Món Empresarial 100

9798

99

101102103104105

Desembre 2007 n. 100 Anàlisi mensual d’economia i empresa

Les conseqüències de la demanda energètica La situació de l’econo-mia catalana per Martí Pare-llada, catedràtic de la Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de manera desigual i amb retards L’adaptació del món rural català Felicitació de Jordi Pujol, expre-sident de la Generalitat Els efectes del canvi climàtic en el turisme Opinió d’Andreu Morillas, se-cretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació econòmica L’horitzó de les empreses fami-liars Les exportacions i la despesa pública impulsa el creixement del sec-tor farmacèutic Nou panorama educa-tiu La construcció, la locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador La consultoria, un sec-tor en expansió El sistema edu-catiu català suspèn l’ESO Es conso-lida l’aposta de les empreses catalanes pels mercats internacionalsEls punts forts i febles de l’empresa ca-talana, per Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un estudi de La Salle alerta que Catalunya perd pistonada en innovació La lluita del comerç minorista per mantenir-se Catalunya perd pistonada en innovació Felicitació de José Montilla, president de la Ge-neralitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de bancs i caixes DanielOrtiz, professor d’Esade, analitza l’actuació empresarial Recerca, desen-volupament i innovació Repàs al des-envolupament del nou Estatut El mercat de treball s’orienta cap a la flexiseguretat Una visió històrica de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep Maria Figueres El turisme es manté com a important motor econò-mic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèficit en infraestructures hi-poteca el desenvolupament tecnològic de Catalunya Entrevista a Joan Alegre, abat del monestir de Po-blet Artur Saurí, degà del Col·legi Oficial d’Economistes Ramon Tremosa, professor de la UB, opina so-bre el dèficit en infraestructures Cent números d’economia postglobal, per Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona La ges-tió del talent, la clau dels recursos humans al segle XXI El passiu, gran repte per a bancs i caixes Radiografia de Barcelona en xifres Els idio-mes, imprescindibles en la internaci-onalització Les conseqüències de la demanda energèti-ca La situació de l’economia catala-na per Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de ma-nera desigual i amb retards L’adaptació del món rural català Felicitació de Jordi Pujol, expresident de la Genera-litat Els efectes del canvi climàtic en el turisme Opinió d’Andreu Morillas, secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la si-tuació econòmica L’horitzó de les empreses familiars Les exportacions i la despesa pública impulsa el creixement del sector farmacèutic Nou panorama educatiu La construcció, la locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador La consultoria, un sector en expansió El sistema educatiu català suspèn l’ESO Es consolida l’aposta de les empreses catalanes pels mercats internacionalsEls punts forts i febles de l’empresa

100edicions de Món

Empresarial, 100 opinions

referents

catalana, per Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un es-tudi de La Salle alerta que Catalunya perd pistonada en innovacióLa lluita del comerç minoristaper mantenir-se Catalunya perd pisto-nada en innovació Felicitació de José Montilla, president de la Generalitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de bancs i caixes Daniel Ortiz, professor d’Esade, analitza l’actu-ació empresarial Recerca, des-envolupament i innovació Repàs al des-envolupament del nou Estatut El mercat de treball s’orienta cap a la flexiseguretat Una visió històrica de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep Maria Figueres El turisme es manté com a important motor econòmic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèficit en infraestructu-res hipoteca el desenvolupament tec-nològic de Catalunya Entrevista a Joan Alegre, abat del monestir de Poblet Ar-tur Saurí, degà del Col·legi Ofici-al d’Economistes Ramon Tre-mosa, professor de la UB, opina sobre el dèficit en infraestructures Cent números d’economia postglobal, per Joan Tugores, ca-tedràtic de la Universitat de Barcelona La gestió del talent, la clau dels recur-sos humans al segle XXI El passiu, gran repte per a bancs i caixes Radiografia de Barcelona en xifres Els idiomes, imprescindibles en la internacionalització Les conseqüències de la demanda energètica La situació de l’economia catalana per Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona La Llei de Dependència es desplega de manera desigual i amb re-tards L’adaptació del món rural ca-talà Felicitació de Jordi Pujol,expresident de la Generalitat Els efectes del canvi climàtic en el turisme Opinió d’Andreu Morillas, se-cretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació eco-nòmica L’horitzó de les empreses familiars Les exportacionsi la despesa pública impulsa el creixe-ment del sector farmacèutic Nou panora-ma educatiu La construcció,la locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador La consulto-ria, un sector en expansió El sistema educatiu català suspèn l’ESO Es consolida l’aposta de les empreses ca-talanes pels mercats internacionals Els punts forts i febles de l’empre-sa catalana, per Oriol Amat,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Un estudi de La Salle alerta que Catalunya perd pistonada en innovació La lluita del comerç minorista per mantenir-se Catalunya perd pistona-da en innovació Felicitacióde José Montilla, president de la Gene-ralitat El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalana Els reptes de bancs i caixes Daniel Ortiz, professor d’Esade, analitza l’actuació empresarial Recerca, desenvolupament i innovació Repàs al desenvolupa-ment del nou Estatut El mercat de treball s’orienta cap a la flexiseguretat Una visió històri-ca de les relacions Madrid-Catalunya, per Josep Maria Figueres El turisme es manté com a important motor econòmic de Catalunya L’agonia del sector tèxtil El dèficit en infraestruc-tures hipoteca el desenvolu-pament tecnològicde Catalunya Entrevista a Joan Alegre,

Editorial / OPINIÓ 1DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

Editorial 100

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: [email protected]. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort, Aureli Vázquez. Firmes: Oriol Amat, Joan Tugores, Paco Solé Parellada, Martí Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva, Natàlia Pastor. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPECPremi a l’excel·lència en Comunicació 2006

CONTROL OJD

L’equip de Medigrup amb aquest número 100 ha descrit un trajecte iniciat el 1998 amb vocació de desenvolupar un periòdic que esdevingués referent. En la seva gènesi, el pro-jecte partia marcat pel fet que el realitzava un grup editorial amb experiència en l’àmbit de la formació i l’empresa, condició que impregna al producte un toc especial amb una pers-pectiva que gira al voltant dels RRHH i l’economia.Era un projecte per res-pondre a la manca de temps que pateix la nostra societat, especial-ment entre els directius

i empresaris, col·lectius mancats de fórmules vàli-des per assolir la informa-ció que els és imprescindi-ble per prendre decisions. Per cobrir aquest espai, vam configurar una publi-cació amb quatre tipus de continguts: informes, visió, opinió i actualitat. Assolint des dels inicis un alt compromís amb la qualitat ja que, de partida comptàvem amb l’avan-tatge de ser una plata-forma mensual, per tant amb una privilegiada pers-pectiva: l’anàlisi de trenta dies enrere i la voluntat de fer la previsió de trenta dies per davant.Primer, per facilitar la lec-tura, l’estructura redac-cional es va fixar en set blocs: economia, empresa, finances, internacional, monogràfics, formació directiva, i estils de vida. Amb aquest format mes

a mes hem anat guanyant lectors, amb el compromís de mantenir-nos en una línia editorial rigorosa per ser, en cada número, més decisius, valor que per nosaltres representa tot un actiu. És el poder dels lec-tors el que ens ha permès conformar un espai comú on encabir persones amb diferents sensibilitats, a qui oferim els nostres con-tinguts en una plataforma redaccional, ambiciosa, plural que va més enllà dels límits d’un projecte estrictament editorial.Segon, sabíem que la imat-ge i la presentació gràfica era important i per aquest motiu no vam descuidar detalls com dotar del for-

mat adequat cada plana. Per això, el nostre pro-ducte respira, per cadas-cuna de les nostres sec-cions, un disseny identi-ficable, sempre buscant fórmules gràfiques idò-nies, perquè destaqui la informació rellevant.Tercer, ens vam sotmetre des dels inicis als controls que vinculen els mitjans de comunicació a la qua-litat i que expliquen que en aquest número 100 ens trobem davant dels nostres lectors, com és el control de difusió OJD, el fet d’estar present en els quioscos de tot Catalunya o, fins i tot, l’estar acredi-tats amb el certificat de la ISO 9001.Amb el temps han arribat reconeixements de prestigi com el del premi del Col-legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, i el del Col·legi d’Economistes. Avals que agraïm perquè per nosal-tres són importants i ens

encoratgen per seguir un camí que no per ser llarg, ens ha de desviar a l’hora de persistir en la nostra feina diària, principis edito-rials, objectius empresari-als i missió a complir en la societat mediàtica del país.Finalment en aquest nú-mero 100 cristal·litza un projecte amb moltes il·lusions compartides, en què hem de destacar els companys de viatge, ja que des de la gènesi de Món Empresarial hem comptat amb la partici-pació de les institucions més importants del país, l’amistat i col·laboració de destacats membres del món universitari, innume-rables col·laboradors de prestigi social, etc., im-plicació que agraïm pel seu alt grau de compli-citat en comportar una tasca on tots hem aportat el nostre modest gra de sorra perquè a Catalunya tinguem un suport com Món Empresarial.

Hem comptat amb la participació de les institucions més importants del país i d’innumerables

col·laboradors de prestigi social

L’equip de Medigrup amb aquest número 100 ha descrit un trajecte

iniciat el 1998 amb vocació de desenvolupar un periòdic que

esdevingués referent

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia del Col·legi d’Economistes de Catalunya

2 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007OPINIÓ / Sumari i Tira còmica

01La trajectòria de Món empresarial s’inicia. Les pàgines centrals d’aquest primer número es dediquen a la formació empre-sarial.

11/98

SumariEl secretari d’Economia de la Generalitat, Andreu Morillas, i el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Artur Saurí, deba-ten sobre si entrem en un període de ralentització econòmica.

pàgina 8

SECTORSMón empresarial repassa el pes dels diferents sectors econòmics de Catalunya:La indústria es manté, tot i la cai-guda del tèxtil (18-24). Tot i així, els serveis (40-44) és el sector cridat a tenir un major pes dins de l’economia. El turisme (32-36) segueix sent un motor econòmic important, mentre la construc-

ció (26-30) es desaccelera. Per la seva banda, l’agricultura (12-13) s’adapta als nous temps pàgines 10 a 48

REPTESCatalunya afronta reptes econò-mics i socials. Entre els més im-mediats es troben les infraes-

tructures (56-58) i les TIC (66-68). A nivell d’empresa hi ha la R+D+i (60-64) i la formació (74-75). D’altra banda, pimes (76-78) i empreses familiars (80) es preparen per nous reptes.

pàgines 52-92

A MÉS...L’historiador Josep Maria Figue-res reflexiona entorn les relaci-ons Catalunya-Madrid. pàgina 94

Entrevista a Joan Alegre, abat del monestir de Poblet. pàgina 96

Retrat de Barcelona a partir de les seves xifres.

pàgines 98 i 100

Martí Parellada, catedràtic de la Uni-versitat de Barcelona, analitza la situació de l’economia catalana.

pàgina 9

Oriol Amat, vicepresident de l’ACCID i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, exposa els punts febles i els punts forts de les empreses cata-lanes.

pàgina 48

Daniel Ortiz, professor d’Esade, opi-na sobre el paper de la responsa-bilitat social a les empreses.

pàgina 70

Joan Tugores, catedràtic de la Univer-sitat de Barcelona, s’avança al futur i ens ofereix una previsió de l’estat de l’economia per d’aquí a deu anys.

pàgines 90-91

Felicitació / OPINIÓ 3DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

l fet que Món em-presarial arribi al seu número 100

és sense dubte un motiu de satisfacció i orgull per a la publicació, i també per a tots els seus lectors. Aquesta celebració us permet fer balanç i memò-ria del que ha estat aquest període, dels reptes que heu aconseguit superar, com una empresa més, fins a consolidar-vos com un espai d’expressió de les expectatives i les inquie-tuds dels empresaris.

Vull demanar-vos que mantingueu viu aquest exemple de llibertat, de rigor i de dedicació al nostre país, tal com ens heu demostrat que sou capaços de fer al llarg d’aquests 100 números. Teniu motius, arguments i raons per mirar el futur amb optimisme.Sou l’altaveu del dina-misme empresarial que existeix a Catalunya, que és un element bàsic de la vitalitat de la nostra societat. És cert que no

podem caure en la com-plaença, però tampoc és el moment de perdre la confiança ni de fomentar un clima de pessimisme, que no es correspon amb la nostra situació real.

Catalunya té un teixit de petites i mitjanes empre-ses únic a Europa, que és una mostra de la capa-citat emprenedora de la nostra societat, capaç d’obrir-se al món. L’eco-nomia catalana presenta taxes de creixement ele-vades, l’atur està situat en mínims històrics i el nostre PIB per càpita està per sobre de la mitjana europea.

Dades com aquestes i les mesures que està prenent el Govern perquè l’econo-mia mantingui el seu pols actual, ens permeten tenir confiança en les nostres possibilitats i en el futur de la nostra economia. I no només en l’economia, sinó també en la nostra ambi-ció com a país, recuperant el lloc que ens pertoca dins d’Europa i el món.

Així doncs, vull com a president de la Generali-tat felicitar Món empresa-rial per aquest aniversari i animar-vos a continuar contribuint en aquesta construcció del futur. Per molts anys.

E

JOSÉ MONTILLA

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

100números

ón empresarial és una bona re-v is ta econò-

mica. Només per això ja mereix ser felicitada amb motiu del número 100. Però a més té que està escrita en català. I això també mereix una felicitació. I no només per raons lingüístiques, sinó per una altra raó més general i, finalment, també més econòmica.

L’economia d’un país no funciona al marge de com va el conjunt de la societat. Normalment una economia potent es produeix en un país fort, emprenedor, amb autoestima i confiança, amb il·lusió. És a dir,

l’economia sol ser un component del conjunt. O dit d’una altra manera, un cos afeblit o malalt és difícil que permeti un bon rendiment intel·lectual o físic o simplement lúdic. En un país escapçat, o amb poca personalitat és difícil que hi hagi iniciati-ves valentes i d’èxit.

La Història ens diu que els moments brillants de l’economia catalana han coincidit amb moments positius del viure col·lectiu. De vegades aquests mo-ments positius s’han pro-duït amb situacions polí-ticament poc favorables, però amb vitalitat de país. I amb vitalitat del cos social, humà i moral.

D’aquest cos social , humà i moral d’un país en forma part la seva llengua. Un país que deixés morir la seva llen-gua perdria un d’aquests elements que li donen força, consciència i dig-nitat. Perdria quelcom que li dóna autoestima. I això repercutiria en tot, també en l’economia.

Per tant, mantenint la presència del català a la premsa econòmica Món empresarial fa un bon

servei al país i el fa també a l’economia. Tenint en compte que a més és una bona revista. Digna i de qualitat. Per tant, gràcies per la bona feina que fa. I felicitats i llarga vida.

M

JORDI PUJOL

EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Per mantenir-se al mercat laboral no es pot caure en rutines”Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

“Hi ha similituds entre medicina i política”Joan Clos, alcalde de Barcelona

10

20

Revolució al sector financer: Internet crea una nova forma de fer banca.

“No s’ha de perdre el tren de la tercera revolu-ció industrial”, alerta el Cercle d’Empresaris.

10/99

09/00

“Vull com a president de la Generalitat felicitar Món

empresarial per aquest aniversari i animar-vos a continuar”

“Món empresarial és una bona revista econòmica. Només per

això ja mereix ser felicitada amb motiu del número 100”

30

Ens fem ressò de la importàn-cia dels col·legis professionals.

08/01 HEM CONVERSAT AMB:

4 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007OPINIÓ / Felicitació

Sempre s’ha dit en borsa que per guanyar diners, primer s’han de perdre. En l’actualitat podríem dir que per guanyar pri-mer ens hem de formar. El consumidor d’infor-mació econòmica cada dia en sap més, està més format i per tant deman-da informació de més alt nivell. La cultura fi-nancera de la nostra so-cietat està augmentant de manera exponencial els darrers temps. És aquest increment del coneixement econòmic i financer de la societat el que ens obliga als

informadors a estar a l’alçada de la demanda. L’accés a les noves tec-nologies i l’ús d’internet han estat els grans im-pulsors d’aquest creixe-ment del coneixement econòmic i financer. Cada dia hi ha més dia-ris, més webs, més blogs i més fòrums dedicats al món de l’economia i les finances. L’economia ha deixat de ser d’ús exclu-siu d’uns quants per for-mar part dels temes de debat i de conversa del gran públic. Ara ja po-dem parlar que existeix una cultura financera, i

que a la nostra societat hi ha cultura financera. A qui es pot atribuir el mèrit d’aquesta explosió de la cultura econòmica i financera? Indiscutible-ment als ciutadans, pel seu afany de voler saber cada dia més. Què fem els mitjans i els infor-madors? Intentar estar a l’alçada.

La informació serà un dels capitals més im-portants en aquest segle que s’obre davant nostre de forma incerta. I la informació econòmica i financera anirà acapa-rant l’espai mediàtic. La informació surarà en el nostre entorn, panta-lles de tot tipus, diaris i

missatges telefònics ens mantindran desperts les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. La macroeconomia anirà deixant pas a la microe-conomia. Les informaci-ons que ens afecten més directament i els fluxos d’informació relacionats amb la butxaca de les famílies aniran en aug-ment. Els ciutadans del futur immediat tindran més informació, enten-dran el perquè del mer-cat i els canvis financers i borsaris. De complir-se aquesta expectativa, els ciutadans, lectors com-

pulsius de mails i de ti-tulars, seran éssers molt més combatius, més preparats, però, sobre-tot, seran molt més exi-gents. Diaris com ADN,un mitjà que intenta fer arribar als lectors les no-tícies que més els afec-ten, descobreixen amb el pas dels dies que la informació econòmica i els temes de consum són els que més interessen, si s’ha de jutjar pel rebot de mails que es reben a la redacció. L’economia regeix i regirà el nostre futur i la informació hi serà, segur.

“Només hi ha un camí: la revolució”Oriol Bohigas, arquitecte

“Les pimes tenen un futur brillant”Thomas Malone, professor de la Mit Sloan School of Management

40El govern Aznar afron-ta la vaga del 20-J amb un elevat clima d’en-frontament social.

50 60

Només el 24% de les empreses mira cap a l’Est. Avui segueix sent una assignatura pendent.

Europa entra en recessió amb Alemanya als capdavant. Espanya se’n surt millor.

06/02

05/03 04/04

ALBERT MONTAGUT, DIRECTOR D’ADN

2007 haurà estat un any important per a Món Empresarial. Que una publicació celebri 100 números podria pas-sar desapercebut, però que una publicació de temàtica econòmica i empresarial, mensual i

en català estigui com-petint des de fa més de vuit anys és un mè-rit fruit del treball d’un equip jove i emprene-dor que ha sabut crear un model de premsa econòmica.

L’èxit de l’editor de Me-digrup es basa en tres potes fonamentals: cre-ar bons productes, ja que Món Empresarial és la punta de llança d’al-tres publicacions adre-çades a la formació, la universitat, al món pro-fessional, diversificant, per tant, el ventall de possibilitats periodísti-ques; el serveis publi-

citaris, amb un equip dedicat a la tasca de cercar publicitat en un àmbit gens favorable per les publicacions en català; i, finalment, editar productes amb personalitat pròpia que són líders en el seu camp. En definiti-va Món Empresarial ha aconseguit el seu espai comunicatiu competint amb la premsa de pa-per salmó. Agraïm molt la seva tasca i estem molt satisfets de què formi part de la nostra associació.

Felicitats Món Empre-sarial !

‘Un soneto me manda hacer Violante, que en mi vida me he visto en tal aprieto…’ Aquests versos de Lope de Vega van ser el primer que em va venir al cap quan vaig rebre i acceptar l’amable invitació de Joan Pons d’escriure unes línies sobre ‘El rol actual dels mitjans de comunicació’. ¡Mare meva!, un peri-odista escrivint sobre altres periodistes, i això que fa temps que em van avisar que un gos no menja carn de gos. En fi, complim. Però... quin rol? El que hem jugat, el que juguem o el que crec que jugarem? Si responc

en passat, crec que els mitjans han tingut un paper fonamental en la consolidació de la demo-cràcia i, en particular, en la difusió d’una cultura econòmica i empresarial inexistent anteriorment. Si la pregunta es refereix al present, hauria de res-pondre que un paper bà-sic en la conformació de l’opinió pública, tot i que no exempt de certs pe-rills, com ara l’excessiva dependència o interrela-ció amb els poders pú-blics i econòmics, com a conseqüència, en gene-ral, d’una certa falta de capitalització i llacunes estratègiques en les em-

preses editorials –hem analitzat suficientment el que significa la com-pra de Les Echos per part de Louis Vuitton?–. Finalment, si hagués de respondre en futur diria que no ho sé, que depèn de com haguem respost la pregunta anterior. Per això, gràcies a la perse-verança de Món Empre-sarial i l’enhorabona en el seu centenari.

JAVIER DE MENDOZA,DIRECTOR GRUPOINTERECONOMIA A CATALUNYA

“L’economia regeix i regirà el nostre futur”

“Ara ja podem dir que hi ha una cultura financera”

LLUÍS GENDRAU I JULIÀ, PRESIDENT DE

L’APPEC

“Els mitjans han estat clau en la consolidació de la democràcia”

JOAN GARCIA,DIRECTOR DE LAPLAZA D’ONDARAMBLA I DIRECTOR GENERAL D’XIZ

“Món Empresarial ha aconseguit el seu propi espai comunicatiu”

HEM CONVERSAT AMB:

Parlar clar

-

Parlem?

6 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007OPINIÓ / Felicitació

“El procés estatutari serà complex i llarg”Josep Benach, president del Parlament de Catalunya

“Com a Carod, les críti-ques m’afavoreixen”Lucía Etxebarría, escriptora

90Repassant a fons els mesos anteriors arri-bàvem a la conclusió que l’economia cata-lana anava per bon camí i les previsions eren optimistes...

Ens plantegem els efectes de la permanència al poder dels càrrecs públics.

A l’igual que ara, el dèficit de les infraes-tructures ja ocupava planes del Món.

01/07

03/05 02/06

8070

El rol que juguen les pu-blicacions corporatives dins de la indústria de la comunicació ha esdevin-gut decisiu en els darrers cinc anys. I és que els anunciants les conside-ren cada cop més com a una potent eina de màr-queting on invertir els seus pressupostos per impactar els seus públics d’interès perfectament segmentats. D’altra ban-da, les empreses desco-breixen en la producció editorial de publicacions corporatives una via molt efectiva per apro-ximar-se i fidelitzar els

seus stakeholders. I són precisament els lectors, al final, qui les perceben com a pur valor afegit.Els professionals del màrqueting han entrat al món de la producció editorial perquè saben que el contingut editorial corporatiu pot fidelitzar més que 15 segons d’un anunci de televisió. Se-gons l’Association of Pu-blishing Agencies (APA), l’organisme europeu més gran del sector, un consu-midor es concentra uns 25 minuts en una revista corporativa, temps signi-ficatiu si el comparem al

que dedica a la publicitat tradicional.Els estudis del Cus-tom Publishing Council (CPC) als EUA, també avalen aquest futur de la producció editorial: el 85% dels consumidors s’estimen més conèixer una companyia a través d’un reportatge a una re-vista que no pas per un spot.

El sistema de comuni-cació i el sistema d’or-ganització corporativa són com la cara i la creu d’una mateixa moneda –com defensa l’econo-mista francès Ives Du-puy, expert en control de

la gestió. I és que pràc-ticament tots els actes quotidians del compor-tament d’una empresa o institució són en última instància actes comuni-catius. Per tant, la ges-tió integral i integrada de la comunicació és es-tratègica per assolir els objectius de qualsevol organització. A més, la nostra societat es basa cada vegada més en el coneixement, el qual reemplaça els recur-sos físics com a motor principal de creixement humà. Per primera ve-gada en la història –diu Manuel Castells a L’era

de la informació–, la ment humana és una força productiva di-recta, no solament un element decisiu del sistema de producció. La distribució social d’aquest coneixement que es genera sobretot a les universitats i als centres d’investigació és el repte del segle XXI que ha de tenir en els mitjans de comunicació el seu principal aliat. La reeixida iniciativa de Món Empresarial va en aquesta direcció, fet del qual ens hem de felicitar juntament amb tots els impulsors.

JOSEP M. ARIAS, PRESIDENT DE

L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DELS GABINETS

DE COMUNICACIÓ D’UNIVERSITATS

I CENTRES D’INVESTIGACIÓ DE

L’ESTAT (AUGAC)

Des d’Indicador d’Eco-nomia veiem amb gran admiració com un com-pany de viatge en la informació econòmica catalana com és la pu-blicació Món Empresa-rial, arriba a l’exemplar número 100. Ens esti-mula i ens encoratja a continuar en la labor en la qual estem immersos: la de prendre el pols i seguir l’actualitat econò-

mica de les comarques catalanes, en el nostre cas, les tarragonines. La nostra publicació comp-tabilitza ja 82 números i, com Món Empresarial,posem rumb i a tota mà-quina cap a aquesta mà-gica xifra centenària. Sens dubte, en moments d’incertesa com l’actual, de contenció, que no de crisi, la informació econòmica guanya pes específic en empreses i despatxos professionals i es converteix en una útil eina de consulta. Sempre és de gran pro-fit veure en paper de co-lor salmó i sota aquesta citada conjuntura eco-

nòmica, com li va a la competència o rebre útils consells d’aquests gurus que triomfen dia a dia en la trinxera dels negocis. Per tot això, la premsa econòmica s’al-ça avui en un bastió de reconeixement i pres-tigi que, sense desme-rèixer a les altres àrees d’informació, continua immersa en una senda de creixement. Així, des d’Indicador d’Econo-mia, volem convidar a Món Empresarial a con-tinuar pel camí pel qual discorre i que és tot un exemple enriquidor per a altres publicacions com la nostra.

Publicar en català és el més normal del món en un país on el cata-là és la llengua pròpia. L’anormalitat és que un mercat espanyol super-posat, que va créixer ex-traordinàriament durant el franquisme, continue fent de llosa per les pu-blicacions en català. En el cas d’El Temps, com el camp dels setmanaris al nostre país és pràc-ticament erm, la feina d’edició és molt agraï-da: qualsevol idea és un experiment, qualsevol canvi és una innovació, un producte fresc que arriba a un mercat pràc-ticament verge.

Evidentment tot això també implica córrer més riscos –més dels que serien lògics en un mercat sense intromis-sions– i no tenir un com-petidor clar: no existeix un producte amb la ma-teixa periodicitat, el mateix públic potencial i diferents estratègies –comercials, comunica-tives o polítiques.Però la sensació setma-nal de traure una nova revista, amb propostes diferents a la resta de productes periodístics del país, és molt gratifi-cant i molt engrescado-ra. És molt difícil fer-se un lloc al mateix quiosc

on es venen diaris gene-ralistes, col·leccions de fascicles, DVDs i cente-nars de revistes especi-alitzades, però, després de 23 anys, estem con-solidats. El repte és ofe-rir, cada setmana, coses noves, donar veu a idees originals, que no hagen eixit ni en premsa ni en ràdio ni en televisió.

PAU HERRERA, DIRECTOR GENERALDEL GRUPO BPMO

“La distribució social del coneixement és el repte del segle XXI”

“Les publicacions corporatives són una gran via de fidelització”

CARLOS M. RUIZ, DIRECTOR DE L’INDICADOR

“La premsa econòmica s’alça en un bastió de reconeixement”

“El repte és oferir coses noves, donar veu a idees originals”

ELISEU CLIMENT, EDITOR

HEM CONVERSAT AMB:

8 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007OPINIÓ / Debat

“L’economia catalana es troba avui en una bona situació. Els principals indicadors ens permeten abordar el futur amb confiança i optimisme. Tot i les turbulències i les

incerteses dels mercats fi-nancers i la indubtable des-acceleració de la construcció d’habitatges, els fonaments de l’economia són sòlids i els canvis en el nostre model de competitivitat caminen en la bona direcció. Aquest 2007 tancarem l’e-xercici amb un creixement del PIB del 3,7%. Per al 2008, les previsions del Departa-ment d’Economia i Finances i de la majoria d’organismes i institucions situen aquest percentatge en el 3%, una previsió que coincideix amb

la que es fa per al conjunt de l’economia espanyola. Si bé és cert que això comporta una certa moderació, també ho és que seguirà sent un creixement molt satisfactori. Primer, perquè significa que l’economia catalana aguanta bé el sotrac causat per la crisi financera nordamericana i continua creixent per sobre de la mitjana de les econo-mies avançades: segons l’FMI la zona euro creixerà un 2,1% l’any 2008. I, segon, perquè les macromagnituds que con-formen aquest creixement del PIB es fonamenten en bases cada cop més sòlides, sostenibles i equilibrades: si bé l’alentiment del consum de les llars i la desaccelera-ció de la inversió en cons-trucció contribuiran a tempe-rar l’aportació de la demanda interna, aquesta reducció es veurà compensada pel bon comportament de les expor-

tacions, que creixeran un 5,3% durant el 2008, i la for-talesa del sector industrial que de gener a setembre va registrar creixements del 3,2%, tot confirmant el canvi de tendència ja iniciat el 2006. De fet, el tercer trimes-tre del 2007, la contribució al creixement d’aquest sector (0,6%) ja va ser superior al de la construcció (0,4%). Altres indicadors contri-bueixen a constatar aquesta evolució del nostre patró de creixement: per una banda, l’augment de la productivi-tat amb percentatges de l’1% per a aquest 2007, i de l’1,2% per al 2008; i, de l’altra, les dades del mercat de treball per al 2008: amb la creació de 66.700 nous llocs de tre-ball i una taxa d’atur històri-cament baixa que se situarà en el 6,1%. Aquest diagnòstic mode-radament optimista, no ha

d’endarrerir les necessàries accions de continua millora dels factors de competitivi-tat que li donen suport. Per mirar el futur amb optimisme, Catalunya ha de fer front a la transformació del model de competitivitat. Un gran repte que passa per incrementar la productivitat, millorar la qualificació del capital humà, incorporar coneixement a la producció, millorar les infra-estructures i internaciona-litzar l’economia. Reptes que aborda l’Acord per a la inter-nacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competiti-vitat de l’economia catalanasignat entre el Govern de la Generalitat i els agents econòmics i socials i que significa un veritable full de ruta per a situar a Catalunya en el camí de la competitivi-tat i la cohesió social, entre les regions més avançades d’Europa”.

Ens apropem a un període deralentització econòmica?

“Tant l’economia espanyola com la catalana han arribat durant el 2007 a una situa-ció que es pot qualificar com d’acabament d’una etapa de forta expansió. Un bon

nombre d’indicadors així ens ho indiquen. El creixement del PIB ha reduït la seva taxa d’increment, així com també ho ha fet la de la creació d’ocupació i la de l’índex de producció industrial. D’altra banda, el consum també s’ha desaccelerat i els índexs de confiança tant dels consumi-dors com de les empreses han empitjorat. Els factors que han portat a aquesta situació han estat diversos, i entre ells podem destacar la puja dels tipus d’interès, l’increment dels preus de l’energia, el

qual ha acabat incidint sobre l’IPC, i el notable afebliment del sector de la construcció d’habitatges, en situar-se els preus fora de les possibilitats de la demanda. També hi ha incidit la incertesa provocada per la crisi hipotecària als Estats Units.Per tal d’opinar sobre la con-tinuïtat d’aquesta ralentitza-ció, cal parlar sobre la dels factors que han portat a ella. Pel que fa als tipus d’interès, hi ha elements que fan pensar que el Banc Central Europeu es resistirà a seguir la reduc-ció de tipus als Estats Units, malgrat l’apreciació de l’euro. El BCE ha de fer front al seu principal objectiu, la lluita contra la inflació, que ha repuntat a la UE, i que coin-cideix amb un bon moment de les economies alemanya i francesa. Pel que fa als preus de l’energia, les perspecti-ves de baixa no es veuen de

moment. En la construcció, tots els pronòstics són de continuïtat en l’afebliment del creixement en el subsec-tor d’habitatges, malgrat la recuperació en la promoció d’habitatges socials. En rela-ció a la demanda de consum, la qual, juntament amb la construcció, foren els factors que impulsaren l’expansió de l’economia, tot apunta a que prosseguirà la seva menor aportació al creixement, te-nint en compte els elevats tipus d’interès, que eleven les quotes d’amortització dels préstecs hipotecaris, i el fort nivell d’endeutament de les famílies. El darrer factor d’afebliment de l’economia, al qual he fet referència, la incertesa sobre la crisi finan-cera als Estats Units, tot i que la crisis ha tingut fins ara poca incidència a Europa, amb algunes excepcions pun-tuals, i no a Espanya, sí que

comença a tenir-ne sobre el comportament de les nos-tres entitats de crèdit, en el sentit d’haver reforçat la prudència en la concessió de crèdits. Aquest és sens dubte un factor més de limitació del consum.Amb tot el dit, es pot concloure que efectivament estem anant a un període de ralentització de l’economia, tot i que tenim ele-ments favorables que la mode-raran, tals com el fort dina-misme de la inversió en obra pública, i la creació d’ocupació en els serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament. Ara bé, en la profunditat de la ralentit-zació hi jugaran a mitjà termini tant la importància que asso-leixi la recessió de l’economia als Estats Units, com el temps que trigui en resoldre’s la crisi financera dels crèdits subprime en aquell país. La Unió Euro-pea en resultarà més o menys afectada”.

“Els índexs de confiança dels consumidors i les empreses han empitjorat”

DOS EXPERTS DONEN A ‘MÓN EMPRESARIAL’ EL SEU PUNT DE VISTA SOBRE EL FUTUR DE L’ECONOMIA

“S’ha arribat a una situació que es pot qualificar com d’acabament d’una etapa de forta expansió”

“Els principals indicadors ens permeten abordar el futur amb confiança”

ARTUR SAURÍ,DEGÀ DEL

COL·LEGI D’ECONOMISTES

DE CATALUNYA

ANDREU MORILLAS,SECRETARI D’ECONOMIA

DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA

“Els fonaments són sòlids i els canvis en el nostre model de competitivitat caminen en la bona direcció”

Opinió / SECTORS - 9MÓN EMPRESARIAL / DESEMBRE 2007

apunten a un creixement que deixarà de recaure, almenys en el ritme que s’ha vingut observant fins ara, en el com-portament del sector immobi-liari i en el consum, per passar a tenir un protagonisme més elevat, la indústria, l’obra pu-blica i el sector exterior, aspec-tes que, juntament amb els serveis, poden ajudar a defi-nir un perfil més ajustat en les perspectives macroeconòmi-ques de l’economia catalana.En fi doncs, si el llarg període de creixement ininterromput que ha caracteritzat l’econo-mia catalana en aquests dar-rers anys ha deixat pas a una des-acceleració, aquesta no deixa d’estar situada en uns ritmes de creixement nota-blement elevats que, en qual-sevol cas, es preveu que con-tinuïn sent superiors als del conjunt de la zona euro. Tan-mateix no s’hauria de deixar

La situació de l’economia catalana: unes perspectives optimistes malgrat tot

És cert que en el segon tri-mestre d’enguany s’han suc-ceït un conjunt de fets que han provocat a la fi un canvi en la tendència de continua acceleració del creixement de l’economia catalana que s’ha-via anat produint en els dar-rers quatre anys. Per primera vegada doncs en molt temps el creixement trimestral del PIB català s’ha desaccelerat, passant a assolir uns registres del 3,8 i del 3,7% en el segon i tercer trimestre d’enguany, quan en el primer havia estat del 4,1%. Què hi ha darrera d’aquest can-vi de tendència? Una desacce-leració del consum, particu-larment acusat en les llars, i, en menor mesura, de la forma-ció bruta de capital. En canvi, l’aportació del saldo amb l’es-tranger al creixement del PIB no ha estat tan negativa com a conseqüència que la reducció del creixement de les impor-tacions de béns i serveis ha estat més intensa que la de les exportacions.Aquest comportament no pot ser aliè, com succeeix a altres economies desenvolupades, al conjunt de factors que es-tan influint en el seu compor-

tament i que ha dut l’FMI i altres organismes, a fer unes previsions a la baixa del crei-xement econòmic d’aquestes economies per enguany i els propers. Entre els factors assenyalats destaquen: el crei-xement del preu del petroli que l’ha dut a magnituds pro-peres als 100 dòlars per barril i al de les matèries primeres en general, que ha provocat un repunt inflacionista par-ticularment acusat ençà el darrer mes de setembre; la devaluació del dòlar respecte a l’euro que el situa a valoraci-ons properes a 1,5 dòlars per euro i que afecta a la compe-titivitat de les exportacions europees i, també, a una crisi de confiança instal·lada en el sistema bancari internacio-nal com a conseqüència de la poca transparència de la situ-ació de solvència de les ins-titucions financeres derivada de l’exposició al risc generada en el seu inici en el mercat immobiliari americà. Com a conseqüència d’això i tot i les intervencions del bancs cen-trals, els tipus interbancaris es mantenen en unes primes de risc elevades i la restricció creditícia s’ha instal·lat arreu i, en particular, a determinats sectors com, a Espanya, l’im-mobiliari.Tot i aquesta situació no cal deixar de tenir en compte que les economies emergents segueixen liderant el creixe-ment econòmic mundial, que la situació de desconfiança instal·lada en el sistema finan-cer hauria d’anar reduint-se a mida que es vagin coneixent els resultats de les instituci-ons implicades i que les ten-sions inflacionistes encara no s’han manifestat de manera

acusada, en la inflació subja-cent, el que no vol dir que no acabi succeint.És aquesta doble lectura el que hauria d’influir en les expectatives dels consumi-dors i dels inversors tot evi-tant que una valoració par-ticularment negativa de la situació actual de l’economia espanyola i catalana, no faci altre cosa que alimentar-la.Les previsions pel que fa al tancament de l’any i les de l’any vinent posen de manifest una desacceleració respecte els registres obtinguts durant l’any 2006. Tot i així es preveu que l’economia catalana creixi un 3% l’any 2008, 0,9 punts per sobre de la zona euro. En qualsevol cas, a un nivell que li hauria de permetre conti-nuar el creixement de l’ocu-pació i situar la taxa d’atur de l’any vinent en un 6.1%.Alhora aquestes previsions

Tot un conjunt d’indicadors han generat una valoració pessimista de la situació actual de l’economia catalana. Aquesta valoració no tindria més transcendència que d’altres de més positives si no fos pel fet que el comportament dels agents econòmics pot resultar influït per aquestes mateixes valoracions i aprofundir d’aquesta manera la desacceleració de l’economia.

PREVISIONS OPTIMISTES ENFRONT UN PANORAMA MARCAT PEL PESSIMISME

passar l’oportunitat, atesa la previsible pèrdua de protago-nisme de l’activitat immobilià-ria, de reforçar els factors de competitivitat de les activitats manufactureres i dels serveis en general i, en particular dels més vinculats a l’activitat pro-ductiva.No hi ha cap dubte que l’em-presariat i els agents socials respondran a aquest repte. Cal també, que les administra-cions públiques acompanyin aquest procés en els àmbits de competències que li són propis.

• L’agricultura afronta canvisEl relleu generacional i la modernització de les explotacions, claus del progrés del món rural.

pàg. 12 i 14

• La construcció perd forçaEl 2007 es confirma com l’any de la desacce-leració del que ha estat motor de l’economia.

pàg. 26 a 30

• El turisme es mantéEl sector turístic segueix sent un dels princi-pals motors econòmics de Catalunya.

pàg. 32 a 36

• Impuls lent en els serveisEl sector serveis hauria de ser el que creixi més en el futur: comerç, consultoria, publicitat...

pàg. 40 a 44

• La indústria viu un bon momentEl sector industrial va tancar l’any 2006 amb un creixement del 2,9%. Les expectatives es mantenen favorables, tot i la crisi del tèxtil i les dificultats del sector de l’automòbil.

pàg. 16 a 24

En els darrers mesos hi ha hagut una desacceleració del consum, particularment acusat en les llars. / ARXIU

MARTÍ PARELLADACATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Es preveu que l’any 2008 l’economia catalana creixi un 3%, 0,9 punts per sobre de la zona euro

10 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Visió general

PES DELS DIFERENTS SECTORS DE L’ECONOMIA CATALANA

El sector agrari espera per al 2007 una reducció en les pro-duccions tan agrícoles com ramaderes. En el primer cas, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural preveu una producció inferior, concretament d’un 4,4%, respecte a l’any passat a causa de les menors collites de fruita fresca i d’hortalisses; mentre que en el cas ramader la producció pot decaure un 2,2%, bàsicament pel porcí.

• AGRICULTURA

L’AGRICULTURA PASSA A UN SEGON PLA

L’activitat d’aquest sector, en el segon trimestre del 2007, es va situar en un creixement del 3,3%. La recuperació de la indústria ja comptabilitza quatre trimestres consecu-tius amb resultats superiors al 3%, fet que ha tingut tam-bé la seva translació a l’ocu-pació industrial, deprimida

durant força temps. Segons el registre d’afiliats a la Se-guretat Social, des del mes de febrer s’està produint una creació neta de llocs de tre-ball que, tot i que modesta –0,5% interanual al mes de maig– reflecteix una millora del clima de confiança que també s’evidencia en les opi-

nions empresarials, recollides pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. No obstant, cal assenyalar que les expectatives d’evolució de la inversió són molt diferents entre les empreses de major grandària, que preveuen un fort impuls, i les pimes que el preveuen força inferior.

• INDÚSTRIA

AVANÇA L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

Pel que fa al sector de la construcció, l’avanç del segon trimestre –del 4,6%– és tan sols una dècima inferior al del trimestre anterior. L’evolució de l’ocupació mesurada pels afiliats a la Seguretat Social s’ha desaccelerat lleugerament respecte al primer trimestre, però continua creixent el mes de maig a un ritme del 4,9%. El gran volum d’habitatges iniciats el 2006 –més de 127.000– donen suport a l’activitat en el subsector residencial. Així mateix, la gran quantitat d’obra civil en fase d’execució garanteix també l’avanç de l’activitat constructora. No obstant, l’esgotament del cicle expansiu de l’habitatge dóna cada cop més senyals amb un fre de les vendes desincentivades pels preus elevats as-solits i per l’alça dels tipus d’interès. En aquest sentit, cal esperar que la inversió privada en construcció continuarà desaccelerant-se.

• CONSTRUCCIÓ

LA CONSTRUCCIÓ MANTÉ EL CREIXEMENT

• TURISME

Els sectors econòmics a Catalunya

En el sector serveis, la dinà-mica de l’activitat se situa propera al 4%. Les dades corresponents a l’afiliació a la Seguretat Social presen-ten durant tot el 2007 una dinàmica de desacceleració, derivada en part de la reduc-ció en l’afiliació en les acti-vitats de serveis personals que inclouen l’ocupació en serveis domèstics, que tenen una forta davallada. Dins de les principals branques en què els serveis registren un creixement important de l’ocupació destaquen les ac-tivitats sanitàries i de serveis socials, així com l’educació, l’administració pública i les activitats empresarials en general. També és significa-tiu el creixement relatiu de l’afiliació en altres activitats

que tenen, però, un menor pes que les anteriors, com ara la recerca i desenvolu-pament, en què l’afiliació

augmenta un 27,5%, les acti-vitats informàtiques (15,8%), el transport aeri (13,7%) i el transport marítim (12,4%).

• SERVEIS

MODERACIÓ ALS SERVEIS

Fins al mes de maig passat i, per tant, sense haver comptabi-litzat encara la temporada d’estiu, els indicadors de demanda presentaven uns resultats més moderats que els de l’any an-terior. El nombre de turistes estrangers estava pràcticament estabilitzat, mentre que el nombre total de pernoctacions s’ha-via reduït.

EL TURISME ES MANTÉ ESTABLE

12 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Agricultura

es col·loquen per sobre de Catalunya. Per tant, és urgent trobar solucions per man-tenir les comunitats rurals vives i dinàmiques i afavo-rir el relleu generacional. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat ha aprovat gai-rebé 8.500 ajuts per a inversi-ons en plans de millora, així com també 2.700 ajuts desti-nats a joves agricultors per a primera instal·lació, amb un import total de 222 milions d’euros. Pel que fa a la for-mació agrària, actualment hi ha 14 Escoles de Capacitació Agrària (ECA) a Catalunya, les quals imparteixen forma-ció continuada (presencial i a distància) i ensenyaments agraris reglats (cicles forma-tius de grau superior i mitjà).

Explotacions més modernesEntre els mecanismes per millo-rar les estructures productives destaquen les cooperatives, ja

El món rural català, un sector en retrocés?

M.SORT

Durant el segon trimestre del 2007, el Producte Interior Brut (PIB) ha crescut a Catalunya un 3,8% de taxa interanual. El sector que ha mostrat un increment més elevat ha estat la construcció (4,7%), seguit dels serveis (4,2%) i la indústria (3,3%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una tendència totalment diferent: s’ha reduït un 4,6% respecte al mateix tri-mestre del 2006 (veure figura 1). En aquest decrement hi ha contribuït molt significativa-ment el subsector agrícola, ja que la producció d’hortalisses, fruita fresca, fruita seca i oli d’oliva ha presentat uns resul-tats desfavorables, mentre que els cereals han anotat uns resul-tats més positius. D’altra banda, el subsector ramader presenta una tendència també a la baixa, ja que la producció de porcins registra un comportament nega-tiu i suposa el 50% de la produc-ció final ramadera.

Per la seva banda, a la resta d’Espanya la situació és com-pletament diferent, ja que l’agricultura és el sector que ha contribuït més significativa-ment en el creixement del PIB, amb un 5,5% durant el segon trimestre d’aquest any. El segueixen la indústria (4,6%), la construcció (4,0%) i, final-ment, els serveis (3,9%).

La producció agrícolaL’activitat agrària catalana i, en consonància, l’espanyola, van viure durant la dècada dels 90 del segle passat una gran con-centració i especialització, que va comportar la disminució del nombre d’explotacions i l’aug-ment de la superfície mitjana útil per explotació. Així, segons l’Institut Nacional d’Estadística, les explotacions a Catalunya s’han reduït a l’actualitat fins a 57.503, amb una superfície agrí-cola utilitzada (SAU) de més d’un milió d’hectàrees. D’aques-tes, el 25% són terres de rega-diu. Pel que fa a la producció, durant el 2007 s’han obtingut 448.901 tones de raïm, un 0,8% menys que el 2006. L’arròs, el blat de moro, els cítrics, l’ave-llana, l’ametlla i l’olivera també han experimentat una tendèn-cia a la baixa, amb menys tones

obtingudes al llarg del 2007 (veure figura 2).

Quant a les principals espè-cies ramaderes, Catalunya és la comunitat autònoma líder del ramat porcí, amb més de 6,5 milions de caps de bestiar, i també compta amb el major nombre d’aus, amb gairebé 41 milions. Així, la ramaderia intensiva (porcí, engreix de vedells, pollastres i ous) ha permès el creixement de la dimensió econòmica de moltes explotacions.

Els ajuts de la PACAl marge de les dades purament estadístiques, que indiquen una recessió en l’aportació del sector agrari al PIB, Catalunya necessita adaptar-se a les noves perspectives de la política agrà-ria i de les exigències dels con-sumidors i de la societat. Entre els objectius de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), fixats l’any 2003 per la Comissió Europea, cal destacar el de fer una agricultura europea més sostenible i orientada al mercat, aconseguir un més gran equili-bri entre els ajuts sectorials i estructurals, i potenciar el desenvolupament rural. Per aquests motius, des del sector es reclamen tota una sèrie de mesures encaminades al pro-grés del món agrari. El sindicat Unió de Pagesos demana un Contracte per a un Medi Rural Viu, és a dir, superar l’actual sistema d’ajuts proporcionals al volum de producció o a la

dimensió de les explotacions. Això implica que els recursos públics es reorientin progres-sivament cap als pagesos que subscriguin un contracte amb la societat, a través de l’admi-nistració agrària. D’altra banda, per tal de superar la contínua concentració dels recursos de la PAC en una petita minoria de grans productors sovint absen-tistes, la qual cosa no soluciona els problemes de la desigual distribució de les rendes agrà-ries, Unió de Pagesos proposa que es recondueixi el desequi-libri que suposa a l’Estat espa-nyol que el 5% dels perceptors d’ajuts directes de la PAC s’em-portin el 50% dels recursos de la política de preus i mercats de la Unió Europea.

El relleu generacionalEl camp català té un índex de pagesos familiars de més de 65 anys. En comparació a la resta de països de la Unió Europea, només Portugal, Grècia i Itàlia

Catalunya és la comunitat autònoma líder pel que fa al ramat porcí i engreix de pollastres

El camp català té un índex de pagesos familiars de més de 65 anys, i això fa plantejar el relleu generacional

Al llarg dels darrers 20 anys el sector agrari català ha viscut una profunda transformació arran de la integració del país a la Unió Europea. No obstant això, actualment el territori rural està despoblant-se i envellint-se a un ritme accelerat. El relleu generacional, la modernització de les explotacions i la formació agrària es perfilen com a elements clau per garantir el progrés del món rural.

ADAPTAR-SE A LES NOVES EXIGÈNCIES DE LA SOCIETAT

PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. COMPARATIVA 2006-2007 (FIGURA 2)

Font: Idescat.

PRODUCCIÓ ANY 2006 ANY 2007 % VARIACIÓ

Arròs (tones) 134.533 127.970 -4,9

Blat de moro (tones) 343.959 343.123 -0,2

Cítrics (tones) 194.168 172.483 -11,2

Avellana (tones) 23.987 17.613 -26,6

Ametlla (tones) 31.861 24.278 -23,8

Olivera (tones) 103.794 101.566 -2,1

Raïm (tones) 452.499 448.901 -0,8

PIB DEL SECTOR AGRÍCOLA (FIGURA 1)

Primer trimestre del 2006Segon trimestre del 2006Tercer trimestre del 2006Quart trimestre del 2006Primer trimestre del 2007Segon trimestre del 2007

-5-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

que la seva rendibilitat socioe-conòmica és clau en l’equilibri territorial del país. Avui hi ha a Catalunya 642 cooperatives agràries, que duen a terme una doble tasca: diversificar l’acti-vitat productiva i oferir serveis per cobrir les necessitats de la societat rural.

Una altra de les prioritats és modernitzar l’actual xarxa de regadius i portar aigua a les zones amb major potencial de desenvolupament agrari. En aquest sentit, Unió de Page-sos reclama a la Generalitat una millora del sistema de finançament per a la implan-tació de nous regadius i, al mateix temps, la renovació dels regs establerts. Pel que fa al secà, el sindicat proposa que s’impulsi la concentració parcel·lària a les comarques en les quals es pugui dur a terme, ja que això estalviaria uns costos molt grans a les explotacions del país.

La població rural s’està envellint cada vegada més. / ARXIU

14 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Agricultura

màxim els costos de produc-ció, fet que obliga a revisar la política sobre els polèmics transgènics o de la utilització de farines de carns.

El futur indica estabilitat?No tenim una bola màgica per predir el futur, però sí que es pot pronosticar, amb més o menys encert, quina serà la tendència dominant al llarg dels pròxims dies. De fet, des de les pujades dels últims mesos, que han arri-bat a duplicar les cotitzacions de fa un any, podem dir que s’ha entrat en una situació d’estabilitat a tots els mer-cats. En cap cas es parla d’un descens a curt termini, però sí de tranquil·litat. El blat de moro es manté als 0,23 euros el quilo, la civada està estabi-litzada als 0,22 euros el quilo i, el blat, als 0,25. Segons un informe del Banc Urquijo, del grup Banc Sabadell, els preus dels cereals durant la pro-pera dècada seran més alts que la dècada anterior, però no creixeran molt per sobre del seu nivell actual. L’estudi indica que els preus no con-

El preu dels cereals, pels núvols

M.SORT

Al llarg dels darrers tres mesos, l’encariment del preu dels cereals s’ha convertit en el centre de la polèmica, tant per les seves causes com per les seves conseqüències. Amb un augment de preu del 60% durant el 2007, el blat s’ha apuntat amb força al rally alcista que afecta d’altres matèries primeres, ja siguin agrícoles, energètiques o metàl·liques. El blat de moro i la soja, amb increments del 33,41% i el 45%, respectiva-ment, també estan immersos en aquesta espiral. Si ens centrem en les causes, alguns economistes afirmen que els cereals parteixen de preus històrics més baixos que el petroli, l’or o el níquel, i per això és lògic que ara augmen-tin de forma accelerada. No obstant, aquests increments preocupen les autoritats eco-nòmiques pel seu impacte en la inflació i, per tant, en les polítiques dels tipus d’interès. Altres analistes subratllen que les circumstàncies que més pesen sobre els preus són el creixement de la demanda per l’expansió de les economies i el consum dels països emer-gents, sobretot de la Xina i l’Índia. D’altres parlen de l’ús de productes agrícoles, com la soja, per a l’elaboració de biocombustibles. Ara bé, sigui quina sigui la causa d’aquesta tendència alcista, les conseqüències han estat severes, especialment per a les butxaques dels con-sumidors, que han vist com la cistella de la compra dels elements bàsics s’encaria a un ritme trepidant. Els cere-als són la matèria primera de molts productes que, en tan sols tres mesos, han iniciat una escalada inflacionista des-tacada: la llet i altres produc-tes làctics han incrementat els preus un 20%, el pa un 8%, el pollastre un 11,3%, i els ous un 30%. I per si això fos poc, Danone, Campofrío i Bimbo s’han posat d’acord sobre la necessitat d’encarir encara més els seus productes. Danone ja ha confirmat que

l’increment serà d’entre un 4% i un 6% a Espanya, mentre que Bimbo parla d’un 4,5%.

Les reaccionsPer la seva banda, diverses associacions de consumi-dors, com Facua o l’Organit-zació de Consumidors (OCU), coincideixen a afirmar que aquest augment és despro-porcionat. Facua considera que el preu de la llet respon a un moviment especulatiu i ha demanat a la Comissió Naci-onal de Competència que investigui si s’estan produint comportaments de concerta-ció de preus.Al mateix temps, la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), la patronal de l’alimentació espanyola, ha assegurat que la situació actual d’augment de preus no és conjuntural, sinó estruc-tural, i ha reclamat a la Unió Europea mesures urgents. Entre les accions necessàries per pal·liar aquesta situació, la patronal proposa que es canviï amb rapidesa la polí-tica agrària comuna i plan-teja la necessitat d’abaratir al

Què tenen en comú la llet, el pollastre i el pa? Doncs que la matèria primera bàsica de tots tres productes és els cereals. I a causa de l’ascens espectacular que han experimentat els seus preus des d’aquest estiu, les grans empreses alimentàries han vist com, paral·lelament, s’incrementaven els costos de producció. La reacció no s’ha fet esperar: preus amunt i els consumidors més descontents que mai.

EFECTE DÒMINO PER ALS ALIMENTS BÀSICS

El preu del blat s’ha incrementat un 60% durant el 2007. / ARXIU

JOAN CABALL I SUBIRANA,coordinador nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya

Els reptes de la pagesia catalanaEl sector agrari català s’en-fronta a un seguit de man-cances estructurals, a una reducció dels ajuts percebuts per l’aplicació del pagament únic; a l’augment dels costos de producció, com ara del ga-soil; a una Organització Mun-dial del Comerç que pretén desmantellar encara més la protecció en l’accés als mer-cats europeus, etc.

Davant d’aquest escenari, cal una pagesia activa per garan-tir la viabilitat econòmica de les explotacions i que només serà possible si disposem de les eines necessàries. Ens proposem uns objectius de modernització per als quals cal comptar amb un suport decidit de les administraci-ons implicades. Objectius,com ara, millorar l’eficàcia i la dimensió econòmica de les explotacions agràries o potenciar la formació, el rejoveniment del sector i el desenvolupament tecnològic. El sector també necessita l’impuls d’un pla que permeti valoritzar les energies reno-vables com a subproducte agrari; la regulació del mer-cat de la terra agrícola o un pla per millorar la gestió amb els nous regadius.

Tanmateix, les garanties per a la viabilitat del sector pas-sen per un preu just per als productors i un marc legal català i estatal que garanteixi la transparència en els preus durant tota la cadena: des del que percep el productor, fins el que paga el consumidor. tinuaran augmentant com ho

han fet aquest estiu, perquè l’encariment vertiginós que han experimentat s’ha pro-duït per factors del moment: males collites, el consum de les reserves més ràpidament del previst per l’augment de la demanda (sobretot motivat per la irrupció de Xina i l’Ín-dia en el consum), i el biodiè-sel. No obstant això, l’informe creu que l’ascens del preu dels

cereals lligat a l’eclosió dels biocombustibles també serà temporal, perquè guanyaran pes els biocombustibles de segona generació, és a dir, els que no usen primeres matè-ries alimentàries. Al mateix temps, la productivitat agrí-cola també millorarà gràcies als transgènics.

Els cereals són la matèria primera de molts aliments bàsics, que han incrementat els seus preus

Les perspectives de futur mostren que els preus dels cereals no baixaran, però sí que es preveu una estabilització

La visió de...

16 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Indústria

L’ANY PASSAT EL SECTOR INDUSTRIAL VA TANCAR AMB UN CREIXEMENT DEL 2,9%

ha anat creixent fins a fregar el 7%.En aquest capítol paga la pe-na destacar el paper de les empreses petites i mitjanes –menys de 250 treballadors–, que van incrementar les seves inversions d’un 13,8% durant l’any 2006, mentre que les més grans van retrocedir un 2,7%. En números absoluts, la xifra de la inversió total en el sector industrial ha crescut un 6,7%.A què ha anat destinat aquest increment de capital? Princi-palment, a augmentar la capa-citat productiva (38% del

La indústria catalana mostra símptomes de recuperació tot i la caiguda del tèxtil

AURELI VÁZQUEZ

Catalunya és un territori cada cop menys industrial i més abocat als serveis, però tot i així la indústria catalana mostra símptomes de recu-peració. Així ho evidencia el darrer Informe anual sobre la Indústria a Catalunya, presen-tat el juny de 2007 amb dades de 2006. Aquest informe no només radiografia l’estat del món industrial, sinó que ela-bora un diagnòstic sobre la salut de cadascun dels sec-tors que l’integren.Una ràpida ullada a l’estudi no depara grans sorpreses: el tèxtil i la confecció continuen el seu camí de tornada; la Unió Europea segueix rebent el gruix de les exportacions catalanes i, d’altra banda, es constata el predomini dels sectors d’alimentació i begu-des, fabricació de productes metàl·lics i indústries quími-ques.Ara bé, una anàlisi més deta-llada permet observar dades significatives i extreure con-clusions interessants.

Creix el PIB industrialSi els últims anys de la dècada dels noranta es van caracte-ritzar per un increment cons-tant de la riquesa industrial, el nou mil·leni no va entrar amb bon peu, amb creixe-ments mínims i, de vegades, negatius. L’any 2005, sense anar més lluny, el PIB indus-trial català va retrocedir un 0,1%. En canvi, l’any 2006 es va tancar amb un esperança-dor 2,9%. Aquest increment es va anar inflant al llarg de l’any després d’un començament tímid, però el resultat final resulta clarament positiu si es té en compte que és la millor dada des de l’any 2000.Igualment esperançadora es presenta la dada sobre la població ocupada en la indús-tria a Catalunya. Entre els anys 2002 i 2004 aquest índex va retrocedir un preocupant 7,2%. L’any 2005, en canvi, es va recuperar la meitat amb un

creixement del 3,8%, i aquest darrer any s’ha afegit un altre 0,6%.Però si alguna dada mostra un increment ferm i progres-siu és l’Índex de Preus Indus-trials (IPI). L’any 2001, el seu ritme de creixement va patir una forta davallada, passant del 5,1% a només un 1,3%. En canvi, a partir de 2002 va anar recuperant el ritme perdut, afegint més d’un punt per-

centual cada any. El resultat d’aquesta progressió és que l’any 2006 ja havia recuperat el nivell del 5%.

Les pimes tiren del ‘carro’Una dada especialment relle-vant és la inversió industrial, perquè no només reflecteix un estat de coses, sinó que mostra la confiança –o manca de confiança– de l’empresa-

Després de cinc anys recollint veles, el sector industrial català torna a tenir el vent a favor. Així ho indiquen les xifres de l’any 2006, que es va tancar amb un creixement del 2,9%. Malgrat la crisi del tèxtil i l’amenaça que planeja sobre els fabricants de vehicles, la indústria viu el millor moment des de l’any 2000. Així ho acredita també el notable increment de la inversió.

riat en el futur. En aquest cas, encara no s’ha recuperat el nivell assolit l’any 2000 –un espectacular 12,7%–, però sí s’ha invertit la tendència a la baixa observada a principis del nou mil·leni, motivada potser pel tancament d’un cicle. Si més no, així queda palès quan s’examina la pro-gressió de la inversió, que fa quatre anys va recuperar el signe positiu i, any rere any,

El sector de la fabricació de vehicles de motor, quart en importància, va perdre un 4% dels empleats

Les exportacions de la indústria han crescut un 12%, tot i que el saldo segueix sent clarament negatiu

La pime industrial catalana va incrementar les seves inversions un 13,8% l’any 2006. / ARXIU

CREIXEMENT DEL PIB INDUSTRIAL CATALÀ

Font: Informe de la Indústria Catalana a Catalunya 2006 (juny 2007).

EVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS(CREIXEMENT EN PERCENTATGE)


-1

0

1

2

3

4

5

6

>>

18 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Indústria

L’ANY PASSAT EL SECTOR INDUSTRIAL VA TANCAR AMB UN CREIXEMENT DEL 2,9%

A QUÈ ES DESTINA LA INVERSIÓINDUSTRIAL A CATALUNYA?


SECTORS INDUSTRIALS AMB MÉS ASSALARIATS(ENTRE PARÈNTESI, EVOLUCIÓ 2006 RESPECTE L’ANY ANTERIOR)


DESTINACIÓ DE LES EXPORTACIONSINDUSTRIALS CATALANES


total), però també a millorar l’equip productiu (26%) i a la reposició d’equi-pament, que en aquest cas ha representat un 20% del total.

Sectors en alertaCal tenir en compte però que no totes les dades sobre la indústria catalana són bones. El nombre d’assalariats s’ha reduït un 2,2% respecte l’any 2005. Dit d’una altra manera: l’any 2006 van desaparèi-xer 21.000 llocs de treball. El tèxtil i la confecció tenen bona part de la ‘culpa’, ja que un i altre han perdut, en con-junt, prop de 6.000 llocs de treball. En realitat, la majoria dels sectors industrials han perdut assalariats, amb per-centatges que en alguns casos criden l’atenció.El sector de fabricació de vehicles de motor, quart en importància, va perdre un 4% dels seus empleats, i la indús-tria de mobles i altres manu-factureres, molt arrelada en determinades comarques, va perdre un significatiu 2,8%, que equival a la destrucció de 600 llocs de treball. Tot i que amb un pes simbòlic a la indústria catalana –repre-senta un 1%–, la fabricació d’aparells de ràdio i televisió segueix la seva caiguda, con-seqüència de la forta compe-tència asiàtica. L’any passat es va deixar un 13,3%, el que representa un total de 750 llocs de treball.

Exportacions saludablesLes exportacions de la indús-tria catalana han evolucio-nat durant l’últim any a un ritme força saludable. A l’es-pera de les dades de 2007, el creixement constatat durant

l’any anterior va ser del 12%, sumant un total de 47.129 milions d’euros. Aquest ritme és sensiblement superior al que van registrar les impor-tacions (10,4%). El problema és que aquestes sumen gai-rebé 75.000 milions d’euros, de manera que el saldo resul-tant és un negatiu de 27.600 milions.Els sectors que han experi-mentat un creixement més fort en el ritme d’exportaci-ons han estat el de maquinà-ria i materials elèctrics i elec-trònics, que ha millorat un 27,1%, seguit de l’extracció i refinació de petroli i carbons, amb un augment del 24,7%, i els vehicles de motor, amb un notable increment del 16,1%.Pel que fa a les destinaci-ons d’aquestes inversions, el mercat europeu segueix sent –amb gran diferència– el més important. Dels 47.129 mili-ons que exporta la indústria catalana, un total de 33.718 (71,5%) van adreçats a països de la UE. Dins de la UE, França rep gairebé un 25% de les exportacions industrials catalanes, seguida d’Alema-nya, Itàlia, Portugal i Gran Bretanya.

Més qualitat tecnològicaPerò la nota més destacada –i això sí és bona notícia– és la creixent qualitat tecnolò-gica de les exportacions de lanostra indústria. Un 64% tenen un nivell tecnològic qualificat com mitjà-alt o molt alt. De fet, les expor-tacions amb perfil alt són ja un 14%, clarament per sobre del 10% de 2005. Dit d’una altra manera: l’exportació industrial de mercaderies d’alt nivell ha crescut un 25%.

JOAN ROSELL,president de Foment del Treball Nacional

Innovar per créixer en un món globalEls reptes que té la indústria ca-talana es deriven del procés de globalització que s’està duent a terme a l’economia internacio-nal, amb indústries arrelades a països desenvolupats que han de fer estratègies orientades a la creació constant de produc-tes diferenciats que trobin nín-xols de mercat, amb una aposta per la qualitat dels mateixos, i pensant –un cop ja presentat el producte– amb la innovació que cal fer en el proper. A més, cal donar-li una dimensió internaci-onal que va des de les habituals exportacions en comerç exterior fins a estructurar mecanismes de producció que aprofitin els avantatges que es puguin donar en aquells indrets, i que alhora també permetin una flexibilitat per adaptar-se a un mercat que canvia acceleradament i on un producte nou esdevé ràpida-ment vell. Cal buscar també el concurs d’altres empresaris per poder dur a terme accions que necesiten d’una major dimensió, i on els elements de cooperació davant d’un mercat més gran han de ser també una referència a l’hora d’enfrontar-nos amb els nous reptes que té l’empresari, especialment el de la indústria, on s’ha donat un impacte més destacat en aquest procés de globalització.

La visió de...

PRINCIPALS RECEPTORS EUROPEUSD’EXPORTACIONS INDUSTRIALS (MILIONS D’EUROS)


Els sectors de la maquinària i materials electrònics han augmentat el seu ritme d’exportació

La fabricació d’aparells de ràdio i televisió segueix la seva caiguda, degut a la competència asiàtica

>>

20 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Indústria: Químic i Farmacèutic

Les exportacions i la despesa pública en fàrmacs impulsen el creixement

AURELI VÁZQUEZ

El sector químic català, mà-xim exponent del món de la química al conjunt de l’Es-tat, continua gaudint de bona salut. Al conjunt d’Espanya, el sector va facturar l’any passat 38.000 milions d’euros, un 6,1% més que l’any anterior. Gairebé la meitat de la pro-ducció es genera a Catalunya, que concentra un 46% del total, seguida de lluny per la comunitat de Madrid (14%) i Andalusia (8%).La indústria química repre-senta un 14,3% del total del Valor Afegit Brut (VAB) de la indústria a Catalunya, i dóna feina a un 10% dels treballa-dors d’empreses industrials.Les dades del sector reflec-teixen una marxa més que acceptable tant al Principat com al conjunt de l’Estat, en bona part gràcies a l’empenta de les vendes exteriors. La xifra d’exportació del sector químic espanyol va sumar més de 20.000 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior. La química bàsica va liderar aquestes exportacions l’any 2006, amb una xifra de factu-ració de 4.402 milions d’eu-ros. A considerable distància figuren les exportacions de sabons, detergents, neteja i perfums, que van registrar una xifra de 1.121 milions.

L’evolució del sector químic ha estat, però, desigual. Mentre alguns subsectors han conti-nuat amb la tendència posi-tiva, d’altres mostren un signe negatiu. Aquest és el cas, per exemple, de la producció agroquímica, que segueix la tendència negativa d’anys anteriors amb menys produc-ció i també menys vendes.En l’altre extrem cal esmen-tar el segment de la química de base, que va continuar la tendència positiva tant a Espanya com a Catalunya, amb una producció global de 15.477 milions d’euros, un 7% més. La mateixa evolució va experimentar la química per al consum final, mentre que la química industrial va millorar un 4,5%.

Un sector en movimentEntre els esdeveniments més importants que han esdevin-gut als darrers dos anys a Ca-talunya, Tarragona concentra una part important del protago-nisme. En aquesta demarcació es va iniciar la construcció d’un nou centre d’investigació sobre química sostenible, de la mà de la Universitat Rovira i Virgili (URV). També a Tarragona es va celebrar el IV Congrés Euro-peu de Regions Químiques.En l’aspecte purament empre-sarial, Repsol Química va inver-

tir 120 milions a les seves plan-tes productives tarragonines; Dow Chemical va inaugurar un centre d’R+D i Lanxess va invertir 20 milions d’euros.Al marge de la influència de Tarragona, el sector ha viscut també moments amargs: DuPont va anunciar el tanca-ment de les plantes de Rubí i Polinyà –amb 258 treballadors–; Puig Beauty & Fashion va deci-dir tancar la planta de Sant Just i Inacsa va anunciar l’acomiada-ment de 102 treballadors a Sant Celoni.

El sector farmacèuticsegueix creixentLa mà de l’administració pú-blica s’ha deixat notar en el creixement del sector farma-cèutic català i espanyol. Mal-grat la progressiva reducció de la ‘factura farmacèutica’, el cert és que el sistema nacional de salut segueix incrementant any rere any el ritme de despesa amb una mitjana que difícil-ment baixa del 5%. Aquest per-centatge està lluny, això sí, del 12% de fa quatre anys.Si el sector químic català és un referent per al conjunt de l’Estat, el farmacèutic encara ho és més. Un 53,7% de la pro-ducció correspon a Catalunya, i dels 370 laboratoris que hi ha a Espanya, 170 són a Catalunya. De fet, els cinc laboratoris més importants de l’Estat són de capital català : Almirall-Pro-desfarma, Laboratoris Esteve, Ferrer Internacional, Lacer i Uriach. Dels laboratoris esmen-tats anteriorment, tres –Almi-rall, Uriach i Esteve– van signar una aliança temporal de quatre anys amb el propòsit d’aconse-guir millors resultats en l’àmbit de la recerca.Igualment activa ha estat Almi-rall, que entre altres iniciatives va obrir l’any passat un nou centre de recerca i desenvolupa-ment a Sant Feliu de Llobregat, amb una inversió de 120 mili-ons d’euros i un equip profes-sional de 400 professionals.Per la seva banda, Laboratoris Esteve ha iniciat accions per a reforçar la seva presència a la Xina, i ha invertit 12 milions en la factoria de Martorelles.

Un any més, els sectors químic i farmacèutic han continuat amb la seva línia de progressió. Amb un paper de protagonisme evident respecte el conjunt de l’Estat, la química ha crescut un 6,1% gràcies sobretot a les exportacions, mentre el sector farmacèutic va pro-duir un 6,2% més amb l’ajuda del sistema públic de salut.

TANT EL SECTOR QUÍMIC COM EL FARMACÈUTIC ES TROBEN AL CAPDAVANT DE L’ESTAT

Font: Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

QUADRE SINTÈTIC DELS SECTORS QUÍMIC I FARMACÈUTICQuímica Farmàcia

Producció + +

Ocupació = =

Preus + -

Exportacions + ++

Importacions + =/+

A Tarragona es concentra bona part de la producció química. / ARXIU

0

450

900

1350

1800

2250

2700

3150

3600

4050

4500

Química bàsica

Plaguicides i productes agroquímics

Pintures, vernissos, revestiments, tintes

Sabons, detergents, neteja, perfums

Fibres artificials i sintètiques

Altres químics

Font Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya

EXPORTACIONS DEL SECTOR QUÍMIC, PER ÀREES

(milions euros)

Catalunya 46%

Madrid 14%

Andalusia 8%

València 7%

0 10 20 30 40 50

PRODUCCIÓ AL SECTOR QUÍMIC, PER COMUNITATS



EVOLUCIÓ DE LA DESPESA FARMACÈUTICA PÚBLICA

1,53,04,56,07,59,0

10,512,013,515,0

1997 1998 1999 1997 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

(creixement anual, en percentatge)

Finalment, Grífols ha protago-nitzat importants moviments empresarials als darrers temps. L’any 2006 va col·locar en borsa 71 milions d’accions en una

operació d’ampliació de capi-tal. Paral·lelament, la societat reduïa de manera important la participació de la família Uriach a la societat.

22 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Indústria: Tèxtil

La flama del tèxtil s’apaga

AURELI VÁZQUEZ

El tèxtil català va ser la flama d’una poderosa torxa a la segona meitat del segle XIX, i així ha estat també durant bona part del segle XX. Però les regles del joc han canviat en un mercat global, i ara el sector mira d’evitar amb angoixa que un mal cop de vent apagui l’espelma, cada cop més afeblida. Lluny de ser una metàfora catastro-fista, aquesta descripció troba a diari el seu aval als titulars de la premsa: deslocalitzaci-ons, acomiadaments, impaga-ments...Una de les dades més signi-ficatives, i alhora més alar-mants, la va donar fa uns mesos un estudi elaborat per Caixa Catalunya. Segons aquest informe, Catalunya ha perdut durant els darrers trenta anys 142.000 llocs de treball per culpa de la globa-lització dels mercats. Si fa tres dècades el Principat donava feina a 227.000 persones en aquest sector, aquesta xifra s’ha reduït ara a 85.000, és a dir, un 60% menys.

El Ripollès i Osona, comar-ques més perjudicadesAquesta reducció s’ha deixat notar de manera especial a determinades comarques. El sector tèxtil del Ripollès, per exemple, ha perdut un 69% de l’ocupació només en els darrers 10 anys. Osona n’ha perdut el 67%, el Baix Llobregat un 56% i el Gironès, un 54%. Amb aquests percen-tatges, no ha de sorprendre que, segons les previsions de l’Informe Panorama del risc d’impagament, elaborat per la consultora Coface Ibérica, les empreses europees del tèxtil siguin les que tindran menor capacitat per a fer front als pagaments durant aquest 2007.Aquestes dades es comple-menten amb moltes altres que han anat publicant diferents organismes i institucions, en la gran majoria de casos de forma pessimista. Una enquesta donada a conèixer aquest estiu per l’Observatori del Tèxtil denunciava que set de cada deu articles tèxtils

importats de països aliens a la Unió Europea no fan bé l’eti-quetatge, o bé amaguen infor-mació útil per al consumidor. Tot i així, l’any 2006 un 20% de les importacions procedien de Xina, que com és sabut és un difícil competidor per al tèxtil català –i europeu en general– degut a l’agressivitat dels seus preus, conseqüència d’una mà d’obra més que barata.

Degoteig de tancamentsCom a conseqüència de la crisi del tèxtil, al llarg dels darrers mesos –i anys– s’ha produït un lent degoteig de tancaments i acomiadaments. El passat mes de maig, els 64 treballadors de la fàbrica Tèxtil Abadesses, al Ripollès, van anunciar una vaga per a revisar les indemnitzacions que els corresponen amb motiu del tancament. A La Garrotxa, l’empresa Flu-insa ha anunciat recentment l’acomiadament de 38 treba-lladors com a conseqüència del tancament. La bergue-dana Tricopunt va fer fora, en aquest cas, una quinzena de treballadores. A Manresa, la companyia Mas Molas ha anunciat també aquest any el seu tancament, com JD Casa-novas a Sabadell. A Vidreres, els treballadors de Liberto, 47 en total, patei-xen també la pèrdua de feina per la crisi del sector, mentre que a L’Espluga de Francolí unes 40 persones –la majoria dones d’entre 40 i 60 anys– es queden sense lloc de treball pel tancament de la firma Spenric. De fet, en els últims vint anys, més de la meitat de les 370 indústries tèxtils de la província de Tarragona han tancat les seves portes.El degoteig de tancaments ha afectat moltes altres empre-ses, com Filpur a Sant Boi de Lluçanès, Taberner a Mataró o Llaudet a Sant Joan de les Abadesses. En aquest darrer cas, cal sumar 51 treballadors a la seu ripollenca i també 39 a Aiguafreda, al Vallès Orien-tal.Altres tancaments han estat més notoris per la quantitat de persones que es veuran afectades. Un dels casos

recents és el de Dogi, amb seu al Masnou, que el passat juliol va anunciar 170 acomia-daments poc després d’haver programat ja un centenar de baixes. L’antiga divisió tèxtil de Sara Lee va anunciar fa uns mesos el tancament de la fàbrica d’Ocean a Igualada i d’Olvan al Berguedà. Aquests tanca-ments formaven part d’un pla que també inclou reduc-cions de plantilla a Massanes i Mataró, amb un total de 280 acomidaments.Igualment sonats han estat els expedients anunciats pel grup Torcidos, que afecta 112 treballadors entre les fàbri-ques de Castellbell i el Vilar i Puig-reig, o el d’Autotex a Viladecavalls, amb 200 treba-lladors.

El sector tèxtil ha perdut 142.000 llocs de treball durant els darrers trenta anys

El tèxtil català, estendard de la indústria i el desenvolupament català durant dècades, segueix ara el camí d’una lenta i, segons sembla, imparable agonia. Mentre les importacions xineses obliguen a tancar fàbrica rere fàbrica, les xifres conviden a pensar en un pano-rama francament pessimista.

EL TÈXTIL XINÈS HA ESTAT I ÉS UNA DE LES GRANS AMENACES DEL SECTOR

Font: Caixa Catalunya

LA CAIGUDA D’OCUPACIÓ EN EL SECTOR TÈXTIL

DEMARCACIÓ TREBALLADORS 1995 TREBALLADORS 2006 CAIGUDA

Barcelona 73.754 47.484 - 35,6%

Girona 8.517 5.554 - 34,9%

Lleida 2.355 1.606 - 31,8%

Tarragona 2.855 1.852 - 35,1%

A conseqüència de la crisi del tèxtil en els darrers mesos s’han produït nombrosos acomiadaments i tancaments d’empreses. / ARXIU

L’1 de gener de 2005 serà recordat per molts empresaris del sector tèxtil com el dia en què es va donar el tret de sortida per a la gran cursa xinesa. En aquesta data, els països de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) van treure les limi-tacions que posaven fre a la importació de tèxtils de països menys desenvolupats, de manera que s’obria el camí a Xina per a l’exportació massiva. En un país on les vagues i els sin-dicats simplement no existeixen, està clar que la mà d’obra resulta molt més barata i, en conseqüència, els preus són molt més baixos.

LA CLAU: LLUITAR CONTRA EL GEGANT XINÈS

L’any 2006 un 20% de les importacions tèxtils procedien de la Xina. / ARXIU

LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GÖTEBORG

One step a head.

¿Pérdida de cabello?¡Nunca más!La respuesta a sus problemas depérdida de cabello.– De forma natural– Sin dolor– Sin cirugíaIHS le proporciona el mejor método contra la pérdida de cabello a nivel

mundial.

Muntaner 338 Principal 2a Barcelonawww.internationalhairstudio.com

despues

antes

LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GÖTEBORG / MALMÖ

¡Llame ahora! 932 419 219

Consulta gratuita y sin compromiso. En dos meses recuperarás tu cabello.......... GARANTIZADO!

24 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Indústria: Alimentació i Maquinària

MENTRE EL SECTOR DE L’ALIMENTACIÓ PATINA, EL DE LA MAQUINÀRIA AGAFA EMPENTA

AURELI VÁZQUEZ

El sector de maquinària i equips mecànics va tancar el 2006 com un dels millors exercicis dels darrers anys. Estimulat per la demanda interna però amb l’empenta també del comerç exterior, la producció del sector a Catalunya va créixer un 7,5%, en la mateixa línia del creixe-ment registrat al conjunt de l’Estat (8%).Aquest resultat no només millora àmpliament el que s’havia acon-seguit l’any anterior, sinó que va significar el millor avanç des del 2001. Les principals magnituds recollides a l’Informe anual de la indústria catalana són favora-bles. Així, l’exportació del sector a Catalunya va ser un 9,6% millor que l’any 2005, i la inver-sió va créixer també de forma

significativa, en aquest cas un 6,7%. De fet, les exportacions representen un gens menyspre-able 42% del total de les vendes del sector.Tot plegat confirma el bon any protagonitzat per un sector que a Catalunya té una importància cabdal; tant és així que l’apor-tació de Catalunya al conjunt del sector se situa per sobre del 25%. Dit d’una altra manera: de cada quatre euros que fac-tura el sector de maquinària a Espanya, un s’ha generat a Catalunya.Al conjunt d’Espanya, el sector viu un procés de creixement constant, que no obstant s’ha vist interromput alguns anys per creixements mínims o fins i tot negatius. Les expor-tacions, també en signe posi-

tiu, segueixen tenint la Unió Europea –sobretot França i Alemanya– com a principal receptor, tot i que el darrer any tant els Estats Units com Mèxic van protagonitzar incre-ments espectaculars, del 27 i 44%, respectivament. Pel que fa a Portugal, continua sent un important receptor de la maqui-nària produïda a Espanya, tot i que l’últim any la situació de creixement respecte 2005 va ser d’estancament.

AURELI VÁZQUEZ

El sector de l’alimentació i begudes progressa de forma discreta, amb increments prudents que s’acosten peri-llosament a la barrera del signe negatiu. L’any 2006, la producció d’aquest sector va incrementar-se un 0,3%, per sota de l’1,9% de 2005. Aquesta evolució va ser des-igual per al subsector de l’ali-mentació i el de les begudes, ja que mentre el primer avan-çava un 0,4%, l’altre retroce-dia un 0,2%.El sector d’alimentació i be-gudes català és un dels més importants de la indústria. Representa un 17% de la factu-ració industrial de Catalunya i dóna feina a 78.000 treballa-

dors. És un sector plenament consolidat, com suggereix la fortíssima presència d’em-preses d’alimentació a casa nostra: Nutrexpa, Borges, Freixenet, Codorníu, Torres, Agrolimen, Pastas Gallo, Panrico, Damm... A aquestes firmes autòctones cal afegir autèntiques multinacionals com Danone, Nestlé, United Biscuits, Pepsico, Unilever o Bimbo, totes elles amb seu a Catalunya.

Les oportunitats són a l’exteriorPrecisament per aquest fort nivell de consolida-ció, la progressió del sector resulta encara més difícil. L’any passat, per exemple, la demanda interna va anar a la baixa, mentre les expor-tacions van incrementar-se un 7%. El creixement de la producció passa, doncs, per introduir en el mercat pro-ductes de més valor afegit, amb el corresponent augment de preus. Això és el que passa

amb determinats productes com les pizzes refrigerades, els plats precuinats, els ali-ments congelats llestos per a ser cuinats, la brioixeria, etc.Aquesta circumstància s’a-precia de manera especial en la producció de carn, que és el subsector per excel·-lència. No en va, representa un 30% de la facturació con-junta del sector d’alimenta-cions i begudes. L’any 2006, la demanda interna es va mantenir en nivells propers a l’any anterior, de manera que roman estancat. En canvi, les exportacions van passar per un moment difícil, especial-ment per al boví. L’expansió del mercat de la carn resul-tarà difícil si no és a través de la sortida a l’exterior, ja que a Catalunya es registra un consum de 70 quilos per per-sona i any, un dels més alts del món, i la resta de l’Estat està en un nivell molt sem-blant –lleugerament inferior–. El llistó és massa alt, així que les oportunitats són fora de les fronteres de l’Estat.

El sector d’alimentació investiga per aportar valor afegit a la seva producció

El sector d’alimentació i begudes català representa un 17% de la facturació industrial

El sector de maquinària i equips mecànics assoleix el nivell de fa sis anys

DESPESA EN ALIMENTACIONS I BEGUDES (EUROS PER CÀPITA)

ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL CATALUNYA-ESPANYA

EVOLUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DEL SECTOR A ESPANYA(MILIONS EUROS

Font: Informe anual sobre la Indústria a Catalunya.


De cada quatre euros que factura el sector a Espanya, un és a Catalunya


26 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Construcció

ges, amb un augment del 3,23% respecte el primer semestre de 2006. Lluís Comerón, president de la demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), assegu-ra que les xifres del 2006 van ser “puntuals” i es deuen a la “discontinuïtat” del sector, i per aquesta raó aquest any ha tornat a la línia habitual. Co-merón considera que part de l’augment del 2006 i el descens del 2007 es deu a l’entrada en vigor aquest any del Codi Tèc-nic d’Edificació, que augmenta els requeriments i les exigènci-es de construcció i que, per>>

La locomotora de l’economia aixeca el peu de l’accelerador

JAUME RIERA

Segons l’indicador sintètic de la Cambra, el creixement de la construcció s’ha desaccelerat fins al 4,5 % el segon trimestre. El sector continua sent dinàmic però ha registrat el menor crei-xement des de finals del 1999. La disminució dels projectes d’habitatges visats el primer se-mestre avança que l’alentiment continuarà, si bé l’increment de la licitació d’obra civil, tot i haver perdut impuls, podria compensar en part el retrocés de l’activitat d’edificació. L’aug-ment dels afiliats a la Seguretat Social ha estat elevat (5 % el segon trimestre), però conti-nua desaccelerant-se.Les perspectives per al tercer trimestre tampoc són gaire fa-vorables. Es preveu que es re-dueixi moderadament el volum de contractació, l’obra exe-cutada, l’ocupació, els preus i les inversions. La debilitat de la demanda és el principal factor que pot limitar la marxa del negoci per segon trimestre consecutiu. Si bé cal dir que les dificultats de finançament gua-nyen importància, i en tenen gairebé tanta com l’escassetat de mà d’obra no qualificada, que en continua perdent.La patronal de les grans em-preses constructores, Seopan, també fixa en un 4,5% el crei-xement del sector durant l’any 2007, quasi un punt percentual per damunt del creixement estimat pel conjunt de l’econo-mia espanyola.

Seopan reconeix que l’activitat constructora es troba davant d’un “canvi de cicle”, però con-sidera que s’està produint amb una “extrema suavitat”, per la qual cosa descarta que es pro-dueixin tensions a curt termini. La patronal sol·licita a l’admi-nistració que realitzi un major esforç en obra pública amb la finalitat que el sector pugui mantenir un ritme de creixe-ment adequat en els pròxims anys.Per altra banda, el recent-ment signat Pacte Nacional per l’Habitatge, que preveu una inversió pública de 8.221 milions d’euros en deu anys

per a portar a terme unes 800.000 actuacions, pot actu-ar com un estimul per al sec-tor (veure quadre).

Menys projectes visatsDurant el primer semestre de l’any s’han projectat 50.500 habitatges a tot Catalunya, un 15,6% menys que en el ma-teix període de l’any passat, una xifra similar a la del pri-mer semestre del 2005. Con-cretament, a la demarcació de Barcelona ha disminuït la projecció d’habitatges durant aquest període un 13,6%, enca-ra que a la ciutat de Barcelona s’han projectat 3.001 habitat-

La debilitat de la demanda és el principal factor que pot limitar la marxa del negoci per segon trimestre

La disminució de projectes d’habitatges visats el primer semestre avança que l’alentiment continuarà

Els resultats de l’enquesta de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona confirmen el canvi de cicle al sector de la construcció. La marxa dels nego-cis ha registrat al segon trimestre del 2007 el saldo més baix des de finals del 2001. D’una banda, les empreses afirmen que el volum de contractació ha estat baix i inferior al del primer trimestre. D’altra banda, els preus de venda s’han mantingut estables, quan la tendència dels darrers quatre anys era creixent. I un altre tret res-senyable: és la primera vegada que les inversions han disminuït des del 2003.

CANVI DE CICLE EN EL SECTOR

A la Fira Construmat tots els agents ja van advertir del canvi de cicle en el sector constructor. / ARXIU

Les dades del baròmetre realitzat per l’Institut Cerdà fetes públi-ques durant el Barcelona Meeting Point revelen que el 43,6% dels promotors catalans mostren poca confiança en el creixement del sector a curt termini, encara que en el cas dels constructors aquesta desconfiança es redueix fins al 22,6% i en el de les en-titats financeres i els APIS es dispara fins al 57,6%. Tan sols el 26,2% dels promotors mostra una confiança alta. Els més optimis-tes són els constructors: el 40,4% opina que la situació millorarà en els pròxims sis mesos. En general es tracta de xifres bastant baixes i que, segons l’institut que ha realitzat el baròmetre enca-rregat per la Generalitat, permet parlar d’un estat de certa inde-finició en el sector. Aquesta situació d’incertesa s’incrementa si es pregunta als promotors immobiliaris sobre la seva capacitat de plantar cara a les càrregues financeres davant les inversions fetes o les reserves d’habitatges acumulats. El 21,9% dels promo-tors entrevistats manifesta una confiança baixa. Sobre la planificació i el compliment de terminis en les obres els constructors i promotors tenen un grau de satisfacció alt (més d’un 63% estan satisfets o molt satisfets), proporció que baixa en el sector dels arquitectes.

UN 43,6% DELS PROMOTORS ÉS PESSIMISTA SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL SECTOR A CURT TERMINI

El nombre d’habitatges visats i iniciats ha caigut aquest any. / ARXIU


>>tant, n’encareix els costos, fet que ha motivat que molts pro-motors acceleressin els seus projectes per operar en un context que ja coneixen. Aquesta tendència també es veu confirmada per les dades sobre nous habitatges iniciats el primer semestre del 2007.>>Així, en els primers sis mesos de 2007 es van iniciar 55.724 nous habitatges el que, en relació amb els 62.769 habi-

tatges iniciats en el mateix període de 2006, suposa una disminució del l’11’9%. És la primera vegada que es dóna una taxa negativa de variació des de 2001. Malgrat tot, la xifra d’habitatges iniciats en el primer semestre de 2007 és superior a la de 2005. No obstant això, aquest menor nombre d’habitatges iniciats anuncia una futura disminu-ció de l’activitat constructora en aquest segment del sector el 2008, tal com ja va succeir en els anys 2001 i 2002 en els quals, en el primer van dis-minuir els habitatges iniciats (-24%), però no va ser fins al segon que ho van fer els aca-bats (-1’5%). El menor nombre d’habitat-ges iniciats també tindrà con-seqüències negatives sobre l’ocupació. Ara bé, com les fases finals de la construcció d’habitatges són més intensi-ves en mà d’obra que les ini-cials, l’augment de l’atur no és previsible fins a finals de 2008. Segons el Gremi de Construc-tors d’Obres de Barcelona i Comarques i la Cambra de


La potenciació de les activitats de reparació i manteniment pot absorbir part del personal ocupat en obra nova

El menor nombre d’habitatges iniciats tindrà també conseqüències negatives sobre l’ocupació

Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) és neces-sari un canvi d’orientació de la política d’habitatge, do-nant prioritat a la reparació i manteniment del parc d’edifi-cis residencials existent. Més de la meitat del parc d’habitatges de Catalunya no arriba als estàndards de con-fort, accessibilitat i eficiència energètica avui exigibles. Per això, les dues patronals cata-lanes de constructors han fet arribar a la ministra d’Ha-bitatge, Carme Chacón, i al conseller Francesc Baltasar, les seves propostes per a potenciar aquesta activitat, centrades no en subvencions sinó en una fiscalitat favora-ble i incentivadora. “El ciutadà valorarà molt més l’estalvi d’un 9 o un 12% d’IVA en la seva factura, que no demanar una subvenció que sempre arriba quan les obres ja estan acabades” afirmen Rafael Romero, pre-sident de la CCOC i Néstor Turró, president del Gremi. “A més, una menor càrrega tributària faria aflorar una part de l’economia submer-gida, amb el que disminuiria la competència deslleial que sofreixen les empreses que compleixen la legislació la-boral de prevenció de riscos, de medi ambient i fiscal”. La potenciació de les activi-tats de reparació i manteni-ment d’edificis residencials pot absorbir una part impor-tant del personal ocupat en la construcció de nous habitat-ges i, a més, com que ocupa un personal més qualificat, la productivitat del sector mi-lloraria.

Canvi de cicle en el sectorLes dades del que portem d’any no semblen avalar un>>

El menor nombre d’habitatges visats afectarà l’ocupació. / ARXIU

El preu dels pisos nous ha pujat un 7,5% a Barcelona durant l’últim any (un 4,6% a la corona metropolitana), però triguen 19 mesos en vendre’s, cinc més que l’any anterior, segons la consultora immo-biliària Aguirre Newman, que preveu que els preus podran baixar fins a un 5% durant l’any 2008. Es tracta de la pujada més modera-da des de l’any 2000. Malgrat que el preu dels pisos ha seguit pujant, els promotors han començat a introduir mesures que milloren els mateixos, com un fi-nançament més flexible o que juntament amb el preu del pis regalin l’aparcament o el traster, que cada vegada seran més habituals. L’augment de l’oferta, que continuarà en els pròxims anys per la quantitat de projectes que ja hi ha en marxa, i la reculada de la demanda, que està expectant per veure com es desenvolupa la conjuntura econòmica durant els pròxims mesos, provocarà un lleuger descens dels preus durant l’any 2008 i, a la perifèria de Bar-celona, es pot donar una situació de sobreoferta per l’elevat volum d’habitatges i allargar el temps de venda entre 24 i 28 mesos.

UN ANY I MIG PER VENDRE UN PIS

Taxes de variació interanual, en %Catalunya Espanya

última dada acum.1 2006 font última dada acum.1 2006 font

Indicador activitat construcció II trim. 07 4,52 4,72 5,3 CAMBCN I trim. 07 4,9 4,9 5,3 INE

Afiliats a la SS - construcció juny 07 5,0 5,7 8,9 MTAS juny 07 4,2 5,2 8,7 MTAS

Consum aparent de ciment juny 07 -7,1 0,4 14,0 Ciment Català juny 07 -3,3 0,7 7,9 OFICEMEN

Habitatges projectats juny 07 -51,6 -16,5 13,2 Coll. Arquit. abr. 07 5,9 5,8 15,9 MVIV

Habitatges iniciats. Total obra I trim. 07 8,4 8,4 16,3 DGAH I trim. 07 -3,1 -3,1 6,1 MVIV

Habitatges acabats. Total obra I trim. 07 13,6 13,6 3,3 DGAH I trim. 07 -2,1 -2,1 11,5 MVIV

Licitació oficial d’obres juny 07 -39,5 20,3 56,2 CCOC juny 07 42,4 33,2 19,5 SEOPAN

1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació

INDICADORS DE LA CONSTRUCCIÓ

L’alentiment de la demanda és el principal factor de la desacceleració. / ARXIU


NÉSTOR TURRÓ,president Gremi Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques

Construint optimisme 2007 ha estat un any important per al sector. S’ha produït una desacceleració pel que fa a l’ac-tivitat residencial, fruit en part de l’encariment dels tipus d’interès. Tanmateix, les expectatives so-bre l’evolució del preu del diner conviden a ser moderadament optimistes: creiem que el futur ve marcat pel trànsit suau cap a un nou cicle, en un procés gradual que pensem que es caracterit-zarà per l’absència de tensions. I més si tenim en compte que el sector de la rehabilitació i el de l’obra pública –amb la posada en marxa del Pla Estratègic d’In-frastructures i Transport– poden adquirir un major protagonisme. En aquest context hem viscut una fita significativa. La signa-tura del Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016 beneficia a tothom i dibuixa una ruta a seguir per part del sector, malgrat la in-certesa derivada del fet que la normativa que l’ha de desenvo-lupar, la Llei de Dret a la Vivenda, es troba en fase de tramitació parlamentària. Les mesures contemplades són engrescadores: l’Administració es compromet a aportar 8.221 milions d’euros per dur a ter-me 800.000 actuacions en els propers deu anys. Això vol dir: construcció de 160.000 pisos protegits, especialment per a joves; mobilització de sòl per construir-ne 90.000 més; ajuts per a la rehabilitació o millora de 300.000 pisos; increment dels ajuts directes a 140.000 llars per al pagament del lloguer o la com-pra de primera vivenda, etc.El Gremi s’hi ha involucrat de-fensant aspectes que considera de rellevància. La potenciació i consolidació del pla de reha-bilitació d’habitatges, amb un tractament fiscal reduït, així com l’assumpció de criteris d’efici-ència energètica i el reforç dels mecanismes de control de la qualitat en l’edificació, consti-tueixen, juntament amb la lluita contra la sinistralitat laboral, els reptes que encarem.

La visió de...


>>descens en els preus, sobre-tot en primer habitatge, però sí un reajustament en el sec-tor, amb una pèrdua del pes relatiu de l’habitatge residen-cial sobre el total. Segons l’in-forme sectorial publicat per Fira de Barcelona, amb motiu de Construmat, les previsions per al 2007 apunten un canvi intern en l’activitat del sec-tor en relació a l’any anteri-or, passant el protagonisme de l’habitatge de nova cons-trucció, del qual s’estima tan sols un 7% de creixement, a la construcció d’infraestruc-tures (obra civil) del qual, en canvi, s’espera una variació del 19% en relació a l’últim exercici. El president del saló Cons-trumat, Bruno Figueres, va reconèixer durant la pre-sentació del certamen, que el sector immobiliari “viu un canvi de cicle”, que s’ha reflectit en l’evolució de de-terminats valors de la borsa, com el cas de la valenciana Astroc. Per Figueres, que també presideix la promoto-ra Habitat, “aquest canvi de tendència està afectant més a les segones residències y als pisos de segona mà que a les promocions d’obra nova, que seguiran creixent, però menys, al voltant d’un 7% al conjunt de l’Estat”.

No hi haurà esclat de la bombollaEn la mateixa línia, el presi-dent de la Cambra de Con-tractistes, Rafael Romero, apunta que “al 2006 es van iniciar a Catalunya més de 127.000 nous habitatges, un 18% més que al 2005. I aquest 18% més d’habitatges iniciats al 2006 es construiran durant el 2007 i el 2008. Per tant, l’activitat i l’ocupació no han de veure’s afectades fins fi-nals de 2008. És curiós, però sembla haver un interès qua-si morbós per què l’habitatge s’enfonsi, perquè esclati la bombolla immobiliària. La bombolla, si n’hi ha, és sòlida i estable”.Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), creu que “els pisos de segona mà tenen moltes possibilitats de baixar”, degut a la importantalça dels preus dels darrers anys, “mentre que els pro-motors d’obra nova no tenim marge, per l’escassetat de sòl per a noves edificacions i per

La renda mitja d’una llar de lloguer a Barcelona durant el se-gon trimestre d’aquest any ascendeix ja als 945 euros men-suals, el que representa una pujada del 10,5% respecte al mateix període del 2006, segons l’últim informe trimestral de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. En termes absoluts, els districtes amb els preus més elevats són Sarrià-Sant Gervasi, on llogar un pis costa 1.229 euros al mes, i Les Corts, amb un cost de 1.133 euros, seguits de l’Eixample, que es posiciona un 8% per sobre del preu mig de Barcelona. Ciutat Vella es situa com el districte més barat, en-cara que en aquesta zona de la ciutat es paguin més de 800 euros per habitatges de 62 metres quadrats. La causa d’aquest encariment està motivat per un augment de la demanda que creix molt per sobre de l’oferta. Aquest fet empeny els preus a l’alça degut sobretot a aquest desajus-tament excessiu. Tanmateix, la Cambra confia en què a curt termini es produeixi una moderació dels preus.

EL LLOGUER MIG FREGA ELS 1.000 EUROS A BARCELONA

l’increment del cost, de entre el 4 i el 7%, a causa del nou Codi Tècnic de l’Edificació”.

D’altra banda, una de les activitats que més podrien créixer en el futur és la reha-bilitació i el manteniment. De fet, aquesta línia és en la que es mou el sector de la cons-trucció a l’Europa dels 15, on la rehabilitació és la princi-pal activitat del sector, amb un 36% del total del volum de negoci generat.

El nombre d’hipoteques sobre habitatges contractades durant l’últim mes d’agost a Catalunya es va situar en les 14.134, el que suposa una caiguda del 22,6% respecte al mateix període de l’any anterior, quan la xifra va ascendir a 18.271 hipoteques. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a pesar d’aquesta notable recu-lada, Catalunya es manté en segona posició entre les comunitats autònomes amb major nombre d’hipoteques sobre habitatges a l’agost, només per darrere d’Andalusia, amb 18.699 nous contrac-tes. No obstant això, Catalunya lidera el capital prestat per a aquest tipus d’hipoteques, amb més de 2.678 milions d’euros només durant el mes d’agost, fins i tot per sobre d’Andalusia, amb 2.644 mi-lions. D’aquesta manera, l’import mig de les hipoteques sobre habitatges a Catalunya va arribar als 189.505,51 euros, un 5,7% més que a l’agost de 2006, quan la quantitat prestada per cada hipoteca ascendia a 178.670,13 euros. En conjunt, les dades de Catalunya segueixen el patró genèric registrat en el global espanyol, encara que destaca la diferència en la retallada de les hipoteques signades, ja que a Catalunya és el doble que el percentatge registrat a Espanya. Així, el nombre d’habitatges hipotecats el passat agost a Es-panya va caure un 11,22%, i l’import mig de les hipoteques constituïdes sobre habitatges va ser de 152.333 euros, un 6,08% més que a l’agost de 2006. El termini mig de les hipoteques constituïdes a l’agost a Espanya va ser de 26 anys, tant per a les caixes d’estalvi com en el cas de les concedides pels bancs, i el tipus d’interès mig dels préstecs hipotecaris de les caixes, va ser del 4,83%, mentre que en el cas dels bancs va ser del 4,88%.

LES HIPOTEQUES CONTRACTADES VAN CAURE A L’AGOST UN 22,6%

REPTES2007 TOTAL 2007 > 2016

HABITATGES Import HABITATGES Import

MILLORAR L’ACCÉS A L’HABITATGE 27.000 278 382.000 4.974

MILLORAR LES CONDICIONS DEL PARC D’HABITATGES EXISTENT 53.600 166 300.000 1.449

MILLORA DE L’ALLOTJAMENT DELS MAJORS DE 65 ANYS 3.500 19 35.000 798

PREVENCIÓ DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL RESIDENCIAL 4.000 118 60.000 751

GARANTIR L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE 600 1 23.000 250

TOTAL 88.700 462 800.000 8.221

EL PACTE NACIONAL PER A L’HABITATGE (Objectius per nombre d’habitatges i pressupost en milions)

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

“Els promotors d’obra nova no tenim marge per baixar preus per l’escassetat de sòl i l’increment dels costos”

“El canvi de tendència serà més accentuat en segones residències i segona mà que en obra nova”

-10

0

10

20

30

40

2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

var.i

ntera

nual

acum

.12me

sos,

e n%

PROJECTES D’HABITATGES VISATS

32 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Turisme

Barcelona,marca consolidada La capital catalana conso-lida, dia a dia, el seu nom com una marca d’èxit coneguda a nivell mundial. L’afluència de visitants augmenta cada any gràcies a la creixent popula-ritat de Barcelona. L’èxit però té sempre dues cares i amb el cas del turisme també hi és. Els veïns de ciutats atractives com Barcelona veuen el turisme amb bons ulls tot i que també hi troben els seus contres. Aquest sector és una important font d’ingressos per a la ciutat i pels diferents sectors que acabem de destacar però també comporta grans inconvenients. La quali-tat de vida dels seus ciutadans no és la que ells voldrien, tal com van fer saber recentment a l’Ajuntament de Barcelona

El turisme, un important motor econòmic per a Catalunya

C.SAN JOSÉ

L’oferta turística tan variada que ofereix Catalunya ha fet que les principals destinacions es consolidin ja com a marques. Estem parlant de la Costa Dau-rada, la Costa Brava, els Piri-neus o Barcelona. El bon clima mediterrani, les estacions d’es-quí i l’interior català són destins amb gran poder d’atracció per als visitants. Aquest gran èxit ha situat Catalunya com a un dels principals destins de tot l’Estat espanyol, aconseguint alts per-centatges d’ocupació que supe-ren generalment el 90%.

Impacteeconòmic del turismeL’Observatori de Turisme de Catalunya en col·laboració amb l’Idescat i la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona) han analitzat l’impacte econòmic del turisme a Catalunya, la seva estructura i la seva distribució sectorial. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte d’elaboració del Compte Satèl·it (CSTC) del turisme sobre l’economia el qual vol mesurar amb rigor i exactitud l’impacte del turisme sobre els diferents indicadors de l’economia. D’aquesta recerca se’n desprenen diversos ítems que cal destacar. Per comen-çar i en línies generals l’estudi ha detectat que la despesa que fan els turistes a Catalunya pro-dueix un impacte econòmic de més de 13.000 milions d’euros. Aquesta gran quantitat de diners provinents tan sols del turisme suposa una activitat econòmica per a Catalunya de més de 35 milions d’euros al dia. D’aquest total de diners generats es dis-tingeix entre els efectes directes i indirectes. Els efectes directes són les despeses que provenen del consum directe dels turistes i representen gairebé el 70%. En canvi, els efectes indirectes són el 30% que resta i són els que venen induïts d’aquestes des-peses. La importància del sector turís-tic per a l’economia és tan gran que amplifica considerablement

altres sectors econòmics relaci-onats. És a dir, genera diners en hotels, restaurants, transport, etc. Per sectors, precisament aquests àmbits que acabem d’anomenar representen ja més del 40% del total de la despesa turística. Si concretem més, la restauració és l’activitat que concentra més beneficis. A continuació trobem el trans-port, tant aeri, com ferrocarril, terrestre o marítim, els quals arriben a produir un impacte de més de 1.200 milions d’euros. L’allotjament genera una des-pesa de 1.000 milions d’euros. En canvi, un sector molt impli-cat però que obté pocs bene-ficis, en relació amb els altres, és el de les agències de viatges

i operadors turístics, els quals contribueixen amb 15 milions d’euros del total. Altres sectors que es beneficien del turisme, encara que a nivell més general, són tots aquells relacionats amb activitats recreatives, culturals i esportives, així com tot el relaci-onat amb el consum de produc-ció alimentaria o el tèxtil. L’oci i el consum de records són temes de consum gairebé obligat o més aviat cultural que fan que el turista hi destini una part del seu pressupost per al viatge.

Economia domèsticaCatalunya segueix essent un dels destins predilectes de tot l’Estat espanyol per visitar i Barcelona està consolidant dia a dia la seva pròpia marca com a reclam pels visitants. Els més viatgers són els estrangers ja que la gent autòctona es veu més afectada per la situació de l’economia domèstica dels últims temps. Les hipoteques i l’encariment del preu de pro-ductes bàsics com el pa fan que les famílies mirin més en què es gasten els diners i redueixin despeses. Les vacances, per moltes persones són ja gairebé un privilegi només a l’abast d’aquelles butxaques privilegi-ades. En aquest cas, els afortu-nats elegeixen destins situats fora de l’Estat espanyol.

Entre gener i setembre de 2007 l’ocupació hotelera a Barcelona va arribar a un exitós 80%

Les principals destinacions turístiques catalanes ja s’han consolidat com a marques reconegudes

El sector turístic a Catalunya és un dels principals motors econòmics del país. Amb els anys, les característi-ques del turisme han variat en funció de les condicions econòmiques del moment. Les visites a Catalunya en els últims temps han crescut sostingudament tot i que sempre han anat en augment. Els catalans prefereixen cada cop més el camping i el turisme rural mentre que els estrangers prefereixen els hotels i apartaments.

BENEFICIS D’UN SECTOR EN CREIXEMENT

la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. Van dema-nar a l’alcalde, Jordi Hereu, que es faci compatible l’oferta turís-tica de la ciutat amb la qualitat de vida dels barcelonins. Turisme de Barcelona, ha publi-cat recentment unes dades on queda reflectida aquesta opinió que tenen els ciutadans i que contempla els aspectes posi-tius i negatius del turisme. Sis de cada deu barcelonins con-sideren que el turisme provoca soroll i gairebé el 50% creu que la ciutat s’està massificant. Els veïns de la Sagrada Família creuen que el turisme és un motor econòmic positiu però senten que els han fet fora del seu propi barri. Es destaca també que el 90% dels ciuta-dans de Barcelona considera positiu l’èxit dels visitants. Un 76% ho valora perquè sap que genera llocs de treball i un 83% creu que aquest èxit dóna bona imatge. Amb les dades tan positives que genera el turisme i amb l’èxit històric d’ocupació hote-lera (80%) que s’ha donat entre gener i setembre de 2007, l’Ajuntament i els empresaris del sector han descartat la pos-sibilitat d’aplicar una taxa hote-lera. Es tractaria de fer pagar als turistes un euro per cada nit d’estada a la capital catalana. Aquesta mesura s’aplica en d’al-tres ciutats europees des de fa anys però aquí, ara per ara, no es farà efectiva. Consumer Eroski ha fet un estudi sobre l’adaptació al turisme urbà de 18 capitals espanyoles i com a resultat es destaca que Barcelona és la ciutat més preparada per rebre els turistes. Considera que la senyalització, les ofici-nes de turisme i les estacions de transport són bones i estan ben indicades. El servei més ben valorat ha estat el bus turístic, qualificat amb un excel-lent. Les altres ciutats que han rebut també bones puntuacions són Alacant, Bilbao, Granada, Madrid, Màlaga i València.

Els beneficis econòmics del turisme també s’extenen consideramblement a d’altres sectors econòmics relacionats. / ARXIU

Turistes 6.709.175Espanyols (30%) 2.014.990Estrangers (70%) 4.694.185

Del total d’estrangers:Britànics (11,4%) 763.269Italians (9,1%) 608.102Estats Units (7,2%) 485.131

Pernoctacions hoteleres 13.198.982Creueristes 1.407.179Passatgers a l’aeroport del Prat 30 .000.000Visites a equipaments culturals 15.157.759Participants en congressos i convencions 491.028

L’ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA

Font: Estadístiques de Turisme de Barcelona de l’any 2006

>>


els darrers anys. Segons dades del mateix Departament, el 2006, els establiments d’aquest tipus de turisme a Catalunya han rebut 269,8 mil viatgers els quals han generat 850,5 mil pernoctacions. Respecte l’any anterior, aquestes dades supo-sen un augment del 18% tant en nombre de viatgers com en per-noctacions. Catalunya és doncs la segona destinació de l’Estat espanyol pel que fa a l’afluèn-cia de turisme rural. El 90% de les persones que han optat per aquest tipus de turisme són catalans. Ocupació en turisme rural a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat:• viatgers: 269,8• pernoctacions: 850,5• grau d’ocupació per habitaci-ons: 24,8%

Càmpings: El càmping a Catalunya durant el 2006 també ha augmentat. Les dades del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ens indiquen que els establiments d’acampada de Catalunya han rebut 2,6 milions de viatgers que han generat 14,1 milions de pernoctacions. Respecte l’any anterior s’ha produït un augment d’un 2%, tant en viat-gers com en pernoctacions. En el cas del turisme d’acampada Catalunya es situa coma opció predilecta davant les possibili-tats d’aquest tipus que s’oferei-xen a l’Estat espanyol. Ocupació en càmpings a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat:• viatgers: 2.634,6• pernoctacions: 14.135,2•grau d’ocupació per parcel·les: 42,3%

Preferències dels catalansSegons les dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya de 2007 la despesa dels catalans desti-nada al turisme ha augmentat progressivament en els darrers anys. La taula 1 mostra l’evo-lució des del 2001 fins el 2005 de la despesa que comporta l’època de vacances. Aquest augment, a banda de la tria del destí turístic i d’altres factors més personals, es deu en bona part a l’encariment de la vida en general. Catalunya és la comu-nitat autònoma que aporta més viatgers a l’estranger i, posats a triar, els seus ciutadans pre-fereixen viatjar a fora o a la resta d’Espanya que no pas per Catalunya. Per promoure que els catalans s’interessin i des-cobreixin els diversos i atrac-tius indrets que té Catalunya, la Generalitat ha presentat recentment una campanya per impulsar el turisme interior. El seu lema és “Que no t’ho expli-quin” i presenta circuits cap a zones que no s’inclouen ara per ara a les rutes més habituals. Els turistes, tant autòctons com estrangers, només visiten el 20% del territori català. El litoral, els Pirineus, l’interior i Barcelona són en aquest mateix ordre les preferències a l’hora de fer turisme dels catalans. Els motius dels viatges que fan els catalans la major part són per oci i vacances. Ara ja no es fan tan sols a l’estiu sinó que els catalans es distribueixen els seus dies lliures al llarg de l’any permetent-se així realit-zar diverses sortides d’esbarjo. En segon lloc, els catalans es desplacen per visitar familiars i amics que viuen lluny. En tercer lloc trobem els viatges de nego-cis. Aquest tipus de viatge ha augmentat considerablement els últims anys donat que temps

enrere no era tan habitual. Els viatges per estudis es mantenen en els mateixos nivells dels dar-rers 5 anys. Els destins predilectes dels turistes que venen a Catalunya a passar les seves vacan-ces han consolidat com a marques els seus destins. Barcelona es lloc que acull més visites augmentant la seva popularitat cada any.

Allotjaments turístics Establiments hotelers: Segons dades del Departament d’Inno-vació, Universitat i Empresa, els hotels de Catalunya van registrar el 2006 14,3 milions de viatgers, xifra que equival

al +4,2% interanual. Pel que fa al nombre de pernoctacions, aquestes van sumar un total de 41,9 milions, és a dir, un +5,3% interanual. Pel que fa a la taxa mitjana ponderada de l’Índex de Preus Hotelers a Catalunya aquesta es situa en l’1,8%, una dècima per sota de la de l’Estat espanyol. Ocupació en establiments hote-lers a Catalunya (any 2006) segons dades de l’Idescat:• viatgers: 14.321,6 • pernoctacions: 41.938,0• grau d’ocupació per habitaci-ons: 63,2%

Turisme rural: A Catalunya, el turisme rural ha augmentant en

Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més turistes a l’estranger

BENEFICIS D’UN SECTOR EN CREIXEMENT

Els turises, tant autòctons com forans visiten tan sols el 20% del territori català. / ARXIU

JOSEP HUGUET,conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Catalunya: turisme i identitatL’aportació de les potencialitats turístiques a la riquesa d’un país suposa unes possibilitats que també cal conduir i plani-ficar estratègicament. Tot i els evident recursos de Catalunya com a destinació turística, cal tenir ben present que, en aprofi-tar aquests amb una estructura empresarial concreta, cal esta-blir uns objectius que permetin la rendibilitat i que, de retruc, tinguin efectes socials positius. En aquest sentit, Catalunya, i les seves destinacions, dispo-sen de valors que, a diferencia d’altres ofertes que han de ba-sar la seva competència en els preus baixos, impliquen un va-lor afegit. En matèria turística, Catalunya pot oferir productes originals, diferenciats i únics; pot, en definitiva, potenciar la seva identitat. Per això, una gran part de l’es-tratègia de desenvolupament turístic ha de passar per ser ca-paços d’explicar la identitat, in-terpretar-la, acostar-la al visitant com a part de la seva posada en valor. Per això, a més, tam-bé cal que el patrimoni natural, l’històric i el cultural estiguin en-dreçats i que hi hagi bones polí-tiques de territori, urbanístiques i de patrimoni, a més de suport a la cultura tradicional i popular. A la vegada, també podem aprofitar que el poble català és essencialment viatger: els cata-lans van realitzar l’any passat un total de 26,7 milions de viatges arreu. Alhora, el territori del país ofereix uns atractius que el fan un destí turístic de referència. Precisament, la campanya de promoció turística adreçada als catalans Que no t’ho expliquin,tracta justament de combinar les dues característiques: re-cordar als catalans que, a casa, també poden trobar coses que, a vegades, van a buscar fora, i fomentar els viatges dels ca-talans dins de Catalunya per tal que visquin en primera persona el que cada any gaudeixen mili-ons de visitants forans.

VIATGES DELS CATALANS(2001 - 2005). DESPESA.

Any 2001 2.989,28M€

Any 2002 3.074,07M€

Any 2003 3.110,02M€

Any 2004 3.377,74M€

Any 2005 3.759,83M€Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de

Catalunya 2007

TURISTES ESTRANGERS A CATALUNYA (2004 - 2006). DESPESA TURÍSTICA. PER PAÍS D’ORIGEN.

2004 2005 2006

ALEMANYA 981,32M€ 954,03M€ 942,55M€

FRANÇA 1.469,53M€ 1.752,43M€ 1.971,45M€

ITÀLIA 768,55M€ 727,85M€ 837,68M€

REGNE UNIT 11.463,31M€ 1.514,85M€ 1.369,72M€

RESTA D’EUROPA 766,86M€ 877,90M€ 999,17M€

Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de Catalunya 2007

TURISTES ESPANYOLS* A CATALUNYA ENTRE 2001 I 2005. DESPESA TURÍSTICA. MARQUES TURÍSTIQUES.

2001 2002 2003 2004 2005

BARCELONA 582,48M€ 587,71M€ 611,37M€ 701,35M€ 67,79M€

CATALUNYA CENTRAL 80,30M€ 83,63M€ 97,59M€ 96,30M€ 96,64M€

COSTA BRAVA 154,57M€ 144,55M€ 154,88M€ 179,75M€ 190,94M€

COSTA DOURADA 336,36M€ 361,67M€ 403,61M€ 448,22M€ 449,89M€

Font: IDESCAT – Anuari Estadístic de Catalunya 2007 (* Residents a la resta d’Espanya majors de 15 anys)

La Generalitat impulsa amb propostes alternatives el turisme interior amb lacampanya “Que no t’ho expliquin”

La visió de...


d’ara conté moltes incoherèn-cies. “La Xina, per exemple, avui en dia no està obligada a controlar les emissions de diòxid de carboni i, casual-ment, és el país que més con-taminació genera.” A banda de complir aquest protocol internacional cal que es plan-tegin “accions des de la polí-tica” com, per exemple, un pla estratègic per reutilitzar l’aigua. Només així es podrà abastir el subministrament als 7 milions de catalans i al milió de turistes que cada any ens visiten. Es preveu que en 30 anys no hi haurà neu natu-ral a causa del descens de pluges que es donarà progres-sivament i, a més, el clima es tornarà més àrid.

Els efectes del canvi climàtic en el turisme

C. SAN JOSÉ

“Magribització climàtica de Catalunya”El turisme que ve a Catalunya, tant l’autòcton com l’estatal o l’estranger, busca a l’estiu el bon clima de la costa medi-terrània i a l’hivern les condi-cions de les pistes per esquiar del Pirineu. Aviat però, aquest escenari pot canviar. El doctor Folch descriu aquesta nova situació com la “magri-bització de Catalunya”. És a dir que, amb l’agreujament de l’estat de la capa d’ozó i l’aug-ment de la temperatura global semblarà com si la terra s’ha-gués desplaçat uns graus cap al sud. Cada cop farà més calor i s’establirà un clima

més propi del nord d’Àfrica. Segons el doctor Folch, Catalunya tindrà ben aviat el clima de València, aquests el de Màlaga i aquests el del Magreb. Per consegüent, els països nòrdics o amb climes més freds també patiran els canvis. Les temperatu-res s’hi suavitzaran fent que els climes resultants puguin assemblar-se al mediterrani, que tant turisme atreu. Ales-hores, amb aquesta radiogra-fia sobre els efectes del canvi climàtic sobre el turisme comencen a perfilar-se els efectes econòmics que reper-cutiran en aquest sector. Les cadenes hoteleres, les estaci-ons d’esquí o el turisme d’in-

terior s’hauran d’adaptar a les noves tendències que adop-tarà aquest important sector econòmic. El doctor Folch va descriure el canvi climàtic com un “fenomen físic ple de comple-xitats i incerteses.” Aquests canvis que es produeixen “es manifesten durant períodes llargs de temps i són neces-sàries diverses generacions per apreciar-ne els canvis”, va afegir. Els efectes d’aquest canvi que ens afecta a tots “són evidències d’aquelles que sabem que amb certesa que passaran però que no tenim cap prova definitiva, tan sols indicis. Per exemple, sabem que tots ens morirem però només ho confirmarem el dia que passi. Doncs amb el canvi climàtic passa el mateix. Tenim evidències que es manifesten al llarg dels anys i sabem quins efectes acabaran causant però ara mateix no ho podem demos-trar.”

SolucionsAquestes discretes variacions del clima comportaran grans canvis econòmics i ecolò-gics a llarg termini. El doctor Folch afirma que “els humans som la primera espècie capaç de modificar el clima i si ho aconseguim obtindrem l’èxit de la nostra activitat econò-mica.” La solució passa, d’una banda, per complir el Proto-col de Kyoto, el qual, a hores

“L’agreujament dels canvis farà que es percebi com si la terra s’hagués desplaçat uns graus cap al sud”

El Dr. Ramon Folch, director general d’ERF (Gestió i Comunicació ambiental) ha perfilat des de Turisme de Barcelona el futur escenari climàtic de Catalunya. “Cal projectar un pla estratègic per reutilitzar l’aigua ja que es tracta d’un bé bàsic pels propis ciutadans i per la bona acollida de turistes.” Es preveu que la temperatura augmentarà i hi haurà escassetat de neu natural a les pistes d’esquí.

CONSEQÜÈNCIES EN L’ECONOMIA

La temperatura global augmentarà i el clima serà més àrid pel descens de pluges. / ARXIU

Durant l’any 2006, Catalunya va rebre un total de 26,3 milions de visitants estrangers, dels quals 15 milions van ser turistes. En pernoctacions, la despesa total que van generar va ascendir als 118,1 milions. Això ha fet que Catalunya acollís el passat any un 25,7% del total de turistes que van viatjar a Espanya. Si tenim en compte les dades de l’evolució del turisme en els darrers anys es desprèn que els visitants cada cop gasten menys. Alguns ho anomenen el “turisme de baix cost” ja que l’ocupació en termes d’allotjament segueix estant plena però la resta de serveis lligats al turisme no veuen que els seus beneficis estiguin als mateixos nivells. Segons les dades proporcionades par l’Associació de Cadenes Hoteleres i Restauració de Catalunya el turista gasta de promig un 3% menys del que gastava abans. S’ha constatat que el turista, fins i tot, ara viatja més que abans però amb uns paràmetres ben diferents. A més, també destaca que en els dar-rers anys, el temps d’estada també s’ha reduït. S’ha passat d’una estada mitjana d’un 12-13 dies a 8, sobretot en els destins cos-taners. Tot i aquesta nova direcció que emprèn el turista d’avui en dia, les dades són bones per tots els sectors que cobreixen el sector turístic de Catalunya.

EL TURISME DE BAIX COST

La gastronomia mediterrània i, més en concret, la cuina catalana, és coneguda arreu del món i és un dels reclams que fa que els turistes s’interessin per venir i conèixer Catalunya. La cultura culinària d’un país és un dels factors que més es valora a l’hora de triar les vacances i aquí se n’és molt conscient. D’aquesta manera, la bona consideració de la gastronomia que es fa a Catalunya fa que el nivell del turisme exterior pugi. Tan sols a Barcelona cada dia es servei-xen, aproximadament, un milió d’àpats. És doncs una evidència que la restauració esdevé un important sector que fa moure l’economia del país. Els propis ciutadans autòctons consideren una activitat d’oci i esbarjo el fet de sortir a dinar o a sopar a un restaurant. La gran varietat en la oferta de restauració permet satisfer els gustos més diversos sempre amb la garantia d’un servei i d’uns productes de qualitat.Grans cuiners catalans de renom han contribuït en els darrers anys a elevar la categoria de la cuina catalana donant-la a conèixer arreu del món. Estem parlant de Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Fermí Puig, Carles Gaig, Santi Santamaria o Sergi Arola. Tots ells, coneguts interna-cionalment han fet que els estrangers situïn Catalunya al mapa no tan sols gràcies a la Sagrada Família, a Gaudí o al Barça. A Tots ells els conviden des de molts indrets diferents i llunyans per mostrar l’art de la cuina feta a Catalunya. Aquesta és doncs una excel·lent promoció per atreure el turisme cap a casa nostra. Com a nota de reconeixements, cal destacar que Barcelona va esdevenir l’any 2002 la primera ciutat gormanda no francesa i la Guia Michelin distingeix la ciutat amb nou estrelles.

LA CUINA MEDITERRÀNIA, UN RECLAM TURÍSTIC SALUDABLE

“Cal que es plantegin accions des de la política i complir el Protocol internacional de Kyoto”

Els tsunamis i altres fenòmens naturals extrems cada cop seran més freqüents. / ARXIU

38 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Serveis: Comerç

ÀGATA SERRA

Passejar per carrers de ciu-tats catalanes i veure rètols als aparadors de les botigues sol·licitant dependents és habitual. Aquesta és una de les grans preocupacions del sector del comerç, i el pro-blema s’agreuja quan s’apropa la campanya de Nadal, època en què es contracten tempo-ralment unes 3.000 persones més. La situació, però, no és nova. Des de fa temps, els comerciants denuncien el pro-blema a l’hora de trobar perso-nal qualificat i proposen com a solució la formació de depen-dents. De fet, ja hi ha diver-ses entitats que han engegat programes gratuïts encarats a captar joves que es vulguin formar i incorporar a les seves botigues. Ara bé, és probable que aquesta mesura no sigui la solució als seus problemes, tenint en compte, que molts dels qui abandonen el comerç diuen que ho fan per motius d’horaris i sou. Una situació similar viu el sector de la res-tauració, però en el seu cas l’ha pogut solucionar amb la incorporació de treballadors immigrants. Aquesta opció, però, no acaba de convèn-cer a la majoria de botiguers, almenys a curt i mig termini.Precisament, conscients de lasituació que atravessa el sec-tor, diverses associacions de comerciants i empresarials han creat recentment la Fun-dació Catalunya Comerç. El seu objectiu és dignificar una feina a la qual s’hi dediquen a Catalunya 300.000 persones. Les claus per aconseguir-ho passa per la innovació i per la formació, ja que segons dades de la Fundació en aquests moments només 10 de cada 100 treballadors del sector han rebut una formació específica. Finalment, per evitar la fuga de treballadors cap a altres sectors, la Fundació alerta de la necessitat que el comerç tingui en compte la conciliació entre la vida laboral i la fami-liar, especialment en èpoques com les de Nadal. En aquest

sentit, el sindicat UGT ja ha denunciat que de cara a la propera campanya nadalenca molts treballadors hauran de treballar 15 dies consecutius, a causa de l’obertura del comerç en dies festius. Tot això afecta el sector en un moment que les xifres econò-miques l’acompanyen. Només a Barcelona, la facturació del comerç ja supera els 37.000 milions d’euros, i el sector compta amb 165.241 llocs de treball, segons dades de l’Ajuntament. D’altra banda, una enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç de Bar-celona preveu que el comerç minorista tancarà el 2007 amb un resultats molt similars als de l’any passat i, fins i tot, els establiments vinculats a dro-gueria i farmàcia podrien aug-mentar les vendes.

Dinamització del comerç Tot i els bons resultats econò-mics, el comerç tradicional ha hagut de sobreviure en els darrers anys a una crisi, en gran part motivada per la instal·lació de grans superfí-cies comercials amb les quals els ha estat sovint difícil de competir a nivell de preus i horaris d’obertura. Els petits comerciants des de sempre

s’han mostrat contraris a què aquests ampliïn les seves hores d’atenció al públic o obrin més dies festius, defensant que els anomenats comerços de proximitat ja cobrien les necessitats dels ciutadans. Tot i això, en els darrers anys boti-gues de tota la vida han hagut de tancar definitivament les seves portes, mentre d’altres feien esforços per mantenir-se, especialitzant i modernitzant la seva oferta. En molts casos, la creació dels anomenats eixos comercials a mitjanes i grans ciutats ha jugat un paper decisiu a l’hora de promocio-nar la seva oferta comercial i d’aquesta forma aconseguir una clientela fidel.

Els botiguers lluiten per fer caixaEn els darrers anys el comerç minorista s’ha modernitzat per fer front a la competència de les grans super-fícies. El temps ha demostrat que la convivència entre ambdós és possible, tot i algunes confrontacions puntuals. Ara bé, els petits comerciants, per raons de dimensió, segueixen sent els qui pateixen més els problemes que afecten el sector, un dels més recents la manca de personal qualificat.

Des de fa temps els botiguers catalans tenen dificultats per trobar dependents. / DAVID FERNÁNDEZ

MIQUEL ÀNGEL FRAILE,secretari general de laConfederació de Comerç de Catalunya

Reptes del comerç catalàCatalunya disposa d’un sistema de distribució comercial amb uns marges competitius, en la majoria de sectors, amb una oferta àmplia en mitjans i grans formats, i amb la pervivència i la vitalitat del comerç establert en els locals urbans dels nostres pobles i ciutats.Els reptes del futur empresarial en el comerç, en alguns casos, són els mateixos que ens plan-tejàvem en el passat: la capa-citat d’adaptació contínua a les necessitats de la ciutadania i de les persones que ens visiten; la capacitat de donar un servei en consonància amb el grau de desenvolupament que va acon-seguint la nostra societat; la flu-ïdesa en l’accés al mercat dels productes tradicionals i de les innovacions... Al llarg d’aquests darrers trenta anys, s’han incor-porat també, com a nous reptes propis del comerç, els derivats de la seva funció social: en la incorporació de col·lectius soci-als menys afavorits (primera feina de joves i dones; de per-sones immigrants...), en la con-tribució a l’ordenació territorial i la vitalitat urbana a la nostra societat, o en la minimització dels costos mediambientals. Però, també, noves exigències: tant en la nova significació de la qualificació professional pelprestigi de l’activitat en el co-merç com en la nova dimensió de la competència lleial, que permeti que grans, mitjanes i petites empreses competeixin en un marc de llibertat empre-sarial i de seguretat jurídica.La Confederació de Comerç de Catalunya, que agrupa 90.000 comerciants i que lidera com a patronal de les pimes cata-lanes els seus interessos, està compromesa amb la millora contínua dels nostres comer-ciants i vetllarà –amb totes les seves associacions adherides– perquè el perfeccionament de l’ordenació comercial permeti que la distribució sigui un sector amb futur.

EL COMERÇ MINORISTA ES MANTÉ MALGRAT ELS ENTREBANCS

Prop d’un 45% dels establiments comercials de Barcelona ha iniciat el seu negoci al llarg dels últims anys, en concret, des de 1995, xifra que demostra el dinamisme de l’activitat comercial de la ciutat. A més, aquest any s’ha aprovat un pla que no permetrà que a la ciutat es puguin construir nous centres comercials, com els de La Maquinista, Heron City i Glòries. Però tot no són bones expectatives per als botiguers barcelonins. Molts d’ells veuen amb recel l’obertura de nous comerços, majoritàriament d’ali-mentació, que estan regentats per immigrants, perquè obren fins altes hores de la nit i els festius. Paradoxalment, però, aquest nou model de comerç ha permès revitalitzar zones degradades, crea llocs de treball i respon a una demanda existent per part dels ciutadans.

A BARCELONA, UNA DE CALENTA I UNA DE FREDA

Només 10 de cada 100 treballadors que es dediquen al comerç han rebut formació específica

La UGTdenuncia que molts empleats treballaranfins a 15 dies consecutiusaquest Nadal

La visió de...

40 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Serveis: Consultoria

L’EXPANSIÓ D’UN SECTOR DE FUTUR

Els clientsPel que fa al repartiment dels ingressos en funció de les indústries a les quals es diri-geix la consultoria, el mercat financer continua sent el sector amb més demanda, ja que representa el 16%. La segona activitat en impor-tància per a la consultoria és el sector de la fabricació, que concentra un 15% de les vendes, seguit per les admi-nistracions públiques, amb un 14%, i les telecomunicaci-ons, amb un 7% (veure figura 2). “Un altre sector que ha crescut molt en els darrers temps és el farmacèutic, que suposa un 3%. Potser a simple vista no sembla una xifra gaire espectacular, però sí que representa un creixement molt important al llarg dels últims anys”, explica Salva-dor Espinosa.

El consultor com a agent d’innovacióÉs pràcticament indiscutible que la innovació continuarà sent un factor determinant en la competitivitat, espe-cialment en una economia com l’europea, que difícil-ment pot competir en costos amb les potències asiàtiques. D’aquesta manera, el consul-tor haurà d’assumir el paper d’agent d’innovació, en un mercat de productes i serveis estandarditzats, per aconse-guir personalitzar i diferen-ciar les propostes, que facin les empreses més rendibles i els permetin obtenir majors quotes de mercat.

M.SORT

Cada vegada són més les empreses que sol·liciten els ser-veis d’una consultoria. I és que una de les grans aportacions d’aquest sector d’activitat és la que fa referència al valor, tant en l’aproximació als problemes i desafiaments com en les pro-postes de solució que donen als clients. Aquest valor aportat és la suma, entre altres aspec-tes, de saber avançar-se a les necessitats del negoci, definir les millors solucions en termes d’eficiència i eficàcia, preparar a les organitzacions pels reptes del mercat i buscar la màxima productivitat dels recursos eco-nòmics, tecnològics i humans dels clients.

Les xifres avalen el sectorPer tot això no és gens estrany que el sector de la consultoria ja representi actualment un 1% del PIB català, segons l’informe La Consultoria a Catalunya, 2006-2007, elaborat per l’As-sociació Catalana d’Empreses Consultores. El seu president, Salvador Espinosa, valora molt positivament l’evolució del sector al llarg dels darrers anys. “Portem uns períodes de creixement molt bons. Tant els aspectes d’innovació com el tema de la internacionalit-zació i obertura de nous mer-cats, ens han afavorit. Hi ha tants reptes i necessitats dins de les empreses que el paper de les consultores passa per col·laborar en els seus projec-tes”, afirma Espinosa. Aquest context fa que la taxa de crei-xement del sector s’hagi situat al 10% durant el 2006 i al 10,4% durant el 2007. A més, també es preveu que la quota de fac-turació d’aquest any arribarà a gairebé 2.000 milions d’eu-ros. En definitiva, unes xifres que indiquen la bonança de la consultoria, tant pel seu pes específic i volum de negoci com per l’impacte que té en els comptes de resultats de les empreses que reben el seu assessorament.

Els serveis més sol·licitatsL’outsorcing, és a dir, l’exter-nalització de serveis, es perfila com l’àrea més dinàmica, a causa de l’evolució de les activi-tats empresarials. La necessària competitivitat en els mercats internacionals fa que les empre-ses es concentrin en l’eix del negoci i confiïn a empreses con-sultores les activitats de suport. D’aquesta manera, l’outsorcingha passat de representar el 34% de la facturació l’any 2006 al 38% l’any 2007 (veure figura 1). I tot fa pronosticar que en

un futur encara agafarà més protagonisme, a conseqüència de la vocació d’obertura a l’ex-terior de l’economia catalana, que demana la incorporació de valor afegit. Un altre dels blocs més sol·licitats per les empreses és el de desenvolupa-ment i integració d’aplicacions (innovació tecnològica), que representa el 39% de la factura-ció. I, finalment, la consultoria pròpiament dita implica el 23% dels ingressos, tot i que les pre-visions apunten cap a un crei-xement d’aquest àmbit, motivat tant per la major demanda de serveis de les grans empreses com per la contínua incorpora-ció a la demanda de les petites i mitjanes empreses. De fet, Sal-vador Espinosa ja ha detectat aquest nínxol de mercat: “Hem començat a notar que les empre-ses mitjanes, que tenen a partir de 100 treballadors, es preocu-pen per la consultoria. Aquest probablement serà un camp de futur, ja que moltes pimes aca-baran amb fusions, que els obli-garan a recórrer a un consultor extern”, explica Espinosa. La petita empresa, però, encara es

resisteix. “Difícilment accedeix a aquest tipus de serveis, i si ho fa, és de manera col·lectiva, a través d’agrupacions que aglu-tinen empreses d’aquesta mida i, per tant, conjuntament els és rendible i viable”, afegeix.

El sector ha crescut més d’un 10% aquest any i ja representa l’1% del PIBcatalà

El consultor: la persona que ha d’ajudar les empreses a innovar El sector de la consultoria ha crescut més d’un 10% aquest any i ja representa l’1% del PIB català. El futur, però, encara es presenta millor. La globalització de l’activitat econòmica (nous països competidors, nous productes de qualitat acceptable i preus molt baixos) força les empreses a la innovació, entesa com a motor de canvi. Un procés en el qual la participació dels consultors és decisiva.

L’outsorcing és una de les àrees més dinàmiques del sector de la consultoria. / ARXIU

2006Desenvolupament i integració d’aplicacions: 43%Outsorcing: 34%Consultoria: 23%

2007Desenvolupament i integració d’aplicacions: 39%Outsorcing: 38%Consultoria: 23%

INGRESSOS PER SERVEIS PRESTATS (FIGURA 1)

Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores.

Sector financer: 16%Sector de la fabricació: 15%Sector de les administracions públiques: 14%Sector de les telecomunicacions: 7%Sector farmacèutic: 3%Altres: 45%

PRINCIPALS CLIENTS DE LA CONSULTORIA (ANY 2006) (FIGURA 2)

Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores.

Un dels reptes de futur de la consultoria és atraure nous clients, com les pimes

42 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Serveis: Activitats sociosanitàries

APLICACIÓ DE LA LLEI

C.SAN JOSÉ

Des de l’abril passat han sol-licitat la valoració unes 300.000 persones per acollir-se a les prestacions de la Llei de la Dependència però a hores d’ara tan sols 21.000 (el 14%) tenen ja el seu pla personal redactat. Es calcula que a Espanya hi ha més d’1.125.000 persones dependents i que en els propers anys la xifra augmentarà. A Catalunya, més de 30.000 per-sones han demanat aquest any ser valorades per acollir-se a la Llei de la Dependència. Avui encara no hi ha cap pla perso-nal redactat. Molts dels ciuta-dans afectats han expressat les seves queixes als tribunals. L’objectiu de la Llei de la Dependència és reconèixer el dret a la promoció de l’autono-mia personal i a l’atenció a les persones en situació de depen-dència. Això s’aconsegueix a través del Sistema per a l’Auto-nomia i Atenció a la Dependèn-cia (SAAD), el qual, funciona en col·laboració i participació de totes les Administracions públiques en l’exercici de les seves competències. La Llei configurarà una xarxa d’utilit-zació pública on s’integraran centres i serveis, públics i pri-vats degudament acreditats. Moltes persones dependents comptaven fins ara amb l’ajut d’algun familiar, per exemple, en el cas de la gent gran. Altres grans dependents, però, ja dis-posaven d’algun altre tipus d’ajut. Es consideren depen-dents totes aquelles persones que pertanyen al col·lectiu de la gent gran i aquells discapacitats greus que no es poden valdre per sí mateixos i que necessiten ajuda per dur a terme les acti-vitats bàsiques de la vida quo-tidiana. És a dir, activitats com vestir-se, rentar-se, menjar per sí mateix, desplaçar-se per la llar o reconèixer les persones. La llei també inclou a les per-sones amb discapacitat intel-lectual, amb malalties mentals i els menors de 3 anys amb greus discapacitats.

Valoració de la dependència Els nivells de dependència es classifiquen en tres grans grups i haurien de rebre les ajudes segons un calendari establert fins el 2015. Es calcula que a Espanya el nombre de perso-nes dependents augmentarà els propers anys degut a les variacions demogràfiques que es produeixen amb els anys. A Catalunya, més de 30.000 persones han demanat ser valorades per acollir-se a la llei i unes 25.000 han sol·licitat informació. Gairebé 8.000 cata-lans seran els primers a benefi-ciar-se de les prestacions ja que han estat reconeguts com a dependents de grau 3. La Gene-ralitat de Catalunya ha creat el ProdeP (Programa per a l’im-puls i l’ordenació de la promo-ció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependència), iniciativa que actua com a precursora de la futura Agència Catalana per a la Dependència, a través de la qual es gestionarà l’atenció als dependents de Catalunya.

La dependència a Catalunya Segons una enquesta de l’Ides-cat sobre les condicions de vida i hàbits de la població a Catalunya del 2006 la persona que s’encarrega de tenir cura de les persones amb dependèn-cia acostuma a ser la dona. Per

exemple, la dona és qui cuida de les persones grans a la llar (48,5%); qui cuida persones malaltes (44,3%); qui té cura de les persones discapacitades (48,8%); qui es fa càrrec dels menors de 10 anys (50,8%).Dels mateix estudi també se n’extreu la valoració que fan els catalans de la seva salut. Un 53,3% dels valora el seu estat de salut com a bo i un 18,6% diu que és molt bo. Si aprofundim en zones, els que es troben millor són les persones que viuen a l’àmbit de Ponent, de les quals, gairebé un 30% considera que el seu estat de salut és molt bo. D’altra banda, a Catalunya hi ha un 7,1% que creu que la seva salut és dolenta o molt dolenta. Per gèneres, els homes valoren més positivament la seva salut respecte de les dones. Ells, amb un 57,6% consideren que tenen una bona salut mentre que les dones es valoren així un 49,1%.

Finançament de prestacionsLa Llei de la Dependència es finançarà entre l’Administració

General de l’Estat i les comu-nitats autònomes. Segons el govern, l’objectiu és passar del 0,33% del PIB que actualment es dedica a la dependència a l’1% a l’any 2015. Per aconse-

guir-ho, l’Administració Gene-ral de l’Estat aportarà més de 12.638 milions d’euros. La posta en marxa aquesta Llei farà que fins el 2015 es creïn al voltant d’uns 300.000 llocs de treball.

Diferències entre autonomiesCal tenir en compte les diferèn-cies entre comunitats autòno-mes pel que fa a la implantació d’aquesta llei. Cadascuna es troba en una situació diferent. D’una banda trobem un grup de comunitats que han rebut moltes sol·licituds i que han fet un major nombre de valo-racions. És el cas d’Andalusia, Aragó, les Canàries, Cantabria, Catalunya, Castella-La Manxa, Extremadura, Balears, Ceuta i Melilla. D’altres encara no han acabat el procés per poder posar en funcionament la llei, com són, la Comunitat Valenci-ana, Astúries, Galícia, La Rioja, País Basc i Navarra. I en l’últim grup, hi ha aquelles que encara no han acabat d’engegar el procés. Avui per avui són cinc les comunitats que han recone-gut les prestacions: Andalusia, Balears, Cantabria, Extrema-dura i la Comunitat Valenciana.

A Catalunya,més de 30.000 persones ja han demanat ser valorades per acollir-se a la nova llei

La Llei de la Dependència es desplega de manera desigual i amb retardsLa Llei de la Dependència, impulsada durant la vigent legislatura socialista, “s’està desenvolupant seguint els terminis previstos”, segons ha dit Zapatero recentment en una sessió de control al Senat. Les xifres, però, no s’ajusten a les previsions anunciades. Abansde l’1 de gener de 2008 s’estima que a Espanya haurien d’estar avaluades i ateses totes aquelles persones qualificades com a grans dependents, és a dir unes 200.000 persones.

Persones dependents 2005 2010 2015 2020Grau 3(gran dependència) 194.508 223.457 252.345 227.884

Grau 2(dependència severa) 370.603 420.336 472.461 521.065

Grau 1(dependència moderada) 560.080 602.636 648.442 697.277

TOTAL 1.125.190 1.246.429 1.373.248 1.496.226

PREVISIÓ PERSONES DEPENDENTS. ESPANYA 2005 - 2020.

Font: Idescat – ECVHP/2006

Capdificultat

Té dificultats o no pot fer-ho

Dificultat per sortir al carrer 91,7% 8,3%Dificultat per pujaro baixar escales 87,7% 12,6%

Dificultat per moure’s dins de casa 95,2% 4,8%

Dificultat per vestir-se o rentar-se 95,7% 4,3%

Dificultat per menjar sol 98,3% 1,7%

DIFICULTATS DIARIES DE LES PERSONES DEPENDENTS

Font: Llibre blanc de la dependència a partir de les projeccions de població de l’INE.

El desplegament de la Llei de la Dependència es farà gradualment fins el 2015. /ARXIU

Es calcula que a Espanya hi ha actualment més d’1.125.000 personesdependents

En el mónempresarial hi

ha un capitalindispensable.

El Talent.

CEU es obra de la Asociación Católica de Propagandistas

Programa VérticeEl Govern i la Direcció de PIMES

Vértice és un programa intens de govern i de direcció, dirigit a professionals amb experiència i responsabilitat en pimes, queinclou els aspectes bàsics i crítics del rol del directiu: la direcció general, la direcció comercial, el factor humà, les finances, elssistemes d’informació, operacions, fiscalitat i el marc legal.

Escola de Negocis CEU BarcelonaMonestir, 10 - 08034 - BarcelonaTeléfono: 932 521 420 Fax: 932 030 497 [email protected]://en.uao.es/

44 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Serveis: Publicitat

LA TELEVISIÓ DOMINA, MENTRE ES MANTÉ LA INCÒGNITA D’INTERNET

AURELI VÁZQUEZ

“Quin percentatge del pres-supost de màrqueting hem de destinar a Internet?”. Aquesta és la pregunta que, encara avui, es fan molts empresaris i responsables de planificació publicitària. El mitjà que fa una dècada semblava revolucio-nar el món continua tenint un paper modest a les grans cam-panyes publicitàries. Internet, que no fa gaire qüestionava la continuïtat dels diaris i revistes impreses, representa només un 2,2% del total de la inversió, segons dades d’InfoadexLa contundència de la xifra anterior admet, però, molts matisos. En primer lloc, aquesta xifra es refereix a la inversió en formats gràfics, però no a altres accions com els links patro-cinats o els e-mails. A més, la xifra de publicitat invertida a Internet –160 milions d’euros l’any 2006– és neta, és a dir, no

inclou els descomptes de les agències ni els ràpels, mentre que les xifres referents als altres mitjans és bruta.Així doncs, les xifres propor-cionades per Infoadex han de ser utilitzades amb prudència. Tot i així, aquestes dades ja reflecteixen una evolució ful-gurant als darrers anys. L’any 2003, la publicitat a Internet sumava 75 milions d’euros, mentre ara suma els esmentats 160 milions, és a dir, més del doble en només tres anys.

Esclatarà Internet al 2007?Als Estats Units, els estudis sobre el creixement de la publi-citat a Internet parlen d’una xifra de 10.000 milions de dò-lars només durant el primer semestre de 2007. Així ho asse-guren Intereactive Advertising Bureau (IAB) i PWC. Aquesta xifra representaria un incre-

ment genys menyspreable del 27% respecte l’any anterior.A Espanya, les dades de l’IAB resulten realment revelado-res. Si l’any 2006 la publicitat a Internet creixia un 33%, aquest primer semestre de 2007 ja ho ha fet un 74% més. Només durant els primers sis mesos, els anunciants es van gastar 220 milions d’euros en publi-citat on-line, una dada que fa pensar en xifres de vertigen de cara al tancament de l’any. De fet, amb aquest increment Espanya es va posant a l’alçada d’altres països com Gran Bre-tanya, on la inversió en publi-citat és 10 vegades superior a l’espanyola.

Més ‘below’ que ‘above’Tot i la notorietat dels mitjans convencionals com la televisió, els diaris, la ràdio o Internet, a Espanya el segment que predo-mina és el dels mitjans no con-vencionals, coneguts també com ‘below the line’: mailings, fulletons, màrqueting telefònic, regals publicitaris, patrocinis, publicacions d’empresa, etc. En realitat, actualment hi ha una situació prou equilibrada, tot i que la balança s’inclina lleugerament cap a la banda dels mitjans ‘below the line’,

en una relació de 51% i 49%, segons Infoadex.En aquesta altra meitat de la ‘línia’ publicitària, destaca molt especialment el mailing especialitzat, un tipus d’acció que mou gairebé 1.900 milions d’euros, i que representa ni més ni menys que un 25% del total de la publicitat ‘below the line’. Durant el darrer any, la publicitat que més va créixer en aquest segment va ser la dels jocs promocionals, que comencen a tenir una impor-tància més que testimonial (48,6 milions d’euros, un 37% més). Molt més important ha estat el volum mogut pel màr-queting telefònic i el merchan-dising, seguits de molt a prop pels fulletons. En canvi, han perdut pistonada els catàlegs i també les accions d’animació en punts de venda.

El mailing especialitzat mou gairebé 1.900 milions d’euros. / ARXIU

El mercat publicitari continua el seu creixement sostingut El pastís de la publicitat a Espanya continua dominat per la televisió, que acapara el 45% de la inversió, i pels diaris, que representen un 25% de la facturació en mitjans convencionals. Internet, per la seva banda, ja factura el doble que fa tres anys, però continua sent la gran incògnita.

Font: Inversión Publicitaria en España 2007 (amb dades de 2006).

JOSÉ LUÍS TRUJILLO,Keiretsu Comunicación

Les assignatures pendents La publicitat és una disci-plina relativament jove en el nostre país. De fet, només fa un xic més de cinquanta anys que es treballa tal i com l’entenem ara. Malgrat això, ha generat un sector que, de ser emergent, es va conver-tir en un dels més importants del nostre país, aconseguint premis, prestigi i notorietat, a més de llocs de treball, inver-sions i beneficis. Tot això amb un reconeixe-ment professional que feia que les agències tinguessin un paper assessor important i que les seves opinions res-pecte l’estratègia, la produc-ció, els mitjans i sobretot la creativitat, fosin considera-des valuoses i respectades. Cal reconèixer que no hi ha-via l’actual saturació de mit-jans i de missatges, i que la situació econòmica propicia-va millors pressupostos. A hores d’ara, el cert és que els anunciants semblen no estar tan segurs de la bondat assessora de les agències i marquen de manera clara i inflexible els briefings, dema-nen el millor encara més ba-rat, i destinen recursos per a producció i mitjans manifes-tament millorables. Potser no té res a veure, però la realitat és que el sector ha reculat i no està en el seu millor moment. Tot i que, mentre hi hagi anunciants que, en equip amb bones agències, siguin capaços de fer campanyes com Ikea, Coca-Cola, BMW, Dove, etc., hi haurà vida...

La visió de...

EL CINE, EN HORES BAIXES

El cinema ha estat sempre un mitjà d’espectacularitat i gran-diositat, però si alguna cosa deixen clares les xifres és que aquesta característica no es reflexteix al mercat publicitari. De fet, és l’únic mitjà convencional que va retrocedir en inversió publicitària durant l’any passat. La facturació amb prou feines va superar els 40 milions d’euros, un 5% menys que l’any anterior.

LES REVISTES D’EMPRESA CREIXEN TÍMIDAMENT

Les publicacions i revistes d’empresa, categoria que inclou també els butlletins i memòries, van aconseguir fa uns anys fer-se un forat al mercat publicitari, però des d’aleshores no han acabat d’enlairar-se com s’esperava. Les dades d’Infoadex parlen d’una facturació conjunta de 60 milions d’euros, només un 1,5% més que l’any anterior. L’any 2003, les vendes eren de 56,7 milions...

ON VA LA INVERSIÓ PUBLICITÀRIA A ESPANYA?

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Telev

ision

s

Mai

ling

pers

onal

itzat

Diar

is

Mer

chan

disin

g i r

ótuls

Màr

quet

ing

telef

ònic

Fulle

ts/b

ústie

s

Revis

tes

Ràdi

os

Milions

46 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Educació

REPLANTEJAR EL SISTEMA EDUCATIU

NATÀLIA PASTOR

Dels indicadors que l’enquesta de la Fundació Jaume Bofill ha analitzat, Catalunya suspèn en gairebé totes les matèries. Els estudiants catalans no només no milloren en resultats, sinó que empitjoren respecte la resta d’Espanya i Europa. Només hi ha una dada positiva: els esco-lars acaben el cicle de Primària amb una taxa de repetidors d’un 1,5%, un èxit davant la mitjana del conjunt espanyol, de gai-rebé un 6%. Tot i així, aquesta dada requereix una anàlisi pru-dent, ja que no necessàriament està relacionada amb la qualitat de l’ensenyament o el nivell de l’alumnat.

SOS adolescentsMés enllà dels 12 anys, la situa-ció empitjora estrepitosament i Catalunya es posiciona a la cua en els tres paràmetres més des-tacats: abandonament prematur dels estudis, repetidors al quart curs d’ESO i joves que comple-ten, almenys, el Batxillerat o la Formació Professional. A Catalunya l’abandonament prematur dels estudis entre els joves de 18 a 24 anys és del 34,1%, mentre que la mitjana espanyola és del 30%. D’altra banda, la taxa de població que assoleix el Graduat Escolar és del 69%, mentre que la mitjana espanyola és del 75%, i només les Canàries i Extremadura tenen més repetidors al quart curs d’ESO. Per últim, només el 60,3% dels joves catalans fina-litzen els estudis de Batxillerat o més nivell, gairebé 8 punts per sota que fa cinc anys, i nou comunitats autònomes superen els resultats de Catalunya.

Qui ha fracassat?Les xifres de l’estudi són irre-futables. Tal i com assenya-lava Jordi Sánchez, director d’aquesta institució, “no hem de buscar un culpable. Les xifres són contundents. Volem compartir aquestes dades per a buscar entre tots solucions”. Una escassa inversió en el segment no universitari i un procés d’assimilació irregular

de la població immigrant figu-ren entre els factors més sonats d’aquest suspens general en educació. Els autors d’aquest informe, Ferran Ferrer i Bernat Albaigés, han assenyalat que l’arribada en els últims anys de molts joves immigrants amb un nivell d’estudis baix i que, a més, no els continua, ha generat un impacte negatiu. Un altre factor decisiu que destaca la Fundació és l’atractiva oferta de llocs de treball per als quals no es reque-reix qualificació.

De nou, manca d’inversionsHo va exemplificar el director de la Fundació Jaume Bofill quan va il·lustrar la situació de l’educació amb el caos d’esvorancs de la xarxa de roda-lies. “Tant els forats ferroviaris com els educatius obeeixen a una falta d’inversió mantinguda en el temps”, comentava Jordi Sánchez. Segons els autors, la inversió a Catalunya és la segona més baixa d’Espanya.

Catalunya es troba a la cua de l’Estat que, al mateix, temps es troba a la cua d’Europa. Per la seva banda, el departa-ment d’Educació va respondre que la despesa en educació no universitària ha duplicat en tres anys el pressupost destinat a aquest àmbit. Millores a part, la despesa per alumne també es troba molt per sota de la mitjana estatal: 3.455 euros per alumne català, en front dels 3.946 euros de mitjana en el cas de l’estudiant espanyol. Per últim, destacar que el problema del fracàs escolar afecta gai-rebé el doble a l’escola pública (38,9% de fracàs escolar), que a la privada (18,2%).

La nova lleiCal citar el projecte que s’està portant a terme amb la futura nova Llei d’Educació de Cata-lunya (LEC), que des del Govern es vol posar en vigor el 2008. Ernest Maragall, conseller d’Educació, ha avançat alguns dels aspectes clau d’aquesta reforma, que vetllarà per una major autonomia dels centres per a elaborar el seu projecte educatiu. La qualitat i vocació docent del professorat també es posarà a prova amb unes pràc-tiques selectives que tenen com a objectiu que les direccions de cada centre puguin definir el perfil del professorat segons el seu projecte educatiu propi.

A Catalunya, els joves d’entre 18 i 24 anys deixen els estudis més aviat que els joves de la resta d’Espanya. / ARXIU

El sistema educatiu català ‘suspèn’ l’ESOEl darrer informe de la Fundació Jaume Bofill ha posat de relleu que la mida de l’esvoranc que pateix l’educació catalana s’eixampla cada cop més, allunyant-se en gairebé tots els paràmetres de la resta d’Espanya i Europa.

Catalunya és una de les comunitats que menys inverteix en educació no universitària

ANNA M. GELI, rectora de la Universitat de Girona i presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)

Un compromís històric La construcció de la Unió Europea ha estat (continua essent!) un procés llarg i complicat, amb entrebancs de tipus institucional, amb opini-ons públiques escèptiques i amb dosis canviants d’entusi-asme o desafecció, en funció de territoris o circumstàncies polítiques. És evident, però, que la marxa cap a la conso-lidació d’un espai comú, no solament econòmic o laboral, sinó polític i cultural, no té atu-rador. A poc a poc (a vegades amb massa lentitud) s’avança en aquesta direcció. L’Espai Europeu d’Educació Superior, ideat a partir de la Declaració de Bolonya de 1999, és un pilar fonamental en el procés. Perquè és a partir de l’educació, de la generació de futurs graduats, de la com-parabilitat que s’instal·larà a Europa un cop la unificació de criteris sigui homogènia i general, que la percepció de pertànyer a un mateix univers cultural i formatiu serà més unànime.La integració en aquest Espai europeu no serà fàcil. Tot i això, el compromís del món universitari és ferm (fa anys que s’hi treballa amb projec-tes pilot, amb conscienciació, amb pedagogia), perquè som conscients de l’oportunitat única que tenim al davant. També som sabedors de la transcendència que la nostra gestió tindrà en el futur pano-rama europeu. El repte – pro-fund, no gens maquillador, de gran calat històric – implica, per a les nostres universitats, canvis estructurals intensos, un compromís cada dia més ferm amb la qualitat, nous plantejaments i més atenció a les necessitats que la soci-etat reclama. I ens mantenim fidels al compromís que vam adquirir.

La visió de...

LES “ALTRES AJUDES”

Els experts de la Fundació Jaume Bofill assenyalen també que cal potenciar les ajudes als alumnes amb dificultats amb més reforç escolar. De moment, el que ja és un fet és l’increment d’alumnes que busquen fora de les aules el suport necessari per a fer front al creixent fracàs escolar. Gairebé dos milions d’alumnes ja reben ajuda ‘a domicili’ al conjunt de l’estat. Les matemàtiques se situen com a l’enfantterrible per nivell de demanda (60%) entre els estudiants d’ESO,que cada cop més compten amb una oferta de confiança grà-cies a l’aparició d’empreses especialitzades en reforç extraes-colar a tots els nivells. L’objectiu és suplir les carències del sistema educatiu actual, fet que ha afavorit també la regulació d’un mercat de 1.800 milions d’euros en negre.

48 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007SECTORS / Opinió

Punts fortsLa situació geogràfica és una de les forces importants de Catalunya. Aquesta situació permet que actuï alhora com enllaç entre el mercat penin-sular i la resta del continent. L’aprofitament d’aquest poten-cial depèn de la disponibilitat d’infraestructures adequades (xarxa de transport, teleco-municacions, sanitat, xarxa elèctrica, aigua...). Així mateix, la combinació d’una extensa costa i el clima afavoreixen el desenvolupament del turisme. El caràcter empresarial dels catalans i la cultura industrial són també forces principals de l’economia catalana. Com a conseqüència, en termes quan-titatius Catalunya té una den-sitat molt alta d’empreses. A la vegada, les empreses catalanes demostren una capacitat molt alta d’adaptació als canvis de l’entorn. L’anterior i els altres factors descrits més enda-vant converteixen Catalunya, i l’Àrea Metropolitana de Bar-celona (AMB) en particular, en un lloc atractiu per a les grans empreses multinacionals amb totes les implicacions favora-bles per a la competitivitat de l’economia catalana. La zona de Barcelona és un centre logístic molt impor-tant, ja que gaudeix de més de 2.100 hectàrees dedicades a la logística en un radi de set qui-lòmetres amb port i aeroport de gran capacitat, ben comu-nicats i situats en proximitat un de l’altre. L’AMB també gaudeix d’una bona xarxa de transport públic. L’AMB ofe-reix una excel·lent disponibi-

litat d’oficines amb una molt bona relació qualitat-preu. A més, Catalunya ofereix un bon equilibri entre la qualificació de la força de treball i els costos laborals. Aquests avantatges de Catalunya i, de Barcelona en particular, han contribuït a la consideració de la Ciutat Comtal com la cinquena millor ciutat d’Europa per a la localit-zació de negocis/empreses –per davant d’Amsterdam, Madrid i Berlín i avançada només per ciutats com Londres i París–. Cal destacar que la competiti-vitat de Barcelona ha augmen-tat al llarg dels darrers quinze anys, i s’ha consolidat com a ciutat no capital d’estat que es líder a Europa en l’organització de congressos, fires i esdeveni-ments.L’alta qualitat de vida atreu no només empreses multina-cionals, sinó també personal qualificat. Aquesta força ha contribuït de manera decisiva al creixement d’una vibrant indústria de centres d’atenció al client. Així mateix, l’existència d’un bon marc d’incentius finan-cers i fiscals per a la inversió en recerca, desenvolupament i innovació afavoreix el desenvo-lupament d’indústries amb alt valor afegit i basades en treball intel·lectual.

Punts feblesNo obstant això, Catalunya té una sèrie de febleses que amena-cen la competitivitat de la seva economia a mig i llarg termini. Una gran part de l’economia catalana està basada en una estratègia de baix cost, estratè-gia que ja no és sostenible per la inflació superior a la d’altres països del nostre entorn, i com a conseqüència de la globalit-zació de l’activitat econòmica i la presència d’altres regions amb avantatges molt majors en termes de costos. Així, la com-petitivitat de l’economia cata-lana depèn de la capacitat de desenvolupar avantatges basats en diferenciació. Aquesta tran-sició depèn de la qualitat dels recursos humans, les infraes-tructures bàsiques i la capacitat

d’innovació. No obstant això, existeixen deficiències greus precisament en aquests factors clau. Les empreses catalanes s’enfronten a un problema seriós de recursos humans. D’una banda, la població té una estructura polaritzada pel que fa al nivell educatiu. És a dir, el sistema educatiu produeix massa persones altament quali-ficades i no qualificades i molt poques persones amb educació intermèdia i especialitzada. Una altra amenaça per a la competi-tivitat de les empreses catala-nes són les serioses deficiències de la qualitat de l’ensenyament

secundari. D’altra banda, l’ensenyament universitari està mal ajustat a les necessitats de les empreses. Les debilitats anteriorment exposades del sistema educatiu estan acom-panyades per un baix interès de les empreses catalanes en la formació contínua dels seus empleats. Una altra deficiència rellevant dels recursos humans catalans és la falta de domini d’idiomes estrangers, fet que és especialment perjudicial en un món cada vegada més intercon-nectat i globalitzat. Una altra i diferent amenaça per a la competitivitat de les empre-ses catalanes prové de les defi-ciències de les infraestructures. D’una banda, existeix un dèficit important de xarxa de trans-port i les inversions previstes són suficients només per man-tenir l’status quo, però són insu-ficients per a les millores neces-sàries per a la competitivitat del país. D’altra banda, la xarxa elèctrica tampoc s’actualitza d’acord amb el creixement de la

demanda i l’àrea metropolitana de Barcelona, el que explica els col·lapses de subministrament elèctric. Addicionalment, la qualitat de la infraestructura de telecomunicacions no és sufi-cient i la penetració de la banda ampla és baixa. Un altre factor negatiu és el nombre insuficient de vols intercontinentals.Finalment, l’economia catalana pateix una inversió molt baixa en recerca, desenvolupament i innovació. Aquest problema està present tant a nivell de les inversions públiques, com al nivell de les inversions privades a causa de la petita grandària de la majoria de les empreses catalanes i la corresponent baixa capacitat per a inversions en R+D+i. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, dos factors addicionals que dificul-ten la innovació són l’excés de burocràcia que l’Administració genera a les empreses i la for-mació que fomenta la cerca de feines estables en comptes d’animar l’esperit innovador.

Punts forts i febles de l’empresa catalanaCatalunya està dotada amb pocs recursos naturals, fet que determina que els avantatges competitius de les empreses estiguin basats en la disponibilitat d’infraestructures adequades i les habilitats i iniciativa dels seus recursos humans. Aquests han permès que el país es converteixi en una potència industrial. No obstant, la transició cap a una economia postindustrial i la globalització de les activitats econòmiques suposen canvis importants que posen a prova la capacitat d’adaptació del teixit econòmic i institucional català.

MANTENIR LA COMPETITIVITAT A MIG I LLARG TERMINI

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENTDE L’ACCID

Forces Debilitats

-Situació geogràfica, clima... -Insuficients infraestructures de transports, xarxa elèctrica, telecomunicacions...

-Bon equilibri qualificació-cost de la mà d’obra-Universitats i escoles de negocis amb gran pres-tigi internacional

-Deficiències en formació: fracàs escolar, de-sajustament entre la demanda i l’oferta del tipus d’educació universitària, relació empresa-universitat, insuficient formació contínua, poca inversió en educació, falta de domini d’idiomes estrangers...

-Marc d’incentius fiscals per a les inversions en R+D+i

-Baixa inversió en R+D+i, que dificulta la inno-vació necessària per a millorar la competitivitat-Competitivitat basada en excés en baixos costos.-Inflació més elevada que la dels països de l’entorn

-Qualitat de vida

-Disponibilitat d’espais d’oficines amb bona relació qualitat-preu

-Atracció de Barcelona com una de les millors ciutats europees per a fer negocis-Lideratge en organització de congressos, fires i esdeveniments

-Insuficients vols intercontinentals

-Cultura empresarial -Excés de burocràcia

-Centre logístic

La qualitat de vida del país atreu no només empresesmultinacionals,sinó personal qualificat

50 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007MAPA DEL MÓN

MAPA DEL MÓN 51DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

52 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Internacionalització i projecció

cació geogràfica que permet l’accés a altres mercats que no només l’europeu.Els empresaris catalans van saber comprendre en el seu moment –precisament quan

Una Catalunya més oberta al món

LEANDRO RODRIGUES

Catalunya consolida la seva aposta pels mercats inter-nacionals. Les empreses exploren països abans des-coneguts, augmenten les seves exportacions regis-trant resultats ascendents i debaten els reptes del futur e n t r e v e i e n t c o n d i c i o n s encara més favorables.Si bé una reflexió responsa-ble també recorda la neces-sitat de madurar per fer front als mercats emergents, la internacionalització catalana viu un moment favorable. L’any passat, les exportacions de les quatre províncies van sumar 47.129 milions d’euros, la qual cosa suposa un incre-ment interanual d’un 12% res-pecte a 2005, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).La xifra revela una disposició clara per a l’obertura econò-mica cap a nous mercats, a més de deixar en descobert una característica clau del perfil internacional de les societats catalanes: la distàn-cia geogràfica no representa una barrera per a la presa de decisions.

Expansió mundialEl 2006, els països d’Amèrica Central i del Sud van ser els que més van atreure l’atenció de les organitzacions cata-lanes. Les exportacions a la regió van registrar l’ascens d’un 39,1%, per davant d’Amè-rica del Nord (un 20,5%), els països europeus (un 17,7%), altres països del món (un 16,6%) i els membres de la Unió Europea (un 8,6%).La tolerància al risc també es nota. El 33,9% de les societats exportadores tenen un nivell en alça d’activitat a l’exterior, mentre un 17,6% experimen-

ten una situació oposada, tal com ho demostra l’enquesta trimestral del clima exporta-dor a Catalunya, realitzada per l’Idescat.Per a un 40% dels empresa-ris, la demanda en les econo-mies estrangeres en general és positiva. Per això, el 43% reconeix treballar amb pers-pectives d’expandir els nego-cis cap a Europa de l’Est en els pròxims mesos, o a Amè-rica del Sud (42,3%) o Pròxim Orient (38,2%).“S’ha produït un extraordi-nari creixement de la inter-nacionalització de l’empresa catalana en els últims anys. Per això, podríem classificar Catalunya com una de les economies més obertes del seu entorn. Gairebé 12.000 empreses exporten regular-ment des de fa quatre o cinc

anys, fet que els dóna un gran bagatge en termes de fer negoci en altres països”, assenyala Jordi Serrat, direc-tor general del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca).En els últims 15 anys, el nombre d’empreses expor-tadores s’ha multiplicat per cinc, passant de 5.000 el 1990 a més de 26.500 l’any 2005.

“Suport a la competitivitat”Per a Serrat, els condicionants que afavoreixen la presència exterior de Catalunya són vari-ats, com poden ser la tradició comercial històrica i la ubi-

L’obertura econòmica, la descoberta de nous mercats internacionals i l’augment de les exportacions afavoreixen la projecció de les empre-ses catalanes. D’altra banda, la diversificació de les inversions i una major cooperació entre empreses suposen reptes a superar.

ES CONSOLIDA L’APOSTA PELS MERCATS INTERNACIONALS

Espanya es va sumar al somni europeu– que expandir i expor-tar serien les millors alterna-tives per afrontar la competi-tivitat d’un mercat comunitari obert i en expansió.

• L’actual ‘cavall de batalla‘La poca inversió de l’Estat en infraestructures posa en perill la competitivitat.

pàg. 56 i 58

• Suspenem en tecnologiaMala implantació de la TDT, la banda ampla i la telefonia mòbil de nova generació

pàg. 66 i 68

• Les pimes perden pesL’entrada de nous països dins de la UE ha fet trontollar les pimes catalanes.

pàg. 76 i 78

• El passiu, gran repte financerAmb l’aturada del sector immobiliari, les enti-tats bancàries han de buscar altres fronts.

pàg. 84

• Tímids avanços en R+D+iCada cop es fa més R+D+ia Catalunya, però no n’hi ha prou. Un estudi de La Sallealerta que perdem terreny en el camp de la innovació i, per això proposa mesures.

pàg. 60 a 64

ASSESSORAMENT MÉS AMPLI

La fusió en una entitat del Copca, del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) i l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), segons ha anunciat recentment la Generali-tat, podria enfortir les habilitats de Catalunya en diferents camps. “L’objectiu global és augmentar la competitivitat, des de la inno-vació i per mitjà de la internacionalització. L’empresa accedirà a l’agència i podrà comptar amb el seu suport els diferents camins que decideixi seguir”, explica Carme Botifoll, directora general d’Innovació i Internacionalització del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La previsió és que el nou organisme pú-blic obri les seves portes a començaments del 2009. El seu model serà semblant al d’un holding, assumint la innovació i la interna-cionalització com motors d’actuació. “Intentarem que les pimes incrementin els nivells de gestió i estratègia. A més, tindrem els representants de les empreses i membres del govern junts als òrgans de decisió”, complementa.

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Nombre de societats 21939 22774 23616 24940 26082 28019

Variació (%) -2,9 3,8 3,7 5,6 4,6 7,4

CREACIÓ DE SOCIETATS

En els últims 15 anys, el nombre d’empreses exportadores catalanes s’ha multiplicat per cinc

Els països d’Amèrica Central i del Sud són els que més atreuen l’atenció de les empreses catalanes

Les exportacions catalanes del 2006 han incrementat un 12% respecte al 2005. / ARXIU

Font: Idescat

Internacionalització i projecció / REPTES 53DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

ES CONSOLIDA L’APOSTA PELS MERCATS INTERNACIONALS

“La internacionalització està interioritzada com un suport dels processos de competiti-vitat de l’empresa”, comple-menta el directiu del Copca.Les petites i mitjanes empre-ses també afavoreixen la projecció de Catalunya assu-mint la seva part del risc de desembarcar als mercats internacionals. Una recent anàlisi del perfil de les soci-etats catalanes que inver-teixen a l’exterior, realitzat pel Copca, revela que aquest grup empresarial està format majoritàriament per pimes joves, d’origen familiar, dels sectors industrial i de serveis

PLANTEJAMENTS I AUTOCRÍTICA

L’autocrítica d’un grup d’empresaris catalans, que durant el Cercle d’Economia del novembre passat van demanar més am-bició de les empreses per adaptar-se a la realitat del mercat, ha generat polèmica. Mentre algunes patronals van demostrar concordar amb els plantejaments del Cercle d’Economia, alguns empresaris es van desmarcar de l’autocrítica. Per a Josep Abad, president de la patronal Cecot, “els empresaris hem de partici-par i s’ha de tornar a fer inversions des del sector privat, com es va fer amb les autopistes,” segons ha declarat a agències de notícies. Per la seva banda, David Parcerisas, de l’escola de ne-gocis EADA, considera que “és mentida que no hi hagi lideratge al món empresarial”. Altres empresaris han preferit avaluar la polèmica com a positiva a causa de la reflexió originada sobre com l’empresariat ha d’actuar.

i que neixen amb una vocació d’internacionalitzar-se.Encara que les corporaci-ons entre 1 i 50 treballadors representin el 64% d’aques-tes companyies inversores, es nota en els últims anys una major precocitat cap a la internacionalització per part de les iniciatives empresari-als amb menys de 10 treba-lladors (un 15% del total).L’informe dóna marge a un qüestionament: Quines raons influeixen la decisió de creuar fronteres i assumir els riscos? Per a la majoria dels empresaris, el principal motiu és la percepció que hi ha mercats potencials per explorar. En altres paraules, un nombre creixent d’empre-nedors del teixit empresarial català disposa de millors eines per identificar les opor-tunitats del comerç mundial.

Mercats estratègicsEl nordest asiàtic i l’Europa de l’Est es consideren les regions més prometedores per exportar serveis i pro-ductes. Dues de cada tres empreses que exporten regu-larment assenyalen els països d’aquestes dues regions com els més estratègics, segons una enquesta realitzada a 600 empreses per l’Idescat.La Xina, Corea del Sud, el Japó, Taiwan i Hong Kong són les economies primordi-als dels plans d’exportació d’un 70% de les empreses. L’Europa de l’Est se situa en la segona posició en aquest ordre de preferèn-cies, a causa en gran part del seu acostament a l’en-torn comunitari.La capacitat d’adaptació a les condicions de l’altre país, així com de la seva cultura,

Valor (en milions €) Variació (%)

2004 2005 2006 2004 2005 2006

Total exportacions 39485,1 42703,4 47129,4 4,9 8,2 12Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 731,5 826,9 904,1 -6,9 13 9,7

Extr. i refinació de petroli. Extr. de carbons 396,1 473 580,8 10,8 19,4 24,7

Productes alimentaris i begudes 3430,9 3621,8 3964,3 6,2 5,6 9,8

Indústries tèxtils, cuir, calçat, vestit i altres 3059,9 3010 3200,8 -4,4 -1,6 8,7

Indústries químiques 8247,3 9735 10040 5,5 18 7,7

Metal·lúrgia i productes metàl.lics 2125,4 2325,9 2602,6 13,4 9,4 12,3

Const. de maquinària i equips mecànics 2949,6 2901,1 3178,4 2,6 -1,6 10,1Const. màq.d’ofic., ordinad. i instr.prec. i òptica 1060,2 1184,6 1051,8 1,4 11,7 -11

Maquinària i materials elèctrics i electrònics 4006,4 4230,3 5332,5 3,8 5,6 27,1Vehicles de motor i altres materials de transport 8019,6 8992,5 10400 8 12,1 16,1

Resta de branques 4974 5027,1 5291,8 5,7 1,1 5,6

No classificats 484,3 375,2 582,4 2,2 -22,5 58

EXPORTACIONS PER BRANQUES D’ACTIVITAT

té un pes fonamental. “Una de les lliçons que hem après és que la globalització, a la pràctica, no existeix. Cada país continua tenint les seves idiosincràsies i tradicions. Els hàbits són diferents, per tant s’han d’oferir productes més personalitzats i saber reconèixer els ritmes de cada país”, explica Eva Blanco, directora de Màrqueting de Figueras, companyia present a més de 130 països.Les economies asiàtiques ofereixen oportunitats no només des del punt de vista gerencial (mercat consu-midor creixent, mà d’obra barata, etc), sinó també per dissenyar una estratègia global per a cada zona. Algu-nes empreses han decidit instal·lar-se a Taiwan i Indo-nèsia, per posar dos exem-ples, per a des d’allà expan-

dir les seves operacions i contactes als països veïns. Una cosa semblant ocorre a Dubai, base per exportar al Pròxim Orient.

Reptes del futurSi bé la internacionalitza-ció s’expandeix, Catalunya haurà de trobar respostes per a alguns temes encara pendents de solució. La con-centració de les exportacions a la Unió Europea, pràctica predominant en les últimes dècades, haurà de donar pas a una major diversitat de socis comercials.“És cert que estem molt con-centrats encara en els mer-cats de la Unió Europea, tot i que observem un creixement ràpid cap als països asiàtics. Cal estar present als mercats amb un gran potencial de

“A Catalunya no es mimen les empreses. Falten ajuts per impulsar les organitzacions a internacionalitzar”

La capacitat d’adaptació a les condicions de l’altre país, així com de la seva cultura, té un pes decisiu

creixement”, afegeix Jordi Serrat. El director general del Copca també identifica la necessitat de Catalunya d’afa-vorir els processos de coope-ració entre les empreses, fet que permetria el diàleg capaç d’impulsar els grans projec-tes conjunts d’internaciona-lització.Des de Figueras, Eva Blanco afegeix una qüestió que, resolta en el futur, podria afavorir les apostes empre-sarials. “Falten ajuts per a la internacionalització. A Catalunya, no es mimen les empreses, aclareix. Per a la directiva, no es tracta d’ob-tenir beneficis o avantatges, sinó comptar amb un major suport per part de l’Admi-nistració. El que, en última instància, es traduiria en una major capacitat de Catalunya de competir i destacar-se a l’exterior.

Font: Idescat

Font: Idescat

VALOR (en milions €) VARIACIÓ (%)

2004 2005 2006 2004 2005 2006

Total exportacions 39485,1 42703,4 47129,4 4,9 8,2 12

Unió Europea (UE-25) 29554,5 31260,8 33718,1 5 5,8 8,6

Amèrica del Nord 1345,5 1291,1 1542,6 -3,1 -4 20,5

Estats Units d’Amèrica 1231,7 1184,8 1411,3 -4 -3,8 20,2

Amèrica Central i del Sud 2000,3 2077 2878,4 5,8 3,8 39,1

Resta del món 4094,8 4468,2 5196,4 3,2 9,1 16,6

Japó 352,2 400,7 452,5 26,4 13,8 13,2

Xina 358,6 370,8 413,3 -18 3,4 11,9

EXPORTACIONS CATALANES

Les iniciatives empresarials amb menys de 10 treballadors també estan començant a plantejar-se la possibilitat de l’expansió internacional

54 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Catalunya i la UE

OPERAR A L’EXTERIOR

LEANDRO RODRIGUES

El conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa, Josep Huguet, va aprofitar la seva visita a la Fira del Llibre de Frankfurt, realitzada el passat octubre, per reunir-se amb representants de les princi-pals multinacionals alemanyes instal·lades a Catalunya. El seu objectiu: animar aquestes cor-poracions a col·laborar amb els centres tecnològics catalans en els camps de la química, les TIC i les energies renovables. L’any passat, les províncies catalanes van concentrar el 50% de les inversions directes alemanyes a l’Estat espanyol, suposant una xifra superior a 316 milions d’euros.Catalunya s’ha posicionat com una regió no només interessada en mantenir relacions comer-cials profitoses amb els seus veïns europeus, sinó també interessant per a aquests. La inversió bruta estrangera a Catalunya en el segon trimestre va sumar 972 milions d’euros. D’aquests, un 36,8% van pro-venir d’estats membres de la Unió Europea, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les expor-tacions cap a l’UE-25 del 2006, per la seva banda, van registrar l’increment d’un 8,5% respecte a l’any anterior.

Ubicació estratègica“La proximitat de les fronteres europees és un factor impor-tant per a Catalunya. Així mateix, tenim una producció considerable, cosa que afavo-reix les exportacions cap a les

economies del nostre entorn”, assenyala Vicent Vendrig, direc-tor de la Divisió de Transport Internacional de GyV, empresa especialitzada en logística.La companyia, orientada a l’exterior, és present a 15 països europeus. L’objectiu actual és expandir-se cap a Europa de l’Est, considerada una regió favorable per a empreses que busquen alternatives als mer-cats saturats de les majors eco-nomies europees. “Estan caient els murs, i les empreses treba-llen amb una mentalitat més europea”, afegeix.Si bé la internacionalització constitueix una pràctica con-solidada en l’actualitat, es pot considerar l’exportació un fenomen relativament recent del teixit empresarial català. L’estudi Trajectòries d’internacionalització de l’empresa catalana, realitzat conjuntament per l’escola de negocis Esade i el Consorci de Promoció Comercial de Cata-lunya (Copca), assenyala que un 48% de les empreses van començar a exportar durant els anys 80 i un 26% només ho van fer a partir dels 90. La incorporació d’Espanya a la CEE (actual Unió Europea) va ser fonamental per a la decisió d’expandir cap a l’estranger.

La proximitat dels mercats consumidors alemany, francès, italià i anglès han afavorit una primera expansió cap al mercat comunitari. La consolidació dels últims anys, tanmateix, motiva moltes empreses a apli-car les seves noves inversions en els membres nouvinguts de la Unió Europea.

Suport a casaMalgrat l’experiència acumu-lada durant les últimes dèca-des, la sensació d’algunes empreses és que falta encara una estructura més sòlida de foment a la internacionalitza-ció. “Falta suport no solament al país on es vol anar, sinó també a Catalunya. La inter-nacionalització suposa unes

inversions, i seria molt con-venient recolzar les empreses perquè surtin a l’estranger”, observa Jordi Soler, delegat de VOPI-H, filial hongaresa de la constructora catalana VOPI-4.Potser aquest sigui el principal motiu pel qual moltes empreses opten per operar a l’exterior des de Catalunya o per mitjà d’una estructura mínima al país estranger. Per a Vicent Vendrig, de GyV, aquesta condició impe-deix una major projecció cata-lana en les economies euro-pees. “Es nota una presència física una mica reduïda de les empreses als països de destí de les seves exportacions. La proximitat amb el client i el mercat on s’opera té una importància fonamental”, con-clou el directiu.

La proximitat de les fronteres europees és un factor important per a Catalunya. / ARXIU

Una Europa d’oportunitats La internacionalització d’empreses catalanes cap al mercat comunitari explota les oportunitats renovades de les economies nouvingudes a la Unió Europea.

L’exportació es pot considerar un fenomen relativament recent del teixit empresarial català

ARNAU QUERALT,director del Patronat Català Pro Europa

25 anys treballant amb esperit europeistaEl 1982, és a dir, ara fa 25 anys, el Govern de Catalunya va crear, juntament amb institucions representatives de la societat civil del nostre país, el Patronat Català Pro Europa amb la finali-tat d’organitzar i promoure acti-vitats, prestar serveis i formar i sensibilitzar la ciutadania del nostre país en temes relacionats amb la Unió Europea.El Patronat s’ha convertit en un punt de referència per bona part del teixit institucional, econòmic, social i cultural de Catalunya, amb qui ha establert una forta complicitat. La tasca que la nostra entitat ha realitzat fins a data d’avui és ingent i de diversa índole, fet que l’ha portat a esdevenir un model per a altres institucions d’arreu de la Unió Europea. No podem amagar, doncs, la nostra satis-facció per tota la feina feta fins ara, especialment quan mirem enrere i fem un balanç sincer del que ha estat l’actuació del Patronat fins avui dia.Un dels àmbits en els quals el Patronat ha concentrat grans esforços ha estat la formació, un dels majors reptes de la UE. Cal destacar el Programa de beques en integració europea, del qual enguany també s’ha celebrat el 25è aniversari. Gràcies a la col·laboració econòmica de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi i de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona –membres del Patronat–, 194 joves llicenciats han pogut formar-se sobre integració europea en alguns dels millors centres universitaris de la UE.Actualment molts d’ells exercei-xen càrrecs de responsabilitat en diverses institucions públi-ques i en empreses tant d’aquí com de la resta de la UE. Aquest exemple de feina ben feta ens genera una gran satisfacció, ja que mostra la contribució del Patronat al procés d’integració europea i a la formació del capi-tal humà de Catalunya.

La visió de...

INCREMENT DE LA INICIATIVA EMPRENEDORA

La Taxa d’Activitat Emprenedora (TEIA, en les seves sigles en anglès) de Catalunya se situa al 8,6%, per davant de la mitjana espanyola (un 7,3%) i europea (5,5%), segons es desprèn del Global Entrepreneurship Monitor (GEM). A l’Estat espanyol, Catalunya se situa per darrere només de Madrid (9,3%) i Aragó(9%). L’estudi quantifica el percentatge de la població que va obrir alguna empresa o va realitzar alguna activitat emprene-dora durant els 42 mesos anteriors a la investigació. Els resul-tats demostren que un 86,6% dels emprenedors catalans obren les seves empreses després d’identificar una oportunitat de negoci, mentre que només un 13% prenen la iniciativa en res-posta a una necessitat. La majoria de les societats creades de nou són formades per tres persones i reben una inversió inicial de gairebé 53.000 euros (la mitjana a Espanya ascen-deix a 66.157 euros).

VALOR (EN MILIONS €) VARIACIÓ (%)2004 2005 2006 2004 2005 2006

Unió Europea(UE-25)

29554,5 31260,8 33718,1 5 5,8 8,6

Alemanya 4832,2 4981,8 5089,8 2,7 3,1 2,6

França 7734,4 8664,5 9060,7 9,8 12 5,4

Itàlia 4170 4138,6 4596,2 6,8 -0,8 12,4

Portugal 3499 3701,5 3654,2 4,7 5,8 0

Regne Unit 2980,9 3019,9 3439,3 0,5 1,3 14,3Altres països iterritoris d’Europa 2490 3606,3 3794 9,8 44,8 17,7

Suïssa 505,3 1447 1418 0,3 186,4 32,9

EXPORTACIONS CAP A LA UE

Font: Idescat

56 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Infraestructures

CATALUNYA DEMANA UN TRACTE INVERSOR MÉS JUST

JAUME RIERA

L’estudi mostra que, durant el període 1997-2007, l’Estat va destinar a Andalusia una mit-jana anual de la inversió pública regionalitzable del 14,2%, un 17,1% a Madrid i un 13,5% a Catalunya. Si s’observa la inver-sió per habitant efectuada per l’Estat, a Madrid es van inver-tir una mitjana anual de 389 euros per habitant, a Andalusia van ser 255 euros i en el cas de Catalunya van ser únicament 280 euros, un 28% menys que a Madrid, del que se’n dedueix que de cada tres anys d’inversions, un es converteix en inversió zero per a Catalunya respecte a Madrid. Pel que fa a la inversió liqui-dada del Ministeri de Foment, l’informe mostra que durant el període 1991-2006 es va destinar a Catalunya una mitjana anual del 12% de la inversió liquidada –cal recordar que en els últims anys la inversió liquidada del grup Foment s’ha situat a Cata-lunya entorn del 74% de la pres-supostada–, mentre que en el cas d’Andalusia es va destinar un 16,7%, i Madrid va rebre de mitjana un 12,6% del total. Dit d’una altra manera, l’Estat va invertir 169 euros per habitant de mitjana anual en el cas de Madrid, a Andalusia la mitjana va ser de 149 euros, mentre que a Catalunya només es van invertir 138 euros per habitant. Les dades analitzades mostren que de cada cinc anys d’inversió que ha rebut Catalunya, un ha estat inversió zero. El president de la patronal catalana va reiterar durant la presentació de dit informe la petició de publicació de les balances fiscals, ja que consi-dera que l’Estat ha d’explicar la seva despesa amb total trans-parència i va assenyalar a la tecnoestructura de l’Estat com una de les causes d’aquesta falta d’inversions a Catalunya.

Més informesCatalunya és la comunitat que més aporta a la riquesa con-junta de l’Estat –un 18,7% del

PIB l’any 2006, segons l’INE–, però aquesta dada no té la seva traducció en la inversió en infraestructures. En aquests sentit, un informe coordinat per Guillem López Casanovas, cate-dràtic d’Economia Aplicada de la UPF, que analitza la despesa per habitant durant el període 1991-2004, conclou que Cata-lunya ha rebut en aquests 13 anys 2.057 euros per habitant, amb una mitjana anual de 158 euros, lluny dels 6.311 que n’ha rebut Aragó o dels més de 4.000 de Cantàbria i Astúries.Un altre informe, en aquest cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, que pren com a punt de partida les dades del mateix període (1991-2004), senyala que: durant aquest període, el pes econòmic de Catalunya sempre ha estat superior a la inversió que ha obtingut en

infraestructures. Per tant, no s’ha respectat la proporció entre ambdues magnituds; a més, si considerem com a cri-teri d’inversió desitjable el pes econòmic de Catalunya al con-junt de l’Estat, Catalunya ha acumulat un dèficit d’inversió en infraestructures productives de 5.823 milions d’euros; i, final-ment, que amb l’import del dèfi-cit d’inversió esmentat al llarg dels 13 anys, “pràcticament s’haurien pogut finançar tres grans infraestructures actual-ment en execució: l’AVE Lleida-Barcelona-frontera (3.500 milions d’euros), l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona (1.800) i la part d’ampliació del port que finança l’Estat (900 milions)”.

Acord de finançamentEl Govern ha reconegut que l’any

passat no va fer bé els comptes i que l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut per el 2007 havia d’haver com-portat un millor balanç per a Catalunya a l’hora de calcular la inversió de l’Estat. L’acord al que van arribar el vicepresident Pedro Solbes i el conseller Antoni Castells suposa que, en lloc dels 3.195 milions pressupostats aquest any, a Cata-lunya li haurien d’haver corres-post 4.021 milions. L’aplicació aritmètica d’aquesta revisió situaria la previsió d’inversió a Catalunya en el pròxim any en 4.300 milions d’euros. El Govern ha ampliat la base de càlcul per a fixar la inver-sió anual a Catalunya d’acord amb l’Estatut. Inicialment, en els comptes del 2007, el Govern va calcular la seva despesa a Catalunya exclusivament sobre els programes d’inversió de Foment i Medi ambient. Ara, després del pacte, es tindran també en compte els programes

relatius a Indústria i Comerç, Agricultura, Tecnologia i I+D+i. En suma, ha prevalgut una idea que es va defensar a Catalunya en el sentit que tots els progra-mes d’inversió de l’Estat desti-nats a la promoció de l’activitat econòmica havien d’estar en la base de càlcul de les inver-sions en infraestructures. En aquesta interpretació àmplia han quedat fora les inversions en infraestructures educatives (escoles), sanitàries (hospitals) i les instal·lacions culturals, esportives i turístiques.

30.815 milions d’euros fins al 2013Segons Castells l’acord supo-sarà una inversió de 30.815 milions d’euros d’aquí fins a l’any 2013. En opinió del conse-ller, el pacte suposa reconèixer un dèficit en infraestructures de Catalunya. A més, el nou acord estableix que la taxa d’execució de les inversions en infraestruc-tures a Catalunya “ha de ser, com a mínim, igual a la mitjana de l’Estat” (86% en el període 2002-2006). Si el primer any no es compleix aquesta pre-missa s’aplicarà una correcció l’any següent, i si en dos anys segueix havent-hi desviacions, l’Estat transferirà els fons a la Generalitat.

El dèficit inversor compromet l’estat de les infraestructures catalanes La patronal Foment del Treball va presentar fa uns dies un document en el qual s’evidenciava la falta d’inversions reals a Catalunya, manca que, segons el president de la patronal, Joan Rossell, “entorpeix la competitivitat de l’economia i de les empreses catalanes, per la falta de serveis i infraestructures que contribueixin a millorar la competitivitat”.

Un estudi fixa en 5.823 milions d’euros el dèficit acumulat per Catalunya en inversions entre 1991 i 2004

LES CLAUS DE L’ACORD DE FINANÇAMENT

· BASE DE CÀLCUL. Es revisen els conceptes que el 2007 van servir de base per calcular l’aplicació del 18,8% previst a l’Estatut.Fins ara s’incloïa només Foment i Medi Ambient, ara s’afegeixen altres ministeris relacionats amb l’activitat econòmica, excepte educació i sanitat.

· RETROACTIVITAT. El nou mètode de càlcul s’aplica retroactiva-ment, de manera que s’actualitzarà la inversió ja pressupostada del 2007 (3.195 milions), que s’incrementa en 827 milions. Aquestadiferència s’invertirà en diverses anualitats.

· GARANTIA D’INVERSIÓ. Les inversions pressupostades que no s’han executat al llarg de l’any es destinaran a un fons especí-fic que podrà destinar-se al rescat parcial de peatges. Aquestaresta pressupostària es calcularà en funció del terme mitjà esta-tal d’obres executades.

INVERSIÓ EN PERCENTATGE DEL PIB (1997-2007)

Font: Pressupostos de l’Estat, INE i Foment

El caos de Rodalies ha revelat la precarietat d’algunes infraestructures catalanes. /ARXIU

Programació oberta i internacionalFormació a mida per a les empresesPrograma Executive Education per a directiusDepartament de CarreresServei de pràctiques professionalsCampus virtual d’aprenentatge pels participantsPunt de trobada i d’intercanvi pels antics alumnesBiblioteca amb més de 500.000 volums i publicacionsAmb més de 12.000 m2 d’equipaments al seu serveiAl centre de la ciutat, al bell mig de l’Eixample

El món evoluciona a ritme vertiginós i fa indispensablel’especialització dels graduats i l’extensió de la formació al llargde la vida laboral de les persones. L’IDEC és l’instrument de laUniversitat Pompeu Fabra per desenvolupar formació contínua ide postgrau orientada a professionals, de qualitat i rigor acadèmicadaptant-se a les necessitats actuals del mercat. A l’IDEC-UniversitatPompeu Fabra revaloritzem professionals.

Informa-te’nwww.idec.upf.edu I [email protected]. 93 542 18 50 I Balmes 134, Barcelona

revaloritzemprofessionals

58 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Infraestructures

Mentre El Prat segueixi en mans d’AENA té alguna possibi-litat d’esdevenir el hub del sud d’Europa?AENA vol impedir com sigui els vols intercontinentals des del Prat, però allò que l’Estat ens nega ho tindrem gràcies al mercat. Encara més, gràcies al turisme de creuers. Barcelona, enguany, serà el primer port europeu en creuers i el novè del món, amb un creixement de més del 20% anual. Ara hi ha 500.000 turistes nord-americans que volen facturar la maleta a Miami i trobar-se-la al vaixell al port de Barcelona. I d’aquí a cinc anys també hi haurà

“Si Catalunya no fa una aposta decididaper la logística s’anirà balearitzant”

JAUME RIERA

Al seu últim llibre, diu que Catalunya serà logística o no serà. Tenint en compte que la distribució depèn de les xarxes de comunicació, és a dir, de les infraestructures, podríem dir que Catalunya té mala pesa al teler?Catalunya té dos riscos. D’una banda, la deslocalització indus-trial afecta a tota Europa, però a Catalunya pot ser molt més intensa per dos motius. En primer lloc, perquè no té un esperit cooperatiu fort i en segon lloc, perquè no tenim un poder tributari propi. El legislador de l’impost de soci-etats està a Madrid i legisla de manera única per territoris molt desiguals. El segon risc, producte de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est, cor-respon al desplaçament del centre de gravetat del conti-nent i, per tant, s’allunya de la Península Ibèrica.

Això implica un canvi de model econòmic?El dilema entre indústria o logística és fals i està superat, és un debat preglobalització. Avui dia, sense logística no hi ha indústria. La globalització és imparable. Augmenta el movi-ment de persones, mercaderies i informació i la logística és, senzillament, una organització eficient d’aquests tràfics crei-xents. Encara es té una visió marxista i endarrerida d’allò que és la logística, que és la taula de salvació de l’economia catalana.

Les carreteres catalanes poden assumir aquest increment del tràfic de mercaderies? Les noves tecnologies i el pro-grés tècnic permetran, a vint anys vista, que el tràfic de camions i de vaixells sigui total-ment sostenible. En el futur, la logística, que cada dia està més informatitzada i és més produc-tiva, permetrà que circulin de nit camions de més de dos con-tenidors amb pilot automàtic. Uns vehicles que no contami-naran i que seran poc sorollo-sos. El tren és molt important

però el camió és imbatible i insubstituïble i ja s’han engegat grans inversions per millorar la seva situació. No es tracta de fer un país d’asfalt. La logística implica una organització efici-ent i racional del transport de mercaderies.

Diu que el model a seguir és Flandes?Flandes és tan gran com la pro-víncia de Lleida i exporta quatre vegades més que Catalunya. Aquest territori té com a pilars econòmics els mateixos que l’economia catalana (el sector de l’automòbil, químic, farma-cèutic i agroalimentari), però amb una diferència: està un pas per davant en valor afegit. Els flamencs importen productes semielaborats d’Àsia, els des-carreguen i incorporen valor al producte. Flandes exporta un 30% més que tota Espanya. Si la regió flamenca fos un país seria la tretzena potència econòmica del món. La concentració de multinacionals en aquest ter-ritori reverteix positivament en la inversió en Investigació i Desenvolupament (I+D). Per exemple, les universitats de Flandes són líders mundials en nanotecnologia, Si aquí fóssim una porta logística, potser vindrien més multinacionals

de sectors com el químic i les universitats catalanes podrien tenir grups de recerca vinculats a aquestes multinacionals.

L’entrada en funcionament de l’AVE encara reforçarà més la dependència de Catalunya res-pecte a Madrid?Les infraestructures han d’estar pensades en clau global, no de forma radial. El futur AVE entre Barcelona i Madrid no aporta res. Respon a un esquema del segle XIX que pretén conver-tir totes les ciutats d’Espanya en barris de Madrid, a més no és compatible amb el tràfic de mercaderies a causa de la seva alta velocitat. S’ha fet per verte-brar un Estat no prou vertebrat per als alts funcionaris de l’Es-tat. El que necessitem és anar al món i no anar a Madrid per altres mitjans.Per altra banda, els empresa-ris per a anar a Nuevos Minis-teris o al recinte firal d’Ifema seguiran utilitzant el pont aeri, perquè estan lluny del centre de Madrid. L’aposta catalana ha de ser un port intercontinental, una ter-cera pista sobre el mar al Prat i un tren de mercaderies cap a Europa. Sense aquestes infraes-tructures, Catalunya no té pos-sibilitats de créixer en el món global i s’anirà balearitzant.

“Encara es té una visió marxista i endarrerida de la logística, que és la taula de salvació de Catalunya”

El caos de Rodalies ha posat de manifest el precari estat d’algunes infraestructures a Catalunya, fruit d’un dèficit inversor persistent que amenaça la competitivitat de l’economia catalana just en un moment en què el món avança a marxes forçades cap a una econo-mia global, en la qual els intercanvis de tota mena seran més intensos. És en aquest context, que el professor Tremosa fa una aposta decidida per la logística com a taula de salvació de l’economia catalana.

ENTREVISTA A RAMON TREMOSA, PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB

500.000 xinesos que voldran venir al port de Barcelona i tin-drem vols directes amb Pequín i Xangai.

Hi ha interessos per fer del port d’Algesires la porta d’entrada de les mercaderies a l’Estat?Puertos del Estado té una tarifa única per a tots els ports que controla, de manera que prohibeix que el port de Barcelona pugui competir amb València o Algesires mitjançant una política de preus atrac-tius. Però què passarà quan el port de Tànger sigui operatiu? Doncs que Maerks, que opera a 50 ports de tot el món, exi-girà descomptes del 50% a la tarifa portuària per continuar operant a Algesires com a condició per a no traslladar la càrrega i descàrrega a Tànger. A Maerks aquests esquemes centralitzats jacobins els fan riure. Que Maerks pugni per una rebaixa de les tarifes és l’expressió de la topada entre el mercat global i l’Estat espa-nyol. I aquesta topada ens dóna esperança, perquè els catalans ens podríem salvar.

La disposició addicional ter-cera de l’Estatut és prou garantia d’inversió justa a Barcelona?És insuficient. És una solució estètica per sortir del pas. A més, la inversió en infraestruc-tures a Catalunya ha de ser major al seu pes al PIB espa-nyol, perquè és una regió de pas i de connexió amb Europa.

Primer el president Montilla, després Foment..., almenys ara sembla que hi ha una major pressa de consciència del problema?Catalunya té un problema que es diu alts funcionaris de l’Es-tat, un col·lectiu que aplega unes 20 mil persones. Els ministres estan de pas, però els alts funcionaris són inamovi-bles i els és igual qui mani. És una bona noticia que ara s’hagi reconegut el problema com un pas previ per aspirar a solu-cionar-lo. Caldrà un consens global a Catalunya per canviar la situació.

Ramon Tremosa és molt crític amb el tracte rebut per Catalunya per part de l’Estat a nivell d’inversió. / DAVID FERNÁNDEZ

“L’AVE respon a un esquema del segle XIX que pretén convertir totes les ciutats d’Espanya en barris de Madrid”

60 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Recerca i Desenvolupament

CAP A LA CONVERGÈNCIA EUROPEA EN R+D+I

LEANDRO RODRIGUES

Les multinacionals Microsoft, Yahoo!, Bayer i IBM són algu-nes de les 30 grans corpora-cions que, en els últims dos anys, han establert centres d’investigació, innovació o tec-nologia a Catalunya. La inver-sió total arriba als 70 milions d’euros i ha generat més de 500 llocs de treball d’alta qualifica-ció, segons dades de l’Agència Catalana d’Inversions (ACI). La creació de nuclis d’innovació suposa no solament oportuni-tats per a investigadors i pro-fessionals especialitzats, sinó també el foment d’una cultura regional d’investigació i desen-volupament.La inversió en R+D presenta una evolució positiva a Cata-lunya en els últims anys. Els recursos destinats s’han incre-mentat de 877 milions d’euros el 1997 a 2.106 milions d’euros el 2004, la qual cosa suposa un increment del 140% al llarg del període, segons l’Institut Nacio-nal d’Estadística (INE).La inversió catalana en R+D+i en relació amb el Producte Inte-rior Brut (PIB) també va passar del 0,94% a l’1,44% durant els mateixos anys. Les empreses van ser responsables de les dues terceres parts de les inver-sions, reflectint el comporta-ment predominant observat en tota la Unió Europea.“En general, pel que fa a l’esforç d’R+D i innovació a Catalunya, l’evolució ha estat positiva al llarg dels darrers anys, però a diferència d’altres països, no s’ha produït fins ara un salt

qualitatiu significatiu i, per tant, l’esforç empresarial continua sent relativament baix”, assen-yala Carme Botifoll, directora general d’Innovació i Interna-cionalització de la Generalitat.Una probable explicació de l’avenç, segons la directiva, és que la innovació, cada vegada més, està considerada per empreses i Administració com un motor de desenvolupament i competitivitat. “La potencia-litat de la innovació i la inter-nacionalització com a eines de progrés econòmic és inqües-tionable. Per això, és neces-sari transmetre a les empreses la cultura de la innovació, del creixement i de la internaciona-lització”, complementa.

Innovació incompletaEls avenços dels últims anys deixen al descobert alguns indicadors d’R+D pendents de millora. La major part de la inversió en innovació a Cata-lunya està relacionada amb l’adquisició de maquinària i equipament, així com amb la comercialització, segons es desprèn de l’estudi La situació de la innovació a Catalunya,realitzat pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresa-rial (Cidem). Aquest diagnòstic assenyala també l’existència d’un major esforç per l’adopció de processos i productes ja existents, en detriment de la descoberta de procediments i serveis innovadors.Les sol·licituds de patents són un indicador d’això. De les sol·licituds de patents de resi-dents a Catalunya presentades el 2002 a l’Oficina Europea de Patents, tan sols un 9% eren d’alta tecnologia, per sota de la mitjana d’Espanya (d’un 14%). Si bé s’ha observat un increment del nombre absolut de patents a Catalunya en els últims anys, no s’observa el mateix en el camp tecnològic. De la mateixa manera, la mit-jana de patents sol·licitades a l’UE-15 és quatre vegades supe-rior a la catalana.Les inversions públiques cata-lanes en innovació, al seu torn, representen prop de la meitat de la mitjana de l’UE-15. En

comparació amb Finlàndia, país reconegut pels seus elevats índexs de desenvolupament i innovació, les inversions públi-ques catalanes en R+D són 2,8 vegades inferiors. Al sector privat, els recursos aplicats són 3,5 vegades inferiors respecte als de Finlàndia.La quantitat d’investigadors en l’empresa també demostra un cert desavantatge de Catalunya. Així, un 39% dels investigadors catalans treballen en l’empresa, per darrere de Dinamarca (un 60,8%), Finlàndia (un 55,1%) i l’UE-15 (un 51,9%), segons l’Oficina d’Estadística Europea.Amb base a aquest conjunt d’indicadors, l’estudi realitzat pel Cidem assenyala que “en conjunt, els indicadors con-dueixen a concloure que el sistema de recerca i innovació a Catalunya encara no està configurat per permetre el des-envolupament d’una economia basada en el coneixement”.

Valor afegitLa consolidació de la investiga-ció, així com una aposta deci-dida per la innovació, podria situar Catalunya no només com una referència, sinó també potenciar la competitivitat empresarial.“Donat el context econòmic actual, cal fer un esforç per consolidar aquells avantatges en que sí som competitius a escala mundial. Ja no podem competir en costos, però Cata-lunya es configura com l’entorn

ideal per desenvolupar activi-tats d’alt valor afegit que tin-guin a veure amb la innovació, l’R+D, les noves tecnologies i el coneixement”, explica Carme Botifoll.La directora general d’Innovació considera que els empresaris

Innovació en procésCatalunya ha avançat en recerca, desenvolupament i investigació en els últims anys, atraient inversions importants de grans multinacionals. El millor posicionament europeu, tanmateix, dependrà d’una aposta ferma per l’R+D, un element clau per la competitivitat i internacionalització de l’economia catalana.

“Les empreses cada vegada són més conscients del valor de la innovació”

INVERSIONS MILIONÀRIES

Alstom, grup francès d’equipaments ferroviaris, invertirà 14 milions d’euros durant els pròxims dos anys en la construcció d’un centre d’R+D a Santa Perpètua de Mogoda. La nova unitat d’investigació serà complementada amb una plataforma al districte 22 @ de Barcelona.La companyia també firmarà un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Cata-lunya (UPC) per constituir una càtedra dedicada a la formació universitària d’enginyers tècnics especialitzats en el sector ferroviari. Durant els quatre anys de l’acord amb la universitat, Alstompodrà contractar entre 30 i 35 nou titulats.La inversió del grup permetrà a més la posada en marxa d’un centre de subsistemes exclusiu per a la investigació de l’interiorisme, frens, sistemes electrònics i portes, entre altres àrees.La Generalitat, al seu torn, ha creat, per mitjà del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresa-rial (Cidem) el fons de capital risc Ingenia Capital SA. L’objectiu és impulsar la inversió privada a les pimes catalanes amb potencial de creixement elevat. La inversió inicial del fons és de 9,65 milions d’euros, recursos que dotarà les petites empreses beneficiades de la capacitat de desenvolupar diferents projectes d’innovació.

Trenta grans corporacions han invertit 70 milions d’euros en centres d’investigació a Catalunya

DESPESA EN R+D EN RELACIÓ AL PIB

DESPESA EN R+D

Font: INE

Font: INE

catalans, majoritàriament, són conscients de la importància de la innovació com a motor de competitivitat. Malgrat això, observa que existeixen factors que impedeixen la incorpora-ció de processos innovadors en l’empresa, com la formació del personal i el coneixement de l’aplicació de la innovació. “Crec que estem fent un gran esforç per reconvertir les nostres acti-vitats i productes, un fet que queda patent en l’augment de la despesa en activitats d’R+D+i. No per això hem d’acomodar-nos, sinó que encara queda molt camí per fer”, conclou.


JAUME RIERA

El RIS mesura el grau d’in-novació a través de set indi-cadors (ocupació en ciència i tecnologia; participació en educació continuada; despesa pública en R+D; despesa pri-vada en R+D; ocupació en mitjana i alta tecnologia; ocu-pació en serveis d’alta tecno-logia; i patents sol·licitades a l’Oficina Europea de Patens) que situen regions sueques com Estocolm i alemanyes com Hamburg com a regions capdavanteres en innovació i a Catalunya en la zona mitja de la taula, superada per altres regions espanyoles com Navarra, País Basc o la Comu-nitat de Madrid. A l’extrem oposat i a la cua pel que fa a innovació a nivell nacional hi trobem les Illes Balears. Espanya se situa a la meitat baixa de la taula, lluny de les regions de Suècia, Finlàndia o Dinamarca, o de Gran Bretanya i Alemanya, entre altres països capdavan-ters en matèria d’innovació.94 de les primeres 100 posici-ons de l’índex són ocupades per regions de l’Europa dels 15 i només 5 regions espa-nyoles es troben entre les 100 més innovadores de l’Europa dels 25 (208). La primera regió europea espanyola, la Comu-nitat de Madrid, la trobem a la posició 31, seguida del País Basc en la posició 55, Navarra en la 76, Catalunya a la posi-ció 82 i finalment Aragó en la posició 90. Divuit països situen 81 regions per davant de Catalunya.Segons l’anàlisi de La Salle, elaborat per Juan Pérez i Toni Miranda, el fet que el RIS usi només set indicadors per mesurar el grau d’innovació d’una regió dóna obligatòria-ment uns resultats esbiaixats. Per tant, el RIS hauria de tenir en compte almenys les matei-xes variants que fa servir l’European Innovation Sco-reboard (EIS), que mesura el grau d’innovació en el països membres, que usa 25 indica-dors. Tanmateix, una mesura encara més vàlida seria l’ús dels més de vuitanta indica-

dors que defineix l’OCDE en el seu informe anual Science, Technology and Industry Sco-reboard. Catalunya es situa com la 82ena regió europea en matè-ria d’innovació amb una pun-tuació global de 0,47, lluny de la regió líder, Estocolm, que té una puntuació de 0,90 i per sota també de la mitjana europea que és de 0,54, encara que per sobre de la mitjana espanyola (0,41). Catalunya és líder en patents a nivell estatal, però comparteix plaça amb la Comunitat Foral de Navarra. Tot i així, en valor absolut, Estocolm, la regió europea líder en aquest camp, disposa del doble de puntua-ció que Catalunya.A partir de l’anàlisi dels resul-tats del RIS, Pérez i Miranda plantegen una sèrie de mesu-res per tal que de la seva apli-cació se’n generin efectes posi-tius per portar Catalunya cap a un model de regió europea de referència en innovació.Els autors de l’informe soste-nen que cal abordar aspectes clau de política territorial per tal que la cadena de valor de la tecnologia (ciència-tecno-logia-empresa-mercat) estigui ben alineada amb una estra-tègia clara de país, així com proporcionar mecanismes per la dinamització de la mateixa. Aquests poden donar-se en fenòmens de technology push,quan és la ciència qui impulsa la tecnologia i les empreses l’adopten per posar a dispo-

sició de les persones produc-tes i/o serveis de component tecnològic innovador, o bé en fenòmens de market pull,en el cas que sigui el mercat qui està demanant productes i/o serveis amb alt component innovador.Des de l’administració pública cal fer un esforç per gover-nar aquesta cadena de valor amb una orientació global en aquelles línies estratègiques de país. Governar la cadena de valor implicaria tenir un equilibri entre la creació del coneixement i els drivers per la innovació i l’aplicació de la innovació i les seves deriva-

des de propietat intel·lectual.Per altra banda, Catalunya genera un volum acceptable de massa crítica qualificada, però cal disposar de les eines necessàries per què aquesta massa es desenvolupi amb mentalitat global, amb esperit emprenedor i recolzada incon-dicionalment per l’administra-ció pública.També convindria posar a dis-posició del país eines potents d’internacionalització empre-sarial, amb una clara vocació global de persones i empre-ses, alhora que instruments per a la creació de clusters, ja que generar massa crítica qua-

lificada i global no assegura un èxit en innovació si no es tanca el circuit creant llocs de treball altament qualificat per crear productes i serveis per una demanda sofisticada, ja sigui local o global.Com a conclusions, els autors asseguren que crear, captar i retenir talent global és la base per crear una avantatge com-petitiva en innovació. Aquest talent també cal educar-lo des d’una òptica emprenedora des de l’origen, és a dir, el sistema universitari.L’administració pública ha d’assumir el risc estratègic que comporta l’emprenedoria i la innovació, convertint-se en un factor d’innovació, per una banda, introduint innovació en els seus processos i meca-nismes, i per l’altra, generant un client sofisticat, a través de legislació o normatives.Les empreses de nova creació han de néixer amb una men-talitat global, el seus produc-tes han de ser consumits per una demanda sofisticada. Si aquesta no existeix, cal apli-car mecanismes d’internaci-onalització per tal de trobar aquesta demanda sofisticada en mercats estrangers.Finalment és bàsic el control de la cadena de valor d’una regió, ja que és un element estratègic per a la creació de clusters específics i ben aline-ats en cada un dels elements de la cadena de valor de la tecnologia.

Catalunya perd pistonada en innovació

Catalunya es situa com la 82a regió europea en matèria d’innovació

L’Administració pública ha d’assumir el risc estratègic que comporta l’emprenedoria i la innovació

INFORME ‘REGIONAL INNOVATION SCOREBOARD 2006’

El Centre Universitari La Salle ha fet una anàlisi del panorama de la innovació a Catalunya a partir de l’índex Regional Innovation Sco-reboard (RIS) elaborat per la Comissió Europea, que analitza el grau d’innovació de les 208 regions europees. Els resultats d’aquest informe no són del tot reconfortants, el que ha motivat els autors a proposar un seguit de mesures per tal d’aconseguir canviar el signe de la dinàmica que situa Catalunya en el grup de regions europees que perd terreny en el camp de la innovació.

Cal estimular la creació de clusters tecnològics. /ARXIU

Font: Regional Innovation Scoreboard 2006.

INDICADORS D’INNOVACIÓ PER CCAA


Assumit és que la competiti-vitat de les organitzacions és l’element clau en un món glo-balitzat, i que està en funció de la capacitat d’innovar, d’internacionalitzar els pro-ductes i els processos, i d’ésser productiu. Ser compe-titiu depèn de l’equilibri òptim d’aquests tres components altament interdependents i on la productivitat és l’element primogènit, ja que, amb inde-pendència dels recursos propis o compartits que permeten afrontar els processos de R+D+i o gaudir de les poten-cialitats de la internacionalit-zació quant a preus i mercats, la productivitat depèn fona-mentalment de tres factors que estan sempre a l’abast de

tota organització: els coneixe-ments i actituds de les perso-nes; els processos productius i el model de l’organització que el sustenta; i el grau de tecno-logia emprada. Tres elements que permeten afrontar el repte de la productivitat, amb el benentès que només si es dis-posa d’alts valors de produc-tivitat es pot assolir el nivell òptim de competitivitat. En conseqüència, essent essencial afrontar la producti-vitat, no es pot obviar el darrer informe sobre la competitivitat a la UE (European Competiti-veness Report 2007), publicat a inicis de novembre, on s’indica que la productivitat per treba-llador a l’Estat espanyol només va augmentar un 0,8% el 2006. Una xifra molt allunyada del 7% d’increment de Letònia, del 5,8% de Finlàndia o del de països del G-7 com Alemanya, (2,7%) o el Regne Unit (2,6%), i també distant de la mitjana de la Unió, que fou de l’1,5%. Una baixa productivitat que amaga que en el període 2000-2005 el creixement de la pro-ductivitat espanyola va ser negatiu, tal com evidencien diversos estudis.Les causes de l’empitjorament

de la productivitat són múlti-ples, tal com es constata en el fet que en els 24 indicadors emprats per la UE, Espanya es situï per sota de la mit-jana en el 60% dels mateixos, entre ells en despesa de R+D, en nombre de llicenciats en carreres científiques i tècni-ques, en inversions de capital risc en empreses innovadores, en exportacions de productes d’alta tecnologia i en inversió en TIC. Entre tots ells caldria emfatitzar, ja que és quelcom que afecta a moltes empreses, la manca d’inversió en TIC, un aspecte clau, ja que és ben conegut que si van acompan-yades dels procediments i la formació adequades, permeten incrementar a mig termini i de forma significativa la produc-tivitat de les organitzacions, i aquesta és una assignatura encara pendent. Un baix increment de pro-ductivitat que no hauria de sorprendre’ns a la vista de les dades que el juliol ens apor-tava la Fundació Orange, quan indicava que Espanya es va allunyar dels països més avançats quant a Societat de la Informació, al passar de l’índex 13 al 20, el que equival

al 56% del desenvolupament de països líders com Finlàndia o Islàndia, enfront del 61% de l’any 2005. El mateix informe feia referència a què en infra-estructures de xarxa, formació i inversió en TIC, Espanya es situà en el lloc 22, per sota de l’any anterior. Unes dades que cal contextualitzar en el fet que, ara fa tres anys, el Banc d’Espanya ja indicà la insufi-cient inversió en TIC a l’Estat, ja que sols assolia l’1,8% del PIB, enfront de la mitjana del 3% a la UE, tot recordant que la despesa per càpita fou de 338 euros a Espanya respecte els 700 euros de la UE.És en aquest context de pèrdua de productivitat, un aspecte que s’agreuja tenint en compte el diferencial espanyol pel que fa a la inflació, que caldria remarcar la necessitat que les empreses, assumint el repte de la competitivitat, augmentin la seva inversió en TIC, amb la finalitat de situar-nos en la línia dels països europeus amb els que Espanya ha de com-petir: 4% al Regne Unit, 3,9% a França i 2,9% a Alemanya (dades d’Eurostat). Cal fer-ho per assolir el repte de la pro-ductivitat, deixant de banda

que les ajudes públiques i sec-torials a Espanya siguin infe-riors que al conjunt dels 27, i sabent que la responsabilitat bàsica de la productivitat rau en els directius de les empre-ses i en les polítiques que ende-guen amb el vist-i-plau dels seus consells. Assumir riscos per canviar el model productiu i assolir competència és un fet inqüestionable més enllà de conjuntures favorables, i en aquest camí una de les palan-ques clau són les TIC. Ens cal no oblidar-ho i actuar en con-seqüència.

ANTONI GARRELL PRESIDENT DEL CONSELL ASSESSOR

DEL CERCLE DEL

CONEIXEMENT

TIC i productivitat

La productivitat per treballador només va augmentar a l’Estat espanyol un 0,8% el 2006

Cal que les empreses augmentin la seva inversió en TIC, per assolir el repte de la productivitat

La feina de les universitats és crear coneixement, emmaga-tzemar-lo i difondre’l. La difu-sió del coneixement que pro-dueixen les universitats té tres modalitats. La primera és la docència: els professors han llegit, experimentat, reflexio-nat i ho expliquen als alum-nes amb l’objectiu de donar-

los informació, competències i també valors. La segona és el que podem anomenar difusió convencional i que consisteix en publicar llibres i articles, en donar conferen-cies, participar en congressos i en general en trametre a qui els vulgui escoltar o llegir tot allò que els professors saben. La tercera classe de difusió que practiquen els professors universitaris s’anomena valo-rització de la recerca i forma part de la tercera missió de la universitat. Es tracta de trametre a la societat el coneixement adquirit gracies a la transferència de tecno-logia, a l’exercici de paten-tar i llicenciar i a la creació d’empreses. La missió de la universitat pel que fa a les patents i a la creació d’empreses reque-

reix d’una bona organitza-ció de la recerca. La consis-tència i continuïtat del flux d’oportunitats tecnològiques de qualitat, que eventuals emprenedors puguin anar transformant en empreses basades en el coneixement, depèn de què les universitats facin bé la seva feina. És a dir que la fàbrica de la recerca i de la docència associada fun-cioni satisfactòriament. Però tot i així, no n’hi ha prou. En la seva gran majoria, les oportunitats per patentar o per crear una empresa estan en un estat molt embrionari. Els professors o els docto-rands lògicament no tenen les competències emprene-dores ni els coneixements de gestió imprescindibles, tampoc tenen els diners per fer la primera transformació

des del coneixement, previ contingut en una publica-ció, a un objecte patentable, ni la capacitat per redactar un pla d’empresa. Un cop creada l’empresa, el període de maduració que va de la creació a la consolidació i al creixement és molt llarg i ple d’entrebancs. Sempre els falten diners, sovint socis experimentats, contactes per accedir al mercat global, consell experimentat, etc. Els mercats locals, amb l’excepció dels mítics Silicon Valley, Boston, etc., no ofe-reixen aquest tipus de serveis adaptats a les seves necessi-tats. Perquè aquestes oportunitats no es malmetin i els eventuals emprenedors puguin crear les empreses o les universi-tats patentar s’han creat els

programes de valorització de la recerca com el Programa Innova de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya que en vuit anys ha ajudat a crear 200 empreses sorgides de la recerca. No hi ha ‘truco’, simplement es tracta de fer dues coses: suplir els buits de l’organització de la recerca i dels mercats locals i valorar els emprenedors i, òbvia-ment, disposar dels recursos humans i materials suficients, que no sempre passa.

La valorització de la recercaPACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

ESPANYA A LA CUA EN INVERSIÓ EN TIC

TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT

EL programa Innova de la UPC ha ajudat a crear 200 empreses sorgides de la recerca

No deixis de superar-te

Futura i Fòrum del Treball és el millor camí percréixer en la teva carrera i per assolir totes lesmetes que tens. Aquí trobaràs tota l’oferta enmàsters i postgraus, la millor selecció d’ofertesde treball i un programa complet de jornadestècniques que t’obriran noves portes per arribarfins allà on et proposis. Amb tot l’assessoramenti l’orientació personal per prendre la millor decisió.A Fira de Barcelona, el primer recinte firal d’Espanya.

www.salofutura.com

BORSA DE TREBALL

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Recinte Montjuïc4-5 Abril 2008

66 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / TIC

oportunitat de millora i de par-ticipació; i recolzar l’adaptació dels edificis mitjançant estalvis en impostos.

Banda amplaPel que fa a la banda ampla, una de les conclusions de l’estudi és que Catalunya no ha apostat per la fibra òptica i no disposa d’un operador neutre, com si disposen altres comunitats com Astúries. Això provoca que més del 75% dels accessos a banda ampla sigui via ADSL. L’informe del COETTC alerta que estem prop de les limitaci-ons tecnològiques d’aquesta >>

El dèficit en les infraestructures hipoteca el desenvolupament tecnològic de Catalunya

JAUME RIERA

La Generalitat va intentar pro-moure tot un seguit d’actuaci-ons destinades a la consecució d’un model competitiu per tal que Catalunya fos capdavan-tera a nivell estatal i europeu en la implantació i consolidació de la Televisió Digital Terrestre (TDT), però, segons l’informe, la realitat és totalment diferent a les previsions marcades tant d’apagada analògica com d’in-terès del ciutadà per la TDT. A causa de la diferència entre les velocitats marcades d’im-plantació de la TDT entre el Govern Central i la Generalitat ja no és viable parlar d’apagada analògica el 2010. Gran part del territori català rep ja el senyal de la TDT, però un percentatge elevat només rep el senyal de la CCRTV. Aquest fet ha pro-vocat que molts municipis catalans només rebin quatre dels més de 24 programes pos-sibles. Aquesta situació genera poc interès del ciutadà per la TDT.La cota de mercat de la TDT a Catalunya (8,3% a l’octubre) queda per darrera de la diver-ses comunitats autònomes, que mai s’havien plantejat avançar “l’apagada analògica”. A més, Catalunya ha patit un retrocés d’audiència respecte el mes de juny (9,3%). Però el que és més preocupant és que només entre el 35 i el 42% de les llars tenen adaptada a hores d’ara l’estructura de tele-comunicacions per rebre la

TDT i el nombre d’adaptacions ha caigut un 25% entre el juny d’aquest any (57,7%) i el mateix mes del 2006 (75,6%). La manca de continguts en exclusiva a la TDT provoca la falta d’interès per part del ciutadà a l’hora de demanar l’adaptació de la TDT. L’any 2006, la transmissió dels mun-dials de futbol i bàsquet a través de la cadena La Sexta va animar l’adaptació de milers d’edificis.Per altra banda, el baix inte-rès dels consumidors per la interactivitat es reflecteix en l’escassa venda d’aparells que permeten l’accés als serveis interactius de la TDT a la cam-panya nadalenca de 2006, on només 483 del total de gairebé 220.000 receptors venuts dis-posaven d’aquesta capacitat.El secretari tècnic del COETTC, Eusebi Gómez, assegura que “en termes de TDT, queda molt poc temps i és necessari que s’impliquin tots els agents en el procés perquè la TDT sigui una realitat dintre dels terminis marcats. El que no s’ha fet en anys, caldrà fer-ho en mesos”, resumeix Gómez. Segons el COETTC, la situa-ció comença a ser alarmant i és necessària la implicació de tots els actors perquè l’usuari aposti pel canvi tecnològic. “Hem estat testimonis d’un canvi de discurs, ara es parla de l’encesa digital, per tant s’han de prendre més mesures que propiciïn aquesta aposta

pel canvi”. “Ara per ara, creix el desinterès per part del ciutadà a causa de diversos factors com per exemple els contin-guts, la manca d’interactivitat, la baixa taxa d’adaptació i l’es-cassa percepció de millora tec-nològica”. Davant d’aquest panorama, el COETTC proposa augmentar l’audiència amb millors i exclu-sius continguts, sobretot d’es-deveniments esportius, sèries i pel·lícules de qualitat; legis-lar per evitar les instal·lacions de nous emissors analògics; impulsar una campanya d’im-plicació, per tal que el ciutadà entengui la TDT com a una

Catalunya no ha apostat per la fibra òptica i no disposa d’un operador de xarxa neutre

La manca de continguts en exclusiva a la TDT provoca la falta d’interès del ciutadà per fer el canvi tecnològic

Catalunya no està fent els deures pel que fa a la implan-tació de la TDT, la banda ampla i la telefonia mòbil de nova generació. Almenys així es desprèn de les con-clusions de l’informe sobre l’estat de les telecomunica-cions elaborat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC), que ofereix un panorama força alarmant sobre la situació de les infraestructures TIC a casa nostra.

TDT, BANDA AMPLA I TELEFONIA MÒBIL

El COETTC recomana reagrupar les antenes de telefonia mòbil per limitar l’alarma social i l’impacte ambiental. / ARXIU

El 54,7% dels municipis catalans pateixen “moltes” o “bastants” deficiències en el seu servei d’Internet i en gairebé la meitat dels casos denuncien l’existència de nuclis en els termes muni-cipals que encara no estan connectats. A més, el 78,3% dels municipis catalans consideren que l’efecte negatiu que pateixen a causa de les deficiències en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és “important” o “molt important”. Aquestes són les principals conclusions que es desprèn del l’Estudi d’opinió dels alcaldes sobre l’estat de les infraestructures i els serveis de les TIC en el territori, elaborat pel consorci Local-ret, que agrupa a 800 ajuntaments catalans. Més de la meitat (el 52,8%) dels alcaldes enquestats defineixen com a “regular” la situació del seu municipi respecte al desenvolupament de les TIC, i un 31,1% la qualifiquen directament de “dolenta” o “molt dolenta”.Així mateix, el 49,1% de les localitats denuncien problemes sensibles de cobertura de la xarxa de telefonia mòbil, una situació que s’agreuja en el cas de la televisió digital, servei amb el qual es constaten deficiències en més de la meitat dels casos. Els alcaldes han lamentat que aquests inconvenients generen un impacte negatiu en l’àmbit econòmic –en un 73,6% dels casos– però també en l’àmbit social (74,5%). Per tots aquests motius, només el 12,9% dels alcaldes enquestats es mostren satisfets amb el treball realitzat des de la Generalitat i el Govern per a solucionar aquestes deficiències, en una sensació de poc suport que s’aguditza en els municipis pertanyents a les demarcacions de Girona i Tarragona.

EL 54,7% DELS MUNICIPIS CATALANS PATEIXEN DEFICIÈNCIES

Aquest Nadal eleva un regal a la màxima experiència.

Relaxar, tenir cura, mimar, sentir, respirar, refrescar, percebre, descansar, enamorar, sorprendre.

Amb el pack H-EXPERIENCIAS Relaxants, regalar una estança a Hotels Hesperia, es molt més que gaudir del millor balneari d’aigües termals.

El pack inclou:Cupó amb estança per a dues persones amb esmorzar inclòs, entrada al Club Termal, descompte de 20% en tractaments, late check out, CD amb música relaxant y moltes més sorpreses.

Informa’t a www.h-experiencias.com o a qualsevol des Hotels Hesperia que detallem.

EN VENDA A: Madrid. H.Madrid, H.Emperatriz, H.Hermosilla. Barcelona. H.Tower, H.Fira Suites, H.Presidente, H.del Mar, H.Sant Just, H. Sant Joan Suites. València. H. Parque Central. Alacant. H.Alicante, H.Lucentum. Sevilla. H.Sevilla. Córdoba. H.Córdoba. Granada. H.Granada. Saragossa. H.Zaragoza. Bilbao. H.Bilbao, H.Zubialde. San Sebastián. H.Donosti. A Corunya. H.Finisterre, H.A Coruña. Santiago de Compostela. H.Peregrino. Guitiriz, Lugo. H.Guitiriz. Isla de La Toja. Gran Hotel Hesperia La Toja, H.Isla de La Toja. Lanzarote. H.Lanzarote. Mallorca. H.Ciutat de Mallorca. Andorra. H.Andorra La Vella.

68 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / TIC

>>tecnologia i en un futur pròxim aquestes xarxes seran del tot insuficients per donar el servei d’Internet, és a dir, que les actu-als infraestructures no seran suficients d’aquí a uns anys.A Catalunya una única com-panyia privada, Telefónica, concentra més del 90% de les comunicacions i el sistema d’Oferta del Bucle Abonat (OBA) no funciona, ja que, qui més qui menys, ha viscut en primera persona problemes per rebre un servei de banda ampla DSL servit per una com-panyia diferent a la dominant.A Catalunya, fins al mes de juny no era obligatori la instal-lació d’infraestructures de comunicació a tota obra pú-blica. Aquest punt ha provocat l’endarreriment a nivell d’in-fraestructures de fibra òptica respecte d’altres comunitats autònomes. Hi ha comunitats autònomes com el Principat d’Astúries i Galícia que han pla-nificat una sèrie d’actuacions i gràcies a aquestes a dia d’avui estan preparades per les noves necessitats de la societat de la informació (ADSL2 o ADSL+), en canvi a Catalunya aquestes infraestructures no són un fet.Cal, segons el COETTC, que la Generalitat planifiqui una

anella de fibra òptica que faci arribar els serveis a totes les demarcacions i capitals de comarca, així com que les empreses facin inversions en infraestructures per tal d’acon-seguir cobrir amb qualitat la demanda actual i futura.

Telefonia mòbilFinalment, en l’apartat de te-lefonia mòbil l’informe del COETTC deixa en evidència que cal calmar l’alarma social i ser conscients de la neces-sitat d’aquestes infraestruc-tures. Una de les solucions que el COETTC proposa és la reagrupació d’antenes. “La col·laboració d’un enginyer en els plans urbanístics és l’opció més coherent amb la demanda social actual. És hora de ser proactius i no reactius en ter-mes d’infraestructures de tele-comunicacions” afirma Ferran Amago, degà del COETTC.Les línies de telèfon mòbil su-

FERRAN AMAGO,degà del COETTC

Situació del sector TIC a CatalunyaEn l’àmbit internacional continu-em en un cicle d’expansió mar-cat per la concentració de les empreses (ja siguin fabricants o operadors), la convergència de serveis, en què s’està prioritzant l’usabilitat dels reproductors i l’accesibilitat als continguts i, per últim, el creixement en nombre d’usuaris, el que permet apostar per un mercat optimista i en creixement. Contrasta, no obstant, amb l’aposta que s’està fent per tenir una competència real en infra-estructures que permet-hi dife-renciar-se en serveis. És el cas de la mobilitat envers la banda ampla o de les xarxes de nova generació. Els primers sempre han mostrat un bon nivell de dinamisme per fer front a les li-mitacions (normatives urbanes, moratòries, etc.) pel desenvo-lupament de la tercera i quarta generació. En canvi, els sector de la telefonia fixa i de la banda ampla han fet el 2007 una forta davallada i han aturat pràctica-ment les inversions per passar d’un model competencial obert a un que es limitava a la posada en valor de la infraestructura de l’operador dominant (Telefòni-ca), mitjançant inversions en electrònica. Els reptes que aquest any no s’han assolit són la implicació del ciutadà en l’apagada de la TV analògica el 2010; la incor-poració de personal qualificat en TIC als ajuntaments perquè desenvolupin normatives urba-nes que assegurin la bona pla-nificació, implantació i explota-ció de les xarxes; assegurar la igualtat de tots els ciutadans en l’accés a les telecomunicacions, amb el conseqüent consens per gaudir d’una cobertura similar a qualsevol municipi ja sigui de TDT, de telefonia mòbil o fixa, de banda ampla, etc.; assegurar la competitivitat de les nostres empreses gràcies a l’ús intensiu de les TIC, garantint que en els polígons industrial es pot fer ús dels mateixos serveis, etc.

La visió de...

TDT, BANDA AMPLA I TELEFONIA MÒBIL

Catalunya durà a terme la transició a la televisió digital al mateix temps per a totes les cadenes, siguin estatals, autonòmiques o locals, i ho farà per demarcacions en un termini comprés entre 2008 i finals de 2009, abans que al conjunt d’Espanya, segons va acordar el Fòrum de la TDT. Per al conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, l’acord implica que a Catalunya hi haurà un sol calendari de transició del model de televisió, el que evitarà tant tensions entre els diferents canals com molèsties als usuaris. El calendari aprovat suposa que a Catalunya s’avançarà l’encesa digital i posterior apagada analògica fixada pel Govern central per al conjunt d’Espanya per a l’abril de 2010. Per a avançar en l’adaptació a la nova tecnologia, la Generalitat durà a terme campanyes espe-cífiques de comunicació en cada demarcació, a més d’una de general per a tot el territori. Tresseras i el secretari de Mitjans de comunicació, Albert Sáez, van fixar com principals propò-sits per als pròxims mesos aconseguir que tots els operadors estiguin en condicions d’emetre en TDT i que els televisors que es venguin siguin només els adaptats a aquesta tecnologia.

CATALUNYA ENCENDRÀ LA TDT DE MANERA SINCRÒNICA I PER DEMARCACIONS ENTRE EL 2008 I EL 2009

La Generalitatha demanat ampliar el servei universal a la telefonia mòbil i a la banda ampla

Cal una millor planificació de la instal·lació d’antenes per assegurar la cobertura de tot el territori

peren àmpliament la densitat i població espanyola, el que ha generat problemes de co-bertura a alguns municipis de la Costa Daurada, de la Costa Brava i de la corona més pro-pera a la ciutat de Barcelona. La manca d’antenes i l’aug-ment de les demandes tele-fòniques provoquen aquestes deficiències. El COETTC denuncia que s’es-tan paralitzant ampliacions als municipis sense requisits objectius ni científics i que no s’està veient la telefonia mòbil com a una oportunitat d’accés a Internet a zones on no arri-ba la banda ampla. L’informe conclou que l’alarma social no interessa en termes de desen-volupament tecnològic, per la qual cosa cal adoptar més transparència en els proces-sos de control actuals.

Servei universalLa situació actual podria can-

viar si prospera la petició feta per la Generalitat de catalunya a la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) per tal que ampliï el denominat ‘servei universal’, els serveis mínims als quals qualsevol ciutadà té dret en matèria de telecomunicacions, a la banda ampla i la telefonia mòbil. Aquesta proposta suposa una canvi radical del mapa de te-lecomunicacions espanyol ja que en aquests moments el servei universal a Espanya només garanteix a tots els ciu-tadans la connexió al servei de telefònia fixa i una oferta suficient de telèfons públics de pagament, així com accés a informació telefònica. Ampliar el servei universal suposaria millorar i fins i tot abaratir les condicions d’ac-cés a Internet i la cobertura de la telefonia mòbil del conjunt dels ciutadans i obligaria a les empreses del sector a accele-rar la inversió en infraestruc-tures per a oferir un servei que ara, al no ser universal, depèn dels interessos comercials de les operadores de telecomuni-cacions. La Generalitat, que defensa l’existència d’un operador neutre impulsat per l’adminis-tració que fomenti una major competència i acceleri la im-plantació de la banda ampla, advoca per “xarxes neutres, transparents i no discrimina-tòries que garanteixin l’oferta dels serveis per part dels ope-radors en condicions d’equi-libri territorial i d’inclusió digital”.

La penetració de la TDT a nivell d’audiència és encara molt baixa a Catalunya. / ARXIU

70 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Responsabilitat Social Corporativa

ANÀLISI SOBRE L’ACTUACIÓ EMPRESARIAL

La constatació d’aquest enorme poder econòmic concentrat en tan poques mans (en el benen-tès que la capacitat d’influència cultural i política d’aquestes empreses transnacionals pro-bablement encara sigui supe-rior a l’econòmica), ja és, per si mateixa, una de les principals raons que justifiquen la res-ponsabilitat social empresarial (RSE). Si algunes companyies han arribat a ser tant i tant poderoses, resulta imprescin-dible que assumeixin les res-ponsabilitats associades a l’ús i gestió d’aquest poder tan for-midable. En efecte, qualsevol organit-zació amb centenars de milers d’empleats, desenes (o cente-nars) de milions de clients, que opera a pràcticament tots els països del món i que disposa d’un potencial tecnològic i un know-how tan fabulós com les esmentades al principi, indub-tablement està obligada no només a “rendir comptes”, sinó a reflexionar molt seriosament sobre les conseqüències de les seves actuacions. És a dir, sobre les seves responsabili-tats. Responsabilitats davant de qui? Doncs davant de tots els col·lectius afectats o legíti-mament interessats (stakehol-ders) en les seves decisions: empleats, clients, proveïdors, partners, comunitats locals, governs, mitjans de comunica-ció, etc. Avui en dia les empre-ses han esdevingut l’agent de transformació més important de les nostres societats, tenint en compte la producció i distri-bució de riquesa, la creació de llocs de treball, l’aprenentatge permanent, els processos de

socialització, la transmissió i generació de valors… I preci-sament per aquesta raó, resulta imprescindible que es plantegin i assumeixin les responsabili-tats inherents a la seva activitat empresarial. En definitiva, en el futur, l’èxit de les empreses dependrà directament de la seva capaci-tat de donar una resposta satis-factòria a les demandes i expec-tatives de tots els seus grups d’interès. En aquest sentit, mai com ara havia resultat tan certa la sentència de David Packard (fundador de Hewlett Packard, 1912-1996) sobre l’activitat empresarial: “L’obtenció d’un benefici no és el fi últim de l’empresa; és el que fa possible que els vertaders fins i objectius puguin aconseguir-se”Ara bé, ens equivocaríem greu-ment si atribuíssim la RSE exclusivament a les grans com-panyies globals. La seva dimen-sió gegantina i la seva extraor-dinària capacitat d’influència resulten útils per comprendre la necessitat de la RSE. Però és

evident que la pregunta per la RSE resulta pertinent, i impres-cindible, per qualsevol tipus d’empresa, sigui quin sigui el seu tamany, sector o estructura de propietat. La diferent aproxi-mació a la RSE que han de fer una companyia transnacional i una microempresa, no és més que la constatació pràctica que la pregunta per les responsabili-tats és universal, per bé que les respostes hagin de ser sempre particulars i intransferibles.A grans trets, podríem resu-mir l’evolució empresarial dels darrers 50 anys com una successió de 3 grans etapes. La primera va estar caracte-ritzada per un predomini per l’orientació al producte, i va donar lloc al sorgiment de la gestió de la qualitat. La segona va comportar l’hegemonia de l’orientació al client, i va supo-sar l’aparició del marketing.I, finalment, ara ens trobem immersos en una nova etapa caracteritzada per l’orientació a la persona, que va inevitable-ment lligada a l’aparició de la RSE. Les empreses han desco-bert que els seus consumidors, a banda de clients, també són persones. Persones amb valors, sensibilitats, preocupacions, compromisos i interessos que van més enllà de l’esfera del mercat, i reclamen amb força ser atesos com a tals. En defini-tiva, la valoració d’una empresa per part de la ciutadania ja no depèn només dels atributs bàsics dels seus productes (qualitat i preu), sinó, fonamen-talment, de la seva manera de ser (identitat), els seus valors, les seves polítiques i els seus comportaments. José Luis Blasco, director de Sostenibilitat de KPMG, plan-teja sovint una qüestió interes-sant: a què és deguda l’enorme diferència que existeix entre la valoració comptable (en llibres) d’una companyia i la seva capi-talització borsària? En algunes ocasions la segona magnitud pot arribar a ser 27 vegades superior a la primera. 27! Com s’explica aquesta diferència? Què amaguen els anomenats valors intangibles? Com sor-geixen i de qui són mèrit?...

Actualment el gran actiu de les empreses (i no tan sols d’aquelles que cotitzen a borsa) és la confiança. Con-fiança interna i externa. Con-fiança per part dels diferents grups d’interès. Confiança com a factor clau d’èxit. Con-fiança com a ingredient bàsic per obtenir una bona repu-tació corporativa. Confiança que permeti anticipar èxits futurs… Per això les organitza-cions s’esforcen cada vegada més en construir i fer créixer la confiança. La confiança reque-reix transparència, coherèn-cia i credibilitat. La confiança es guanya al llarg del temps i a base d’esforç, però es pot perdre ràpidament i amb molta facilitat. Per això, per totes aques-

tes raons, les empreses han començat a prendre’s serio-sament la RSE. I volen apren-dre a gestionar-la, igual com van fer amb la qualitat o el marketing en el passat. I de la mateixa manera que avui en dia resultaria impensable una companyia sense gestió de la qualitat o gestió del marketing,ben aviat segurament succeirà el mateix amb la RSE. Actual-ment encara ens trobem en una etapa incipient d’aquest procés: qui ha de dirigir la RSE? Quins indicadors de RSE tenim? De quins instruments de gestió podem disposar? Com i de quina manera hem de comunicar la nostra gestió de la RSE?... Són dubtes freqüents en la major part de les empre-ses catalanes, per bé que tot sembla indicar que l’evolució serà molt ràpida. En suma, tal com ha assenyalat el professor Henry Minzberg: “Les companyies són institu-cions socials. Si no serveixen apropiadament a la societat, no tenen raó d’existir”. Aquesta, i no una altra, és l’autèntica raó de ser de la RSE.

L’empresa ciutadanaLes 10 empreses més grans del món (Exxon Mobil, Wal-Mart, Shell, BP, General Motors, Chevron, Daimler Chrysler, Toyota, Ford, Conoco Philips), tenen un volum de facturació similar al PIB anual de països com Bèlgica, Àustria, Suècia, Suïssa, Grècia o Portugal, i, per descomptat, molt superior a la gran majoria dels països del Tercer Món.

La concentració d’aquest enorme poder econòmic en tan poques mans ja justifica la RSE

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

Font: Estudi Reporters GRI 2007 KPMG

RAONS D’EMPRESA PER FER INFORMES DE RSC

0

10

20

30

40

50

60

Enfortir el compromíscorporatiu

Posar envalor allò

que fem bé

Rebre reconeixe-

ment extrem

Reconèixerl’esforç de l’empresa en RSC

Fer-ho millorque els

competidors

Altres

ESPANYA FA EL 25% D’INFORMES EUROPEUS RSC

Construcció: 6%

Energia: 7%

Caixes d’Estalvis: 15%

Altres entitats financeres: 4%

Altres empreses: 68%

Font: Estudi Reporters GRI 2007 KPMG

Cal assumir les responsabilitatsdavant dels diversos col·lectius afectatsper les nostres decisionsempresarials

Les empreses es valoren cada vegada més per la seva identitat, els seus valors, les seves polítiques i els seus comportaments

“Aplica bé les normes, el qui millor les coneix”

Ara més que mai confio en un Graduat Social.

GRADUATS SOCIALS

Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Barcelona • Seu Social i Biblioteca • Còrsega, 227-229, baixos • 08036 Barcelona • Telf. 93 363 33 80 / Fax 93 410 94 33 • [email protected] • www.graduados-sociales.com

DelegacionsLleida: Gran Passeig de Ronda, 164, pral., 25008 Lleida • Telf. 973 240 325 / Fax 973 228 699 • [email protected]: Tomás Mieres, 5, 1º, desp. 1-2, 17005 Girona • Telf. 972 218 422 / Fax 972 426 309 • [email protected]

[email protected]

72 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Recursos Humans

CONCILIACIÓ I ABSENTISME LABORAL, ASSIGNATURES PENDENTS

ÀGATA SERRA

L’elevada rotació d’empleats i la fidelització del personal són problemes habituals de les empreses d’avui. És per això que els departaments de recursos humans es plantegen com un dels reptes més imme-diats la gestió del seu talent. Això vol dir aprendre a fide-litzar els seus treballadors i, també, acostumar-se a buscar nous talents en qualsevol part del món, tenint en compte que la manca de personal qualifi-cat en el nostre país pot ser una realitat d’aquí a pocs anys davant el progressiu envelli-ment de la població. La moda de les prejubila-cions tampoc ajuda a afrontar aquesta manca de personal qualificat, ja que treballadors amb coneixements fugen abans d’hora del mercat labo-ral. Les xifres parlen per si soles: quatre de cada deu tre-balladors espanyols deixen de treballar abans dels 65 anys, i molt sovint ho fan per interès de la pròpia empresa. Està clar que cal canviar aquesta tendència, no només per man-tenir l’experiència dins de les empreses, sinó també per no posar en perill el sistema públic de pensions, tal com ja alerten diversos experts. És per això que el Govern es proposa no només reduir el nombre de prejubilacions, sinó allargar també la vida laboral. Per aconseguir-ho ha anunciat que els treballadors de més de 65 anys incremen-taran la seva pensió. En con-cret, un 3% cada any fins a un màxim del 15% si treballen fins als 70 anys. Per la seva banda, les empreses amb tre-balladors de més de 65 anys no n’hauran de pagar la Segu-retat Social.

I com es fidelitzen els treba-lladors? Evidentment amb un bon incentiu econòmic, però no només així. Entre les gene-racions més joves s’observa cada cop una major tendència a valorar altres aspectes, com

ara l’entorn laboral, el grau d’autonomia, les oportunitats formatives, les possibilitats de promoció, etc. Precisa-ment, una de les demandes més habituals entre els joves treballadors és la de poder conciliar vida laboral i per-sonal, una assignatura pen-dent en el nostre país, on les jornades laborals tendeixen a allargar-se. És un fet que els es-panyols són els europeus que més hores treballen, però això contrasta amb els nostres ni-vells de productivitat, que crei-xen però a un ritme lent. Millo-rar-ho és tasca dels responsa-bles de recursos humans i, de fet, en són molt conscients que no es pot fer a canvi de tre-ballar més hores, ja que això acaba afectant la qualitat de vida dels empleats, amb con-seqüències tan indesitjables com l’estrès i l’ansietat. De fet, hi ha cada cop una major consciència de la problemà-tica que suposa l’absentisme laboral i, per això, els depar-taments de recursos humans es proposen donar més impor-tància a la part emocional de les seves plantilles a l’hora de gestionar. Un recent estudi de l’Institut Sindical d’Ambient Treball i Salut exemplifica en

gran part aquest perill, con-cretament revela que el 26,32% de les dones treballadores a Espanya estan exposades a patir malalties psicosocials derivades de les dificultats que genera l’obligació de conciliar la vida laboral amb la familiar. Mesures com l’aplicació del teletreball podrien ajudar a fer possible aquesta conciliació, però Espanya es troba a la cua d’Europa. Segons un estudi elaborat per la Universitat Carlos III de Madrid, el teletre-ball només ocupa el 4,9% dels empleats espanyols, mentre que la mitjana a la Unió Euro-pea se situa en el 13%.Una altra assignatura que les empreses catalanes arrosse-

guen és la formació. Ara més que mai, els departaments de recursos humans hauran de formar treballadors perquè puguin fer front a la velocitat i la complexitat de l’economia globalitzada. I per fer-ho, cal-drà mesurar i estudiar molt bé com s’aplica aquesta for-mació. En aquesta tasca, les eines tecnològiques poden resultar de gran ajuda. Finalment, hi ha altres aspec-tes vinculats als nous temps que els departaments de re-cursos humans no hi poden donar l’esquena: d’una banda, la integració a les seves plan-tilles d’immigrants, el que suposa aprendre a gestionar la multiculturalitat; i d’altra banda la implantació de la paritat en les seves plantilles, un tema que des de la teoria es veu clar, però que a la pràc-tica no és tan fàcil d’aplicar.

La gestió del talent, la clau de l’èxit de les empresesConciliació laboral i personal, teletreball, absentisme són avui termes habituals en les agendes de treball dels responsables de recursos humans. Fa uns anys enrere això era impensable, però actualment la majoria d’empreses ja són conscients de la necessitat d’oferir resposta a les expectatives dels seus treballadors.

Quatre de cada deu treballadors espanyolsdeixen de treballar abans dels 65 anys

La manca de personal qualificat pot suposar haver de recórrer a personal estranger. / ARXIU

SUSANA GUTIÉRREZ,presidenta d’Aedipe Catalunya

Rehumanitzar les relacionsFa poc vaig sentir en una ter-túlia de ràdio, diversos comen-taris que em van fer reflexionar. Havien convidat un petit empre-sari, un autònom de màquines de vending per agrair-li, en nom de tots els integrants de l’equip de l’emissora, el tracte tan humà que els oferia. Aquest tracte es concretava en què, a banda de donar el servei d’entrepans i cafè, l’esforçat emprenedor dei-xava notes manuscrites, avan-çant-se a possibles queixes, ja fos pel sabor del cafè “no us preocupeu, la màquina del cafè és nova i aviat millorarà”, o sobre el contingut dels entrepans, “els d’avui són diferents, espero que us agradin”, etc. Àngel, aquest era el seu nom, es va convertir en el protagonista de la tertúlia. S’havia guanyat una fidel clien-tela per la seva forma de fer.No fa molt llegia a la secció de negocis d’un diari que el 66% dels treballadors espanyols te-nia la percepció que la direc-ció de les seves empreses no mostrava interès per ells com a persones. I això té lloc en un moment en què els recursos humans estan ‘de moda’. Són escasses les memòries d’em-presa i els discursos de top ma-nagers en què no es doni als empleats la categoria del re-curs més valuós, però pel que sembla, del dit al fet...Quan Món empresarial va con-tactar amb mi em van demanar que reflexionés sobre els reptes dels recursos humans. Doncs bé, al marge de la conciliació entre la vida laboral i personal, la gestió de la diversitat, solu-cionar la precarietat d’alguns treballs, l’adequació dels hora-ris laborals a les noves realitats socials, la implantació de la pre-venció de riscos com a filosofia de treball, la captació i la fidelit-zació del talent... n’hi ha un que figura a la llista dels pendents: rehumanitzar les relacions a l’empresa i ajudar les organitza-cions a practicar a consciència allò que es predica. Aquest és un dels majors reptes que tenim per davant els qui treballem en les àrees de recursos humans.

ELS CATALANS, SATISFETS AMB LA SEVA FEINA

Gairebé 8 de cada 10 catalans estan contents amb la seva feina, segons revela la darrera Enquesta de Qualitat de Vida en el Tre-ball, elaborada pel Departament de Treball. Ara bé, demanen més diners i ajudes socials, i més possibilitats de promoció. Homes i dones valoren de forma molt similar la seva feina. En canvi, hi ha diferències significatives segons l’edat, les persones més grans acostumen a mostrar-se més satisfetes amb la seva feina, que no pas els més joves. Per grups s’observa que els professionals més qualificats puntuen millor la seva feina que els de nivells inferiors.

Les eines tecnològiquespoden resultar unes aliades a l’hora d’aplicar la formació

La visió de...

74 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Formació

EXPERTS EN FORMACIÓ EMPRESARIAL ANALITZEN LES NECESSITATS MÉS IMMEDIATES

ARTUR ZANÓN

El toc d’atenció va obrir diaris. Menys victimisme. Més autocrítica. Més ambició. Liderar nous projectes. En definitiva, prendre la inicia-tiva. En síntesi, aquest va ser el missatge que el passat no-vembre va adreçar el Cercle d’Economia, en boca del seu president, José Manuel Lara, a l’empresariat català si no vol tenir un treure el cap en l’economia d’un món globa-litzat. I entre d’altres, això passa per la formació.Aquestes necessitats forma-tives no estan descrites en cap fórmula màgica, però empreses, universitat i admi-nistració sí coincideixen a mirar cap a la formació per-manent, la innovació i el real coneixement de l’anglès com a motors per garantir el futur. I el futur –de fet, ja el pre-sent– passa per la internacio-nalització i la competència a un mercat mundial.Ser competitius en un mercat transnacional no significa només exportar. “Obliga les empreses a tornar a revisar i dissenyar els processos pro-ductius, logístics o financers. En definitiva, demana inno-vació”, explica la directora de Formació de la Cambra de Barcelona, Teresa Bigordà.Aquesta innovació condi-cionarà el posicionament de les companyies catalanes: permet diferenciar els pro-ductes o serveis de la compe-tència; haurà de redissenyar els models productius perquè siguin el més òptims possible i per combatre les importa-cions de països de producció de baix cost per la seva barata mà d’obra. Però no es tracta d’un joc de suma zero en què tots es reparteixen un mercat estancat. Les necessitats i els gustos canvien constant-ment. Avançar-se i marcar les tendències del mercat inter-nacional és guanyar més i abans. La teoria sembla fàcil, però la pràctica no tant. “La capacitat d’adaptar-se, la

capacitat d’innovació, la capa-citat d’internacionalització, la capacitat d’actuar... En definitiva, la capacitat és un element diferenciador per a les empreses i les persones que hi treballen”, subratlla Bigordà.Això implica que els treba-lladors estiguin cada cop més qualificats per garantir la competitivitat del sector a què estan adscrits. Aquí i fora. “La formació al llarg de tota la vida permet ser més eficaces a les empreses i tenir més beneficis en el futur”, raona el director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Joan Josep Berbel.El que falta, ara mateix, està clar: “Les empreses catala-nes tenen mancança de visió de mercat global tant des del punt de vista de clients com dels proveïdors. És neces-sari incrementar la innova-ció i la internacionalització dels equips de treball”, diu el director de programes In-Company d’ESADE Barce-lona, Joan RoigLa formació varia segons el sector, l’empresa i el treballa-dor. I aquesta formació passa tant per l’etapa obligatòria com per la rebuda durant

la vida laboral. Però totes les fonts consultades posen l’èmfasi en l’anglès com la gran assignatura pendent. El SOC ja posa a disposició de les empreses formació tècnica especialitzada a mida de cada sector. És suficient? Haurà d’augmentar. “Ara estem sobre el 12% i el 13% de treballadors en actiu que

es formen anualment. Tenim com a objectiu arribar al 15% el 2010. Sembla poc, però augmentar un punt costa molt”, assenyala Berbel.El Consorci de Formació Con-tinuada ofereix cursos tècnics i especialitzats per als treba-lladors en actiu (informàtica, riscos laborals, anglès...). També per a aturats per com-

pletar un currículum més atractiu que faci possible la contractació. I una altra formació més espe-cialitzada, Forma’t, en què s’incideix, a més a més, en tècniques especialitzades de comerç, cursos de negoci o gestió empresarial. La manca de professionalització en la gestió es manifesta sobretot en les empreses d’abast petit i mitjà. I això es tradueix en

La qualificació i l’anglès, les vies pera la internacionalització empresarialAdministració, companyies i sector educatiu adverteixen que la fortalesa del teixit empresarial català en el futur dependrà de la pro-fessionalització de la gestió dels directius i de la formació al llarg de tota la vida dels empleats, a qui s’exigeix adaptar-se als canvis i implicar-se. El repte és guanyar pes en un mercat en què la dissolució de les fronteres obliga a ser els millors per competir. Per fer-ho, a més, caldrà aprendre l’anglès. El contrari són passos endarrere.

El Serveid’Ocupació de Catalunya posa a disposició de les empreses formació a mida de cada sector

Les empreses es lamenten de la manca de professionalstècnics i enginyers, i titulats en FP

Només entre un 12% i un 13% dels treballadors en actiu es forma anualment. / ARXIU

Quins reptes tenen les em-preses catalanes?La formació i la definició d’estra-tègies a llarg termini, fomentar la proactivitat i la gestió del capital humà de l’organització. Cada em-presa té diferents necessitats de formació, particulars segons el sector en què opera i el nivell d’internacionalització a què s’en-fronta.

Qui ha d’impulsar la interna-cionalització?

Sobretot les institucions públi-ques o semipúbliques. Han de facilitar programes que ajuden a posar en marxa les estra-tègies per ampliar mercats, internacionalitzar-se i millo-rar els processos d’expansió. Ja ho fan el Cidem, el Copca, cambres de comerç o associa-cions empresarials. Ara bé, la direcció de l’empresa ha de ser la primera a ser conscient d’aquesta necessitat i a buscar els recursos necessaris.

Ara són suficients els re-cursos esmerçats?No. Ara per ara, les empreses sobreviuen i no acaben de veure la formació com una inversió a mitjà i curt termini en el capital més important de què disposen. Encara s’ha d’invertir més en innovació i perspectiva de futur a llarg termini.

En sabem prou d’idiomes?No suficientment per conviure en l’entorn global actual.

“Les empreses sobreviuen i no acaben de veure la formació com una inversió”

JOAN ROIG, director de programes In-Company d’ESADE

Catalunya i la UE / REPTES 77DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

L’ESTATUT

www.uab.cat/postgrauConsulta el nou catàleg on-line:

Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau, cursosi doctorats per fer un pas endavant en el teu futur professional.Més de 500 opcions per encertar.

Postgrau UAB 07/08 l’encertaràs!

78 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Pimes

LES PIMES, CASTIGADES PER LA DESINVERSIÓ I LA MANCA DE DINAMISME

RAMON ADELL,president de l’Associació de Directius Espanyols

Reptes dels directius catalansEl gran repte dels directius catalans de cara als propers anys serà la capacitat d’adap-tació permanent per mantenir la competitivitat de les nostres empreses, malgrat l’entorn en el qual han de prendre les seves decisions. La professionalitat i la qualitat dels directius catalans no mereixen la pèrdua d’imat-ge que estem tenint els darrers anys ni la manca d’una acció de govern unívoca, que identifiqui i impulsi prioritats i alhora faciliti les infraestructures per a conso-lidar projectes que donin impuls al país. Si a això li afegim un escenari de canvi de cicle econòmic, la pèr-dua de competitivitat derivada del diferencial d’inflació amb la resta de països de la Unió Eu-ropea, així com una legislació laboral encara molt inflexible, la feina per als directius serà real-ment tot un repte. Caldrà estar atents a les oportunitats de ne-goci, fer un esforç per optimitzar els costos i pensar que, mai com ara, res és permanent. Les co-ses, les persones, els negocis, han deixat de ser quelcom està-tic, en un món en el qual allò que no es revisa de forma continua-da, envelleix ràpidament i sense remei.Els propers anys caldrà volar alt, pensar que el mercat és el món, no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competitivitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pacífic. Tot això amb pre-caució, invertint i aprofitant els avantatges de les TIC’s i ente-nent que les persones seguei-xen sent l’actiu més important, però també assumint que les seves prioritats estan canviant i que, per tant, les empreses han d’oferir molt més que un bon sou. L’exigència de ser feliç treballant està tornant a la nostra societat –sobretot entre la gent jove– i això no és negatiu, al contrari, és estimulant. Potser estem re-cuperant un repte que mai ha-guéssim hagut de perdre...

La visió de...

CATALUNYA, ESPAI PER A LA NO-INVERSIÓ

Segons la Patronal de la petita i mitjana empresa, la incor-poració d’aquests nous països suposarà una transferència de fons comunitaris al 2013 que beneficiarà aquests països en qüestions tan puntals com ara les infraestructures. Cata-lunya, però, quedarà fora d’aquest pastís d’ajudes que repre-senta el pla d’inversió de la UE dels 25. S’accentua el buit que està patint Catalunya i que coincideix amb la crisi d’infraestructures, en un context català de des-localització industrial més intensa que en altres països. En definitiva, un dèficit d’infraestructures que encara semblarà més gran amb les millores dels nous països comunitaris.

d’empreses a Catalunya. La pime és responsable del 99,7% del creixement del nombre d’empreses (33.790 més entre 1999 i 2004). Pe-rò, si agafem les empreses de nova creació del 2004, aquestes aporten menys valor afegit al conjunt de l’economia catalana que les que estaven en el mercat l’any anterior. De fet, la crea-ció d’empreses explica el 50% del creixement del VAB de la pime catalana, mentre que la grandària aporta el 30% i, finalment, la productivitat és la responsable del 20%. En definitiva, un marge de productivitat molt ajustat respecte el dinamisme amb el que estan iniciant les seves activitats les noves pimes, en concret, bàltiques i eslaves. A més, tot i que de moment el pes de les noves empreses europees en quant a VAB és similar al de Catalunya en els diferents sectors, Pimec afe-geix que el col·lectiu català ha

Font: Pimec/Anuari PIME 2005

perdut part de la quota en el mercat domèstic a favor de la gran empresa, el sector públic i els productors estrangers.

L’oasi del coneixementJa a l’any 2004, el Col·legi d’Economistes va publicar l’informe Les deslocalitza-cions a Catalunya: repte de principi de mil·leni, on es detectava la progressiva ten-dència de la deslocalització d’empreses, considerada ja des de llavors com un “feno-men inevitable i irreversi-ble”. En aquest document, fruit d’una enquesta entre els col·legiats, aquesta entitat assenyalava que la tendència durant els propers anys no es reduirà, sinó que augmentarà. El sector de l’automoció, el tèxtil i la confecció i l’electrònica de consum seran els més afectats. Darrere de les deslocalitzacions s’amaga “un problema de fons com és la pèrdua de competitivitat de l’economia catalana”. “Cal racionalitzar els processos de deslocalització i contex-tualitzar-los dins d’un marc internacional”, apuntaven des del col·legi. En definitiva,

SECTORS ON OPEREN LES NOVES PIMES DE LA UE

“enfortir el teixit econòmic i empresarial actual per acon-seguir una estructura pro-ductiva amb més valor afegit, encaminada vers a una eco-nomia de la innovació i el coneixement”. Amb tot, és necessari que des de Catalunya es facin esforços per invertir en els deu nous països. Al capda-vant, petits, mitjans i grans empresaris estan posant sobre la taula les noves opor-tunitats que aquest fenomen

Tres milions de pimes s’han incorporat al mercat de la Unió Europea, des del 2004

Catalunya passa de ser una petita economia a una mitjana, però l’entorn l’amenaça

Anys/Sectors Indústria Construcció Serveis

1999 36,2 25,3 135,5

2000 36,0 27,0 140,5

2001 35,6 28,2 145,1

2002 34,7 29,6 150,2

2003 33,7 30,9 154,9

2004 32,8 32,4 159,0

2005 32,2 36,3 167,5

EVOLUCIÓ DEL NÚMERO DE PIMES AMB ASSALARIATS(MILERS D’EMPRESES ENTRE 1 I 249 ASSALARIATS ENTRE 1999 I 2005)

Font: Pimec/Anuari PIME 2005

comporta, com ara potenciar la innovació o la formació per a poder crear més valor afegit. Tal i com destaca el president de l’Associació de Directius Espanyols, Ramon Adell, cal “no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competitivitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pacífic. Tot això amb pre-caució, invertint i aprofitant els avantatges de les TIC i entenent que les persones són l’actiu més important”.

Cal potenciar la innovació i la formació per aconseguir crear més valor afegit. / ARXIULa pime suposa el 99,7% del creixement del nombre d’empreses: 33.790 més, del 1999 al 2004

>>

Catalunya i la UE / REPTES 77DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

L’ESTATUT

www.uab.cat/postgrauConsulta el nou catàleg on-line:

Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau, cursosi doctorats per fer un pas endavant en el teu futur professional.Més de 500 opcions per encertar.

Postgrau UAB 07/08 l’encertaràs!

80 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Empresa familiar

SOBREVIURE A LA SUCCESSIÓ D’UNA EMPRESA

NATÀLIA PASTOR

A banda de l’ambient pessi-mista que planeja sobre la pràctica totalitat dels sectors, l’empresa familiar té el seu propi ‘calvari’: la successió. El 30% dels negocis familiars no passen de la segona generació i un 15% d’aquests no superen la tercera. Són algunes de les dades que, segons l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), justifiquen el grau de preocupació entre aquestes empreses. Com va explicar el president de l’ASCEF, Antonio Gallardo, durant un dinar sobre els Reptes de futur de l’empresa familiar, “s’ha de fer empresa i no família, ja que moltes vegades aquestes empreses van malament per qüestions de família i no de mercat”. I afegeix: “El 80% de les discus-sions familiars apareixen quan l’empresa va malament”.En aquest sentit, no només cal analitzar en profundi-tat el moment de delegar a generacions futures el pes de l’empresa, sinó també apos-tar per una formació acadè-mica i professional dels fills “durant uns quants anys fora de l’empresa familiar”.

Empreses amb més seny… Les empreses catalanes tenen un índex d’elaboració de proto-cols més elevat que la mitjana espanyola. Segons l’informe Radiografia de l’empresa familiar espanyola: fortaleses i riscos, realitzat conjunta-

ment per Esade, Family Busi-ness Knowledge, l’Institut de l’Empresa Familiar i el BBVA, l’empresa catalana està millor estructurada gràcies a aquests protocols, que aporten un equi-libri entre la seva estructura empresarial i el seu nivell de complexitat empresarial i fami-liar. S’estima que un 40% de les empreses familiars catalanes tenen protocols familiars, res-pecte al 30% de les espanyoles. Aquests protocols serveixen, en definitiva, per especificar on acaba la família i on comença l’empresa.

… i poques paraulesD’altra banda, els experts coincideixen a afirmar que la comunicació i la bona entesa no figuren entre les aptituds més desenvolupades pels membres d’empreses fami-liars. Si l’esperit emprenedor i l’habilitat comunicativa dels hereus és un factor determi-nant per a l’èxit de la succes-sió, cal assenyalar que, segons el mateix estudi, gairebé un 50% dels relleus generacio-nals s’han planificat sense la participació d’aquests. A més, l’empresa familiar catalana és, en termes d’estructura, més estable que l’espanyola, però registra un més baix grau de satisfacció en la relació famí-lia i empresa. En canvi, la complexitat d’estructura que es dóna a la resta d’Espanya es compensa amb un nivell més alt de satisfacció entre el negoci i les relacions familiars. A Catalunya, només un 25% té Consell de Família, fet que com-porta una manca d’informació pel que fa als accionistes, i per tant, un grau d’insatisfacció més gran. Segons destacava Alberto Gimeno, professor del depar-tament de Política d’empresa d’ESADE, aquesta insatisfacció en la gestió pot afavorir que, de vegades, s’acabin venent les companyies. Segons l’estudi elaborat pels experts d’Esade amb 1.300 empreses de mostra, la suc-cesió és un procés per al qual

La comunicació no és l’aptitud més desenvolupada pels membres d’empreses familiars. / ARXIU

El relleu generacional treu la son a l’empresa familiar catalanaQui continuarà al capdavant de l’empresa més enllà del seu fundador? Aquest és el principal repte de l’empresa familiar catalana, un segment que al conjunt de l’Estat representa el 80% de l’ocupació del sector privat. Només un 8% afirma tenir resposta... I és que el 30% dels negocis familiars no passen de la segona generació.

FERNANDO CASADO,president de l’Institut de l’Empresa Familiar

El principal repte al qual s’en-frontaran les empreses espa-nyoles és la consolidació del que s’ha vingut a denominar ‘globa-lització’ com a entorn dinàmic i canviant que possibilitarà noves oportunitats en nombrosos mer-cats amb creixements impor-tants, però també un entorn més competitiu en els mercats actu-als. Mercats que, a més, patiran una profunda transformació per l’evolució creixent que tindran determinats clústers, com són: la i-salut, la biofarmàcia, l’ener-gia, el medi ambient, el trans-port i la logística, la seguretat i l’entreteniment amb contingut electrònic. Els principals factors que confi-guraran l’eficiència competitiva en aquest entorn globalitzat seran la professionalització, la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i), la dimen-sió empresarial i la internacio-nalització. El més preponderant és el de la professionalització del capital humà, amb l’adap-tació de les noves tecnologies a uns nivells que, en el nostre país, encara no han arribat a la utilització que seria desit-jable. La qual cosa implica un desenvolupament més profund i estructural en tots els progra-mes educatius, especialment els que fan referència a la for-mació professional. Cada vegada més, es valorarà la capacitat de lideratge d’aquells executius que, a més de preser-var els valors i la cultura que han posicionat a una determinada empresa en un lloc del mercat, sàpiguen aglutinar i coordinar el treball en equip per poder créixer i adaptar-se al canvi que està suposant la globalització.

La visió de...

SECRETS DE FAMÍLIA

Ramon Carlos Baratech va publicar un article a la revista Fomento de la producción que posava de relleu la progres-siva reducció de l’obscurantisme dins l’empresa familiar catalana. Es refereix, en concret, als secrets que guarden sota clau una gran part de les grans nissagues catalanes. Des d’inversions, plantilla i altres operacions, encara avui una gran part d’aquestes empreses no practiquen la difusió de la seva activitat fora del cercle restringit dels seus accionistes. Baractech esmentava uns quants exemples de grups tancats, com ara Nutrexpa, Daurella, Agrolimen i Roca. A l’extrem contrari, la tendència a l’obertura de l’empresa familiar cata-lana sembla agafar empenta. Grifols ja lidera l’entrada en el mercat borsari d’aquestes empreses, apostant per l’expansió internacional i la diversificació del seu negoci.

MODELS COM S’ESTRUCTUREN PER ‘SOBREVIURE’ CAL...

Capità (24%) Empresa controlada pel fundador Trobar un altre capità

Emperador (19%) Empresa i família complexes contro-lades per un líder Estructurar

Equip familiar (22%) Molta família i poca empresa Limitar la complexitat familiar per no ofegar la companyia

Estructurada (16%) Empresa complexa amb família simple. Estructurades

Restringir el futur accés d’accionistes

Corporació (18%) Empresa i família complexa. Estruc-turades Desenvolupar la comunicació interna

COM ÉS I QUÈ NECESSITA L’EMPRESA FAMILIAR PER ‘SOBREVIURE’

s’està poc preparat (78% dels enquestats), en què els futurs directors generals seran de la família (90%), però amb una tendència creixent que les futu-res direccions generals siguin compartides (34%).Tipologies d’empreses familiars. (Font: Esade)

Les claus: professionalització i la R+D+i

82 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Internacional

EL NEGOCI DE LA DEMANDA ENERGÈTICA

que atribuïa els preus a què les reserves de cru dels països desenvolupats es troben per sota de la mitjana dels últims cinc anys. A les preocupacions per la concentració de petroli a Orient Mitjà se li ha de sumar la creixent dependència d’Europa en el gas rus, en un moment en què el vell continent importa el 60 per cent del gas que neces-sita, principalment de Rússia i Algèria.En aquest context, a mesura que els productors de cru son cada cop més rics i podero-sos, l’ansietat augmenta entre els principals consumidors: els Estats Units, Xina i la Unió Europea. El 2006, els països de l’OPEP van facturar 650.000 milions de dòlars, enfront dels 110.000 milions de 1998, mentre que els beneficis de les vendes de petroli i gas de Rússia es van quadruplicar en el mateix període de temps. Els alts preus dels combusti-bles fòssils, que segons Chávez podrien arribar als 200 dòlars el barril si els EUA decidís atacar Iran o Veneçuela, han portat als principals importadors a intensificar els seus esforços cap a les energies alternatives. Més inversions en biocombus-tibles, energia eòlica o nuclear es troben al centre de tots els discursos polítics, sigui per lluitar contra el canvi climàtic, o per reduir la dependència energètica respecte als països productors. Si és necessari que els preus s’elevin per damunt dels 100 dòlars el barril perquè s’actuï amb determinació cap a noves fonts d’energia, el planeta i l’atmosfera serien els primers en firmar.

MARTINA NOGUÉS

“Tant sols l’increment de la de-manda d’energia de la Xina entre el 2002 i el 2005 va equival-dre al consum energètic actual de Japó”, recull l’últim informe anual de l’Agència Internacio-nal de l’Energia (AIE). Segons l’estudi, la Xina i l’Índia prota-gonitzaran elles soles quasi la meitat de l’augment de la demanda d’aquí al 2030. D’acord amb l’últim informe del Banc Mundial, el creixe-ment econòmic de Xina se situarà en un 11,3 per cent el 2007 i en un 10,8 per cent el 2008. L’organisme assegura que la crisi de les hipoteques d’alt risc als Estats Units, les conseqüents restriccions de crèdit i l’augment dels preus del petroli no afectaran l’est asiàtic en gran mesura, en part per la forta demanda dels seus pro-ductes tecnològics. El món s’encamina cap a un escenari d’abundància sense precedents que, amb la incor-poració dels gegants asiàtics a l’economia global, podria donar lloc a què en vint anys s’arribés als 17.700 milions de tones d’equivalent de petroli, 6.300 milions de tones més que els 11.400 registrats el 2005. L’aposta per les energies alter-natives i un ús més eficient dels combustibles podria contribuir a evitar la crisi en el subminis-trament de petroli anunciada per l’AIE. No obstant, les seves estimacions apunten a què, de seguir amb les polítiques actuals, en els propers vint anys els combustibles fòssils encara representaran un 84 per cent de l’increment de la demanda d’energia. Acostant l’horitzó al 2015, la producció diària de petroli hauria d’augmentar en 37,5 milions de barrils al dia per fer front a la demanda d’aquí a vuit anys, xifra que suposa un 50 per cent més que els barrils addicio-nals anunciats pels països pro-ductors de cru per aquell any. D’acord amb l’AIE, en menys d’una dècada la demanda po-dria superar l’oferta. “No s’ha de desestimar una cri-

si de subministrament de pe-troli d’aquí al 2015, amb la con-seqüent escalada dels preus dels petroli”, recull l’informe, on es posa de manifest que les necessitats de la indústria pesada i del transport de la Xina col·locaran el país asiàtic al capdamunt dels principals con-sumidors mundials d’energia el 2010, per davant dels Estats Units. Segons l’informe, per fer front a la demanda del pròxim quart de segle, els governs haurien d’invertir en infraestructura 22 bilions de dòlars, poc menys de la meitat del producte mun-dial brut del 2006. A més, encara que s’apliquessin mesu-res radicals per reduir el ritme de creixement, la comanda d’energia primària creixeria a un 1,3 per cent anual, tant sols 0,5 punts per sota de l’escenari de referència.Més demanda i menys oferta és igual a preus més alts. En aquest cas, però, les conseqüències van més enllà: mentre bona part del món somia en gaudir d’un estil de vida addicte a l’energia, que fins ara ha estat el privilegi

de menys d’una sisena part de la humanitat, aquest augment de la demanda es tradueix pel planeta en una acceleració del canvi climàtic. Si no es posa fre al ritme actual, les emissions de diòxid de carboni es dispararan un 57 per cent entre el 2005 i el 2030, amb els Estats Units, Xina, Rússia i l’Índia contribuint a l’increment amb dues terceres parts, segons l’AIE.En aquest horitzó desafiant, queté com a principals protago-nistes als gegants asiàtics, la qüestió econòmica que més preocupa són els preus. La depreciació del dòlar, les ame-naces dels Estats Units a l’Iran o la incertesa geopolítica per la guerra a Iraq són alguns dels factors que expliquen perquè el preu del petroli ha acariciat els 100 dòlars el barril. Als anys vuitanta del segle passat, va sorprendre a molts com va desaccelerar la demanda just després dels alts preus regis-trats durant la dècada anterior. Podríem esperar de nou un ajust d’aquestes característi-ques, amb la diferència que ara comptem amb dues economies

emergents gegantesques i la concentració del cru en cada cop més poques mans, princi-palment a Orient Mitjà.Només la Veneçuela de Chávez, l’Iran d’Ahmadinejad o l’Aràbia dels Saud controlen, juntament amb la resta dels membres de l’OPEP, el 42 per cent de l’oferta mundial del petroli, percen-tatge que augmentarà fins el 52 per cent d’aquí al 2030. Durant la darrera reunió de l’OPEP –la tercera en 47 anys–, cele-brada a Riad (Àrabia Saudí), l’organització ha decidit no aug-mentar la producció de petroli a curt termini, desafiant les peti-cions del secretari d’Energia nordamericà, Samuel Bodman,

Hi havia una vegada un món on la demanda energètica no coneixia límitsEls màxims històrics registrats aquest novembre pel preu del petroli han fet saltar les alarmes a banda i banda de l’Atlàntic. Amb el barril de cru al seu nivell més car des d’abril de 1980 –poc després de la revolució iraniana– la demanda energètica global no sembla tenir-ne prou i amenaça amb créixer més d’un 50 per cent en només vint anys.

El preu del petroli ha acariciat ja els 100 dòlars el barril i podria arribar, en els propers anys, als 200 dòlars. / ARXIU

El consum d’energia a Catalunya es va situar en 15.873,6 tones d’equivalent de petroli el 2006, segons el Balanç Energètic de Ca-talunya 2006. D’acord amb el Pla de l’Energia 2006-2015, les me-sures per incrementar l’eficiència energètica de la Generalitatde Catalunya busquen reduir l’augment del consum anual d’un 2,3 a un 1,4% en el període 2003-2015 per aconseguir un volum final que no superi les 17.967,7 tones d’aquí a vuit anys. En aquest escenari, el pes del petroli es reduiria fins a un 41%, el gas na-tural creixeria fins el 24,2% i les energies renovables escalarien fins el 5,6%.

EL CONSUM A CATALUNYA

84 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Finances

sul ten excepcionalment bones... només pel fet que es concedeixen.

A la caça del ‘líquid’ Tot plegat ha fet que les entitats de crèdit es llancin a la caça del líquid, en una lluita per reinventar-se a si mateixos després d’uns anys d’agressiva competència en la concessió de préstecs. Els regals associats a l’obertura de nous dipòsits són una de les opcions més populars, que de ben segur anirà guanyant encara més protagonisme als propers anys.Només cal fer una ullada pel ventall d’oferta disponible per adonar-se de la situació que travessa el mercat: tele-visors, vaixelles, rellotges... és l’esglaó que acostuma a precedir les situacions de ‘vaques flaques’.

El passiu, gran repte per a bancs i caixes

AURELI VÀZQUEZ

Està amenaçat el sector fi-nancer espanyol? Patirà el sector de la banca la temuda sotragada del mercat immo-biliari? Aguantaran les caixes la batzegada de les subprime?Es dispararà la morositat? I els agressius dipòsits d’alt rendiment... podran suportar la pressió d’un mercat sense liquiditat? Són algunes de les preguntes que planegen sobre el sector financer, que a hores d’ara viu una situació de mar moguda... amb la por d’una autèntica tempesta.

La morositat, encara sota controlLa morositat al mercat hipo-tecari espanyol segueix tenint una importància marginal, sobretot si es compara amb la dels Estats Units. Recent-ment, el Banc d’Espanya donava a conèixer les conclu-sions de l’Informe d’Estabili-tat Financera, entre les quals sobresortia un comentari sobre la morositat: mentre als Estats Units la morositat se situa al 15%, a Espanya no passa del 0,5%.Aquesta dada no significa, òbviament, que les entitats de dipòsit puguin respirar tranquil·les. El propi Banc d’Espanya reconeix que “les turbulències als mercats es van produir després d’un primer semestre de l’any en el qual s’observa una desacce-leració del crèdit”, i a continu-ació afegeix que “els actius dubtosos han crescut”. Ara bé, la nota oficial del Banc d’Espanya recorda en primer lloc que les entitats espanyoles no han desenvolupat un model com l’americà –més aviat es tracta d’un model de banca

tradicional minorista–. A més, reflexiona sobre el pitjor dels escenaris traslladant-se a l’any 1993, quan la morositat va assolir un nivell màxim del 4% “en un moment de reces-sió no només molt allunyat de les actuals condicions de la nostra economia, sinó també del pitjor escenari que avui po-dríem plantejar-nos”.

A la recerca del ‘risc zero’Malgrat els missatges tran-quil·litzadors del Banc d’Es-panya i del propi ministre Solbes, el cert és que bancs i caixes han entrat en una nova fase. El més destacable és que aquesta nova època té les seves pròpies regles, essen-cialment diferents de les que van regir als darrers anys. “El gran repte per a totes les caixes serà ara el passiu: no totes tenen la liquiditat que necessiten, i recórrer a l’ajut del Banc d’Espanya és una opció cara, que encara pot ser pitjor si el nivell de quali-

des segons Moody’s no n’hi ha cap de catalana.Els préstecs a promotors han estat un dels riscos més importants assumits per bancs i caixes. I aquest podria ser l’autèntic taló d’Aquil·les, ja que, mentre el mercat de particulars es caracteritza per la seva baixa morositat, no necessàriament passa el mateix amb les empreses pro-motores. Fonts del sector expliquen que els préstecs a promo-tors s’estan retallant fins el punt que unes condicions de l ’eur ibor +1,25% re -

Aquí la morositat està en un 0,5% mentre als EUAse situa al 15%

ficació de la caixa és dolent”, explica un directiu d’una cone-guda entitat bancària.Fa algunes setmanes, l’agència de qualificació creditícia Moody’s advertia sobre cinc caixes pel seu alt risc immo-biliari. L’informe de l’agència parlava obertament d’un “so-breescalfament” del sector immobiliari, risc al qual esta-rien especialment exposats les caixes, que durant els darrers anys han protagonitzat ambi-ciosos plans d’expansió més enllà del seu àmbit geogràfic propi. Val a dir, també, que entre les entitats més afecta-

Amb l’amenaça latent que representa la crisi de les subprime i l’aturada del sector immobiliari, els bancs i les caixes catalanes s’enfronten a un gran repte: el passiu. Esgotat –si més no, esquinçat– el mercat dels particulars, tot apunta a què les empreses seran el gran objectiu comercial durant els propers anys.

1. La fortalesa dels comptes de resultats de les entitats de dipò-sits, la seva rendibilitat i l’elevada eficiència.2. Els nivells de solvència, àmpliament per sobre dels mínims regulatoris.3. La normativa prudencial ha fet especial èmfasi en la neces-sitat que les entitats gestionin de manera adequada el seu risc de crèdit (al juny de 2007, els fons d’insolvències cobrien dues vegades i mitja els actius dubtosos de les entitats de dipòsit espanyoles).

ELS TRES ARGUMENTS DEL BANC D’ESPANYA PER A L’OPTIMISME

Font: Banc d’Espanya. Nota sobre l’Informe d’Estabilitat Financera.

Els préstecs a promotors ha estat un dels riscs assumits

LES EMPRESES, NOU OBJECTIU COMERCIAL

CRÈDITS DUBTOSOS I EVOLUCIÓ DE LA MOROSITAT

Els gràfics adjunts donen una doble visió de la situació actual. D’una banda, el creixement dels crèdits dubtosos (esquerra) mostra que, efectivament, hi ha hagut un creixement destacable del risc associat al crèdit. Ara bé, el gràfic de la dreta es remunta a fa poc més de 14 anys per recordar-nos que, des d’aleshores, la morositat ha millorat, i molt.

Font: Banc d’Espanya. Informe d’Estabilitat Financera. Novembre 2007.

Tot i els missatges tranquil·litzadors del Banc d’Espanya, bancs i caixes han entrat en una nova fase. / DAVID FERNÁNDEZ

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007 REPTES / L’Estatut86

l’Executiu espanyol, com és el cas de l’Estatut de Catalunya o la llei que permet el matrimoni homosexual. I la veritat és que la nova majo-ria conservadora que impera al Tribunal ens podria posar els pèls de punta... Esperem, però, que la politització mani-festa de l’òrgan no arribi fins als extrems d’atrevir-se a fulminar la voluntat sorgida del Parla-ment de Catalunya. Perquè, per la mateixa regla de tres, i si s’ac-tua amb imparcialitat, coherèn-cia i amb criteris estrictament jurídics, també es podria fer el mateix amb l’Estatut d’Andalu-sia. Del total de 126 preceptes de l’Estatut català impugnats en els set recursos d’inconsti-tucionalitat, més de la meitat (74 preceptes) es recullen a l’estatut andalús, dels quals 39 apareixen de forma idèntica i 19 amb petites variacions de detall en la redacció, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra. Recordem que l’Estatut andalús no l’ha impugnat ningú. És més, el Partit Popular li ha donat suport. Com s’entén això des d’un punt de vista jurídic? És com rebre una bufetada i a sobre parar l’altra galta.

Un Estatut en boca de tothom

M. SORT

Un ‘timming’accidentatTot comença el 30 de setem-bre de 2005, quan el Parlament català aprova l’Estatut amb 120 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV) i 15 en contra (PP). A partir d’aquí, s’inicia un peri-ple en terres poc amigues per explicar el nou text als líders d’opinió espanyols. I el rebuig, com era d’esperar, arriba des dels àmbits més diversos: ministres, com José Bono; pre-sidents autonòmics, com Juan Carlos Rodríguez Ibarra; mit-jans de comunicació, com la COPE; personalitats del món econòmic, com el governador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana; i, fins i tot, insinuaci-ons de possibles intervencions de l’exèrcit per part de militars d’alta graduació, com el general en cap de les Forces Terrestres, José Mena Aguado. Tot això, envoltat d’acusacions de la vin-culació de l’Estatut amb ETA i informes de la Fundació FAES d’allò més pintorescos.Un escenari que no deixa gaire marge de maniobra: es rees-criu l’Estatut, s’exclou el terme “nació” i es retallen competèn-cies. Una “plomada” amb tota regla, com diria Alfonso Guerra. En definitiva, un acord global de Zapatero amb CiU que indigna ERC, que finalment demana el “no” al referèndum. L’Estatut es cobra la primera víctima, amb la fractura definitiva del Tripar-tit, però rep el suport del 73,9% dels catalans que van a votar en referèndum.

Nació i llenguaDesprés de la polseguera que aixeca la definició de Catalunya com a nació a l’articulat del text, s’opta per incloure-la al preàmbul, una introducció que no té valor jurídic. Més sort corre la llengua catalana, que fa un gran pas endavant amb el nou text. Mentre que l’anterior Estatut de 1979 (conegut popu-larment com a Estatut de Sau) estableix que la Generalitat ha de garantir l’ús normal i oficial del castellà i el català i asse-gurar-ne el coneixement, el de 2006 iguala el tractament de les dues llengües i parla del “deure” de saber el català.

Drets i deures Un dels articles més polèmics d’aquest títol és el que fa refe-rència a la mort. Alguns sectors es van alarmar perquè hi veien el camí que portava a la legalit-zació de l’eutanàsia i, per això, en el redactat final s’ha supri-mit l’expressió “morir digna-ment”. Un altre dret polèmic és el relacionat amb la religió a l’escola. L’Estatut reconeix que els pares tenen dret a demanar formació religiosa per als seus fills dins l’escola pública, però especifica que l’ensenyament públic és laic.

Les competènciesPerquè algunes de les compe-tències es facin efectives cal, com hem sentit dir infinitat de vegades, “desenvolupar” l’Esta-tut. És a dir, constituir comissi-ons bilaterals entre Generalitat i Govern espanyol per dur a terme el desplegament del text. De moment, Zapatero s’ha com-promès a transferir Rodalies de Renfe el pròxim mes de gener. I pel que fa a les inversions de l’Estat a Catalunya, també s’han començat a fer els deures. Si l’Estatut diu que la inversió ha de ser equivalent a l’aportació de Catalunya al PIB estatal durant un període de set anys, Solbes i Castells ja han acor-dat augmentar en 826 milions d’euros la partida d’inversió en infraestructures a Catalunya per al 2008. Un altre dels cavalls de batalla del text és el traspàs de l’aeroport d’El Prat. Aquí cal recordar, però, que l’Estatut en cap cas obliga al traspàs, ja que no utilitza aquest terme, sinó el de possibilitat que la Generalitat participi en la gestió. Les nego-ciacions en aquest sentit estan pràcticament estancades, però sí que ja s’ha començat a parlar de sol·licitar a l’executiu esta-tal la desclassificació d’interès general dels aeroports secun-daris (Girona, Reus i Sabadell). Quan deixin de tenir aquesta qualificació legal, la Generali-tat en podrà assumir la com-petència exclusiva, tal com especifica l’Estatut. En matèria d’immigració, el nou text estableix que la Generalitat, d’acord amb l’Es-tat, podrà determinar el con-

L’última paraula la té el Tribunal ConstitucionalPerò com que l’Estatut és una norma amb rang legal, pot inter-posar-se contra ella el recurs d’inconstitucionalitat si es con-sidera que vulnera preceptes de la Constitució Espanyola. I, evidentment, els fervorosos defensors de la Carta Magna no han pogut resistir de dir-hi la seva. S’han presentat fins a set recursos! El més sonat, com no podia ser d’altra manera, el del Partit Popular, que ha impugnat gairebé la meitat dels articles del text. El Defensor del Poble, Enrique Múgica, tampoc s’ha quedat curt, ja que n’ha impug-nat 112. Els altres cinc recursos provenen dels governs balear, valencià, aragonès, murcià i de La Rioja.Ara només ens queda esperar quina posició adoptarà el Tri-bunal Constitucional. Des del començament de la legislatura, tant el PSOE com el PP han pres posicions per trencar al seu favor el fràgil equilibri de forces (conservadors/progres-sistes) de l’òrgan. I és que a les seves mans està que s’esfondrin o no iniciatives fonamentals de

tingent de treballadors estran-gers que arribin a Catalunya. I pel que fa a les caixes d’estalvi amb domicili a Catalunya, la Generalitat tindrà la competència per establir els seus òrgans rec-tors, i compartirà amb l’Es-tat la regulació de l’activitat financera.

L’etern finançamentEl nou Estatut preveu que la Generalitat aconsegueixi una participació més gran en com-paració amb el text anterior. Pel que fa als impostos cedits parcialment, si amb l’Estatut del 79 la Generalitat es quedava amb el 33% de l’IRPF, ara es queda amb el 50%; l’IVA passa del 35% al 50%, i els impostos especials (hidrocarburs, tabac i alcohol) del 40 al 58%. En els impostos cedits totalment (successions, donacions, patri-moni, jocs d’atzar...), la parti-cipació de l’executiu català és del 100%. Ara bé, el nou marc de finançament s’ha de nego-ciar. I els partits ja l’estan uti-litzant com a promesa de cara a les pròximes eleccions.

La inversió de l’Estat ha de ser equivalent a l’aportació de Catalunya al PIBestatal durant un període de set anys

L’Estatut no obliga al traspàs de l’aeroport d’El Prat, sinó que parla de la participació en la gestió

L’Estatut de Catalunya de 2006 sempre està de moda. I quan no és per una cosa, és per una altra. Els camins que ha seguit per arribar fins aquí no han estat fàcils. I tot fa pronosticar que en un futur no molt llunyà encara haurà de vèncer una batalla més àrdua: la que li té preparada el Tribunal Constitucional.

L’Estatut s’ha repartit a tots els domicilis de Catalunya. / CEDIDA

EL FUTUR PASSA PER DESENVOLUPAR EL NOU TEXT

El Tribunal Constitucional té a les seves mans l’Estatut i la llei que permet el matrimoni homosexual

88 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Mercat laboral

LA IMMIGRACIÓ DIBUIXA UN NOU ESCENARI

ÀGATA SERRA

Els increments d’ocupació dels darrers anys probable-ment no es podrien explicar sense les successives reformes laborals que han permès una progressiva flexibilització del mercat de treball espanyol. La política laboral de la Unió Europea també hi ha influït de forma molt directa. Preci-sament, en aquests moments, els estats membres treballen per fixar les característiques de l’anomenada flexisegure-tat, concepte que fa referèn-cia a la combinació de formes de treball més flexibles tant per al treballador com per a l’empresa, combinat amb garanties de protecció social i unes condicions de treball adequades per al treballador. Mentre els països del nord de la Unió Europea, com el Regne Unit, França i Holanda, volen flexibilitzar al màxim les relacions laborals, els del sud, entre ells Espanya, no volen que se sacrifiqui la seguretat en el treball. D’altra banda, els sindicats també es mos-tren crítics amb algunes de les propostes que s’estan posant sobre la taula ja que creuen que donen massa llibertat de contractació i acomiadament a les empreses, així com més facilitats per subcontractar i recórrer a empreses de treball temporal.

El paper de la immigracióCatalunya ha rebut en els darrers anys un volum molt gran d’immigració, sobretot procedent de països no comu-nitaris, especialment del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica. L’Idescat revela que el 1989 aquest col·lectiu representava un 1,1% de la població cata-lana, mentre que el 2005 ascen-dia ja a un 6,4%, una xifra que, en realitat, deu ser fins i tot més alta, tenint en compte que encara avui molta població immigrant es troba en situació irregular a casa nostra.

Molts llocs de treball de l’eco-nomia catalana han estat ocupats en els darrers anys per immigrants. Si el 1996 la població ocupada nascuda a l’estranger representava un 3,4% del total, el 2006, segons l’enquesta de població activa, aquest percentatge s’ha multi-plicat per més de 5, fins a un 17,4%. En molts casos, els immi-grants han estat clau per evitar colls d’ampolla a determinats sectors que s’enfrontaven a la manca de mà d’obra, com ara la construcció i l’agricultura. Paral·lelament, això ha permès que els treballadors autòctons poguessin ocupar treballs de major valor afegit.

Els suspensosSi bé és cert que s’han creat llocs de treball, la majoria han estat de baixa qualificació. Paradoxalment, la població catalana cada cop millora més els seus nivells educatius i, per tant, hauria d’estar preparada per ocupar llocs de treball d’alt valor afegit. Ens trobem, per tant, amb la necessitat d’especialitzar-nos en activi-tats intensives en coneixe-ment. Un altre dels problemes

més greus del mercat laboral és l’elevada temporalitat. Tot i que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor tempo-ralitat –un 27% enfront al 33% al conjunt de l’Estat–, no suc-ceeix el mateix si es compara amb la Unió Europea, on la participació de treballadors temporals és tan sols d’un 18%. Segons els experts, les causes d’aquesta elevada temporalitat són els elevats costos d’aco-miadament, que tot i que s’han

reduït en els darrers anys, encara continuen sent supe-riors a la mitjana de la Unió Europea. Aquesta tempora-litat té unes conseqüències immediates: des d’una òptica individual afecta la seguretat financera de les llars, dificulta l’accés a l’habitatge i retarda la formació de noves llars; i des d’una òptica empresarial, es redueix la vinculació entre el treballador i l’empresa.La baixa ocupabilitat dels joves és una altra de les problemàti-ques del nostre mercat laboral. Per això, els experts insisteixen en la necessitat de millorar la transició de l’educació del mercat de treball, aconseguint que la formació s’orienti a les necessitats del mercat de tre-ball i fomentant l’educació pos-tobligatòria. Tenint en compte que la incorporació de la dona al mercat laboral ja és un fet, un altre repte per al futur és l’aplicació de mesures que per-metin la conciliació de la vida laboral i familiar. Tot i que es tracta d’un aspecte a desen-volupar bàsicament des de l’àmbit de recursos humans de les empreses, l’administració també pot intervenir-hi amb determinades mesures, com la de la recent aprovada Llei d’Igualtat.

El mercat de treball s’orientacap a la ‘flexiseguretat’La flexibilitat del mercat laboral ha estat un dels motius que ha fet possible que la taxa d’atur de Catalunya se situï per sota de la mitjana europea. Precisament, en aquests moments, la Unió Europea treballa per fixar les bases de l’anomenada flexiseguretat, un nou concepte que hauria de regir les relacions entre empresa-ris i treballadors.

La baixa ocupabilitat dels joves és un dels problemes del nostre mercat laboral. / ARXIU

MIQUEL BONET,advocat, professor i conseller de Select

Copiant el talentVivim en el segle del conei-xement, i mai abans, havíem tingut tanta informació dispo-nible, tampoc havia existit en la pràctica empresarial tanta proliferació de conferències, tallers o títols, subliminant el coneixement teòric, la qual cosa no ens hauria d’estra-nyar perquè el nostre model d’educació segueix basat en l’acumulació teòrica. Per això, no s’exigeix saber comunicar per ser catedràtic, o que per ser metge s’hagi d’aprendre a escoltar. Seguint aquest esquema moltes empreses creuen que per dirigir un equip humà només fa falta tenir un màster.Hem oblidat que el fracàs repetit de la majoria de cursos d’idiomes, o dels llibres de cuina, o dels llibres del... com (?) tenen a veure amb aquesta frase d’Aristòteles: “La intel·-ligència consisteix no només en el coneixement, sinó també en l’habilitat d’aplicar-lo a la pràctica”, perquè la majoria d’habilitats naturals que pos-seïm, no sabem explicar-les i menys dotar-les d’un mètode. Finalment, les empreses no volen només gent que sàpiga, sinó que vulgui intentar fer coses, encara que surtin ma-lament, i així descobreixes el que no funciona i al final probablement aconsegueixes èxits.En realitat, la forma de treballar està lligada al fer individual i no admet còpia, ja que més enllà del mètode, està la persona i clar, nosaltres som comple-xos i irrepetibles i el talent és exclusiu. Podem posar parau-les boniques, o donar-li nom a tot i si és anglòfil millor, però al final un màster no equival a un mestre, ni la toga a l’ad-vocat, ni ser qui contracta és el mateix que ser empresari, Només aprenem equivocant-nos sovint perquè en la nostra capacitat infinita per reinven-tar-nos, fins i tot és possible fer molt bona música sense saber solfeig, eh que sí?

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE TEMPORALITAT

Catalunya és la comunitat amb menor temporalitat, però necessita millorar respecte Europa.

La visió de...

30 anys generant confiança

Per a arribar lluny tant sols ens hem de posar a caminarDe vegades, darrere de quelcom tant simple com una passa o una idea hi ha tota una història.Una història d’esforç, de voluntat i d’ajuda. Una història de compromís, de solidaritat.Amb el PLA NOVA EMPRESA, les empreses de nova creació es podran beneficiar de descomptes de fins a un 72,53 % en enviaments nacionals i d’un 20% en el internacionals durant un any.Perquè des del més senzill es construeix quelcom de gran.

Les coses més senzilles són plenes d’esperança.

902 300 400 www.mrw.es

90 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Opinió

COM SERÀ L’ECONOMIA DEL 2017?

Algunes de les tendències apuntades el 2007 s’han anat acomplint, però ni tan plena-ment ni tan linealment com alguns pronosticaven, mentre que han emergit altres dinàmi-ques noves.

Redistribució del poder econòmic i políticAvui en dia les economies asiàtiques superen ja el 50% del PIB mundial, per davant del 16% de la UE-35 i del 15% dels Estats Units d’Amèrica del Nord. Amb una perspec-tiva a llarg termini, s’hauria recuperat una distribució del poder econòmic semblant a la de l’any 1700, com mostra la nostra ampliació del conegut quadre de dades històriques del professor Angus Maddison que recull la figura de la pàgina següent. Cal recordar que fins el 2014 Xina va encapçalar les dades de creixement mundial, però la crisi mediambiental a la regió costera així com la progressiva escassetat de mà d’obra –derivada de la política de restricció de la natalitat– va provocar la crisi que va donar lloc a l’arribada de la demo-cràcia amb les eleccions gene-rals de 2015 guanyades pel Partit Liberal xinès. Tot i que a les regions de l’interior els partits nacionalistes (encap-çalats per membres del dis-solt partit comunista xinès) comptaven amb majories sig-nificatives que amenaçaven amb tensions internes. Això va fer que el liderat asiàtic i mundial passés a Índia, més acostumada a les dificultats de fer compatibles democrà-cia i mercats. Els propers Jocs

Olímpics de Mumbai (Bombay diuen encara els antics) el 2020 segurament donaran la mateixa imatge mediàtica de “relleu al lideratge global” que els espectaculars de 2008 van suposar per a Beijing. La resta de països membres de la “Unió Asiàtica de Comerç” suposen ja prop d’un 10% del PIB mun-dial, mentre que encara, com al 2007, es parla de la neces-sitat que Àfrica s’enlairi, però la voracitat per assolir el con-trol de les seves matèries pri-meres ha portat a pactar amb oligarquies i dictadures que continuen impedint de manera fèrria la seva prosperitat.

El desenvolupament de les ‘xarxes globals’Aquesta redistribució del poder econòmic i polític ha portat a moments de ten-sions greus, amb amenaces de represàlies comercials i de bloquejos financers. Fins i tot en algun moment s’han iniciat

preparatius d’intervencions militars, però en darrera ins-tància s’ha confirmat la tesi de Thomas Friedman sobre les “complicitats o conxor-xes” d’interessos comuns entre diferents territoris que participen en un entramat de “xarxes globals de pro-ducció” –nova denominació del que abans es deien mul-tinacionals– la interrupció de les quals és una amenaça percebuda com molt greu al funcionament de l’economia global. Potser aquesta con-formació sobretot a principis del XXI d’aquestes pautes de distribució territorial de dife-rents segments de la “cadena de valor afegit” o “xarxes glo-bals de producció” ha evitat, almenys fins ara, la repetició de l’experiència de 1914 en què van esclatar les contro-vèrsies entre potències tradi-cionals i emergents i que van acabar amb la “primera onada de globalització” (1870-1913). S’hauria repetit, doncs, el

principi que va donar origen a la Unió Europea de com les interrelacions econòmiques són el millor antídot contra les temptacions de romper la baraja. El desenvolupament d’aquestes “xarxes globals” ha estat per a molts el princi-pal tret de les primeres dèca-des del segle XXI, i s’havia vist impulsada, malgrat l’encariment dels transports de mercaderies per la crisi energètica, per la facilitat pels intercanvis de serveis, que havia conegut un salt espec-tacular des de la posada en marxa de Globalnet 4.0, que va substituir la clàssica xarxa Internet des de 2015.

Més crisis financeresPoc abans, la crisi finan-cera global de 2012 va ori-ginar dificultats importants. Alguns insistien en què la responsabilitat va ser de la manera insensata en què es va tancar en fals la crisi financera de 2007, quan una primera onada de comporta-ments financerament impru-dents –amplificats per nous i opacs instruments financers que, en èpoques de baixos interessos, van ser consi-derats com una alternativa de rendibilitat menystenint el seu risc: els més erudits recordaven que ja Hayek fa 80 anys havia descrit aquest mecanisme– van ser “aco-

modats” pels principals Bancs Centrals en lloc de posar en marxa mecanis-mes efectius de regulació i supervisió internacionals. La gravetat de la repetició dels esdeveniments l’any 2012 va fer que fins i tot la presidenta dels Estats Units, Hillary Clinton, donés suport a la substitució dels obso-lets Fons Monetari Interna-cional i Banc Mundial –que havien entrat en fallida l’any 2011, quan bona part dels països asiàtics van deixar de pagar les quotes– per una “Global Financial Authority” a la qual va ser transferida la regulació i fins i tot la fis-calitat sobre moviments de capitals. Lúcidament es va aprofitar l’oportunitat per refondre l’Organització Mun-

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Cent números d’economia postglobalEm demanen que amb motiu del número 200 de Món Empresarial, aquest gener del 2017 revisi els principals canvis a l’economia global des del ja llunyà i meritori número 100, al desembre de 2007. Li agraeixo a l’editor i al seu equip que l’encàrrec sigui revisar la història, tasca prou complexa però sempre més fàcil que fer prediccions o projeccions pels propers anys, matèria en la qual els economistes no hem millorat gaire amb el pas del temps.

En un futur, les economies asiàtiques superaran el 50% del PIBmundial

Es produïran més crisis financeres perquè la crisi d’aquest any no es tancarà correctament

D’aquí 10 anys Índia serà una de les principals potències mundials. / ARXIU

Fins el 2014 Xina encapçalarà les dades de creixement mundial. / ARXIU

Opinió / REPTES 91DESEMBRE 2007 MÓN EMPRESARIAL

COM SERÀ L’ECONOMIA DEL 2017?

dial de Comerç –que por-tava des de 2001 intentant tancar un “acord de mínims” sobre la Ronda de Doha amb l’Organització Internacional del Treball en un únic orga-nisme amb responsabilitat també per supervisar els moviments migratoris. Tot això semblava impossible fa deu anys, però la contínua elevació dels preus dels ali-ments va facilitar la progres-siva extinció de la Política Agrària Comuna (PAC) i altres eines proteccionistes sense greus aldarulls.

Energies alternatives innovadoresEls problemes energètics i mediambientals que van anar esclatant a Xina, a l’est d’Europa i al Mediterrani, així com a la costa atlàntica dels Estats Units, Mèxic i al Carib, han fet cada vegada més freqüents les referèn-cies aquests darrers anys als escenaris Mad Max i Blade Runner (amb la ciutat de Los Ángeles sota la per-sistent pluja àcida... i el control d’unes gegantines empreses en sectors vitals molt més grans que el cri-ticat de Microsoft i Google al l lunyà 2007). Però no van servir per fer prospe-rar la candidatura d’Al Gore a la secretaria general de Nacions Unides l’any 2015, quan va ser finalment triat pel càrrec –amb el suport dels 7 membres perma-nents del Consell de Segu-retat (Xina, Índia, Estats Units, Brasil , Sudàfrica, Unió Europea i Rússia) –el diplomàtic veneçolà que va pilotar brillantment l´època “post-Chavez”. Per a satis-facció dels defensors dels

mercats, quan el petroli va arribar a 225 dòlars es va posar de manifest la capaci-tat per generar alternatives rendibles innovadores... i per acceptar alternatives f ins l lavors bloquejades com a “tabú”.

L’escenari europeu: una ampliació anunciadaA Europa, l’ampliació fins a 35 membres amb els països dels Balcans, Ucraïna i altres nous estats s’havia digerit sense gaires proble-mes, encara que les nego-ciacions per crear una àrea socioeconòmica eurasià-tica amb Turquia i Rússia semblaven estancades. Les tensions a Rússia, fracassat l’intent de Putin de tornar al poder l ’any 2013, i la secessió del Kurdistan –que també demanava negocia-cions amb la UE– havien enverinat el projecte. Els països incorporats a la UE el segle XXI havien apro-fitat la seva oportunitat: a les primeres eleccions presidencials de la UE per sufragi universal, el maig de 2015, la jove candidata eslovena havia guanyat la partida a un Sarkozy que, amb certa supèrbia, va repe-tir massa que “després de recuperar la grandeur de la France, volia fer el mateix amb la d’Europa”. I a nivell més proper no podem obli-dar esmentar que pel 28 de desembre de 2016 estava formalment anunciada la inauguració de la línia de l ’AVE Madrid-Barcelona-París, però en el moment de redactar aquestes línies encara hi havia seriosos dubtes de poder complir amb aquesta enèsima data.

La crisi de la classe mitjana L’evolució de la “societat global” havia estat especial-ment complexa. Cal recordar les principals teories que pug-naven el 2007: d’una banda, la que centrava l’atenció en la pèrdua de posició –econò-mica i política– de les classes mitjanes als països avançats, que va tenir el llavors ano-menat “milerurisme” la seva manifestació més coneguda, quan una generació ben for-mada –els fills de les clas-ses mitjanes i populars que volien ascendir socialment– va quedar empobrida davant l’emergència del brain supplydels països asiàtics, Rússia i Sudàfrica. D’altra banda, la teoria de la “rebel·lió de les elits”, segons la qual, la globa-lització estaria essent aprofi-tada per part dels sectors amb més capacitat econòmica i influència política per laminar els mecanismes de la socie-tat del benestar que havien estat durant el segle XX el contrapoder a les tendències dels mercats de concentrar la riquesa. Les dades eviden-ciaven aquesta polarització en la distribució de la renda, encara que els més optimis-tes confiaven en el paper dels nous organismes globals per redreçar els desequilibris socials que ja havien portat a revoltes a Xina, Índia i al famós “maig del 2013” a París i Berlín, i que, enmig de ten-sions també als Estats Units, havien portat a les darreres presidencials nordamerica-nes del novembre de 2016 al triomf de Barack Obama, des-prés d’haver dimitit dos anys abans com a vicepresident de Hillary Clinton.

L’aparició d’una nova classe mitjana mundialUn cert factor d’estabilitat cal reconèixer que el propor-cionava l’aparició d’una nova “classe mitjana mundial”, en augment sobretot als països emergents i en desenvolupa-ment –on arribaven a 1.200 milions de persones– i que tenia unes pautes de consum l’any 2016 semblant a les classes mitjanes europees del 2005 i que subministraven un substrat de poder adquisitiu però també un rerefons de “demanda d’estabilitat” socio-política que va evitar aventu-res més greus. En canvi, que-dava per confirmar la hipòtesi del paper del “bottom of the

pyramid”, el paper de les ja quatre mil milions de persones que tenien un mínim poder adquisitiu individual, però que en conjunt oferia un mercat cabdal: els cotxes a 2.500 euros i els ordinadors a 100 euros havien estat dos dels productes estrelles adreçats a aquest mercat i que, a alguns llocs del món com Viet-nam, Botswana, Costa Rica i Kazakhstan, havien permès modernitzacions importants.

El triomf del model europeuUna regularitat emergeix amb claredat l’any 2017: els països

amb més prosperitat són aquells que han anat assolint retornar a delicats equilibris que el 2007 semblaven per-duts. L’assoliment de millors nivells de renda i benestar a molts països emergents havia permès retornar també a un raonable equilibri entre l’obsessió pel hard work a Àsia a principis del segle XXI i la valoració de la qualitat de vida: l’anomenat “model europeu” estaria començant a evidenciar la seva superio-ritat respecte al nordamericà, quelcom que el 2007 sem-blava impossible. “Combinar el millor dels models clàssics de Roma i Grècia” va ser el comentari del cap de govern xinès, amb la seva tradicional àmplia perspectiva històrica.

En resum, podem dir que si els 100 primers números de Món Empresarial van ser testimonis del triomf de la globalització, la segona centena ha viscut el món “postg lobal” , no menys apassionant i complex. Ara ja comencem a disposar de dades i evidències per poder respondre a la gran pre-gunta que ens començàvem a fer el 2007: I després de la globalització, què?

Empresa 1700 1820 1890 1950 2016Xina 23 32 13 5 23Índia 23 16 11 4 25Europa 23 27 40 29 16Amèrica del Nord 0 2 14 29 15

DISTRIBUCIÓ DEL PIB MUNDIAL, 1700-2016

Font: Maddison (2007). Excepte la darrera columna (any 2016), que són estimacions pròpies.

El 2016 s’inaugurarà la línia de l’AVE Madrid-Barcelona-París. / ARXIU

Es generaran alternatives rendibles al petroli. / ARXIU

La Unió Europea s’ampliarà fins a 35 membres, amb els països dels Balcans i Ucraïna

Els cotxes a 2.500 euros i els ordinadors a 100 euros permetran modernitzar països poc desenvolupats

92 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Sanitat

és el que segons aquest informe, han adoptat des de fa uns anys les diferents administracions.

Envelliment de la població Un dels problemes que fa augmentar les necessitats de l’atenció primària és l’envelli-ment de la població. El percen-tatge de més grans de 65 anys a Catalunya (17%) supera en 1,3 punts al de la UE. Tot i que l’increment de la despesa sani-tària atribuïble a l’envelliment representa el 0,7% anual, el pro-blema es troba fonamentalment en l’assistència socio-sanità-ria d’aquests pacients. D’altra banda, la despesa social s’ha reduït del 24 al 19,2% del PIB entre 1993 i 2000.

Reptes actuals del sistema sanitari català

BEGONYA MERINO

Després d’una llarga etapa de manca de polítiques per millorar els serveis sanitaris, ens troben davant el següent escenari: crei-xent manca de metges, malestar sostingut d’una part de la classe mèdica, que se sent maltractada, mal pagada i mal dirigida, massi-ficació de les consultes, enfoca-ment més centrat en aconseguir l’eficiència que en el pacient i la força dels interessos que prove-ïdors diversos (consorcis, enti-tats privades) tenen, doncs en virtut de diferents contractes facturen un terç del pressupost sanitari públic català, uns 2.000 milions d’euros.La situació actual de la sani-tat catalana demana polítiques decidides i estratègies d’actua-ció clares. A l’envelliment de la població s’afegeix l’arribada massiva d’immigrants, amb la conseqüent exigència de recur-sos. Cal també la modernitza-ció d’un sistema d’atenció de salut sovint paternalista, que genera un nivell alt de depen-dència, i potenciar els models de capacitació del pacient (empowerment).

Atenció primàriaLes millores a la sanitat catalana se centren sobretot en l’aten-ció primària i la coordinació de nivells assistencials. Si es valora la situació sanitària global a l’Es-tat espanyol en funció d’indica-dors de salut com la mortalitat infantil, esperança de vida als 40 anys i expectatives de vida als 80 anys, entre d’altres, Espanya

ocupa la sisena posició darrera de països com Japó, Suècia i Canadà.I la contribució de l’atenció pri-mària a aquests bons resultats és fonamental. A la vegada, segons diferents enquestes realitzades, els nivells de satisfacció dels ciutadans amb l’atenció rebuda s’acosten al 70%. Tot i així, des de col·lectius com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública es reclamen estratègies clares de desenvolu-pament de l’atenció primària. Des de l’informe La Atención

Primaria del Futuro l’asso-ciació demana el retorn a una orientació salubrista i l’aban-donament d’un model sanitari empresarial i economicista, que

Envelliment de la població, augment de l’esperança de vida, arribada d’immigrants, manca de metges i pre-carització de la professió: són alguns dels reptes als quals el sistema sanitari ha de buscar solucions, a més de dissenyar estratègies clares de cara al futur.

LA SANITAT PÚBLICA A CATALUNYA

El sistema sanitari català afronta reptes en diferents àmbits. / ARXIU

JOSEP CARARACH,president de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris – ACES

El sector sanitari catalàA Catalunya des de principis del segle XX es va iniciar el movi-ment mutualista, que va derivar en una oferta important de mútuesi companyies d’assegurança lliure. Aquestes van represen-tar una transformació impor-tant i pràcticament única per la protecció enfront de la malaltia amb la fundació de tot un seguit de clíniques privades d’un nivell de qualitat, de prestigi nacional i internacional, fins l’establiment del Seguro Obligatorio, amb la creació de grans centres de dependència estatal que van fer variar l’oferta hospitalària.El procés de transferències sa-nitàries va representar una gran aportació en la modernització del model sanitari. Però l’evo-lució de la societat, els canvis econòmics, culturals, proces-sos migratoris, noves tecnolo-gies, creixement poblacional, allargament de l’esperança de vida, etc. han comportat un in-crement de costos tal que avui és prioritari contemplar la sos-tenibilitat del sistema per man-tenir el seu equilibri econòmic i uns nivells adequats de qualitat.Element bàsic per aquest equili-bri ha estat l’existència del sec-tor privat, que dóna servei a més de 1.400.000 assegurats de com-panyies d’assistència sanitària i mútues i els privats, que fan ser-vir habitualment les seves instal-lacions que han millorat a partir de fortes inversions del sector. Però l’evolució de la societat porta un horitzó en el que la sanitat haurà de fer front a un increment de demanda, seguir amb la millora tecnològica i ac-tuar sobre la falta de professio-nals sanitaris, que requereix prendre mides immediates, que caldrà incentivar econòmica i socialment.Per això és imprescindible apro-fitar tots els recursos i canviar el model sanitari, que no es per-din esforços públics i/o privats per afrontar un futur amb una gran complexitat des de tots els punts de vista.

Els anàlisis de les despeses rea-litzades per trams d’edat a Estats Units han demostrat que l’aug-ment ràpid de la despesa sanità-ria de recents dècades ha estat degut a l’ús de noves tecnologies sanitàries, sovint efectives però també costoses, i a la manca de personal disposat treballar al sector sanitari. Segons alguns economistes, l’envelliment de la població és massa gradual i lent com per explicar l’augment de les despeses a la majoria de països de la OCDE.

Integració de serveis socials i sanitaris Estructuralment parlant, el futur organitzatiu es dibuixa basat en dos aspectes: el foment d’una visió comunitària de l’assis-tència i la integració de serveis assistencials i socials. És el model que experts canadencs recomanen després d’una revi-sió exhaustiva dels models exis-tents. Les experiències d’integra-ció de serveis sanitaris i socials realitzades presenten resultats positius en la millora dels paci-ents grans, una reducció de costos i del nombre de pacients institucionalitzats. Això implica una única porta d’entrada a aquests serveis. Caldrà veure com evolucionen a Catalunya els serveis d’atenció a la depen-dència i com es coordinen amb els serveis sanitaris.

La visió de...

El problema sanitari espanyol, no només el català, té un greu problema: no hi ha prou metges ara ni en tindrà per substituir als que s’aniran jubilant: un 37% dels especialistes tenen més de 50 anys. L’augment de les places per a estudiants de medicina no és una solució amb resultats immediats. Tot i així, és evident que la solució a aquest problema passa inevitablement per augmentar les places de Medicina i MIR. L’any passat es van acreditar set mil unitats docents de MIR i per a 2007 s’han convocat també al voltant de set mil places.La massificació de l’atenció sanitària, sistemes de gestió sovint deficients, el predomini de criteris economicistes sobre els salubristes, una manca d’orientació general sobre quin és el futur del sistema sanitari, la rigidesa de nombrosos aspectes de l’exercici professional i la politització de la gestió sanitària potser siguin raons que expliquin perquè metges espanyols formats amb l’exigent i preuat MIR estan treballant a Gran Bretanya o Portugal. Al mateix temps, hi ha hospitals que han d’anar a buscar especialistes a països com Polònia, facultatius amb un excel·lent nivell de forma-ció que al seu país perceben sous de cinc-cents euros mensuals a canvi de jornades esgotado-res. A l’estat espanyol, 8 de cada 10 metges que convaliden estudis son llatinoamericans. Sovint, la homologació és un trampolí per marxar a treballar a països amb millors condicions laborals.

METGES: DEL PRESTIGI A LA PRECARIETAT

SERVEI D’IDIOMESPER A EMPRESES I INSTITUCIONS

• Asessorament i servei personalitzat

• Programes fets a mida

• Professorat altament qualificat

• Certificació UAB

Una resposta efectiva i pràctica a les

necessitats lingüístiques d’empreses

i institucions.UAB Idiomes BarcelonaUAB - Casa Convalescència

Sant Antoni Maria Claret, 171

08041 Barcelona

Tel. +34 93 433 50 60

[email protected]

94 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Política

contra Catalunya, i la COPE en té una gran responsabili-tat, arribarà el moment del no retorn. Quan hom digui prou d’insults en la part catalana i per la part espanyola es con-sideri que els catalans en fan un gra massa i són insolidaris, quan són els qui paguen molt o més –no tenim balances fiscals– i reben poc pel que cal en la justa reciprocitat i tenen dels serveis els pitjors. Ara ha arribat a l’educació però només caldria fer una diagnosi sectorial i global per veure com hi ha molts altres sectors on Catalunya és a la cua. L’Estat dóna suport només a una llengua i això té un cost econòmic. L’Estat ajuda a municipis amb molts recur-sos, per exemple als museus locals amb quadres de dona-cions de tots els espanyols i aquests només van a Madrid, amb excepcions insòlites, tampoc es coneixen xifres però als subterranis dels museus del municipi madri-leny s’omplen mentre d’ací marxen. És només un detall però el fossar augmenta pel qui contempla el caos gene-ral de gairebé tot el sistema públic a Catalunya.

Comunicació i prejudicis: radiografia d’un desamor

JOSEP M. FIGUERES, HISTORIADOR

Varem estudiar la campanya dels diaris de Madrid contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya la primavera del 1932. Un estatut que havia estat, en un procés diferent a l’actual assumit globalment pels polítics catalans i per la ciutadania, un somni col·lectiu anhelat per pràcticament tota la població en termes absoluts. Tot i els acords previs anteriors a la dictadura (i monarquia) –Pacte de Sant Sebastià– i a la sobirania catalana que renai-xia per voluntat popular mort el règim militar, va haver de venir un intent de cop d’Es-tat –el 10 d’agost el general Sanjurjo– perquè Macià i Azaña s’abracessin, ploressin i fessin la catarsi: “Con los bra-zos abiertos” i s’acabés la tensió in crescendo que por-tava a augmentar la fossa de separació.

Manifestacions escritesEls mil articles que va publi-car el diari Abc feren mal, molt de mal, a les relacions de concòrdia espanyola i catalana. El Imparcial era combatut per El Be Negre,l’Abc ho era per La Publici-tat o La Humanitat i l’espiral creixia enmig de tòpics, men-tides i prejudicis i escampalls de mentides. Les manifestaci-ons escrites motivaren actes de protesta pública com el míting en una plaça de bous a Madrid plena de gom a gom en acte contrari a l’autono-mia. L’Estatut provocava una notable efervescència nega-tiva atiada pels mitjans quan la pedagogia haguera pro-vocat una reacció inversa. Els apologistes de la incom-prensió peninsular semblava que tenien raó, els partidaris del diàleg havien de callar. Els fets manaven darrera els tòpics que dia rera dia escam-paven insídies.

No cal dubtar que les aspira-cions catalanes de llibertat van ser peça notable en la construcció de la voluntat per

acabar violentament el desig decidit pel poble a les urnes. Com que al desig democrà-tic no se’l pot combatre calia acudir al que fos, a la men-tida. En guanyar el 1036 les esquerres, cop d’estat de les dretes pocs mesos després. Ara l’església ha de-manat perdó. Val més tard que mai però tinguem present que els capellans catòlics afusellats per Franco i els catòlics cata-lans afusellats per Franco (com Carrasco i Formiguera que des d’UDC volia la inde-pendència de la seva pàtria i va morir amb el crit de “Visca Catalunya Lliure!), encara no ho han estat reconeguts en la fe de l’Església com a màrtirs mentre cinc-cents assassinats pels incontrolats dits repu-blicans o morts en altres cir-cumstàncies sí ho han estat darrerament.

Extensió dels prejudicisActualment els prejudicis s’estenen i de forma constant hom propaga mentides, són insults, fets que no existei-xen, opinions amb exagera-cions i silencis, sensaciona-lismes, etc. Al ritme com va la producció de prejudicis

A les relacions comercials, socials, polítiques, culturals... malgrat la capacitat i formació de les persones que els reben, els prejudicis actuen de forma suau i insidiosa amb una notable capacitat de persistència. Hi són tot i saber que són inconsistents. Una part de la nostra ment rebutja el sentit tòpic i menor en realitat mentre el tòpic global no en fuig i és present. Hi és, encara que estigui en segon rang.

REFLEXIÓ ENTORN LES RELACIONS MADRID-CATALUNYA

L’Estatut de 1932 va suscitar també recels a la ciutat madrilenya. / ARXIU

L’esforç personal contribueix a mantenir la nostra societat en marxa a més, afortunadament, el treball i ‘seriositat’ del món privat ajuda a apaivagar aquest

caos. Però amb crits no poden resoldre’s els problemes i avui tenim, i els tòpics i prejudi-cis hi contribueixen en gran mesura, unes necessitats que han de fer que hom parli i es resolguin. En cas de no fer-ho serà una situació en la qual el punt de no retorn esdevindrà una realitat per uns somiada, per altres obligada, per a molts la forçada.

Un soci incomplidorEls tertulians, els periodis-tes servils, els propietaris i editors que com els polítics miren com les gallines el gra de mill haurien de volar com àguiles i pensar que Catalunya encara té una gran part de la població que mira a Espanya però quan els comptes d’ex-plotació, les exportacions, etc. són cada vegada més eu-ropees i no peninsulars, tenir uns problemes estructurals –a més dels constants conjun-turals– amb un soci incompli-dor només porta a pensar en liquidar la societat.

Els mil articles publicats per l’Abc feren mal a les relacions de concòrdia espanyola i catalana

Actualment els prejudicis s’estenen i de forma constant hom propaga mentides, són insults

Molts aspectes del sistema públic de Catalunya es troben immersos en el caos. / ARXIU

L’Estat dóna suport només a una llengua i això té un cost econòmic

96 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007REPTES / Religió

com els presidents Tarrade-llas, Pujol… que van aportar aquest ‘punt’ tan característic del català, que van cridar al ‘seny’, que van trobar també un eco en uns bons interlo-cutors polítics a Espanya, i van anar fent camí per a una bona convivència. Però avui sembla que el ritme frenètic de la vida ens arrossega a una dinàmica de crispació, de falta de serenitat… que no és bo per a ningú. I en aquest aspecte l’Església té una gran responsabilitat en el sentit d’oblidar “els seus” proble-

“Les persones tenim mala memòria en aspectes polítics i econòmics”

M. E.

Com veu la situació actual de l’Església catòlica?Excessivament pendent de si mateixa, dels seus problemes humans o de fe, que com tota societat humana és normal que els tingui; i això resta força, vitalitat, per oferir el seu testimoniatge que neces-sita avui la societat. L’Església ha de viure més apassionada-ment la ‘passió de Déu’, que és ni més ni menys que la ‘passió per l’home’. Diu un salm: ‘Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels construc-tors…’ Potser no ens acabem de fiar del Senyor a l’hora de viure aquest salm, que vindria a ser el mateix que viure la nostra fe més preocupats pels problemes, de vegades angoi-xants, de les persones de la nostra societat.

L’Església d’avui està massa allunyada de la gent? Avui, en l’Església potser hi ha una preocupació malal-tissa per la veritat, l’ortodò-xia, la unanimitat… i això ens treu saviesa i força de vida per apropar-nos a la gent. Jo crec que la imatge que està donant l’Església és la d’una institució que no acaba de connectar amb la societat. Una societat que avui neces-sitaria una bona paraula, de llum, d’orientació… en molts dels greus problemes que li estan afectant. Tot i que hi ha institucions de l’Església que estan vivint l’evangeli prop dels marginats, els pobres…Però a nivell d’Església en general, o som comunicadors dolents, o no hi ha proximitat, perquè no vivim l’evangeli. Jo crec que en la societat hi ha veritablement set dels valors de l’evangeli.

Què fa el monestir de Pobletper apropar-se a la societat?Poblet, com a comunitat monàstica, busca viure l’evan-geli, en la pregària, en el tre-ball, en l’acollida d’hostes, o persones que necessitin de la nostra ajuda, orientació espi-

ritual. Oferir espai i temps per al silenci, la pau, l’encon-tre amb si mateix de la per-sona… També està portant a terme un interessant servei cultural mitjançant la Ger-mandat, la Fundació, alguna publicació, la Web…

L’Església en general viu una crisi en vocacions. Els afecta això al monestir de Poblet? Esplantegen recórrer a estran-gers?Poblet des de fa uns anys no està sobrat de vocacions, però, no obstant això, es va mantenint des de fa uns anys en uns 30 monjos. Hi ha ‘anades i vingudes’ de perso-nes que s’interessen per la nostra vida, que ho proven…Jo crec que el nombre de vocacions serà suficient sempre que nosaltres ens mantinguem en la nostra fide-litat a la crida del Senyor. Per això no ens plantegem recór-rer a vocacions estrangeres, que mai serà cap solució. Tampoc les rebutgem si veri-tablement vénen i tenen voca-ció. No es tracta d’omplir el monestir de monjos, sinó de ser fidels a una crida de Déu, per a ser testimonis d’aquesta vida, en aquesta societat.

Què opina del fet que l’enfrontament Catalunya-Madrid que es viu a nivell polí-tic i econòmic sovint també es reflecteixi dins de l’Esglésiaespanyola? Creu que l’Esglésiaha d’entendre i opinar de polí-tica i economia?És lamentable i trist. En els enfrontaments tots perdem. En una societat civilitzada, serena, sense crispació, és més important el diàleg, el pacte. Les persones acostu-mem a tenir una memòria dolenta i poca generositat quan es tracta d’aspectes polítics i econòmics. Ja ningú se’n recorda com en èpoques passades, temps de transi-ció, dificultats de la gover-nabilitat del país, hem tingut polítics de talla, veritables homes d’Estat a Catalunya,

En aquesta edició especial del número 100 de Món empresarial hem volgut comptar amb una personalitat que no prové ni del món de l’empresa, ni de l’economia. És un home dedicat a l’Església, el que no vol dir que estigui allunyat de la societat. Es tracta de Josep Alegre, abat del monestir de Poblet. Des de la distància d’aquesta institució, en la següent entrevista, reflexiona entorn l’Església i la religió, però també entorn les persones i la societat.

ENTREVISTA A JOSEP ALEGRE, ABAT DEL MONESTIR DE POBLET

Josep Alegre és l’abat del monestir de Poblet. / CEDIDA

mes i fer l’aportació d’un ‘plus’ de política i economia des dels grans valors, buscant il·luminar, orientar, eliminar crispació…

La Conferència Episcopalacaba de llençar una campanya per recaptar més donatius en previsió de la propera decla-ració de la Renda. Què opina d’aquesta acció de màrqueting?No tinc un coneixement detallat de la campanya per opinar. Sé que algú l’ha cri-ticat. Potser es justifica en aquests primers anys que es necessita conscienciar els cristians que són ells que han de contribuir al soste-niment de la seva Església. Però potser més que grans operacions de màrqueting, el que hauria d’imposar-se és un camí de sensibilització a nivell de parròquies i altres institucions, que amb tota seguretat anirà arribant amb el temps.

L’estrès de la societat moderna aconsegueix traspas-sar les parets del monestir?És possible. Una possibilitat molt real. N’hi ha prou amb dir-li que en una ocasió li va

dir un bisbe, coneixedor de la vida monàstica, a un novici: Tingui vostè cura amb ‘l’acti-visme monàstic’. Però tenim més garanties de lliurar-nos d’aquest estrès. N’hi ha prou amb viure fidels a l’horari monàstic.

Expliqui’ns com és un dia qualsevol al monestir de Poblet?Molt senzill. Comencem amb un temps de pregària comuni-tària a les 5’15 del matí. A les 6, una hora de lectio divina. A les 8, l’Eucaristia. De 9 a 12’45, treball, estudi… A les 12’45, una altra vegada la pre-gària comunitària. A les 13, dinar i descans. A les 14’30, treball. A les 17, recreació. A les 18’30, pregària comunità-ria de vespres. A les 19, sopar. A les 20’15, completes. A les 21, ficar-se al llit. Pot veure que és un horari molt equili-brat entre la pregària, el tre-ball i el descans. Un horari que té l’experiència de segles i que veritablement qui és fidel a ell va fent un camí de veritable equilibri personal, de serenitat… Un horari que en part seria molt important per a la nostra societat estres-sada. Tant de bo pogués con-tribuir aquest horari a ajudar l’empeny que té la Funda-ció Independent, en aquests moments, per conscienciar-nos als espanyols a tenir uns horaris més racionals dels que tenim.

Per acabar, quins són, des del seu punt de vista, els grans reptes de l’Església per al segle XXI?Per a mi n’hi ha un, per sobre de tots, en aquesta societat divi-dida i amb temptacions crei-xents de divisió i enfrontament: unir l’home i Déu. La reconcili-ació; fer-nos conscients i ser conscienciadors que l’Església necessita ser instrument, ser servidora de la reconciliació. Una mica que necessitem cada creient a nivell personal, per a després, o simultàniament, fer aquest servei urgent a la nostra societat.

“El ritme frenètic de la vida arrossega els polítics a una dinàmica de crispació constant”

“En èpoques passades hem tingut polítics de talla, veritables homes d’Estat,com Tarradellaso Pujol”

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007 XIFRES98

Un cop d’ull a les xifres de BarcelonaBarcelona, a més de ser una capital econòmica i un dels destins preferits pel turisme, és també la Ciutat de molts Barcelonins. MónEmpresarial t’apropa un ampli ventall de xifres, tant pel que fa els aspectes econòmics i d’inversió estrangera a la capital catalana com algunes xifres relacionades amb al dia a dia dels seus habitants.

BARCELONA EN XIFRES

31 És el lloc que ocupa la ciutat dintre el rànquing de les capitals amb més potència

econòmica del món, segons un estudi elaborat per la consul-tora PriceWaterhouseCoopers a principis del 2007.

80% És el percentatge de treballadors que es dediquen al sector de serveis a Barcelona.

444.010 Són les seus empresarials localitzades a la província de Barcelona. Aquesta

xifra correspon al14% del total de les empreses de l’Estat espanyol, i al 76,8% del total de les empre-ses catalanes.

Només un 0,2% del total de les empreses es considera gran empresa, amb 200 treballadors

o més. La majoria són petites i mitjanes empreses d’entre 1 i 199 treballadors.

72,1% Correspon a la taxa d’ocupació del tercer trimestre del 2007.

El valor de la producció catalana, segons l’Institut d’Estadísticade Catalunya, equival al 20% del total de la producció de l’Estatespanyol. Catalunya és la primera regió respecte a l’aportació al PIB espanyol, i la segona quant a població.

• Barcelona, motor econòmic

3.000 És el nombre d’em-preses estrangeres que tenen la seva seu o activitat prin-cipal a Catalunya. L’àrea de Barcelona concentra el 90% de les empreses estrangeres ubicades a Catalunya.

11% Percentatge dels llocs de treball generats per les empreses estrangeres.

20% Aportació que fan les

empreses estrangeres en la facturació total de les empreses establertes a Catalunya.

27% de les empreses estrangeres s’han establert a Barcelona per la compra d’una empresa existent i un 73% ho ha fet mitjançant una nova implantació.

61% La majoria d’empre-ses estrangeres a l’àrea de Barcelona dediquen la seva

activitat a l’àmbit comercial i/o al màrqueting.

Només un 15% d’empre-ses estrangeres a l’àrea de Barcelona realitzen activitats de Recerca i desenvolupament i Disseny.

24% El principal mercat de les empreses estrangeres a Barcelona és Espanya. Un 24% de la seva facturació com a mitjana correspon a exporta-cions.

80% La majoria de les em-preses estrangeres tenen una llarga tradició i van establir-se a la zona ja fa més de 10 anys.

La meitat de les empreses japoneses, franceses, alemanyes, nord-americanes, italianes, holandeses etc, que hi ha a Espanya, es concentren a Catalunya. I el 70% de les filials de les empreses es-trangeres de l’àrea de Barcelona són empreses grans que facturen més de 6 milions i pertanyen a grans grups multinacionals.

• La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona • BCN: Ciutat Firal

60 Nombre d’esdeveniments, entre salons i congressos, que s’han celebrat a Fira de Barcelona al llarg del 2007.

2.200 milions d’euros anuals és la repercussió econòmica dels salons que es fan a Fira Barcelona.

Dels quals 1.100 milions d’euros corresponen a l’impacte directe sobre la ciutat i el seu en-torn: taxis, restauració, hotels...

41.000 Llocs de treball són els que genera l’activitat firal Barcelona.

Les 3 fires que més impacte han generat aquest any 2007 han estat: Construmat, 3GSM World Congress i el Bread & Butter.

3,5 milions de visitants anuals del quals un 20% són internacio-nals. El 34% de empreses exposito-res és internacional.

Aconseguir un alt nivell d’internacionalització és un dels reptes de Fira de Barcelona. L’objectiu és que cada any hi hagi més sa-lons que siguin referents europeus, és a dir, que figurin entre els tres primers de la seva especialitat. Per ara en són 15 i alguns exemples són Construmat, el 3GSM World Congress -a partir de l’any que ve es dirà Mobile World Congress- i el Bread & Butter.

TEXTOS: MÒNICA VILLANUEVA

Segueix l’estelade l’ÈXIT50 anys d’experiència,milers d’il·lusions realitzades

Centre adscrit a la

Doble Titulació

Informació personalitzada

902 47 46 [email protected]/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es

Verónica Fisas VergesExecutive MBA EAECEO - Chief Executive OfficerNatura Bisse Int. Inc. USA

PROGRAMES MBA• EXECUTIVE MBA• MBA FULL TIME• INTERNATIONAL MBA• GLOBAL INTERNATIONAL MBA• MBA & LEISURE, SPORTS & FAMILY BUSINESS• FINANCES, RH I MÀRQUETING

MÀSTERS ESPECIALITZATS• Direcció de Màrqueting• Direcció i Gestió Financera• Direcció de Recursos Humans• Direcció de Comunicació• Direcció Comercial i Vendes• Direcció Comptable i Control de Gestió• Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC

• Assessoria Fiscal i Tributaria

• Diplomatura Universitària en Ciències Empresarials

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2007 XIFRES100

BARCELONA EN XIFRES

• Població i superfície

101 km² És la superfície.

1.605.602 Són els habi-tants de Barcelona.

15.897hab/km² És la densitat de població.

200 Correspon al nombre de Municipis al Barcelonès on hi vi-uen 4,7 milions d’habitants.

Amb quasi 1,6 milions d’ha-bitants i només 100 km² de superfície, Barcelona té una de les densitats més altes d’Eu-ropa, sobretot considerant que, de forma regular, rep molts turistes i visitants.

JOSEP LLUÍS BONET,president del Consell d´Administració de Fira de Barcelona

Barcelona, ciutat de negocisBarcelona té un gran atrac-tiu com a ciutat de negocis. L’opinió dels experts interna-cionals així ho avala, i per se-gon any consecutiu la capital catalana s’ha convertit en la quarta ciutat preferida per a fer-hi negocis; una posició que té especial mèrit si tenim en compte que els primers llocs els ocupen ciutats com Londres, París i Frankfurt.

Algunes coses ajuden a ex-plicar el posicionament in-ternacional de Barcelona: la bona situació estratègica dins de l’arc mediterrani, una llarga tradició industrial i co-mercial, el dinamisme dels emprenedors, l’aposta sense reserves per la innovació, la investigació, el disseny i per totes les possibilitats de la societat del coneixement. Hi afegiria encara el con-sens que els gestors públics, els empresaris i el conjunt d’agents socials mantenen respecte a la creació d’acti-vitats i d’ocupació de qualitat responent a les demandes emergents. Sense oblidar, és clar, que Barcelona és una ciutat excepcional des del punt de vista del clima, la història, l’art, l’arquitectura, la qualitat de vida...

El districte 22@, el port, l’ae-roport, el Consorci de la Zona Franca, els centres de recerca biomèdica, les uni-versitats i Fira són peces bà-siques de la gran àrea eco-nòmica de Barcelona. Ambel teixit empresarial, natu-ralment. Fira juga un paper decisiu en la projecció de les empreses i de la dimensió internacional de la capital catalana. La presència a la nostra institució firal de 15 salons que figuren entre els primers d’Europa contribueix a convertir Barcelona en la millor plataforma per a grans trobades sectorials

La visió de...• Demografia de Barcelona

8,9 Nombre de naixements per cada 1.000 habitants.

10,1 Nombre de morts per cada 1000 habitants

250.789 Xifra d’estrange-res que viuen a Barcelona, un 15,6 % del total dels residents.

150 Nacionalitats diferents que conviuen a Barcelona.

L’esperança de vida a Barcelona continua creixent lentament i se situa entre les més altes d’Europa (83,5 anys per a les dones i 76,8 anys per als homes). A més, en els darrers anys s’està incremen-tant lleument la natalitat.

DESPLAÇAR-SE

225.000 Carreres diàries fetes pels taxistes de Barcelona.

10.481Llicències de taxis, de les quals 285 són nocturnes i 137 de doble torn.

86,6 Són els kilòmetres que té el Metro de Barcelona que compta amb 123 estacions.

1099 Autobusos del Trans-port Metropolità de Barcelona.

VOLAR AL PRAT

2.951.380 Passatgers que van circular per l’aeroport

del Prat el passat mes d’octubre. Representa un 10,1% més que el mateix període del 2006.

Entre 91 i 184 vols mensuals als Estats Units.

Entre 13 i 18 vols mensuals a Singapur.

Entre 0 i 9 vols mensuals a Islàndia.

Entre 60 i 147 vols mensu-als al Marroc.

Entre 1132 i 2064 vols mensuals a Madrid. El mes d’agost és el més fluix i el mes de març el de més trànsit.

EDUCACIÓ

64 Llars d’infants i escoles bressol públiques.

221 Llars d’infants i escoles bressol privades

7 Centres públics d’Educació Es-pecial.

56 Centres privats d’Educació Especial.

27 Escoles amb ensenyament en 5 idiomes: anglès, francès, alemany, italià i japonès.

SALUT

52 CAPs a Barcelona.

13Hospitals públics a Barce-lona i 36 a l’àrea metropolitana.

231 Nombre de clíniques pri-vades a Barcelona.

HABITATGE A BARCELONA

595 mil euros. Preu mitjà d’un habitatge de primera mà.

382 mil euros. Preu mitjà d’un habitatge de segona mà.

1050 euros. Preu mitjà d’un habitatge de lloguer de segona mà.

Entre 35 i 78 mil euros. Preu d’una plaça d’aparcament a la ciutat.

DESPESA NADALENCA

915 euros, previsió dels experts de la despesa per càpita que es farà durant el Nadal.

Escollir una escola pel seus fills, anar el metge, comprar un pis, trobar un lloguer, desplaçar-se per anar a la feina o agafar un taxi són accions que formen part del dia a dia de tots els Barcelonins.Món Empresarial ha escollit algunes xifres rellevants.

• Viure, desplaçar-se i comprar a Barcelona

2- INTERNACIONAL / Anàlisi ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Món Empresarial 100

Documents

Transcript of Món Empresarial 100