Després d’anys de bonança, el sec-tor de les caixes i els bancs es prepara per afrontar moments difícils. Entre els principals reptes figuren controlar la morositat, mantenir el nivell de solvèn-cia i comptar amb prou liquiditat. Diver-sos actors del mercat financer espanyol analitzen la situació i coincideixen a va-lorar positivament la fortalesa del nos-tre sistema financer.

PÀGINES 35-42 >>

Febrer 2009 n. 113

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

El sistema financer, en alerta

Destinar un 9 per cent del PIB a la des-pesa sanitària no és suficient per man-tenir un sistema que es veu desbor-dat en expectatives i en requeriments reals, com ara donar un servei de qua-litat als més de 7 milions de catalans. Els experts obren el debat i presenten mesures per assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari català. Amb algu-nes de les propostes, com l’assignació

ES POSA EN ENTREDIT LA SOSTENIBILITAT DE LA SANITAT PÚBLICA

Les patronals del sector presenten vuit mesures per garantir la continuïtat, entre elles el copagament.

Sindicats, entitats diverses i Izquierda Unida, entre d’altres, s’oposen totalment a fer pagar l’usuari.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

Entrevista a Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya.

L’economista Oriol Amat analitza el sector de l’alimentació, les begudes i el tabac.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

El conseller delegat d’Applus+, Jorge Lluch, explica com es preparen per afrontar la crisi.

Daniel Ortiz analitza el nivell d’aplicació de la responsibilitat social corporativa a les empreses.

Conversem amb Ignacio Sala,director de màrqueting de l’empresa Atrapalo.com.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Mariano Rigau, conseller delegat i director general d’Arag Espanya.

El Comitè de Basilea proposa canvis a les normes bancàries globals.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza les expectatives generades per Obama i la novaadministració nordamericana.

El mapa del món: La competitivitat al món.

La potenciació de les relacions bilaterals entre Espanya i Canadà obre la porta a nous projectes empresarials.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Francesc Granell,catedràtic d’Organització EconòmicaInternacional de la Universitat de Barcelona.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Barcelona Digital és un centre tecnològic que dóna suport a les empreses.

Miquel Bonet conversa amb Jordi Serrano, director de Recursos Humans d’Everis.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

El restaurant Cinc sentits, amb una estrella Michelin, sorprèn el nostre paladar.

Ens escapem fins a Dublín, la ciutat celta per excel·lència.

LA SOLVÈNCIA ESTÀ GARANTIDA GRÀCIES A L’ACTUACIÓ DEL BANC D’ESPANYA

El pressupost de la Generalitat per al 2009 en l’àmbit sanitari és de 9.416 milions d’euros. / ARXIU

DESTAQUEM

JOAN HERRERADIPUTAT D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS

Lluitar contra la morositat, repte clau. / ARXIU

“Reclamem una major flexibilitat laboral”

ANTONIO GALLARDOPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR

“La cultura empresarial segueix a mans dels

homes”

ANNA MERCADÉCONSULTORA I EMPRENEDORA

dels recursos econòmics disponibles amb transparència, tots els actors es-tan gairebé d’acord. Les divergències comencen quan parlem de copagament per servei o de l’afavoriment del trac-tament fiscal de la despesa sanitària pagada per les assegurances privades. El debat està servit, fins i tot al Consell Inteterritorial de Salut, que reuneix els consellers de tot l’Estat.

PÀGINES 3 I 4 >>

“Zapatero ha gastat diners frívolament”

El futur del sistema sanitari català, a debat

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009OPINIÓ / Sumari

La nostra realitat i els au-guris apunten a un seguit d’indicadors econòmics negatius: primer, la reduc-ció del PIB en un 1,6% per al 2009; segon, l’increment de l’atur, on ocupem un lloc preferent a la Champi-ons League, amb previsions d’un 16,1% d’aturats per al 2009 i un 18,7% per al 2010; i tercer, un dèficit que es va incrementant i que compro-met el nostre futur amb la pèrdua de la triple A pas-sant a la doble A (Standard and Poors), a més cal tenir en compte que a mesura que pitgem l’accelerador fiscal amb polítiques expan-sives, la pressió en el nostre ràting pot ser més alta. No obstant, és preocupant que quan el poder executiu analitza les causes sempre tiri pilotes fora, apuntant a Estats Units, quan és també neces-sari per abordar qualsevol problema reconèixer totes

les causes, com el fet que gai-rebé en cinc anys hem doblat els diners destinats a finançar l’activitat immobiliària. I és que la crisi financera inter-nacional no ha fet més que anticipar i agreujar els proble-mes de la nostra economia, basada en un consum intern recolzat amb uns fonaments immobiliaris. D’altra banda, no oblidem que tenim el dèficit en la balança de pagaments més impor-tant del món després dels EUA, quan no-saltres som la vuitena potèn-cia mundial. A hores d’ara, a més de la construcció, ja ens haurí-em de preocupar també per dos sectors claus de la nos-tra economia que presenten indicadors negatius: el de l’automòbil, en el que ocu-

pem el vuitè lloc mundial en fabricació, que ha experi-mentat una baixada del 40% en la venda de vehicles; i el del turisme, on representem la segona potència mundi-al, i que ha patit una dava-llada del 2,6% de visitants del 2008 respecte al 2007, tot i que la crisi s’ha mani-

festat passat l’estiu, i a on cal tenir en compte que els nostres principals cli-ents el 2008, e l s b r i t à -nics, amb un

27,43% dels visitants, acu-saran la feblesa de la lliura esterlina. I és que el Regne Unit junt amb Alemanya, França i Itàlia proporcio-nen el 60% del turisme del nostre país i cap d’ells es troba precisament en el seu millor moment. Tot i que és cert que encara comptem

amb el plus de la seguretat respecte a altres potències turístiques emergents, com Egipte, el Marroc, etc, el cert és que la segona posi-ció a nivell mundial pot pe-rillar.

Creiem que hem d’anar de debò cap a un canvi de mo-del econòmic, però també a un canvi de model de debat polític on el govern exercei-xi un lideratge més sincer, i l’oposició, per descomptat, defensi les seves propostes, i no només opti per la crí-tica continuada, actitud que darrerament ha comportat que fins i tot es critiquin en-tre ells mateixos. El sistema d’eleccions al nostre país propicia el canvi cada qua-tre anys, termini que és bo per l’alternança, però que alhora pot resultar pervers, perquè és evident que fo-menta guions populistes als dos costats de l’hemicicle.

EDITORIAL

UN ENTORN NEGATIU PORTARÀ DECISIONS POSITIVES

“Hem d’anar cap a un canvi de model

econòmic, però també a un canvi

de model de debat polític”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAcciona..........................15

Adif................................15

Air France-KLM .............16

Almirall..........................16

Applus+ .........................13

Arag...............................23

Atrapalo.com.................19

Banesto ...................16, 26

Bankinter .......................15

Barclays.........................17

Boeing ...........................17

Caixa Sabadell ..............26

Catalana Occidente.......16

Danone ..........................15

Dell ................................17

Everis.............................47

Fiat.................................16

Iberdrola ........................15

IBM................................16

Indra ..............................16

Intel ...............................17

Johnson & Johnson ......16

Kingfisher ......................16

La Caixa.........................26

Motorola........................17

Nissan ...........................17

Nortel ............................17

Port Aventura ................17

Roca...............................17

Samsung........................17

Telefónica......................16

Thomas Burberry ...........17

Volkswagen...................16

Vueling ....................16, 25

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Les patronals reobren el debat sobre la sostenibilitat del sistema sanitari

LA CONSELLERA MARINA GELI TREBALLA PER ARRIBAR A UN ACORD

BEGOÑA GIMÉNEZ

Aprofitar un moment de crisi econòmica per reobrir un de-bat de la magnitud del finan-çament del sistema sanitari pot semblar una actitud opor-tunista per alguns i una ocasió excepcional per a uns altres. Sigui com sigui, el passat mes de novembre, les principals patronals catalanes del sector sanitari –La Unió (Unió Cata-lana d’Hospitals), Federació de Mutualitats, Fòrum de Salut Mental i Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sa-nitària– propiciades per Fo-ment del Treball i Fepime van representar l’acte de signatura d’un manifest que posa en en-tredit la sostenibilitat i el futur de l’actual sistema sanitari ca-talà. Les entitats, que conviden tot el sector a unir-se’ls, plante-gen vuit mesures que conside-ren “de necessària i urgent im-plementació”. El dia següent a la representació i conseqüent roda de premsa, la majoria dels titulars de premsa recollien una mateixa idea: la patronal sanitària vol fer pagar a l’usu-ari per serveis com el menjar o la bugaderia. La directora de La Unió, Roser Fernández es defensa d’aquestes conclusi-ons parcials i descontextualit-zades, segons el seu parer. “A la roda de premsa, davant les insistents demandes dels pe-riodistes per concretar alguna mesura, es va parlar d’un pos-sible pagament d’elements més estètics de la sanitat, com po-den ser alguns d’hostaleria”. La polèmica, però, ja està servida, perquè tot i que el manifest pa-tronal recull vuit mesures, la responsabilitat de les quals es planteja a quatre bandes –go-

vern, patronals, ciutadans i professionals tots per igual–, només se’n destaca una, la del copagament per part de l’usu-ari i això sí, en temps de crisi, va aixecar polseguera.

Buscant el consensLes mesures plantejades per la patronal (veure quadre a part) no són ni de bon tros una novetat. La pròpia conse-llera de Salut, Marina Geli, va al darrere de la reforma del sistema de finançament sani-tari des que es va inaugurar en el càrrec. Fent memòria, veiem com l’any 2004 va llan-çar la proposta de “l’euro sa-nitari”, consistent a pagar un euro per cada visita al metge. Aquest tema va generar un

cert debat durant uns mesos i, com segurament tornarà a passar ara, les veus es van acabar apagant. Com explica Roser Fernández, “aquesta re-forma té un cost polític molt important i ningú s’atreveix a prendre decisions. A més, no acaba d’haver consens, ni po-lític ni social”. En un intent d’arribar a un consens de tots els actors implicats, la consellera tre-balla per arribar a un Acord per la Sostenibilitat del Sis-tema Sanitari de Catalunya i també trasllada aquestes in-quietuds al Consell Interter-ritorial de Salut, on estan re-presentats tots els consellers i conselleres de Salut de les diferents comunitats autòno-mes a banda dels representats del govern i el ministre Bernat Soria al capdavant. Tampoc en aquest espai interregional hi trobem consens. Alguns consellers com el de Madrid o Astúries estan d’acord, si més no, en la necessitat d’ini-ciar un ampli debat. D’altres, com la consellera navarra, es

neguen en rotund a obrir cap mena de discussió sobre el fi-nançament sanitari i encara menys sobre copagament.Els principals sindicats, CCOO i UGT així com alguns partits

polítics, Izquierda Unida, es mostren totalment en contra d’establir algun tipus de re-forma en el sistema de finan-çament sanitari, i menys en-cara fer-ho en temps de crisi

Els experts busquen fórmules per aconseguir un bon finançament del sistema sanitari. / ARXIU.

Gairebé ningú posa en dubte que la sanitat és un bé públic de caràcter universal, de finançament obligatori i d’accés gratuït. No obstant s’aixequen veus des de diver-sos sectors que afirmen que el sistema sanitari actual no és sostenible i que la qualitat i l’equitat no es podran mantenir si es continua així. Ni els experts ni tampoc els polítics es posen d’acord en com s’ha de modificar. Tot són propostes i arguments en un debat que, malgrat la necessitat ineludible que afirmen existeix, ningú s’acaba d’atrevir a encetar.

La Unió Catalana d’Hospitals lidera el debat sobre la idoneïtat d’establir o no un copagament sanitari

La consellera Marina Geli ha traslladat el debat al Consell Interterritorial

CCAA Pressupost per càpita 2009Andalusia 1215,62

Aragó 1451,12Astúries 1354,30Balears 1217,33

Illes Canàries 1364,05Cantàbria 1381,57

Castella i Lleó 1335,34Castella- la Manxa 1381,70

Catalunya 1282,39Comunitat valenciana 1158,63

Extremadura 1580,84Galícia 1366,25Madrid 1170,56Múrcia 1299,17Navarra 1490,67

País Basc 1607,34La Rioja 1445,47

Font: Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública

Pressupostos sanitaris de les CCAA per al 2009

Els sindicats consideren que ara no és moment per plantejar la qüestió

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009

econòmica. CCOO assegura, tot basant-se en l’Informe Vi-lardell del 2005, que el “copa-gament no garanteix una re-ducció de la despesa sanitària i el que cal és augmentar els recursos públics i racionalit-zar la despesa”. La Comissió de Sanitat del Congrés ha re-gistrat recentment una inici-ativa parlamentària per blo-quejar qualsevol intent de les conselleries d’impulsar el co-pagament. “Estem davant un plantejament equivocat i mer-cantilista que va en contra de la gratuïtat i la universalitat del sistema i posa en perill la seguretat i qualitat del ma-teix” expressava Gaspar Lla-mazares, president de la Co-missió de Salut al Congrés. En aquest mateix sentit es mos-tren la Federació d’Associa-cions per a la Defensa de la Sanitat Pública. Pel que fa als usuaris, segons l’estudi El Fu-tur del SNS: la visió dels ciu-tadans, realitzat per la Funda-ció Salut, Innovació i Societat, es rebutja de manera unànime el copagament de prestacions assistencials així com l’establi-ment d’un pagament per acte mèdic. Més enllà del debat po-lític i social, alguns experts apunten que “el copagament té un efecte més dissuasori que no pas una funció recap-tatòria”, com sosté el profes-sor Manel Peiró, director del programa Direcció de Serveis Integrats de Salut d’Esade. Peiró manifesta també que el que cal és una reforma estruc-tural del sistema que faciliti la gestió de les organitzacions fent-les menys rígides. El copagament sanitari, però, ja està instaurat a hores d’ara. Paguem el 40 per cent dels me-dicaments, i hi ha prestacions que no estan a la cartera pú-blica, el pagament de les quals són el 100 per cent a càrrec de l’usuari. Llavors, el que caldria és reformular el sistema de co-pagament que ja existeix en l’actualitat. David Elvira, coor-

dinador d’Informació del De-partament de Salut, afirma al seu blog que “el debat sobre el copagament segurament s’ha de centrar sobre la discussió de com revisem i ampliem la cartera pública de prestacions i serveis. Les restriccions pres-supostàries del sistema sanitari no permeten un creixement in-finit de les prestacions”.

Pressupost 2009El pressupost sanitari per al 2009 es preveu de 9.416 mili-ons d’euros, el que equival a 1282,39 euros per càpita, un dels més baixos comparat amb altres comunitats autòno-mes (veure quadre). Es produ-eix un increment modest de la despesa pressupostària la qual cosa determina que els recur-sos per a la Sanitat Pública no van a incrementar-se.El context actual de crisi en-cara pot perjudicar més el propi sistema sanitari, ja que es corre el risc que persones que ara per ara descongestionen la sanitat pública amb la contrac-tació d’una assegurança pri-vada de salut es donin de baixa per problemes econòmics i re-tornin cap al sistema públic sa-nitari. En l’actualitat, un 26,2 per cent de la població té la doble cobertura sanitària. El professor Peiró considera “que s’ha de compensar les perso-nes que fan l’esforç de pagar-se

una assegurança privada.”. És per això, que a banda del copa-gament, la patronal defensa un tractament fiscal favorable de la despesa sanitària i social pa-gada directament pels usuaris i per les assegurances privades. La consellera de Salut va adver-tir fa uns mesos a una conferèn-cia a Esade que “el nostre sis-tema sanitari ha de fer front a un conjunt de reptes que poden posar en perill la seva sotenibi-litat a mig i llarg termini” i això de manera independent al con-text actual de crisi, que en tot cas agreuja i fa més necessària la solució del problema. En una altra escola de negocis, aquest cas a IESE en el marc d’una re-unió amb representants del sec-tor farmacèutic, la consellera es va mostrar partidària de refor-mar el copagament farmacèutic per fer-lo més equitatiu i en el marc d’una millora del finança-ment sanitari i de la introducció de mesures que permetin a la ciutadania prendre consciència de la despesa pública associada als serveis sanitaris. La possi-bilitat de variar els criteris de copagament de la factura far-macèutica sembla que té més adeptes. L’alternativa de can-viar els criteris d’edat pels de renda té molta millor acollida per totes les parts implicades. Potser es comença per aquest punt el camí cap al consens so-bre les reformes del sistema de finançament sanitari.

1.- Situar les expectatives dels ciutadans en el marc del finança-ment disponible, condicionant tota nova prestació al suport pressu-postari suficient.

2.- Vincular l’increment dels costos salarials del sector sanitari i social a la millora de la productivitat, assegurar l’estabilitat de les plantilles i el reconeixement professional.

3.- Aprofundir en l’empresarialització de la gestió dels recursos públics com alternativa a l’administrativització.

4.- Assignació dels recursos econòmics disponibles amb transpa-rència i valoració dels gestors per la seva professionalitat i resultats obtinguts, que han de tenir caràcter públic.

5.- Establiment de taxes d’utilització dels serveis assumibles i degu-dament regulades per promoure l’ús racional del medicament, l’ús de serveis sanitaris i socials i l’obtenció de la incapacitat temporal. En definitiva, fer partícip de la necessària corresponsabilitat també a la ciutadania.

6.- Afavorir el tractament fiscal favorable de la despesa sanitària i social pagada directament pels usuaris i per les assegurances pri-vades.

7.- Establir als sectors sanitari i social un marc estable per als pro-veïdors de béns i serveis.

8.- Contemplar el sector salut i d’atenció a la dependència com a sectors dinàmics de l’economia productiva i com a sectors estra-tègics des del punt de vista social a l’hora d’establir les polítiques pressupostàries.

Les 8 mesures de la patronal

El 26,2 per cent de la població té la doble cobertura sanitària, el que permet la descongestió de la pública

S’estudia canviar el criteri d’edat en el copagament farmacèutic pel de renda

Pressupost any 2009: 9.416 milions d’eurosActuacions principals incloses en els pressupostos

79,3 M€ 238 actuacions d’inversió en atenció primària

180,6 M€ 86 actuacions d’inversió en atenció especia-litzada

2,3 M € ampliació de la cobertura d’atenció bucoden-tal en població infantil

16 M €millora de la prevenció i control de factors ambientals i alimentaris que poden produir un efecte negatiu sobre la salut

10,8 M € adquisició de la vacuna contra el virus del papil·loma humà

1,5 M € extensió de la Història Clínica Compartida a Catalunya al conjunt del sector sanitari

1,1 M € generalització dels processos de diagnòstic per la imatge

0,8 M € desplegament del sistema de recepta elec-trònica

Sense concretar Implementació del Pla de Telemedicina a Catalunya

Sense concretarCompliment del temps màxim d’espera per a proves diagnòstiques i procediments quirúr-gics no urgents garantits

Departament de Salut en xifres a Catalunya

A fons / ECONOMIA 5FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

“No hem estat prou exigents amb els bancs”

ENTREVISTA A JOAN HERRERA, DIPUTAT I PORTAVEU D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS AL CONGRÈS

Joan Herrera és un dels cinc components del grup més esquerrà al Congrés dels Diputats. Ha pre-sentat una iniciativa parlamentària demanant la compareixença dels bancs per donar explicacions dels diners que reben del Govern i no arriben a les famílies i pimes. El seu partit denuncia ara un acarnissament injustificat. I és que gairebé tot allò que fan i promouen és criticat.

“El Govern de Zapatero ha actuat tard, improvisant i ha gastat diners frívolament ”

Joan Herrera al seu despatx a Barcelona. / D. FERNÀNDEZ

BEGOÑA GIMÉNEZ

Com valora les mesures del Govern d’Espanya per afrontar la crisi?Les mesures del govern de Zapatero presenten diversos problemes. En primer lloc es va trigar massa temps a reconèixer la crisi; segon, han gastat el marge de maniobra amb la política de xecs i de rebaixes fiscals fins el punt de gairebé esgotar el superàvit pres-supostari que teníem precisament per a moments de crisi com l’actual. En tercer lloc, no han estat prou exigents. Avui dia les pimes tenen un problema de liquiditat, fins i tot les grans empre-ses, i el que és evident és que el pla de compra d’actius de 60 mil milions d’eu-ros no ha suposat que els diners arribin a les empreses, amb la qual cosa no ha servit de res. I fins i tot algunes pro-postes, com ara el pla municipal, són mesures desordenades. Arreglar vore-res, que és el que podran fer els ajun-taments, no és allò que necessitem; no servirà per canviar un model que depén molt de la construcció, que penja i té com a gran dèficit el fort endeutament familiar sense precedents. El govern de Zapatero ha actuat tard, ha improvisat i s’han gastat els diners d’una manera molt frívola.

Van ser mesures electoralistes?Sí, però podria haver fet un altre tipus de propostes. Les eleccions van fer que Zapatero trigués més del compte a reco-nèixer la crisi.

Quines mesures s’haurien de prendre? Als bancs se’ls havia de prestar diners, d’acord, però exigint que aquests diners arribin a les empreses i a les famílies. En el sector de la construcció, nosaltres vam plantejar fer un pla de rehabilitació energètica d’edificis. Serveix per recon-vertir el sector, mantens l’ocupació i fas que el nostre país depengui energètica-ment menys de l’exterior. Això ho venim plantejant des del primer dia de legis-latura, però no s’ha fet. Hi manca una bona dosi de realisme.

Tem una retallada en polítiques socials amb l’excusa de la crisi?Amb l’excusa de la crisi, hi hauria d’ha-ver un augment de les polítiques socials. La crisi no pot deixar ningú desprotegit. A més, les polítiques socials són anti-cícliques, generen ocupació i faciliten drets socials.

Això no vol dir que es faci...El que sí dic clarament és que en un moment de crisi com l’actual no es pot caure en la temptació de pensar que la solució és flexibilitzar el mercat de tre-ball, aconseguir un acomiadament més barat, baixar els costos laborals, etc. Però a veure, la crisi que pateix aquest país és deu a l’alt cost dels salaris o a la manca de flexibilitat laboral? La res-posta és no. És més, el fet que s’hagi destruït tanta ocupació com a enlloc, el que demostra és que tenim un mercat laboral molt flexible. Nosaltres el que diem és que davant el que està passant, a Espanya s’han d’aplicar polítiques anti-cícliques, fins i tot d’intervenció, com s’estan fent arreu del planeta.

No és això el que està fent Zapatero?Jo el que trobo és que el govern de Zapatero, a vegades és molt poruc amb aquestes polítiques. No es pot comparar la compra d’actius financers del govern espanyol amb la compra d’accions de valors d’entitats financeres per part del govern de Gordon Brown. El ministre anglès fa això perquè entén que neces-sita instruments de planificació i inter-venció davant entitats financeres que no estan donant préstec a les famílies i a les empreses. A mi m’agradaria un govern més atrevit, perquè quan l’engranatge no funciona, no val amb posar una mica

d’oli i mirar cap altra banda. O resignar-se i dir que s’ha esgotat el marge, com a dit el senyor Solbes. Això és inaccep-table.

Què pot fer vostè des del Congrés?Hem presentat una iniciativa perquè les cinc principals entitats financeres vin-guin a comparèixer al Congrés, perquè s’expliquin.

Què ha passat que heu considerat necessària una declaració per denunciar l’assetjament polític i mediàtic?Més que assetjament ho considerem un acarnissament, perquè s’han criticat fins i tot coses com ara que el president d’Ini-ciativa vagi a una manifestació en soli-daritat amb el poble de Palestina. S’han tergiversat coses i s’han dit coses que no eren certes, com que s’havia anul·lat un acte sobre l’holocaust. És per això que hem dit prou.

Què pot fer Espanya perquè es solucioni el conflicte a la franja de Gaza?A nivell estatal especialment però també en l’àmbit de Catalunya es poden fer coses. Cal un canvi de guió en les rela-cions amb els actors. I un dels actors és l’Estat d’Israel. Si un estat no respectés els drets humans i la Convenció de Gine-bra, com ho fa el d’Israel; si practiqués i definís guetos com els que es fan a Gaza i

Cisjordània: hi hauria una política d’aïlla-ment. Això va passar a Sud-àfrica, amb l’apartheid. I en canvi tinc la sensació que, a vegades, les crítiques cap a Israel es despatxen amb l’afirmació que ets antisemita. Jo crec que el que cal, preci-sament perquè l’Estat d’Israel romangui i existeixi, és impulsar una altra política. És més, el pitjor enemic d’Israel és el seu propi govern. No és raonable que es mantinguin intactes els acords comerci-als entre la Unió Europea i Israel quan s’estan vulnerant els drets humans.

Resulteu molt incòmodes, els d’ICV?Per alguns sectors sí, és evident, per això critiquen allò que és criticable però tot sovint també allò que no ho és.

A les negociacions, cal sacrificar molt dels primers idearis?En un govern de coalició el que és evi-dent és que no pots fer tot el que diu el teu programa i que s’ha de cedir. A Ini-ciativa hem fet coses interessants, no tot el que voldríem, evidentment. Som el soci petit, no podem platejar-nos fer tot el nostre programa però sí que estem aconseguint deixar una petjada en deter-minades polítiques i estem contents.

S’assoleixen objectius?La legislatura passada vam veure asso-lits uns quants objectius. Un va ser la llei del sòl, aconseguint que s’incrementés la reserva d’habitatge protegit. Vam fer una llei de la memòria històrica, no és tota com la voldríem, però és un bon punt de sortida. Amb la llei de qualitat de l’aire, vam aconseguir avenços concrets. Reco-nec, però, que com a diputat d’un grup petit a Madrid, els objectius que assolim són petits o a vegades et trobes que no es desenvolupen del tot.

Coneix Cayo Lara? Com veu el procés d’Izquierda Unida?Amb Izquierda Unida som respectuosos. Ens agradaria una Izquierda Unida que s’assemblés més a Iniciativa, però ara mateix és un projecte diferent al nostre.

“Els acords comercials entre la Unió Europea i Israel no s’haurien de mantenir”

6 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

“El notari és com un jurista de capçalera”Acaba d’incorporar-se com a degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, però té clars els objectius a desenvolupar en els propers quatre anys. Entre ells destaquen potenciar la col·laboració amb els altres operadors jurídics, apropar la tasca del notari als ciutadans i oferir el seu suport a les administracions en aspectes legislatius.

ENTREVISTA A JOAN CARLES OLLÉ, DEGÀ DEL COL·LEGI DE NOTARIS DE CATALUNYA

Normes d’exercici professional a CatalunyaLa Llei Catalana de Col·legis Pro-fessionals estableix que si l’or-ganització col·legial d’una pro-fessió titulada és formada per diferents col·legis territorials, aquests s’han d’integrar neces-sariament en un Consell Català de la professió. Aquesta corpo-ració té entre les seves tasques més destacades la d’elaborar les normes relatives a l’exercici professional i al règim discipli-nari comunes a la professió. Tres qüestions s’haurien de destacar sobre aquesta regulació legal:

1a. Aquestes normes desplaça-ran, a Catalunya, els anomenats “estatutos generales de las pro-fesiones” i, per tant, seran d’apli-cació preferent al nostre àmbit territorial.

2a. Al tenir caràcter reglamen-tari s’ha de respectar en tot cas les lleis aprovades pel par-lament, tant les generals com les específiques aprovades per cada professió.

3a. Aquestes normes han de ser elaborades pels consells de col- legis professionals que tenen autonomia organitzativa i lliber-tat o discrecionalitat per disse-nyar el seu model professional. Sobre aquestes normes hi ha un únic control d’estricta legalitat (mai d’oportunitat) que desen-volupa la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya prèvia la seva aprovació per De-cret del Consell Executiu de la Generalitat.

Aquest es el sistema que han de dissenyar les distintes pro-fessions per imperatiu de la Llei de Col·legis professionals de Catalunya i que ha de servir per millorar l’exercici professional a casa nostra.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

ÀGATA SERRA

Quins són els seus objectius per aquest mandat que tot just inicia?Busquem donar un nou impuls al Col·legi, perquè, de vegades, si no fas una modernització, els col·legis poden tendir a un cert estancament. Perseguim tenir una major presència dins del teixit social català i, a nivell intern, volem fer un col·legi de cara als socis més transparent, efectiu i eficaç. També, pensem endegar una nova etapa de col-laboració amb altres operadors jurídics. En aquest sentit, re-centment hem signat un docu-ment de bases sobre el sistema de seguretat jurídica preventiva amb el Col·legi de Registradors. Cal tenir present que aquest col·lectiu i nosaltres constituïm les dues potes del sistema de seguretat jurídica preventiva.

En quin moment es troba l’activitat notarial?A nivell general, la crisi econò-mica també té una repercussió en els nostres despatxos, ja que hi ha hagut una baixada de la contractació i de la freqüència de les operacions en l’àmbit immobiliari. Pel que fa a nivell corporatiu, ens trobem en un moment en què s’estan estudi-ant diversos projectes legisla-tius que afecten el futur de la nostra professió.

Quins són els reptes de la professió?Hem de saber adaptar-nos a l’evolució de la societat i a les seves noves necessitats i, en aquest sentit, és important fer un especial èmfasi a aspec-tes nous, com els fenòmens transnacionals o els temes de blanqueig de capitals. Per una altra part, en l’àmbit de les no-ves tecnologies hem de seguir avançant, tot i que actualment totes les notaries ja estem to-talment modernitzades i inter-connectades. També ens plan-tegem fer més proper el servei que prestem al ciutadà. A mi sempre m’agrada dir que el no-tari és com un jurista de capça-

lera. De vegades, es desconeix que oferim un assessorament gratuït a qualsevol persona que vulgui aclarir una qüestió jurídica. I, finalment, tenim un altre repte, que afecta particu-larment a Catalunya: el desen-volupament del nou Estatut.

Com afecta concretament?Per primer cop d’ençà la tran-sició la Generalitat assumeix amb l’Estatut competències a nivell de concursos, demar-cacions i oposicions. A par-tir d’ara, decidir el nombre de places que s’han crear i la seva ubicació li correspondrà a l’Ad-ministració catalana. L’Estatut també contempla la possibilitat que la Generalitat sigui qui con-voqui les oposicions. Tenint en compte el caràcter de cos únic estatal que té el notariat, nosal-tres el que demanem és que hi hagi una bona coordinació en-tre les dues administracions, la central i l’autonòmica, per evitar disfuncions amb l’efi-ciència i l’estabilitat del sis-tema. De fet, nosaltres volem treballar en aquest sentit i, per això, oferim la nostra col-laboració a l’administració. És un repte il·lusionant.

Se senten prou escoltats per l’administració?

Amb el Departament de Justí-cia de la Generalitat la relació és excel·lent. De totes formes, els aspectes més essencials de la nostra professió depenen de l’administració estatal, i quant al Govern central, seria més ambivalent. Hi ha hagut aspec-tes que valorem positivament, com aquells que afecten al blanqueig de capitals. Però te-nim alguna queixa, per exem-ple en temes d’aranzels, ja que alguns cops ens hem sentit in-justament tractats. Cal tenir en compte que el document públic dóna un elevat grau de segu-retat jurídica, pràcticament la seva litigiositat no arriba a l’1% i, a més, el seu cost és moderat, normalment els honoraris dels notaris en relació a una tran-sacció econòmica són del 0,1%. A tot això, hem de tenir present

que el notariat es fa càrrec dels costos que suposa el manteni-ment de l’oficina notarial. Cre-iem que no es valora prou la importància de l’aranzel que és clau per poder mantenir la qua-litat del servei que oferim.

És un fet que el sistema judi-cial espanyol està col·lapsat. Per on passa la solució?Penso que el problema és de mitjans i d’excés de documen-tació i de casos, perquè els jut-ges tenen una gran professiona-litat. Per això, hem començat a parlar amb la judicatura sobre la possibilitat d’absorbir des de les notaries casos de jurisdicció voluntària, com ara els divorcis de mutu acord. Això ajudaria a alleugerir els jutjats perquè tin-drien només aquells casos que siguin realment contenciosos.

Quina percepció té la socie-tat de la figura del notari?Penso que tothom que ve als nostres despatxos queda raona-blement satisfet del servei que se li dóna. Ara bé, de vegades sí que tinc la sensació que a nivell social el nostre servei es per-cep com a car. Però, cal tenir present que donem un servei de seguretat jurídica. Una per-sona que compra un habitatge i fa l’escriptura pública davant de notari i després la inscriu al registre de la propietat, no ha de tenir cap preocupació per la seva inversió. Ja li agradaria al sistema financer tenir aquest nivell de seguretat jurídica que dóna el sistema immobiliari o mercantil amb l’actuació de no-taris, i també de registradors.

Joan Carles Ollé a la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya. / D. FERNÁNDEZ

Any de fundació: 1862

Notaries demarcades a Catalunya: 557Les notaries que pertanyen al Col·legi de Catalunya es distribueixen de la següent manera: Barcelona: 17 districtes notarials amb 386 notaries; Girona: 6 districtes notarials amb 65 notaries; Lleida: 6 districtes notarials amb 37 notaries; Tarragona: 5 districtes notarials amb 72 notaries.

Serveis més rellevants: Oficina d’Atenció a l’Usuari, amb unes 3.000 consultes anuals; legalitzacions i postil·les de documents notarials autoritzats a Catalunya, unes 100.000 a l’any; expedició de còpies de documents autoritzats fa més de 25 anys, aproximadament 4.000; Servei de l’Arxiu històric de protocols de Barcelona, amb documentació des del segle XIII, i amb més de 2.000 usuaris anuals.

Contacte: carrer Notariat, 2-4, Barcelona, tel.: 93 317 48 00, web: www.colnotcat.es

FITXA TÈCNICA

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

El CAATB promou el manteniment

i la rehabilitació d’edificis

El CAATB ha engegat una campanya per fomentar el manteniment i la rehabilitació d’edificis anomenada L’aparellador, el tècnic de capçalera. Amb aquesta iniciativa, d’una durada de sis mesos, el col·legi vol que els ciutadans prenguin coneixement sobre la im-portància de l’arquitecte tècnic en ambdues tasques. El sector de la construcció és un dels més afectats per la recessió econòmica i amb aquesta acció es vol potenciar la figura de l’aparellador així com la varietat de les seves funcions professionals. Un edifici que necessita habilitar un ascensor per facilitar l’accessibilitat, una fa-çana que ha de ser restaurada perquè presenta despreniments, es-querdes o humitats, o per iniciar tot tipus d’obres de rehabilitació és primordial la figura d’un expert, ja sigui aparellador o arquitecte tècnic. Alhora, el CAATB publica una guia amb 21 consells per te-nir un habitatge sostenible i confortable.

El Col·legi de Publicitarisi Relacions Públiques de Catalunya

El Col·legi de Publicitaris i RRPP signen

un conveni amb el Club de Marketing d’Andorra

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya ha signat un acord de col·laboració amb el Club de Marketing d’Andorra. Aquest acord permetrà als socis del Club formar part del Col·legi com a membres afiliats. Aquesta condició els equipara en drets als membres col·legiats i els permet accedir a tots els ser-veis del Col·legi, com ara la formació, la participació en totes les activitats programades o la defensa dels seus interessos profes-sionals. A la vegada els col·legiats de Catalunya podran gaudir de tot el pla d’accions i prestacions del Club de Marketing d’Andorra. L’acord permetrà un suport institucional i un punt de trobada on englobar professionals de la publicitat i relacions públiques així com del sector de màrqueting de les empreses en tant que com-parteixen àrees d’interès comú. Es generen així grans expectati-ves de networking a ambdues bandes especialment important en els moments de refredament econòmic actuals.

Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona

L’atur en el sector comercial augmenta un 30% el 2008L’atur en el sector comercial ha augmentat un 30% el 2008 res-pecte a l’any anterior, segons dades del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB). La causa principal d’aquest increment ha estat el cessament d’activitats d’algunes empreses i la morositat, que representa un 75% dels casos. El president del COAB, Enric Enrech, afirma que l’actual marc macroeconòmic pronostica un 2009 “complicat” pel que fa a l’atur i a l’entorn ge-neral de la crisis. Per això, el Col·legi ha creat línies específiques a nivell particular dels 8.000 col·legiats per fomentar la figura de l’emprenedor i el creixement comercial. Amb l’objectiu de solu-cionar les problemàtiques que més afecten el sector, entre elles la manca de finançament per a l’autònom, el Col·legi està reaccio-nant amb línies específiques per “plantar cara a la crisi”. En aquest sentit, el COACB ofereix als col·legiats un préstec garantit per ini-ciar un projecte sense preocupar-se per si surt malament.

Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

El COIB analitza l’esgotament professional

de les infermeres

El síndrome d’esgotament professional es dóna amb més freqüèn-cia en llocs de feina on els serveis als tercers ocupen la major part del temps. Un dels sectors professionals que més sofreixen aquest síndrome és el de les infermeres. Per això el COIB participa en un estudi desenvolupat pel grup de recerca de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, en el marc del projecte Positive. El COIB aportarà una infermera al grup de recerca que està elaborant l’estudi i alhora participarà en el panel d’experts per donar validesa a la metodologia que està seguint la investigació. Una de les finalitats del projecte iniciat és trobar els mitjans de prevenció per evitar les causes més comunes de baixa entre les infermeres, com són la depressió i l’ansietat. Els problemes associats al síndrome d’esgotament professional solen aparèixer quan no s’arriben a les expectatives laborals desitjades a causa dels horaris i la pressió que suposa el lloc de feina, entre diferents motius.

servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08www.medigrup.com

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida.

Quin tipus derevista corporativanecessita?

Revistesinternes

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistesexternes

Publicacionsdestinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistesinstitucionals

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòriesd’activitat

Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

Assessorament en disseny editorial

Elaboracióde continguts

Creació de revistes corporatives

Membres del Col·legi i del Club de Marketing d’Andorra. / CEDIDA

8 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ECONOMIA / Perspectiva

construcció en alguns països membres, com Espanya.

20 de gener

Obama pren

possessió del seu càrrec

Barack Hussein Obama s’ha convertit finalment en el pri-mer president negre dels Estats Units. En el seu dis-curs d’investidura ha alertat de la magnitud de la crisi eco-nòmica en què es troben sub-mergits els EUA, però alhora ha cridat a la confiança i al “treball dur” per sortir del túnel. El nou president també ha criticat el seu predecessor, George W. Bush i, en aquest sentit, s’ha compromès a què hi hagi “més cooperació i entesa entre nacions”.

24 de gener

Més suport per a les

famílies amb tots els

membres a l’atur

El secretari d’Estat d’Econo-mia, David Vegara, ha asse-gurat que vigilarà la situació de les llars on cap dels seus membres estigui treballant, tenint en compte que el 2008 gairebé es van doblar el nom-bre de llars en situació de risc, fins arribar a les 827.200. Ve-gara ha dit que si és necessari estudiarà mesures addicionals per ajudar aquests col·lectius.

27 de gener

Castells confirma que

l’economia catalana ha

entrat en recessió

L’economia catalana ja està oficialment en recessió. Així ho ha confirmat el conseller d’Economia, Antoni Castells, en una jornada organitzada per Caixa Sabadell sobre les perspectives econòmiques pel 2009. Castells ha indicat que l’economia va créixer un 0,9% el 2008, que contrasten amb el creixement del 3,6% del 2007.

Una mirada enrere...un rècord històric d’aturats que han superat els tres mi-lions per primer cop des del 1996. L’atur registrat al de-sembre va augmentar 139.694 persones respecte el mes anterior, el 4,67%, segons els Serveis Públics de Treball. Amb aquesta última dada, la xifra d’aturats al final del 2008 va augmentar un milió de persones fins a arribar a les 3.128.963 persones. Els aturats han augmentat un 46,93% en un any, segons les dades publicades pel Ministe-ri de Treball i Immigració.

9 de gener

El col·lapse a l’aeroport

de Barajas afecta al de

Barcelona

El tancament de l’aeroport de Madrid-Barajas més de cinc hores a causa de la neu va provocar un efecte dòmino a tota la xarxa aeroportuària de l’Estat. Un dels aeroports més perjudicats va ser el de Barcelona, on més d’un cen-tenar de vols es van veure afectats. Des d’Iberia es reco-manava als viatgers del pont aeri que anessin a Madrid amb el TGV.

12 de gener

La UE intenta desencallar

el conflicte del gas entre

Rússia i Ucraïna

Els 27 ministres d’Energia de la UE es reuneixen a Brussel·les per intentar recuperar l’acord assolit uns dies abans entre Rússia i Ucraïna per restablir el subministrament de gas a bona part del continent. Moscou ha-via rebutjat un primer acord tan sols unes hores després.

Detroit obre el Saló de

l’Automòbil, marcat per

la crisi

El Saló de l’Automòbil més

important del món, el de De-troit, als Estats Units, arrenca marcat per la forta crisi que viu el sector. El certamen arri-ba poc després que el govern federal hagi injectat 17.000 milions de dòlars per resca-tar els tres grans fabricants nordamericans: General Mo-tors, Ford i Chrysler. Per mi-rar de remuntar la indústria, les grans marques mostren el seu vessant més ecològic i presenten novetats en cot-xes de baix consum, híbrids o elèctrics.

13 de gener

Alemanya destina 50.000

milions d’euros més per

lluitar contra la crisi

El govern alemany presenta un segon paquet de mesu-res econòmiques destinat a combatre la crisi. Són 50.000 milions d’euros més que es destinaran, sobretot, a l’edu-cació, les infraestructures i les rebaixes fiscals. D’entre les mesures també hi haurà crèdits i avals per a les em-preses que ho necessitin.

Solbes avança que el

dèficit públic es dispararà

El vicepresident econòmic, Pedro Solbes, avança que el govern revisarà el quadre macroeconòmic a la baixa aquest mateix divendres i ha avançat que el dèficit públic superarà el 3%, tant el 2008 com el 2009. Segons Solbes, el dèficit del 2008 només “superarà una mica” el 3%, mentre que el previst pel

5 de gener

La inflació

tanca l’any a l’1,5%

L’índex oficial de preus (IPC) va situar-se en l’1,5% al mes de desembre, xifra que sig-nifica l’augment interanual més baix des del mes de de-sembre del 1998 i que permet respirar a l’economia, ja que és una bona notícia tant per a les famílies com per a les empreses. El motiu d’aquesta caiguda de preus cal buscar-lo bàsicament en el brusc des-cens dels preus del petroli.

520.000 aturats en el

sector de la construcció

La crisi de la construcció en-via a l’atur 520.000 persones en quinze mesos, segons da-des d’UGT. D’altra banda, el sindicat alerta de la incapaci-tat de l’economia espanyola per seguir creant ocupació i amortir la crisi d’altres sec-tors, i reclama mesures ur-gents a les administracions públiques en matèria d’in-fraestructures, edificis no residencials i habitatges pro-tegits.

L’Euribor se situa per

sota del 3 per cent

L’Euribor marca el 2,995% i baixa del 3% per primer cop des del març del 2006. Així, el tipus d’interès mitjà al qual els bancs de la zona euro es presten diners entre si i que serveix de referència per a la quota de la majoria d’hi-poteques a l’Estat continua la seva línia descendent que va iniciar a mitjans del mes d’octubre. Aquesta baixada tindrà un efecte immediat en les hipoteques.

8 de gener

L’atur tanca el 2008

amb un rècord històric

L’any 2008 s’ha tancat amb

2009 serà “substancialment superior”. Això serà així, ha dit el ministre d’Economia, a conseqüència de l’esforç addicional de despesa de l’executiu per fer front a la crisi.

14 de gener

L’OCDE preveu un any i

mig de decreixement

L’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolu-pament Econòmics, constata al seu últim informe sobre la zona euro que es mantenen els riscos per al creixement econòmic, i recomana als països polítiques pressupos-tàries rigoroses i restrictives. L’organisme alerta que fins a mitjans del 2010 no comen-çarà la recuperació i troba imprescindible una regulació comuna sobre els mecanis-mes de control del sistema financer.

L’Ibex-35 cau un 4%

en una jornada negra

La publicació de les vendes minoristes als Estats Units del mes de desembre, que han caigut gairebé un 3%, i la falli-da de la tecnològica canaden-ca Northern han arrossegat els principals índexs mun-dials. A Europa, la principal caiguda s’ha registrat a Lon-dres, on el FTSE ha perdut gairebé un 5%. A Frankfurt i París, el Dax i el Cac 40, res-pectivament, han perdut més d’un 4,5%. La borsa espanyo-la per sisè dia consecutiu ha tancat amb pèrdues. L’Ibex-35 s’ha vist arrossegat per les caigudes de la banca, especi-alment el Santander, i de les constructores, i ha perdut els 9.000 punts, fins a un 4,03%.

19 de gener

Europa preveu una

caiguda de l’1,9% del PIB

Europa té assumit que el 2009 serà l’any de la recessió. La Comissió Europea ha recone-gut que la crisi està colpejant l’economia europea més fort del que havien previst i ha cal-culat que el PIB de l’eurozona caurà aquest any l’1,9% i el dèficit públic es dispararà fins al 4%. Brusel·les ha revisat de forma extraordinària les últi-mes estimacions després de reconèixer que les turbulèn-cies financeres i la desacce-leració són més greus del que estava previst i que hi ha ha-gut una forta correcció de la

Perspectiva / ECONOMIA 9FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

del món empresarial, univer-sitari i institucional dels qua-tre clústers que composen el districte 22@ de Barcelona: Tecnologies de la Informa-ció i la Comunicació (TIC), Mèdia, Tecnologies Mèdiques i Energia. Enguany s’afegeix el clúster de Disseny.

16 de febrer

GSMA

El recinte de Montjuïc acull fins el 19 de febrer una nova edició del principal congrés mundial de telefonia mòbil, el Mobile Word Congress. Estarà marcat, com no, per la crisi: es preveuen 5.000 visi-tants menys i els hotels esta-ran menys plens. El certamen serà a Barcelona més enllà del 2012, “tant de temps com sigui possible”, segons el con-seller delegat de la fira.

17 de febrer

Pla de viabilitat

de Ford i GM

Ford i General Motors han de presentar un pla de viabili-tat abans d’aquesta data. Les grans empreses del sector automobilístic han rebut una injecció multimilionària per salvar un dels sectors clau de la primera potència mundial. Els empresaris preveuen que el 2009 es vengui el 50% del que es va facturar, de mitjana, entre 2001 i 2007. Catalunya i les altres vuit autonomies amb indústria automobilísti-ca apliquen des d’aquest mes el pla estatal de rescat del sector.

20 de febrer

El Govern compra

pisos del mercat lliure

Avui conclou el període que dóna el Govern de la Gene-ralitat per al concurs per la compra d’habitatges del mer-cat lliure a promotores immo-biliàries amb l’objectiu que

passin a ser protegits. S’hi destinen 75 milions d’euros per adquirir 500 habitatges a diferents punts de Cata-lunya: un màxim de 150.000 euros per un pis de fins a 90 metres quadrats.

25 de febrer

Més contactes

per internet

La Cambra de Comerç de Sabadell explica com acon-seguir cent contactes co-mercials internacionals gràcies a internet. Cal tenir present que fer-ne’n un ús adequat serveix per detec-tar les noves oportunitats de negoci, promoció i di-fusió internacional. També es podran conèixer casos reals d’aplicació d’Internet a l’empresa exportadora

26 de febrer

Enfonsament del

mercat immobiliari

Amb la dada del mes de de-sembre que avui publica l’INE, es confirma l’enfonsa-ment del mercat immobiliari, que ha estirat de l’economia la darrera dècada. A Cata-lunya el retrocés arribarà al 40%, mentre que al conjunt de l’estat la davallada serà una mica més moderada, en-torn al 30%. Pugen els canvis de condicions en les hipote-ques firmades i baixa el valor de les constituïdes.

28 de febrer

Dia Mundial de les

Malalties Estranyes

Per primer cop se celebra el Dia Mundial de les Malal-ties Estranyes, promogut per l’associació Feder. El seu

10 de febrer

Zapatero

compareix al Congrés

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, compareix per informar so-bre les mesures de l’Executiu central per aturar la pujada de la desocupació. Ho fa en el primer ple del primer període ordinari de sessions després de les vacances de Nadal i després d’evitar una compa-reixença extraordinària. Za-patero espera que mesures com el fons local extraordi-nari de 8.000 milions tingui efectes en el mercat laboral des d’ara.

Reunió de l’Ecofin

Els responsables europeus de finances i economia es reuneixen a Brussel·les, dins la presidència de la Repúbli-ca Txeca. Es parlarà, entre d’altres, sobre els esforços conjunts per sortir de la crisi i noves previsions per al 2009 i el 2010. Probablement serà, de nou, escenari de diver-gències en les estratègies de cada Estat.

12 de febrer

Espanya,

en recessió oficial

Amb el dubte de saber amb quina intensitat, avui es confirma l’entrada en reces-sió d’Espanya. Es publica l’evolució del PIB durant el quart trimestre de 2008, des-prés d’un tercer període en què l’economia es va con-treure un 0,2%. El Govern espera que per al 2009 el PIB caigui un 1,6% i la desocupa-ció superi el 15% però no arri-bi als 4 milions d’aturats “en cap cas”, en paraules del vi-cepresident econòmic, Pedro Solbes.

III Jornada de

Clústers Urbans

El Centre de Convencions Internacional reunirà cente-nars d’experts internacionals

LES DADES DEL MES

objectiu és reclamar per als pacients igualtat en l’accés al diagnòstic, tractament, aten-ció i cures sociosanitàries, sense importar l’estranyesa

DOPEC

Xavier Arrufat, director internacional

Arrufat serà el responsable d’executar progressivament el pla d’expansió de l’activitat internacional de la compa-nyia centrant-se, en una primera fase, en la consolidació i expansió de la delega-ció de Dopec a Casablanca. A més, pre-veu la participació, desenvolupament i seguiment de projectes a Europa i Lla-tinoamèrica mitjançant l’establiment d’aliances amb d’altres enginyeries. Nas-

cut a Manresa (Barcelona) l’any 1964, és enginyer de camins per la UPC i MBA. Ha treballat a la multinacional americana General Electric durant els últims dotze anys.

HP

Manel Martínez, vicepresident

El fins ara director general del negoci d’impressió de gran format de la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica), Manel Martínez Ponsa, ha estat promo-cionat a vicepresident i director general del negoci d’impressió de gran format per al mercat creatiu i tècnic a escala mun-dial. Martínez assumirà la responsabili-tat de negoci de totes les impressores de gran format HP, dirigides al mercat tèc-

nic i creatiu i dirigirà l’equip de professionals de Barcelona. És enginyer de Software i Enginyeria Informàtica per la Universi-tat Politècnica de Catalunya i ha cursat un MBA a ESADE.

GRUPO CATALANA OCCIDENTE

Iñaki Álvarez Juste, director general

El fins ara conseller delegat d’Assegurances Bilbao, companyia d’assegurances que pertany al Grup Catalana Occidente, assu-mirà ara també la responsabilitat d’una nova direcció general del grup. Aquests reorganització de la cúpula directiva suposa un important pas en la millora de l’eficàcia i l’augment l’aug-ment de la productivitat. Álvarez Juste és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Deusto.

NOMENAMENTS

5 de febrerReunió del Consell de Govern del Banc Central Europeu

11 de febrer Creació de societats mer-cantils durant el 2008

13 de febrerInflació de gener. L’indicador

avançat de febrer es publica el 27

18 de febreComptabilitat nacional del quart trimestre

19 de febrer

Índex d’entrada de comandes a la indústria de desembre

de la malaltia o el lloc de residència. Aquest dia està adreçat a la ciutadania en ge-neral, però també a les admi-nistracions.

10 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

“Tenim un dels mercats laborals més rígids d’Europa”

Gallardo es troba al capdavant de l’associació des de la seva creació. / D.C.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A ANTONIO GALLARDO, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR

AUTCAT

DEMANDA ALS AJUNTAMENTS PER PROMOURE LA CONTRACTACIÓ D’AUTÒNOMS I MICROEMPRESES

LES DUES ASSOCIACIONS DONARIEN SUPORT A UNA AEROLÍNIA DE CAPITAL CATALÀ

L’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat) reclama als ajuntaments que tinguin en compte als autònoms i microempreses a l’hora d’atorgar l’execució de projectes locals per al 2009-2010. El Consell de Ministres del 28 de novembre va apro-var la creació d’un fons de 8.000 milions d’euros per inversió pública local entre d’altres mesures extraordinàries d’impuls a l’activitat econòmica i a la creació de treball. Una d’aquestes mesures ha estat el Fons Estatal d’Inversió Local per tal d’aug-mentar la inversió pública en l’àmbit local mitjan-çant el finançament d’obres de nova planificació i execució immediata a partir del començament de l’any 2009 i que siguin competència de les pròpies entitats locals.

UCAVE, Unió Catalana d’Agències de Viatges Emis-sores, i ACAV, Associació Catalana d’Agències de Viatges, han mostrat el seu desacord al projecte de companyia aèria de capital català que sorgi-ria de la compra d’una part del capital de Spanair a SAS per part de Catalana d’Iniciatives i el con-sorci Turisme de Barcelona, que estan buscant socis. L’Institut Català de Finances i la Caixa ja s’han ofert per finançar l’operació. Responsables d’UCAVE i d’ACAV han coincidit a destacar que el projecte podria suposar una iniciativa estratègica per a l’aeroport de Barcelona, però creuen que és molt important definir la implicació final de les ad-ministracions públiques.

UCAVE-ACAV

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, amb més d’un centenar de socis, acaba de complir deu anys al servei d’un tipus d’empresa que representa ni més ni menys que el 60% del teixit empresarial del nostre país i el 8,2% del PIB català, segons dades del 2006.

ÀGATA SERRA

Com incideix la crisi en l’empresa familiar?La crisi va començar incidint en determinats sectors, però actualment afecta gairebé el 80% de les empreses. Ara bé, aquelles que no estan excessivament apalan-cades tenen una sèrie d’avantatges en aquests moments i és que, com a empresa familiar, no hi ha una obligació expressa de repartir dividends anual-ment i, per tant, es pot fer una política d’austeritat de forma bastant ràpida i sense que els principals accionistes hi estiguin en desacord.

Concretament, a quines problemàtiques s’enfronten les empreses?Sobretot hi ha grans difi-cultats per renovar les pòlisses de crèdit, no només per afrontar la vida diària de l’empresa sinó també per tot allò que són compromisos de futur. L’empresari que es volia internacionalitzar, ara no ho pot fer. Els bancs han rebut una liquiditat per part del govern, però no es veu que arribi a les empreses. I el pitjor és que els empresaris perce-ben el futur com un gran interrogant, i no veuen clares les manifestacions que es fan des del govern.

Què demanen, en aquest sentit, a l’administració?Falta més acció. Des de fa anys reclamem una major flexibilitat laboral, tenim un dels mercats més rígids d’Europa. En moments com l’actual, l’empresari seria més capaç d’esco-metre accions que en aquests moments no s’atreveix, i això és dolent per al país.

Quins són els valors que comparteixen les empre-ses familiars que no podem

trobar en d’altres tipus d’em-preses?En una empresa familiar t’estàs jugant el teu pres-tigi personal. En canvi, el senyor que és conseller delegat d’una multinaci-onal, el seu objectiu és fer pujar la companyia al preu que sigui i que això sigui bo o no a deu anys vista, no li interessa. En una empresa familiar no mires exclusivament un pla estratègic a tres anys, sinó que mires com la pots desenvolupar. Hi ha el sentiment que tu no ets el propietari, sinó que ets el senyor que portes l’em-presa per a la pròxima generació. Existeix una obligació moral de con-tinuïtat. Diversos estu-dis han demostrat que a igualtat de condicions l’empresa familiar dóna més beneficis, perquè es porta d’una forma més racional, pensant més a llarg termini.

Quins són els aspectes que cal millorar en la gestió de l’empresa familiar?Hi ha un tema en què insistim molt des de l’as-sociació i és el de la pro-fessionalització, perquè això és el que permet

ser competitiu. Què vol dir això? La direcció ha d’estar formada per les persones amb més capa-citat, siguin o no siguin membres de la família. Si posem persones incompe-tents dins d’una empresa familiar pel simple fet que és un familiar, l’únic que estem fent és ‘matar la vaca’, i això és dolent per als empleats però també per a la família. Afortuna-dament, això avui dia ja es té molt en compte.

Quines altres problemà-tiques hi ha?N’hi ha una que tindrà sempre, i és la de la famí-lia, però ben portada no passa res. És imprescindi-ble crear una bona harmo-nia familiar. Tots els mem-bres familiars s’han de sentir part de l’empresa, encara que no hi treballin. Per això, cal donar en tot moment molta informa-ció. És un tema complex que es complica a mesura que hi ha més membres i, especialment, en les ter-ceres generacions.

A Catalunya hi ha una major tradició d’empresa familiar que a la resta de l’Estat?

Sens dubte, Catalunya té un teixit més gran d’em-presa familiar, en part perquè la revolució indus-trial va començar aquí. Dit això, però, el que ens hem de plantejar és si aquest no comença en part a estar obsolet. Però can-viar aquest teixit indus-trial no és fàcil perquè fa falta gent preparada i això comença per l’educació. Es parla molt d’innovació, de fer més recerca, però no hi ha cap país del món on s’estigui fent recerca important i que no tingui un bon sistema educatiu.

Es fomenta prou l’espe-rit emprenedor de les noves generacions?La gran problemàtica a Espanya per crear més emprenedors és el gran sentit que tenim del fra-càs. Això, a poc a poc, està canviant, juntament amb la mentalitat del govern, que fa uns anys quan li parlaves d’em-presa pensava sempre en les més grans, i respecte a l’empresa familiar no sabia ni que existís. Li hem hagut d’explicar que el 60% del teixit espanyol són empresaris familiars.

L’empresa familiar cata-lana s’atreveix prou a mirar cap enfora?Si que ho fa, però en gran part per obligació. Durant molts anys hem estat proteccionistes, i en el moment en què s’ha obert el mercat i han entrat les companyies estrangeres, les empreses han vist que s’havien de moure. Tenim un mercat relati-vament petit i avui dia hi ha poques empreses, que d’una manera o una altra, no estiguin tractant d’internacionalitzar-se i d’exportar més, i la veri-tat és que no és gens fàcil, perquè sovint les ajudes governamentals tampoc són les més adequades.

LA REDUCCIÓ DE L’IPC CONTRASTA AMB L’AUGMENT DE TAXES I PREUS PÚBLICS

Pimec valora de forma positiva la reducció de l’augment dels preus, en la mesura que situa l’IPC una dècima per sota el del conjunt de la Unió Monetària, la qual cosa hauria de permetre deixar de perdre competitivitat via preus. Amb tot considera que aquesta moderació en la infla-ció és conseqüència del comportament conjuntu-ral dels preus dels combustibles i els carburants. Com aspecte positiu, Pimec també creu que aquesta reducció dóna marge per noves dismi-nucions dels tipus d’interès, que ajudaria a gua-nyar dinamisme en un context de menor activitat econòmica i augment de l’atur. En aquest con-text, Pimec reitera que els augments de taxes i preus públics (transport, energia...) per sobre l’objectiu d’inflació no resulten comprensibles i cal reconsiderar-los.

PIMEC

ECONOMIA / Sectors 11FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

El pes d’aquest sector a Ca-talunya és molt important, ja que la xifra de negocis representa el 23% del total que factura el sector a l’estat espanyol. És un sector en el qual hi ha empre-ses, sovint familiars, que tenen dimensió internacional com Cobega, Codorniu, Freixenet, Miguel Torres, Nutrexpa, Damm, Gallina Blanca... A Catalunya també hi ha les filials d’empreses multinacionals com Nestlé, Danone...Fins l’any 2006, les empreses del sector varen gaudir de bons nivells de rendibilitat. L’any 2006, aquest sector va créixer, encara que va tenir una desac-celeració en el creixement del nivell d’activitat (0,9%), bastant menys que l’any 2005 en què va augmentar un 3,3%. Tot i aquest baix increment de l’activitat, la rendibilitat va seguir elevada. Així, la rendibilitat dels fons propis va ser del 14,2% (més reduïda que el 17,0% de l’any 2005). L’elevat valor de la ren-dibilitat de l’actiu i del palan-quejament expliquen l’elevada rendibilitat dels fons propis. La rendibilitat de l’actiu és molt elevada, tot i que va baixar fins el 16,7% l’any 2006, que és inferior al 18,2% de l’any 2005. Les empreses del sector han

Indústries de l’alimentació, begudes i tabac

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIA

Continuant amb la sèrie d’anàlisi de sectors, en aquest article analitzem el sector de l’alimentació, begudes i tabac. D’aquesta manera contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Generalitat) i la Memòria Econò-mica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya).

Aquest és un sector en el qual hi ha empreses, sovint familiars, que tenen dimensió internacional

Estructura del balanç i compte de resultats. Catalunya2002 2003 2004 2005 2006

Nombre d’empreses de la mostra 105 101 96 92 851. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual)Valor de la producció -0,2 5,3 6,2 3,3 0,9= Resultat net total 3,6 26,9 2,5 -8,2 -20,0= Autofinançament 3,0 1,4 -10,6 4,7 57,9

2. Estructura del compte de resultats (producció o venda = 100)

= Valor afegit brut al cost de factors (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació) 23,5 24,9 24,0 23,8 24,0

-Despeses de personal 11,9 12,7 12,2 12,4 12,5-Amortitzacions i provisions de tràfic 3,2 3,5 3,4 3,2 3,8+Ingressos financers 1,7 1,3 1,0 2,1 3,2-Despeses financeres 1,8 1,8 1,1 1,1 1,8+/-Altres resultats -1,7 -0,5 -0,0 -2,2 -3,9-Impost sobre beneficis 2,0 2,2 2,4 1,7 1,0= Resultat total 4,4 5,6 5,9 5,3 4,3

3. Ràtios economicofinanceresResultat net total / Fons propis 12,8 16,4 19,7 17,0 14,2Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net 15,4 14,9 17,1 18,2 16,7Interessos / Recursos aliens remunerats 5,6 5,1 4,1 3,9 4,8Palanquejament 9,8 9,7 13,1 14,3 11,9Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) 3,1 3,2 3,2 3,1 2,9Valor de la producció / Actiu circulantnet de l’explotació (voltes) 9,9 12,4 15,0 15,5 16,3

Actiu immobilitzat net / Finançament permanent 94,3 97,3 97,0 99,8 102,3Autofinançament / Fons propis 16,3 16,4 18,0 17,2 21,7

INDÚSTRIES DE L’ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABAC

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

més feble, en aquest sector l’es-tructura patrimonial i financera és més sòlida. Això va acompa-nyat d’un impacte de la recessió en les vendes menys desfavora-ble. Per tant, tot fa pensar que les empreses del sector sortiran més ben parades de la recessió.

aconseguit un bon control de despeses, tals com les mercade-ries. En canvi, altres despeses com les financeres, sobretot, i les altres despeses d’explota-ció varen creixer més que els ingressos. La gestió de l’actiu va millorar pel que fa a la rotació de l’actiu circulant. En canvi, la rotació de l’actiu fix va empitjorar. El palanquejament es va reduir fins a l’11,9 (l’any 2005 era de 14,3). Tot i així, tenia un valor positiu i, per tant, el deute era encara rendible. Resumint, el 2006 va ser un bon any per a les empreses del sector ja que les rendibilitats varen mantenir-se en nivells molt elevats. Això s’explica sobretot per la bona gestió de les despeses relacionades amb les mercaderies i el personal; i per l’impacte favorable del palanquejament.En línia amb el que està pas-sant al conjunt de l’economia, en els anys 2007 i 2008, encara que no disposem de les dades que permetrien verificar-ho, tot fa pensar que els nivells d’acti-vitat s’han començat a reduir, el que comportarà una major des-acceleració dels resultats. Per altra banda, també és previsible que els nivells de morositat aug-mentin i les despeses financeres també. Tot plegat pot compor-tar una reducció dels beneficis i més tensions financeres. Tot i la recessió que tenim des de l’any 2008 i continua en el 2009, hi ha empreses del sector que segueixen apostant pel futur amb adquisicions importants, com per exemple Nutrexpa que acaba d’adquirir la firma de galetes Cuétara.En general, les empreses del sector tenen estructures finan-ceres sòlides i ben capitalitza-des ja que varen aprofitar els anys bons per anar-se capita-litzant. Aquest sector ha tingut bons nivells d’autofinançament en els anys anteriors, i hauria d’estar en una bona posició per superar el període de recessió en el qual estem actualment. Per altra banda, els bons nivells de beneficis assolits fins l’any

2006 haurien d’afavorir que les empreses del sector apostin fortament per la innovació i així mantenir un bon nivell de competitivitat amb polítiques adequades de qualitat i costos baixos. A més, les dades del 2007 i les provisionals del 2008

quant a facturació indiquen que la recessió está afectant menys a aquest sector que a d’altres com l’immobiliari, l’automòbil o la indústria manufacturera. En definitiva, així com en d’altres sectors de l’economia el punt de partida en el inici de la crisi era

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENTDE L’ACCID

12 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ECONOMIA / Tecnologia

tenen. Em demanen si gastar 4.000 euros per any i empleat és excessiu o si 12.000 euros és una xifra de despesa massa exagerada. La meva resposta no pot ser una altra que “depèn”. Per donar una resposta més concreta i començar a sortir del dubte de si gasten molt o poc en informàtica cal que es faci una reflexió d’anàlisi estratè-gica que doni resposta a aques-tes tres preguntes senzilles : • Sabeu a quins clients i mer-cats us dirigiu? • Quina és la proposta de valor que us diferencia de la compe-tència? • Quins són els tres processos que us donen avantatge compe-

Al llarg de la meva vida pro-fessional a empreses interna-cionals i nacionals de diversos sectors he vist malgastar mi-lions de diners en tecnologia informàtica que aportaven poc o cap valor al negoci i he vist deixar passar molts mesos, fins i tot anys, abans de prendre una decisió que n’aportés valor. La percepció avui dia de molts directors generals és que gasten molt en informàtica pels resultats que sembla que s’ob-

Invertim adequadament en informàtica? LES NECESSITATS INFORMÀTIQUES DE LES EMPRESES

“Per saber si gastem molt o poc en informàtica cal fer una anàlisi”

més fàcil trobar la resposta a si s’inverteix adequadament per facilitar des de la informàtica els objectius de l’empresa. Ales-hores sí es pot avaluar aquesta aportació de valor tangible que gairebé sempre hem d’associar a l’eficàcia comercial (genera-ció de més vendes) i a l’eficièn-cia operativa (disminució de les despeses). En definitiva, l’aug-ment del marge.

titiu? Si no hi ha una resposta clara que vertebri l’estratègia de l’em-presa, gens importa que es gasti poc o molt en informàtica. El problema greu a solucionar és un altre. Amb respostes con-cretes que expliquin què és vol fer, ja us podeu preguntar si dis-poseu de les tecnologies infor-màtiques i de les persones pre-parades que permetin executar la vostra estratègia. Abans no serveix de res perquè no se sap cap a on es vol anar. Sovint trobem empreses on la informàtica sembla que porti el pas canviat. L’empresa necessita unes informacions, aplicacions, processos i infrastructures, i la informàtica no està en disposi-ció de donar-ho. No s’ha alineat abans el negoci i la tecnologia. No s’han “parlat” ni es “parlen” entre ells. Sembla obvi indicar que les inversions informàtiques es fan amb diners del negoci habilita-

des a través de la tecnologia. Per aquesta raó la direcció general n’és el primer responsable, no en pot defugir; com diu un amic pro-fessor de l’IESE, és una funció genuïna del director general. Si l’estratègia de l’empresa és coneguda i compartida, si exis-teix un procés formalitzat d’ali-neament a mig termini entre els objectius del negoci i els objectius de la tecnologia, és

CARLES UBACHCISA. CONSULTOR.

SOCI DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

SERVEI D’IDIOMESPER A EMPRESESI INSTITUCIONS

UAB Idiomes BarcelonaUAB - Casa ConvalescènciaSant Antoni Maria Claret, 17108041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.catwww.uab-idiomes.com

• Asessorament i servei personalitzat• Programes fets a mida• Professorat altament qualificat• Certificació UAB

Una resposta efectiva i pràctica a lesnecessitats lingüístiques d’empresesi institucions.

Es tracta de no malgastar diners en tecnologia desaprofitada.

Empresari del mes / EMPRESA 13FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Applus+ serà una de les cinc primeres empreses del sector al món”

ENTREVISTA A JORGE LLUCH, CONSELLER DELEGAT D’APPLUS+

Jorge Lluch afirma que Applus+ minimitzarà les conseqüències negatives de la crisi. / CEDIDA

Havent superat ja la xifra de 10.000 empleats i de 800 milions d’euros de facturació, Applus+ afronta el pitjor any de la crisi amb els seus objectius estratègics intactes: esdevenir una de les cinc empreses capdavanteres en el sector d’assajos, inspecció, certificació i serveis tecnològics a tot el món.

ARTUR ZANÓN

En plena crisi econòmica, 2008 va ser millor o pitjor que 2007 per a Applus+?Les xifres definitives no es-tan encara tancades, però po-dem avançar que hem tingut un any molt positiu. La factu-ració d’Applus+ el 2008 va ex-perimentar un increment del 20%, de manera que hem supe-rat àmpliament els 800 milions d’euros. La plantilla ha superat els 10.000 empleats.

També ha servit per consoli-dar-se en mercats importants...Applus+ és avui una multina-cional espanyola líder en as-saig, inspecció, certificació i serveis tecnològics present als cinc continents. Treballem per a més de 25 sectors indus-trials. El 2008 hem consolidat la presència als Estats Units i al Regne Unit.

Quines són les perspectives per al 2009? En un context com l’actual hi ha poques empreses que no es veuen afectades per la crisi. No obstant, Applus+ treballa en un sector dinàmic que ha crescut en els últims anys a taxes del 9% de mitjana anual. Confiem poder passar aquesta situació minimitzant les possibles con-seqüències negatives. Alguns dels nostres negocis patiran per la recessió, però encara és pos-sible seguir creixent, sempre amb una certa moderació.

Mantenir posicions capda-vanteres costarà.Applus+ ocupa posicions de li-derat en tots els sectors en els quals opera: està entre les deu majors empreses de certifica-ció del món, és número u mun-dial en assajos no destructius, número dos mundial en inspec-cions de vehicles i està entre les tres primeres d’Europa en inspecció i assistència tècnica i laboratoris. A Catalunya som la primera empresa certificado-ra amb més de 2.500 empleats (25% del personal total).

Quina part de la facturació procedeix de l’estranger?Prop del 40% de la facturació de la companyia prové de la

seva activitat a l’estranger, i un percentatge similar de la plan-tilla de l’empresa treballa fora d’Espanya. La nostra empresa està present a més de 35 països dels cinc continents i té presèn-cia a totes les comunitats d’Espanya. A Chicago i Xangai estan situades les seves filials per al desenvolupament del ne-goci a Amèrica i Àsia.

Què faran per mantenir i ampliar la seva posició? Applus+ té com a objectiu seguir creixent per duplicar la seva grandària i convertir-se en una de les cinc majors empreses del seu àmbit en el món durant els propers anys. El nostre principal repte passa per

progressar en les nostres àrees d’activitat i arribar a regions i països que són estratègics per als nostres negocis. La meta és passar d’una xifra de negocis del 40% en exportació a més del 65%, sobretot gràcies a les nos-tres tecnologies i know-how.

I amb els beneficis ja n’hi ha prou?El creixement i l’expansió in-ternacional són una part clau del pla aprovat per la direcció de l’empresa i els accionistes. Applus+ disposa del capital ne-cessari per invertir en adquisi-cions durant els pròxims quatre anys per arribar als objectius previstos.

Quina és la importància de l’R+D a la companyia?L’R+D+i és fonamental per arri-bar a posicions de liderat i man-tenir-les. Applus+ fomenta la innovació i investiga per oferir serveis punters i nous. La nos-tra empresa desenvolupa tam-bé serveis d’R+D+i per a clients de diversos àmbits, com la in-dústria alimentària, automoció i aeroespacial.

Jorge Lluch és màster en Engi-nyeria Aeronàutica d’Etsia i MBA d’IESE. També és el direc-tor general de Desenvolupa-ment de Negoci d’Applus+.

Una pel·lícula que hagi vist més d’una vegada.Casablanca. Els papers de Hum-phrey Bogart i Ingrid Bergman són realment memorables.

Quin llibre està llegint ara?Antonio y Cleopatra, de Colleen McCullough, escriptora austra-liana amb títols d’èxit com L’ocell canta abans de morir.

Un viatge pendent Hawaii. No hi ha continent que no hagi visitat. M’ho ha permès el meu treball. Però fins avui no he estat capaç d’organitzar un viatge somiat a l’illa de Maui.

Quina és la imatge que es té de Barcelona a l’estranger?Té fortalesa econòmica i és sòlida encara que necessita infraestructura. Està fortament desenvolupada en la indústria i els serveis. La seva dependèn-cia de sectors com el tèxtil o automoció pot fer-la més sen-sible a la crisi actual. Barcelona es veu com una de les àrees de desenvolupament a l’Estat espanyol, amb una imatge sòlida, estable i de serietat.

MOLT PERSONAL“El nostre repte és arribar a regions i països que són estratègics per als nostres negocis”

14 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA / Anàlisi

dels consumidors i els compor-taments de les empreses. Resta pendent, sens dubte, una gran tasca educativa i de sensibilit-zació del consumidor. Sorprèn, per exemple, una de les conclu-sions de l’estudi, segons la qual el ciutadà encara no identifica la preocupació mediambiental com un àmbit de la RSE.Mentre els ciutadans no assu-meixin la seva capacitat de de-cisió i el seu poder per canviar els comportaments empresari-als, el desenvolupament de la RSE anirà coix i mancat d’un dels seus principals motors de canvi. Així doncs, cal incremen-tar els esforços pedagògics so-bre els consumidors, així com el valor exemplar de les empre-ses capdavanteres.

NIVELL D’APLICACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES EMPRESARIALS

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

La RSE ve determinada per l’encontre entre les expectatives dels consumidors i els comportaments de les empreses. /ARXIU

“La hipòtesi que manegem és que sense una demanda robusta, l’oferta, independentment de les seves motivacions, difícilment assolirà l’excel·lència en aquestes pràctiques. Pel contrari, una demanda estructurada, sòlida i coherent, pot contribuir a que tot el mercat orienti les seves polítiques vers objectius cada vegada més exigents de responsabilitat social.” Informe Forética 2008.

Radiografia actual de la RSE

La RSE no és aliena a la dinà-mica del mercat. Ben al con-trari, per desenvolupar les bo-nes pràctiques “hi ha d’haver concurrència de ‘compradors’ de RSE –aquells agents que, a títol individual o de forma col-lectiva, demanden pràctiques i actituds socialment responsa-bles a les organitzacions-, i ve-nedors de RSE –aquells agents que ofereixen desenvolupar aquestes pràctiques”. Aquest és el plantejament inicial del quart estudi sobre RSE de Foré-tica, presentat durant el passat mes de desembre. El document consta de 3 parts: anàlisi de l’oferta, anàlisi de la demanda i dicotomia oferta-demanda. Ve-gem algunes de les seves prin-cipals aportacions. En primer lloc, referent a l’oferta, el 90% de les grans em-preses de més de 500 treballa-dors saben en què consisteix la RSE. Majoritàriament aquesta es considera com una eina de gestió que té un impacte positiu sobre la reputació empresarial, i el 70% dels empresaris consi-deren que tindrà una repercus-sió creixent en el futur. Mentre que a les grans empreses, més del 75% detecten una preocupa-ció creixent dels seus inversors per les qüestions ètiques, so-cials i ambientals. Pel fa a algunes de les bones pràctiques més generalment re-conegudes, tot i que els percen-tatges varien enormement en funció de la mida de l’empresa, podem donar les següents mit-janes. Un 15,5% de les empre-ses ja disposen actualment de codi de conducta, un 9,5% pen-sen fer-ho en el futur i més d’un 70% no tenen previst fer-ho. Re-ferent a les memòries de sos-

tenibilitat, un 12,4% ja l’estan elaborant actualment, un 7,3% ho faran en el futur i un 76% no ho tenen previst. I pel que fa als programes de seguretat i sa-lut dels treballadors: un 76% ja l’han desenvolupat, un 8,5% te-nen previst desenvolupar-lo i un 13,6% no ho tenen previst. Tenint en compte, addicional-ment, altres bones pràctiques com els plans de gestió am-biental, la gestió responsa-ble dels proveïdors, els plans d’igualtat, la medició i millora del clima laboral, el voluntariat corporatiu, l’acció social, etc… L’informe estableix sis catego-ries d’empreses: les líders, que creuen en la RSE i l’apliquen (4,4%); les me too, que no aca-ben de creure en la RSE, però fan alguna cosa (12,7%); les en-darrerides, que creuen en la RSE però no l’apliquen (33,1%); les pragmàtiques, que no ve-uen útil la RSE i no l’apliquen (27,2%); les detractores, que ni creuen en la RSE, ni l’apliquen (17,8%); i, finalment, les incon-sistents, que són escèptiques davant la RSE, però creuen en la seva utilitat (4,9%).En segon lloc, referent a la de-manda, l’estudi arriba a les con-clusions següents: l’impacte de la RSE en el consumidor mos-tra una elevada correlació amb el cicle econòmic, i tot sembla indicar que, a causa de la crisi, s’ha produït un lleuger descens en el percentatge de població que estaria disposada a pagar més per un producte respon-sable. No obstant, el 60% dels ciutadans considera que la res-ponsabilitat davant la socie-tat i el medi ambient han de ser qüestions prioritàries per a les empreses. Un de cada cinc

consumidors espanyols ha de-senvolupat patrons de consum responsable. I, a més a més, es constata una elevada correlació entre el nivell sociocultural i la sensibilitat davant la RSE. Des del punt de vista de la va-loració ciutadana de les em-preses, l’estudi planteja tres estadis. Un primer nivell obli-gatori estaria format pel com-pliment dels DDHH dels treba-lladors i proveïdors, la igualtat d’oportunitats i no discrimina-ció, la creació d’ocupació, els drets dels clients i el medi am-bient. Un segon nivell exigible estaria format per la millora de la situació dels empleats, la conciliació de la vida perso-nal i laboral, la transparència i el diàleg amb els grups d’inte-rès, l’atenció vers les persones desfavorides, la lluita contra el canvi climàtic i l’ètica en la gestió. I, finalment, hi hauria un tercer nivell desitjable que estaria format pel desenvolu-pament de projectes educatius, la col·laboració amb ONGs i el desenvolupament de projectes culturals i esportius. D’altra banda, el 78% dels ciu-tadans considera que els éssers humans són els principals res-ponsables del canvi climàtic (i per tant, refusen que es tracti d’una manipulació mediàtica), i consideren que les dues acci-ons més importants que poden

fer les empreses són: reduir el seu nivell de contaminació, i reciclar i utilitzar productes re-ciclats. En resum, tenint en compte les principals actituds dels consu-midors, es poden establir qua-tre grans tipologies: els actius (20,5%), els implicats (13,3%), els desimplicats (59,8%) i els aliens (6,5%). La crisi econòmica pro-bablement sigui la causa d’una certa davallada de les dues pri-meres categories, i, simultània-ment, d’un cert increment de les dues darreres, encara que l’es-tudi no dubta en atorgar un ca-ràcter merament conjuntural a aquest desplaçament. L’estudi conclou que: “el ciutadà entén que la RSE és una qües-tió fonamentalment empresa-rial. Un 57% de la ciutadania es considera conformista d’acord amb els nostres criteris de seg-mentació (…) el ciutadà no es reconeix com un agent de canvi de primer ordre en l’àmbit de la RSE. Això limita el fenomen del consum responsable com a ca-talitzador de la RSE. La filoso-fia de la RSE en el consum dista actualment de ser una pràctica generalitzada”.Com a reflexió final, resulta adi-ent subratllar la importància del punt d’encontre, és a dir, de la connexió entre oferta i de-manda de RSE, o, amb altres paraules, entre les expectatives

“La filosofia de la RSE en el consum dista actualment de ser una pràctica generalitzada”

“El 60% dels ciutadans considera que la responsabilitat davant la societat i el medi ambient han de ser qüestions prioritàries”

“El ciutadà encara no identifica la preocupació mediambiental com un àmbit de la RSE”

Actualitat en RSE

Anàlisi / EMPRESA 15FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Acciona

Curs de sostenibilitat per

a directius

El grup Acciona impartirà un curs a 1.500 directius i càrrecs intermedis per donar “una visió corporativa sobre la contribu-ció d’Acciona al desenvolupa-ment sostenible, i així poten-ciar valors i compromisos que responguin a reptes econò-mics, socials, i mediambientals als quals s’enfronta l’empresa”, afirma José Manuel Entrecana-les, president del grup. El pla de formació es diu Chronos, s’im-partirà on line i l’ha dissenyat la Universitat de Cambridge en col·laboració amb la Fundació Entorno-BSCD España. L’ob-jectiu d’aquest programa és aconseguir la implicació de la seva plantilla en el desenvolu-pament sostenible.

Adif

Estació accessible

per a tothom

L’Administrador d’Infraestuctu-res Ferroviàries (ADIF) ha anunciat que portarà a terme la remodelació aquest 2009 de l’estació de rodalies de Madrid, Recoletos, per tal que sigui accessible també per a les per-sones amb problemes de mobi-litat. Aquesta estació està al centre de la ciutat i és de les poques que no compleix les normes bàsiques d’accessibili-tat. Aquest projecte ha pres impuls per la demanda que va posar el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi).

Bankinter

Plantarà arbres apostant

pel correu electrònic

Bankinter ha comunicat que cre-arà un bosc mitjançant els cli-ents que canviïn el correu postal pel correu electrònic. És a dir, que per cada client que faci el canvi el banc plantarà un arbre. Aquest projecte servirà per plan-

tar espècies autòctones i té l’ob-jectiu de repoblar la Sierra de Alcaraz (Albacete), una de les zones més desforestades de tot l’estat espanyol. S’hi plantaran pins, alzines o figueres, tots ells propis de la flora mediterrània i es cuidaran com a mínim al llarg dels propers 40 anys amb tècni-ques ecològiques. Amb aquesta iniciativa Bankinter referma el seu compromís amb el medi ambient i s’adhereix a la campa-nya Billion Tree Campaign, que impulsen les Nacions Unides dins el seu programa pel Medi Ambient.

Burger King

Impulsa el consum de

fruita entre els nens

La multinacional nord-ameri-cana Burger King ha comuni-cat que vol promoure entre els nens el consum de fruita. Ho farà a través del llançament de la nova campanya BK Fresh Apple Fries Sticks. El projecte consisteix a fer petites peces de poma natural que semblin patates fregides amb la forma que s’inclouran dins les capses dels menús infantils Diverking.Burger King aposta d’aquesta manera per fomentar una ali-mentació equilibrada entre els més petits. Fonts de la multina-cional afirmen que aquest pro-jecte “és un gran esforç de la companyia per a desenvolupar productes que compleixin amb el conveni europeu Kids Pledgedel 2007, a través del qual les companyies que el subscriuen es comprometen a limitar la publicitat d’aliments poc salu-dables dirigida a nens.”

Danone

Finança

projectes solidaris

Danone ha anunciat que col-laborarà amb el finançament de 2 projectes per millorar les con-dicions d’accés a l’aigua potable i als aliments a Cambodja i el Senegal. Concretament, apor-

tarà el 34% del fons que fa falta per fer funcionar una empresa que ha d’engegar aquest pro-jecte. La finalitat és subminis-trar aigua potable a pobles petits i aïllats de Cambodja a un preu inferior a 1 cèntim d’euro el litre. Aquesta empresa ha desenvolupat un procediment per fer potable l’aigua amb un sistema de baix cost a tra-vés de raig ultraviolats del sol. D’aquesta manera, s’elimina-ran bactèries i es podran sub-ministrar 2 litres d’aigua pota-ble a 15.000 persones en aquest país. A més, Danone contribu-irà a la formació del personal i

a la millora de les instal·lacions de filtrat d’aigua de manera que al cap d’un temps la companyia cambodjana pugui ser autosufi-cient. L’altre projecte vol incre-mentar el capital de la coope-rativa senegalesa La Laiterie de Berger que s’abasteix de la pro-ducció dels ramaders locals.

Iberdrola

Millora de la qualitat de

vida dels treballadors

La companyia Iberdola desen-volupa diverses accions en el terreny de la RSC i un dels seus

àmbits és la millora de la qua-litat de vida dels seus treballa-dors, on ja ha portat a terme més d’una quarantena de canvis. Cal destacar també la tasca feta en relació amb la conciliació de la vida laboral i personal dels tre-balladors, un dels pilars de la política de RSC de l’empresa. Fa més d’un any es va implan-tar la jornada continuada però es portaran a terme més acci-ons. Destaca un curs on linesobre polítiques familiarment responsables i la implantació d’un programa de treball a dis-tància pels treballadors d’Iber-drola Enginyeria.

16 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAir France-KLMConsolida el seu lideratge

El lideratge europeu en volum de passatgers en el sector aeri es concentra en el grup Air France-KLM, sobretot des-prés de l’adquisició del 25% d’Alitalia per un valor de 323 milions d’euros. Aquesta unió dóna lloc a un grup estratègic que transportarà 100 milions de passatgers cada l’any for-mant una plataforma d’unió de vols entre el nord i el sud d’Europa. L’operació d’Air France-KLM contempla la possibilitat de compra de la totalitat de l’aerolínia itali-ana Alitalia, evitant alhora el seu apropament a l’alemanya Lufthansa.

AlmirallAvenç en la seva

aposta estratègica

La companyia farmacèutica catalana Almirall ha aconse-guit un benefici de 19.1 mili-ons d’euros amb la venda de 13 fàrmacs a Kern Pharma. Almirall ha comunicat l’ope-ració a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i ha destacat que aquests pro-ductes no havien estat pro-mocionats activament a Espa-nya. La venda d’aquests productes forma part de l’aposta estratègica d’Almi-rall, la qual està orientada “a les àrees terapèutiques d’inte-rès prioritari amb productes innovadors protegits per drets de propietat intel -lectual.” Els productes venuts a Kern Pharma pertanyen a farmacs de l’àrea del sistema nerviós central.

BanestoMillora de beneficis

L’any 2008 Banesto va registrar un benefici net atribuïble de gairebé 780 milions d’euros. Aquests resultats suposen un increment del 2% respecte dels resultats de l’exercici de l’any anterior. L’entitat presidida per Ana Patricia Botín té previst de cara al futur captar 300.000 nous clients particulars i 15.000 clients de pymes i empreses en aquest any 2009. Des de l’enti-tat s’ha comunicat la voluntat d’obtenir uns resultats supe-riors als de la resta del sector i també una reducció de la taxa de morositat.

Catalana OccidenteAugmenta

el volum de negoci

L’asseguradora catalana ha fet públic que el 2008 va registrar un volum de negoci de 3.392 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 62,8% respecte de l’exercici de l’any anterior. Catalana Occidente atribueix aquests bons resul-tats a la incorporació d’Atra-dius, que és el segon opera-dor mundial d’assegurances de crèdit comercial. Les pri-mes facturades van augmen-tar un 58,4% amb motiu de l’increment del 12,45 del negoci de Vida, segons fonts de Catalana Occidente.

FiatAdquireix part de Chrysler

Conjuntament, Fiat, Chrysler i Cerberus, el seu accionista majoritari, han fet públic que totes 3 entitats han portat a terme un acord no vinculant

amb l’objectiu d’establir ali-ances estratègiques que els beneficiïn a tots. Fiat adqui-rirà el 35% de Chrysler i es produiria així un intercanvi de tecnologia i xarxes de dis-tribució. D’aquesta manera, Fiat podrà tenir la porta oberta del mercat nord-ame-ricà per vendre les seves mar-ques més generalistes.

IBMBons resultats

i millors previsions

El benefici d’IBM es va incre-mentar un 12% en l’últim tri-mestre del 2008, arribant als 4.400 milions de dòlars grà-cies a les vendes de software i la signatura de contractes. En general, l’exercici del 2008 es va tancar amb un augment del 18,4% assolint un benefici net de 12.334 milions de dòlars. De cara a les previsions del 2009, l’empresa ha sorprès els analistes anunciant que espera obtenir un benefici anual de 9,20 dòlars per acció enlloc dels 8,75 dòlars que es pronosticaven.

IndraPrimer contracte a l’Índia

Indra, l’empresa de tecnolo-gia de la informació, ha gua-nyat el primer contracte a l’Ín-dia per un valor de 4,2 milions d’euros per implantar el sis-tema de validació i gestió d’ac-cés de passatgers a 12 esta-cions de metro de Bombai, les quals està previst que comen-cin a operar l’any 2011. Pel que fa als resultats econòmics del 2008, Indra ha fet públic que ha complert els seus objectius i que de cara al 2009 espera tancar amb un increment de vendes i de contractació.

Johnson & JohnsonGuanya un 22% més

L’empresa Johnson & Johnson ha aconseguit fer front a la crisi del passat 2008 i ha acon-seguit obtenir un 22% més de beneficis respecte de l’any 2007 situant-se en els 10.021 milions d’euros. De cara als resultats del 2009 les previ-sions no són tant optimistes i s’espera obtenir uns guanys per sota dels indicadors del mercat. En l’exercici actual, l’empresa preveu obtenir un benefici per acció d’entre 4,45 i 4,55 dòlars, xifres que se situen per sota dels 4,64 dòlars estimats pels analistes.

KingfisherL’aerolínia vol unir

l’Índia amb Barcelona

La companyia aèria Kingfisher, propietat del multimilionari Vijay Mallya, ha ofert a l’Estat espanyol la possibilitat d’en-llaçar l’Índia amb Barcelona amb un vol intercontinental directe. Es tractaria de la pri-mera connexió sense escales entre aquests dos destins tot i que encara no s’ha especificat quin seria la ciutat o indret de l’Índia que acolliria els vols. Aquesta operació facilitaria les relacions comercials entre els dos països.

TelefónicaVen 2.000 milions de bons

Recentment Telefònica va posar a la venda 2.000 mili-ons d’euros en bons a 5 anys a un tipus d’interès del 5,43%. En tan sols una hora i mitja es van esgotar. Aquesta mesura es troba dins el pla de finan-çament de la companyia pel 2009. Precisament aquest any

a Telefónica li venç un deute de 4.001 milions d’euros. Bar-clays PLC, BBVA, BNP Paribas, Calyon, HSBC Holding PLC, i Royal Bank of Scotland PLC van ser les entitats encarrega-des de la col·locació d’aquests bons, pels quals es va rebre una demanda 3 cops superior a l’oferta.

VolkswagenRècord de vendes

Volkswagen, el fabricant automobilístic alemany, va augmentar les seves vendes l’any 2008 fins als 6,23 milions d’unitats, un 0,6% més que en el 2007. Aquest resultat es considera molt bo tenint en compte l’escenari de crisi econòmica actual. Només a Alemanya, Volkswagen va vendre en el darrer exercici 1,06 milions de vehicles, un 0,7% més que l’any anterior. En general, a l’Europa Cen-tral i de l’est les vendes van augmentar un 12% i a Rússia es va arribar al 62,2%.

VuelingNou projecte amb

òptimes previsions

La nova Vueling, fruit de la fusió de Vueling amb Click-air començarà a funcionar el proper mes de juny. Està pre-vist que el 2010 transporti 11 milions de passatgers i s’es-pera una facturació de 800 milions d’euros. Josep Piqué presidirà la nova companyia, la qual operarà un total de 39 vols, dels quals 23 seran inter-nacionals. Abans del proper mes de juny la fusió ha d’es-tar resolta i des d’aleshores les dues companyies opera-ran conjuntament.

Panorama / EMPRESA 17FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBarclaysRedueix el 7%

de la plantilla

El banc britànic Barclays ha anunciat que suprimirà 2.100 llocs de treball, tots de l’àrea d’inversió. Altres treballadors seran canviats de secció, con-cretament a aquelles que esti-guin en procés de creixement. A partir d’ara Barclays con-tractarà el personal selectiva-ment en funció de les necessi-tats de cada secció. El mes de novembre passat Barclays va optar per ampliar el seu capi-tal en 7.000 milions de lliures procedents de capital del Prò-xim Orient i va rebutjar l’oferta que el govern britànic va oferir a les entitats.

BoeingRetalla plantilla

El constructor aeronàutic nord-americà retallarà 4.500 llocs de treball de la seva divisió d’avia-ció comercial aquets any 2009. Aquesta acció vol servir per millorar la competitivitat de l’empresa i fer front a la situa-ció econòmica actual. El des-cens del 53% de les comandes rebudes per entregar avions va ser un motiu de pes per portar a terme la reestructuració. Airbus, el seu competidor euro-peu ha obtingut millors resul-tats i només de gener a novem-bre del 2008 va vendre 756 avions.

DellReestructuració i trasllat de

producció

El grup informàtic Dell ha comunicat que retallarà 1.900 llocs de treball de la seva fàbrica d’Irlanda entre el 2009 i el 2010. A més, bona part de

la seva producció de sistemes informàtics la traslladarà a Polònia. La decisió de la com-panyia nord-americana supo-sarà un dur impacte per a l’eco-nomia d’Irlanda ja que Dell és la major exportadora del país. L’objectiu és reduir els costos fins a 3.000 milions de dòlars.

Intel Redueix el seu

benefici un 24%

El fabricant de semiconductors Intel va obtenir l’any 2008 un benefici de 4.003 milions d’eu-ros, xifra que suposa un des-cens del 24% respecte del bene-fici generat l’any anterior. El registre de vendes ha baixat un 2% i, en canvi els ingressos han augmentat un 9% respecte el 2007. Paul Otellini, president i conseller delegat d’Intel ha declarat que “vivim en una si-tuació econòmica d’incertesa però Intel té l’objectiu de seguir ampliant el seu lideratge en fabricació, impulsant la innova-ció en productes, desenvolu-pant nous mercats i implemen-tant eficiències operatives.” S’espera que amb els nous pro-ductes d’Intel es contribueixi a la recuperació econòmica de l’empresa quan els context eco-nòmic global comenci a resta-blir-se.

MotorolaSuprimeix 4.000

llocs de treball

Motorola ha comunicat que al llarg d’aquest any 2009 reduirà la seva plantilla en 4.000 llocs de treball, dels quals 3.000 per-tanyen a la branca de la telefo-nia mòbil i 1.000 a d’altres uni-tats de negoci de l’empresa. L’objectiu de Motorola és estal-viar fins a 1.140 milions d’eu-

ros i aconseguir encarar el 2009 amb una millor situació financera. D’aquest estalvi, 553 milions d’euros corresponen a les mesures anunciades per la companyia mentre que els altres 607 milions d’euros cor-responen a la reestructuració anunciada per Motorola l’últim trimestre del 2008.

NissanRedueix 500 llocs

de treball temporal

Nissan ha decidit reduir la seva producció en 64.000 unitats el primer trimestre del 2009, fet que comportarà la supressió de 500 llocs de treball temporals. Segons ha informat la compa-nyia aquesta mesura respon a la necessitat de reduir l’stockque produeix a causa de la cai-guda constant de vendes. Algu-nes de les fàbriques de Nissan al Japó pararan la seva produc-ció per assolir l’objectiu fixat. Cal destacar també que l’exer-cici fiscal de Nissan del 2008/09 es tancarà amb pèrdues opera-tives pel descens de vendes i per l’efecte negatiu derivat de l’apreciació del ien.

NortelSol·licita el concurs

de creditors

El principal proveïdor de tele-comunicacions dels Estats Units ha presentat recentment els seus comptes i has mos-trat la seva insolvència per fer front als pagaments pendents. És per això que Nortel s’ha vist obligada a demanar un concurs de creditors un cop fracassats els seus plans de sanejament. Fonts de la companyia han fet saber que algunes de les fili-als que té Nortel a Europa es veuran afectades per mesures similars. La crisi financera ha acabat de fer visibles els seus comptes que acumulen grans deutes. Amb el concurs de cre-ditors es pretén sanejar els comptes i així permetre que la companyia segueixi operant. La situació ha arribat a ser tan greu que la borsa de Nova York ha arribat a amenaçar amb excloure-la de les seves opera-cions.

Port AventuraPerd visitants

Aquest mes de gener, Port Aventura va tancar la tempo-rada del 2008 amb 3,6 milions de visitants, mig milió menys que l’any 2007. Un 62% dels visitants provenien de l’Estat espanyol, dels quals gairebé la meitat eren catalans. La resta, un 38% provenien d’altres paï-sos. La Gran Bretanya i França són els països d’on principal-ment provenen visitants estran-gers. De cara a la nova tempo-rada que començarà a finals de març es preparen novetats com els personatges de “Barrio Sésamo” o la potenciació dels espectacles.

RocaPresenta un

expedient de regulació

El grup Roca ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal amb l’objectiu sus-pendre durant un any el con-tracte de 1.990 treballadors dels centres que té a Gavà (Barcelona), Alcalá de Henares (Madrid) i Alcalá de Guadaira (Sevilla). En un comunicat, la companyia ha justificat aquesta decisió amb motiu de la “crei-xent desacceleració” que està vivint el sector de la construc-ció. El grup Roca considera que aquestes mesures seran suficients per adaptar la planti-lla de treballadors a les neces-sitats del mercat.

SamsungEs prepara per

fer front a la crisi

Samsung ha decidit replantejar la seva organització directiva per poder afrontar la crisi de la

millor manera. Ha decidit can-viar 25 dels seus executius que formaven part de la directiva de l’empresa per un equip més preparat i així sortir d’aquesta situació. L’abril passat Lee Kun-hee va deixar la presidència per la seva implicació en temes de corrupció i en aquell moment es van incorporar nous execu-tius joves preparats. Samsung té 59 filials i assumeix el 20% de les exportacions que fa Corea del Sud anualment.

Sony EricssonPerd 73 milions d’euros per

la crisi

Els efectes de la crisi econò-mica global també els està patint la companyia Sony Ericsson i així ho demostren els seus comptes. L’any 2008 va perdre 73 milions d’euros men-tre que l’any 2007 va passar el contrari ingressant un total de 1.114 milions d’euros. La companyia ha acusat aquests resultats a la reducció de la demanda dels seus productes i també a la dificultat actual d’accedir a crèdits bancaris. Concretament, les vendes van baixar un 13% l’any 2008 situ-ant-se en els 11.244 milions d’euros. Tot i la delicada si-tuació, fonts de l’empresa han destacat que l’estat dels seus comptes era ‘saludable’ amb un flux de caixa de 1.072 mili-ons d’euros. Dick Komiyama, president de la companyia ha previst que el 2009 hi haurà un descens continuat en el mercat dels telèfons mòbils.

Thomas BurberryExpedient de regulació a

Barcelona

La firma britànica Thomas Bur-berry ha comunicat que tanca la seva línia de roba jove que té a Espanya i se’n veuran afectats 250 treballadors de la planta de Barcelona amb motiu d’un Expedient de Regulació d’Ocu-pació (ERO). Burberry també tancarà una de les seves plan-tes a Anglaterra on s’acomia-darà a 290 persones. A Espa-nya, la companyia vol mantenir 900 treballadors pel que fa a la venda al major i al detall.

18 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA/ Emprenedoria

MERITXELL SORT

Quin consell donaria a una dona que vulgui crear una empresa en el context actual de crisi econòmica?Com que tothom parla de crisi i l’únic que fa aquesta paraula és acoquinar-nos, jo prefereixo utilitzar l’expressió “mo-ment de canvi i transformació”. I en els moments de canvi, hi ha moltes opor-tunitats, com nous nínxols de mercat que no estan explorats. El primer con-sell que li donaria és que estigui segura que vol ser emprenedora, perquè haurà de dedicar-hi hores i esforços. El segon és que estigui convençuda del sector on es vol moure, que el conegui bé i hi tin-gui experiència. I, finalment, que busqui suport, ja sigui de la parella, dels amics o de la família, perquè necessitarà molta energia per tirar endavant l’empresa.

Hi ha més dones emprenedores que homes?Sí, des de fa tres o quatre anys. Abans, responien al perfil de dones d’uns 40 anys que no trobaven feina després d’haver tingut fills. Ara, en canvi, el perfil ha canviat. Són dones joves i molt ben formades que, o bé en la seva empresa no els donen possibilitats per promo-cionar-se, o no els paguen el que es me-reixen. Quan ja no poden suportar més la situació, decideixen muntar una petita empresa pel seu compte.

Després de molts anys de promoure un moviment de dones emprenedores a l’Estat, quin balanç en fa?L’any 1988 vaig començar a ajudar les dones a crear empreses i per les meves mans han passat més de 5.000 plans de negocis. Abans, les dones eren mestres-ses de casa i quan tenien un fill deixa-ven de treballar. Ara, això ha canviat de forma molt positiva, i els polítics ja han assumit que el moviment de dones em-prenedores és imparable.

La mentalitat ha canviat al mateix ritme?No, perquè la societat està creada per homes segons les seves necessitats. En-cara existeix la mentalitat masclista que has d’estar disponible i visible tot el dia a l’empresa, i això no vol dir ser efectiu. Sí que és cert que cada vegada hi ha més dones emprenedores, però, en canvi, a les cúpules de les patronals o dels orga-nismes econòmics i financers, que és on realment es podrien canviar les regles del joc, no hi tenen presència. Per tant,

com que la cultura empresarial segueix en mans dels homes, la situació no varia.

Hi ha moltes diferències entre dirigir en femení o dirigir en masculí?Sí. Dirigir en femení significa fer-ho amb la part del cervell més emocional. Les dones tenim més desenvolupada la banda dreta, que és la de la intel·ligència emocional. Això implica que dirigim l’empresa d’una manera molt humana. Ens preocupa que les persones que es-tan al nostre voltant se sentin satisfetes i motivades. Ens agrada escoltar, treba-llar en equip i, abans de decidir res, de-manem opinions. Les empreses dirigides per dones tenen una estructura horitzon-tal, no piramidal, i ara ha arribat el mo-ment de demostrar que actuant de ma-nera diferent som rendibles i efectives.

Què proposa per què la conciliació entre vida familiar i laboral es faci realment efec-tiva a les empreses del nostre país? Aquesta és la pregunta del milió. Cal-dria que els que manen canviïn els hora-ris i adaptin els europeus. Si a les dues del migdia truques a qualsevol empresa europea, responen al telèfon, però a les cinc de la tarda no. En canvi, aquí, de dues a cinc no hi ha ningú, perquè tot-hom se’n va a fer els grans dinars... Això

és absurd! Treballem a molta estona de distància de les nostres llars i el més lò-gic seria entrar a les vuit del matí i sortir a les cinc de la tarda.

La cultura empresarial va per darrere de la realitat?Sí, i canviar aquesta cultura serà més lent. Des dels poders públics i els orga-nismes empresarials s’hauria d’implantar la idea que presència no significa efecti-vitat. Es pot treballar des de casa i no es-tar a l’empresa les 24 hores. I si es vol tenir un fill, què són sis mesos de baixa en una vida laboral de 50 anys? No és res. I que per aquest fet, a algunes dones les acomiadin, les apartin dels llocs de direcció o no els donin responsabilitats, no té cap raó de ser.

Però moltes dones fins i tot renuncien al seu càrrec directiu o a la carrera laboral...És un error. Encara que en un principi es passi malament o estiguis estressada, és millor compaginar-ho, perquè si tires la tovallola després és molt difícil tornar. I la independència econòmica és bàsica.

Quin és el percentatge de dones pre-sents als consells d’administració de les grans empreses privades catalanes?Des de l’Observatori de la Dona i

“Estar disponible i visible tot el dia a l’empresa no implica ser més efectiu”

ENTREVISTA A ANNA MERCADÉ, CONSULTORA I EMPRENEDORA

Anna Mercadé en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

l’Empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona hem fet un estudi que cons-tata que només el 8,8% dels càrrecs (2.235 càrrecs) presents en els òrgans de govern i màxima decisió de les 400 primeres empreses catalanes estan ocupats per dones. Tanmateix, des de la Cambra de Comerç s’està fent un ve-ritable esforç per canviar la situació.

El percentatge varia dins l’àmbit de l’empresa pública?Doncs no! I són precisament les em-preses públiques les que haurien de do-nar exemple. Tot i que tenim una Llei d’igualtat d’oportunitats, que exigeix que als consells d’administració hi hagi dones, aquesta llei no la compleixen ni les organitzacions públiques, que no-més compten amb un 10% de dones als òrgans de govern.

Com valora la creació del Ministeri d’Igualtat per part del Govern espanyol? Tot el que suposi ajudar a aconseguir la igualtat real, jo hi estic a favor. Ara bé, que dotin el Ministeri d’un pressupost econòmic. Perquè actualment no en té, i així, poca cosa podrà fer.

Què en pensa que es critiqui el maqui-llatge o el vestuari d’algunes ministres? Amb els problemes tan forts que tenim en aquests moments a la societat, això és una superficialitat horrorosa. I és culpa de la mentalitat tan casposa que tenim. Qualsevol ministra és criticable: que si una s’ha tret la sabata, l’altra va vestida de no sé quina marca, l’altra ha sortit en una revista... Que facin el que vulguin! En canvi, els ministres no es critiquen mai, i mira que n’hi ha de bas-tant mediocres, quant a intel·ligència i professionalitat.

No creu que les dones també en tenim part de la culpa?I tant! Nosaltres som copartícips de la situació existent. Abans estava con-vençuda que si es modificaven les lleis, les coses serien diferents. I és impor-tant, però també cal que tant els homes com les dones fem un canvi de mentali-tat. Cadascuna de nosaltres tenim dins una cultura masclista. Sense voler i sense adonar-nos-en, assumim uns pre-judicis i eduquem en base a prejudicis. Fins que les dones no fem un viatge in-tern per polir aquests elements tan arre-lats, no hi podrà haver un canvi real.

Després d’una vida dedicada a defensar els drets de la dona emprenedora, Anna Mercadé s’ha convertit en tota una institució. Reco-neix que les coses han canviat molt des dels anys 80, però la cultura empresarial encara segueix a mans dels homes. Autora del llibre Dirigir en femenino, tota una declaració d’intencions, actualment és consultora en plans estratègics de creació d’empreses. També és assessora del president de la Cambra de Comerç de Barcelona i ha creat l’Observatori de la Dona i l’Empresa.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA 19FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

A partir del posicionament d’Atrapalo.com –oci al millor preu- han configurat avantatges competitius clars. Quins són? Treballem per atrapar les millors pro-postes per al temps lliure i oferir-les al millor preu als nostres clients. Ens agrada dialogar amb els nostres clients mitjançant el blog. Els escoltem i publiquem les seves opinions –més de 500.000–. Ens adrecem a ells d’una forma propera i amable. Les nostres campanyes son lúdiques i divertides. Tot això sense perdre de vista que el que esperen rebre és el millor preu, ser-vei i qualitat pel seu temps lliure.

Quin ha estat el desenvolupament de l’empresa des dels seus inicis?Atrapalo.com va néixer l’any 1999 en un bar. Potser perquè ja des d’aquest pri-mer pas tenia clara una missió a com-plir: que la gent gaudís del seu temps lliure. Vam anar als teatres i els vam proposar el següent: totes aquestes bu-taques que tens buides, me les dónes a mi a un preu de promoció i jo et faig una campanya per Internet i aconse-gueixo atreure’t gent al teu espectacle. Si no ho aconsegueixo, no cobrem. Si en espectacles ens donaven entrades en els primers dies després de l’estrena, o en els últims, en hotels vam fer una proposta similar a hotels de platja que a l’hivern no omplien i de muntanya que a l’estiu tenien el mateix problema. Aquesta mateixa fórmula també era và-lida per als touroperadors.

Com han treballat la marca per aconse-guir l’actual notorietat i grau de coneixe-ment?Bàsicament a partir del següent: crea-ció de valor a través de les troballes de viatges i oci urbà; la tecnologia com va-lor estratègic; el diàleg continu i directe amb els nostres clients; el màrqueting viral com eix de comunicació; i el com-ponent lúdic sempre present en les nos-tres campanyes.

Quins són, en la seva opinió, els trets més rellevants del màrqueting on-line? La gran flexibilitat entre l’oferta i la de-manda que dóna com a resultat la per-sonalització del producte als gustos del consumidor, la implicació del client en un diàleg amb l’empresa i la mesurabi-litat de les accions promocionals i pu-blicitàries.

Tot el negoci d’Atrapalo.com és on-line. Tenen previstes accions per altres canals més convencionals?Sí, tot és on line. De moment no tenim intenció d’oferir als nostres serveis en un entorn off line.

En èpoques de crisi sovint el màrque-ting i la comunicació són les primeres víctimes dels retalls, malgrat que també es generen oportunitats. Quina és la seva opinió al respecte? En un entorn de crisi es creen oportuni-tats per revisar processos i treure ren-dibilitats que podrien ser millorades. És un bon moment, si l’empresa s’ho pot permetre, per comunicar la seva pro-posta de valor buscant els trets més di-ferencials i guanyar quota de mercat o sortir reforçada de la crisi.

Les inversions publicitàries a la xarxa encara han de guanyar punts per a ser del tot competitives. Hi està d’acord? Com es-pera que evolucionin? Està clar que el creixement de la xarxa és un procés imparable, la xarxa segmenta, interactua i mesura com cap altre mitjà. Internet encara està donant les primeres passes però la seva relació cost-resultats li dóna

un avantatge competitiu molt gran vers altres mitjans.

Quin paper li atorga a la creativitat dins del procés global del màrqueting?Diferenciar la marca, comunicar atri-buts genuïns i fer partícip el client de la proposta de valor d’una forma ori-ginal, divertida i creativa, ho veig fo-namental a l’hora de crear marques que la gent acabi estimant.

Com veu el nivell de la publicitat, en general, del nostre país?Hi ha grans agències de publicitat que estan fent un molt bon treball i que és reconegut aquí dintre i fora. El que ja no tinc tan clar és que hi hagi empre-ses amb grans pressupostos de màr-queting que s’atreveixin a comunicar les seves marques amb fórmules va-lentes on s’integrin tots els canals.

Quin anunci o campanya, en qualse-vol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Per què?La campanya per Cacique “La lla-mada” o la de “La trampa” per a Port Aventura, perquè ambdues propo-sen la immersió dintre d’una expe-riència interactiva jugant amb mit-

“Les nostres campanyes són lúdiques i divertides”

ENTREVISTA A IGNACIO SALA, DIRECTOR DE MÀRQUETING D’ATRAPALO.COM

“El creixement de la xarxa és un procés imparable, la xarxa segmenta, interactua i mesura com cap altre mitjà”

Ignacio Sala és també un dels socis fundadors de l’empresa. / CEDIDA

Nascut a Barcelona. 38 anys. Llicenciat en Dret, Master of Art in Interactive Multimedia i PDD a l’Iese. A més, de trobar-se al capdavant del departament de màrqueting d’Atrapalo.com, Ignacio Sala és soci fundador d’aquesta empre-sa nascuda l’any 2000.

Mencioni tres coses importants que no es puguin aconseguir a Inter-net.La conversa en un cafè amb un amic, una passejada vora el mar, gaudir en viu del teu grup de música favorit.

Es baixa música i/o pel·lícules de la xarxa?No. M’agrada comprar i premiar aquells que aporten valor al meu temps lliure.

Quina va ser la darrera cosa po-líticament no correcta que ha fet?No me’n recordo.

On passa més temps, davant el televisor o davant la pantalla del seu PC?El PC és el meu televisor ja que a casa no tinc televisor.

De quines xarxes socials és membre?.De moltes.

Ferran Adrià o la cuina de l’àvia?La innovació a partir del que ha funcio-nat “des de sempre” combinen bé.

Allò que quan hi pensa de segui-da li ve al cap. ¡Atrápalo!La quantitat de bones idees que nous emprenedors d’Internet estan propo-sant al mercat. Aquests sí que estan donant solució a la crisi.

Allò que més valora dels seus col·laboradors.La iniciativa personal i saber treure el millor de cadascú.

A nivell personal, que fa per aconseguir un món més sostenible?Fer estimar la natura als meus fills

Si no hagués arribat a fer aques-ta feina, quina altra li hauria agradat desenvolupar?Qualsevol que impliqui una bona dosi de creativitat i innovació.

MÉS QUE PERSONAL

jans on i off line de l’usuari amb la marca. També m’agraden perquè són de Doubleyou, la nostra agència de publicitat, amb qui estem especial-ment units.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

20 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA / Decàleg

EMPRESA FAMILIAR FINANCES MÀRQUETING MOTIVACIÓ COACHING

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

TONI PINIÉSVALORS I PERSONES

La PNL. Què és?

La Programació Neuro Lin-güística és l’estudi de l’es-tructura de l’experiència subjectiva de les persones, així com la creació i refinament de tècniques específiques per modificar favorablement aquesta experiència. La PNL té especial aplicació en la su-peració de traumes i fòbies, i en la motivació. Una teràpia enfocada a la solució s’interessa més en el com sortir d’una situació que en el per què s’ha produït, considerant qualsevol proble-ma com la distància existent entre l’estat actual i l’estat produït. Les seves tècniques tracten de ser la línia més recta possible entre aquests dos punts. Té una gran varie-tat d’aplicacions de cara a la millora de qualsevol activitat i a la superació de problemes, amb resultats sòlids i ràpids. Com acostumem a dir “si no-més tinc una forma de fer les coses sóc un autòmata. Si en tinc dues, em trobo amb un dilema. L’ideal és tenir tres o més opcions”.

PERE MATÓTRAINER DE PNL I DIRECTOR ADJUNT DE

FACTOR PLACEMENT

Més que una marca

Un poco de pasta basta?... yo no soy tonto, a mi me daban dos, ¡es la chispa de la vida!...Yo no puedo estar sin él, es la ilusión de todos los días que vuelve a casa por Navidad, como el tur-rón más caro del mundo. Hi ha empreses que inverteixen tants o més recursos a comunicar el seu “claim” que els que dediquen a la pròpia marca. Aquest, en forma de frase més o menys ocurrent, permet transmetre emocions, valors, principis... i en general, molta més informació sobre el posicionament desitjat, tant de la marca com sovint, del propi públic objectiu. El fet de definir un “claim” no és suficient, cal fer-ne ús sempre que sigui possi-ble, per exemple, en associar-lo al logotip, aconseguirem que ele-ments tan quotidians com una tarja de visita transmetin molta més informació sobre la pròpia activitat. A banda del “claim”, la marca permet ser associada a d’altres elements com poden ser música, tipografies o colors de-terminats... qui no recorda com era la cançó de Nadal d’una Fa-mosa marca de nines?

Crisi i empresa familiar

No negarem que estem en una situació de crisi, però també co-incident amb un canvi total en l’entorn. També incidir que en aquestes situacions es presen-ten oportunitats importants per les empreses familiars. Si volem sortir de la crisi sense grans pèr-dues es necessita un clar finan-çament, una aposta clara per al futur i tornar a generar un cli-ma de confiança, i treballar en aquesta línia i no només lamen-tar-nos. Probablement, sortim endavant amb major rapidesa si som capaços de mantenir l’ac-tivitat en les nostres empreses familiars, que són el sostenidor de l’economia del país, sense es-perar les grans ajudes i prome-ses que des de política ens fan arribar. Per les seves caracterís-tiques, les empreses familiars en general han resistit millor les si-tuacions de crisi per la seva clara vocació de pensar a llarg termini i no obsessionar-se amb el curt termini tan típic de les empreses de capital. Necessitem generar optimisme per al futur, perquè les obsessions negatives gene-ren més desconfiança.

Davant la crisi, reflexió i acció

Aquest recent estrenat 2009 és un any ple de dificultats. Empre-ses que tanquen i deixen un espai no ocupat per altres, sectors im-portants de l’economia es troben en situació delicada, els concur-sos de creditors augmenten i els crèdits al consum disminueixen pel temor a no poder respondre davant la incertesa del mercat de treball. Si bé es cert que la nos-tra capacitat de canviar l’entorn pot ser limitada, la decisió que prenem sobre com nosaltres res-ponem a les dificultats crea una gran diferència en els resultats. Per aquest motiu, és també un moment on moltes persones es decideixen pel replacement pro-fessional. Es tracta de realitzar una reflexió rigorosa i orienta-da a reenfocar la pròpia carrera professional, identificar les forta-leses i debilitats, les possibilitats reals en el mercat, els escenaris que caldrà afrontar i com fer una transició que respectant la situ-ació actual, potenciï els propis talents i doni sortida al millor de nosaltres mateixos amb un pla d’acció realista. Si el vent bufa fort, construïm molins.

VÍCTOR CAVALLERVICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ

INTANGIBLES ACCID

Vigilància financera

És evident que el factor crític que explica l’última crisi finan-cera és la vulnerabilitat d’un sistema, que no detecta casos de frau de la grandària de Ma-doff, Enron. etc. En altres ter-mes, la manca de vigilància, control i supervisió financers. El terme vigilància s’ha vingut aplicant amb èxit en l’àmbit de la gestió de la tecnologia, per definir aquelles funcions de negoci que tracten de deter-minar els riscos, les amenaces i els avantatges competitius que deriven de les darreres tendències en recerca científi-ca i desplegament tecnològics. Prenent aquesta referència, hem d’entendre que els instru-ments de supervisió i d’alerta sobre el nostre entorn i intern economicofinancer, que ara es reclamen, constitueixen la funció crítica de vigilància que ha d’incorporar el sistema per a la seva supervivència, però la seva implementació hauria d’esdevenir clau –no només en termes de seguretat– sinó en termes d’eficiència i com-petitivitat global.

VICENÇ BOSCHDIRECTOR DE L’ASCEF

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca

Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas.

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur

que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar

portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

2n operador de GNL de la Conca

Atlàntica

3r operador mundial de cicles combinats de gas

Les obsessions negatives generen més desconfiança

El sistema no detecta fraus de la grandària de Madoff i Enron

Cal fer ús del “claim” sempre que sigui possible

La PNL té especial aplicació en la motivació

Es tracta de reenfocar la pròpia carrera professional

Decàleg / EMPRESA 21FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Fa uns anys que venim desenvo-lupant el que es coneix com RSC i durant aquest temps aquesta nova disciplina ha generat tants detractors com defensors. De-tractors són els que pensen que el mercat ha d’autoregular-se, defensors els que entenen que cal una eina poderosa per conte-nir els impulsos cobejosos dels grans inversors. És que ningú es va adonar del terrible terrabas-tall que estàvem provocant? Sí, però cap dels implicats hi va fer cas mentre engreixava la seva cartera. Ara, a causa d’això, la le-gitimitat de la RSC es troba sota sospita. De què han servit tots aquests anys? Ha arribat el mo-ment de decidir si tirem enda-vant el seu projecte o si seguim intentant trobar aquella resquí-cia que ens faci rics amb totes les garanties de sortir il·lesos si alguna cosa ocorre de manera imprevista. És el moment de de-terminar si la RSC és una mera moda o si en canvi representa el marc ètic necessari que, ja el pare del liberalisme modern Adam Smith, va col·locar com a límit del mercat.

La RSC en joc

CRISTIAN PALAZZICATEDRA ETHOS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

ALFONSO CEBRIÁNDIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

COMPTABILITAT

ELENA PUERTOCOORDINADORA ACADÈMICA DE L’ÀREA DE

COMPTABILITAT DE EAE

El Pla General Comptable

Amb la reforma del Pla Ge-neral Comptable a través de la llei 16/2007, el que es va pretendre és una harmonit-zació europea perquè pugui existir una comparabilitat informativa entre les compa-nyies. Aquest objectiu, però, no ha estat possible aconse-guir-lo. El nou Pla General Comp-table dóna lloc a interpreta-cions múltiples en diversos aspectes. Per exemple, en els comptes anuals del primer exercici que es tanqui amb NPGC no s’inclourà cap informació so-bre l’exercici precedent (les columnes del 200X-1 queda-ran en blanc). L’empresa inclourà, a efectes comparatius el balanç i el compte de pèrdues i guanys aprovats de l’exercici ante-rior, (que es van tancar sota PGC-90), com un afegit a la memòria. Amb això la com-parabilitat amb exercicis anteriors no existirà. Ens trobem, per tant, davant una altra ocasió perduda.

CREATIVITAT

Déu viatja en bus, o no

Des de fa unes setmanes ha començat a rodar per diverses ciutats d’Europa una polèmica campanya sobre l’existència de Déu. A Barcelona, diver-ses línies d’autobusos han estat contractades per grups de creients i no creients. Els no creients dubten de l’exis-tència de Déu: “Probable-ment Déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Els creients, en canvi, posseeixen la veritat absolu-ta: “Déu sí existeix, gaudeix la vida en Crist”. I com que en el que sí que creuen aquests col-lectius és en la publicitat (que en els temps que corren no és poc), ara E-Cristians, un altre col·lectiu religiós, surt amb la seva pròpia campanya: “Quan tots t’abandonen, Déu roman amb tu”. El creatiu: Mahatma Gandhi. La televisió anuncia que a Gaza s’ha detingut la desraó humana. De res els hauria servit als seus habi-tants viatjar amb autobusos amb la polèmica campanya sobre Déu o el gaudi d’una vida que no posseeixen.

AMADEO BERGÉSDIRECTOR CREATIU DE KEIRETSU

COMUNICACIÓ

RSC E-LEARNING

JOSEP LOZANODIRECTOR D’AEFOL&EXPOELEARNING

BCNing, Barcelona

Barcelona és davant d’un gran repte en aquesta nova era de la societat del coneixement. On abans hi havia fàbriques, avui hi ha empreses que com-parteixen el coneixement a Internet i fan que la formació sigui el nou motor del progrés social i empresarial, no només del nostre país, també de tot el món. Des d’Aefol treballem per difondre l‘e-learning, cada any organitzem el Congrès i Saló professional Expoelearning, la vuitena edició serà els dies 19 i 20 de març a Fira de Barce-lona, en paral·lel a altres quatre fires més, la temática central será “La imatge de l’e-learning: 5 pantalles i un sol objectiu: la formació” on presentarem la campanya iniciada al Facebook que porta per títol: eBCNing, Barcelona, capital mundial del e-learning. Les persones i els pobles ens movem per somnis, per ideals, per aconseguir el millor pel nostre futur. Ha ar-ribat el moment de fer de Bar-celona una ciutat capdaventera en TiC aplicades a l’educació. Sí, ho podem aconseguir!

RECURSOS HUMANS

Una de les principals debilitats de les empreses familiars és la contradicció entre la liquiditat de la família i la reinversió a l’empresa. Els propietaris d’em-preses familiars tenen objec-tius molt diferents dels de les empreses públiques i utilitzen les eines de gestió per assolir aquests objectius. Segons un ampli estudi realitzat per Ga-llup Organization, estan més interessats a incrementar els beneficis i reduir els deutes, que en el creixement. Quan se’ls pregunta quins són els seus ob-jectius prioritaris, el 89% respon “incrementar els beneficis”. En segon lloc, amb un 76% de les respostes, “incrementar el va-lor de l’empresa”. La relativa baixa prioritat donada a expan-dir l’empresa (37%) indica que els propietaris semblen estar preparats per sacrificar el crei-xement a favor de preservar la salut financera. I també que es preocupen més per preservar els valors i la cultura familiar que els va proporcionar l’èxit en temps passats, que no pas per expandir l’empresa.

Entre el benefici i el creixement

: especialistes,professionals, compromesos

GIRONA · C/Barcelona 2 · 17002 Girona · Tel. 972 224 940 · Fax 972 222 649 · girona@axxon.cat BARCELONA · C/Balmes 89-91, 8è, 1a · 08008 Barcelona ·Tel. 902 224 940 · Fax 935 518 728 · barcelona@axxon.cat

Treball temporal, selecció i consultoria69/0030/08

El nou Pla dóna lloc a interpretacions múltiples

S’ha iniciat una campanya sobre l’existència de Déu

La RSC ha generat tants detractors com defensors

Hem de ser capdavanters en TiC aplicades a l’educació

Els propietaris estan disposats a sacrificar el creixement

22 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009EMPRESA / Empresa centenària

La Molina ha rebut per primer cop als Pirineus competicions de gran prestigi i ressò mun-dial.D’una banda, la Copa del Món d’Esquí Alpí Femení, que es va celebrar el mes de desem-bre, va portar als Pirineus les millors corredores del món d’esquí alpí. En la competi-ció més recent, la Copa del Món per a Discapacitats, que va tenir lloc al mes de gener, els 100 millors esquiadors de 16 països diferents van parti-cipar en tres categories –defi-cients visuals, de cadira i de peu– per aconseguir els guar-dons d’aquesta competició anual d’esquiadors d’elit regu-lada pel Comitè Internacio-

On la neu ha fet història

RAQUEL CORREA

Molt ha nevat des que els pri-mers habitants de la vall de La Molina van edificar el dolmen de Paborde, una construcció megalítica datada al voltant del 2000 aC, situada a la Vall de les Pletasses, al costat de la carretera de Saltèguet, i l’únic element que documen-ta la presència de pobladors a la zona durant l’Edat de Bron-ze. Molta neu i moltes genera-cions han passat fins a arribar a principis del segle passat quan, l’any 1908, es va iniciar l’esquí a La Molina. En aque-lla època l’esquí era encara un esport molt nou a tota Europa però un grup d’excursionistes de Barcelona va decidir que volien fer muntanyisme tam-bé durant l’hivern i van encar-regar els primers esquís que arribarien a Catalunya des de Suïssa. L’esport que lla-vors era minoritari el seguei-xen avui a Catalunya més de 750.000 persones l’any, mol-tes de les quals escullen les pistes de La Molina.

Els primersEn els seus 100 anys d’his-tòria, l’estació d’esquí de La Molina ha estat pionera en molts aspectes. Ja l’any 1928 es va construir a Font Cana-leta el primer trampolí de salts, que s’inauguraria amb una competició l’any següent. Pocs anys més tard, als 40, i tot i la inestabilitat política, social i econòmica que plane-java a tota Europa, les inno-vacions en les instal·lacions van arribar a La Molina en forma de remuntadors. El telecadira del Turó de la Per-diu, inaugurat l’any 1947 i pio-ner a tot l’estat espanyol, no va ser, però, el primer remun-tador de La Molina. Pocs anys abans, el 1943, un grup d’es-quiadors del Centre Excur-sionista de Catalunya havia decidit construir el que seria el primer remuntador comer-cial de tot l’estat: el teles-quí de Font Canaleta. En un hivern especialment fred i en plena postguerra –en què els materials escassejaven i es van haver de substituir mate-rials, canviant el cable de cou-

re per filferro vulgar i els pals reglamentaris per pins– es va poder construir aquell primer telesquí que, tal i com recor-den els esquiadors de l’èpo-ca, va suposar una “vertadera revolució”. Després d’aquella primera revolució, el temps portaria a La Molina setmanes inter-nacionals de l’esquí, curses de fons i campionats a nivell estatal pels que l’estació s’ani-ria renovant constantment a través de la construcció de noves i millors instal·lacions.

El món als PirineusVa ser amb l’arribada del nou mil·lenni, però, que l’esta-ció d’hivern de La Molina va eixamplar els seus horitzons, obrint els Pirineus al món. I l’any 2007, l’estació va acollir per primer cop la Copa d’Eu-ropa d’Snowboard.Enguany, l’estació de munta-nya de La Molina ha aprofitat els mesos d’estiu per posar a punt les instal·lacions i els equipaments que haurien de rebre en la nova tempora-da tres campionats mundi-als. Acollint les proves del més alt nivell internacional d’esquí alpí, discapacitats i snowboard de la Federació Internacional d’Esquí (FIS),

Poc s’ho podien imaginar el grup d’excursionistes barcelonins quan es van provar els primers esquís, concretament a La Molina, que un segle després l’esquí esdevindria un esport practicat per milers de persones.

L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA

nal Paralímpic (IPC) i la FIS. Precisament el director d’es-ports de l’IPC, Eric Angstadt, va declarar que el record que deixa la Copa del Món cele-brada a La Molina és “ines-borrable”, ja que a l’estació d’esquí “no només hi ha pro-fessionalitat sinó un enorme entusiasme que es palpa en tots els detalls”.És amb aquest mateix entu-siasme, que La Molina es pre-para per acollir el mes que ve

L’any 1908 La Molina acollia els primers esquiadors, però no va ser fins als anys vint i trenta en què van començar a tenir lloc les primeres competicions d’esquí. / CEDIDA

La Molina ha anat millorant contínuament les seves instal·lacions. / CEDIDA

La Molina ha estat pionera en tot l’Estat en la instal·lació del telesquí i el telecadira

la tercera de les competicions, la Copa del Món d’Snowboard que, per primer cop, durà als Pirineus proves de halfpipe–l’estructura en forma d’U que s’utilitza per fer salts i figu-res en l’aire– i boardercross,una competició d’snowboard en grup, a més de les proves inaugurals d’un nou superpi-pe. Tot plegat s’emmarca en el camí per acollir els Campi-onats del Món d’Snowboard, l’any 2011.

Enguany, l’estació ha acollit per primer cop tres campionats mundials

Entrevista / FINANCES 23FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Traurem profit de la crisi si oferim solucions a les noves necessitats”

ENTREVISTA A MARIANO RIGAU, CONSELLER DELEGAT I DIRECTOR GENERAL D’ARAG ESPANYAFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

Tantes vegades necessitem defensar-nos? És veritat que es necessita menys vegades d’un advocat que no pas les ocasions que tens un accident de cotxe. Però si un dia necessites anar a judici, has de pagar un advo-cat, el procurador, etc. i així per separat, surt caríssim. Amb Arag tot això està cobert amb la pòlissa. Les nostres primes són molt baixes, uns 80 euros l’any.

Com és la relació amb la resta d’asseguradores?Molt bona. Unes 45 compa-nyies asseguradores contrac-ten Arag per donar servei als seus clients. Quan toca reclamar contra una altra companyia, la relació també és bona ja que ens preferei-xen a nosaltres perquè ens entenem millor. Evidentment nosaltres per damunt de tot defensem els interessos dels nostres clients, però tot i així a les asseguradores els resulta més fàcil tractar amb nosaltres que amb qualsevol altre advocat.

Plans d’ampliar el negoci cap a les assegurances patri-monials? El Grup Arag està a 14 països i volem ampliar cap els països de l’Est, sobretot els bàltics; i des d’aquí des d’Espanya, la idea és créixer cap a Amèrica del Sud, tot i que ara potser no és el millor moment. Però sempre partint del que és el cor del nostre negoci, que és la defensa jurídica.

A qui s’adrecen?Els nostres grans objectius són les famílies, els autònoms i les pimes. Acabem de llançar per aquests clients un servei de gestió d’impagats, perquè per la seva petita estructura no es poden fer càrrec del seguiment i cobrament de la facturació.

A Espanya i Catalunya, estem acostumats a reclamar? Estem evolucionant molt en aquest aspecte. El nostre servei de consulta telefònica ha cres-cut en més de 20.000 trucades. I sí que hi ha diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya. Aquí som una societat amb més tradició des del punt de vista assegurador, els medi-adors catalans són molt pro-fessionals sobretot perquè la professió existeix des del segle XIV. Des d’aquest punt de vista, la gent tenim una altra manera de solucionar els problemes. Volem exercir els nostres drets. El nombre de consultes i de peticions que es generen a Catalunya és major i la tipolo-gia fins i tot és més sofisticada que a la resta.

No obstant, estem a la cua d’Europa...A la resta d’Europa fa més anys que tenen aquesta cultura de la reclamació. Ja l’any 1900, a Alemanya estaven creant una mútua per a la responsabilitat civil mentre que aquí ni sabíem

que era això. Per altra banda, som llatins mentre que a Ale-manya o Anglaterra tenen una altra manera de funcionar, els problemes els deixen en mans de les companyies perquè els hi solucionin.

Què genera més consultes?Els temes relacionats amb comunitats de propietaris. Una de cada tres consultes i temes que se’n generen estan relacio-nats amb vivenda i comunitats de propietaris.

Què poden extreure de posi-tiu de la crisi?Quan la situació canvia, can-vien les necessitats de la gent i de les empreses. Si som capaços d’entendre les neces-sitats de la gent i les empreses i donar una resposta ràpida, el millor profit que en podem traure és el de donar un bon servei.

Es fan anul·lacions per la crisi?Més que anul·lacions se’ns demana una renegociació de

la pòlissa, reajustar els preus, perquè tothom va collat. Hem percebut un petit augment en les anul·lacions des del punt de vista de renovació de pòlisses, però en canvi està funcionant francament molt bé la nova contractació. El mercat està entenent que estem aportant solucions efectives i fins i tot grans companyies ens estan plantejant noves necessitats que volen tenir cobertes.

Com és la seva competèn-cia?Tradicionalment som tres grans companyies de defensa jurídica: DAS, Depsa, I CAP Arag. Legalitas va irrompre amb molta força en el mercat, des del punt de vista publici-tari –i algun dia suposo que sabrem d’on trauen els diners per aconseguir aquest des-plegament publicitari, perquè costa d’entendre–. Però certa-ment a nosaltres ens ha vingut molt bé perquè han fet molt de soroll, i de retruc, també han donat a conèixer els nostres serveis; i per altra banda he de reconèixer que la competència és tan estimulant! La nostra principal competència és el desconeixement.

Vol dir que hi ha mercat?Molt, tenim molt per córrer.

Mariano Rigau a la seu central d’Arag, a Barcelona. /CEDIDA

Partint de la base que tot ciutadà té dret a reclamar, Arag va aixecar el negoci ara ja fa més de 75 anys amb la fusió de la companyia espanyola CAP i l’alemanya ARAG. Entre queixar-se i reclamar hi ha un gran pas i per fer-lo es necessita més que voluntat. Tot sovint calen coneixements i diners. Segons Mariano Rigau, director general de la companyia a Espanya, Arag el que fa és posar-t’ho fàcil de manera econòmica. Vuit milions de clients avalen les seves paraules.

“Allò relacionat amb l’habitatge és el que genera més consultes”

Estem lluny encara del nivell de cobertura existent a Alemanya o Anglaterra. No solament en defensa jurídica. En estadísti-ques d’assegurances en general, els francesos contracten dues vegades i mitja més que els espanyols; els suïssos, quatre vegades; els holandesos, tres; els anglesos, dos; i només ens assemblem als italians. Parlant també de competència més tra-dicional, estan també les asse-guradores de llar, automòbil, etc. que inclouen dintre de les seves pòlisses serveis jurídics.

Com afronten l’any nou?Som conscients que s’haurà de treballar molt però estem molt convençuts que oferim un servei realment necessari per a la gent i que hi ha camp per córrer. Segurament el crei-xement serà més baix del que havia estat fins ara. De totes maneres, nosaltres sempre hem tingut creixements molt sostinguts de l’ordre d’un vuit i un deu per cent.

Què fa augmentar les vendes?Al dia següent de l’apagada de Barcelona el juny de 2007, en un sol matí vam rebre 4.000 tru-cades. Em sembla que no vam vendre ni una pòlissa més, però des del punt de vista de servei a la gent, va ser un èxit. A vega-des, un canvi a l’entorn, com una nova llei, pot fer augmentar les vendes. Aquest va ser el cas de quan va sortir el carnet per punts el juliol de 2006. Vam llan-çar el producte de subsidi per retirada de carnet per la pèrdua de punts i sí, aquells primers mesos després de l’entrada en vigor es va notar moltíssim. Fins a tal punt que el mes de juliol de 2006 es van vendre gairebé 900.000 euros d’aquest producte.

Quin és ara el producte estre-lla?El de protecció a propietaris de vivenda davant l’impagament de lloguers.

“Les empreses volen reajustar els preus perquè tothom va collat”

“A la resta d’Europa hi ha més cultura de la reclamació”

24 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009FINANCES / Anàlisi de valors

les primeres empreses en ex-pansió.Fins ara, una pime que volia sortir a borsa s’havia de plan-tejar cotitzar al mercat continu espanyol (amb requisits i regu-lacions molt estrictes, a més d’un elevat cost) o accedir a les plataformes per a pimes que co-titzen a Londres (AIM) o París (Alternext). Ara també Espa-nya ofereix un mercat adaptat a elles, amb costos competitius i flexibilitat d’incorporació.Pel que fa al perfil d’inversor, el MAB està pensat per a dos ti-pus: els inversors institucionals i la banca privada, interessada en diversificar el seu negoci en empreses de menor capitalitza-ció.Giralt no nega que la crisi fi-nancera actual està dificultant l’arrancada de la plataforma. “Creiem que el MAB s’havia de llançar amb independència de la conjuntura econòmica, per-què està enfocat a mig-llarg ter-mini”. Si es pren l’AIM com a referent, no hi ha massa motius per a l’optimisme en el context actual. El mercat alternatiu va perdre un 61 per cent del seu valor durant el 2008 i, per pri-mer cop, les noves incorporaci-ons (114) van ser inferiors a les 258 companyies que van sortir del mercat.

El MAB, una opció de finançament per a les pimes

VALORSDEL MES

4.639,024.326,87

DAX

1,391,31

8.723,788.061.07

1.183,191.175,89

NASDAQ

2.397,652.226,77

EUROSTOXX 50

RESULTATS NEGATIUS Mes negatiu per la por en el sector financer, els dolents resultats de les companyies, les dades macro-econòmiques adverses i els anun-cis d’acomiadaments de les em-preses.

LA PLATAFORMA CONFIA QUE LES PRIMERES EMPRESES COMENCIN A COTITZAR AQUEST SEMESTRE

-0,61%

22 Des26 Gener

LAIA JARDÍ

El MAB no és un projecte nou. Va entrar en funcionament el maig de 2006 per a les societats d’inversió col·lectiva (Sicav)-on actualment cotitzen més de 3.300- i el 2007 va acollir la primera entitat de capital risc. Amb tot, encara té pendent la seva assignatura més important i per la qual va crear-se: que les empreses en expansió o pimes s’atreveixin a incorporar-s’hi.Tot i que fa anys que es plan-tejava la proposta, el moment de posada en marxa no podia ser pitjor. L’IBEX va registrar el 2008 una caiguda del 38 per cent, el CAC va deixar-se un 42 per cent i el Dow Jones, un 33 per cent, tres descensos histò-rics que expliquen perquè és tan complicat convèncer els inversors de col·locar els seus diners a borsa. En tot el 2008, a Espanya només la CAM ha llençat una Oferta Pública de Venta (OPV) i empreses com Cibeles, el holding financer de Caja Madrid, han cancel·lat a últim moment la seva sortida al parquet. Si les grans es fan enrere, per què les petites hau-rien d’atrevir-se a estrenar-se a borsa?“És un risc, però també es pot veure com a una oportunitat perquè ofereix un canal a les

El deteriorament borsari experimentat el 2008 ha multiplicat els temors de les companyies a estrenar-se al parquet. No obstant, la volatilitat ha vingut acompanyada del tancament de l’aixeta dels crèdits, context que posiciona el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) com a una alternativa de finançament per a les empreses amb plans d’expansió. Cotitzar torna al panell de joc.

DÒLAR / EURO

-7,12%

NIKKEI

-7,59% -6,72%

pimes per accedir al mercat de capitals. A més a més, dó-na visibilitat i valoració a l’em-presa”, assegura Antoni Giralt, president del MAB.

Incentius fiscalsUn dels atractius per animar a les pimes passa pels ajuts eco-nòmics i incentius fiscals, en-cara per definir. El passat 13 de novembre, Borses i Mer-cats Espanyols (BME) va llan-çar una campanya per dema-nar mesures de política fiscal al govern espanyol i a diver-ses comunitats autònomes, Catalunya inclosa. Entre elles, proposa l’exempció o bonifi-cació de l’import de Transmis-sions Patrimonials i Actes Ju-rídics Documentats per a les empreses que ampliïn capital i la deducció de l’IRPF per als petits estalviadors que invertei-xin a empreses del MAB. BME ho té clar: el parquet ha d’atreu-re l’interès de les pimes, que re-presenten el 65 per cent del PIB espanyol i donen feina al 79 per cent de la força laboral.Encara no hi ha cap empresa a punt de sortir al MAB, però sí vàries interessades, particular-ment de sectors no cíclics, com el de la biotecnologia o les TIC. Giralt confia que aquest mateix semestre estrenaran el mercat

CACDOW JONESÍBEX

22 DES

-5,75%

22 DES22 DES 26 GENER

Font: London Stock Exchange

ALTERNATIVE INVESTMENT MARKET (AIM).ANY FUNDACIÓ: 1995

Nº EM

PRESES

VALORDEL M

ERCAT (en milions de lliures)

VALOR DEL MERCAT(en milions de lliures)

Nº EMPRESES

2869,62

2922,28

2974,94

3027,60

3080,26

3132,92

3185,58

3238,24

3290,90

3343,56

3396,22

8159,30

8315,77

8472,24

8628,71

8785,18

8941,65

9098,12

9254,60

9411,06

9567,53

9724,00

26 GENER7949,09

8057,65

8166,21

8274,77

8383,33

8491,89

8600,45

8709,01

8817,57

8926,13

9034,69

26 GENER

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

en comparació amb el 12 per cent que s’ha deixat l’IBEX.Tot i el ral·li inicial de Vueling, els analistes recorden que la companyia va sortir a borsa fa dos anys a un preu de 30 euros, va tocar sostre als 44 i des d’aleshores ha anat caient fins als 5 euros actuals. “La nova companyia pot tenir fu-tur, sobretot gràcies a les per-sones de primera línia que hi han entrat, però dins del sec-tor la nostra aposta seria per Iberia”, diu Xavier Teixidó, de Renta 4.El sector del transport ae-ri s’encamina cap a un 2009 complicat. La caiguda del preu del petroli (45,39 dòlars el barril Brent a 22 de gener) beneficia especialment a com-panyies de baix cost com Vue-

Vueling, reorganitzant els celsLA COMPANYIA CATALANA ARRANCA EL 2009 AMB UNA PUJADA DEL 48%

ALMIRALL SE CENTRA EN L’I+DEl grup presidit per Jorge Gallardo ha venut una cartera de 13 dels seus fàrmacs més vete-rans a Kern Pharma per 19,1 milions d’euros. L’objectiu de l’operació és obtenir efectiu per fi-nançar la investigació de nous medicaments, com l’Aclidinium, que no sortirà a la venda fins el 2010.

CINTRA2009 no ha començat amb bon peu per a Cintra. La concessionària d’autopistes va arrancar el nou any amb 13 sessions consecutives de pèrdues, que la van situar com el pitjor valor de l’Ibex de 2009. Els dub-tes sobre la possible fusió amb Ferrovial, la seva matriu, van desencade-nar un ensorrament del 25 per cent de les accions. Les caigudes van ser de tal magnitud que la filial del grup presidit per Rafael del Pino s’havia fins i tot distanciat del bescanvi d’un per cinc estimat per la possible fu-sió. Cintra no va despertar a borsa fins a finals de mes, quan va confir-mar l’adjudicació a Polònia d’una autopista.

LAIA JARDÍ

El passat 9 de gener, Brussel-les va donar l’esperat vist i plau a la seva fusió amb Clic-kair. L’expectació anterior a l’aprovació per part de la Co-missió Europea va disparar el valor de Vueling, que va acu-mular una escalada del 97 per cent durant els primers 8 dies de gener. El títol es paga ara a 5,04 euros (22 de gener), un 48 per cent més que a princi-pis d’any.Després de mesos d’espera, la companyia, participada per Planeta, i Clickair, d’Ibe-ria, volaran aquest mateix estiu com una sola, que ope-rarà amb la marca Vueling i tindrà la seva seu a l’aeroport de Barcelona-El Prat. La llum verda de la Comissió Euro-pea no està lliure de condici-ons. La nova Vueling haurà de renunciar a 19 rutes i adap-tar la plantilla a les noves ne-cessitats: 39 destinacions (23 d’elles internacionals) i una flota d’entre 30 i 35 avions, considerablement inferior als 67 avions que sumaven els plans de totes dues fa només un any.La creació de la major compa-nyia aèria de baix cost d’Es-panya no es completarà fins el juny i cal encara l’aprova-ció de la junta d’accionistes. No obstant, el president de Vueling, Josep Piqué, ja ha fet

les primeres estimacions. Tot i l’actual context d’anèmia econòmica, Piqué assegura que la nova companyia –que també presidirà- entrarà en beneficis aquest mateix any i facturarà 800 milions d’eu-ros el 2010, quan aconseguirà transportar 11 milions de pas-satgers. A la pràctica, la unió d’amb-dues companyies serà un grup de menor dimensió que el previst fa un any per cada una d’elles per separat. La crisi ha capgirat les previsi-ons. A finals del 2007, Clic-kair anunciava que tindria 30 avions el desembre del 2008, mentre que Vueling assegu-rava comptar amb 37. La su-ma: 67 avions entre dues em-preses competint per serveis i preus. Un any després, la primera té 18 aparells i ha re-tallat la plantilla en un 15 per cent. La segona, compta amb 17 avions.El fum blanc sobre el futur de Vueling també ha evitat pèr-dues majors a la cotització d’Iberia. La companyia aèria espanyola de bandera contro-larà el 45 per cent de la soci-etat fusionada sense neces-sitat, en principi, de llançar una opa. El grup s’ha tret de sobre un molest competidor i ha perdut només un 3,5 per cent durant les primeres qua-tre setmanes de gener, poc

LA LLUM VERDA ES FA ESPERARGas Natural haurà d’esperar fins a febrer per conèixer el dictamen de la Comissió Nacional de la Compe-tència (CNC) sobre la seva opa per Unión Fenosa. S’espera que l’informe final aprovi la fusió amb con-dicions. El retràs beneficia Iberdrola, que tindrà més temps per perfilar la seva estratègia enfront d’ACS.

MENYS PASSATGERS ALS AVIONSIberia va transportar més de 33,5 milions de pas-satgers el 2008, 7 milions menys que el 2007. L’ha afectat la competència de l’AVE, la debilitat de la demanda i la reducció de l’oferta del transport ae-ri. Spanair manté la segona posició a Espanya amb 16,8 milions de passatgers, 2,2 milions menys.

ling, amb marges més ajustats als de les companyies aèries de bandera. Això no treu, pe-rò, que l’aviació comercial pu-gui esquivar el deteriorament de l’economia mundial, que ha vingut acompanyat d’una gradual caiguda del consum en un escenari dominat per la forta competència i la so-brecapacitat. Segons l’Asso-

“Comprar amb el rumor, vendre amb la notícia”. Una de les fórmules bàsiques per als qui operen en borsa s’ha complert a mitges en el cas d’un dels millors valors de la borsa espanyola en el mes que portem d’any. Vueling ha deixat enrere les pèrdues del 2008 (va deixar-se el 63,6 per cent del seu valor) per començar el nou exercici amb bones notícies.

ciació Internacional de Trans-port Aeri (IATA, en anglès), el sector perdrà aquest any més de 2.500 milions de dò-lars i els ingressos cauran en 35.000 milions. El número de passatgers es veurà reduït en un 3 per cent durant el que la IATA qualifica com el “pitjor negoci per a la indústria aèria en 50 anys”.

2 GENER 23 GENER

La fusió només permetrà una flota d’entre 30 i 35 avions. / CEDIDA

Vueling haurà de renunciar a 19 rutes i adaptar la seva plantilla i la flota a les noves necessitats

La caiguda del preu del petroli beneficia especialmentcompanyies de baix cost

3,763,884,004,124,244,364,484,604,724,844,965,085,205,325,445,565,68

26 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009FINANCES / Banca i Assegurances

per fer front als préstecs exis-tents, en un moment difícil per captar capital nou.Conscients de les limitacions, el Comitè de Basilea es va reunir aquest gener per propo-sar modificacions que superin les imperfeccions de Basilea II. Presidit pel governador del banc central holandès, Nout Wellink, el Comitè ha anunciat que perfeccionarà la forma amb què es mesura el risc.El 10 de gener, directius dels principals bancs europeus i nordamericans van proposar

els nous estàndards, figura que els bancs reservin més capital pels productes estructurats complexos i els vehicles fora de balanç, dues de les princi-pals tensions que han motivat la crisi.No obstant, el Nou Acord de Basilea, com oficialment es coneix la normativa, va ser ideat abans de la crisi i les pri-meres crítiques no s’han fet esperar. Reguladors i entitats bancàries adverteixen que les seves regles són pro cícliques, és a dir, massa laxes durant els temps de bonança i massa severes durant períodes difí-cils. En èpoques favorables, el risc creditici –mesurat segons la possibilitat d’incompliment del prestatari- seria més baix, com també ho serien els requi-sits de capital, ja que amb Basi-lea II estan lligats al risc. I a la inversa: en èpoques de crisi com l’actual, els bancs afronten necessitats majors de capita-lització que es tradueixen en limitacions de capital, en una reducció dels préstecs quan són més necessaris i en un agreujament de la recuperació econòmica.

Des del Regne Unit, el minis-tre d’Economia britànic, Alis-tair Darling, ha reconegut la necessitat de canviar la regu-lació dels ratis de capital pels bancs, entre les sospites que el nou conjunt de normes es troben al cor de la crisi credití-cia. El marc regulador es troba al centre del debat. Mentre els governs d’occident demanen als bancs que mantinguin la concessió de préstecs a empre-ses i famílies als nivells d’abans de la crisi, Basilea II els obliga a dotar-se de capital addicional

que els requeriments de capital per a la cartera de negociació siguin implementats d’aquí al desembre del 2010 i que altres canvis, com els relacionats amb l’administració del risc i la transparència, no siguin introduïts fins a finals del 2009. “El Comitè intenta coordinar i implementar aquest programa de treball de forma que enfor-teixi la confiança financera i eviti agreujar les actuals condi-cions del mercat. No incremen-tarà els ratis de capital mínim global requerits durant els períodes d’abaratiment finan-cer i econòmic”, va assegurar Wellink.Els esforços han cobrat espe-cial urgència perquè cal tenir-los a punt abans de la pròxima cimera dels països del G20, que tindrà lloc a Londres a princi-pis d’abril. La incògnita és fins a quin punt els bancs centrals i els reguladors financers podran implementar canvis significa-tius en el marc regulador global en l’espai de pocs mesos, tenint en compte que el protocol de Basilea II es va dissenyar en nou anys i encara no està implementat del tot als EUA.

Basilea, ciutat suïssa fronterera amb Alemanya i França, dóna nom als acords. / ARXIU

NOTÍCIES DEL MES

RE-REGULAR LA BANCA

El Comitè de Basilea proposa canvis a les normes bancàries globalsUn any després de l’entrada en vigor de la normativa avançada Basilea II, el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea estudia modificar-la per adaptar-la a la crisi. Reguladors i banquers critiquen que el nou marc regulador agreuja les actuals dificultats de les entitats financeres per reobrir l’aixeta dels crèdits.

LAIA JARDÍ

Quan alguna cosa necessita ser rescatada, senyal que també requereix un cert tipus de regu-lació. Després d’aquest últim any, queda poc dins del sistema financer que no necessiti un replantejament –i un saneja-ment-. 2008 ha acabat de con-firmar que existeixen clares deficiències en la forma com es supervisen les institucions financeres. En poques paraules, els contribuents són els qui han acabat pagant els errors dels banquers i autoritats monetà-ries.Ara fa un any va entrar en vigor Basilea II, una nova normativa internacional sobre legislació i regulació bancària destinada a protegir les entitats dels riscs financers i operatius. Després de gairebé una dècada de ges-tació, el Comitè de Basilea, composat per governadors dels bancs centrals d’Estats Units, Canadà, Japó i nou països europeus (Espanya inclosa), va posar en funcionament un con-junt de normes bancàries sobre la suma de capital que els bancs han de reservar per atendre els actuals i possibles riscos. Entre

PLANS DE RESCAT, SEGONA PARTAlemanya ha aprovat un segon paquet de rescat bancari. Valorat en 470.000 mi-lions d’euros, es tracta del major progra-ma d’ajuda des de finals de la II Guerra Mundial i aportarà garanties als crèdits interbancaris, així com capital a la banca. El Regne Unit també ha anunciat el seu segon pla d’ajuda per reactivar la con-cessió de crèdits a clients i empreses. Els seus pilars: una nova ronda d’injeccions de capital públic als bancs nacionalitzats i garanties per una part de les pèrdues de-rivades dels actius tòxics.

BANESTO TANCA L’ANY AMBBENEFICISTot i la crisi financera, Banesto ha tancat el 2008 amb guanys. L’entitat ha registrat un benefici net atribuïble de 779,8 milions d’euros, un 2% més que l’any anterior. El banc s’ha dotat d’una provisió de caràcter extraordinari i voluntari de 60 milions d’eu-

ros per fer front a les dificultats del cicle econòmic actual, sense la qual el benefici hagués crescut un 7,5%. De cara el 2009, Banesto preveu captar 300.000 nous cli-ents particulars i 15.000 clients de pimes.

CAIXA SABADELL, 150 ANYSL’entitat més antiga de Catalunya i la sego-na amb més anys d’Espanya ha complert 150 anys d’història. Nascuda el 6 de gener de 1859, Caixa Sabadell ha celebrat el seu aniversari amb la posada en marxa d’un espai web que estarà operatiu aquest 2009. El portal de l’entitat, presidida per Salvador Soley, oferirà l’agenda d’esdeve-niments, informació i vídeos sobre els ac-tes de celebració, un cercador d’oficines de la caixa i l’evolució de l’IBEX-35.

CAPITAL RISC COLPEJATL’escassesa de finançament el 2008 ha envestit el capital risc espanyol. El vo-lum d’inversió ha caigut un 32% durant

l’any passat, fins els 2.948 milions. Mul-tinacionals com Permira, CVC o Cinven no van aconseguir tancar cap adquisició a Espanya. En total, hi va haver 805 ope-racions, però només set van superar els 100 milions. Un informe de l’IESE i Boston Consulting estima que entre un 20 i un 40% dels grans fons internacionals no podran tornar a aixecar vehicles de gran mida i es podrien veure abocats a desaparèixer.

LA CAIXA COL·LOCA 2.500 MILI-ONS A TRAVÉS DE LA XARXAL’entitat presidida per Isidre Fainé ha col-locat 2.500 milions d’euros en bons sense garantia de l’Estat. Seguint el mateix camí que el BBVA, La Caixa col·loca el deute, a un venciment de 10 anys, a través de la xarxa. Es tracta de bons subordinats que ofereixen un 6% TAE el primer any. L’ope-ració és independent de l’emissió de deute amb aval, valorada amb un import de com a mínim 1.000 milions d’euros.

TIPUS EN CAIGUDA LLIUREEl Banc Central Europeu (BCE) s’ha vist obli-gat a rebaixar de nou els tipus d’interès en mig punt, fins el 2%, el nivell mínim al qual van situar-se entre 2003 i 2005. La retallada és un reconeixement que l’eurozona està pitjor del que el BCE pensava fa un mes. El seu presi-dent, Jean-Claude Trichet, avança que els tipus podrien tornar a baixar el març, però adverteix que no seguirà el camí dels EUA, on els tipus es troben pràcticament al 0%.

L’AIXETA DEL CRÈDIT GOTEJAEls bancs espanyols segueixen moderant la concessió de crèdit. El novembre passat, el creixement es va limitar a un 0,89% respecte el mes anterior. En total, la banca espanyo-la tenia prestats 830.127 milions d’euros, només un 9,4% més que fa un any, quan el negoci creixia a ritmes del 15%. Les caixes són les que més crèdit concedeixen, 598.740 milions, en contrast amb els 386.497 milions dels bancs.

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

Ha arribat l’hora de la veritat per a l’Administració Obama. La seva presa de possessió s’ha produït en un context en què els marges de maniobra de les polítiques monetàries sem-blen en gran mesura exhaurits –amb els tipus d’interès pràcti-cament zero als Estats Units– i, per tant, les polítiques fiscals es queden “soles davant del perill”. Ara s’han de concretar les ambicioses mesures expan-sives anunciades –per un import inicial equivalent a més del 5% del PIB dels Estats Units– per fer front a l’amenaça del que el propi nou president dels Estats Units ha estat a punt de qualifi-car de “Segona Gran Depressió” –denominació que sí ha expli-citat el Nobel Paul Krugman–, accentuant els paral·lelismes entre el seu Pla de Reactivació amb les mesures de F.D. Roo-sevelt a l’inici del seu mandat el 1933, que han estat considerades paradigmàtiques de les mesures fiscals keynesianes... uns anys abans que Keynes publiqués for-malment les seves receptes.

LES EXPECTATIVES GENERADES PER OBAMA

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

Obama i el keynesianisme global?La nova administració nordamericana vol reforçar el paper de les polítiques econòmiques intervencionistes expansives, especialment les fiscals. Però, a un món globalitzat, podem parlar d’un impuls a un keynesianisme global?

L’abast internacional com a sinònim d’efectivitatPerò l’any 2009 l’economia mun-dial és força diferent a la de 1933 en termes d’interdependències i distribució del potencial econò-mic. Per això, tot i que sovint es recorda que una de les lliçons dels anys 1930 va ser el desas-trós paper de les polítiques pro-teccionistes, també s’apunta a què les recuperades receptes keynesianes tindran molta més efectivitat si són d’abast inter-nacional, configurant el que podríem anomenar un “keyne-sianisme global”, amb elements de coordinació entre països més o menys concertats a organis-mes internacionals o a entitats com el ja famós G-20 o similars. De fet, el propi FMI, sota la influ-ència del seu nou economista en cap, Olivier Blanchard, està fent la proposta d’un activisme expansiu fiscal concertat supra-nacional que suposi almenys un 2% del PIB mundial.

Una era de multilateralisme?Des d’aquesta perspectiva, les actuacions de l’Administració Obama es poden avaluar no només en termes del seu impacte domèstic sobre l’economia dels Estats Units, sinó també consi-derant en quina mesura contri-bueixen a una dinàmica global explícitament o implícitament coordinada. A diferència del criticat unilateralisme, polític i econòmic, de l’Administració Bush, i en contraposició també als precedents de propostes de “monetarisme global”, ara és el moment de constatar la magni-tud del canvi d’estil i de fons en

el nou lideratge nordamericà. S’inicia una nova era de multila-teralisme efectiu i eficient, que doni respostes globals a proble-mes que tenen aquest abast? El nomenament com a Secretari del Tresor de Timothy Geithner, amb un currículum que inclou haver viscut i estudiat a Zim-babwe, Índia i Tailàndia, i excel-lent coneixedor de les econo-mies i cultures asiàtiques, és un actiu important que caldrà seguir amb atenció.

La complicada relació entre economia i políticaNo es tracta simplement de la juxtaposició de polítiques naci-onals expansives. D’una banda, algunes polítiques fiscals porten lectures i/o implicacions de retrocés en la internacionalitza-ció. No és cap secret que alguns dels treballs del propi Keynes es referien a “l’autosuficiència nacional”. L’anunciat gegantí programa xinès per estimular el consum intern, també d’un abast inicial del 5% del seu PIB, el més keynesià de la seva his-tòria –només comparable a la construcció de la Gran Mura-lla– ha estat interpretat per molts comentaristes en termes de “replegament” de Xina, i fins i tot Dani Rodrik ha insinuat, provocativament, que l’any 2009 passaria a la història més per aquest canvi d’estratègia xinesa que per la pròpia crisi. D’altra banda, les dificultats de la Unió Europea per acordar uns parà-metres de resposta unitària –fins i tot d’un “modest”, comparati-vament, 1,5% del PIB europeu–, evidencien les complicades inte-

raccions entre economia i polí-tica també en aquests àmbits.

Equitat a escala globalUn altre aspecte cabdal del debat sobre l’abast del nou keynesianisme es refereix al contingut en què es traduiran les expansions de despesa i les reduccions d’impostos, que determinarà no només el seu impacte sobre l’economia, sinó també el model de societat que es vol propiciar. Cal recordar que el primer keynesianisme es va traduir a les societats occi-dentals en el finançament de les polítiques macroeconòmiques i la despesa social que anomenem els estats del benestar. En aquest nou keynesianisme tenim, d’una banda, les intencions de conver-tir els aspectes mediambientals, energètics, de noves infraestruc-tures i l’educació i la salut en les destinacions dels nous recursos públics. Però, d’altra banda, en els darrers mesos han aparegut ja moltes i poderoses temptaci-ons oportunistes de ficar la mà

als recursos públics de sectors que fins fa quatre dies predica-ven els avantatges dels mercats lliures i la necessitat d’excloure els governs de la vida econò-mica. Un criteri cabdal d’ava-luació d’aquesta nova onada de keynesianisme serà la seva capacitat de mirar al futur i no (només) a l’statu quo, de con-tribuir a generar una societat en què l’eficiència i la cohesió social siguin percebudes com a complementàries, com ja va succeir amb el primer keynesia-nisme. També en aquest aspecte cal recordar que al segle XXI les dimensions d’eficiència i equitat s’han de jutjar no només a escala de cada país, sinó també a nivell global, amb dimensions com les mediambientals, les ener-gètiques i les de lluita contra la pobresa i les desigualtats, que ja han evidenciat que tenen un abast supranacional. Afrontar-les requereix un keynesianisme global, el lideratge del qual és una més de les múltiples expec-tatives que genera Obama.

Les decisions preses per l’Administració Obama també poden afectar la resta del món. / ARXIU

28 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

1

10

20

28

La competitivitat al món

No hi ha sorpreses, pel que fa a Espanya, en l’índex de competitivitat global que acaba de fer públic el World Economic Forum (WEF) per al 2008-2009: es manté en la posició 29, molt lluny d’altres països europeus, com Suïssa, Dinamarca i Suècia, que encapçalen el rànquing, ocupant el segon, tercer i quart lloc, respectivament. El número u correspon un cop més als Estats Units, situant així l’economia nordamericana com la més competitiva del món.

A Europa contrasta la bona posició dels països nòr-dics amb la dels països llatins i els de l’Europa de l’Est. Espanya no és, però, la que en surt més mal

Espanya es mant

Índex de competitivitatmundial.Comparativa 2007-2008

PaísRànquing2008-2009

Rànquing2007-2008

Estats Units 1 1

Suïssa 2 2

Dinamarca 3 3

Suècia 4 4

Singapur 5 7

Finlàndia 6 6Alemanya 7 5Holanda 8 10

Japó 9 8

Canadà 10 13

Hong Kong SAR 11 12

Regne Unit 12 9

Corea 13 11

Àustria 14 15

Noruega 15 16

França 16 18

Taiwan 17 14

Austràlia 18 19

Bèlgica 19 20

Islàndia 20 23

Malaisia 21 21

Irlanda 22 22

Israel 23 17

Nova Zelanda 24 24

Luxemburg 25 25

Qatar 26 31

Aràbia Saudita 27 35

Xile 28 26

Espanya 29 29

Xina 30 34

Emirats Àrabs Units 31 37

Estònia 32 27

República Txeca 33 33

Tailàndia 34 28

El mapa del món / INTERNACIONAL 29FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

19

29

5

9

3

4 6

78

12

16 142

15

13

11

18

17

23

24

2731

parada. Trobem altres països de la Unió Europea en pitjor situació, com ara Itàlia (49), Portugal (43) i Grècia (67). És destacable l’avanç positiu del Regne Unit, que passa a la novena posició després d’haver ocupat el lloc 12.

A nivell mundial, cal destacar la creixent compe-titivitat de països emergents com la Xina i també Rússia. Pel que fa a l’Amèrica Llatina, Xile és l’economia amb un major grau de competitivitat –se situa en el lloc 28, un punt per davant d’Espa-nya–. Després trobem Panamà (58), Costa Rica (59) i Mèxic (60). Els darrers llocs del rànquing estan

ocupats bàsicament per països del continent africà.

Per elaborar aquest rànquing, el WEF té en comp-te una sèrie de paràmetres: estabilitat macroeco-nòmica, infraestructures, educació, mercat labo-ral, innovació, estructura legal, etc. L’aspecte que rep una pitjor valoració a Espanya és el relatiu a les regulacions del govern, en el qual l’economia espanyola figura en el lloc 94 del rànquing mun-dial. En canvi, un dels aspectes millor valorats és el relatiu a les escoles de negocis en el qual Espanya figura en el sisè lloc del món.

té a la cua d’Europa

30 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El govern alemany ha encetat un segon paquet de mesures econòmi-ques destinat a combatre la crisi. En concret, són 50.000 milions d’euros més que es destinaran a àrees concretes, com l’educació, les infraes-tructures i les rebaixes fiscals. D’entre aques-tes mesures, també hi haurà crèdits i avals per a les empreses que ho necessitin.Aquest segon paquet de mesures complementa el primer pla, presentat a la tardor, i que va arribar als 31.000 milions d’euros. D’acord amb aquest nou pla, 18.000 milions d’eu-ros aniran destinats a la remodelació i modernit-zació d’edificis públics,

com centres educatius, i la construcció i millora de les xarxes de trans-ports i comunicacions. Uns 9.000 milions d’eu-ros es destinaran a les reduccions fiscals per a empreses i ciutadans per un espai de temps que anirà de l’1 de juliol del 2009 a finals del 2010. No obstant això, el govern alemany ha descartat la possibilitat que l’Es-tat, com en el cas dels bancs, assumeixi part del capital de les firmes en crisi per garantir-ne la supervivència.Aquestes mesures són, segons la cancellera Angela Merkel, la res-posta adequada per fer front a la crisi financera i econòmica, encara que ha rebut fortes crí-

tiques des de l’oposició, que l’ha considerat com a “insuficient”. “Volem fer servir aquesta crisi com una oportunitat”, va declarar Merkel.

Noves dades econòmiquesEl Producte Interior Brut (PIB) d’Alemanya ha registrat un augment de l’1,3% el 2008 respecte a l’any passat, quan va aug-mentar un 2,5%. El 2006 va pujar un 3%, segons ha informat l’Oficina Federal d’Estadístiques (Destatis). La major eco-nomia europea ha patit una frenada en les seves exportacions per la crisi econòmica que tenen els seus principals clients, mentre que el consum

intern gairebé s’ha estan-cat. D’aquesta manera, l’economia alemanya patirà un dèficit del 0,1% del PIB.Destatis també ha publi-cat l’Índex de Preus al Consum (IPC) del país, que ha pujat un 2,6% el 2008 respecte a l’any anterior, fet que repre-senta la pujada més forta interanual des del 1994, quan va augmen-tar un 2,8%. Així, els preus dels pro-ductes energètics van registrar una pujada interanual del 9,6% el 2008, i alhora els preus dels aliments pujaven un 6,4%, de manera que els dos grups van tenir un important efecte alcista en l’augment dels preus a nivell interanual.

Alemanya aprova un nou pla anticrisi de 50.000 milions L’economia alemanya pateix la desacceleració i creix un 1,3% el 2008 per l’estancament del consum. D’altra banda, l’IPC alemany puja un 2,6%, el major augment interanual des de 1994.

NOVES MESURES CONTRA LA CRISI ECONÒMICA InternacionalNOTÍCIES DEL MES

Clinton demana una diplomàcia de “potència intel·ligent” La senadora obté el suport de la comissió del Senat com a nova secretària d’Estat.

NOMINACIÓ A LA SECRETARIA D’ESTAT DELS EUA

NÚRIA CABRERA

Hillary Clinton, desig-nada secretària d’Estat per Barack Obama, s’ha pronunciat a favor d’una diplomàcia basada en una “potència intel·ligent” reconciliada amb el món, després de vuit anys d’Ad-ministració Bush. Clinton ho va afirmar davant la Comissió d’Afers Estran-gers del Senat, que ja ha confirmat, mitjançant una votació, la seva nomina-ció com a cap de la diplo-màcia nordamericana. En la intervenció, la sena-dora Clinton va fer seva la frase de la primera secre-tària d’Estat, Madeleine Albright, “d’Amèrica no pot resoldre sola tots els problemes del món, però el món tampoc no els pot resoldre sense Amèrica”. Clinton aposta per apro-

fundir en les relacions transatlàntiques, esfor-çar-se per buscar la pau al Pròxim Orient i obrir un diàleg amb l’Iran.D ’ a q u e s t a m a n e r a , Hi l lary Cl inton vol buscar la reconciliació

dels Estats Units amb el món, després de vuit anys de diplomàcia uni-lateral. Aquesta nova diplomàcia consistirà a aprofundir les rela-cions transatlàntiques, especialment amb Ale-

manya, França i la Gran Bretanya. “Els desacords són inevitables”, ha dit la senadora, però “sobre la major part dels grans problemes mundials, no tenim aliats més segurs” que els europeus.

Renovació del lideratge internacionalClinton va subratllar que els Estats Units ha de renovar el seu lideratge al món a través d’una política exterior que esti-gui basada sempre “en fets i evidències i no en emocions i prejudicis”, tot això com a resultat d’una “unió entre els prin-cipis i el pragmatisme en comptes d’una ideologia rígida”, fent una clara referència als vuit anys d’Administració Bush.

Hillary Clinton busca la reconciliació dels Estats Units amb el món. / ARXIU

L’OCDE PREVEU UN ANY I MIG DE DECREIXEMENT I RECOMANA POLÍTIQUES RESTRICTIVES PER AFRONTAR LA CRISIL’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) confirma en el seu darrer in-forme sobre la zona euro que es mantenen els riscos per al creixement econòmic, i recomana als països que facin polítiques pressupostàries rigoroses i res-trictives. A més, entre les diverses dades que conté l’estudi, l’OCDE alerta que fins el primer semestre de 2010 no començarà la recuperació, i troba necessà-ria una regulació comuna sobre els mecanismes de control del sistema financer, alhora que pronostica que l’alentiment econòmic dels pròxims mesos con-tribuirà a reduir els riscos inflacionistes i permetrà noves rebaixes dels tipus. L’OCDE també indica que a Espanya el preu de l’habitatge ha caigut un 10% des de màxims.

LA INFLACIÓ DE L’EUROZONA REGISTRA LA SEVA CINQUENA BAIXADA CONSECUTIVALa inflació anual a l’eurozona ha baixat per cinquè mes consecutiu i s’ha situat a l’1,6% durant el de-sembre, fet que suposa cinc dècimes menys que el novembre, mentre que en termes mensuals ha baixat un 0,1%, segons informa l’Oficina Europea d’Estadís-tiques, Eurostat. Per la seva banda, la inflació en el conjunt de la Unió Europea ha baixat sis dècimes, fins al 2,2%, respecte al 2,8% interanual de novembre i el 3,2% registrat fa 12 mesos. En termes mensuals, la inflació ha baixat un 0,1%. Entre els països mem-bres de la UE, els menors índexs de preus anuals s’han registrat a Luxemburg (0,7%), Portugal (0,8%) i Alemanya (1,1%). En canvi, els nivells més elevats d’inflació s’han localitzat a Letònia (10,4%), Lituània (8,5%) i Estònia (7,5%).

LES VENDES DE COTXES A EUROPA BAIXEN UN 7,8%, LA CAIGUDA MÉS GRAN QUE S’HAREGISTRAT DES DE L’ANY 1993Les matriculacions europees d’automòbils van regis-trar durant l’exercici passat la caiguda més gran des del 1993, fins arribar a les 14.712.159 unitats, fet que es tradueix en una reducció del 7,8% si es compa-ra amb els vehicles comercialitzats el 2007, segons dades difoses per l’Associació de Constructors Eu-ropeus d’Automòbils (Acea). La patronal dels fabri-cants europeus assenyala que la demanda d’auto-mòbils ha registrat els majors descensos sobretot als països d’Europa Occidental i que les reculades més accentuades s’han produït durant els tres últims mesos de l’exercici passat. El desembre, les matricu-lacions europees es van situar a les 924.646 unitats, cosa que representa una caiguda del 17,8% en com-paració als lliuraments registrats durant el mateix mes de l’exercici passat.

VENEÇUELA DÓNA LLUM VERDA A LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ PER A LA REELECCIÓ INDEFINIDA DE CHÁVEZL’Assemblea Nacional de Veneçuela ha donat llum verda a la reelecció indefinida d’Hugo Chávez. La majoria oficialista ha tirat endavant la reforma cons-titucional sol·licitada pel mateix Chávez per perpetu-ar-se en el poder. Tot i això, els diputats oficialistes parlen “d’una ampliació dels drets polítics dels ve-neçolans”. Perquè la reforma entri en vigor s’ha de convocar un referèndum popular i obtenir una majo-ria simple de vots a favor. El govern aspira a convo-car-lo properament. L’oposició, organitzacions civils i moviments estudiantils s’han unit per intentar tombar en referèndum aquesta reforma, com ja van fer amb la convocatòria del 2007.

20

09Personal

E spaña2ª Exposición Profesional de los Recursos HumanosLa mayor oferta en Formación, Trabajo y Recursos Humanos en España

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Moscú Stuttgart Viena Zurich

www.personal-espana.es

Fira de Barcelona19-20 de Marzo de 2009

Soluciones Software/Hardware en recursos humanos:• Aplicaciones de Software para

planificación de personal• Horarios de trabajo para personal• Liquidación de nómina de personal• Administración de personal• Sistemas de control de acceso

Consultoría de Personal y de empresa, consultoría de derecho:• Asesoramiento de empresas• Asesoramiento de procesos• Asesoramiento para la gerencia• Derecho laboral

Servicios de personal y servicios en general:• Empresas de trabajo temporal

• Portales de trabajo on-line• Revistas, asociaciones en recursos humanos• Seguros, cajas de pensiones

Formación y entrenamiento• Dirección en empresas• Juegos de empresas• Seminarios, congresos en hoteles• Universidades y carreras

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN

Medio de comunicación oficial Coincidiendo con

18 al 22 de marzo 2009 19-20 de marzo 2009

Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

L’empresa Comsa

construirà el Museu de la

Memòria de Xile

Comsa construirà el Museu de la Memòria i dels drets humans a Santiago de Xile, projecte que té un pressupost d’11,2 milions d’euros, segons ha informat la pròpia empresa. La construc-tora catalana augmenta, amb aquest contracte, la seva diver-sificació cap a obres no ferro-

Agenda de la internacionalització3 de febrer

Crea i gestiona la

teva identitat digital

professional

Cibernarium - Barcelona-Activa proposa aquest taller per tal d’apropar Internet als empre-saris. D’aquesta manera, entre d’altres, es tractaran temes com la identitat digital: què és i què no és, l’estratègia personal i els elements a tenir en compte, l’egosurfing (índex de mesura del propi treball), i eines i recur-sos que la xarxa ofereix per tre-ballar la pròpia identitat digital.

Del 3 al 12 de febrer

Negociació amb agents

distribuïdors i majoristes

internacionals

La Cambra de Comerç de Lleida organitza aquesta ses-sió formativa per analitzar les característiques d’aquest tipus d’intermediaris internacio-nals, en funció de l’entorn cul-tural, sociopolític i econòmic, i subministrarà informació i eines per negociar amb ells de manera competitiva. El semi-nari també servirà per analit-zar la negociació amb inter-mediaris clàssics, bàsicament amb importadors i distribuï-dors, que continuen suposant el canal de venda internacional bàsic per a les empreses espa-nyoles. Va adreçat a empresa-ris, responsables del departa-ment de vendes, d’exportació i comercials d’exportació.

16 de febrer

Crèdits documentaris.

Normativa UCP 600

Amb la finalitat de conèixer els principals canvis i l’aplicació de la nova normativa UCP 600, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquesta activitat, per tal d’identificar les principals característiques dels crèdits documentaris, la tipolo-gia i la seva operativa, així com valorar la seva conveniència per a exportadors i importadors i interpretar adequadament els crèdits documentaris per tal de complimentar la documentació d’exportació. Aquest curs està dirigit a personal que gestioni administrativament les opera-cions de cobrament i pagament internacional, comercials d’ex-portació, caps d’exportació-importació de pimes i gerents de pimes amb activitat exporta-dora-importadora.

Del 16 al 19 de febrer

Mobile World Congress -

Brokerage Event

El Mobile World Congress tin-drà lloc a Barcelona del 16 al 19 de febrer. Aquesta Fira està posicionada com a referent a nivell mundial en l’àmbit de la mobilitat. Atrau més de 50.000 assistents procedents de 183 països i més de 2.000 mitjans de comunicació. Com en edi-cions anteriors, enguany i en aquest marc, s’ofereix la possi-

bilitat d’ajudar a trobar socis tecnològics mitjançant la par-ticipació en entrevistes bila-terals. Aquesta trobada està organitzada per l’Enterprise Europe Network, EEN Catalo-nia –ACC1Ó CIDEM|COPCA–, que pertany a la xarxa pública d’entitats promotores de trans-ferència tecnològica més gran del món.

18 de febrer

Guies de recolzament a

l’exportador

La Cambra de Comerç de Girona realitza aquesta trobada, on es vol mostrar com utilitzar de forma eficaç les guies d’infor-mació online que hi ha a Inter-net perquè l’empresa pugui opti-mitzar la gestió d’exportacions/importacions a través de la reso-lució dels dubtes sobre els seus continguts.

Del 21 de febrer al 4 de març

Missió comercial a la Xina i

Taiwan

La Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa organitza una missió comercial a la Xina i Taiwan, amb l’objectiu de faci-litar a les empreses catalanes el contacte empresarial i comer-cial amb empreses compradores d’aquests dos països.

Del 28 de febrer al 13 de març

Missió a Filipines i Vietnam

La Cambra de Comerç de Barcelona organitza una mis-sió a Manila i Hanoi en el marc la xarxa de PSLO (Private Sec-tor Liaison Officer) del Banc Mundial. La delegació empresa-rial està composta per empreses belgues, franceses, holandeses, daneses, gregues, americanes i australianes. Es visitarà el Banc

Asiàtic de Desenvolupament, les delegacions de la Unió Europea i de Nacions Unides, el Banc Mun-dial i institucions i organismes públics, així com altres donants bilaterals. Aquesta missió té com a objectius presentar els serveis de les empreses com a potenci-als proveïdors d’aquests organis-mes, conèixer millor els criteris de valoració de les propostes i ofertes rebudes per poder imple-mentar propostes més compe-titives i mantenir trobades amb potencials socis i col·laboradors per a futurs projectes.

viàries, a més de la seva inter-nacionalització i la seva presèn-cia al mercat xilè, on durant el 2008 va aconseguir projectes per un total de 90 milions d’eu-ros. Fa poc, Comsa va adqui-rir en aquest país la concessió d’una autopista i contractes per a la construcció d’aparcaments subterranis i enllumenat públic, entre d’altres.

Applus negocia la

compra d’una companyia

d’inspecció a la Xina per

ampliar el seu mercat

La filial de desenvolupament de productes, assajos i certi-ficació d’Applus, Laboratori General d’Assajos i Investiga-cions (LGAI), manté negocia-cions per comprar una com-panyia d’inspecció a la Xina, on pretén arribar a una factu-ració de 20 milions d’euros. L’empresa, que ja posseeix a la Xina un laboratori amb uns 30 treballadors, estudia tres possibilitats de compra que li permetrien posicionar-se com un referent europeu a la certificació d’importacions i a la implantació d’empreses al mercat asiàtic.Així, l’empresa, que va factu-rar 41 milions el 2007 i pre-veu tancar l’any amb 43 mili-ons, ha iniciat aquestes nego-ciacions per suplir les pèr-dues al sector de la construc-ció i l’automoció, principals clients. En la seva cartera té empreses com Visa, BBVA, Endesa, Iberdrola i La Caixa, a la qual es va sumar fa uns mesos Airbus. LGAI té 60.000 metres quadrats a Bellaterra (Barcelona), així com labo-ratoris i filials a Espanya, Portugal, Mèxic i la Xina, amb 700 treballadors i 10.000 clients. Des del 2003, LGAI és una de les cinc divisions d’Applus i té la participació en un 5% de la Generalitat.

32 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

El sector tecnològic canadenc, la millor inversió

Sobre el terreny / INTERNACIONAL 33FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Encara que la situació econòmica actual és complicada, també és temps de nous reptes i noves oportunitats de negoci. En aquest cas, les relacions bilate-rals entre Espanya i Canadà obren la porta a nous projectes empresarials amb bona rendibilitat.

NÚRIA CABRERA

En el marc de l’actual conjun-tura econòmica, Canadà sor-geix com una oportunitat molt interessant de negoci, gràcies a la seva economia sòlida. Els analistes no es posen d’acord sobre quin serà el decurs dels propers anys, i sembla difícil arribar a una conclusió. L’ame-naça que planeja sobre el siste-ma canadenc és l’esfondrament de l’economia nordamericana, ja que és el seu principal soci comercial (el 85,5% de les ex-portacions tenen com a destí els Estats Units).Aquesta crisi als Estats Units en el sector immobiliari i la cai-guda del consum tenen el seu reflex en les exportacions de materials de construcció i au-tomòbils, motors principals de les províncies amb més pes al Canadà. No obstant això, els experts en economia no es po-sen d’acord sobre el futur eco-nòmic del Canadà, ja que hi ha indicadors força optimistes, com el de la creació de llocs de treball, que va arribar a 107.000 el mes de setembre.

Alguns consellsA l’hora de fer negocis amb em-preses canadenques, s’han de tenir presents alguns detalls específics força importants, però que poden resultar sor-prenents. Per exemple, s’ha de conèixer l’existència d’un ni-vell de proteccionisme que pot arribar a ser molt alt, segons el sector (telecomunicacions, banca, línies aèries). En segon lloc, l’intervencionisme econò-mic també és alt, en contrapo-sició al concepte d’economia liberal. D’altra banda, cal estar informat sobre les diferènci-es regionals al Canadà, ja que cada província compta amb una especialització productiva concreta i diferents mercats: recursos naturals i energètics, telecomunicacions, biotecnolo-gia, indústria farmacèutica, ae-roespacial, telecomunicacions, indústries relacionades amb components d’automòbil, acer,

química industrial, aeronàutica, agroalimentació i software.A part de l’especialització regi-onal, cal tenir present que bona part d’aquests sectors produc-tius es troben concentrats al voltant dels tres grans pols eco-nòmics: Toronto, Montreal i Vancouver.

Oportunitats en ciència i tecnologiaCanadà i Espanya mantenen una col·laboració força estre-ta en el camp de la ciència i la tecnologia, que està donant lloc a iniciatives conjuntes d’inte-rès estratègic, i es perfila com un sector assegurat d’inversió i rendibilitat. Els dos governs van signar el 2007 un acord per fomentar la cooperació bilate-ral entre empreses de tots dos països en aquesta matèria.També, el Consell d’Investiga-cions Científiques del Canadà (NRC/CNRC) i el CSIC van re-novar el 2006 l’acord bilateral de desenvolupament de pro-jectes d’investigació científica i innovació tecnològica, en àrees diverses, com la salut, l’energia sostenible i el medi ambient. Un altre camp de cooperació conjunt són les ciències del mar, amb la signatura d’un con-veni d’investigació, amb temes prioritaris com la genòmica i l’aqüicultura, espècies invasi-ves i salut animal.

D’altra banda, la cooperació tecnològica empresarial es pro-mou a través del programa Ca-nadeka, engegat pel Consell d’Investigacions Científiques del Canadà i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) el 2005. Pel que fa a la cooperació cien-tífica, es desenvolupa entre go-verns i institucions regionals. Ontario i Catalunya han forma-litzat la seva relació mitjançant un Memoràndum d’Enteniment que estimula la col·laboració ci-entífica i tecnològica i fomenta l’intercanvi d’universitaris i in-vestigadors.

Fer negocis des de CatalunyaEl Consolat del Canadà a Barcelona és l’organisme més important al qual adreçar-se per tal de conèixer les possibi-litats i la viabilitat de les inver-sions i exportacions al país. A través del Servei Canadenc de Promoció Comercial, un equip de professionals estudiaran els projectes i assessoraran les empreses per tal de trobar so-lucions adients a les necessi-tats comercials específiques de cada companyia. Aquesta assessoria, que es fa de forma gratuïta, inclou la recerca i presentació de so-cis comercials (la base de da-des d’empreses exportadores a Espanya compta amb més

Població: 3,3 milions

Superfície: 9.984.670 km2

Capital: Ottawa

Sistema polític: Monarquia parlamentària

Inflació: 1,9% (2008), 2,1% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 1% (2008), 1,9% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (85,5%), Unió Europea

(5,08%), Japó (2,14%), Xina (1,25).

DADES GENERALS

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, Observatori d’Economia i Societat del Canadà (OESC)

LA PRESÈNCIA ESPANYOLA AL CANADÀ

Durant l’any 2007, Espanya va exportar mercaderies al Canadà per un valor de 862 milions d’euros. Aquests productes pertanyen a diferents sectors, com combustibles, productes farmacèutics, vi, siderúrgia, productes del petroli i el carbó.Segons un darrer estudi del Club d’Exportadors i Inversors, el Canadà és el destí d’inversió millor valorat per les empreses espanyoles, després de la Unió Europea. En els últims anys, s’han produït nous i significatius projectes d’inversió espanyola al Canadà en àmbits que van des del transport i les comunicacions, fins a la producció d’energies renovables, gas, indústria química i tecnologia de la informació. D’aquesta manera, són presents al Canadà empreses com Abressa, Acciona, Acerinox, Cepsa, Cintra, Ebro Puleva, Fagor, Hera, Inditex, Mango, Repsol-YPF i Telvent. També estan al Canadà Aldeasa, Codorníu, Freixenet, Ibermanagement, Goratu, Hotusa, Lladró, Mapfre Asistencia i Tubacex.Aquest intercanvi empresarial entre Espanya i el Canadà es complementa amb l’arribada de companyies canadenques al mercat espanyol. Destaquen, entre altres, Air Canada (transport), Air Transat (transport), Bombardier (mecànica, aeronàutica), CAE (tecnologia), Celestica (electrònica), CGI (tecnologia de la informació), Eurogas (gas), Intier Automotive (automòbils), Ivanhoe Cambridge (immobiliària), Lundin (mineria) i Nortel Networks (telecomunicacions).

de 35.000 organitzacions) i el treball conjunt per trobar les fonts adequades d’informació i serveis al Canadà. El Govern canadenc també ofereix diferents continguts i serveis a través de la xarxa, com recursos en línia per tal d’aprofitar les oportunitats de negoci, o informacions sobre controls a l’exportació i impor-

tació i els tràmits que s’han de seguir per obtenir els permisos necessaris i pertinents.Finalment, també s’ofereix un espai amb notícies sobre ne-gociacions i acords comerci-als del Canadà, amb l’objectiu de donar a conèixer més infor-mació sobre mesures, tractats i acords relacionals amb el co-merç internacional.

Canadà i Espanya mantenen una col·laboració estreta en els camps de la ciència i la tecnologia. / ARXIU

Canadà és un dels destins d’inversió més ben valorats per les empreses espanyoles. / ARXIU

CANADÀ, UNA ECONOMIA SÒLIDA

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 35

L’ENTREVISTA

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

és un problema de solvència. Una economia que funciona amb un enorme dèficit en la balança per compte corrent i que ha d’estar contínuament cridant al capital internacio-nal pot tenir problemes en el moment en què es pugui pen-sar que l’economia espanyola no és solvent.

Les entitats han rebut líquid per part de l’Administració. Per què no s’ha traduït en més prés-tecs?Perquè les entitats el pri-mer que fan és salvar-se elles mateixes. Si un banc té ven-ciments de crèdits exteri-ors que representen el 4% del seu volum d’actius, fins que cobreixin aquesta situació no podran forçar ni donar més crèdits. Aquest punt és important, perquè afecta a tota l’economia espanyola d’una manera piramidal: la

CARLES CHACÓN

Creu que els bancs i caixes augmentaran en un futur pròxim el nivell de solvència?N o p o d e m e s p e r a r- h o , almenys a curt termini. Totes les institucions financeres han tingut una enorme fluïdesa gràcies al crèdit exterior, i ara estan enormement endeuta-des. Algunes han de fer front a una gran amortització de deute en els pròxims mesos, per això no poden assegurar una bona solvència.

L’alt nivell d’endeutament de les famílies i l’atur ha provocat un fort augment de la morosi-tat. Com preveu que evolucioni aquest indicador?L’augment de la morositat generarà, sobretot, una gran imaginació per part de les ins-titucions financeres, per tal de fer front a aquesta crisi. D’aquesta manera, intentaran evitar que els actius no es con-verteixin en un fons de moro-sitat. Aquestes solucions ima-ginatives faran que els actius siguin més rendibles. El pro-blema és que aquests nous actius tindran una rendibilitat molt més baixa que els que fins ara tenien: els immobilia-ris. És per això que les insti-tucions financeres tindran un marge de benefici molt més petit que abans. Tot això can-viarà l’estructura i els recur-sos de què poden disposar.

Quina ha estat la causa de la situació actual?Les nostres subprime han estat els crèdits hipotecaris que les institucions finance-res han subscrit amb persones de poca solvència, d’ingres-

‘La recuperació de l’economia espanyola vindrà de la inversió exterior’

A la recerca de la liquiditat

Especial Entitats financeres

sos baixos, com poden ser els immigrants. Però ara per ara, la situació ha canviat i no poden fer front a aquests crè-dits. Una altra qüestió impor-tant per a les caixes és que el nivell d’estalvi ha estat del 20% i el d’inversió, del 30%. Això ha donat lloc a un gran volum de crèdits: molts d’ells es van haver d’anar a buscar a l’es-tranger. I ara s’han de tornar.

La capacitat de crèdit de les entitats financeres millorarà en els mesos vinents? Crec que no. Per què hi ha hagut tants crèdits? Per-

què teníem un mercat euro-peu obert a les institucions financeres espanyoles, que necessitaven liquiditat. Amb la crisi, això s’ha acabat. A això cal afegir la degrada-ció del rating de solvència espanyola, que ha passat de la AAA a AA+. Si les empre-ses han entrat en crisi, i no poden tornar els crèdits, a l’hora de sortir a l’estranger resultarà més difícil demanar diners. Cal recordar, a més a més, que els bancs i caixes, abans de res necessiten asse-gurar la seva supervivència.

Quina importància té aquesta devaluació del rating AAA a AA+?Ara mateix s’està estenent una sensació de desconfi-ança respecte la solvència de l’estat espanyol. Fins ara semblava que era un pro-blema de liquiditat, però ara

“Una política intensa de nacionalitzacionspot crearunes importants tensions futures”

gent va al banc, el banc no li pot augmentar la pòlissa de crèdit, el client ajorna els pagaments als seus proveï-dors, a la vegada, el proveï-dor deixa de pagar perquè no ha cobrat encara…

Com sortir d’aquest cercle viciós?Amb l’exportació. Necessitem empreses i productes expor-tables a l’estranger. Recor-dem que un dels nostres pro-blemes actuals és que les grans empreses exportadores que tenim són estrangeres…

Què n’opina de la naciona-lització d’entitats, com el Nort-hern Rock?Jo crec que la nacionalitza-ció pot ser una sortida més per a salvar un banc. Però el nostre problema és que, si es nacionalitzen bancs, algú ho ha de pagar, i sem-pre són els mateixos: els contribuents. Si l’Estat naci-onalitza, fa créixer els seu deute. I davant el deute només pots apujar impos-tos o deixar d’oferir serveis a aquesta i les futures gene-racions. És cert que de vega-des és l’única manera de sal-var algunes entitats, però una política intensa de naci-onalitzacions pot crear unes importants tensions futures.

Quines són les actuals opor-tunitats de negoci per al sector financer?Les entitats financeres han de ser creatives per conver-tir l’actual deute en un deute més remunerador, perquè a base de cobrar més comissi-ons no faran negoci.

Francesc Granell, especialista en Economia Internacional a la UB, es mostra pessimista davant el futur immediat de les entitats financeres. Creu que existeix una important desconfiança entre entitats i que l’economia espanyola necessita de les inversions estrangeres per recuperar-se.

ENTREVISTA A FRANCESC GRANELL, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL DE LA UB

Granell, a l’exterior del seu despatx a la UB. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

36 ESPECIAL: ENTITATS FINANCERAS

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009

AMB UNA RÀTIO DE MOROSITAT QUE EN MOLTS CASOS SUPERA EL 3%, EL SECTOR ES PREPARA PER VEURE COM AQUESTATAXA S’ENFILA SENSE QUE HI HAGI UN SOSTRE CLAR. BANCS I CAIXES RETALLEN BENEFICIS PER GUANYAR EN SOLVÈNCIA.El Sector

Solvència, morositat i liquiditat, reptes de les entitats financeres per a 2009A l’espera que bancs i caixes publiquin els resultats oficials de l’exercici 2008, el sector ja dóna per fet que els beneficis mostraran creixements més aviat modestos. El motiu no és –encara– els efectes de la crisi, sinó que les entitats renuncien al benefici a canvi d’incrementar provisions. La cursa de fons ha començat... i es tracta de dosificar des del principi.

Creixement del nombre d’oficines (Dades de setembre de 2008)

Font: BANC D’ESPANYA

Presència de sucursals en proporció a la poblacióUna sucursal per cada X habitants

Font: Món empresarial

AURELI VÁZQUEZ

Controlar la morosi-tat, mantenir el nivell de solvència i comptar amb prou líquid per fer front a les necessitats del negoci. Aquests són, en resum, els tres grans cavalls de batalla per a 2009 de bancs i caixes, que han vist canviar els esquemes de forma ra-dical en poc més d’un any. L’esbojarrada cursa per la concessió d’hipo-teques ja forma part del record.

La morositat, fora de control?Fa només dos anys, Es-panya podia pressumir de tenir una taxa de morositat extraordinà-riament baixa, que amb prou feines fregava el 0,6%. Ara aquest per-centatge s’ha multipli-cat per cinc: segons les darreres dades del Banc d’Espanya –cor-

responents al mes de novembre–, la taxa de morositat se situa al 3,11%, el nivell més alt en dotze anys. El més preocupant és que l’índex creix, segons sembla, de forma impa-rable. Tant és així que, en només un més, va pujar un 0,28%. El sector és pregunta fins on pot arribar la taxa de moro-sitat, i les previsions no conviden precisament a l’optimisme. El presi-dent de la Confedera-ció Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, ha ad-vertit diverses vegades que podria assolir o fins i tot superar el nivell del 6% al 2009.A aquesta cal afegir-ne una altra de preocupant: el saldo de crèdits dub-tosos registrat al mes de novembre, que no està inclòs en la dada de morositat, va arribar als

56.444 milions d’euros, gairebé un 10% més que el mes anterior.Segons dades de la CECA, la mitjana de morositat del sector de les caixes és del 2,89%, però algunes caixes es-tan molt per sobre, fins arribar en algun cas pràcticament a dupli-car aquesta taxa. És el cas de Caixa Tarragona, amb un índex del 5,33%. En l ’altra banda es troba Banesto, un dels primers a anunciar els resultats de 2008, que ha declarat una moro-sitat de l’1,62%. Bankin-ter, per la seva banda, ha tancat l’any amb una taxa de l’1,34%. La Caixa treballa amb una morositat del 1,69%.

Més provisions, menys beneficisPrecisament amb la in-tenció de fer front a una conjuntura com-

plicada, bancs i caixes estan tancant l’exer-cici amb més provisi-ons, a costa dels bene-ficis. D’aquesta manera, les entitats compleixen amb la recomanació del Banc d’Espanya, que havia aconsellat “incre-ment zero” en els bene-ficis de 2008.Banesto, per exemple, podia haver presen-tat un resultat del 7,5% a l’alça per a 2008. En canvi, ha optat per una provisió extraordinària

de 60 milions d’euros, que finalment deixa el seu benefici net en 779,8 milions, un 2% més.Més radical és Bankin-ter, que ha declarat un benefici net atribuït de 252 milions d’euros... un 30% menys. En aquest cas, Bankinter va elevar un 27% la seva dotació a provisions, amb l’objec-tiu de protegir-se contra possibles insolvències.El BBVA, per la seva banda, va incrementar un 51,3% les dotacions

per a sanejaments cre-diticis, i La Caixa va reforçar el seu balanç amb una aportació de 759 milions d’euros per a insolvències en 2008. Amb aquesta dotació, l’entitat ja suma unes provisions de 3.175 mi-lions d’euros.Així les coses, s’espera que la resta d’entitats financeres segueixin també amb aquesta lí-nia: destinar diners ‘al calaix’ reduint els seus resultats.

0

500

1000

1500

2000

Espanya Europa

986 1735

0

10000

20000

30000

40000

50000

Catalunya Espanya

8.205 46.118

Benefici de les caixes d’estalvi (gener-setembre 2008)

Dades en milions d’euros Font: CECA i elaboració pròpia

0 500 1000 1500 2000Caja de Murcia

IbercajaCaixa Galicia

BBKUnicaja

CAMBancaja

Caixa CatalunyaCaja Madrid

La Caixa 1.571 (+7,0%)1127 (-11,1%)369,4 (-17,4%)348,1 (+7,4%)301,5 (+5%)295,8 (+5,1%)258,2 (+12,2%)237,3 (+0,2%)226,9 (+7,0%)168,2 (+24%)

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 37

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

A MESURA QUE LA MOROSITAT VA CREIXENT, ELS ESTRATEGUES DE BANCS I CAIXES ANALITZEN ELS SEUS PRÒXIMS MOVIMENTS, QUE EN MOLTS CASOS ES CONVERTEIXEN EN VENDA D’ACTIUS PER GUANYAR LÍQUID.El Sector

El Banc d’Espanya preveu “estrès” per als comptes de resultats de les entitats

Evolució de la ràtio de dubtosos

FONT: Banc d’Espanya

Nivell de cobertura de les caixes espanyoles

FONT: CECA

0

50

100

150

200

250

Setembre 2008Gener 2008

220% 76%0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2004 2005 2006 2007 juny 2008

2,7% 0,8% 2,4% 0,6% 1,7% 0,55% 1,5% 0,7% 1,4%

Unió Europea Espanya

A. VÁZQUEZ

Mai com ara la solvèn-cia del sistema finan-cer s’havia posat tant en dubte. Després de veure com alguns tò-

tems de les finances mundials havien de ser nacionalitzats, pre-guntar-se per la pròpia continuïtat dels grans bancs i caixes espa-nyols és, si més no, ra-onable. Una anàlisi de les dades publicades per uns i altres esvaeix aquest dubte, si més no pel que fa a les princi-pals entitats. La majo-ria d’ells ha renunciat a part dels beneficis per enfortir la seva posició davant possibles impa-gats. Ara només resta saber com es com-portarà l’altra part de l’equació: la morositat.

Ràtio de cobertura, en mínimsDes d’aquest punt de

vista, resulta determi-nant la ràtio de cober-tura, una dada que posa en relació la capacitat de l’entitat per fer front a eventuals exigències de pagament. El Banc d’Espanya, a través de l’Informe d’Estabil i tat Finan-cera, qualificava de “normals” les ràtios de cobertura situades al voltant del 50%. Des d’aquesta perspectiva, els professionals del sector reconeixen que qualsevol indicador su-perior al 100% pot qua-lificar-se d’excel·lent en aquests moments. La situació de La Caixa és un bon exemple, ja que la seva ràtio és del 106%. El mateix poden dir altres entitats com BBVA –127%–; Ban-kinter –120%– o Caixa Manresa –103%–. De fet, la mitjana de les caixes espanyoles al tercer tri-

mestre de 2008 era, se-gons la CECA, del 76% de cobertura.El problema és que, com sempre, hi ha una doble lectura: aquestes mateixes entitats no fa gaire duplicaven o fins i tot triplicaven els ín-dexs actuals. Per això sorprèn que, al comu-nicat de premsa emès pel BBVA per presentar els darrers resultats tri-mestrals, pressumís –en aquest cas, amb raó– de ser “un dels bancs més

forts a nivell global”... amb una cobertura que és pràcticament la mei-tat que fa poc més d’un any. Tot plegat ajuda e interpretar de forma més clara la dimensió del problema de la mo-rositat.Seguint amb la taxa de cobertura, Caixa La-ietana no arriba ni al 50% –44,1%–, i el ma-teix es pot dir de Caixa Tarragona –47,3%–. Caixa Manlleu, per la seva banda, supera de ben poc aquest mínim –52,9%–.

‘Estrés’ per als comptes de resultatsAixí les coses, no és estrany que el Banc d’Espanya hagi previst un escenari poc opti-mista. A l’últim Informe d’Estabilitat Financera publicat per l’entitat –novembre de 2008–, l’organisme regulador

considerava que, amb una morositat al voltant del 4%, les cobertures del 50% serien sufici-ents. Aquestes mateixes reserves permetrien su-portar una morositat del 7% si, a més, s’uti-litzen els beneficis d’un any, i fins el 9% –veure pàgines 38-39–. Ara bé, la conseqüència d’arri-bar a aquest escenari seria, en paraules tex-tuals, “un considerable estrès per als comptes de resultats”. És cert,

però, que el Banc d’Es-panya veu una escletxa per a l’optimisme: “les ràtios de cobertura no han de cobrir tot el risc, sinó la pèrdua final que es produïrà”. Aquesta consideració, que porta el BdE a fixar en el 50% la ràtio de cobertura “normal”, contrasta amb els judicis que es feien fa un any, quan es considerava que un ni-vell inferior al 100% era l’equivalent a entrar en “alerta groga”.

L’increment de la morositat compromet la solvència de les entitats financeres. Segons l’últim número de l’Informe d’Estabilitat Financera, que edita el Banc d’Espanya, les entitats financeres només poden suportar una morositat del 4%. Aquest percentatge es podria estirar fins al 9%, a costa d’una situació de forta pressió per a bancs i caixes.

VENDA D’ASSEGURADORES PERGUANYAR LIQUIDITAT

La necessitat urgent d’aconseguir liquiditat i de mil-lorar els nivells de solvència ha provocat un seguit d’operacions de venda per part de bancs i caixes. És el cas de Banc Sabadell, que l’any 2008 s’ha desfet de la meitat de les seves filials asseguradores i de pensions. Per la seva banda, Caixa Terrassa ha venut també un 50% d’Aegon i Reale, un camí molt semblant al que ha seguit Caixa Sabadell. Caixa Catalunya també ha inten-tat vendre part del seu negoci assegurador (Ascat).

El Banc d’Espanyaconsidera“normal”una ràtio de cobertura del 50%, xifra que fa un any resultavaalarmant

38 ESPECIAL: Entitats financeres / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009

FORTALESES

DEBILITATS

Els anys de bonança permeten a caixes i bancs disposar d’una bona ràtio de cobertura de morositat

La situació actual de crisi econòmica ha portat les enti-tats financeres a una situa-ció nova, plena de reptes. Després d’anys de prosperi-tat i creixement extraordi-nari (amb un increment del PIB del 3’8% durant el 2006 i 2007), la caiguda del sector immobiliari i el col·lapse de les hipoteques subprime han obligat bancs i caixes de tot el món a revisar les seves activitats amb lupa. Catalu-nya no n’és una excepció.

MorositatDurant el passat novembre, la morositat va arribar al 3’118 %, la xifra més alta des de 1997. Ara per ara, la taxa mitjana se situa al voltant del 3 i el 4 %, amb algunes caixes que superen el 5%. La sensa-ció de pressió és tan forta, que fins i tot la Confederació Espanyola de Caixes d’Estal-vis (CECA) ja ha expressat

la necessitat de reforçar les provisions de les caixes per fer front a taxes de morosi-tat que, durant 2009, podrien arribar al 7% o més. L’endeu-tament de les famílies, sumat al fort increment de l’atur els darrers mesos, ha fet que la capacitat adquisitiva de les famílies hagi caigut de manera important. És, segu-rament, la més important debilitat dels bancs avui dia.Ja el passat 28 de novembre, el Govern va publicar un reial decret segons el qual l’Estat avalava el 50% de l’import de les hipoteques d’aquelles persones més afectades per la crisi.

Errors estructuralsCom ha arribat la banca a patir aquest elevat índex de moro-sitat? A què es deuen els seus actuals problemes de solvèn-cia? Podem destacar alguns esdeveniments clau: el primer

d’ells, la dependència gairebé absoluta del sector de la cons-trucció. El gran creixement econòmic dels darrers anys s’ha basat en l’expansió del mercat immobi-liari. L’enfonsament d’aquest sector ha destruït molts llocs de treball i ha frenat l’expansió econòmica. Precisament, el problema de l’atur ara per ara és estructu-ral, és a dir, les gans quotes d’ocupació dels darrers anys eren extraordinàries, i ara ‘tornen a la normalitat’ o, en altres paraules, el mercat

laboral es reajusta. Cal, a més a més, destacar la importancia del finança-ment exterior. Les entitats financeres espa-nyoles, davant d’una situa-ció de bonança econòmica, van demanar crèdit a insti-tucions estrangeres, per tal de fer front a la gran quanti-tat de crèdits que es tramita-

ven. És per això que, a més de fer front a altes taxes de morositat, les entitats es troben amb deutes amb l’es-tranger. Segons les darreres fonts del Banc d’Espanya, el deute extern espanyol ha superat els 144.000 milions d’euros, situant-se en els 1’68 bilions, el 160% del PIB nacional.

La lluita contra la morositat i la necessitat de líquid, principals preocupacions de les entitats financeres

Des del 2003 les famílies espanyolesno tenien una taxa d’estalvi tan alta com ara

Evolució morositat

Font: Banc d’Espanya.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

des/04 des/05 des/06 des/07 nov/08

0,33%0,59%

3,11%

0,663% 0,837%

La ràtio de cobertura de les entitats supera en aguns casos el 100%. / FOTO: CEDIDA

El Banc d’Espanya, en el darrer Informe d’Estabilitat Financera, del passat novem-bre, destacava algunes xifres esperançadores que fan pensar que les institucions financeres espanyoles encara compten amb recursos per fer front la crisi econòmica. En concret, l’informe destaca una bona ràtio de cobertura de dubtosos, és a dir, unes provisions notables fruit de l’època de creixement ante-rior. Aquestes provisions serveixen per cobrir la moro-sitat d’aquells clients que no poden cobrir tot l’import dels crèdits demanats. Les ‘reserves’ de què els bancs disposen són conse-qüència d’una política molt estricta del Banc d’Espanya, i fan que la situació davant de la morositat no sigui tan dolenta.Concretament, l’informe con-clou que les ràtios de cober-

tura del 50% son bones per fer front a les pèrdues efectives. Aquestes provisions consti-tueixen una bona notícia per al sistema financer espanyol, ja que les taxes de cobertura actuals, al novembre de 2008, es movien al voltant del 100%, percentatge que ara és infe-rior.Però quina evolució podem esperar d’aquestes ràtios de cobertura? Segons el Banc d’Espanya, les actuals provi-sions per a insolvents poden cobrir una taxa de morosi-tat de fins el 4%. Si elevem aquest porcentatge al 7%, les entitats necessitarien afegir

els beneficis d’un any per poder cobrir les pèrdues. Si, en un cas particularment pessimista, prenem com a referència una taxa de moro-sitat del 9% per a l’any 2009, els bancs i caixes espanyols haurien de fer servir les tres quartes parts dels beneficis dels dos darrers anys. Si es complís aquest últim pressu-

pòsit, la morositat espanyola superaria els nivells de 1993, quan aquest indicador va arri-bar al 7%.

Augment de l’estalviUn altre dels punts forts és l’increment de l’estalvi de les famílies espanyoles. La por i inseguretat davant la crisi ha fet que s’hagi arribat a una

taxa d’estalvi del 9’6% durant el tercer trimestre de 2008, tot i els poc afavoridors tipus d’interès actuals. Aquesta xifra suposa un augment del 5’1% respecte al mateix peri-ode de 2007. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el valor total de l’estalvi és de 176.359 milions d’euros en termes interanuals abso-luts. Des del 2003 les famí-lies espanyoles no tenien una taxa d’estalvi tan alta.Una altra de les conseqüèn-cies positives de la crisi eco-nòmica i financera actual és una major conscienciació i cultura financera de la gent. Al cap i a la fi, les notícies econòmiques i financeres formen part de l’agenda diària dels mitjans de comunicació, i els ciutadans cada vegada estan més i millor informats. Aquesta major cultura serà una bona base per al creixe-ment quan sortim de la crisi.

El deute extern d’Espanya supera els 144.000 milions d’euros, situant-se ara en 1,68 bilions, el 160% del PIBnacional

ESPECIAL: Entitats financeres / EL DAFO 39FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

OPORTUNITATS

La desconfiança i por generalitzada deriva en un cercle viciós que pot allargar la crisi

L’actual situació pot permetre un nou model de creixement, basat en un equilibri entre sectors i una millor gestió

Davant de la situació d’in-certesa actual, consumidors, empreses i entitats finan-ceres han encès els senyals d’alarma. Tots els actors vigi-len amb lupa cada un els seus moviments, a l’espera que l’economia es recuperi. La caiguda del sector immo-biliari i la construcció, unida a la crisi de les subprime va desembocar en la recessió econòmica i en l’augment de l’atur. L’atur és, també, un factor clau, ja que lògicament, retalla el consum.

Baix consumAquest baix consum ha agreu-jat la crisi: les empreses han experimentat una baixada en les vendes. A això cal afegir la poca disposició actual per part de les entitats financeres a donar crèdits, factor essen-cial per a la tresoreria de les empreses. Tot plegat consti-tueix un intricat cercle viciós:

per una banda, les empreses reestructuren les seves plan-tilles i les entitats financeres ‘tanquen l’aixeta’ del crèdit. Com a conseqüència, els con-sumidors pateixen l’atur i redueixen la seva solvència. A més a més, la sensació de

crisi és cada vegada més gran, el que provoca una ‘frenada’ en el consum.

Mitjans i opinió públicaEl paper dels mitjans de comunicació també ha estat important, en aquest punt. Les notícies econòmiques i financeres han ocupat les portades de tots els diaris, han provocat hores i hores de debats a les ràdios i tele-visions i han col·lapsat foros d’internet. El paper dels mit-jans és informar i contextua-litzar les dades, i tot i que la crisi actual és preocupant, no justifica l’allau d’informacions preocupants que han sotmès l’opinió pública a una mena d’histèria que ha col·laborat a crear un clima d’incertesa. És necessari passar d’un estat contemplatiu a l’acció. En temps de crisi, la no-ac-ció, esperar per ‘veure què passa’ no beneficia ningú.

Molts experts en la materia fan un gran esforç per ense-nyar-nos que la situació cap on va actualment l’econo-mia espanyola és la normal. L’anomalia era l ’enorme creixement dels anteriors anys. Aquesta ‘tornada a la normalitat’, tot i que ha estat massa brusca, era necessària, segons aquest punt de vista, i pot servir per intentar corre-gir alguns errors.

Dependència de la construccióPer començar, un dels desafi-aments principals de l’econo-mia espanyola i catalana és deixar de dependre d’un gran sector, és a dir, de la construc-ció. Cal potenciar aquells sec-tors i mercats que ens donin un valor afegit, que siguin sostenibles i que ens posi-cionin al mercat internacio-nal. Alguns dels sectors que encara experimenten creixe-

ments més importants són el d’energies renovables i alter-natives i les telecomunicaci-ons. Es fa necessari, per tant, un augment de les inversions en investigació en aquests àmbits, per tal d’enfortir aquestes noves oportunitats. D’altra banda, cal ajudar a la recuperació del sector indus-trial i serveis, amb un espe-cial esforç per al turisme. Es tracta de crear un nou model de creixement més equilibrat.

Per una millor gestióGran part dels experts con-sultats per Món Empresarial

coincideixen en què la solució per a bancs i caixes passa per un estricte control de la gestió dels seus recursos i actius. En aquest sentit, les millores en el control de costos i una actua-ció comercial més eficaç, ade-quadament direccionada, a més d’ajudar a superar l’es-tancament econòmic, pot con-

vertir-se en una oportunitat de negoci. Un altre factor que alguns bancs i caixes tenen present és la diversificació d’inversions i la resituació del negoci, orientant-lo al sector de les empreses i les assegu-rances.

L’atur a sectors clau ha provocat una caiguda del consum / FOTO: HÈCTOR BENEDITO

ELS PRÉSTECSCAURAN DURANTEL 2009

La necessitat de noves oportunitats de negoci es fa patent i necessària, segons ha expressat la mateixa Associa-ció Espanyola de Banca (AEB). En concret, les previsions de la institució avancen una forta caiguda en el nombre de crèdits que les entitats con-cediran. Tot i que la baixada encara no s’ha quantificat, tothom coincideix que les condicions per a assolir un crèdit cada vegada seran més exigents..

La investigació en els sectors emergents és clau per superar la crisi. / FOTO: ARXIU

La sensació de crisi és cada vegada més gran, el que provoca una ‘frenada’ en el consum

En temps de crisi, la no-acció, esperar per ‘veure què passa’, no beneficia ningú

40 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

LES VEUS DEL SECTOR

1.- Com s’ha vingut repetint els darrers mesos, la situació dels bancs i caixes espanyols és molt millor que la d’altres països, possiblement, en bona part per la gestió prudent dels gestors de les entitats i, sobre-tot, per l’acció de supervisió i

control que ha vingut portant el Banc d’Espanya.

2.- La situació actual és difícil i complicada. Efec-tivament tots els indicadors apunten un empitjora-ment de l’economia, i la clau està en el temps que durarà aquesta situació. A mi m’agradaria apun-tar-me a les teories dels més optimistes i espe-rar que el 2010 comencem la recuperació. El que sembla evident és que estem davant d’un any 2009 especialment dur.

3.- Efectivament, la morositat s’incrementarà els propers mesos, tant a causa de les empreses i pro-motors com dels particulars. Pel que fa a particu-lars, si l’atur és momentani i l’impagament només és degut a aquesta circumstància i no a males pre-visions, tenim productes i solucions per a poder-ho mantenir controlat. Per l’altra banda, la baixada dels tipus d’interès ha de comportar, lògicament, un efecte favorable en la morositat.

“La morositat creixerà els propers mesos”

DÍDAC HERRERO,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA MANLLEU

Fa gairebé un any, Món Empresarial va plantejar a un grup de caixes d’estalvis els pro-blemes i reptes als quals s’enfrontava el sector financer davant l’amenaça de la crisi immobiliària. L’hipotètic escenari de crisi ha esdevingut real i ara es plantegen nous reptes i interrogants, que, novament, han estat analitzats per cinc directius del sector.

L’endeutament, l’atur i la capacitat d’estalvi són alguns dels temes que s’han posat sobre la taula i on la majoria insisteix en l’estabilitat i el nivell de solvència que han demostrat les entitats financeres durant els darrers mesos, tot i estar al principi d’un exercici especialment dur, amb indicadors especialment a la baixa, com el PIB i l’atur.

Tanmateix, gran part d’ells destaca la intervenció del Banc d’Espanya com a actuació clau que ha sabut mantenir, tot i l’adversitat dels principals indicadors econòmics, un nivell de solvència equilibrat.

Les preguntes:

1. Com qualificaria la situació actual de bancs i caixes pel que fa al seu nivell de solvència?

2. Els darrers indicadors econòmics (atur, creixement del PIB, etc.) han estat particularment dolents. Diria que hem tocat fons o encara ens espera un escenari pitjor?

3. Pel que fa específicament a l’atur, aquest comporta la pèrdua d’ingressos d’una part de la població. Cal esperar un increment notable de la morositat?

El sistema financer espanyol resisteix, però es manté alerta

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 41FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR

“L’estat seguirà gaudint d’un sistema financer fort”

“Estem arribant al fons de la situació”

JORDI MESTRE,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL

JOSEP IBERN,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA LAIETANA

“S’ha fet tard i la recuperació serà dolorosa”

ORIOL DALMAU, SOTSDIRECTOR GENERAL DE CAIXA MANRESA

1.- Totes les caixes d’estalvis han demostrat durant el 2008 la seva capacitat per afrontar els reptes derivats del context en què ens trobem. Això ha estat fruit, entre altres raons, del regulador, que ha sigut, his-tòricament, molt estricte i que

ara ens ha permès tenir un coixí amb què afrontar aquesta situació amb més gran solvència. Per aquest motiu, la solvència actual és confortable, folgada.

2.- El 2008 ha sigut un any complex, probablement el més complex des que existeix el sistema finan-cer a Espanya. Per al 2009 hem de preveure que l’estat espanyol seguirà gaudint d’un sistema finan-cer fort, però és cert que serà un any dur. Durant aquest exercici caldrà posar les bases per trobar, a partir del 2010, l’estabilitat.

3.- Pel que fa específicament a l’atur, tenint en compte que comporta la pèrdua d’ingressos d’una part de la població, la tendència és que la moro-sitat continuï a l’alça, i, de fet, aquest és un dels aspectes que centrarà la nostra atenció durant el 2009. Caldrà gestionar-la amb la major eficiència possible i donar resposta als requeriments d’un l’escenari on l’atur prendrà protagonisme.

1.- La situació actual de bancs i caixes pel que fa al seu nivell de solvència és adequada i es troba en bona situació si la comparem amb la resta d’Eu-ropa, on ha fet falta la interven-ció de l’Estat en un bon nombre d’entitats. Enguany, totes les

entitats presentaran beneficis, el que dóna idea de la bona marxa del sistema financer, encara que per criteris de prudència serà necessari un nivell més alt de dotacions.

2.- Respecte a la pregunta de si estem o no davant un escenari pitjor, crec que estem arribant al fons de la situació, si bé hi ha indicadors com l’atur i el PIB on les previsions apunten a un empitjorament encara pendent. És essencial recuperar mica en mica la confiança de la gent i les empreses.

3.- És cert que un increment de l’atur comporta precisament més famílies amb dificultats per poder afrontar les seves obligacions. Aquí és on juguen un paper important les mesures d’ajuda del govern, la recuperació de la confiança i la recerca de solu-cions a mida per part de les entitats financeres per poder ajudar les famílies i empreses a afrontar la seva situació individual.

1. El sistema bancari espanyol és un dels més prudents i avan-çats del món. Molts països s’es-tan plantejant adoptar el model de provisions anticícliques del Banc d’Espanya, per als seus bancs. El principal repte per a la banca espanyola és el gran

volum de liquiditat que ens ha prestat el món en els darrers anys i que ara ha de ser retornada.

2. L’any 2009 serà un any difícil. El sector cons-tructor pesa molt a l’economia espanyola, i durant el 2009 encara no es recuperarà; cal reduir el dèfi-cit per compte corrent, baixar la dependència dels capitals estrangers. La bonança dels darrers 10 anys s’ha acabat. És una llàstima que en aquest temps no s’hagin pres mesures per millorar la competitivitat i productivitat de l’economia espanyola: ara s’ha fet tard, i la recuperació serà dolorosa.

3. Amb l’increment de l’atur és indubtable que la morositat, que enguany ha pujat fins al 3,5%, segueixi creixent per situar-se per sobre el 6% a finals del 2009. Bancs i caixes són conscients d’això i s’estan dissenyant solucions per facilitar el pagament de la hipoteca als clients que temporal-ment es troben amb dificultats econòmiques.

Ets jove?Ets emprenedor?Participa aquest any als Dinars

d’ Emprenedorsmensuals de l’ AIJEC- Joves Empresaris.Una bona oportunitat per poder compartir la visió empresarial de polítics, grans empresaris, acadèmics i personatges de reconegut prestigi, així com per a fer networking, conèixer i compartir mantell i experiències amb una cinquantena de joves emprenedors.

Dinars del primer semestre:

21 de gener: Inauguració del CicleMolt Hble Sr. Jordi Pujol (ExPresident de la Generalitat de Catalunya)

4 de març: Sr. Miquel Valls(President de la Cambra de Comerç)

1 d’ abril: Sr. José Manuel Lara Bosch (President del Grup Planeta)

6 de maigSr. Mario Rotllant (Conseller delegat de Cobega-Coca Cola)

3 de juny: Hble. Sra. Mar Serna (Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya)

Els dinars es duran a terme a l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, a les dates esmentades de 14 a 16 hores.Més informació a: www.aijec.es, aijec@aijec.es o al 93 430 55 00

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

presa tecnològica d’arreu del món i ja neixen amb una visió molt global.

En una societat en què les tecnologies estiguin més de-senvolupades, què ens espera?Que se’ns barregi tot. Amb la tecnologia se’ns barreja l’oci, la vida privada i la vida pro-fessional. Se’ns barregen els mòbils, les televisions, els cor-reus electrònics i les comuni-cacions d’oci. Estem davant d’una revolució, d’un canvi de model amb moltes implicaci-ons. I això suposa una dificul-tat afegida pel sector TIC, que ha de desenvolupar productes i serveis en un model que can-via. Per les empreses petites que volen generar valor afegit i estan en un escenari en què és difícil calcular el retorn d’in-versió en R+D, té molt de sen-tit tenir agents externs que les ajudin en la recerca i el desen-volupament. Aquesta és la raó de ser del model de centres tecnològics. Crec sincerament, i per això assumeixo molt con-tent aquesta responsabilitat, que és molt útil i necessari pel teixit empresarial català un aliat en la recerca com els centres tecnològics, que posen al seu servei tot el potencial de

recerca de les universitats i la pròpia recerca com una exter-nalització de R+D.

Precisament l’R+D és un dels serveis que ofereix BarcelonaDigital i una de les àrees amb més protagonisme aquest any...Nosaltres som l’interlocutor entre l’empresa i la recerca. Adaptem el llenguatge de l’in-vestigador amb el de l’empresa i, a més, aportem investigació pròpia, complementària a la que fan les universitats. Sabem que la recerca bàsica treballa amb uns criteris d’excel·lència científica que a vegades a l’em-presa no només no li encaixen sinó que mira amb cert recel. I ens toca a nosaltres adaptar dos móns que tenen lògiques coherents però divergents. En el moment en què fins i tot les grans empreses treballen amb un model d’innovació oberta, part de la seva recerca i innova-ció la fan amb altres empreses. Fins ara ho hem viscut molt amb el sector de l’automoció però ho fan també les empre-ses TIC. El paper dels centres tecnològics és ajudar a gestio-nar projectes que s’executen en diverses empreses, tenint cura escrupolosament dels te-mes de la propietat intel·lectual

forma conjunta. I què cal fer per augmentar la facturació? Puc aconseguir nous clients o augmentar la facturació per client. I per això cal que el meu servei superi les expectatives que tenia el client. Amb l’es-forç agregat, aconseguim, per economia d’escala, els pro-grames adequats perquè els clients quedin satisfets. Què més fa el cluster? Fertilització creuada intracluster, és a dir, estudiem què poden fer ple-gades empreses que desenvo-lupen webs amb altres que es dediquen al wireless, i ara ini-ciem la fertilització creuada amb altres clusters, és a dir, estudiem què poden fer em-preses que treballen en salut i empreses TIC. I finalment, treballem en la internacionalit-zació, perquè afrontar els mer-cats internacionals amb una acció conjunta té avantatges.

En quines àrees treballa Barcelona Digital?Barcelona Digital treballa en tres àmbits. D’una banda, la seguretat, que fa referència a l’antifrau en línia, que va des del frau intencionat i dirigit –hackers, crackers i fishing–fins als agents més indiscrimi-nats i genèrics, com els virus amb intencions mercantils. En aquesta tasca, treballem amb cossos de seguretat nacionals i internacionals al màxim ni-vell: des de Barcelona s’està liderant la recerca en temes de frau per Internet a nivell mun-dial. En segon lloc treballem amb salut, específicament amb la teleassistència, portant so-lucions tecnològiques que per-metin adaptar els tractaments mèdics individuals fugint de l’ingrés hospitalari. La idea és incrementar la qualitat de vida de malalts i persones amb ne-cessitats específiques, com la gent gran. I finalment, treba-llem amb mobilitat. Es mouen les persones, es mouen els ve-hicles i es mou la informació. Gestionar-ho intel·ligentment implica major eficiència, estal-vi energètic i estalvi de temps.

“La innovació ens ha de salvar de la crisi econòmica i les TIC hi contribuiran”

ENTREVISTA A CARLES FRADERA, DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA DIGITAL

Carles Fradera a la seu de Barcelona Digital. / DIEGO CALDERÓN

Carles Fradera ha estat nomenat director general de Barcelona Digital, un centre tecnològic que aquest any posarà l’èmfasi en donar suport a les empreses pel que fa a recerca, desenvolupament i innovació.

Formació directiva

RAQUEL CORREA

Nou any i nou director gene-ral. Què li espera a BarcelonaDigital per aquest 2009?A Barcelona Digital ens espera un fort creixement pel que fa a la generació de coneixement, al personal i a les xifres. Mal-grat l’etapa de recessió econò-mica a nivell mundial al 2009, per nosaltres és un moment de fort creixement.

Les TIC, doncs, no estan en crisi? O potser seran precisa-ment les TIC les que ens salvin de la crisi?La innovació ens ha de salvar de la crisi i les TIC, com una de les eines de la innovació, hi contribuiran en dos sentits: d’una banda, en la situació ac-tual, qualsevol sector d’activi-tat es veu obligat a refer el seu model de negoci i, per tant, les TIC passen a ser fonamentals; i de l’altra, el propi sector TIC també patirà canvis en els seus patrons, que permetran que se situï com un dels sectors essen-cials en el model econòmic que resulti després de la crisi.

Part de la missió de Bar-celona Digital és precisament contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupa-ment de la societat de la infor-mació a Catalunya. Si hagués de fer una foto del sector de les tecnologies català, com seria?L’escenari de partida des d’un punt de vista d’ús està per sobre de la mitjana. Però el canvi en l’entorn és tan ràpid que la foto fixa de sortida ens serveix poc com a referent. A Catalunya, on les empreses TIC representen un 10% del PIB i la microempresa és tradicional-ment forta, el repte és, mante-nint una estructura de petita empresa, que aquestes tecnolo-gies generin valor afegit. Això suposa innovació en la carte-ra de productes i de serveis, a més del repte tradicional de la internacionalització, que no afecta tant les TIC perquè des del primer dia saben que estan amenaçades per qualsevol em-

i constituint el soci imparcial que concilia els interessos de les diverses parts. És bo que la gestió i la coordinació del projecte la faci un actor que no participa en l’explotació poste-rior dels resultats i pot fer d’àr-bitre. En un model d’innovació oberta, els centres tecnològics són agents fonamentals perquè les empreses, tant les micro com les pimes i les grans, pu-guin innovar. Som un soci amb què poden comptar per trans-ferir coneixement i tecnologia. Si jo fos una empresa catalana que tingués algun projecte de R+D+i no el tiraria endavant sense haver-ne parlat amb un centre tecnològic.

Per acabar, el centre tec-nològic gestiona el cluster TIC català i el defineix amb paraules clau com complementarietat, sinèrgia i networking. Paraulesque tenen molta relació amb col·laboració. Com es duu a ter-me aquesta col·laboració?La idea clau de la innovació oberta és treballar amb altres, i pels petits és molt important treballar amb els grans, per-què s’hi enganxen i en prenen exemple. Com ho ha de fer una petita empresa per atraure ta-lent? Agregant, les actuacions de captació de talent són molt més factibles. Si busquem pro-fessionals valuosos, ho fem de

“És molt útil pel teixit empresarial català un aliat en la recerca com els centres tecnològics”

“Pels petits és molt important treballar amb els grans, perquè s’hi enganxen i en prenen exemple”

44 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

ESTUDI SOBRE LA SATISFACCIÓ DELS TREBALLADORS

sària però no suficient en la construcció del compromís”, sosté Escolano. Quins altres factors hi intervenen? Pri-mer, creure’s el projecte em-presarial (la visió i la missió de l’empresa). Segon, és cru-cial un bon lideratge: d’una banda l’emocional (motiva-ció i reconeixement) i d’una altra banda que els caps sà-piguen dirigir bé l’equip que regeixen. També importen altres mo-tius: “La percepció que l’em-

se a gust en el dia a dia i l’en-tusiasme per poder créixer professionalment”, raona Es-colano. Ara bé, l’equip direc-tiu també en surt perdent. A més de la davallada de pro-ductivitat, la rotació creix i amb ella, els treballadors no-vells que cal formar des del principi.Les empreses que poden sor-tir més perjudicades són les que es dediquen a la gestió i desenvolupament de la in-formació i el coneixement:

mitjans de comunicació, acadèmies o un restaurant. Això no passa, per exemple, en cadenes de muntatge o feines mecàniques, on el re-sultat final no depèn exclu-sivament de la voluntat de l’empleat.Tot podria explicar-se per-què els salaris són baixos. Perquè no hi ha cotxe d’em-presa. Però els diners, en-cara que es pugui pensar el contrari, no ho són tot: “El salari és condició neces-

ARTUR ZANÓN

Tenir feina pot ser una bene-dicció en plena recessió del mercat laboral, però això no vol dir estar-hi a gust ni te-nir la voluntat de permanèn-cia fins a la jubilació. Només el 34% dels treballadors s’hi sent còmode, mentre que la resta o mantenen actituds negatives cap a la seva com-panyia, o volen marxar o les dues coses.Entre els treballadors in-satisfets es troben un 25% d’“atrapats”, és a dir, els qui tenen opinions negatives cap a l’empresa però pensen con-tinuar-hi. Un altre 10% són “accessibles”: tenen en bo-na consideració l’empresa on treballen, però pensen mar-xar-ne. I els més allunyats o el grup “en risc” està cons-tituït per un 31%: gairebé un terç té actituds negatives cap a l’empresa i a més està envi-ant currículums per sortir-ne el més aviat possible; o sigui, cos present i ment absent.“Un 34% de compromesos és molt poc. Aquesta és una da-da molt dolenta. Això vol dir que un 66% dels empleats, per un motiu o un altre, no ren-deix amb tot el potencial que té, de manera que la produc-tivitat de l’empresa se’n res-sent”, afirma Pedro Escolano, director de Desenvolupament de Quota Research, la compa-nyia que ha elaborat l’informe Compromiso en el trabajo.Els efectes són negatius tant per a l’empresari com per al treballador. “Els empleats perden la felicitat de sentir-

No m’agrada la feina i vull marxarNi sou, ni projecte, ni identificació són suficients per a la majoria de treballadors per sentir-se compromesos amb l’empresa en què treballen. Només el 34% dels enquestats afirma ser lleial amb la seva feina, mentre que una xifra semblant, un 31%, no se sent content i vol canviar de feina. Tothom perd: els empresaris, productivitat i els empleats deixen de sentir-se a gust amb el que fan.

presa tracta i considera els empleats com a persones i no només com a elements útils o la integració racio-nal i emocional en un equip de treball”, subratlla el direc-tor de Desenvolupament de Quota. Els empleats dema-nen sentir-se estimats, no ser un número més, formar part d’un projecte en què poden fer aportacions, i un bon am-bient de treball.L’opinió que tenen els treba-lladors espanyols de les se-ves empreses no divergeix molt de la dels ocupats d’al-tre economies desenvolupa-des. Sí, en canvi, contrasta amb la dels països en vies de desenvolupament. Allí la il-lusió i el compromís per la feina presenta un percentat-ge notablement elevat (59%), mentre que són relativament pocs els que volen plegar (16%).Els autors de l’informe la-menten que els treballadors aquí porten una doble vida: una de personal, rica i in-tensa, i una altra, de laboral, passiva i basada en un inter-canvi de temps per diners. Uns diners que només servei-xen per alimentar el motor de la vida personal. Vist ai-xí, només el Tercer Món po-dria donar sortida a aquesta esquizofrènia. O no.

Un 31% dels treballadors té actituds negatives i es troba enviant currículums

Les més perjudicades són les empreses que es dediquen a la gestió del coneixement

• De mitjana, les empreses destinen una tercera part dels seus ingressos per retribuir els empleats i per a programes de recur-sos humans.• Alguns estudis adverteixen que la rotació no és gratuïta. Els costos per reemplaçar equivalen a 18 mesos de salari. Davant d’altres actius (màquines, instal·lacions...), el capital humà és menys accessible i el temps necessari per la seva reposició (si s’explica amb el llenguatge que aplicaríem a les màquines) és més llarg. La tecnologia es pot copiar, però un empleat com-promès és la millor forma de mantenir clients i incrementar be-neficis.• Cost de retorn. Desenvolupar un sistema per mesurar i gestio-nar el compromís del treballador amb l’empresa té un cost baix, en comparació amb els beneficis que s’obtenen (o els perjudicis que s’eviten, depèn com es miri). No serveixen intuïcions, media-cions imprecises o informació anecdòtica per avaluar i solucio-nar el problema que té cada empresa.

DADES PER PENSAR-HI

Només un 34% dels treballadors se sent còmode a la feina. / ARXIU

Matemàticament està demostrat. A major compromís es poden demanar esforços extraordinaris, es millora la productivitat, es redueix l’absentisme i baixa la rotació.• Sobreesforços. La predisposició a treballar algun minut més del que marca el conveni permet a moltes empreses afrontar amb garanties les diferents càrregues de feina en cada època de l’any o sortir bé dels imprevistos.• Productivitat. Especialment en firmes del coneixement i ser-veis, l’única font d’avantatge competitiu són les persones. La tecnologia és secundari en aquest àmbit. Productivitat i compro-mís tenen una dependència positiva.• Absentisme. La línia que es dibuixa aquí té pendent negativa: un comportament poc favorable a les empreses es redueix quan el compromís és major.• Rotació. Quan l’opinió cap a l’empresa és positiva, els costos de rotació es redueixen. I els propietaris saben ben bé que una rotació elevada pot erosionar-ne els beneficis.

ELS BENEFICIS DEL COMPROMÍS

46 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

S’assemblen molt entre ells, tant que avorreixen. El consumidor sap quines marques i establiments trobarà, i tot i que això pugui resultar molt còmode, és també el problema dels centres comercials. O al menys això és el que conclou un informe de Wharton i The Verde Group, una consultora de màr-queting especialitzada en retenció de consumidors.I és que segons l’informe sembla ser que els compradors el que busquen és emoció, i els centres comercials, d’emoció n’ofereixen ben poca. A banda d’això, l’enquesta mostra que dels consumidors consultats, un vui-tanta per cent ha tingut almenys un problema a un centre comercial en l’últim mes.Les crítiques dels visitants de grans centres també assenyalen la manca de varietat en els restaurants, l’exis-tència de massa botigues dels mateix tipus de producte i l’aparcament, que alguns van destacar com l’obstacle principal de la seva visita.I altres peticions dels clients reco-llides a l’estudi realitzat a Atlanta demanaven una millor il·luminació, arbres a l’aparcament i menys restau-rants de menú ràpid. Val a dir, però, que aquest estudi fa referència a la realitat nordamericana, on els cen-tres comercials porten ja molts anys en funcionament.Pel que fa a la realitat del nostre país, aquest sector va incrementar un 11% la superfície bruta de lloguer l’any passat i les vendes van créixer

un5,4% durant el mateix període.L’Associació Espanyola de Centres Comercials preveu que el 2009 s’obri-ran 23 nous centres, amb més de 650.000 metres quadrats de superfí-cie bruta de lloguer.Barcelona va veure la inauguració de Baricentro, el primer centre comer-cial de l’Estat el 1980. Des d’alesho-res es va diversificar molt l’oferta. Després de les grans ciutats, aquests centres es van estendre a ciutats més petites.

Els centres comercials perden punts als Estats Units

Afirma Warren Buffett que és força estrany trobar gent capaç de cen-trar-se en allò que veritablement és important . Si a més aquesta persona comprèn amb profunditat els nego-cis i està disposada a transmetre la seva experiència, estem davant d’un valuós coneixement posat al nostre abast.Aquesta persona és James M. Kilts, que ha estat capaç de dirigir amb èxit Gillette, Nabisco i Kraft, tres de les més importants companyies del món. I aquest coneixement ha quedat recollit en prop de tres-cen-tes pàgines sota un títol concís: Sólo lo que importa. Sota aquest atractiu

encapçalament, que és també una premissa, editorial Granica publi-ca les experiències de Kilts. Sota la coartada de cercar el que és impor-tant, l’autor fa un recorregut per les conviccions que han orientat la seva actuació com a líder durant aquests anys. En primer lloc Kilts se centra en com identificar allò que realment importa mitjançant el procés d’averiguació ràpida. I a partir d’aquí, comença a desgranar la seva recepta. A Kilts l’importa centrar-se en els fonaments, però també la integritat intel·lectual. Recorda també la importància de l’entusiasme i que el líder el desperti

en el seu equip. Actuar, tenir l’equip adequat i entendre les coses adequa-des són altres orientacions que pro-posa l’autor. El directiu Kilts continua reivindi-cant els processos de lideratge com una forma que els empleats coneguin com es relacionen les seves tasques amb els objectius més amplis d’una unitat.Recorda també la importància de disposar d’un mapa de ruta i de se-guir-lo, i de pensar a llarg termini. Conclou recordant la importància de la insatisfacció permanent, la neces-sitat d’aprendre de forma constant i per últim, destaca la importància de polítics i mitjans de comunicació com a vincles que permeten aconse-guir una bona opinió del públic. En suma, és la recepta d’un home que ha passat pel món dels negocis amb un èxit considerable.

Centrar-se en el que importa en la gestió empresarial

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

La imatge més fosca del món de les finances va lligada a la corrupció (re-cordem l’escàndol Madoff, del qual parlàvem el passat mes). L’objectiu més important seria guanyar diners al preu que sigui. Potser intentant esborrar aquesta nefasta percepció de les ments del públic, hi ha entitats financeres que han intentat donar a entendre que es preocupen per realitats com les del Tercer Món. Però no són pocs els que creuen que aquestes són operacions de maquillatge. La intenció d’aquestes ope-racions només seria amagar el fet que l’interès d’algunes entitats és, davant de tot, obtenir beneficis ràpids sense cap tipus de consideració moral.Doncs bé, per a aquells inversors que no estiguin disposats a obtenir guanys a qualsevol preu, l’opció ideal són els fons d’inversió ètics i solidaris. Els pri-

mers no inverteixen en companyies que no respecten els drets humans, que fa-briquen armes, fan accions perjudicials pel medi ambient o que venen alcohol i tabac. També n’hi ha que exclouen de les seves inversions a sectors com el del joc i la pornografia, o que no segueixen la doctrina de l’església catòlica.Els fons d’inversió solidaris cedeixen part de la seva comissió de gestió. Aquests diners poden anar a parar a alguna entitat benèfica o alguna ONG. En tot cas, hi ha fons que són al mateix temps ètics i solidaris.És la Comissió Nacional del Mercat de Valors qui estableix els criteris que han d’acomplir aquests fons d’inversió. Un d’ells és que una comissió ètica forma-da per experts independents serà l’en-carregada d’establir quins són els valors que acompleixen amb l’ideari del fons.

La feliç convivència d’ètica i guanys

ACTITUDS

Alguns consumidors nordamericans estan cansats dels centres comercials. / ARXIU

Els fons ètics també segueixen criteris econòmics. / ARXIU

Kilts recorda la importància de disposar d’un mapa de ruta i de seguir-lo. / ARXIU

TEXTOS: BEGONYA MERINO

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JORDI SERRANO, DIRECTOR DE RRHH D’EVERIS

Què fa un tècnic de recursos humans?Nosaltres definim la missió de recursos humans com a “proporcionar a la com-panyia el talent humà que necessita per garantir les seves operacions a curt i llarg termini”. Això engloba incorpo-rar talent a l’organització, fidelitzar-lo i desenvolupar-lo. Hem intentat fugir de definicions més ‘boniques’ però allu-nyades de la realitat del negoci.

És possible aconseguir talent sense compromís?No. El talent sense compromís s’ano-mena mà d’obra, i no encaixa bé amb l’entorn actual i menys en una empresa com la nostra. Però el pacte ha de ser recíproc i l’empresa també ha de com-prometre’s amb els seus empleats. No pots demanar compromís i després proposar un ERO davant el primer obs-tacle.

La RSC està de moda. És qüestió de màrqueting o alguna cosa més?Tant els clients com els empleats exigei-xen cada cop més que l’empresa sigui responsable socialment. És el món de la globalització on hi ha companyies que tenen més poder que molts estats. Potser sigui una moda, però ha vingut per quedar-se.

Com concilíeu vida professional i per-sonal?No és fàcil, tenint en compte que tre-ballem amb projectes que molts cops tenen terminis de lliurament ajustats. Cal tenir en compte que la mitjana d’edat dels nostres empleats és inferior als 29 anys, per la qual cosa receptes tradicionals de conciliació basades en la família no s’ajusten a les seves neces-sitats. Assumim que cada persona equi-libra la seva vida de manera diferent: hem creat fins a cinc tipus de carreres professionals que tracten d’equilibrar el perfil competencial de la persona, la velocitat de carrera professional que vol assumir i la seva exigència de

“L’empresa també ha de saber comprometre’s amb els empleats”

conciliació. També hem llançat solu-cions innovadores, com la creació d’un centre de treball a Mataró que permet als empleats del Maresme apropar la feina a la seva residència, evitant els desplaçaments.

Què incentiva més la seva gent: la fle-xibilitat o la seguretat?En el perfil que busquem prima la fle-xibilitat i l’orientació a desenvolupar una carrera professional a mitjà ter-mini, més que el salari a curt termini o la seguretat absoluta. Tot i que potser encara sigui més important l’ambient de treball. Aquest any hem estat desta-cats entre les 10 millors grans empreses a Espanya per treballar, segons el Great Place to Work Institute.

Què pensa del moment que vivim?És un moment espectacular des del punt de vista dels recursos humans.

Globalització, multiculturalitat, falta estructural de talent, deslocalització, l’arribada a la feina de la generació Y, etc. I ara la crisi econòmica. Està clar que no ens avorrirem!

Ens trobem en una crisi de valors o són uns altres valors?Depèn de si ho mires des del passat o des del futur. Suposo que alguns diran que s’estan perdent valors importants (esforç) mentre que una altres diran que estan guanyant força d’altres (solidaritat, ecologia).

Diuen que els hindús són bons en infor-màtica. Millor que nosaltres?No sé si són millors, però sí que cal des-terrar la imatge que són únicament ‘mà d’obra barata’. Índia produeix bons pro-fessionals i ho seguirà fent.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Serrano era gerent de la companyia Everis i a estones s’ocupava dels RRHH, fins que fa poc més de tres anys va fer el salt directe i al capdavant dels recursos humans de la mateixa empresa.

On va néixer?A Barcelona, però em vaig tras-lladar a Sant Cugat farà uns deu anys.

Quina família té?Dona i dos fills: Ariadna de 7 anys i Martí de 3.

A què es dedica la seva parella?Mar és psicòloga i consultora de recursos humans. De fet, es dedicava a això des de molt abans que jo... Probablement, va influir també en què jo m’hi dediqués... M’anomena intrús amb raó.

Quina és la seva formació acadè-mica?He estat informàtic tant d’estudis com de professió tota la vida, fins que fa uns tres anys vaig decidir ‘convertir-me’ a recursos humans.

Quin hobby té?La música. Toco la guitarra en un grup de rock amateur... També lle-geixo molt.

Un somni pendent de realitzar.Tenir més temps per poder-me dedicar a la música...

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida.Segurament un greu accident de cotxe del qual afortunadament en vam sortir sans i estalvis tots els ocupants. Suposo que això engloba les dues categories...

Què no perdonaria mai?Espero no descobrir-ho.

Ha tingut molts mestres?Molts. De tothom es pot aprendre alguna cosa.

Everis disposa d’una plantilla de més de 1.000 persones a Catalunya. / DAVID FERNÁNDEZ

48 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

FORMACIÓ

ELS UNIVERSITARIS MAJORS DE 30 ANYS ESDUPLIQUEN EN DEU ANYS

El nombre d’estudiants universitaris que supera la trentena s’ha duplicat en l’última dècada i actualment representa el 15,5%, segons l’últim informe de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). El document també assenyala que Espanya, amb un 39% de titulats d’entre 24 i 34 anys, supera en sis punts la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), amb un 33%.

ELS SERVEIS TIC SEGUEIXEN CREANT OCUPACIÓ

Els serveis TIC segueixen generant ocupació malgrat que les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) estimen en un 3,3% el descens interanual de l’ocupació en el sector serveis durant novembre de 2008. Així, en serveis a empreses la contractació ha caigut un 5,8%, en turisme un 3,9%, en transport un 2,8% i en comerç un 2,3%. Enfront d’aquestes dades negatives, en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació el personal ocupat en les mateixes puja un 0,9%. Entre les activitats més dinàmiques en la creació de llocs de treball es troba el transport marítim (3,7%), seguit molt de prop pels serveis informàtics (3,4%). No tenen la mateixa sort les telecomunicacions (-2,7%) ni les activitats audiovisuals (-3,3%).

TREBALL I ELS AJUNTAMENTS DE BARBERÀ I RUBÍ ENGEGUEN UN PROJECTE DE CONCILIACIÓ

El Departament de Treball, en col·laboració amb els ajuntaments de Rubí i Barberà del Vallès, ha posat en marxa un projecte de conciliació de la vida laboral i personal als polígons industrials d’aquestes dues poblacions. Aquesta iniciativa pionera beneficiarà 4.307 persones treballadores d’un total de 32 empreses. La consellera de Treball, Mar Serna, ha explicat que en una situació com l’actual “és important i clau millorar la gestió dels recursos humans perquè això suposa més competitivitat per les empreses, millores organitzatives, disminució dels riscos psicosocials i també una millora en termes d’absentisme”. L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar a l’abast de les empreses que participen en el projecte un conjunt d’actuacions i recursos que facilitin els canvis organitzatius necessaris per millorar la gestió dels recursos humans.

LA FORMACIÓ EMPRESARIAL ESTÀ PREPARADA PER A LA CRISI

L’àrea de formació de les empreses afronta la situació de crisi amb més força que mai. Així almenys es desprèn d’un informe que ha presentat l’American Society for Training & Development (ASTD), reconeguda mundialment com la primera associació professional en l’àmbit de l’aprenentatge i la seva transferència al rendiment de les organitzacions, que compta amb 70.000 membres en més de cent països, en la seva majoria professionals que desenvolupen la seva activitat en aquest camp.

PERSONAL ESPAÑA: CITA OBLIGADA PER ALS RECURSOS HUMANS

Durant la Setmana de la Formació i el Treball que se celebrarà a Barcelona entre els dies 19 i 20 de març tindrà lloc la segona edició de la fira Personal España, organitzada per l’empresa alemanya Spring Messe Management. Els visitants podran accedir a conferències on es tractaran diversos aspectes vinculats al món dels recursos humans, com ara l’outsourcing fet a mida, el software per al control de nòmines, els quadres de comandament en recursos humans i el lideratge, entre d’altres. D’altra banda, els directors de recursos humans podran participar en el Meeting Point, on es plantejaran preguntes entorn als recursos humans. Personal España està preparant diversos materials informatius, entre els quals destaca el periòdic ExpoEspecial.

RECURSOS HUMANS

L’OCUPACIÓ FEMENINA A ESPANYA S’HA DUPLICAT EN ELS ÚLTIMS 25 ANYS

La taxa d’ocupació laboral femenina s’ha duplicat en els últims 25 anys, ja que ha passat del 22,7% de 1982 al 44,1% del tercer trimestre d’aquest any, i la diferència de la taxa d’ocupació de les dones s’ha reduït gairebé a la meitat respecte els homes. Així es desprèn del llibre Les dones en xifres 1983-2008, presentat amb motiu del 25è aniversari d’aquesta última entitat. Segons aquest, un dels principals canvis en aquests anys és la massiva incorporació de dones al mercat de treball: dels quatre milions que formaven part de la població activa l’any 1982 s’ha passat a més de 9,5 milions en l’actualitat.

EL PACTE PER A L’OCUPACIÓ DE QUALITAT CREARÀ 4.000 LLOCS DE TREBALL A BARCELONA

Al voltant de 4.000 llocs de treball es crearan enguany a la ciutat de Barcelona amb l’aplicació de les mesures incloses en el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona. A més, unes 72.000 persones es podran beneficiar de les diferents accions de formació, orientació laboral i creació d’empreses que executarà Barcelona Activa mitjançant els més de 22.000.000 d’euros que el Departament de Treball, a través del Servei d’Ocu-pació de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i el cofinançament del Fons Social Europeu, posen a disposició dels ciutadans de Barcelona. Altres efectes per a la ciutat de Barcelona resultants de l’aplicació de les mesures del Pacte per a l’Ocupació són la previsió de creació d’unes 770 empreses i l’assessorament d’altres 450 en el seu procés de creixement.

FP.CAT: CATALUNYA LLANÇA UNA FORMACIÓ PROFESSIONAL INTEGRADA

Els estudiants de les tres modalitats de la Formació Professional (inicial, ocupacional –adreçada a les persones en atur– i contínua –per als treballadors que volen continuar la seva formació–) cursaran les mateixes matèries i tindran, per tant, plans d’estudis compatibles. D’aquesta manera, una persona podrà completar un títol de FP incial havent cursat part dels continguts a través de la FP ocupacional o la contínua. I en cas de no completar totes les unitats i mòduls formatius necessaris per aconseguir el Títol, podrà obtenir una Certificació de Professionalitat, també oficial, amb un nombre menor d’unitats superades.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la consellera de Treball, Mar Serna.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A COLITA, PILAR AYMERICH I MONTSERRAT MANENT, FOTÒGRAFESEstils de Vida

D’esquerra a dreta: Montserrat Manent, Colita i Pilar Aymerich. / DIEGO CALDERÓN

La sala La vitrina de les fotògrafes del Pa-lau Robert reuneix les fotògrafes Colita, Pilar Aymerich i Montserrat Manent per apropar al públic la figura de Maria Mercè Marçal, una de les poetes més carismàtiques dels anys 60. Les mirades úniques i singulars d’aquestes tres fotògrafes cata-lanes i feministes ens proporcionen imatges íntimes i quotidianes de la vida de l’escriptora de curta vida. Literatu-ra, maternitat i mort són l’eix de l’exposició.

“Els fotògrafs hem de fer de psiquiatresamb la càmera”

“En ocasions el fotoperiodisme actual arriba a ser immoral”

“La foto digital canvia també la manera de mirar”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Quina relació manteníeu amb la Maria Mercè Marçal?Pilar Aymerich.- Coneixia la seva poesia, era una dona femi-nista que estava dintre del ma-teix món en què jo també em movia. Les fotos són d’una ses-sió a l’estudi per al Dominical de l’Avui. És una de les millors poetes i admiro la seva actitud com a dona. Colita.- Jo participava a un programa de televisió, Poetes Ara, on fèiem una sèrie de fo-tos molt quotidianes. En el cas de la Maria Mercè Marçal, era la primera vegada en ma vida que la coneixia. Era un encant, acabava de tenir una criatura i aquella casa era molt divertida, com una comuna. Montserrat Manent.- A mi m’unia una relació de profunda amistat, la qual cosa també es percep a través de la fotografia. Són imatges del dia a dia gaire-bé fruit de la convivència.

Per retratar, com era el perso-natge?P.A.- El dia que va venir a l’es-tudi em va dir que no tenia ànims perquè la fotografiés. Li vaig oferir una copa i vam estar conversant però passada mit-ja hora li vaig oferir venir al dia següent i així ho va fer. Llavors va anar molt bé. C.- Això de seure amb el perso-natge, que se’t posi de cul i per-metre’l tornar un altre dia, això només ho fa un bon retratista. Jo no tinc tanta paciència.

Els posats són més compli-cats, oi?C.- Un retrat d’estudi és una cosa que tothom detesta, però els resultats són magnífics. P.A.- A l’estudi has de respec-tar la personalitat del personat-ge, cal que la persona estigui a

favor. Els fotògrafs estem acos-tumats a fer de psiquiatres. Jo veig una persona, i als cinc mi-nuts d’estar parlant, ja sé com és, llavors segons la seva sensi-bilitat, sé com s’ha de tractar.M.M.- Amb qualsevol fotogra-fia hem de treballar amb molta discreció. Hem de saber captar l’essència de la persona que es retrata.

Defugiu d’allà morbós? C.- Hi ha molta foto amb premi que jo no faria perquè no apor-ta res. Totes hem viatjat i hem vist situacions terribles, però mai cap de nosaltres ens hem centrat en la part escabrosa, més aviat en la part humanísti-ca. Jo no faria la foto de la cara d’un nen en primer pla amb una pupa penjant.P.A.- És que hi ha un moment que has de dir prou, fins aquí. S’ha de tenir ètica. En fotogra-fia hi ha una ratlla ètica molt prima que si la passes, ja no tens marxa enrere. Jo no tinc cap photoprix però tant me fa. Ni l’he buscat. Per a mi és més important tenir una ètica.M.M.- El fotoperiodisme actu-al arriba a ser fins i tot immoral en certes ocasions.

Alguna vegada us heu trobat, dient: “fins aquí”? M.M.- A les inundacions del Vallès.C.- Vaig haver de retratar la tra-gèdia dels Alfacs. Allà podria haver fet fotos de Pulitzer, però

m’hi vaig negar. L’experiència és innarrable... A l’entrada del cementiri, quan van arribar els familiars, tots els fotògrafs vam deixar les càmeres al terra, per respecte. Allò no es va retratar, no aportava res, era horrorós.

Creieu que això de deixar les càmeres es faria ara? C.- No. Es tirarien a sobre en busca d’allò morbós.

Hi ha diferències de gènere en la fotografia?P.- El propi gènere dóna una mirada a la vida diferent en-cara que no sempre té perquè veure’s reflectida. C.- En aquest cas concret, hi ha una coherència molt nota-ble entre les tres fotògrafes. Les fotos podrien ser de qual-sevol de nosaltres tres. Entre les dones es dóna una compli-citat que difícilment es pot tro-bar amb un home. Una dona sempre sap quan una altra dona està interessant, guapa i sexy. El homes tenen altres pri-oritats alhora de retratar. No-saltres, el primer que fem és respectar la dona.

Creieu que aquest respecte el tenen i apliquen totes les dones fotògrafes?Coneixem moltes dones que es regeixen pels mateixos criteris però no podem pas parlar de manera general. N’hi ha d’al-tres que dubtem molt que tin-guin cap mena de respecte per ningú ni per res.

Com porteu les noves tecno-logies i els programes de retoc? C. i P.A.- Nosaltres som digi-tals i analògiques, hem reve-lat fotos en una cubeta i sabem utilitzar el photoshop. El cert és que la digitilització és un gran canvi, no només de la tèc-nica, també canvia la mirada.M.M.- També serveixen per-què gent mediocre pugui ac-cedir-hi. Jo m’he estimat més deixar-la i dedicar-me a altres tasques.

I pel que fa al suport de publi-cació, què tal funciona internet?C.- Per força has de tenir un web perquè la gent conegui el teu treball. P.A.- Clar, és que ara el fun-cionament és molt diferent. Abans, publicàvem als mitjans, fèiem llibres, exposicions... però ara clar, el propi materi-al tècnic et porta cap a d’altres indrets. Però l’un no desapa-reix en funció de l’altre, tot i que és evident que el suport paper va quedant relegat. M.M.- La fotografia està per-dent el seu component artesa-nal.

Per al públic, que és millor?P.A.- Depèn de l’educació en la imatge que es tingui. La foto a l’ordinador, no té la matei-xa qualitat, les llums, els co-lors, no es pot comparar! A mi m’agrada veure la foto en pa-per. Però entenc que per a un nen de 15 anys ja li està bé veure-la en pantalla.

“Mai hem buscat els premis. El

més important és mantenir

l’ètica”

50 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CRISTINA S.

Paul Strand (Nova York, 1890 – Orge-val, França, 1976) va ser un dels fotò-grafs més importants per a la història d’aquesta disciplina artística i es con-sidera que la seva ‘fotografia directa’ va ser la precursora del moviment de la Nova Objectivitat. La Funda-ció Foto Colectania de Barcelona inaugura aquests dies una exposició en el seu honor que porta per títol “Paul Strand. Retrospectiva (1915-1976)”, la qual està organitzada per la Fundació Pedro Barrié de la Maza i està comissariada per Rafael Llano, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. L’exposi-ció mostra 75 instantànies originals de Strand que han estat cedides per l’Aperture Foundation (Nova York) i el Philadephia Museum of Art.A través d’aquestes fotografies es repassa gairebé la totalitat de temes que el fotògraf va tractar al llarg de la seva trajectòria artística. Aquesta exposició és la primera retrospec-tiva dedicada a Paul Strand que té lloc a Europa en les darreres dèca-des, sense oblidar la retrospectiva que el 1945 el MOMA li va dedicar consagrant-lo com a fotògraf. “Paul Strand Retrospectiva (1915-1976)” inclou algunes de les ins-tantànies que es consideren icones del segle XX com, per exemple, la dona cega fotografiada a Nova York (Blind woman, 1916) o els treballa-dors caminant per Wall Street (Wall Street, Nova York, 1915). També es repassen, però, les imatges més abs-tractes, és a dir, aquelles que mos-tren l’interès de Strand pel món de

la geometria i pels aspectes formals dels objectes que ens envolten.

La fotografia directaAmb l’obra de Strand s’inicia la Modernitat fotogràfica. En aquella època la fotografia passava per hores baixes pel que fa a l’estilisme pictò-ric i a noves idees i Strand va aportar un nou concepte per treballar i des-

cobrir. Es tractava de l’anomenada ‘fotografia directa’. Aquest nou estil consistia a fer fotografiar directes, sense truc, amb forts contrasts for-mals, és a dir, realitzades sense cap tipus de metàfora o ambigüitat. Eren fotografies de persones o coses que mostraven la seva essència pura i, tal com Strand deia, volia descobrir la bellesa del món sense haver de desplaçar-se a indrets exòtics.

CULTURACITA CRÍTICA: “El món no es troba en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat.” Albert Einstein, científic alemany.

Paul Strand, mestre de la ‘fotografia directa’La Fundació Foto Colectania acull la primera retrospectiva dedicada al fotògraf ame-ricà, Paul Strand. A través de 75 fotografies l’espectador podrà descobrir l’estil tan per-sonal que va caracteritzar la producció artística de Strand i també algunes dels retrats considerats cèlebres per a la història de la fotografia. L’ex-posició es podrà visitar del 25 de gener al 4 d’abril del 2009.

Armand Basi (1924-2009), dissenyador i empresari de modaEl dissenyador de moda Armand Basi ens ha deixat recentment a l’edat de 85 anys després d’una llarga malaltia. El també empresari i emprenedor català va crear la firma de moda que duu el seu mateix nom i va importar la firma del tenista René Lacoste. Tot aquest imperi va començar l’any 1948 quan juntament amb el seu germà Josep, desaparegut l’any 2007, va obrir un petit taller on confeccionaven peces de roba de punt. A partir d’aquell moment van viatjar sovint a França per conèixer de prop que es feia al país veí en qüestions de moda. En ple franquisme havien de burlar la vigi-lància del règim dient que anaven a Lourdes enlloc de París. És a França on descobreixen els polos del tenista Lacoste i com els van agradar tant varen voler trobar-se amb ell en persona. Els germans Basi li varen ensenyar un dels polos que ells mateixos confeccionaven a Bar-celona i com li va agradar tant, el senyor René Lacoste els va concedir la franquícia a Espanya de la seva roba. Des d’aleshores Armand Basi era qui tenia l’exclusiva a Espanya d’aquesta marca. Basi és des de fa més d’una dècada una firma de roba internacional que també ven sabates i complements diversos. Amb seu a Badalona, la primera tenda Basi la varen inaugurar el 1995 a Lon-dres i l’empresa té actualment 450 treballadors.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Exposició “Dones. Obrint camins”Recorregut visual a través de fotografies que mostren dones en les seves vides quotidianes.Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona, fins el 31 de març.

> Concert de “Il Divo”El quartet presenta al públic de Barcelona els temes dels seu segon treball discogràfic que porta per títol Ancora.Al Palau Sant Jordi el 3 d’abril.

> Concert d’Ainhoa ArtetaLa soprano Ainhoa Arteta oferirà el recital La Bohème, el qual ha interpretat ja al Metropolitan de Nova York o a la Scala de Milà. El 13 de febrer al Palau de la Música Catalana.

> Musical “La Bella i la Bèstia”Proposta musical que recrea el clàssic modern de dibuixos animats de Disney, que ja ha triomfat molts anys als escenaris de Broadway.Al BTM a partir del 26 de febrer.

> Exposició de Thomas BayrleMostra fotogràfica d’un dels artistes alemanys representatius de la recepció del moviment pop al seu país. Al MACBA, del 6 de febrer al 19 d’abril.

> Teatre “Fins que la mort ens separi”Comèdia d’humor negre que explica una història familiar plena de sentiments contraposats. Al teatre Tantarantana, des del 23 de gener al 15 de març.

JUN

YBlind Woman, 1916, de Paul Strand. /CEDIDA

Ermengol Passola (1925-2009), home clau de la cultura catalanaErmengol Passola, un dels defensors de la cultura cata-lana durant el franquisme, ha mort recentment amb 83 anys. Passola dur a terme una intensa tasca de promo-tor cultural i de mecenatge català, tasca que la socie-tat catalana li va reconèixer mitjançant un homenatge multitudinari que es va realitzar el passat mes d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. A banda de la seva vessant cul-tural, Passola va fundar la popular tenda dedicada a l’interiorisme Mobles Maldà. Juntament amb el crític literari Joan Triadú va impulsar entre els anys 1940 i 1960 el Concurs de Poesia de Cantonigròs, el qual poste-riorment va donar lloc a la creació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Passolda també va contribuir a l’embranzida del fenomen dels Setze Jutges i la Nova Cançó i també impulsar el que es coneixia com La Cova del Drac, un espai de referència pel moviment artístic i cultural del moment. No només es va limitar a aquestes accions sinó que també va voler contribuir en l’impuls de la popular llibreria Ona per tal de donar sortida a tota la producció cultural catalana que tenia lloc en aquells anys. A nivell d’associacionisme va fundar diversos grups entre els quals en destaca el de Catalònia Acord Cultural, un espai d’encontre entre els nous catalans.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “El savi no diu tot allò que pensa, però sempre pensa tot allò que diu.” Aristòtil, filòsof grec.

LA EMPRESA EN LA WEB 2.0Autor: Javier Celaya Editorial: Gestión 2000Pàgines: 286 La empresa en la web 2.0 analitza quin és l’impacte de les xarxes so-cials i quines són les estratègies que han de portar a terme les empreses per relacionar-se amb els seus cli-ents a través de la comunicació on line. L’autor, Javier Celaya, proposa l’ús d’aquesta plataforma digital per aconseguir una millora notable en la visibilitat i el posicionament de l’empresa. A més, aconsella incor-porar aquest concepte a la nova estratègia de màrqueting i comuni-cació que s’hauria de fer i adaptar, finalment, la política d’organització i de recursos humans a l’era de les xarxes socials. L’autor recalca que mentre molts consumidors ja són usuaris habituals de xarxes so-cials poques empreses tenen un clar coneixement sobre aquestes eines i quins són els seus beneficis.

ES SIMPLE. ES MARKETING.Autor: David González-GuillénEditorial: Viena edicionesPàgines: 112David González-Guillén analitza els problemes més freqüents que es donen al màrqueting, n’explica les causes i proposa una sèrie de solucions pràctiques, però sobre-tot útils, de manera que cada pro-fessional pugui aplicar els criteris que cregui oportuns en funció de la seva estratègia i dels seus objectius. A més, l’autor ofereix un repàs dels conceptes clau del màrqueting com la lògica, la coherència i la creativi-tat de manera que el lector pugui trobar en aquestes pàgines estratè-gies d’èxit idònies en funció de les característiques de la seva empresa. David González-Guillén té més de 30 anys d’experiència professional, és especialista en màrqueting ope-ratiu, és professor de diverses esco-les de negocis i assessora empreses i institucions públiques.

ANÁLISIS DE BALANCESAutor: Oriol AmatEditorial: Profit EditorialPàgines: 153Análisis de balances ofereix a través de les seves pàgines una exposició dels conceptes clau que es necessiten per poder ana-litzar els comptes d’una empresa i, a partir d’aquí, l’establiment de consells i recomanacions per al seu bon funcionament. És molt important poder determinar les fortaleses i debilitats econòmi-ques i financeres de les empreses, com per exemple l’endeutament i la capitalització, per planificar una efectiva previsió de futur. Es tracta doncs de contribuir a la millora de la situació actual de les empreses i les seves perspectives de futur. El llibre ofereix casos pràctics que ja estan resolts per ajudar a entendre al lector els temes que s’hi tracten i aconseguir amb èxit la transmis-sió dels coneixements explicats.

Sala 33, a les 22.40h, al 33Produccions audiovi-suals guardonades de temàtica variada.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.10h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a Catalunya Informació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22h, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

Ja fa uns quants dies que hem encetat l’any i les tele-visions han començat a perfilar alguns canvis a la grae-lla. Com acostuma a passar, tot i la introducció d’alguns programes nous les polítiques generals de les cadenes segueixen sent les mateixes. Per exemple, a TV3 ha co-mençat recentment el programa Oik mntens, conduit per Roger de Gràcia, i que fa una aproximació a com se su-posa que són els adolescents. És interessant tot i que és molt similar a d’altres continguts que ja ha emès la cade-na pública com és el cas del programa No em ratllis!, pre-sentat per la Júlia Otero i que, amb el mateix esquema, volia mostrar el món dels més petits de la casa. Altres continguts que ens venen a la memòria d’aquests estil són Qui els va parir! o Efecte mirall, entre d’altres. Ara bé, el projecte Oik mntens no ha trigat gaire a rebre crítiques, concretament per part d’una trentena de professors de l’IES de la Bisbal de l’Empordà. A la primera emissió del programa hi van participar alumnes d’aquest centre per tal d’abordar el tema de la reacció dels adolescents da-vant l’acné, el creixement o les primeres relacions en un espai televisiu que volia ser de caire educatiu. Les quei-xes han sorgit arrel del format i dels personatges consi-derats ‘grotescos’ que van intervenir, segons s’expressa a la carta. Els professors que signen el text consideren que l’aparició d’aquests personatges tenia la intenció “d’ex-treure comentaris grollers, impertinents i denigrants” i que, a més, “no hi havia un moderador que donés un to didàctic als comentaris dels entrevistats.” Es qüesti-onen també si la televisió pública ha de demanar la col-laboració dels centres per un programa educatiu i acabar fent un producte que consideren “d’entreteniment de mal gust”. Veurem què passa a partir d’ara. Polèmiques a part, és destacable la gala que es va fer als estudis de TV3 de la primera edició dels Premis Gaudí que concedeix l’Acadèmia del Cinema Català. Va ser una gala entretinguda i distesa on es va veure el potencial català que té Catalunya, tant a nivell de producció com d’actors, actrius i d’altres professionals que intervenen en la crea-ció de les pel·lícules. Aquests premis reprenen la funció que feia els antics Premis de Cinema Barcelona. En aquest espai no podíem passar per alt la gran cita que tenien totes les televisions del món i els mitjans de comu-nicació en general per cobrir en directe l’acte d’investidura del 44è president dels Estats Units, Barack Obama. Totes les cadenes van oferir una programació especial connec-tant en directe a les 18 hores de la tarda (hora espanyola) amb Washington per retransmetre una fita històrica.

Novetats i polèmiques

52 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

El novembre de 2008 una de les cinc noves estrelles Michelin en terres catalanes va anar a parar al restaurant Cinc Sentits, quatre anys des-prés de la seva inauguració. Carrera fulgurant la d’aquest restaurant de l’Eixample con-cebut des dels inicis com a restaurant de degustació. No havien passat ni cinc mesos de la seva obertura, que ja va ser nominat a millor restau-rant al Madrid Fusion. Des que han rebut l’estrella, resulta indispensable reser-var, especialment a les nits i caps de setmana. Una vegada a taula, el millor que pot fer el comensal es deixar-se guiar pel servei a taula, mantenir ben alerta els cinc sentits i desinhibir-se per gaudir de l’experiència. Depenent del pressupost, la curiositat o la gana podem triar entre tres opcions per tastar la cuina d’autor de Jordi Artal. La Desgustació Sensacionsestà composada per aperitiu, entrant, marisc, peix salvatge, carn, formatge o digestiu, pre-postres i postres; és una barreja de plats estrella de la temporada i uns quants clàs-sics de la casa, com la coca de fetge gras amb porros gla-cejats, sucre cremat i arrop de cibulet o el garrí ibèric amb poma en dues textures i ratafia i l’original versió de la xocolata 67% “grad cru” amb pa, oli i sal. La Degustació Essència, amb un aperitiu, entrant, marisc, peix salvatge, carn i postres; es tracta d’un menú menys extens però igual de contundent, ja que les racions resulten una mica més completes. Per últim trobem l’opció tipus carta però entesa també com a una degustació on cal triar quatre plats, tres salats i un de dolç, tot a un preu fix i global. La majoria dels plats es pre-senten de manera senzilla on

gairebé tots els ingredients es poden identificar amb facilitat, amb la vista i també amb el gust. El producte i la seva personalitat són respec-tats i executats amb precisió impedint que els ingredi-ents secundaris maregin el comensal.

La importància del vi“A nosaltres, el que ens agrada és cuinar, menjar i beure”, es van dir els ger-mans Jordi i Amèlia Artal. I per això van abandonar les seves respectives carreres per endinsar-se en el món gastronòmic. I si el pes dels menjars el sosté el xef, la beguda així com el servei, resta en les mans d’Amèlia, cap de sala i considerada el 2006 com una de les millors maîtres d’Espanya. Cada plat, un maridatge. En total, 6 copes que casen perfectament amb el menú degustació. Darrere de l’oferta “hi ha un treball de recerca, d’investigació per comprovar què resulta més adient per a cada plat”, explica Artal. L’important és oferir als clients dife-rents combinacions i convi-dar-los a descobrir els nous fitxatges de la bodega dels Cinc Sentits. L’estil modern de la sala,

l ’avantguardisme de la cuina i un servei cuidat són els eixos del Cinc Sentits per oferir uns menjars amb arrels. I és que Jordi Artal té, certament, una visió molt peculiar de la cuina catalana. Serà perquè s’ha recorregut mig món intentant desen-tranyar els misteris gastro-nòmics dels més grans i els més humils restauradors; o perquè s’ha criat al Canadà i ha crescut a Califòrnia man-tenint sempre el seu cor a Catalunya; o perquè abans de ser cuiner era director d’una empresa informàtica i tota la seva experiència prèvia en els fogons es limita a fer sofisticats sopars per als amics als quals utilitzava poc menys que de “conillets

d’índies”. O serà perquè compta amb un sisè sentit per a la bona cuina que tre-balla dia a dia per ser cada vegada millor. “No busquem elogis ni estrelles. La nostra principal aspiració és millo-rar any rere any”, confessa Artal. I potser és cert que no la buscaven, l’estrella Miche-lin, però és evident que s’ha convertit en un escut anticrisi que atrau clients i permet mantenir la factura-ció tot i no haver pujat els preus per aquest 2009. Molt lloable per part seva.

Aribau, 58

Barcelona

Tel. 933239490

www.cincsentits.com

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià.Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Un estímul per als sentits

Menjar és un acte fisi-ològic i social, però en-cara podem anar més enllà. Podem convertir l’àpat en un festival per als sentits a base de petites racions, deixant que cada plat ens aporti una sensa-ció nova i estimulant. Aquesta és la filosofia de què parteix el res-taurant Cinc Sentits, liderat pel xef Jordi Ar-tal on acaben de rebre una estrella Michelin.

RESTAURANT CINC SENTITS

Jordi Artal combina tècniques tradicionals i avantguardistes. / CEDIDA

EL TAST

Elaboració i criança: Merlot 100 %. 24 mesos en barriques de 300 litres de roure francès allier. Embotellat el juliol de 2006.

Nota de tast: Intens color granat amb lleugers reflexos caoba. Nas potent i elegant, dominat per matisos de fusta noble, tabac, amb subtils notes vegetals. En boca és ple, carnòs i com-plex. Tanins concentrats i agradables, ben inte-grats. Acusada tipicitat varietal. Extraordinària persistència i un darrer gust ric i suggestiu.Vi d’alta expressió de llarg i prometedor futur.PVP: 18,00 euros.

JONCÀRIA MERLOTRESERVA 2003

FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

La ciutat celta per excel·lència

Dublín és la perfecta combinació entre el ritme de la ciutat i la tranquil-litat dels turons i penya-segats que la voregen. Fer negocis, turisme, o simplement, dedicar-se a descansar, són algu-nes de les moltes opci-ons que ofereix la capital d’Irlanda, un país que destaca per les grans ex-tensions de verd i la bra-vura de la seva mar.

VIATJAR PER EUROPA: DUBLÍN

NÚRIA HUESO

Àmplies i vastes valls, escarpats penya-segats coberts d’un cel grisós, i una rica cultura d’origen celta conformen Irlanda: l’illa verda. Una varietat de paisat-ges es concentren a la badia de Dublín, la seva capital. Cada ve-gada més aquesta ciutat s’està fent un lloc entre les capitals europees més de moda. I és que Dublín dóna molt de si. El visitant pot recórrer els seus diversos museus i monuments històrics, o també fer excursions per les muntanyes i regions pro-peres. Tot això sense oblidar la pràctica d’un tradicional costum de la població: prendre’s una bona pinta en un dels molts pubs que hi ha arreu de la ciutat mentre s’escolta música celta o irlandesa.

Una ciutat vivaUn dels trets característics dels carrers residencials de Dublín són les portes de dife-rents colors de les cases, que

gairebé mai solen tenir més de tres pisos. Les entrades acolo-rides de les vivendes, la prolife-ració d’establiments de menjar de diferents nacionalitats, les tendes i mercats al aire lliure, juntament amb els nombrosos pubs que hi ha a cada canto-nada, fan que la ciutat tingui un aspecte vívid i animat. A més, el clima de Dublín és un dels més suaus dels país i on les pluges són menys intenses. Això sí, és recomanable tenir sempre a mà un impermeable o un paraigües ja que sovint plovisqueja.

Diferents atmosferesEl riu Liffey vertebra la ciutat i la separa en dues zones, la nord i la sud. Per poder creuar d’un costat a un altre hi ha diversos ponts que faciliten el pas i, a més, constitueixen un element arquitectònic singu-lar de la ciutat. El carrer prin-cipal és O’Connell Street, on s’hi troba l’espectacular façana blanca amb una gran colum-

nata de l’edifici de correus, el General Post Office. Va ser aquí mateix on es va produir, el 1916, l’Aixecament de Pasqua, succés que anys més tard conduiria a la independència d’Irlanda. Un altre dels monuments de la mateixa zona que més crida l’atenció per la seva arquitectura trencadora és The Spire, un obe-lisc d’acer inoxidable amb una alçada de 150 metres. Aquest monument prim i punxegut, que commemora l’entrada al nou mil·lenni, és un punt de referèn-cia útil a l’hora de moure’s per la ciutat, on la resta d’edificacions són majoritàriament baixes. Un dels escenaris més interes-sants per visitar és la catedral de Sant Patrici, construïda el 1192. Aquesta es troba envol-tada d’una zona verda que acon-segueix un bell contrast amb el grisós de les seves parets i té el cel ennuvolat com a teló de fons. Però en bellesa arquitec-

per descansar, fer turisme, estu-diar anglès o fins i tot treballar, donat que és el centre finan-cer del país i una de les ciutats que més previsió té de créixer econòmicament.

Gaudir del paisatgeLa manera més fàcil i ràpida per desplaçar-se per la ciutat és el tramvia, anomenat Luas, o l’autobús. Encara que si es vol arribar a les poblacions del vol-tant el més adient és el tren, que permet gaudir còmodament d’un magnífic paisatge sense estar pendent de la carretera. Un bon exemple d’això és el trajecte per rails cap a Bray, localitat cos-tera que queda molt a prop de Dublín, i una mostra de la típica geografia abrupta d’Irlanda. Són freqüents les excursions a peu a través dels footpath, petits i estrets camins, que condueixen al cim dels penya-segats, i on les vistes al mar són realment esplèndides.

tònica, tampoc es queda enrere la majestuosa Trinity College, la universitat de Dublín, i també la més important del país, que guarda al seu interior una biblioteca amb apreciats escrits i codis antics. També trobem, i no menys important, el cas-tell medieval de Dublín, que va ser la seu del govern britànic a Irlanda fins l’any 1922, data que va deixar de ser-ho, ja que és quan neix l’Estat Lliure Irlan-dès. La capital irlandesa compta amb diversos parcs de diversi-tat botànica per poder passejar o anar amb bicicleta, així com una zona comercial i una altra de més valor històric. Com qualsevol metròpoli europea, tampoc falta una zona per l’oci nocturn, és la del Temple Bar. De fet, un dels pubs més popu-lars del barri, situat al costat sud del riu, porta de nom el mateix homònim. Dublín és una ciutat perfecta

El riu Liffey divideix en dues parts la capital irlandesa. / ARXIU

EL MITE DE MOLLY MALONE

La llegenda d’aquesta dama està arrelada a la tradició popular irlandesa. No se sap si realment va existir aquesta jove, filla d’una família que es dedicava a vendre peix pels carrers de la ciutat i que era molt estimada pel poble. Molly, que segons algunes creences també era una meretriu, va morir molt jove a causa d’unes febres. Veritat o mentida, la seva figura de bronze arrossegant un carretó sol estar envoltada de turistes que volen immortalitzar el moment amb un dels símbols més representatius de la ciutat. La coneguda Molly Malone inclús té una cançó, gairebé considerada com el segon himne de la ciutat dublinesa, on s’explica en vers la seva breu i agitada vida.

54 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2009ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

NÚRIA CHIMENO

Què representa per a tu haver batut un rècord mundial? És un somni que tenia des que vaig començar a nedar i ara s’ha fet realitat. Estic molt feliç per això i només em dóna forces per a conti-nuar endavant a la meva car-rera esportiva.

A Pekín et queixaves de la duresa d’haver d’entrenar sol, sense més companyia que la del teu pare. Guardes un record agredolç?Guardo records molt bons del lloc on vaig entrenar els dos últims anys: Mataró. Ens van tractar d’una manera excep-cional, especialment els com-panys amb els quals vaig entrenar. El problema és que era l’únic que nedava a l’es-til esquena i vaig haver de fer moltíssims metres sol, sense competència, únicament amb el cronòmetre del meu entre-nador com a rival.

Quan vas batre el rècord del món de 100 esquena vas dir que aquest era el primer pas d’una nova etapa per a majors èxits. Quin és el proper gran èxit de

L’Ashwin, exhibint les seves medalles. / FOTO: WWW.WILDSWIM.CAT

Amb 22 anys, el nedador de Sabadell Ashwin Wildeboer ja s’ha penjat una medalla mundialista: la dels 100 metres esquena. Ja ha deixat la seva empremta als Jocs Olímpics d’Atenes (2004) i als de Pekín (2008). Ara, es prepara durament pel que ell considera el seu cim: Londres 2012.

“Sovint fem esport d’elit per amor a l’art, perquè econòmicamentno és un incentiu”

“Roma és un esglaó més; el cim és Londres 2012”

l’Aschwin Wildeboer? Aquest estiu està el Campio-nat del Món de Roma, és el proper objectiu que tinc a curt termini. Lluitar per les medalles seria molt bonic.

Tens antecedents familiars en la natació. Això va ser el que et va dur a practicar aquest esport?Els meus pares em van apun-tar a natació alhora que a bàs-quet i a tennis. Tenia totes les tardes ocupades fent esport. Volien que escollís l’esport que mes m’agradés, mai em van pressionar per nedar, només hi havia una obligació: fer un esport. Després, per genètica o herència, o com se li vulgui dir, se’m donava molt millor nedar que jugar a bàsquet o a tennis, i vaig acabar deixant els altres per a dedicar-me al cent per cent a la natació.

Quins projectes professio-nals tens previstos per al futur? De moment el meu futur és a la natació. És un esport molt sacrificat i el dia de demà s’acabarà. El més dur és que no és com el futbol, del qual pots retirar-te i no haver de preocupar-te més pel futur.

Vas decidir entrenar a Dina-marca perquè aquí no trobaves les condicions idònies. Quines condicions tens allà que aquí no trobis? El fet d’entrenar a Dinamarca és una situació provisio-nal, estic aquí perquè el meu pare/entrenador va signar contracte com a selecciona-dor danès per a quatre tem-porades. Ell és el màxim res-

ASHWIN WILDEBOER, NEDADOR. CAMPIÓ DEL MÓN DELS 100M ESQUENA

ponsable dels meus resultats i l’he seguit fins a aquí per-què em surten les coses amb ell. La meva idea era anar-me cap a Austràlia o EUA, on sí que tenen més mitjans dels que disposem a Espanya, i no em tanco les portes a un pos-sible canvi en el futur.

Creus que a Espanya hi ha una política que incentivi real-ment l’esport d’elit? Estan les ajudes del CSD i ADO. Són unes beques eco-nòmiques que poden incen-tivar algunes vegades, però

la veritat és que, a la majoria dels esports olímpics, fem esport d’elit per amor a l’art, ja que econòmicament no és un incentiu. Quant a les polí-tiques que s’adopten, depèn moltes vegades de les fede-racions. A Espanya veiem com hi ha esports que sí fun-cionen i d’altres que no, la “pedrera espanyola” és la mateixa; on de vegades es falla és al traçar la línia cor-recta cap a l’elit.

Les administracions donen suport suficient a la natació? S’hauria d’aprovar un projecte de llei en el qual les empreses poguessin desgravar si donen suport a esports olímpics amb consideració amateur (espon-sorització). En altres països ja existeix. Per què aquí tot

recau sobre les administraci-ons públiques?

Com veus des de fora les accions que promocionen les seleccions catalanes? Com a català que sóc, em sento orgullós de representar Catalunya a les competicions en què he tingut oportunitat. Cada any s’organitza el Cam-pionat d’Espanya per comu-nitats autònomes i, com he dit, és un orgull per a mi.

A Pekín vas afirmar que en un futur no et conformaries amb un sisè o setè lloc. Creus que ho aconseguiràs al Campionat del Món de Roma l’any 2009? Roma, igual que el rècord del món, és només un esglaó més del camí fins al cim: Lon-dres 2012 .

Salut / ESTILS DE VIDA 55FEBRER 2009 MÓN EMPRESARIAL

La medicina de l’envellimentarrenca amb força

L’ANOMENADA MEDICINA ‘ANTIAGING’

BEGOÑA MERINO

Lluny de cercar l’elixir de l’eterna joventut, la medicina de l’envelliment persegueix que es pugui viure una vida llarga amb la màxima qualitat possible. No obstant, “tot i que és un tema atractiu per a molta gent, sorprèn el complicat que és intentar aconseguir-ho”, diu el doctor Julián Bayón, direc-tor de la Unitat Antienvelli-ment de la Clínica Planas. La medicina de l’envelliment es coneix també com a medi-cina antienvelliment o medi-cina antiaging. “Un camp molt jove amb molt d’entusiasme per part de la ciència per intentar comprendre millor tots els processos implicats en l’envelliment”, afirma aquest especialista.

Detenir l’envelliment“L’ambició que sempre ha tin-gut l’espècie humana amb l’en-velliment ha estat cercar alguna mida que permetès posar una xifra a l’edat crono-lògica, el que en diem biomar-cadors, alguna dada que es-tigués molt lligada a l’envelli-ment, però això avui encara no s’ha pogut aconseguir”, afirma el doctor Bayón.El cert és que cada pesona envelleix a un ritme diferent, amb una rapidesa i ritme propis, segons les seves cir-cumstàncies genètiques i també les medioambientals. Fins i tot diferents òrgans poden tenir diferents “edats”. Es pot tenir una vista envellida i un aparell locomotor en per-fecte estat.

El tractamentSegons dades de la Sociedad Española de Medicina Antien-vejecimiento, només un 25% de la longevitat està condicio-nada per la genètica. La resta, està a les nostres mans. I és aquí a on es pot incidir mit-jançant aquest tractament. El tractament antiaging consis-teix en avaluar l’estat de salut del pacient mitjançant sofis-ticades anàlisis i proves per determinar quins són els fac-tors que contribueixen a l’en-velliment en el cas particular de cada individu.Es fan una sèrie d’anàlisis físi-ques, psicològiques i biològi-ques que ajuden a construir un perfil biològic personalitzat de l’envelliment del pacient, una espècie de mapa que dibuixa la velocitat d’envelliment de

que s’ha de fer exercici per al cos també cal fer-lo per al cer-vell”. Pel que fa a les hormones, cal veure si són necessàries o no. “S’ha d’establir un balanç global de totes les hormones perquè hi ha un equilibri entre totes elles i no es poden consi-derar de forma individual”, diu. En funció d’aquest equilibri es veurà si els beneficis d’utilit-zar una hormona determinada superen els riscos.

La medicina del futurLa medicina de l’envelliment ha estat fins ara una medicina pre-ventiva. “Però quan comença a aparèixer el tema de la genè-tica ens permet passar a un nou esgraó, que seria la medi-cina predictiva”, diu el doctor Bayón. De la prevenció es passa a predir, en funció del perfil genètic del pacient, les possibles malalties que podria patir. I si ja passem al que seria “el futur més immediat de la medicina, en la qual estem començant a donar els primers passos, és la medicina regene-rativa. Ens permetrà passar de prevenir i predir a actuar mit-jançant la utilització de tot el que és bioenginyeria de teixits, utilització de cèl·lules mare, cossos monoclonals, tot el que es denomina utilització de fac-tors de creixement, la nanotec-nologia...”.

Nutrició, exercici i control mental són claus per a un envelliment sa. / ARXIU

l’individu i les àrees més con-flictives des d’un punt de vista biològic. “Aquí la paraula clau és la individualització, cada per-sona és un món, té un munt de circumstàncies i una cons-titució genètica pròpia. Per això ens ajudem del xip genè-tic”, explica el doctor Bayón. Gràcies a les dades que recull aquest xip es pot saber quins aliments li poden anar bé o malament. “Fins i tot podem acostar-nos a camps com el de la farmacogenètica, que en funció de la constitució genè-tica reconeix com el pacient metabolitza certs fàrmacs”, diu l’especialista. En funció d’això s’eviten els medica-ments problemàtics. “Tota una informació que la gent encara no coneix bé, però que té una gran importància perquè en el futur pot tenir una gran reper-cussió”, diu Bayón.

Dieta i exercici físic i mentalEs fa també un disseny indivi-dualitzat d’exercici físic. Perquè pot resultar beneficiós per a la salut, però també perjudi-cial. Es tracta d’ajustar-lo a les necessitats de cada persona. El mateix amb la dieta, que es dis-senya segons els resultats. Fins i tot es pot prescriure algun tipus d’exercici mental. “Hi ha el que es diu brain-fitness, igual

L’envelliment és un procés complex que depèn de molts factors i del qual encara es desconeixen molts aspectes. Però ja hi ha disponibles tractaments per combatre els seus efectes. La Clínica Planas és un dels centres que els ofereix. El perfil de client: ho-mes de negocis de més de 50 anys.

“Només un 25% de la longevitat està condicionada per la genètica”