Abril 2011 n. 134

El terràtremol del passat 11 de març al Japó ha tingut unes conseqüències naturals, humanes i, sobretot, econò-miques. L’economia nipona ja prou tocada per la crisi, es troba ara amb la necessitat

d’afrontar la recuperació d’al-guns sectors especialment afectats, com el de l’energia i l’automobilístic. D’altres, però, en poden sortir bene-ficiats, com és el cas de la construcció, ja que caldrà re-

construir infraestructures da-nyades pel sisme.Aquests darrers dies, la resta d’economies del món han es-tat especialment pendents del Japó. En un primer moment van ser les borses i, després,

empreses multinacionals amb interessos en aquella part del planeta. D’altra banda, l’acci-dent nuclear ha obert de nou el debat sobre la necessitat de canviar el model energètic.

PÀGINA 3 >>

El terratrèmol del Japó fa trontollar l’economia

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Suport a les empresesTant les cambres de comerç com els col·legis professionals són institu-

cions amb una llarga tradició a casa nostra. Sens dubte, tenen un paper

clau per al desenvolupament empresarial del nostre país, ja que ofe-

reixen un ampli ventall de serveis a les empreses i als professionals

PÀGINES 29 A 32 >>

JORDI REYDIRECTOR GENERAL DE BIPLANO

“La crisi ajuda a millorar si sobrevius”

EMPRESA pàg. 3 a 18 >>

L’amec posa en marxa un pla d’inversions per promoure la internacionalització.

La cartera de serveis que ofereixen els municipis és més àmplia que el finança-ment que disposen.

El Col·legi de Joiers, d’Or-febres, de Rellotgers i de

Gemmòlegs de Catalunya ha de fer front a la crisi i a la sinistralitat.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

La Ganiveteria Roca, situada a la plaça del Pi de Barcelona, ha arribat a la fita històrica dels 100 anys.

El Fòrum de Relacions Labo-rals d’Esade ha analitzat la reforma de la Seguretat Social.

ECONOMIA PÀG. 19 A 26 >>

El catedràtic Joan Tugores reflexiona sobre l’economia xinesa i els seus efectes a nivell mundial.

El mapa: Els multimilionaris.

Mèxic ofereix oportunitats a nivell dels sectors aeronàutic, automotriu i elèctric.

Conversem amb Ramon López, director del Biopol’H, clúster biomèdic i biotecnològic situat a L’Hospitalet.

ESTILS DE VIDA PÀG. 35 A 38 >>

Àsia és un continent amb moltes destinacions turís-tiques.

El restaurant Jaume de Provença, tradició culinària de pares a fills.

Propostes literàries i artís-tiques per a les properes setmanes.

LES SECCIONS

Institucions

“Apostem per les persones amb

dificultat”

CRISTIAN ROVIRACONSELLER DELEGAT DEL GRUPO SIFU

“El patró de consum està canviant”

FEDE SEGARRARESPONSABLE DE COMUNICACIÓ DE DAMM

2 OPINIÓ / Sumari MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

Des del passat 11 de març,són moltes les mirades que estan concentrades en elJapó. Si el que ha passat al país nipó hagués tingut llocen una altra part del plane-ta, probablement, l’interèsmediàtic hauria estat molt menor. No ens ha d’estra-nyar. Japó és la tercera po-tencia econòmica mundial i de la seva evolució en de-penen els comptes de moltspaïsos.

Actualment, la situació eco-nòmica japonesa és delica-da, tenint en compte que elpaís tot just estava sortint d’una llarga crisi. El futur és incert. De moment, en les darreres setmanes hem as-sistit a diverses sotragadesborsàries, mentre algunes indústries pràcticament es paral·litzaven. Tot apunta,

però, que el govern japonès,està prenent mesures més que adequades. A més, ja té experiència prèvia. Japó ha demostrat al llarg de la seva història que en els seuspitjors moments, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, és un país que sapresorgir del no res i afrontar el futur amb determinació.

El terratrèmol i el posteriori tsunami, que han afectat elJapó, van molt més enllà de la desgràcia natural, ja que s’hi ha sumat l’accident nu-clear a la planta de Fukus-hima. De fet, mirant ara capenrere, això és el que real-ment ha commocionat el planeta. L’incident ha provo-cat que polítics de molts pa-ïsos hagin reobert el debatsobre la necessitat d’un nou model energètic. Ara bé, el

tema és prou seriós i delicat com per no caure en afirma-cions sensacionalistes i alar-rrmistes, tal com ha fet algun mandatari europeu.

En qualsevol cas, el que ha passat al Japó ha sacsejatamb prou força la resta delmón i, fins a cert punt, ha pogut ser útil, d’una banda,per veure com un país és capaç d’afrontar una situa-ció crítica com la viscuda.

Els europeus i, sobretot,els espanyols hi tenim molta aprendre del seu com-portament. Durant aquestsdarrers dies, hem pogut pre-senciar el comportamentd’una civilització ben dife-rent a la nostra. En una situ-ació com la que han viscut, en el nostre país hi hauria hagut saquejos a comerços, mentre els japonesos no han perdut en cap moment les formes. D’altra banda, els controls de radiació s’han traduït en cues ordenades i racionals.

Ben segur, que si el Japó sap combinar el millor dela gent i el millor de la seva economia, amb l’ajuda d’uns bons governants, ben aviat transformarà aquesta des-gràcia en una oportunitat històrica.

EDITORIAL

TRANSFORMAR DESASTRES EN OPORTUNITATS

DIRECTORID’EMPRESESEditorialAcciona...................................13

Almirall...................................13

Bayer ......................................13

Biplano .....................................6

BMW......................................11

CatalunyaCaixa ......................26

Coca Cola ...............................11

Damm.......................................8

E.ON .......................................13

Endesa....................................12

FCC .........................................12

Fiat..........................................11

Fresc Co..................................10

Gas Natural ............................11

Grupo Sifu ................................9

Indra .......................................12

Mastercard.............................10

NH ..........................................13

Prisa........................................13

Repsol.....................................12

Sehrs ......................................12

SOS.........................................13

Telefónica...............................12

Visoren ...................................12

Vodafone ................................11

Whirlpool................................12

Yamaha...................................13

LA TIRA CÒMICA

Japó ha demostrat que és un país que sap resorgir del no res i afrontar el futur amb determinació

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Gerent: Emili Ripollès. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: MeritxellSort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa,BCN Press. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lènciaen Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millortrajectòria professional enla difusió de l’economia

CONTROL OJD

STAFFTT

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL 3

mies del planeta estiguin pen-dents del que pugui passar en les properes setmanes. Algu-nes empreses multinacionals amb productes i serveis que depenen de proveïdors japo-nesos ja comencen a patir importants interrupcions en la seva cadena de subminis-trament.

Els sectors més castigatsEls sectors econòmics més afectats pel desastre natu-ral han estat l’energètic,

REDACCIÓ

El terratrèmol i el tsunami que el Japó va patir el passat 11 de març han tingut uns efectes indiscutibles sobre la ja tocada economia nipona. Tot i que encara és aviat per parlar de xifres exactes, el govern japonès donava a conèixer el 23 de març un primer balanç del cost eco-nòmic: 217.000 milions d’eu-ros. Per la seva banda, el Banc Mundial preveu que la catàstrofe representarà entre un 2,5% i un 4% del PIB nipó, el que suposa un cost d’entre 86.187 i 166.000 milions d’eu-ros. El terratrèmol a la ciutat de Kobe, el 1995, va tenir un cost de 70.652 milions d’eu-ros, al voltant d’un 2% del PIB.

Malgrat aquestes xifres, el ministre d’Economia japonès, Kaoru Yosano, es mostrava optimista pel que fa al crei-xement econòmic del Japó. A principis de gener, l’FMI havia previst per al Japó un creixement de l’1,6% per al 2011, que probablement serà difícil de mantenir, tot i que s’espera una remuntada de l’economia especialment de cara al segon semestre. Paral·lelament, altres fonts estimen que el deute públic per al 2012 es podria situar en el 210% del producte inte-rior brut del país.

Cal tenir present, però, que en situacions similars a l’ac-tual l’economia japonesa ha demostrat una capacitat de recuperació en temps rècord. A favor seu hi juga un sector empresarial amb un elevat rendiment i un sector tecno-lògic que és líder. No en va, el Japó se situa com la tercera economia mundial. Aquest fet, precisament, és el que provoca que la resta d’econo-

l’assegurador i l’automòbil, en aquest ordre. Les asse-guradores són les que, en termes econòmics, més per-dran. Només les primeres estimacions superaven les seves obligacions en més de 100.000 milions de dòlars.Un altre sector greument afectat ha estat és el de l’energia, concretament la nuclear. Després del terra-trèmol la seva producció s’ha reduït en un 9%. La recuperació es preveu lenta. De moment, Tokyo Electric Power (TEPCO), l’opera-dora de la central nuclear de Fukushima, està negociant un crèdit de 17.400 milions d’euros per fer front a les despeses de la crisi nuclear. Precisament, el problema que afecta les plantes nucle-ars japoneses pot derivar en un alt consum de petroli, gas i carbó, i això podria aug-mentar-ne els preus, tot i que durant els dies posteriors al terratrèmol just va passar el contrari: moltes empreses

japoneses van parar de pro-duir, va caure la demanda de petroli i, per tant, el preu també ho va fer. Aquest inci-dent nuclear ha obert el debat sobre el futur d’aquesta ener-gia, i no només al Japó sinó també a la resta del món.Un tercer sector que està notant danys econòmics és la indústria automobilística, que va parar la seva produc-ció durant uns dies per con-tribuir amb l’estalvi energè-tic, i això provocava, que a les borses les seves accions caiguessin un 15%. Paradoxalment, aquesta situació negativa, també té un contrapunt positiu. Així, és imminent el creixement del sector de la construcció i de l’enginyeria, tenint en compte que caldrà recons-truir les infraestructures danyades. Per altra banda, el caos nuclear porta a la possibilitat que es potenciïn més les energies renovables, beneficiant així aquest altre mercat, encara incipient.

L’economia japonesa després del terratrèmol i el tsunamiMés enllà del desastre natural i les problemàtiques humanitàries que està vivint el Japó, hi ha també unes conseqüències econòmi-ques, algunes de les quals poden tenir una repercussió a nivell mundial.

EmpresaL’associació amec presenta un pla per promoure la inter-nacionalització. PÀG. 5

Conversem amb el responsable de co-municació i relacions externes de Damm, Fede Segarra. PÀG. 16

CONSEQÜÈNCIES MÉS ENLLÀ DEL JAPÓ

Els sectors més afectats han estat l’energètic, l’assegurador i l’automòbil

EFECTES BORSARIS

Els primers efectes econòmics del

terratrèmol es van deixar notar a la

borsa. Concretament, el dimecres

16 de març, el Nikkei, el principal

índex borsari del Japó, va registrar

una caiguda d’un 10,55%, una de

les més grans de la seva història.

Els experts apunten que aquest

comportament de la borsa era el

previsible, tot i que els mals resul-

tats es van veure potenciats per la

por a un desastre nuclear. El con-

tagi de la borsa japonesa es va fer

notar poc a la resta de borses asià-

tiques i, fins i tot, menys a les euro-

pees. Si bé en un primer moment,

algunes d’elles es van deixar

arrossegar per pèrdues, els dies

posteriors al terratrèmol les borses

han tendit a la recuperació.

Molts japonesos no van poder agafar el transport per tornar a les seves cases després del terràtremol i van passar la nit dins del metro de Tòquio. / ARXIU

4 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Associacions

guda de la demanda interna”.A part que les exportacions han aportat en els últims anys un important creixement del PIB espanyol, la quota de mercat sobre les exportacions mundi-als s’ha continuat mantenint, segons Bonet.El Secretari d’Estat també va posar de manifest l’augment de les exportacions a països, so-bretot emergents, entre els que destaquen Brasil, Índia, Turquia

Pla d’inversions per promoure la internacionalització i la innovació

AMEC

REDACCIÓ

Amb aquesta inversió, amec té previst realitzar 164 activitats, de les quals un 51% a Espanya i el 49% restant a l’exterior. Per àrees geogràfiques, Amèrica Llatina (23%) encapçala les ac-tivitats de promoció internacio-nal, seguida del Pròxim Orient i Orient Mitjà (18%) –zona que desbanca a la Unió Europea respecte a 2010, que cau fins al cinquè lloc (9%)-. Les inver-sions a la resta d’Europa (15%) i a Àsia (13%) seguiran mante-nint-se com a zones rellevants per aquest 2011. Amb aquesta inversió, amec també pretén as-segurar la màxima participació possible de les empreses asso-ciades, amb una previsió total de 1.128 participacions.

Un nou escenariEn el marc de l’Assemblea Ge-neral, Llucià Casellas, president d’amec, va posar de manifest que el finançament és el princi-pal problema i fre de les empre-ses per tirar endavant, ja que ni el finançament del sector privat ni el que prové del sector públic s’han adaptat a la nova situació. Una situació en la qual, segons Casellas, “estem passant de la crisi de les empreses a la crisi de les Administracions. Unes Administracions que es veuen forçades a realitzar reformes estructurals i a prendre mesu-res en una situació límit”.

El president de l’associació va aprofitar aquesta oportunitat per demanar a l’Administració que realitzi una aposta ferma per l’exportació i la internacio-nalització, ja que “és necessària una discriminació més positiva dels incentius a aquestes acti-vitats, donant també resposta i recolzament al fenomen de l’augment d’empreses que, de forma decidida, aposten per l’exportació”. Finalment, va avançar que, des d’amec se sol-licitarà a les Administracions un gran esforç per guiar al sec-tor financer “cap al camí de l’es-tabilitat, la certesa i la fluïdesa en el crèdit”.Amb l’objectiu d’abordar tots aquests aspectes, amec ha ela-borat el Pla Estratègic 2011-2013, amb el qual es pretén

afrontar el nou escenari carac-teritzat per un increment de la participació de les empreses en les activitats i serveis, així com una renovació del compromís dels associats amb la vida asso-ciativa.

Convidat d’honorAlfredo Bonet va ser el con-vidat d’honor de la 47a As-semblea General d’amec. El secretari d’Estat va clausurar l’acte realitzant una exposició sobre la situació actual del comerç exterior i els objec-tius futurs. En aquest sentit, va destacar la importància d’aquest comerç exterior per a l’economia espanyola afirmant que “les dades demostren un efecte amortidor sobre la cai-

El president va demanar a l’Administració que aposti per la internacionalització

Amec preveu realitzar una inversió de 13 milions d’euros per aquest exercici, cofinançats pels sectors públic (22%) i privat (78%). L’entitat ho va comunicar durant l’Assemblea General de socis.

PIMEC celebra l’aposta pel corredor mediterrani

La patronal de la petita i mitjana empresa celebra que el Govern de l’estat hagi finalment prioritzat el corredor ferroviari del Mediterrani com a actuació en matèria d’infraestructures als propers anys, segons va anunciar el Ministre de Foment, José Blanco. La patronal demana, però, que es concreti quan abans millor el finançament assignat a les obres, ja que en la conjuntura actual, és la manera més efectiva de veure que realment es prioritza la construcció del corre-dor. PIMEC recorda que el pressupost del Ministeri de Foment pel 2011 ha patit una retallada del 35% i la inversió prevista en infraestructures ferroviàries ha pas-sat de 2.600 a 1.714 milions d’euros. A Alemanya, en canvi, amb un territori un 30% més petit que l’espanyol, la inversió en ferrocarrils serà de 9.673 milions el 2011, només un 2% per sota del 2010. A Catalunya, el pressupost del Departa-ment de Política Territorial pel 2010 havia baixat un 2%, però el d’Infraestructu-res Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ho havia fet un 16%.

o Xina, amb el que s’accentua la diversificació geogràfica tant dins de la Unió Europea como fora d’ella (que rep un 32% del total de les exportacions).Amb tot això, Alfredo Bonet va voler destacar la importàn-cia que té per a les empreses el fet de mirar cap a l’exterior. Segons el seu punt de vista, “les empreses internacionalitza-des resisteixen molt millor els canvis de cicle, com en el que ens trobem actualment, ja que tenen la seva base de clients més diversificada i compten amb més capacitat d’innovació i de transmetre know-how, que aquelles que operen al marge de la competència internacional”. I va afegir que “aquesta crisi ha suposat un canvi estructural a les empreses, ja que han com-provat que de cara al futur no és possible sobreviure només amb el mercat espanyol”.Per poder donar més prioritat a la internacionalització de les empreses espanyoles “estem obligats a millorar les polítiques públiques”. Entre les iniciatives previstes, el Secretari d’Estat va destacar la necessitat de mi-llorar el sistema d’interlocució entre el sector públic i privat, creant les eines necessàries per, entre d’altres mesures, aug-mentar la base exportadora, di-versificar els mercats, elevar el valor afegit de les exportacions i millorar la imatge dels produc-tes i serveis “Made in Spain”.

El Consell de Cambres de Catalunya es reuneix amb el president de la GeneralitatEls presidents de les tretze Cambres de comerç de Catalunya es van reunir, l’ 1 de març, per primera vegada, amb el president Artur Mas des que presi-deix el govern de Catalunya. En la trobada, també hi van estar presents el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el secretari gene-ral d’aquest departament, Enric Colet. Miquel Valls, en qualitat de president del Consell de Cambres de Catalunya, va voler subratllar que hi ha moltes empreses que comencen a tenir bones oportunitats de negoci, sobretot les que aposten per la internacionalitza-ció i la innovació. En aquest sentit, les Cambres catalanes van demanar al Govern el màxim esforç per ajudar les empreses, especialment les petites i mitjanes, a internacionalitzar-se.

Alguns dels participants en l’Assemblea General de l’Amec. / CEDIDA

Local / ECONOMIA 5ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

gatòria “els ajuntaments acon-segueixen garantir la qualitat, l’equitat i l’eficiència en els serveis que ofereixen als ciu-tadans, garantint el dret a ac-cedir a serveis similars amb independència del territori de residència”. Una despesa que no presenta grans diferències significatives entre les provín-cies catalanes. Girona és la província que destina més eu-ros per habitant a despesa no obligatòria, 422 euros; d’altra banda, en relació a la despe-sa municipal, és Lleida la que realitza una despesa no obli-gatòria total major en termes relatius.

Més serveis amb menys finançament

DESPESA DELS MUNICIPIS CATALANS EN SERVEIS NO OBLIGATORIS

REDACCIÓ

En la presentació d’aquest estudi, van assistir-hi Antoni Fogué president de la Dipu-tació de Barcelona; Xavier Carbonell, director gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona i Maite Vilalta pro-fessora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Fogué destaca que d’aquest estudi se’n desprèn que “l’ac-tual marc competencial està desfasat”. La cartera de ser-veis que ofereixen els ajun-taments és més àmplia que el cabal de finançament del que disposen i també denun-cia que “hi ha un desfasament clar entre el que s’exigeix dels municipis i el finançament que se’ls aporta. Ara que tant es parla de la necessitat o no de certes administracions, els ens locals es revelen en aquest estudi científic com administracions molt solidà-ries, que sense el finançament suficient estan atenent les ne-cessitats dels ciutadans”.També s’ha de tenir en comp-te que estem parlant de “ser-veis no obligatoris”, és a dir, que els consistoris no estan obligats a fer front a aquestes necessitats ni serveis, però això no vol dir que no sigui imprescindible per millorar la qualitat de vida dels ciuta-dans. Tot al contrari, acostu-men a ser serveis substantius i universals, d’alt interès públic i social com per exemple el fet de potenciar la cultura, mi-llorar la seguretat, l’educació, la promoció social, els serveis comunitaris o la sanitat. En aquest sentit, el president de la Diputació remarca que, del 26’1% del total que ha suposat la despesa no obligatòria per als municipis catalans entre el període 2003-2009, “més de l’11% és despesa amb la qual els ajuntaments locals suplei-xen a altres administracions, com la Generalitat o l’Estat”. El destí principal de la despe-sa no obligatòria es concentra en cinc sectors: seguretat i

Gairebé un 25% de la despesa de serveis no obligatoris es destina a seguretat i protecció civil

L’estudi sobre la “Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris”, revela que la cartera de serveis que ofereixen els ens locals és més amplia que el finançament del que disposen

Els municipis amb menys de 5.000 habitants no estan obligats a oferir transport públic. / ARXIU

protecció civil (24’4%), cul-tura (24’36%), altres serveis comunitaris (10’39%), Edu-cació (8’51%) i Promoció so-cial (8’45%). A més, també ha aprofitat per recordar que “s’ha de fer un exercici de lle-ialtat institucional partint d’un pacte entre les administraci-ons, l’Estat, la Generalitat i els ens locals”.Fogué ha qualificat l’estudi de “diagnòstic”, i veu com a “te-ràpia, el desenvolupament de l’Estatut, que ja indica que cal adequar el marc competencial dels ens locals, i la tan espe-rada llei de finançament. La despesa no obligatòria s’ano-mena així segons els trams de població. Per exemple, en un municipi de menys de 5.000 habitants, l’ajuntament no es-taria obligat a finançar serveis essencials de polítiques i de funcions públiques com per exemple oferir transport pú-blic als seus veïns”. Tot i això, mitjançant la despesa no obli-

Ciutat Vella homenatja les dones amb la inauguració de la Plaça del Vuit de Març

La ciutat de Barcelona ja té una plaça que commemora el DiaInternacional de la Dona, i es troba situada entre el carrer de Duran i Bas, i el carrer Capellans, al districte de Ciutat Vella. La inauguració es va fer el passat vuit de març, quan aquest espai es va obrir a tots els públics. Les principals modifica-cions que s’hi han realitzat són la creació d’una àrea de jocs infantils, la millora de l’enllumenat, del clavegueram, i també s’han incorporat més arbres i una zona de recàrrega per a les motos elèctriques. Veïns i comerciants valoren molt posi-tivament el canvi que s’ha produït en la zona, ja que a part d’aquesta també s’ha reformat la plaça d’Isidre Nonell.

Es redueix el consumd’aigua a l’àrea de Barcelona

L’àrea metropolitana va acabar l’any 2010 aconseguint reduir el consum d’aigua per persona a 107’4 litres al dia, 25 menys que fa una dècada. Tot i que hi continua havent diferències signifi-catives entre alguns municipis, aquesta disminució és molt més notable en aquells nuclis on es gasta més aigua, i s’ha aconseguit gràcies a la conscienciació de la ciutadania i la col·laboració de tothom. Tot i això, aquesta xifra segueix superant la recomana-ció de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que aconsella no superar el consum de 100 litres per les necessitats vitals i d’higiene personal. D’altra banda, si contrastem la xifra amb la d’altres capitals mundials trobem a Madrid amb 131 litres, Roma amb 208, Ginebra amb 289, o Nova York on cada ciutadà gasta diàriament una mitjana de 511 litres.

Ikea continua el seu pla de desenvolupament arreu del territori català

La multinacional sueca segueix endavant amb la seva expansió per Catalunya, on la firma ja compta amb més de 1.500 llocs de treball. L’última acció va ser la col·locació de la primera pedra del futur centre que la firma obrirà a Sabadell, i que ja ha con-firmat que generarà 500 nous llocs de treball. Una expansió que des d’Ikea reconeixen que no hagués estat possible sense la gran acceptació dels seus productes per part dels ciutadans catalans, i que demostra la confiança que la companyia té dipo-sitada en Catalunya. A més, Ikea també va assegurar que el pro-jecte per construir un centre a Tarragona està força avançat; una acció que suposarà una inversió de seixanta milions d’euros i que generarà entre 300 i 400 llocs de treball. Tan el centre de Tarragona com el de Girona, estan previstos que entrin en fun-cionament abans de 2015.

BREUS MUNICIPIS

6 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Empresa del mes

GERARD ARIAS

Perquè la gent sàpiga de què parlem, podria explicar-nos de què tracte el licensing?El licensing és la cessió del dret d’ús d’imatges per aplicar a pro-ductes i/o serveis. En altres pa-raules, es tracta d’implementar l’imatge d’un personatge popu-lar per generar un valor afegit a un producte. Així es crea una simbiosi on ambdues parts sur-ten beneficiades. La clau és tri-ar la llicència i els seus valors. Tots els productes són llicen-ciables però no amb qualsevol llicència.

Com arrenca l’aventura de Biplano?Biplano arrenca el juny de 1990 amb les Tortugues Ninja, una sèrie que TV3 va emetre per primera vegada a l’Estat i que ens va posar, d’una tacada, en una posició privilegiada. La Rosa, la meva dona amb els números, jo de comercial i les 4 tortugues... tot una aventura a les clavegueres.

El licensing és un camp força desconegut per la gent, per què vau decidir especialitzar-vos en aquesta branca?Potser era desconegut en aque-lla època, al 1990, però avui 2011 puc assegurar que, de manera directe o indirecte, el mercat sap què és el licensing. Hem de pensar, només per do-nar una idea de la seva pene-tració, segons NPD, que el 35% de totes les joguines venudes a l’Estat, duen una llicència, una de cada tres, no està gens ma-lament. Vaig triar el licensing perquè ja el coneixia des de l’altra banda del negoci. Havia treballat en marques de gran consum com les que ara són els nostres clients i per tant coneixia les seves avantatges. També és cert que durant molt de temps la majoria dels meus amics creien que estava sonat però en el fons és un negoci que m’agrada i amb el qual se-gueixo fruint cada dia.

Quins van ser els primers treballs que vau realitzar? Com

ha evolucionat l’empresa al llarg d’aquests 20 anys?Com he dit abans les Tortu-gues Ninja van ser el nostre primer èxit. Bola de Drac, Te-letubbies, La Rana Gustavo, el Barça, El Senyor dels Anells, Star Wars, Betty Boop o Bob Esponja són alguns dels per-sonatges o propietats que ens han ajudat a créixer i ens han dut a ser el que som ara. Hem passat, en 20 anys, de ser una empresa de dos persones a un equip de 36 persones amb ofi-cines a Barcelona, Madrid, Lis-boa, ShenZen i properament a París i Milà.

En la incursió en altres mer-cats europeus com Alemanya, França, Itàlia o Turquia, què necessita saber una empresa de licensing? Com va ser la vostra experiència d’expansió?El més important és conèi-xer el mercat. Les propietats no funcionen igual en tots els països i pensar que el que fun-ciona aquí, ho farà allà no és correcte. El que si que funcio-na és saber donar servei. No-

saltres treballem la llicència, la promoció i la distribució al mateix nivell i les 36 persones que conformen Biplano són especialistes en licensing. La nostre expansió va començar a Portugal, mercat difícil i ja fa 5 anys que som el nº1 gràcies a Noddy. Ara anem cap a França i Itàlia, i poc a poc cobrirem la Mediterrània.

Entre els propers treballs que estan gestionant hi trobem la nova pel·lícula d’Els Barrufets, o la tan esperada de Tintín. Què ens pot avançar d’aquests dos casos?Els Barrufets són com la con-secució d’un somni impossible. Fa anys que es parla d’aquesta pel·lícula i hem trigat molt de temps a veure-la feta una re-alitat. Ara ja la tenim aquí i a l’agost ens permetrà descobrir els Barrufets als nens del segle XXI que encara no els han po-gut veure mai. Estic segur que no deixaran a ningú indiferent. Tintin és un projecte de prime-ra magnitud que arribarà al no-vembre de la mà de Spielberg i Peter Jackson. La qualitat de

“La crisi no és bona però ajuda a millorar si sobrevius”

ENTREVISTA A JORDI REY, DIRECTOR GENERAL DE BIPLANO

L’empresa Biplano es dedica al sector del licensing, un dels treballs que els van donar a conèixer va ser la llicència de les Tortugues Ninja, que TV3 va començar a emetre el 1990

Jordi Rey resalta el caràcter solidari entre les empreses del sector. / CEDIDA

“En 20 anys, hem passat de ser una empresa de dos persones a un equip de trenta-sis”

“Ara ens expandim cap a França i Itàlia, i a poc a poc cobrirem la Mediterrània”

la producció és increïble, i no-més és la primera d’una saga de tres. Es basa en el tresor de Rackahm el roig, el cranc de les pinces d’or i el secret de l’uni-corn. Les dues són pel·lícules nascudes d’uns llibres de fa més de 50 anys, amb els que jo vaig créixer. És com un somni fet realitat i ara tot el món ho podrà gaudir.

S’ha notat la crisi a Biplano? Com s’ha vist afectada una empresa?Tots l’hem notat però crec que la crisi ens ha ensenyat a ser millors. Hem patit i patim però som més forts i hem descobert moltes coses que abans fèiem malament. La crisi no és bona però ajuda a millorar si sobre-vius. Som un món petit però conformem un teixit empresari-al molt important i ens ajudem entre tots. Avui puc afirmar amb tota claredat que la llicèn-cia ha sigut un “salvavides” per a moltes empreses, més d’un m’ha arribat a dir: “abans deixo de pagar una altra factura, que els drets de la teva llicència, gràcies a ella sóc viu”.

De cara al futur, com s’està posicionant Biplano en l’àmbit d’Internet? Cap on es dirigeix el sector del licensing?Com va dir el Sr. de la Iglesia als Goya, internet no és el futur, és el present. Nosaltres convivim amb internet i ho acceptem amb tots els seus avantatges i incon-venients. No crec en les coses gratuïtes que malmeten molts sectors. Estic convençut que tot el que val costa, i la supo-sada gratuïtat serà pa per avui però fam per demà. Internet és bo perquè ajuda a difondre qualsevol missatge i obre portes impensables fa pocs anys, però com tot, també obre la porta a desaprensius que en treuen pro-fit il·legalment. En bones mans internet és un gran mitjà. El li-censing ja no és un desconegut, és una realitat que la distribució situa en primera posició en els seus plantejaments estratègics, és una solució per milers d’em-preses petites i mitjanes que no poden accedir als mitjans de comunicació massius, és una al-ternativa per les grans empreses que no saben com diferenciar el seu producte de la competència. Una tortuga amb nom de pintor, una granota artista, un ésser de la terra mitja, uns personatgets blaus o una esponja submarina poden ser una gran ajuda en aquesta crisi, i sobretot per fer front a un futur on la competèn-cia serà encara més dura.

Col·legis / EMPRESA 7ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

xifres registrades pel JORGCdes de l’any 2009 i fins al passat 2010, s’han perdut a Catalunya 2.000 llocs de treball i un 30% dels comerços de joieria i rellot-geria ha hagut de tancar.Tot i la situació de crisi del mercat domèstic, l’exportaciópresenta al 2010 una xifra rè-cord als darrers anys, amb un creixement del 49%. La interna-aacionalització es presenta com una via d’escapament per a lesempreses del sector. Aquest any també es recuperen les importacions, en joieria, rellot-tgeria i matèries primeres, però sense assolir encara el nivell del 2008.

El sector joier català ha de fer front a la crisi i a la sinistralitat

COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, D’ORFEBRES, DE RELLOTGERS I DE GEMMÒLEGS DE CATALUNYA (JORGC)

REDACCIÓ

La davallada de les vendes ha esta generalitzada a tot el sec-tor, amb pèrdues registrades al80% d’establiments de joieria i rellotgeria, segons xifres del Col·legi Oficial de Joiers, d’Or-rrfebres, de Rellotgers i de Gem-mòlegs de Catalunya (JORGC). La baixada de vendes ha estat dramàtica per a més de la mei-tat dels negocis, amb una cai-guda al 2010 de més del 20%. Aquest any ni tan sols la campa-aanya de Nadal-Reis ha servit per desaccelerar la davallada, amb pèrdues durant aquest períodedel 16-18 % de les vendes, en comparació amb la campanya

de Nadal-Reis de l’any 2009.El 2010 és el tercer any conse-cutiu de crisi per al sector, amb una caiguda acumulada des definals del 2008 del 40%. Així i totles previsions del JORGC per a l’exercici 2011 són d’estabilitza-aació amb una lleugera caiguda del 3 al 5% de les vendes, que suposaria aproximadament un valor de 420 milions d’euros.Aquest marc de situació de crisi en què es troba el sector es tra-aadueix en la pèrdua de llocs de treball: un 25% dels establiments ha disminuït plantilla, la qual cosa ha significat la destrucciódurant l’any 2010 de 1.000 llocs de treball directes. En base a les

La joieria va facturar l’any 2010 per valor de 437 milions d’euros, un 13% menys que al 2009, esdevenint així el tercer any consecutiu de crisi per al sector. Paral·lelament, elsdelictes han augmentat, durant l’any passat, un 30%.

Més delictesDurant l’any 2010, els delic-tes contra el sector joier van augmentar un 30% respecte al 2009, passant de 254 delictes a un total de 329. Aquestes xifres confirmen la tendència creixent d’atacs contra el sector, que va tenir un greu repunt l’any 2008,amb un augment del 120% res-pecte a l’any anterior. Aquestes dades es desprenen de l’infor-rrme del Col·legi Oficial de Jo-iers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) sobre sinistralitat al sector a Catalunya.Davant aquesta situació, el JORGC ha desenvolupat en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra un sistema d’aler-rrta avançada que permet alsestabliments donar avís de forma directa a 9 direccionsterritorials en cas de detectar comportaments o situacionssusceptibles d’estar relaciona-aades amb futurs delictes. S’ha establert un protocol i uns for-rrmularis específics per al siste-ma, que està funcionant des del mes de gener.

8 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Director de màrqueting

PATRICIA ACEVES

L’espot d’Estrella Damm d’aquest estiu ha rebut la distin-ció anual al Mèrit Turístic. Una bona campanya de comunicació com aquesta suposa un augment de vendes o reforça la imatge de marca?Repercuteix positivament en els dos aspectes. D’una banda, és evident que l’èxit que hem tingut amb aquest espot ha comportat un enfortiment de la marca i un reforç dels vincles d’unió amb els nostres consu-midors. De l’altra, quan una campanya d’aquestes carac-terístiques té una repercussió tan alta, sempre es reflecteix sobre les vendes de la compa-nyia. Mitjançant aquest anunci, Damm vol retre un homenatge al Mediterrani, el lloc de naixe-ment d’Estrella Damm, i especi-alment al seu estil de vida.

Han aterrat al mercat nord-americà en un moment econòmic difícil. Les grans oportunitats es donen en èpoques de crisi?Durant les recessions es produ-eixen oportunitats per a les em-preses que tenen una situació econòmica consolidada, com és el cas de Damm, i la crisi no està renyida amb la capacitat de creixement, especialment en l’exportació. En aquest sen-tit, la presència de la compa-nyia al mercat nord-americà està emmarcada en una nova estratègia d’exportació iniciada l’any 2007. Precisament, dins d’aquesta política, Estats Units va ser un dels primers països en els quals l’empresa va entrar, ja que creiem que tenim grans possibilitats de creixement.

Amb la internacionalització han hagut de fer canvis importants en el procés de fabricació?No. No hem dut a terme can-vis significatius, gràcies a què durant els últims anys la com-panyia ha realitzat nombrosos esforços inversors que estan servint per adaptar-se a les no-ves necessitats. Aquestes in-versions s’han materialitzat en millores importants, com les

que s’han produït a la fàbrica d’El Prat de Llobregat per dupli-car la seva capacitat de produc-ció i convertir-se en un centre tecnològicament avançat.

La cervesa sense alcohol con-tinua guanyant adeptes? Representa un 10% del consum de cervesa, tot i que la situació econòmica actual ha provocat que el consum generalitzat de cervesa amb alcohol disminu-eixi. Per tant, això també es reflecteix en la 0,0. Malgrat tot, cal destacar que Damm comp-ta amb una sense alcohol molt apreciada pels consumidors. Free Damm ha aconseguit con-servar el sabor de la cervesa tra-dicional, a més de ser la 0,0 més baixa en calories del mercat.

Quin objectiu tenen les edi-cions limitades de cervesa?Permeten enviar un missatge als nostres consumidors en el

propi producte, com per exem-ple: reforç de patrocinis, edici-ons especials commemoratives d’aniversaris, etc. A més, apor-ten modernitat i dinamisme a la marca, i això ajuda a fidelitzar i a seduir nous clients.

Estan canviant últimament els hàbits del consumidor?Sí, el patró de consum està can-viant a causa de la crisi econò-mica. S’incrementa el consum a casa i disminueix el dels hotels, restaurants i cafeteries. No obs-tant això, hem de puntualitzar que, pel que fa a la cervesa, el consum segueix sent més ele-vat a fora de casa. Al nostre país, beure cervesa sempre s’associa a estar en companyia d’altres persones. Així mateix, el consumidor cada vegada és més racional, és a dir, coneix el mercat, s’informa del produc-te que vol comprar, i compara preus i ofertes.

El client busca marques blanques de cervesa?El mercat espanyol de la cer-vesa es caracteritza per ser marquista. Normalment, con-sumim la cervesa que bevien

els nostres pares i amics, i és difícil que es produeixin can-vis en aquestes fidelitats. Això implica que, a pesar de produ-ir-se un augment del consum de les marques blanques, sigui molt difícil que marques com Estrella Damm, que compten amb una llarga tradició a la societat, perdin el seu reco-neixement i fidelitat.

Damm té prevista alguna novetat de cara al proper any?Tot i que no podem avançar res, sí que volem destacar el treball constant de recerca i desenvolupament de nous productes que la marca rea-litza per adaptar-se a les ne-cessitats dels consumidors. Fruit d’aquest treball, han sor-git productes com la cervesa per a celíacs Daura, o Estrella Damm Inedit, una cervesa pen-sada per servir d’acompanya-ment a qualsevol menjar. En un futur, volem continuar per aquest camí. Des de Damm es-tem segurs que només oferint productes de màxima qualitat podrem seguir creixent.

Quin és el millor moment del dia per prendre una cervesa?A Espanya, el consum de cervesa està més associat als moments d’oci i sempre en companyia. Hi ha cents de bons moments en els quals una persona es pot prendre una Estrella Damm: en un dinar familiar, amb els amics en una terrassa, al restaurant, veient un partit de futbol, etc. L’important és que cada perso-na busqui el seu moment per gaudir-ne.

El secret d’una bona cervesa com la seva és...Comptar amb un grup humà que treballi amb passió per fer les coses ben fetes. A Damm tenim la sort de treballar amb professionals competents, i això repercuteix en produc-tes d’una qualitat excel·lent i en un reconeixement per part dels consumidors. Aquest és el nostre secret.

“El mercat espanyol de la cervesa es caracteritza per ser marquista”

ENTREVISTA A FEDE SEGARRA, RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ I RELACIONS EXTERNES DE DAMM

La situació econòmica actual ha provocat que el consum generalitzat de cervesa disminueixi. No obstant això, Damm és una empresa consolidada que ha sabut trobar oportunitats quan van maldades. En aquest sentit, està exportant als Estats Units i realitza un treball constant de recerca i desenvolupament de nous productes per tal d’adaptar-se a les necessitats dels consumidors.

Fede Segarra destaca que l’objectiu de Damm en un futur és seguir oferint productes de màxima qualitat. / CEDIDA

“La crisi dóna oportunitats a les empreses que tenen una situació econòmica consolidada”

“El patró de consum està canviant a causa de l’actual situació econòmica”

Recursos Humans / EMPRESA 9ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

“Les empreses cada vegada són més sensibles amb la integració de persones que tenen algun tipus de discapacitat”

diversos factors, entre els quals cal destacar l’educació, els valors i la inquietud personal.

Per què creu que gairebé el 50% dels universitaris aspiren a ser funcionaris?Per la crisi de valors que estem patint actualment i per la poca cultura de l’esforç que s’ha implantat entre la joventut.

Des d’un punt de vista pro-fessional, què té SIFU que no tenen les altres empreses?La nostra companyia té ànima. I les empreses del futur seran aquelles que pos-seeixin aquest requisit. D’altra banda, a nosaltres la crisi ens afecta menys. Ens fixem en les empreses que funcionen i van bé, i fem tot el possible per assemblar-nos a elles.

Hi ha molta rotació?Més de la que voldríem, però menys que la nostra compe-tència. En molts casos, els professionals que tenim són contractats directament pels usuaris.

Una empresa familiar és més fàcil o més complicada?Les empreses famil iars

“Ajudar al desenvolupament de les persones no passa de moda”

ENTREVISTA A CRISTIAN ROVIRA, CONSELLER DELEGAT DEL GRUPO SIFU

Quina és la visió i missió de SIFU?El meu treball està totalment lligat a les persones i promoc a tot l’equip que ens involu-crem amb els discapacitats. Hem de demostrar a la socie-tat que poden ser productius i aportar valor.

És més difícil dirigir perso-nes que tenen alguna discapa-citat notòria i evident?Són persones amb defectes i amb virtuts, com tothom. No obstant això, cal estar prepa-rat per fer aquesta feina, és qüestió d’experiència.

Les empreses són receptives pel que fa a la integració de per-sones discapacitades?Encara no de forma sufici-ent, però sí que és cert que les companyies cada vegada són més sensibles en relació a aquest tema.

Com es viu al Grupo SIFU la gestió del coneixement, el de-senvolupament professional i els plans de carrera?Escoltem, avaluem i capaci-tem les persones que realit-zen els nostres serveis. Les orientem cap als treballs que poden realitzar, contribuïm a la seva qualificació professio-nal i també fem un seguiment de la seva evolució.

Què pesen més, les estructu-res o les persones?Sens dubte, les persones. Sobre elles adeqüem les estructures.

Què feia abans d’entrar al projecte SIFU?Des dels 18 anys vaig estar alternant la carrera universi-tària amb activitats laborals. Finalment, em vaig incorpo-rar al projecte al tercer curs de carrera.

Vostè té premis com a Jove Emprenedor. Com es fa un jove empresari?Gràcies a la confluència de

tenen més sentiment i són més paternalistes. Crec que aquests ingredients contri-bueixen a què tot sigui més senzill.

Què fan per detectar talent i retenir-lo?Tenim un departament de Recursos Humans més gran que la mitjana i estem en contacte permanent amb la gent. Així podem identificar el talent. A més, apostem per individualitzar el pla de carrera de les persones amb dificultat. Cadascú és diferent i, per tant, la seva inserció també ha de ser diferent.

Els departaments de RRHH són els apagafocs de la crisi?És el departament que té a l’abast la part més important per solucionar la crisi. Cal que fem l’esforç d’adaptar-nos a les persones i, sens dubte, el reconeixement comporta productivitat i satisfacció en el treball. Així mateix, en temps de crisi el que prima és la seguretat, més que el salari o el sentit vital.

Quin consell donaria a tots aquells que volen dedicar-se al

El Grupo SIFU és un conjunt de Centres Especials de Treball amb més de 17 anys d’experiència en la inserció laboral i social de persones amb discapacitat física, psíquica, mental o sensorial. Amb una plantilla de més de 2.500 professionals, un 87% dels quals té algun tipus de discapacitat, està present a pràcticament tot Espanya i Portugal. Parlem amb Cristian Rovira, un dels seus artífexs.

A COR OBERT

“Apostem per individualitzar el pla de carrera de les persones amb dificultat”

On va néixer?A Barcelona.

Amb qui viu?Amb la meva dona i el meu fill.

Quina és la seva formació aca-dèmica?Llicenciat en Econòmiques (UIC) i PDD a l’IESE.

La seva principal virtut?La perseverança i el sentit comú.

I algun defecte?Molts. Motivo poc i quasi sempre dic el que penso.

Té algun hobby?Fer esport i estar amb la meva família.

Inserir laboralment les per-sones discapacitades és una vocació o un ofici?Per algú pot tenir una part vocacional, però sense ofici no s’aconsegueixen les metes.

Què en pensa del moment que estem vivint actualment?L’hem de gaudir perquè és irre-petible.

Algun somni que encara no ha realitzat?Molts. Sense somnis no hi ha vida.

Què és el millor i el pitjor que li ha passat?El millor, la família que tinc. I el pitjor, la pèrdua de persones estimades.

Què no perdonaria mai?Tot és perdonable. Aquell que no sap perdonar, no pot ser feliç.

Cristian Rovira és un jove emprenedor que està al capdavant del Grupo Sifu. / DAVID FERNÁNDEZ

desenvolupament professional de les persones?Els diria que ajudar al desen-volupament de les persones és un tema que no passa mai de moda i que cada vegada té més futur.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

10 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / RSC

Mastercard dóna suport als joves emprenedors

A través del programa Aprendre a Em-prendre, els treballadors de Mastercard oferiaran la seva ajuda i els seus coneixe-ments a joves estudiants emprenedors.

Mastercard, juntament amb la Fundació Ju-nior Achievement a Espanya, han unit els seus esforços per do-nar suport al desenvo-lupament de programes educatius destinats a estudiants d’universi-tats de l’Estat per tal d’ajudar a fomentar i

sostenir el seu esperit emprenedor sota el lema Aprendre a Emprendre. Es tracta de la tercera edició del programa Graduate Programme que or-ganitzen la Fundació Junior Achievement i la Fun-dació Universidad-Empresa, on Mastercard n’és el principal patrocinador. El programa té per objec-tiu que els diversos grups d’estudiants universita-ris, ja siguin d’universitats públiques o privades, desenvolupin els seus propis plans de negoci amb l’ajuda, des del punt de vista professional, de les companyies col·laboradores. Matercard concedirà a posteriori el premi Nego-ci Responsable a aquell projecte que millor com-bini la pràctica empresarial amb el compromís de responsabilitat social corporativa. L’objectiu prin-cipal del programa és oferir a aquests joves una formació específica en l’àmbit de la creació d’em-preses, donant-los experiència acadèmica amb l’ajuda d’un tutor a la universitat i també una im-portant experiència pràctica pel fet de desenvolu-par un projecte empresarial. Part dels treballadors de Mastercard a Espanya participaran voluntà-riament en el programa, treballant amb els estu-diants i joves emprenedors per dur a terme les se-ves primeres activitats. En aquest context, uns i altres compartiran les seves experiències profes-sionals i els oferiran la seva ajuda en l’elabora-ció dels projectes. Dins el mateix projecte, també s’inclou la realització de xerrades amb grups d’es-tudiants, incloses dins el cicle de conferències Aprendre a Emprendre 2011.

Fresc Co fomenta l’alimentació saludable entre nens i nenes

A través de l’Escola de Joves Cuiners Fresc Co, la cadena de restauració per promoure la dieta Mediterrània.

La cadena de restauració Fresc Co ha rebut re-centment la acreditació AMED pels criteris que segueix a l’hora d’oferir i elaborar els menjars als seus establiments apostant per la Dieta Me-diterrània. A més, en col·laboració BÓBOLI, Fresc Co aposta per fomentar entre els nens el seu coneixement de manera divertida i didàctica a través de l’Escola de Joves Cuiners Fresc Co. Entre els mesos de gener i març ha portat a ter-me una sèrie de tallers distribuïts en 10 sessions a Barcelona i 3 més a Madrid. Més de 500 futurs joves cuiners d’entre 4 i 10 anys hauran après quins són els hàbits alimentaris més saludables equilibrats a través de la realització de receptes típiques de la dieta mediterrània.

Mastercard premiarà el projecte que millor combini la pràctica empresarial i l’RSC

4 MODELS A SEGUIR

Mútua Madrileña llança la guia de conducció eficient

La guia, promoguda per Mútua Madrileña, consta de 10 consells que si s’apliquen comportarien un gran estalvi energètic.

L’asseguradora Mútua Madrileña ha llançat una guia de conducció eficient, inclosa dins el seu “Programa Azul” i que es basa en la protecció del Medi Ambient. La guia està composta per 10 con-sells que, si els conductors els compleixen, po-dran estalviar-se un 15% d la seva despesa anual en combustible, que se’n calcula una mitjana de 200 euros per vehicle. La companyia assegura que si els 24.500.000 de tu-rismes i motos que circulen actualment a l’Estat apliquessin aquestes mesures es podrien arribar a estalviar 4.900 milions d’euros anuals i es deixa-rien d’emetre gairebé 1 milió de tones anuals de CO2. Entre els consells que proposa la Mútua hi ha el fet de no escalfar el motor del cotxe inneces-sariament i deixar-lo en ralentí fins que l’hagi de conduir; no trepitjar l’accelerador en el moment d’arrencar; fer servir la primera marxa només per posar en funcionament el cotxe; canviar de marxa a baixes revolucions; convé mantenir una distàn-cia òptima per tal d’evitar frenades i acceleracions innecessàries; o mantenir una velocitat uniforme, entre d’altres.

Un total de 8 empreses de diferents sec-tors han unit els seus esforços a favor de l’eficiència energètica.

La unió d’Endesa, Cepsa, Philips Ibérica, Renfe, Sol Meliá, Tele-fónica, Toyota España i Unibail Rodamco España ha donat lloc a la Plataforma per a l’Eficiència Energè-tica, que és la prime-ra agrupació de grans empreses pertanyents

a diferents sectors amb l’objectiu comú de pro-moure activitats realitzades de manera conjunta per tal de millorar l’eficiència energètica. En un comunicat fet públic per Endesa, s’ha in-format que des de la Plataforma s’impulsaran també “relacions i acords de col·laboració entre les empreses i l’administració per unir sinergies, així com el foment de l’I+D+I.” Cal destacar que la plataforma està oberta a d’al-tres companyies que vulguin afegir-se a la inicia-tiva. Els requisits són que no siguin competi-dores i que “tinguin un compromís clar i ferm” amb el tema de l’eficiència energètica. La signatura de l’acord es va dur a terme el passat dimecres 9 de març a la seu d’Endesa, a Madrid, i hi van assistir representants de les 8 empreses impulsores de la Plataforma per a l’Eficiència Energètica: Dominique de Ribero-lles, conseller delegat de Cepsa; José Manuel Torre García-Soto, vicepresident de Philips Ibé-rica; Francisco Celso González, director general econòmic i financer de Renfe; Esther Trujillo, vicepresidenta del Gabinet Institucional i Diplo-màcia Corporativa de Sol Meliá; Alberto Andreu Pinillos, director de reputació i responsabili-tat corporativa de Telefónica; Katsuhito Ohno, president i conseller delegat de Toyota España; Simon Thomas Orchard, director general d’Uni-bail Rodamco España; i José Bogas, director ge-neral d’Endesa per España i Portugal.

8 empreses s’uneixen per llançar la Plataforma per l’Eficiència Energètica

La Plataforma impulsarà relacions i acords de col·laboració entre empreses i administració

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

BREUS

BMW

Cotxes ecològics

La alemanya BMW ha anunciatel llançament de las seva prò-pia marca de cotxes ecològics i elèctrics que es dirà EfficientDynamics i tindrà dues línies: l’i-3 i l’i-8. Els cotxes es fabri-caran a Leipzig i el projecte re-brà una inversió de 400 milions d’euros. Aquesta nova línia de muntatge generarà un 800 nous llocs de treball. L’inici de la pro-ducció d’aquests vehicles s’ini-ciarà el 2013.

Coca Cola i Heinz

S’associen per a reciclar els envasos

The Coca Cola Company i Heinz han establert un acord pel qual la primera dóna llicen-nncia a la segona per a envasar elseu ketchup amb el packaging fet a base de vegetals de Coca Cola. Aquesta tecnologia fa ser-rrvir un plàstic provinent de les restes de canya de sucre per a substituir el 30% del plàstic deles seves ampolles. Els envasos sostenibles s’aniran introduint als Estats Units aquest proper estiu i s’ha calculat que aques-ta mesura suposarà un total de 120 milions d’envasos substi-tuïts. Aquests envasos tindran una etiqueta especial, amb mis-satges mediambientals per tal de comunicar els beneficis del nou packaging. Els diners que la companyia s’estalviarà es destinaran a finançar la investi-gació en el camp de les energies renovables.

Fiat

Redueix les emissions un 10%

Fiat ha reduït en 4 anys un 10% la mitjana de les emissions delsseus vehicles i va tancar el 2010 com la marca automobilística amb menys emissions a la seva gamma de vehicles comercialit-ttzats. El fabricant italià va regis-trar l’any passat unes emissionsmitjanes de 123,1 grams de CO2 per quilòmetre, és a dir, 4,7g/km menys respecte de la mitjana del 2009. La companyia ha ex-xxpressat recentment en un co-municat que aquests resultats s’emmarquen en el seu com-promís per trobar solucions in-nnnovadores i accessibles que re-dueixin les emissions contami-nants.

Gas Natural

Promou els Drets Humans

Gas Natural Fenosa s’ha com-mmpromès a difondre i promou-uure els drets humans no només entre els seus treballadors sinó també entre totes aquelles per-rrsones que es relacionen amb la companyia (clients, prove-ïdors, contractistes, etc.). La companyia vol convertir-se en un agent actiu que promogui elrespecte pels drets humans a totes aquelles zones on desen-nnvolupa la seva activitat.

ÔL’Ôreal

Mesures sostenibles

La firma francesa ha anunciat el seu compromís de fer servir recipients que continguin més d’un 40% de vidre reciclat per tal de reduir l’impacte mediam-mmbiental. Aquesta mesura s’en-nngloba dins l’objectiu marcat pel 2015 basat en la reducció del50% a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el consum d’aigua i la generació de residus per producte acabat. El vidre que es farà servir a partir d’ara

és un vidre reciclat que es fabri-ca a partir de les ampolles d’ai-gua mineral, recol·lectades, tri-turades i netejades seguint unprocés de validat per la marca de cosmètics.

Miguelañez

Fons solidaris

Miguelañez, l’empresa espa-aanyola pertanyent al sector delsdolços i la confiteria ha entre-gat un total de 36.270 euros a la Fundació Theodora per tal definançar les visites dels Docto-res Sonrisa, a nens hospitalit-ttzats i els seus familiars. L’im-mmport d’aquesta donació servirà

per tal que dos “doctors som-riure” visitin durant un any els nens i nenes hospitalitzats.La campanya realitzada per Miguelañez consistia en la ven-nda del “jellypack solidari”, sem-blant als tradicionals, però ambla particularitat que 0,10 euros del seu import es destinarien a la Fundació Theodora. Es van arribar a vendre més de 200.000unitats.

Vodafone

Formarà esportistes

Es tracta d’un projecte de men-ntoring esportiu anomenat Vo-dafoneTeam, a través del qual

s’oferirà formació acadèmica i esportiva a un total de 6 jo-ves promeses de l’esport perta-aanyents a diferents disciplines. El projecte és totalment pioner al món i està basat en fórmules totalment creatives pel que fa a la formació, patrocini i promo-ció de l’esportista amb l’objec-tiu que aquest pugui continuar amb el seu desenvolupament iprogressió.

de

12 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU

EndesaEleva els seus

beneficis un 20%

Endesa va registrar uns bene-ficis de 4.129 milions d’eu-ros, aconseguint augmentar els seus beneficis en un 20% respecte de l’any anterior, per l’estalvi de costos amb motiu de la seva col·laboració amb la italiana Enel i per les plusvàlues generades per la venda d’actius. Els ingressos d’Endesa a Espanya i Portugal es van situar en 21.191 mili-ons d’euros el 2010 amb un augment de 21,3% respecte de l’any anterior.

ErcrosDisminueix les pèrdues

El volum de negoci acumulat en el tancament del 2010 va ser de 609,28 milions d’euros, és a dir, un 6,9% més elevat que el 2009. És a dir, que les pèrdues registrades el 2010 respecte del 2009 van reduir-se en un 75%, segons ha infor-mat la companyia. Les pers-pectives per aquest 2011 són positives, d’acord amb les millores del sector químic a Europa.

FCCObté beneficis al 2010

La companyia FCC, contro-lada per Esther Koplowitz, va obtenir un benefici net de 301,3 milions d’euros, resul-tat que suposa un increment de l’1,8% en comparació amb el 2009. Aquests bons resul-tats es deuen a l’impuls de la

seva activitat internacional i a la política de contenció de costos, tal com va informar la companyia.

GowexGuanya un 56,5% més

Gowex va obtenir un benefici net de 4,5 milions d’euros a l’exercici del 2010, resultat que suposa un increment del 56,5% respecte de l’any ante-rior. El volum de negoci de la companyia va ascendir a 49,6 milions d’euros, amb un augment del 41%. L’empresa va precisar que l’evolució del negoci a ciutats WIFI va ser el principal focus de creixe-ment de l’activitat del grup, superant fins un 60% l’objec-tiu establert. L’empresa va augmentar, a més, la seva plantilla un 50% amb més de 600 llocs del treball directes i indirectes amb motiu de l’augment del nombre de pro-jectes.

Grup Miquel y CostasObté beneficis

El Grup Miquel y Costas ha fet públics els seus resultats cor-responents a l’exercici del 2010 i en destaca que l’import net de la xifra de negoci ha estat de 180,15 milions d’euros, és a dir, un 11,5% superior a l’assolit el 2009. Per la seva part, el cash flow net consolidat ha arri-bat als 34,70 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 12,5% respecte de l’exer-cici anterior. D’altra banda, el benefici net consolidat ha resultat ser de 20,15 milions d’euros, superant gairebé en 3 milions d’euros la xifra obtin-guda el 2009.

IndraTanca l’exercici amb

resultats optimistes

Els resultats presentats recentment per Indra mostren que la companyia ha com-plerts els objectius previstos de cara al 2010. Les vendes van créixer fins els 2.557 milions d’euros, resultat que suposa un augment del 2% respecte de l’exercici ante-rior. D’altra banda, les vendes internacionals van créixer un 10% i representen ja el 40% de les vendes totals. El benefici net total del 2010 ha estat de 189 milions d’euros. De cara al 2011, Indra preveu seguir creixent tan pel que fa a ven-des com a la contractació.

MangoObre 215 punts de venda

Mango ha obert 215 punts de venda de la seva marca MNG by Mango en els grans magatzems nord-americans Jcpenney, els quals s’afegi-ran als 77 que ja va inaugu-rar l’agost del 2010. Després d’aquestes obertures, Mango vol seguir obrint nous punts de venda en aquests grans magatzems a partir de la segona quinzena d’agost.

McDonald’sSegueix creixent

La cadena de menjar ràpid, en la seva branca espanyola, ha fet públics els resultats del seu exercici del 2010 i en des-taca un creixement en positiu a les vendes. Al conjunt de l’Estat, McDonald’s ha fac-turat un total de 851 milions d’euros i ha obert un total de 12 nous restaurants, els quals

han generat un total de 600 llocs de treball. Els restau-rants ubicats a Catalunya van generar un volum de negoci de 160 milions d’euros, els quals representen el 19% del total de l’Estat. De cara al període 2011-2013, la multi-nacional té previst invertir un total de 143 milions d’euros per tal de complir amb l’ob-jectiu d’obrir un total de 55 restaurants a tot l’Estat.

RepsolTriplica els seus beneficis

Repsol YPF va triplicar els seus beneficis en l’exercici del 2010 fins a assolir els 4.693 milions d’euros nets. L’augment dels guanys en un 201% inclouen les plusvàlues sorgides de la venda de Rep-sol Brasil a la xinesa Sinpec i a l’augment del preu del barril de petroli.

SehrsVa guanyar un 7% més

El Grup Sehrs va obtenir un benefici de 4,77 milions d’euros el 2010, resultat que suposa un 7,3% més, després d’haver augmentat la factura-ció un 6% fins els 436 milions d’euros. Pel que fa al resultat operatiu (ebitda), aquest es va situar en 19 milions, un 15,9% més mentre que el nombre de socis va augmentar un 5% fins els 1.580.

TelefónicaMillora els seus

resultats un 30%

Telefónica va tancar el 2010 amb uns beneficis de 10.167 milions d’euros, un 30,8% més que l’any anterior, principal-ment, amb motiu de l’adqui-sició de l’operadora brasilera Vivo. Pel que fa a les previ-

sions del grup en de cara al present exercici el grup ha indicat que espera un creixe-ment dels ingressos de fins a un 2% en un marge d’Oibda en el rang alt del 30%, així com una inversió d’aproximada-ment 9.000 milions d’euros.

VisorenNous allotjaments

universitaris

La societat formada per Viso-ren, Renta, S.A. i ARC s’ha adjudicat la promoció d’allotja-ments universitaris al Campus Universitari de Vic. Es tracta d’habitatges de protecció ofi-cial i estaran disponibles en règim de lloguer, per tal que en facin ús els joves universitaris de la Universitat de Vic. El pro-jecte el desenvoluparà l’estudi d’arquitectura F&D Arquitectes i suposarà una inversió aproxi-mada de 3,65 milions d’euros. Constarà de 50 habitatges, dels quals 29 seran dobles i 21 indi-viduals. Seguint el conveni que establert amb Endesa, aquests habitatges estaran dotats d’un sistema integral de producció d’aigua calenta i calefacció, amb optimització de consum energètic.

WhirlpoolIncrement de les vendes

Whirlpool Corporation ha tan-cat el 2010 amb un increment anual de les seves vendes del 7% fins a arribar als 18.400 milions de dòlars. En el dar-rer trimestre, la companyia va registrar uns beneficis de 177 milions d’euros, resultat que suposa un augment del 80% respecte de l’any anterior, quan va guanyar 95 milions de dòlars. De cara al 2011, l’em-presa preveu un increment de la productivitat i una amplia-ció dels marges operatius.

Panorama / EMPRESA 13ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUa dir, un 4,3% menys que el 2009, per factors extraordi-naris.

Cementos PortlandPèrdues per la crisi

La cimentera Portland Val-derrivas va registrar el 2010 unes pèrdues del 95% res-pecte dels resultats obtinguts el 2009. El total de beneficis obtinguts es van situar en 1,2 milions d’euros mentre que el 2009 van ser 24. El volum de negoci va disminuir el 14,4% fins els 886,7 milions d’euros mentre que el resul-tat brut d’explotació de la companyia (ebitda) va ser de 219,7 milions d’euros, resul-tat que suposa una reducció del 24%.

CorreusCompetència li

obre un expedient

La Comissió Nacional de Competència (CNC) ha obert un expedient sancionador a Correos per haver, suposa-dament, fixat en determinats contractes amb grans clients una sèrie de preus que no acabessin cobrint els cos-tos reals del servei, un cop s’haguessin aplicat els cor-

responents descomptes. Si es confirma aquest fet, Cor-reus hauria incomplert els compromisos que va adquirir segons l’establert el 2005 a l’acord subscrit amb la CNC i la patronal d’operadors pri-vats Asempre.

E.ONGuanya un 4% menys

El grup energètic alemany E.ON va obtenir el 2010 un benefici net consolidat de 4.900 milions d’euros, és a dir, un 4% menys que el 2009, a causa de les depreciacions d’actius al sud d’Europa. E.ON va pronos-ticar una baixada considerable del benefici de cara al conjunt del 2011 per l’import de l’ener-gia nuclear a Alemanya, que entra aquest any en vigor.

Intermón Oxfam Presenta un ERO

Intermón Oxfam ha anunciat la presentació d’un ERO que afec-tarà 90 treballadors, els quals representen el 18% de la planti-lla. La organització ha justificat aquesta mesura per tal de no haver de reduir els seus pro-grames i projectes d’actuació i poder mantenir l’activitat en el terreny. Intermón també està patint els efectes de la crisi i els seus ingressos han caigut un 3% i les vendes de comerç just fins un 30%.

MartinsaAugmenta les

seves pèrdues

Martinsa Fadesa ha registrat un descens en els seus benefi-cis fins un 11% amb un total de 454 milions d’euros. Alhora, va reduir un 22% les seves pèrdues brutes d’explotació, passant dels 129 als 101 mili-ons d’euros. D’altra banda, les pèrdues de la companyia van augmentar un 12% fins els 827 milions d’euros. D’altra banda, el 2010 Hisenda va aixecar actes a l’empresa per un valor de 31,46 milions d’euros, 25,96 milions dels quals, van ser recorreguts.

NewcoSol·licita concurs

de creditors

L’empresa de handl ingNewco, que abans pertanyia al grup Marsans i ara s’inclou a la societat Possibilitum Business, ha demanat el con-curs voluntari de creditors al Jutjat Mercantil número 12 de Madrid després de no haver aconseguit arribar a un acord “satisfactori” amb els seus principals credi-tors. Newco ha explicat que la viabilitat de la companyia s’ha vist “seriosament per-judicada” per la greu crisi econòmica internacional i la caiguda del transit aeri.

NHSegueix amb pèrdues

La cadena hotelera va regis-trar al 2010 unes pèrdues atribuïdes per valor de 41,29 milions d’euros davant els números vermells del 2009, que van ser de 97,1 milions d’euros. L’empresa va infor-mar a la Comissió Nacio-nal del Mercat de Valors (CNMV).

PrisaRegistra pèrdues

El grup de comunicació va per-dre 72,87 milions d’euros l’any 2010 mentre que l’any anterior

havia obtingut uns beneficis de 50,48 milions d’euros, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En la nota feta pública per Prisa, s’asse-nyalava que a la caiguda dels ingressos es contemplava la sortida de la cadena de televi-sió Cuatro del grup.

SOS Segueix amb

números vermells

SOS Corporación Alimentaria va tancar l’exercici del 2010 amb unes pèrdues atribuïdes de 50,23 milions d’euros, xifra que suposa una reducció del 71,69% dels números vermells donat que al 2009 es van regis-trar 177,44 milions d’euros de pèrdues. La facturació va caure un 5,8% fins a situar-se en els 1.279 milions d’euros a causa del descens del preu de l’oli d’oliva en origen. A més, però, el benefici abans d’im-postos “es va veure llastrat” per les provisions fetes i per les despeses de reestructura-ció.

YamahaPresenta un ERE

a Barcelona

La multinacional japonesa ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) Amb l’objectiu de tan-car la seva primera planta a Catalunya, la qual afecta un total de 338 treballadors. Segons ha informat l’em-presa, les condicions són de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats i un pla social que preveu la recol·locació a la seva planta de Saint Quentin (França) fins un màxim de 100 treballadors. Els empleats que amb una edat d’entre 58 i 59 anys a data de 31 de març del 2011 rebran el 80% del salari net fins a l’edat de jubilació. En un comunicat, Yamaha ha justificat la mesura a causa del descens de vendes al mercat europeu i a la reduc-ció de la producció també a Europa.

AccionaVeu reduïts els

seus beneficis

Acciona va obtenir el 2010 uns beneficis de 167 milions d’euros, un 86,8% menys a causa de les menors plus-vàlues. A més, el volum de negoci d’Acciona va caure un 3,9% l’any passat fins a sumar 6.263 milions d’euros mentre que el benefici brut d’explo-tació (ebitda) es va situar en els 1.211 milions d’euros, un 16,1% més. Segons s’afirma des de la companyia, això es deu “al positiu comportament de la divisió d’energia”. Con-cretament, aquesta branca va aportar el 67% (821 milions d’euros) al l’ebitda total del grup el passat any.

AlmirallDescens dels beneficis

Almirall va obtenir un bene-fici net de 136,7 milions d’eu-ros, resultat que representa una caiguda del 5,9% respecte de l’any anterior. El resultat brut d’explotació (ebitda) va caure fins els 216,3 milions d’euros (11,3%) mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) va disminuir un 13,8%, fins els 154 milions d’euros.

Banca MarchGuanya un 11,7% menys

Banca March va tancar el 2010 amb un benefici net de 136, 1 milions d’euros, resul-tat que suposa un descens de l’11,7% respecte de l’exercici anterior. L’entitat ha destacat que la seva taxa de morositat “es troba entre les més bai-xes de la banca espanyola” ja que va acabar l’any al 3,82%. El marge d’interessos s’ha reduït un 2,67% fins els 138,7 milions d’euros mentre que el marge brut s’ha retallat un 10,4% fins els 630,5 milions d’euros.

BayerRedueix el seu

benefici un 4%

El grup químic i farmacèutic alemany, Bayer, va reduir el seu benefici net el 2010 fins els 1.301 milions d’euros, és

14 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Decàleg

RSC COMERCIAL MOROSITAT PERSONES COACHING

ALBERT BENEDICTOVOCAL DE LA JUNTA DELVOCAL DE LA JUNTA DEL CCERCLE PER ALERCLE PER AL

CONEIXEMENT

EUSEBI PAPP HISSAEECONOMISTA ICONOMISTA I CCOACH.OACH CCOMISSIÓOMISSIÓ IINTANGINTANGI-

BLES. ACCID

Business Intelligence

Cada dia, prenem centenars de decisions. Des de l’hora a la que posem el despertador o els plats que acabem se-leccionant entre les opcions del menú. El món empresa-rial no és una excepció. Ens trobem en un moment eco-nòmicament difícil. Just ara, cada decisió presa i accióderivada valen el seu pes en or. No hi ha marge d’error iles decisions han de ser rà-pides i encertades. I els sis-temes informàtics sobre elsquals se sustenten aquestes decisions han de ser fiables, disponibles i fàcils d’utilitzar.Disposar d’aquests sistemes és fonamental a l’empresa,però no sempre es disposa,no ja de les eines i la tecno-logia, sinó del coneixement, i sobretot de les personesque portin a bon port aquests sistemes. Comptar amb els professionals que puguin guiar el vaixell, sortejant ice-bergs i altres esculls és deltot necessari. Aquest és elcomençament de la Business Intelligence.

JULIO IGLESIAS LAVIRLL GENENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

Mesures contra la morositat

La llei 15/2010 publicada en el BOE el 6 de juliol del 2010estableix un conjunt de mesu-res contra la morositat en lesoperacions comercials. Tot i que alguns poden pensar quel’Estat no ha d’intervenir enaquest tipus de pactes entre empreses, la idea és excel-lent i sembla que pot acabar amb la tirania d’algunes em-preses que imposen condi-cions de pagament lleoninesals seus subministradors.Tot i així podem trobar al-gun punt en la llei que deixa la porta oberta a seguir man-tenint l’statu quo d’algunes oempreses, com el que deixa entreveure la disposició tran-sitòria primera quan fa refe-rència a que la llei s’aplicarà als contractes celebrats enposterioritat a la seva entra-da en vigor, fet que pot supo-sar la no aplicació de la llei.La conclusió de tota mane-ra és positiva i caldrà veurequins mecanismes cal ajustar o afegir per tal de que totes les empreses acabin complint aquesta llei.

L’RSC sota sospita

Fa deu anys que la Comissió Europea va presentar el Llibre Verd sobre RSE. El documentpretenia establir les bases per a un desenvolupament responsable de l’empresa pre-nent l’any dos mil vint com a horitzó de treball. Ens trobemal meridià de la proposta i éshora de fer-rr ne una valoració. Si bé algunes enquestes ensdiuen que l’assumpció de la RSE s’ha generalitzat en les grans companyies, les pimes no arriben al 20% les quepractiquen o coneixen la ges-tió responsable de les seves activitats. Pel que es refereixal consumidor, per una ban-da, es dedica a penalitzar a la mínima que percep un abús, però, a la vegada, es mostra molt poc receptiu a la cultura d’empresa. El resultat no es esperonador: les multinacio-nals no saben transmetre elque fan, les pimes no volen canviar i als consumidorsno els importa res més que la seva satisfacció. Encara queda una dècada, però hi ha molt camí per recórrer.

Intangibles& Coaching

La gestió dels intangibles en les empreses és el gran repte en la societat del coneixe-ment. Reconèixer, identificar iempatitzar, per exemple, ambl’alegria o la frustració que una persona sent en un momentdonat de la seva vida i per-rrmetre que aquests sentiments floreixin de forma conscienti contribueixin al benestar del propi individu i, per tant,directament al be-nestar eco-nòmic de l’empresa, es cabdal. I la millor forma per ajudar a que sorgeixin, la més honesta i eficaç, es preguntant. Adap-tant una cita d’en Claude Lévi Strauss: l’empresa sàvia no és la que proporciona les res-postes vertaderes, és aquella que formula les preguntes verdaderes. En aquest con-text, el Coaching, l’art d’eng -tregar preguntes sanes i útilsque fomentin l’aprenentatge,és un poderós procés capaçd’aconseguir que les persones prenguin consciència i respon-sabilitat d’allò que veritable-ment els succeeix, per avançar cap als objectius proposats.

CRISTIAN PALAZZIPPCCÀTEDRAÀTEDRA EETHOSTHOS

Gestionar els intangibles és el gran repte en la societat del coneixement

Cada decisió presa i acció derivada valen el seu pes en or

La llei 15/2010 estableix un conjunt de mesures per combatre la morositat

Tan sols el 20% de les pimes practiquen la gestió responsable de les seves activitats

Durant els dos primers me-sos del 2011, la incorporació de nous professionals comer-rrcials col·legiats a Barcelona ha augmentat un 64%, res-pecte el mateix període del’any passat. Aquestes da-des es desprenen d’un es-tudi elaborat pel Col·legi Oficial d’Agents Comercialsde Barcelona (COACB), on esposa de manifest com, en els darrers mesos, professionals d’altres sectors estan rediri-gint la seva carrera cap a les vendes on troben més opor-rrtunitats laborals, convertint el sector comercial en el més desitjat. Dades del mateix es-tudi també demostren com els sectors de telefonia, engi-nyeria, logística i articles per a la llar són els que presen-ten més oportunitats avui dia.“Cada vegada més professio-nals es plantegen provar en elmón de les vendes”, assegura el president del COACB, En-ric Enrech, qui recorda la ne-cessitat de comptar amb una formació específica “perquèno tothom pot o sap vendre.”

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS

Professionals d’altres sectors estan apostant pel sector comercial

Nous professionals

Decàleg / EMPRESA 15ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

De vegades la naturalesa ens baixa del cel, de la su-pèrbia humana, del progrés tecnològic, de l’èxit assolit com a país ric i prometedor.Fa massa temps que estem submergits i ofegats en untsunami i els dirigents són incapaços de renunciar als seus ideals (i els seus privi-legis) i unir esforços per sor-rrtir del terratrèmol econòmicque ens sacseja. Durant dècades, grans potèn-cies, per raons inconfessa-bles, s’han inclinat enfront dedictadors que ara ens veiem forçats, massa tard, a com-batre donant suport a aquells qui moren per la llibertat. Es tracta d’un intent de tapar les vergonyes de polítiquesprepotents i cíniques que ha anat destapant darrerament el senyor Assange? Si no canalitzem bé la nostra energia i busquem alternati-ves que siguin més creativesi respectuoses amb el medi ambient, el planeta ens recor-rrdarà de tant en tant que hem de tocar de peus a terra.

Apocalipsi

AMADEO BERGÉSCREATIU AUDIOVISUAL

TONI PINIÉSVVALORS I PERSONESALORS I PERSONESVV

FUTUR EMPRESALIDERATGE LEGAL

FELICITAS RICAADVODVOCCADAADA RRBLE. ÀREA JURIDIBLE ÀREA JURIDICCOLABORALOLABORAL

D’AUREN

Acomiadament objectiu

La Llei 35/2010, del 17 de se-tembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, ha modificat la regula-ció de l’article 52 c) de l’Estatutdels Treballadors i concordants que regulava l’anomenat ‘aco-miadament objectiu’. El legis-lador ha flexibilitzat l’aplicaciód’aquest acomiadament per adaptar-lo a la complicada si-tuació actual que viuen moltesempreses. Així doncs, per un costat s’ha reduït a la meitat eltermini de preavís i s’han rede-finit i suavitzat les causes que eljustifiquen, parlant la llei en re-lació a les causes econòmiquesd’“existències de pèrdues actu-als o previstes”; i per altra ban-nnda, s’ha eliminat la rigidesa delsrequisits formals regulats en l’art. 53.1 E.T., l’incompliment dels quals comportava la nul-litat del citat acomiadament, com per exemple en determi-nats casos la manca d’immedia-tesa de la posada a disposició de la indemnització; aquest in-compliment qualificarà a partir d’ara l’acomiadament com a improcedent.

GESTIÓ

En diferents nivells de respon-sabilitat professional, tots hem d’obtenir resultats pels qualsserem avaluats. Això requereix treballar amb persones dins un complex sistema de regles icontextos dinàmics. De forma addicional cal fer-ho mantenint la coherència amb els propis valors i els organitzatius quesostenen la cultura. Aquesta demanda té una elevada exi-gència. Una estratègia molt útil i profitosa és la PNL; les sigles que identifiquen la Programa-aació Neuro Linguística; recullen els tres components què més influeixen en la generació de l’experiència humana: Neuro-logia (com ens relacionem ambl’entorn a través dels nostressentits i com fem difusió de la informació internament, al nostre Sistema Nerviós) , Llen-guatge (Codificació lingüística de la informació) i programes (com la informació està orga-aanitzada, en forma d’estratègies i pautes de comportament). La PNL ens ajuda a descobrir com funciona el nostre joc internper guanyar o perdre.

PNL per professionals

SERGI PLALL ZAMARSH

Responsabilitat de l’empresa

Després de la reforma del Codi Penal del 23 de desem-bre del 2010, s’introdueixen importants novetats, ambdues possibles conseqüències:establiment de nous delictes iintroducció de responsabili-tat imputable a la societat per a determinats delictes. L’em-presa pot ser imputada penal-ment quan el delicte el cometun administrador de fet/dret orepresentant legal, també per un empleat per no haver exer-rrcit l’empresa el degut control.Com protegir-se? La reforma suposa certes implicacionsen les pòlisses d’asseguran-ces, i les asseguradores espe-cialistes en oferir solucions a les empreses, estan estudiant de quina manera es podran modificar els condicionatsde les pòlisses per solucionar aquesta problemàtica. Durantels propers mesos podrem visualitzar quines seran lesconclusions del mercat asse-gurador pel que fa a l’adapta-ció de les cobertures de lespòlisses a la reforma d’aquestnou codi penal.

La reforma del Codi Penal ha introduït importants reformes legals

ALEJANDRO MARTÍNSSOOCCIDIREIDIRECCTORTOR TDSTDSYSTEYSTEMM

M’he de liderar jo mateix?

Potser la recerca de la respos ta e t conv id i a reflexionar i a descobrir els motius que t’impulsen a voler influir en els altres i la manera en què ho pots fer de forma excel·lent. En el pitjor dels casos, aquest procés etmostrarà la teva ‘figura’ real a partir de la qual podràs posar en marxa un procés que etpermeti ‘esculpir’ la figura del líder que desitges tenir.Podem retallar aquest procés mitjançant alguna ‘operació dermoestètica/escola de negocis’? Probablementsí , però procura evitar comportaments impostats, g u i o n s p r e e s t a b l e r t s ,discursos pedants i, devegades, buits, etc.Vol dir aleshores que aquesta solució no és vàlida? No, simplement no ha de deixar la càrrega de la millora del teu lideratge a les seves mans. El protagonista ets tu.Ells poden fer alguns retocsfins que et facilitin les coses, però els canvis de fons sónresponsabilitat teva.

El protagonista del teu lideratge has de ser tu mateix

En els diferents nivells de responsabilitat, tots hem de ser avaluats

Els dirigents són incapaços de renunciar als seus privilegis

L’acomiadament objectiu s’adapta a la situació delicada de les empreses

16 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / Centenària

a l’horitzó, l’any 1974 les filles de Josep Roca, M. Roser i Montser-rat, emprenedores i decidides empresàries, posen en marxa una nova renovació de la botiga amb el clar objectiu de condi-cionar les instal·lacions d’acord a les noves tendències i neces-sitats.Amb motiu de la celebració del 75è aniversari, l’any 1986 es pre-senta el primer llibre de signa-tures, que serà un testimoni dels molts notables col·laboradors, amics, clients i visitants que pas-sen per l’establiment.L’any 1990 mor Josep Roca, i les seves filles es fan càrrec del ne-goci que regentaran amb profes-sionalitat. Amb l’entrada al mer-cat comú l’oferta de productes es multiplica i la Ganiveteria Roca dinamitza la seva impor-tació, ampliant els seus estocs amb l’adquisició d’articles de les marques de prestigi interna-cional i que, selectivament, ex-hibirà en els seus atractius i en-dreçats aparadors.Els processos evolutius, dinà-mics i creatius del mercat re-quereixen nous plantejaments, d’aquí que, tot mantenint i po-tenciant l’estil i els criteris bà-sics fundacionals la Ganivete-ria Roca, des de l’any 2000, es-tà administrada per un grup de ganiveters de sòlida tradició en l’ofici, que reforça i esperona una nova etapa de futur.A hores d’ara la Ganiveteria Ro-ca continua sent un establiment d’obligada referència d’articles especialitzats, que a més de re-presentar a firmes com Dreiza-ck, Kyocera... és l’únic punt de venda, a tot Espanya, dels ganivets Kai dissenyats pel po-pular chef Michel Bras.Sens dubte, un passat forjat amb esforç, honradesa i profes-sionalitat que permet preparar-se amb solidesa per al futur.

Moix, Mario Vargas Llosa o Jor-di Pujol.D’altra banda, des que Ramon Roca va fundar l’empresa el 13 de novembre de 1911, Ganivete-ria Roca ha estat distingida amb guardons diversos: la “Placa Em-blemàtica” de l‘Ajuntament de-Barcelona en reconeixement a la seva aportació a la ciutat; l’any 1991 el Premi Pimec a “Dones Empresàries” i, posteriorment, el premi de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de Barcelona, anomenat “Gua-pos per sempre”, per preservar la seva identitat i mantenir-se fidels a la professió i a la seva imatge externa.

Breu pinzellada històrica Ramon Roca i Santamaria, des-prés d’haver estudiat i treba-llat l’ofici de daguer a Ripoll, Cardona, Alemanya i Franca, va fundar la botiga Ganivete-ria Roca a la ciutat de Barcelo-na el 13 de novembre de 1911.

L’experiència adquirida el va qualificar per esdevenir pioner en la fabricació artesanal de na-valles d’afaitar i bisturís d’alta qualitat. Testimoni d’aquests ini-cis, tan i tan treballats, és la so-ferta enclusa que s’exposa en un lloc destacat a la botiga, es-tablerta als baixos de l’edifici barroc (1685), seu de la casa del Gremi de Revenedors de Bar-celona, curosament adequada per als nous usos. Precisament, la seva façana exhibeix un dels esgrafiats més antics de la ciu-tat (1781). També s’hi pot con-templar el rètol curiós “Solingen Paris Barcelona” que respon a una voluntat d’homenatge als dos grans centres de fabri-cació d’eines de tall europeus de l’època.L’any 1918 mor Ramon Roca, i el seu germà Josep, només amb 18 anys, agafa les brides del negoci juntament amb la seva esposa, Caterina Cassola que serà qui tindrà cura de la vessant més

UN NEGOCI FAMILIAR AMB HISTÒRIA

Un segle d’història entre ganivetsLa Ganiveteria Roca celebra enguany la històrica fita dels 100 anys. Aquesta empresa centenària, especialitzada en eines de tall d’alta qualitat, i que disposa d’un taller d’esmolar de gran prestigi al sector, és una de les ganive-teries més antigues de Catalunya i de l’Estat espanyol.

REDACCIÓ

Ganiveteria Roca es troba, des dels seus inicis, a la plaça del Pi, al barri Gòtic de Barcelona. Du-rant els 100 anys de trajectòria, Ganiveteria Roca s’ha carac-teritzat pel rigor, la professio-nalitat i una notable capacitat emprenedora, per la qual cosa ha esdevingut un referent tant per als professionals com per al gran públic, interessats en l’amplíssim ventall d’articles es-pecialitzats de gamma selecta.La Ganiveteria Roca també ha estat, tradicionalment, un punt de trobada de personatges reco-neguts i/o històrics en àmbits diversos (les arts, les lletres, la política...) que han deixat cons-tància de la seva visita en el lli-bre de signatures, un testimoni més que s’afegeix al seu llegat patrimonial. Entre les perso-nalitats que han signat es poden trobar noms tan importants com Raimon, Lluís Llach, Pi de la Serra, Mary Santpere, Terenci

artística (disseny dels apara-dors), així com també de la part més divulgativa de l’empresa que es concretarà amb accions puntuals publicitàries, en un dels mitjans de comunicació més populars del moment: la rà-dio.Atenta sempre a la dinàmica dels temps, la Ganiveteria Roca, amb la producció industrial, apos-ta per incrementar la importa-ció de productes de les més re-llevants fàbriques europees i en especial els articles produïts a Solingen (Alemanya). Als anys 30 Josep Roca introdueix a Bar-celona les millors coberteries d’acer inoxidable suec, que no es començaran a fabricar, a Ca-talunya, fins els anys 50. Amb la Guerra Civil es desga-vella tot; l’embranzida impor-tadora es paralitza i no es po-drà reprendre, amb normalitat, fins després d’unes quantes dè-cades.Amb unes millors perspectives

Ganiveteria Roca s’ha caracteritzat pel rigor, la professionalitat i la notable capacitat emprenedora

Als anys 30 Josep Roca introdueix a Barcelona les millors coberteries d’acer inoxidable suec

Els atractius i endreçats aparadors és una de les característiques d’aquesta botiga situada a la plaça del Pi de Barcelona. / CEDIDA

Emprenedoria / EMPRESA 17ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Nanomol, el centred’innovació i desenvo-lupament tecnològic que pertany a la xarxa TECNIO impulsada per ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat del’empresa catalana ads-crita al Departament d’Empresa i Ocupació, ha constituït la seva primera spin-off, anomenada Naff -aanomol Tecnhnologies. La nova firma, ubicada al Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, explotarà de forma comercial les tecnologies generadesdurant els darrers anys pels investigadors de Na-aanomol en el camp dels materials micro i nano-particulats.

Alternativa eficienti innovadoraNanomol Technolo-gies oferirà tecnologia i serveis d’R+D per millorar l’eficàcia dels medicaments i el con-fort del pacient en el seu tractament. Per exemple, aquestes tec-

nologies permetran obtenir formulacionsfarmacèutiques que po-den subministrar-se amb una menor freqüència dedosificació, per vies més efectives i còmodes, oque tenen menys efectes secundaris.A més de l’àmbit far-rrmacèutic, altres sectorsd’activitat que també podrien aprofitar aques-ta nova plataforma tec-nològica són el químic i el cosmètic. Així, es permetria millorar les propietats i prestacions de colorants, adhesius icremes dermatològiques mitjançant la seva microi nanoestruturació.

la Cooperativa Arbe-quina ha desenvolupat una nova línia de pro-ducte d’alta qualitat:l’Oli d’Arbeca Premium. D’acord amb les pre-ferències dels consumi-dors europeus, aquestproducte es fabricarà en envàs de llauna i ambcapacitats més reduïdes que les habituals (de 0,5 litres i de 3 litres).Incorpora un panell detast i un certificat amb l’analítica del producterealitzada per l’IRTA (Ins-titut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentària).El llançament del nou producte va començar el mes de febrer passat.

La facturació d’oli d’oliva creix amb l’exportació

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

Iniciar-se en l’exportacióaquest 2011 amb la fita de comercialitzar fins al 20% de la producció to-tal d’oliva verge en mer-cats europeus. Aquest ésl’objectiu principal del nou pla estratègic de la Cooperativa Arbequina, societat creada l’any 1919 a Arbeca (Lleida).“Durant el 2010 hem man-nntingut el mateix nombre de clients, però les co-mandes han disminuït un6%”, explica Jesús Rue, gerent de la Cooperativa. “Per això, l’exportació ha de ser la solució per aug-mentar la facturació”, afe-geix. En comptes d’entrar en una “guerra de preus amb els competidors na-aacionals”, la Cooperativa té previst iniciar la venda en mercats exteriors, co-mençant per països de la comunitat europea. Ho-landa, Anglaterra, França i Bèlgica seran els primers.

Producte d’alta qualitat Per afrontar amb èxit el nou procés exportador,

Els sectors químic i cosmètic també podran aprofitar-se d’aquesta nova plataforma

L’empresa catalana Sea Electric Waves ha de-senvolupat una tecnolo-gia pròpia per extreure energia a partir de les onades del mar i conver-rrtir-la en electricitat. La novetat d’aquesta pro-posta patentada per la companyia catalana és que pot instal·lar-se en els espigons que prote-geixen els ports dels tem-porals. Això comporta certs avantatges, ja queés més fàcil d’instal·lar,l’electricitat pot ser trans-portada amb més facilitat a la xarxa i s’allarga la vida útil de la infraestruc-tura marina. Per tant, estracta d’un sistema querequereix una inversió inicial i de manteniment força baixa.

Fased’experimentació L’energia elèctrica que espot produir amb les ona-ades del mar té un granpotencial de futur, espe-cialment en els països amb una gran longitud de costa, com Espanya,

el Regne Unit, Austràlia i els Estats Units. Però a diferència dels sistemes solars i eòlics, la tecnolo-gia per aprofitar l’energia que prové del mar està en una fase iniciald’experimentació i desen-volupament comercial.Durant el primer trimes-tre d’aquest any, un pro-totip del sistema engegat per Sea Electric Wavess’ha instal·lat al port de Sant Feliu de Guíxols. L’objectiu d’aquesta pro-va és constatar els resul-tats de les simulacions prèvies realitzades en el laboratori i demostrar en l’entorn marí la viabilitatdel projecte.

El potencial de les onades com a font d’energia

Un pas més en la millora de l’eficàcia dels medicaments

L’energia provinent del mar té futur als països amb una gran longitud de costa, com Espanya

La CooperativaArbequina no vol entrar en una guerra de preus amb els competidorsnacionals

18 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011EMPRESA / LEGAL

Dissenyar un sistema públic de la Seguretat Social més sostenible

L’EQUILIBRI FINANCER DE LA SEGURETAT SOCIAL

REDACCIÓ

El procés de reforma del sis-tema públic de la Seguretat Social que ja van pactar a principis de febrer el Govern, els sindicats i els empresaris iniciarà en breu la seva tra-mitació al Congrés. Es tracta d’una reforma que, sens dubte, està condicionada per la situa-ció econòmica global i les pressions exteriors sobre el sistema financer espanyol. En aquest sentit, el responsable de Seguretat Social i Previsió Social Complementària de la CS de CCOO i membre de la comissió negociadora, Carlos Bravo, constata que aquestes pressions han motivat que “la reforma aprovada sigui més intensa del que la situació del 2011 requereix, però està pensada en la lògica de les reformes que haurem de dur a terme durant els propers 10 o 15 anys”. Aquesta és una de les conclusions en les quals han coincidit els ponents de l’última sessió del Fòrum de Relacions Laborals convo-cat per la Facultat de Dret d’ESADE, que ha comptat amb la presència de Carlos Bravo, el diputat de CiU Carles Campuzano, i el director del Fòrum, Joan Coscubiela.

Mesures generals... i la lletra petitaLa modificació de l’edat de jubilació i l’augment del temps de cotització són les dues mesures més rellevants del

conjunt de canvis del sistema públic de la Seguretat Social que proposa la reforma. Aques-tes mesures tenen com a objec-tiu fer-lo sostenible mitjançant l’establiment d’equilibris entre el nombre d’afiliats i de cotit-zants, i entre els drets de les persones i l’estabilitat finan-cera del sistema.

Així mateix, Joan Coscubiela, director del Fòrum de Rela-cions Laborals de la Facultat de Dret d’ESADE, ha des-tacat que la reforma és un procés encara no acabat ja que, en l’àmbit de la gestió de la Seguretat Social, “la lletra petita i la microcirurgia són més importants que els grans titulars que apareixen als mit-jans de comunicació”. A tall d’exemple, Carlos Bravo ha afirmat que també serà possi-ble jubilar-se als 65 –en funció dels anys cotitzats–, als 63 –si s’opta per la jubilació antici-pada–, o als 61 –en el cas que es perdi la feina–.

De la piràmide al rombe La reforma busca articular mecanismes de sostenibilitat entre les finances de la Segu-retat Social, el mercat de tre-ball i les característiques de la població actual. En aquest context, a Espanya, després de la generació del babyboom,s’ha produït un descens pro-gressiu de la taxa de natalitat. Per això, ja des del 1995, les

reformes en l’àmbit laboral s’han centrat a allargar l’edat de jubilació i regular les bases de cotització.Des d’aquesta perspectiva, Carlos Bravo ha demanat que s’afronti el debat pensant en el futur. “Hem passat d’una estructura poblacional amb forma de piràmide a una en forma de rombe (amb una baixa natalitat, moltes perso-nes en edat de cotitzar i un volum raonable de persones grans) i evolucionem cap a un escenari en el qual es plan-teja una piràmide invertida. No obstant això, no sabem què passarà més enllà, quan la generació dels anys 80 es converteixi en pensionista i desplaci la del babyboom, que anirà desapareixent”, afirma Bravo. Per tal de resoldre les necessitats financeres que puguin sorgir, el membre de la comissió negociadora des-taca que seran essencials les millores de les taxes d’activitat femenines, les millores en la formació dels professio-nals, les polítiques d’estímul de l’ocupació i l’estabilitat, i l’ocupació de les persones més grans de 50 anys.Per la seva banda, el diputat de CiU, Carles Campuzano, va més enllà i reclama polítiques actives per impulsar el nivell formatiu dels professionals. “La millor garantia perquè un nen d’avui tingui una bona pensió el dia de demà és que rebi una bona formació”, afe-geix el polític.

El Fòrum de Relacions Laborals de la Facultat de Dret d’ESADE ha analitzat la reforma de la Seguretat Social i considera que, gràcies a ella, es poden avançar més de 10 anys en les necessitats del sistema.

Cal millorar les taxes d’activitat femenines i incidir en la formació dels professionals

La modificació de l’edat de jubilació és el tema més controvertit de la reforma. / ARXIU

D’aquesta manera, tot i que la reforma proposa posposar l’edat de jubilació fins als 67 anys, el nivell d’afectació no serà majoritari i es preveu, segons Carlos Bravo, que “més del 50% dels treballadors per compte d’altri i el 20% dels treballadors autònoms podran jubilar-se als 65 anys”.

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL 19

Economia

JOAN TUGORES QUES –que el G20 ara sota la presi-dència de Sarkozy insisteix a voler reduir– una reorientacióde l’activitat xinesa cap a com-ponents interns podria contri-buir de forma no traumàtica a reduir el superàvit xinès. Si, a més, les economies avançadesdeficitàries fem també la nostra part dels deures i millorem la competitivitat amb més dina-amisme exportador, la solidesa de la recuperació ho agrairà.

Des de la perspectiva global, el punt més delicat és l’impactedel Pla Quinquennal sobre l’estalvi xinès que, recordem,és la principal font d’estalvi mundial però també una expli-cació cabdal del superàvit delgegant asiàtic, ja que, al cap i a la fi, un país pot prestar a l’ex-terior el diferencial entre el seu estalvi i la seva inversió. Esti-macions recents d’analistes tan diversos com Stephen Roach –de Morgan Stanley– i Martin Feldstein –que va ser president dels consells econòmics de Ronald Reagan– xifren en fins a un 6% el percentatge del PIB xinès que es podria reorientar des de l’estalvi cap al consum,portant a una posició molt méspropera a l’equilibri els comp-tes exteriors de Xina.

Estalvi xinès: una variable estratègicaActualment, la taxa d’estalvi xinesa se situaria, segonsles estimacions més fiables, entorn a un 45% del seu PIB,inimaginable pels occidentals, i arribaria al 29% de la renda disponible de les economies domèstiques. Són xifres espec-taculars, que haurien pujat a les darreres dècades i que ara podrien retornar a nivells mésnormals, a s només un 39% del PIB. Estem les economies de la resta del món en condicions de compensar aquesta reducció ro, en cas contrari, ens podemtrobar amb una escassetat de l’estalvi mundial que acceleriles pujades de tipus d’interès?

El 2011 entra en vigor, amb unabast temporal fins el 2015, el 12è Pla Quinquennal de Xina,una denominació que té resso-nàncies soviètiques però que ha esdevingut una eina estra-atègica privilegiada del singular mix entre el peculiar sistema xpolític xinès i les dimensionsde mercat de la seva econo-mia. I a més, gràcies al paper de Xina a l’economia mundial, ja no és només un afer intern de Xina, sinó que les sevesrepercussions sobre el conjunt de l’economia global poden ser notables.

El nou Pla QuinquennalEl 12è Pla vol donar més pes a la demanda interna, especial-ment al consum, com a motor de l’economia, rellevant parci-alment el protagonisme quasi absolut que les darreres dèca-aades han tingut les exportacions. Més nivell de vida pels xinesos,més serveis intensius en treballque permetin absorbir amb una mica més de facilitat les grans migracions internes i reduir així uns desequilibris territo-rials delicats, són alguns delstrets centrals del nou Pla. Sem-blen raonables. Però, quinespoden ser les seves repercus-sions sobre el conjunt de l’eco-nomia mundial?

En principi haurien de ser posi-tives. Si un dels factors de fra-aagilitat de l’economia mundial que va coadjuvar a la crisi hanestat els desequilibris externs

2011-2015: Xina i el món El nou pla quinquennal de Xina pel període 2011-2015 vol reorientar l’economia del gegant asiàtic envers el consum intern, amb impor-tants efectes potencials sobre el conjunt de l’economia mundial que mereixen atenció.

El comportament de l’estalvixinès ha generat una important controvèrsia. Alguns analistes,com Eswar Prasad, han des-tacat el paper de factors comla població jove que anava a treballar a les ciutats moder-rrnes, les necessitats d’afrontar compromisos en matèria d’ha-aabitatge, així com incerteses a una economia en ràpid canvi. Per a la població de més edat,

Mèxic és un mercat jove i actualment es troba en contínua expansió. PÀG. 23

CatalunyaCaixa ha tancat l’exercici 2010 sent la primera entitat a Espanya en tancar un procés de fusió en totes les fases. PÀG. 26

EL NOU PLA QUINQUENNAL DE XINA

El 12è Pla Quinquennal vol donar més força a la demanda interna, sobretot al consum

reformes a la baixa dels siste-mes de pensions i els creixents costos de despeses mèdiquesno cobertes per mecanismes públics, inclosa la desaparició de compromisos al respectede les empreses estatals.

Altres analistes, com Shang-Jin Wei, destaquen el paper dels desequilibris entre homes i dones a causa de les políti-ques de control de la natali-tat –segons les seves dadesla (des)proporció de naixe-ments seria de 122 nens per cada 100 nenes, el desequilibri en aquesta ratio més gran del omón– la qual cosa portaria a un incentiu addicional a l’es-talvi per part dels homes, i les seves famílies, per tal de millorar el seu posicionament a l’hora de trobar parella. En la mesura que aquesta fos una raó del més gran estalvi a Xina i dels desequilibris globals queaixò ha contribuït a generar,un redreçament requeriria també canvis socials, comen-çant per un tracte més digne i respectuós a les dones, abans i després de néixer.

La taxa d’estalvi xinesa és del 45% del PIB, una xifra inimaginable pels occidentals

Economia i societat:homes i dones...i viceversa L’argumentació de Wei sobreels incentius primaris a treba-aallar i estalviar entre els homes tenen la seva contrapartida en el creixent dinamisme de moltes dones –com documenta el llibre de Julia Pérez Cerezosobre emprenedores xineses– que han de fer front a un entorn sociocultural inicialmentadvers. Siguin quines siguinles raons, si al final homes i dones xines@s tenen incentius a més esforç, a més dinamisme emprenedor i a més austeritat, potser estarem trobant un dels factors explicatius del miracle asiàtic.Les modernitzacions de Xina, la superació de les fragilitats del seu progrés i la contri-bució més sòlida al futur de l’economia mundial reque-reixen, doncs, tant aspec-tes macroeconòmics com dimensions cabdals en els valors, com una actitud més constructiva, de respecte i suport al paper i als drets de les dones.

Un canvi social important que s’hauria de produir a Xina és un tracte més digne i respectuós a les dones, abans i després de néixer. / ARXIU

20 El mapa del món MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011

Nom: Warren BuffetFortuna ($): 50 mil milionsAnys: 80Nacionalitat: Estats UnitsSector / Empresa: Berkshire Hathaway

Nom: Larry EllisonFortuna ($): 39,5 mil milionsAnys: 66Nacionalitat: Estats UnitsSector / Empresa: Oracle

Nom: Amancio OrtegaFortuna ($): 31 mil milionsAnys: 74Nacionalitat: EspanyaSector / Empresa: Inditex

Nom: Carlos SlimFortuna ($): 74 mil milionsAnys: 71Nacionalitat: MèxicSector / Empresa: Teleco-municacions

Nom: Eike BatistaFortuna ($): 30 mil milionsAnys: 54Nacionalitat: BrasilSector / Empresa: Energia

Nom: Bernard ArnaultFortuna ($): 41 mil milionsAnys: 62Nacionalitat:FrançaSector / Empresa: LVMH Moët Hennesy. Louis

Nom: Bill GatesFortuna ($): 56 mil milionsAnys: 55Nacionalitat: Estats UnitsSector / Empresa: Microsoft

Nom: Stefan PFortuna ($): 24Anys: 63Nacionalitat: SSector / Empre

El mapa del món 21 ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Nom: Liliane BettencourtFortuna ($): 23,5 mil milionsAnys: 88Nacionalitat: FrançaSector / Empresa: L’Oreal

Nom: Bernard ArnaultFortuna ($): 41 mil milionsAnys: 62Nacionalitat:FrançaSector / Empresa: LVMH Moët Hennesy. Louis

Nom: Lakshmi MittalFortuna ($): 31,1 mil milionsAnys: 60Nacionalitat: índiaSector / Empresa: Steel

Nom: Mukesh AmbaniFortuna ($): 27 mil milionsAnys: 53Nacionalitat: ÍndiaSector / Empresa: Energia

Nom: Li-Ka-shingFortuna ($): 26 mil milionsAnys: 82Nacionalitat: Hong KongSector / Empresa: Diversos

Nom: Vladimir LisinFortuna ($): 24 mil milionsAnys: 54Nacionalitat: RússiaSector / Empresa: Steel

Persson4,5 mil milions

Suèciaesa: H&M

Nom: Karl AlbrechtFortuna ($): 25,5 mil milionsAnys: 91Nacionalitat: AlemanyaSector / Empresa: Aldi

1. Amancio Ortega (Inditex) 31.000 milions de dòlars2. Isak Andic (Mango) 6.100 milions de dòlars3. Rosalía Mera (Inditex) 4.200 milions de dòlars4. Manuel Jové (sector immobiliari) 3.000 milions de dòlars5. Juan Roig (Mercadona) 2.900 milions de dòlars

Els altres: Emilio Botín, Florentino Pérez, Gabriel Escarrer, Juan Abelló, Alberto Alcocer, Alberto Cortina, Alicia Koplowitz, sther Koplowitz, Enrique Bañuelos, José María Aristrain.

22 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011ECONOMIA / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

A la darrera reunió dels ministres d’Ocupació de la Unió Europea es van aprovar diverses conclu-sions en matèria laboral. La més destacada, segons les cròniques de les agèn-cies i els mitjans inter-nacionals, és la reclama-ció per part dels 27 que l’evolució dels salaris es lligui a la productivi-tat. Entre els defensors d’aquesta opció cal desta-car la cancellera Angela Merkel, que ha exigit l’acompliment d’aquesta premissa com a part del Pacte de Competitivi-

tat per prevenir futures crisis de deute.És per això que s’insta als països de la UE a adoptar mesures per tal que “els costos del treball evolucionin en

funció de la producti-vitat de la mà d’obra per contenir la inflació en nivells poc elevats”, segons es recull en les conclusions aprovades.Els ministres han acla-rit que aquestes mesu-res s’han de dur a terme “respectant el paper dels interlocutors socials en la formació dels salaris”. Un dels països que ha realitzat un altre plante-jament ha estat Espanya. La secretària d’Estat d’Ocupació, Mari Luz Rodríguez, ha afirmat en roda de premsa que és partidària de relacionar

l’augment dels salaris a la inflació, ja que considera que és “essencial” per mantenir el poder adqui-sitiu dels treballadors i “dinamitzar el consum”.

Altres conclusionsPel que fa a les pensions, la UE ha reiterat que és del tot necessari endar-rerir l’edat de jubilació, acabar amb les prejubila-cions, lligar els sistemes de pensions a l’esperança de vida i vincular més estretament la quantia de les pensions amb les cotitzacions pagades.

Contenir la inflació lligant els salaris a la productivitat La Unió Europea i Alemanya recolzen l’adopció de mesures en aquesta línia, mentre que altres països, com Espanya, prefereixen que l’augment dels salaris es vinculi a la inflació.

CONCLUSIONS EN MATÈRIA LABORAL

PRIMERS SONDEJOS SOBRE LES PRESIDENCIALS FRANCESES DE 2012

Encara que estan pre-vistes pel proper any, el diari Le Parisien hapublicat una de les pri-meres enquestes sobre les eleccions presiden-cials a França. Segons es desprèn de la con-sulta, Marie Le Pen, actual líder del partit d’extrema dreta Front Nacional, quedaria en primer lloc a la primera volta amb un 23% dels vots. En segon lloc, se situaria l’actual líder del Partit Socialista Martine Aubry, amb un 21% dels vots. Nicolas Sarkozy quedaria en tercera posició, amb un percentatge similar al d’Aubry. Aquestsresultats desembocarien en una segona volta, de la qual quedaria exclòs l’actual president Sarkozy. S’ha de tenir en compte que l’empresa responsable de l’enquesta, Harrys Interactive, ha anunciat que properament la tornarà a repetir, en aquest cas, variant la representació socialista i incloent altres possibles candidats, com l’actual president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, el polític amb més suport a França.

CANVIS EN EL GOVERN ALEMANY

El Govern d’Alemanya ha patit canvis en les carteres de Defensa i Interior, a causa de l’escàndol que ha sac-sejat el país en les darreres setmanes: el plagi en una tesi doctoral d’un membre de l’Executiu. D’aquesta manera, i després de la dimissió de l’implicat en el frau, el ministre de Defensa Karl-Theodor zu Gutten-berg, el nou ministre és qui fins ara ocupava el càrrec de ministre d’Interior, Thomas de Maiziére, de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel. Per cobrir la seva baixa, s’ha nomenat Hans-Peter Friedrich, líder del grup parlamentari de la Unió Socialcristiana (CSU) en el Bundestag. En Defensa, el repte més immediat és continuar amb la reforma de l’Exèrcit i preparar el replegament de les tropes que Alemanya té desti-nades a l’Afganistan. Per la seva banda, Friedrich va assumir el seu nou càrrec un dia abans del tiroteig a l’aeroport de Frankfurt, en el qual van morir dos sol-dats de nacionalitat nord-americana. Cal recordar que Guttenberg, ministre estrella del Govern, era un dels noms que més sonaven per succeir Angela Mer-kel a la Cancelleria.

TAKEAKI MATSUMOTO, NOU MINISTRE D’AFERS EXTERIORS DEL JAPÓ

El primer ministre japonès, Naoto Kan, ha designat com a nou ministre d’Afers Exteriors qui fins ara ocupava el càrrec de secretari d’Estat en aques-ta matèria, Takeaki Matsumoto. Aquest canvi en el Govern es deu a la dimissió de l’anterior ministre, Seiji Maehara, que va admetre que havia rebut donacions d’un ciutadà estranger, la qual cosa es considera delicte, segons la llei japonesa. Aquestfet ha provocat un descens en la popularitat del Govern, que està resistint les demandes de dimis-sió reclamades des de l’oposició.

Tota la Unió Europea vol tenir la Xina com a sòcia El ministre xinès d’Afers Exteriors reconeix que el país se sent sobrepassat en demandes d’inversions. Yang Jiechi remarca la importància de les relacions amb els països de la UE.

COMPLEMENTARIETAT ENTRE LA XINA I LA UE

NÚRIA CABRERA

Durant la sessió plenària de l’Assemblea Nacional Popular (ANP), reunida a Pequín, el tema que més ha transcendit a Europa i que s’ha difós a través de la premsa estrangera han estat les declaracions del ministre xinès d’Afers Exteriors. Yang Jiechi va reconèixer, en roda de premsa, que el creixe-ment econòmic de la Xina ha portat a molts estats a demanar ajuda al país en forma d’inversions, encara que també va acla-rir que és complicat deci-dir a qui ajudar i com con-cedir aquestes inversions: “No és fàcil ser xinès quan la gent ens demana ajuda. Hem de fer-ho o no? És difícil satisfer tothom”. Es referia, de forma clara, a la compra, per part de la Xina, de deute a països membres de la Unió Europea (UE).Va recordar que, de forma

general, l’acció és ben acollida. “Creiem que els governs i la gent dels països més afectats ho van rebre bé. La globalit-zació econòmica és com un vaixell on els passat-gers estan junts i s’han d’ajudar, en comptes de tirar-nos pedres els uns als altres en base a sospi-tes”, va subratllar.No obstant això, va accep-tar que sorgien crítiques i sospites sobre les inten-cions xineses d’adquirir deute i propietats a països de la zona euro en plena recessió. “Cada cas ens el mirem a nivell estratègic. Amb la compra de deute de països com Grècia, Portugal o Espanya estem ajudant també a avançar en la integració”, va declarar.Pel que fa a la Unió Euro-pea, va assenyalar que tant la Xina com la UE “són dues grans econo-mies que es troben en un

estat crucial del seu de-senvolupament” i, per tant, “han de seguir cooperant amb ajuda mútua, treba-llant per tal d’aprofundir en l’associació política en base al respecte i en l’associació econòmica en base al benefici sota els respectius lideratges i en la seva complemen-tarietat”.

Finalment, va fer una crida al G-20 amb la fina-litat de reclamar que la governança global ajudi a impulsar un entorn “més favorable” per als països en vies de desenvolupa-ment. “El G-20 representa un intent útil per construir un nou tipus d’aliança global”.

Previsions de creixement pel 2011A la mateixa trobada, el primer ministre xinès, Wen Jiabao, va fixar frenar la inflació i man-tenir-la al voltant del 4% per evitar que la pujada de preus provoqui des-contentament social com a primera priori-tat, ja que la pujada de preus es considera una amenaça a l’estabilitat social. A més, la Xina preveu un creixement econòmic del 8% l’any 2011.

Merkel vol que es compleixi aquesta premissa per prevenir futures crisis de deute

NOTÍCIES DEL MES

Yang Jiechi és el ministre xinès d’Afers Exteriors. / ARXIU

Sobre el terreny / ECONOMIA 23ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional.

Població: 107,4 milions

Superfície: 1.964.375 km2

Capital: Mèxic DF

Sistema polític: República federal

Inflació: 2,6% (2010), 3,8% (estimació 2011)

Creixement del PIB: 5,3% (2010), 4% (estimació 2011)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (80,5%), Canadà (%),

Alemanya (1,4%)

DADES GENERALS

2009, especialment en els sec-tors financer, energètic, de te-lecomunicacions i turisme. Pel que fa a Catalunya, concreta-ment, el 33% del total de les ex-portacions espanyoles que arri-ben a Mèxic provenen del mer-cat català. Mèxic és el segon comprador de productes d’em-preses de Catalunya i el primer de l’àrea llatinoamericana. Si parlem de la presència cata-lana al país, es pot exemplificar amb una notícia del primer tri-mestre de 2011: Construcciones Rubau, el cinquè grup construc-tor de capital català, ha aconse-guit l’adjudicació per a la con-cessió i la construcció de l’au-topista de Celaya (Estat de Gua-najuato). Consisteix en una va-riant formada per l’arc sud, de 16,5 km, i l’arc nord-oriental, d’uns 13 km. La inversió previs-ta és de 100 milions d’euros, dels quals 52 milions corresponen a costos de construcció. El termi-ni de concessió és de 30 anys. L’oferta ha estat presentada pel consorci format per Construc-ciones Rubau, amb una partici-pació del 50%, i l’empresa mexi-cana Constructora y Pavimen-tadora VISE, amb un altre 50%. Aquesta importantíssima obra suposa la primera adjudicació internacional de la companyia.

És per tot això que ofereix grans oportunitats, tant pel co-merç com per la inversió, i amb un important potencial de crei-xement.

Oportunitats comercialsPel que fa al sector públic, a més de les compres, existeix una de-manda molt variada, des de béns de consum com combustibles, medicines, articles d’oficina, o productes químics, fins a béns de capital, com equips de perfo-ració per al petroli, plataformes marines, equips elèctrics de po-tència o línies de transmissió. A més, l’actual Govern mexicà ha posat en marxa des de 2006 importants projectes d’inversió en obra pública, concretament, en infraestructures i habitatges, que es liciten a les empreses.Si parlem de demanda d’impor-tacions, es necessita maquinà-ria i equips de tot tipus, per als sectors electrònic, elèctric, fo-sa de ferro i acer, etc. Així ma-teix, la tecnologia espanyola és molt ben rebuda per satis-fer les necessitats de petites i mitjanes empreses mexicanes que volen modernitzar els seus equips. D’altra banda, en els darrers anys ha pujat la deman-da de béns de consum, un mer-

cat on els productes espanyols (agroalimentari, confecció, cal-çat...) gaudeixen d’una molt bo-na imatge i presència.Altres sectors a tenir en comp-te són l’automotriu, l’elèctric-electrònic i les tecnologies de la informació, on les empreses catalanes i espanyoles comp-ten amb l’avantatge de la llen-gua comuna, aprofitable també en el sector editorial, que és un dels que més exporta.Finalment, cal destacar el sec-tor de les franquícies, que en els darrers anys ha experimentat un creixement molt elevat. Les franquícies espanyoles, a més, compten amb un alt grau d’ac-ceptació.Si es tracta d’inversions, el sec-tor amb més oportunitats i de-manda d’inversió estrangera és el de les infraestructures, amb un pla que es va engegar el 2007 i que continuarà fins al 2012, amb una dotació de 230 mil mi-lions de dòlars. És per això que són moltes les empreses espa-nyoles que estan participant de forma activa en tot tipus de lici-tacions i concessions i que han estat adjudicatàries d’impor-tants concessions en projectes vials, de transports i d’hospitals, així com de projectes relacio-nats amb l’energia. Si una particularitat té Mèxic, és que existeix una demanda po-tencial d’inversió estrangera en gairebé tots els sectors: materi-als de construcció, energia, ali-ments i begudes, equipament industrial, logística, mecànica, turisme, etc. Pel que fa al Go-vern mexicà, la seva prioritat és atraure empreses de sectors clau com l’aeronàutic, l’automo-triu, l’elèctric, el software i les tecnologies de la informació.

UN MERCAT JOVE I EN EXPANSIÓ

Mèxicbusca socis en sectors estratègicsEls sectors aeronàutic, automotriu i elèctric-elec-trònic són els que presenten majors possibilitats de negoci, sobretot per a les empreses catalanes. Les oportunitats econòmiques també són interessants en altres sectors, com el software o les tecnologies de la informació.

NÚRIA CABRERA

Compartint 3.000 km de fronte-ra amb els Estats Units, Mèxic s’ha convertit en un soci geoes-tratègic per a moltes empreses que volen expandir el seu nego-ci tant a Nord-Amèrica com a la resta del continent. El país re-presenta un mercat de gairebé 108 milions d’habitants, força jove i amb una demanda gene-ral en constant augment.A més d’això, i tal com apunta l’informe fet per l’Oficina Eco-nòmica i Comercial d’Espanya a Mèxic, en els principals sec-tors industrials i de serveis, mol-tes empreses són estrangeres o de capital estranger, majoritàri-ament en sectors com el químic, el farmacèutic o l’electrònic.Cal recordar que, en els dar-rers anys, Mèxic s’ha convertit en una potència comercial a es-cala mundial i la primera de les economies de l’Amèrica Llati-na, gràcies, en gran part, a la se-va extensa xarxa de Tractats de Lliure Comerç, 12 en total (els més importats, signats amb Es-tats Units i la Unió Europea), que li permeten accedir, de for-ma preferencial, als mercats de més de 40 països i a més de 1.000 milions de consumidors. Cal sumar, a més, els Acords de Complementació o Associa-ció Econòmica amb països com Japó, Brasil i Argentina. També cal afegir que Mèxic es fa servir com a plataforma exportadora per a altres mercats.Espanya és el segon inversor es-tranger a Mèxic, només superat pels Estats Units, i el primer de la Unió Europea, amb el 15,2% de la Inversió Estrangera Direc-ta (IED) acumulada entre 1999-

Mèxic té un mercat de gairebé 108 milions d’habitants, amb una demanda general en constant augment. / ARXIU

LA INFLACIÓ A MÈXICCREIX UN 0,38% AQUEST FEBRER

Segons recull l’Agència Efe, durant el mes de febrer l’Índex de Preus al Consum (IPC) va augmentar a Mèxic un 0,38% respecte al mateix període del 2010. Segons el Banco de México (Banxico), el cistell de la compra bàsic, que inclou un centenar de productes d’alt consum, va pujar un 0,65% en el segon mes de 2011. Així, el seu creixement es va situar en una taxa anual del 3,45%, davant del 3,46% del mes anterior. Encara que la tra-jectòria de la inflació a Mèxic ha demostrat una disminu-ció en els primers mesos de l’any, algunes fonts del país consideren que existeix un augment dels preus dels pro-ductes bàsics, un argument que el Govern mexicà s’ha afanyat a desmentir. Ha atri-buït les afirmacions a rumors i especulacions.

24 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011ECONOMIA / Anàlisi de valors

a Espanya, Soraya Rodríguez, secretària d’Estat de Coope-ració del Govern espanyol, va assenyalar que un dels propers objectius és que els ingressos de 100 milions de famílies “pu-guin superar l’euro al dia”, xifra que marca el llindar mínim de pobresa. Rodríguez va recordar que Es-panya és un país “molt com-promès” amb els microcrèdits, amb “més de 750 milions d’eu-ros en cartera en 10 anys de treball i més de 2 milions i mig de clients”.El Govern d’Espanya treballa en microfinances mitjançant el Fons per a la Concessió de Microcrèdits (FCM), un instru-ment per al desenvolupament de serveis financers en els pa-ïsos en desenvolupament. En el FCM participen, a més de l’Agència Espanyola de Coope-ració Internacional per al Des-envolupament (AECID), repre-sentants de diferents ministeris i de l’Institut de Crèdit Oficial

tral van sumar 270.000 llars.L’estudi també revela la crei-xent importància de les dones com a receptores de microcrè-dits, ja que el 2009 van ser un total de 104,7 milions de dones a tot el món, el 81% del total.

L’ajuda espanyolaL’informe també inclou les da-des de més de 3.500 instituci-ons amb més del 93 per cent de la informació recopilada cor-roborada per una tercera part verificadora, la qual cosa aug-menta la credibilitat respecte el destí i ús d’aquests diners. Du-rant la presentació de l’informe

cada dels setanta desenvolu-pat pel catedràtic d’economia i premi Nobel Dr. Muhammad Yunus, per donar solucions a les penúries que estava passant el seu poble, Bangladesh. Yu-nus va fundar més tard el Banc Grameen per oferir préstecs als més necessitats. A l’Amèrica Llatina, on s’ha im-plantat el model del banc de Yunus a països com Colòmbia o Mèxic, els microcrèdits arri-ben a un 31,2% de les famílies més pobres. Àfrica i l’Orient Mitjà van tenir com a clients a 7,85 milions de famílies, un 9,8% de les més pobres, mentre que Europa Oriental i Àsia Cen-

(ICO). La concessió dels mi-crocrèdits s’articula mitjançant préstecs a entitats financeres de països en desenvolupament i són aquestes entitats locals que fan arribar els recursos als microempresaris de la seva re-gió.Des de l’inici de les seves actu-acions el 1998 fins a finals de 2009, el Fons per a la Conces-sió de Microcrèdits ha forma-litzat operacions de crèdit per un import total de 713.190.369 euros. El crèdit mitjà concedit a microempreses en el marc del FCM és inferior als 850 eu-ros.

Trobada a ValladolidMés de 2000 persones parti-ciparan el proper mes de no-vembre a la Cimera Global del Microcrèdit, que enguany tin-drà lloc a Valladolid. Un dels objectius de la cimera és esta-blir un segell d’excel·lència per als microcrèdits. Amb aquesta garantia es podrà mesurar la seva visibilitat i considerar els impactes socials que s’hi asso-leixen. La Cimera Global del Microcrè-dit és un projecte de Results Educational Fund, corporació sense ànim de lucre amb seu a Washington. Des de la seva fundació el1997, s’han organit-zat un total de 14 cimeres, qua-tre de les quals han estat glo-bals i la resta regionals.

Microcrèdits per als més necessitats

VALORS

EL 81% DELS RECEPTORS DE MICROCRÈDITS SÓN DONES

BEGOÑA GIMÉNEZ

Més de 128 milions de les famí-lies més pobres del planeta van rebre un microcrèdit durant 2009, “un rècord sense prece-dents” segons l’entitat que pu-blica l’informe, la Campanya de la Cimera de Microcrèdit, una organització fundada fa 12 anys compromesa amb la vo-luntat d’eliminar la pobresa al planeta. Segons els càlculs dels autors de l’informe, com que la mitjana de persones que in-tegren cada família és de cinc membres, els préstecs als 128 milions de clients més pobres tenen un efecte directe en uns 641 milions de persones, una població similar a la suma de la que té la Unió Europea i Rússia juntes. Els microcrèdits són una eina fonamental per ajudar aque-lles persones que viuen sota condicions de pobresa i volen començar o millorar petits ne-gocis locals. Des de 1997 que funciona la Campanya, el nom-bre de famílies beneficiàries de microcrèdits s’ha multiplicat per 16: de 7,6 milions de per-sones el 1997 a 128 milions de persones el 2009. Per regions, on més es van es-tendre els microcrèdits el 2009 va ser a l’Àsia, on van arribar a 117,1 milions de famílies, o a un 64,2% de les llars més po-bres del continent, segons l’in-forme. De fet, el microcrèdit és un concepte que neix a la dè-

Més de 128 milions de les famílies més pobres del món van rebre un micropréstec el 2009, segons un informe publicat al març per la Campanya de la Cimera de Microcrèdit. Més de 2.000 representants de tot el món es reuniran a Valladolid al mes de novembre per estudiar les noves estratègies sobre microfinances per als propers anys.

EFECTE JAPÓEl terratrèmol del Japó i les pos-teriors conseqüències han fet trontollar les borses mundials. Evi-dentment, l’índex més afectat ha estat el Nikkei que ha descendedit més d’un 10% en un mes.

2.322,862.254,07

NASDAQ

-2,96%

23 febrer 1123 març 11

2.981,462.854,85

EUROSTOXX 50

-4,24%

10.579,109.449,47

NIKKEI

-10,67%

7.284,746.778,59

DAX

-6,95%

ÍBEX CAC DOW JONES

641 milions de persones es van beneficiar dels microcrèdits el 2009

MARÇ 2011

1,371,41

DÒLAR / EURO

+2,92%

MARÇ 2011ABRIL 2010 MARÇ 2011ABRIL 2010

Els microcrèdits ajuden els col·lectius més desfavorits. / ARXIU

ABRIL 2010

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / ECONOMIA 25

de 350 restaurants que formen part del Grupo Vip’s i que do-nen feina a 9.800 empleats de 85 nacionalitats diferents.

Creixement, malgrat totSeguint amb el seu pla de crei-xement, Grupo Vips té pensat expandir les seves marques per Portugal durant aquest any, país on de moment, només hi és present amb la marca Star-bucks. Portugal és un territo-ri difícil, actualment, ja que és precisament un països de la Unió Europea més afectats per la crisi econòmica i amb caigu-

des notables al sector de la res-tauració. Una de les claus en el creixement de Grupo Vips es troba en el suport financer i estratègic de Goldman Sachs, qui va adquirir fa quatre anys el 30% del capital a la família Arango. En el darrer exercici tancat de Grupo Vips, que cor-respon al 2009, es van facturar 426 milions d’euros, en un pe-ríode en què el consumidor ha reduït un 60% la seva despesa en oci i restauració, segons l’in-forme Evolució o revolució? El consumidor davant la crisi,elaborat per la consultora PwC Espanya a partir d’entrevistes a

Grupo Vip’s segueix innovant amb les franquícies

9 ANYS D’STARBUCKS A ESPANYA

AUGMENTA EL DÈFICIT COMERCIAL A LA UELa balança comercial de la Unió Europea va enregistrar el passat mes de gener un dèficit de 29.800 milions d’euros, un 31% més que en el mateix mes de l’any anterior. El 2010, Alemanya va ser l’Estat membre amb major excedent comercial mentre que Espanya se situa a l’altre extrem, amb 51.800 milions.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Darrere de marques tan cone-gudes i ben posicionades com la cadena de coffeshops Star-backs o els restaurants de men-jar italià Gino’s, hi ha Grupo Vip’s, un dels grups de restau-ració més emprenedors i com-promesos amb el seu entorn del sector. I darrere de Grupo Vip’s una família, la de les tres generacions d’Arango, origina-ris d’Astúries i migrats a Mèxic a principis de segle XX. El 1973 tornaven a Espanya per im-plantar el concepte dels super-mercats, que ja havien impor-tat dels EUA a Mèxic amb gran èxit. Quaranta anys després, el Grupo Vip’s és un conglome-rat format per 17 insígnies, sis d’elles cadenes de restaurants com Tio Pepe o The Wok. L’última aposta del grup és Vip-smart, un concepte a mig camí entre el menjar ràpid i el men-jar informal. La idea és que el client pot gaudir d’una oferta de cuina de qualitat (elabora-da sense precuinats) amb la rapidesa i l’agilitat d’un establi-ment fast food. L’empresa el qualifica de “pro-jecte pilot” a l’espera de veure la seva evolució, ja que aques-ta és una línia de negoci que no havien tractat mai, tot i que sembla que hi ha la intenció d’obrir nous locals. Aquest nou establiment es suma als ja més

MILLORA DEL CAPITAL RISC DURANT 2010La inversió de les companyies de Capital Risc a Espanya durant 2010 ha estat de 3.456 milions d’euros, un 117% més que l’any anterior, segons informa ASCRI. Els grans protagonistes de l’any han estat els fons internacionals que van aportar el 67%, tot i que també en destaquen alguns espanyols com Magnum o Artà Capital.

HISTÒRICA MORA DE LES PROMOTORESLa morositat dels préstecs concedits per les entitats financeres als promotors es va apujar el 2010 fins el 13,97%, la xifra més elevada de la seva història. Per sortejar la crisi, el sector ha suspès les seves promocions i ha rebaixat preus. Al finals de 2010, els crèdits dubtosos sumaven 44.137 milions d’euros.

Grupo Vips, una de les principals referències del sector de l’hostaleria i la restauració a Espanya ha obert el seu primer restaurant de menjar ràpid amb la nova marca Vipsmart. El grup també prepara per aquest any la seva expansió a Portugal.

AMADEUS

El principal proveïdor de serveis turístics al nostre país, Amadeus Espanya, no acaba d’arrencar aquest 2011. De moment, es mostra com un dels valors amb pitjors resultats a l’Ibex en el que portem d’any. Només en aquest últim mes, les seves accions s’han abaixat un 6,46%, situant-se actualment el preu de l’ac-ció en 13,18 euros. Tot i això, la majoria d’experts consultats recomana com-prar o almenys mantenir les accions. Amadeus va tancar 2010 amb un benefici net de 427,4 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 24,3% respecte l’any anterior. La companyia va tornar al parquet el passat 29 de abril, després de quasi cinc anys d’inactivitat bursària. En només 6 mesos s’ha incorporat al Ibex 35, on hi és des del passat 1 de gener.

FEBRER 2011 MARÇ 2011

Grupo Vip’s té un total de 350 establiments de diferents marques. / ARXIU

ELS MILLORS RESULTATSDE LA HISTÒRIAD’STARBUCKS

Starbucks, qui cotitza al Nasdaq des de 1992, va gua-nyar 346,6 milions de dòlars en el primer trimestre fiscal, el que suposa un increment del 43,5%, respecte el mateix període de l’any anterior, un dels tres millors mesos de la seva historia. Els seus ingres-sos també van augmentar un 8,4% i es van situar en els 2.950 milions de dòlars. El 1971 es va obrir a Seattle la primera botiga d’Starbucks que venia cafè a granel fun-dada per Gerald Baldwin, Gordon Bowker y Zev Siegl. Actualment són 6.000 esta-bliments a 50 països del món que ocupen 150.000 empleats i, segons informa l’empresa, tenen uns 1.000 milions de cli-ents. Ara que Starbucks fa 40 anys, la companyia ha decidit reno-var el seu logo ja que volen ampliar el catàleg de produc-tes per no centrar-se única-ment al cafè.

1.000 consumidors representa-tius a tota Espanya. Un altre in-forme, el de DBK informa que el total de les vendes al sector de la restauració s’ha reduït un 6% el 2010 i la previsió és que, tot i millorar els resultats, el sector continuaria perdent ven-des al voltant de l’1%.

El negoci del cafèEl 2002 arribava a Espanya un nou concepte de cafeteria: eren els coffeshops d’Starbacks i ho feia de la mà de Grupo Vip’s, empresa especialment esco-llida pel la cafetera de Seatt-le per instal·lar-se a Espanya, ja que buscaven un soci local “amb experiència a l’hostale-ria, bona implantació al mercat i mateixos valors d’empresa” expliquen fonts d’Starbucks. L’11 d’abril d’aquell any s’inagu-rava a Madrid el primer establi-ment i ara, nous anys després, són 75 establiments repartits entre Madrid, Barcelona, Va-lència i Sevilla i recentment ha obert dos botigues junt a SSP als aeroports de Las Palmas i Màlaga. El 30 de setembre de 2009, Grupo Vips va adquirir el 100% d’Starbucks a Espanya i Portugal. A canvi, Grupo Vips va cedir el seu 50% de França, que va passar a estar totalment a mans de Starbucks corpora-tion.

26 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011ECONOMIA / Estudis

titats financeres i també, per tant, les quotes que paguen els titulars dels préstecs, els quals es beneficien de les reduccio-ns de l’Euríbor i dels índexs als quals estan referenciats (sobre-tot, els préstecs hipotecaris).El marge d’explotació recullla imputació de les despeses d’integració en aquests primersmesos de vida de l’entitat per generar sinergies i estalvi de costos el més ràpidament pos-sible en el futur. Aquests cos-tos no recurrents expliquen l’augment del 5,9% de les des-peses d’explotació que, d’acord amb el pla d’integració, suposa-ran un efecte positiu en els pro-pers exercicis. D’altra banda, la contenció de la morositat i la seva bona cobertura han exigit una inferior partida global anual de pèrdues per deteriorament d’actius respecte l’any anterior, amb un retrocés d’un 77,1%. En qualsevol cas, l’import assignat de 152,1 milions d’euros suposa l’aplicació del criteri de màxi-ma prudència que l’entitat man-té en aquest àmbit.En conjunt, el resultat d’ex-plotació arriba als 100 mili-ons d’euros, amb una reducció del 27,5%, i el resultat compta-ble puja a 76,6 milions d’euros, amb una reducció del 30,6%.

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’EXERCICI 2010

CatalunyaCaixa assoleix un benefici de 109,1 milions d’euros el 2010CatalunyaCaixa ha tancat l’exercici 2010, caracteritzat per la creació de la nova caixa, essent la primera entitat a Espanya en tancar un procés de fusió en totes les seves fases, avançant-se d’aquesta manera a l’entorn de major exigència dels mercats financers.

REDACCIÓ

La nova entitat, orientada a la banca minorista mitjançant un servei personalitzat i de qualitat, ha tancat tots els as-pectes relatius a la integració: organigrama definit des del primer moment, nova identitat corporativa, nous productes operatius des del primer dia, importants avenços del pla de reestructuració, etc. La nova entitat ha aconseguit un impor-tant impuls en termes de ne-goci, destacant la captació de nous clients i recursos.El benefici net atribuït durant el 2010 puja a 109,1 milions d’euros, que suposa una re-ducció d’un 1,1% respecte a l’agregat de les tres entitats per al 2009 i recull l’efecte fiscal de-rivat del procés de fusió. Sen-se aquest efecte, el benefici net retrocedeix d’un 30,6%, en línia amb el comportament del sec-tor.El marge de negoci se situa en 1.106,9 milions d’euros, amb una reducció d’un 26,5%, en sin-tonia amb el conjunt del siste-ma financer, per la moderació dels actius fruit de la situació econòmica i per l’efecte de la caiguda dels tipus d’interès. Aquesta caiguda de tipus re-dueix els ingressos de les en-

Jaume Masana, director general adjunt, Manel Rosell, president, Adolf Todó, director general, i Carles Paz, director financer, durant la presentació de resultats. / ARXIU

les necessitats derivades dels venciments fins a l’any 2014, sense considerar ingressos per l’activitat comercial, no-ves emissions o venda d’actius. Aquesta millora de liquiditat s’aconsegueix gràcies al bon comportament en la captació de recursos de clients.

Procés d’integració en temps rècord CatalunyaCaixa va iniciar la seva activitat el passat 1 de ju-liol i ha anat tancant els dife-

El creixement de la taxa de morositat global del sector es xifra en 0,8 punts

rents processos de la integració de manera àgil, convertint-se en la primera entitat financera gran que protagonitza una fusió completa al mercat espanyol en els últims anys. En aquest sentit el procés d’optimització de la xarxa d’oficines i departaments centrals avança d’acord amb la planificació prevista i suposarà un estalvi anual de 130 milions en els propers exercicis.El procés de reestructuració evoluciona d’acord amb la pla-nificació prevista. De les per-sones adherides als plans de prejubilació o baixes volun-tàries ja ho han formalitzat 949. Quant a la reestructuració d’oficines, s’ha avançat sobre la planificació inicial i ja s’han integrat 234 oficines de les 395 previstes. La plena integració informàtica es completarà dins del primer semestre i perme-trà tancar el procés de rees-tructuració en un temps rècord per als paràmetres habituals d’aquests processos. Durant aquest període d’integració, l’entitat ha dissenyat processos perquè el client rebi el mateix estàndard de qualitat de servei personalitzat i pugui contractar tots els productes llançats per CatalunyaCaixa des de qualse-vol de les seves oficines.

De les persones adherides als plans de prejubilació o baixes ja ho han formalitzat 949

Finalment, incloent l’efecte fis-cal vinculat al procés de fusió, el benefici atribuït puja a 109,1 milions d’euros.La morositat es manté en els mateixos volums en termes ab-soluts que l’agregat de les an-teriors entitats en el 2009. La taxa de morositat se situa en el 5,41%, el que suposa un mode-rat augment de 0,25 punts per la reducció de riscos. Aquesta contenció confirma la tendèn-cia que ha mantingut trimestre a trimestre durant l’any 2010 i que és el resultat d’una políti-ca d’anticipació desenvolupada per l’entitat. El creixement de la taxa de morositat global del sector es xifra en 0,8 punts per al conjunt de caixes i bancs du-rant el 2010.El coeficient de solvència de CatalunyaCaixa se situa en l’11,2%, la Tier1 en el 7,8% i el Core Capital en un 6,9%. Això suposa una millora respecte a la situació de l’exercici an-terior d’1,4 punts, en els dos primers casos i d’1 punt, en el tercer i recullen l’efecte deri-vat de la venda de les participa-cions de Repsol-YPF. Cata-lunyaCaixa disposa d’una ele-vada liquiditat de manera que, amb els actius disponi-bles, té cobertes folgadament

La salut a la teva empresa

és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERTCONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIAOFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

PLA COL·LECTIU TANCATCONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESAQUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL 29

Especial:Institucions

de les administracions. Les Cambres estan tutelades per l’Administració i estan coor-dinades sota el paraigües del Consell Superior de Cambres.Els ingressos de les Cambra provenen de dues fonts essen-cials. Per una banda, hi ha l’anomenat Recurs cameral permanent, que és la taxa que paguen les empreses que en formen part. Aquest import es calcula a partir d’un percen-tatge determinat sobre l’IAE, l’IRPF o l’Impost sobre Socie-tats. D’altra banda, les cam-bres compten amb una part d’autofinançament per ingres-sos econòmics derivats de la prestació de serveis empresa-rials.

Les cambres ofereixen una àmplia gamma de serveis divi-dits en uns eixos bàsics:

1.- Internacionalització

La internacionalització es per-fila com una necessitat bàsica actual, que pot ajudar les empreses a créixer i a sortir de la crisi. En aquest sentit, les cambres acompanyen les com-panyies que volen iniciar el procés d’internacionalització, assessorant-les sobre els pas-sos a seguir. Igualment, l’entitat elabora anualment un Pla d’Acció Internacional, que recull les línies estratègiques, programes o les anomenades missions comercials a països de tot el món per afavorir els contactes i intercanvis.

Bases, que amplia les funcions públiques de les cambres i estableix l’afiliació obligatòria de les empreses a través del pagament d’una quota. Això va aportar l’estabilitat financera.Els anys de la Guerra Civil van afectar les entitats, que no es van poder escapar dels danys econòmics que va comportar la lluita armada. Però durant la dictadura, les cambres van prendre un paper impor-tant a l’hora de reconstruir el país i revitalitzar l’economia, una tasca que continua amb l’arribada de la democràcia. L’any 1993 es va aprovar la Llei Bàsica de Cambres de Comerç, on es referma el paper bàsic d’aquestes entitats “en la con-solidació del teixit econòmic del país”. Aquesta és la nor-mativa que actualment encara regeix el seu funcionament, tot i que el passat desembre, el Reial decret Llei 13/2010 elimi-nava l’obligatorietat d’afiliació a les cambres o obria així una nova etapa d’incertesa, degut al notable descens d’ingressos que es preveu que patiran. Actualment, a Espanya hi ha un total de 85 Cambres de Comerç, de les quals 13 són a Catalunya.

Funcions i serveisLes Cambres de Comerç tenen com a funció principal la repre-sentació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç i la indústria, a més d’exercir d’entitats consultives

REDACCIÓ

El Reial Decret del 9 d’abril de 1886 va establir el naixement de les Cambres, llavors enteses com a associacions voluntàries de comerciants, industrials i naviliers. La normativa indicava les vint primeres ciutats on podia establir-se una Cambra: ports com la Duana i places mercantils i industrials de ciutats com Madrid, Badajoz, Alcoi, Còrdova, Jerez, Múrcia, Oviedo, Santiago, entre altres. A Catalunya, se’n van bene-ficiar ciutats com Barcelona, Girona, Terrassa o Sabadell.El paper de les cambres ha anat canviant al llarg de la història. Per exemple, durant els primers anys d’existència (1886-1911) aquestes entitats comptaven amb pocs recursos econòmics, ja que l’afiliació de les empreses a la Cambra era voluntària. Això va fer que fossin entitats poc representa-tives, ja que només vetllaven pels interessos particulars dels pocs comerciants, industrials i naviliers que s’havien associat, i no pas per l’interès general. A més, durant aquest període, les cambres competien amb Foment del Treball Nacio-nal, organització patronal per excel·lència de la burgesia industrial catalana en aquells moments.

Però el paper de les cambres van viure un gir important l’any 1911, quan el rei Alfons XIII va promulgar la Llei de

Les Cambres de Comerç van començar a aparèixer a Espanya a finals del s.XIX, just ara fa 125 anys. L’objectiu és que aquestes noves entitats substituïssin a les organitzacions gremials i es convertissin, a part d’associacions per defensar els interessos de les empreses, en els interlocu-tors de les administracions amb l’objectiu d’ajudar en el desenvolupament econòmic i industrial del país.

Les Cambres de Comerç i els col·legis professionals són entitats que faciliten el desenvolupament empre-sarial del nostre país.

INSTITUCIONS AMB MÉS D’UN SEGLE D’HISTÒRIA

2.- Foment de la innovació

Per tal de promoure la inversió en innovació, les cambres ofe-reixen serveis com la realitza-ció d’una avaluació inicial per detectar les oportunitats de millora de l’empresa; ajuda per planificar, desenvolupar i con-solidar la innovació; assessora-ment sobre ajuts per innovar i oportunitats d’accés al finança-ment, etc.3.- Desenvolupament de les

TIC

Amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament de les tec-nologies de la informació i la comunicació (TIC) i les empre-ses reben informació sobre les diferents línies de finançament del sector de les TIC.4.- Formació

Les cambres ofereixen cursos de formació, tant per a empre-saris i directius, com formació continuada destinada a treba-lladors, a més de postgraus, formació especialitzada, for-mació a mida i cursos de for-mació a distància. D’altra banda, les cambres també desenvolupen accions per promoure el comerç urbà i el turisme, i realitzen estudis i anàlisi sobre temes d’actualitat. Precisament, això ha permès a les cambres con-vertir-se en una poderosa veu de contrapès al poder polí-tic, reivindicant mesures que beneficiïn les empreses, la creació d’ocupació o, fins i tot, en infraestructures que poden ajudar a rellançar l’economia.

Les cambres ofereixen una àmplia gamma de serveis. / CEDIDA

Les Cambres de Comerç fan 125 anys

NOVA NORMATIVA

A finals de l’any passat, el govern

central va aprovar el Reial decret

Llei 13/2010 del 3 de desembre,

que recollia un paquet d’actua-

cions per fomentar la inversió i la

creació de llocs de treball. Però

també buscava reduir les despe-

ses de les empreses. En aquest

sentit, l’article 4 de la normativa

eliminava l’obligatorietat de les

empreses de pertànyer a les

cambres.

La conseqüència directa de la

nova llei és la previsible reducció

d’ingressos de les cambres, així

que la seva reacció no es va fer

esperar. El Consell General de les

Cambres de Comerç de Catalunya

va emetre un comunicat anun-

ciant la creació d’una “xarxa

cameral que permeti mancomu-

nar tots els serveis que ofereixen

les corporacions”, per tal de com-

partir despeses i fer la gestió més

eficient. Tanmateix, les cambres

es van comprometre a “seguir

treballant com fins ara al servei

de les empreses i continuar

impulsant l’activitat econòmica

del país”.

I tu, fasclienting?

És fàcil tenir clients satisfets si se sap com

Institucions / ESPECIAL 31ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL

Els col·legis professionals canvien de rol

ENTITATS AL SERVEI DELS COL·LEGIATS

REDACCIÓ

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurí-dica pròpia, i estan formats per aquells professionals que exerceixen una determinada professió i que són anomenats col·legiats.Les funcions que exerceixen els col·legis professionals és triple. Per una banda, es dediquen a la gestió i defensa dels interessos de la professió que representen i dels seus col·legiats. Igual-ment, s’encarreguen de garan-tir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions de-ontològiques de la professió. I, finalment, també vetllen perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat.Els col·legis professionals estan vinculats al que es coneix com a professions liberals (advo-cats, metges, arquitectes, engi-nyers, etc.) i es diferencien dels gremis en el sentit que aquests últims apleguen a artesans o professionals vinculats a activi-tats més manuals. Segons estadístiques de la Ge-neralitat, a data de març de 2011 existien a Catalunya un total de 129 col·legis professi-onals. La gamma d’activitats econòmiques que representen és molt àmplia i variada, de ma-nera que cada col·legi presenta les seves particularitats especí-fiques. Depenent de l’activitat, hi ha col·legis que elaboren l’ano-menat codi deontològic de la

professió. Es tracta d’una sè-rie d’indicacions orientatives de caire ètic que marquen el correcte camí per exercir l’ac-tivitat i que els col·legiats han de complir. En aquest cas, col-legis com el de metges o el de periodistes tenen un poderós codi deontològic.

Canvis normatiusAltres elements específics de certs col·legis, com l’obligato-rietat d’afiliació o el visat obli-gatori ha canviat radicalment a partir de l’aprovació de la llei Òmnibus el juny de 2009. Abans del canvi de normativa estar col·legiat era un requisit indispensable, especialment en aquelles professions de cai-re tècnic o que comporten cert risc o responsabilitat, com és el cas dels metges, els enginyers o els arquitectes, entre d’altres. En canvi, altres professions, com ara el periodisme, l’afilia-ció no era obligatòria.

La llei Òmnibus ha canviat radi-calment aquest panorama. Per exemple, en professions tècni-ques com arquitectes, la refor-ma s’ha fet bàsicament a través del visat, ja que fins llavors la major part dels projectes re-queria tenir el visat del col·legi, i per obtenir aquesta certifica-ció era obligatori que el profes-sional estigués col·legiats. Amb la nova llei, ja no cal visar la majoria de projectes, i el visat ha quedat relegat a una espècie de certificat de qualitat, com

La coneguda com a Llei Òmnibus, aprovada el 2009, ha suposat una revolució en el paper dels col·legis professionals i els ha tret gran part del paper de control i poder que tenien, ja que, en molts casos, s’ha eliminat l’obligatorietat d’estar-ne afiliat per poder exercir una professió determinada. Així, els col·legis es veuen obligats a reinvertar-se i buscar nous rols per assumir.

Els Col·legis encaren el futur amb nous reptes. / ARXIU

EL COL·LEGI D’ECONOMISTES

El Col·legi d’Economistes de Catalunya, nascut l’any 1957, compta amb uns 6.000 afiliats. L’òrgan, a més de donar cober-tura als professionals d’aquest sector, organitza activitats i ofe-reix serveis diversos, amb l’objectiu de convertir el col·legi en un centre de formació i reciclatge dels economistes, així com un fòrum d’opinió obert a la societat. La vida del col·legi és relativament jove, ja que a principis del segle passat va sorgir com a secció territorial del Colegio Naci-onal de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicasy Comerciales, i no es va constituir com a col·legi independent fins a l’any 1971. El col·legi va tenir com a primer president Joaquín Buxó-Dulce de Abaigar.Durant els primers anys, l’entitat s’ubicava a un local situat a la plaça Antoni Maura de Barcelona, però pocs anys després es va traslladar al centre de la ciutat, concretament a la rambla de Catalunya. Però l’entitat ha conegut moltes seus, ja que l’any 1983 es va traslladar a l’avinguda Diagonal, mentre que en breu està previst l’estrena de la nova flamant seu situada a la plaça Gal·la.Actualment el col·legi compta amb més de 6.000 economistes afiliats, el 30% dels quals treballen per compte propi. A més compta amb tres delegacions territorials a cada una de les pro-víncies catalanes.El col·legi té com a òrgan executiu la Junta de Govern, que és l’encarregada de prendre les principals decisions. Però a més, l’entitat compta amb altres organismes, com el Club de Conjun-tura, el Comitè de Normativa i Ètica Professional i les Comissi-ons de Treball. Aquestes últimes tenen per finalitat l’estudi de la problemàtica professional i estan formades per professionals de les diferents disciplines de la professió. Finalment, el col·legi també compta amb l’Assemblea de Col·legiats, que es reuneix dues vegades l’any, on poden assistir tots els afiliats amb veu i vot.

ara un segell ISO. L’objectiu del govern era reduir els costos dels projectes en benefici dels professionals i ciutadans, però a la pràctica suposa una reduc-ció notable dels ingressos dels col·legis.La nova normativa eliminava altres obligacions, com ara establir una taula d’honoraris orientativa o el treball conjunt entre professionals i alhora imposa més transparència als col·legis. Amb tot, aquestes agrupacions s’hauran de reinventar cap a òrgans més de consulta dels afiliats i ciutadans, així com plantejar-se nous serveis per tal de mantenir-se com a òrgans de referència.

Una historia de canvisLa tradició dels col·legis profes-sionals és llarga i van néixer a Europa al segle XI com a asso-ciacions de treballadors. A Es-panya, es va impulsar aquests òrgans des de les universitats; era a finals del s.XIX i els pri-mers a funcionar van ser els col·legis sanitaris i activitats jurídiques. En un primer mo-ment, els col·legis eren entitats més tancades i hermètiques, cosa que va xocar contra les tendències liberals de l’època. Però mica en mica, els col·legis van començar a evolucionar i a prendre el perfil que tenen actualment. Es tracta d’un mo-viment, però, que encara no ha acabat, ja que les normatives dels darrers anys està generant canvis en el paper dels col·legis a la societat.

32 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011ESPECIAL / Institucions

“Espanya és el novè país del món en producció científica”

ENTREVISTA A RAMON LÓPEZ, DIRECTOR DE BIOPOL’H

REDACCIÓ

Biopol’H neix com un clúster biomèdic i biotecnològic. D’on sorgeix la idea?A l’any 2005, com a president i conseller delegat de l’ICO (Institut Català d’Oncologia), vaig detectar la necessitat d’estructurar l’espai físic i sa-nitari d’aquesta entitat. Aquest projecte, denominat CARS (Centre asssistencial i de re-cursos sanitaris) va esdevenir un projecte i una il·lusió més enllà de l’ICO i va comptar amb el suport de la ciutat de L’Hospitalet, un factor fona-mental per el naixement del clúster. La nostra idea era i és potenciar el nucli de coneixe-ment científic i tecnològic que suposen les entitats sanitàries i de recerca que formen el Bio-pol’H, perquè juntament amb la transformació del territori i l’atracció d’empreses donin resposta a les persones.

En quin nivell d’activitat es troba, actualment, el Biopol’H?El Biopol’H està constituït per la Generalitat, l’Ajuntament de L’Hospitalet, la Universitat de Barcelona i el Biocat. Ara per ara estem centrant la nostra activitat en tres eixos fonamen-tals: la construcció del clúster, la implantació d’empreses i la internacionalització. El primer repte és la consolidació dels cinc àmbits d’actuació de Bio-pol’H: el Parc de Salut, el Parc Científic, el Parc Empresari-al, el Campus d’Excel·lència formatiu –el campus univer-sitari de Bellvitge acaba de rebre la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional– i el Desenvolupament social en col·laboració amb l’Ajunta-ment de L’Hospitalet. Quant a la implantació d’empreses, a l’octubre del 2009 vam inau-gurar la Bioincubadora. I, un edifici habilitat per a spin-off i petites empreses. El tercer objectiu principal, la interna-cionalització, es canalitza a través de la IASP (Internatio-nal Association of Scientific Parks) de la que en som mem-bres, de la col·laboració amb

Biopol’H és un clúster biomèdic i biotecnològic d’institucions sanitàries, d’entitats generadores de coneixement, de centres de recerca i d’empreses del sector de ciències de la vida i de la salut. Tot just comença la seva activitat, però ja té molts projectes engegats.

lalts i per a la societat. La nos-tra aposta és modificar aquesta situació, posant les bases per a l’aprofitament ràpid de les tro-balles científiques mitjançant la seva transformació en valor econòmic i/o social

Des de la seva experiència, quina és la situació del sector biomèdic i biotecnològic a Ca-talunya?Segons l’estudi elaborat per l’Oficina de Coordinació en Investigació i Innovació de la Generalitat i basat en el Sci-mago Institutions Rankings World Report, la producció científica catalana arriba el 2008 a quasi 15.000 docu-ments amb un increment del 12,1% de mitjana anual des del 2008 i passa a representar, per primera vegada, més de la quarta part de la de l’Estat espanyol (el 26,1%). Espa-nya és el novè país del món en producció científica. Així mateix, Catalunya supera el 2008 la producció científica de països com Àustria (per primera vegada), Finlàndia o Noruega. La qualitat de la producció científica feta a Catalunya és comparable a la de Finlàndia, Àustria o Suècia i significativament superior a la d’Espanya.En aquest estudi l’Institut Català d’Oncologia destaca com un dels centres de més qualitat en la producció ci-entífica, mentre que l’Institut de Biomedicina de Bellvitge (IDIBELL) és el segon centre de recerca de Catalunya en producció científica.Si tenim en compte totes aquestes dades, crida l’aten-ció un fet: a Catalunya i Espanya som punters en pro-ducció científica, però estem a la cua en patents. És a dir, la inversió en R+D+i ha situat Catalunya en una posició des-tacada dins el mapa científic europeu, però no produeix un retorn econòmic desitjable. D’aquí la necessitat peremp-tòria d’impulsar la transfe-rència de coneixement en clústers com el Biopol’H.

“Les pimes representen el grup majoritari dins el sector biotechactual”

Ramon López es troba al capdavant de Biopol’H. / CEDIDA

el Massachussets Institute of Technology (MIT) i a través del contacte amb altres clústers in-ternacionals.

A quin perfil responen les empreses que acull i que espera acollir Biopol’H? Les pimes també hi tenen cabuda?Biopol’H fa bandera del de-senvolupament empresarial. Això vol dir que en l’entorn de coneixement que representen les institucions ubicades dins l’espai Biopol’H treballa per atraure empreses i per facili-tar la creació d’spin off a par-tir dels grups. Les empreses farmacèutiques i biotecnològi-ques, així com les del sector de subministres i dispositius mè-dics són les que s’ajuden amb el camp de la biomedicina, que és el propi. Cal afegir, a més a més, que les pimes, d’alguna manera, són les empreses pre-ferents ja que representen el grup majoritari dins el sector

biotech actual. Elles, junta-ment amb les futures spin off que cauen ja dins la categoria de microempresa (menys de 10 treballadors), són les que, de forma genèrica, poden be-neficiar-se dels serveis que Bio-pol’H pot aportar a favor de la seva participació en la dinàmi-ca de la innovació. Biopol’H també espera acollir empresa farmacèutica gran tot i que aquesta possibilitat és més avi-at minsa, descomptant l’entra-da de Laboratorios Ferrer que sens dubte és un cas singular. Són i seran freqüents, d’altra banda, les empreses petites no spin off. Això ve del fet que hi ha empreses que disposen d’un espai on combinen activitat de producció i/o laboratoris, magatzem i administració. Per aquestes, en particular, l’entorn de Biopol’H, que d’alguna ma-nera s’identifica amb el distric-te econòmic de L’Hospitalet té una àrea amb molta capacitat real i potencial per a ubicar aquest tipus d’empreses situa-da dins l’eix Gran Via.

Quin paper juga la innovació en aquest espai?La innovació és el nostre eix vertebrador per assolir l’objectiu final, que és la im-plantació d’un gran parc em-presarial, on la prioritat està centrada en els ens corpora-tius d’empreses de ciències de la salut i els seus centres d’R+D, sense oblidar-nos de les empreses de serveis, i del paper destacat de les consul-tories petites i grans.El Biopol’H pretén dues grans transformacions: d’una ban-da, l’atracció d’empreses bio-mèdiques de gran valor afegit a l’espai Biopol’H; i d’altra banda, la transformació del coneixement científic en re-torn econòmic i social (in-novació). Les institucions que conformen el Biopol’H dispo-sen d’un gran capital de conei-xement científic que, en aquests moments, no genera un retorn suficient o està orientat a un co-neixement genèric no aplicable al benefici immediat per als ma-

“Les institucions que conformen el Biopol’H disposen d’un gran capital de coneixement científic”

ACCID

IV CONGRÉS26-27 MAIG 2011

IV Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses

i administració pública, amb els següents objectius:

Més informació i inscripcions:tel. 93 542 14 79 congres@accid.org

www.accid.org

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL Salut / ESTILS DE VIDA 35

REDACCIÓ

La població espanyola, especialment en els darrers 15 anys, ha passat de visitar el den-tista únicament quan tenia dolor o problemes bucodentals, a valorar cada cop més els trac-taments estètics com el blanquejament, les pròtesis de porcellana sense metall i l’orto-dòncia invisible. El Dr. Francesc Amorós, res-ponsable de la Unitat d’Odontologia estè-tica de ClínicaSveltia, explica que “és impor-

tant que la nostra salut bucodental sigui bona, però també ho és que ens sentim a gust amb el nostre somriure, i si això pot fer-se sense que es noti, sense dolor i amb totes les garan-ties, millor que millor”.Una bona salut comença per unes genives sanes. Avui dia, es possible fer un diagnòstic precoç abans que apareguin símptomes de malaltia. Concretament es rea-litza una anàlisis bio-química de la saliva i de la placa bacteriana per descobrir i tractar les bactèries patògenes i també descobrir els factors genètics de la periodontitis.D’altra banda, amb el pas dels anys, les dents perden la seva brillan-tor. Això, però, pot tenir solució, gràcies al tractament de blanque-jament dental o al trac-tament exclusiu del dis-seny del somriure que canvia el color, la posi-

ció i la forma dels dents en una única sessió.Existeixen també altres tractaments que, en els darrers anys, han revolucionat el món de l’odontologia, com són l’ortodòncia invisible o els implants dentals que es realitzen en un sol dia. En definitiva, no hi ha excuses per tenir un somriure perfecte.

PROPOSTES PER A UNA VIDA MÉS SALUDABLE

El somriure, una de les millors presentacions

És possible fer un diagnòsticprecoç abans que apareguin símptomes de malaltia

Cada cop els tractaments odontològics estètics són més sol·licitats. / CEDIDA

El somriure és cada cop un be més cotitzat. Avui dia, més enllà de tenir una denta-dura sana tam-bé es busca que sigui bonica.

Instal·lacions del nou centre Wellness Club 33. / CEDIDA

Recórrer Barcelona fent exercici

REDACCIÓ

El nou centre Wel-ness Club 33 ha obert recentment les seves portes en ple centre de Barcelona. Ubicat en l’únic hotel gay del món, l’Axel Hotel, es presenta com un centre mixt que s’adreça a totes aquelles perso-nes interessades en fer exercici i, sobre-tot, en la seva salut. A banda d’unes com-pletes i innovadores instal·lacions, el centre presenta una novetat: utilitza els carrers de Barcelona per posar-se en forma.Aquesta proposta pren el nom d’Urban Trai-ning Team i consis-teix a traçar diferents

recorreguts pels car-rers de la ciutat comtal per córrer o anar amb bicicleta, i fer diversos exercicis en diferents zones a l’aire lliure. Un dels entrenadors del Wellness Club 33 serà el guia del grup de gent que s’animi a aquesta

iniciativa, que perse-gueix treure el gimnàs al carrer, gaudint així de les enormes possi-bilitats que ofereix una ciutat com Barcelona per poder fer exercici.L e s i n s t a l · l a c i o n s de Wellness Club 33 compten amb una com-pleta sala de fitness (amb possibilitat d’en-trenador personal), zona d’aigües, sauna i cabines, individu-als i dobles, on poder gaudir de massatges de tot tipus. També, és un espai ideal per recu-perar-se d’una lesió, baixar de pes, millorar els hàbits alimentaris sota la supervisió d’un equip de nutricionis-tes, o preparar-se per a esports que es poden practicar de forma amateur o professional (golf, tenis, escalada, paddle, dansa, atle-tisme, boxa...).

Promoure l’exercici més enllà de les parets del gimnàs és l’objectiu que es proposa el nou centre Wellness Club 33, ubicat en ple Eixample de Barcelona.

L’UrbanTraining Teamproposa fer diversosexercicis en zones a l’aire lliure

Estils de vidaUs descobrim algunes destinacions turístiques del continent asiàtic, com Xangai, Pequín i Dubai. PÀG. 36

36 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011 ESTILS DE VIDA / Viatges

REDACCIÓ

El turisme és, sens dubte, un dels principals motors econò-mics dels Estats. A Espanya, tot i la crisi, les dades indiquen que en el que portem de 2011 s’està produint una lleu recu-peració i sembla ser que les perspectives per als propers mesos són bones. De fet, amb dades de l’Institut d’Estudis Turístics (IET), l’activitat turís-tica espanyola va créixer un 1% el 2010, generant uns ingres-sos de 49.000 milions d’euros. Europeus, nord-americans i, sobretot, asiàtics són els princi-pals països d’origen dels turis-tes. Tan sols al 2010, més de 1.000.000 nord-americans van viatjar a Espanya atrets, prin-cipalment, per la seva oferta gastronòmica i cultural. Amb dades generals, Espanya ocupa el primer lloc en turisme vaca-cional del món i el segon en per ingressos del turisme.

El creixement d’Àsia El creixement progressiu de les classes mitjanes a la Xina, l’Ín-dia, Corea del Sud i Singapur converteix el continent asiàtic en un potent mercat emissor, el qual els propers anys creixerà a passes de gegant. El Japó també s’inclouria en aquest conjunt de països però ara mateix reque-reix un punt i a part a causa de la catàstrofe viscuda pel tsu-nami i la crisi nuclear de la cen-tral de Fukushima. Sens dubte, una potència molt important, la qual fins ara ha estat un gran

L’Àsia creix a passes de gegant i es conso-lida com el continent emissor de turistes més important avui en dia. A continuació fem una aproximació al tu-risme asiàtic i, a l’in-versa, fem unes pin-zellades als principals destins turístics del continent oriental.

emissor de turistes cap a occi-dent. Aquestes i altres qüesti-ons es van analitzar durant el II Congrés Internacional sobre Turisme Asiàtic, que va tenir lloc a principis de febrer, on es van reunir prop de 30 experts per analitzar el potencial del turisme asiàtic. Segons dades del darrer baròmetre de l’Orga-nització Mundial del Turisme (OMT), el turisme mundial va créixer un 6,7% el 2010 mentre que la regió d’Àsia Pacífic va ser del 14%. Amb aquestes pers-pectives i amb dades també del Banc Asiàtic del Desenvo-lupament s’apunta que uns 800 milions d’asiàtics accediran al grup de classe mitjana en

ÀSIA COM A IMPORTANT EMISSOR DE TURISTES

Imatge de Dubai amb l’hotel Burj Al Arab de 7 estrelles al fons. / ARXIU

Europeus, nord-americans i, sobretot, asiàtics són els principals països d’origen dels turistes

els propers 20 anys i que ales-hores prop de 100 milions de xinesos viatjaran fora del país. El govern espanyol preveu que el 2012 fins a 300.000 turis-tes xinesos viatgin a Espa-nya, mentre que arribaran a 1.000.000 el 2020 amb motiu de la campanya Pla Turisme Xina, impulsat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. A Catalunya, el turisme pro-vinent de la Xina va créixer un 40% i el principal destí va ser Barcelona. Augmentar el nombre de vols directes i les connexions amb les principals ciutats asiàtiques contribui-rien a fer créixer encara més el nombre de turistes.

Àsia prefereix occident

ÀSIA COM A DESTÍ TURÍSTIC

Els països asiàtics tenen un gran atractiu pels ciutadans occidentals. A con-

tinuació fem un repàs d’algunes de les principals ciutats que s’escullen per

al període vacacional.

Xangai: La xinesa Xangai és una de les ciutats més poblades del món, amb

més de 20 milions d’habitants. És també un dels ports i centres comercials

més grans de l’Orient. Cal visitar el Temple del Déu de la Ciutat i els barris

adjacents i també el nou districte litoral de Pudong, on es situen els gratacels

que tant caracteritzen la ciutat des dels anys 90 del segle passat.

Pequín: Es tracta de la capital de la Xina i ofereix moltes possibilitats tant a

dins de la ciutat com a diferents punts de la Gran muralla Xinesa. Els indrets

més visitats són La Ciutat Prohibida, el Palau d’Estiu, la tomba de Mao Tse

Tung, la plaça de Tian An Men, l’estadi olímpic o el Temple de Lama.

Dubai: Es tracta d’un dels 7 Emirats que integren els Emirats Àrabs Units i un

dels destins turístics més cotitzats del món. La seva arquitectura caracterit-

zada per les grans dimensions i el luxe, compta amb el Burj Khalifa, l’edifici

més alt del món i també amb l’hotel que es troba en suspensió damunt el mar

i que es va donar a conèixer com l’únic que té 7 estrelles. A Dubai es preveu

construir Dubailand, el parc d’atraccions més gran del món.

Delhi: Capital de l’Índia, ciutat nova i d’aspecte funcional, és una cruïlla impor-

tant de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus amb

les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan.

Bangkok: Bangkok, capital de Tailandia, és la ciutat més important del país

i compta amb una població que gairebé arriba als 7 milions d’habitants. El

seu desenvolupament socioeconòmic l’ha convertit en una de les ciutats més

influents i modernes del sud-est asiàtic.

ABRIL 2011 MÓN EMPRESARIAL Gourmet / ESTILS DE VIDA 37

RESTAURANT JAUME DE PROVENÇA

Tradició culinària de pares a fills

El Restaurant Jaume de Provença porta més de 30 anys en actiu, i conti-nua sent un referent de la bona cuina feta des de l’experiència i la tra-dició familiar

“L’ingredient que mai no pot faltar a la cuina és la passió i la feina ben feta”

El restaurant Jaume de Provença disposa d’un saló privat per a grups d’entre 8 i 16 persones ./ CEDIDA

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del desaparegut San-ti Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANYAl capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nan-do Jubany.Ctra. de Sant Hilari - CalldetenesTel. 93 889 10 23

LES SET PORTESTípica cuina catalanade qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cui-nera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

JAUME DE PROVENÇACuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació.Provença, 88 - BarcelonaTel. 93 430 00 29

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

GERARD ARIAS

La història ens porta molts anys abans de la inauguració de l’actual local on es troba emplaçat el Restaurant Jaume de Provença; cal que retroce-dim fins l’any 1942 quan en Jaume Bargués Ars va adquirir un petit local al número 98 del carrer Provença de Barcelona. Avui dia, i amb mirada retros-pectiva, el seu fill Jaume Bar-gués Rich ens explica com “en tornar de la guerra el pare no tenia feina i per això va optar per llogar un bar, ja que en aquells temps al barri tot eren camps”. Un negoci que es va anar creant a poc a poc amb el pas dels anys i gràcies a la confiança primer de la gent del barri, i després de clients d’ar-reu; un negoci que ha passat de pares a fills, però sempre fidels a un mateix tipus de cuina, amb una base que pro-venia de les receptes familiars. En Jaume es va incorporar al negoci familiar l’any 1960, i grà-cies a l’augment de clients que s’apropaven al restaurant, l’any 1980 es va decidir traslladar el

local fins al número 88, però sense abandonar aquell carrer Provença que anys enrere havia vist néixer el negoci. D’aquesta manera es va inaugurar el Res-taurant Jaume de Provença tal i com és avui dia, i l’any següent ja va veure recompensada la seva feina amb la Medalla del Mèrit Turístic de la Generalitat de Catalunya, i amb una estre-lla Michelin que va mantenir durant 19 anys com insígnia de qualitat i bona cuina. I es que després de 30 anys en actiu, en Jaume ens explica que “no hi ha cap secret per mantenir-se, el més important és tenir salut i no perdre mai la passió per la cuina, ja que a mi és el que més m’agrada i on gaudeixo més. Tot i això, ara fa temps que estic apartat dels fogons, però no paro de pensar i buscar nous plats”. Aquest esperit de

treball juntament amb el fet de ser autodidacte són el que han definit la cuina que es pot trobar a Jaume de Provença, i que el propi cuiner defineix com “una cuina clàssica i també de tradició catalana que va ser la primera que ens va donar a conèixer”. Una cuina que ha superat el pas dels anys i de les modes, establint un equilibri propi entre la tradició i la modernitat. A més, el fet de ser autodidacte “em va portar a viatjar bastant a França i visi-tar els millors restaurants del país, llegir infinitat de llibres”, i assegura que “sempre hem respectat les bases de la cuina francesa”.

La cuina catalanaTot i això, en els seus plats sempre s’hi veuran pinzellades de cuina catalana i mediterrà-nia, una cuina que durant els últims anys ha patit una gran expansió a nivell internacional, però que en Jaume critica, ja que creu que aquesta projec-ció “està molt bé, però sempre parlen dels mateixos, i aquesta és una feina que està duent a terme molta més gent que no pas aquesta mitja dotzena que surten per tot arreu”, afirma contundent. Defensor de la

cuina feta a casa i per la gent de casa, assegura que “l’ingredient que mai no pot faltar a la cuina és la passió i la feina ben feta”, una combinació que ha fet que el Restaurant Jaume de Pro-vença assolís un gran renom i comptes amb la visita de moltes i molt diverses personalitats del món de la política, l’esport i la cultura. Per exemple, entre les parets dels salons de l’antic local hi va sopar tot l’equip del F.C.Barcelona, campió de lliga 1973-74, representats per juga-dors tan coneguts com Johann Cruyff i Carles Reixach; el Molt Honorable Sr.Josep Tarrade-llas, expresident de la Genera-litat de Catalunya o el Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela.La carta que ofereixen va can-viant segons l’estació de l’any, però en destaquen els entrants freds i calents, la seva gran varietat de peixos frescos del dia, o també les especialitats de carns, a més d’una àmplia carta amb més de 300 vins d’excel-lent referència i òptima conser-vació. Tot i això, si preguntem a en Jaume quin plat no es can-saria mai de cuinar, ens respon que “una truita de patates amb pernil i una mica de tòfona, servida un pel crua o sucosa, sempre és un gran plat”; i sense oblidar-se dels orígens que el van formar com a cuiner ano-mena “les angules o els callos que fa la meva germana Pilar”. Sens dubte tot un exemple de bona cuina, elaborada a foc lent al llarg dels anys, per tota una família establerta al carrer Provença de Barcelona .

38 MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2011ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CulturaCITA CÈLEBRE: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats r. .” G. Marx (1890-1977), actor.

100 errores en la dirección de personas Autor: José María AcostaEditorial: ESICPàgines: 213

Dur a terme la direcció de perso-nes és una tasca força complexa. Aquest llibre ofereix al lector una amplia visió d’allò que no ha de fer un directiu però també com no caure en les trampes i actuar amb més eficàcia. El lector també apren-ndrà a lliurar-se dels mals hàbits, d’errors o de comportaments que es podrien millorar. L’autor recull 100 errors en la direcció de perso-nes i els agrupa tenint en compteles funcions i missions més impor-rrtants que duen a terme aquestes persones: estratègia, estructura, lideratge, intel·ligència emocional, motivació, comunicació, és dels mòbils, ús del correu, etc. Acosta ha plantejat aquest llibre amb unestil clar i amè, amb molts exem-ples, afegint aportacions sobre el que anomena les noves tecnologiessocials.

Hacer piñaAutor: Jordi López DaltellEditorial: Ediciones UranoPàgines: 192

Hacer piña analitza la forta relaa -ció que existeix entre el món delscastells i el món de l’empresa. López Daltell aborda aquesta tradició cultural catalana com a font d’inspiració per a la gestióempresarial. Els castells són un gran exemple, no només com a metàfora sinó com a autèntica escola de gestió de persones,equips i organitzacions. A partir de la història d’en Rodrigo, ellector coneixerà la història d’un directiu d’èxit expatriat quees troba en un punt d’inflexióa la seva carrera professional.Rodrigo es troba desorientat tant a nivell personal com profes-sional i trobarà les respostes que necessita gràcies a un grup depersones que aixequen castells en una petita població del Medi-terrani.

REDACCIÓ

La mostra titulada L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià recull àuna doble via conceptual, d’una banda es centra enel menjar com a alimenti, de l’altra, en el menjar com a acte. De fet, es tracta d’acostar la intensa relació que ha existit al llarg de la història moderna entre l’arti el menjar, és a dir, des delsorígens i la consolidació del gènere de la “natura morta” al segle XVII. Aquesta exposició es podrà veure a la Pedrera del 15 de març al 26 de juny i està organi-tzada per l’Obra Social deCatalunyaCaixa.

Art participatiuL’exposició dedica una atenció especial a les dife-rents manifestacions artís-tiques creades a partir dels anys 60 i 70 quan l’acte de menjar irromp en les obres dels artistes que buscavenaltres materials, noves con-ductes i nous criteris per experimentar la vida a fons i anar més enllà de la repre-sentació imitativa de la rea-aa

litat, és a dir que, ja no estracta de contemplar sinóde participar. La mostra recull un total de 130 obres de 76 artistes provinents d’una setantena de museus i col·leccions particulars de 14 països diferents, lesquals es presenten al públic a través de performances, instal·lacions i vídeos. Estracta d’una oportunitatúnica per poder veure una mostra excepcional estruc-turada en quatre parts: d’una banda, el visitant trobarà la representació de la natura morta; en un segon apartat veurà l’art conceptual i l’aliment com a material; en tercer lloctrobarà els artistes cui-ners; i, finalment, visitarà un apartat on, a partir de la figura de Ferran Adrià, com a icona generadora de crea-aativitat, es mostren obres inspirades en el seu tre-ball. L’exposició potencia la gastronomia en la seva concepció radical i experi-mental a través de la figura de Ferran Adrià. S’entén la gastronomia com una acció creativa amb uns codis iprocediments definits i se

la planteja com una com-posició, com una provoca-aació i com a pensament. Art i cuina de Ferran Adrià vanquedar units des de la par-rrticipació del cuiner català a la Documenta 12 de l’any 2007. El recorregut proposat es centra en les investigacionsformals, en la recerca de la composició però també enla metafísica i la poètica de les natures mortes mésconceptuals, així com enaquelles obres que presen-ten la crueltat de l’animalescorxat, la solitud de la víctima del sacrifici. Algu-nes de les obres exposades s’han creat expressament per a aquesta mostra i, enaquesta selecció s’hi potveure una representacióde treballs relacionats amb l’ús de materials comesti-bles, a més de diverses pro-postes sobre la materialitatestètica del menjar. Algunsdels artistes que exposaranles seves obres són Juan van der Hammen, TomasHiepes, Pablo Picasso, René Magritte o Miquel Barceló, entre moltsd’altres.

Menjar com a art

L’Obra Social de CatalunyaCaixa presenta presenta l’exposició L’art del men-jar. De la natura morta a Ferran Adrià que acollirà la Pedrera des del 15 de àmarç i fins el 26 de juny d’enguany.

Exposició Omer Fast. Videoinstal-lacions The Casting i Nostalgia. Col·lecció d’Art ContemporaniDues intenses produccions a nivell emo-cional amb estructures narratives com-plexes i guions intrigants que estableixen una relació ambigua amb la realitat.CaixaForum Barcelona, fins el 29 de maig de 2011.

La Trieste de MagrisExposició que convida a descobrir laciutat de Trieste a través de l’escriptorautòcton Claudio Magris i els seusllibres. Al CCCB fins el 17 de juliol de 2011.

Concert de PastoraEl grup presentarà el seu nou àlbum Unviaje en noria, amb el nou material quehan preparat aquests darrers mesos alsestudis de gravació. A la Sala Gran Clap de Mataró, el dissabte 30 d’abril de 2011.

Teatre Pluja constantAmb Joel Joan i Pere Ponce, l’espectacleexplica la història de dos policies im-mersos en un thriller policial on resulten involucrats en una disputa sorgida en un barri de Chicago. Del 23 de març al 10 d’abril, al Teatre Romea.

Mona Hatoum, Grate Divine, 2002. Acer. / Cedida per Obra Social CatalunyaCaixa.

AGENDA CULTURAL

La millor oferta demàsters i postgraus perarribar a les teves metes.

www.salofutura.com

Recinte Montjuïc25-26 Març 2011

Futura és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclu- sivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’asse-ssorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.