Juliol 2011 n. 137

El Club de Excelencia en Sos-tenibilidad ha presentat un estudi que revela que un 30% de les empreses continuen sense incorporar l’RSC de forma estratègica en la seva organització. Tot i així, en els

darrers temps, malgrat la crisi econòmica, s’ha avançat molt en aquest aspecte. Segons els experts, es canviarà el model econòmic actual per un mo-del més sostenible, que tin-gui en compte, per exemple,

criteris mediambientals. L’es-mentat estudi revela que les empreses líders en RSC han fet grans avanços per incor-porar-la dins de la seva gestió, ja que s’han adonat que, a més de rendibilitat econòmica, ob-

tenen rendibilitat social. En concret, han fet esforços no-tables per alinear els objec-tius de la responsabilitat cor-porativa amb l’estratègia de la companyia.

Pàgina 3 >>

L’RSC, un valor en alça entre les empreses

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Eines de la competitivitatEl Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL 2011), reu-neix, del 7 al 10 de juny, tota l’activitat logística de la comunitat mediter- rània. En aquest sentit, Barcelona, gràcies a la seva situació estratègica, es perfila com el principal punt de referència. PàginES 23 a 27 >>

enrique lacallepresident del sil

“Amb la logística s’enforteix l’economia

d’un país”

EmprEsa pàg. 3 a 18 >>

Els enginyers, especialit-zats en telecomunicacions, debaten quin serà el futur de les TiC l’any 2020.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat un estudi sobre la indústria al Brasil, identificant les princi-pals oportunitats de negoci en aquest país.

El conseller d’Economia ha presentat uns pressupostos per al 2012, que suposen retallades notables, que afectaran també l’àmbit local.

L’economista Emilio Ontive-ros afirma que l’economia reclama una modificació en el patró de creixement durant la seva participació

a la plataforma Cornellà Creació Fòrum.

notícies d’RSC: grup Leche Pascual rep el Premi Medi ambient i Desigual guanya el iii premi Factor Humà Mercè Sala.

Doble aniversari a Bosch: el 2011 se celebra el 125 aniversari de l’empresa i el 150

aniversari del naixement del seu fundador, Robert Bosch.

ECONOmIa pàg. 19 a 26 >>

El catedràtic Joan Tugores analitza economies que mostren símptomes de dina-misme de certa importància.

El mapa: Les ciutats del món on se celebren més congressos.

La UE perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’iVa.

Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides, segons un estudi de Mapfre.

El preu de l’habitatge de segona mà a Espanya baixa un 0,5% durant el maig.

LEs sECCIONs

Logística i Infraestructures

“La incompetència no es pot gestionar

individualment”

gabriel ginebraescriptor

“La gent necessita implicar-se”

emili risquesdirector de rH d’asics

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial juliOl 2011

Els resultats d’un estudi que recollim en aquest nú-mero constaten que l’RSC és un valor en alça, fins i tot, en moments de crisi com els actuals. És sorpre-nent que fins fa uns pocs anys, ningú conegués el significat d’aquestes tres sigles, incloent els propis empresaris i directius. En canvi, ara qualsevol ciuta-dà sap perfectament el que representen.

Però, realment, què vol dir aplicar l’RSC? Segons al-guns experts es tracta de fer una correcta gestió de tres conceptes: la transpa-rència i ètica en els aspec-tes econòmics, el respecte mediambiental i, sobretot, el respecte a les persones. Si ens prenem aquesta pre-sentació de l’RSC al peu de

la lletra, veurem que a dia d’avui moltes empreses es troben en la línia d’apli-car-la, però encara cal mi-llorar. Ara bé, ho fan per convicció, per imperatiu o per moda?

Afortunadament la socie- tat avança i actualment el ciutadà actua aplicant cri-teris mediambientals i, per la seva banda, les empre-ses també ho fan. No ens enganyem, però. Quasi sempre, darrere hi ha unes lleis que ho exigeixen. Per tant, en aquests casos ens trobem davant d’una RSC regulada, més que no pas voluntària.

Hi ha també altres aspec-tes, vinculats a l’RSC, que en els darrers temps han entrat en dubte, com són

la transparència i l’ètica econòmica que s’exigeix a les empreses que la practi-quen. En aquest cas, el fra-càs ha estat rotund arran de la crisi financera, de la qual encara n’estem vivint les conseqüències.

També, en el respecte a les persones queda camí per avançar. En aquest cas, els

mèrits en RSC s’acaben mostrant a través de sim-ples rànquings i estadísti-ques, destinats a l’opinió pública, que, de vegades, no fan més que maquillar problemes de fons en l’àm-bit dels recursos humans.

En qualsevol cas, el cert és que, independentment de la finalitat amb què s’apli-qui, l’RSC reporta uns guanys a la societat i, en definitiva, a les persones. Per tant, només ens queda per dir que benvinguda si-gui, tant si és regulada per les administracions com si no. No obstant, cal per-seguir que amb el temps el que representa l’RSC acabi formant part del si de les empreses, sense ne-cessitat de normatives que l’exigeixin.

eDiTOrial

l’rSc, MéS enllà D’una MODa

DirecTOri D’eMpreSeSeditorialABN Amro ..............................12Air Nostrum ............................12Apple ......................................13ASICS .......................................9AXA ........................................10Banc Santander ......................10Banca Cívica ...........................11Catalunya Caixa .....................13Cemex.....................................11Dell .........................................12Desigual .................................10Dinosol ...................................11Eroski ......................................13Gamesa ..................................12Grup Bosch .............................16Grup Leche Pascual ................10Herbalife.................................12Hotchief ..................................13Intel ........................................11Kutxa ......................................13Mediaset ................................12Miró ........................................13Nissan ....................................12PC City ....................................12Philips .....................................11Renault ...................................13Telecinco ................................13Tepco ......................................13Unilever ..................................11Virgin Active ...........................12Vodafone ................................13Yamaha...................................13

la Tira cÒMica

cal perseguir que amb el temps el que representa l’rSc acabi formant part del si de les empreses

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Director Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Director Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

STaFF

3juliol 2011 MóN eMpresarial

Les empreses líders exigeixen criteris d’RSC als seus proveïdors

estudi sobre la respoNsabilitat corporativa

Redacció

L’Estudi Multisectorial sobre l’Estat de la Responsabilitat Corporativa de la Gran Em-presa a Espanya 2011 constata que l’RSC és un valor empre-sarial que es troba en alça. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les res-postes de 144 empreses, xifra que implica un augment de participació en l’estudi de 23 empreses respecte l’any 2009, destacant així el creixent in-terès que les empreses mostren en la matèria. Les empreses representen 18 sectors empre-sarials.

L’estudi s’ha realitzat amb la col·laboració del Ministeri de Treball i Immigració. Per tal d’establir un criteri de classifi-cació, s’han segmentat les em-preses en dos tipus quant a la consolidació i implantació de les pràctiques de responsabili-tat corporativa, sent aquestes “Líders” i “Majoria”. Segons aquest criteri, són empreses líders 21 de les participants, el que representa el 15% de la mostra, com a l’estudi del 2009, la qual cosa permet comparar els resultats entre ambdues edicions. Les empreses que for-men part d’aquest segment de “Líders” han variat respecte a la publicació anterior.L’informe analitza l’estat de l’RSC a Espanya sobre l’anàlisi

de les dades obtingudes en base a les pràctiques responsables de 144 companyies i la seva gestió tècnica i econòmica, so-cial interna i externa, ambien-tal, de govern corporatiu i de la relació amb els grups d’interès. Es reforcen en aquesta edició alguns aspectes com la gestió responsable de la cadena de proveïdors, els drets humans o la incorporació de les TIC per a la millora de l’eficiència i la ges-tió de processos.

Segons el que es desprèn de l’estudi, quasi la totalitat de les empreses tenen un direc-tor d’RSC (90%), compleixen els seus objectius en aquesta matèria –les líders compleixen més del 75% dels seus progra-mes anuals– i mesuren el seu compliment. –totes les líders tenen un quadre de comanda-ment integral amb indicadors d’RSC–. D’altra banda, la res-ponsabilitat corporativa està present en el 100% dels criteris de compra i selecció de pro-veïdors de les empreses líders, un 67% amb caràcter obligato-ri i el 33% restant, amb criteri orientatiu. Finalment, l’estudi també recull que el 86% de les empreses líders realitza inno-vació responsable amb pressu-post i recursos específics i el 95% ha incorporat les TIC per a la millora de l’eficiència i la ges-tió de processos.

Per a Isabel Castillo, directo-ra de Projectes del Club de Excelencia en Sostenibilidad i coordinadora de l’estudi: “Cada cop són més les orga-nitzacions interessades en la responsabilitat corporativa, així ho demostra l’augment en el nombre d’empreses partici-pants en aquesta última edició de l’Estudi. A més, des de la pri-mera edició publicada al 2007 fins a l’actual, s’ha notat que les empreses, sobretot les líders, han anat madurant en la gestió de la responsabilitat corporati-va amb l’adopció d’estratègies, polítiques i plans d’acció cada cop més concrets. També han alineat els objectius de la res-ponsabilitat corporativa amb l’estratègia de la companyia cap a un model de sostenibilitat econòmica, ambiental i social compromesa i, sense cap dub-te, rentable per a l’empresa”.Per la seva banda, Joaquim Bo-rrás, president executiu d’ISS Facility Services, durant la presentació de l’estudi va as-segurar que “la responsabilitat

el club de excelencia en Sostenibilidad ha presentat l’estudi Multisectorial sobre l’estat de la Responsabilitat corporativa de la Gran empresa a espanya 2011, segons el qual la totalitat de les empreses líders exigeix criteris de responsabilitat corporativa als seus proveïdors.

Una de cada deu empreses tenen un director d’RSC. / ARXIU

l’estudi també recull que el 86% de les empreses líders realitza innovació responsable

corporativa és sempre rendible. Tant ara, amb l’actual recessió com en una situació econòmi-ca estable, l’estudi demostra que existeix una correlació di-recta entre la sostenibilitat i la millora de resultats”. Juan José Barrera, director general de l’Economia Social del Treball Autònom i de la Responsabili-tat Social de les Empreses del Ministeri de Treball i Immigra-ció, va incidir en la importància d’exigir la responsabilitat social tant a les empreses com als ciu-tadans, per exemple a l’hora d’escollir els comportaments

empresa

de consum. En referència a la Llei de l’Economia Sostenible, ha destacat que “esdevindrà un gran repte i canviarà el model econòmic actual cap a un mo-del més sostenible”. Barrera va felicitar la labor realitza-da pel Club de Excelencia en Sostenibilidad, amb el qual hi col·labora promovent l’RSC a les empreses. Aquesta entitat és una associació empresarial composta per un grup de grans empreses que aposten pel creixement sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Les Tic vistes pels col·legis del sector de les telecomu-nicacions. pàg. 4

Un estudi de la cambra de comerç de Barcelona revela les oportunitats de negoci de la indústria al Brasil. pàg. 9

4 MóN eMpresarial JUliol 2011eMpresa / Col·legis

Redacció

La jornada, que commemora el Dia Mundial de les Tele-comunicacions, Internet i Societat de la Informació, i que enguany ha arribat a la cinquena edició, s’ha conver-tit en tot un èxit d’assistència i participació.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gis-pert, ha presidit l’acte i ha afirmat que les TIC són indis-pensables per assolir una millora en la societat cata-lana i aconseguir un augment d’oportunitats. “Davant la crisi econòmica que estem patint, les eines clau per al desenvolupament personal i col·lectiu són les TIC. Hem de compaginar el talent del sector públic i del sector privat per tal d’evitar fractu-res, millorar la competitivitat i assolir l’excel·lència”, explica la presidenta del Parlament.

Per la seva banda, Miquel Ramírez, degà del CETC, i Ferran Amago, degà del COETTC, han estat els encar-regats de dirigir el debat, que ha aplegat personalitats relle-vants i distingides del sector. El degà Ramírez ha posat de

Les TIC, les eines que construeixen el futur de Catalunya el col·legi d’enginyers de Telecomunicació de catalunya (ceTc) i el col·legi d’enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de catalunya (cOeTTc) han organitzat la jornada Les Tic a la catalunya del 2020, en la qual han participat professionals del sector de les Tic, l’administració Pública i les universitats, així com nombroses personalitats rellevants del món de les Telecomunicacions.

qUiN serà el paper de les tiC l’aNy 2020?

“s’han de promoure les tiC com a palanca de canvi i motor de competitivitat”

el sector de la informació i el fenomen d’internet han guanyat pes en l’economia del país

repte d’aquest país “és acon-seguir que els operadors pri-vats inverteixin al màxim en les noves infraestructures”.

Pel que fa a l’espectre lliure, Miguel Ángel Lagunas, direc-tor del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), ha estat taxatiu: “Actualment, s’ha acabat l’espectre lliure, ja que l’espectre està comprat però no utilitzat i això és un inhibidor de progrés. A més, ens hem de convèncer que els reguladors poden ser cons-tructors o destructors. En pre-visió de futur, els operadors externalitzaran el seu R+D”.

parlant del futurLes tecnologies que més repercussió tindran en els propers anys a Catalunya són, segons Mònica Sala, directora general d’Orange a Catalunya, Machine to Machine, Cloud Computing i Near Field Com-munication (NFC), la tercera revolució mòbil. Així mateix, Josep Ventosa, director d’Estratègia i Desenvolupa-ment de Negoci d’Abertis Tele-com, ha manifestat que, “en un futur, la globalització anirà

lligada al desenvolupament de les infraestructures de les TIC i, si volem que Catalunya sigui capdavantera en aquesta inter-connexió, haurem de generar els nusos necessaris per crear aquesta xarxa”. Finalment, el director de desenvolupa-ment de Negoci i Societat de la Informació de Telefónica Catalunya, Bruno Vilarasau, ha remarcat que cal invertir en aquestes tecnologies si volem incidir en l’evolució del país. “També hem de prendre un rol actiu i fomentar la demanda. Però potser el més important és transmetre confiança cap a les TIC, demostrar que no són una amenaça”, ha afegit.

“No hi ha fórmules màgi-ques, només esforç, sacrifici i risc. S’han de promoure les TIC com a palanca de canvi i motor de competitivitat”. Amb aquestes paraules, Carles Fla-merich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Gene-ralitat de Catalunya, ha donat per tancada la jornada. Així doncs, queda ben palès que, només amb treball i empenta, les TIC aconseguiran a mig i llarg termini la posició que es mereixen a Catalunya.

D’esquerra a dreta, el degà del CETC, Miquel Ramírez, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el degà del COETTC, Ferran Amago. / CEDIDA

resolució de temàtiques legis-latives que afectin a la socie-tat. També ha sol·licitat que s’acreditin els col·legis com a organismes consultius davant dels canvis de reguladors que s’estan duent a terme.

Col·laboració entre sector públic i privatTots els participants a la jor-nada han coincidit a desta-car la dificultat de realitzar una previsió de l’evolució del sector TIC fins al 2020 pels canvis constants que pateix. Però han considerat indis-pensable la necessitat de col·laboració entre el sector públic i privat per assolir un repte tan ambiciós com el d’esdevenir un país capdavan-ter en matèria TIC. En aquest sentit, Albert Buxadé, direc-tor general de Vodafone de Catalunya, ha manifestat que el sector és un motor trans-versal d’impuls per a la ciu-tadania. Josep Ramon Ferrer, director de l’Àrea de Serveis i Infraestructures Territorials de Telecomunicacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informa-ció de la Generalitat de Cata-lunya, ha afegit que el gran

manifest la importància que han adquirit actualment les empreses relacionades amb el sector de la informació i el fenomen d’Internet en l’economia del país. “Hem de reconèixer que la xarxa ha canviat la nostra forma de treballar”, ha afirmat. El degà Amago, al seu torn, ha demanat que es tinguin en compte les TIC en la gestió i

www.biopol.catTel: 932 607 136

Estem treballant per crear un nou Parc Empresarial

INFORMA’T, ET SORPRENDRÀ

iniciativa

investigaciómedicinamercat

investigació

investigaciómercat

nova tecnologiamedicina

anunci Biopol globos.indd 1 06/06/2011 13:14:39

� MóN eMpresarial JUliOl 2011eMpresa / associacions

Redacció

L’estudi, elaborat a partir de les entrevistes realitzades per la Cambra a 30 empreses i as-sociacions brasileres, conclou que l’automoció, l’aeronàutica i la maquinària són els tres sec-tors amb més oportunitats de negoci per a les empreses ca-talanes.La indústria de l’automoció brasilera ha crescut ràpida-ment en els darrers anys amb l’atracció d’inversions. Brasil és avui el sisè país pel que fa a la producció de turismes i ve-hicles industrials a tot el món i, malgrat la crisi, ha aconse-guit millorar els seus resultats productius, amb un creixe-ment positiu només superat per la Xina. En concret, tal i com es recull en l’estudi, el sector de l’automoció va batre el seu propi rècord de vendes el 2010 superant els 4 milions d’unitats i amb un creixement del 9,3%, respecte l’any ante-rior. Es preveu una caiguda de fins als 3,58 milions el 2011, però el creixement anual es mantindrà entre el 8 i el 9% en els propers 6 anys. La majoria de les empreses estan ubica-des a l’estat de Sao Paulo.

Brasil importa el 60% de la maquinària industrial. Sis de cada 10 màquines industrials adquirides actualment per les fàbriques brasileres són im-portades. El mercat brasiler d’equips industrials represen-ta, per tant, una clara opor-tunitat. El sector té el mercat més gran i les millors perspec-tives de tots els de l’Amèrica Llatina. No només és un fort importador sinó que també és la base exportadora de mol-tes empreses multinacionals. La dependència exterior és importantíssima i les importa-cions amb nivell tecnològic alt presenten una clara tendència creixent.

Brasil és el cinquè millor pro-ductor d’aeronaus comercials, tant del camp civil com el mi-litar, de tot el món gràcies a la tecnologia desenvolupada per

l’empresa Embraer. El Minis-teri d’Indústria i Desenvolupa-ment del país considera que hi haurà un increment de la de-manda d’avions entre un 5-8%. Així mateix el Govern brasiler té previstes fortes inversio-ns en el sector aeroportuari de cara a la Copa del Món de 2014. Entre elles la construc-ció de la tercera terminal de passatgers i l’ampliació d’una de les pistes de l’aeroport de Sao Paulo, amb una inver-sió per valor de 600 milions d’euros aproximadament.

La dificultat per trobar esta-dístiques fa que no hi hagi da-des agregades de l’evolució i la tendència d’aquest sector. Tot i això, les entrevistes reali-tzades assenyalen grans opor-tunitats per a les empreses subcontractistes. En aquest sentit, la positiva evolució de la indústria local xoca amb les mesures proteccionistes del govern brasiler que impe-deixen la millora de la compe-

titivitat de l’empresa autòctona i en especial del teixit subcon-tractista. Tanmateix la manca de maquinària especialitzada, els elevats preus de l’acer i la falta d’especialització de la industria subcontractista del país incrementen l’interès per buscar proveïdors fora del país. No obstant això, l’estudi també indica que la manca d’experiència en els processos administratius d’importació incrementa les dificultats per exportar aquest tipus d’activitats al Brasil.

aspectes a tenir en compteA més de subratllar aquells sectors que compten amb millors oportunitats per a les empreses catalanes, l’informe determina també aquells aspectes més impor-tants del mercat brasiler que l’empresari haurà de tenir en compte alhora d’entrar-hi o implantar-s’hi. Entre d’altres

Un estudi revela les oportunitats de negoci al Brasil

CaMbra de COMerç de barCelONa

La cambra de comerç de Barcelona ha presentat un estudi sobre la indústria al Brasil, que identifica on estan les principals oportuni-tats de negoci i dóna consells específics a aquelles empreses que vulguin entrar o implantar-se en aquest país.

Brasil té actualment una desocupació tècnica propera al zero i la tendència és que els costos laborals augmentin. / ARXIU

l’automoció, l’aeronàutica i la maquinària són els tres sectors amb més oportunitats

el Govern brasiler té previstes fortes inversions en el sector aeroportuari de cara al 2014

aspectes l’estudi recorda que la cultura empresarial brasi-lera és molt més propera a l’europea que les asiàtiques per exemple, tot i això, es recomana a l’empresari ca-talà tenir en compte diversos aspectes, vinculats concreta-ment als recursos humans i les infraestructures.

En termes generals l’estudi destaca que Brasil té actual-ment una desocupació tèc-nica propera al zero i que la tendència és que els costos salarials augmentin. Actual-ment, no és un país low cost si bé és cert que els salaris són en general lleugerament inferiors als equivalents a Espanya, per a les mateixes categories professionals, en concret la mà d’obra poc qua-lificada és un 30% més econò-mica. El salari mínim són 500 reals (217 euros aproximada-ment) als quals l’empresari hi ha de sumar un 100% del sou en càrregues socials. La baixa productivitat, la manca de mà d’obra qualificada i la forta in-fluència sindical són altres as-pectes que l’empresari català ha de tenir en compte durant la presa de decisió d’entrada al país.

Tot i que Brasil treballa per ampliar la seva xarxa de trans-port urbà i arribar a temps per a la Copa del Mundial de Fut-bol del 2014 i els Jocs Olím-pics del 2016, el sector de les infraestructures continua sent un greu obstacle pel creixe-ment industrial del país a curt termini especialment. Actual-ment es troba en el lloc 41 pel que fa a la millora de les infra-estructures, per darrere de la Xina i molt proper a l’Índia, segons Logistics Performance Index del Banc Mundial Brasil 2010. En aquest sentit, l’estudi destaca que les grans distàn-cies obliguen a les empreses instal·lades a disposar de ma-gatzems en diversos punts del país per poder lliurar les mer-caderies als seus clients dins dels terminis establerts.

Local / EMPRESA �juLioL 2011 MóN EMPRESARiAL

cils d’afrontar en el sector de la salut, els pressupostos del qual es van disparar l’any pas-sat i van provocar l’augment del dèficit públic. Pel que fa al Departament d’Ensenyament que l’any passat va gastar menys del que s’havia pres-supostat, l’impacte de les re-tallades serà més assumible. Mentre que Territori i Sos-tenibilitat és la conselleria més afectada per les retalla-des que ha previst la Gene-ralitat. Per a seva banda, el conseller va aprofitar l’ocasió per exigir al govern de José Luís Rodríguez Zapatero, una mostra de “lleialtat institu-cional” davant aquesta situa-ció. Mas-Colell insisteix en la necessitat d’intervenció per part del govern central en la delicada situació de les finan-ces catalanes. Assegura que si s’incrementessin els fons corresponents a infraestruc-tures (1.200 milions) i es pro-duís el traspàs dels hospitals que ara són propietat de la Seguretat Social (200 milio-ns), aquest dèficit públic del 2’66% es podria reduir fins a l’1’26%. Tot i això, el projec-te de llei de pressupostos es debatrà aquest mes de juny, i està previst que s’aprovi en l’últim ple del mes de juliol.

Excés de despeses Tot i aquest clima de retalla-des que es viu a Catalunya,

el ministeri d’Economia va revelar que durant el primer trimestre d’aquest any 2011, la meitat de comunitat au-tònomes van gastar més del previst. Davant aquesta si-tuació, la ministra Salgado va anunciar que les comunitats que hagin rebassat el límit de despesa prevista, hauran d’accelerar aquest procés de reajustament per equilibrar les seves finances, i s’acusa d’aquesta situació a la despe-sa que molts consistoris van realitzar en les campanyes del 22 de maig. Tot i això, des del govern central afirmen que durant els primers quatre mesos de 2011 s’ha aconse-guit reduir el dèficit general en un 53%, una xifra que es tradueix en un 0’22% del PIB. Gràcies a aquest fet, Elena Salgado ha deixat entreveure que el bon comportament del govern podria compensar a finals d’any la mala gestió d’algunes regions.

Pressupostos retallats

ELS PRESSuPoStoS PEL 2011

REDACCIÓ

Les retallades pressupos-taries que tantes reaccions han generat entre diversos sectors de la societat, es van confirmar quan el conseller d’economia Andreu Mas-Co-lell va presentar el document oficial davant el Parlament de Catalunya. I es que els pres-supostos definits per l’any 2011 presenten un reajusta-ment del 10% en comparació amb l’any passat. D’aquesta manera el govern d’Artur Mas continua el seu pla de retalla-des, i es que tot i les mesures que s’estan prenent, el dèficit públic no es reduirà fins la xifra que s’havia acordat amb el Consell de Política Fiscal i Financera. A més, el conse-ller va advertir que les reta-llades continuaran durant el 2012, ja que està previst que la Generalitat tanqui aquest any amb un dèficit del 2’66%, el doble del que s’havia pac-tat.La despesa del govern català cau fins a nivells de l’any 2007, i els sectors que menys se’n ressentiran són: salut, educació i benestar, que su-men el 70% de la despesa, i que en els pressupostos d’enguany ja han patit unes retallades del 6’5%, 7’4% i 10% respectivament. Tot i que el propi conseller Mas-Colell va reconèixer que aquests reajustament seran més difí-

“La meitat de comunitats van gastar més del previst durant el primer trimestre”

El conseller d’Economia Andreu Mas-Colell va presentar davant el Parlament els pressupostos per aquest any, i es confirma la retallada del 10% i s’anuncien més retallades de cara a l’any 2012.

La llei de pressupostos es debatrà durant el mes de juny al Parlament de Catalunya. / ARXIU

La setmana mediambiental de Les Corts

El barri de Les Corts celebra, des del 4 fins al 10 de juny, la Setmana Temàtica del Medi Ambient. Una iniciativa que enguany compleix la seva tercera edició i que esta dirigida pel centre cívic Can Deu. Precisament la directora d’aquest centre afirmava que durant tot l’any es realitzen nombroses activitats però que durant aquesta setmana es traslladen els tallers al carrer per apropar-los i donar-los a conèixer entre el veïns. D’entre els actes destaca una haima situada a la plaça de la Concòrdia on s’hi faran jocs per als més petits i actes per a les famílies. A més, també es realitzen tallers de reciclatge, de cuina, xerrades sobre ecologia, etc. L’objectiu es conscienciar als ciutadans de cuidar el medi ambient i respectar-lo, i busquen influir sobre els pares en temes de reciclatge i que aquests ho traslladin als fills com una activi-tat més a la rutina diària.

Rutes de “biciarbres” per Barcelona

El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha editat, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, 5.000 plànols guia que contenen diversos itineraris per a fer en bicicleta per la ciutat de Barcelona. Les rutes ja s’han rebatejat amb el nom de “biciarbres”, i estan pensades perquè ciutadans i turistes puguin recorre la ciutat a través dels diferents parcs o zones arbrades de la capital catalana. Fins un total de sis itineraris diferents que travessen la ciutat des del mar fins a Collse-rola, passant per entorns tan diversos com el parc de la Ciu-tadella o el parc de Diagonal Mar. Des de la Barcelona més antiga, fins la part més moderna de la ciutat, s’han escollit les zones segons criteris botànics i també tenint en compte la part lúdica de les rutes. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar i promoure l’ús de la bici i lligar-lo amb la vessant turística de la ciutat. Els itineraris també es poden descarre-gar de manera gratuïta a través de la web del BACC: www.bicicleta.cat.

Mapa d’històries de Cornellà

Una nova iniciativa que arrenca desde Internet. A través de la web: www.cdcornella.com, els habitants de Cornellà podran participar en la creació i recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Aquesta pàgina web neix de la idea de dos periodistes, Laura Rahola i Marta Torres, que volien reflectir històries del dia a dia dels habitants de Cornellà que no surten en els mitjans de comunicació convencionals. D’aquesta manera inviten a tots els veïns d’aquesta pobla-ció a compartir vivències i records que hagin viscut en el municipi per així anar conformant un mapa d’històries. Cada temàtica té un color associat, així el vermell fa referència a històries d’amor, el verd són anècdotes quotidianes, el blau fa referència a fets històrics, i el color negre es reserva per les queixes ciutadanes.

BREuS MuNiCiPiS

� MóN eMpresarial juliol 2011eMpresa / local

bles.Analitzar la lentitud en aquest desplaçament cap a sectors més competitius globalment, així com els obstacles rela-tivament importants per al naixement i suport a les fases inicials del desenvolupament empresarial van ser alguns dels principals temes tractats en el marc de la plataforma Cornellà Creació Fòrum.

la qualitat dels actius bancaris llavors no millorarà la situació. Per aquest ponent, convidat per la plataforma Cornellà Cre-ació Fòrum, el principal repte de l’economia espanyola no és tan créixer més, sinó créixer millor apropant-nos a sectors més intensius de coneixement. En aquesta línia, va llançar un missatge d’optimisme. Segons ell, podem sortir de la crisi apostant per la tecnologia, el coneixement i fomentant la capacitat per emprendre. De fet, Ontiveros va assegurar que la capacitat per empren-dre, l’assignació de talents i l’assumpció de riscos i iniciati-ves innovadores, és la condició necessària perquè una econo-mia es desplaci cap a posicions competitives menys vulnera-

MARINA PORT D’AROÚLTIMA PROMOCIÓ

UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO

Apartaments de 2 o 3 habitacionsAmplia zona ajardinada amb piscina comunitàriaPrimeres Plantes amb jardí PrivatA partir de 305.000,00Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -Masnou-Amb possibilitat d’amarratge

Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5

Platja d’Aro • Girona972 81 78 12 / 639 31 06 26

portdaro@gmail.com

Ontiveros: “L’economia reclama una modificació en el patró de creixement”

plataforMa CorNellà CreaCió fòruM

la taxa de mortalitat empresarial supera el nombre d’empreses que es creen

Redacció

Davant de més d’un cente-nar d’empresaris concentrats a la seu del Museu Agbar de les Aigües, Emilio Ontive-ros, catedràtic d’Economia de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Madrid i reco-negut col·laborador i assessor empresarial, va presentar la seva visió de la situació econò-mica actual. Ontiveros compta amb una dilatada experièn-cia com a analista econòmic i financer. A més, és professor de la Universitat Autònoma de Madrid i presideix l’associació Analistas Financieros Interna-cionales (AFI). En els darrers temps també ha estat batejat per molts com l’economista de moda. I és que les seves opini-ons no passen desapercebudes

per ningú i en aquesta ocasió va ser un clar exemple d’aquesta pedagogia econòmica.A ulls d Ontiveros, estem vivint la crisi més singular probable-ment des de la Gran Depressió. Singular per la seva severitat i per la seva complexitat. Durant la seva intervenció, el presi-dent de l’AFI va fer un repàs dels danys que aquesta crisi està causant a tot el territori de l’eurozona i que va simplificar afirmant que creixem menys que els Estats Units i, a més, la nostra taxa de mortalitat empresarial supera el nombre d’empreses que es creen. En la diagnosi que el profes-sor Ontiveros va fer va con-firmar que si no es redueix la taxa d’atur i si les empreses no tenen demandes per fer créixer Ontiveros durant la seva intervenció. / CEDIDA

Recursos Humans / EMPRESA �juliol 2011 MóN EMPRESARiAl

“Cada cop més les persones estem més convençudes que no tot val i per aquest motiu l’RSC és molt important”

que la bona formació és molt valorada pels talents.

Realitzeu algun tipus d’ava-luació per competències?Estem començant, ens queda molt per fer.

Es pot fer alguna cosa des de RH, perquè s’entengui el treball intern com un servei als altres?Hi ha molt camí a recórrer. El primer pas és que la gent entengui el valor, i per això ha de ser mesurable. És molt fàcil fer tangible el valor d’un venedor i el repte és trobar una unitat que mesuri el valor que s’està donant com a servei que entengui tota l’em-presa i que estigui aliniada amb els objectius dels altres.

Creu que moltes empreses utilitzen l’RSC com un element de moda, o realment hi creuen?Pot ser que en algun cas la gent s’hi apunti com a una moda, però crec que cada cop més les persones estem més convençudes que no tot val i per aquest motiu l’RSC és molt important.

Creu que en el seu cas, la direcció de RH pot ser estratè-

“La gent necessita sentir-se implicada i tenir un objectiu”

ENTREViSTA A EMili RiSQuES, DiRECToR DE RH D’ASiCS

Treballar amb articles d’es-port és més divertit?Per al qui li agrada l’esport sí. Creiem fermament en el significat de la nostra marca Asics (Anima Sana In Corpore Sana). En general la gent que practica habitualment esport pateix menys estrès i té més bon humor.

la vostra empresa compe-teix amb marques mundials molt conegudes, teniu alguna cosa que no tenen els altres?L’equip i el producte ens fan seguir creixent doble dígit en aquests moments de decrei-xement per a les altres mar-ques.

Al final que pesa més, les estructures o les persones?Les persones sempre mar-quen la diferència.

Malgrat la crisi, la gent segueix fent esport. Teniu menys crisi que altres sectors?Sí, això és veritat, l’esport ajuda la gent en moments difícils. En el nostre cas, no estem patint la crisi tot i que els nostres competi-dors sí que l’estan patint. El que sí que és veritat és que en aquests moments el món empresarial és molt més exigent i per seguir creixent s’han de fer les coses de forma diferent.

Què feu per detectar talent i retenir-lo?Som molt exigents a l’hora de fer la selecció. No només ens centrem en la capacitat de les persones per ocupar un lloc, sinó que, a més, ens fixem en com encaixen amb la resta de l’organització. Per molt bo que sigui un candidat si no encaixa, no el contrac-tem. Per altra banda, hem començat amb nous progra-mes de formació de resistèn-cia a l’estrès, gestió del canvi, coaching... que complemen-ten les formacions d’habi-litats que ja fèiem. Creiem

gica o ha de ser aplicadora?Ha de ser estratègica. Les persones marquen la diferèn-cia en un món on quasi tot es pot copiar.

Què creu que incentiva més als vostres equips humans: el salari, la flexibilitat, els valors, la visió ecològica del vostre sector...?El salari motiva a curt ter-mini i en cas de no ser sufici-ent és un desmotivant, però a llarg termini no és suficient. La gent necessita sentir-se implicada i tenir un objectiu.

S’aplica a ASiCS algun pro-grama d’igualtat?No existeix cap programa formal, ens fixem en les capa-citats de les persones i no en el seu sexe.

Quin creu que serà el paper futur dels RH?Cada dia serà més difícil captar i retenir el talent, ja que les noves generacions no busquen una empresa per tota la vida.

Algun consell per als qui comencen en RH?Les persones són un món

ASICS representa “Anima Sana en Corpore Sano”, una ment sana en un cos sa. Aquesta és la filosofia d’aquesta empresa d’articles esportius. El seu origen és japonès i actualment ja compta amb 4.000 treballadors repartits per tot el món. Innovació, qualitat i originalitat són les tres característiques bàsiques d’aquesta firma. En el nostre país compta amb una plantilla de 44 persones. Conversem amb Emili Risques, director de RH.

A CoR oBERT

“les persones marquen la diferència en un món on quasi tot es pot copiar”

on va néixer?A Barcelona.

Té família?Sí, la meva dona i dues filles.

Quina és la seva formació aca-dèmica?Són enginyer industrial i MBA per Esade.

la seva principal virtut?La perseverança.

i algun defecte?La perseverança, mai em ren-deixo.

Té algun hobby?L’esquí, la lectura...

El país que més li agrada?El nostre, tot i que per viatjar m’agrada molt els Estats Units.

Què en pensa del moment que estem vivint actualment?És un moment complicat, però en aquests moments difícils apareixen les grans opor-tunitats. Depèn de l’actitud de cadascun enfront de l’adversitat.

Algun somni que encara no ha realitzat?Per sort molts.

on es veu d’aquí a 5 anys?Gaudint de la meva feina i d’algun nou repte.

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida?El millor ha estat la meva famí-lia i el pitjor... sempre has de buscar el costat positiu de les coses.

Què no perdonaria mai?Ser deshonest i la traïció.

Emili Risques es troba al capdavant dels RH d’Asics. / DAVID FERNÁNDEZ

apassionant, de les quals se’n pot aprendre cada dia. No es pot assumir que un ja ho sap tot, perquè tot evoluciona amb el temps i encara ho fa més quan parlem de persones.

MIqUEL BonEt

ADVoCAt, PRoFESSoR I EXPERt En RRHH

10 MóN eMpresarial juliOl 2011eMpresa / rsC

uN país aMb estabilitat eCONòMiCa i sOCial

Grup Leche Pascual rep el Premi Medi Ambient

Les cambres de comerç i indústria de Cas-tella i Lleó reconeixen la tasca feta pel Grup Leche Pacual en matèria de Sosteni-bilitat a través de la concessió del Premi de Medi Ambient.

El Grup Leche Pascual ha rebut el Premi Medi Ambient de les Cam-bres de Comerç i Indús-tria de Castella i Lleó en la seva cinquena edició. Aquest guardó s’em-marca dins els Fò-rums Mediambientals Permanents amb la col·laboració de la Con-

selleria de Medi Ambient de la Junta de Castella i Lleó. Aquest premi reconeix els esforços de les empreses de la regió en assolir un desenvolupa-ment econòmic compatible amb la preservació de l’entorn i com a estímul per a la inversió en inves-tigació, promoció, desenvolupament i implantació de bones pràctiques i millors sistemes de gestió mediambientals. El grup s’ha basat en l’estratègia 20-20-20 de la Unió Europea, obtenint resultats destacats en la reducció de consums d’energia i aigua, l’estalvi d’emissions contaminants i la mi-nimització en la gestió de residus i vessaments. El Pla de Sostenibilitat del Grupo Leche Pascual de-termina les accions necessàries per disminuir l’im-pacte ambiental de les activitats de la companyia, així com definir mesures de control i seguiment per tal de conèixer l’impacte de les seves ac- cions en el medi ambient. El guardó del premi consistia en una figura de bronze creada per l’ar-tista de Valladolid, José Andrés Coello, i d’un di-ploma acreditatiu. Els Fòrums Mediambientals Permanents tenen per objectiu promoure el debat, l’anàlisi i l’intercanvi d’experiències en matèria de medi ambient. En edicions anteriors, els premi-ats han estat: Grupo Antolín, Contratas y Obras San Gregorio S.A., Laboratorios Eurochem S.A. i Construcciones y Obras Llorente S.A.. Arrel de la importància que té el medi ambient per al Grupo Leche Pascual s’ha creat recentment una pàgina web amb el nom cuidamoslonatural.com, especialitzada en el tema.

AXA crea una assegurança per a persones amb diabetis

L’asseguradora AXA, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida de col·lectius concrets, llança en aquesta ocasió, una as-segurança dissenyada per a satisfer les ne-cessitats de les persones amb diabetis.

L’asseguradora AXA ha tret al mercat una nova assegurança de vida exclusiva per a diabètics, amb la qual es vol donar servei a més de 4,6 milions de ciutadans d’arreu de l’Estat, majors de 18 anys. Les persones diabètiques podran

contractar aquesta assegurança amb una prima personalitzada al seu estat de salut, un capital assegurat de fins a 200.000 euros i una comple-ta gamma de serveis mèdics gratuïts, mitjançant una línia d’atenció telefònica 24 hores al dia du-rant tot l’any. Segons Luis Sáez, director de Vida, Pensions i Serveis Financers d’AXA, ha expressat recent-ment que “es tracta d’una assegurança de vida innovadora i única a Espanya, tant per la seva tarifa personalitzada com per la seva contracta-ció immediata i els serveis mèdics addicionals que inclou.” A més, ha afegit que “aquesta assegurança re-afirma la responsabilitat corporativa d’AXA, manifestada no només a través d’accions de me-cenatge i obra social, sinó també amb la creació de productes i serveis dirigits a millorar la qua-litat de vida dels col·lectius concrets, en aquest cas, el de les persones diabètiques.”La nova assegurança ofereix avantatges com la adequació del preu a la prima de cada persona, mitjançant un qüestionari de 6 preguntes el qual té en compte diversos factors específics relacio-nats amb la diabetis.I per una altra banda, la incorporació d’una línia telefònica d’atenció mèdica a clients i familiars que inclou de manera gratuïta orientació mèdi-ca a tenir en compte a l’hora de realitzar viatges o un servei d’emergències mèdiques, entre d’al-tres opcions.

el pla de sostenibilitat del Grup aposta, entre d’altres, per la reducció del consum d’aigua i energia

4 MOdels a seGuir

Desigual guanya elIII premi Factor Humà Mercè Sala

Desigual rep aquesta distinció per haver promogut activament valors com el prag-matisme, la innovació, la seva visió glo-bal i la humanitat. La marca tèxtil de roba ha estat guardonada amb el III Premi Factor Humà Mercè Sala per haver promo-gut valors com el pragmatisme, innovació, la seva vi-sió global i la humanitat. El Premi es va entregar al CaixaForum de Barcelona davant d’un auditori de més de 350 directius i representants de la societat civil. El premi el va rebre Manel Adell, Chief Executive O-fficer de Desigual, de mans de Josep Lagares, pre-miat en l’anterior edició. Segons Manel Adell, “la definició dels valors de l’empresa s’ha fet de mane-ra participativa. Existeix un sentiment de pertinença molt arrelat; tenim poca rotació i es mostra una gran sensibilitat cap a temes socials i culturals. Desigual es caracteritza, d’una banda, per un mo-del de distribució multicanal, el qual li ha permès créixer de maner considerable en un breu espai de temps. Per un altre costat, aposten per la innovació, element molt important inclòs dins la seva estratè-gia. L’empresa és present en 72 països, apostant sem-pre per la internacionalització.

El Banc Santander ha publicat la seva memòria de sostenibilitat 2010 i se’n desprèn que l’enti-tat presidida per Emilio Botín va fer una inversió en RSC el 2010 de 148 milions d’euros. Aquesta quantitat representa una inversió d’un 17,4% més que l’any 2009, que va ser de 126 milions d’euros. Els àmbits d’actuació d’aquests fons han es-tat l’educació superior, amb 100 milions d’euros (67,9% del total); el suport a les comunitats lo-cals mitjançant l’acció social i al medi ambient, amb 28 milions d’euros (el 18,7% del total); i a les relacions estables i duradores amb els grups d’interès, com són els accionistes, els clients, el treballadors i els proveïdors, amb 17,6 milions d’euros (l’11,9% del total). L’educació és, doncs, l’àmbit que ha rebut un su-port més important i amb la qual es van poder signar 938 convenis a 20 països de 4 continents. A més, s’han atorgat un total de 14.293 beques i aju-des per a l’estudi i un total de 175.000 persones han aconseguit la seva primera feina.Pel que fa a l’acció social, algunes de les iniciati-ves internacionals més destacades són el Projec-te Escola, al Brasil; Un sostre per a Xile, a Xile; Fideicomiso pels nens de Mèxic, o Community day, al Regne Unit.

Banc Santander, gran inversió en RSC

l’asseguradora aXa ha creat una assegurança específica per a persones amb diabetis

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11juliol 2011 MóN EMPRESARiAl

tal de 600 persones, segons dades de la Guàrdia Urba-na. L’esdeveniment s’ha cele-brat a 70 països i a Catalunya hi van participar, a més de Barcelona, Castelldefels i Viladecans. El PMA i Unilever mantenen des de l’any 2007 un acord de col·laboració per tal d’eradicar la fam i escola-ritzar els nens dels països més desfavorits. El projecte porta per nom All for one i farà que els nens i nenes de Bangla-desh i Indonesia que vagin a l’escola rebin, com a mínim, una ració de menjar diària va-lorada en 0,20€. Els partici-pants a la caminada solidaris amb la causa van poder dipo-sitar la seva col·laboració vo-

uN PAíS AMb EStAbilitAt ECoNòMiCA i SoCiAl

bREuS

banca Cívica

Nou projecte sostenible

Banca Cívica ha llançat un di-pòsit que permet a les em-preses millorar la rendibili-tat de la seva tresoreria i con-tribuir a l’equilibri del planeta compensant part de les emis- sions de CO

2. El dipò-

sit ha estat dissenyat en col·laboració amb la ini- ciativa Cero CO

2 de la Fundació

Ecologia i Desenvolupament (Ecodes) i ofereix un 2,5% no-minal anual i, alhora, dóna su-port econòmic a un projecte de generació d’electricitat amb energia eòlica a l’Índia, que re-dueix les emissions de CO2.

Cemex

Premiada per promoure la sostenibilitat

L’empresa dedicada al sec-tor del ciment ha rebut el premi Diamant de la com-pra en la categoria de soste-nibilitat. El guardó reconeix la tasca feta per Cemex en el projecte Abastiment Soste-nible, el qual feia una aposta per promoure, difondre i dis-tingir les pràctiques sosteni-bles a la cadena de subminis-trament. Aquest programa es va començar a dur a terme el 2010 entre els gairebé 5.000 proveïdors de Cemex a Espa-nya i el seu objectiu és oferir la possibilitat de que els pro-veïdors es formin i prenguin consciència de la importàn-cia d’integrar la sostenibilitat a l’operativa de negoci.

Dinosol

Redueix l’impacte de CO2

Dinosol, el grup de distribu-ció alimentària, ha fet saber que ha aconseguit reduir l’im-pacte de les seves emissions de CO

2 més de mitja tona i es-

talviar fins a dos milions d’eu-ros a la seva factura elèctrica amb motiu de la instal·lació de 122 bateries de condensa-dors d’Aener Energia en els propers 10 anys. La reduc-ció d’emissions de CO

2 equi-

valdria a haver plantat 91.440 arbres en unes 230 hectàrees de bosc.

intel

Serveis comunitaris

Gairebé la meitat dels treba-lladors d’Intel van donar més d’un milió d’hores de serveis comunitaris l’any passat, se-gons se’n desprèn de l’Infor-me de Responsabilitat Social Corporativa del 2010. Per la seva part, la Fundació Intel ha ofert més de 5,5 milions d’euros de confinançament de beques per a 4.900 escoles i organitzacions sense ànim de lucre amb les quals hi ha treballat els seus empleats. D’altra banda, la Fundació ha aportat més d’un milió d’eu-ros a impulsar l’ensenyament de les matemàtiques i les ci-ències en col·laboració amb la campanya Educació per a la innovació.

Philips

Enllumenat intel·ligent

Philips està fent proves amb un nou tipus d’enllumenat públic intel·ligent, el Lumi-Motion, que permet fer un es-talvi d’un 85%. La prova s’es-tà portant a terme en un car-rer de Móstoles (Madrid) i la idea d’aquesta nova tecnolo-gia d’enllumenat és optimit-zar i regular la llum de les llu-minàries en funció de l’acti-vitat humana. Aquesta nova tecnologia és capaç de detec-tar qualsevol vianant o ciclis-ta que s’aproximi en un radi

de 60 metres, a menys de 30 km/h augmentant la seva po-tència de manera suau i gra-dual fins a arribar al 100%.

unilever

Camí contra la fam

Les Nacions Unides, a través del Programa Mundial d’Ali-ments (PMA), i Unilever Es-paña van dur a terme el pas-sat 29 de maig la caminada Barcelona camina contra la fam al món amb l’objectiu de conscienciar la societat so-bre aquesta realitat que es viu a diversos països del món. A la cita hi van participar unto-

luntària en unes urnes ubica-des tant al principi com al fi-nal de la caminada.

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

cartell cat.indd 1 09/03/2010 12:16:12

12 MóN eMpresarial juliol 2011eMpresa / panorama

el Mes posiTiu

aBN amroDuplica el seu benefici

En el primer trimestre del 2011, el grup bancari holan-dès ABN Amro ha duplicat els seus beneficis en haver obtingut un benefici atribuït de 533 milions d’euros. El resultat subjacent va augmen-tar un 86% fins els 583 milions d’euros, xifra que exclou l’im-pacte dels costos d’escissió i integració.

air NostrumNoves rutes

Air Nostrum, la companyia franquiciada d’Iberia per a vols regulars, oferirà aquest estiu 3 noves rutes entre el 23 de juliol i el 3 de setembre: a Corfú, Creta i Santorini. Des de Madrid es podrà viatjar a aquests destins mentre que la ruta fins a Corfú es podrà fer també des de Barcelona.

DellTriplica els benefici

Dell, el fabricant informàtic nord-americà, va obtenir en els tres primers mesos del seu exercici fiscal un benefici net de 663 milions d’euros, resultat que gairebé suposa triplicar els seus resultats en el mateix període de l’any

anterior. La xifra de negoci de la companyia es va situar en 10.540 milions d’euros, un 1% més, amb una millora del 3% pel que fa al negoci comer-cial i del 6% en els ingressos per serveis. D’altra banda, la facturació de solucions per empreses va créixer un 5% i un 11% la de servidors i xar-xes.

Gam i HuneUneixen esforços

General de Alquiler de Maqui-naria (GAM), líder del sector de lloguer de maquinària, i Hune, número dos del sector mantenen converses de cara a una possible unió de forces. Si la unió s’acaba produint, es donaria lloc a un grup amb una facturació que s’apropa-ria als 350 milions d’euros, amb una presència a 12 paï-sos.

GamesaComprarà participacions en renovables

Gamesa aposta per una estra-tègia de diversificació tec-nològica en noves renova-bles amb l’objectiu de seguir creixent a llarg termini. Com a part del pla, Gamesa com-prarà participacions minori-tàries per un valor màxim de 50 milions d’euros en fonts de nova generació. A través d’un comunicat, l’empresa ha fet saber que a través d’un fons corporatiu, Gamesa farà una inversió de fins a 50 milions d’euros en els propers cinc anys en la presa de participa-cions en companyies que des-envolupen tecnologies amb un alt potencial en perspecti-ves futures.

General MillsCompra el 51% de Yoplait

La nord-americana General Mills ha signat un acord defini-tiu amb PAI Partners i Sodial per tal d’adquirir una partici-pació del 51% de Yoplait i un 50% de l’entitat vinculada que gestiona la marca Yoplait a nivell internacional per una valor aproximat de 810 mili-ons d’euros. D’altra bada, la cooperativa francesa de pro-

ductes lactis Sodiaal contro-larà la participació restant en aquestes dues companyies. Actualment, Yoplait és pre-sent a més de 70 països i és la segona marca més gran en el mercat global del iogurt. En l’exercici fiscal que va finalitzar el passat 10 de juny, Yoplait va tenir una factura-ció de 724 milions d’euros.

HerbalifeGuanya un 43% més

Herbalife va registrar en el primer trimestre de l’any uns beneficis de 62,11 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 43% respecte el mateix període de l’any ante-rior. Alhora, la companyia va elevar les seves vendes en un 28,5%. Michael O’John-son, president i conseller delegat de la companyia, ha afirmat que “els nostres con-tinus esforços per globalitzar els mètodes d’operació dels distribuïdors basats en el consum diari han continuat proporcionant-nos un fort creixement durant el primer trimestre, tant en el nivell més alt com en el més baix.”

linkedinEstrena d’èxit a la borsa

LinkedIn, la xarxa social que permet connectar les per-sones segons el seu perfil professional ha debutat a la borsa de Wall Street i ho ha fet a un preu de 45 dòlars per acció. El preu és molt supe-rior a l’anunciat inicialment de sortida, situat entre els 32 i 35 dòlars. Aquesta entrada a borsa suposa l’estrena d’una xarxa social amb rellevància a nivell mundial a la borsa

de Nova York. Amb aquestes xifres, LinkedIn està doncs valorada en uns 4.000 milions d’euros, fent que molts inver-sors tinguin grans expectati-ves.

MediasetAcord amb Telefónica

Mediaset España i Telefónica han establert un acord per tal de distribuir els continguts de tots els canals de la primera a Internet. La intenció és que, en el futur, els continguts es puguin descarregar tan des de les webs dels diferents canals com a través de Telefónica i que així es puguin veure a través de les diferents xarxes socials. Es vol també fomen-tar que Internet sigui una altra plataforma de distribució dels seus continguts audiovisuals i fomentar la interactivitat amb els espectadors.

Nissan i MitsubishiCol·laboren al Japó

Els fabricants japonesos d’au-tomòbils Nissan i Mitsubishi han signat recentment un principi d’acord per a formar una joint venture dedicada a la fabricació de vehicles mini per al mercat japonès. Amb-dues companyies han asse-nyalat que a través d’aquesta col·laboració podran reforçar la seva competitivitat en el negoci de minicotxes al Japó. La nova companyia tindrà un capital de 95.616 euros i cada empresa comptarà amb un 50% de participació.

pC CitySalva 350 llocs de treball

La cadena d’informàtica i electrònica PC City a Espa-nya ha signat un acord amb el grup portuguès Sonae amb

l’objectiu de traspassar 8 de les seves botigues a l’Estat, entre les quals es troba la de Barcelona i la de Palma de Mallorca. L’acord estableix que es subrogarà la plantilla d’aproximadament 350 tre-balladors, amb les mateixes condicions i garanties labo-rals actuals.

ugliiLocalitzador digital d’empreses

Uglii llança a nivell global un sistema de màrqueting i pro-moció d’empreses a través d’internet. Aquest sistema permet, de manera gratuïta, a qualsevol empresa arreu del món entrar a formar part d’una xarxa mundial d’empreses. Uglii ofereix un ampli índex de 700.000 definicions de pro-ductes i empreses amb una tecnologia de cerca pròpia per oferir informació estructurada a empreses i també a consu-midors. El registre és gratuït i les empreses hauran d’indicar la seva ubicació així com la descripció del seu negoci.

Virgin activeAdquireix Esporta

La companyia, pertanyent a grup Virgin, ha signat un con-tracte d’adquisició del grup Esporta al Regne Unit per un valor de 88 milions d’euros. Amb Esporta, Virgin Active comptarà amb un total de 125 clubs i 430.000 socis al Regne Unit. La companyia preveu augmentar els benefi-cis fins els 368 milions d’eu-ros. Virgin Active és present també a Espanya de del 2005 i va augmentar un 14% la seva facturació el 2010 fins els 505 milions d’euros. En els pro-pers 5 anys, la companyia vol arribar a tenir un totoal de 45 clubs a Espanya.

panorama / eMpresa 13juliol 2011 MóN eMpresarial

el Mes NeGaTiuappleExplosió a una fàbrica xinesa

Una fàbrica de la firma tec-nològica xinesa Foxconn, on es fabriquen iPad i iPhone, ha patit una explosió de la qual n’han resultat mortes tres persones. La planta es va inaugurar el passat octubre i va comptar amb una inversió de 2.000 milions de dòlars. Aquesta fàbrica ja havia estat notícia per la onada de suï-cidis que ha patit. Segons la investigació policial podria haver estat causada per pols inflamable en un taller de neteja i s’ha descartat la pos-sibilitat que fos un sabotatge intencionat.

Catalunya CaixaNou ajustament de plantilla

Catalunya Caixa ha pactat amb diversos sindicats un pla amplificar el pla de baixes incentivades en 330 llocs de treball. Fins ara, l’entitat ha suprimit prop de 1.000 llocs de treball dels 1.300 previs-tos a la primera fase, entre prejubilacions i baixes incen-tivades. Un cop s’hagin exe-cutat totes les retallades, la plantilla serà d’uns 7.600 tre-balladors. Aquestes mesures són conseqüència de les fusi-ons entre entitats bancàries, en aquest cas, entre les cai-xes de Catalunya, Tarragona i Manresa.

eroskiObté menys beneficis

La cooperativa Eroski va tan-car l’any amb uns beneficis de 93,2 milions d’euros, és a dir, un 9% menys respecte de l’any anterior. Les pèrdues atribuïdes a la societat domi-nant van ser de 85,31 milions

d’euros en el seu exercici fis-cal 2010-2011, que va tancar el passat 31 de gener. Aquesta xifra significa que les pèrdues van augmentar un 12,7% si es tenen en compte que un any abans les pèrdues van ser de 75,69 milions d’euros. D’al-tra banda, els beneficis de la cooperativa es van tancar en 93,2 milions d’euros, un 9% menys.

HotchiefRegistra pèrdues

Hotchief, empresa construc-tora alemanya, va registrar una pèrdua neta de 169,5 mili-ons d’euros en el primer tri-mestre del 2011 a causa de la caiguda dels ingressos de la seva filial australiana Leighton. En el mateix període de l’any anterior, però, la companyia va obtenir un benefici de 34,1 milions d’euros. D’altra banda, el benefici brut d’explotació (ebitda) va ser negatiu en 404,3 milions d’euros.

KutxaMenys beneficis

La Caja Guipuzkoa San Sebastián, Kutxa, ha registrat uns beneficis de 16,5 milions d’euros en el primer trimes-tre, és a dir un 18,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. En el primer trimestre del 2010 la Kutxa va guanyar 20,3 milions d’euros. En un comunicat emès per l’entitat financera s’ha desta-cat que els guanys obtinguts en aquests 3 mesos “estan en línia amb la seva previsió pressupostària per al trimes-tre i la seva projecció per al final de l’exercici.

la sedaQuerella contra exdirectius

La Fiscalia de Delictes Eco-

nòmics de Barcelona s’ha querellat contra alguns exdi-rectius de La Seda presump-tament per apropiacions indegudes i delictes fiscals. La investigació va comen-çar el 2009 després de rebre denúncies de petits accionis-tes que acusaven la direcció de descapitalitzar l’empresa amb operacions de dubtosa legalitat.

MiróConcurs de creditors

La direcció de la cadena d’electrodomèstics Miró ha comunicat als sindicats la seva intenció de presentar un concurs de creditors en no haver pogut pagar els pro-veïdors, segons han informat fonts sindicals. La direcció de l’empresa s’ha compro-mès a no tancar cap de les 150 tendes que repartides per tot Espanya.

renaultResponsable d’un suïcidi segons la justícia

El Tribunal d’apel·lació de Versalles confirma la res-ponsabilitat de Renault en el suïcidi d’un treballador l’any 2006. Els jutges del Tribunal han expressat que Renault havia comès una “falta inex-cusable” en el cas de l’engi-nyer informàtic que es va llançar del cinquè pis del centre tècnic de l’empresa de Guayancourt a causa de la càrrega laboral que tenia. La sentència estableix un precedent perquè s’estableix que la companyia era cons-cient del risc que feia córrer al treballador que, aleshores, tenia 39 anys. Renault encara

no s’ha manifestat i disposa de dos mesos per a recórrer la decisió del Tribunal.

TelecincoRedueix els ingressos

La cadena ha anunciat recentment que els seus beneficis en el primer tri-mestre de l’actual exercici s’havien reduït un 20,5%, principalment per la caiguda del ingressos publicitaris. Analistes de M&Valores han posat de manifest que la cadena Telecinco ha obtingut uns resultats que no s’allu-nyen massa dels dels seus competidors com és el cas d’Antena 3, la qual també ha perdut més d’un 25% des dels seus màxims resultats obtin-gut el passat mes de febrer. Responsables de Tele 5 són optimistes de cara al segon semestre del present exercici i preveuen que la seva fusió amb Cuatro els situarà en una posició privilegiada.

TepcoVa perdre més de 10.000 M€

L’elèctrica japonesa Tokyo Electric Power (Tepco), operadora de la planta de Fukushima, ha fet públics els resultats relatius al passat exercici fiscal, que va finalit-zar el passat mes de març. Els resultats mostren unes pèrdues de 10.680 milions d’euros, principalment, a causa de la crisi nuclear. Aquestes xifres són les pit-jors registrades per una com-panyia nipona no financera. Tepco és una de les princi-pals companyies elèctriques del Japó i és la responsable de l’abastiment de la capital, amb més de 30 milions de persones.

VodafoneCauen les vendes

L’operadora Vodafone, ve veure reduïts els seus ingres-sos en un 6,9% en termes orgànics en l’exercici del 2010 que va tancar el passat 31 de març. Els ingressos totals a Espa-nya van ser de 5.882 milions d’euros i els ingressos per

serveis es van situar en els 5.425 milions d’euros, dada que, segons Vodafone, suposa una reducció del 10,6% en termes reportats. La major pèrdua de valor de Vodafone es situa a Espanya, de manera que és el país que necessita d’una major dota-ció, situada en els 3.380 mili-ons d’euros. Aquesta import representa gairebé la meitat de les pro-visions totals que afecten, a més, Itàlia, Irlanda, Grècia i Portugal.

YamahaInspecció de Treball

La Inspecció de Treball feta amb motiu de l’Expedient de Regulació d’Ocupació pre-sentat fa unes setmanes per Yamaha per tal de tancar la planta de Palau-Solità i Plega-mans (Barcelona), considera que no hi havia causes objec-tives que el justifiquessin, segons ha informat CCOO. L’informe assenyala que, la decisió de deslocalitzar la producció de la fàbrica en benefici d’una altra fàbrica francesa, no es troba entre les causes que la legislació contempla per tal de justifi-car l’acomiadament de 388 treballadors, a més de l’acti-vitat productiva. CCOO ha demanat a la direc-ció de l’empresa que s’asse-gui a negociar un pla indus-trial de futur que garanteixi la viabilitat i la continuïtat de la planta barcelonina.

14 MóN eMpresarial juliol 2011 eMpresa / Centenària

ampliat els seus negocis cap als sistemes d’energies renovables. La compra del fabricant de sis·temes fotovoltaics Ersol el 2008 va permetre a Bosch, a més, en·trar en el mercat de l’energia so·lar. Actualment, Bosch desen·volupa, fabrica i comercialitza una àmplia gamma de produc·tes fotovoltaics des de la cèl·lula de silici fins a instal·lacions completes.

ons superiors als 3.500 milions d’euros en R+D, el Grup Bosch manté la seva línia innovadora i crea les condicions necessàri·es per un major creixement sos·tenible. L’empresa és un dels lí·ders mundials en la fabricació de sistemes de seguretat per a vehicles com, per exemple, el Sistema Antibloqueig, ABS o el Programa Electrònic d’Estabi·litat, ESP. A més, Bosch és un dels majors proveïdors d’eines elèctriques, termotècnia, elec·trodomèstics i sistemes de se·guretat.

Cura del medi ambientBosch inverteix a llarg termini en mercats amb futur com són les energies renovables i la mo·bilitat elèctrica. En aquest sen·tit, gairebé el 50 per cent del pressupost anual en R+D s’uti·litza exclusivament per desen·volupar productes que ajudin a estalviar energia i recursos na·turals. Al mateix temps, l’em·presa està desenvolupant, des de fa dècades, innovacions tèc·niques que permeten estalviar molta energia en la vida quoti·diana, per exemple en els elec·trodomèstics o en l’àmbit de la calefacció i la climatització.Les claus de l’èxit de Bosch han estat sempre la seva capa·citat innovadora i la gran qua·litat dels seus productes. Amb això, el fundador de l’empresa, Robert Bosch, va aconseguir ja a finals del segle XIX situar·se en els mercats internacionals. Amb la construcció de la magneto d’encesa de baixa tensió per a motors d’automòbil l’any 1897 s’inicia la llarga llista d’innova·cions. I el sistema que va seguir a aquest producte: la magneto d’encesa d’alta tensió presenta·

da per Bosch el 1902, va supo·sar el definitiu èxit comercial de l’empresa en el camí de con·vertir·se en el proveïdor líder de components d’automòbil. De fet, Bosch va ser un dels impul·sors que van convertir l’automò·bil en un mitjà de transport mas·siu des dels seus inicis i durant tot el segle XX.

D’sttutgart a tot el mónRobert Bosch va veure ràpida·ment les oportunitats econò·miques de la comercialització internacional dels seus pro·ductes i va fundar, ja el 1898, una primera delegació a Gran Bretanya i, el 1899, a França i Bèlgica. En els següents anys es van obrir, entre d’altres, les de·legacions a Estats Units (1906), Sud·àfrica (1906), Austràlia i Nova Zelanda (1907), Espa·nya (1908), Xina (1909), Bra·sil (1910) i Japó (1911). En el transcurs de les següents dèca·des, Bosch va reaccionar amb moltes innovacions davant l’ex·traordinària expansió del sec·tor de l’automòbil.Davant de la crisi europea de l’automòbil l’any 1926, l’em·presa va començar a expandir

Grup BosCh

Innovació, internacionalització

i diversificació, tres claus per a l’èxit

Doble aniversari a Bosch: durant el 2011 se celebra el 125 aniversari de l’empresa i el 150 aniversari del naixement del seu fundador, Robert Bosch. Arribar fins aquesta fita ha estat possible gràcies a la capacitat de millora i reinvenció con-tinua de Grup Bosch.

ReDAcció

El 15 de novembre de 1886, Robert Bosch obria un taller de mecànica de precisió i elec·trotècnia Werkstätte für Fein·mechanik und Elektrotechnik a Stuttgart i, amb això, va po·sar les bases de l’empresa de tecnologia i serveis tal i com es coneix avui a tot el món. El pi·oner tecnològic, que va néixer el 23 de setembre de 1861 a Al·beck, una petita ciutat alema· nya prop d’Ulm, va conduir la seva empresa cap a l’èxit inter·nacional.En l’actualitat, el Grup Bosch està present amb més de 300 fi·lials i societats regionals a més de 60 països i disposa d’una plantilla de més de 280.000 col·laboradors a tot el món. La xar·xa internacional de societats i socis comercials a, aproxima·dament, 150 països assegura al Grup Bosch, també en el futur, la presència dels seus produc·tes i serveis en els més impor·tants mercats en creixement“També els nostres clients i usu·aris de productes Bosch han es·crit conjuntament amb nosal·tres la història d’èxits que dura ja 125 anys”, es congratula Franz Fehrenbach, el president de l’al·ta gerència del Grup Bosch. “Moltes de les nostres tecnolo·gies pioneres s’han creat, a tra·vés de l’estreta col·laboració que mantenim amb els nos·tres clients”, afegeix Hermann Scholl, president del consell de vigilancia, qui afegeix: “L’esperit innovador caracteritza la nostra empresa també en l’actualitat, ja que la recerca permanent de nous camps de negoci, mercats i tecnologia continua”.

Amb el registre anual de prop de 3.800 patents i unes inversi·

les seves activitats cap a altres camps que anaven més enllà de l’àmbit de l’automòbil i així ho ha estat fent fins al dia d’avui. Primer va apostar fort per la in·novació en l’àmbit dels electro·domèstics. Així, el 1933 va intro·duir el primer frigorífic Bosch i, a la dècada dels 50, un robot de cuina, una rentadora i un renta·vaixelles automàtic.En els darrers anys, Bosch ha

Grup Bosch està present a més de 60 països i disposa d’una plantilla de 280.000 col·laboradors

Bosch ja va aconseguir a finals del segle XIX situar-se en els mercats internacionals. / CEDIDA

Media Planning 250x340.indd 1 06/06/2011 15:54:53

16 El mapa del món MóN EMprEsarial juliol 2011

Els congressos internacionals l’any 2010

MaDriD

114lisboa

106

parís

147barcEloNa

148

viENa

154

bErlíN

138aMstErDaM

104

istaNbul

148

Barcelona es manté com la segona ciutat del món que acull més congressos internacio-nals, amb un total de 148 trobades professio-nals, 13 més que el 2009, i retalla distàncies i s’aproxima al líder, Viena, amb 154 reunions, segons el rànquing mundial elaborat per la International Congress & Convention Asso-ciation (ICCA) corresponent a l’any 2010. D’altra banda, Barcelona, amb 81.993 parti-cipants, se situa també en segona posició en relació a la quantitat de participants en aquestes trobades professionals, i supera la capital austríaca, que en aquest sentit es queda en quarta posició, amb 69.573 partici-pants, segons les últimes de l’ICCA. Berlín, amb 106.171, n’és el líder mundial.

La capital catalana, segona quant a nombre de congressos i de participants

El mapa del món 17juliol 2011 MóN EMprEsarial

viENa 160barcEloNa 135

parís 131bErlíN 129

siNgapur 119copENhaguEN 103

EstocolM 102aMstErDaM 98

lisboa 98bEijiNg 96

NoMbrE DE rEuNioNs (2009)

siDNEy

102

siNgapur

136

www.contactcenterinstitute.es

902003773

I tú, fasclienting?

Es fàcil tenir clients satisfets si se sap com

juliol 2011 MóN eMpresarial 19

economia

joaN tugores ques catedràtic d’economia de la ub

El quadre 1 mostra diversos llistats que es comenten a con-tinuació, en els quals apareixen gairebé 30 països que mereixen atenció, i que conformen una representació del futur de l’eco-nomia mundial més diversa del que va significar, fa tres anys, que algunes de les economies emergents s’incorporessin al sanedrí del G20 (aquestes apa-reixen marcades amb asterisc a la primera columna).

El mateix O’Neill, ja a la segona dècada del segle XXI, ha llen-çat la seva visió de la segona generació que inclouria, al seu parer, Mèxic, Indonèsia, Corea del Sud i Turquia (MIST, en les sigles angleses). I posats a perfilar una tercera generació, es va encunyar l’expressió dels 11 següents (N-11) que també es mostra al quadre 1. El clàs-sic i ortodox The Economist va considerar que el seu pres-tigi i rigor no era incompatible en dir la seva al respecte i ha presentat el CIVETS, entrant deliberadament en la recerca d’acrònims amb ressò, amb una selecció de països que ja apareixen en alguna de les llis-tes anteriors (des de Turquia fins a Indonèsia, des de Sud-Àfrica fins a un Egipte ara en transició) incloent un interes-sant Vietnam i amb la novetat de Colòmbia.

Amb pretensions més científi-ques, William Buiter i Ebrahim Rahbari, fent servir criteris basats en les teories i experièn-cies de creixement econòmic (amb factors com les taxes d’inversió, estalvi, demografia i capital humà, etc.), elabo-ren dues llistes de països: la primera, que anomenen 3G countries, tindria perspectives de creixement superior en un 5% anual... fins a l’any 2050! (Després els economistes diran que no saben per què la gent els critica per agosarats). I una segona llista dels següents

S’atribueix a Jim O’Neill, de Goldman Sachs, haver encu-nyat el 2001 l’acrònim BRIC per referir-se al conjunt més popu-lar d’economies emergents que composen Brasil, Rússia, Índia i Xina (encara que en català seria BRIX). L’èxit de la deno-minació ha fet que, fins i tot, els països implicats hagin decidit constituir-se formalment com a grup. Afegir la S de Sud-àfrica per parlar dels BRICS també té ja prou reconeixement econò-mic i mediàtic.

Diferents denominacionsPerò en els darrers temps s’ha constatat d’una banda una notable heterogeneïtat dins del BRICS, així com –encara més important– l’aparició d’una segona generació d’economies amb importants graus de dina-misme i amb un creixent pro-tagonisme a l’economia global. Tant de present com, sobretot, de perspectives de futur que han donat a diverses propos-tes i iniciatives per seleccionar d’alguna manera quins són els mercats més prometedors de cara a exportar, invertir i en general fer negocis a les pro-peres dècades. Algunes agru-pacions de candidats es fona-menten en dades i intuïcions d’observadors generalment ben informats, mentre que d’altres deriven d’estudis de prospec-tiva aparentment més seriosos.

Civets i altres delicatessena banda de Xina i Índia, altres economies mostren símptomes de dinamisme de certa importància, que cal seguir amb atenció, com a interessants pols de creixement i mercats a tenir en compte, agrupats amb diverses denominacions mediàtiques.

de la classe amb prospectives de dinamisme robust però no espectacular. El quadre 1 nova-ment recull aquestes categorit-zacions. Com els BRIC inicials es reparteixen entre el 3G de veritat i la llista addicional mereix atenció.

els nous pols de creixementEl llistat agregat presenta, sens dubte, aspectes polèmics. Uns trobaran a faltar països com Argentina (membre del G20); d’altres es podran sor-prendre en canvi per la pre-sència de Mongòlia, Sri-Lanka o Kazakhstan, així com d’al-tres geopolíticament delicats, almenys avui, com Iran i Irak. En tot cas, la majoria asià-tica és notable, però també Amèrica Llatina i una Àfrica

la Nova ecoNoMia global

que en alguns sentits sembla despertar. La categoria dels emergents s’estaria ampliant i diversificant. En resum, proba-blement cadascuna d’aquestes llistes per separat és discutible, però en conjunt ofereixen una visió de les esperances que els analistes del món global tenen dipositades en cada país de l’economia mundial.

A mitjan maig de 2011 el Banc Mundial s’ha afegit a aquests intents d’identificació dels nous pols de creixement (una denominació clàssica de l’economista francès François Perroux que, fins i tot, va ser recollida a anteriors etapes del desarrollismo a Espanya i que ara es recupera a escala global). La nova publicació sobre Global Development Horizons tria com a tema de llançament el de Multipolari-tat: la nova economia global i abunda en la tasca d’identificar fonts de dinamisme més enllà de la tradicional dualitat entre avançades i emergents, i més enllà de les referències tòpi-ques (i malgrat això substan-cialment certes) del paper de Xina, Índia i Brasil.

Un món més multipolar seria una bona notícia que trenca-ria les maniquees interpreta-cions geopolítiques en termes de pugna pel lideratge entre Estats Units i Xina, i podria, de confirmar-se, contribuir a una configuració més equilibrada de l’economia i la política mun-dials. Més pes de les relacions Sud-Sud, una dinàmica més constructiva de la dialèctica entre plantejaments regionals i objectius multilaterals i –com específicament tracta el Banc Mundial– un ordre monetari internacional amb un trípode raonablement equilibrat entre dòlar, euro i renminbi (o una moneda compartida asiàtica), serien alguns dels ingredients a seguir amb atenció.

en els darrers temps s’ha constatat una notable heterogeneïtat dins del brics

alguNes De les propostes De llistats De països aMb poteNcial De futur

bricS + miSt next 11 ciVetS G3 G3- next

bangladesh

brasil *XileXina *colòmbiaegipteÍndia *indonèsia *iranirakKazakhstanmèxic *mongòlianigèriaPakistanFilipinesrússia *PerúSud-àfrica *Sri-lankacorea del Sud *tailàndiaturquia *ucraïnaVietnam

Fonts: Les esmentades al text i, en particular, Buiter i Rahbari: Global growth generators: moving beyond emerging markets and BRICs, CEPR policy insights 55, abril 2011.

un món més multipolar seria una bona notícia per trencar la pugna entre eua i Xina

la ue perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’iVa. pàg. 20

Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides, segons un estudi de mapfre. pàg. 21

20 MóN eMpresarial juliol 2011eCoNoMia / Finances

La UE perd més de 100.000 milions d’euros a l’any per frau en l’IVA

reFlexió eNtorN d’uNa possible reForMa de l’iva

Redacció

Aquesta dada, feta pública per la Comissió Europea, es reflecteix a l’informe Shifting the Balance, de la imposició directa a la indirecta, elaborat per PwC. L’estudi fa una anàlisi sobre la imposició indirecta al món i conclou que existeix una tendència creixent de les autoritats fiscals de substituir impostos directes per indi-rectes com a conseqüència del procés de globalització de l’economia i de la complicada situació de les arques públi-ques a tot el planeta. L’informe, a més, dibuixa algunes de les línies que hauria de seguir la reforma de l’IVA sobre la qual està treballant la UE i recull alguns exemples de com altres països de fora de la zona euro –com els anomenats BRIC, Austràlia, Mèxic o Singapur–, organitzen, estructuren i ges-tionen l’IVA.En l’actualitat, 156 països de tot el planeta tenen sistemes d’IVA o similars. Xina i Índia i els països que integren el Con-sell de Cooperació del Golf Pèrsic (GCC) ja han posat en marxa o han mostrat la seva intenció d’adoptar sistemes d’imposició indirecta. Grècia, per exemple, s’ha compromès a una forta reducció del seu dèficit pressupostari el 2014 i, per això, ha de reduir substan-cialment la diferència entre el que recapta i el que hauria de recaptar en concepte d’IVA. Una situació amb la qual es troben molts altres estats de la Unió i que fa encara més necessària la seva reforma en profunditat.L’IVA a Europa s’ha quedat obsolet, segons l’estudi. El sis-tema va ser dissenyat als anys seixanta i estava pensat per a sis països. Des de llavors, els grans canvis experimentats pel comerç mundial i en par-ticular la creixent importància dels serveis, units a l’impacte del comerç electrònic en ple desenvolupament, fan imprescindible una nova for-mulació. En l’actualitat, l’IVA

L’europa dels 27 deixa d’ingressar cada any més de 100.000 milions d’euros, per frau en l’impost sobre el Valor afegit (iVa) o, el que és el mateix, perd l’11% de la seva recaptació degut, entre altres causes, al frau en cadena.

empresa dedica més temps al pagament de l’Impost sobre el Valor Afegit que al pagament de l’impost de societats i dels gravàmens propis de les com-panyies. Aquest temps varia entre les 73 hores de mitjana a la UE i les 192 que utilitzen les companyies llatinoameri-canes.Estats Units és l’única eco-nomia desenvolupada que no compta amb un impost sobre el valor afegit i, tot i que l’Administració nord-ameri-cana no s’hi ha pronunciat, el fort increment del seu dèfi-cit està començant a posar el debat sobre la taula.Per Alberto Monreal, soci res-ponsable d’Imposició Indirecta de PwC, “hem de ser cons-cients que l’IVA s’ha convertit en un impost global i, per tant, la seva reforma no pot venir només d’Europa sinó que s’ha de realitzar coordinadament amb la resta de països”. Tot i la necessitat de reformular l’impost, Monreal considera que “es difícil que es produeixi a mig termini, ja que qualsevol reforma de l’IVA ha de realit-zar-se per decisió unànime dels 27 països que integren la UE”.

La complexitat en el pagament de l’impost és un dels principals cavalls de batalla en l’àmbit de les empreses. / CEDIDA

a la UE s’administra de forma estrictament independent per cadascun dels 27 estats, inclou nombroses excepcions i recull diferents tipus en funció de les prioritats de cada país. Dels 29 països que integren la UE, més Noruega i Suïssa, 28 tenen tipus reduïts o supereduïts, que oscil·len entre el 0% i el 19%; i no hi ha un tipus general har-monitzat sinó que existeixen onze gravàmens diferents, que van del 7,6% de Suïssa al 25% d’Hongria, Noruega i Suècia.

Model de referènciaAleshores, com hauria de ser el nou Impost sobre el Valor Afegit? Segons l’estudi, la UE hauria d’aprendre de les millors experiències de fora del Vell Continent. Un sistema modern i eficient exigeix, primer, que aquest sigui únic per a tota la UE. És a dir que s’articuli com una única iniciativa legislativa a tota la UE –i no una directiva que hagin d’anar incorporant de forma separada o indepen-dent cadascun dels 27 països–. Una normativa que atribueixi, a empreses i contribuents, accés directe al tribunal de justícia

impostos directes i personals per compensar aquells contri-buents amb menys ingressos. A més, va reduir del 30% al 28% la imposició a les empreses. Singapur, que compta amb un dels sistemes més simples i moderns, va fer una cosa sem-blant quan va apujar progres-sivament (des del 1994) l’IVA del 3% al 7% i, al mateix temps, va reduir els impostos a les empreses del 33% al 17%.En l’àmbit de les empreses, la complexitat en el paga-ment de l’impost és un dels principals cavalls de batalla. Segons l’estudi, de mitjana una

“existeix una tendència creixent de les autoritats fiscals de substituir impostos directes per indirectes”

europeu.En aquest escenari ideal, podria existir, a més, un regis-tre únic, amb unes mateixes regles i un tipus d’IVA únic que operaria sobre una base molt àmplia. Comparat amb un escenari així, avui a Europa, els ingressos per IVA represen-ten, de mitjana, només el 55% dels ingressos que, en teoria, s’haurien de recaptar si exis-tís aquest tipus únic i general d’IVA que gravés tot el consum. Aquesta situació, per exem-ple, contrasta amb la de Nova Zelanda on aquest tipus de per-centatge s’aproxima al 100%. L’informe destaca que perquè aquest nou tipus d’IVA fos acceptat pels ciutadans hauria de fer-se un esforç pressupos-tari que permetés percebre’l com a just. Per això, proposa compensar la regressivitat que, sens dubte, té un impost sobre el consum com l’IVA (no té en compte els ingressos de qui el paga), amb rebaixes d’altres impostos.Per exemple, quan Nova Ze-landa va incrementar el seu Impost sobre el Valor Afegit del 12,5% fins al 15%, l’octubre de l’any passat, va rebaixar els

Finances / ECONOMIA 21julIOl 2011 MóN EMprEsArIAl

Redacció

El preu de la vivenda de segona mà a Espanya va registrar el seu màxim his-tòric l’abril del 2007, data en què va assolir un valor mitjà de 2.952 euros per metre qua-drat. Des d’aleshores ha acu-mulat una caiguda d’un -25%.

Cinc de les 17 comunitats analitzades pugen el preu de la vivenda durant el mes de maig. Canàries amb un incre-ment d’un 1% es converteix en la comunitat que més puja de preu aquest mes. La seguei-xen Astúries (0,9%), Balears (0,5%), Galícia (0,2%) i Extre-

madura (0,2%). Pel que fa a les caigudes registrades en el darrer més, les més destaca-des, per sobre de l’1%, són les de Cantàbria (-1,6%), La Rioja (-1,4%), Aragó (-1,3%) i Caste-lla i Lleó (-1,0%).Pel que fa a les cinc comuni-tats que compten amb el preu d’habitatge més elevat al maig són el País Basc, Catalunya, Madrid, Cantàbria i Navarra. Pel que fa les comunitats amb els preus més baixos desta-quen Extremadura, Castella-la Manxa, Múrcia, Comunitat Valenciana i Canàries.Finalment, segons les dades

del mes de maig de l’Índex Immobiliari fotocasa.es, de les 49 capitals de províncies analitzades de tot Espanya, durant el darrer mes s’ha registrat un descens en el preu en el 71% (35 poblaci-ons), pujades de preu en el 20% (10 capitals) i no s’han produït variacions en el 8% restant (4 ciutats). De les 35 capitals de província en què el preu de l’habitatge ha caigut el mes de maig, Lleida és on més baixa amb un -1,9%. La segueixen amb una caiguda del -1,8%, Osca, Logronyo i Lleó.

El preu de l’habitatge de segona mà a Espanya baixa un 0,5% durant el maig

pENsIONs

Redacció

En només un any, el percen-tatge de catalans que consi-dera que el futur de les pen-sions no està garantit s’ha elevat en més de 5 punts, fins el 70,5 per cent, segons aquest estudi realitzat per Villafañe & Asociados per a Mapfre Vida, que és una continuació del presentat per l’entitat fa un any i que analitza l’actitud dels catalans davant la jubila-ció i la reforma de les pensi-ons. En aquest temps, també s’ha incrementat, considera-blement, el nombre de perso-nes que estima que la situació econòmica actual posa en perill les pensions futures i ha augmentat la preocupació social per aquesta matèria. De l’enquesta es dedueix també que quatre de cada 10 catalans enquestats desco-neix els aspectes concrets de

la reforma actual de pensions, llevat de la mesura relativa al retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys. No es conei-xen, per tant, de forma gene-ral, mesures com el nou perí-ode de càlcul de la pensió, que s’amplia dels 15 als 25 anys; la necessitat de tenir cotitzats almenys 38,5 anys per a jubi-lar-se als 65 anys; i l’obligació de tenir cotitzats 37 anys per a cobrar el 100 per cent de la pensió corresponent als 67 anys. Tanmateix, la majoria dels catalans creu que aques-tes reformes no seran sufici-ents per mantenir la viabilitat del sistema actual de pensi-ons, pel que el 87 per cent afir-men que seran necessàries noves reformes. Un altre aspecte que des-taca l’estudi és que només el 23,7 per cent dels catalans enquestats coneix l’import

de la pensió que cobrarà en el moment de jubilar-se, i la gran majoria situa la mitjana de la pensió en 715,90 euros, davant la xifra real de 911,72 euros. La meitat dels enques-tats voldria saber per enda-vant la quantitat de la seva pensió futura, com recomana el Pacte de Toledo, per poder prendre mesures al respecte.A més a més, cinc de cada deu catalans (un 33,6 per cent més que l’any passat) creu que l’import de les pensions es reduirà en els propers anys, degut principalment a l’aug-ment de l’atur i a la disminució del nombre de cotitzants. Per aquests motius, els ciutadans que ja han començat a pren-dre mesures complementaries per a la jubilació s’han decan-tat, principalment, per un pla de pensions o assegurança a llarg termini (42,1 per cent).

els catalans, més pessimistes sobre la seva jubilació que fa un any, es mostren cada cop més disposats a prendre mesures complementàries, segons un estudi de Mapfre.

uN pAís AMb EstAbIlItAt ECONòMICA I sOCIAl

Catalunya es troba entre les comunitats amb un preu més elevat de l’habitatge. / ARXIU

HAbItAtGE

Segons dades del mes de maig de l’Índex immobiliari fotocasa.es, elaborat conjuntament amb l’ieSe, el preu mitjà de l’habitatge de segona mà a espanya se situa en 2.203 euros per metre quadrat, el que suposa un descens del 0,5%, respecte a l’abril.

Set de cada deu catalans creu que les pensions futures no estan garantides

Només el 23,7 per cent dels enquestats coneix l’import de la pensió que cobrarà. / ARXIU

22 MóN eMpresarial juliol 2011eCoNoMia / opinió

cediments normalitzats”. En el mateix capítol de la Llei 29/2006 es fa referència a l’obligació de “disposar de locals i equips dotats de mitjans personals, materials i tècnics per garantir la cor·recta conservació i distribu·ció dels medicaments”.

Els requeriments de la legis·lació europea i espanyola obliguen les companyies de transport de medicaments a apostar per una alta capil·laritat de la flota de distribu·ció, amb vehicles frigorífics integrats en una cadena de fred garantida i certificada. A més a més, és important establir processos de bones pràctiques a partir de la for·mació dels xofers i personal de magatzem. Es tracta que el personal tingui tots els conei·xements i informació general sobre què és i què representa el medicament, quins tipus de medicaments existeixen

ósCar lópez, Responsable de

MàRketing d’integRa2

El transport de medicaments està clarament associat al rigor i la qualitat. De fet, així ho exigeixen les diverses legislacions existents a la Unió Europea i a Espanya, que estableixen un màxim control en la distribució de productes sanitaris.

Per una banda, la Directiva europea 98/79/CE sobre pro·ductes sanitaris aconsella que el transport de medica·ments sigui per sota dels 25 graus positius. La directiva europea també exigeix que els productes es dissenyin, fabriquin i preparin de forma que “les seves característi·ques i prestacions durant el seu ús previst no es vegin afectades negativament en les condicions d’emmagatze·matge i de transport”, refe·rint·se específicament al con·trol de temperatura i humitat en la seva distribució. Igual·ment aquests tipus de reco·manacions es poden trobar a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i possiblement en la majoria de prospectes dels diferents medicaments que com a usuaris tenim a casa.

la legislació espanyolaPer una altra banda, el trans·port de medicaments també està regulat per la legislació espanyola. Concretament per la Llei 29/2006 de garan·ties i ús racional dels medi·caments i productes sanita·ris. En el capítol segon, la llei parla de la distribució de medicaments i d’una sèrie d’exigències de funciona·ment. En particular, s’obliga els magatzems majoristes i els laboratoris farmacèutics encarregats de la distribu·ció a garantir les condicions de conservació dels medi·caments i “especialment el manteniment de la cadena de fred en tota la xarxa de distribució mitjançant pro·

Integra2: el transport de medicaments a temperatura controladael transport responsable de medicaments i vacunes requereix d’un control estricte de la temperatura a la qual es distribueixen aquests productes.

(sòlids, semilíquids i líquids) o les seves funcions bàsi·ques. També s’ha de formar en quin tipus d’identificació s’utilitza, especialment per a aquells productes termolàbils que requereixen d’un control tèrmic precís, i també els citostàtics, que alerten d’una especial precaució en la seva manipulació. Tot plegat s’ha de lligar amb la importàn·cia de la higiene, tan perso·nal com d’equips, vehicles i magatzems que passen les seves auditories periòdiques, tant internes com externes.

el paper de la tecnologiaParal·lelament, l’aposta per la tecnologia en el sistema de seguiment dels productes és clau en un sector en el que no hi ha espai per als errors. Així ho estableix el Reial Decret 2259/1994 pel qual es regulen els magatzems farmacèutics

la distribuCió de produCtes saNitaris

“És aconsellable que el transport de medicaments sigui per sota dels 25 graus positius”

“es pot fer un seguiment de la mercaderia a través de càmeres ip d’alta resolució”

La legislació exigeix un màxim control en la distribució de productes sanitaris. / CEDIDA

i la distribució de medica·ments i productes farmacèu·tics. El Decret estableix una sèrie de pràctiques correctes de distribució, entre les quals cita la necessitat d’establir “un sistema de localització” del lot que ha de permetre la identificació de qualsevol producte defectuós.

D’aquesta manera, la traça·bilitat i identificació del pro·ducte són claus. Una tècnica interessant és la instal·lació d’equips de control de tem·peratura totalment autò·noms i connectats a un sis·tema d’alarmes que avisa a la menor ruptura de la cadena de fred. La cadena de submi·nistrament s’optimitza mit·jançant el correcte seguiment de la mercaderia a través de càmeres IP d’alta resolució o tecnologia de geoposici·onament via satèl·lit. Les tecnologies de comunicació GPRS/GSM, d’altra banda, són un software intel·ligent per instal·lar als vehicles que informen en temps real de tots els moviments, propor·cionant dades detallades sobre els temps de conduc·ció, rutes, clients i localitza·cions, així com hora i dura·ció de cada parada. Aquest sistema també genera una llista completa d’incidències que revelen des dels desvia·ments de ruta i les parades no programades dels vehicles fins als excessos de velocitat, temps de ralentí, etc. Gràcies a aquesta eina, les empreses de transport poden localit·zar geogràficament els seus vehicles en temps real sobre un mapa i gestionar de forma més eficient els processos operatius dels seus clients.

El transport és una fase més de la vida del medicament i és de vital importància perquè el producte pot patir efectes adversos que perju·diquin seriosament la quali·tat del medicament, i conse·qüentment el pacient.

juliol 2011 MóN eMpresarial 23

especial

Quines són les principals novetats del saló sil 2011?Aquest any tindrem una àrea dedicada als Centres de Trans·port Logístic, que comptarà amb una zona d’exposició, una zona de presentacions en viu i en directe, i es completarà amb una Jornada Tècnica.D’altra banda, celebrarem dos nous workshops dedicats a la logística en el sector del comerç electrònic i del sector químic. Al mateix temps, hem realitzat un acord de col·laboració amb el Council of Supply Chain Management Professionals (CSCMP) i, coin·cidint amb el SIL, se celebrarà la setena edició de la CSCMP Europe Conference. Aquesta col·laboració és molt important, ja que reforçarà la presència de visitants internacionals que estaran presents al SIL 2011.Igualment destacable serà la presència del ministre de Foment, José Blanco, que pre·

Redacció

Com afecta l’actual conjun-tura econòmica al sector de la logística?L’activitat logística s’està res·sentint del descens del consum, però també és cert que avui dia és impossible construir una empresa d’èxit sense una bona logística. Amb una logística que funcioni es guanyen guer·res i s’enforteix l’economia d’un país. Per això estic con·vençut que aquest sector serà el primer a superar l’actual desacceleració econòmica. En un moment en què totes les empreses necessiten reduir costos, optimitzar els recursos i la producció, respondre a les necessitats dels seus clients de forma immediata, i proporcio·nar la major qualitat en la pres·tació dels seus serveis, la logís·tica juga un paper fonamental.

Quina ha estat l’evolució del sil al llarg dels seus 13 anys d’existència?El SIL va néixer fa 12 anys com a resposta a les necessitats del sector logístic de disposar d’una plataforma de negoci on els professionals i les empre·ses poguessin intercanviar idees, productes i serveis. El nostre saló sempre s’ha carac·teritzat per haver·se posicionat com un referent internacional, a més de ser el gran esdeve·niment anual per a un sector amb tanta rellevància econò·mica com el de la logística. El gran secret del SIL ha estat la seva constància i el fet d’ha·ver sabut evolucionar de la mà del sector. Durant 12 anys, mai hem faltat a la cita amb el sector i, en cada ocasió, hem estat presents amb la millor i la més completa plataforma de negoci i de coneixement del Sud d’Europa i l’Arc del Mediterrani. També som un pont amb Llatinoamèrica.

“EL SIL és la referència de la comunitat logística mediterrània”Barcelona sempre ha apostat pel transport i la logística com a sectors estratègics, ja que s’han convertit en eixos clau per al seu de-senvolupament econòmic i social. La logística és un element de primer ordre per dinamitzar l’activitat econòmica. Totes les novetats d’aquest sector es podran veure al Saló internacional de la Logística i de la Manutenció (SiL 2011).

sidirà l’acte d’inauguració del SIL. I la trobada dels princi·pals presidents del sector de la logística amb el president Mas.

Quina valoració fa de la presència internacional en aquesta propera edició?La internacionalitat és una de les claus del SIL. Una fira que no sigui internacional no té sentit avui dia en un món tan globalitzat. Per això, seguim apostant fermament per aug·mentar la nostra internaciona·

La logística i les infraestructures s’han convertit en dos elements essencials per a la competitivitat i en un autèntic motor de la indústria. Barcelona es perfila com a referent en la comunitat logística internacional. pàg. 23 a 28

eNtrevista a eNriQue laCalle, presideNt del CoMitè orgaNitzador del saló iNterNaCioNal de la logístiCa i de la MaNuteNCió (sil)

la majoria dels visitants del sil són professionals amb poder de decisió de compra

Enrique Lacalle és el president del comitè organitzador del SIL. / CEDIDA

litat, tant pel que fa a empreses participants com als nostres visitants. Aquest any tenim una participació d’empreses internacionals del 40%, amb la presència de companyies de Portugal, Bèlgica, Luxemburg, Andorra, Alemanya, Algèria, Itàlia, Emirats Àrabs, Regne Unit, Turquia, França, Xina, Holanda, Rússia, Lituània, Argentina, Xile, Polònia, Àustria, Mèxic, Suècia o Suïssa, entre d’altres.

a quin perfil respon el visitant del sil?El SIL és un saló molt profes·sional i això queda reflectit en el perfil dels nostres visitants, els quals majoritàriament són professionals amb poder de decisió de compra. Un 48% són directors i gerents de grans empreses i un 24% són caps i responsables de logística. També és important l’assis·tència de presidents i admi·nistradors d’empreses, que representa un 11% del total de visitants.Pel que fa als sectors d’activi·tats dels visitants del SIL, cal destacar el de la logística i el transport (22%), el del gran consum i la distribució (10%), el farmacèutic i hospitalari (9%), el metal·lúrgic i siderúrgic (8%), el de l’envàs i l’embalatge (8%), i el de l’automoció (7%).

Quins sectors de la logística tindran més representació en l’edició d’enguany?Dins del SIL estan represen·tants tots els sectors que formen part de la cadena logís·tica, i la presència de cadascun d’ells serà molt similar a la que van tenir el 2010. Cada any aconseguim nous expositors nacionals i internacionals. Els tres grans sectors d’exposició que hi ha al SIL són: sistemes de transport i logística, infra·

estructures i immobiliària; manutenció, emmagatzematge i equipament; i, per últim, tele·màtica, e·business, telecomu·nicacions i solucions tecnolò·giques.

Quines activitats, emmarca-des dins del sil, destacaria?Dins del SIL se celebra un com·plet i extens programa de con·ferències, on tots els sectors que formen part de la cadena logística tenen la seva sessió. Aquest any realitzarem el 9è Fòrum Mediterrani de Logís·tica i Transport, que coincideix amb la posada en marxa de la Unió Pel Mediterrani i l’aposta pel sector com a eix fonamen·tal per a la integració econò·mica. En només vuit edicions, el Fòrum Mediterrani de Logís·tica i Transport s’ha convertit en la plataforma de trobada i reflexió d’obligada assistència per a la comunitat logística del Mediterrani. Dins del Fòrum també celebrarem la 4a Cimera Mediterrània de Ports.

Què li cal a Barcelona per consolidar-se com una ciutat referent a nivell logístic?Barcelona ja és un referent dins de la comunitat logística internacional. És una ciutat de pas obligat a Europa que compta amb un gran port, un aeroport internacional, a nivell ferroviari està connectada amb França amb ample de via europeu, etc. La nostra ciutat sempre ha apostat pel trans·port i la logística com a sectors estratègics. Barcelona és un punt decisiu pel comerç amb les zones del Mediterrani, Àsia i Amèrica. Tot això ha fet que sigui una ciutat amb un gran pes específic al Mediterrani. La celebració cada any d’un saló com el SIL, que és la referència de la comunitat logística medi·terrània, ho demostra.

24 MóN eMpresarial juliol 2011espeCial / Grans infraestructures i logística

El SIL, el gran punt de trobada del sector al sud d’Europa

l’aCtivitat loGístiCa al MediterraNi

Redacció

El Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL) reuneix tota l’activitat logística del sud d’Europa, la conca del Mediterrani (en especial dels països del Magreb), Iberoamèrica i sud-est asiàtic. Després de 12 edi-cions, ha esdevingut el gran certamen firal de la logística i el transport a Espanya i en el segon de tot Europa.

els participantsEs preveu que aquest any, més de 50.000 professionals del sector visitaran el Saló que, malgrat la crisi econòmica actual, acull un 40% d’empreses internacionals. Entre elles, cal destacar la presència de grans operadors logístics a nivell mundial, com DHL Supply Chain, Küehne + Nagel, MRW, Geodis, Tradisa, Correos, DSV, Chep, PKW Logistik Iberia o Volum Logistics.El sector del magatzematge, la intralogística i l’equipa-ment de manutenció també té una gran representació, amb empreses com SSI Schäfer, Dematic, Efacec o Airmeex.Així mateix, els diferents models de transport exis-tents hi participen, amb empreses del sector ferrovi-ari (com Renfe o ADIF), del sector aeri (encapçalades per AENA / CLASA) i del sector portuari (Apport, Noatum, Port de Barcelona o Puertos del Estado, entre altres).El SIL 2011 també compta amb una àmplia represen-tació d’empreses de l’àmbit de les noves tecnologies, ja que s’habilita una àrea espe-cífica per aquest sector (SIL TECH). Andsoft, Teleroute i Toolsgroup són algunes de les empreses que hi assistei-xen.Per la seva banda, el sector de les infraestructures té una important representació, amb la participació d’organitza-cions com Abertis Logística,

el Xiii Saló internacional de la Logística i de la Manutenció (SiL), que se celebra del 7 al 10 de juny de 2011 al recinte firal de Gran Via de Fira de Barcelona, s’ha convertit, un any més, en el punt de trobada de la comunitat mediterrània de la logística i el transport. el SiL també acull el 9è Fòrum Mediterrani de Logística i Transport, que enguany té com a títol aplanant el camí.

jectes logístics tant a nivell nacional com internacional.

9è Fòrum Mediterrani de logística i transportEl SIL acull, un any més, el Fòrum Mediterrani de Logís-tica i Transport, que se cele-bra en una única jornada el dia 7 de juny, sota el títol Aplanant el camí. Després de vuit edicions, el Fòrum es consolida com la plataforma anual del sector i un referent de debat sobre els temes d’in-terès i les noves polítiques del sector de la logística i el transport al Mediterrani. En aquesta novena edició s’abor-darà també l’emergència del sector ferroviari mediterrani passant del transport de mer-caderies a l’alta velocitat. Diverses personalitats políti-ques i empresarials rellevants del sector, com Yaarob Bader (ministre de Transports de Síria), Philipe de Fontaine Vive (vicepresident del Banc Europeu d’Inversions –BEI–) o Joan Amorós (secretari general de Ferrmed), entre molts altres, participen en aquest Fòrum.

Es preveu que aquest any, més de 50.000 professionals del sector de la logística i del transport visitaran el Saló SIL. / ARXIU

COMSA-EMTE, BNP Paribas Real Estate i Prologis.I, finalment, cal remarcar que nombroses àrees logístiques a nivell mundial assisteixen al SIL per presentar les seves respectives ofertes, com el CCI Marseille Provence, la Compagnie Nationel du Rhône, la Jebel Ali Free Zone (Jafza) o la Plataforma Logística Aquitaine-Euskadi (PLAE).Després de l’acte d’inaugura-ció del Saló, presidit pel Minis-tre de Foment, José Blanco, tindrà lloc la sessió d’en-trega dels VII Premis SIL de Logística, atorgats als millors empresaris i als millors pro-

després de vuit edicions, el Fòrum es consolida com la plataforma anual del sector i un referent de debat

el sil reForça laiNterNaCioNalitat el SiL col·labora amb la setena conferència europea Global orga-nitzada pel council of Supply chain Management Professionals (cScMP). aquesta conferència té lloc del 8 al 10 de juny a l’Hotel Fira congress de Barcelona, ubicat al costat del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, just on se celebra el SiL. d’aquesta manera, tots els ponents i assistents d’aquest prestigiós congrés internacional tenen les facilitats per poder conèixer de primera mà les novetats presentades pels expositors del SiL 2011. dominar les estratègies financeres per impulsar el valor de la cadena de subministrament és el tema principal d’aquesta setena conferència del cScMP. “en el competitiu mercat global d’avui, els líders de la cadena de subminis-trament necessiten comprendre com les estratègies i les decisions financeres poden impactar de forma important en el rendiment de les seves cadenes de subministrament”, afirma el director d’educació i investigació de cScMP, Kathleen Hedland.Les sessions de la conferència inclouen presentacions d’executius de diferents empreses. els assistents també poden aprendre noves estratègies per entrar als mercats emergents, el paper que de-senvolupa la cultura empresarial en la creació de relacions de col-laboració amb proveïdors i clients, i com la informació tecnològica impulsa l’eficiència de la cadena de subministrament.

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.btvnoticies.cat

26 MóN eMpresarial juliol 2011espeCial / Grans infraestructures i logística

la recuperació dels trànsits. De fet, el tràfic ferroviari de contenidors s’ha incrementat significativament els darrers anys, des del 3% de fa cinc anys fins assolir el 8% el 2010. I quan les obres d’ampliació del Port de Barcelona entrin en servei, s’estima que el ferrocarril tindrà potencial per transportar el 20% dels contenidors i el 23% del total

RedaccióL’ajornament de l’execució dels nous accessos terres-tres al Port de Barcelona per part del Ministeri de Foment posa en qüestió el futur de les terminals portuàries en construcció i del projecte del Corredor Mediterrani ferroviari, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest sentit, aquesta ha afir-mat que recolzarà les admi-nistracions catalanes en les iniciatives que plantegin per superar aquesta negativa.El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, considera que el Govern espanyol disposa de suficients recursos per impulsar aquest projecte.En una recent rod a d e premsa, Valls va destacar que els tres grans reptes de futur per a la competitivi-tat territorial de Barcelona són el port, l’aeroport del Prat i la inversió en infra-estructures.“És una vergonya que Foment hagi aplaçat fins a nou avís les obres dels acces-sos al Port”, va recalcar Valls, qui va sostenir que aquesta decisió deixa en suspens les noves terminals portuàries, el que perjudica l’economia. També va lamentar la “des-lleialtat” que Foment ha mos-trat a Catalunya i ha conside-rat que la paralització dels accessos és incoherent amb

La Cambra de Comerç refusa un ajornament dels accessos al Portel Port de Barcelona necessita resoldre la seva accessibilitat terrestre, tant viària com ferroviària, per tal que la ciutat comtal pugui aspirar a ser una capital rellevant en l’economia global. en aquest sentit, la cambra de comerç ha anunciat que donarà suport a les administracions catalanes per tal d’aconseguir que el Govern espanyol porti a terme l’execució dels accessos terrestres al Port de Barcelona.

els aCCessos al port de barCeloNa

dèficit històric d’inversióEl president de la Cambra de Comerç de Barcelona va criticar el dèficit històric d’inversió que pateix Cata-lunya per part de l’Estat: “La inversió de l’Estat respecte al que necessita Catalunya és insuficient, així no es recu-perarà el dèficit històric de Catalunya respecte a altres comunitats”.Això ha motivat, segons Valls, que la inversió de la Genera-litat hagi anat creixent en els darrers anys, al mateix temps que va lamentar que l’augment d’inversió a Cata-

lunya per part del Govern hagi anat lligat a períodes electorals. Respecte a la dis-posició addicional tercera de l’Estatut, va recordar que el Govern hauria d’abonar 759 milions d’euros pendents del 2008 aquest any, mentre que per al 2012 quedarien pen-dents 219 milions. “El Govern espanyol manté un comporta-ment deslleial perquè sempre espera el darrer moment”, va assenyalar Valls, que va destacar la necessitat de con-vocar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per com-pensar les desviacions acu-mulades.

uN Nou Model d’iNversió públiCaSegons la cambra de comerç de

Barcelona, l’evolució dels darrers

anys de la inversió pública en infra-

estructures transmet la necessitat

de replantejar a fons el model apli-

cat fins ara. en aquest nou escenari,

considera que és prioritari optimit-

zar els recursos públics destinats

a la dotació de noves infraestruc-

tures i treure el màxim rendiment

de les quals ja es disposen. Per

tant, demana que s’afini molt a

l’hora de decidir en què s’inverteix,

per assegurar que els recursos es

destinen als projectes i actuacions

que generen una major rendibilitat

social i econòmica. Perquè, al cap

i a la fi, l’objectiu és augmentar la

productivitat i la competitivitat del

conjunt de l’economia.

de les mercaderies. Però, a més, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, l’ajornament de l’execució dels nous accessos del Port posa en qüestió el projecte del Corredor Mediterrani ferroviari del propi Ministeri, que encara té pendent de con-cretar els terminis d’execució de cada tram i el grau de com-promís pressupostari que està disposat a assumir any a any. Des del punt de vista de Valls, “l’estudi de Foment ha perdut la seva credibilitat i el fet que el Corredor Mediterrani esti-gui llest el 2010 és una verita-ble quimera”.

Yo, encontrétrabajo a travésde InfoJobs

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 03/05/2011 18:18:34

El Port de Barcelona és un dels grans reptes de futur per a la competitivitat territorial de la ciutat. / ARXIU

JULIOL 2011 MóN eMpresarIaL Grans infraestructures i logística / espeCIaL 27

Redacció

Catalunya s’ha vist perjudi-cada en la inversió a nivell d’in-fraestructures. per què?Pel model general de priorit-zació i finançament d’infra-estructures que s’ha donat a Espanya, amb una gran regularitat, en els darrers tres segles. La prioritat per-manent a les connexions radials de Madrid, a més amb càrrec a grans i permanents subvencions pressupostàries, ha postergat els corredors transversals en general, i el mediterrani en particular, on la dinàmica de la mobilitat de persones i, sobretot merca-deries, sempre ha estat més gran. Només en casos excep-cionals en què s’ha hagut de finançar per usuaris, com les primeres autopistes, això s’ha alterat. En general, això ha perjudicat les regions peri-fèriques i, de forma especial, les de la mediterrània, com Catalunya.

el corredor mediterrani podria ser la solució?El corredor mediterrani porta un retard molt gran en dotació d’infraestructures terrestres, i en la seva con-nexió amb les portuàries, sobretot si tenim en compte la gran intensitat del seu ús. Valgui com a exemple el fet que encara hi ha trams de ferrocarril com el Tarragona-

Vandellòs amb una sola via, i això per no parlar d’Alacant al sud. La modernització del corredor mediterrani no seria la solució de tots els proble-mes, ni molt menys, però seria la solució d’un dels pro-blemes més grans i més greus que ara mateix tenim. Sobre-tot, pel que fa referència a la nostra productivitat i a les nostres capacitats exporta-dores.

Creu que la crisi afectarà la inversió en infraestructures? si hagués de destacar-ne les prio-ritàries, quines serien?Certament, la crisi afecta les inversions en infraestruc-tures. Paradoxalment, això no em sembla malament en aquests moments, perquè en els darrers (molts anys) gran part de les inversions efec-tuades són fonamentalment dispendis de recursos públics que tenen poca (de vegades negativa) rendibilitat social (no parlem ja d’econòmica). L’exemple més clar i greu d’això és l’extensió, que con-

tinua malgrat les retallades, de l’AVE. En la meva opinió, actualment la màxima priori-tat és la millora de les possibi-litats de transport de merca-deries per ferrocarril, que en gran part es basa en la conne-xió intermodal amb els ports, i la millora de les disponibi-litats logístiques. També les comunicacions col·lectives metropolitanes. Així mateix, penso que cada vegada hem de fer menys èmfasi en el ciment, i pensar més en una millor gestió de les infraes-tructures que tenim.

“El corredor mediterrani porta un retard molt gran en dotació d’infraestructures terrestres”

L’eXperT: GerMà BeL, CaTedràTIC d’eCONOMIa de La UNIVersITaT de BarCeLONa

“Hem de pensar més en una millor gestió de les infraestructures que tenim”

Neix el clúster de la logística a Aragó

Unes 20 empreses integren la nova associació aLia (associació Logís-

tica innovadora d’aragó), presidida per José Luis carreras, director

general de la divisió de transports del Grupo carreras.

els objectius fonamentals d’aLia són millorar la competitivitat de les

empreses i apostar per la innovació aplicada a la logística. de fet,

l’associació ja té 11 projectes en marxa, entre els quals cal destacar el

programa RoK finançat per la Unió europea i que permet la cooperació

en R+d+i en logística amb diverses regions, com la delta-Rin-escalda

(Holanda), Rin-Main (alemanya), Orensand (Suècia) i Mersin (Turquia).

“Qualsevol empresa que vulgui triomfar necessita una logística

avançada”, ha destacat José Luis carreras en l’acte de presentació

d’aLia. “La logística és un avantatge competitiu molt important, i les

empreses que no la valorin ho tindran molt difícil per competir”, ha

afegit.

dins d’aLia també s’ha creat un fòrum de vigilància tecnològica que

permetrà a totes les empreses integrants de l’associació estar informa-

des sobre els últims avenços del sector. així mateix, aLia disposa d’un

grup de treball centrat en la internacionalització i en les necessitats

formatives de les empreses del sector de la logística per donar-los una

resposta immediata.

Espanya, el país europeu amb els costos més elevats de logística i emmagatzematge

actualment, els minoristes espanyols no disposen de serveis i recursos

necessaris per gestionar degudament les seves cadenes de subminis-

trament d’estocs. així ho posa de manifest un estudi recent d’iTeNe

(institut Tecnològic d’embalatge, Transport i Logística), que també ha

remarcat que espanya és el país europeu amb els costos logístics i

d’emmagatzematge més cars. així, la mitjana de la despesa logística

a espanya és del 10,7% sobre el total de les vendes, una xifra superior

en dos punts a la mitjana de la resta d’europa. aquesta dada demostra

que espanya és un país amb capacitat per millorar els recursos logís-

tics i d’emmagatzematge dels minoristes, dels grans magatzems i de

les pimes.

el 68% dels comerços dels estats Units, europa, Àsia i amèrica Lla-

tina indiquen que els operadors logístics els han ajudat a optimitzar les

seves operacions gràcies a la innovació. en aquest sentit, iTeNe afirma

que les noves tecnologies podrien reduir en un 25% els costos logístics

dels comerciants.

BreUs

Germà Bel és Catedràtic d’Economia de la UB. / CEDIDA

La salut a la teva empresa

és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERTCONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIAOFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

PLA COL·LECTIU TANCATCONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESAQUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1 20/01/11 10:21

L’expert / ESTILS DE VIDA 29JULIOL 2011 MóN EMprESArIAL

en pràctica. Llavors, aquesta és una incompetència difícil de detectar perquè el teòric es creu savi i dóna lliçons quan les hauria de rebre. També hi ha un punt de falta d’humilitat que provoca que aquestes per-sones no tinguin ni paciència ni humilitat per poder apren-dre. Crec que aquesta és una incompetència molt freqüent i important.

Els directius s’inclouen dins els incompetents. Com ho fa un treballador que llegeixi el seu llibre per conviure laboralment amb un directiu incompetent?Una bona estratègia seria repartir el llibre (riu), però no tan sols el llibre sinó també les seves idees entre l’entorn. Perquè efectivament, la incom-petència no es pot gestionar individualment i això suposa haver de trencar certes barre-res. Aquest llibre, em comen-tava una persona, el tenia en el seu despatx però de cara avall perquè si els treballadors el veien semblaria que els con-siderava a tots uns incompe-tents, o que ell mateix ho és, cosa que no sé què és pitjor. Jo crec que l’estil aparentment cínic i crític que té el llibre quan es llegeix se li dóna la volta i es descobreix que es un llibre tremendament optimista però

es transmet o és independent en cada individu?Crec que la imitació i contami-nació, bona i dolenta, són una realitat de les quals se’n parla poc en les empreses i organit-zacions. En el fons, el model d’anàlisi dels treballadors és individual. Per exemple, ara mateix tenim dos equips de futbol importants amb pres-supostos importants, però que aposten per estratègies diferents. En el cas de l’època de Cruyff amb l’Ajax va sem-blar que de cop es creava una generació de grans jugadors i no va ser així. En realitat es va crear un fenomen de grup que va provocar que tots els que van viure aquella experiència fossin millor que la mitjana. Evidentment, la incompetència

“Només es pot ser un líder empàtic, si es toca de peus a terra”

ENTrEVISTA A GABrIEL GINEBrA, AUTOr DE “GESTIóN DE INCOMpETENTES”

GERARD ARIAS

porta molts anys treballant com a training, coaching i spea-ker. Durant tots aquests anys no s’ha creuat amb ningú compe-tent?Amb la lectura del llibre pot donar la impressió de que m’he trobat més incompetents que competents, també perquè amb el temps un viu situacions molt diverses. També és veritat que hi ha diversos rols dins les organitzacions, i el rol crític crec que el tinc més interiorit-zat. La resposta seria sí, hi ha competents però han quedat tapats per la presumpció de que tothom és competent. El problema sorgeix quan no hi ha contrast, i si perquè un directiu hagi estudiat o vingui d’una gran empresa ja ningú valora el que fa sinó que es dóna per suposat que és bo, a partir d’aquest moment és difícil captar la incompetèn-cia. Nadia Comaneci, la que va aconseguir el primer deu olím-pic en gimnàstica, deia que no es pot ser excel·lent més que durant una determinada època de la teva vida i en un moment determinat. Evidentment, hi ha molta competència però també envoltada per valls plens d’in-competència i aquesta barreja és el que ens fa aprendre.

I aquesta incompetència de la que parlem es transmet? On es forja?La incompetència es forja en l’activitat. Això és com els equips de futbol en el mes de setembre abans de començar la lliga, tots són un conjunt de virtuts. Quan es forja la incom-petència? Doncs en les prime-res jornades de lliga quan es va descobrint que et marquen gols. De fet, la forma normal d’aprendre es equivocar-se, és per això que l’activitat forja la incompetència, i en aquesta mateixa incompetència cons-cient és on es pot iniciar el procés de recuperació i adqui-rir algunes competències.

Llavors dins els equips de treball la incompetència també

que efectivament requereix un entorn de confiança, de saber reconèixer les coses, de no tenir por a equivocar-se, de no tenir por a tornar a començar com si fos la primera vegada.

En el llibre, critica les quali-tats que busquen les empreses a l’hora de seleccionar el personal. S’ha de canviar la seva perspec-tiva de treballador modèlic? Cap on ens dirigim?Hi ha un procés d’engany col-lectiu. Les empreses busquen uns treballadors perfectes, amb uns anuncis que exigeixen alta motivació, iniciativa, capacitat de treball, disponibilitat i a més jove i amb molta experiència. Amb la qual cosa les empreses busquen un treballador que no existeix i això força al propi candidat a inflar en proporció.

Diuen ser algú que no són...Efectivament, amb la qual cosa l’empresa s’enganya amb la proposta i després la caiguda serà més dura. Amb el temps es troben que el treballador no és qui buscaven, però tampoc és el que existeix. En aquest sentit, m’agradaria subratllar la línea de la concreció, o sigui, una persona només pot ser un líder empàtic si toca de peus a terra. Jo reivindico la neces-sitat de tornar a unes compe-tències molt més enganxades al terreny.

Llegint el llibre, els lectors poden identificar uns quants caps que hagin tingut. Això els conver-teix en incompetents. Què els hi diria?Doncs que comencen el camí de la saviesa perquè han estat capaços de reconèixer la incompetència. A partir d’aquí comença una llarg recorregut. Però un dels problemes és que tenim un excés culte a la joventut, i la vida és molt llarga. La vida d’una persona és més interessant dels 45 als 55 anys, que no pas dels 25 als 35; i hi ha un camí llarg i interessant on passaran moltes coses, i hi haurà alts i baixos, i molt per aprendre.

Admetre que som uns incompetents és un fet que ningú s’acostuma a plantejar. En Gabriel Ginebra ho afirma i explica com gestionar-los en el seu llibre Gestión de incompetentes.

“La incompetència i la competència són fruit de la mimètica, i de veure com treballen uns i altres”

“Quan es llegeix, es descobreix que és un llibre tremendament optimista”

Gabriel Ginebra amb un exemplar del seu llibre. / ARXIU

i la competència són fruit de la mimètica i de veure com treba-llen uns i altres.

De tots els tipus d’incompe-tència, quina abunda més en el marc laboral actual?Això depèn dels entorns empresarials i dels sectors. De fet, estic realitzant uns estudis transversals per poder mesurar aquest efecte, és a dir, per veure en una empresa determinada quina incompetència domina, comparar-la amb altres sectors, etc. Jo per destacar-ne una, destacaria un mal que abunda molt en el nostre entorn, i és l’incompetent teòric. Aquella persona que sap com s’han de fer les coses però que no les ha fetes mai, no s’ha entrenat ni ha dedicat temps en posar-les

30 MóN eMpresarial juliol 2011estils de vida / Gourmet

destaca per la gran riquesa de fruites i verdures que ens ofe-reixen les nostres terres. Tot i això no ens podem oblidar dels vins de les diverses regions del país”. A tot això, també afegeix que “encara que sembli curiós, la història té un paper fona-mental en la gastronomia ja que la nostra cuina té influen-cies àrabs i aportacions jueves. I amb l’arribada dels espanyols a Amèrica, la cuina tradicional espanyola va patir una revo-lució amb la incorporació de productes que ara són bàsics com el tomàquet, el moresc, la patata o la xocolata”.

productes del paísPerò dins la gran varietat de productes que la cuina medi-terrània va adoptar de fora, el cuiner del Tres Encinas ens afirma que el seu producte indispensable que mai pot faltar en la seva cuina és l’oli d’oliva ja que “Espanya és un dels majors productors, i és aquest l’ingredient fonamental que mai pot faltar”. En l’àmbit més personal, també li pregun-tem pel plat que no es cansaria mai de cuinar, ja sigui al res-taurant o a casa, i amb molta seguretat ens respon que “no em cansaria mai d’unes bones Faves amb Cloïsses o un bon ‘Cocido Madrileño’”. Se’ns dubte, un racó especial per gaudir amb els teus, o per celebrar-hi dinars i sopars de negocis en un ambient idoni, pensat i dissenyat per l’ocasió, tot acompanyat de la millor cuina madrilenya.

restauraNt tres eNCiNas

Mariscos en un entorn empresarial

Situat en el cor de Madrid des de 1967, el restaurant marisqueria Tres Encinas es un lloc ideal per desconnectar i gaudir d’una bona cui-na enmig del bullici em-presarial de la ciutat.

Al Tres Encinas, disposen d’un saló especialment adequat per celebrar-hi dinars de negocis. / CEDIDA

drolMa Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.passeig de Gràcia, 68 - Barcelonatel. 93 496 77 10

el BulliFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Gironatel. 972 150 457

CoMerç 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - Barcelonatel. 93 319 21 02

CaN faBes La cuina del desaparegut San-ti Santamaria és ja un referent de la gastronomia catalana.Carrer sant joan, 6 - sant Celoni tel. 938 672 851

CaN juBaNyAl capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nan-do Jubany.Ctra. de sant Hilari - Calldetenestel. 93 889 10 23

les set portesTípica cuina catalanade qualitat.passeig isabel ii, 14 - Barcelonatel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NeiCHel Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i rózpide, 16 bis - Barcelonatel. 93 203 84 08

saNt pauRestaurant de la famosa cui-nera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - sant pol de Martel. 93 760 06 62

jauMe de proveNça Cuina de mercat, catalana i internacional, amb un toc d’imaginació.provença, 88 - Barcelonatel. 93 430 00 29

via veNetoLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - Barcelonatel. 93 200 72 44

per MeNjar...i fer NeGoCis

els ‘top 10’

REDACCIÓ

A diari, centenars d’empresaris i gent de negocis viatgen entre dos dels centres d’activitat econòmica de la península, Barcelona i Madrid. El flux de viatgers que es desplacen entre les dues ciutats no ha parat de créixer en els darrers anys, i amb les noves vies de connexió tan amb tren com avió, són moltes les persones que cada dia van i venen entre les dues ciutats. Dins aquest vaivé, un bon punt de trobada ja sigui per gaudir de la bona cuina o d’un excel·lent dinar de negocis, és el restaurant maris-queria Tres Encinas. Fundat l’any 1967, aquest local ofereix un gran ventall culinari en ple centre de Madrid de la mà del cuiner José Luís Muñoz, que de ben jove ja es va decantar per la professió dels fogons. A més, després de 44 anys en actiu ens explica que “el secret per mantenir-se dins el panorama gastronòmica actual, és donar

el millor servei, tracte i profes-sionalitat, acompanyats de la màxima qualitat en les matèries primes que utilitzem en els nos-tres plats”. I es que la cuina del Tres Encinas és famosa i reco-neguda per aplegar-hi una gran varietat de clients, però sobre-tot per reunir-hi empresaris i gent de negocis que treballa en aquesta zona del centre de Madrid, prop del carrer Pre-ciado, i que podran gaudir del menú per empreses.El restaurant està obert tots els dies, amb un horari con-tinu des de la una del migdia fins les dotze de la nit i amb una capacitat per 226 comen-sals. Dins el restaurant, hi ha diverses sales pensades i equi-pades amb l’última tecnologia

per realitzar-hi dinars o sopars de negocis, així com també un barra on en José Luís ofe-reix als seus comensals una sèrie de tapes i racions, entre les que destaquen les croque-tes casolanes de marisc o un exquisit pernil ibèric tallat molt fi per mans professionals. Tot i això, el propi cuiner ens defineix la cuina del restau-rant marisqueria Tres Encinas com “una cuina mediterrània formada principalment per peixos i mariscos, però també per sis tipus de carns, arrossos variats, i d’aquesta barra amb una àmplia varietat de tapes. A més, al Tres Encinas oferim una extensa carta de vins i postres d’elaboració pròpia”. I parlant d’aquesta cuina mediterrània, li preguntem a en José Luís per la gran expansió internacional que ha tingut la cuina del país, i ens respon que “ha tingut i té una projecció espectacular, perquè la cuina espanyola s’ho mereix. A més, la gastrono-mia és un dels grans atractius turístics que ofereix el país. La base de la cuina espanyola està fonamentada en l’ús de l’oli d’oliva per la preparació d’una gran varietat de plats, i també

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31JULIOL 2011 MóN EMprESArIAL

Redacció

El cinema és present a tot el que ens envolta i el seu llenguatge propi ha esdevingut un element clau per a poder entendre l’art i la cultura d’avui. En aquesta línia va l’exposi-ció que presenta l’Obra Social la Caixa L’efecte del cine. Il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni, que es pot veure al CaixaForum Barcelona des del 18 de maig i fins el proper 4 de setembre. La mostra està coorga-nitzada per l’Obra Social la ”Caixa” i el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden de la Smithyso-nian Institution, Washing-ton DC, està comissariada per Kerry Brougher, Anne Ellegood, Kelly Gordon i Kristen Hileman. La mostra es divideix en dues parts, Realisme i Somni, responent a les dues dimensions que ha

tingut el cinema des del seu naixement. D’una banda, els somnis, amb la dimensió onírica de Méliès, i els realismes, la vocació documentalista dels germans Lumière. Per aquesta ocasió, s’han escollit obres d’artistes contemporanis que tre-ballen amb imatges docu-mentals i instal·lacions multimèdia i que parlen a l’espectador d’idees universals: la imatge del present, la construcció de la memòria, la sub-jectivitat o la simulació. Somni aprofundeix en els racons més obscurs de la imaginació i la fantasia. Els 13 artistes seleccio-nats condueixen l’espec-tador a un indret que, tant podria ser el reflex de la nostra vida quotidiana com mostrar-nos el camí a través del mirall cap a una altra realitat. El visi-tant podrà veure obres

d’Andy Warhol, Douglas Gordon, Bruce Conner, Rodney Graham, Tacita Dean, Christoph Girar-det, Anthony McCall o Kelly Richardson, entre d’altres. L’entitat comple-menta l’exposició amb un extens programa d’ac-tivitats, entre les quals en destaquen el cicle de cinema Corrents alterns. Trasvassaments entre el cinema experimental i el cinema comercial, que tindrà lloc en el marc de les Nits d’Estiu de Caixa-Forum Barcelona, amb la projecció de treballs de directors com Apichat-pong Weerasethakul o Matt Reeves, entre d’al-tres; i el taller d’expres-sió plàstica contempo-rània Efectes especials, ideat expressament per a aquesta ocasió. Aquesta exposició és una de les principals que tenen lloc enguany dins el festival Loop/Screen from Barcelona. La mostra dóna títol a un dels eixos temàtics de la programa-ció del festival, que inclou tota una sèrie de propos-tes que exploren el mitjà del videoart i la seva rela-ció amb el cinema.

Culturacita cèlebre: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat.” F. Nietzsche (1844-1900), filòsof alemany.

Inteligencia comercial Autor: Luis BasatEditorial: plataformapàgines: 192

En paraules de l’autor, “la intel-ligència comercial no és un truc per a vendre més.” Es tracta d’una manera de fer que genera confiança, element indispensable i necessari per a tot tipus d’empreses, profes-sionals i per a totes aquelles perso-nes que han de convèncer algú d’al-guna cosa. Per a fer possible aquest llibre, Basat ha comptat amb la col·laboració de testimonis d’expo-nents de la intel·ligència comercial com són Isak Andik, Emilio Botín. Un altre exemple en relació amb la intel·ligència comercial és la com-parativa entre Picasso i Van Gogh. Tots dos es troben avui en dia als millors museus del món però, tot i així, Van Gogh només va aconse-guir vendre un sol quadre al llarg de la seva vida mentre que Picasso va vendre tota la seva amplia produc-ció, sense que mai ningú li digués que la seva pintura fos comercial.

reset & reload. Cambias o te cambianAutor: Javier rovira Editorial: ESICpàgines: 280

El nou llibre Javier Rovira, Reset & Reload, posa en qüestió els para-digmes empresarials actuals, és a dir, des de la mètrica fins les rela- cions empresa-treballador pas-sant per elements estratègics com la diferenciació, la deter-minació de preus, la distribució i venda o la mitificació del món online, entre d’altres aspectes per tal de després proposar alter-natives pràctiques que ens per-metin abordar un futur més com-petitiu i, definitivament, diferent al passat que acabem de deixar enrere. L’autor duu a terme un profund estudi sociològic de les palan-ques que mouen avui el món i els consumidors, així com en les estratègies de les companyies i marques d’èxit i, és clar, amb la seva experiència professional i acadèmica.

El cinema ila nostra cultura visual

caixaForum Barcelona acull fins el 4/09 la segona part d’una exposició sobre la influència del cine-ma i la imatge de la cultura contemporània, sota el títol L’efecte del cine. il·lusió, realitat i imatge en moviment. Somni.

Teatre “Coses que dèiem avui”Sota la direcció de Julio Manrique, l’es-pectale consta de 3 peces que mostren una incòmoda exposició pública. A la Villarroel Teatre, fins el 19/06.

Exposició Modern i present. Canvi de segle a la col·lecció MacbaLa mostra vol destacar com es va impri-mir una nova estètica, des dels diversos àmbits creatius partint de la dècada del 1950, quan es considera que va tenir lloc l’eclosió estètica de la modernitat. Al Macba, fins el 04/09.

Concert de ricky MartinEl cantant de Puerto Rico visita la capital catalana per presentar el seu darrer treball discogràfic amb la seva nova gira mundial. Al Sant Jordi Club, el 29 de juny, a les 22h.

Teatre “Desclassificats”L’espectacle aprofundeix en les preguntes més universals a través de 3 personatges que representen la nostra societat i així posar-losa prova. Al Teatre Auditori de Granollers, el 29/06.

Exilies of the Shattered Star, 2006, Kelly Richardson / CEDIDA PER CAIXAFORUM.

AgENDA CULTUrAL

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

Pep Guardiola Client de Banc Sabadell

“Estar satisfet.Símptoma que cal

superar-se”César Carral Client de Banc Sabadell

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.comNou Compte Expansió Ara amb més avantatges

El banc de les millors empreses. I el teu.