Món Empresarial 138

Octubre 2011 n. 138

Els autònoms catalans rendibilitzen millor la xarxa

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Se celebra la 10a Diada de les TelecomunicacionsLa Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, que organitza el Col·legi Oficial de Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), és un dels esdeveni-ments més importants i representatius del sector TIC. Com sempre, l’esdeveniment se celebra el 29 de setembre, coincidint amb Sant Gabriel, patró de les telecomunicacions.La Diada la conformen cinc activitats: una conferència inaugural, protagonitzada per un personatge rellevant, sobre un tema d’actua-litat; deu taules rodones, un networking, que

facilita als assistents diversos moments per-què puguin relacionar-se, comunicar-se i fer negocis entre ells. I el lliurament dels Premis Excel·lència a les Telecomunicacions.Alguns dels temes tractats en les taules seran: sectors estratègics per les TIC (continguts di-gitals, vehicles elèctrics, smart cities), les TIC en l’administració, política industrial per a les TIC, talent i tecnologia, i productivitat i inter-nacionalització, entre d’altres.

Pàgines 25 a 28 >>

Especial Telecomunicacions

informE DE funDETEc

Un 86% coneix les xarxes socials, però només un 50% les utilitza per al negoci

Dels 539.775 autònoms de Catalunya inscrits al Règim Es-pecial de Treballadors Autò-noms (RETA) a l’estiu de 2010 –el 17,2% del total de l’Estat es-

panyol–, el 44% disposa d’equi-pament informàtic –ordinador, PDA o Smartphone– per a la gestió del seu negoci; el 66% dels autònoms informatitzats té

accés a Internet i, d’aquests, el 39% té pàgina web pròpia, cosa que situa Catalunya per damunt de la mitjana estatal en aquest últim indicador (36%), tot i que per sota pel que fa a equipament informàtic (48%) i connexió a Internet (74%). Aquestes dades es desprenen d’un informe ela-

borat per Fundetec. L’esmentat estudi també revela que els autònoms catalans do-nen importància a la incorpora-ció de les TIC en els seus nego-cis com a eina imprescindible per millorar la seva productivi-tat i competitivitat.

Pàgina 3 >>

EmprESa

Entrevista a Albert Tort, presi-dent del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona. pàg. 4 >>

Breus col·legials. pàg. 5 >>

el directiu del mes: enric Baulenas, gerent de gMa (grup Medicina avançada).

pàg. 7 >>

Conversem amb Ruth Pons, responsable de Desenvolupa-ment de gaes.

pàg. 9 >>

Accions d’RSC en grans empreses, com Nestlé, Sani-tas, Timberland, DIR i Toyota, entre d’altres.

pàg. 10-11 >>

Economia

els empresaris espanyols, junt amb els britànics, són els que veuen més negra la recupera-ció dels seus mercats interiors durant els propers mesos, segons una enquesta de PwC.

pàg. 15 >>

El mapa: La presència de les franquícies espanyoles al món.

pàg. 16-17 >>

Un informe del BBVa valora positivament el ritme de creixe-ment de l’economia catalana, en gran part gràcies al sector exterior.

pàg. 19 >>

Experts alerten de l’ofegament de les finances locals.

pàg. 22>>

el catedràtic Joan Tugores fa un balanç de la crisi que va co-mençar ara fa aproximadament cinc anys.

pàg. 24 >>

LES SEccionS

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial Octubre 2011

La presència de franquíci-es espanyoles al món s’ha estancat en els darrers anys, tot i que en cap cas ha arribat a minvar. De les 234 firmes que hi havia l’any 2010, s’ha passat a les 242 firmes, l’any 2011, segons el darrer informe de l’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF). Com és habitual, un any més, el sector de la moda i la restauració ha abande-rat la sortida a l’exterior.

Aquestes dades junt amb d’altres les recollim en el mapa del present número, on es pot constatar la for-ta presència de la franquí-cia espanyola a tots cinc continents. Això demostra que tot i que la crisi està afectant a nivell mundial, ho fa de forma diferent

en les diverses economies nacionals i, per tant, enca-ra existeixen fora de les nostres fronteres nínxols de creixement que les em-preses espanyoles poden aprofitar.

De fet, la bona marxa del sector de les franquícies a l’exterior, també es repro-dueix, aquí a Catalunya, en alguns sectors empre-sarials, que han apostat per atravessar les nostres fronteres, com el químic, el de la maquinària i, fins i tot, el de l’alimentació. Si no fos així, probablement les dades d’exportació no serien positives, com ho estan sent en aquests mo-ments per a l’economia ca-talana. Les previsions de futur també són esperan-çadores.

Segons l’Observatori de prospectiva de Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó més de la meitat de les empreses exportadores catalanes preveuen que la seva cartera de clients augmenti al llarg d’aquest 2011. És cert que la ralen-tització generalitzada de l’economia europea pot

acabar afectant el ritme de creixement de les ex-portacions. Ara bé, cada cop més aquestes venen impulsades pels països emergents, especialment d’Àsia i Amèrica Llatina. Les exportacions amb des-tinació Europa ja només representen poc més de la meitat del volum total.

És per aquest motiu que ara més que mai cal que les administracions i les orga-nitzacions empresarials donin suport a la partici-pació en fires internacio-nals i promoguin missions comercials. I és que cal se-guir apostant pel desenvo-lupament internacional de les nostres empreses com un dels camins més sòlids per sortir de la crisi.

eDitOrial

taMbé Hi Ha negOci MéS enllà De leS nOStreS frOntereS

DirectOri D’eMpreSeSeditorial

Banesto...................................13

BBVA.................................12,.19

Carrefour.................................11

DIR...........................................10

eBay........................................13

Endesa.....................................12

Ford.........................................11

GAES.........................................9

H&M........................................13

Ikea..........................................11

Ikea..........................................11

Kutxa.......................................11

Metrovacesa...........................13

Nestlé................................10,.12

Philips......................................13

Repsol.YPF..............................12

Spanair....................................12

Timberland..............................11

Toyota......................................10

Vodafone.................................13

Volvo........................................12

Vueling....................................13

la tira cÒMica

cada cop més les exportacions venen impulsades pels països emergents, especialment d’àsia i amèrica llatina

medigrup digital s.a.: Director.General:.Joan.Pons..Directora.Editorial:.Àgata.Serra..Director.Administració:.Ramon.Thomas..Directora.d’Operacions:.Mònica.Rodríguez..Coordinadora.Editoral:.Meritxell.Sort..Delegada.Madrid:.Maika.Fernández..Director.Cap.Àrea.Direcció:.Carles.Vives.c/Caballero.79,.2a.-.08014.Barcelona.-.tel..93.280.00.08...fax..93.410.66.37.-.E-mail:[email protected]:.Av..M-40,.portal.13,.bajo.27...28921.Alcorcón.(Madrid)..Tel..91.116.96.82...

MÓN.EMPRESARIAL:.Editor:.Joan.Pons..Redacció:.Gerard.Arias,.Cristina.San.José,.Àgata.Serra,.Meritxell.Sort..Firmes:.Joan.Tugores..Columnistes:.Miquel.Bonet..Col·laboradors:.Jordi.Arasa..Responsable.de.Disseny:.Carlos.Latorre..Responsable.de.Fotografia:.Diego.Calderón..Fotografia:.David.Fernández,.M.Ángel.Chazo..

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit.legal.B-49.604-98....................

ISSN.1579-086X

membre.de.l’APPEC

Premi.a.l’Excel·lència.en.Comunicació.2006.i.2010

Premi.2007.a.la.millor.trajectòria.professional.en.la.difusió.de.l’economia.

CONTROL.OJD

Staff

3octubre 2011 MóN eMpresarial

Un de cada deu autònoms ven els productes o serveis a través d’Internet

estudi sobre l’ús de les tic

Redacció

Aquestes dades es desprenen de l’informe “El treballador autònom i la Societat de la In-formació 2010”, elaborat per Fundetec en col·laboració amb la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) i la Unió de Professionals de Treballadors Autònoms (UPTA), i amb la participació d’IDC, per conèixer la situa-ció dels autònoms pel que fa a la implantació i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

L’estudi revela que els autò-noms catalans donen impor-tància a la incorporació de les TIC en els seus negocis com a eina imprescindible per millorar la seva producti-vitat i competitivitat. No obs-tant això, els percentatges de professionals que no utilitzen aquestes tecnologies encara són elevats, cosa que explica la necessitat de seguir treba-llant entre els agents impli-cats —Administració Pública i empreses tecnològiques— per millorar els índex de pe-netració en aquest segment professional.

Segons es desprèn de l’estudi, les principals dificultats amb què es troben els autònoms a l’hora de tenir presència a Internet són la manca de re-cursos (28%) i de formació (19%). En la mateixa línia, pel que fa als motius al·legats per no disposar de pàgina web destaquen el fet de no trobar-hi utilitat (37%), no estar fa-miliaritzats amb aquesta eina (25%) i motius econòmics (25%).

Per primera vegada, l’informe analitza la relació dels autò-noms amb les xarxes socials i les aplicacions de progra-mari lliure. A Catalunya, el

86% d’aquests professionals amb accés a Internet coneix l’existència de les xarxes so-cials i un 50% d’ells les utilit-zen (i superen així la mitjana estatal, del 37%). La xarxa més utilitzada per aquests au-tònoms és Facebook (75 %), seguida, a una distància con-siderable, de Twitter (22%) i Linkedin (3%).

Catalunya obté també bons resultats en l’ús de progra-mari lliure, ja que un 45% dels autònoms catalans as-segura utilitzar solucions de codi obert (la mitjana estatal és del 28%), principalment, d’aplicacions empresarials (76%), ofimàtica (75%) i co-municació (73 %), i mostra un alt grau de satisfacció amb aquestes aplicacions.

indicadors tecnològicsTot i que l’ús del comerç electrònic s’ha ressentit a tot l’Estat, a causa, entre altres coses, de la crisi econòmi-ca, Catalunya és una de les comunitats que més comer-cialitza els seus productes i serveis via web: un de cada deu autònoms amb accés a Internet ven algun producte o servei per aquest canal, da-vant del 9% de mitjana esta-tal. No obstant això, tot i que en nombres absoluts són més els que compren per aquesta via als seus proveïdors (26%), en aquest cas se situen per sota de la mitjana espanyola (29%).

Pel que fa a les causes per no vendre a través de la xarxa, el 32% reconeix que ni s’ho ha plantejat, mentre que un 21% considera que el seu pro-ducte és inadequat per ser venut per Internet. Respecte a les compres, la raó més es-mentada per no comprar per

Internet és la mida del nego-ci (29%) i, a continuació, la manca de finançament (12%). També resulta significatiu que un 21% ni tan sols sap respon-dre a aquesta pregunta.

D’altra banda, el 43% dels autònoms catalans que pos-

dels 539.775 autònoms de catalunya, el 44% disposa d’equipament informàtic per a la gestió del seu negoci; el 66% dels autònoms informatitzats té accés a internet i, d’aquests, el 39% té pàgina web pròpia, cosa que situa catalunya per damunt de la mitjana estatal.

catalunya és una de les comunitats que més comercialitza els seus productes i serveis via web

La factura electrònica és desconeguda per gairebé la meitat dels autònoms amb equipament informàtic. / ARXIU

l’informe analitza la relació dels autònoms amb les xarxes socials i el programari lliure

seeixen equipament infor-màtic desconeix el certificat digital, el 37% el coneix però no l’ha utilitzat, i només un 15% l’ha usat (cosa que su-posa un punt per sobre de la mitjana estatal). Igual-ment, la factura electrònica és desconeguda per gairebé la meitat dels autònoms amb equipament informàtic (46%), mentre que la utilitza un 10% (davant del 9% de mitjana es-tatal) i només la coneix, però no l’usa, el 38 %.

utilitat de les ticFinalment, els aspectes que més valoren els enquestats catalans de la incorporació de les TIC són la seva capa-citat per millorar la gestió del negoci (47%), la possibilitat d’augmentar el nombre de clients (11%), l’increment de la productivitat (10%) i la re-ducció de costos (10%).

El desconeixement és la prin-cipal barrera per als autò-

empresa

noms catalans que encara no han adoptat les TIC, motivat per la falta de formació i per no estar familiaritzats amb aquestes tecnologies respecte als beneficis que poden apor-tar al seu negoci. En aquest sentit, Alfonso Arbaiza, di-rector general de Fundetec, assenyala que “resulta im-prescindible aconseguir que aquest col·lectiu prengui consciència de la necessi-tat d’integrar les TIC en els seus negocis perquè aquests adquireixin els nivells de productivitat i competitivitat necessaris per poder sobre-viure en la situació econòmi-ca actual”.

Per la seva banda, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Carles Flamerich, considera que “ara més que mai, l’Administració ha de ser pionera en l’ús de les TIC, no només per reduir cos-tos i augmentar eficiències, sinó també per servir d’exemple i re-ferència”.

entrevista a Ruth Pons, responsable de desenvolu-pament de GaeS. pàg. 9

conversem amb el president del col·legi d’inferme-res i infermers de Barcelona sobre el moment difícil que atravessa el sector. pàg. 4

� MóN eMpresarial octubre 2011eMpresa / col·legis

Redacció

Què espera de la nova etapa que inicia al capdavant del col-legi d’infermeres i infermers de barcelona?Des del Col·legi volem donar resposta immediata a les ne-cessitats que les infermeres puguin tenir en la seva pràcti-ca diària, des de les vessants assistencial, docent, de gestió i en l’àmbit de la recerca. Volem fer un gir per incentivar la par-ticipació, les aportacions i tam-bé la crítica de les infermeres i infermers per tal d’incrementar el sentiment de pertinença del Col·legi, doncs el construïm dia a dia entre tots. Són moments especialment complicats per a la professió infermera, motivats per l’apli-cació de mesures d’ajustament pressupostari, i per tant des del Col·legi hem d’estar actius per tal de liderar i canalitzar el sentiment d’una bona part del col·lectiu, indignat amb la situa- ció que està vivint. D’altra banda, des de la corpo-ració tenim una funció essen-cial, que és la de vetllar per la bona pràctica professional de la infermera per garantir una bona atenció al ciutadà. Mante-nir aquest nivell de qualitat en l’atenció és actualment una de les principals preocupacions no només del Col·legi sinó de totes les infermeres i infermers de Catalunya.

Quines són, en aquests mo-ments, les principals preocupa-cions del col·legi? Estem immersos en un context crític, motivat pels ajustaments pressupostaris en el sistema de salut. El 20% de les inferme-res més joves estan a l’atur, en una professió en què fa alguns anys l’índex de desocupació era pràcticament inexistent. Infermeres que ja fa anys van iniciar la seva carrera professi-onal i que, per tant, tenen una experiència i un recorregut va-luós estan sent expulsades del sistema sanitari català. Partim des de fa anys d’un dè-

ficit estructural d’infermeres al sistema de salut, qüestió que des del nostre col·lectiu s’ha anat denunciant reiterada-ment. Ara, només a Catalunya mancarien 25.000 infermeres més per tal d’arribar als índexs europeus. Amb la conjuntura actual aquestes ràtios d’infer-meres en el sistema de salut encara minvaran més i això és molt greu, sobretot si volem mantenir la qualitat en l’aten-ció que oferim a les persones. La precarietat en la contracta-ció, que ja fa anys que arros-seguem, segueix sent un fet i això provoca malestar en un col·lectiu suficientment casti-gat.

creu que la infermera té prou protagonisme en la sanitat?El seu paper és essencial a l’ho-ra de fer promoció i educació per a la salut, és a dir d’ajudar al ciutadà perquè sigui cada vegada més autònom respecte a la seva salut. A Espanya el sistema de salut està massa medicalitzat, molt centrat en el tractament de la malaltia, en els problemes de salut, en el consum de fàrmacs i de proves diagnòstiques i poc en promoure una vida saluda-

ble de l’usuari i en que aquest sigui responsable de la seva salut. Per realitzar aquest gir i seguir el model sanitari dels països més avançats d’Europa, cal dotar el sistema de més in-fermeres, ja que estem prepa-rades i formades per promoure mesures d’autocura per part del ciutadà.

Què opinen des del col·legi de les retallades realitzades pel Govern català en l’àmbit de la sanitat?A l’hora d’aplicar mesures d’ajustament pressupostari no s’ha comptat suficientment amb els professionals i especi-

alment amb les infermeres i in-fermers, que som els qui estem permanentment al costat de les persones. Coneixem com, quan i de quina manera podem atacar les actuals bosses d’in-eficiència del sistema sanitari. Existeixen, per exemple, du-plicitat de proves diagnòsti-ques, una despesa excessiva en el consum de medicaments i en l’ús de material. Aquestes han de ser una prioritat abans d’optar per acomiadar profes-sionals i foragitar-los del siste-ma sanitari. Precisament, potenciar el pa-per de la infermera és indispen-sable si volem un sistema de

salut més eficient i racional. La infermera, com a responsable de les cures, és el professional clau si volem un sistema que promogui la promoció de l’au-tocura de la persona. Aquest canvi necessari en el model del sistema de salut repercutirà en un important estalvi econòmic i en una millora de la salut de les persones.

Quina és la qualitat de la for-mació de les infermeres de casa nostra? La formació de les infermeres catalanes és excel·lent i som una de les més valorades a tota Europa. Ja fa tres anys que els estudis universitaris s’han convertit en estudis de grau –de quatre anys de dura-da–, fet que suposa un avenç indiscutible per a la professió. S’aprofundeix en els conei-xements que abans oferia la diplomatura universitària i es donen habilitats personals i aptituds perquè les infermeres encarin millor el vincle entre la sortida de la universitat i l’entrada a la professió. L’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha fet possible que les infermeres puguem obtenir el doctorat en infermeria i donar sorti-da a una llarga aspiració del col·lectiu. A més, les infer-meres tradicionalment tenim un recorregut permanent en formació continuada. Quan entrem a la professió mai dei-xem d’estudiar, de formar-nos i d’aprendre per assolir nous coneixements i adaptar-nos a les necessitats de cada mo-ment.

Quin és el repte més imme-diat del col·legi? Afrontar la situació actual del país, que és complicada i des del Col·legi ser capaços de liderar i teixir complicitats i acords amb tots els represen-tants de la professió per poder actuar de manera conjunta i no fer-ho separadament, com ens ha passat en algunes ocasions.

“Vivim moments especialment complicats per a la professió infermera”

eNtrevista a albert tort, presideNt del col·leGi oficial d’iNferMeres i iNferMers de barceloNa

“la precarietat en la contractació, que ja fa anys que arrosseguem, segueix sent un fet”

La infermeria va guanyant protagonisme dins el sistema de salut, però encara no és suficient, segons albert Tort, el nou president del col·legi Oficial d’infermeres i infermers de Barcelona. amb ell, precisament, repassem algunes de les problemàtiques i reptes que afronta el col·lectiu que representa.

Tort es troba al capdavant del Col·legi des de fa pocs mesos. / CEDIDA

“a espanya el sistema de salut està massa medicalitzat, molt centrat en el tractament de la malaltia”

Col·legis / EMPRESA �oCtubRE 2011 MóN EMPRESARiAl

Associació intercol·legial

El president Mas rep la Junta de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals

El president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre en audi·ència la Junta directiva de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que agrupa a més de 90 col·legis professionals de Catalunya. Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i president de la Intercol·legial els pròxims dos anys, va manifestar que van exposar al president la voluntat de convertir la nova Associació “en un punt de trobada i de treball conjunt sobre tots aquells aspec·tes comuns que afecten totes les professions”. Per al presi·dent de la Intercol·legial, “l’Associació intercol·legial suposa la constitució dels col·legis professionals com un únic interlo·cutor davant l’Administració”, amb qui s’hauran de tractar te·mes com la nova Llei de serveis professionals.

Col·legi d’Agents Comercials de barcelona

L’atur descendeix un 8% en el sector comercial durant el primer semestre de l’any

L’atur en el sector comercial ha descendit un 8,5% durant el pri·mer semestre del 2011 en relació al mateix període de l’any ante·rior, segons dades del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona (COACB). El seu president, Enric Enrech, assegura que aquestes xifres “demostren que el sector està recuperat ja que en els dar·rers 18 mesos continua un descens de l’atur” i, a més, “cada cop més professionals opten per dedicar·se a les vendes”. D’altra ban·da, Enrech es mostra confiat a mantenir els mateixos resultats de cara al proper semestre i acabar el 2011 amb òptims resultats.

bREuS Col·lEGiAlS

Col·legi d’Enginyers tècnics industrials de barcelona

Es presenta EXPOelèctric, una iniciativa pionera per acostar el vehicle elèctric a la ciutadania

La Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), i l’Ajuntament de Barcelona han presen·tat EXPOelèctric, una iniciativa pionera que pretén acostar el vehicle elèctric a la ciutadania a través d’un conjunt d’ac·tivitats que se celebraran en el marc de la Setmana de la Mo·bilitat Sostenible i Segura 2011. El seu objectiu és promoure l’estalvi energètic i la conducció eficient mitjançant una sè·rie d’accions lúdiques i úniques, així com consolidar el vehi·cle elèctric com a alternativa urbana i interurbana. Amb el suport de la Federació Catalana d’Automobilisme, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), l’As·sociació Volt·Tour i el Circuit de Catalunya. EXPOelèctric se celebrarà del 21 al 24 de setembre.

bREuS Col·lEGiAlS

Daniel Faura. / CEDIDA

Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Els auditors alerten de la progressiva reducció d’honoraris que pot afectar el seu sector

El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Daniel Faura, va manifestar en el transcurs de l’obertura del 21è Fòrum de l’Auditor Professional, que va tenir lloc a Sitges el 30 de juny i l’1 de juliol, que “hi ha una preocupant reduc·ció dels honoraris que perceben els auditors pels seus ser·veis”. En opinió de Faura, “aquesta disminució progressiva portada al límit podria acabar afectant la qualitat i la soste·nibilitat de la professió auditora”. En el Fòrum va intervenir, entre d’altres, el Síndic Major, Jaume Amat, que va defensar “la necessitat de reforçar la col·laboració entre els auditors públics i els privats, davant la creixent tendència de les Ad·ministracions Públiques a crear entitats amb naturalesa i for·mes jurídiques típiques del sector privat, com ara societats mercantils i també fundacions, consorcis i contractes de col·laboració público·privada”.

Alguns dels promotors d’EXPOelèctric al costat d’un vehicle elèctric.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.bancsang.com

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

Directiu del mes / EMPRESA �octubRE 2011 MóN EMPRESARiAl

Sí. Des de fa anys vam apos-tar per Internet, i actualment tenim una de les millors webs del sector (www.ocularvisio.com i www.esteticclininic.com). Gràcies a això, molta gent de fora de Blanes i Vic ens conei-xia i tenia interès a assistir a les nostres consultes, però per qüestions geogràfiques no era pràctic. D’altra banda, ens va sorgir l’oportunitat de situar-nos a l’Avinguda Diagonal a un preu raonable. A més, crèiem que el nostre know-how ja estava prou consolidat com per fer-nos un lloc a Barcelona.

com han aconseguit fer-se grans en plena crisi econò-mica? Per diversos factors. En primer lloc, perquè estem estructurats amb uns costos fixos bastant

“He passat de tenir un cap a tenir-ne molts”

ENRic bAulENAS, GERENt DE GMA (GRuP MEDiciNA AVANÇADA)

MErItxEll Sort

Amb quina filosofia neix la clí-nica ocular Visió? El doctor Duarte, que és un oftal-mòleg de prestigi reconegut, em va proposar que ens associéssim i donéssim una forma empresarial a la petita consulta que ell tenia a Blanes. I així ho vam fer. El doctor es dedicava al 100% als pacients, a la part mèdica, i jo m’encarre-gava de desenvolupar la part de màrqueting, de recursos humans, organització financera, informà-tica... En definitiva, vam muntar una empresa pròpia. El primer pas va ser llogar uns baixos al centre de Blanes i obrir amb horari comercial, de botiga. I el més important, vam fer un canvi de filosofia: l’essencial no havia de ser la part interna de l’orga-nització, sinó el pacient. Per tant, totes les decisions les prenem en base a les seves necessitats.

Aquesta estructura inicial implicava un gran cost, oi? Exacte. I l’única manera de suportar totes les despeses era continuar creixent. De fet, el nostre pla de negoci inicial ja contemplava obrir una segona clínica. I ho vam fer a Vic, l’any 2007, seguint el mateix model que a Blanes: en una planta baixa, amb un pla de comunica-ció potent i amb atenció perso-nalitzada al pacient. Al mateix temps, vam incorporar un equip de cinc doctors per a cada subespecialitat. Fins aleshores, el doctor Duarte s’encarregava de tot, però amb el creixement vam haver de derivar.

baixos. Som 10 treballadors en plantilla, i la resta col·laboradors externs. En segon lloc, perquè hem dissenyat unes remune-racions variables que ens han ajudat a adaptar-nos a puntes de demanda o a èpoques més dolentes. I, en tercer lloc, perquè no tenim quiròfans, sinó que fem acords a llarg termini amb clíniques de prestigi, com per exemple CIMA, que ens fac-tura en funció del volum operat. En canvi, invertim en formació del nostre equip, en màrqueting i en maquinària de diagnòstic.

com es presenta el futur?Hem d’anar pas a pas i conso-lidar bé el que ja tenim. Impar-tirem cursos de formació a professionals i volem conver-tir-nos en un referent en aquest àmbit. la internacionalització

tenia una feina estable dins l’àrea financera d’una gran empresa i un pla de carrera estructurat i en ascensió. Però l’Enric Baulenas va preferir canviar de rumb, llançar-se a la piscina i unir-se al doctor Duarte, amb el qual va fundar ocular Visió (clínica oftalmològica) l’any 2006. Malgrat la crisi, el projecte va continuar creixent i dos anys després sorgeix Estètic Clínic (la unitat de cirurgia estètica del grup). les dues àrees estan integrades actualment a GMA.

El PERfil

Va estudiar: Administra-ció i Direcció d’Empreses a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i un màster en Business Management a la Universitat de Southern Mis-sissipi (Estats Units).

Està vinculat amb: l’AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Cata-lunya), amb la Universitat Pompeu Fabra (desenvolu-pant temes d’emprenedoria) i amb el FC Barcelona (direc-tiu de la Comissió Esportiva).

El doctor Duarte (esquerra), director mèdic de GMA, i Enric Baulenas (dreta), gerent de GMA. / CEDIDA

també serà fonamental per a nosaltres. Estem immersos en un projecte que té com a objectiu que persones de fora d’Espanya, sobretot del nord d’Àfrica, dels Emirats Àrabs o de rússia, vinguin a operar-se a Barcelona. Per exemple, a través d’un paquet vacacional que inclogui hotel, viatge i cirur-gia. la marca Barcelona ven i ho hem d’aprofitar.

Quines aptituds caracterit-zen el bon empresari?Sobretot, l’entusiasme i la impli-cació en el projecte. també necessita una formació global, no només tècnica. Ha de tenir coneixements d’informàtica, de finances, de màrqueting i d’Internet, i ha de saber envol-tar-se de bons professionals. Finalment, és essencial una part que, a mesura que van passant els anys, me n’adono que cada vegada adquireix més importància: el networking, és a dir, comptar amb una xarxa de contactes que t’ajudi a obrir les primeres portes.

Per què van fer el salt al camp de la cirurgia estètica? Per una necessitat que vam detectar al mercat. Als voltants de l’any 2008, vam veure que alguns dels pacients que havien acudit a les clíniques de Blanes i Vic per corregir els seus problemes amb la vista, sense les ulleres es nota-ven massa les bosses que hi ha a sota dels ulls. I ens demanaven si els podíem practicar nosaltres aquesta cirurgia facial. Vam con-siderar-ho i vam analitzar també la demanda de cirurgia de pit i de medicina estètica. En comprovar que era viable, vam crear Estètic Clínic, que segueix el mateix pla de negoci que ocular Visió. les dues àrees s’integren sota la denominació GMA .

Primer blanes, després Vic i aquest 2011 barcelona...

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.biopol.cat

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant.

A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.portaventura-be.com

octubre 2011 MóN eMpresarial recursos Humans / eMpresa �

per què treballes en aquest sector i no en un altre?GAES té com a missió millorar la qualitat de vida dels seus cli-ents i això va en línia amb els meus valors personals.

Què ha canviat entre la gestió de rrHH de fa 20 anys i l’actual?Bàsicament ha canviat la visió del departament, ara més ori-entat a les persones. A GAES el departament de RRHH es diu Persones i Organització, preci-sament per aquest enfocament.

Quantes persones treballen a la teva empresa?A GAES som 1.600 persones a nivell internacional, el 70 % de les quals són dones.

en què consisteix el vostre pla caminant Junts relacionat amb la conciliació?Els treballadors són el prin-cipal pilar de la gran família GAES. Assegurar el seu ben-estar i motivar-los en la realit-zació de les seves tasques és un dels principals objectius del Pla de Persones i Organit-zació Caminant Junts. El pla respon a les necessitats dels treballadors des de 4 puntals: conciliació, ser ben dirigits, formació i gestió del talent, salut (GAES et cuida) i comu-nicar-se.

per la teva experiència, creus que és fàcil detectar el talent?A la Gestió del Talent busquem

destacar a aquelles persones amb un alt potencial, entès com a talent, dins el seu lloc de treball. Retenir-les i atraure-les serà una prioritat per a nosal-tres. Buscar dins de l’organitza-ció el talent mitjançant el perfil del treballador amb la informa-ció relativa a la seva experièn-cia i estudis.

com motivem els joves?Amb eines joves també, com poden ser les Xarxes Socials, amb el desenvolupament pro-fessional, la conciliació i els beneficis socials.

Hi ha poca competència en el vostre sector?A GAES creiem que s’ha d’anar

més enllà de la qualitat. Bus-quem l’excel·lència, que és sor-prendre el client oferint-li més d’allò que se li va prometre.

els vostres treballadors tenen realment un pla de carrera?Dins la companyia tenim diversos programes de desen-volupament: PDD i PDM; PDI i PDH; i Cantera. Els nostres Programes de Desenvolupa-ment són individuals i cobrei-xen tots els col·lectius de la companyia, des de comercials a directors.

Què els diuen als nouvinguts?A GAES comptem amb un complet dossier de benvin-guda i durant l’acollida se’ls

explica perquè han estat con-tractats, què s’espera d’ells i com han d’afrontar la seva acti-vitat diària. Per a completar el procés es dissenya un Procés d’integració individualitzat.

teniu rotació de personal?No n’hi ha gaire. Tenim prop del 3% de rotació voluntària.

teniu gaire casos d’estrès?Oferim als nostres treballadors una solució proactiva amb el Programa d’assistència al tre-ballador a través d’un proveïdor extern com a benefici social. El Programa d’assistència al tre-ballador posa al seu servei un assessor personal, un professi-onal del coaching o un psicòleg personal per a consultar qual-sevol situació laboral, personal o familiar de manera totalment anònima.

Què recomanes a aquells que s’inicien en els rrHH?Recordar que tenen molts cli-ents interns. Tots els treballa-dors són persones abans que res i primer cal conèixer-les i escoltar-les per tal de donar-les-hi solucions personalitza-des. Cal també que coneguin molt bé el negoci i la compa-nyia i que iniciïn la seva carrera professional amb il·lusió; que busquin sempre reptes per a seguir innovant.

miquel bonet

ADVoCAt, PRoFeSSoR i eXPeRt en RRHH

“Encara que sigui una multinacional, GAES té les bases d’una empresa familiar”GAeS és una empresa internacional dedicada al sector dels audiòfons i compta amb una plantilla de 1.600 treballadors, el 70% dels quals són dones. el departament de RRHH de l’empresa es diu Persones i organització, precisament per potenciar l’orientació als indi-vidus que conformen la companyia. De tot plegat, en parlem amb Ruth Pons, responsable de Desenvolupament de GAeS.

eNtrevista a rutH poNs, respoNsable de deseNvolupaMeNt de Gaes

Ruth Pons, a les instal·lacions d’un dels centres GAES. / CEDIDA

a cor obert

on vas néixer? A barcelona.

tens família?Sí, estic casada i tinc un fill.

Quan vas començar a treballar? Als 18 anys, donant classes parti-culars.

alguna cosa quotidiana que no voldries perdre’t?Veure créixer el meu fill, vivint cada moment.

Què vols ser quan siguis gran? Vull seguir tenint reptes a nivell professional i personal, que allò que faci em motivi per tal de seguir treballant amb il·lusió. la feina roba temps a la família? en el meu cas no. Puc conciliar perfectament ja que una part de la meva jornada la faig a distància.

Quin és el país que més t’ha impressionat? m’han impressionat els estats units i egipte, tot i que cal remarcar que el que més m’agrada és el meu.

Què en penses del moment que vivim?ens ha tocat viure un moment difí-cil del qual com a empresa hem d’intentar sortir-ne reforçats i que gràcies al treball i l’esforç de tots ho estem aconseguint.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.apcebcn.cat

10 MóN eMpresarial octubre 2011eMpresa / rsc

uN país aMb estabilitat ecoNòMica i social

La cadena DIR crea una quota per a persones a l’atur

La cadena catalana de clubs de fitness contribueix així a que aquest col·lectiu pugui accedir a la pràctica esportiva.

El DIR ha creat una quota per a persones que estan a l’atur per tal que puguin accedir als centres esportius a preus assequibles. La nova quota és operati-va des de l’1 de juliol i té un cost a partir dels 24,67€ , segons el club i la modalitat, i l’hora-

ri és de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 17h. El disseny d’una quota d’aquestes caracte-rístiques és fer que les persones que viuen més afectades pel context econòmic actual puguin ob-tenir els beneficis de l’esport a nivell físic i men-tal. Aquestes persones, després d’haver viscut una activitat diària de manera activa, les persones que es queden a l’atur poden caure en el sedentarisme i en problemes derivats d’aquest com depressions, estrès i diverses dolences físiques.Segons la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer, res-ponsable de la Unitat Mèdica de Valoració de la Sa-lut de DIR: “la pràctica de l’esport és ideal ja que provoca la segregació de serotonina, amb la qual s’obté un estat de relaxació i benestar. Detectem en moltes persones que es queden sense feina un can-vi molt gran en els hàbits i ritmes, i practicar qualse-vol esport és molt positiu, ja que permet mantenir-se actius i sans tant mental com físicament.” A més, la doctora afegeix que “l’esport apuja l’autoestima i et fa guanyar confiança, la qual cosa et prepara per afrontar amb més força les possibles entrevistes de treball i proves d’accés.”D’altra banda, destacar que la realització entre-naments personalitzats possibilita el disseny d’un programa esportiu segons cada necessitat. Marcos González, cap de directors tècnics de DIR, conside-ra que “l’esport permet distreure’s, no pensar en els problemes i divertir-se, i ajuda a millorar aspectes de salut com el mal d’esquena. També hi ha disciplines que ajuden a cuidar la ment i desconnectar dels pro-blemes, com el ioga.”

Nestlé compta amb el primer edifici industrial amb certificació LEED

Es tracta de la planta de Nescafé Dolce Gusto de Girona, la qual és un edifici to-talment sostenible.

La nova planta de Nescafé Dolce Gusto de Girona ha rebut la primera certificació LEED (Li-deratge en Energia i el Disseny mediambiental) concedida a un centre de producció a Espanya, que reconeix les edificacions aixeca-des amb criteris medi-ambientals. La fàbrica compta, a més a més,

amb la ISO 14001 que reconeix la qualitat en matè-ria de gestió mediambiental. Aquesta fàbrica està preparada per maximitzar l’es-talvi energètic i d’aigua, minimitzant el seu impacte mediambiental i tenint en compte les interaccions amb l’entorn. El disseny de la planta aprofita la seva bona orientació natural, aconseguint una òp-tima eficiència energètica mitjançant l’ús de colors, mides i posició de finestres així com en l’aplicació de les últimes tecnologies en aïllament tèrmic amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la llum solar. Un di-pòsit d’aigua amb capacitat de 100.000 litres permet recollir l’aigua de la pluja, que s’utilitza per al rec i usos sanitaris, i les plaques solars col·locades a la coberta de la nau es fan servir per a escalfar l’ai-gua destinada a la higiene personal. S’han constru-ït sistemes de conducció per al control de residus industrials, s’han col·locat contenidors per al reci-clatge de plàstics i s’ha apostat per l’ús total de re-frigerants naturals que protegeixen la capa d’ozó. De cara al seu funcionament, la nova planta de Nes-café Dolce Gusto es nodreix de les dues plantes de cogeneració instal·lades a la fàbrica per tal de pro-duir part del vapor i l’electricitat necessaris per als seus processos. La certificació LEED és un sistema de certificació voluntària per a edificis nous i per als rehabilitats de manera integral, desenvolupat als Estats Units. Els immobles que compten amb la Certificació LEED estalvien entre el 30% i el 70% d’energia respecte dels convencionals i entre el 30% i el 50% d’aigua.

la nova quota és operativa des del passat 1 de juliol i té un cost a partir dels 24,67€ segons centre i modalitat

4 Models a seguir

Toyota crea un carregador per a vehicles elèctrics i hí-brids elèctrics que s’endollen

El carregador es dirà G-Station i connec-tarà a través d’internet amb el Toyota Smart Center.

Toyota Motor Corporation (TMC) i Toyota Media Service són els creadors del G-Station, un carre-gador per a vehicles elèctrics i vehicles híbrids elèctrics que s’endollen. Aquest dispositiu in-corpora una funció de reconeixement de targeta intel·ligent sense contacte que permet connectar-se a través d’internet amb el Toyota Smart Cen-ter. Amb aquest sistema, els usuaris poden rebre correus electrònics a través des quals se’ls infor-mar de la finalització de la càrrega. Aquesta infor-mació es pot consultar a través de smartphones i telèfons mòbils, els quals poden oferir la ubicació i disponibilitat dels carregadors més propers.A més, gràcies a la identificació de l’usuari a tra-vés de la verificació de la targeta intel·ligent, els administradors poden consultar el seu historial d’ús, facturar a l’usuari o concedir punts segons el temps d’ús, a més de controlar l’ús del carrega-dor a distància. Cal destacar que la visualització dels punts de recàrrega serà en format obert, de manera que es podran veure a mapes d’internet i a sistemes de navegació d’altres fabricants.

Entre les companyies que ho han sol·licitat hi ha Google, Unilever i Philips.

Més de 70 empreses de renom han signat una de-claració conjunta instant a la Unió Europea que redueixi les seves emissions de CO2 un 30% per sota dels nivells de l’any 1990 en l’horitzó del 2020. Aquest és un objectiu més elevat que el del bloc de 27 països, situat en el 20%. La iniciati-va va anar acompanyada d’un informe indepen-dent on es denunciava el fet que gairebé la meitat de les grans companyies del Regne Unit tenien mancances en les seves estratègies de reducció de les seves emissions de CO2. Aquest gran grup de 70 companyies ha expressat que un objectiu que sigui més ambiciós estimularà la inversió, re-activarà la transició cap a un economia baixa en carboni i permetrà millorar la seguretat energè-tica i, principalment, que afavorirà la creació de milions de llocs de treball. Segons Anders Eldrup, CEO de DONG Energy “l’energia renovable a preus competitius és un re-quisit previ per a un subministrament d’energia neta i confiable d’Europa.” El Regne Unit, un dels països amb més emissions, s’ha fixat de cara al 2025 reduir-les a la meitat.

Grans companyies demanen una reducció de CO2

la planta compta també amb el reconeixement a la qualitat en gestió del medi ambient

Actualitat en RSC

Imatge de l’entrega de la certificació LEED a Nestlé. / CEDIDASala de fitness d’un centre DIR. / CEDIDA

RSC / EMPRESA 11oCtubRE 2011 MóN EMPRESARiAl

uN PAíS AMb EStAbilitAt ECoNòMiCA i SoCiAl

bREuS

Carrefour

Ajuda als col·lectius més desfavorits

Dins el marc de la XIII Jornada Nacional de Recollida d’Aliments, la Fundació So-lidaritat Carrefour ha entregat prop de 600.000 kg. d’aliments a la Federació Es-panyola de Bancs d’Aliments (Fesbal). L’objectiu del programa és pal·liar les necessitats dels col·lectius més desfavo-rits i en risc d’exclusió social. La Funda-ció Solidaritat Carrefour coordina tots el programes que desenvolupa el Grup Carrefour en matèria d’acció social a Espanya. Dóna especialment el seu su-port a projectes en benefici de la infàn-cia desfavorida, de la integració laboral de la infància desfavorida, de la integra-ció laboral de les persones amb disca-pacitat o en risc d’exclusió i, a més, pro-mou la participació dels treballadors en les iniciatives socials.

Ford

Impuls als vehicles híbrids

Ford Motor Company vol triplicar la se-va producció de vehicles elèctrics i aug-mentar també la generació de llocs de treball ‘verds’. Jim Farley, vicepresident de Màrqueting, Vendes i Servei de Ford ha dit que “tindrem la suficient flexibilitat per a fer créixer la nostra producció de vehicles elèctrics a més de 100.000 uni-tats anuals el 2013.” Actualment, Ford comercialitza 35.000 vehicles l’any, de ti-pus elèctrics, híbrids o amb endoll.

Kutxa

Targetes amb plàstic biodegradable

La Caja Gipuzkoa San Sebastián Kutxa ha començat a renovar totes les seves targetes de crèdit, prop de 900.000, per altres fetes amb plàstic 100% biodegra-dable. De cara al 2012, l’entitat preveu haver finalitzat tot el procés. Des de l’entitat s’ha destacat que amb aquesta acció, Kutxa es converteix en pionera en l’ús de plàstics vulnerables a l’acció dels microorganismes de l’ambient. El tipus de plàstic que s’utilitza per a les

noves targetes no fa servir ni estabilit-zants ni plastificants tòxics, basats en metalls pesats, ni tampoc deixa restes que puguin afectar la vida vegetal de l’entorn on es dipositin.

ikea

Invertirà en plantes

La companyia ha anunciat que durant el passat exercici, els seus clients a Espa-nya es van estalviar 10,2 milions d’euros a les seves factures d’aigua i electricitat. Les mesures aplicades al llarg del 2010 en l’àmbit de la gestió de residus, així com l’estalvi d’aigua o l’eficiència energètica han possibilitat un estalvi de costos de 2,5 milions d’euros en aquest darrer exer-cici fiscal. D’altra banda, Ikea Ibérica ha anunciat que de cara als propers anys in-vertirà 50 milions d’euros en la implanta-ció de plantes fotovoltaiques a totes les seves tendes amb l’objectiu de reduir el seu impacte ambiental i millorar la seva eficiència energètica. Segons Peter Bet-zel, director general d’Ikea Ibérica “la sostenibilitat és una part fonamental del nostre negoci i de la nostra relació amb els clients i l’entorn.”

Sanitas Smile

Millora la salut dels treballadors

Sanitas ha dissenyat Psicologia Smile, un pla destinat als seus treballadors amb l’objectiu que guanyin benestar i millo-rin la seva salut i la seva qualitat de vi-da. El servei l’ofereixen psicòlegs de Sa-nitas Respon, el programa d’assessora-ment mèdic telefònic que Sanitas ja ofe-reix als seus clients. El projecte Sanitas Smile s’està desenvolupant des del 2009 i els paràmetres de referència són el des-cans, l’exercici, la dieta, l’estrès i els hà-bits millorables.

timberland

Excel·lència en sostenibilitat

El grup tèxtil nord-americà VF Corpo-ration ha comprat Timberland per 2.000 milions. Aquesta adhesió, significarà so-bretot per Timberland un gran compro-mís amb la sostenibilitat. El 2010, Tim-berland ja va reduir un 36% les emissions mentre que aquest 2011 ja n’ha reduït un 38%. A més, la firma ja està treballant en iniciatives vinculades a la responsabili-tat a la cadena de subministrament. D’al-tra banda, la companyia està també tre-ballant per a millorar els seus productes de cara a activitats a l’aire lliure a través de l’etiqueta Green Index, que indica les emissions d’efecte hivernacle relacionats amb l´ús de productes químics, orgànics, reciclats o renovables.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.mrw.cat

12 MóN eMpresarial OCTUBre 2011eMpresa / panorama

el Mes pOsiTiU

amazon‘Tablet’ propi

La companyia nord-americana Amazon vol llançar en breu el seu propi Tablet per tal de repetir l’èxit aconseguit amb el lector de llibres electrònics Kindle. Segons The Wall Street Journal el dispositiu comptaria amb una pantalla de 9 polzades i funcionaria amb el sistema operatiu Android de Google. Es parla d’una producció d’1,5 mili-ons de ‘tablets’ amb previsió de vendre-les durant el tercer tri-mestre de 2011. Actualment, les principals marques tecnològi-ques han llançat els seus propis ‘tablets’ amb l’objectiu de des-bancar l’iPad d’Apple.

BBVaInvertirà a Mèxic

Francisco Gonzalez, president del BBVA, ha anunciat que invertirà uns 1.400 milions d’eu-ros a Mèxic en els propers 3 anys. L’entitat té una important presència al país i d’aquesta manera vol transformar els ser-veis que ofereix BBVA Banco-mer als seus clients, fer-los més senzills, distribuir-los per múlti-ples canals i per tal que actuïn de manera més integrada. Gon-zález ha destacat que el pla implica una forta inversió en tecnologia i en noves platafor-mes i suposa una manifestació de compromís de BBVA Banco-mer a Mèxic.

CaixaBankObté beneficis el primer semestre

L’entitat ha obtingut durant el primer semestre del 2011 uns beneficis de 833 milions d’euros, un 11% més que en el mateix període de l’any anterior. En

aquest mateix semestre, l’enti-tat va obtenir unes plusvàlues extraordinàries de 463 milions per la venda del 50% de Segur Caixa Adeslas.

endesaInverteix a la Lliga ACB

ACB i Endesa han signat un acord històric pel qual l’empresa energètica es converteix en el patrocinador de referència de la competició espanyola a par-tir de la temporada 2011-2012. L’acord s’ha signat per 4 anys, amb 2 prorrogables, per un import de 30,5 milions d’euros. En aquest sentit, la competició passarà a dir-se Lliga Endesa. Eduardo Portela, president de l’ACB ha expressat que en anys anteriors ja havien rebut ofertes per ser title sponsor però consi-derava que ara era el moment i que l’acord reportaria, en cas de complir-se els 6 anys de con-tracte, un total de 30,5 milions d’euros.

iberdrolaAssoleix les previsions

Iberdrola va obtenir un benefici net de 1.563,6 milions d’euros en el primer semestre de 2011, un 6,6% més que en el mateix període de l’exercici anterior, després de tancar l’operació d’adquisició d’Elektro al Brasil i completar amb èxit la fusió amb Iberdrola Renovables. La companyia va situar el resul-tat brut d’explotació (Ebitda) en els 4.004,8 milions d’euros,

un 4,4% més. Per la seva part, Iberdrola Renovables, que el passat 8 de juliol va finalitzar el procés de fusió amb la seva matriu i va quedar exclosa de l’Ibex, va millorar un 32,5% els seus comptes relatius al primer semestre fins els 209,5 milions d’euros.

NestléAliança a la Xina

Nestlé ha adquirit el 60% de Hsu Fu Chi, empresa xinesa dedi-cada a la fabricació de llami-nadures. Nestlé ha pagat 1.214 milions d’euros i el 40% restant el controlarà la família xinesa Hsu Fu. Paul Bulke, conseller delegat de Nestlé, ha confir-mat que aquesta aliança “refor-çarà molt” la seva presència a la Xina i demostrarà també el seu compromís a llarg termini, millorant la seva capacitat per augmentar la seva cartera de marques locals i internacionals en aquest mercat. La xinesa va registrar el 2010 unes vendes situades en els 564 milions d’eu-ros i un marge del resultat net d’explotació (Ebit) del 17,3%. A més, la planta compta amb qua-tre grans centres de producció al país i una plantilla de 16.000 treballadors.

philip MorrisGuanya un 21,7% més

La tabacalera Philip Morris International ha anunciat que ha obtingut uns guanys nets situats en els 2.410 milions de dòlars en el segon trimestre de l’any, un 21% més que fa un any. En paraules de Hermann Waldemer, director financer de PMI, “les nostres perspectives són prometedores, amb una forta participació al mercat i inèrcia al nostre negoci. Els

preus continuen essent un dels principals factors de la nostra rendibilitat. A la Unió Europea la seva facturació va baixar el 3,1% alhora que a la regió com-posta per Europa Oriental, O-rient Mitjà i Àfrica el descens va ser del 3,3%.

reempresaPer a la continuïtat de les empreses

La patronal Cecot, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha creat el pro-grama Reempresa. El seu objectiu és evitar el tanca-ment d’aquelles empreses en casos de jubilacions sense ningú darrere que vulgui con-tinuar l’activitat. La patronal calcula que prop d’un 15% de les empreses que van tancar l’any passat no ho van fer per motius econòmics. Reempresa treballa per posar en contacte persones que hagin decidit cedir el seu negoci amb d’al-tres que el que busquen és comprar una empresa en un determinat sector. ‘

repsol YpFInversió a Cartagena

Repsol YPF ha anunciat que posarà en funcionament entre el 3r i el 4t trimestre de l’any l’ampliació de refineria de Cartagena on s’han invertit en 3 anys un total de 3.200 mili-ons d’euros. Això suposarà també la reducció d’un 30% de les importacions nacionals de gasoil i querosè. Pedro Fernán-dez de Frial, director general de downstream de Repsol YPF ha destacat que “l’ampliació de Cartagena suposa la major inversió industrial de la histò-ria d’Espanya” i va afegir que la inversió final suposarà un estalvi de 300 milions d’euros respecte del pressupost inicial situat en 3.590 milions d’euros.

spanair Reforça les connexions

Spanair reforçarà les connexions amb Europa i Àfrica des de l’aeroport de Barcelona-El Prat aquest hivern i ampliarà les freqüències respecte de la temporada anterior amb motiu de la demanda existent. A par-tir del 30 d’octubre del 2011 les seves connexions amb Helsinki passaran de dos a tres vols set-manals; a Marsella passaran de tres a quatre; i a Munich es passarà d’una a dues. A més, la ruta Barcelona-Tel Aviv comp-tarà amb tres vols setmanals en lloc de dos. Pel que fa a Àfrica, hi ha com a novetat dues rutes setmanals a Bamako (Mali) i s’estrenarà la ruta Barcelona-Trípoli (Líbia).

TalgoDesembarca a Rússia

Talgo ha aconseguit un con-tracte de subministrament de 7 trens per a l’empresa fer-roviària del país RZD per un import de 100 milions d’eu-ros. La companyia fet saber a través d’un comunicat, la seva intenció d’implantar-se a Rússia amb la finalitat de rea-litzar serveis de manteniment integral en col·laboració amb RZD. Amb la comanda realit-zada, Talgo dissenyarà, fabri-carà i subministrarà tres trens als ferrocarrils russos per tal de cobrir la ruta Moscou-Ber-lín. Fonts de Talgo han asse-gurat que el model de tren que subministrarà a Rússia és un dels “més moderns i més respectuosos amb el medi am-bient per als serveis d’alta velocitat i llarga distància.”

VolvoEleva vendes

El fabricant suec de vehicles pesats ha anunciat que a la primera meitat del 2011 va obtenir un benefici de 1.033,5 milions d’euros, xifra que suposa un repunt del 90,5% respecte del primer semestre del 2010. Fonts de la com-panyia han assenyalat que aquests resultats es deuen a la recuperació dels mercats tradicionals i a la creixent demanda.

panorama / eMpresa 13OCTUBre 2011 MóN eMpresarial

el Mes NegaTiUBanco pastor Preveu no superar els tests d’estrès

El Banco Pastor ha confirmat en un comunicat a la CNMV que no superarà la nota de tall inicial establerta per l’Autoritat Bancària Europea (EBA) en els tests d’estrès a la banca europea. Fonts de la mateixa entitat han afirmat que aquest suspens es deu al fet que no es podrà computar l’emissió de convertibles col-locada a l’abril del 2011, la con-versió dels quals en accions està prevista per al 2014.

BanestoRegistra menys guanys

Durant el primer semestre del 2011 Banesto ha regis-trat un benefici net de 286,8 milions d’euros, resultat que suposa un descens del 24,9% respecte del mateix període de l’exercici anterior, tal com va informar l’entitat a la CNMV. Fonts de l’entitat han expressat que el primer semestre de l’any s’ha con-tinuat desenvolupant en un context difícil amb tensions als mercats i persistència de la debilitat econòmica. Cal destacar també que la taxa de morositat al mes de març va passar del 4,15% al 4,39%, xifra que segons l’entitat es manté per sota del sector.

CaMTancarà 122 oficines

La Caja de Ahorros del Medi-terráneo ha anunciat que tancarà un total de 122 ofici-nes, xifra que equival al 27% de la seva xarxa. Després de l’aprovació d’un ERE el pas-sat juny ja s’ha dut a terme un 37% de la planificació prevista de cara a aquest

2011. El Consell d’Adminis-tració de l’entitat va apro-var a finals d’abril davant el Banc d’Espanya el seu pla de recapitalització dissenyat a partir del traspàs del negoci financer de CAM a Banco CAM. “El pla contempla el desenvolupament de diver-ses iniciatives en matèria de reestructuració operativa i estalvi de despeses dissenya-des per a situar la producti-vitat i eficiència de l’Entitat als nivells requerits pel nou entorn competitiu i regula-tori”, segons han expressat fonts de l’entitat.

DhulForat patrimonial

Dhul, l’empresa de postres lactis de Nueva Rumasa té un forat patrimonial de 618,2 milions d’euros. En concret, té un passiu de 790 mili-ons d’euros i uns actius de només 171,7 milions d’euros. Tot i així, els administradors concursals adverteixen que el deute podria sumar uns altres 109,5 milions d’eu-ros en crèdits subordinats i 7 milions d’euros de crèdit amb privilegi general. Amb aquest informe s’han revelat els traspassos de diners que es van dur a terme entre les diferents societats de Nueva Rumasa entre els anys 2008 i 2010. En destaca una ope-ració de 58,2 milions d’euros realitzada a través de lletres de canvi emeses per 5 socie-tats de Nueva Rumasa.

eBayMenys beneficis

eBay, la companyia nord-americana especialitzada en el comerç electrònic, va obtenir uns guanys de 196,87 milions d’euros en el segon trimestre d’aquest 2011, resultat que suposa un retrocés del 31% respecte del 2010. Aquest números es deuen principalment als cos-tos que va tenir eBay per la compra de GSI Commerce, dedicada a l’e-commerce i a serveis de màrqueting online,

per un import de 1.700 mili-ons d’euros.

H&MMenys beneficis

El grup tèxtil suec H&M (Hennes & Mauritz) va obte-nir un benefici net de 751 milions d’euros en els sis primers mesos de l’exercici, resultat que representa un retrocés del 23,2% respecte del mateix període de l’any anterior. Fonts de la com-panyia han apuntat com a causa dels resultats l’impacte de l’encariment del cotó, així com la fortalesa de la corona sueca als mercats de divises. Concretament, a Espanya H&M va obtenir un volum de negoci de 315 milions d’eu-ros en el primer trimestre de l’any fiscal, dada que suposa un retrocés del 6%.

Johnson&JohnsonMenys beneficis

El fabricant nord-americà de productes d’higiene personal va obtenir un benefici net de 4.403 milions d’euros en el primer semestre de l’any, de manera que els seus guanys van retrocedir un 21,6%.

MetrovacesaAbandona la venda i promoció d’habitatges

La immobiliària ha anunciat que preveu desinvertir de

manera desordenada l’acti-vitat de promoció i venda de vivendes davant del deterio-rament del mercat immobili-ari espanyol i el seu objectiu estratègic de centrar-se en el negoci de gestió i explotació en règim de lloguer d’actius patrimonials. L’empresa confia destinar els recursos que obtingui d’aquestes ven-des a amortir el deute lligat a aquest negoci i fins i tot confia en que “es generi un excedent de fons per a rein-vertir-los en el negoci patri-monial.”

philipsRevisa a la baixa

La multinacional d’electrò-nica i il·luminació Philips va rebaixar a finals del primer semestre les seves previsi-ons per al segon trimestre del 2011 i ha anunciat retalla-des per tal de poder fer front a l’enduriment de les condi-cions del mercat. Les mesu-res afectaran les branques de productes d’il·luminació i de productes d’electrònica de consum.

rolls-royce Pagarà a 73 M€ a Qantas

Rolls-Royce ha de pagar a Qantas un total de 73 mili-ons d’euros per l’explosió en ple vol d’un dels seus motors Trent 900 a un A-380, cosa que va obligar a fer un aterratge d’emergència a Singapur el 4 de novembre del 2010. Tot i que els termes de l’acord són confidencials, Qantas reconeix un impacte de prop de 70 milions d’eu-ros. L’acord inclou la suspen-sió de les mesures judicials iniciades el 2010 al Tribunal Federal d’Austràlia.

TelefónicaMenys beneficis al primer semestre

La companyia va obtenir un benefici net de 3.162 milions d’euros en el primer semestre de 2011, resultat que suposa un descens del 16,3% respecte del mateix període de l’any anterior, amb motiu de l’ajus-tament del valor a Telco. Per àrees geogràfiques, els ingres-sos de la companyia a Espanya van caure un 6,1% fins els 8.752 milions d’euros a causa de l’ele-vada intensitat competitiva.

Vodafone españaCaiguda d’ingressos

La forta competència del sec-tor de la telefonia mòbil a Espanya ha portat a Vodafone a registrar un descens en els seus ingressos del 9,9% fins els 1.280 milions d’euros en el segon trimestre del 2011.

VuelingPerd 19,5 M€

L’aerolínia de baix cost va registrar en el primer semes-tre de d’enguany unes pèr-dues de 19,5 milions d’euros, davant d’uns beneficis de 7,1 milions d’euros en el mateix període de l’any anterior. La companyia ha advertit que la situació del mercat espanyol es troba marcada per “una intensa pressió competitiva i per la debilitat de la demanda, cosa que ha comportat un descens de les tarifes per part de tots els agents del mercat tant al març com a l’abril, amb un retrocés del 10% i, al maig, amb un descens del 3%.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.fundacionrepsol.com

octubre 2011 MóN eMpresarial 15

economia

Redacció

El 56% dels empresaris fami-liars de tot el món, amb els brasilers i suecs al capdavant, confien en la recuperació dels mercats domèstics durant el 2011. De fet, el 60% d’ells afirmen que els seus negocis creixeran al llarg de l’any. En aquest sentit, crida especial-ment l’atenció l’opinió dels nord-americans (70%) i dels suecs (79%), que asseguren de forma contundent que uti-litzaran una part rellevant de la seva liquiditat per créixer a l’exterior. L’altra cara de la moneda són els empresaris familiars espanyols (40%) i bri-tànics (25%), que consideren que els seus mercats interiors empitjoraran considerable-ment al llarg del 2011.

les amenacesL’evolució dels mercats de capitals continua sent la prin-cipal preocupació externa de la majoria de companyies familiars. Així ho asseguren, per exemple, més del 80% dels empresaris dels Estats Units i el 70% dels brasilers i cana-dencs. A l’Estat espanyol, el 60% de les empreses familiars també senten aquesta inquie-tud, però al mateix temps unei-xen a les seves preocupacions la política del Govern i l’evolu-ció de la despesa pública.Pel que fa a les amenaces des d’un punt de vista intern, la divisió d’opinions entre els empresaris familiars dels països emergents i dels de-senvolupats és molt evident. Així, mentre que els brasilers i sud-africans creuen (60%) que l’escassetat de professionals i de perfils adequats és el desa-fiament intern principal al qual han de fer front, els francesos, italians i espanyols no inclouen

Impera el pessimisme entre els empresaris familiarsels empresaris familiars espanyols i britànics són els que veuen més negra la recuperació dels seus mercats interiors durant els prò-xims mesos, segons es desprèn de l’enquesta Mundial de l’empresa Familiar elaborada per la consultora Pricewaterhousecoopers (Pwc), que recull l’opinió de 1.600 negocis familiars a 35 països.

eNQuesta MuNDial De l’eMpresa FaMiliar (pWc)

finlandeses no tenen plans de successió per a cap dels seus directius principals. En el cas de les companyies espanyoles i brasileres, més de la meitat disposen d’algun pla per afrontar la pèrdua d’un accionista de referèn-cia, però només el 20% dels negocis familiars espanyols,

francesos i japonesos han previst equips de gestió si es produeix la mort inesperada del seu equip executiu prin-cipal. L’excepció a aquesta situació generalitzada són les companyies alemanyes.

resoldre els conflictesÉs normal i habitual que en el si del negoci familiar sor-geixin conflictes. Segons l’en-questa de PwC, els motius principals de discòrdia són l’estratègia futura a seguir per l’empresa i el paper dels familiars dins del negoci. Davant d’aquestes dissen-sions, quina és la millor via per resoldre-les? En primer lloc, cal destacar que només el 30% dels negocis familiars de tot el món tenen fixats mecanismes per a la resolu-ció de conflictes. D’aquests, la meitat opten pels acords entre accionistes com a via predilecta. Les companyies espanyoles, italianes i brasi-leres, però, prefereixen els consells familiars.

Les franquícies espanyoles estan fortament implanta-des al món. pàg. 16

el ii informe sobre Federalisme Fiscal a espanya, de l’institut d’economia de Barcelona, analitza la situació dels consistoris. pàg. 22

aquest factor entre les seves preocupacions. En canvi, des-taquen la reducció del marge de beneficis i la competència.

preparar la successióMés de la meitat de les com-panyies familiars que tenien previstos canvis en el seu

accionariat aquest 2011 con-fien a poder seguir mantenint el control. No obstant això, moltes d’elles no compten amb una estratègia clara en el supòsit que hagin d’afron-tar contingències inespera-des. Per exemple, més del 50% de les empreses sueques, italianes, franceses, belgues i

Font: Enquesta Mundial de l’Empresa Familiar (PwC).

les eMpreses aleMaNyes, les Més propeNses a teNir plaNs De successió i coNtiNgèNcia

Brasil

canad

àdina

marca

Franç

a

aleman

ya

itàlia

Japó

Sud-À

frica

espa

nya

Suècia

Regne

Unit

estat

s Unit

s

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

és habitual que en el si del negoci familiar sorgeixin conflictes sobre l’estratègia a seguir

els empresaris familiars espanyols consideren que el mercat interior empitjorarà

empreses amb un pla de successió per a tots els llocs directius.

empreses amb un pla per fer front a la pèrdua inesperada d’un accionista de referència.

empreses amb equips de gestió per si es produeix la mort inesperada del seu equip executiu principal.

16 El mapa del món MóN EMprEsarial octubrE 2011

Les franquícies espanyoles al món

L’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF) ha presentat el seu informe anual “La Franquícia Espanyola al món”. Segons aquest, les firmes espanyoles han incremen-tat la seva presència a l’estranger: si el 2010 hi havia 234 cadenes funcionant a 112 països, en l’actualitat són 242 les marques que hi ha repartides pel mateix número de mercats, el que suposa un augment del 3,4%. En relació amb els sectors que lideren la presència de franquícies espanyoles a l’exterior, la moda continua sent la referència principal. D’altra banda, Portugal continua destacant clara-ment respecte a la resta de països estran-gers a l’hora d’aglutinar el 71% del total de les firmes nacionals a l’exterior.

La presència de franquícies espanyoles a l’estranger creix

alEMaNya

21 | 187

FirMEs locals

ÀFrica dEl sud 4 | 41 FirMEs locals

polòNia

12 | 249

FirMEs locals

VENEçuEla

24 | 432

FirMEs locals

Mèxic

66 | 599

FirMEs locals

xilE

23 | 201 FirMEs locals

brasil


arGENtiNa 17 | 506 FirMEs locals

rEGNE uNit26 | 145

FirMEs locals

El mapa del món 17octubrE 2011 MóN EMprEsarial

Les franquícies espanyoles al món

Els 10 sEctors aMb Més prEsèNcia 1. Moda2. Mobiliari tèxtil llar3. Hostaleria i restauració4. botigues Especialitzades5. tintoreries6. Fotografia7. Educació i Formació8. bellesa i Estètica9. dietètica i parafarmàcia10. serveis diversosalEMaNya

21 | 187

FirMEs locals

austrÀlia

4 | 17FirMEs locals

EGipitE


ÀFrica dEl sud 4 | 41 FirMEs locals

arÀbia saudita 27 | 131 FirMEs locals

japo


xiNa

16 | 486

FirMEs locals

polòNia

12 | 249

FirMEs locals

roMaNia

24 | 51

FirMEs locals

turquia


aNdorra


itÀlia48 | 465 FirMEs locals

FraNça


portuGal172 | 2300 FirMEs locals

Grècia

22 | 495

FirMEs locals

Organitza:

Relació provisional de patrocinadors 10a Diada

Secretaria:Mandri, 3, baixos - 08022 BarcelonaTel. 93 434 20 [email protected]

MEMBRES D’HONOR

La Diada també compta amb el suport de la Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la

Generalitat de Catalunya

PATROCINADORS ESPECÍFICS

AMB EL SUPORT DE:

MEDIA PARTNERS

29 de setembre de 2011CosmoCaixa, Fundació “La Caixa”.

Isaac Newton, 26, Barcelona

Les TIC: competitivitat i oportunitats de negoci

10a Diadade les Telecomunicacions a Catalunya

Inscripcióoberta i gratuïta

www.coettc.com

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.coettc.com

Finances / ECONOMIA 19OCtubrE 2011 MóN EMprEsArIAl

INFOrME dEl bbVA

Redacció

“L’economia catalana continua la trajectòria de recuperació iniciada el 2010. El neces-sari ajustament de la des-pesa pública i l’encara tímida demanda interna determinaran que el sector exterior contri-bueixi intensament en la recu-peració a curt termini, tant en termes d’exportacions com de xifres turístiques. No obstant això, caldrà continuar avançant en reformes nacionals i regio-nals que permetin assolir els ritmes de creixement neces-saris per reduir la taxa d’atur”. Aquest és un dels principals missatges transmesos per Rafael Doménech, economista en cap d’Economies Desenvo-lupades de BBVA Research, en la presentació de l’informe Situació Catalunya, en què va estar acompanyat per Xavier Queralt, director territorial del BBVA a Catalunya.

L’informe Situació Cata-lunya afirma que l’entorn de l’economia catalana es manté, bàsicament, en l’escenari ob-servat fa sis mesos. Mentre el conjunt de les economies emergents mostren un creixe-ment sòlid, els països desen-volupats veuen limitat el seu creixement per la necessitat de reduir el palanquejament del sector públic i privat. No obstant això, el món con-tinuarà experimentant un creixement fort, al voltant del 4,4% al 2011. Tanmateix

els països desenvolupats, i especialment Europa, veuran afectat el seu creixement pels riscos que suposen la infla-ció i la necessitat de reduir la demanda interna, mitjançant la consolidació fiscal. Els acords europeus sobre política fiscal i les actuacions conjuntes en matèria de crisi de deute, tot i que ben acollits, no han estat suficients per calmar els mer-cats i es mantenen els dubtes sobre algunes regions perifèri-ques. “L’adopció de reformes estructurals i els ajustaments en marxa han permès una dis-sociació de la prima de risc d’Espanya respecte d’altres països perifèrics de la UEM. Malgrat això, aquesta segueix sent excessivament elevada i Espanya no està lliure del con-tagi en cas de noves tensions en els mercats financers”, va explicar Doménech.

L’estudi de BBVA Research posa de manifest que l’avanç del PIB per al primer trimestre de 2011 indica que l’economia catalana hauria crescut una dècima en termes intertrimes-trals, suavitzant el ritme de creixement dels darrers trimes-tres. Després de tancar 2010 amb un pràctic estancament (0,1% de creixement del PIB), el PIB continuarà mostrant taxes de creixement positives però moderades en els propers trimestres que es trasllada-ran a un creixement del 0,8% en 2011 (1,6% en 2012), que

permetran que a finals d’any s’apreciïn els primers senyals positius en termes d’ocupació, i que en 2012 comenci a reduir-se suaument la taxa d’atur. El sector exterior explicarà gran part d’aquesta millora, tot i que es preveu una suavització en el ritme de creixement de les exportacions a causa de

la ralentització de l’economia europea. El turisme podria beneficiar-se temporalment de les tensions polítiques i socials dels països de l’arc medite-rrani, però caldrà avançar en la millora del servei si es pretén mantenir la posició de lide-ratge en el mercat turístic a llarg termini. A nivell interior, l’activitat econòmica encara no és capaç de generar ocupació i condiciona la demanda interna. Aquesta vindrà marcada per un consum privat reduït, determi-nat bàsicament per la conjun-tura laboral, però, sobretot, per la contribució negativa del consum públic, que haurà de fer un esforç addicional per reduir les xifres de dèficit públic. La major transparència fiscal dels comptes autonòmics, la rigoro-sitat i l’acompliment dels objec-

tius fixats per a 2013 esdevenen ara requisits imperatius. Segons el servei d’estudis de BBVA, l’escenari de tímides perspectives de creixement en el curt termini i la necessitat de compensar els desequili-bris econòmics justifiquen el manteniment de l’impuls refor-mador iniciat en 2010. Així mateix, Doménech va assenya-lar que cal avançar amb vigor en assumptes de transcendèn-cia a nivell nacional i regional, com la reforma del mercat laboral i el sistema de negocia-ció col·lectiva, que permeti la creació d’ocupació, la reestruc-turació del sistema financer, l’augment en la transparència de les finances públiques, o el procés de consolidació fiscal, especialment important en el cas de Catalunya.

el creixement global es manté fort alhora que catalunya continua la trajectòria de suau recuperació iniciada el 2010 marcada per la contribució positiva del sector exterior i la debilitat de la demanda interna, especialment per part de l’administració pública.

uN pAís AMb EstAbIlItAt ECONòMICA I sOCIAl

El turisme podria beneficiar-se temporalment de les tensions polítiques i socials dels països de l’arc mediterrani

Perspectives positives per a l’economia catalana gràcies al sector exterior

Catalunya és una de les comunitats que més esforços destina a R+D. / ARXIU

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.uoc.edu

20 MóN eMpresarial octubre 2011ecoNoMia / Formació

MariaNo baractech raMírezPresident de la Fundació Élogos

Com a continuació i com·plement dels estudis “Mejor formación para crear más empleo”, i “La formación para el empleo gestionada por los Agentes Sociales. Perpectivas del mercado en el horizonte 2013”, elaborats per la Fun·dació Élogos i amb l’ànim de contribuir al debat sobre la reforma de les Polítiques Acti·ves de Treball en el nostre país, hem tret a la llum “La forma·ción dirigida a desempleados en España”, que, dirigit per Jaime López Cossió, pretén aportar des de l’anàlisi de la situació actual de la formació per a l’ocupació, un conjunt de propostes d’actuació i millora, tant en els seus aspectes quan·titatius, com en els qualitatius i metodològics.

Entre les polítiques de millora de l’ocupabilitat, la formació per a l’ocupació, i en especial l’adreçada a aturats és, pro·bablement, la que comporta major unanimitat quant a la seva eficàcia per a la inserció, la reinserció i reciclatge pro·fessional, tenint en compte la seva capacitat per millorar les

La formació dels aturats a Espanya, una prioritat d’Estata mesura que transcorre el temps sense que s’aportin solucions urgents respecte a la formació per als aturats, resulta cada cop més preocupant la manca d’un debat profund sobre la necessitat de formar els aturats presents i futurs de la nostra eco-nomia, una de les principals preocupacions dels ciutadans en aquests moments.

opiNió

Les consideracions exposa·des al llarg d’aquest informe, permeten apuntar algunes propostes concretes de millora de la formació per a l’ocupació adreçada a la població aturada:

Recuperar la formació com a primera política activa d’ocu·pació, integrant els plans de formació per als aturats en la nova estratègia d’ocupació i, per tant, incorporant la seva reforma a la més àmplia de les polítiques actives d’ocupació. En aquest sentit, la formació per aturats, a l’igual que la resta de les polítiques actives, hauria d’incorporar els crite·ris de flexibilitat, adequació al territori i adaptació a les circumstàncies concretes de cada col·lectiu d’aturats.

La millora tant quantitativa com qualitativa del sistema de

formació per a l’ocupació amb l’objectiu d’incrementar el col·lectiu de treballadors aturats que es formen amb programes de major qualitat, fa que sigui necessari abordar la necessitat d’un major finançament.

En resum, ja sigui en el marc d’un nou Pla de Forma·ció Professional, tenint en compte els dotze anys trans·correguts des de l’anterior, o ja sigui en l’àmbit concret de la formació dels aturats, sembla necessari un acord bàsic en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació sobre els grans objectius, els col·lectius prioritaris, el finança·ment i la reforma del model de gestió, tenint en compte la situació del mercat de treball i la rellevància de la formació per a la millora de l’ocupabi·litat i la cohesió social en els propers anys.

Cal recuperar la formació com a primera política activa d’ocupació. / ARXIU

pació, en especial l’adreçat a aturats, dotant·lo de majors recursos econòmics, eines, continguts i metodologies for·matives ja presents en els pro·grames de formació d’ocupats.

És cert que comptem amb un únic sistema de formació per al treball. No obstant, la integra·ció de l’antiga formació ocu·pacional per a aturats amb la formació contínua que es diri·gia exclusivament a treballa·dors ocupats, no s’ha produït, provocant entre altres efectes, una certa elusió de la formació professional per a aturats com a objecte d’estudi i avaluació. Aquesta circumstància pre·senta el risc de desconèixer què està passant amb aquesta modalitat crítica per a la inser·ció i reinserció de les persones aturades.

competències professionals i la relació del treballador amb el seu entorn productiu. En aquest sentit, en les circums·tàncies actuals del mercat de treball, resulta essencial l’exis·tència de programes formatius on en base a les demandes presents i futures de treballa·dors per part de les empreses, aquests es qualifiquin en funció de les seves necessitats reals; utilitzant fórmules flexibles tant en el disseny, com en el desenvolupament de la forma·ció, i on la tecnologia jugui un paper fonamental per fer uni·versal el dret de tot treballador de poder accedir a la formació.

En l’actual context de crisi econòmica i amb la taxa tan elevada d’aturats existent en el nostre país, la reforma de les polítiques actives d’ocupa·ció pot ser abordada des del màxim consens de totes les parts, administració central i autonòmica, agents econòmics i socials, i entitats privades de formació; de manera que la for·mació per a l’ocupació se situï com una política d’estat. És sobre la base del consens, des d’on s’ha de millorar de forma quantitativa i qualitativa el sis·tema de formació per a l’ocu·

la tecnologia ha de permetre fer universal el dret de tot treballador de poder accedir a la formació

Yo, encontrétrabajo a travésde InfoJobs

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 03/05/2011 18:18:34

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.infojobs.net

Formació / ECONOMIA 21OCtubrE 2011 MóN EMprEsArIAl

FOrMACIó pEr A lEs EMprEsEs

Dr. JOAN tOrrENt-sEllENs ([email protected])

director de la uoc Business school

No em sembla que valgui la pensa insistir-hi més. Fins i tot els economistes ens hem posat d’acord. Vivim temps difícils, de crisi econò-mica. Una crisi econòmica que està relacionada amb l’endeutament excessiu de tots els agents econòmics (famílies, empreses i sector públic) i amb un model de creixement inadequat, massa extensiu, poc eficient i poc competitiu. Feta la dissecció, és el moment de buscar sor-tides, de fer política, de fer estratègia, d’albirar el futur i de traçar un full de ruta cap al nou model econòmic que ha de permetre el creixement econòmic, la prosperitat material i l’articulació de la societat. I, per això, és impor-tant parlar i escriure clar, en un llenguatge que la gent entengui, marcar una estratè-gia compartida i caminar cap aquest objectiu comú. Alguns elements inicials a tenir en compte. Primer, el treball és el princi-pal articulador d’una societat. Perquè una societat funcioni, perquè hi hagi prosperitat i benestar, cal que la gent tingui feina, i sobretot una feina de qualitat. I perquè la gent tre-balli amb qualitat calen unes empreses i uns empresaris que funcionin. Necessitem un teixit empresarial eficient i competitiu. Sense això no hi ha societat capaç d’avançar. Per tant, el teixit empresa-rial ha d’estar al centre de l’agenda per a la sortida de la crisi. I, això a Catalunya vol dir microempresa. Un 90% de les nostres empreses tenen 5 o menys treballadors, gene-ren dues terceres parts del PIB i ocupen a la meitat de la força laboral. Contràriament al que, sovint es diu, i sobre-tot al que es fa, l’economia catalana és una economia de microempreses.Segon. El canvi ja és aquí. I, a més, és accelerat. Ens hi podem resistir tant com

vulguem, però ni l’aturarem ni el frenarem, com a molt el modelarem. Les fonts de creixement i desenvolupa-ment de l’economia mun-dial, i la generació de valor i de resultat a les empreses segueixen un camí nou, un camí que no té rés a veure amb el que hem conegut. L’aprenentatge continuat, el coneixement, la capacitat d’emprenedoria, la innovació i la globalització marquen el nou camí de la prosperitat.Tercera, tot i que la globalitza-ció financera marca l’agenda de les accions per a la sortida de la crisi econòmica i social, és molt important tenir pre-sent que aquesta no hauria d’ésser la prioritat. És evident que cal solucionar els proble-mes del deute sobirà i dels mercats financers, i encara més que cal abordar d’una vegada per totes el mal fun-cionament sistèmic d’aquests mercats i la relació malaltissa entre les grans corporacions i el poder polític, però la clau de volta continua passant per la capacitat que tinguem per a canviar els processos de generació de valor de les nos-tres empreses. Insisteixo, el treball i la producció de quali-tat basada en el coneixement

seran, sens dubte, els motors de la prosperitat, els vehicles per a la sortida de la crisi.En aquest escenari de canvi, quina és la situació actual? Doncs bé, com es poden imaginar, el nostre teixit de micro, petites i mitjanes empreses no està del tot pre-parat per a les noves condi-cions de competència, per al canvi estructural. A banda de moltes altres qüestions, el nostre teixit empresarial pre-senta un problema de capaci-tació, una doble divisòria en educació. La divisòria entre els treballadors procedeix de la separació creixent entre els treballadors formats i que es formen continuadament, i els treballadors no formats. La divisòria entre els empre-saris rau en la manca de capacitació formal en contin-guts vinculats en la creació, gestió i direcció d’empreses. Ambdues mancances reper-cuteixen clarament en el procés de generació de valor de l’empresa.Per a ajudar a solventar el problema de capacitació del teixit empresarial, la Universitat Oberta de Cata-lunya llança aquesta tardor una nova iniciativa, la UOC Business School. Es tracta

d’una escola de negocis que té com a objectiu principal la capacitació per al canvi i la creació d’una xarxa del teixit de micro, petites i mit-janes empreses. Aprofitant l’expertesa i la flexibilitat de la UOC en la formació virtual, es presenten tot un conjunt d’iniciatives de formació, d’assessoria, d’emprenedoria, de transferència i de recerca

al servei del canvi empresa-rial.Amb aquest objectiu s’han dis-senyat un conjunt de cursos breus, basats en la resolució de problemes, orientats cap a la gestió i la direcció del dia a dia de les empreses, i a uns preus assequibles que capaci-ten a empresaris i treballadors cap a una tasca més creativa, innovadora, eficient i com-petitiva. A més, s’ofereix un servei de coaching, un servei de gestió de subvencions de formació i un viver virtual d’empreses o de noves línies de negoci per a les empreses existents.De fet es tracta d’una inicia-tiva que vol donar resposta pràctica a moltes de les pre-guntes que el teixit empresa-rial s’està fent a l’actualitat. Com es pot optimitzar la gestió i la direcció dels nego-cis en temps de crisi? Com es pot fer més eficient i com-petitiu un negoci? Com es poden identificar oportuni-tats d’internacionalització? Quina innovació s’ha de fer, com i amb qui? Com es poden identificar i aprofitar les ajudes públiques? I, com s’han d’utilitzar les TIC i el comerç electrònic? A banda de l’activitat docent, la UOC Business School també neix amb la vocació de ser un espai comú, un lloc de trobada, per a les micro, petites i mitjanes empre-ses. Es posarà a disposició un servei de transferència. Es publicarà recerca i posi-cionaments al voltant de la problemàtica actual i futura del teixit empresarial. Es faran activitats de difusió, on empresaris en actiu explica-ran el seu procés de canvi. I, en definitiva, a poc a poc, s’anirà construint una xarxa d’aprenentatge a disposició del nostre teixit empresarial.Acabo amb un missatge opti-mista. Totes aquests serveis i iniciatives depenen de nosal-tres mateixos. La UOC Busi-ness School és un instrument a disposició de l’activació del teixit empresarial. Només cal que ens hi posem.

uN pAís AMb EstAbIlItAt ECONòMICA I sOCIAl

“El nostre teixit empresarial presenta un problema de capacitació”

“la uOC business school neix amb la vocació de ser un lloc de trobada, per a les micro, petites i mitjanes empreses”

UOC Business School: xarxes d’aprenentatge per al canvi empresarial

El doctor Joan Torrent es troba al capdavant de la UOC Business School. / CEDIDA

22 MóN eMpresarial octubre 2011eMpresa / Finances

debat sobre el FiNaNçaMeNt dels goverNs locals

Redacció

El II Informe sobre Fede-ralisme Fiscal a Espanya de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) analitza la greu situació del finançament dels governs locals i obre el debat sobre les solucions. Experts de tot l’Estat, que han participat en l’informe, proposen mesures com l’in-

crement de la pressió fiscal local o la fusió de municipis. També defensen que ciutats com Barcelona o Madrid haurien de rebre una com-pensació pels costos de ser una capital i adverteixen que els ajuntaments catalans ja gasten 3 de cada 10 euros en serveis que no estan obligats a prestar.

L’IEB també analitza la pro-blemàtica del finançament dels ajuntaments a nivell internacional, amb el II IEB’s World Report on Fiscal Fede-ralism, on participen inves-tigadors de diversos països com Dinamarca, Suïssa, Canadà o Itàlia.L’Institut d’Economia de Barcelona, centre de recerca

en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, publica anualment l’Informe sobre Federalisme Fiscal, amb contribucions d’experts de l’IEB i altres universitats, centres d’investigació i admi-nistracions públiques. En l’edició d’aquest any desta-quen els quatre treballs, que destaquem a continuació.

en el ii informe sobre Federalisme Fiscal a espanya de l’institut d’economia de Barcelona (ieB), catedrà-tics i investigadors fan una radiografia de la situació dels consistoris i proposen diverses mesures.


ciutats com barcelona haurien de rebre una compensació pels costos de ser capital

Experts de tot l’Estat alerten

de l’ofegament de les finances

locals

Alguns dels autors, durant la presentació de l’informe, amb la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega. / ARXIU

Ser capital suposa un cost extra de fins a 384 milions d’euros per a Madrid i 150 per a Barcelona. Sevilla (87 M€), Alacant (46 M€) i València (46 M€) les segueixen en el rànquing de pobla-cions de tot l’Estat que haurien de rebre una compensació pel cost de ser una gran ciutat. Si es calcula la compen-sació bruta per càpita, el consistori de Madrid hauria de rebre 119€ més per cada ciutadà i l’Ajuntament de la capital catalana hauria de ser compensat amb 92€ més per cada barceloní. Aquestes compensacions són brutes, perquè no tenen en compte la possibilitat que la capitalitat generi més ingressos.

Aquestes són algunes de les conclu-sions de l’estimació de costos de cen-tralitat i capitalitat de les grans ciutats de l’Estat, elaborat per tres investi-gadors de l’Institut d’Economia de Barcelona. L’estudi identifica com a principal cost de centralitat el flux de no residents, que provoca costos per desbordament dels serveis municipals,

costos per concentració de problemes socials i altres factors com la conges-tió, la densitat, etc. El principal cost de capitalitat seria la pèrdua d’ingressos fiscals per l’exempció de la major part d’activitats administratives, predomi-nants en qualsevol capital. L’estudi, que considera grans ciutats les que tenen més de 75.000 habitants, conclou que aquestes poblacions hau-rien de tenir un sistema de finança-ment que compensés aquests costos i que es distingís del finançament de la resta de municipis. Els autors també apunten que aquest finançament dife-rencial podria establir-se a través de transferències compensatòries dels governs autonòmic o central o a través de figures impositives. Entre les pos-sibles figures impositives hi hauria un impost turístic que gravés les pernocta-cions, o bé donar major protagonisme als impostos que graven el consum. Londres, al Regne Unit, és una de les ciutats que reben compensacions per la seva capitalitat.

“Barcelona hauria de rebre 150 milions d’euros extra per compensar els costos de capitalitat” Núria bosch – Marta espasa – daNiel MoNtolio, iNstitut d’ecoNoMia de barceloNa

“El ajuntaments catalans gasten 3 de cada 10 euros en el finançament de serveis que no han de prestar obligatòriament”

Maite vilalta – iNstitut d’ecoNoMia de barceloNa

Es tracta de serveis vinculats a la cul-tura (23%), a la seguretat i la protecció civil (20%), a l’educació (11%) i a la promoció social (10%). Dins d’aquests serveis, cal destacar programes de promoció i difusió de la cultura o de l’esport, de protecció del patrimoni, la despesa destinada a llars d’infants o els programes de promoció de l’ocu-pació. Són els municipis més petits de 5.000 habitants els que presenten major volum de despesa no obligatò-ria per habitant (136€ de mitjana). En els municipis més petits, la major part de la despesa no obligatòria es destina a cultura, i en els grans a seguretat i protecció civil.

Pel que fa al fiançament d’aquests ser-veis no obligatoris, una part es cobreix amb taxes o preus públics pagats pels ciutadans que els utilitzen (8,5%) i una altra a través de transferències rebudes per altres administracions (17,1%). La major part d’aquesta des-

pesa (70%), però, es finança a través de fonts incondicionades de recursos: impostos que formen part de la seva cistella tributària i de les transferèn-cies incondicionades que reben de les altres administracions.

Davant aquestes dades, que eviden-cien el mal repartiment de recursos i competències entre els tres nivells de govern, l’autora considera necessari definir un marc competencial propi per als governs locals i potenciar les relacions entre la hisenda local i l’au-tonòmica.

Cal recordar que la legislació vigent permet als municipis que, a més de prestar uns serveis obligatoris, puguin prestar-ne d’altres que contribueixen a satisfer les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans. A més, la llei determina quins són els serveis que han de prestar els municipis obligatò-riament en funció del seu tamany.

Finances / ecoNoMia 23octubre 2011 MóN eMpresarial


El referente en formaciónwww.guiamasters.com

El catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat d’Oviedo, Javier Suárez-Pandiello, parteix de la premissa que el sistema de finançament local i l’estructura administrativa actuals són pràcticament insostenibles. Però tot i aquesta situació, constata que els consistoris no esgoten la seva capacitat fiscal, no estableixen els tipus impositiu màxims que la llei els permet sobre tributs de la seva com-petència, una decisió sempre impo-pular. La poca flexibilitat de les bases tributàries fa que, davant increments de la necessitat de despesa, com ara la crisi actual, els governs locals no puguin veure elevada la seva recap-tació sense adoptar mesures discre-cionals.

L’autor adverteix que als ajunta-ments no els queda altre remei que

adoptar mesures discrecionals per elevar la pressió fiscal local, tot i la mala conjuntura. Suárez Pandiello aposta per reinventar un nou impost sobre activitats i considera un greu error la pràctica eliminació de l’Im-post sobre Actitivitats Econòmiques (IAE) de la fiscalitat local per a molts municipis. També defensa estudiar el cobrament d’una taxa a l’usuari per determinats serveis (sense compo-nent redistributiu), i incrementar els espais fiscals locals per la via dels tributs compartits. Així, certa capa-citat normativa en l’àmbit de l’IRPF podria dotar els governs locals d’un instrument de personalització dels ingressos tributaris que milloraria la situació present.

“Els ajuntaments han d’elevar la pressió fiscal local per sortir d’una situació insostenible”Javier suárez paNdiello, uNiversitat d’oviedo

“És necessari acabar amb el minifundisme municipal i simplificar les institucions i ens municipalistes” roberto FerNáNdez llera, uNiversitat d’oviedo

L’autor defensa mesures com les fusions d’ens locals, promogudes amb incentius financers o forçades, per acabar amb el minifundisme municipal al nostre país i aconseguir la viabilitat administrativa i financera del sistema. També aposta per una racionalització de les institucions, suprimint les entitats instrumen-tals insolvents, ineficients o sense activitat recent coneguda. I alhora, defensa promoure fusions d’entitats amb competències similars o com-plementàries.

Fernández Llera també considera necessari avançar cap a un pacte intern d’estabilitat que reforci la cor-responsabilitat i la coordinació entre nivells de govern i dins del propi àmbit local. Es tractaria de “fede-ralitzar” i automatitzar l’estabilitat

pressupostària, fugint d’ajustaments dràstics improvisats en èpoques de crisi.

Per a l’autor, també cal reforçar el control i la transparència, incidint en la pressupostació per objectius, els indicadors de gestió i les sancions selectives i hauria de fer-se patent que els rescats financers generalit-zats als municipis estaran prohibits en tots els casos. Fernández Llera també sosté que caldrà un nou model de finançament local per tal que les entitats locals puguin col·laborar de forma important en la reducció del dèficit públic fins al 2013.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.guiamasters.com

24 MóN eMpresarial octubre 2011ecoNoMia / l’expert

tat econòmica, democratitza-ció política, respecte als drets humans i compromisos de l’estil de l’estat del benestar, una creença que es podria veure desmentida pel com-promís molt més feble amb molts d’aquests aspectes per part d’algunes de les més des-tacades potències emergents. Pot la prosperitat produir-se de forma sostinguda sota règims autoritaris o, fins i tot, poden aquests aprofitar sense manies els moments difícils per asso-lir millores substancials en el seu posicionament internaci-onal? Poden els compromisos a les economies avançades amb la protecció social donar

Crisi econòmica: any 5 balaNç de la recessió

A l’agost de 2007 molta gent va escoltar per primera vegada el nom d’hipoteques subprime, quan van començar a trans-cendir serioses dificultats a aquest segment del mercat financer. Al setembre de 2008, la fallida de Lehman Brothers va portar l’economia mundial a un pas del col·lapse global. Ens trobem doncs aquest setembre de 2011, segons la datació que es vulgui fer, a l’inici del cinquè o del quart any de la crisi, amb unes perspectives de recu-peració desiguals i fràgils, i amb quelcom més que la sen-sació que no hem après prou les principals lliçons i que els problemes no s’han acabat ni de bon tros. En tot cas, entre les poques coses segures que tenim ara és que el món que tindrem durant els propers anys serà molt substancial-ment diferent del que teníem abans de la crisi, amb unes noves realitats que desborden qualsevol previsió prèvia.

Aquest inici de curs polític i econòmic és un bon moment per fer un balanç d’alguns aspectes cabdals, una mica més enllà dels indicadors i dades puntuals, amb serioses implicacions pel futur. Què hi ha al darrere de l’emergència de noves economies a llocs centrals del poder mundial i el retrocés de les dites avança-des? Què hem après –o no– de com funciona el món global i de les relacions entre mercats i governs? Ens centrarem,

Tenim ja una perspectiva d’uns quants anys de crisi per fer un primer balanç del seu llegat, més enllà d’una delicada conjuntura. Què ha suposat i quines implicacions pot tenir a mig termini per un futur que ja ha començat?

de la globalització es prenien seriosament. Però a mesura que afloraven les asimetries en la recuperació, la coopera-ció s’anava afeblint de manera visible. La cimera del G20 a Cannes el proper novembre, sota presidència francesa, serà un test cabdal per calibrar el redreçament o, pel contrari, per certificar la defunció dels compromisos efectius de complementar la globalització econòmica amb mecanismes de govern realment suprana-cionals, a l’alçada dels reptes presents i futurs.

Totes aquestes dinàmiques condicionen les tensions internes amb què a cada país es van produint els ajustos a una gestió de la crisi que sovint sembla més propera a una indigestió. Però no hi ha substituts a la tasca d’em-prendre accions per redreçar cada economia, sense perdre de vista les noves realitats en què s’insereixen: posar seny i empenta a casa és l’única manera de tenir marge i força per intentar modular aque-lles tendències més àmplies en allò que es considerin indesitjables.

El lideratge mundial també es tradueix en exportacions de valors i concepcions sobre com s’articulen les societats. / ARXIU

insisteixo, en alguns aspectes de fons, amb dimensions més enllà de les econòmiques, i amb voluntat de certa perspec-tiva històrica.

auge i declivi de les nacionsEl relleu en el poder econòmic, financer, empresarial i polític en favor dels emergents ha fet evocar les anàlisis sobre els cicles en les hegemonies inter-nacionals. Abunden les compa-racions de les economies avan-çades amb una Roma en què inicialment les virtuts d’esforç, austeritat i objectius compar-tits van permetre consolidar posicions, per anar declinant a mesura que la relaxació en aquests aspectes, una creixent complaença i els presumptes drets adquirits respecte al nivell assolit de benestar, van eviden-ciar els costos d’oblidar que cal córrer molt aviat (fins i tot) per mantenir-se al mateix lloc. Altres nacions, amb denomi-nacions de bàrbares o d’emer-gents, assumirien el relleu en el lideratge en gran mesura per esdevenir les noves diposità-ries de les virtuts esmentades –esforç, austeritat, dinamisme, assumpció de riscos amb empenta, etc.– afeblides a les potències en declivi.

relleu de poder, relleu de valorsEls canvis a l’hegemonia no són neutrals respecte als valors. Cada societat té les seves prioritats i formes de veure el món, de manera que el lideratge mundial no només es tradueix en exportacions de mercaderies o inversions sinó també, i molt especialment, de valors i de concepcions sobre com s’articulen i funcionen les societats. Algunes opinions mostren inquietud envers el fet que els dos darrers segles de domini occidental haurien portat a creure que hi ha un paral·lelisme entre prosperi-

lloc a dèficits i endeutament que acabin donant més poder a les economies emergents amb capacitat per finançar –o condicionar el finançament– aquests dèficits dels països ara en dificultats? Les revol-tes democràtiques als països àrabs, amb un entusiasme ini-cial ara molt matisat, serien un test sobre les correlacions entre avenços democràtics i prosperitat a seguir amb aten-ció. Si es confirma l’afebliment d’aquesta correlació, pot ser que els valors de les societats en què viuran els nostres fills difereixin més substancialment del que mai hauríem imaginat respecte al que la nostra gene-ració va considerar uns actius sòlids a preservar.

cooperació internacional... a la baixa?A l’inici de la crisi les crides a un grau important de coope-ració internacional van rebre molta atenció. La delicada situació requeria posicions compartides i el G20 va emer-gir com a fòrum o directori de l’economia global. Semblava que els reptes de la governança

Hi ha un relleu en el poder econòmic, financer, empresarial i polític en favor dels països emergents

joaN tugores ques caTedràTic d’economia de la ub

octubre 2011 MóN eMpresarial 25

telecomunicacions

ginyeria de telecomunicaci-ons, i pensades per un públic objectiu de 3r i 4t d’ESO.Durant les tardes també hi van haver dues sessions a CosmoCaixa sota el títol “I després dels estudis què?”. El públic d’aquestes dues sessi-ons de tarda va ser: el primer dia, estudiants que finalitzen el batxillerat o Cicles Forma-tius de Grau Superior; mentre que les jornades del segon dia estaven pensades per aquells alumnes que finalitzin estudis d’enginyeria tècnica de tele-comunicacions o graus equi-valents. D’entre les xerrades debat, destaca la de Javier Arias González, cap d’Engi-nyeria e-commerce de Google a Europa.

10ª Diada de les telecomunicacionsEn el mateix recinte del Cos-moCaixa, el 29 de setembre (Sant Gabriel, patró dels engi-nyers de telecomunicacions), es va celebrar la 10ª Diada de les Telecomunicacions a

Redacció

L’objectiu d’aquestes jorna-des va ser difondre el conei-xement de les telecomunica-cions entre joves estudiants de 3r i 4t d’ESO dels diversos centres catalans que van par-ticipar en les activitats. Volia ser un crida per tots aquells nois i noies que se senten encuriosits pel món de les noves tecnologies. L’eslògan d’aquesta Setmana’11 ho dei-xava ben clar: “L’enginyeria pot ser el teu camí”. I aquest camí començava per la parti-cipació en les activitats didàc-tiques programades al llarg d’aquests dos dies. Van ser de participació totalment gratu-ïta i tenien l’objectiu d’expli-car de forma clara i pràctica els principis de funcionament i construcció d’instruments, de sistemes o aparells rela-cionats amb la robòtica, bio-enginyeria, radars, comunica-cions, control i seguiment de navegació, satèl·lits, telefonia, etc. La temàtica de les jorna-des i les activitats van ser elaborades per escoles d’en-

Barcelona, capital de les Telecomunicacions els dies 26 i 27 de setembre, al cosmocaixa, es va celebrar la ‘Setmana’11 de les Telecomunicacions’, unes jornades educatives que van convertir la ciutat comtal en el centre neuràlgic del món de les teleco-municacions. La setmana va concloure amb la 10a diada de les Telecomunicacions a catalunya, el dia 29 de setembre.

el sector de les Tic també s’ha vist afectat per la crisi. No obstant hi ha àrees de negoci que estan lluitant per posicionar-se dins el mercat. pàg. 25 a 28

DiaDa De les telecoMuNicacioNs a cataluNYa

la temàtica de les jornades i les activitats van ser elaborades per escoles d’enginyers

l’objectiu és difondre el coneixement de les telecomunicacions entre els estudiants

Les jornades de tarda van servir per parlar del futur professional dels nous enginyers de telecomunicacions. / ARXIU

Comitè d’Honor de la 10a Diada de les Telecomunica-cions de Catalunya destaca l’assistència de SAR Felip de Borbó i Gràcia, així com el Molt Honorable President Artur Mas, el Ministre d’In-dústria Miguel Sebastián, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, o el secretari d’Estat de les Telecomunicacions, el Sr. Juan Junquera. A més durant la Diada, va tenir lloc l’entrega dels diplomes acre-ditatius a tots els estudiants que en els dies anteriors van participar en les activitats didàctiques sobre telecomu-nicacions.

Catalunya. L’edició d’aquest any portava per títol: “Les TIC: competitivitat i oportunitats de negoci”. La jornada estava dividida en tres grans temàti-ques: Sectors estratègics per a les TIC (4 taules rodones); Les TIC com a eines per a la recu-peració econòmica (4 taules rodones); i per últim, TIC i dis-capacitat (2 taules rodones). A més, hi havia una divisió física de cinc espais, on en cada un hi tenien lloc dues de les diverses xerrades que formen part dels tres blocs anteriors: l’espai de l’Auditori, l’Àgora, Alfa, Beta i Gamma.D’entre els membres del

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.uoc.edu

26 MóN eMpresarial octubre 2011especial / telecomunicacions

impulsar la seva internaciona-lització i desenvolupar noves vies de comercialitzar, com ara el comerç electrònic.Per això és molt necessari po-sar de manifest on se situen els principals nuclis de producció, i quins són els mercats i fluxos comercials més importants. Dins un marc global competi-tiu i dominat per l’acumulació flexible, la innovació és crucial per a l’èxit de les regions (en concepte europeu), i aquests processos d’innovació estan fortament lligats a factors insti-tucionals de caràcter endogen o territorial. Els territoris exito-sos dins aquest marc competi-tiu solen presentar característi-ques comunes. En primer lloc, unes xarxes robustes d’inno-vació basades en la reticulació interorganitzativa que ajuda a la cooperació industrial mitjan-çant la provisió públic-privada de serveis col·lectius com la informació sectorial, la forma-ció i la transferència tecnolò-gica. En segon terme, les inter-dependències no comerciables (untraded). relacions de pro-

FerraN aMagodegà del Col·legi d’enginyers

TèCniCs i pèriTs de TeleComuniCaCió

de CaTalunya (CoeTTC)

Realment és necessari analit-zar com aquest procés de pro-funda reconversió estratègica del sector ha afectat l’activitat industrial localitzada al país i com la indústria catalana de les telecomunicacions s’inse-reix en el mercat global. Veiem com l’adaptació tecnològica a les administracions públi-ques i a les empreses és molt baixa encara que estiguin ben posicionades en l’àmbit de les telecomunicacions. Contrasta les dades com que les empre-ses catalanes ja estan connec-tades a la banda ampla en un 96% –el que representa un punt i mig més que la resta de l’es-tat espanyol– encara que la seva utilització és molt baixa. Podem afirmar, per tant, que la introducció de les tecno-logies de la informació no ha canviat processos ni ha servit per transformar les empreses, millorar la seva competitivitat,

L’estat de les telecomunicacions a CatalunyaCom hem exposat recentment en el nostre anàlisi del sector de les Telecomunica-cions, en els anys recents, el sector de les telecomunicacions ha tingut un desen-volupament molt ràpid, que ha estat induït per tres factors d’impuls i transformació: la revolució de les tecnologies digitals, la desregulació del sector i els canvis en els patrons de consum i en la localització de la producció derivats del procés de globalit-zació. aquest procés accelerat d’expansió i de canvi ha convertit aquestes activitats econòmiques en un dels principals nuclis d’innovació i font de productivitat de moltes economies.

iNForMe

mitzen el fraccionament i els comportaments individualis-tes. Tot això crea un mapa cog-nitiu del lloc que crea per tots els actors una agenda comuna de la qual la col·lectivització de les institucions depèn i es desenvolupa. Aquests factors, endògens, creen un marc per a l’estimulació de l’emprenedo-

ria, la innovació, i consolida la inserció local de la indústria.

anàlisi dels subsectorsPer tal de poder analitzar com està el macrosector de les telecomunicacions farem un petit repàs de cadascun dels subsectors que el composen.

ximitat que són impossible de mercantilitzar o traslladar fora de la regió. En tercer lloc, una presència institucional forta (empreses, institucions finan-ceres, cambres de comerç, col-lectius professionals, autoritats locals, centres d’innovació, sin-dicats, institucions de serveis de negocis i ONGs i organitza-cions voluntàries). Per últim, un gran nivell d’interacció entre aquestes institucions, causant un grau de “isomorfisme mutu” vinculat a normes socials i con-vencions que creen una “atmos-fera social” amb estructures de dominació, construcció de coalicions i representació col-lectiva ben definides que mini-

Les administracions no poden retallar o reestructurar els pressupostos en matèria de telecomunicacions ni TIC si volen modernitzar-se. / ARXIU

“la introducció de les tecnologies no ha servit per transformar les empreses”

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.nacex.es

octubre 2011 MóN eMpresarial telecomunicacions / especial 27

Començant pel subsector de les xarxes i equipaments per a les telecomunicacions recordarem que és un sector en plena trans-formació i reconversió a nivell català i global. S’han mantingut i augmentat els ingressos i les inversions, mentre es contrau l’ocupació. Si normalment s’ha parlat de les deficiències en

la posada en servei d’aquests equipaments i infraestructu-res de telecomunicacions per part dels operadors de teleco-municacions, especialment en relació a una inversió encara insuficient al subsector, i del seu impacte negatiu a la com-petitivitat del sector, contrasta amb la producció industrial d’aquests elements ja que està experimentant un important creixement en els darrers anys. Aquest dinamisme està relaci-onat amb la pròpia necessitat tant de nous equips i terminals com de la producció de cable-jat per a noves xarxes de banda ampla. També el desenvolupa-ment dels continguts digitals afavoreix el seu creixement ja que els equips porten en la major part dels casos instal-lades les plataformes necessà-ries per al consum de l’oci digi-tal. De la mateixa manera, la pròpia evolució dels terminals de televisió, radio i telefonia està obrint noves possibilitats a la distribució de continguts digitals, amb una important evolució de tot tipus de termi-nals portàtils amb funcionali-tats cada vegada més àmplies. De totes maneres, les dades econòmiques són dolentes quant al nombre d’establiments (cau un 20%) i quant a l’ocupa-ció (baixada d’un 10% de per-sones) degut a una forta rees-tructuració que ja va començar a principis del 2000 i que no ha finalitzat encara. Contrasten aquestes dades amb l’incre-ment d’ingressos d’explotació o el volum de negoci que creixen des d’un 14% (2005) a un 34% (2006) a prop del 10% intera-nual però amb un factor clau: l’aprimament dels marges ope-racionals. A Catalunya tenim el problema de la manca d’ope-rador propi encara que tenim centres de decisions importants d’operadors estatals.En aquest subsector tenim temes claus, com són:1.La capitalitat de Barcelona

(Mobile World Capital) ha d’és-ser tractora per tal de situar a Barcelona no només un con-grés o una fira permanent, sinó també, centres de decisions im-portants dels operadors. 2. Creiem que Telefònica hauria d’apostar més decididament per Barcelona en la seva nova aposta en la creació de Telefò-nica Digital. 3. Nou marc de contractació de serveis de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya a més de 6 anys vista.4. Les noves freqüències de 3a i 4a generació que derivarà en necessitats d’inversions en infraestructures. 5. La banda de freqüència ‘regi-onal’ de Catalunya que pot permetre personalitzar serveis propis i locals.6. La necessitat de canviar les normatives urbanes sobre tele-comunicacions als ajuntaments catalans. 7. La redefinició del projecte sobre l’Operador Neutre.8. La transformació del IMI (Ins-titut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona)El subsector de serveis de tele-comunicacions es troba en ple procés de reconversió degut a què ens trobem amb un sector cada cop més interdependent

amb d’altres subsectors de les indústries de la informació i l’audiovisual. Cada vegada més, els operadors estan evo-lucionant per aprofitar els avantatges derivats del seu posicionament en la cadena de valor i introduir-se en el negoci dels continguts digitals, tot negociant directament amb els productors d’aquests contin-guts i eliminant en paral·lel els intermediaris. Aquest subsec-tor és el que més ha crescut encara que a un ritme més lent en aquesta etapa de crisi. És important remarcar la potència de Catalunya en el sector mul-timèdia i la capacitat de liderar aquesta convergència amb el sector teleco pur.En aquest subsector tenim temes claus, com són:1. La creació de noves empre-ses entorn als nous serveis de mobilitat aprofitant la capitali-tat de Barcelona (Mobile World Capital).2. La creació d’aliances.3. La implicació de les pimes per tal que, a més de connectar-se a la fibra, es transformin per tal de millorar la competitivitat i la internacionalització 4. El desplegament de la fibra òptica a totes les llars catala-nes 5. La millora de la connectivitat de les escoles i els hospitals per tal de crear unes noves genera-cions més digitals.Per acabar, el subsector dels serveis de tecnologies de la informació correspondria al sector que ha crescut més. És el sector amb més creixe-ment i més ocupació actual a Catalunya. La problemàtica actual es troba en l’època de crisi i de dèficit de l’adminis-tració ja que històricament era tractora de grans projectes que permetia la creació d’empre-ses i d’ocupació d’alt nivell de qualificació i d’innovació. Amb l’entrada del nou Govern que vol implantar un nou model de contractació s’ha aturat gairebé

la contractació amb els conse-qüents problemes per empreses amb gran dependència de l’ad-ministració. Com a COETTC, hem exposat el nostre punt de vista en el nou model que no ha d’anar en contra del teixit empresarial català de les TIC (en el que estan incloses les multinacionals que donen molt llocs d’ocupació) ni dels marges operacionals amb el que aques-tes empreses ja treballen amb capes d’interlocució que poden ofegar tots els actuants. Creiem que només una gran externa-lització pot ser possible per branques sectorials i no pas per tecnologies o solucions. Hem d’ajudar i entendre les necessi-tats de cada conselleria per tal de personalitzar les seves solu-cions.En aquest subsector tenim temes claus, com són:1. Les administracions no poden retallar o reestructurar els pressupostos en matèria de telecomunicacions ni TIC si volen modernitzar-se i sortir de la crisi. 2. Fer un nou marc de con-tractació de la Generalitat de Catalunya pensant en el teixit empresarial català que sigui tractora de projectes innova-dors.3. L’empresari català ha d’apos-tar per adoptar les TIC com únic model per sortir de la crisi i competir. Per això s’han de formar i canviar vells concep-tes.4. Els sectors industrials han d’impulsar Barcelona i Catalunya com a centre per implantar els principals centres de decisió de grans empreses amb capacitat de compra ele-vada.5. Crear un clima d’emprene-doria per tal de que els aturats s’autoocupin en aquest sector creant xarxes de creixement que fomentin la col·laboració, el creixement i la consolidació d’empreses mitjanes (i no indi-viduals) .

“Hem de situar a barcelona centres de decisions importants dels operadors”

“el subsector de serveis de telecomunicacions es troba en ple procés de reconversió”

Les administracions no poden retallar o reestructurar els pressupostos en matèria de telecomunicacions ni TIC si volen modernitzar-se. / ARXIU

DESCUBRE LA MEJOR FÓRMULA PARA MEJORAR

LOS RESULTADOS EMPRESARIALES Calidad Networking Rapidez Éxito

Descubre toda nuestra oferta de cursos con horarios compatibles con la jornada laboral o, si lo prefieres, nuestros cursos a medida one-to-one o para grupos.

Para más información: [email protected] T. 934 952 131www.esade.edu/idiomas

Inglés - Francés Alemán - Español

CURSOS DE IDIOMASOFRECIDOS POR UNA TOP BUSINESS SCHOOL

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.esade.edu/idiomas

28 MóN eMpresarial octubre 2011especial / telecomunicacions

iNterNet

Redacció

A l’actualitat, la xarxa té 282 dominis. Els de dos lletres o dominis territorials pertan-yen a estats; és el cas del .es d’Espanya, .fr de França o .ad d’Andorra, per exemple. Els que tenen tres o més lletres s’anomenen dominis genèrics i es divideixen en dos grups, els que responen a un interès gene-ral, com és el .com, .org, .net, etc.; o els dominis patrocinats, anomenats així per destinar el seu ús a una comunitat con-creta. En aquest darrer grup trobem, per exemple, el .edu, reservat a organismes educa-tius o el .gov, per al govern dels Estats Units.

Un cas ben interessant i ben proper sobre el que volem posar l’accent és el del .cat, el domini de primer nivell patro-cinat, específic per a la llengua catalana. Es tracta d’un domini excepcional per la seva qualitat i per ser únic en la seva catego-ria, fet que l’ha portat en poc més de cinc anys a convertir-se en un domini de referència a nivell mundial en aquesta indústria. Sense menysprear la importància de les seves xifres, l’èxit de .cat no ve donat tant per la quantitat de registres que disposa, que actualment supera els 50.000, sinó per ser un domini tecnològicament capda-vanter. Des del seu llançament, .cat accepta en les seves adre-ces els caràcters específics de la nostra llengua, el que tècni-cament es coneix com a IDN. Això facilita que les empreses que en les seves marques tenen accents, dièresis, ç o l·l, puguin respectar íntegrament aquests caràcters a la seva adreça d’Internet, com ara www.l·l.cat. La seguretat és un altre dels

puntals de la qualitat de .cat, ja que al seu moment va esde-venir el sisè domini del món en oferir DNSSEC, el protocol avançat de seguretat que aporta màxima seguretat a les transac-cions fetes a webs .cat, tant pels usuaris com pels titulars.

Cada cop més empreses s’adonen del potencial del domini .cat i el tenen en compte en la seva estratègia de màrque-ting a Internet. Les empreses del país han demostrat que .cat és el seu domini natural. La cata-lana Munich Sports, que comer-cialitza internacionalment calçat esportiu i de moda, reco-neix que les marques han de ser molt properes al seu territori i

“tenir el .cat és un punt afegit de valor a la nostra compa-nyia.” Segons el seu director de màrqueting, en Xavi Berneda, “la matrícula parla molt del que estàs fent, i si hi ha un .cat està dient molt de tu”. Però les empreses de casa no són les úniques en aprofitar els avantat-ges competitius que .cat aporta. Aquest domini segmenta per-fectament un mercat a partir de la seva llengua i algunes grans multinacionals no estan dispo-sades a perdre aquesta oportu-nitat, així doncs es beneficien de l’oportunitat de negoci que els aporta aquest domini i des de pàgines .cat adrecen espe-cíficament els seus productes i serveis a la comunitat catalana. Companyies com Microsoft, Google, Decathlon, Fnac, etc. empren la potent eina de màr-queting que els proporciona el domini .cat per adreçar-se en la seva llengua al mercat cata-lanoparlant. En paraules d’en Carles Grau, director de Micro-soft per l’àrea de parla catalana, “el domini .cat ens ha permès apropar les nostres iniciatives, com les descàrregues gratuïtes de la interfície en català dels nostres productes, als catala-noparlants de la xarxa. Aquesta iniciativa ha estat clau dintre dels nostres plans d’expansió a Catalunya, contribuint a fer créixer de forma significativa el nostre negoci al país durant els darrers anys”.

Amb aproximadament uns deu milions de parlants, el mercat

catalanoparlant és un dels més actius d’Europa i destaca pel seu dinamisme, capacitat de compra i adopció de nous pro-ductes. La gran particularitat d’aquest mercat és disposar d’una llengua pròpia, fet que el diferencia clarament d’altres consumidors. Fer servir la llen-gua catalana per adreçar-se a aquest mercat és un valor afegit que la comunitat catalanopar-lant valora molt positivament i que les companyies han sabut aprofitar, disposant de webs en català sota la marca .cat. L’avantatge competitiu que pro-porciona .cat a una empresa és ben clar; un web .cat pot adaptar l’oferta específicament per a aquests clients concrets, els quals entenen immediata-ment que l’empresa s’adreça a ells amb ofertes concretes, per exemple, o localització de les oficines i punts de venda més propers.

El domini dels catalanopar-lants està gestionat per la Fun-dació puntCAT, una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política que va sorgir de la societat civil i que, amb els beneficis de l’operació del registre de dominis, reinverteix en la Societat de la Informació apropant l’ús de les darreres tecnologies a tothom i ajudant a trencar la barrera digital. Amb l’objectiu d’ajudar les empre-ses a millorar el seu model de negoci a partir de les eines que ofereix Internet, la Fundació puntCAT organitza les sessions

gratuïtes puntXpunt. Fins a l’actualitat ja són tres les jor-nades puntXpunt realitzades, mitjançant les quals puntCAT mostra, amb casos pràctics i de fàcil aplicació, l’oportunitat de negoci que hi ha a Internet per a diferents sectors empre-sarials.

La Fundació puntCAT gestiona el domini de forma autofi-nançada i mantenint-se inde-pendent de qualsevol subven-ció. Aquests valors de seguretat, lideratge tecnològic, proximitat i funció social que desenvolupa .cat, han creat precedent a la indústria del dominis i fan de .cat un domini excepcional i model a seguir. Tal i com decla-rava n’Erick Brunner, membre del Consell Europeu de Regis-tradors, “durant els últims deu anys no hi ha hagut a la indús-tria dels DNS un cas més inte-ressant que l’experiment de .cat. És real, és auto-sostenible i és el model a copiar”.

El registre de dominis .cat està obert a tothom, visqui on visqui i faci l’activitat que faci. L’ús de .cat no demana res més que la web tingui continguts significa-tius en català; una web .cat pot ser multilingüe però el català hi ha de ser present de manera significativa, no testimonial. Disposar d’un .cat no exclou que es disposi també d’altres dominis. Per a més informa-ció, consulteu la pàgina www.domini.cat.

internet està organitzada en dominis, les lletres finals d’una adreça electrònica que sempre van precedides per un punt. a mode de matrícula d’un vehicle, els dominis identifiquen d’alguna forma la pàgina que es visita.

el registre de dominis .cat està obert a tothom, visqui on visqui i faci l’activitat que faci

cada cop més empreses s’adonen del potencial del domini .cat i el tenen en compte a nivell de màrqueting

.cat, el domini d’Internet més adequat per a apropar-se al mercat catalanoparlant

El domini dels catalanoparlants està gestionat per la Fundació puntCAT, una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política. / CEDIDA

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ONO_MonEmpres_250x340_oct.pdf 1 05/09/11 16:35

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.ono.es/empresas

30 MóN eMpresarial octubre 2011

esdeveNiMeNts eMpresarials

PortAventura, congressos, convencions i incentius en un entorn únic

“El nostre argument principal, dins el pa·norama MICE actual, rau en la capacitat de PortAventura d’orga·nitzar una trobada o jornada professional, de manera integral, dins les nostres instal·lacions. Podem oferir tots els serveis, sense necessitat de sortir del complex; a més, tenim la particularitat que no· més hi ha un interlo·cutor, que gestiona tots els serveis. El fet de poder obrir el parc temàtic exclusivament per a esdeveniments o organitzar un sopar de gala en un dels es·pais singulars del parc és un dels factors que marquen una gran dife·rència.”

uN graN ceNtre de coNveNcioNs totalMeNt equipat:

• Capacitat total de 10 a 4.000

persones.

• Llum natural en un entorn medi·

terrani exclusiu amb vistes al mar i

als camps de Golf.

• Excel·lents comunicacions amb la

resta del complex.

• Amfiteatre condicionat per a 150

persones.

• 13.000 m2 en 2 plantes amb salons

modulars, versàtils i totalment poli·

valents.

• Grada retràctil/mòbil de 1.242 bu·

taques.

• Sales dotades amb equipament

d’alta tecnologia en projecció, àu·

dio i videoconferència.

• Sostres tècnics que permeten

penjar elements pesats.

• Gestor de continguts.

• Pantalles LCD a l’entrada de cada

sala.

• Wi·Fi.

• Aparcament privat.

• Departament propi de serveis de

restauració Business & Events.

Façana del centre de convencions de PortAventura.

Franck Barbaras, director de PortAventura Conven-tion Centre i PortAventura Business&Events, n’està ben convençut. De fet, les dades són concloents. Ja fa més d’un any que es va inaugurar Port-Aventura Convention Centre i, des de llavors, ha acollit més de 300 esdeveniments, que han congregat una xifra superior de 70.000 persones, en dife-rents tipus d’actes: incentius d’empresa, presentació de pro-ductes, construcció d’equips, congressos, convencions,…PortAventura Business & Events reuneix característiques úniques: un gran centre de con-vencions perfectament equipat, 2.000 habitacions en 4 hotels

propis, restauració acurada, activitats de golf i de construc-ció d’equips, espectacles; tot plegat immers en l’encant d’un entorn mediterrani. A més dis-posa d’unes excel·lents comu-nicacions: autopista, tren d’alta velocitat i dos aeroports inter-nacionals.També cal afegir-hi una parti-cularitat que el fa molt atractiu, perquè disposa d’un parc temà-tic propi. Els espais de Port- Aventura Park es poden adap-tar totalment a les necessitats de cada empresa per desen-volupar el seu esdeveniment. Tot plegat, gestionat i dirigit per l’equip de professionals de l’àrea PortAventura Business & Events, que coordina qualse-vol petició del client, com han pogut comprovar responsables de multinacionals i d’empreses de diversos sectors. Torres,

Hewlett Packard, Chupa Chups, Unilever (Frigo), Pri-valia, Danone, Repsol, Black and Decker, Cocacola, Orange, Lavazza, Numil Nutrición o Telefónica han escollit Port-Aventura per organitzar les seves trobades empresarials. Cal afegir més corporacions i multinacionals d’àmbits diversos: BMW, Seat, Movitel Comunicaciones, Nespresso, Asisa, AUSAPE, Nestlé, Codorniu, Deloitte, Europ-car, Opencor, Vodafone, Gas Natural, Adecco, Eulen, Levi’s, Basf, BBVA, Cadbury, Erics-son, Reckitt Benckiser, Price Waterhouse Cooper, Avenir Telecom, Citroën i Dassault, entre d’altres.

una aposta sòlida per la responsabilitat corporativaDes que va obrir les portes, l’any 1995, PortAventura ha desenvolupat una sòlida estra-tègia d’RSC en els àmbits de recursos humans, medi ambient i programes socials. PortAventura és un actor econòmic, social i mediam-biental molt actiu, que integra una gestió responsable i soste-

portaventura business & events, un únic espai que acull totes les possibilitats “paratuevento”.

nible basada en quatre valors corporatius: compromís, qua-litat, passió pel client i esperit d’equip.L’any 2010 és un any signifi-catiu en l’àmbit de l’RSC de l’empresa, gràcies a la creació de la Fundació PortAventura, que neix amb l’objectiu d’incidir en l’àmbit d’infants i de joves en risc d’exclusió social. Entre altres projectes, el passat 5 de juny la Fundació va patroci-nar la celebració de la novena edició de la festa “Posa’t la gorra” d’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) a favor dels infants amb càncer i en què van participar més de 13.000 persones. A més, fruit del compromís amb l’entorn natural, PortAven-tura basa la seva activitat en un model de gestió en què es contempla el màxim respecte pel medi ambient, més enllà de les exigències de la normativa legal. Ho demostren les diver-ses certificacions ambientals de prestigi reconegut que ha aconseguit. Una política que s’ha tingut en compte especial-ment en el disseny del centre de convencions.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31ocTubrE 2011 MóN EMprESArIAL

Redacció

Coincidint amb el desè aniversari dels atemptats de l’11-S a Nova York el Centre de Cultura Con-temporània de Barcelona (CCCB) inaugura l’expo-sició Memòria fragmen-tada. 11-S NY. Artefactes a l’Hangar 17, produïda pel CCCB i el National September 11 Memorial & Museum, en col·laboració amb el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Minis-terio de Cultura i el Port Authority of New York & New Jersey.

L’hangar 17Poc després de l’esfon-drament del World Trade Center es va autoritzar un reduït nombre d’arqui-tectes i enginyers perquè recerquessin i recollissin vestigis amb l’objectiu de poder documentar fidel-ment què va passar l’11 de

setembre del 2001. Anys més tard, el 2009, el Natio-nal September 11 Memo-rial & Museum va encar-regar al fotògraf Francesc Torres que immortalitzés totes aquelles peces guar-dades a l’Hangar 17, espai que l’Autoritat Portuà-ria de Nova York i Nova Jersey va escollir per con-servar tot aquest mate-rial. Torres va fotografiar totes aquelles peces amb una il·luminació indus-trial, envoltades de parets grises, per tal de capturar la ressonància emocional i també física de l’11-S.

La mostraLa mostra del CCCB pre-senta al gran públic el resultat d’aquest treball fotogràfic dut a terme per Torres, tot coincidint amb el desè aniversari dels atemptats. Precisament, a la Zona Zero s’inaugu-rarà l’11 de setembre el

Memorial 11-S per tal de recordar les víctimes de l’atemptat terrorista. L’exposició del CCCB es va inaugurar el 9 de setembre i es pot visitar fins el 3 de novembre. A mes, al vestíbul del centre es pot veure un fragment de l’escultura “WTC Stabile” (1971), del nord-americà Alexander Calder i coneguda com a “Bent Propeller”, la qual presidia la plaça on hi havia el World Trade Center. Paral·lelament a l’exposició, s’ha organit-zat el cicle de conferèn-cies 11S/El món 10 anys després. Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l’Hangar 17 és la volun-tat de mantenir viva la memòria històrica dels fets que van fer trontollar Nova York i tota la socie-tat occidental. En parau-les de Francesc Torres, “l’excepcionalitat i l’as-pecte temporal de l’Han-gar 17 li confereixen una singularitat i un poder visual i emocional molt difícil de superar. Parado-xalment és un lloc tancat als visitants. Poques per-sones en conexien l’exis-tència.”

culturacita cèlebre: “Si no actues tal com penses, acabaràs pensant tal com actues.” Blaise Pascal (1623-1662), científic, filòsof i escriptor francès.

TwittemprendedorAutor: Salvador FiguerosEditorial: ESIc Editorialpàgines: 160

Partint de la potència de Twitter Salvador Figueros ofereix 1.464 consells tweet a tweet amb l’ob-jectiu d’ajudar als emprenedors ja sigui en el llançament del seu negoci, a millorar-lo o situar-lo a un nivell superior. El llibre aborda qüestions com: què fa el meu negoci per als altres? Has de con-testar a aquesta pregunta si vols tenir possibilitats d’èxit; Què és un pla de negoci? El mapa que et portarà des d’on ets fins on vols arribar; la falta de liquiditat és la principal causa de mortalitat de les petites empreses; per tal de millorar el teu procés de contrac-tació, contesta: a quines persones necessito, quan, on i com trobar-les; si no tens una avantatge com-petitiva, crea-la; fes que els teus clients comprin, repeteixin, siguin lleials i es converteixin en apòstols dels teus productes.

Esperit d’aventuraAutor: Albert boschEditorial: Empresa Activapàgines: 157

Esperit d’aventura, d’Albert Bosch, és un llibre escrit per un gran aventurer i emprenedor català. Què tenen en comú aquests dos perfils units en una mateixa per-sona? Doncs gairebé tot: l’aven-tura, el risc, voler descobrir nous camins i conèixer els propis límits. El llibre analitza els set cims que tot emprenedor ha d’escalar. Bosch ha escalat els cims més alts de cada continent, reptes assolits que reflecteixen cadas-cun dels set factors que ha de tenir en compte un emprenedor per a poder desenvolupar una idea, negoci o empresa.L’estil en què Bosch ha escrit el llibre és senzill, compta amb nombroses anècdotes i, de ben segur, arribarà al fons dels cors dels lectors.

Deu anys després de l’11-S a NY

el cccB acull fins el 03/11 una mostra d’imatges realitzada pel fotògraf Francesc Torres, el qual ha immortalitzat els nombrosos vestigis que es van poder recuperar dels atemptats de l’11 de setem-bre del 2001 a Nova York.

Musical Els MiserablesEl musical basat en la novel·la homònima de Víctor Hugo, on s’explica la història de Jean Valjean, fugit de la llei a la França post revolucionaria. Al BTM, a partir del 30/09.

concert de raphaelL’artista, amb 50 anys de trajectòria professional, presenta el seu darrer treball de boleros i ranxeres titulat Te llevo en el corazón. El 30 i 31/10 de 2011 al Gran Teatre del Liceu.

Exposició Memòria fragmentadaCoincidint amb els 10 anys de l’11-S, el

CCCB i el Memorial 11 de Setembre, organitzen aquesta mostra basada en fotografies de fotografies de l’espai utilitzat per a la preservació del material extret de la Zona Zero del World Trade Center. Al CCCB, del 9/9/11 al 2/11/11.

Exposició Al proper cercleAl primer cercle. Un projecte d’Imogen Stidworthy, és una exposició realitzada conjuntament entre Antoni Tàpias i Paul Domela, partint de treballs d’Stidworthy. La mostra permetrà oriental una reflexió estesa sobre el fet lingüístic i sobre altres formes de llenguatge i de no-llenguatge. Fundació Antoni Tàpies, del 6/10/11 al 5/2/12.

ALguns dels vestigis de l’11-S que quedaran per al record. / © Francesc Torres VEGAP Barcelona, 2011.

AgENDA cuLTurAL

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

PLA COL·LECTIU OBERTCONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIAOFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

PLA COL·LECTIU TANCATCONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESAQUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

La salut a la teva empresa és la salut del teu negoci

9:30 DEL MATÍJan, cervicalsArtur, gripCarla, migranyaLaia, estrèsLluc, queixals

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1 26/08/11 09:38

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.alianca.cat

Món Empresarial 138

Documents

Transcript of Món Empresarial 138