Sempre hi ha excepcions a la regla, i això passa també en temps de crisi. En tenim dos exemples: en l’àmbit de la formació, les escoles que ofereixen màsters i postgraus han incremen-tat aquest curs el nombre de matri-culacions; i en l’àmbit dels recursos humans, la demanda de determinats perfils professionals no només no ha retrocedit sinó que ha augmentat con-siderablement.

PÀGINES 25 A 32 >>

Març 2010 n. 124

La crisi no afecta tothom per igual

El sector de la salut està cridat a jugar un paper protagonista dins de l’econo-mia catalana en els propers anys. En ell hi treballen 232.421 persones, que representen el 7,3% dels cotitzants a la Seguretat Social. Entre el 2000 i el 2008, de tota la inversió estrangera destinada al sector sanitari espanyol, Catalunya en va concentrar el 39%. Aquestes dades es desprenen de l’in-forme El sector de la salut a Catalunya,elaborat per la Cambra de Comerç de

UN ESTUDI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ANALITZA EL SECTOR DE LA SALUT

Les inversions en salut generen més externalitats positives que el conjunt de l’economia.

Catalunya només gasta el 7,2% del PIB en salut, mentre que la mitjana de l’OCDE se situa en el 8,5%.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 8 >>

El Col·legi d’Enginyers de Telecomu-nicacions celebra d’aquí poc la 15a Nit de les Telecomunicacions. És un bon moment per repassar l’actualitat del sector amb el seu degà.

Breus col·legials.

El BCD ha presentat un estudi que revela que nou de cada deu empreses inclouen el disseny en l’estratègia.

EMPRESA pàg. 9 a 15 >>

L’economista Daniel Ortiz defensa una profunda revisió del model socioeconòmic.

El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia.

FINANCES pàg. 17 a 19 >>

Entrevista a Constantino Millan, conseller delegat de Troy Consultores, una empresa d’assessorament financer.

Les empreses de facturatge van cedir durant el 2009 un total de 104.223 milions d’euros.

Tot i que el 2009 ha estat un any complicat per a les borses, Bolsas y Mercados obté un benefici net de 150 milions d’euros.

INTERNACIONAL PÀG. 20 A 24 >>

El mapa del món: Les ciutats més riques del món.

Bèlgica és un país atractiu per empreses que vulguin apostar per la construcció i les energies renovables.

Joan Tugores analitza la situació de la Unió Europea, després de la crisi iniciada amb Grècia.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 33 a 36>>

Miquel Bonet conversa amb la directora de recursos humans d’Isdin, Àurea Benito.

El catedràtic d’Economia, Eugenio Recio, defensa que la Unió Europea hauria d’apostar per una economia social de mercat.

ESTILS DE VIDA pàg. 37 a 39 >>

La carn, mostrada des de tots els punts de vista, és la protagonista al restaurant Caldeni de Barcelona.

Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

ESPECIAL: FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

El sector de la salut a Catalunya rep 9.426 milions d’euros de pressupost públic. / ARXIU

DESTAQUEM

SUSANA GARCÍA SAN-MARTÍNSALES MANAGER DE CARBUROS METÁLICOS

La demanda de formació creix malgrat la crisi. / ARXIU

“Aviat posarem en marxa la Barcelona School of

Management”

“L’actuació teatral ha de ser animal, un acte de

vida o mort”

FERMÍ REIXACHACTOR

Barcelona, que conclou que la situació del sector de la salut a Catalunya el po-siciona estratègicament a l’hora d’arti-cular una sortida de la crisi i generar coneixement. En un moment com l’ac-tual en què, probablement, la destina-ció de diners públics al sector es veurà frenada, la solució passa per atraure inversió estrangera i per avançar en la producció científica i en la transferèn-cia de coneixements. PÀGINA 3 >>

“La innovació és un element clau de la nostra

cultura empresarial”

La salut ha de ser un motor clau de l’economia catalana

Anàlisi mensual d’economia i empresa

PAU VERRIÉDIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

2 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010OPINIÓ / Sumari

Encara que pugui semblar contradictori, en un moment de crisi com l’actual, els professionals aposten fort per la formació. En tenim diverses proves. Una d’elles és l’excel·lent acollida que té cada any la celebració del saló Futura a Barcelona. Es tracta d’un saló on no només s’hi adrecen recent llicen-ciats, sinó també, i cada cop més, professionals en actiu de tots els àmbits que, per iniciativa pròpia, busquen sobretot informació sobre màsters i postgraus. En-guany, Futura arriba, ni més ni menys, que a la seva se-tena edició, i tant el nombre d’expositors com les previsi-ons de visitants són més que optimistes.

També, i malgrat la crisi, la majoria de les escoles de negoci coincideixen a mani-festar que han experimentat durant aquest curs un aug-

ment en el nombre de ma-triculacions. Es tracta, en la majoria de casos, de recent llicenciats que desitgen apro-fundir en la seva formació a l’espera de poder optar a un millor lloc laboral, però tam-bé de professionals en actiu que aprofiten el moment ac-tual per perfeccionar el seu currículum. Per sort, cada cop hi ha més gent, consci-ent que la for-mació és una peça clau, ja no només per progressar la-boralment, sinó també per mantenir-se dins el mercat de treball.

En aquest context de crisi, però, el que sorprèn més és que la decisió per part dels professionals de formar-se suposa sovint una aposta individual, en la qual l’em-

presa se’n manté totalment al marge. I és que les em-preses, en moments com els actuals, tendeixen més aviat a retallar els pressupostos destinats a formació. I en els casos que no ho fan, acaben oferint cursos generalistes als seus empleats, que són potser més econòmics, però

en canvi són poc adequats i útils per al treball del dia a dia.

La tendència c r e i x e n t a què els pro-

fessionals es preocupin a nivell particular per millorar la seva formació diu molt a favor seu, ja que en el pro-cés hi inverteixen els seus diners i també el seu temps personal. Sovint, el treba-llador d’una empresa és qui sap millor –tot i que no sem-pre– les seves necessitats

formatives, alhora que co-neix a la perfecció les seves mancances i els seus punts febles. Per tant, pot resultar la persona més adequada a l’hora d’escollir quin curs li convé més.

Ara bé, aquesta situació creixent, en què els treballa-dors es formen per compte propi no pot servir d’excusa perquè les empreses es re-laxin i no es plantegin seri-osos plans de formació per als seus empleats. En cas contrari, quan acabi la cri-si, el que pot passar és que les empreses s’hagin acos-tumat a girar l’esquena a la formació. És important que els treballadors tinguin l’ac-titud de formar-se, però sens dubte les empreses també han d’estar predisposades a potenciar la formació en les seves plantilles i ajudar, en tots els sentits, en allò que calgui els seus treballadors.

EDITORIAL

EL RISC QUE LA FORMACIÓ SIGUI UNA APOSTA INDIVIDUAL

“Les empreses també han d’estar

predisposades a potenciar la

formació“

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAdolfo Domínguez.........13

AIG.................................12

BBVA .............................13

Bridgestone ...................11

British Airways..............13

Cadbury .........................13

Cemex............................11

Eroski.............................11

Eurofragance .................12

Finnair............................13

Frescuore.......................12

Google ...........................12

Iberdrola ........................11

ISDIN .............................13

La Caixa.........................13

Mapfre...........................12

Marsans ........................13

Nokia .............................11

Nokia .............................12

Novartis.........................12

Orange...........................11

Panasonic ......................13

Rovi................................13

SAS................................11

Seat ...............................12

Shiseido.........................12

Siemens.........................12

Sony...............................13

Tata................................12

Unilever .........................13

Visa................................12

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

ARTUR ZANÓN

Algunes dades ens donen idea de la situació estratègica del sector de la salut a Catalunya: el 7,3% dels cotitzants treba-lla en el sector, Catalunya va captar el 39% de tota la inver-sió estrangera a Espanya i és una de les branques que més destina a la investigació. Els experts aposten per aprofitar oportunitats per internaciona-litzar-se i fer de la salut una de les locomotores del canvi de model productiu, que arros-segui al seu temps altres sec-tors.Aspirar a guanyar la Champi-ons Leage de la salut en una competició amb rivals de pri-meríssim ordre com Boston o Estocolm. Aquest seria l’ob-jectiu, en un símil futbolístic, que es marca el sector sanitari català. Govern i empreses co-incideixen a qualificar-lo com un sector clau per despuntar en el món i per impulsar una economia que es basi en el co-neixement, la innovació i la qualificació.Segons l’informe El sector de la salut a Catalunya, elaborat per la Cambra de Comerç, el país no parteix de zero. En la presentació de l’estudi, el pre-sident de la Generalitat, José Montilla, va destacar la seva “situació avantatjosa”: atrac-ció del 39% de la inversió es-trangera en sanitat a l’Estat, qualificació universitària en el 60% de les 232.421 persones a què ocupa, existència de 35 centres de referència (14 dels 20 millors d’Espanya), el 26% dels hospitals de l’Estat, 9.426 milions d’euros de pressupost públic i la meitat del pes de la indústria farmacèutica. Al igual que en l’educació, el model públic conviu, es veu complementat i esperonat pel privat, amb forta tradició a Catalunya. Ho demostra l’ar-relament de l’assegurança pri-vada de salut en el 23,2% de la població (1.711.000 catalans, amb un guany de 430.000 per-sones entre 1999 i el 2008). La lògica indica que ha d’eixam-

plar-se la col·laboració entre els dos models en provisió de serveis, en gestió o en les as-segurances privades com a complement del sistema pú-blic.Tot i això, existeixen alguns peròs. El principal és que Catalunya només gasta el 7,2% del seu PIB en salut, davant el 8,5% de mitjana dels països de l’OCDE, segons va recordar el coordinador de l’estudi, Joan Ramon Rovira. “Obama diu que vol europeïtzar l’atenció sanitària. Ja m’agradaria a mi americanitzar la inversió en salut”, va subratllar amb iro-nia la consellera de Salut, Ma-rina Geli.El positiu panorama actual es veu complementat per bones perspectives que aventuren un fort creixement quan es deixi enrere la recessió. Pri-mer: envelliment de la pobla-ció, cosa que augmentarà la demanda de serveis sanitaris. Segon: l’augment de renda, combinat amb una demanda elàstica, impulsarà l’expansió del sector. I tercer: les conti-nuades innovacions tecnolò-giques i farmacèutiques en els tractaments.No es pot oblidar, però, que cal resoldre el gran problema que té el sector públic a llarg

termini: el finançament. “La reforma sanitària és una bona ocasió per reordenar el sector i garantir la sostenibilitat. La llei de Salut va en la bona lí-nia”, va recordar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.El sector vol ser un dels que prengui el relleu al pes exces-siu que va assolir la construc-ció en l’economia. Però per-què sigui així, d’acord amb l’estudi, cal una aposta decidi-da per la internacionalització i l’exportació. Una via és l’atracció de paci-ents i experts. El mal anome-nat turisme mèdic es va dupli-car entre els anys 2003 i 2006, amb 8.220 pacients atesos a Barcelona, sobretot per trac-taments de reproducció as-sistida; Europa, Golf Pèrsic i costa Est dels Estats Units són els mercats on té més po-tencial la capital catalana. A més, Barcelona atreu el 35% dels congressos i amb ells, els màxims experts en les matèri-es que s’hi tracten.La contractació pública in-ternacional i la venda al sec-tor públic és la segona sorti-da. Els Estats generen fins a un 20% de la demanda d’un país, de la qual una tercera part és susceptible que la pu-

guin proveir empreses estran-geres. Adjudicar-se contrac-tes públics internacionals dó-na visibilitat fora de les nos-tres fronteres i, sobretot, re-putació.L’altre impuls ha de venir de la inversió estrangera direc-ta: “És una de les principals estratègies d’internacionalit-zació perquè molts serveis no poden ser comercialit-zats internacionalment i han de ser produïts al lloc on es consumeixen” raona l’estudi. Catalunya, com s’ha avançat abans, va atreure entre 2000 i 2008 el 39% de la inversió es-trangera a Espanya, davant el 13,4% del conjunt de sectors. No és una casualitat. Hi ju-guen a favor la base científica, l’existència de grups de recer-ca a hospitals i universitats o la dotació d’infraestructures científiques i industrials.Però aquests objectius no s’aconseguiran si no s’avança realment en producció cientí-fica i transferència de conei-xement. Els autors de l’estudi afirmen que Catalunya “comp-ta amb les bases per assolir aquests reptes”. Ho permeten els hospitals del Mar, Clínic, Vall d’Hebron, Sant Pau, Tri-as i Pujol i Bellvitge: sis cen-tres catalans són entre els deu espanyols amb més col-laboracions internacionals. També, amb una visió més empresarial i igualment ne-cessària, com és el cas de les 250 empreses del sector bio-tecnològic i biomèdic. I, com

no, haurà de contribuir la Bi-oregió catalana (Biocat), l’en-titat que aplega els esforços de científics i empreses sota una estratègia comuna al ser-vei de la internacionalització.La salut, com a pilar de l’estat del benestar, ha de ser a més a més un dels artífexs d’una economia realment competi-tiva. Que sigui així depèn de si la demanda segueix crei-xent, de si la salut és capaç d’arrossegar sectors paral·lels en termes d’ocupació i qualifi-cació, de si es genera investi-gació i de si l’externalització és exitosa.

Un major efecte multiplicadorA més de generar una econo-mia més competitiva i millo-rar la salut de la població, les inversions en salut generen més externalitats positives que el conjunt de l’economia. Per cada milió d’euros addici-onal de demanda, la salut ge-nera 840.000 euros de valor afegit (660.000 de mitjana en tots els sectors) i es generen 23 llocs de treball, davant els 16 en la resta d’activitats.L’expansió dels pressupostos públics en salut els darrers anys serà difícil que es tornin a veure en uns anys. El debat de la sostenibilitat de la des-pesa sanitària (augment d’im-postos?, més endeutament?, copagament?) encara no s’ha abordat. Els autors d’El sec-tor de la salut a Catalunya afirmen que mantenir el rit-me actual dependrà que es fo-menti l’educació, la preven-ció i la protecció en les polí-tiques de salut pública, així com d’una organització més eficient dels serveis sanitaris. És necessari pensar com es fi-nancen els tractament actuals i com es pagaran els que sor-geixin en el futur. Vist que la Generalitat destina un de ca-da quatre euros a la salut, és un debat que caldrà plantejar i resoldre millor ara que en el futur.

Economia

La salut o el motor que ha de transformar Catalunya

LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ANALITZA EL SECTOR

Capdavanter a l’Estat i a Europa, el sector de la salut és una de les potes sobre les quals s’ha d’assentar l’economia del coneixement i la innovació a Catalunya i que ha de permetre girar full a un creixement basat en mà d’obra intensiva i poc valor afegit.

L’envelliment de la població augmentarà la demanda del sector sanitari. /ARXIU

El “turisme mèdic” es va duplicar entre els anys 2003 i 2006

La inversió estrangera directa ha de ser un impuls per al sector

4 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ECONOMIA / Col·legis Professionals

“Les vocacions estan baixant”Consultor en Tecnologies de la Informació i professor de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Ramon Llull, el degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions a Catalunya afronta el pas més important del seus dos mandats: deixar de ser una demarcació territorial del col·legi nacional per ser un ens que camina sol.

ENTREVISTA A MIQUEL RAMÍREZ, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA

LYDIA LARREY

El mes de juny va iniciar el seu segon mandat com a degà de la demarcació col·legial a Catalunya amb el ferm pro-pòsit d’aconseguir el traspàs de les competències al que serà el Col·legi Oficial d’Engi-nyers de Telecomunicacions de Catalunya. En quin punt del procés es troben?Ens trobem en ple procés legal. Ja fa un any que es va presentar la documenta-ció necessària a la Conselle-ria de Justícia, el primer pas d’un llarg i complicat camí que pensem que pel mes de juny de 2010 acabarà.

Quina és la principal moti-vació per donar aquest pas tan important?En els col·legis grans quant a col·legiació, com el d’ad-vocats, és normal que la seva organització estigui subdivi-dida territorialment.Un dels motius amb més pes és tan simple com el fet que com a demarcació no tenim NIF, per tant no es poden fer coses tan simples com obrir un compte bancari o arri-bar a acords amb instituci-ons. Però més enllà d’obte-nir una identitat jurídica, el més important és que és una gestió més propera. És cert que la majoria de les decisi-ons legislatives que afecten al col·lectiu d’enginyers de Telecomunicacions han de ser centralitzades, però de la mateixa manera que a la política, volem tenir una ca-pacitat decisòria plena. Cre-iem que moltes vegades, per aquesta llunyania, molts pro-fessionals no es col·legien; pensen que no els aporta res perquè totes les decisions es prenen a Madrid. Als col·legis els territoris no estan repre-sentats i les problemàtiques territorials queden lluny.El fet de poder decidir a Catalunya penso que pot can-viar aquesta situació i fer que les persones que acaben la carrera es col·legiïn, perquè ara mateix la taxa de col-legiació és del 20%, és molt baixa.

Aquesta baixa taxa de col-legiació es pot deure també a una manca de sentiment col-lectiu?No som una professió massa corporativa. Tota la nostra formació és molt individual, i d’altra banda no es cultiva l’associacionisme, el que es correspon amb el caràcter espanyol, però hi ha una ten-dència al canvi, només hem de veure la proliferació de les xarxes socials. De fet un col-legi professional no és més que una xarxa que et defensa i marca el terreny de què és la professió dins la societat.

Al 2007 com a degà va dema-nar un lideratge per part de la Generalitat al camp de la tecno-logia amb la destinació del 4%del pressupost en infraestructu-res. Aquesta demanda ha donat els seus fruits?No. En primer lloc, amb l’ar-ribada de la crisi s’han pres mesures defensives a proble-mes concrets, com els dels bancs i del sector de l’auto-moció. No crec que es pugui fer front la crisi amb una polí-tica defensiva.Ara per ara, un dels sectors en què es podrien fer coses per sortir de la crisi és en el de les TIC. Però no sols no se’ls està donant res, sinó que per finançar determinades iniciatives s’està fent a costa dels pressupostos destinats a les TIC o gravant empre-ses de telecomunicacions...

Si es segueix l’evolució his-tòrica d’inversions en les tec-nologies s’aprecia un descens clar: va començar un descens suau al 2008, al 2009 ha sigut important i, si no canvien les coses al 2010, la baixada serà un penya-segat. Les TIC tot-hom sap que són un sector preeminentment horitzontal; qualsevol dels sectors de ser-veis o industrials es suporta en les TIC. El país que les tin-gui més desenvolupades tin-drà més avantatges competi-tius, així que si no s’inverteix es perden aquests avantatges que fan que el PIB s’allunyi dels països que sí han invertit als sectors més competitius. S’ha determinat que perquè Espanya torni a la via de cre-ació d’ocupació anterior ha d’arribar a un PIB del 3,5% i sense les TIC difícilment ho farà.

La percepció dels enginyers de telecomunicacions com a una professió de futur va omplir les aules de les facultats, però paradoxalment els darrers anys es percep cert descontent entre els titulats...La sensació que tinc, com a

professor universitari, és que tothom valora els estudis. Però és cert que no s’està pa-gant el que es mereixeria des-près de la inversió i l’esforç que cal per obtenir una engi-nyeria, el que fa que molts op-tin per altres ocupacions mi-llor remunerades. En aquests moments el sou mig dels en-ginyers a partir dels quaranta anys és raonable, però no sa-bem si la gent que s’ha titulat recentment arribarà a aquest nivell econòmic. La conse-qüència és que les vocacions estan baixant, perquè no pots demanar a ningú que faci un gran esforç per desprès no guanyar res.

Baixa valoració, massa titu-lats... Quins creu que són els motius d’aquesta situació?Probablement enlloc més que a Espanya hi trobarem pro-fessionals amb aquest nivell de formació, amb unes re-tribucions tan baixes. Això comporta que es facin servir enginyers per a tot, fins i tot per feines que perfectament poden fer titulats en graus de formació professional. Pot-ser la solució seria el pas de

l’economia de creixement a l’economia del coneixement.

Com està tractant la crisi els professionals?Els que s’incorporen al món laboral estan tornant al mileu-risme, un fet que fa dos anys començava a remetre. També hi ha una tendència a prescin-dir -via ERO i prejubilacions-dels professionals amb més experiència, que havien arri-bat a uns sous alts. Per tant, en aquests moments, hi tro-bem una taxa alta d’aturats molt preparats que, d’alguna manera, es podrien perdre, degut que, en aquest tipus de conjuntura, són molt difícils de reconduir, ja que hi ha mol-tes persones en la mateixa si-tuació.

Quines poden ser les eines per combatre la tendència de prescindir dels professionals més majors i amb més experi-ència, sobretot en un moment en què es debat l’ampliació de l’edat laboral fins als 67 anys?Potser hem de treballar més com a professionals, com a petita empresa. La sortida per als enginyers que tenen el valor afegit de l’experiència, amb habilitats adquirides, potser són les societats pro-fessionals, que en comptes de treballar amb un contracte de feina, treballin amb contrac-tes d’assessoria.

Aquest any heu elegit la televisió com a protagonista de la 15a Nit de les Telecomunica-cions. Necessita encara més protagonisme?Aquest any es produeix l’apa-gada analògica i es complei-xen els 50 anys de Televisió de Catalunya, en un moment en que no només la televisió, sinó totes les xarxes s’han d’ade-quar al multimèdia o sigui, a la imatge. Fa uns anys es deia que la televisió estava acabada per-què tot es miraria per Internet, però finalment s’ha vist que no ha estat així i, pel contrari, es complementen i es fan servir mútuament. De fet l’antiga tele-visió encara està molt viva i té molt de futur.

Miquel Ramírez és el degà dels enginyers de Telecomunicacions a Catalunya. / LYDIA LARREY

“El país que més desenvolupadestingui les TIC,més avantatges competitiustindrà”

“Es podrien fer coses al sector de les TIC per sortir de la crisi, però no se n’estan fent”

Col·legis Professionals / ECONOMIA 5MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

www.caixasabadell.es/empresaPer estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

Finançament per a la seva empresa en condicions preferencials

Impulsi el seu negoci amb Caixa Sabadell!

Línia ICO-Inversió Nacional per fi nançar les inversions realitzades per autònoms i empreses en condicions preferents.

Línia ICO-Emprenedors, per donar suport a la creació de noves empreses o activitats professionals.

Línia ICO-Inversió Internacional, per recolzar les inversions de les empreses espanyoles a l’exterior.

Línia ICO-Liquiditat, amb l’objectiu d’atendre les necessitats de fi nançament de capital circulant d’empreses solvents i viables.

Amb l’objectiu d’impulsar els projectes d’inversió de les empreses i autònoms, així com per atendre les seves necessitats fi nanceres i de liquiditat, Caixa Sabadell li ofereix les noves línies de fi nançament ICO 2010.

> Pack “Què desitja...?”Amb un compte corrent amb saldo mitjà de 3.000 euros, l’assegurança de negocis Zurich, amb servei d’assistència les 24 h, domiciliació de tres rebuts mensuals i gestió automàtica de les vendes del TPV. Estalviï més d’un 53% sobre la tarifa estàndard.

> Pack “Alguna cosa més?”Inclou els productes del Pack “Què desitja...?”, a més d’un compte de crèdit. Estalviï més d’un 66% en el TPV.

> Pack “Li encantarà”Amb els productes del Pack “Què desitja...?”, més un compte de crèdit i assegurança d’incapacitat temporal. Estalviï fi ns al 73% en el TPV.

Caixa Sabadell posa a la seva disposició nous paquets de productes i serveis per cobrir les necessitats del seu co-merç. Amb ells, podrà aconseguir la màxima rendibilitat i avantatges directes sobre les condicions del Terminal Punt de Venda.

No esperi més per gaudir de tots aquests avantatges. Triï i guanyi!

Més rendibilitat per al seu comerç

Comenci a estalviar amb l’e-Factur@

Gestioni les seves factures d’una manera molt més ràpida, senzilla i econòmica amb el servei e-Factur@ de Caixa Sabadell i tots els seus avantatges!

Vol més informació? Comprovi amb un senzill test tot el que podrà estalviar amb el servei e-Factura de Caixa Sabadell a www.caixasabadell.es/efactura

Enviar, rebre i consultar factures de manera còmoda i segura.

Estalviar el cost d’emissió, recepció i arxiu de la facturació, a més de l’espai físic, contribuint a la sostenibilitat de la societat.

Més rapidesa de cobrament i menys risc de frau.

Obtenció d’informació en temps real mitjançant el Servei CODI.

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els economistes preveuen que l’IBEX 35

tanqui el primer trimestre en els 12.100 punts

L’Índex d’Expectatives Borsàries dels Economistes, l’IEBE, preveu que l’IBEX 35 tanqui el primer trimestre de l’any 2010 en els 12.100 punts amb una forquilla +-4%, fent-se evident una evolució de creixement molt moderat. Es preveu que en aquests tres primers mesos de l’any, els analistes valorin espe-cialment els resultats empresarials del 2009 i al mateix temps la millora de les condicions del mercat exterior – que tenen gran influència a les cotitzades a l’IBEX-35–. En l’anterior pre-visió, l’IEBE va predir que l’IBEX 35 tancaria l’any 2009 al voltant dels 12.000 punts en l’estimació més optimista. L’in-dicador borsari ha evolucionat segons el previst i ha acabat tancant l’any en els 11.940 punts, coincidint d’aquesta manera amb la previsió realitzada pels experts de l’IEBE.

Col·legi d’Advocats de Barcelona

L’ICAB i la Federació de Col·legis d’Advocats

d’Europa han signat ‘La Declaració de Barcelona’

Arran d’aquest acord, que ha estat impulsat pel Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona, als col·legiats que realitzin un curs en un col·legi diferent del seu però que sigui membre de la FBE, els seràn reconegut automàticament com a formació continu-ada els cursos realitzats. Això és possible perquè els criteris respecte la formació inicial i continuada dels advocats s’han homologat a nivell europeu, i això permetrà potenciar la mobi-litat professional i la internacionalització de l’advocacia. L’ICAB també ha signat un conveni d’agermanament amb els Col·legis d’Advocats de Rabat, Franckfurt i Clermont-Ferrand. Gràcies a aquest, joves advocats col·legiats de Barcelona podran rea-litzar estades en despatxos d’advocats al Marroc, Alemanya i França, i a la inversa.

Col·legi de Metges de Barcelona

Miquel Vilardell, escollit nou president

amb el 74% dels vots

El doctor Miquel Vilardell presidirà el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) durant els propers quatre anys en subs-titució de Miquel Bruguera, que va ocupar el càrrec durant 12 anys, després de rebre el 74,84 per cent dels vots dels col-legiats. El cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron i actual vicepresident del COMB va guanyar la candidatura rival, liderada per la cirurgiana vascular del mateix hospital, Núria Fernández. Així, els electors van optar per la candidatura més continuista liderada per Vilardell sota el lema ‘Medicina, il·lusió i professionalisme’.

Rafael Cámara, José Antonio Gonzalo i Albert Folia durant el Dia de l’Auditor. / CEDIDA

Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària

S’endureixen els requisits per poder

exercir l’activitat immobiliària a Catalunya

Els requisits que preveu la nova normativa per exercir la pro-fessió d’agent de la propietat immobiliària es van debatre en una jornada organitzada pel Col·legi d’API de Barcelona al Caixa Fòrum, amb la presència de la secretària d’Ha-bitatge, Carme Trilla, i el cap d’àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, Xavier Roig. El proper 9 de març entra en vigor el decret pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobili-aris de Catalunya. Joan Ollé, president del Col·legi d’API de Barcelona, manifesta la seva satisfacció perquè “sempre hem volgut que la nostra activitat sigui reconeguda per la resta de la població, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigèn-cia”.

6 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

REDACCIÓ

L’estudi del Barcelona Centre de Disseny (BCD) ofereix una radiografia sobre l’aposta actual pel disseny del teixit empre-sarial català. A partir dels seus resultats, se’n pot extreure que el 68% de les empreses tenen força en compte el disseny a l’hora de definir la seva estra-tègia empresarial i, fins i tot, el 25% el tenen molt en compte. És a dir, nou de cada deu empreses tenen present el disseny en els seus plantejaments estratègics.

Per especialitats, el dis-seny que més es contracta o es desenvolupa és el de marca i comunicació (86% de les empreses), seguit del disseny industrial i de producte (49%), disseny digital i multimèdia (13%), disseny de serveis (10%), disseny d’interiors (6%) i disseny de moda-tèxtil (2%). D’altra banda, l’àrea funcional de la qual depèn el disseny es defineix en funció del sector d’acti-vitat en què opera l’em-presa. Així, en el sector indústria-béns d’equip depèn bàsicament de l’àrea d’enginyeria de pro-ducte, mentre que en el sector comerç i el sector serveis depèn de l’àrea funcional de màrqueting.

El 55% de les empreses catalanes afirma tenir dis-senyadors en plantilla, de les quals el 51% d’aquests estan estructurats en un departament propi, mentre que el 45% afirma no tenir-ne. Per mida d’empresa, el segment de 200 a 499 empleats és el que compta amb més dissenyadors en planti-lla, un 71%. La mitjana de dissenyadors en plan-tilla, en el total d’empre-ses que han participat en l’estudi, se situa en 4. Per altra banda, el 80% de les empreses catalanes con-tracta serveis externs de disseny: el 47% per a pro-jectes concrets i el 33% de forma habitual.

Per contractar els serveis de disseny externs, el 59% utilitza els seus contac-

tes, el 17% proveïdors, el 8% publicacions i mitjans especialitzats, el 6% un centre de promoció del disseny i un altre 6% acu-deix a les associacions de professionals. Cap de les empreses enquestades afirma fer ús de centres tecnològics. Els serveis de disseny externs es remuneren en el 64% dels casos per honoraris o a preu tancat, en el 32% dels casos mitjançant un per-centatge del total del pro-jecte, mentre que només un 5% utilitza el sistema de royalties.

Quant a la incidència de la inversió en disseny en la millora de la producti-vitat, el 58% opina que el disseny influeix positiva-ment en la productivitat. Si tenim en compte l’evo-

lució de la facturació de les empreses en els dar-rers tres anys, s’evidencia que les empreses que més han crescut són les que estan més d’acord amb aquesta afirmació. Així, les que han crescut molt opinen que el disseny ha incidit bastant (44%) i molt (22%) en la millora de la productivitat.

Pel que fa a la protecció del disseny, només un 37% de les empreses cata-lanes protegeix legalment el disseny enfront un 45% que no ho fa i un 18% que desconeix aquest tema. Aquesta és, per tant, una qüestió pendent per a les empreses catalanes, tot i que comparativament amb la resta d’Espanya, en què només el 31% el protegeix, la mitjana és més elevada a Catalunya.

A partir dels resultats obtinguts de l’estudi, el BCD proposa emprendre una sèrie d’accions:con-tinuar amb la sensibilit-zació i la formació de les empreses en gestió del disseny; continuar amb la difusió de continguts innovadors, estratègies i casos d’èxit; desenvo-lupar el perfil professio-nal del design manager a l’empresa catalana; fer recerca en gestió del dis-seny i establir un Servei de Protecció del Disseny, entre d’altres.

Nou de cada deu empreses inclouen el disseny en l’estratègia

EL DISSENY ÉS TAMBÉ UN FACTOR IMPORTANT D’ÈXIT EMPRESARIAL BREUS ASSOCIACIONS

L’Observatori Disseny i Empresa de BCD, Barcelona Centre de Disseny ha presentat l’estudi L’impacte econòmic del disseny a les empreses de Catalunya, que consisteix en una anàlisi de la integració del disseny a 400 empreses de diversos sectors, mides i tipologies.

ACORD AMB BANC SABADELL PER POTENCIAR LA COMPETITIVITAT

CONVENI AMB BANCO SANTANDER PER FACILITAR EL FINANÇAMENT

LA PATRONAL VALORA POSITIVAMENT EL CANVI DE LA NORMATIVA DE L’IVA

El disseny que més es contracta és el de marca i comunicació. / ARXIU

FACTORS D’ÈXIT EMPRESARIAL (PUNTS)

Disseny Direcció financera

Direcció comercial i/o màrqueting

R+D Direcció d’operacions

Direcció derecursos humans

0

1

2

3

4

5

FONT: BCD

Amec, la major associació d’empreses exportado-res i internacionalitzades a nivell estatal, i Banc Sabadell han tancat un acord de col·laboració per impulsar l’activitat econòmica i exportadora de les empreses associades per tal de fomentar la in-novació i la competitivitat internacional. L’acord permetrà que aquestes companyies gaudeixin d’un ampli ventall d’avantatges i instruments financers orientats al comerç per desenvolupar i reforçar la seva presència a nivell exterior. Per la seva banda, Banc Sabadell reforça la seva posició com a enti-tat financera de referència entre les empreses del nostre país, i molt especialment entre aquelles que operen als mercats internacionals.

La patronal de la petita i mitjana empresa catalana, PIMEC, valora molt positivament que tots els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats hagin ac-ceptat a tràmit la proposició de llei per modificar la norma que regula l’IVA. La patronal feia mesos que demanava que les pimes i els autònoms no hagues-sin de tributar per les factures no cobrades, i havia proposat que es canviés el criteri de meritació pel de pagament alhora de calcular l’import. D’aquesta manera, la mesura tindria un efecte immediat so-bre la liquiditat de les pimes i els autònoms i, per tant, s’evitaria el tancament de molts negocis. En aquests moments, PIMEC està elaborant una pro-posta perquè la modificació no es vegi retardada pels llargs terminis de tramitació que habitualment comporten les reformes legislatives.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el sotsdirector i director territorial de Catalunya del Banco Santander, Pablo Cigüela, han signat un conveni de col·laboració per bus-car alternatives de finançament per a les empre-ses. Aquest acord s’emmarca dins el programa ‘Ara+Finançament’, de la Cambra de Comerç de Barcelona. La seva finalitat és ajudar les empreses a afrontar l’actual situació econòmica i dóna su-port als processos de millora de competitivitat. Els beneficiaris podran ser el conjunt d’empreses del teixit empresarial català, inclosos comerços i au-tònoms. Amb aquest conveni, el Banco Santander posa 2.000 milions d’euros a disposició de les em-preses que sol·licitin assessorament a la Cambra a través del programa ‘Ara+Finançament’.

AMEC

PIMEC

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

Jaume Puig de Banc Sabadell i Joan Tristany d’Amec. / CEDIDA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi / ECONOMIA 7

caracteritzat per una estructu-ra patrimonial i financera sò-lida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres con-servadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats.

Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del perío-de 1994-1997 que continuen amb la seva activitat a l’actu-alitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les consideracions següents:

Són empreses la situació pa-trimonial de les quals ha evo-lucionat de forma molt fa-vorable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeu-tament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bo-na ja que l’actiu circulant su-pera suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superi-ors de finançament per al cir-culant. En general, les empre-ses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aques-tes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini.

Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “velles” gaseles han tingut di-ficultats per mantenir els ele-vats nivells de creixement dels ingressos del període

Enguany el Departament d’In-novació, Universitats i Empre-sa ha analitzat de nou les em-preses gasela, que apareixien en l’estudi de fa deu anys, per veure com els ha anat. Tot se-guit resumim les conclusions més rellevants:

Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absorbides amb beneficis).

Han augmentat la seva fac-turació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136% registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total indus-trial (19%).

Només set empreses seri-en classificades actualment (2004-2007) com a gasela.

No obstant això, s’han mos-trat molt més creadores d’ocu-pació (increment del 30% en-tre 1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el mateix període).

Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes.

Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gase-la durant un període de temps no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivèn-cia i a creixement de la factu-ració és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal des-tacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana.En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer

Les empreses gaselaFa just una dècada el Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya va publicar un estudi sobre les empreses gasela del sector indus-trial. Aquestes eren empreses que es varen caracteritzar per incrementar molt les vendes amb una elevada rendibilitat dels anys 1994 al 1997.

1994-1997 (vegeu figura 1). Tot i així, la seva capacitat de generar beneficis segueix sent important, encara que l’incre-ment de les despeses d’explo-tació ha fet reduir lleugera-ment els beneficis en relació amb els ingressos.

La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que explica la rendibilitat és el pa-lanquejament financer que és molt favorable per les empre-ses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes in-crementa la seva rendibilitat.

El creixement que han expe-rimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja que la bona gestió dels ac-tius i la reducció de l’endeu-tament ha permès que els be-neficis creixin més que les vendes. En conclusió, les em-preses que fa deu anys varen ser classificades com gasela i que continuen actives a l’ac-tualitat, encara que avui ja no tenen increments d’ingressos tan elevats, segueixen comp-tant amb una excel·lent situ-ació patrimonial, financera i econòmica (vegeu figura 2).

L’anàlisi per sectors econò-mics ha permès detectar que les empreses gasela tenen di-ficultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos supe-riors a les del seu sector i això fa que el rendiment dels ac-tius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En can-vi, l’autofinançament i les po-lítiques financeres prudents de les empreses gasela expli-quen que al llarg dels anys la seva solvència vagi millorant substancialment i que l’endeu-tament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Això permet preveu-re que les empreses gasela es troben en una posició finance-ra més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008.

Les gaseles que continuen actives, ja sigui amb creixe-ment alt o normal, tenen unes característiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més profes-

EVOLUCIÓ DE LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Any 0 Al cap de 5 o 10 anys

Font: Amat,O., Fontrodona, J., Hernández, J.M. i Stoyanova, A. (2010): Les empreses d’alt creixement i les empreses gasela, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa-

Observatori de Prospectiva Industrial, Barcelona.

Ingressos

Anys de vida

FIGURA 1. EVOLUCIÓ HABITUAL DELS INGRESSOS DE LES EMPRESES GASELA AL LLARG DE LA SEVA VIDA

Creació

Grans creixementsAvantatge competitiu

Creixements similars a la mitjana del sectorRelaxament, competidors copien, canvis tecnològics...

4 o 5 anys després

Els primers anys de vida són:EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Avantatge competitiu i increment de vendes

FIGURA 2. PERFIL DE LES EMPRESES GASELA (1997-2007)

Uns anys després: EMPRESESAMB CREIXEMENT NORMAL

Eficiència en actius i despeses beneficis elevats

Capacitat per créixer i situació financera equilibrada

Dificultats per mantenir avantatges creixement vendes normal

Pèrdua eficiència beneficis normals

Situació patrimonial sòlida i bona capacitat per créixer i afrontar recessions

Les empreses que continuen crei-xent: aposten per la internacionalit-zació activa, la professionalització i la millora de la qualitat.

Les empreses que estan en una situació més feble: menys innova-dores, major rigidesa, increment de l’endeutament.

Al cap de 5 o 10 anys

Any 0

Les ‘gasela’ s’han mostrat molt més creadores d’ocupació que la mitjana del sector manufacturer

La bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes

sionalitzada, adaptabilitat da-vant els canvis, diversificació de productes i mercats, incre-ment de recursos destinats a innovació, millora de la quali-tat, la productivitat i la gestió dels recursos humans.

Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte-rístiques comunes: especialit-

zació en mercats o productes, rigideses davant dels canvis i endeutament excessiu.Es tracta de conclusions for-ça interessants que ajuden a conèixer millor com ho fan les empreses que creixen ge-nerant beneficis i ocupació; i a entendre les dificultats de mantenir aquest creixement al llarg del temps.

8 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva

.LES DADES DEL MES

3 de març

Negocis a Rússia

La Cambra de comerç presenta l’estudi “La indústria a Rússia”, referit a les indústries de tecno-logies mèdiques, automòbil, na-val, electrònica o enginyeries, així com dels nínxols de mer-cat per als empresaris, les àrees d’inversió, els costos o les bar-reres d’entrada.

4 de març

Senyals sobre el futur

macroeconòmic

Tot i que el Consell de Govern del Banc Central deixarà els ti-pus d’interès de la Zona Eu-ropa a l’1%, segons la previsió dels analistes, la posterior com-pareixença del seu president, Jean-Claude Trichet, servirà per analitzar possibles missat-ges sobre la retirada dels estí-muls econòmics dels Estats o sobre pujades de la inflació pro-

ducte de la recuperació del con-sum i de l’economia. El BCE va anunciar que enduriria les con-dicions per atorgar préstecs a partir d’aquest març.

15 de març

Setmana de la Salut

Se celebra l’eHealth Week 2010 a Barcelona, dins la presidèn-cia espanyola de la Unió Eu-ropea. Serà la capital europea de les TIC aplicades a la salut. La capital catalana acollirà dos esdeveniments sectorials: la Conferència d’Alt Nivell sobre eHealth i el Congrés World of Health IT Conference & Exhi-bition (WoHIT). La despesa del sector de la salut equival al 7,3% del PIB català i significa el 5% del valor afegit brut.

16 de març

Possibles mesures

d’ajustament a Grècia

La Unió Europea obligarà a Grècia a retallar més encara la seva despesa pública, augmen-tar l’IVA i implantar una nova taxa sobre els articles de luxe si el Govern d’Atenes es desvia del seu pla d’ajustament pressu-postari, que preveu una reduc-ció del dèficit públic de quatre punts (ara se situa en el 12,7%).

Fre de la caiguda de

l’habitatge

Es publica l’índex de preus de l’habitatge de l’INE, que reflec-tirà un descens a Catalunya proper al 10% que ha marcat la Generalitat per al 2009. Fins al tercer trimestre, l’obra nova cau cada cop a una major velo-

citat, mentre que la segona mà està desaccelerant el seu des-cens des del primer trimestre del 2009.

22 de març

Alimentària perd mil

empreses

La fira d’alimentació i begu-des Alimentària comptarà amb la presència de 4.000 empre-ses (un terç, estrangeres), mil menys que l’edició anterior. La trobada, del 22 al 26 de març, es realitzarà només al recinte Gran Via de Barcelona. Es preveuen 130.000 visitants professionals. El sector agroalimentari català aposta “més que mai” per la in-ternacionalització.

25 de març

Consell Europeu de

primavera

Els caps de Govern i d’Es-

tat de la UE es reuneixen a Brussel·les del 25 al 26 de març. L’economia, de nou, mar-carà l’agenda dels mandataris, i especialment la situació de Grècia. La urgència per aclarir els comptes d’Atenes deixaran en un segon terme la lluita con-tra el canvi climàtic.

15 de març Impagats del gener

17 de març Enquesta de costos labo-rals del quart trimestre

18 de marçÍndex d’entrada de coman-des a la indústria al gener

30 de marçIPC avançat de març

Directiu del mes / EMPRESA 9MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

mesura preventiva, estem revi-sant tots els nostres processos per continuar sent competitius sense deixar d’oferir productes de qualitat a tots els clients.

Diuen que les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord?En aquests moments en els quals tenim una gran capacitat d’adaptació al nou entorn eco-nòmic, la nostra prioritat se centra en mantenir la competi-tivitat i proveir el mercat de ser-veis i productes innovadors. No només en etapes de crisi, sinó que contínuament estem adap-tant les nostres ofertes a les noves necessitats del mercat. Per exemple, en el sector de les begudes carbòniques, en època de recessió canvien els hàbits de consum, ja que la gent con-sumeix més a casa seva que als locals d’oci, i això afecta directament el nostre negoci de CO2. Pel que fa als lineals dels

“La innovació és un element essencial de la nostra cultura empresarial”

ENTREVISTA A SUSANA GARCÍA SAN-MARTÍN, SALES MANAGER DE CARBUROS METÁLICOS (GRUP AIR PRODUCTS)

Susana García valora l’excel·lència operativa de Carburos Metálicos. / CEDIDA

Quin és el posicionament actual de Carburos Metálicos?Carburos Metálicos, que per-tany al grup Air Products, fa més de 110 anys que treballa per a la indústria, la investiga-ció i la sanitat en general. La companyia és reconeguda, a nivell mundial, per la seva cul-tura innovadora, l’excel·lència operativa i el compromís amb la seguretat i el medi ambient. L’objectiu d’Air Products és desenvolupar relacions dura-dores amb els nostres clients i amb totes les comunitats en les quals treballem basades en la comprensió de les seves neces-sitats, la integritat i l’honeste-dat en la forma de fer negocis i la passió per superar les seves expectatives.

Com valora el grau de coneixe-ment i la notorietat de marca de la seva empresa?Actualment, Carburos Metáli-cos lidera a Espanya el sector de gasos industrials i medi-cinals. Els resultats d’una enquesta realitzada a nivell nacional en diferents sectors demostren que som una com-panyia coneguda i reconeguda al país. Estem satisfets amb la nostra imatge de marca i treba-llem constantment per dotar-la de continguts forts i valors que ens ajudin a mantenir la nostra posició de lideratge.

Des de la seva empresa valo-ren la innovació i el llançament de nous productes. Com treballen?Tenim una gran cultura inno-vadora, que es tradueix en un desenvolupament constant de nous productes i tecnologies. L’any passat, la inversió en R+D d’Air Products va arribar als 131 milions de dòlars. A Espa-nya tenim diversos centres de recerca, com MATGAS, destinat a la investigació de materials i gasos. En aquests moments, està liderant diversos projec-tes relacionats amb la captura de CO2 i les noves utilitzacions industrials sostenibles. També disposem d’un centre per a l’envasat en atmosfera protec-tora en col·laboració amb l’Ins-titut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

Amb un perfil de target com el dels seus clients, el pes del preu final supera el de la qualitat?Per als nostres clients, de la mateixa manera que per als consumidors en general, és molt important la relació qua-litat-preu. El fet de pertànyer a una multinacional com Air Pro-ducts i el nostre volum a nivell mundial ens permet tenir un know-how extens i comptar amb unes economies d’escala que fan que puguem oferir productes i tecnologies com-plint els requeriments dels nostres clients.

Els analistes incideixen en la necessitat de treballar noves estratègies per combatre una situació de crisi que també és nova. Com ho veu?El nostre pla estratègic es basa en una major focalització en els processos i negocis globals. Com que som una companyia menys cíclica, aprofitem el nostre posicionament tecno-lògic i geogràfic per reforçar el creixement i els beneficis. A més, volem seguir expan-dint-nos en noves geografies mitjançant adquisicions estra-tègiques. Però per adequar-nos a la conjuntura actual, i com a

supermercats, estem veient una disminució considerable del volum dels envasos amb l’objectiu de reduir la generació de residus. Per tant, ha calgut fer modificacions en les tecno-logies d’envasat utilitzades fins ara. En definitiva, hem d’estar sempre alerta i adaptar-nos als requeriments del client a cada moment.

Quina importància dóna a la creativitat dins les estratègies de màrqueting?Moltíssima. La innovació és un element essencial de la nostra cultura empresarial i, per des-comptat, és primordial en una estratègia de màrqueting efec-tiva. En un mercat amb una gran quantitat de productes, cal buscar formes per diferenciar la nostra oferta. La companyia fomenta entre els treballa-dors programes per potenciar la innovació i la creativitat. I moltes d’aquestes aportacions s’han traduït en nous produc-tes que han suposat grans èxits empresarials i satisfacció per als nostres clients.

El màrqueting serveix per vendre productes que satisfacin necessitats o també les crea?L’ús de les eines de màrque-ting respon a necessitats tant presents com latents. És molt difícil crear noves necessitats en un mercat amb tanta plura-litat de productes. Però sí que és cert que el màrqueting és útil per dissenyar nous productes quan es perceben noves neces-sitats. L’important és estar sempre atent per captar i saber entendre aquestes necessitats no cobertes i intentar donar-los resposta.

Com veu el nivell de la publici-tat del nostre país?En línies generals, considero que la qualitat de la publicitat ha millorat considerablement al llarg dels últims anys. Ja no cal que marxem a d’altres països per veure grans campanyes de publicitat perquè tenim bons creatius a casa.

MOLT PERSONAL

Com col·labora per aconse-guir un món més sostenible?Amb les petites coses que es-tan a l’abast de tothom, com reciclar, separar els residus...

Ordeni a la seva mane-ra aquestes paraules: treball, amics, família, salut, diners, jo mateixa.Família, salut, amics, jo ma-teixa, treball i diners.

Vull convidar-la a ballar... Quin estil li agrada?M’encanta ballar i, sobretot, la música disco actual.

Un lloc perfecte per passar-hi un parell de setmanes.M’agradaria estar en un veler fondejant davant d’alguna illa de les Balears.

El millor dia de la seva vida.Semblarà un tòpic, però amb tota seguretat, el dia que va néixer el meu fill Pablo.

Quin llibre no em puc per-dre?L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Et trasllada a una Barcelona antiga i tenebrosa, plena de misteris, que fa que no puguis deixar de llegir-lo fins al final.

Què valora dels seus col·laboradors?Per sobre de tot, l’honestedat. També la complicitat que es crea en el dia a dia, saber que pots comptar amb la gent i que ells poden comptar amb tu.

Completi la frase: d’aquí a 20 anys voldria fer...Classes de cuina per a jubi-lats.

Una frase que li agradi dir.L’home proposa i Déu dispo-sa. La meva mare sempre la deia i crec que és important recordar-la. A tots nosaltres, a diari, ens passen coses que no podem controlar, per molt que planegem el contrari.

“Volem ser competitius i oferir al mateix temps productes de qualitat”

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

10 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010EMPRESA / RSC

teix un Estat Providència (“des del bressol fins a la tomba”) per donar resposta a les meves ne-cessitats de benestar (educa-ció, salut, feina, habitatge) i per gestionar els nous reptes emer-gents (diversitat i convivència, medi ambient, immigració, se-guretat), de què més m’haig de preocupar jo? Per què no puc limitar-me a exigir que l’Estat “solucioni tots els meus proble-mes” mentre jo vaig a la meva i em dedico a gaudir de la vida?

Fins i tot passant per alt la sig-nificativa incapacitat de l’EB a l’hora d’eradicar el 15-20% de pobresa estructural (no és això sol un senyal evident de fra-càs?), el fet que la majoria de joves aspirin a ser funcionaris, o bé la constatació que la so-cietat civil ha perdut fortalesa, capacitat d’iniciativa i sentit de la responsabiliat (davant d’uns poders públics i uns partits po-lítics als quals sovint això ja els va bé), també ens haurien de servir d’avís, per prevenir-nos davant una possible tendència neoestatista, clarament nociva tant des d’un punt de vista indi-vidual, com comunitari.

L’avaluació de l’EB presenta clarobscurs. D’una banda pot ser legítimament considerat

Condicions de possibilitat polítiques i culturals de l’EBHi ha quatre reflexions o requi-sits previs que, tal com apunta el professor Lozano, resulten fonamentals per configurar en quin tipus de societat volem viure.

Primer, cal tenir present que l’origen polític de l’EB es pro-dueix en un context d’intens debat ideològic, caracteritzat per la defensa dels valors en un sentit fort, i en el qual la “qües-tió social” ocupa un espai cen-tral. Existeix una àmplia sensi-bilitat social, encara que amb matisos diferents, sobre la im-portància d’una redistribució de la riquesa socialment més justa. El professor Lozano ho resumeix així: “sense la pre-gunta per una societat justa o pel compromís envers el bé comú, què queda de l’EB? Vi-vim avui en una societat on la preocupació social sigui un re-ferent viu i una prioritat creïble per part de les institucions, els partits i els diversos actors so-cials?”

Segon, l’EB es construeix so-bre un col·lectiu, una polis, un grup humà amb consciència de comunitat. I avui en dia aquest “nosaltres” ha esdevingut pro-blemàtic. Tal com afirma Lo-zano: “avui a la nostra societat se superposen “nosaltres” molt diversos; és a dir, molta gent diu “nosaltres”, però el sub-jecte empíric al qual es refereix aquest mot pot ser molt divers. Més aviat és un nosaltres cada cop més fragmentat, corporati-vista, localista, parcel·lat (...) I si no sabem a qui ens referim quan diem “nosaltres”, com po-dem parlar de cohesió social?”

Tercer, des d’un punt de vista cultural, vivim en societats cada vegada més fragmentades i atomitzades. El procés d’in-dividualització descrit pels so-ciòlegs fa que els individus es concentrin cada vegada més en ells mateixos, afeblint els vin-cles socials i tendint a reduir a la mínima expressió el grup so-

com una “conquesta de civilit-zació”, basada en una idea de societat justa, que consagra drets socials i llibertats. Però d’altra banda, també presenta greus limitacions, externali-tats negatives i, fins i tot, efec-tes nocius, potencialment molt greus. No sabem ni quan, ni com sortirem de la crisi econò-mica actual... i tot apunta que la cosa va per llarg. No obstant, és necessari impulsar, des d’ara mateix, un gran debat polític, econòmic i cultural per deba-tre, amb serenitat i rigor, el fu-tur del nostre model socioeco-nòmic (continuarà).

GRANS REPTES DE FUTUR

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“La societat civil ha perdut fortalesa, capacitat d’iniciativa i sentit de la responsabiliat”

Som al bell mig de la crisi. A Catalunya el PIB va caure un 4,1% el 2009 i les previsions pel 2010 continuen sent negatives. L’atur ja supera les 600.000 persones i el dèficit públic s’ha disparat. Mentre s’espera amb impaciència el gran “pacte d’Estat” que no arriba. Cal prendre mesures dràstiques: congelar la despesa pública?, suprimir ministeris?, jubilació als 67 anys?... Ara bé: més enllà de la conjuntura, s’imposa també, sens dubte, una profunda revisió del model socioeconòmic.

Repensar el model socioeconòmic (1)

Amb el títol: “Si l’Estat del Ben-estar (no) és la resposta... quina és la pregunta?” (www.josepm-lozano.cat), el professor Josep Maria Lozano recentment ha plantejat algunes reflexions oportunes i suggerents en re-lació a la crisi estructural de l’Estat del Benestar (EB). Una crisi que no és nova, però que s’ha vist fortament accentuada a causa de la dramàtica conjun-tura actual. Les premisses de la seva argumentació són aques-tes: 1) Si ens preguntem només per la viabilitat econòmico-fi-nancera de l’EB no resoldrem bé ni tan sols la seva viabilitat econòmico-financera; 2) L’EB no és un problema, però tenim problemes amb l’EB. Si no els resolem, sí que acabarà sent un problema; 3) Cal prestar aten-ció a les “condicions de possi-bilitat” de l’EB.

No podem caure en el reduccio-nisme de creure que l’EB està en crisi simplement perquè “els números no quadren”. Per garantir la viabilitat futura de l’EB, certament, és necessari que hi hagi els recursos sufi-cients per finançar-lo. I això sol ja és un repte de proporcions majúscules, perquè aquests ja fa temps que estan en entredit (la tendència actual de la des-pesa en pensions, sanitat, atur... suposen un cost impossible de mantenir a llarg termini). Però no ens equivoquem: el nucli de la qüestió sobre de l’EB no es troba en els mitjans que el fan possible, sinó en les finali-tats que pretén assolir i per les quals va ser concebut.

cial de referència. I, finalment, en quart lloc, no és el mateix concebre un EB en termes de drets socials que en termes de benestar. Les demandes dels individus creixen exponen-cialment, les seves exigències són il·limitades... i, al mateix temps, conviuen amb actituds plenes de recel, basades en la por i la desconfiança vers el futur. L’EB requereix una pers-pectiva a llarg termini, gairebé inexistent avui en dia. En re-sum: “com pot ser viable l’EB en una societat composada de persones que només es perce-ben a si mateixes com a indivi-dus, alhora incontinents en les seves demandes i espantats per la seva íntima incertesa davant el futur?”.

Efectes perversos de l’EBAra bé, addicionalment, cal po-sar de manifest un conjunt de conseqüències no desitjades de l’EB. Singularment, cal fer re-ferència als elevats costos en termes de: menor esperit em-prenedor, pèrdua d’iniciativa de la societat civil i “desrespon-sabilització” creixent de la ciu-tadania en relació a l’espai pú-blic. En definitiva, d’acord amb un raonament molt comú: si jo pago els meus impostos i exis-

“No podem caure en el reduccionisme de creure que l’EB està en crisi simplement perquè “els números no quadren”

La viabilitat futura de l’EB no depèn només dels recursos econòmics. /ARXIU

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Bridgestone

Col·labora

amb Cáritas Burgos

L’empresa Bridgestone ha sig-nat un acord amb Cáritas Dio-cesana de Burgos on esta-blien una col·laboració amb el qual l’empresa es compromet a finançar durant un any el cost de 6 beques de menjador per a nens en risc d’exclusió social per un import de 6.000 euros. Les beques subvencio-nades es destinaran a nens i nenes del col·legi de Cáritas de Santa Maria la Nueva y San Pablo. Bridgestone Hispania compta amb una estratègia de RSC a nivell internacional que té per objectiu aconseguir un desenvolupament econò-mic que garanteixi la soste-nibilitat de la companyia així com un equilibri d’interes-sos. A banda d’aquesta acció, Bridgestone Hispania ha col-laborat amb donatius de pro-ductes diversos i, a més, rea-litza de manera periòdica una aportació com a sòcia.

Cemex i Fundació Adecco

Integració de persones

amb discapacitat

Cemex i la Fundació Adecco han signat un conveni de col-laboració amb l’objectiu de desplegar iniciatives conjun-tes per a la integració social i laboral de les persones amb algun tipus de discapacitat. Les dues entitats portaran a terme tota una sèrie d’accions per a sensibilitzar els treballa-dors i així afavorir el clima per a la inserció d’aquestes perso-nes a la plantilla. Una de les fàbriques de Cemex ja compta amb 7 persones a la seva plan-tilla que compten amb dife-rents graus de minusvalia, les quals s’encarreguen de les tas-ques de jardineria a la fàbrica.

Eroski

Ajuda a la integració

de la comunitat gitana

Eroski i la Fundación Secreta-riado Gitano (FSG) han signat recentment un conveni de col-laboració amb l’objectiu “d’im-pulsar accions en matèria de formació per fomentar la inte-gració del col·lectiu gitano a la societat.” En un comunicat també s’ha comentat que amb

aquesta col·laboració es vol combatre l’exclusió social que pateix la comunitat gitana. La mesura es basa en el desenvo-lupament d’Itineraris Individua-litzats d’Inserció Sociolaboral i Eroski realitzarà la formació als seus centres de treball. L’acord aposta per la col·laboració en matèria de formació per a per-sones provinents dels progra-mes d’ocupació i formació ges-tionats per la Fundació, on en destaca, per exemple, el “Pro-grama Acceder”.

Iberdrola

Revista per als

seus treballadors

La companyia Iberdrola acaba de publicar una revista interna per als seus treballadors que porta per títol “Connection” amb l’objectiu de reforçar les seves diferents filials interna-cionals a tot el món i els seus 33.000 treballadors. La revista s’ha fet en anglès i castellà, tindrà una periodicitat trimes-tral i es publicarà a 44 països d’arreu del món. En el primer número, publicat el mes de febrer, el president del grup va destacar que “l’empresa és la suma de diferents cultures, idiomes i costums que cal tre-ballar dia a dia compartint els mateixos objectius i valors, i formant un mateix equip que camina en la mateixa direc-ció.” Iberdrola va dedicar l’any 2009 aproximadament un 12% de les hores de feina dels seus treballadors a la formació en idiomes per tal que es respon-gui al seu caràcter multinacio-nal del grup.

Nokia i Orange

Col·laboren amb UNICEF

Les empreses Nokia i Orange han anunciat que participa-ran al “Programa Educació

Bàsica per a tots” que duu a terme Unicef a Níger. L’ob-jectiu és aconseguir que més nens vagin a l’escola i contri-buir així a eliminar les desi-gualtats que encara existei-xen en l’accés a l’educació, problema que afecta princi-palment a les nenes. En un comunicat recent que van fer les dues empreses de manera conjunta es va anunciar que posaran a la venda un packsolidari compost per un telè-fon mòbil Nokia 2720 i una línia d’Orange. Per cada uni-tat venuda es donaran 5 euros per a materials educatius.

Aquest programa està dirigit a 150.000 nens i nenes en edat escola i vol contribuir a què aquests nens i nenes puguin rebre una educació bàsica de qualitat per poder desenvolu-par-se com a persones.

SAS

Respectuosa amb el

mediambient

Un 99,9% des passatgers habitu-als de SAS enquestats valoren la companyia com una de les més respectuoses amb el medi-ambient de tot el món. SAS tre-balla amb aquesta consciència ecològica des de la dècada dels ‘90 amb l’objectiu de reduir les emissions en CO2. A més, des de l’any 2006, SAS va posar en pràctica les maniobres d’apro-ximació ecològiques, realitzant així el que anomenen com a “aterratges verds.”

12 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAIGPaga bonus als treballadors

L’asseguradora American International Group (AIG) ha anunciat que pagarà als seus executius de productes finan-cers bonus per un valor de gairebé 72 milions d’euros. AIG és el principal beneficiari de les ajudes públiques amb 130.764 milions d’euros. Per la seva part, Bank of America també farà com AIG i repartirà bonus per valor de 3.161 mili-ons d’euros, significant uns 287.000 euros per treballador de la unitat de banca d’inver-sió. En el 95% d’aquests bonus s’abonaran en accions.

EurofraganceAugment de la facturació

Eurofragance va tancar el 2009 amb uns beneficis de 22 mili-ons d’euros, és a dir, 2 més que l’any 2008. Pel que fa als bene-ficis nets, aquests es van situar en els 2,5 milions d’euros, davant els 1,4 del 2008. Euro-fragance és una empresa espa-nyola dedicada al disseny i pro-ducció de fragàncies. El 70% de la seva facturació prové de les seves exportacions.

FrescuoreAugment de la

facturació un 5%

El projecte Frescuore, de l’em-presa Fruites Montbui, des-prés de 3 anys s’ha consolidat seguint la idea de ser la nova fruiteria del segle XXI. L’any 2009 Frescuore va incrementar la facturació en un 5% respecte el 2008, any en què es van obte-nir 20 milions d’euros. De cara al 2010 es preveu augmentar la facturació en un 10%. Frescuo-re compta amb una xarxa de 62 tendes a Barcelona i la seva àrea d’influència i té una planti-

lla de més de 250 treballadors. Es tracta de la primera fruite-ria amb pàgina web (www.fres-cuoreacasa.com) a través d’on el consumidor pot fer les seves comandes. Per aquest projecte s’han destinat 200.000 euros.

GoogleNou producte

per combatre a Apple

Google no vol cedir terreny a Apple, amb el seu iPap, i ha apostat per treure un nou producte de característiques similars: el Tablet PC. Aquest aparell té diversos tipus de teclat virtual i permet la pos-sibilitat de treballar amb diverses aplicacions alhora. A més, el Tablet incorpora una interfície multitàctil que per-met llegir llibres electrònics.

MapfreAugment dels

beneficis el 2009

Mapfre, el primer grup asse-gurador d’Espanya va obte-nir un benefici net atribuït de 926,8 milions d’euros el 2009. Aquests resultats mostren que hi ha hagut un increment del 2,9% en comparació amb els 900,7 milions guanyats l’any anterior, segons ha comunicat Mapfre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El 51% dels seus ingressos pro-venen de l’estranger gràcies a la forta expansió internacional amb l’obertura de 2.000 ofici-nes en 5 anys fora d’Espanya.

News Corp i Time WarnerAugment del dividend

News Corp i Time Warner, les dues companyies més grans del sector eleven el seu divi-dend després de batre les expectatives del mercat i les

previsions dels experts. Rupert Murdoch, amo de News Corp, ha anunciat que ha obtingut uns guanys situats en els 825 milions de dòlars en el primer semestre del seu exercici fis-cal. En el mateix període de l’any anterior els resultats eren ben diferents, amb unes pèr-dues de 5.902 milions de dòlars. Per la seva part, Time Warner ha anunciat que augmentarà el seu dividend trimestral de 18,75 a 21,25 cèntims. La com-panyia va tancar el 2009 amb un benefici de 627 milions en front dels 16.000 milions que van perdre l’any anterior.

NokiaAugmenta la seva

penetració a Espanya

Espanya es situa en la 8a posi-ció dins els 10 principals mer-cats on opera Nokia, desban-cant Brasil i Itàlia. Alberto Matrone, director general de Nokia a Espanya i Portugal, ha expressat la seva satisfac-ció amb els resultats obtinguts en el darrer trimestre, perí-ode en què es va incrementar el seu benefici net en més del 64% fins a aconseguir un total de 948 milions d’euros, amb un total de 127 milions d’uni-tats venudes. “Els resultats mostren un canvi en termes de vendes projectant el mer-cat”, ha assegurat Matrone. El dispositiu amb pantalla tàctil més venut a Espanya ha estat el Nokia 5800 XpressMusic.

NovartisAdquireix més de la meitat

a Alcon

La farmacèutica suïssa, Novar-tis, ha comprat a Nestlé el 52% d’Alcon per 28.100 milions de dòlars. És a dir, que es pagaran 180 dòlars per acció i, d’aquesta manera exerciran una opció de compra que tenien des del 2008. Amb aquesta adquisició, Novar-tis controlarà el 77% d’aquesta empresa. Alcon es dedica a la fabricació de productes oftal-mològics. Nestlé va comprar Alcon l’any 1977 per un valor de 280 milions de dòlars, de manera que amb aquesta dar-rera operació ha aconseguit multiplicar per més de 100 la inversió realitzada aleshores.

SeatNou model de cotxe

Seat llançarà abans de l’estiu el nou model de l’Ibiza en ver-sió familiar, denominada ST, que es fabricarà exclusiva-ment a la planta de Martorell a Barcelona. Aquest nou model és més llarg que la resta de ver-sions, arribant als 4,23 metres, característica que li ha permès ampliar la capacitat del male-ter fins els 430 litres, és a dir, 138 més que fins ara. El Seat Ibiza ST estarà disponible amb 6 motoritzacions.

ShiseidoCompra Bare Escentuals

El fabricant japonès de cosmè-tics, Shiseido, comprarà la Bare Escentuals per un preu de 1.700 milions de dòlars amb l’objec-tiu de guanyar mercat en aquest país. Segons l’acord, Shiseido pagarà 18,20 iens per cada acció de Bare Escentuals. Amb aquesta operació, Shiseido es convertirà en el quart grup més gran en l’àmbit dels cosmètics pel que fa a vendes, darrere de l’Oreal, Procter&Gamble i Uni-lever. Després de la notícia, les accions de Shiseido van aug-mentar un 5%.

SiemensMillora dels seus beneficis

El grup alemany Siemens va obtenir una millora d’un 24,5% respecte del mateix període de l’any anterior en

el seu benefici net, el qual es va situar en els 1.531 milions d’euros respecte del primer trimestre del seu exercici fis-cal. L’empresa és conscient que en aquest 2010 les condi-cions dels mercats financers seguiran essent complicades.

TataS’expandeix per Europa

i els Estats Units

Tata Motors, el grup automo-bilístic indi ha anunciat la seva intenció de començar a distri-buir els seus vehicles a diver-sos països europeus per des-prés desembarcar als Estats Units. Tata ja està present als mercats d’Espanya, Itàlia i Polònia i ara començarà la seva expansió per Europa des del Regne Unit. Des de la direc-ció general de Tata Europa s’ha expressat que la companyia no només dissenya automòbils per a la Índia sinó que tenen una filosofia que parteix del principi “un vehicle a l’abast de tots.” L’estratègia de la compa-nyia no consisteix en un aug-ment dels preus ja que un dels seus objectius és oferir una bona relació qualitat preu.

VisaBons resultats econòmics

Les companyies de targetes de crèdit i serveis de pagament Visa van obtenir un benefici net atribuïble de 551 milions d’eu-ros en el primer trimestre de l’any fiscal del 2010, resultats que representen un 32,9% més respecte del mateix període de l’exercici anterior. Els ingressos de Visa en el primer trimestre del 2010 van ser de 1.415 mili-ons d’euros, un 12% més que en el període fiscal de l’any 2009. De cara a l’exercici fiscal del 2010, la companyia ha previst un creixement dels seus ingres-sos nets d’entre l’11% i el 15%.

Panorama / EMPRESA 13MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAdolfo DomínguezVol potenciar

les vendes a l’estranger

L’empresa de moda, Adolfo Domínguez, vol concentrar el 90% de les seves vendes al mercat internacional en un termini de 10 anys. La marca va registrar unes pèrdues de 3,56 milions d’euros en els 9 primers mesos del seu exer-cici fiscal (març-novembre 2009). En aquest mateix període les vendes van baixar un 10% i el resultat brut d’ex-plotació (ebitda) va decréi-xer un 40% fins els 9,61 mili-ons d’euros. La companyia també va reduir els seus punts de venda quedant-se amb 597 locals. Igualment, l’empresa seguirà analitzant les previ-sions de rendibilitat dels seus locals per decidir si és viable mantenir-los o no.

BBVAPèrdues amb l’autocartera

El BBVA, tot i pujar a la borsa el 2009 un 47%, va registrar el mateix any unes pèrdues de 238 milions d’euros per les seves operacions amb autocartera. Aquestes pèr-dues s’afegeixen als 172 mili-ons que el banc va perdre en l’exercici anterior, també per operar amb la seva auto-cartera d’accions. Segons hi informat el BBVA, es van com-prar accions a un preu mitjà de 9,34 euros i les que es van vendre ho van fer a 8,95 euros de mitjana per acció.

British AirwaysPèrdues de 98M

L’aerolínia britànica British Airways va registrar unes pèrdues operatives de 98 milions d’euros en els 9 pri-mers mesos del 2009. A més,

en el mateix període esmen-tat, l’aerolínia va registrar una xifra de negoci de 7.045 milions d’euros, xifra que suposa un retrocés del 12,9%, respecte el mateix període de l’any 2008. Per la seva part, l’Ebitdar, dels 9 primers mesos del 2009 es va situar en els 645 milions d’euros, signi-ficant un retrocés del 23,4%, també respecte del mateix període de l’any anterior. CadburyDeixa de cotitzar

a la borsa de Londres

Kraft Foods ha anunciat que Cadbury ha iniciat els trà-mits per deixar de cotitzar a la borsa de Londres aquest mes de març. Aquesta acció es produeix amb motiu de l’adquisició del 75,41% de Cadbury per part de Kraft Foods, per un valor de 13.600 milions d’euros.

FinnairTanca el 2009 amb

números vermells

L’aerolínia finlandesa Fin-nair va obtenir una pèrdua neta de 101,9 milions d’eu-ros durant el 2009, xifra que representa un 121% més que els números vermells amb què va tancar l’any 2008, quan va perdre 46,1 milions d’euros. La facturació de Fin-nair va caure un 18,5% fins els 1.837 milions d’euros, agreu-jada també per la caiguda de la demanda per part dels passatgers, situada en un 9%. Finnair ha preparat un pla de reducció de costos per tal de tornar a obtenir beneficis, el qual contempla mesures com el retall de personal equiva-

lent als 120 milions d’euros. L’objectiu del pla preveu l’ob-tenció d’uns guanys anuals de 200 milions d’euros.

La CaixaRedueix el benefici

La Caixa ha anunciat que va obtenir un benefici de 1.510 milions d’euros el 2009, un 16,2% menys que el 2008, any en què es van obtenir 1.802 milions d’euros, a causa de l’increment de les provi-sions per a cobrir la morosi-tat. Precisament, la taxa de morositat es va situar en el 3,42%, en front al 2,48% de l’any anterior. Durant la pre-sentació dels resultats anuals a Barcelona, Isidre Fainé, pre-sident de La Caixa, va dir que tot i la situació “hem evitat el desastre” i “hem estat capa-ços d’afrontar el temporal.”

MarsansAl límit del tancament

El grup Marsans està nego-ciant amb els seus bancs creditors entre els quals es troba el Santander, el Banc de Sabadell, Caja Madrid, La Caixa i Banesto per tro-bar la solució al seu deute, el qual es situa en els 120 mili-ons d’euros. A més, però, el grup necessitaria obtenir 40 milions d’euros addicionals per tal de poder mantenir la seva activitat. Per ara no hi ha acord i els bancs creditors demanen més garanties al grup Marsans abans de con-cedir-li el finançament que necessita.

PanasonicRegistra pèrdues

Panasonic, la companyia japonesa d’electrònica de consum, ha registrat pèr-dues de 120 milions d’euros en els 9 primers mesos del

seu any fiscal, mentre que els beneficis es van situar en els 535 milions d’euros i la seva facturació va retrocedir un 16,1% fins els 42.573 mili-ons d’euros. De cara al con-junt de l’exercici, Panasonic ha confirmat la seva previsió de pèrdues xifrada en 1.143 milions d’euros.

Qantum AirDemandada per SAS

El grup aeri escandinau SAS ha presentat una demanda en contra de Quantum Air per un deute acumulat de 7,6 milions d’euros, que corres-ponen a dos processos oberts anteriorment. Fonts prope-res al grup van informar a l’agència Europa Press que Quantum Air s’havia com-promès a retornar el préstec a SAS quan Hisenda ingres-ses a l’aerolínia la devolució de l’IVA.

RoviTrenca negociacions

amb Novavax

Rovi ha comunicat que ja no continuarà la seva col-laboració amb la nord-ameri-cana Novavax en el desenvo-lupament de vacunes contra la grip a Espanya per no haver arribat a un acord comú dels termes de la col·laboració. Fonts del laboratori farma-cèutic han explicat que bus-caran un nou soci per a des-envolupar aquests projecte.

Sector immobiliariPrevisió de més pèrdues

de llocs de treball

El grup de les grans immo-biliàries espanyoles ha afir-mat que si no es reactiva la demanda de vivenda el sec-

tor seguirà perdent llocs de treball, tant de manera directa com d’aquells sec-tors que hi estan vinculats i que poden ser arrosse-gats. Segons s’afirma en un informe sobre la desocupa-ció, “encara que es va fre-nant el ritme del deterio-rament de l’ocupació, es mantenen les mateixes ten-dències que es van observar l’any anterior.”

SonyRetrocés en els beneficis

Sony, la companyia japonesa d’electrònica de consum i entreteniment ha obtingut un benefici net de 123 mili-ons d’euros en els 9 primers mesos del seu exercici fis-cal, representant un retro-cés del 76,2% respecte del mateix període de l’any ante-rior. Pel que fa a les vendes de Sony a Europa i els Estats Units, aquestes es van situar en els 37.799 milions d’eu-ros. Al Japó, però, va ocórrer el contrari i allà les vendes van augmentar un 10,5%.

UnileverGuanya un 33% menys

Unilever, l’empresa de pro-ductes de consum i higiene personal, va tancar el 2009 amb un benefici net atribuït de 3.370 milions d’euros, resultat que representa un 33% menys que en l’any ante-rior. Pel que fa a la facturació d’Unilever, aquesta va dismi-nuir un 1,7%, situant-se en els 39.823 milions d’euros. Per aquest 2010, Paul Polman, conseller delegat d’Unile-ver ha pronosticat un entorn “dur” amb motiu de la reduc-ció dels paquets públics d’es-tímuls econòmics.

14 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010EMPRESA / Decàleg

RSC LEGAL MANAGEMENT GESTIÓ CONSULTORIA

RAMON COSTA I PUJOLENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

JOSEP MARIA VILÀMEMBRE DE JUNTA DIRECTIVA. CERCLE PER AL

CONEIXEMENT-BARCELONA BREAKFAST

L’efectivitat dels canvis

El procés dels 100 primers dies d’activitat d’un directiu que entra a una empresa per transformar-la o reposicionar-la, troba tot el seu sentit en el cas del Interim Management(IM), que podríem definir com una eina operacional enfocada a liderar i gestionar fases críti-ques, reduint el risc i accele-rant la consecució d’objectius. Recentment, s’ha publicat l’estudi 100 dies per l’èxit, que recull i contrasta les opinions de directius que han passat per una experiència d’aquest tipus i en què es destaquen les set claus o regles d’or per gestionar amb èxit el canvi du-rant els 100 primers dies d’una missió: definir el camp d’ac-ció, elecció de l’equip de con-fiança, prendre ràpidament les primeres mesures operatives, controlar i mesurar les acci-ons, adaptar les estructures, comunicar constantment i as-segurar el lideratge.La gestió dels primers 100 dies s’assembla més a un art que a una ciència i ser un bon gestor requereix una gran habilitat.

OSCAR PERREAU DE INC.

SOCI DIRECTOR EIM- ESPANYA

El nou model d’empresa

Ens trobem en un moment crític de transició del model produc-tiu de l’economia. Els models d’empresa i el de treballador que serà necessari tindran com a principal actiu la gestió efici-ent de la connexió entre pro-cessos, persones i informació. Els treballadors estan centrats en processos no estructurats que requereixen l’ús d’eines i tecnologies que els ajudin a augmentar les seves capacitats i a ser més eficients en uns nous escenaris de treball: reunions, treball en equip, gestió de la informació, presa de decisions, etc. Tecnologies com la missat-geria instantània, les solucions de mobilitat o els cercadors d’informació han demostrat el seu impacte en el compte de resultats de les empreses i en la seva competitivitat i capa-citat d’innovar. És el moment d’apostar per incorporar-les a les nostres companyies. I això requerirà una correcta gestió del canvi, una bona adopció de les tecnologies i l’establiment d’un conjunt de normes de bo-nes pràctiques.

L’ajuda mútua

En societats individualistes i atomitzades és difícil reconèi-xer el valor de l’ajuda mútua, perquè cada persona mira de resoldre els seus problemes amb els seus propis recursos de manera aïllada. No obstant això, en contextos de crisi, es redescobreix el valor de la mútua benvolença, encara que només sigui per raons in-teressades. Com va posar de manifest Kropotkin, l’ajuda mútua és clau en el desen-volupament de les societats humanes i solament poden desenrotllar-se si es practica en el seu si.El model darwinista de la lluita per la supervivència és inviable entès unilateralment. Per créixer i desenvolupar projectes personals i empre-sarials, de l’ordre que sigui, cal comptar amb els altres i cal la transferència de talents i de recursos.

La crisi és una ocasió per sor-tir de la gàbia de l’individua-lisme i per retrobar el sentit de l’ajuda recíproca.

La crisii l’esforç

Les crisis tenen de bo, per dir quelcom positiu, que ens obliguen a reflexionar. Quan tot va bé tots els esforços s’adrecen a aprofitar la rat-xa i a no canviar res, per no espatllar-ho. Però una forta crisi, que ha portat el sistema financer fins a l’abisme i que amenaça el propi desenvolu-pament econòmic, obliga a reflexionar. I, més enllà de les urgències, a prioritzar tots els esforços per garantir la sos-tenibilitat del nostre benes-tar. El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar per què és necessari l’esforç de tots per conseguir-ho.

Els ciutadans no han d’enten-dre les technicalities de les mesures econòmiques sinó allò fundamental, com per exemple: que no serem més competitius “per un decret o per una llei”. Si ho conseguim serà per l’esforç de tot el tei-xit social. No hi haurà varetes màgiques, sinó l’esforç de les empreses i l’esforç dels treba-lladors. I també dels polítics.

MONTSERRAT SURIOLADVOCADA.

DEPARTAMENT PROTECCIÓ DADES D’AUREN

El nou RD 1720/2007

L’entrada en vigor del nou Reial Decret 1720/2007, que desenvolupa la Llei Orgànica de Protecció de Dades Perso-nals, ha comportat un esforç per a totes les empreses en adoptar els canvis norma-tius.

La novetat principal ha estat la definició de mesures de se-guretat d’aplicació a la docu-mentació en format paper en funció del nivell de seguretat de les dades. S’han definit di-ferents terminis d’implanta-ció dels canvis en funció del nivell de les dades tractades.

El darrer termini per realit-zar la implantació és el mes d’abril d’enguany. Per tant, les empreses que encara no han implantat els canvis ni han comunicat al Registre de l’Agencia de Protecció de Dades els fitxers que tenen tractament de dades en for-mat paper i automatitzat no poden esperar gaire temps més per implantar-los.

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓDIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS

DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

Per desenvolupar projectes cal comptar amb els altres

Finalitza l’adaptació a la Llei de Protecció de Dades

La connexió entre processos serà clau en el nou model productiu

Set regles d’or per gestionar el canvi durant els 100 primers dies

Cal una suma d’esforços per ser més competitius

Decàleg / EMPRESA 15MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Quan Steve Jobs ens deixa amb la boca oberta cada cop que presenta un nou produc-te, és que té contractats els millors professionals. Quan el Cirque du Soleil recorre el món sencer omplint les carpes de cors emocionats, és que ha seleccionat els millors artis-tes. El mestratge de cadascun d’ells l’importen sense tenir en compte la nacionalitat ni les fronteres. Són els millors per assolir l’èxit. Quins especialis-tes té contractats el govern per guiar-nos per la via dels brots verds, el camí empedrat (ple d’aturats a la vorera i empre-saris paral·litzats)? On estan les grans idees dels savis que assessoren l’oposició per as-saltar el castell de la raó? Estan a l’atur els grans economistes que, com Harry Potter, van aprendre la màgia que ense-nyen les més prestigioses uni-versitats del món? Són cervells de conferències milionàries, best-sellers, gurus que retorna-ven la vista a empresaris cecs. Qui encendrà la llum del túnel en què ens han posat?

On estan els millors?

AMADEU BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU+COMUNICACIÓ

ENRIC SERRADELLPROFESSOR UOC

COORDINADOR COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

FINANCES

ARGELIA GARCIADIRECTORA D’EXTERNAL

FINANCIAL MANAGEMENT

Fer empreses sòlides

Controlem la nostra empresa o la realitat ens porta per on vol? Moltes empreses analit-zen la història mitjançant la seva comptabilitat, però no planifiquen el futur. Si volem construir empreses sòlides cal un pla estratègic. I per garan-tir que ho aconseguirem, és imprescindible establir etapes i marcar fites a través del pres-supost d’ingressos i despeses. Però no n’hi ha prou: ens hem d’assegurar que estem anant pel camí triat, hem de compa-rar cada mes la realitat amb el pressupost marcat. Aquest exercici ens dirà si som on vo-líem o hem d’introduir canvis. Analitzant al detall les desvi-acions sabrem què hem de corregir i en quina proporció. Moltes empreses tenen proble-mes per fer els pressupostos avui en dia, ja que la incertesa és gran, però això no ens ha de frenar. L’esforç que ara fem davant el paper ens permetrà detectar els problemes amb temps. Anticipar-nos als pro-blemes és la primera mesura per evitar-los.

MÀRQUETING

Posicionamenti realitat

Fa pocs dies, l’Héctor Oliva, responsable de comunicació de Pirena, ens preguntava què creiem que era Pirena y quines eren les races de gossos que, de manera majoritària, hi par-ticipaven... A gairebé tots ens resultava familiar l’esdeveni-ment esportiu. Havíem sentit parlar de la Pirena, que vàrem descriure com a cursa de tri-neus tibats per gossos que es disputa als Pirineus. En el que no vàrem dubtar va ser en les races dels gossos; no podien ser altres que siberian husky i alaskan malamute. La sorpresa va ser descobrir que, dels 37 equips inscrits a la Pirena 2010, 27 competien en la categoria de trineu (10 eren participants d’una modalitat anomenada squijoring) i d’aquests, només 5 competien en la categoria de gossos nòrdics, mentre que la resta ho feia amb gossos d’al-tres races, més ràpids i compe-titius que els primers. No hi ha dubte, em segueix fascinant el màrqueting i la seva capacitat per modificar la percepció que el client té de l’empresa.

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DESENVOLUPAMENT IMPAGATS

JORDI CAMPS VIÑASGERENT DESENVOLUPAMENT DE

NEGOCI DE MARSH CATALUNYA-BALEARS

Corrandescomercials

Sota la interessant denomina-ció de Decàleg sovint llegim en aquest espai, escrits molt orientats a la innovació tec-nològica com a fil conductor d’un full de ruta inqüestiona-ble. Cert, sense oblidar, curi-osament alhora, com el teixit empresarial català fonamenta de continguts aquest full de ruta. Excepte excepcions, que sempre n’hi haurà, l’empresari català és raça emprenedora, reinventa, redissenya i crea… però no preveu o podem dir que el marge de previsió pel que fa al risc és el just i neces-sari: el maleït acord de mínims. Proposo un repte: professio-nalitzem la previsió? L’àrea de negoci, unitat de xoc en els temps que corren (i quan no corren també), els valors, alta-ment psicològics, de càlcul de situació, anàlisi de necessitats i proposta d’objectius, fonamen-ten un complement perfecte a la innovació tecnològica. I és que, com canta aquell eclèctic grup de folk-pop català: “...i és que ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí”.

COACHING

En els últims mesos s’estan donant abundants casos d’ad-ministradors o responsables d’institucions amb proble-mes amb la justícia. Aquests problemes no són ni de bon tros petits. Aquests fets s’han produït, es produeixen i es produiran en el nostre petit món. En qualsevol cas, no es tracta del problema, econò-mic, en si mateix, sinó del fet que s’ha dut a terme un excés basat en l’excés de confiança en els gestors. Però, qui con-trola als gestors? i, encara més, qui controla al contro-lador?En un cercle inesgotable que no té res de cercle virtuós que un cop completat ens fa una mica, només una mica millor del que érem abans. Es tracta d’un cercle perfecte però viciós, que com diu Jor-ge Wagensberg és un cercle que comença i acaba sempre en el mateix lloc. Confiança sí, confiança descontrolada mai. Un bon parell d’intan-gibles que han d’anar ben junts.

Confiançacontrolada

Cal planificar el futur i establir un pla estratègic

La capacitat del màrqueting per canviar percepecions

On estan els savis que ens han de fer sortir de la crisi?

Caldria professionalitzar la previsió per contenir els riscos

La desconfiança genera un cercle viciós i inesgotable

En la convocatòria d'aquestes subvencions el Departament de Treball ofereix els ajuts següents:

Per a l’elaboració d’un pla d’igualtat entre dones i homes, en empreses de més de 30 treballadors/ores, la Direcció General de Relacions Laborals ofereix fins a 10.000 euros.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de març de 2010.

Per les empreses de 100 persones treballadores o més que promocionin la figura de l'agent per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, la DireccióGeneral de Relacions Laborals ofereix un ajut de fins a 15.000 euros.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el31 de març de 2010.

Per a més informació i/o per obtenir els impresos de sol·licitud, podeu consultar el web del Departament de Treball www.gencat.cat/treball o trucar al 012.

Entrevista / FINANCES 17MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

“Hem pagat el peatge de ser una cosa nova en el país”

ENTREVISTA A CONSTANTINO MILLAN, CONSELLER DELEGAT DE TROY CONSULTORESFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

Per què es van constituir com a Empresa d’Assessorament Financer, EAFI?Els tres membres fundadors de Troy Consultores sempre ens hem dedicat a la banca privada i al mercat de capi-tals. Darrerament estàvem a Fortis Beta però l’any 2006 vam decidir que aquesta etapa s’havia acabat, perquè els nos-tres plantejaments distaven dels d’una gran multinacional. Necessitàvem un vehicle que s’adaptés millor a les nos-tres aspiracions. Vam cons-tituir Troy Consultores com a una empresa d’assessora-ment financer, exclusivament assessorament, deixant que la gestió la portessin altres ins-titucions. Els nostres clients ens demanen assessorament sobre el seu patrimoni i les seves inversions, però després tenim uns proveïdors que els els gestionen.

A partir de la normativa comu-nitària Mifid, les EAFI han d’estar supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors i estar registrades. Com ha estat aquest procés? Nosaltres ja teníem prevista la normativa però el procés ha estat molt complicat, embu-llat. Vam començar a signar papers i a muntar l’expedi-ent cap al mes de febrer i no vam ser inscrits al registre de la CNMV fins el 31 de juliol de 2009. Tot això amb canvis continus, modificacions i una mica pagant el peatge de ser una cosa nova en el país. La consultora que ens ha portat l’expedient s’ha trobat amb una Comissió Nacional que no tenia experiència en aquest tipus d’empreses i per això l’expedient va durar tant de temps.

La CNMV ha volgut filar massa prim amb els requisits? Fins el mes de gener, en aquests primers dotze mesos, només se n’han constituït 16.

Això indica que la CNMV es mira amb lupa tots els expedi-ents. Fonamentalment el que analitza amb profunditat és qui hi ha al darrere d’aquestes empreses, les persones: els seus fundadors i els executius que hi treballaran.

Es parla d’honorabilitat, pro-fessionalitat... Sí, exactament, però els que tenim un bon currículum i llarga experiència en el sector financer ja som coneguts per la CNMV.

Aquest filtre afavoreix el sector, no?En principi, nosaltres preferim la llibertat anterior que supo-sava no estar regulats, perquè el canvi que ens estem trobant és d’una parafernàlia de docu-mentació i burocràcia incre-ïble. Sabem que és per lluitar contra els anomenats “xirin-guitos” financers. Nosaltres hem conviscut sempre amb ells i no ens ha preocupat. Evidentment, quan hi ha una normativa que t’obliga a eti-quetar-te, considerem que ens posiciona més positivament davant aquests “xiringuitos” que campen allerats. D’alguna manera, amb la regulació hem aconseguit un marxamo de qualitat, de solvència davant dels nostres clients que saben que estem supervisats per la CNMV.

Han hagut de fer canvis per adaptar-se a la legislació?

No, pel que fa a estructura i personal no ha canviat res. De moment, les obligacions d’informació a la Comissió són molt suaus, pel que fa a dades comptables i estadísti-ques. Però esperem que amb el temps creixin i ens demana-ran moltes més coses.

No hi estan d’acord? Els que fa temps que estem al sector ens queixem de l’exi-gència de requisits normatius que tenim donada la nostra activitat. Nosaltres hem de complir els mateixos requi-sits, fonamentalment interns, que una societat de valors, per exemple, que pot gestionar, que pot col·locar emissions, etc., mentre que nosaltres només assessorem.A nosaltres se’ns exigeixen uns procediments de control de blanqueig de capitals que ens sorprèn perquè nosaltres no rebem diners, ho tenim prohibit a la normativa. Són els proveïdors, els gestors els que deuen fer el control de la procedència dels fons, no nosaltres. Això és un aspecte que no hi estem d’acord. Les empreses que no poden realit-zar aquest control de manera interna, han de contractar una

empresa especialitzada en control de blanqueig de capi-tals i això suposa un alt pres-supost.

Com estan gestionant aques-tes queixes?Es crearà una associació. I un dels principals punts que demanarem és que es redu-eixi aquesta pressió sobre el compliment normatiu que és tant forta. Ja hem tingut una primera reunió i vam decidir que calia un suport per defen-sar els interessos d’aquestes empreses que actuï com a interlocutor vàlid davant la CMNV o com en el seu dia va ser davant el Ministeri d’Hi-senda... una mica en la línia del que és Inverco. Tenim una gran il·lusió perquè això pren-gui forma.

Els clients entenen que s’hagi de pagar per un assesso-rament que en molts casos pot ser gratuït? Fins ara el concepte d’asses-sorament anava implícit en les operacions d’inversió que qualsevol persona física o jurí-dica pogués fer amb qualsevol institució, en el mateix punt de venda. Hi ha també les ins-titucions que es dediquen a la

Des de 2009, les empreses d’assessorament financer, les EAFI, estan supervisades per la CNMV. En l’actualitat, només n’hi ha una vintena operant a tot l’Estat, de les quals només dues, són catalanes. La primera en aconseguir-ho va ser Troy Consultores i el seu conseller delegat ens explica com va ser el procés i ens desvetlla les claus i exigències del sector.

banca privada en què l’assesso-rament va implícit però és més global sobre tot el patrimoni. Ara el que s’intenta és deslligar l’assessorament d’altres activi-tats de caràcter financer. Aquí a Espanya no s’acaba d’entendre. A diferència d’al-tres països com el Regne Unit on funciona des de fa molts anys. Allà s’entén que, de la mateixa manera que paguem un assessor fiscal o un asses-sor jurídic, existeix una figura molt important que és l’asses-sor financer que va més enllà d’intentar recomanar un pro-ducte. Nosaltres rebem clients que el que volen és que els fem de ‘metge de capçalera’, segons paraules del meu soci. Una persona ens visita amb el seu patrimoni, ens planteja les seves diferents necessitats i nosaltres l’anirem dirigint a diferents institucions.Normalment hi ha aquesta primera fase d’enlairament de la proposta i després hi ha un aspecte molt important, que és el seguiment. Bona part de la nostra activitat consisteix a fer de controladors d’allò que fan els gestors. N’estem a sobre perquè el gestor mai perdi de vista el perfil del client, allò que li agrada i el que no, i sobretot, els tipus de productes o sec-tors que vol.

Cobren per resultats? Se signa amb un client un contracte on s’estableixen les condicions, les tasques a de-senvolupar i es marquen uns honoraris en funció del patri-moni, les accions, etc. Però no apliquem res per resultats.

I comissions pel productes pels quals assessoren?La normativa no ho prohibeix, amb la qual cosa es pressuposa que sí és possible. Sempre que aquestes retrocessions siguin conegudes pels clients, no hi ha cap problema. El que es tracta d’evitar amb això és que a un client se li cobri d’una manera excessiva.

“La CNMV es mira amb lupa l’expedient de les EAFI per registrar-s’hi”

Constantino Millan és un dels tres socis de Troy Consultores. / DAVID FERNÀNDEZ

”Ens queixem de l’exigència de requisits normatius exagerats”

18 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010FINANCES / Anàlisi de valors

de la xarxa d’oficines especialit-zada en l’atenció a empreses”. Aquesta política s’emmarca dins del seu compromís de re-colzament a les empreses, que es va materialitzar en un conve-ni amb la CEOE i CEPYME per finançar al sector empresarial. Aquest fort ritme de creixement ha permès a la Caixa guanyar 3,5 punts de quota de mercat, en passar del 8% a l’11,6% i con-solidar-se a la tercera posició, just darrere de BBVA i Banco Santander.

més de 3.600 milions d’euros el finançament de circulant de les empreses el 2009. El volum gestionat per aquesta entitat procedent del negoci del facto-ring i del conforming va assolir els 12.114 milions d’euros, amb un augment del 42,4% respecte al mateix mes de l’any anterior. Per a Javier García-Lluis, direc-tor de l’Àrea de Banca Transac-cional de la Caixa, divisió en-carregada dels productes per a empresa, “aquest creixement és degut a la posada en marxa

expansió internacional”, afirma Rodríguez-Mantiñán. Un altre servei en ple auge és el factoring a proveïdors, tam-bé conegut com a confirmingo contractes de gestió de paga-ments, que va créixer el 2009 prop de l’1%. Aquest servei s’en-carrega de gestionar els paga-ments de les grans empreses o d’una administració pública als seus proveïdors.

La Caixa amb les pimesCatalunya és la segona Comu-nitat Autònoma en el rànquing del factoratge realitzat per l’AEF, amb un volum negoci-at de 21.336,2 milions d’euros, per darrere de Madrid amb un volum de gairebé el doble. “Ai-xò és perquè Madrid acull mul-tinacionals amb grans volums de facturació. Ara, per nombre d’empreses clients de factoring,Catalunya és la primera”, acla-reix Rodrigue-Mantiñán. Mal-grat la caiguda general del sec-tor, destaca notablement el cas de la Caixa, la qual ha elevat en

Les empreses de facturatge van prestar el 2009 un 7% més que l’any anterior

VALORSDEL MES

ALTERNATIVES DE FINANÇAMENT PER A LES PIMES

BEGOÑA GIMÉNEZ

Degut a la retallada dels crèdits dels bancs i caixes i a la man-cança de liquiditat, el factorat-ge ha esdevingut en aquests dos últims anys una interessant alternativa per aconseguir fi-nançament de circulant, especi-alment per a les petites i mitja-nes empreses. Aquesta pràctica consisteix en un contracte pel qual l’empresa traspassa la ges-tió del cobrament de les seves factures a una empresa de fac-toratge, que ha de ser una en-titat de crèdit. L’empresa obté immediatament els diners que, d’una altra manera, cobraria al final d’un període que normal-ment oscil·la entre els 90 i els 180 dies. És també una garantia davant la possible insolvència dels deutors ja que, en cedir els drets de cobrament, és l’entitat de factoring la que assumeix els riscos de fallida, frau, impaga-ment, etc. Segons l’Associació Espanyo-la de Factoring, AEF, durant el passat any, les 25 empreses que la formen van cedir un to-tal 104.223 milions d’euros. Si bé és veritat que aquesta xifra suposa un descens del volum de cessions d’un 1,28% respec-te l’exercici anterior, cal desta-car, en opinió del president de l’associació Javier Rodríguez-Mantiñán, el 7% més de diners que han avançat a les empreses

Les empreses de facturatge van cedir durant 2009 un total de 104.223 milions d’euros. La Caixa ha estat l’entitat que més creixement ha obtingut en els darrers 12 mesos i ha guanyat 3,5 punts de quota de mercat.

“especialment en un entorn en què es critica que les entitats de crèdit no permetien que ar-ribés liquiditat a les empreses”. En aquest sentit, la inversió re-alitzada en factoratge per les empreses de crèdit ha estat de 14.121.333 euros.El factoring o factoratge a Es-panya sorgeix en la meitat de la dècada dels seixanta, com a la resta d’Europa, però fins a mitjans dels vuitanta no es van donar les primeres passes serioses per impulsar la seva presència en el mercat finan-cer. El president de l’AEF re-coneix que “encara queda molt camí per recórrer, ja que aquest és un servei encara poc cone-gut entre les empreses”. El seu creixement, però, ha estat pro-gressiu. Les xifres de factorat-ge en relació amb el PIB el si-tuen en el 9,93%, mentre que fa deu anys només representava el tres per cent del Producte In-terior Brut. Entre els diferents serveis que comprèn el factoratge destaca l’evolució del factoring d’ex-portació que va créixer per so-bre de la resta de sectors: un 21,14%. “Aquest servei propor-ciona a les empreses expor-tadores un marc addient que facilita el finançament i el co-brament de les vendes a l’exte-rior, fet que permet escometre amb major confiança la seva

CAC DOW JONESÍBEX

MARÇ 2009 FEBRER 2010

5.643,205.604,07

DAX

1,401,35

10.252,0810.198,83

1.802,761.812,10

NASDAQ

2.784,962.730,57

EUROSTOXX 50

L’ÍBEX SEGUEIX CAIENTEls mals resultats dels bancs reper-cuteixen en la borsa espanyola. En concret, els descensos continuats del Santander i del BBVA impedei-xen que l’Íbex es pugui situar en positiu.

+0,52%

27 gener 10 23 febrer 10

DÒLAR / EURO

-1,95%

NIKKEI

-0,52% -0,69% -3,57%

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Factoratge internacional 1.513 2.164 3.801 4.208 8.147 9.588Factoratge nacional 26.606 32.677 35.611 45.391 49.244 46.031Factoratge a proveïdors 17.384 23.182 28.065 33.303 48.179 48.603Total 45.504 58.024 67.477 82.902 105.570 104.223% Creixement s/total 21,39% 27,51% 16,29% 22,86% 27,34% -1,28%

EVOLUCIÓ DE LES CESSIONS 2004-2009 (EN MILIONS D’EUROS)

FEBRER 2010FEBRER 2010MARÇ 2009 MARÇ 2009

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 19

nalitat de servir de subjacent de productes financers amb certifi-cats o Fons Cotitzats (ETFs). El president, Antonio J. Zoido, va remarcar la importància en l’estratègia de la companyia de la “creació de nous productes i la recurrència a ingressos no directament vinculats als vo-lums”. La companyia està tre-ballant ja en nous projectes com el Trade Repository (regis-tre per a instruments negociats OTC, fora de l’àmbit del mercat organitzat) o la Link Up Mar-kets (societat formada per vuit dipositaris centrals de valors). Per altra banda, la gestió de la base de cost ha permès a BME mantenir la ràtio d’eficiència en nivell de 33,7% per a 2009 i del 35,2% en el quart trimestre. Ai-xí mateix, l’indicador de rendi-bilitat sobre recursos propis es manté com a referent a nivell sectorial, amb uns valors de 29,3% per al trimestre i 32,5% per al conjunt de l’any. Els cos-tos operatius també han dismi-nuït un 6% en comparació amb el darrer trimestre de 2008. BME té la intenció de consultar a la propera Junta General d’Ac-cionistes la distribució de 31 milions d’euros de dividend ex-traordinari. L’últim repartiment va ser al mes de desembre i va representar la distribució de 50 milions d’euros.

Bolsas y Mercados Españoles obté un benefici net de 150 milions d’euros el 2009

BME REPARTIRÀ 31 MILIONS DE DIVIDEND EXTRAORDINARI

CAIXA CATALUNYA CREIX UN 10% EN ESTALVICaixa Catalunya ha crescut més de 1.200 milions d’eu-ros en estalvi de clients durant el 2009. Amb un aug-ment de gairebé un 10% en el volum dels comptes a termini, la dinàmica de l’entitat destaca positivament davant de l’estancament del sector. L’entitat ha aconse-guit també un augment del 3,4% en el nombre de clients.

BEFESA

Befesa és una companyia internacional especialitzada en la gestió inte-gral de residus industrials i en la gestió i generació de l’aigua, el princi-pal accionista de la qual és Abengoa, empresa tecnològica per al desen-volupament d’infraestructures, medi ambient i energia. Befesa cotitza al Mercat Continu, on ha estat un dels valors que millor s’ha comportat en aquest darrer mes, tot i que ha sofert algunes situacions de ral·li, seguint la dinàmica de tot el parquet. Malgrat les pujades i baixades, ha aconse-guit millorar un 11%, situant-se la seva acció en els 18,76 euros. El nú-mero total d’accions de Befesa en el mercat és de 27.113.479 títols.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Bolsas y Mercados Españoles (BME) és l’operador de tots els mercats de valors i siste-mes financers en Espanya. BME cotitza en Borsa des del 14 de juliol de 2006 (quan va debutar a 31euros per acció) i forma part de l’índex IBEX 35 des de juliol de 2007. L’últim di-vendres de cotització, el pas-sat 19 de febrer, l’acció estava a 20,63 euros, amb una millo-ra del 3,88% respecte la sessió anterior. Aquell mateix dia, el president de BME, Antonio J. Zoido, i el seu director financer, Javier Hernani, van presentar els resultats del darrer trimes-tre i del conjunt de 2009, que van valorar molt positivament, malgrat tot. El hòlding ha obtin-gut un benefici net de 150 mi-lions d’euros, el que demostra, segons la companyia “la seva capacitat de generació de re-sultats de forma sostinguda en una difícil conjuntura”. Aquesta xifra, però, és un 21,3% menor que l’obtinguda el 2008.Fonts de la companyia consi-deren “les tensions viscudes en els mercats de crèdit i la cor-recció en els preus de les com-panyies cotitzades durant part de l’exercici” com les principals raons que han influït en el vo-lum contractat en els diferents mercats que BME gestiona. La

renda variable, que representa més del 40% del seu negoci ha disminuït, pel que fa a la nego-ciació de títols, un 21,6%. Això ha provocat que els seus ingres-sos per aquesta línia de negoci s’hagin reduït un 12%, és a dir, 31.664 milions d’euros. En ge-neral, la Borsa espanyola ha negociat un 27,8% menys que l’exercici anterior.

Diversificació i eficiència“La diversificació del negoci permet la sostenibilitat i l’en-fortiment del negoci”, va afir-mar Hernani durant la roda de premsa del 19 de febrer. BME té més de 20 societats filials, entre les quals destaquen les quatre Borses espanyoles, la de Madrid, Barcelona, Bilbao i València, l’AIAF Mercat de Ren-da Fixa, MEFF, IBERCLEAR, MAB, Visual Trader BME Con-sulting i Infobolsa.Recentment BME ha anunciat també una ampliació de la sèrie d’índexs IBEX 35, en cinc nous índexs negociables, tots ells basats en el principal: IBEX 35 amb Dividends Nets, IBEX 35 Doble Inverso, IBEX 35 Triple Inverso, IBEX 35 Doble Palan-quejat i IBEX 35 Triple Palan-quejat. Començaran a calcu-lar-se i difondre’s en temps real durant el mes d’abril. Aquests nous índexs neixen amb la fi-

BANCO URQUIJO, MILLOR BANC PRIVATLa revista econòmica Euromoney ha atorgat el guardó de Millor Banc Privat Local a Banco Ur-quijo. The Euromoney Awards for Excellenceés un dels reconeixements més prestigiosos que es concedeixen al món de la indústria finan-cera entre un total de seixanta països diferents.

CONDONAT PART DEL DEUTE DE HABITATLa immobiliària Habitat ha arribat a un principi d’acord amb els bancs creditors per refinançar els seus 2.840 milions d’euros de deute. Això suposarà la condonació d’entre el 40% i el 50% i el canvi per actius en el cas de les entitats amb què té garan-ties hipotecàries, segons informa Europa Press.

2009 ha estat un any complicat per a les Borses espanyoles i per tant, aquesta situació s’ha vist reflectida en l’evolució de l’empresa que s’encarrega de la seva gestió, BME, Bolsas y Mercados Españoles. Tot i els sòlids resultats obtinguts per l’empresa, el seu benefici ha caigut un 21,3%.

21 GENER 2009 19 DE FEBRER 2010

Font: Informe de Mercado 2009, BME

BORSES EUROPEES: PERCENTATGE DE VARIACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ EN SISTEMES ELECTRÒNICS 2009/2008

Borsa espanyola (BME)

Borsa Italiana

Borses nòrdiques (NASDAQ OMX)

Borsa d’Oslo

Borsa suïssa

NYSE Euronext

Borsa alemanya

Borsa de Londres

0 -10 -20 -30 -40 -50 -60

17,38

17,68

17,97

18,26

18,55

18,84

19,13

19,43

19,72

20,01

20,30

20,59

20,88

20 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010INTERNACIONAL / El mapa del món

Les més riques del món

Espanya és l’únic país europeu que situa dues de les seves ciutats –Madrid i Barcelona– en el llistat de les 35 ciu-tats més riques del món, segons un estudi elaborat per Pricewaterhouse-Coopers sobre l’evolució de la població i l’economia de les principals capitals fins al 2025. Madrid i Barcelona se situen en els llocs 26 i 35, respectiva-ment, del rànquing. La representació europea la completa Londres, en 5a posició, París en la 6a i Moscou en la 15a. L’estudi preveu, però, que Madrid i Barcelona descendiran al 2025 als llocs 32 i 42 respectivament. Ambdues ciu-tats es veuran superades per l’ascens de ciutats de països emergents com Rio de Janeiro, el Caire i Bombai. Malgrat això, les ciutats de països industrialit-zats seguiran liderant el rànquing del 2025.

Barcelona se situa entre les ciutats més riques del món

París 6a

Ciutat de Mèxic 8a

Philadelphia 9a

Sao Paulo 10a

Buenos Aires 13a

Madrid 26a

Barcelona 35a

Istanbul

1-5

POSI

CIÓ

CIUT

ATS

6-10

13-25

26-35

Londres 5a

Nova York 2a

Chicago 4a

Los Angeles 3a

El mapa del món / INTERNACIONAL 21MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Tokyo 1a

Osaka 7a

Moscou 15a

Hong Kong 16a

Seül 21a

Shanghai 25a

Singapur 27a

Bombai 29a

34a

PREVISIONS PER AL 2025

POSICIÓ CIUTATS CREIXEMENT (2009-2025)

1a Tokio 1,7%

2a Nova York 1,8%

3a Los Angeles 1,6%

4a Londres 2,2%

5a Chicago 2,1%

6a Sao Paulo 4,2%

7a Ciutat de Mèxic 3,9%

8a París 1,6%

9a Shangai 6,6%

10a Buenos Aires 3,5%

11a Bombai 6,3%

12a Moscou 3,2%

17a Beijing 6,7%

19a Delhi 6,4%

24a Rio de Janeiro 4,2%

28a Istanbul 4,2%

30a El Caire 5,0%

33a Manila 4,7%

22 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010INTERNACIONAL / Sobre el terreny

EL COR DE LA UNIÓ EUROPEA

Bèlgica: invertir en infraestructures La seva situació al centre d’Europa i la seva rellevància política com a seu de molts organismes de la UE, fan de Bèlgica un país atractiu per a les inversions espanyoles, sobretot en els àmbits de la construcció i les energies renovables.

Internacional

Bèlgica actua com a porta d’entrada a altres països de la Unió Europea. / ARXIU

SENSE TDT, LA TEVA TELETÉ ELS DIESCOMPTATS.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

per latelevisiódigital

MARÇ: S’ACABA

LA TELE ANALÒGICA

Fa temps que la TDT ha arribat. De fet, la gran majoria de la població ja en gaudeix els seus avantatges. Els que encara no s’hi han connectat tenen temps fins a finals de març. Quan acabi el mes, la TV analògica ja s’haurà apagat del tot, i la TDT serà l’única manera de veure la tele. Si tens una antena col·lectiva, ara

és el moment d’adaptar-la: truca a un Agent TDT. Si estàs a punt d’adquirir un televisor nou, assegura’t que tingui el descodificador de TDT integrat; i si vols conservar l’antic, hauràs de comprar un descodificador extern. No t’esperis més i connecta’t a la TDT, perquè una tele sense TDT ja no és una tele.

www.tdt.cat

NÚRIA CABRERA

Situat al cor de la Unió Euro-pea, Bèlgica referma la seva po-sició estratègica com a país per iniciar processos d’exportació amb un bon grau d’èxit, ja que compta amb una infraes-tructura potent i és coneguda per acollir els principals orga-nismes de la Unió Europea. D’aquesta manera, Bèlgica és una molt bona opció per aque-lles empreses que vulguin dis-tribuir els seus productes a nivell europeu, com per aque-lles que estiguin interessades en instal·lar els seus magatze-ms al centre d’Europa. A nivell industrial, a Bèlgica destaquen tres sectors on es produeixen la major part de

les oportunitats de negoci i que es troben en una contínua ex-pansió i creixement: el sector de la informació i la comuni-cació, el sector de la sanitat, i la indústria de precisió. Com a exemples, caldria destacar els productes farmacèutics, molt comercialitzats entre Espanya i Bèlgica, o les oportunitats del sector agrícola, ja que la fruita és un dels principals produc-tes importats per Bèlgica des d’Espanya.

Les infraestructures,un bon mercatUna de les accions que més in-versors estrangers està apro-pant a Bèlgica és la construcció de la nova seu permanent de

l’OTAN a Brussel·les, ja que obre moltes possibilitats de ne-goci en tots els àmbits. Unes obres, per valor de 600 milions d’euros, que començaran a ad-judicar contractes importants per als treballs preparatoris en l’àrea de tecnologia de les co-municacions. Es preveu que fi-nalitzin l’any 2014.D’altra banda, l’any 2003 el go-vern belga va posar en marxa un programa de millora de les infraestructures ferroviàries per reforçar les xarxes de co-municació a tot el territori. Entre les diferents actuacions, destaquen la construcció d’un tren ràpid de rodalies a la regió de Brussel·les i la connexió fer-roviària del port comercial de

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL Sobre el terreny / INTERNACIONAL 23

DADES GENERALSPoblació: 10,7 milions

Superfície: 30.528 km2

Capital: Brussel·les

Sistema polític: Monarquia constitucional

Inflació: 4,5% (2008), -0,1% (2009), 1% (estimació 2010)

Creixement del PIB: 1,1% (2008), -3,1%, 0,8% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (19,8%), França (17,4%), Paï-

sos Baixos (12,2%), Gran Bretanya (7,2%), Estats Units (4,8%), Itàlia (4,7%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Europa.eu, OCDE.

AGORIA SOL·LICITA QUE S’INCREMENTIN LES INVERSIONS EN ENERGIA VERDA

Encara que la recessió sigui menys important que a la resta de la indústria tecnològica, el sector energètic també està patint la crisi. Agoria, la Federació d’Indústries Tecnològiques de Bèlgica, va detectar una disminució del creixement en la producció i el transport d’energia, així com en energia verda. Agoria vol fomentar que les autoritats públiques “efectuïn una política de reactivació a curt termini, amb intervencions específiques, orientades cap al futur i tenint importants repercussions, com la disminució dels costos de recerca i desenvolupament o una reducció fiscal per a les inversions en energia verda o els béns d’equip”. Les energies renovables s’han beneficiat d’inversions importants aquests últims anys, arran de la ratificació del Protocol de Kyoto sobre la lluita contra el canvi climàtic. D’altra banda, els diferents plans de reactivació adoptats a nivell internacional tant pels Estats Units com per la Unió Europea i la Xina preveuen seguir fomentant prioritàriament les energies renovables.

la ciutat d’Amberes amb altres ciutats. La Societat Nacional de Ferrocarril Belga (SNCB) està realitzant tota una sèrie d’inversions en infraestructures amb una despesa aproximada de 10.000 milions d’euros.En l’àmbit de les energies reno-vables, el govern belga vol es-tudiar la intensificació del seu ús, i es concediran diverses lli-cències per a la construcció de fàbriques de combustibles bio-lògics. En el sector de les no-ves tecnologies, s’està duent a terme el projecte Virtualis, amb la finalitat de desenvolupar les tecnologies digitals d’imatge i so i amb l’objectiu d’apropar empreses relacionades.

Altres sectors on invertirDe forma més genèrica, trobem sectors amb demanda potencial d‘inversió estrangera. Els més interessants per a les empreses espanyoles són la indústria quí-mica, en especial la farmacèu-tica, el material de transport i els productes minerals. També, el material elèctric, electrònic i òptic, i les telecomunicacions (aeroespacial i defensa).Altres sectors a destacar són

l’hostaleria i la restauració, el tèxtil i la moda, el turístic i la indústria alimentària (begudes, vins i licors), i productes de la gastronomia típica espanyola.De forma menys significati-va, però amb una projecció de futur, es poden trobar opor-tunitats d’inversió en activi-tats culturals (cinema, llibres), sectors de distribució física de mercaderies i materials (logís-tica de transports i indústria automobilística), serveis a em-preses i fonts de finançament.Finalment, cal recordar les constants oportunitats de ne-goci que sorgeixen de la Unió Europea mitjançant els Fons Regionals, que s’han intensifi-cat en els darrers anys i que es demostra amb la prolifera-ció de consultores privades a Bèlgica.

Finançament i facilitatsBèlgica compta amb una ins-titució pública que ofereix un servei de finançament per a les operacions al país, l’ONDD (Office Nationale du Ducroire). La seva funció principal és as-segurar les empreses contra els riscos polítics i comercials en

les transaccions comercials in-ternacionals.D’altra banda, també és in-teressant la informació de la Brussels Enterprise Agency (BEA), el principal centre re-gional d’informació dirigit a empreses, i que compta amb seu tant a Barcelona com a Ma-drid. Ofereix assessorament i serveis de consultoria a les em-preses amb seu a Brussel·les i a les noves empreses estrange-res que desitgin establir el seu negoci a la regió. No cal oblidar, tampoc, l’Oficina Econòmica i Comer-cial d’Espanya a Brussel·les, que ofereix a les empreses espanyoles serveis adaptats a les necessitats específiques del seu negoci en el mer-cat belga i luxemburguès. D’altra banda, és especial-ment significativa l’oficina de Brussel·les d’ACC1Ó, que ofereix els seus serveis a les empreses catalanes interes-sades en les licitacions fi-nançades per institucions comunitàries, a través dels seus programes de coopera-ció internacional, regional i transfronterera.

La professionalitat i l’experiència dels nostres professorsés la nostra garantia d’èxit

Servei d’idiomes per aempreses i institucions

UAB Idiomes BarcelonaEdifici UAB – Casa ConvalescènciaSant Antoni M. Claret, 171 · 08041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60incompany@uab.catwww.uab.cat/uab-idiomes

· Assessorament i servei personalitzat· Formació a mida· Avaluació i certificació· Auditoria lingüística

24 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010INTERNACIONAL / L’expert

GRÈCIA, UNA CRISI OBERTA

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Pecat original Els europeus vam fer la unió monetària sense unió política. Això ha provocat desajustos que ara, amb la crisi iniciada a Grècia, han aflorat amb cruesa, exigint solucions que posen a prova el futur, intern i com actor global, de la UE.

Al llarg de la història les prin-cipals integracions monetà-ries han anat acompanyades –o antecedides– per unions polítiques. Els països avancen amb certa facilitat en proces-sos d’integració comercial, però quan es tracta de renun-ciar a la moneda pròpia per compartir-ne o adoptar-ne una altra, les reticències són tan grans que, normalment, només mecanismes polítics sòlids poden donar-hi suport. El pecat original de l’euro ha estat creure que podien avan-çar en una moneda compar-tida deixant enrere els aspec-tes polítics que, a més, han mostrat periòdicament evi-dències de feblesa.

Ara la crisi oberta per la situa-ció de Grècia ens ha posat als europeus davant del mirall i ens obliga a afrontar les con-seqüències del nostre pecat original. Serem capaços de donar, per fi, evidències ine-quívoques –de cara a la ciu-tadania europea, de cara als mercats financers internaci-onals (sí, els mateixos que fa quatre dies es volien con-trolar per part dels governs i ara ja tornen a disciplinar els governs) i de cara als agents globals de primera divisió com Estats Units i Xina– que reconeixem aquesta feblesa i li volem posar efectiu i pràc-tic remei? Servirà aquesta crisi greu per reaccionar o, com altres vegades, apli-carem la tàctica de qui dia passa, any empeny per conti-nuar eludint els problemes de fons que afebleixen Europa de portes endins i sobretot a escala global?

Aquesta és la dimensió cabdal, superposada a les més desta-cades mediàticament, inclo-ent les controvèrsies sobre la extrapolabilitat a Espanya de les fragilitats gregues. Però el paper central de la dimen-sió política queda de relleu quan es fa la comparació de si algun estat dels Estats Units en dificultats –per exem-ple una Califòrnia en quasi-fallida– es trobaria sotmès a la mateixa pressió que Grècia (o en alguns moments, Espa-nya en termes de deute públic i altres segments dels mercats financers) o si hi hauria debats semblants sobre la necessi-tat que tal estat sortís o fos expulsat de la zona dòlar.Simplement el fet de discutir aquestes qüestions a Europa ja evidencia el nostre cabdal dèficit polític, el nostre pecat original.

Responsabilitatcomuna des de l’origenÉs cert que Alemanya –i França– tenen motius econò-mics per liderar el suport a Grècia i augmentar la credibili-tat de la zona euro, començant per les inversions dels bancs alemanys al país hel·lènic... però també a d’altres com Espanya i molts de l’Europa central i de l’Est en dificultats encara més grans. Però també cal recordar que Alemanya i França no són innocentsrespecte a la situació actual. Entre 2003 i 2005, quan el crei-xement a països com Irlanda o Espanya anava en direcció al sobre-escalfament que hauria requerit probablement tipus d’interès reals més elevats, va ser la situació de baix creixe-ment a Alemanya i França la que va portar el Banc Central Europeu a mantenir uns tipus d’interès molt baixos que van ser combustible per a dinàmi-ques de bombolles als països de la perifèria de la UE... Aquesta situació va ser finan-çada en bona mesura per l’ar-ribada d’un estalvi procedent dels països centrals d’Europa que obtenien a casa nostra –i a d’altres dels que es permetien anomenar PIGS– unes rendi-

bilitats superiors a les de casa seva. No es tracta doncs ara que les formigues europees rescatin les cigales sinó que –per fer servir una altra analo-gia habitual– a la festa ara aca-bada hi varen ser totes dues de forma interessada i activa.

Europa, actor global?Una crisi greu és una gran oportunitat que seria insen-sat no aprofitar, hem sentit moltes vegades –i en molts

sentits– els darrers temps. Pel cas de la construcció euro-pea sembla clar que el difí-cil repte d’ara és també una gran oportunitat. I no tan sols en la dimensió interna de la construcció europea. També ho és per veure si Europa vol redreçar la lamentable deriva de la presència a les grans decisions globals. Ja fa temps que es parla de com el G-20 ha estat substituït de facto per un G-2, una diarquia mundial entre els Estats Units i Xina. El precedent encara recent de les negociacions a la cimera del canvi climàtic a Copenha-guen el darrer desembre, amb la imatge del president Obama negociant amb Xina, Índia i Brasil, sense que ningú consi-derés ni necessària ni rellevant la presència dels europeus, és una evidència inequívoca de la pèrdua de paper d’una Europa percebuda com estèrilment fragmentada.

Probablement l’Europa dels tres presidents oficials –Van Rompuy, Barroso i aquest semestre Rodríguez Zapa-tero– i dos de fet –Merkel i Sarkozy (el nostre particu-lar G-2 d’abast europeu)– no té la millor arquitectura per

ser un eficient i potent actor global. I les primeres passes en la gestió de la crisi nascuda a Grècia no han millorat ni aquesta realitat ni aquesta per-cepció. Però el que és cabdal és la capacitat per aprendre, per reaccionar enfront dels nous reptes, sobretot si tenen la capacitat d’evidenciar amb tanta nitidesa quin és el dèfi-cit original polític i al mateix temps ens diuen amb tota cla-redat que només una Europa forta internament pot aspirar a tenir el pes global que mereix el seu potencial econòmic i cultural. Donada la implica-ció de Grècia en tot aquest affaire serà més oportú que mai recordar que els valors de democràcia política sorgits a l’Atenes de Pericles i que considerem vinculats al pro-grés econòmic es poden veure amenaçats en un nou ordre global en què els valors i les tradicions més autocràtiques de les potències emergents guanyin pes. El model euro-peu de democràcia i protecció social pot ser el gran perdedor de la reconfiguració global postcrisi... si no som capaços d’aprofitar les dificultats per fonamentar amb més solidesa política el futur.

La crisi oberta per la situació de Grècia ha obligat els europeus a afrontar les seves febleses i a posar-hi remei. / ARXIU

La crisi servirà per reaccionar o aplicarem la tàctica de qui dia passa, any empeny?

Europa no té l’arquitectura per ser un actor global eficient

El G-20 ha estat substituït de factoper un G-2: Estats Units i Xina

Formació i Recursos Humans / ESPECIAL 25MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Iniciativa personalEn el cas d’EADA, els pro-grames de curta durada (d’entre 50 i 150 hores) han patit les conseqüèn-cies d’aquestes restriccions. “Les empreses han reduït la seva inversió en formació i, per tant, han baixat les matrícules en aquells pro-grames que, en bona part, eren esponsoritzats per les empreses”, destaca Espi-nosa. Per contra, però, els màsters de llarga durada són demandats per inicia-tiva personal de cadascun dels participants.

“Cada vegada més la forma-ció de postgrau és una deci-sió personal dels profes-sionals en actiu que volen progressar i volen mantenir la seva competitivitat. El concepte ‘la meva empresa ja em formarà’ s’està per-dent i són els propis profes-sionals els que asseguren la

patit un descens en progra-mes de curta durada”, afirma el director general d’EADA. “Totes les dades del sector destaquen aquesta tendèn-cia, confirmada per la Fira Internacional d’Escoles de Postgrau (FIEP) a nivell nacional, i per l’European Foundation for Management Development a nivell inter-nacional”, subratlla Miguel Espinosa.

Sense experiènciaAl centre ESADE, per exem-ple, han constatat un aug-ment especial en la demanda de màsters i postgraus per part dels recents llicenciats. “Els alumnes que més han augmentat no tenen expe-riència professional i, per aquests motius, ho tenen més difícil per accedir al mercat laboral. Així es pre-paren millor per quan acabi la crisi”, explica Beatriz de Grau, directora associada

seva capacitació”, afegeix el director general d’EADA.

Punt d’atraccióCal destacar també que el sector de les escoles de negoci s’ha convertit en una activitat exportadora per al país de creixent importància. L’oferta de postgraus i màs-ters és un punt d’atracció per a milers s’estudiants. Segons l’Associació Espanyola d’Es-coles de Negocis (AEEN), entre les vuit institucions que van formar aquesta agru-pació l’any 2008 van facturar prop de 50 milions d’euros, van donar ocupació a gairebé 500 persones i van formar a gairebé 50.000 alumnes.

Al mateix temps, el Pla Bolo-nya preveu esdevenir un revulsiu per al sector, ja que aposta per reforçar el paper dels màsters i els postgraus dintre de la cadena forma-tiva.

“Cada vegada més la formació de postgrau és una decisió personal dels propis professionals”

La competència en el mercat laboral ha crescut al mateix ritme que s’han reduït les possibilitats d’accedir a un lloc de treball. L’interès per l’especialització i el reciclatge, però, s’estén entre tots aquells aspirants que no es volen quedar en ‘fora de joc’ o, senzillament, aspiren a accedir al mercat laboral amb garanties de futur.

La crisi estimula la demanda d’estudis de postgrau

AURELI VÁZQUEZ

La crisi ha provocat l’aug-ment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau. Les portes d’accés al mercat laboral s’han tancat i això ha derivat en un inte-rès creixent per la formació i l’especialització. En temps de crisi com els que vivim, cada cop més professionals en actiu, a l’atur i recent titulats volen actualitzar el seu perfil, adquirir noves competències i, en definitiva, diferenciar-se de la resta d’aspirants.

Així ens ho explica el direc-tor general d’EADA, Miguel Espinosa: “L’alumne vol fer un pas endavant a la seva carrera i entén que la forma-ció que més el pot ajudar és aquella de llarga durada, que es consolida amb una titula-ció de gran valor al mercat laboral com són els màsters i els MBAs”.

Més màsters i MBAsSegons dades d’un portal de formació, un 27% de les persones que estudia un màster o postgrau reconeix tenir dificultats per a trobar feina amb el seu actual perfil professional, mentre que un 36,2% té l’objectiu de donar un gir professional a la seva carrera o treballar en un àrea diferent de l’empresa.

En general, però, totes les escoles de negoci del nostre país coincideixen a grans trets en el perfil del sol-licitant d’estudis de postgrau. Millorar la qualificació, fer contactes i no quedar-se pro-fessionalment obsolet han motivat l’augment dels pro-grames de postgrau, tot i que a les escoles de negoci cata-lanes i espanyoles trobem alguns matissos. “Hem regis-trat un augment a nivell de màsters i MBAs però hem

de marquèting de l’Àrea de Programes Universitaris d’ESADE.

Tot i que segons un estudi de la consultora especialit-zada en educació superior Cercle Formació, el nombre de participants en programes de postgrau creixerà aquest curs 2009-2010 un 12% en el nostre país, hi ha modalitats formatives més castigades que altres. La crisi i el risc de perdre la feina també s’han deixat notar més en uns casos que en altres. “Els cursos que més han patit les conseqüències de la crisi han estat aquells destinats a com-paginar l’activitat professio-nal amb la formació, ja que en aquests moments els tre-balladors tenen més interès en conservar els seus llocs de treball i les empreses no destinen tants diners als pro-grames de formació”, explica de Grau.

Un 36,2% de les persones que estudien un màster volen donar un gir professional

La crisi ha provocat l’augment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau. /ARXIU

LA DEMANDA DE POSTGRAUS EN TEMPS DE CRISI

Especial Formació i Recursos Humans

El Pla Bolonya preveu ser un revulsiu per al sector, ja que vol reforçar el paper dels màsters

26 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

del Treball formen part de la Setmana de la Formació i el Treball, la gran cita de l’oferta educativa que vol donar res-posta a les iniciatives des-tinades a estudiants, nous llicenciats i professionals en

negoci i centres educatius amb programes d’estudi públics i privats adaptats al Pla de Bolonya que poden estudiar-se a Espanya i també en altres països d’Europa. Les circums-tàncies específiques de l’entorn econòmic actual han endurit l’accés al mercat laboral, on el nivell de competitivitat exigeix cada cop més una formació continuada i especialitzada. En resposta a aquesta nova demanda i als nous perfils que reclamen les empreses, Futura vol mostrar les millors propos-tes formatives, fruit de l’entesa entre el món professional i el món acadèmic. L’espai Fòrum del Treball, de fet, donarà cita a empreses, consultores de recursos humans, ETT’s i altres serveis d’ocupació, rea-firmant la suma de forces que cal assumir per garantir un futur laboral amb èxit. En total, es donaran cita 50 expositors, entre universitats, escoles de negocis, centres de formació

actiu, així com a professionals del món de l’educació. Durant la mateixa setmana, el recinte Montjuïc acollirà el Saló de l’Ensenyament i la fira biennal Expodidàctica, especialitzada en recursos per a l’educació.

La 7a edició de Futura, que preveu una assistència de 5.000 visitants, reunirà els màsters i els postgraus més destacats

El saló Futura obre un any més les seves portes amb l’objectiu d’ampliar els horitzons de milers de joves universitaris i professionals que volen accedir al mercat laboral amb garantia d’èxit.

Futura 2010, el valor de l’especialització més enllà de la carrera

REDACCIÓ

En temps difícils pel mercat laboral com els actuals, la for-mació es posiciona com un element diferencial de primer ordre per poder accedir-hi i promocionar, i els joves menys conformistes ho saben. Futura 2010, el saló dels màsters i postgraus, acollirà la millor oferta formativa adreçada a titulats i professionals a la recerca de noves metes acadè-miques i professionals els pro-pers dies 19 i 20 de març. Un any més, Futura estarà recolzat pel Fòrum del Treball, el punt de trobada entre les empre-ses de selecció de personal i els professionals i nous titu-lats que busquen feina i noves oportunitats.

Destaca’t!En aquesta setena edició, que preveu una assistència de 5.000 visitants, Futura reunirà els màsters i postgraus més desta-cats d’universitats, escoles de

continuada i desenvolupament directiu, col·legis professionals i fundacions, que ocuparan el recinte firal de Montjuïc.

Cita de referènciaFutura i el seu annex Fòrum

A Futura s’hi donaran cita uns 50 expositors. /ARXIU

EL SALÓ DELS MÀSTERS I ELS POSTGRAUS

Durant la mateixa setmana, el recinte Montjuïc acollirà el Saló de l’Ensenyament i la fira biennal Expodidàctica

ROSER SOLEY, DIRECTORA DE FUTURA

“La crisi ha millorat la consideració de la formació complementària”

Com qualificaria l’evolució de Futura des dels seus inicis?L’evolució del saló ha anat de la mà de l’augment de l’inte-rès pels estudis de màsters i postgraus. La crisi econòmica també ha propiciat que aquesta formació complementària es consideri cada cop més una op-ció que obre les portes al mer-cat de treball. En aquest sentit, el saló ofereix una variada oferta de màsters i postgraus a universitats públiques i pri-vades d’Espanya i també de França, Alemanya, Holanda, Suïssa i Gran Bretanya. Són estudis cada cop més adaptats a les circumstàncies professio-nals de diferents activitats eco-nòmiques i més especialitzats en nous mercats.

A quin perfil respon el visitant de Futura i quin tipus de formació sol·licita?El visitant de Futura majori-tàriament es correspon a un jove al darrer curs de carrera o recent llicenciat que vol conti-nuar la seva formació i conèi-xer els programes de màsters i postgraus de diferents centres. També vénen professionals de diferents àmbits interessats en millorar la seva formació per ampliar el seu currículum i la seva experiència i augmentar les seves expectatives laborals. Enguany, esperem superar els 5.000 visitants.

Quina és l’acollida per part dels visitants del Fòrum del Treball que s’emmarca dins de Futura?

El Fòrum del Treball ha resul-tat un bon complement pel saló Futura. Ha tingut bona acollida per part dels joves que ens visiten perquè els permet participar en tallers i jornades sobre recerca de feina, rebre assessorament personalitzat o deixar el seu currículum a em-preses que gestionen recursos humans propis o d’altres enti-tats.

Fins a quin punt creu que és important seguir amb la formació un cop s’ha assolit una carrera?Cada cop és més important perquè aquesta formació pos-sibilita als joves llicenciats aconseguir feina més aviat i els professionals en actiu poden especialitzar-se i augmentar la

seva xarxa de contactes per millorar les seves condicions laborals o donar un gir a la seva carrera. La implantació del Pla Bolonya també fa més necessària aquesta formació

enfocada a la pràctica professi-onal dins de l’empresa i és una formació que ajuda a diferenci-ar-se davant l’increment de la competència dins el mercat de treball.

Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Medio de comunicación ofi cial Medios de comunicación ofi cial on-line y medios asociados Colaboradores

20

10Personal

E spaña3rd Exhibition forHuman Resource Management

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

Experto en innovación, management y recursos humanos. Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Miercoles 17 de marzo de 2010

Doctor en Ciencias Económicas por la UB y Catedrático de Economía Presentado por LID Editorial y LID Conferenciantes

Jueves 18 de marzo de 2010

Autora del libro „Nadal, pasión y coraje” Presentada por LID Editorial y LID Conferenciantes

Miercoles 17 de marzo de 2010

Asesor del equipo del barco “Desafío Español” en la regata Copa de América de vela en su preparación psicológicaPresentado por CONFERENCIANTES BCC

Jueves 18 de marzo de 2010

CONFERENCIANTES PRINCIPALES- CONFERENCIASJORGE CAGIGAS VILLALBA

HELENA LOPÉZ-CASARES

JUAN TUGORES QUES

ANDRÉS MARTÍN

SOLUCIONES SOFTWARE

HARDWARE

SERVICIOS DE PERSONAL

ASESORAMIENTO

SERVICIOS

EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

NUEVA ZONA Desarrollo PersonalDP

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING

E-LEARNING / BLENDED LEARNING

¡AHORRE 50%! Entrada con descuento en

www.personal-espana.es/registro

Visite el programa actual del foro de prácticas en:www.personal-espana.es/conferencias

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN

28 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

En contacte directe amb el teixit empresarial català, Miguel Espinosa, direc-tor general d’EADA, ho té clar: “Les professions més demandades per les empre-ses, malgrat la crisi, són aquelles relacionades amb l’àrea comercial i el desen-volupament de nous nego-cis”.

Per la seva banda, l’informe de Randstat constata que només 10 àrees representen el 80% de l’oferta de treball. Aquestes són: administra-ció i direcció d’empreses (20% del total de l’oferta), vendes i comercial (15%),

2010, tornen a destacar les figures més necessitades per les empreses per sortir de la crisi. Controlar, fer segui-ments per assegurar una millor trajectòria de l’em-presa o d’un determinat pro-jecte, dedicar-se a l’anàlisi, suport i disseny d’estratè-gies són, de fet, les funcions financeres més sol·licitades i millor pagades.

Entre els perfils més buscats i els més cotitzats, trobem la figura del controller, el gestor de clients i el consultor de SAP, així com altres profes-sionals relacionats amb els

producció (11%), atenció al client (10%), logística (10%), turisme (6%), finances (5%), informàtica (5%) i, finalment, sanitat (3%).

L’interim management, un suport temporalD’altra banda, també hem de parlar d’una nova figura, coneguda, des de fa temps, a la resta d’Europa i als EUA, però que encara no s’havia consolidat entre els alts exe-cutius d’aquest país. Parlem de l’interim manager, un directiu vinculat de forma temporal amb l’execució d’un projecte determinat en l’empresa.

Pel que fa a les noves habi-litats que han d’assumir els treballadors si volen establir un valor diferencial, Miguel Espinosa destaca que no és suficient amb els coneixe-ments tècnics: “Cal assolir una visió global i desenvolu-par el seu lideratge”.

Precisament, en el valor de l’especialització i la for-mació, coincideix també l’informe de Randstat, que destaca l’augment del nivell d’exigència de les empreses quan es tracta de contractar nous treballadors, ja que les referències d’anteriors tre-balls o d’anteriors directius són cada dia més sol·licitades en els processos de selecció de treball.

Controllers, consultors, analistes i directors de comptes són perfils que han resistit millor els sotracs de la crisi econòmica

Creix la demanda d’una nova generació de perfils professionals on prevalen i s’imposen aquells preparats per rescatar a l’empresa de la crisi: parlem, entre d’altres, de controllers, interim managers, gestors i analistes M&A.

Nous perfils per sortir de la crisi

NATÀLIA PASTOR

L’atur no dóna treva: treba-lladors i empreses busquen solucions per sortir enda-vant. Cada cop més gent cerca feina i la cerca més sovint. Al mateix temps, la demanda de professionals per part de les empreses gira cada cop més al voltant de la crisi, però no ens referim als comiats. Diversos perfils han guanyat posicions entre les professions més demanda-des per les empreses, i molts d’aquests tenen a veure amb la crisi: són les figures que les empreses necessiten per sortir de l’actual recessió econòmica.

Perfils ‘salvavides’Segons el cinquè informe de la consultora Addeco Pro-fessional “Els més buscats de 2010”, una sèrie de perfils ha resistit millor els sotracs de la crisi. Fins i tot, n’hi ha que s’han reforçat. Contro-llers, consultors, analistes i directors de comptes són alguns d’aquests exemples de professionals ‘salvavides’ de moltes empreses. Parlem, doncs, de llocs de treball que comparteixen un bon nombre de sectors d’activitat com a conseqüència de l’im-pacte de la crisi. El mateix informe destaca altres perfils amb gran potencial de creixe-ment degut a que, o bé eren inexistents fins fa uns anys, com és el cas de les noves tecnologies de la informació, o bé són mercats tradicional-ment amb molta oferta, com l’àmbit sanitari.

Segons Adecco, una altra de les tendències que es van constatar l’any 2009 i que es preveu mantenir aquest any, és la caiguda dels salaris dels perfils qualificats. Això és degut a què la crisi ha derivat en una moderació salarial, després de l’augment cons-tant de les retribucions dels professionals més deman-dats, i que es van disparar, de fet, per la manca d’aquests.

Especialistes emergentsTal i com es va confirmar l’any passat, durant l’any

sectors emergents i aquells que han tret pit en aquesta crisi, com les energies reno-vables, l’aeronàutica i el sector farmacèutic. També destaquen els analistes M&A, especialitzats en fusions i adquisicions.

Esperit comercial, a prova de crisiSegons indica el “Baròme-tre sobre la situació del tre-ball l’any 2009”, elaborat per Randstat, les empreses aposten per professionals amb una orientació i experi-ència comercial, capacitats per augmentar les vendes del negoci.

L’àrea comercial i la de desenvolupament de nous negocis de les empreses segueixen generant llocs de treball. /ARXIU

PROFESSIONS MÉS DEMANDADES

Les energies renovables, l’aeronàutica i el farmacèutic són sectors que mantenen la demanda de professionals

ELS MÉS BUSCATS DE L’ANY…

Font: Adecco Professional

Els més buscats…Enginyer d’energies renovablesControllerProgramador JAVAMetge de famíliaEspecialista en vendes

Els millors pagats…Enginyer aeronàuticAnalista M&AConsultor SAPDirector de desenvolupament farmacèuticDirector de grans comptes

30 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

BREUS

Un 67% de les empreses espanyoles no té previst reemplaçar els treballadors que es jubilin, el que equival a una pròxima destrucció de llocs de treball. És una de les conclusions de l’Índex de Perspectives Professionals, elaborat per l’Institut d’Estudis Laborals (IEL) d’ESADE. A aquesta dada cal afegir un altre percentatge preocupant que guarda una relació directa amb l’anterior: el 44% de les empreses segueixen jubilant treballadors anticipadament.A més, s’observa una clara disminució de l’activitat de contractació. De fet, un 59% dels enquestats espera que

el nombre de vacants sense cobrir es mantingui igual que en períodes anteriors, mentre que només un 30% de les empreses preveu que les vacants no cobertes disminueixin.Com a dada positiva, ha baixat el nombre d’empreses amb expectatives de disminuir la contractació, que passen del 52% del semestre anterior a un 38% actual. Aquesta dada es completa amb un lleuger optimisme pel que fa a les perspectives del nombre d’empleats, ja que el 45% de les empreses espera que el nombre no variï, i fins i tot el 19% espera que n’augmenti.

Els dies 17 i 18 de març, Fira de Barcelona acollirà Personal España 2010, el saló dedicat als RRHH, en la seva tercera edició. El programa oferirà un ampli ventall d’activitats, com ara el Meeting Point, el qual va tenir molt bona acollida l’any passat. Organitzat al voltant dels responsables de l’àrea de RH, l’espai torna al programa de la fira com a punt central de trobada i intercanvi d’experiències i problemes relacionats amb aquesta tasca. En aquesta edició, Personal España 2010 introdueix algunes novetats, juntament amb 18 taules-debat i casos pràctics que es tractaran al llarg de les jornades, i comptarà amb la participació de 4 keynotes speakers en exclusiva: Jorge Cagigas Villalba, Helena López-

Casares, Joan Tugores Ques i Andrés Martín. Com gestionar el talent amb èxit, el lideratge amb el model de Rafa Nadal o els efectes de la crisi en les empreses i els seus treballadors, són alguns dels temes que es tractaran. El saló comptarà també amb la Zona Acció Training, que aquest any, però, es trobarà a l’àrea de desenvolupament personal. En aquest espai coaches i entrenadors presentaran als visitants extractes dels seus tallers especialitzats en 30 minuts. Enguany s’introduirà per primer cop l’àrea de formació contínua, entrenament i e-learning, amb l’objectiu de donar suport i promocionar la importància de la gestió de la formació i el desenvolupament personal de les empreses.

Les noves competències per a prescriure fàrmacs i cursar especialitats que ha atorgat la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS) a la professió infermera deixa a Espanya amb un dèficit de 140.000 infermers. Segons va informar el president del Consell General d’Infermeria (CGE), Máximo González Jurado, el Sistema Nacional de Salut (SNS) necessita en aquests moments més professionals, tenint en compte l’increment de població i el seu progressiu envelliment. Segons Jurado, cada any es graduen a Espanya 9.000 infermers, però d’aquí

a deu anys les necessitats del SNS podrien demandar fins el doble, fins a sumar 180.000 nous infermers als 243.000 actuals, principalment a causa de les jubilacions. La nova facultat per a prescriure determinats fàrmacs i la creació d’especialitats en la Infermeria són, segons González Jurado, punts fonamentals sobre els quals s’ha presentat una anàlisi de la situació actual de recursos humans basat en les necessitats sanitàries de la població i en les noves competències que tindrà la professió infermera.

Cartògrafs, mèdics, enginyers, arquitectes, pilots i economistes són alguns dels perfils que l’ONU vol reclutar a les universitats catalanes i espanyoles. Una delegació de Nacions Unides formada per una dotzena de persones de quatre agències de l’organisme ha visitat les aules de l’escola de negocis d’ESADE, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra amb l’objectiu de donar a conèixer les oportunitats professionals que ofereix l’ONU, així com la forma i els mecanismes que tenen els titulats al seu abast per a presentar les seves candidatures. La delegació, que també ha estat a la Complutense de Madrid i la Universitat de Granada, ofereix una feina estable,

bon sou i la possibilitat de viatjar a canvi de flexibilitat, idiomes, estudis superiors i un mínim d’experiència. Actualment, a la Secretaria de l’ONU hi treballen 40.000 persones, de les quals només unes 375 són espanyoles. En total, van assistir als actes informatius més de 4.000 aspirants, entre titulats i estudiants universitaris i de postgrau. Els membres de la delegació, formada per una dotzena de persones de quatre agències -el Fons de Població (UNFPA), el Fons per al Desenvolupament (UNDP), l’Agència per als Refugiats (Acnur) i el Fons per a la Infància (Unicef)-, van valorar positivament l’acollida de la convocatòria, que en molts casos va superar les previsions i la logística dels centres que l’acollien.

Tot a punt per la tercera edició de Personal España

Calen 140.000 infermers més per assumir les noves competències

L’ONU busca llicenciats entre les universitats catalanes

Molts llocs de treballadors que es jubilin no es reemplaçaran

32 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

fingides es van reduir un 29%, d’acord amb les dades del Grup Paradell. A més de la crisi, el canvi rau en l’anul-lació del pressupost per a la investigació d’aquests casos per part de les mútues d’acci-dent de treball.No obstant, els experts pro-nostiquen que l’absentisme tornarà als nivells anteriors un cop superada la crisi. El cercle virtuós producte de la contracció econòmica que ha fet més curosos i responsa-bles els treballadors per por a engreixar les llistes del Servei d’Ocupació es transformarà en un cercle viciós a mesura que es creïn llocs de treball. Serà símptoma de la recupe-ració. Però d’això, com deien els còmics Tip y Coll, en par-larem demà. O potser passat-demà.

Homes joves i poc qualificatsLes baixes se solen agafar a punt de començar les vacan-ces o el cap de setmana, o a l’endemà d’una festa o d’un esdeveniment cultural d’alta rellevància. Explicat el pecat, cal deduir el perfil del peca-dor. El detalla Raúl Sánchez, de Randstad: “Home jove, menor de 30 anys i amb una formació baixa”. “Cal desem-

a allunyar-s’hi i adoptar mesu-res per canviar la situació.Per descomptat, els treballa-dors que s’inventen una baixa no ho fan per perdre el temps: ajudar en un negoci familiar, competència deslleial de tre-balladors que pensen a can-viar-se de feina, empleats amb marcada afició esportiva... Aquesta pràctica es tradueix principalment “en retards, abandonaments del lloc de treball, cura de fills o menors, atenció de negocis familiars, encàrrecs i comandes...” enu-mera el director gerent del Grup Paradell Consultors, Mariano Paradell.No és una qüestió menor. Ni molt menys. No anar a la feina té costos en forma de pèrdua de productivitat. Segons càl-culs de Randstad, l’absentisme (el justificat i el que no) causa pèrdues de 2.000 milions d’eu-ros a les empreses de tot l’Es-tat. I en perden tots. Primer les firmes: “Quan algú s’absenta, la seva producció deixa de sortir endavant i es produeix una minva econòmica pel bé o servei que es deixa de fer”, apunta Sánchez. A tot això s’afegeixen possibles despeses extraordinàries de contrac-tació de personal addicional. “Cal que no es converteixi en un absentisme professional que pugui perjudicar la imatge de l’empresa i incitar d’altres a seguir el mateix comporta-

mascarar-los perquè la pro-ductivitat no es vegi atacada”, sosté Mariano Paradell, de Paradell Consultors.Ara bé, la crisi ha incidit en forma de propòsit d’esmena: amb una taxa d’atur que duplica la mitjana, el col·lectiu descrit en el paràgraf anterior ha estat el que més dràstica-ment ha reduït l’absentisme. Una situació semblant s’ha vist a la indústria, sector on més ERO s’han presentat i on més presència hi havia d’ab-sentistes.Les dones solen faltar menys que els homes a la feina, tot i que entre els 25 i els 35 anys la situació s’altera perquè són elles les que de forma majori-tària, encara, assumeixen les càrregues de tenir fills.Per solucionar aquest pro-blema, els experts aconse-llen les empreses una doble reacció. Primera: un major control de les absències per raons mèdiques (identificació i prevenció de riscos laborals, seguiment dels comunicats mèdics perquè no s’estenguin més temps del necessari). I segona: avançar en la concili-ació perquè es pugui tenir cura dels fills o dels pares al mateix temps que es manté la pro-ductivitat i el compromís; tot sense haver de triar.

No anar a la feina té costos en forma de pèrdua de productivitati en despeses extraordinàries

Por o alegria. Feredat o confiança. La por a perdre la feina ha portat els treballadors catalans a ser més curosos a l’hora de faltar a la feina. Durant el 2009 es van reduir les baixes justificades mentre que les ‘inventades’ van desplomar-se fins a gairebé desaparèixer. En paral·lel, les investigacions de les empreses per desemmascarar aquests empleats que ocasionen pèrdues també van disminuir. Si en temps de bonança les companyies van patir el major absentisme, ara la crisi les està beneficiant. Abans de faltar a la feina, la gent s’ho pensa dues vegades. O tres.

Faràs l’impossible per no agafar-te la baixa

ARTUR ZANÓN

Davant l’aspiració científica de l’Economia, el comportament subjectiu dels seus agents. Davant l’intent de racionalitat, les actituds sorprenents. La psicologia, les sensacions o les percepcions expliquen, en part, l’evolució de l’economia. I una cosa ben semblant està passant amb les baixes laborals dels treballadors. Un 2009 que ha deixat 4,3 milions d’espanyols sense treball (uns 600.000 d’ells, catalans), ha modificat radicalment la mentalitat. La por explica molts canvis. Entre ells, el menor absentisme. “Sí, la crisi ha canviat diversos patrons de comportament i la reducció de les absències n’és un”, admet Raúl Sánchez, com-mercial manager de Randstad Inhouse Services. Segons un informe d’aquesta empresa de treball temporal, l’absentisme laboral no justificat s’ha des-plomat un 90% a tot l’Estat.Els treballadors han vist comi-ats a la pròpia empresa, d’altres tenen familiars o amics a l’atur i els restants (en queda algun?) tenen prou amb obrir la secció d’economia d’un diari. Cons-cients de la pitjor conjuntura econòmica des de la transició, que la feina és un bé més escàs que mai, els empleats són més conseqüents amb la seva jor-nada laboral. “Davant la por de perdre la feina, els emple-ats han disminuït al mínim les absències. L’absentisme no jus-tificat s’ha quedat en la mínima expressió i només se’n registra per incapacitat temporal o per accidents de treball”, apunta el director de Randstad Inhouse Service, Óscar Gutiérrez.Es tracta de “treballadors que no poden aportar cap tipus de documentació que acrediti el motiu pel qual no han anat al seu lloc de treball”, raona Sánchez. Tot plegat serveix per reforçar la idea que darrere l’absentisme s’amaga la desmo-tivació de l’empleat. Per lluitar-hi, es recomana una política de recursos humans adequada. Cada empresa ha de conèixer quines causes porten l’empleat

ment”, adverteix. Però també hi ha més perjudicats. El segon és la Seguretat Social (l’Estat) i el tercer, les mútues.L’absentisme no justificat s’ha enfonsat. També ha baixat, tot i que menys, el legal. Davant els 32,14 casos per cada mil habitants del 2007, l’any 2009 va tancar, segons el mateix informe, amb una taxa de 26,96, dit d’una altra manera, un 16,1% menys en un bienni. Les hores no treballades per vacances i festius gairebé no han variat. El temps perdut com a conseqüència d’ex-pedients de regulació d’ocu-pació (ERO) va ser quatre cops superior durant els nou primers mesos que en tot el 2008; sembla lògica aquesta evolució, no volguda pels treballadors i imposada per la direcció d’una empresa. Els permisos remunerats per naixements o matrimoni van seguir el modest increment d’anys enrere (en paral·lel amb el repunt de la natalitat, per exemple), mentre que les inca-pacitats temporals i les mater-nitats s’han ajustat.Davant d’aquest canvi d’actitud dels empleats, les empreses han reaccionant tot atorgant una mica més de confiança als subordinats: les investigacions per desvetllar frau per baixes

Darrerel’absentismes’amaga la desmotivació de l’empleat per la feina i la falta de temps

L’absentisme causa pèrdues de 2.000 milions d’euros a les empreses de tot l’Estat. /ARXIU

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 33MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA PAU VERRIÉ, DIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

Formació directiva

“Estem trencant amb la idea que les empreses no confien amb la universitat”

ÀGATA SERRA

Quina importància tenen les institucions com l’IDEC per al món de l’empresa?És important diferenciar les escoles de negoci amb una gran tradició a casa nostra, que tenen el seu origen en el món empresarial i en el sector privat, d’un altre gran conjunt d’institucions, com l’IDEC, que sorgim del món públic, però que ho hem fet amb la volun-tat de crear uns instruments orientats cap a l’empresa i els professionals. És a dir, d’algu-na manera tant nosaltres com les escoles de negoci confluïm en els nostres objectius, però a partir d’un origen diferent. En aquest sentit, crec que és molt important que la univer-sitat pública als anys noranta es plantegés obrir aquesta línia d’activitat cap al món empre-sarial que fins aleshores havia estat totalment abandonada.

Per què creu que està tan ben posicionat el sector de la forma-ció de postgrau a casa nostra?Primer de tot, perquè les esco-les ho han fet bé. Quan les co-ses es fan bé, els resultats són bons. Les escoles de negoci de Barcelona, que s’han aconse-guit posicionar en rànquings mundials, és que perquè des de fa molts anys ho estan fent bé i, a més, han anat acumu-lant experiència. Les altres es-coles, com nosaltres, que vam

començar fa poc més de deu anys, també hem aconseguit un posicionament important. D’alguna manera som valors en alça.

En quines àrees experimenten una major demanda de formació?L’IDEC coneix dues gran àrees diferents: tot l’àmbit d’empresa i després cobrim tot un altre àmbit d’activitats que s’englo-ben dins el marc de la univer-sitat: dret, comunicació, salut, etc. L’àmbit de l’empresa repre-senta per a l’activitat de l’IDEC un 60%, tot i que els altres àm-bits també són importants.

Està previst potenciar alguna àrea determinada?Hem detectat la necessitat d’es-tructurar una escola de negoci, i això és el que estem fent. El juny passat el Patronat va acor-dar la constitució de l’escola de negoci de la UPF que sota el nom Barcelona School of Ma-nagement posarem en marxa immediatament. Ja tenim un degà, hem constituït un consell acadèmic i ara estem tancant els acords de col·laboració amb un grup d’empreses que s’implicaran en el projecte. El curs que ve ja posarem en mar-xa un programa pilot per poder el curs 2011-2012 funcionar a la velocitat normal.

La Barcelona School of Ma-nagement és el gran repte de

l’IDEC a curt termini?És molt important perquè ens suposarà tenir una estructura d’escola de negoci convencio-nal, i això ens permetrà tenir una implicació més forta i més eficient en tot el món empresa-rial. Ara, en aquests moments, estem acabant de tancar la negociació amb les empreses, perquè el que sí que ens hem plantejat és que l’estructura serà amb òrgans paritaris entre la universitat i l’empresa. Vo-lem que existeixi un equilibri entre aquestes dues fonts de coneixement.

Quins altres reptes té l’IDEC?Doncs potenciar i consolidar la nostra presència internacional. Hem crescut d’una forma im-portant en l’àmbit Llatinoame-ricà. Tenim programes de doble grau amb universitats sud-ame-ricanes, a Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, Mèxic... Tenim una delegació fixa a Argentina. Es-tem creant una xarxa d’antics alumnes que ens ha de perme-tre tenir activitat en diversos països. I formem part de totes les xarxes europees que treba-llen en el camp de la formació, orientada a l’empresa.

L’IDEC també disposa d’una línia de negoci de formació in com-pany. Com s’està acollint aques-ta oferta?Aquest és un sector que ha anat creixent. Avui representa una mica més del 15% de l’activitat formativa. És un sector que, contràriament al que moltes persones pensaven que el 2009 seria un any difícil, ha crescut d’una manera important. En aquest sentit, estem satisfets perquè si el 2009 hem aconse-guit un suport empresarial en la formació per encàrrec és perquè realment estem avan-çant decididament a trencar amb la idea que les empreses no confien amb la universitat.

Creu que l’empresa cata-lana aposta suficientment per la formació?En els darrers anys hi ha ha-gut un salt molt important. La sensibilitat que existeix, en general, per part d’institucions i associacions empresarials, hi ha ajudat. Tot i així, les dinà-miques del món universitari i del món empresarial són molts cops diferents i estan allunya-des, i els costa encara de trobar la manera de treballar conjun-tament. Per tant, és important que les principals universitats catalanes apostin per això. Això, és clar, no es pot produir de la nit al dia. Malgrat tot crec que ens trobem en una bona tendència.

Des de la seva creació, ara fa 16 anys, l’IDEC ha esdevingut un centre de formació de referència i ha aconseguit posicionar-se dins l’àmbit de la formació empresarial. Precisament, la voluntat de l’IDEC d’apropar-se al món de l’empresa l’ha portat a liderar, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra, la creació de la Barcelona School of Management (BSM), que ja entrarà en funcionament el curs 2010-2011.

L’IDEC persegueix potenciar la seva presència internacional. / DAVID FERNÁNDEZ

34 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

HABILITATS DIRECTIVES ACTITUDS

El coaching grupal, un aliat per incrementar el potencial dels equips de treballEl coaching no només és una tècnica individual, sinó tot el contrari. Pre-cisament, el seu principal avantatge radica en què, a part de potenciar les competències de lideratge d’una persona, també ajuda a augmentar la productivitat de tot l’equip. Estem parlant del coaching grupal, una me-todologia que permet a les empreses maximitzar el potencial dels seus tre-balladors i donar un canvi de cultura en l’organització, sobretot en situa-cions de crisi econòmica com la que estem vivint actualment, quan una in-versió en les persones pot ajudar una empresa a superar-la. Kainova, una companyia especialitza-da en la gestió i el desenvolupament dels treballadors, ha estat la que ha introduït aquest nou concepte de coaching grupal. La clau d’aquesta tècnica és que les persones del grup

prenguin consciència sobre la neces-sitat d’interactuar per assolir els ob-jectius empresarials. La metodologia del coaching grupal permet arribar a aquesta meta fomentant les relacions interpersonals i desenvolupant les competències de treball en equip.Al mateix temps, un altre dels avan-tatges principals d’aquest tipus de coaching és que els objectius s’acon-segueixen de forma més ràpida. Abans que s’acabi el procés ja es po-den apreciar canvis en les persones que hi participen i, quan es finalitza, els beneficis individuals i col·lectius del treball en equip s’han consoli-dat. En definitiva, en una època de recessió com l’actual, on es necessi-ten equips cohesionats i capaços de trobar solucions innovadores i creati-ves, el coaching grupal es converteix en el gran aliat.

Donar suport al treballador, la millor forma d’evitar l’absentisme

Hi ha una relació directa entre la falta de polítiques per millorar la situació dels treballadors i les ab-sències. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn del barò-metre Egarsat sobre absentisme la-boral presentat per Esade. L’objectiu de l’estudi, coordinat pel professor Carlos Obeso, és descobrir quina in-cidència positiva té en l’absentisme la gestió responsable dels recursos humans a l’empresa. És a dir, com un bon clima laboral, una gestió cor-recta de la diversitat, la conciliació laboral i personal, i la promoció i el desenvolupament de competències poden contribuir a millorar els ín-dexs d’absentisme. En aquest sentit, el baròmetre posa de manifest que les baixes creixen “de forma subs-tancial quan hi ha la percepció d’in-

existència d’una actitud de cura o preocupació per les persones o d’un control fort del col·lectiu de treba-lladors”. Per això, per evitar l’increment de l’absentisme, Esade intenta convèn-cer les empreses perquè no eliminin prestacions socials per a la plantilla. Segons el sondeig, els treballadors de més edat solen patir baixes de més de 10 dies, mentre que els més joves falten d’un a tres dies. Així ma-teix, la cura de familiars és un altre dels motius que porta a l’absentisme. Per tal de reduir el problema, l’esco-la de negocis defensa la implantació d’horaris flexibles.Algunes de les empreses més reco-negudes per tenir en compte el ben-estar emocional dels treballadors són, entre altres, Nestlé i Grífols.

La gestió responsable dels RRHH té una incidència positiva en l’absentisme. / ARXIU

CONEIXEMENTS

Les necessitats del mercat de treball han canviat, de la mateixa manera que les tècniques de selecció d’empleats. Per exemple, l’anàlisi grafològica dels candidats està cobrant cada vegada més importància. Atesora, una consul-tora especialitzada en outplacement, li-deratge, coaching i diagnòstic, ha creat una nova empresa, Aldiara, encarrega-da de realitzar una valoració dels can-didats seleccionats. I una de les vies que utilitza és, precisament, l’anàlisi grafològica. El coneixement d’aquesta tècnica permet l’estudi del caràcter, del temperament i de la personalitat. Així, la cal·ligrafia d’una persona mostra el potencial d’intel·ligència que té, la seva visió global i capacitat d’organització,

les seves aptituds per al lloc de treball (força de voluntat, dedicació, concen-tració, memòria, creativitat) i, fins i tot, si és millor treballant en equip o indivi-dualment. A més, si el lloc a ocupar im-plica el maneig de diners, la cal·ligrafia també pot ajudar a indicar la tendència d’una persona a l’apropiació indeguda o possibles addiccions a l’alcohol o a les drogues.D’aquesta manera, l’objectiu d’Aldiara és saber amb anterioritat les sinergies que poden establir-se amb el nou can-didat i el seu equip, així com els con-flictes potencials. Gràcies a aquesta anàlisi, es localitzarà el millor perfil te-nint en compte la resta de perfils que ja hi ha incorporats dins la companyia.

La cal·ligrafia pot determinar el candidat perfecte

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 35MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ÁUREA BENITO, DIRECTORA DE RECURSOS HUMANS DE ISDIN

Quantes persones treballen a la teva empresa?Més de 500.

Més dones que homes? No, hi ha un equilibri de gènere.

Teniu algún pla de conciliació?Forma part del Pla d’Igualtat en què estem treballant.

Per què creus que el sector farmacèutic és tan envejat?Per la percepció que és un sector esta-ble, sanejat i que gaudeix de beneficis socials superiors a la mitjana.

Per promocionar, en ser dona, què cal sacrificar?Cada elecció és una renúncia i a la ve-gada, quantes més possibilitats d’escollir tenim, més lliures som.

Teniu sistemes per descobrir nous ta-lents?Som relativament petits, si bé les nos-tres seleccions són worldwide perquè el talent no té fronteres. A més, tenim col-laboracions amb vàries universitats i es-coles de negoci que ens permeten captar gent veritablement excepcional pels seus valors i el seu CV. Invertim en plans de successió, inventaris de talent i compe-tències clau.

Què té la teva empresa que no tenen d’altres?Els nostres valors: talent, caràcter i com-promís; un entorn reptador, un projecte il·lusionant i, per sobre de tot, l’ equip que en forma part.

Per què creus que cada vegada hi ha més dones que homes als RRHH? És un àrea on la comunicació, la col-laboració, l’empatia, el treball en equip, la intuició, les habilitats socials, el compromís, la capacitat de cohesionar – tots aquells valors considerats tradici-

“La innovació comporta formació permanent”

onalment femenins, amb independència del gènere –, són essencials.

Les noves generacions “X” i “Y”, prefe-reixen la seguretat als reptes?Més que la seguretat, diria que preferei-xen la qualitat de vida: horari flexible, teletreball, formació a càrrec de l’empre-sa, vacances, possibilitats de promoció i reconeixement ràpid. L’anunci del famós explorador polar Sir Ernest Shakleton publicat el 1900 deia: “Es busquen homes per a una perillosa travessa. Sou baix, fred intens, varis mesos de completa obscuritat, perill constant, dubtós retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Quan va apareixer en els periò-dics de Londres provocà una enorme res-posta. Interessant, veritat?

Com motivem els joves?Plantejant-los reptes estimulants, donant-los perspectiva i possibilitat de desenvolu-pament i reconeixent els bons resultats.

Hi ha resistència a la formació?En ISDIN tenim una sòlida aposta per la formació i invertim una part impor-

tant del nostre pressupost (una mica més del doble de l’establert per llei) en la formació dels nostres equips. La decisió d’assignar una important partida pressupostària a la formació, respon a una estratègia centrada en el desenvolupament del coneixement com a forma de posicionar-nos en el mercat i d’evolució continuada. ISDIN és una companyia innovadora i això comporta formació permanent així com compartir i difondre experiències i coneixement.

Falten directius i sobren caps?Treballem perquè no sigui així. En ISDIN es discuteixen les idees i no les persones. Hi ha un gran debat abans de prendre decisions, la recerca d’opi-nions és norma i, tot i que una decisió sempre correspon a algú, el procés està molt compartit. Una de les nostres consignes, fruit dels nostres valors, és “empower & collaborate”.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Áurea Benito dirigeix l’àrea de RRHH on ha de gestionar 500 persones. / M.A. CHAZO

Nascuda a Barcelona. Casada i amb tres fills. Il·lusionada amb l’ofici de viure i amb la professió.

Quan vas començar a treballar?Al darrer any de carrera.

Què és el millor de la infància? La màgia, la sensació de ser in-vulnerable i la imaginació sense límits.

Alguna cosa quoitidiana que no vulguis perdre’t?El somriure dels meus fills, la complicitat amb Lluís, fruit de compartir un projecte de vida i les xerrades amb ma mare.

Què vols ser de gran?Algú que sap cultivar més ser que tenir; que manté la capacitat d’il-lusionar-se i aprendre’n; algú amb voluntat de viure i lliurar-se’n.

El treball roba temps a la famí-lia?El treball no té aquesta potestat; nosaltres sí.

Què fas quan no treballes?Gaudir de cada moment: la dutxa tonificant del dematí, el sabor del primer cafè, l’alegre enrenou dels fills...

Com veus el moment que vivim?Són temps d’incertesa i difícils, però cal mirar cap endavant amb optimisme. Moltes de les bones coses sorgeixen de l’esforç i del sacrifici.

Has tingut algun mestre?Els meus pares sempre han estat una inspiració per a mi. El meu pare, per la seva filosofia de vida, el seu sentit de la família i la seva capacitat per veure la millor ver-sió de mi mateixa. Ma mare, per la seva vitalitat, generositat, crea-tivitat i força; per ensenyar-nos a viure amb passió i educar-nos va-lorant el que teníem.

El referente en formación

www.guiamasters.com

36 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

PRICEWATERHOUSECOOPERSJusto Alcocer, soci responsa-

ble del sector financer

Alcocer té una dilatada trajec-tòria professional de vint anys assessorant entitats finance-res i asseguradores, i ve a lide-rar i a impulsar aquesta pràctica en totes les línies de negoci de la firma, Auditoria, Consultoria i Assessorament Fiscal i Legal.

Durant diversos anys va ser el soci responsable de McKinsey per al sector financer a Espanya i líder de la pràctica de banca minorista a Europa, treballant amb les principals entitats financeres a la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És expert en estratègia i operacions en banca retail i ha participat en els processos de fusió de les principals entitats financeres.

MÚTUA INTERCOMARCALEnric González,

director general adjunt

El fins ara responsable de l’àrea de prestacions i gestió de recur-sos de Mútua Intercomarcal ha estat nomenat director gene-ral adjunt de l’entitat. Nascut el 1957, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Medi-

cina del Treball i format en gestió hospitalària, gestió de persones i direcció d’empreses. Treballa a Mútua Intercomarcal des del 1987, on ha estat responsable dels serveis més vinculats amb la Seguretat Social, com ara assistència sanitària, recursos econòmics, assesso-ria jurídica, i gestió i desenvolupament de persones. Des del 2002 forma part del Comitè de Direcció.

HENKELAndrea Bastoni,

director general de deter-

gents i cura de la llar

Bastoni ocuparà el nou càrrec dins l’àrea espanyola, sota la supervisió de Giacomo Archi, actual vicepresident del negoci de Detergents i Cura de la Llar de la zona del sud-est d’Europa. Va començar a treballar a

Henkel el 1994, quan va entrar al departament de Màr-queting de Detergents i Cura de la Llar de Henkel Itàlia, i de seguida va tenir una carrera ascendent que el va portar fins a Grècia i ara Espanya. Bastoni és llicenciat en ADE per la Universitat Luigi Bocconi de Milà.

NOMENAMENTS

ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

www.abr.es

• Recerca i selecció de professionals i directius.• Avaluació psicològica i competencial.• Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 BarcelonaTel.: 93 412 33 99

Llibertat de l’individu, obertura a la resta d’individus, polítiques que evitin excessives conjuntures i de desenvolupament econòmic i actuació en els espais on el mercat no actua bé. Són els principals eixos que planteja l’Economia Social de Mercat (ESM) per la qual hauria d’apostar la Unió Europea per aconseguir un millor futur. És el model que, enmig de la crisi econòmica i financera que pateix el Vell Continent i especialment Espanya, va defensar el catedràtic emèrit d’Economia d’Esade, Eugenio Recio.

Un Estat del Benestar amb menys Estat i més mercat

ARTUR ZANÓN

Ben bé es podria ano-m e n a r l i b e r a l i s m e social, termes aparent-ment contradictoris. O un Estat del Benestar reformulat amb molt menys Estat i molt més mercat. Es tracta del model d’Economia Social de Mercat que va proposar Eugenio Recio durant una sessió de treball organitzada per la fundació Persona i Democràcia – Joaquim Xicoy al campus de Pedralbes d’Esade, en una classe magistral que va congregar unes 40 persones.A mig camí entre la polí-tica de mercat anglo-saxona i la política social escandinava, els principis exposats pel professor Recio es podrien resumir en els següents sis punts:1. Llibertat de l’individu. És el principi fonamen-tal, que s’expressa en el mercat amb la compe-tència perfecta i amb l’autonomia dels agents socials.2. Principi de solidaritat. L’obertura als altres i la sensibilitat social, jun-tament amb el primer

punt, donen a la per-sona una dignitat total. L’economia de mercat serà estable si es com-binen l’eficiència eco-nòmica amb la cohesió social mitjançant l’ajut de l’Estat.3. Estabilitat i fluctua-cions. Una política de conjuntura dels Estats ha d’evitar que les excessives fluctuacions cícliques tinguin conse-qüències negatives per a l’economia i per a les persones. Un Banc Cen-tral independent donarà prioritat a l’estabilitat monetària.4. Desenvolupament econòmic. Per impulsar l’economia cal abans crear condicions jurídi-ques i les infraestruc-tures necessàries. Les regles fiscals han de ser clares.5. Adaptar-se al mercat. Amb el mercat com a centre de l’economia, la política estructural ha d’estimular-hi l’adaptació, fomentant la mobilitat professional i regional. 6. Conformitat amb el mercat. Assumint que les assignacions del mercat són incompletes o insuficients, l’actuació

pública s’ha de regir per l’exigència de conformi-tat amb ell.Al parer de Recio, la crisi econòmica reforça els principis de l’ESM perquè no han quedat trontollats, a diferència del que pot passar amb un mercat sense gairebé regulació (EUA) i una excessiva intervenció dels Estats. En ella, el mercat esdevé el centre al voltant del qual s’es-tructura la societat, la política i, per descomp-tat, l’economia. Tot i que segons Recio “no s’ha de sacralitzar el mercat

i cal reconèixer les erra-des”, la concurrència en ell és la garantia de la millor assignació de recursos i la maximit-zació del benestar i els beneficis per als consu-midors i els productors. També considera que un menor paper dels polítics en les decisions econòmiques milloraria el benestar agregat: “És perillosíssim que els Governs actuïn inter-vinguin més per bene-ficiar el seu partit o per mantenir-se en el poder que per beneficiar els ciutadans”, va afirmar.

L’ESM I LA CRISI A ESPANYA I CATALUNYA

La crisi ha dibuixat dos escenaris de despesa a tot el món: una representada pel president dels EUA, Barack Obama, que aposta per “gastar més”, i l’altra, per Europa, que “també gasta, però es pregunta per les conseqüències que tindrà per a l’economia”. Eugenio Recio va aprofitar per criticar el canvi de titulars al ministeri d’Economia, on Elena Salgado va substituir Pedro Solbes en la vicepresidència segona. “En els seus darrers dies, Solbes va dir que ja no es podia gastar més, però després Salgado afirmava que encara hi havia límit per a augmentar més el dèficit [que va tancar el 2009 en el 11,4%]. S’ha gastat per gastar, sense tenir en compte el rendiment de les despeses. Això no hauria passat si s’hagués tingut en compte l’ESM”, va subratllar.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 37MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

i passa també ara, persones que es vendrien fins i tot la família a canvi de més diners i poder. Sense anar més lluny, aquest text em recorda, per exemple, el cas Millet. I és que el teatre ha de ser i és el mirall de la soci-etat, i en aquest aspecte són les imatges actuals les que fan que no hagi de buscar les referèn-cies molt lluny, sinó que les puc trobar en la meva societat.

Parli’ns del funcionari Poprixin...Es tracta d’un personatge envoltat per una tragèdia ter-rible, però que alhora conté elements de comèdia. Aquests darrers són tan atractius i tan fascinants que aquesta és potser una de les virtuts del text. Gógol defensava allò de riure a través de les llàgrimes, i és l’objectiu que persegueix el text. L’obra no vol la riallada de l’espectador, però sí un toc de comèdia que trenqui amb el dramatisme de la història.

Fa poc ha realitzat una funció a la presó Model. Ens pot parlar d’aquesta experiència?Ha estat molt interessant i vaig quedar sorprès de la recepció dels espectadors i de la inter-pretació que van fer de l’obra. El funcionari Poprixin no és un personatge perillós, és un ocell que no pot volar, que està mancat de llibertat. I és precisa-ment a través d’aquesta manca de llibertat que els presos s’hi varen veure reflectits. També

ENTREVISTA A FERMÍ REIXACH, ACTOREstils de Vida

Fermí Reixach no improvisa sobre l’escenari, però sí que segueix els impulsos que li vénen en aquell moment. / M.A. CHAZO

25 anys han passat des del primer cop que Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946) va posar-se a la pell del funcionari Popri-xin per interpretar Diari d’un boig, obra de Nikolai Gógol. Aleshores era un estudiant d’art dramàtic a Nova York, i la força i el valor interpretatiu de l’obra el varen captivar. Ara, coincidint amb el bicentenari de la mort de l’autor rus de l’obra, Reixach s’estrena tam-bé com a director amb aquest monòleg d’emo-cions intenses i extre-mes, que es podrà veure fins al 18 d’abril al Versus Teatre.

MARIA URRERO

Arribem a l’entrevista una hora aproximadament abans que comenci la funció de dijous. L’actor ja fa estona que està caracteritzat com a funcio-nari Poprixin (pijama deslluït, descalç), i modula la seva veu mentre passeja per l’escenari. Ara crida, ara gemega, ara riu exasperadament. L’acompa-nyen a escena una cadira, un senzill jaç i un rentador antic. Això i el bagatge d’un actor de llarga carrera teatral que ara s’enfronta a la reinterpreta-ció d’una obra paradigma del Mètode Stanislavski.

Per què ha decidit reprendre aquesta obra 25 anys després de la seva primera interpretació?Ha estat per dos motius. Pri-merament, aprofitant el bicen-tenari de la mort de Nikolai Gógol, però sobretot perquè crec que es tracta d’un treball molt especial que ja vaig tenir el privilegi de fer fa 25 anys i que ara m’interessava tornar a realitzar per mostrar-lo a noves generacions. D’altra banda, és un paper que requereix una energia i una concentració espe-cials i aquest és un bon moment personal per interpretar-lo.

Creu que es tracta d’un text adient per als temps actuals?De fet, un altre dels motius per a la reinterpretació del text va ser la seva vigència pel que fa a la temàtica i la dramatúrgia. No es tracta de copiar el que vaig fer aleshores, perquè jo tampoc sóc la mateixa persona que fa 25 anys, sinó que el que volia

era plasmar el que jo sóc ara en aquest personatge. I en comen-çar a assajar-lo em vaig adonar de com està de viu el text.

En quin sentit? Gógol és l’autor que, junta-ment amb Shakespeare, retrata millor l’ésser humà amb totes les seves misèries i les seves grandeses. Una mica a través d’aquest personatge, el fun-cionari Poprixin, i de la seva bogeria, et permets expressar els sentiments i les sensacions amb el màxim de llibertat. En aquest sentit, crec que el perso-natge de Diari d’un boig fa tot un recorregut per la societat d’aleshores, que no és tan dife-rent de la nostra actualment, i aquest fet em sorprèn. Veig aquests patriotes que es posen en política per les ganes de poder, fet que succeïa aleshores

em va sorprendre molt grata-ment l’alt nivell de comprensió de l’obra, que anava més enllà dels sentiments més superfici-als. Em van realitzar una entre-vista a la ràdio de la presó en la qual fins i tot em comentaven que veien arrels socràtiques en el text. I és que, de fet, es tracta d’una obra del pare de les lle-tres russes, juntament amb Tolstói i Dostoievski, autors que deriven en Kafka.

Creu que ha descobert aquesta essència a través de la reinterpretació?D’una banda, és un text monu-mental, i això és molt valuós per a mi com a actor. Hi ha l’actor i no hi ha res més. I aquesta és i ha de ser l’essència veritable del teatre. Fa 25 anys jo era un estudiant que tot just comen-çava a conèixer el mètode Stanislavski. Aleshores em van dir: oblida’t del text i busca tota la part emocional, crea vida a l’escenari. I és el que vaig fer i el que faig ara. L’objectiu és que l’espectador no vegi l’actor, que vegi només el personatge. I en aquest sentit hi ha dues classes d’actuació: una, en què la narra-ció s’indica a través del text. I l’altra, en la qual ets tu el perso-natge i t’imagines com reaccio-naries tu en la situació d’aquest personatge.

Improvisa sobre l’escenari?No improviso, però sí que és cert que no hi ha una estruc-tura d’actuació fixa, tret d’uns

pocs passatges concrets. I en aquest sentit, si tinc un impuls el segueixo. Per exemple, si tinc l’impuls de menjar pa en menjaré. Si no, no ho faré. L’im-portant és que sigui un impuls de veritat, perquè si és de veri-tat l’espectador ho veu, no hi ha trampa.

Què suposa per a un actor enfrontar-se a un monòleg de més d’una hora? És un repte, però alhora, és l’essència de ser actor. I això és el que les noves generaci-ons han de veure. L’actuació no ha de ser intel·lectual, és animal. És el fet de necessitar una cosa i anar a per aquesta cosa, ha de ser una necessitat de vida o mort aconseguir-la. Per posar un exemple, jo sé com acaba l’obra, però la idea seria que quan comença no ho sabés. Tinc totes les coordena-des però he de deixar que sigui el personatge el que flueixi. Les imatges canvien i amb això s’ha d’anar jugant. A més, aquest personatge és fascinant perquè el fet d’interpretar-lo és com fer malabarismes: és com un nen que passa del riure a les llàgri-mes sense que hi hagi cap filtre intel·lectual. Ha de ser una cosa que t’aporti, que et mogui a tots els nivells, i no només visual-ment o plàsticament. I és quan algú em diu que setmanes des-prés de veure l’actuació, encara hi pensa, quan veig que aquesta essència del teatre és la que veritablement vull transmetre.

“L’actuació teatral ha de ser animal, un acte de vida o mort”

38 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

A Dani Lechuga, xef del res-taurant Caldeni, talent no li falta. Però sobretot, el que té és un bon ull i un gran olfacte per triar bons produc-tes i a bon preu. Procedeix d’una família amb tradició en la carn. Millor dit, amb tradi-ció en la compra de carn, ja que són socis d’una empresa d’importació de carn de boví. D’aquesta manera, el jove xef ha tingut, des dels seus inicis, un intens contacte amb les millors carns. Expert en el sector, sap quines són les claus per triar una bona peça: “la raça, l’alimentació i la bona cura dels animals” són, segons Lechuga, els fac-tors essencials.

Talls de luxeTres són les carns especials seleccionades de la casa: el japonès Kobe beef, l’ame-ricà Nebraska Agnus Beef, el preferit del xef, i el bou fran-cès. Segons l’època de l’any, la carta pot incloure alguna altra varietat com el bou de les valls de l’Esla, de León. El Caldeni compta amb el cer-tificat d’origen de les seves carns proporcionat per la companyia Frigorifico Las Piedras. Aquestes varietats de carn les podem assaborir a la planxa en tall de filet o llom i en steak tartar. La guarnició és modesta, només un breu acompanyament que ens ser-virà per recordar-nos l’origen de la vertadera protagonista del plat, la carn. Ens podem apropar a l’ex-periència gastronòmica del restaurant Caldeni per dife-rents vies: carta, menú del dia (només migdies entre setmana) i menú degustació sorpresa (quatre aperitius,

RESTAURANT CALDENI

Dani Lechuga a la cuina quasi bé a la vista del restaurant Caldeni . / CEDIDA

EL TAST

Anyada: 2007Varietats: 100% PinotElaboració: Fermentació i maceració llarga en acer i malolàctica en bótes de roure francès.Característiques: Vi negre de color vermell rogenc amb rivet mora de capa mitja. Al nas és molt complex, de molta intensitat. Després de respirar força estona apareixen notes de fruita vermella i negra que recorden a les móres sil-vestres i prunes madures. És força balsàmic i té un fons de criança cendrós que es repeteix. La seva boca és potent i estructurada. Aromes de fruites licoroses, espècies com el pebre i el clau es marquen de manera clara. Té un final llarg i contundent, deixant sabors de criança que ens recorden la terra mullada, els cuirs i la cendra. Grau Alcohòlic: 14% vol.Producció: 3.198 ampolles.

Clot de l’Espina 2007 Serrat de Montsoriu

Els plaers de la carn

tres entrants, un peix, una carn i dos postres). Cal des-tacar que qualsevol d’aques-tes opcions resulta força econòmica amb una sensaci-onal relació qualitat preu, el que permet incloure el nom de Caldeni en els restaurants de Barcelona considerats bistronòmics. El seu menú degustació, ple d’imaginació i complicitat, no arriba als 50 euros. La carta està compo-sada per plats d’estil mediter-rani “amb tècniques actuals, presentacions més modernes i sobretot, amb una mica de gràcia!”, puntualitza el seu xef. Menjar bé i gaudir dels ali-ments són les dues màximes d’aquest restaurant. Ni els manierismes ni els recargola-ments innecessaris semblen ser el seu estil. Presentacions arreglades però força natu-rals, amb uns acabats gairebé perfectes. També podem des-cobrir alguna sorpresa, tant pel que fa a la presentació com per l’esclat de sabors a la boca en alguna recepta més sofisticada com el ‘Pop a la brasa amb ceps, ou i parmentier de ceba’. Potser es troben a faltar alguns acompanyants de tall més vegetal, com una amanida o

unes verdures a la brasa, per si algun comensal no és del tot carnívor, tot i que amb l’arròs cremós de llamàntol i mantecat d’all i oli podríem arreglar-nos. El restaurant Caldeni té una sala senzilla, decorada amb discreció, de set taules on es respira tranquil·litat i ben-estar (malgrat que es pot fumar). El servei és educat i atent i el ritme amb què els plats arriben a taula és pausat però sense temps morts. L’horari de cuina és de dilluns a dissabtes de 13:30 a 15:15 i de dijous a dissabtes, de 21:00 a 22:30. Diumenges i festius, haurem de prescindir de gaudir de certs plaers que només la carn pot oferir.

CaldeniValència 45208013 - BCNtelf. 932 325 811www.caldeni.com

Wagyú és la raça bovina japonesa i Kobe la província de la qual és natural. La seva carn és molt estimada per la seva textura i gust. És considerada la carn bovina de major qualitat del món. Gràcies a la seva predisposició genètica i a una dieta especial que inclou, civada, cervesa i sake, el ramat Wagyu produeix una carn que conté un percentatge major de greixos amb com-ponents omega-3 i omega-6 que la carn de tipus comú. L’aug-ment de la “marbrerització” augmenta també el percentatge de greixos monoinsaturitzats respecte els greixos saturats. La seva criança és molt laboriosa i costosa. Aquests bous són tractats per a gaudir d’estrès zero, el que fa que la seva carn sigui tan tendra. Fins i tot reben uns massatges diàriament per aconseguir una bona tonificació muscular.

WAGYÚ KOBE BEEF

Despullat, sense flori-tures, només agraciat amb sal per potenciar el seu gust. Quan el producte és de qua-litat suprema no cal res més. Un filet al punt d’Angus Beef Nebraska és elevat a la categoria d’exqui-sidesa a l’alçada de qualsevol elaborada recepta. Perquè sigui així cal saber escollir el millor producte, la millor carn.

La raça, l’alimentaciói la bona cura dels animals són els factors clau per aconseguir una bona carn

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 39MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

CULTURACITA CÈLEBRE: “Tots els mals de la democràcia es poden curar amb més democràcia.” A. E. Smith (1873-1944) Polític nord-americà.

“Y DESPUÉS DE LA CRISIS, QUÉ?”Autors: Juan Rosell, Joaquín TrigoEditorial: DeustoPàgines: 222Joan Rosell i Joaquín Trigo, presi-dent i director de Foment del Tre-ball respectivament, han presentat el llibre “Y después de la crisis, qué?”, on plantegen la necessitat de dur a terme de manera immediata reformes estructurals en el mercat laboral. Comenten que si les con-verses entre sindicats i patronal no donen lloc a un nou escenari laboral caldrà que sigui el govern qui prengui una decisió ferma i tiri endavant les mesures neces-sàries per a reconduir la situa-ció. Els autors tenen clar que “la reducció de la prestació és apro-piada per evitar una permanèn-cia excessiva en situació d’atur o reduir les pràctiques d’ocupació irregular simultània a la percep-ció d’ajudes públiques.” Els autors també afirmen que el mercat de treball no funciona i que calen “fórmules imaginatives.”

“GUÍA PRÁCTICA PARA LA CREACIÓNDE EMPRESAS”Autor: Diversos autors (coordinació de Fernando Campa Planas)Editorial: Publicacions URVPàgines: 184L’any 2006 va néixer la Càtedra URV-Empresa amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria i la crea-ció d’empreses. Per a fer-ho possi-ble, es va comptar amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, el seu Consell Social, les quatre cam-bres de comerç de la demarcació (Tarragona, Reus, Valls i Tortosa) i de l’organització empresarial CEPTA. Posteriorment, van afegir-s’hi PIMEC-Tarragona i la Diputa-ció de Tarragona. Aquest llibre és el producte de les diferents expe-riències formatives d’un grup de professors, col·laboradors amb la Càtedra de la URV, amb tots aquells emprenedors que han volgut posar en marxa el seu pro-jecte i amb els alumnes que han assistit a les seves classes d’em-prenedoria.

CRISTINA S.

El MNAC està d’aniversari i celebra ni més ni menys que 75 anys. Per fer-ho, ha organit-zat l’exposició titulada “Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è aniver-sari del MNAC”. En una ocasió tan especial com aquesta, el visitant podrà gaudir d’una selecció de 75 obres mestres pertanyents a col·leccions privades, a museus catalans, europeus i americans i també al patrimoni eclesiàstic. Cal destacar que aquestes obres pertanyen a èpoques ben diverses, des de l’edat mitjana fins al segle XX. Tots els cor-rents artístics hi són presents: el romànic, el gòtic, el Renaixement, el Barroc, el segle XIX i els 3 primers decennis del segle XX. Aquesta exposició tan especial ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el MNAC i la Sociedad Estatal de Conmemo-raciones Culturales (SECC) i es podrà visi-tar fins el dia 11 d’abril.

Les obres més selectes Per primera vegada el MNAC organitza una exposició en què han col·laborat de manera conjunta diferents àrees de col·leccions i que ha permès reunir obres de totes les tèc-niques, des de la pintura sobre tela i sobre fusta, la pintura mural, l’escultura en pedra, en marbre, en fusta i en metall, l’orfebreria, manuscrits, dibuixos, aquarel·les i fotogra-fies i també un moble modernista. Algunes de les obres exposades han deixat la seva ubicació habitual tot seguint un procés molt delicat de desmuntatge de peces per poder formar part d’aquesta exposició que difícilment es tornarà a repetir, com és el cas del “Retaule de la Mare de Déu de l’Es-cala”, de Joan Antigó. En destaquen també obres com l’escultura romànica catalana “La Majestat de Beget”, provinent de l’església de Sant Cristòfor de Beget; l’escultura del “Sant Carlemany”, de Jaume Cascalls; el frontal d’altar brodat de Sant Jordi, de la capella del Palau de la Generalitat; el frontal brodat de “Jesús i els Evangelistes”, provinent del Muesu Epis-copal de Vic; o “El venedor de tapissos de Fortuny, del Museu de Montserrat. Algunes peces han pogut retornar temporalment a Catalunya ja que es troben per motius diversos fora de les nostres fronteres, com per exemple, és el cas del relleu de Pere

Oller del sepulcre del rei Ferran I d’Ante-quera, provinent del monestir de Poblet i que es trobava al Museu del Louvre, a París.

Origen del MNACLa Renaixença, al segle XIX, és el moment determinant en què es comença a recupe-rar part del patrimoni arqueològic i artístic català, el qual en aquell moment es trobava molt deteriorat i abandonat a conseqüèn-cia de la desamortització eclesiàstica. Va ser l’any 1907 quan es creà la Junta de Museus, gràcies a la qual l’any 1934 es va crear el Museu d’Art de Catalunya. Alguns noms que van ser determinants en la seva creació van ser Josep Puig i Cadafalch, Josep Pijoan i Soteras, Josep Llimona i Joaquim Folch i Torres. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) les obres del Museu van ser traslladades a Olot per preservar-les dels bombardeigs. Igualment, un selecció de les obres es van exposar al castell de Maisson Laffitte a París en aquell mateix període. L’any 1939 les obres van tornar a Barcelona i a partir d’aquell moment el museus d’art van passar a dependre de l’Ajuntament de Barcelona. El 1990, amb la Llei de Museus, es va inaugu-rar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a partir de la reunificació de diversos museus (Museu d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Modern, Museu de Numismà-tica i el Museu del Dibuix).

Convidats d’honor al 75è aniversari del MNACEl MNAC està de celebració i commemora els seus 75 anys amb una exposi-ció on s’ha reunit una selecció de les millors peces d’art de totes les èpoques i de tots els estils. “Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è ani-versari del MNAC” es pot visitar fins l’11 d’abril.

Arístides Maillol ,“Mediterrania”. Thierry Ollivier. / MNAC.

Coincidint amb el final de les competi-cions esportives de la temporada 2009/10, el Camp Nou estrenarà el lloguer d’un nou espai per a esdeveniments per a les empre-ses. Es tracta de l’espai anomenat Platea del Camp Nou, instal·lada a la part central de la primera graderia de tribuna just dar-rere les banquetes.Aquest nou espai està pensat per acollir, principalment, sopars de gala o còctels. Té capacitat fins a 250 per-sones. La possibilitat de gaudir d’una vetllada al costat de la gespa del Camp Nou es pot completar, a més, amb un tour privat guiat pel Camp Nou i una visita al Museu o altres serveis que ofereix habitu-alment el club a les empreses que hi organitzen esdeveniments.

El Camp Nou estrenarà platea per a empreses

La millor oferta demàsters i postgraus perarribar a les teves metes.

www.salofutura.com

Recinte Montjuïc19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per

créixer en la teva carrera professional. Un espai

pensat exclusivament per al teu futur, amb

totes les propostes en màsters i postgraus i

un programa de jornades tècniques molt

complet per desenvolupar la teva professió

i aconseguir totes les metes. Amb tot l’asse-

ssorament i l’orientació personal perquè no

deixis de superar-te.