Només un 2% dels economistes ca-talans considera “raonable” l’elevat endeutament de la població, segons una enquesta realitzada per Món Em-presarial al Col·legi d’Economistes de Catalunya. I és que el sector fi-nancer té nombrosos reptes, espe-cialment en un escenari de pujada de tipus i desacceleració en el sector immobiliari.

PÀGINES 35-42 >>

Febrer 2007 n. 91

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

El risc de l’elevat endeutament

Malgrat el seu espectacular creixe-ment a nivell internacional, el sector dels call centers és un dels menys estudiats al nostre país. Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili al que ha tingut ac-cés Món Empresarial, Catalunya és la comunitat autònoma que té major concentració de call centers de pro-cedència estrangera. La competitivitat dels costos labo-rals, l’oferta de proveïdors del sec-

INFORME DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

El 35% dels call centers situats a Catalunya sónd’empreses estrangeres.

Els costos laborals i la bona oferta de proveïdorsatrauen els call centers internacionals.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

A debat: Estem preparats tecnològi-cament?

Entrevistem la degana del Col·legid’Advocats de Barcelona.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Oriol Amat analitza el cas d’èxit deDIR.

Empresa centenària: Nestlé.

Conversem amb Pablo Romero, direc-tor de màrqueting de Toshiba España.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Entrevistem Domingo Sugranyes,vicepresident de Mapfre.

Hi haurà fusions a la vista a les caixesd’estalvi?

Un Íbex a la catalana.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores exposa la cara i la creude la moneda única europea.

Iran incandescent.

L’agenda de la internacionalització.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb el director generalde Caixa Terrassa.

L’elevat endeutament de la poblacióamenaça l’economia.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 4 8 >>

Els professionals de més edat esde-vindran clau per al desenvolupamenteconòmic.

El director de recursos humans delFutbol Club Barcelona conversa ambMiquel Bonet.

El diccionari de Paco Solé Parellada.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Jordi Porta, presidentd’Òmnium Cultural.

El Carnaval de Santa Cruz de Tene-rife.

El Metropolitan aterra a Barcelona.

ENQUESTA AL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre de call centers internacionals. / CEDIDA

DESTAQUEM

JOSEP HUGUETCONSELLER D’INNOVACIÓ, UNI-VERSITATS I EMPRESA

L’endeutament pot derivar en morositat. / SHUTTERSTOCK

“No es governa millor perquè es facin més lleis”

JUAN ROSELLPRESIDENT DE FOMENT DELTREBALL

“En 130 anys, sempre hem tingut beneficis”

ENRIC CROUSDIRECTOR GENERAL DEL GRUP DAMM

tor, el suport de les institucions públiques i l’acompliment de les expectatives de les empreses que ja s’hi han ubicat són els principals punts forts de Catalunya com a pol d’atracció de call centers internacio-nals. Actualment, un 75% del perso-nal dels call centers a Catalunya són dones, la majoria d’elles amb estu-dis universitaris.

PÀGINES 3 I 4 >>

“Cal aprofitar el fet de ser una macroconselleria”

El desconegut negoci dels call centers a Catalunya

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2- OPINIÓ / Sumari FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES

ESPECIAL:

ENTITATS FINANCERES

L’endeutament de les famí-lies és massa elevat, segons els economistes catalans.

pàgines 35-42

FORMACIÓ DIRECTIVA

Entrevistem el director ge-neral adjunt d’Eada.

pàgina 43

ESTILS DE VIDA

Entrevista a Jordi Porta, pre-sident d’Òmnium Cultural.

pàgina 49

El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife.

pàgina 50

ECONOMIA

Entrevista al conseller d’In-novació, Universitats i Em-presa, Josep Huguet.

pàgina 5

EMPRESA

Conversem amb Enric Crous, director general de Damm.

pàgina 13

FINANCESEl v icepres ident de Mapfre ens parla so-bre el futur de l’entitat.

pàgina 23

INTERNACIONALL’agenda de la internacio-nalització.

pàgina 32-33

SUMARI EDITORIAL

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Dtora. Edi-torial: Patricia Coll. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Rble. RRHH/Qualitat: Anna Martí. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Director d’Art: Hèctor Benedito. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Divisió Àrea Corporativa: Francesc Pedrol. Rble. Sistemes: José Antonio Pons. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com.www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B.28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23.

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: Aurora Masip. Directora editorial: Patricia Coll. Director: Francesc Pedrol. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort, Mònica Villanueva. Coordinadora d’Internacional i Finances: Aurora Masip. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Laura Gamundí, Jaume Riera, Glòria Vallès. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Lato-rre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotogra-fia: D.Fernández, M.A. Chazo, P.Cucala. ABLESTOCK, Shutterstock.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Es pot estar d’acord o no amb les posi-cions i modus operandi del moviment okupa, però el fet és que tots els catalans, “els qui pertanyem al sistema” assolim estoicament el gran esforç d’accedir a una vivenda, hipotecant-nos tota la vida.Si analitzem la causa d’aquest encariment veurem que ve donat per la gravació del sòl, que porta inclòs “l’IRI (Impost Revolucionari Insti-tucional)”.Acceptem amb resignació, en pro del bé comú, la per-versió del sistema establert, per garantir el finançament municipal, tot i que aquest sobrecost comprometi la nostra eco-nomia per 30 o 40 anys. Sembla doncs, després de ser víctimes de la posició dominant que atorguen les competències municipals, respecte l’ordenació del terri-tori, que és just poder exigir a canvi que els poders assegurin una sèrie de garan-

ties al voltant de la propietat privada, tal com es reconeix a l’art. 33 de la Constitu-ció i al Codi Civil, dels quals tant se n’ha parlat després de la particular interpreta-ció de les “solucions habitacionals” de la ministra María Antonia Trujillo.Ubiquem-nos a la Plaça Sant Jaume. Veurem com varien les declaracions que

fan polítics del mateix partit en funció de quin cantó de la Plaça okupin. Els ciuta-dans –que amb els nostres vots permeten l’ocupació d’aquests càrrecs públics– segurament prefereixen que es deixin de banda discursos

clientelistes més propis dels partits que estan a l’oposició que dels qui governen.Que no estranyi a ningú que l’oposició destaqui la incoherència d’un missatge antisistema, fet als col·lectius política-ment afins però, això sí, des del cotxe oficial.

OKUPES AL PODER

Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

Els càrrecs públics no han

de fer discursos clientelistes

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

CONTROL OJD

Aceroid ..........................16

Adif................................17

Agent&Brokers................6

Air Comet ......................16

Airbus ............................17

Akasvayu .......................16

Bóboli ............................16

Caixa Catalunya ............26

Caixa de Girona.............26

Caixa de Tarragona .......26

Caixa Laietana...............26

Caixa Manlleu ...............26

Caixa Manresa .........40,41

Caixa Penedès...............26

Caixa Sabadell ..............26

Caixa Terrassa...............35

Clickair...........................16

Correus ..........................16

Delphi ............................17

Dogi ...............................17

Fribansa.........................17

Futbol Club Barcelona ...47

Green Alliance...............16

Grup Borges...................16

Grup Damm ...................15

Grup Torca .....................16

Habitat...........................16

ICG.................................16

Indo................................16

La Caixa.........................26

La Sirena .......................17

Mútua Universal............26

Nestlé............................14

Port Aventura ................17

Punto Cash ....................17

Renfe .............................17

Santander......................26

Seat ...............................16

Simon Holding...............16

Sisolar ...........................17

Sony...............................17

Toshiba ..........................19

Volkswagen...................17

Tema del mes / ECONOMIA - 3MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Economia

Barcelona és pol d’atracció de call centers internacionals

INFORME DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV) SOBRE EL NEGOCI DELS CALL CENTERS

L’adopció del call center con a mitjà d’interacció amb el client en tots els àmbits de l’economia és un fenomen a l’alça. Barcelona pre-senta una major concentració de call centers internacionals que la mitjana estatal, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili.

PATRICIA COLL

El sector dels call cen-ters és un dels menys estudiats al nostre país, malgrat que, en els da-rrers anys, hagi crescut espectacularment a ni-vell mundial. Engloba les empreses o unitats empresarials –depar-taments o àrees d’una empresa– que porten a terme activitats per via telefònica, per mitjans telemàtics o per qualse-vol altre mitjà electrò-nic, dirigides a la pro-moció, difusió i venta de tot tipus de productes i serveis, la realització o emissió d’entrevistes i la recepció i classificació de trucades o missatges de clients. En definitiva, són un mitjà per interac-tuar amb el client. El creixement del sector dels call centers a nivell internacional ha coin-cidit amb el fenomen de l’offshoring, estratè-gia empresarial basada en la ubicació de certes activitats de l’empresa a l’estranger. En aquest sen-tit, l’Índia, Canadà, Irlanda

i Austràlia són els que en-capçalen el rànquing de països més atractius per la ubicació de call cen-ters internacionals.Segons l’estudi “Els call centres a nivell inter-nacional: factors dife-rencials de Catalunya en l ’àmbit dels cen-tres d’atenció telefò-nica”, elaborat pel Grup d’Investigació Factor Humà Organitzacions i Mercats (FHOM) de la Universitat Rovira i Vir-gili per encàrrec del CI-DEM, Catalunya malgrat

ser la segona comuni-tat en importància a ni-vell estatal en funció dels call centers que hi operen –el 39% dels call centers que operen a Espanya estan ubi-cats a la Comunitat de Madrid, seguida de Ca-talunya amb el 29% de l’oferta– és la que té una major concentració de call centers internacio-nals. En aquest sentit, el 35% dels call centers ubicats a Catalunya són de procedència estran-gera, concretament un 27% són d’origen nord-americà i un 8% d’origen europeu. A l’estudi es comparen aquests resul-tats amb els presentats per la resta de call cen-ters de l’estat espanyol on el percentatge de call centers internacionals es redueix fins el 14%.

El gran desconegutDesprés de realitzar entrevistes amb els di-rectors de call centers i amb els principals in-terlocutors del sector, l’informe conclou que l’adopció del call centercom a mitjà d’interacció amb el client és un fet en tots els àmbits de

l’economia. Hi ha call centers que per les se-ves característiques són més visibles, ja que per-tanyen a empreses inter-nacionals, a grans em-preses nacionals, o a un sector on típicament es presta un servei via te-lefònica, com el sector bancari, o són empreses de telemàrqueting on el servei de call center es troba en el seu core bu-

siness, però també n’hi ha molts altres més pe-tits que hi són però són

difícils de localitzar i de censar, segons afirmen els autors de l’estudi.

L’informe, no obstant, dóna dades sobre la tipo-logia del call centers ca-talans. En aquest sentit, pel que fa a l’estructura de la propietat, la majo-ria dels call centers ubi-cats a Catalunya són in-terns, també anomenats inhouse, on l’activitat és gestionada per la pròpia empresa i el call cen-ter és un departament o unitat organitzativa de l’empresa. Aquest grup representa a Catalunya un percentatge del 68%. Els call centers externs, també anomenats out-sourced centers, que acostumen a ser unitats regionals d’empreses grans proveïdores de serveis de call centers,representen a Catalunya un grup minoritari amb un percentatge del 32%, a diferència de l’estat espanyol on s’observa una clara tendència a externalitzar el servei. Així, les grans empre-ses de telemàrqueting i proveïdores acostumen a ubicar-se a Madrid, a

més d’altres plataformes en altres capitals de pro-víncia espanyoles, ja que allà és on hi ha la majo-ria dels seus clients, es-

pecialment les grans empreses subministra-dores i distribuïdores. Per tant, l’estudi afirma que Catalunya té un po-sicionament superior a la resta de l’estat es-panyol en relació a em-preses multinacionals d’origen estranger, que ubiquen els seus call centers inhouse en el seu territori.Quant a la mida, els call centers catalans són majoritàriament de pe-tita o mitjana dimensió–un 70,38%– a diferència de la resta de l’estat es-panyol on el 66,5% tenen més de 250 posicions o

El 75% del personal dels call centers a Catalunya són dones. /SHUTTERSTOCK

Predominen els call centersinterns

El 35% dels call centers de Catalunya són foranis

El DAFO de Catalunya com a focus d’atracció de call centers internacionalsDebilitats Amenaces

Fortaleses Oportunitats

-Hi ha dificultats per identificar la força de treball internacional.

-Les infraestructures de transport de rodalies són insuficients.

-Hi ha mancances en cursos de formació.

-Existeix un desconeixement general del sector dels call centers.

-Hi pot haver un procés gradual de deslocalització dels call centers cap a ubicacions més barates en altres indrets de l’estat espanyol.

-Hi ha una forta competència en la pugna per instal·lar call centers internacionals.

-El preu de les oficines.

-L’elevada inflació.

-Barcelona és pol d’atracció d’estrangers.

-Els costos laborals són competitius.

-Hi ha una bona oferta de proveïdors del sector.

-Existeix suport per part de les institucions públiques.

-S’han complert les expectatives de les empreses ja ubicades.

-Hi ha call centers i centres de serveis compartits multilingües.

-Els serveis són d’alt valor afegit.

-Es poden utilitzar infraestructures de call centers ja existents.

-Poden instal·lar-se call centers petits procedents de països amb el sector més madur.

El fenomen dels call centers està poc estudiat

4- ECONOMIA / Tema del mes FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

punts d’atenció al client. Per sectors, a Catalunya predominen els call cen-ters dedicats a un únic sec-tor d’activitat (veure gràfic de distribució per sector d’activitat). Si es realitza l’anàlisi comparatiu dels sectors entre Catalunya i la resta d’Espanya, es veu com existeix una espe-cialització superior en el sector dels call centers de bancs i serveis financers a Catalunya, mentre que l’especialitzadció de call centers en el sector de

serveis governamentals és més pronunciat a nivell estatal, sobretot a Madrid. El sector de les telecomu-

nicacions és un dels que presenta una proporció de les més elevades en ambdós casos.

El perfil del personalEl perfil dels operadors que treballen en call cen-ters catalans tenen en-tre 26 i 35 anys (52,65%), són dones (75%) i tenen titulació universitària (51,15%).La majoria dels treballa-dors del sector són, per tant, dones. A Catalunya el percentatge de dones que treballen en el sec-tor representa aproxi-madament el 75% de la plantilla. Quant a les po-sicions directives el 42%

dels directius són dones. Les xifres a nivell esta-tal mostren lleugeres di-ferències en aquest sen-tit. Així, encara que la xifra de dones que tre-ballen en el sector és superior a la de Cata-lunya, arribant al 80%, el percentatge de dones en càrrecs directius és del 40%. En relació al nivell d’estudis, a Catalunya més del 50% dels agents tenen estudis universita-ris –la mitjana estatal no arriba al 47%–. Aquest fet es dóna, segons els autors de l’estudi, per-què gran part dels call centers de Catalunya són centres interns on es dóna un servei especiali-tzat, amb valor afegit.Respecte als salaris, en els nivells inferiors (agents i supervisors), els salaris a Catalunya són superiors a la mi-t jana estatal , d ’uns 15.000 euros anuals i uns 30.000 aproxima-dament, mentre que el dels gerents és inferior en el cas català (38.000 euros a Catalunya i 49.000 a Espanya).

Els call centers, un fet quotidià

Quants cops heu hagut de solucionar un problema, realitzar una comanda o sol·licitar informació marcant un número de telèfon? Quants cops el telèfon ha sonat a hores intempestives, envaint la vostra intimitat, fins i tot el vostre àpat, per oferir-vos productes que mai abans hauríeu desitjat? Llavors una veu sona, nor-malment femenina, s’obre un diàleg metòdic, un xic monòton, l’operació es

realitza o, poder no, la noia s’acomiada men-tre sents per segon o ter-cer cop pronunciar el teu nom, penges. Aca-bes d’interaccionar amb un call center i no serà l’últim cop.Els call centers són ja un fenomen quotidià en el nostre dia a dia. La in-teracció personal en la tramitació de serveis ha estat substituïda per pla-taformes multicanal que combinen el telèfon amb

altres mitjans de comuni-cació multimèdia per arri-bar al client sense neces-sitat de desplaçament o contacte físic. Els avenços tecnològics i les notables millores en les xarxes de comunicació i transmis-sió de dades han permès que aquest nou model im-portat dels Estats Units a la dècada del 90 s’hagi es-tès ràpidament per tot el món.L’èxit en la seva adopció per part de les empre-ses el trobem en l’estalvi de costos que la seva im-plementació suposa. En primer lloc, la interacció virtual amb els clients per-met als operadors estar geogràficament allunyats d’allí on es presta el servei i per tant, la possibilitat de concentrar en poques plataformes l’atenció a un gran nombre de clients, gaudint en conseqüèn-cia d’economies d’escala. En segon lloc, els nous avenços tecnològics, en

concret en el camp del software i hardware, han permès una continuada automatització i raciona-lització dels processos de treball necessaris per a la prestació de serveis. Finalment també hi ha contribuït la gradual dis-minució en els preus en l’ús de les xarxes de co-municació, fruït d’una oferta major i cada cop més eficient.Les singulars caracterís-tiques dels call centers el fan a més, ser un sector susceptible de ser “des-plaçat”. És a dir, les em-preses poden moure les seves plataformes fora del

seu país d’origen i seguir oferint el mateix servei als seus client. Aquest fe-

nomen conegut com offs-horing aporta un estalvi addicional ja que permet a les empreses localitzant-se a països amb costos la-borals més baixos. L’Índia ha estat la gran receptora de plataformes desloca-litzades. Essent l’anglès idioma oficial ha estat el país elegit per moltes empreses de parla anglo-saxona. En aquest sentit, Sudamèrica s’apunta com la gran receptora de ser-veis de parla castellana.La Universitat de Cornell dels Estats Units va ser la pionera en l’anàlisi dels call centers. Les primeres investigacions es van rea-litzar dintre del seu país però, adonant-se del seu caràcter global, aviat va buscar altres universitats d’altres països per realit-zar un estudi conjunt. La universitat elegida per re-presentar a Espanya fou la URV. Les línies d’investigació obertes han estat diver-

ses, centrades la majo-ria d’elles al voltant de la gestió de les persones i les seves condicions de treball.L’elecció de les persones com a centre d’anàlisi té

la seva lògica ja que es tracta de centres on hi ha una gran concentració de factor humà. En el trans-curs de les investigacions s’aniran especificant les característiques del sec-tor de call centers. El que sembla indubtable però, és l’imparable creixement del nombre de call cen-ters. Cada cop són més les companyies que ofe-reixen un canal de co-municació virtual amb el client.

Procedència dels call centers catalans

FONT: Enquesta GCCP-Spain (FHOM-URV 2005)

Distribució dels call centers a Catalunya per sector d’activitat

FONT: Enquesta GCCP-Spain (FHOM-URV 2005)

NEUS MARTÍMATILDE VILLARROYA

MEMBRES DEL GRUP DE RECERCA EN FACTOR HUMÀ,

ORGANITZACIONS I MERCATS

DEPARTAMENT DE GESTIÓ D’EMPRESES

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

La majoria són dones amb títol universitari

El model dels EUAs’ha estès ràpidament

L’Índia ha estat la gran receptora de plataformes

A fons / ECONOMIA - 5MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

“Tot i la diversitat d’àrees d’aquest ‘transat-làntic’ hi ha evidents interconnexions”

ENTREVISTA A JOSEP HUGUET, CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

PATRICIA COLL

Quins són els reptes princi-pals del seu departament?De reptes en tenim uns quants, sobretot tenint en compte el tamany de la conselleria. El primer repte és, com qualsevol altre departament, optimitzar les diferents àrees que pengen d’Innovació, Universitats i Empresa adaptant-les tant com sigui possible a les demandes i a les necessitats actuals tant socials, com empresarials i de formació superior. Som cons-cients que tenim molta feina a fer i que algunes de les accions que emprendrem potser no seran de resultat immediat, però el més important és treba-llar en la bona direcció. Fixar unes bases sòlides de cara a un model de futur on universitat i empresa estiguin més en sinto-nia que mai. Que la innovació i la internacionalització, que per primer cop estaran sota una mateixa direcció, ens facin ser més competitius.

I és que vostè encapçala una macroconselleria amb responsabilitats en l’àmbit de l’empresa, la universitat, la innovació, el turisme, la inter-nacionalització i el comerç. Hi pot haver qui pensi allò de qui molt abraça poc estreny…Al contrari. Tot i la diversi-tat de les àrees que aplega aquest “transatlàntic” que és el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, totes tenen evidents intercon-nexions. S’han d’aprofitar les oportunitats que obre el fet de ser una “macroconselleria”,

com vostè diu, per crear sinèr-gies entre tots els temes sobre els quals tenim competències. Hem de portar la transversali-tat a la seva màxima expres-sió. La societat ha d’entendre que hem d’apostar de valent per la universitat, que és on tenim la matèria gris i on es fa bona part de la recerca, perquè estem formant els tre-balladors del demà. I els hem de formar promovent la cul-

tura del risc. Necessitem mà d’obra qualificada i professio-nals amb empenta capaços de tirar endavant el país, sinó ens arrisquem a promoure una fàbrica d’aturats.

La solució passa per la crea-ció d’organismes independents com el Comissionat per a Uni-versitats i Recerca, a més dels ja existents com per exemple el CIDEM? No es perd la interacció que es pretenia unint-los en un mateix departament?En absolut, al contrari. És que l’estatus del comissionat i del CIDEM no tenen res a veure, tot i que els dos estiguin sota el mateix paraigües. S’ha volgut dotar el comissionat d’Universitats d’un major marge de maniobra —sempre coor-dinat des del Departament— donada l’especificitat i entitat pròpia i diferenciada del àrea. En canvi, organismes com el CIDEM, el COPCA o Turisme són organismes adscrits depe-nents de la conselleria. En qual-sevol cas, la coordinació està totalment garantida.

En l’àmbit de l’empresa una de les primeres propostes que ha fet com a conseller ha estat traslladar a dilluns els festius entre setmana. Ho veu factible ara per ara?No és tracta d’una proposta tan estranya. De fet, és una solució que ja han adoptat diversos països d’Europa. El govern espanyol també hauria de tenir en compte aquesta opció,

aquest exercici responsable que suposaria acumular festes cívi-ques i religioses els principis de setmana. Seria lògic i millor per tothom. Crec que aquest canvi seria factible a Catalunya, perquè la societat catalana està preparada. Madrid també s’hauria de replantejar el model de festius.

La baixa productivitat és pre-cisament un dels greus proble-mes de la nostra economia. Què es farà a partir d’ara per avançar en matèria d’innovació?La voluntat del Departament és, com deia, que universitats i empresa vagin molt més de la mà. Donarem suport a les empreses catalanes que actuïn com a “tractor” de R+D. La innovació és l’única manera que tenim de competir en un mercat cada cop més globalit-zat, ja que és la via per adoptar valor afegit. I per això, l’aposta per la investigació i innova-ció ha de ser una aposta forta, que només podem fer amb la complicitat del món universi-tari i empresarial. I nosaltres, l’administració, fent de catalit-zador. Un bon exemple de cap a on volem anar en aquest àmbit és el recentment inaugurat laboratori de recerca de Seat

versitats i Empresa. Mostra clara d’aquest compromís del govern per donar suport als emprenedors catalans que surten a l’exterior, són les àrees d’aterratge empresarial pro-jectades ja al Marroc i la Xina. Som conscients de les difi-cultats que suposen per a les empreses emprendre el repte de la internacionalització, i per això, la conselleria, a través de

COPCA, preveu també línies d’ajut per a accions de promo-ció, formació i informació en aquest camp.

Entre les noves destaca Uni-versitats. Quin missatge dóna a la comunitat universitària?Cal insistir que aquest canvi s’ha de veure com una opor-tunitat pel món universitari. És evident que la universi-tat catalana i l’espanyola, en general, tenen molt bons pro-fessionals però l’estructura és un mica distant encara del model europeu, més permea-ble a la societat. En el món de la globalització ens estem jugant molt i s’ha d’invertir en capital humà, i aquest capital ha tenir possibilitat de trobar llocs de treball amb valor afegit. La mateixa universitat ha de vincular-se amb el món empresarial, perquè aquests universitaris trobin feina. En aquest àmbit farem una polí-tica de consens i sempre bus-cant l’equilibri territorial.

I, per acabar, com definiria la nova etapa de Govern que ha començat a Catalunya?Amb un senyal clar de rigor en les nostres accions de govern i en el nostre comportament públic i amb l’esperança que el model de direcció seriosa i rigorosa serà en benefici dels ciutadans i del govern; crec que s’ha implantat un model de gestió des del rigor on els temps es controlen bé des de la presidència, i tots ens trobarem a gust si tot es fa d’aquesta manera.

o el cas de Pirelli, que aposta per un model de pneumàtics de gamma alta. També es molt important que els sectors sumin esforços i actuïn junts, per això farem una política decidida a favor dels “clústers”.

Manté les responsabilitats de comerç i turisme, en quin moment es troben aquests sectors?Una de les prioritats en l’àmbit turístic és la posada en marxa de l’Agència Catalana del Turisme, un organisme que pretén substituir l’actual consorci de promoció turís-tica i que vol comptar amb la implicació del sector privat i l’execució del Pla Estratègic de Turisme, que es va presentar l’any passat, i que paulatina-ment, està trobant la seva con-creció en els diferents plans directors. Estem observant una important desestacionalització del turisme, les últimes dades són molt clares, i hem de con-tinuar treballant en aquesta línia i també en treure partit de la diversificació de la nostra oferta. Pel que fa al comerç, un cop aprovat el Pla Territo-rial Sectorial d’Equipaments Sectorials (PTSEC) a la pas-sada legislatura, queda veure i controlar com es completa el mapa comercial a Catalunya, sense perdre de vista el model impulsat pel Departament, que aposta pel suport del comerç en trama urbana, és a dir, per la preservació del petit i mitjà comerç, com a element de cohesió del territori.

Una altra que conserva és la de internacionalització. L’economia catalana fa via?El pla per a la internaciona-lització de l’empresa cata-lana 2005-2008, emmarcat en l’Acord per a la internacionalit-zació, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, treballa precisament en aquesta àrea. Des del pla, s’han posat en marxa els plans per a la internacionalització de sectors tan bàsics per a l’economia catalana, com el tèxtil i confecció, sanitari o el sector de la distribució. La internacionalització és una de les apostes més fortes fetes des del govern de la Genera-litat i concretament, des de la Conselleria d’Innovació, Uni-

“S’had’aprofitarel fet de ser una macro-conselleria”

“Hi ha un senyal clar de rigor en les nostres accions de govern”

“El nou comissionat d’Universitats té molt marge de maniobra”

6 - EMPRESA / La Plana dels Col·legis FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ÀGATA SERRA

A finals de l’any passat es va aprovar el reial decret que regula la relació laboral dels advocats que presten serveis en despatxos. Part de l’advocacia ha mostrat el seu descontent. Per què?L’advocacia té moltes po-sicions al respecte. Hi ha advocats a favor d’una regulació complerta i més àmplia tenint en compte l’Estatut dels Tre-balladors. I, en canvi, n’hi ha d’altres que creuen que això trenca el que suposa la independència i la llibertat de l’advocat en les seves relacions dins del despatx. Des del meu punt de vista, crec que el sector havia de ser regulat, però preservant sempre el més impor-tant que és la capacitat d’autoorganització dels despatxos.

La millora del torn d’ofici és un altre dels aspectes que preocupa l’advocacia. Per quins motius?El torn d’ofici és el dret a l’assistència jurídica gratuïta que té tot ciu-tadà. Aquest servei sempre l’han prestat els advocats en termes d’independència i ha estat gestionat pels col·legis professionals, i nosal-tres el que manifestem és que aquest model s’ha de mantenir perquè és un dret constitucional. En aquests moments tenim una llei de l’assistència gratuïta de l’any 96 que cal modificar i moder-nitzar, però tenint en compte que sempre ha de ser un advocat indepen-dent qui exerceixi el dret de defensa.

Les administracions escolten prou el Col·legi?Ni les administracions, ni el legislador tenen en compte els professio-nals. Les lleis estan fetes pel legislador, però els qui les han d’aplicar són

els professionals. Penso que hauria de ser obliga-tori que les lleis es fessin tenint en compte i con-sultant els professionals.

L’advocacia catalana es troba al nivell de les advocacies europees?Per descomptat, el que passa és que les formes i les estructures són dife-rents. Pel Col·legi van pas-sar l’any passat prop de 15.000 companys per fer cursos de formació. Tots els advocats estem cons-cienciats de la necessitat de la formació i no és una qüestió imposada, sinó que és el mercat que ens hi obliga per poder donar un servei de qualitat.

En què consisteix, con-cretament, l’oferta forma-tiva del Col·legi?El Col·legi té organitzada la seva estructura a través de comissions i seccions especialitzades que fan una formació gratuïta i continuada. A més, tenim els postgraus o màsters en especialitats. I després tenim l’Escola de Pràc-tica Jurídica, adreçada a llicenciats interessats a incorporar-se a la pro-fessió i que, evidentment, ara acomodarem a la llei d’accés a la professió, recentment aprovada.

Per què és necessària aquesta llei d’accés a la professió?

La universitat forma lli-cenciats en dret, però no dóna la vessant pràctica necessària que neces-siten els advocats per a l’exercici de la professió. En aquest sentit, la llei d’accés a la professió no s’ha d’entendre en sentit negatiu, sinó tot el con-trari ja que és una eina que garanteix una millor qualitat i, d’altra banda, ens obliga als col·legis a

signar convenis amb la universitat, per tal que els llicenciats quan acabin la llicenciatura continuïn amb la formació.

Tenint en compte que la col·legiació és obliga-tòria, quina és la involu-cració dels professionals advocats amb el Col·legi?Hi ha de tot. D’una banda, trobem els col·legiats que se’n mantenen al marge i pensen que la col·legiació és un servei que han depagar per exercir i, d’altra banda, els qui gaudeixen dels serveis del Col·legi i pensen que és una ins-titució que els protegeix. El col·legiat no té sempre la mateixa percepció.

Quines implicacions té el nou Estatut dins l’àmbit jurídic?Hi ha diverses qüestions que afecten el món de la justícia. Primer, la creació del Consell de la Justícia que està per veure quines competències i quina composició tindrà. En aquest sentit, penso que hauríem d’evitar imitar el model del Consell General del Poder Judicial, hem de ser capaços d’entendre que el Consell de la Jus-tícia ha d’incorporar professionals de tots els àmbits. D’altra banda, tenim les competències atribuïdes a la Generalitat respecte a moltes de les funcions que abans tenia el Ministeri de Justícia. En aquests moments, en qualsevol jutjat, el jutge depèn del Consell Gene-ral del Poder Judicial, el secretari del Ministeri de Justícia i els funcionaris de la Generalitat. Això vol dir que els superiors jeràrquics que donen les instruccions macro no comparteixen el mateix programa ni les mateixes prioritats amb els de sota. El nou Estatut ens permet redistribuir això.

Coincidint amb la Dia-da de Sant Raimon de Penyafort, el Col·legi ha organitzat com cada any una sèrie d’activitats. Què destacaria d’enguany?Hem programat unes acti-vitats per jurisdiccions –laboral, civil, penal i família– de comú acord amb l’Escola Judicial per tal que tant els advo-cats com els jutges rebin informació conjunta. Un dels nostres objectius és potenciar les relacions interdisciplinàries dins de la professió. És impor-tant ja que tots som part de la justícia i, per tant, hem de poder gaudir d’una formació conjunta i discutir sobre els proble-mes que ens ocupen.

“Les lleis sempre s’haurien de fer consultant els professionals”

ENTREVISTA A SÍLVIA GIMENEZ-SALINAS, DEGANA DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA BREUS COL·LEGIALS

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS

La propera edició d’Agents&Brokers obrirà les portes del 15 al 17 de març. Empresaris i pro-fessionals de l’àmbit comercial es reuniran per assolir nous reptes i oportunitats de negoci. A partir d’aquesta fira, el Col·legi d’Agents Co-mercials de Barcelona pretén donar resposta a algunes de les grans problemàtiques de les em-preses i agents comercials: On trobar un bon col·laborador? Com entrar a nous mercats? Ser-veis per a empreses i professionals realment efectius? Podria trobar noves oportunitats i am-pliar el meu negoci?

COL·LEGI D’ARQUITECTES

L’INFORME DE L’HABITATGE 2006 CERTIFICA L’AUGMENT DE L’HABITATGE COL·LECTIUEl Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha pre-sentat l’Informe de l’Habitatge. Balanç 2006,corresponent al nombre d’habitatges projectats a Catalunya el passat any. L’informe mostra la tendència creixent en el número d’habitatges projectats, amb 126.326 habitatges visats durant 2006, el que suposa un augment del 19,8% en rela-ció al 2005. Pel que fa a la tipologia de l’habitatge, l’informe confirma la consolidació de l’habitatge col·lectiu, que augmenta un 25,1% (102.480 habi-tatges) respecte l’any anterior i suposa un 81% del total d’habitatges projectats.

COL·LEGI D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIÓ

LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA ES DEBATRÀ A LA NIT DE LES TELECOMUNICACIONSLa celebració de la XIIa edició de la Nit de les Telecomunicacions organitzada pel Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers de Teleco-municació de Catalunya (COETC-ACET) se celebrarà el 8 de març al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. L’acte ha de servir, principalment, per reflexionar sobre la gran revolució tecnològica que ens envaeix a partir del debat ‘Convergència digital vs. divergència digital’. Algunes qüestions que es plantejaran seran: el paper de l’usuari com a consumidor tecnològic, les fronteres entre informació i par-ticipació, les solucions tecnològiques en els hà-bits socials i la qualitat de vida en un entorn cada cop més tecnològic.

“La universitat forma llicenciats, però no dóna la pràctica”

La regulació de la relació laboral entre els advocats i els despatxos, i el debat sobre la millora del torn d’ofici són alguns aspectes que han afectat en els darrers mesos el món de l’advocacia. D’altra banda, el futur desenvolupament de l’Estatut també pot suposar canvis notables dins de l’àmbit jurídic.

Gimenez-Salinas en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

AGENTS&BROKERS ES PREPARA PER OFERIR OFERTES DE FEINES I PROJECTES

Una mirada enrere...

SECCIÓN8- ECONOMIA / Panorama FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

mera vegada que baixen els últims tres anys. Fabricants i concessionaris auguren que les vendes tornaran a caure al 2007 i creuen que el mercat ha arribat a un sostre. De 2006 destaquen dos elements: la pujada en la venda de totter-renys, amb 135.563 vehicles matriculats, un 12,6% més que al 2005, i la inclinació cap a cotxes diessel (70% per un 30% de motor de gasolina).

4 de gener

I els pisos se segueixen en-

carint...

A Catalunya, els pisos nous van pujar un 13% al llarg de 2006, 3 punts més que la mit-jana espanyola. Barcelona segueix sent la ciutat més cara de tot l’Estat, amb 4.192 euros per metre quadrat, un 13,3% més que fa un any. A Lleida, els pisos nous encara s’han apujat més (per l’estirada del TGV): un 15,9%. Tot i això, el metre quadrat construït està molt per sota de Barcelona (1.802 euros).

6 de gener

Reis de la despesa

Els Reis reparteixen 8 regals de mitjana a cada nen català, amb una equivalència de 227 euros. Enguany, s’han venut gairebé per igual joguines tradicionals (nines, cotxes, puzzles), com electròniques (consoles, or-dinadors infantils, etcètera). Entre Nadal i Reis, cada ca-talà s’ha gastat 940 euros en regals, menjar, viatges i oci.

7 de gener

Mala campanya a les pistes

d’esquí

Els empresaris calculen que la falta de neu ha provocat un descens de 4 milions en els ingressos que esperaven per la campanya de Nadal i una

baixada del 30% en l’afluència de clients a les pistes. El sector recorda que en aquesta època es fa més del 25% de la factu-ració de tota la temporada i dubta que pugui recuperar-ho amb l’allargament de la tempo-rada. Enguany preveien tenir 2,5 milions de visitants a les pistes, una xifra que ara creuen que serà inassolible.

8 de gener

Comencen les rebaixes

Els comerços preveuen aug-mentar entre un 6 i un 8% les vendes en relació a la cam-panya anterior i calculen que ens gastarem una mitjana de 250 euros per persona en les rebaixes. Enguany hi ha més roba d’abric en stock perquè, com que no ha fet fred, la roba d’hivern més gruixuda no ha tingut la sortida d’altres anys.

10 de gener

Alerta amb el canvi climà-

tic

La Comissió Europea presen-ta un informe en què detalla les conseqüències del canvi climàtic en l’economia. Alerta especialment les zones del Mediterrani, on preveu que les altes temperatures puguin cas-tigar el turisme i l’agricultura. L’informe manté que, si es con-firma la pujada global de tem-peratura, els estius a Espanya seran insuportables de calor i milers de turistes optaran per buscar altres costes, fins i tot de països nòrdics.

11 de gener

Petroli en mínims

El bon temps redueix el consum de petroli per calefacció arreu del món i això provoca un descens important de preus. El

petroli se situa en menys de 55 dòlars al mercat internacional, el nivell més baix dels últims dos anys.

12 de gener

Inflació sota control

A Catalunya, els preus han pujat un 2,8% durant tot 2006, una dècima més que al con-junt de l’Estat. Ha estat molt menys que al 2005, quan van pujar un 4,3%. Ho ha afavorit l’abaratiment del preu del petroli en la segona meitat de l’any, que ha relaxat els costos del transport.

15 de gener

Les esquerdes del TGV

L’Ajuntament del Prat denun-cia que les obres del TGV estan provocant esquerdes en habitatges, carrers i vo-reres del casc antic del muni-cipi, pròxim a la via. L’ens que gestiona els treballs del TGV, l’Adif, no té clar que les esquer-des siguin per les obres i deci-deix elaborar més informes al respecte i instal·lar al Prat una oficina d’informació pels afec-tats. Les esquerdes encenen el llum d’alarma a Barcelona, ja que el TGV ha de passar pel cor de la ciutat.

16 de gener

OPES desbloquejades

L’Audiència de Madrid aixeca la suspensió cautelar de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa, en trobar falta de fonamentació en la sentència del jutjat de Madrid que ordenava la paralització. La decisió permet que tant l’OPA de Gas Natural com la d’E.On puguin avançar, pendents del que digui la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Gas Natu-ral lamenta els perjudicis de la injusta imputació d’Endesa i es planteja demanar indemnitza-cions per danys i perjudicis.

1 de gener

Tarifes amunt

2007 comença amb tarifes a l’alça en gairebé tots els serveis. En la llum, la pujada és d’una mitjana del 2,8% per les famílies i d’un 5,5% per les em-preses, amb la novetat que les tarifes es revisaran trimestral-ment. En el transport públic, les pujades en les principals ciu-tats superen la inflació prevista per l’any. A Barcelona, metro i bus s’apugen entre un 3,5 i un 4% segons el tipus de bitllet. Els peatges s’encareixen una mit-jana del 3,7% els d’autopistes de titularitat estatal i un 3,2% els que són de la Generalitat.

Cinc anys de l’euro

Se celebra el cinquè aniversari de la moneda única. Enmig de les queixes dels ciutadans perquè ha suposat un encari-ment del cost de la vida, la Comissió Europea assegura que l’euro ha permès esta-bilitat en la inflació i en els tipus d’interès a la zona euro que, tal com deia el comis-sari Joaquín Almúnia “mai no havien estat tan baixos durant tant de temps”. Coincidint amb l’aniversari, Eslovènia adopta l’euro i són ja 13 socis que operen amb la moneda única.

3 de gener

Baixa l’atur

A Catalunya, el descens és del 0,7%, i representa que avui hi ha 1.856 persones menys sense feina que fa un any. En total, al Principat consten 260.749 aturats, un 6,9% de la població activa. Al conjunt de l’Estat, 2006 ha estat un molt bon any per l’ocupació. L’atur ha baixat un 3,8%, el descens més fort dels últims 5 anys.

Mal any pels cotxes

2006 tanca amb una venda d’1.490.000 vehicles, un 2% menys que al 2005 i la pri-

17 de gener

Capital de la moda

Barcelona es converteix en centre de les passarel·les de moda, en primer lloc gràcies al Passarel·la Barcelona, amb les presentacions de creatius catalans com Sita Murt, Toni Miró o Hanibal Laguna. I des-prés amb el Bread&Butter, fira de moda urbana en què as-sisteixen més de 60.000 pro-fessionals d’arreu del món.

18 de gener

Creixement sòlid

L’economia catalana va créixer un 3,6% al 2006, el quart any que se supera el 3%. El conse-ller Antoni Castells preveu un cert alentiment enguany, quan l’economia catalana creixerà el 3,2%. Ara bé, és una xifra que el conseller ha qualificat de “sana i sostenible”, sobre-tot perquè s’aprecia una mil-lora en la producció industrial, que creix al ritme més alt dels últims vuit anys i també en les exportacions. Creixements que poden compensar el cert alentiment que hi haurà en la construcció.

22 de gener

Penalitzar els pisos buits

El govern català es planteja seguir l’exemple del basc i aplicar un recàrrec de 9 euros diaris als propietaris que mantinguin pisos buits durant més d’un any sense cap de les justificacions previstes a la llei catalana d’habitatge. L’objectiu és afavorir el lloguer, però les associacions de propietaris hi estan en contra i reclamen que primer es donin garanties en relació als lloguers, tant de cobrament de les quotes men-suals com de compensacions en cas que hi hagi desperfectes en el pis posat a lloguer.

... un pas endavant

Panorama / ECONOMIA - 9MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

1 de febrer

Peatges gratuïts selectius

Els usuaris habituals de les autopistes de Mollet, Alella, les Fonts i el túnel del Cadí no hauran de pagar peatge a partir d’aquest dia. És un acord entre govern català i govern central per començar a rescatar peat-ges de vies de titularitat cata-lana o compartida. En aquest cas, la mesura es finança amb 12 milions d’euros contemplats als pressupostos generals de l’Estat. Ara bé, per tal de poder accedir als descomptes, l’usuari s’haurà d’abonar al servei Via T, que té un cost d’entre 20 i 40 euros en l’alta i unes quotes de manteniment de 10 euros l’any.

Oficina contra el Canvi

Climàtic

Es posa en marxa oficialment un centre del govern català des d’on s’impulsaran polí-tiques per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Catalunya n’emet un 15% més dels permesos pel protocol de Kyoto. L’oficina contra el Canvi Climàtic tindrà un pressupost d’1 milió d’euros en un principi per fer estudis i projectes i ajudar a la difusió, conscienciació i formació so-bre aquesta qüestió.

Mercopac en marxa

La Llotja de Bellpuig i Mer-colleida creen un mercat des d’on se centralitzarà la com-pra venda de drets agraris. La Comissió Europea ha definit uns drets per hectàrea que percep el pagès en funció dels rendiments dels últims anys. Uns drets que poden ser traspassats a altres persones físiques o jurídiques, com se-rien les cooperatives. A partir del febrer, tota aquesta ces-sió de drets es concentrarà a Mercopac, per donar més transparència a pagesos i ad-ministració sobre les transac-cions realitzades.

12 de febrer

3GSM

Reunió de més de 1.300 expos-itors de tots els sectors de la telefonia mòbil i la tecnologia durant tres dies. Fira de Barce-lona preveu que hi participin 60.000 visitants procedents de gairebé 200 països, un 20% més que en l’edició anterior. En-guany, la Fira assumeix totes les funcions operatives i logístiques d’aquest esde-veniment referent del sector a nivell internacional. Es cal-cula que el 3GSM deixarà un negoci de més de 100 milions d’euros a la ciutat.

13 de febrerJudici al consell d’Endesa

Un jutjat del mercantil de Bar-celona abordarà la denúncia de Gas Natural en què acusa els directius d’Endesa de vul-nerar el dret de passivitat en les opes que fixa el decret so-bre aquest tipus d’operacions, marcant que durant tot el procés “no poden fer-se ni concertar-se operacions que no siguin pròpies de l’activitat ordinària de la societat o que pretenguin pertorbar el desen-volupament de l’oferta”. Gas Natural al·lega que Endesa n’ha fet unes quantes d’aquestes operacions, com ara el paga-ment de dividends extraordi-naris, la subhasta d’immobles, els contactes amb E.On i la presentació de recursos als tribunals contra l’OPA de Gas Natural. Aquesta és una de les denúncies que ha fet l’empresa catalana contra la reacció de l’equip directiu d’Endesa de-sprés de l’OPA.

17 de febrer

Fòrum Gastronòmic Girona

Cinquena edició d’aquest cer-tamen que pretén convertir-se en el Congrés de cuina més important d’Europa, amb la participació de 50 ponents de fama internacional. Seran cinc dies en què hi haurà tallers de cuina, debats, exposicions i també sessions magistrals en què grans figures de la gas-tronomia –Ferran Adrià entre ells- cuinaran en directe.

19 de febrer

Graphsipag

Sis dies de Fira de la indús-tria gràfica, la més important d’Espanya i una de les cinc principals del món. S’hi reu-niran més de 2.000 empreses del sector que exposaran els equips, la tecnologia, els pro-ductes i els serveis que inter-venen en les diferents fases de la cadena gràfica. A Graphsipag hi venen compradors de molts països: Itàlia, França, Europa de l’Est i també del Magrib i Llatinoamèrica.

20 de febrer

Judici pel soroll del Prat

Al jutjat d’instrucció del Prat compareixen el director d’Aena i dos alts càrrecs dels Ministeris de Foment i de Medi Ambient. Estan imputats per un pre-sumpte delicte contra el medi ambient, a causa de l’excés de soroll que fan els avions en pas-sar per damunt de Gavà i Cas-telldefels.

27 de febrer

Ecocity 2007

Aquest Saló de l’Equipament per a les Ciutats i el Medi Am-bient és el resultat de sumar a l’oferta d’Ecomed, el Saló Internacional de l’Energia i el Medi Ambient, el de serveis municipals i equipaments per a les ciutats i la indústria. S’hi tro-baran les últimes novetats en mobiliari urbà, infraestructures, transport, energia i tractament dels residus.

ESTADÍSTIQUES DEL MES5 de febrer

Atur INEM

13 de febrer

PIB quart trimestre 2006

Balanç anual

20 de febrer

IPC

21 de febrer

Comptabilitat Nacional

quart trimestre 2006

Balanç anual

NOMENAMENTS

Cercle Cecot de Joves Empresaris

Alfonso Lluzar, President

Col·legi d’Agents Comer-cials de Girona

Josep Burgas, President

Col·legi de Gestors Admi-nistratius de Catalunya

Toni Amat, President

Cushman&Wakefield

Paul Bacon, Conseller

delegat per a la regió

europea

Enter Systems

Carlos González

Responsable de Vendes

Estació d’Esquí Vallnord

Martí Rafel, Director

Fepime

Salvador Guillermo

Secretari General

Lafarge

Oswaldo Pereda

Director a Montcada

2 de febrer

Expohogar

A Fira de Barcelona, certa-men en què s’exposen les col·leccions de primavera i estiu en decoració, articles per la llar i també regals. Durant tres dies, 400 expositors mos-traran les últimes tendències i novetats del sector de la moda per la casa, des del mobiliari a la il·luminació passant pel tèx-til o l’artesania. Es preveu que hi assisteixin més de 20.000 visitants professionals.

10 de febrer

L’Estatut, a prova

Data límit perquè es creï la comissió mixta d’afers econòmics i fiscals entre Es-tat i Generalitat que defineix l’Estatut. És la comissió que ha de fer “la concreció, l’aplicació i l’actualització” del sistema de finançament i té 2 anys per poder desenvolupar els con-ceptes que defineix l’Estatut en aquesta matèria. Serà el punt de partida per saber si realment el govern central opta per ajornar la revisió del nou finançament a Catalunya fins després de les eleccions generals de 2008, tal com havia suggerit el secre-tari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña.

11 de febrer

FòrumVic

Primera edició d’aquesta fira gastronòmica on durant tres dies cuiners, tècnics i espe-cialistes aportaran i comparti-ran els seus coneixements so-bre els productes bàsics de la cuina catalana, preferentment sobre els derivats del porc, els bolets, les tòfones i el vi, que tindran trobades específiques. El Fòrum inclourà unes jor-nades tècniques i servirà tam-bé per promocionar turística-ment Osona.

10- ECONOMIA / A debat FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

que el país va encaminat a fer diagnòstics però no a dissenyar i desenvolupar accions clares d’incentivació dels factors d’innovació que necessitem per competir. Hem fet l’anàlisi des del sistema català? Volem fer un canvi? Està clar, però s’ha de fer radicalment. Hem d’estar preocupats per la competitivitat i la produc-tivitat de l’empresa catalana. L’empresariat ha de posar-se un gran objectiu al 2007 sobre la innovació, més concreta-ment, la tecnològica, mirant de crear la cultura i el clima que no sempre es dóna. La innovació és un procés simple si tenim creat el cos del coneixement sobre el qual hem de cimentar la com-

juga a una videoconsola, quina capacitat de visió espacial acu-mula, com entra a Internet, com interactua, etc. En termes educatius ens estem allunyant de la realitat. Si abans els alum-nes de secundària tenien una assignatura sobre tecnologia, ara, a causa de les darreres reformes del sistema educatiu, el nen pensarà que tot sorgeix per generació espontània i que la societat evoluciona sense la seva pròpia necessitat d’implicació. P a r l a n t d ’ E n g i n y e r i a i d’innovació, estem en els darrers espais europeus d’estudiants a les universitats en aquestes disciplines. És degut al mateix sistema que estem vivint, ja

dir el mateix de les empreses, ja que la disponibilitat a adquirir o dissenyar tecnologia pròpia no s’està produint i menys amb la realitat del nostre teixit empre-sarial format per pimes. Centraré la reflexió sobre si estem o no actualitzats en els tres nivells: personals, profes-sionals i de l’administració. A nivell individual l’adquisició de tecnologia centra bona part de la despesa a la llar. Només cal veure les tendències d’utilització de nova tecnolo-gia. Els nens estan evolucio-nats tecnològicament, creixen amb unes connotacions que els fan estar en mig del propi desenvolupament tecnològic. Només cal veure un nen com

La resposta és molt complexa. Si ens fixem en les despeses individuals d’equipaments tec-nològics podríem afirmar que estem tecnològicament evolu-cionats i adaptats. No podem

“Cal estar preocupats per la competitivitat i la productivitat de l’empresa catalana”

Catalunya està prou preparada en

plexitat de la nova realitat. L’administració també està modernitzant els seus paràme-tres i els seus processos. Cal potenciar la seva capacitat de canviar cicles i adaptar-se tec-nològicament. L’Administració Oberta ha de ser la plena trans-formació de l’administració per guanyar flexibilitat, accessibi-litat i proximitat davant el ciu-tadà. Cal aconseguir transposar l’adaptabilitat individual a la resta de nivells, introduint les tecnologies dins dels processos d’una forma innovadora que ens ajudi a liderar basant les més properes a la nostra reali-tat empresarial, sempre que el camp científic es torni a cuidar d’una forma més acurada.

RESPON:FERRAN AMAGODEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELE-COMUNICACIÓ DE CATALUNYA (COETTC)

A debat / ECONOMIA - 11MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Abans de respondre la pre-gunta que es formula i que dóna títol a aquest article voldria fer una prèvia. A la Secretaria de Telecomuni-cacions i Societat de la In-

formació som conscients que per tenir un país tecno-lògicament preparat hem de fer de punta d’iceberg i dinamitzar un procés que ha d’anar en dues direc-cions: la cohesió digital en totes les seves vessants i la potenciació del sector de les tecnologies de la infor-mació i les comunicacions (TIC) com un dels motors de la nostra economia. Aquesta voluntat del Govern vol dir que no estem prou preparats? Doncs sí i no. És evident que ens resta molta feina per fer a l’hora d’establir les infraestructu-res bàsiques que tant ciu-tadans, administracions i

empreses requereixen ac-tualment. Però dit això tam-bé vull deixar molt clar que les empreses catalanes són receptives. Del que no estic tan segur és que hàgim estat capaços de fer-los entendre la importància que les TIC poden tenir per fer-les més productives i per tant més competitives. Les TIC no són una moda, no són un “pin” de moder-nitat, són una eina, i com a tal, serviran si les fem servir correctament. Com qualse-vol procés nou cal crear cul-tura tecnològica i fer molta pedagogia. Aquests processos són lents i sovint no prou visibles

però si girem el cap enrere veurem com l’ús de les TIC s’incrementa en el teixit em-presarial català i ho seguirà fent. Per a mi és un procés similar al de la consciència ecològica o de la seguretat viària. També hem de revisar el que les TIC ofereixen a les empreses i veure si real-ment solucionen els seus problemes. No voldria pas que totes les empreses de Catalunya tinguessin un or-dinador, i que tret de subs-tituir la màquina d’escriure, no els aportés cap més valor afegit.I sens dubte, l’Administració Pública i en concret el Go-

“Hem de fer entendre a les empreses la importància que les TIC tenen per fer-les més productives”

matèria de tecnologia?

RESPON: JORDI BOSCHSECRETARI DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓGENERALITAT DE CATALUNYA

vern de Catalunya, s’erigeix com a motor tractor vers la societat de la informació. Aquest lideratge cal exercir-lo a través de la capacitat de compra (demanda sofis-ticada, capacitat prescripto-ra...), a través de polítiques actives com la formació o la promoció, i industrials, con-formant un entorn adequat per a la creació de noves empreses i l’enfortiment de les existents. El lideratge s’ha d’exercir des de l’exemple, també, en l’aplicació de les TIC a l’administració per tal de poder donar el millor ser-vei possible a la ciutadania i empreses.

12- ECONOMIA / Tecnologia FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Confort i seguretat en els edificis

Darrerament, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada el tema, que ens preocupa a tots, de l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat; lamen-tablement estem d’acord que hi ha una disminució quant als coneixements assolits en l’etapa preuniversitària i que les actituds no es regeixen per la capacitat d’esforç, la curio-sitat per aprendre, o la volun-tat d’assolir el màxim que les pròpies capacitats permetin. El desconeixement quant a l’història, la filosofia o la pròpia llengua condueixen a la incapa-citat de comprendre plenament el que es llegeix i porten la per-sona a interessar-se només per allò que creu que li agrada. No és conscient que cada vegada que rebutja l’esforç d’afrontar-

se a una complexitat, el que en realitat està fent és reduir la seva capacitat cognoscitiva, de forma que es dirà: “no llegeixo perquè no m’agrada” quan en realitat és que no sap com-prendre. Si no tenim una bona preparació, la nostra escriptura mancarà de fluïdesa i contin-gut. Tot això, unit a la manca de capacitat d’abstracció i lògica deductiva i el domini de llengües estrangeres són els trets que defineixen a una gran part dels estudiants que ja han superat l’etapa d’ensenyança general obligatòria. Les causes són diverses, però sabem que tres són coincidents: l’entorn familiar regit per un excés de tolerància, la manca d’eines pedagògiques fonamentades en els avenços científics i tec-nològics, i la manca de reco-neixement i cessió d’autoritat al professorat. Luc Ferry, ex ministre d’educació francès, escriu: “s’ha de dir als alumnes que l’educació és l’únic camí per arribar a l’edat adulta i que s’hauran d’esforçar per poder-la gaudir”. Tres fets que, junt a una certa cultura de “laissez-faire” que impregna la societat i

el “delegacionisme” present en la tasca educativa dels pares en altres persones configuren els ingredients que expliquen els pèssims resultats.Cal enquadrar-ho en els canvis de paradigmes que viu el món en la seva totalitat: la socie-tat del coneixement és un fet inqüestionable i no pot oblidar-se que un dels grans reptes de la societat contemporània és

“l’educació dels seus ciutadans i en especial la dels més joves. Educació entesa en el sentit més ampli del seu significat: adqui-rir la capacitat intel·lectual que possibilita aprendre a aprendre al llarg de tota la vida, això és, saber utilitzar les informacions disponibles i interrelacionar-les per tal de generar els coneixe-ments que permeten afrontar amb èxit els desafiaments de la globalització, la interdependèn-cia, la multiculturalitat i la sos-tenibilitat”, tal com ja indicava el Cercle al 2001 en un dels

seus documents fundacionals. Una educació que no sols ha d’adreçar-se al més joves, sinó també als adults per tal d’evitar la seva exclusió, tant del sis-tema productiu com del pro-grés social i intel·lectual.Un altre factor és l’escola: Espanya és un dels 4 països amb més fracàs escolar del món desenvolupat, 1 de cada 3 joves no finalitza l’ensenyament obli-gatori, tenim la tassa més gran d’abandonament dels estudis de la UE, i la quinta dels països de l’OCDE, el maltractament entre companys és un fet reconegut, i la problemàtica dels mestres que no es senten respectats. Sabem que ens queda un llarg camí per igualar els recursos destinats a ensenyament als dels països amb els qui ens hauríem d’emmirallar, com són els escandinaus; però coneguts els problemes, sols cal posar-hi solució i de ben segur que la capacitat i l’enginy per afrontar-los no ens falta, només hem de reconèixer el problema, assu-mir-lo i aplicar-hi solució, prio-ritzant les politiques o actua-cions, mai amagant-lo o mirant cap un altre costat.

Si bé he volgut cridar l’atenció sobre un problema que, per ser crònic, no hem d’acceptar, voldria també recordar algu-nes propostes per resoldre’l que el Cercle ja ha demanat de forma reiterada, i que encara segueixen pendents: ajustar els models educatius en base a potenciar, “aprendre a apren-dre”, incrementar l’eficàcia en el tractament de les informacions i personalitzar l’ensenyament, dotar als pedagogs de nous materials i eines construïdes amb tecnologia computacional; assolir nivells d’escolarització més elevats en l’ensenyament post-obligatori; revisar i redefi-nir els currículums per ajustar-los als requeriments del mercat

de treball endegant polítiques encaminades a possibilitar l’estudi i el treball remunerat, entre d’altres. Són propos-tes del Cercle que compartim molts, i en les que insistim, ja que de l’educació dels infants i joves en depèn el progrés.

Cal afrontar el repte de l’educació

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Actualment existeix la sen-sació de major sensibilitat en els poders públics pel que fa a la contaminació acústica. Es deu a la gran pressió que estan exercint els grups i asso-ciacions d’afectats i als costos socials produïts pels trastorns i efectes en la salut que produeix aquesta contaminació. Ha aug-mentat el nombre de queixes per soroll, fet que es reflecteix en la premsa, en la jurisprudèn-cia existent i en l’augment de plataformes i associacions veï-nals creades al voltant d’aquest problema. El terme contaminació acústica fa referència al soroll, entès com so excessiu i molest, pro-vocat per les activitats huma-nes com tràfic, construcció

i indústria, entre d’altres, que quan excedeixen els límits pre-vistos corren el risc de produir efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. El progrés tècnic, la proliferació dels mitjans de transport, l’aglomeració, els hàbits culturals i el creixement urbà desproveït d’una planifica-ció adequada són alguns dels factors que han contribuït a la degradació acústica del medi. Els ciutadans dels països indus-trialitzats vivim immersos en un món ple de soroll, que sembla ja inseparable de la nostra vida quotidiana. L’Organització Mundial de la Salut ha establert el límit de normalitat sonora en

65 decibels. Es calcula que a Espanya la població exposada a nivells superiors als 65 deci-bels és de 9 milions de perso-nes. Entre els països avançats, només Japó es col·loca per davant. Aquest fet posa en

relleu que no existeix neces-sàriament una correlació entre el desenvolupament econòmic i el nivell de soroll, sinó que aquest també ve determinat per l’estil de vida i altres fac-tors com el grau de conscien-ciació ciutadana sobre els seus efectes i sobre la possibilitat d’evitar-los. La contaminació acústica també té efectes socioculturals i econòmics, com aïllament social, pèrdua de privacitat, desaparició de cultures sono-res i depreciació econòmica de l’habitatge. Els nous habitatges semblen millors, però estan insuficientment aïllats acústica-ment. S’han reduït els costos en l’edificació amb les noves tèc-niques constructives, però que en alguns casos condicionen la qualitat acústica de l’habitatge. Les llars han de garantir la rea-lització d’activitats sense pro-blemes als seus habitants, així com als seus veïns. La Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la Generalitat de Catalunya i la Ley 37/2003, del Ruido, són

nous marcs per a la protecció ciutadana contra la contami-nació acústica. També hi ha ajuntaments que han aprovat ordenances que regulen el tema i estableixen taules deta-llades d’infraccions i sancions.

L’aprovació de El Código Téc-nico de la Edificación, C.T.E., encara que la part referent al soroll no entrarà en vigor fins març, pretén garantir el confort i seguretat en els edificis, i en particular la protecció contra el soroll interior i exterior, així com la seva qualitat acústica. La posada en obra d’una solu-ció tècnica és fonamental per a poder garantir l’eficàcia del resultat. Per això és tan impor-tant la direcció d’obra i la realit-zació d’un projecte d’enginyeria acústica amb les solucions tècniques d’instal·lació més adequades. És important que existeixi un sistema de verifica-

ció acústica de les edificacions. Els mesuraments in-situ, una vegada acabada l’obra, realit-zades per tècnics competents en acústica, asseguren que els habitatges compleixen amb els nivells que garanteixen la segu-retat dels qui els habiten. Una causa que ha pogut con-duir a l’insuficient aïllament ha estat la manca de tècnics espe-cialitzats. La competència tèc-nica en acústica està regulada des del Decret 2479/71 i en la Llei 12/1986 sobre competèn-cies, on es reconeix la compe-tència professional en funció de les assignatures curriculars i l’especialitat cursada pels titulats de les carreres univer-sitàries. Analitzant la publi-cació de la MEC i el Consell d’Universitats es veu que els enginyers tècnics de telecomu-nicació són els qui cursen més assignatures amb continguts d’acústica i de sistemes acús-tics. Tornar a fer habitables les ciutats implica una gestió del medi sonor, actuant més des del punt de vista preventiu que pal·liatiu.

MAR HERNANDOVICEDEGANA 2a I TRESORERA DEL

COETTC

LINA ZULUETA FERNÁNDEZFILÒLOGA I ASSOCIADA AL

CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Vivim immersos en un món ple de soroll

L’educació és un dels grans reptes de la societat

Cal aprendre a aprendre

El Codi Tècnic d’Edificacióentrarà en vigor al març

Casos d’èxit / EMPRESA - 13MÓN EMPRESARIAL /FEBRER 2007

GIMNASSOS

DIR: la vida en forma

La cadena de clubs de fitnessDIR va ser fundada l’any 1979 per Ramon Canela, l’actual di-rector general, que recentment ha rebut el guardó de millor empresari europeu del sec-tor. Compta amb dotze clubs a Barcelona i un a Sant Cugat. Actualment, té més de 800 em-pleats i més de 81.000 clients, essent el líder a Catalunya en aquest sector d’activitat. La facturació de l’any 2006 ha su-perat els 34 milions d’euros i és una empresa rendible. Anem a veure alguns dels trets que ca-racteritzen aquesta empresa:

Una cadena de gimnassos diferentDIR ha aconseguit diferenciar-se clarament dels seus compe-tidors amb un model de negoci especial. Per una banda, té més gimnassos que ningú a Barcelo-na, són gimnassos més grans, més ben equipats i amb més

serveis complementaris que els de la majoria dels seus compe-tidors. Aquest producte el ven molt bé amb una publicitat més efectiva que la seva competèn-cia. És possible que els serveis del DIR no siguin tan exclusius com els de competidors, com l’Arsenal, per citar-ne un, però DIR aconsegueix que els seus socis percebin que són “espe-cials”. Els seus anuncis han comptat amb persones cone-gudes i apreciades pel seu mer-cat objectiu, com Elsa Anka o Gemma Mengual, per exem-ple. La seva estratègia de comu-nicació, sobretot en català però

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT

DE L’ACCID

també en castellà, és excel·lent per connectar amb el segment objectiu de mercat, que és la gent interessada en estar en forma de classe mitja i alta. És molt fàcil veure les motxiles DIR per tot arreu ja que n’ha re-partit més de 81.000 entre els seus socis.

Inversió per estar en prime-ra líniaUna de les claus és la inversió continuada. Així, ha anat creant més gimnassos DIR i cadascun d’ells compta amb els equipa-ments més moderns. Així, per exemple, les seves màquines de córrer i les bicicletes es-tàtiques són d’última genera-ció i tenen televisió incorpo-rada. Recentment ha adquirit més d’un centenar d’estacions cardiovasculars i musculars. També ha invertit en piscines, pistes de pàdel i aparcaments en alguns dels gimnassos. DIR té unes instal·lacions molt ben cuidades, sense els problemes de manteniment i de ventilació que tenen alguns gimnassos més petits.

Innovació constant en pro-ductes i serveisL’esforç principal d’innovació de DIR es concentra en noves activitats físiques per a la cura de la salut i del físic a partir de noves eines i productes. Però en els darrers anys ha anat in-novant amb productes i serveis complementaris amb la seva ac-tivitat principal. Per exemple, la nutrició, àmbit on DIR ofereix assessorament per als socis. Compta amb una línia de pro-ductes d’higiene pròpia. També ofereix serveis relacionats amb les amistats i els singles. Una altra línia d’activitat és la de la roba esportiva DIR Fashion. El 90% d’aquests productes els fan subcontractistes xinesos i el 10% a Espanya, sota la super-visió de Jordi Canela, adjunt a direcció i fill del fundador. Amb tota aquesta gamma de produc-tes i serveis es vol donar un ser-vei integral al seu soci en tot el relacionat amb la forma física i la seva vida diaria.

Política financeraAquesta política inversora ha fet necessari fer ampliacions de capital. Amb la darrera ha arribat als 2000 socis, ja que ha estat una ampliació ober-

ta als seus socis. Pero també ha hagut d’incrementar el seu endeutament, que com es veu a la taula 1 és elevat, tot i ser més baix que el de la mitja del sector.

Flexibilitat de quotesAvui dia, les persones som molt diverses quant a les nos-tres necessitats i quant a les disponibilitat d’horaris. Per

això, DIR ofereix una política de quotes que és molt flexible i té en compte el nombre de vegades que el soci utilitza les instal·lacions, els serveis que utilitza i els horaris. Molts dels seus competidors tenen una política de preus més rígida.

Línies d’activitatTot l’exposat permet a DIR ofe-rir productes en diverses línies d’activitat:Fitness: cada setmana ofe-reix més de 3000 sessions d’entrenament aerobic, funcio-nal, muscular, etc. Com molts dels seus socis són persones bastant ocupades, l’àmplia ofer-ta de sessions permet adaptar-se fàcilment als horaris disponi-bles dels seus socis.Wellness: activitats per cuidar-se per dins i per fora amb ses-

sions de ioga, pilates, tai txi, reeducació postural, etc.Ritmes: amb sessions i cursos de balls de saló, dansa del ven-tre, dansa afrobrasilera, salsa,...Nutrició: receptes i assessora-ment per millorar l’alimentació.Amistats: a través de la web i de les cartelleres dels gimnas-sos, els socis poden posar els seus anuncis per comprar i ven-dre el que sigui. També organi-tza excursions i d’altres activi-tats d’esbarjo per als socis.Singles: a la seva web tenen un apartat per a singles amb més de 1500 singles registrats que poden xatejar, i fan trobades es-pecials per a ells.Moda: línia DIR Fashion de samarretes, ulleres per a pis-cina, motxiles, xaquetes i pan-talons per fer esport, entre d’altres, que es venen a les bo-tigues DIR.

Política de fidelitzacióUna altra de les claus d’èxit de DIR és tot el que fa per a fidelitzar als socis. L’amplia oferta de productes i serveis, més que cap altre competidor, ajuda molt a fidelitzar. Pero a més, compta amb la targeta DIR, que té molts d’avantatges, i el Magazine DIR.

Els factors d’èxit esmentats ex-pliquen la popularitat de DIR, que té com a socis el 5% de la població de Barcelona, i l’11% de la població de 18 a 30 anys. Tot i que Barcelona és una de les ciutats més esportistes del món, ja que més del 35% dels barcelonins practiquen l’esport, no és un mercat fàcil ja que hi ha molta competència, tant d’altres empreses privades na-cionals i estrangeres, com muni-cipals. Tot i així, DIR ha aconse-guit ser la cadena líder gràcies a la innovació constant, la inver-sió, la comunicació, l’estratègia de fidelització i la flexibilitat de serveis i quotes. De cara al futur, DIR té rep-tes molt importants. Entre aquests, podem destacar el d’augmentar els ingressos per serveis complementaris alfitness (llibres, complements nutricionals, entrenadors per-sonals,...) i també consolidar-se en el segment dels usuaris de més de 50 anys, que compten amb temps per al fitness i ga-nes de seguir gaudint d’una bona salut. Un altre objectiu és consolidar totes les inver-sions dels darrers anys per tal de rendibilitzar-les però sense massificar els gimnassos.

L’esforç principald’innovacióde DIR es concentra en noves activitats

Taula 1. Algunes ratios de DIR (Font: Estudi efectuat per P.López, A.Mata, J.Luna i V.Mizrahi, 2006).

1997 1999 2001 2003 2005

Deute / Passiu 0,75 0,77 0,78 0,79 0,94

Vendes / Actiu 0,5 0,54 0,61 0,6 0,19

ROE (Benefici net / Capitals Propis 0,05 -0,03 0,09 0,10 -0,33

DIR ha aconseguitdiferenciar-se dels seus competidors

Instal·lacions de DIR Diagonal, a Barcelona. /CEDIDA

14- EMPRESA / Empresa centenària FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

una facturació de 1.998 milions d’euros l’any 2005, Nestlé és lí-der del mercat nacional en la majoria d’aquests productes. Pel que fa al posicionament del grup en relació amb la compe-

tència, Mestre identifica una es-tratègia clara: “oferim produc-tes sans, pràctics i saborosos, que cobreixen les necessitats alimentàries de les persones en totes les etapes de la seva vida”.

Nestlé: més d’unsegle al servei del consumidor

MERITXELL SORT

Poques empreses al món poden enorgullir-se d’una trajectòria tan dilatada com la que ostenta Nestlé. Tot va començar l’any 1866 en un petit laboratori de Vevey (Suïssa), quan Henri Nestlé, preocupat perquè un de cada tres nens moria abans de complir el primer any de vida, va desenvolupar la Farina Làc-tia Nestlé, un aliment a base de farina de blat, llet i sucre des-tinat als bebès que no podien ser alimentats de forma ade-quada. Des d’aleshores, aquell modest laboratori s’ha conver-

tit en el primer grup alimentari mundial, amb 487 fàbriques, 250.000 treballadors i una xifra de negocis de 58.796 milions d’euros, però l’esperit de servei del seu fundador encara conti-nua viu i vigent. L’arribada de Nestlé al nostre país data de l’any 1905, quan s’inaugura, a La Penilla de Ca-yón (Cantàbria), la primera fà-brica del grup a Espanya, dedi-cada inicialment a l’elaboració de Farina Làctia Nestlé i, poc

Imatge del cartell La Lechera, publicitat històrica. / CEDIDA

després, a la de Llet Conden-sada La Lechera. Els dos pro-ductes, únics del seu gènere en aquella època, van jugar un paper molt important en l’alimentació infantil. Final-ment, tota l’activitat desenvo-lupada es converteix en entitat jurídica quan es crea la Socie-dad Nestlé, Anónima Española de Productos Alimenticios, l’any 1920 a Esplugues de Llo-bregat. Una denominació que es canviaria l’any 1995 per la de Nestlé España S.A.

Solidesa i imatge de marcaDes d’aquella primera fàbrica a La Penilla, la xarxa industrial del grup no ha parat de créixer. Actualment, disposa d’un total de 17 centres de producció re-partits per tot el país, dels quals sis es troben a Catalunya, i una plantilla mitjana de 6.750 per-sones. “La clau del nostre èxit és que sempre hem donat res-posta, i fins i tot ens hem antici-pat, a les necessitats del consu-midor”, explica Enrique Mestre, director de Comunicació i Re-lacions Externes de Nestlé Es-paña. Una àmplia i variada gam-ma de productes acrediten aquesta afirmació: aliments in-fantils, làctics, xocolates, cafès i begudes a base de cereals, cu-linaris, cereals per a l’esmorzar, gelats, ultracongelats, refrige-rats, aigües minerals i especia-litats de nutrició clínica. Amb

Cent dos anys després de l’arribada de Nestlé a Espanya, el grup s’ha convertit en líder dins del mercat nacional i enfoca el futur amb un gran sentit de la responsabilitat. Fidel al compromís amb la tradició, cen-tra els seus esforços en el desenvolupament de productes que ofereixin al consumidor una alimentació variada, equilibrada i, al mateix temps, agradable.

Al mateix temps, la solidesa i la imatge de les marques (Nescafé, Maggi, Bonka, Sveltesse, Solís, Buitoni, Miko, etc), així com la percepció dels consumidors que estan davant d’aliments de qualitat, esdevenen factors clau de diferenciació.

Renovació del producteC om que l ’evolució de l’alimentació està vinculada al desenvolupament científic, Nestlé ha fet de la innovació un dels pilars de la seva activi-tat empresarial. L’any 2005 va invertir 940 milions d’euros en R+D, i la tasca que realitzen els 17 centres d’investigació que té repartits per tot el món com-prèn des de la contínua optimi-tzació nutricional dels produc-tes fins al desenvolupament de nous processos de fabricació. De cara al futur, el repte és con-tinuar apostant per la renovació de la gamma de productes. “El programa intern Nestlé Innova ens està proporcionant molts bons resultats. També ens hem d’esforçar per situar els nostres productes al màxim nivell de qualitat, tant des d’un punt de vista organolèptic com nutricio-nal. I, evidentment, potenciar la imatge de les nostres marques, el gran patrimoni de l’empresa”, explica Mestre. Una empresa que va néixer amb esperit de servei i que continua preocu-pada per mantenir una estreta relació amb el consumidor.

L’EXPANSIÓ D’UN GRUP ALIMENTARI HISTÒRIC

CURIOSITATS DE NESTLÉ

Sabia que...?

Algunes de les marques més emblemàtiques de Nestlé corresponen als cognoms dels seus creadors: Nestlé (Henri Nestlé), Maggi (Jules Maggi) o Buitoni (Giulia Buitoni).Gairebé 75.000 persones a Espanya viuen, directa o indirectament, de l’activitat que genera Nestlé.Cada segon es consumeixen més de 4.000 tasses de Nescafé al món. Nestlé ven en un any gairebé 100 milions de tabletes de xoco-lata. Si les col·loquéssim al terra, una darrere l’altra, podríem caminar sobre elles des d’Espanya fins a Austràlia.L’any passat, Nestlé España va vendre 320 milions de sobres de cafè. Si els poséssim un rere l’altre, farien gairebé 30.000 quilòmetres de llarg.

Primera fàbrica de Nestlé a Espanya, a La Penilla de Cayón (Cantàbria), l’any 1905. / CEDIDA

L’any 1920 Nestlé España instal·la la seu central a Esplugues de Llobregat

Logotip corporatiu del grup. / CEDIDA

Empresari del mes / EMPRESA - 15MÓN EMPRESARIAL /FEBRER 2007

“Som de les poques empreses que en 130 anys d’història sempre ha donat beneficis”

PATRICIA COLL

Fa pocs mesos, celebraven els 130 anys de l’empresa. Com resu-miria la trajectòria de Damm?El grup sempre ha estat present en el món econòmic i indus-trial de Catalunya i d’Espanya i es manté com una empresa líder en el seu mercat, respec-tuosa amb el medi ambient i que intenta crear valor afegit per als seus accionistes. És una empresa plurifamiliar, on les famílies continuen estan presents al Consell d’Administració. Podem dir

amb orgull que som de les poques empreses que sempre ha donat beneficis. Les mar-ques Damm han estat sempre creixent i apreciades en el mercat. Això ens fa celebrar els 130 anys amb il·lusió i alegria.

És difícil combinar tradició i modernitat?Aquest és el gran repte que hem assolit. Hi va haver una època, fa temps, en què aquí es venia el que es fabricava. Avui estem fabricant el que el mercat demana. Per tant, hem estat una empresa que des d’una tradició industrial de moltís-sims anys ha evolucionat cap a vendre aquells productes que el mercat demana. I d’aquí ve la gran gamma de productes i ser-

veis. Mantenint la nostra tradi-ció cervesera ens hem adaptat al que el mercat demana i som una empresa moderna.

El respecte al medi ambient és un principi bàsic...Hem estat la primera cervesera en tenir la ISO 14000 en totes les nostres plantes i de les poques en què el director de qualitat és un membre del comitè de direc-ció. Som conscients que hem construït una marca durant molts anys i que el nostre pro-ducte és un genèric. La qualitat és una obsessió que tenim i el medi ambient és l’altra. Són temes que estan presents en el nostre dia a dia.

Estan fent fortes inversions per ampliar la capacitat productiva i les seves instal·lacions. Preveuen creixements importants? Estem en un sector que va bé i nosaltres preveiem un creixe-

ment de les nostres vendes que ens obliga a ampliar la nostra capacitat de producció. Per això fem aquesta aposta de passar d’una fàbrica que d’estar fabricant dos milions i mig d’hectòmetres passarà a cinc. Serà una fàbrica que incorpo-rarà les últimes tecnologies presents en el mercat. Aquesta és una aposta important perquè una de les polítiques que sempre ha mantingut el nostre Consell d’Administració és la de reinvertir una part dels recursos que es generen en el propi territori on s’han generat. A més, una empresa abocada al mercat, però industrial que no és capaç de reinvertir una part dels recursos que genera en la millora dels seus siste-mes és una empresa condem-nada a morir. A part d’això és una aposta pel nostre territori, on hem nascut, on creem llocs de treball...

Respecte al negoci, a més del cerveser tenen inversions en pro-ductes com l’aigua mineral... Sí, també refrescos, sucs, tenim també logística, tecnologia... I és que l’altra tercera pota, a més de la qualitat i el medi ambient, és la innovació. Som conscients que cada vegada les persones són més exigents amb els nos-tres productes i treiem coses noves com, per exemple, hem fet amb la cervesa per celíacs.

La diversificació pot ser una bona manera de gestionar millor l’estacionalitat intrínseca de la cervesa?No es pensi. Realment els productes que treballem són líquids i, per tant, tenen tots una connotació estacional. El que passa és que tenen una pro-funda sinèrgia amb la nostra activitat distributiva.

D’aquí ve també el tema de la logística...Exacte. De fet, una de les inversions previstes a la Zona d’Activitats Logístiques del Port és un magatzem logístic que podrà operar intermodal-ment entre el vaixell, el tren i el camió. Quan s’acabi, serà una gran operació logística.

Finalment, com valora l’evolució de Damm durant 2006? Tenim la satisfacció d’estar en un projecte empresarial i·lusionant i que va bé. Els accionistes, que són els que ho han de dir, estan contents amb la marxa de la societat. La prova és la seva fidelitat. Hem tingut una trajectòria molt bona i estem il·lusionats.

ENTREVISTA A ENRIC CROUS, DIRECTOR GENERAL DEL GRUP DAMM

MOLT PERSONAL

Quina és la principal virtut que ha de tenir un càrrec directiu?

Liderar un projecte. A un cap se l’ha de respectar, mai tenir-li por.

I l’error que no pot come-tre mai?

Entossudir-se. És important reconèixer les equivocacions i rectificar-les. Un altre error és creure’s més llest que ningú.

És president d’Ecovidrio. Percep una major conscien-ciació en reciclatge?

Sí, però no hi ha la mateixa a tota Espanya i moltes vega-des hi ha un problema de conscienciació de les auto-ritats municipals que posen traves a la col·locació d’iglús.

Una de les seves afec-cions és córrer. Què li aporta?

Sóc molt nerviós i és una forma de relaxar-me. M’ajuda a veure que no tot és un sprint s’ha de pensar a llarg termini.

La música amaina feres...M’encanta la música. Sóc

capaç de gaudir brutalment amb la novena de Beethoven i, alhora, ser un fan de Bruce Springsteen, agradar-me el jazz...

Quins llibres ha llegit darrerament?

L’últim és El cerebro de Kennedy de Henning Mankel, que està força bé.

“Mantenint la nostra tradició cervesera ens hem adaptat al que el mercat ens demana”

Enric Crous, en un moment de l’entrevista./ DIEGO CALDERÓN

SECCIÓN16- EMPRESA / Panorama FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

EL MES POSITIUAceroidInversió a Cervera

L’empresa especialitzada en solucions per la construcció ha invertit 8 milions en am-pliar les fàbriques que té a Cervera i a Toledo. L’objectiu és augmentar la producció en un 12% i contractar 25 persones noves. A Catalu-nya, Aceroid podrà produir 5.400 tones més del que pro-dueix en l’actualitat.

Air CometRelleu d’Air Madrid

La filial del grup Marsans ha signat un acord amb el Mi-nisteri de Foment per aga-far el relleu d’Air Madrid a diferents països llatinoame-ricans. L’empresa, que té l’experiència d’Aerolineas Argentinas, transportarà també els passatgers que tin-guin bitllet amb Air Madrid i s’han trobat que no poden viatjar.

AkasvayuMés construcció a la vista

La promotora de Girona pre-veu construir 4.500 nous ha-bitatges en cinc anys, més de la meitat a Catalunya. També aposta per la internacionalit-zació, ja que té previst cons-truir un complex lúdic a Cos-ta Rica (La Roca Beach Resort and Country Club). Akasvayu, patrocinadora de l’equip giro-ní de bàsquet, preveu alguna operació de fusió o adquisició per tal de poder créixer, ja que cada vegada li resulta més di-fícil trobar sòl disponible per edificar a Catalunya.

BóboliRoba a Moscou

L’empresa catalana de roba per a nens obrirà al març la primera botiga a Rússia, a

Moscou, que serà, segons els responsables, un primer pas per obrir més establiments a la capital en poc temps. Bó-boli aposta per l’estratègia d’exportació, especialment cap als països de l’Europa de l’Est, on detecta classes mitjanes emergents. La fir-ma creada fa 25 anys a Ma-taró ha ingressat 18 milions l’últim exercici i ja distri-bueix la seva roba per a nens també a Japó, Singapur, Du-bai i Kuwait.

CorreusInversió a Catalunya

La companyia postal destina-rà enguany 45 milions a mi-llorar i modernitzar les ofici-nes que té a Catalunya, per tal de dotar-les de més tecno-logia i agilitar el repartiment de cartes. L’empresa ha rebut moltes queixes, fins i tot del Síndic de Greuges, per defi-ciències en el servei, espe-cialment en ciutats com Sant Cugat. El nou director de Co-rreus a Catalunya ho atribu-eix al ràpid creixement que han tingut ciutats com aques-ta i diu que l’objectiu és que més de la meitat de les cartes arribin a destí l’endemà de di-positar-les a les oficines.

ClickairPla d’expansió en marxa

L’ a e r o l í n i a i m p u l s a d a per Iberia i per un grup d ’ inversors catalans ha transportat 450.000 passat-gers durant el seu primer tri-mestre d’activitat, d’octubre a desembre. Segons el seu director general, Álex Cruz, l’objectiu és multiplicar per 10 aquesta xifra de passat-gers i arribar als 4,5 milions d’usuaris. Enguany, la filial d’Iberia obrirà 12 rutes no-ves, entre les quals hi ha la de Barcelona a Munic, a Por-to i a Màlaga. Farà 70 vols diaris des del Prat.

Green AllianceInversió en biodièssel

L’empresa catalana construi-

rà una planta de producció de biodièssel a l’Anoia, a la localitat de Pujalt. Hi inverti-rà 8,15 milions i preveu tenir una facturació anual de més de 18 milions d’euros. Green Alliance està especialitzada en projectes d’energies reno-vables i mediambientals.

Grup Borges Compra un grup francès

La catalana d’alimentació ha comprat la francesa Tramier, líder en venda d’olives de taula i amb una facturació anual de 50 milions. L’objectiu d’aquesta adquisició és ser un referent en la venda d’olives arreu del món, amb operacions a Rús-sia, Estats Units i a partir d’ara a França. Borges té activitat en més de 105 països, on ven oli, fruits secs, vinagre i altres pro-ductes típics de la dieta medi-terrània.

Grup TorcaLa nau més gran de Bar-

celona

Ha construït la nau logísti-ca més gran del cinturó de Barcelona, ubicada a Ru-bí i que té una superfície de 62.000 metres quadrats. La nova plataforma serà el centre d’operacions del grup DSV Frans-Maas pel sud d’Europa, i des d’allà farà la distribució de firmes com Yamaha. La nau ha su-posat una inversió de 60 mi-lions d’euros.

HabitatIncorpora nous accionistes

El grup català dedicat a la promoció immobiliària ha incorporat al seu acciona-riat a Isaak Andic, propieta-ri de Mango, Emili Cuatre-casas, José Antonio Castro (Hesperia), Leopoldo Rodés (MediaPlanning) i Dolores Ortega, neboda del presi-dent d’Inditex. Es repartiran entre ells un 25% del capi-tal d’Habitat. La catalana va facturar 150 milions al 2005, però enguany passarà a tenir uns ingressos de 900 milions gràcies a la integració amb Ferrovial Inmobiliària.

ICGDobla la facturació

L’empresa tecnològica de Lleida ha tancat l’any amb una facturació de 8,1 mi-lions i uns guanys d’1,5 mi-lions d’euros. ICG ha tripli-cat els ingressos els últims tres anys, quan ha recollit l’èxit de les inversions i in-novacions que ha impulsat des que va néixer, l’any 85. L’empresa s’ha especialitzat en solucions informàtiques per a la indústria, l’hostaleria i el comerç. És, per exemple, la creadora de les pantalles visuals i tàctils per als esta-bliments d’aquests sectors, i ara ja en tenen repartits per tot el món, amb delegacions i distribuïdors en 25 països i amb clients com Viena, Bur-guer King, Pachá, Levi’s o Lacoste, entre altres.

IESECampus nou

L’escola de negocis ha i-naugurat l ’ampliació de les instal·lacions que té a Barcelona. El nou cam-pus té 30.000 metres qua-

drats, el doble que l’anterior. En l’acte d’inaguració, els Reis d’Espanya van lloar la tasca d’IESE en l’àmbit de l’educació.

Indo Nova imatge corporativa

La multinacional catalana que fabrica ulleres ha canviat la imatge corporativa als 80 paï-sos on té presència. La idea és -igual com ha fet amb les ulleres- modernitzar la imat-ge i fer-la més clara, rellevant i unificada, en paraules dels responsables de màrqueting de la companyia. El nou lema de l’empresa que dirigeix An-toni Olivella és “Els teus ulls, el nostre món”.

Seat Repunt de les vendes

L’empresa catalana ha venut 430.000 vehicles al llarg de 2006, un 1,9% més que l’any anterior. Trenca, a més, la tendència a la baixa en les vendes, ja que al 2005 havien reculat un 4,5%. La major part de les vendes de Seat són als països de l’Europa Occidental, amb un 83% de les vendes.

Simon Holding Creixement de futur

L’empresa fabricant de mate-rial elèctric està construint dos centres productius, un a Rússia i l’altre a l’Índia. L’activitat exterior de la ca-talana és la que li aporta més creixement i ha permès que al 2006, Simon tingués una facturació de 310 milions, un 19% més que l’any ante-rior. L’empresa va estrenar aleshores filials comercials a Turquia i Ucraïna i avui té 20 fàbriques arreu del món.

Panorama / EMPRESA - 17MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EL MES NEGATIUSisolarPlaques solars xineses

La catalana ha invertit 500 milions d’euros en la compra de plaques solars a Solarfun, una empresa xinesa líder del sector i que fins i tot cotitza al Nasdaq. És la inversió més important que ha fet una em-presa espanyola a la Xina en energies renovables. Sisolar distribuirà aquestes plaques per tot Espanya, i vendrà els mòduls sobretot a empreses promotores de parcs solars. Sisolar es va constituir al desembre i té seu a Barcelo-na i a la Xina.

Sony Bones noves a Viladeca-

valls

La venda de pantalles planes de televisió va a bon ritme i la multinacional japonesa ha decidit fer fixos 450 em-pleats de la plantilla. Això sí, serà a canvi de més flexibili-tat. Bona part dels treballa-dors estaran a disposició per fabricar si cal el cap de set-mana i per quedar-se després a casa si no hi ha necessitats productives.

Port Aventura Temporada rècord

El parc temàtic de Vila-Seca-Salou ha tancat la millor temporada, amb un rècord de visitants (3.900.000 per-sones) i de beneficis (12,4 milions). A Port Aventura, propietat de La Caixa, li ha funcionat l ’estratègia de canvi d’orientació cap al tu-risme més familiar. La nova temporada es reobrirà el 23 de març.

AdifEsquerdes al Prat

L’ens gestor de les infrastruc-tures ferroviàries ha tornat a ser notícia per problemes en la construcció de la línia del TGV. Si en el tram Madrid-Lleida van ser els sots profunds en el tra-jecte, ara es tracta d’esquerdes a un seguit de cases i carrers del Prat de Llobregat, per on passa la línia Tarragona-Barce-lona. Adif ha hagut d’instal·lar a corre-cuita una oficina d’atenció al ciutadà i ha encarregat nous informes per esbrinar per què es produeixen aquestes esquer-des i com afectaran al trajecte que encara s’ha de construir. Hi

ha moltes veus d’alerta, ja que el TGV ha de passar pel bell mig de Barcelona i es tem que pugui afectar –a banda de domicilis particulars- edificis tan emble-màtics com la Sagrada Família. Des del govern català, tot i que no són partidaris de tornar a revisar el trajecte, asseguren que es faran tots els informes que siguin necessaris per evitar que es produeixin desastres com el del Carmel.

AirbusPèrdues i retards

El fabricant europeu d’avions ha assumit que l’any el tan-carà amb pèrdues per prime-ra vegada a la seva història i que ha perdut el lideratge en benefici del nord-americà Boeing. Airbus, filial del con-sorci EADS, ha patit una crisi institucional arran dels retards en l’entrega del popular A-380, l’avió comercial més gran del món, que ja acumula dos anys d’endarreriment i que ha com-portat que l’empresa hagi de pagar indemnitzacions impor-tants als clients. A més, també ha patit per la devaluació del dòlar, ja que l’empresa ven en aquesta moneda però, en es-tar establerta a Europa, té tots

els pagaments a fer en euros. Això, diuen els directius, pena-litza els resultats. El nou equip director de l’Airbus, però, re-marca que al 2006 han tingut més comandes que mai, cosa que demostra, insisteixen, que els seus productes són atrac-tius per al mercat. La situació d’Airbus preocupa desenes de petites empreses catalanes que hi proveeixen algun producte.

DogiAcomiadaments

La tèxtil catalana acomiadarà 80 persones de la fàbrica del Masnou per retallar costos. L’empresa, que dóna feina a 600 persones, vol estalviar 3 milions aquest any i millorar el procés productiu. Els sin-dicats temen que hi hagi més acomiadaments després que Dogi hagi hagut de fer un im-portant esforç financer per poder comprar la tèxtil nord-americana EFA Holdings.

FribansaCondemnada per soroll

Un jutjat de Girona ha do-nat la raó als empleats de l’empresa càrnia de Sant Joan de les Abadesses i obliga Fri-bansa a pagar un plus a part de la plantilla pel soroll a què s’han de sotmetre mentre tre-ballen, ja que han d’aguantar una fressa que supera el límit permès per la llei.

La Sirena

Tanca a Viladecavalls

El grup inversor britànic 3i, propietat de la Sirena, ha de-cidit tancar la fàbrica de ma-nipulat de productes congelats que tenia el grup a Viladecava-lls des de feia 14 anys i on hi treballaven 42 persones. A par-

tir d’ara, La Sirena serà només una empresa comercialitzadora de productes congelats i la ma-nipulació, envasat i etiquetatge dels aliments s’externalitzarà totalment. De fet, ja hi ha un 90% dels productes que arriben a les botigues de La Sirena di-rectament dels proveïdors que té el grup arreu del món. El grup 3i diu que prefereix utilit-zar els recursos que tenia a Vila-decavalls a obrir més botigues i preveu duplicar les que té i arri-bar a 400 d’aquí a tres anys.

Mas MolasConcurs de creditors

La tèxtil del Bages ha presen-tat l’antiga suspensió de pa-gaments i ha optat per tancar la fàbrica que tenia a Navas, on hi treballaven 70 perso-nes. Mas Molas no pot fer front al pagament dels seus deutes, ja que els ingressos van a la baixa a causa de la competència dels països asià-tics. Amb aquest tancament, l’empresa posa fi a 60 anys d’activitat a Catalunya.

Punto CashDesapareix com a marca

La cadena de centres majo-ristes ara propietat de Miquel Alimentació desapareixerà i quedarà integrada en la xar-xa Gros Mercat (GM). Punto Cash era propietat de Carre-four fins que fa dos anys va decidir posar-la a la venda, una opció que va convèncer a Miquel Alimentació, la princi-pal empresa de Girona.

Renfe Pujada de tarifes

Ha encarit especialment les de llarga distància i TGV. Ha estat un encariment d’entre el 3 i el 4,15% i els usuaris s’han queixat del greuge compara-tiu que suposen les tarifes del TGV Tarragona-Madrid en re-lació a les del Madrid-Sevilla, on hi ha fins i tot abonaments pels usuaris més habituals. En un mes d’activitat del TGV a Tarragona, hi han pas-sat 20.151 passatgers, menys

dels que esperava l’empresa. Els usuaris ho atribueixen al fet que l’estació està a uns quants quilòmetres de la ciu-tat i que la xarxa de transport públic per arribar-hi no està del tot desenvolupada.

VolkswagenEscàndol internacional

L’ex director de recursos hu-mans de la firma automobilís-tica, Peter Hartz, s’ha decla-rat culpable de 44 desfalcs a l’empresa i ha admès que va afavorir amb pagaments injus-tificats al comitè d’empresa, per garantir una certa pau so-cial. Ha explicat que va fer, no només pagaments en efectiu a alguns líders sindicals, sinó que també va finançar festes, sor-tides i viatges amb prostitutes i amants a costa de la compa-nyia. Amb la seva declaració, Hartz ha evitat la presó, ja que, a partir d’un pacte entre fiscalia i defensa, tindrà una condem-na de menys de dos anys i una multa de 360 dies del salari (1,8 milions d’euros). Els analistes alemanys no es creuen la ver-sió del president del grup, Fer-dinand Piëch, que sempre ha mantingut que no sospitava res de tot aquest escàndol.

DelphiTancaments a la vista

El grup nord-americà que fa-brica components per cotxes preveu tancar dos de les cinc fàbriques que té a Espanya, en el marc de la reestructu-ració que va engegar fa dos anys, quan va fer suspensió de pagaments. Delphi té fà-briques a Saragossa, a Càdis, a Pamplona, a Sant Cugat i a Sant Vicenç dels Horts. UGT dubta que el tancament afecti les fàbriques catalanes, ja que recentment s’han fet millores per augmentar la producció.

18 - EMPRESA / Agrupacions Empresarials FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ÀGATA SERRA

Amb el nou govern s’ha assolit el clima polí-tic estable que tant s’havia sol·licitat des de Foment?Això ho reclamem sem-pre. Un país sempre vol estabilitat política, inde-pendentment de qui mani, perquè és clau per a qual-sevol economia. De fet, des del món empresarial no esperem massa coses dels governs, ni positives ni negatives, el que volem és que gestionin de la millor manera possible. Crec que s’ha de deixar passar encara temps per valorar la tasca del nou govern però, de moment, no han ficat la pota ni una sola vegada.

Segons les xifres ofi-cials sembla ser que elbalanç de l’economia cata-lana és bo. Des de Foment es comparteix aquesta idea?No és que compartim o no, les dades són les quesón, el creixement del PIB és el que hi ha, la baixada de l’atur és la que hi ha, la recaptació d’impostos és la que hi ha... Per tant, no podem dir que l’economia no funcioni ni que vagi malament, perquè les da-des són objectives i con-cretes i això ens agradaria que seguís així per molts anys, i que la nostra com-petència que és Eu-ropa segueixi on està. No ens hem de mirar en països que ocupen el 30è lloc al món, sinó amb els que estan en els primers llocs.

Els empresaris encaren amb optimisme el 2007?Els empresaris són opti-mistes, aquesta és una de les seves caracterís-tiques, nosaltres volem anar sempre endavant. Si un empresari fos pes-simista, no ho seria. Per això moltes vegades els empresaris prenem més riscos, perquè el

risc vol dir exageració d’optimisme.

Però hi ha aspectes queels preocupen com ara la reducció de l’impost de successions?Insistim en què, respecte a la resta d’empresaris espanyols, hem de tenir els mateixos avantatges. No és que estiguem en contra que hi hagi diver-

sos impostos a tot l’Estat, però no podrem tenir el mateix nivell de compe-titivitat si aquí no es fan les baixades d’impostos que les altres comunitats estan fent. Pel que fa a l’impost de successions, a Catalunya hem de fer exactament el mateix que la resta de comuni-tats, perquè sinó al final els empresaris decidirem on més ens interessa estar.

En repetides ocasions ha criticat l’excessiva buro-cratització. Què vol dir exac-tament amb això?A nosaltres ens agraden les lleis, però no l’excés de legislació. Un govern no governa millor perquè

faci més lleis. No pot ser que l’impost de societats es canviï cada dos per tres o que en l’impost de la renda hi hagi hagut més de 500 canvis en els darrers deu anys. Hi hauria d’haver un pacte entre polítics per tal que una llei quan es faci no es pugui canviar en com a mínim una o dues legis-latures. Aquí, i també a Europa, es fan moltes lleis per nas polític i no es miren quines són les seves conseqüències econòmiques i això cal-dria veure-ho.

Quins són els seus reptes per aquest mandat que tot just inicia?Són bàsicament tres. Conscienciar les empre-ses de la necessitat de formar-se, tractar de men-talitzar-les de la impor-tància de l’R+D i, final-ment, tractar de veure com els podem donar un cop de mà en el tema de la internacionalització.

Les universitats formen bons empresaris?Els empresaris neixen i es fan, però només si l’ambient del país es procliu. Per això és molt important que la con-nexió de les universitat amb l’empresa sigui cada cop més evident. En aquest sentit, crec que cada cop més les

universitats se n’adonen que no poden anar per si soles i veuen que la con-nexió amb l’empresa s’ha de fomentar.

Quines repercussions ha tingut la immigració dins el món empresarial?Les onades d’immigració han estat impressionants. La clau del tema és que moltes feines que fins ara estaven fetes per gent d’aquí no s’han pogut fer perquè no hem trobat gent que les volgués fer i, per tant, la immigració les ha acabat fent. El que passa és que això s’ha de fer de forma organit-zada i no perquè sí. Cal saber quina quantitat d’immigrants venen i de quina manera ho fan.

Confia en què el desple-gament de l’Estatut solu-cioni definitivament el pro-blema de la manca d’infra-estructures a Catalunya?El tema de les infraes-tructures és totalment clau perquè funcioni un país. Jo crec que amb la recaptació fiscal que hi ha hagut en els darrers anys es poden fer moltes coses i, per tant, s’ha de veure en què s’inverteix, quines són les prioritats, i perquè es fa el que es fa i, sobretot, ser compe-titius. El que no pot ser és fer una carretera de dos carrils i que, al cap de quinze anys, es vegi que no té prou capaci-tat. S’han de començar a fer les coses amb pers-pectiva de com a mínim trenta anys.

Es planteja en un futur presentar-se a les elec-cions per presidir la CEOE?Això, en aquests mo-ments, està absoluta-ment descartat. A més, amb les circumstàncies polítiques que hi ha és del tot impossible.

“Un govern no governa millor perquè faci més lleis”

ENTREVISTA A JUAN ROSELL, PRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

CAMBRES CATALANES

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Jo-sep Lluís Carod-Rovira, s’ha reunit per primer cop amb els presidents de les tretze cambres catalanes, que li han demanat el seu suport en el compliment de la funció consultiva d’aquestes corporacions res-pecte projectes normatius, tal i com preveu la Llei de Cambres. També li han manifestat l’interès en participar i col·laborar en els viatges institucionals de la Generalitat que tinguin un contingut econò-mic i empresarial. Així mateix, han informat al vi-cepresident sobre el Pla d’Acció Internacional de les Cambres 2007. Per la seva part, Carod-Rovira ha explicat l’enfocament que el nou Govern dóna a les relacions exteriors i ha manifestat la voluntat del Govern de solucionar l’excessiva càrrega burocrà-tica que pateixen les empreses.

ASCEF-COMERTIA

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i Comertia han signat un conveni amb l’objectiu de “fomentar la cultura empresarial en general, i en particular la continuïtat de l’empresa familiar de part dels descendents”. Així, la signatu-ra d’aquest conveni permetrà a ambdós organismes intercanviar informació en matèria d’empresa fami-liar, alhora que consolidar projectes comuns per tal d’ajudar-se a créixer i innovar a les empreses cata-lanes.

CECOT

La patronal Cecot mira amb preocupació la deci-sió del Govern per aquest any 2007 d’augmentar les tarifes d’electricitat. L’increment dels costos energètics, tant de l’electricitat com del gas, afecten directament la competitivitat de les em-preses catalanes i molt en especial a les pimes. El sector industrial, principalment, està patint augments de fins a un 30% sobre les factures de l’electricitat. “Amb aquests augments tan elevats en les factures d’electricitat, les pimes tenen un altre component de pèrdua de com-petitivitat més. Difícilment podrem mantenir el sector industrial i manufacturer a Catalunya”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

“Hem de tenir els mateixos avantatges que les altres comunitats”

L’empresari Juan Rosell torna a presidir la patronal catalana per tercera vegada conse-cutiva i última, ja que la darrera reforma dels estatuts estableix un límit de dos mandats. Segons el president de Foment, “trobar-me en el meu darrer mandat és un avantatge, perquè probablement no has de ser tan moderat i pots dir coses més punyents del que normalment pots fer si tens previst continuar”.

Juan Rosell en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

LES CAMBRES CATALANES ES REUNEIXEN AMB EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN

L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR I COMERTIA SIGNEN UN ACORD

LA PATRONAL MOSTRA PREOCUPACIÓ PER L’AUGMENT DE L’ELECTRICITAT

Màrqueting / EMPRESA - 19MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

“Som més originals que a la resta d’Europa”

PABLO ROMERO. DIRECTOR DE MÀRQUETING DE TOSHIBA ESPANYA

Toshiba és una marca multinacional que ofereix productes que van des dels més coneguts (informàtica, telefonia, televisió, etc.) fins d’altres relacionats amb la medi-cina i les solucions empresarials d’àmbit industrial. Però, què forma la columna ver-tebral de l’empresa? La columna vertebral de Toshiba Cor-poration és la seva política de R+D+I, el que la converteix en líder en tecnolo-gia en una àmplia gamma de productes i serveis en els camps de l’electrònica i la indústria.

Quins beneficis diferencials podem reconèixer, des del punt de vista corporatiu i social de la marca? El lideratge en innovació i qualitat en els sectors en els que estem presents. Desenvolupem productes i tecnologies destinades a fer la vida més còmoda a les persones. A més, tant a Espanya com a nivell internacional, som una empresa molt compromesa amb l’acció social i amb el respecte pel medi ambient.

Quins són els punts fonamentals de l’estratègia de màrqueting a mig i llarg termini?En el cas de Toshiba, la diferenciació a través de la innovació i la qualitat.

La notorietat de la marca Toshiba en el nostre país, es situa dins dels paràmetres previstos? Actualment, Toschiba és la marca top of mind en el mercat dels ordinadors por-tàtils, i a més, com testifica un estudi realitzat per la consultora independent Ipsos Eco Consulting, la nostra marca és percebuda como la número u en qua-litat i en innovació en aquest mercat. Aquestes dades ens animen a seguir invertint en R+D per aconseguir desen-volupar productes diferencials respecte a la competència.

Actualment, quins són els factors més importants per a generar satisfacció al client? Preu, servei, qualitat, altres. A mig termini sempre són la qualitat i el servei els que prevalen.

El futur passa més pel màrqueting d’experiències?Sense cap mena de dubte, el màrque-ting d’experiència guanyarà impor-tància en els propers anys. En el camp de la tecnologia, des de Toshiba estem convençuts que la millor forma de convèncer a un potencial client de les bondats d’un producte és donar-li l’oportunitat de provar-lo, de viure l’experiència personalment.

Des del punt de vista del màrqueting i la comunicació, creu que és vàlid pensar en un mercat únic? Clarament no.

A què hauran de destinar més recursos les empreses? A fabricar i vendre bons productes o a produir i fidelitzar clients?Hi haurà buit per a les dues estratè-gies, encara que penso que sense un bon producte és molt difícil desenvo-lupar una estratègia sostenible a mig i llarg termini. Generar clients pot ser fàcil; només cal invertir en la seva captació. Per fidelitzar-los es reque-reix una “experiència” positiva amb el producte o servei contractat.

Amb sinceritat, el màrqueting només satisfà necessitats, o és capaç de crear-ne de noves?El màrqueting identifica i satisfà neces-sitats, però també és capaç de desper-tar i estimular desitjos convertint-los a vegades en necessitats.

L’èxit d’una campanya de publicitat és mèrit sempre de l’equip anunciant/agèn-cia. Està d’acord amb aquest planteja-ment? Quin percentatge aporta cada part de l’equip? Varia moltíssim del producte/servei anunciat i dels seus valors diferencials. Personalment crec que en el cas de Tos-hiba, els nostres ingeniers al Japó tenen el mateix mèrit que la nostra agència.

Com veu el nivell de publicitat en general al nostre país?Crec que hi ha un nivell alt, per sobre de la mitjana europea. Els espanyols som una mica desorganitzats i ens costa pla-nificar però som més creatius, originals i pràctics que la resta d’Europa.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓN

Pablo Romero, director de Màrqueting de Toshiba Espanya al seu despatx. / CEDIDA

En Pablo Romero, de 41 anys, és el director de Màrqueting i Comuni-cació de Toshiba Espanya (Divi-sions d’Informàtica i Electrònicade Consum). Experimentat en el món de la consultoria estratègica i el màrqueting on va passar-hi 10 anys. En aquests moments té tres ordinadors a casa seva.

Sabem que li agrada la música i que fins i tot toca en un grup. Comés això? Quin tipus de música fan?Fem Pop-rock. Ens diem “Max Mañana”, i serem el grup revelació un d’aquests anys. L’afició em ve des de la infància. A la família de la meva mare hi ha molta vocació artística.

Què hauríem d’aprendre del poble japonès? El sentit del compromís i la fidelitat.

Quantes hores treballa al dia? Deu.

Si algun dia es perd (de forma voluntària), amb qui i on el troba-ríem?Amb la meva dona, en una caseta de pedra en el camp d’Extremadura.

Defineixi felicitat.M’apunto a la definició que va donar Sèneca fa alguns anys. “Des-graciat és aquell que es té per allò”. La felicitat ve de l’equilibri i la pau interior. Només nosaltres mateixos som amos de la nostra felicitat.

Si no tingués el seu treball actual, quina altra cosa li agradaria fer?A més de seguir treballant en el món del màrqueting, em dedicaria a la música i a la pintura. Também’agradaria molt dedicar una part del meu temps a l’ensenyança.

Què volia ser de gran quan era petit?Jugador de futbol.

Una mania confessable.Em menjo les ungles.

UN APARTAT MÉS QUEPERSONAL

Mañana , i serem el grup revelació

20- EMPRESA / Decàleg FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ANSELM CONSTANSPROFESSOR ASSOCIAT DE LA UPF I MEMBRE

DE LA JUNTA DE L’ACCID

COMPTABILITAT

EL DECÀLEG DEL MES

JURÍDIC CONSULTORIA TERCER SECTOR RECURSOS HUMANS

SobrebackdatingEs parla molt de l’escàndol del backdating –fixació a posteriori de la data de con-cessió de les opcions sobre accions– que ha afectat cen-tenars d’empreses nordame-ricanes. Normalment el preu d’exercici de les opcions que formen part del sistema

de remuneracions coinci-deix amb el valor de cotitza-ció del dia de concessió. Si

aquest valor és baix, l’opció té més recorregut al alça, i pot suposar guanys addicio-nals per als seus beneficiaris. Les empreses acusades de backdating, en signar l’acord amb els seus empleats/direc-tius, haurien deixat la data de concessió en blanc, i l’haurien fixat posteriorment a la data de cotització més baixa, i això es considera il·legal.Hi ha hagut fins a mitjans de novembre una trentena de dimissions de directius res-ponsables o beneficiaris de l’esquema, i la SEC està for-mulant càrrecs contra diver-ses companyies. Cal diferenciar molt bé la qüestió del backdating d’una altra qüestió també relacio-nada amb les stock options,però no il · legal: triar el moment més oportú per fer la concessió a partir de la informació en mans del con-sell d’administració: conce-dir-les just abans d’anunciar bones notícies al mercat o just després d’anunciar-ne de dolentes.

JORDI VERDAGUERADVOCAT SOCI DE DENVER ADVOCATS

Una nova responsabilitat La proposta de reforma de la Llei del Mercat de Valors, “Projecte de Llei de Reforma de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, per a la modificació del règim de les ofertes públiques d’adquisició i de la trans-parència dels emissors”, té com objecte el d’incorporar parcialment al nostre ordena-ment dues directives comuni-tàries, la 2004/25/CE (Direc-tiva de OPAS) i la 2004/109/CE (Directiva de Transparència). La reforma endureix el règim de responsabilitat de l’emissor i els seus administradors, que seran responsables de tots els danys i perjudicis que hagues-sin ocasionat als titulars dels valors com a conseqüència de que la informació no pro-porcioni una imatge fidel de l’emissor. Aquesta reforma que podria estar ja vigent en la campanya

de comptes 2006, incideix directament sobre els admi-nistradors de les societats cotitzades, els quals haurien d’extremar les seves cauteles sobre els estats financers i meditar-ho bé abans de deixar que els auditors puguin posar objeccions als comptes que aprovin. Els accionistes, en canvi, veuran augmentades les seves facultats i garanties i podran defensar millor els seus interessos i exigir res-ponsabilitats davant possi-bles irregularitats dels admi-nistradors. L’acció per exigir la responsabilitat prescriurà als tres anys.

FRANCESC ESTEBAN AMATSOCI-DIRECTOR DE FORMACCIÓ.NET

PROFESSOR DE LA URL

Què volem del consultor?En el món empresarial, ple de canvis i inseguretats, els directius busquen sovint algú que els ajudi a solucionar els seus problemes, algú a qui “consultar” dubtes, angoixes, i decisions. Del consultor s’espera que tregui les castanyes del foc amb una solució màgica, ràpida i indolora.

Un consultor, en canvi, és com un entrenador: no juga el partit, sinó que et prepara per a que el juguis tu. No dóna receptes màgiques des de l’extern, sinó que ajuda a pensar. Genera dubtes i no seguretats. Permet una visió més complexa de la realitat, i al mateix temps, és capaç de simplificar un problema i explicar-lo de manera gràfica, esquemàtica, irònica, còmica, o paradoxal si cal... Un consultor és algú que s’entusiasma amb tu, que et diu les coses directes, a la panxa. Un consultor és aquell qui et fa créixer i no genera dependència. I parlant de consultors, d’aquell que s’entusiasma

i diu les coses de manera directa, no podem oblidar en Joan Payeras. Ens ha deixat un dels millors consultors del nostre país. L’homenatge que li podem fer els que hem après amb ell, és comprovar com el seu mes-tratge, fins i tot anys després, segueix fent-nos créixer i desenvolupant-nos profes-sional i personalment.

JOSEP ORIOL PUJOL I HUMETDIRECTOR GENERAL FUNDACIÓ

PERE TARRÉS

Davids i GoliatsCatalunya compta amb una llarga tradició d’entitats socials solidàries que donen resposta a les necessitats de la societat oferint ser-veis fonamentals com ara l’atenció als infants o les persones dependents. Ser-veis, abans responsabilitat de la família, que han passat a formar part dels drets que l’Estat garanteix de forma universal. L’administració ha exercit aquesta tasca mitjançant la concessió a aquestes enti-tats socials que presten ser-veis des de la proximitat i el compromís social. Es tracta

d’associacions i fundacions amb pressupostos limitats, que mobilitzen força perso-nes i que no els mou l’afany de lucre sinó la voluntat de treballar pel benestar de la població. La situació d’aquests petits D a v i d s p e r i l l a d a v a n t l’arribada a Catalunya de grans empreses amb capaci-tat financera suficient com per oferir preus per sota

de les despeses durant un primer període per quedar-se amb el potencial mercat fins ara atès per les entitats socials. Per evitar que grans empre-ses es mengin el teixit social català, l’administració ha d’incloure criteris com la clàusula social en els con-curs públics. No podem oblidar que l’administració ha de mirar abans que res

JORDI TOUS PALLARÈS.DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Cremar-se al treballSovint diem o escoltem a d’altres que diuen que aquella persona “està cremada” pel seu treball. Cal no confondre termes, matisar i entendre bé el que estem dient. Així, si parlem de la síndrome del bur-nout o “cremament”, està per-fectament descrita i estudiada pels psicòlegs per referir-se a un tipus específic de proble-mes d’estrès laboral que poden patir els professionals que tenen feines relacionades amb l’ajuda als altres o el treball

amb persones (per exemple, metges, infermeres, mestres, policies, assistents socials, funcionaris de presons, etc.), encara que cada cop més s’està demostrant que moltes activi-tats i professions poden gene-rar també burnout.La síndrome de burnout o “d’estar cremat”, sorgeix com a conseqüència de l’exposició

excessiva del treballador a estressors que no es capaç de controlar de manera ade-quada. Es caracteritza per l’esgotament emocional, la valoració negativa de la capa-citat personal de fer la feina, i per la despersonalització que pot presentar el subjecte que fa una professió que fonamental-ment “tracta amb la gent”. Es tracta d’una reacció a la tensió emocional crònica creada pel contacte continu amb altres éssers humans, en particular quan aquests tenen problemes o motius de sofriment. Per això es diu que aquesta síndrome és “el preu d’ajudar als altres”. Si una persona s’implica excessi-vament es veu desbordada.

Incideix sobre administradors d’entitats cotitzades

S’espera que el consultor tregui les castanyes del foc

Moltes professions poden generar burnout

Deixaven la data de concessió en blanc per canviar-la

Cal evitar que grans empreses es mengin el teixit social

Decàleg / EMPRESA - 21MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EL DECÀLEG DEL MES

PATENTS LABORAL INNOVACIÓ MANAGEMENT ASSEGURANCES

ANNA VIDALDPTO. PATENTES

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

AssignaturapendentSegons les dades de la Comissió Europea, en el darrer estudi sobre les sol · l ic i tuds de patents , Espanya es troba a la cua d’Europa en innovació. I és que Espanya presenta una tendència negat iva malgrat ser un país que té recursos per potenciar tant la creativitat de les inven-cions com la difusió de les mateixes.

En aquest estudi hem de tenir en compte la no con-

templació de la figura del model d ’ut i l i ta t , f igura registral que no existeix en tots els països de la unió, i que a Espanya representa un més que important per-centatge de les invencions sol·licitades. La no protecció de les invencions comporta la lliure comercialització o explotació, no veient-se recompensat l’esforç tec-nològic i econòmic empleat en la materialització de la invenció. És per això que a Espanya haur ien de dup l icar- se els mitjans que donin a conèixer una política de protecció que compensi els esforços realitzats pels inventors, així com per aque l les empreses que inverteixen una part dels seus recursos en recerca i desenvolupament (R+D).

Un mercat en expansióEl lliure comerç, la globa-lització, l’obertura de les fronteres entre els països de la Comunitat Europea, les noves tecnologies i l’increment de línies aèries de baix cost han transformat el mercat laboral. Els profes-sionals de diferents sectors es traslladen cap a d’altres indrets per progressar en la seva carrera. Les empreses envien als seus directius i representants a gestionar

les delegacions ubicades en altres països. En aquest con-text, sorgeixen les agències

de relocation que promouen la integració dels estrangers de nivell adquisitiu alt i de les seves famílies en els terri-toris on han estat destinats i faciliten la seva adaptació en un nou entorn cultural i laboral.El sector dels serveis de relo-cation obre noves vies de col·laboració comercial amb l’estranger. De fet, es firmen acords amb altres agències del sector, tant nacionals com internacionals, i s’incrementa la projecció de negoci més enllà dels límits territorials convencionals. Amb tot, la demanda del servei continua en augment.El desenvolupament d’aquest àmbit ha fet que les firmes reforcin els seus equips pro-fessionals amb consultors multiculturals que coneixen la política i la cultura del país, així com els proce-diments legals, i realitzen un seguiment personalitzat durant tot el procés.

LUIS PARDO CÉSPEDESDIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

Creix la tecnologia?Anem pel tercer any consecu-tiu de creixement de les tec-nologies! Desprès de l’esclat de la bombolla de la mal anomenada “nova economia” en l’any 2000, semblava que els dies per a la tecnologia estaven comptats, almenys en termes econòmics. Res

mes llunyà. A nivell mundial el sector TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) té previst generar aquest 2007 2,1 bilions d’euros, un 5% més que l’any anterior.A Espanya i Catalunya, recents estudis apunten a un creixement real l’any 2006 de un 10% que llença la xifra de més de 43.000 milions d’euros. Les perspectives de creixement per aquest 2007 estan entre un 8% i un 9%, netament positiu i sobrepas-sant la mitjana mundial.A més de la continuïtat espe-rada d’innovació privada i pública, tant en el software, hardware, com en serveis, la societat també avança i aposta per les tecnologies.S’espera que durant aquest any s’arribi a la xifra de 6 milions de llars connectades

a Internet, de les quals quasi 5 milions estaran cablejades amb ADSL, és a dir, amb les autopistes de connexió que permetin una navegació més veloç. Tot això són bones notícies per al sector TIC, les empreses i la societat en general.És ara que hem d’aprofitar aquest impuls digital per a traduir-lo en productivitat i creixement econòmic, aquí està el nostre repte.

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANODIRECTOR GENERAL D’AUGERE & ASOCIA-

DOS I D’AUGERE FOUNDATION

No els desmotivinRebaixin les expectat i -ves retributives de l’oferta, demostrant d’entrada un cop de força en la negociació

ja que és bo deixar clar qui mana. No els acompanyin en el seu primer dia de feina ni els presentin els companys, la filosofia de l’empresa i altres detalls que els puguin fer sentir com a casa. No els guiïn ni tutoritzin en la seva nova posició, és bo que demostrin el que valen per si mateixos. No explicitin què s’espera d’ells, així tindran més marge de maniobra per canviar el rumb quan els interessi i exigir-los després el que sigui. No els donin feedback ni els avaluïn, ja que és bo que

sempre pensin que poden fer-ho millor. No es preocupin pels seus interessos personals, expectatives o prioritats, ja que no és bo intimar; podrien arribar a mostrar les seves emocions. No inverteixin en el seu desenvolupament per-sonal i professional, ja que quan els formin marxaran. No es preocupin per conèixer qui són, ja que podrien descobrir que són millors que vostè. No els clarifiquin en què estan contribuint amb la seva feina, ja que podrien tenir una visió més àmplia i trobar sentit al que fan i es bo que es centrin en el que els pertoca sense preocupar-se de res més; en definitiva, se’ls paga perquè facin allò que se’ls encomana i no perquè pensin.Segueixin al peu de la lletra aquestes instruccions i tan sols aconseguiran desmoti-var-los des del primer dia.

RAFAEL A.ESCARPIZO CORREADIRECTOR TÈCNIC

AON CONTROL DE RIESGOS

Gestió de reclamacions

Què fa una empresa quan ha de gestionar les reclamacions dels seus propis clients per danys causats i derivats de la seva activitat? La solució tradicional de transferència total d’aquesta activitat a companyies assegu-radores no és tan senzilla. Les asseguradores, coneixedores dels problemes d’administració que generen les reclamacions,

han decidit no assumir tals riscos establint franquícies ele-vades o bé imposant primes.Això crea un problema a les empreses i a l’Administració, doncs han d’assumir la gestió, tramitació i indemnització de les reclamacions amb la neces-sitat d’incrementar recursos, crear sistemes d’informació, control de gestió de paga-ments, coordinar la intervenció de departaments, contactar amb professionals externs que assessorin, etc...I amb el possi-ble impacte en la seva imatge.Però, per què no externalitzar aquest servei? El trasllat fora de l’empresa permet: alliberar recursos propis, evitar la neces-sitat de crear i desenvolupar eines de tramitació per al segui-ment i control de les reclama-cions, fins i tot, el tediós procés del pagament de les indem-nitzacions. En ser una gestió aliena a l’empresa, assegura l’objectivitat en la resolució de les reclamacions. La millor opció és traslla-dar la gestió a empreses que poden arribar a majors graus d’eficàcia, rentabilitzar la gestió, controlar la despesa, mantenir canals d’informació fiables, millorant la imatge de l’entitat.

BEATRIZ CARRODIRECTORA I FUNDADORA DE BARCELONA

RELOCATION SERVICES

Espanya està a la cua d’Europa en innovació i sol·licitud de patents

Es promou la integració de directius estrangers

La societat avança i aposta per les tecnologies

Cal motivar el personal des del primer dia de feina

La millor opció és la gestió aliena a l’empresa

22- ECONOMIA / Anàlisi FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

darrer terme, si les reserves hídriques continuen dismi-nuint, fins i tot la disponibili-tat d’aigua per a usos domès-tics es pot veure seriosament amenaçada.

No es tracta de sembrar alar-mes injustificades, ni tampoc de recrear-se en el catastro-fisme estèril. Personalment, a més, també discrepo de les propostes ecologistes més radicals. Em semblen invo-lucionistes i forassenyades. Sincerament, no crec que la solució passi per substituir les bombetes per espelmes. Però estic convençut que cal començar a actuar, de debò, des d’ara mateix. La passivi-tat, en aquest àmbit, com en gairebé tots, només pot con-duir-nos a l’abisme. Què cal

fer? Per on caldria començar? La resposta del doctor Ramon Folch també en aquest punt va ser genial: “Jo no tinc la solució. Els experts diuen que entre cada 1.000 persones, hi ha un líder, amb la iniciativa i l’empenta suficient com per proposar idees innovadores i factibles. De manera que

Demà serà massa tard

Fins ara, els nombrosos símptomes del canvi climà-tic gairebé tan sols s’havien t raduï t en not íc ies de l tipus: “el novembre passat l’Observatori Fabra va regis-trar una temperatura mitjana de 14,6 ºC, 3,6 ºC per sobre de la mitjana i la més alta des del 1913”, “el consum de gas baixa un 21% a causa de la calor de l’hivern”, “la manca de neu redueix un 30% l’afluència a les pistes” o bé “el clima d’Anglaterra es torna mediterrani i permet plantar vinyes, oliveres i ametllers”. Cal dir que la controvèrsia dins de la pròpia comunitat científica, fortament divi-dida entre els partidaris i els detractors d’aquesta teoria, tampoc havia ajudat gaire a prendre consciència del fenomen. No obstant, darre-rament hi ha hagut diversos esdeveniments que podrien

significar un punt d’inflexió. Un dels més clars, sens dubte, és l’estudi d’impacte econòmic que acompanya l’informe de la Comissió Europea sobre la nova polí-tica energètica de la UE. En síntesi, l’estudi conclou que la crescuda del nivell del mar, deguda a l’escalfament global del planeta, podria tenir unes conseqüències de gran abast. Un primer escenari, caracte-ritzat per una crescuda petita, podria tenir un cost anual de 2.300 milions d’euros el 2020 i 2.200 milions d’euros el 2080, si hi hagués un procés d’adaptació general, o bé un cost anual de 4.400 milions d’euros el 2020 i 9.300 milions d’euros el 2080, si no es pro-

duís aquesta adaptació. Un segon escenari, caracteritzat per una forta crescuda del nivell del mar, podria suposar un cost anual de 5.400 milions d’euros anuals el 2020 i 11.100 milions d’euros el 2080, amb adaptació prèvia, o bé, fins i tot, de 5.900 milions d’euros anuals el 2020 i 42.500 milions

l’objectiu ha de ser, en cada àmbit, identificar aquests líders. Endavant, els convido a què hi pensin, hi reflexionin i ho provin. Potser entre els presents hi ha algú capaç de plantejar una iniciativa agosa-rada i eficaç en el seu sector”. Segurament aquesta deu ser la clau: ser-ne tots cons-cients, estendre i desenvolu-par la sensibilitat ambiental a tots els nivells, obrir els ulls i deixar de mirar-nos el melic. Millorar l’eficiència energè-tica dels processos indus-trials?, invertir a fons en les energies renovables?, tornar a apostar per l’energia nuclear?, desenvolupar el concepte de ciutat verda, tal com reclama insistentment el World Urban Forum?... o, simplement, a nivell domèstic, substituir les bombetes convencionals per unes altres de baix consum, amb una eficiència energè-tica cinc vegades superior? Aquestes, i moltíssimes altres, poden ser mesures encer-tades i factibles, al nostre abast. Catalunya és respon-sable de l’1 per 1000 de les emissions mundials de diòxid de carboni. El fet que els EUA (responsables del 35% de les emissions mundials) encara no hagin subscrit el Protocol de Kyoto, no ens autoritza a romandre de braços creuats. En paraules de Ramon Folch: “No podem abdicar del nostre 1 per 1000 de responsabilitat mundial”.

d’euros sense adaptació. La conclusió és ben clara: el cost de no fer res pot ser elevadíssim. D’altra banda, en el transcurs d’una con-ferència recent celebrada a Tribuna Barcelona, el profes-sor Ramon Folch ha afirmat amb contundència que no ens trobem davant d’un pro-blema ambiental, sinó, essen-cialment, davant d’un pro-blema econòmic, és a dir: per al nostre sistema productiu. A més a més, segons aquest expert: “Catalunya se’n veurà particularment afectada a causa de la seva singularitat geogràfica, amb molta costa i just al nord d’un desert immens, i la seva economia, sustentada en gran part en dos sectors tan dependents del clima com són el turisme i la construcció”.

Certament, l’increment de les temperatures pot fer caure en picat les vendes de roba d’abric i pot tenir greus conseqüències per a la indústria tèxtil. Però, per la mateixa raó, encara hauríem de témer molt més l’impacte de les tòrrides temperatures estiuenques sobre l’activitat turística. Si el clima medite-rrani es trasllada a l’Europa del nord, quanta gent deixarà de visitar el nostre litoral? Els efectes del canvi climà-tic sobre la construcció o l’agricultura resulten igual-ment preocupants. I , en

Actualment Catalunya triplica l’emissió de gasos que permet el Protocol de Kyoto. Segons aquest acord internacional signat l’any 1997, durant el període 1990-2012 l’increment màxim d’emissions hauria de ser del 15%, mentre que les estimacions efectuades el 2006 se situen al voltant del 43%. El govern de la Generalitat ha creat l’Oficina de Canvi Climàtic i l’ha dotat amb un milió d’euros.

CANVI CLIMÀTIC

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

No ens trobem davant d’un problema ambiental, sinó, essencialment econòmic

Platja de Sitges al mes de gener /DIEGO CALDERÓN

Glaciar de Noruega /SHUTTERSTOCK

La conclusió és ben clara: el cost de no fer res pot ser elevadísim

Entrevista / FINANCES - 23MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Quin destacaria que és el punt més fort de Mapfre? La xarxa de distribució i el que se sol anomenar cultura d’empresa. Mapfre té una forta cultura d’empresa, hi ha una forta motivació de la gent, hi ha un gran entusiasme.

Com preveuen que evolu-cioni el sector a Espanya?El sector s’ha professionalit-zat molt, s’ha concentrat una mica, no tant com molta gent esperava, però sí una mica. Encara tenim molt per fer; la major assignatura pendent que té l’assegurança espanyo-la és l’assegurança de vida. La necessitat d’estalvi a llarg ter-mini és coneguda, existeix.

Sí, però la major part de l’estalvi està en el sector immo-biliari. Comprar un pis s’ha con-vertit en una forma d’estalvi. És una opció intel·ligent? Ha estat una etapa del desen-volupament espanyol, on el gran actiu d’estalvi ha estat la casa. Potser això canviarà per necessitat, perquè el preu de l’habitatge ha pujat molt i la nova inversió es fa més difícil. La gent jove començarà a pen-sar a estalviar amb productes més al seu abast, com poden ser les assegurances de vida. Una altra cosa que afavoreix l’estalvi mitjançant l’assegurança de vida és l’èmfasi que posa ara la nova legislació fiscal en les ren-des vitalícies, que és una forma d’estalvi molt típica en altres països però gairebé inexistent a Espanya.

Creu que la reordenació que ha fet Mapfre pot ser un exem-ple per a altres entitats, com les caixes?Nosaltres no pretenem ser exemple de ningú. Cadascú haurà de fer la seva pròpia anàlisi. Per a Mapfre ha estat una fórmula molt bona la de tenir durant més de 25 anys una filial cotitzada, que ens ha permès créixer molt, finançar el nostre creixement i ara era el moment de fer aquesta transformació que obre altres possibilitats més grans des del punt de vista financer i fa més comprensible el bon go-vern del grup.

Finances

PATRICIA ACEVES

Mapfre ha començat l’any convertida en Societat Anò-nima... Com ho han rebut els socis?Realment Mapfre no s’ha transformat en una Societat Anònima, seria un descripció massa simple d’una cosa més complicada. En realitat, Cor-poració Mapfre ja era una S.A que cotitzava en borsa i inte-grava les nostres principals societats. Però hi havia una part del nostre negoci que no estava en la S.A: Mapfre Mutualitat, especialitzada en assegurances d’automòbils, Mapfre Agropecuaria, i al-tres societats més petites. Aquests negocis són els que ara s’aporten a l’antiga Corpo-ració Mapfre, que canvia de nom i passa a dir-se Mapfre Societat Anònima.

De totes maneres, la part que no era dintre de la S.A era quantiosa…Sí, el que s’aporta gairebé duplica els volums de nego-cis i beneficis que hi havia en l’antiga Corporació Map-fre. En termes de nombre d’accions, el que s’aporta equival gairebé al 90% del que havia; és un canvi molt important. La Societat que cotitza en borsa tenia 4.300–4.400 milions de capitalitza-ció borsària i ara en tindrà prop de 9.000 als preus ac-tuals.

Ha estat ben acollit el canvi pels socis? Són més de 5.200.000 perso-nes que aquests dies estan re-bent una carta informant-los que tenen dret a triar entre rebre 73,40 euros, 23 accions o el valor actual de 23 acci-ons, que és més de 73 euros. Aquest procés durà un cert temps... s’ha dit que a Correus mai s’havia vist un enviament tan gran!. L’acollida ha estat bona. Tots els assegurats de

cotxes eren mutualistes, i penso que un accionista pot sentir-se més vinculat a la so-cietat que un mutualista i, per tant, esperant que molts dels antics mutualistes es trans-formin en accionistes, esta-ran més vinculats que abans.

El mercat ho ha acollit bé i les accions s’estan revalorit-zant. Per què recomanaria com-prar accions de Mapfre? Mapfre és una inversió segura a llarg termini perquè els ne-gocis de Mapfre creixen, estan molt sanejats, els resultats són bons, tenim un gran potencial de creixement en els territoris que ja estem treballant, tenim operacions internacionals molt actives i tenim la possibilitat de finançar eventuals noves ope-racions en altres països com Estats Units, Itàlia, Xina... hi ha potencial de creixement.

Aquest creixement serà més senzill ara com Societat Anò-nima que abans sent Mutualitat? Som un grup que creix for-tament, sempre ho hem fet. I sí, és cert que amb la nova estructura es faciliten refor-mes de gestió internes que se-ran positives per a continuar i augmentar el creixement. Amb totes les entitats, Mapfre Automòbils i les altres estant sota el mateix accionista, es poden unificar unitats que abans estaven massa separa-des, posar en comú sistemes

“Mapfre no és opable”DOMINGO SUGRANYES, VICEPRESIDENT DE MAPFRE

d’administració, sistemes in-formàtics... La nova estructura dóna un impuls que a més es combina amb una renovació generacional en Mapfre.

Mapfre vol convertir-se en una de les primeres assegu-radores d’Europa. Creixeran comprant altres empreses com-petidores?Sí, encara que ara soni una mica grandiloqüent dir que serem un dels cinc grans asseguradors europeus, ho creiem així. I sens dubte, serà fent adquisicions. Una vega-da en tinguem fetes algunes a Estats Units, potser en al-gun altre país europeu o Me-diterrani, a l’Extrem Orient, ho veiem possible. No cal pensar que anem a comprar fàcilment una gran empresa a França o a Alemanya per-què són mercats madurs, on la competència és més dura i on és potser menys evident que aportem valor... però tot es veurà. Les adquisicions bàsicament depenen de les oportunitats.

I Mapfre ha rebut alguna oferta de compra? No, Mapfre no és opable. No hi ha possibilitat que arribi a terme una oferta per la majoria de Mapfre, no és pensable. El que sí hem re-but han estat ofertes de gent que vol comprar una partici-pació petita.

La principal asseguradora d’Espanya ha començat l’any abandonant definitivament l’estructura mutual i integrant totes les línies de negoci en la SA Mapfre. Objectiu: seguir amb el creixement i convertir-se en una de les cinc principals asseguradores europees.

Serem un dels cinc grans asseguradorseuropeus, ho creiem així

Domingo Sugranyes, vice-president quart de Mapfre S.A., va néixer el 29 d’abril de 1945 a Friburg (Suïssa). A punt de jubilar-se, mira enrere per a recordar la seva trajectòria professional dels últims anys.

Un lema de vida... Sent pragmàtic, la veritat és que no tinc cap lema. Sicalgués sintetitzar la meva actuació es podria dir que he intentat corregir malentesos. Hi ha una gran quantitat de coses que es deixen de fer o enfrontaments que neixen perquè simplement falta traduir els termes del que diu un i el que entén l’altre.

Com va arribar al sector as-segurador? Estava en una organització internacional a Brussel·les i allà vaig conèixer a Ignacio Hernando de Larramendi, que és qui va crear la Mapfre moderna, i com que jo era espanyol de passaport, em va convidar en l’any 81 a tre-ballar en Mapfre.

Vostè es jubila just aquest any. Amb el sentimient del deure complert? Em jubilo en un any menys divuit dies, exactament. En el professional no puc dir que no em senti satisfet, en parti-cular d’aquesta última etapa en què s’ha fet aquest gran canvi en el qual jo només he estat un dels molts que hi ha participat. De totes mane-res, me’n vaig molt insatisfet en el sentit que tinc moltes ganes de fer altres coses. Ijo crec que sí, em queda molt deure per complir.

Quins són els seus hobbies? La lectura, la música, el ioga, l’esquí.... als meus néts no els hi puc dir hobbies perquè són molt més.

Què fa per a desconnectar? Mai m’ha costat desconnec-tar. Una cosa que em serveix molt per a desconnectar és, sortint de l’oficina a hores una mica avançades, posar en el cotxe un cd d’òpera.

MOLT PERSONAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Un Íbex a la catalana

VALORSDEL MES

6.608,866.748,37

DAX

1,3121,296

17.169,1917.507,4

1.753,551.892,18

NASDAQ

4134,864.187,55

EUROSTOXX 50

L’ANY COMENÇA BÉTot i que hi ha hagut més alt-i-baixos, gener ha estat un bon mes en general per les borses d’arreu del món, que han con-tinuat pujant. L’euro ha relaxat una mica el canvi amb el dòlar.

LA BORSA DE BARCELONA PLANTEJA CREAR UN NOU INDICADOR

+2,77%

23 desembre23 gener

A. MASIP

Es dirà BCN Indexcat i hi formaran part 15 empreses catalanes de referència, en-tre les quals hi són, com no podia ser d’una altra mane-ra, Abertis, Banc Sabadell, Gas Natural i FCC, però tam-bé altres de menys capitalit-zació i significació borsària, com Damm o Ercros. 2006 va ser un any especialment remarcable per les empre-ses catalanes, ja que n’hi va haver fins a tres que es van atrevir a saltar als parquets, i totes tres estarien recollides en aquest indicador: Renta Corporación, Grífols i Vue-ling.La finalitat d’aquest nou in-dicador, segons el president de la borsa de Barcelona, Joan Hortalà, seria “mesurar el comportament borsari de les empreses més rellevants del mercat de valors espa-nyol amb seu social a Cata-lunya, i en la mesura que són representatives de l’activitat econòmica catalana, ser un referent de la interrelació entre el cicle real i el cicle fi-nancer en l’àmbit català”.Encara no hi ha una da-ta definitiva pel llançament d ’aquest nou indicador, que des de borsa de Barce-lona creuen que ajudarà a construir carteres molt sa-nejades. És per això que l’objectiu és posar-lo en mar-xa al més aviat possible i per això l’any ha començat amb

El servei d’estudis de borsa de Barcelona avala la constitució d’un nou indicador en què es recolliria l’evolució d’una quinzena d’empreses catalanes que cotitzen. Seria una forma de mesura la “salut financera” de les que tenen la seu social al nostre país.

DÒLAR / EURO

+1,27%

NIKKEI

+1,97% +2,11%

la presentació d’un estudi que avala el bon rendiment que tindria una persona que invertís tenint com a referèn-cia un índex d’aquestes ca-racterístiques. Així, al llarg de 2006, l’Indexcat s’hauria revaloritzat un 41,5%, gaire-bé 10 punts més que l’Íbex i 12 més que el BCN Global 100. I en els últims cinc anys,

el rendiment acumulat del nou índex català hauria es-tat del 143%, gairebé el triple que l’Íbex (+55,3%) i que el BCN Global 100 (40,6%). Tot i això, Joan Hortalà insisteix que no es tracta de crear ín-dexs que competeixin entre

ells “la idea és que es com-plementin i que els inversors tinguin la màxima informa-ció, possibilitats d’inversió i les millors opcions de diver-sificació”.Com tampoc es tracta de fer un indicador amb només em-preses catalanes per fomen-tar el que s’ha batejat com a “patriotisme borsari”, ja que, segons el president de borsa de Barcelona “es tracta d’una qüestió estrictament tècnica, semblant a la que històrica-ment han posat en pràctica altres borses mundials i que tenen una estructura similar a l’espanyola”.Tot i això, és evident que aquest seria un instrument també perquè Borsa de Bar-celona captés més volum de negociació dins el global del mercat continu. Actualment, s’hi mou el 30% de tot el mer-cat espanyol.

-1,22%

12670,6

12615

12559,4

12503,8

12448,2

12392,6

12337

12281,4

DESEMBRE GENER

14588,6

14483

14377,4

14271,8

14166,2

14060,6

13955

DESEMBRE GENER

5689,4

5650

5610,6

5571,2

5531,8

5492,4

5453

5413,6

DESEMBRE GENER

13849,4

DOW JONES ÍBEX CAC

Empresa Ponderació Evolució any

Abertis 15% -2,16Banc Sabadell 15% 6,46Gas Natural 15% -1,03FCC 15% 2,01Agbar 11,17% -1,37Catalana Occident 6,63% 5,79Grífols 5,78% 12,18Damm 3,82% 7,5La Seda 3,38% 6,61Renta Corporación 2,87% -3,05Ercros 1,78% 9,46Vueling 1,64% 16,21Ciments Molins 1,26% 41,4Mecalux 1,01% 20,97Service Point 0,66% 8,64

EMPRESES DE REFERÈNCIA

L’indexcat estarà format per quinze grups que hi tenen un pes diferent en funció de criteris com el volum de negoci o la liquiditat. Un canvi en la cotització dels que hi tenen més ponderació afectaria molt més a l’evolució de l’índex que no pas els que hi tenen menys pes.

BANC SABADELL

GENER

38

37

36

35

34

33

32

31

FEBRER

La revalorització del Sabadell tindrà un impacte considerable en el balanç global de l’Indexcat, en el moment que s’activi aquest nou indicador.

RENDIMENT SUPERIOR

L’estudi compara com hauria evolucionat l’Indexcat en cas d’haver exis-tit en relació a dos indicadors de referència, l’Íbex 35 i el BCN Global 100. L´índex d’empreses catalanes hi sortiria sempre guanyant.

L’índex seria un referent del cicle financer en l’àmbit català

38

37

36

34

33

2004

ÍBEXBCN global

100

2005 2006

INDEXCAT

Anàlisi de valors / FINANCES - 25MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

DIVIDENDS DEL MESHi ha quatre empreses que preveuen repar-tir beneficis entre els seus accionistes aquest febrer. El dia 1, l’SCH, amb 0,107 eurosi el Banc Espanyol de Crèdit, que en reparteix 0,45 per acció. El 14 és Vidrala, amb 0,34 euros i el 15 Financiera Ponferrada, amb 0,30.

Valors renovablesLes empreses d’energia van desviant cada vegada més l’atenció i el negoci cap al sector de les anomenades renovables. Mentrestant, les que ja hi estan focalitzades, com és el cas de Gamesa, continuen marcant màxims i són una opció de futur.

GAMESA ÉS LÍDER DEL SECTOR AMBIENTAL

FONS MÉS RENDIBLESEls fons d’inversió amb capital a la borsa s’han revaloritzat un 32% al 2006 i els plans de pensions un 18% de mitjana. Ara bé, la gran majoria no cotitza en renda variable. Només un 25% dels que inverteixen en fons hi opta, per 10% dels que tenen plans de pensions.

RIOFISA

Sis mesos d’èxit

La immobiliària especialitzada en promoció de centres comer-cials i d’oci s’ha revaloritzat un 140% a la borsa des que va co-mençar a cotitzar, el juliol passat. Tot i això, al gener va patir una considerable sotregada després que Inmocaral presentés una OPA amistosa per quedar-se-la. Riofisa va arribar a baixar gairebé el 5% l’endemà de l’anunci. L’oferta valora l’empresa en 2.000 milions i preveu pagar 44,31 euros per acció.

MECALUX, DE COMPRESLa catalana productora de material logístic s’ha re-valoritzat molt a la borsa en anunciar que ha ad-quirit una opció de compra pel 100% de la nord-americana UFC Interlake Holding. L’any que ve, Mecalux podrà concretar la compra de l’empresa, que té set fàbriques als Estats Units i a Mèxic.

A.MASIP

Els molins de vent i les pla-ques solars estan de moda. Bé, en realitat han superat la fase moda per convertir-se en una necessitat i un reque-riment cada cop més unàni-me. Les empreses que fins fa poc s’havien especialitzat en energies convencionals, par-tint del petroli com a com-bustible primari, veuen com les mirades ja no estan con-centrades en elles sinó en al-tres que es consideren més innovadores i amb més po-tencial de futur.És el cas de Gamesa, que s’ha convertit en líder del sector a Espanya i en un referent a ni-vell internacional. L’empresa basca farà enguany 30 anys, en un moment dolç. Està especia-litzada en generació, promoció i explotació de parcs eòlics i també fabrica aerogeneradors i tot l’equipament necessari per desenvolupar aquesta font d’energia. Acapara una quo-ta de mercat del 60% i la seva expansió internacional és im-parable, amb inversions con-siderables fins i tot als Estats Units i a la Xina, mercats difí-cils per les empreses energèti-ques espanyoles. A la borsa, les accions de Gamesa estan en màxims però, tot i això, els analistes creuen que el valor no recull encara totes les op-cions de futur que hi haurà i, per tant, auguren que poden revaloritzar-se encara més. Segons destaca Jordi Falgue-

disposició de comprar el 25% d’Endesa, l’empresa madrile-nya s’ha revaloritzat gairebé el 50% al llarg de l’any 2006, força més que l’Íbex 35. A la borsa de Barcelona, una altra empresa que simbolitza aquesta aposta per les noves energies és Fersa, impulsada originàriament per Fibanc i en la qual hi té una participació destacada Catalana d’Occident i també la Caixa d’Estalvis de les Balears. Avui cotitza a 5 euros per títol, més del triple del preu de sortida.La tendència a l’alça de les em-preses renovables s’ha vist de fet a tot Europa i d’altres espe-cialitzades en energies solars com Q-Cells i Solarworld han tingut guanys superiors al 30% en els dos últims mesos. Aques-tes empreses s’han convertit també en indispensables dins les cistelles dels fons d’inversió més importants i s’estan ja co-mençant a crear fons dedicats només a accions que n’estiguin vinculades. Merryl Linch, sense anar més lluny, acaba d’anunciar el llançament d’un índex específic d’energies re-novables que el que fa és se-leccionar les empreses que tenen més potencial entre les tres grans indústries del sec-tor: el biodièssel, l’energia so-lar i l’eòlica. L’entitat ha esco-llit 22 empreses i n’hi ha quatre d’espanyoles: Gamesa, Accio-na, Iberdrola i Abengoa. Aquest índex llançat ara hauria tingut una revalorització del 216% si

res, cap del servei d’estudis de Gaesco “és un valor que encara pot créixer moltíssim, perquè ha apostat per un sec-tor, l’eòlic, on té molt camí a recórrer i, a més, ha diversifi-cat mercats i ha entrat en paï-sos com Estats Units i la Xina on els desenvolupaments es preveuen molt forts”. Game-sa es va revaloritzar l’any pas-sat gairebé el doble de l’Íbex, aconseguint una pujada del

67%. I, en aquest cas, no va ser a partir de rumors d’opes i de possibles aliances i fusio-ns, ja que, segons explica Fal-gueras, l’empresa té un nucli dur d’accionistes de referència (BBVA, Iberdrola i Chase No-minee), que farien inviable una operació d’aquestes caracterís-tiques.Gamesa ha liderat les revalo-ritzacions de les empreses de renovables, però totes les que s’hi dediquen han tingut millo-res considerables. Acciona, per exemple, ha recollit els fruits de la seva decisió de canviar el xip constructor per conver-tir-se en un conglomerat indus-trial amb una especial incidèn-cia en les energies renovables. Per això, al marge d’estar en

s’hagués instaurat al 2002. En borsa, rendiments passats no garanteixen rendiments futurs, però tots els analistes conve-nen que la de les renovables és una aposta segura. Perquè, entre altres coses, les adminis-

tracions públiques hi dedica-ran un gran volum de recursos a mesura que el canvi climàtic passi a ser una prioritat clau per als governs a tot arreu del món, com ja està començant a passar.

Gamesa es va revaloritzar l’any passat el doble del que ho va fer l’Íbex 35

L’ALTRE “TRIDENT” ENERGÈTIC

Si Endesa, Iberdrola i Union Fenosa representen el sector energètic convencional, hi ha unes altres empreses que s’han destacat i han apostat fort per les renovables. Empreses com aquestes:

Gamesa•Fundada l’any 1976•Especialitzada en energia eòlica: generació, instal·lació i venda d’aerogeneradors•Presència a Espanya, Europa, Xina i Estats Units•S’ha revaloritzat un 72,94% en un any

Acciona•Fundada l’any 1997•Aposta per l’ energia eòlica•Presència a Espanya, Marroc, Europa, EUA, Canadà i Austràlia•S’ha revaloritzat un 63,16% en un any

Fersa•Fundada l’any 2001•Especialitzada en parcs eòlics i biomassa•Presència a Espanya•S’ha revaloritzat un 52% en un any

50.06

48

45.4

42.8

40.2

37,6

35

32,4

DESEMBRE GENER

50,6

EVOLUCIÓ GAMESA

22

19,4

16,8

14,2

11,6

9

6,4

24,6

GENER 2005 GENER 2007

26- FINANCES/ Banca FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

bancs del país, SCH i BBVA, que provenen de la unió de tres o més entitats diferents. De fet, no fa pas massa Jo-sep Oliu, des de Banc Saba-dell, augurava que hi hauria encara més fusions al sector bancari.No passa igual amb les caixes del país. Un cop asso-lit un determinat creixement territorial, el que fan és deci-

dir-se a obrir oficines « fora de casa », fent el salt o bé a la província del costat o bé a una altra autonomia o, el més habitual, a la capital de l’Estat. Un model de creixement que pot canviar si les entitats fan cas de les paraules del gover-nador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Or-dóñez, i de l’estudi Las cajas

de ahorros. Modelo de nego-cio, estructura de propiedad y gobierno corporativo.En ambdós casos, es plan-teja als responsables de les caixes que, abans de fer el salt internacional, estudiïn alternatives que poden ser igual de viables i rendibles, com serien les fusions inte-rregionals. Això sí, segons Ordóñez, hi hauria d’haver dues condicions. La primera, que les aliances no suposes-sin un solapament geogràfic i/o sectorial. I la segona, que l’autorització d’aquestes alian-ces la centralitzés el Banc d’Espanya, i no els governs de les autonomies com passa ara, ja que creu que això aca-ba comportant un conflicte d’interessos polítics.De fet, aquesta és una al-tra de les propostes que fa l’informe de la Fundación de Estudios Financieros: la des-politització de les caixes. Re-marca que cal rebaixar el pes excessiu dels representants polítics als òrgans de govern de les entitats i per això torna a insistir que les caixes han d’emetre quotes participa-tives (títols semblants a les accions però sense cotització

A. MASIP

A Espanya encara no hi ha hagut cap unió de dues caixes procedents de regions diferents, tret de la compra de Caja Ceuta per part de Caja Madrid. És l’excepció que confirma una regla que, en canvi, els bancs han prac-ticat com si fos un esport na-cional. I, si no, fixem-nos en les sigles dels dos principals

EL BANC D’ESPANYA RECLAMA ALIANCES INTERREGIONALS

Fusions a la vista a les caixes d’estalvi?El gobernador del Banc d’Espanya creu que s’haurien d’impulsar les fusions interregionals, abans que les entitats d’estalvi pensin a fer el salt internacional o a marxar fora del territori propi a obrir noves oficines.

ni drets polítics), per tal que la gestió pugui distanciar-se més dels governants. Ara bé, aquesta opció ha estat molt criticada pels sindicats, que la consideren el pas previ a la privatització de les caixes.

I més transparència

En la presentació de l’estudi, Miguel Angel Fernández Or-dóñez va aprofitar per recla-mar també més transparència en la gestió de les caixes, ja que considera que els actuals mecanismes de valoració de

les agències de ratings, per exemple, són insuficients. El governador està pensant en un sistema que s’assembli més al dels bancs, que han de sotmetre els comptes a l’avaluació constant dels mer-cats financers. Les caixes, en canvi, poden derivar en obra social gairebé un terç dels seus beneficis.

EL SANTANDER ELIMINA MÉSCOMISSIONSL’entitat segueix amb la campanya “Volem ser el teu banc”, que va engegar l’any passat i que eliminava les comissions als clients que hi domiciliéssin la nòmina, la pensió o hi contractessin una hipoteca. A partir d’ara, tampoc aplicarà comis-sions a universitaris, accionistes, autò-noms i immigrants. Són 648.000 clients que deixaran de pagar comissions. També s’eliminen els costos que han d’assumir els immigrants quan envien diners als seus països, les conegudes com a remeses. Amb això, el Santander preveu captar més clients perquè ara molts immigrants prefe-reixen enviar els diners a través de petites empreses anomenades remesadores, que garanteixen que portaran els diners a la mateixa casa dels familiars. El Santander preveu que deixarà d’ingressar 120 milions enguany per aquesta campanya de comis-sions zero. Ho compensarà captant més clients (preveu tenir-ne 550.000 més) i fide-litzant-ne altres (525.000).

LA BANCA REOBRE EL DEBAT PEROBRIR A LES TARDES

“És un absolut malbaratament que les oficines obrin al públic només fins a les 2 de la tarda”. Les paraules del president del Banc Popular, Ángel Ron, han tornat a obrir el conflicte amb els sindicats, especialment amb Comissions Obreres, que rebutja aquesta opció i remarca que “per als serveis que s’ofereixen, amb l’horari de matí ja n’hi ha prou, i més amb l’augment de l’ús de la bana online o telefònica”. No només això sinó que aquest sindicat creu que fins i tot s’hauria de tancar els dissabtes al matí. El Banc Popular no ha pres cap decisió però negociarà com a mínim obrir a les tardes en determinades zones comercials o turístiques. De fet, ara ja hi ha entitats bancàries que tenen oficines amb horaris especials també de tarda en alguns aeroports i en grans superfícies comercials.

CAIXA CATALUNYA, PENDENT DEL’OPA A RIOFISAL’entitat guanyaria 270 milions si acudís a l’OPA que ha presentat Inmocaral i ven-gués el 20% del capital que té a la immo-biliària. De moment, ha estat una inversió molt rendible perquè l’entitat, que forma part del capital des de 2003, ja va gua-nyar 30 milions quan va vendre un 12% en el moment que l’empresa va sortir a borsa.

LA CAIXA VEN SUEZSegueix amb la venda de participacions industrials que no considera estratègi-ques i s’ha desprès de la participació que tenia en aquesta empresa de ser-veis i energia de capital franco-belga. Era només un 1,35%, però li ha suposat uns ingressos de 675,6 milions i unes plusvàlues de 280,9 milions. La Caixa ja acumula unes desinversions que li han reportat uns ingressos de 5.600 milions, abandonant Colonial, Panrico i Credit Andorrà, entre altres.

CAIXA TARRAGONA CREA UNA FILIAL D’ASSEGURANCESEs tracta de Caixa Tarragona Vida, cen-trada en assegurances de vida i par-ticipada al 100% per l’entitat financera. Comença amb un capital social de prop de 10 milions i preveu complementar l’oferta de productes bancaris que fa l’entitat. El president és el director ge-neral de Caixa Tarragona, Rafael Jené.

CATALANA OCCIDENT CULMINA L’ABSORCIÓ DEL GRUP LEPANTOLa catalana ha assumit ja tot el patri-moni de l’asseguradora que va com-prar fa cinc anys i ha passat a procedir a la dissolució del negoci d’aquesta empresa. Catalana Occident ha apro-fitat les oficines que tenia la firma a tot Espanya i ara vol pair l’ampliació de negoci que això suposa sense de-saprofitar si apareix alguna altra opor-tunitat d’adquisició, segons han admès des de l’empresa.

NOTÍCIES DEL MES

El Banc d’Espanyareclama més transparència a les caixesEl Banc d’Espanya vol que es promoguin les aliances entre caixes/CEDIDA

Tribuna / INTERNACIONAL - 27MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EURO: 3+5CARA I CREU DE LA MONEDA ÚNICA EUROPEA

Fa un any que l’euro va introduir-se físicament com a moneda única en 12 Estats diferents –ara ja 13-. A l’hora de fer balanços, com en tot hi ha interpretacions positives i negatives. El més destacable és que la unió monetària s’ha fet sense una veritable unió política.

JOAN TUGORES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Després de 3 anys d’euro “vir-tual” (1999-2001) i cinc anys complerts més d’euro “físic” (2002-2006) tenim ja una cer-ta perspectiva per avaluar una de les operacions d’enginyeria monetària més grans de la his-tòria. Hi ha opinions que van des de que s’ha tractat d’un important èxit, que hauria sor-près a molts –amb alguns “dark side” que només marginalment l’enterboleixen , com afirmen acadèmics de prestigi com Charles Wyplosz o Philip Lane- a visions més negatives com les del conegut analista del Finan-cial Times, Martin Wolf –que continua parlant de la “recepta cap el desastre”- , passant per insinuacions més o menys in-sidioses que apunten als incen-tius que tindrien països com Itàlia, Portugal o Espanya per sortir de l’euro, sense oblidar els debats, que es tornaran a reobrir amb la campanya elec-toral a França, de la necessi-tat de “governar” l’euro d’una

altra manera. Les enquestes dels “Eurobaròmetres” donen un suport majoritari però molt fràgil a l’euro en l’opinió públi-ca europea... però que continua sent minoritari a països com Alemanya i Holanda amb més tradició d’estabilitat monetària.Cal recordar que la singularitat de la moneda comuna de –ara- 13 del 27 països de la UE rau en què hem fet la integració mone-

tària sense haver portat a terme una veritable integració políti-ca, contradient les experiències històriques més notables. Per això quan es diu que les dificul-tats europees en avançar en els aspectes polítics (Constitució Europea, autèntic Parlament Europeu, etc.) subministren un caldo de cultiu que “amenaça” l’euro, cal insistir en què no és (només) que políticament l’euro “visqui perillosament” sinó que ja va “néixer” d’aquesta singular manera. En termes generals les anàlisis coincideixen en què la priori-tat per l’estabilitat de preus ha aconseguit portar a l’eurozona en el seu conjunt a reduïdes taxes d’inflació “mitjana” que semblaven patrimoni només dels països més estables. Des de la perspectiva d’Espanya i altres països del sud d’Europa cal reconèixer que, malgrat els diferencials d’inflació, la “cul-tura de l’estabilitat” ha assolit fites en termes de reducció de la inflació, els tipus d’interès i el dèficit públic difícilment imagi-nables fa quinze anys. De fet les principals crítiques se centren en l’heterogeneïtat de comportaments que hi ha sota aquest “bon comporta-ment de mitjana” de la infla-ció. (La figura 2 mostra els diferencials d’inflació entre el membres de l’eurozona). No és una anècdota que les enquestes de l’Eurobaròmetre trobin en les pujades de preus que hau-ria propiciat l’euro un element

d’unanimitat entre els euro-peus que encaixa malament amb la proclamada prioritat de l’estabilitat de preus i que ha posat en dubte la fiabilitat dels mecanismes “oficials” per mesurar l’IPC (un indicador que ja no es pot anomenar amb dignitat “índex del cost de la vida”, ja que renuncia a

incloure l’evolució del preus de l’habitatge, amb el “tecni-cisme” de què es tracta d’un bé d’inversió). Un mecanisme més de fons rau en el manteniment a l’eurozona de diferencials d’inflació que deterioren la nos-tra competitivitat sense tenir ja l’eina d’una moneda nacional que devaluar o depreciar estan portant a acumular un dèficit comercial molt gran –que pot haver arribat el 2006 al 9% del PIB espanyol- que tard o d’hora podria (hauria de?) traduir-se en reduccions de l’activitat i l’ocupació. És cert que els que enyoren les devaluacions haurien de recordar les crisis canviàries que periòdicament empobrien la nostra economia i que la “xarxa de protecció” que suposa l’euro està impedint.En termes més generals, cal in-dicar com uns mateixos tipus

d’interès nominals a la zona euro es tradueixen en els paï-sos amb més inflació –com Es-panya- en tipus d’interès reals més baixos (i molt baixos en termes històrics) que han do-nat lloc a increments del crèdit i dels preus dels actius immo-biliaris per sobre dels “nivells naturals”, mentre que els ma-teixos tipus nominals es tra-dueixen en els països amb més baixa inflació –com Alemanya o França– en tipus d’interès reals més elevats que, segons algunes opinions, poden haver contribuït al persistent estanca-ment d’aquestes economies en els primers anys del segle XXI. Aquest mecanisme “pervers” estaria portant a unes econo-mies a un “sobre-escalfament” amb dèficit exterior i pèrdua de competitivitat mentre que a d’altres dificultaria sortir de la recessió... debilitant pel camí el Pacte d’Estabilitat o servint de caldo de cultiu a crítiques al propi procés de construcció europea. En relació també a la inflació cal insistir en què no es tracta només de diferencials entre països que afectin la “compe-titivitat nacional”: avui ja està assumit que, malgrat compar-tir moneda, el “tipus de canvi real” entre els països pot variar com a conseqüència de dife-rent comportament dels preus, i segons les dades del Banc d’Espanya, entre 1999 i 2006 la competitivitat via preus de l’economia espanyola hauria empitjorat un considerable 9,5 %. També són importants les diferències de preus entre sec-tors d’una mateixa economia. Aquests darrers anys s’ha revi-

talitzat el diferencial entre els sectors exposats a la competèn-cia exterior (pràcticament tot el sector industrial) i els més pro-tegits, per la seva naturalesa o per polítiques o normatives pú-bliques (com sector de serveis i d’altres considerats “estratè-gics”... que vol dir que tenien interessos prou poderosos al darrera per gaudir d’aquesta protecció formal o informal). (La figura 1 mostra la dualitat entre l’evolució dels preus dels béns i dels serveis a l’economia espanyola els darrers anys). Les dificultats exportadores quasi-heroïques del sector in-dustrial s’han contraposat cla-rament a la facilitat per guanyar diners amb facilitat a sectors regulats/protegits, generant in-centius que no sempre són el més adient per forjar una so-cietat dinàmica i creativa, amb cultura competitiva i vocació global.A mig termini, el futur de l’euro es veurà condicionat, a banda de la solució d’aquests proble-mes dels primers anys de vida, per altres nous problemes. D’una banda, la seva convivèn-cia amb l’ampliació de la UE: si ha estat difícil gestionar la complexitat amb els membres inicials, la progressiva incorpo-ració de nous membres no fa-cilitarà la feina. I en segon lloc, caldrà veure com evoluciona la dimensió internacional de l’euro sobretot en front de les dificultats associades als de-sequilibris exteriors dels Estats Units i el paper geopolític de les aspiracions de Xina/Àsia –amb capacitat per canviar la compo-sició de les seves reserves- per l’hegemonia mundial.

Internacional

Les enquestes donen a l’euro un suport majoritari però molt fràgil

L’euro ha suposat un encariment dels productes més bàsics/ CEDIDA

L’euro ha permès reduir la inflació, el dèficit públic i els tipus d’interès

5

4

3

2

12003 2004 2005 2006

IPCBÉNSSERVEIS

GR

4

3

2

1

0ES PT IE BE IT LU NL FR AT DE FI

UEM

%

%

Figura 1: Evolució recent de la “dualitat” de la inflació entre els béns i els serveis a l’economia espanyola/ FONT: Font: Banc d’Espanya, Butlletí Econòmic, desembre 2006, p. 17

Figura 2: Diferencials d’inflació entre els països de la zona euro (dades de novembre de 2006).FONT: Banc d’Espanya, Butlletí Econòmic, desembre 2006, p. 22

28- INTERNACIONAL / El mapa del món FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

CO

H2OO

C4H

COCO

OOO

El món de les energies renovables

CC44HHHHLes energies renovables només representen un 13% del consum energètic mundial. I això mmolts anys d’advertències sobre els combustibles fòssils: l’alerta que s’acaben, l’alteració qprovoquen en preu i subministrament les anomenades “tensions geopolítiques” en els païsotenen aquests recursos (digui’s Iraq, Veneçuela o Rússia) i fins i tot l’última advertència quecanviem ja de model, l’impacte provocat per l’ús desmesurat d’aquests combustibles (bàsicpetroli i els seus derivats), acabarà provocant un canvi climàtic d’un efecte debastador perl’economia mundial (vegi’s l’últim informe de la Unió Europea al respecte).

Tot i això, poc més del 10% de l’energia consumida al món prové actualment d’aquestes eneconsiderades més netes, ja sigui procedents del vent, del sol o de la combustió de biomasses despren de l’últim informe elaborat per l’Agència Internacional de l’Energia.

Petroli ........................................ 34,4 %

Carbó ......................................... 24,4 %

Gas ............................................ 21,4 %

Energies renovables ............... 13,3 %

Nuclear ....................................... 6,5 %

El petroli guanya la partida

HHHH22OO0

10

20

30

40

50

60

Àfrica Asia Llatinoamèrica Europeusque no són de l'OCDE

OCDE Mitjana mundial

Ni una quarta part del consum

Ciutadans, administracions púb. i comerços..... 59%

Empreses de generació elèctrica........................ 21%

Indústria ................................................................... 11%

Altres empreses de transformació i energia ....... 6%

Altres sectors ............................................................ 3%

Qui usa les renovables

59%

21%

11%6%3%

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

O2

H2O

O2

H2O4

OO

HHHH22OO

OOO222

OOOOOO

Percentatge d'ús d'energies renovables en relació a totes

les energies primàries

HHHH22OOOO44

malgrat que os que e, si no cament el r

ergies sa, segons

El món que convindríem més avançat s’ha preocupat poc fins ara de desenvolupar aquestes fonts alternatives d’energia. I així tenim com, en països com els Estats Units, només un 4% del total d’energia consumida prové de fonts alternatives. A Espanya, encara no s’arriba al 7% i al Japó la meitat. Curiosament, són els països més pobres els que usen més aquesta energia alternativa, i així tenim com a l’Àfrica més de la meitat del consum hi prové. L’explicació és lògica: no tenen recursos per pagar el petroli i han de buscar fonts energètiques allà on sigui. I així passa que converteixen en energia la fusta, les closques de nous o fins i tot les tifes de vaca.

L’informe de l’AIE destaca però un bri d’esperança: el consum d’energies alternatives està creixent a un ritme del 2% anual. I, en aquest creixement, el més remarcable és el de l’energia solar i eòlica, que va guanyant adeptes entre els països més desenvolupats, que hi veuen també una oportunitat de situar-se en un futur mapa energètic i convertir-se fins i tot en potencials subministradors d’energia.

30- INTERNACIONAL / Conjuntura FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LA REFORMA CONSTITUCIONAL, PRIORITAT DE LA PRESIDÈNCIA ALEMANYA

Glòria Vallès

La cancellera alema-n y a À n g e l a M e k e l , presidenta de torn de la Unió Europea, ha assegurat a l’inici del seu mandat que treurà del “carreró sense sor-tida” la reforma cons-t i t u c i o n a l e u r o p e a abans del mes de juny. Crear una nova Cons-titució per a la UE dels 27 s’ha establert doncs com el principal rep-te de la presidència alemanya, que va ini-ciar-se el passat 1 de gener i que suposava la dotzena vegada que el país assumia aquest càrrec. No aconseguir u n a c o n s t i t u c i ó e l 2009 seria un “fracàs històric”, segons deia la mateixa Merkel en la presentació del seu programa per a la pre-

sidència alemanya. La nova pres identa de torn apuntava la ne-cessitat de crear un text que no sigui “mas-sa farragós”, que sigui comprensible i que in-corpori més trets de l ’anomenada Europa social. Una Constitu-ció, deia als partidaris de seguir ampliant la UE, és l’única possi-bilitat d’acceptar nous membres, un procés que de moment ha quedat aturat. Per co-mençar, el que farà la cancellera és, coinci-dint amb el 50è ani-versari del Tractat de Roma, presentar la De-claració de Berlín, un text en què s’inclouran les seves aportacions juntament amb les de la Comissió i el Par-lament Europeu per

tal de millorar el text constitucional. Serà una mena de fulla de ruta per tal que els paï-sos més reticents, com França, puguin donar-hi suport.

Aprovar la Constitució és una prioritat, però no és una exclusiva en les propostes de Mer-kel. Un altre dels ob-jectius és reorganitzar les institucions euro-pees en el seu reparti-ment de competències, per tal de donar més participació al Parla-ment Europeu. També pretén fer èmfasi en política exterior i se-guretat, amb l’objectiu de crear un Ministre d’Afers Exteriors de la UE, per tal d’abordar de forma unitària as-sumptes tan impor-tants com la definició territorial dels Balcans o la crisi a l ’Orient Pròxim, entre d’altres. Immigració, suminis-trament energèt ic i una intensificació en la relació amb Estats Units (bàsicament co-mercial i de suport en el compliment del Pro-tocol de Kioto) i amb Amèrica Llatina se su-men a la cartera de te-mes pendents a la qual Merkel haurà de posar ordre.

… i l’aposta per les energies renovablesLa cancellera té sobre la taula de les prio-r i t a t s l ’ a n o m e n a d a “revolució energètica posindustrial”, un do-cument presentat per la Comissió Europea i que té un doble ob-jectiu: reduir la depen-dència energètica de la UE en relació a altres

països com és el cas de Rússia i el Pròxim Orient i emetre menys gasos contaminants per tal de prevenir el canvi c l imàt ic . Per això, l’aposta més de-cidida és en l’impuls

de les energies reno-vables, amb l’objectiu d ’ a c o n s e g u i r q u e d’aquí a 10 anys un 20% del consum provingui de les anomenades fonts alternatives, com són l’energia eòlica i la solar, entre d’altres. L’estudi de la CE cal-c u l a q u e s ’ h a u r a n d’invertir 900.000 mi-lions d’euros l’any en els pròxims 25 anys només per mi l lorar la xarxa elèctrica. El pla, presentat per Jose Manuel Durao Barroso també fa una defen-sa clara de l’energia nuclear, per bé que hi hagi moltes discre-pàncies i països com Espanya hagin deixat molt clar que no pen-sen donar més permi-sos per instal·lar noves nuclears ni allargar la vida de les existents.

Els reptes d’Angela Merkel a la Unió Europea El programa que ha presentat la cancellera ha estat pactat amb les pròximes presidèn-cies semestrals, la de Portugal i la d’Eslovènia, per tal que s’allargui 18 mesos, temps necessari per poder-lo dur a terme.

Hillary Clinton, a la cursa presidencial“Em presento, i em presentoper guanyar”. Amb aquestesparaules, l’ex primera damaha anunciat la candidaturaper les primàries del PartitDemòcrata, primer pas perpoder optar a la presidènciadels Estats Units l’any que ve.Hillary vol ser la primera presi-denta del país, i per això ja hadit que crearà un comitè perrecaptar fons i contractar personal per a una potencialcampanya. L’esposa de l’ex president Clinton diu que elseu objectiu fonamental és “tornar a posar els EUA enel bon camí i fer canvis importants que facin oblidar sisanys de fracassos de l’administració Bush”

Sarkozy, únic candidat de la dreta francesaEl Ministre de l’Interior francès serà candidat del partitconservador a les pròximes eleccions. El seu gran repteserà imposar-se a la popular Ségolene Royal i, en casd’aconseguir-ho, assumir la gestió del país després dels12 anys de mandat de Jaques Chirac. Immigració i creixe-ment econòmic seran dos dels grans temes a tractar peral futur president o presidenta de la nació.

Putin torna a tancar l’aixeta de l’energiaEl president rus ha alterat elsànims de la cancellara AngelaMerkel i del president de laComissió Europea en aturardurant dos dies el subministra-ment de petroli des de Rússia aAlemanya, Polònia i Eslovàquiaentre altres. La causa ha estatun problema amb Bielorrússia,que pretenia encarir l’aranzelque cobra a Rússia pel pas delpetroli a través del seu país.

Daniel Ortega presidirà NicaraguaEl Front Sandinista encapçalat per Daniel Ortega torna alpoder a Nicaragua davant de la inconformitat dels EstatsUnits i els sectors més conservadors del país, que temenles conseqüències d’aquest gir a l’esquerra del país cen-treamericà. Ortega ha rebut des de l’inici del seu mandattot el suport del president veneçolà Hugo Chàvez i nos’ha deixat impressionar per la fuga de capitals que vahaver-hi al país pocs dies abans de la seva investidura.

Josep Borrell deixa el Parlament EuropeuEl socialista s’acomiada des-prés de dos anys i mig demandat, deixant el càrrec a uneurodiputat del PPE, l’alemanyHans-Gert Pöttering.Borrell insisteix que cal supe-rar l’actual paràlisi legislativade la Comissió Europea i que,entre els reptes de futur quehaurà d’abordar el nou presi-dent hi ha l’impuls de la polí-tica exterior.

Rafael Correa, a l’EquadorHa assumit la presidència del país, motivat per les ganesde generar canvis a l’Equador i envoltat dels nervis delsseus opositors per la proximitat que té amb Hugo Chàvezi Evo Morales. El President de l’Iran, Mahmud Ahmadine-yad, també va ser present en la seva investidura durantla gira que va fer per Amèrica Llatina.

ELS PERSONATGES DEL MES

1. Aprovar la Constitució Europea

2. Reorganitzar les institucions i donar més pes al Parlament

3. Crear la figura del Ministre d’Afers Exteriors de la UE

4. Abordar polítiques comunes d’immigració

5. Activar el pla d’energies alternatives

ELS CINC REPTES DE LA PRESIDÈNCIAALEMANYA

No tenir una Constitució al 2009 seria un fracàs La UE ha

d’activar la “revolució energètica”

Angela Merkel i Durao Barroso en l’exposició dels reptes del nou mandat alemany/CE

Conjuntura / INTERNACIONAL - 31MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

… I els reptes de Bush a l’IraqELS ESTATS UNITS ESTAN EN UN CARRERÓ SENSE SORTIDA

El vuitè pla per a l’Iraq que ha presentat l’administració nord-americana des de la invasió de fa tres anys no ha aixecat massa esperan-ces a la zona. El fracàs dels anteriors plans i la violència constant al país deixen poc marge a l’optimisme.

Després que el Presi-dent dels Estats Units, George Bush, admetés com a propis els errors comesos a l’Iraq, creix la incògnita sobre què passarà al país i com cal afrontar la crisi. A mit jans de gener Bush deia als ciuta-dans que “la situació a l’Iraq és inacceptable,

per a Amèrica i per a mi” (la seva populari-tat està en mínims), i presentava una nova estratègia, que pre-veia entre altres mesu-res l ’ env iament de 21.500 soldats més, que se sumaran als 135.000 que ja són al país. Una estratègia que neix envol tada

d’incredulitat degut als errors que el país ja ha comès en la gestió del conflicte i de l’aparent baixa eficàcia de les mesures que planteja. Bush s’enfronta a més a més a la desaprovació popular de les seves actuacions a l’Iraq, a les quals responia que actualment ell tampoc està d’acord amb la situació, tot i que fa un any pensava que el

conflicte estava enca-rrilat. Des del punt de vista econòmic, 2007

serà l’any més car del conflicte, de manera que el President haurà de just i f icar aquest increment de pressu-post a un electorat que ja està força en contra de la intervenció del seu país a l Pròxim Orient.De cara a la problemà-tica vigent, assegurar la transició democràtica del país i aconseguir que l’Iraq s’autogoverni de manera justa per a tots els seus ciuta-dans és el gran repte de 2007. Per arribar-hi caldrà acabar amb els brots de violència a la ciutat de Bagdad, que minen la conf iança de la comunitat en un futur esperançador. L’últ ima provocació

d e l g o v e r n i r a q u i à actual, l’execució de Saddam Hussein i dos dels seus ajudants pen-jats, despertava encara més diferències entre les comunitats xiïta i sunita, que no troben l’equilibri en la convi-vència dins de territori iraquí. Unes diferèn-cies que en determi-nats moments semblen irreconciliables i que

caldrà gestionar molt bé per instaurar un règim de pau duradora. F i n a l m e n t , p e r a l s Estats Units, refredar la controvèrsia oberta amb l’Iran pel seu pro-grama nuclear i per les suposades ajudes del país àrab als insur-gents iraquians serà també un punt impor-tant per a la pacifica-ció de la regió.

1. Enviar 21.500 soldats més per combatre la insurgència

2. Destinar 6.800 milions de dòlars més per reconstruir el país

3. Controlar les milícies xiïtes del país

4. Comprometre Bagdad a repartir els beneficis del petroli

5. Aconseguir que al novembre els iraquians controlin la seguretat

LES CINC MESURES DEL NOU PLA BUSHEstats Units enviarà més soldats al’Iraq

Bush, anunciant un nou pla per portar la pau a l’Iraq/SHUTTERSTOCK

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MISSIONS EMPRESARIALS CATALANES A LA CERCA DE NEGOCI A L’IRAN

Iran incandescentLes tensions al Pròxim Orient i la confrontació directa amb els Estats Units han convertit l’Iran en una olla a pressió. Tot i la situació delicada que viu el país en l’entorn internacional, la seva riquesa energètica i la posició estratègica que ocupa fan que els empresaris hi tinguin interès.

Glòria Vallès

L’euro és des de fa algunes set-manes la moneda oficial que l’Iran utilitza per a les tran-saccions relacionades amb el petroli. Aquest canvi de divisa manifesta clarament la confron-tació que el país viu amb els Estats Units i que ha portat al seu president Mahmud Ahma-

dinejad a viatjar, a mitjans de gener passat, a Sudamèrica per estrènyer relacions amb els ano-menats països “socialistes” o “antiimperialistes”: la Veneçuela d’Hugo Chàvez, Nicaragua amb el sandinista recent elegit Daniel Ortega, l’Equador amb el també recent Rafael Correa i la Bolívia sota direcció d’Evo Morales. La crisi de l’Iraq i la negació d’Iran a posar fi al seu programa nuclear –que té finali-tat civil segons el govern iranià- són els dos fronts oberts que han anat encenent les brases d’un foc que podria encendre’s en qualsevol moment. Una incandescència que afectaria

també al futur a les seves rela-cions comercials: “si la crisi nuclear no es resol satisfac-tòriament, les perspectives de negoci a l’Iran no seran bones”, opina Miguel Angel Pérez, pro-fessor del Doctorat d’Economia i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid.

La incertesa i les tensions inter-nacionals no han impedit que la Cambra de Comerç de Sabadell organitzés una setena missió comercial a aquest país. “Des de la Cambra es detecten opor-tunitats de negoci en les neces-sitats de la indústria iraniana i també en el consum”, explica Vicenç Vicente, responsable de la missió, qui assegura que és un bon moment per interes-sar-se en Iran i que “els sectors amb més possibilitats són els de components per l’automoció i la maquinària d’embalatge”. El mercat iranià té 68 milions d’habitants i un ampli potencial de creixement, encara que la

riquesa energètica del país n’és el principal atractiu. Entre les possibilitats comercials, “també hi ha la de servir com a plata-forma d’exportació cap a altres països de la regió”, diu Vicente. Així doncs, Iran és una econo-mia oberta i els iranians estan molt predisposats a negociar amb empreses estrangeres. “El que cal saber és que el ritme de presa de decisions és lent, i que els negocis es poden consolidar a mig termini”, explica Vicente. Malgrat les oportunitats, la inversió estrangera directa al país encara representa un per-centatge baix respecte el PIB.

Iran i la Unió EuropeaActualment el comerç que Iran manté amb la Unió Europea té un gran potencial gràcies a la seva riquesa petrolera, en gas natural i minerals: “Iran per a la Unió Europea és un soci estra-tègic a l’àrea del Golf Pèrsic, ja que són les empreses petroleres (europees) les que en conjunt acaparen la gran majoria de les concessions”, explica Miguel Ángel Pérez, també assessor de la Casa Àsia. D’altra banda “Alemanya, Itàlia i França són els principals abastidors de tecnologia d’Iran, que busca de-sesperadament diversificar la seva indústria”, afegeix. Aquest potencial es va manifestar sobre paper l’any 2001, quan la CE va aprovar el Trade and Coopera-tion Agreement, un acord per estrènyer relacions. A banda del petroli, l’ansiada diversifi-cació s’ha assolit en part en el sector serveis, que ha crescut en els últims anys, però la buro-cràcia és un gran fre per al seu desenvolupament. Segons el Banc Mundial, calen 47 dies per obrir una empresa a l’Iran. Fonts: Oficina Comercial Espanyola a l’Iran, CIA The World Fact Book, Banc Mundial

Teheran és el centre de negocis del país/SHUTTERSTOCK

Fernando Tordera Nalda, Manager Internacional amb àmplia experiencia a l’Àsia, asegura que “l’iranià mitjà és una persona d’esperit més aviat comerciant i, per tant, malgrat la repressió política/ideològica exercida, busca oportunitats de negoci”. Aquestes característiques li van perme-tre dur a terme negocis a l’Iran durant gairebé 10 anys: “en el nostre cas, vàrem contactar amb moltes persones d’aquest perfil i va ser fàcil començar, un cop estudiades les diverses opcions”. En començar, la col·laboració dels empresaris iranians va ser bona: “A Teheran no, però a Isfahan vaig veure més persones interessades a parlar anglès amb els estrangers, molt hospitalàries, i obertes al món”. Aquest empresari, que havia treballat a l’Oficina del COPCA a Singapur i a l’Oficina Comercial de l’Ambaixada Espanyola a Teheran, destaca de l’Iran la “mà d’obra barata i amb força cultura però generalment poc preparada; costos d’instal·lació molt ajustats, malgrat les poques infrastructures existents, i aïllament forçat respecte del món exterior”.

APUNTS D’UN EMPRESARI CATALÀ A L’IRAN

Nom: República Islàmica de l’Iran Superfície: 1.648.195 km2 Capital: Teheran President: Mahmud Ahmadinejad Població: 68,688,433 (Juliol 2006 ) Creixement de la població: 1’1% Idioma: persa, escrit en caràcters àrabs Creixement PIB: 5,72% PIB per càpita: 2.770 $ Inflació anual: 18% Principals productes d’exportació: combustible i oli mineral Principals productes d’importació: màquines i aparells mecànics

DADES BÀSIQUES

Del 12 al 16 de febrer

Reunions de treball amb

el director del COPCA a

Dubai

Dubai s’ha convertit en una bona destinació empresarial per a les firmes catalanes, per això el COPCA ha orga-nitzat diverses reunions amb el Director del seu centre a la capital, Elie Anbar, per als 12, 13, 14 ,15 i 16 de febrer. L’objectiu és que els empre-saris puguin estudiar amb ell els seus projectes als Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita i donar suport a les possibilitats de creixement internacional de les empreses en aquests dos països. Per consultar l’agenda de les reunions, es pot acce-dir a la web del COPCA o bé contactar directament amb aquesta entitat.

Del 19 al 23 de febrer

Missió empresarial a

Ucraïna

Organitzada per Foment del Treball en el marc del Pla Internacional per l’any 2007. La missió empresarial és mul-tisectorial i visitarà Kiev, la capital i s’ha programat amb la col·laboració de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Kíev. Al país s’hi prepararà una agenda individualitzada de

contactes per cada empresa participant, d’acord amb els requeriments que s’indiquin a la fitxa d’inscripció. Cada empresa participant tindrà dret a una subvenció del COPCA en concepte de borsa de viatge.

20 i 21 de febrer

Missió empresarial a

l’Índia

Catalunya participarà en una missió empresarial sobre medi ambient a l’Índia junta-ment amb altres quatre regions europees, que s’ha batejat amb el nom de “Els quatre motors d’Europa + 2”, que serien Baden Württenberg, Lombar-dia, Rhône-Alpes i Catalunya, més el País de Gales i Flan-des. La missió se situa en el marc de la Convenció de la Federació de les Cambres de Comerç i Indústria de l’Índia (FICCI) sobre medi ambi-ent. L’objectiu és acostar a un conjunt d’empreses europees punteres del sector ambiental a un dels països del món amb més potencial. L’organització va a càrrec del COPCA.

21 i 22 de febrer

Missió Inversa

d’Importadors de Sudan,

Mali i Burkina Faso

La Casa Llotja de Mar acollirà

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

NOTÍCIES DE LA

INTERNACIONALITZACIÓ

Garrigues obre oficina

pròpia a Varsòvia

La firma dóna el primer pas per establir-se a l’Europa Central i de l’Est. El projecte suposa la integració a Gar-rigues del despatx ‘Fúster & Sartorius’ (F&S), que opera a la zona des de fa cinc anys, i la incorporació com a socis de Garrigues dels seus funda-dors, Jaime Fúster i Jacobo Sartorius. Ambdós seran els responsables de l’expansió de Garrigues a la zona. La nova oficina tindrà un equip ini-cial de quinze advocats que

cobriran pràcticament totes les àrees del Dret. L’obertura d’aquesta oficina és conse-qüència de la visió de Gar-rigues sobre la globalitza-ció econòmica. “A Garrigues venim detectant un flux cons-tant d’inversions espanyoles i portugueses cap a Europa de l’Est”, explica José Palacios, soci de Garrigues i un dels responsables de l’expansió in-ternacional: “L’objectiu final, donat l’interès detectat per tot el que passa en els nous Estats-membre de la UE, és convertir-nos en un despatx de referència en els mercats locals d’aquesta zona” afegeix Palacios. La xarxa internacio-nal de Garrigues té, a més de

les 27 oficines a la Península Ibèrica, altres cinc oficines a Brusel·les, Casablanca, Nova York, Shanghai i ara Varsòvia.

NHR tria La Seda de Bar-

celona per a dues plantes

de Rússia

La companyia petroquímica russa CSJC Nizhnekamsk Refinery (NHR) ha escollit, via concurs, a La Seda de Bar-celona per a subministrar una llicència de fabricació de PTA i una altra de PET. NHR està posant en marxa un nou com-plex petroquímic a la Repú-blica de Tatarstan (Rússia) que inclourà una Unitat de PTA amb una capacitat de producció de 210 ktons/any i una Unitat de PET amb un volum previst de 250 ktons/any. Aquestes dues plantes es construiran sota la llicència tecnològica DuPont/ Invista, de la qual La Seda de Barce-lona en va adquirir recent-ment els drets d’utilització amb l’estratègica compra d’Advansa.

Els accionistes de Dogi

aproven l’ampliació de

capital per la compra de

l’americana EFA

Han aprovat delegar en el Con-sell d’Administració la facul-tat per a emetre una ampliació de capital, de fins a un màxim del 50% del capital social, en cinc anys a partir de la data de ratificació de la mateixa. Segons Josep Domènech, president de DOGI, en la Junta d’Extraordinària d’Ac-cionistes: “Els recursos cap-tats en aquesta ampliació de capital es destinaran a l’adquisició de la companyia tèxtil nord-americana Elastic Fabrics of America. Es tracta d’una empresa amb un volum de facturació de 48 milions d’euros.

durant dos dies l’acció de promoció organitzada per la Cambra de Barcelona. Es tracta de la visita d’un grup d’importadors sudanesos, malians i burkinesos del sector de la construcció. A m b a q u e s t a a c c i ó e s persegueix posar en contacte a aquests importadors amb empreses espanyoles del sector, per tal d’establir relacions empresarials, fer transaccions comercials amb aquestes empreses i promoure les exportacions.El criteri de selecció de les empreses participants serà la idoneïtat del producte i la data d’arribada de la inscripció. El preu total és 232 euros.

Del 12 al 22 març

Missió comercial a Angola i

Namíbia

Luanda i Windhoek seran les ciutats que acolliran la missió multisectorial de la Cambra de Barcelona a Angola i Namí-bia. Amb aquesta acció es persegueixen quatre objec-tius: analitzar les oportunitats econòmiques i els factors com-petitius de l’àrea de Windhoek i Luanda, establir relacions empresarials i fer transaccions comercials amb empreses namíbies i angoleses i pro-moure Barcelona per atreure negocis i inversions internac-ionals. En col·laboració amb l’Oficina Comercials d’Espanya a Luanda, es prepararà una agenda individualit-zada de contactes empresa-rials per a les empreses participants, que tindran una subvenció de la Cambra de 1336 euros, i una quantitat menor en el cas de viatjar tan sols a un país (les empreses que viatgin només a Angola sortiran el 17 de març).

L’agenda de la internacionalització

ESPECIAL: Entitats financeres / L’expert - 35MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

REDACCIÓ.

Aquest darrer any hem as-sistit a l’inici d’una ‘guerra de comissions’ (en aquest cas, a la baixa). Creu que seguiran les entitats financeres inte-ressades en aquesta pugna per aconseguir i fidelitzar clients?El cobrament de comis-sions ha estat una tendència creixent com a conseqüèn-c ia de l ’ a jus tament de marges en el sector finan-cer en els darrers anys, i s’ha generalitzat la pràctica de repercutir de forma indi-vidualitzada el cost de cada servei utilitzat. No obstant això, en el mercat hi ha tractaments diferenciats en l ’aplicació de comis-sions. Des de fa anys, Caixa Terrassa porta a terme una política d’exempcions que s’aplica en benefici de diversos segments, com

ara els joves i les persones grans, i dels clients en gene-ral segons el nivell de vin-culació i de fidelització amb l’entitat.

Com qualificaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya?C r e i e m q u e e l n i v e l l d’endeutament, encara que és elevat, no el podem qualificar de preocupant, si tenim en compte que estem travessant un període de creixement econòmic i baix nivell d’atur. I aquest escenari econòmic es preveu que es mantingui a mig termini. Quan es pro-dueixen situacions puntuals de dificultat, molt sovint són a causa d’un finançament inadequat de projectes fami-liars. Per això, hi ha fórmules de refinançament que per-meten normalitzar aquestes situacions.

Aconseguiran bancs i cai-xes mantenir controlat el seu índex de morositat en un esce-nari de constant pujada dels tipus?El nivell de tipus d’interès continua situat en cotes baixes, tot i les darre-res pujades, que en gene-ral no han de produir un impacte significatiu, tenint en compte el llarg termini de les hipoteques, on es concentra la part principal de l’endeutament familiar. Si es manté un bon nivell de creixement econòmic, no preveiem que es dis-pari la morositat. El 2006, a Caixa Terrassa, la moro-

sitat ha continuat a nivells molt baixos. Hem tancat en 0,31%, una de les taxes més baixes de les caixes catalanes i del conjunt del sistema financer espanyol. També constatem un com-portament favorable de diferents indicadors, com ara el termini de pagament dels rebuts de préstec, amb un baix nivell d’incidències que es manté constant en aquests darrers tres anys.

Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mante-nir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants?En els darrers anys, els baixos tipus d’interès i la forta dinàmica de creixement de l’activitat immobiliària han fet que una part molt important de l’activitat de les entitats financeres s’hagi centrat en el finançament de l’habitatge i, per tant, en

la producció hipotecària. El sector financer és dels més desenvolupats en totes les economies i presenta un nivell d’oferta molt diversifi-cat. La taxa d’innovació del sector és important.

Què fa la seva entitat per les pimes?A Caixa Terrassa, posem molt èmfasi en el finançament i en el servei a la petita i mitjana empresa, que representa al voltant d’una tercera part de la nostra activitat financera. Fa cinc anys que vam crear una xarxa d’oficines especia-litzades en el segment pime, i ara hem creat una Direc-ció específica per a impul-sar encara més aquesta línia d’actuació.

Quínes altres línies d’activi-tat impulsen?Altres línies d’activitat que han evolucionat de forma creixent han estat les rela-cionades amb la comercialit-zació d’assegurances, l’oferta àmplia de fons d’inversió, els dipòsits estructurats i les fórmules de finançament del consum familiar, que presen-taran major desenvolupa-ment en el moment en què la taxa de creixement del sector immobiliari es moderi.

Nota: Més opinions dels direc-

tius de caixes d’estalvi catala-

nes a les pàgines 40 i 41

“Si es manté un bon nivell de creixement, no preveiem que es dispari la morositat”

ENRIC MATA, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TERRASSA:

I després del ‘boom’ immobiliari...?

Especial Entitats financeres

“Creiem que el nivell d’endeutament, encara que és elevat, no el podem qualificar de preocupant”

Enric Mata, director general de Caixa Terrassa

“Constatem un comportament favorable de diferents indicadors, com ara el termini de pagament dels rebuts de préstec”

FOTO FIXA DEL SECTOR DE LES CAIXES

Taxa de morositat del crèdit: 0,68%Taxa de morositat total: 0,56%Eficiència: 58,1Creixement dels recursos propis: +9,8%Creixement dels actius totals: +21,0%Creixement dels beneficis abans d’impostos: +21,1%Increment de la dotació a l’Obra Sociall: 14,9%

Font: CECADades de maig de 2005.

ELS FONS CREIXEN EL DOBLEQUE LA INFLACIÓEls fons d’inversió van assolir, durant l’any 2006, una rendibilitat mitjana del 4,97%, un percentatge que gairebé duplica la pujada de l’IPC. El patrimoni gestionat pels fons immobiliaris va créixer un 30,2%.

Per tipus de fons, els més rendibles van ser els de renda variable nacional, que van pujar un 32%, seguits de la renda variable internacional emergent, amb un creixement del 22%. La renda fixa mixta va millorar un 4,92%.

La previsió per a 2007 és que els fons tinguin un resultat semblant.

36- ESPECIAL: Entitats financeres / Informe FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

AURELI VÀZQUEZ

Les entitats de crèdit segueixen creixent, un any més, en solvència, eficiència i rendibilitat. L’any 2005 –l’últim del que existeixen dades confirmades–, el nom-bre d’oficines bancàries va créixer un 3,2%, supe-rant de llarg les 40.000; el nombre d’empleats ho va fer un 2,7%, i el de targe-tes de crèdit i dèbit, un 6,5% més. Aquest darrer any, enca-ra sense dades oficials, el balanç va ser fins i tot millor. El president de la Confederació Espan-yola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, ho sintetitzava amb rotunditat fa unes setmanes: “finalitzat ja l’exercici 2006 –assegura-va Quintás-, es pot afirmar que en gairebé tots els aspectes hi ha una situa-

ció millor que la de 2005, que ja va ser un excel·lent exercici”. Malgrat això, el mateix president de la CECA convidava a no cau-re en l’autocomplaença. I, certament, aquest any les entitats financeres s’hauran d’enfrontar amb un bon grapat de reptes.

Més competènciaEn un mercat caracte-ritzat pel dinamisme i la progressiva introduc-ció de noves estratègies –com la supressió de les comissions impulsada per l’SCH–, qualsevol nova oportunitat de mercat es converteix en un llaminer objectiu per a la banca. La població immigrant, un target integrat per més de 4 milions de persones, és un bon exemple. Un cop més, l’SCH ha estat dels primers a moure fitxa, en

aquest cas amb la rebaixa dràstica de les comissions per l’enviament de diners a l’estranger.Aquest escenari afavo-reix, en principi, el client final, que assisteix, per-plex, a una sorprenent batalla per oferir-li avan-tatges. Ara bé, la contra-partida d’aquesta ‘guerra’ és la caiguda dels mar-ges, tant l’ordinari com el d’intermediació. El propi Banc d’Espanya, en una nota informativa emesa el passat mes de juliol, advertia que aquest estre-tament dels marges exis-teix, tot i que de moment el rati d’eficicència conti-nua millorant.

Basilea II : una aposta per la transparènciaUn altre dels obstacles que haurà de superar el sector financer serà

l’entrada en vigor del con-junt de normes conegudes com Basilea II. En síntesi, es tracta d’un paquet de mesures amb l’objectiu de millorar la gestió dels riscos en les entitats de crèdit. Però aquest objec-tiu global ve acompanyat d’altres complementa-ris: assolir un equilibri entre el nivell de recur-sos propis de les entitats de crèdit i el risc assumit, millorar la supervisió de la banca transfronterera i, en definitiva, aconseguir més transparència.

MIFID: estímul o escull?Una altra gran novetat normativa arriba de la mà de la directiva euro-pea MIFID (Markets in Financial Instruments Directive). Les entitats financeres hauran de parar molta atenció per-

què, si el gran objectiu de Basilea II és aconseguir una bona gestió del risc, el de la directiva MIFID és garantir el dret a la trans-parència dels inversors.Entre els requeriments que introdueix, podem esmentar els següents: q u a l s e v o l e m p r e s a d’inversions estarà obliga-da a portar un registre de tots els serveis que rea-litzi; facilitarà als clients una informació imparcial, clara i no enganyosa, i a més s’assegurarà que el client comprèn quin ins-trument contracta i quins riscos assumeix.

Un any mogut per a les caixes?Pel que fa a les previsions per a 2007, unes declara-cions recents del governa-dor del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández

Ordóñez, conviden a pen-sar en un escenari de can-vis a curt termini. Durant la presentació d’un estudi sobre les caixes, la màxi-ma autoritat del Banc d’Espanya va apostar perquè aquestes destinin un major percentatge del benefici a l’obra social i, alhora, evitin el deterio-rament de les reserves. Però, a més, Fernández Ordóñez va defensar l’opció de noves fusio-ns entre caixes d’estalvis de diferents autonomies. Aquestes fusions han sigut pràcticament inexis-tents fins ara degut a la reticència dels governs autonòmics. Les paraules del governa-dor del Banc d’Espanya fan pensar, doncs, en una menor injerència de les comunitats i, potser, en un any mogut per a les caixes.

LES ENTITATS FINANCERES SEGUEIXEN CREIXENT EN SOLVÈNCIA, EFICIÈNCIA I RENDIBILITAT. AQUEST ANY, PERÒ, L’ESTRETAMENT DELSMARGES I ALTRES REPTES COM BASILEA II CONFIGUREN UN NOU ESCENARI.El Sector

La competència entre entitats financeres obre una cursa per a acostar-se als clientsLa forta competència en el sector de les entitats financeres provoca una caiguda dels marges i activa una batalla per l’acostament als clients actuals i potencials. Tot i que l’entorn econòmic és bo i l’increment de la morositat no inquieta espe-cialment al sector, ara comença una nova cursa que va més enllà de la hipoteca.

UN ANY MÉS, BANCS I CAIXES VAN TANCAR UN EXERCICI MARCAT PEL CREIXEMENT

Distribució del benefici net de les caixes

FONT : BANC D’ESPANYA

Creixement del finançament a empreses i famílies

FONT : BANC D’ESPANYA *DADA OCTUBRE 2006

L’ enquesta / ESPECIAL: Entitats financeres- 37MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

L’ENQUESTA D’AQUEST MES REVELA UNA ACTITUD PESSIMISTA RESPECTE L’ECONOMIA DOMÈSTICA. UN 62% DELS ECONOMISTES ENQUESTATS CONSIDERA QUE BANCS I CAIXES NO ACONSEGUIRAN MANTENIR CONTROLADA LA MOROSITAT DAVANT LA PERSPECTIVA D’UNA PUJADA DE TIPUS.

Només un 2% dels economistes considera “raonable” l’endeutament de la poblacióAquest mes, l’enquesta de Món empresarial ha anat dirigida al Col·legi d’Ecomistes de Catalunya. Una de les conclusions més impac-tants és que només 2 de cada 100 economistes considera “raonable” el nivell d’endeutament de les famílies espanyoles. D’altra banda, el 80% creu que aquest any tornarem a veure importants operacions de fusions/adquisicions.

1. Aquest darrer any hem assistit a l’inici d’una ‘guerra de comissions’ (en aquest cas, a la baixa). Creu que seguiran les entitats financeres interessades en aquesta pugna per aconseguir i fidelitzar clients?

a) Sí (52%)

b) No (48%)

2. Quin paper jugaran les entitats financeres en la marxa del sector immobiliari? a) Seguiran sent un agent bàsic, com fins ara. (29%)

b) Impulsaran encara més el sector, amb productes hipotecaris més flexibles que permetran accedir a l’habitatge a preus

més alts, però amb quotes més còmodes. (17%)

c) Refredaran o moderaran la compra d’habitatges, amb un criteri exigent per a la concessió de préstecs hipotecaris. (54%)

3. Creu que hi ha prou suport per part de les entitats financeres als projectes empresarials de joves emprenedors?a) Sí, hi ha diversitat de productes/solucions suficients per als joves emprenedors (6%)

b) Hi ha suports, però les entitats podrien arriscar més (42%)

c) No, les entitats financeres no recolzen prou els projectes d’emprenedors. (52%)

4. Diria que la cultura financera de la població ha crescut als darrers deu anys?a) Sí (79%)

b) No (21%)

5. Com qualificaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya?a) Raonable (2%)

b) Alt, però dins de la normalitat (32%)

c) Massa elevat (66%)

6. Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus?a) Sí (38%)

b) No (62%)

7. Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants?

a) Sí (39%)

b) No (61%)

8. Creu que aquest any assistirem a noves operacions corporatives importants (fusions, adquisicions)?a) Sí (80%)

b) No (20%)

9. Aquest any 2007 s’ha de transposar la Directiva europea coneguda com a MIFID, que entre altres coses permetrà a les empre-ses d’inversió oferir serveis al conjunt de la UE sense demanar l’autorització de cada Estat. Creu que estarà Espanya prepara-da per a adaptar-se als canvis que aquesta directiva representa?

a)Sí (62%)

b)No (38%)

10. Aquest any és també el de l’entrada oficial en vigor de ‘Basilea II’, amb l’objectiu de millorar la gestió dels riscos en les enti-tats de crèdit. Compensaran els canvis organitzatius i les inversions que això comporta per a les entitats financeres?

a)Sí (63%)

b)No (37%)

EVOLUCIÓ DELS PRÉSTECS I CRÈDITS A EMPRESES

FONT: FUNCAS. GABINET DE CONJUNTURA I ESTADÍSTICA

Trimestre IV 2005 I 2006 II 2006 III 2006

1

2

3

4

5

+ 3,52% + 3,81% + 4,03% + 4,33%

EVOLUCIÓ DELS PRÉSTECS A LLARS PER A HABITATGE

FONT: FUNCAS. GABINET DE CONJUNTURA I ESTADÍSTICA

Trimestre IV 2005 I 2006 II 2006 III 2006

1

2

3

4

5

+ 3,37% + 3,76% + 4,07% + 4,41%

38- ESPECIAL: Entitats financeres / El DAFO FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Entre les fortaleses del sector de les entitats financeres cal destacar un increment pro-gressiu de la cultura finance-

ra, una millora de la situació del sector bancari en general (veure informe de la pàgina 36) i, alhora, una més que

contrastada capacitat dels ciutadans per a fer front als seus préstecs hipotecaris. Dins del sector, els professio-nals reconeixen que és una qüestió en bona part cultural, ja que la morositat és molt baixa –no arriba a l’1%– i tenir els pagaments de la hipoteca al dia forma part dels princi-pis bàsics de qualsevol ciuta-dà. També influeix l’escassa penetració de préstecs a Espanya, al contrari del que passa a altres països, com per exemple Estats Units.En una recent conferència im-partida a Sant Cugat Tribuna, el president del Banc Saba-dell, Josep Oliu, mostrava la seva confiança en la capacitat de les famílies per a afrontar els pagaments dels seus prés-tecs en un entorn de pujada de tipus. Oliu afirmava que les expectatives de creixe-ment dels tipus se situaven al voltant dels 0,5 punts, un in-crement que, des del seu punt

de vista, podran assumir la majoria de famílies.

Morositat baixa... dubtositat en ascensA més de la morositat, aquest any s’ha obert un debat al vol-tant de la concessió de prés-tecs a ‘dubtosos’ –el que el Banc d’Espanya coneix com a ‘ràtio de dubtositat’–. Val a dir que també en aquest cas es mantenen en nivells contro-lats, o fins i tot baixos, que en cap cas superen els 0,5 punts (veure gràfics). No obstant això, l’últim Infor-me d’Estabilitat Financera del Banc d’Espanya afirma que “tot i que les ràtios de moro-sitat estan en nivells molt re-duïts, convé assenyalar que s’estan produint creixements en el volum d’actius dubtosos, en alguns casos a taxes ele-vades”. El cert és que aquest increment dels ‘dubtosos’ no està afectant excessivament ni les hipoteques ni els préstecs a

empreses, però sí els préstecs al consum, que s’incrementen prop d’un 4%.A més, el banc d’Espanya tor-na a convidar a la prudència advertint que “normalment hi ha un desfase temporal entre la concesió del crèdit i la seva eventual entrada en mora, un desfase que depèn, entre altres coses, de la fase cíclica en què es trobi l’economia”.Val a dir, a més, que el sec-tor de les entitats financeres no només està integrat pels bancs, caixes i altres entitats de préstec, sinó també per consultores, assessories i em-preses d’unificació de crèdits, que amb la pujada de tipus han fet –i, previsiblement, seguiran fent– el seu agost.

FORTALESES

DEBILITATS

Bancs i caixes continuen mantenint el control sobre la morositat malgrat la pujada dels tipus

AURELI VÁZQUEZ

El sector de les entitats fi-nanceres ha viscut uns anys d’innegable protagonisme immobiliari. Ara, amb una lleugera desacceleració del preu de l’habitatge, la situa-ció comença a normalitzar-se, però l’impacte produït

ha estat molt fort, i la nor-malitat absoluta serà difícil d’assolir. Els números corroboren aquesta tesi. Segons da-des de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publica-des el passat mes d’octubre, el percentatge d’estalvi so-

bre la renda bruta disponible és només del 9,4%, 2 punts menys que un any abans. Les dades de l’INE eviden-cien així que les famílies es-panyoles estiren més el braç que la màniga. Aquesta va ser també la conclusió del director del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, José Luis Malo de Molina, qui advert ia recentment de l’elevat endeutament de les famílies –el tercer més alt d’Europa–. Malo de Molina considera que la ràtio es-panyola d’endeutament, un 115% sobre la renda bruta disponible, està “bastant per sobre” de la mitjana de la zona euro, i ho atribueix a “l’esforç financer que els ciutadans han de fer per a aquirir una vivenda”. Per cert, aquest directiu del Banc d’Espanya considera que el preu de l’habitatge ha assolit cotes “inexplica-bles”.

Dades per a la prudènciaEncara hi ha més punts que conviden, si més no, a la pru-dència. Així, segons dades del Banc d’Espanya, el deu-te financer creix sobretot en préstecs a llarg termini, de manera que ja represen-ten el 88% de l’endeutament total de les llars. Aquesta dada té una doble lectura: d’una banda, les famílies han incrementat molt el seu enriquiment patrimo-nial a través de l’adquisició d’habitatges. D’altra banda, però, la dependència de la gran majoria d’hipoteques respecte els tipus d’interès fa que les contínues pujades de l’euríbor siguin cada cop més temibles. A més, segons la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Fun-cas), el deute de les llars espanyoles s’ha incrementat un 177% entre 1998 i 2005. Una altra dada a tenir en compte, anunciada fa pocs

dies pel Banc d’Espanya, és que l’endeutament hipoteca-ri a 1 de desembre de 2006 va créixer un 18% respecte la mateixa data de l’any an-terior.Òbviament, la situació no agafa per sorpresa a bancs i caixes, que ja fa molts anys que –malgrat haver lluitat per concedir més hi-poteques– adverteixen dels riscos d’un endeutament ex-cessiu.D’altra banda, val la pena recordar que els efectes de la immigració es fan no-tar en les estadístiques. Tal com recordava al novem-bre un informe de la Fun-dació de Caixes d’Estalvis Espanyoles (FUNCAS), una part important dels estalvis dels immigrants no es po-den computar com a estal-vi a Catalunya o Espanya, “ja que viatgen al seu país d’origen per mantenir la seva família”.

L’elevat endeutament de les famílies col·loca les economies domèstiques penjant d’un fil

LA MOROSITATSUBJECTIVA, SEGONSEL BANC D’ESPANYA• Fons propis negatius• Pèrdues continuades de 2

anys o més• Retards en els pagaments• Balanç desestructurat• Suspensió de pagaments

imminent

Centre de tractament de bitllets del Banc d’Espanya

Mitjana dels tipus d’interès en adquirir un habitatge

FONT : BANC D’ESPANYA *PENDENT DE TANCAR-SE LES DADESDEL 4T TRIMESTRE DE 2006

Ràtio de préstecs dubtosos

FONT : BANC D’ESPANYA *PENDENT DE TANCAR-SE LES DADESDEL 4T TRIMESTRE DE 2006

El DAFO / ESPECIAL: Entitats financeres - 39MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Els immigrants que viuen a Espanya representen ja un 10% del total de la pobla-ció espanyola. Amb un total de 4,5 milions de persones, aquest col·lectiu s’ha conver-tit en un dels grans objectius de les entitats financeres per a esgarrapar alguns punts de quota de mercat.Un cop més, la sorpresa en aquest sentit ha vingut del Santander Central Hispano (SCH), que a la seva aposta per eliminar comissions suma ara la de suprimir les comis-sions pel servei de remesa. Segons va anunciar l’entitat, els 102.000 immigrants que ja tenen domiciliada la nòmina o han fet una hipoteca amb l’SCH seran els primers bene-ficiats. No obstant, està clar que l’objectiu del banc dels Botín és guanyar més quota de mercat. De fet, de cara al 2007 l’SCH ja ha avançat que espera captar 550.000 clients i incrementar els vinculats tam-

bé per sobre del mig milió.L’acció sorpresa de l’SCH es produeix, per cert, poques setmanes després que el Con-grés dels Diputats instés al Govern a intentar reduir el cost de les remeses, que en alguns casos pot arribar al 23%Malgrat figurar en les me-mòries de responsabilitat so-cial de les diferents entitats,

el cert és que l’enviament de remeses d’immigrants cap a l’exterior representa un mo-viment considerable. Segons dades del Banc d’Espanya, aquestes operacions superen àmpliament els 5.000 milions, gairebé la meitat de les reme-ses enviades per tota la Unió Europea. De fet, Espanya s’ha convertit ja en el primer país d’Europa amb més remeses.

AMENACES

OPORTUNITATS

La desacceleració del ‘boom’ immobiliari i la ‘guerra de les comissions’ plantegen incerteses al sector

El mercat immigrant, amb més de 4 milions de persones, gran oportunitat per a les entitats financeres

Els darrers anys han estat marcats pel ‘boom’ immobi-liari, i en ell han concentrat els seus esforços la gran ma-joria dels agents del sistema financer: els bancs i caixes a través de la concessió d’hipoteques –amb tot els be-neficis addicionals que això comporta per a l’entitat–; les entitats asseguradores, a tra-vés de les pòlises obligatòries i voluntàries, i les empreses de reunificació de deutes, exhibint una agressiva polí-

tica comercial. En contra del que es pugui pensar, la for-ta aposta de les famílies pel patrimoni no ha anat acom-panyada d’una retallada del consum. Més aviat al contra-ri: aquests han estat també uns bons anys per al consum –les matriculacions de vehi-cles han batut rècords, el tu-risme intern segueix gaudint d’una bona salut i els restau-rants no han deixat d’omplir els caps de setmana–.Ara que els preus dels pisos

comencen a mostrar símpto-mes de moderació i els pisos ja no es venen tan ràpida-ment, una de les principals amenaces per a les entitats financeres és que la pressió dels tipus no es converteixi en un còctel letal per a la bona salut econòmica dels seus clients.Els índexs de morositat i la ràtio de préstecs ‘dubto-sos’ són encara molt baixos –veure apartat ‘Fortaleses’–, però cal aconseguir que els increments dels tipus no malmetin la fama de bons pagadors de les famílies es-panyoles.

Alternatives a les hipotequesL’accés a l’habitatge és cada cop més dificil, i el canvi d’un pis modest per un altre de més gran també es co-mença a complicar degut a l’elevat preu dels habitatges

a les grans ciutats. Pel que fa al primer aspecte, només cal dir que un jove hauria d’invertir el 64,3% dels seus ingressos per a fer front a una hipoteca.Així doncs, un dels reptes als quals s’haurà d’enfrontar el sector és trobar un bon substitut per al producte hipotecari. Evidentment, les hipoteques continuaran representant una part im-portant del moviment de les entitats. Ara bé, serà una feina complicada mantenir l’elevat ritme de creixement actual, ni per volum ni tam-poc per marges.

La ‘guerra de les comissions’Un altre dels punts clau en aquest any que comença serà el paper de cada entitat en el que ja s’ha anomenat ‘la guerra de les comissions’. La sorprenent aposta de l’SCH

–eliminar les comissions als seus clients– va obrir fa poc més d’un any un periode d’incertesa: seguirien el seu joc la resta d’entitats? Ame-naçaria, en tot cas, aquesta estratègia la bona marxa del sector? Podran competir a la baixa els bancs i caixes quan baixi el volum d’hipoteques? El cert és que, finalment, molt poques entitats s’hi han afe-git. Però encara és aviat per treure conclusions: l’aposta de l’SCH era ambiciosa, i és possible que altres entitats acabin claudicant. Mentrestant, les comissio-ns representen una impor-tantíssima font d’ingressos per a bancs, caixes i altres intermediaris financers. De fet, Espanya és el segon país d’Europa on resulta més car fer una transferència, i les comissions bancàries van pujar el 2006 el doble que el cost de la vida.

L’euríbor, un malson per als hipotecats

EVOLUCIÓ DE L’EURIBOR A UN ANY

FONT : BANC D’ESPANYA

*A DIA 17 DE GENER DE 2007

Principals destinacions de les remeses d’Espanya

FONT : BANC D’ESPANYA

Espanya, primer país europeu en remeses extracomunitàries

FONT : SECOND EU SURVEY ON WORKER’S REMITTANCES FROM THE EU TO THIRD COUNTRIES. PUBLICAT L’OCTUBRE DE 2006 AMB DADES DE 2004.

El col·lectiu d’immigrants representa ja un 10% de la població espanyola.

40- ESPECIAL: Entitats financeres / Àgora FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

1. L’endeutament està en una situació deli-cada, que no difícil, però que sí cal gestio-nar adequadament . La llarga durada dels préstecs pels habitat-ges i la baixada de tipus en relació a la dècada passada ha evitat, de

moment, l’increment desmesurat de les quotes, tot i l’augment tan important de l’endeutament.

2. L’evolució de l’índex de morositat en una època de tan fort creixement del crèdit, com han estat aquests darrers anys, pot donar una imatge desfi-gurada de la realitat. Això ha permès la constant reducció de l’índex aquests darrers temps. No obs-tant, en el futur immediat penso que serà difícil mantenir els índexs actuals.

3. És evident que totes les entitats estem treballant per a orientar el negoci cap a d’altres segments. Però els alts ritmes de creixement que, globalment, han fet bancs i caixes aquests darrers anys, degut al negoci immobiliari, seran molt difícils d’aconseguir i s’hi acos-tarà més el que tingui més habilitat per adequar-se al nou escenari. De totes maneres, crec que el sector no serà capaç de mantenir aquests alts nivells de creixe-ment i possiblement tampoc seria bo que ho fes.

“En el futur immediat serà difícil mantenir els índexs de morositat actuals”

1. A nivell global, mode-rat, i que pot seguir augmentant sense risc. Això sí, existeixen casos particulars de persones o famílies que tenen un endeutament massa elevat i que, davant un imprevist com l’atur o la pujada de tipus, es

poden veure abocats a reestructurar el seu deute.

2. És possible que la morositat augmenti a nivell global, però amb força diferències entre entitats: les que hagin combinat dinamisme comercial amb prudència en concessió de riscos tindran un creixement de la mora significativament inferior d’aquelles altres entitats que, amb l’afany d’aconseguir un major creixement a curt termini, hagin relaxat les seves polítiques de risc en el passat. Tard o d’hora, els excessos passen factura.

3. Sí. Els préstecs al consum estan tenint un ràpid ritme de creixement amb marges elevats. Una altra font de creixement important són les pimes El més important a mig i llarg termini, però, és créixer en número de clients fidelitzats i satisfets, ja que aquesta és la font principal de creixement del marge a futur: quan un client vulgui comprar-se un pis o un cotxe, gestionar els seus estalvis, o finançar el creixement de la seva empresa, pensarà primer en nosaltres.

“El més important a mig i llarg termini és créixer en número de clients fidelitzats”

Les preguntes:

1. Com qualificaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya?

2. Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus?

3. Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants?

DÍDAC HERRERO AUTET, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE MANLLEU:

ADOLF TODÓ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE MANRESA:Optimisme

moderat a les caixes d’estalviEn quina situació es troba actualment el sector de les caixes? I el mercat dels préstecs en gene-ral? Cal que ens preocupem per l’elevat nivell d’endeutament de les famílies? Amb l’objectiu de tenir resposta a aquests i altres interrogants, Món empresarial ha plantejat a cinc alts directius del sector les mateixes preguntes, i el resultat ha estat una línia de moderat optimisme, tant pel que fa al control de la morositat com per l’expectativa de mantenir els marges sense dependre’n tant del pro-ducte hipotecari.

Àgora / ESPECIAL: Entitats financeres -41MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

1. L’endeutament no és més que l’ús de la capacitat per avançar ingressos futurs. De fet, els països més des-envolupats tenen un nivell d’endeutament netament superior al nostre. Mentre l’estabilitat econòmica

continuï, i aquesta és la previsió dels experts, no serà un problema per a les famílies.

2. Si bé és cert que els tipus han pujat en l’últim any, el punt de partida era tan baix que l’actual no sembla un nivell problemàtic de cara a la morositat. La pujada de tipus ha afectat a la capacitat d’adquisició d’habitatges, però no a la capacitat de retorn dels deutes ja contrets. A més, els indicadors avancen que l’escenari de pujada de tipus està a prop del seu final.

3. Les alternatives d’inversió financera amb valor afegit com els dipòsits estructurats o els fons d’inversió gau-deixen d’un fort potencial per satisfer les necessitats d’uns clients cada vegada més exigents. D’altra banda, el finançament amb garantia personal tant per particu-lars (crèdits ràpids, revolving,...), com per empreses (préstecs personals, lísing, rènting, confírming, fàcto-ring,...), agafaran el relleu als productes hipotecaris per tal de continuar creixent rendiblement.

“Els indicadors avancen que l’escenari de pujada de tipus arriba al seu final”

1. Malgrat que l’endeu-tament de les famílies és elevat –sobretot per la compra d’habitatges a interessos que fins ara han estat baixos–, la veritat és que, de moment, aquest nivell en el qual ens trobem actualment encara és

assolible. Per tant, jo diria que no és pas preocu-pant a grans trets.

2. Tot i que tornen a créixer, el meu parer és que les operacions de crèdit compten amb garanties suficients. No obstant, cal tenir en compte que tampoc no es preveu un augment dràstic dels tipus d’interès.

3. Deixant de banda els productes de passiu, és clar que sí podem oferir productes finan-cers que ens permetin mantenir el bon ritme de creixement actual, tant pel que fa al finança-ment a empreses com pel que fa al finança-ment al consum. Des del meu punt de vista, aquestes dues modalitats -finançament de pro-jectes empresarials i finançament al consum- continuen oferint a les entitats financeres uns marges prou raonables per a continuar creixent en el futur.

“Les operacions de crèdit compten amb garanties suficients”

1. L’endeutament de la població espanyola s’ha produït, bàsicament, per l’augment de preu dels habitatges, que ha produït un important augment de la capa-citat de garantia de la gent i, en conseqüèn-cia, del seu endeuta-

ment. L’important ha estat la taxa de variació que s’ha produït en l’endeutament en el nostre país, però en comparació amb altres països, aquest aug-ment tampoc no és escandalós. De totes maneres, ja no tindria gaire sentit esperar que aquesta taxa de variació continués al ritme dels darrers anys.

2. La previsió és que la pujada de tipus encara tingui una mica de recorregut. Les entitats financeres sabran controlar bé l’índex de morositat.

3. Més enllà de les hipoteques, hi ha un recorregut de creixement a l’entorn dels productes de previ-sió. Al voltant del concepte de la dependència hi haurà una sèrie de necessitats, i dels corresponents serveis i articles per pal·liar-les que aniran agafant el relleu al boom dels productes hipotecaris dels darrers anys. La successió d’aquesta diferent tipo-logia de productes no serà un problema per a les entitats financeres.

“Els preus s’ajustaran al màxim als costos de cada entitat”

ALEIX GIMBERNAT MARTÍ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE GIRONA:

JORDI MESTRE,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL:

GABRIEL FERRATÉ PASCUAL,PRESIDENT DE CAIXA TARRAGONA

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

tenir dotze representants en el món que estan fent accions de captura i fidelització de partici-pants, i que són els qui ens estan portant alumnes de 40 països diferents. També hem passat a internacionalitzar el material docent, per disposar de casos d’empreses i notes tècniques internacionals. I, finalment, en aquests cinc anys hem poten-ciat la investigació, sobretot mitjançant la col·laboració amb altres escoles.

Podem parlar d’estils de di-recció diferents entre països? Avui dia, en cada organització, hi ha diversos grups d’identitat, hi ha homes i dones, persones d’edats diferents, nacionalitats i cultures diferents, i aquests grups d’identitat tenen els seus interessos i les seves motiva-cions. Quan més diversa és l’organització més competèn-cies ha de tenir el líder per poder creuar les fronteres d’aquests nuclis d’identitat i saber gestionar-los. Un líder ha de saber-se moure pels dife-rents grups d’identitat i sobre-tot crear una identitat corpora-tiva, comuna per a tots.

El curs 2007-08 es produirà el relleu definitiu de la direcció. Quins objectius es planteja per a la nova etapa que encetarà?Ens trobem en un moment dolç ja que ens hem col·locat entre les primeres escoles del món. Això per a Eada ha estat un repte del qual n’estem molt orgullosos, però és només un començament. Hem de créixer, consolidar els programes i el posicionament que tenim. Hem de seguir impulsant el que és la internacionalització i, preci-sament, aquest any comencen uns programes més avançats de gestió executiva basats en les competències que necessi-ten els líders de les empreses. També tenim una estratègia clara de col·laboració. I, sobre-tot, cada cop més ens veurem com l’escola de negocis de les empreses i per tant volem reforçar els òrgans de govern amb més executius que ens ajudin a guiar l’enfocament de la formació.

Formació directiva

ÀGATA SERRA

Quina importància tenen les escoles de negoci per al món de l’empresa?Els directius cada cop més han d’estar formats per fer front a entorns francament compli-cats. El món s’ha globalitzat i és força més divers. Hi ha molts aspectes que canvien ràpidament i, en aquest sentit, la formació contínua dels directius és fonamental. Les escoles de negoci juguen un paper fonamental, ja que fan d’enllaç entre la realitat corpo-rativa, que canvia ràpidament, i les teories noves que estan sorgint sobre com gestionar aquestes situacions.

Creu que les empreses es-panyoles estan conscienciades respecte a la importància de la formació?Les enquestes reflecteixen que tant empresaris com directius estan conscienciats i, a més, nosaltres ho constatem en el mercat, perquè cada cop ens demanen més formació. El que passa és que la dificultat no estar tant en saber si cal formar-se o no, sinó en què cal formar-se. Hi ha confusió respecte a les competències que realment els treballadors necessiten i sobre quin tipus de formació és adequada per assolir aquestes competències. En els darrers quinze anys, s’ha passat progressivament d’una formació molt tècnica a una formació molt més d’habilitats, de competències, d’estratègies de gestió...

Quins factors han influït en aquesta major demanda de for-mació per part de les empreses?Bàsicament la diversitat dels escenaris empresarials. No és el mateix gestionar una empresa local amb personal local competint amb empreses que coneixes molt bé, a ges-tionar una empresa que està creixent, on els empleats pro-venen de països i cultures dife-rents. La realitat ara és molt més complexa i això fer-ho en un món global, on has de com-petir amb qualsevol país del món, és francament compli-

cat. Els empresaris veuen que s’han de formar per afrontar aquesta nova realitat.

Per quins motius creu que la formació de postgrau està tan ben posicionada a Catalunya?Només a Barcelona, en aquests moments, tenim tres escoles de negocis que estan acredi-tades internacionalment i que es troben en els principals rànquings del món. El perquè d’aquest cluster que s’està creant d’escoles d’alt nivell, es deu bàsicament a la seva expe-riència. Totes aquestes escoles porten 50 anys com a institu-cions privades molt orienta-

des a la formació d’empresa i això no és habitual. Normal-ment les escoles de negocis en d’altres països formen part d’universitats i tenen una ves-sant més teòrica. La formació que ofereixen les escoles de negocis d’aquí està molt rela-cionada amb tot el que està passant al món.

Com s’aconsegueix oferir una formació de qualitat?Per nosaltres la qualitat de la formació està molt relacionada

amb l’aplicabilitat. Això signi-fica que l’alumne que ve aquí i està treballant, ha de poder aplicar després al que està aprenent. Aquest pont entre la teoria i la pràctica l’assegurem amb un alt nivell de professors en plantilla que tenen expe-riència directiva a empreses. D’altra banda, apliquem el mètode del cas que es basa en casos reals d’empreses. A més, tenim un pla de formació con-tínua amb els professors.

A quin perfil respon l’alumne d’Eada?Tenim una àrea molt gran d’MBAs i màsters, que respo-nen a un perfil de joves direc-tius que han estat treballant durant uns anys, amb un perfil tremendament internacional. L’MBA d’Eada té quaranta na-cionalitats. D’altra banda, el negoci tradicional d’Eada és la formació de directius que treba-llen i que acostumen a tenir un perfil de directiu mig i mig alt, i que venen aquí a perfeccionar per seguir amb la seva carrera executiva dins de l’empresa.

Quina és l’experiència d’Eada en cursos de formació a mida?De fet, Eada va néixer d’això. Portem 50 anys fent formació in company, tenim acords for-mals amb unes 350 empreses per dur-hi a terme la formació. Anem a una empresa, detec-tem les seves necessitats i ela-

“La dificultat no estar tant en saber si cal formar-se, sinó en què cal formar-se”

ENTREVISTA A DAVID DINWOODIE, DIRECTOR GENERAL ADJUNT D’EADA

Mig segle d’experiència han convertit Eada en una escola de negocis referent, no només a Catalunya sinó també a nivell internacional. La cons-tant proximitat amb el món de l’empresa li han permès esdevenir un enllaç perfecte entre el món formatiu i el món real dels negocis.

borem un pla de formació, nor-malment conjuntament amb el director de recursos humans, i apliquem la formació a la pròpia empresa o en el nostre centre residencial que tenim fora de Barcelona, a Collbató. Cada cop les empreses volen una formació més orientada a solucionar els seus problemes i les seves necessitats.

Quins són els punts dèbils dels directius espanyols?Crec que els directius espanyols en general són molt potents. Però un dels reptes que tenen per davant és la internaciona-lització. Tothom vol venir a Espanya, però als espanyols marxar fora els costa. La mobi-litat i la disponibilitat de passar una temporada de la teva vida movent-te per diferents orga-nitzacions, països i sectors, és encara una assignatura pendent dels espanyols. D’altra banda, les empreses d’aquí els costa

crear una identitat corporativa, que sigui aplicable en diferents regions del món amb persones molt diferents, tenen encara poca experiència en això. Fer negocis amb altres idiomes ens costa i això ha de canviar, i no em refereixo només a estudiar idiomes, sinó a estar còmodes operant en altres cultures.

Com ha dut a terme Eada el seu procés d’internacionalització?Com en totes les empreses, aquest procés ha estat molt intens. Hem passat per cinc anys d’internacionalització molt forts, en què hem canviat radicalment el model de negoci. El que era una escola bàsica-ment local ben posicionada, en cinc anys s’ha convertit en una escola que opera a diari amb dos idiomes, tots els progra-mes els oferim tant en anglès com en espanyol. Hem passat de tenir alumnes estrangers a

El director general adjunt en una de les aules d’EADA. / DAVID FERNÁNDEZ

“La qualitat de la formació està molt relacionada amb la seva aplicabilitat”

“Tothom vol venir a Espanya, però als espanyols marxar fora els costa”

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

compta amb un servei ano-menat temporal management o interim management, en què s’ofereix a les empreses el millor professional per al desenvolupament d’un pro-jecte i, segons Mató, “amb un cost molt inferior al que ens hauria demanat en anys anteriors de la seva vida activa, i sense cap conflic-tivitat, ja que tothom té ben clar que no substituirà ningú, i no competirà a nivell perso-nal ni canviarà l’estructura directiva”.Tot i que la meitat de les empreses europees consi-dera el canvi demogràfic com un dels majors desa-fiaments al qual el món dels negocis s’haurà d’enfrontar en un futur, són poques les que han començat a plante-jar-se quines mesures apli-caran. Un 40% de les empre-ses europees han realitzat estudis de l’estructura d’edat de la seva força laboral. En aquest sentit, les britàniques són les que han realitzat una major tasca i les espanyoles les que menys. El director executiu de Factor Place-ment tot i que considera que és una mica agosarat detallar el perfil d’empresa més predisposat a contrac-tar treballadors de més edat, sí que pensa que probable-ment a nivell de directius, “les millors possibilitats es troben en empreses mitjanes i també en les familiars que busquen una alenada d’aire fresc a alt nivell”.

ÀGATA SERRA

En els darrers temps la im-plantació de plans de jubila-ció anticipada ha estat una mesura àmpliament utilit-zada en molts països euro-peus per fer front a l’augment de l’atur i a la reestructuració de les indústries tradicionals. Això, però, en contrapartida ha suposat una pèrdua de capital humà, que a curt i mig termini podria ser molt útil per a moltes empreses. La Unió Europea ja ha adver-tit, en diverses ocasions, que el baix nivell d’ocupació dels treballadors de més edat és un malbaratament d’oportunitats en la vida de les persones i, per això, des de fa temps està treballant per canviar aquesta situació.En els Consells Europeus d’Estocolm 2001 i Barcelona 2002 es van fixar dos objec-tius. D’una banda, que la meitat de la població euro-pea amb edats compreses

entre els 55 i els 64 anys havia d’estar ocupada per al 2010. I d’altra banda, que per al 2010 hauria d’elevar-se pro-gressivament entorn a cinc anys l’edat mitjana en què els treballadors es jubilen a la Unió Europea. Tot i certs avanços la UE dista encara molt d’assolir aquests objec-tius. Els països que hi estan més propers i que, fins i tot, assoleixen els objectius són Suècia, Dinamarca, el Regne Unit, Estònia, Irlanda, Xipre i Portugal. A l’extrem oposat trobem països com Eslovà-quia, Polònia, Bèlgica, Itàlia, Àustria i França, alguns d’ells amb una situació espe-cialment preocupant, ja que menys del 35% de les perso-nes de més edat estan ocu-pades. Entremig trobem un

Els professionals de més edat esdevindran clau per al desenvolupament econòmic

EFECTES DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ACTIVA

Els problemes plantejats per l’envelliment de la població activa han donat lloc a diferents respostes polítiques per part dels governs per promoure una major participació de treballadors de més edat dins el mercat laboral. Les empreses, però, encara segueixen amb polítiques que en promouen la jubilació anticipada. D’aquí a poc això podria canviar considerablement. Diversos estudis alerten de la més que pos-sible manca de professionals qualificats, que pot dur les empreses a retenir i fidelitzar al màxim els treballadors de més edat.

altre grup de països que de mica en mica s’apropen a la mitjana, entre els quals hi ha Espanya juntament amb Ale-manya, Finlàndia, els Països Baixos, Grècia i Letònia.

Una necessitat imminent

Sens dubte, per a l’economia en el seu conjunt, l’augment de les taxes d’ocupació de les persones de més edat és crucial per suportar el creixe-ment econòmic, els règims fiscals i de prestacions i els sistemes de protecció social. És per això que molts governs europeus intenten promoure mitjançant deter-minades mesures el mante-niment dels treballadors de més edat dins el mercat labo-ral. Entre les més habituals es troben els incentius finan-cers, tant a treballadors com a empreses, els primers per tal que es jubilin més tard, i les segones per tal que con-tractin i mantinguin els treba-lladors de més edat. D’altra banda, també es treballa en altres fórmules com la de la jubilació gradual o la del tre-ball a temps parcial, adreça-des especialment a aquest col·lectiu de treballadors.L’interès per part dels governs

d’allargar la vida laboral dels treballadors contrasta amb la poca col·laboració, fins al moment, per part de les empreses, que a l’hora de fer reestructuracions de perso-nal, encara acomiaden prefe-rentment els treballadors de més edat. Però, això podria canviar. De fet, algunes em-preses s’estan començant a adonar de la necessitat de mantenir determinats pro-fessionals, independentment de la seva edat, tenint en compte que d’aquí a pocs anys pot haver-hi una dismi-nució notable de població activa qualificada. En alguns països europeus ja s’està co-mençant a notar la manca de

certs perfils professionals, que no sempre es pot suplir amb personal immigrant i, per això, fins i tot en els casos més crítics s’està promovent la recol·locació de treballa-dors que es troben en situa-ció d’atur permanent o que, fins i tot, ja estan jubilats.A diferència d’alguns anys enrere, avui en dia ja exis-teixen consultores que, a més de les seves tasques habituals, també es dedi-quen a recol·locar professio-nals d’una certa edat. Una d’elles és Factor Placement, una empresa que treballa especialment a nivell de pro-fessionals superiors i direc-tius, i que ha pogut consta-tar que cada vegada hi ha més empreses que valoren l’experiència dels professio-nals. D’altra banda, Josep Maria Mató, director exe-cutiu de Factor Placement, destaca que les empreses clients no necessàriament sol·liciten professionals que provinguin del mateix sector ja que “la polivalència d’un

directiu és cada dia quelcom més reconegut i que es pot adaptar sense problema a nous sectors i situacions”. A més, aquesta empresa

Els governs volen mantenir els treballadors de més edat dins el mercat laboral

Les reestructuracions acostumen a afectar els treballadors de més edat. / SHUTTERSTOCK

XIFRES CLAU A L’EUROPA DELS 25

Edat mitjana de sortida del mercat laboral el 2002 60,4 anys

Edat mitjana de sortida del mercat laboral el 2010 (objectiu de Barcelona) 65,4 anys

Taxa d’ocupació de les persones d’edats compreses entre els 55 i els 64 anys el 2002 38,7%

Taxa d’ocupació de les persones d’edats compreses entre els 55 i els 64 anys el 2010 (objectiu d’Estocolm)

50%

Número de persones majors de 65 anys el 2000 71 milions

Número de persones majors de 65 anys el 2030 (previsió) 110 milions

A Europa es comença a notar la manca de certs perfils professionals

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

En l’actualitat, la majoria de les empreses no només no compten amb polítiques de recursos humans que tinguin en compte el criteri d’edat dels treballadors, sinó que encara n’hi ha moltes que tenen prejudicis relatius a l’edat del treballadors en els processos tant de contractació com de manteniment dels seus llocs de treball. N’hi ha que defensen que els treballadors de més edat suposen una major despesa salarial per motius d’antiguitat, alhora que creuen que la productivitat dismi-nueix amb l’edat. En realitat, però, diversos estudis constaten que l’edat afecta negativament el desenvolupament de tasques relacionades fo-namentalment amb la realització d’esforços físics i aquelles que reque-reixen un processament de la informació de forma ràpida i contínua. No obstant, pot resultar un avantatge o tenir un efecte neutral per al de-senvolupament d’un altre tipus de tasca en què són claus l’experiència o el coneixement intern del funcionament de l’organització.

PREJUDICIS RESPECTE A L’EDATCanvi de mentalitat

Segons l’Informe Kok, elabo-rat per un grup d’experts de la Comissió Europea, durant els propers 50 anys, tots els països europeus patiran un brusc augment dels jubilats i, a més, caurà en picat el segment de població que es troba en la seva millor edat laboral. L’any 2050, el seg-ment de població en edat laboral –entre 15 i 64 anys– de la Unió Europea representarà tan sols una cinquena part de l’actual, amb un 60% més de

gent major de 65 anys.La reducció i l’envelliment de la població en edat laboral, d’una banda, i la disminució,

en les darreres dècades, dels índexs de natalitat suposarà que cada cop hi hagi menys

llicenciats, aprenents i can-didats. Segons els experts, en aquest context les empreses es veuran obligades a con-tractar i mantenir en plantilla a treballadors de més edat, per tal d’encarar l’escassetat de talent, els desafiaments del treball i la indesitjada rotació de personal.Els empresaris no només hauran d’incorporar treba-lladors més grans amb la capacitació adequada, sinó que també hauran d’invertir en programes per mantenir el grau de capacitació dels treballadors a mesura que aquestes envelleixin. D’altra banda, una proporció més àmplia de treballadors més grans suposarà una inversió addicional en l’entorn labo-ral físic, la formació contínua i els instruments de gestió sanitària, implicant això la possibilitat d’escollir hora-ris i carreres, un disseny organitzacional i una major despesa de personal. Fins i tot, s’haurà d’invertir en la recerca de mètodes per man-tenir l’ambició dels empleats

en voler assumir riscos pro-fessionals dins el marc d’una economia global. Malgrat aquests inconve-nients, a canvi les empreses poden conservar el know how i l’experiència que es perden amb la jubilació anti-cipada, així com fomentar l’orientació i formació inter-generacional i, el que no és menys important, entendre i comunicar-se millor amb bases de clients en mercats clau amb similars problemes

d’envelliment. D’altra banda, una sèrie d’estudis realitzats als Estats Units revelen que els treballadors més grans acostumen a ser més fiables, tenen uns principis laborals més sòlids i presenten una major disposició a l’hora de canviar d’horari laboral. A més, constaten que els treba-lladors més grans acostumen a tenir una actitud més posi-tiva envers el treball i els seus caps que els seus col·legues més joves.

En els propers cinquanta anys Europa patirà un augment dels jubilats. / SHUTTERSTOCK

Les empreses hauran de saber mantenir el grau de capacitació dels treballadors

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Habilitats, Actituds i Coneixements FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CONEIXEMENTS

Enfocar la vida laboral amb entusiasme

És impossible liderar sense descobrir la força que ve de l’autoconeixement, l’autocontrol i de ser conscients de nosaltres mateixos. Si volem que els altres ens segueixin, hem d’enfocar la vida d’una manera alineada amb valors i principis correctes, on es vegi la integritat en ca-dascuna de les nostres accions. Aconseguir un perfil d’un nivell

tan alt de lideratge requereix el coratge de canviar, la humilitat i la compassió per comprendre i servir els altres, i la fortalesa per caminar contra les convencions i les tradicions. En un món on les forces del comerç i la competició temptaran a comprometre el po-der, el líder modern ha d’afrontar tota una sèrie de desafiaments. Aquesta ha estat la idea que s’ha desenvolupat al seminari Liderarcon Poder, Pasión y Principios. El liderazgo de dentro afuera, impar-tit pel líder espiritual Mike Geor-

ge al CaixaForum de Barcelona i organitzat per Augere Founda-tion. George té una àmplia expe-riència tant al sector públic com al privat. Entre els seus clients figuren Mitsubishi, American Express, Siemens, Allianz, KLM, NHS o la BBC. Aquest orador sobre la motivació se centra en els tres principis clau del nou mil·lenni: intel·ligència espiritual i emocional, desenvolupament del lideratge i aprenentatge continu. Treballa amb directius i líders polítics de més de trenta països, i a través de les seves conferències pretén desenvo-lupar les habilitats pràctiques emocionals i espirituals per tal de construir i sostenir relacions de qualitat. El seminari Liderar con Poder, Pasión y Principios. El liderazgo de dentro afuera ha tingut com a destinataris princi-pals els directius amb respon-sabilitat que volen millorar les seves habilitats en l’alineament de les persones amb l’estratègia de la compa-nyia. En definitiva, líders que tenen com a objectiu construir empreses a les quals tothom vol pertànyer.

TEXTOS: MERITXELL SORT

HABILITATS DIRECTIVES

El repte de liderar amb poder, passió i principis

Les empreses busquen per als seus equips persones motiva-des, alegres, lluitadores, com-promeses i entusiastes. De fet, a la nostra vida personal tots volem ser feliços i positius. Per aconseguir aquests objectius, Victor Küppers, al llibre El efecto Actitud, detalla què podem fer per desenvolupar el nostre en-tusiasme i, a la vegada, aporta idees suggerents, pràctiques i aplicables per a tot el món.No importa que vostè sigui la persona més pessimista del planeta, o la més desmotiva-da. Tots podem aprendre a apassionar-nos per la nostra

feina, a veure el vas mig ple en comptes de mig buit, a gaudir de la vida... Les claus per aconse-guir aquest canvi d’actitud són l’automotivació, la proactivitat i l’entusiasme. I Victor Küppers posa a l’abast del lector les ei-nes perquè pugui obtenir el mi-llor de si mateix a través d’una visió positiva de la vida. El factor distintiu d’una empresa que vulgui evolucionar amb èxit és, precisament, la seva capaci-tat d’envoltar-se de persones po-sitives i apassionades. Tot i que és impossible quantificar fins a quin punt és rendible invertir en l’entusiasme dels treballadors,

és cert que les empreses que no sobreviuen és perquè els seus components no han sabut reinventar-les a temps.

ACTITUDS

El diccionari de RRHH multilingüeSabia que el conegut CRM (gestió de la relació client), utilitzat de forma idèntica en espanyol, anglès i holan-dès, en francès es deno-mina GRC? O que una baixa laboral es tradueix a l’anglès com a medical certificate, i a l’alemany com a attest? Si busquem aquests termes als diccionaris convencionals, podem trobar diverses accep-cions que no es corresponen amb el significat que té la

paraula. I el mateix succeeix a la inversa, quan intentem traduir paraules estrangeres a l’espanyol. D’aquesta manera, són moltes les dificultats a les quals s’ha d’enfrontar una companyia quan es comunica internament amb les delega-cions dels diferents països. Per això, ADP, multinacional líder especialitzada en gestió de serveis de nòmina i admi-nistració de personal, ha creat el primer diccionari de

termes de Recursos Humans de caràcter multilingüe. Es pot consultar de forma gra-tuïta a través de la pàgina web d’ADP Espanya, www.es-adp.com, i a través de www.lexi-con.adp.com.Aquesta nova eina, denomi-nada Human Resources Lexi-con, tradueix més de 1.500 termes en sis idiomes dife-rents: espanyol, anglès, fran-cès, alemany, italià i holandès. En un primer moment, ADP va elaborar aquest diccionari per facilitar la comunicació interna de la companyia. Però com que va tenir tant d’èxit a nivell intern, s’ha decidit oferir-lo de forma gratuïta al sector, que pot accedir-hi a través de la home d’ADP Espanya: www.es-adp.com.La seva utilització és molt senzilla, ja que està disse-nyada per realitzar dos tipus de cerques: mitjançant parau-les clau i per ordre alfabètic. A més, permet descarregar la informació en format Excel.

El líder modern ha de saber caminar contra les convencions

La pàgina web www.lexicon.adp.com tradueix més de 1.500 termes en sis idiomes.

El líder actual ha de treballar per construir i sostenir relacions de qualitat. / SHUTTERSTOCK

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

ENTREVISTA A JOSEP VERGÉS, DIRECTOR DE RRHH DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

Sap el que guanya Ronaldinho?Naturalment, nosaltres portem la seva relació contractual i laboral, li fem la nòmina tots els mesos, però no li ho diré ni a vostè, ni a ningú. Ens agrada la discreció.

Què fa algú de recursos humans aquí dins?Porto més de 20 anys treballant, abans estava a Caja Madrid i en els darrers quatre anys i mig aquí, i molt feliç.

Què és per a vostè treballar en equip?Sumar fortaleses, talent i esforços indi-viduals per al bé del conjunt.

Serveix el sentit de pertinença per retenir bons professionals?Per a nosaltres hi ha tres competències clares per treballar aquí: objectius clars, sentit d’equip i discreció.

Com s’ha dut a terme el canvi orga-nitzacional en els darrers quatre anys?La veritat és que amb una gran col·laboració de la gent. Abans els tre-balladors feien coses sense saber el perquè, ningú preguntava per la seva feina, no se sentien reconeguts. El pro-jecte de racionalització organitzatiu va permetre expandir-nos, crear noves línies de negoci i créixer en coneixe-ment incorporant persones. Avui les persones veuen possibilitats de creixe-ment personal al club, se senten valo-rades i reconegudes, tenen incentius personals, plans de pensions, conci-liació familiar i poden créixer amb nosaltres. Li asseguro que la gent està orgullosa d’estar aquí.

Quanta gent porteu des de recursos humans?Uns 350 estructurals, 800 jugadors, uns altres 500 discontinus i un cert control sobre col·laboradors externs.

Teniu algun treballador de l’Espanyol o del Madrid?No ho sé, però tenim treballadors a qui no els agrada el futbol.

“Tenim alguns treballadors a qui no els agrada el futbol”

Em temo que en organitzacions tan complexes, deuen funcionar molt les influències. Com ho afronta això?En totes les organitzacions existeixen els candidats referenciats, però sim-plement entren en el procés de selec-ció i s’escull la gent objectivament per les seves capacitats i competències.

Quin pot ser el pla de carrera de la persona de taquilles que ven entrades?Hem iniciat un pla d’avaluació per-sonal per objectius, afavorint la for-mació. Al final el seu sostre depen-drà de la seva implicació i esforç d’aprenentatge.

Vostè deu pertànyer a l’estructura organitzativa del club. Es porta bé sobre-viure a canvis de directiva?Les persones que porten el dia a dia han de funcionar com una empresa, assegurant la seva sostenibilitat davant de tot.

En el procés de selecció compta ser culé?El que compta és entendre què significa aquesta empresa, no pots treballar en una cosa que no creus.

La teva empresa és molt piramidal?Ha de ser-ho, però a més es treba-lla transversalment i per projectes. D’aquesta forma se suma coneixement i eficiència.

És un avantatge a la teva empresa ser fill d’empleat?Només per poder llegir abans que exis-teix un procés de selecció que està obert a tothom.

Per què creu que la meitat dels joves volen ser funcionaris?Potser perquè temen la cultura del risc o per la cultura hedonista, o perquè l’educació familiar i social no tendeix a provocar l’esforç individual, però a més crec que no existeix la suficient comuni-cació i col·laboració entre universitat i empresa.

Manen millor les dones o els homes?En realitat manen diferent. És una qües-tió de talent i compromís. Nosaltres tenim una directora general i estem encantats.

MIQUEL BONET,

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Josep Vergés a les instal·lacions del Club de Futbol Barcelona. / POL CUCALA

Josep Vergés té 43 anys, és psi-còleg, MBA per Esade i PDD Iese. Està casat amb una peda-goga i té dos fills Maria i Eduard. A més del futbol que practica en el propi club, li agrada esquiar, el golf, els escacs i llegir.

Quin llibre està llegint?Feedback 360º de Duribe i em va agradar Abacoak de Bernar-do Atxaga.

Físicament em recorda un basc. Per algun motiu?La veritat és que tinc empatia amb el País Basc i la seva gent.

Què pensa del moment en què vivim?Que els canvis són atractius, perquè t’obliguen a estar molt obert i receptiu.

Crisi de valors? No, simplement uns altres valors.

Un somni no realitzat?Fer puenting i llençar-me en paracaigudes.

Li agrada el risc?Sense riscos no hi ha creixe-ment. Si no t’equivoques és que arrisques poc.

Què no perdonaria mai?La mentida

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida? El millor, la família. El pitjor, les amistats mal trobades.

Amb qui aniria a menjar?Amb algú que hagués liderat un canvi que beneficiï a la humani-tat.

El Barça és més que un club?Doncs sí, és sentiment i com-promís amb uns valors que van més enllà de l’esport. Si no es comprenen, ningú es pot impli-car en aquest projecte.

Laboral Fiscal Contable Jurídico

Externalizar le permite concentrarseen temas estratégicos de su negocio.

ASSESSORS

SAN JOSETel. 93.481.70.60 - asesoria@asanjose.com - www.asanjose.com

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Breus de Formació i Recursos Humans FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

UNIVERSITATS

NECESSITAT D’IMPULS A LA RECERCA La investigació a la universitat pateix de man-ca de finançament i estructures administrati-ves adequades i s’enfronta a una gran dificul-tat per transmetre el coneixement a les empre-ses. Aquesta va ser la conclusió generalitzada dels ponents que han participat en les Jorna-des sobre Innovació i Recerca organitzades pel Cercle per al Coneixement. “Creiem i necessi-tem que la societat recolzi el treball dels inves-

tigadors i la seva col·laboració amb les empre-ses” ha dit Antoni Garrell, president del Cer-cle per al Coneixement en la seva presenta-ció de l’acte. La universitat catalana té el repte de transmetre el coneixement que genera a les empreses, però aquest procés sembla gairebé impossible tenint en compte el marc global en què els centres d’investigació estan immersos. Els investigadors pateixen la precarietat labo-ral i acostumen a enfrontar-se a finançaments pobres, de manera que desenvolupar projec-tes grans els resulta difícils. A això s’hi suma la dificultat d’estar immersa en un entorn social, econòmic i cultural que no prioritza la innova-ció. Aquest trencaclosques és el que intentaven solucionar membres de les diferents universi-tats catalanes perquè existeixi un pont de diàleg i d’intercanvi entre universitat i empreses.

ESCOLES DE NEGOCI

ESADE I RESPONSABILITAT SOCIALEsade crea l’Institut d’Innovació Social, amb l’objectiu de liderar tota la formació i investigació de l’àrea de responsabilitat social i ètica empresa-rial. També s’encarregarà de la gestió de les Organit-zacions no governamentals. El director del nou cen-tre, pioner a Europa, és Ignasi Carreras, professor d’Esade i ex director general d’Intermon Oxfam.

EADA I MANNHEIM EN COL·LABORACIÓ Eada (Escola d’Alta Direcció i Administració) i la primera escola de negocis d’Alemanya –Man-nheim Business School– han firmat un acord que permetrà l’intercanvi d’estudiants i profes-sors en els respectius programes MBA’s Interna-cionals i també la col·laboració en la investigació.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA,CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

RECURSOS HUMANS

PREMIS MC DE RECURSOS HUMANSAlguns dels professionals més destacats del sec-tor de Recursos Humans han estat premiats pel Grup MC –consultoria integral de RRHH– en un ac-te que ha reunit a més de 600 persones, entre di-rectors generals, presidents d’empreses i direc-tors de RRHH de tot l’Estat. El Teatre Nacional de Catalunya ha acollit l’entrega on destaquen els se-güents premis. El primer premi per Manel Sellarès de l’empresa Bellsolà, com a millor director gene-ral per la seva tasca modernitzadora i professional que ha desenvolupat a l’empresa familiar. El pre-mi al millor director de Recursos Humans se li va donar a Coral González de l’empresa Sanitas on ha aportat un reconegut projecte per la conciliació de la vida personal i professional. El tercer premi va ser al bon desenvolupament de l’empresa i se li

atorgat al jove David Payeras (Arbora & Ausonia) per haver transformat el departament de recursos humans amb un equip modern, avantguardista i molt interdisciplinari. Altres professionals guanya-dors han estat: Anna Bisart (General Electric Ca-pital bank), Francesc Fajula (Banesto) i Joan Co-hí (Chupa Chups). A tots ells se’ls hi va destacar la seva capacitat innovadora, pràctica i atrevida a l’hora d’introduir nous mètodes.

AEDIPE AMB L’EMPRESARIAT CATALÀAedipe Catalunya, conjuntament amb Mapfre Vida i Auren, han celebrat una sessió per repassar quines són les diferents formes de retribució directa i indi-recta existents i profunditzar en les seves repercus-sions fiscals i socials. L’acte ha estat liderat pels ad-vocats de l’àrea jurídica i fiscal d’Auren i pels mem-bres de la direcció regional de Mapfre Vida. A més a més, conjuntament amb Unió de Mútues, Aedipe ha organitzat una jornada titulada “Competitivitat Empresarial, les persones com a factor clau” per a donar resposta a algunes de les inquietuds que s’estan generant recentment degut als importants canvis econòmics, socials i laborals que afecten el teixit empresarial català. S’han tractat temes com la competitivitat de les petites i mitjanes empreses catalanes i fins i tot s’ha parlat de les polítiques de con-ciliació de la vida familiar i laboral.

MÒNICA VILLANUEVA

EMPRENEDORS

EMPRENEDORS EN SEGONA POSICIÓ A EUROPA La taxa d’activitat emprenedora catalana és la segona més alta d’Europa. Prop de 7 de cada 100 catalans participen en la creació d’un projecte empresarial iniciat fa menys de 3 anys i mig. La taxa d’activitat emprenedora (TEA) se situa en el 6’8% i supera cla-rament la mitjana espanyola (5,7%) i europea (5,5%). L’informe, encarregat pel Departament de Treball, mostra que a Catalunya, el 84,3% de les empreses es creen per la detecció d’una oportunitat de negoci, mentre que només un 9% es creen per necessitat. Els principals obstacles amb els que es troben els emprenedors són la manca de prestigi social dels empresaris i el recolzament financer als projectes. La Generalitat promourà que prop de 25.000 perso-nes es plantegin la creació de la pròpia empresa.

Aquests mes ens toca comentar les paraules del vocabulari d’economia i gestió que comencen per “i”, i a més a més, haurem de triar-ne una i definir-la. A la darrera edició varem analitzar les paraules que començaven per “h” i veiem que en economia i gestió la “h” és una lletra modesta. Entre les poques alternatives a triar varem escollir la paraula habilitats, component del capital humà, i ens varem quedar amb les ganes de comentar la vida i els miracles del Sr. Hayeck, el nom del qual –com és evident– comença per “h”. Contràriament al que succeeix amb la lletra “h”, la lletra “i” està a vessar de paraules. La tria serà difícil. Veiem-ne unes quantes. Per començar, les paraules de trinxera que comencen per “i” com són Íbex, imatge corporativa i imat-ge de marca, immobilitzat, impostos, importació, incentius, informe, ingrés, inspecció, interès, intermediari, inventari i inversió. Déu ni do! Efectivament, immobilitzat, inventari, inspec-ció, impostos, inversió i ingrés són paraules sòlides, paraules més pròpies d’una consonant, però la realitat es que en l’àmbit de la gestió la lletra “i” no està per poesies. De vegades es permet algu-na llicència com l’expressió imatge corporativa, però en general la “i” és contundent. Però quan sortim de les ciències de la gestió les

paraules que comencen per “i” canvien de to. Per exemple, comen-cen per “i” expressions tan poètiques com il·lusió monetària o im-pacte ambiental; tant suggerents com incertesa o incubadora; ela-borades com intraprenedor; pròpies del progrés tal com informa-ció, invent o investigació; que fan respecte com són imperialisme o inflació; paraules que són l’expressió d’èpoques per les quals ha tingut que passar la humanitat, com industrialització, i aquella fa-

tídica paraula que fa que la gent del país es senti discrimi-nada, és a dir, infraestructura. Però hi ha una paraula que comença per “i” particularment elegant i que s’ha instal·lat en el nostre vocabulari corrent i que sempre es pronuncia amb un cert respecte. Es tracta de la paraula “innovació”. Innovació és quelcom de nou, quelcom que no s’havia fet mai, que sorprèn, que necessita de creativitat i implica risc.

Però la ciència econòmica hi afegeix una condició, una condició que fa que la novetat es pugui jutjar i mesurar i que no és altre que l’acceptació del consumidor. Un producte, un procés, un sistema de finançament pot ser creatiu i nou, però fins que no estigui ac-ceptat pel mercat, de moment, és un error. És la prova del nou in-geni i, finalment, és l’avaluació de l’encert de l’innovador.

I

Guanyadors del concurs Premis MC de Recursos Humans

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

“La gent ens penja totes les etiquetes possibles però som independents”

ENTREVISTA A JORDI PORTA, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

MÒNICA VILLANUEVA

En quin moment es troba l’entitat?Estem en una fase que la re-novació que vam iniciar ara fa quatre anys ha tingut els seus resultats. És una entitat creada l’any 61, a conseqüèn-cia d’un moviment de resis-tència cultural i lingüístic al règim franquista. Ara conve-nia fer una renovació a fons incorporant gent jove, sense voler renunciar a la gent que havia estat sempre però so-bretot incorporar a l’agenda temàtica temes nous com són: el tema de la immigra-ció, les indústries culturals, l’aprofitament de les xarxes dels nous mitjans de comuni-cació... Ara tenim un projecte de tres anys per marcar els objectius precisos i mirar de veure si els controlem.

Amb aquest objectiu que té l’Òmnium de diversificar la pro-cedència i el perfil dels socis, com definiria l’entitat?Òmnium és una entitat trans-versal, amb uns objectius molt clars pel que fa la pro-moció de la llengua, la cultu-ra i la personalitat nacional de Catalunya. Al ser trans-versal hi caben sensibilitats partidistes diferents i volem mantenir una independència sobre tots els partits de for-ma de no ser mai la corret-ja transmissió de cap partit polític. Això no és fàcil però és un objectiu que hem pro-gramat durant aquests quatre anys i ho volem continuar mantenint. La gent ens penja totes les etiquetes possibles. Una de les característiques d’aquest país és que ser in-dependent però no ser neu-tral és molt difícil. Si fóssim independents i no ens mullé-ssim mai seria fàcil però la gent, quan prens una posició, enlloc de mirar les raons ob-jectives que tu exposes, mira amb qui coincideixes per saber si han d’estar d’acord amb tu. I segons amb qui coincideixes, ja et posen una

reconèixer. Una xarxa eu-ropea permanent permetria compartir els nostres progra-mes i en un moment determi-nat prendre alguna decisió comuna.

Ja fa sis mesos de l’aprovació de l’Estatut. Pas endavant per Catalunya o és dels que pensa que s’ha retallat massa?Jo crec que s’ha retallat mas-sa. Si del que es tracta és de construir un Estat que pu-guem compartir tots i bé, no-més s’ha d’analitzar els últims mesos per adonar-se del dèfi-cit democràtic dels poders de l’Estat. Resulta que el senyor Ibarretxe presenta un pro-jecte i li diuen que no. Diuen que el procés de Catalunya servirà de model perquè els bascos aprenguin a com s’ha de fer. A Catalunya fem un projecte, l’aprova el 90% del Parlament. El presentem a Madrid i aleshores comencen les retallades i acaba amb el que és. El més greu és que ara ens diuen que de finança-ment no en parlem fins el 2009. Amb aquest panorama, realment amb quina con-fiança podem aspirar a poder participar tots en la formació d’un Estat comú? Ara diria: l’estatut que s’apliqui. Sem-pre és un pas endavant, ara,

etiqueta però la gràcia és que ens vagin assignant a partits diferents i així doncs queda clar.

En el referèndum per la Constitució Europea, Òmnium va prendre clarament posició a favor del no. Ara, quines expec-tatives encara l’Òmnium pel que fa els avenços en representació catalana a Europa?Treballar a Europa a nivell institucional vol dir estrèn-yer la UE pel nostre reco-neixement i quan dius, per exemple, que et reconeguin la llengua catalana a nivell europeu et diuen: “Si vostès no poden intervenir al Con-grés dels Diputats en català, per què ho reclamen al Parla-ment Europeu? Aconsegui-ho primer al vostre estat i des-prés en parlem”. Aquest, per tant, és el gran handicap que tenim. L’altre qüestió que vol-dríem és avivar les relacions amb altres societats civils com la nostra però ens costa molt trobar entitats europees similars a la nostra. Som una mica una rara-avis i s’ha de

Estils de Vida

estar clar que no satisfa les aspiracions com s’acabarà demostrant.

El darrer informe del sis-tema educatiu demostra l’equiparació del coneixement entre català i castellà. Fins a quin punt la implantació de la tercera de castellà pot suposar trencar l’equilibri en detriment del català?Trencar, probablement que no. Establir que hi hagi una tercera hora de llengua cas-tellana, de qui era compe-tència? Segons l’estatut, fins al segon nivell d’infantil, és competència exclusiva de la Generalitat i a partir d’aleshores és competència compartida. Si és compartida vol dir que s’ha de negociar i sembla que no s’hagi fet. A més, si hi ha alguna llengua que encara necessita suport perquè el seu ús està en infe-rioritat, és el català. Per tant, des d’aquest punt de vista no s’entén el perquè d’aquesta mesura.

Però Òmnium ha demanat al Govern que presenti un recurs d’inconstitucionalitat....El que voldria és que aques-ta divisió sobre el tema de la llengua, independentment si és inconstitucional o no, fos analitzat a partir del coneixe-ment de la realitat i per tant, del que diuen aquests infor-mes. I en aquest cas sembla que no els hagin llegit.

Com podem motivar l’empresariat català perquè treballi temes com la llengua o la identitat?En general hi ha una tendèn-cia natural, conseqüència de tants anys de marginació del català, a parlar en castellà. A mi em sembla que la impor-

Jordi Porta, a la seu de l’Òmnium Cultural. /D. FERNÁNDEZ

En Jordi Porta ha ocupat càrrecs en destacades institucions catalanes i ara farà cinc anys que presideix l’Òmnium Cultural, on ha sabut impulsar una renovació a fons sense voler renunciar als valors de llengua, cultura i personalitat nacional de Catalunya. Diu que no està afiliat a cap partit tot i que té amics a tots ells.

tància que té la retolació i l’etiquetatge és per simboli-tzar la normalitat d’una llen-gua en el seu propi territori. Hauria de ser relativament normal que això passés. Jo crec que s’ha avançat en alguns terrenys, com per exemple en el camp de les be-gudes, però en altres menys. Curiosament, l’ús del català a les empreses financeres, com les caixes, és superior que a les empreses. Però, en canvi a l’esport està molt ma-lament.

Òmnium té alguna política en aquest sentit?Nosaltres ens hem reunit amb la Pimec, el presi-dent de Foment, el Cercle d’Economia i altres associa-cions empresarials i intentem actuar a través d’aquest tipus d’organitzacions per plante-jar aquests temes. També ho hem fet amb empreses con-cretes.

Per tant, podríem dir que el tema lingüístic depèn de la sen-sibilitat de l’empresari?Sí. Els empresaris es mouen pel màxim benefici i el mínim cost. Poden tenir militància lingüística però normalment es mouen per això. Com que saben que no deixaran de vendre l’ampolla, tot i que estigui etiquetada en castellà, doncs s’ha de fer una certa pressió. Són els ajuntaments qui tenen la responsabilitat de fer complir la normativa.

Perquè, és difícil la relació amb la resta de l’Estat?

És veritat que hi ha una actitud que s’hauria de can-viar a nivell espanyol. Fa uns anys, vaig participar amb una empresa de caves que etique-tava en català i castellà. Si per casualitat enviaven per error una caixa de caves etiquetats en català, per posar un exem-ple, a Valladolid, els hi torna-ven. Si arriben a etiquetar en francès, no la tornen. O sigui, que encara hi ha molt terreny per recórrer.

“Costa molt trobar entitats europees com la nostra”

“Si hi ha una llengua que encara necessita suport, és el català”

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

l’oportunitat única de la guerra per comprar obres en un mercat europeu deprimit. D’altra banda, el Metropolitan s’ha anat fent cada cop més dependent de la generositat dels col·leccionistes privats, la majoria dels quals, si no tots, són novaiorquesos i dins d’aquest col·lectiu, trobem una gran varietat de perfils profes-s ionals i amb interessos per-sonals diferents. Per exemple, Catharina Lorillard Wolfe era famosa per ser la dona soltera més rica del món. Filla única d’un home de negocis que havia fet fortuna amb la venda de quincalla i de tabac. Les contribucions que va fer van ser destacables i sense precedents. Huntington, cone-gut per crear una via fèrria que unia Califòrnia i l’est dels Estats

Units, tenia el seu punt fort en els retrats anglesos. Pel que fa a la pintura francesa de la segona meitat del segle XIX, només el Musée d’Orsay de París avantatja el Metropolitan, gràcies al matro-moni Havemeyer –propietaris d’una refineria de sucre- que van saber expressar el gust per l’art de forma formidable, audaç i altruista, ja que es van negar a que cap galeria porti el seu nom. L’exposició del MNAC és fruit de la col·laboració entre aques-tes dues importants institucions museístiques que culminarà el 4 de març a Nova York quan el públic nord-americà podrà con-templar, també per primer cop al seu país, l’art produït a Catalunya, a través de 300 obres, 50 de les quals procedeixen del MNAC.

CULTURACITA CRÍTICA: “Un no és el que és pel que escriu, sinó pel que ha llegit”. Jorge Luis Borges, escriptor argentí

MÒNICA VILLANUEVA

El Greco estrena el recorregut al segle XVII i el tanca Cézanne al segle XIX, passant per artistes de la talla de Van Dyck, Frago-nard, Goya, Manet o Van Gogh entre molts altres. La varietat d’estils, colors, temàtiques però sobretot la qualitat dels artis-tes fan d’aquesta exposició una cita obligada. Les 42 obres que ara s’exposen al MNAC són una selecció de la rica col·lecció, que només en pintura europea compta amb més de 2500 peces. L’exposició titulada Grans mestres de la pintura europea de The Metro-politan Museum of Nova York. D’El Greco a Cézanne reflecteix també

la història i la formació del fons de pintura europea del Metropolitan, un museu que, des de la seva crea-ció als inicis de la dècada de 1870 i fins als nostres dies, no ha deixat de créixer gràcies, en part, a les apor-tacions de col·leccionistes privats.Les primeres adquisicions, unes 174 pintures d’antics mestres europeus, es van fer a París i a Brussel·les durant la guerra francoprussiana. Aleshores, els Estats Units posseïen molt poques obres d’art autèntiques, de manera que els membres del consell del Museu van aprofitar

El Metropolitan aterra a BarcelonaPer primera vegada a Barcelona arriben obres procedents del Metropolitan Museum of Art de Nova York. L’itinerari ofereix al visitant la possibilitat de contemplar els principals períodes de l’art europeu i deixar-se endur per la màgia que tots ells evoquen. Es podrà visitar fins el primer de març al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

AGENDA CULTURAL

Februa de febrer

A l’antiga Roma celebraven el festival de la pu-rificació anomenat Februa i d’aquí es deriva el nom del mes més curt i fred de l’any. L’1 de gener de 1941 es va constituir la Renfe amb l’objectiu de rehabilitar la xarxa ferroviària espanyola que s’havia quedat greument perjudicada després de la Guerra Civil. Aquest organisme públic ha ac-tuat durant més de seixanta anys amb règim de monopoli mantenint una política de tancament de totes aquelles línies que no li sortien rentables. També un primer de febrer, en aquest cas de l’any 1956, s’arribaven a temperatures límits a tot Eu-ropa arrel d’una onada de fred. Moscou, va fer un rècord històric registrant -38º C. El 10 de febrer de 1969, s’establia a Espanya per primera vegada l’educació primària mixta. I, als Estats Units l’any 1999, una dona nord-americana malalta de càncer aconseguia la primera indem-nització milionària per part d’una empresa taba-quera. El mateix dia que prop de 25.000 turistes quedaven atrapats a l’oest dels Alps austríacs a causa d’una forta allau. Fem un salt al 15 de febrer. L’any 2003, arrel de l’amenaça de la Guerra contra Iraq, milions de per-sones van sortir al carrer per impedir la guerra i re-butjar els arguments del govern de Bush. Els crits pacifistes i a favor de l’eix París-Berlín es van fer sentir a totes les ciutats del món. Quatre anys més tard encara arrosseguem aquesta lacra que ja ha matat més de 10 mil persones, entre població ci-vil, soldats i atemptats. El temps ha donat la raó a tots aquells que cridàvem el no a la guerra. El ma-teix dia de l’any 1564 naixia Galileo Galilei i moria, l’any 1781, el poeta i filòsof alemany Lessing, un dels més importants de la il·lustració.Avançant en el mes, arribem al conegut 23-F, dia en què el Coronel Tejero va fracassar amb el cop d’Estat al Congrés dels Diputats de Madrid. Ja fa 26 anys d’aquest esdeveniment que va marcar el període de la Transició. I, el mateix dia però 16 anys més tard (1997), es feia un pas endavant en la in-vestigació científica. Es feia públic l’èxit del naixe-ment de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula adulta. Malgrat la felicitat dels investigadors per l’èxit assolit, es van veure obligats de sacrificar-la a causa d’una malaltia pulmonar.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JUNY

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EFEMÈRIDES

> Orquestra Simfònica de MunicLa prestigiosa orquestra interpretarà a Beethoven, Wagner i Mozart.8 de febrer, a les 21 hores, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

> La Revista NegraMusical. Un productor blanc busca una ballarina negra a Nova Orleans. Fins el 25 de febrer, al Teatre Tívoli.

> Tardes de BachAcosta’t a Bach de la mà de Joan Vives i descobreix els secrets de la seva obra.Tots els dimecres del mes de febrer, a les 17h. Places limitades, al Caixa Fòrum

> Cirque du SoleilL’espectacle Alegria arriba de nou a la ciutat. Reserves: www.cirquedusoleil.comDel 22 de febrer al 9 d’abril a la Carpa Blanca.

> Les cares de la nostra ciènciaCicle de conferències que comptarà amb 20 personalitats del món de la recerca.Tots els dimarts de gener a juny, a les 19h. Sala Cotxeres del Palau Robert.

> Quan plovien bombesRecupera l’experiència dels bombardeigs durant la Guerra Civil a Barcelona. Del 13/02 fins el 13/05, al Museu d’Història de Catalunya.

The Metropolitan Museum of Art de Nova York. / SHUTTERSTOCK

JUN

Y

Guitarrista español , 1860 / Édouard Manet

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Si no esperes l’inesperat, no ho reconeixeràs quan arribi”. Heràclit de Efeso, filòsof grec

ZEN BUSINESS ADMINISTRATIONAutor: Marc LesserEditorial: Gestión 2000Pàgines: 239Un dels reptes més importants que tenen els directius actualment és la conciliació de la seva vida laboral i familiar. I és que triomfar en el món dels negocis i, a l’hora ser feliç en l’àmbit personal pot ser complicat d’assolir.L’emprenedor Marc Lesser, autor del llibre, com molts altres empre-saris, va construir la seva empresa i es va enfrontar als desafiaments normals del negoci. El que el feia diferent d’altres emprenedors és que Lesser va combinar la seva vida d’empresari amb l’estudi i la pràctica del Zen. Duran més de 30 anys, Lesser va posar en pràctica els seus coneixements budistes. En el llibre, l’autor explica his-tòries per tal de descriure el deli-cat camí de fer de la vida laboral, una pràctica espiritual.

EL TRAÇ DE L’EXCEL·LÈNCIAAutor: Frances Ribera RaichsEditorial: Dobleerre editorial i UOCPàgines: 598En aquest particular Who is who a la catalana, presentat a la seu de Foment del Treball i que compta amb el suport d’un gran nombre d’empreses i institucions, podem trobar algunes de les entitats cata-lanes capdavanteres de sempre però també nouvinguts. Segons l’autor, un dels objectius del llibre és “esbrinar la qualitat professio-nal, comercial i tècnica d’algunes de les nostres empreses bolcades a l’exterior”. El llibre recull els casos d’Abertis, Agrolimen, Almirall, Basi, Grup Borges, Bosch Aymerich, Catalana Occident, Cuatrecasas, Esteve, Freixenet, Gas Natural, Corpora-ció Alimentària Guissona, Mango, Pronovias, Puig, Banc Sabadell i Indústrias Titán entre moltes altres empreses.

YA SÉ QUIÉN TIENE TU QUESOAutor: Montgomery LeeEditorial: GranicaPàgines: 157

“Les coses es poden fer bé o com sempre”. Aquest és el lema del llibre on l’autor Montgro-mery Lee, amb un títol que ens recorda el best-seller ¿Quién se ha llevado mi queso?, demostra que moltes vegades, en el món laboral i en els negocis, ens obsessionem en fer les coses de la manera més complicada pos-sible. Sovint, això es fa sota el pretext d’acabar les coses abans, el que, per altra banda, no acos-tuma a passar. Ya sé quién tiene tu quesoés una novel·la empresarial d’aventures que amb un to metafòric i humorístic amaga un agut, crític i alhora, cons-tructiu retrat de la manera en què realitzem els projectes en la nostra feina.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política.

Economia i Em-presa, a les 21.30, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem

perdre...DILLUNS

Capital Catalun-ya, a les 12hores, a IntereconomiaRepàs de l’agenda in-formativa.

Lliçons d’Econo-mia Recreativa, a les 10, a Catalunya RàdioAmb Josep Maria Ure-ta i Fabià Estapé.

DIMARTS

Què,qui,com, a les 22 hores, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Gran Via, a Ràdio Intereconomia, a les 19Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

DIMECRES

Fem Números, a les 9.30 h a COM RàdioDivulgació econò-mica a Matins.com, amb Aurora Masip.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de los negocios, a les 21.30 h, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ PATRICIA COLL

Per què després de sopar –o el que és més greu, du-rant el sopar– milers de telespectadors després d’una llarga jornada laboral es posen davant del televisor per mirar com s’investiga l’estranya malaltia d’un nen o per descobrir els embolics amorosos entre el personal d’un hospital? La presència de les sèries d’hospitals, on el component mèdic es barreja amb les històries humanes de met-ges i pacients, a la graella de les cadenes de televi-sió és creixent. Mentre el doctor House, amb els seus comentaris sarcàstics suma cada vegada més adep-tes, col·lecciona Globus d’Or i Grammies, i fa pujar com l’escuma l’audiència de la nova cadena Cuatro, el CD amb la banda sonora d’Anatomia de Grey, –també guan-yadora de premis i també un altre dels grans encerts de Cuatro– arrasa a les botigues de música. Paral·lelament, a Telecinco, on aposten més per la producció nacional, tanquen la dotzena temporada d’Hospital Central amb quasi sis milions de telespectadors (un 33,5% de quota) i segueixen estrenant sèries sobre metges, com la no-va MIR –sobre el procés d’aprenentatge i de maduració d’un grup de residents de medicina–, i mantenen el li-deratge en el prime time dels dilluns amb els forenses de CSI –amb quotes de pantalla que ronden el 28% i superant els cinc milions d’espectadors–. Cal tenir en compte però que aquesta malaltia que po-dríem batejar com “addicció a les sèries de televisió so-bre metges i hospitals” no és un mal endèmic del nostre país. Ja fa anys que als Estats Units triomfen sèries com ER –la maltractada Urgencias de TVE que va catapultar a la fama l’ara estrella del cel·luloide George Clooney i que mantenia els seus seguidors malgrat els constants canvis d’horari que feia la cadena i segueix fent amb al-tres sèries de reconeguda qualitat com Perdidos–o com Doctores de Filadèlfia –emesa al nostre país per TV3– i segueixen innovant amb sèries com la genial House,que s’ha convertit ja en un fenomen social. Aquí sembla que anem per aquest camí. Que les sèries de metges i hospitals estan de moda és un fet. Però, què és el que ens atrau d’elles? Una professió entre altruista i romàntica, com també passa amb altres professions com les dels policies o els perio-distes? Pot ser. El morbo de veure malalties estranyes i desgràcies dels altres? Esperem que no. La importàn-cia que donem a valors com l’empatia i la solidaritat presents en la majoria d’elles? Esperem que sí.

Què ens passa doctor?

52- ESTILS DE VIDA / Viatges FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ANDRÉS HURTADO

Els habitants de Santa Cruz de Tenerife reconeixen amb resig-nació que la seva ciutat por-tuària té poc a oferir als turistes a banda del comerç, la seva hos-pitalitat i un preciós paisatge de fons de les muntanyes d’Anaga. Per això ho donen tot per tal que el seu prestigiós Carnaval segueixi sent motiu d’admiració any rere any. Una tradició que

han lluitat per preservar durant més 200 anys, fins i tot burlant les prohibicions franquistes que amenaçaven amb pena de presó a qui s’atrevís a disfres-sar-se. En els seus inicis es trac-tava d’una celebració exclusiva per les famílies benestants de la zona, però es va anar popula-ritzant. El Carnaval va ser vetat des de l’inici de la Guerra Civil fins a l’arribada de la democrà-cia, però els chicharreros –nom

dament per la fi dels dies de llibertinatge. A banda del gran Carnaval de la capital, tots els municipis de l’illa celebren el seu propi.

Riquesa naturalSanta Cruz, situada en una gran badia natural, té un enorme port marítim que és un dels més profunds del món, i una bona oferta comercial. Entre la plaça d’Espanya, el passeig Marítim i la plaça de la Cande-lària es poden trobar marques internacionals a preus lliures d’impostos. La ciutat no té un casc his-tòric d’interès però és un punt de partida immillorable per explorar el nordest de Tenerife. Així, si el visitant vol aprofitar la bondat del clima illenc per relaxar-se al sol o bé a l’ombra d’una palmera, a només set qui-lòmetres pot gaudir de l’extensa platja de las Teresitas, de sorra fina i daurada. És la més popu-lar de la capital i compta amb una escullera que la protegeix de les corrents i les onades. Després del bany, podem apro-

Tenerife: Carnaval, carnaval!L’espectacularitat i diversió del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife no té res a envejar a la de Río de Janeiro. Al llarg de l’any la capital administrativa de les illes occidentals canàries prepara amb il·lusió l’explosió de colors, balls, màscares i disfresses que té lloc del 7 al 25 d’abril.

DIVERSIÓ I TRANQUIL·LITAT EN UN ENTORN ÚNIC

amb el qual es coneixen els autòctons de l’illa– van seguir gaudint-ne clandestinament, amb la complicitat del bisbe de la diòcesi d’aquella època, que va autoritzar que la des-vergonyida celebració pagana passés a denominar-se Festes d’hivern.El plat fort del Carnaval de Santa Cruz és la gala d’elecció de la Reina de les Festes, una bellesa escollida entre les can-didates que proposen diverses societats de lleure, agrupa-cions, casinos i empreses. A la cavalcada inaugural i el Coso –desfilada de cloenda– es poden apreciar els ritmes i moviments de les comparses al més pur estil brasiler, l’esperit venecià de les misterioses màscares, les majestuoses carrosses i l’enginy de les murgues, grups d’unes 40 persones que ironit-zen sobre qualsevol tema amb les seves divertides cançons. Les gairebé tres setmanes de diversió desbordant acaben amb l’Enterrament de la Sar-dina, una irreverent paròdia on suposats vidus i vídues vestits de rigorós negre, capellans i monges ploren desconsola-

fitar l’avinentesa per dinar a San Andrés, un poble de pesca-dors ideal per tastar un menú de peix i marisc cuinat a la manera tradicional canària, per descomptat acompanyat de les típiques papas arrugás i el mojo.Més al nord, les petites i tranquil·les localitats costa-neres de Bajamar i Punta del Hidalgo compten amb magnífi-

ques piscines naturals i platges de sorra volcànica. Per impreg-nar-nos de cultura genuïna-ment canària, val la pena visitar el centre històric del municipi de San Cristóbal de La Laguna, declarat Patrimoni de la Huma-nitat per la UNESCO. Avui convertida en ciutat universi-tària, va ser la primera capital de l’illa. El seu traçat urbà ori-ginari, molt ben conservat, va

El plat fort del Carnaval és la gala d’elecció de la Reina de les festes

Més enllà del Carnaval, Tenerife té indrets interessants per visitar. / SHUTTERSTOCK.

Un dels al·licients de visitar Tenerife durant els Carnavals és la seva riquesa gastronò-mica. El respecte per la tradi-ció i pels sabors naturals és, cada vegada més, la norma als restaurants de referència de l’illa. Però els coneguts mojo picón i les papas arrugásno són les úniques creacions gastronòmiques clàssiques que s’han d’assaborir quan es visita Tenerife.

El Coto de Antonio(General Goded, 13. Tel. 922 272 105). Establiment elegant i servei molt familiar.

El Patio (Gran Bretaña, s/n. San Eugenio. Tel. 922 746 000). Les creacions del xef són un ampli ventall d’adaptacions de plats tradicionals a la cuina actual.

Casa Pancho(Av. Marítima Puerto San-tiago). Cuina creativa amb excel·lents productes autòc-tons com a protagonistes.

Casa del Vino(Autopista del Nord, km 21. La Baranda. Tel 922 563 388). Menú amb voluntat de reno-var la cuina tradicional.

ILLA AMB SABOR

servir de model per a la creació d’un bon nombre de ciutats de l’Amèrica Llatina. A més, gau-deix d’una rica vida comercial i un especial ambient nocturn gràcies a les seves nombroses tasques. No gaire lluny, a la carretera entre Tacoronte i el Valle Guerra es troba el Museu d’Antropologia de Tenerife. Ubicat a la Casa de la Carta, un exemple ben representatiu de les residencies canàries del segle XVIII, està dedicat a la cultura popular.

Santa Cruz té un enorme port marítim que és un dels més profunds del món

El clima de l’illa és ideal per relaxar-se al Sol durant qualsevol èpòca de l’any. / SHUTTERSTOCK.

El gourmet / ESTILS DE VIDA - 53MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

FRANCESC PEDROL

Ara farà 28 anys, Jesús Andrés, natural d’Aranda del Duero, va arribar a Catalunya amb la il·lusió d’apropar una mica més la cultura de la seva terra a la nostra. Després d’uns anys d’impàs, aquest enginyer tècnic es va decidir a fer-ho, convertint-se en un mestre. El primer pas el va fer, l’any 1986, obrint una brasseria a Montgat, El Asador, on no-més feia xai, per més tard, l’any 1991, inaugurar el que avui en dia és, dit pels experts, un dels referents –sinó el referent–, de la cui-na castellana a Catalunya:El Yantar de la Ribera. Je-sús Andrés comenta que el nom del restaurant, yantar –menjar en castellà antic–, li va suggerir un antic client de la primera brasseria de Montgat, Arturo Rebollo, del qual encara guarda un immillorable record. “Bras-seria típica castellana molt centrada en les seves espe-cialitats”, és la resposta que dóna el seu propietari a la pregunta de com definiria el seu restaurant i que té com a base el que ell anomena el triangle màgic: Aranda-Sepúlveda-Peñafiel. Malgrat que El Yantar és un restau-rant amb un embolcall típic de brasseria: gran portal de fusta, forns de llenya (únics

a Espanya) de garrí i de xai, també té un toc de decora-ció veneciana, que encara el fa més acollidor i diferent del que puguem conèixer. Un cop a taula, el seu maî-tre, Juan Prats, vindrà, amb to distès, familiar i molt proper, i per no entrar en la fredor de la carta, ens dirà o ens recomanarà, per anar “agafant” gana: un piquillo de la matanza, la morcilla,la bandeja regional, pernil de castellà, per seguir amb el quart de lletó de xai o la ració de garrí, per acabar amb qualsevol dels pos-

tres recomanats per Juan Prats, com la leche frita,les milhojas de Aranda o el formatge de Paramo, entre d’altres i tot això “regat” amb els excel·lents vins, d’arreu, però sobre tot, dels representants de la Ribera del Duero. Un dels desitjos del propietari, un cop els clients són a taula, és que “se sentin a gust i bé”, i que gaudeixin dels productes, tots d’origen i de màxima qualitat, sense necessitat de viatjar a terres arandi-nes, tan sols per descobrir la seva cuina.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

EL RACÓ D’EN FREIXATècnica, producte, sentiment i excel·lència per la xocolata.Sant Elies, 22 - BarcelonaTel. 93 209 75 59

ESSENCECuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic.Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’El bon menjar

Grans portals de fusta i forns de llenya són característics en la decoració de El Yantar de la Ribera / CEDIDA

Parlar de Castella-Lleó es sinònim de El Cid, del Duero, de les catedrals de Burgos i de Lleó, però també de la seva gastronomia i particularment de les seves famoses brasseries (asadores), on els més exigents consu-midors del bon lletó de xai, de Garrí i d’excel·lents caldós, troben el seu paradís a La Ribera del Duero.

RESTAURANT EL YANTAR DE LA RIBERA

EL TAST

El cellerTorelló continua l’herència d’una masia històrica en la qual des de temps immemo-rials es venia elaborant vi, mistel·la, vinagre i aiguar-dent i és un exemple de la millor tradició artesana del Penedès en l’elaboració del cava.

Zona de produccióEl raïm de Torelló prové de les 117 Ha. de les seves finques de Can Martí, vorejant el riu Anoia entre Sant Sadurní i Gelida, a l’Alt Penedès.

Denominació d’origen: cava.

Grau alcohòlic: 11,5º

Varietats: macabeo, xarel.lo i parellada. Recolecció manual del raïm.

Elaboració i criança: prensat suau per a l’obtenció del most flor. Segona fermentació en ampolla. Mínim de 40 mesos de criança en rima.

Remogut: clarificat manual.

Degolla: sense afegit de sucres.

Temperatura de servei:de 5º a 7º.

Continguts: 37,5 cl. , 75 cl. , 150 cl.

Cata: de color pàlid i brillant com tots els caves d’aquest celler, aromes de criança, tocs de pa calent i massapà, amb elegants notes d’evolució i bouquet per-fectament equilibrat en el que domina sempre la frescura. En copa es presenta rotund, frutal, dotat d’una acidesa nerviosa que dóna un final net, absoluta-ment sec i delicadament amar-gant que el fa recomanable als adeptes dels vins seriosos.

Preu aprox.: 12 €/bot 75 cl.

TORELLÓ CAVA BRUT NATURE Collita 2002

1. ENTRANTS CASTELLANS

2. LLETÓ DE XAI o GARRI

3. MIL FULLS D’ARANDA

Preu aproximat: de 30 a 35 euros

YANTAR DE LA RIBERA

C/ ROGER DE FLOR, 114

TELEF. 93- 265 63 09

WWW.ELYANTARDELARIBERA.COM

MENÚ RECOMANAT

54- ESTILS DE VIDA / Salut FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Examinant l’òrgan més gran del cos PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘SALVEM LA PELL’

Amb el suggerent títol de Salvem la pell els dermatòlegs Francesc Grimalt i Ramon Grimalt ens apropen a conèixer l’òrgan més extens del cos humà. A partir de les seves experiències professionals construeixen interessants històries que serveixen per entendre algunes de les patologies més comunes relacionades amb la pell.

ÀGATA SERRA

A banda d’especialitat mèdica, els doctors Grimalt compar-teixen lligam familiar, ja que són pare i fill. El primer, Fran-cesc Grimalt, és professor jubi-lat de la Facultat de Medicina i ha estat més de mig segle prac-ticant la dermatologia. El segon Ramon Grimalt, és professor de dermatologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i forma part del grup d’experts de la Unió Euro-pea com a assessor de risc dels productes de consum. Tots dos han publicat diversos llibres especialitzats sobre dermato-logia, però no ha estat fins ara que s’han atrevit a escriure un llibre un pèl diferent. Segons paraules dels propis autors Salvem la pell pretén ser una guia per entendre una mica millor la pròpia pell, l’òrgan més extens de tot el cos. En el seu pròleg, el sociòleg Salvador Cardús, afirma que “el llibre proposa conèixer ma-lalts més que malalties”. I és que a partir de diverses his-tòries clíniques reals els autors van desgranant diversos casos, amb els quals molts dels lec-

tors s’hi poden sentir identifi-cats, com ara la caiguda dels cabells, les al·lèrgies que afec-ten la pell, l’aparició de taques o la bromhidrosi, coneguda més popularment com a pudor de peus. Al costat d’aquestes històries se’n recullen d’altres que si bé no són tan usuals no deixen de ser força curioses, com la d’un flautista que va

acudir a la consulta dels autors perquè no podia tocar a causa de la suor que li regalimava pels dits. Es tractava d’un cas extrem d’hiperhidrosi o excés de suor, una patologia que en la majoria de casos té solució. El resultat del llibre, escrit amb un to divulgatiu i ple de sentit d’humor, permet respondre qüestions com ara: Té solució la calvície comuna? Fumar provoca més arrugues? Per què hi ha professionals que prenen

betabloquejants?Les consultes més usuals, que reben els dermatòlegs, són les relacionades, en primer lloc amb el cabell, l’acné, els ecze-mes i les urticàries, i en segon lloc per la psoriasi i la seborrea, i infeccions a la pell no tan fre-qüents com les berrugues i les pigues, explica Ramon Grimalt. D’altra banda, destaca que mal-grat els intents de conscienciar la població, encara avui es veu molta patologia relacionada amb l’exposició al sol. Segons ell, “la pell i el sol tenen un contrasentit en la nostra cul-tura, perquè sembla que qui està moreno, està més salu-dable i més rejovenit, però és tot el contrari” i afegeix que “l’envelliment real de la pell depèn molt més de les hores d’exposició al sol que no pas dels anys viscuts”. Respecte a les cabines de bronzejat sense cap mena de dubte manifesta que fan mal: “Van aparèixer

fa uns 15 anys i ara encara no podem veure tot el càncer de pell que han produït, perquè hem d’esperar 20 anys per tal que els factors cancerígens puguin aparèixer a la pell”, i afegeix que “els qui legislen encara no s’atreveixen a regu-lar-ho, però d’aquí a uns anys, segur que es prohibeix”.Determinats problemes derma-tològics poden posar en perill la feina de qui els pateix, com la hiperhidrosi que pot arribar a afectar un 1% de la població. Hi ha altres casos, segons el dermatòleg, que poden influir a l’hora de desenvolupar deter-minades professions, com és el cas de les persones que neixen amb un angioma a la cara o, fins i tot, un cas tan usual com l’alopècia masculina pot arri-bar a limitar la vida d’una per-sona. També, cada cop més, els dermatòlegs tracten casos d’al·lèrgies professionals. Les més freqüents, segons Ramon Grimalt, es poden agrupar en tres àmbits de treball: el de la construcció, on molts paletes

tenen problemes relacionats amb el ciment; el món de la perruqueria, a causa dels tints; i el món dels curtidors de cuir. A banda d’aquestes al·lèrgies que es vinculen concretament a una professió, el dermatòleg destaca com a número u la relacionada amb el níquel, un material present en molts objectes de la vida diària, com les joies i els cinturons o, fins i tot, les monedes d’euro.

La tercera orella del dermatòlegEls autors de Salvem la pellescriuen: “En cap cas es pot entendre un malalt de la pell, només mirant la pell”. El doctor Ramon Grimalt insisteix en què el vessant psicològic és molt important en dermato-logia ja que moltes dolències dermatològiques són visibles

i, per tant, això acaba afectant l’estat d’ànim de les persones. “Si tens la cara plena de grans als 13 anys, és molt difícil que això no t’afecti”, afirma. D’altra banda, el dermatòleg explica que moltes malalties nervio-ses es manifesten a través de la pell, ja que en el moment de la formació de l’embrió, tant la pell com el sistema nerviós es formen a partir de les mateixes cèl·lules. En sis de cada deu consultes que es fan als der-matòlegs s’observa algun tipus d’alteració en l’estat d’ànim de la persona i, en aquests casos, s’ha de tractar primer aquest per poder solucionar la dolèn-cia del pacient. És per això, que el darrer capítol del llibre està dedicat a la psicodermato-logia, que tracta la relació de l’estat d’ànim de la persona amb la salut de la seva pell.

La majoria de dolències dermatològiques són visibles. / FOTO: SHUTTERSTOCK

DESMUNTANT ALGUNS MITES

Ramon Grimalt destaca que “el llibre persegueix desmentir falsos mites i creences errònies sobre la pell en general”. Així, respecte a la idea que l’estrès fa perdre el cabell, ma-nifesta que “a l’estrès se li atribueixen moltes desgràcies. Hi ha una alopècia concreta, en què el cabell cau en clapes i que es dóna després d’una situació d’estrès, però en la resta de situacions donar la culpa a l’estrès és una falsedat”. Respecte a la idea que els cosmètics fan malbé la pell, el doctor manifesta que “sí que és cert que la major part de consultes dermatològiques per cosmètics són per problemes amb els cosmètics, però si un té una pell bona és difícil que li puguin fer mal” i, a més, respecte a l’eficàcia d’aquests ma-nifesta que “tant els homes com les dones envelleixen a la mateixa velocitat i elles han estat tota la vida amb cosmètics i ells no. Per tant, el seu ús és un tema purament cultural”.

El cabell, l’acné, els eczemes i les urticàries, entre les consultes més habituals

Les al·lèrgies professionals afecten sobretot paletes i perruquers

El dermatòleg Ramon Grimalt és coautor del llibre Salvem la pell. / FOTO: D.FERNÁNDEZ

Esports / ESTILS DE VIDA -55MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

FERRAN GRAU

Tots els pilots comencen amb motos petites?Normalment, la passió dels pilots comença des de ben petits, per tant el més normal és que comencis a rodar amb una pocket. Però, com tota la canalla, vaig començar amb la meva bicicleta a anar amunt i avall.

Com recordes el primer dia sobre una moto?La primera vegada crec que va ser als cinc anys, amb una moto del meu tiet. Va ser molt divertit el fet d’aguantar l’equilibri, de frenar, de donar gas... m’ho vaig passar real-ment bé.

I a partir d’aquell dia, quan neix la teva vocació?A m b a l g u n a c a i g u d a l’avorreixes i l’abandones. També hi ha el col·legi, tornes a la bicicleta... però als deu anys hi vaig tornar després de provar amb el futbol i el tennis. Quan descobreixes el teu do de moto, et comença a venir tot. Realment quan em vaig adonar que ho feia fàcil

i feia baixar els temps, va ser quan em vaig dir: això és per a mi.

I fins avui...Jo ni molt menys m’esperava dedicar-m’hi professional-ment i, encara menys, ser campió del món.

Si t’haguessin dit que series el rei dels 500...Els hauria dit que feien volar coloms. Jo estudiava tecnolo-gia i mecànica. Innovava amb la moto, o sigui que ja anava encaminat a aquest món. Els caps de setmana, en lloc d’estudiar, remenava la moto i això ho pagava car a l’estiu perquè ho havia de recuperar tot. Ser campió i català és un orgull. A més, en ser l’únic... és impagable.

No eres massa bon estudiant?Gens ni mica! Millor moto-rista que estudiant...

Ara que no vas amb moto, vas en cavall, oi?Sí, i m’agraden els cavalls ‘de 500’ amb els que continuo competint.

La moto és com el cavall?I tant! T’has de fer el pilot complet, fer-te teu el vehicle amb el que vagis. Ara, el més important és qui va a sobre. Per molta moto o per molt cavall, si no et concentres, res de res.

L’enyores, la moto?Fins fa poc, moltíssim. Però, és clar, la família t’ho fa passar molt millor i, a més, a ells els fa patir i a tu també.

El teu nen agafa la moto?Ja té moto amb rodetes i li faig posar sempre el casc. Sí que em fa patir... prefereixo que jugui a hoquei com els seu avi... la veritat sigui dita. Tot i això, que ell sigui feliç és el més important per a mi.

Tu ets tímid a la vida real, però en baixar-te la visera....En una pista ets un altre. És com un escenari on et con-verteixes en un personatge amb una màquina de córrer entre les cames.

Que et diu el Montseny?Són les meves arrels, on vaig créixer. A més a més, va ser la primera pista. Tot i que abans no passava ningú i podies córrer amb llibertat per aquells paratges. Fins i tot, li vaig trencar la moto al meu cosí... van ser les trape-lleries d’infància

Veus pilots joves que pro-metin?Per exemple, en Toni Elias i en Jorge Lorenzo.

Com ha de ser un pilot per a ser el millor?El cervell d’un pilot mai saps com reaccionarà. Pot ser que canviï el xip i et faci una carrera collonuda quan no et pensaves que fes res de bo.

Això sí, tots sou molt supers-ticiosos...N’hi ha moltes, de manies. Tots els pilots estan carre-gats de supersticions. A mi, per exemple, m’agradava pujar pel cantó esquerre de la moto. Jo he vist al mateix Valentino Rossi parlar amb la seva màquina abans d’una cursa com si fos una persona humana. També em llevava amb el peu dret, cuidava les meves meda-lles... Això em feia anar més segur, era una simple eina psicològica. Abans de cada cursa sempre dormia una mica i m’anava molt bé, m’activava.

ÀLEX CRIVILLÉ, EX CAMPIÓ DEL MÓN DE 500 CC.

Àlex Crivillé, durant l’entrevista mantinguda a Taradell. / DAVID FERNÁNDEZ

Va ser el primer català rei dels 500 cc i, de moment, l’únic. Fill de Seva, ara es segueix dedicant al món de la moto, però des de dins. Actualment, l’Àlex assessora les noves promeses del motociclisme i viu amb la seva família i els seus cavalls a Taradell.

PALMARÈS1986, campió Criterium Sólo Moto1987, tercer al Campionat d’Europa

de 80cc (Derbi)1988, subcampió de 80cc (Derbi)1989, campió de 125cc (JJ Cobas)1996, subcampió de 500cc (Honda)1999, campió de 500 cc (Honda)Ídols: Kenny Roberts i Freddy

Spencer

“Ni molt menys m’esperava

arribar a campió del món”