Juliol 2010 n. 128

L’Índex UAB d’Activitat Turís-tica, que arriba a la seva no-vena edició, preveu una cai-guda del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya durant l’any 2010, és a dir, un descens més suau que el que va viure el

sector durant el 2009, en què va caure un 6%. Al conjunt de l’Estat, el volum de turistes es-trangers podria patir un lleu-ger descens del 0,2% i Espa-nya podria perdre el segon lloc del rànquing mundial en bene-

fici dels Estats Units. L’estudi també apunta certs canvis en la demanda turística: tot i ha-ver menys turistes i registrar-se menys pernoctacions, l’estada mitjana i la despesa d’aquests augmentarà.

D’altra banda, l’estudi dedica un apartat especial al turisme de negocis, un sector en ple creixement en el qual Espanya i, en concret, Barcelona estan molt ben situades.

PÀGINA 3 >>

Menys turistes per al 2010,però faran més despesa

Anàlisi mensual d’economia i empresa

“L’atur ajuda alguns emprenedors”

JORDI VINAIXAPROFESSOR DE POLÍTICA D’EMPRESA A ESADE

La crisi afecta l’activitat emprenedoraL’actual situació econòmica ha dificultat que joves

emprenedors no hagin pogut fer-se el seu lloc dins

el mercat, alhora que d’altres han hagut de tancar

el negoci. La principal causa ha estat la dificultat

per accedir al crèdit. Tot i així, els emprenedors que

sí que han aconseguit sobreviure, sovint ho han fet

gràcies al descobriment de noves oportunitats de ne-

goci i nous mercats. I és que, malgrat les dificultats,

hi ha factors que juguen a favor de l’emprenedor,

com són la seva joventut i la seva facilitat per adap-

tar-se a les noves tecnologies.

PÀGINES 29 A 42 >>

ANTONI GIRÓRECTOR DE LA UNIVERSI-TAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

“Volem consolidar la valorització del

coneixement”

ENRIC EZQUERRADIRECTOR GENERAL DE CONDIS

“Volem ser actors protagonistes”

EMPRESA pàg. 3 a 20 >>

La 9a edició dels Premis Pimes de PIMEC se celebra marcada per la crisi.

El Col·legi d’Economistes debat sobre la viabilitat del vehicle elèctric.

Miquel Bonet conversa ambClotilde Teson, directora de recursos humans de Codorniu.

Entrevista a Mar Viola, directora de màrqueting de Harley-Davidson a Espanya i Portugal.

Repassem la història del’Aliança, una de les entitats centenàries més emblemàtiques.

Les possibilitats de la cooperació entre empreses públiques i privades.

ECONOMIA PÀG. 21 A 28 >>

El catedràtic Joan Tugores analitza febleses de l’economia mundial, no gaire tractades fins ara.

Criteria incorpora Adeslasal seu grup assegurador.

El mapa del món: la potencialitat comercial dels països.

El consum de les famílies catalanes millorarà, segons un estudi de Caixa Catalunya.

ESTILS DE VIDA PÀG. 43 A 46 >>

La província de Lleida ofereix un gran ventall d’opcions, des de la muntanya fins la plana.

Propostes culturals per aquest estiu.

LES SECCIONS

ESPECIAL: Emprenedoria

2 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010OPINIÓ / Sumari

Durant molt de temps, en el nostre país, els emprenedors han estat percebuts com una espècie a part, dotada de poders excepcionals i de capacitats sobrehumanes, qualitats que, evidentment, no estan a l’abast de la majo-ria. L’emprenedoria semblava reservada a uns pocs, a una elit. Tenir aquesta visió idea-litzada i, sobretot, errònia ha provocat que l’esperit empre-nedor no triomfés. La conse-qüència i la dura realitat és que avui anem escassos de projectes empresarials lide-rats per gent jove.

L’Associació Independent de Joves Empresaris de Cata-lunya (AIJEC) agrupa entre els seus associats alguns dels pocs professionals que, malgrat les adversitats,

han creat la seva pròpia empresa. Cal reconèixer que aquests emprenedors tenen uns trets comuns com la perseverança, l’optimisme, el valor per assumir riscos, la formació contínua, les ganes de treballar i la facili-tat per mirar més enllà. Res-ponen, per tant, a un perfil que no té tothom.

Probablement, l’emprenedo-ria no és una fórmula vàlida per a qualsevol professional, però, també hem de reconèi-xer que, a casa nostra, s’ha fet ben poc per promoure-la i per mantenir-la. No seria descartat afirmar que hi ha molts potencials emprene-dors que s’han quedat pel camí, mentre que d’altres han tirat la tovallola cansats de nedar contracorrent.

A diferència d’altres països, des del sistema educatiu no s’ha fet res per fer aflorar l’esperit emprenedor entre els joves. El resultat d’això és que la màxima aspiració de molts dels nostres univer-sitaris és accedir al funcio-nariat.

D’altra banda, els qui sí que s’han plantejat en algun mo-ment emprendre aquesta aventura professional, final-ment no s’han llançat a la piscina per les poques faci-

litats i, fins i tot, en alguns casos dificultats que posen les administracions. Un al-tre pal a les rodes prové de les entitats financeres que no es volen arriscar amb projectes nous que poden suposar un risc per a la seva activitat.

En un moment com l’actual en què s’estan reformulant molts conceptes i models econòmics del passat, val-dria la pena fer un esforç per començar a valorar l’emprenedoria, un labora-tori permanent de noves idees, precisament el que fa falta en èpoques de crisi com l’actual. Cal, per tant, que posem immediatament els mitjans necessaris, ja siguin financers, polítics i /o educatius per promoure-la.

EDITORIAL

HA ARRIBAT L’HORA DE POTENCIAR L’EMPRENEDORIA

DIRECTORID’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Bengonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAdif.........................................11

Agbar......................................11

Aliança ...................................18

Banc de Sabadell ...................11

Chrysler ..................................13

Codorniu .................................16

Comsa Emte ...........................12

Condis.......................................9

Endesa....................................11

GDF Suez ................................12

Grifols.....................................13

Grup SOS................................12

Harley-Davidson.....................17

HP ...........................................13

Inditex.....................................12

JP Morgan..............................13

La Caixa..................................11

McDonald’s ............................13

Mitsubishi ..............................12

Morgan Stanley......................13

Nissan ....................................13

Nokia ......................................12

Panasonic ...............................12

Repsol.....................................12

Sanitas ...................................12

Sol Meliá................................12

Tom Tom .................................11

Viscofan..................................12

Vodafone ................................13

Vueling ...................................12

LA TIRA CÓMICA

STAFF

Hem de reconèixer que a casa nostra s’ha fet ben poc per promoure i mantenir l’emprenedoria

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL 3

BEGONYA MERINO

Un 4% menys de turistes estrangers visitaran Catalunya aquest any, segons l’Índex UAB d’Activitat Turística per a 2010 presentat recentment, el que comportaria una dava-llada del 3,3% en l’activitat del sector. El nombre de visitants estrangers continuarà min-vant, però la davallada és més suau que la de 2009, que es va tancar amb un 9,6% menys de turistes (davant el 4% previst per a 2010). El director tècnic de l’informe, Juan Antonio Duro Moreno, ha destacat que les conclusions generals de l’Índex UAB d’enguany són negatives, però que hi ha ele-ments per ser optimista, com l’increment de visitants proce-dents dels mercats emergents i la consolidació d’Espanya i Barcelona com a destinació del turisme de negocis.

Bons indicadors en pernoctacions i despeses per visitantEl retrocés del sector turístic català és paral·lel al mundial, que l’any passat va patir un descens d’un 4% en la seva activitat, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme. D’altra banda, la situació actual de debili-tat econòmica i d’incertesa accentuen tendències com les reserves d’última hora, la major sensibilitat al preu a l’hora de triar, la preferència

Es preveu un descens del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya al 2010Dades negatives, però la meitat que l’any passat i amb un cert aire de canvis po-sitius pel futur. Són les conclusions de l’Índex UAB d’Activitat Turística per a 2010, que resumeix l’evolució conjuntural de l’activitat turística catalana associada a la demanda estrangera i que aquest any analitza les possibilitats del turisme de negocis al nostre país.

veu un gran potencial de creixement del turisme al Principat. L’estratègia que proposa és “incrementar l’ac-tivitat de territoris poc den-sificats, a l’interior del país o zones rurals, potenciant un altre tipus de turisme”. Entre els exemples de potencial creixement hi ha Tarragona, una ciutat desconeguda per molts visitants estrangers. Ara es treballa en un pla de competitivitat per a la ciutat, per respondre a la demanda d’un visitant que, segons Duro Moreno, “és més exi-gent i més àvid d’experièn-cies culturals”.

Pel que fa a Espanya, es preveu un volum de visitants estrangers superior als 52 milions, el que representa

EmpresaEntrevista a Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica. PÀG. 8

L’Aliança, amb més de cent anys, és una de les primeres mutualitats d’Europa en la seva especialitat. PÀG. 18

PRESENTACIÓ DE L’ÍNDEX UAB D’ACTIVITAT TURÍSTICA

una reducció molt minsa (0,2%, unes 100 mil perso-nes) respecte el període anterior. Tot i així, el des-cens és molt menor que el de l’any 2009, que va veure una reducció del 8,7% de turistes estrangers respecte de l’any anterior.

Barcelona, tercera capital mundial del turisme de negocisEl turisme de negocis és un subsector emergent en crei-xement continu i un alleuja-ment per la notable estacio-nalització del mercat turístic vacacional. Les previsions per a aquest subsector són francament positives, amb un creixement previst del 47,32% a Europa i un 64,06% a Espanya per a la pròxima dècada, segons dades del Business Travel & Tourism Council-WTTC. Barcelona és un dels líders mundi-als d’aquest mercat, només superada per París i Viena com a focus internacionals del turisme de negocis. Tot i així, segons l’informe

Tot i la davallada de visitants, la durada de l’estada mitjana del turista estranger s’allarga

El turisme de negocis és un subsector emergent en creixement continu

Es preveu que un volum de 13 milions d’estrangers visitin Catalunya enguany. / ARXIU

els indicis apunten a un des-cens notable de l’activitat en els pròxims mesos. No obstant, l’actitud de l’oferta turística d’aquest subsec-tor està essent millorar la qualitat del servei, i aquesta aposta podria comportar que encara que descendeixin les característiques quantita-tives, millorin les qualitati-ves. I això podria posicionar millor el mercat estatal per a recuperar el volum d’opera-cions.

Entre les millores que pro-posa l’estudi hi ha una major presència del turisme de negocis a l’oferta formativa universitària amb la fina-litat d’augmentar el grau d’especialització del sector. També es proposa la difusió del turisme de negocis, poc conegut per la pròpia oferta turística, per tal de fomentar les col·laboracions necessà-ries per mantenir i millorar el posicionament internacional de ciutats de reunions i fires. L’informe també apunta la necessitat d’organitzacions que ofereixin suport al sub-sector.

per destinacions properes i un increment del turisme residencial i de l’excursio-nisme. En canvi, el percen-tatge de pernoctacions i de despesa per persona mostren bones perspectives, ja que cauen menys que el volum de visitants. Això fa pensar que la durada de l’estada mitjana del turista estran-ger s’allarga, a l’igual que la despesa mitjana per persona, que augmenta de 706,9 euros a 711,5.

Es preveu que un volum de 13 milions d’estrangers visi-tin Catalunya enguany, 500 mil menys que l’any passat (4% menys). Les previsions per països mostren un des-cens generalitzat dels mer-cats tradicionals, encapçalat per Regne Unit (8,7% menys que 2009), Itàlia (6,4%), Ale-manya (6,2%) i França (3,9%). Els països anteriors van con-centrar el 54% de la demanda turística al nostre país al 2009. Pel que fa als turis-tes d’Estats Units i Canadà, Europa oriental i Sud-est asi-àtic, els anomenats mercats emergents, el descens de visitants és d’un 1,9%, lleuge-rament superior al dels visi-tants procedents dels Països Baixos i Bèlgica (1,1%).

Catalunya manté la primera posició de l’Estat com a des-tinació turística, amb un 25% de visitants del total espa-nyol. Tot i així, Duro Moreno

4 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Associacions empresarials

Els premiatsEl premi al comerç més com-petitiu el va rebre el Forn J. Rius, de Vilafranca del Pene-dès, una empresa que elabora i ven pa, pastes i pastisseria des del 1922. Com a empre-sa més competitiva, la guar-donada va ser Cintex 2009: amb només 9 treballadors, i situada a Sant Salvador de Guardiola, fabrica gafets per a roba interior i exporta a Xina com a proveïdor de Wo-man Secret. La petita empre-sa més competitiva del 2009 va ser Promosol, que fabrica i distribueix productes per a la nutrició i la sanitat vegetal, i el premi a la mitjana empre-sa va recaure en Salicru, una marca de Palautordera, que es dedica al disseny, fabrica-ció, comercialització i serveis de sistemes d’electrònica.Van haver-hi altres guardonats com el diari econòmic Expan-sión, la Unió d’Associacions per a la beneficiència de la Xina a Catalunya, i la Federa-ció d’empresaris instal·ladors de telecomunicacions a Ca-talunya, Feceminte, que va ser reconeguda com la Millor iniciativa col·lectiva. D’altra banda, ICG Software, una empresa que es dedica a do-nar solucions de software informàtic per al comerç, l’hostaleria i la indústria, va rebre el guardó com a millor estratègia empresarial a tra-vés de la innovació i la inter-nacionalització, i TQ Tecnol, que es dedica a la producció i distribució de productes tècnics per al manteniment, la indústria i la construcció, i ofereix als seus 186 treba-lladors accions socials de suport a la família, a la for-mació, etc., ha rebut el premi Fundació PIMEC dels Valors d’empresa.

Els Premis Pimes 2010 se solidaritzen amb els emprenedors que pateixen la crisi

PIMEC

REDACCIÓ

Poc després de donar-se a conèixer la reforma laboral, PIMEC la va qualificar com a “insuficient” i de no resoldre el principal problema del nostre mercat de treball. No es com-plia així la demanda formulada pocs dies abans pel president de la patronal, Josep González, durant el lliurament dels Pre-mis Pimes 2010. Aleshores, en el seu discurs, va sol·licitar que “no ens quedem a mitges tintes per allò d’acontentar a tothom”. També va advertir que “el tan-cament d’empreses i les situa-cions concursals continuen essent elevats, en bona part per la manca de finançament i d’impagaments”. En aquest sen-tit, es va mostrar esperançat en la nova línia directa per a pimes que l’ICO està posant en mar-xa. “Calen noves fórmules per finançar-se si volem evitar una reducció desproporcionada del teixit empresarial”, va avisar. Aquest context de crisi és el que explica que, en aquesta 22a edició dels Premis Pimes, la quota íntegra que els socis van abonar per al sopar, es destinés a emppersona de la Fundació

Pimec, un programa de suport als empresaris sense activitat o en dificultats, que funcio-na des de l’octubre del 2009. Emppersona els proporciona suport personal i professional mitjançant orientació, assis-tència i assessorament per tal que reforcin la seva confiança personal davant l’adversitat, re-cuperin el seu talent i obtinguin una segona oportunitat.Els Premis Pimes d’enguany, que van estar presidits pels Prín-ceps d’Astúries, van comptar també amb la presència del pre-sident de la Generalitat, José Montilla, del seu vicepresident, Josep-Lluís Carod Rovira, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i la consellera de Tre-ball, Mar Serna, entre d’altres.

Un any més, la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes, Pimec, ha celebrat una nova edició dels Premis Pimes, que enguany ha estat notablement marcada per la crisi.

PIMEC creu que la reforma laboral no resol el principal problema del nostre mercat de treball

El president de PIMEC, Josep González, durant el seu discurs. / CEDIDA

CECOTLa patronal terrassenca insisteix que Espanya continua sense una veritable reforma laboral

Poc després d’haver-se aprovat per decret la reforma labo-ral, la Cecot, va donar a conèixer la seva opinió, a través de David Garrofé, secretari general de la patronal: “El text del decret (...) no contempla un canvi de model, ni una reforma profunda del mercat de treball” sinó que “es tracta d’un líf-ting molt superficial del que ja existeix i el que és més greu, no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur”. Segons la Cecot, la reforma laboral, igual que l’educativa o la de la funció pública entre d’altres, són reformes de tipus estructurals que s’haurien d’haver posat en marxa fa anys, i el Govern està desaprofitant una oportunitat molt valuosa per fer una veritable reforma laboral que activi l’ocupació.

UPMBALLLes empreses del metall troben noves oportunitats de negoci al sector

La Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i el Baix Llobre-gat (UPMBALL), amb el suport d’ACC1Ó, i juntament amb altres associacions del sector que pertanyen al Pla Metall van cele-brar una jornada sobre Noves Oportunitats de Negoci pel Sector Metall. Entre altres intervencions cal destacar la del gestor de Projectes de Planificació Territorial d’ACC1Ó, Marc Sansó, que va oferir als assistents la possibilitat d’informar-los en detall sobre les facilitats de finançament que s’ofereixen a les empre-ses del sector pel canvi estratègic i estructural. En aquest sentit, el director del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeroespacial, Joan de Dalmau, va exposar casos d’empreses del sector de l’automòbil que han passat al sector aeronàutic. Els assistents van poder escoltar el cas particular de l’empresa TMI, de la mà del seu director, Jaume Cabaní, que va destacar la importància d’una bona gestió del canvi cultural a l’empresa.

UEAEls empresaris de l’Anoia participen en una jornada que promou l’èxit empresarial

Sota el títol, Claus per a augmentar les vendes i millorar els beneficis, la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i l’Ajuntament d’Igualada amb la col·laboració de Gabinete Balmes, van cele-brar una jornada amb l’objectiu de facilitar eines que garanteixin l’èxit de les empreses. Davant un auditori de 65 empresaris de la comarca, els ponents van proporcionar les claus per millorar el desenvolupament de les seves companyies i assolir més vendes i majors beneficis. D’aquesta manera, el gerent de l’empresa Gabinete Balmes, Josep Turpin, va presentar el seu test de de-senvolupament i millora empresarial (TDME); una revisió de salut de l’empresa que permet detectar els factors desestabilit-zadors i proporcionar solucions reals a curt i mig termini.

BREUS ASSOCIACIONSEMPRESARIALS

6 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Col·legis professionals

dre econòmic, ja que creu que el mercat actual no permet al vehicle elèctric competir amb el de motor tèrmic, almenys amb l’alt cost que representen les bateries actuals. En el cas del prototip híbrid que l’empresa cedeix a diversos ajuntaments del país per posar-lo a prova, el Seat León Twin Drive Ecomoti-ve, el preu de les bateries ronda els 12.000 euros. Pràcticament és el preu de venda al públic del model més econòmic del León de motor de benzina. “Això no és rendible per a ningú ara ma-teix”, ha puntualitzat el directiu de Seat.

Estratègies alternativesSi Seat creu que el vehicle elèc-tric és una carrera de fons, per a Nissan es tracta d’una carrera de curta distància que repre-senta l’oportunitat de ser líders. La companyia conjunta forma-da per Nissan i NEC té previst posar a la venda el Nissan Leaf al desembre de 2010. Seran els primers en treure al mercat un cotxe elèctric. L’aposta de Nissan per aquest tipus de ve-hicle és clara. “Volem treure al mercat vuit models elèctrics en els pròxims anys”, ha dit Javier Piris, director general d’R+D de Nissan.

El vehicle elèctric, una oportunitat incertaDEBAT AL CEC SOBRE LES OPORTUNITATS DEL COTXE ELÈCTRIC PER A LA INDÚSTRIA CATALANA

BEGONYA MERINO

Ara més que mai, en el context de crisi actual, és fonamental per a qualsevol sector econò-mic detectar les oportunitats de creixement de negoci i d’in-novació. I aquesta urgència s’accentua en el cas de la indús-tria de l’automòbil. Segons da-des d’ANFAC, el 2009 el sector va veure un descens en les ma-triculacions al nostre país de quasi 410.000 unitats respecte a l’any anterior. D’altra banda, les exportacions van caure en 438.000 unitats. Tot això, enmig del desafiament que represen-ta la demanda de la reducció d’emissions i la cerca de fonts d’energia alternatives al petroli.Sota el títol Impacte econò-mic de l’emergència del vehi-cle elèctric i oportunitats per a la nova indústria, el Grup de Treball d’Innovació del Col-legi d’Economistes ha debatut recentment les possibilitats actuals del vehicle elèctric per esdevenir una oportunitat de negoci per a la indústria de l’au-tomòbil. Com a representats de la indústria automobilística han assistit el vicepresident d’R+D de Seat, Frank Bekeme-ier, i Javier Piris, director gene-ral d’R+D de Nissan España. Les formes d’encarar el futur del vehicle elèctric d’aquests dos grans del sector són ben diferents.”No n’hi ha prou amb un cotxe sostenible ecològi-cament, també ho ha de ser econòmicament”, ha afirmat Bekemeier. Pel directiu, si no s’acompleix aquesta condició, el vehicle elèctric només es pot permetre rodar per les carrete-res com a vehicle de prova.

Oportunitats poc definidesEls participants han estat d’acord amb què el vehicle im-pulsat per motor elèctric s’im-plantarà de forma progressiva, i per tant no representa una amenaça per a la indústria ca-talana, en tot cas pot ser una font d’oportunitats. Però les variables que poden influir en aquestes futures oportunitats són diverses i difícils de pre-veure en aquest moment. Per tant, les iniciatives que puguin

tirar endavant la indústria i els seus proveïdors, a més de les companyies auxiliars, són una aposta incerta. Bekemeier està convençut que, tenint en comp-te el procés de producció de l’automoció, “el vehicle elèctric no s’implatarà abans del 2014”.Però el principal obstacle que veu el directiu de Seat és d’or -

Si per a Seat les bateries repre-senten un problema de cost, per a Nissan el desafiament ha estat aconseguir doblar la capa-citat de les bateries convencio-nals, a més d’una disposició en làmines que no desestabilitza el cotxe. “Tenim capacitat per a produir 500 mil bateries l’any”, ha afirmat el directiu de Nissan. El turisme es vendrà al mercat americà per 32.000 dòlars. Si com preveu la consultora De-loitte, els preus de les bateri-es baixen un 40% els pròxims anys, Nissan estarà molt ben posicionada en el nou mercat.

Concepte no trencadorA banda dels canvis tecnològics que representa el pas d’un mo-tor tèrmic a un d’elèctric, el can-vi de concepte no és trencador. En el cas del Nissan Leaf, s’ha volgut donar a l’interior del cot-xe un aspecte diferenciat. No obstant, hi ha una àrea que, de forma generalitzada, encara no ha trobat un desenvolupament satisfactori, la calefacció. Ara mateix, representa una despesa excessiva per a les bateries d’un vehicle com el Leaf, amb una autonomia de 160 quilòmetres.D’altra banda, Nissan ha volgut donar a l’interior del turisme un aspecte tecnològic. Aquest

accent en l’aspecte tecnològic s’ha posat, en paraules de Piris, per compensar “l’efecte carri-cotxe”. Aquesta modalitat hau-rà de trobar el seu consumidor. “El mercat s’haurà d’adaptar a la nova filosofia del producte”, ha dit el director general de FICOSA, Vicenç Aguilera, que s’ha declarat convençut que les oportunitats existeixen, però que avui “són complicades”.Pel que fa a la xarxa elèctrica, s’ha comentat també la capaci-tat que aquesta infraestructura té a Catalunya per respondre a una hipotètica demanda d’un parc de vehicles elèctrics. El director general de FECSA Endesa a Catalunya, José Ma-ría Rovira, creu que “els vehi-cles que està previst introduir a Catalunya demanarien al sis-tema elèctric català uns mil megavats”. Rovira creu que si no s’utilitzen les hores vall per recarregar els vehicles, l’incre-ment de consum elèctric pot equivaldre a “instal·lar una al-tra central nuclear”. Potser encara no sigui el mo-ment, però experts com el pre-sident de SAT, Rafael Boronat, no dubten que la tecnologia del vehicle elèctric té una posició d’avantatge i que és “alguna cosa més que un exercici d’en-ginyeria”.

El vehicle elèctric és una novetat tecnològica que ha d’anar fent-se un lloc en el mercat. Un mercat que potser no està preparat per rebre’l, però que a més necessita una indústria que no travessa el seu millor moment per invertir en R+D+i ni per fer apostes arriscades. Sobre les oportunitats del vehicle elèctric per a la indústria catalana s’ha debatut al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Preocupa que la xarxa elèctrica pugui fer front a la demanda d’un parc de vehicles elèctrics

Imatges del Nissan Leaf, el primer cotxe elèctric que es posarà a la venda a Catalunya. / CEDIDA

La companyia formada per Nissan i NEC posarà a la venda el Nissan Leaf al desembre de 2010

Hi ha qui creu que el mercat actual no permet al vehicle elèctric competir amb el de benzina

Col·legis professionals i agrupacions empresarials / EMPRESA 7JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida

Demana suspendre la tramitació de la proposta del Decret de regulació d’apartaments turístics

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida de-nuncia la manca de voluntat i de mitjans de control i d’inspec-ció per part del departament de Turisme de la Generalitat per tal d’obligar o sancionar a tots aquells que es dediquen a l’acti-vitat de lloguer d’allotjaments turístics sense que estiguin legalit-zats. L’activitat turística a Catalunya representa el 12,5% del PIB i la principal activitat econòmica del turisme és precisament la d’allotjaments turístics. Els lloguers representen més del 75% de l’oferta i el total d’habitatges destinats a un ús turístic estaria situ-at al voltant dels 500.000, dels quals només 25.000 estarien lega-litzats. El Col·legi denuncia que aquesta situació dóna lloc a una problemàtica de frau fiscal, d’economia submergida, de compe-tència deslleial i, a més, que el consumidor es pot trobar indefens davant d’actuacions d’engany o de serveis deficients.

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Advocats de Barcelona

Inauguració de la XXa Trobada de l’Advocacia sobre Dret d’Estrangeria i Asil

Entre els dies 28 de juny i 3 de juliol s’ha celebrat a Barcelona, a la seu de l’ICAB, la XXa Trobada d’Advocats d’Estrangeria i Asil 2010. Sota el lema “Per una societat sense distincions”, un total de 40 experts en Estrangeria han debatut els principals aspectes so-bre el Dret d’Estrangeria i Asil. Yúfera va manifestar que un dels principals objectius del Congrés es basava en analitzar el Dret d’Estrangeria tenint en compte la legislació espanyola i europea i així poder fixar la direcció sobre la qual avançar en matèria d’es-trangeria. En l’acte d’inauguració hi va participar també la sub-delegada del Govern a Barcelona, Montserrat García Llovera; el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Salamanca i president de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta del CGAE, Luis Nieto Guzmán de Lázaro; la secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, Anna Terrón i Cusí; i el secretari per a la Immigració de la Genera-litat de Catalunya, Oriol Amorós March.

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Josep Vilajoana, nou degà del Col·legi de Psicòlegs

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya té nou degà des del passat 7 de juny. Es tracta de Josep Vilallonga, la candidatu-ra del qual va obtenir un 36% dels vots emesos, enfront del 30% aconseguit per Andrés González, que va quedar en segon lloc. En aquestes eleccions hi van participat un total de 1.141 psicòlegs i psicòlogues, xifra que representa un 10% del total de col·legiats a Catalunya, que es situen en 11.491 professionals. Vilajoana pren el relleu del Dr. Jaume Almenara, el qual va estar al capdavant del col·legi durant 2 mandats, termini màxim establert pels Estatuts d’aquesta institució. La nova junta, encapçalada per Vilajoana, la completarà Ricard Cayuela (vicedegà), Maria Claustre Jané (vi-cedegana), Antonio Antón (secretari), Anna Carmona (tresorera), Maite Sánchez-Mora (vicesecretaria), Adolfo Jarne (vocal), Jordi Tous (vocal), Raquel Ferrari (vocal) i Josep Ma Panes (vocal).

Col·legis Professionals

Es reuneixen per constituir la Intercol·legial

Més de 60 Col·legis Professionals es van reunir el passat 16 de juny a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) amb l’objectiu d’aprovar la Constitució com a as-sociació de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. A aquesta associació s’hi podrà adherir de manera voluntària qualsevol Col·legi Professional de Catalunya, així com els Consells dels Col·legis. La Intercol·legial té entre els seus principals objectius la coordinació de les actuacions de les entitats professionals per tal de garantir una millor viabili-tat i eficàcia de cara al professional i al consumidor, l’impuls d’iniciatives comunes, actuar com a interlocutor davant les Administracions i defensar els interessos dels professionals col·legiats, independentment del sector al qual pertanyin. La Llei Òmnibus és un dels principals temes que abordarà aquest organisme.

8 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Tribuna

física d’aules i laboratoris. Ens havien promès uns recursos però aquests han desaparegut. La ministra Cabrera, quan es va aprovar el Pla Europeu, va parlar de 1.300 milions d’euros per a tot el sistema i, a l’hora de la veritat, això ha quedat reduït pràcticament a res.

Quina inversió s’ha destinat al nou Campus Diagonal-Besòs i quins són els seus principals eixos? La inversió es troba al voltant dels 190 milions d’euros. El Campus de Diagonal Besòs és una necessitat ja que l’Escola d’Enginyers Tècnics Industri-als s’ha de traslladar i perquè els edificis de l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeria de Barcelona tenen problemes. Aquest fet, juntament amb la disponibilitat d’espais de la zona de Diagonal-Besòs ha fet que totes les administracions es posessin d’acord en gene-rar el nou projecte. És la gran oportunitat d’impulsar un nou projecte de recerca i docència amb l’energia i l’aigua com a ei-xos principals.

“Seguim potenciant la recerca i volem consolidar la valorització del coneixement”

ENTREVISTA A ANTONI GIRÓ ROCA, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

CRISTINA SAN JOSÉ

Acaba d’encetar un nou mandat de 4 anys com a rector de la UPC. Com valora la feina feta en la primera etapa? Estem molt contents dels resul-tats d’aquests mandat. La UPC ha fet un salt endavant en te-mes de recerca, de contenció, de gestió del pressupost i de redreçament, des del punt de vista d’equilibri pressupostari. S’ha pogut configurar també tot l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i hem tingut, d’altra banda, un reconeixe-ment a aquesta tasca a través de la concessió de l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) a la UPC com un dels nodes del KIC d’Innoe-nergy, amb el Co-Location Cen-ter ubicat a Barcelona i liderat per la UPC amb la col·laboració d’ESADE.

Com es planteja aquest nou mandat?Fins ara s’han definit totes les condicions per entrar a l’EEES i ara toca desenvolupar-lo. En el moment d’endegar aquest EEES s’havien previst uns re-cursos inicials però que no hem pogut acabar disposant. En la convocatòria de l’any passat varem ser reconeguts com el primer Campus d’Excel·lència juntament amb la Universitat de Barcelona i part dels recur-sos que disposàvem per a les activitats del Campus els hem hagut de derivar cap a la millo-ra d’espais i de laboratoris pre-vist per a l’EEES.

El pressupost de la UPC per al 2010 és de més de 422M€. Quines àrees s’han prioritzat? Hem mirat de retallar les des-peses i els contractes de ser-veis i optimitzar la gestió dels nostres serveis, mantenint els programes de potenciació de la recerca, com són les beques i els programes d’internacio-nalització. També hem volgut afavorir la consolidació dels temes que ens han d’ajudar a la valorització del coneixement, creant el Centre Tecnològic de la Innovació i consolidant el

parc UPC. Per tant, l’ajust pres-supostari és la contenció en el creixement del personal, opti-mitzar les compres i reduir les despeses.

Com valora el sistema de finançament de les universitats? Tenim un model de distribu-ció entre les universitats on pesa molt en els paràmetres el nombre d’estudiants. Dema-nem un model de finançament que tingui en compte l’activitat docent, l’activitat de recerca i l’activitat de valorització del coneixement i de transferència de tecnologia. El fet és que, si totes les universitats millorem, es disposi de més recursos.

Com valora l’adaptació de la UPC a l’EEES?Nosaltres tenim experiència en la incorporació de la nova me-todologia docent ja que a mol-tes escoles s’han fet plans pilot en aquests anys en paral·lel a les titulacions velles. Adaptar aquesta metodologia implica un sobreesforç per part del pro-fessorat, una major despesa a la reorganització, de vegades

Com valora les possibilitats en la relació universitat-empresa?A més de generar coneixement, tenim un centre de transferèn-cia de tecnologia per atendre demandes. Tenim una unitat de patents per poder facilitar la creació de patents. Tenim el programa Innova per ajudar a crear empreses. I acabem de crear el Centre d’Innovació Tecnològica, per poder donar resposta a programes trans-versals dins les demandes de la societat. I el Parc UPC, amb espais per poder posar aques-tes spin off o bé donar acollida a centres de recerca d’altres empreses de gran valor afegit. El Campus del Besòs té una possibilitat d’expansió de fins a 150.000 m2. Prop del Campus hi ha l’Institut de Recerca de l’Energia, l’Iter, el Centre de Re-cerca de Telefònica i tota l’àrea d’influència del 22@. Per tant, crec que aquestes són unes condicions immillorables.

Com valora els projectes de recerca que desenvolupa la UPC? La UPC en els darrers 4 anys ha passat d’uns ingressos de 35Ma uns 70M pel que fa a l’ac-tivitat de projectes de recerca i convenis amb empreses. Al 2009 hi va haver una baixada del 14% en temes de contractes amb empreses però hem aug-mentat en nombre de projectes de recerca. Tenim també con-venis vius amb més de 1.200 empreses.

Quins reptes es planteja la UPC en internacionalització?Hem apostat sempre per Euro-pa i l’Amèrica Llatina. A Europa estem dins un clúster d’univer-sitats tècniques d’excel·lència amb el qual ens projectem cap a Àsia. Cada cop més, el món asiàtic tindrà més influència. Hi ha un gran canvi a nivell univer-sitari a la Xina i hi ha molt in-terès en fer intercanvis. L’altra gran via que ja tenim i enfortim és l’Amèrica Llatina. Dels 3.000 estudiants de doctorat de la UPC, gairebé el 50% són estran-gers i, d’aquests, prop del 40% vénen de l’Amèrica Llatina.

Antoni Giró, rector de la UPC, enceta la seva segona etapa en el càrrec i ho fa valorant molt positivament la feina feta fins ara i amb ganes de desenvolupar molts reptes i projectes com el nou Campus Diagonal-Besòs o potenciar la internacionalització cap a Àsia i l’Amèrica Llatina.

“A nivell d’internacionalització seguim apostant per Europa i l’Amèrica Llatina, posant la mirada tambécap a Àsia”

El senyor Antoni Giró, en un moment després de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

“El nou campus és la gran oportunitat d’impulsar un projecte de recerca i docència amb l’energia i l’aigua com a eixos principals”

Empresari del mes / EMPRESA 9JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ENRIC EZQUERRA, DIRECTOR GENERAL DE CONDIS

“Si apareixen oportunitats, volem ser actors protagonistes”Amb l’objectiu intacte d’assolir els 800 milions d’euros de facturació, Condis presumeix de guanyar quota de mercat en plena crisi perquè ha estat capaç d’adaptar-se al canvi que experimenta el consumidor. En una carrera de fons, la cadena de supermercats arriba amb un baix endeutament que deixa la porta oberta a fer adquisicions que li permetin créixer al seus mercats naturals: Catalunya i Madrid.

Conservaran el ritme inver-sor de 25 milions només per a enguany?Sí. A no ser que hi hagi algu-na inversió extraordinària. Volem obrir uns 15 establi-ments. Tenim una previsió que podem complir: créixer el 3% i arribar als 800 mi-lions. Aquest 2010 portem oberts tres establiments a Barcelona i un a Toledo.

Hi ha dos nuclis de mer-cats: Catalunya i Madrid. Hi ha la possibilitat de saltar a d’altres zones?

ARTUR ZANÓN

Els supermercats semblen no haver-se assabentat de la crisi...És un dels sectors menys afectats. El 2009 va tancar amb una caiguda del 0,5%, tot i que a nosaltres ens va anar bé (+2%), de manera que vam guanyar quota de mercat en superfície (+3%) i en vendes (+4)%. La tendència es manté en els primers cinc mesos.

Però sí que ha canviat el perfil.Ara tenim nous valors. En conseqüència, el consum és molt més racional i s’orienta més cap al preu. La marca de distribució té ara major ac-ceptació. El model de com-pra és més responsable i d’una major proximitat, com el nostre.

La marca blanca en el seu cas ja representa el 20% de les vendes.La marca pròpia és un dels motors que respon al canvi d’hàbits. Hem fet una aposta perquè sigui semblant a la del líder de la categoria, amb un diferencial de preu mitjà del 40%; altres busquen ser els més econòmics. És l’aposta guanyadora. El consumidor vol estalviar, però busca la relació qualitat-preu. Hi ha un 30%, cada cop més, obli-gatòriament, que prioritza el preu; fa temps no eren més del 15%. Hi ha un altre 70% que busca qualitat. El resul-tat: els consumidors confien en la nostra proposta.

Condis té ara 418 supermer-cats i volien facturar 800 mi-lions d’euros aquest 2010. Com ha afectat la crisi al pla de creixement?La crisi la veiem com una oportunitat. Primer, el nostre model s’aproxima millor al canvi d’hàbits. Segon, tenim una situació financera molt sòlida, amb poc endeuta-ment, que ens permet créixer

i aprofitar les oportunitats del mercat. I en tercer lloc, tota la situació del sector immobiliari ha reduït el preu dels locals. Ajuda que el pro-cés d’expansió adquireixi una velocitat més elevada que abans de la crisi. Hi ha oportunitats.

Comenta que el nivell d’endeutament és molt baix. Quant?L’apalancament està al 26%. En altres el tenen al 50% i més en-llà del 100%. Tenim una capaci-tat per endeutar-nos per estar tranquils. Som del grup privi-legiat que té crèdit a disposar: per als grans projectes, amb bon perfil, hi ha recursos eco-nòmics. Però els utilitzem: de tota la inversió el 50% són re-cursos propis, i la resta aliens.

Destacava que la crisi del sector immobiliari ajuda a acce-lerar l’expansió. És més fàcil ara?Hi ha més establiments que es posen al mercat. Els preus han baixat. Tot és favorable.

El nostre model és de con-centració geogràfica. És el més eficient. Permet fo-calitzar-nos en les prefe-rències dels consumidors. Espanya és molt gran i no té res a veure el consumidor de Barcelona i el de Madrid. No està dins els nostres plans saltar. Barcelona i Madrid són prou grans per poder continuar creixent.

És factible caçar alguna ganga ara?Per la pròpia situació i per dificultats, veurem en els propers períodes una con-centració. En la mesura que apareguin oportunitats, vo-lem ser actors protagonistes, sempre que siguin dins la nostra zona d’influència. En deu anys hem crescut entre el 170% i el 180% en superfície, empleats, volum de negoci... Forma part de la nostra es-tratègia el creixement conti-nuat i sostingut. Per ara no hi ha cap cosa en concret. Una lògica econòmica convida a pensar que hi haurà un pro-cés de concentració.

Per què?La dificultat per ser com-petitius: és un sector hiper-competitiu, en una guerra de preus i en dificultat per acon-seguir marges per a les inver-sions que calen. Al mateix temps, el consumidor dema-na millores. Els més prepa-rats aconseguiran l’èxit. No tothom hi cap.

La rendibilitat del negoci no passa de l’1%.La rendibilitat sobre vendes és del 3%-4% (ebitda) i un benefici net entorn de l’1% i l’1,5%. Són les dades millors. D’altres operadors no les es-tan aconseguint.

Continuaran com a empresa familiar. Res de sortir a Borsa...No hi ha plans per canviar la situació. Som sòlids i tenim una estructura moderna i ade-

Enric Ezquerra ja fa 20 anys que treballa a Condis. / A. ZANÓN

EN PRIMERA PERSONA

Enric Ezquerra (Barcelona, 1967), llicenciat en Dret, va entrar per fundar l’assessoria jurídica de Condis i ja porta 20 anys dins de l’empresa.

Quants cops compra per set-mana?Com a mínim, un cop a la set-mana. Dos o tres dies més passo per algun supermercat i alguna cosa cau.

Qui és el principal responsa-ble de la crisi?Primer, el model, abonat per tothom, que no se li va posar límits. Segon, les mesures que s’haurien d’haver pres. I tercer, les grans reformes que hi ha pendents. Haurien ajudat a què la caiguda no fos tan gran o que la recuperació hagués estat més ràpida.

Recomani un llibre.Primero, lo primero, d’Stephen R. Covey. El vaig llegir quan tenia uns 25 anys.

Amb quin aparell electrònic té millor i pitjor relació?Malament, amb cap. Millor, amb l’iphone.

Un lloc de vacances per a aquest estiu.A Espanya. Farem país.

quada. No hi ha ni la necessitat ni la voluntat de fer cap canvi.

On veu el sector dins de cinc anys?Veig un sector amb dos tipus de models: els no-més enfocats a preu, preu, preu, amb una lluita ferot-ge per veure qui és més ba-rat. I la resta, que aposta per crear valor, experièn-cia de marca i satisfacció del consumidor.

“Volem obrir 15 establiments. Itenim la previsió de créixer un 3% i arribar als 800 milions d’euros de facturació”

10 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / RSC

i han augmentat el valor del seu capital humà, la qual cosa els suposarà un magnífic avantatge competitiu un cop superada la crisi. I en darrer terme, l’Estat, en lloc de pagar subsidis d’atur ha invertit en formació profes-sional i ha contribuït a enfortir el teixit industrial alemany.

La reforma legislativa no és suficient: cal un canvi culturalAl nostre país és ben fàcil de-tectar “males pràctiques” re-ferents al mercat de treball. Heus ací tres casos paradig-màtics. Primer. El diumenge 21 de març el diari AVUI obria la secció d’Economia amb el se-güent titular: “Només un terç dels aturats està disposat a canviar de comarca per trobar feina”. I tot seguit afegia: “La crisi no aconsegueix desterrar la manca de mobilitat dels tre-balladors catalans. Segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, només un 21% sorti-ria de la seva demarcació i un 0,3% del país per tal d’obtenir un lloc de treball”. Segon. El curiós comportament dels sin-dicats: quin sentit té convocar una vaga general el proper 29 de setembre després de 2 anys d’inexplicable passivitat? Fins quan continuaran defensant l’status quo dels que tenen una feina bona i segura, en detri-ment dels col·lectius més vul-nerables? Tercer. L’ús i abús

gut un repte col·lectiu, de país, que requereix una implicació decidida per part del govern, els empresaris, els sindicats, el sistema educatiu i els treballa-dors, sense que això impliqui, en cap cas, la renúncia als le-gítims interessos de cadascuna de les parts. Així ho han entès, històricament, països com Ale-manya, Dinamarca o Holanda... i no és per casualitat que han obtingut uns resultats infinita-ment millors que els nostres.

Evitar la destruccióde llocs de treball Ara bé, no només s’ha de fo-mentar la creació de nous llocs de treball, sinó que també cal lluitar per salvar els que ja exis-teixen. Durant els dos darrers anys de crisi econòmica, els països que segueixen el model d’Economia Social de Mercat (ESM) han estat capdavanters a l’hora d’adoptar mesures de flexibilitat per evitar la pèr-dua de llocs de treball (sovint amb conseqüències irreversi-bles per a una empresa o sec-tor d’activitat), mentre que Es-panya ha destacat per la seva passivitat i ineficàcia en aquest terreny. A Alemanya, per exem-ple, gràcies als mecanismes de codecisió (empresari-sindi-cats), la reducció pactada de la jornada laboral (“kurzar-beit”) ha estat una autèntica taula de salvació per a milers d’empreses, petites i grans, que han aconseguit superar la crisi sense haver d’acomiadar ningú. Nombroses companyies que han vist com la seva demanda es contreia sobtadament en un 20, 30 o fins i tot un 40% degut a la crisi, han optat per reduir la jornada laboral dels seus treba-lladors en una proporció simi-lar, assolint grans beneficis per totes les parts. Els treballadors han conservat la seva feina, han pogut invertir l’excedent

dels contractes temporals per part de les empreses, sovint emprats de forma totalment irregular per ocupar llocs de treball permanents. Per aconseguir una reforma exi-tosa del mercat de treball, cal evitar ensems l’individualisme irresponsable, el corporati-visme egoista i la demagògia interessada. D’una banda, és evident que l’immobilisme i les actituds resistencialistes no condueixen enlloc. Natu-ralment que cal preservar els drets dels treballadors, però sens dubte el pitjor atemptat contra aquests mateixos drets és la pèrdua del lloc de treball. D’altra banda, pretendre reduir la reforma laboral a la rebaixa del cost de l’acomiadament, és un plantejament fals, peri-llós i erroni. Exactament igual que el d’aquells que equiparen la reforma del sistema educa-tiu al debat sobre la religió a l’escola. O la d’aquells que as-piren a resoldre el repte de la immigració prohibint l’ús del burka. Normalment aquests enfocaments equivocats acos-tumen a produir just el contrari del que persegueixen, ja que donen ales als adversaris, mal-meten la confiança i fan impos-sible l’acord. La reforma laboral requereix intel·ligència, responsabili-tat, capacitat de col·laboració i sentit del bé comú, tant per part del govern, com dels sindi-cats, patronals i treballadors.

SOBRE LES MESURES PER A RECONDUIR L’ECONOMIA

Sort en tenim d’Europa! Ha fet falta una bona estirada d’orelles des de Brusel·les, per tal que el govern espanyol prengués consciència de la necessitat d’actuar. Primer ha estat un ajust pressupostari important, però que no serà el darrer. I tot seguit, l’inici d’unes reformes estructurals llargament debatudes i eternament posposades. Però els temps estan canviant... i ara la reforma laboral concentra totes les mirades.

A propòsit de la reforma laboral

Per què l’atur a Espanya du-rant la darrera dècada ha estat aproximadament el doble de la mitjana de països de la UE, tant en temps de prosperitat econòmica, com en temps de crisi? Per què la taxa d’atur en-tre alguns col·lectius, singular-ment els joves, és tan elevada? I, sobretot, per què Espanya és líder absolut en treball tempo-ral (és a dir, en precarietat labo-ral) i en destrucció d’ocupació en èpoques de crisi? És evident que la resposta només pot ser una: perquè el mercat laboral a Espanya no funciona bé. El diagnòstic dels experts apunta vers unes causes ben identificades: la insostenible dualitat del mercat de treball, que combina la rigidesa de la contractació indefinida i la uti-lització excessiva de la con-tractació temporal; la ineficà-cia de la negociació col·lectiva, mancada dels imprescindibles mecanismes de flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies específiques de cada sector i empresa; i, com a conseqüència d’això, la tendència a realitzar els ajustaments a través de la destrucció d’ocupació. I, en da-rrer terme, la ineficiència de les polítiques d’ocupació (actives i passives), que no ofereixen ni les eines, ni els incentius sufi-cients com per trobar feina en un període de temps raonable. En aquestes circumstàncies, la creació d’ocupació ha esdevin-

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“La creació d’ocupació requereix una implicació decidida per part de tots els agents socials”

Calia aplicar una modificació de la política econòmica espanyola per tal de contribuir a la recuperació del país. / ARXIU

“A Alemanya, la reducció pactada de la jornada laboral ha estat una autèntica taula de salvació per a milers d’empreses”

“Reduir la reforma laboral a la rebaixa del cost de l’acomiadament, és un plantejament fals, perillós i erroni”

de temps en formació i reci-clatge, i, molt probablement, han reforçat el seu contracte psicològic amb l’empresa. Les empreses han portat a terme l’imprescindible ajustament sense conflictivitat social, han conservat els seus treballadors

RSC / EMPRESA 11JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Actualitat en RSC NOTÍCIES BREUS

Adif

Estalvi per a l’eficiència energètica

El Pla Director d’Estalvi i Efi-ciència Energètica 2009-2014 posat en funcionament per Adif ha generat ja un estalvi de 19,1 milions de kWh l’any 2009, fet que implica una re-ducció de 6.500 tones anu-als en emissions de CO2 i un estalvi proper als 1,2 milions d’euros. De cara a aquest 2010, el pla director té previst l’im-puls a la implantació de siste-mes de generació d’energies renovables que suposaran un 10,7% del nou estalvi energè-tic generat el 2010.

Agbar, Copisa i Indra

Protecció del Delta de l’Ebre

La Unió Temporal d’Empreses, constituïda per Agbar, Copisa i Indra, s’han adjudicat un con-tracte per implantar una xar-xa d’indicadors ambientals a Tarragona en el marc del Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) des-tinat a assegurar el manteni-ment de les especials condi-cions ecològiques de la zona. El contracte, valorat en 12 mi-lions d’euros, ha estat adjudi-cat en concurs públic per la so-cietat estatal Acuamed (Aguas de la Cuencas Mediterránias S.A.).

Banc de Santander

Destinarà 600 milions a projectes universitaris

El president del Banc de Santander i Universia, Emi-lio Botín, ha anunciat recent-

ment que destinarà 600 mili-ons d’euros en els propers 5 anys a projectes i convenis de col·laboració universitaris. Aquest anunci el va fer durant la inauguració de la II Trobada Internacional de Rectors Uni-versia, celebrat a Guadalajara (Mèxic). Botín va dir que la cri-si financera mundial “ha posat en valor els trets d’una educa-ció socialment responsable: planificar a llarg termini, pru-dència i mesura en les deci-sions i treball en equip.”

Endesa i Enel

Enllumenat que estalvia energia

Endesa i Enel han començat la instal·lació a Espanya d’un sistema d’enllumenat amb tec-nologia LED que permet fer un estalvi del consum de fins el 60% i de fins el 50% en les tasques de manteniment. La primera localitat on està pre-vist que s’implanti aquest sis-tema és a Castejón (Navarra). Es tracta de la primera vega-da que Endesa i Enel s’adjudi-quen de manera conjunta un concurs públic a Espanya per a desenvolupar serveis d’efi-ciència energètica.

El Corte Inglés

Places per a cotxes elèctrics

El Corte Inglés acaba de po-sar en funcionament a tots els seus centres una inicia-tiva mediambiental pionera basada en la incorporació de places d’aparcament específi-ques per a vehicles elèctrics. Les places compten amb una senyalització especial i comp-ten amb uns endolls on poder recarregar les bateries. La re-carrega serà en un principi gratuïta per als clients.

Esade i La Caixa

Formació de directius d’ONG’s

L’Obra Social La Caixa i ESA-DE han renovat recentment el seu compromís de formar els directius d’ONG’s amb l’objectiu d’enfortir i millorar la gestió d’aquestes entitats. Aquestes institucions impul-sen el curs de Direcció i Ges-tió d’ONG’s on fins ara, en les seves 11 edicions han partici-pat 385 persones i fins a 174 en el curs de Lideratge i Inno-vació Social.

Fundació Fabrics for Freedom

Promou una bossa de teixits agrícoles

La Fundació Fabrics for Free-dom acaba de presentar el primer d’una sèrie de projec-tes amb els quals vol donar suport i promoure la produc-ció de teixits ecològics provi-nents de projectes agrícoles i socials a països en desenvo-lupament. Es tracta d’unes bosses que es diuen “Esta-BolsaTieneTela”, la qual es comercialitzarà en tendes i cafeteries Vips a 4 euros la unitat. Aquest primer model és de color vermell i l’ha dis-senyat en exclusiva la crea-dora Sybilla.

Tom Tom

Incorpora rutes ecològiques

Tom Tom ofereix com a nou ser-vei la possibilitat d’escollir rutes que consumeixin menys com-bustible i que generin menys emissions de CO2. Aquesta op-ció es denomina Eco Routes i forma part d’un conjunt d’inici-atives sostenibles.

12 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU

Comsa EmteAposta per

les concessions

Comsa Emte, la vuitena cons-tructora espanyola i el segon grup no cotitzat del sector, ha anunciat que apostarà per les concessions com la via de futur creixement per mirar de compensar la pèrdua en el negoci de l’obra civil. Comsa Emte va obtenir una factura-ció de 2.083 milions d’euros el 2009 i el seu president, Carles Sumarroca ha expres-sat la voluntat de potenciar la internacionalització: “Tenim una forta presència interna-cional a països com Polònia, França, Austràlia” i pel 2015 “un terç de la facturació, 1.000 milions serà internacio-nal”, ha afegit.

FCCÀrea de servei a Àustria

FCC, a través de la seva filial austríaca Alpine, s’ha adju-dicat la construcció d’una nova àrea de serveis ubicada a Hörbranz/Vorarlberg, que suposarà una inversió de 15 milions d’euros i està prevista que s’acabi a finals del 2015. Aquesta àrea de serveis es construirà al costat de l’au-topista que va en sentit des d’Alemanya fins a Àustria i inclourà una gasolinera i una tenda.

GDF SuezPreveu duplicar la

facturació a Espanya

Cofely, filial de GDF Suez, ha anunciat que preveu duplicar la seva facturació a Espanya en els propers 5 anys, segons ha explicat Didier Maurice, director general de la com-panyia. Aquest creixement mirarà d’aconseguir-lo tant de manera orgànica com inorgànica. A més, Cofely ha inaugurat recentment les seves noves oficines, de 4.000 metres quadrats, ubicades a la Torre Realia BCN de la Plaça d’Europa de l’Hospitalet del Llobregat (Barcelona).

Grup SOSRedueix l’ERE plantejat

SOS Corporación Alimentaria ha anunciat que té la intenció de reduir l’ERE que vol plan-tejar als seus centres de l’es-tat espanyol, de 6 mesos a un màxim de 120 dies. El grup està valorant també la pos-sibilitat d’incloure en l’acord un pla de prejubilacions.

InditexExpansió a Rússia

Inditex aposta per Rússia com a eix d’expansió amb prop de 150 tendes de totes les seves cadenes. Inditex va entrar al mercat rus l’any 2003 amb la cadena Zara, el qual és un dels mercats pri-oritaris de l’àrea europea. En els darrers 3 anys, Inditex ha realitzat un total de 106 ober-tures, 37 al 2009, 48 al 2008 i 21 el 2007. L’aposta del grup per Rússia s’emmarca dins la seva estratègia de desenvo-lupament en el conjunt dels mercats europeus i té l’objec-tiu de seguir creixent en els propers anys a Europa i Àsia.

Inditex invertirà un total de 570 milions d’euros aquest any per incrementar la seva superfície comercial.

MitsubishiPossible inversió a Galícia

La japonesa Mitsubishi estu-dia establir-se a Galícia, per crear un total de 1.500 llocs de treball directes, en una inversió de prop de 400 mili-ons d’euros. Es tractaria de la instal·lació d’una planta per a l’elaboració de bateries de liti per a vehicles elèctrics.

NokiaLlança un carregador de

mòbils per a bicicletes

Nokia Oyj llançarà a Holanda un carregador de mòbil per a bicicletes, de manera que mentre els ciutadans utilit-zin la seva bicicleta podran recarregar els seus termi-nals amb l’energia produïda amb el moviment. De fet, el producte s’ha pensat també promoure’l als països en des-envolupament i amb accés limitat a l’electricitat. Aquest carregador de Nokia sortirà al mercat a finals d’any amb un preu aproximat de 15 euros.

PanasonicMolta presència

al mercat japonès

Panasonic Corporac ión traurà al mercat el proper mes de juliol el seu primer sistema domèstic de genera-ció energètic a partir d’ener-gia solar, amb el qual planeja controlar el 35% del mercat japonès de la indústria foto-voltaica l’any 2012. De cara al 2013, la companyia s’ha fixat com a objectiu situar-se com el primer fabricant japonès de plaques solars i com a ter-cer a escala mundial.

RepsolAposta per Noruega

Repsol, la petroliera presidida per Antoni Brufau, aposta per Noruega a mitjà i llarg ter-

mini com a zona clau en l’ex-ploració. A principis d’any va iniciar les seves tasques com a operador amb l’adjudicació de dues llicències d’explo-ració i ara confirma la seva aposta per Noruega amb l’ad-quisició d’una participació en un tercer bloc marítim. Repsol ha tancat un acord amb la noruega Det Norske Oljeselkap per a l’adquisició d’una participació del 40% del bloc PL 356. L’import de la operació encara no s’ha donat a conèixer perquè està pendent d’aprovació per part del govern noruec.

SanitasAugment dels

ingressos el 2009

Sanitas segueix creixent a Catalunya, tant pel que fa al nombre de primes com al de clients, tal com reflectei-xen els resultats presentats. Pel que fa a la xifra d’ingres-sos del 2009 de la compa-nyia, aquests han augmentat en un 8,2% fins a assolir els 159.959.664 . D’altra banda, el nombre de clients també va augmentar l’any passat un 4,9% fins els 239.911 socis. Cal destacar també que, des-prés de l’obertura, el passat any, de l’oficina comercial de Lleida, Sanitas compta ara amb un total de 23 oficines a Catalunya. A Barcelona es van inaugurar durant el 2009 el Milenium Centro Medico Iradier i el Milenium Centro Dental Iradier.

SiemensBones previsions per als

resultats del 3r trimestre

Siemens, la companyia alema-nya dedicada a l’enginyeria, ha anunciat que preveu obtenir uns molt bons resultats referents al tercer trimestre, els quals reflec-tiran una “forta rendibilitat” a totes les seves àrees de negoci. La companyia expressa que preveu un augment dels ingres-sos i les comandes, xifres que permetran superar els resultats obtinguts en el mateix període de l’any anterior. Els resultats definitius d’aquest període es coneixeran el proper 29 de juliol.

Sol MeliáPresència a Dubai

La cadena hotelera Sol Meliá és la primera d’origen espa-nyol a instal·lar-se al Pròxim Orient, on obrirà un esta-bliment a Dubai. Es tracta d’un hotel de luxe que s’inau-gurarà a principis de l’any vinent. Amb aquesta ober-tura, Sol Meliá s’ubicarà en una zona amb un gran poten-cial de mercat tant pel que fa al turisme de vacances com al de negocis.

ViscofanBones previsions

Viscofan, el fabricant d’em-bolcalls per a la indústria de la carn ha anunciat que entre les seves previsions hi ha aug-mentar els guanys entre un 8% i un 13% aquest 2010 i elevar els seus ingressos entre un 4% i un 5% fins els 605-615 mili-ons d’euros. A més d’aquest increment positiu, també es preveu un augment del resul-tat brut d’explotació (Ebitda) entre un 7% i un 10%, fins els 138 i 142 milions d’euros.

VuelingPrevisió de beneficis

Josep Piqué, el president de l’aerolínia Vueling va anun-ciar, recentment, que la seva companyia tancarà el 2010 amb beneficis. Ha destacat també que la fusió amb Clic-kair ha estat un gran pas i que la gran ambició és ara créixer i incrementar el número de connexions aèries. Piqué va destacar que el 40% dels pas-satgers que opten per viatjar amb Vueling ho fa per nego-cis. D’altra banda, l’aerolínia començarà al juliol a fer esca-les a Barcelona.

Panorama / EMPRESA 13 JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBombardierMenys ingressos

La multinacional canadenca, Bombardier, va obtenir en el primer trimestre de l’exercici fiscal 2010 un benefici de 125 milions d’euros, xifra que repre-senta un 3,1% menys respecte del mateix període de l’any anterior. El volum de negoci registrat en el primer trimestre de l’any fiscal es va situar en els 3.478 milions de dòlars, xifra que significa un 5% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Chrysler Crida a revisar

600.000 vehicles

Chrysler ha anunciat que cri-darà a revisió fins a 600.000 vehicles de diferents models als Estats Units després d’ha-ver detectat diverses fallades a les portes, els frens i els acce-leradors. Concretament, els models que han de ser revi-sats són el Jeep Wranglers, el Dodge Caliber i els mono-volums Chrysler Town and Country. Els problemes detec-tats són fallades que poden provocar la pèrdua de líquid als frens, fallades al pedal de l’accelerador o la detecció d’un problema al sistema elèctric que podria provocar un curtcir-cuit al dispositiu de seguretat de la porta corredissa. Aques-

tes reparacions no tindran cap cost per al propietari.

Chupa ChupsTancament de la

fàbrica d’Asturies

L’empresa Chupa-Chups ha comunicat al comitè d’em-presa la seva intenció de tan-car el proper 1 de setembre la fàbrica que té a Villamayor (Astúries) on actualment hi treballen un total de 120 tre-balladors fixos més 50 d’even-tuals. L’anunci d’aquesta deci-sió va agafar per sorpresa a la plantilla de treballadors i ara s’inicia 1 mes per a consultes i negociacions. Entre els motius d’aquesta decisió hi ha el des-cens de producció ocorregut en els darrers temps.

Corporació Catalana de Comunicació S.L.U.ERO a la plantilla

del diari Avui

El grup editor de l’Avui i El Punt ha presentat recentment al departament de Treball de la Generalitat un Expedient de Regulació d’Ocupació que afecta un total de 56 treballa-dors dels 128 que conformen la plantilla. Cal destacar que aquest Expedient de Regula-ció ha estat pactat i ratificat en les darreres setmanes per part de l’empresa i el comitè d’em-presa. L’ERO s’ha presentat mig any després que Hermes Comunicacions, editora entre d’altres publicacions del diari El Punt, adquirís el 100% del diari Avui.

DiaReducció del benefici

La cadena de supermercats Dia, pertanyent al Grup Car-refour, va obtenir el 2009 un benefici net de 151,9 mili-ons d’euros a Espanya, xifra

que representa un descens de l’11,8% respecte els resultats obtinguts l’any anterior. Les vendes netes es van situar en els 4.120 milions d’euros, és a dir, un 1,8% menys que a la fac-turació del 2008. Pel que fa al benefici d’explotació, aquest va caure un 7,4%, situant-se en els 115,3 milions d’euros.

GrifolsCau a la borsa després

d’adquirir Talecris

Després que Grifols tanqués l’adquisició de la nordameri-cana Talecris Biotherapeutics amb els seus deutes inclosos per 3.341 milions d’euros, els títols de l’empresa es van des-plomar a l’Ibex un 8,5%. D’al-tra banda, es preveu que amb aquesta adquisició, Grifols es convertirà en el tercer fabri-cant mundial de derivats san-guinis, amb una facturació conjunta de 2.800 milions de dòlars.

HPRetallarà 9.000

llocs de treball

La companyia informàtica nord-americana Hewlett Pac-kard ha anunciat que acomia-darà un total de 9.000 llocs de treball com a conseqüència de la inversió de 822 milions d’eu-ros en l’automatització i remo-delació dels centres de dades dels seus negocis. HP ha dir que assumirà una càrrega de 1.000 milions de dòlars en diversos anys amb motiu d’aquest pro-cés de modernització amb el qual espera obtenir un estalvi net de costos anual d’entre 500 i 700 milions de dòlars.

JP MorganMulta per no

protegir els seus clients

JP Morgan, el banc d’inver-sions nord-americà haurà de pagar 40 milions d’euros per haver incomplert la normativa financera del Regne Unit en no haver separat el seu propi capi-tal del dels seus clients. Aquesta separació s’ha de fer per preve-nir que l’usuari es vegi perjudi-cat en cas d’insolvència de l’en-titat. Com l’entitat financera va col·laborar amb la investigació

oficial, després de reconèixer l’error durant un període de 7 anys, ha rebut un 30% de des-compte en la multa, xifrada ini-cialment en 47,6 milions de lliu-res. Aquesta decisió l’ha pres l’FSA, l’organisme al qual el govern britànic ha encarregat regular la “City” de Londres.

McDonald’sRetira gots de

vidre promocionals

La pròpia cadena McDonald’s, en col·laboració amb la Comis-sió per a la Seguretat dels Pro-ductes de Consum dels EUA (CPSC) ha retirat de manera immediata dels seus establi-ments prop de 12 milions de gots de vidre promocionals de la pel·lícula “Shrek Fore-ver After” un cop es va detec-tar que la pintura que tenien contenia cadmi, un metall que és tòxic. La multinacio-nal nord-americana recomana no fer servir els gots i des del 8 de juny indica al web (www.mcdonalds.com/glasses) com fer la devolució d’aquests gots i també com obtenir el reembor-sament dels diners utilitzats en la seva compra.

Morgan StanleySuprimeix llocs

i tanca oficines

La financera nord-americana Morgan Stanley contempla entre les seves previsions haver de tancar fins a 300 ofi-cines de cara a l’any 2011 i suprimir uns 1.200 llocs de treball, dins el seu pla de reducció de costos, després de la seva fusió amb la divi-sió d’intermediació de Citi-group, Smith Barney.

NissanPoca competitivitat a la

planta de Barcelona

La planta de Nissan a Barcelona ha passat del 5è al 20è lloc (d’un total de 37) en el rànquing de intern de producti-vitat, sobretot a causa de la cai-guda del volum de fabricació. S’ha retallat gairebé un 40% de la plantilla, és a dir uns 1.600 llocs de treball.

SykesAcomiadaments a Galícia

L’empresa Sykes acomiadarà 76 treballadors més, dels quals 62 són del centre de A Coruña i 14 de Lugo. El comitè d’em-presa ha presentat un recurs contra l’Expedient de Regu-lació d’Ocupació aprovat per la Conselleria de Treball de la Xunta de Galícia per l’acomia-dament d’un primer grup de 68 treballadors. Demanen la revo-cació per part de la Conselle-ria de Treball i Benestar, la qual tindrà 3 mesos per adoptar una decisió.

VodafoneMulta per mostrar

dades de clients

L’Agència Espanyola de Pro-tecció de Dades (APD) ha imposat una multa de 100.000 euros a Vodafone España per haver mostrat dades perso-nals dels seus clients de tar-geta prepagament al seu por-tal “Mi Vodafone”. La denúncia la va presentar la Unió de Con-sumidors d’Espanya en repre-sentació d’un ciutadà asturià, el qual va comprovar que el por-tal mostrava dades d’altres cli-ents “sense les degudes mesu-res de seguretat.” Les dades a les qual aquest ciutadà va tenir accés des de “Mi Voda-fone” van ser el DNI, passaport, sexe, data de naixement, na-cionalitat, número de telèfon fix i mòbil, adreça postal i, en alguns casos, l’adreça electrò-nica. Aquesta incidència va durar, segons el denunciant, 24 hores, mentre que l’empresa diu que només van ser 16 hores.

14 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Decàleg

CAPITALISME EMPRENEDORIA LEGISLACIÓ COMERCIAL MERCATS

LLUÍS BASARTADVOCAT I SOCI D’AUREN

ERNEST VIVESDIRECTOR ZONA EST DE SCHOBER

PDM IBERIA S.A.

18 consolats a Europa

Els consolats serviran com a plataforma comercial per als 12.000 col·legiats existents a Catalunya i els més de 400.000 de la International Union of Commercial Agents and Bro-kers (IUCAB). Amb aquest acord, els agents comercials podran introduir-se a qualsevol mercat exterior i tenir el seu propi despatx gratuït amb per-sonal d’assessorament interna-cional, a més de tancar acords de col·laboració amb empreses i proveïdors estrangers. Els consolats comercials estaran ubicats a: Àustria (Burgenland, Carinthia, Lower Austria, Up-per Austria, Salzburg, Styria, Tyrol, Vorarlberg i Viena); Itàlia (Milà); França (París i Lió); Alemanya (Berlín i Colònia); Holanda (Àmsterdam); Grècia (Atenes); Xipre (Nicòsia) i Es-panya (Barcelona). El president del Consell, Enric Enrech, es va mostrar orgullós de l’acord i va precisar que continuaran treba-llant “a fons” dins el marc in-ternacional per “potenciar una professió imprescindible per a l’economia de qualsevol país”.

DOLORS RUÍZCONSELL DE COL·LEGIS D’AGENTS

COMERCIALS DE CATALUNYA (COACB)

Documentació fins a on?

El contingut del projecte de R.D. sobre operacions vincu-lades, representa un pas enda-vant respecte de l’aprovat en el R.D. Llei 6/2010, però queda lluny del què hauria de ser una raonable regulació. El projecte estableix que l’obligació de do-cumentar les operacions vincu-lades es produirà a partir d’una quantitat superior a 250.000 ,per totes les operacions realit-zades amb una mateixa persona o entitat vinculada, en comptes de l’anterior límit de 100.000per al conjunt d’operacions amb totes les entitats vincula-des, d’acord amb el vigent art. 16.2 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Societats (IS). Cal esperar que la reforma del Reglament de l’IS reculli les pe-ticions del sector empresarial i sigui d’aplicació només a opera-cions vinculades internacionals i no es considerin vinculades les relacions entre una societat i els seus socis, administradors o consellers, racionalitzant-se així l’aplicació d’aquesta matè-ria i evitant-se més càrregues administratives a les empreses.

Big Bang

Tot va començar amb el Big Bang.Els astres i els planetes es van expandir. En un d’ells s’hi va fer la llum, l’aire, el foc, l’aigua... Les primeres molècules van anar degenerant fins a crear éssers més complexos. Van arribar els vertebrats, els in-vertebrats. Animals racionals i irracionals. La vida va canvi-ar amb l’ésser humà. Es van crear les tribus, las creences, les diferències, el poder, las guerres, l’or, l’es-clavitud (que mai es va abolir, tot i el que digui la història). La gana, la set i la cobdí-cia sempre han acompanyat l’evolució de l’homo sapiens, que força temps més tard en nom de l’idealisme, va muntar revolucions que tampoc van funcionar. I amb el capitalisme, el poder econòmic i polític va generar milions de parats; éssers irra-cionals que no volien pagar la hipoteca. Això es va acabar. He de mun-tar un altre Big Bang.

Els mercats són molt grans

De vegades podem caure en el desànim pensant que el mer-cat se’ns està fent petit. És clar que hi ha mercats que pugen i que baixen, que es fan grans i que es fan petits. No obstant, no oblidem que els mercats són molt grans. Imaginem-nos que tenim la sort de tenir una empresa que té un 20% de quota de mercat, cosa que és molt positiva en els temps que vivim actualment, doncs en aquest cas, encara li queda un 80% del mercat per conque-rir. Avui en dia tenim eines a l’abast de totes les empreses per a quantificar i identificar possibles nous clients. Po-dem analitzar amb informació externa quins són els nostres clients actuals i buscar els ‘bessons’ o ‘cosins’ que més s’assemblin als nostres clients actuals. D’aquesta manera disposarem de dades sobre la mida del nostre mercat i po-drem definir quins segments de mercat podem atacar. Tots tenim la possibilitat de fer-ho. Avui en dia és a l’abast de to-tes les butxaques.

FRANCESC TORRALBACÀTEDRA ETHOS DE LA URL

Esperitemprenedor

L’emprenedoria social reuneix una sèrie de qualitats que cal potenciar des de les adminis-tracions i, especialment, en un país com el nostre que, històricament, s’ha anat fent a partir de projectes individu-als que, amb constància i te-nacitat, s’han consolidat. Un emprenedor és algú dispo-sat a crear una organització per crear riquesa i llocs de treball. És algú que aspira a tirar en-davant una visió tot cohesio-nant un col·lectiu al voltant seu i motivant-lo amb entusi-asme. Sempre hi ha obstacles en la tasca d’emprendre i de portar a terme un bon projecte. Hi ha les previstes i les im-previstes. S’hi ha de comptar, però cal que les administra-cions facilitin en el màxim grau aquest batec positiu de la societat civil i el sàpiguen promoure i potenciar. L’esperit emprenedor, cal tre-ballar-lo ja en les escoles i es-timular-lo amb incentius.Ens hi va el futur.

AMADEO BERGÉSCREATIU AUDIOVISUAL

Totes les empreses tenen a l’abast eines per a identificar nous clients

Els agents podran introduir-se a qualsevol mercat exterior

Cal limitar l’obligació de documentació en les operacions internacionals

Un emprenedor és algú disposat a crear riquesa i llocs de treball

Amb el capitalisme, el poder econòmic i polític va generar milions de parats

Decàleg / EMPRESA 15JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

En un moment en què tot tendeix a ser global, les nor-matives sobre joc online són diferents segons el país. A Es-panya es tracta d’una compe-tència cedida a les autonomies i cadascuna d’elles està fent un camí diferent. Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) es concentra en la llui-ta contra el frau i la criminalitat que pugui sorgir de les activi-tats de joc online, mentre que els diferents estats de la comu-nitat estan més preocupats per regular i no deixar escapar els ingressos que d’aquestes activi-tats se’n deriven o bé per man-tenir l’exclusivitat i monopoli del joc dins les seves fronteres. Internet és un mercat global i ha de ser regulat com a tal. Té sentit que un operador de joc global, dins un marc d’estricta legalitat hagi d’obtenir una lli-cència diferent per tenir usua-ris a Madrid, a Bilbao o a París? La regulació ha de ser consen-suada a nivell europeu, però mentrestant, hi ha un buit legal que no beneficia a ningú.

La regulació del joc online

ERNEST PAGÈS CEO I FUNDADOR DE RAFF.ME

MARCEL GALLISOCI-DIRECTOR D’ACTICOM

INTERNACIONALITZACIÓ

OSCAR PERREAU DE PINNINCK SOCI-DIRECTOR EIM-ESPANYA

Claus per a l’èxit

La internacionalització ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una necessitat per a qualsevol empresa que vulgui seguir essent competitiva. Però la decisió de sortir a l’exterior ha de ser estratègica, ben planificada i amb l’aportació dels recursos humans i materials suficients. En els projectes d’expansió internacional, les empreses es troben amb unes necessitats de recursos directius que acostumen a solucionar enviant a l’estranger aquells professionals disponibles però que potser no donen el perfil adequat o contractant un directiu local. En d’altres ocasions, opten per un servei d’Interim Management global que els pot proporcionar recursos amb experiència local en situacions similars i , a lhora , rea l i t zar un seguiment del projecte, tant local com amb la central a Espanya. Els avantatges de l’Interim Management són: la rapidesa, la seguretat i la temporalitat.

GESTIÓ

Decidir implica riscos

La dinàmica de les responsabi-litats i la recerca de responsa-bles s’accentua en èpoques de crisi i els alts càrrecs i directius de les empreses no es queden indemnes davant d’aquesta pro-blemàtica. Existeix un règim de responsabilitats específic per a ells regulat per la Llei de Socie-tats Anònimes de 1989 mitjan-çant la qual es determinen les responsabilitats d’aquests alts càrrecs en la gestió de l’empre-sa que hauran de ser avalades amb el propi patrimoni del di-rectiu. Com protegir-se enfront d’aquest risc?El Mercat Assegurador ofereix protecció als alts càrrecs mit-jançant una pòlissa denomina-da de Consellers i Directius que cobreix possibles reclamacions de tercers. També es cobreixen les fiances tant en els processos civils i penals. El cost de la ma-teixa és molt raonable i s’obté un cop s’ha estudiat la situació de l’empresa en base als comp-tes anuals auditats de l’exercici anterior. Una excel·lent solució que ofereix tranquil·litat al tei-xit directiu de les empreses.

ANTONIO DE PUIG SUBDIRECTOR. RISCOS FINANCERS I

PROFESSIONALS. MARSH

XARXA CONSUMIDORS

ENRIC SERRADELLPROFESSOR DE LA UOC I COORDINADOR

COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

Consumisme (2)

Cassandra, filla dels reis de Troia Hécuba i Priam tenia el do profètic. Així i tot, les seves profecies malgrat ser escoltades no eren cregudes. Llibres molt venuts com “El crash del 2010” del professor Niño Becerra sembla que són una crònica dels temps actu-als malgrat haver estat escrit amb anterioritat. Davant la pregunta de quin és el nostre Cavall de Troia, la meva opi-nió és que el nostre engany som nosaltres mateixos i les nostres ànsies consumistes. Si alguna cosa té de positiva aquesta crisi és que les gene-racions futures potser podran pagar els seus pisos per una quantitat raonable en relació als seus salaris (si els tenen) malgrat que hi ha dues gene-racions que rebran la pitjor part de la crisi: atur, descon-fiança i quotes hipotecàries desproporcionades.El do profètic de Cassandra torna a ser aquí. Desaparei-xerà el capitalisme tal com el coneixem, perquè es possible un capitalisme sense capital?

MÀRQUETING

Escoltava fa pocs dies la Sra. Pilar Varela, psicòloga i perio-dista força activa en diferents mitjans, que comentava que més del 40% de les decisions que prenem els consumidors són considerades com a ‘im-pulsives’. Decisions que, quan se’ns hi fa referència, arribem a qualificar d’irracionals. Tot i això, un cop analitzades, acos-tumen a tenir el seu origen en la necessitat de satisfer uns objectius ben concrets entre els quals la Sra. Varela desta-ca: la imitació, el luxe, el plaer, l’avorriment, la soledat, la desí-dia o l’ansietat. Aquest tipus de dades fan que no oblidi la con-veniència d’entendre sempre quines són les motivacions dels clients a l’hora de triar la nostra oferta, però no només les racio-nals, que són aquelles que es justifiquen pels atributs ‘tangi-bles’ del producte (aquells que podem mesurar) sinó, sobretot, aquelles derivades dels compo-nents ‘intangibles’ de la nostra oferta... vaja, aquells que el Sr. Steve Jobs utilitza bé a l’hora de vendre més i més car.

Irracionals

Lainternacionalització és una aposta per la competitivitat

El 40 % de les decisions de compra són impulsives

Com protegir-se dels riscos que implica prendre decisions?

Cal una regulació del joc online consensuada a nivell europeu

El nostre engany som nosaltres mateixos i les ànsies consumistes

16 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Director de Recursos Humans

El Grup Codorniu és una empresa de propietat familiar, però en la seva gestió hi intervé, a més, un ampli número de professionals provinents d’àm-bits d’expertise diferents i de llarga experiència professio-nal. Potser sigui aquesta bar-reja la que fa que la gestió no es diferenciï tant de qualsevol empresa no familiar.

A les empreses familiars hi ha més valors o talant? No m’atreviria a afirmar de què hi ha més, però sí que són més presents, estan més a flor de pell i són més identificables a simple vista.

Ets d’aquelles persones que pensa que falten bons líders o ‘bons’ comandaments interme-dis?En una organització d’èxit cada peça de l’equip té una funció important. Un líder sense equip no tindrà èxit sostenible. Un bon equip, si a més té un líder carismàtic aconseguirà que la organització d’èxit destaqui de manera excel·lent.

La vostra empresa, per cen-tenària, tradicional i referent de qualitat, segueix inspirant ‘orgull de pertinença.’Així és. És molt inspirador poder ‘palpar’ aquest sentiment en l’ambient ja que, sens dubte,

“A Codorniu, les persones són al centre de les decisions”

ENTREVISTA A CLOTILDE TESON, DIRECTORA DE RECURSOS HUMANS DE CODORNIU

Quanta gent treballa al Grup Codorniu? Entre 900 i 1.000, depenent de l’època.

Més dones que homes? Més dones en alguns àmbits de l’empresa, però més homes en conjunt. Estem treballant per avançar en aquest camp.

Es més difícil dirigir amb per-fils tan heterogenis com la gent de la vinya i bodega, i els de gestió i distribució? No és necessariament més difícil, però sí més variat. Cal ajustar les polítiques i les eines de gestió a les necessitats dels diferents col·lectius, però això també fa més enriquidora la professió.

Una empresa líder com vosal-tres haurà hagut d’industrialitzar els processos. Com s’ha viscut el canvi des de RRHH?És un moment molt interes-sant, en el qual la nostra funció s’ha focalitzat en gran mesura per donar suport a una trans-formació cultural i a un ajust continu al canvi. S’ha viscut amb molta intensitat de treball per respondre a les necessi-tats del Grup però també amb molta satisfacció per poder anar més enllà dels àmbits emi-nentment tàctics i tècnics de Recursos Humans.

Al final què pesen més, les estructures o les persones? El nostre Grup es caracteritza per tenir les persones al centre de les seves decisions.

Què feies abans d’entrar a Codorniu? M’he dedicat a l’àmbit de gestió de persones i suport a la gestió del canvi i la innovació en sec-tors molt diferents.

Què té aquest sector que no tinguin els altres? Més passió i respecte, en gene-ral i en particular, cap a la natura.

Teniu menys crisi que altres? Tan de bo fos així. Els consumi-dors han canviat els seus hàbits

de consum i s’estan ‘estrenyent el cinturó’, fet que s’evidencia en una compra d’inferior volum i de menor preu.

Hi ha gaire rotació? No. La rotació al nostre Grup és molt baixa. És una empresa que ‘enganxa’.

Una empresa familiar és més fàcil o més complicada?

es converteix en un element molt atractiu per als candidats.

La gent de la teva generació pren la majoria de decisions en el món empresarial, també és així en el teu sector?Possiblement per la part tradi-cional del sector i de l’empresa, hi ha una bona barreja d’inno-vació i tradició en la presa de decisions.

La vostra empresa la pre-sideix una dona. Per què hi ha encara poques dones en els llocs de decisió? En la meva opinió, la dona es centra més en el resultat de la seva actuació professional i menys en la denominada ‘lluita pel poder’, de manera que pel camí perd molts trens. A més, tendim a tenir una activitat més “diversificada” i a témer que el fet de tenir llocs de major res-ponsabilitat no ens permetrà realitzar amb èxit les altres tas-ques a les quals ens dediquem també amb intensitat (especial-ment la família).

Què feu per a detectar talent i retindre’l?Tenim implementades i millo-rem cada any les nostres eines d’avaluació individual com a punt de referència d’inici de la detecció de talent. Aquestes engloben àmbits d’avaluació

de competències tant tècni-ques com comportamentals i actitudinals.

Són la gent de RRHH, els ‘apagafocs de la crisi’?Crec que en aquesta crisi no només li toca a RRHH apagar focs, sinó que cada àrea té una tasca fonamental en aconse-guir superar cada repte que es planteja.

Creus que moltess empreses utilitzen l’RSC, com a element de moda i imatge o realment ho creuen i ho apliquen? Crec que en alguns casos pot iniciar-se per qüestió de moda i imatge, però no crec que es pugui sostenir només amb aquest objectiu.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Codorniu, empresa familiar de llarga i reconeguda trajectòria dins el sector del cava, segueix transmetent als seus treballadors un gran sentit de pertinença, oferint-los un ambient propici per a desenvolupar-hi la seva carrera professional. Tot això, apostant sempre per la qualitat en els seus productes i pel talent i la igualtat entre la seva gent.

A COR OBERT

“El sector al qual ens dediquem té més passió i respecte cap a la natura”

“Al Grup Codorniuestem treballant per avançar en el camp de la igualtat”

Clotilde Teson, durant la sessió de fotos de l’entrevista. / CEDIDA

On vas néixer?A Barcelona.

Tens fills?Estic casada i tinc tres fills meravellosos de 10, 8 i 5 anys.

Quina és la teva formació?Sóc llicenciada en Psicologia i tinc dos masters: un en Dret del Treball i un altre en Desenvolu-pament Organitzacional.

La teva principal virtut?La passió en allò que decideixo fer i la preseverança en els objectius marcats.

Algún defecte?Sens dubte, i més d’un. Però em concentro en treballar-los per tal que no s’apreciïn gaire.

Prefereixes vi o cava?Al Grup Codorniu m’he acostu-mat a buscar el millor caldo per a cada ocasió.

Un somni per realitzar?Amb els anys, cada vegada tinc més somnis. No em vull concentrar en un de sol ja que cadascún cobreix diferents facetes de la meva vida.

“En aquesta crisi, no només RRHH ha d’apagar focs, sinó que cada àrea té una tasca fonamental”

Director de Màrqueting / EMPRESA 17JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

tari, és a dir, baixar el seient, apropar el volant... La roba també és una bona porta d’en-trada per a la dona al món Har-ley-Davidson.

Hi ha també motos barates per a joves?Barates no són. La més econò-mica val prop dels 8.000 euros.

I la més cara?En catàleg, 35.000, però el client pot demanar el que vulgui, fins a preus elevadíssims! Tenim un catàleg d’accessoris amb 5.000 referències.

Harley es basa en la customit-zació?Sí. No n’hi ha dues d’iguals!

Què li demana als membres del seu equip?Passió, entusiasme... Que siguin conscients que són uns privile-giats. Quan estàs estudiant i et demanen on t’agradaria treba-llar, és un lloc on segur diries: a Harley-Davidson.

“Quantes empreses hi ha que el client es tatuï la seva marca a la pell?”

ENTREVISTA A MAR VIOLA, DIRECTORA DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE HARLEY-DAVIDSON ESPANYA I PORTUGAL

EVA CERES

El Harley Owners Group (HOG)va ser una de les més creatives i innovadores estratègies per crear una experiència al voltant d’un producte. Harley-Davidson el va fundar el 1983; avui dia té més d’1.300.000 membres arreu del món. L’empresa forma part dels usu-aris, dels moteros. No és una relació empresa-client tradicio-nal, el client col·labora en crear la imatge de l’empresa. Quantes empreses hi ha que el client es tatuï la seva marca a la pell?

Esperem que poques!Formes part de la seva vida. No venem productes, realitzem somnis. Si algú vol una moto no es compra una Harley perquè no és un mer mitjà de trans-port. La competència de Harley no són les altres marques de motos, sinó altres somnis com anar en iot. És més aspiracional que comprar-se una moto.

Aquest concepte suposa tre-ballar estratègies de fidelització o és un client ja fidel a la marca?No, la veritat és que no ens concentrem en la fidelització perquè com dius ja són clients fidels quan venen. La nostra es-tratègia és seguir fent el que fem i fer-ho bé. Cuidar els clients.

Harley Davidson s’identifica sobretot amb l’home de mitjana edat i de poder adquisitiu mig-alt. Es dediquen molts esforços des de Màrqueting a captar altres seg-ments com la dona o els joves?Sí, estem fent motos per atreu-re joves i dones. Avui dia, a Es-panya el 8% dels nostres clients són dones. La família de motos Sportsters està pensada per captar aquests altres segments socials. Enguany hem llençat la Forty Eight, una moto molt urbana amb un estil vintage; és més petita i fàcil de portar.

Cal ser una dona gran?No. A més de la customització d’estètica que fem al gust del client, quan una dona compra una moto, la podem adaptar a ella des del punt de vista utili-

En quina direcció treballa el departament de Màrqueting en un moment de crisi com l’actual?El que no fem mai és tocar preus. Però sí s’ofereixen avantatges com el “Ride Free for a Year”: és a dir que, si et compres una Sportsters tens 12 mesos per canviar-la i te la comprem pel mateix preu. Aquesta campanya dóna imatge de marca: Harley no perd valor.

Em pot parlar dels altres dos projectes que teniu en fun-cionament: la Harley Custo i el Barcelona Harley-Days?La Harley Custo és una moto dissenyada per Custo i im-plementada per Ferry Clot. Només se n’ha fet una que se subhastarà després de l’estiu i els beneficis aniran a l’Hos-pital de Sant Joan de Déu a Sierra Leona. Pel que fa al Barcelona Harley Days, és una festa de la ciutat al juny. És gratuïta i oberta a tothom. L’any passat hi van assistir un milió de persones.

Les vostres motos continuen sent 100% “USA”?Sí. El 100% de les motos i el 100% de cada moto, -totes les peces- es fabrica a Estats Units. Allà hi ha dues fàbri-ques per servir a tot el món.

La companyia nordamericana Harley-Davidson –amb filial a Espanya només des de 2004– és el cas d’estudi típic a les escoles de negocis. Els seus clients no es compren una moto, es compren l’“experiència Harley”.

“La competència de Harley no són les altres marques de motos, sinó altres somnis com anar en iot”

Mar Viola, en un dels concessionaris Harley-Davidson. / EVA CERES

EN PRIMERA PERSONA

Una màxima a la seva vida. Aprendre, sempre!

La regla d’or del director de màrqueting.Ésser molt conscient del que vol el mercat.

Què fa un dia a l’oficina sense Internet?Me’n vaig a un concessio-nari.

Hi ha una Harley a la seva vida?Sí, una Nightster.

“Hi ha un munt de famosos que tenen una Harley com Rafa Nadal, Fernando Alonso o George Clooney”

La intenció d’aquests pro-ductes satèl·lits és crear valor de marca o sumar números a la facturació?El cor del negoci són les mo-tos. Després hi ha dos grans nuclis que són la roba –de dóna, home i nen– i els recan-vis i accessoris. Però Harley té infinitat de coses com rellot-ges, neveres, pals de golf... de tot! La idea és aprofitar i esti-mular la fidelització del client.

El 2009 es van vendre 2.500 motos davant les 4.500 unitats venudes el 2007. I precisament és quan la companyia inaugura un nou espai de 1.000 m2 a Barcelona i obre 3 nous concessionaris.Fins el 2008 les vendes eren molt bones. El 2009 cauen, lògicament per la crisi. Però en el que portem de 2010 han crescut un 60% i hem guanyat quota de mercat. Fins i tot el 2009 no hem perdut cap con-cessionari dels 31 que tenim a Espanya. Quan pitjor ho estàs passant, més t’has d’esforçar.

18 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Centenària

construir la Casa Central. El 18 d’abril de 1915, sota una inten-sa pluja a Barcelona, es col·locà la primera pedra del palau de la Mutualitat.El periple per aconseguir fi-nançar l’edifici en propietat només havia començat. Les nou persones que van garan-tir 10.000 pessetes cada una a favor de la Quinta van fer pos-sible un préstec del Banc de Barcelona. Poc després arri-baria una subvenció estatal i un emprèstit amb el Banc Hi-potecari. A finals de 1917 s’in-augurava la primera clínica pròpia de l’entitat, situada a l’actual carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona.Les necessitats de la institu-ció continuaven creixent. Per evitar que els malalts amb pa-tologies infeccioses contagi-essin altres pacients, es va ini-ciar la cerca de fons per edi-ficar un pavelló d’infeccio-sos. Gràcies a una donació del matrimoni Griñó es va poder

aconseguir aquesta nova fita. L’augment de socis també sig-nificava més metges i més em-pleats. Així el 1926 s’inaugurava l’Escola d’Infermeres, amb la fi-nalitat de donar formació cien-tífica al personal auxiliar de la clínica i millorar la qualitat de l’atenció sanitària.

UNA DE LES PRIMERES MUTUALITATS D’EUROPA EN LA SEVA ESPECIALITAT

Aliança, una mutualitat emblemàtica d’origen obrerLa d’Aliança és una història farcida de vicissituds i assoliments. Els assoliments han reportat beneficis als mutualistes, i les vicissituds s’han anat superant a còpia d’esforç i tenacitat. La trajectòria centenària de l’empresa té els seus orígens en l’associació del col·lectiu de cambrers, que es van aplegar per poder disposar d’assistència mèdica.

BEGONYA MERINO

Els orígens de Quinta de Salut L’Aliança, Mutualitat de Previsió Social es remunten a principis del segle passat, concretament al 1904. Els primers anys del se-gle van ser temps difícils per les classes treballadores del país. En aquella època era freqüent que els cambrers s’allotgessin a l’establiment on treballaven, en petites cambres en condicions insalubres o fins i tot dormint darrere el taulell. Les dures con-dicions de treball i de vida van fer que el propi col·lectiu pren-gués la iniciativa de buscar algú que tingués cura de la seva salut en cas necessari.Així es va fundar la Societat l’Aliança, Germandat de Cam-brers de Barcelona, amb l’objec-tiu de proporcionar atenció mè-dica als agremiats i les seves fa-mílies. La idea havia partit de la proposta del doctor Girona de llogar un petit pis i condicionar algunes habitacions per atendre els malalts de la societat en ser hospitalitzats.

Primeres passesLa primera clínica de la Quin-ta de Salud La Alianza que co-mençà a prestar serveis als mutualistes estava situada a Sant Gervasi, a la plaça de la Torre. Poc després l’Aliança s’obrí a totes les entitats obre-res, i per respondre a les noves necessitats, cercà un nou local a Gràcia.Després que la “Quinta” es transformés en col·lectiva, una comissió demanà al president del Consell de Ministres, Eduar-do Dato, un ajut estatal per po-der construir una clínica prò-pia. El Rei va concedir l’ajut i els Barons de Grinyó van cedir 151.000 pams de terreny per a

Guerra Civil i expansióEn 25 anys d’existència, l’enti-tat havia fet augmentar totes les xifres. Havia passat de 700 asso-ciats a 85.000. El pressupost inicial de 14.000 pessetes havia crescut fins a més de 2,5 mili-ons. El capital inicial de 8.000 pessetes s’havia convertit en

Els Barons de Grinyó van cedir 151 mil pams de terreny per construir la Casa Central de l’institució

Aliança té els seus origens en la Societat l’Aliança, Germandat de Cambrers de Barcelona

un actiu de més de 2,5 milions. I els 88 malalts tractats en el primer any ja eren 3.600, amb un total de 620 llits.Aquesta brillant trajectòria quedaria interrompuda entre el juliol de 1936 i el febrer de 1939. De les 300.000 pessetes que hi havia a la Caixa al prin-cipi de la guerra, en quedava aleshores poc més de 6.000. La institució havia estat saqueja-da i vivia en una total desorga-nització. A més, les organitza-cions contràries al nou règim es van dissoldre o bé van dei-xar de funcionar. En aquest cas, una Comissió de Propa-ganda va posar un marxa una campanya recuperació de so-cis individuals i entitats. Per a poder atendre les necessitats dels mutualistes es va aconse-guir un préstec del Banc Co-mercial de Barcelona. Així, progressivament i amb la tena-citat de la nova Junta, es tirava endavant en els anys difícils de la posguerra i s’iniciava l’ex-pansió de la Mutualitat arreu de Catalunya. A partir del 1957 comencen a obrir-se clíniques i consultoris a comarques, des de la Bisbal, a Tortosa, Lleida, Tremp i Alt Aragó.

Intervenció i recuperació de la normalitatEl 1997, la Quinta de Salut l’Ali-ança era la primera mutualitat de previsió social de Catalunya, amb 203.000 socis, el 29% de tot el sector mutualista de Catalunya. No obstant, després de la universalització de l’aten-ció sanitària, molts dels asso-ciats van optar per l’atenció que ja els proporcionava la Se-guretat Social i l’entitat va pa-tir dificultats econòmiques du-rant els últims anys.La pèrdua de socis i les desa-vinences entre el consell i l’as-semblea de la institució van decidir la Generalitat a inter-venir la mútua el 1997 per tal que s’instaurés un pla de via-bilitat per a l’entitat. Això va comportar la separació de les assegurances i de l’activitat as-sistencial en dos entitats dife-rents.Després de 3 anys de beneficis, al 2006 la Generalitat va posar fi a quasi 5 anys d’intervenció de la mútua i torna la institu-ció als mutualistes. Avui, se-gons dads de la institució, la mútua compta amb més de 125 mil socis i 570 centres mèdics i es manté com a primera mutu-alitat de previsió de Catalunya per nombre de socis.

Una de les primeres imatges de l’Aliança. / CEDIDA

Entre 1936 i 1939, una Comissió de Propaganda va haver d’engegar una campanya per recuperar socis. / CEDIDA

Recerca i Desenvolupament / EMPRESA 19JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

una relació de cooperació per invertir i recolzar un jove pro-jecte: Hexascreen, un spin-offnascut en el si de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els investigadors d’Hexascreen van dissenyar un bioreactor, per tal d’estudiar el creixement de les cèl·lules. Una idea que va atraure a Telstar, tot i que no tenien assegurat l’èxit del producte al mercat. Tot i així, Avançsa i l’empresa egarenca van decidir assumir el risc i in-vertir en el desenvolupament de la patent.

“La inversió pública ha de complementar la iniciativa privada, però no competir-hi”

COOPERACIÓ ENTRE EMPRESES PÚBLIQUES I PRIVADES

IVANNA VALLESPÍN

“Amb la crisi actual, és més necessària que mai la col·laboració entre empreses públiques i privades”. Aques-ta va ser un dels ítems que va apuntar Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya a la conferència “Estat i mercat: empreses públiques d’inversió industrial i cooperació público-privada”, que es va celebrar el passat 22 de juny. Soy també va afirmar que “hi ha una man-ca de finançament, els bancs no estan responent a les neces-sitats de les empreses, així que aquestes miren cap al sector públic”. Però, segons el secre-tari d’Indústria, aquesta situa-ció “no durarà poc”, ja que les noves regulacions del mercat financer enduriran els requisits per accedir al crèdit.Tanmateix, Soy va assegurar que per superar la crisi, les em-preses catalanes han de millo-rar la seva solvència i s’hauran de capitalitzar, i així podran créixer. Per fer-ho, el secreta-ri va animar els empresaris a utilitzar fonts de finançament alternatives als bancs, com ara el Venture Capital o el Bu-siness Angels. Però també una via pot ser comptar amb la inversió que prové d’una em-presa pública. En aquest sentit, la Generalitat compta amb un instrument anomenat Avançsa.Avançsa és una empresa pú-blica d’inversió industrial crea-

L’exemple navarrèsEn motiu de la jornada es van convidar representants dels sectors públics i privats de Navarra, com a exemple paradigmàtic i d’èxit de la col·laboració entre ambdós. En nom de l’àmbit públic va participar-hi, José Mª Ara-cama, director general de Sodena, l’empresa pública d’inversió industrial de Na-varra. Creada l’any 1984, Sodena compta amb uns 150 milions d’euros de patrimoni i ha participat en una quaran-tena d’empreses privades.

Públic versus privat“Les relacions publicopriva-des són complexes, però molt profitoses quan funcionen”,

va apuntar d’Àngel Saz, coor-dinador executiu del Progra-ma Partners d’Esade. I és que tant des de l’empresa privada com la pública, van coinci-dir a destacar els avantatges d’aquesta cooperació. En aquest sentit, Ton Cape-lla, president de Telstar, va ressaltar que en un moment com l’actual, en què el crèdit és limitat i hi ha problemes de finançament, “és interes-sant poder tenir com a soci i acompanyant una empresa pública”.També des de l’àmbit privat, Fermín Gembero, va recor-dar quan es va crear EHN i “la iniciativa privada exigia una ràpida rendibilitat, però la intervenció de l’empresa pública va ajudar a equilibrar els interessos i deixar que el projecte tingués el seu pro-cés de maduració.Per la seva part, Mar Isla, directora general d’Avançsa, va destacar que una empresa pública és “un element neu-tre”, cosa que “aporta més confiança a l’empresari” i “no genera el recel d’un inversor privat”. Igualment, José Mª Aracama va defensar que l’empresa pública “ha d’apostar pel des-envolupament tecnològic, que és on no arriba la priva-da” i va deixar clar que “cal complementar la iniciativa privada, però no competir amb ella”.

Amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats que ofereix la cooperació entre empreses públiques i privades, l’escola de negocis Esade va organitzar una xerrada amb empresaris d’ambós àmbits. L’acte forma part del Programa Partners, una iniciativa que té com a objectiu aprofundir en el coneixement i donar a conèixer les experiències d’èxit fruit de la cooperació público-privada.

Avançsa es va crear per donar suport a l’empresari en la creació o creixement de l’empresa

Telstar i Avançsa han treballat conjuntament per tirar endavant el projecte Hexascreen. / ARXIU

En temps de crisi és molt important la col·laboració entre empreses públiques i privades

da l’any 2007 amb l’objectiu de recolzar i acompanyar l’empresari, en el moment de la creació de l’empresa o durant les fases de creixement. En aquest temps, Avançsa ha par-ticipat en sis projectes empre-sarials. Per tirar endavant una d’aquestes iniciatives, l’ens pú-blic va arribar a un acord amb l’empresa terrassenca Telstar, dedicada al desenvolupament tecnològic destinat a labora-toris, a la indústria farmacèu-tica i l’hospitalària. Ambdues empreses van decidir iniciar

20 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010EMPRESA / Perspectiva

Perspectiva1 de juliol

Pujada de l’IVAL’IVA reduït puja del 7% al 8% i el normal, del 16% al 18%. El Govern espanyol ho justifica per incrementar els ingressos i reduir un dèficit que va su-perar l’11% el 2009. Dins les pujades d’impostos, ara resta conèixer quin tribut s’incre-menta per a les rendes molt altes.

Bèlgica presideix la UEDesprés del semestre espa-nyol, Bèlgica assumeix la pre-sidència de la UE enmig d’una crisi política a què ha arribat després d’unes eleccions gua-nyades pels independentistes neerlandesos. Les estratègies per sortir de la crisi econòmi-ca i financera seran, de nou, els grans temes.

Naixement d’UnnimLa personalitat jurídica de les caixes Terrassa, Sabadell i Manlleu desapareix per do-nar pas a Unnim, el nom re-sultant de la fusió de les tres entitats. El nou mapa de cai-xes catalanes es redueix de deu a cinc, tenint en comp-te que Caixa Laietana i Caixa Penedès es conserven tot i la seva participació en dues fu-sions fredes (SIP).

2 de juliol

Missió a la XinaEntrevistes amb clients po-tencials, selecció de poten-cials representants, socis locals o distribuïdors, o es-tudi de possibles inversions són els objectius amb què es desplaça un grup d’empresa-ris catalans al gegant asiàtic, que creix, malgrat les cir-cumstàncies a un ritme su-perior al 8% i on la presència catalana és encara més que discreta.

4 de juliol

La reforma financera més ambiciosaLa Cambra de Representants i el Senat dels EUA aproven la reforma del sistema finan-cer més ambiciosa des dels anys 30. Sotmetrà Wall Stre-et a un control més estric-te, limita les operacions més arriscades i ofereix més ga-ranties als ciutadans davant els abusos del sector (per exemple, amb les targetes de crèdit o la concessió d’hipo-teques).

6 de juliol

Evento Days a MadridLa indústria turística y ho-telera, agències d’esdeve-niments, comunicació i el sectors del luxe i de l’incen-tiu es donen cita fins el 7 de juliol a la fira Evento Days, al Palau d’Esports de Madrid. Hi ha 120 expositors inscrits en un sector que creix tot i la crisi.

7 de juliol

ACS i Iberdrola, al jutjatLa constructora ACS i l’elèc-trica Iberdrola seran citades el 7 juliol a una vista al jutge dins el procés d’impugnació de la junta d’accionistes de la segona empresa promoguda per la primera companyia. El grup que presideix Florenti-no Pérez vol entrar al consell d’administració de l’energèti-ca; en té el 12,6% del capital.

14 de juliol

Cos a cos Zapatero-RajoyEl debat sobre l’Estat de la Nació servirà per mesurar les forces i els suports amb què compta el Govern per acabar la legislatura amb els vots su-ficients. L’economia centrarà el ‘cara a cara’ més important de l’any parlamentari, a què Zapatero voldrà arribar amb la reforma laboral pactada amb Convergència i Unió.No la primera vegada que el debat es celebra el mes de ju-liol. La darrera vegada, però, va ser ara fa 3 anys.

30 de juliol

Hem tocat fons?Les noves xifres de l’EPA serviran per veure si l’Es-tat ha tocat fons en la des-trucció d’ocupació durant el segon trimestre, on s’en-cabeixen les contractacions per a la campanya d’estiu. Al primer període del 2010, l’atur va pujar de 286.200 persones a l’Estat (33.200 a Catalunya), de manera que hi ha 4,6 milions de desocu-pats a Catalunya (676.200 a Catalunya).

Prisa tanca l’acord de refinançamentEl grup de comunicació ha de tancar l’acord de refinan-çament amb els creditors, per a la qual l’empresa de la Cadena Ser o de Digital + haurà de vendre la participa-ció en Media Capital, a més d’una ampliació de capital de 450 milions d’euros. També prorrogarà el venciment del crèdit pont fins el 19 de maig del 2013.

31 de juliol

Rànquing de resistència dels bancsAbans que acabi juliol es pre-senten els tests d’estrès dels principals 25 bancs europeus. La UE publica el llistat, for-çada per Espanya. L’encapça-la el Banc Santander i l’altre banc, el BBVA, ocupa una de les primeres posicions. La prova mesura la resistència de les entitats davant un em-pitjorament generalitzat de la situació econòmica.

1 de juliol Reunió del consell de govern del BCE

9 de juliolTransport de viatgers del maig

14 de juliolEfectes impagats del maig

26 de juliolHipoteques del maig

ALTRES CITES

LIBERTY MUTUAL GROUP

David H. Long, nou president de Liberty Mutual GroupDes de l’1 de juliol, David H. Long exer-ceix el càrrec de president de Liberty Mutual Group. Long, de 49 anys, des-envolupa la seva carrera professional en aquesta empresa de fa 25 anys. El nou president continuarà liderant la unitat de negoci internacional de l’em-presa mentre desenvolupa les respon-

sabilitats del nou càrrec. Edmund F. Kelly, president del Consell d’Administració i

equip, alhora que ha posicionat la nostra companyia i la nostra unitat de negoci internacional a un creixement rentable i continuat. David ha triomfat en la seva car-rera en diferents posicions importants i responsabilitats creixents.”

accidents als Estats Units segons el volum de primes directes emeses el 2008.

SCHNEIDER ELECTRIC

Enrique Valer, nou president per a Espanya, Portugal i l’Amèrica del SudEl fins ara director General de Sch-neider Electric per a la Zona Ibè-rica, Enrique Valer, ha estat nome-nat nou Country president d’Espanya,

l’Amèrica del Sud format per Argen-

-

iniciar la seva trajectòria professional a Cabimetal i posteriorment va seguir des-envolupant la seva carrera a Merlin Guerin, la qual el 1993 va ser adquirida per Schneider Electric.

---

ABERTIS

General de Saba

director General de Saba, unitat que gestiona el negoci d’aparcaments del Grup Abertis. Des del 2003 ocupava el càrrec de subdirector General de Saba. Anteriorment, va desenvolu-par a la mateixa empresa el càrrec de director Financer entre els anys 1997 i 2003. La seva trajectòria professio-nal abans d’entrar a formar part de

Saba es va desenvolupar a CaixaHolding (1994-1997) i a Arthur Andersen (1988--

tat Autònoma de Barcelona.

nuclis d’aparcament i està desenvolupant nous projectes que donaran lloc a un

NOMENAMENTS

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL 21

Economia

JOAN TUGORES QUES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

financers, que han viscut per sobre de les seves possibilitatsi que ara es veuen obligats a severs mecanismes d’ajusta-ment, s’explica només la meitat de la història. Això ha estat possible perquè d’altres països han mantingut posicions supe-ravitàries, amb unes despeses internes en consum i inversió per sota de la seva producció i amb uns models basats en dosis creixents d’exportació. El model seguit per Alemanya i Japó com a via per recuperar pes econòmic i polític després de la Segona Guerra Mundial s’hauria cronificat, i Xina sem-blaria anar pel mateix camí com a conseqüència del model triat per retornar a llocs des-tacats a l’economia i la polí-tica mundials. Les valoracions positives que mereixen sovint aquests models no haurien de fer perdre de vista que si alguns països importants tenen més producció que despesa nacio-nal –i per això tenen superàvits i acumulen posicions credi-tores en el finançament exte-rior– això originaria una deriva deflacionista també perillosa a escala global... si no fos perquè a d’altres llocs del món es dóna la situació contrària.

Dit d’una altra manera: Xina hauria pogut ser virtuosa gràcies al paper del consum excessiu dels Estats Units, i Alemanya ha estat també vir-tuosa a escala europea gràcies als excessos de despesa que ha propiciat als països del sud d’Europa que ara fustiga. La lliçó que extrau Rajan, i amb la qual crec que hauríem de coincidir, és que de la mateixa manera que l’emergència dels

Raghuram Rajan va ser un dels primers economistes que, des d’un càrrec tan destacat de l’es-tablishment com d’economista en cap de l’FMI, va cridar l’aten-ció, a l’estiu de 2005, sobre les creixents fragilitats del sistema financer nord-americà i els riscos de la seva extensió inter-nacional. La seva gosadia li va costar el càrrec i tenir raó li va servir de poc. Rajan acaba de publicar un llibre amb el títol de Fault Lines: How Hidden Fractures Still Threaten the World Eco-nomy, en el qual exposa els seus punts de vista sobre les falles tectòniques que hi ha a sota de la crisi i que, de no ser enteses i afrontades, amenacen amb una llarga etapa d’inesta-bilitat i fragilitat. Alguns dels seus missatges poden semblar heterodoxos i minoritaris, però provenint d’un excap de recerca de l’FMI amb un pro-fund coneixement de la realpo-litik, mereixen atenció.

Xina i AlemanyaUn aspecte a destacar és que quan es parla de la responsa-bilitat dels països –i les socie-tats– que han comès excessos

Fragilitats econòmiques

A més dels desequilibris externs i de les fragilitats finan-ceres, quines altres febleses sistèmiques continua te-nint l’economia mundial? Alguns punts de vista fins ara minoritaris potser mereixen més atenció.

desequilibris va requerir de la part creditora i de la deutora, també cal una veritable cores-ponsabilitat a l’hora de redre-çar la situació si volem que la recuperació sigui més sòlida i sostenible que el camí que ens va portar a la crisi. Ni Xina a escala global, ni Alemanya amb una responsabilitat addicional a escala europea, poden defu-gir les seves responsabilitats. Lamentablement no semblen estar a l’alçada de les delicades circumstàncies.

gància habitual de bona part de l’ortodòxia econòmica dominant.

Un darrer aspecte a destacar. Abans de la crisi s’havia insis-tit molt en la contraposició entre els sistemes financers d’economies financerament subdesenvolupades amb pràc-tiques fraudulentes, i els sis-temes eficients i transparents de les economies avançades. El que ha succeït al cor dels sistemes financers occiden-tals deixa ara amb l’evidència que la qualitat institucional i l’ètica de la responsabilitat no es pot associar mecànicament a un determinat nivell de renda per càpita, sinó que poden ser revertides si fallen els mecanis-mes establerts per protegir-nos de les febleses de la naturalesa humana. Rajan reobre el debat sobre l’eventual incompatibili-tat entre importants dimensi-ons del capitalisme desregulat i els sistemes polítics democrà-tics. Pregunta cabdal a la vista de com els mercats financers estan traient profit de les res-ponsabilitats assumides els darrers temps pels governs de donar suport a les seves pobla-cions i, fins i tot, de rescatar-los a ells encara no fa quatre dies.

El sector assegurador analitza els efectes de la crisi a nivell mundial. PÀG. 22

Bulgària, recentment incorporada a la UE,ofereix atractatius de cara a les possibles inversions estrangeres. PÀG. 27

LES FALLES TECTÒNIQUES DE LA CRISI

Distribució de la rendaUna altra consideració impor-tant fa referència a les dinàmi-ques contrastades d’augments de les desigualtats en la dis-tribució de la renda a molts països, entre ells Estats Units i Espanya, en què els 15 anys anteriors a la crisi les tradi-cionals classes mitjanes van veure com quedaven cada vegada més lluny els ingres-sos dels sectors més afavorits pels dividends de la globalit-zació. La ralentització del pes econòmic i polític dels seg-ments mitjans i alguns dels baixos de la població podria haver provocat tensions que, segons Rajan, van ser conju-rades amb polítiques de diner barat, accés a finançament hipotecari més relaxat, en una dinàmica de qui dia passa, any empeny que ja sabem com va acabar, i de la qual ara estem començant a pagar les con-seqüències. Com han indicat alguns dels primers comen-taristes del llibre, que un aca-dèmic format en la tradició del lliure mercat de l’escola de Chicago atorgui a la desi-gualtat en la distribució de la renda un paper tan cabdal, és un toc d’atenció que no pot ser desqualificat amb l’arro-

S’ha constatatun augment de la desigualtat en la distribució de la renda a molts països

Alemanya ha estat virtuosa a escala europea gràcies als excessos de despesa que ha propiciat als països del sud d’Europa que ara fustiga. / ARXIU

L’ètica de la responsabilitat no es pot associar a un determinat nivell de renda per càpita

22 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ECONOMIA / Anàlisi de valors

asseguradora, ha estat un dels sectors que millor compor-tament ha mantingut”, va ex-pressar Martínez.

Repercussions a EspanyaEl sector espanyol de l’assegu-rança ha estat reconegut inter-nacionalment per la seva capa-citat de resistència i adaptació a la situació. Les xifres mos-tren una millora dels resultats de l’1,2% per al 2009 en relació amb l’any anterior. En el primer trimestre de 2010 els ingressos per primes de l’assegurança es van situar en quasi 15.790 milions d’euros, el que representa un retrocés del 3,8% respecte el mateix perío-de de 2009, segons les estima-cions realitzades per l’ICEA. La presidenta d’Unespa no veu negatives aquestes dades: “Les xifres de l’assegurança, fins ara, mostren la solidesa del model de negoci així com la seva capacitat d’adaptació a entorns més hostils, com pas-sa, per exemple, amb l’estan-cament del mercat objectiu de l’assegurança de l’automòbil. No obstant això, l’assegurança es suporta en l’activitat econò-mica i si aquesta no millora, di-fícilment li pot anar bé a l’asse-gurança.”

no se’ns apliquin regles que en realitat han estat pensades per a d’altres activitats financeres”.Per la seva part, el president de Mapfre, José Manuel Martínez, un dels 25 ponents del semina-ri, va assenyalar durant la seva intervenció que és molt impor-tant reconèixer que l’actua-ció d’alguns bancs d’inversió i hedge funds han estat determi-nants en la crisi i que la indús-tria asseguradora ha estat ca-paç de mantenir el seu paper com a generador de liquiditat. “La crisi ha enfortit l’activitat

Líders mundials del sector assegurador analitzen les repercussions de la crisi

VALORS

MADRID ACULL EL 46È SEMINARI DE LA INTERNATIONAL INSURANCE SOCIETY

BEGOÑA GIMÉNEZ

La cita anual del sector asse-gurador va tenir Madrid com a escenari en la seva 46a edició. Dels 6 al 9 de juny es van reu-nir més de 500 professionals per debatre i analitzar el sector i més concretament, les reper-cussions de la crisi financera. Qui convoca és la Internacional Insurance Society, la IIS, la ma-jor organització internacional de la indústria de l’assegurança amb més de 1.000 membres de 90 països que representen els líders mundials del sector. IIS facilita l’intercanvi d’idees i tre-balla en la proposta d’investiga-cions per al desenvolupament de la indústria global. L’ambient general de la reunió, tot i no ser pessimista, no fugia de la possibilitat d’un empitjo-rament de la realitat. Michael Morrissey, màxim represen-tant de la IIS va declarar que malgrat que “el pitjor de la cri-si” ja havia passat, “l’economia global encara no és gens bona” i que “la possibilitat d’una do-ble recessió encara planeja so-bre nosaltres”. La presidenta d’Unespa, l’associació empre-sarial de l’assegurança a Es-panya, Pilar González Frutos ofereix una visió més positiva de la situació: “L’assegurança ha demostrat que no pateix ris-

Més de 500 professionals i experts en el sector de les assegurances, procedents de 50 països diferents de tot el món es van reunir el passat mes de juny a Madrid convocats per la IIS, la International Insurance Society, la major organització internacional de la indústria de l’assegurança. Hi van participar, entre d’altres, el president de Mapfre José Manuel Martínez, i la presidenta d’Unespa, Pilar González Frutos.

cos sistèmics de la magnitud de la banca ni el seu model de negoci és tan sensible a la cri-si de crèdit i que la seva situa-ció de solvència era i és enve-jable. Substancialment, aquest quadre és aplicable a Espanya i a la majoria dels països desen-volupats”. El tema de la solvèn-cia és, precisament, un dels te-mes amb més importància per al sector. Tant és així que vàries van ser les ponències que van girar entorn aquesta qüestió. “El sector assegurador mundi-al, i molt especialment l’euro-peu, sap que s’acosten canvis. Sap que existeix una exigència en el curt termini per perfecci-onar els models de gestió via Solvència II”, explica González Frutos. La presidenta d’Unespa reconeix també la seva preocu-pació per aquesta qüestió: “Les especificitats de l’assegurança han de ser reconegudes perquè

1,221,22

CAIGUDA EN PICATEls darrers dies, el nervio-sisme dels bancs per retornar els préstecs al BCE està pas-sant comptes a l’Íbex, a punt de tancar el pitjor primer se-mestre de la seva història.

1.844,481.836,00

NASDAQ

-0,46%

26 maig 1029 juny 10

DÒLAR / EURO

2.556,562.594,72

EUROSTOXX 50

+1,49%

9.522,669.570,67

NIKKEI

+0,50%

5.814,466.020,68

DAX

+3,55% 0%

ÍBEX CAC DOW JONES

Els resultats del sector assegurador a Espanya van millorar un 1,2% l’any 2009

8300,018494,338688,658882,979077,299271,619465,939660,249854,56

10048,8810243,2010437,5210631,8410826,1611020,47

JUNY 2010JULIOL 2009 JUNY 2010JUNY 2010

EVOLUCIÓ PRIMES DELSECTOR ASSEGURANCES A ESPANYA 2009-2010

Assegurança Evolució2009-2010

No vida -2,00%Autos -1,70%Salut 4,40%Multirisc 1,20%Resta no vida -8,80%Vida -5,90%TOTAL -3,80%

Un dels temes més recurrents del seminari va ser la gestió de la solvència. / ARXIU

3159,853217,003274,153331,303388,453445,613502,763559,913617,063674,213731,373788,523845,673902,823959,97

9139,799334,039528,279722,519916,74

10110,9810305,2210499,4610693,6910887,9311082,1711276,4111470,6411664,8811859,1212053,3612247,59

JULIOL 2009 JULIOL 2009

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / ECONOMIA 23

tionarà un grup líder a Espanya en hospitals privats. Fruit d’aquesta operació, l’equip directiu d’Adeslas s’in-tegrarà en l’equip de Direcció del Grup SegurCaixa Holding, en què Tomás Muniesa i Mario Berenguer es mantenen com a conseller delegat i director ge-neral, respectivament. Javier Murillo assumeix el càrrec de director general adjunt execu-tiu del Grup SegurCaixa Hol-ding. Per a Adeslas, Jordi Mer-cader n’ha estat nomenat nou president.

tular del 75,74% d’Hisusa, men-tre que Criteria serà titular del 24,26%. Aquestes operacions han generat en conjunt unes plusvàlues netes consolidades per a Criteria de 162 milions d’euros.

Un nou actorEl nou grup assegurador Segur-Caixa Holding-Adeslas té l’ob-jectiu de situar-se com a refe-

Criteria incorpora Adeslas al seu grup assegurador

L’OPERACIÓ S’HA TANCAT AQUEST MES DE JUNY

BANCO SANTANDER ES REAFIRMA A MÈXIC L’entitat que presideix Botín ha arribat a un acord amb Bank of America pel qual adquirirà la participació del 24,9% que l’entitat posseeix a Santander Mèxic per 2.500 milions de dòlars. Amb aquesta operació Banco Santander es farà amb el 99,9% del banc mexicà.

BEGOÑA GIMÉNEZ

L’operació anunciada en el mes d’octubre per Criteria Caixa-Corp. i Suez Environnement ha arribat a bon port i Adeslas, companyia líder a Espanya en el sector de les assegurances de salut, ja forma part del grup inversor de “la Caixa”, gràcies a l’adquisició del 99,7% del seu capital social per un import de 1.193,3 milions d’euros.Per poder tancar aquesta compravenda, els accionistes d’Adeslas han venut a Criteria les seves participacions corres-ponents. Agbar, pel seu 54,77% de l’asseguradora, i Malakoff Médéric, pel seu 45% –el 0,23% restant pertany a accionistes minoritaris–, han rebut respec-tivament 687,1 milions d’euros i 506,2 milions d’euros, un im-port que inclou els interessos reportats a favor de Malakoff Médéric des de la signatura de l’acord original el mes d’octu-bre passat fins a la data de for-malització de l’adquisició.

L’estratègiaAquesta operació, que va co-mençar a gestar-se fa uns 12

mesos, ha requerit, com a pas previ, que els accionistes de referència d’Agbar, Criteria i Suez Environnement, que con-trolen entre tots dos el 90% del capital de la companyia, pro-mogués que Agbar llancés una OPA d’exclusió sobre el 10% del seu capital en mans d’acci-onistes minoritaris, a un preu de 20 euros per acció, i que pro-cedís posteriorment a reduir el seu capital per amortització de les accions pròpies adquirides. Aquesta OPA va concloure el darrer 26 de maig amb un èxit d’acceptació del 91,27%. Finalment s’ha formalitzat la venda per part de Criteria a Su-ez Environnement d’una partici-pació directa i indirecta d’Agbar equivalent al 24,50% del capital de l’empresa, per un import de 666,5 milions d’euros. Tenint en compte que es preveu que Suez Environnement aporti a Hisusa la totalitat de la seva participa-ció directa a Agbar, Hisusa se-rà titular del 99,04% del capital d’Agbar, i el 0,96% restant que-darà en mans dels accionistes minoritaris que no van acudir a l’OPA d’exclusió. Després d’ai-xò, Suez Environnement serà ti-

COMENCEN A OPERAR LESCAIXES CATALANES FUSIONADESLa nova caixa resultant de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa comencen a treballar conjuntament a partir de l’1 de juliol de manera que els seus clients podran operar a qualsevol de les seves oficines independentment de quina sigui la seva entitat d’origen.

NOU ‘RATING’ DE BANC SABADELLL’agència de qualificació financera Fitch ha situat el rating de BancSabadell a llarg termini en A, des del nivell previ A+, en línia amb la seva opinió sobre la situació de l’economia espanyola. La perspectiva de l’entitat passa de la categoria negativa a estable.

rent en el sector espanyol de les assegurances de vida i de salut, un dels sectors on es preveu més creixement en els propers anys. Les sinergies que s’es-tabliran entre les companyies permetran d’accedir a un uni-vers de sis milions de clients, entre individuals i col·lectius, a un canal de distribució format per més de 1.800 agents i corre-dors d’assegurances i a 200 ofi-cines pròpies, a més de les més de 5.000 oficines de “la Caixa” i de la xarxa comercial de Segur-Caixa Holding. Així mateix, ges-

El sector assegurador compta amb un nou potent actor: és el holding de Criteria CaixaCorp., SegurCaixa Holding – Adeslas, gràcies a la incorporació d’aquesta darre-ra companyia, líder en el sector salut a Espanya.

PRISA

El primer grup de comunicació en els mercats de parla hispana i portuguesa ha aconseguit acabar amb un balanç positiu el mes de juny i amb una millo-ra de la cotització de les seves accions del 5,12%. Present a 22 països, aquesta companyia global arriba a més de 50 milions d’usuaris gràcies a marques com El País, 40 Principales, Santillana o Alfaguara. L’exercici 2009 Prisa va facturar 3.208,58 milions d’euros i va obtenir un EBITDA de 623,75 milions. En el pri-mer trimestre de 2010 Prisa va obtenir beneficis en totes les seves àrees de ne-goci amb un guany de 34,55 milions d’euros. Recentment ha guanyat la batalla judicial pels drets del futbol a Mediapro, qui l’haurà d’indemnitzar amb prop de 105 milions d’euros.

Les operacions han generat en conjunt unes plusvàlues per a Criteria de 162 milions d’euros

MAIG 2010 JUNY 2010

LÍDER EN SALUT

Adeslas va néixer fa més de 40 anys i és, des del 2001, la primera companyia d’assegurances de salut a Espanya. Actualment té més de 3.000.000 d’assegurats, un quadre mèdic amb 33.000 pro-fessionals sanitaris de totes les especialitats, més de 1.100 cen-tres d’atenció mèdica i d’assistència i també 200 punts d’atenció al públic. A més, Adeslas gestiona el segon grup de hospitals privats del país. El 1990, el grup Agbar va convertir-se en el primer accionista d’Adeslas i al llarg d’aquests anys ha continuat adquirint i absorbint més asseguradores.

Adeslas, líder a Espanya en sector salut, compta amb 3 milions d’assegurats

1,78

1,83

1,88

1,93

1,98

2,04

2,09

2,14

2,19

2,24

2,30

24 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ECONOMIA / El mapa del món

La potencialitat comercial dels països

8è Canadà10è Holanda

17è Regne Unit

18è Xile

32è Espanya

36è Portugal

64è Mèxic

75è Marroc

87è Brasil

91è Colòmbia

95è Argentina

119è Algèria

121è Veneçuela

51è 19è Estats Units

20è França

El World Economic Forum (WEF) acaba de publicar el rànquing global en base a l’índex de potencial i foment del comerç dels diferents països. Aquest índex mesura l’eficàcia i la competitivitat de les polí-tiques que faciliten la lliure circulació de béns i serveis entre fronte-res. Concretament, avalua quatre atributs a tenir en compte: l’accés al mercat, l’eficàcia de l’administració duanera, la qualitat de les infraes-tructures de transports i telecomunicacions i l’entorn empresarial. Els països que lideren aquest rànquing continuen sent Singapur i Hong Kong, seguits de Dinamarca, Suècia i Suïssa. Nova Zelanda, Noruega, Canadà, Luxemburg i Holanda completen el top-10.

Espanya retrocedeixRespecte a l’any 2009, l’economia espanyola perd cinc llocs en el rànquing global de potencialitat i facilitats comercials, passant del 27è lloc al 32è. Els indicadors pitjor valorats són els referents a l’ac-cés al mercat nacional i internacional, que mesuren el nivell de pro-tecció dels mercats econòmics i la qualitat del seu règim comercial. Per la seva banda, la millor valoració fa referència a la qualitat de les infraestructures de transport i telecomunicacions.

Singapur i Hong Kong al capdavant per segon any consecutiu

*Aquespermissles activ

1r

Finlàndia

2n

Singapur

3r

Dinamarca

4t

Luxemburg

5è

Hong Kong

6è

Qatar

7è

Noruega

8è

Suïssa

9èEmirats Àrabs U

10è

Suècia

...

...

46è

Espany

TOP 10. ENTORN

EMPRESARIAL *

El mapa del món / ECONOMIA 25JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

1r Singapur

2n Hong Kong

3r Dinamarca

5è Suïssa

4t Suècia

6è Nova Zelanda

7è Noruega

9è Luxemburg13è Alemanya

25è Japó26è Israel

30è Malàisia

72è Sud-àfrica

76è Egipte

84è Índia

105è Kenya

112è Pakistan29è Jordània

40è Aràbia Saudita

48è Xina

49è Hongria

Itàlia

55è Grècia

60è Tailàndia

62è Turquia

22è Bahrein

t subíndex mesura, principalment, el nivell de sivitat i facilitats de la legislació pel que fa a vitats comercials.

Units

nya

del 1r al 3r del 4t al 10è de l’11è al 30è del 31è al 60è del 61è al 121è

26 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ECONOMIA / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

Amb l’objectiu d’augmen-tar la transparència i la competència en el sector de les agències de qualifi-cació de riscos, la Comis-sió Europea ha proposat endurir la norma que les regula, que serviria per dur a terme un control centralitzat per part de la Unió Europea.Cal recordar que l’existèn-cia i la posició d’aquestes agències va ser qüestio-nada en els inicis de la crisi econòmica, el 2007, per no haver alertat de tot

allò que s’estava gestant, i que ara, amb la degrada-ció de la nota del deute de Grècia, Portugal i Espa-nya, s’ha tornat a posar en entredit. Per això, una de les mesures que està estu-

diant en aquests moments la Comissió Europea és crear una agència de qualificació europea, que podria començar a definir-se de cara al mes de setembre. Diversos països, com Alemanya, França i Espanya, ja han demanat que es posi en marxa aquest projecte.

Enduriment de la regulacióSegons la Comissió, la nova Autoritat Borsària Europea comptarà amb

poders exclusius per supervisar les agències de qualificació registra-des a la UE. L’organisme podrà reclamar informa-ció, obrir investigacions i fer inspeccions a les companyies. La creació d’aquesta autoritat ja ha estat aprovada com a part de la reforma del sistema de supervisió de la UE per prevenir futu-res crisis, però encara necessita l’aprovació de l’Eurocambra, que es podria retardar fins a finals de 2010.

La CE vol crear una agència de qualificació de riscos Aquesta nova agència competiria amb Standard and Poor’s, Fichte i Moody’s, acusades, en les darreres setmanes, d’agreujar la crisi d’endeutament de l’eurozona.

AUGMENTAR LA TRANSPARÈNCIA I LA COMPETÈNCIA

ES FORMA EL NOU GOVERN JAPONÈS

El recent primer ministre del Japó, Naoto Kan, ha designat en les darreres setmanes els membres del que serà el seu gabi-net, un govern que hau-rà de buscar solucions per reduir el deute pú-blic japonès i crear un clima de confiança cap a la política. D’aquest nou executiu, del que en formaran part 11 minis-tres que ja exercien el càrrec en l’anterior go-vern, destaca el nome-nament com a ministre de Finances de Yoshihiko Noda, un polític favora-ble a les reformes fiscals. Un dels que continuaran serà el ministre d’Exteriors, Katsuya Okada, que previsiblement mantindrà les relacions amb Was-hington després del recent acord que estableix la permanència de la base aèria que l’exèrcit dels Es-tats Units té a l’illa japonesa d’Okinawa.

CAMERON ASSEGURA QUE EL DÈFICIT ÉS “MOLT PITJOR” DEL QUE S’ESPERAVA

En les seves darreres aparicions públiques, el nou primer ministre britànic, David Cameron, ha culpat l’anterior govern laborista de la greu situ-ació econòmica del Regne Unit, fet que ha donat lloc a un nou conflicte entre govern i oposició. Amés, Cameron ha avisat que s’han de fer “retalls dolorosos” per tal de pal·liar el dèficit públic, que ascendeix a 156.000 milions de lliures (177.840 mi-lions d’euros), encara que no s’han determinat a qui afectaran o quins serveis es reduiran. D’altra banda, Cameron també ha acusat l’anterior go-vern encapçalat per Gordon Brown d’endeutar-se “excessivament”. Cal recordar que l’endeutament del Regne Unit és de 770.000 milions de lliures (uns 877.800 milions d’euros).

EL PRESIDENT DE LA RESERVA FEDERALCREU QUE LA UE HA D’AMPLIAR EL SEUFONS DE RESCAT

El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke,ha declarat que l’organisme que presideix vigila “amb molta cura” tot allò que passa a Europa, ja que és el principal soci comercial dels Estats Units. D’aquesta manera, va recomanar que, possible-ment, Europa hauria d’augmentar el volum del fons d’estabilització que ha creat amb la finalitat que la crisi a Grècia no s’estengui a altres països. Ber-nanke va afirmar, tam-bé, que la Unió Europeaestà decidida a evitar la fallida de Grècia tot i el petit volum de la seva economia, pel perill que pugui causar la suspen-sió de pagaments del deute en altres països “de la perifèria” del continent.

Pla d’estalvi de 80.000 milions d’euros a AlemanyaMerkel assegura que les partides destinades a educació i investigació no es veuran afectades en aquestes retallades. També s’estudia la reducció de l’exèrcit.

ALEMANYA S’ESTRENY EL CINTURÓ

NÚRIA CABRERA

“Estem en temps durs i difícils. Ja no ens podem permetre tot allò que desitgem si volem disse-nyar el futur”, han estat les declaracions de la cancellera alemanya, Angela Merkel, durant la presentació del pla d’estalvi més dràstic en la història del país des de la Segona Guerra Mundial, que significarà estalviar 80.000 milions d’euros fins a l’any 2014. Amb l’objectiu de tancar els buits del sistema finan-cer alemany, aquest pla incorpora rellevants reta-llades en les àrees de Tre-ball i Afers Socials, Infra-estructures i Defensa. Pel que fa a l’educació i la investigació, Merkel va assegurar que els pres-supostos no es tocaran i que, de fet, augmentaran 12.000 milions d’euros en la legislatura actual.Entre les mesures, s’ha acordat la reducció del nombre de funcionaris

ministerials i d’altres institucions federals de 10.000 persones menys fins al 2014 i suspendre l’augment previst el 2011 de la paga de Nadal. Pel que fa a l’economia, es reduiran les subvencions, es crearà una taxa ecolò-gica per al tràfic aeri, un impost sobre el combus-tible nuclear per als con-sorcis energètics i noves càrregues fiscals per

als mercats financers. Finalment, la cancellera Angela Merkel va anun-ciar que el país introduirà un impost a les transac-cions financeres com a molt tard el 2012, si no s’arriba abans a un acord que permeti imposar una taxa semblant en l’àmbit internacional o europeu. Segons la pròpia Merkel, aquest impost seria una bona mesura per tal que

els bancs facin la seva aportació a la despesa de la crisi.

Retallades en DefensaD’acord amb el pla d’estalvi, Alemanya es troba estudiant la reduc-ció del seu exèrcit en 40.000 soldats. Els resul-tats d’aquest informe es donaran a conèixer durant el setembre. Des del ministeri de Defensa, s’hauran d’analitzar els efectes que aquesta reduc-ció de militars tindrà per a l’exèrcit i les missions a l’estranger, i estudiar la continuïtat del servei mili-tar obligatori.

L’objectiu d’aquest pla és tancar els buits del sistema financer alemany

Angela Merkel. / ARXIU

NOTÍCIES DEL MES

La nova Autoritat Borsària Europea comptarà amb poders exclusius

Sobre el terreny / ECONOMIA 27JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

POSICIÓ RELLEVANT A LA SEVA ZONA D’INFLUÈNCIA

Bulgària mostra un nou atractiu per desenvolupar negocis a Europa Una vegada incorporada a la Unió Europea, Bulgària inicia una nova etapa com a atractiu emplaçament per a les nostres empre-ses, amb una política fiscal que afavoreix les inversions i una mà d’obra barata i qualificada.

NÚRIA CABRERA

Recentment integrada a la Unió Europea, Bulgària vol atraure noves inversions i negocis per tal de continuar creixent econòmicament. A més d’aquest nou atractiu de pertànyer a la UE, la seva si-tuació geogràfica i estratègi-ca (per Bulgària conflueixen diversos corredors transeu-ropeus, oleoductes i gasoduc-tes), torna a deixar clara la se-va posició rellevant a la seva zona d’influència.D’altra banda, és necessari recordar la importància de la Inversió Directa Estrangera (IDE) al país, ja que s’ha con-vertit en una de les claus de la seva estabilitat econòmica i ha servit per compensar el dèficit, encara que en els dar-rers temps, i a causa de la cri-si econòmica, s’ha estancat.Pel que fa a la moneda úni-ca, Bulgària ha anunciat que la seva adhesió a l’euro es re-tarda pel deute públic regis-trat durant l’any 2009 a causa de decisions dutes a terme en l’anterior legislatura, i és que segons s’havia previst, el pa-ís anava a ingressar a la zona euro a mitjans d’aquest any i adoptar la moneda comuna el 2013. Arran d’això, l’oficina estadística comunitària, l’Eu-rostat, que depèn de la Comis-sió Europea, té previst enviar en els propers mesos una mis-sió a Bulgària per investigar si

ries tèxtils, cuir i calçat, pro-ductes ceràmics, maquinària, manufactures de plàstic, com-ponents d’automoció, sector vitivinícola, hàbitat i maqui-nària i aparells elèctrics.

Sectors on fer negocis a BulgàriaUna de les oportunitats on les nostres empreses poden fer negocis té a veure amb com-pres del sector públic, licita-cions i concursos, relatius a subministrament, obres i ser-veis, en la seva majoria, finan-çats per la UE i altres organis-mes internacionals.

L’adhesió de Bulgària a l’euro es retarda pel deute públic del país registrat durant el 2009. / ARXIU

BULGÀRIA VOL ACOLLIR PART DE L’ESCUTANTIMÍSSIL DE L’OTAN

El govern de Bulgària ha anun-ciat, coincidint amb la visita del secretari general de l’Aliança Atlàntica, Anders Fogh Ras-mussen, que vol participar en el futur escut antimíssil. Arran d’això, el ministre de Defensa búlgar, Anyu Angelov, va haver d’assenyalar que encara és molt aviat per negociar on i quins elements del sistema es podrien desplegar al país. “Insistirem a participar en aquest projecte. Les variants es discutiran quan s’arribi a un nivell tècnic en les negocia-cions”, va explicar.

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI, Eurostat.

Població: 7,6 milions d’habitants

Superfície: 110.994 km2

Capital: Sofia

Sistema polític: República parlamentaria

Inflació: 2,5% (2009), 2% (estimació 2010)

Creixement del PIB: -4,9% (2009), 0% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Grècia (9,8%), Alemanya (9,1%), Tur-

quia (8,9%), Itàlia (8,5%), Romania (7,2%), Bèlgica (5,8%), França (4%).

DADES GENERALS

En importacions, les opor-tunitats es concentren en di-versos àmbits, ja esmentats en l’apartat anterior. A més, cal anomenar la construcció i infraestructures públiques, energies renovables, turisme, telecomunicacions i moda. Pel que fa a la inversió, les em-preses estrangeres solen con-centrar-se en concessions, pri-vatitzacions i d’altres, com les subcontractacions industrials, ja siguin en béns de consum, béns industrials o serveis. Ac-tualment, hi ha diversos pro-cessos oberts en els sectors energètic, de la construcció i financer, entre d’altres.Si es tracta de sectors, cal re-cordar que l’agrícola es troba poc capitalitzat i presenta bo-nes perspectives, gràcies als fons europeus, que permeten realitzar inversions en maqui-nària en un sector que havia quedat relegat.En referència a això, i gràcies a la millora del nivell i la qua-litat de vida, s’han integrat en la societat la preferència pels productes occidentals. Per tant, tenen les portes ober-tes les marques de restaura-ció, hàbitat i moda espanyo-les, tant a través de franquíci-es com en altres sistemes de comercialització.Finalment, és rellevant fer pa-lesa la notorietat que ha ad-quirit, en els mitjans de comu-nicació, la dificultat dels mu-nicipis i empreses de Bulgària per gestionar en solitari els ajuts europeus. Així, s’obren noves oportunitats de negoci per a les empreses dedicades a la consultoria i l’assessora-ment en aquesta matèria.

La Inversió Directa Estrangera a Bulgària contribueix a la seva estabilitat econòmica

Els sectors d’interès del país són la construcció, infraestructures públiques i energia

el govern ha falsificat les se-ves estadístiques per rebaixar el nivell real de dèficit, com va succeir en el cas de Grècia.

Evolució en la presència d’empreses espanyolesPel que fa a les exportacions, les darreres dades, publica-des el 2008, recullen que Es-panya va exportar a Bulgària per valor de més de 297,6 milions d’euros, en els sec-tors de tecnologia industrial, el sector de la carn, ceràmi-ca, aparells i materials elèc-trics, plàstics, productes far-macèutics, siderúrgia i metal-

lúrgia, el sector hàbitat i la moda. Sobre inversions, les empreses espanyoles van in-vertir a Bulgària el 2008 101,9 milions d’euros, principal-ment, en els sectors immobi-liari i de la construcció, amb un interessant creixement en energies renovables.Si parlem dels principals sec-tors d’interès per a les nos-tres empreses a Bulgària, tro-bem que allà on el potencial de creixement és significatiu és als sectors de construcció d’infraestructures públiques, energia i medi ambient, pro-moció immobiliària, teleco-municacions, turisme, matè-

28 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ECONOMIA / Estudis

PrevisionsLa renda disponible de les llars va augmentar el 2009 un 1,1% nominal i segons l’infor-me de Caixa Catalunya, s’es-pera que aquesta es situï en el 0,5%. La taxa d’estalvi es va si-tuar el 2009 en el 18,8%, degut al factor incertesa i precaució però es preveu que aquesta taxa es situï en aquest any en

INFORME SOBRE ECONOMIA FAMILIAR DE CAIXA CATALUNYA

El consum de les famílies catalanes millorarà tímidament el 2010Les previsions no són negatives però les famílies catalanes encara no estan preparades per fer augmentar l’índex del consum privat. L’augment de l’atur, el descens de les prestacions socials i dels sous dels assalariats, més l’ajust fiscal i la pujada de l’IVA poden ser algunes de les forces que frenin les despeses de les famílies. Segons Caixa Catalunya, el consum privat pot apujar-se només un 0,5% respecte 2009.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Caixa Catalunya ha presentat el seu informe trimestral so-bre el consum privat i l’econo-mia familiar en què desgrana un per un els factors que han permès la millora del consum familiar i fa una previsió de com evolucionarà aquest indi-cador durant la resta de l’any. La principal conclusió és que malgrat que estem en un ini-ci de recuperació encara són moltes les forces que incidei-xen negativament com per permetre un revitalització del consum.

Tendència favorableEls diferents indicadors eco-nòmics mostren que Espanya està sortint de la recessió, que no de la crisi. Així ho demos-tra, per exemple, l’increment del 0,1% del PIB durant el pri-mer trimestre de l’any, apujat, entre d’altres, per l’increment d’un 0,5% del consum privat. L’augment de la despesa fa-miliar és un dels motors de la recuperació econòmica i així s’ha comprovat el 2009, any en què un augment de la renda disponible d’un 1,1% ha permès el creixement de la despesa familiar després de sis trimestres consecutius i un setè d’estancament, en els quals s’havia acumulat un descens del 6,9%. Segons l’in-forme de Caixa Catalunya, l’impuls de la compra d’auto-mòbils, afavorit per la posada en marxa del Plan 2000E, ha tingut molt de pes en la millo-ra del consum de les famílies. Caldrà veure com es reaccio-na a la retirada dels ajuts fis-cals a l’adquisició de vehicles. No obstant, l’horitzó a què s’enfronta el consum privat és “encara incert a curt i mig termini”, segons els autors de l’informe. Tot depèn de com evolucionin certs factors con-dicionants, com ara el mercat de treball, les rendes d’ajuda i prestacions, els preus al con-sum, l’índex de confiança de les llars i la riquesa financera.

el 17,3%. El consum privat po-dria créixer enguany d’un 2,6% nominal, equivalent al 0,5% en termes reals.Per comunitats autònomes, es destacarà Canàries amb l’avanç més elevat del consum privat, de l’1,2%, impulsat per la menor destrucció d’ocu-pació. Navarra i Castella-la Manxa se situaran a continu-ació, amb avenços de l’1,1%. A Madrid, el País Basc, Cas-tella i Lleó, Andalusia, Aragó i Extremadura els augments

Millora la confiança de les llars i per tant disminueix la taxa d’estalvi. / ARXIU

seran més moderats, si bé su-peraran la mitjana espanyo-la, entre el 0,9% de Madrid i el 0,6% d’Aragó i Extremadu-ra. En la mitjana d’Espanya hi haurà Cantàbria i Galícia. Ba-lears, amb un 0,4%, Catalunya i la Rioja, amb un 0,1% amb-dues, tancaran el grup de regi-ons amb creixement. Quant a Múrcia, la Comunitat Valenci-ana i Astúries, mostraran cai-gudes de la despesa familiar d’entre el 0,1% (les dues pri-meres) i el 0,7% la darrera.

El PIB s’ha incrementat un 0,1%, gràcies també a la millora del consum privat

La compra de vehicles ha influït en l’increment de la despesa familiar

Retrocés de l’ocupació un 10,7% des de 2007. En el primer trimestre de 2010 s’han des-truït 252 mil llocs de treball.

Davallada d’un 3,1% de la remuneració salarial.

Retirada d’estímuls, com la deducció dels 400 euros a l’IRPF i altres ajuts fiscals.

Pujada progressiva de l’IPC en el darrer trimestre (1,8% al mes de maig).

Pujada de l’IVA.

Recuperació (moderada) de l’índex de confiança de les llars.

Pèrdua de valor de la riquesa financera i immobiliària.

Despalanquejament de les llars gràcies a la baixada de l’euríbor.

CONDICIONANTS DEL CONSUM PRIVAT EL 2010

COMPONENTS DEMANDA NACIONAL (1) VALORACIÓ ANUAL EN %

20

10

0

-10

-20

Consum llars

Font: Ministeri d’Economia i Hisenda

-30

2005 2006 2007 2008 2009 2010

FBCF EquipFBCF Construcció

(1) Sèries corregides de calendari i estacionalitat

Es preveu una reducció de la taxa d’estalvi d’1,5 punts respecte l’any 2009

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL 29

Especial:emprenedoria

la gent que vol muntar o ha muntat negocis. Una de les darreres dades que cal des-tacar és que l’emprenedoria a Espanya és més gran en el sector immigrant, perquè tra-dicionalment són més atre-

CARLES CHACÓN

Quin és l’estat actual de l’emprenedoria a Catalunya?Hi ha una constant i un factor que en èpoques de crisi sempre es presenta: la poca disponibilitat de diners suposa una menor creació d’empreses. També és cert, però, que moltes persones pensen en muntar un negoci quan es queden a l’atur. No obstant, hi ha altres situa-cions que són difícils de detectar en les estadístiques, com per exemple una activi-tat que, almenys en un primer moment, sigui submergida. Des d’aquest punt de vista, no han canviat molt els parà-metres respecte el que seria la situació clàssica de crisi.

Quines són les oportunitats d’aquesta crisi, pel que fa a la creació d’empreses?Hi ha oportunitats noves que sorgeixen d’aquesta situació, per exemple en l’àmbit de la seguretat o el cobrament de morosos. Hi ha serveis que, amb el caliu de la situació, es poden tirar endavant. Cal insistir en que la situa-ció d’atur, tot i ser negativa, sí que propicia el canvi. L’oportunitat que suposa el fet de no haver de deixar una feina per muntar una empresa és bona. Treballa-dors que no s’havien atre-vit a muntar la seva pròpia empresa s’animen finalment.

Quina situació vivim a casa nostra, comparada amb altres països?Podem trobar dades interes-sants al Global Entrepreneur-ship Monitor, que és l’estudi mundial de referència en emprenedoria. En aquesta publicació, que és anual, es detecten les necessitats i les tendències generals de

L’emprenedoria constitueix un indicador econòmic i empresarial determinant per a un país, ja que té conseqüències directes sobre la societat: contractació de personal, noves idees que facin els processos laborals més eficients, etc. Jordi Vinaixa parla de l’emprenedoria amb optimisme, perquè la seva experiència com a professor li ha demostrat que els projectes dels emprenedors del futur són d’una alta qualitat.

vits i saben gestionar molt bé el risc. També s’esmenta la diferència entre si les noves empreses es creen per neces-sitat o per oportunitat. La primera condició és típica del tercer món, i als països occidentals es dóna més la segona.

Hi ha, doncs, tendències generals.Sí, però hi ha dades que són encara més curioses. Per exemple, el país menys emprenedor del món és el Japó, perquè és un país amb unes estructures molt rígi-des, amb un status quo molt definit i que fa difícil que es puguin trencar les dinàmi-ques. D’altra banda, el país més emprenedor és Uganda.

A nivell europeu, quines ini-ciatives es duen a terme per tal d’incentivar una emprenedoria de qualitat?Noruega ha posat en marxa

que s’ha consolidat. Però a banda d’això, la gent entén cada vegada més que és necessari que hi hagi empre-nedors i negocis que afectin directament a la societat i que tinguin, a més, benefici econòmic.

Com a professor, quin paper creu que juga la formació en l’emprenedoria?Tinc la sensació que les con-dicions per emprendre noves empreses són millors, però això no ha de fer que oblidem la formació, que és impor-tantíssima. En els nostres cursos, al final, sempre s’ha de desenvolupar una idea de negoci. En moltes ocasions, per exemple, detectem tre-balls que defineixen el seu mercat des del Besòs al Llo-bregat, i això és un problema, perquè el mercat és mundial, ara mateix.

Quins són els sectors on es focalitzen els nous projectes d’emprenedors?Un sector amb moltes possi-bilitats és el de la gent gran, perquè cada cop vivim més anys i és un àmbit que encara ha de madurar. A més, la llei de la dependència pot donar més oportunitats. Però és un sector molt complicat, perquè és intensiu en mà d’obra i els usuaris no poden pagar molt. En aquest sector la tecnolo-gia ha de tenir molt de pes. Seguint amb els serveis, un altre sector és el de les llars d’infants. A nivell mundial, els negocis de menjar també tenen molt d’èxit, com per exemple la distribució de verdures i fruita a casa. A part d’això, l’àmbit sanitari, les energies renovables o les noves tecnologies de la infor-mació són sectors que encara ara són molt potents.

En aquest especial sobre emprenedoria, hem comp-tat amb la col·laboració d’AIJEC, una associació de joves empresaris que viu de prop aquest tema.

JORDI VINAIXA, PROFESSOR DE POLÍTICA D’EMPRESA A ESADE

molts projectes per a esti-m u l a r l ’ e m p r e n e d o r i a . Fa dos anys, vaig estar a unes jornades a Oslo, i d’entrada ells parlaven d’iniciatives d’estimulació de l’emprenedoria a l’escola primària. És a dir, els projec-tes treballen ja amb els nens, perquè l’objectiu és asso-lir un canvi de mentalitat, una actitud més proactiva i oberta a experiències empre-sarials.

I la mentalitat emprenedora a casa nostra, ha evolucionat?Jo sóc un optimista històric, crec que anem cap a millor. Dit això, sí que hi ha una onada important que implica veure amb bons ulls tot el que envolta l’emprenedoria, fins i tot amb coses una mica absurdes, com aquell que diu que emprenedor i empresari són coses totalment dife-rents, quan un empresari no deixa de ser un emprenedor

Josep Vinaixa imparteix classes a Esade. / CEDIDA

“A Noruega ja estimulen l’emprenedoria a l’escola primària”

“L’emprenedoriaa Espanya és més gran en el sector immigrant, perquè tradicionalmentsón més atrevits i saben gestionar molt bé el risc”

“L’atur, tot i ser dolent, ajuda alguns emprenedors a donar el pas endavant”

30 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

REDACCIÓ

Les xifres parlen per si soles: durant l’any 2009 s’han abando-nat 265.510 iniciatives empresa-rials més que durant el mateix període de l’any anterior. Són xi-fres de l’Informe Executiu GEM (Global Entrepreneurship Moni-tor) sobre l’activitat emprenedo-ra d’Espanya l’any 2009, elaborat per l’Institut de l’Empresa. L’opi-nió general de l’emprenedor sobre la dificultat de crear un ne-goci com el seu sota una situa-ció de crisi com l’actual és tam-bé més negativa que positiva. Un 46% pensa que iniciar un ne-goci és molt més difícil i les se-ves perspectives de creixement són també força pessimistes: un 32% afirma que aquestes són ara molt menors que l’any ante-rior. Però més enllà dels efec-tes ‘debilitadors’ del context econòmic actual, cal destacar

aquells altres escenaris on l’em-prenedor té més al descobert el seu taló d’Aquil·les i que Mar-ta Martí, presidenta de l’AIJEC, repassa. Per ella, el repte més difícil de l’emprenedor és su-perar la improvisació. “Cal te-nir molt clar que les idees sense treball, esforç i coneixement no quallen. Cal evitar l’enlluerna-ment i ser molt conscient que si no s’està preparat per gestio-nar totes les àrees necessàries per caminar com a empresari, l’emprenedor s’ha de rodejar de professionals o experts que l’as-sessorin i facin equip amb ell”. Segons Martí, els trets habituals de l’emprenedor quan comen-ça, com la falta d’experiència, la tendència a improvisar i el fet de no seguir un pla de nego-ci rigorós, “són els grans perills que s’han de gestionar amb més seny que mai”.

La presidenta de l’AIJEC enu-mera alguns dels factors que més debiliten l’empenta de l’emprenedor i el petit empre-sari i el fan anar endarrera, com ara les dificultats per accedir al crèdit imprescindible per finan-çar els projectes; la desprotec-ció total que viuen quan cal fer front a la falta de pagament de-rivada del trencament de la ca-

dena clients-proveïdors a causa de la morositat; l’extrema judi-cialització en la que s’emmarca qualsevol mesura d’ajust que es vulgui prendre en matèria labo-ral i, per últim, l’avançament de l’IVA quan ningú dóna garanties que es cobraran les factures. Actualment, els emprenedors estan posant de mitjana el 67,5% del capital necessari per crear

l’empresa, tot i que més del 50% d’aquest col·lectiu el posa sen-cer i un 62% necessita fons ali-ens ‘informals’, fet que posa de relleu la importància de l’acces-sibilitat al crèdit per la supera-ció de la crisi.

REDACCIÓ

La crisi ha fet desaparèixer moltes empreses amb un pro-jecte viable en circumstàncies propícies, mentre que molts emprenedors i joves empre-saris amb idees brillants i amb plans de negoci de rigor no han trobat l’espai per fer-se un lloc on totes les empre-ses tenen només un objectiu: sobreviure.

Crisi 1 empenta 0Així, tal i com es posa de re-lleu a l’Informe Executiu GEM, l’índex de l’activitat emprenedora en el conjunt de l’Estat ha patit fortament aquesta crisi i va registrar una caiguda del 27,1% entre juli-ol del 2008 i juliol del 2009. Aquest descens es tradueix, al mateix temps, en la pèr-dua d’unes 298.348 iniciati-

ves en fase emprenedora. El mateix estudi destaca l’aban-donament dels negocis i em-preses com una de les xifres més alarmants durant el ma-teix període analitzat i aug-menta un 53,8% respecte a l’any anterior.

Cal destacar que, dintre dels abandonaments, es troben els traspassos, que també han augmentat considerablement, fins al 30%. Amb tot, un 70% dels abandonaments acaba tancant, sense opció de tras-pàs, fet que, traduït en xifres absolutes, equival a una esti-mació de 415.343 activitats.

Portes tancadesTal com diu Marta Martí, pre-sidenta de l’AIJEC, les ame-naces que té l’emprenedor a l’hora d’iniciar l’activitat em-

presarial són les que ha patit sempre. “El que passa és que a dia d’avui es pateixen en grau superlatiu. S’accentuen les barreres d’entrada al sec-tor on es vol obrir mercat, els competidors estan molt més atents i les seves respostes a les iniciatives emprenedores són molt més agressives”, va-lora Martí.

L’impacte de la crisi a l’àmbit de l’emprenedoria és incon-testable i així ho reconeixen els mateixos emprenedors. Segons l’Informe GEM, el 56% dels empresaris que han abandonat una activitat, bé si-gui per tancar o per traspas-sar, atribueix la seva decisió a la crisi econòmica global, i només un 25% dels emprene-dors afirma que aquesta no ha tingut res a veure en la seva decisió.

La dificultat d’accés al crèdit ofega la creació d’empreses i dispara les xifres d’abandonament

AMENACES

La crisi ofega l’empenta de l’activitat emprenedora, que cau un 27% al 2009

DEBILITATS

El negoci no era rendible

39%

Problemes per obtenir finançament 24,7%

Altres motius 9,3%

Motius personals 9,2%

Oportunitat de feina nova 6,4%

Oportunitat de venda 5,9%

Jubilació 2,4%

Tancament planificat amb antelació 1,3%

No sap 1,0%Incident 0,5%

No contesta 0,2%

INFLUÈNCIA DE LA CRISI EN L’ABANDONAMENTD’UNA ACTIVITAT AL 2009

Font: Informe Executiu GEM Espanya 2009

2000 4,55%2001 7,78%2002 4,59%2003 6,77%2004 5,15%2005 5,40%2006 7,27%2007 7,62%2008 7,00%2009 5,10%

EVOLUCIÓ TAXA D’ACTIVITAT EMPRENEDORA TOTAL A ESPANYA ENTRE 2000-2009

Els emprenedors tenen dificultats per accedir al crèdit. / ARXIU

Emprenedoria / ESPECIAL 31JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

REDACCIÓ

Segons la definició del Dic-cionari de l’Enciclopèdia Ca-talana, l’emprenedor/a és la persona que té iniciativa i co-ratge per emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especi-alment difícils i arriscades. L’aprofitament d’una oportu-nitat és, precisament, la prin-cipal motivació que impulsa la creació empresarial, se-gons l’Informe GEM d’Espa-nya 2009, que també destaca el rejoveniment de l’edat del col·lectiu emprenedor, que es va situar als 36 anys. La cri-si deixa al descobert altres punts forts dels nostres em-prenedors. D’una banda, ens trobem amb què ha disminu-ït el percentatge d’empreses que enfronten molta compe-tència, amb la conseqüent mi-

llora de la competitivitat, i de l’altra, l’augment d’empreses que utilitzen tecnologies d’úl-tima generació.

Emprenedor 2.0Trobem un col·lectiu empre-sarial que entén i es pot per-metre invertir per facilitar la seva competitivitat com a eina per superar la crisi. Aquesta és també una de les fortaleses que destaca Marta Martí respecte l’emprenedor pre-crisi. “Avui l’emprenedor actua molt més en xarxa, su-mant sinèrgies i sabent utilit-zar la tecnologia en benefici propi. Això li dóna avantat-ge competitiu respecte a les grans empreses consolidades que, tot i que es van adaptant als temps, pateixen el risc de ser immigrants digitals en un

món 2.0.”, explica. Tal i com destaca l’informe, l’esperit dels empresaris és, en gene-ral, el de resistir. Resistència que demostren també a l’hora de mantenir els llocs de tre-

balls, tot i l’augment d’aturats registrat durant els darrers mesos. Segons l’observatori GEM, per primer cop en nou anys la proporció d’empreses amb 1-5 treballadors és supe-

rior al d’aquelles que només proporcionen feina a l’empre-nedor, posant de manifest el gran esforç que està fent la microempresa per mantenir el màxim els seus treballa-dors tot i la situació de crisi actual. Caldrà veure els efec-tes de la nova reforma labo-ral, amb la reducció dels dies en el cost per l’extinció del contracte com a mesura es-trella que ha de fer revifar l’economia i, per tant, la força de l’emprenedor. Amb tot, des de la Confederació Espanyo-la d’Organitzacions Empresa-rials (CEOE) adverteixen que el projecte de reforma elabo-rat pel govern central sense cap recolzament no contri-buirà a la creació de treball perquè no suposa una dismi-nució real del cost del comiat per l’empresari.

El perfil de l’emprenedor es rejoveneix i es mostra més atent a les noves tecnologies

FORTALESES

OPORTUNITATS

El caràcter de l’emprenedor el porta cap a noves oportunitats de negoci a nous mercats

REDACCIÓ

L’excés de competència i la competència externa són al-guns dels factors que dificul-ten el desenvolupament de les empreses i motiven el tan-cament d’iniciatives. Així ho

constata l’informe d’anàlisi de l’activitat emprenedora GEM, per a qui les empreses més ca-paces de diferenciar-se quant a producte o servei i amb mi-llor relació qualitat-preu són les que tenen més oportuni-

tats de sobreviure. Tot i que la crisi no ha permès en molts casos innovar en pro-ductes o serveis, ha fet que molts empresaris hagin ideat altres eines per fer-se forts da-vant la competència amb nous recursos que els han ajudat a in-crementar les vendes amb més o menys èxit. Tal i com desta-ca la presidenta de l’AIJEC, “la gran oportunitat de l’emprene-dor és la confiança en ell ma-teix i en el projecte que vol

emprendre”. I afegeix: “En els moments de crisi que estem vi-vint, on la por i les angoixes co-arten la creativitat i la iniciativa de la majoria de les persones, la valentia del jove emprenedor és una llum en el túnel”.

Pel canvi de mentalitatTal i com es posa de relleu a l’informe GEM, les dificultats que afronta l’emprenedor són, especialment, de finançament i de disponibilitat de circulant per fer front a pagaments. Amb tot, s’espera que aquest temps de recessió es converteixi en una oportunitat per millorar el teixit empresarial amb un can-vi real de mentalitat empresa-rial: més atenció als canvis de mercat, a la captació de noves oportunitats de diferenciació i a la reducció de la depen-dència d’alguns sectors amb

un pes excessiu a l’economia. “Els joves emprenedors poden ser petites llanternes en la fos-cor. Aquest fenomen pot ser de gran ajuda per revifar l’econo-mia si moltes altres persones, amb menys capacitat per as-sumir reptes, es poguessin su-mar i contagiar-se de l’esperit emprenedor”, observa Martí. En aquest sentit, la formació i l’estimulació per detectar no-ves oportunitats i estratègies han de guanyar al fre a l’ac-cés a capital i que és, al cap i a la fi, el motiu principal perquè molts potencials emprenedors per necessitat no arrenquin el seu negoci. L’aprofitament de l’oportunitat és, amb tot, la principal motivació de l’em-prenedor, per sobre de l’em-prenedor per necessitat, que utilitza aquesta fórmula per generar el seu propi lloc de treball.

Destaca el rejoveniment de l’edat del col·lectiu emprenedor. / ARXIU

Molts empresaris han ideat noves eines per fer-se forts davant la competència. / ARXIU

Les dificultats que afronta l’emprenedor són, especialment, de finançament i de disponibilitat de circulant

32 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

CARA A CARA

1. Es pot dir que els empre-nedors som empresaris en potència, en el sentit que l’ob-jectiu final del procés d’em-prendre és intentar que la idea, producte o servei arri-bi al major nombre de perso-nes, de forma que l‘empresa adquireixi la magnitud sufici-ent. Emprenedors i empresa-ris treballem per crear valor en aquesta societat, hem de ser capaços de liderar i mo-tivar els nostres equips, pre-sentar solucions davant dels problemes i saber en tot mo-ment gestionar el risc.

2. Mantenir una empresa en època de crisi és una si-tuació que implica passar per moments durs, que obli-ga a prendre decisions difí-cils per ajustar els recursos a una demanda que minva. Pot semblar que crear una nova empresa en situació de crisi és una tasca gairebé impos-sible, però una nova empre-sa no té vicis adquirits, ni una estructura de costos ja fixada i, per tant, és totalment flexi-

ble per readaptarse a la no-va conjuntura de mercat. A més, una nova empresa en època de crisi pot ser una fu-gida endavant per aprofitar les oportunitats que sorgei-xen en mercats innovadors i d’alt potencial. I aquí cal que la confiança, en forma de fi-nançament, arribi als nous emprenedors.

3. Doncs en part és així, ja que encara que aquestes caracte-rístiques són presents en amb-dues figures, potser hi són en proporcions diferents. Quan es comença un projecte empresa-rial des de zero el risc és mà-xim, de fet tot és risc. Però la determinació i l’empenta són l’analgèsic perfecte per a ges-tionar-lo i tirar endavant. L’em-presari també té risc, sobretot aquell que innova en nous pro-jectes, ja sigui dins de l’empre-sa o creant-ne de noves, però no s’ho juga tot a una carta. Di-versifica el risc, que sempre és bo i necessari, en base a una adequada planificació, previ-sió i gestió del futur.

4. En primer lloc crec que qui emprèn una activitat empre-sarial no fracassa mai. De fet, als Estats Units on trobem les més altes taxes d’emprenedo-ria i d’èxit empresarial aques-ta paraula està prohibida.

És cert que renovar-se es es-sencial ja que en el mercat només hi ha una cosa que no canvia i és… el canvi. Ai-xò ho hem de tenir en comp-te tant els emprenedors com els empresaris. D’altra ban-da, els emprenedors hauríem de tenir en compte la gestió i planificació des de l’inici, fins i tot des d’abans d’arrencar el projecte, encara que la incer-tesa del curt termini sigui tan gran que sembli una tasca in-útil. I no deixar-ho mai.

5. Per descomptat, ser em-prenedor és dur, requereix de molts sacrificis, de molt es-forç, però la recompensa és enorme, és la manera de ser l’amo del teu propi destí pro-fessional.

1. - TOT I LES DIFERÈNCIES QUE EXISTEIXEN ENTRE LA FIGURA DE L’EMPRENEDOR I L’EMPRESARI,QUINES QUALITATS ELS UNEIXEN?

2. - QUÈ CREU QUE ÉS MÉS DIFÍ-CIL EN TEMPS DE CRISI COM ELS ACTUALS: CREAR UNA NOVA EMPRESA O MANTENIR EL NE-GOCI?

3. - SOVINT ES CONSIDERA QUE L’EMPRENEDOR ÉS L’EMPENTA I EL RISC I L’EMPRESARI ÉS LA GESTIÓI LA PREVISIÓ. QUINA ÉS LA SEVA OPINIÓ?

4. - QUINS SÓN ELS OBSTACLESMÉS FREQÜENTS AMB QUE ES TROBEN RESPECTIVAMENT, EM-PRENEDORS I EMPRESARIS?

5. - SI POGUÉS, TORNARIA A EM-PRENDRE UN NEGOCI DES DE ZERO?

MIGUEL TORRES, DIRECTOR DE BODEGUES TORRES

“Som portadors d’un llegat important que cal conservar, engrandir i autofinançar”

2. Mantenir-se. Al meu entendre, part de l’èxit està en apren-dre de les etapes i les generacions anteriors i aportar idees per al futur. Ser conscients que som portadors d’un llegat important que cal conservar, engrandir i autofinançar.

4. Després de 140 anys d’història, l’empresa ha passat per al-gunes vicissituds però també hem viscut moments memora-bles. Un dels més difícils es va produir l’any 1939, durant la Guerra Civil, durant la qual el celler va ser parcialment des-truït pels bombardejos aeris. No obstant això, i gràcies a l’es-forç dels nostres pares, el celler va poder ser reconstruït en menys de dos anys. Considero que el reconeixement acon-seguit pels nostres vins de finca ha estat fonamental per a l’empresa, especialment el primer que va tenir lloc l’any 1979, quan el nostre Gran Coronas Etiqueta Negra 1970 –avui Mas La Plana– va guanyar l’Olimpíada Mundial de Vins organit-zada per Gault-Millau a París, amb una puntuació superior a vins com Château Latour i Château Haut-Brion.

6. Sí.

ELOI PALÀ, DIRECTOR I FUNDADOR DE SEVIBE CELLS

“Ser emprenedor és dur però és la manera de ser l’amo del teu propi destí professional”

Emprenedor versus empresari

Fidelitzar, captar i fer que els clients estiguin satisfets és un gran repte que han d’afrontar les empreses, i a Contact Center Institute sabem com ajudar-te a aconseguir-ho.

Experts en formació per a la gestió

de clientsCursos d’Alt Rendiment en:• Atenció al Client• Acció Comercial• Gestió del Cobrament• Comandaments intermitjos• Formació de formadors

› Especialistes: el nostre equip disposa d’una experiència dilatada i de coneixements detallats. › Formació Subvencionable.› Cursos presencials, e-Learning, Blending…› Presència nacional i internacional

902003773 www.contactcenterinstitute.es

34 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

1. Quines expectatives té la seva empresa per al que resta de 2010?a) Bones, anem a millor. (56%)b) Dolentes, no sóc gaire optimista. (10%)c) La incertesa no ens permet fer aproximacions en aquest moment. (34%)

2. Quina opinió té respecte la reforma laboral que ha presen-tat el Govern central?a) Bona, serà positiva. (21%)b) Bona, però arriba massa tard per tenir un efecte posi-tiu. (45%)c) No la comparteixo. (14%)d) Ns/nc. (20%)

3. Ha tingut la seva empresa dificultats per accedir a finança-ment durant els darrers 12 mesos?a) Sí, ha estat impossible aconseguir més finançament. (21%)b) Sí, però finalment l’hem aconseguit. (14%)c) No, tampoc ho hem necessitat. (48%)d) No: l’hem necessitat però ens l’han concedit. (17%)

4. Té previst contractar personal durant el que resta de 2010?a) Sí. (31%)b) No. (41%)c) Probablement. (28%)

5. Com a emprenedor/a, quina diria que és la principal mancança del nostre sistema a l’hora de tirar endavant un projecte?a) Dificultats relacionades amb tràmits administratius/bu-rocràcia. (14%)b) Ajuts econòmics a empreses de nova creació. (55%)c) Fortes despeses de constitució. (10%)d) Altres. (21%)

6. Afectarà negativament al seu negoci la pujada de l’IVA?a) Sí. (52%)b) No. (28%)c) Ns/nc. (20%)

7. Quin percentatge del seu pressupost destinarà aquest any la seva empresa a innovació de producte/processos?a) Menys del 10%. (43%)b) Entre un 10% i un 30%. (25%)c) Més d’un 30%. (32%)

8. Quin percentatge del seu pressupost destinarà aquest any la seva empresa a comunicació?a) Menys del 10%. (59%)b) Entre un 10% i un 30%. (38%)c) Més d’un 30%. (3%)

9. La seva empresa o projecte, exporta o té previst exportar a curt termini?a) Sí. (41%)b) No. (52%)c) Ns/nc. (7%)

10. On diria que es troben els seus principals competidors?a) A Catalunya. (35%)b) A Espanya. (7%)c) A Europa. (3%)d) La meva competència és global. (55%)

ENQUESTA

La meitat dels joves empresaris mira més enllà de CatalunyaEls associats de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), enquestats per Món Empresarial, es mostren més aviat optimistes respecte al seu futur, tot i que denuncien la manca d’ajudes de què disposen. Malgrat tot, molts d’ells s’atreveixen a mirar cap a l’estranger: quatre de cada deu diu que la seva empresa ja exporta o té previst exportar a l’estranger.

56% 10% 34%

21% 45% 14% 20%

21% 14% 48% 17%

31% 41% 28%

14% 55% 10% 21%

52% 28% 20%

43% 25% 32%

59% 38% 3%

41% 52% 7%

35% 7% 3% 55%

36 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

“Softonic va néixer com un servei fruit del projecte de final de carrera”

1. Softonic és la pàgina web de distri-bució de programari, capdavantera a Europa, Llatinoamèrica i número 2 a nivell mundial. Softonic ofereix la major recopilació de programes sha-reware, freeware i ‘demos’ comer-cials per a les plataformes Windows, Macintosh, Linux i telèfons mòbils existents a la xarxa. A més de comp-tar amb una amplísima varietat, més

de 110.000 programes, Softonic és una comunitat articulada al voltant de l’univers del programari.

2. Softonic va néixer com un servei fruit del projecte de final de carrera. La creació de l’empresa va venir des-prés. Volia crear un bon servei dirigit als usuaris espanyols que els perme-tés aconseguir programes en el seu idioma a través d’Internet. La idea era crear un servei per facilitar l’ac-cés dels usuaris al millor software en espanyol.

3. El risc principal era crear una web-site que poca gent visités al no tenir pressupost de publicitat. La clau va ser optimitzar el contingut i el website perquè la gent que busqués software als cercadors web pogués trobar Softonic.

4. És una empresa sòlida gràcies al model de negoci, una empresa

en plena expansió internacional, una ‘best place to work’ (el premi al millor lloc on treballar que hem guanyat a Espanya durant dos anys consecutius) i amb importants pers-pectives de creixement. Creiem que el nostre producte, en tractar-se en gran mesura de programes gratuïts, és molt atractiu avui dia, i esperem que la crisi no arribi a afectar-nos. Hem crescut en tots aspectes i hem ampliat l’equip. Acomiadar gent per raons econòmiques sempre serà l’úl-tima opció. Precisament creiem que el mèrit de Softonic és no variar la seva

filosofia d’empresa tot i el context en el qual ens trobem. Això genera confi-ança en els nostres treballadors i ens permet, en certa manera, aillar-nos de la realitat externa des d’un punt de vista de gestió de les persones.

5. No hi ha una clau, sinó moltes. Hi ha un component de sort i de situació del mercat. En el mercat de les tec-nologies hi ha oportunitats constants. Internet és un terreny abonat per a la innovació, per crear serveis nous que tinguin sentit. També és molt impor-tant l’equip humà, que engloba el talent, així com la cultura d’empresa i l’ambició. Jo tenia l’ambició de crear alguna cosa important.

6. És un honor haver estat selec-cionat com a finalista dels premis AIJEC, i estic content pel reconei-xement de la feina ben feta per tot l’equip humà durant els 13 anys de vida de l’empresa.

XVII EDICIÓ DEL PREMI JOVE EMPRESARI

AIJEC reconeix els emprenedors a través dels seus PremisEn el marc de la XVII Edició del Premi Jove Empresari, l’Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC) va entregar el Premi Jove Empresari 2009 a Tomás Diago, de l’empresa de software Softonic, i el Premi a la Millor Iniciativa Empresarial 2009 a l’empresa Disfruta & Verdura.

PREGUNTES1. Ens pot explicar en què consisteix la seva empresa? 2. Com i quan va sorgir la possibilitat de fer realitat aquest projecte?

4. Quina és la clau d’entre totes les claus, perquè una empresa jove es mantingui en temps de crisi com els actuals?

5. Un consell per als nous joves empresaris?

RESPON TOMÁS DIAGOSOFTONIC, GUANYADOR

“Internet és un terreny abonat per a la innovació, per crear serveis nous que tinguin sentit”

Emprenedoria / ESPECIAL 37JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

1. És una empresa especialitzada en tractaments i productes d’última genera-ció per la caiguda del cabell. Tenim dues liníes de productes: una línea de tracta-ment amb làser + nanotecnologia, i una altra línia de cosmètica capil·lar que permet a una persona sense cabell tenir-ne de forma natural en 10 segons.

2. Els nostres productes es basen en una tecnologia que existia des de feia temps. El seu preu però era desorbitat i estava fora de l’abast de la gran majoria de la població. Nosaltres vam millorar l’eficàcia de la tecnologia i vam acon-seguir arribar a un preu assequible per tothom. 3. Sense cap dubte l’inversió en R+D per tal de millorar encara més l’eficàcia dels productes, a l’hora que baixàvem els costos. No ha estat genys fàcil.

4. La creativitat per resoldre els reptes que es van plantejant al llarg del camí i la il·lusió per seguir amb la mateixa empenta que el primer dia. Estem en un

moment on, un cop més, tot s’ha de rein-ventar ja que els patrons tradicionals de consum ja no existeixen. Arribar al cor del consumidor és ara més complexe.

5. Que no deixin de dur a terme els seus somnis si darrera hi ha un pla de negoci sostenible. Ara és també una època d’oportunitats, però s’ha de treballar de valent i ser creatiu, diferent.

6. Em va fer molta il·lusió. És una expe-riència que recomano. L’organització dels premis per part de tot l’equip de l’AIJEC ha estat impecable i molt pro-fessional. I per a una jove empresa com nosaltres de 2 anys d’existència ha estat tot un orgull ser nominats.

“És difícil compatibilitzar la rendibilitat empresarial amb uns criteris de gestió responsables i sostenibles”

1. Vam nèixer fa cinc anys com a mitjà de comunicació amb l’Anuari Empresa Responsable i Sostenible,la revista Corresponsables i el portal www.corresponsables.com, i ens hem convertit en poc temps en l’única edi-torial especialitzada en responsabilitat

RESPON MARCOS GONZÁLEZMEDIA RESPONSABLE, FINALISTA

social i sostenibilitat.

2. Al 2005, aprofitant els 4.500 euros d’un premi que em va donar el CEF per un article acadèmic sobre RSE i recur-sos humans, i gràcies a un préstec com a jove emprenedor, em vaig animar a llançar l’editorial, sabent que o aconse-guia fer-la rendible des del primer dia o el somni no podria continuar.

3. La principal dificultat ha estat i encara és compatibilitzar la neces-sària rendibilitat empresarial amb uns criteris de gestió responsables i sostenibles en un sector com el dels mitjans de comunicació i l’editorial

en el qual, a excepció d’algun cas, no s’està apostant per la RSE.

4. En el nostre cas una de les claus ha estat la coherència entre el que diem i promovem als nostres mitjans de comunicació i el que fem com a pime informativa. Això ens dóna cre-dibilitat, malgrat la situació actual de crisi.

5. Que no es desanimin mai, que si creuen que el seu projecte pot tenir èxit, que lluitin i treballin, i tractin de transmetre la visió i missió de la ini-ciativa a tot el seu equip i potencials clients.

“Estem en un moment en què tot s’ha de reinventar ja que els patrons tradicionals de consum ja no existeixen”

RESPON OLGA BARBERÀTHE COSMETIC REPUBLIC, FINALISTA

“Arribar al cor del consumidor és ara més complexe”

“O aconseguia fer rendible l’editorial des del primer dia, o el somni no podria continuar”

38 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

PREGUNTES1. Ens pot explicar en què consisteix la seva empresa? 2. Com i quan va sorgir la possibilitat de fer realitat aquest projecte?

4. Quina és la clau d’entre totes les claus, perquè una empresa jove es mantingui en temps de crisi com els actuals?

5. Un consell per als nous joves empresaris?

“El client ha de saber que no som una fruiteria, som un hort”

1. Disfruta & Verdura va néixer el 2007. Conreem fruita i verdura al nostre propi hort, a Cambrils, i la portem a les cases dels nostres cli-ents. La lliurem recent collida, fresca, amb totes les seves propietats nutri-tives i tot el seu sabor, mitjançant transport refrigerat. Volem que els nostres clients conciliïn el plaer i la

salut i es diverteixin menjant fruita i verdura. La fruita i la verdura arriben a casa teva en 24-48 hores des del moment de la collita.

2. Som agricultors i treballem la terra. Estimem la terra, com ja ho feia el meu avi. La idea inicial i l’ac-tual és la mateixa. Es tracta de fer arribar a domicili productes frescos i de qualitat directament des del nostre hort. La idea va sorgir passejant pels nostres camps amb un parell d’amics, quan algú va dir: “quina llàstima que molta gent no pugui menjar fruita i verdura de qualitat, no saben el que es perden”. Aquell va ser el primer dia de Disfruta & Verdura.

3. L’objectiu principal és assegurar que el producte arriba fresc i bo a casa al client, la qualitat és l’únic que ens farà triomfar. El client ha de saber que no som una fruiteria, som un hort, això comporta unes avantat-

ges però també uns inconvenients. De productes de temporada no n’hi ha tot l’any. La gent en general viu molt ben acostumada i tot l’any vol menjar de tot, això és irreal, perquè els productes importats es cullen verds i maduren pel camí. La filosofia de Disfruta & Verdura en canvi és tot el contrari, els productes són acabats de collir, frescos, directes de l’hort a casa, maduren a l’arbre, a la mata.

4. La innovació com a filosofia de negoci en el sentit ampli, productes,

transport a domicili, utilització de les noves tecnologies, servei d’aten-ció al client, comunicació. I les ganes de treballar. El nostre hort està a les mans d’un equip de gent jove i pro-fessional, que estima la terra i creu en la feina ben feta, i que porta cinc generacions conreant aquests camps. Creuen en la tradició i també en la innovació.

5. La feina ben feta no té fronteres, cal tenir una visió, creure-hi, treballar amb constància, rodejar-se de gent amb empenta. Sacrificar-se cada dia.

6. Representa un reconeixement a la feina ben feta, al sacrifici que comporta treballar la terra cada dia. Representa un reconeixement a un valors d’estima a la terra, que el meu avi Josep em va ensenyar quan jo era petit. Evident-ment estenc aquest premi a tot l’equip de Disfruta & Verdura, sense ells no hauria estat possible.

JOSEP MARIA BARRABEIGDISFRUTA & VERDURA, GUANYADOR

“El nostre objectiu principal és assegurar que el producte arriba bo i fresc a casa del client”

1. Albus Golf és una empresa de base tecnològica que es dedica a dissenyar, produir i comercialitzar productes de caràcter ecològic per als mercats de l’esport, l’oci i el turisme.

2. La idea va sorgir en un moment de grans canvis a la meva vida. L’estiu

del 2006 jo estava practicant golf als molls de Nova York envoltat de xarxes que impedien que les boles de pràctiques que anava llançant no cai-guessin al riu Hudson

3. El més difícil ha estat, sens dubte, el camí que es va iniciar de zero amb la idea, tot just tornant a casa després de jugar al golf aquell matí de juny de 2006, fins avui, amb aquella idea boja que ha esdevingut un projecte, una empresa i un producte acabat i prepa-rat per vendre.

4. Il·lusió, confiança, treball, ganes, passió, exigència, valentia, perse-verància, autoestima, rigor, estratè-

gia, producte i diners.

5. Que perdin la por al risc, perquè qui no se la juga no pot guanyar mai. Que s’arrisquin si la idea s’ho val. Que innovin, millorant la seva qualitat de vida, la dels seus treballadors i clients d’una manera ètica, justa i ecològica.

6. Ha estat un autèntic reconeixement al treball, a la bona feina, a moltes hores d’esforç per tirar endavant una convicció personal en forma d’idea i projecte. Estic molt content malgrat no haver guanyat.

“Aquella idea boja ha esdevingut un projecte, una empresa i un producte acabat i preparat per vendre”

ALBERT BUSCATÓALBUS GOLF, FINALISTA

“Qui no se la juga no pot guanyar mai”

Emprenedoria / ESPECIAL 39JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Quins idiomes es poden aprendre a l’Escola de Llengües de la UOC?La UOC vol oferir la màxima flexibilitat a l’estudiant i per això tot el seu ensenya-ment és virtual. Les llengües no hi són cap excepció: tenim cursos d’anglès, francès, alemany, japonès, xinès i també cursos de català que preparen a l’obtenció de certificats homologats. La nostra vocació internacional es concreta, entre d’altres coses, en el bon coneixe-ment de llengües estrangeres que tenen els nostres estudiants quan acaben els estudis. Ara, l’Escola de Llengües obre aquesta formació a tota la societat.

Quins nivells poden trobar els interess-ats i quins títols doneu?En anglès i francès oferim de l’inicial

A1 fins a l’avançat B2, equivalent al First Certificate en anglès. En japonès i xinès podem assegurar un sòlid domini de l’escriptura i la lectura i en general una capacitat de resoldre les principals situacions comunicatives. Tota l’oferta es basa en el Marc Europeu Comú de Referència, que defineix les competèn-cies en llengües estrangeres. És la millor manera d’assegurar que els certificats de la UOC i les competències lingüís-tiques dels alumnes siguin reconeguts internacionalment.

Idiomes per Internet, de veritat se n’aprèn? Ens pots fer cinc cèntims de la metodologia?No renunciem a ensenyar gramàtica i vocabulari i de fet consolidem els

coneixements adquirits amb exercicis d’autoaprenentatge. Ara bé, els investiga-dors diuen que les llengües s’aprenen parlant. Per això, a la UOC hem creat eines com el LANGblog, on els alumnes han de realitzar petites intervencions d’audio o vídeo. El professor fa un retorn individualitzat i si cal recomana exercicis específics. Paral.lelament, cada alumne pot referir-se a allò que han dit els companys i això fa néixer un esperit d’unitat i col.laboració a l’aula virtual. De fet, com a universitat tecnològica, la UOC treballa molt les eines del web 2.0. Les fem servir per impulsar l’aprenentatge de llengües, per exemple quan els estudiants fan conferències d’skype o elaboren documents en grups de 3 o 4. Com deiem, s’aprèn fent conversacions

i debats, i també escribint, modificant, reflexionant sobre la llengua...

Què ofereix l’Escola de Llengües de la UOC als professionals?El nostre objectiu sempre és capacitar els nostres estudiants, tant si són universitaris com si són professionals, perquè puguin estudiar i treballar a l’estranger i perquè puguin fer negocis amb gent d’altres cultures. Per això, ens centrem tant en les competències comunicatives i per això no avaluem mitjançant exàmens finals, sino amb l’avaluació contínua, que es la manera d’impulsar i retroalimentar el procés d’aprenentatge i de consolidar els coneixements adquirits a través de tasques i situacions reals.

Oferta d’idiomes per a professionals i

universitarisLa Universitat Oberta de Catalunya crea l’Escola de Llengües en línia. Entrevistem al seu director,

Ferran Ferrando

“Volíem fer desaparèixer la cèlebre frase m’he quedat sense bateria”

1. PuntoBilë és un quiosc digital que ofereix el Servei Carregador Exprés de Bateria de Mòbils i altres disposi-tius portàtils en espais públics. Com a quiosc digital funciona com a suport de publicitat amb cartellera dinàmica en el punt de venda.

2. PuntoBilë neix l’any 2007 amb la clara intenció de cobrir una neces-sitat latent en el mercat: la d’oferir la possibilitat de recarregar la bate-ria de telèfons mòbils en ubicacions públiques fent desaparèixer la cèle-bre frase ‘m’he quedat sense bateria’.

3. El més difícil que ens hem trobat en la consolidació del projecte ha estat donar a conèixer el servei dintre dels clients i usuaris, un servei únic a

BRANCO CALLEJAPUNTOBILË, FINALISTA

Espanya i desconegut per a tots.

4. A força de molt sacrifici i esforç personal. Avui les coses estan difícils i tot es ralenteix tant que, malgrat que la recompensa immediata no ha de formar part de la mentalitat de l’emprenedor, és cert que en aquests moments amb tanta espera el des-ànim arriba a a molts. Així que la clau és molt treball, paciència i tenacitat.

5. És difícil donar consells quan sents que no has fet més que començar. Però crec que els ingredients comuns són il·lusió, esforç i confiança en un mateix. Com em van dir una vegada a la universitat, un bon producte són un 5% de bones idees i un 95% de tre-ball.

6. Un reconeixement a la teva idea que a més ens pot obrir noves opor-tunitats. Ha estat tot un privilegi ser seleccionat per gent tan important i representativa dintre del sector empresarial. Ens ha donat força i confiança en el nostre projecte, un producte de futur de gran escalabili-tat.

“La recompensa immediata no ha de forma part de la mentalitat de l’emprenedor”

40 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESPECIAL / Emprenedoria

talà entra dins d’aquest paquet, per oferir un afegit en el servei respecte altres clíniques.

Quina ha estat la resposta dels pacients?A Blanes, la qüestió del català no és tant un valor afegit, sinó un compromís de l’empresa. Però a Vic sí que hem notat que ajuda molt, realment és un fac-tor que ens atorga més compe-titivitat.

Quines particularitats té el sector sanitari, quant a la llen-gua?Hi ha sectors que, tradicional-ment, han estat més castella-noparlants, com per exemple, el dret o la sanitat. L’educació acadèmica d’aquestes profes-sions s’ha fet, generalment, en castellà, i després és l’idioma que els professionals fan servir a la feina. Els metges, a més a més, es mouen molt i acaben adoptant el castellà com a idio-ma general que poden fer servir a més llocs.

I quin lloc ocupen els altres idi-omes, dins de la seva empresa?Evidentment, tothom parla cas-

“Comunicant en català es fa negoci”

PREMI AL RECONEIXEMENT A LA QUALITAT LINGÜÍSTICA

CARLES CHACÓN

Com va néixer el vostre interès per millorar la qualitat lingüística a l’empresa?Jo venia del món del màrque-ting i d’empresa, i va ser aquesta la tasca que vaig desenvolupar dins la clínica. Tasques que, des d’un punt de vista sanitari no es prenen tant en consideració, però que són necessàries. Com que l’empresa va créixer, ha-víem de canviar el nom, i vam decidir triar un nom en català, Ocular Visió. Aquest va ser el començament. Podríem haver triat el nom en castellà i arribar a més públic. Però creiem que el nostre públic objectiu és el català.

Quines tasques han portat a terme en relació a la qualitat lin-güística?A banda de triar un nom en ca-talà, els tríptics informatius són en català; la pàgina web, en ca-talà i castellà; i la comunicació interna també és eminentment en català. Les conferències i participacions a congressos o empreses també les fem en ca-talà. A més a més, intentem que l’adopció del català dins de la nostra estructura es faci de la manera menys agressiva, així que els doctors que vénen de l’estranger tenen la possibilitat de fer cursos de català, i comp-ten amb un tutor que, una vega-da a la setmana, els supervisa. Les històries clíniques i els in-formes que donem als pacients, a més a més, també les fem en català.

Vostè defensa que l’utilització del català és, per sobre de tot, una qüestió de màrqueting.El pla de màrqueting contempla el català i, de fet, està pensat per a un públic català. Si pen-ses en una audiència concreta, personalitzes més el missatge i transmets més confiança. A més a més, d’aquesta manera fidelitzes el pacient. L’idioma és un afegit, en la majoria dels ca-sos. A segons quins llocs, però, és gairebé un factor estratègic. La nostra clínica a Vic havia de fer servir el el català perquè allà és important, és un factor

tellà i si el client és castellano-parlant no hi ha cap problema. El català no és una imposició, una obligació, sinó una possibi-litat més, un idioma més junta-ment amb el castellà o l’anglès. Com més idiomes, millor.

Tenen previst incloure més idiomes?Tenim un projecte amb una organització de persones rus-ses que viuen a Lloret, ens han demanat si podem per-sonalitzar el missatge en rus. És curiós, no volen el missat-ge en anglès, el volen en rus. És una llengua minoritària a casa nostra, però encara que arribem a menys gent, la co-municació serà de més quali-tat, sense comptar que potser seríem la primera clínica cata-lana en personalitzar el mis-satge en rus.

Quines noves iniciatives de negoci preparen?Fa tres anys vam veure que hi havia un mercat en la cirurgia plàstica, sobretot a Blanes i Vic. Els nostres pacients ens demanaven si podiem fer re-tocs al voltant dels ulls, a al-

tres zones de la cara… Però a nivell de màrqueting no podíem evolucionar molt en aquest sentit, perquè ens de-iem Ocular Visió. Així que fa dos anys vam obrir una filial de cirurgia plàstica, amb nom també en català: Estètic Clí-nic. El model comunicatiu és el mateix que a Ocular Visió, totes les comunicacions es fan en català.

A nivell publicitari, és difícil fer servir el català?No, nosaltres tenim espais pu-blicitaris a ràdios catalanes i a televisions locals que també fan servir el català. En definiti-va, creiem que comunicant en català es fa un negoci, perquè hi ha espais del mercat que demanen una comunicació amb la llengua que el client o pacient fa servir.

Segons la seva experiència, les empreses són sensibles vers la qualitat linguística?Jo no sóc partidari d’obligar ningú a rotular o comunicar-se en català, això que quedi clar. No hem de discriminar cap llengua, sinó incloure’n altres de noves, ja sigui l’an-glès, el rus o el xinès. Crec que és més important que els empresaris ens adonem que comunicar en català és un gran valor afegit: crees negoci i pots personalitzar més. En última instància, pots aug-mentar fins i tot els teus bene-ficis. No hem de fer servir el català perquè les institucions ens ho diguin, sinó perquè és bo per l’empresa.

L’any 2006 l’empresa Ocular Blanes va iniciar la seva expansió amb una nova clínica a Vic. Enric Baulenes, encarregat de la vessant més empresarial del negoci, va proposar unificar les clíniques sota un nom en català: Ocular Visió. Va ser el primer dels passos que ha portat l’empresa a guanyar el Reconeixement a la Qualitat Lingüística dins el Premi Jove Empresari 2009, atorgat per l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC).

“Si penses en una audiència concreta, personalitzes més el missatge i transmets més confiança. Amés a més, d’aquesta manera fidelitzes el pacient”

Enric Baulenas en el moment de recollir el premi concedit per AIJEC. / CEDIDA

OBJECTIUS DEL PREMI

El Reconeixement de la Qua-litat Lingüística Empresarial, de l’AIJEC, té com a objectius valorar i premiar les iniciatives empresarials que hagin des-tacat per l’ús de la llengua cata-lana en l’àmbit de negoci.

“No hem de fer servir el català perquè les institucions ens ho diguin, sinó perquè és bo per a l’empresa”

diferencial. Allà sí que s’aprecia molt que doctors estrangers, per exemple, parlin en català. Creiem en un negoci de pro-ximitat, de fàcil accessibilitat, un producte personalitzat, un finançament adaptat… i el ca-

Emprenedoria / ESPECIAL 41JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS

Els cursos d’emprenedoria de les universitats no atreuen els estudiants

Els programes universi-taris per a joves empre-nedors no aconsegueixen atreure els alumnes, se-gons un estudi dut a terme per la Asociación Escue--la Emprendedores. La principal causa, segons l’informe, és que l’orien-tació dels estudis univer-sitaris és essencialment acadèmica, amb una gran manca d’una vessant més pràctica. Davant d’aques-ta experiència formativa, els alumnes declaren pre-ferir treballar per altres o com a funcionaris. De les facultats analitzades a l’estudi, només la de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona ha ob-tingut un bon resultat, amb la creació de vuit projec-tes. L’informe conclou que, per tal de poder superar aquesta situació, seria necessari introduir més empre-nedors com a professors convidats, ja que la majoria de professors que donen les classes habitualment no ha muntat mai cap empresa.

CajaCanarias i la CEOE impulsen la creació de noves empreses amb microcrèdits

Els presidents de les dues institucions han firmat un acord, en el marc del programa MicroEmpren-de, per tal de donar suport als joves emprenedors mitjançant la concessió de microcrèdits. Aquests microcrèdits son préstecs que es concedeixen amb condicions preferencials i estan destinats a ajudar aquells joves emprenedors que, per la seva situació personal, no poden entrar en el circuit financer tra-dicional. L’acord, a més a més, contempla l’assistèn-cia dels emprenedors a formació bàsica en gestió empresarial i execució del pla d’empresa.

David Alva Rodríguez, nou president de la Confederación Española de Asociaciones de Jóvenes Empresarios (CEAJE)

El passat 27 de maig la Confederación Española de Asociaciones de Jóvenes Empresarios (CEAJE) va celebrar l’Assemblea General Electoral, en la qual es va aprovar la composició de la nova Comissió Executiva de l’organització. El nou president que encapçala la comissió és David Alva Rodríguez, amb

Gustavo Antépara com a secretari general i Daniel Ramos, Álvaro Cuesta i José Antonio Cabrera com a vice-presidents. David Alva ha desenvolupat el càrrec de president de l’Associació de Joves Empre-saris de Sevilla durant 8 anys, de vicepresident pri-mer d’AJE Andalucía i de Secretari d’organització de CEAJE. Alva ha destacat la seva voluntat d’apro-fundir i ampliar els canals de comunicació anunci-ant el projecte de crear una xarxa social de joves empresaris, a més de potenciar la força associativa de l’organització reforçant les relacions i les sinèr-gies comercials entre socis.

El G20 alerta sobre les dificultats fiscals que hi ha en alguns països

El G20 vol expressar la seva preocupació per les di-ficultats fiscals que existeixen a molts països i que, segons el grup, creen volatilitat al mercat i una preo-cupació que podria afectar a la recuperació de les economies. Durant la reunió de Toronto del darrer dissabte de juny, el grup va aprofitar per donar su-port al lliure comerç i a les inversions internacionals, i es va comprometre a no posar més barreres al co-merç de béns i serveis. A més a més, els líders es van mostrar satisfets perquè els estímuls monetaris i fis-cals han ajudat a restaurar la demanda privada.

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL 43

Estils de vidaEls qui estiguin per Barcelona aquest estiu poden gaudir d’un sopar sota les estrelles a l’Observatori Fabra.

I així estem segur que cobra-rem?I si no, tenim les empreses de recobrament, perquè hem de tenir en compte que n’hi ha moltes i de molt serioses, i no totes surten a la televisió.

Però aquí tenim un buit legal...A Espanya no hi ha cap llei que reguli la recuperació de deutes per via no judicial. Com no hi ha una normativa que digui com s’ha de fer aquest procés, això permet que hi hagi extra-limitacions, especialment per les empreses externes que s’hi dediquen professionalment.

I què caldria per tenir una bona llei sobre aquest tema?És tan fàcil com agafar la llei que tenen a França i traduir-la, així tindríem la llei perfecta. Per exemple, a França no es permet que persones amb ante-cedents penals puguin dedi-car-se a aquesta tasca. Però a Espanya tothom pot muntar una empresa de recobrament, encara que no tingui formació, i tampoc és necessari tenir una llicència. I això no pot ser, perquè és una feina delicada, es

La morositat s’ha con-vertit en un problema pera moltes empreses, es-pecialment per a les peti-tes, ja que posa en pe-rill la seva supervivèn-cia. Un dels principals experts en aquesta ma-tèria, Pere Brachfield, acaba de publicar el lli-bre Cobro de impagados y negociación con deu-dores, un manual pràctic de l’A a la Z sobre com recuperar deutes.

IVANNA VALLESPÍN

Una empresa que es troba amb un cas de morositat, què pot fer?La millor forma de solucionar un impagat és no tenir-lo. I per fer això, existeixen diverses fór-mules: una d’elles és contrac-tant una assegurança de crèdit. L’altra forma és el ‘factoring’, que consisteix en vendre la fac-tura a un banc. Amb això saps que cobraràs perquè el banc avança els diners, però per suposat descomptant despeses i comissions bancàries. Una tercera alternativa és, a nivell intern, tenir un credit manager o algú com un director financer que s’encarregui de decidir a quin client se li dóna crèdit. El problema és que hi ha moltes empreses que encara els fa por trucar al client per reclamar un deute. I això no ha de ser així.

I si no ens fan cas?Aquí s’ha d’aplicar el mètode RAITES. Primer hi ha la R de Reconeixement del deute per part del deutor. Si no ho fa, llavors és que estem davant un morós professional i el que hem de fer és anar directament a un advocat. La segona fase és la A, que vol dir Acceptar que pagarà. Després ve l’Im-port que pagarà, ja que hem de tenir en compte el recàrrec i les despeses; això es pot nego-ciar. Just després s’ha de parlar del Temps, és a dir, el termini que ens pagaran el deute. La següent fase és l’Execució, via document on es fa un reco-neixement de deute, ja que les paraules se les emporta el vent. Finalment, hi ha el Seguiment, recordar al deutor que s’apropa la data en què ens ha de pagar.

treballa amb diners i amb dades personals.

El que sí que tenim és una nova llei per lluitar contra la moro-sitat...Sí, aquest juny s’ha aprovat la reforma de la llei 3/2004 contra la morositat. Fins ara, la llei permetia que una empresa i el seu proveïdor pactessin uns terminis lliurement, que fins i tot podien ser 180 dies. Ara, la nova llei diu que a partir de 2013, aquest termini no podrà ser superior als 60 dies des de la prestació del servei o de l’entrega d’una matèria; així, no es tindrà en compte la data de la factura. Aquest termini serà de 30 dies quan es parla d’empreses que treballen amb productes frescos i, cal tenir en compte, que això entra en vigor immediatament. En el cas de la construcció, es podrà pagar a 120 dies als seus proveïdors, un termini que s’anirà retallant progressivament fins arribar als 60 dies l’any 2014.

I l’administració pública?Actualment, se suposa que ha de pagar a 60 dies com a màxim, si no ho fa, teòricament hauria de pagar interessos de demora. Amb la nova llei que s’acaba d’aprovar, a partir de 2013 haurà de pagar a 30 dies, però a més, la novetat és que haurà de pagar els interessos si no compleix aquest termini.

Per quins casos recomana una empresa de recobrament o la via judicial?Depenent bàsicament de l’ac-titud de deutor. Si no et reco-neixen d’entrada el deute, vés a un advocat. El problema és que

la gent no acostuma a deman-dar, només es fa en el 20% dels casos.

I què és més efectiu, l’empresa o la via judicial?El problema de la via judicial és que és molt lenta i pot passar dos o tres anys abans que cobris. I en aquest temps poden passar moltes coses, com que l’empresa tanqui.

Qui és més morós, l’empresa privada o l’administració?L’administració és molt morosa, però paga sempre tard o d’hora. L’empresa pot ser que no pagui mai. D’altra banda, el que molta gent no sap és que un deute no caduca mai. Tu pots reclamar una factura de fa 20 anys.

El problema de la morositat, però, s’ha convertit en un pro-blema global...Fa anys que jo advertia que la situació petaria, perquè les dades indicaven que el deute dels espanyols havia arribat al 170%, i no s’ha de saber molt d’economia per veure que això era insostenible. Tothom pen-sava que podia accedir a grans luxes. Això també és aplicable a les empreses. Moltes no han reinvertit els seus beneficis i els han gastat en consumir. La cultura del pelotazo fun-ciona durant un temps, però ara això s’ha acabat. Ara, qui està aguantant la crisi són les empreses que estan ben capi-talitzades, les que han gestio-nat bé aquests beneficis i han invertit en recerca i investiga-ció.

“Només es fa una demanda en el 20% dels casos de morositat”

ENTREVISTA A PERE BRACHFIELD, EXPERT EN MOROSITAT

Pere Brachfield amb el seu darrer llibre. / I.V.

44 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESTILS DE VIDA / Viatges

La província de Lleida ofereix innombrables possibi-litats i activitats per gaudir d’un viatge de plaer i de turisme actiu. Des de la muntanya fins la plana, Lleida presenta una gran diversitat d’opcions. Sigui quina sigui l’elecció, el que és segur és que els seus paisat-ges, la seva gent o els seus menjars et captivaran i et permetran desconnectar, ni que sigui per un dia, per recarregar forces abans que acabi l’estiu.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Més que reconeguda és l’oferta turística lleidetana, per la seva diversitat i la qualitat dels seus serveis. Més enllà de les des-tinacions tradicionals, com les zones d’alta muntanya al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici per gaudir de la naturalesa en estat pur o viure l’aventura a tota la zona dels Pirineus amb activi-tats d’aigua, aire i terra; o més enllà del recorregut tranquil pel patrimoni cultural, fent espe-cial atenció al llegat romànic del conjunt de la Vall de Boí. Més enllà de tot això a Lleida encara podem trobar moltes més possibilitats: rutes pels seus boscos, les pintures rupes-tres o escenaris literaris. Trens turístics, nous museus o el parc astronòmic són algunes nove-tats que us proposem.

El plaer d’observar Les Terres de Lleida són un àrea excepcional per al turisme ornitològic, ja que concentren la major part de la diversi-tat d’ocells que existeixen a Catalunya. Hi trobem, al llarg de l’any, algunes de les aus més difícils de contemplar d’Europa. Gràcies a la recuperació d’es-pais naturals de gran interès biològic, els amants del món de l’ornitologia trobaran un autèn-tic paradís en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’Aiguabarreig del Segre-Cinca, l’embassament d’Utxesa, el pantà de Terradets, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els secans de Lleida, la serra del Montsec i l’embassament de Sant Llorenç. A Seròs, comarca del Segrià, trobem l’Oficina de Turisme Ornitològic. Podrem trobar tota la informació sobre la riquesa ornitològica i també monumental de la zona.Més que el cel, l’univers, és

que el permet observar el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), situat a la serra del Montsec, a cavall entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà. El PAM consta de dos elements principals: el Centre d’Observa-ció de l’Univers, inaugurat fa un any, i l’Observatori Astronòmic del Montsec. El Parc de Teles-copis és l’espai exterior del Centre d’Observació de l’Uni-vers dedicat a l’observació del firmament, tant de dia com de nit. L’Edifici Central del Centre d’Observació de l’Univers acull

Gaudeix noves rutes

LLEIDA

Els paisatges que recorre el tren són d’una bellesa extraordinària. / OSCAR URGELÉS

El Tren dels Llacs voreja el riu Noguera Pallaressa i passa pels embassaments de Sant Llorenç i Camarasa

• Art rupestre: Recorregut pels 16

jaciments, declarats Patrimoni de

la Humanitat el 1998.

• Del Cister: Passeig per un dels

conjunts cistercencs habitats més

destacats d’Europa.

• De l’oli: Visita a les comarques que

formen la DO Garrigues. A la tardor

es pot veure el procés d’elaboració

a les cooperatives locals.

• Del temps: Aplega tres singulars

museus: el Museu de la Conca

Dellà, a Isona; el Museu dels Raiers,

al Pont de Claverol, i l’Ecomuseu de

les Valls d’Àneu, a Esterri.

• Del vi: Permet visitar els quatre

cellers oberts i en producció que es

troben actualment a les Garrigues.

• Dels Bons Homes: Part del Camí

dels Càtars. A peu, en bicicleta,

cotxe o a cavall.

• BTT per les terres de Lleida: Més

de 2.300 km de camins marcats i

nombrosos serveis per als ciclistes.

• Rutes literàries pel Pallars Sobirà:

Recorregut per paratges que han

inspirat diferents novel·les.

RUTES DE SOMNIuna exposició permanent que engloba els diversos àmbits destacats del COU, l’astrono-mia però també la geologia i la fauna i flora de l’entorn del Montsec. L’Ull del Montsec és una instal·lació multimèdia excepcional, consistent en un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com de qualsevol època, així com la reproduc-ció de pel·lícules projectades en una cúpula de 12 metres de diàmetre.

De trens i castells La Ruta dels Castells del Sió és un itinerari que segueix el curs d’aquest riu, d’uns 70 km de longitud, per descobrir els cas-tells i fortaleses que es varen edificar a mitjan del segle XI, quan els cristians van conque-rir la zona. Des de Cervera fins a Balaguer i des de Torà fins a Tàrrega, Vilagrassa i Anglesola, la ruta transcorre per una zona plana enmig de cultius de cere-als. La visita pot ser guiada a set castells (Montsonís, castell Formós a Balaguer, Florejacs, les Pallargues, Vicfred, les Sitges i Montclar). Al Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, situat al castell de Conca-bella, hi trobem l’espai museís-tic on podrem conèixer a fons la història de les fortaleses.El Tren dels Llacs consisteix en un recorregut turístic de la his-tòrica locomotora de vapor la Garrafeta per la línia Lleida-la Pobla de Segur. És una activi-tat d’un dia que, a banda de fer el viatge en una locomotora de vapor històrica, té en el paisatge un dels principals atractius. El tren passa pels embassaments de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni, voreja el riu Noguera Pallaresa i creua els impressionants congostos de Terradets i Collegats.

JULIOL 2010 MÓN EMPRESARIAL Gourmet / ESTILS DE VIDA 45

EL TAST

Estils de vida

RESTAURANT DE L’OBSERVATORI FABRA

BEGOÑA GIMÉNEZ

Del 15 de juny al 22 de setem-bre, l’Observatori Fabra obre les seves instal·lacions per oferir els Sopars amb Estrellesen un dels miradors més excep-cionals de Barcelona. Aquesta singular proposta combina l’activitat gastronòmica amb la científica per setè any con-secutiu i ja s’ha convertit en un clàssic a les nits d’estiu de la ciutat. La vetllada comença a les vuit i mitja del vespre amb el sopar a la terrassa mirador de l’Ob-servatori. Té un preu de 65 euros per persona (33 euros si és menú infantil per menors de 14 anys) i inclou a més del sopar, la conferència, una visita guiada i l’observació al telescopi. En arribar, i un cop registrada l’entrada, ens donen la benvinguda amb una copa de cava o cervesa. Tot i que l’objectiu principal de l’activitat és la divulgació científica i l’observació astro-nòmica, cal destacar la quali-tat, sensibilitat i originalitat de la cuina. La qualitat, perquè els productes i la seva elaboració són molt cuidats, servits per Laie, empresa de serveis cultu-rals i restauració. Sensibilitat, perquè s’ofereixen, a banda de l’infanti, fins a tres menús per adults. El genèric, un per a vegetarians i un altre que té en compte les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries. Què ningú es quedi amb gana.

Amb noms astronòmicsL’originalitat de l’oferta culi-nària s’hi troba als noms dels plats que ens intenten apropar a l’àmbit astronòmic. D’entrant tenim la Simfonia de l’univers,una crema de tomàquet i sín-dria amb tàrtara de vieires i un sorbet de ceps i croquetes

Varietat: 100% hondarrabi beltza.

Elaboració: La verema es rea-

litza el quinze d’octubre, manual

i en caixes. Desrapament i

maceració a 0ºC durant 48

hores. Fermentació a tempera-

tura controlada. Premsat a 1000

mb. Fermentació malolàctica

al novembre i estança sobre

sogalls en dipòsit fins la prima-

vera. Estabilització per fred.

Característiques: Color violeta

viu. Nas complex molt varietal

amb notes florals i minerals. En

boca, cos mitjà,

l’acidesa es pre-

senta ben embo-

licada amb un

taní suau. Bona

expressió de la

fruita, fons herbaci

de qualitat. Persis-

teix la sensació

varietal.

Grau Alcohòlic:

12,5% vol.

Temperatura de

servei: 14º

Gorrodona Negre 2009Txakoli negre

Sopar amb estrelles

de gorgonzola. De segon, se’ns presenta Cúpula i Galàxia, una vedella rostida amb lasanya i gratinat de bolets i salsa de pero ximenes. El Deliciós Big Bang, són les postres que tan-quen el festí, una quiche dolça d’aranyons i i crema d’atme-lles amb gelat de pastís de for-matge. L’elecció dels vins resulta ade-quada per aquestes dates de calor: el blanc Nubiola Sauvig-non, afruitat i fresc, i el negre Nubiola Syrah-Merlot, molt harmoniós. També es pot optar per la cervesa Inèdit de Damm i l’aigua.

Conferències i diàlegs Un cop finalitzat el sopar, s’ofe-reix una conferència astronò-mica sobre ciència en general, o bé una xerrada entre una personalitat del món de les arts i un científic. Hi partici-paran actors com Lluís Soler o directors teatrals com Sergi Berbell. Els diàlegs s’establiran amb científics de renom com Ramon Folch o Pere Castells.Les conferències dels Sopars amb Estrelles les imparteixen 27 experts en disciplines com l’astronomia, la física, la biolo-gia, l’oceanografia, la sociolo-gia, la química, la medicina i la psiquiatria, que parlaran sobre temes d’actualitat, sempre sobre la base de projectes en actiu i línies actuals de treball. S’han agrupat a partir de tres grans eixos: L’Observació del cel, en què s’explicaran temes relacionats amb l’Univers, la

cosmologia i l’astrofísica; Què li passa a la Terra?, on es par-laran d’alguns fenòmens natu-rals recents, com l’erupció del volcà Eyjafjalla o els tsunamis; per últim, les conferències gira-ran entorn els avenços acon-seguits en investigació i en la necessitat de portar a terme projectes per desenvolupar les àrees de biotecnologia, medi-cina o química, tot això sota el títol La investigació, una inver-sió necessària.

L’observació del celLa nit continuarà amb una visita a les instal·lacions de l’Observatori: el museu, la sala modernista i la sala de la gran cúpula, equipada encara amb els seus elements originals. Des d’aquí els visitants podran observar el cel amb un dels telescopis més antics i grans

d’Europa. Es podrà veure la Lluna i apreciar els seus crà-ters, dunes, valls, etc. També s’hi podrà observar Saturn, Júpiter i Albireu, estrella doble de la constel·lació dels Cigne. Tota l’activitat científica està organitzada per Talència (abans coneguda com a Fun-dació Catalana per la Recerca) que garanteix la qualitat de la difusió científica. La visita guiada i l’observació és a càrrec d’Educa.Cal no oblidar fer la reserva amb antelació per telèfon o via web, on apareix el calendari dels dies en què queden taules lliures.

Observatori FabraCtra. de Vallvidrera, Camí de l’Observatori s/nBarcelona

Aquesta vegada no ens referim a les Michelin, ni tampoc a les del cinema. Us pre-sentem un sopar molt especial envoltat d’es-trelles de les de debò, les del firmament. Una activitat gastronòmica i científica que ofereix l’Observatori Fabra ex-clusivament a les nits d’estiu.

L’Observatori Fabra pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Bar-

celona (RACAB). Construït gràcies a un llegat del sr. Camil Fabra i Fonta-

nilles, primer marquès d’Alella, va ser inaugurat l’any 1904 pel Rei Alfons

XIII. El seu edifici és obra de l’arquitecte modernista Josep Doménech i

Estapà. Des dels seus primers temps, l’Observatori treballa en tres dominis:

astronomia, meteorologia i sismologia. La secció meteorològica estudia

detalladament la climatologia local. La secció sísmica intervé en la sismo-

logia mundial, però s’ocupa sobretot de la sismicitat regional. L’activitat de

la secció astronòmica està dedicada a l’astrometria de petits planetes i

cometes, en el marc de programes internacionals.

OBSERVATORI CENTENARI

Després del sopar s’inicia la conferència o el diàleg sobre ciència. / CEDIDA

Els visitants poden observar el cel amb un dels telescopis més antics i grans d’Europa

46 MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2010ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CulturaCITA CÈLEBRE: “L’alternança fertilitza el terra de la democràcia.” Winston Churchill (1974-1965), polític britànic.

Crisis: lecciones aprendidas... o noAutor: Joan Tugores QuesEditorial: Marcial Pons. EdicionesJurídicas y socialesPàgines: 117

A través de les pàgines d’aquest llibre, el Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, analitza els efectes de la crisi i fa un repàs de les lliçons que cal extreure de tot allò que ha suc-ceït en els darrers temps. L’autor analitza com s’ha pogut arribar a una situació com la viscuda, com s’han de gestionar les dificultats i com s’ha d’assumir tot allò que la crisi ens ha deixat. Tugores plan-teja si estem aprenent correcta-ment la lliçó o bé hauran de ser els llibres d’Història qui, més endavant, ens expliquin la realitat del què ha passat i què és el que realment hau-ríem d’haver après de tot plegat. Planteja també si ens estem perme-tent un retorn al business as usual o si bé tindrem la lucidesa i la humili-tat d’aprendre dels errors.

Todo lo que debe saber sobre Marketing FarmacéuticoAutor: Varis autorsEditorial: Profit EditorialPàgines: 760

Més de 40 experts han participat en l’elaboració d’aquest manual, el qual aporta als seus lectors totes les claus per poder entendre el fun-cionament del sector farmacèutic, amb l’objectiu d’oferir les les eines necessàries per tal de desenvolupar i implementar plans de màrqueting eficaços. El llibre està estructu-rat de manera molt pràctica per al lector, amb una gran rigorositat i un plantejament plenament didàctic. Els experts que han col·laborat ofe-reixen, cadascún dins el seu àmbit, els coneixements més actualitzats del sector sanitari i farmacèutic però també del màrqueting. “Már-queting Farmacéutico” és un llibre de consulta i un manual de referèn-cia molt útil per a totes aquelles persones interessades en la gestió del màrqueting en general.

Dues exposicions simul-tànies, una a l’Arts Santa Mònica i l’altra al Caixa-Forum de Barcelona, dedi-caran aquest estiu els seus espais a recórrer la trajec-tòria artística de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), en el període que va del 1983 fins el 2009. A través d’aquestes mostres el visi-tant podrà conèixer Miquel Barceló com a artista, com a viatger i com a home. El primer, l’Arts Santa Mònica, presenta “Barceló abans de Barceló, 1973-1982”, comissariada per Maria Hevia i Jaume Reus, i que es podrà veure del 15 de juliol al 26 de setembre del 2010. Aquesta exposició presenta el recull de l’obra de la seva primera etapa, segurament la més desco-neguda de l’artista. Per part del CaixaForum, es presenta l’exposició “Miquel Barceló. 1983-2009. “La solitude orga-nisative” la qual es podrà veure també a partir del 15 de juliol d’enguany i fins el 9 de gener de 2011, i que estarà comissariada per Catherine Lampert. A través d’aquestes mostres, l’espectador podrà acostar-se al procés creatiu d’aquest

artista mallorquí. En parau-les del propi Barceló: La meva vida s’assembla a la superfície dels meus qua-dres.”

Un artista que crea experiènciesLa mostra del CaixaForum està composta per un total de 180 peces que recullen des de les primeres grans teles que Barceló va crear a partir de 1983 fins les més recents. De fet, tota aquesta varietat serveix per mostrar el ritme i la varie-tat de la seva obra artística. A través de l’exposició “Miquel Barceló (1983-2009) La solitude organi-sative”, el visitant podrà conèixer i entendre la seva misteriosa, diversa i provo-cadora experiència a través de més de 180 peces. La seva obra mostra la relació amb la natura i la matèria i l’ús que en fa en el seu tre-ball. A més, també es podrà veure com ha evolucionat el seu treball pel que fa a la representació del món humà i animal, així com els seus viatges físics i mentals. En el seu procés creatiu, Miquel Barceló transmet el seu misteri, la seva adre-

nalina i la incertesa perso-nal. Es tracta, doncs, que el públic pugui viure l’obra de Barceló com una expe-riència. Per tal de poder aconseguir aquest efecte, l’artista ha col·laborat per-sonalment en l’elecció de les obres que es mostren en aquesta exposició. Moltes de les seves obres posen a prova les tècniques i els gèneres artístics amb un toc original com, per exemple, natures mortes i retrats tridimensionals o ceràmiques que recorden bestiaris i atuells antics. “La solitude organisative”, que és l’obra que dóna nom al subtítol de l’exposició del CaixaForum, ens remet a un retrat d’un goril·la amb posat seriós que es troba assegut en un racó. Aquesta obra és una mena d’autoretrat on sembla que Barceló expressi com és suportar el pes i el privilegi de dur al damunt un gran renom. L’any passat, l’Obra Social La Caixa va organitzar l’exposició “El mar de Barceló” on es va mos-trar el procés creatiu de l’artista en la realització de la cúpula de la seu de les Nacions Unides a Ginebra.

Miquel Barceló, en essència L’estiu del 2010 tindran lloc a Barcelona dues exposicions simultànies, dedicades a l’artista mallorquí Miquel Barceló, producte d’una positiva coincidència.

The Royal BalletEl Gran Teatre del Liceu presenta l’espectacle de dansa “La bella dorment”, on s’incorporen novetats i millores en aquesta històrica produc-ció del Ballet del Royal Opera House Covent Garden. Del 10 al 13 de juliol, al Gran Teatre del Liceu.

“Dejá Vú”Es tracta del nou espectacle de mentalisme de Luis Pardo, el qual va ser Primer Premi Nacional de Mentalisme. La telepatia, les pre-diccions sorprendran sens dubte l’espectador en una atmosfera plena de misteri. Al Club Capitol, actualment, fins l’1/08.

Teatre, “Delicades”Dins el Festival Grec 2010, s’inclou l’obra “Delicades”, de la companyia T de Teatre. Es tracta d’una història d’històries, on no hi falta l’humor, element sempre present en els seus espectacles. Al Teatre Poliorama, actualment, fins l’1/08.

Exposició “Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948”Aquesta exposició repassarà una època de prosperitat cultural en camps artístics com la fotografia, el grafisme i el cinema, destacant l’aportació dels autors catalans. Al MNAC, actualment, fins el 12/09.

Les exposicions dedicades a Miquel Barceló repassaran la trajectòria de l’artista fins a l’actualitat. / CEDIDA PER CAIXAFORUM.

AGENDA CULTURAL