Amb una contribució al PIB de l’1,1%, el sector exporta-dor espanyol ha recuperat els nivells previs a la crisi i ha aportat certa estabilitat a l’economia del nostre país. Durant 2011 i segons dades de l’OCDE (Organització per

a la Cooperació i el Desen-volupament Económic), Es-panya se situa entre els paï-sos amb un major creixement global pel que fa a les expor-tacions, situant-se, d’aquesta manera, en el cinquè lloc del rànquing i molt a prop d’Ale-

manya i Eslovàquia. Ara o mai, les petites i mitja-nes empreses del nostre país han d’atrevir-se a mirar més enllà de les nostres fronteres i apostar per la internaciona-lització ja no només com a sortida a la crisi, que també, sinó com una forma de diver-sificar el seu negoci, com a opció estratègica i com a ma-nera d’obrir-se a nous mer-

cats, on guanyar quota i on trobar nous partners per a desenvolupar la seva activitat empresarial. Si parlem dels països emer-gents, on un bon grapat de sectors es troben encara ver-ges, les possibilitats d’èxit es multipliquen de manera nota-ble.

CONTINUA A LA PÀGINA 3 >>

Març 2012 n. 142

Oportunitats als països emergents

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Peces clau en la societat i l’economia

El sector exportador ha recuperat els nivells previs a la crisi.

EMPRESA

Entrevista a Francisco Carrió, director general d’Alimentaria Exhibitions.

pàg. 4 >>

Creix la presència de filials estrangeres a Catalunya.

pàg. 10 >>

Entrevista a l’eurodiputat Ramon Tremosa.

pàg. 12 >>

ECONOMIA

El catedràtic Joan Tugores re-flexiona entorn al funcionament del sector financer.

pàg. 15 >>

El mapa: Les previsions de creixement mundial

pàg. 16-17 >>

Les empreses espanyoles no s’escapen dels delictes econòmics.

pàg. 18 >>

Decàleg: deu experts opinen sobre aspectes econòmics i empresarials.

pàg. 20-21 >>

El catedràtic Oriol Amat analitza les claus de l’èxit en innovació de Finlàndia.

pàg. 22 >>

LES SECCIONS

Primer les universitats i des-prés els col·legis professio-nals juguen un paper cabdal en el desenvolupament dels professionals. En aquests moments, ambdues institu-cions estan afrontant grans reptes, coincidint amb un moment delicat de la situa-ció econòmica.Concretament, entorn a la universitat, s’està plante-jant la necessitat d’un nou

sistema de finançament, la reestruturació de l’ofer-ta acadèmica tradicional i l’aposta per la internaciona-lització i la innovació.Per la seva banda, els col-legis professionals, en els darrers temps, han hagut de fer front als canvis que imposava la Llei Omnibus, fet que els ha conduït a rein-ventar-se.

PÀGINES 23 A 28 >>

L’EXPORTACIÓ, UNA SORTIDA A LA CRISI

Especial Institucions

Les universitats i els col·legis pro-fessionals s’adapten als nous temps.

2 OPINIÓ / Sumari MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

La majoria d’empreses es-panyoles es troben davantd’un entorn econòmic complicat. Les previsions,a més, apunten que, a Es-panya, la sortida de la crisiencara està llunyana. Enaquest context, el comerçexterior pot ser la clau per al futur de moltes compa-nyies. Si bé es cert que endeterminats sectors econò-mics i també, en especial, entre les empreses catala-nes existeix una notable activitat exportadora, sor-rrtir als mercats exteriors encara segueix sent una assignatura pendent.

Enfront de les poques oportunitats existents, éspossible que l’única op-ció per al creixement o elmanteniment de les nos-

tres empreses passi per l’estranger. Durant l’any 2010 les exportacions es-panyoles van augmentar un 15 per cent, segonsl’Institut Espanyol de Co-merç Exterior (ICEX).A l’espera que encara es tanqui el 2011 sembla ser que aquesta xifra encara serà més alta. En qualse-vol cas, però, en un futur pròxim encara podria in-crementar-se més. Segons un recent estudi, que re-collim en aquest número, més de 200.000 empreses espanyoles reuneixen lescondicions òptimes per exportar.

A dia d’avui és un fet que existeixen empreses inte-ressades a desembarcar en mercats exteriors, però

abans de donar aquest pas volen rebre informació de primera mà per afrontar amb majors garanties d’èxiti competitivitat la seva ac-tivitat. Per aquest motiu, les administracions públi-ques s’han d’esforçar més que mai per oferir aquest servei i, en cas necessa-ri, cofinançar les accions

empresarials a l’exterior.També han de defensar la imatge del país, reforçant valors com la seriositat, la credibilitat i la confiança.En aquest sentit, cal desta-aacar la tasca que està realit-zant, a Catalunya, ACC1Ó, que disposa d’una activa xarxa d’oficines comerci-als a l’exterior.

Sens dubte, cal donar su-port a les inversions inter-rrnacionals de les empresescatalanes. Així aquellesque encara no s’han atre-vit a donar el salt cap a l’exportació possiblement s’atreviran i, si ho fan cor-rrrectament, sortiran ambbeneficis, per a elles i per al país. Sens dubte, tots ens en sortirem benefi-ciats.

EDITORIAL

L’EXPORTACIÓ, UNA APOSTA ESTRATÈGICA

DIRECTORID’EMPRESESEditorial

Alimentaria Exhibitions ...........4

Beko .......................................11

Caprabo .................................11

Europcar ................................11

Experteer .................................8

Hallotex .................................13

Henkel ................................... 11

Lipotec ...................................13

Miraveo .................................13

myTaxi ...................................30

P&G .........................................7

Randstad ...............................11

Trelleborg Automotive .............9

Unilever .................................11

Urbiótica ................................30

LA TIRA CÒMICA

“Més de 200.000 empreses espanyoles reuneixen les condicions òptimes per exportar”

MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: DavidFernández, Marçal Gabriel.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

STATT FF

3MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

es preveu que el 2020 Xina es converteixi en el primer país en consum de vi amb un fort creixement de les importa-cions. Espanya també esdevé el principal importador de vins a Mèxic, on serveix el 37% de la demanda nacional. Les impor-tacions de vi espanyol –junta-ment amb el francès– a Brasil suposen el 9% del total.Si reparem en el sector farma-cèutic català i espanyol, aquest té molt a fer a països com

Els països emergents, una oportunitat real per a la pime espanyola

INFORME SOBRE LES POSSIBILITATS DE L’EXPORTACIÓ

ESTHER ESCOLÁN

Si ens centrem a Catalunya, unes 20.000 empreses manu-factureres i del sector serveis tenen activitat exterior. La in-dústria manufacturera repre-senta un 73% de l’exportació total de Catalunya, el que es tradueix en què una de cada tres empreses del sector te-nen activitat exterior. Pel que fa al sector serveis, aquest re-presenta un 7% de l’exportació catalana i, en aquest cas, una de cada 10 empreses tenen ac-tivitat a l’estranger.Aquestes dades, entre d’altres, van ser exposades durant els dies 7 i 8 de febrer al I Fòrum d’Internacionalització cele-brat per Mercados Exteriores C&E a Barcelona, on van par-ticipar prop de 400 empreses i van assistir-hi representants de les principals Cambres de Comerç i de les 40 associaci-ons sectorials més destacades del país.

Països de destíEls països emergents com Bra-sil, Rússia, Turquia, Polònia, Kazajstan, Xina, Mèxic, Paï-sos Bàltics, Bulgària i Ango-la ofereixen oportunitats als sectors carni, fruiter, cellerer, farmacèutic, automobilístic, de la construcció i el trans-port catalans i espanyols. Però les empreses del nostre país també tenen molt a oferir allà, “des d’un producte amb un nivell qualitatiu semblant a l’alemany però més econòmic a una oferta estable, passant per una total col·laboració en la comercialització de produc-tes i serveis”, tal i com apunta José Montoro, gerent de Mer-cados Exteriores C&E.L’entrada a aquests països, d’altra banda, sempre és millor que estigui orquestrada per les administracions públiques del

nostre país, que poden exercir d’amfitrions a l’hora de posar en contacte les empreses ca-talanes o espanyoles amb els principals actors econòmics, polítics i socials dels països de destí. En aquest sentit, des de Mercados Exteriores s’advoca per la col·laboració publicopri-vada en el món de l’exportació, de manera que les administra-cions públiques puguin recol-zar-se en empreses consultores especialitzades.I és que ara que s’ha vist el potencial que el sector ex-portador té, només pot es-perar-se que repercuteixi de manera positiva en l’econo-mia del nostre país. A l’hora de preveure el comportament que tindran les exportacions a Espanya més a curt termini, José Montoro creu que “ens espera un període d’expansió sostinguda, amb creixements al voltant d’un 3 o 4% anual”. Si cal mullar-se respecte a com incidiran aquestes ex-portacions en la possible re-cuperació de l’economia de Catalunya i Espanya, el ge-rent de Mercados Exteriores Consulting&Events sembla tenir-ho clar: “El creixement sostingut del sector afavorirà el manteniment de les vendes i la reactivació de la demanda, tot compensant l’agonia del mercat intern.”

Sectors que triomfen a l’estrangerA grans trets, i segons han po-gut constatar els delegats que Mercados Exteriores C&E arreu dels països emergents on es troben presents, mentre que el sector carni del nostre país té molta quota de mercat a conquerir a països com Rús-sia, Turquia o Brasil, el sector fruiter té molt a dir als mercats turc, xinès i romanès. Al seu torn, a nivell cellerer,

Les exportacions espanyoles han crescut un 16% durant el darrer any. Tot i així, el potencial de les empreses nacionals no acaba aquí: segons la consultoria internacional especialitzada en exportacions i inversions, Mercados Exteriores Consulting & Events, més de 200.000 empreses del nostre país reuneixen les condicions òptimes per a exportar, tot i que no ho fan.

Segons Mercados Exteriores C&E,més de 200.000 empreses del nostre país reuneixen les condicions òptimes per exportar

Casos d’èxit més enllà de les nostres fronteres

Volker Heitz, Key Account Manager de METCOEXGROUP (subcontractació de fabricació en metall)“A Espanya comptem amb una oficina comercial però viatgem sovint a França i Alemanya, on estem presents des de fa cinc anys. A Rússia en portem un. L’alemany i el francès són mercats molt interessants per a les companyies espanyoles: ambdós tenen un tamany important, amb empreses fortes i exigents vers el factor tecnològic, demanden productes d’alta qualitat i impulsen una millora tècnica i organitzativa. A Alemanya i a França hem aconseguit establir una relació comercial duradora amb diversos clients estratègics, a més d’una millora en el posicionament dels nostres serveis en diferents sectors, mentre que a Rússia hem aconseguit iniciar una relació comer-cial amb dos clients estratègics en temps rècord.”

Josep Maria Vallsmadella, Socidirector d’HORECASOLUTIONS (consultoria i mitjans per al canal HORECA)“Actualment, estem intentant obrir-nos pas a Portu-gal i Centre Amèrica. L’aposta per Portugal respon a criteris de proximitat i a la demanda de serveis de consultoria existent, mentre que a Centre Amèrica es tracta d’una qüestió idiomàtica i de demanda, a més que allà les nostres publicacions tenen milers de lectors. La implantació d’HORECA en ambdós països està sent progressiva. A Portugal s’està duent a terme de manera fàcil i natural; a Centre Amèrica ara ens trobem estudiant temes legals i bancaris. Els reptes de futur de la firma a més curt termini són expandir-nos a la resta d’Amèrica Llatina, a Xina i a Rússia.”

Empresa

Polònia, Xina o Mèxic. Per la seva banda, els mercats turc, brasiler, mexicà i rus concen-tren moltes oportunitats de negoci al sector automobilístic del nostre país. La construcció, que a Espanya s’ha vist tan cas-tigada durant els darrers anys, encara té molt terreny a gua-nyar a Brasil, Rússia i Polònia, mentre que el sector del trans-port i la logística concentren molt bones perspectives a Xina, Polònia i Rússia.

L’entrada a països estrangers és millor que estigui orquestrada per les administracions públiques. / ARXIU

4 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012EMPRESA / Referent

ESTHER ESCOLÁN

Quins són els punts forts del sector per a consolidar-se com a estratègic, tal i com pretenen la FIAB i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient?L’alimentari és un dels sectors autòctons de la nostra econo-mia, juntament amb el turístic. Representa un 8% del PIB, ocu-pa 500.000 persones i reuneix una oferta molt àmplia i de mol-ta qualitat, que és el que ens fa ser tan competitius en el món. A més, es tracta d’un sector es-table, tant en èpoques de crei-xement com de recessió.

En canvi, en què es necessita-ria millorar?Un dels punts febles és la di-mensió de les empreses. No te-nim empreses grans que puguin sortir a l’exterior amb força i englobar diversos mercats al-hora. I és una llàstima perquè precisament en les petites em-preses és on es concentren un major valor afegit i un nivell tecnològic més gran.

Quines són les principals novetats que ens depara l’edició 2012 d’Alimentaria?Dura un dia menys i té com a país convidat Mèxic. La gran novetat és la fusió en un únic espai dels tres grans eixos que caracteritzen el Saló, com són l’eix comercial –contacte entre expositors i compradors–, el formatiu –mitjançant fòrums, conferències, etc.– i el corpo-ratiu –networking. Aquest es-pai únic és l’Alimentaria Hub.També hi trobaran l’Innoval,un espai dedicat a la innovació i presidit per un jurat d’experts en innovació; l’espai denominat Talk (‘conversa’) que aplegarà conferències sobre temes com la lluita contra l’obesitat, la re-cerca... També hi haurà el lliu-rament dels premis Best Pack,que premia les millors campa-nyes publicitàries al voltant de l’alimentació.

Tot això sense oblidar els grans protagonistes del sector

agroalimentari espanyol.Així és. Tenim especial cura pels productes típics del nostre país, com és l’oli d’oliva (amb l’espai La Barra de los Aceites); els ibèrics i els vins, que troba-ran el seu espai de maridatge al Taste&Flavours; i els format-ges, que tenen el seu lloc de de-gustació a España, el país de los 100 quesos. Precisament són els productes, juntament amb les conserves de peix i vegetals, que millor poden obrir-se camí en l’exportació.

L’estratègia d’enguany es resu-meix en tres aspectes: internacio-nalització, competitivitat i marca.

Què pot destacar al respecte?Al llarg de totes les seves edici-ons, Alimentaria ha perseguit dues vocacions: ser internaci-onal i ser innovadora, a més d’uns objectius clars com són la qualitat, professionalitat i mar-ca. La internacionalitat i la in-novació són els factors que ens diferencien d’altres fires i els que fan que Alimentaria sigui l’única fira espanyola que man-té els seus nivells de solvència.

Quines són les previsions d’assistència per aquest any?Aquest any, esperem un 8% menys d’assistència. Aquest percentatge, però, és resultat de la manca de subvenció pú-blica en el sector. Alguns països no poden assistir, d’altres han contractat menys superfície... però, en canvi, el core business de l’empresa privada estarà pre-sent en gairebé tot. La nostra major satisfacció és comptar amb un expositor i un visitant fidels: el 52% dels nostres visi-tants tornen any rere any.

Quines oportunitats de negoci poden trobar els professionals que assisteixin?Oportunitats de diàleg, de conei-xement, d’informació... Un ob-servatori de tendències. Aquesta

és l’essència del Hub que inaugu-rem aquest any. A Alimentaria, el professional trobarà l’oportu-nitat de fer contactes, reunions bilaterals entre expositors locals i compradors internacionals, o entre expositors i compradors internacionals.

Una de les tendències obser-vades en els darrers temps és l’interès del sector en els mercats emergents. Quines oportunitats de negoci ofereixen aquests països?El continent asiàtic ofereix un gran ventall de possibilitats. El xinès, per exemple, és un mer-cat que evoluciona molt ràpi-dament: fa pocs anys, tothom bevia te; després van passar-se a les begudes de cola, i ara tot-hom beu vi. Salvant els handi-caps de la distància, els canvis de temperatura i d’humitat, hi ha un bon grapat de productes espanyols que tenen possibili-tats d’instal·lar-se allà, entre els que destaquen l’oli d’oliva i el vi per la seva qualitat i el seu preu competitiu. A més, hi ha un factor cultural que compartim espanyols i xinesos, que és el fet de convertir qualsevol àpat en una trobada social: dinem o sopem envoltats de familiars i amics, en vetllades més aviat llargues...

Quin paper juga el canal HORECA en tot aquest panorama?Un molt important, ja que és el principal aparador dels nostres productes i matèries primes, els de més renom, aquells que ens defineixen com a catalans/espanyols. A més, atenent als preus cada cop més competi-tius que el consumidor deman-da, els productors han trobat en el canal foodservice una altra manera de posicionar els seus productes, als quals ha de dotar d’un marcat valor afegit. Aquest canal té els seus propis espais dins de la Fira, com el BCNVanguardia, el Food Servi-ce Experience i el IV Concurso Cocinero del Año.

“La internacionalitat i la innovació són els factors que ens diferencien d’altres fires”

ENTREVISTA A FRANCISCO CARRIÓ, DIRECTOR GENERAL D’ALIMENTARIA EXHIBITIONS

ALIMENTARIA EXHIBI-TIONS, TOT UN MODEL FIRAL DINS I FORA DE LES NOSTRES FRONTERES

Més enllà d’Alimentaria 2012, Alimentaria Exhibitions és titular també de fires com Bta –Barce-lona tecnologías de la alimen-tación-, Barcelona Degusta, Alimentaria & Horexpo Lisboa, Alimentaria Mèxic i, a partir del proper mes d’octubre, la Seafood Barcelona. La firma va néixer amb l’objectiu d’oferir a les principals fires del sector –Alimentaria i Bta– un marc estable de relacions nacionals i internacionals que garantís un recorregut a llarg termini. Un cop consolidades aquestes dues fires, i en paraules del seu director, Francisco Carrió, “Ali-mentaria Exhibitions sempre ha perseguit donar un servei a la indústria agroalimentària ca-talana, espanyola i europea a través de tres eixos fonamen-tals: cuidar molt la part dels con-tactes comercials, tenir cura de la formació i de la vessant cor-porativa. Tot això, adaptant-se a la idiosincràsia de cada país, a les seves especificitats, que és el més important.”

Entre els dies 26 i 29 de març arriba a la ciutat de Barcelona una nova edició d’Alimentària, el Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes i un dels baròmetres que millor mesuren l’estat de salut del sector. Descobrim més al voltant dels trets i les novetats de l’edició d’enguany, que està més enfocada que mai al públic professional, amb el director general d’Alimentaria Exhibitions, Francisco Carrió.

El director general d’Alimentaria Exhibitions, Francisco Carrió. / TOYLIFE

“La nostra major satisfacció és comptar amb un expositor i un visitant fidels: el 52% dels nostres visitants tornen any rere any”

6 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012EMPRESA / Opinió

La legislació laboral protegeix al treballador més que no pas a l’empresari perquè és el punt fe-ble de la baula productiva. És a dir, és intercanviable. Un obrer es pot reemplaçar fàcilment per un altre obrer o almenys era així fins que ha entrat en vigor

el paradigma de la societat del coneixement. Del valor afegit. Ara, el que de debò protegeix al treballador és la qualifica-ció, i això passa a Alemanya, on s’han establert mecanismes de flexibilitat perquè l’empresa pugui reduir la plantilla sense perdre el lligam amb el treba-llador que ha contribuït a for-mar. En països com Espanya, on predomina el sector serveis –que en bona part exigeix poca qualificació--, les lleis tendien a hiperprotegir el treballador a canvi de pau social. Hiperprote-gir però no pas hiperformar.

La reforma laboral perpetrada pel govern del senyor Rajoy és perillosa no pas perquè aba-rateixi l’acomiadament, sinó

perquè no trenca l’esquema de la baixa qualificació. Els empresaris no són uns sàdics que esperen la primera opor-tunitat per despatxar treba-lladors; els empresaris hi són per tirar endavant una empre-sa. I el que fa la llei actual –en procés de debat– és posar-los davant la temptació (greu) d’abaratir la producció rebai-xant els costos laborals. Dit d’una altra manera, canviar un treballador car per un de més barat, al·legant una cosa tan òbvia com que han baixat els beneficis. La llei, això, ho per-met. Però qui de debò ho per-met és el mercat laboral poc exigent. Ho permet el fet que la producció espanyola estigui tan lluny del valor afegit que

Reforma laboral i casinos en l’horitzó

DES DE FORA

“La producció espanyola està tan lluny del valor afegit que l’experiència no és un grau”

No hi ha creixement sense inversió, i és per això que els governs són agents econò-mics, però han de saber on es posen els quartos i qui plani-fica què. Han de saber cap on van, i des d’on es comença a caminar. Eurovegas és un pas enrera. La reforma del mer-cat laboral també, si l’econo-mia no canvia de rumb. S’ha dit moltes vegades però cal tornar-ho a dir: la solució no està en l’Europa del Sud i el seu esquema poc productiu –el turisme serà la pròxima bombolla— sinó nord enllà, on diuen que la gent és civi-litzada i feliç, com deia el po-eta. I productiva, com diu la senyora Merkel.

PATRÍCIA GABANCHOPERIODISTA I ESCRIPTORA

l’experiència del treballador no és un grau ni una garantia de continuïtat.

Posats davant d’aquesta rea-litat, s’entén que els governs facin babes davant la possibi-litat de l’Eurovegas, que és el pol oposat a qualsevol projec-te d’excel·lència. Oposat a po-sar l’accent en una imatge de futura excel·lència, si volem ser exactes. Els dos governs en pugna es pensen que redui-ran l’atur, ni que sigui durant el procés de construcció del megacomplex, però l’astut magnat americà ha demanat que no hi tingui efecte la llei d’estrangeria! Que vol dir que pensa contractar, i potser tras-lladar-hi, centenars o milers d’immigrants, que sempre re-sulten més fàcils de domesti-car, precisament quan estan fora de la protecció de la llei. Diuen que al Prat ja s’han ullat uns terrenys per fer pisos per als treballadors! És possible una tan gran bogeria, després de l’evidència d’aquesta crisi brutal?

Màrqueting / EMPRESA 7MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

“En general estem en un sector que s’ha tornat imprescindible en el dia a dia”

Quin producte de cosmètica no pot faltar en el nostre dia a dia?És quasi impossible pensar que sortim de les nostres

cases sense haver-nos dutxatamb el nostre xampú prefe-rit, sense haver-nos raspallatles dents o, fins i tot, sense haver-nos posat una crema hidratant per protegir la nostra pell. Tot depèn de lesrutines de bellesa de cada persona, però en generalestem en un sector que s’ha tornat imprescindible en el dia a dia.

“Som una companyia centrada en el consumidor i pionera en investigació”

ENTEVISTA A ANA D’ANGLADE, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE P&G BEAUTY & GROOMING ESPAÑA

REDACCIÓ

Quines característiques res-saltaria dels productes de cos-mètica de P&G?Per començar, estan pensats per i per al consumidor, queés el centre de l’estratègia de P&G. Això ho aconse-guim gràcies a què utilitzem les darreres tecnologies per comprendre millor els dosmoments decisius per al con-sumidor: la compra i l’ús del producte. També són pro-ductes innovadors, perquèconnecten el que necessiten els consumidors amb el que la tecnologia els pot oferir. Els nostres productes estanelaborats amb els darrers avenços, a preus assequibles en el mercat, el que estén a tots els sectors de la societat la capacitat d’accedir a ells.

Com definiria, en general, el packaging de la seva cosmètica?Per a P&G, l’envàs dels pro-ductes va més enllà d’una simple presentació davantdel consumidor. Es té encompte no només el dis-seny estètic o funcional, sinó també aspectes com l’ergo-nòmic, pensant en l´ús que el client dóna al producte,i també el mediambiental. P&G persegueix el disseny de productes que satisfacinels consumidors i que, al mateix temps, maximitzin la conservació de recursos.Dins dels objectius de soste-nibilitat de la companyia per al 2020, tenim el compromís d’aconseguir la reducció del20% per unitat de consum delnostre packaging.

Com està vivint la crisi el mercat de la cosmètica?Una de les claus en aquestsmoments és donar una res-posta real que s’adapti a les necessitats dels consu-midors, i per això és fona-mental escoltar-los. P&G ésuna companyia centrada en el consumidor i pionera en investigació de mercats. Grà-cies al contacte amb una mit-jana de set milions de consu-midors a tot el món cada any, identifiquem les seves neces-sitats i això ens permet des-envolupar nous productes i

millores als ja existents que responen a les seves necessi-tats. A més, seguim treballantper innovar i seguir donant la millor equació preu-valor del producte ofertat. La innova-ció ha estat sempre en el cor i l’ADN de P&G, els que ens ha convertit en referència per al progrés i la innovació en la indústria.

El consumidor actual és cada cop més exigent?Efectivament. En les actuals circumstàncies, el consumi-dor està cada cop més i millor informat i s’ha tornat mésexigent. No es fixa només en el preu que pagarà per cada producte, sinó també en quècompleixi les seves expectati-ves i sigui de qualitat. Tambémira amb especial atencióque sigui innovador i que liresolgui les seves necessitats adequadament. Un altre dels punts que cada cop interessa més als consumidors és queels productes que entren a la seva cistella siguin responsa-bles amb el medi ambient.

Quins reptes es planteja de cara al futur la divisió de cos-mètica de P&G?De moment, no podem entrar en detalls sobre projectes futurs. Però el que sí que lipuc dir és que continuaremamb el nostre compromís amb el consumidor, apos-tant per productes que com-pleixin les seves expectati-ves i que siguin de qualitat, preocupant-nos perquè escompleixi l’equació de valor,preu-qualitat, on el denomi-nador és la marca.

“L’envàs dels productes va més enllà d’una simple presentació davant del consumidor”

D’Anglade és conscient que el consumidor és cada cop més exigent. / CEDIDA

Quines novetats en cosmè-tica tenen preparades per als propers mesos?Com sempre, des de P&Gmantindrem al dia el llan-çament al mercat de nous productes. En qualsevol cas,seran fruit de la nostra aposta permanent per la innovació,ja que considerem que és elcamí per satisfer els consu-midors, i continuar sent la referència per al progrés i la

8 EMPRESA / Recursos Humans MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

REDACCIÓ

Què diferència Experteer de la competència?Experteer és el primer servei d’ocupació dirigit exclusiva-ment al segment alt del mercat laboral. A diferència d’altres portals més generalistes, el model de negoci d’Experteer està basat en la subscripció dels candidats, cosa que permet a les empreses de reclutament i als directors de RH dirigir-se a un reduït però rellevant nombre de candidats. En aquest sentit, els professionals registrats són més propensos a mostrar seri-etat pel desenvolupament de la seva carrera i són més selectius a l’hora d’enviar el seu currícu-lum. Això redueix la durada i el cost del procés de selecció, i facilita trobar el candidat idoni de manera eficient.

Com ha canviat la manera d’anunciar les vacants d’alt nivell en els últims anys?Fa cinc anys, les ofertes d’alt nivell, o no es publicaven o es trobaven disperses entre les webs corporatives, les borses de treball de les escoles de negoci o als portals d’ocupació generalistes. No hi havia cap servei que estigués realment adaptat a les necessitats espe-cífiques del segment alt del mercat laboral. Els candidats no tenien una visió de con-junt de les ofertes existents i els reclutadors no tenien un entorn adequat que els garan-tís la discreció i la qualitat dels candidats. Experteer va néixer precisament per cobrir aquest buit, amb les necessitats del segment alt del mercat laboral en ment.

Com s’ha adatat Experteer a aquest mercat? D’una banda, optimitzem les ofertes en els cercadors (SEO), tenim campanyes pròpies en els motors de cerca (SEM) i fem difusió a les xarxes soci-als. A més, comptem amb una

xarxa de partners de prestigi que ajuden a donar encara més visibilitat a les ofertes d’ocupa-ció i generen també imatge de marca per l’empresa. Aquest serà un dels reptes de futur en l’àmbit del reclutament, a més de la importància de reduir els costos i la durada en el procés de selecció.

És molt diferent la manera de reclutar d’Espanya en comparació a la resta d’Europa?A l’hora de reclutar i publicar ofertes, des d’Experteer consta-tem que, en general, els nostres veïns europeus fan més ús de la seva marca per atraure candi-dats (Employer Branding). A les empreses els agrada publicar les seves ofertes obertament i donar visibilitat al seu logo. Ho veuen com una manera de fer branding i demostrar al mercat que passen per un bon moment i estan reclutant. En canvi, a Espanya, sovint es prefereix publicar les ofertes de manera confidencial, i així es perd l’oportunitat de captar talent.

El procés de selecció també varia a Espanya?Sí. El cicle en general és més curt a les empreses espanyo-les que a les europees, on els candidats passen per un procés més llarg i complex d’entrevis-tes. A Espanya, sovint, s’intenta incorporar un candidat en qües-tió de setmanes, sobretot quan es busca substituir una persona que surt. En canvi, a Europa és habitual que les empreses mantinguin un procés obert durant mesos i, fins i tot, que es contracti algú que només podrà incorporar-se diverses setmanes més tard, atès que els períodes de preavís poden ser de tres a sis mesos.

Quines són les principals diferències a l’hora d’escollir un candidat?Generalment, al nostre país les empreses donen molta impor-

tància a l’experiència prèvia que un candidat pugui demos-trar en el seu mateix sector i rol. En altres països europeus, semblen estar més disposats a permetre canvis de carrera. Sovint es contracten candidats segons les soft-skills que han desenvolupat en els seus llocs anteriors, com ara la capacitat de gestionar i liderar un equip. Això fa que els processos de selecció siguin més flexibles i que es permeti als professio-nals realitzar canvis de carrera tant pel que fa a la funció com al sector industrial.

Quins són els candidats més sol·licitats actualment? Des d’Experteer observem una major demanda de professio-nals en els camps de nova crea-ció, com enginyers informàtics especialitzats en nous llenguat-ges de programació, especialis-tes de dissenys hardware i firm-

ware, i enginyers especialitzats en tecnologies renovables o en l’extracció de matèries prime-res. El mercat també necessita executius amb experiència en màrqueting, però que al mateix temps tinguin background tec-nològic; directors d’operacions internacionals responsables d’obrir negoci a l’estranger amb una bona visió estratègica; engi-nyers amb experiència i amb un MBA que tinguin capacitat per gestionar equips, habilitats de comunicació i, per descomptat, idiomes; i comercials amb un nivell elevat de coneixements tècnics en àrees com medicina, farmàcia i biotecnologia.

Quins valors busquen les empreses en els nous candidats?Veiem que cada vegada més les empreses deixen de buscar ‘posicions o llocs que han de quedar coberts’, i busquen pro-fessionals que aportin valor afegit a l’empresa, que marquin la diferència, que tinguin una gran capacitat per compren-dre els reptes i puguin aportar solucions a curt i llarg termini. En llocs més sèniors, el valor donat als coneixements tèc-nics és reemplaçat per les soft- skills: comunicació, lideratge, capacitat de desenvolupament

“Les empreses europees tenen processos més llargs i complexos de selecció de personal que les espanyoles”

de negoci, visió estratègica, capacitat analítica, etc. En resum, es busquen perfils que siguin capaços d’adaptar-se a l’empresa i fer-la revolucionar ràpidament.

Cap a on s’encamina el procés de selecció al nostre país?Cada vegada més, els execu-tius a l’hora de valorar una oportunitat laboral tenen en compte factors com la pos-sibilitat de desenvolupar-se i formar-se dins l’empresa, l’es-tabilitat d’aquesta, les mesures de conciliació, així com el bon ambient i el companyerisme. Per aquesta raó, l’Employer Branding està guanyant força entre les empreses europees, i es pot esperar que succeirà el mateix a Espanya. Evident-ment, el sou seguirà sent un factor molt important, però no l’únic. Les empreses que poden oferir aquests elements tindran més facilitat per atraure i rete-nir talent a llarg termini. De fet, les grans empreses inter-nacionals estan estimulades per estar incloses en rànquings com Best Work Place o Great Place to work, fet que s’acaba convertint en un motiu d’orgull per a aquells que formen part de la companyia.

“Per atraure candidats, a Europa es fa més ús de l’Employer Branding”Mónica Pérez és regional director d’Experteer, el primer servei d’ocupació di-rigit al segment alt del mercat laboral. D’una banda, ofereix a directius i pro-fessionals qualificats noves oportunitats i, de l’altra, permet als consultors de selecció i directors de RH trobar el millor talent d’una manera eficient i reduint la durada del procés.

ENTREVISTA A MÓNICA PÉREZ, REGIONAL DIRECTOR D’EXPERTEER ESPANYA

Mónica Pérez destaca les particularitats del procés de selecció a Espanya. / CEDIDA

“Les companyies volen professionals que aportin valor afegit i marquin la diferència”

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL Recursos Humans / EMPRESA 9

Per què treballa en aquest sector i no en un altre?Sempre m’ha atret l’entorn industrial, les fàbriques i la pro-ducció. I, en aquest sentit, el sector de l’automoció és clau al nostre país. M’agrada treballar en un ambient dinàmic i amb llibertat plena, i t’asseguro que aquest ho és.

Què està canviant en la gestió dels Recursos Humans?La globalització requereix més mobilitat i flexibilitat als emple-ats de totes les empreses en general. I en l’àmbit dels RH, ha estès el treball diari més enllà de les nostres fronteres. Ara col·laborem amb molta fre-qüència amb els RH de Brasil, Turquia, Índia...

Quants treballadors té la seva empresa?Trelleborg Automotive AVS Spain compta amb 540 perso-nes repartides en tres plantes: Martorell, Burgos i Cascante (Navarra). El grup Trelleborg, sumant les divisions d’engi-nyeria i automoció al complet, dóna feina al voltant de 1.000 persones al nostre país. I a nivell global som més de 20.000 col·laboradors.

Treballar en una empresa sueca és una garantia en els temps que corren?Una central sueca implica seri-etat, compromís amb les políti-ques de medi ambient i segure-

tat, i un enfocament de negoci a llarg termini, a més de solidesa financera. Tot això és una bona garantia tenint en compte la situació econòmica actual.

Què diferencia la seva compa-nyia de les altres?La capacitat de millora, d’in-novar, de ser amo del lloc de treball que ocupa cada individu a la nostra organització. Els canvis es produeixen ràpid, hi ha marge per moure’s, dina-misme i poca jerarquia. L’abor-riment no existeix, tenim bon ambient de treball i vocació multicultural. Si a més hi afegim la mobilitat, les possibilitats de créixer professionalment són molt bones.

És fàcil promocionar en una organització com la seva?Sí, si tens inquietud per supe-rar-te, necessitat de nous reptes i millora de la teva posició dins l’empresa. Hi ajuda molt el coneixement d’idiomes (sobre-tot l’anglès, l’idioma oficial de la companyia) i la mobilitat, ja que les oportunitats poden sorgir en altres centres de treball.

Operen en molts sectors: aero-nàutica, automoció, indústria... És fàcil trobar a Espanya especialis-tes de cada tema?Nosaltres necessitem titulats, sobretot enginyers, que siguin capaços de dissenyar els nos-tres productes (que són molt específics), industrialitzar-los

i assegurar la seva qualitat a mesura del client. I et sorpren-dries de la gran quantitat de joves espanyols ben preparats que acudeixen a les fires de tre-ball que nosaltres organitzem per captar talent!

Com podem motivar els joves?A Trelleborg tenim el programa Trainee, que ofereix un con-tracte de 18 mesos a recent titulats de tot el món. Combina mòduls de formació amb pro-jectes de sis mesos en centres de treball.

Què els diu als treballadors que acaben d’entrar?Que depenen d’ells mateixos per progressar en aquesta empresa.

Trelleborg té molta rotació de personal?Mantenim un cert nivell de flexibilitat en producció per fer front a les oscil·lacions de volum que són pròpies del sector de l’automoció, però no tenim un índex de rotació elevat ni en el personal directe ni en l’indirecte.

La funció dels RH és estratè-gica o funcional?Estratègica, i ho hem de demos-trar i fer evident en el dia a dia. Una tasca difícil, però molt agraïda quan l’aconsegueixes.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RH

“Et sorprendries de la quantitat que hi ha d’enginyers joves ben preparats!”Trelleborg Automotive és una multinacional del sector de l’automoció que dóna feina a un miler de persones a Espanya. El seu director de Recursos Humans al país, Antonio Bello, destaca l’enfocament al client, el rendiment, la innovació i la responsabilitat com a valors essencials de la companyia, així com les possibilitats de promoció i mobilitat que ofereix als seus treballadors.

ENTREVISTA A ANTONIO BELLO, DIRECTOR DE RH DE TRELLEBORG AUTOMOTIVE AVS SPAIN

Antonio Bello és el director de RH de la companyia a Espanya. / TOYLIFE

A COR OBERT

On va néixer? A Barcelona.

Què va estudiar?Relacions Laborals a la UPF i un màster en Direcció de RH a EAE.

Té família?Sí. La meva esposa, Mercedes, i dues filles. Tot dones.

Quan va començar a treballar?Quan era petit col·laborava en el negoci familiar, una impremta. I als 16 anys vaig aconseguir la meva primera feina en una farmàcia, com a auxiliar.

Què recorda de la infància?Els estius a Mallorca amb els meus pares i les meves germanes.

Què voldria ser de gran?Vull continuar sent feliç i sentir-me estimat i respectat.

Quina cosa quotidiana no li agra-daria perdre?La sortida del sol a l’hivern, sobre el mar; acompanyar les nenes a l’escola i llegir-li un conte a la petita abans d’anar a dormir.

El treball roba temps a la família?Fins on tu ho permetis. Intento com-paginar treball, viatges i família tan bé com puc.

Quin és el país que més l’ha impressionat?La República de Sud-àfrica.

10 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012 EMPRESA / Cambres

REDACCIÓ

Malgrat que el 2009 és l’any en què la crisi té més impac-te i l’activitat econòmica es contrau amb més intensitat, el nombre de filials estrange-res creix pràcticament a totes les comunitats autònomes. En el cas de Catalunya, l’any 2009 el nombre de filials es-trangeres augmenta el 12,2% respecte al 2008, una taxa de creixement elevada, tenint en compte que ja és una de les comunitats amb més pre-sència de filials estrangeres. Aquest augment fa que les fi-lials estrangeres representin el 0,73% del total d’empreses a Catalunya el 2009, més que el 2008 (0,65%).Ara bé, malgrat que en nombre hi ha més filials estrangeres a Catalunya el 2009, la xifra de negocis, l’ocupació i el valor afegit brut (VAB) que generen, es redueix. La xifra de nego-cis cau fins a 77.265 milions d’euros, gairebé el 10% menys que el 2008. L’ocupació és de 302.360 persones, pràctica-ment el 7% menys que el 2008, i el VAB és 15.493 milions d’eu-ros, el 13% inferior al del 2008, en termes nominals.Cal destacar, però, que les fi-lials estrangeres a Catalunya representen el 25% del vo-

lum de negoci generat per to-tes les empreses a Catalunya, el 19% en termes de VAB i el 15% en termes d’ocupació. Aquestes xifres també situen Catalunya com la segona co-munitat on les filials estran-geres generen més ocupació relativa, i la tercera per xifra de negoci i per valor afegit, en termes relatius.Cal afegir que d’una banda, la facturació mitjana per treba-llador de les filials estrange-

res a Catalunya és de 255.541 euros enfront als 304.060 eu-ros de les filials estrangeres al conjunt d’Espanya, el 2009. D’altra banda, la facturació mitjana per treballador de les filials estrangeres a Catalunya (255.541 euros) és superior a la del conjunt d’empreses a Catalunya: 152.580 euros, el 2009. Finalment, assenyalar que, el 2009, la facturació per treballador de les filials d’em-preses estrangeres a Catalunya cau amb relació al 2008: -7% i -3%, respectivament. La cai-guda de la facturació per tre-ballador a Catalunya ha estat inferior a la d’Espanya (-5%) perquè la facturació ha dismi-nuït menys que al conjunt de l’Estat el 2009.És cert que en un any tan dur com el 2009, el nombre de fi-lials d’empreses estrangeres a Catalunya ha augmentat. Pe-rò, igualment, continua sent important per a l’economia catalana ser capaç d’atrau-re nou capital fora així com de retenir el que ja està es-tablert al nostre territori per potenciar la competitivitat, estimular el creixement eco-nòmic i la creació d’ocupació a Catalunya. Una bona oferta de capital humà, d’infraestruc-tures de transport i de noves tecnologies, així com l’avenç en el terreny de la innovació són factors importants per a

l’atracció i retenció del capital estranger. La fiscalitat també podria ser una via d’estímul, sempre i quan es respecti la normativa comunitària.

Caracterització de les filials d’empreses estrangeres a EspanyaA Espanya, la matriu del 61% de les filials estrangeres per-tany a la zona euro, princi-palment, a Alemanya (16%), França (14%) i Països Bai-xos (12%); li segueix Amèri-ca, amb un 14%, sobretot, els Estats Units (12%); i el Reg-ne Unit (9%). L’activitat prin-cipal de les filials estrangeres a Espanya és el comerç (41% de les filials), seguida de prop

pels serveis (38%), i a més distància la indústria (20%). El principal país inversor a la indústria i al comerç és França, mentre que als ser-veis és el Regne Unit. Entre les filials estrangeres, predomina la microempresa (menys de 10 treballadors), un fenomen que s’observa tant al comerç com als ser-veis. En canvi, a la indústria, predominen les filials amb una dimensió mitjana (entre 50 i 249 treballadors).Les filials estrangeres amb matriu a la zona euro són ma-joritàriament del sector del comerç (41%). En canvi, les que tenen la matriu a Amèri-ca, són principalment del sec-tor del serveis (43%).

Creix la presència de filials estrangeres a CatalunyaCatalunya és la segona comunitat amb més filials d’empreses estrangeres: 2.803 l’any 2009. La primera és Madrid, amb 3.230, i a molta més distància, es troben la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc, segons les darreres dades de l’INE, que publica aquesta estadística des del 2010.

Continua sent important per a l’economia catalana ser capaç d’atraure nou capital fora. / CEDIDA

El principal país inversor a la indústria i al comerç és França, mentre que als serveis és el Regne Unit

Les filials estrangeres representen el 0,73% del total d’empreses a Catalunya el 2009

LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONAADJUDICA A LA TECNOLÒGICA NUMINTECEL PROJECTE DE CLOUD COMPUTING

La Cambra de Comerç de Barcelona ha adjudicat el projecte de cloud computing a l’empresa especialitzada Numintec, en el marc de la seva aposta per la innovació tecnològica. Aquesta plataforma de cloud computing permetrà a la Cambra de Comerç de Barcelona implemen-tar un sistema de gestió global que tractarà de manera integrada els diferents canals i eines de veu, correu electrònic, missatgeria instan-tània, fax o xat amb una gestió intel·ligent de tot tipus de serveis de contacte amb el client, subministrament (terminals, routers i connecti-vitat) i manteniment (monitorització de la xarxa i creació de noves apli-cacions). Numintec també permetrà a la Cambra integrar la telefonia amb les seves aplicacions de negoci i visualitzar a temps real totes les trucades. La xarxa de Numintec permet gestionar de forma completa el flux d’una trucada i també establir un contact center virtual.

EL PES DE LES EMPRESES ESTRANGERES DINS DE LA NOSTRA ECONOMIA

FILIALS D’EMPRESES ESTRANGERES A ESPANYA

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

500

0

1.000

RIO EXTCANT

ASTMUR

CLM NAV CLL GALCAN BAL

ARAPBAS

ANDCVAL

CATMAD

Font: INE

RSC / EMPRESA 11MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

Henkel

Promou la inserciólaboral de dones

Henkel, la Creu Roja i l’Obra Social ‘la Caixa’ han firmat un acord d’intencionsque facilitarà la contractació de dones en situació de dificultat social que partici-pen en el programa Incorpora de la Fun-nndació. En concret, Henkel es compro-met a buscar entre els participants delprograma Incorpora, les persones quemillor s’ajustin a les ofertes laborals deHenkel, quan la companyia tingui ofer-rrtes. Per això, la companyia facilitarà prè-viament els perfils professionals que ne-cessita així com les condicions de con-nntractació a la Creu Roja. D’altra banda, cal ressaltar que el primer Pla d’Igualtatd’Oportunitats entre homes i dones deHenkel Ibérica ha estat reconegut aquest

any 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat amb el Distintiu “Igualtat a l’Empresa”.

Fundació Randstad i Europcar

Donen suport a les persones amb discapacitatLa Fundació Randstad i Europcar hanarribat a un acord per posar en mar-rrxa un projecte d’integració que pretén afavorir la inserció laboral de persones amb discapacitat. El conveni, que té un any de durada, es basa en el compromís d’ambdues organitzacions de sensibilit-zar a la població sobre la validesa de les persones amb discapacitat i dels bene-ficis socials que suposa la incorporació activa d’aquestes persones a la socie-tat. D’una banda, Europcar facilitarà a la Fundació Randstad cada cop que rea-aalitzi una selecció de candidats tota la in-formació necessària perquè pugui inici-ar un procés que culmini en la contrac-tació d’una persona amb discapacitat. D’altra banda, la Fundació Randstad assessorarà a Europcar en el desenvo-lupament de les actuacions encamina-aades al compliment de la LISMI i ajuda-aarà també amb els tràmits administratius necessaris.

BBeko Electrodomèstics

Lliura a SOS Àfrica 2.578 quilos de roba

Beko, l’empresa d’electrodomèstics queofereix solucions intel·ligents per a la vi-da quotidiana, ha arreplegat en la inicia-aativa solidària “Donem més vida a la teva roba” 2 tones i mitja de roba. Aquesta se-rà enviada a través de l’ONG SOS Àfrica, l’organització referent per a la coope-ració amb el continent africà, al major camp de refugiats del món situat a Da-aadaab, a Kenia. La campanya ha comptatamb la participació de més de 5.000 per-rrsones, que han donat roba a través dels 300 punts de recollida organitzats per Beko a 150 ciutats durant 3 setmanes. Escalcula que a Espanya cada persona llan-nnça a l’any entre 8 i 10 quilos de roba, elque suposa més de 390.000 tones a l’any

al país. Aquesta iniciativa ha volgut cons-cienciar la població de la importància deconservar les peces de vestir, que podenser útils per a persones sense recursos.

Unilever i Caprabo

Destinen 23.340 euros a projectes de suport a la donaCaprabo i Unilever han entregat al Ca-aasal dels Infants i BRAC (Comitè de Fo-ment Rural de Bangladesh) 26.340 eurosper contribuir al desenvolupament deprojectes d’ajuda a dones en situació devulnerabilitat que duen a terme aquestes dues ONG. Aquesta iniciativa ha estatpossible gràcies a la donació del 5% deles vendes de dotze marques d’Unilever, entre elles Dove, Rexona, Axe, Moussel iTimotei, realitzades durant el mes de de-sembre a tota la xarxa de supermercats Caprabo a Catalunya, Madrid i Navarra.Els fons recollits a Caprabo es destina-aaran al projecte Vincles del Casal dels In-fants, que dóna suport a mares amb fills i filles de 0 a 3 anys que viuen en situació de desemparament i exclusió social, i a BRAC, la major ONG mundial d’ajuda a dones en situació d’extrema pobresa deldistricte de Atkhira, a Bangladesh.

BREUS

23 de març de 2012 al Palau 5Recinte MontjuïcFira de Barcelona

C. Caballero, 79 - 2a planta - 08014 BarcelonaTel. 93 280.00.08 - www.medigrup.com

V Trobada de col·legis professionals,institucions i fundacions de Catalunya

www.monempresarial.com/jornades_form

Jornades de MÓN EMPRESARIAL

INSCRIPCIONS

12 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012EMPRESA / Mirant a Europa

RAQUEL CORREA

A Europa les rutes interconti-nentals no s’operen també des de l’aeroport de la capital?Els aeroports europeus es ges-tionen de manera individual i, en la majoria de casos a través de consorcis que, ja siguin pú-blics o privats, representen els interessos locals i regionals, de manera que els vols es fixen en funció del que interessa al terri-tori. L’aeroport de Birmingham, per exemple, que té un tràfic de 10 milions de passatgers l’any, està gestionat per un consorci regional que privilegia les con-nexions directes amb els Estats Units i amb ciutats comercials europees, abans que amb capi-tal polítiques. Així, Barcelona abans que Madrid, Lió abans que París, i Rotterdam abans que Amsterdam. El model de gestió espanyol, centralitzat i públic, és insòlit. Com també és insòlit que tots els aeroports espanyols estiguin subordinats als interessos de Barajas.

Però a l’aeroport d’El Prat sí que hi ha vols internacionals...Sí, actualment hi ha una ruta molt interessant que explo-ta Star Alliance i connecta Barcelona amb Singapur i Sao Paulo. Abans el comerç es ju-gava a l’hemisferi nord, però en un context en què la riquesa baixa de latitud, és molt signifi-catiu que l’aliança aeronàutica més gran del món s’hagi inte-ressat per aquest vol, carregat de futur.

I creus que caldria apostar per un model que potenciés aquest tipus de ruta?Si poguéssim decidir des d’aquí i gestionar El Prat com es gesti-ona Fira de Barcelona –és a dir, un consorci on hi ha l’estat es-panyol, sí, però la majoria la te-nen l’Ajuntament de Barcelona, el Govern català i la Cambra de Comerç– podríem tenir moltes més rutes internacionals, que cobririen molts més intercan-vis comercials i professionals.

Això donaria a Barcelona una empenta molt necessària en temps de crisi com els actuals.

I d’on ha d’arribar aquest canvi de gestió?Si l’Estat espanyol es veu abo-cat a una intervenció de l’FMI, les condicions seran molt més dures que fins ara, i això pot passar per la privatització d’ac-tius rendibles, com l’aeroport de Barcelona. Difícilment es podrà privatitzar tot el monopoli d’AE-NA –dels més de 50 aeroports comercials de l’Estat només n’hi ha sis o set que guanyen di-ners i molts es veuran abocats

al tancament–, però un inversor privat pot adonar-se que l’aero-port de Barcelona seria encara més rendible si funcionés indi-vidualment... Perquè, malgrat tot, l’aeroport de Barcelona va ser el número 1 en creixement a Europa al 2011. De fet, és el setè aeroport d’Europa i, traient els de les grans capitals d’estat que són seu d’una companyia de bandera, el de Barcelona és el primer o segon aeroport eu-ropeu. Què no seriem si El Prat pogués competir amb igualtat de condicions?

Quines són les rutes estratègi-ques prioritàries?L’assignatura pendent a El Prat és l’Àsia emergent: ens falten vols directes a ciutats de la Xina i de l’Índia, i algun vol amb els Estats Units i el Japó.

Aquestes rutes internacionals des d’El Prat són les que volia fer Spanair. La fallida de l’aerolínia implica que Barcelona hagi de renunciar a convertir-se en hub?

Cal que mantinguem aques-ta ambició, perquè només amb una Barcelona potent, Catalunya tindrà futur com a nació de primera divisió. Ha fallat un instrument, que era Spanair, però no podem oblidar que no es tracta d’una desapari-ció casual. L’any 2010, el govern espanyol va obrir la porta d’El Prat a Ryanair, una companyia que va començar a duplicar les rutes que oferia Spanair des de Barcelona a preus molt inferi-ors, perquè Ryanair és la prime-ra companyia aèria a Europa, i té capacitat d’oferir descomp-tes o preus sota cost durant un temps per destruir competidors. L’entrada de Ryanair a El Prat és insòlita: els 15 primers grans aeroports europeus no hi han deixat entrar Ryanair. La porta que se li va obrir a Barcelona

anticipava aquest resultat. I les grans companyies internacio-nals, com Qatar Airlines o Luft-hansa, en veure com el govern espanyol gestionava El Prat, van anticipar que Spanair no tenia futur. La fallida d’Spanair no és casual: els governs espa-nyols han perseguit aquest final i l’han obtingut.

Ryanair, a banda de tenir implicacions pel tipus de ruta que opera, també en té pel turisme que porta, de baix cost...Jo no sóc anti low cost. És ve-ritat que la majoria del turisme que mou és de baix valor afe-git, però també mou negoci. Si Catalunya fos un país normal, Ryanair operaria a Girona i a Reus amb força, i El Prat des-tinaria els seus millors espais i horaris a companyies que con-nectessin Barcelona amb grans capitals del món. Les compa-nyies de baix cost són impor-tants però no arriben ni a París Charles De Gaulle, ni a Londres Heathrow, ni a Amsterdam Sc-hipol. Correm un risc: ara, un 55% del tràfic a l’aeroport de Barcelona és de baix cost, però si adquirís quotes de fins el 70%, El Prat deixaria de ser compa-rable amb altres aeroports eu-ropeus.

Com convenceries un euroes-cèptic perquè canviés d’opinió?Sense la Comissió Europea no tindríem Easyjet ni Ryanair i continuaríem pagant 300 eu-ros per anar a Londres, i les trucades de mòbil entre països serien més cares. I sense l’eu-ro, la crisi hauria estat molt més dura, la inflació més alta i probablement l’economia espa-nyola hauria patit un corralito.Espanya hauria suspès paga-ments ja l’any passat, perquè ningú vol el deute espanyol: només és gràcies al BCE que es poden pagar les nòmines no ja de la Generalitat sinó les dels ministeris de Madrid. La mica d’Europa que tenim ens fa molt millor la vida.

“La fallida d’Spanair no és casual: els governs espanyols ho han perseguit”

ENTREVISTA A L’EURODIPUTAT RAMON TREMOSA

L’eurodiputat Ramon Tremosa. / PARLAMENT EURIOPEU

“Si poguéssim decidir des d’aquí podríem tenir moltes més rutes internacionals”

Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, on n’és professor titular, l’eurodiputat convergent Ramon Tremosa és membre de la Comissió de Transports a Estrasburg, on hi defensa amb passió infraestructures que considera clau pel futur de l’economia catalana. Al mes de febrer va aconseguir que s’aprovés una esmena que impedeix que l’Estat espanyol obligui que els vols internacionals hagin de passar per l’aeroport de Madrid Barajas.

El mapa de xarxes ferroviàries que són prioritàries per la Unió ha estat un dels principals focus d’atenció de la Comissió de Transports del Parlament Euro-peu. El mapa, que es va presen-tar a l’octubre, aposta per unir la Península amb el cor d’Europa a través del Corredor Mediterrani, una línia de tren de mercaderies d’ample europeu que connecta els grans ports del Mediterrani, des d’Algecires fins Portbou, amb l’Europa continental. Elprojecte, considerat clau per les exportacions catalanes, cor-re ara perill perquè el govern espanyol alerta que el Corredor Mediterrani no és més priori-tari que la Travessia Central, un traçat per Madrid i Saragossa. “No els podem posar en el mateix criteri d’igualtat perquè aleshores no en farem cap”, alerta Tremosa. “Potser és el que volen a Madrid, que l’eco-nomia catalana no s’internacio-nalitzi més”, sentencia.

EL TREN QUE ARRIBAAL COR D’EUROPA, EN PERILL

Emprenedoria / EMPRESA 13MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

La firma Lipotec, pro-veïdora d’ingredients actius per al sector cosmètic, ha posat en marxa una nova filial a Jersey City (Nova Jer-sey) per consolidar la seva presència comer-cial als Estats Units. Durant el primer any en funcionament, l’empre-sa preveu facturar en aquest país 8,4 milions d’euros, que sumaran el 30% de tot el volum de negoci de la firma per al 2012.Fundada el 1987 i amb seu a Gavà, la com-panyia ja està present als Estats Units des de principis dels anys 90 a través d’un distribuïdor exclusiu. Amb l’obertu-ra de la filial, que crearà vuit llocs de treball, Li-potec vol atendre direc-tament les necessitats específiques del mercat nord-americà a través d’una xarxa pròpia de comercialització.

Inversió en R+D i aposta per sortir a l’exteriorLipotec ha tancat l’exer-cici 2011 amb un volum de negoci de 25 milions d’euros, una xifra que preveu augmentar fins a 28 milions aquest any. La companyia catalana inverteix fortament en R+D per al descobri-

ment de nous produc-tes i tecnologies en el camp de la cosmètica. En aquest sentit, la cos-mètica molecular –on s’inclouen els pèptids i els productes biotec-nològics– és una de les línies de desenvolupa-ment més importants de l’empresa.De la mateixa mane-ra, Lipotec ha apostat des dels seus inicis per obrir-se al mercat exte-rior. Té presència a més de 70 països del món i les exportacions sumen el 85% del volum de ven-des. Compta amb filials a França, Alemanya, Itàlia i Austràlia, a més d’una oficina represen-tativa a Singapur. Tam-bé contempla noves obertures a Brasil i a països asiàtics.

den posar a disposició del client ofertes amb una durada de 30 minuts –coincidint amb el mo-ment que l’usuari es tro-ba al centre–, idear jocs o preguntes que tenen premi a la rapidesa de resposta, o fomentar els descomptes en grup.Per a l’usuari, Colibri es descarrega al mòbil una sola vegada, però l’aplicació canviarà de contingut en funció del centre comercial on es trobi. Això és possible gràcies a l’ús de punts WiFi en aquests establi-ments. En definitiva, la finali-tat de Colibri és fer del procés de compra una experiència dinàmica i interactiva per al client mentre aquest visita els grans magatzems.

Comerços que interactuen amb els usuaris en temps real

TRES NEGOCIS D’ÈXIT

L’empresa catalana Mi-raveo ha iniciat el des-plegament de la seva innovadora aplicació per a smartphones, ano-menada Colibri, amb una prova pilot al cen-tre comercial Pedralbes Centre de Barcelona. Colibri és la primera aplicació per a telèfon mòbil que permet que els comerços interactu-ïn directament amb els usuaris en temps real, oferint-los continguts personalitzats, jocs, ofertes i serveis.Algunes de les botigues que ja fan ús de l’apli-cació són Casa Viva, Timberland i Clarks. El pròxim pas de l’em-presa serà implantar Colibri en centres co-mercials de Califòrnia (Estats Units).

Aplicacions de nova generacióL’empresa Miraveo va néixer l’any 2008 com a spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); compta amb la seu central a Silicon Valley (Estats Units) i amb oficines al distric-te tecnològic 22@ de Barcelona. És a la seu catalana on porta a ter-me el desenvolupament i la recerca tecnològica.Gràcies a l’aplicació Co-libri, els comerços po-

Les exportacions de la firma Lipotec sumen el 85% del volum de vendes

Hallotex, una empresa tèxtil amb seu a Mataró, ha realitzat un canvi em-presarial estratègic per fer front als reptes del sector. Així, ha apostat amb èxit per aplicar les TIC al procés de disseny tèxtil i ha desenvolupat una eina informàtica que li permet estar en contacte amb els seus clients al moment. A la vegada, també pot gesti-onar la producció des de la seva filial al Marroc, fet que li permet gua-nyar en rapidesa.

Posicionamentcom a empresa de referènciaFundada el 1991, als ini-cis Hallotex comercia-litzava col·leccions amb marca pròpia. L’any 1995 s’eliminen les es-tructures de distribució per orientar l’estratègia de l’empresa cap als de-partaments de disseny i gestió de la producció. Actualment, la firma ha reforçat l’àrea de Dis-seny de Peces, Disseny Gràfic i de Confecció de Mostres, que representa el 70% de la plantilla.L’eina informàtica amb què treballen permet a Hallotex compartir els seus dissenys amb els clients de manera ins-tantània, i establir-hi un canal de comunicació

directe per guanyar agi-litat en el procés de de-finició del producte.A això cal sumar-hi la rapidesa a l’hora de servir les comandes, que és d’un temps infe-rior a quatre setmanes. D’aquesta manera, la firma especialitzada en la confecció de casual wear ha trobat el seu nínxol de mercat oferint un servei integral per fer front a la competèn-cia asiàtica.La nova línia estratègi-ca de Hallotex li ha per-mès doblar la plantilla a Catalunya, formada en l’actualitat per 50 persones. Així mateix, el canvi estratègic l’ha posicionat com una empresa de referència dedicada al disseny i producció de peces tèx-tils per a tercers.

Aplicar les TIC al procés de disseny en el sector tèxtil

Els beneficis de l’expansió internacional

L’empresa Hallotex ha realitzat un canvi estratègic per fer front als reptes del sector tèxtil

Colibri es fonamenta en tres variables: ús del temps real, geolocalització i interactivitat

Colibri és la primera prova pilot a Catalunya, al Pedralbes Centre. / CEDIDA Hallotex ha doblat la plantilla a Catalunya, formada per 50 persones. / CEDIDA Lipotec és una empresa proveïdora del sector cosmètic. / CEDIDA

14 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012EMPRESA / Innovació

móns (recerca i empresa) de manera excel·lent. Els contactes es redueixen gairebé a una zona con-creta, i si aquell territori és potent, doncs els èxits es-tan garantits.De manera similar es mos-tra Aaron D. Schwartz de l’Oficina de Llicències de Tecnologia del Massachu-setts Institute of Tech-nology (MIT). “Al MIT”, comenta Schwartz, “és a la cafeteria on es poden tro-bar habitualment alguns premis Nobel i alguns que aviat ho seran, i establir contactes de qualitat”. El que és important al MIT, on la capacitat per crear empreses tecnològiques es respira a l’ambient, és que quedi ben diferenciat la recerca d’excel·lència i l’emprenedoria tecnolò-gica. “És una norma que els investigadors no pu-guin treballar directament a les empreses que es cre-en amb una tecnologia de-senvolupada per ells” ens confirma Schwartz. Tanmateix, les noves tec-nologies i la globalització estan canviant dràstica-ment el panorama de la transferència del conei-xement. No només suc-ceeix que el coneixement digitalitzat pot viatjar ar-reu del món en segons, o que qualsevol persona pot difondre coneixement a molts altres. Amb algunes propostes interessants de transferència de coneixe-ment online està passant que es comparteix el know how, i aquest fenomen es trasllada a una nova di-mensió. Un exemple és el pioner Innocentive.com. Es defineixen com una ini-ciativa basada en l’open innovation i el crowdsour-cing, dues innovacions so-cials que demostren que el talent pot venir d’arreu i que es pot compartir. Com ells mateixos es definei-xen, Innocentive (www.innocentive.com) és el mercat de solucions als

L’EXPERIÈNCIA NORDAMERICANA

Transferència de tecnologia 2.0Obrir la transferència de tecnologia a la xarxa redueix temps i costos, però perd la qualitat que comporta les relacions personals d’una xarxa basada en un territori determinat. La visita al cor d’un dels territoris més ben preparats per a la innovació: l’àrea de Boston, on es troben institucions tan mundialment reconegudes com Harvard, MIT, etc., permet reflexionar sobre aquesta dicotomia.

Elcrowdsourcing es basa en considerar el públic en general com a font de noves idees i solucions als teus problemes

problemes plantejats més gran del món. “Open in-novation” és un concepte creat inicalment per Hen-ry Chesbrough i que es fo-namenta en què l’origen de les innovacions a les orga-nitzacions no prové només de dins, sinó que a fora hi ha molts agents que poden contribuir a innovar. De la mateixa manera, els de-senvolupaments propis cal obrir-los a l’exterior, ja que així en traurem més pro-fit que si el llicenciem en exclusiva a un sol soci. El crowdsourcing es basa en considerar el públic en ge-neral com a font de noves idees i solucions als teus problemes. Les empreses, institucions i organitzaci-ons no lucratives posen a la xarxa problemes del seu funcionament, dels seus productes, serveis o programes i qualsevol persona pot contribuir proposant solucions, en

te de transferència de tec-nologia basada en Internet i les seves aplicacions: la transferència de tecnolo-gia 2.0. Tot és obert per aplicar-ho i a la vegada per a contribuir a millorar-lo. De manera similar amb la programació de software en l’open source; l’explo-tació comercial dels re-sultats de la recerca ha de viure una nova etapa com a “open technology trans-fer”.Continuarà però obert el debat sobre què és primor-dial, allò local (els agents d’un mateix territori) o allò global (els agents pre-sents a la xarxa). Casos com el d’Eduardo (Lalo) Álvarez, un mexicà que va anar a Boston a fer un màster al MIT, casat allà amb una espanyola, i cre-ador d’una empresa de quioscs self-service, uns aparells extrafins que dis-pensen productes d’alt valor afegit: Vigix (www.vigix.com); demostren en-cara que el territori i les interrelacions que es po-den establir entre els seus agents són una peça clau per a l’èxit. “Només aquí a Boston he pogut trobar in-versors per al meu projec-te; assessors empresarials de primer nivell; una for-mació acadèmica excel-lent i, encara que sembli estrany, un taller mecà-nic que m’ha solucionat el problema de deixar anar els productes sense que es mogui cap peça de ma-quinària a l’interior del qui-osc”, comenta Álvarez. Els avantatges que ofereix una zona com l’àrea de Boston referma la importància del territori i dels seus agents per tal d’impulsar el de-senvolupament econòmic. Molt probablement, serà una equilibrada combina-ció dels contactes perso-nals locals i de l’obertura a la xarxa la que permetrà triomfar en l’àmbit de la transferència tecnològica i la creació d’empreses.

Dr. Jordi MasTecnocampus

Mataró

Imatge de la Universitat de Harvard. / ARXIU

“Sempre caldrà el contacte humà, el coneixement per-sonal, per tal de traslladar els resultats de la recerca científica a les empreses.” Així de taxativa es mostra Michal Preminger, docto-ra en biomedicina i amb un MBA, com a directora executiva de la Office of Technology Development de la Harvard Medical Sc-hool, als Estats Units. Ella ha treballat per diverses empreses farmacèutiques (Lucent Technologies, Pro-tein Therapeutics, etc.), a més d’haver creat la seva pròpia empresa i fa ja uns anys que es dedica a donar suport als investi-gadors d’una de les univer-sitats més prestigioses del món per a crear empreses i contactar amb grans mul-tinacionals que vulguin explotar les seves noves tecnologies. Habitualment, Michal es reuneix amb els executius de les empre-ses biotecnològiques i far-macèutiques de l’àrea de Boston, on es concentra gran part de la recerca bio-mèdica a la costa est dels Estats Units. Amb ells ha establert una xarxa de contactes personals que fa que les recomanacions, els dubtes i les qüestions es plantegin en un clima de confiança mútua. Establir una xarxa com aquesta és un dels mecanismes tra-dicionals de traslladar la recerca a l’empresa. Tan-mateix, això només es pot fer en aquells indrets del món on conviuen ambdós

molts casos amb una gra-tificació econòmica. És evident que d’aquesta ma-nera els costos associats a la innovació de l’organitza-ció i al temps necessari es redueixen. Des del 2001, més de 250.000 persones han proposat alguna solu-ció als problemes tecno-lògics plantejats. L’origen d’aquestes persones és molt divers ja que venen de més de 200 països di-ferents. Els premis que s’ofereixen per resoldre el problema van des de 5.000 dòlars a un milió de dòlars depenent de la complexi-tat del problema. Altres iniciatives com Presans (www.presans.com), més recents i d’origen francès, estan fent quelcom sem-blant però no han agafat l’embranzida d’Innocenti-ve. A nivell estrictament em-presarial, les grans empre-ses com Hewlett Packard, amb el seu HP Lab Open Innovation Office i IBM, amb els seus Jam Events, entre d’altres, entenen ja que la innovació és molt més rendible si es fa de manera col·laborativa, es-sent els empleats, els pro-veïdors, els clients, etc. els veritables agents innova-dors. Això ha representat per a les grans empreses un canvi cultural de gran magnitud. Acostumades a generar-se elles ma-teixes la seva propietat intel·lectual, no és fàcil de-pendre de gent externa, la majoria desconeguda, per a què et subministrin les noves idees del teu nego-ci. Des dels Bell Labs dels anys 1920s on es concen-traven els millors investi-gadors en física i les seves aplicacions en telefonia del moment; fins a l’actua-litat, el món de la recerca i de les seves aplicacions comercials s’ha revolucio-nat. La implementació de les TIC a qualsevol aspec-te de les nostres vides està permetent un nou concep-

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL 15

Economia

riors a la crisi les autoritatsmonetàries a ambdues partsdel Atlàntic presumien, ambarrogància i vanitat, de tenir la situació plenament “sota control” quan realment se’ls estava escapant de les mans de forma clamorosa. Revi-sar les tasques i eines delsresponsables de les políti-ques monetàries i financereshaurà de tenir en compteaquestes noves realitats.

La variant europea del pro-blema és ara clara: a nivell de la nostra atribolada euro-zona és cada vegada més evi-

L’hora del crèditEL FUNCIONAMENT DEL SECTOR FINANCER

“Per què necessitem un sec-tor financer?” és el títol deli-beradament provocatiu del debat obert en un dels por-rrtals més seguits d’economia,amb aportacions que van des de les que recorden el paper positiu i constructiu que ha tingut l’accés al crèdit en molts moments de la història fins el que ressalten com es tracta de mecanismes molt delicats en què de vegades les temptacions i oportu-nismes han portat a exces-sos que han acabat escla-tant amb impactes negatiussobre l’activitat econòmica i l’ocupació. En tot cas,és especialment cridanera la contraposició entre la manera fluida de fer la seva tasca –canalitzant l’estalvienvers les inversions produc-tives–en èpoques de normali-tat i els greus efectes sobre les economies quan les coses van malament.

Crèdit i crisi: història i presentEls estudis comparatiusque han aparegut per inten-tar posar en perspectiva les serioses dificultats presentstendeixen a mostrar, ambtossuderia, que algunes de les crisis més greus tenen com un dels principals fac-tors explicatius una expan-sió excessiva del crèdit enels períodes immediatament anteriors. Com també la moderna generació d’anàlisis

El paper del sistema financer torna a estar en discussió. Disposar d’eines financeres ha estat un motor de prosperitat al llarg de la història però, periòdicament, excessos i abusos han tingut conseqüències molt negatives. La crisi que no cessa revifa els debats.

ment el de mitjana i petita empresa. Totes les refor-mes prometen adreçar-se a reobrir aquesta aixeta peròa l’hora de la veritat semprehi ha urgències en forma de forats que tapar als balanços de les pròpies entitats finan-ceres, del seus creditorsexterns... o dels governs queles han rescatat. Malgrat tot, continua essent veritat que les urgències no ens haurien de fer oblidar ni menystenir els aspectes cabdals cen-trats –permeti’m que em facipesat, en la canalització del’estalvi envers les inversionsrealment productives. Sense això no podem comptar ni amb recuperació mínima-ment sòlida ni en la regene-ració de les fonts de creacióde riquesa i ocupació quenecessitem.

Crèdit o descrèditPrecisament perquè unsmercats financers amb bonfuncionament són un bépúblic de primer ordre, són especialment necessàriesi valuoses sàvies i prudentregulacions que garanteixin que acompleixen la seva feina. Cal un marc de reglesque extregui les lliçons de les experiències històriques –tant dels d’excessos comdels retrocessos pendu-lars cap a contraccions delcrèdit– i també a prova del poder gegantí dels lobbies que, fins ara, venen bloque-jant o diluint bona part delsintents de reformes. Reobrir de veritat l’accés a un crèditraonable per a les activitatsrealment productives és cabdal, i aquesta ha de ser la fonamental mesura per ava-luar totes les reformes i pro-postes al respecte. Potser és quelcom més que un joc de paraules recordar que el con-trari de crèdit no és només sequera creditícia sinó tambédescrèdit.

Europa ha estat descrita com la baula feble de l’economia global. / ARXIU

al respecte –com el deCarmen Reinhart i Kenneth Rogoff que porta com a sub-títol “vuit segles de bogeria financera”– mostren com les crisis amb més forts compo-nents de sobreendeutament dels uns i excés de crèdit (lending boom) pels altressón més llargues i profundesque les recessions cícliquessense aquests components.

En una línia complemen-tària, un estudi recent queestà essent molt comen-tat de Moritz Schularick i Alan Taylor ha documentat –sota el títol prou explí-cit de “Credit Boom GoneBust”– com a les dècades més recents la dinàmica del crèdit ha superat sovint el control de les autoritats monetàries a mesures que les desregulacions i l’aparició denous intermediaris i instru-ments financers que eludien–o, simplement, evadien– els mecanismes tradicionals de control. Això contribuiria a explicar, però no a justifi-car, com en els anys ante-

dent que la posada en marxa de la moneda única va tenir dos pecats originals. D’una banda el més àmpliament conegut i publicitat d’haver fet una integració monetària sense una correlativa integra-ció política, de manera que,quan venen mal dades, man-quen els mecanismes de res-posta eficient i compartida. Però també d’altra banda, es va confiar –de manera queara sabem que cal qualificar d’ingènua i/o interessada– en què a l’espai monetàriament i financerament integrat dela zona euro els mecanis-mes automàtics dels mercatsfinancers, cada vegada més desregulats, s’encarregarien de canalitzar amb fluïdesa l’estalvi envers les inversionsproductives. La combinaciód’aquests dos pecats és un dels factors explicatius delsproblemes especialment greus a Europa, que ens ha portat a ser descrits a la darrera fornada d’informesdels organismes internacio-nals com la baula feble de l’economia global. Un mer-rrcats financers i una moneda europea sense controls efec-tius ja que la supranaciona-lit-zació era difícil i les dinà-miques desregulatòries feien que s’estengués la noció que eren poc més que inneces-sàries. Com ja s’ha dit, una barreja letal de la ingenuïtat dels uns i/o els interessosdels altres.

Tancament i reoberturaTTde l’aixeta del crèditUn aspecte especialmentdelicat quan els mecanismesfinancers fallen es el peri-llós moviment de pèndol: en molt poc temps es passa dels excessos en la concessióde crèdit (“lending boom”)i el correlatiu sobreendeu-tament, a un tancament de l’aixeta del crèdit que ofega el teixit econòmic, especial-

JOAN TUGORES QUES

En molt poc temps es passa dels excessos en la concessió de crèdit a un tancament de l’aixeta

CREIXEMENT DEL PIB MUNDIAL (PERCENTATGE: INTERTRIMESTRAL, ANUALITZAT)

Economies avançadesEconomies avançades

Món

Economies de mercats emergents i en desenvolupamentg p

5,4 4,1 3,5 3,52013201220112010

Mèxic

3,0 1,8 1,8 2,22013201220112010

Estats Units

1,5 0,4 -2,2 -0,62013201220112010

Itàlia

7,5 2,9 3,0 4,02013201220112010

Brasil

-0,1 0,7 -1,7 -0,32013201220112010

Espanya

1,4 1,6 0,2 1,02013201220112010

França

2,1 0,9 0,6 2,02013201220112010

Regne Unit

3,62010

Alemanya

16 El mapa del món MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

3,0 0,3 1,5201320122011

4,0 4,1 3,3 3,52013201220112010

Rússia

10,4 9,2 8,2 8,82013201220112010

Xina

4,4 -0,9 1,7 1,62013201220112010

Japó

9,9 7,4 7,0 7,32013201220112010

Índia

2,9 3,1 2,5 3,42013201220112010

Sudàfrica

3,8 3,3 3,92013201220112010

Producte mundial 5,2 1,6 -0,5 0,82013201220112010

Zona Euro 1,9

El mapa del món 17MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

18 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012ECONOMIA / Finances

REDACCIÓ

L’escassetat de recursos, jun-tament amb les difícils cir-cumstàncies econòmiques per les quals passa Espanya, s’han convertit en un cal-do de cultiu perfecte per a la proliferació dels delictes econòmics al país. Així, l’any 2011 gairebé la meitat de les empreses espanyoles (un 47%) reconeixien que han pa-tit algun tipus de frau, segons l’Enquesta mundial sobre frau i delicte econòmic 2011, ela-borada per la firma d’audito-ria PricewaterhouseCoopers (PwC). Aquest percentatge és molt superior al de les com-panyies europees (30,2%) i a la xifra declarada per les empreses espanyoles que van participar a l’informe de PwC de l’any 2009 (34,5%).4.000 executius de 72 països (entre els quals s’inclou Espa-nya) han col·laborat amb l’en-questa, que fa una radiografia molt precisa dels tipus de delictes econòmics que patei-xen les empreses espanyoles, del perfil del defraudador i de les mesures que adopten les companyies per evitar-los.

Increment dels delictes informàticsL’apropiació indeguda d’ac-tius, la manipulació compta-ble, el suborn i la corrupció, i el frau fiscal són, per aquest ordre, els fraus més comuns a l’Estat. En aquest sentit, cal destacar l’ascens dels actes de manipulació comptable, que han crescut d’un 11% al 29% respecte a l’estudi del 2009, a causa de l’enduriment dels criteris comptables i a la pressió creixent pels resul-tats experimentada al llarg dels últims anys. En canvi, els delictes relacionats amb el suborn i la corrupció han disminuït, ja que han caigut del 13% a l’11%. El descens s’explica, probablement, pel deteriorament que ha patit el sector immobiliari arran de la crisi.

L’enquesta de PwC també posa un èmfasi especial en l’augment dels delictes infor-màtics, que ja representen un 4% sobre el total de casos de frau viscuts per les empreses espanyoles durant els darrers 12 mesos. Aquesta xifra, a més, suposa un increment del 130% en relació a les dades obtingudes a l’informe del 2009.

El culpable és a dins...Com és el perfil del defrauda-dor a Espanya? Aquí es torna a posar de manifest la famo-sa frase Spain is different, ja que, a diferència de la resta d’Europa i del món, al nos-tre país el 81% dels fraus els cometen els mateixos treba-lladors de les companyies, i només el 17,5% s’atribueixen a autors externs. Entre els defraudadors interns, el 61% són membres de l’alta direc-ció i el 39% comandaments intermedis. Entre els externs, són els proveïdors (43%) els que protagonitzen la majoria de delictes. I com se n’adona l’empresa que està sent víctima d’un frau? Els canals de denúncies internes i l’anàlisi de transaccions sos-pitoses són, juntament amb les auditories internes, les principals fonts de detecció o coneixement. Les segueixen la rotació del personal i les de-núncies externes.

Prendre mesuresL’estudi de PwC també ana-litza l’impacte que ha tingut a les empreses la reforma del Codi Penal, que va entrar en vigor el 23 de desembre del 2010 i ha comportat noves responsabilitats en l’àmbit empresarial, com la tipifica-ció de la comissió de delictes penals en els quals pot incór-rer una persona jurídica. En aquest context, el 30% de les organitzacions enquestades han adoptat mesures que responen a la modificació de

l’entorn jurídic i penal, men-tre que la resta, el 70% de les empreses, encara no han pres cap decisió al respecte. Javier López Andreo, soci res-ponsable de Forensic de PwC, considera que en aquests mo-ments de crisi, d’increment de les activitats delictives, del ràpid desenvolupament

de les noves tecnologies i, per tant, del delicte informàtic, és fonamental que les organitza-cions implantin una cultura i uns valors determinats. “Hem de fomentar la col·laboració de tots en la prevenció i de-tecció del frau i minimitzar, d’aquesta manera, el risc de comissió de delictes”, afirma.

La creixent importància d’Internet en el món empre-sarial ha fet que augmenti de forma exponencial per a les companyies el risc de patir un delicte informàtic, també conegut com a cibercrim. La resposta immediata d’aquest tipus de frau és el que afecta directament la imatge de l’organització. I això es tradueix en l’existència d’un nivell significatiu de risc reputacional, amb el conse-güent impacte en els volums de vendes i en la confiança del sector. A nivell europeu i global, el 17,2% i el 19,4% de les empreses enques-tades per PwC consideren que l’impacte dels casos de cibercrim que han experi-mentat han afectat nega-tivament la reputació de la companyia, mentre que a Espanya aquesta xifra s’eleva fins a un 52,5%. Tenint en compte que la imatge d’una organització és clau per al seu posicionament empre-sarial en el mercat, junta-ment amb el bon govern, la transparència, el respecte al medi ambient i als drets dels treballadors, es fa evident la necessitat d’adoptar les mesures que calguin per fer front a aquest delicte.

EL CIBERCRIM

Les empreses espanyoles no s’escapen dels delictes econòmics

ENQUESTA MUNDIAL SOBRE FRAU I DELICTE ECONÒMIC 2011, ELABORADA PER PWC

Destaca l’ascens de la manipulació comptable, que ha crescut d’un 11%a un 29%

La crisi econòmica és la culpable de molts mals del país. Si a més hi sumem l’aparició en escena de les noves tecnologies, irromp amb força a casa nostra el delicte econòmic, un frau que a Espanya creix per sobre de la mitjana europea i de la resta del món. L’apropiació indeguda d’actius i la manipulació comptable aglutinen el 64% dels delictes, seguits per la corrupció i el suborn.

Apropiació indeguda d’actius: 35%

Manipulaciócomptable: 29%

Suborns i corrupció: 11%

Frau fiscal: 9%Insider

trading: 6%

Cibercrim: 4%

Blanqueig de capitals: 3%

Violació d’IP: 1%

Altres: 2%

QUINS TIPUS DE DELICTES ECONÒMICS HA PATIT LA SEVA ORGANITZACIÓ EN ELS ÚLTIMS 12 MESOS?

Font: Enquesta mundial sobre frau i delicte econòmic 2011 (PwC)

A Espanya el 81% dels fraus els cometen els treballadors de les companyies

20 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012EMPRESA / Decàleg

LEGAL MANAGEMENT RSC RECURSOS HUMANS AUDITORIA

ENRIC SERRADELLCOMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’AACCCCIDID

Mª EUGÈNIA BAILACH I ASPAAAUDITORA.UDITORA SSÒÒCCIA D’IA D’AURENAUREN.

La batalla de la conciliació

Durant el segle XX el rol de la dona ha estat marcat per tres grans fites: el dret a vot i l’auto-nomia legal; la igualtat i l’accésa l’educació, i l’accés massiual mercat laboral. Tot i així, el salt de la dona a la vida públi-ca no ha estat acompanyat del salt de l’home a la vida domès-tica, d’aquí el principal proble-ma de les dones treballadoresa dia d’avui: la conciliació. El conflicte generat entre feina i família provoca que la majoria de dones es sentin obligades a renunciar al desenvolupamentde la seva carrera professional.Segons l’informe “Diez años deconciliación en España”, hem passat d’un 6% a un 15% d’em-preses que han posat en marxa polítiques per a la conciliació.Sembla que problemes com la manca de flexibilitat, la depen-dència, la reforma horària o la discriminació per maternitat,continuen essent batalles pen-dents només de les dones. Per contra, quan parlem de conci-liació no hem d’oblidar que la responsabilitat familiar recausobre dues persones.

EMMA OLIVERODEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ CINC

Corrupció illeialtat

Diàriament som bombardejatspels mitjans de comunicació amb noticies respecte a nom-brosos polítics que són investi-gats per activitats que podríemanomenar com “incorrectes”. La resolució dels processos oberts, per suposat, està en mans de tribunals i tindran un resultat judicial, però aquest article es refereix a un altre ti-pus de resultats, i és l’impacteen l’estat d’ànim d’una societatque necessita urgentment nousreferents per aixecar-se cada dia i anar a treballar. Fa temps se’n va parlar d’una llei contra la corrupció privada i pensemque ja és hora de posar-la so-bre la taula. Regals acceptatssense aparent contraprestació,petites accions deshonestes que podrien afectar decisionsde responsabilitat en l’empre-sa poden tenir, i tenen, efectescontraproduents, reduint el ni-vell ètic d’una societat que ne-cessita nous referents en el dia a dia. Necessitem avenços seri-osos i decisions que agafin per les banyes els problemes d’ara per avançar pel món del futur.

Què ésl’OEPM?

Quan algú vol registrar un dretde propietat industrial a Espa-aanya, s’ha d’adreçar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques(OEPM). Aquest organisme és un organisme autònom del Ministeri d’Indústria, Energia iTurisme que impulsa el desen-volupament tecnològic i eco-nòmic atorgat per les diferents modalitats de propietat indus-trial. Essencialment l’OEPMconcedeix patents i modelsd’utilitat, dissenys industrials, marques i noms comercials.És també l’òrgan que difon la informació relativa a les di-ferents formes de proteccióde la propietat industrial. En resum l’Oficina Espanyola dePatents i Marques té una doblefunció: concedeix els diversos títols de propietat industrial, si-guin patents, models d’utilitat, marques, noms comercials o dissenys industrials; i ofereixserveis d’informació tecnològi-iica. Per tant, tothom que vulguiprotegir a nivell nacional un dret de propietat industrial ha de passar obligatòriament per l’OEPM.

Preparatsper simplificar?

En ocasions hem criticat la bu-rocràcia i la càrrega adminis-trativa a la qual estan sotmesesles pimes. La UE està prenent cartes sobre l’assumpte i la no-tícia del 21 de febrer, així ho demostra. El Consell de la UE va aprovar la Directiva que exi-meix a les micropimes de les obligacions comptables i finan-ceres. L’any 2010 el Llibre Verdsobre auditoria ja proposava la supressió de l’obligació de l’au-ditoria legal per a les pimes. La meva reflexió s’emmarca en el context de la nostra idi-osincràsia d’Estat on gran part d’empreses són considerades pimes a efectes de la UE, i en el que, tal i com en reiteradesocasions se’ns ha demostrat, la creativitat i l’afany pel benefici propi ha caracteritzat a un grannombre de responsables finan-cers d’organismes. Els auditors ens adaptarem a les circum-stàncies, però veurem quinesseran les conseqüències quepot tenir basar el coneixement de la nostra economia en in-formació financera elaborada amb una recepta grega.

MARC BOCOS TORRESAADVODVOCCATAT

SOGEMARK PROPIETAT INDUSTRIAL, S.L

Les micropimes estan exemptes de les obligacions comptables

No oblidem que la responsabilitat familiar recau sobre dues persones

La societat necessita nous referents per aixecar-se cada dia

Concedeix patents i models d’utilitat, dissenys industrials, marques i noms

Moltes organitzacions hanoptat per la via de l’estalvi de costos com eix principal del canvi, però és més un exer-rrcici de supervivència que nopas una estratègia completa que permeti sortir d’aquesta situació de crisi.Són quatre les àrees que s’haurien d’atendre de forma prioritària:1- El lideratge i la gestió del projecte de canvi. Triar algú que hagi estat incorporat re-centment o un executiu interí (interim manager) amb gran experiència en aquest tipusde projectes, dinamisme, mo-tivació, energia i disposat a marxar de la companyia un cop acabada la missió.2- L’elaboració del projecte i la comunicació. Imprescindi-ble iniciar quan abans en la direcció adequada.3- El progrés del projecte detransformació i la seva gestió.Gestionar el projecte amb revi-iisions que permetin d’ajustar-lo.4- El pas a una fase de millora continuada. O sigui el procés de manteniment.

OSCAR PERREAU DE PINNINCKSOCI DIRECTOR EIM- EXECUTIVE INTERIM

MANAGEMENT

Cal gestionar el projecte amb revisions que permetin ajustar-lo

Un pla per sortir de la crisi

Decàleg / EMPRESA 21MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

Llegim als diaris que varis go-verns europeus volen impulsar la reforma laboral seguint el model alemany. Aquest model es caracteritza, entre d’altrescoses, per la flexibilitat laboral a tots nivells i un acomiada-ment amb quinze dies per any treballat. Aquesta és la solució,deu pensar el buròcrata detorn i el seu gabinet. Aquesta és la única manera de créixer en un context de crisi. Tanma-aateix, cal afinar una mica més. Resulta que al costat de la fle-xibilitat trobem certs principis ètics que ajuden a compensar les injustícies que es puguin produir. Per exemple, s’exigeix a les empreses transparència total en el seus comptes, ope-racions, contractes i càrrecs. En un país corrupte la fórmula alemanya no és possible. Així doncs, cal preguntar-se: quèvol dir ser corrupte? Mirar pelspropis interessos, posant-losper davant del bé comú. La di-cotomia llavors és clara: trans-parència o corrupció? Després ja en parlarem de quin model laboral es vol.

Transparència o corrupció

CRISTIAN PAPP LALL ZZICÀTEDRA ETHOS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

RAMON PAPP LACLL IOVVIICCEPRESIDENT CEREPRESIDENT CERCLCLE PER AE PER ALL CONEIXECONEIXE-

MENT – BARCELONA BREAKFAST

POLÍTICA CREATIVITATASSESSORAMENT MÀRQUETING

PEDRO MARTÍNEZRRESPONSAESPONSABLBLEE EEXEXECUCUTITIUU DEDE KKAALLLLEJEOEJEO

ESPAÑA

El nouparadigma

El terme paradigma en el co-merç electrònic adquireix vitalimportància, ja que es refereix a exemple o model i l’e-com-merce és un sector en contínua evolució. Per aquest motiu, ésdifícil parlar de models ina-movibles i fer una classifica-ció dels diferents portals de venda col·lectiva. Els diferents models de venda on line can-vien de forma contínua, però mantenen quelcom en comú: ajuden a estalviar temps i di-ners als usuaris. Els portals d’e-commerce proliferen, la clau per diferenciar-se està enbuscar el valor afegit. El repte que vam emprendre des de Ka-aallejeo va ser unir e-commerce, contingut i hiperlocalitat, sor-rrtint una mica dels típics portals de compra col·lectiva, on totel que l’usuari percep és expe-riència de compra al 100%. El contingut hiperlocal, els con-cursos, la interacció, en defi-nitiva, la Comunitat, són moltmés que el Comerç Electrònic.En definitiva, Kallejeo es confi-fifigura com un nou paradigma en el camp de l’e-commerce.

CONEIXEMENT

Tecnologia i Coneixement, el ca-mí de l’Estat del Benestar del segle XXI. Aquest és el títol delIllibre publicat pel Cercle per al Coneixement que trobareu a www.cperc.cat. El títol ja indica tmolt. La tecnologia és una eina per l’eficiència i l’economia delconeixement, és el camí per prosperar i per sortir d’una crisi, en la que altres ens hi han abocat. El llibre parla d’econo-mia i d’indústria, amb articles sobre competitivitat, innova-ció, operacions i energia. Peròtambé parla de l’Administració i del serveis que aquesta presta a la societat (Universitat, cièn-nncia i salut, entre d’altres). En època de retallades, el llibre aporta sentit comú i proposa millorar l’eficiència en la pres-tació. El llibre enfoca la uti-lització de les eines 2.0 en les “primaveres” socials avui. Elrector de la UPC, Antoni Giró, el prologa i el propi editor, Ber-rrnat Ruiz, el conclou. Al llibrehi signen diversos membresdel Cercle, encapçalats pel seupresident, Joan Majó, i l’expre-sident, Antoni Garrell.

Tecnologia i coneixement

AMADEO BERGÉSCREATIU AUDIOVISUAL

Publicitat digi-tal inserida

Hi ha cadenes de televisió que emeten els seus programessense talls publicitaris, però ig-noro fins a quin punt no es con-nnsideren publicitat els avanços de programació en les tan mo-lestes cortinetes o banderoles. Sembla que la publicitat inseri-da en una sèrie ha aixecat una gran polèmica. Per descomptatestic en contra de les parades publicitàries en una pel·lícula,però si la cadena de TV ha comprat els drets d’explota-ció d’una sèrie i ha inclòs enles seves clàusules la intenciód’afegir-hi un product place-ment digital, crec que està en el seu dret. És una nova fórmula d’incrementar anunciants. És una forma per seguir finançant nous projectes. No obstant, tot no val. La postproducció digitalha de ser absolutament meticu-losa i respectuosa a l’hora d’in-nnserir un anunci. Seleccionar lesmarques, els suports i l’estètica adequada, han de formar partdel context de la història, o quasi. Les idees dels altres no ens poden sortir gratuïtes, tot i la crisi.

Sembla que la publicitat inserida en una sèrie ha aixecat una gran polèmica

ARGELIA GARCÍAÍÍEEXTERNAXTERNALL FFINANINANCCIAIALL MMANAGEMENTANAGEMENT

La paràlisi: ungran enèmic

En aquest moment moltesempreses estan encara es-perant “que tot això passi” i encara està per entendre queestem davant d’un canvi demodel de producció i que lesnoves relacions econòmiquess’estan configurant i que ben bé ningú sap com acabarà sent elmón, però no tornarà a ser comabans. Així, no tenim tempsa perdre. Hem de prendredecisions:1.Conèixer el problema: per què les coses no són com esperem? Tipus de clients,producte sense valor afegit?Hem perdut marge? Tenimdespeses excessives?2. Podem obrir nous mercats,a quin cost, amb quins pro-ductes, en quant de temps?3. I què ens costarà tot això? Com ho pagarem? Ho podem finançar?4. Qui ho farà? Com ho con-trolarem? Quins són els indicadors d’èxit?5. Val la pena? Tenim opcions?Així doncs, el que queda ésexecutar el pla i seguir-lo deprop.

Està per entendre que estem davant d’un canvi de model de producció

La tecnologia és una eina per sortir d’una crisi, en la que altres ens hi han abocat

En un país corrupte la fórmula alemanya no és possible

Els diferents models de venda on line canvien de forma contínua

22 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012ECONOMIA / Expert

Claus de l’èxit de Finlàndia en innovacióUNA APOSTA DECIDIDA PER LA RECERCA I EL DESENVOLUPAMENT

Entre les claus1 que expliquen els bons resultats de Finlàndia podem destacar:

- Pla Nacional d’Innova-

ció. Bona part del pressupost públic d’R+D+i es destina al foment de la innovació empre-sarial, a través del Pla Nacional d’Innovació (TEKES). Aquest pla porta a terme diversos pro-grames, com els següents:

- Programa per al foment de l’actuació dels business angels.

- Centres Estratègics per a la Ciència, Tecnologia i Innova-ció (SHOK) finançats al 100% pel TEKES. En aquests cen-tres, les empreses i els cen-tres de recerca treballen en estreta cooperació, desenvo-lupant projectes de recerca definits conjuntament amb el SHOK. L’objectiu és res-pondre a les necessitats de la indústria en un període de cinc anys mitjançant la posada en pràctica d’una metodologia d’innovació centrada en les necessitats del mercat i cogestionada per les empreses que han de fer possible la comercialitza-ció dels resultats de la inno-vació i la rendibilització dels recursos invertits.

- Col·laboració entre uni-

versitats/centres de recerca

i el teixit empresarial. Per potenciar la cooperació, s’es-

Finlàndia es un país de referència en molts aspectes i entre ells la innovació, ja que es el segon en el rànquing de resultats de la innovació de la Unió Europea, just després de Suècia.

tableix com a àmbits prio-ritaris de la política pública d’innovació mesures adreça-des a potenciar la cooperació entre aquests agents (amb un 50% del pressupost aplicat en aquest epígraf), l’excel·lència i la bona gestió a les universitats (figura 1).

- Especialització en àrees

prioritàries. La majoria de recursos públics i privats es concentren en els camps de la salut, les ciències socioeco-nòmiques i les humanitats, el medi ambient, la biotecnologia i les tecnologies de la informa-ció i la comunicació.

- Importància del finan-

çament privat i del cofi-

nançament dels projectes

d’innovació. Les empreses fin-landeses que cooperen en pro-jectes amb els instituts públics de recerca han de cofinançar la inversió (finançar a parts iguals amb l’Administració).

- Capital llavor. Es destina una suma important de diners a donar suport a les iniciati-ves empresarials innovadores (capital llavor).

- Subvenció pública per a la

cooperació publicoprivada.

L’Administració de Finlàndia actua com a agent actiu en la posada en marxa de projectes empresarials d’innovació, pro-veint els recursos financers

necessaris i garantint la via-bilitat de les empreses en els estadis inicials de la comercia-lització dels resultats d’aquests processos.

-Inversió en innovació. La inversió en innovació a Fin-làndia és del 3,6% sobre el PIB (a Catalunya i a Espanya se situen al voltant de l’1%). A Finlàndia la part de recursos públics es del 1,02%, la resta correspon a les empreses. Aquesta inversió ha augmentat molt des d’inicis dels noranta, degut fonamentalment a la inversió empresarial. És impor-tant destacar l’esforç d’inversió en un context de recessió eco-nòmica.

Bona part del pressupost públic d’R+D+i es destina al foment de la innovació empresarial

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Font: Comissió Europea (2009)

Es dóna suport econòmic a les iniciatives empresarials innovadores (capital llavor)

FIGURA 1. POLÍTIQUES PRIORITÀRIES EN INNOVACIÓ A FINLÀNDIA (EN PERCENTATGE SOBRE EL TOTAL DE MESURES PÚBLIQUES))

Creació de clima favorable a la innovacióDesenvolupament de carrera professional

Suport a la innovació sectorialFoment de tesis doctorals

Suport a la innovació en els serveisMobilitat de professionals de la recerca

Suport Financer directe a empreses (subvencions i garanties)

Suport al capital riscSuport a la transferència de tecnologia entre empreses

Cooperació en R+D+iSuport a start ups innovadores

Organització de la recerca i la tecnologia

Excel·lència, rellevància i gestió de la recerca a les universitatsOrganització dels centres de recerca públics

Suport a la gestió de la innovació a les empresesInfrastructures de recerca

Polítiques estratègiques de recerca

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Principals resultatsAquestes polítiques han donat resultats:

- Els projectes finançats pel pla TEKES han aconseguit generar en molt poc temps (2-3 anys) 976 tesis docto-rals, 2.072 publicacions en revistes reconegudes d’àmbit internacional, 906 productes o serveis nous o àmpliament renovats, 222 nous processos de producció, i ha aconseguit augmentar sensiblement la cooperació entre centres de recerca i empresa per al des-envolupament d’aquests pro-jectes d’innovació viables.- TEKES també ha millorat la competitivitat internacio-

nal als diferents sectors eco-nòmics prioritaris a través d’una major diferenciació en producte i tecnologia.- El pla TEKES no ha subs-tituït la inversió privada en R+D+i, ben al contrari, ha permès a moltes empreses crear sinèrgies a través del desenvolupament de pro-jectes viables, pel que s’han incrementat els fons propis destinats a aquesta activi-tat.

Resumint, del model finlandès de foment de la innovació des-tacaríem:

- Pla Nacional d’Innovació focalitzat en poques línies prioritàries.

- Número molt reduït de Centres Estratègics per a la Recerca finançats pel sector públic i cogestionats per centres de recerca públics i empreses privades, amb l’ob-jectiu de millorar la innova-ció empresarial.

- Cofinançament per part de les empreses finlandeses dels projectes d’innovació impul-sats per l’Administració.

- Foment de les xarxes de business angels a través d ’una única empresa pública.

1. Amat, O., Castillo, D. i Crespo, P. (2011): “Finançament de la innovació, internacio-nalització i el creixement empresarial a Catalunya”, Centre d’Economia Industrial, Barcelona.

La inversió en innovació a Finlàndia és del 3,6% sobre el PIB. / ARXIU

Institucions / ESPECIAL 23MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

REDACCIÓ

A l’Estat espanyol, els col-legis professionals tenen di-ferents abastos territorials de forma que alguns poden en-globar un districte universita-ri o només un partit judicial com succeeix amb una bo-na part dels col·legis d’advo-cats.Anys abans, col·legiar-se era obligatori per exercir la pro-fessió però des de fa un temps ja no és així. Per la seva ban-da, els col·legis han anat in-corporant més serveis caps als seus col·legiats, per així, intentar captar l’atenció dels recent graduats que surten al mercat laboral. A més, com-pleten aquesta oferta amb cursos de formació perquè els seus membres col·legiats puguin seguir formant-se i es-tar al dia d’allò que succeeix dins l’àmbit de la seva profes-sió.Sens dubte, col·legiar-se és una bona decisió per poder comptar amb el suport i con-sell dels professionals més experimentats del sector. Per obtenir més informació so-bre els cursos de formació i avantatges laborals de ser col·legiat, només cal consul-tar la pàgina web del vostre col·legi i informar-se sobre el procés de com col·legiar-se.

Tres pilars bàsicsEls Col·legis treballen amb tres pilars bàsics. El primer és l’elaboració dels codis de-ontològics de la professió. A més són els encarregats de fixar els criteris que regulen l’exercici professional ga-rantint una major eficàcia i operativitat dels seus profes-sionals. Per últim, també té la capacitat de sancionar els col·legiats que incompleixin aquests codis deontològics.

Nova normativaAltres elements específics de certs col·legis, com l’obliga-torietat d’afiliació o el visat obligatori ha canviat radical-ment a partir de l’aprovació de la llei Òmnibus el juny de 2009. Abans del canvi de nor-mativa estar col·legiat era un requisit indispensable, espe-cialment en aquelles profes-sions de caire tècnic o que comporten cert risc o res-ponsabilitat, com és el cas dels metges, els enginyers o els arquitectes, entre d’altres. En canvi, altres professions, com ara el periodisme, l’afili-ació no era obligatòria.

La llei Òmnibus ha canviat ra-dicalment aquest panorama. Per exemple, en professions tècniques com arquitectes, la reforma s’ha fet bàsicament a través del visat, ja que fins lla-vors la major part dels projec-tes requeria tenir el visat del col·legi, i per obtenir aquesta certificació era obligatori que el professional estigués col-legiats. Amb la nova llei, ja no cal visar la majoria de projec-tes, i el visat ha quedat rele-gat a una espècie de certificat de qualitat, com ara un segell ISO. L’objectiu del govern era reduir els costos dels projec-tes en benefici dels professi-

onals i ciutadans, però a la pràctica suposa una reducció notable dels ingressos dels col·legis.

La nova normativa elimina-va altres obligacions, com ara establir una taula d’hono-raris orientativa o el treball conjunt entre professionals i alhora imposa més transpa-rència als col·legis. Amb tot, aquestes agrupaci-ons s’hauran de reinventar cap a òrgans més de consulta dels afiliats i ciutadans, així com plantejar-se nous serveis per tal de mantenir-se com a òrgans de referència.

Uns organismes que vetllen pel bon exercici de la professió Els col·legis professionals es defineixen com a “corporacions de dret públic que estan integrades per persones que pertanyen a una mateixa professió lliberal”. En aquest sentit, la seva dedicació en termes generals consisteix a vetllar pels interessos públics vinculats a l’exercici de la professió a la qual representen.

La llei Òmnibus ha afectat directament els col·legis professionals. / ARXIU

Són els encarregats de fixar els criteris que regulen l’exercici professional garantint una major eficàcia

UNA MICAD’HISTÒRIA

La tradició dels col·legis pro-fessionals és llarga i van néixer a Europa al segle XI com a associacions de treballadors. AEspanya, es va impulsar aquests òrgans des de les universitats; era a finals del s.XIX i els primers a funcionar van ser els col·legis sanitaris i activitats jurídiques. En un primer moment, els col-legis eren entitats més tancades i hermètiques, cosa que va xocar contra les tendències liberals de l’època. Però mica en mica, els col·legis van començar a evolu-cionar i a prendre el perfil que tenen actualment. Es tracta d’un moviment, però, que encara no ha acabat, ja que les normatives dels darrers anys està generant canvis en el paper dels col·legis a la societat.

* Quota general sense descomptes que no inclou tarifes d’inscripció. Dades 2011

Nom col·legi Any fundació Nº col·legiats Quota anual *

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 1894 30.000 236 €

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona 1940 8.200 240 €

Col·legi de Periodistes de Catalunya 1985 3.800 198 €

Col·legi d’Economistes de Catalunya 1957 6.000 184 €

ALGUNS EXEMPLES

Especial: InstitucionsCOL·LEGIS PROFESSIONALS

24 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012 ESPECIAL / Institucions

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) es va crear el 26 de juliol de 1985. Es tracta d’una cor-poració de dret públic, amb perso-nalitat jurídica pròpia, amb plena capacitat per al compliment de les se-ves finalitats. Emmarcat en un espai professional, sense ànim de lucre, el Col·legi actua com a pont entre l’es-pai acadèmic (Ciència) i l’espai pú-blic (Societat), i es regeix pels valors legals i ètics en vigor, per les pautes que les institucions determinin i les que la deontologia pròpia dictamina.La missió del COPC és la de vetllar pel prestigi, la qualitat i la defensa dels professionals col·legiats, preser-vant i donant suport a la praxis de cada actuació, oferint serveis com-petitius i garantint als ciutadans una òptima qualitat en totes les interven-cions pròpies de la professió.

El COPC vol ser la principal associ-ació professional de la psicologia a Catalunya, promovent el creixement personal i professional dels seus membres i oferint tota la informa-ció pròpia de la nostra activitat. El COPC vol seguir sent l’ens facilita-dor de serveis diferenciadors que responguin a necessitats professio-nals com la formació, les asseguran-ces, la defensa professional, la borsa de pràctiques, les ofertes de treball o les acreditacions professionals, entre d’altres.

Col·legi Oficial d’Economistes de Catalunya (COEC)

El Col·legi d’Economistes de Ca-talunya és una entitat de referència a la societat civil catalana que agrupa a més de 6.700 economistes de tots els sectors: empresarial, públic, tercer sector i també l’àmbit acadèmic.

Des del Col·legi s’ofereix als col-legiats i als despatxos professionals un ampli ventall de serveis com in-formació, formació, assessorament, logística o borsa de treball, que els facilita el desenvolupament de les se-ves tasques professionals. El Col·legi disposa també des de fa 25 anys de l’Aula d’Economia, un reconegut pro-grama de formació continuada (amb més de 120 cursos i seminaris, i més de 5.000 alumnes anuals).

Al llarg de l’any, el Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya organitza i promou activitats com jornades temà-tiques d’interès per als professionals, documents d’anàlisis, enquestes, pu-blicacions i concedeix premis de re-coneixement, entre d’altres.

El Col·legi d’Economistes de Ca-talunya té seus a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona (CETIB)

El Col·legi d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Barcelona és una ins-titució que reuneix a més de 7.000 professionals del sector entre Engi-nyeria Tècnica Industrial, Enginyeria Tècnica de Disseny Industrial i En-ginyeria de Grau de les branques in-dustrials.

Des del CETIB treballem per oferir el millor servei als nostres col·legiats. Sabem el que busquen les empreses i per això oferim un ampli ventall de més de 750 ofertes laborals i 700 en-trevistes d’orientació professionals individualitzades. El Col·legi també organitza cursos de formació i con-ferències que serveixen per millorar i créixer com a enginyer professi-onal. A més, si et col·legies podràs tenir accés a més de 1.600 assegu-rances de responsabilitat civil pro-fessional i estar informat, dia a dia, de l’actualitat del sector i de les di-ferents activitats mensuals que s’or-ganitzen. També podràs beneficiar-te dels diferents descomptes i avantat-ges que t’ofereixen més de cinquanta empreses i institucions: serveis pro-fessionals, salut i benestar, oci, asse-gurances, etc.

Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB)

El Col·legi d’Advocats de Barcelona és una entitat líder que treballa per defensar la professió dels seus col-legiats i de la professió d’advocat. Té la seu a Barcelona a la Ciutat de la Justícia, però compta amb 11 delega-cions més repartides per tota la pro-víncia.

A més, ICAB també es responsabi-litza de potenciar i facilitar la for-mació necessària perquè els nostres col·legiats estiguin al dia de totes les modificacions i canvis que van sor-gint a la nostra societat.

El Col·legi ofereix un ampli servei de caràcter corporatiu, honoraris, deon-tologia, intrusisme, assegurances de responsabilitat, però a més ICAB dis-posa de serveis complementaris com tramitació d’una cita fiscal, gestió de cites d’estratègia, i molts més dispo-nibles al web del Col·legi.

Des d’ICAB treballen els 365 dies de l’any per als col·legiats però també per al servei ciutadà. Com a corpora-ció de dret públic garantim el dret de defensa dels ciutadans mitjançant el nostre servei de Torn d’Ofici i Assis-tència al Detingut.

26 ESPECIAL / Institucions MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

ESTHER ESCOLAN

El conseller d’Economia iConeixement, Andreu Mas-Colell, tancava el primer tri-mestre del 2011 apostant per la conversió de Catalunya enun referent en matèria educa-aativa i de recerca. Una societatmés ben formada, cridada a transformar el coneixementen activitat econòmica i be-nestar, necessita iniciatives

Moments clau per consolidarels reptes de futur de la universitat

LES UNIVERSITATS CATALANES

En un context econòmic on els titulats del nostre país han de marcar la diferència més que mai, des de l’Administració Pública s’intensifiquen les mesures que han de portar a Catalunya a ser líder en els àmbits d’educació superior i recerca. Un nou sistema definançament per a les universitats, la reestructuració de l’oferta acadèmica tradicional i una clara orientació a la internacionalitzacióconstitueixen les primeres passes.

de funcionament. Tant elsagents de la política acadè-mica com de la científica del país estaven cridats a partici-par-hi d’aquest espai de con-sens i diàleg.Abans, però, des de la Secre-taria d’Universitats i Recerca es presentaven al juny lesbases d’un nou model univer-rrsitari català, que va quedar ar-rrticulat al voltant de sis eixos:

Quatre universitats catalanes encapçalen el rànking d’investigació publicada internacionalment. / ARXIU

que contribueixin a què les universitats catalanes tin-guin un paper important en eldesenvolupament econòmicdel país. La recerca, al seutorn, ha de ser l’eina que enspermeti ser més competitius i aprofitar, així mateix, lesoportunitats que ens ofereixEuropa. Veiem quines han es-tat les primeres mesures per assolir-ho.

Cap a un nou model universitari

pp

Al mes de setembre del 2011, el Consell Universitari deCatalunya va crear la Comis-sió de Governança de les uni-versitats pet tal d’avançar enla cursa de fons de la creaciód’un model estable que go-vernés els centres universita-ris catalans, tot permetent la millora dels seus mecanismes

El setembre del 2011 el Consell Universitari va crear la Comissió de Governança

Institucions / ESPECIAL 27MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL

en matèria universitària, la Generalitat aconseguia, al novembre, que el Consell de Ministres aprovés el cost de gestió de les beques uni-versitàries. Després de més d’una dècada de negociaci-ons, el Ministeri d’Educació adquiria finalment el com-promís d’una despesa de gai-rebé un milió i mig d’euros durant 2012 per a la gestió de les beques i ajudes a l’es-tudi corresponents al curs acadèmic 2011-2012, en col-laboració amb la Generalitat de Catalunya. Un primer pas per al traspàs de la compe-tència normativa sobre be-ques universitàries.

InternacionalmentpossibleUna de les màximes apos-tes de la Generalitat de Catalunya des de fa anys és convertir el nostre país en un

Una altra de les grans fites del nostre govern ha estat la creació del primer fons de beques propi de Catalunya

la reestructuració de l’oferta universitària, revisant-la i su-primint aquells graus i màs-ters amb menor demanda i/o qualitat; un nou model de personal acadèmic, a través del que la contractació del professorat permanent s’es-tablirà mitjançant criteris d’excel·lència internacional; l’impuls de serveis comuns o consorciats, una nova políti-ca de preus i beques, un nou model català de governança i la necessitat de fer de les universitats catalanes el mo-tor del desenvolupament del país. L’objectiu de sortida era reforçar l’eficiència, la quali-tat i la internacionalització de la Universitat catalana.

Un finançament a midaA més dels primers esbor-ranys respecte les noves ba-ses en política universitària, la idoneïtat de les quals es demostrarà amb el temps, una altra de les grans fites del nostre govern va ser la creació del primer fons de beques propi de Catalunya. Aquest nou sistema naixia amb la comesa d’afavorir aquells estudiants amb unes rendes més baixes i de reco-nèixer el rendiment acadè-mic. Aquestes beques, resultat d’un repartiment més equi-tatiu entre les aportacions d’alumnes i Administració en les matriculacions uni-versitàries, pretenen, d’una banda, democratitzar l’accés a la formació universitària, tot ajudant els estudiants amb les rendes més baixes, a través de les beques Equitat. D’altra banda, es vol premiar l’excel·lència i el rendiment acadèmic mitjançant les be-ques al Rendiment Acadè-mic.Resseguint el camí vers l’en-fortiment del finançament

referent mundial en quant a excel·lència universitària.De la llista d’iniciatives que ha de portar a assolir-ho, des-taca la graduació de la pri-mera promoció internacional en Arquitectura del Màster BIArch 2010-2011, celebrada a la ciutat de Barcelona. El màster és el resultat d’una iniciativa internacional públi-co-privada fruit també de la col·laboració de la Universi-tat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fa-bra, que durant el transcurs del curs ha organitzat diver-ses conferències i jornades on han participat ponents internacionals de gran nivell.Al respecte que aquesta pri-mera promoció s’hagi cursat a la ciutat comtal, el secreta-ri d’Universitats de la Gene-ralitat de Catalunya, Antoni Castellà, va qualificar “d’ab-solutament necessari rede-finir els nostres programes acadèmics, especialment els de màsters i doctorats, i adaptar-los perquè Catalunya pugui arribar a ser més com-petitiva a nivell internacional per la seva excel·lència aca-dèmica”. De fet, som al camí correcte, ja que en matèria de recerca s’ha avançat notablement, atès el nivell d’excel·lència dels centres de recerca cata-lans i les nostres universitats. En tenim exemples en inicia-tives reconegudes interna-cionalment com ara la tasca duta a terme per l’Hospital Clínic, la consideració de les escoles de negocis, el rol capdavanter de la supercom-putació catalana a Europa, el clúster de recerca química de Tarragona o l’èxit del pro-grama Icrea, entre d’altres.Val a dir en aquest aspecte que, segons la segona edi-ció dels “Rankings ISI de las Universidades Españo-las según campos y discipli-

nas científicas”, a càrrec de la Universitat de Granada, quatre universitats catala-nes encapçalen el rànking d’investigació publicada in-ternacionalment. Aquests centres catalans són la Uni-versitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Univer-sitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Balanç del Programa Campus d’Excel·lència InternacionalEl Ministeri d’Educació va tancar 2011 fent balanç dels tres anys del Programa Cam-pus d’Excel·lència Interna-cional, en els que el Govern Central ha invertit 693,9 mili-ons d’euros entre 2008 i 2011. El document, elaborat per la Secretaria General d’Uni-versitats, reflecteix l’encert dels tres objectius globals del Programa: la recerca de l’excel·lència, la promoció de la internacionalització i la re-visió del concepte ‘campus’

Una de les màximes apostes de la Generalitat de Catalunya des de fa anys és convertir el nostre país en un referent mundial en quant a excel·lència universitària

al segle XXI. Totes les acci-ons contingudes en aquest programa es desenvolupen dins de l’anomenat Triangle del Coneixement, és a dir, educació, recerca i innova-ció.Així mateix, el balanç ha advocat per continuar po-tenciant les aliances publi-coprivades en benefici de la comunitat acadèmica i ciuta-dana, i és que, en paraules de l’exministre d’Educació, Àn-gel Gabilondo, “el programa no ha estat un projecte en-dogàmic de les universitats, sinó que ha comptat amb una enorme participació de les administracions autonò-miques i locals”. No en va, el 84,5% del seu finançament va ser a través de préstecs a les Comunitats Autònomes.Es tracta, doncs, de fer-se amb les polítiques i eines necessàries, a nivell polític i acadèmic, per a enfrontar-se a les noves realitats, nous reptes i noves oportunitats que la universitat catalana té per davant, i que la facin sor-tir triomfant de tots ells.

Es volen potenciar les aliances publicoprivades en benefici de la comunitat acadèmica. / ARXIU

28 ESPECIAL / Institucions MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012

REDACCIÓ

Després d’un 2011 molt bo per a l’exportació catalana, les perspectives per al 2012 són encara millors, tant a la indústria com als serveis, i són més positives que a la Unió Europea dels 27. De fet, Catalunya té millors perspec-tives d’exportació per al 2012 que la majoria de països de la Unió Europea, fins i tot que Alemanya. Aquestes dades es desprenen de l’Enquesta de perspectives empresarials 2011-2012 d’Eurochambres per a Catalunya, un projecte europeu en què la Cambra de Comerç de Barcelona partici-pa des de fa més de 15 anys.Les perspectives per a les ven-des interiors el 2012 són lleu-gerament més bones a la Unió Europea que a Catalunya. En aquest cas, Catalunya se situa en una posició intermèdia en el rànquing dels 27 països de la UE, superant clarament les perspectives negatives de Portugal i Grècia, on la crisi està sent més aguda, i supe-rant també les del conjunt d’Espanya.La lleu recuperació de les ven-des de les empreses catalanes es tradueix en unes perspec-tives menys negatives per a l’ocupació, tot i que encara no es preveu que creixerà el 2012, ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya. És al sector serveis català on es preveu que la caiguda de l’ocupació serà menys intensa el 2012. En canvi, a la indústria no es preveu una millora significa-tiva.Per contra, es preveu que la inversió no millorarà a Catalunya sinó que continuarà caient el 2012. En resum, els empresaris catalans preveuen que el 2012 serà millor que el 2011, però encara no creixerà ni l’ocupació ni la inversió; i a més, tenen millors perspecti-ves que la majoria de comuni-tats autònomes: Catalunya és la quarta comunitat amb pers-pectives més positives per a les vendes nacionals; és la

1. Donar un tractament fiscal més favorable a la reinversió productiva mentre duri l’actual conjuntura d’incertesa econò-mica i de caiguda de crèdit. La Cambra demana per al con-junt d’empreses una reducció de la tributació en l’impost de societats dels benficis no dis-tribuïts destinats a la inversió productiva durant el període 2011-2012.

2. Agilitzar la recuperació de l’IVA dels clients morosos. Actualment, les empreses que facturen més de 6 milions d’euros han d’esperar un any per reclamar la devolució de l’IVA o bé a que l’empresa morosa entri en concurs. S’estima que uns 800 milions d’euros anuals de la recap-tació d’IVA prové de factu-res que les empreses no han arribat a cobrar com a con-seqüència de la morositat.

3. Que l’empresa pugui des-comptar de les seves obliga-cions tributàries les factures pendents de cobrament de l’administració. Segons les darreres dades disponibles, les empreses estan rebaixant el termini de pagament als seus proveïdors gràcies a la nova llei, però les administra-cions continuen triplicant el termini màxim de pagament fixat a la llei.

MESURES DE LA CAMBRA PER IMPULSAR LA INVERSIÓ

Les empreses catalanes confien a millorar les xifres d’exportació

CAMBRES

Les empreses catalanes han tancat el 2011 amb una caiguda de les vendes al mercat interior per la feblesa de la demanda nacional, especialment al sector serveis. Davant d’aquesta situació, les empreses han trobat una via de sortida en les exportacions.

contrasta amb el resultat per al conjunt de la UE-27, on les perspectives sobre l’entorn són bastant menys negatives, posant de manifest com la recuperació econòmica serà més costosa aquí que a la ma-joria de països europeus. Te-nen pitjors perspectives sobre l’entorn econòmic Grècia, Di-namarca, Àustria, el conjunt d’Espanya i Portugal. Mentre que tenen unes perspectives positives, de més a menys favorables: Bulgària, Suècia, Romania, Bèlgica, Malta, Reg-ne Unit, Alemanya, Hongria i Estònia.

Catalunya té millors perspectives d’exportació per al 2012 que la majoria de països de la Unió Europea. / ARXIU

cinquena comunitat amb pers-pectives més positives per a les vendes a l’estranger; és la comunitat amb perspectives menys negatives per a l’ocu-pació; i és la segona comuni-tat amb perspectives menys negatives per a la inversió.

Entorn econòmic desfavorableLa incertesa, la feblesa de la recuperació i l’empitjorament de les perspectives de crei-xement a Catalunya fa que el sentiment dels empresaris so-bre l’entorn econòmic per al

2012 encara sigui negatiu. El 39% dels empresaris catalans assenyala que l’entorn econò-mic al 2012 serà desfavorable, un percentatge molt inferior al 70% registrat per al 2011, però superior al 10% que asse-nyala un entorn favorable per al 2012.En el conjunt d’Espanya, Catalunya es troba entre el grup de comunitats autòno-mes on les perspectives sobre l’entorn econòmic per al 2012 són menys desfavorables, un resultat al qual contribueix la vocació exportadora de les empreses catalanes. En canvi,

70

60

50

40

30

20

10

0

-10

-20

POR

BUL

GRE

CAT

EST

POL

DIN

FRA

ESLO

VQ SUE

ROM

MAL BE

L

HOL

EST

LUX

ITA

ALE

AUS

XIP RU FIN

REPX

TX

HON

ESPANYA

UE-27

EXPORTACIONS. PERSPECTIVES 2012 (SALDOS, EN PERCENTATGE)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Eurochambres

30 MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2012SERVEIS

REDACCIÓ

La revolució del taxi arriba a Espanya de la mà de myTa-xi, una nova app gratuïta per a smartphones que canviarà per sempre la forma com de-manem un taxi. La app, que ja està disponible a Barcelona, es basa en un procediment molt senzill que permet sol-licitar un taxi amb tan sols dos clics, sense la necessitat de trucar a una radioemisso-ra.myTaxi, la app per a taxis més popular i de més ràpid crei-xement a Europa, és ja líder del mercat a 30 ciutats d’Ale-manya, Àustria i Suïssa, amb una quota de mercat del 80%. La idea ha estat desenvolupa-da per dos emprenedors ale-manys que van fundar aquesta start-up el 2009. A principis d’any, la companyia va obte-nir 10 milions d’euros desti-nats al creixement de l’app.

L’augment de capital es desti-narà a l’expansió de myTaxi a Europa.La start-up ha obert una de-legació a Barcelona com una clara aposta pel mercat espa-nyol. En aquest sentit, Johann Voelkers, CEO de myTaxi Iberia, afirma que “hem es-collit Barcelona perquè apro-ximadament 55 milions de trajectes de taxi tenen lloc en aquesta ciutat cada any. Més de la meitat dels espanyols utilitza mòbils intel·ligents, i

Barcelona, amb els seus 1,6 milions d’habitants, suposa un gran mercat potencial per a myTaxi. Estem encantats de poder oferir tant als pas-satgers com als taxistes un servei tan innovador i trans-parent per sol·licitar taxis,

que garantirà tant el servei com la qualitat”.Amb aproximadament 8.000 taxistes registrats i 1.000.000 de descàrregues, la nova apli-cació està disponible per a iPhone, iPad, iPod Touch i Android sempre en dues ver-

sions: una per a passatgers, completament gratuïta, i una altra per als taxistes, en la que només pagaran 0,99 cèntims nets per cada carrera aconse-guida a través de l’aplicació. La pròxima parada de myTaxi a Espanya serà a Madrid.

TECNOLOGIA

La ‘start-up’ alemanya myTaxi revoluciona el mercat espanyol del taxi

La start-up ha obert una delegació a Barcelona. / ARXIU

La app permet sol·licitar un taxi sense haver de trucar a una radioemissora

Niça, un cas real d’eco-ciutat REDACCIÓ

Arribar a hora punta al centre d’una gran ciutat i voler apar-car en pocs minuts era fins ara el somni de tot conductor, però avui dia, aquest somni ja és una realitat a la ciutat de Niça (França), gràcies a la im-plementació de tecnologia es-pecífica que fa de la ciutat un entorn intel·ligent, una smart city.Aquest projecte, on Niça s’ha compromès a dur a terme un pla de renovació i reestruc-turació que els permeti cons-truir un model d’eco-ciutat, ha estat un dels casos de més èxit a la Smart City Expo & World Congress celebrada recentment a Barcelona; i ha estat guardonat en la cate-goria de “Best Project” en el lliurament dels premis World Smart City Awards del mateix congrés. A partir de 2012 Niça instal-larà 10.000.800 sensors sen-se fils de manera progressiva per assolir definitivament els objectius establerts en el pro-

jecte d’eco-ciutat. La com-plexitat del projecte fa que l’Ajuntament de Niça compti amb diferents empreses que l’acompanyaran en aquest camí com són Urbiótica (pro-veïdor líder en tecnologia smart city), SUDE (amb la im-plantació de la tecnologia) o l’empresa SEMIACS (gesto-ra de l’aparcament de Niça i promotora del projecte). Tots

ells són receptors del guardó rebut a la Smart City Expo & World Congress de Barcelona i van recollir el premi el pas-sat 30 de novembre durant el sopar de gala del congrés.

Precisament, l’empresa cata-lana Urbiótica, proveïdor líder en tecnologia per a les smart cities, ha formalitzat una am-pliació de capital d’1.500.000

euros. Després d’una primera ampliació per part dels socis fundadors i un suport finan-cer d’ACC1Ó, ENISA i CDTI, en aquesta segona ampliació de capital s’ha comptat amb inversors com Caixa Capi-tal Risc o Simon Holding, en-tre d’altres, participació que confirma la credibilitat, crei-xement i projecció interna-cional d’Urbiótica. Aquesta

nova ampliació s’ha dut a ter-me per afrontar el creixement de la companyia, que preveu incrementar la facturació dels 250.000 euros l’any 2011, inici de l’activitat comercial, a més de 2.500.000 euros l’any 2012. Urbiótica entén les ciutats com un ecosistema viu i in-tegrat, i desenvolupa la tec-nologia per a proveir dades urbanes en temps real, des-tinades a millorar la gestió, l’eficiència i la sostenibilitat de l’espai urbà. Urbiótica re-inventa l’urbanisme del segle XXI posant noves tecnologies al servei dels ciutadans.

L’empresa catalana Urbiótica és proveïdor líder en tecnologia per a les smart cities. / ARXIU

Urbiótica reinventa l’urbanisme del segle XXI posant noves tecnologies al servei dels ciutadans

MARÇ 2012 MÓN EMPRESARIAL APUNTS 31

Accions pràctiquesEn el món empresarial real els models teòrics producte de les investiga-cions, per molt serioses que siguin, no serveixen per a res si no se saben dur a terme accions con-cretes en la realitat diària tan complicada. Són mol-tes les accions pràctiques que la Isabel ha après a posar en marxa per equi-librar les diferents posi-cions culturals dels seus col·laboradors. Algunes d’elles? Crear un directo-ri d’experts i una matriu d’habilitats concretes a

ció i formació sobre els valors, costums i possi-bles reaccions emocio-nals de les cultures dels membres de l’equip.

La dimensió de ‘distància de poder’El lideratge a distància és un repte. La Isabel està entrenada per gestionar equips culturalment di-versos. Utilitza el model de Hofstede, un sociò-leg holandès que durant els anys 70 va analitzar 70 països i va simplificar patrons socioculturals de conducta molt comple-xos en cinc indicadors ben senzills, com a marc de referència. I malgrat la seva visió de món occi-dental i representant d’un moment històric puntu-al, els plantejaments de Hofstede són útils per comprendre la dinàmica d’un equip multicultural, planificar accions, dele-gar i, el que és més impor-tant, facilitar la resolució dels conflictes.

La dimensió de ‘distància de poder’ li ha servit per relacionar-se de forma diferenciada amb llatins i europeus, i compren-dre que en alguns països les jerarquies estan molt marcades. En alguns es-tats l’individualisme, en oposició al col·lectivisme, és més manifest. Gràci-es a aquesta dimensió ha entès les diferències en competitivitat i coopera-tivisme, nivell de depen-dència, tipus de reforç necessari i nivell de perti-nença i compromís.

El gènere i els rols asso-ciats a ser home o dona els identifica dins de la dimensió ‘masculinitat-feminitat’. En línies ge-nerals, les societats més

L’ESPAI DE TREBALL ONLINE

Equips virtuals i diversos: el poder d’una bona gestió En una societat globalitzada com la nostra, caracteritzada per una proliferació de companyies internacionals, els equips multiculturals connectats a través de la xarxa s’han convertit en una realitat. En aquest context, cal assumir que l’estil occidental de gestió i lideratge no és únic i universal, sinó que encara queda molt camí per recórrer i per aprendre a ser globals.

Actualment, no queda cap més altre remei que créixer i formar-se per a l’èxit en les negociacions internacionals

‘masculines’ són més as-sertives i competitives, mentre que les ‘femeni-nes’ són més empàtiques i igualitàries. Aquesta di-mensió li ha permès flexi-bilitzar els seus prejudicis i comprendre actituds i conductes específiques que, d’una altra manera, haurien pogut entorpir la presa de decisions.

La percepció i gestió del tempsUna dimensió particular-ment interessant per a la Isabel és la d’‘evitació de la incertesa’. En algu-nes cultures la incertesa i l’ambigüitat són més ac-ceptades que en altres en les quals impera la neces-sitat de tractar amb veri-tats absolutes. Per tant, entén que a les societats amb un alt nivell d’evita-ció de la incertesa és més difícil flexibilitzar opini-ons, ja que hi ha normes molt estrictes, fins i tot a escala filosòfica o religio-sa. En canvi, a les socie-tats amb baixa evitació de la incertesa s’accepta molt millor la falta d’estructu-res rígides, es prenen més riscos i es fa menys cas a les regles i pautes.

l’espai de treball virtual, subdividir aquest espai en parells de membres de diferents cultures amb rotacions freqüents, man-tenir oberts fòrums per a l’expressió d’opinions, in-cloure en el pressupost una reunió inicial i una altra al final d’alguna fase crucial, tenir en compte les diferències horàries i equilibrar-les per a les convocatòries d’accions virtuals, seleccionar eines tecnològiques ajustades a les diferències i als pro-tocols locals, evadir els ‘riscos culturals’ i... tantes altres pràctiques.

Ha finalitzat el projecte. La productivitat ha estat l’esperada i s’ha arribat a un percentatge molt ele-vat de target. Les empre-ses involucrades estan satisfetes amb el treball realitzat. Durant la cele-bració presencial d’aco-miadament hi ha hagut moments molt grats i contribucions culturals per part de tots. Han rigut mentre recordaven les èpoques tenses i les oca-sionals ‘ficades de pota’. La sensació és d’orgull per la missió aconsegui-da. Estan preparats per al següent projecte.

És un cas hipotètic, però no ho hauria de ser. No ho és ja en moltes altres parts del món. A mesura que la globalització i la di-versitat augmenten no es pot continuar assumint que els estils occidentals de gestió i lideratge són únics i universals. No que-da cap més altre remei que créixer i formar-se per a l’èxit en les negocia-cions internacionals i per a la satisfacció personal d’enderrocar barreres i aprendre a ser globals.

Núria Bagés RilloDoctora

en Psicologia /Sòcia Directora

B&S Business

Els equips de treball multiculturals i virtuals cada dia prendran més força a les empreses del segle XXI. / ARXIU

Un cas hipotètic. Una em-presa del sector metal-lúrgic ha creat un equip internacional per a un projecte de producció i comercialització global amb seu a Barcelona. Francesos, australians, veneçolans, holandesos, argentins, xinesos i espa-nyols de diferents regions formen part de l’equip. Un total de 15 persones. Sis d’elles resideixen a Barcelona. Les altres es-tan repartides geogràfica-ment. Vídeo conferències i reunions virtuals, a part dels correus electrònics i l’skype, són el pegament que uneix. De fet, han d’unir el projecte amb el seu component humà, i funcionen amb molta eficiència en tasques in-terdependents i respon-sabilitats compartides.

La Isabel lidera el projec-te. Ella és una empresària del nord-est d’Espanya i la codirectora de l’orga-nització. S’ha pres molt seriosament la responsa-bilitat de gestionar l’equip, i posa un èmfasi especi-al a l’hora de facilitar la comunicació i perquè es comprengui i apreciï la diversitat cultural. Viatja amb freqüència tant a les seus dels col·laboradors com als països dels cli-ents actuals i potencials. És culturalment compe-tent i s’ha encarregat que el personal rebi informa-

‘L’orientació a llarg termi-ni’ d’una cultura apunta a societats amb propensió a l’estalvi i a la perseve-rança, i en el cas del ‘curt termini’, Hofstede parla de societats més tradicio-nalistes, preocupades per les obligacions socials, i caracteritzades per una major diplomàcia o tacte en el tracte.

Un tema que amoïna-va molt la Isabel és el de la percepció i gestió del temps. I, tot i que Hofs-tede el toca de forma in-directa, li va ser més útil la dimensió de ‘monocro-nicitat’ (fer una sola cosa a la vegada) i ‘policroni-citat’ (dues o més coses) proposada per altres au-tors. Sense oblidar que aquesta dimensió pot te-nir variacions individuals dins d’una cultura, hi ha patrons, o potser estere-otips, que són caracterís-tics d’algunes societats. I, curiosament, la Isabel es va sorprendre quan va descobrir uns estudis que, contràriament a l’estereo-tip existent, indiquen que els executius espanyols són més monocrònics que policrònics!

Recinte Montjuïc23-24 Març 2012 www.salofutura.com

Saló dels Màsters i Postgraus