El sector de l’assegurança esquiva la crisi. L’any 2008 va facturar 12.000 mi-lions d’euros a Catalunya i 60.000 a tot l’estat. Es tracta del màxim assolit fins ara. Aquestes dades es desprenen de la memòria presentada per la Unió Ca-talana d’Entitats Catalanes (UCEAC). A Catalunya les primes que més han crescut són les de vida, les de salut es mantenen i les de motor es contreuen lleugerament.

PÀGINA 6 >>

Setembre 2009 n. 119

L’assegurança, a bon ritme

A les portes d’un nou inici de curs edu-catiu, semblar ser que l’educació pri-vada manté i, fins i tot, en alguns casos augmenta el nombre de matricula-cions malgrat la crisi. Només les es-coles bressol i d’educació infantil se’n ressenten lleugerament. Alguns centres de formació de post-grau han incrementat fins a un 25% el nombre de matriculacions. L’explica-ció és que molt professionals aprofiten aquesta certa paràlisi de l’entorn eco-

PER AQUEST CURS LA FORMACIÓ DIRECTIVA HA EXPERIMENTAT UNA MAJOR DEMANDA QUE EN ANYS ANTERIORS

Només les escoles bressol i d’educació infantil veuen lleugerament afectades les matriculacions.

Malgrat la davallada demogràfica, les universitats privades omplen gairebé al cent per cent les places.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 8 >>

Entrevista a Andrés González, vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).

L’economista Oriol Amat detalla els possibles brots verds que auguren una propera recuperació econòmica, alhora que alerta d’alguns reptes pendents.

EMPRESA pàg. 9 a 15 >>

El lideratge empresarial, una eina imprescindible per fomentar la innovació i millorar la competitivitat de l’economia, per Daniel Ortiz.

El Decàleg: deu experts opinen de temes econòmics i empresarials.

INTERNACIONAL pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: Les ciutats més cares.

Les empreses espanyoles poden trobar infinitat d’oportunitats de negoci a Jor-dània, un país molt interessat a atraure inversions estrangeres.

Joan Tugores reflexiona entorn de les conseqüències geopolítiques que pot suposar l’actual crisi econòmica. Així, valors com la democràcia o l’estat del benestar poden patir canvis.

FINANCES pàg. 21 a 23 >>

Entrevista a Francisco José López, director general d’Apreblanc Ase-sores, companyia capdavantera a Espanya en oferir serveis de preven-ció de capitals.

Les empreses de l’Íbex es concentren a afrontar el deute que tenen, que supera els 248.000 milions d’euros.

Les entitats bancàries es preparen per afrontar un probable augment de la morositat per al darrer trimestre de l’any, que afectarà sobretot les pimes.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 25 a 28>>

Miquel Bonet conversa amb Francisco Herrero, director de RRHH de Freixe-net, empresa capdavantera dins el sector vitivinícola.

Breus sobre recursos humans i nomenaments.

ESTILS DE VIDA pàg. 29 a 31 >>

Descobrim la combinació de tradició i modernitat en tres ciutats d’Astúries: Oviedo, Gijón i Avilés.

Un tros de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

EL SECTOR VA FACTURAR, EL 2008, 12.000 MILIONS D’EUROS A CATALUNYA

Molts directius es formen per estar més ben preparats després de la crisi. / ARXIU

DESTAQUEM

JAVIER CARRILLOVICEPRESIDENT DE MECALUX

Les primes de salut es mantenen. / ARXIU

“El sistema català d’universitats té bona

salut”

JOSEP JOAN MORESORECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF)

“Posar límits a la ciència és pràcticament

impossible”

SANTIAGO DEXEUSGINECÒLEG

nòmic, per invertir el seu temps en for-mació. Per la seva banda, les universi-tats privades de Catalunya pre-veuen omplir gairebé al cent per cent les seves places, tot i que admeten que han registrat un lleuger descens en les sol·licituds d’ingrés. Finalment, les es-coles privades, que acullen alumnes entre 6 i 17 anys, tampoc han experi-mentat baixes significatives. PÀGINA 3 >>

“Aprofitem la crisi per invertir en R+D”

L’ensenyament privat no pateix els efectes de la crisi

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009OPINIÓ / Sumari

Comencem el curs amb una dada força negativa: l’incre-ment de l’atur en gairebé 85.000 persones. Liderant amb escreix el percentatge d’atur mundial, aquest nou incre-ment plou sobre mullat. Una magnitud que representa més despesa en subsidis i menys ingressos, perquè es redueix el número d’afiliats cotitzants. En concret, a Catalunya, la tendència és especialment ne-gativa, ja que s’ha incrementat en 23.218 el número d’aturats. Dada que, en termes absoluts, lidera el rànquing de comuni-tats autònomes d’Espanya.

És ara quan hi ha veus que apunten entre les causes de l’increment d’aturats el fet que s’han exhaurit els efec-tes del “Plan E”. En concret, les persones que es van col-locar al maig i que són les que abans de vacances van passar a l’atur, i és que ja se sabia que era una mesura conjuntural

i, per tant, amb un resultat artificial. A més, era limitada perquè afectava només unes 100.000 persones. Amb tot, la xifra d’aturats ja ha supe-rat els 3.600.000 de persones, una dada que de per si ja és preocupant i, encara més, si valorem el cost últim afe-git dissenyat des del govern. Ens referim al subsidi dels 420 euros, ac-ció economi-cosocial, que suposarà en el càrrec dels comptes de l’estat 1.300 milions d’euros, que es finan-çaran amb futurs impostos.

A on arribarem? Quina serà la fita que assolirà l’atur a Espa-nya? Aconseguirem al nostre país recuperar-nos en paral-lel a Europa? O, al contrari, serem els de la cua, amb una economia lastrada pel deute

acumulat amb aquestes mesu-res populistes?

Si emmarquem tot el que està passant en la lògica de la dinàmica dels cicles eco-nòmics, hem de valorar que, malgrat que tots desitgem el millor quant a la recupera-ció econòmica, sovint s’obre

una distància entre aquest desig i el que en teoria toca ser. Ens expli-quem, quan una economia entra en un ci-cle econòmic

positiu, es tendeix a pensar que es prolongarà el màxim d’anys i, justament al contrari del que passa quan és negatiu, en què es tendeix a escurçar la durada de les futures males ratxes.

Però, malgrat tot, ens ressen-tim en les nostres il·lusions

quan constatem que els únics brots que estem veient fins ara són els de l’atur. I si afe-gim a aquest element que les noves polítiques que s’estan fent al nostre país semblen més pensades en clau elec-toral, implantant lleis que fan content a tothom, en comptes de prendre el timó reduint les despeses de l’administració, limitant la burocràcia o millo-rar la reglamentació laboral, entre un seguit d’altres políti-ques actives necessàries per generar treball. De moment, es van servint rondes d’ac-cions pal·liatives sense més, estratègia que amb el seguit de notícies negatives del dia a dia, ens porten a pensar en un futur preocupant davant del qual ens preguntem si ha arri-bat l’hora en què els polítics es mentalitzin que cal fer un gran pacte polític, deixant de ban-da els seus interessos, però... a hores d’ara... no sembla que sigui la línia escollida.

EDITORIAL

CAL FER UN GRAN PACTE POLÍTIC

“La xifra d’aturats ja ha superat

els 3.600.000 de persones”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordi-nadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAbengoa ........................12

AIG.................................13

Air France ......................13

Banesto .........................13

BBVA .............................23

Carrefour .......................12

E.ON ..............................13

Ferrovial.........................13

Ford................................13

Freixenet........................27

Gas Natura ....................23

General Motors .............13

Google ...........................12

Iberdrola ..................11, 12

ING ................................13

Mecalux...........................9

Metrovacesa .................13

Repsol YPF.....................12

Sacyr..............................12

Seat .........................11, 13

Sfera..............................12

Spanair ............................8

Starbucks.......................11

Telefónica................11, 12

Unión Fenosa.................12

Vodafone .......................13

Vueling ..........................12

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

L’ensenyament privat en temps de crisiCOM AFECTA LA CRISI A L’EDUCACIÓ PRIVADA CATALANA?

MÒNICA VILLANUEVA

“La darrera mesura que es pren és abandonar l’educació”, ai-xí de clar ho anuncia José Luís Málaga, director de comunica-ció de l’Institució Sek que reu-neix vuit escoles repartides per Espanya, entre elles una a La Garriga on s’hi agrupen 1.200 alumnes de diferents indrets de Catalunya, oferint així una radi-ografia interessant si tenim en compte que la presència de l’es-cola privada a Catalunya és no-tablement superior a la mitjana dels països de l’Ocde i de la res-ta de l’Estat.

Infantil pateix la crisiEl fet que les matrícules encara estiguin obertes fa difícil valorar l’impacte exacte de la crisi a l’en-senyament privat a Catalunya però el que sí ja es pot endevinar és “un retrocés de sol·licituds de noves admissions a educació in-fantil”, explica Málaga que ho atribueix al fet que “les famílies més joves, amb fills entre tres i cinc anys, potser tenen menys estabilitat o bé arrosseguen una hipoteca”. Una altra causa que explicaria aquest descens és l’augment de l’atur: “Amb més de quatre milions d’aturats, quan un dels pares es queda sense fei-na, una de les primeres decisi-ons que pren la família per es-talviar és treure el fill de l’edu-cació infantil”, explica Jesús Núñez, president de l’Associació de Centres Autonòmics d’Ense-nyança Privada, Acade. Una al-tra conseqüència de la crisi que

afecta de manera immediata a les escoles infantils és la caigu-da de la natalitat. Segons l’Ins-titut Nacional d’Estadística, Es-panya patirà un descens paulatí de la taxa de fecunditat a partir del 2010, situant la taxa en un 0,7%, molt allunyat del 2,1% ne-cessari pel relleu generacional.

Estabilitat entre els 6 i 17 anysJa sigui perquè les famílies que porten els seus fills a un cen-tre privat tenen una econo-mia més esplaiada o bé perquè l’educació dels fills és primor-dial, la fidelització dels alum-nes ja matriculats “és molt al-ta”. Segons Málaga, “el cas del Sek-Catalunya, amb alumnes provinents de més de 100 loca-litats catalanes, no és cap ex-cepció”. Malgrat aquest positi-visme, la congelació de preus ha estat una mesura adoptada pel centre. La mensualitat que han de pagar els pares per fill oscil·la entre els 500 i 700 eu-ros, depenent del curs. “És possible que en alguns centres hi hagi quotes impagades, però no més que en altres anys”, ex-plica José Luís Málaga. D’altra banda, invertir en l’aprenentat-ge d’idiomes està sent una pri-oritat. La Institució Sek ofereix la possibilitat de cursar un any acadèmic al centre que tenen a Dublín o als Alps. El preu del curs oscil·la els 22.000 euros i “aquest any a principis de maig ja estava complet” i res-pecte al curs passat hem cres-cut un 8%”.

A la UniversitatAl juliol coneixíem la notícia que les preinscripcions per ac-cedir a la universitat pública ha-vien augmentat un 10% respecte l’any passat. Malgrat el descens demogràfic en aquesta franja d’edat, un augment considera-ble d’alumnes opta per seguir els seus estudis a la universitat. “Podria ser un dels pocs efectes

positius de l’omnipresent crisi”, segons el comissionat d’Univer-sitat i Recerca, Joan Majó. Pe-rò com afecta això a la univer-sitat privada? D’una banda, la Universitat Ramon Llull (URL) oferta 3.225 places pel curs vi-nent i ha rebut 4.549 sol·licituds d’ingrés, mentre que l’any pas-sat se’n van registrar 5.190. Mal-grat el descens, la institució

considera com positiva la xifra tenint en compte “la conjuntura econòmica”. Pel que fa la Universitat Inter-nacional de Catalunya (UIC) estan pendents que el període d’inscripcions finalitzi, tot i que han rebut unes 2.000 sol·licituds (de 1.100 places ofertades). La directora de comunicació, Nú-ria Marsal, comenta que no han crescut però “s’han mantingut en relació als darrers dos anys”. Tot i que on sí s’ha apreciat una davallada és en Arquitectura i Humanitats. En canvi, graus com Infermeria, Odontologia, Medicina o Educació “van a l’al-ça clarament”. On sí que la crisi s’ha fet notar ha estat en el reforçament de beques i descomptes, amb un pressupost d’un milió d’euros per part de la Fundació de la UIC , pels estudiants de rendes més baixes sol·licitants. De la mateixa manera que el departa-ment financer de la universitat ha arribat a nous acords amb els bancs pel pagament finan-çat dels estudis.

Aprofitar la crisi per estudiar s’està perfilant com una de les tendències positives. / CEDIDA

Tant pel que fa a l’àmbit universitari com al de les escoles, la recessió ha fet poc per abonyegar la demanda per l’educació privada. Si més no sembla que es manté la màxima ‘l’educació és el primer’. Ara bé, les escoles bressol i d’infantil pateixen de forma més acusada la crisi.

EL CAS DE L’IESE: “A LA CRISI, MÉS FORMACIÓ”

“Pel curs 2009-10 hem incrementat un 25% el nombre de matriculacions”, comenta el director d’admissions de MBA a IESE, Javier Muñoz. De fet, aquesta és una tendència constant per l’escola de negoci que des del curs passat “ha incrementat fins a un 50% les matriculacions”. Com s’explica aquest increment en temps de crisi? “Molts directius decideixen concentrar el seu esforç durant aquests dos anys, conscients que l’entorn econòmic està molt paralitzat. Com que veuen que durant un temps no percebran cap augment sa-larial i tampoc se’ls promocionarà, consideren que és un bon moment per fer un MBA i situar-se després de la crisi més reforçats a nivell de talent i, per tant, amb millors perspectives professionals”, explica Muñoz. Pel que fa el perfil d’estudiant de MBA, “és similar al d’altres anys i entre els candidats no s’observa gent que hagi perdut la feina”. El fet que aquest any s’hagin concentrat moltes matriculacions, “és previsible que l’any proper es registri una lleugera davallada de sol·licituds”, adverteix Javier Muñoz.

4 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

“Cal una socialització de la figura del psicòleg” La ment encara és un camp poc explorat. Per això, la psicologia és una professió que té unes perspectives de futur excel·lents. Així ens ho comunica Andrés González, vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), una institució que ha crescut a un ritme exponencial des que es va crear i que actualment ja compta amb 11.000 col·legiats.

ENTREVISTA A ANDRÉS GONZÁLEZ, VICEDEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA (COPC)

El Projecte deLlei Òmnibus S’està tramitant aquests dies l’anomenat Projecte de Llei Òm-nibus o de modificació de diver-ses lleis sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Aquest projecte supo-sa un canvi radical en la menta-litat dels col·legis professionals a l’hora de regular les diverses professions. Malgrat que alguns dels seus aspectes haurien de ser matisats, és necessari ad-vertir als col·legis que algunes de les regles i pràctiques fins ara seguides han de quedar arraconades al bagul dels re-cords. És el cas d’aquelles nor-mes dictades per les estructures col·legials (en la seva majoria no publicades i elaborades sense cap tràmit procedimental) que restringeixen, sense cobertura legal i amb una finalitat corpora-tivista, l’exercici de les diverses professions. Podem posar a tall d’exemple registres societaris al marge de les lleis aprovades pel Parlament, sancions corpo-ratives sense cobertura legal i incompatibilitats entre professi-ons sense un ancoratge legal.

Tot aquest arsenal de decisions de les organitzacions professio-nals, si no tenen cobertura amb una Llei aprovada pels parla-ments, són il·legals. Dit això, és necessari recordar que aque-lles normes col·legials dirigides a protegir la societat en el seu conjunt i a garantir una millor prestació de les diferents pro-fessions, han de quedar blinda-des per aquestes modificacions legislatives. Per exemple, cal mencionar el cas de les col-legiacions obligatòries de certes professions, que no queda degu-dament garantit per l’article 3 del Projecte de Llei, que es remet a una Llei Estatal i oblida que la reserva de llei en aquest àmbit no té caràcter retroactiu. Per tant, moltes professions tenen recollida aquesta obligatorietat en normes reglamentàries ante-riors a la Constitució, que han de quedar en vigor.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

REDACCIÓ

Amb quina finalitat neix el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya? El seu objectiu és garantir la professionalitat dels col-legiats, vetllant per l’ètica i la deontologia, així com poten-ciar la presència social i sani-tària de la psicologia.

Quina és la situació actual del sector?Molt bona. La psicologia és una professió jove i, a nivell universitari, és una de les car-reres amb més demanda. Té unes perspectives excel·lents, sobretot als països occiden-tals, on les necessitats bàsi-ques estan cobertes i la salut mental forma part del desen-volupament integral de les persones. La ment és el nostre camp, i encara queda molt per explorar.

La societat està prou cons-cienciada de la importància del psicòleg? Hi ha països més avançats des de la perspectiva sanitària, com els països nòrdics, on la psicologia està integrada dins la xarxa sanitària, en concret com una part més de la salut, amb un component no només físic, sinó també mental. En canvi, a Catalunya i Espanya no tots els serveis psicològics són de caràcter públic. Encara no hem arribat a aquest procés de sensibilització i socialitza-ció de la psicologia. A diferèn-cia d’altres països, aquí anar al psicòleg no és com anar al traumatòleg o al cardiòleg.

Els llicenciats en Psicologia tenen un ampli ventall de sorti-des laborals. Per exemple, molts s’incorporen als departaments de RRHH de les empreses.Sí, és una carrera que permet treballar en diverses àrees. Des de psicologia de l’educa-ció fins a psicologia jurídica, passant per la psicologia de l’esport, del treball, de les or-ganitzacions, la psicologia clí-

nica, de la salut... Molts com-panys estan treballant en ETTs o grans empreses de Recursos Humans. D’altra banda, cada vegada hi ha més psicòlegs mediadors, que no només ope-ren en situacions de conflictes legals, sinó també en conflic-tes emocionals, com separaci-ons o divorcis.

Quina valoració fa de l’Escola d’Estiu 2009 del COPC?Estem molt contents de la res-posta que hem tingut aquest any. L’objectiu de l’Escola és formar des d’una perspectiva d’especialització en un mo-ment concret, és a dir, ens adrecem a tots aquells profes-sionals que no poden formar-se dins del procés laboral i, en un període de temps curt (nor-malment una setmana o 10 dies), reben uns coneixements específics.

Quina és la problemàtica principal de la professió?Ens trobem amb tres tipus de problemes. En primer lloc, l’in-trusisme, que ens ve tant de persones que treballen amb la típica bola de vidre com de

persones que fan tasques que no els corresponen perquè no tenen ni la titulació ni l’experi-ència necessàries. Caldria una regulació rigorosa i nosaltres estem treballant per aconse-guir-la. En segon lloc, és neces-sari un procés de sensibilitza-ció social i de coneixement del professional de la psicologia. Molta gent encara pensa que només es pot anar al psicòleg si pateixes una depressió molt forta o una patologia greu. I, fi-nalment, cal una regulació legal que justifiqui la psicologia com a professió sanitària.

La figura del psicòleg educa-tiu està prou potenciada?No. Es contempla molt poc la intervenció del psicòleg en el sistema educatiu. Normal-ment, els que s’encarreguen d’atendre les necessitats dels

alumnes són els orientadors, però no tots són psicòlegs. Per tant, s’hauria de treballar molt més en aquest àmbit i elaborar un marc legal més restrictiu.

Quina relació manté el Col·legi amb l’Administració Pública?A part de les reivindicacions que he esmentat, la relació més important que tenim és de col·laboració. Treballem conjuntament amb el Depar-tament d’Educació, de Treball, de Justícia... Col·laborem pràc-ticament amb totes les univer-sitats, amb l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Escola de Policia de Catalunya... Totes les institucions públiques te-nim un objectiu comú, que és satisfer les demandes socials que hi ha als diferents camps, i un d’ells és el psicològic.

Quins són els reptes de futur del Col·legi?Mantenir i augmentar els ser-veis que oferim als col·legiats, tant des d’un vessant legal com professional. Defensar la psicologia, a nivell social i institucional. I coordinar to-tes les activitats que realitzem tant en l’àmbit estatal com en l’europeu. En definitiva, som una professió amb un nivell d’expansió altíssim i hem de donar resposta a les necessi-tats de la societat i dels nos-tres col·legiats.

Andrés González, a la seu del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

Any de creació del COPC: 1985.

Objectius del COPC: regular la professió i garantir que es dóna un servei psicolò-gic suficientment acurat a les necessitats de la societat actual.

Nombre de col·legiats: 11.000.

Delegacions: seu central a Barcelona. I 3 demarcacions: a Girona, Tarragona i Lleida.

DADES COL·LEGIALS

“És necessària una regulació legal que justifiqui la psicologia com a professió sanitària”

Col·legis Professionals / ECONOMIA 5SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els economistes, preocupats per la viabilitat a llarg

termini del sistema de pensions

Segons l’Enquesta de Situació Econòmica duta a terme pel Col-legi d’Economistes, un 87,1% dels col·legiats creuen que s’han d’emprendre reformes estructurals per tal de garantir la viabilitat a llarg termini del sistema de pensions. A més, estan especialment preocupats per la manca de reformes estructurals i pels costos laborals. Davant d’aquesta situació, els economistes han realitzat diverses propostes per reformar el mercat laboral, entre les quals cal destacar, l’agilització dels processos empresarials d’ajustament laboral (apuntada per un 49,1% dels col·legiats), la flexibilització de la negociació col·lectiva (45,9%) i la recuperació del contracte d’aprenentatge (40,5%). La potenciació de la formació (si fos ne-cessari vinculant-la, fins i tot, al cobrament de les prestacions de l’atur), la reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social, i l’aba-ratiment i flexibilitat de l’acomiadament són les altres propostes que han posat de manifest els economistes.

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona

Els Premis Catalunya Construcció reconeixen la tasca

dels professionals i empresaris del sector

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edi-ficació de Barcelona (CAATEEB) ha celebrat La Nit de la Cons-trucció 2009, on s’han entregat els guardons als guanyadors de la sisena edició dels Premis Catalunya Construcció. L’objectiu d’aquests premis és reconèixer les persones que amb el seu tre-ball han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibi-litat, la innovació o la seguretat en la construcció d’edificis. La sisena edició dels premis ha constat de cinc categories: Premi a la Direcció o Gestió de l’Execució de l’Obra; Premi a la Coordi-nació de Seguretat i Salut; Premi a la Innovació en la Construc-ció; Premi a la Rehabilitació, i Premi Especial a la Trajectòria Professional. Durant la jornada, Maria Rosa Remolà, presidenta del Col·legi, ha remarcat la necessitat de fer valer la polivalència professional per tal de superar el moment especial que estem vivint. “Per això, cal reconèixer les oportunitats que se’ns pre-senten, formar-nos i especialitzar-nos en nous camps de conei-xement, i ser més emprenedors”, ha afirmat.

Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona

Els professionals de l’infermeria capacitats en

l’aplicació de teràpies naturals i complementàries

rebran un diploma d’acreditació

El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona ha obert el procés per acreditar aquells professionals de l’infermeria que garanteixin la seva capacitació en l’aplicació de determinades teràpies naturals i complementàries, a través d’un Diploma d’Acreditació i Capaci-tació (DAC) en Instruments Complementaris de Cures Inferme-res. Aquest sistema d’acreditació, que és un reconeixement dels col·legues, es planteja com un pas intermedi per a la validació de la pràctica, la formació, la recerca i la gestió en teràpies naturals i complementàries fins que des del Departament de Salut de la Generalitat es reguli la formació i el seu exercici. El Col·legi ha plantejat com a àmbits d’acreditació per a l’obtenció del DAC les teràpies de sofrologia, massatge terapèutic, reflexologia podal, te-ràpia floral i tècnica metamòrfica.

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Els periodistes donen suport a les ajudes públiques al

sector, sempre que serveixin per crear llocs de feina

Davant l’anunci de possibles ajudes públiques als diaris, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Asociación de la Prensa de Madrid, el Colexio Profesional de Xornalistas de Galícia i la Unió de Peri-odistes Valencians donen suport a un Pla d’Ajut Governamental al sector, amb la premissa que sigui transparent, fruit d’un debat i amb compromisos per a totes les parts. Segons el Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya, la greu crisi econòmica, publicitària i de vendes que afecta els diaris ha provocat un procés intens d’aco-miadaments i reajustament de costos que fa encara més preca-ri el treball dels periodistes. De la mateixa manera, es debilita la supervivència d’uns mitjans d’informació rigorosos, independents i professionals, condició indispensable per tal d’assegurar la plura-litat de la societat a la qual serveixen. Per tant, el Col·legi demana que les ajudes serveixin per crear llocs de treball i no per als rea-justaments pressupostaris, per finançar Expedients de Regulació d’Ocupació o qualsevol altra forma d’acomiadament.

Congreso

6 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

cat.El 2007 es va estar a punt d’assolir els 2.000 milions en primes al sector de l’automò-bil; la xifra enguany és lleuge-rament inferior, una evolució compartida amb la resta de l’Estat, on les primes se situen per damunt dels 12.000 mili-ons. “La forta competència entre entitats, la millora de la sinistralitat i l’estancament o reducció tant del parc assegu-rat com del període d’ús del vehicle” ho expliquen, segons Uceac.Pel que fa a l’assegurança de salut, l’evolució a Catalunya és força erràtica: a Espanya l’evolució es molt regular (sobre el 10% anual) la dar-rera dècada, mentre que a Catalunya s’ha oscil·lat entre el -20% i el +40%. El 2008 va ser positiu en tots dos esce-naris, de manera que es van facturar prop de 1.500 milions a Catalunya i se’n va assolir els 6.000 per primer cop a Espanya.Mostra de la vitalitat de les assegurances a Catalunya a què es refereix Arregui és la major densitat. Davant els 1.627 euros per habitant a Catalunya (5,87% del Pro-

Les primes d’automòbil han sofert una lleugera caiguda a tot l’Estat. / CEDIDA

UCEAC PRESENTA LA MEMÒRIA SOCIAL DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2008

L’assegurança aguanta la crisi i factura 12.000 milionsCaldrà veure els efectes del 2009, però el primer any de fre econòmic ha permès consolidar al sector de l’assegurança una xifra de negoci de 12.000 milions d’euros només a Catalunya i els 60.000 a tot l’Estat. Les indemnitzacions van arribar a 8.200 milions. Les primes de vida continuen sent-ne l’esperó. Les associades al motor es van contreure lleugerament, mentre que les de salut mantenen el seu vigor.

ARTUR ZANÓN

El sector de les assegurances resisteix amb força la crisi econòmica i a Catalunya, una mica millor que a la resta de l’Estat, a diferència del que venia passant des del 2005. El sector va facturar l’any passat uns 12.000 milions d’euros a Catalunya, el que significa un 20,3% del total espanyol, que s’aproxima als 60.000 milions d’euros; es tracta del màxim assolit mai, després d’un bon 2007 i uns notables 2000 i 2002. Segons la Memòria social de l’assegurança a Catalunya 2008, editada per la Unió Catalana d’Entitats Assegu-radores (Uceac), l’evolució de l’any passat trenca “uns quants anys d’atonia”. El bon comportament d’aquesta acti-vitat a Catalunya està lligat a l’evolució de les primes de vida, la principal font, que va créixer d’un 2,3% aquell any a Catalunya, davant l’1,9% de tota Espanya. L’assegurança va indemnitzar per valor de 8.200 milions d’euros. Uns 6.500 milions corresponen a primes per assegurança de vida. Tot i significar un incre-ment notable respecte el 2007, el màxim es va assolir el 2000, amb unes indemnit-zacions a l’entorn dels 8.500 milions d’euros només a Catalunya.El president d’Uceac, Fran-c isco Arregui , just i f ica aquesta bona evolució per la “tradició que té el sector a Catalunya” encara que pensa que els efectes de la crisi potser es notaran més enguany. “El canvi de ten-dència caldrà valorar-lo més endavant, a mesura que les xifres ja més clarament ‘instal·lades’ a la crisi es vagin coneixent”, diu.Dins la sinistralitat de l’as-segurança, la vida continua copant més de la meitat de l’espai (57%). Hi segueixen automòbils (16,9%), salut (10,2%) i multiriscos (7,3%). A molta més distància se

situen ja responsabilitat civil (1,9%), defuncions (1,1%), transport (0,9%), accidents (0,7%) i incendis (0,3%). La resta no sumen més d’un 3,6%. Les dades són estatals perquè aquesta informació estadística no es presenta desagregada per comunitats autònomes.Quant a les primes per les branques no vida (automòbil i salut fonamentalment), s’ob-serva una lleugera caiguda en el primer cas i un creixement moderat en el segon. En tots dos casos, l’evolució la dar-rera dècada és espectacular, ja que les xifres s’han dupli-

ducte Interior Brut), al con-junt espanyol la mitjana es redueix fins els 1.278 (5,39% del PIB). Només a La Rioja i a Madrid tenen un percentatge superior al català.

La majoria, sense empleatsL’estructura empresarial típica de Catalunya es tras-llada al món de les asseguran-ces. O fins i tot, amb un accent encara més català, en forma de mitjana i, sobretot, petita empresa. Els “locals” (deno-minació del Directori Central d’Empreses) són bàsicament empreses o autònoms sense cap assalariat (així passa amb el 70% de les 10.048 registra-des el 2008). Si se sumen els que en tenen un o dos, de tre-balladors a càrrec, se supera el 90% (9.232). Entre tres i cinc assalariats només n’hi ha 515 i així successivament fins arribar a les tres que en tenen entre 100 i 199 i una única que supera els 200 emple-ats. La Uceac xifra en 17.700 persones els treballadors del sector.També arriben a tot arreu. La “capil·laritat”, és a dir, la proporció d’establiments per

cada una certa xifra d’habi-tants ha crescut en la darrera dècada gairebé un 15%, de manera que hi ha 136 negocis per cada 100.000 persones. “És òbviament inferior a d’al-tres activitats de consum més massiu, però es poden com-parar amb els 162 restaurants o les 326 botigues d’alimenta-ció i és més alta que les 74 farmàcies” per cada 100.000 veïns, senyala Uceac en el seu informe anual.

Radiografia dels accidentsLes dades de la memòria d’Uceac permeten classificar les principals seqüeles d’acci-dents de trànsit a Catalunya. Destaca la columna vertebral (55,1%), seguida a molta dis-tància del perjudici estètic (12,9%), l’espatlla (5,3%), el genoll (4,6%) i l’avantbraç i el canell (3,6%). Les diferèn-cies per demarcacions terri-torials són poc significatives. Tampoc ho són en l’edat mit-jana dels lesionats, de 36 anys i 5 mesos. Els accidentats més joves són els conductors de motos (29 anys i 11 mesos), davant els 47 anys i 10 mesos dels vianants. Enmig queden els turismes (34 anys i 11 mesos) i la resta de vehicles (35 anys i 4 mesos).En l’estudi també es presenta una anàlisi sobre els efectes de la crisi en la butxaca de cadascú. Quatre de cada cinc pensa que la recessió durarà, com a mínim, fins el 2010, sencer. Un 70% coneix alguna persona que està desocupada en el seu entorn més proper. La conseqüència: retallada en el consum. Dues terceres parts veu poc probable comprar cap producte durador i entre les despeses quotidianes sobre les quals colpejarà més la crisi hi ha els restaurants (26%), els bars (25%), els especta-cles (24%) i la roba (23%). A l’altra banda se situen l’aigua i la llum (10%), l’alimentació (11%), internet-mòbil (11%) i la televisió de pagament (14%).

Les primes de vida són la principal font de creixement a Catalunya

El sectorassegurador a Catalunya compta amb 17.700 empleats

ECONOMIA / Anàlisi 7SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Han aparegut els brots verds?RECUPERACIÓ DE LA CRISI

Enmig de la tempesta econòmica que estem patint, en les darreres setmanes estem assistint a un debat sobre l’existència o no de brots verds que permetin preveure una recuperació.

ORIOL AMAT,CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

El sector de l’automòbil ja està començant a augmentar les vendes. / ARXIU

Una bona part dels mitjans de comunicació i dels analistes es mostren molt pessimistes i això pot contribuir a crear més crisi, ja que no podem oblidar que la crisi actual és sobretot de con-fiança. Tot i que moltes perso-nes i empreses estan vivint de manera dramàtica les conse-qüències de la crisi cal recordar que a moltes persones la crisi no les afecta i que fins i tot la baixada de preus i de tipus d’in-terès les pot beneficiar si tenen uns ingressos estables. En alguns casos, l’excés de pes-simisme pot ser interessat. Per exemple, aquelles persones que volen un canvi de Govern poden caure en la temptació que quan pitjor vagi tot, abans hi haurà un canvi de partit al Govern. Si fem una mica de memòria, a totes les eleccions celebrades en els darrers mesos (Estats Units, Galícia, País Basc, Andorra…) hi ha hagut canvi de partit gover-nant. Això es veu clarament en alguns mitjans de comunicació espanyols que minimitzen les dades favorables i amplifiquen les dades negatives. Poso un exemple, fa uns dies el Banc d’Espanya va presentar un informe amb canvis importants

de tendència que indiquen que la crisi pot començar a acabar i el mateix dia el servei d’estudis del banc UBS a Madrid presen-tava un altre informe molt pes-simista. Doncs bé, alguns diaris varen posar en titulars molt des-tacats només l’informe de UBS i, en canvi, donaven un tracta-ment molt més secundari a l’in-forme del Banc d’Espanya que sens cap mena de dubte és molt més rigorós i complert. Això fa pensar que sovint en aquests temes hi ha manipulacions inte-ressades.És veritat que bona part de la informació econòmica segueix sent molt negativa: consum feble, PIB baixant, restric-cions creditícies a les empre-ses, empreses tancant, l’atur pels núvols, augment del dèficit públic, etc. Pilars fonamentals de l’economia del nostre país, com el sector de l’automòbil o la construcció estan veient com la seva activitat s’està reduint de manera important. Serà difí-cil que les coses millorin sense que ressuscitin sectors com la banca, la construcció i l’auto-mòbil, entre d’altres. No obstant això, algunes dades apunten que la tempesta eco-nòmica pot començar a minvar aviat. La banca s’està començant a estabilitzar gràcies al suport de les autoritats monetàries i els governs. Un altre tema que cal abordar és qui ha de suportar el cost que suposen aquests ajuts i a quins sectors han de bene-ficiar. Cal aconseguir que les entitats no donin l’esquena a les empreses i clients que necessi-ten finançament, si estan sane-jades i tenen projectes de futur. El sector de la construcció i l’immobiliari difícilment torna-

ran als excessos de fa un parell d’anys. Segur que és desitjable que no es torni a aquells nivells per no repetir tanta corrupció urbanística i tants desastres ecològics. De tota manera, els 100.000 habitatges construïts aquest any són pocs per a un país que necessita uns 300.000 nous habitatges anuals i per a tornar a crear part de l’ocupació que ha destruït. Diverses dades fan pensar que en un o dos anys es pot absorbir l’estoc d’habi-tatges actual: tipus d’interès baixos, augment de l’estalvi de les famílies pel menor consum, les entitats de crèdit inventen

noves estratègies per a la venda de l’estoc d’habitatges que han finançat. Els bancs i les immo-biliàries que baixen els preus al voltant d’un 30% ja estan comen-çant a vendre molts habitatges, i com mostra el que ha succeït en el Saló Low-Cost. Fa pocs dies, per exemple, Caixa Catalunya ha informat que en poques set-manes ha venut més de 500 habitatges amb una rebaixa entre el 10% i el 30%.La demanda d’habitatges segueix, però no es materia-litzarà en compres fins que els preus baixin de debò, és a dir, al voltant d’un 30%. Alguns sectors fonamentals de l’eco-nomia, com és l’automòbil, ja estan començant a augmentar les vendes, sobretot per les ajudes del Govern i les Comu-nitats Autònomes, pels baixos tipus d’interès i perquè la cai-guda ha estat tan gran que és

més fàcil millorar. Són exem-ples de dades que alimenten l’esperança que potser a pri-mers del 2010 es podria tocar fons i iniciar una recuperació. L’FMI i el Banc d’Espanya ja hi comencen a creure. També pot ajudar el fet que posa de manifest el darrer Informe mensual de La Caixa en relació a què economies fonamentals com la nordameri-cana o la britànica estan a punt de sortir de la crisi. Segons aquest Informe, l’economia dels Estats Units podria tornar a créixer a partir del proper mes d’octubre i el Regne Unit pot créixer de nou al voltant de finals de 2009. Es tracta de països que han fet reformes estructurals importants en el sector financer, en el sector de l’automòbil i amb baixades del preu del habitatge per sobre del 30%.Aquest panorama té algu-nes ombres. Per exemple, no sembla que ens hàgim posat les piles de la innovació que ha de permetre generar ocupa-ció de debò, tenint en compte que molts dels desocupats de la construcció ja no tornaran a aquest sector. L’Administració i el sector públic també podrien aprofitar per canviar el xip i millorar l’eficiència i eradicar i combatre la corrupció. Un altre tema pendent és la transformació dels valors que ens han dut a la crisi actual, si no els millorem tornarem a caure en els mateixos errors i no sembla que en això s’albirin canvis significatius. Ara es bon moment, per fer canvis impor-tants a nivell estructural i en els valors. Si no ho fem ara, quan ho farem?

Algunes dades apunten que la tempesta econòmica pot començar a minvar aviat

8 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva

LES DADES DEL MES

9 de setembre

Retallada de la

producció de petroli

L’Organització de Països Ex-portadors de Petroli (OPEP) podria retallar-ne la produc-ció durant la reunió que ha de mantenir-se a Viena, se-gons informes de diversos analistes, que recullen les re-comanacions de l’Agència In-ternacional de l’Energia i la mateixa OPEP, que ha recla-mat una “major disciplina” en les quotes existents. Es pre-

9 de setembre Presentació del nou iPod d’Apple.

14 de setembreEfectes impagats del juliol.

17 de setembre Saló de l’Automòbil de Frankfurt.

23 de setembre Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’agost.

veu que la demanda de l’or negre caigui entre 100.000 i 200.000 barrils diaris en 2010.

10 de setembre

Restructuració de La Seda

Acaba el termini atorgat pels bancs creditors a la quími-ca catalana, suspesa de co-tització pels problemes per aprovar els seus comptes. En aquest temps habia de desen-volupar i posar en marxa un pla de restructuració de tots els actius, de negoci i deute del grup. La situació finance-ra de la companyia travessa seriosos problemes i s’han previst tancament de plan-tes i expedients de regulació d’ocupació.

15 de setembre

La seu d’Spanair es

trasllada a Barcelona

Les oficines centrals de l’ae-

rolínia Spanair, cridada a ser la gran impulsora de l’aero-port del Prat, es traslladen des de Palma a Barcelona. El canvi està previst que es faci enmig d’una forta polèmica per l’oposició dels treballa-dors, ja que la majoria perdrà la feina i rebutgen les indem-nitzacions.

22 de setembre

La fira SIMO torna

malgrat la crisi

La Fira Internacional de ser-veis i Solucions TIC per a empreses, SIMO Network, torna del 22 al 24 de setem-bre a Ifema. Després que la darrera edició es va haver de cancel·lar, enguany torna al recinte firal madrileny amb 165 empreses per la crisi. Els partners que hi donen suport són: Everis, HP, Microsoft, Oracle, SAP, SAGE, Telefóni-ca i Vodafone.

Multa al Segarra

Garrigues

La Unió Europea va amena-çar d’imposar una multa per al canal Segarra-Garrigues per permetre regar en zones agràries declarades d’espe-cial interès natural per a les aus estepàries. Es preveu que la penalització sigui de cente-nars de milers d’euros per ca-da dia que les autoritats han permés inundar d’aigua els camps. La infraestructura es va inaugurar al finals de juny. El canal és una de les grans apostes de futur de les Terres de Lleida.

24 de setembre

Cimera del G-20

La ciutat nordamericana de Pittsburgh serà la propera seu de la cimera dels vint països més poderosos del món. S’hi analitzaran els progressos re-alitzats des de les trobades de

Washington i Londres i es de-batran mesures per assegurar una recuperació sòlida i sos-tenible de la crisi. Espanya tornarà a tenir una cadira a la reunió, de manera que gaire-bé té assegurada la seva pre-sència en properes cites.

SERVEI D’IDIOMESPER A EMPRESESI INSTITUCIONS

UAB Idiomes BarcelonaUAB - Casa ConvalescènciaSant Antoni Maria Claret, 17108041 BarcelonaTel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.catwww.uab-idiomes.com

• Asessorament i servei personalitzat• Programes fets a mida• Professorat altament qualificat• Certificació UAB

Una resposta efectiva i pràctica a lesnecessitats lingüístiques d’empresesi institucions.

Empresari del mes / EMPRESA 9SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

líders en equipament d’emma-gatzematge i tenim un gran potencial. L’empresa, només el 2005, va facturar 500 milions de dòlars allà.

L’últim any la cotització de Mecalux ha oscil·lat entre els 7 i els 12 euros. Estan especialment castigats a la Borsa.El valor està per sota dels fons propis. L’acció ha estat infrava-lorada, però seguim la tònica del mercat. El 2007 vam arribar als 40 euros i teníem 200 mili-ons en fons propis, la meitat que ara. Som el doble de grans i produïm el doble de tecnolo-gia que aleshores. Esperem que

“Patim la crisi amb menys comandes, però l’aprofitem per invertir en R+D”

ENTREVISTA A JAVIER CARRILLO, VICEPRESIDENT DE MECALUX

El vicepresident de Mecalux, Javier Carrillo, valora la inversió en R+D. / A. ZANÓN

Mecalux, amb seu a Cornellà, presumeix de ser una companyia capdavantera en el mercat dels sistemes d’emmagatzemament. Dissenya, fabri-ca, comercialitza i presenta tota mena de serveis relacionats amb prestatgeries metàl·liques. Ven a uns 70 països i és la tercera empresa mundial del seu sector. El vicepresident de la companyia, Javier Carrillo, està convençut que aquesta crisi és una oportunitat per créixer.

ARTUR ZANÓN

El primer trimestre del 2009el van tancar amb 7,7 milions de benefici, un 30% menys.Durarà temps la crisi. A la Unió Europea un temps, i a Espa-nya serà més profunda. Tots els mercats on estem estan afectats. Hem reduït un 33% el volum de negoci. Ara bé, amb la feblesa dels nostres compe-tidors, hi ha un mercat lliure per créixer en participació a Europa i els Estats Units.

En concret, com els està afec-tant la crisi econòmica?Ens ha sobrevingut amb un sistema financer molt sòlid. Tenim 388 milions d’euros de fons propis i no tenim deute. Això ens permetrà créixer en diferents mercats. A la Unió Europea es produeix un retro-cés en la demanda, encara que es manté la part d’automatitza-ció de magatzems. A Espanya, on tenim el 25% de la xifra de negoci, creiem que no caurem més. Als Estats Units i Mèxic estem iguals. I a Amèrica del Sud la crisi ha arribat sis mesos més tard, però la recu-peració serà anterior.

Han plantejat un ERO que afecta 987 treballadors...Ha caigut la demanda, per tant, hem de reduir la plantilla en un 33%. És el que hem fet.

Com sortiran de la crisi?Una via és quan hi hagi la recuperació macro. Ho farem molt ràpidament. Hi ha una demanda acumulada que s’ha de traduir en peticions. Ara els clients no tenen finança-ment. Però en necessiten! I una altra via és amb salt tecnològic molt important. Fins el 2014 ens volem convertir en una empresa informàtica.

Com estan paint la compra d’Interlake?Era el líder als Estats Units, el principal player històricament, amb cinc fàbriques. Amb la marca Interlake-Mecalux som

el mercat ho valori. No només espero retornar als 40 euros, sinó molt més.

Quin és l’esforç inversor en R+D de Mecalux?Sobre els beneficis, entre un 10% i un 15%. Hem creat no fa molt una filial amb 100 engi-nyers informàtics. A més, des que vam adquirir Thyssen no hem parat de desenvolupar tec-nologia de robòtica.

Quines són les prioritats de creixement ara mateix?En cinc anys volem consoli-dar el gran potencial als Estats Units; hi podem facturar mil milions de dòlars. A més, tenim quatre centres d’R+D a Polònia, Barcelona, Gijón i els Estats Units, que hem de de-senvolupar molt més. Tenim una assignatura pendent: la Xina. I volem començar a Xangai a mig termini. No ser allà és com no ser a Madrid o París.

Així, vostès veuen la crisi com una oportunitat... La patim per una reducció del

MOLT PERSONAL

Javier Carrillo va néixer a Madrid el 1965 i és economis-ta de formació.

AVE o avió per anar a Madrid?Avió. És molt més flexible en horaris.

Un paisatge.La Costa Brava. De Llafranc a Calella, de Palamós a Pals. És una joia de la natura.

Un plat.Arròs. Paella. M’és igual si és de pollastre o marisc.

Idiomes que parla.Anglès i francès.

Què fa falta canviar a l’economia catalana o espa-nyola?Cal canviar moltíssim en flexibilitat laboral; estem a anys llum de ser competi-tius. I també cal una gestió molt més eficient de l’Admi-nistració.

“En cinc anys volem consolidar el gran potencial als Estats Units”

volum de negoci, però és una oportunitat per invertir i per avançar en R+D. Cal aprofitar també el temps de recessió.

10 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009EMPRESA / RSC

Els professors Castiñeira i Lo-zano desenvolupen una apro-ximació summament interes-sant, segons la qual el lideratge equival a un triangle virtuós format pel líder, l’equip i el pro-jecte. De tal manera que, en al-gunes ocasions, la noblesa de la causa permet engrandir un lideratge no excessivament re-eixit. Així doncs, tot i la impor-tància evident del líder, el lide-ratge no ha de ser concebut com un fenomen unipersonal, sinó més aviat com un procés col·lectiu.

Sense lideratges no hi ha futur, i per tant, és de vital importàn-cia que millorem la qualitat dels nostres lideratges al govern, a les empreses i a la societat civil. Ara bé, això només serà possi-ble, en bona mesura, si nosal-tres ho fem possible: votant, treballant, participant … En summa, superant la indiferèn-cia i actuant.

ELS REPTES DE LA GOVERNANÇA

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“Se’ns planteja una qüestió decisiva, què volem: gestors o líders?”

El lideratge s’ha de concebre com un procés col·lectiu i no pas com una tasca que s’ha de centrar en una sola persona. /ARXIU

Tothom parla del ‘lideratge’. S’afirma que el país necessita un bon lideratge polític per superar la crisi, que el lideratge empresarial és imprescindible per fomentar la innovació i millorar la competitivitat de l’economia… o que necessitem nous líders per recuperar la confiança en les nostres pròpies possibilitats. Ara bé: què és el ‘lideratge’? Què en sabem sobre ell? El programa “Pensar el lideratge” ha esdevingut una referència imprescindible en aquesta matèria.

Apunts sobre el lideratge

La 3ª edició d’aquest pro-grama de la “Càtedra Liderat-ges i Governança Democràtica d’ESADE” (març-juny 2009) ha suposat un interessant procés d’aprenentatge i reflexió per a un reduït i afortunat grup de professionals. Vegem, tot se-guit, alguns elements singular-ment interessants. Per comen-çar, cal subratllar, d’acord amb el professor Sauquet, que el li-deratge és un fenomen complex i canviant, que durant els dar-rers 100 anys ha estat definit de maneres ben diferents: des de Moore, el 1920 (“capacitat per “imprimir” la voluntat del líder a les persones liderades i induir obediència, respecte, lleialtat i cooperació”), fins a Hemphill, a l’actualitat (“comportament d’una persona quan dirigeix les activitats d’un grup per assolir un objectiu compartit”). I per tant, és necessari preguntar-se què significa el lideratge per a nosaltres, ara i aquí, en el nos-tre context.

Un segon aspecte, plantejat pel professor Losada i recurrent al llarg de les 10 sessions del pro-grama, és la distinció entre els rols del líder i el directiu. La tasca fonamental del directiu és gestionar amb eficiència equips de persones i recursos, i el seu requisit bàsic és la confiança dels seus superiors. Mentre que la missió del líder és liderar, és a dir, dibuixar un horitzó de fu-tur i conduir l’organització vers ell, i requereix el reconeixement per part dels altres. Arribats aquí se’ns planteja una qüestió decisiva, què volem: gestors o líders? Què esperem del presi-dent de la Generalitat (o de la

nostra empresa) que gestioni personalment la sanitat, l’edu-cació i les infraestructures o que defineixi un projecte en-grescador, ens il·lusioni i lideri el país vers un futur millor?

Quines qualitats ha de tenir un líder? Segons Josu Jon Imaz, president de Petronor, un bon líder ha de destacar per la seva capacitat de compromís amb l’organització (l’equip, el pro-jecte) i ha d’estar disposat a as-sumir riscos. Ha de ser també una persona capaç de somiar, és a dir: de definir una visió, un horitzó comú i un projecte nítid. El lideratge exigeix quel-com que no està a l’abast de tothom: la capacitat de “tenir el cap als núvols i els peus a terra”. El líder, a més, ha de ser capaç d’assumir la responsabilitat en els moments decisius i, si cal, també ha de ser capaç d’anar a contracorrent, defensant amb coratge allò que sovint la majo-ria no accepta. El lideratge és si-nònim de valors, entre els quals destaca la credibilitat: el líder ha de ser coherent entre allò que diu i allò que fa. Finalment, un bon lideratge també reque-reix respectar i enfortir les ins-titucions; estimar les persones; saber fer equip i escollir els mi-llors col·laboradors; acceptar els moments de soledat previs

a les grans decisions; conrear una experiència àmplia, atenent a les dimensions social, política i empresarial, sense defugir la projecció pública, ni l’esfera in-ternacional.

Elena Pisonero assenyala la re-lació entre el lideratge i l’evolu-ció de les organitzacions. Sovint es dóna la paradoxa que sense bons líders les organitzacions no canvien, però sense canvis organitzatius l’aparició de bons líders resulta impossible. Heus aquí l’enèsima versió del dilema de l’ou i la gallina. No obstant, sense pretendre una solució de-finitiva, convé plantejar-se fins a quin punt les organitzacions resulten un fre o un estímul per al desenvolupament de nous li-deratges.

Des de l’àmbit del Tercer Sector, tenint presents les singularitats del lideratge en aquest context i els seus stakeholders (socis,

voluntaris, donants, AAPP, …), Ignasi Carreras formula un repte de gran envergadura: “has de poder demostrar que el que estàs fent val la pena”. Un ob-jectiu que, sens dubte, també és aplicable als lideratges empre-sarial i polític.

El professor Longo, des de la perspectiva del sector públic, reivindica la importància del lideratge polític i planteja un altre gran dilema: es tracta de guanyar vots per poder liderar o bé de liderar per poder gua-nyar vots? No hi ha lloc per a les respostes simples, i això ens empeny a reflexionar so-bre altres punts cabdals i no ex-clusius de la política, com per exemple: d’on prové la legitimi-tat del líder?, o bé, com sorgeix el lideratge ‘transformador’ de la realitat, és a dir, aquell que no es limita a gestionar l’statu quo, sinó que pretén crear un nou ordre social?

“El lideratge exigeix la capacitat de ‘tenir el cap als núvols i els peus a terra’”

DEL “LIDERATGE HEROIC” AL “LIDERATGE DISCRET”

El professor Joseph L. Badaracco, al seu llibre “Liderando sin hacer ruido con excelentes resultados” (Deusto, 2006), estudia un conjunt d’exemples de lideratge que no tenen res a veure amb la típica imat-ge del líder carismàtic que arrossega un conjunt de seguidors incondicionals. L’anàlisi d’aquests casos pràctics li permet definir un nou estil de lideratge, el ‘lideratge serè’, construït sobre la base de tres virtuts fonamentals: l’autodomini, la modèstia i la tenacitat. “Els líders que no fan soroll no s’enganyen a si ma-teixos sobre allò que saben o veritablement entenen. S’asseguren que les seves motivacions siguin prou sòlides per a que els ajudin a superar les dificultats (…) Empenyen amb suavitat, testen i avancen a poc a poc. Troben mitjans, quan és necessari, per flexibilitzar les normes. Consideren el compromís com una forma elevada de lideratge i creativitat (…) Aquest plantejament del lideratge és fàcil de malinterpretar. No entusiasma ni emociona, no és una font d’arguments per a drames televisius (…) No obstant, dia rere dia, a través de petits esforços innumerables i sovint invisibles, els líders que no fan soroll fan del món un lloc millor per viure” (p.161).

“El lideratge equival a un triangle virtuós format pel líder, l’equip i el projecte”

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Adecco

Inserció laboral de

discapacitats

La Fundació Adecco i la Uni-versitat Pontificia Comillas han signat un acord de col-laboració per posar en marxa un programa d’inserció labo-ral per antics alumnes amb discapacitat. D’aquesta ma-nera, Adecco treballarà con-juntament amb la unitat de Treball Social de la univer-sitat per tal que els estu-diants amb alguna discapaci-tat completin els seus conei-xements i puguin tenir més oportunitats a l’hora de bus-car feina. Pel rector de la uni-versitat, José Ramón Busto, “s’obre per a la universitat un interessant camp d’actuació pedagògica i conscienciació social.”

Iberdrola

Sistema per a

cotxes elèctrics

Iberdrola és un dels mem-bres que participa en el con-sorci que promou de cara als propers anys la creació d’una infraestructura per a la implantació de cotxes elèc-trics a la ciutat escocesa de Glasgow. Iberdrola participa en el projecte a través de la seva filial ScottishPower i la seva tasca serà el disseny i la construcció dels punts de càrrega dels cotxes elèctrics. Aquest projecte vol conver-tir la ciutat de Glasgow en un referent internacional pel que fa a l’ús dels vehicles elèctrics i del transport sostenible.

Papertec i Sita

Reciclatge d’ampolles

L’empresa France Plastiques Recyclage (FPR), sorgida de l’empresa Sita Francia, i jun-tament amb el Grup Paper-tec, han obert conjuntament

una planta de reciclatge a París amb una capacitat de 40.000 tones d’ampolles l’any. D’aquesta quantitat, 30.000 tones de matèria primera reciclada es podran aprofitar per reutilitzar de manera gra-nulada. L’Agència Francesa de Seguretat Alimentaria (Afssa) ha fet unes recoma-nacions a l’hora de fabricar noves ampolles que han d’es-tar en contacte amb produc-tes d’alimentació. Les ampo-lles reciclades només podran tenir entre un 25% i un 50% de matèria primera reciclada.

Seat

Transport pels

treballadors

Seat ha decidit habilitar un tren per transportar els seus treballadors de Barcelona a Martorell amb l’objectiu d’estalviar emissions conta-minants. El projecte per ara no està en funcionament i es planteja en un futur prò-xim. Aquest sistema ferrovi-ari permetria el transport dels seus treballadors, el trans-port també alguns dels seus models de cotxe fins el port de Barcelona i la possibilitat de transportar components entre les seves plantes de la Zona Franca de Barcelona i Martorell.

Starbucks

Ajuda els agricultors

africans

Starbucks ha contribuït en la millora de la qualitat de vida dels agricultors de cafè de l’Àfrica Oriental mitjançant la inversió de 4,5 milions d’eu-ros. S’han fet subvencions en matèria d’educació, serveis de salut i la creació de centres de capacitació segons va comuni-car Howrd Schultz, president de Starbucks. Ben aviat s’in-

augurarà el Centre de Suport a Agricultors de Starbucks a Kigali (Rwanda), el qual col-laborarà amb les comunitats de cafè de l’Àfrica Oriental amb l’objectiu de millorar la qualitat del cafè i les pràciques de cultiu i també per augmen-tar el número d’agricultors que es dediquen al cultiu del cafè èticament responsable.

Telefónica

Proniño a l’Argentina

La Fundació Telefónica ha sig-nat un acord amb la Direcció

General de Cultura de la Pro-víncia de Buenos Aires, a l’Ar-gentina, per afavorir l’accés a les noves tecnologies als nens que són beneficiaris del pro-grama Proniño. Es tracta del Projecte Aules Fundació Tele-fónica, el qual proveeix les escoles d’un laboratori d’infor-màtica amb connexió a Inter-net i fa un seguiment durant 3 anys del procés d’acompanya-ment i capacitació virtual i pre-sencial als nens a cada institu-ció. El programa Proniño duu accions a diversos països de l’Amèrica Llatina per eradicar el treball infantil i contribuir

en el seu desenvolupament educatiu. D’aquesta manera Telefònica contribueix a ofe-rir una formació adaptada als temps actuals mitjançant les noves tecnologies.

12 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAbengoaIncrement del benefici

En el primer semestre del 2009, Abengoa va guanyar un total de 83 milions d’euros. Aquest resultat suposa un augment del 16,3% respecte del mateix període de l’any 2008, gràcies als bons resul-tats obtinguts en el negoci de les tecnologies de la informa-ció, enginyeria i construccó industrial i l’àrea solar. Els ingressos del grup van aug-mentar fins els 1.814 milions d’euros mentre que l’Ebitda va créixer el 13,1% fins els 314 milions d’euros. El deute de l’empresa s’ha reduït i ha pas-sat de 1.087 milions d’euros a 487.

CarrefourPrevisions d’estalvi

Carrefour, el gegant fran-cès de la distribució, ha près tota una sèrie de mesures per tal d’aconseguir estal-viar 4.500 milions d’euros de cara al 2012. Aquestes mesu-res es centren en la reorganit-zació de l’estructura del grup i dels seus serveis de compra a través de la reducció de les seves existències a França, Espanya, Itàlia i Bèlgica. D’aquesta manera es preveu un estalvi de 3.100 milions d’euros i, mitjançant la reduc-ció de les seves existències a 7 dies, es podran econo-mitzar 1.400 milions d’euros més. Segons fonts de Carre-four, el que es vol és “millo-rar la relació imatge-preu a França i després a Espanya” de manera que es puguin dife-renciar més bé “els preus per-manents” de les “promocions i fidelitzacions.”

GoogleLlança sistema operatiu

Google planta cara a Micro-soft amb el llançament del seu propi sistema operatiu a finals d’aquest 2009. Es dirà Google Chrome OS i els ciu-tadans podrien començar a adquirir-lo a partir de la segona meitat del 2010. El sis-tema es basa en un codi obert i es centra en el codi dels net-books. Fonts de Google en destaquen la velocitat, la sen-zillesa i la seguretat.

IberdrolaAconsegueix plusvàlues

Iberdrola ha arribat a un acord amb RREEF Infraes-tructure per vendre les par-ticipacions que té a la Planta de Regasificació de Sagunt (Saggas) i a Bahía de Bizcaia Gas (BBG) per un preu de 200 milions d’euros. Per a Iberdrola, aquesta operació suposarà unes plusvàlues de gairebé 27 milions. Aques-tes vendes s’emmarquen dins els Pla de desinversions d’ac-tius no estratègics d’Iberdrola inclòs en el seu Pla Estratègic 2008-2010. En aquest 2009, Iberdrola ja ha ingressat 1.260 milions d’euros, xifra que representa el 50,4% de l’ob-jectiu global previst.

Konica MinoltaBones previsions de venta

L’empresa japonesa Konica Minolta Holdings ha anunciat que la seva previsió de venda d’impresores digitals comer-cials es duplicarà en 3 anys fins a obtenir 2.000 milions de dòlars. Konica Minolta va fac-turar 586 milions d’euros en l’exercici que va finalitzar el mes de març. Aquest tipus de producte està en creixement i l’empresa té previst ampliar la seva línia de models de major

rendiment a través del desen-volupament intern.

Repsol YPFLa filial argentina

explorarà Uruguay

La filial de Repsol a Uruguay, Petrobras, juntament amb la petroliera portuguesa GALP iniciaran les tasques d’explo-ració costes enfora a la plata-forma marítima d’aquest país després d’haver-ne guanyat la licitació. L’exploració es des-envoluparà en 2 àrees i, segons expressa YPF en un comuni-cat, “ambdues adjudicacions representen el retorn de d’YPF com a companyia operadora a l’àmbit internacional i s’em-marquen en l’associació estra-tègica per a l’exploració estra-tègica a l’Atlàntic Sud entre l’empresa de bandera argen-tina i Petrobras.”

SacyrObres a Canadà

La constructora espanyola Sacyr s’ha fet amb l’adjudica-ció de les obres del Canal de Panamà, valorades en 2.245 milions d’euros. L’Autoritat del Canal va anunciar que el projecte de Sacyr era el que havia obtingut la millor pun-tuació, tant pel que fa a la proposta econòmica com tèc-nica, referent a l’ampliació de l’ampliació del Canal de

Panamà. Acciona, FCS i FCC eren el segon grup que com-petia i el tercer estava for-mat per Betchel, Mitsubishi i Tasei.

SferaRebaixa preus

Sfera Joven, la marca de moda jove creada per El Corte Inglés l’any 2001, s’ha incorporat als grans magat-zems, a banda de tenir els seus propis establiments. D’aquesta manera El Corte Inglés vol donar un valor afe-git a la seva oferta comercial i, alhora, incentivar la venda de roba als grans magatzems a través d’una marca que té molt bona acollida i que ofe-reix preus atractius. Des del sector tèxtil entenen aquesta incorporació com un abarati-ment de l’oferta en moda als grans establiments.

TelefónicaTecnologia VDSL2

A partir d’aquest mateix mes de setembre Telefó-nica començarà a oferir ser-vei de banda ampla mitjan-çant la tecnologia VDSL2 per a la telefonia fixa (“Dúos” i “Tríos”). Fonts de l’empresa expliquen que “s’està trebal-lant en velocitats superiors a l’VDSL i també en la incor-poració de l’Alta Definició a l’Imagenio sobre VDSL”. La tecnologia VDSL pot oferir una velocitat d’entre 25 i 30 megues, inclús a usuaris que estiguin a una distància de fins a 600 metres de la cen-tral.

Unión FenosaReducció de l’endeutament

Unión Fenosa, propietat de Gas Natural, ha decidit ven-dre un 10% dels títols que té d’Indra a Corporación Alba. D’aquesta manera, Unión Fenosa passarà de tenir un 18% a un 5%. Aquest procés de desinversió s’ha dut a terme amb l’objectiu de reduir el seu endeutament financer. Corporación Alba ha pagat 246 milions d’euros pel 10% d’Indra. El 3% restant s’ha col·locat entre diversos inver-

sors. Cada acció s’ha pagat a 15 euros.

UnipapelCompra Adimpo

Amb la compra d’Adimpo, Unipapel crearà el major grup de distribució de mate-rial d’oficina, el qual es pre-veu que facturarà de manera conjunta fins a 800 milions d’euros. El cost de l’opera-ció s’eleva a 45 milions d’eu-ros, dels quals 30 provin-dran de 5 entitats financeres: BBVA, Banco Pastor, Banc de Sabadell, Banc de Santander i La Caixa. Adimpo, amb seu a Albacete, era el líder a Espa-nya en el sector de la distri-bució de consumibles d’infor-màtica, representant un 46,6% de la quota total de mercat a Espanya.

VuelingPrimers resultats

Al juliol l’aerolínia Vueling va registar uns resultats molt bons pel que fa al trànsit de passatgers aconseguint fins a 1,12 milions de passatgers al cap del mes. Precisament al juliol, Vueling i Clickair tot just s’acabaven de fusio-nar. Al llarg del mes de juliol, Vueling va fer 8.201 vols, xifra que ha augmentat un 80,5% respecte del juliol del 2008. De cara al 2010, Josep Piqué, president de Vueling, va anunciar recentment que espera una facturació de 800 milions d’euros. La compa-nyia de baix cost, amb seu a Barcelona i controlada per Iberia, compta amb 35 avions Airbus A320, els quals operen 92 rutes en 45 aeroports prin-cipals de 17 països d’Europa i del nord d’Àfrica.

Panorama / EMPRESA 13SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUAIGEs desploma a la borsa

L’asseguradora AIG ha hagut de ser rescatada amb fons públics pel govern dels Estats Units i, a més a més, ha reconegut públicament que podria experimentar noves pèrdues. Aquest fet ha comportat que AIG vegi com la seva cotització a borsa es desplomi. AIG va haver de ser nacionalitzada amb una injecció propera als 180.000 milions de dòlars provinents dels fons públics dels Estats Units per tal de mantenir-se operativa des de la bancar-rota de Lehman Brothers, l’octubre passat.

Air FrancePossibles parades

tècniques

És possible que ara, a la tor-nada de les vacances, la com-panyia Air France hagi de recórrer per primera vegada a la seva història a parades tècniques si no es produeix aviat una recuperació eco-nòmica. El descens de pas-satgers, sobretot d’aquells que viatgen per negocis, han afectat considerablement la companyia. Segons el direc-tor general d’Air France, Pierre-Henry Gourgeon, una parada tècnica seria “una mesura complicada d’aplicar perquè l’aerolínia no pot dei-xar de volar una setmana al mes com pot fer una empresa d’un altre sector.”

BanestoRedueix beneficis

Banesto va guanyar entre gener i juny 409,52 milions

d’euros, xifra que suposa un 8,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. Tot i ser resultats inferiors, aquests superen les previ-sions que havien fet els analistes. Aquest descens, segons el banc, es deu al fet que es va preferir destinar 77 milions d’euros dels seus guanys a provisions volun-tàries “davant l’evolució del cicle econòmic.”

E.ON i GDF SuezSanció de la UE

La Comissió Europea ha mul-tat amb 1.106 milions d’eu-ros a E.ON i GDF Suez amb motiu d’una infracció anti-monopoli al sector energètic. El motiu és haver acordat repartir-se el mercat fran-cès i alemany del gas, fet que vulnera la normativa comu-nitària la qual prohibeix les pràctiques comercials res-trictives.

FerrovialSegueix negociant amb

Transport of London

Ferrovial i Transport of Lon-don segueixen negociant per arribar a un acord en la renovació del contracte de manteniment de les línies Picadilly, Northern i Jubilee. La companyia que presideix Rafael del Pino ha rebaixat la seva oferta de 7.200 mili-ons de lliures a 5.500. Tot i així, Transport of London només està disposat a pagar 4.100 milions de lliures per tal que Ferrovial es faci càr-rec del manteniment de les 3 línies entre els anys 2010 i 2017. Fins a finals d’aquest any hi ha marge per acos-tar posicions i arribar a un acord satisfactori per amb-dues parts.

FordERO damunt la taula

Ford iniciarà aquest mes de setembre la negociació d’un Expedient de Regula-ció d’Ocupació (ERO) que afecta a la planta que té a Almussafes (València). L’em-presa ha previst la reducció de 600 llocs de treball i des de la direcció s’ha assegurat que la reestructuració es farà “a través d’accions voluntà-ries” amb l’objectiu “d’asse-gurar la viabilitat del futur de l’empresa.”

General MotorsRedueix plantilla

General Motors comença la seva nova etapa amb retalls. Els membres de la nova direcció quedaran reduïts un 35% mentre que la plan-tilla de treballadors baixarà un 20%, passant de 91.000 a 64.000 persones. El presi-dent de GM, Fritz Hender-son, ha dit que vol que l’em-presa torni a cotitzar a borsa “tan aviat com sigui possible, començant pel proper any” i poder tornar els préstecs governamentals, si pot ser, abans del 2015.

Grupo San JoséAgreuja el seu futur

La constructora San José s’ha vist obligada a cancel-lar la venda del 20,25% de la seva participada Parque-sol, cosa que suposa un contratemps que agreuja la seva situació empresarial. El comunicat que va enviar l’empresa a la Comissió Nacio-nal del Mercat de Valors, no s’aclareixen els motius pels quals s’ha cancel·lat aquesta venda, però s’expressa que la decisió ha estat de mutu acord entre el Grup San José i Diego Eduardo León.

INGElimina 800 llocs de treball

ING, el grup holandès de ser-veis financers ha fet públic que unificarà les seves 3 marques d’assegurances a Holanda. Aquest fet compor-tarà l’eliminació de 800 llocs

de treball en un termini de 3 anys. Les marques RVS, ING Verzekering Retail i Nationale Nederlanden quedaran uni-ficades sota el nom de Nati-onale Nederlanden. Aquesta unió s’espera que sigui renta-ble a partir del 2010 i a partir del 2013 espera aconseguir un estalvi anual de 100 mili-ons d’euros.

MetrovacesaSanció d’un tribunal

Un tribunal de París ha dic-tat una sentència que obliga a Metrovacesa a comprar un edifici de la ciutat per 90 mili-ons d’euros. Aquesta sentèn-cia té lloc després del con-tenciós que l’empresa té amb la firma G2AM per la venda d’un immoble situat a l’Ave-nue Grande Armée de la capi-tal francesa. Metrovacesa va comprar l’edifici però un cop signat el contracte va voler rescindir-lo per unes determi-nades circumstàncies. És per això que el venedor de l’im-moble va demandar a Metro-vacesa.

SeatERO temporal

Treballadors i direcció de Seat han arribat a un acord per aplicar un Expedient de Regulació d’Ocupació tem-poral que afectarà a 7.789 treballadors de les plantes

de la Zona Franca i Martorell entre setembre i desembre del 2009. L’acord estableix que els treballadors afectats percebran el 100% del seu sou amb la condició que rea-litzin cursos de formació en el període de suspensió. Que-daran exclosos de l’ERO els treballadors majors de 53 anys, per tal que no vegin afectada la seva jubilació, i també aquells que no hagin generat prestació per deso-cupació. Aquest és ja el ter-cer expedient temporal que presenta Seat en els darrers 8 mesos i, segons la pròpia empresa, segurament n’hi hagi més per tal de flexibi-litzar la producció fins el moment que es comenci a produir el nou Audi Q3.

VodafonePublicitat retirada

El Jutjat Mercantil número 9 de Madrid ha decidit que Vodafone ha de retirar la seva campanya publicità-ria “Te regalamos el fijo de tu casa para siempre” per-què considera que es tracta de publicitat il·lícita i compe-tència deslleial. A més a més, Vodafone haurà de dipositar 50.000 euros com a garan-tia. Telefònica ha estat qui ha denunciat l’acció de Voda-fone perquè la campanya “assegura als clients la possi-bilitat de disposar de telefo-nia fixa gratis per sempre, de manera que es transmet una informació al consumidor que pot induir a l’error sobre el servei finalment prestat, el qual no es veu aclarit per la informació suplementària que ofereix l’operadora.

14 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009EMPRESA / Decàleg

MÀRQUETING VALORS ACTIUS FORMACIÓ CREATIVITAT

VÍCTOR CAVALLERPROFESSOR DE LA UOC

VICEPRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

AMADEU BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU+COMUNICACIÓ

Gestionar l’aprenentatge

La gestió d’un equip professio-nal de treball passa per una pràctica contínua en formació i desenvolupament. Sabem que un equip format i motivat obté millors resultats. Per això, les companyies han iniciat en les darreres dècades importants polítiques de formació, no no-més amb accions de caràcter tècnic sinó també amb accions per al desenvolupament de competències. No obstant, tot i que aquestes accions es rea-litzen, trobem a faltar un doble enfocament que pensem que podria oferir una major efici-ència a aquestes intervencions. En primer lloc, les accions hau-rien d’incorporar sempre una darrera fase que permeti unir esquemes i aprenentatges amb realitats concretes de l’entorn de treball del participant. En se-gon lloc és convenient preparar de forma més intensa a directius i comandaments com a gestors de l’aprenentatge en el lloc de treball dels seus equips. L’apre-nentatge que allí es produeix es connecta ràpidament a millores i innovacions tangibles.

RICARD MASIPDIRECTOR ASSOCIAT DE LA DIVISIÓ

HUMANA CAPITAL D’AXIS CORPORATE

Actius tecnològics

La valoració i taxació dels AT és un procediment complex i important per a les empreses en les quals la seva activitat econò-mica o professional interfereix, d’una manera o una altra, amb la gestió de la propietat indus-trial. Es donen casos de cessió i de llicència de know-how, de patents i de models d’utilitat en el marc de la transferència, o en casos relatius a accions judici-als sobre infracció i nul·litat en matèria de patents, ruptura de contractes o reclamacions d’as-segurances. En tots aquests ca-sos, el problema està en posar un preu de mercat o realitzar una taxació mitjançant un peri-tatge per a l’establiment d’un va-lor econòmic. Recentment, una de les tècniques de valoració d’actius intangibles tecnològics que s’està explorant és la que es coneix amb el nom d’Anàlisi de la Vida Útil Restant. Aques-ta tècnica basada en l’anàlisi quantitativa de la producció ci-entífica i de patents consisteix a determinar en quina fase del cicle de vida de la tecnologia ens trobem.

Prenent exemple

El 1889, ara fa 120 anys, Fusaji-ro Yamauchi va fundar Ninten-do Koppai, empresa aleshores dedicada a la fabricació de jocs de cartes tradicionals japone-sos, els “hanafuda”. Més tard, el 1975, Nintendo va iniciar la seva aposta pels videojocs, amb una clara visió de negoci que l’ha portat a liderar el sector. Tot i això, la història de la centenària Nintendo no ha estat exempta de crisis, els canvis en els hà-bits de consum dels japonesos van fer caure les vendes de les tradicionals cartes. El 1964, l’aleshores president, Hiroshi Yamauchi, nét del fundador, va invertir els beneficis dels exer-cicis anteriors cercant de desen-volupar noves línies de negoci. El camí de l’èxit final ha estat farcit de viatges d’investigació, aliances (p.e. amb Disney), de-senvolupament de nous pro-ductes, per diferents segments del mercat, recerca de noves línies de distribució, acurada comunicació..., pràctiques que cal incloure entre les funcions del departament de màrqueting de qualsevol empresa de futur.

Una campanya de promoció

De vegades són els metges, els psicòlegs o els bombers els qui intenten per tots els mitjans que no ens suïcidem. Fins i tot el Ministeri de Sanitat i el de Medi Ambient protegeixen la vida dels ciutadans prohibint la publicitat del tabac i obligant els fabricants a advertir que “Fumar pot matar”. Ah!, i si par-lem de l’eutanàsia o d’una mort digna toparem amb la llei. Ales-hores, com s’explica que deixin córrer fins a la mort a milers de nois que pretenen suïcidar-se un i altre cop pels carrers de Pamplona? Com s’explica que TV espanyola (estatal), en ca-dascun dels telediaris ho emeti i comenti amb tot luxe de de-talls? Després, el mort tindrà el seu minut de glòria: “era un noi amb experiència, però amb molta mala sort”. Agafar la grip A, sí que és mala sort! Pretén te-levisió espanyola, cada San Fer-mín, difondre una campanya de promoció turística revestida de cultura, perquè Hemingway li va donar crèdit? Amb la mort d’un noi, viu gent en programes de televisió. Molt trist.

FRANCESC TORRALBA CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

RAMON LLULL

Competència i puntualitat

Aparentment la puntualitat és un valor minúscul, gairebé mai es descriu entre els valors empre-sarials i, no obstant això, és una d’aquelles virtuts que contribu-eixen a fer excel·lent un profes-sional i a generar confiança. El temps és un bé escàs en la nos-tra societat. Proliferen els bancs d’estalvi de temps i els gestors del temps personal. La celeritat en els processos es premia i si aquesta celeritat va acompanya-da de qualitat dels serveis o dels productes, el resultat és excel-lent. Les noves tecnologies de la comunicació i de la informació han fet més àgils determinats processos, però amb tot, la pun-tualitat en el tracte amb el cli-ent és un valor gens irrellevant. És un indici de respecte envers l’altre, una mostra de seriositat i d’interès i és el primer esglaó en la generació de confiança. Evidentment que la puntualitat no és, encara, la competència, perquè la competència es posa de manifest en l’eficàcia dels re-sultats i la solidesa del producte, però és una excel·lent presenta-ció i un bon auguri.

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

La història de Nintendo no ha estat exempta de crisis

La puntualitat contribueix a fer excel·lent un professional

La taxació dels ATés un procediment complex per a les empreses

Sabem que un equip format i motivat obté millors resultats

Amb la mort d’un noi, viu gent en programes de televisió

Decàleg / EMPRESA 15SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

La normativa sobre operacions vinculades està pensada per transaccions entre companyies situades a diferents països; no obstant això, resulta plenament aplicable també a operacions efectuades entre companyies residents al nostre país i els seus socis. Cal prestar atenció a l’obligació de documenta-ció i a la valoració a “preu de mercat”, ja que una inadequada documentació d’aquestes ope-racions pot suposar importants sancions econòmiques, encara que valori a preu de mercat les transaccions efectuades, mentre que una valoració qües-tionada per l’Administració Tributària però raonablement fonamentada i documentada no podrà mai ser objecte de sanció. Així doncs, el missatge és clar, cal documentar adequa-dament les operacions vincula-des d’acord amb el que la llei estableix, per tal d’evitar san-cions previsibles, essent tan-mateix important buscar una valoració raonable i senzilla per les operacions vinculades efectuades per les pimes.

Les operacions vinculades

LLUÍS BASARTSOCI RESPONSABLE ÀREA FISCAL D’AUREN

MIQUEL RIERA I PAU GALCERANKPMG ABOGADOS – GIRONA

MERCAT LABORAL

AGUSTÍ MOLÍASSOCI-DIRECTOR

DE CONTACT CENTER INSTITUTE

Noves professions

Amb l’actual situació eco-nòmica, i en un moment en què els sectors que fins ara tiraven del carro estan en crisi, hem de replantejar-nos el catàleg de professions. Les energies renovables, la sanitat, l’atenció a persones majors i l’atenció al client, són ocupacions que en els pròxims anys re-queriran de professionals formats i qualificats. Aquestes aconseguiran convertir-se en els motors de la nostra economia. En una xerrada a alumnes de la formació pública a on se’ls plantejava la possibilitat de desenvolupar-se professionalment en el sector dels contact center; a més de les clàssiques preguntes sobre salari i altres, em van sorprendre interrogant-me sobre i cito literalment: “...i d’aquí deu anys, si treballo en atenció al client podré treballar des de casa per a compaginar-ho amb els fills?”, les necessitats i objectius dels nostres xavals també canvien i busquen un futur millor i més competitiu.

EMPRENEDORS

Garantia de futur

Sectors motor de l’economia, com el tèxtil, l’automoció o el turisme, perden força o bé són substituïts per noves àre-es de mercat. Però, en canvi, hi ha sectors i professions no-ves inimaginables en només uns anys: domòtics, bloggers,personal shoppers, head hun-ters, etc. Si ens deixen als jo-ves, crearem sectors d’èxit, ens adaptarem ràpidament al mercat, veurem noves oportunitats de negoci i in-novarem sobre la innovació. Però per tal que això sigui possible han de canviar les coses, en la mentalitat de les persones que formen la nos-tra societat, que es forja a cada casa, a les escoles, en la mentalitat de l’administració que ha d’abandonar la falsa superioritat moral i la seva voluntat redistribuïdora que es converteix en depreda-dora de recursos, per única-ment afavorir les condicions per crear mercats quant més amplis millor i amb normes senzilles, globals i de fàcil aplicació.

CRISTIAN ROVIRA,

PRESIDENT D’AIJEC

PIMES TECNOLOGIA

JORDI MARÍN PUIGPELATMEMBRE DEL CERCLE

PER AL CONEIXEMENT

La societat del coneixement

L’entrada de ple a la societat del coneixement implica per als professionals, per a les empreses, per a les organit-zacions, per a les administra-cions, per a les persones en general, un nou escenari, nous paradigmes, noves variables i una nova manera d’organit-zar-se i de gestionar. Des de la perspectiva dels professio-nals, com a autònoms, com a gestors d’entitats, d’empreses, d’administracions o com a do-cents, necessitem adaptar les nostres capacitats per tal de ser plenament competitius en aquest marc. Si caracteritzem aquesta societat de canvi acce-lerat i basada en intangibles i en el coneixement, on els mer-cats són ecosistemes que es caracteritzen, alguns, com l’era del client, amb nous models d’organització i de negoci o de ple desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions (les anome-nades TIC), això ens porta a la necessitat d’articular noves competències i capacitats dels nostres professionals.

LEGAL

La normativa de l’IRPF preveu que en el cas que un empresa-ri cedeixi un vehicle en ús a un empleat aquesta cessió es considera com a més retribu-ció de l’empleat, calculada en un 20% del valor d’adquisició del vehicle quan és propietat de l’empresa, o sobre el valor del vehicle si fos nou quan no és propietat de l’empresa (p. ex. leasing o renting). Una ve-gada efectuat aquest còmput caldrà distingir la part d’ús per-sonal, que serà la part gravada en renda. Tradicionalment, Hi-senda ha considerat com a ús personal totes les hores en què el vehicle no fos susceptible d’utilització professional (nit inclosa), és a dir, que estigués a disposició per a ús privat de l’empleat. L’Audiència Nacio-nal ha posat en dubte aquest criteri de disponibilitat recent-ment, rectificant la liquidació d’inspecció amb base al criteri d’utilització efectiva del vehicle i, a més, ha establert uns per-centatges d’ús privat efectiu que considera raonables en el cas jutjat.

Retribució en espècie

Ens hem de replantejar el catàleg de professions

Hem de canviar la mentalitat de les persones de la nostra societat

Cal documentar adequadament les operacions vinculades

Cal adaptar les nostres capacitats per ser plenament competitius

La normativa que afecta als vehicles podria patir variacions

16 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Les ciutats més cares del món

2008 92009 6Zurich (Suïssa)

2008 82009 4Ginebra (Suïssa)

2008 222009 8Nova York (Estats Units)

22009 13

Paris (Fran

2009 14

Oslo (No

2008 862009 15Caracas (Veneçuela)

2008 32009 16Londres (Regne Unit)

2008 552009 23Los Angeles (Estats Units)

2008 162009 25Dublín (Irlanda)

2008 312009 38

Barcelona (Espanya)

2008 282009 37

Madrid (Espanya)

La capital catalana i l’espanyola apareixen, respectivament, en el número 38 i 37 del rànquing de les 50 ciutats més cares del món per viure-hi, prenent com a referència les persones que treballen fora dels seus països d’origen. Tot i això, Madrid ha passat, en un any, del lloc 28 al 37, mentre que Barcelona ho ha fet del 31 al 38. Tòquio desbanca Moscou –ara tercera– com a ciutat més cara, mentre que Osaka (Japó) escala nou posici-ons per situar-se la segona del rànquing. Pel que fa a les més barates, Johannesburg (Sud-àfrica), en la primera posició, ha substituït Asunción (Paraguai). Aquestes són les dades que deriven de l’estudi Cost de la Vida, que elabora periòdicament la consultora Mercer, en el qual han participat 143 ciutats i on s’ha tingut present el preu dels allotjaments, transports, menjar, roba o productes de consum i entreteniment.

Barcelona, entre les 50 ciutats més cares del món

COMPARATIVA DE PREUS ENTRE DIVERSES CIUTATS (EN EUROS)

Barcelona Madrid Roma Londres Berlín Moscou Nova York Buenos Aires Beijing Tòquio

Lloguer mensual d’un apartament (2 habitacions, sense mobles) 1.500 1.400 1.600 2.704 1.200 3.901 2.704 1.248 2.853 4.2

Bitllet de transport públic 1,35 1 1 3,38 2,10 - 1,56 - - 2,5

1 cafè 1,88 2,50 2,70 2,48 4,00 5,46 3,43 1,56 5,14 5,0

1 menú ràpid 5,50 5,50 5,70 4,38 5,49 3,08 4,67 4,35 3,68 5,5

1 litre de gasolina sense plom 0,93 0,90 1,13 1,01 1,16 0,45 0,52 0,72 0,61 0,9

El mapa del món / INTERNACIONAL 17SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

1

2008 112009 2Osaka (Japó)

2008 22009 1Tòquio (Japó)

2008 12009 3Moscou (Rússia)

2008 62009 5Hong Kong (Hong Kong)

2008 72009 7Copenhague (Dinamarca)

2008 202009 9Beijing (Xina)

2008 132009 10

Singapur (Singapur)

2008 102009 11

Milà (Itàlia)

2008 242009 12

Xangai (Xina)2008 12ça)

2008 4ruega)

2008 142009 17

Tel Aviv (Israel)

2008 162009 18

Roma (Itàlia)

2008 212009 19

Helsinki (Finlàndia)

2008 522009 20

Dubai (Unió d’Emirats Àrabs )

2008 522009 21Viena (Austria)

2008 612009 22

Shenzhen (Xina)

2008 702009 24

Guangzhou (Xina)

227

54

07

50

94

18 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009INTERNACIONAL / Sobre el terreny

paració als 102 de 2008. També cal recordar que Jordània ha millorat la seva posició en l’Ín-dex de Transparència Interna-cional, ja que ocupa la posició 47 d’un total de 180 països. Així, ha millorat els seus resul-tats respecte a l’any 2007, quan obtenia el lloc 53.

On fer negociL’economia jordana es carac-teritza pel seu elevat ritme de creixement que, combinat amb la manca de recursos naturals i un sector industrial força fe-ble (la tecnologia industrial ha estat el sector que més ha ex-portat a Jordània en els darrers

mesos), fan que sigui una eco-nomia molt flexible, amb una taxa d’obertura comercial su-perior al 100%.Aquesta facilitat a l’hora de re-bre inversions se suma a la seva situació estratègica en el seu context geogràfic, que ha fet que es consolidés com una porta d’entrada al mercat àrab i es presentin nombroses opor-tunitats comercials i d’inversió. Des del punt de vista comer-cial, s’han d’esmentar aquells sectors on ja existeix una ac-tivitat exportadora: productes químics (matèries primeres per a la indústria farmaquímica i agroquímica, medicaments, plàstics, olis essencials), mate-L’economia jordana es caracteritza pel seu elevat ritme de creixement. / ARXIU

UNA ECONOMIA FLEXIBLE I OBERTA

Jordània, un valor segur d’inversió en període de crisi econòmicaUna de les economies més obertes a la inversió estrangera és Jordània, on les empreses poden trobar infinitat d’oportunitats de negoci en la major part dels sectors, encara que és un destí on la presència catalana i espanyola és, ara per ara, escassa.

NÚRIA CABRERA

Amb un interès cada vega-da més fort per millorar la seva presència internacional, Jordània és uns dels països que fa més esforços per atraure in-versió estrangera. Això es de-mostra, entre altres fets, amb l’aprovació de la Llei de Pro-moció de la Inversió (Invest-ment Promotion Law), que ha significat un augment de la in-versió de més de 23 milions de dòlars durant el primer trimes-tre d’aquest any respecte al ma-teix període de 2008. Segons el Banc Central de Jordània (Cen-tral Bank of Jordan-CBJ), un total de 128 projectes s’han be-neficiat d’aquesta llei, en com-

*En funció de la modalitat escollida. **Promoció vàlida fins al 31/10/09 i no acumulable a altres promocions.Consulta les condicions al teu comercial DiR.

NOVES QUOTES D’EMPRESA E5 / E10 / E20

Si ets empresari, pots contribuir amb un mínim de 10 * en elcost de l’abonament

Si ets empleat, gaudiràs d’un abonament que et permet anar aqualsevol hora i dia als 13 clubs DiR existents a partir de 40 /mes

FER EXERCICI FÍSIC MILLORA L’EFICÀCIA I EL CLIMA LABORAL,I REDUEIX L’ABSENTISME A LES EMPRESES

ARA, AL DiR,MIMEM

MÉS QUE MAILES EMPRESES

ARA, A MÉS, GAUDIRÀS DE

0 D’INSCRIPCIÓ!**

PER UNA EMPRESA EN FORMADiR Empreses · 902 10 1979 · info@dir.cat13 clubs DiR i 1 Pilates DiR Studio al teu abast · dir.cat

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Sobre el terreny / INTERNACIONAL 19

DADES GENERALSPoblació: 6,3 milions

Superfície: 92.300 km2

Capital: Amman

Sistema polític: Monarquia constitucional

Inflació: 14,9% (2008), 3,7% (estimació 2009)

Creixement del PIB: 5,6% (2008), 2,6% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (22,4%), Iraq (12,9%),

Índia (8,3%), Emirats Àrabs Units (7,8%), Aràbia Saudita (7,5%) i Síria (4,9%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

rial de construcció i productes ceràmics i rajoles, béns de con-sum (confecció i calçat) i béns d’equip (aparells elèctrics, apa-rells de precisió). D’altra banda, cal tenir en compte el sector de la construcció, que des de fa uns anys es troba en un procés evolutiu que arrossega un munt de sectors subsidiaris, com els de materials de construcció i equipament de col·lectivitats. Finalment, també s’ha de fer re-ferència a la inversió pública a Jordània. Es troben oportuni-tats de negoci en diversos pro-jectes, com línies de trens de rodalies, l’expansió de l’aero-port internacional d’Amman, la rehabilitació de la refineria naci-onal, entre d’altres.

Presència espanyola Si parlem d’empreses espa-nyoles que ja tenen presència a Jordània, cal enumerar-ne un petit conjunt, però “la qualitat dels negocis i el crei-xent interès de moltes em-preses fa pensar que el flux inversor espanyol podria aug-mentar en els propers anys”,

dictamina l’Oficina Econòmi-ca i Comercial d’Espanya a Amman. Entre aquestes em-preses, trobem Aldeasa (con-cessió exclusiva per 12 anys de la gestió de les botigues lliures d’impostos dels tres aeroports jordans, Amman, Marqa i Aqaba). També, els Laboratorios catalans Ordesa (que han adquirit un percen-tatge d’una de les empreses jordanes líders, Nutridar, de-dicada a la fabricació d’ali-mentació infantil), i Aceites Borges-Ponts SA (constitució d’una joint venture per adqui-rir i exportar oli d’oliva i, en un futur, construir una planta de processament i envasat a Jordània). Finalment, Thys-senkrupp-España (construc-ció i instal·lació d’ascensors i maquinària d’elevació).A més, hi ha diverses em-preses del sector de la moda com Inditex, Mango, Induyco i Cortefiel que tenen franquí-cies a Amman, sota les seves marques: Zara, Stradivarius, Caramelo, Pull & Bear, Man-go, Massimo Dutti, Tintoretto i Springfield.

Grans projectes A banda de les oportunitats de negoci abans esmentades, se n’obren de noves amb la signa-tura, el passat mes de juny, d’un acord per a un estudi de viabi-litat per a la construcció d’un parc tecnològic a Jordània, amb l’empresa espanyola Aertec. Durant els darrers mesos, i amb motiu del World Economic Fo-rum celebrat al Mar Mort, es van anunciar nous projectes que faran possible el desenvo-lupament del país, entre d’al-tres, fàbriques, infraestructures, construcció d’equipaments i sector energètic, on l’empresa Shell explorarà i extraurà re-serves de pissarra del país. En aquest sector es va anunciar, també, en el mes d’agost, un nou acord sobre la producció i exportació de gas, amb l’em-presa britànica Bp.Finalment, s’ha anunciat la construcció d’un reactor nu-clear amb finalitat pacífica a Jordània pel període 2017-2018, que farà que prosperin noves oportunitats per a les empreses internacionals que es dediquin a l’enriquiment d’urani.

LA INVERSIÓ ESTRANGERA A JORDÀNIA CREIXDURANT EL PRIMER QUADRIMESTRE DE 2009

Segons els darrers estudis facilitats pel govern jordà, la quantia de les inversions durant el primer trimestre de 2009 ha ascendit a una xifra propera als 250 milions de dinars jordans, equivalents a 353 milions de dòlars. En el mateix període de 2008, aquesta xifra va ser de 227 milions. El director general de la Jordan Investment Board (JIB), Maen Nsour, va declarar a la premsa que el 85% d’aquestes inversions corresponen al sector industrial, el 6,5% al transport, el 4% al turisme i hostaleria i un 2% a la sanitat. Segons Nsour, aquestes inversions inclouen el projecte de construcció d’un nou escorxador a la província de Mafraq (50 milions de dinars jordans) i el projecte d’una estació elèctrica a Zarqa (7 milions de dinars jordans). Algunes de les inversions a Amman són la xarxa de transports (7 milions), la construcció d’un hospital (6 milions de dinars jordans) i una planta d’envasat (6 milions de dinars jordans). A més, existeixen altres projectes, relacionats amb la construcció de ciutats d’oci, indústria química, indústria del plàstic i indústria fustera.

T’ajudema impulsar la teva carrera

professional

Màster en Disseny Multimèdia(títol propi UAB)

Postgraus SAP (homologats per SAP, preparenper superar l’examen de certificació oficial)

SAP – Certification Development ConsultantABAP Workbench

SAP – Desenvolupament SAP Netweaver(Màster)

SAP – Certification Netweaver ConsultantExchange Infraestructure

SAP – Certification Netweaver Consultant WebAplication Server

Postgrau en Direcció de Projectes (encol·laboració amb Microsoft Productivity &Innovation Center)

Cursos intensius de Producció Audiovisual, DissenyCentrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB iDisseny d’Animacions Interactives

Model presencial en horaricompatible amb la teva jornada laboral

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada enl’àmbit de les Tecnologiesde la Informació i les Comunicacions (TIC)

20 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009INTERNACIONAL / L’expert

DISTRIBUCIÓ DEL PODER ECONÒMIC I POLÍTIC A ESCALA GLOBAL

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Internacional

Democràcia i crisi Després de dos anys de crisi ja sembla clar que les seves conseqüències geopolítiques poden ser tan importants o més que les estrictament econòmiques. Com poden afectar aquests canvis a valors com la democràcia o l’estat del benestar són qüestions cabdals a debatre.

Acabem de complir dos anys des de l’inici de les primeres tensions explícites greus als mercats financers, l’agost de 2007. I fa un any, el setembre de 2008, la fallida de Lehman Brothers –la intrahistòria de la qual encara està per escriure i ens portarà algunes sorpreses– suposava un salt qualitatiu en la gravetat dels esdeveniments. Ja veurem que ens depara el tercer any de crisi que ara iniciem, espe-cialment si apunten símpto-mes de certa recuperació, encara que tot fa preveure que estaran distribuïts de forma força desigual, entre països i grups socials.

Però també és ja un bon moment per avaluar alguns dels canvis de fons que estan tenint lloc a la geopolítica internacional, una manera de referir-se a la distribució del poder econòmic i polític a escala global. Sembla clar que algunes tendències inici-ades durant la globalització precrisi s’estan veient afec-tades per la forma en què les recents dificultats han afectat i han estat gestionades per diferents països. No es tracta només dels coneguts debats sobre si la recuperació de la crisi accentua el decoupling de les economies emergents respecte a les avançades, tal com semblen indicar les dades estiuenques publica-des per l’OCDE i l’FMI, sinó també de veure com aparei-xen divergències entre els països emergents així com entre les economies més de-senvolupades. “Separar la pols de la palla” pel que fa al

grau de solidesa dels fona-ments de les diferents eco-nomies podria ser una de les conseqüències de la crisi i la gestió de la seva sortida.

Correspondència entre riquesa i democràcia?Hi ha aspectes dels canvis geopolítics que mereixen especial atenció i poden tenir lectures inquietants. La dis-tribució del poder econòmic global no és neutral respecte als valors i als models socials i polítics. Els darrers segles ens hem acostumat a la cor-relació estreta entre progrés econòmic i democràcia polí-tica així com als compromi-sos en matèria de protecció social que a Europa anome-nem estat del benestar. Les economies tradicionalment avançades eren les democrà-cies consolidades i encara que es discutien els matisos –sovint importants– entre el model anglosaxó i el euro-peu continental, així com després amb el capitalisme a la japonesa, hi havia un clar nucli dur de correspondència entre riquesa i democràcia. La figura 1, procedent d’un interessant estudi del Center for Geoconomic Studies del Council on Foreign Relations (CFR), mostra com ha evo-lucionat des de principis del segle XX la participació al PIB mundial de les economies amb règims polítics democrà-tics en comparació al paper econòmic dels països auto-cràtics. Podem destacar com els totalitarismes dels anys 1930 es correlacionen amb la crisi i la guerra, i també com els canvis polítics a partir de 1989 semblaven donar pas a una hegemonia econòmica i política de les democràcies que va fer parlar a Fukuyama de La fi de la història.

Però la figura 1 també reflec-teix als anys recents el que significa l’emergència d’eco-nomies autocràtiques i apunta, a la part dreta de la figura, a projeccions a unes dècades vista que podrien arribar a

anular pràcticament la posició majoritària en termes del PIB mundial dels sistemes demo-cràtics. El paper de Xina, Rússia i bona part dels països exportadors de petroli i altres matèries primeres són cen-trals al respecte. Els posicio-naments respecte a la demo-cràcia política, la prioritat dels drets humans i sociola-borals més bàsics, el valor de les normes legals i el respecte als contractes, són substanci-alment diferents entre demo-

cràcies i autocràcies, i un pes creixent d’aquestes darreres pot acabar contagiant els valors considerats prioritaris i exportables a escala inter-nacional.

Desequilibris exteriorsEls més optimistes argumen-tarien que el progrés econò-mic és una poderosa força cap a la democràcia social i política també a les econo-mies emergents a mesura que emergeixen. Societats amb dinamisme i pretensions de benestar requereixen, es diria, reformes aperturistes vers la democràcia política. Fins i tot es podria argumen-tar que la crisi actual ha fet que economies com la xinesa accentuessin els mecanismes de protecció social enfront de tensions al respecte. Però d’altres fan referència a què la pauta històrica que hem seguit els països occidentals no és necessàriament l’única. Fins i tot els més pessimistes recorden que la combinació de desglobalització + crisija va portar algunes impor-tants economies europees (i no europees) a totalita-rismes autocràtics als anys

1930, i que les pors de les classes mitjanes i treballado-res empobrides per la crisi són un caldo de cultiu per a temptacions proteccionistes i demagògiques.

Entre les múltiples causes dels canvis geopolítics que ens han portat a la situació que comentem, el mateix estudi del CFR mostra el paper dels desequilibris exte-riors i evidencia l’ampliació els darrers anys dels dèficits dels països democràtics amb la contrapartida dels superà-vits dels països autocràtics. Entre les múltiples interpre-tacions i causes d’aquesta pronunciada asimetria cal insistir en les insuficiències cròniques d’estalvi a bona part de les economies avan-çades democràtiques, en gran mesura resultat de compor-taments en què determinats valors que van ser substanci-als al progrés de les nostres societats haurien entrat en regressió. Potser les analo-gies amb la caiguda d’altres imperis al llarg de la història mereixin una ràpida lectura i extracció de conseqüències... abans que sigui (del tot) massa tard.

Revoluciódemocràticaa Xina

Alemanya nazi i depressió mundial

Caiguda de la Unió Soviètica. Democràciaa l’Europa de l’Est

Victòria dels aliats. Democràcia establerta al Japó i a l’Oest d’Alemanya

100%

80%

60%

40%

20%

0%

1900

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

2020

2030

Democràcies Autocràcies

PARTICIPACIÓ AL PIB MUNDIAL DELS PAÏSOS DEMOCRÀTICS I DELS AUTOCRÀTICS: 1900-2008 I PROJECCIONS

Font: Brad Setser i Paul Swartz, post 31 de juliol de 2009, disponible a: http://blogs.cfr.org/setser/

La distribució del poder econòmic global no és neutral respecte als models socials i polítics

La sortida de la crisi no serà igual a tots els països

S’amplia el dèficit dels països democràtics i el superàvit dels autocràtics

Entrevista / FINANCES 21SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

“En realitat no hi ha cap intenció de fer desaparèixer els paradisos fiscals”

ENTREVISTA A FRANCISCO JOSÉ LÓPEZ, DIRECTOR GENERAL DE APREBLANCFinances

BEGOÑA GIMÉNEZ

Quins serveis ofereix Apre-blanc?El nostre principal servei és l’auditoria dels procediments de prevenció del blanqueig de capitals, que obligatòriament han de realitzar les entitats financeres un cop l’any. També oferim serveis de consultoria per a la definició i implanta-ció dels procediments legals i impartim cursos de formació per als empleats.

Qui són els seus clients?Els nostres clients són les entitats financeres obligades a complir amb la normativa de prevenció del blanqueig de capitals: entitats de crèdit, societats de assegurances i de valors o entitats de gestió de transferències. Actualment comptem amb clientes com Grupo Banco Pastor, una majoria d’entitats del grup Caja Rural, Banco Sygma, Correos y Telégrafos i Helvetia Seguros, per exemple.

Les empreses no saben què vol dir això de fer o acceptar diners il·lícits?Hi ha empreses que estan obli-gades a complir la llei de pre-venció, com és el cas de les entitats financeres, que a més estan totalment supervisades; però també n’hi ha d’altres, com ara les immobiliàries, joie-ries, advocats o notaris, que no

acaben de tenir clar el compli-ment de la normativa. Aquestes o bé desconeixen o no saben com afrontar les mesures a què obliga la llei.

Podem posar al mateix sac el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal?Fins l’any 2003 el blanqueig s’aplicava al capital procedent d’activitats il·lícites, com el terrorisme o la delinqüència organitzada; però ja a partir d’aquell any es va aprovar que el blanqueig de capitals era per a tot aquell que procedís d’un delicte penat al codi amb al menys tres anys de presó. Amb aquesta definició, els diners procedents de l’eva-sió d’impostos per delicte, és diner negre que pot generar blanqueig. Amb la reforma de la norma que s’està preparant, amb un delicte d’evasió penat amb un any ja serà suficient per ser considerat blanqueig de capitals.

A què obliga la llei?Tot i que les obligacions són moltes, diguem-ne que, princi-palment la llei obliga a conèi-

xer els clients i les seves fonts d’ingressos, analitzar les ope-racions per detectar possibles sospites de blanqueig i infor-mar les autoritats, al Sepblac, sobre la possible existència d’aquestes operacions de blan-queig.

És suficient la normativa actual contra el blanqueig?En aquests moments estem pendents d’aprovació d’una nova llei que adapti la legislació actual espanyola a la directiva europea de l’any 2005. Aquesta hauria de ser suficient, sempre

que es faci complir de manera eficaç per part de les entitats.

Creu que existeix una verta-dera cooperació internacional per combatre el blanqueigs?Jo crec que no. Existeixen organismes internacionals que fan normes i estableixen mesu-res que lluiten contra el blan-queig; però a nivell global dels països occidentals, molts d’ells no els convé fer desaparèixer els paradisos fiscals perquè se n’aprofiten i en basen part de la seva economia i no fan pressió perquè desapareguin. En reali-

Apreblanc Asesores va ser capdavantera a Espanya en oferir serveis de prevenció de blanqueig de capitals. Des de l’any 2003, les legislacions europea i espanyola s’han endurit per lluitar contra el diner negre que serveix per finançar el terrorisme o prové del tràfic de drogues, armes i persones i altres xacres de la nostra societat. Les empreses han de vigilar els diners que mouen, el seu origen i la seva destinació, per tal de complir la normativa.

tat no hi ha cap intenció de fer desaparèixer els paradisos fis-cals, que és l’element necessari per blanquejar els capitals.

Creu que Andorra i Gibraltar faran els seus deures pel que fa a la transparència, intercanvi d’in-formació, etc.?Serà difícil, ja que les seves eco-nomies depenen en bona part dels ingressos que obtenen grà-cies a les característiques que comenta. Dependrà de la pres-sió real que la Unió Europea en faci.

És fàcil blanquejar diner, evadir les obligacions fiscals?Li respondré amb el títol del famós llibre “És fàcil deixar de fumar si saps com”. Fàcil no és, però existeixen portes obertes, que si se saben utilitzar resulta més senzill.

També hi ha crisi a l’economia submergida?Per una part, la crisi està fent canviar l’operativa, perquè un sector típic per blanquejar, com era la construcció, ara no és un bon moment per realitzar-hi operacions. I per altra banda, la crisi està fent aflorar diner negre procedent de l’evasió d’imposts perquè com no hi ha diners blancs en líquid, n’hi ha qui tira ara de diner negre i el blanqueja, però es fa de manera gradual, segons es va necessi-tant, no són grans operacions.

“Les empreses no saben com complir la llei de prevenció de blanqueig”

Francisco José López dirigeix Apreblanc i el seu equip d’assessors i consultors. / CEDIDA

Soluciones integrales para la formación:• Detección de necesidades • Creación del plan anual• Gestión de proyectos de formación• Evaluación y seguimiento...

C/ de la Jota, 73 | 08016 Barcelona Tel.: 933 400 365 | Fax: 933 523 397

www.cesi.info | consulting@cesi.info Entidad organizadora de FEFE

CESICONSULTING

Formación ContinuaLa clave del éxito

Extenso catálogo en cursos de formación IN-COMPANY (presencial, e-learning y blended learning)

Cursos

subvencionados

en formación

continua para

empresas

22 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009FINANCES / Anàlisi de valors

el deute i reduir els costos. En canvi, hi ha experts que no des-carten que alguna societat s’en-deuti encara més buscant em-preses fora d’Espanya.

Altres fonts del mercat atri-bueixen l’augment del deute a les adquisicions realitzades en el sector energètic, sobretot pel que fa la compra d’Unión Fenosa per part de Gas Natu-ral. La gasista va obtenir un préstec sindicat de 18.260 mi-lions d’euros per l’adquisició i el seu deute va passar a ser de 22.063 milions d’euros.

La tercera opció: vendre ac-tius. Algunes firmes, com Fer-rovial o Gas Natural, aprofiten l’avinentesa que han de desfer-se d’actius per temes regulato-ris per fer caixa. Per exemple, Ferrovial es veu obligada a ven-dre aeroports en el Regne Unit i Gas Natural, després d’haver comprat Unión Fenosa es veu obligada a desinvertir per pro-blemes de competència.

Sigui quina sigui la via que s’op-ti per rebaixar l’endeutament, la tendència és que les empre-ses s’esmerin per reestructurar

vial per fer front el deute. En aquest cas, el primer ha firmat amb 37 entitats allargar dos anys un préstec de 1.500 mili-ons, ampliable a 1.650 milions, i que venci al 2012, i no al 2010 tal i com estava previst.Per la seva banda, Ferrovial ha subs-crit amb 35 entitats financeres un préstec de 3.300 milions, amb venciment a tres anys. Amb aquesta maniobra el grup constructor i de serveis ha unificat diferents préstec i línies de finançament. La ten-dència és que la majoria d’em-preses renegociïn els préstecs vigents, malgrat que sovint els bancs endureixin les condici-ons.

En canvi, companyies com Iberdrola, Gas Natural o Te-lefònica, de caràcter més solvent, han optat per eme-tre bons de la pròpia entitat. Aquestes emissions ofereixen una rendibilitat d’entre el 3% i el 4% i al ser rendibilitats ac-ceptables en l’actual entorn de tipus d’interès, els inversos institucionals i donen el visti-plau.

Esforços per reduir el deute de les empreses de l’Íbex 35

VALORSDEL MES

4.888,435.382,64

DAX

1,411,43

9.958,4410.530,06

1.483,831625,64

NASDAQ

2.436,732.743,97

EUROSTOXX 50

LES BORSES A L’ALÇALes borses de tot el món han tancat el mes d’agost en positiu. En el cas de l’Íbex 35, aquest ja suma sis mesos consecutius de pujades, un resultat que no experimenta-va des de fa dos anys i mig.

L’ENDEUTAMENT DE LES EMPRESES DE L’IBEX SUPERA AL PIB ESPANYOL

9,50%

30 juny 0931 agost 09

M. VILLANUEVA

El setembre posa fi a l’estiu i aquest any moltes empreses comencen el curs amb una assignatura pendent: reduir el deute. Una tasca gens fàcil però tot apunta que la reduc-ció de l’endeutament serà pro-tagonista durant aquesta tar-dor. Només les empreses de l’Íbex 35, sense tenir en comp-te la banca, sumen un deute de 248.615,6 milions a 30 de juny de 2009. Si en aquesta xifra, li afegim la resta d’empreses cotitzades més petites i les pi-mes, el finançament que supor-ten ascendeix a 1,308 bilions d’euros, segons les dades que ha facilitat el Banc d’Espanya a principis de l’estiu. Aquesta xifra supera el PIB espanyol, situat en 1,1 bilions d’euros.

A més, les empreses espanyo-les són les que més pes de deu-te tenen en les seves comptes si ho comparem a nivell euro-peu. De fet, en dos anys només han estat capaces d’aprimar un 1,5% els seus compromisos fi-nancers. El finançament barat que ha ofert la banca durant

L’endeutament net de les empreses de l’Ibex supera els 248.000 milions, una xifra des-orbitada si a més es té en compte que l’endeutament empresarial en el seu conjunt supera al PIB espanyol. Les empreses es concentren en afrontar i reduir el deute com sigui, ja sigui a través de prorrogar crèdits, emetent bons, o bé venent actius no estra-tègics.

DÒLAR / EURO

12,60%

NIKKEI

5,70% 10,11%

aquests últims anys és una de les raons que explica aquest fort endeutament. Moltes companyies es van plantejar aquests anys com una opor-tunitat per créixer dins i fora de les nostres fronteres, sen-se patir pels recursos. Avui, en canvi, aquest relaxament i la carga financera que suporten està llastrant els resultats de més d’una. Prova d’això, les empreses que cotitzen a l’Íbex han reduït més d’un 35% el seu benefici net durant el primer semestre de l’any.

Davant d’aquesta situació de fort endeutament i crisi eco-nòmica que colpeja amb es-pecial crueltat al mercat espa-nyol, les possibles solucions es troben en tres camins dife-rents. La primera opció és re-negociar els actuals préstecs. La segona alternativa passa per emetre bons de la pròpia entitat. I per últim, es tracta de desfer-se d’actius no estra-tègics o filials i concentrar-se en el propi negoci. Renego-ciar amb els bancs és l’opció que ha escollit ACS i Ferro-

CAC DOW JONESÍBEX

SETEMBRE 2008

1,41%

AGOST 2009

EN XIFRES:

L’endeutament de l’Íbex 35 només s’ha reduït en 2.700 milions en dos anys:- Iberdrola és la companyia més endeutada de l’Íbex 35 amb 29.320 milions. Tot i que de cara a finals d’anys té previst reduir-lo en 6.000 milions. - Ferrovial, amb un deute de 23.301 milions, es fusionarà amb la seva filial Cintra i vendrà els aeroports exigits a les autoritats bri-tàniques.- Abertis ha passat de 12.500 a 15.004 milions d’euros.- Les constructores han reduït el seu endeutament en un 35%, fins a 61.429. Per exemple, Sacyr va rebaixar el seu deute un 41% amb la venda d’Itínere.

Ferrovial es veu obligada a vendre aeroports en el Regne Unit per temes regulatoris. / ARXIU

7620,89

7939,38

8257,86

8576,35

8894,83

9213,31

9531,80

9850,28

10168,76

10487,25

10805,73

11124,21

2554,55

3140,05

3725,56

4311,06

4896,57

5482,08

6067,58

6653,09

7238,60

7824,10

8409,61

8995,12

9580,62

6763,29

7063,47

7363,65

7663,84

7964,02

8264,21

8564,39

8864,57

9164,76

9464,94

9765,13

10065,31

10365,49

SETEMBRE 2008 AGOST 2009 SETEMBRE 2008 AGOST 2009

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 23

1.000 milions menys del que junts han destinat a provisions en el mateix període.

La Caixa ha guanyat 975 mi-lions d’euros en el primer se-mestre de l’any, un 8% menys que l’any anterior. Per la seva banda, el Grup Santander ha obtingut un benefici net atri-buït de 4.519 milions d’euros entre gener i juny, el que im-plica un retrocés del 4,5% en comparació amb els guanys del mateix període del 2008. En canvi, el segon gran banc espanyol, el BBVA, ha obtin-gut un benefici net de 2.799 milions d’euros en el primer semestre, un 10% menys que el mateix període de l’any pas-sat. En un període de crisi i amb un dels pitjors exercicis, la gran banca sembla estar fo-ra de perill.

ser suficients i que cal refor-çar-les.

Acció i reaccióAmb un panorama de morosi-tat, que al mes de maig supe-rava el 5% en les caixes i esta-va prop d’un 4% en el cas dels bancs, la pregunta és d’on treu la banca tanta capacitat per co-brir les pèrdues? D’una banda perquè el primer semestre, les entitats van poder realitzar tan-tes provisions gràcies a l’excel-lent comportament dels mar-ges, un element amb el qual no hi comptaven. Com per exem-ple Caja Madrid que va aconse-

Les entitats bancàries es curen amb salut de cara al 2010

PROVISIÓ PER PART DELS BANCS

GAS NATURAL EN EL MERCAT BELGAGas Natural ha obtingut el permís per participar en el mercat de gas de Bèlgica i ha entrat a formar part de la xarxa de connexions gasistes d’aquest país, Zeebrugge. L’empresa podrà fer operacions de compravenda de gas en el mercat majorista belga i pot ser el pont per entrar en altres mercats europeus.

METROVACESA

Metrovacesa, a l’igual que altres firmes immobiliàries, han estat un dels valors més populars d’aquestes vacances. L’acció de Metrova-cesa, ara controlada per la banca després de la insolvència de la fa-mília Sanahuja, va passar de menys de 16 euros, l’11 d’agost, als 34 que va arribar una setmana més tard, el 18 d’agost. Colonial, també en mans d’entitats financeres, va elevar la seva cotització 12 cèn-tims per títol als 24 del mateix període. En un context on hi ha més d’un milió d’habitatges per vendre, les promotores es disparen als parquets en ple agost “sense cap motiu aparent”, tal i com indiquen els experts.

REDACCIÓ

Els set bancs i cinc caixes més grans d’Espanya tenen un objectiu clar per aquest úl-tim trimestre: augmentar les provisions. Tot i no ser una pràctica exclusiva dels líders del sector, tot indica que les provisions d’aquest any per sanejar les carteres de crè-dit arribaran a una xifra rè-cord, si tenim en compte que ja s’ha superat els 25.100 mili-ons d’euros del 2008.

Més esforçosAquest és el preu d’haver mantingut durant molts anys una elevada expansió del

crèdit. D’altra banda, tot s’ha accelerat amb la crisi econò-mica mundial, l’entrada en recessió i l’atur instaurada i en augment durant molts mesos. De fet, les provisions extres ja van ser protagonis-tes en el tancament de l’any passat. En el 2008, el conjunt de bancs que formen part de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) va duplicar les seves provisions fins els 15.726 milions, mentre que les caixes, segons la CECA, les van augmentar un 72%, si-tuant-les en els 9.415 milions. Malgrat els esforços, sembla que aquestes mesures no van

BBVA COMPRA EL SEGON BANC TEXÀAmb el rescat de Guraranty Financial, grup bancari amb seu a Austin (Texas) per part del BBVA, el banc espanyol pretén diluir riscos i créixer en un mercat estratègic. Suposa la sisena compra als Estats Units des del 2004. L’adquisició s’ha fet amb un part dels seus actius, xifrats en 14.000 milions de dòlars, uns 10.000 milions d’euros.

EL PIB DELS PAÏSOS RICS S’ESTABILITZADesprés d’un any amb números vermells, els paï-sos exportadors lideren una incipient recupera-ció. Amb Xina al capdavant i Japó i Corea del Sud al darrera, la llista de països que han sor-tit de la recessió creix. A Europa, sorprenent milloria d’Alemanya, França, Grècia i Portugal.

guir un un 37,7% més, Bankin-ter (30,2%), BBVA (23,5%) o el Banc Sabadell (14,5%).

D’altra banda, amb uns tipus d’interès que se situaven a prin-cipis d’any en el 2% però que des del maig es troben a l’1%, la banca s’ha aprofitat del diner barat facilitat pel Banc Central Europeu per després prestar-lo, ja sigui per fer nous crèdits o per refinanciacions, molt més car a empreses o particulars.

Tampoc s’entendria aquesta ca-pacitat per cobrir pèrdues sen-se les operacions financeres, la contenció de despeses i els re-sultats d’explotació, que contra tot pronòstic, han permès a les entitats realitzar les provisions necessàries pel futur.

Benefici, malgrat totÉs veritat que algunes entitats han patit una davallada important de beneficis, com és el cas de Caixa Catalunya que ha perdut un 81%, Caixa Madrid amb un 47% menys o el Banc Popular amb un 35% menys. Ara bé, els 12 més grossos (set banc i cinc caixes) han guanyat conjuntament 10.663 milions en el primer semestre. Tot just

Davant la notícia que la morositat hipotecària podria superar el 5% durant el 2010, un punt i mig percentual més que el 2009, els bancs i caixes més importants opten per cobrir-se les espatlles davant del que es preveu un difícil 2010. Les previsions bancàries se situen amb fons rècords de 11.600 milions d’euros.

3 AGOST 2009

La gran banca s’ha aprofitat del diner barat facilitat pel BCE. / ARXIU

Ja en el 2008 el conjunt de bancs va duplicar les seves provisions

Les entitats no comptaven en l’excel·lent comportamentdels marges del primer semestre

LA TERCERA ONADADE MOROSITATAmb el final de l’estiu, s’espera una tercera onada de morositat que afectarà principalment a les pimes i que podria provocar una accelerada de la taxa de morositat del sector, que al mes de maig era del 4,64% pel conjunt del sistema.

26 AGOST 2009

A u d i o v i s u a l

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 25SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSEP JOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Formació directiva

“En aquest any de crisi, la demanda per estudiar a la Pompeu ha crescut un 22%”

NÚRIA CABRERA

Quin balanç fa del seu primer mandat com a rector de la Universitat Pompeu Fabra?Faig un balanç francament po-sitiu, perquè els objectius que ens havíem marcat en aquest període de quatre anys han estat àmpliament assumits. En primer lloc, nosaltres ha-víem considerat com a objec-tiu l’adaptació dels estudis de grau i postgrau de la univer-sitat a l’Espai Europeu d’En-senyament Superior. De fet, en aquest curs 2009-2010, tots els graus comencen ja adap-tats al procés de Bolonya. El segon objectiu que teníem era que la UPF aparegués més clarament com a una universi-tat orientada a la formació de postgrau i a la recerca, i això també ho hem aconseguit, amb uns 3.000 estudiants de màsters i postgraus. En la re-cerca també hem tingut èxit, han augmentat els ingressos i la productivitat científica. El tercer objectiu era la interna-cionalització de la universitat, i durant el mandat hem gua-nyat molt, tant en la mobilitat dels nostres estudiants cap a fora, com en la capacitat d’atraure alumnes de grau, de postgrau, i professors i investigadors amb talent a la nostra universitat. Per tant, els objectius s’han assolit ra-onablement.

Són aquests resultats els que l’han portat a la reelecció?Crec que sí, sobretot pel que respecta al professorat. Ha hagut més problemes amb els estudiants i el personal d’ad-ministració i serveis degut que l’any no ha estat fàcil, marcat pel Procés de Bolonya i la seva implementació.

Ha estat un problema de comunicació?Personalment, crec que a la Pompeu Fabra, no. Des que vaig ser elegir rector, fa quatre anys, ja vaig dir que l’objectiu prioritari de la UPF era adaptar-se a l’Espai Europeu. El proble-ma ha sorgit d’una conjunció

de diferents elements, com la dificultat per part d’alguns es-tudiants de comprendre què re-presenta aquest repte d’adaptar els seus estudis a Europa.

Quins reptes té per aquest nou mandat?Tenim un marc d’actuació, l’anomenem “Estratègia UPF 25 anys”, que representa la culminació d’uns determi-nats objectius en el marc d’un pla estratègic que mira a l’horitzó de 2015, que és quan la Pompeu Fabra compleix 25 anys. Però en concret, pensem que podem aportar algunes coses en diferents àmbits, com la introducció

de graus interdisciplinaris. Un d’aquests graus amb què ens agradaria comptar és un que es fa a la Universitat d’Oxford i que és la base de les ciències socials, “Filoso-fia, política i economia”, i té molt d’èxit. En l’àmbit del postgrau, el nostre desig és ampliar, ja sigui sols o amb col·laboració d’altres, la capa-citat de generar plataformes de màsters internacionals “de veritat”. S’ha aconseguit en biologia i en economia, i ho voldríem estendre i tenir la capacitat de conver-tir Barcelona en una plaça atractiva d’estudis de post-grau que no siguin només escoles de negoci. També, consolidar l’estructura de la universitat i el model de recerca en campus i parcs científics. Finalment, també volem millorar el nostre sis-tema de governança intern i d’eficiència en els nostres processos.

Com comencen aquest curs les universitats catalanes?Començaran amb molta adap-tació a l’Espai Europeu, compa-rades amb la resta d’Espanya. Són universitats flexibles, dis-posades i on la gent pot obtenir una bona formació. El sistema català d’universitats té bona sa-lut, però el problema és: volem donar un salt qualitatiu per tal

que el sistema universitari ser-veixi per impulsar el país cap a la societat del coneixement? Si volem això, cal una aposta més decidida per la universitat per part dels poders públics. Ca-len més recursos i que aquests estiguin distribuïts de millor manera, que depenguin dels resultats que s’aconsegueixin, perquè és la única manera de treure’n rendiment.

Amb quines novetats compta la UPF per aquest curs 2009-2010?Les més notables són referides a les titulacions, ja que totes estan adaptades a l’EEES. A banda d’això, hi ha una nova titulació del món de l’empresa en anglès, que ha tingut molta demanda. També novetats en ciències socials, com crimino-logia i periodisme, com a grau sencer. En l’àmbit de lingüísti-ca, trobem, com a nou títol, un grau en llengües aplicades, i s’amplia l’oferta en informàtica i telecomunicacions. Cal recor-dar que, en un any de crisi com aquest, la demanda per estudi-ar a la UPF ha crescut un 22% i les titulacions han augmentat la seva nota de tall. D’aquest inici del curs, esperem bones notícies de diferents propos-tes, on destaca la convocatòria espanyola de campus d’excel-lència, per consolidar el nostre model d’universitat i recerca.

Durant el passat curs universitari, Joan Josep Moreso va ser reelegit rector de la Universitat Pompeu Fabra. Amb els objectius com-plerts de la seva primera etapa, ara s’obren nous reptes referents a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i un nou marc estratègic, l’anomenada “Estratègia UPF 25 anys”, que culminarà el 2015, data del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra.

Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra. / CEDIDA

26 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

CONEIXEMENTS ACTITUDS

Els wikis triomfen a les organitzacions empresarialsTot i que les organitzacions jeràrqui-ques encara no han desaparegut de les empreses, cada vegada són més les companyies que, si volen ser globals i competitives, no poden passar per alt l’aparició de nous models de producció basats en la comunitat, la col·laboració i l’autoorganització. Així, segons el portal de Recursos Humans www.rrhhmagazine.com, amb l’avanç de la tecnologia i la creació d’eines i espais web que permeten treballar en equip al mateix temps des de llocs remots, els professionals passen d’intercanviar correu a treballar conjuntament d’una forma més ràpida i funcional. Aquests espais col·laboratius, que s’anomenen wiki (del hawaià wiki wiki, que significa ràpid), poden ser editats per diversos usuaris. I els usu-aris, a la vegada, poden crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva. És a dir, la tecnologia wiki permet que les

pàgines web allotjades en un servidor públic (les pàgines wiki) siguin escri-tes de forma col·laborativa.Segons www.rrhhmagazine.com, tot i que les empreses inicialment només han utilitzat aquesta eina per resoldre conflictes específics o per explorar usos alternatius del correu electrònic, a dia d’avui molts professionals ja em-pren les pàgines wiki per actualitzar ca-lendaris de treball, preparar projectes, editar documents i altres tasques inter-nes. D’aquesta manera, el seu ús s’es-tà estenent tant que, fins i tot, algunes companyies han desenvolupat wikisoficials perquè els treballadors creïn les seves pròpies pàgines individuals.

Els Plans d’Igualtat, eines clau per promoure la competitivitat i la conciliació a les empresesCada vegada són més les empreses que estan a favor d’implantar políti-ques d’igualtat i gestió de la diversitat per evitar la discriminació en qualsevol àmbit. Per tal d’aconseguir una millora de les sinèrgies entre empresa i planti-lla, és important l’establiment de Plans d’Igualtat. En aquest sentit, són especi-alment significatives les subvencions que ofereix el Ministeri d’Igualtat a les empreses per ajudar-les a desenvolupar plans que els permetin adaptar-se a les exigències de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. “Amb aquestes mesures es millora el clima laboral, que incideix positivament en la reducció de l’absentisme i l’augment de la producti-vitat”, afirma María Teresa Deira, direc-tora de Canal Concilia, una consultora que ajuda les empreses a desenvolupar el seu capital humà a través de la inte-gració entre treball i família.

Actualment, el Ministeri d’Igualtat té oberta una línia de subvencions de fins a 10.000 euros perquè les empreses, i també les associacions, ONGs, funda-cions o entitats sense ànim de lucre, puguin accedir a aquestes ajudes i im-plantin un Pla d’Igualtat. L’únic requisit és tenir una plantilla d’entre 30 i 250 persones. En aquest context, les grans empre-ses són conscients dels avantatges d’adoptar polítiques d’RSC, i exigeixen als seus proveïdors que respectin les normatives legals relacionades amb la igualtat. Al mateix temps, les Admi-nistracions estan incorporant als seus processos de contractació pública cri-teris de valoració que tenen en compte que les empreses hagin implantat Plans d’Igualtat o manifestin un compromís amb les mesures de conciliació a les seves plantilles.

Molts professionals ja utilitzen els wikis com a eina habitual de treball

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 27SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

El referente en formación

www.guiamasters.com

ENTREVISTA A FRANCISCO HERRERO, DIRECTOR DE RRHH DE GRUP FREIXENET

A Grup Freixent, quantes persones sou a tot el món?Som 2.100 col·laboradors repartits pels cinc continents, però és a Catalunya on es concentra el gruix de la nostra activitat elaboradora, a més de les ofici-nes centrals. A la resta del món, tenim bodegues i plantes elaboradores als Estats Units, Mèxic, Argentina, França i Austràlia; i comptem amb oficines de representació comercial a més de 130 països.

És possible compatibilitzar la genera-ció dels més grans amb els joves? Per suposat i existeixen grans oportuni-tats en una bona gestió d’aquest mix. De cap manera volem perdre el coneixe-ment i l’experiència acumulada durant anys dels nostres empleats més sèniors, sense que s’hagi realitzat un traspàs adi-ent d’aquest coneixement. A Freixenet, afavorim el relleu generacional mitjan-çant els processos de jubilació parcial, a què es pot acollir qualsevol empleat major de 60 anys.

Com gestioneu la diversitat?Tot i que encara no comptem amb unes polítiques definides sobre diversitat, a Freixenet anem integrant i incorporant la diversitat pròpia dels països en què operem. Entenem que la diversitat enri-queix i facilita la nostra connexió amb els diferents clients i mercats. En aquest sentit, la majoria de les nostres filials al món estan dirigides per oriünds i no per expatriats.

La vostra organització és complexa: elaboració, distribució i àmbit internacio-nal. Com s’organitza això en RRHH?Des de RRHH, fem la tasca de facilitació i integració, dirigida fonamentalment al manteniment d’una cultura comú i a l’administració de les polítiques i proce-diments de RRHH. Els nostres interlocu-tors habituals són els directors generals de les filials, a partir d’ells gestionem

“La bona imatge de Freixenet atrau els millors professionals”

els llocs clau (key positions) i el primer nivell, el Comitè de Direcció. Comptem amb un procès troncal de RRHH, el F-LEAD (Freixenet- Leadership Evalua-tion and Development que ens permet gestionar d’una forma estandarditzada l’avaluació del rendiment i del potenci-al, i també els processos de desenvolu-pament a tot el món.

Per què la gent té tan poca inclinació a canviar de país?Tradicionalment ha estat així al nostre país. Tanmateix, això està canviant rà-pidament aquests darrers anys. Amb freqüència trobem entre els més joves candidatures espontànies tant internes com externes, de professionals que veuen una gran oportunitat a la possi-bilitat de desenvolupar una carrera in-ternacional. En aquest sentit Freixenet, amb la seva llarga trajectòria internacio-nal, pot resultat una opció professional molt atractiva per als joves.

El vostre sector té fama de tradicional. Podeu innovar en RRHH?Sí, és clar. Regularment revisem la nos-

tra gestió perquè els programes tinguin valor afegit per als nostrs clients interns. Hem introduït l’e-learning a la formació internacional, hem flexibilitzat l’estructu-ra dels paquets retributius o hem impul-sat el desenvolupament del lideratge.

Hi ha vocació vitivinícola?Sí, si ens fixem en les candidatures es-pontànies, veiem que no falta vocació. Al contrari, Freixenet té molt bona imatge i això ens permet atraure els millors pro-fessionals.

Com porteu la conciliació laboral?Les mesures de conciliació ja estaven pre-sents a la nostra gestió però ara encara més, ja que a l’últim conveni hem acordat incorporar un capítol específic. S’han am-pliat els capítols de permisos i llicències, a més d’introduir pràctiques de flexibilitza-ció de la jornada, el que facilitarà la con-ciliació de les responsabilitats laborals i personals dels nostres col·laboradors.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Francisco Herrero a la seu de Freixenet. / DAVID FERNÁNDEZ

Nascut a Terol, ha viscut i treba-llat a diferents indrets de la geo-grafia espanyola, però intueix que alguns dels seus trets són típica-ment aragonesos. És llicenciat en Dret, en Filosofia i en Ciències de l’Educació i compta amb un màs-ter en recursos humans. Però sap que a banda d’estudiar el que cal, sobretot, és escoltar.

Què li falta i què li sobra a aquest món?Sobra prepotència i falta humilitat. Només des de la hu-militat som capaços d’aprendrei generar vertaders processos de solidaritat i cooperació.

Té algun somni no realitzat? Molts! Però amb el temps he après que gaudir dels “petits som-nis” del dia a dia és tant o més im-portant que “el gran somni”.

Tens algun hobby?Dedico bona part del meu temps de lleure a l’esport, la música i la lectura. Acostumo a participar a les carreres urbanes, però encara no m’atreveixo amb una marató.

Quina és la millor i la pitjor cosa que t’ha passat a la vida?La millor cosa, sens dubte, la meva família. La pitjor cosa va ser veure’m a prop de l’abisme. Una malaltia, feliçment avui dia superada, em va fer obrir els ulls i estimar allò que realment és im-portant, que és viure! La resta... tot és secundari.

Què penses del moment que es-tem vivint?Són temps de crisi i això suposa molts canvis. És important apren-dre dels errors del passat recent: la improvisació , el curt termini, la insolidaritat, la pèrdua de valors com l’esforç i el compromís…De-sitjo que aquesta crisi ens faci col·lectivament més forts i més humans!

28 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

LES EMPRESES DE TELECOMUNICACIONS, LES QUE MÉS APOSTEN PEL TELETREBALLLes empreses de telecomunicacions són les que més inverteixen en comunicacions unificades per oferir a les seves plantilles major flexibilitat laboral, segons un estudi realitzat per la companyia Dialcom. De fet, un 70% de les empreses de ‘telecos’ es preocupen per fomentar el teletreball i per fer-ho utilitzen majoritàriament l’eina Spontania. El sector industrial i el financer són els segons amb més implantació en l’ús de videocol·laboració amb un 20% de casos. A l’altre extrem, el sector sociosanitari, per la mateixa essència del seu treball, és el que menys utilitza les comunicacions unificades per flexibilitzar els horaris laborals amb tan sols un 10% dels casos.

UNA QUARTA PART DELS TREBALLADORS NO DESCONNECTA DURANT LES VACANCES Un de cada quatre treballadors espanyols no aconsegueixen desconnectar del treball durant les seves vacances, segons una enquesta realitzada per Randstad a un miler de persones. Això significa que si bé un 75% dels treballadors aconsegueix trencar amb més o menys temps amb la seva rutina diària, encara hi ha un 25% d’empleats que segueixen pensant en el treball durant la totalitat dels seus dies de vacances. Dels que sí aconsegueixen desconnectar, un de cada cinc treballadors necessita com a mínim dues setmanes (19%). D’altra banda, prop del 40% dels consultats reconeix que manté algun tipus de contacte amb la seva empresa durant els dies que es troba fora del lloc de treball, principalment a través del telèfon.

LES EMPRESES NO DISPOSEN DE PROFESSIONALS DE SEGURETAT TICNomés el 16% de les pimes espanyoles contemplen en el seu organigrama a un responsable de seguretat de les seves infraestructures tecnològiques. En el transcurs de la presentació oficial de la quarta

EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

Miquel Carrió, director

d’Operacions

External Financial Manage-ment, companyia espanyola dedicada a l’outsourcing de direcció financera, ha nomenat Miquel Carrió com a director d’Operacions. Sota la seva res-ponsabilitat es troba la direcció tècnica dels treballs efectuats

per la companyia així com la definició dels procedi-ments aplicats en la realització d’aquests, incloent la direcció de recursos humans. Carrió compta amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de l’auditoria i la direcció financera. Va estudiar Ciències Empresa-rials a la Universitat de Barcelona.

GRUP PIERRE&VACANCES ESPANYA

David Uriarte, director

general de Turisme

El Grup Pierre&Vacances, líder europeu en apartaments de vacances i resorts des de fa més de 40 anys, ha incorporat a David Uriarte. En el seu nou càrrec, té la missió d’impulsar el fort creixement previst del Grup Pierre&Vacances

a Espanya adaptant el potent model de negoci ja implantat a la resta d’Europa a les diferents desti-nacions espanyoles. El nou director compta amb més cinc anys d’experiència en el sector turístic. En l’àmbit acadèmic, David Uriarte és Llicenciat en Cièn-cies Econòmiques i Empresarials per la Universitat del País Basc, i posseeix un MBA per l’IESE i la Uni-versitat de Georgetown.

PRICEWATERHOUSECOOPERS

Jordi Sevilla, senior advisor

L’exministre d’Administra-cions Públiques i diputat en les dues últimes legislatures s’incorporarà a Pricewater-houseCoopers España com a assessor d’alt nivell –senior advisor– per a les diferents línies de negoci i activitats sectorials de la companyia.

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

NOMENAMENTSedició del Màster en Direcció i Gestió de la Informació impartit per Asimelec a la Universitat Politècnica de Madrid, l’associació va aprofitar per alertar sobre l’escassetat de professionals en l’entorn de la seguretat, una problemàtica que arriba tant al sector privat com a l’Administració Pública. Citant un estudi recent d’Inteco, “només el 16% de les empreses espanyoles mitjanes i petites contemplen en el seu organigrama a un responsable de seguretat de les seves empreses tecnològiques”, va afirmar Marín Pérez, president d’Asimelec, afegint que “és especialment alarmant si considerem que el nostre teixit empresarial està conformat en més d’un 95% per empreses d’aquest tipus”.

EL RECTOR DE LA UPC, UNA DE LES 100 VEUS DESTACADES PER LA UNESCOAntoni Giró, president de la Global University for Innovation (GUNI) i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és una de les veus destacades a la publicació de la UNESCO 100 voices. A decade of Inspiration and Achievement in Higher Education, que recull les opinions d’un centenar de personalitats internacionals, dels àmbits de la universitat i de la política, entorn a la funció de l’ensenyament superior a l’hora d’abordar els desafiaments mundials.

PIMEC I EADA SIGNEN UN CONVENI PER APROPAR LA FORMACIÓ A LES PIMESEl secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, i el president de la Fundació Universitària EADA, David Parcerisas, han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de contribuir al continu desenvolupament professional dels directius de la petita i mitjana empresa, i així enfortir les seves capacitats de lideratge i gestió. Fruit d’aquest acord, PIMEC participarà en l’execució dels Programes de Direcció General (PDG) i Programes de Direcció i Administració (PDA) organitzats per EADA. D’altra banda, amb la voluntat d’acostar a les pimes els programes formatius de direcció, PIMEC becarà la participació dels seus associats als programes PDG i PDA assumint un 20% dels costos.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 29SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Just s’acaben de complir els 25 anys de la primera fecundació in vitro. Què va suposar?A mi no m’agrada pensar que el nostre país en aquell moment aconseguís una fita increïble ja que, en realitat, els primers en aconseguir un bebè proveta van ser els anglesos l’any 1978. Si nosaltres haguéssim tingut les possibilitats que van tenir els anglesos, probablement hau-ríem estat els primers. El que no podem fer mai és creure que som el país més important en ciència, quan en realitat som uns simples imitadors.

Qui ha de posar els límits a la recerca mèdica?Si els avenços mèdics es deixen en mans del poder legislatiu, generalment quan arriben les lleis, aquestes ja estan obsole-tes. Posar límits a la ciència és pràcticament impossible.

I què els diria als qui n’hi volen posar?Que cadascú ha de tenir la possibilitat de no acceptar determinat mètode mèdic per motius morals i ètics. Però, li posaré un exemple: si es des-cobreix el medicament que pot curar un tipus de càncer i això s’ha fet perquè el president Obama acaba de lliurar milions de dòlars per a la investigació amb cèl·lules mare, si vostè té un càncer, preguntarà si aquell medicament s’ha fet a base de la investigació amb cèl·lules mare? Segur que no. No crec

ENTREVISTA A SANTIAGO DEXEUS, GINECÒLEGEstils de Vida

El doctor Dexeus, a casa seva, acompanyat de la seva gossa Chunga, durant un moment de l’entrevista. / M.A. CHAZO

La intensa i dilatada tra-jectòria professional del doctor Santiago Dexeus no l’ha frenat a l’hora d’emprendre un nou pro-jecte a la Clínica Tres Torres de Barcelona. I és que, tal com a ell li agrada recalcar, l’edat de les persones la marca la seva capacitat per ge-nerar treball i, en aquest sentit, Dexeus es troba en plena forma.

ÀGATA SERRA

Tres generacions seguides de Dexeus s’han dedicat a la gineco-logia. Com ha canviat la medicina durant aquests anys?De forma abismal. El meu pare lluitava per la supervivència de les dones. Quan va decidir crear la primera clínica d’assistència privada de parts és perquè les dones parien a domicili i això, malgrat el que avui es pugui dir, té un risc impressionant. També va ser un pioner de l’anestèsia en el moment del part. Més endavant, tant el meu germà com jo vam treballar amb ell i vam crear el primer Institut Universitari Dexeus. Era el primer cop que, a Catalunya, es portava la universitat a un centre privat. Ara la tercera generació, el meu fill, està apor-tant molt des d’un punt de vista organitzatiu i, a més, ha agafat el timó de l’apartat de cirurgia laparoscòpica, de la qual jo en vaig ser un pioner a Espanya.

I en tots aquests anys com ha variat la relació metge-pacient?Indiscutiblement ha canviat moltíssim. Abans el ginecòleg tenia una actitud totalment masclista, no era sensible a la situació social de la dona. Jo vaig ser el primer en preocu-par-me enormement d’aquest fet. Quan en països estrangers, com Anglaterra, ja estaven molt avançats en planificació fami-liar, li vaig proposar al meu pare d’ocupar-me de tot el tema de l’anticoncepció. Recordo que, aleshores, em va advertir que seria un tema que em portaria problemes i que m’etiquetarien d’avortista.

La societat hauria d’escoltar més els metges?Jo més aviat diria que els metges haurien d’escoltar més la societat i el pacient. El gine-còleg, que no se senti vinculat i molt partícip i solidari de la situació que tenen les dones, exercirà la ginecologia molt parcialment. Estic veient dones que vénen a visitar-se un cop a l’any a la meva consulta i les tinc de tots els colors, però hi ha un denominador comú en totes elles i és que la dona con-tinua tenint una situació social complexa.

Aquest és el motiu pel qual es retarda l’edat de tenir fills?Per qualsevol dona que tingui una carrera i vulgui tenir un horitzó professional encisador, la maternitat suposarà sempre un obstacle, de més o menys importància. El 70-80% de les tasques diàries estan en mans de les dones, que compaginen treball familiar i laboral. A més, si aquesta dona culturalment està influïda per ser mestressa de casa i decideix no ser-ho, té molts cops, malauradament, un complex de culpabilitat.

que hi hagi cap religió que exi-geixi als seus practicants acti-tuds heroiques, és absurd.

Els centres privats de Barce-lona han esdevingut un punt de referència en reproducció assis-tida, fins i tot, es parla de turisme reproductiu. Què en pensa? La reproducció assistida, en principi, no està coberta per les mútues i això suposa per al col·lectiu mèdic la possibilitat de poder cobrar uns honora-ris decents. És cert que hi ha un turisme, perquè tenim unes lleis que són molt més lliberals que les d’altres països, i s’ha creat una indústria, darrere de la qual hi ha un màrqueting. Ara bé, quan el metge ha d’utilitzar el màrqueting, la medicina està molt lluny del que desitjo per a ella, que és consciència i serio-sitat. D’altra banda, els qui fan millor màrqueting, no sempre són els millors.

Caldria, per tant, posar un límit a aquest negoci? A la nostra clínica fem repro-ducció assistida, però ens hem posat un límit de pacients per garantir la qualitat. Cal que ens plantegem fins a quin punt la medicina és una empresa. Aquells centres privats, sense un gerent amb perfil mèdic i sense sentit de servei al pacient, no tenen futur. Un hospital mai pot dependre d’un capital que vulgui uns interessos, perquè aquests poden estar en contra de la qualitat assistencial.

Vostè ha estat un introductor de la sanitat privada a Catalunya. Quin paper creu que ha de tenir aquesta dins el conjunt del sis-tema sanitari?La sanitat privada i la pública són dues situacions diferents però amb un mateix objectiu: donar salut als qui no la tenen i, per tant, són convergents en la seva finalitat, no han de ser competitives. Si en aquest moment de crisi la classe mit-jana espanyola que té una companyia d’assegurances no pot pagar-la, va a parar a la seguretat social, aquesta quedarà col·lapsada. És a dir, la medicina privada compleix una tasca social que ha d’estar regulada i controlada científi-cament, i han d’existir una sèrie de mecanismes que permetin, entre d’altres, controlar que un metge no està antiquat.

Quin projecte professional té actualment entre mans?Després d’haver hagut de sortir de l’hospital que porta el nom de la meva família i, en aquest sentit, he de manifestar que es-pero que els meus exsocis tin-guin la suficient personalitat per posar el seu propi nom, tinc en marxa un projecte encisador: crear una nova Dexeus, que ja gairebé ha nascut. Evitaré els errors que he comès des del punt de vista empresarial en el passat i, d’altra banda, he de dir que treballar amb el meu fill i amb la gent que tinc ara és un autèntic plaer.

“Els metges que fan millor

màrqueting, no són sempre els

millors”

30 MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009ESTILS DE VIDA / Viatges

BEGOÑA GIMÉNEZ

El Principat d’Astúries és reco-negut pel seu turisme rural, per les seves platges salvatges, pel seu paisatge i la natura que l’envolta. No obstant, Astúries compta amb tres ciutats d’un gran encant, que es mereixen ser considerades com a des-tinació turística urbana, ideal per a passar el cap de setmana i gaudir de la seva oferta gas-tronòmica, cultural i d’entrete-niment. Les seves ciutats mos-tren una bonica combinació de tradició i dinamisme, costu-misme i modernitat.

Gijón, capital turísticaA la vora del Cantàbric, Gijón és la ciutat més gran del Prin-

i el centre Talasoponiente, de talasoterapia, per gaudir dels efectes del medi marí per rela-xar cos i ment. El turisme gastronòmic s’ha posat molt de moda a aquesta ciutat asturiana que ofereix al visitant la possibilitat de gaudir de bons àpats a preus assequi-bles. El propi ajuntament de la vila ha posat a la venda unes targetes per poder tastar els diferents plats i dolços típics a diversos establiments i res-taurants de la ciutat. I com d’altres grans capitals espanyo-les, Gijón també compta amb importants cites culturals, com ara el Festival Internacional de Cine, al novembre i la Setmana Negra, al juliol, totes dues amb un gran ressò internacional.

Oviedo, capital culturalAmb poc més de 200.000 habi-tants, la capital del Principat és una petita ciutat situada al centre de les comarques. Compta amb un variat i impor-tant patrimoni artístic i històric. Els monuments preromànics de San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco i San Julian de los Prados han estat decla-rats Patrimoni Històric de la

La cara urbana d’Astúries

Aquest mes de setem-bre tindrà lloc el lliurament dels dos últims premis Príncep d’Astúries que queden per concedir enguany: el d’esports i el de la concòrdia. Aquests guardons han situat el Principat d’Astúries en el centre de totes les mirades i les seves principals ciutats en una destinació turística a tenir en compte.

OVIEDO, GIJÓN I AVILÉS

cipat, moderna però amb més de 2.500 anys d’història, la qual cosa li atorga el seu particu-lar caràcter. Els seus orígens romans es poden observar encara a les Termes Romanes i a la Villa Romana de Veranes. A Cimadevilla, el barri antic de pescadors, es concentren la majoria de monuments his-tòrics de la ciutat. Als que hi neixen se’ls anomena playos i han estat testimonis de la his-tòria de la ciutat, ja que tot allò important que passava a Gijón, transcorria a Cimadevilla. La ciutat té diverses platges urbanes, sent la platja de Sant Lorenzo la més concorreguda i i tradicional de Gijón, a banda de ser la més gran. Amb forma de conquilla, el seu passeig de quasi tres quilòmetres, paga la pena recórrer-lo a qualse-vol hora del dia. Un dels altres atractius de la ciutat és el seu port esportiu, situat al mateix centre històric de la ciutat. És una zona ideal on trobar dife-rents opcions d’oci i una excel-lent plataforma per a la realit-zació d’activitats esportives al llarg de tot l’any. Allà mateix hi trobarem l’aquàrium de Gijón

diversos palaus, que li donen un caràcter molt senyorial, com ara el Palau dels Marquesos de Camposagrado. Visita obligada és la del Museu de Belles Arts d’Astúries, sens dubte un dels millors de tota Espanya, amb una col·lecció que inclou obres de El Greco, Zurbaran, Murillo, Goya, Sorolla, Dalí o Picasso.

Avilés, petita joiaAbans d’abandonar Astúries, aquest recorregut urbà no pot deixar de passar per Avilés, una petita ciutat atlàntica, mil-lenària amb un casc antic que convida a passejar i a gaudir dels seus carrers. Edificis amb porxos, carrerons de llambor-dins, finestres de fusta, façanes de colors, tot al centre té un altre aire que fa sentir el visi-tant transportat molts segles endarrere. És com visitar un museu a l’aire lliure. La ciutat, però, no vol només viure del passat. Ja es poden visitar les obres de construcció del Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer, un projecte de desenvolupament artístic que canviarà la fesomia d’Avi-lés a partir de la seva inaugura-ció l’any vinent.

Humanitat per la Unesco. La ciutat, zona d’entrecreuament del Camí de Santiago i la Ruta de la Plata, manté importants vestigis de la seva història. Oviedo és sobretot una ciutat cultural que ofereix una àmplia oferta d’espectacles i mostra d’això és el teatre Campoamor, que acull grans esdeveniments culturals de la ciutat com ara l’òpera, festivals de música, cicles de cinema o el lliurament dels ja esmentats premis Prín-cep d’Astúries. És una ciutat neta, molt ben cui-dada i il·luminada, feta a mida del vianant, amb molts carrers tancats al trànsit. Una visita al casc antic permet gaudir dels seus vells edificis la majoria d’ells rehabilitats darrerament. Passejar pels seus carrers és viatjar a l’origen de la ciutat, al segle VIII. Hi podrem visitar la seva catedral gòtica de San Sal-vador i el carrer Gascona, un eix importantíssim de la ciutat on es pot gaudir de botigues, restaurants i bodegues. Aquest carrer se’l coneix també com el Boulevard de la Sidra, ja que resulta un dels millors llocs de la ciutat on aprofitar per tastar la beguda nacional asturiana. La ciutat compta també amb

Vista de Laboral, Ciutat de la Cultura a Gijón. / RUBÉN FERNÁNDEZ

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

CULTURACITA CÈLEBRE: “Tots desitgem arribar a vells; i tots neguem que hi hem arribat.” Francisco de Quevedo, escriptor espanyol.

“EMPRENDIENDO HACIA EL 2020”Autor: Pedro NuenoEditorial: DeustoPàgines: 250Aquest llibre és la versió actualit-zada i revisada de l’èxit del clàssic “Emprendiendo hacia el 2010”. El llibre de Pedro Nueno ofereix, sempre des d’un punt de vista humà i realista, un anàlisi en pro-funditat del procés que comporta la creació d’una empresa i tot el seu cicle vital amb els reptes i incògnites que cal afrontar a cada etapa. L’autor posa a l’abast de directius, emprenedors, gerents, petits i grans empresaris, les claus per dur a terme una tasca sòlida i ferma en un context i un entorn inestable i amb molts interrogants al llarg del camí. Nueno compta amb una amplia experiència pro-fessional com a assessor de la més alta direcció d’empreses i insti-tucions internacionals i ha rebut nombrosos reconeixements a la seva trajectòria professional.

“EL PODER DE LA LOCURA”Autor: J. Elkington, P. HartiganEditorial: DeustoPàgines: 256En aquest llibre ens presenta una nova generació d’emprenedors socials i mediambientals i s’investiguen les seves idees pel que fa a la creació de valor, els seus models empresarials i els seus estils de lideratge. Aquests emprenedors són els que aporten solucions a problemes que sem-blen impossibles de resoldre i saben identificar mercats futurs on la resta només veurien obs-tacles i riscos. Actualment, les empreses d’arreu del món bus-quen emprenedors amb aquest perfil per poder detectar amb prou antelació riscos i oportuni-tats. Les empreses que treballen amb emprenedors experts han experimentat que aquest factor influeix en la retenció del perso-nal i en el seu desenvolupament professional.

C. SAN JOSÉ

El proper 9 d’octubre, el CaixaForum de Barcelona acollirà l’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, la qual estarà comissariada per Benoît Junod, director de Museus i Expo-sicions del The Aga Khan Trust for Culture, institució col·laboradora en l’organització d’aquesta mostra. L’exposició, que ja s’ha pogut veure per primera vegada al Caixa-Forum Madrid, permetrà conèixer als seus visitants les peces més representatives de l’art islàmic però també de l’art universal amb la llengua àrab i la religió musulmana com a punts en comú. S’hi podran observar peces de gran valor de totes les dinasties històriques del món musulmà, les quals descriuen amb molt de detall la seva magnificència i la varietat de possibilitats de representació que té l’art islàmic amb missatges que no necessaria-ment són religiosos, els quals estan combi-nats amb elements culturals provinents de cultures diferents com la cultura romana, la persa, la turca o la xinesa, entre d’altres. En total seran 190 peces que engloben 14 segles d’història i que estan fetes amb materials diferents ja sigui or, fusta, pedra, coure, marbre, coure, ceràmica o vidre. L’objectiu de les exposicions de l’Obra Social La Caixa que es dediquen a les cul-tures de l’antiguitat volen mostrar com les persones s’han hagut d’enfrontar a les grans qüestions universals sempre en llocs i moments diferents. Concretament, amb aquesta exposició, el que es vol és trencar amb els tòpics que persisteixen avui en dia sobre la polaritat entre Orient i Occident i veure, a més a més, que la història espan-yola compta amb una herència històrica i cultural musulmana molt important. La col·lecció del Museu Aga Khan és possi-ble veure-la gràcies a la tasca feta pel mateix

príncep Aga Khan en les darreres dues dèca-des, les quals les va dedicar a reunir totes aquestes peces de gran valor i significat. Per facilitar al visitant la comprensió de l’art islàmic, l’exposició s’ha dividit en 3 blocs: “La fe corànica”, “De Córdoba a Damasc” i “De Bagdad a Delhi”. La pri-mera d’elles, “La fe corànica”, és la part central de l’exposició i mostra com el Corà va servir d’inspiració tant a artistes com artesans i arquitectes representant els seus versicles en superfícies ben diverses. “De Córdoba a Damasc” mostra com aquest eix es va convertir en el vèrtex de la civi-lització humana i a través de la qual es van establir nombroses rutes comercials per on es van difondre totes les novetats culturals i científiques d’aquella època pro-vinents d’Orient. Finalment, a “De Bagdad a Delhi”, ofereix com es va crear una sola unitat territorial que es va comprendre des del riu Tajo fins l’Indo i s’explora des de l’antiga Mesopotamia, Irán, Àsia Central i l’Índia i els moguls.Aquesta exposició, és sens dubte, una oportunitat única i excepcional per aproxi-mar-se a l’art islàmic ja que és la primera vegada que s’organitza una mostra amb les peces del Museu Aga Khan a Occident.

AGENDA CULTURAL

“The Gospel X-perience”Dins el cicle “Gospel Viu! – Gospel sense fronteres”, els espectadors gaurdiran d’un concert on es representarà una àmplia selecció de temes en gospel amb un estil contemporani i modern. El 19/09 a l’Auditori.

Teatre “Non Solum”Sergi López i Jorge Picó representen de nou aquesta temporada l’èxit del monòleg que tant bona acollida va tenir entre els espectadors.Del 17/09 al 18/10 a la Sala Tallers del TNC.

Espectacle “Rock the ballet”Ballarins de gran qualitat omplen l’es-cenari aquest setembre de coreografies espectaculars amb èxits musicals de tots els temps coneguts per totsd’artistes com, per exemple, U2, Coldplay o Prince. Al teatre Victòria del 8/09 al 27/09.

Concert de Deep PurpleEl grup llegendari torna als escenaris per compartir tots els seus èxits musicals amb els seus seguidors. Després de 35 anys de trajectòria, el grup farà sonar les seves cançons més populars pel gran públic.Al Palau Sant Jordi el 14/09.

“L’exposició vol trencar amb els tòpics que persisteixen avui en dia sobre la polaritat entre Orient i Occident”

Una aproximació a l’art islàmicL’Obra Social La Caixa oferirà a partir del proper mes d’octubre un tast dels grans tresors de l’art islàmic en una exposició titulada “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan.” La mostra, que ja s’ha pogut veure a Madrid, estarà a Barcelona fins el proper mes de gener.

Jove aristòcrata conversant. / Foto: Cedida per CaixaForum.

Cadena de suministroAprovisionamiento

DistribuciónLogística integral

E-logistics. E-commerce

Diseño e implantación de procesos.

Plantas de pooducciónModelo de gestión Métodos y Tiempos

Gestión avanzada Lean ManufacturingWorld Class Manufacturing

Lean Logistics

Mejora deprocesos y plantas

Kaizen.Reingeniería

Seis Sigma

Proyectos IndustrialesPlanificación Riesgo

Resolución de problemas

Ingeniería de plantas:Gestión del matenimiento

Gestión de la calidad