Les 10 primeres empreses de capital tra-dicionalment català facturen en conjunt prop de 17.000 milions d’euros, una xi-fra molt propera a la del gegant espa-nyol Corte Inglés. D’altra banda, tot i que Catalunya continua mantenint el seu pes respecte a Madrid a l’hora d’atraure grans companyies, també és cert que al-tres punts de l’Estat, com València, pre-nen cada cop més força.

PÀGINES 35-42 >>

Maig 2008 n. 105

ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES

El ‘Top 10’ factura 17.000 milions

La crisi de liquiditat que afecta els mer-cats financers internacionals des que a l’estiu passat va esclatar la crisi de les hipoteques subprime es traduirà en un enduriment de les condicions d’accés al crèdit, el que obligarà a les empre-ses a recórrer a l’autofinançament en un moment en què els seus marges comercials s’estrenyen a causa de l’apreciació de l’euro enfront del dòlar, l’enduriment de la competència inter-

LES PETITES I MITJANES EMPRESES ENCAREN EL CANVI DE CICLE DESPRÉS D’UNS ANYS DE CREIXEMENT SOSTINGUT

L’enduriment de les condicions creditícies planteja nous reptes a les pimes catalanes.

La patronal reclama una reforma laboral per millorar la competitivitat davant del canvi de cicle.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

El debat reflexiona sobre l’aprenentatge de l’anglès a les empreses catalanes.

Amb motiu dels 50 anys del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, parlem amb el seu degà.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz ens apropa a un programa de RSE que ha tingut lloc a Barcelona.

Conversem amb Rosa Berlanas, directora de màrqueting de Sanitas.

Entrevista a Montse Moré, directora gerent de Fundació Prevent.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

FETS és una associació que promou la banca ètica a Catalunya.

L’evolució de Metrovacesa, exemple que el sector immobiliari no passa el millor moment a la borsa.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores fa una anàlisi de les economies emergents versus les economies avançades.

El mapa del món: La inversió espanyola en paradisos fiscals.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Lluís Torrens, director de Serveis del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Les grans empreses posen fi a l’hegemonia del binomi Barcelona-Madrid.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

El Saló Futura va acollir dues jornades organitzades per Món.

Miquel Bonet conversa amb EvaristoAguado, director de formació del Grup Agbar.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Envoltats de llibres, descobrim el restaurant Biblioteca.

La Seu d’Urgell avança a cavall de la modernitat i la tradició.

El doctor Morera ens parla de la peritació mèdica dels accidents laborals.

CATALUNYA I MADRID PERDEN PES A FAVOR D’ALTRES COMUNITATS

Cal reforçar la inventiva perquè la crisi de liquiditat no afecti els plans d’inversió de les empreses. / ARXIU

DESTAQUEM

MARINA GELICONSELLERA DE SALUT

Planeta es troba dins de les deu primeres. / ARXIU

“Amb l’Estatut, les necessitats formatives

s’incrementaran”

CARLES RAMIÓDIRECTOR DE L’ESCOLA D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICADE CATALUNYA (EAPC)

“La televisió és un complement necessari

per un actor català”

EMMA VILARASAUACTRIU

nacional i la pervivència d’uns costos laborals alts que limiten la seva com-petitivitat. Les pimes catalanes es tro-ben doncs amb la paradoxa que, sense poder fer ús del finançament extern, han de posar l’èmfasi en la innovació i la generació de valor afegit per no per-dre pistonada i accés als nous mercats emergents. Cal per tant, assajar noves fórmules i reforçar la inventiva. PÀGINES 3 I 4 >>

“Tenim un bon sistema sanitari que s’ha fet

fràgil”

Innovació i competitivitat, receptes contra la crisi

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008OPINIÓ / Sumari

Aquests darrers dies, amb ocasió de la guerra de l’aigua, veiem que no sempre guarden relació els missatges dels mí-tings polítics amb aquells que estan vinculats amb la gestió de problemes concrets de la població. Són destacables els esforços del nostre President a l’hora de transmetre una imatge d’unitat del Govern enmig del seguit de manifestacions i despropòsits que la societat constata entre els socis del tripartit. És coherent fer propostes que impliquin reduir al 50% el caudal del Segre mentre per les canonades es perden milers de litres via Badalona? Per després, quan els vents de Madrid apunten a les so-lucions vinculades a l’Ebre, d’immediat estem d’acord sense més? Sí, si l’anomenem “mini-transvassament”. Per-què malgrat costi 180 milions

d’euros serà desmuntable?Però, per què la gent del Delta de l’Ebre, liderats per la Cam-bra de Comerç de Tortosa, la Comunitat de Regadiu, Unió de Pagesos, la Comissió de Sostenibilitat, etc. no confien que la mesura sigui reversi-ble? És potser a causa de la successió de manifestacio-ns acusatòries que formulen entre els par-tits del Go-vern? És un fet que cap dels partits polítics vol sortir a la foto del transvassament. Ves per on, la història es repe-teix quan l’actual Conseller d’Iniciativa, de la mateixa manera que en el seu dia li va passar al de Convergència, es veu obligat a sortejar la còle-ra del poble, fins i tot acce-dint d’amagat via aparcament

subterranis per reunir-se amb la cúpula present de les terres de l’Ebre. Tot plegat és el resultat que els partits polítics no facin pedagogia en lloc d’afegir foc en el seu interès partidari

amb elements de confrontació entre la pobla-ció i els territo-ris.Una premissa necessària se-ria establir un diàleg coherent des de les posi-

cions de govern, objectiu que els deu resultar difícil, vistos els esdeveniments actuals, malgrat la seva realitat des de fa 4 anys està envoltada de cotxes oficals, sovint encara utilitzen una dialèctica políti-ca que correspondria més a l’oposició que al Govern. És evident que gestionar la complexitat i vetllar pels inte-

ressos generals no sempre ha de ser popular. Ara parlem de l’aigua; demà serà l’electricitat o el quart cinturó. Sembla just que un actiu tan valorat com l’aigua i que és l’element essencial de valor estratègic d’un territori com el de l’Ebre quan es cedeix, ha de comportar transferir les corresponents compensa-cions per no perdre posicions.Això vol dir fer les inversions que calguin per projectar, en aquest cas, les terres tarrago-nines cap al seu futur. Senyors polítics, donin solu-cions imaginatives! Deixin enrere la demagògia parti-dària! I siguin conscients que si un càrrec polític va a una manifestació no ho pot fer a títol personal si no vol entrar en confrontació amb els pro-jectes assolits pel seu partit en el Govern.

EDITORIAL

L’AIGUA ACLAREIX LA GESTIÓ POLÍTICA

“Ara parlem de l’aigua; demà serà l’electricitat o el

quart cinturó”

DIRECTORI D’EMPRESES

Acciona..........................16Acs.................................16Agrupació mutua...........16AISA ..............................17American airlines ..........16Banc Sabadell ...............26Banesto ...................16, 25BBVA .............................26Boehringer Ingelheim....16Caixa Catalunya ............26Casa Cendra ..................22Catalana Occidente.......16Clickair.............................8Danone ..........................16Deutsche Telecom.........17Expofinques ...................17Feedbackground ..............7Iberia ...............................8Ikea................................16Inditex............................16JPMorgan Chase...........16La Caixa ..................16, 26Mango ...........................33Merry Lynch...................17Metrovacesa .................25Nestlé..............................8Nokia .............................17Novartis.........................16Petrocat .........................16Prisa...............................16Repsol............................25Ros Roca........................17Sacyr..............................17Samsung........................17Sanitas ....................17, 18Seop ..............................17Siemens.........................17Telecinco .........................8Telefonica......................17Vodafone .......................17Vueling ............................8Zodiac Marine ...............17

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

Editorial

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Les restriccions en l’accés al crèdit planteja nous reptes a les pimes

CANVI DE CICLE

JAUME RIERA

Josep González, president de PIMEC, va comentar durant la presentació de l’Anuari de la pime catalana que “és d’esperar que al llarg d’aquest any veiem un contagi de la crisi immobiliària en els sec-tors industrial i de serveis, que afectarà tant a les grans empreses com a les petites i mitjanes, per bé que les pimes no disposen dels mateixos re-cursos financers que tenen a l’abast les grans per poder-hi fer front”. La crisi de liquiditat que afecta els mercats financers inter-nacionals des que a l’estiu passat va esclatar als Estats Units la crisi de les hipote-ques subprime, es traduirà en un enduriment de les condi-cions creditícies. Malgrat que per a les pimes serà més com-plicat recórrer al finançament extern, Jaume Guardiola, con-seller delegat de Banc de Sa-badell, creu que “el fet que les grans empreses siguin menys demandadores de finança-ment, pot comportar un de-cantament cap a les pimes com a clients prioritaris de bancs i caixes”.

Per a Jaume Puigbò, conse-ller delegat de Caposa Invest-ments SA i de les seves so-cietats filials Apli Paper SA i Sinel Systems SA, la crisi de liquiditat farà que “els bancs s’ho mirin tot amb lupa i exi-giran més garanties i plans de negoci més convincents”. De fet, l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar ja ha orga-nitzat una jornada sobre altres possibles fonts de finança-ment i l’IESE n’està preparant una altra.Segons Joan Tristany, direc-tor general de l’associació

d ’ e m p r e s e s e x p o r t a d o -res amec, “ev identment l’enduriment de les condi-cions creditícies dificultarà l’accés al finançament ex-tern, però en el cas de les pi-mes tindrà un impacte rela-tiu, perquè són propenses a l’autofinançament”. Durant l’any 2005, el sector empresarial de les pimes, que representa el 60% del PIB ca-

talà, va créixer el 4,4% en termes reals, mentre que les grans empreses van créixer el 2,3%, segons es desprèn de les dades recollides per l’Anuari, capgirant-se la tendència an-terior (gràfic 1). L’elevat di-namisme de les pimes es va notar també en un sector rela-tivament poc procliu a la pime com és l’exportació. Així, l’any 2005 les pimes van fer

un pas endavant quant a ac-tivitat exportadora, indicant una resposta positiva al repte de la internacionalització, ja que, malgrat que les grans em-preses industrials estan molt més internacionalitzades, les pimes van augmentar entre el 2004 i el 2005 les exportacions en 4 dels 7 sectors conside-rats (energia, química, tèxtil i altres) (gràfic 2).

El sector empresarial de les pimes va créixer el 4,4% en termes reals durant l’any 2005 segons l’Anuari de PIMEC. / ARXIU

L’enduriment de les condicions creditícies imposa-des pels bancs a conseqüència de la crisi mundial de liquiditat i la pervivència d’uns costos laborals elevats que van en perjudici de la productivitat plan-tegen seriosos reptes per a les petites i mitjanes empreses catalanes, que fins al 2007 han experimen-tat un important creixement del seu valor gràcies als aires favorables que han bufat per a l’economia mundial.

La crisi de liquiditat es traduirà en un enduriment de les condicions creditícies

“Els bancs exigiran més garanties i plans de negoci més convincents”

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008

El canvi de cicle econòmic i la major dificultat per accedir a finançament extern de les em-preses pot frenar aquesta dinà-mica positiva. De fet, aquest 2007 ja “ha estat un any difí-cil, marcat pel tipus de canvi euro-dòlar, la debilitat de la demanda interna, l’elevat preu de les matèries primeres i el fort enduriment de la compe-tència internacional”, segons Tristany. El creixement de les exportacions, que s’ha mantin-gut, per bé que per sota de les previsions, s’ha donat gràcies, en gran part, a la capacitat de resposta de les empreses, que “han ajustat els marges comer-cials, i han augmentat tant la inversió en promoció comer-cial per mantenir els objectius, com els serveis associats als productes, la subcontractació i la innovació”, apunta el direc-tor general d’amec.“L’empresari s’ha d’ajustar a les noves condicions del mer-cat financer. Però possibilitats d’inversió n’hi ha si es té un bon projecte. Nosaltres aca-bem de comprar una empresa belga”, apunta Puigbó.També és una incògnita saber com pot afectar la crisi de li-quiditat la inversió en R+D+i i en formació, dues de les as-signatures pendents de les pi-mes catalanes. “Es pot inno-var sense fer grans inversions. A Apli vam posar en marxa un pla d’innovació fa tres anys, com a resultat del qual l’11,4% de la facturació del 2007 va ser de productes que no exis-tien el 2004”, comenta aquests empresari català. “A més, –afegeix– tots els empleats te-nen a la seva disposició un software, que hem ajudat a desenvolupar fent de conillets d’índies amb altres empreses punteres, mitjançant el qual poden subministrar idees in-novadores que són filtrades pel comitè d’innovació”.Per a Tristany, “la formació és pot veure perjudicada per la retallada dels marges, però en un entorn tan competitiu com

l’actual, la innovació esdevé clau per no perdre pistonada i accés a mercats. Això ens porta a la paradoxa de què en un mo-ment en què guanyem menys estem obligats a invertir més”.L’altre punt feble de les pimes és la productivitat, en què continua havent-hi un impor-tant diferencial amb la gran empresa, ja que mentre que la productivitat per treballa-dor en valor es situava el 2005 en 64.000 euros a la gran em-presa, en la pime queia fins als 41.000 euros. Aquesta baixa productivitat és atribuïble en bona mesura als elevats cos-tos laborals, ja que mentre que a les pimes sense assala-riats va augmentar el 2005 un 10,6%, a les pimes va caure un 0,6% (un 7,4% a les mitjanes empreses) (gràfic 3).Per tal de reduir la càrrega que suposa els costos labo-rals per a les empreses i ten-int en compte que el 80% dels treballadors catalans en con-centren en les petites i mitja-nes empreses, González con-sidera que “cal afrontar sense demora una reforma laboral per tenir una major capacitat de reacció a les exigències del mercat”, ja que, segons el president de PIMEC “tenim un entorn laboral massa rígid, que causa un greu perjudici per als nous treballadors. Ne-cessitem una reforma laboral per dotar el sistema de més flexibilitat horària i salarial”.En canvi, per Puigbó, “la baixa productivitat té més a veure amb defectes estruc-turals de l’economia espan-yola: alt nivell d’absentisme, rigidesa del mercat labo-ral, falta de formació, manca d’inversió, gestió inadequada o falta de compromís amb el projecte empresarial”. “Una empresa ben gestionada es marca com a objectiu uns pa-ràmetres operatius i canviant els processos, formant el per-sonal i invertint intenta posar-se el llistó cada vegada més alt. ¿Quantes empreses espan-

yoles apliquen els principis del lean manufacturing o lean management?”, es qüestiona aquest empresari.En la mateixa línia, Joan Tris-tany assegura que “contra cos-tos laborals no podem com-petir”. “La clau –afegeix– és apostar per al formació com a via per generar valor afegit en el treball. No pot ser que moltes empreses catalanes tinguin actualment molts pro-blemes per trobar tècnics pro-fessionals”.

U

“En un moment en què guanyem menys ens trobem amb la paradoxa que hem d’invertir més”

“Necessitem una reforma laboral per dotar el sistema de més flexibilitat horària i salarial”

GRÀFIC 2

L’Anuari de la pime catalana 2007 de PIMEC realitza una descripció comparativa entre la pime catalana i la dels Estats Units, d’on es desprèn que a Catalunya hi ha una major densitat de peti-tes i mitjanes empreses per habitant (39,4 per cada 1.000 habitants), però d’una dimensió mitjana sensiblement inferior (7,9 empleats per empresa enfront a 10). Pel que fa a l’estructura sectorial de les pimes, els Estats Units presenten un domini molt marcat del sector serveis, que acull el 80% de les empreses i el 79% de l’ocupació, mentre que a Catalunya el pes del sector serveis és notablement inferior en termes d’ocupació (61%), atesa la importància diferencial del sector industrial, que a Catalunya ocupa el 26% dels empleats de les petites i mitjanes empreses, enfront de l’11% als Estats Units. Aquest diferencial es deu a que als Estats Units el sector industrial està més externalitzat, ja que el fenomen de les deslocalitzacions és anterior. La tendència observada, però, és a una pèrdua de pes relatiu del sector industrial enfront del de serveis, ja que mentre que el valor afegit brut (VAB) de les pimes del sector serveis catalanes en el període 2000-2005 va créixer un 21%, el de les pimes industrials va caure un 7,6%.El pes de les pimes sobre el conjunt de l’economia és sensiblement superior a Catalunya, ja que representa el 60% del PIB i el 80% de l’ocupació, enfront al 50% del PIB i poc més de la meitat de l’ocupació als Estats Units. Igualment a Catalunya també s’observa una dinàmica més positiva pel que fa a la creació de pimes amb empleats, que en el període 2000-2005 van créixer a un ritme del 3,1% anual (1,2% als Estats Units).

CATALUNYA TÉ UNA MAJOR DENSITAT DE PIMES QUE ELS ESTATS UNITS

EVOLUCIÓ DEL VALOR DE LA PIME I DE LA GRANEMPRESA A CATALUNYA. 2000-2005

BASE EXPORTADORA DEL TEIXIT EMPRESARIAL CATALÀ PER GRANDÀRIAD’EMPRESA I BRANCA D’ACTIVITAT 2005

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT PER OCUPATSEGONS GRANDÀRIA D’EMPRESA. 2004-2005

GRÀFIC 3

GRÀFIC 1

La productivitat continua sent una de les assignatures pendents. / ARXIU

A fons / ECONOMIA 5MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Tenim un bon sistema sanitari que s’ha fet fràgil”

ENTREVISTA A MARINA GELI, CONSELLERA DE SALUT

El creixement de la població de Catalunya a causa de l’onada migratòria, així com l’envelliment de la població i la millora dels tractaments ha generat tensions entre l’oferta i la demanda del sistema sanitari català, que s’ha traduït per exemple en la manca d’especialistes o el col·lapse dels serveis d’atenció primària. Al capda-vant del Departament de Salut, la consellera Geli aspira a posar al dia la sanitat pública a Catalunya.

“Encara no s’ha guanyat la batalla del canvi cultural de l’alcohol, tal com s’està fent amb el tabac”

JAUME RIERA

La Generalitat va anunciar fa temps la voluntat d’anar més enllà en la prohibició de fumar que el que estableix la Llei esta-tal. Fem una valoració molt positiva de l’aplicació de la llei en l’àmbit laboral, però creiem que va quedar un buit legal en els locals d’oci i restauració de menys de 100m2, sobretot per un tema de salut laboral dels treballadors d’aquests locals. Estem a l’espera de veure si hi ha voluntat per anar més enllà a nivell estatal, però, en qualsevol cas, crec que anirem cap a una homogeneïtzació de la legislació a nivell europeu. Per altra banda, la llei no és consistent respecte a la compatibilitat de les activitats d’elaboració d’aliments en presència de fum, ja que ho prohibeix en forns i pas-tisseries, però ho permet en bars i res-taurants de menys de 100m2, que són el tipus majoritari de l’oferta de restaura-ció i, a més, el fet d’establir diferències segons la mida de l’establiment pro-voca tensions i potencials greuges en el sector.

Preocupa l’abús de l’alcohol per part dels joves els caps de setmana?Catalunya és capdavantera en la detecció precoç dels consums de risc. Mitjançant el programa Beure Menys es realitza la detecció precoç dels consums de risc dels pacients atesos en les Àrees Bàsi-ques de Salut. És veritat que encara no s’ha guanyat la batalla del canvi cultural en relació a l’alcohol –tal com s’està fent amb el tabac–, però s’han produït canvis importants, ja que avui ja no es discuteix l’acció tòxica de l’alcohol en els joves o en la conducció. D’altra banda, cal retardar l’edat d’inici del consum, i per aquesta raó és important modificar la publicitat que arriba als joves, i invertir en màrqueting social per tal que es produeixin canvis en l’opinió pública.

A la ministra els sectors productius li van tombar la Llei.Nosaltres estàvem d’acord amb la Llei, que pretenia dificultar l’accés dels joves a l’alcohol i incidir en campanyes pre-ventives. Va fallar l’estratègia. Nosaltres sempre hem treballat i treballarem bus-cant el consens amb el sector.

Estan sent efectives les campanyes per prevenir els joves dels perills de les dro-gues?

Estem a punt de presentar un pla que recull totes les accions que s’han dut i que s’estan duent a terme per preve-nir el consum de l’alcohol, el cànna-bis i la cocaïna entre els joves. Mentre que s’observa un lleuger descens del consum de cocaïna, el consum de càn-nabis encara està molt banalitzat i entre els joves ja hi ha més fumadors de càn-nabis que de tabac.

Pot ser un element distorsionador d’aquests missatges els resultats positius de la prova que avalen l’ús terapèutic del cànnabis?Hem intentat que no sigui així. Aquest programa pilot tenia com a objectiu principal respondre a la demanda social d’utilització terapèutica d’un extracte estandarditzat de cànnabis. Es tracta de pacients greus, amb malalties cròniques de llarga evolució, polimedicats, amb mala resposta als tractaments habituals i baixa qualitat de vida en els que s’ha vist que l’extracte de cànnabis pot ser una alternativa terapèutica. Molts dels fàrmacs que utilitzem avui en dia prove-nen d’extractes de plantes, per exemple els derivats opiacis.

Va mancar previsió dels serveis assistencials davant l’onada migratòria que ha col·lapsat l’atenció primària?Totalment. Fins a mitjans de la dècada passada el model sanitari s’ajustava a la demanda, però l’onada migratòria, l’envelliment de la població i la innova-ció, que ha disminuït els factors de risc, van disparar la demanda, desbordant el sistema.

Es podria haver previst?Això no passa d’un dia per l’altra. És veri-tat que hem estat la regió d’Europa que ha tingut un major creixement de pobla-ció en menys temps, però a partir de mit-jans dels noranta veiem com el nombre de targetes sanitàries comença a créixer exponencialment any rere any. Les targe-tes sanitàries són l’indicador més fiable dels canvis demogràfics del país.

Quins compromisos s’ha assolit amb els sindicats mèdics? Hi ha perill de noves vagues dels professionals? Si hi ha perill de noves vagues o no, això ho hauria de preguntar als sindicats. Estem treballant en diversos fronts per adequar el sistema públic de sanitat a

la situació actual. En quatre anys hem doblat el pressupost del Departament, que ja és de més de nou mil milions d’euros i tenim l’objectiu d’arribar a des-tinar 1.600 euros per ciutadà a l’any el 2012, que és la mitjana europea. Per altra banda, en la política de personal estem abocant més recursos, buscant-los fora quan cal. El nostre problema no és de falta de qualitat, sinó d’accessibilitat. Crec que adaptar l’oferta a la demanada ens costarà vuit anys.

Resulta paradoxal sentir que hi ha manca de metges i veure el gran nombre d’estudiants que no poden aconseguir plaça?Portàvem vint anys sense revisar l’oferta de places de les facultats de Medicina i Infermeria, amb l’agreujant que el dis-tricte universitari únic espanyol fa que les nostres universitats i hospitals esti-guin formant gent que exercirà fora de Catalunya.

Alguns episodis recents han posat de manifest l’envelliment d’alguns centres hospitalaris catalans.Estem executant un pla d’inversions de 4.500 euros amb l’horitzó del 2012. Durant molts anys s’havia invertit molt poc en els grans Hospitals de Cata-lunya. Hi havia una descapitalització d’infraestructures important que estem intentant corregir. Són hospitals de vora 50 anys i que encara són patrimoni de l’Estat, als que hi estem destinant uns 1.000 milions d’euros, però una actuació d’aquesta magnitud requereix temps. Cal tenir en compte que el sector sanitari és un sector que genera molta inversió. Tenint en compte això, crec que la sani-tat ens costa una despesa pública bas-tant raonable. Crec que podríem dir que tenim un bon sistema que s’ha fet fràgil.

D’aquí la importància d’un bon finançament, no?Amb el conseller Castells ja vam plante-jar la legislatura passada a la conferèn-cia de presidents autonòmics el tema del finançament sanitari. Una tercera part del pressupost de la Generalitat és pressupost de salut, per tant, en qualse-vol negociació s’han de tenir en compte les necessitats futures del sistema. El que no pot ser és que un Estat que no té gestió del sistema sanitari no pensi en el finançament sanitari.

“Hi havia una descapitalització d’infraestructures que estem intentant corregir”

6 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

NÚRIA CABRERA

Quina és la història del Col·legi?La professió va néixer amb el regnat d’Isabel II però el Col·legi no es va fundar fins l’any 1958, encara que com associa-ció venim de més enrere. Abans s’havia fundat una a Madrid, amb gran part d’enginyers catalans, i desprès, l’any 1863, neix l’Associació d’Enginyers de Barcelona, que agrupa-va a enginyers de primera i de segona. Després, ens van canviar el nom, i vam ser perits industrials, i l’any 1904 es va fundar l’Associació de Perits In-dustrials de Barcelona, que posteriorment va es-devenir l’actual Associa-ció d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya.

Quins eren els objectius del Col·legi en els primers anys de vida?Històricament, sempre ha estat el mateix: la defensa de la professió. Catalunya sempre ha estat el bressol de l’associacionisme. De fet, el moment que estem vivint ara, amb el procés de Bolonya, ja es va viure als anys 70 quan vam passar de perits a enginyers tècnics industrials.

Com celebraran aquest 50è aniversari?Continuarem celebrant els dos actes clàssics que sempre organitzem: la Diada de la Professió i el Dia del Col·legi. Home-natjarem als companys que fan 25 i 50 anys de professió, i també a totes les juntes de govern que han transcorregut al llarg del temps. A banda, hi ha un programa d’actes i conferències, que va co-mençar amb Miquel Roca i Junyent, que va ser as-sessor jurídic del Col·legi

i coneix molt de prop i en profunditat, la nostra ins-titució.

Una de les tasques més importants del Col·legi és la formació continua.Hi ha una sèrie de forma-ció, que si no la donem nosaltres, no la donarà ningú, ni la universitat. És una formació molt especialitzada que ser-veix per posar al dia als companys, de tota una nova sèrie de normativa i aprendre les seves tècni-ques. A més, hi ha temes com la responsabilitat ci-vil, l’ètica, la deontologia, l’assessoria fiscal, perita-cions judicials o riscos laborals. Hem adquirit un nou local al carrer Bai-lèn de Barcelona, on es facilitarà la formació al col·lectiu.

Quins reptes té, ara mateix, la professió?La professió s’enfronta a una desaparició de la titulació, perquè amb el sistema europeu, desapa-reixen enginyers tècnics i enginyers industrials. Bo-lonya planteja un nou en-

ginyer, que no és ni l’un ni l’altre, i hem de posar un interrogant, perquè no sabem com serà. El Ministeri d’Educació ha anat donant pautes d’al-tres titulacions, però no de les enginyeries. En el seu moment, els Col-legis vam signar un acord sobre el tema, que es va presentar al Ministeri.

Com valora el Col·legi l’adaptació de la titulació al sistema europeu?Bolonya parla de com-petències, habilitats, ac-tituds i aptituds, però no parla d’atribucions. Quan anem al centre del proble-ma, estem parlant d’atri-bucions, que tothom vol mantenir. La filosofia del nou sistema diu que el tí-tol de grau donarà plenes competències per tal d’in-corporar-se al mercat la-boral, que es pot entendre que es parla d’atribucions. Serà una figura nova i s’hauran de determinar aquestes atribucions, per-què no es pot enganyar als estudiants nous que vinguin, perquè desprès no sabran amb què es tro-

baran. De fet, és el propi ensenyament el que té una mancança, i no explica els alumnes les sortides de les carreres universitàries.

Quin paper té el Col·legi en aquest procés?Les universitats ens han consultat, s’han fet xerra-des i les nostres propos-tes han estat recollides pel Consejo General de Colegios Oficiales de Peri-tos e Ingenieros Técnicos Industriales, que serà qui es reuneixi amb el Minis-teri, com han fet la resta de professions.

Quin és el perfil i a quina situació s’haurà d’enfrontar aquest “nou enginyer de grau”?No se sap. Des del punt de vista del que manca a Catalunya, necessitem un enginyer polivalent, un “tot terreny”, que la petita i mitjana empresa el pugui fer servir en diversos àm-bits. Que sigui una perso-na tècnica i que gestioni, a la mateixa hora. Que sigui fidel a les necessitats de la vida quotidiana i adap-tat a les necessitats de les empreses. Després ja vindrà l’experiència, amb la formació continuada, el complement al títol i la superespecialització de Bolonya. La societat necessita un enginyer ge-neralista.

“Necessitem que el nou enginyer de grau sigui polivalent”

ENTREVISTA A JOAN RIBÓ, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA BREUS COL·LEGIALS

El Col·legi celebra aquest any el seu 50è aniversari. La professió s’enfronta en aquests mo-ments a un gran repte: l’adaptació de la titulació al nou sistema europeu i el paper del “nou enginyer de grau”. Segons Joan Ribó, cal un professional que sigui fidel a les necessitats de la vida quotidiana i de les empreses, el que ell anomena un “tot terreny”.

Joan Ribó al despatx del Col·legi, al carrer Consell de Cent. / DIEGO CALDERÓN.

“Es necessita un enginyer tècnic i que gestioni alhora”

“La professió s’enfronta a una desaparició de la titulació”

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

El Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB) estrena la seva nova web: pràctica, dinàmica, moderna i de fàcil accés enfocada a oferir als visitants tota la informació necessària sobre la Institució i als més de 8.000 col·legiats, una zona personal i interactiva. De forma complementària, s’inclou un link que permet cercar feina en el sector comercial i on es poden consultar les ofertes de feina disponibles al COACB. Una altra de les principals novetats del nou portal és la col·legiació en línia. A partir d’ara, l’agent comercial interessat en donar-se d’alta al Col·legi ho tindrà més fàcil que mai. Des de casa i omplint un formulari, pot ser col·legiat en pocs minuts.

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA

La Unesco ha reconegut un joc dissenyat pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, sota el títol ‘El xarop dels 19 idiomes’, com una iniciativa educacional de promoció de la integració i de l’educació de qualitat mitjançant el suport a l’educació bilingüe i plurilingüe. L’objectiu del joc és que els nens adquireixin vocabulari en temes de salut i prevenció de la malaltia alhora que juguen. Així, la iniciativa permet veure en 19 idiomes termes relacionats amb temes com la tos, l’hàbit de rentar-se les mans, petites ferides o rentar-se les dents. Aquest joc també ha guanyat el Premi del Correo Farmacéutico a les Millors iniciatives de la Farmàcia 2007 i el Premi del Diario Médico a les Millors idees de la Sanitat 2007.

COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona va celebrar el passat 7 d’abril, a la seu de Foment del Treball, una trobada per donar a conèixer les noves obligacions que hauran de com-plir tots els Agents Immobiliaris catalans per exercir la seva professió. La nova normativa catalana obli-garà als professionals del sector a introduir nous requisits en el dia a dia de la seva activitat, en àrees com l’oferta d’habitatges, la publicitat o el registre, per tal de reforçar la seguretat de les transaccions. La nova normativa aprovada pel Parlament de Ca-talunya permet posar ordre a l’exercici de l’activitat amb la voluntat de protegir els consumidors.

ELS AGENTS COMERCIALS LLENCEN NOVAWEB AMB CERCADOR DE FEINA INCLÒS

ELS AGENTS IMMOBILIARIS DE BARCELONAASSUMEIXEN NOVES OBLIGACIONS

LA UNESCO RECONEIX UN VIDEOJOC DELCOL•LEGI DE FARMACÈUTICS

L’empresari del mes / ECONOMIA 7MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Quan hi ha crisi, s’aposta per la racionalització i no per ampliacions”

MÀRIUS MOLLÀ, FUNDADOR I DIRECTOR DE PROJECTES DE FEEDBACKGROUND

Màrius Mollà és el director de projectes de FeedBackGround. / ARTUR ZANÓN

FeedBackGround és una consultora d’enginyeria que desenvolupa projectes per millorar la competitivitat d’empreses industrials i de serveis. Per al seu soci fundador, Màrius Mollà, la desacceleració econòmica es tradueix en un major esforç a l’hora de vendre. Tot i això, preveu un creixement en la facturació d’un 10%. També vol duplicar els marges en què FBG es mou.

ARTUR ZANÓN

Tenen una experiència de sis anys. Són joves...Ja havíem estat en una engi-nyeria que feia part del pro-ducte i del procés. Nosaltres vam néixer per especialitzar-nos en el procés. Ens movem en l’àmbit industrial, on teníem més tradició, i hem entrat pro-gressivament en els serveis.

Quin perfil de client tenen?Algú que sap que alguna cosa li fa mal (qualitat i producti-vitat) o que té una oportuni-tat, clarament dimensionada o no (per exemple, una deslo-calització). Definim una anàli-si, creem un pla i després s’executa. Proposem millores i canvis i ens assegurem que s’apliquin de manera contí-nua. Els avaluem amb indi-cadors. I controlem la gestió del coneixement. Treballem amb empreses molt grans, com Audi o HP, i amb firmes amb 30 treballadors (reciclat-ge, pelleteria...). Creixeríem si el teixit fos més receptiu, però no molt més.

I aquí el que més funciona és el contacte, el boca-orella...Des que vam néixer por-tem 70 projectes. Seguim un creixement lineal: repetim els clients (passem del primer al segon repte, i així successiva-ment). D’altres són nous, que vénen per contacte o per una tasca comercial: buscar una empresa que ens encaixa.

El sector està molt atomitzat?Cadascú s’especialitza en àm-bits molt diversos. Per diferèn-cies de nivell, de plantilla o de plantejament, el mercat sí que està atomitzat. De vegades el client té dificultats per saber quina empresa de serveis li convé en aquell moment.

L’àmbit d’actuació se centra només a Catalunya?Catalunya genera el 80% de la facturació. A fora sortim per-què una empresa d’aquí com-parteix la propietat d’una empresa als EUA. Anem cap

allà per homogeneïtzar els processos. Aquest mercat oscil·la entre el 15 i el 25%.

La competitivitat és una de les mancances de la nostra economia. Les empreses ho assumeixen?Un estudi que vam fer indica que un 80% de les empreses tenen una estructura prepa-rada per millorar la competi-tivitat. Tot i això, només una cinquena part tenen projec-tes específics. Per què? Pot-ser ens hem acomodat, hi ha pressa per reduir costos, te-

nen molts fronts oberts, no tenen temps... Això, malgrat que l’estalvi pot situar-se en el 15%. Només podem tre-ballar amb els proactius i la competitivitat es va perdent a poc a poc.

Preveuen canvis en la pro-pietat o la distribució de bene-ficis en el futur?Perquè els enginyers estiguin contents han de creure en la idea. La propietat segueix sent compartida, entre el di-rector de projectes que sóc jo, i el gestor de l’empresa (estí-mul, finances...); l’estructura no canviarà, a no ser que al-gun soci aporti carteres de clients. I sobre els beneficis, un terç va a la propietat, un terç per millorar la connecti-vitat, telefonia mòbil, ADSL a tot arreu... i l’altre terç als enginyers.

Com van tancar el 2007?Ens hem mogut en el mig mi-lió d’euros de facturació. El repte per enguany és arribar a marges del 20%. Fins ara estàvem al 10%. Per què? És el que permet retribuir mi-llor els propietaris i els en-

ginyers, que ja perceben uns sous correctes. Això implica fer la feina en menys temps, que els clients tinguin els re-sultats abans (si el client gua-nya més, nosaltres també) i seleccionar una mica millor els clients, preferentment els proactius.

I els propers anys?Creixerem linealment, en el moment econòmic actual, en-torn al 10-20% anual. Si tenim una major expansió, amb pro-jectes més suculents, intenta-ríem creixements més alts.

Com els afecta la desac-celeració econòmica i com ho transmeten les empreses?Les empreses aposten més per la racionalització i no tant per ampliacions. I ens costa més vendre: en els moments de bonança respecte a un mo-ment de crisi, quan semblaria que és més necessari millorar competitivitat. Però alerta! El que més juga és “No dono a l’abast”, aquest factor pesa molt. En la crisi aquests pro-jectes de millora haurien de ser més sistemàtics, però no ho són. Paradoxes.

“Al llarg dels pròxims anys creixerem de forma lineal, entorn al 10% i al 20% anual”

Màrius Molla (Igualada, 1966) és enginyer industrial i té 17 anys d’experiència en gestió de processos produc-tius. Ha treballat a França i a Espanya (director de planta de Monroe Espanya o direc-tor de Qualitat i Operacions a Expert Automotive Corpo-ration). Va ser soci fundador d’Encopim, la mare de Feed-BackGround.

Un lloc on anar de vacances.A grans capitals on ja he estat: París, Nova York, Lon-dres...

Quina lectura està fent?Llegeixo molta novel·la. M’ho passo molt bé amb les novel·les massives: Un món sense fi de Ken Follet o Elllibre negre de l’emprenedor,de Trías de Bes, amb les característiques que ha de tenir o no un emprenedor.

Quin és el menú que li agrada més?Sóc una persona molt poc sibarita. Menjo perquè ho he de fer. M’agrada tot.

Quin és l’últim concert al qual ha assistit?A un de música clàssica i també als que van a tocar els meus fills.

Què és el que més li sorprèn dels fills, de les generacions que vénen per darrere?L’obertura de possibilitats que té la quitxalla. Els meus fills han vist diversos països als 13 anys, i jo a aquella edat recordo haver anat compta-des vegades a Barcelona.

A Catalunya li fa falta...Un punt d’empenta i autocon-fiança, i fins i tot un punt de ràbia. Sembla que tinguem ràbia, però no en tenim. També rauxa.

MOLT PERSONAL

“Des que vam néixer portem 70projectes: amb clients repetits i de nous”

8 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere...1 d’abril

Pla de xoc als EUA

Els Estats Units comença la reforma de la normativa financera més gran en gairebé vuitanta anys. La nova le-gislació pretén adaptar el sistema financer als nous temps i fer-lo més eficaç davant futurs reptes. A més, es busca que el paper de la Reserva Federal en surti enfortit . Henry Paulson, secretari del Tresor dels EUA, nega que el pla neixi per donar resposta a les turbulències dels mercats que hi ha actualment. Tot i que són molts els que culpen l’actual normativa de la crisi hipotecària.

2 d’abril

La pitjor caiguda en la

venda de cotxes en 15 anys

Les matriculacions de cotxes s’ensorren durant el març un 31%. Els concessionaris triguen un mes més que fa un any a vendre un vehicle. Luis Valero, el director ge-neral d’Anfac, ha admès que la caiguda podria superar “fàcilment” fins a cinc vegades les previsions inicials de l’associació, que preveien en un principi la reducció d’un 2%.

Vueling i Clickair

confirmen que volen

fusionar-se

Les aerolínies amb base a Bar-celona, Vueling i Clickair, comuniquen a la CNMV que negocien “una fusió entre igu-als”. El 2007 Vueling va perdre 63 milions (sis vegades més que l’exercici anterior) i Click-air entre 40 i 50 milions, a causa de la forta competència, la guerra de preus i l’escalada del preu del petroli.

3 d’abril

L’atur puja a Catalunya

tot i que baixa a la resta

de l’Estat

L’atur ha pujat al març un 14’49% a Catalunya respecte a fa un any. Aquest increment contrasta amb la davallada de la desocupació a l’Estat, on l’atur es va reduir un 0’62% al març. L’efecte de la Setmana Santa tan avançada ha reduït la desocupació al sector serveis. La crisi im-mobiliària s’acarnissa amb els immigrants, amb un 115% més d’aturats en el sector. Per exemple, la borsa d’ocupació de la patronal vallesana Cecot ha pujat un 77% en el primer trimestre de l’any.

5 d’abril

L’estoc de pisos nous

pendents de venda

s’apropa als 32.000

La gran activitat promotora dels últims anys sumada a la disminució de les vendes dels darrers trimestres es-tà augmentant l’estoc de pisos nous pendents de co-mercialitzar. Segons un estudi elaborat pel departament de Medi Ambient i Habitatge, l’oferta d’habitatges per co-mercialitzar ha crescut un 16% al 2007 en els principals municipis de Catalunya. A més, el temps per col·locar tots els habitatges d’una promoció passa de 19 mesos a 32.

10 d’abril

Ordenen el tancament

d’un banc alemany

L’autoritat federal encarregada de la vigilància financera alemanya (BaFin) ha decretat el tancament del banc privat Weserbank, de la localitat portuària de Bremerhaven, per insolvència. El banc

assenyala la crisi econòmica mundial com a motiu de la seva fallida, tot i que des de la BaFin no consideren que les turbulència dels mercats financers sigui la causa de l’endeutament de més de 25 milions d’euros.

La banca perd 1 bilió

El Fons Monetari Internacional en el seu informe semestral avalua en 945.000 milions de dòlars l’impacte en els bancs de la “subprime” i avisa que les turbulències continuaran. L’ FMI fa una crida als governs perquè actuïn immediatament per evitar un ajust encara més dur, i als bancs els demana transparència i els insta a supervisar més de prop els comptes. També ha demanat als bancs centrals que con-tinuïn aportant liquiditat al mercat per garantir que funcioni.

14 d’abril

Solbes anuncia un pla

anticrisi de 10.000 milions

El govern de l’Estat espanyol injectarà 10.000 milions d ’euros per a tenuar la desacceleració de l’activitat. Ho farà en una rebaixa de retencions de 400 euros anu-als als treballadors i 4.000 euros aniran a ajuts al finançament de pimes i avals per comprar pisos protegits.

16 d’abril

Més de 2,4 milions de

persones ja són a la llista

de morosos

Segons les dades de l’As-sociació d ’Establ iments Financers de Crèdit (Asnef), més de 2,4 milions de per-sones residents a l’Estat, i 300.000 empreses tenen

deutes impagats amb entitats financeres. El volum total d’aquest deute impagat és d’11.838 milions d’euros. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, afirma que veu “amb moderada preocupació” l’increment de la morositat. En canvi, ha ressaltat que els motius de preocupació podrien “ser més grans” pel que fa als préstecs destinats a la promoció immobiliària.

17 d’abril

La inflació bat rècords a

la Unió Europea

Nou màxim històric de la in-flació a la zona euro, que el març passat va enfilar-se fins al 3,6% interanual batent tots els rècords des del 1997 quan es va començar a controlar l’IPC comunitari. Eurostat fa pública aquesta dada que allunya tota possibilitat que el Banc Central Europeu pu-gui abaixar aviat els tipus d’interès i que va fer disparar la cotització de l’euro fins a un nou rècord d’1,5912 dòlars i també el preu del petroli Brent, superant els 1120,7 dò-lars. Espanya redueix una dècima el seu diferencial d’inflació amb la zona euro respecte al mes anterior i se situa ara en l’1%.

19 d’abril

Eliminació de l’impost de

patrimoni

El vicepresident econòmic Pedro Solbes suprimeix l’impost de patrimoni des de l’1 de gener de 2008 que grava el patrimoni personal i que estava cedit íntegrament a les comunitats autònomes. Espanya era un dels pocs socis de la UE que conservava l’impost. Actualment afecta 941.000 declarants en total. Aprofitant el debat sobre el nou finançament autonòmic, l’Estat discutirà amb les comunitats com les compensa pels 1.800 milions que deixen d’ingressar.

20 d’abril

El Banc d’Anglaterra

auxilia

El Banc d’Anglaterra bes-canviarà 50.000 mil ions de lliures (62.500 milions d’euros) de bons del Tresor per hipoteques dels bancs

per tal d’injectar liquiditat al mercat. L’emissió dels bons, amb un termini de venciment d’un any, té com a objectiu sanejar els problemes de f inançament que tenen els bancs a conseqüència de la crisi en el mercat d’obligacions suportades per hipoteques. L’anunci d’aquesta mesura de xoc coincideix amb l’avançament dels resultats del Royal Bank of Scotland que anuncia pèrdues de gairebé 4.000 milions de lliures (5.000 mi-lions d’euros), relacionades amb les darreres turbulències financeres.

22 d’abril

Iberia promet 10 vols de

llarg recorregut

En plena lluita per aconseguir el control de Spanair i enmig del procés negociador per a una fusió entre Clickair i Vueling, el president d’Iberia, Fernando Conte, ha volgut guanyar-se la simpatia i aprovació dels catalans prometent per als propers tres anys entre 6 i 10 vols intercont inentals cap a Amèrica operats per Iberia o per companyies de l’aliança Oneworld. De la desena de vols intercontinentals, alguns seran de rutes ja existents –Estats Units– i d’altres seran de rutes noves –Amèrica Lla-tina–. Conte descarta enllaços cap a Àsia “perquè són poc rendibles”.

23 d’abril

Nou rècord

històric de l’euro

1 euro equival a 1,6 dòlars. L’euro es supera batent el seu propi rècord al mercat de divises de Frankfurt. Les expectatives d’inflació a Europa i de retallada de tipus als EUA impulsen la pujada de la moneda única. D’altra banda, el preu del petroli arriba a nous màxims històrics.

Perspectiva / ECONOMIA 9MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

en el marc d’una assemblea general. Era l’únic candidat i tenia el suport dels expre-sidents de les entitats.

13 de maig

L’IPC es manté entorn al 4,5%

L’alimentació i l’encariment del petroli continua explicant l’alta inflació que pateixen Catalunya i l’Estat. L’eurozona va mante-nir la inflació en el 3,6% al març, de manera que el Banc Central Europeu, que vetlla perquè l’IPC no creixi més d’un 2%, tor-narà a deixar el tipus d’interès en el 4% durant varis mesos.

14 de maig

Avanç del PIB espanyol

L’INE publica l’evolució del Producte Interior Brut del primer trimestre. El darrer tri-mestre de 2007 va tancar amb un increment del 0,8%. Les pre-visions referides als primers mesos de 2008 varien molt. In-dicaran quin és l’impacte real de la desacceleració, després que l’FMI i Funcas hagin re-baixat bruscament la previsió de creixement per a l’Estat.

Missió a l’Orient Mitjà

La Cambra de Comerç de Bar-celona organitza una missió a l’Aràbia Saudita, Kuwait i els Emirats Àrabs des del 3 de maig. Es vol aprofitar les opor-tunitats del comerç exterior d’una de les regions amb ma-jor oferta de petroli, un dels re-cursos que més ha d’importar Catalunya per la seva depen-dència energètica.

16 de maig

Cimera UE-

Llatinoamèrica/Carib

Una seixantena de caps d’Estat i de Govern es reu-neixen a Lima (Perú) en la Tercera Trobada Unió Euro-pea-Amèrica Llatina i Carib. La presidència europea (Es-lovènia) posarà l’accent en l’estretament de la cooperació econòmica i l’increment dels intercanvis econòmics entre les dues àrees. Es debatrà sobre pobresa, desigualtat i inclusió, canvi climàtic i ener-gia.

18-20 de maig

Fòrum de l’FMI

sobre l’Orient Mitjà

Líders econòmics, polítics i culturals debaten sobre les oportunitats d’una de les regions mundials amb major creixement gràcies a l’escalada dels preus del pa-troli i que ofereix més possi-bilitats d’inversió. Sharm El Seikh dóna als participants una gran oportunitat per tro-bar els líders nacionals.

28 de maig

Hipoteques constituïdes

Després d’una arrencada el 2008 amb descensos que al gener s’han situat en el 30%, la dada de la constitució d’hipoteques constituïdes al març servirà per saber si s’aprofundeix la crisi immobiliària. El Gremi de Contractistes preveu que el sector de l’obra entri en reces-sió enguany per primer cop en 12 anys. Altres organitzacions vinculades al sector tampoc són optimistes.

27 de maig

Passarel·la Gaudí Núvies 08

Fins l’1 de juny, el recinte

1 de maig

Obres de transvasament a

Barcelona

És la data prevista per co-mençar les obres per allargar el minitransvasament de l’Ebre de Tarragona al Llogregat. Les obres, pagades amb diners de la disposició addicional terce-ra de l’Estatut català, costaran més de 150 milions d’euros i preveuen la modernització de regadius a les comunitats de regants del riu.

Primer de Maig

Els sindicats surten al car-rer en el Dia del Treball per demanar més ocupació i de millor qualitat, després d’un any en què l’atur ha crescut a Catalunya, producte de la caiguda del sector de la cons-trucció. Aquest mes comencen a aplicar-se les mesures adap-tades pel Govern central per pal·liar la crisi econòmica: ara l’ampliació del termini per pa-gar les hipoteques i al juny, les reduccions fiscals.

7 de maig

Dividends de Telecinco

1,30 euros bruts és el dividend que abonarà el valor de l’Íbex-35 que més reparteix entre els seus accionistes: la rendibilitat arriba al 9%. També reparteixen beneficis Santander (0,23 euros nets) i Banesto (0,16 euros nets) el 2 de maig. El 13 ho farà Ferrovial (0,63 euros nets)

Alemany,

al Cercle d’Economia

al Cercle d’Economia

El conseller delegat d’Abertis, Salvador Alemany, substituirà José Manuel Lara al cap-davant del Cercle d’Economia

LES DADES DEL MES

de Gran Via de Fira Barce-lona acull BCN Bridal Week – Noviaespaña 2008 i Barce-lona Gaudí Núvies 2008. Com en cada edició, l’esdeviment

ORACLE IBÉRICA

Mercedes Macías, directora financera

Després d’haver desenvolupat diver-sos càrrecs en l’àrea financera, Macías s’incorpora com a directora d’aquesta uni-tat. Va començar la seva carrera professio-nal el 1989 a Ernst&Young com a auditora externa, ocupant diversos llocs, fins que el 1995 es va incorporar a RCI Espanya com a controller de gestió. Posteriorment, va ser directora d’administració d’Intergrapgh Espanya fins a la seva incorporació a Ora-

cle. Macías, nascuda a Santa Cruz de Tenerife, és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Màlaga i MBA per la Universitat Autònoma de Madrid.

NESTLÉ ESPANYA

Juan Aranols, director financer

Després de desenvolupar una àmplia carrera internacional s’incorpora a la companyia en substitució d’Enrique Grabulosa, que es va jubilar l’any passat. Aranols va iniciar, el 1990, la seva carrera professional a Nestlé Espanya, com a auditor intern. Cinc anys després el van traslladar a la seu del Grup Nestlé a Vevey (Suïssa) i el 1998 va iniciar una carrera internacional que l’ha portat a assumir responsabilitats creixents en l’àrea

financera a Itàlia, Argentina i, últimament, a la regió del Carib, amb seu a República Dominicana. Aranols és nascut a Barcelona i és lli-cenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona.

SCHNEIDER ELECTRIC

Roger Casellas, director d’Eficiència

Energètica

Coordinarà les quatre àrees de l’activitat: sistemes de mesura d’energia-auditoria, consultoria, implementació de solucions i serveis, i software i sistemes de supervisió. A més, potenciarà el desenvolupament de nous productes, serveis i solucions capaços de revertir l’actual relació entre el consum d’energia i el respecte per al medi ambient. Amb una acreditada experiència en el sec-

tor industrial, es va incorporar el 1997 a Schneider Electric.

NOMENAMENTS

9 de maig Efectes impagats de març

12 de maigÍndex d’exportació i d’impor-tació de productes industrials

20 de maigÍndex d’entrades de coman-des a la indústria al març.

29 de maigÍndex de comerç al detall d’abril

30 de maig Enquesta d’ocupació en Al lot jaments Turíst ics . Dades d’abril.

mostra moda nupcial, i moda en vestits de cerimònies (co-munió, casaments) i com-plements per a un públic professional.

10 A debat / ECONOMIA MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008

“L’anglès no s’ha de veure com una assignatura pendent, sinó com una habilitat comunicativa fonamental”

“Hem avançat prou en l’aprenentatge

RESPON:PASCAL SHAW,COORDINADOR DEL DEPARTAMENT IN COMPANY DE LA UAB

“És freqüent que les empreses emprenguinaccionsformativesd’anglès sense saber el perquè d’aquestaformació”

Poden els vostres venedors expressar-se amb claredat en anglès? Poden les vostres recepcionistes respondre al telèfon, passar una trucada o prendre nota del missatge en anglès? Poden les secretàries trucar a un país estranger per canviar una cita? Poden els

vostres empleats escriure un correu electrònic en anglès, amb un mínim de faltes orto-gràfiques? La resposta en la majoria de les empreses catalanes és no.Una empresa catalana amb clients estrangers no pot fun-cionar bé si els seus empleats no tenen formació en altres idiomes, especialment l’an-glès: la llengua internacional i telemàtica. Els idiomes obren la porta al món i la mantenen oberta: sense els idiomes no hi ha comunicació, no hi ha comerç internacional, no hi ha una bona imatge del país cap a l’exterior. El que és clar és que les empreses catalanes encara tenen un nivell baix d’anglès, un nivell per sota del nivell mitjà europeu que impedeix

avançar en un món global on la gent parla dos, tres i quatre idiomes. L’anglès no s’ha de veure com una assignatura pendent, sinó com una habilitat comuni-cativa tan fonamental com podria ser escriure fent servir el teclat de l’ordinador. Tots els treballadors d’empreses amb relacions internacionals haurien de tenir un nivell d’anglès mitjà (B1 segons el Marc Europeu Comú de Refe-rència), i per a executius el nivell òptim seria un nivell Avançat (B2). Ja no es pot percebre com la qualitat d’al-guns afortunats que un dia el van aprendre a Anglaterra o als Estats Units o assistint a classes privades. Avui és l’idi-oma per parlar i fer-se enten-

dre amb el món. És freqüent que les empreses emprenguin accions formati-ves d’anglès sense saber els objectius, què necessiten els treballadors i quin nivell mínim han de tenir per dur a terme les seves tasques. Un servei d’idiomes per a empreses amb qualitat ha de poder detectar les necessitats lingüístiques de l’empresa per dissenyar una formació efectiva, proporcionar infor-mació periòdica sobre les accions formatives, fer un seguiment dels alumnes, habi-litar un sistema d’avaluació fiable i garantir la qualitat del servei. En aquest últim cas el servei depèn del professor, que ha de tenir les qualificacions necessàries.

A debat / ECONOMIA 11MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

Des de l’any 1986 hem pogut veure molts canvis, tant en els nivells com en els estils d’apre-nentatge de l’anglès. Avui dia es pot assegurar que hi ha un esforç més gran en buscar solucions que s’adaptin a les necessitats reals dels partici-pants en relació al llenguatge i

“Els alumnes necessiten un programa acadèmic que vagi molt més dirigit a les seves necessitats específiques”

RESPON:NICK FLYNN,DIRECTOR DEL IN COMPANY TRAINING DEL ESADE EXECUTIVELANGUAGE CENTER

que, alhora, s’ajustin a les pos-sibilitats més racionals pel que fa a la inversió de temps.

Millora el nivell a CatalunyaParlant del nivell, es poden comparar el número de cursos de nivells inferiors en diferents moments dels dar-rers anys. Per exemple, l’any 1992 es van impartir un total de 38 cursos a nivells A1 o A2, si fem servir el Common European Framework com a marc de referència. Això representava el 46% de tots els cursos impartits durant l’any. Cinc anys més tard, el 1997, això s’havia reduit un 28% i es van impartir 18 cursos. Durant l’any 2006-2007es van

impartir 14 cursos a aquests nivells, el 22% de tots els cursos impartits, però a més amb grups molt més petits. Això vol dir que el número total d’alumnes amb nivells bàsics era molt més reduit. El nivell més estable durant aquest període de temps era en els nivells intermedis, sempre al voltant del 43%. Pel que fa a nivells més alts (C1, C2), des de 1992 hi ha hagut un canvi. El gruix dels cursos d’avui en dia es situen entre B2 i C1. En resum, s’ha pogut veure una millora en el nivell global català. La pregunta que es planteja en aquest debat, sobre si s’ha avançat prou o no al món de l’empresa, ja és una qüestió més difícil d’ava-

“S’ha detectat un intent per racionalitzarl’aprenentatgei buscar horaris més compatiblesamb la feina”

luar. El que sí s’ha detectat, en canvi, és un intent per racionalitzar l’aprenentatge i buscar horaris que puguin ser més compatibles amb la feina i el nivell de vida actual.

Programes acadèmicsUn altre canvi que s’està fent notar és el programa dels cursos. Les tecnologies i les experiències reals del dia a dia dels participants signifiquen, a la pràctica, un canvi en la manera d’en-senyar. Necessiten un pro-grama acadèmic que vagi molt més dirigit a les seves necessitats específiques dels seus participants, i no tant al simple tràmit d’aprovar exàmens o coleccionar títols i certificats.

de l’anglès a les empreses catalanes?”

12 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ECONOMIA / Tecnologia

El disseny: element clau de la competitivitat empresarial

En analitzar els desafiaments actuals i els reptes de la compe-titivitat, es constatà que els pro-cessos de producció ja no són un element diferencial, fona-mental o estratègic per aconse-guir la competitivitat i uns bons resultats. El factor bàsic és quèes produeix i a qui va adreçat. El com es produeix rau en la tecnologia, les instal·lacions i les localitzacions emprades, elements a l’abast de tots els qui tenen els recursos econò-mics i l’accés als mercats. En canvi, el què (productes o ser-veis) depèn fonamentalment de la capacitat creativa, del ta-lent i de la cultura innovadora i d’esforç, un bé exclusiu de les persones. És evident que l’empresa ha de tendir a maximitzar els ingres-sos i a la vegada a minimitzar les despeses productives, el que comporta, d’una banda, oferir productes i serveis diferencials i de valor i, de l’altra, ser alta-ment productiu, disposar de sistemes de producció flexibles i adaptables, localitzar els diver-sos processos en les ubicacions més escaients, disposar de la tecnologia òptima i extreure-li la màxima potencialitat, i asso-

lir alts nivells de qualitat. Tot un conjunt de factors que depenen en bona mida de la recerca i del disseny. El disseny, en conseqüència, esdevé la disciplina més im-portant per assolir la compe-titivitat de les empreses en un entorn canviant. Diferents estudis posen de manifest que les empreses que l’incorporen d’una forma efectiva asso-leixen increments de vendes propers al 50% i, també, que el 80% de les grans empreses l’integren en la concepció dels productes, en els seus proces-sos productius i en totes les activitats de comercialització i venda. Caldria preguntar-nos què és el que atorga aquesta gran capacitat transformado-ra al disseny. Sens dubte la resposta rau en les dificultats que envolten el disseny de nous productes i les especi-ficitats del propi procés de disseny, ja que aquest reque-reix escoltar el mercat, amb la finalitat de convertir les ne-cessitats en atributs explícits i implícits del producte. Aques-ta tasca no pot ignorar que el procés d’observació i d’anàlisi és altament complex per les dificultats d’interpretar i sinte-titzar els molts condicionants arrelats a la multiculturalitat, els mestissatge i els sorolls conjunturals, com ho són els nombrosos avenços tècnics i científics que omplen de noves possibilitats el procés creatiu. Sens dubte dissenyar és una tasca complexa que té com a dificultat afegida la necessi-tat de cicles curts de disseny. Avui en dia el procés creatiu ha d’integrar el gran nombre

de variables que convergeixen en el problema a resoldre i que obliguen a que totes siguin considerades, de tal manera que el procés creatiu serà òp-tim només amb l’anàlisi siste-màtic i l’avaluació continuada de les diverses solucions. El procés metodològic requerit pel disseny ha de cobrir des de la definició del problema i els subproblemes associats, fins a la recopilació de la informació i anàlisi de la mateixa –conver-tint-la en coneixement–, així com la identificació dels ma-terials i de les tecnologies més apropiades per a desenvolupar les solucions, contrastar-les i verificar-les. A l’hora de definir els prototips i d’avaluar-los, cal considerar factors específics de desenvolupament, de via-bilitat, ecològics i d’acceptació (tan pel que fa als mercats lo-cals com als internacionals). Aquest procés metodològic també comporta tenir en compte les polítiques empresa-rials, les tendències sociocultu-rals i, finalment, descriure les directrius per a la producció, seguiment i ús del producte.

Una metodologia que no pot ser rígida ni restrictiva de les capacitats i alternatives, ja que el rigor metodològic ha de ser simbòlicament tractat amb els aspectes propis del procés creatiu, que té un fort compo-nent d’intuïció, imaginació i sensibilitat. En definitiva, el disseny cal que combini racio-nalitat, lògica i intuïció, una ter-na que fa del disseny quelcom diferencial, motor de progrés i de la generació de valor. Quel-com reservat a les persones amb capacitat d’integrar art, ciència i tecnologia, així com d’organitzar el procés creatiu amb rigor científic, però sense limitar la recerca de la innova-ció i l’explosió creativa. Cal sa-ber distingir la idoneïtat d’una proposta enfront de l’altra, sor-prendre sense generar rebuig i garantir la qualitat, possibili-tant un procés productiu òptim i fiable, evitant la malversació i garantint la sostenibilidad al llarg de tot el cicle de vida del producte. El disseny és, doncs, l’element indispensable per a totes les empreses i col·lectius humans

capdavanters. Malauradament és encara un bé escàs, que no està a l’abast de totes les or-ganitzacions, tant per motius endògens arrelats en la cultura empresarial, com per la dificul-tat d’accés al món del disseny en funció de la dimensió de les empreses. Cal doncs, actuar des d’un triple vessant: fomen-tant les vocacions i recolzant als estudiants compromesos amb els procés creatiu i la so-cietat; establint mecanismes per facilitar que les organitza-cions descobreixin el valor del disseny i el seu impacte sobre els resultats, de la mateixa ma-nera que es va fer, en el seu moment, amb la tecnologia; i, finalment, facilitant l’accés al disseny, d’acord amb la reali-tat del teixit social i productiu i de forma simbiòtica amb els avenços tecnològics i cientí-fics. En definitiva, assolir els reptes relatius a preservar la qualitat de vida i incrementar el desenvolupament humà, sen-se condicionar l’esdevenidor. Uns reptes només assolibles si es col·loca el talent i la creati-vitat al centre de totes les ac-tivitats.

El disseny esdevé la disciplina més important per ser competitius

ELS REPTES DE LA COMPETITIVITAT

El disseny cal que combini la terna racionalitat,lògica i intuïció

ANTONI GARRELLCERCLE PER AL CONEIXEMENT

El ‘què’ es produeix depèn de la capacitat creativa i del talent

Emprenedoria / EMPRESA 13MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

referent al món en el disseny de compostadors. Actual-ment, l’àmbit d’actuació de la companyia és en un 50% a Catalunya i en un 50% re-partit a la resta de l’Estat. “A Catalunya sempre hem anat un pas endavant en re-lació als temes mediambien-tals. Per això, un dels reptes més immediats és sortir fora d’Espanya, és a dir, que l’Estat només sigui un dels nostres possibles mercats”, destaca Castejón.

L’adob fet des de casa COMPOSTADORES.COM, EL VESSANT ECOLÒGIC DE L’EMPRENEDORIA

Compostar consisteix a transformar la matèria orgànica en adob mitjançant un procés biològic natural. / CEDIDA

En l’actualitat és necessari que els pobles i les ciutats evolucionin cap a un model d’organització sostenible. I una de les maneres per arribar a aquest model és a través de l’autocompostatge, és a dir, la transformació a casa nostra de la matèria orgànica domèstica en adob. Així, es redueix el volum dels residus de la recollida selectiva municipal i, a la vegada, l’ocupació i extensió dels abocadors.

MERITXELL SORT

Que Espanya és un país endar-rerit en determinats aspec-tes en comparació a la resta d’estats de la Unió Europea és una realitat. I un d’aquests punts és la conscienciació ciutadana i política cap a la protecció del medi ambient. En aquest marc neix l’any 2002 Compostadores.com, amb el convenciment que els petits canvis en l’activitat diària tenen una repercus-sió global enorme. Eugeni Castejón, director i funda-dor de l’empresa, ja feia anys que elaborava compostatge a casa seva, però no troba-va cap lloc on poder comprar els compostadors. Fins que un dia, buscant per Internet, va veure que a l’estranger pràcticament la meitat de les llars en tenien. “A Alemanya, el 43% de les cases amb jar-dí utilitzen els compostadors. Per tant, el nostre objectiu principal és estendre la pràc-tica de l’autocompostatge perquè les futures generaci-ons es trobin el planeta millor de com l’hem deixat nosal-tres”, explica Castejón.

Avantatges per a totsEs calcula que cada ciutadà europeu produeix 1,5 quilos de residus diaris, el 40% dels quals són en forma de ma-tèria orgànica. I una manera

de recuperar, valoritzar i mi-nimitzar aquests residus és el compostatge domèstic, és a dir, convertir la matèria or-gànica en adob mitjançant un procés de transformació bio-lògic natural. “Compostar im-plica que tant l’Administració com la societat s’estalviïn de recollir i tractar milers de re-sidus. A més, els veïns poden obtenir adob de primera qua-litat”, afirma Castejón. Ac-tualment, cal distingir entre el compostador de jardí, in-dicat per a superfícies sense pavimentar, i el compostador urbà o vermicompostador, per obtenir adob als balcons, terrasses o interiors. Compostadores .com va néixer gràcies a la iniciativa d’Eugeni Castejón, un jove de 34 anys amb vocació em-prenedora i “amb una cons-ciència social des de petit”, tal com manifesta ell mateix. “Vaig començar el negoci tot sol i a poc a poc s’ha anat in-corporant gent. Els beneficis els reinvertim any rere any i ara ja som 11 treballadors. La nostra previsió per al 2013, tal com hem marcat en el pla estratègic de creixement, és arribar a les 50 persones”,

destaca Castejón. Avui dia, Compostadores.com és la primera i única empresa a Europa especialitzada en au-tocompostatge.

Cap a una majorconscienciacióEls clients de la compa-nyia són els particulars i tam-bé l’Administració Pública. “Subministrem composta-dors a les administracions, i aquestes els faciliten als ciu-tadans que en vulguin. A Ba-dalona ja hi ha 250 famílies que en tenen als seus pisos, i a Terrassa 250 més”, explica el fundador. Segons Castejón, caldria que els poders públics destinessin més recursos en matèria de medi ambient als municipis. “A Gran Bretanya hi ha una empresa de com-postadors que cotitza a Bor-sa. Aquí això és impensable perquè no hi ha tanta cons-cienciació ciutadana ni a ni-vell polític. Però també està demostrat que quan una Ad-ministració hi posa recursos, la ciutadania respon molt bé”, afegeix.El preu dels compostadors

oscil·la entre 99 i 300 euros, i a la web de l ’empresa s’ofereixen eines com ara llums solars, rasclets, aixa-des, etc. L’objectiu de Com-postadores.com és ser un

Cada ciutadà europeu produeix 1,5 quilos de residus diaris

Compostadores.com és la primera i única empresa europea especialitzada en autocompostatge

Si en el món de l’emprenedoria existís la figura del cool hunter (buscador de tendències) igual que passa al món de la moda, ens diria que tot i que fins ara el món de l’emprenedoria s’ha dirigit cap a les TIC i les noves tecnologies (on el percentatge més gran de noves empreses creades era d’aquest sector), la tendència està canviant i el futur comença a encaminar-se cap a dos nous tipus d’empresa: les relacionades amb el medi ambient i/o amb la recuperació i reutilització de residus.

Avui en dia, encara és difícil trobar empreses relacionades amb aquests sectors funcionant activament, però sempre hi ha visionaris que s’avancen al futur. A Catalunya, tenim la sort de trobar una empresa que segueix la tendència i per partida doble! Compostadores.com és un reflex de com aquesta corrent verda ha començat a tirar endavant, gràcies, en bona part, a la cons-cienciació de la societat catalana vers els problemes que afecten el medi ambient i al recolzament de la classe política. Alhora que con-firma que, de moment, els catalans continuem fent de cool hunters de l’emprenedoria.

COMPOSTADORES.COM

Cristian RoviraPresident d’AijecEls compostadors per a pisos van destinats a

les zones urbanes. / CEDIDA

14 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008EMPRESA / Anàlisi

nivell de reposició. Ras i curt, actualment estem consumint u n v o l u m d e r e c u r s o s equivalent a 1,2 o 1,3 vegades el planeta Terra. Així doncs, és possible que encara hi hagi algú que pensi que tot això no té cap importància? Qui pot continuar sostenint, a hores d’ara, que aquests fenòmens no afectaran profundament la nostra manera de viure, de treballar i de gestionar les empreses?

SegonA p r o f u n d i n t e n l e s justificacions de la RSE, el professor Mendoza ens exposa quatre arguments c o m p l e m e n t a r i s i n o

RSE: Integració estratègicai competitvitat

paraules d’Ernst Ligteringen, màxim responsable del Global Reporting Initiative (GRI), són la millor resposta. L’any 1.900 el planeta Terra estava habitat per 1 bilió i escaig de persones. L’any 2000 per 6,1 bilions. I el 2050 les previsions demogràf iques apunten cap als 9 bilions. Aquest creixement exponencial de la població mundial s’ha produït principalment als països en vies de desenvolupament, és a dir: amb baixos (o molt baixos) nivells de renda i de consum, i que, lògicament pressionaran a l’alça sobre la demanda global. Així doncs, la petjada ecològica que genera l’increment demogràfic i el nostre estil de vida, no ha parat de créixer. S’estima que cap a mitjans de la dècada de 1980 es va assolir el nivell màxim de consum de recursos que permet la Terra, i a partir d’aleshores el nivell de consum és superior al

Els dies 26, 27 i 28 de març ha tingut lloc a Barcelona una col·laboració pionera entre ESADE i STANFORD. Es tracta d’un programa de RSE impartit conjuntament i adreçat a més de 60 professionals, de 21 països diferents. Una experiència privilegiada, sens dubte, per poder reflexionar, discutir, comparar, aprendre i contrastar les pròpies idees, estratègies i bones pràctiques en relació a la RSE.

LA RSE A DEBAT

excloents: l’imperatiu moral, que obliga a desenvolupar po l í t iques corporat ives sobre qüestions ètiques; la sostenibilitat, que apunta directament al triple balanç (econòmic, social i ambiental); la llicència per operar, que convida a desenvolupar el diàleg amb els grups d’interès; i, finalment, la reputació corporativa, interessada en reforçar les campanyes de marketing amb causa. Totes aquestes perspectives tendeixen a consolidar la RSE, però sempre a partir d’un supòsit previ: cal passar de la visió escindida del business “and” society a la perspectiva integradora del business “in” society.

El programa impartit a Barcelona va permetre reflexionar conjuntament i contrastar idees al voltant de la RSE. / CEDIDA

TercerLa identificació dels grups d’interès d’una empresa és un dels punt bàsics per iniciar el desenvolupament de la RSE. En aquest sentit (seguint Mitchel , Agle & Wood), podem caracteritzar-los a partir de 3 factors en forma d’esfera. El poder que tenen, la legitimitat que poden atorgar i la urgència de les qüestions que reivindiquen. Els autèntics stakeholders són els que es troben en l’àrea d’intersecció de les 3 esferes.

QuartEl procés d’aprenentatge en la RSE sovint segueix 5 etapes successives, tal i

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

“Avui consumim un volum de recursos equivalent a 1,2 o 1,3 vegades el planeta Terra”

“Cal passar de la visió del business and society a la del business insociety”

La informació promocional del curs afirmava: “Many executives talk the talk about sustainable business practices. Few of them: walk the walk”. Això del “walk the walk” en relació a la RSE em va cridar l’atenció: què devia voler dir, exactament? Transcorregudes ja unes quantes setmanes, m’ha semblat que podia ser interessant l’exercici de seleccionar 10 aspectes concrets (nocions teòriques, reflexions, opinions... aportacions, en definitiva) d’aquestes jornades tan denses i tan suggerents. No es tracta pas de resumir-les, ni, menys encara, d’oferir-ne una visió exhaustiva. L’objectiu és oferir un breu tast d’alguns punts que considero rellevants.

Primer.Davant la pregunta dels escèptics sobre: per què haur íem de prendre ’ns seriosament això RSE? Les

Anàlisi / EMPRESA 15MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

LA RSE A DEBAT

com exposen els professors Lozano i Arenas. La visió defensiva, orientada només a satisfer les exigències legals i del mercat. La visió acomodatícia, que respon a les amenaces externes i s’assumeix com un cost més del negoci. La visió funcional, que inclou la RSE com una àrea de gestió més de la companyia. La visió integrada, que assumeix els àmbits social i ambiental en la pròpia estratègia empresarial. I, finalment, la visió “civil”, que és conscient del rol que pot jugar l’empresa des de la perspectiva de la governança global.

CinquèLa RSE no es pot confondre, de cap manera, amb la filantropia, ni amb l’acció social. La RSE va molt més enllà, i, en realitat, té poc a veure amb les donacions econòmiques puntua ls . Tradicionalment les empreses i les ONG han operat en àmbits diferents i seguint lògiques antagòniques. El repte de la RSE, segons el professor Ignasi Carreras, és substituir la dinàmica de confrontació per la col·laboració. No obstant, perquè aquestes aliances tinguin èxit (és a dir: generin els resultats esperats per ambdues parts), cal preparar bé el terreny, cal gestionar-les amb destresa i cal aconseguir que els valors, les estratègies i, en darrer terme, també les missions de l’empresa i de l’ONG estiguin ben aliniades.

SisèLa RSE no és quelcom superficial o epidèrmic, sinó que apunta directament al cor de l’empresa, i, de fet, està estretament lligada als seus processos estratègics, com per exemple la cadena de subministrament. El professor Hau Lee explica en què consisteixen les tres “A” d’una cadena de subministrament òptima. Agilitat, és a dir: flexibilitat davant la incertesa i els canvis sobtats de l’entorn. Adaptabilitat, respecte a les transformacions estructurals que alteren el marc de competència del sector. I aliniament, entre els valors i la missió de l’empresa i la dels seus proveïdors. La relació amb els proveïdors i, més en general, la gestió de la cadena de subministrament han esdevingut un aspecte crucial de la RSE.

SetèL a s e g o n a j o r n a d a v a c o n c l o u r e a m b u n a intervenció de Francisco González, president del BBVA, titulada: La empresa r e s p o n s a b l e d e l S . X X : rentabi l idad ajustada a principios. Tres passatges em van semblar especialment rellevants. U: “sóc dels que crec que les empreses no són part del problema, sinó part de la sol·lució”. Dos: “nosaltres ens prenem seriosament la RSE per tres raons: per convicció, per interès i per necessitat”. I tres: “al BBVA ens hem proposat que totes les nostres actuacions puguin superar tres nivells d’exigència: la legalitat, la moralitat i la publicitat”. D’una banda, és impossible no estar-hi d’acord i, d’altra banda... tant de bo que tots els presidents fossin capaços d’assumir compromisos d ’aquesta magnitud!

VuitèTal i com es desprèn dels punts anteriors, podem afirmar que la RSE no és una qüestió econòmica, sinó de creació de valor. La RSE té a veure, essencialment amb la visió estratègica, amb la innovació i amb el fet de saber aprofitar les oportunitats i el talent dels col·laboradors. A propòsit

dels col·laboradors, i d’acord amb el professor William Barnett, una de les claus de l’èxit de la RSE és saber trobar el punt d’equilibri e n t r e l e s p e r s o n e s d e mentalitat “pragmàtica” i les “puristes”. Tota organització necessita poder disposar d’aquests dos perfils, i el repte consisteix en ser capaços que es posin d’acord i col·laborin.

NovèMés enllà de les inacabables i e s t è r i l s b a t a l l e s terminològiques entre: RSE, RSC, RC... Sembla haver-hi un consens creixent a favor del

concepte de “competitivitat r e s p o n s a b l e ” ( Z a d e c k , 2007): “la competitivitat responsab le és l ’ún ica manera de crear una relació positiva entre: el creixement de la product iv i ta t , e l desenvolupament humà i la sostenibilitat ambiental”.

DesèD’acord amb els professors Arenas i Vilanova, podem d i s t i n g i r 3 n i v e l l s d e competitivitat responsable.A) el nivell “de gestió”, basat en el desenvolupament de polítiques de RSE, i que permet obtenir “guanys a curt termini”; B) el nivell

“estratègic”, basat en una autèntica visió corporativa sobre la responsabilitat, i que és capaç de generar “projectes innovadors”; i, finalment, C) el nivell “civil”, basat en la construcció de clusters responsables i aliances amb entitats sense ànim de lucre o del sector públic, i que permet aspirar a obtenir “canvis estructurals de les regles de joc”. Es tracta d ’un procés que cal recórrer. Són 3 nivells independents, però resulta altament improbable trobar una empresa al nivell C), si prèviament no ha transitat pels a l tres dos estadis anteriors.

“RSE significa diàleg. Cal substituir la confrontació per la col·laboració”

“La gestió de la cadena de subministrament han esdevingut un aspecte crucial de la RSE”

“La RSE no és una qüestió econòmica, sinó de creació de valor”

La rendibilitat està associada al valor de cada moneda i al tipus d’interès fi xat per les autoritats monetàries.

Els terminis del dipòsit van des d’un mes fi ns a un any. No obstant això, podrà reinvertir automàticament els rendiments obtinguts. Es tracta d’una inversió amb risc, per a inversors amb coneixements dels mercats internacionals. Les divises en les quals Caixa Sabadell permet invertir són el dòlar nord-americà, la corona noruega, la lliura esterlina i el dòlar canadenc.

A Caixa Sabadell sabem com és de difícil engegar un nou pro-jecte. Per això li oferim Línea ICO PIME 2008 en col·laboració amb l’Institut de Crèdit Ofi cial, que permet accedir a un fi nança-ment en condicions preferents i molt avantatjoses. Mitjançant préstec o lísing, podrà fi nançar l’ampliació de la seva empresa o dur a terme els projectes d’inversió que tenia pendents.

Aquest és un préstec exclusiu per a pimes, microempreses i autònoms amb el qual aconseguirà fi nançar fi ns al 90% dels seus projectes, i no haurà de pagar comissions d’obertura o estudi.

Aquest servei de Caixa Saba-dell li permet enviar, rebre, consultar i emmagatzemar factures en format electrò-nic amb major rapidesa i total seguretat, i, a més, amb la ma-teixa validesa legal i fi scal que la factura en paper.

Un altre avantatge és que E-factur@ Caixa Sabadell es va actualitzant segons les normatives vigents en cada moment. D’altra banda, amb el format electrònic es re-dueix considerablement el cost que suposa realitzar

la facturació en paper; així contribuïm a desenvolupar una societat més sostenible.

Finalment, amb aquest servei també tindrà la possibilitat de personalitzar les factures amb la imatge de la seva empresa.

Si ja té CODI, accedeixi al ser-vei a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. Si encara no és client de la banca electrònica de Caixa Sabadell, sol·liciti el servei CODI des del nostre web.

Divises estrangeres:una inversió per a experts

Vol conèixer més novetats i promocions exclusives per a la seva empresa?

www.caixasabadell.es/empresaSubscrigui’s al butlletí + empresa i assabenti’s de les últimes novetats abans que ningú registrant-se a

LÍNIA ICO PIME 2008:El millor suport per a empreses i autònoms

Inverteixi a curt termini en les monedes més fortes del mercat per diversifi car el seu patri-moni i aconseguir una bona rendibilitat

Gaudeixi de la millor alternativa per fer créixer la seva empresa!

Abril 2008 - # 06

E-factur@ Caixa Sabadell, la manera més fàcil i econòmica de gestionar les factures de la seva empresa

16 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAccionaGran inversió al Canadà

Acciona, el grup constructor, energètic i de serveis, ha acon-seguit el contracte de concessió per 30 anys del Royal Jubilée Hospital canadenc. Aquest con-tracte fa que sigui la primera vegada que un grup espanyol obté un projecte de conces-sió públic-privat al Canadà. S’invertiran 300 milions de dòlars canadencs en qüestions, entre d’altres, com el disseny, la construcció i el finançament de l’hospital o en tasques de man-teniment.

ACSSuport a Abertis en una

privatització internacional

La concessionària ACS ha deci-dit apadrinar a Abertis en una gran operació de privatització d’autopistes als Estats Units. ACS i Abertis, juntament amb diverses entitats bancàries, pre-sentaran la seva oferta per fer-se amb la subhasta del projecte. Es tracta de l’autopista de Pennsyl-vania Turnpike, de 800 quilòme-tres de longitud, la qual podria batre rècords en el sector de les concessions. Es podrien supe-rar els 10.000 milions d’euros. L’aliança ACS-Abertis crearà un precedent ja que es tracta de la primera vegada que s’alien la constructora i la seva empresa participada.

Agrupació MútuaParticipació en un nou pro-

jecte urbanístic

Agrupació Mútua i BD Promo-tors s’endinsaran en un projecte que consistirà en l’edificació d’un complex urbanístic situat ben a prop de la ciutat judicial de Barcelona. El projecte ocu-

parà 50.000 metres quadrats de sostre construït i suposarà una inversió de 110 milions d’euros. El nou complex comptarà amb una torre de 10 plantes, que serà la seu de la mútua, 44 vivendes protegides, un centre comercial i un pàrking. Aquest projecte es presenta després que el 2007 Agrupació Mútua dupliqués els seus beneficis fins a arribar als 30 milions d’euros.

American AirlinesIncorpora el català

L’aerolínia American Airlines acaba d’incorporar la llengua catalana a la seva pàgina web, fet que la converteix en la pri-mera companyia nord-ameri-cana que ofereix aquesta possi-bilitat als seus clients. Aquesta acció coincideix amb la inaugu-ració del vol que ha de connec-tar Barcelona amb Nova York. American Airlines oferirà una tarifa especial en classe turista d’anada i tornada amb preus a partir dels 530 euros.

BanestoSupera les previsions

Banesto ja ha fet públics els resultats econòmics obtin-guts durant el primer trimes-tre del 2008 on es demostra el bon ritme de creixement que té l’entitat. Banesto va guanyar un 16% més que l’any anterior, xifra que equival a 217,6 milions d’euros. Els experts, per la seva part, havien previst uns resul-tats una mica inferiors, és a dir, esperaven 208 milions i amb una pujada de l’11,3%.

Boehringer IngelheimSegueix creixent un any més

L’empresa alemanya dedi-cada al sector farmacèu-

tic, Boehringer Ingelheim, ha crescut el 2007 per vui-tena vegada consecutiva. Els ingressos de la compan-yia han augmentat un 3,6% arribant als 11.000 milions d’euros. D’altra banda, els beneficis obtinguts es situen en 1.800 milions d’euros, és a dir, un 4,8% més respecte els resultats de l’any anterior. Boehringer Ingelheim s’ha assegurat una quota de mer-cat estable de gairebé un 2 per cent i, avui en dia, ocupa la quinzena posició en el ràn-quing de les companyies far-macèutiques.

Catalana OccidenteAugment dels beneficis

L’empresa asseguradora Cata-lana Occidente ha obtingut un benefici net de 291,4 milions d’euros. Aquesta quanti-tat equival a un augment del 16,8% respecte l’exercici de l’any anterior.

DanoneBons resultats

El grup francès d’alimentació Danone ha començat l’any amb bon peu ja que els resultats de facturació del primer trimes-tre del 2008 han augmentat un 18% respecte el mateix període del 2007, situant-se en 3.760 milions d’euros. Segons fonts de l’empresa, aquests bons resultats es deuen a l’augment de vendes i a la progressió del seu valor.

Enciclopèdia CatalanaFacturació de 35 milions

El Grup Enciclopèdia Cata-lana va millorar l’any 2007 la seva xifra de facturació res-pecte el 2006, amb un 9% més situant-se en els 34,95 milions d’euros. El benefici va arribar a ser de 2,1 milions superant de llarg les previsions que s’havien fixat en un principi. Al llarg del 2007, el Grup Enci-clopèdia Catalana va invertir 6,5 milions d’euros per gene-rar continguts, adquirir nous negocis i dur a terme inver-sions financeres.

IkeaEstratègies

per afrontar la crisi

El grup suec IKEA ha determi-nat la política a seguir a causa de la crisi econòmica. La idea és baixar més els preus, reduir els marges de benefici i rees-tructurar el seu sistema logístic global. L’obertura de 23 tendes el 2008 segueix en peu, la majo-ria d’elles a Europa.

InditexNou sector de negoci

El grup empresarial Inditex, propietari entre d’altres de la cadena de roba Zara, ha fet públic recentment que obrirà una nova cadena de botigues que portaran el nom de “Uter-qüe” on es vendran accessoris i complements de moda. Aquesta novetat coincideix amb la pre-sentació dels resultats econò-mics del 2007. Inditex va guan-yar 1.250 milions d’euros, és a dir, un 25% més que els benefi-cis obtinguts el 2006.

JPMorgan ChaseMés participació

a Bear Stearns

El banc nord-americà JPMorgan Chase ha adquirit tres milions d’accions més de Bear Stearns. Amb aquesta compra, la parti-cipació de JPMorgan Chase en aquest banc augmenta fins el 47,4% del total.

La CaixaImmersió en la banca privada

La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona ha comprat la divi-sió de banca privada de Mor-gan Stanley a Espanya. Aquesta acció farà que La Caixa poten-ciï una àrea estratègica com és aquesta que farà que l’entitat es situï entre les tres primeres en

banca privada a Espanya amb més de 30.000 milions d’euros en volum de negoci i fins a 36.000 clients. La Caixa portarà a terme un procés d’integració dels dos models i cultures cor-poratives de manera que els productes i serveis que es pro-porcionaran als clients seran una combinació de les ofertes de les dues entitats.

NovartisCreixement empresarial

L’empresa farmacèutica suïssa Novartis ha comprat un 25% del fabricant de productes oftal-mològics Alcon a Nestlé per la xifra de 7.000 milions d’euros. En l’acord de la transacció s’ha inclòs una opció de compra a Nestlé del 52% del capital que encara manté sobre Alcon. Si aquesta compra es produís, la fàbrica i centre d’investigació que Alcon-Cusí té al Masnou es podria convertir en la quarta planta que tindria Novartis a Catalunya.

PetrocatBons resultats econòmics

Petrocat, l’empresa que es dedica a la distribució i comer-cialització de gasolines, ha obtingut resultats positius a nivell de facturació. Els benefi-cis nets van arribar als 147.000 euros durant el 2007, xifra que significa un augment d’1,2 milions d’euros més respecte el 2006.

PrisaEmpresa responsable

El grup Prisa ha estat inclòs en el recentment estrenat índex borsari que contempla les empreses espanyoles que com-pleixen els estandards de res-

Panorama / EMPRESA 17MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAisaMés a prop de concurs

El jutge Villena ha admès a trà-mit amb molta celeritat la soli-citud de concurs de creditors de la immobiliària Aisa. La com-panyia d’assegurances Asefa va fer arribar al jutge una solicitud de concurs per l’impagament d’1,3 milions d’euros per part d’Aisa. La immobiliària volia tancar el deute abans que el jutge accepté a tràmit la sol·licitud però no hi va ser a temps. Aisa tanca el primer tri-mestre del 2008 amb un deute 405 milions d’euros.

Deutsche TelekomPreus excessius

Un tribunal de la Unió Europea ha confirmat la multa a Deuts-che Telekom de 12,6 milions d’euros imposada per la Comis-sió Europea pels preus exces-sius que imposava als competi-dors que volguéssin accedir al bucle local entre 1998 i 2002. La competència havia de cobrar als seus clients preus molt més alts pels mateixos serveis de Deutsche Telekom. El grup de telecomunicacions podrà recó-rrer la sentència tan sols per qüestions de dret.

ExpofinquesConcurs de creditors

La xarxa d’intermediaris de pisos Expofinques ha presen-tat concurs de creditors als jutjats de Barcelona amb un passiu de 23 milions d’euros. La crisi del sector immobi-liari ha perjudicat l’empresa tot i els seus intents per adap-tar-se al mercat. Expofinques va passar de 159 oficines a 72 l’any passat mentre que al 2006 en va arribar a tenir més

de 300 repartides per Barce-lona i Madrid, i en comuni-tats com Andalusia, Balears o Canàries.

Merry LynchPèrdues històriques i reduc-

ció de plantilla important

El banc d’inversió nord-ame-ricà Merry Lynch ha regis-trat aquest primer trimestre unes pèrdues que arriben als 1.232 milions d’euros, les quals suposen els pitjors resultats de la seva història, en 94 anys. En el mateix període de l’any anterior es van obtenir uns beneficis nets de 1.355 milions d’euros. Aquests últims resul-tats suposen el tercer trimes-tre consecutiu en què Merry Lynch obté resultats nega-tius. L’entitat bancària ja ha anunciat que, com a primera mesura, reduirà 4.000 treba-lladors. D’aquesta manera l’entitat espera estalviar fins a 800 milions de dòlars aquest any 2008.

NokiaEs desploma

El gegant finlandès Nokia no ha obtingut els resultats espe-rats en el primer trimestre del 2008. El benefici ha estat de 1.250 milions d’euros en lloc dels 1.380 milions que pronosticaven els analistes. Nokia, a més, va patir una càrrega afegida de despesa ja que va haver de pagar 152 milions d’euros en pensions, 81 milions pel polèmic tanca-ment de la planta de Bochum i 100 milions més pel retall de plantilla de la divisió de Nokia Siemens Networks. És desta-cable també la caiguda de 83 a 79 euros per aparell d’ara respecte l’anterior trimestre.

SacyrProcessada pel cas Eiffage

La constructora espanyola i el seu president, Luis del Rivero, han estat processats a França en la investigació del litigi amb Eiffage. Els motius són la “difusió d’informacions fal-ses i engañoses” i la no declara-ció sobre la superació del llin-dar de participació en el capital d’una empresa.

SamsungDimissió del president

El president de Samsung, Lee Kun-Hee, ha estat processat per evasió d’impostos i preva-ricació, segons va avançar fa unes setmanes un fiscal espe-cialitzat, després d’una investi-gació de tres mesos per supo-sades pràctiques de corrupció a la primera empresa Sud-Coreana. A tot això, el presi-dent Lee Kun-Hee ha decidit presentar la seva dimissió i ha dit que demana perdó “per la preocupació ciutadana sorgida d’aquesta investigació”. Ha afe-git també que es farà “càrrec de tota responsabilitat legal i ètica de tots els càrrecs”.

SeopSuspensió de pagaments

Seop ha vist com els plans econòmics que va plantejar dins l’estratègia del 2006 han sortit erronis. Així ho demostra la sol·licitud de suspensió de pagaments que ha hagut de fer Seop davant la impossibilitat de fer front als seus compromi-sos amb proveïdors i amb els propis treballadors. L’empresa està elaborant un pla de via-bilitat per garantir el futur de l’empresa, el qual haurà de ser aprovat per un jutge per tal de poder posar-lo en pràctica.

SiemensMarxa de Sant Cugat

La multinacional Siemens ha informat que tancarà la planta que té a Sant Cugat del Vallès, properament. Una de les cau-ses que han precipitat la deci-sió es creu que és la fi dels con-tracte d’arrendament de la nau aquest proper estiu. L’empresa també ha comunicat que una de les dues gammes dels pro-ductes que s’hi fabriquen no és rendible. Abans que es con-creti el futur d’aquesta planta, s’està estudiant ja la possibili-tat de recol·locar alguns treba-lladors a la fàbrica de Cornellà del Vallès i també les prejubila-cions d’un altre col·lectiu.

TelefònicaAugmenta els preus

La companyia Telefònica ha anunciat que ben aviat pujarà les seves tarifes, fet que com-portarà un augment la factura-ció fins a un 26% més per cada establiment de trucada. Con-cretament, Telefònica cobrarà 3,1 cènctims d’euro més per cada trucada internacional feta des d’un telèfon fix i 0,58 cèn-tims d’euro amb IVA pel servei d’identificació de trucades el qual, fins ara, era gratuït.

Zodiac MarineReducció de plantilla

El grup fabricant de llanxes aquàtiques, Zodiac Marine & Pool, ha anunciat que reorga-nitzarà les seves activitats a Europa esglaonadament entre el 2008 i el 2011. Entre el Regne Unit, França i Espanya es supri-miran un total de 317 llocs de treball, dels quals 119 seran de la planta que té Zodiac a Roses. La producció que fins ara estan fent aquests països es traslla-darà properament a una fàbrica de Tunísia. El pla per la reorga-nització afectarà també les plan-tes de Rochefort, a França, i Lla-nelli (Gales), al Regne Unit.

ponsabilitat corporativa reco-neguts a nivell global. El grup Prisa, segons s’indica des de l’index anomenat FTSE4GOOD IBEX, compleix amb els crite-ris de responsabilitat corpora-tiva, drets humans, el respecte al medi ambient, compro-mís social i la lluita contra la corrupció.

Ros RocaCreixement empresarial

L’empresa Ros Roca ha donat un pas endavant en el seu creixement amb l’adquisició dels actius i el fons de comerç de la societat francesa Vannier Manutention. Es tracta d’una empresa dedicada a la fabri-cació, disseny i distribució d’equipaments destinats a la manutenció, selecció i emma-gatzemament de residus. Es tracta doncs d’una operació que té com a objectiu ser líder en el sector de la selecció de residus.

SanitasAugment dels beneficis

Els ingressos del Grup Sani-tas van augmentar un 15,2% fins els 1.119,4 milions d’euros l’any 2007. És positiu també el creixement de la plantilla de treballadors de Sanitas, la qual va passar de 3.558 a 4.793, és a dir, un 34,7% més. Aquest 2008 el grup invertirà 103,8 milions d’euros en infraestructures hospitalàries i residències per a la gent gran, xifra que equival a un 110,4% sobre el benefici net.

VodafoneNou centre d’innovació

Vodafone ha anunciat que Bar-celona és la ciutat escollida per inaugurar un nou centre d’investigació anomenat Red Innovaton Center. Un dels objectius d’aquesta iniciativa és impulsar internet al mòbil i per-metre l’experimentació entre una comunitat de professio-nals. Aquells que desenvolupin projectes d’aquest caire tindran la possibilitat de rebre suport i assessorament del departa-ment d’innovació, tecnologia i R+D de Vodafone Espanya.

18 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

Quin és el posicionament de Sanitas respecte a l’actual oferta en el mercat?Som la segona companyia del sector sanitari, la primera en número de clients privats. Creixem més i millor que els nostres competidors, tant en nombre de clients com en ingressos. La clau està en fer-ho a través d’una oferta diferenciada, amb serveis a mida i hospitals o centres mèdics exclusius.

Segons vostè, que aporta la fusió amb el grup British United Association (BUPA)?Comptar amb el recolzament i el coneixement d’una companyia com Bupa, amb més de 60 anys d’experi-ència, més de 8,8 milions de clients en 190 països a tot el món i 40.000 treba-lladors és impagable. En un sector tan competitiu com el de la salut, és fona-mental comptar amb una visió global com la que Bupa ens ofereix.

Quina importància li concedeix a la cre-ativitat dins del procés de màrqueting?Molta. La creació de noves idees és important per diferenciar-nos dels altres. Ser seriosos no significa ser avorrits i, per això, ens agrada intentar treballar amb la frescor que es dedueix d’estar dia a dia innovant, no només en els nostres serveis sinó també en la pròpia estratè-gia de la companyia.

Quins són, actualment, els factors més importants per generar satisfacció en el client?Ni més ni menys que complir els objec-tius interns i les promeses externes. Els nostres clients posen a les nostres mans el més important que tenen: la seva salut i la de la seva família. Ens comprome-tem a cuidar-los, en el sentit més ampli de la paraula. No només ens ocupem de la seva salut pública, sinó també del seu benestar en general.

Ajuda Internet a millorar la imatge de les marques?

Nosaltres n’estem convençuts i sempre hem apostat molt fort per les noves tecnologies. Vam ser la primera compa-nyia en utilitzar Internet com a canal de vendes, la primera empresa espanyola a realitzar una campanya dirigida directa-ment a autors i lectors de blogs i volem seguir avançant tecnològicament.

Estem davant d’una evident saturació dels mitjans publicitaris?És cert que hi ha una saturació en els mitjans publicitaris però també ho és que els propis mitjans en són cons-cients i per això treballen per trobar noves vies de comunicació. D’altra banda, ens enfrontem a una nova tele-visió que apostarà per formes més interactives. I, finalment, l’evolució de les noves tecnologies.

Com veu el nivell de publicitat que es realitza en aquest país?Penso que el nivell és alt i així ho demostren els premis internacio-nals que Espanya rep en els millors festivals. No només som originals en les execucions, sinó també en els suports.

Quin anunci o campanya l’ha sorprès darrerament? Per què?“El poder d’una firma” d’Amnistia Internacional. Vaig tenir la sort de veure aquest spot en el darrer festival de Cannes i em va impactar pel seu missatge i per la seva creativitat en execució. Em sembla una gran campanya.

“La creació de noves idees és clau per diferenciar-nos”

Rosa Berlanas va començar a treballar a Sanitas l’any 1985. / FOTO: CEDIDA

La Rosa Berlanas (48 anys) va entrar a treballar a Sanitas aviat farà 10 anys. Des del principi ha estat al departa-ment de màrqueting on ara n’és la di-rectora. Anteriorment, havia estat en diferents agències de publicitat.

Quina és la pitjor malaltia de la nostra societat?L’egoisme.

‘La solidaritat és necessària quan no hi ha justícia’. Hi està d’acord?La solidaritat és sempre necessària perquè significa compartir i ser ca-paç d’ajudar i entendre l’altre.

Gimnàs o balls de saló?Totes dues coses.

En un sopar romàntic, prefereix un restaurant o la intimitat de casa seva?Un lloc màgic, no importa on estigui.

Ordeni correctament les parau-les següents: esport, feina, amics, família...Família, amics, feina i esport.

Triï un personatge famós, polític, esportista, artista o de qualsevol ti-pus, actual o no, amb qui li agradaria mantenir una conversa.Sòcrates.

Quina és la seva ciutat preferida per treballar? Per viure? I per visitar?Madrid, Barcelona i Venècia.

Recorda algun anunci de la seva infància?El de Cola-Cao.

A nivell personal, què fa per llui-tar contra el canvi climàtic?Tot allò que considero que està d’a-cord amb la naturalesa i que no la fa malbé.

Una frase que li agradi recordar sovint.Si té solució, per què et preocupes? I si no la té, per què et preocupes?

UN APARTAT MÉS QUEPERSONAL

ENTREVISTA A ROSA BERLANAS, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE SANITAS

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

ÀGATA SERRA

Les empreses catala-nes estan conscienciades respecte a la prevenció de riscos laborals?A dia d’avui, a Catalunya, portem 20 accidents mor-tals i 212 greus en el que va d’any. Això és una da-da prou significativa de què les coses no s’estan fent prou bé. No obstant,també és important reco-llir que hi ha hagut una evolució positiva. El ni-vell de conscienciació que tenim actualment no és el mateix que el de fa deu anys, les condicions de seguretat són millors, i hi ha hagut un canvi de conducta en els hàbits dels treballadors.

A quin perfil responen les empreses que estan més conscienciades?Normalment pertanyen alsector químic o indus-trial. Tradicionalment, són empreses que complei-xen més amb els requi-sits de seguretat laboral, alhora que tenen unes exigències de normativa més altes.

Sobre qui recau a l’em-presa la responsabilitat de prevenció de riscos?L’últim i màxim responsa-ble sempre és l’empresari, no obstant, hi ha una sèrie de funcions de caràcter més tècnic que recauen sobre el responsable de

“És important que la direcció cregui en la prevenció”

prevenció, i altres respon-sabilitats més vinculades ala conscienciació que po-den recaure sobre recur-sos humans. Normalment, les grans empreses tenen un responsable de preven-ció, però no podem dir que aquest sigui el màxim responsable. Estem par-lant d’un sistema de gestió de la prevenció que afecta tots els departaments.

Hi ha prou professionals preparats per desenvolupar la tasca de tècnics en pre-venció de riscos laborals?No hi ha un registre ofi-cial de tècnics, però sí que detectem una manca de tècnics amb un nivell de qualificació alta. Durant molts anys el compli-ment de la normativa en

prevenció de riscos labo-rals ha estat un aspecte merament formal, i això ha anat en detriment de la professionalització, perquè el que se’ls reque-ria era molt simple i molt baix i, a més, això ha anat acompanyat d’unes retri-bucions salarials normal-ment baixes. Ara s’està produint una inversió d’aquesta tendència.

El 75% de les empre-ses subcontracta la preven-ció. Què n’opina? Em sembla una dada molt coherent amb la realitat del nostre teixit empresa-rial, format per un 80% de pimes. Això els permet concertar les activitats preventives amb enti-tats especialitzades, que

tenen els coneixements tècnics i mitjans que elles no tenen. Ara bé, en cap cas es pot exter-nalitzar la responsabi-litat, i això no tots els empresaris ho saben.

Què hi ha més enllà de l’accident laboral del sector de la construcció?Ara del que podem parlar és dels riscos psicosocials derivats de l’estrès laboral, que no estan tant associats a temes de seguretat, però sí que afecten a la part per-sonal dels treballadors. En aquests moments, ja s’està treballant en com detectar aquests tipus de riscos i, fins i tot, per part de les administracions també s’estan posant eines per ajudar a controlar-ho.

En quins projectes es concreta el suport de la Fun-dació a les persones ambdiscapacitat?Facilitem el seu accés al món laboral. Hi ha una as-sociació errònia que dóna per fet que les persones amb discapacitat han de tenir un nivell de qualifi-cació baix o que no poden accedir a llocs de res-ponsabilitat. Per tant, els donem suport a nivell de formació. També promo-vem la pràctica de l’esport adaptat, pensem que és una via de rehabilitació terapèutica molt bona, però també social.

Montse Moré al seu despatx. / D. CALDERÓN

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A MONTSE MORÉ, DIRECTORA GERENT DE FUNDACIÓ PREVENT

PIMEC I SECARTYS

PIMEC I SECARTYSSIGNEN UN ACORD DE COL•LABORACIÓ

CECOT RECLAMA AL NOU GOVERN QUEPOTENCIÏ EL SECTOR INDUSTRIAL DEL PAÍS

Pimec i l’Associació Espanyola d’Exportadors d’Elec-trònica i Informàtica han signat un conveni per potenciar la representativitat institucional. Pimec representarà a Secartys i li donarà suport en el ter-ritori català. Per altra banda, Secartys actuarà en representació de Pimec en l’àmbit català i espanyol en temes i accions del segment electrònic, informà-tic, de telecomunicacions i energia solar. També actuarà conjuntament amb la patronal en les actua-cions que s’adrecin a aquest sector.

La patronal Cecot considera que les propostes de José Luís Rodríguez Zapatero per reactivar l’economia espanyola no són suficients per desen-volupar l’activitat empresarial i econòmica del país. Entre les reivindicacions en matèria fiscal de la pa-tronal hi consten, entre d’altres, l’eliminació total de l’IAE, l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni i de l’impost sobre successions i donacions; i un marc específic per als business angels.

CECOT

: especialistes,professionals, compromesos

GIRONA · C/Barcelona 2 · 17002 Girona · Tel. 972 224 940 · Fax 972 222 649 · girona@axxon.cat BARCELONA · C/Balmes 89-91, 8è, 1a · 08008 Barcelona ·Tel. 902 224 940 · Fax 935 518 728 · barcelona@axxon.cat

Treball temporal, selecció i consultoria69/0030/08

EC-0123/98

Promoure la cultura preventiva i fomentar entorns laborals més segurs dins de les empre-ses són els principals objectius de la Fundació Prevent, junt amb el desenvolupament de polítiques que fomentin la inserció del col·lectiu de treballadors discapacitats.

LA UEP DÓNA SUPORT A LA CANDIDATURA DEL CLÚSTER VITIVINÍCOLA DEL PENEDÈS

Arran de la presentació, per part de l’Ajuntament de Vilafranca, del projecte de creació del Clúster Vi-tivinícola del Penedès, la Unió Empresarial del Pe-nedès considera que la seva creació comportaria la concentració d’empreses i entitats interconnec-tades vinculades al sector de la producció i elabo-ració de vins i caves i això afavoriria la creació, execució i gestió de nous projectes innovadors per millorar la competitivitat del sector i assegurar-ne el seu èxit en una economia global.

UEP

20 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008EMPRESA / Decàleg

PREVENCIÓ RSC COACHING ECONOMIA MÀRQUETING

ANTONI PINIÉSDIRECTOR VALORES Y PERSONAS

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Cooperar en xarxa

En un món en què l’elevada mortalitat empresarial és la norma, la cooperació en xarxa pot aportar la solució. Cooperaren xarxa representa compartir sobretot uns objectius. Això pot ser el resultat d’un acord previ que convindria establir a llarg termini en què les empre-ses implicades posen en comú tots o part dels seus recursos per tal d’assolir els objectius fi-xats. També poden acordar les condicions en què treballaran. Què poden aconseguir? Entre d’altres una millora en les condi-cions de compra; i un augment de la capacitat de producció, obtenint economies d’escala. Les empreses poden dedicar-se a fer allò que millor coneixen: les seves competències essen-cials. La cooperació en xarxa permet compartir despeses d’inversió, especialment les de R+D+i. També poden acon-seguir millors condicions de distribució i venda, arribant a mercats impensables sense cooperació. En la cooperació és molt important la confiança per evitar que comportaments oportunistes la traïcionin.

JOSEP LLUÍS PEREZECONOMIA DE LA COOPERACIÓ. DIRECTIU DE

LA COMISSIÓ D´INTANGIBLES DE L’ ACCID

La gestió de la incertesa

Els directius es troben sot-mesos a una intensa pressió per obtenir resultats, les exi-gències diàries són majors i cadascun dels moviments és observat i analitzat. Per més que pretenguem ser sòlids i determinats, i mostrar que cadascuna de les accions que realitzem formen part d’un desplegament estratègic, el cert és que no existeixen pro-tocols d’actuació per sostenir la incertesa, i la soledat as-sociada al lloc ens fa dubtar en moltes ocasions. Això és el més normal del món. El coaching personalitzat in-tenta reforçar que aquest es-pai d’incertesa es transformi en claredat, que el procés de presa de decisions es realitzi amb consciència gràcies a la participació del coach com a caixa de ressonància directi-va. L’escolta, les preguntes per generar reflexió i un feedback directe al qual molts cops el manager no pot accedir per la seva pròpia posició han fet del coaching una disciplina de gran rellevància i utilitat em-presarial.

Un camí cap a la innovació

El Servei de Prevenció Gaudí compleix 10 anys d’exercici com a entitat especialitzada en prevenció de riscos laborals al sector de la construcció. Tenim, per tant, una llarga experiència a peu d’obra i a les empreses del sector. Per la societat en gene-ral, la visió de la prevenció de riscos és la d’aconseguir unes bones condicions de treball, comptant a fer les empreses més competitives, i avui dia ja tothom sap que la seguretat és un valor a contemplar. La pre-venció de riscos laborals com aspecte gestionable a l’empresa té un valor indiscutible en la res-ponsabilitat social corporativa, igual que la qualitat i el medi ambient. Es pot perfectament fer de la prevenció, el sistema de millora dels processos de treball millorant les condicions de treball i la productivitat. I no oblidem que la inversió en R+D+i és rendible fiscalment. L’empresa ha d’entendre que vol ser millor i més competitiva i ha de fer servir tot el que té al seu abast. I les persones que hi treballen són el valor més valuós.

Preguntar als nostres clients

El dia en què els socis funda-dors de Vueling es van plantejar tirar endavant el seu negoci van encarregar un estudi sobre les expectatives que tindrien els futurs clients d’una companyia aèria de baix cost. L’enquesta realitzada va desvetllar que els principals prejudicis als quals havien d’enfrontar-se, abans de començar l’activitat, serien: avi-ons vells i pilots novells, sense experiència. “Casualment”, vanfer tot el contrari, comprar avi-ons nous i contractar pilots amb molta experiència, a banda d’altres coses, és clar. La sorpre-sa generada, per haver superat les expectatives dels primers cli-ents, captats pel baix cost dels bitllets, va fer que aquests reco-manessin els serveis i guanyes-sin, d’aquesta manera, quota de mercat de manera ràpida. Molt sovint, dediquem elevades dosis d’il·lusió i intuïció quan iniciem un negoci, sens dubte ne-cessàries, però oblidem el més important, preguntar als nostres futurs clients, aquells als que volem dirigir la nostra oferta, quines son les seves expecta-tives, per superar-les!

FRANCESC TORRALBA CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

El capital inter-generacional

Les organitzacions estan inte-grades per persones d’edats diverses que comparteixen un horitzó i a on cadascuna hi col·labora aportant-hi talent.Les organitzacions no poden prescindir de la riquesa que suposa la trobada entre gene-racions. Més aviat l’han de po-tenciar. Les persones de més edat tenen l’autoritat moral per ensenyar les pràctiques correctes. Les persones joves que s’integren, si bé pateixen la inexperiència de tot novell, tenen l’entusiasme i l’esperit d’innovació. La trobada entre els dos col·lectius és vital,tant a les escoles, com als hos- pitals, com també a les orga-nitzacions amb voluntat lucra-tiva. La tendència a arraconar la gent gran a través de formesde prejubilació és una formade perdre el capital intangible del diàleg intergeneracional. La prudència, l’experiència, el seny i l’esforç són valors que les persones grans de l’organització poden transmetre als més joves, valors que no sols són rics per a l’organització, sinó també per a la vida personal.

GEMMA CAROLGERENT DEL SPG

JornadesEconòmiquesde l’EuramTrobadade CerclesEuram

Sr. Francesc Astalspresident de Caixa TerrassaHble. Sr. Josep Huguetconseller d'Innovació i Universitats de la Generalitat de CatalunyaHble. Sr. Juli MinovesMinistre d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació del Govern d’AndorraHble. Sra. Francesca Vivesconsellera de Comerç, Indústria i Energia de les Illes Balears.Sr. Ferran Villalongapresident de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa

Sr. Vicent Serradellcatedràtic de Tecnologia Nuclear de la Universitat Politècnica de Valènciai de la University of PensilvanyaSr. Mariano Marzocatedràtic d'Estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de BarcelonaSr. Andreu Moiadoctor en Física i Enginyeria Mecànica al Departament de Físicade la Universitat de les Illes Balears.

Trobada Empresarial de l'Euram

Més informació i inscripcions al 93 452 72 52 i alweb www.iivee.org/euram2008

Terrassa, 8 de maig de 2008Escola Universitària de Caixa Terrassa - Euncet

Creixement econòmic i sector energètic a l'Euram

InauguracióSr. Joan Laportapresident del FC BarcelonaSr. Vicenç Grandepresident del Mallorca FCSr. Manuel Llorentepresident del Pamesa València BasketSr. Ricard Pérez Casadocomissionat del governper a la Copa de l’AmèricaSr. Paul Gozepresident de l’USAP PerpinyàSr. Manuel Fernández Hermososecretari general del Comitè Olímpic AndorràModera:

Julià Garcia Candauescriptor i periodista esportiu

La gestió econòmica a l’esport

Tothom sap que la seguretat és un valor a contemplar

Les persones de més edat tenen l’autoritat moral per ensenyar

Les exigències diàries als directius són cada cop majors

Les empreses es poden dedicar a fer allò que més coneixen

Oblidem de preguntar als clients per les expectatives

Decàleg / EMPRESA 21MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

Sovint la innovació s’associa a projectes costosos, a inversions i a subvencions, i en part és així. Però, abans de res, innovar és una actitud, una manera de fer de les empreses, les persones i l’entorn, que ha de qüestionar contínuament i de forma cons-tructiva els processos que s’estan portant a terme correcta-ment i els que que es podrien mi-llorar. Innovar significa introduir novetats al sistema que puguin traduir-se en una major rendibili-tat econòmica. Una empresa pot innovar en els productes, com passa a la majoria de ca-sos, però també en els proces-sos organitzatius, productius, l’oferta al client i la gestió de les seves necessitats, en els serveis de postvenda i, fins i tot, en la gestió dels impactes ambientals. Innovar també significa sortir de la rutina, introduir nous aires. Per això les aportacions des de fora de l’empresa poden trencar vicis o, en certs casos, constatar que “el rei va nu”, com assenya-la el nen del conte. La nostra ex-periència ens indica que aquest tipus de col·laboracions pot ser enormement fructífera.

Sobre la innovació

CARLES RIBA ROMEVADIRECTOR DEL CDEI-UPC

PROFESSOR DE LA UPC

JUAN CARLOS RIBADIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

EN RRHH

TECNOLOGIA

LUIS PARDO,DIRECTOR SAGE SP CATALUNYA

S’ha d’invertirel doble

Segons l’informe anual sobre despeses en TIC de l’European Information Tecnology Obser-vatory (EITO), Espanya és un dels països de la Unió Europea que està a la cua en l’apartat de despesa mitjana en TIC respecte al PIB. El 2006, mentre que a Suècia el 7,3% de la despesa mitjana per càpita es destinava a noves tecnologies, a Espanya aquest percentatge es va situar en un 4,6%. L’increment de la despesa de les empreses espa-nyoles en noves tecnologies ha estat significatiu l’any 2006 si ho comparem amb anys anteri-ors, de fet es van invertir 47.616 milions d’euros. Però tanma-teix, Espanya es troba per sota de la mitjana europea en el que es refereix al percentatge de despesa en TIC respecte al PIB. Països com Letònia o Estònia es troben amb percentatge su-periors al 9%, superant el 2006 a Estats Units i Japó, la inver-sió dels quals es va situar en el 5,41% i en el 7,65% respectiva-ment. Per tant, el missatge és clar, s’ha d’invertir en TIC d’una forma decidida. Ens hi juguem el futur.

EXPORTACIÓ

Paradigmes globals

La majoria de les empreses han nascut com a conseqüència d’una oportunitat que els oferia el mercat més proper. Però el mercat potencial que tenen els productes no es circumscriu a l’entorn proper. El mercat està actualment globalitzat. Qualsevol pot consultar l’oferta mundial simplement teclejant el que busca en un cercador. Per tant, el mercat potencial ja no són els clients propers que han ajudat a néixer l’empresa. El mercat és tot el món. Per això s’ha de néixer amb la men-talitat que el nostre mercat no serà únicament el dels clients propers als que sempre haurem d’agrair la seva confiança i el fet d’haver alimentat l’empresa en els moments més delicats, sinó el dels clients que tenen similars necessitats en d’altres llocs del món. Això obliga a dissenyar el producte pensant en aquests altres mercats i en la necessitat d’adaptar-los ràpidament. La globalització té inconvenients però també ofereix oportunitats perquè, en aquest mercat global, o menges o et mengen

CARLES VIVASDIRECTOR GENERAL DE SECARTYS

INNOVACIÓ LEGAL

JOSEP RODÉS PALLARÉSADVOCAT. DEPARTAMENT MERCANTIL

MANIEGA & SOLER

Representació en juntes

Segons l’article 49 de la Llei de societats de responsabilitat limitada, “un soci es pot fer re-presentar en les reunions de la junta general per mitjà d’un al-tre soci, del seu cònjugue, d’as-cendents o de descendents”. També és possible la represen-tació per part d’un tercer que no pertanyi a cap d’aquestes ca-tegories si així ho contemplen els estatuts de la companyia. En tots aquests supòsits, per tal d’acreditar la representació, caldrà presentar un document privat específic en cada reunió. I, fora d’aquests casos, és pos-sible que un tercer representi un soci? Sí, però sempre i quan aquest tercer ostenti un poder general que el faculti per ad-ministrar tot el patrimoni que el representat tingui en territori nacional. És important tenir present que la manca d’aquest poder notarial podria donar lloc a la nul·litat de la junta. Darrera-ment, arran de sentències com la de l’Audiencia Provincial de Zaragoza núm. 701/2003, del 5 de desembre, s’han evidenciat els mals hàbits recorrents en les juntes que se celebren avui dia.

RECURSOS HUMANS

No perdem el món de vista. És cert que entre tots estem acon-seguint que el síndrome de la recessió convisqui amb nosal-tres. Honestament no és just que dos sectors, com els bancs i la construcció, que han nedat en l’opulència, ens facin sentir malament. I ara què passa? Ens hem d’ajustar cinturons i dei-xar de guanyar… , i els altres hem de seguir sent més creatius,estant actius i pencant! Però, dins d’aquest escenari tambése’ns brinda l’oportunitat de fer les coses encara més bé en l’àmbit dels recursos humans.Més que mai cal tenir gent và-lida dins de les organitzacions. Si fitxem candidats fora de l’empresa fitxar bé, gent amb talent i actitud per a les nos-tres empreses. Si el talent està dins de l’empresa, cal donar-li sortida, identificar-lo i desen-volupar-lo, a fi que l’eficiència sigui cada cop millor. Sinó hem d’anar a buscar-lo, no no-més fitxant currículums sinó persones amb talent per a les nostres organitzacions. Ja ho veieu, no hi ha mals moments sinó bones oportunitats!

No hi ha crisis per fitxar

El nostre país ha d’invertir en TIC d’una forma decidida

El mercat potencial no es circumscriu a l’entorn proper

La innovació és una forma de fer de les empreses i les persones

En quins casos és possible i quins requisits s’han de complir

Més que mai cal tenir gent vàlida dins de les organitzacions

22 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008EMPRESA / Empresa centenària

es van interessar per la llonganissa de Casa Sendra. Tal i com explica el seu propietari, Pau Arboix: “Nosaltres no buscàvem una clientela tan selectiva però ha anat sorgint de forma natural”. Atès al seu alt valor gastronòmic, els productes de Casa Sendra són avui distribuïts exclusivament e n e s t a b l i m e n t s p e r a gourmets. De fet, la Casa Real, i especialment el Rei Joan-Carles, aprecien la qualitat del producte i en són grans consumidors.

La Saga dels SendraEn Joan Sendra va ser la cinquena i última generació de la família que es va dedicar a produir llonganissa. “Va ser pare de dues filles i cap d’elles ni els seus marits es van interessar per continuar amb el negoci familiar, així que tots dos vam arribar a un tracte”, relata Pau Arboix, propietari de Casa Sendra des de 1975, any en què Joan Sendra li va confiar “la tasca de perpetuar amb sensibilitat el negoci”. Aquell any es registra la marca actual Casa Sendra.

Casa Sendra: 159 anys elaborant la legítima llonganissa de Vic

MÒNICA VILLANUEVA

Casa Sendra és la productora més antiga de la legítima llonganissa de Vic i la única empresa que produeix encara avui de forma artesana i sense additius. Els seus orígens remunten a l’any 1849, quan Maria Anna Vilar, viuda de Josep Sendra, instal·la al número 18 del carrer Gurb, Vic, el primer obrador de llonganissa, amb assecadors annexos i venda al públic, a fi d’explotar empresarialment allò que fins aleshores havia estat una elaboració exclusiva per al consum familiar. Es proposava així ajudar al manteniment de la família.

Qualitat centenàriaGràcies a la seva qualitat i de forma pràcticament espontània, la xarcuteria va començar a tenir una clientela fixa que va fer créixer el negoci. L’empresa, ja a les mans de Joan Sendra, fruit del primer matrimoni de la viuda Sendra, es proveïa de carns magres –la seva matèria prima– procedents de matances casolanes d’Osona, però es complementava amb d’altres del Bages i la Cerdanya. L’arribada del ferrocarril, l’any 1876, va suposar un important pas ja que fins aleshores les carns eren portades per diligències.

A f inals del segle XIX, l’elaboració de llonganissa es va posar de moda entre les famílies burgeses de Barcelona i moltes d’elles van decidir entrar en aquest negoci. Tot i que la inconsciència i la manca de

coneixement en el sector va fer que en un parell d’anys, moltes d’aquestes cases d’embotits tanquessin i més d’una família va quedar arruïnada. A Vic encara avui es poden veure antigues fàbriques que s’havien fet construir en estil Modernista.

L’èxit del Mercat de VicAmb l ’arribada del f luid e lèc t r ic , es comença a imposar la tecnologia italiana i alemanya amb les primeres picadores de carn, pastadors i embotidores elèctriques. Tot plegat van ser detonadors perquè Casa Sendra continués la seva expansió. En aquest sentit, el Mercat de Vic dels dissabtes també va jugar un rol important per la difusió del producte i a la llarga es van veure obligats a recórrer a representants per satisfer la demanda de llonganisses arreu de l’Estat.

Un producte selecteDe mica en mica, comerços de delicatessen o establiments dedicats a articles de primera qualitat d’arreu de l’Estat

La llonganissa de Casa Sendra, reconeguda internacionalment, és considerada com un dels millors embotits del món gràcies a la seva elaboració artesanal i mancada d’additius. De caire familiar i tracte proper, Casa Sendra constitueix un exemple viu d’empresa artesanal del sector alimentari des de fa més de 150 anys.

CASA SENDRA

Quin és el secret?“Els dijous per la tarda és el dia que dediquem a elaborar la llonganissa”, explica Arboix que fa personalment la feina, normalment amb la seva filla Anna Maria, continuadora del negoci. “La recepta és molt senzilla: posar sal, pebre i controlar el temps del pastat. El nostre ‘secret’ està més aviat en les pràctiques de treball”. Fan especial atenció en la forma de fer el sacrifici, a la temperatura del postmortem, a prendre cura que no hi hagi cap os, etc. Per fer una partida de llonganissa es necessita vuit dies i cada dia es fa una activitat diferent. La qualitat d’aquest embotit s’explica pel seu valor artesanal però també perquè està mancat d’additius, làctics i farines.

Adhesiu per cada peça de llonganissa en motiu del prestigiós Guardó ‘Coq d’Or’. / CEDIDA

El Guardó Francès ‘Coq d’Or’Al 2006 Casa Sendra va obtenir el Guardó Francès ‘Coq d’Or’ per a representar el millor producte gastronòmic espanyol de l’any. El premi va ser atorgat per la prestigiosa publicació Le Guide des Gourmands en reconeixement al manteniment dels seus estàndards de qualitat i a l’absència d’additius al seus productes. A més, Sendra posseeix les cinc “VVVVV” com una de les impulsores de la reputació de Vic com una de les ciutats més prestigioses del món en l ’e laboració d’embotits. “El Guardó suposa un gran honor però també una gran responsabilitat per seguir estant sempre a l’alçada”, reconeix Arboix. A més, la llonganissa de Casa Sendra té el prestigi de ser l’únic embotit espanyol a Chez Bouchon, considerada la xarcuteria amb més prestigi d’Europa on es pot comprar una llonganissa a 87 euros el kilo.

Casa Sendra té el seu showroom al carrer Verdaguer, 28 de Vic. / ANTONI ANGUERA

Capçalera dels impresos dels anys 20. / CEDIDA

La seva elaboració és artesanal i no porta cap tipus d’additiu

“No buscàvem una clientela tan selectiva però ha anat sorgint de forma natural”

Entrevista / FINANCES 23MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Cada cop més es demana un criteri ètic a l’hora de consumir”

JORDI MARÍ, DIRECTOR DE FETSFinances

IVAN GIMÉNEZ

Quan parlem de banca ètica a què ens estem referint?Ens estem referint a tot el món financer que incorpora criteris ètics a l’hora de fer la seva acti-vitat d’intermediació financera. Això de manera molt senzilla es resumeix en què entitats financeres que recullen estalvi i donen crèdit ho fan sense entrar en contradicció amb una carta de principis ètics i socials. Per tant, no inverteixen ni donen finançament a projec-tes que entren en contradicció amb aquesta filosofia.

Quins tipus d’entitats podem trobar en aquest món?Hi ha cooperatives que donen serveis financers als seus socis però no estan sotmeses a la normativa bancària. Després estan els bancs ètics que estan sotmesos a la mateixa norma-tiva que les entitats convencio-nals, i ofereixen serveis similars en base a aquests criteris ètics.

Quins serien aquests criteris?En el món de les finances ètiques hi ha entitats que s’han centrat en criteris de tipus positius. Per exemple, només finançar projectes en economies emergents, o donar finançament a entitats d’economia social. Les enti-tats més grans com el projecte Fiare o el Triodos Bank el que fa és oferir a l’estalviador cap a on vol que el seu diner vagi dirigit, no de manera concreta

perquè seria impossible, però sí cap a quin sector.

I quina tasca fa FETS?FETS es crea a Catalunya l’any 1999 quan gairebé ningú havia sentit a parlar de finan-ces ètiques. Tenim la volun-tat d’impulsar la creació de banca ètica. A més de donar-la a conèixer, volem fomen-tar la seva posada en marxa. Durant aquests anys, l’activitat s’ha centrat en la promoció, i ara ens podem focalitzar més en la creació. Fins fa dos anys, era més difícil però amb l’establiment de dues entitats de banca ètica a Barcelona és més possible.

Els ciutadans coneixen cada cop més la banca ètica?A la nostra societat el consum responsable no està tant desen-volupat com en d’altres països europeus. Però poc a poc, hi ha alguns conceptes que van arre-lant, el boom de la preocupació pel canvi climàtic també fa que ens preocupem pel que anem consumint. La tasca de cons-cienciació és de llarg recor-regut.

La banca ètica es troba en un moment decisiu?És un moment dolç especial-ment a Catalunya. Des de fa dos anys compten amb dues opcions de banca ètica a Bar-

celona, Triodos i Fiare. A més, vivim en un moment que cada cop més persones demanen un criteri ètic a l’hora de consumir un servei

La banca tradicional ha reac-cionat d’alguna manera davant l’aparició d’aquestes entitats?La banca convencional cada cop ofereix més productes amb l’etiqueta de socials, però seria massa agosarat pensar que ha sigut obra nostra. Les caixes d’estalvi en especial segurament seran les que més senten la pressió ciutadana per tornar als seus orígens socials.

La imatge popular que els bancs només volen guanyar diners incideix d’alguna manera a les finances ètiques?La imatge del món bancari és que es mou principalment a la recerca del benefici econò-mic. Sumar la paraula ètica a un món sobre el que tenim aquesta concepció és compli-cat. Per la via de la pràctica es demostra que la banca ètica fa una aposta molt diferent, per a aquestes entitats l’important és maximitzar el benefici social.

Jordi Marí es troba al capdavant de FETS. / DAVID FERNÁNDEZ

Finançament Ètic i Solidari (FETS) és una organització que s’encarrega de promoure la banca ètica a Catalunya. Es tracta d’un sector poc conegut però que ofereix uns serveis i uns productes molt interessants per a aquelles persones interessades a què els seus diners es destinin a projectes sostenibles.

“La banca ètica fa bàsicament una aposta diferent: l’important és maximitzar el benefici social”

PERSONAL

Jordi Marí és llicenciat en Economia per la Universi-tat de Barcelona i va cur-sar un màster sobre Gestió d’entitats d’economia social a l’IDEC de la Universitat Pom-peu Fabra. Ha desenvolupat tota la seva trajectòria profes-sional en el món de les entitats relacionades amb aquest àm-bit, i més concretament amb el col·lectiu Ronda. Des de fa dos anys s’ha incorporat a FETS.

Quines aficions té?M’agrada molt la música, estic aprenent a tocar la guitarra.

Un llibre que recomani?Más allá del capitalismo de Da-vid Schweickart

Un valor a la feina?La honestedat

Quin destí recomanaria per viatjar?Bolívia, un país molt interes-sant i que visita poca gent

Com és el seu dia a dia?Bàsicament fer explicacions sobre la nostra tasca a dife-rents entitats, i anar sumant adeptes al món de les finan-ces

Una lliçó?Valorar la integritat de les per-sones

PERSONAL

Com afecta la crisi financera a la banca solidària?És un refugi petit. Però podem tenir algun avantatge. No bus-quem inversions especulatives, com les subprime i maximit-zar el rendiment econòmic maiserà objecte de les nostres ac-tivitats. Tenim ambició social, i ens dediquem a projectes més sostenibles i el risc és menor.

24 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008FINANCES / Anàlisi de valors

inversors, “estan massa pen-dents del curt termini, i en Borsa no es pot estar pendent contínuament del que passarà demà, sinó que s’ha de pensar a mig-llarg termini”.A nivell internacional, la Universitat de Michigan va publicar els índexs de con-fiança dels inversors norda-mericans, 63,2 punts a l’abril, el nivell més baix en el darrer quart de segle.Pel que fa als valors del selec-tiu Íbex-35 més afectats per aquesta evolució pendular, han estat els bancs, les im-mobiliàries i constructores, i Telefónica. De fet, durant les setmanes que semblava que hi havia una certa recupera-ció Banco Santander, BBVA i Banco Popular i la matei-xa companyia de telecomu-nicacions varen protagonit-zar aquella il·lusòria pujada. De totes maneres, i tal i com apunta Teixidó, “l’Íbex no ha baixat perquè les companyi-es amb major capitalització no han tingut pèrdues més grans”. Aquestes constants pujades i baixades provoquen un debat constant sobre la durada i in-tensitat de la crisi. Durant les setmanes de recuperació, les veus optimistes van indicar que s’estava arribant al final de la inestabilitat generada pel fenomen de les subprime,i fins i tot es va arribar a par-lar de final de la incertesa fi-

nancera. Altres veus es mos-traven totalment pessimistes i parlaven d’una calma tem-poral abans de l’arribada de l’impacte més fort de la cri-si. Aquesta tendència es veu alimentada per les diferents institucions públiques –des de governs, bancs centrals o el mateix FMI– que ja co-mencen a donar indicis sobre quin impacte pot tenir la cri-si, no només a les borses sinó a l’economia real.En opinió de Teixidó, “s’ha de ser molt cautelós, i s’ha d’esperar més per veure en quin moment ens trobem”. En aquest sentit, l’analista de Renta 4 creu que s’ha d’estar molt atent als moviments de la FED, en especial a la seva reforma interna; així com al comportament del BCE da-vant les tensions inflacionis-tes i la volatilitat de l’euro a curt termini.Els experts també estan es-tudiant el comportament de crisis anteriors per veure si es pot extreure alguna lliçó sobre aquest comportament tan erràtic. Segons explica Teixidó, aquestes anàlisis ser-veixen per “posar-se en an-tecedents i poder saber quin impacte tindrà l’economia fi-nancera en l’economia real”. L’analista de Renta 4 creu que l’opinió generalitzada és que “hi ha una convicció que la crisi durarà més del que esta-va previst”.

ser per sota de l’esperat, el que va provocar el pessimis-me entre els inversors”, apun-ta Teixidó. Així mateix, l’ana-lista de Renta 4 explica que ara “els inversors tenen cert desencís, hi ha certa retrac-ció en el seu comportament i esperen a l’evolució de les notícies que poden anar arri-bant”.També es mostra rotund so-bre el comportament dels

Daltabaixos a l’Íbex-35

VALORSDEL MES

6.559,906.728,30

DAX

1,521,60

12.820,4713.543,85

1.767,571.881,65

NASDAQ

3.641,053.736,12

EUROSTOXX 50

NOVES EXPECTATIVESLa nova baixada dels tipus d’in-terès nordamericans ha tingut reaccions als mercats. L’Íbex-35 va reaccionar negativament i va tornar a perdre la barrera psicològica dels 13.000 punts.

L’EVOLUCIÓ DE LA BORSA

6,45%

28 Març22 Abril

IVAN GIMÉNEZ

Les dues setmanes que coin-cideixen amb el final de març i començaments d’abril van donar cert respir als par-ques europeus i en especial a l’Íbex-35. El selectiu índex de la Borsa de Madrid va re-gistrar una pujada del 6,80% portant certa calma als inver-sors després d’un trimestre marcat per una incertesa. Se-gons Xavier Teixidó, analis-ta de Renta 4, “la pujada va ser deguda a cert optimisme davant la publicació d’alguns resultats d’empreses, com General Electric, que es pre-veien millors del que després van ser”. Aquestes bones perspectives varen portar a

Aquest darrer mes l’evolució erràtica de l’Íbex-35 ha posat a prova els nervis dels inversors. Entre finals de març i començaments d’abril la recuperació de l’índex va portar certa tranquil·litat als inversors, però a mitjans de mes van tornar les caigudes.

DÒLAR / EURO

2,61%

NIKKEI

5,64% 2,57%

l’Íbex a allunyar-se de la pre-ocupant barrera dels 12.000 punts.La caiguda de General Elec-tric –amb un 6% menys al pri-mer trimestre de 2008 respec-te al mateix període de l’any anterior– i altres grans valors nordamericans van provocar un nou desplom de l’Íbex-35 –del 4,10%– i altres places fi-nanceres. La baixada es va fer molt patent en el ritme de contractacions al parquet ma-drileny, la mitjana del Mercat Continu va caure en més de 1.000 milions d’euros. En la mateixa línia, les operacions al mercat obert van caure en 800 milions diaris.“Els resultats en general van

CAC DOW JONES

1,27%

ÍBEX

El Banc Santander ha estat víctima de les darreres fluctuacions a la borsa. / ARXIUDiferentsinstitucionspúbliques parlen ja de l’impacte de la crisi sobre l’economia real

Els índexs de confiança dels inversors nordamericans es troben en el nivell més baix dels darrers 25 anys

28 MARÇ 22 ABRIL

L’evoluciópendular de la borsa ha afectat sobretot els bancs i les immobiliàries

12216,40

12269,14

12321,89

12374,64

12427,38

12480,13

12532,88

12585,62

12638,37

12691,12

12743,86

12796,61

12849,36

13160,29

13219,1113277,93

13336,74

13395,56

13454,37

13513,19

13572

13630,82

13689,63

13748,45

13807,26

13866,08

13924,90

4695,914716,364736,804757,254777,694798,134818,584839,024859,474879,914900,354920,804941,244961,68

28 MARÇ 22 ABRIL 28 MARÇ 22 ABRIL

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

el 50% i el 60%. La part de títols que es despendrien anirien a in-versors institucionals i buscari-en socis internacionals. En pa-raules del conseller delegat de Metrovacesa, Jesús García de Ponga, la intenció és fer aques-tes noves incorporacions abans de l’estiu. Tot i que els contac-tes s’han mantingut amb total discreció, sí que se sap que s’ha anat a buscar inversors a Ale-manya, Regne Unit i França, segons va reconèixer el ma-teix García de Ponga. A banda d’aquestes hipotètiques opera-cions futures, cal recordar que Metrovacesa disposa d’actius de lloguer a França, part de l’ac-tual patrimoni de la immobilià-ria gala Gecina.

mistes. Segons Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “la prope-ra evolució de Metrovacesa no serà tan turbulenta ja que hi ha menys títols en circulació”. A més, l’analista relativitza les interpretacions de la caiguda, “l’empresa ha estat sotmesa a una situació d’OPA, i això s’ha de tenir en compte, si es com-para l’evolució general de l’Íbex aquest any –amb una caiguda del 13%- i la de Metrovacesa –que ha baixat un 12%- es veu que el comportament ha estat en la línia de l’índex”.A banda d’aquests factors pro-pis, el sector de les immobilià-ries està patint unes fortes cai-gudes, després d’uns anys amb augments dels beneficis propers

Mes d’infart per MetrovacesaEL SECTOR DE LES IMMOBILIÀRIES NO PASSA EL MILLOR MOMENT

ARRIBADA D’ITENEREEl 30 d’abril s’estrenarà a la Borsa la concessionària d’autopistes Itinere. El preu atractiu i el paper de va-lors refugi d’aquest tipus d’empreses fan pensar que pugui tenir un bon debut al parquet madrileny. En-cara que només cinc de les companyies que han de-butat des de 2006 tenen avui dia rendiments positius.

BANESTOSensacions contradictòries per aquest banc. Tot i que els resultats del primer trimestre han estat prou bons, amb uns beneficis nets de 217,6 milions d’euros, un 16,1% més que a l’any anterior. A més, va ser un dels valors que millor es van comportar en les setmanes de bonança viscudes per l’Íbex a finals de març i començaments d’abril. Tot i així, l’ombra de l’augment de la morositat preocupa, no només a Banesto sinó a tot el sector. Cal recordar que al mes de febrer es va situar en l’1,056%, el nivell més gran dels darrers cinc anys.

IVAN GIMÉNEZ

El mes d’abril de 2008 costarà d’oblidar a Metrovacesa. L’exe-cució de l’OPA per part de la fa-mília Sanahuja a comença-ments de mes només va ser el tret de sortida per unes cotitza-cions molt castigades, especial-ment per la rebaixa de valoració feta pel banc suís UBS. A més, la immobiliària es veu afectada per les tendències generals del sector, molt castigat pels dalta-baixos de l’Íbex-35.El 3 d’abril es va concretar l’OPA feta per la família Sanahuja que li va permetre adquirir el 80,63% de les accions de la companyia, per un import de 585,75 milions d’euros. D’aquesta manera es posava fi a una operació que la Comissió Nacional del Mercat de Valors va autoritzar el passat 12 de març. Els Sanahuja ja disposaven del 70,52% dels títols, però la seva oferta els va permetre adquirir 7,03 milions d’accions addicio-nals, i així va poder adquirir el 10,11% restant. Concretament, l’oferta era de 83,21 euros per cada títol. L’operació de la fa-mília catalana va comptar amb finançament del HSBC, que podia aportar fins 776 milions d’euros, si hagués calgut més capital per a executar l’OPA. Pel que fa a la resta de l’accio-nariat, la composició queda de la següent manera, ING és el segon amb un 6,70% de la com-panyia, Citigrup amb un 5,17%, Credit Suisse (4,86%) i Deuts-

che Bank amb 3,036%.Però la segona setmana del mes, va començar amb una cai-guda de l’11,10% només el 8 abril, fins a situar-se el preu de l’acció en 69,95 euros. Les cau-ses d’aquest descens cal buscar-les primer en la valoració nega-tiva que va fer el banc d’inver-sions suís, UBS, que deia que els valors de Metrovacesa eren els més cars entre les immobi-liàries espanyoles. Arribant a cotitzar amb una prima del 33% sobre el valor net dels actius de 2007. En aquesta línia, la reco-manació del banc suís va canvi-ar de “neutral” a “vendre”, i con-cloïa el seu informe assegurant que aquesta decisió era causa d’una valoració “excessiva a ris-cos permanents i incerteses es-tratègiques”. Tot i així, les perspectives de cara al futur no són tan pessi-

FORTA CRESCUDA DE REPSOLEl descobriment de nous pous petrolífers a les costes del Brasil a mitjans d’abril va portar una forta pujada de les accions de l’energètica a diversos mercats. Tot i que es van moderar les primeres apreciacions sobre la quantitat de cru descoberta, les pujades dels títols de Repsol van ser d’un 20% a Wall Street i un 9,1% al la Borsa de Madrid.

UBS va dir que els valors de Metrovacesa eren els més cars entre les immobiliàries espanyoles

NOVES NORMES PER ENTRAR A L’ÍBEXEl Comité d’Administració de la Societat de Borses ha aprovat una modificació de la norma que s’aplica a l’hora d’escollir els valors que poden ser membres de l’Ibex 35. Les empreses que vulguin entrar al selectiu, hauran d’estar entre les 20 primeres per capitalització flotant computable enfront de les 15 actuals.

al 20%. Al 2007 van registrar im-portants caigudes, i Metrovace-sa va viure un descens del 36%, motivat per les diferències en-tre els màxims accionistes. En general, els experts consi-deren que les empreses immo-biliàries han d’apostar per la diversificació del negoci (es-pecialment cap a la promoció d’oficines o naus industrials), la vivenda de protecció oficial, i la internacionalització.En el cas concret de Metrova-cesa, la família Sanahuja va ma-nifestar poc després d’executar l’OPA que la seva intenció no era mantenir l’elevat percen-tatge de títols, sinó que reduiria la seva participació fins a una proporció que rondaria entre

Metrovacesa s’ha vist afectada per les tendències generals del sector de la construcció. / ARXIU

Els experts consideren que les empreses immobiliàries han d’apostar per la diversificació

La immobiliària Metrovacesa encarna la situació que estan patint les empreses del ram als mercats. L’execució de l’OPA per part de la família Sanahuja, i els informes d’UBS han afegit més incertesa a l’evolució borsària de la companyia, que ha tingut pèrdues en les seves cotitzacions per sobre del 10%.

ABRIL2007

ABRIL2008

26 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008FINANCES / Banca i Assegurances

IVAN GIMÉNEZ

El Pla Estratègic 2007-2010 de “la Caixa” recull la voluntat de l’entitat financera d’assolir el lideratge en el sector de les empreses. L’objectiu és doble, es vol augmentar el nivell de clients així com el volum de facturació. Per a aquest motiu s’ha posat en marxa una nova xarxa d’oficines, denomina-des, Centres d’Empreses, que es dedicaran en exclusiva a donar servei a aquestes com-panyies. El target són aquelles

“LA CAIXA” CREA OFICINES EXCLUSIVES PER A EMPRESES

Nous serveis de la Caixa per a les empreses“La Caixa” vol augmentar la seva quota de mercat en el segment de les empreses amb una facturació entre els 10 i els 200 milions d’euros. Amb aquest objectiu s’ha posat en marxa l’obertura d’oficines destinades a aquest perfil de client, un total de 61 centres s’estan obrint durant aquest primer semestre de 2008 per tota la geografia espanyola.

pimes que facturin entre 10 i 200 milions d’euros a l’any. La intenció de “la Caixa” és captar 150.000 nous clients fins el 2010, arribar a una xifra de negoci de 124.560 milions d’euros, enfront dels 92.282 milions actuals. Així mateix, per a les empre-ses que superin aquests 200 milions d’euros s’obriran dues oficines Corporatives a Madrid i Barcelona. Mentre que les que no arribin als 10 milions anuals podran recorre a la xarxa habi-tual d’oficines de “la Caixa”.

En paraules del director general de l’entitat, Joan Maria Nin, “en els darrers 10 anys, les petites i mitjanes empreses espanyoles han viscut una veritable revo-lució augmentant en nombre i millorant la seva qualitat, sol-vència i potència”.Més concretament, la intenció de “la Caixa” és obrir 61 Centres d’Empreses per tota la geografia de l’Estat Espanyol. Aquestes oficines ajudaran a potenciar la capacitat comercial de l’entitat de cara a les pimes, i també a la especialització dels equips pro-fessionals. De totes maneres, tal i com apunta Nin, “la creació d’aquests centres no implica que les oficines habituals deixin de treballar amb empreses sinó que anem a buscar més mercat”.Cadascun d’aquests centres està composat per un director, entre tres i quatre gerents d’empresa i el suport d’uns operadors d’Atenció al Client. Els equips de treball podran estar en el mateix centre o en una unitat centralitzada, depenent del potencial i de la tipologia de les pimes presents en aquella àrea. Aquesta nova configuració d’equips de treball s’ha fet mitjançant la promoció del

personal que ja treballava per a la entitat, i amb noves incorporacions.

Bones perspectivesL’obertura d’aquests centres es va iniciar a finals del 2007 a Catalunya, i en el transcurs del present any s’està expandint cap a altres comunitats autò-nomes com Pamplona, Sant Sebastià, Ribarroja, i Cantàbria. La intenció és tenir cobertes la resta de direccions territorials durant 2008. Les perspectives

són bones, i des de “la Caixa” es transmet optimisme: “Crec que en els propers tres anys, a més de ser la primera entitat en banca minorista d’Espanya, tin-drem una potent activitat en el segment d’empreses”, assenyala Joan Maria Nin. Amb aquesta aposta, “la Caixa” vol acostar-se a les entitats líder en aquest sector del mercat a Espanya. Concretament, BBVA lidera aquest tipus de serveis amb més de 200 oficines repartides per tot el territori, seguit pel Banco Santader i Caja Madrid.

La intenció de “la Caixa” és obrir 61 Centres d’Empreses a Espanya fins el 2010. / ARXIU BBVA 210Banco Santander 158Caja Madrid 90 Banc Sabadell 62Bankinter 52

OFICINES DESTINADES A EMPRESES D’ALTRES ENTITATS

Nord (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, La Rioja, Navarra i Aragó) 10Catalunya 15Illes Balears 1València i Múrcia 10Illes Canàrias 2Sud (Andalusia i Extremadura) 7Centre (Castella-Lleó, Madrid, Castella-la Manxa) 16

DISTRIBUCIÓ PREVISTA DELS CENTRES DE “LA CAIXA”

TANCAMENT TEMPORAL DEL WESERBANK (ALEMANYA)L’organisme supervisor de la Borsa ale-manya, BaFin, va ordenar el tancament temporal de Weserbank per les enormes deutes acumulades. Tot i així, les autori-tats alemanyes van voler desvincular la intervenció a la situació de la crisi finan-cera internacional, i van assegurar que l’acció s’hagués pres en qualsevol cas. Els clients de l’entitat no han de patir pels seus comptes ja que estan coberts pel fons de compensacions.

MOROSITAT A ESPANYAEl governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, veu amb “preocupació moderada” el creixement de la morositat dels préstecs concedits a les famílies. Aquest auge, en paraules del responsable de l’entitat, es dóna en condicions realment extremes. Tot i així, Ordóñez va reconèixer que la situació a

Espanya no es pot comparar amb altres països, degut al baix índex de morositat registrat als darrers anys.

BANCSABADELL COMPRA FILIALDEL BBVABancSabadell ha comprat la filial de BBVA a Miami, per un import de 25,3 milions d’euros. L’entitat vallesana podrà impulsar el seu negoci de banca privada i corporativa als Estats Units i a l’Amèrica Llatina. Es gestionaran uns recursos valorats en 2.048 milions d’euros. L’acord es va tancar el 15 d’abril, un cop rebut el vistiplau de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

NOVES OFICINESDE CAIXA PENEDÈS A MADRIDCaixa Penedès ha obert sis oficines no-ves durant aquest mes d’abril. Aquesta expansió ha estat concentrada a les co-munitats de Madrid i València. Així, es

vol reforçar la presència de l’entitat a l’Estat més enllà de Catalunya. Es té pre-vist arribar fins les 670 oficines al llarg d’aquest 2008, el que suposa l’obertura de 24 sucursals més en el que queda d’any. Es preveu que deu d’aquestes oficines s’obrin a la capital de l’Estat i a València.

CAIXA CATALUNYA RECONEGUDAPER LA SEVA OBRA SOCIALCaixa Catalunya ha rebut per segon any consecutiu la major qualificació pel que fa a la seva tasca en responsabilitat social corporativa, segons l’informe de Global Reporting Initiative. Amb aquesta qualificació, Caixa Catalunya es situa com l’entitat financera europea que rep el reconeixement més gran en aquest àmbit per la feina feta durant 2007. La valoració es fixa en l’obra social desenvolupada en àmbits com l’econòmic, mediambiental i social.

EL BCE MANTÉELS TIPUS D’INTERÈSEl Banc Central Europeu manté les seves reticències a baixar els tipus d’interès per evitar tensions inflacionistes a la zona euro, especialment derivades del preu de les matèries primes i dels aliments. Algunes veus havien reclamat baixar els tipus davant de les complicacions en el sistema financer, i arran de reduccions que han practicat altres organismes com la Reserva Federal nord-americana i el Banc d’Anglaterra.

BENEFICIS PER A CAIXATARRAGONAEl passat 11 d’abril l’assemblea general de Caixa Tarragona va aprovar els comptes de l’exercici de 2007, que van suposar un benefici de 51,6 milions d’euros després d’aplicar els impostos. Aquesta xifra repre-senta un creixement del 19,07% respecte al mateix període de l’any anterior.

NOTÍCIES DEL MES

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

potents. La recent aprovació d’una revisió dels drets de vot al propi FMI per donar més pes als països emergents van en la línia de reconèixer aquestes noves realitats, encara que són neces-saris ajustos més realistes per mantenir l’efectivitat i operativi-tat d’aquests organismes multila-terals que, com de vegades s’ha dit, són només internacionals però encara no són globals.

La majoria d’edat de les economies emergentsEl que tenim davant és un feno-men repetit al llarg de la histò-ria: els canvis en el potencial econòmic es van produint len-tament però inexorablement, però cal que arribin alguns moments singulars o crítics per tal que la nova distribució de pes econòmic doni un salt qua-litatiu en la seva visibilització o les seves implicacions respecte al poder polític. Quan s’escrigui la història dels actuals esdeve-niments amb més perspectiva quedarà clar que, de la mateixa manera que la Primera Guerra Mundial va ser el moment crític

‘Decoupling’

Mediàticament, el principal impacte dels documents de l’FMI ha estat, d’una banda, la retallada de la previsió de crei-xement del PIB als Estats Units, reduïda a un modest 0,5% pel 2008 i un 0,6% pel 2009, i les dades referides a Espanya: un 1,8% per aquest any (menys de la meitat que el 2007 i substan-cialment per sota de les previ-sions oficials del Govern) i un 1,7% pel proper any. I de l’altra, la polèmica quantificació en 945.000 milions de dòlars de les pèrdues només als Estats Units de la crisi financera, xifra que equival a gairebé un 7% del PIB dels Estats Units i, dit de pas-sada, a pràcticament tot el PIB d’un Estat com Espanya.

Les economies emergents arribaran al ‘decoupling’?L’abast d’aquests esdeveniments s’anuncia ampli. Però només cal veure els titulars de les seccions del World Economic Outlook per detectar la preocupació pel decoupling... encara que sigui per intentar minimitzar aquesta possibilitat. La primera secció del primer capítol es titula Diver-gència, però no Decoupling, i la tercera secció del mateix capí-tol es pregunta obertament si les economies emergents i en desenvolupament poden arri-bar al decoupling respecte a les economies avançades. La res-posta de l’FMI és negativa, bàsi-cament per la profunditat de les interconnexions que ha teixit la

globalització, però en qualsevol cas la sensació que les impru-dències financeres comeses bàsicament als països avançats els darrers temps –i contrapo-sades a la més gran solvència i prudència en matèria d’estalvi i seny financer de les economies emergents– poden ser un entorn en el qual s’estigui donant un salt qualitatiu sobretot de les economies emergents cap a un lloc molt més central de l’eco-nomia i la política mundials.

Els ‘BRIC’: nous actors de primer nivellEls indicadors són abundants. A escala global les previsions de creixement per al 2008 de l’FMI són ara del 3,7%, resultat d’un promig entre un 1,3% de les economies avançades i un 6,7% de les economies emergents. Proporcionalment, el diferen-cial mai havia estat tan acusat. I encara que recentment s’ha produït una revisió a les esta-dístiques oficials comparatives del PIB que modera les dades de creixement a Xina i Índia, la figura 1 mostra com la contri-bució d’aquests països –i dels exportadors de petroli– al crei-xement del PIB mundial l’any 2007 ha estat cabdal. També s’ofereixen les dades actualit-

zades de distribució del PIB mundial –que reproduïm a la taula 1– amb el doble criteri de fer servir per les compara-cions tipus de canvi de mercat, i el més significatiu, que té en compte les diferències de poder adquisitiu a cada país (primera columna amb ajustos per man-tenir la paritat del poder adqui-sitiu, PPP en sigles angleses). Aquestes dades evidencien que quan es parli dels BRIC (acrò-nim de Brasil, Rússia, Índia i Xina) com a nous actors de primer nivell a l’economia mun-dial no és cap exageració, ja que aquests quatre països figuren al top ten... per davant d’Espanya o Canadà.

La potència del comerç ‘Sud-Sud’El mateix document de l’FMI, insistint en les profundes inter-dependències a l’economia mundial, també ha de reconèi-xer que les relacions comercials entre les mateixes economies emergents en desenvolupament –comerç “Sud-Sud” en la potser antiquada però clara expressió– ha augment de forma molt nota-ble en els darrers anys, arribant ja a la meitat de les exportaci-ons d’aquests països. Al mateix temps, els intercanvis regionals sobretot a Àsia testimonien la consolidació d’un bloc regional tan important com la Unió Euro-pea o el conjunt de relacions entre Estats Units i la resta del continent americà. Disminueix d’aquesta manera la dependèn-cia d’aquests països respecte als mercats d’exportació de les eco-nomies avançades, encara que cal matisar que una bona part d’aquest nou comerç Sud-Sud és de components de productes en el si de xarxes multinacio-nals de producció controlades encara majoritàriament des dels països desenvolupats... encara que les multinacionals amb seu als països emergents són també cada vegada més presents i

Els informes semestrals del Fons Monetari Internacional han tingut un ampli ressò per la cruesa amb què analitzen les perspectives de futur de l’economia mundial. Però també apareix una certa preocupació pel fenomen anomenat decoupling, referit a l’eventual capacitat de les economies emergents de desconnectar de la seva tradicio-nal vinculació i dependència de les economies avançades.

ECONOMIES EMERGENTS VS ECONOMIES AVANÇADES

en què Estats Units va passar per davant d’Anglaterra, la crisi financera de 2007-2008 està sent el moment en què es reforça la majoria d’edat de les economies emergents i la seva arribada al nucli dur del poder econò-mic, financer i polític mundial. Els Jocs Olímpics de Beijing (Pequín pels antics) estan segurs i tranquils.

Les imprudències financeres als països avançats es contraposen a la solvència de les economies emergents

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

Font: FMI, World Economic Outlook,abril 2008, taula 1.2

Les relacions comercials entre les mateixes economies emergents han augmentat de forma notable

Ajustat PPP A tipus de canvi de mercat

Estats Units 21,36 25,51

Xina 10,83 5,99

Japó 6,61 8,08

Índia 4,58 2,02

Alemanya 4,34 6,12

Regne Unit 3,30 5,11

Rússia 3,18 2,38

França 3,17 4,72

Brasil 2,81 2,42

Itàlia 2,76 3,88

PERCENTATGES DEL PIBGLOBAL 2007

CONTRIBUCIONS AL CREIXEMENT GLOBAL EL 2007 SEGONS DIVERSOS CRITERIS

50

40

30

20

10

0

Estat

sUnit

s

Zona

Euro

Japó

Brasil

Xina

Índia

Rússi

a

Païso

s

expo

rtado

rsde

ppetr

oli

Basat en els vells indicadors de la Paritatdel Poder Adquisitiu (PPP)Basat en els nous indicadors PPP

Basat en el tipus de canvi de mercat

Font: FMI, World Economic Outlook, abril 2008, figura 1.16

Xina és una de les economies emergents. / ARXIU

28 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

Inversió espanyola en paradisos fiscals

La llista més buscada

Fins ara disposàvem del llistat de països que es consideren paradisos fiscals, pels beneficis en matèria d’impostos que faciliten als qui inverteixen i perquè afavoreixen el secret bancari i, en massa ocasions, són punt de destí de diners procedents fins i tot de fets delictius com el tràfic de drogues

No sempre és així però seguir el rastre del diner negre és una de les obsessions de les autoritats internacionals contra el

La major part dels països desenvolupats fan recerca d’on

És el cas d’Alemanya, que va destapar la caixa dels trons tot

En el cas d’Espanya, segons l’OCDE, els principals destins de la inversió en paradisos fiscals són les Illes, començant per

El mapa del món / INTERNACIONAL 29MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

(dades en milers d’euros)

Bermudes 372.929Bahames 235.048Antiga i Barbuda 1.643Dominica 77Illes Caiman 2.888.832Jamaica 7.690Panamà 1.364.065Antilles 328.103Aruba 6.748Trinitat i Tobago 44Caicos 1.906Illes Verges 1.757.013Illes Malvines 32.094Illa de Man 6.144Jersey 219.170Guernsey 114.776Andorra 178.081Gibraltar 69.724Monaco 33.218Emirats Àrabs Units 21.525Libèria 6.789Maurici 84.844Liban 624Lietchtenstein 22.115Jordània 67.558Bahrein 1.784Oman 1.989Seyschelles 22Hong Kong 215.530Brunei 1.543Illes Salomó 267

30 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008INTERNACIONAL / Anàlisi

LEANDRO RODRIGUEZ

La Reserva Federal (Fed) ha reconegut per primera vegada, des del principi de la crisi mundial de liquiditat, la possibilitat d’una “contracció severa i prolongada” de l’eco-nomia nord-americana, segons es desprèn de l’úl-tima acta de la Reserva. El president de la Fed, Ben Bernanke, va decla-rar al seu torn davant del Comitè Econòmic Conjunt del Congrés dels Estats Units que “és clar que l’economia dels Estats Units passa per un període molt difícil”. Si bé Bernanke va evitar esmentar la paraula recessió, les estimaci-ons són d’una caiguda de l’activitat econòmica del país, afectant el crei-xement del Producte

Interior Brut (PIB). “No sembla probable que el PIB creixi molt, si és que creix, en la primera meitat de 2008, i encara podria contreure’s una mica”, va dir Bernanke. Els dubtes sobre la recu-peració del mercat immo-biliari contribueixen per a les previsions poc ani-madores. S’espera que una eventual recuperació ocorri només a partir del segon semestre d’aquest any, quan les recents mesures fiscals posades en pràctica i els retalls dels tipus d’interès reper-cuteixin en l’activitat eco-nòmica del país.

L’amenaça de la inflacióLa Fed ha actuat repeti-des vegades per reduir

l’impacte de la crisi de liquiditat al mercat. En els últims mesos, la injecció de capital ha contribuït per amenitzar la crisi i calmar els inver-sors. Des de desembre, la Reserva ha utilitzat més de 400.000 milions de dòlars en operacions d’injecció de recursos al mercat amb l’objectiu de reduir la pèrdua de liqui-ditat del sistema financer. D’aquests 400.000 mili-ons, 30.000 milions de dòlars van ser utilitzats com suport per a l’ad-quisició de Bear Stearns -els problemes financers de la institució van inten-sificar la crisi- pel banc JP Morgan. La inflació, tanmateix, podria difi-cultar la correcció de l’economia nord-ame-ricana. Per al president

de la Reserva, la pressió dels preus encara neces-sita una atenció especial, havent d’influir en les futures decisions dels directors de la Fed. Per a Bernanke, la inflació és una “font de preocu-pacions”, encara que es preveu una moderació en el mijtà termini. El con-trol de l’alça dels preus i la necessitat de donar estímuls al mercat han creat una situació dificul-tosa per a la Reserva, que intenta trobar un equili-bri ideal entre la reduc-ció dels tipus i el control de la inflació. L’acta de la Fed divulgada recent-ment assenyala que “els membres [de la Reserva] van observar que és difí-cil calibrar correctament la postura a ser adop-tada”.

La Fed reconeix el risc de recessióL’economia dels Estats Units “passa per un període molt difícil”, ha declarat Ben Ber-nanke en el Congrés del país.

SITUACIÓ DE CRISI ECONÒMICA InternacionalOPINIONS D’OBAMA REDUEIXEN EL SEU AVANTATGE Els detalls són determinants en la disputa per la repre-sentació del Partit Demò-crata en les eleccions pre-sidencials dels Estats Units. El mes passat, els sondeigs van assenyalar una pèr-dua d’avantatge de Barack Obama sobre Hillary Clinton a causa d’opinions polèmi-ques d’aquell expressades públicament durant un discurs. Obama va afirmar que els electors de ciutats petites de Pensilvania i del Mitjà Oest estan “amargats” i mirant cap a la religió, la xenofòbia i les armes. Segons recent son-deig de l’American Rechearch Group, Hillary Clinton domina la preferència dels votants a Pensilvania amb un 57%, davant un 37% d’Obama.

L’EQUADOR I COLÒMBIAINTERCANVIEN ACUSACIONS Els governs de l’Equador i Colòmbia tornen a inter-canviar acusacions. El mes passat, Quito va anun-ciar la decisió de presentar una queixa contra el país veí de l’Organització d’Estats Americans (OEA). L’anunci del govern de l’Equador va ser una resposta a la nota divulgada pel govern colombià acusant el president equatorià, Rafael Correa, d’haver prohibit els militars del seu país de realitzar atacs contra les bases de les FARC a l’Equador. El nou ministre equa-torià de Defensa, Javier Ponce, ha classificat la nota del govern colombià com una “fal·làcia”. Ponce ha assumit el càrrec després d’una renovació del mi-nisteri de Defensa realitzada pel president Rafael Correa, que va denunciar la interferència de la CIA,l’agència d’espionatge nord-americà, en sectors de les Forces Armades equatorianes.

UN PLA PER PREVEURE CRISIS FINANCERESEls representants dels set països més desenvolupats van ratificar el mes passat un pla per temptar prevenir les crisis financeres mundials, com la de la falta de liquiditat que afecta actualment l’economia mundial. “La implementació ràpida d’aquest pla augmentarà no només la resistència del sistema financer global a llarg termini, sinó que també permetrà el retorn de la confiança i del funcionament normal del mercat”, van declarar per mitjà d’un comunicat oficial els re-presentants dels Estats Units, el Japó, Regne Unit, Alemanya, França, el Canadà i Itàlia. Entre les prin-cipals mesures, els agents del mercat hauran de ser millor informats sobre les condicions financeres dels bancs, amb una major transparència respecte a les operacions d’inversió de les entitats.

LA ONU CRITICA ELS BIOCOMBUSTIBLESEl Fons de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Ali-mentació (FAO) va anunciar el passat mes que la producció de biocombustibles podria posar en risc l’accés als aliments entre les poblacions més pobres d’Amèrica Llatina i el Carib. Només als Estats Units, el 31% de la collita de blat de moro seran utilitzats a la producció de biocombustibles. Per això, Jean Ziegler, portaveu especial de Nacions Unides, ha considerat un crim contra la humanitat l’elevada producció de biocombustibles. La principal crítica, en aquest cas, recau sobre la substitució de cultius de blat, cereals i arròs per a la producció de combustibles alternatius, que no solament reduiria l’accés als aliments per part d’algunes poblacions, sinó que també influiria en els preus de l’arròs i del blat en el mercat global.

NOTÍCIES DEL MES

Berlusconi recupera el lideratge a ItàliaL’empresari assumeix el seu tercer mandat oferint diàleg als altres partits. La falta d’estabilitat del nou govern, tanmateix, no està descartada.

TORNA AL GOVERN “IL CAVALIERE”

LEANDRO RODRIGUEZ

La recent victòria de Silvio Berlusconi supo-sarà un nou repte per a l’entorn contorbat polític d’Itàlia. L’empresari, que torna a assumir el càrrec de primer-ministre des-prés de dos anys des de la seva derrota en les elec-cions de 2006, va vèncer el mes passat el candi-dat de centre-esquerra Walter Veltroni amb un avantatge superior a l’as-senyalada pels sondeigs anteriors a l’elecció. Berlusconi assumeix el càrrec oferint diàleg, la qual cosa ha estat avaluat per experts com una pre-disposició poc comuna del magnat. “Nosaltres estem llestos per treba-llar amb l’oposició sobre

les reformes”, va asse-nyalar Berlusconi durant una entrevista a una de les televisions esta-tals italianes. El primer ministre de nou elegit es refereix principalment a la reforma política, que suposaria un important canvi en el sistema elec-toral del país, considerat un dels principals motius de la falta d’estabilitat

política a Itàlia. Això perquè els partits petits gaudeixen de poder en les coalicions, dificul-tant moltes vegades les decisions tant del govern com de l’oposició.

Perfil polèmicL’empresari s’ha vist embolicat en judicis de frau i evasió fiscal, finan-

çament il·legal i corrup-ció. La majoria de les investigacions van ser concloses amb l’abso-lució de Berlusconi o la prescripció de les sospites investigades. Malgrat tot això, els electors tornen a donar crèdit a l’empre-sari. En el seu primer govern la desocupació va registrar un incre-ment del 12%, mentre que durant el segon les mesu-res adoptades no van ser suficients recuperar l’eco-nomia italiana. El control de Berlusconi de tres dels set canals oberts de tele-visió del país afavoreix les crítiques dels seus opositors sobre el con-flicte d’interessos entre la vida personal i política de Berlusconi.

32 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

Comencen a bufar nous vents a l’Aràbia SauditaL’augment dels preus del petroli al mercat internacional motiva el govern saudita a incrementar les seves inversions, principalment en la construcció i el transport.

LEANDRO RODRIGUEZ

La recent decisió del govern saudita de rebaixar substan-cialment els aranzels de dife-rents productes (del 20% al 5%), com l’oli vegetal, la llet, els sucs i conserves, reflecteix una de les principals característiques d’aquesta monarquia islàmica: la reconeguda obertura econò-mica i les importants relacions comercials amb altres països.El fet que el país ocupi gaire-bé el 80% de la Península Arà-biga explica en part la seva importància estratègica per a empreses catalanes interessa-des en exportar per a la regió. Cal afegir la presència gairebé omnipresent de la indústria del petroli en l’estructura econò-mica del país, condicionant en gran part els principals indica-dors econòmics.Les reserves de cru d’Aràbia Saudita estan calculades en més de 264.200 milions de bar-rils, sense tenir en compte els altres 200.000 milions de bar-rils que les autoritats del país van anunciar l’octubre de 2005, i que encara no van ser con-firmats. En aquest cas, el país concentraria el 37% de les re-serves mundials de cru.Tal capacitat productiva, asso-ciada a l’increment dels preus del petroli als mercats interna-cionals, ha impulsat l’econo-mia saudita en els últims anys. El superàvit pressupostari ori-ginat per les transaccions co-mercials amb el cru va assolir els 73.301 milions de dòlars el 2006 (o el 20,3% del PIB) i els 57.270 milions de dòlars el 2005 (el 18,8% del PIB).Les elevades taxes de creixe-ment han atret per al país no solament empreses catalanes i espanyoles, sinó també com-panyies d’altres països inte-ressades en expandir els seus negocis cap a la regió. En els úl-tims dos anys, el Producte Inte-rior Brut (PIB) va presentar un increment mitjà del 3,9%, afa-vorit en part per l’augment de les despeses públiques. El di-namisme de l’activitat econò-mica ha resultat en l’augment gradual de la inflació, passant del 2,8% el 2006 al 4,1% el 2007.

Les previsions per aquest any és que l’augment dels preus se situï en un 8,5%.

Pla quinquennalEls plans quinquennals són una referència per als inversors es-trangers interessats en invertir al país. Això perquè plasmen els objectius a curt termini del go-vern saudita referents al desen-volupament. El pla actual, en vi-gor fins el 2010, contempla cinc reptes principals, sent un d’ells d’especial interès per a les em-preses estrangeres.El pla inclou mesures per afa-vorir la millora de la formació dels treballadors del país amb l’obertura de vuit universitats;

l’establiment d’indústries es-tratègiques; l’increment de la utilització de tecnologies de la informació; la reducció d’obs-tacles a la inversió estrangera; la continuïtat de les privatitza-cions d’empreses estatals; i el foment d’una major participa-ció de la dona en la vida econò-mica del país.Les mesures del pla afavoriran sobretot les ciutats més impor-tants econòmicament i consi-derades més favorables per a l’establiment del negoci: la capi-tal ar-Riyad i les ciutats de Jed-dah, Dammam i Khobar, que rebran inversions destacades en els pròxims anys als sectors d’infraestructura i indústria pe-troquímica.

Sectors clauEls agents són una alternativa per a moltes empreses que de-cideixen desembarcar a Aràbia Saudita, en detriment de la in-versió directa i la instal·lació d’una franquícia. La bona elec-ció d’un agent, tanmateix, exigeix atenció per part de l’in-

versor estranger, ja que d’això dependrà l’èxit del negoci.Els sectors amb les millors pro-jeccions de creixement, segons un estudi realitzat per l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), són els de manufactu-res, transport i construcció. En aquest últim cas, les exporta-cions de petroli han motivat el govern saudita a incrementar els projectes d’infraestructura, prin-cipalment de telecomunicacions, electricitat, tractament d’aigües i indústria petroquímica.Algunes limitacions de l’eco-nomia podrien dificultar l’en-trada al país. Les importacions de determinats productes estan prohibides per motius fins i tot religiosos, com alcohols, pro-ductes compostos per carn de porc o de cavall, i armes, entre d’altres. És per això que s’acon-sella a l’inversor que consulti abans amb l’importador local o la Saudi Arabian Standards Or-ganization (Saso) les condicions d’exportació dels productes.

L’entrada d’Aràbia Saudita a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el 2005, ha suposat un benefici fonamental per a l’inversor estranger, que va passar a comptar amb un marc legal més favorable per a la realització de negocis al país. Enels últims tres anys, el govern saudita implementa mesures de foment de la liberalització de l’economia, que preveuen els Acords Generals de Comerç de Serveis (GATS). Per això cal destacar l’estímul més elevat que hi ha hagut en la inversió en els sectors d’educació, telecomunicacions i serveis financers, entre d’altres.

PROTECCIÓ A LA INVERSIÓ

El quadre polític representa un element important a tenir en compte a l’hora d’invertir a Aràbia Saudita. Per això, Espanyaha intensificat les negociacions amb el govern saudita per a l’establiment d’un Acord per a la Promoció i Protecció Recí-proca d’Inversions (APPRI) que garanteixi principalment la seguretat ideal de la inversió i el mateix tractament entre les inversions nacionals i les estrangeres.

LIBERALITZACIÓ DESPRÉS DE L’ENTRADA A L’OMC

Població: 28,1 milionsSuperfície: 2.150.000 Km2

Capital: RiadSistema polític: Monarquia islàmicaInflació (2007): 4,1%Creixement del PIB (estimació 2008): 6,0%Principals destinacions de les exportacions: Japó (17,7%), EUA (15,8%), Corea del Sud (9%) i Xina (7,2%)

DADES GENERALS

En els últims dos anys, el Producte Interior Brut (PIB) va presentar un increment mitjà del 3,9%

La indústria del petroli és omnipresent en l’estructura econòmica del país. / ARXIU

MOLT MÉS QUE PETROLI

Els sectors amb millors projeccions són els de manufactures i transports

Fonts: CIA The World Factbook; The Economist

Nacions Unides per realitzar presentacions individuals de les ofertes de béns i serveis de les empreses seleccionades.

Del 26 al 30 de maig

Missió comercial a Marroc

El Departament Internacional de PIMEC organitza una mis-sió comercial directa a Mar-roc de caràcter multisectorial. Aquesta missió està inclosa en el Pla d’internacionalització de la pime catalana i les em-preses participants rebran, en concepte de bossa de viatge, un import aproximat de 490 euros. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a les empreses que ho sol-licitin.

Del 03 al 19 de juny

Curs de transport

internacional

El curs, organitzat per la Cam-bra de Comerç de Girona, formarà sobre la logística i el transport internacional, el transport per carretera, ferro-carril, marítim, aeri i combinat; l’embalatge i l’assegurança de les mercaderies; i les merca-deries perilloses.

Del 7 al 13 de juny

Pont Mediambiental

Xile - Catalunya

La Cambra Oficial de Co-merç, Indústria i Navegació de Barcelona, el COPCA i les associacions sectori-als Acecma, Aqua España, Asema i la Fundació Fòrum Ambiental organitzen con-juntament l’esdeveniment amb l’objectiu de fomen-tar les relacions comercials entre les empreses del sec-

tor de medi ambient de Ca-talunya i Xile; detectar en primera persona les opor-tunitats i necessitats reals al mercat pels productes de cada empresa; conèixer les possibilitats de negoci i plans d’inversió pel sec-tor del medi ambient a Xile; dissenyar la millor estratè-gia per a l’accés i la con-solidació comercial a Xile; i afavorir el desenvolupa-ment de possibles aliances estratègiques.

16 de juny

Tractament d’incidències

en el transport

internacional

El seminari, organitzat per la Cambra de Comerç de Sabadell, tracta de les limi-tacions en la responsa-bilitat dels transportistes internacionals davant de pèrdues, danys i endarre-riments en el transport i explica la millor manera de salvar aquestes limitacions: una correcta gestió de la documentació del trans-port i una correcta con-tractació de l’assegurança del transport internacional. L’objectiu és proporcionar les eines necessàries per a la correcta gestió (preven-ció i solució) de les incidèn-cies en el transport interna-cional.

NOTÍCIES DE LA

INTERNACIONALITZACIÓ

Cortefiel s’expandeix cap

al Pròxim Orient

El grup Cortefiel ha obert botigues a Dubai i ha anun-ciat la intenció d’expandir la presència de la marca cap a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs. El Pròxim Orient s’ha

Agenda de la internacionalitzacióDel 6 al 8 de maig

Agro-Industry 2008

El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) organitza una trobada empresarial a Dar es Salaam (Tanzània). La fira Agro-Industry 2008 pretén posar en contacte petites i mitjanes empreses de la Unió Europea amb pimes de la regió SADC (amb Sudàfrica inclosa).

Del 5 al 9 de maig

Missió Comercial Directa

a Xile i Argentina del

sector tèxtil

El Consell Intertèxtil Espa-nyol (CIE) organitza l’esdeve-niment amb la col·laboració de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). La missió directa als dos països sudamericans està dirigida a les empreses del sector de teixits per a confecció inte-ressades en expandir els seus negocis i conèixer en més detalls les condicions dels mercats locals.

Del 12 al 19 de maig

Missió directa a Xile i

Argentina del sector de

la maquinària

L’Associació Multisecto-rial d’Empresas (Amec), amb la col·laboració de l’Institut Espanyol de ComerçExterior (ICEX), organitza l’esdeveniment, que ha estat planejat per a les empreses del sector de maquinària i material elèctric. L’objectiu és apropar els participants dels mercats d’aquests dos països.

Del 14 al 16 de maig

DESIGN PRIMERA 2008

Els Fabricants Associats de

Mobiliari i Equipament Gene-ral d’Oficina i de Col·lectivitats (FAMO), amb la col·laboració de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), orga-nitza aquesta participació agru-pada a la Fira DESIGN PRI-MERA. L’activitat està dirigida a les empreses del sector de moble d’oficina.

19 de maig

Logística internacional

La sessió de formació de la Cambra de Comerç de Sabadell té l’objectiu d’analitzar l’evolució del co-merç internacional en relació amb les seves implicacions logístiques i analitzar les claus de les diferents opcions de transport en l’àmbit inter-nacional adquirint un criteri fonamentat de decisió. El programa inclou, entre altres temes, l’evolució del comerç internacional, l’evolució de la utilització de les diverses modalitats de transport i els incoterms i les seves implica-cions logístiques.

19 i 20 de maig

Trobada amb les agències

de Nacions Unides a

Copenhaguen

La Cambra de Comerç de Bar-celona organitza la trobada amb l’objectiu de mantenir con-tactes amb els responsables de compres de les agències de

convertit en una regió estratègica per a l’empresa, que adoptarà el model de franquícia per establir-se als tres països àrabs. Les noves botigues oferiran col·leccions tant per a homes com per a dones i ampliaran les possibilitats d’atracció del consumidor local. Cortefiel va iniciar l’expansió internacional de la marca a finals de 2006, i actualment és present a Xipre, Sèrbia, Holanda, el Líban, Aràbia Saudita, Egipte, Singapur, Malàisia i Rússia. En total, la marca compta amb 290 botigues, incloses totes les que estan situades a Espanya.

Mango amplia la seva

presència a la Xina

La cadena Mango ampliarà la seva presència a la Xina, coincidint amb la realitza-ció dels Jocs Olímpics de Pequín. La companyia té la intenció d’ampliar en un 50% la seva presència al país. Actualment, Mango té una xarxa de 43 botigues a Xina –les previsions són l’obertura de 22 nous punts de venda fins a finals del 2008–. L’expansió es basarà en el model de franquícies, potenciant els negocis en el gegant asiàtic. La Xina va concentrar el 2% de les vendes de la marca l’any passat, amb transaccions totals per valor de gairebé 25 milions d’euros. I és per això que Mango ha diversifi-cat la seva presència al país, obrint botigues en altres ciutats a més de Pequín i Xangai, de gran importàn-cia econòmica i comercial. La cadena de moda cata-lana està present a la Xina des de l’any 2002, exercici econòmic en què va obrir la seva primera botiga a Pequín.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES 35

L’ENTREVISTA

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

fases de la producció que fan que no siguis competitiu garanteix llocs de treballs de més qualitat. Que, d’altra banda, és la política que han seguit la majoria de països avançats.

L’actual recessió econò-mica pot afectar a l’arribada o fugida de grans empreses?Marxar cap a on? Les que han hagut de marxar, fa anys que ho han fet. Les oportunitats fa anys que es van presentar. Anar a la Xina o a l’Europa de l’Est són unes oportuni-tats que existeixen des de fa molt de temps. No crec que la conjuntura econòmica vagi a pitjor, tot i que la situ-ació revaloritzada del euro sí que és una mica compro-mesa. Però no crec que actu-

CARLES CHACÓN

Segons dades de l’IDESCAT,el nombre d’empreses de més de 500 treballadors ha passat de 138 a 248 en els darrers nou anys. Com valora aquestes dades?Sempre ens hem queixat de ser un país de PIMES. És bo que hi hagi més empreses grans, perquè ens ajuda ser més flexibles i competitius. Pensi que la grandària de les empreses pot ser un handi-cap, sobretot en sectors que requereixen economies d’es-cala.

Però els clusters de PIMESno poden suplir les grans empreses?Sempre s’ha intentat vendre que els clusters podien fer el paper de grans empreses, però això només és possible en algunes situacions, no en totes. Per exemple, el múscul financer és molt més potent en grans empreses. I la capa-citat d’invertir també.

Madrid té una alta concen-tració de grans empreses. Quins punts forts té Catalunya?Madrid té la capitalitat finan-cera, política... i també estan treballant molt la innovació i l’atracció de multinacionals. Però el que no té Madrid és el teixit productiu diversifi-cat que té Catalunya. Nosal-tres tenim un know how molt potent en moltíssims sectors productius, i a més a més en entorns d’innovació. El fet de tenir molta gent especia-litzada en molts sectors afa-voreix aquest coneixement, que al cap i a la fi és neces-sari per innovar.

“Catalunya s’ha beneficiat de les deslocalitzacions del centre d’Europa”

Objectiu: competitivitat

Especial 10 principals empreses catalanes

Fa temps que no es parla del fantasma de la deslocalització. El fenomen ha perdut força o és que simplement se’n parla menys?El fantasma s’ha esvaït, però és que mai va ser més que un fantasma. Sí que és veri-tat que hi ha tres o quatre sectors de risc en els quals es poden produir deslocalit-zacions, com el de l’automò-

bil. Però la deslocalització ens ha afectat molt poc. Les dades que tenim indiquen que no és que Catalunya hagi estat perjudicada per les des-localitzacions: de fet, se n’ha beneficiat. Sobretot de les deslocalitzacions del centre d’Europa. Si algú ha sortit beneficiat d’aquest fenomen, ha estat Catalunya.

Però alguns empresaris no ho deuen veure així...Evidentment és recomanable que alguns empresaris tinguin present que algunes parts de la producció es poden deslo-calitzar. Els sindicats fa anys no acceptaven la deslocalit-zació per la pèrdua de llocs de treball que suposava. Ara per ara, tothom ha acceptat que deslocalitzar algunes

“A Suïssa col·loquen els camions a sobre dels trens, aquí posem els trens a sobre dels camions”

alment sigui un moment per marxar. Al contrari, crec que les empreses s’esforcen més en exportar i ser més compe-titius, perquè el mercat inte-rior no és tan bo.

Les comunicacions amb el port sempre han rebut moltes crítiques. Tenim unes bones infraestructures?S’ha d’invertir. Però ens hem d’allunyar de la inversió en carretera. Hem d’apostar pel ferrocarril, les infraes-tructures aèrees i marines. A Suïssa col·loquen els cami-ons a sobre dels trens perquè travessin el país, aquí posem els trens a sobre dels cami-ons. Hem de fer un canvi de mentalitat. No podem fer més autopistes. El nostre país no pot ser un espai on es construeixi sense control. Pensi que pròximament el tràfic del port es multiplicarà per sis, segons les previsions. Com es canalitzarà, aquest volum de contenidors? Per carretera?

Les diferents adminis-tracions han de competir en incentius fiscals a les grans empreses?Hauríem de tenir alguna har-monització, però en un marc europeu, perquè el mateix problema pot tenir Catalu-nya amb l’Aragó que amb altres zones europees. No hi ha cap problema en que algu-nes regions tinguin incentius per atreure empreses. Però és veritat que necessitem una harmonització, perquè no sigui una cursa de fons per veure qui ofereix més retalla-des d’impostos.

L’analista econòmic, actualment a la Generalitat, creu que l’actual desacceleració econòmica no afectarà l’arribada de grans empreses, i assenyala el gran teixit productiu diversificat com un dels principals actius diferenciadors que té Catalunya.

LLUÍS TORRENS, PROFESSOR D’ESTRUCTURA EMPRESARIAL I DIRECTOR DE SERVEIS DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ:

Torrens aposta per unes infraestructures basades en l’ús del ferrocarril. / FOTO: DIEGO CALDERÓN

36 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

AURELI VÁZQUEZ

A Madrid o a Barce-lona? Aquest interro-gant, plantejat infinitat de vegades per les grans companyies que obrien negoci a Espanya, co-mença a deixar pas a altres possibilitats. Tot i que ambdues ciu-tats segueixen liderant, amb notable avantatge, la presència de grans empreses, les estadísti-ques mostren un canvi de tendència. Comuni-tats com Castella i Lleó, Balears, Canàries, o Ga-lícia entren al mapa de les grans corporacions, i la comunitat valen-ciana es dispara amb creixements més que cridaners.

La fi de l’hegemonia?L’any 1999, les empre-ses d’entre 1.000 i 5.000 treballadors s’ubicaven a Catalunya o Madrid en un 69% dels casos. Ara, tant una com altra comunitat han crescut en nombre d’empreses, però en canvi el seu pes específic s’ha reduït a un 59%. Qui s’ha ‘men-jat’, doncs, aquest 10%? La resposta és a Lle-vant.La comunitat valen-ciana ha protagonitzat l’increment més espec-tacular. Fa només vuit anys, a la comunitat que presideix Francesc Camps hi havia 18 em-preses que superessin el miler de treballadors.

GALÍCIA, CASTELLA I LLEÓ I, SOBRETOT, VALÈNCIA, SÓN LES COMUNITATS QUE GUANYEN MÉS PRESÈNCIA DE GRANS EMPRESES. A LA COMUNITAT VALENCIANA, LES EMPRESES DE MÉS DE 1.000 TREBALLADORS HAN CRESCUT UN 200% EN NOMÉS 8 ANYS.El Sector

Les grans empreses posen fi a l’hegemonia del binomi Barcelona-MadridNi Barcelona, ni Madrid. Les dues grans ciutats espanyoles lideren encara la presència de grans companyies, però les estadístiques demostren que el potencial de les altres grans ciutats pren cada cop més força.

Ara aquesta xifra s’ha quedat petita i ja són 52 les companyies que passen aquest llindar, és a dir, un increment genys menyspreable del 188%. Galícia protagonitza una altra de les grans sorpreses: si l’any 1999 comptava amb 9 em-preses de més de 1.000 empleats, ara ja en són 35. Dit d’una altra ma-nera: Galícia multiplica per quatre el nombre de companyies amb més d’un miler de treballa-dors.En aquesta mateixa lí-nia evolucionen les Ba-lears, que passen de 8 a 21 companyies; Cas-tella Lleó, que passa de 12 a 27; el País Basc, de 24 a 41; Múrcia, de 6 a 16; Astúries, de 8 a 16, o les Canàries, que no-

més tenien 3 i ara en te-nen 10.Catalunya i Madrid, per la seva banda, conti-nuen acaparant la ma-joria de les inversions importants, però en una proporció més baixa. Així, si al conjunt de l’Estat les empreses de més de 1.000 treba-lladors han crescut un 83%, a Catalunya la pro-

gressió ha estat del 65%, i a Madrid, del 59%. Val a dir que, pel que fa a les empreses de més de 5.000 treballadors, el canvi de tendència no s’observa encara, ja que Catalunya i, espe-cialment, Madrid, conti-nuen sent les grans re-ferències. Això fa que encara sigui molt aviat per parlar de la fi de la

seva hegemonia, tot i que sí podria parlar-se ‘del principi de la fi’.

Les ‘altres’ empreses gransQuè succeeix quan obrim el ventall de la definició de ‘gran em-presa’ a aquelles que sumen més de 100 em-pleats? El cert és que les xifres continuen evi-

denciant un bon ritme de creixement global a totes les comunitats, però aquest cop amb desaventatge per a Ca-talunya.Així, si examinem la progressió de les em-preses d ’entre 100 i 500 t rebal ladors , veurem que al conjunt d’Espanya el creixe-ment experimentat als darrers vuit anys és del 58%. Aquest cop, Ma-drid està lleugerament per sobre (61%), mentre la comunitat valenciana torna a destacar-se amb un notable 71%. Cata-lunya, en canvi, creix de forma molt més mo-desta: un 39%.

Inversió estrangera a Catalunya(MILIONS EUROS)

FONT: AGÈNCIA CATALANA D’INVERSIÓ

Empreses estrangeres a Catalunya segons origen

FONT: AGÈNCIA CATALANA D’INVERSIÓ

0

1000

2000

3000

4000

5000

Any 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060 100 200 300 400 500 600 700 800

França 705 Alemanya 519 EUA 399 Itàlia 358 Holanda 198 Japó 149 Gran Bretanya 140 Suïssa

PRESÈNCIA D’EMPRESES AMB MÉS DE 500 TREBALLADORS

FONT: INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA

CREIXEMENT D’EMPRESES AMB MÉS DE500 TREBALLADORS

FONT: INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA

0

50

100

150

200

250

300

350

BalearsCastella i lleó

GalíciaPaís Basc

C. valencianaCatalunya

Madrid

330 152 52 41 35 27 21

0

50

100

150

200

250

300

Madrid

Catalunya

País Basc

Mitjana Espanya

Castella i Lleó

Balears

C. valenciana

Galícia

+ 288% + 188% + 162% + 125% + 83% + 70% + 65% + 59%

Galícia ja compta amb 35 empreses que superen els 500 empleats. A la foto, instal·lacions d’Inditex. / FOTO: CEDIDA.

El pes de Catalunya i Madrid en presènciade grans corporacionsha baixat del 69% al 59%

ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES 37

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES 10 PRIMERES EMPRESES DE CAPITAL TRADICIONALMENT CATALÀ, ÉS A DIR, EL ‘TOP-10’ DE LES EMPRESES FAMILIARS DE CATALUNYA, FACTUREN EN CONJUNT TANT COM EL CORTE INGLÉS: UNS 17.000 MILIONS D’EUROS. El Sector

El ‘Top 10’ de l’empresa familiar catalana factura en conjunt tant com El Corte InglésSi per alguna cosa s’ha caracteritzat el teixit empresarial català és per la riquesa de companyies de capital familiar. Algunes d’aquestes empreses han esdevingut autèntics imperis, com la Celsa de la família Rubiralta o la Cirsa dels Lao. Ara bé, la seva massa crítica no és comparable als grans imperis estatals. De fet, El Corte Inglés factura tant com tot el ‘Top 10’ de les empreses familiars catalanes.

Evolució de les empreses amb més de 1.000 treballadors a Catalunya

Font: INE

Així és la producció industrial a Catalunya (% per sectors)

Font: Agència Catalana de la Inversió, a partir de l’INE (Dades de 2005.) 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

020406080

100120140160

0,0 2,5 5,0 7,5 10,0 12,5 15,0

Metal·lúrgia

Equipaments de transport

Indústries d'extracció

Alimentació/begudes

Químic/farmacèutic 15,5%

15,1%

12%

11,3%

9,2%

AURELI VÁZQUEZ

La barrera dels 1.000 milions d’euros de fac-turació és encara un llistó molt alt per a l’economia catalana. Si més no, per a les grans empreses familiars. No-més un grapat de com-panyies assole ixen aquesta fita, i no sempre de manera estable, com va demostrar l’escissió viscuda a Grup Celsa entre els germans Ru-biralta, o la recent ope-ració de compra de Ca-prabo.Celsa, Caprabo, Cirsa, R o c a , A g r o l i m e n , Mango... són algunes de les empreses fami-liars més importants de Catalunya, i totes elles tenen en comú el fet de pertànyer a aquest grup selecte, el format per les empreses que

ingressen més de 1.000 milions. Ara bé, ni su-mant les seves forces superarien la masto-dòntica facturació d’El Corte Inglés, que l’últim exercici va facturar ni més ni menys que 17.093 milions d’euros. El conjunt de les 10 em-preses catalanes més potents és, de fet, molt semblant a aquesta xi-fra, entre els 17.500 i els 18.000 milions d’euros.

Els grans imperis catalansEl líder d’aquest ‘Top 10’ és el Grup Celsa, propietat de la famí-lia Rubiralta. Celsa, un autèntic imperi side-rúrgic, va acaparar ti-tulars l’any 2006, quan els germans Francisco i José María van decidir

prendre cadascú el seu propi camí. El grup fa-miliar era fins aleshores un potent conglomerat amb un volum de fac-turació d’uns 3.400 mi-lions d’euros, dels quals 2.800 corresponien a Celsa, i els 600 restants a l’empresa de mate-rial hospitalari Werfen Life Group. Ara, els dos germans dirigeixen per separat el rumb d’aquestes firmes.Planeta, per la seva banda, s’ha convertit en l’imperi per excel·lència de l’edició. I, de fet, també dels mitjans de comunicació, mercat en el qual la família Lara té coneguts interessos. En el món editorial, a més de l’editorial Planeta, el grup és propietari de segells com Espasa, Destino, Seix Barral,

MR Ediciones i, des de l’any 2006, tot el Grup 62 (Proa, Edicions 62, Columna, etc.). En el camp mediàtic, par-ticipa a l’accionariat d’Antena 3, Onda Cero, Unipublic, La Razón, ADN, Avui, City TV. A més, també té interes-sos al món formatiu: CEAC, Home English,

l ’escola de negocis EAE, etc.El ‘tercer en discòrdia’ és Caprabo, el grup fun-dat per les famílies Bo-tet, Elías i Carbó. Des-prés de ser comprat per un altre gran de la dis-tribució, Eroski, l’any passat va facturar 2.188 milions, xifra molt sem-blant a la de l’exercici anterior. Caprabo repre-senta aproximadament unu 25% de la factura-ció del grup resultant.

L’imperi del jocA continuació trobem l ’omnipresent Grup Cirsa, propietat de la família Lao, ja conso-lidat com el grup per excel·lència en el sector del joc. Es calcula que la seva facturació anual volta els 2.200 milions d’euros. Curiosament, una quantitat inferior a la fortuna personal que s’atribueix al propi Lao

–el periodista Jesús Sal-gado la xifrava en 2.500 milions al seu llibre Ri-quísimos–. A meitats de l ’any 2006, Manuel Lao va fi-txar Joaquim Agut, an-tic president de Terra. De fet, Agut ha estat al centre d’una polèmica sobre les pressumptes baralles internes vis-cudes a la cúpula de l’empresa de joc. La sor-tida de persones clau a Cirsa com Antonio Ros-sic, Fernando Henar, José Luis Aranda o Car-los Franquesa va obrir la cursa dels rumors i, en determinats am-bients, va qüestionar la feina d’Agut, que d’altra banda està aconseguint bons resultats (179 mi-lions d’ebitda el seu pri-mer any).Ara, Cirsa compta amb 24 casinos, 95 bingos, 131 salons recreatius i més de 35.000 màqui-nes recreatives.

Caprabo, adquirit per grup Eroski, va facturar l’any 2007 gairebé 2.200 milions d’euros.

Grups familiars catalans, per volum de facturació(milions d’euros)

Font: elaboració pròpia a partir de les pròpies empreses o informacions fetes públiques.*Dades de 2007 no disponibles

0 500 1000 1500 2000 2500 3000Miquel Alimentació

CobegaComsaMango

AgrolimenRoca Corporación

CirsaCapraboPlaneta

Grup Celsa 2.800*2.5002.1881.8001.634*1.489*1.3331.2161.2001.200

38 ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008

lana d’Inversions recorda que tenim prop de 250 associaci-ons professionals i de nego-cis, i més de 2.500 empreses d’assessorament i consul-toria empresarial, a més de 500 companyies financeres i asseguradores.5. Recursos Humans qualifi-cats i motivats:Aquest cop, curiosament, l’argument de venda és el baix cost de la mà d’obra es-panyola. L’ACI destaca que a Espanya el cost mitjà per hora treballada és de 15,22 euros, la meitat que a Dina-marca, Bèlgica o Suècia.6. Població multilingüística i talent multinacional:La Generalitat fa ús del ca-ràcter cosmopolita atribuït a Barcelona i recorda que “els catalans sempre han sigut multilingües” i afegeix que l’aprenentatge d’idio-mes és obligatori a l’escola primària.

7. Disseny, Tecnologia i Inno-vació:Aquest setè punt posa l’èmfa-si en la situació capdavante-ra de Catalunya pel que fa a innovació. Un gràfic recorda que Catalunya representa un 24,4% de la despesa estatal en innovació, per sobre del 17,8% de Madrid.8. Estabilitat i marc legal:El paraigües legal i la segure-tat que proporciona l’empar de la UE és l’eix d’aquest vui-tè argument. 9. Excel·lent qualitat de vida :Tot un clàssic quan es trac-ta de vendre Catalunya : la seva qualitat de vida. El do-cument recorda que Barce-lona encapçala el rànquing de llocs ideals per a treba-llar a Europa.10. Govern pro-business:Aquest darrer punt destaca l’actitud positiva del Govern de la Generalitat cap a les iniciatives empresarials.

la seva economia. Quins són aquests 10 punts?1. Centre d’activitat econòmi-ca dinàmica:La Generalitat recorda en aquest primer punt que Bar-celona és la quarta millor ciu-tat europea per a ubicar un negoci després de Londres, París i Francfort.2. Situació geogràfica estra-tègica:Aquest argument situa Cata-lunya com un emplaçament ideal: l’entrada a un mercat de més de 300 milions de per-sones, a només dues hores d’avió de Barcelona.3. Xarxa d’infraestructures:El document presumeix de l’àmplia xarxa d’infraestruc-tures de Catalunya, amb el 8è aeroport del món i el port de Barcelona, “un dels més im-portants del sud d’Europa”.4. Excel·lents proveïdors de serveis:El decàleg de l’Agència Cata-

Catalunya, amb una pobla-ció de 7 milions d’habitants, acumula un Producte Interior Brut de 182.763 milions d’eu-ros, amb un PIB per càpita de gairebé 25.000 euros. de fet, el seu PIB representa un 18,8% del total de l’Estat. Si vol man-tenir la seva posició de liderat-

FORTALESES

DEBILITATS

Catalunya apel·la al seu dinamisme per a incentivar la inversió de les grans empreses

Panasonic, Philips, Lear, Valeo, Samsung, Levi ’s , Braun... són algunes de les grans companyies que van decidir fer la maleta entre 2003 i 2006. En aquest trieni, la paraula ‘deslocalització’ va acaparar centenars de titulars i es va infiltrar amb força en el vocabulari habitual de sin-dicats, patronals i instituci-ons. Més de 3.500 treballadors van perdre la feina en aquest període com a conseqüèn-cia d’una aplastant lògica de mercat: si una empresa pot aconseguir el mateix, però més barat, no té sentit que-dar-se a Catalunya.El cost de la mà d’obra era només un dels factors que van portar desenes de multi-nacionals a marxar. La força de determinats països de l’Est, ara ja nous membres de dret de la Unió Eureopea dels 25, ha configurat un nou escenari. I, per descomptat,

Catalunya lluita contra corrent amb l’objectiu d’atreure inversió de qualitat en temps difícils

el cicló asiàtic segueix fent trontollar els fonaments que fins no fa gaire justificaven la presència d’aquestes grans empreses a Catalunya.La situació d’avui ha gene-rat un entorn complex, si no hostil, per a la captació de capital. Catalunya rep inver-sions importants –veure apar-tat ‘fortaleses’–, però no són de qualitat. A aquest escenari, no gaire propici per si mateix, cal afegir el baix nivell de la inversió en Recerca i Desen-volupament, en termes com-paratius, així com en l’educa-ció superior, i especialment la formació permanent, que a Catalunya és de les més febles d’Europa –així ho evidencien diversos estudis elaborats, entre altres institucions, per la pròpia oficina estadística europea Eurostat–. Aquesta feblesa es reflecteix alhora en el baix nivell de registre de patents.

Suspens en infraestructuresTampoc ajuden els retards acumulats en infraestructures. Un bon exemple és la compli-cació que actualment existeix per connectar les mercaderies del port i la Zona Franca amb les del Baix Llobregat, on hi ha empreses tan potents com la Seat. Avui aquest trajecte es cobreix per carretera, el que suposa una forta congestió de trànsit i un volum conside-

ge a Espanya i el seu atractiu mundial, necessita inversió estrangera.L’Agència Catalana d’Inversi-ons n’és conscient, i per això ha editat un document que, sota el títol ‘Per què Catalu-nya? 10 raons per a invertir-hi’, analitza els punts forts de

El nivell educatiu de la població és clau per atreure inversions. / FOTO: PREMSA CE

Seat és una de les grans empreses que ‘aguanten’ a Catalunya. / FOTO: PREMSA SEAT.

rable de moviments –més de 30.000 circulacions de camió anuals en el cas de Seat, per exemple–. El problema no se soluci-onarà fins que s’actualitzin les millores en la xarxa cata-lana d’infraestructures, que malauradament va molt més enllà del trajecte Port-Baix Llobregat. El fort retard que acumulen les obres impedeix, entre altres coses, que hi hagi

un traçat ferroviari rendible entre el Port i la frontera francesa. Tampoc l’ample de via europeu i espanyol s’ha unificat, circumstància que pronostica un futur immediat poc esperançador. Tot i que molts d’aquests problemes s’hauran solucionat previsi-blement d’aquí a uns anys, molts empresaris es pregun-ten si aleshores no serà ja massa tard.

ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES / EL DAFO 39MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

Tal com queda reflectit a l’apar-tat de ‘Fortaleses’, l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) ha desplegat tot un argumentari per a les empreses que estan valorant l’oportunitat d’intro-duir-se a Catalunya. Atreure les companyies d’alt valor afe-git no només és una oportuni-tat, sinó també una obligació. I això passa necessàriament per atreure l’atenció de les empreses asiàtiques i també les nord-americanes.Tot i que hi ha molts aspectes per millorar, alguns indica-dors conviden a pensar que Catalunya no ha perdut el tren, i per tant les oportuni-tats hi són. “Catalunya i Bar-celona presenten atractius per a les empreses que no passen desapercebuts i com-pensen algunes de les carèn-cies”, destacava Jordi Gual durant la presentació d’un estudi per al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

AMENACES

OPORTUNITATS

La manca de qualitat de la inversió qüestiona el paper de Catalunya en un futur a mig termini

L’Agència Catalana d’Inversions, obligada a atreure les inversions dels EUA i de països emergents

Catalunya té molts punts a favor en la captac ió d’ inversió; no en va, és l ’onzena reg ió mundia l amb més inversió per part de les multinacionals. Ara bé, els experts adverteixen que aquesta inversió porta a engany: la inversió és de poca qualitat, és a dir, està molt lligada als sectors tradi-cionals i té més aviat poc a veure amb la innovació.

Sectors tradicionalsCatalunya és una recone-guda potència en determi-nades activitats, com ara el sector químic, l’alimentació o les anomenades ‘ciències de la vida’. Aquest és un dels factors que motiven deter-minades multinacionals a tenir en compte Catalunya a l’hora de planificar la seva expansió. Això equival a més llocs de treball i, de retruc, a la creació d’indústries com-

plementàries.Ara bé, en el cas de Cata-lunya aquestes inversions conviden a un optimisme més aviat relatiu, ja que les multinacionals que no estan ja implantades aquí són escasses. Tampoc hi ha molta presència de grans companyies innovadores, que aportin un alt valor afegit i facin pensar en un horitzó optimista a mig ter-mini. “Hi ha poques noves instal·lacions”, advertien fa un any i escaig els experts Jordi Gual i Lluís Torrens durant la presentació d’un estudi. “El que prolifera –afegien– són els projectes d’expansió de les multina-cionals ja establertes i en els sectors més clàssics”.

Polònia i República Txeca, més atractivesIgualment inquietant resulta la propensió a la desloca-

Exportacions a l’alçaMés enllà dels tòpics sobre el clima, la qualitat de vida i altres beneficis de l’estil de vida mediterrani, l’econo-mia catalana ha demostrat al llarg del temps la seva solide-sa. Per exemple, la seva ca-pacitat exportadora, que no en va representa un 36% del total estatal (veure quadre adjunt). Entre 1997 i 2007, les exportacions han seguit un ritme sostingut amb clara tendència a l’increment.Un altre aspecte interessant és la disponibilitat dels re-cursos humans a Catalunya, prou atractiva si es compara amb altres països. Catalunya concentra el 17% de la po-blació activa espanyola, amb més de 3,6 milions de perso-nes en edat de treballar. D’al-tra banda, el cost de l’hora treballada és sensiblement inferior a la mitjana europea: fins i tot a l’Europa dels 25:

15,2 euros/hora a Espanya, per 21,3 de la UE-25.

Infraestructures: el got mig pleTambé les infraestructures permeten veure el got mig ple. Si bé és cert que hi ha

importants mancances en la realitat de les infraestruc-tures, també és veritat que aquestes experimenten millo-res importants. L’arribada de l’AVE a Barcelona, tot i que amb anys de retard, repre-senta més que una anècdota. El mateix es pot dir de la xar-xa viària, que experimenta una evolució constant, i dels ports de Barcelona i Tarrago-na, ambdós en fase d’expan-sió. D’altra banda, tal i com

lització que experimenten determinats sectors, com ja s’ha apuntat a l’apartat de ‘Debilitats’. Un treball e laborat per l ’esmentat Lluís Torrens i Juan Anto-nio Duro establia una pun-tuació per a cada país en funció de l’atractiu de les retribucions, dels costos d’infraestructura, el clima fiscal i regulador i altres variables. Aquest treball es fa ressò de l’informe d’A.T. Kearney, que identifica els 25 països

més atractius per a inver-tir-hi. Doncs bé, Espanya –equiparable a Catalunya en aquest cas– ocupa una modesta 22ª posició (veure quadre adjunt). Per nivell retributiu, Espanya és molt menys atractiva que l’Índia o Xina, i en canvi Espanya no aporta altres a v a n t a t g e s a d d i c i o n a l s que compensin el cost de la mà d’obra. En el capítol d’Educació, per exemple, no hi ha grans diferències res-pecte l’Índia o Polònia. Pel

que fa al clima fiscal/regula-dor, la puntuació d’Espanya és de només un 0,12%, gai-rebé tres vegades menys que a l’Índia o Taliàndia.

Exportacions de Catalunya. Milions d’euros.

FONT: AGÈNCIA CATALANA D’INVERSIONS, A PARTIR DE DADES DE LA CAMBRADE COMERÇ.

0

10000

20000

30000

40000

50000

24.844

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

27.184 27.891 33.797 36.695 36.207 37.278 39.304 42.360 46.454

Més enllà dels tòpics sobre el clima i la qualitat de vida, l’economiacatalana ha demostrat la seva solidesa

L’arribada de l’AVE a Barcelona, tot i el retard, és mésque una anècdota

recorda l ’ACI, Catalunya compta amb l’11% del sector de la logística d’Espanya i té una important xarxa de cen-tres logístics intermodals al voltant de Barcelona.Pel que a fa les infraestruc-tures tecnològiques i de te-lecomunicacions, la mateixa ACI destaca que “pocs països inverteixen una proporció tan gran del seu PIB en infra-estructures tecnològiques”, concretament un 6%.

PAÏSOS MÉS ATRACTIUS PER LOCALITZAR EMPRESES(PUNTUACIONS MÉS ALTES EQUIVALEN A MÉS ATRACTIU)

País Lloc Global Cost mà obra Clima fiscal/regulador Educació

Índia 1r 7,12 3,19 0,30 0,25Rep. Txeca 2n 6,02 2,24 0,13 0,33Xina 3r 5,61 3,0 0,09 0,21Espanya 22è 4,55 0,73 0,12 0,29

A Catalunya no hi ha molta presènciade grans companyiesinnovadores, que aportin un alt valor afegit

40 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES

LES VEUS DEL SECTOR

“Les grans empreses catalanes no són prou grans en comparació amb les multinacionals estrangeres”

JOAN MIQUEL HERNÁNDEZ, DIRECTOR DE L’OBSERVATORI DE PROSPECTIVA INDUSTRIAL

1. El més important és la seva dimensió. Tot i ser grans, les grans empreses cata-lanes no ho són prou en comparació amb les grans multina-cionals estrangeres amb les quals han de competir. Per això, la nostra política indus-trial posa un èmfasi

especial en la promoció de la cooperació empresa-rial i de l’augment de dimensió per tal de superar aquest repte.

2. En general, podem dir que els fonaments de les nostres empreses grans són suficientment sòlids com per afrontar aquest nou escenari confiant en les seves possibilitats. Són empreses capitalitza-des, internacionalitzades i competitives que estan evolucionant cap a activitats de més valor afegit.

3. Sens perjudici d’ajudar les petites i mitjanes empreses en les seves necessitats, que acostumen a ser més grans que les de les empreses grans, és evident que a Catalunya cal augmentar la massa crítica empresarial. La millora de la innovació i de la internacionalització requereix, sovint, d’una determinada massa crítica que es pot assolir mit-jançant la cooperació empresarial o mitjançant un increment de la dimensió. Aquest tipus d’iniciatives han de ser una prioritat si es vol competir de forma eficient en el mercat global.

Cooperació i estratègia, claus per a la dimensió de les grans empreses catalanes

El teixit empresarial format per les grans empreses catalanes és prou sòlid com per afrontar els pròxims anys de recessió. No obstant això, cal apostar per la cooperació i interacció entre empreses, tant d’aquí com de fora, per impulsar la seva dimensió i pes arreu del món. Així ho han constatat cinc experts a qui Món Empresarial ha traslladat tres preguntes sobre el present i futur de les grans empreses del país.

Sòlides davant la crisiEntre els principals reptes que han d’afrontar, la majoria d’ells considera que la cooperació empresa-rial ha de ser la punta de llança d’unes empreses que, tot i consolidades, encara estan lluny d’igualar el potencial i la dimensió de les grans multinacionals estrangeres. Un altre dels aspectes que mes destaquen és el fet que no només cal atreure i promocionar l’aparició d’empreses grans, sinó apostar pel desenvo-lupament de les mitjanes. Finalment, la innovació i la recerca apareixen novament com a tret distintiu de les empreses més ben preparades per afrontar un més que inminent escenari de crisi. Precisament en temps de globalització, els canvis que es poden produir al mercat no seran problema per a totes aquelles que apostin per la internacionalització i el valor afegit com a carta de presentació al mercat, nacional i internacional.

Les preguntes:

1. De tots els reptes que afronten les grans empreses a Catalunya, quin o quins destacaria com els més importants?

2. Diria que, en termes generals, estan preparades les grans empreses catalanes per fer front a un escenari de recessió?

3. El teixit econòmic de Catalunya està format, en gran part, per petites i mitjanes empreses. Cal incentivar las presència de més grans empreses?

“A Catalunya cal augmentar la massa crítica empresarial amb més cooperació per a competir de forma eficient”

ESPECIAL: 10 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES 41MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR

“Els límits del creixement ja no depenen dels recursos, sinó de l’ambició i la capacitat emprenedora”

ALBERT GIMENO,PROFESSOR DE POLÍTICA D’EMPRESA D’ESADE

“L’R+D és un factor clau per a les filials de grans empreses presents a Catalunya”

“Només estan preparades les empreses que han deixat de competir en costos per competir en qualitat del producte”

JAUME VALLS PASOLA,CATEDRÀTIC DEL DEPT. D’ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES DE LA UB

CAMIL ROS,SECRETARI DE COORDINACIÓ SECTORIAL UGT DE CATALUNYA

1. Jo destacaria dos temes prou coneguts: En primer lloc, cal mantenir i millorar el nivell de Recerca i Desenvolupament (R+D), que és decisiu per a la competitivi-tat futura; i en segon lloc, consolidar o augmentar els pro-cessos i els nivells

d’internacionalització ja existents. Per a les filials de grans empreses amb presència a Catalunya, resulta clau el fet de tenir una R+D d’alt nivell o mantenir activitats d’alt valor afegit al territori que els permeti una posició reconeguda dins dels grup al qual pertanyen.

2. Des del meu punt de vista, sí. Els darrers anys ja han estat complicats per diversos factors, com ara la situació del canvi del dòlar i la progressió econò-mica de Xina. En sectors industrials i de serveis, en termes generals, les empreses s’han preparat per a l’escenari de la recessió. Obviament, el sector de la construcció (i el teixit empresarial que en depèn) són tema a part.

3. Des del meu punt de vista, en realitat no es tracta tant d’incentivar la presència de noves grans empreses que vinguin aquí, sinó de fer que les empreses mitjanes que ja tenim a Catalunya puguin passar a grans. Pel que fa a les companyies grans que ja hi són, el que convé és que siguin tan competitives com sigui possible. En ambdós casos, l’R+D és un tema clau en el qual les polítiques de suport (que sovint sembla que només associem a les pimes) són importants. El que cal fer especialment, en relació a les grans empreses de sectors d’activitat intensius en tecno-logia, es “continuïtat” en les polítiques... un tema en el qual malauradament coixegem des de fa molts anys.

1. El repte més impor-tant ha de ser poder construir un model econòmic basat en la competitivitat, la pro-ductivitat, la recerca i la innovació, i la internacionalització. I al mateix temps, que tingui com a eix central la qualitat de l’ocupació, amb ins-

truments de formació i conciliació de la vida per-sonal, familiar i laboral. D’altra banda, també s’hauria d’afrontar la respon-sabilitat social de l’empresa com un instrument de servei a ella mateixa, però també a les persones i a l’entorn social i territorial.

2. Crec que només estan preparades aquelles empreses que han deixat de competir en costos per competir en qualitat del producte. El procés de globalització en què vivim actualment fa necessari que les empreses estiguin permanentment atentes als canvis del mercat i del consum. Aquell que és més àgil és qui sobreviu. Tanmateix, la recessió en aquest moments està afectant el sector immobiliari, que s’ha passat de frenada, i el sector financer, per un excés d’endeutament. Aquelles empreses que estan ben dimensionades i no s’han centrat en l’especulació i el diner fàcil ho tenen menys complicat.

3. Jo diria que, més que buscar grans empreses de no sabem on, com si fos una solució màgica, el que cal fer en realitat és superar el model d’empresa petita i familiar, i alhora incentivar que aquestes empreses cooperin i facin aliances estratègiques per a la seva internacionalització. En molts sectors tradicionals de la nostra eco-nomia existeix una atomització d’empreses que fa perdre competitivitat al sector i a cadascuna d’elles. Cal que moltes superin la por a col·laborar en recerca i innovació.

1. Al meu judici, les empreses catalanes tenen diversos reptes per davant. El primer és el d’actuar global-ment. Les empreses catalanes han fet una gran tasca en aquesta direcció en els últims anys, però uns altres potser ho han fet encara més. Un segon

repte és la innovació, en tots els aspectes, en la tecnologia, en els productes i serveis, en la forma d’accedir als mercats i en les formes organitzati-ves. Cal també ampliar l’espai de relació amb altres empreses. Finalment, crec que les empreses cata-lanes tenen el repte de creure més en la gent jove, amb il·lusió i talent que no està prou aprofitada.

2. Crec que les grans empreses catalanes estan relativament ben preparades per a un escenari més difícil, com el que haurem d’afrontar en els pròxims dos anys. En general, són empreses que tenen bases de creixement sòlid, amb endeutament moderat i un nivell d’internacionalització relati-vament elevat. Això afecta tant als grups fami-liars com a les grans companyies no-familiars. En termes comparatius, crec que són empreses que, si fan les coses bé, poden situar-se en bona posició per al pròxim cicle expansiu.

3. Més que empreses grans o petites, el que és important és que les empreses estiguin orienta-des al creixement. La globalització ha fet que en molts sectors els límits del creixement ja no esti-guin tant en els recursos dels que disposa cada empresa, com en l’ambició i la capacitat empre-nedora dels seus equips humans. Del creixement vindrà la dimensió. Malgrat tot, hi ha aspectes en els quals només poden accedir empreses grans. D’aquí la importància de promoure la capacitat emprenedora en empreses grans i que creixin les mitjanes i petites.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

democràticament. L’administra-ció pública és un àmbit en què els experts són governats per inexperts. Això és un element que té la seva especificitat i al qual un s’hi ha de saber adaptar. Cada cop més estem buscant gent que tingui habilitats de gestió, capacitat d’organització i de direcció de persones, que són habilitats que tradicional-ment han mancat bastant als empleats públics.

D’on prové l’alumnat?Bàsicament de l’administració de la Generalitat. Excepte l’àm-bit sanitari, la docència i la jus-tícia, tota la resta de personal és responsabilitat de l’Escola. Això implica un nucli central que respon al perfil de gestor, que pot venir de qualsevol lli-cenciatura. I després ens toca formar col·lectius especialitzats de molts àmbits. L’administra-ció pública fa absolutament de tot i té molts tipus de pro-fessionals diferents, no és com una empresa privada que té un sector acotat i pot perfilar una formació molt més especialit-zada.

El desplegament de l’Estatut afecta o afectarà d’alguna forma la formació que està oferint l’Es-cola?Sens dubte. El desplegament exacte de l’Estatut està ple d’incerteses, però el que sí que implicarà és que la Generalitat

assumeixi noves responsabili-tats, i això implicarà que neces-sitem una administració encara més innovadora i moderna. En aquest sentit, és evident que les necessitats de formació s’incre-mentaran molt i de forma sec-torial, perquè hi haurà noves competències, per exemple tots els inspectors tributaris catalans s’hauran de formar des de l’Escola. La Generalitat no passa de ser una administra-ció pública d’una nació sense estat, per tant se suposa que la nostra administració ha de tenir unes característiques institucio-nals molt més sòlides i potents que una comunitat autònoma normal i corrent, que té menys competències.

Creu que la percepció que té la societat dels funcionaris respon amb la realitat?Aquí hi ha tòpics. Als ciutadans espanyols quan se’ls pregunta per l’administració pública en termes generals són molt nega-tius. En canvi, quan se’ls pre-gunta per serveis públics que han consumit recentment, la seva valoració és enormement positiva. Això passa perquè aquí encara tenim molts este-reotips de la manca d’eficàcia i del mal funcionament de l’admi-nistració, que en tot cas només tindria raó de ser en el cas de justícia, que sí que cal modernit-zar. En realitat, a Espanya bona part dels serveis públics que es presten, i en especial la sanitat i l’educació, estan molt avançats i, fins i tot, per sobre dels països del nostre entorn.

Com veu l’administració públi-ca catalana d’aquí a deu anys?Probablement la veig com una administració ja totalment en xarxa. Serà cada cop més redu-ïda, més qualificada, amb per-fils molt diversos. I els empleats estaran molt més cohesionats i amb uns valors comuns que els permetrà adoptar polítiques més transversals i integrals que és el gran repte de futur.

“Una administració moderna només s’aconsegueix amb formació”

ENTREVISTA A CARLES RAMIÓ, DIRECTOR DE L’ESCOLA D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA (EAPC)

Carles Ramió es troba al capdavant de l’EAPC. / DIEGO CALDERÓN

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) es va crear el 1912 de la mà d’Enric Prat de la Riba. Gairebé un segle després segueix formant els empleats públics de l’administració local catalana i, a més, una gran part dels de la Generalitat de Catalunya.

Formació directiva

ÀGATA SERRA

Per què una escola com aquesta?Una escola de l’administració pública serveix per millorar les capacitats i les habilitats profes-sionals dels empleats públics, amb l’objectiu que puguin pres-tar un servei cada cop millor als ciutadans. Cal una administra-ció moderna i innovadora i això només es pot aconseguir amb la formació, tant d’entrada com de caràcter permanent.

Què és concretament la forma-ció d’entrada?La formació d’entrada va adre-çada a gent que acaba d’aprovar les oposicions i que requereix una formació inicial. Aquest tipus de formació fins ara s’ha-via impartit molt poc, però de cara al futur està previst poten-ciar-la, perquè culmina la for-mació teòrica amb la formació pràctica en els llocs de treball. A més, permet la socialització dels treballadors en els valors públics, diferents dels pròpia-ment empresarials.

Ha de tenir un perfil concret la persona que accedeix en aquest món?Els qui treballen a l’adminis-tració pública han de tenir una certa vocació, i han de res-pectar una sèrie de principis i regles del joc. Han de ser cons-cients que els seus caps poden ser qualsevol ciutadà elegit

Quin és actualment el princi-pal repte?La gent normalment ha entrat a l’administració sense cap tipus de formació d’entrada, sense cap marc de referència ni regles del joc comunes. Quan algú va a treballar a un departament acaba tenint una cultura pro-fessional pròpia d’aquell depar-tament, en canvi no té el marc referencial comú, i aleshores quan s’intenten fer polítiques integrades entre departaments els costa entendre’s, bàsicament perquè no tenen punts de refe-rència comuns. Això de cara al futur s’ha d’arreglar perquè el llenguatge sigui exactament el mateix i es puguin fer bones polítiques transversals.

“Amb l’Estatut les necessitats formatives s’incrementaran molt i de forma sectorial”

44 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

JORNADA SOBRE ‘QUINS PROFESSIONALS APORTA L’EDUCACIÓ?’

ñas, per a qui “la prioritat de la Universitat és formar per-sones, amb competències professionals transversals”. Giró també va manifestar la necessitat d’aprovar una no-va llei d’atribucions profes-sionals.En la jornada hi van partici-

litat en els perfils professio-nals i, per tant, afavorirà un major encaix entre l’oferta i la demanda, alhora que aju-darà a pal·liar l’actual des-ajust competencial”.Per a la rectora de la Ramon Llull, Esther Giménez-Sali-nas, que també va prendre part en la taula rodona, “no s’ha de lligar tan la carre-ra amb les sortides laborals. És important que l’estudiant estudiï allò que li agrada –grau– i després amb els màsters d’especialització ja trobarà el seu espai”. La rec-tora va apuntar la necessitat

“d’avançar cap a un sistema que debiliti les actuals fron-teres lingüístiques, entre la universitat i el món empresa-rial o entre coneixements”.Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, va apostar per posar l’èmfasi en les competències bàsiques, ja que “es impossible pretendre assolir tots els coneixements amb uns estudis de grau”. “No es pot pensar en la generació de coneixement només en ter-mes de retorns immediats”, va afegir. En la mateixa línia es va expressar el rector de la Universitat de Lleida, Joan Vi-

JAUME RIERA

Segons va explicar Palmada en la taula rodona Quins pro-fessionals aporta la Universi-tat?, “la sobreeducació afecta a 1 de cada 4 llicenciats i té uns elevats costos tan socials com personals, que es tra-dueixen en manca de motiva-ció per la feina o salaris que no s’ajusten ni a la titulació ni a la feina desenvolupada”. Palmada confia que la des-aparició del catàleg de màs-ters públics amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) “permetrà una major flexibi-

La comissionada d’Universitats alerta sobre els costos socials de la sobreeducacióLa comissionada per la Universitat i la Recerca, Blanca Palmada, va advertir en el transcurs de les jornades organitzades per Món Empresarial al saló Futura dels cos-tos socials que comporta la situació de sobreeducació que es dóna en moltes de les especialitats de les branques de les humanitats i les ciències experimentals.

par nombrosos representants dels col·legis professionals de Catalunya, alguns dels quals, com el degà del col·legi d’enginyers van expressar la seva preocupació per la difi-cultat de trobar professionals, el que fa que sovint s’hagin d’anar a buscar a fora.

Viñas, Giró, Palmada i Giménez-Salinas durant la jornada de Món Empresarial. / D. C.

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA 45MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

JORNADA SOBRE ‘LA POLÍTICA D’INCENTIUS I RETRIBUCIONS DELS PROFESSIONALS’

Les generacions X i YLa segona intervenció va anar a càrrec de Pablo Tovar, expert en recursos humans, que va re-comanar tenir en compte les generacions X –nascuts entre 1961 i 1979– i Y –nascuts entre 1980 i 1999– a l’hora de disse-nyar les polítiques de recursos humans. I, en aquest sentit, va

dició als Estats Units, on es van implantar als anys setanta, però a Espanya no van arribar fins als noranta i, els seus inicis van venir marcats amb moltsinterrogants, a nivell fiscal i d’administració, i poques em-preses s’hi van atrevir i les que ho van fer, no sempre ho van saber aplicar correcta-ment. Segons Delgado, cal te-nir en compte les necessitats personals i familiars de cadas-cun dels empleats, ja que és un error aplicar el mateix model per a tots els treballadors.Ara bé, en els darrers anys hi ha hagut un canvi radical. Per part

de les empreses apareixen no-ves motivacions: no poden pu-jar sous però tenen un interès creixent per retenir el talent, hi ha nous programes informà-tics que faciliten la gestió i, so-bretot, a nivell legal sorgeixen normatives que n’afavoreixen l’aplicació i, a més, els avan-tatges fiscals que perceben les empreses són notables.Si bé en els seus inicis els sis-temes de retribució flexible estaven adreçats sobretot a di-rectius i s’aplicaven a les grans empreses, avui també resulta una opció a l’abast de tota la plantilla i també de les pimes.

REDACCIÓ

La retribució flexible és una bo-na alternativa a contemplar per part de les empreses. Així ho va defensar Carlos Delgado, pre-sident de Compensa, segons el qual en èpoques de crisi cal ser creatiu: “no es tracta tant de ne-gociar quant et pago, sinó com et pago”. Això es tradueix, per tant, en què els empleats, a ban-da del salari, percebin també, per part de l’empresa altres pro-ductes com ara assegurances, tiquets restaurant o de guarde-ria, ordinadors... Els sistemes de retribució flexi-ble gaudeixen d’una llarga tra-

La retribució, clau per mantenir i atraure el talentDins el marc del Saló Futura, l’Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones (AEDIPE) i Món empresarial van organitzar unes jornades de recursos humans, sota el títol La política d’incentius i retribucions dels professionals.

alertar que la generació Y es caracteritza per ser fidel a les persones però no a les orga-nitzacions, té unes expectati-ves laborals altes i no accepta qualsevol feina, i vol assumir responsabilitats des del pri-mer moment. Les empreses es veuen obligades a atraure aquests treballadors.

El director general d’Ensenyaments Professionals, Josep Francí, va fer la clausura. / ARXIU

Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau,cursos i doctorats per fer un pas endavanten el teu futur professional.Més de 500 opcions per encertar.

l’encertaràs

www.uab.cat/postgrauConsulta el nou catàleg on-line:

46 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

Tant sentim a parlar del canvi cli-màtic, que s’ha convertit en un rumor de fons al qual sovint ja no es para atenció. La firma KPMG publica l’informe Climate Chan-

ges Your Business, on analitza un total de cinquanta estudis publi-cats sobre riscos empresarials i l’impacte econòmic del canvi cli-màtic sobre els diferents sectors. L’informe atribueix a cada sector una puntuació de risc i a més els classifica en funció del nivell de risc que presenten davant del canvi climàtic.Dels divuit sectors inclosos a l’in-forme, sis presenten una especial vulnerabilitat al canvi climàtic. Aquests són l’aviació, la sanitat, el turisme, el transport, el petroli i el gas i els serveis financers.L’informe agrupa aquests sectors en tres àrees: zona de perill, inter-mitja i segura, segons les ame-naces que han d’encarar i el seu nivell de preparació per afrontar-les. El que aquesta classificació representa en realitat és el que els

diferents sectors pensen sobre els efectes negatius associats al canvi climàtic.Les principals amenaces a les quals les empreses hauran de parar atenció són les relacionades amb els riscos físics, els regulato-ris i els de reputació, així com el de litigis. No obstant, sembla que se subestima l’impacte que poden tenir. El sector més amenaçat és el del petroli i el gas, tot i que paradoxal-ment, és el que està millor prepa-rat per afrontar els efectes nega-tius. En canvi, el del transport és el sector amb menys riscos i és el que té pitjor preparació per afron-tar-los.Fins i tot els sectors menys expo-sats no estan protegits. Aquest és el cas de l’alimentari, que no estaria amenaçat, però que és vul-nerable a certs riscos associats al canvi climàtic, com l’augment dels costos dels productes agríco-les, com s’ha pogut comprovar en els últims temps.

Afrontar l’impacte del canvi climàtic des de l’empresa

Alguns van encara més lluny, com Humor Positivo, consultors espe-cialistes en l’aplicació de l’humor al treball. El passat 1 d’abril es va celebrar el Dia Internacional de la Diversió al Treball. La convocatò-ria va aplegar només a vint exe-cutius, però va tenir un fort ressò mediàtic. Poca broma. Perquè els trastorns mentals, sobretot aquells relacionats amb la depressió i l’an-sietat, augmenten de forma consi-derable. I els especialistes diuen que la deshumanització d’alguns

entorns de treball està contribuint a aquest empitjorament.En un context de forta competiti-vitat, pressió per obtenir resultats a tot preu i, sovint, incertesa sobre el futur laboral, els moments des-estressants que pot proporcionar l’humor a la feina poden valdre el seu pes en or. Això ho han entès molt bé algu-nes corporacions nord-america-nes, que saben que un canvi en la forma d’entendre l’empresa pot donar resultats ben rendibles: des

de instal·lar un gimnàs a l’edifici, a crear un entorn de treball des-enfadat on tenen cabuda el joc i la broma entre els companys. I en això hem d’estar agraïts a les puntocom, empreses com Google, que han marcat una altra manera de fer. Al nostre país hem donat mostra d’una certa rigidesa. Potser és temps de plantejar-se un canvi de mentalitat, i entendre que plaer, diversió i feina poden anar de la ma.

Són compatibles la feina i la diversió?

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Tres mil joves llicenciats són els que ha entrevistat PricewaterhouseCoo-pers España com a representació de la generació del mil·lenni. I ho ha fet per indagar en el futur de la gestió de persones. Les raons: dificultat en seleccionar el candidat idoni per una posició, envelliment de la ma d’obra i increment de la mobilitat laboral. Aquestes entrevistes han culmi-nat amb l’informe La Gestión de

las Personas en 2020. El futuro

del mercado de trabajo. La conclu-sió principal és que si els recursos humans no s’adapten als canvis del mercat de treball, les seves fun-cions passaran a ser desenvolupa-des per comanaments intermedis o s’externalitzaran. L’informe parteix de la idea de que en la propera dècada les empre-ses triaran entre individualisme i col·lectivisme, i integració davant de fragmentació empresarial. PwC ha seguit una metodologia similar a la que va fer servir Shell per fer previsions durant la crisi del petroli

al 1973. L’informe presenta tres pos-sibles escenaris: el món blau, en el qual les empreses basades en el model econòmic actual seran cada cop més grans i independents. Al món taronja les empreses tendiran a escindir-se i treballaran en xarxa amb entitats més petites. I al món verd, la responsabilitat social domi-narà l’agenda corporativa i el negoci es basarà en gran part en la soste-nibilitat.En tots tres casos, la gestió dels recursos humans del futur serà dife-rent. En el món verd, el 90% dels enquestats intentaria treballar a companyies amb una responsabili-tat corporativa clara. Al món blau, el director de recursos humans serà un càrrec influent al comitè i li caldran importants coneixements financers per quantificar l’impacte del personal a l’organització. El món taronja subcontratarà la funció de recursos humans i els professionals s’identificaran amb la seva xarxa professional, més que amb una empresa concreta.

Recursos humans al 2020: adaptar-se o perdre pes

HABILITATS DIRECTIVES

Humor i treball poden anar plegats. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A EVARISTO AGUADO, DIRECTOR DE FORMACIÓ DEL GRUP AGBAR

Com ha estat la seva trajectòria pro-fessional?Al acabar els meus estudis a Barcelo-na, em vaig traslladar a Granada (1977) per entrar a Puleva on vaig desenvolu-par tasques de dret laboral durant cinc anys. Després vaig ser secretari general a l’Hermandad Farmacéutica del Medi-terráneo -que és la segona distribuïdora de productes farmacèutics i està ubica-da a Múrcia-, fins que l’any 1994 em vaig incorporar a Aigües de Barcelona. Des d’aleshores, he treballat en els recursos humans i al 2004 vaig passar a portar la direcció de formació del grup.

De quina plantilla estem parlant? Doncs de 13.900 persones.

Què li agrada més dels recursos humans?El que més em satisfà és que serveix per a desenvolupar les persones. Gau-deixo amb les relacions humanes. De fet, m’agrada anomenar-los “relacions humanes” perquè és la part més agra-dable, la que més es gaudeix i en la que veus gaudir als altres.

Com veu els joves d’avui en dia?Veig la joventut molt vulnerable. Això ho pots experimentar quan treballes en una empresa amb temes de selecció. El jove no té clar ara mateix en què vol treballar i per a qui vol fer-ho. Viu en una certa provisionalitat: ‘Aquesta feina és de pas’ i pensen ‘Perquè hauria de canviar d’actitud si no tinc cap mena de fidelitat a l’empresa’.

Quin creu que és el gran enemic de l’alumne?El gran enemic de l’alumne adult és creure que ho sap tot. Creu que té tots els coneixements i, per tant, no ha d’aprendre res de nou.

Fins quan es pot aprendre?Sempre, fins que et morts. La formació és una cosa per a tota la vida.

“La formació és la clau quepermet el canvi d’actitud ”

A Agbar feu alguna cosa especial pel que fa la formació d’empresa?En aquests moments estem constituint una universitat corporativa del grup d’Aigües de Barcelona. La formem d’acord amb les orientacions de la Universitat de Barcelona i la Universi-tat Politècnica de Catalunya. Segura-ment col·laborarà en aquesta iniciativa la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, algunes universitats europees i tindrem col·laboracions puntuals amb algunes universitats espanyoles com la de Valladolid, València o la Univer-sitat Euroárabe de Granada.

Com ha nascut aquest projecte?Ha començat com un projecte petit per després convertir-se en alguna cosa més gran. L’any 2005 el vam dedi-car exclusivament a pensar i definir què havíem de fer i què necessitava la nostra gent. Hem planificat l’estratègia fins el 2011.

En què consisteix?Hem articulat tres programes. El de

direcció consta de tres grans blocs de desenvolupament col·lectiu i l’hem realitzat conjuntament amb Esade. És un programa de 250 hores i en ell par-ticipen tots els directius de l’escola. En segon lloc, articulem un màster de 450 hores, sobre el cicle integral de l’aigua, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya. El cursen uns 25 joves, entre 28 i 35 anys, amb forma-ció tècnica. Finalment, disposem d’un programa de 150 hores en el que parti-cipen tots els tècnics i tots els directius i tècnics del grup Agbar.

Quin valor dóna a la formació?El més alt. Crec que és fonamental el canvi d’actituds. En una empresa com Agbar, que té una història de 140 anys, les persones estan poc inclinades al canvi. Per això, és molt important que a través de la formació i del desenvolupament dels professionals es canviï d’actitud. Sovint hi ha qui té por a innovar.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

En Evaristo Aguado porta 14 anys treballant al Grup Agbar. / D. CALDERÓN

Nascut a Cadis fa 54 anys, se sent molt gadità i molt de Barcelona. És llicenciat en dret per la Univer-sitat de Barcelona i ha completat la seva formació amb cursos a Esade.

On va créixer?A Cadis, al barri de la Vinya. Enca-ra recordo quan un grup d’amics s’ajuntaven i sense quasi assetjar, entonaven cançons de les coses que anaven passant, com les chi-rigotas.

Què opina del moment històric que estem vivint?Amb tota sinceritat, crec que al món s’està implantant una ideolo-gia de relativisme impressionant. Considero que no existeixen uns valors definits i això és molt pe-rillós perquè el vent porta la gent d’una banda a l’altra.

Expressi un desig pel present.Que tots puguem conviure en pau. Per això, hem de posar tots de la nostra part perquè la pau també és conseqüència de que un estigui disposat a lluitar contra les coses negatives de si mateix per ajudar als altres.

Creu que és possible ser feliç ac-tualment?Sempre es pot ser feliç. Ets feliç defensant el que en cada moment creus que has de defensar, els teus principis i valors.

Quin llibre està llegint?Dos llibres: Vida y destino, de Grossman i el darrer tom de Harry Potter.

Què fa al cap de setmana?Dedico part del meu temps a les persones necessitades del barri del Raval, perquè els joves puguin fer esport i les famílies adquireixin béns materials. També m’agrada el cine, sobretot el cinema amb missatge.

48 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITATS

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

Aquest mes ens toca reflexionar sobre la lletra t. Sembla doncs que la feina se’ns acaba. Diuen els músics que quan una peça no ha sortit massa reeixida un bon final pot compensar la mediocritat de la interpretació. No sé, penso que la feina feta fins ara ha estat, si més no, correcte, vostès ja en tenen un criteri format, i per tant no sé fins a quin punt hem de compensar-la amb un final solemne per forçar els aplaudiments de l’auditori. Conseqüentment abordarem la lletra t amb la il·lusió de sempre i amb un virtuosisme moderat. Penso, a més a més, que una altra manera de procedir seria injust per les altres lletres del diccionari d’Economia i Gestió.La lletra t no és una lletra menor. Ocupa el 6% de les pàgines dels diccionaris, que no està malament. Tanmateix si prescindíssim de les paraules que comencen per taula, taxa, tècniques, temps,teorema, teoria, tipus i tractat en queda poca cosa. És doncs una lletra que fa una destacada funció vehicular. Les paraules que queden després de restar les compostes tampoc són per menystenir. Si bé tancament de l’exercici, tarja de crèdit,tarifa, teletreball, tendència, termini, titular, tractat i trusttenen poc a comentar, n’hi ha alguna més substanciosa. Per començar ens entretindrem breument en les paraules taula input output i taylorisme. Aquestes dues paraules ens demostren que de vegades els instruments es poden convertir en models i fins i tot en paradigmes. En la seva introducció al llibre sobre la taula input output Leontief preveia que seria un bon instrument per a les empreses, de fet ha estat un model per entendre l’economia d’un país i una eina per la política econòmica. Vés a saber si Leontief allò de la planificació li feia una mica de fresa. Taylor, sovint injustament interpretat, va

canviar la manera d’entendre la relació dels recursos humans i la producció, i part de la renda de la que ara disposem cal posar-la en el seu actiu. Treball i tecnologia són possiblement els termes més importants de totes les lletres que comencen per t. Sense treball no hi ha funció de producció. Treball és el recurs que és alhora causa i finalitat. Aquesta és la raó perquè la que cal intervenció quan el treball s’administra. La tecnologia, entesa com el procediment de fer les coses, està en l’essència de la funció de producció, i és per tant consubstancial a la vida i al progrés dels humans. Si li donem el sentit d’estoc de coneixements, la tecnologia és la llavor del futur. La tecnologia, com el treball tampoc és neutral i l’ètica, la justícia, la solidaritat i el seny hi tenen lògicament molt a dir. Tal i com hem fet en les darreres lletres aquest cop també des-tacarem dos economistes rellevants que el seu nom comença per la lletra t, es tracta d’en Trias Fargas i d’en Torrens Ibern. L’un

economista i l’altre enginyer industrial. El primer va ser molt atent a la realitat econòmica de Catalunya, lliberal i mestre de molts dels que han poblat les nostres revistes i també el nostre pensament econòmic. El segon, un home compromès amb el país i que, amb molt poc soroll i amb una gran perseverança, va crear escola, va sembrar la llavor del pensament estadístic i va ser el pioner de la qualitat a

Catalunya quan encara no se’n parlava. Finalment i perquè no sigui dit que no estem al tanto acabarem amb una d’aquestes paraules compostes en què la lletra t actua com a vehicular. Es tracta del teorema de Coase. El senyor Coase va obtenir el premi Nobel principalment pel seu treball sobre els costos de transacció. Els convido a què entrin a Wikipedia i hi donin un cop d’ull.

T

RISCOS LABORALS

EL 80% DE LES EMPRESES NO ANALITZA EL COST ECONÒMIC QUE ELS SUPOSEN ELS ACCIDENTSDE TREBALL

Una de cada quatre empreses té la meitat de la plantilla sense formar en prevenció de riscos laborals, i el 80% de les empreseses no medeix el cost econòmic que els suposen els accidents. Aquestes dades es deprenen de la primera Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya(ECTC), que recull, a través d’entrevistes a res-ponsables de 1.518 companyies d’arreu de Ca-talunya, informació sobre la situació als seus centres de treball pel que fa a la prevenció de riscos laborals. Més informacions que es des-prenen és que només un 8,7% de les empreses fa formació en prevenció de riscos laborals de forma periòdica, i tres de cada quatre deixa l’activitat preventiva en mans d’un servei de prevenció aliè.

EL PROPER CURS HI HAURÀ 107 MÀSTERS UNIVERSITARIS ADAPTATS A L’ESTRUCTURA EUROPEA

El proper curs acadèmic, 2008-2009, s’implantaran 107 nous màsters universitaris a Catalunya, un 28,31% dels 378 que constitueixen l’oferta total de les universitats catalanes. El conseller d’Universitat, Empresa i Innovació, Josep Huguet, subratlla que els màsters universitaris adaptats a l’estructura europea “tenen un enfocament multidisciplinari i una elevada exigència de qualitat que permet la convergència i l’equiparació dels sistemes d’educació superior a tots els països europeus”. En aquest sentit, el conseller afegeix que es facilita la mobilitat dels graduats i de les graduades, “així com la seva incorporació al mercat laboral”.

ACORD ENTRE UPC I ALSTOM PER CREAR UNA CÀTEDRA EN TECNOLOGIA FERROVIÀRIA

La UPC i l’empresa Alstom acorden crear una càtedra d’innovació en tecnologia ferroviària i energies netes, que promourà la recerca en disseny sostenible, la innovació tecnològica en gestió del coneixement, eficiència energètica en el ferrocarril i les energies netes. En el marc d’aquesta nova Càtedra, Alstom col·laborarà amb l’ETSEIB a través de la participació en diferents programes de formació de la Universitat (màsters, postgraus, assignatures de lliure elecció i direcció de projectes fi de carrera). La Càtedra Alstom promourà àrees de recerca relacionades amb el disseny sostenible, la innovació, la gestió del coneixement i l’eficiència energètica.

JORNADA I CALENDARI LABORAL, EL QUE MÉS PREOCUPA A TREBALLADORS I EMPRESARIS

La principal preocupació de treballadors i em-presaris és la jornada i el calendari laboral (26,29%), per davant de l’incompliment del conveni col·lectiu (12,2%) i l’organització del treball (6,23%). Aquestes són les dades que es desprenen de les estadístiques del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC). Les dades també revelen que la majoria de conflictes es donen en els sectors del metall (37,54%), la sanitat (16,38%) i els transports (11,6%). D’altra banda, és significatiu el nombre d’expedients presentats diàriament per temes salarials, com reclamacions de quantitats pendents d’abonament per part de l’empresa (19,24%). Per províncies, Barcelona va ser la que va absorbir més activitat, amb 222 expedients presentats, seguida de Girona (28), Tarragona (8) i Lleida (3).

Gairebé un 30% dels màsters europeus funcionaran el curs que ve. /ARXIU

RECURSOS HUMANS

NOMÉS EL 43% DE LES EMPRESES ESPANYOLESTÉ UN PLA D’IGUALTAT

Només un 43% de les empreses espanyoles assegura tenir i aplicar un pla d’igualtat entre els seus empleats, segons es desprèn del primer Monitor Espanyol d’Igualtat Laboral (MEIL). L’informe, elaborat per ADECCO, també recull que només el 20% de les 124 empreses consultades en tot el territori diu fomentar una representació equilibrada en els consells d’administració entre homes i dones. L’estudi assenyala que existeix una tendència a reduir les diferències entre homes i dones, però aquestes segueixen existint. Les significatives diferències salarials entre ambdós sexes n’és un exemple, a l’igual que passa amb assumptes com la maternitat, que qualifica com una de les assignatures pendents de les empreses.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

“La doble moral encara

és molt present a la societat espanyola”

ENTREVISTA EMMA VILARASAU, ACTRIUEstils de Vida

L’Emma Vilarasau representa Espectres al Teatre Romea fins al 22 de juny. / M.A. CHAZO

Aquest mes podrem veure a l’Emma Vilarasau per partida doble, repre-nent el seu paper de la Te-resa al serial Ventdelplà i com a l’heroïna d’Ibsen Elena Alving a l’obra Es-pectres, que representa al Teatre Romea fins al 22 de juny. Formada a la brillant pedrera del Lliure de Gràcia sota els auspi-cis de Fabià Puigserver o Lluís Pasqual, obres com Matrimoni de Boston, Un tramvia anomenat Desig o Paraules Encadena-des, l’han consolidat com una de les millors actrius catalanes.

JAUME RIERA

Qui és l’Elena Alving que inter-pretes a Espectres?És una dona que després de dos anys es retroba amb el seu fill, coincidint amb el desè aniver-sari de la mort del seu marit, al costat del qual va viure tot un infern de vexacions i maltrac-tes, que ella va ocultar per pre-servar el bon nom de la família. Ara, se’n adona que ha viscut en una mentida i explota con-tra aquesta doble moral conser-vadora que ofega les persones sota el pes de les convencions socials i morals. Primer aquest qüestionament se’l fa de cara en-dins, però el retorn del fill, que ella havia allunyat de la influèn-cia paterna i que reprodueix el comportament del pare mort, li descobreix que allò que conver-teix en perversos determinats comportaments és el fet de ser prohibits i que si es poguessin expressar lliurement no es gira-rien en contra de la gent.

Es pot fer una lectura en clau contemporània de l’obra?I tant, de fet m’ha portat a plan-tejar-me si darrera de fenòmens com el botelló o de l’alienació que provoquen les drogues no hi ha la necessitat d’evadir-se d’una societat regida per unes conven-cions morals molt rígides i que

no tolera que hi pugui haver qui no cerqui en els seus actes més que passar-s’ho bé, sense preo-cupar-se per la productivitat o la projecció social del seu compor-tament. En totes les obres d’Ib-sen hi és molt present aquesta dualitat entre l’individu i la soci-etat, que amb les seves normes se’l acaba menjant. L’Elena in-tenta recuperar el control sobre la seva vida i els seus actes. Si ens passem la vida pendents de com es jutjaran els nostres ac-tes, del què diran, al final desco-brirem que no hem viscut la vida que ens hagués agradat viure. Ella se’n adona a temps i es ca-paç d’enfrontar-se als seus fan-tasmes, als seus espectres.

Però potser si que hem evolu-cionat una mica, no?No han canviat tant les coses. Ibsen es qüestiona coses que en-cara avui en dia es veuen com a dogmes com l’amor filial. És un defensor de la llibertat individu-al, de que cadascú faci la seva

sempre que no faci mal a nin-gú. Hem evolucionat de cara en-fora, de boca. Però en bona part de la societat espanyola conti-nua molt present encara aques-ta doble moral conservadora, que porta a condemnar l’avorta-ment o el divorci, quan ells són els primers que quan els interes-sa se’n valen, tot advocant argu-ments de segles passats, com dir que va contra l’ordre natural.

Les dones d’Ibsen destaquen per la seva fortalesa?En Ibsen les dones són les que es revolten, perquè són les que més pateixen aquesta doble mo-ral, les que estan més sotmeses per una societat patriarcal, però els homes estan igualment sot-mesos a aquestes lleis socials que coarten la llibertat de l’indi-vidu.

Fer un Ibsen és un dels cims als que pot aspirar una actriu. Sorprèn que no n’haguessis fet encara cap.Durant molts anys s’ha repre-sentat poc. És un plaer, perquè t’ho dóna tot. També m’encanta-ria fer Hedda Gabler, que és un tro de dona.

Vas escollir tu l’obra?Va ser un acord amb el Romea. Poder triar és tot una privilegi per una actriu.

Et sents com una primera dama del teatre català?Ui, això de dama sona molt antic. Em considero una afor-tunada.

No treballaves amb el Jordi Boixaderes des de ParaulesEncadenades, suposo que ja teniu ganes de tornar a treba-llar junts?I tant, en teníem moltes ganes, perquè hi ha una química molt especial entre els dos i ens ho passem molt bé.

Últimament només treballa-ves envoltada de dones?Sí, es veritat. A Carta d’una des-coneguda i Matrimoni de Bos-ton érem tot dones.

Es pot viure només del teatre a Catalunya?No, perquè normalment les obres com a molt es represen-

“La TV és un complement, ara per ara, necessari per un actor català”

“Si ens passem la vida pendents de com es jutjaran els nostres actes, viurem en un engany”

ten dos mesos i l’única opció se-ria anar empalmant espectacles, cosa que no es gens fàcil. La TV és un complement, ara per ara, necessari per a un actor català.

Com portes aquesta dualitat TV-teatre?Són llenguatges diferents i com-plementaris. Sempre m’han agra-dat les càmeres, que et donen la possibilitat d’expressar amb els primers plans. Quan coincideix tot es esgotador, però...

Hi ha alguna possibilitat que torni el Matrimoni de Boston, un espectacle que molta gent es va quedar amb les ganes de veure?Sempre ens podem tornar a ajuntar les tres si estem disponi-bles i en tenim ganes.

La Lizarán, la Marta Marcoi tu encarneu tres generacions del teatre català. La Lizarán és per tu una mestra?Totalment, una gran mestra i una gran amiga.

I la Marta Marco està cridada a agafar el vostre testimoni.Ja el té. Ens vam conèixer fent el Matrimoni i tenim molt bona connexió.

I el tema musicals no el tocarem?No, això de moment no ho toca-rem, que cantar només canto a la dutxa i gràcies.

50 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

REDACCIÓ

La mostra s’exhibeix per primera vegada a Catalunya i esdevé un fet molt destacat dins de la tem-porada d’arts plàstiques al nostre país, tant per la importància de l’artista reconegut internacional-ment, com per la singularitat de les obres exposades. L’exposició reuneix més de 200 peces de Haring, que pertanyen a la col·lecció privada de Sigrid Wecken. Es tracta de l’obra sobre paper, realitzada en el període de 1982 fins el 1990, que comprèn diferents tècniques d’impressió, com ara la litografia, la serigrafia, l’aiguafort, les impressions en relleu, etc.Els còmics, els dibuixos animats, els mitjans de comunicació, la tecnologia i, en general, les dife-rents manifestacions de la cultura de masses es converteixen en la base de les creacions de Haring, que eleva a la categoria d’obres d’art articles de consum i de la vida diària.Tot i el colorisme, la senzillesa i l’aparença infantil de les compo-sicions, el significat i els objec-tius de la seva obra van més enllà de l’estètica. Els seus treballs, carregats de contingut social, aborden temes com el sexe, la droga, la religió, la vida, la mort, la malaltia, l’amor o la solidaritat. I expressa les seves denúncies sobre el racisme, la violència, la guerra, l’abús de poder, etc. Per aconseguir-ho se serveix de dibuixos de nadons, gossos, àngels, piràmides, cors, televi-sors, ordinadors, plats voladors, figures de còmic... amb l’única finalitat d’induir a la reflexió.

Un referent de l’art urbàJa de molt jove, Haring va començar a relacionar-se amb artistes alternatius que des-envolupaven la seva activitat

fora del circuït de galeries i museus, i actuaven als carrers i al metro de Nova York. El 1980 va començar a fer grafits a les estacions de metro, on dibuixava imatges amb retola-dor negre gruixut o amb guix blanc sobre el fons fosc dels cartells publicitaris. Fruit de la qualitat i la intensitat d’aquest treball, Haring ha estat conside-rat el màxim exponent del grafit de la dècada dels 80.Al llarg de la seva carrera, va dedicar la major part del seu

temps a intervencions en espais públics, amb clars missatges o objectius socials, especialment per conscienciar sobre la malal-tia de la sida. Va realitzar més d’una cinquantena d’obres de caràcter públic entre 1982 i 1989 en ciutats de tot el món. Haring va morir l’any 1990 a l’edat de 31 anys, a Nova York, víctima de la sida. En aquesta ciutat hi ha la seu de la seva fun-dació, que orienta bona part de les activitats a causes socials, proinfància i contra la sida.

CULTURACITA CRÍTICA: “L’enveja és l’adversari dels més afortunats”. Epíctet de Frígia, filòsof grecollatí.

Keith Haring, el màxim exponent de l’art del grafit El Centre Cultural Caixa Terrassa presenta fins el 18 de maig una gran retrospectiva de l’obra gràfica de Keith Haring (1958-1990), que ofereix l’oportunitat d’endinsar-se en l’univers creatiu d’aquest artista nordamericà fill de la generació del pop art, compromès com a artista i també com a activista davant de problemàtiques de la societat del seu temps.

Charlton Heston (1924-2008), el rostre del cine èpicL’actor nordamericà Charlton Heston, que passarà a la posteritat per interpretar papers històrics, com Moisès, Miquel Àngel o El Cid, ha mort a l’edat de 84 anys a causa d’una malaltia degenerativa similar a l’Alzheimer. La veu profunda i el rostre sobri de John Charlton Carter (el seu nom veritable) va permetre al Ho-llywood dels anys 50 reviure personatges històrics. “Tinc una cara d’un altre segle”, va arribar a dir el llegendari intèrpret, que també va guanyar un Oscar per Ben-Hur, la pel·lícula més aclamada de la his-tòria del cinema. Fa uns anys, amb una enteresa pròpia dels seus per-sonatges, l’actor va fer públic que patia una malal-tia que a poc a poc li mermaria la memòria i les funcions vitals, tal com li va succeir al seu bon amic i expresident dels Estats Units, Ronald Reagan.Des d’aleshores, Charlton Heston es va veure obli-gat a dir adéu definitivament al cine i a tota activitat pública al capdavant de l’Associació Nacional del Rifle, organització a favor de les armes que va lide-rar durant anys.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Rey LearEl Centro Dramático Nacional (CDN) torna a la Sala Gran del TNC amb una de les grans tragèdies de William Shakespeare: Rey Lear. Del 22 de maig al 8 de juny.

> Dones, els camins de la llibertatAquesta exposició està dedicada a les dones i a la conquesta dels seus drets a través del temps. Des del seu paper a la societat grega fins als nostres dies. Fins el 20 de juliol, al Museu d’Història de Catalunya.

> Guillermo McGill quartetEl bateria uruguaià Guillermo McGill presenta un nou disc que conté composicions originals que cavalquen des del jazz fins al flamenc, passant per paratges més groove funky. El 31 de maig, a les 22 hores, a la Sala 3 de l’Auditori.

> JUMPOportunitat de veure en directe un espectacle d’arts marcials, acrobàcies i humor. Al Teatre Victòria, del 20 de maig al 22 de juny.

> Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònicaExposició que mostra com la Guerra del Francès (1808-1814) ha estat un dels períodes més convulsos de la història de la Catalunya contemporània. Al MNAC, a partir del 26 de maig.

> Lothar Baumgarten, autofocus retinaExposició de Lothar Baumgarten que aplega una sèrie d’obres fotogràfiques de l’autor. Fins el 15 de juny, al MACBA.

JUN

Y

La cultura de masses es converteix en la base de les creacions de Haring. / CEDIDA

Edward Lorenz (1918-2008), el pare de la teoria del caosEdward Lorenz, el científic nordamericà que va crear “la teoria del caos” per explicar la difi-cultad de fer pronòstics meteorològics, ha mort de càncer als 90 anys. Per fonamentar la seva teoria, Lorenz utilitzava l’exemple de la papallona, que amb el simple mo-viment de les seves ales era capaç de provocar errors en la predicció dels canvis de l’atmosfera.Aquestes conclusions van obrir un nou camp d’estudis, i en el cas específic de la meteorolo-gia, van conduir al convenciment que era impos-sible pronosticar l’estat del temps més enllà de dues o tres setmanes amb un cert grau de preci-sió. Com que va demostrar que alguns sistemes tenen límits de predicció, Lorenz va desmuntar l’univers cartesià i va donar peu a la tercera re-volució científica del segle XX, després de les teories de la relativitat i la física quàntica.Es va llicenciar en Matemàtiques a la Universi-tat de Harvard el 1938 i cinc anys després es va graduar com a meteoròleg del MIT. “Des que era un nen, sempre m’interessaven els números i els canvis de clima”, va afirmar el ma-teix Lorenz en una autobiografia, que va ser un entusiasta de les caminades i l’esquí fins ben poc abans de morir.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Els primers quaranta anys de vida ens donen el text; els trenta següents, el comentari.”. Arthur Schopenhauer, filòsof.

I DESPRÉS DE LA GLOBALITZACIÓ?Autor: Joan TugoresEditorial: Eumo EditorialPàgines: 167La globalització és una referència omnipresent i ja no és només una qüestió d’especialistes en econo-mia o empresa. Els ciutadans en noten les conseqüències i aquest fet provoca expectatives però també perplexitats i tensions. S’han incrementat enormement les relacions econòmiques internacio-nals i això ha canviat les regles de joc: l’especialització dels països, la distribució territorial del treball, les exigències a les empreses i a les administracions públiques, els requeriments del sistema educatiu, les repercusions demogràfiques i mediambientals... Quin efecte tin-dran aquests canvis en la nostra economia? I en la nostra cultura? Perdrem els progressos democrà-tics i de benestar assolits al segle XX?

EL ÚLTIMO PROFESOR QUE VISITÓUNA FÁBRICAAutor: William B. ConerlyEditorial: RobinbookPàgines: 272L’economia és una gran disciplina, però per a molts es redueïx a pura teoria, fins i tot per a aquells que haurien de conèixer millor els seus secrets. El llibre de Conerly tracta de desvetllar les claus de l’economia i acostar-les als qui estan en en el món de l’empresa. El último profesor que visitó una fábrica –que pren el títol dels apunts que van servir de base a Adam Smith per a la seva cèle-bre La riquesa de les nacions–, aconsegueix que l’economia no presenti majors dificultats i resulti rellevant. Gràcies a aquest llibre disposarà de totes les eines necessàries per entendre de quina forma l’economia afecta al seu negoci, la seva indústria i les seves inversions.

¡QUÉ ESTRÉS!Autors: Miquel Bonet, Jaime Llacuna i Mónica PucciniEditorial: Griker OrgemerPàgines: 92Explica la doctora en Psico-logia Montse Pàmies al pròleg del llibre ¡Qué estrès! que “el doctor Jaume Llacuna i els seus col·laboradors ens presenten una interessant investigació en la qual un grup de professionals és sotmès a un autèntic bom-bardeig d’estímuls estressants presentats a través d’imatges i expressions lingüístiques. El resultat és contundent, ple de matisos i difícil d’explicar. Com ha de ser. Un repte d’acord amb el procel·lòs mar de les vivèn-cies estressants, les estratègies per a manejar l’ansietat i la gene-ració d’habilitats d’afrontament sofisticades que permetin als treballadors soportar ‘l’espant quotidià”.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Economia i Em-presa, a les 21.30 h, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

Espai Estapé, a les 10.40 h, a Catalunya RàdioConversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22 hores, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12 h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6 h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Els bons invents quan s’exploten massa i no es cuiden com el primer dia s’acaben espatllant. Aleshores ens ado-nem que ja no són tant bons invents (o potser sí que ho són però s’han corromput per una gestió avara). Aquest és el cas d’Operación Triunfo, el fenomen televisiu que ja evidencia signes de rovellament en molts aspectes. La recent estrenada edició número 6 no està a l’alçada d’aquelles primeres fornades de joves cantants que van sortir (dels quals ben pocs han arribat a sobreviure) si te-nim en compte que l’únic al·licient són les opinions d’un dels membres del jurat. La veritat és que les contundents crítiques del conegut publicista Risto Mejide són veritats com temples dites amb males formes però que són la-mentablement el pilar d’audiència que sustenta el pro-grama. Moltes són les persones que confessen que tan sols es queden a veure el programa fins tard per sentir les nominacions gairebé “circenses”. Veient les dues primeres gales i fent també memòria de les anteriors edicions em pregunto si tant poc talent hi ha a Espanya que se suposa que aquells que han entrat fa unes setmanes a l’Acadèmia són la millor mostra de talent que es pot trobar? O més aviat és tota una estratè-gia calculada de la productora dels trincos per donar es-pectacle amb la combinació d’uns quants que tenen fusta de cantants amb d’altres que només desafinen i són car-nassa per l’espectacle del jurat? Potser sí. Part dels càs-tings es van emetre i es va veure que la selecció la feien conjuntament la Noemí Galera, l’Àngel Llàtzer i en Risto Mejide de manera que, o bé hem de dubtar de la seva professionalitat i mal càlcul de talent (que no va per aquí), o bé tot està fet a consciència. Si tots els triunfitos fos-sin grans artistes el jurat quedaria en un discret segon pla i, pels trincos, no seria rentable pel que fa a xifres d’audiència i publicitat. A tot això s’ha d’afegir el paper d’home multi-anunci que ha de fer el presentador, en Jesús Vázquez, en combinació amb les eternes pauses publicitaries que passen ja dels límits tolerables de respecte als espectadors. A aquestes alçades l’oferta televisiva de programes on participa gent que diu que sap cantar o fer altres coses és molt gran. De manera que caldria cuidar més la gallina dels ous d’or si, entre tots, no la volen jubliar abans del previst. En les properes gales veurem millor la moto que ens han volgut vendre als espectadors i podrem fer una radiografia del futur del programa. Augurem que seran les últimes cua-des del fenomen Operación Triunfo...

El declivi de la gallina dels ous d’or

Viatges / ESTILS DE VIDA 53MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL

La Seu d’Urgell, cruïlla de caminsPer la seva ubicació, la Seu d’Urgell ha estat tes-timoni privilegiat de la his-tòria, i en els seus carrers es pot apreciar el paper protagonista que va viure durant l’època medie-val. Ara, com a ciutat moderna, aprofita el seu atractiu cultural, gas-tronòmic i esportiu per tal d’atraure un turisme divers que prioritza els descans en un entorn natural lluny dels grans nuclis urbans.

RUTES PER CATALUNYA

NÚRIA CABRERA

La Seu d’Urgell es troba en una cruïlla, que es podria titllar d’ancestral, de camins. Els primers pobladors daten de l’edat del bronze, a dalt del turó de Castellciutat. Segons la tradició que confirmen les fonts municipals, la Seu fou fundada per Hèrcules l’Egipcià el 1699 a. C. Amb la consagració de la primera Catedral, a partir del segle V, la importància de la ciutat D’Urgell va començar a créixer de manera exponencial. Així, amb la consolidació del poder econòmic del bisbe i dels canonges, i del seu paper com a centre comercial i d’intercanvis, es van construir les muralles i la ciutat va expandir-se. La seva posició estratègica i la potència política del bisbat van consolidar la Seu com una de les ciutats més importants de la Catalunya medieval, de la qual queda el conjunt monumental que avui és un agradable espai per passejar.

La CatedralLa catedral de Santa Maria d`Urgell és l`edifici més emblemàtic de la ciutat. És, a més, l`única catedral romànica que es conserva a Catalunya.Va ser construïda durant el segle XII, durant el bisbat de Sant Ot. L`edifici actual té una planta basilical, tres naus i un gran absis central, encara que al llarg dels anys va experimentar moltes transformacions i modificacions, fins que a principis del segle XX, amb els treballs de Pascual Sanz Barrera i Josep Puig i Cadafalch, van iniciar-se les obres de restauració que la van acostar a la seva forma original, tal i com la coneixem ara.

El Museu DiocesàL’antic edifici del deganat, contigu a l’església romànica de Sant Miquel, està adossat al claustre de la catedral, i l’església dels beneficiats de la Catedral, la Pietat, que tanca el claustre pel seu cantó oest, formen avui el Museu Diocesà

que recull i exposa diverses peces d’art sacre procedents de tot el bisbat D’Urgell, des del segle X fins el segle XVIII. Fins al robatori s’hi exposava el manuscrit mossaràbic dels Comentaris de l’Apocalipsi de Sant Joan, del Beatus de Lié-bana, datat al segle X. Destaca la col·lecció de marededéus romàniques, fragments de pintura mural, les talles de verges, orfebreria i pintura gòtica sobre taula. Entre les peces exposades destaca el retaule d’Abella de la Conca, obra de Pere Serra, i l’urna de plata de Sant Ermengol, obra de l’orfebre barroc Pere Lleopart.

La importància del comerçEl desenvolupament comercial de la ciutat està marcat, des de l’antiguitat, pel mercat set-manal, que es troba documen-tat a l’any 1029, i també, per la fira local, que ja era coneguda el 1048. Avui en dia, al nucli històric encara es manté el tradicional mercat setmanal, tots els dimarts i dissabtes.

es poden practicar al llarg de tot l’any. Vestidors, dutxes, un acurat sistema de neteja del material i un personal qualificat permeten gaudir amb tota seguretat i confort de les intenses sensacions que proporciona el món aquàtic. El Parc Olímpic del Segre també ofereix una àmplia oferta de rutes en bicicleta, de diferents graus de dificultat, per gaudir de l’entorn, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, l’espai protegit més gran de Catalunya, que completa l’oferta paisatgística de la Seu d’Urgell, amb boscos frondosos, prats naturals, una gran varietat d’ecosistemes i nombroses espècies de flora i fauna autòctones. Aquest marc dóna lloc a una gran activitat senderista, que es veu recolzada amb rutes senyalitzades amb diferents itineraris per escollir.A més, l’oferta esportiva de lleure i aventura a la Seu d’Urgell es complementa amb la possibilitat de practicar aviació esportiva, passeig en globus aerostàtic, escalada, golf, barranquisme i marxes amb cavall.

LA SEU, ALS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA

Ja al segle XX, amb l’arribada de la democràcia, la Seu d’Urgell va viure un creixement econòmic força important. Els aiguats del novembre del 1982, a més del seu impacte dramàtic per la pèrdua de vides i pel daltabaix econòmic, van fer possible la canalització del Segre –una aspiració centenària de la ciutat– amb la construcció del parc del Segre i la participació als Jocs Olímpics de Barcelona 92, com a subseu de l’especialitat d’aigües braves. Avui, 18 anys més tard, és una ciutat activa, centre de serveis i capital cultural d’una àmplia àrea pirinenca.

Actualment, la Seu d’Urgell gaudeix d’un comerç modern i dinàmic, integrat per petites empreses, on destaquen les botigues de productes alimen-taris artesans i autòctons, que han convertit la ciutat en un veritable centre comercial i de serveis. Entre les fires que es celebren a la Seu, destaca la Fira de Sant Ermengol, que es realitza el darrer cap de setmana d’octubre i que es coneix com la Fira de For-matge Artesà del Pirineu.

El Parc Olímpic del SegreAl costat del centre històric de la Seu d’Urgell, es troba el Parc Olímpic del Segre, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, que forma un conjunt de canals d’aigües braves i tranquil·les que incorporen la tecnologia més avançada per a la pràctica d’esports atractius i divertits, com el piragüisme, el ràfting o l’hidrotrineu entre altres, que

El mercat setmanal que encara avui es celebra està documentat des de 1029

Destaquenles botigues de productes artesans i autòctons

Els claustres de Santa Maria d’Urgell, l’única catedral romànica que es conserva a Catalunya. / ARXIU

El Parc Natural del Cadí-Moixeró envolta la Seu d’Urgell. / ARXIU

52 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

IVÁN SÁNCHEZ

Molt a prop de les Rambles de Barcelona, on la ciutat batega deixant l’empremta de la seva frenètica activitat, hi ha un refugi on els amants de la cuina poden concen-trar tots els teus sentits en allò que estan tastant. A més, poden alimentar les seves inquietuds intel·lectuals con-sultant una àmplia col·lecció de llibres de gastronomia. Es tracta del restaurant Biblio-teca, on es pot trobar, fins i tot, un tractat del segle XVIII.“No tenim una quantitat massiva de llibres. Hem pre-ferit fer una bona selecció de publicacions de qualitat”, assenyala Iñaki López, xef d’aquest local. Tot i això, matisa que “és un restaurant, no una llibreria”, per conduir la conversa a l’element cen-tral de l’oferta de Biblioteca i, de fet, de la seva vida.I és que aquest navarrès va començar estudiant Dret, però s’avorria molt. Tot va canviar quan va fer un curs de cuina, “aleshores em vaig enganxar”, comenta. Va estudiar cinc anys a l’Escola de Cuina Hoffman de Barce-lona i després va treballar a l’antic restaurant Manolete de la capital catalana. Pos-teriorment, va començar un periple a través del qual destaquen les seves estades als prestigiosos restaurants Gis Avoir de París i Rules de Londres. És en aquest últim emplaçament on el xef va anar cuinant el seu somni de crear un restaurant propi on els comensals poguessin consultar llibres de gastro-nomia.Tot i aquest ric itinerari per diferents cultures gastronò-

miques, Iñaki ha descartat centrar-se en la fusió: “Un aprèn coses a tot arreu on ha estat, fins i tot a la lluna aprendria quelcom per cuinar. Sí que hi ha alguna pinzellada, com el bacallà ajoarriero típic de Navarra i La Rioja, però bàsicament és una cuina mediterrània adaptada a les tècniques actuals i al gust d’avui en dia, tenint en compte que ens trobem en una ciutat amb molta oferta gastronòmica i de qualitat”, explica.

Cuina tradicionalEn l’eix tradició-creativitat, el xef del Biblioteca se situa clarament dins del primer pol: “Fora de l’elit de la crea-tivitat, que són els tres o quatre noms cèlebres com Ferran Adrià, aquesta no té molt sentit si no se sap fer bé. Hi ha grans creadors i després gent no tan creativa que assumeix una forma de treballar una mica més clàs-sica, com és el meu cas. Jo no podria parlar de creati-vitat als meus plats perquè són paraules majors. És una cuina més tradicional, però adaptada al centre de Barce-lona l’any 2008”, apunta amb un to de sinceritat.El resultat d’aquest plan-tejament és un “restaurant molt sincer, on no hi ha focs artificials. Són plats molt depurats tant pel que fa a la presentació com al con-

tingut, evitant els greixos”. Parlant de plats, els dos que actualment tenen més èxit, segons Iñaki, són la quiche de bolets i formatge gorgon-zola gratinat i un estofat de cérvol amb pasta de full. Hi ha més detalls destacables, com el pa casolà amb oli per fer temps mentre arri-ben els primers. La carta es renova per tem-porada, ja que el cuiner del Biblioteca vol treure el màxim partit dels productes frescos i de mercat.

“La carta de vins la treba-llem moltíssim, provem molts vins. Estem molt orgullosos de la seva selec-ció”, afirma satisfet el xef navarrès. Per cert, és reco-manable el blanc de la casa.Es tracta d’un espai ample, simple i lluminós, que “con-vida a la intimitat”, segons el xef del Biblioteca. En definitiva, un lloc de recolli-ment per tal que els comen-sals es puguin elevar amb la percepció de textures, sabors i aromes.

BibliotecaC/ Junta de Comerç 28

Tel: 934126221

De dimarts a dissabte, de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h

Preu mig de la carta: 30€

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant CeloniTel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Recollimentgastronòmic

Qui no s’ha sentit mo-lest alguna vegada en un restaurant, no per-què no fos bo el dinar, sinó perquè hi ha una contaminació acústica in crescendo que no et permet gaudir plena-ment del moment? Això no passa al restaurant Biblioteca, on la quietud típica d’aquests espais permet al comensal assaborir tots els ma-tisos dels plats envoltat de llibres.

RESTAURANT BIBLIOTECA

La seva cuina és mediterrània adaptada a les tècniques actuals

La carta del restaurant Biblioteca es renova per temporada. / ARXIU

EL TAST

Característiques: groc palla amb reflexos daurats, molt lluminós i de certa densitat glicèrica. Aroma neta i boca d’excel·lent entrada amb el toc elegant, cremós i fumat de la varietat i el roure.

Elaboració: la verema es realitza manualment a les vinyes propietat de Parxet S.A. i és una carac-terística peculiar la fermentació i posterior cri-ança en bótes de roure nou francès Allier (de gra fi i semitorrat) de 225 litres.Anyada: 2005Varietats: 100% ChardonnayGrau Alcohòlic: 12% vol.Sucres: 1 g/lpH: 3,2Preu aproximat: 15,50 euros

MARQUÉS DE ALELLA ALLIER

54 MÓN EMPRESARIAL MAIG 2008ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

NATÀLIA PASTOR

Com veus tot el que està passant al voltant de la torxa olímpica?En lloc de donar importàn-cia o rellevància als Jocs Olímpics com a fita espor-tiva, s’està desviant el tema. És trist perquè, per als esports minoritaris, els jocs són molt importants. Això fa que no s’expliqui, per exem-ple, que fa poc s’han fet els mundials d’halterofília i s’ha aconseguit una plaça per a Pequín. Això ara mateix la gent no ho sap.

Com ho viviu entre els esportistes que sabeu que anireu als Jocs?Molta gent pregunta si tenim por d’anar als Jocs Olímpics per tot el que està passant. Jo personalment no, perquè no hi ha risc d’atemptats ni res d’això. El que sí que em fa por és que hi hagi algun boicot en un moment com el de la inau-guració, per exemple.

ERIKA VILLAÉCIJA, NEDADORA DE 400 I 800 METRES LLIURES

Erika Villaécija amb el bronze que va guanyar recentment als Mundials de piscina curta de Manchester. / FOTO: CEDIDA

2008 pot ser l’any de l’Erika Villaécija (23). Amb el dolç record de les dues plates guanyades al passat Campionat d’Europa d’Eindhoven(800 i 1.500 metres),la nedadora barcelonina es prepara a fons per al que és, sens dubte, el repte de l’any: pujar al podi als jocs de Pequín.

“Un bon esportistademostra que ho és quan pot superar els moments esportiusdolents”

“Sóc conscient que la natació és només una etapa de la meva vida”

El repte esportiu de 2008 és, sens dubte, guanyar a Pequín.Quines expectatives tens?Participaré en 400 i 800 lliu-res, però la prova més impor-tant per a mi són els 800. El meu objectiu és ficar-me

entre les vuit millors a la final i, senzillament, anar el més ràpid que pugui. Vull nedar per sota de 8’ 20”, o una miqueta menys. Crec que és una bona marca per tal d’aconseguir alguna medalla.

Et veus al podi?A mi no m’agrada dir que ‘aniré a Pequín a guanyar una medalla’, perquè fins que no nedes no ho saps. Jo m’he marcat nedar per sota d’una marca molt bona i, si ho acon-segueixo però no faig meda-lla, estaré contenta igual. Prefereixo com a objectiu real una determinada marca, dintre de les meves possibili-tats, que no pas medalles.

Estar considerada com la millor nedadora espanyola del moment és una pressió afegida a la competició?A mi m’agrada que m’ho diguin perquè és un reco-neixement, però vaig tenir una temporada molt dolenta l’any 2006 i, en un moment, vaig passar de ser la millor a ser la pitjor. Això em va permetre veure qui estava al meu costat, qui em recol-zava quan estava a dalt i després no, i la gent que realment està sempre. Ets conscient que, al cap i a la

fi, la natació és una cosa que fas perquè t’agrada i et fa feliç. Miro que no m’afec-tin els factors externs que es poden donar.

Ho has volgut deixar tot alguna vegada?Justament quan va acabar aquell campionat no tenia gens de ganes de continuar nedant. Estava malament en sentir que després d’un any de treball no havia sortit res. Després, però, vaig entendre que una com-petició dolenta la pot tenir tothom. Un bon esportista demostra que ho és quan es capaç de superar els moments esportius dolents, perquè quan estàs a dalt tot és més bonic.

Estudiant de Psicologia, cap a on aniràs laboralment després de la natació professional?M’agrada molt la psicolo-gia infantil, però després de donar-li moltes voltes i estar un temps pensant, la psico-logia esportiva és un camp on crec que puc donar més i on hi poden haver més sorti-des. En viure l’esport des de petita, sé que hi ha una tasca psicològica molt important per fer amb la gent d’esports d’alt nivell.

La capacitat de sacrifici i la frustració arriben més aviat als esportistes?Sí, per exemple, amb només 12 i 13 anys ja m’aixecava a les sis del matí per anar a entrenar. Arribava a l’escola i la gent em deia: però tu estàs boja o què? I no entenien que jo m’aixequés tan d’hora només per entrenar!

Què representa per a un esportista saber que la carrera professional és tan curta?Estic tranquil·la perquè jo tinc clar que la natació per a mi és un esport, l’esport que m’agrada, i que fins avui m’està sortint bé. Però la natació no és com el futbol, que em permeti retirar-me i viure tota la vida. És una etapa més de la meva vida. A més, tot i que segueixi el camí de la psicologia, mai estaré del tot desvinculada de l’esport, perquè és el que realment m’agrada.

Quin paper juga la psicolo-gia al món de la competició?La psicologia és una part molt important de l’esport. Només si et veus capaç d’ar-ribar a dalt, hi arribes. Si entrenes molt dur però no et veus capaç de fer-ho, no arribaràs.

MAIG 2008 MÓN EMPRESARIAL Salut / ESTILS DE VIDA 55

“Un cos humàpot valdre molts cèntims”El doctor Ricardo Mo-rera és especialista en valoració de danys cor-porals. La seva tasca des de la Unitat de Va-loració Mèdica-Pericial a la Clínica Cima li per-met conèixer de prop les conseqüències dels accidents laborals. Se-gons afirma, si pogués-sim veure els efectes d’alguns accidents de treball, tothom prendria les mesures adients per evitar-los.

PERITACIÓ MÈDICA DELS ACCIDENTS LABORALS

BEGONYA MERINO

Es podrien evitar els acci-dents laborals al lloc de feina?La Llei estableix que abans de contractar una persona, se li ha de fer una revisió que confirmi a l’empresa que qui contractarà és apte per desen-volupar la tasca que ha de fer o que té alguna patologia que l’hi impedeix. Això és el que la llei exigeix a l’empresari.

On està el problema?No es gasta el mateix en fer una revisió mèdica a un mosso de magatzem que al conseller delegat de la mateixa empresa, possiblement perquè la pòlissa també és diferent. En el primer cas es fa una revisió en què li miren quatre coses, però si no es fa una ressonància, no sabem si la persona té una hèrnia discal. Com que no té simptomes, i si els té els dis-simula perquè vol que el con-tractin perquè ho necessita, diu que no té res encara que tingui l’esquena destrossada de l’empresa que acaba de venir. A l’empresari la mútua li diu que és apte, comença a tre-ballar i té un accident perquè

té l’esquena fatal. I aquí tenim un accident de treball.

Sobre qui recau la responsa-bilitat d’aquest accident?Sobre l’empresari, encara que la mútua li hagi dit que contrac-tava una persona que podia fer la feina sense problemes. Però si qui li té que fer la revisió no li detecta el problema, l’empresa no té forma de saber-ho, més quan la llei diu que els resul-tat de l’examen mèdic que la mútua fa en un primer moment són confidencials.

Per què passa això?Això és un buit legal. Totes les normes es fan escoltant a unes parts sí i d’altres no. M’imagino que quan es va fer aquesta llei hi havien els sindicats, els gover-nants i possiblement les com-panyies d’assegurances però no hi havien les empreses.

...La majoria de les empreses són de pocs treballadors. El propietari acostuma a ser una persona que amb tota la il·lusió ha muntat un petit negoci. I no vol que li expli-quin coses complicades. Té

l’assegurança i dorm tranquil. Es pregunta si ha de tenir un pla d’accidents laborals, tenint una mútua. No vol que li expli-quin que un treballador es pot electrocutar tocant el ratolí. No pot ser que l’empresari que que ha llogat un despatx s’hagi de preocupar si qui li ha llogat ha instal·lat una toma de terra. Però la responsabilitat última sempre és de l’empresari.

Però hi ha sectors a on hi ha un responsable de seguretat al treball, com a la construcció...Però és que sovint aquesta per-sona ha estat molt permissiva. Com a ciutadà he vist barbari-tats, com treballadors enfilats desmuntant grues de dotze metros sense l’arnès col·locat. I l’encarregat de seguretat pos-siblement està abaix.

Com és que passa això?Possiblement l’encarregat de seguretat cobra el mateix que el que està a dalt desmuntat la grua. Són companys de treball. I què li dirà? Baixa que t’haig de posar de una sanció, quinze dies a casa sense sou, i la pro-pera al carrer.

lla empresa fins que no vingui l’inspector. I em sembla que és una aposta molt clara perquè no hi hagi només la responsa-bilitat d’aquell company, que sàpiga que si no fa acomplir la norma algú pot passar pel carrer i sancionar-lo.

Poden afrontar les pimes les despeses dels accidents laborals?A l’empresari li diuen que ha de tenir una assegurança de responsabilitat civil. I passa com quan fem una assegu-rança d’incendis a casa: al principi cobreix la casa pel seu valor inicial. Però la casa va pujant de valor, i si seguim tenint l’assegurança pel seu preu inicial i se’ns crema, ens donaran el valor inicial, tot i que hagi augmentat de preu. Això és el que els hi passa als empresaris. Que han d’actua-litzar les seves assegurances. Perquè un cos humà pot valdre molts cèntims.

I no es fa això...A aquest encarregat de segu-retat se li ha de donar auto-ritat i responsabilitat. I això s’aconsegueix augmentant-li el sou. Perquè si és per guanyar el mateix, i la única cosa que guanyarà és enfrontar-se amb els companys, doncs no val.

L’Administració en fa prou?Em sembla molt valenta la mesura que vol posar en marxa la consellera de Treball, Mar Serna, de que s’aposti com a controladors de les normes de seguretat laboral pels poli-cies, mossos d’esquadra i fins i tot la policia municipal. Si van pel carrer i veuen una d’aquestes barbaritats que deia abans, que tinguin la suficient autoritat per paralitzar aque-

El doctor Morera, a la seu de la clínica CIMA. / DIEGO CALDERÓN