Els col·legis professionals encaren una època complicada. A finals d’aquest any han d’adaptar-se a una normativa eu-ropea. La majoria de col·legis catalans dubta arribar-hi a temps, en un moment que, a més, cal afrontar altres reptes propis de cada sector professional. En aquest especial, ens apropem a les pro-blemàtiques que afecten alguns col·legis professionals.

PÀGINES 35-42 >>

Març 2009 n. 114

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

Els col·legis s’adapten a Europa

El Govern de la Generalitat prepara una nova política mediambiental ba-sada en un canvi de model energè-tic. S’ha d’estalviar, ser més eficient i més autosuficient energèticament par-lant. Les eines per aconseguir-ho són tot un seguit de tecnologies el desen-volupament de les quals es forja a les universitats, els centres de recerca o els parcs d’innovació. El sector clean

EL GOVERN DE LA GENERALITAT APOSTA PER LIDERAR EL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC

La facturació del sector mediambiental ha crescut un 365% per les inversions realitzades.

Els parcs d’innovació compleixen un paper primordial per consolidar els emprenedors.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Un estudi del Col·legi d’Economistes de Catalunya analitza la dimensió de l’empresa catalana.

L’economista Oriol Amat compara l’actual crisi econòmica amb la del 1929.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Tot i que el sector de l’automòbil no passa el millor moment, Quadis Rent-a-car manté posicions.

Daniel Ortiz analitza les diverses actituds polítiques i socials davant de la crisi econòmica.

Conversem amb Xavier Grau, director de màrqueting de MRW.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

La caiguda de la rendibilitat dels dividends a Europa.

Les entitats pensen solucions per donar resposta a la possible morositat en el pagament d’hipoteques.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores es planteja si les economies mundials seran capaces de donar una resposta conjunta a la crisi.

El mapa del món: La formació en negocis.

Uruguai dedica esforços per estimular la inversió estrangera.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

L’adaptació a l’entorn normatiu europeu arriba tard per a les professions col·legiades.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Josep Lozano, director d’Aefol&Expoelearning.

Els professionals qualificats aturats no accepten qualsevol treball, segons un estudi d’Adecco.

Miquel Bonet conversa amb José Moreno, director de Recursos Humans de l’Hotel Fira-Palace.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona.

Els problemes de fertilitat són cada cop més freqüents.

CONTRARELLOTGE PER APLICAR LA NORMATIVA EUROPEA

L’eficiència energètica millora la productivitat del teixit empresarial. / ARXIU

DESTAQUEM

XAVIER TRIASPRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BARCELONA

Els col·legis compleixen una normativa. / ARXIU

“Volem contribuir a la modernització de la

sanitat”

JOSEP CARARACHPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESTABLIMENTS SANITARIS (ACES)

“Eradicar la pobresa és objectivament possible”

ISABEL ESTAPÉCONSELLERA DELEGADA DE CRITERIA CAIXA CORP.

tech, el de les tecnologies netes, està format per aquelles empreses innova-dores en el camp de les energies reno-vables, tractament d’aigües i residus, reciclatge, prediccions meteorològi-ques, d’eficiència i estalvi energètic, compostatge i relacionades amb medi ambient És un sector emergent pel qual molts inversors i companyies del sector energètic ja s’hi han interessat.

PÀGINES 3 I 4 >>

“La riquesa de Barcelona està en la

indústria i els serveis”

La tecnologia neta impulsa el sector mediambiental català

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009OPINIÓ / Sumari

Darrerament només es parla de qüestions que fan referèn-cia al finançament. Comen-çant per l’endeutament global acumulat que el nostre país té amb l’estranger, on ocu-pem el segon lloc en termes absoluts després d’Estats Units, i que en proporció al nostre PIB, deu vegades me-nor que aquest país, tenim una magnitud desproporcio-nada que supera amb escreix el PIB espanyol. És cert que l’endeutament dels comptes públics té un percentatge més que acceptable com a conseqüència dels darrers anys de superàvit, que ha permès situar el deute públic espanyol en el 39,4% del PIB –dada que de ben segur vol-drien els italians, donat que la tripliquen–, però no perdem de vista la nova tendència del tancament de l’any 2008 amb un dèficit del 3,8% del PIB, camí que es va iniciar a la segona meitat d’aquest any

i que les veus més catastro-fistes auguren que es podria doblar enguany.En clau interna si analitzem les entitats financeres que han obtingut el finançament de 20.000 milions d’euros amb les subhastes en els fons d’adquisició d’actius finan-cers veurem un desequilibri, ja que les cai-xes acaparen el 70%. Per al-tra banda, una altra magnitud que no hem de perdre de vista és l’en-deutament a curt i mig termini de les grans empreses catalanes, les de l’Ibex-35. Algunes d’aquestes, com la catalana Gas Natural tenen venciments, segons Bloomberg, de 12.231 milions d’euros el 2009, una xifra que multiplica per quatre al com-promís de Banc de Sabadell, o deu vegades a la d’Abertis.

Tot plegat és incomprensible que en un país on el que no sobra és la liquiditat, l’admi-nistració sigui la primera en incomplir les normatives eu-ropees. Segons el Banc d’Es-panya amb un deute de 30.549 milions al juny del 2008, cir-cumstància que catalitza la fallida de moltes empreses

espanyoles. I és que hi ha administra-cions com la d’Andalusia i la del País Valencià que amb partides com la de

sanitat mantenen, 525 i 582 dies de demora, respectiva-ment. Davant de la dificultat de les empreses espanyoles per obtenir crèdit bancari, es podien plantejar fer cas a veus autoritzades com la de Pimec a Catalunya, dema-nant només que es compleixi la Llei 3/2004, ja que segons

un estudi d’aquesta patronal, el cobrament mig de factures és de 94 dies el 2008, quan en paral·lel a Europa és de 55,5 dies, el que suposa un cost fi-nancer operacional del 7%. Si reflexionem sobre aques-tes dades és evident que si normalitzéssim els procedi-ments reduint els terminis de cobrament en les empreses, seríem més eficients quant a gestió administrativa i, per tant, tindríem un cost financer menor en totes les operacions. Lògicament la intermediació de les entitats financeres seria menor i, per tant, la repercussió de la manca de liquiditat no afec-taria tant el teixit empresari-al català, circumstància que per descomptat reduiria la dimensió del mercat de l’àm-bit operacional de les entitats financeres, els seus marges i beneficis. A què esperem per fer-ho i dependre menys d’elles?

EDITORIAL

MENYS COST FINANCER ÉS IGUAL A MÉS EFICIÈNCIA

“L’Administració és la primera en incomplir

les normatives europees”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialBintes Canarias .............15

BP ..................................17

Chrysler .........................17

Criteria Caixa Corp. .......23

DKV Assegurances........15

FCC ................................16

Font Vella ......................15

Ford................................17

Gas Natural ...................16

General Motors .............17

Grup Antena 3 ...............17

Grup Santander .............17

Honda ............................15

Iberdrola ........................15

Inditex............................16

Intel ...............................16

La Caixa.........................16

Lenovo ...........................17

Mitsubishi .....................17

Monty ............................18

MRW.............................19

Panasonic ......................17

Peugeot .........................17

Quadis Rent-a-car .........13

Repsol............................16

Sanyo.............................17

Sol Melià.......................15

Spanair ..........................16

Swiss Re........................16

Tele2..............................16

Telefónica................16, 25

Torras.............................22

Toyota............................15

Fe d’errates: A la pàgina 13 del número anterior (Empresari del mes), Jorge Lluch apareixia com a conseller delegat d’Applus+. I és director general de Desenvolupament de Negoci.

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Catalunya aposta per la innovació per liderar el canvi de model energètic

LES TECNOLOGIES NETES SÓN UN VECTOR CLAU EN EL SECTOR MEDIAMBIENTAL

BEGOÑA GIMÉNEZ

El model energètic actual ha de canviar. Així ho expressen go-verns autonòmics, estatals i eu-ropeus. El canvi és imprescindi-ble a nivell mundial, però quant de discurs i bones intencions i quant de realitat i concreció hi ha en aquesta afirmació? El Go-vern de la Generalitat va encar-regar a un grup d’experts un in-forme amb consells i guies per preparar la seva estratègia polí-tica en aquest àmbit per als pro-pers mesos i anys. El grup d’ex-perts ja ha presentat els seus resultats: proposa una diver-sificació de les formes d’ener-gia emprades, que s’impulsi el conjunt d’energies renovables i s’aposti per l’estalvi i l’eficàcia energètica. Aquestes mesures, a banda de l’evident benefici medimbiental, poden contri-buir de manera molt positiva a pal·liar els efectes d’una situa-ció econòmica adversa, perquè pot suposar un important me-canisme d’estímul econòmic i de creació de llocs de treball. Les noves formes de producció poden convertir-se en un vector de creixement econòmic i un sector industrial rellevant, que vindria a reforçar la competiti-vitat del sector a Catalunya, no exclusivament en matèria ener-gètica sinó pel que fa a la nova industrialització. Un canvi de model energètic requereix l’aplicació de legis-

lacions, inversions en recerca i investigació, creació de me-canismes d’impuls a l’empre-nedoria així com la creació de mesures que afavoreixin la producció. En aquest sentit, la participació ha de ser compar-tida i coordinada tant pel sector públic com per la iniciativa pri-vada. Al País Basc, per exem-ple, les indústries que renoven els seus equips i inverteixen en tecnologia neta, obtenen un descompte del 30 per cent a l’Impost de Societats. Respecte el paper que els governs han de

tenir en l’impuls de les energies netes, el doctor Ramon Folch, membre del Grup d’Experts de la Generalitat, opina que “els governs del segle XXI no han de dir què s’ha de fer, sinó què no s’ha de fer. Per exemple, cap obra nova hauria de tenir de-mandes energètiques basals per sobre dels 70 kWh/m2 i any en comptes dels 100-150 kWh/m2 i any que tenen ara els edificis re-sidencials o d’oficines. Són els tècnics i els promotors els que han de posar la seva destresa i creativitat per aconseguir-ho. El

canvi de model ha d’estar basat en la convicció i en la compul-sió (obligatorietat de respectar els llindars que s’estableixin).

Sector emergentL’actual situació de crisi podria considerar-se un moment ple d’oportunitats per aquest sector. Per poder impulsar-lo, però, cal que s’ajustin i es coordinin di-ferents actors: cal una implica-ció del govern per introduir les clean tech dins les seves línies estratègiques quant a suport,

subvencions, etc.; les empre-ses han d’apostar per la inver-sió i aplicació de les mateixes; el capital ha de veure en aquest sector una forma d’obtenir be-neficis; i les universitats han de desenvolupar línies de recerca, estudis i ajudes als investiga-dors. També cal, per part de les institucions, un exercici de di-fusió dels beneficis que suposa l’aplicació de tecnologies netes en els seus processos produc-tius. El sector del medi ambient va experimentar un creixement de la facturació del 365% entre 1996 i 2005, gràcies a les grans inversions realitzades per a la millora de la gestió de residus, el tractament d’aigües i l’augment de les energies renovables. Grà-cies a aquest dinamisme, el sec-tor està consolidant el seu pes a

Els experts demanen al Govern que situi la política energètica en el màxim nivell estratègic. / ARXIU

Les universitats, els centres de recerca i les entitats de promoció econòmica i de suport a l’emprenedor saben la importància econòmica i estra-tègica que el sector del medi ambient ha assolit a Catalunya. Per això, entitats públiques i privades, com el recentment creat Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya o el Parc d’Innovació La Salle, centren tots els seus esforços i bona part dels pressupostos en aquest sector considerat emergent i de futur.

L’aplicació de tecnologies netes aporta beneficis als processos productius

La facturació del sector del medi ambient va créixer un 365% entre 1996 i 2005, gràcies a les inversions fetes

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

l’economia catalana i esdevenint una activitat puntera pel que fa al seu creixement. Malgrat això, només el 9% de les empreses d’aquest sector es troba interna-cionalitzada. És per això que el CIDEM ha creat un Pla per fo-mentar i acompanyar les empre-ses amb una dotació de 450.000 euros, prioritzant els vectors de l’aigua i els residus pel seu grau de maduresa.El Pla de l’Energia de la Genera-litat de Catalunya preveu unes inversions, amb importants aportacions de recursos pú-blics, en el període 2006-2015, estimades en 1.464,5 milions d’euros per assolir els objectius previstos, sobretot en els àm-bits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit de l’electrifica-ció rural, la gasificació de noves zones i el trasllat de línies elèc-triques. No s’inclou en aquesta valoració econòmica altres àm-bits que també tracta el Pla on les inversions econòmiques es duran a terme íntegrament amb recursos privats, i on l’ad-ministració hi actua creant les condicions necessàries per fer que els agents privats duguin a terme les inversions previstes, però sense aportar-hi recursos. Tampoc s’inclouen les inversi-ons relacionades amb el pro-grama de foment a la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Un dels subsectors que més està destacant a Catalunya és el de les tecnologies netes, empre-ses innovadores amb base tec-nològica centrades en la crea-ció d’instruments que permeten reduir la contaminació i genera-ció de rebuig, a més d’augmen-

tar l’eficiència dels recursos naturals com l’aigua i l’ener-gia. Aquestes tecnologies con-siderades netes contribueixen a generar beneficis econòmics, optimitzant costos i millorant la competitivitat dels productes. Aquest sector és considerat per molts experts com un dels mercats emergents més ren-dibles del futur on Catalunya i Espanya poden arribar a tenir una posició de lideratge. Oliver Guiness, CEO consultor de Cle-arpoint Ventures –fons d’inver-sió nordamericà–, afirma que el sector es troba més madur a Espanya que en d’altres països, inclòs EUA, “el problema, però amb què es troben les empre-ses és trobar inversors ja que a Espanya el capital risc no està tan desenvolupat”, explica Gui-ness durant la trobada “Ready for Growth”, que va tenir lloc a Barcelona Activa el passat mes de febrer per posar en contacte inversors i emprenedors del sector de les tecnologies netes.

Innovació i recercaFins fa pocs anys existia a Catalunya un clar endarreri-ment en recerca i innovació tecnològica en el sector ener-gètic motivat, entre d’altres fac-tors, per a una baixa demanda industrial de R+D, degut en part a la tradicional manca de cultura tecnològica d’innova-ció; manca de suport instituci-onal i de finançament a la re-cerca; baixa productivitat de les estructures de R+D energè-tic a causa d’una certa descon-nexió dels equips investigadors amb la realitat tecnològica i del mercat. Malgrat aquests fac-

tors més negatius, Catalunya atresora una sèrie de fortale-ses com ara l’existència de co-neixement del sector energètic en centres i grups de recerca universitari i determinades em-preses d’enginyeria del sector privat que duen a terme un bon nombre de línies i de projectes; existència d’empreses del sec-tor energètic que realitzen ac-tivitats de R+D en camps com la climatització, les tecnologies de refredament natural, la ins-trumentació i control de l’elec-tricitat, etc. També existeix una clara voluntat política de les administracions, universitats i institucions per desenvolupar aquest sector, però és evident que sense un teixit empresarial productiu d’equips o una de-manda d’innovació, l’activitat de R+D no arrelarà. Dins del Pla d’Energia de Catalunya, s’han establert les lí-nies estratègiques que marcaran el futur de la R+D a Catalunya. Es fa especial incís en l’àmbit

de les tecnologies i equips in-novadors d’estalvi i eficiència energètica en els diferents sec-tors econòmics. Un dels aspec-tes a promoure inclòs al Pla és la creació de xarxes entre els di-ferents centres de recerca esta-tals i europeus i la coordinació de les infraestructures, especi-alment dels Parcs Tecnològics.

Emprenedors en tecnologies netesEl Parc d’Innovació La Salle és un dels centres que més s’ha abocat al sector medi ambient i més concretament al de les tec-nologies netes . Un requisit per entrar-hi és, precisament, ser empresa innovadora i de base tecnològica. El Parc és una es-tructura d’intermediació dins del sistema d’innovació que té com a missió contribuir des de l’entorn universitari a la compe-titivitat del teixit empresarial. El Parc fa l’acompanyament als emprenedors en la crea-ció de la seva empresa, la re-cerca d’inversors, la divulgació de la seva activitat així com el procés d’internacionalització. Cada any, arriba més d’un cen-tenar de propostes de noves empreses, tot i que no totes les iniciatives estan del tot prepa-rades per aconseguir l’èxit. Els

projectes passen per un comitè de selecció amb experts de mercat, finances, màrqueting, etc. que avaluen el seu poten-cial. A Catalunya el nivell de ta-lent és força alt i malgrat això, el principal problema amb què es troben els enginyers és que els costa crear l’empresa, do-nar el pas cap a l’emprenedoria. Per això són tan importants les tasques desenvolupades pels Parcs Tecnològics i per altres institucions, com Barcelona Ac-tiva o la pròpia Cambra de Co-merç de Barcelona, que també va organitzar una ronda de con-tactes entre empreses de tecno-logies metes i inversors, l’any 2007. “Hi ha una manca de cul-tura emprenedora per una part, i una manca d’inversió privada, per una altra”, explica Guiness, consultor en aquest sector. Em-preses com Hidroflot, creadora d’una cental mareomotriu que aprofita i converteix l’energia del mar; AirWater, que ofereix solucions de tractament d’aigua i residus mitjançant la biofiltra-ció; o Wattpic, que desenvolupa projectes d’energia solar folto-voltaica, són alguns exemples d’empreses de tecnologies ne-tes que estan assolint l’èxit amb l’ajuda del Parc d’Innovació La Salle o Barcelona Activa.

El Parc d’Innovació La Salle fa d’incubadora d’empreses basades en tecnologies netes

Inversions estimades (2006-2015)

Recursos públics necessaris

Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ 105,5 M€

Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ 1.079,0 M€

Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ 200,0 M€

Electrificació rural i gasificació de nous municipis 195,7 M€ 80,0 M€

TOTAL 9.955,6 M€ 1.464,5 M€

Pla de l’Energia 2006-20015

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Facturació estimada del sector del medi ambient a Catalunya 1996 1999 2001 2003 2005 Creixement 96/05

Milions d’euros 856 2222 3325 3697 3982 365%

Facturació estimada del sector del medi ambient a Catalunya

Font: Estudi del sector econòmic del medi ambient a Catalunya 2006. Fundació Fòrum Ambiental

En l’àmbit de l’edificació es pot minimitzar el consum energètic reduint les despeses en climatizació i il·luminació. / ARXIU.

% PIB

Catalunya 1,38

Madrid 1,81

País Basc 1,42

Estat espanyol 1,1

Japó 3,7

EUA 2,64

Suècia 4,27

França 2,2

Despesa en R+D

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

“El sector de les clean tech és molt madur a Espanya”, segons Oliver Guiness, consultor

A fons / ECONOMIA 5MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Cal una taula de treball econòmic i social per trobar solucions a la crisi”

ENTREVISTA A XAVIER TRIAS, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BARCELONA

Si és veritat que a la tercera va la vençuda, el 2011 serà el seu any. Xavier Trias es presentarà per última vegada a alcalde de Barcelona en unes eleccions a les quals arribarà després de quatre anys d’intens treball, ja que confessa que un ha d’estar en precampanya des del moment que es perden les eleccions anteriors. De moment la cosa va bé i les enquestes municipals li donen una bona valoració però encara queda molt per fer.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Aquest darrer mes, Barcelona va acollir amb èxit la fira de telefonia GSM al temps que perdia una altra gran cita, el Bread & Butter. Quina lectura fa d’aquesta pèrdua?Sabíem que un dia es podia perdre. No és una sorpresa, ho és que l’Ajuntament es sorprengui. Això s’hauria d’haver previst abans. El més trist de la marxa del B&B és que hem destruït tot allò que teníem en l’àmbit de la moda, com la passarel·la Gaudí per la qual vam fer un gran esforç, i ara no tenim alternatives.

Creu que és bo basar part de l’economia de la ciutat en les fires?Barcelona ha de tenir fires i congres-sos, però la riquesa de Barcelona és la indústria, les noves tecnologies, els ser-veis, el comerç, fer recerca i innovació, etc. Nosaltres tenim tot un conjunt de coses que ens posicionen, teòricament, molt bé, malgrat la crisi. Ara, hem de ser capaços d’entendre que per sortir de la crisi hem d’invertir justament en aques-tes coses que el dia de demà ens perme-tran fer un salt important endavant. De la crisi no se surt creant treball precari, això no és més que posar pedaços.

S’haurien de revisar el Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 i els pressupostos?És evident, perquè estan redactats abans que esclatés la crisi i per tant cal canviar les prioritats. Primerament, ens hem de centrar en l’atenció social a la gent. Una altra prioritat és donar resposta a temes d’habitatge. Una altra és que nosaltres no podrem continuar urbanitzant la ciutat a través de les plusvàlues i per tant els diners els haurem de gastar de manera diferent.

Entre les seves propostes, parla de revi-sar els impostos, taxes, etc. en quin sentit?A la baixa perquè si la inflació ha caigut i està a la baixa, el que no té sentit és que els serveis bàsics augmentin amb una inflació que no és la que és, amb unes previsions que no són les que són, sobretot aquells que no estan lligats a inversions importants.

Barcelona té una taxa d’atur inferior a la resta de ciutats. Com valora la política municipal d’ocupació i què faria el seu grup? Barcelona, en la majoria d’indica-dors està millor en xifres globals, que Catalunya. Ara bé, l’augment d’aturats en l’últim mes és superior en progres-

sió. Per tant, estem en una situació pre-ocupant, perquè que els efectes es notin amb un decalatge respecte Catalunya, no vol dir que això no sigui tremenda-ment preocupant. Des del meu grup, insistim que es faci una taula de treball en què estiguin representats els partits polítics, sindicats, patronal per discutir quines coses s’han de fer a Barcelona per sortir endavant. Hem de ser capa-ços de fer una taula de concertació eco-nòmica i social per veure com afrontem des de Barcelona aquesta situació que és molt difícil i que és molt preocupant.

Creu que l’Ajuntament té una bena als ulls?A l’Ajuntament li agrada explicar que estem millors que els altres i això és una autodefensa tonta. És veritat que tenim més musculatura per aguantar una situ-ació així. Però estan a la lluna, sembla mentida que tinguin aquesta actitud! Tenim un greu problema que el viurem d’una manera dolorosa i tapar-se els ulls

i no voler veure com estan les coses és una gran equivocació.

Què pot fer Barcelona com a seu de la secretaria de la regió Euromediterrània?Això és molt important des del punt de vista polític i pot arribar a tenir molta importància econòmica. És una aposta molt positiva, el que no sabem és quin abast tindrà això. Hem de procurar ser optimistes però no ens enganyem, també comporta que tothom prengui actituds i responsabilitats al respecte. Vol dir no deixar de treballar pel port, l’aeroport i complir el que hem aprovat a la carta municipal de participació de l’Ajuntament en la direcció de les infra-estructures.

L’última enquesta municipal el situa amb un 5,4 per sobre de l’Alcalde Hereu amb un 5’1. Què creu que està passant?Primer, nosaltres hem fet una cosa molt important i és que hem apostat per una persona i un equip. Mantenim la mateixa

gent i el mateix candidat. Segona, treba-llem molt. I jo crec que hem agafat un cert prestigi de persones que diuen la veritat que tenen voluntat de pactar, que no fem la crítica per la crítica, quan s’ha d’arribar a acords, els fem... però sempre amb una voluntat clara de fer coses que beneficien a la ciutat de Barcelona. I ter-cera ens beneficiem d’una cosa: els que manen, ho fan des de fa 30 anys i a més es creuen que la ciutat és seva i no ente-nen que ser alcalde i dirigir una ciutat és estar al cantó de tothom i no del teu partit. La gent exigeix un canvi i aquesta sensació va agafant cada vegada més força. Estem en unes bones condicions però de moment, no tenim res guanyat.

Quina estratègia seguirà per arribar a guanyar?Treballar, com sempre; demostrar que som gent seriosa, que fem les coses ben fetes. Jo no sóc cap secret, la gent ja coneix el Xavier Trias. Nosaltres oferim el canvi amb una persona experimen-tada i això té força. He estat capaç de canviar la sanitat d’un país, i igualment això ho farem a la ciutat de Barcelona, i amb la col·laboració de gent sigui del color que sigui. Això sorprèn els socia-listes: nosaltres ens deixem d’històries i som capaços de transformar la ciutat entre tots.

No és molt d’hora per estar en precam-panya?Jo sempre dic el mateix: quan perds unes eleccions, al dia següent t’has de posar a pencar per guanyar les pròxi-mes. Això no té secrets. Si penses que la campanya són els últims tres mesos, estàs perdut.

Com que les del 2011 seran les seves últimes eleccions municipals, li fan espe-cial il·lusió?Em fa il·lusió i estic segur que arribaré a ser alcalde. A la vida tot té un temps. Em vaig comprometre a estar 12 anys a l’Ajuntament i això ho compliré. Aquesta és una ocasió única per gua-nyar. I llavors m’hi estaré 8 anys d’al-calde i després em retiraré.

Així que si tot li va bé, serà l’alcalde postcrisi...Malauradament, aquesta crisi no durarà només dos anys. És una crisi llarga i complexa però Barcelona pot sortir reforçada d’aquesta situació i pot demostrar que és diferent a la resta.

6 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

L’escassa dimensió de l’empresa catalana en dificulta la competitivitatMoltes empreses, però amb uns nivells de facturació escassos. Així es podria definir a grans trets l’estructura empresarial catalana, si la comparem amb la d’altres països de la Unió Europea de característiques similars a Catalunya. Tenint en compte això, un estudi del Col·legi d’Economistes alerta que la crisi econòmica no se superarà si les empreses no tenen una grandària mínima.

INFORME DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

però alerta que “el nostre ta-rannà individualista i més aviat conservador, repercu-teix en la manca de projec-tes empresarials més ambi-ciosos i arriscats. Això su-posa creixements orgànics i moderats” si ho comparem amb altres països de la Unió Europea amb una dimensió i un nombre d’habitants si-milars, com són Bèlgica, Di-namarca, Finlàndia, Noru-ega i Suècia. Concretament, Catalunya és líder en nom-bre d’empreses –33.599 socie-tats amb una facturació supe-rior a 1 milió d’euros–, però només un 2% d’elles factura més de 50 milions, mentre que a Dinamarca aquest per-centatge es dispara fins a un 28%, tot i que el nombre d’em-preses és considerablement menor –5.588–. De fet, per regla general els països nòr-dics presenten una atomitza-ció industrial molt menor a la de Catalunya, fet que explica que Catalunya tingui més em-preses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes.

D’altra banda, el Col·legi de-talla altres aspectes que con-dicionen les empreses d’es-cassa dimensió i les fan poc competitives en moments com els actuals. Entre ells destaquen el predomini de les polítiques a curt termini en-front a plans estratègics a mig i llarg termini; la poca inver-sió en R+D+i, el que hipoteca

la capacitat de creixement i rendibilitat futura; la manca d’una fiscalitat favorable que incentivi la inversió i el de-senvolupament de la inicia-tiva empresarial; i l’existèn-cia de molta empresa familiar on la separació de propietat i gestió no és l’adequada.

Un canvi de mentalitatTenint en compte aquest es-cenari, les empreses catala-nes el primer que han de can-viar és la mentalitat, segons l’estudi. En aquest sentit, el degà del Col·legi assegura que “els esquemes culturals es canvien per necessitat” i es mostra convençut que les em-preses que vulguin sobreviure a la crisi es veuran obligades a fer aquest canvi i, per tant, donar un gir a la gestió em-presarial, i aquest passa per fer una aposta més ferma per les aliances empresarials. Ara bé, segons l’estudi aquesta proposta de caire cultural ha d’anar acompanyada, d’altres de caràcter normatiu, fiscal i financer, però que en qualse-vol cas ja no depenen exclusi-vament de les empreses, sinó de les institucions. És per això, que properament el Col-legi donarà a conèixer aquest estudi a les administracions i a altres agents socials.

Entre d’altres, les demandes a nivell normatiu es concre-ten en una simplificació en

els tràmits i en introduir nous procediments específics per a processos de fusió, escissió i cessió alhora que cal prendre mesures que, en definitiva, permetin la concentració em-presarial. Les propostes de caire fiscal se centrarien a es-tablir un marc de confiança que incentivi la inversió i el desenvolupament de la ini-ciativa empresarial i una ad-ministració tributària fiable i previsible. L’estudi detalla també alguns aspectes a apli-car, com a norma general, com ara el silenci administra-tiu positiu.

Finalment, el bloc de propos-tes de caire financer recull la necessitat de desenvolupa-ment, tant des d’un punt de vista privat com públic, de les societats autòctones dedica-des al capital risc, com a ins-trument de finançament que pot contribuir en gran ma-nera als processos de creixe-ment i concentració empresa-rial, així com la potenciació de polítiques de finançament a empreses joves i innovado-res, o l’obtenció de garantia de fons de finançament ban-cari estable, entre d’altres mesures.

ÀGATA SERRA

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha elaborat l’estudi La dimensió de l’empresa ca-talana on posa de manifest que Catalunya pateix una ex-cessiva atomització industrial que limita la seva competitivi-tat. Durant la presentació de l’informe, el degà del col·legi, Joan B. Casas, definia aquesta problemàtica afirmant que “la dimensió és un element condi-cionant del desenvolupament econòmic”, i que per aquest motiu el Col·legi es planteja obrir un debat profund en el món empresarial sobre la ne-cessitat de reformar amb ur-gència el teixit industrial ca-talà i avançar cap a unitats empresarials més grans, que permetrien ser més compe-titius i superar amb èxit l’ac-tual crisi econòmica.

El citat estudi, en què hi han participat professionals pro-cedents de diversos sectors empresarials, reconeix l’es-perit emprenedor català que s’evidencia en el gran nom-bre d’empreses que hi ha,

NIVELLS DE FACTURACIÓ A LES EMPRESES

CATALUNYA

FINLÀNDIA

BÈLGICASUÈCIA

NORUEGA

DINAMARCA

1-10 MILIONS 10-25 MILIONS 25-50 MILIONS MÉS DE 50 MILIONS

100%

80%

60%

40%

20%

0%

Total núm.empreses: 33.599 9.172 16.978 16.764 13.192 5.588

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca

Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas.

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur

que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar

portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

2n operador de GNL de la Conca

Atlàntica

3r operador mundial de cicles combinats de gas

Catalunya té més empreses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes, però facturen menys

Font: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els economistes creuen que la confiança és clau per recu-

perar l’economia

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha emès l’Índex d’Ex-pectatives Borsàries dels Economistes per aquest primer tri-mestre d’any, segons el qual s’espera que l’IBEX tanqui a 31 de març entre els 8.200 i els 10.100 punts. A la reunió d’experts per a la previsió de l’Índex d’Expectatives Borsàries que ce-lebra cada trimestre el Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha posat de manifest que el futur dels mercats borsaris de-pendrà pràcticament en la seva totalitat de la confiança que el govern sigui capaç de traslladar a la societat. Així mateix, la publicació de resultats de les empreses serà un aspecte a tenir molt en compte, i permetrà dilucidar si els beneficis són suficients per mantenir el pay-out o repartiment de dividends sobre beneficis, donat que en aquests moments el dividend cobra una importància preponderant per comparar la rendibi-litat borsària amb la d’altres mercats, com podria ser la renda fixa privada.

Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya

Celebració del 25è aniversari de l’entitat, la primera

que es va crear a l’Estat espanyol

El Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, que va ser també el primer Consell Autonòmic de Procuradors de l’Estat, va celebrar el passat 16 de febrer el seu 25è aniversari. Els actes es van iniciar amb un acte ins-titucional al Palau de Justícia de Barcelona que va comptar amb els parlaments d’Ana Moleres, degana presidenta del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya; Juan Car-los Estévez, president del Consejo General de Procuradores de España; Montserrat Tura, consellera de Justícia; i Maria Eugènia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’altra banda, també va tenir lloc una conferèn-cia que va anar a càrrec de Joan Trayter, catedràtic en Dret Administratiu, sota el títol “El Consell i la procura del futur a Catalunya”.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

El COAC signa un conveni de col·laboració amb l’Incasòl

El COAC i l’Incasòl han firmat un conveni que té per objecte l’establiment d’un marc de col·laboració entre ambdues en-titats per tal d’iniciar accions de millora dels projectes que intervenen en el procés de l’edificació i els seus mitjans d’in-tervenció respectius i la prestació de serveis d’interès comú. Durant el primer any de vigència del conveni, el COAC col-laborarà amb l’Incasòl en el visat de projectes, en iniciatives de millora de la qualitat i recerca de projectes d’habitatge, en la cessió d’espais per a activitats de difusió d’obres arquitec-tòniques de l’Incasòl i en el suport tècnic de l’Oficina de Con-sultora Tècnica.

Col·legis d’Advocats de Catalunya

El CICAC no justifica la primera vaga judicial rea-

litzada en la història de la justícia espanyola

Davant la jornada de protesta de jutges i magistrats, cele-brada el passat 18 de febrer, el Consell de Col·legis d’Ad-vocats de Catalunya (CICAC) va emetre un comunicat en el que “considera que la situació als jutjats no és la idònia ni la desitjable pel al bon funcionament de l’Administra-ció de Justícia, tenint en compte la precarietat i la falta de recursos amb la qual s’està treballant”. Des del CICAC, s’entenen i es comparteixen les reivindicacions de jutges i magistrats, però no creuen que la vaga sigui la mesura més adient tenint en compte que “són els propis usuaris de la justícia que veuen afectats els drets i interessos”. En el comunicat, el CICAC també demana un gran acord en-tre totes les forces politiques per dotar la justícia dels re-cursos adients i desitja que “aquesta primera vaga judicial realitzada mai a l’Estat sigui també l’última”.

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa.

www.caixasabadell.es/empresaPer subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

Nou impuls de les línies del Pla de Foment Empresarial 2009

Caixa Sabadell s’afegeix a l’impuls de l’economia i al fi nançament de pimes i autònoms amb les diferents modalitats del nou pla de foment empresarial creat per l’Institut de Crèdit Ofi cial.

Per a més informació, visiti la seva ofi cina i rebrà assessorament personalitzat.

Línia ICO - Pimes: per al fi nançament de projectes d’inversió en actius nous fi xes productius, amb un màxim d’1,5 milions d’euros i fi ns el 100%.

Línia ICO - Emprenedors: destinats al fi nançament d’actius per a l’inici de noves empreses i negocis, fi ns a 200.000 € per benefi ciari i any.

Línia ICO - Creixement empresarial: destinada al desen-volupament de nous projectes d’inversió de fi ns a 6 milions d’euros.

Línia ICO - Internacionalització: per impulsar la presència a l’exterior fi nançant les inversions amb un màxim de 6 milions d’euros per client i any.

Caixa Sabadell posa a disposició de pimes i autònoms la Línia ICO - Liquiditat, una iniciativa de l’Institut de Crèdit Ofi cial que té l’objectiu de donar suport i fi nançar en condicions preferents les necessitats de capital cir-culant del seu negoci.

Podrà aconseguir un préstec de fi ns a 500.000 € per empresa i any, amb les millors condicions.

Aconsegueixi el millor fi nançament i augmenti la seva liquiditat amb Caixa Sabadell.

Financi el seu circulant amb les millors condicions

Caixa Sabadell li ofereix el fi nançament que necessita per equipar el seu negoci amb les darreres innovacions en tecnologia de la informació i la comunicació, en con-dicions preferents.

Connexió de banda ampla, software, hardware... Gau-deixi de condicions excepcionals per a la renovació tec-nològica de la seva empresa.

Apunti’s a les noves tecnologies i avanci cap al futur amb Caixa Sabadell. Informi-se’n a la seva ofi cina o entri a www.caixasabadell.es

Inverteixi en noves tecnologies amb la Línia ICO - Plan Avanza

8 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...2 de febrer

Zapatero no aconsegueix

que la banca accepti

concedir més crèdits

La reunió entre el president espanyol i la cúpula de bancs i caixes ha acabat sense acord perquè les entitats financeres concedeixin més crèdits als particulars i a les empreses. Se-gons fonts del govern espanyol, els presidents dels principals bancs i caixes de l’Estat sí que han acceptat informar millor de les línies de crèdit oficials, que es reforçaran, i esforçar-se més per intentar atendre la de-manda de crèdits de famílies i pimes. Els banquers, però, han defensat davant de José Luis Zapatero que ells no poden do-nar més préstecs si l’economia i la demanda no creixen.

3 de febrer

L’atur puja un 7,7% més

al gener i s’apropa al mig

milió de desocupats

L’atur ha augmentat en 32.000 persones durant el primer mes de l’any a Catalunya, un 7,7% més que la xifra del mes an-terior. En total, el nombre de persones que busquen feina a casa nostra ja s’apropa al mig milió i ja és de 456.000. Al con-junt de l’Estat, gairebé 200.000 persones han perdut la feina, segons les dades que ha fet públiques el Ministeri de Tre-ball. D’aquesta manera, el nombre de persones aturades ja supera els 3.300.000, un nou rècord històric que situa l’atur un 6,35% per sobre de la dada amb què es va tancar el 2008. En un any, la xifra de parats ha augmentat prop d’un 50%.

Onada de vagues al Regne

Unit contra la contractació

de mà d’obra estrangera

La crisi està generant una ona-da de xenofòbia en diversos països europeus, i en especial

al Regne Unit, on sectors pro-ductius demanen que es con-tracti abans mà d’obra nacional que estrangera. En concret, en aquest país la vaga ha afectat una vintena de plantes energè-tiques i més de 3.000 operaris s’han sumat a la protesta sota el lema ‘Treballs britànics per a treballadors britànics’. Els va-guistes exigeixen a l’executiu de Gordon Brown l’adopció de mesures proteccionistes que evitin la contractació de mà d’obra estrangera.

4 de febrer

Montilla demana a la banca

que concedeixi més crèdits

Durant els actes del 150è ani-versari de Caixa Sabadell, el president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat al sector financer facilitats perquè famílies i empreses puguin accedir al crèdit. En el transcurs del seu discurs, Montilla ha destacat la solide-sa del sector financer català i que ara és el moment de po-sar-lo al servei del redreça-ment de l’economia catalana.

5 de febrer

Es triplica el nombre de

famílies i empreses que es

declaren insolvents

El nombre d’empreses i famí-lies que s’han declarat insol-vents s’ha triplicat a Catalunya. L’any passat es van presentar 680 concursos de creditors, un 200% més que l’any anterior segons les dades de l’Institut d’Estadística. De fet, Catalunya és la comunitat on es presenten més insolvències, una de cada quatre del total de l’Estat. Al conjunt d’Espanya els concur-sos de creditors també s’han multiplicat per tres, se’n van presentar l’any passat més de 2.900. El concret es van decla-rar insolvents 2.500 empreses i prop de 400 famílies, un 197% més que fa un any.

El BCE manté

els tipus en el 2%

El Banc Central Europeu de-cideix mantenir els tipus d’in-terès a la zona euro en el 2%, tal com ja va anticipar el pre-sident de la institució, Jean-Claude Trichet. Aquest és el nivell més baix del preu del di-ner en la història del BCE, que

el juny del 2003 el va retallar fins al 2%. Els experts coinci-deixen que al mes de març es podrien reprendre les rebai-xes per tal de combatre la cri-si econòmica a la zona euro.

6 de febrer

La Comissió Nacional de

l’Energia investigarà les

elèctriques

LA CNE ha acordat obrir un expedient informatiu a les companyies elèctriques Iber-drola, Endesa i Unión Fenosa per aclarir si han comès abu-sos en el cobrament de factu-res des que es va començar a aplicar el sistema de factura-ció mensual. La investigació s’ha obert després de les de-núncies de diverses organitza-cions de consumidors, que es queixen que es podrien haver cobrat a preus del 2009 uns consums que eren del 2008. L’Organització de Consumi-dors i Usuaris de Catalunya, l’OCUC, ha admès, però, que és difícil de provar-ho.

9 de febrer

Esade alerta que Barcelona

perd atractiu com a ciutat

de fires i congressos

L’augment de preus descon-trolat dels hotels que es pro-dueix a Barcelona coincidint amb la celebració de fires i salons resta atractiu a la ciutat. Aquesta és, almenys, l’opinió del catedràtic d’Esa-de Josep-Francesc Valls, ex-pert en màrqueting i turisme. El sector turístic està d’acord que Barcelona ha de reac-cionar davant els preus exa-gerats. El futur director ge-neral de l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona, Luís Marco, ha proposat una ma-jor coordinació entre sec-tor i l’administració perquè Barcelona mantingui la seva posició i el seu atractiu.

10 de febrer

Obama defensa el seu pla

econòmic per evitar la

catàstrofe

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha tornat a de-fensar el seu pla econòmic com la millor fórmula per superar la greu crisi que viu el país. Ha reconegut que no és perfecte, però ha assegurat que cal ac-tuar per evitar una catàstrofe. El paquet de mesures que pro-posa Obama, que finalment es votarà al Senat, permetrà crear fins a quatre milions de llocs de treball, servirà per aplicar rebaixes fiscals i fer inversions en projectes educatius i sobre energia.

Zapatero compareix davant

el Congrés dels Diputats

per parlar de la crisi

El president del govern es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha comparegut da-vant el Congrés dels Diputats per explicar les mesures i l’estratègia de l’executiu da-vant la crisi econòmica actual i l’increment de la taxa d’atur. Zapatero ha reconegut que Espanya ha entrat en recessió i que les constants fluctua-cions de l’economia fan difícil preveure “quan podrem veure la llum al final del túnel”.

13 de febrer

L’IPC cau un 1,2%, el

descens més gran en el mes

de gener de tota la història

Aquest gener l’IPC ha caigut a Espanya un 1,2%. És el des-cens més gran en el mes de gener de tota la història de l’índex de preus de consum. La taxa interanual ha que-dat en un 0,8%, la més baixa des de juny del 1969. És el

sisè descens consecutiu. Des que la inflació es va situar en el 5,3% al juliol del 2008, els preus no han parat de baixar. El govern espanyol descar-ta el risc de deflació, però el problema és que en rebaixar el preu de venda dels pro-ductes, les empreses no co-breixen costos i acomiaden treballadors.

17 de febrer

Díaz Ferran considera

que els ERO no han

de ser autoritzats

El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, consi-dera que els expedients de re-gulació d’ocupació han de ser ràpids i no cal que els autorit-zi l’administració. El respon-sable de la patronal ha afegit que els empresaris no volen acomiadar un treballador però que quan ho fan és per salvar la resta de la plantilla. Díaz Ferran ha fet durant un acte organitzat pel Fòrum Nova Economia a Madrid.

22 de febrer

Els líders del G-20

acorden controlar els

mercats financers

El líders europeus del G-20 han llimat diferències i han donat una imatge d’unitat amb l’aprovació d’un catàleg de set punts per abordar en la propera cimera anticrisi de l’abril. Els principals acords radiquen a sancionar els para-disos fiscals i regular els mer-cats financers per evitar que es pugui repetir una crisi com l’actual. Els mandataris euro-peus també advoquen perquè els bancs reforcin les seves provisions en bons moments econòmics per poder resistir millor les recessions, seguint el model espanyol.

Díaz Ferran, president de la CEOE.

Perspectiva / ECONOMIA 9MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

LES DADES DEL MES

PIONEER ELECTRONICS IBERICA

Nomiya Kazuhiro, director general El fins ara subdirector general de Pio-neer Electronics Iberica, Nomiya Kazu-hiro, ha estat nomenat primer executiu de la companyia en substitució d’Andrés Martínez. Kazuhiro, llicenciat en Admi-nistració d’Empreses per la Universitat de Soka (Tòquio), es converteix així en el màxim responsable de la companyia per a Espanya, Portugal i el Marroc, després

d’haver desenvolupat el càrrec de subdirector general del 2006 al 2008. L’àmplia trajectòria de Kazuhiro a Pioneer es remunta a l’any 1984. Des d’aleshores ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals destaca el de director general de Pioneer Corpo-ration a Panamà, del 2001 al 2006.

GRUP PIERRE&VACANCES

Juan Ruiz Bascaran, cap de vendes El líder europeu en apartaments de vacances i resorts des de fa més de 40 anys ha incorpo-rat a Ruiz Bascaran. En el seu nou càrrec, té la missió d’impulsar les activitats turístiques de la companyia a Espanya mitjançant la comer-cialització de l’àmplia oferta de destinacions europees sota les marques Pierre&Vacances, Maeva, MGM, Center Parcs, Adagio i Orion, i desenvolupant l’estratègia comercial de

les destinacions espanyoles. Ruiz Bascaran compta amb més de deu anys d’experiència dins el sector hoteler, havent treballat en empreses com Marriott International, Renaissance Barcelona Air-port i el Princesa Sofía Gran Hotel de Expo Hoteles.

ZURICH ESPAÑA

Angelo Trotta, director de màrqueting

Llicenciat en Business Administration, a la Universitat de St. Gallen, Suïssa, amb especialització en màrqueting i vendes, Tro-tta té una dilatada experiència professional de més de 15 anys en màrqueting i vendes en el sector serveis financers, consum i luxe, ocupant llocs d’alta responsabilitat a destacades multinacionals, com Michelin, Tag Heuer i ha treballat a diversos països. Des del seu nou càrrec a Zurich, Trotta reforçarà estratègicament i ope-rativament el negoci de la companyia a Espanya, amb un suport especial a la distribució, per assolir els plans de creixement de la companyia, d’acord amb l’objectiu de Zurich a Espanya de posi-cionar-se com a líder del sector.

NOMENAMENTS

1 de març

Eleccions a Galícia

i el País Basc

Coincideixen en data els co-micis a Galícia (on governa una coalició entre el Partit Socialista i el Bloque Nacio-nalista Galego, amb el PP de Núñez Feijoo a l’oposició) i al País Basc, on Juan José Ibar-retxe aspira a repetir com a lehendakari. Les enquestes assenyalen que hi podria ha-ver un empat entre el PNB i els socialistes a Euskadi, mentre que a Galícia es po-dria repetir l’escenari actual, amb un govern bipartit.

5 de març

Interès per sota del 2%

Amb els tipus d’interès al Regne Unit en l’1% i als Es-tats Units entre el 0 i el 0,25%, el Banc Central Euro-peu, anunciarà una rebaixa a la zona euro que els analistes consideren que se situarà en-torn al mig punt, de manera que es passarà del 2% actu-al a l’1,5%. El BCE esperava noves dades per prendre una nova decisió al març, i les xifres conegudes situen a les principals economies eu-ropees en plena contracció econòmica.

15 de març

Retallada

de la producció de petroli

Els països exportadors de petroli aplegats a l’OPEP de-cidiran a Viena un descens en la producció de l’or negre per aturar el descens en el preu i vists els dubtes sobre la recuperació econòmica, que deterioraran encara més la demanda de petroli. L’in-crement de consum als paï-sos en desenvolupament no és suficient per contrarestar el descens al Primer Món. Els experts parlen d’un preu mitjà per a enguany de 45 dò-lars per barril.

18 de març

Saló de l’Ensenyament

El punt de referència per a l’educació de Catalunya tor-na amb la previsió de 70.000 visitants i 162 expositors d’es-tudis universitaris, FP, escoles d’idiomes, Batxillerat o ser-veis educatius. En paral·lel, se celebra Futura, dedicat als llicenciats i professionals inte-ressats en màsters i postgraus, el Fòrum del Treball per als qui busquen feina i Expoelear-ning (educació a distància).

19 de març

Junta general del Sabadell

El recinte firal de Sabadell serà l’escenari de la Junta General del Banc Sabadell, la primera després de conèixer-se la mi-llora de l’1,7% en el benefici re-corrent de l’entitat i que s’hagi aprovat una reducció en la re-tribució dels seus directius.

20 de març

Acaba la cimera

de caps d’estat

La UE i la presidència de Txèquia organitzen a Brussel-les una trobada de presidents de Govern i caps d’Estat per debatre les mesures que cada país ha adoptat contra la recessió econòmica, coor-dinar actuacions, proposar sortides a la crisi financera i combatre el ressorgiment proteccionista. Hi haurà una cimera informal l’1 de març i una altra el 19 el 20 de març.

23 de març

Missió a Nova York i

Chicago

La Cambra de Sabadell orga-nitza una missió comercial fins el 27 de març, adreçada especialment a empreses dels sectors de l’alimenta-ció (gourmet, vins i caves), moda, audiovisual, decora-ció, disseny, distribució o

franquícies, així com la bio-tecnologia, la farmacèutica i l’automoció. La visita es rea-litza en plena recessió de la primera potència econòmica i financera mundial.

24 de març

Nin als Matins d’Esade

El director general de “la Caixa”, Joan Maria Nin, par-ticipa en els Matins Esade. Després de presentar un des-cens en el benefici del 2% el passat 2008 i de pronosticar un increment en la morositat en els préstecs hipotecaris, caldrà veure quina és l’evolu-ció de la principal caixa espa-nyola en el primer trimestre. També es parlarà sobre la possible fusió de caixes a es-cala estatal i de la situació de la concessió de crèdit.

31 de marçCompareixença al congrés

Els màxims responsables del Banc d’Espanya, l’Institut de Crèdit Oficial, l’Associació Espanyola de Banca i la Con-federació de Caixes d’Estal-vi compareixen al Congrés abans que acabi el mes. Tam-bé hi diran la seva els diri-gents de la CEOE, la Cepime, organitzacions d’autònoms i els sindicats CC OO i UGT. No ho faran els presidents dels principals bancs i caixes.

Caiguda del

preu de l’habitatge

L’Institut Nacional d’Estadís-tica confirma la contracció dels preus de l’habitatge a Catalunya i Espanya, amb la dada oficial que publica del quart trimestre de 2008. L’última dada indicava un descens del 3% anual (-8,3% a Catalunya), especialment de la segona mà.

4 de marçEnquesta d’ocupació hote-lera del gener

9 de març Santander comença a pagar la primera part dels fons d’inversió immobi-liària suspès.

13 de marçEnquesta Trimestral de Cost Laboral

16 de març Efectes impagats del gener

30 de marçIndicador avançat de l’IPC del març

Joan Maria Nin, director general de la Caixa

10 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

“Tot model sanitaris’ha d’anar renovant”

Cararach es troba al capdavant de la patronal de la sanitat privada. / D.C.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A JOSEP CARARACH, PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ CATALANA D’ESTABLIMENTS SANITARIS (ACES)

UNIÓ PATRONAL METAL·LÚRGICA

EMPRESARIS DEL METALL PROPOSENMESURES PER SALVAR EL SECTOR EN UN ACTE REIVINDICATIU

ACORD AMB ‘LA CAIXA’ PER IMPULSAR EL COMERÇ NACIONAL I INTERNACIONALDE LES EMPRESES

Un miler d’empresaris del sector del metall van participar el passat 10 de febrer en un acte reivin-dicatiu a Barcelona en què van presentar a l’Ad-ministració un decàleg de mesures per superar la crisi que travessa el sector i van advertir al Govern que és el moment de fer “grans sacrificis” per sal-var el teixit empresarial. Entre les mesures a apli-car a curt termini van destacar garantir l’accés al finançament per evitar l’ofegament de moltes em-preses del sector, així com propostes de rebai-xes d’impostos, reformes legislatives com la llei de morositat i una flexibilitat més important en el mercat laboral.

Amec, la major associació d’empreses exporta-dores i internacionalitzades a nivell estatal, i ‘la Caixa’ han tancat un acord de col·laboració finan-cera que permetrà que les empreses associades es beneficiïn de condicions preferents de productes i serveis en matèria de comerç nacional i, especial-ment, de cara a les operacions de comerç interna-cional. Amb la firma d’aquest acord, Amec busca reforçar el seu compromís d’impuls de la compe-titivitat, que en aquests moments passa per un mi-llor accés al finançament. Es pretén proporcionarals associats totes les eines que puguin contribuir al desenvolupament de les seves activitats a nivell d’internacionalització, exportació i innovació.

AMEC

Més de deu anys al capdavant de la patronal que representa la sanitat privada a Cata-lunya, converteixen Josep Cararach, president de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES), en un bon coneixedor de les problemàtiques i reptes del sector.

ÀGATA SERRA

Com valora el sistema sanitari de casa nostra?Hi ha un model de fa més de 20 anys, en què con-viuen un sistema públic i un sistema privat, i que en línies generals té força qualitat. Ara bé, des del nostre sector pensem que tot model sanitari s‘ha d’anar renovant. No pot ser que el mateix que funcionava fa vint anys, avui continuï vigent; i el lògic és que hi hagi una actualització, modernit-zació i modificació de l’actual model, tenint en compte els canvis en el context social.

Exactament a quin mo-del respon el sistema sani-tari català?El model sanitari català respon a un sistema mixt, públic i privat. El sector públic està cons-tituït pels centres propis del Servei Català de Salut i els concertats de titu-laritat pública o para-pública, mentre que el sector privat l’integren els centres que formen part de la iniciativa civil sota diferents fórmules jurídiques però dintre d’un context empresarial. La xarxa pública sempre s’ha caracteritzat per dependre del pressupost oficial, molts cops de subvencions i es basa en una gestió empresarial relativa. En canvi en el nostre sector si no surten els números no hi ha empresa. Aquesta és una gran diferència. Nosal-tres, com qualsevol altra patronal, hem de vetllar pels interessos de les nostres empreses. Ara bé, hi ha uns elements bàsics que hem de garantir com són la qualitat, una assis-tència adequada i una formació permanent.

La problemàtica actual del sistema sanitari se so-

luciona amb més pressu-post?Nosaltres preveiem difi-cultats de cara al futur, que venen determinades per una sèrie de causes: l’allargament de la vida de les persones, la immi-gració i l’exigència sobre mitjans tècnics que tenim tots cada dia. I ara, a més, en un greu context de crisi . Tot això requereix una financiació adequada, però la solució passa per trobar un sistema que aprofiti tots els recur-sos sanitaris, públics i privats, per poder donar una qualitat d’atenció i de prou nivell als ciutadans. A més, cal tenir present que el nostre país té unes necessitats concretes a nivell sanitari, que aniran creixent, perquè compa-rant amb el PIB d’altres països europeus encara ens queda molt camí a recórrer.

La solució pot passar pel tan debatut mecanisme del copagament?Tingui en compte que la doble afiliació de més d’un 22% de catalans, que paguen la Seguretat Social i una companyia d’assegurança lliure o

una mútua no deixa de tenir l’efecte d’una fór-mula de copagament encara que sigui volun-tària. Aquestes perso-nes fan arribar al PIB de sanitat un muntant de diners molt important, molts d’ells no utilitzen la sanitat pública i això ajuda a descomprimir el sistema públic. Pensem en què passaria si deixes-sin de donar servei els centres sanitaris privats. Hi hauria un col·lapse perquè aquest més de milió de persones que tenen assegurança lliure anirien a la pública. Ima-gini’s que hi hagués un 25% més de pressió assis-tencial sobre l’actual sis-tema... La realitat és que el model sanitari català no podria sobreviure si no hi hagués un sistema privat funcionant. D’altra banda, el copagament te més efecte dissuasori que recaptatori, però la solució passa per una actualització i reforma del model sanitari català.

Com a patronal se senten prou escoltats per l’administració?La relació no és tan bona i fluïda com voldríem, i

per això hem proposat i demanat una taula per-manent bilateral amb el Departament de Salut per tractar, avaluar i negociar sobre temes que afecten profundament el sector, tals com la competència del sector públic, la siste-màtica d’actuació del 061, o els protocols dels acci-dents de trànsit, treball, esportius o escolars...., independentment de les comissions de les que ja formem part amb la resta de representants de la sanitat. També demanem la neutralitat de l’admi-nistració enfront de les patronals.

Aquest mes de març deixa la presidència al cap-davant de l’ACES. Què s’ha aconseguit en tot aquest temps i quins seran ara els objectius més immediats?Ens hem posicionat dins de la societat, no només gràcies a la patronal, sinó també perquè tenim molts centres de nivell internacional i axó també ens dóna la força que tenim. D’altra banda, hem aconseguit ser atesos i reconeguts per l’adminis-tració, i negociem el con-veni que no només afecta als nostres centres, sinó a tota la sanitat privada. També tenim una acció formativa: en aquests últims anys hem fet més de 1.200 cursos presen-cials i més de 1.000 on line, amb més de 10.000 participants a cada línia. Finalment, s’han promo-cionat serveis pels socis en diferents àrees. I entre els objectius més imme-diats figura contribuir a la modernització de la sanitat i ser el màxim d’exigents amb la seva qualitat i seguir informant i formant als nostres socis, defensant la lliure empresa, el lliure mercat i la màxima excel·lència en la provisió de serveis.

ELS CONSTRUCTORS DEMANEN A LESADMINISTRACIONS UN MAJOR COMPROMÍS PER IMPULSAR L’OBRA PÚBLICA El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques demana a les administracions un ma-jor compromís per a l’impuls de l’obra pública. L’Administració central va reduir un 20,3% la lici-tació d’obra pública l’any 2008 al conjunt de l’Es-tat, i a Catalunya va invertir un 38,4% menys. Per la seva part, l’Administració autonòmica i local va augmentar la licitació d’obra pública un 71,8% i un 17,2%, respectivament, durant els deu pri-mers mesos de 2008, tot i que des del Gremi s’in-dica que aquest increment ve donat sobretot pel desenvolupament d’obres que per les seves ca-racterístiques s’acaben entregant a grans empre-ses i deixen escasses possibilitats a les pimes del sector.

GREMI DE CONSTRUCTORS D’OBRES

Joan Tristany de l’Amec i Manuel Romera de ‘la Caixa’. / CEDIDA

ECONOMIA / Anàlisi 11MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

En els anys anteriors a 1929, els importants increments del consum als Estats Units van provocar un espectacu-lar augment de la capacitat productiva que va generar un desequilibri entre aquesta i les necessitats de consum. La conseqüència va ser un aug-ment de les existències sense vendre, el que al seu torn va provocar una caiguda de preus en els anys següents que va acabar transformant-se en una deflació. Entre 1929 i 1931 els preus van caure un 33% i els salaris un 39%. La banca va tenir un paper important en el crack i en la recessió poste-rior. Abans del crack, la majo-ria de bancs prestaven diners als inversors perquè seguis-sin especulant amb valors. Normalment, l’única garantia d’aquests préstecs eren els propis valors. La supervisió estatal de la banca era gairebé inexistent i el sistema bancari era minifundista ja que opera-ven milers de bancs de dimen-sió molt reduïda. Per tant, els bancs van alimentar el crei-xement de les cotitzacions, però al mateix temps depe-nien d’elles ja que si el procés alcista es frenava els préstecs concedits tindrien problemes de devolució. Al produir-se el crack molts bancs van fer fallida (més de cinc mil bancs van tancar les seves portes als Estats Units), ja que el Govern no va acudir al seu rescat, i milions d’estalviadors van perdre els seus dipòsits ja que llavors no existia la garantia estatal

La recessió actual no pot ser com la de 1929

PERSPECTIVES DE LA CRISI ECONÒMICA ACTUAL

Molts analistes consideren que la crisi durarà molts anys i que serà com la de 1929. Per exemple es pot citar el conegut financer George Soros que vaticina que la crisi de 2008-2009 serà pitjor que la de 1929. Davant el pessimisme imperant, pot ser útil comprovar que la recessió actual no pot ser tan negativa.

En la crisi del 29, es va produir un retard en l’actuació coordinada de les principals economies

molt importants amb la que hi havia el 1929 ja que llavors: - Predominava el liberalisme a ultrança que explica que els governs i els bancs centrals no actuessin per a rescatar als bancs i els deixessin tren-car. Aquest mateix liberalisme i el desconeixement del que estava ocorrent explica que els Governs triguessin més de quatre anys en coordinar-se per a combatre la ‘Gran Depressió’. - En no existir assegurança dels dipòsits milions de per-sones van perdre tots els seus estalvis. - L’Estat del benestar era gai-rebé inexistent. Això explica que milions de persones que-dessin totalment desprotegi-des i sense ingressos, el que va provocar fam i pobresa extrema. En la crisi de 2008-2009 s’ha pogut comprovar que a nivell mundial s’estan prenent mesu-res per a plantar cara a la crisi. A més, hi ha evidències clares que els governs dona-ran suport als bancs perquè no es produeixi cap fallida i, d’altra banda, els dipòsits tenen nivells molt amplis de garanties. Per a complemen-tar-lo, en l’actualitat l’Estat del benestar està dissenyat per a minimitzar els efectes de l’augment de l’atur. Per tant, tot i deixar clar que la crisi actual és important, no té res a veure amb la de 1929.

dels mateixos. Això va fer dis-minuir considerablement el consum i els préstecs a empre-ses i particulars; i també va provocar un increment de la morositat. L’anterior va pro-vocar el tancament de milers d’empreses i milions de treba-lladors es varen quedar sense ocupació. Als Estats Units l’atur va arribar al 25% de la població activa. El PIB es va contreure un 30% entre 1929 i 1933, provocant el que s’ha vingut a denominar la Gran Depressió. A Europa va succeir el mateix. Les propos-tes de John Maynard Keynes que potenciaven el paper de l’Estat (augment de l’obra pública, rescat d’empreses...) van començar a ser accepta-des com a recepta per a supe-rar la crisi, encara que la seva implementació es va retar-dar durant més d’una dècada ja que no es va engegar fins al final de la Segona Guerra Mundial. A nivell polític, la depressió va encoratjar als

defensors del proteccionisme econòmic per a defensar-se de les importacions i també va ser el brou de cultiu del de-senvolupament del feixisme i els sistemes totalitaris en països com Alemanya, Itàlia, Espanya, Portugal... Un altre dels problemes que es va produir durant aquest període va ser el retard en l’actuació coordinada de les principals economies del món. Una de les primeres conferèn-cies internacionals va ser la que es va celebrar a Londres el 1933, però en ella no es van assolir acords rellevants ja que cada país es va preocupar solament de la solució dels seus propis problemes. Entre els plans portats a terme per a sortir de la crisi destaca el New Deal d’Estats Units, que va ser molt influït per les pro-postes de Keynes. Franklin D. Roosevelt, el president demòcrata que va succeir a Herbert Hoover el 1933, va engegar mesures tals com l’increment de l’obra pública encara a costa de generar dèfi-cit públic, devaluar la moneda per a incrementar les expor-

tacions, mesures de garantia dels dipòsits bancaris, limitar els préstecs per a invertir en borsa, límit de 40 hores setma-nals per a la jornada laboral, prohibició del treball infan-til... Totes aquestes mesures, encara que no van solucionar la situació, sí que van contri-buir a què no s’agreugés. De fet, la recuperació definitiva de l’economia va arribar amb la Segona Guerra Mundial. Com es mostra en la figura, la situació existent el 2008 i prin-cipis de 2009 té diferències

ORIOL AMAT,CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

DIFERÈNCIES ENTRE LA SITUACIÓ DE 1929 I LA DE 2008-2009

1929 2008-2009

Bancs Centrals No van actuar Sí

Fallida bancs SíNo (excepte

LehmanBrothers)

Assegurança de dipòsits bancaris No Sí

Assegurança d’atur No Sí

Cobertura mèdica generalitzada a través de la Seguretat Social No Sí

Pensió de jubilació No Si

Salari mínim No Sí

Molts bancs van fer fallida, el govern no va acudir al seu rescat, i milions d’estalviadors van perdre diners

Entre 1929 i 1933 els preus van caure un 33%. / ARXIU

El PIB als Estats Units es va contreure un 30% entre 1929 i 1933, provocant la Gran Depressió

12 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ECONOMIA / Tecnologia

tències professionals per tal de complir amb el que la mateixa Unió Europea demana sobre l’obertura de serveis.

Sota aquest paraigües d’aques-tes dues iniciatives s’amaga una realitat palpable: el que se sol dir habitualment de no posar portes al camp. Això sig-nifica que qualsevol professio-nal podria fer de tot en tots els àmbits.

Estem parlant que els profes-sionals que tenen professions regulades per atribucions professionals representen el 6,1 de l’ocupació total i un 7% del PIB espanyol amb la qual cosa, si fem l’ampliació de les famílies, són moltes les

Durant el proppassat any 2008 el Ministeri d’Econo-mia i Hisenda ha posat en marxa diferents actuacions encaminades, segons diuen, a modernitzar els col·lectius professionals i millorar la seva transparència. Per això, està utilitzant la transposició de la directiva de serveis que la Unió Europea va posar en marxa alhora que es va anun-ciar una nova llei de compe-

Les professions, Bolonya i la transparència

LA NOVA LLEI DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

“És un bon signe que pensin que nosaltres els podem ajudar a superar la crisi”

cions universitàries ho faci amb plena responsabilitat, per tal d’aportar al país una capa-citat de millorar el que fem. Tenim una manca de voca-cions en enginyeries (en gai-rebé totes) ja que són carre-res que necessiten vocació, esforç, voluntat i enginy. Si quan finalitzes la teva carrera no saps el que et podrà com-portar la mateixa, a sobre crea-rem més incertesa a aquest problema.

Els nous plans de formació universitària dins del Pla Bolonya resolen les necessi-tats de les empreses, ja que el sector empresarial vol gaudir d’enginyers joves, amb idio-mes i generalistes al grau. Sembla que tal i com estan sortint les fitxes de cadas-cuna de les branques profes-sionals, tampoc s’aconseguirà l’objectiu marcat. La crisi, de vegades, ens fa perdre l’horitzó. Però tant?

que depenen de les seves prò-pies regulacions.

La realitat és que en aquest moment de crisi pensar que algú es fixa per primera vegada des del Ministeri d’Economia en les professions és un bon senyal, ja que vol dir que no tenen altra preocupació que la nostra. També és un bon signe de progrés que pensin que nosaltres els podem ajudar a superar la crisi amb mesures clares i concises.

La meva preocupació la mostro en el sentit que, com no ens coneixen ni saben ben bé el que fem els professio-nals, al final faran taula rasa i diran que tothom fa de tot. No m’imagino a qualsevol altre company de les disciplines de l’enginyeria fent projec-tes de ràdio (mobilitat, tele-visió, etc), atès que no l’han estudiat tot i que han pogut sentir-la mentre estudiaven

sense que es pugui explicitar dins del seu expedient aca-dèmic. Tampoc m’imagino programant una mina, fent una reforestació o planificant una granja de porcs a algunes disciplines de les enginyeries, encara que pot semblar que sigui fàcil, com sembla que és fer una antena, i per això existeix intrusisme encara que la realitat és que no ente-nen el que és una PIRE, àrees efectives, el vector A, etc.

A mi m’agradaria demanar que els professionals de les enginyeries arribin a un acord com ja tenen els professionals de la sanitat o els del dret. No crec que un ginecòleg operi d’un tumor al cap a un client. El que farà es recomanar-li el millor professional amic o conegut que pensi que el podrà ajudar a solucionar el seu problema. És important que el Ministeri quan es fixa amb les titula-

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

JOAN MAYANSMEMBRE DE LA JUNTA

DIRECTIVA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Dos-punt-zeritzar-se o morir?

Amb l’excusa de la pro-pera aparició del llibre Freede l’editor de Wired, Chris Anderson, val la pena repas-sar els arguments centrals de la seva anterior obra, el pelotazo conceptual i ‘2.0’ que va ser el The Long Tail Economy. La idea central del llibre és sobradament cone-guda: la compra-venda de productes de qualsevol tipus s’ha vist sacsejada profunda-ment per l’aparició, la proli-feració i la progressiva com-prensió (per aquest ordre) d’Internet i el macro-context

socio-tecnològico-cultural de la nova societat digital, per dir-li d’alguna forma. Un con-text on l’oferta i la informació sobre l’oferta són il·limitades i on els consumidors tenen veu i poder per canviar la percepció pública d’un pro-ducte, obren un univers de noves oportunitats de negoci que s’escampen cada cop més generosament al llarg d’aquesta famosa i oportuna cua llarga. Aquest sacseig

suposa repensar pràctica-ment totes les àrees de treball tradicionals del negoci, i no només la comercial. Segons s’anuncia, el nou llibre no s’allunyarà gaire d’aquesta línia argumental, encara que amb un altre nou, i igualment impactant, concepte-bandera, que també està cridat a tren-car alguns dels llocs comuns de les pràctiques empresa-rials i econòmiques que van triomfar al segle passat. Fins fa alguns mesos, molts pensàvem què allò que s’havia anomenat “nova economia” creixeria de forma esglao-nada, progressiva. Que evolu-cionaria línealment, compa-tibilitzant-se amb l’economia “seriosa”, la “de debò”. La cri-si de les puntcom va servir per tranquil·litzar a molts empresaris de la vella escola, donant-los momentàniament la raó sobre una perspectiva de negoci més propera al segle XIX que al XXI. Passada

aquella crisi, l’horitzó resul-tant dibuixava una convivèn-cia tranquil·la, evolutiva, on les empreses i els models de negoci “Nasdaq” conviurien, complementarien i eventual-ment s’acabarien fusionant amb els de “Wall Street”. Però no. Sembla que no hi haurà convivència. Sembla que no hi haurà fusió. Sembla que la crisi que estem travessant no és cíclica sinó sistèmica. Tots els pilars que sostenien l’ac-tivitat econòmica i financera globals trontollen. El vell model s’enfonsa. En aquesta situació de mà-xima pressió, de màxima urgència, on les velles solu-cions no semblen tenir efecte i les invocacions a Keynes també s’estan esgo-tant, potser cal començar a convèncer-se que la millor sortida és el salt endavant. Arriscar-se. Innovar. Apos-tar, definitivament, decidida-ment, sense complexos, per

l’economia del coneixement. Per la innovació integral. Per models oberts, estructu-res de producció en xarxa i projectes col·laboratius. El prestigiós opinador i blogger Dion Hinchcliffe (http://blogs.zdnet.com/Hinchcliffe/) ho té molt clar i es permet, fins i tot, extreure’n una lectura optimista, de l’actual para-noia depressiva de la qual tant costa aixecar els ulls. Afirma que precisament rera les eines i, sobretot, el para-digma ‘2.0’ portat al món de l’empresa, poden amagar-se fantàstiques oportunitats per sortir reforçats d’aquest pe-ríode. Tingui raó o no, dues coses són segures: d’una banda, que no només no per-drem res per provar-ho, sinó que aviat no quedaran moltes més mesures per provar; d’al-tra banda, és innegable que, a aquestes alçades, un discurs optimista és més que anticí-clic. És balsàmic.

“Els consumidors tenen veu i poder per canviar la percepció d’un producte”

A LA RECERCA DE NOVES OPORTUNITATS DE NEGOCI

“La crisi de les puntcom va servir per tranquil·litzar a empresaris de la vella escola”

Empresari del mes / EMPRESA 13MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Estudiem obrir nous centres o fer adquisicions per aproximar-nos al client”

JOSÉ ASCHL, GERENT DE QUADIS RENT-A-CAR

José Aschl es mostra satisfet amb la facturació de l’empresa durant el 2008. / A. ZANÓN

Optimisme dins el marasme econòmic actual. És el que desprèn José Aschl, gerent de Quadis Rent-a-car, més que content perquè el primer any de crisi s’ha saldat amb un descens de la facturació del 2%. Aschl, amb 15 anys d’experiència en agències de màrqueting a Audi i Ford, espera tancar en breu una compra o una aliança per guanyar en dimensions.

ARTUR ZANÓN

Quina ha estat la conseqüèn-cia més important de la crisi per a Quadis Rent-a-car?S’ha canviat radicalment el per-fil del client: les empreses su-posen ja el 82% dels vehicles que es lloguen davant el 54% d’abans, mentre que els parti-culars han baixat del 46% del 2007 al 18% de l’any passat. El particular està més susceptible i retreu el consum. Tenim una ocupació mitjana del 60-65%, un percentatge que ens permet un grau de rendibilitat, però l’hem de millorar per augmen-tar el rendiment.

El pastís s’ha reduït?Un 5%. És un magnífic resultat. El 2007 vam facturar 1,5 mili-ons i l’any passat, 1,455 milions. Ens reconforta, perquè el mer-cat dels cotxes nous ha baixat un 40%, i de turistes, clients im-portants dins el nostre sector, també n’hi ha menys. Estem reactivant-nos comercialment, ens posem al costat dels clients per donar-los més ofertes.

Què diferencia el sector del lloguer del de la compravenda?Nosaltres oferim eficiència (pa-gar pel que es consumeix) i la flexibilitat (utilitzo el cotxe quan el necessito). El rènting implica contractes molt rígids. D’altra banda, hi ha el lloguer: un dia o tres mesos, amb total flexibilitat i sense penalització. Els particulars compromesos

ecològicament que no tenen un cotxe, quan se’n volen anar amb la família, en lloguen un que tingui dimensions sufi-cients per portar la dona, els fills, la sogra i el gos.

En què es diferencien com a negoci empreses i particulars?L’empresa cobreix sobretot una necessitat de mobilitat d’empleats i directius. Busquen una gamma baixa, d’utilitaris. Una altra cosa són els direc-tius de multinacionals, per als quals es busquen cotxes amb una categoria més elevada. A escala particular, prima el “gaudi personal”: es prefereix un bon cotxe per si neva, per si hi ha convidats.

Han canviat els gustos amb la crisi?S’han dramatitzat els usos. Si necessiten un cotxe petit, ara encara més. I els particulars, si volien un bon cotxe, s’ho pensen més.

Quina és la importància d’Internet en el negoci?La primera entrada dels parti-culars és Internet. S’hi veu la flota. Les grans garanteixen una categoria, però no un mo-del. És un aparador. No tenim compra directa, però sí con-tacte amb els clients. D’altra banda, com més inverteixes a Internet, em refereixo al Goo-gle, més visites tens perquè mi-llores posicionament.

Baixaran tarifes?Estem en perpètua revisió de preus. Fins i tot hem arribat a llogar per hores. Ens adaptem a qualsevol necessitat.

Expliqui els punts forts de Quadis.Tenim una flota ampla, de 180 vehicles. No oferim categories, sinó models concrets. I tenim un tracte exquisit amb el client.

I ara els negatius.Potser la ubicació, ara estem una mica allunyats, però ho so-lucionarem fent servir els con-cessionaris de Quadis com a centres logístics. L’horari tam-bé podria ser més ample, però és el més eficient.

En un mercat en què prima la concentració, no tenen por que els comprin?No. El nostre àmbit és Barcelo-na i el cinturó. Estem valorant el creixement en aquest àmbit, ja sigui amb obertures o amb adquisicions per aproximar-nos als clients. En tot cas, el que va-lorem és comprar.

Fins on ha arribat con-duint amb cotxe?Fins al Marroc. M’agrada con-duir a llocs especials: la plaça de l’Étoile a París, amb una moto a Nova York travessant el pont de Brooklyn. És tota una pujada d’adrenalina.

Què li sembla la restric-ció de velocitat a 80 km/h?No hi sóc favorable. Crec en la llibertat personal. Sí que em semblen bé les multes que s’han posat perquè han ajudat a conscienciar els conduc-tors. Em sembla excessiu.

Què valora més d’un tre-ballador?La disposició i l’interès.

Les notícies, per ràdio, en premsa, per la televisió o per Internet?Prefereixo la immediatesa de la ràdio i la televisió, i la premsa per profunditat i la litúrgia que implica.

Quin és el seu esport favorit?Practico surf de vela. I ho intento fer a qualsevol dels llocs on vaig.

Per què li agradaria tenir més temps?Per fer surf de vela!

MOLT PERSONAL“Estem en perpètua revisió de preus. Fins i tot hem arribat a llogar per hores. Ens adaptem a les necessitats”

14 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA / Anàlisi

les a la ciutadania; actuar amb coherència i executar les deci-sions adoptades. Haurien de ser alguns dels requisits bàsics, exigibles a qualsevol líder polí-tic. El passat 11 de febrer, Santia-go Álvarez de Mon, professor de l’IESE, acabava un article amb aquestes paraules: “Les societats intel·ligents treballen al servei de la veritat i les ton-tes es perden a l’embruix de la mentida. On està Espanya? No respongui, és una pregunta re-tòrica. Acabo amb Sant Agustí: ‘la veritat us farà lliures’, recor-datori implacable per a una so-cietat d’esclaus inconscients de les seves cadenes”. Efectivament, hi ha polítics que prefereixen amagar el cap sota l’ala o llençar pilotes fora, i hi ha societats que preferei-xen ser enganyades en lloc d’escoltar la veritat. Són acti-tuds reveladores del nivell de maduresa i responsabilitat col-lectiva, i tant es poden apli-car a la crisi econòmica, com a l’educació, la innovació i el talent, la globalització, etc. En parlarem durant els propers mesos. Mentrestant, la pre-gunta del milió és aquesta: qui-nes són les actituds predomi-nants avui en dia a Catalunya? S’assemblen més a les espa-nyoles o a les nord-america-nes? Ens hi juguem molt!

ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Obama ha posat en marxa el pla de reactivació econòmica més important des de la Gran Depressió. /ARXIU

“Encara no veiem la llum al final del túnel”, ha afirmat el president Zapatero al Congrés dels Diputats a mitjans de febrer. Quin sentit té aquesta frase? Què pretén exactament, més enllà de constatar la gravetat de la situació? I, sobretot, en què contribueix a superar la crisi econòmica actual? Les actituds dels dirigents polítics, econòmics i socials davant la recessió revelen una “manera de fer” i “una manera d’estar” en la vida pública altament significatives.

Actituds antagòniques davant la crisi

Les dades negatives ens acla-paren dia sí, dia també. Les economies catalana i espa-nyola ja es troben tècnicament en recessió. Brusel·les pre-veu que el PIB espanyol con-tinuarà caient durant el 2010. La taxa d’atur espanyola, un 14,4%, a desembre del 2008, segons Eurostat, fa 20 me-sos que no para de créixer, i ja duplica la mitjana europea. Oficialment a Espanya hi han 3,3 milions d’aturats, però els sindicats adverteixen que les estadístiques oculten 400.000 aturats, i ja es parla de la pos-sibilitat d’arribar als 4 o fins i tot als 5 milions. Cada dia es destrueixen 1.000 llocs de tre-ball autònoms. D’altra banda, les administracions públiques deuen uns 32.000 milions d’eu-ros a les empreses, i alguns ajuntaments han allargat els terminis de pagament fins als 210 o els 365 dies. El Consell Superior de Cambres estima que el 65% de les empreses no obtenen el finançament ban-cari que necessiten. En síntesi: la situació econòmica és greu, però tot apunta que encara pot empitjorar molt més. Com fer-hi front? Quina actitud caldria esperar per part dels governs davant l’enfonsament de l’economia i el conseqüent daltabaix social? Fixem-nos en les reaccions dels presidents Zapatero i Obama, dues mane-res pràcticament antagòniques d’afrontar la crisi. Primer, Zapatero s’ha passat molts mesos, negant reitera-dament l’existència de crisi econòmica (no només abans, sinó també després de les dar-reres eleccions espanyoles, el

març de 2008). Un cop admesa la crisi, perquè ja no hi havia més remei, l’estratègia consistí en minimitzar les seves con-seqüències, tot afirmant, per exemple, que “el sistema finan-cer espanyol és un dels més sòlids del món”, i per tant, no hi havia res a témer. I tercer, després d’unes mesures eco-nòmiques que molts qualifi-quen d’insuficients i disperses, el missatge que es transmet és que “encara no veiem la llum al final del túnel”, però que no cal inquietar-se gaire, perquè d’aquí poc temps el mal tràngol ja haurà passat. Per contra, el discurs de presa de possessió del president Obama, és ben diferent. En pri-mer lloc no dubta en admetre la gravetat de la situació: “Tot el món comprèn perfectament que estem immersos en una crisi (…) La nostra economia està molt debilitada com a con-seqüència de la cobdícia i la ir-responsabilitat d’alguns, però també a causa del nostre fra-càs col·lectiu a l’hora d’adoptar decisions difícils i de preparar el país per a una nova era”.En segon lloc, reconeix que la crisi no és només econòmica, sinó encara més greu, de va-lors: “Factor menys mesura-ble, però no menys profund, és el fet d’haver-se minat la confi-ança al llarg i ample del nostre propi país. Es tracta d’un per-sistent temor en el sentit que la decadència d’Amèrica és in-evitable (…) Avui us dic que els reptes que afrontem són autèntics, seriosos i nombro-sos. No es podran afrontar fà-cilment ni en un termini breu. Però has de saber això, Amè-rica: s’afrontaran”.I tercer, apel·la amb convicció a la unitat, a l’esforç conjunt i a l’esperança: “Els nostres tre-balladors no són menys pro-ductius que a l’inici d’aquesta crisi. Les nostres ments no són menys creatives, els nostres béns i serveis no són menys que la setmana passada, el mes passat o l’any passat. La nostra capacitat segueix incòlume. No obstant, l’hora de seguir camins fressats, de protegir interessos de mires estretes i de posposar

decisions desagradables indub-tablement s’ha acabat. A partir d’aquest mateix moment hem de posar-nos dempeus, sobre-posar-nos i reprendre la tasca de refer Amèrica”. Però no són només paraules, és clar. Immediatament des-prés d’arribar a la Casa Blanca el president Obama ha posat en marxa el pla de reactivació econòmica més important des de la Gran Depressió, l’equi-valent a 9 plans Marshall. Una iniciativa que no només pretén aconseguir la recuperació de la producció, sinó que té per objectiu transformar les ba-ses estructurals de l’economia

nord-americana, amb mesures que van molt més enllà del tac-ticisme habitual en la política catalana i espanyola. Així, per exemple, el fet de condicionar les grans ajudes públiques del sector automobilístic a la seva reorientació vers la sostenibili-tat ambiental, no és cap anèc-dota. I, de la mateixa manera, la dràstica decisió de limitar a mig milió de dòlars les retri-bucions multimilionàries dels màxims executius de les enti-tats financeres que rebin diner públic, tampoc és un fet irre-llevant. El missatge de regene-ració moral és perfectament comprensible per tothom. La crisi és un mirall que ens mostra la grandesa dels líders polítics, empresarials i soci-als. La seva capacitat, el seu coratge, la seva autoritat mo-ral i el seu sentit del bé comú. Davant d’unes circumstàncies inèdites i excepcionalment adverses, els governs no es poden amagar, no tenen es-capatòria possible, així com tampoc la resta d’actors so-cials. En aquest sentit, admetre clarament la gravetat de la si-tuació econòmica (sense ocul-tar-la, ni cercar excuses); reco-nèixer que a l’arrel de la crisi hi ha un problema de valors, de conducta moral; prendre deci-sions amb fermesa i audàcia, i ser prou valent per explicar-

“A l’arrel de la crisi hi ha un problema de valors, de conducta moral”

“La crisi és un mirall que ens mostra la grandesa dels líders”

“Hi ha societats que prefereixen ser enganyades en lloc d’escoltar la veritat”

Actualitat en RSE

Anàlisi / EMPRESA 15MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Aigües Fon Vella i Lanjarón

Col·laboren

en la reforestació

Les empreses Aigües Font Vella i Lanjarón S.A. col·laboraran amb la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia per desenvolupar el projecte “Monte del siglo XXI” per tal de restaurar la zona forestal que es va cremar l’any 2005 a l’espai Natural de Sierra Nevada, bàsi-cament als termes municipals de Lanjarón, Dúrcal i Nigüelas. El projecte té una durada de tres anys i s’hi plantaran 100.000 exemplars d’espècies diverses com el roure, l’alzina, aurons o espins, entre d’altres.

Binter Canarias

Contribueix a les

campanyes de vacunació

La companyia aèria Binter Canarias ha comunicat que donarà part dels seus ingres-sos per finançar programes d’immunització a més de 70 paï-sos. Aquesta empresa és patro-cinadora de l’Aliança Empre-sarial per a la Vacunació Infan-til i l’objectiu d’aquest projecte és finançar vacunes, xeringues i caixes de seguretat, contribuint d’aquesta manera a l’accés a les vacunes als nens menors de cinc anys que es troben en paï-sos de renda baixa.

DKV Assegurances

Finança projectes de RSC

Els clients de l’asseguradora DKV tindran la possibilitat de triar alguns dels projectes socials i mediambientals que

considerin millors per tal que l’asseguradora els finan-ciï. Els clients podran votar a través de la pàgina web www.dkvseguros.com, del centre d’atenció telefònica (902.499.499) o bé a través de les diverses sucursals de l’entitat. Aquests projectes formen part de l’estratègia de Responsabilitat Social Corpo-rativa de DKV Assegurances. El projecte que sigui més votat rebrà el finançament de l’asseguradora mentre que un jurat escollirà entre 10 i 15 ini-ciatives més per donar-les-hi també suport. El finançament serà del 80% com a màxim i no superarà els 12.000 euros.

Honda

Cotxes respectuosos

amb el medi ambient

La marca japonesa Honda inclou en la seva estratègia la intenció de convertir-se en la marca líder en mobilitat sostenible. Per aconseguir-ho ha apostat per treure al mercat una sèrie de productes classi-ficats com a híbrids com, per exemple, el cotxe Honda Cívic i l’Insight. A més, a finals de març, es posaran a la venda els models CRZ i Jazz en les versions de motor de benzina i elèctric. Amb aquests vehi-cles respectuosos amb el medi ambient Honda espera arribar a Espanya a un volum de vendes de fins a 2.500 unitats.

Iberdrola Immobiliària

Contribueix

a l’estalvi energètic

Iberdrola participa en el pro-jecte Reeb, que forma part de Pla Estratègic d’Investigació Europea sobre Tecnologies de la Comunicació i la Infor-mació, i té l’objectiu de faci-litar l’eficiència energètica als edificis i construccions. Iber-dola col·laborarà en aquest projecte assessorant, mit-jançant les eines necessàries, per contribuir a la millora de l’eficiència energètica dels edificis a través de les TIC. El projecte europeu Reeb s’inclou també en el VII Pro-grama Marc de la Unió Euro-pea per impulsar polítiques i estratègies que aposten per rendibilitzar l’energia fent-ne un bon ús.

Sol Melià

Aposta per la sostenibilitat

La cadena hotelera Sol Melià aposta per al sostenibilitat en els seus establiments. I és per això que ha posat en marxa diverses accions com, per exemple, el llançament d’un portal intern de desenvolupament sosteni-ble a través del qual ja s’han for-mat més de 340 treballadors en aquesta matèria. També s’han format 25.000 treballadors en la lluita contra l’explotació infan-til. D’altra banda, s’ha signat un acord amb Marcilla per tal d’oferir als seus establiments

el cafè Good Origin, el qual garanteix que ha estat produït de manera respectuosa amb el medi ambient i respectant les condicions de vida dels trebal-ladors.

v

Toyota

Vetlla pels boscos

La branca de vehicles híbrids de Toyota, els Toyota Prius, ha sig-nat un acord de 4 anys per recu-perar i protegir els boscos de la localitat de Montejo de la Sierra, a Madrid. L’objectiu és plantar 15.000 arbres i arbusts per con-tribuir al manteniment de la biodiversitat, fent que la fauna i la flora puguin trobar un hàbitat i un refugi adients. Els boscos d’aquesta localitat mostren els efectes de la pressió ramadera i de l’aprofitament de la fusta de les darreres dècades.

servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08www.medigrup.com

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida.

Quin tipus derevista corporativanecessita?

Revistesinternes

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistesexternes

Publicacionsdestinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistesinstitucionals

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòriesd’activitat

Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

Assessorament en disseny editorial

Elaboracióde continguts

Creació de revistes corporatives

16 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUFCCUna filial seva compra una

constructora de túnels

Alpine, la filial de FCC a Àustria, ha adquirit una com-panyia especialitzada en la construcció de túnels. El cost de l’operació, però, no s’ha donat a conèixer públi-cament. En un comunicat fet per l’empresa austríaca “la companyia especialitzada encaixa perfectament amb l’estratègia d’inversió d’Al-pine i reforçarà l’expertise del nostre grup en el camp de la construcció subterrània.”

Gas NaturalAugment del benefici un 10%

La companyia Gas Natural ha guanyat 1.057 milions d’euros l’any 2008, xifra que repre-senta un 10,2% més que l’any anterior. Aquest augment es deu bàsicament a l’aportació al negoci de generació elèc-trica, al creixement de l’acti-vitat de distribució a l’Amè-rica llatina i a la diversificació en general dels negocis del grup. L’activitat de distribu-ció del gas va representar el 54,2% del resultat brut i el 34,% va correspondre només a Espanya, on el negoci va créixer un 2,7%.

GazpromAdquireix una

petroliera sèrbia

Gazprom, el gegant rus ha adquirit el 51% de l’empresa petroliera pública sèrbia, NIS, per un valor de 400 milions d’euros. En un comunicat s’ha manifestat que “els directius de Gazprom Neft han infor-mat el primer ministre serbi, Cvetkovic, que el seu objectiu

estratègic és transformar NIS en una de les principals com-panyies petrolieres del sud-est d’Europa.” La nova direcció de NIS inclourà 6 represen-tants de Gazprom i 5 de NIS.

InditexProjecte per

introduir-se a l’Índia

Inditex i el grup Tata han sig-nat un acord per crear una joint venture (societat con-junta) per tal d’establir el grup Zara a l’Índia i desenvolupar-s’hi comercialment. El grup presidit per Amancio Ortega serà propietari del 51% del capital social del grup men-tre que el 49% restant serà de Trent, filial del grup Tata. Les primeres tendes s’obriran a Nova Delhi i Bombai, entre d’altres ciutats, a partir del 2010. Aquest acord té caràc-ter estratègic per les opor-tunitats que representa l’en-trada al mercat indi.

IntelInverteix 7.000 milions de

dòlars

Intel, el principal fabricant de microxips del món, ha anun-ciat que invertirà 7.000 milions de dòlars a les seves plantes

del Estats Units per millorar i augmentar la seva producció tecnològica i mirar de salvar llocs de treball. Principalment, Intel invertirà en centres de producció dels Estats d’Ore-gon, Arizona i Nou Mèxic. Aquesta mesura d’Intel no s’havia produït mai abans ja que és la despesa més gran que ha fet la companyia al llarg de la seva història.

La CaixaAugmenta el benefici un 2%

En la presentació dels resul-tats del 2008, el president de La Caixa, Isidre Fainé, va anunciar un augment del 2% del benefici amb uns guanys de 2.052 milions d’euros. Fainé va defensar el model català de caixes davant de la “tempesta política.” De cara a l’obra social, La Caixa man-tindrà la inversió de 500 mili-ons d’euros, dels quals, 310 estaran destinats a progra-mes socials.

Live Nation i TicketmasterFusió d’empreses musicals

La unió de Live Nation i de Tic-ketmaster donarà lloc al gegant musical Live Nation Entertain-ment, empresa que estarà valo-rada en 2.500 milions de dòlars en intercanvi d’accions. Un cop feta la fusió, cada companyia tindrà el 50% de la nova entitat i Barry Diller, actual president de Ticketmaster, encapçalarà la nova companyia. Es preveu que el nou gegant d’esdeveni-ments musicals mundials estal-viarà fins a 40 milions de dòlars en despeses d’operacions.

RepsolActiva un pla d’estalvi

per fer front a la crisi

La petroliera Repsol YPF ha decidit prendre mesures per pal·liar els efectes de la crisi i ha començat per congelar el sou dels 300 directius que estan al capdavant de l’em-presa. D’aquesta manera s’ha aconseguit reduir ja un 10% del que anomenen “despe-ses gestionables” pel 2009 i

també es revisaran totes les compres i contractacions que hagi de fer Repsol YPF. Antoni Brufau, president de la companyia, ha anun-ciat que s’ha reduït “en 1.500 milions el pressupost de des-peses gestionables i inver-sions inicialment previs-tes per l’any 2009”. Des de la petroliera s’ha decidit crear una oficina de seguiment de despeses i inversions per reforçar el sistema de gestió de despeses de la companyia.

SpanairEmpresaris catalans

compren el 80% de l’aerolínia

Iniciatives Empresarials Aero-nàutiques han comprat el 80,1% de Spanair mentre que el grup SAS mantindrà l’altre 19,1% restant i es farà càrrec dels deutes anteriors de la companyia. L’accionariat d’Iniciatives Empresarials Aeronàutiques està format per Catalana d’Iniciatives, el Consorci de Turisme de Barcelona, Volcat 2009, Fira de Barcelona, empresaris del sector turístic i hoteler català i d’altres empresaris de la resta de l’Estat. A més, Spa-nair procedirà a una amplia-ció de capital per un import de 100 milions d’euros i esta-blirà un pla de negoci previst pel període 2009-2011 amb l’objectiu de recuperar la ren-dibilitat de la companyia.

Swiss ReRebrà una inversió de més

de 2.000 milions d’euros

La reasseguradora Swiss Re rebrà una inversió de 2.012 milions d’euros de part del multimilionari inversor nord-

americà Warren Buffet, de la qual ja en posseïa el 3% del capital social. Aquesta injec-ció econòmica ajudarà a res-sorgir Swiss Re, la qual va per-dre 671 milions d’euros l’any 2008. Fonts de Swiss Re han explicat que aquesta injec-ció de capital està pendent d’aprovació per part dels acci-onistes de la reasseguradora.

Tele2Millors resultats

dels previstos

L’operador suec de telecomu-nicacions, Tele2, va registrar uns guanys més positius del previst en el quart trimestre del 2008 i va donar un divi-dend extra que no s’esperava. El benefici va créixer un 46% fins als 208 milions d’euros. Harri Koponen, el president de la companyia ha afirmat en un comunicat que “entre les prioritats pel 2009 hi ha l’expansió a Rússia, el desen-volupament de serveis mòbils i el segment corporatiu a les regions nòrdiques i de l’oest d’Europa.”

TelefónicaMés cobertura

i millor servei

Telefónica ha anunciat que incrementarà fins un 25% la seva cobertura de telefonia mòbil de tercera generació a les zones urbanes més den-ses gràcies a una nova tecno-logia de Nokia, la qual permet també un important estalvi energètic del 70% respecte de les infraestructures actuals. L’acord amb Nokia permetrà desenvolupar nous serveis i millores amb més cobertura i tenint més cura del medi ambient.

Panorama / EMPRESA 17MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBPComença a notar

les pèrdues

La petroliera British Petro-leum va obtenir un benefici net de 16.477 milions d’euros al tancament de l’exercici del 2008. Tot i que aquests resul-tats són un 1,5% millors que l’any anterior, BP va notar en l’últim trimestre les pri-meres pèrdues trimestrals el set anys. BP va retallar 3.000 llocs de treball el 2008 i pro-nostica que en el 2009 la xifra podria arribar als 5.000.

Chrysler i General MotorsIncentius per

baixes anticipades

El grup Chrysler i General Motors han optat, com a mesura per combatre la crisi econòmica, per oferir baixes incentivades als seus treballa-dors per poder contractar-ne d’altres que cobrarien la mei-tat. L’oferta que es plantejava Chrysler al llarg del mes de febrer consistia a oferir 50.000 dòlars en efectiu i un val per valor de 25.000 dòlars per la compra d’un vehicle de la prò-pia marca Chrysler. En el cas de General Motors, l’oferta era de 20.000 dòlars en efectiu i de 25.000 en forma de val per l’ad-quisició d’un vehicle. Els ana-listes preveuen que les vendes que tindrà el grup aquest 2009 es situaran per sota dels 11 milions d’unitats noves, que serien un 21% menys que l’any anterior.

FordSuprimeix llocs

de treball al Regne Unit

Ford ha anunciat que la fàbrica que té a Southamp-

ton, al sud d’Anglaterra, serà la més afectada pel retalls de personal que estudia dur a terme. En el proper mes de maig es retallaran entre 400 i 500 llocs de treball. La com-panyia ha comunicat que “les actuals circumstàncies sense precedents” els obliguen a prioritzar el futur de l’em-presa. Ford vol reduir des-peses i considera que amb aquesta mesura podrà sobre-viure a la crisi econòmica.

Grup Antena 3Beneficis inferiors

El grup Antena 3 va obtenir el 2008 un benefici net de 91,02 milions d’euros, és a dir, un 54,5% menys que els 200,03 milions obtinguts en l’exer-cici anterior. Segons l’informe facilitat a la Comissió Na-cional del Mercat de Valors (CNMV) els ingressos del Grup Antena 3 es van situar en els 833,4 milions d’euros. El grup atribueix la caiguda dels resultats al descens de vendes per publicitat, la seva principal font d’ingressos. Aquests resultats s’han vist condicionats per la sortida d’Unipublic del perímetre de consolidació i representen 16,4 milions d’euros. Des-glossat per negocis, Antena 3 Televisión representa el 84% del pes dels beneficis que obté el grup i va tancar l’any amb un benefici de 91,9 mili-ons d’euros. A més, les ven-des per publicitat de la televi-sió van caure un 17,4% fins als 690 milions d’euros.

Grup SantanderGuanys un 2% inferiors

El Grup Santander va obte-nir un benefici net atribuït de

8.876 milions d’euros l’any 2008, xifra que representa un 2% menys respecte dels resul-tats de l’any anterior. Aquests resultats es deuen a causa de les elevades previsions que va fer l’entitat xifrades en 10.160 milions d’euros.

LenovoRegistra pèrdues

L’empresa xinesa d’ordina-dors Lenovo, va registrar unes pèrdues de 75 milions d’euros en el darrer trimes-tre del seu exercici fiscal. Aquests resultats representen els primers comptes negatius en els darrers 3 anys enfront del benefici de 134 milions d’euros registrats l’any ante-rior. Lenovo és propietari de la filial de PC d’IBM i és el quart fabricant del món d’or-dinadors.

Los Ángeles TimesSuprimeix 300

llocs de treball

El diari Los Ángeles Times ha portat a terme la seva tercera reducció de llocs de treball i aquest cop han estat 300. El quart diari dels Estats Units reflexa d’aquesta manera la caiguda dels ingressos publi-citaris. Altres diaris com The Sun (Baltimore) o el Chicago Tribune (Chicago) també han adoptat mesures similars per pal·liar la crisi.

Magnet BankEl banc d’Utah

(EUA) fa fallida

La fallida de bancs als Estats Units continua. Ara li ha tocat al petit Magnet Bank de Salt

Lake City, a l’estat d’Utah. En el seu cas i, a diferència d’al-tres bancs, ha passat que no s’ha trobat cap comprador pel banc amb un balanç de 293 milions de dòlars. L’any 2007 van fer fallida 3 bancs comercial mentre que al 2008 van ser 25.

Mitsubishi MotorsEs retira del Rally Dakar

L’empresa Mitsubishi Motors ha anunciat la seva retirada de totes les competicions del Rally Cross Country, entre les que destaca el popular Rally Dakar, amb motiu de la crisi econòmica global. En un comunicat, la companyia ha fet saber que registrarà pèr-dues en l’exercici del 2008 i que aquest any 2009 es cen-trarà més en la gestió dels seus recursos. Mitsubishi ha participat fins a data d’avui en aquesta competició en 26 ocasions, havent-la guanyat 12 vegades.

PanasonicSuprimirà 15.000

llocs de treball

El gegant japonès ha previst unes pèrdues de fins a 4.000 euros en els resultats fiscals del 2008, cosa que no havia vist des de feia 8 anys. Com a mesura per fer front a la crisi, Panasonic tancarà 27 plantes i acomiadarà fins a 15.000 llocs de treball a tot el món abans de finalitzar el 2010. D’aquestes 27 plantes, 13 són al Japó.

PeugeotAnuncia un ERO temporal

La companyia Peugeot ha fet públic que està negociant amb els sindicats l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afec-taria a la totalitat de la plan-tilla, que és de 2.800 treballa-dors. Fonts de l’empresa han fet saber en un comunicat que no es contemplen aco-miadaments col·lectius sinó tancaments temporals col-lectius de la planta, la sus-

pensió rotatòria temporal de treball i un pla de baixes incentivades. L’empresa ha justificat les mesures pel des-cens de la venda de cotxes i per les males previsions de cara als resultats del 2009.

SanyoDescens dels beneficis

El fabricant en electrònica Sanyo ha anunciat una cai-guda dels beneficis de fins al 37% en el període d’abril a desembre del 2008 i pre-veu no obtenir guanys en el moment de la finalització de l’any fiscal. L’empresa, amb seu al Japó, va obtenir en els tres últims mesos del 2008 unes pèrdues de fins a 160 milions de dòlars, agreujada per la situació de les vendes i l’encariment del ien. Les ven-des fora del Japó tampoc van ser bones ja que van registrar una caiguda del 24,6%. Tot i no entrar en la zona de núme-ros vermells Sanyo va avan-çar fa unes setmanes que es planteja suprimir 1.200 llocs de treball per fer front a la caiguda de les vendes.

Sector auxiliar de l’automoció36.000 parats més

La crisi del sector de l’au-tomòbil avança a passes de gegant i els Expedients de Regulació temporals (ERO) afecten cada cop a més empreses. Pel que fa als fabri-cants, la patronal Anfac, cal-cula que més de 40.000 treba-lladors estan afectats ja per aquesta causa. Pel que fa a la indústria de components, els afectats són gairebé 35.700 treballadors de fins a 190 empreses.

18 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA/ Emprenedoria

tot i que el període actual de recessió econòmica els està passant factura, afronten el futur amb optimisme. “Volem innovar, treure models de mi-llor qualitat i créixer en el sec-tor de les bicicletes plegables i elèctriques, que són les que avui dia tenen més projec-ció”, explica l’Ot Pi. Per tal de combatre la crisi, s’estan pre-nent mesures i s’inverteix en productes innovadors. “Es-tem treballant al màxim per tirar endavant, però aquesta crisi és com un tub que no sa-bem ni quina llargària ni quin diàmetre té. No sabem quan s’acabarà i, simplement, l’hem de passar”, afirma per la seva banda Pere Pi.

MERITXELL SORT

“Estirant el fil, com fem els catalans”. Així és com Pere Pi, el fundador de Bicicletes Monty, explica com va crear el seu negoci. Poc s’imagi-nava el 1983, l’any que junta-ment amb la seva dona van decidir dur a terme la idea de fabricar les bicicletes de trial, que l’empresa creixeria tant i que 25 anys després l’esport que van inventar (BikeTrial) es practicaria a més de 60 pa-ïsos. La primera idea d’una bici de trial va sorgir quan Pere Pi era pilot de motos de trial amb Montesa i es dedi-cava al seu disseny. Va fer-li una moto per al seu fill, l’Ot, de sis anys. Però l’Ot prefe-ria una bicicleta. Així que en Pere va començar a buscar-li una bici de trial, però no en trobava enlloc. La solució va ser fàcil: la va fabricar ell ma-teix partint de la filosofia de la motocicleta.

La segona generacióMonty és el fruit de molt es-forç i sacrifici. “Durant tots aquests anys he estat plena-ment dedicat a l’empresa. Hem treballat seriosament i hem fet les coses bé”, afirma Pere Pi. Per això, l’esforç ha valgut la pena. Monty va co-mençar amb un local de 50 m2 i ara compta amb dues naus de 3.500 m2 a Sant Feliu de Llobregat que donen tre-ball a 46 persones. Fa set anys, el fill del Pere Pi, l’Ot, va agafar el relleu del negoci. Esportista professi-onal del BikeTrial i campió mundial, el director general

de Monty també fa un balanç molt positiu dels 25 anys de l’empresa. “Hem aconseguit transmetre als ciutadans la filosofia que Monty va crear des dels seus inicis. Quan la gent veu una bicicleta Monty, l’associa a qualitat”, explica l’Ot. La tecnologia també té un paper molt important en el desenvolupament del negoci. “Sempre hem marcat la dife-rència. No parem d’innovar, i aquesta és la clau de l’èxit. Al llarg de la nostra història ens han reconegut com a líders en tecnologia de la bicicleta arreu del món”, afegeix.

Una crisi que s’ha de passarActualment, Monty exporta les seves bicicletes a més

de 30 països. A part d’Es-panya, els mercats princi-pals són França, Itàlia, Japó, Gran Bretanya i Alemanya. I

Monty, èxit sobre dues rodes 25 ANYS DE BICICLETES MONTY

“No parem d’innovar, i aquesta és la clau de l’èxit. Monty sempre s’ha associat a qualitat”

D’esquerra a dreta, Ot i Pere Pi davant de la nau a Sant Feliu de Llobregat. / CEDIDA

Ja fa un quart de segle que Monty dissenya bicicletes de trial. I ho fa amb molt bona salut gràcies, en part, a una nova generació de bici-cletes ecològiques i que no cansen, les anomenades E-Bikes. Tot i que a Monty es noten els efectes de la crisi, l’empresa mira endavant i no perd mai l’ànim. La millora tecnològica i l’aposta per productes innovadors es converteixen en les millors armes per combatre-la.

ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

www.abr.es

• Recerca i selecció de professionals i directius.• Avaluació psicològica i competencial.• Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 BarcelonaTel.: 93 412 33 99

L’E-BIKE, LA BICICLETA ELÈCTRICA

La bicicleta elèctrica ha experimentat un creixement molt elevat durant els últims anys. “La gent vol anar amb bici però no es vol cansar. Per això, l’E-Bike és ideal per a un perfil de públic en concret: de 35 anys cap a endavant”, explica l’Ot Pi. Aquest vehicle ecològic, que no cansa i no és sorollós, compleix els requisits que marca la normativa europea: velocitat màxima de 25 km/hora, motor amb una potència mà-xima de 250 watts, i perquè funcioni cal pedalar.L’E-Bike té dues particularitats: el preu i la mida. Pel que fa al preu, ve determinat pel tipus de bateria que s’utilitza. Per exemple, una bateria de liti és més cara que una bateria de plom. Quant a la mida, cal distin-gir entre les bicicletes plegables, molt recomanables per circular per ciutat, ja que les pots guardar fàcil-ment, ja sigui a la feina o a casa; i les bicicletes tipus

passeig, més còmodes i ideals per a aquelles perso-nes que disposen d’un espai més gran a casa.A Europa, i també a Espanya, l’ús de l’E-Bike està creixent molt ràpidament. “És probable que en un fu-tur no gaire llunyà la facturació d’E-Bikes i bicicletes sigui de 50%-50%”, afirma en Pere Pi.

Marca de prestigiMonty ha obtingut molts tí-tols del món gràcies a Ot Pi. En aquests moments, els pi-lots que representen la marca són César Cañas, Ot Pi, Dani Comas, Josef Dressler, Ján Sidlik, Václav i Kazkuki Terai. Tots són campions del món, i això fa que la marca augmenti el seu nivell de prestigi. “Sem-pre tenim els líders”, destaca Pere Pi. A més, Monty compta amb una Escola Oficial pròpia on s’ensenyen les caracterís-tiques tan especials d’aquest esport a les futures promeses del BikeTrial. De fet, es tracta de quatre escoles: una a la pròpia empresa (Sant Feliu de Llobregat), una altra a Pre-mià de Dalt, a Sabadell i a La Garrotxa. “A través de les es-coles els joves s’inicien al Bi-keTrial i coneixen la marca Monty. Així, aquest esport augmenta de categoria i no-saltres en som la referència”, afirma Ot Pi.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA 19MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Quin es el posicionament i el bene-fici diferencial de MRW actualment?Tradicionalment els avantatges dife-rencials de la marca han estat la seva excel·lència operativa i la seva innova-ció en el camp del compromís social. El nostre repte de futur més immediat és diferenciar-nos en l’orientació al client, per completar aquest binomi.

La forta expansió aconseguida via franquícies, es el camí estratègic per on continuarà la marca?Aquest ha estat el camí fins ara però el futur passa per la internacionalit-zació de la marca, replicant el nostre model d’èxit.

L’actual grau de coneixement de marca de MRW sembla prou important. Com s’ha aconseguit i que pensen fer per a continuar guanyant notorietat? S’ha aconseguit a través de l’eficàcia i la fiabilitat en els serveis que donem. En el futur existeix un ambiciós Pla Estratègic (Plan Alba) que compta amb diferents objectius, entre els que s’hi contempla la millora en la comu-nicació de la marca

A partir de l’actual situació de crisi, com espera que evolucioni el món de la logística al nostre país?La concentració de marques i la de-saparició dels més dèbils marcarà el futur immediat del sector. Creiem que MRW en sortirà reforçada d’aquesta situació, com la única marca potent amb capital 100% nacional.

Dins de la seva estratègia global de màrqueting, quina importància atorguen a les accions de fidelització? Quin grau de satisfacció aconsegueixen?La fidelització del clients és quelcom de vital importància en aquests mo-ments. El nostre repte és mantenir l’índex de retenció que ens situa ac-tualment al capdavant del sector.

Les etapes de crisi, generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aprofitar aquestes oportunitats?.Històricament els nostres creixe-ments més alts han coincidit amb èpoques de crisis. En aquesta ocasió, MRW ha creat un Pla específic (Plan Impulsa), destinat a impulsar las ini-ciatives definides al nostre Pla Estra-tègic, malgrat les dificultats econòmi-ques del moment.

Amb quin criteri i mitjans distri-bueixen el seu pressupost publicitari?S’utilitzen diferents paràmetres per definir-lo, i tots ells estan basats en el sentit comú.

Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país?Penso que la publicitat i el futbol es-tan a un altíssim nivell a Espanya, per això hi ha tants entrenadors i tants publicitaris.

Quin anunci o campanya, en qualse-vol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Per què?M’agrada el que fa Telefònica amb la “Reserva Autònoms Movistar”. Crec que mai hauríem de perdre l’humor... ni tan sols a l’hora de vendre.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

“La fidelització dels clients és de vital importància”

ENTREVISTA A XAVIER GRAU, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE MRW

Xavier Grau es troba al capdavant de la direcció de màrqueting de MRW. / CEDIDA

L’enviament més important que ha rebut?El ‘Ratoncito Pérez’ ha estat enviant coses a casa darrerament per la meva filla.

El primer salari que va guanyar, qui li va pagar i de quin import va ser?Va ser un mes de juliol, fa 25 anys a Marítima del Mediterráneo. Vaig guanyar 30.000 pessetes... una fortu-na!

Com col·labora per aconseguir un món més sostenible?Sóc consultor solidari per a ONG’S a través d’un programa de voluntariat en una escola de negocis.

Amb quants amics de la infantessa encara es relaciona?Jugo al futbol-sala cada dijous amb algun d’ells. A d’altres els veig, com a mínim, un cop l’any.

Defineixi felicitat.Sempre he pensat que és l’absència total de problemes, combinat amb la plena existència d’il·lusions.

Quantes hores al dia dedica a la família?Totes les que puc, no menys de 4 a la meva família i amics.

Què li enviaria al president del país?Li enviaria il·lusió i compromís cada dia abans de les 10h.

El millor de la televisió són els anuncis?No és el millor, però molts d’ells estan més treballats i estudiats que alguns programes de televisió.

Quan era petit, què volia ser de gran?Futbolista... i del Barça, és clar!

Una frase que li agradi dir.La misèria, tan sols porta misèria i al final et converteix en miserable!

MÉS QUE PERSONAL

20 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA LEGAL RSC EMPRESA FAMILIAR EMPRENEDORIA

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓCATEDRA ETHOS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

CRISTIAN ROVIRAPRESIDENT D’AIJEC

Invertir per sortir de la crisi

La necessitat de renovació i de canvi és tan important com una bona gestió i la professionalit-zació de l’empresa familiar. Per això coincideixo amb l’opinió de Juan Antonio Zufiria, que, després de prendre possessió del càrrec de nou president d’IBM España va afirmar: “Les empreses han d’invertir per sor-tir de la crisi”, tot afegint que la tecnologia serà la clau que per-metrà fer un salt històric a la so-cietat per sortir de la crisi.Algunes empreses familiars, com ara Natura Bisé, Almirall, Peugeot, Michelin o BMW, fa dè-cades que són un exemple clar de la importància de la renova-ció tecnològica. No obstant, lle-vat de comptades excepcions, els empresaris familiars reben normalment un suspens en re-cerca i innovació tecnològica a les seves empreses. Els exemples d’empreses fami-liars d’èxit són la prova que cal revisar constantment l’empresa i això requereix tenir una men-talitat que entengui la innovació com una inversió i no com una despesa.

ALFONSO CEBRIÁN DÍAZDIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

Flexibilitat en el producte

En un context de crisi econò-mica i financera com el que estem patint, hi ha una virtut molt necessària de conrear en el marc de les organitzacions: la flexibilitat. És la capaci-tat d’adaptar-se als contorns, de canviar les rutines i els processos establerts per as-solir més agilitat i més bons resultats. La flexibilitat és necessària en el disseny del producte. Cal adaptar els productes a les noves demandes i oferir al mercat un producte que pu-gui ser adquirit. Cal, a més a més, que els recursos humans tinguin la suficient flexibili-tat per assumir tasques i fun-cions que fins ara no els cor-responia, però que han d’as-sumir per la bona marxa del projecte. També cal flexibilitat i con-fiança en els modes de tre-ballar i de desenvolupar les funcions individuals. Quan fa una ventada, la canya sobre-viu, perquè és flexible, però el pi és arrancat, tot i que apa-rentment és més robust.

Intel·ligència global

En aquest moment de can-vi es necessita intensificar l’atenció circular per a pren-dre consciència de tot el que està al nostre entorn per prio-ritzar allò que és crític per a la supervivència i creixement de l’empresa. No n’hi ha prou d’intensificar la formació, de reduir costos, d’abaixar preus. La solució sempre és un mix on s’hi ha d’incloure també la responsabilitat global. Ni ‘soft’ (condescendents) ni ‘hard’, (exi-gents) sinó ‘soft+hard’, el ‘smart power’ de Suzanne Nossel. En la regularitat i la constància, el poder de la intel·ligència circular, la dels 360º, ens permetrà treure la força de les coses i persones que estan al nostre voltant. Una actitud recursiva ens portarà a aprofitar i potenciar tots els recursos. És el poder intel·ligent de Hillary pensat per la diplomàcia internacio-nal però aplicat a l’empresa. Ni el ‘hard power’ de Bush ni el ‘soft power’ de Nye. Re-gularitat i constància en la intel·ligència global.

Emprendre amb sentits

Molts cops ens trenquem el cap pensant què podem fer per asse-gurar-nos l’èxit en un nou projec-te empresarial, no ens adonem que la resposta és fàcil, només hem de tenir:1. Olfacte: per seguir el canvis i les noves direccions del mercat.2. Oïda: per estar atents als in-puts que venen de l’exterior, alerta davant qualsevol novetat que un mateix també pugui de-senvolupar.3. Tacte: per rodejar-nos de qui ho hem de fer amb l’objectiu de vincular el nostre negoci on sigui necessari i, el més important, sa-ber tractar amb els treballadors.4. Gust: o millor, bon gust, per prendre decisions encertades a l’hora de començar a treballar i en temes tan vitals com el màr-queting o la imatge corporativa.5. Sentit Comú: per analitzar, concretar la informació que ens presten els sentits anteriors i processar-la de manera adequa-da.6. Sentit de l’humor: ens farà capaços de superar les circums-tàncies adverses que, no ens en-ganyem, segur que arribaran.

MIQUEL RIERA I PAU GALCERANKPMG ABOGADOS - GIRONA

Despeses dels administradors

El Tribunal Suprem (TS) va dictar dues sentències el 13 de novembre de 2008 que con-sideren que la retribució dels administradors no serà fiscal-ment deduïble excepte en el cas que aquesta estigui establerta amb “certesa” en els estatuts. Tot i que les sentències es re-fereixen a situacions anteriors a la vigència de l’actual Llei de l’Impost sobre Societats, entén el TS que la despesa en qüestió no serà deduïble quan els esta-tuts deleguin la determinació de la retribució a la Junta o bé quan els estatuts no hagin es-tablert almenys els criteris de retribució “sense marge de dis-crecionalitat”. Igualment, el TS considera que en els casos en què el càrrec d’administrador es compatibilitzi amb un contracte laboral d’alta direcció, en cer-tes circumstàncies, la despesa generada en aquesta segona re-lació tampoc no seria deduïble, en la mesura en què es podria entendre que les dues relacions queden incloses en la d’adminis-trador. Algunes entitats es plan-tegen canviar els seus estatuts.

SALVADOR GUASCHECONOMISTA. PRESIDENT COMISSIÓ INTAN-

GIBLES DE L’ACCID. DIRECTOR DE L’ASCEF

Una actitud recursiva ens durà a aprofitar tots els recursos

La retribució dels administradors no serà fiscalmentdeduïble

La flexibilitat és necessària en el disseny del producte

La tecnologia serà la clau que permetrà fer un salt històric

Ens trenquem el cap pensant què podem fer per assegurar l’èxit

Decàleg / EMPRESA 21MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Diuen que “els negocis s’aca-ben”, “les empreses cauen”, i jo em pregunto: algú sobre-viurà? Els treballadors són persones que consumeixen i necessiten creure en les se-ves empreses. Si l’únic que sabem és acomiadar i cre-ar l’imperi del terror, estem abocats al que deia Napoleó: “Tot exèrcit que abandona els seus ferits en el camp de batalla està condemnat a perdre la guerra”. Canviïn ferits abandonats per gent acomiadada. Una nova reali-tat de mercat implica una es-tratègia diferent, el que ahir era bo, avui és nefast. “Quan bufen els vents del canvi, uns construeixen dics i al-tres molins”. Cal aprendre a treballar amb els recursos propis, oblidar els apalan-caments i buscar la riquesa on hauria d’estar: dins de la nostra pròpia organització. En les noves empreses res es farà per obligació, tot es rea-litzarà per convicció i pas-sió. Il·lusionin i el món els seguirà.

Dirigir en plena crisi

ESTEBAN SERRAPROFESSOR D’EAE BUSINESS SCHOOL

JORDI TOUSDEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

INNOVACIÓ

JAUME PALLEROLSDIRECTOR JP-MBA CONSULTANTS

ECONOMISTA I DIPLOMAT IESE

Escoltar els clients

Tenir idees és senzill, tenir-ne de bones però ja és més complicat, però el que verita-blement constitueix un repte estratègic per a les empreses és generar contínuament bo-nes idees i convertir-les en nous o millors productes o serveis amb èxit comercial en el mercat. Això és el que deno-minem innovació. Així doncs, podem incorporar un nou producte o servei o bé millo-rar-lo redefinint els processos o utilitzant millors matèries o millor maquinària. També podem innovar redefinint els processos de supervisió i de comercialització. Fins i tot po-dem ser innovadors negociant amb els clients... no vagin a escoltar què diuen sinó a es-coltar què volen. El repte que tenen avui dia les empreses davant la crisi econòmica en la qual estem immersos difi-culta la presa de decisions so-bre innovació, però en l’era de la globalització, sobreviuran aquelles empreses que inno-vin i que tinguin capacitat per continuar fent-ho.

INSERCIÓ LABORAL

Responsabilitat social

La baixa autoestima, la desídia en allò quotidià, la por i l’apatia d’un volum elevat d’aturats no són precisament bons aliats per sortir d’una crisi que afecta més que mai a les persones vulnera-bles i a moltes que eren lluny de ser-ho. Està clar que sense la creació de llocs de treball, els dispositius d’acompanyament a la inserció laboral es veuen incapaços d’absorbir l’encàr-rec social que tenen i, menys encara, amb projectes amb finançaments discontinus. És el moment que les administra-cions garanteixin que les enti-tats que gestionen aquests pro-grames puguin tenir la certesa que tindran recursos per treba-llar-hi de manera contínua i no intermitentment. D’altra banda, cal una autèntica responsabili-tat social de les empreses, que no sigui un mer aparador, per evitar una economia injusta i desequilibrada, activant, entre d’altres mesures, les contracta-cions a col·lectius vulnerables com ara persones amb discapa-citat, aturades de llarga durada o majors de 45 anys.

ÒSCAR MARTÍNEZ RIVERAPROFESSOR DE LES ESC. UNIV. DE TREBALL

SOCIAL I EDUCACIÓ SOCIAL PERE TARRÉS (URL)

RECURSOS HUMANS MÀRQUETING

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Els treballadors ens recomanen?

Jan Carlzon, expresident d’una coneguda empresa, explicava la següent historia: Dos picape-drers treballaven uns blocs de pedra. Un visitant els va pre-guntar què feien. El primer va rondinar: “Estic trencant aques-ta maleïda pedra en blocs més petits”. El segon va respondre: “Estic treballant amb l’equip que construeix la catedral”.Aquesta història sempre m’ha fet pensar en el cas d’un amic, gerent d’un despatx de brokers d’assegurances que em comen-tava que, si cadascun dels seus treballadors aportés al negoci el volum de pòlisses pròpies del seu entorn familiar, assoli-ria creixements importants. Tenia un problema, necessitava millorar algunes coses, com la comunicació interna, que calia orientar a facilitar l’enteniment de quin era el valor que, des de la seva empresa aportaven als clients, així com el seu grau de satisfacció. O l’equivalent: po-tenciar els nivells d’il·lusió de l’equip pel projecte... la reco-manació als familiars, possible-ment, en seria la conseqüència.

PSICOLOGIA

La nostra societat ens educa des de ben petits a formar-nos i preparar-nos per a treballar. Així, no s’entén que una perso-na en edat de fer-ho, no treballi, és més, de ben segur serà eti-quetada socialment, assenyala-da amb el dit i, fins i tot, pot ser que sigui exclosa per persones del seu entorn social. Tenim ben après que no tenir feina s’associa a no ser productiu, a no ser útil per a la societat. Per desgràcia, la problemàtica psicosocial associada a l’atur la viuen tant l’afectat com el seu entorn. A més, la bonança eco-nòmica per la que hem passat, ha contribuït a la pèrdua de sig-nificat i valor social del treball. Les persones en actiu, no li do-naven cap mena de valor, més enllà del de la recompensa eco-nòmica. Aconseguir de manera fàcil feina ha fet que no s’hagi valorat ni invertit en reciclatge i formació. Massa tard! Mentres-tant haurem de tornar als plans d’inserció d’aturats i al treball psicosocial amb les persones afectades, esperant que torni la bonança i n’ hàgim après.

Psicologia de l’aturat

Podem innovar redefinint els processos de supervisió

Hem d’activar les contractacions a col·lectius vulnerables

Aprendre a treballar amb els recursos propis és clau

Cal potenciar els nivells d’il·lusió de l’equip pel projecte

No s’entén que una persona en edat de fer-ho, no treballi

22 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009EMPRESA / Empresa centenària

Tota la vida endolcint

RAQUEL CORREA

Si avui només el 13% de les direc-cions generals de les empreses espanyoles estan ocupades per dones, el percentatge de dones al capdavant d’una companyia deuria ser molt menor l’any 1890, quan Montserrat Torras va decidir fundar Xocolates Torras. Durant molts anys, la marca, que va néixer a Banyo-les, va comercialitzar els seus productes només en el territo-ri català. Però l’any 1999 l’em-presa va obrir-se als mercats exteriors, que avui representen més del 40% de la facturació de Xocolates Torras.

Oberts al mónDe fet, actualment, Xocola-tes Torras està present gairebé en 40 països d’arreu del món, ja sigui amb la marca Torras o fabricant xocolata per altres marques a països que van des d’Austràlia, el Japó i l’Índia, fins el Canadà, Sudàfrica, i Xile. Una gamma molt àmplia de països que requereix, també, d’un ventall de productes molt ampli: “Els gustos varien a cada país i, tot i que és difícil genera-litzar, cada zona geogràfica es decanta per un tipus de produc-te. Podríem dir, per exemple, que els europeus són més de xocolates amargues, de sabor i aroma intensos, mentre que les xocolates molt dolces són més acceptades a zones com ara Amèrica Central i del Sud. Al Japó, per contra, valoren mol-tíssim els productes amb valor afegit, com la fondue de xoco-lata per microones”, explica Xavier Recoder, director gene-ral de Xocolates Torras. Preci-sament per donar resposta a la varietat de la demanda, Xocola-tes Torras disposa de 18 pastes de xocolata diferents. D’entre tots els productes, un dels més venuts al nostre país és la xoco-lata a la tassa. Però segurament la línia estrella de Torras és la de les xocolates sense sucre.

Mantenir el mateix saborLa fabricació de xocolates sen-se sucre, que va començar pre-cisament l’any 1999, coincidint amb l’obertura als mercats exte-riors, va suposar un fort crei-xement per l’empresa, tal com

explica Recoder: “Aquests pro-ductes, tolerats pels diabètics i amb un creixent interès per part de la resta de consumidors, han fet que la facturació de l’empre-sa tingui un creixement molt important en aquest últim pe-ríode. En cinc anys, hem passat dels 3 milions d’euros de factu-ració als 7 milions del darrer exercici”. Un producte, doncs, que ha permès que l’empre-sa es reinventés a si mateixa. Fer-ho, però, no va ser fàcil: “El secret d’una bona xocolata sen-se sucre és que el seu sabor no difereixi del de la xocolata amb sucre. Però quan vam comen-çar a fer proves no arribàvem a aconseguir fórmules accepta-bles pel que fa al sabor i, si el gust no era bo, teníem clar que el producte no tindria èxit. Per això vam contactar amb una empresa belga que tenia molt èxit amb les xocolates sense sucre. Vam signar un acord de transferència tecnològica pel qual ells ens permetrien utilit-zar les seves fórmules a canvi que nosaltres produíssim per ells en exclusiva durant un pe-ríode determinat. Passat aquest període –en què la “reconegu-da xocolata belga” es produïa en una empresa del Pla de l’Es-tany– vam començar a comer-cialitzar la xocolata sense sucre amb la nostra pròpia marca”, explica el director general de l’empresa catalana.

A partir de llavors, Xocolates Torras treu, cada any, nous pro-ductes que amplien el ventall de les xocolates sense sucre. I ho fa també ara, en temps de crisi, perquè les noves lí-nies de comercialització l’ajudin a afrontar la complicada con-juntura econòmica general. De fet, el mes de setembre passat, van presentar rajoles de xoco-lata amb sabors novedosos com la menta o els nabius ver-mells i, d’aquí a poques setma-nes, comercialitzaran, en àmbit estatal, tres nous sabors de xocolata sense sucre: xocolata blanca amb maduixes, xocola-ta amb llet i cereals, i xocolata negra amb blat de moro salat, que ja s’han començat a comer-cialitzar a altres països com Austràlia.

Nascuda a la ciutat de Banyoles fa més d’un segle, aquesta empresa familiar pot presumir avui dia de seguir sent fidel als seus orígens, alhora que ha aconseguit obrir-se al mercat exterior. Els seus productes arriben a gairebé una quarantena de països estrangers i, des de fa uns anys, el seu producte estrella és sens dubte la xocolata sense sucre, amb la qual ha invertit una gran dosi d’innovació.

MÉS D’UN SEGLE DE XOCOLATES TORRAS

L’edifici de l’antiga fàbrica de Xocolates Torras / CEDIDA

4.000 metres quadrats són els que ocupa la fà-brica que Xocolates Torras té a Cornellà de Terri. Una fàbrica que cada any és visitada per més de 20.000 persones –entre escoles, famílies, grups de jubilats i turistes– que tenen, així, l’oportunitat de conèixer el procés de fabricació de la xocola-ta des de dins. Aquest mes de gener, Xocolates Torras ha inaugurat a la fàbrica el Museu Foto-gràfic, una exposició que repassa els més de 100 anys de vida de l’empresa a través d’imatges històriques i documents antics, com vells embol-calls de tabletes de xocolata i cromos.

I és que un dels elements protagonistes de l’ex-posició són precisament les col·leccions de cromos que, durant molts anys, es van regalar amb les rajoles de xocolata i que, juntament amb els gronxadors repartits per tota Catalunya, van fer de Xocolates Torras una de les empreses d’alimentació més conegudes del país: “Encara vius en el record de molta gent, els gronxadors de color groc de Xocolates Torras van omplir Ca-talunya a la dècada dels 70 i els 80. Es repartien gratuïtament a tot ajuntament, escola o casa de colònies que els demanés”, explica Recoder.

UNA HISTÒRIA AMB IMATGES

Un dels nous productes de la línia sense sucre de Xocolates Torras / CEDIDA

Portada d’un antic àlbum de cromos de Xocolates Torras / CEDIDA

Entrevista / FINANCES 23MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

“La discriminació positiva als consells d’administració humilia les dones”

ENTREVISTA A ISABEL ESTAPÉ CONSELLERA DE CRITERIA CAIXA CORP. NOTÀRIAFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

Com afronta Criteria el tempo-ral?Com totes les grans compa-nyies espanyoles que operen a l’IBEX: amb prudència i incer-tesa. El que Criteria sigui un holding de moltes companyies és una salvaguarda molt bona perquè com que depenem de moltes empreses –totes en sectors estratègics–, doncs si una va regular, l’altra ens compensa. Totes les empreses que formen part de la cartera són companyies molt sòlides, fins al punt que en aquests moments estem donant una rendibilitat del 8 por cent. Tampoc s’espera una reducció dels beneficis perquè les que constitueixen la cartera –prin-cipalment, Repsol, Telefónica, Gas Natural, etc.– no disminu-iran els seus beneficis a no ser que arribés un cataclisme.

Cap a on van les inversions de Criteria actualment?Sempre hi ha hagut molt d’in-terès en el sector financer estranger i sobretot en tenir uns bancs col·laboradors que ens permetin una bona xarxa d’oficines exterior. No hi ha cap dubte que no és el moment més idoni per plantejar-se moltes inversions, però a la callada, l’any passat es varen invertir pràcticament 5.000 milions d’euros.

El valor de l’acció s’ha reduït un 50%. Creus que es recuperà? És un cas curiós i sobretot inexplicable. L’IBEX ha perdut quasi un 40 per cent i Crite-ria 6 punts més, però és clar, si pensem que els bancs han perdut encara més i les cons-tructores encara molt més, la situació no resulta tan dramà-tica. Ara, com a especialista en borsa, no puc entendre el valor de Criteria en aquests moments: però si està donant una rendibilitat del 8 por cent! El valor hauria de ser molt més alt.

Com descriuria aquest primer any de Criteria a la borsa?Objectivament, la valoració és regular tirant a malament. Ara, si observem les deu o vint sor-tides a borsa que van haver-hi l’any passat, només hi ha una que ha perdut menys que Crite-ria. En el nostre cas, cal afegir que s’ha produït un fenomen i és que en un primer moment, molts col·locadors van ser estrangers,d’aquests que es dediquen a la recompra; fins que aquesta llast no es solti, hi trobem un impediment. Ja quasi s’està arribant al punt final i això s’està notant. Cri-teria porta aguantant sense baixar en el 2,80 moltes ses-sions, i això ho interpreto perquè ara ja no hi ha molt de préstec amb valors de Criteria al mercat.

Com se sent a Criteria?M’encanta estar a Criteria. M’havien tirat els trastos en altres ocasions per formar part de consells d’altres empreses i no ho vaig acceptar mai. Si em vaig decidir ara, és perquè

Criteria em sembla el màxim, l’opció que més et pot aportar des del punt de vista financer, empresarial, econòmic, però sobretot per tot allò que hi aprens. Haver estat escollida, em fa sentir molt d’orgull.

Gairebé no hi ha dones al sector financer, què li sembla?El fet d’estar en minoria, la veritat, no em sorprèn. En el seu moment, jo ja vaig ser una de les tres primeres agents de canvi i borsa amb 26 anys a Espanya, i he estat la primera i única dona a ingressar a la Reial Acadèmia de les Ciències Econòmiques. He de reconèi-xer que he tingut problemes per ser molt jove quan he arribat a determinades institucions, però no pel fet de ser dona. Sóc una feminista a ultrança, però crec que la discriminació de la dona no es troba als alts estrats de la societat, sinó més aviat a un nivell mig i de directius.

Creu que no calen les quotes per a dones?Jo m’he pronunciat pública-

ment en contra de les quotes als consells de administració, em sembla una humiliació; potser en altres nivells o àmbits sí que cal, però als consells d’admi-nistració, realment em sembla que l’únic que aconsegueixen és fer-nos de menys.

I com és que no hi ha més dones?Fins a la data no hi havia dones perquè no eren les primeres a les seves promocions però a partir del moment que hi hagi més dones a les societats i a tot arreu, ja veurem com les dones s’hi van incorporant per un procés natural. Ja n’hi ha una bona quantitat que presi-deixen empreses. És que amb això de les quotes, sempre et queda la coseta aquella de si no t’hauran nomenat, no per ser tu sinó per ser dona.

Al seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia manté que acabar amb la pobresa és el repte de tot economista. Ho és?Tenia claríssim quin seria el tema que tractaria a la confe-rència d’ingrés. Alfred Marhall al seu despatx tenia un quadre amb un captaire i quan li pre-guntaven per què el tenia, ell sempre deia “el tinc per no oblidar-me mai de quin ha de ser l’objectiu de tot eco-

Isabel Estapé a Barcelona després d’un consell d’administració de Criteria. / D. CALDERON

Poques dones arriben als alts càrrecs del sector financer. “Això és perquè encara no hem fet el recanvi, però a mesura que la incorporació de la dona es vagi normalitzant, també destacarem en l’àmbit financer”. Ho diu l’única dona i membre més jove de la Reial Acadèmia de les Ciències Econòmiques, a qui per cert, li semblen ridícules les quotes femenines: “sempre em quedaria el dubte de per què m’han escollit”. A Criteria no està per ser dona sinó per ser una de les millors economistes de la seva generació. I amb orgullosa sensibilitat.

“Les empreses de la cartera de Criteria són totes molt sòlides”

nomista”. Em sembla increï-ble que un segle més tard la pobresa no s’hagi reduït sinó que vagi in cresendo. Les dades objectives tècniques demos-tren que es pot eradicar la misèria al món, que no és una fal·làcia. El planeta pot arribar a 15.000 milions d’habitants amb un nivell de subsistència raonable en el termini de 20 anys. Realment es pot aconse-guir, no és una utopia, és una qüestió empírica, demostrada amb números.

Impactant aquest discurs...Vaig estar un any preparant-lo. Me’l vaig currar, eh? perquè sabia que m’analitzarien amb lupa... Li van passar el discurs a un economista, que va quedar encantat i em va proposar per als premis de les Nacions Unides “Women Together”.Va ser un honor. Una de les coses que sostinc al discurs és que el paper de la dona és fonamen-tal, tant al tercer món com al primer.

En quin sentit? Ara per ara està demostrat que al tercer món, qualsevol crèdit que concedeixis a una dona, el 95% el retornen. Això és per la maternitat, perquè les mares fan el que sigui pel benestar dels seus fills. En el cas del primer món, és molt important que les dones estiguem a dalt, perquè li conferim una sensibi-litat als objectius empresarials que no donen els homes.

Com valora l’actuació del govern per afrontar la crisi?Vaig defensar molt Solbes a l’anterior legislatura però, en aquests moments, no és que ho faci malament, és que la política va a la deriva. El pre-sident del Govern no té ni idea d’economia, però sobretot el que m’estranya és que té vàries persones al seu voltant, però no deu haver agafat els millors. No es pot fer pitjor de com s’està fent...

“El valor de l’acció de Criteria hauria de ser molt més alt”

“Eradicar la pobresa és objectivament possible ”

24 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009FINANCES / Anàlisi de valors

ria. No serà l’única: els analis-tes esperen que General Elec-tric també retalli la retribució als accionistes, com ja han fet Harley-Davidson, el gegant farmacèutic Pfizer o The New York Times. Vivim temps his-tòrics.Des d’ING estimen que per primer cop a la història de la postguerra podríem presenci-ar una caiguda dels dividends a Europa de fins el 30% i Fact-Set pronostica un descens del pagament de dividends dels bancs de l’Ibex de més d’un 2% durant el 2009. Els analis-tes insisteixen que s’esperen més retallades a partir del se-gon trimestre, quan les juntes

La rendibilitat dels dividends caurà a Europa un 30%, segons els analistes

VALORSDEL MES

4.326,873.895,75

DAX

1,311,28

7.682,147.268,56

1.184,561.171,45

NASDAQ

2.226,771.977,50

EUROSTOXX 50

BAIXADES CONTÍNUES Seguint la tònica de gener, les bor-ses mundials han sofert una bai-xada contínua fins arribar a valors mínims. La incorporació d’Obama a la Casablanca no ha servit per canviar la tendència baixista.

LA CRISIS POSA FRE ALS DIVIDENDS

-1,10%

26 gener24 febrer

LAIA JARDÍ

Aquest any és el 60 aniversa-ri de la famosa llei d’Edward Murphy: “Si alguna cosa pot anar malament, anirà mala-ment, i podria anar a pitjor”. El pessimisme del nordameri-cà s’ha contagiat a molts inver-sors borsaris, conscients que si al 2008 els índexs represen-tatius de les accions espanyo-les van caure un 39,4%, en el que portem de 2009 s’han bai-xat un 8% addicional i no els falten motius per empitjorar.L’any ha arrancat amb una no-va tendència en fase inicial a les borses: la reducció o su-pressió d’un dels pocs atrac-tius que li queden a la renda variable. El dividend és enca-ra una de les millors opcions d’estalvi, ja que ofereix millors rendibilitats (del 6,70% de mit-ja a les borses espanyoles) que els bons a 30 anys de l’estat, les emissions dins el deute pú-blic amb millor remuneració. No obstant, els beneficis de les empreses han començat a cedir i, segons els resul-tats del quart trimestre, les empreses han tancat el 2008 amb uns descensos pròxims al 10%. Si n’hi ha, els guanys a repartir són menors. A Es-panya ja hi ha grups que han optat per reduir el “pay out”

La rendibilitat per dividend de la renda variable gaudeix d’una superioritat històrica en relació amb els bons de l’Estat, però té els dies comptats. Els experts adverteixen que la necessitat d’efectiu en un entorn de contracció del crèdit ha començat a traduir-se en una congelació o reducció dels dividends, que s’agreujarà a mesura que la recessió colpegi els resultats de les cotitzades.

DÒLAR / EURO

-11,19%

NIKKEI

-5,38% -9,95%

(percentatge del benefici que es destina a dividend) per re-forçar les posicions de solvèn-cia. BBVA és l’últim exemple. El banc dirigit per Francisco González ha rebaixat el “pay out” fins el 30% i ha anunciat que substituirà per accions l’últim pagament amb càrrec a 2008. Amb aquesta manio-bra que apunta a convertir-se en tendència, el banc s’estal-viarà més de mil milions d’eu-ros.Als Estats Units, però també a Europa, són nombroses les companyies que estan refor-çant els seus ratis de capital, ja sigui cancel·lant les recom-pres d’accions, augmentant les provisions o suprimint els dividends. Un dels primers a Espanya va ser Banesto, que va sacrificar part dels benefi-cis obtinguts el 2008 a reserves voluntàries per aprovisionar un possible augment de la mo-rositat. Des de Banc Sabadell, s’ha optat per mantenir la ma-teixa política de dividends per 2009 i 2010, deixant la porta oberta a pagar amb accions.El sector bancari no serà l’únic que porti sorpreses. A mitjans de febrer, Dow Chemical va anunciar una rebaixa del 64% del seu dividend, la primera en els seus 112 anys d’histò-

CACDOW JONESÍBEX

26 GENER

-2,29%

A Espanya hi ha grups que han optat per reduir el “pay out” per reforçar la solvència

26 GENER26 GENER 24 FEBRER

El descens de dividends pot conduir a noves caigudes a les cotitzacions dels valors

24 FEBRER 24 FEBRER

generals d’accionistes hagin decidit sobre la remuneració de 2009. Pel que fa al seu impacte, els experts de Bankinter defensen que el mercat no ha valorat les dimensions de la rebaixa de la retribució a l’accionista i que això conduirà a noves caigu-des a les cotitzacions dels va-lors. Altres, com M&G Valores, destaquen que BBVA i Telefó-

nica són exemples que no es castigarà amb excés l’empresa que els anunciï. El primer aca-ba de retallar el seu dividend de 2009 i el seu comportament a borsa no ha diferit tant del de Santander, que per ara l’ha rati-ficat. Telefónica, d’altra banda, ha millorat considerablement el seu dividend i la decisió no s’ha traduït en un gran impacte sobre l’acció.

El sector bancari no és l’únic que està rebaixant els seus dividends. / ARXIU

7483,407577,107670,807764,507858,207951,908045,608139,308233,008326,708420,408514,108607,808701,50

7350,947429,757508,577587,367666,177745,007823,807902,607981,418060,228139,028217,838296,648375,45

2708,052740,882773,712806,552839,382872,212905,042937,902970,713003,543036,373069,203102,043134,87

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

del 10,4%, en front al 8,2% de l’espanyola a preus actuals (a 19 de febrer). L’anunci ha estat aplaudit pels analistes. El grup M&B Mar-kets destaca que el dividend és 0,05 cèntims superior als seus pronòstics. Per a Fortis, la me-sura confirma l’estratègia del grup de situar l’accionista com la primera prioritat d’ús dels beneficis, el que hauria de ser-vir per compensar un possible deteriorament futur a l’entorn on opera la companyia: Espa-nya, Europa i Amèrica Llatina.La moneda també té la seva creu i els experts continuen retallant el preu objectiu de la companyia. En només un any, la valoració dels títols de Te-lefónica ha caigut sis euros: dels 25 estimats a febrer de 2008 als 19,20 euros actuals, el que suposa una retallada del 23,2%. L’última recomanació d’ING aconsellava “vendre”, al destacar els “riscs associats a l’exposició als mercats emer-

Telefónica sorprèn amb una dosi de confiança al mercat

L’OPERADORA ANUNCIA EL MAJOR DIVIDEND PAGAT MAI A ESPANYA

MOROSITAT A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICALes administracions públiques deuen a les empreses uns 33.000 milions d’euros i el re-tard del pagament supera els sis mesos de mi-tja, molt per sobre del límit legal de 60 dies. Les pimes són les grans perjudicades per-què l’accés al crèdit és cada cop més difícil.

IBERDROLAL’elèctrica presidida per Ignacio Sánchez Galán ha aconseguit tancar el 2008 amb els millor resultats de la seva història, tot i la crisi. Els benefi-cis d’Iberdrola han superat els 2.860 milions d’euros, un 21,3% més que l’any anterior, el que permetrà al grup augmentar el dividend en un 20%. L’activitat internacional i concretament la integració d’Scottish Power i Energy East, juntament amb els ingressos de les renovables expliquen uns bons resultats que no han aconseguit, però, que la companyia es re-cuperés a borsa. En el que portem d’any, el grup s’ha deixat al parquet més d’un 17%.

LAIA JARDÍ

Només la meitat de les firmes ha aconseguit un millor resul-tat que l’Ibex durant el 2008. Telefónica es troba entre elles, tot i haver-se acomiadat del pitjor exercici borsari de la his-tòria del selectiu amb una cai-guda del 24%. En un moment complicat pel mercat de renda variable, la major teleoperado-ra espanyola ha decidit desafi-ar la recessió i compensar els seus 1,5 milions d’accionistes amb un increment del dividend del 15%.Més enllà dels 1,15 euros per acció a què ha elevat el divi-dend i dels 5.410 milions que el grup es gastarà en el ma-jor desembors pagat fins ara per una empresa espanyola, l’anunci de Telefónica dissipa els dubtes sobre la capacitat de generació de caixa del grup, una caixa que, segons ha de-mostrat, té com a prioritat l’ac-cionista.La companyia presidida per César Alierta gaudeix d’una base sòlida. Al tancament de l’edició, el grup estava pendent de presentar resultats. El con-sens del mercat estima que po-dria tancar 2008 amb un benefi-ci net de 7.509 milions d’euros, un 15% menys que els 8.906 mi-lions de 2007, quan va obtenir

2.000 milions de plusvàlues de la venda de les seves participa-cions a Airwave i Endemol. De gener a setembre, el grup va guanyar 5.596 milions d’euros, un 23,5% més que l’any anteri-or si excloem les plusvàlues.La seva diversificació geogrà-fica, sumada a un nivell d’en-deutament relativament baix la situen entre les recomana-cions de molts analistes com a valor a tenir en cartera. Els seus punts forts són tres: pri-mer, que globalment el sector de les telecomunicacions s’ha mostrat poc sensible al con-text econòmic. Segon, el retro-cés de l’activitat de Telefónica a Espanya durant el tercer tri-mestre va ser limitat i els resul-tats del grup són millors que els de la majoria dels seus ri-vals. I tercer, el seu deute es re-dueix i les principals agències de qualificació creditícia S&P i Fitch han millorat el rating de la companyia, des de BBB+ a A-. A tot això se suma l’atractiu del dividend previst, que col-locarà Telefónica com la se-gona companyia de telecomu-nicacions d’Europa que millor retribueix els accionistes amb aquest instrument, només per darrera de France Telecom. El grup francès ofereix una ren-dibilitat per dividend estimada

LA TELEFONIA MÒBIL ENTRA AL TÚNELLa indústria de la telefonia mòbil ha topat amb la cri-si. El nombre mundial d’abonats ha caigut del 22,5% el 2007 al 18,5% el 2008 i les previsions el rebaixen fins el 12,7% per al proper any. Els més afectats seran els fabricants de mòbils, que han experimentat caigu-des a les vendes des de mitjans del 2008.

A UN MES DE LA FUSIÓGas Natural ha superat el penúltim tràmit admi-nistratiu i podria fer-se ja amb Unión Fenosa. Amb el vistiplau del govern i l’autorització de la Co-missió Nacional de Competència, la gasista en-cara la recta final per concloure la primera opera-ció de concentració al sector energètic espanyol.

gents”. Dubtes com la possible arribada d’una desaccelera-ció de l’activitat econòmica a Brasil, sumades a les turbulèn-cies del mercat, han sacsejat les accions de Telefónica, que han caigut (a 19 de febrer) un

Quan tots els sectors es queixen, les telecomunicacions –i concretament Telefónica- treuen pit. L’operadora de César Alierta ha plantat cara a la crisi amb l’anunci del major dividend pagat mai a Espanya, que suposarà un desembors de 5.410 milions d’euros. L’objectiu? Fidelitzar l’inversor i llençar al mercat un missatge de confiança.

12,3% des de principis d’any, fins els 13,89 euros. Tot i la in-certesa actual, Alierta és opti-mista i confia que el sector de les comunicacions sigui “l’eix principal” de la recuperació econòmica.

2 GENER 18 FEBRER

Molts analistes recomanen Telefónica com a valor per tenir en cartera. / ARXIU

Telefónica desafia la recessió i compensa els seus accionistes amb un increment del dividend

5,405,465,515,575,635,685,745,805,855,915,976,026,086,146,206,256,316,366,426,486,536,596,646,706,76

26 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009FINANCES / Banca i Assegurances

BALANÇ DE LA MOROSITAT A ESPANYA(% DE MOROSOS SOBRE EL TOTAL DE CRÈDITS)

SOLUCIONS PER ALS ENDEUTATS

Pluja de fórmules per evitar la morositatCongelar la hipoteca o transformar-la en lloguer són alguns dels nous instruments de les caixes per assegurar la liquiditat

LAIA JARDÍ

L’increment de l’atur, l’enca-riment dels crèdits i l’enfon-sament del sector promotor i immobiliari han abocat a milers de famílies a trencar un dels principis més sòlids de la literatura econòmica: pagar la hipoteca del pis, una despesa que suposa gairebé la meitat del sou dels espanyols.Amb l’objectiu de no conver-tir-se en gestors immobilia-ris, les caixes d’estalvi han començat a idear fórmules per salvar hipoteques. Amb una morositat hipotecària pròxima al 2%, les caixes han començat a oferir nous productes, impensables fa un parell d’anys. Un d’ells és la substitució de la hipoteca per un lloguer, idea que va impulsar Caixa Catalunya a l’octubre per als clients amb

dificultats econòmiques. Es tracta de renunciar a la propi-etat de l’habitatge i entregar-lo al banc a canvi del deute que no es pot afrontar, amb l’avan-tatge de continuar vivint al pis en contracte de lloguer i dret de compra passats cinc anys. Segons l’entitat, el lloguer representa entre un 40 i un 50% menys que la quota hipo-tecària. Fins al gener, ja s’han aprovat 350 operacions.L’entitat ofereix altres opcions com la nova fórmula de quota reduïda. Durant un màxim de cinc anys, Caixa Catalunya dóna l’opció de pagar una mensualitat més limitada i uns interessos a un tipus fix reduït, d’entre un 4,75 i un 6,75%. S’ofereix al client una quota adaptada a la seva capa-citat financera i el diferencial es capitalitzarà després anual-

ment. Una opció semblant és la “hipoteca solució” de Caixa Manresa, basada en emmotllar la quota mensual a allò que el client pot pagar durant tres anys. Passat aquest temps, es periodificarà el deute acu-mulat durant un màxim de 40 anys.Una altra solució és la con-gelació d’hipoteques, una nova fórmula de Caixa Man-lleu que permet al titular no pagar ni interessos ni l’amor-tització de capital durant un període de 12 mesos, que pot estendre’s a tres anys. Passat aquest temps, se’ls allargarà el termini d’amortització pactat amb la caixa i al final pagaran els interessos acumu-lats. Segons Robert Balmes, director d’inversió creditícia de l’entitat, aquesta fórmula s’aplica normalment quan un

dels dos membres de la pare-lla ha perdut la feina o quan es presenta un cas de baixa llarga per malaltia. El sistema financer porta mesos experimentant un crei-xent número d’impagaments de crèdits a particulars i pro-motors. La morositat va mul-tiplicar-se per quatre durant el 2008 i bancs i caixes van

deixar de rebre 44.983 mili-ons d’euros. Per evitar l’impagament, moltes entitats – com reconeix Caixa Sabadell – renuncien al marge del crèdit. A l’igual que la resta, l’entitat ha registrat un incre-ment de la renegociació d’hipo-teques. tot i les continues bai-xades de l’Euríbor, que a dotze mesos ha caigut fins al 2,085%.

Font: Banc d’Espanya

Gener 2008 Desembre 20080,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

De nou Londres és el punt de trobada en moment de greu recessió internacional, de de-sorientació i conflictes sobre mesures concretes i efectives, molt més enllà de la retòrica de la trobada del G-20 el passat novembre. Aleshores, també com ara, la presa de possessió poc temps abans d’un nou presi-dent dels Estats Units amb unes propostes més activistes o key-nesianes generava expectatives d’un impuls concertat coordinat per treure el món de les dificul-tats d’una històrica crisi. També ara, com llavors, abunden els debats sobre l’agenda de les negociacions i les propostes sovint contradictòries.

Reobrir el crèditEl mes de març de 1933 John Maynard Keynes va publicar al Times un conjunt d’articles titulats Els mitjans per a la pros-peritat que acabaven amb unes propostes per la Conferència Econòmica Mundial convocada pel juny. Les seves recomanaci-ons tenien com a punt de par-tida que “el primer que es neces-

RESPOSTES A LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

Londres: de 1933 a 2009A mitjans de 1933 va fracassar la Conferència Econòmica Mundial de Londres per tractar de donar respostes coordinades i eficaces a la crisi. En poques setmanes Londres acull la nova reunió del G-20 amb similars objectius. Es repetirà la història o haurem après les lliçons?

sita és que el crèdit bancari sigui abundant i barat”. A la vista de les dades oferides fa poc pel Fons Monetari Internacional sobre la contracció espectacu-lar del crèdit al sector privat des de finals de 2007 –recollides al quadre– potser els consells de Keynes mereixen atenció avui. Keynes tenia altres missatges amb profitosa lectura de cara al futur immediat referides a la tendència d’aquestes conferèn-cies a “aprovar pietoses resolu-cions deplorant els símptomes, mentre deixen la malaltia sense tocar”. I afegia com a respon-sabilitats pels amfitrions “el govern britànic haurà d’assumir el paper de convertir aquesta propera Conferència en una realitat mitjançant propostes concretes que vagin a l’arrel de la malaltia”.

La Conferència de Londres de 1933 va acabar en rotund fracàs. Des d’algunes reuni-ons preparatòries es va veure com molts dels problemes del passat (incloses les insensate-ses comeses quan es va tancar en fals l’ordre mundial després de la Primera Guerra Mundial) i sobretot les temptacions de molts països de fer la guerra pel seu compte, feien presagiar el resultat. Els intents de gesti-onar amb una mínima concer-tació els tipus de canvi entre el dòlar, la lliura esterlina i el franc francès van ser finalment de-sautoritzats pel propi president Roosevelt de forma especial-ment pública i desagradable. El president Obama, com en el seu dia Roosevelt, portarà no

encara tres mesos al capda-vant del seu país quan arribi la cimera de Londres. Tindrà doncs també limitada infor-mació sobre l’efectivitat de les seves primeres mesures. Però hauríem d’esperar que no cometés, en el vessant internacional, les mateixes errades en què va incórrer el seu admirat predecessor, superant les temptacions pro-teccionistes que ja han donat lloc als primers incidents com els derivats de les clàusules buy american del paquet de rescat presentat per la nova Administració.

LideratgeAlguns economistes i histori-adors com Charles Kindleber-ger interpreten aquesta opció pel keynesianisme unilateral com l’evidència que Estats Units encara no estava dispo-sat a acceptar del tot les impli-cacions d’un lideratge mundial que, òbviament, el Regne Unit ja no estava en condicions d’exercir. Alguns diuen que el 2009, més que manca de lide-ratge, hi ha un cert overboo-king de candidats, inclosos alguns governants europeus. Però una cosa és afany de protagonisme i una altra lide-ratge efectiu. I els Estats Units i Xina tenen, cadascun per motius diferents, temptacions de posar les seves (impor-tants) urgències domèstiques per davant de les responsa-bilitats al capdavant d’una economia global políticament desarticulada.

Més enllà de bones intencions cal recordar que l’alternativa al fiasco de Londres-1933 va ser la fragmentació del món, monetària, psicològica i polí-tica. Estats Units va decidir anar a la seva, el Regne Unit i el seu imperi van formalitzar l’àrea de la lliure esterlina, mentre que França i altres països europeus més ancorats en l’ortodòxia van conformar el bloc de l’or nomi-nalment respectuós amb les antigues regles. Altres països es van trobar sense aixopluc... La Segona Guerra Mundial va esclatar abans econòmicament que militarment. Serem capa-ços el 2009 de reconfigurar el sistema econòmic internacional sense un conflicte bèl·lic seriós?

El risc de Londres-2009 és que un fracàs ens porti a una frag-mentació semblant, amb Xina

fent ara el paper dels Estats Units, aquest país fent ara de potència decadent com el Regne Unit el 1933, i la Unió Europea salvaguardant les essències com França fa 76 anys...

Una altra de les propostes de Keynes era articular mecanis-mes per incrementar la liqui-ditat internacional amb un dis-seny en què set països, entre ells –a més dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Alema-nya i Japó– Espanya tindrien la màxima presència... precedent que potser interessa a algú amb insistència a tornar a ser pre-sent al fòrum de Londres del G-20. Poc després del fracàs de la conferència es suggeria la creació d’una moneda mundial, el dinard, vinculada a mercade-ries, i no a l’or, ni per descomp-tat al dòlar.

Font: FMI, Global Financial Stability Report, actualització, gener 2009.

2500

2000

1500

1000

500

0

-500

Q2 00

Q4 00

Q2 01

Q4 01

Q2 02

Q4 02

Q2 03

Q4 03

Q2 04

Q4 04

Q2 05

Q4 05

Q2 06

Q4 06

Q2 07

Q4 07

Q2 08

Q4 08*

250

200

150

100

50

0

-50

EUA: crèdit al sector privat

Zona Euro: crèdit al sector privatEUA: crèdit al sector públic

Zona Euro: crèdit al sector públic

EVOLUCIÓ DEL CRÈDIT AL SECTOR PRIVAT I AL SECTORPÚBLIC ALS ESTATS UNITS I A LA ZONA EURO

28 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

University of Pennsylvania: WhartonPhiladelphia

Harvard Business SchoolMassachusetts

Columbia Business SchoolColumbia

Stanford University GSBStanford

IE Business School

MIT: SloanBoston

New York University

University of Chicago

New york Dartmouth CollegeHanover

Chicago

HEC Pa

La formació en negocis al món

La formació en escoles de negoci és clau sempre, però encara més en moments de crisi com el que s’està patint. Per això, l’expectació aquest any sobre quines són les millors escoles del món ha estat encara més elevada. De moment, segons l’últim rànquing que elabora anualment la publi-cació Financial Times, les universitats nordame-ricanes continuen encapçalant el rànquing de les que ofereixen els millors programes en formació de negocis del món. Entre les nordamericanes i les britàniques hi ha un 70% de les escoles situ-

ades entre les 50 millors del món. Tot i això, es tracta d’una classificació cada cop més oberta en la qual van tenint més presència programes de països asiàtics, com la Hong Kong Business School o el programa de la Nanyang Business School.

Pel que fa a la Unió Europea, França i Gran Bretanya lideren les primeres posicions, amb el programa HEC de l’escola de París i l’MBA de la London Business School liderant el rànquing

Els MBA més prestigiosos

Rànquing dels millors MBA de 20091 University of Pennsylvania: Wharton EEUU

2 London Business School Gran Bretanya

3 Harvard Business School EEUU

4 Columbia Business School EEUU

5 Insead França/Singapur

6 Stanford University GSB EEUU

7 IE Business School Espanya

8 Ceibs Xina

9 MIT: Sloan EEUU

10 New York University EEUU

11 University of Chicago EEUU

12 IESE Business School Espanya

13 Dartmouth College EEUU

14 IMD Suïssa

15 Indian School of Business Índia

16 Hong Kong UST Business School Xina

17 University of Cambridge Gran Bretanya

18 Esade Business School Espanya

19 Yale School of Management EEUU

20 University of Oxford Gran Bretanya

21 Northwestern University EEUU

22 Duke University EEUU

23 University of Michigan: Ross EEUU

24 Emory University EEUU

25 Nanyang Business School Singapur

26 Rotterdam School of Management Holanda

27 Lancaster University Management School Regne Unit

28 University of Virginia EEUU

29 HEC Paris França

30 Ucla: Anderson EEUU

31 University of California al Berkeley EEUU

32 Manchester Business School Regne Unit

33 Australian School of Business Austràlia

34 Cornell University EEUU

35 National University of Singapore School of Busi-ness Singapur

35 Cranfield School of Management Regne Unit

37 Warwich Business School Regne Unit

38 SDA Bocconi Itàlia

39 Imperial College Business School Regne Unit

40 Georgetown University EEUU

41 University of Strathclyde Business School Regne Unit

42 University of Arizona: Eller EEUU

43 City University: Cass Regne Unit

44 University of Maryland: Smith EEUU

45 University of North Carolina: Kenan-Flager EEUU

46 University of Rochester: Simon EEUU

47 University of Toronto: Rotman Canadà

48 University of Western Ontario: Ivey Canadà

49 York University: Schulich Canadà

50 University of Texas at Austinc: McCombs EEUU51 Carnegie Mellon: Tepper EEUU

El mapa del món / INTERNACIONAL 29MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

InseadFrança/Singapur

l

IESE Business School

Ceibs

Indian School of Business Nanyang Business School

Australian School of Business

London Business School

IMD

Rotterdam School of Management

SDA Bocconiris

europeu i en segona posició mundial. D’esco-les de negoci espanyoles n’hi ha dues entre les 50 primeres d’aquest rànquing del Financial Times. D’una banda, l’IE Business School, que ocupa el sisè lloc de la classificació interna-cional; de l’altra, l’IESE Business School, que està en dotzena posició i també Esade Busi-ness School, que ocupa la divuitena posició. Tres escoles que any rere any reben estudi-ants d’arreu del món i que van enfortint el seu prestigi internacional.

30 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El president de la Unió Cristianosocial, la for-mació conservadora de Baviera, ha nomenat aquest dilluns el seu secretari general, Karl-Theodor zu Guttenberg, de 37 anys, com a nou ministre d’Economia alemany. La decisió s’ha pres després de la dimis-sió per sorpresa del titu-lar Michael Glos, de 64 anys, que va adduir l’edat i el cansament polític. La designació del líder socialcristià bavarès Karl-Theodor zu Gutten-berg ha despertat inqui-etud entre els aliats de la democristiana Angela Merkel. La seva joventut i un perfil professional més vinculat a la política exterior que a l’econo-mia també han suscitat

desconfiança en les prò-pies files conservadores, enmig d’una greu crisi econòmica i davant les eleccions alemanyes de setembre.En declaracions al diari Leipziger Volkszeitung,el diputat democristià Michael Fuchs opina sobre Guttenberg que és “un jove el·loqüent”, però el repte de diri-gir un ministeri com el d’Economia li queda “massa gran”.D’altra banda, el pre-sident del Partit Lliure Democràtic (FDP), Guido Westerwelle, asse-gura que no creu que el nou ministre, que en realitat només assumeix el càrrec per uns mesos, canviï les coses a millor. Opinió força impor-tant, ja que la cancellera

Angela Merkel aposta, de cara a les properes eleccions, per una coa-lició amb els liberals de Westerwelle, una aliança governamental que, en aquests darrers anys ha anat aconseguint el poder als estats alemanys.

La dimissió de GlosL’ara exministre d’Eco-nomia alemany, Michael Glos, va enviar una carta al president del seu partit, la Unió Social Cristiana (CSU, partit “germà” de la Unió Cris-tianodemòcrata, CDU, a Baviera), Horst Seehofer, oferint-li la seva dimissió. El ministre tenia inten-ció de deixar el càrrec quan hagués fet 65 anys, segons el contingut de la carta. “Com que com-

pleixo 65 anys, els meus plans de vida no encai-xen amb la pertinença a un gabinet després del 28 de setembre”, va asse-nyalar Glos a la missiva.Glos ha estat, des de 2005, el primer ministre d’Economia del CSU en la història d’Alemanya. Abans de la seva entrada al ministeri, durant molts anys va ser el portaveu de la Unió Cristianode-mòcrata al parlament alemany (Bundestag).La seva dimissió arriba sis mesos abans de les eleccions presidenci-als alemanyes i després d’haver expressat el seu malestar per la gestió que ha fet el govern de la crisi econòmica, una gestió que han centralit-zat la mateixa cancellera i el ministre de Finances.

Alemanya desconfia del seu nou ministre d’Economia El nou titular d’Economia, Karl-Theodor zu Guttenberg, té 37 anys, i fins ara, era secretari general de la Unió Cristianodemòcrata (CDU).

CANVIS EN EL GOVERN D’ANGELA MERKEL InternacionalNOTÍCIES DEL MES

Chávez podrà presentar-se a les eleccions sempre que vulguiMés de la meitat dels votants van donar el “sí” a l’esmena constitucional.

REFERÈNDUM A VENEÇUELA

NÚRIA CABRERA

Un 54,3% dels veneço-lans van donar suport a la reforma de la Cons-titució que permetrà que els presidents no tinguin limitació de mandats. “Ha estat una gran victòria del poble, una gran victòria de la revolució”, va procla-mar el president Hugo Chávez quan es va diri-gir als seus seguidors des del balcó del palau de Miraflores. “Hem obert de bat a bat les portes del futur”, va afegir. L’oposició, per la seva part, ha admès la derrota.D ’aquesta manera , Hugo Chávez ja s’ha proclamat com a aspi-rant a la presidència de Veneçuela a les

eleccions que es duran a terme el 2012. “Pre-p a rem-n o s , d oncs ; comença el tercer cicle històric de la revolució, del 2009 al 2019. Estic a punt”, va confirmar. El president veneçolà

va afegir que aquesta és una victòria de tots els pobles de l’Amèrica Llatina i va tenir, també, un record per al líder cubà, Fidel Castro, que, segons va dir, va ser el primer a felicitar-lo.

L’oposició accepta la derrotaPel que fa a l’oposició, des del primer moment van fer referència a la seva condició demo-cràtica, i van reconèi-xer la victòria del presi-dent. Els representants de l’oposició van criti-car la situació d’avan-tatge amb què comp-tava el “sí”, gràcies a l’aparell de comunica-ció i propaganda gover-namental.El “no” a l’esmena va arribar al 45,63% dels vots. Entre el “sí” i el “no”, només es van registrar gairebé un milió de vots de dife-rència. A les urnes, estaven cridats a votar més de 17 milions de veneçolans.

Chávez ja ha anunciat que es presentarà a les eleccions del 2012. / ARXIU

EL BANC D’ANGLATERRA ADVERTEIX QUE L’ECONOMIA BRITÀNICA ES CONTRAURÀ UN 4% DURANT EL SEGON TRIMESTRED’acord amb les previsions de l’entitat financera, l’eco-nomia anglesa es contraurà un 4% en el segon trimes-tre respecte al mateix període de 2008, i el PIB caurà gairebé un 3% el 2009. Tres mesos abans, el Banc d’Anglaterra havia anticipat un retrocés de l’1,9% per aquest exercici. Les dades indiquen, a més, una taxa d’inflació del 0,25%, dos milions d’aturats (el 6,3% de la població activa) i 1,2 milions que subsisteixen de la prestació de desocupació. El Banc d’Anglaterra rela-xarà la política monetària amb el quantitative easing,un nou mecanisme que implica la creació de diners per adquirir actius, principalment, bons del Govern o pagarés de l’Estat.

EL G7 DEFINEIX L’ESTABILITAT DELS MERCATS COM LA SEVA “PRIORITAT ABSOLUTA”Les set economies més potents del món (G7) han defi-nit “l’estabilització de l’economia global i dels mercats financers” com la seva “prioritat absoluta” per sortir de la severa crisi mundial. Així, s’han compromès a emprendre “totes les iniciatives que calguin” per tal de “restituir la plena confiança” en el sistema financer. Això és el que han detallat en el document final de la cimera que els set països han celebrat durant el mes de febrer a Roma sota l’organització del Govern italià. Han assistit a la trobada els ministres de Finan-ces i els governadors dels Bancs Centrals d’Itàlia, el Canadà, Alemanya, el Japó, França, el Regne Unit i els Estats Units. Els set països més rics del món han destacat la necessitat de donar suport als països menys desenvolupats, facilitant el seu accés al crè-dit i al finançament comercial.

OBAMA TRUCA AL REI PER EXPRESSAR-LI LA VOLUNTAT DE COL·LABORAR AMB ESPANYAEl president nordamericà, Barack Obama, ha ex-pressat al rei Joan Carles, via telefònica, el seu desig d’aprofundir en l’estreta relació que hi ha entre els Estats Units i Espanya. El president nordamericà va trucar al monarca i en una conversa de set minuts va explicar al rei que el seu interès és col·laborar amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per fer front als reptes comuns. En la tru-cada, Obama va destacar el llaç històric entre els dos pobles i va mostrar el seu interès a col·laborar amb el president del govern espanyol per afrontar els desafiaments comuns.

BERLUSCONI AJUDARÀ OBAMA A L’AFGANISTANSegons han recollit di-versos mitjans italians, el primer ministre, Sil-vio Berlusconi, manté que Itàlia donarà ajut al pla del president dels Estats Units, Barack Obama, de reforçar les tropes a l’Afganistan, entre d’altres raons, perquè, “durant els propers mesos” estan previstes les eleccions al país. Segons Berlusconi, en període electoral tots han d’es-tar units per fer que els comicis siguin “segurs i demo-cràtics”. Tant el president francès, Nicolas Sarkozy, como l’espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’han mostrat reticents a augmentar les tropes al país a cau-sa de la inseguretat dels militars davant de la força que han assolit els talibans al llarg dels darrers dos anys.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

AP Systems exportarà el

primer casc amb coixí de

seguretat a França, Bèlgica

i Luxemburg

L’empresa espanyola d’acces-soris per a motos AP Systems ha signat un conveni amb la firma francesa Europartner per comercialitzar el primer

Agenda de la internacionalitzacióDel 9 al 23 de març

Comerç internacional per

a comercials

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquesta sessió formativa adreçada als agents comercials. La temàtica estarà relacionada amb l’avalua-ció estratègica del negoci, la pla-nificació, la investigació de mer-cats i la definició de les variables de màrqueting mix. També es tractaran coneixements opera-tius del departament comercial, incoterms, transport, formes de cobrament i pagament, i control de riscos. D’altra banda, es posa-ran en pràctica tècniques de negociació internacional.

Del 9 al 10 de març

V Trobada de Cooperació

Empresarial Hispano-

Polonesa

La Cambra de Comerç de Barcelona, en el marc del Pla País Polònia que coordina el Consejo Superior de Cámaras, organitza, juntament amb altres Cambres espanyoles, la V Tro-bada de Cooperació Empresa-rial a Polònia. Aquesta trobada té com a objectiu la recerca de contactes segons els perfils sol-licitats per l’empresa. Amb la col·laboració de la delegació de la Cambra de Navarra a Polònia i amb el suport de l’Oficina Comercial d’Espanya a Varsòvia, es prepararà una agenda indivi-dualitzada de contactes empre-sarials per a cada empresa par-ticipant.

Del 10 al 31 de març

Contractació internacional

La Cambra de Comerç de Sabadell vol, amb aquest taller, aprofundir en el coneixement de tota la gamma de contractes comercials habitualment utilit-zats en el món dels negocis inter-nacionals, així com les vies més indicades per resoldre els con-flictes que se’n deriven, com l’ar-bitratge comercial o la jurisdic-ció ordinària.

16 de març

TDME, una eina per

l’empresa davant el nou

escenari econòmic

El Parc Tecnològic del Vallès organitza aquest curs amb l’ob-jectiu d’oferir una informació detallada sobre els principals aspectes de diagnosi empre-sarial en el moment actual i està especialment adreçada a gerents i directors d’empresa. Es tractaran, entre d’altres, els punts següents: reestructura-ció de l’organigrama laboral adaptat a les noves situacions de mercat, replantejament dels recursos financers per afrontar noves inversions, anàlisi del nou entorn comercial, optimització de recursos i reducció de cos-tos. Finalment, també hi haurà temps per aprendre sobre polí-tiques de concentració i/o diver-sificació del risc (planificació financera davant els problemes de crèdit actuals).

Del 16 al 23 de març

Logística internacional

Destinat a caps d’export-import de pimes i gerents de micro-empreses amb activitat expor-tadora-importadora, així com persones del departament d’ex-portació-importació, i més con-cretament, persones que gesti-

onen la logística de les operaci-ons de comerç internacional, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquest curset sobre logística interna-cional. La finalitat d’aquesta activitat és identificar les for-mes de protecció (marques i embalatges) de les mercade-ries al transport internacio-nal, conèixer els règims jurí-dics, els sistemes i els agents dels diferents mitjans de trans-port internacional, identificar i interpretar adequadament els documents dels diferents mit-jans de transport internacional, calcular correctament els cos-tos i conèixer els documents i l’operativa de l’assegurança de transport internacional. El curs anirà a càrrec d’Eladi Fer-rer, llicenciat en Ciències Eco-nòmiques, tècnic especialista en comerç internacional per la Generalitat de Catalunya i Director de comerç internacio-nal de Conservas Ferrer.

18 de març

Agents comercials a

l’exterior. Perfil i pautes de

treball. Com escollir-los

La Cambra de Comerç de Girona realitza aquesta jornada, on es parlarà d’on es poden tro-bar els agents comercials inter-nacionals que són uns grans subministradors d’informa-ció i intermediaris de les ven-des a l’exterior. També s’expo-saran les diferències legals que els afecten segons el país on es contractin.

20 de març

Prevenció d’impagats en la

compravenda internacional

Des de la Cambra de Comerç de Sabadell es fa aquest semi-nari, que analitza comparativa-ment els sistemes per minimit-zar el risc d’impagament de les vendes a l’exterior: la correcta elecció del mitjà de pagament, els avals tradicionals, les noves garanties, la reserva de domini i l’assegurança de crèdit a l’ex-portació. Està destinat a perso-nal administratiu, comercial i financer d’empreses amb acti-vitat internacional.

Del 30 de març al 3 d’abril

Missió empresarial a

Sudàfrica

En el marc del Pla Internaci-onal per l’any 2009, la patro-nal Foment del Treball Naci-onal està organitzant una mis-sió empresarial a Sudàfrica. La missió visitarà les ciutats de Johannesburg i Ciutat del Cap. En col·laboració amb el Cen-tre de Promoció de Negocis del COPCA a Johannesburg, es prepararà una agenda indi-vidualitzada de contactes per cada empresa participant. Cada empresa participant tin-drà dret a una subvenció del COPCA en concepte de borsa de viatge.

casc amb coixí de seguretat a França, Bèlgica i Luxemburg, segons ha informat en un comunicat. L’objectiu de l’em-presa és introduir-se “a curt ter-mini” en altres mercats com ara Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Rússia i Suïssa, per completar el procés d’internacionalitza-ció que va començar la tardor passada a Alemanya. AP Sys-tems ha treballat durant quatre anys en el disseny del casc, que consta de dos mòduls: el mateix casc i una centraleta, que es col-loca a la motocicleta. L’aparell triga 0,06 segons a detectar l’ac-cident i 0,15 segons a activar-se i inflar-se.

TQ Tecnol intensifica la

seva ofensiva internacional

El fabricant de materials de construcció TQ Tecnol, amb seu a Reus, planeja una expan-sió internacional per dur els seus productes a Europa de l’Est, el Magrib i Llatinoamè-rica. La companyia, fundada el 1997, va crear l’any passat l’em-presa TQ Internacional, amb un capital de 100.000 euros per emprendre aquest desenvolu-pament. TQ Tecnol vol obrir-se a nous mercats on el pagament no es retardi tant com a Espa-nya i amb un potencial de crei-xement, davant la recessió que viu actualment el mercat de la construcció. La internaciona-lització forma part d’una estra-tègia per pal·liar la caiguda de marges i les eventuals tensions de tresoreria que pot generar qualsevol negoci que depèn de la construcció.

32 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

Uruguai dedica més fons a estimular la inversió estrangera al país

Sobre el terreny / INTERNACIONAL 33MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Les properes eleccions presidencials a Uruguai es realitzaran a la tardor. Mentrestant, el govern continua la seva política d’estímul a la inversió d’empreses foranes per tal de mantenir els bons resultats econòmics en moments de crisi a nivell mundial.

NÚRIA CABRERA

Uruguai és el centre geogrà-fic d’un mercat de més de 215 milions d’habitants, amb els ingressos més alts per càpita del continent i un PIB, d’apro-ximadament, 600 bilions de dòlars, convertint-se en una de les millors portes d’entra-da al mercat llatinoamericà. A més, la llarga estabilitat po-lítica i econòmica del país, i el caràcter obert de la seva societat, fa que Uruguai es converteixi en una platafor-ma molt interessant des d’on projectar negocis en direcció a Amèrica Llatina i a la resta de mercats.Si parlem d’inversió estran-gera, es poden identificar els sectors que més demanden aquest tipus d’inversió. Es tracta d’agroindústries, sec-tor forestal i indústries vin-culades a la fusta. També, el turisme, sector hoteler i im-mobiliari en general, logís-tica i transport, i software i tecnologies de la informació. Finalment, destaquen el sec-tor d’energies renovables, la petroquímica i altres serveis con la mà d’obra i les teleco-municacions.

Sectors amb demanda potencial d’importacions Aquells sectors lligats a la ramaderia i hortofruticultu-ra, com maquinària agrícola, equips de reg, abonaments, equipament per a la classifi-cació de fruites i hortalisses, han estat els més dinàmics de l’economia del país du-rant els últims anys. Per tant, podran sorgir bones oportu-nitats per a l’oferta de maqui-nària i equipament auxiliar a totes les fases productives. També estan sorgint noves demandes en el sector de la fusta i la cel·lulosa.Els sectors de la construc-ció i transport estan entre els més dinàmics juntament amb la restauració, l’hoteleria i els serveis, i també, la infraes-tructura terrestre, aèria i por-tuària, telecomunicacions i informàtica.

Al mateix temps, cal fer es-ment al sector ferroviari, ja que es preveu el rellançament del sector i la formalització de la primera associació públi-ca-privada en aquest àmbit. Després de la recent adop-ció de la norma europea de televisió digital terrestre, és previsible l’aparició de múlti-ples oportunitats per als sec-tors d’equipament i tecnologia TDT: decodificadors, sintonit-zadors, equips de producció, transmissió i difusió, progra-mari interactiu, serveis de consultoria, desenvolupament de continguts per a indústria audiovisual, entre d’altres.

Estímul a la inversió privadaAquest 2009, any d’eleccions presidencials a Uruguai, pu-jarà la inversió pública. De

forma paral·lela, el govern uruguaià està potenciant la seva política d’estímul a la inversió privada i a l’atracció de noves empreses. L’objec-tiu és injectar capital estran-ger en empreses públiques i sectors monopolitzats o se-mimonopolitzats, mitjançant projectes d’associació amb empreses que no impliquin privatitzacions. Entre els sec-tors prioritaris destaquen el ferrocarril, energies renova-bles i combustibles, televisió digital, agroindústries, tu-risme, i logística i transport. Així mateix, la infraestructu-ra vial a través de concessi-ons, així com les inversions en l’àmbit energètic, també són importants. Pel que fa al sector privat, l’àmbit que té més potencial i capacitat d’arrossegament és la indús-

Població: 3,4 milions

Superfície: 176.215 km2

Capital: Montevideo

Sistema polític: República presidencialista

Inflació: 9,16% (2008), 8% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 8,1 % (2008), 3% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Brasil (15,5%), Estats Units (9,4%),

Argentina (8,4%), Mèxic (6,6%), Xina (6,1%), Alemanya (4,8%)

DADES GENERALS D’URUGUAI

Fonts: The CIA World Fact, Ministeri d’Economia i Finances d’Uruguai

MAPFRE, PRIMERA ASSEGURADORAPRIVADA A URUGUAISegons les dades de la Secretaria d’Estat de Comerç d’Uruguai, la posició global l’any 2005 va ser de 1.639 milions d’euros (última dada disponible). Si s’exclouen les inversions d’empreses de capital estranger realitzades a través de les seves filials a Espanya (com Jalua Spain SL, 100% participada per AMBER, que registra 1.138 milions d’euros d’inversió en el sector d’alimentació o begudes), les principals empreses d’inversió són ENCE, Telefónica i empreses del sector financer com BBVA, BSCH i MAPFRE. Les principals inversions l’any 2007 es van desenvolupar en el sector immobiliari, telecomunicacions (inversions en xarxes), forestals (ENCE) i call centers (Atent, Avanza i Eurocen, del Grup Adecco). S’hauria d’incloure, també, l’entrada d’INDRA a través de la compra de Soluziona i el posicionament de MAPFRE com a primera asseguradora privada del país, després de la compra de l’empresa Real Seguros d’ABN AMRO.

i el Carib (CEPA). El docu-ment, que porta com a títol La reacció dels governs d’Amè-rica Llatina i el Carib enfront a la crisi mundial, assenyala que Uruguai, juntament amb Argentina, Brasil, Xile, Mèxic i Perú, ha estat un dels països més previnguts. A part, Uruguai es va dife-renciar d’aquests governs, segons la CEPAL, ja que no va disminuir ni va flexibilit-zar els encaixos bancaris. Els quatre països també van actuar en matèria de políti-ca fiscal, disminuint impos-tos i augmentant subsidis, així com incrementant o an-ticipant la seva despesa en infraestructura. En l’àrea canviària i de comerç exteri-or, només dues mesures van ser compartides pels quatre països: la provisió de liquidi-tat en moneda estrangera i el finançament a exportadors. Uruguai i Argentina van de-terminar, a més, un augment d’aranzels o restriccions a les importacions. D’altra banda, Uruguai va ser l’únic país que va impulsar to-tes les mesures que comprèn la categoria de polítiques sectori-als, tant en el sector agropecu-ari, pimes, habitatge, turisme i indústria. No obstant això, a l’informe de la CEPAL queda en evidència que Uruguai no va prendre mesures en l’àrea laboral i social, que comprèn l’estímul a l’ocupació i progra-mes socials.

La infraestructura portuària és un dels sectors més dinàmics d’Uruguai. / ARXIU

UN PAÍS PREVINGUT DAVANT LA CRISI

tria de la fusta, tant química com mecànica. Les grans em-preses multinacionals ja es-tan instal·lades (Botnia i Ence ja van iniciar la construcció de la seva planta) o ho estan analitzant (Portucel, Stora Enso). Cal recordar que el Ministeri d’Economia i Fi-nances d’Uruguai compta amb un departament espe-cífic per a la inversió estran-gera, la Unidad de Apoyo al Desarrollo y la Inversión en el Sector Privado.

La crisi a UruguaiDe tota Amèrica Llatina, Uruguai ha estat el país que ha dut a terme més mesures econòmiques preventives da-vant la crisi financera mundi-al, tal com assegura el recent informe de la Comissió Eco-nòmica per Amèrica Llatina

La inversió estrangera es concentra sobretot al sector turístic i hoteler

Uruguai és el país d’Amèrica Llatina que ha dut a terme més mesures per prevenir la crisi

ESPECIAL: COL·LEGIS POFESSIONALS 35

ESCENARI GLOBAL

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

significativa: representen un 8,8% del PIB i donen feina a un 6,1% dels treballadors.

Menys restriccionsCertament, l’anàlisi de les normatives col·legials reque-reix una anàlisi rigorosa, si tenim en compte algunes de les exigències que incorpora la norma europea. Per exem-ple, es prohibirà que la nor-mativa col·legial contingui requisits de naturalesa eco-nòmica, que s’exigeixi haver estat col·legiat un temps abans de començar a exer-cir, demanar un aval finan-cer o assegurança amb ope-radores espanyoles, i tampoc s’admetrà l’exigència que el prestador de serveis tingui establiment principal a Espa-nya. Igualment, no es podrà demandar com a requisit que el prestador de serveis adopti determinades infraestructu-res o presti el servei com a treballador autònom, entre moltes altres qüestions. Tam-poc s’admetran prohibicions de les comunicacions comer-cials. En definitiva, es pretén aconseguir un entorn nor-matiu de lliure prestació de serveis, sense que les limi-

AURELI VÁZQUEZ

El mes de desembre de 2006 va entrar en vigor la Directiva Europea de Serveis 2006/123, una norma comunitària que pretén crear un entorn regu-latori més favorable i trans-parent per al desenvolupa-ment de les activitats de servei, i que inevitablement xoca amb determinats aspec-tes de la normativa dels col-legis professionals. El Minis-teri d’Economia –a través de la Secretaria General de Polí-tica Econòmica i Economia Internacional–, ja disposa d’un calendari per detectar i corregir aquestes anomalies. El problema és que la Direc-tiva dóna marge només fins al 28 de desembre de 2009, un termini que molts consi-deren massa ajustat.Amb el calendari d’Economia a la mà, no sembla que hi hagi motius per a la preocupació: a finals de febrer havia de fina-litzar la fase d’avaluació i a finals de juliol la de modifica-ció, que hauria de servir per modificar les disposicions de normativa col·legial que con-travinguin la Directiva. Ara bé, a dia d’avui, només consta que hi hagi 15 reglamentaci-ons detectades per 7 col·legis. Cal tenir en compte que un total de 43 col·legis i consells generals ja han designat un interlocutor amb el Ministeri.El retard acumulat en la transposició de la Direc-tiva es va fer palès a la Jor-nada sobre Col·legis Profes-sionals celebrada a Madrid a finals de gener. Algunes veus del sector critiquen que l’Ad-ministració no ‘fes els deu-res’ des del principi, ja que fins el juliol de 2007 –vuit

L’adaptació a l’entorn normatiu europeu arriba tard per a les professions col·legiades

Nous reptes per al món col·legial

Especial Col·legis professionals

mesos després de l’entrada en vigor de la Directiva– no es va aprovar el Programa de Treball per part de la Comis-sió Delegada per a Afers Eco-nòmics. De fet, es va trigar un any més a acordar l’im-puls d’aquest programa, de manera que l’avantprojecte de llei corresponent no es va poder presentar al Con-sell de Ministres fins a l’octu-bre de 2008. Tant és així que, durant l’esmentada jornada professional del passat mes de gener, el secretari general de Política Econòmica i Eco-nomia Internacional, Ángel Torres, va afirmar que calia “redoblar els esforços”.

Un procés“particularment complex”Sobre el paper, tot són avan-tatges pel que fa a la transpo-sició de la Directiva europea. Segons un document defen-sat pel propi Ángel Torres, s’aconsegueix un triple bene-

fici: 1) es redueixen obstacles “que restringeixen injustifica-dament l’accés a activitats de serveis i al seu exercici”, 2) s’aconsegueix una “simpli-ficació de tràmits i procedi-ments” alhora que s’impulsa un sistema de “finestreta única per a la tramitació electrònica”, i 3) es reforcen “els drets i la protecció dels consumidors”. Tot plegat representa, com afirma el propi document, “una gran oportunitat”, però alhora suposa un procés “particularment complex a Espanya”. Aquesta com-pleixat radica, entre altres motius, en què un 84% dels ocupats en professions col-legiades s’ubiquen en el sector serveis, de forma que la seva regulació i funciona-ment es veuen afectats per la Directiva de Serveis. De fet, la importància dels col·legis professionals a l’economia espanyola és particularment

tacions dels col·legis puguin convertir-se en un obstacle.

Finestreta única: realitat o ficció?Un dels aspectes més carac-terístics de la Directiva Euro-pea de Serveis 2006/123 és que obligarà els col·legis pro-fessionals a disposar d’una finestreta única, per via elec-trònica i a distància, per a l’accés i exercici de les acti-vitats de serveis. Això vol dir que, abans del 28 de desem-bre de 2009, els col·legis esta-ran obligats a informatitzar tots els seus procediments.D’altra banda, els col·legis s’hauran d’incorporar al sis-tema de suport tècnic IMI (Internal Market Information system), a través del qual les autoritats de qualsevol país membre els podran exigir informació sobre col·legiats inscrits al registre o sobre san-cions als col·legiats. També en aquest cas el temps és escàs: segons un document oficial del Ministeri d’Economia datat el 22 de gener, el sistema IMI “posarà en marxa el projecte pilot en els pròxims mesos”. Mentrestant, la data límit és cada cop més a prop.

El 28 de desembre d’aquest any finalitza el termini per transposar la Directiva 2006/123 de Serveis, una norma europea que obligarà a canviar part de la normativa col·legial espanyola. Malgrat el calendari proposat des del Ministeri d’Economia, els agents del sector consideren que no s’arribarà a temps.

La transposició de la Directiva europea de Serveis, important repte per a 2009. / FOTO:ARXIU

ÉS NECESSARI REVISAR LA NORMATIVACOL·LEGIAL PER ASSEGURAR...

- Col·legiació o inscripció vàlida en tot el territori nacional.- El procediment de col·legiació o inscripció ha de ser transparent, objectiu i donat a conèixer amb antelació.- La durada de l’autorització ha de ser indefinida.- S’han de reduir els terminis de resposta.- El silenci administratiu suposarà una resposta positiva.

Font: Implicaciones de la Directiva de Servicios para las profesiones colegiadas. Secretaria General de Política Econòmica i Economia Internacional (Ministeri d’Economia i Hisenda).

36 ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSINALS

COL·LEGI D’ECONOMISTES

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

Els economistes encaren el futur amb optimisme projectant una nova seuEl Col·legi d’Economistes de Catalunya canviarà la seva seu a l’Avinguda Diagonal, de 500 m2, per unes noves instal·lacions col·legials amb més capacitat (uns 2.700 m2). La futura seu, encarregada a Roldán i Berengué Arquitectes, està projectada per al 2010. És la forma que el Col·legi té d’encarar el futur amb optimisme amb l’objectiu d’oferir un millor servei i una imatge més moderna.

REDACCIÓ

Més capacitat, millors serveis i una imatge més moderna. Aquests són, en síntesi, els objectius perseguits pel Col-legi d’Economistes de Cata-lunya amb la construcció de la que serà la seva nova seu, ubicada a la Via Augusta de Barcelona. La nova construc-ció està projectada inicial-ment per a 2010, i estarà ubi-cada exactament al número 32 de la plaça de Gal·la Plací-dia, en la confluència amb Via Augusta.“La nova seu del col·legi és el projecte més important amb què treballem, a més d’altres línies que tenim en marxa”, explica Joan B. Casas, degà del Col·legi. “Aquest projecte s’inscriu en un procés per oferir millors serveis i fer del Col·legi una referència útil no només als col·legiats, sinó al conjunt de la societat”. Casas afegeix que “volem que col-legiar-se representi una com-pensació en l’àmbit profes-sional, qualsevol que aquest sigui: exercici lliure, per compte aliè, en l’Administra-ció… i per això hem de tenir unes instal·lacions que facilitin la prestació de serveis i forma-ció; en definitiva, tot allò que sigui útil per al desenvolupa-ment professional i permeti una Corporació moderna”.

Un edificitecnològicament avançatLa projecció arquitectònica va ser adjudicada a finals de l’any 2007 al despatx profes-

sional d’arquitectes Roldán i Berengué, que ha previst un edifici completament di-ferent. Es tractaria d’unes instal·lacions de sis plantes amb una superfície total de 2.800 m2 construïts. La nova seu disposarà d’una gran sala d’actes polivalent amb capacitat per a prop de 170 persones, que a més po-drà compartimentar-se se-gons les necessitats que el Col·legi pugui tenir en cada moment. El pressupost del projecte, segons consta al web del despatx d’arquitec-tes Roldán i Berengué, és de 3.350.389 euros.

Referent tecnològicL’edifici està dissenyat com un referent tecnològic que pot aparèixer molt transparent o molt opac a la plaça Gal·la Placídia, segons el que es de-sitgi, ja que incorpora un sis-tema de cortinatge controlat tecnològicament que permet enfosquir o aclarir en funció de les necessitats.En unes declaracions realit-zades a Barcelona TV després de conèixer-se l’adjudicació, l’arquitecta Mercè Berenguer va explicar que “per a nosal-tres és molt important l’apor-tació pública; per això el que hem proposat al Col·legi d’Economistes és reforçar aquesta relació de les parts de l’equipament amb la plaça. Els vestíbuls els col·loquem com a balcons donant a la plaça, espais oberts a l’ús de la ciutat”.

JOAN B. CASAS, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

“HEM DE PRIORITZAR LA BORSA DE TREBALL”

Quines són, actualment, les qüestions que més preocupen el seu Col-legi Professional?

Tot col·legi professional té dues finalitats ben definides: un vessant públic, ofe-rir garanties a la societat de la capacitat i comportament ètic dels professio-nals; i un de privat, el d’oferir serveis que millorin la qualificació i competitivitat dels professionals. A més, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha volgut tenir des de sempre un tercer vessant social, de compromís amb la societat de la qual en forma part. Treballem per una bona oferta de formació, una millora dels serveis, facilitar la relació entre els professionals que treballen en un ma-teixa especialització i tenir una presència social que, en el camp que ens és propi, prestigiï la figura de l’economista.

L’actual panorama econòmic, modifica de forma substancial el funci-onament del col·legi?

Més que modificar-lo, ens obliga a intensificar les línies ja explicades. En l’ac-tual context, per exemple, hem de prioritzar serveis com la Borsa de Treball, o buscar les millors assegurances. En el camp de la formació hem de fer una oferta pensada per als actuals moments de crisi. Com per exemple, la formació en concursal i en la gestió en temps de recessió. Com a economistes, aportar punts de vista que enriqueixin el debat sobre les mesures a aplicar, definint-ne els avantatges i inconvenients des d’una perspectiva econòmica.

Recreació de la futura seu del Col·legi d’Economistes. / FOTO: ROLDAN I BERENGUÉ ARQUITECTES.

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS 37

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA I COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

El COETTC denuncia que el Pla de Bolonya no compleix els requisitsSegons el COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers de Tele-comunicacions), l’actual im-plantació del Pla de Bolonya, que ha d’equiparar els plans d’estudis universitaris espa-nyols amb els europeus, no compleix els requisits de po-sada en marxa de l’Espai Eu-ropeu d’Ensenyament Supe-rior. Per al degà del col·legi, Ferran Amago, “s’haurien de fer uns graus generalistes amb plenes atribucions pro-fessionals. Els màsters servi-rien per a especialitzar-se”. Amago afirma que en el cas de les enginyeries, aquestes condicions no es compleixen, i constitueixen un pas en-

rere, una ocasió perduda per intentar millorar els estudis d’enginyeria: “S’haurien de crear uns graus generalistes amb plenes atribucions pro-fessionals que incloguessin la paraula ‘telecomunicaci-ons’. D’aquesta manera s’afa-voriria la creació de màsters més especialitzats, per tal de marcar les diferències dins el camp professional de les te-lecomunicacions”. Segons Amago, a Europa ja fan servir aquest model: un grau amb una bona base i una posterior especialitza-ció. A més a més, davant de la situació actual de crisi i per a un bon desenvolupa-

ment de les estructures de telecomunicacions, Amago explica: “El país necessitarà, cada cop més, bons especia-listes de les telecomunicaci-ons per tal de desenvolupar activitats de nivell. Caldran, per tant, uns bons màsters que aportin valor afegit als graus i que siguin diferenci-adors”.

Solucions davant la crisiDavant els temps de crisi, el COETTC aposta per afrontar nous reptes i oportunitats. Per això, la institució ha po-tenciat, encara més, la borsa de treball, la formació i l’as-sessorament envers els col-

legiats, actualment els serveis més demandats. A més a més, el col·legi ha organitzat un cicle de confe-rències a mode de píndoles

anticrisi. Aquestes activitats, dirigides als col·legiats, inten-ten aportar solucions a l’ac-tual situació des de diferents vessants.

Manquen enginyers, tot i la situació actual de crisi i re-cessió econòmica. Així ho ex-pressa el Col·legi d’Enginyers Industrials, que situa com un dels punts més importants de l’entitat la divulgació i pro-moció de la professió d’en-ginyer, per fomentar i activar l’accés de més estudiants als estudis universitaris d’Engi-nyeria. “Cal incrementar el nombre d’estudiants que ac-cedeixin a aquests estudis i per fer-ho es necessita fer di-vulgació de la professió d’en-ginyer, acostar la professió als joves per motivar-los a estudiar aquesta disciplina”, explica Joan Vallvé i Rivera,

degà del col·legi. Però no són els únics temes que preocupen l’entitat. En un context com l’actual, la indústria veu com la seva producció està estancant-se. Sectors molt potents tradici-onalment a Catalunya, com l’automobilístic, han reduït de manera molt brusca la seva producció i les seves vendes. Això, alhora, ha po-sat en alerta els enginyers, que veuen com un dels princi-pals sectors industrials s’està enfonsant. Des del col·legi es mostren expectants, a l’es-pera de saber “com quedarà el panorama industrial català després d’aquesta tempesta”,

en paraules de Vallvé. “És evident que la situació econòmica actual afecta di-rectament o indirecta l’activi-tat professional del col·lectiu, que ocupa llocs rellevants a indústries punteres”, explica Vallvé. Per afrontar aquesta deva-llada industrial, el col·legi té previst impulsar noves ac-cions per tal de fomentar la

formació dels enginyers i la divulgació de la seva tasca, així com per enfortir les re-lacions laborals de la insti-tució. Dins de l’apartat de

formació, el col·legi promou l’actualització constant de coneixements dels seus pro-fessionals a través de forma-ció pròpia.

Els enginyers industrials alerten sobre la manca de titulats en el mercat actual

Ferran Amago, degà del COETTC / FOTO: CEDIDA

Joan Vallvé Rivera, degà del col.legi / FOTO: CEDIDA

“Hem d’acostar la professióals joves per motivar-los a estudiar aquesta disciplina”

38 ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA I COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES DE BARCELONA

“El sistema sanitari públic, en matèria de recursos humans, és molt poc flexible, poc just en el sistema retributiu i ofe-reix pocs incentius”. Són paraules de Miquel Bruguera, president del COMB (Col·legi Oficial de Metges de Barce-lona). Pel que fa al sector privat, Bruguera creu que és important vetllar per “la millora de les condicions pro-fessionals i econòmiques dels metges que hi treballen”.

Canvis socialsEn general, el col·legi posa en especial èmfasi l’impor-tant canvi que actualment la professió mèdica està expe-rimentant en la nostra soci-etat. És època de transfor-macions i de crisi, i aquests canvis demogràfics també afecten la professió. Segons Bruguera, per exemple, “el 50% dels col·legiats durant el darrer any han estat formats fora de l’Estat espanyol”.

Tranquil·litat davant la crisiLa crisi encara no ha arribat

al sector sanitari. D’aquesta manera, no hi ha hagut una afectació substancial en el funcionament del col·legi, que no ha modificat les seves activitats i iniciatives. Aquesta tranquil·litat davant la crisi obeeix a la “inelas-ticitat del sector sanitari”, en paraules de Bruguera, a causa de la intervenció i el paper que hi juga el sector públic i les companyies asse-guradores en la provisió dels serveis.

Crisi al 2010?No obstant això, i donat que més d’un terç dels ingressos per a l’activitat del Col·legi provenen de societats que presten serveis col·legials, –i entre les seves activitats hi ha serveis d’intermediació finan-cera i asseguradora–, un per-llongament de l’actual situa-ció podria en un futur arribar a repercutir negativament. Aquesta repercussió seria a llarg termini, ja que el col·legi no espera “en cap cas, que això es produeixi en el 2009”.

El col·legi promou canvis en el sistema sanitari, per tal d’assumir una major autonomia professional, una millora de les condici-ons professionals i una més gran participació de la figura del metge en la gestió dels recursos sanitaris i en la presa de decisions econò-miques. Cal tenir present, a més a més, que l’actual Sis-tema Sanitari, depenent del sector públic, ocupa un per-centatge molt important (73 %) del sector.En paraules de Bruguera, a més, “s’està fent un esforç per fomentar mesures que permetin la adequada incor-poració de nous professio-nals vinguts de l’estranger”.

El Col·legi de Mediadors d’Assegurances presentarà pròximament el seu Fòrum Auditòrium per a la promo-ció social. El col·legi canalit-zarà, mitjançant aquesta fun-dació, tots els seus esforços per a la promoció social i de la imatge del mediador d’as-segurances. Segons el gerent del col·legi, Ramón Mestre, aquesta nova eina servirà per a organitzar conferèn-cies, debats i altres activitats que serveixin per a donar a conèixer la labor d’aquests professionals. La web incor-porarà, entre altres funciona-litats, una plataforma on-line de formació i informes esta-dístics complerts. “Esperem que en poc temps es conver-teixi en una referència en el sector”, explica Mestre.

DivulgacióLa creació del Fòrum Auditò-rium respon a tot un pla d’ac-cions del col·legi per a la divul-gació de la seva activitat.

Pel que fa als col·legiats, Mestre explica que el col·legi “està concentrant els esfor-ços en acords per millorar i facilitar la gestió en aquest moments difícils”.Però aquests temps difícils, de moment, no han afectat el col·legi. Segons Mestre, “és evident que algunes persones o entitats podran causar baixa, més si tenim en compte la voluntarietat de la col·legiació del nostre sector, però de moment el nombre de col·legiats es manté esta-ble per l’alt valor afegit que representa estar col·legiat i per l’orgull de pertànyer a una institució de més de 75 anys de història”.

FidelitatCom ho fa el col·legi per no notar la crisi? Una de les claus és que el 90% dels seus ingressos provenen de les qüotes dels col·legiats, que alhora, “són molt fidels”, segons Mestre. Per tant, el

col·legi només s’ha de preo-cupar de l’altre 10% d’ingres-sos, que és variable, i que a l’entitat reconeixen que són “extraordinaris”.

Vocació de serveiEl col·legi, a banda dels ser-veis estrictament lligats a l’actualitat col·legial, dis-posa d’altres avantatges. “El col·legi té una clara vocació de servei. Per això cada dia busquem i analitzem alter-natives a les ja existents per tal d’avançar-nos a possibles reptes o dificultats que els nostres col·legiats puguin patir”, explica Mestre. L’entitat ofereix la possibilitat

d’obtenir certificats digitals, de contractar el departament d’atenció al client, de realit-zar acords amb vàries com-panyies especialitzades del sector… a més d’una àmplia oferta formativa de qualitat per als col·legiats.

AssessoriaEl col·legi ofereix diferents assesories. La jurídica, per exemple, té la missió d’oferir una interpretació de la nor-mativa i legislació vigent que

afecta els mediadors d’asse-gurances. La tècnica té l’ob-jectiu d’esclarir els dubtes de l’àmbit tècnic dels produc-tes asseguradors. L’assesoria de formació, d’altra banda, és l’òrgan de més recent cre-ació, i vol facilitar la correcta implantació de la resolució 14737 del 28 de juliol de 2006. L’Assessoria Fiscal, Laboral i Comptable i Mercantil, per últim, ajuda els mediadors a resoldre temes d’aquests tres temes.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona creu que el sistema públic ofereix pocs incentius professionals

El Col·legi de Mediadors d’Assegurances presentarà el Fòrum Auditòrium per a la promoció social

“El 50% dels col·legiatsdurant el darrer any han estat formats fora de l’Estat espanyol”

“Mitjançantla Fundació es canalitzaran la promoció social i la imatge del mediador d’assegurances”

Ramón Mestre, gerent del col.legi / FOTO: CEDIDA

Miquel Bruguera, president del COMB / FOTO: CEDIDA

INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA

Des de fa més de 20 anys el COMB s’ha preocupat de garantir la seva independència –també econòmica– mitjançant la reducció sistemàtica de la dependència d’ajuts i subvencions, el manteniment d’unes quotes col·legials reduïdes i la generació d’ingressos derivats d’un grup d’empreses de serveis que competeixen obertament en el mercat. Els ingressos del col·legi provenen en un 69 % de les quotes col·legials, però cal fer menció que les quotes estan bonificades en un 50 % per als metges MIR, i que a més un 20 % d’aquests ingressos són finalistes per al programa de protecció social en benefici dels col·legiats. Per tant, únicament el 49 % del ingressos de les quotes es destinen a cobrir l’estructura. Les activitats econòmiques, incloses les de les empreses de serveis, aporten més del 33 % dels ingressos per a l’activitat ordinària del col·legi.

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS 39MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA I COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA

La implantació de la recepta electrònica durant aquest mateix any és una de la pri-oritats del Col·legi de Far-macèutics de Barcelona (COFB). Tal i com ha expli-cat a Món Empresarial el seu vicepresident, Francesc Pla, “es tracta d’un projecte que requereix d’un gran esforç econòmic i professional per part dels farmacèutics de tot Catalunya”. Paral·lelament, aquesta ins-titució es troba immersa en un projecte d’accessi-bilitat gràcies a l’ús de les TIC, i que li permetrà estar accessible les 24 hores. “En aquest sentit, aquest mes de març presentarem el nou accés a l’entorn web del Col-legi, en el qual portem molt temps treballant i que vol ser una eina efectiva i útil per a tots”, explica Pla.

La salut no entén de crisiTot i l’escenari de crisi en el que desenvolupen la seva activitat tots els col·legis, Pla ha destacat que el COFB ha

de continuar el seu curs, així com els farmacèutics han de continuar amb l’exercici de la seva professió. “La cura de la salut no s’ha de veure res-sentida per la situació econò-mica, que, sens dubte, afecta a tots”, subratlla. Amb tot, els ingressos de l’entitat sí han patit modifica-cions als darrers temps, fent possible que el pes de les aportacions del col·legiats sigui cada vegada més reduït. “Cada cop més, els ingressos provenen dels serveis que s’ofereixen als col·legiats, intentant que la quota col-legial tingui cada cop menys pes, i en aquesta direcció volem continuar treballant”, destaca.

El professional, al centreEl COFB, que recentment ha tancat un conveni de col·laboració amb la Soci-etat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària per potenciar la gestió interpro-fessional dels casos d’aten-ció primària (CAP), bolca els

seus esforços en projectes relacionats amb el creixe-ment i l’evolució del pro-fessional farmacèutic, així com en una redefinició de la professió més àmplia. “S’ha de potenciar i optimitzar la capacitació del farmacèu-tic per donar resposta a les necessitats de la societat

a partir dels seus coneixe-ments”. En aquest àmbit, el COFB està treballant també en l’ampliació de la cartera de serveis que s’ofereixen des de les farmàcies, amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comuni-cació”, conclou.

També a la blogosferaEl mes passat, de fet, el COFB va estrenar un nou espai en format de bloc, b log. farmaceut iconl ine .com, on l’usuari pot accedir a tota la informació relacio-

nada amb la seva malaltia i que el COFB ha compilat de les diferents associacions de pacients afectats. Aquesta iniciativa, que reforça l’ac-cessibi l i tat del col · legi mitjançant les eines TIC, pretén ampliar els coneixe-ments que poden interessar l’usuari. L’Alzheimer, les al-lèrgies, la celiaquia, els tras-torns per dèficit d’atenció, la fibromiàlgia, l’esclerosi múltiple, la diabetis o la pso-riasi, ja disposen d’apartats específics amb tota la infor-mació d’interès.

El visat, el servei públic de verificació que garanteix al ciutadà que l’arquitecte que ha contractat es troba legal-ment habilitat i en ple exer-cici de les seves competèn-cies professionals, es troba en procés de transformació. Així ho ha destacat Jordi Ludevid i Anglada, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC): “El futur del visat, tal i com el coneixem fins ara, és incert. Per aquest motiu, venim treballant des de fa temps en el desenvolupament d’una fórmula alternativa en la qual tenim dipositada molta confiança”. Es tracta de la certificació de qualitat dels projectes, de la qual Ludevid afegeix: “És un àmbit en el qual som pioners amb el visat d’idoneïtat tèc-nica o VisatCOACPlus, que ja s’ha començat a introduir, de forma voluntària, a Sabadell i Barcelona gràcies a sengles acords signats amb els dos ajuntaments”.

Triple crisiD’altra banda, el degà del Col-legi d’Arquitectes ha posat de manifest que el seu col·lectiu s’enfronta a un escenari de triple crisi. A la crisi econò-mica global, que incideix amb força sobre tothom, i per tant, també sobre els col·legiats i sobre l’entitat, se li afegeixen dues més pròpies del gremi: “Una crisi professional deri-vada del necessari procés de laboralització que estan ende-gant els despatxos d’arqui-tectes i la seva conversió en societats professionals; i una tercera de caire institucional, que ha de desembocar en un nou model de col·legi, sorgit del final del procés de transpo-sició a Espanya de la directiva europea de Serveis Professio-nals i del futur del visat”.

L’entitat s’estreny el cinturóLudevid, que recorda que no s’ha d’oblidar que els visats són gestionats pel Col·legi d’Arquitectes per delegació de

l’Administració, afegeix que l’any passat el COAC va posar en marxa un pla de xoc amb quinze mesures inicials per fer front a l’actual panorama econòmic. Segons explica, aquestes mesures estan desti-

nades “a contenir la despesa i assolir una dimensió col·legial que permeti encarar el futur amb voluntat de resistència, però sense renunciar mai a estar a prop dels arquitectes en aquest període especial-ment difícil”.

Canvis a les fonts d’ingressosUn dels aspectes que il·lustra el procés de transformació i adaptació que està vivint aquesta institució, que compta

amb més d’un segle d’història, guarda relació amb la tipolo-gia dels ingressos previstos. Així, tal i com detalla el degà del COAC, en anys anteriors, els drets d’intervenció (visat) representaven el 70% dels ingressos , mentre que per a l’any 2009 suposaran només el 44%. “Les altres fonts d’in-gressos corresponen a les quotes d’afiliació, les vendes de diferents serveis col·legials i les operacions financeres”, concreta Ludevid.

El COAC encapçala el projecte del visat d’idoneïtat tècnica per la certificació de qualitat dels projectes

El Col·legi de Farmacèutics es bolca en la implantació de la recepta electrònica a la província de Barcelona

L’entitat va posar en marxa un pla de xoc per contenir la despesa i assolir “una dimensió col·legial amb voluntat de resistència”

El COAC treballa en el desenvolupamentd’una fórmula alternativa a l’actual visat: el VisatCOACPlus

“La recepta electrònicarequereix d’un gran esforç econòmic i professional per part de tots els farmacèutics”

Jordi Ludevid i Anglada és el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya / FOTO: CEDIDA

Francesc Pla és el vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / FOTO: CEDIDA

L’entitat està treballantper reduir progressivamentel pes de la quota col·legial com a font d’ingressos

40 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

COL·LEGI DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA

El Col·legi de Publicitaris recorda la importància d’invertir en publicitat en moments de recessióEl sector de la publicitat i les relacions públiques s’en-fronta a una doble crisi. Així ho ha destacat al diari Món

Empresarial el degà del Col-legi de Publicitaris i Relaci-ons Públiques, Marc Puig. Una de les qüestions que més preocupen a aquest col-legi professional són totes aquelles “derivades del futur de la professió que a curt ter-mini es veuen afectades per la doble crisi: l’econòmica general i la més pròpia del sector, que és un canvi en els usos d’informació derivats de les noves tecnologies”. Segons Puig, paral·lelament existeix un altre front de preocupació lligat amb els canvis que està experimen-tant el món universitari i que “obligaran a un replanteja-ment de les carreres que han d’habilitar per a l’exercici regulat de la publicitat i les relacions públiques”.

Menys inversióEl col·legi, que va ser creat al 1998, ha observat que, si bé la crisi no ha afectat al seu fun-cionament de forma imme-diata, “si la crisi econòmica acabés afectant la subsistèn-cia d’una part important dels professionals, evidentment en patiríem les conseqüèn-cies”. Segons apunta el degà, davant d’un escenari on la inversió en publicitat s’ha reduït dràsticament, “la con-fiança en el futur a mig i llarg termini és essencial per a vèncer les dificultats a curt”. En aquest sentit, un dels

reptes que el sector demana i que el col·legi estableix com a prioritat és donar màxima difusió mediàtica a missatges que potenciïn la importància de la inversió en publicitat i relacions públiques.

Nous serveisAquest objectiu s’uneix a la també creixent necessitat de millorar les relacions amb les universitats, així com el fet de facilitar camins de col·legiació per a les noves fornades de joves professio-nals. Portes endins d’aquest col·legi, Puig ha destacat els esforços que s’estan portant a terme en qüestions relaci-onades amb les millores de comunicació amb els col-legiats, així com nous ser-veis i prestacions: “En aquest moment estem negociant poder oferir pòlisses sani-tàries en condicions molt avantatjoses”.

“La confiança en el futur a llarg termini és essencial per vèncer les dificultatsa curt”

Marc Puig, degà del Col·legi de Publicitaris i RRPP de Catalunya / FOTO: CEDIDA

FUNCIONS PRÒPIES DEL COL·LEGI:

- Vetllar per l’ètica professional i pel respecte dels ciutadans, exigint el compliment de les obligacions deontològiques, legals i estatutàries.- Organitzar activitats i serveis, de tipus professional, cultural, assis-tencial, de previsió i anàlegs, d’interès per als col·legiats.- Exercir la representació i defensa de la professió davant les admi-nistracions públiques.- Vetllar per la millora de la formació professional

Font: Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS 41MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

La necessitat de vendre de les empreses, principal revulsiu dels agents comercials en temps de crisiAquest mes de març, el Col-legi Oficial d’Agents Comer-cials de Barcelona tancarà un acord amb Fira de Barcelona per tal d’instaurar-se a les fires professionals de Barcelona amb l’objectiu d’integrar l’es-pai de negocis Agents & Bro-kers a les fires professionals. Després de l’èxit d’aquest espai assolit a la fira Bread & Butter, el COACB reafirma així la seva aposta per impul-sar els negocis i contactes entre professionals de tots els sectors en un context de gran necessitat de vendre per part de les empreses. Així ho recordava el president del col·legi, Enric Enrech: “És un bon pas tant per a l’àmbit firal, que s’ha de potenciar, com per als professionals, que veuran incrementats els seus contactes i trobaran in

situ col·laboradors o partners

per al seu negoci”. Mitjançant aquest acord, entre d’altres

actuacions, el col·legi respon així a la necessitat creixent de crear espais on puguin trobar col·laboradors, posicionament i creixement i on, sobretot, els col·legiats puguin trobar nous negocis. L’acord assolit entre el COACB i Fira de Barcelona es completarà a finals d’oc-tubre amb una edició espe-cial d’Agents & Brokers, en aquesta ocasió com a espai firal amb més de 500 m2 i un gran ventall de serveis per al visitant.

Vendre, dificultat vs necessitatSens dubte, l’ombra de la crisi s’ha deixat notar dins i fora del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), institució fundada l’any 1924, que agrupa més de 8.000 agents comercials a Bar-celona i 12.000 a Catalunya. Com a antídot per pal·liar els seus efectes en la professió

de vendre, el COACB també ha apostat per la formació dels seus agents comercials com a element diferenciador i de qualitat. “La qualificació del comercial és imprescindi-ble en un moment en el qual vendre es torna cada vegada més difícil”, afirma Enrech. “D’acord amb els temps que estem vivint i l’actual recessió econòmica, és evident que el col·lectiu comercial també s’ha vist afectat” subratlla. En aquest context, és, doncs, quan més s’accentuen les fun-cions amb les que va nèixer el col·legi: protegir i repre-

sentar la professió i els inte-ressos dels col·legiats. “Mal-grat aquest panorama, està clar que el perfil comercial segueix sent el més demandat per les empreses, ja que es veuen protegides per la factu-ració que genera el seu equip de vendes”, assegura Enrech. Per donar resposta a aquesta necessitat, el col·legi compta amb l’Escola Superior de Vendes (ESVEN), que esdevé

l’àrea formativa del COACB. Aquesta escola ofereix un pro-grama integral de formació de diferents nivells, format per diferents jornades, cursos i àrees d’interès. L’objectiu és facilitar l’adaptació de l’agent comercial als canvis culturals de les empreses per millo-rar-ne la competitivitat i faci-litar la integració de les per-sones a la professió d’agent i mediador comercial.

“Les empreses es veuen protegidesper la facturació que genera el seu equip de vendes”

Enric Enrech, president del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona / FOTO: CEDIDA

Ets jove?Ets emprenedor?Participa aquest any als Dinars

d’ Emprenedorsmensuals de l’ AIJEC- Joves Empresaris.Una bona oportunitat per poder compartir la visió empresarial de polítics, grans empresaris, acadèmics i personatges de reconegut prestigi, així com per a fer networking, conèixer i compartir mantell i experiències amb una cinquantena de joves emprenedors.

Dinars del primer semestre:

21 de gener: Inauguració del CicleMolt Hble Sr. Jordi Pujol (ExPresident de la Generalitat de Catalunya)

4 de març: Sr. Miquel Valls(President de la Cambra de Comerç)

1 d’ abril: Sr. José Manuel Lara Bosch (President del Grup Planeta)

6 de maigSr. Mario Rotllant (Conseller delegat de Cobega-Coca Cola)

3 de juny: Hble. Sra. Mar Serna (Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya)

Els dinars es duran a terme a l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, a les dates esmentades de 14 a 16 hores.Més informació a: www.aijec.es, aijec@aijec.es o al 93 430 55 00

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Quina incidència té la crisi econòmica actual dins el sector?La crisi està sent una gran oportunitat de creixement per al nostre sector. En aquests moments la situació actual de la nostra economia en recessió està provocant grans oportuni-tats a empreses que s’apropen a l’e-learning pel seu cost més flexible o reduït, per les enor-mes avantatges en personalit-zació, adaptació i de retorn de la inversió, i per la flexibilitat en la forma d’aprendre.

A quin perfil respon l’alumne que acudeix a l’e-learning?Habitualment són professio-nals amb una edat mitjana de

33 anys, que volen millorar la seva formació i progressar a la seva empresa i a la seva carre-ra, però cada cop més el perfil s’està estenent tant en joves es-tudiants universitaris que com-plementen la seva formació presencial amb cursos on line, com professionals adults que no tenen temps d’anar a classes presencials. No hi ha barreres ni fronteres per a la formació on line que depèn moltes vegades de la motivació intrínseca de la persona. Les generacions més joves seran les impulsores del canvi en la modalitat formativa que transformarà l’actual para-digma del món de la formació i també de l’educació escolar.

d’Expoelearning, que se celebra els dies 19 i 20 de març?Malgrat que la crisi ens està afectant com a altres fires, es-perem assolir un bon resultat. Ja tenim confirmats més de 120 ponents de 12 països –en-guany França és el país convi-dat–, 10 activitats diferents que es poden consultar a la web, esperem més de 3.000 visitants a la zona d’exposició amb 30 estands de 7 països. Presenta-rem las darreres novetats en e-learning i els millors casos pràctics.

Quins aspecte, en concret, destacaria de l’edició d’enguany? Vull destacar el I Fòrum d’In-versors&Emprenedors en e-le-arning, el Fórum de pràctiques i demostracions de novetats obert a tot el públic, el progra-ma Virtualcampus dirigit per la UOC, i la presència d’un cente-nar de professors universitaris d’Itàlia, França i de tota Améri-ca Llatina, entre d’altres.

Quin són els reptes més imme-diats d’Aefol?Des del nostre inici al 2001 cada any innovem amb nous serveis. Estrenem nova oficina l’1 d’abril a Rubí, llancem un canal d’e-learning per televisió via Internet, millorarem els 35 serveis que oferim a les empre-ses, i volem organitzar el 2010, si tenim ajuda de l’administra-ció, el millor Congrès d’e-lear-ning del món a Barcelona.

“La crisi està sent una gran oportunitat de creixement per al nostre sector”

ENTREVISTA A JOSEP LOZANO, DIRECTOR D’AEFOL&EXPOELEARNING

Josep Lozanova crear Aefol el 2001. / DAVID FERNÁNDEZ

Josep Lozano (Barcelona, 1957) va ser membre de l’equip directiu fundacional de la UOC i el 2001 va fundar AEFOL que és avui el primer club de serveis a empreses d’e-learning, líder a tot el món per serveis, activitats organitzades i posicionament a Internet amb el seu portal www.aefol.com i el Congrès i Saló professional anual a Barcelona, l’Expoelearning.

Formació directiva

REDACCIÓ

Quina és la situació de l’e-learning en el nostre país?Estem endarrerits respecte a països com Estats Units, An-glaterra o fins i tot França, no hem fet encara la transforma-ció necessària per aplicar més la tecnologia a la formació, però estem en una bona línia de treball amb magnífics exem-ples com la UOC i segur que en els propers anys la situació mi-llorarà gràcies a l’impuls de les empreses i dels directors de for-mació que cada cop coneixen millor els grans avantatges que aporta la tecnologia actual a la formació no presencial, però si no actuem ràpid podem perdre el tren del canvi d’aquesta nova revolució del coneixement que és l’e-learning.

Quin és el volum de negoci del sector a Espanya?Hi ha més de 300 empreses pro-veïdores de serveis d’e-learning que van facturar més de 850 mi-lions d’euros al 2008 impartint formació a més de 2,4 milions de persones. El sector creix per so-bre del 30% anual. Les grans em-preses coneixen cada cop més els avantatges de l’e-learning, però encara falta que les pimes entrin amb força en aquesta mo-dalitat i s’aprofitin de les ajudes en formació. Actualment a Es-panya el 20% de la formació que s’imparteix a grans empreses es fa en modalitat e-learning i en uns tres anys arribarà al 50%.

Quins sectors empresarials són més receptius?El primer continua essent la banca, després les telecomu-nicacions, el sanitari, el de l’alimentació, la logística... De fet, l’e-learning està present en tots el sectors empresarials. Hi ha cursos on line en qualse-vol àrea del coneixement i per qualsevol activitat empresarial: des de medicina a electricistes, perruqueries o veterinaris, ad-vocats, tothom és pot formar i trobar cursos magnífics.

L’e-learning es canalitza habi-tualment a través de les noves tec-nologies. En aquest sentit quines són les darreres novetats? Les aplicacions mòbils (pda, iphone...), els videojocs, els simuladors empresarials les xarxes socials, etc. Estem sem-pre evolucionant amb una tec-nologia que es pot aplicar amb innovació a un objectiu: la for-mació de la persona i el seu desenvolupament professional. L’e-learning és un instrument per al desenvolupament de tots els països del món.

Quines expectatives tenen posades en la vuitena edició

“La formació on line depèn de la motivació intrínseca de la persona”

44 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

TENDÈNCIES LABORALS

El professionals qualificats aturats no accepten qualsevol treballLa crítica situació en què es troben els aturats en aquests moments podria provocar un canvi brusc en la seva disposició a l’hora de buscar feina. Però, podria donar-se el cas que els professionals qualificats estiguin començant a acceptar llocs de treball per sota de la seva formació i experiència? Segons un estudi la consultora Adecco, aquesta situació de moment no s’està donant.

REDACCIÓ

Els aturats amb experiència i qualificació no estan acceptant de moment feines que estiguin per sota de la seva categoria professional i, tot i que es tro-bin sense feina, de moment es-tan esperant a trobar una feina d’acord a les seves expectatives professionals. Però la situació d’aquests professionals canvia respecte als treballadors menys qualificats o sense qualificació. Amb més de 200.000 nous atu-rats al mes, la competència és cada dia més gran i menys són les ofertes de feina. Desgracia-dament són les persones amb baixa qualificació les que menys tenen a aportar en aquesta com-petició, de forma que en molts casos comença a observar-se un

canvi en els seus objectius pro-fessionals, la qual cosa els em-penta a obrir la seva recerca de feina a qualsevol oportunitat que sorgeixi en el mercat, tot i que no estigui lligada al seu an-terior lloc de treball o sector, i no tingui res a veure amb la se-va experiència.La consultora Adecco consta-ta aquest fet entre els candidats menys formats que arriben dia a dia a les seves oficines bus-cant una feina, els quals s’han duplicat en els darrers mesos. Aquest fenomen és només un reflex de les dades que de mi-ca en mica es van coneixent: els aturats de llarga durada han crescut un 56% en el darrer any fins a 685.000 persones, sent ja 290.000 les que porten sense fei-

na més de dos anys; mentre que al voltant d’un milió d’aturats a Espanya ja no cobren l’atur i 800.000 llars espanyoles tenen tots els seus membres a l’atur.

Frustració en el candidatDe moment, des d’Adecco no s’ha apreciat una major deman-da per part dels candidats de rebaixar la seva categoria pro-fessional. Si és cert, en canvi, que si abans optaven a la fran-ja més alta de la retribució sa-larial corresponent al seu lloc, en aquests moments estan dis-posats a acceptar la forquilla més baixa d’aquesta. L’explica-ció vindria donada per un do-ble vessant. En primer lloc, tot i que és cert que en aquests mo-ments les empreses tenen més

candidats entre els quals op-tar per cobrir una determinada professió, aspiren a buscar el millor candidat per aquest lloc, però no el més sobrequalificat.

L’explicació és senzilla: els di-rectors de recursos humans són conscients que tenir un treba-llador sobrequalificat en un de-terminat lloc, donarà lloc a una

Les empreses cerquen el millor candidat, però no el més sobrequalificat. / ARXIU

Medio de comunicación oficial Coincidiendo con

18 al 22 de marzo 2009 19-20 de marzo 2009

Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

2ª Exposición Profesional de los Recursos HumanosLa mayor oferta en Formación, Trabajo y Recursos Humanos en España

www.personal-espana.es

Fira de Barcelona19-20 de Marzo de 2009

20

09

2nd Exhibition forHuman Resource Management

2ª Exposición Profesional de Recursos Humanos

Personal E spañaMás de 20 conferencias, 10 Mesas-debate,

6 casos “Best Practice” y Conferenciantes

Principales expertos en RR.HH.,…

CONFERENCIANTE PRINCIPAL- CONFERENCIAS

Enrique Alcat,profesor del Master de Comunicación Política y Corporativa de la Universidad de Navarra.

presentado por Conferenciantes BCC

Albert Jovell,Presidente del Foro Español de los Pacientes.

presentado por Conferenciantes BCC

José Manuel Casado,miembro del Top Ten Management español.

Entrada con descuento en www.personal-espana.es/registro

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA 45MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

situació d’incertesa en la qual quan aquest professional trobi un treball més d’acord a les se-ves competències abandonarà el lloc. En segon lloc, els propis treballadors són conscients que acceptar una feina per sota de la seva qualificació podria su-mir-los en una situació de frus-tració que, a curt o mig termini, podria afectar el seu treball i la seva vida professional. Una si-tuació diferent es dóna quan el lloc al qual es vol optar impli-ca un desenvolupament pro-fessional posterior a mig o llarg termini; és en aquestes circum-stàncies quan el candidat sí accepta a donar un pas cap en-darrere, per aconseguir una nova feina, tot i que estigui lleu-gerament per sota de la seva categoria, conscient que en un temps relativament curt podrà tornar a ocupar el càrrec que exercia anteriorment.Aquesta situació ja s’evidencia en alguns perfils en els quals com a conseqüència de la crisi és més comú que el treballadors renunciïn transitòriament a la seva categoria professional, pe-

rò amb vistes a un futur desen-volupament professional que els permeti retornar a la seva posi-ció natural en un període raona-ble de temps. Aquest és el cas de directors financers o caps de comptabilitat que desenvolupen la funció de controller; directors comercials o responsables co-mercials que fan de comercials senior; o secretaries de direc-ció que treballen com a admi-nistratives o recepcionistes. On també és evident l’acceptació de treballs de menor qualifica-ció és en el cas dels recent titu-lats, que acaben els seus estudis just en un moment com l’actual en què la ralentització del mer-cat laboral és més que patent i, no obstant, necessiten incorpo-rar-s’hi per fer front a les seves necessitats econòmiques.

Sense formació és difícil competirLes persones menys qualifica-des són les més estan patint amb aquesta recessió. Han es-tat els primers en viure els aco-miadaments i per a molts d’ells la crisi va començar fa temps,

tenint en compte que els parats de llarga durada han augmentat un 56% el 2008. Això significa que 685.000 persones es troben a l’atur des de fa més d’un any, per la qual cosa molts d’ells es-tan a punt de deixar de cobrar l’atur, sent un milió els qui ja no cobren cap tipus de prestació. Davant d’aquesta situació no existeix cap dilema professio-nal per a ells a l’hora d’accep-tar qualsevol tipus de feina, tot i que no tingui relació amb la se-va anterior experiència laboral.

Una de les possibles solucions al problema de l’atur dels per-fils d’alta qualificació passaria per l’Interim Management, una pràctica bastant habitual a la resta de països europeus però que, de moment, no acaba d’arrelar en el nostre país. Es tracta de la contractació temporal d’alts directius amb experiència en una àrea concreta per a necessitats específiques de les companyies, o per baixa d’algun dels seus directius, o per portar un projec-te concret durant un temps molt determinat. D’aquesta forma, molts dels professionals veurien en això una sortida transitòria a la seva carrera perquè, un cop finalitzat el projecte i quan el mercat comencés a donar símptomes de recuperació, podrien tornar a un lloc de major responsabilitat.

L’OPCIÓ DE L’ANOMENAT ‘INTERIM MANAGEMENT’

Les persones menys qualificades són les que pateixen més la recessió econòmica. / ARXIU

Els treballadors són conscients que acceptar una feina per sota del seu nivell els podria frustrar

Els recent titulats són els qui accepten amb més facilitat treballs de menor qualificació

46 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Tota l

a infor

mació pe

r ampli

ar la

teva

formaci

ó, ara

també

a Inter

net

www.guiam

asters

.com

A força de fer-los servir, els mots van perdent la seva brillantor i el que és pitjor, el seu significat. Conceptes com talent i motivació en són un bon exemple, aplicats, en aquest cas, a l’argot de la gestió empresarial. Tot i així, encara hi ha qui, com Jeffrey Pfeffer, basa el seu discurs en aquests dos conceptes. I és que aquest autor, professor de la universitat d’Stanford i d’IESE, ha publicat dotze obres so-bre talent i motivació, entre les quals destaquen La ecuación humana i El poder de las organizaciones.Així, des de la claredat d’idees que dóna haver-se dedicat a investigar de forma incansable sobre aspectes com el lideratge, l’estructura organit-zativa i el clima laboral, Pfeffer no té cap problema a dir que l’allau de co-miats que viu el món empresarial no-més serveix per deixar sense talent i capital humà a les empreses i que l’alternativa per salvar-les només pot ser la solidaritat.

És doncs un bon moment per recupe-rar una obra de l’autor com ¿En qué estarían pensando?, publicada per Deusto. Com era d’esperar, Pfeffer no defugeix la mirada crítica sobre el lideratge. L’autor fa un recull de reflexions i exemples sobre el com-portament dels directius. L’objectiu: aconseguir la retenció del capital humà. La manera: fer una mirada crí-tica valenta i oberta sobre la manera de fer del lideratge. L’autor aposta per un lideratge prag-màtic, afable i racional, però sobre-tot, vol oferir la manera d’aconseguir millorar l’efectivitat i la productivitat per aconseguir una organització més experimentada i eficient. I sovint, la resposta es troba en el sentit comú: influir mitjançant la interacció huma-na real, conèixer a què es dedica l’or-ganització que dirigeix, i seleccionar la gent pel que pot fer, i no pel seu currículum, són només els títols d’al-guns dels capítols d’aquesta obra.

Els líders que calen per transitar per la crisi econòmica

HABILITATS DIRECTIVES

La consultora KPMG publica un informe sobre l’impacte de la re-forma comptable a les empreses espanyoles. L’estudi s’ha basat en una enquesta realitzada a tot el ter-ritori nacional a 494 empresaris i directius. L’objectiu ha estat conèi-xer l’impacte i les adaptacions que les empreses han hagut d’afrontar durant el primer any d’implantació del Nou Pla General de Comptabili-tat (NPGC).Segons Antonio Fornieles, respon-sable d’auditoria de KPMG Espa-nya, “aquest primer any d’aplicació del NPGC ha suposat un desafia-ment per a les empreses, que estan fent un important esforç per ajus-tar els seus registres comptables a la nova regulació”. Els resultats de l’enquesta també posen de manifest que “s’ha deixat per a una segona etapa la gestió dels impactes que el canvi de re-gulació comptable té sobre altres

àmbits de l’empresa que queden afectats per la nova regulació”, afir-ma Fornieles.Segons l’enquesta, les tasques que han requerit un major grau d’esforç han estat la identificació de les di-ferències (55%), la formació (53%) i l’adaptació dels sistemes compta-bles (44%). Pel que fa als principals processos que s’han hagut d’adap-tar, destaquen el pla de comptes (94%), els procediments de tanca-ment (75%) i el reporting (53%).Pel que fa a com s’està realitzant el procés d’adaptació, el 56% de les empreses analitzades indica que l’ha realitzat amb mitjans externs i interns, i només el 21% l’ha realitzat internament i el 20%, exclusivament amb assessorament extern.I una dada reveladora: a finals de 2008, hi ha un 46% de directius que no es considera informat sobre les implicacions fiscals del NPGC.

L’impacte d’adaptar-se a lesexigències comptables

CONEIXEMENTS

TEXTOS: BEGONYA MERINO

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSÉ MORENO, DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS DE L’HOTEL FIRA-PALACE

On treballava abans?Vaig estar treballant durant 16 anys en el mateix lloc de treball que ara, a la ca-dena Expo Hoteles.

Realment és tan bo treballar en tu-risme?No és bo ni dolent. És allò que de forma accidental un dia ho inicies i al final es converteix en el teu dia a dia.

Qui treballa més als hotels, el director o vostè?Ambdues direccions es troben. El direc-tor potser generalitzi més, tot i que la gestió de les persones forma part de les seves responsabilitats. La meva és més propera al treballador i faig una mica de mediador entre la direcció i la gent.

Sap fer un llit?Ja se’n va encarregar en el seu moment la meva dona d’obligar-me a aprendre-ho.

Com es porta la gestió de la diversitat?Aquí tenim paquistanís, àrabs, subsaha-rians, llatinc, etc, és qüestió que tinguin clara la seva funció i intentar que es portin bé entre ells.

S’organitza un hotel com una família?Seria l’ideal, però socialment no és possible, compten l’eficiència i els resultats. A més, les relacions entre empresa i treballador exigeixen uns paràmetres legals que obliguen a ser molt estrictes en el compliment de les obligacions i els drets d’uns i altres.

Es troben en crisi les fires?No necessàriament. Tot i que la situació actual, la psicosi entorn la crisi, afecta tots els sectors comercials i sembla que existeix certa contenció de la despesa que sembla prescindible. Això inclou tot tipus d’esdeveniments firals.

Per què Barcelona ha perdut el prota-gonisme firal?

“La singularitat de l’hostaleria dificulta la conciliació familiar”

No crec que hagi perdut protagonisme, existeixen altres escenaris que estan potenciant al màxim les seves ofertes i, per tant, no deixa de ser un tema de competència comercial.

Els idiomes són competència clau en hostaleria?Són bàsics, sobretot l’anglès. No obli-dem que la globalitat actual permet prioritzar per sobre de tot l’entesa a través del llenguatge.

Com porteu la conciliació familiar?S’intenta dins del que és possible solucionar aquesta situació, tot i que la singularitat de l’hostaleria no permet grans opcions.

Per què creu que hi ha tantes dones en recursos humans?Crec que no hi ha tanta diferència. Aquesta parcel·la agrada per igual a

homes i a dones. L’important és l’efi-ciència i el resultat. Amb el diàleg se superen possibles actituds sexistes.

La RSC està de moda?Té bastant de màrqueting, ja que les empreses tenen totes unes res-ponsabilitats, tant socials com ambientals, que són totalment ine-ludibles

Què és més important en un hotel: les instal·lacions o les persones?Les persones d’un hotel fan que les instal·lacions siguin importants.

Un consell per als qui comencen en re-cursos humans.Per sobre de tot, cal fomentar el diàleg. A partir d’aquí, tot és més fàcil.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Nascut a Còrdova, Dos Torres, fa més de 45 anys va arribar a Catalunya, i es manifesta català, sense haver renunciat als seus orígens. És casat, amb dos fills i té un nét, que desitja que no sigui l’últim.

Quina és la seva formació acadè-mica?Tinc realitzat el batxillerat superior i diversos cursos i seminaris de la meva especialitat. He prioritzat la formació pràctica amb treball, experiència i interès.

I les seves afeccions?La lectura, la música i el cinema.

Hi ha qui diu que ens trobem en un moment especial. Què en pensa?Ens trobem en un punt d’inflexió. Potser a partir d’ara es controla-ran més les finances i existirà més racionalitat.

Què falta i què sobra al món?Falta interès per al diàleg. Sobren els grans desequilibris socials.

Algun somni no realitzat?Sempre m’ha agradat viatjar. Es-pero poder visitar llocs històrics plens d’art.

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida.El millor sempre ha estat la meva família i la meva feina, em sento privilegiat de poder seguir gaudint de les dues. I el pitjor ha estat tan insignificant que no val la pena ser recordat.

Què no perdonaria mai?La indiferència.

Ha tingut molts mestres?Sempre recordaré la persona que em va encaminar cap a la meva professió, Josep Maria Lamarca.

El seu pitjor defecte?Sóc excessivament confiat.

Moreno té una àmplia experiència en l’àmbit de l’hostaleria. / DAVID FERNÁNDEZ

48 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

FORMACIÓ RECURSOS HUMANS

UNIVERSITAT

ANNA RIPOLL, RECTORA DE LA UAB, NOVAPRESIDENTA DE LA XARXA VIVES

El Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats ha escollit presidenta la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, en haver-se complert el semestre de presidència de la rectora de la UIB, Montserrat Casas Ametller. La nova presidenta és catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i va ser escollida rectora de la UAB el passat 15 de desembre de 2008. Ana Ripoll ha anunciat que la presidència de la UAB serà “fidel als principis fundacionals de la Xarxa i als objectius que defineix el seu pla estratègic, donant continuïtat a les accions iniciades per la presidenta Casas”. Entre altres iniciatives, Ripoll ha destacat que la Xarxa estudiarà la incorporació de la Universitat de Sàsser (L’Alguer).

ALTRES

LA CRISI ELEVA UN 25% LA DEMANDA DE MBA I REDUEIX L’ABSENTISME LABORAL

L’actual situació econòmica està incrementant un 25% la demanda de formació especialitzada en direcció, com els MBA, al mateix temps que està augmentant la productivitat per empleat i reduint l’índex d’absentisme laboral, segons un estudi publicat per l’escola de negocis internacional ESCP-EAP. Segons les dades facilitades per ESCP-EAP, la conjuntura econòmica imperant ha modificat els hàbits dels treballadors espanyols augmentant la preocupació per adquirir més formació, la voluntat per complir les tasques encarregades i el propòsit de no fallar a la feina sense una clara justificació.

LA CRISI AFAVOREIX LES XARXES PROFESSIONALS A INTERNET

La crisi no afecta per igual totes les empreses. Així, està beneficiant les xarxes socials professionals. La nordamericana Linkedin amb 34 milions de membres a tot el món, ha experimentat un augment espectacular, a l’igual que Xing, la xarxa professional europea. El negoci està en el fet que els internautes hi poden penjar el seu currículum i accedir a ofertes de feina que encara no s’han publicat a altres llocs.

ACORD ENTRE INFOJOBS.NET I EMAGISTER

InfoJobs.net, la borsa de treball on line líder a Es-panya, amb 100.000 llocs vacants de 10.000 empre-

LA JORNADA CONTÍNUA I FLEXIBLE AUGMENTALA PRODUCCIÓ I REDUEIX L’ABSENTISME

Una jornada laboral compacta i amb horari flexible té uns beneficis clars per a les empreses que apostin per aquesta fórmula i la productivitat dels empleats augmenta entre un 15 i un 20% i es redueix el seu absentisme fins a un 30%. Així ho va assenyalar la directora general d’Igualtat d’Oportunitats a la Feina de la Generalitat, Sara Berbel, que va participar a les Jornades europees Cap a on va el nostre temps. Al seu judici, un banc d’hores dins de l’horari laboral o el teletreball ajuda a millorar el clima laboral.

LA TAXA DE DESOCUPACIÓ JUVENIL A ESPANYAÉS LA MÉS ALTA DE LA UNIÓ EUROPEA

Els joves són uns dels principals perjudicats de la contractació del mercat laboral. En només dos anys, la taxa d’atur dels joves espanyols d’entre 20 i 24 anys ha passat del 15% al 25%, una xifra que no es recordava des de l’any 2000, segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística. Avui ja són més de 400.000 els menors de 25 anys en situació de desocupació. L’escenari és anàleg en altres països de la Unió

Europea. Al Regne Unit la situació també és crítica. Dels tres milions d’aturats amb els quals va tancar 2008, 1,25 milions tenen menys de 25 anys, segons informa The Guardian.

LA GENERALITAT MANTÉ EL COMPROMÍS D’INTEGRACIÓ LABORAL DE PERSONES AMBDISCAPACITAT

L’evolució del procés d’integració de persones amb discapacitat a la Generalitat és d’increment mantingut: de l’1,44% a 31 de desembre del 2007 fins a l’1,51% a 31 de desembre del 2008. Ara bé, cal contextualitzar aquestes dades, tenint en compte que determinats col·lectius, per raó de les funcions i tasques assignades, estan exempts del compliment del requisit del 2%, com per exemple els cossos de mossos d’esquadra, bombers i agents rurals. Si desagreguem aquestes dades, la resta de departaments obtenen una mitjana de percentatge d’assoliment de l’1,98%. Cal destacar també que a data de desembre de 2008 el compliment del 2% al personal d’administració i serveis va ser àmpliament superat, ja que era del 2,39% que arribava al 2,77% en el cas del personal amb vinculació laboral. En el col·lectiu sanitari el percentatge arriba al 2,01%.

ses i Emagister.com, el primer portal de formació del mercat de parla hispana i el tercer en trànsit d’Espanya segons OJD, amb més de 26.000 cen-tres de formació i 370.000 cursos, han arribat a un acord per integrar els seus serveis intercanviant l’oferta de formació d’Emagister amb la borsa de treball d’InfoJobs. La unió entre ambdues empre-ses servirà per donar resposta a les necessitats formatives i laborals tant dels usuaris com de les empreses.

NOU CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTREAEDIPE CATALUNYA I MEDIGRUP

L’empresa Medigrup i Aedipe Catalunya han signat un nou conveni de col·laboració i patrocini, continuació

del que ha estat vigent fins al 31 de desembre del 2008. Fruit d’aquest conveni, Món empresarial –publicació que reben els socis gratuïtament– seguirà com a empresa patrocinadora.

El director general de Medigrup, Joan Pons, i el president d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MARTA SEGÚ, DIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ FC BARCELONAEstils de Vida

Marta Segú, metgessa de formació, ha trobat a la Fundació una gran satisfacció professional. / M. A. CHAZO

Omplir de contingut i ànima la fundació del Barça. Aquest va ser el repte que la Junta Directiva va plantejar a Marta Segú, directora general de la Funda-ció FC Barcelona, l’any 2004. Després de 5 anys d’intens treball, mostra orgullosa els resultats: un ventall de programes i iniciatives d’educació, cooperació internacio-nal i solidaritat que són l’enveja de qualsevol directiu de responsabi-litat social corporativa. I encara vol anar més enllà: l’esport té una força inigualable per transmetre valors i la vol explorar al màxim.

“Arribar de la mà del Barça t’obre moltes portes”

BEGOÑA GIMÉNEZ

La Fundació del Barça té un abans i un després a l’arribada de Laporta. Què va passar l’any 2004?La Fundació, creada l’any 94, en principi actuava com a enti-tat d’intercanvi d’actius comer-cials, fins el 2003. Va ser amb l’arribada de la nova Junta Di-rectiva, liderats per Joan Lapor-ta, que es produeix el canvi. Li van voler donar una nova ori-entació, convertir la Fundació en una vertadera eina per de-senvolupar la responsabilitat social corporativa i ser l’ànima del Barça. El 2006 es fa un pas més: el Club es va adherir als Objectius del Mil·lenni de Naci-ons Unides. El posicionament de la Junta directiva va ser: el Barça és més que un Club, a tot el món. També es va fer la ces-sió del 0,7% dels recursos or-dinaris del Club a la Fundació per posar en marxa de tots els projectes i programes. I ja amb els recursos i l’orientació clara de voler ser una entitat sense ànim de lucre i d’acció social, vam començar a treballar en els programes propis per dotar la Fundació de contingut

El paper de Joan Laporta és clau en el canvi de la Fundació?Sí, realment sí. Ell és qui més creu en tot això. Tota la Junta

Directiva està molt involucrada i el seu suport és del cent per cent. La Junta no volia la Fun-dació com a imatge sinó que volien que tot tingués contingut i raó de ser.

Quines línies de treball seguiu?La col·laboració amb Unicef és la que té més ressò, per allò del logo a la samarreta i per-què és una entitat internacio-nal molt rellevant, però potser són més importants els progra-mes propis. Treballem en dues línies: Solidaritat i cooperació i Esport i ciutadania. A la pri-mera, s’integren la Xarxa Inter-nacional de Centres Solidaris, coneguts com a XICS. Gràcies a aquesta xarxa de centres re-partida per diversos continents, s’ofereix educació, assistència, suport psicosocial i accés a l’esport i lleure als infants més

vulnerables. Amb les Jornades d’Esport Solidari, el que fem és formar educadors perquè de-senvolupin activitats esportives i de lleure amb els infants de les seves comunitats per facilitar la seva integració social.

Com us reben a les comunitats on desenvolupeu l’acció?D’entrada molt bé, arribar de la mà del Barça t’obre moltes por-tes. També hi ha una contrapar-tida negativa i és que a vegades es pensen que hi vas per obrir una escola de futbol i que hi bus-ques cracks. I molta gent vol fer negoci amb això i en principi t’acullen molt bé però quan veu-en que no podran treure benefi-ci, que és un programa d’acció social de cooperació interna-cional i que l’objectiu és ajudar nens desfavorits, molts es reti-ren.

És difícil controlar què es fa amb els diners i com s’inverteixen?Fem avaluacions molts exhaus-tives. Primer, per poder valorar l’impacte de la nostra actuació en la vida dels infants. Segon, treballem sempre amb una enti-tat local que pugui garantir-nos la transparència en la gestió dels recursos i del programa. A vegades ens passem mesos per trobar una contrapart que s’ajusti, hem d’estar molt se-gurs de amb qui treballem.

Quin paper juga l’esport en totes aquestes línies d’actuació?

L’esport no és un objectiu final, és una eina educativa d’inclu-sió social i de transmissió de valors cívics. Tots els progra-mes s’impregnen d’aquesta fi-losofia. Intentem que l’esport sigui l’instrument que ens per-meti arribar a tots els nens, per-què és molt poderós.

Al programa Esport i ciutada-nia aquesta filosofia és molt evi-dent....Sí, aquest programa vol con-tribuir a fomentar una societat cívica responsable prenent l’es-port com a eix vertebrador per potenciar iniciatives educati-ves, culturals, científiques i ciu-tadanes.

A banda del 0,7% cedit pel Club, d’on surten els diners?Ens ajuden l’Agència Espanyo-la de Cooperació Internacio-nal, l’Agència Catalana d’Ajut al Desenvolupament i entitats pri-vades i fundacions d’empreses que han volgut col·laborar-hi. I cada vegada són més. Amb les Nacions Unides ens ha fet molt més visibles.

De quin pressupost parlem?La Fundació té un pressupost de 5 milions d’euros. Som una fundació petita, comparada amb d’altres, amb pressupos-tos de 40 milions.

Com és la col·laboració amb l’ONU?Seguint l’estratègia de Més que un Club al Món, i per impulsar

la globalitat de les nostres acci-ons, col·laborem amb Nacions Unides. Amb UNICEF tenim un conveni de cinc anys i compor-ta una contribució anual d’1,5 milions. No només donem els diners, fem també una tasca de seguiment. Amb la UNESCO es vol sensibilitzar sobre l’ús de l’educació i l’esport en el de-senvolupament i benestar dels nens. Ara treballem per eradi-car el racisme en l’àmbit espor-tiu. Amb l’ACNUR, durant tres anys, s’executaran programes en camps de refugiats a Ruan-da, Nepal i Equador.

S’hi impliquen els jugadors?En general, tots els empleats, inclosos els jugadors, s’hi inte-ressen i se senten orgullosos de la Fundació. Amb els calen-daris de partits, entrenaments i concentracions, és difícil, però quan els demanem algu-na cosa, s’hi impliquen. Tam-poc els volem molestar massa. El Pep Guardiola és el primer en sensibilitzar-se. Amb alguns jugadors tenim col·laboracions concretes com amb Rafa Màr-quez a Mèxic, o amb l’Eto’o al Camerun.

Amb els diners que guanyen, no haurien de ser també social-ment responsables?No pots obligar ningú. És una cosa que ha de sortir de cada persona. Hi ha jugadors amb més sensibilitat i d’entrada ja s’hi interessen. D’altres, potser si els hi planteges, si els infor-

“L’esport és una eina educativa

poderosíssima”

“La Junta vol una Fundació amb contingut, no vol només una imatge”

50 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CRISTINA S.

El Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona organitza, a partir del proper dia 7 de febrer, la setena edició de les Trobades africanes de fotografia sota el títol “A la ciutat i més enllà”. L’objectiu d’aquesta expo-sició, comissariada per Pep Subirós, és doble. D’una banda es vol acon-seguir fer una aproximació a la foto-grafia africana contemporània i de l’altra donar a conèixer les Rencon-tres Africanes de les Photographie,el qual es tracta d’un esdeveniment biennal que ja ha aconseguit conso-lidar-se com una de les grans cites artístiques del continent. El visitant que s’apropi a gaudir d’aquesta expo-sició podrà veure les propostes més interessants del 2007: 200 fotogra-fies, una selecció de vídeos de crea-ció i tota una sèrie de documentació bibliogràfica i fílmica.

La urbanitat de les ciutats L’exposició d’enguany està dedicada a la urbanitat i no pas a la ciutat, tal com diu el propi títol, “A la ciutat i més enllà”. Es vol mostrar la ciutat no només com una simple estruc-tura funcional sinó com una sèrie de grans xarxes de relacions entre indi-vidus i grups socials. Segons Pep Subirós, comissari de l’exposició, “el que en el fons distingeix radical-ment la vida urbana de la vida rural (...) és que al món urbà ningú pot viure pel seu compte; perquè ningú, absolutament ningú, no produeix allò que ella o ell mateix necessita per viure. És més, els urbanites depenen no només dels seus con-ciutadans immediats per satisfer les seves necessitats més mínimes, sinó també d’una xarxa d’intercanvis amb l’exterior, amb un hinterland més

o menys ampli.” Per tant, d’aquesta dependència extrema i d’aquest estat constant de negociació s’aca-ben originant inevitablement conflic-tes. La mostra fotogràfica transmet al visitant que les ciutats viuen en constant canvi i que es tracta d’esce-naris que barregen allò natural amb allò artificial. És precisament ara quan les ciutats africanes estan començant a viure les transformacions a gran escala que comporta la influència i el poder de la globalització. El visitant podrà copsar també que l’essència i la con-figuració de la ciutat s’està implan-tant arreu del món amb la mateixa estructura i els mateixos problemes.

A les ciutats africanes, però, encara s’hi respira molta vida i molta activi-tat. “Hi batega una vida imparable, on tot s’aprofita, amb iniciatives individuals i formes de sol·lidaritat col·lectiva que omplen l’absència de serveix públics, amb expressions artístiques integrades en les formes de vida i de feina de cada dia, potser perquè la vida és un art que s’hi ha d’inventar cada dia”, afirma Subirós. A l’exposició “A la ciutat i més enllà”, el visitant podrà veure un homenatge a grans fotògrafs africans desapare-guts recentment com Serge Jongué (1951-2006) i una mostra monogrà-fica d’autor, dedicada en aquest cas a Samuel Fosso.

CULTURACITA CRÍTICA: “La raó es compon de veritats que cal dir i d’altres que cal callar.” Compte de Rivarol, escriptor francès.

Una aproximació a la fotografia africana El CCCB organitza la setena edició de les Trobades africa-nes de fotografia sota el títol “A la ciutat i més enllà” i que es podrà visitar entre el 24 de febrer i l’1 de juny. L’exposició està comissariada per Pep Subirós.

Mercè Conesa (1954-2009), defensora del periodisme compromèsMercè Conesa, periodista compromesa amb els temes socials i de llarga trajectòria, ens ha deixat a l’edat de 55 anys a causa del càncer que patia de feia uns anys. Conesa va treballar per diversos mitjans al llarg de la seva trajec-tòria professional però on va passar la major part dels anys va ser a El Periódico, concretament, des del 1982. Va cobrir la secció de tribunals i també va defensar els drets dels més desfavorits. Els seus companys la recorden “per la seva inte-gritat i la fermesa de les seves conviccions” i també valoren la seva tasca professional “fet amb entusiasme, dedicació i proximitat a les persones.” Durant molts anys va cobrir gran quantitat de judicis al Palau de Justícia, mostrant el costat més fosc de la vida. Va transmetre amb les seves paraules els judicis del 23-F i el cas Banca Catalana. Es va implicar en associacions de suport als més desvalguts de la societat i va tractar en profunditat els temes mediambientals, dels quals en va ser pionera a Barcelona. Confiava plenament en les noves generacions de periodistes pensant que la tasca que farien seria molt millor a la de la seva genera-ció. Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis, entre els quals destaca el Premi Solidaritat, que concedeix l’Institut Català de Drets Humans, o el Premi de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Exposició “Her memory”Exposició sobre l’obra més recent de l’artista nord-americana Kiki Smith. A través d’instal·lacions i materials diversos trobarem una peça única d’art en si mateixa.A la Fundació Joan Miró, del 19/02 al 24/05.

> Teatre “Antílops”Peça teatral de Henning Mankell que mostra una visió punyent sobre la visió dels europeus a Àfrica. A la Sala Petita del TNC, del 7 al 29 de març.

> Exposició temporal “Josep Mompou”Selecció de prop d’un centenar de peces, entre olis i dibuixos, que ofereixen una panoràmica de l’obra de l’artista català. A la Sala d’Exposicions de La Pedrera de Caixa Catalunya, del 10/2 al 14/06.

> Concert “10 veus, deu anys de l’Auditori”Concert especial amb les 10 millors veus femenines de Catalunya.El 20 de març a l’Auditori.

> Teatre “L’inspector”Divertida comèdia satírica provinent de Rússia on es retrata irònicament l’estupidesa, la cobdícia i la banalitat dels oficials i els alts càrrecs russos. A la Sala Gran del TNC fins el 12/04.

> Concert de “The Rasmus”La banda finlandesa de rock alternatiu està promocionant per Europa el seu últim treball “Black Roses”.El 25 de març a la sala Razzmatazz.

JUN

Y

Monogràfic - Samuel Fosso “Le Chef”. /CEDIDA

Júlia García-Valdecasas (1944-2009), exministra d’Administracions públiquesJúlia García-Valdecasas, ministra d’Administracions Públiques en el govern de José Maria Aznar, ha mort a l’edat de 65 anys a Barcelona a causa d’una llarga malal-tia neurodegenerativa agreujada per una pneumònia. El seu estat de salut la va fer retirar de la vida política l’any 2006 deixant el seu escó de diputada per la província de Barcelona. Valdecasas va ser nomenada delegada del govern l’any 1996, tan sols un any després d’ingressar a les files del Partit Popular. Es dóna el cas que va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec. Estava casada amb Javier Añoveros, Catedràtic de Dret Mercantil i cosí del dirigent del Partit Popular, Josep Trías de Bes. Valdecasas es va llicenciar en Farmàcia per la Universi-tat de Barcelona i des de l’any 1992 va ser delegada del Ministeri d’Economia i Hisenda de l’administració Aznar. Va ser ministra fins el 2004, moment en què va produir el relleu a la Moncloa amb l’entrada de Zapatero. El mateix any, va ser escollida diputada del Partit Popular per Barce-lona i també vicepresidenta de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Va donar classes a l’Escola d’Hisenda Pública de l’Institut d’Estudis Fiscals i també a l’Institut Nacional d’Administració Pública.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: Alguns llibres es proven, altres es devoren però pocs es masteguen i es digereixen. Sir Francis Bacon, filòsof i estadista britànic.

EL PEZ QUE NO QUISO EVOLUCIONARAutor: Paco MuroEditorial: Empresa ActivaPàgines: 128Aquest llibre és la reedició ampli-ada i revisada del gran èxit de vendes “El pez que no quiso evo-lucionar”. Conté com a contingut extra el capítol “Disminuir los gastos a base de aumentar los costes”. L’èxit d’aquest llibre, tra-duït a 8 idiomes diferents, ha fet que se n’hagin venut fins ara prop de 250.000 exemplars. L’essència d’aquest llibre són els relats sobre la vida i l’empresa que volen ajudar a fer front al canvi, a millorar la gestió i a treure el millor de nosal-tres mateixos. Cada capítol aporta consells i solucions a problemes o situacions que poden ser fàcilment identificades per qualsevol per-sona. Els temes que es tracten són les reestructuracions empresari-als, el canvi de personal, la crisi o les prejubilacions.

COBRO DE IMPAGADOSAutor: Pere J. BrachfieldEditorial: Gestión 2000Pàgines: 296La desacceleració de l’activitat eco-nòmica està afectant tot el teixit empresarial. L’encariment del preu del diner, l’excessiu endeutament a curt termini i les restriccions del crèdit estan provocant un impor-tant augment dels impagaments. Moltes empreses estan utilitzant cada vegada amb més freqüència el perllongament de terminis de paga-ment per substituir els crèdits ban-caris. Tot plegat està donant lloc a un augment de la taxa de morositat i, segons dades estadístiques d’or-ganismes oficials i asseguradores de crèdit, han augmentat els impa-gaments més d’un 30%. Amb aquest llibre, Branchfield vol donar un cop de mà a les empreses que estiguin passant per una situació difícil i també a aquelles que encara esti-guin a temps de prevenir-la.

TRANSFORMACIÓNRÁPIDA EN 90 DÍASAutor: Behnam N. TabriziEditorial: Profit EditorialPàgines: 334A l’actual societat de la informació, les organitzacions estan sotmeses a transformacions que s’han de fer en el menor espai de temps possi-ble. La globalització i internet han fet que el mercat canviï comple-tament i s’hagi accelerat el canvi. Segons Tabrizi, “ja no és tan impor-tant la gestió del canvi sinó viure en constant canvi”. A través d’aquest llibre el lector trobarà una meto-dologia pràctica amb exemples que il·lustren el model que el propi autor ha desenvolupat posar-lo en pràctica. Tabrizi diu que “les com-panyies necessiten una transforma-ció organitzativa ràpida i per fer-ho necessiten el compromís dels seus directius i un mapa per afrontar un model transformacional que les guiï cap el canvi”.

Sala 33, a les 22.40h, al 33Produccions audiovi-suals guardonades de temàtica variada.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.10h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a CatalunyaInformació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22h, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Si ingènuament creiem que ja ho havíem sentit i vist tot sobre els continguts escombraria que ofereix la te-levisió estàvem ben equivocats. Fins i tot hem arribat a la conclusió que la televisió no ho pot controlar tot i la vida mateixa l’acaba superant, tal com diu la popu-lar dita. Amb aquesta reflexió ens estem referint al cas que ha anat de boca en boca les darreres setmanes sobre el fosc passat d’un participant del concurs d’An-tena 3, “La vuelta al mundo en directo.” Sembla gai-rebé impossible de creure que a tot l’equip de càsting de la productora Phileas, inclosos els psicòlegs, se’ls hagués passat per alt que un del seus participants ha-via matat els seus pares quan encara era un adoles-cent. Tot i que no tenia cap antecedent policial perquè era menor d’edat no hagués estat de més consultar els nom (d’ell i de tots els participants que algun cop s’han presentat a càstings de programes televisius) si més no per evitar el safareig. Segons diuen la cadena i la productora sembla que no en sabien res però veient com funciona el circ de la televisió no és estrany pen-sar que tot estava preparat o si més no que eren cons-cients de qui havia d’entrar a concursar al programa.D’altra banda, cal destacar el tractament tan qüestio-nable que fa Tele5 al programa “La Noria” dels temes de successos. Volem fer menció, concretament, del tractament que van donar en un dels programes més recents al voltant del cas de la desaparició de la jove sevillana, Marta del Castillo. A banda d’informar de l’última hora al voltant de les novetats del cas sobre la confessió dels implicats, el programa es va entretenir a enfocar-ho des d’un punt de vista sensacionalista, ple de detalls innecessaris. Massa estona, massa de-talls i un debat massa escabrós. A la taula compta-ven amb un psiquiatra, altres periodistes i testimonis d’altres successos tràgics amb punts en comú amb el cas Marta, com per exemple els pares de la nena des-apareguda, Mari Luz Cortés. Va ser tant l’excés que va arribar a ser molest fins i tot per aquells telespecta-dors que consumeixen habitualment aquest tipus de continguts. Una vegada més veiem que aquells que manen a les televisions privades aposten per aconseguir audièn-cia al preu que sigui sense ja ni tan sols respectar els telespectadors ni els propis convidats. No sabem fins quan es donarà corda a aquest tipus de continguts. O potser sí: quan els telespectadors canviïn de canal o apaguin el televisor indignats.

La teleescombraria no té límits

52 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

Uns clients s’esperen a l’en-trada del restaurant per ser recollits pel cap de sala que els acompanyarà a la taula que tenen reservada. De camí, es troben la Mercè Navarro, mestressa i chef del Roig Robí i el seu director, Joan Crosas. Es saluden, són clients habituals. “Aquí estem de nou, hem vingut a menjar bé”, contesta un d’ells. Li podem donar moltes voltes i guarnir l’explicació tant com es vulgui, però, al final, un cop tastat el menjar i gaudit de l’ambient hospitalari d’aquest restaurant, aquesta és la clara i concisa conclusió a la qual s’hi arriba: un va al Roig Robí a menjar bé. “Nosaltres no estem de moda, jo crec que la gent ja compta que hi som, el nostre restaurant està lligat al bon menjar, ens ho recorden els molts clients que tenim de tota la vida”, explica Navarro. Deuen ser uns quants, en 27 anys que porta obert aquest restaurant del carrer Sèneca del barceloní barri de Gràcia. Un cop traspassat el rebe-dor i la moderna i vistosa bodega, arribem a una sala acollidora, que, així que arriba el bon temps, s’obre a una preciosa terrassa interior envoltada d’heura i palmeres. Qui hi vulgui taula, més val que reservi amb temps. La decoració, a base de fusta i fibres naturals, com el vímet, i vestida amb els colors de la verema, marrons, verds i com no podia ser d’altre manera, el vermell granatòs, roig rubí, confereixen a l’espai un ambi-ent acollidor que convida a seure, menjar, beure i parlar amb tranquil·litat i una certa complicitat. El servei, amable i eficient, compleix totes les

expectatives: si el necessites, hi és; sinó, ni te n’adones que està. La carta fa una repassada als principals plats de la cuina catalana, encertadament evolucionada, més lleugera, amb coccions més senzilles i presentacions modernit-zades, però fermament lli-gada a les nostres tradicions culinàries. Sopa de ceba gratinada, l’arròs amb espar-denyes i carxofes –un dels plats estrella, el més mimat per la seva cuinera–, la cas-sola de cigrons amb careta i peus de porc, el bacallà amb ceba confitada i mon-getes de Sant Pau i el porcell

ibèric confitat amb codony són algunes de les receptes més famoses d’aquest indret. Per als comensals que els agradi tastar el millor de la casa, poden escollir el menú degustació, una tria feta “amb molt de carinyo” per la Mercè Navarro. “En realitat a la carta no hi ha cap plat per omplir, tots hi són per algun motiu”.En aquest restaurant, on el treball de recerca no està renyit amb la tradició de la seva oferta, s’esforcen per oferir els clients coses noves i interessants. Per exemple, va ser un dels primers res-taurants en oferir un menú específic de tòfona, època en què van comptar amb la col-laboració d’escriptors de pri-

mera línia com Joan Barril, Manuel Vázquez Montalbán o Màrius Carol per difondre aquest ingredient entre els seus clients i el públic en general. També és un dels pocs restaurants que ofereix peixos sencers cuinats al forn amb patates per a una taula de cinc o sis comen-sals. “Venen famílies expres-sament per menjar-se el seu peix”. I ara, han tret també un menú de temporada, més econòmic i en línia amb les circumstàncies econòmiques del país. “I si cal, en farem un encara més assequible, l’im-portant es continuar treba-llant i que els nostres clients ens puguin continuar gau-dint”, explica Navarro, bre-gada ja en més d’una crisi.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià.Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

L’agradablesabor de la

cuina catalana

“Per cuinar bé s’ha de fer com si ho fessis per persones estimades”. Amb aquesta filoso-fia, Mercè Navarro va obrir el seu restaurant fa 27 anys oferint una cuina que ella mateixa qualifica de “mestres-sa de casa”. És el men-jar català de sempre potser una mica revi-sat, alleugerit i moder-nitzat amb molta cura i professionalitat.

RESTAURANT ROIG ROBÍ

La sala principal està decorada amb materials naturals i acollidors. / CEDIDA

EL TAST

Característiques: Presenta bona capa acolorida amb matisos daurats i verdosos. Ampli rosari amb formació de fina escuma. En nas, apareixen unes primeres aromes confitades, notes torrades combinades amb sotabosc. En boca, exhibeix una fina bombolla de bon recorregut. El pas per boca denota puntes cítriques. Final cremós amb interessants notes amargues.Maridatge: Per acompanyar carn blanca, cuina al forn i filets, idoni per acompanyar amb peix a la sal.Composició: 45% Xarel·lo; 20% Macabeu; 20% Parellada; 15% Chardonnay.

CAVA EMENDIS RESERVABRUT NATURE

MENÚ D’HIVERN

Canaló de pintada gratinat

Xipirons saltats amb ceba confitada i nyoquis de patates

Farcell de cua de bou amb puré de patates

Crema de iogurt amb sorbet de mandarina

Preu: 50,00

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

Bulgària,la porta d’Orient

Coneguda com una cruï-lla de cultures, rica en art i impressionants parat-ges, Bulgària és una destinació encara per descobrir per a la majo-ria de turistes espanyols. Aquest petit país, situat a la península Balcà-nica, es troba a només sis hores d’avió des de Barcelona. La diversitat de la seva oferta permet al viatger muntar-se un circuit diferent segons els seus gustos i prefe-rències.

VIATJAR PER LA PENÍNSULA BALCÀNICA: BULGÀRIA

BEGOÑA GIMÉNEZ

Viatjar a l’est d’Europa és gai-rebé com viatjar a un altre con-tinent. Tot i els esforços de la majoria de països per moder-nitzar-se i obrir-se a la cultura europea capitalista i occiden-tal, aquest és un procés que es fa a poc a poc i en què interve-nen diferents factors com ara l’èxit del turisme, la bonança econòmica i l’estabilitat polí-tica de què puguin gaudir. Bulgària, país amb més de 13 segles d’història, ha estat un dels últims a incorporar-se a la Unió Europea, l’any 2007. Tan-mateix, continua mantenint la seva moneda, el Lev, fins que compti amb l’estructura i la infraestructura adequada per adoptar l’euro. Bulgària, país que no acos-tuma a estar inclòs als cir-cuits oferts per les grans tou-roperadores, és perfecte per visitar de manera tranquil·la i molt còmoda, tant per la seva extensió, no té més de 110 Km2, com per la seves comu-

nicacions, la xarxa de carre-teres i la ferroviària uneixen les principals poblacions. El turista pot organitzar-se el seu propi circuit, triant entre diferents tipus de recorreguts: una visita de caràcter cultural, en l’àmbit urbà; o bé una ruta rural, per conèixer el camp i les regions muntanyoses així com els seus parcs naturals; un viatge per descansar i des-connectar, en què la platja i les seves àrees vacacionals són el millor recurs; pels sibarites i gastrònoms, amants de bon viure, res millor que una ruta basada en el benestar: balnea-ris i spas, juntament amb res-tauració i vins. Cadascú haurà de triar la seva opció.

Art a la ciutatLa capital de Bulgària, Sofia, és el seu centre cultural i aca-dèmic. La ciutat ofereix una vida social molt intensa, amb un gran nombre de bars, res-taurants, teatres, galeries d’art,

centres de negoci i comerç. És una ciutat amb encant, on riva-litzen la grisor dels edificis de l’època soviètica amb la gràcia dels edificis de finals del segle XIX. El centre, relativament petit, és fàcil de visitar amb transport públic: tramvies, autobusos i taxis. En ple centre es troben la catedral Alexán-der Nevski, construïda el 1912, el teatre nacional Ivan Vazoff, l’església ruso-ortodoxa de 1913, la mesquita Bania Balli, i l’Assemblea Nacional, de 1884, entre d’altres monuments. Els amants de les compres també podran gaudir de la capital búl-gara, ja que moltes grans mul-tinacionals han obert botiga a la ciutat. El carrer princi-pal de compres és l’Avinguda de Vítosha que recorre tot el

La regió costaneraEl turisme de sol i platja és molt assequible a Bulgària i molt menys abarrotat que al Mediterrani. Amb més de 380 quilòmetres de costa al Mar Negre, són moltes les pobla-cions que es poden visitar per gaudir d’aquest tipus de vacan-ces. Al sud de Burgas es troba el bonic port pesquer de Sozo-pol Neseban, que potser s’ha massificat en excés aquests darrers anys. A Sunny Beach es concentren els complexos hotelers, les discoteques i l’oci per als més joves. La tranquil-litat és a Ozbor on trobarem inmenses platges recobertes de fina sorra daurada; i si el que volem són paisatges sal-vatges, cal visitar la costa dels penya-segats i el cap Kaliakra.

centre. És per als vianants i té moltes cafeteries i restaurants, perfumeries i botigues de roba i calçat. Per aquesta zona també trobarem l’edifici dels antics banys públics, una de les joies de l’arquitectura de Sofia. La població és també famosa per les seves nombroses fonts minerals. Una d’elles es troba al mateix cor de la ciutat però hi podem trobar d’altres com ara Gorna Banya, al sud o Bankia a l’oest, famosa per la seva bona qualitat i propietats curatives. A les rodalies de la ciutat, es poden visitar diver-sos monestirs i esglésies, com l’església Boyana, que con-serva frescos d’estil renaixen-tista oriental dels segles XII i XIV, els monestirs Dragalevski y Kremikovski.

El Monestir de Rila és Patrimoni de la Humanitat. / ARXIU

GASTRONOMIA BÚLGARA

La cuina búlgara és representativa de la gastronomia dels Balcans, amb traces de la cuina turca, grega i àrab. És famosa per les seves amanides que acompanyen quasi qualsevol plat. En destaquen: llopska salata –de tomàquet, cogombre, ceba i pebrot de morró i amanida amb formatge blanc ratllat–, la snellanca - iogurt filtrat amb trossos de cogombre, nous i all picats– i la kiopolu – rostit d’albergínies, pebrots, all i salsa. Les sopes són el segon plat en importància a la cuina búlgara, que poden ser fredes o calentes, com la bob chorba, una sopa de mongetes amb moltes espècies. Com a plats forts, destaquen el kavarma - estofat de carn i ver-dures servides a les olles tradicionals individuals que semblen testos– i el chushka biurek, pebrots farcits d’ous i formatges arre-bossats. Gairebé tots els plats són acompanyats d’alguna beguda alcohòlica. Destaca la raquia, una aiguardent considerada beguda nacional, elaborada a base de raïm, albercocs o prunes.

54 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

CARLES CHACÓN

Diuen que ets la segona patinadora d’artístic més com-pleta del món. Com et sents davant d’aquest qualificatiu?Em sento molt satisfeta, perquè significa una recom-pensa a tots aquests anys de treball dur que el meu entrenador i jo hem dedi-cat al patinatge. És molt de sacrifici, i qualsevol paraula d’ànim significa molt per a mi.

Fa poc et van donar el Premi d’Honor del diari digital Esportcatala.com. Què significa aquest guardó per a tu?És un premi molt impor-tant, perquè és una bona recompensa a tot l’esforç diari que faig. No em refe-reixo només a nivell com-petitiu, quan puges al podi, sinó també a nivell comuni-catiu. Amb aquest tipus de premis, comences a sortir més a la premsa i altres mit-jans, i això és important per-què et dones a conèixer una mica més.

Ets subcampiona del món en patinatge artístic. Et vas

L’Alba Pérez, mostrant els seus patins / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

Alba Pérez no pensa penjar els patins mai. Als 7 anys va començar a anar sobre rodes i des d’aleshores el patinatge artístic és la seva passió, que posa en pràctica en competicions i entrenant patinadores novells. L’Alba és conscient que patinar a Espanya no és, desafortunadament, una opció viable per guanyar-se la vida, per això cada dia, abans d’entrenar, estudia Publicitat.

“La potència internacionalés Itàlia, però al darrere hi venim nosaltres”

“A mitja prova no pots dubtar: has de saltar”

quedar molt a prop de la pri-mera posició…Sí, la veritat és que vaig cometre algun error… Si hagués fet una mica més, hagués canviat la classifica-ció. Però igualment no em puc queixar: el més impor-tant és que vaig quedar sub-campiona el primer any que participava, per això estic molt contenta.

Explica’ns en què es dife-rencia la teva vida quotidiana de la de la resta de joves que no són esportistes.Bé, he de fer cada dia una rutina, això suposa sacrificar hores de son, per exemple. No només per fer esport, també per estudiar. Em passo tota la tarda entrenant. De vegades has de sacrificar coses que una noia de la meva edat hau-ria de fer, com sortir els caps de setmana, perquè has d’en-trenar o competir.

Quines creus que són les teves principals virtuts?La meva mentalitat freda. És el que més m’ha ajudat. Al primer campionat del món en què vaig competir, vaig anar com a juvenil i compe-tia amb noies més grans que jo, però vaig quedar cam-piona del món per la meva mentalitat freda.

Com afrontes aquests reptes? Què penses abans de sortir a la pista?No ho sé… Mai he anat a psicòlegs ni preparadors que m’ajudessin a mentalit-zar-me. Sempre he tingut el cap fred i sóc molt compe-

ALBA PÉREZ, CAMPIONA D’EUROPA I SOTSCAMPIONA DEL MÓN DE PATINATGE ARTÍSTIC

titiva. Quan surts a la pista el que compta és la concen-tració. A mitja prova no pots dubtar: has de saltar i posar en pràctica tot el que has après. Són quatre minuts en què t’ho jugues tot.

I defectes?A nivell competitiu he de millorar la coreografia, els moviments del cos men-tre patino. Sóc molt tímida i això em costa una mica,

però poc a poc i treballant ho estic millorant.

Quines carácterístiques ha de tenir una bona patinadora?Crec que el més important és tenir una bona mentalitat, tranquil·la, freda, per poder donar el màxim d’un mateix i lluitar fins al final. Ha de tenir, evidentment, una bona condició física i hores d’en-trenament.

En quin estat es troba el patinatge artístic a Espanya?Creus que hi ha un bon nivell?Estem assolint un bon nivell, ara destaquem molt més que fa uns anys. Però s’ha de treballar molt la base, per-què s’ha aturat una mica. La potència internacional és Itàlia, però al darrere hi venim nosaltres.

Sembla que pocs esportistes es dediquen a l’esport perquè no hi ha cultura de l’esforç. Ésmolt sacrificat dedicar-te al patinatge?Jo ho he fet des de petita, per això estic acostumada, és la meva rutina, així que quan no ho faig ho trobo a faltar. D’altra banda, crec que m’he d’establir uns objectius a la vida i m’he d’esforçar i sacri-ficar per a aconseguir-los.

Creus que et podràs guanyar la vida amb el patinatge?Aquí no, és impossible: si fos a Itàlia sí que podria dedicar-m’hi. És una altra cosa, tenen molta cultura de patinatge i els professionals guanyen diners. En un futur em seguiré dedi-cant al patinatge, ensenyant, per exemple, però és impossi-ble guanyar-te la vida.

Salut / ESTILS DE VIDA 55MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Els fills més desitjats

ELS PROBLEMES DE FERTILITAT

www.monempresarial.com

Jordi Girona, 16 • 08034 Barcelona • Tel. 932 800 008 •

Fax: 932 800 002 • mail: monempresarial@medigrup.com

Plural, independent

i amb la informació

imprescindible

Periòdic mensual

d’anàlisi econòmica i

empresarial en català,

únic amb OJD

BEGONYA MERINO

A un dinar de negocis, dos edi-tors veterans comentaven com de diferents són les necessitats dels lectors nacionals i dels d’Amèrica Llatina. Al nostre entorn, el que cal és un llibre que expliqui com ser mare als quaranta, en canvi a Amèrica Llatina el llibre que es ven és el que explica com ser mare abans dels vint anys.És només una anècdota que il·lustra com de profund ha estat el canvi social que ha experi-mentat el nostre país els últims anys. Canvis d’incorporació de la dona al món laboral, en les relacions de parella, i canvis econòmics, que fan que les pare-lles arribin a una situació d’es-tabilitat econòmica i emocional i per tant, de disponibilitat de

tenir fills, quan ja s’acosten als quaranta.“I la fertilitat no és la mateixa quan es tenen vint anys que quan es tenen quaranta”, afirma el doctor Miguel Àngel Checa Viz-caíno, cap de la Unitat d’Endo-crinologia Ginecològica i Repro-ducció Humana de l’Hospital del Mar i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.L’explicació és ben senzilla. “Les dones tenen un número d’òvuls limitat, que és finit. Quan més s’acosten a l’edat de la meno-pausa, menys òvuls queden disponibles i per tant, les possi-bilitats de quedar embarassada són molt menors”, explica l’es-pecialista.

Raons de l’esterilitatEl principal problema que

troba el doctor Checa a la seva unitat és l’esterilitat d’origen desconegut. “Al voltant d’un 30% dels casos i va pujant cada vegada més”, assegura. “Més que desconegut, l’origen és per l’edat materna avançada, i en reproducció això és a partir dels trenta cinc anys”, afirma aquest especialista.Puntualitza que aquesta situa-ció és un problema social que no té a veure amb la qualitat del semen ni dels òvuls. “En el món actual estem retardant molt la nostra fertilitat”, assegura.I és que aconseguir estabilitat emocional, un bon contracte de feina, un habitatge de pro-pietat... són requeriments que costen un bon esforç. Fins que les famílies poden aconseguir les condicions que els semblen

seu primer fill”, afirma el doctor Checa. La inseminació artificial i la fecundació in vitro són els tractaments més demandats i al seu torn, presenten un temps d’espera llarg al sistema sanitari públic. El que acaba fent que la majoria dels tractaments es facin a clíniques privades.Hi ha una forta demanda que la xarxa d’atenció pública no pot satisfer en un temps raona-blement breu. Quan les edats de procreació són avançades, esperar diversos mesos és espe-rar massa temps. Segons càl-culs del Departament de Salut, l’accés a un tractament de fecundació in vitro pot portar més de dos anys, i el mateix es calcula per a les inseminacions artificials.A Catalunya operen diversos centres de reproducció assis-tida i es pot dir que el mercat és molt madur. Ara, moltes d’aquestes clíniques tenen entre els seus clients gent procedent de països com França, Itàlia, Anglaterra i Portugal. La raó és que la legislació espanyola és de les més permissives d’Europa en la matèria. Segons dades de la Societat Espanyola de Ferti-litat, l’any 2006 es van practicar al nostre país un total de 30.000 cicles d’inseminació artificial, i més de 50.000 fecundacions in vitro. El 2% dels naixements a l’Estat es deuen a aquests tèc-niques, mentre que al 2005 el percentatge va ser d’un 1,6 per cent.

La inseminació artificial i la fecundació in vitro són els tractaments més demandats. / ARXIU

ideals per tenir descendència, s’han posat ja en trenta i molts anys. Hi ha estadístiques que parlen d’un 20% de dones que no poden concebre sense ajuda. L’esterili-tat no és una malaltia greu, però el fet de no poder concebre un fill desperta l’angoixa de molts pares. Les tècniques de repro-ducció assistida acostumen a ser processos llargs i difícils i sense garantia d’èxit. D’altra banda, sovint els tractaments poden causar molèsties a la dona. No obstant, són moltes les parelles que se sotmeten a aquests trac-taments. I Espanya és el tercer país europeu amb més tracta-ments de fertilitat, amb un 2 per cent de naixements fets per aquestes tècniques.

L’edat, determinantUn èxit en fertilització in vitro a partir dels quaranta anys estaria al voltant del 20% com a molt. Una dona de 25 anys si se li fa una fertilització in vitro, té un 55% de possibilitats de quedar embarassada, pràcticament el doble. I això no varia entre cen-tres públics i privats. ”Els termes economicistes que es poden presentar des d’algun centre no son vàlids. El que té credibilitat són les estadístiques mundials”, diu el doctor Checa.

La demanda“Hi ha moltissimes consultes de dones al voltant dels qua-ranta anys que volen tenir el

Cada cop més parelles tenen problemes per tenir fills. Segons càlculs dels experts, una de cada sis parelles s’enfronta a problemes de fertilitat. La raó principal és el que els especialistes anomenen es-terilitat d’origen desconegut, que en la majoria dels casos té a veure amb l’edat avançada de la mare.

Espanya és el tercer país europeu amb més tractaments de fertilitat