visitant s’interrogui sobre la genealogia i els efectes de la globalitza-ció, en el moment en què el món viva la confron-tació de dos sistemes polítics i econòmics. En aquest sentit, l’exposició vol obrir noves perspecti-ves de coneixement sobre aquesta regió d’Europa, adquirint els museus un paper performatiu.

L’art d’avantguardade l’Est el MacBa acull una ex·posició titulada Museu de les narratives paral·leles. en el marc de La internacional, on es re·cull l’art d’avantguarda produït per artistes de l’europa de l’est durant els anys 60 al marge d’un món ordenat de manera rígida.

Òpera Ariane et Barbe-BleueAquesta opera es va estrenar per primer cop el maig del 1907 a l’Opéra Comique de París i ara arriba a Barcelona. La música és del compositor Pau Dukas. Al Gran Teatre del Liceu, des del 18/06.

Exposició Les portades d’artistes de l’AVUILa mostra està composta per una selecció d’obres d’importants artistes plàstics de la col·lecció d’art del diari Avui, publicades entre el moment de la seva creació fins l’any 1996.Al Museu d’Història de Catalunya, fins el 31/07.

Monòleg La apoteosis neciaL’humorista Berto Romero repassa en aquest monòleg algunes de les peripè-cies viscudes, tant a nivell personal com professional. A l’Alexandre Teatre, fins el 17/06.

Exposició Devorar parís. picasso 1900-1907L’exposició, coproduïda pel Museu Picasso i el Van Gogh Museum d’Ams-terdam, presentarà l’evolució artística de Picasso des que va arribar a París el 1900 fins el 1907.Al Museu Picasso, des de l1/07 fins el 16/10.

IRWIN (Neue Slowenishe Kunst) Capital 1984 – 2000 / Dejan Habicht.

AgENDA CULTUrAL

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Mon empresarial.pdf 1 12/05/11 16:20